Enginy 12 (11/2019) - El "ser o no ser" de la carn

12 2/2019 Nr

La revista dels enginyers industrials de Girona

EnGiny El “ser o no ser” de la carn Les incògnites d’una nova indústria alimentària

De conversa

Josep Maria Soler “El món és dels joves enginyers” Innovadors/Eco espai

Els nostres cellers, solucions històriques per abordar el futur

Nous enginys

Enginyeria en boca de tots

JUNTA DIRECTIVA DEMARCACIÓ President Jaume MasGrau Secretaris Quim de Ciurana (COEIC) Josep Maria Soler (AEIC) Vocals Llorenç Albanell David Bartra Josep Dellonder Helena Juscafresa Jesús Teixidor Òscar Treceño

Número 12 (2/2019)

Direcció

Duaita Prats

Consell de redacció

Amunt!

M

olt a prop de deixar l’any 2019, en aquestes dates toca fer balanç sobre què ha transcorregut durant els darrers mesos: com gairebé sempre, veiem coses que ens satisfan i coses que voldríem que haguessin estat millors o diferents.

Bones sensacions Des del col•lectiu, entre les primeres, ens sentim especialment contents de veure com el nombre d’associats/col•legiats en la Demarcació es manté amb una lleugera l’alça, però sobretot observem amb satisfacció l’increment de la presència i participació de gent jove. Seguirem esforçant-nos per assolir aquest objectiu. També percebem una bona acollida de l’oferta formativa que hem realitzat des de les nostres aules.

Una professió cobejada En l’apartat de coses en les quals ens falta seguir actuant per a obtenir millors resultats, en un moment de canvis tecnològics, però, sobretot, políticament trasbalsat i de difícil pronòstic de futur, hi situem posicionar-nos en l’entorn social, i reforçar la imatge de l’enginyer com a element important en la configuració de l’estructura industrial i organitzativa del país. Malgrat els símptomes d’alentiment de l’activitat econòmica, la nostra professió continua estant entre les cobejades pels

Quim de Ciurana, Joan Juanals, Jaume MasGrau, Núria Valenzuela

ocupadors i, per tant, els enginyers i enginyeres industrials seguim mantenint una taxa d’atur molt baixa.

Enginy per a tothom Com sempre, el contingut de l’Enginy, a més del recull d’actes, reunions i conferències, proposa una mirada cap a temes d’actualitat, i en aquest cas hem incidit en l’enginyeria enfocada al món alimentari, una indústria ben potent i molt present a Girona. També inclou ressenyes de companys, tant dels que ens descriuen una entusiasta i llarga trajectòria com dels que ens expliquen les seves primeres passes parlant-nos dels projectes de final de Màster i de Grau.

De la mateixa manera, com ja és habitual, es glossa la intensa activitat dels companys que s’han deslliurat de compromisos laborals i frueixen d’una merescuda jubilació, com també de les noves iniciatives dels que estan actius al cent per cent amb la creació d’un grup de treball sobre autoconsum i energia fotovoltaica.

Ja per acabar, només em queda desitjar-vos unes Bones Festes nadalenques, i un Bon Any 2020!

Jaume Masgrau

Enginyer industrial President de la Demarcació de Girona dels EIC

Disseny Gràfic i Maquetació tauArt

Parc Agrari i accions anti-Eurovegas (diversos autors) Edita: Demarcació de Girona de l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya C/ Narcís Blanch 39, baixos 17003 Girona Tel. 972 211 912 www.enginyersgirona.cat girona@eic.cat Revista gratuïta per a col·legiats i associats a la demarcació de Girona dels Enginyers Industrials de Catalunya Dipòsit legal Gi.598-2014 Paper blanquejat sense clor

14|15 04|06 LaELcarnREPORTATGE que no és carn

Eduard Gairin i Albert Roca

0712 08|09 10

12

JOVES ENGINYERS

OPINIÓ

16|17

JOVES ENGINYERS

DE CONVERSA Josep Maria Soler

18|22

EN SERVEI

Enginyar-se-les per menjar

Actes de graduació Infos Demarcació

INNOVADORS

23|25

COMISSIONS

ECO ESPAI

26

NOUS ENGINYS

Celler Mas Pòlit

Celler Mas Llunes

Activitats diverses

Brackets invisibles

el reportatge

LA CARN QUE NO ES CARN Dossier IRTA

I

magineu una hamburguesa a partir d’ingredients de procedència no animal, però que sagni? O unes salsitxes amb aspecte de venir directament de la Vall d’en Bas, fetes al laboratori? O més encara, un filet de vedella, que mai ha parit cap vaca?

Aquests i més són els productes que estan desenvolupant i afirmen tenir a punt per treure al mercat investigadors al servei de la nova tendència que, per alguns, ha d’ajudar a salvar el planeta, i per altres, acabarà amb la salut humana: dur als nostres plats invents bioquímics que ens procurin el que anomenem “el tall” dels nostres àpats. Una carn que no és carn, però que en contingui la càrrega proteínica i ens deixi tan satisfets com si ens haguéssim menjat un bistec de 250 grams. Perquè, tècnicament, ho serà.

4

Revista EnGiny 2/2019

{ EIGi

L’empresa nord-americana Beyond Meats, líder mundial en substituts de carn vegetal amb productes dissenyats per simular pollastre, vedella o botifarra de porc, resa a la seva pàgina web sobre el seu producte estrella, Beyond Burger: “La primera hamburguesa basada en vegetals que sembla, es cuina i satisfà com la vedella, però sense transgènics, soja ni gluten”. Perquè, segons afirmen més endavant, “hi ha una millor manera d’alimentar deixant tranquils els animals i creant El Futur de la Proteïna a partir de les plantes”. Els seus quatre cavalls de batalla són la salut humana, el canvi climàtic, l’estalvi de recursos naturals i el benestar animal.

Però, és això ben bé així? Pot ser sa un producte ultra processat? Fins a quin punt la petjada ecològica que resta aquesta política, no queda igual o augmenta amb la llarga cadena de producció necessària fins a arribar al mercat?

Tres alternatives Avui dia comptem amb tres alternatives a la carn tradicional: els productes amb base vegetal, les carns vegetals o anàlegs carnis, amb gust i aparença de carn, i la carn cultivada, és a dir, la que s’obté mitjançant la reproducció cel•lular en un laboratori, en fase experimental. Aquesta última opció, segons s’afirmava l’Institut de Recerca i Tecnologies Agroalimentàries (IRTA) al magnífic Fòrum Carni que va organitzar a la ciutat de Girona, en un futur farà que les indústries del sector hagin d’estar amatents als canvis.

Ni carn ni peix Fa una dècada que tenim el debat sobre la salut animal, humana i planetària sobre la taula. En els últims 50 anys, segons l’Organització per a l’Alimentació i l’Agricultura (FAO), el consum global de carn s’ha disparat per l’augment de la població i la capacitat adquisitiva. L’ONU ha donat avís que l’actual model d’alimentació és insostenible, a més de poc saludable, i recomana que mengem diferent. El 2015, l’OMS va declarar que les carns processades com hamburgueses o embotits augmenten el risc de càncer, i que la carn vermella potser és carcinògena. Per altra banda, admet que aporta proteïnes

el reportatge

... O SÍ?

Beyond Meats

d’alt valor biològic, ferro, zinc i vitamines del complex B. Des de 2008, hi ha hagut de fet una petita reducció del consum de carn a Espanya (entre el 2 i el 3% menys cada any), però si el comptem per persona veurem que segueix sent molt alt: l’OMS situa la barrera als 26 kg/any i en mengem gairebé el doble.

I el peix està en el punt de mira del risc provat: el Ministeri de Sanitat espanyol aconsella limitar les racions a tres o quatre per setmana, i a zero segons d’espècies com la tonyina vermella en menors de 14 anys i dones embarassades, per la presència de mercuri.

Amb ells ulls al laboratori Les avantguardes del sector busquen alternatives amb l’etiqueta “sostenible” que eliminin el patiment i el sacrifici animal, i ofereixin un resultat més controlat.

Actualment hi ha diverses empreses al món investigant sobre el cultiu de carn,

i també de peix, com l’holandesa Mosa Meat i la basca BioTech Foods, que calculen que el 2022 podran comercialitzar els primers productes de carn sintètica.

Precisament en l’àmbit europeu, segons l’informe Nuevas tendencias alimentarias a nivel mundial (Ipsos, novembre 2018), és a l’Estat espanyol on més persones (un 25% de la població) estan interessades en el seu desenvolupament.

Donat el panorama ens ha semblat el més assenyat parlar amb el mateix IRTA, ja que els seus experts i expertes segueixen molt de prop les evolucions de nous productes; en especial, hem volgut obtenir informació sobre l’anomenada “carn de laboratori”. Des de la seva Àrea d’Indústries Alimentàries ens diuen que “es tracta d’una possibilitat de futur de la que hem de valorar les potencialitats, riscos i oportunitats. En cas que hi hagi elements que permetin deduir que es transformarà en una realitat, caldrà invertir-hi per no quedar-ne fora”.

Pros i contres Però, quins són a grans trets, els avantatges i quins els inconvenients d’aquesta opció alimentària? “Entre els aspectes positius – ens expliquen-, es podrien incloure raons ambientals. S’estima que podria contribuir a estalviar recursos (ús de sòl i aigua), energia i emissions de gasos d’efecte hivernacle. També raons de seguretat alimentària i de salut animal, ja que el cultiu cel•lular evitaria la transmissió d’agents zoonòtics, i a més el procés no requereix sacrificar cap vida”.

Tecnologia punta El 2013, Mosa Meat va crear la primera hamburguesa de vedella cultivada en un laboratori, i sis anys després diuen ser molt a prop de poder oferir al gran públic el nou producte: dos anys i mig per tenir-ho tot a punt per a la seva comercialització, i entre 5 i 10 anys perquè arribi als supermercats.

La tecnologia es basa en la regeneració >>>

Les avantguardes avantguardes del delsector sectorcarni carnibusquen busquenalternatives alternatives ambamb l’etiqueta l’etiqueta “sostenible” “sostenible” i hani endegat han endegat la recerca la recerca de la “carn de la “carn sintètica”. sintètica”.

“Entre“Entre els aspectes els aspectes positiuspositius –explica–explica l’IRTA-,l’IRTA-, s’estimas’estima que podria que podria contribuir contribuir a estalviar a estalviar recursos recursos naturals, naturals, i tambéi ambé raons raons de seguretat de seguretat alimentària alimentària i de salut i de salut animal animal i benestar i benestar animal”. animal”.

EntreEntre les incògnites, les incògnites, els efectes els efectes sobresobre la salut la salut humana. humana.

Revista EnGiny 2/2019

{ EIGi 5

el reportatge

Caldrà estar amatents per detectar les noves oportunitats.“Per exemple, per les indústries capacitades per proporcionar aliment als cultius cel•lulars i per les que podrien revalorar el producte en forma de nous derivats elaborats”. El futur sembla llunyà, havent encara de resoldre els aspectes tecnològics i reguladors, a més de l’acceptació social.

Beyond Meats

cel•lular que ja s’utilitza en la medicina per reparar la pell, els ossos o bé òrgans com el fetge. Però, com?

“L’obtenció d’aquests productes és a través de l’enginyeria de teixits i dels cultius cel•lulars”, ens explica l’IRTA. “S’usen cèl•lules mare específiques aïllades de teixit muscular d’un animal, que es fan créixer en un medi ric en nutrients i factors de creixement. Aquestes tenen la capacitat de diferenciar-se i organitzar-se conformant la fibra muscular”. El resultat és que amb les cèl•lules que s’extreuen d’un porc es pot produir la mateixa carn que 400 porcs en un any, i sense necessitat de matar-ne cap.

Al món i aquí La dimensió real de la tendència mundial cap aquesta opció és un ball de xifres.

“No hi ha una certesa sobre això. Algunes estimacions pronostiquen que el 2040 la carn cultivada podria representar el 35% del consum de carn, i d’altres creuen que

en 20 anys encara no haurà conquerit el mercat. En tot cas, caldrà veure com evoluciona la tecnologia, l’escalat, la regulació, i l’acceptació per part de la societat”.

Volem saber si a Girona, on el sector és una autèntica potència, està despertant interès en la indústria càrnia. “De moment no tenim notícia de cap empresa gironina interessada en la fabricació o compra. Sí en seguir l’evolució d’aquestes innovacions per les seves implicacions. Encara que no s’esperin canvis radicals en el consum de carn obtinguda de manera tradicional, i malgrat que encara cal superar moltes dificultats de tipus tecnològic, l’expectació per la producció de carn cel•lular segur que seguirà creixent”.

Riscos vs. noves oportunitats Per tant, cal estar amatents per detectar les oportunitats que pugui oferir aquest nou escenari en els anys vinents. “Per exemple, per les indústries capacitades per

LA IMPORTÀNCIA DEL NOM Cparaules com flexiterià (consumidor que parteix d’una anvien els costums, els gustos, i fins i tot el lèxic. Irrompen

dieta vegetariana i menja productes d’origen animal amb menor freqüència, un 15% dels espanyols ara mateix). Un neologisme més. I aviat potser un altre per anomenar aquest tros de matèria genèticament animal i procedència sintètica, clon de bistec, que podrem cuinar i menjar.

Les paraules són importants. Està clar que interessa dirli carn amb l’atribut que sigui: “cultivada”, “de laboratori”, “falsa”. Però... es podrà considerar carn? “La definició que la legislació actual dóna a la “carn”, no inclou els productes o derivats del cultiu cel•lular, i a EUA s’està impulsant una llei que planteja obligar a marcar clarament si un producte és vegetal o de cultiu cel•lular”, acota l’IRTA. Sigui com sigui, regulat el seu preu i beneït l’aspecte sanitari, la decisió final, del nom i de la ingesta, estarà en mans del consumidor, o sigui, les nostres. Així que, agafant en préstec el magnífic lema del quart Fòrum Carni i emulant el Príncep de Dinamarca, ens haurem de preguntar … “To meat, or not to meat”? u

6

Revista EnGiny 2/2019

{ EIGi

proporcionar aliment als cultius cel•lulars i per les que podrien contribuir a revalorar el producte en forma de nous derivats elaborats”. De tota manera, amb un preu de fabricació encara “extremadament car”, el futur sembla llunyà, havent encara de resoldre els aspectes tecnològics i reguladors, a més de l’acceptació social.

“Encara queda camí per recórrer...”, afirma l’IRTA. Perquè una cosa és que sigui saludable pel medi i una altra pels humans. “A més de l’escalat industrial, no hi ha estudis i avaluacions de seguretat alimentària.

Donat que no existeix una història de consum, no es coneixen els possibles efectes sobre la salut”. Per tant, a més de seguir-ne l’evolució, també serà bàsica la normativa que puguin establir les autoritats europees i nacionals, “prèvia l’avaluació positiva per part de l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA) sobre el nou aliment, el que es diu novel food”, reblen. mEIGi

ENGINYAR-SE-LES PER MENJAR

L

’alimentació de la humanitat ha estat i és canviant al llarg de la història.

Fortament determinada per costums i cenyida per les condicions ambientals de cada país, ha marcat en molts casos algun aliment protagonista: en el nostre territori mediterrani, durant mil•lennis l’element bàsic ha estat el pa, a l’Àsia podríem dir que l’arròs, i en cada indret trobaríem alguna menja que els és pròpia.

Revolucions i revisions La manca de menjar ha desencadenat les revolucions més salvatges, perquè la gana desperta l’enginy però també provoca la desesperació i l’empeny de la multitud a enfrontar-se sense por amb qui controla i posseeix els aliments.

Actualment a Occident estem en una fase de revisió de molts aspectes nutricionals, amb molts corrents que observen i avaluen en profunditat els nostres hàbits i preferències al respecte. Un de plena actualitat concerneix el consum de carn.

Els que no som de la primera volada, recordem com els nostres pares ens parlaven de la seva escassetat en el que era la dieta quotidiana. Per exemple, una cosa ara tant a l’abast com és el pollastre, no fa pas tants anys era una menja poc freqüent i reservada en moltes cases a dinars de Festa Major i festes nadalenques.

Actualment tenim una dieta amb molta

aportació proteínica, sobretot de carn que, segons el parer de molts nutricionistes, és excessiva per a les nostres necessitats. A més, una anàlisi dels recursos emprats per a l’engreix del bestiar ens fa adonar del baix rendiment alimentari que representa, ja que per obtenir un kilogram de carn, especialment en els bòvids, calen molts quilograms de cereals (estimats uns 9 kg de gra/1 kg de carn). També, noves sensibilitats i aspectes de l’àmbit moral fan pressió per a disminuir el sacrifici d’animals destinats al consum de carn.

Disjuntives per a la innovació Tenim al davant, en aquests moments, la disjuntiva consistent en oferir productes d’alt contingut proteínic a semblança de la carn, a vegades obtingudes per extracció de proteïnes vegetals però també per altres procediments molt innovadors, intentant presentar-los com a molt similars en textura, sabor i aparença a autèntica carn.

Aquí hi afegiré una falca doncs diré que, estic convençut que com a enginyers, ens podem ocupar del desenvolupament de processos industrials que condueixin a assolir l’èxit en aquest empeny de substituir-la; a més,es dóna la circumstància que justament en les nostres comarques de Girona tenim una potent indústria transformadora de la carn que està atenta

a fer moviments per adaptar-se a les noves tendències.

Recordar el camí més curt Però, al meu entendre, tot i valorar l’enorme esforç d’enginy que representa o pot representar el repte, queda en l’aire la pregunta de per què no es va directament a menjar les proteïnes vegetals (llegums, fruit secs, algunes verdures). Sóc conscient i coneixedor del poc atractiu que tenen en les dietes quotidianes, en especial entre la gent jove, però potser no caldria tanta filigrana imitant bistecs si també promocionéssim productes tradicionals, gairebé desapareguts, que compleixen sobradament l’objectiu d’ingesta proteica.

Pensem si no farem més via menjant fesols, cigrons, llenties i mongetes, afegint també les ja oblidades farinetes de fajol!

Un plat de saviesa enginyera Per últim, pensant en compensar la possible pèrdua d’activitat del nostre sector carni, només caldria que de la mà d’algun cuiner de renom, dels que tenim a prop, es proposessin àpats de territori amb la seva mestria de xef per a treure un plat suculent basat en aquests llegums de casa nostra. Si cal, per la part que ens toca, hi posarem la nostra saviesa enginyera per a fer-ne molts quilos, a bon preu i ben bo. mJaume Masgrau, Enginyer industrial Revista EnGiny 2/2019

{ EIGi 7

opinió

P

oques coses al món han despertat tant l’enginy com la cerca de què i com endur-se menjar a la boca. Homes i dones des de l’antigor han maldat per recollir-lo, cuinar-lo, servarlo... i un munt inacabable d’accions per fer més fàcil, o almenys possible, extraure substàncies nutritives que no sempre són a l’abast.

Tant en petits ginys domèstics com amb enrevessades màquines, l’objectiu és el mateix: alimentar-nos.

H de conversa

i ha persones que provoquen que després de parlar amb elles t’entrin ganes de menjar-te el món, de sortir a complir els teus somnis i explotar totes les capacitats innates i apreses atresorades durant la vida.

Que et carreguen d’energia per la pura il•lusió amb la qual parlen del que fan, i que reflecteixen una realització personal sense fissures.

Una d’aquestes persones la tenim avui al nostre Enginy, en Josep Maria Soler, un perfil d’enginyer industrial que ha aplicat la carrera a l’alta Direcció Comercial i de Projectes.

“Un vellet”, deia ell tot murri en un moment de l’entrevista. Un referent pels dies baixos, diria qui això escriu, i un d’aquells homes que demostra que l’edat és ben bé un número, que les ganes ho fan tot, i que aquesta carrera, en qualsevol dels seus vessants, o precisament perquè en condensa tants, realment et pot portar molt i molt lluny.

JAUME JUHER

Josep Maria Soler

mper Duaita Prats

“EL MÓN ÉS DELS JOVES ENGINYERS” J

osep Maria Soler i Pons va néixer a Arbúcies fa 71 anys. “Només per circumstàncies d’aquells temps -ens explica-, ja que era una època en què les dones anaven a tenir els fills al seu lloc d’origen i la família de la meva mare era d’allà”. Des de llavors ha viscut a Canet, Igualada i Girona, si és que es pot dir que viu enlloc, ja que la seva agenda de viatges era i és la d’un tennista d’elit: fer la maleta és gairebé una acció setmanal.

Per posar un exemple, només enguany haurà estat a diversos països de Sudamèrica, a Austràlia, Aràbia Saudita, Estats Units, Malàisia i Vietnam. “Això sense comptar els viatges que hauré fet a ciutats d’Europa, a vegades anant i venint en un sol dia. És molt habitual, sí, i m’agrada”, confessa.

8

Revista EnGiny 2/2019

{ EIGi

Jubilat... però no retirat!

Sort doncs que el seu estat és jubilat...

“Però no retirat! Jo vull continuar en actiu mentre pugui contribuir en algun aspecte professional o humà. La meva motivació és tornar a l’enginyeria industrial el que m’ha donat, que és molt, i sento que encara tinc corda per estona. M’omple transmetre no només els coneixements, sinó l’actitud per posar-los en joc.

Aquesta nostra titulació, tan completa, és un tresor que t’obre moltes portes i no hi ha més límits que els que es marca un mateix”, opina amb una convicció plena de força.

A més d’exercir evidents capacitats de comunicador innat, i de posar-les al servei del món enginyer, també realitza assessories professionals en els dos

sectors que han marcat la seva vida laboral: el de la ceràmica estructural i el de l’embalatge. La seva posició a la igualadina Agemac els anys 70, i a la gironina Comexi les dues dècades posteriors, van procurar-li una saviesa que ara segueixen servint per aconsellar les empreses d’aquests sectors que el requereixen en un punt del planeta, “ja sigui per bastir de maquinari, per fer un projecte d’instal•lació d’una fàbrica, o per una compra de material d’un volum important”, ens diu.

Fer créixer els projectes dels altres Llavors, agafa la maleta per recórrer si cal milers de kilòmetres, i posa en pràctica qualsevol dels 8 idiomes que parla. La seva xarxa de contactes, després dels anys, és

L

gran i forta. “Conec a tanta gent arreu, i m’agraden tant les relacions humanes i visitar altres països, que això combinat amb la pràctica de l’enginyeria industrial per fer créixer els projectes dels altres, em dóna una vivència molt positiva que no voldria que s’acabés mai”.

I ja és curiós que va triar la carrera més per complaure el pare que per una motivació personal. “Ell era pèrit industrial. Havia estudiat a l’Escola Tècnica de Canet, de la qual després en va ser professor, com també ho seria jo per un temps. Sabia que li feia il•lusió que hi hagués un enginyer superior a la família i em vaig treure el títol, que llavors només es podia obtenir a Barcelona”.

de conversa

La meva motivació és tornar a l’enginyeria industrial el que m’ha donat, que és molt, i sento que encara tinc corda per estona. Aquesta nostra titulació, tan completa, és un tresor que t’obre moltes portes i no hi ha més límits que els que es marca un mateix.

A

quí sempre hem estat bons en aquesta visió de conjunt que som capaços d’oferir. Es valorava als 70 i es valora ara. En això seguim sent punters, i si llavors ens va servir per posar-nos al capdavant de les exportacions de maquinària i automatismes de planta, avui dia l’evolució en robòtica i noves tecnologies, i totes les innovacions que estem duent a terme, ens manté a l’avanguarda”.

Un gest amb recompensa D’aquell gest i de la seva empenta n’ha tret molt de partit, ja que van ser dues coses fonamentals per embolicar-se la manta i anar a exportar en una època en la qual, segons on, intentar-ho era gairebé una raresa. “Em penso que vaig ser dels primers d’entrar a la Xina amb aquestes intencions. Diria que davant meu n’hi havia només 3 o 4 que ho demanaven. Llavors no era en absolut com ara, amb les facilitats que ofereix la globalització, aquest flux planetari d’importacions i exportacions, i tots els avenços en comunicacions”.

L’enginyeria, una carta guanyadora Per això pensa que els estudiants d’avui del nostre país seran imparables, i malda perquè el missatge els arribi. “El món és dels joves enginyers! Amb la base de coneixements, tan valuosa i versàtil, que et proporciona l’enginyeria industrial, i les facilitats actuals per estar connectats i viatjar, ho tenen tot per triomfar. Els vull dir que no tinguin recels, al contrari: confiança, i endavant! Aquí sempre hem estat bons en aquesta visió de conjunt que som capaços d’oferir. Es valorava als 70 i es valora ara. En això seguim sent punters, i si llavors ens va servir per posar-nos al capdavant de les exportacions de maquinària i automatismes de planta, avui dia l’evolució en robòtica i noves tecnologies, i totes les innovacions que estem duent a terme, ens manté a l’avanguarda”.

Quan parlem està a punt de sortir a un nou viatge, que el durà a diversos països de l’est d’Àsia. I encara està d’humor per una sessió fotogràfica al centre de Girona, en un lloc que considera especial, una imatge que diu molt d’ell: somrient entre caragols que representen l’enginyeria. Decididament, hi ha vitalitats que s’encomanen... u Revista EnGiny 2/2019

{ EIGi 9

Josep Lluís Iglesias, propietari del

CELLER MAS PÒLIT

innovadors

“Com a celler experimental i investigador, hem estat innovadors des dels inicis”

Q

Quan s’arriba al Mas Pòlit, a l’alt empordanesa Vilamaniscle, es contemplen 700 anys d’història vitivinícola. El 1293, un document acredita que Bernat Carrera, home propi de l’Abat del Monestir de Sant Pere de Rodes, ja hi cultivava vinya. Si la terra marca directament els aliments que ens dona, i en el cas del vi això és ben palès; si variables com el clima, la situació o la composició del sòl, resulten difícils o directament impossibles de controlar perquè són els que són... Quin marge pot tenir la tecnologia a l’hora de produir un vi considerat de més o menys qualitat? I quin espai queda per a la innovació?

La qualitat es pot definir com la suma de coses essencials que fan que un producte es distingeixi dels altres, a l’hora que provoca emocions positives. “En el cas del vi -ens explica Josep Lluís Iglesias, l’enginyer industrial que comanda el Celler Mas Pòlit- la qualitat es valora amb els sentits”. Llavors, quin paper juga per a despertar-los l’expertesa enginyera? “El que batega en el cor del nostre celler és la passió i l’entusiasme per convertir el fruit de les vinyes de les muntanyes de l’Albera.

La part de l’enginyeria industrial resideix en el cap, que és el que concep, projecta, desenvolupa, executa i ho controla tot”.

Esperit innovador I també en l’esperit innovador que els caracteritza. “Tot i que el negoci del vi és molt tradicional, la nostra empresa ha estat innovadora des de la seva concepció com a celler experimental i investigador, tant en l’àmbit vitivinícola com en l’històriccultural. La labor s’ha centrat en el desenvolupament de varietats autòctones de l’Empordà, algunes d’elles oblidades com la Carinyena Blanca”.

Tant és així que actualment el celler és l’únic que ha estat admès com a membre del CERVIM. “El Centre d’Investigació, Estudi, Salvaguarda, Coordinació i Valorització de la Viticultura de Muntanya, és un organisme internacional específicament per valorar

10

Revista EnGiny 2/2019

{ EIGi

i salvaguardar la viticultura heroica. I l’activitat de Mas Pòlit ha incidit en la recuperació de vinyes de muntanya amb varietats autòctones com la garnatxa, la carinyena i el monestrell”.

L’esperit d’evolucionar somia, com no, amb nous vins que seran noves sensacions per compartir. “Aviat traurem al mercat un vi fet precisament a base de Monestrell, varietat notablement antiga a l’Empordà que s’ha anat perdent des del temps de la fil•loxera. Sintonitza amb el caràcter

històric de la nostra terra, donat que fou molt utilitzada antigament pels monjos dels monestirs propers, com el de Rodes”.

Alta tecnologia Aquesta manera de ser, avui dia té una alta demanda tecnològica si es desitja oferir un producte d’excel•lència. “Cultivar la

vinya i elaborar vi al segle XXI requereix conèixer i aplicar tots el avenços, tant en el camp de l’agricultura com en el procés d’elaboració del vi, l’ecologia, la gestió sostenible de l’energia i els recursos, etc.

Som un celler artesanal, ben diferent d’un celler industrial, però amb equips per fer un producte òptim en qualitat i sanitat”.

Percentatges impossibles Llavors, si imaginem una ampolla de vi de 75 cl., quins percentatges adjudicaríeu al pes de la tradició, als nous desenvolupaments, i a les variables atzaroses? “Com enginyer no puc donar xifres a partir de variables no mesurables analíticament. Diré que gran part de la tecnologia tracta de minimitzar l’efecte de les variables atzaroses, i que el pes de la tradició és molt important...

Premis El Mas Pòlit s’enorgulleix dels dos Vinaris d’Or de fa un any al Millor vi de Criança de Catalunya i al Millor vi de l’Empordà, com també de la Medalla d’Or en el Concurs mundial de vins Extrêmes 2016 del CERVIM el 2016, i l’Or i Plata del recent concurs Mundus Vini a Alemanya.

“Som hereus d’una tradició centenària. No és que hàgim de viure com els nostres avis.

Però tampoc renunciar als seus principis, gràcies als quals som com som i no d’una altra manera...”mEIGi

Revista EnGiny 2/2019

{ EIGi  11

Antoni Roig, propietari del

CELLER MAS LLUNES

eco espai

“De vegades les pràctiques que semblen més avantguardistes, són les més antigues”

S

ituat a Garriguella, a l’Alt Empordà, Mas Llunes es defineix com un celler familiar de llarga tradició vitivinícola, que elabora vins únicament amb raïm de vinyes pròpies i una viticultura respectuosa amb l’entorn. Per ells, els vins de qualitat són un producte cultural i l’expressió d’un territori. “Som ferms defensors de les varietats viníferes tradicionals de la comarca, els lledoners, que és com s’anomenen les Garnatxes de l’Empordà i les Carinyenes o Caranyanes, i volem que siguin la base i el caràcter dels nostres vins: moderns, nets, frescos, plaents. Que en la seva màxima esplendor, ens emocionin”.

Antoni Roig, propietari del Mas Llunes i la ment enginyera al capdavant del celler, ens explica que venir de família empordanesa de productors molt arrelats a una terra, “té un component romàntic que et fa sentir part d’ella i d’aquesta petita història familiar. És un llegat d’estimació i de respecte per l’entorn”. Per aquest motiu es manifesten compromesos amb la sostenibilitat i al celler utilitzen mètodes productius respectuosos amb la salut humana i el medi. “El segell de Producció Integrada certifica que garantim la traçabilitat des de la vinya a l’ampolla, racionalitzem l’aplicació de productes fitosanitaris, fem una correcta gestió de l’aigua, i treballem amb mesures que afavoreixen la biodiversitat”.

Des de fa dos anys, han anat un pas més enllà i tota l’explotació està en conversió a agricultura ecològica, de manera que esperen obtenir la certificació ecològica per l’anyada 2021.

De la natura, per la natura Aquesta responsabilitat de salvaguardar la natura, al Mas Llunes es tradueix en metodologia de treball. “Ens esforcem per a ser el màxim d’eficients energèticament: practiquem verema nocturna, tenim la sala d’envelliment soterrada, hem construït una nova nau d’expedició de producte acabat amb la màxima qualificació energètica, 12

Revista EnGiny 2/2019

{ EIGi

utilitzem il•luminació de baix consum...

Assagem amb les formes artesanals d’elaboració. De vegades les pràctiques que semblen més avantguardistes, són les més antigues i tradicionals”. I és que, en essència, l’elaboració de vi segueix sent el mateix que fa més de 6.000 anys: un procés de transformació de sucres en alcohol per l’acció d’uns llevats. “Però només d’un molt bon raïm es pot obtenir un gran vi que ens parli del territori i sigui reflex de les particularitats de l’anyada.

I un molt bon raïm requereix una vinya excepcional, cuidar-la molt bé, que no pateixi fenòmens meteorològics adversos.

I després al celler, continuar treballant molt bé per no espatllar-ho”.

Tradició i modernitat El respecte per la tradició no està renyit

amb la modernitat. “Ara coneixem el procés en tota la seva complexitat i utilitzem recursos tecnològics com la refrigeració i la biotecnologia per conduir-ho tot de manera controlada. És habitual emprar llevats seleccionats, bacteris, enzims, nutrients... Minimitzem la utilització de sulfits en tots els vins, i aquest any hem començat a incorporar llevats indígenes de les nostres vinyes seguin un estudiat mètode de selecció i multiplicació”.

Si els resultats són satisfactoris, ho repetiran cada temporada en totes les elaboracions, per arribar a vins amb més caràcter del seu terrer i de l’anyada. “En definitiva, que siguin encara més autèntics i amb major tipicitat”.

Premis Tanta feina i ben feta té premi, i el Mas Llunes destaca per la Medalla d’Or 2019 obtinguda pel vi NÍVIA 2016, el més ben puntuat de tots els vins blancs de Catalunya als premis Decanter, els més prestigiosos i reconeguts a escala internacional.

També enguany aconseguien l’Or pel vi FINCA BUTARÓS 2013 en el Challenge International du Vin de París i la Plata pel rosat MARAGDA 2018 als Premis Vinari.

Amb especial il•lusió, recorden el Gran Vinari d’Or obtingut per la Garnatxa d’Empordà SOLERA MAS LLUNES, millor vi català de 2013. mEIGi

Revista EnGiny 2/2019

{ EIGi  13

“ ptimització del funcionament d’una xarO xa elèctrica des del punt de vista energètic i econòmic” pretén determinar el funcionament d’una xarxa elèctrica de distribució per optimitzar-ne l’eficiència en termes d’energia i econòmics. Es tracta de simular un EMS i un BMS en un cas real.

Eduard Gairin recull idees del projecte europeu Resolvd, coordinat pel grup de recerca EXiT de la UdG (del qual és membre un dels tutors del treball, Joan Colomer), sobre l’eficiència energètica i l’optimització de l’operació de bateries en les xarxes de baix voltatge.

El programari de Matlab® va permetre una minimització de l’algorisme genètic, basat en una equació que inclou els costos associats al seu subministrament energètic, l’operació de la planta de generació i de la bateria d’acumulació.

El model de generació energètic ha tingut els combustibles fòssils com a protagonistes des de fa més de 100 anys. Els estudis pronostiquen un increment del 30% en consum d’energia global en el període 2010-2040, i d’un 80% de generació de combustibles fòssils insostenible, donat que l’elevada demanda energètica acabaria per minvar-ne les reserves i disparar el preu.

Per això, la implementació de renovables en el sistema de distribució elèctric és clau, ja que permet la generació en llocs propers al consum, millorant l’eficiència i el mix energètic, amb menys emissions de gasos.

En els últims anys, els conceptes de microxarxa, microgrid i smartgrid han agafat protagonisme, i nous elements de generació afavoreixen modificar el comportament dels consumidors finals.

El treball d’Eduard Gairin L’estudi d’aquest jove enginyer gironí pretén determinar el funcionament d’una xarxa elèctrica de distribució per optimitzar-ne l’eficiència energètica i el cost econòmic, simulant el que realitzen un Energy Management System (EMS) i un Battery Management System (BMS), en un cas real.

L’Eduard, que considera el premi “una manera insuperable d’acabar l’etapa de formació del Grau” ens explica que “el principal objectiu és modelar el cost econòmic i energètic, optimitzats per a cada escenari”. Per això n’avalua cinc, introduint actors com consumidors, prosumers, agregadors, bateries d’acumulació, sistemes de generació d’energia renovables...

NLa maduresa d’una persona de 18 anys és la que és, i escollir quina

”

mm

passió et portarà a anar cada dia a treballar amb ganes, és una decisió difícil.

Però tenia clar que volia saber, aprendre, descobrir el perquè de les coses que veia al meu entorn i quins factors les determinaven. Així vaig decidirme per l’enginyeria industrial, intuint que m’obriria les portes cap a aquest coneixement. La meva sorpresa va ser comprovar que darrere d’aquelles portes n’hi havia cada vegada més, que no m’avorriria mai!

Eduard Gairin és un enginyer compromès amb el moment ambiental i social que vivim. El treball motiu del premi ho demostra, i també la seva participació 2019 amb l’equip Rusted Robots, d’EnGinyers Solidaris de la UdG, al ral•li Uniraid, competició per estudiants on compta més la consecució d’un projecte determinat que la velocitat. Acompanyat del també enginyer Lautaro Rossi, havien d’aprofitar un pou d’aigua de la comunitat marroquina de Baaga instal•lant un sistema de reg que funciona amb plaques solars, per abastir les palmeres dels voltants, i l’enllumenament d’un carrer. I ho van aconseguir.

14

Revista EnGiny 2/2019

{ EIGi

joves enginyeres

joves enginyeres

EDUARD GAIRIN, PREMI 2019 AL MILLOR TREBALL FINAL DE GRAU

Per cada cas es valora la repercussió medi ambiental, el cost econòmic de la instal•lació de l’equipament present, la modelització segons l’ús i el consum, i el pla d’amortització.

“L’objectiu final és validar el model d’optimització assegurant que la xarxa subministra la potència demandada per als múltiples escenaris, i que el cost econòmic d’instal•lació i operació sigui mínim”, apunta.

Fascinat per les renovables En un món on l’aprovisionament elèctric és clau, Gairin se sent fascinat per les energies renovables i com poden transformar l’ús dels recursos naturals. “Obtenir-les perquè aportin la més gran eficàcia d’una forma més neta, és un dels punts clau a invertir en un futur immediat. La seva integració pot frenar la gran inèrcia amb la qual es mou el nostre planeta cap a un canvi climàtic gairebé irreversible”, conclou.mEIGi

ALBERT ROCA, PREMI 2019 AL MILLOR TREBALL FINAL DE MÀSTER

A grans trets Partint de l’anàlisi de les diverses tecnologies existents per a l’obtenció de pols polimèrica d’aplicació comercial, l’enginyer avançava en la recerca testant dues d’elles, GAP (Gas atomization of polymers), i Spray Drying, desenvolupant dos capçals atomitzadors, un de cadascuna. Els polímers de baixa viscositat es tractarien amb GAP amb alts cabals, i els polímers d’alta viscositat ho farien mitjançant Spray Drying en cabals més reduïts.

“A l’hora de dissenyar-los -explica- vaig tenir en compte paràmetres de bibliografia científica, anàlisis de dinàmica de fluids computacional (CFD), càlcul per elements finits (FEA), i els costos econòmics per a abaratir els prototips”.

Els resultats Finalment es construiren els dos capçals atomitzadors, així com una tolva de

recol•lecció del material processat. Per a validar els dissenys, es decideix atomitzar PE130 (polietilè) mitjançant GAP i PMMA (metacrilat), dissolt en acetona mitjançant Spray Drying.

Les especificacions inicials demandaven partícules amb un diàmetre mitjà inferior a les 40μm, i amb l’atomitzador GAP els resultats no van ser els esperats. “En comptes de partícules esfèriques del polímer assajat -ens dius’obtenien microfibres de diàmetres compresos entre 6 i 9μm”.

No són desestimables, però. “Al contrari: tenen un alt interès industrial com a base dels tèxtils no teixits que no es desfilen, uns materials àmpliament emprats en la fabricació de filtres, bates d’hospital, embolcalls porosos, farcits tècnics, entre d’altres”.

Prova aconseguida Amb Spray Drying sí que es van obtenir partícules disgregades de dimensions entre 0 a 50μm, i per tant s’assolia l’objectiu inicial. Comparant-les amb les comercials que s’usen habitualment per a fabricació additiva, s’observà que les produïdes per aquest mitjà tenen unes dimensions més reduïdes i una morfologia similar.

En conseqüència, es validà l’atomitzador i la tecnologia seleccionada per a la producció de pols, i ara “només faltaria insistir en els experiments per tal d’arribar als paràmetres òptims en reducció de costos i màxim output de partícules”, conclou. mEIGi

isseny i fabricació d’una D atomitzadora polimèrica per a fabricació additiva”

es va desenvolupar al centre tecnològic EURECAT. Partint de la impossibilitat d’obtenir comercialment pols polimèrica de certs materials, aborda la recerca d’un sistema per a la generació de partícules esfèriques de diàmetre inferior als 40µm, per a la fabricació additiva.

El resultat de l’estudi ofereix una visió global de les tecnologies existents per a atomitzar materials, i el mecanisme de ruptura del líquid en gotes per obtenir una mida final de la partícula apta per a les necessitats del camp d’impressió 3D. L’atomització és el procés de trencament d’un líquid cohesionat en petites gotes de dimensions micromètriques per generar pols esfèrica de petites dimensions, un procés de gran rellevància en la indústria degut al gran nombre d’aplicacions i usos dels materials resultants.

m m

Els dos atomitzadors, i la imatge SEM de les partícules atomitzades. A la dreta, moment de la recollida del premi, lliurat pel president de la Demarcació.

Quan vaig haver d’escollir el Grau no tenia massa clar per on decantar-me. M’agradaven totes les assignatures N associades a la tecnologia i les matemàtiques. Després de donar-hi moltes voltes i parlar amb professors i estudiants,

vaig arribar a la conclusió que la millor opció era no tancar-me cap porta i veure amb el temps què era el que realment m’apassionava.

Va ser una decisió del tot encertada. En aquest món de canvis i avenços constants, el teu camp evoluciona i has d’estar preparat per evolucionar amb ell. La carrera et facilita aquesta tasca i, tot i que no et dóna expertesa en cap, et permet moure’t per tots. La prova és aquest premi que a més d’un reconeixement dels companys de professió, visualitza les mil i una cares que té l’enginyeria industrial.

Revista EnGiny 2/2019

{ EIGi 15

joves enginyeres

Els processos de producció avancen a una velocitat vertiginosa i el de la fabricació additiva n’és un dels exemples més clars.

Es tracta d’un conjunt de tecnologies que estan revolucionant l’àmbit industrial, i la seva implementació és ja un fet en moltíssimes fàbriques d’arreu del món.

L’estudi d’Albert Roca aporta una solució a una necessitat d’innovació en aquest camp i, segons afirma, seguir aprofundint en la línia apuntada pel seu treball “pot ajudar a transformar la fabricació, i en conseqüència, les indústries”, que no és poca cosa

joves enginyeres

PRIMER ACTE DE GRADUACIÓ CONJUNT DE L’EPS DE GIRONA A

quest any l’Escola Politècnica Superior de la Universitat de Girona es va estrenar celebrant per primera vegada un acte conjunt de tots els seus nous Graus i Màsters.

L’acte va ser multitudinari, i va omplir l’Auditori de Girona el divendres 12 de juliol de 2019 amb els enginyers i enginyeres que acabàven d’assolir aquestes titulacions, i els seus familiars i amics.

En representació dels Enginyers Industrials de Catalunya va assistir-hi un històric dels nostres col•legiats com és Josep Maria Soler. mEIGi

ELS NOUS GETI-ADE, A L’AUDITORI JOSEP IRLA I

dos mesos abans, divendres 10 de maig, els alumnes del Grau en Enginyeria en Tecnologies Industrials de la UdG havíen celebrat el seu acte de graduació també a l’Auditori Josep Irla, amb la col•laboració de la Demarcació de Girona.

Es tracta de la segona promoció que suma així mateix la titulació en Administració i Direcció d’Empreses.

A l’acte hi participà en representació de la nostra entitat, el secretari del Col•legi, Quim de Ciurana, qui adreçà unes paraules al grup d’estudiants i acompanyants que omplien de gom a gom la sala d’aquest equipament gironí mEIGi

m

Els nous graduats GETI - ADE son: Aleix Andreu Palahí, Lluc Banús Segura, Eduard Bernà Gironès, Ferran Carbó Bosch, Patrícia Carenys Muntada, Tomàs Colldecarrera Sunyer, Albert Comas de la Blanca, Adrià Cudí Molas, Nil Figueras Noguera, Nil Fullà Caballé, Eduard Gairín Neras, Joan Galisteo Guinot, Marc Gordo Casanovas, Eloi Martínez i Devant, Anna Mascaró Garíca, Jordi Mateu Sanchez, Josep Noguer Torres, Francesc Perpinyà Bartra, Adrià Pol Jiménez, Joel Quintà Vallès, Roger Rifà Álamo, Emili Roget Garcia, Paula Saborit València, Dàlia Serrat Massana, Manel Sibils Ruiz, Júlia Soler Boada, Arnau Soriano López, Míriam Trias Cañizares, Ferran Vila Martínez, i Joel Vilarrasa Desplans.

16

Revista EnGiny 2/2019

{ EIGi

joves enginyeres

E

l divendres 28 de juny de 2019, el president de la demarcació de Girona dels Enginyers Industrials de Catalunya, Jaume MasGrau, donava la benvinguda a tots els estudiants del Màster en Enginyeria Industrial de l’Escola Politècnica que celebraven a la nostra Demarcació l’acte de graduació de la promoció 2017-19.

Seguint la tradició, Rudi Castro, coordinador dels estudis del Màster, va tenir unes paraules per als assistents, graduats i familiars. Després també ho farien Pere López i Víctor Parada, en representació del grup d’estudiants.

Abans de concloure l’acte amb un piscolabis i brindar amb una copa de cava, tothom va rebre la seva banda i l’orla que acredita aquesta titulació en la carrera. mEIGi

FESTA DELS NOUS MÀSTER EN ENGINYERIA INDUSTRIAL A LA NOSTRA SEU m

Els nous MEI són: Albert Roca, Arnau Bassols, Carles Adell, Daniel Molina, Eudald Balló, Haytam Chatt, Jaume Clos, Marc Rosset, Oriol Roura, Pau Viella, Pere López, Saïd Mahouti i Víctor Parada. Moltes felicitats!

Es tracta de la 4a edició d’aquest ja clàssic esdeveniment que acull la seu de la nostra Demarcació, i que celebra una fita assolida pels joves enginyers industrials.

Imatges i moments que quedaran per sempre en la seva memòria.

Revista EnGiny 2/2019

{ EIGi 17

N

Informacions i serveis de la Demarcació de Girona per als seus col·legiats i associats

13/06 Junta de

24/10 Junta General

Representants de l’AEIC i Junta General del COEIC

i Assemblea de la Demarcació

en serrvei

NEl dijous 13 de juny es va celebrar a la seu dels Enginyers Industrials de Catalunya la Junta de Representants de l’AEIC i la Junta General del COEIC. Degà i President van efectuar un seguiment de les principals actuacions desenvolupades, recollides a la Memòria que es va lliurar als presents, i de les previsions de futur, i es van debatre i aprovar dos punts: Comptes anuals del 2018 i Reglament intern de comissions.

Les Juntes van comptar amb l’assistència d’aproximadament 100 persones associades/ col•legiades, que en finalitzar, van poder compartir uns moments tot prenent una copa de cava.

27/06 Premis Patronat

i reunió del Ple

mm

NLa ja 24ª edició d’aquests guardons va tenir lloc en una sala d’actes de la Politècnica a vessar. Més de 200 assistents, majoritàriament empresaris, professorat i estudiants, van voler acompanyar als premiats i escoltar la conferència “Pacte Nacional per a la Societat del Coneixement” d’Àngels Chacón, consellera d’Empresa i Coneixement de la Generalitat de Catalunya. També es va comptar amb diferents representants del món institucional, educatiu i empresarial.

Una nova edició on es pretén reconèixer els millors projectes fi de Grau de cadascuna de les titulacions, i es lliuraren les dues beques Josep Maria Ginés i Pous, dotades amb 14.000 € cada una per cursar estudis de postGrau als millors estudiants de la Politècnica: Marc Cañigueral, (Enginyeria Elèctrica), i Berta Llenas (Enginyeria en Tecnologies Industrials).

Actualment el Patronat consta de 128 membres, amb 10 noves incorporacions en el darrer any, i destina més de 315.000€ a fomentar la relació universitat-empresa premiant el talent dels estudiants i la transferència de tecnologia.

Enhorabona !!

18

Revista EnGiny 2/2019

{ EIGi

NEl dijous 24 d’octubre es va celebrar la Junta General/ Assemblea per presentar i aprovar el pressupost per al proper exercici, seguit d’un sopar a peu dret. A la reunió hi varen assistir una trentena d’assistents entre els quals hi havia un bon grup de joves als quals se’ls va brindar l’oportunitat de participar activament de l’activitat de la Demarcació.

Prèviament s’havia organitzat la conferència “El futur del mercat laboral i com no quedar-se’n fora“. En ella, Ignasi Rafel, enginyer industrial amb més de 20 anys d'experiència en gestió d'empreses de serveis, i en consultoria de recursos humans, fou l’encarregat de posar-nos al dia de com seran les organitzacions del futur, quins perfils professionals es requeriran i com adaptarnos per mantenir-nos en aquest entorn, anomenat VUCA.

N

Informacions i serveis de la Demarcació de Girona per als seus col·legiats i associats

10/10 Inauguració del curs

acadèmic EPS

NAprofitem aquestes pàgines de l’Enginy per recordar que la Demarcació de Girona dels Enginyers Industrials de Catalunya té un canal directe de comunicació amb Endesa per resoldre les incidències que afecten diàriament a tècnics, professionals i empreses a les comarques gironines.

D’aquesta manera, només cal adreçar un correu amb la informació sobre la incidència, i a través d’aquest canal s’agilitzen les gestions mitjançant una reunió mensual amb els seus responsables d’incidències de nous subministraments.

Grup de treball per l’energia fotovoltaica d’autoconsum NEl

col•lectiu d’enginyers industrials de Girona reivindica la promoció de l’ús de les energies renovables. Per aquest motiu, la demarcació de Girona dels Enginyers Industrials de Catalunya ha posat en marxa aquest mes d’octubre un grup de treball format per professionals que treballen en aquest entorn, a fi de fomentar el seu ús entre els consumidors.

Des del grup s’organitzen i ofereixen formacions tècniques especialitzades i xerrades sectorials, i es treballa per agrupar documentació relacionada amb els diferents ajuntaments de la província. La idea és facilitar la tasca dels professionals que treballen en l’entorn de la gestió de l’energia fotovoltaica.

La Demarcació es posa a disposició de les administracions com a òrgan tècnic consultor per millorar les ordenances municipals, amb l’objectiu de liderar i fomentar accions que compatibilitzin les instal•lacions fotovoltaiques amb les normatives en l’àmbit urbanístic i paisatgístic, i impulsar canvis si són necessaris en l’àmbit administratiu, entre d’altres.

Revista EnGiny 2/2019

{ EIGi 19

en servei

NEl 10 d’octubre l’EPS va acollir la Inauguració de curs 20192020 amb una conferència a càrrec de l’arquitecte tècnic David García Fernández, “El repte de construir a l’Antàrtida”.

A més, en el decurs de l’acte es varen fer els següents lliuraments: nPremis Talent (3ª edició) de CaixaBank i Patronat EPS nPremis innovació docent pre universitària de Patronat EPS nPremis extraordinaris de les titulacions de Grau i Màster de l’EPS corresponents a la promoció 2017-2018 nPremi del Col•legi d’Enginyers Industrials de Catalunya 2019 a TF MEI i TF GETI nReconeixement de la trajectòria professional i dedicació a la Politècnica al personal docent i personal d’administració i serveis que s’han jubilat el curs 2018-2019 nDistinció EPS 2019

Plataforma d’afectats per Endesa

N

Informacions i serveis de la Demarcació de Girona per als seus col·legiats i associats

19/06

Presentació de l’Institut Vall del Llémena en servei

NEls estudiants de 1r d’ESO de l’Institut de la Vall del Llémena de Sant Gregori, varen tenir l’oportunitat de presentar els seus projectes de construcció i càlcul d’una casa de formigó armat, una iniciativa que ens va omplir de satisfacció pel molt bon treball realitzat.

L’acte va ser comissariat per membres de l’EPS i enginyers de la nostra Demarcació, que van conèixer i valorar cadascun dels projectes. Des d’aquí volem agrair al jurat, als alumnes i als docents la vostra participació. El resultat va ser encoratjador!!

NEls Enginyers Industrials de Catalunya van celebrar la seva tradicional diada, oferint un retrat de la professió i de les seves institucions a través dels resultats d’una enquesta realitzada entre el col•lectiu. L’acte comptà amb la participació de la consellera de Presidència, Meritxell Budó, la directora general d’Indústria, Matilde Villaroya, el director general d’Energia, Pere Palacín, i el president de la Cambra de Comerç de Barcelona, Joan Canadell.

El va hostatjar la Sala Razzmatazz, al cor de Poble Nou, un espai reconvertit a partir de l’antiga fàbrica de motos “Huracan Motors”, construïda el 1958 i a ple rendiment fins l’any 1965. Allà es lliuraren reconeixements i premis, i amb el suport de la Fundació Caixa d’Enginyers s’atorgà la beca a la tesis doctoral. També les insígnies als nous associats i col•legiats de les titulacions que acullen els EIC.

20

la Demarcació

m

FOTO

N Aquest any ens vam aplegar en el que ha sigut fins ara el sopar amb més assistència de la Demarcació, el nostre Sopar de Germanor, que vàrem celebrar el divendres 31 de maig a La Fortalesa de Sant Julià de Ramis. En ell més d’un centenar de col•legiats i associats, i els seus acompanyants, vam compartir una entranyable vetllada amb els amics de professió, representants de les altres demarcacions, i d’entitats afins com la Mútua dels Enginyers, la Caixa d’Enginyers o l’Escola Politècnica.

Durant l’acte es va fer un reconeixement als que fa 50 anys que pertanyen al col•lectiu, i també als més recents.

m

31/05 Sopar de germanor de

m

27/06 Diada de l’Enginyer

Revista EnGiny 2/2019

{ EIGi

N

Informacions i serveis de la Demarcació de Girona per als seus col·legiats i associats

24/05 Inici del curs Lean

Management

24 i 25/04 Càlcul i disseny

d’instal•lacions solars

NAmb l’aprovació del RDL 15/2018 que elimina l’impost al sol i simplifica molt els tràmits de les instal•lacions d’autoconsum, la segona edició d’aquest curs va despertar molt d’interès.

Joan Ramírez ens donà una visió general dels requisits de les instal•lacions d’energia solar fotovoltaica, i els participants adquiriren els coneixements necessaris per realitzar una instal•lació d’energia solar fotovoltaica d’autoconsum d’acord amb el que estableix la normativa vigent.

09/05 Ètica i Responsabilitat

Civil dels enginyers

NJornada impartida per Andreu Mingote, Director Tècnic de Serpreco, la corredoria de la Mútua d’Enginyers, i Jordi Echeverria, Director de Negoci i Estratègia Comercial del Grup Mútua d’Enginyers, on es va exposar i conscienciar al col•lectiu sobre les importants responsabilitats de la nostra activitat professional.

Així, vam conèixer les amenaces més habituals que poden derivar en responsabilitat, els tipus de responsabilitats, el principi de solidaritat, la responsabilitat dels hereus i les cobertures de la pòlissa de RCP. També casos reals de responsabilitat de l’enginyer.

fórmules per a la sostenibilitat energètica NJornada networking a Girona, organitzada per l’Associació d’Enginyers d’Energia, que promou els interessos científics i educatius de la indústria de l’energia i l’acció pel desenvolupament sostenible.

Marc Masó, vice-president AEESpain i col•legiat de la Demarcació, va presentar les novetats de l’Associació, i Lluís Morer de l’ICAEN ens va oferir la xerrada “Edificis de consum d’energia gairebé zero, segons el nou CTE”. En ella ens parlà de les properes modificacions del RD de certificació energètica d’edificis i els ajuts sobre mobilitat sostenible i sector industrial a Catalunya.

El darrer ponent fou Ramon Noya, Gestor Energètic a Cliensol Energy, amb “Experiències en monitorització energètica en Fotovoltaica, Emmagatzematge,Vehicle Elèctric segons el nou RD 244/2019 d’autoconsum”.

Tot seguit, taula rodona sobre “Què pot aportar un Gestor/Auditor Energètic a una empresa”, moderada per Cristina Soler, Responsable del Grup de Treball de Eficiència Energètica del COEIC i vocal de la Junta AEESpain Chapter. Hi participaven Jesús Teixidor, Enginyer industrial a Suno Enginyeria, Joan Gómez, Director de Cales de Llierca S.A. i Calcinor S.A., Remei Aldrich, Enginyera en eficiència energètica del Programa Beenergi de la Diputació de Girona, o el Clúster de l’Energia Eficient i de l’Institut Català d’Energia, entre d’altres.

31/05 Curs Lean Project N Primera edició del curs a Girona, desenvolupat en 8 sessions per l’empresa Leansis Expertos en Productividad. El Mètode Lean Project per a l’Excel•lència en els Projectes, s’engloba dins del Sistema de Gestió Lean [SGL] per implantar la millora contínua.

El compromís de LeanSis i el seu equip docent sempre és donar la metodologia per a la gestió de projectes i l’evolució de productes, així com la comprensió de les tècniques i eines per a la seva adaptació al sistema empresarial, i les claus per al seu desenvolupament en cada cas.

Revista EnGiny 2/2019

{ EIGi 21

en servei

NAquesta 2a edició anual de l’Escola Lean Manufacturing va ser guiada per LeanSis Productividad, de la mà del consultor Ramon Rodríguez. L’aula de formació de la Demarcació de Girona va acollir durant vuit divendres a un equip amb l’objectiu d’orientar en el coneixement de la Millora Continua i els fonaments per a l’èxit en la seva aplicació pràctica.

17/05 Noves

N

Informacions i serveis de la Demarcació de Girona per als seus col·legiats i associats

10/06 Preparació per a la

Certificació CEA

en servei

mm

NCurs de preparació i examen per a l’obtenció de la certificació d’Auditor Energètic Certificat, organitzar per AEE Training Spain,Training Partner, i homologat per AEE a Espanya.

La certificació CEA Certified Energy Auditor s’ha desenvolupat i afegit a la cartera de certificacions de l’AEE amb la finalitat d’assegurar la capacitació i el coneixement dels professionals que realitzen auditories energètiques.

L’increment dels costos energètics, les polítiques energètiques canviants, els requeriments de reducció de consums i la ineficàcia en les indústries i els edificis... Tots ells són causants de la demanda de professionals més avançats i experimentats que donen lloc a auditories de cap energètiques. El certificat CEA identifica aquells professionals que estan capacitats per a la realització amb èxit d’auditories energètiques.

30/09 Curs Revit MEP

“Vull ser enginyer”

NSon 72 hores de formació dirigida als qui treballen en empreses del sector de la construcció o que pretenen fer-ho en un futur.També als professionals que volen reorientar el seu perfil cap a les instal.lacions, emprendre el seu propi projecte empresarial o ampliar coneixements en aquest camp. El repte dels organitzadors és capacitar per utilitzar el programari de Revit i operar en un entorn Revit / B.I.M. d’una forma eficient.

24/09 Curs Power BI

Tallers de normativa per estudiants de Grau

mm

NBona acollida d’aquesta formació a la qual van assistir 13 alumnes. El curs instruïa sobre les funcionalitats de localització i càrrega de dades de múltiples orígens, i la creació de les consultes per poder realitzar dissenys i visites d’anàlisi. També sobre el disseny d’estructures de dades potents a partir de consultes i a crear un entorn senzill, pràctic i intuïtiu.

La bona acollida ens planteja la possibilitat d’ampliar els continguts amb un nou curs.

NCom cada any, l’EPS ens dóna l’oportunitat d’impartir a tots els seus alumnes de Grau d’enginyeria un taller de normativa on Marta Torelló, responsable del servei, els ofereix informació rellevant per utilitzar el servei de localització de normativa del Col•legi i ser eficients en la seva recerca. Una iniciativa molt ben rebuda per part del professorat i l’alumnat, perquè els ajuda en la redacció del seu treball final.

22

Revista EnGiny 1/2019 2/2019

{ EIGi

NCicle organitzat pel GREP, que tracta aspectes relacionats amb les tasques que fa un enginyer i que són molt presents a la nostra societat, no només per la seva incidència i necessitat sinó per la seva quotidianitat, que sovint les fa passar desapercebudes.

Engloben els camps clàssics de l’enginyeria: enginyeria mecànica, enginyeria de producció, enginyeria electrònica i enginyeria de materials, així com aspectes relacionats amb la recerca i la innovació en l’àmbit tecnològic.

La proposta està dirigida als alumnes dels últims cursos de secundària que es plantegen realitzar estudis relacionats amb l’enginyeria i volen conèixer de primera mà experiències de professionals del sector i possibles sortides professionals.

COMISSIÓ D’ACCIÓ SOCIAL

LA FORMACIÓ, UNA DEMANDA CREIXENT EN LES ACTIVITATS DE LA C.A.S. E

n aquesta ocasió dediquem una bona part del nostre espai a estendre’ns un xic més en la tasca de formació que vam endegar ja fa un parell d’anys, i que està resultant de gran utilitat per a les entitats que les requereixen. És l’especialista en el tema, Jordi Bayer, qui ens farà cinc cèntims de la seva filosofia i mètode de treball.

Com sabeu, entre les activitats que organitza la Comissió d’Acció Social de la Demarcació de Girona, hi ha la de respondre a la demanda creixent de formació per part de fundacions i associacions. És per aquest motiu que veiem una progressió a l’alça en la demanda d’aquest servei, a la qual mirem de donar sortida a través del voluntarisme dels nostres enginyers.

Eines per a l’adaptació Avui dia comprovem que els sol•licitants del suport, estan en línia amb la nostra creença que actualment el repte fonamental és donar a les persones i a les organitzacions la capacitat d’adaptar-se als canvis socials, econòmics i sobretot tecnològics. La formació pot i ha de ser l’instrument que els ajudi a assolir-la. Però, immediatament, sorgeix la pregunta: què entenem per formació?

En

un escenari en canvi constant, la formació és un dret fonamental, no un premi o un privilegi només per a alguns. Hem d’estructurar-la de manera que fomenti la transferència de coneixements i experiències entre les diferents àrees de l’empresa, i entre parts legítimament interessades (stakeholders), per rendibilitzar els objectius comuns.

Una fórmula de formació Per a nosaltres, la formació es pot expressar amb la més elemental de les operacions aritmètiques: la suma de CULTURA + INSTRUCCIÓ + EDUCACIÓ.

En ella, la CULTURA s’entén com el conjunt de coneixements no especialitzats, adquirits per estudis, viatges, experiències; la INSTRUCCIÓ és la font de coneixements científics, tècnics o pràctics, i l’EDUCACIÓ, la preparació de la intel•ligència i el caràcter per viure en societat.

Podríem afirmar, doncs, que a grans trets la formació és l’instrument més adequat per reforçar la cultura d’una organització, les relacions personals i professionals, un canvi cultural, i un programa de millora de processos o innovacions tecnològiques.

I cap on anem?

Estem en un món d’incertesa, que genera desconfiança i falta de compromís, ja sigui a la feina, en els negocis o en la parella. Avui dia la societat no és “sòlida” com abans, sinó, seguint el concepte introduït per Bauman, és “líquida” i per tant molt menys previsible. Les xarxes són camins oberts sense control, i no disposen de semàfors que ens indiquin quan, o per on es pot passar.

Cal doncs canviar i millorar les habilitats, les estratègies i els paradigmes: avui dia la por no paralitza; al contrari, mobilitza. En el segle passat les organitzacions estaven molt jerarquitzades -en llenguatge actual diríem que estaven “off line”i el moment actual el planeta està “on line”. Ens movem en entorns superficials – per això triomfen twitter o youtube-, les coses duren menys, i prevalen la connectivitat, el poder virtual ocult, el big data...

Més que un premi, un dret En aquest escenari la formació adquireix una rellevància especial, i esdevé una necessitat i una obligació per a tothom. Es tracta d’un dret fonamental, i no pot ser un premi o un privilegi només per a alguns. Les organitzacions, no només necessiten gent qualificada, sinó que millori constantment.

En la nostra visió, la innovació tecnològica i els recursos humans són els motors que impulsen empreses i entitats. L’evolució tecnològica és molt ràpida, permanent i inevitable, i no podem rebutjar-la. Les noves tecnologies i el canvi són conceptes vinculats, i cada vegada van més de pressa.

>>> Revista EnGiny 1/2019 2/2019

{ EIGi 23

les nostres comissions

“

les nostres comissions

LES NOSTRES COMISSIONS

en se

les nostres comissions

Compartir les bones idees, ens fa créixer junts... >>> Assumir-ho només és possible a través de la conscienciació de cadascun dels implicats en un projecte. No hem d’oblidar que els empleats i els clients no són recursos fixos dins d’una organització, i per tant cal tenir-ne bona cura.

BREU BALANÇ 2019 DE LA CAS

Com actuar?

Estant atents al que succeeix al nostre entorn, cercant informació a través d’estudis de mercat, satisfacció del client, nous models de negoci, noves plataformes, sistemes de distribució canviants, sostenibilitat, economia circular, metodologia Lean start-up, responsabilitat social... En definitiva, revisant nous models de negoci i noves formes de captar clients, i tenint cura de la responsabilitat sobre les persones i el medi ambient. Planificant i executant plans i programes de formació per tal d’aprofitar la capacitat intel•lectual de les persones.

Per aconseguir-ho, hem d’estructurar la formació de manera que fomenti la transferència de coneixements i experiències entre les diferents àrees de l’empresa, i entre parts legítimament interessades (stakeholders) per rendibilitzar els objectius comuns.

FUNDACIÓ RAMON NOGUERA. S’han seguit implementant les formacions previstes en el segon semestre amb gran èxit de participació, i ja estem pensant en la programació d’activitats per l’any 2020.

La clau de l’èxit Des de l’experiència crec que podem assegurar que la clau de l’èxit és creure en les persones, en els equips i en la integració de tota l’organització en un projecte comú.

Dedicant la nostra major i especial atenció a les persones, els objectius s’aconseguiran si escoltem, i ajudem suficientment a tothom, i més als integrants del col•lectiu del tercer sector, que moltes vegades necessiten un servei molt més personalitzat.

Des de la Comissió així ho hem entès, i hem procurat donar resposta a necessitats plantejades per organitzacions com Vimar, Fundació Ramon Noguera, Drissa... amb programes de formació orientats a millorar les relacions entre persones i equips, englobats en el que anomenem programa d’EFICÀCIA RELACIONAL. Seguim en marxa! mJordi Bayer, Comissió d’Acció Social

La recta final de l’any és un bon moment per fer balanç de les activitats de la CAS, que han girat entorn d’aquests cinc eixos.

FUNDACÓ ALTEM. Continuem col•laborant en el

projecte de la construcció de la nova residència assistida i centre de dia.Val a dir que en aquests moments l’obra registra demores per motius aliens als seus impulsors.

ASSOCIACIÓ INTEGRA. Ja es troba en fase de constitució la cooperativa que permetrà gestionar l’operativa per a donar ocupació a les persones amb discapacitat de la comarca del Gironès.

CÀRITAS. Un any més hem assistit al sopar solidari contra l’exclusió social, en representació del col•lectiu d’enginyers que aportem la nostra col•laboració com a tals en els seus projectes.

BASE DE DADES I NOUS CONTACTES AMB ENTITATS DEL TERCER SECTOR. Hem

posat ja en funcionament la nova base de dades de la CAS, que ens permet l’enviament sistemàtic de mailings a diferents entitats per oferir la nostra participació en les seves necessitats de millora.

Com veieu, els fronts oberts són molts i en bona marxa, i per això no desaprofitem l’ocasió per convocar-vos a aquest voluntariat. Si en voleu més informació, poseu-vos en contacte amb la Demarcació. mXavier Pérez, Comissió d’Acció Social

QUÈ FAREM ELS JUBILATS ELS PRÒXIMS MESOS? Per la part final de 2019 i el primer trimestre de 2020, tenim previst: l6 de novembre: visionat del vídeo del viatge a Annecy, Ginebra i el CERN. l28 de novembre: conferència de Josep Lluís de la Rosa, doctor en informàtica per la UAB, relacionada amb el Blockchain. Oberta a tot el col•lectiu d’enginyers de Girona. l1er trimestre de 2020: conferència “Els Robots humanoides, futur tecnològic i social” a càrrec de Josep Amat, Catedràtic emèrit de la UPC. l2020, en data a determinar, visita al Modernisme de Reus i la Tarragona Romana.

24

Revista EnGiny 2/2019

{ EIGi

mm

CERN-El Globe of Science and Innovation a Meyron, al Cantó de Ginebra.

Vine i participa’n!

L

CIÈNCIA I TURISME DE PRIMERA, PENSATS PER ALS MÉS GRANS

a Comissió de Jubilats i Pre-jubilats ha combinat les visites a l’ordinador MareNostrum de Barcelona i al CERN suís amb els paisatges de la nostra mediterrània o Les Gorges du Fier, en una meitat d’any ben completa.

Comencem El 8 de maig un grapat de parelles gaudien de la sortida al preciós restaurant de Sa Malica de Blanes, una proposta ja de les “clàssiques” primaverals d’aquesta Comissió. El temps va ser esplèndid i va procurar que la vista elevada sobre el mar, amb la roca Sa Palomera en primer terme, es mostrés en tota la seva pau i bellesa. Després del dinar, ocasió de fer un vol pel centre de Blanes i així estirar les cames… i la butxaca, en qualsevol dels seus nombrosos comerços.

Conèixer el MareNostrum L’activitat del 28 de maig era molt esperada i va respondre a les expectatives.

Ens permetria estar davant el super ordinador MareNostrum després de la conferència col•loqui amb un altre dels nostres estimats clàssics, el catedràtic emèrit Josep Amat, que ens va parlar de la indústria 4.0. Com sempre, va ser una xerrada molt documentada i interessant, en la qual vam aprendre un xic més del propi món enginyeril.

Tot seguit, com dèiem, tinguérem la sort d’anar al Centre de Supercomputació de Barcelona (BSC-CNS), i veure’n l’estrella tecnològica. Les explicacions que se’ns van oferir ens permeteren apreciar la importància de futur que representa disposar a Barcelona d’aquesta eina, i ens va sorprendre saber que la decisió per assignar-la a la ciutat fos l’existència en ella de tota una base tecnològica i de

coneixement científic tan importants.

El nom de MareNostrum fa referència a la capacitat de còmput i al lloc geogràfic on està situat. La primera versió es va posar en marxa el 12 d’abril de 2005, i la cinquena, que el passat juny la Comissió Europea ha seleccionat continuar situant a la capital catalana, es posarà en marxa el 31 de desembre de 2020. La seva potència serà extraordinària, amb un pic de 200 petaflops, 17 vegades superior a la de l’actual versió 4 i 10.000 vegades més gran que la que va iniciar la saga el 2004.

El BSC compta amb una plantilla de prop de 650 treballadors que realitzen recerca de frontera utilitzant la supercomputació, oferint aquests serveis a investigadors de tot Europa. Bàsicament es dediquen a la investigació del genoma humà, l’estructura de les proteïnes, el disseny de nous medicaments i a projectes d’enginyeria en col•laboració amb la indústria.

Un cop visitat vam acudir al menjador de la UPC per dinar, i a la tarda, canvi total de registre anant al Museu del Futbol Club Barcelona, que pels que no l’havíem vist va ser una sorpresa per la seva magnitud, espectacularitat i afluència de públic.

Amazon, de prop L’11 de juliol vam tenir l’oportunitat d’entrar a les instal•lacions d’Amazon al Prat de Llobregat, al polígon pròxim a l’Aeroport de Barcelona, una activitat molt recomanable per la complexitat del seu funcionament. Allà vam observar com la

informàtica controla tot el centre logístic, amb la cadena de treball robotitzada i els lectors de barres funcionant a tot drap.

Durant una hora ens van estar explicant com s’organitza la feina i es supervisen les entrades i sortides dels milers i milers de productes que gestionen, cosa que va fer la visita molt interessant.

Ginebra i el CERN L’Alta Savoia, Ginebra i el CERN ens esperaven entre el 23 al 27 de setembre, i no els vam decebre. Amb Annecy, la bella i petita Venècia Alpina com a centre de l’estada, cada dia va ser un encert de programació. Vam gaudir d’Yvoire a peu del llac, exuberant de flors, de Les Gorges du Fier amb un recorregut esclatant, d’una Chambery amb molta història tot i la seva decadència, i a Ginebra, cosmopolita ciutat a la vora del llac Leman, vam tindre la sort de visitar la Vieux Geneva amb un guia excelent. Finalment, a Orange, petita ciutat romana, vam veure l’Arc del Triomf i visitar el Teatre Romà (imatge superior).

En aquesta sortida també vam rebre la nostra dosi de ciència anant a Meyrin i entrant al CERN (Conseil Européen pour la Recherche Nucléaire), conegut com a Laboratori Europeu de Física de Partícules.

Allà vam tenir la sort que el seu gran accelerador estava parat i desmuntat, cosa que ens facilità entrar-hi per veure’l per dins i fotografiar-lo. Inoblidable! mDomingo Argilés, Responsable de la Comissió de Jubilats i Prejubilats Revista EnGiny 2/2019

{ EIGi 25

les nostres comissions

COMISSIÓ DE JUBILATS I PREJUBILATS

BRACKETS INVISIBLES, UN LLEGAT DE L’ENGINYERIA INDUSTRIAL “EN BOCA DE TOTS”

Q nous enginys

ue l’enginyeria industrial contribueix al desenvolupament d’un munt de camps, és un fet provat que descriu la naturalesa d’humanisme científic que la caracteritza. Per això, no ens ha d’estranyar que la pàgina que fa referència a nous enginys passats o presents, la veiem presidida per una imatge més pròpia de l’odontologia. És per explicar que fa prop de vint anys, dos joves californians posaven el primer maó d’una petita revolució que, des de llavors, ha seguit “en boca” de tanta gent, els alineadors dentals transparents.

Eren enginyers industrials universitaris sense coneixements d’ortodòncia i ho feren moguts per la passió de trobar noves solucions, superant l’escepticisme del món expert que els qüestionava.

S

egur que si has volgut que les teves dents estiguin més ben “endreçades”, t’hauràs endinsat i potser perdut en el bosc de possibilitats que l’odontologia t’ofereix: brackets convencionals (metàl•lics i metílics mini), autolligables (Damon, d’or, daurats, “embandats”), de colors (transparents, d’adhesió, invisibles, ortodòncia lingual, ortodòncia invisible), linguals (incògnits, removibles, Invisalign), ceràmics (de zèfir i combinats)… I encara ens en deixem algun.

empleats i els 560 milions de dòlars en ingressos anuals. I si la llavors incipient tecnologia 3D havia estat fonamental per arribar a aquests resultats d’èxit, avui ho segueix essent per procurar unes millores de producte que estan rebaixant tant els seus preus que els acosten als d’algunes mènsules tradicionals, i per tant a les possibilitats econòmiques del target comú de població. El seu preu mitjà, de fet, és ja molt inferior al de molts correctors linguals.

Ments enginyeres D’entre tots, avui en portem un darrere el qual hi ha la ment de dos estudiants d’enginyeria industrial, Apostolos Lerios i Brian Freyburger, desenvolupadors el 1997 del primer Invisalign enmig de la incredulitat general, al qual els dentistes s’hagueren de doblegar davant l’allau de peticions dels consumidors. Naixien per al món els revolucionaris alineadors plàstics dentals invisibles que funcionaven pressionant directament sobre les dents, en comptes de deixar la feina a una sèrie de filferros que havien de treballar a través d’uns brackets per transferir-hi la pressió.Tan aparentment senzill com això.

Una evolució que no s’atura En aquesta especialitat mèdica, la impressió 3D contempla processos com l’estereolitografia o la sinterització directa de metall, i materials com resines, plàstics, metalls, per a guies quirúrgiques, corones, pròtesis dentals, els alineadors...Tecnologies com la FDM poden produir peces amb un cost centesimal i sense cap processament posterior a la seva impressió.

Ara, a més, ja es comencen a veure solucions biocompatibles per altres problemes dentals, com pròtesis parcials impreses amb PEEK que no inclouen metall i no tenen sabor. I encara un sistema additiu més, el curat amb llum, sigui estereolitografia o DLP, amb una alta resolució i materials biocompatibles com les resines líquides.

Finalment, ja s’albira la fabricación aditiva per a peces metàl•liques, un procés que en odontologia facilitarà generar implants,

El 3D, ahir com avui Els guanys estètics, en comoditat i en higiene, eren evidents, i bastien els fonaments d’una companyia que avui supera els 3000 26

Revista EnGiny 2/2019

{ EIGi

pròtesis o corones de níquel-crom. Això sí, la maquinària serà més cara i demandarà una major postproducció (una corona mecanitzada es fa ara en 15 minuts i la impressió 3D durarà 5 hores), però el cost per unitat serà considerablement menor.

Les consultes del futur Si bé les tecnologies 3D tenen beneficis significatius per a la indústria, el fet és que la nova organització i lògica de treball requerides, a més d’una notable capacitació per conèixer el programari i usar escàner i impressora, poden tirar enrere molts doctors. Avui encara la major part d’aquesta feina la fan els laboratoris. Però segurament el temps i les opcions d’un servei ràpid i més econòmic, s’acabaran obrint pas i un dia tindrem a les mateixes consultes les infraestructures per sortir, com qui diu, amb el nostre cas solucionat al moment i “clau en mà”, si més no en intervencions poc complexes.

Els alineadors invisibles que hem acostat a aquesta pàgina són doncs només una bandera darrera la qual hi ha el munt de possibilitats que ha obert la impressió 3D en l’odontologia, i aquesta tecnologia serà (és ja) una bona manera de millorar el servei en qualitat, rapidesa i eficàcia en una zona tan important del nostre cos com és la boca, asseguts en una cadira tan compromesa com la del dentista. mEIGi