15 1/2021 Nr
EnGiny La resposta és al vent
La revista dels enginyers industrials de Girona
Energia eòlica, una història que ve de lluny
De conversa
M. Luisa Garcia-Romeu Ser dona i enginyera, no només és possible, sinó normal”
Eco-espai
Premi Eco-solar 2020 pels gironins “La Ballena alegre” Nous enginys
El Nemo 500, de la UdG al CSIC
JUNTA DIRECTIVA DEMARCACIÓ President Jaume Masgrau Secretari Josep Maria Soler Vocals Llorenç Albanell David Bartra Josep Dellonder M. Luisa Garcia-Romeu Jesús Teixidor
Número 15 (1/2021)
Direcció
Duaita Prats
Consell de redacció
Quim de Ciurana, Joan Juanals, Jaume Masgrau, Núria Valenzuela
Disseny Gràfic i Maquetació tauArt
Edita:
Demarcació de Girona de l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya C/ Narcís Blanch 39,Agrari baixos Parc i accions 17003 Girona(diversos autors) anti-Eurovegas Tel. 972 211 912 www.enginyersgirona.cat girona@eic.cat
Revista gratuïta per a col·legiats i associats a la demarcació de Girona dels Enginyers Industrials de Catalunya
Dipòsit legal Gi.598-2014 Paper blanquejat sense clor
05 06-08 09-11 12-13
EDITORIAL Any 2021
14-15 16 17 18-19 20-24 25 26
INNOVADORS La combinació guanyadora d’AMV Caps
EN PRIMER PLA Energia eòlica, una història que ve de lluny DE CONVERSA Maria Luisa Garcia-Romeu ECO ESPAI Premi Eurosolar 2020 per a La Ballena Alegre
JOVES ENGINYERS Premi per a la tesi doctoral d’Antonio Guerra JOVES ENGINYERS La Càtedra Bellapart, un win-win JOVES ENGINYERS Santi Rodríguez, Primer Premi Estatal EN SERVEI Activitats i notícies de la Demarcació de Girona COMISSIONS Jubilats i Prejubilats NOUS ENGINYS El CSIC incorpora un robot submarí nascut a la UdG
4
Revista EnGiny 1/2021
{ EIGi
editorial
ANY 2021
A
vancem ja per la meitat de l’any i anem veient com, pas a pas, reprenem la normalitat anhelada. Algunes coses però seran diferents a partir d’ara: ens hem pogut adonar i convèncer de les possibilitats del teletreball i de les noves eines de comunicació com són les videoconferències per a fer reunions i assistir a webinars i formacions, tot i que això no treu que continuem enyorant les oportunitats de trobades reals i no pas només virtuals, perquè hi ha coses que no és fàcil canalitzar de manera telemàtica. Desafiaments a la vista Aquest període viscut el darrer any ha difuminat, per haver quedat a segon pla, molts assumptes que ara ens tornem a trobar de cara. Reptes importants, com pot ser la més freqüent incorporació dintre el nostre col•lectiu de la dona enginyera, o també la desitjable major vinculació de l’empresa i la universitat, en el nostre cas l’Escola Politècnica Superior de Girona. Els dos aspectes són recollits en aquesta revista, testimoniats per companyes i companys enginyers. També hi veureu reflectides trajectòries i experiències personals de joves enginyers, i treballs i aplicacions de la labor de moltes altres persones. Som conscients dels desafiaments que tenim al davant: hem de tornar a donar impuls a l’economia després d’aquest sotrac que ha significat la pandèmia, però també veiem com se’ns han obert camins i opcions de canvi que probablement no hi serien si no hagués ocorregut aquest gran contratemps.
Veles e vents han mos desigs complir… Prenc les paraules del poeta Ausiàs March, tan evocadores com les veig per il•lustrar el moment en el qual ens trobem, amb la polèmica i controvèrsia desfermada sobre les instal•lacions de parcs eòlics a les nostres comarques. El desig compartit per quasi tothom d’aprofitar el recurs del vent per a obtenir energia, es contraposa a la resistència a fer-ho a segons quins indrets i territoris. I aquí, entremig, ens trobem els enginyers, comprenent segons quines raons, però tement que deixarem passar -i ja en van masses-, anys desaprofitats de recollir aquest fenomen natural per a ferne kW-hora i disminuir l’emissió de CO2. Enginys i tecnologia els tenim a l’abast, el vent també. Què estem esperant, doncs? u
Jaume Masgrau
Enginyer industrial President de la Demarcació de Girona dels EIC
Revista EnGiny 1/2021
{ EIGi 5
en primer pla
ENERGIA EÒLICA Una història que ve de lluny
L
’energia eòlica es basa a aprofitar el vent per produir electricitat, transformant l’energia cinètica en mecànica a través del moviment d’unes aspes. Les possibilitats de servir-se d’aquesta força de la natura com a font d’energia venen de lluny: ja cap al 200 aC l’antiga Pèrsia emprava molins de vent d’eix vertical per al drenatge d’aigua. Des de llavors, la seva evolució no s’ha aturat, però com el déu Èol, ha anat a ratxes.
6
Revista EnGiny 1/2021
{ EIGi
A Europa se’ls coneix des de l’any 1000 dC., quan s’utilitzen per a aquest propòsit del bombeig d’aigua, i també per a la producció de sal, tècnica que igualment feien servir els xinesos. Un xic més endavant, entre els segles VII a IX, el que a Iran era el molí de vent horitzontal o panemone, evolucionaria cap al d’eix vertical importat als Països Baixos per comerciants i soldats. Els holandesos l’aplicaven al guany de terres a la desembocadura del Rin. A l’Espanya medieval, encara que el tòpic els relaciona sobretot amb els camps de La Mancha, se’n podien trobar en punts dispersos de la geografia peninsular. Poca gent sap que el primer del qual se'n té constància funcionava a Tarragona, probablement un molí àrab datat a la fi del segle X o principis de l’XI. La història diu que en el tombant de l'any 1200, Pere el Catòlic, Comte de Barcelona i Rei d'Aragó, concediria a Pere de Vilanova l'exclusiva per a la construcció de molins de vent a qualsevol part dels seus territoris, amb l’obligació de lliurar al sobirà el delme dels seus ingressos. La majoria dels molins eòlics que es van fer a Catalunya durant els segles posteriors -una setantena que es sàpiga-, eren construccions aïllades per moldre farina i seguien la tipologia C de Krüger, amb caperutxa cònica i quatre aspes. No van durar gaire i foren abandonats entre el XVII i XVIII, o transformats en habitatges. En
canvi, a Europa i els Estats Units seguirien conreant un enorme interès, sent molt utilitzats pels colons americans. Allà sorgiria el popular molí multipala, que s’escampà pràcticament per tot el món i fou precursor dels generadors eòlics actuals.
Sprints I sense grans canvis saltem als anys 70, quan l'escassetat de petroli va fer canviar l'entorn energètic dels Estats Units i del món. Esperonat per la necessitat, a principis de la dècada següent el gegant americà col•locava milers de turbines eòliques a Califòrnia, en gran part afavorides per les polítiques que fomentaven l'ús de fonts renovables. Començava l’escalada eòlica als USA. En el terreny científic, el 1978 l'escola danesa Tvind contribueix a l’impuls industral produint la primera turbina eòlica de megawatts del món (2 MW), que va permetre a Vestas, Siemens i altres, obtenir les peces que necessitaven. I el 1981, la NASA inaugura el Towards 2000, el primer parc eòlic del planeta, com a prototip d’instal•lació per nodrir una gran xarxa elèctrica. Tenia capacitat de generar uns 7.500 kW. Vint anys més tard, el 2020, aquest sistema permetia els nord-americans cobrir prop del 9% de la seva altíssima demanda elèctrica. Però per trobar el major productor actual d’eòlica hem de viatjar a l’altra punta del món, a la Xina, líder indiscutible dels creixements sobtats. L’any passat l’asiàtic va implementar més potència eòlica que Europa, Amèrica, Àfrica i Oceania juntes, augmentant en plena Covid-19 les seves capacitats en més de 50 GW, el 60% del total posat en marxa el 2020 al món. Ara mateix suma 347 GW, amb els quals va evitar emetre més de 510 milions de tones de CO2 a l’atmosfera. La WWEA destaca també el desenvolupament del mercat brasiler -que va guanyar una posició llevant la 7a del rànquing mundial a França-, Rússia (triplicant potència fins als 1.027 MW), Corea del Sud i Argentina. El vell continent dol i vol Europa, exceptuant els soviètics, va seguir una línia més modesta, construint 14,7 GW de nous parcs eòlics, un 19% menys del que s'esperava abans de la pandèmia. L’any anterior havia sumat 15,4 GW en nova capacitat. Segons les estadístiques de WindEurope, va construir 14,7 GW de nous parcs eòlics l'any passat, el 80% terrestres. L'energia
en primer pla
El primer pioner... van ser dos Escòcia i els Estats Units es disputen l’autoria de la primera turbina eòlica productora d’electricitat. Per una banda, el 1887 James Blyth construïa a la seva finca escocesa un molí de vent de 10 metres, que connectà a acumuladors desenvolupats pel francès Camille Alphonse Faure. Aconseguí il•luminar la seva propietat, i fins i tot oferir l’excedent energètic a la vila de Marykirk, que li rebutjà perquè “l’electricitat era cosa del dimoni”. A l’altre costat de l’oceà, el mateix any, Charles F. Brush aixecava al seu terreny de Cleveland, Ohio, un impressionant molí de vent de més de 25 metres d’alçada, que generava electricitat contínua de forma automatitzada.Va funcionar durant 20 anys i carregava les bateries instal•lades al soterrani, que alimentaven la seva xarxa. Això sí, la potència que assolia només eren 12 kW. Tornant a Europa, el proper avenç el faria el científic danès Poul la Cour, que el 1899 dissenyà el primer generador eòlic modern, molt similar als d'ara. Pocs anys després, el 1908, Dinamarca era el primer país europeu a adoptar un model descentralitzat d'electrificació situant 72 generadors eòlics de potències entre 5 kW i 25 kW. Alemanya, per la seva banda, veuria el físic Albert Betz enunciar la llei que porta el seu nom, segons la qual una turbina eòlica pot convertir en energia mecànica com a màxim un 59,26% de l'energia cinètica de vent que incideix sobre ella.
eòlica va representar el 16% de tota l'electricitat consumida a Europa el 2020. Dinamarca en va tenir la proporció més gran (48%), seguida d'Irlanda (38%), Alemanya (27%), Regne Unit (27%), Portugal (27%) i Espanya (22%). En total, Europa suma 220 GW de capacitat, insuficients per assolir els mínims de l'Acord Verd. En el proper quinquenni, la EU27 està preparada per augmentar només 15 GW/any dels 18 necessaris en cada període si volem complir amb l'objectiu actual d'energies renovables de la UE arribat 2030. La resposta és al vent Les regles i procediments per implementar parcs eòlics terrestres i marins, són molt complexos i sovint es troben amb impugnacions als tribunals dels respectius països, que els aturen. És una lluita de forces que encalla projectes per les posicions enfrontades de defensors i detractors. En el fons, no és sinó el reflex de les contradiccions d'una societat que d'una banda es nega a treure el peu del gas, i per l'altra posa fre a certes solucions sense oferir alternatives reals a la demanda energètica. Amb el fenomen NIMBY incrustat a la ment, l’irreversible caos ambiental que truca insistentment a la porta hauria d’esperonar l’autoresponsabilitat i l’entesa entre uns i altres més aviat que tard. Ara per ara, però, com en tantes coses, la resposta és al vent. mEIGi Revista EnGiny 1/2021
{ EIGi 7
en primer pla
Catalunya va ser pionera en el desenvolupament de l’energia eòlica a Espanya. El 1984 s’inaugurava i es posava en marxa a Vilopriu (Baix Empordà) el primer aerogenerador –un dels quatre primers de l’estat espanyol-, fet que va marcar el naixement de l’energia eòlica moderna. El prototip empordanès es va connectar a la xarxa de forma al•legal, ja que aleshores no hi havia cap normativa que regulés la instal•lació d’infraestructures per a la producció de l’energia eòlica. Des de llavors, cap nou projecte implementat fins que en març del 2018 arrencava Viure de l’Aire del Cel a Pujalt (l’Anoia), amb un únic molí de vent. Mentrestant, la capacitat pròpia de generació renovable és a penes de 1.271,1 MW, equivalents al 5% del total peninsular. S’esfumen les intencions de la Llei de Canvi Climàtic que la Generalitat va publicar el 2017 per al desenvolupament d’un model energètic que permeti prescindir dels combustibles fòssils un 50% el 2030 i el 100% el 2050. Ara mateix, estem a la cua de les energies verdes de tot l’estat.
Opinions g
Jaume Morrón, Gerent d’Eoliccat: “Tarragona allotja 25 dels 43 municipis de tot Catalunya on hi ha parcs eòlics, amb 521 molins dels 811 en servei. S’hi produeixen 721,63 MW dels 1269 MW totals. A Girona, no n’hi ha cap. De fet, només genera el 16% de l’energia que requereix. Què hi pensa fer? Segons estimacions, l’any 2050 necessitarem un mínim de 104 TWh/any, 96 dels quals són d’expectativa de nova demanda. Tenim un gravíssim problema i tres elements per a solucionarlo amb renovables: l’aigua, el sol i el vent. Esperem que els nou projectes eòlics presentats per la demarcació gironina es materialitzin, perquè també col•labori en la transició energètica cap a la descarbonització, i l’equilibri entre la producció energètica i la demanda”.
g
Raül Domínguez, biòleg i tècnic de defensa del territori. Membre de l’IAEDEN-Salvem l’Empordà: “El Decret Llei 16/2019 està bé a nivell teòric, però no es tracta de preveure un tal augment de demanda, sinó de procurar que minvi a la vegada que es normalitza l’ús de totes les energies renovables, des de la biomassa a l’hidrogen. Tampoc s’està complint el punt que prioritza la seva instal•lació en el lloc precís de la necessitat de consum. Aquesta està molt concentrada a Barcelona i no hi veiem cap proposta fins a Terrassa o Manresa. A Girona passa igual: la costa, la capital i Figueres són els nuclis que més energia estiren i els parcs es projecten enmig dels camps o en plena natura, amenaçant la biodiversitat. Falta planificació i diàleg previ amb el territori. Sabem que anem tard, però hem de canviar de model i potenciar l’autoconsum col•lectiu, evitant oligopolis i tenint la sobirania energètica com a eix principal”. 8
Revista EnGiny 1/2021
{ EIGi
Global Wind Atlas 3.0, aplicació gratuïta basada en web desenvolupat, propietat i operat per la Universitat Tècnica de Dinamarca (DTU). (Informació addicional: https://globalwindatlas.info)
g
Francesc Vidal, enginyer industrial i cap d’Àrea d’Energies renovables a l’Institut Català de l’Energia: “A Catalunya no hem fet els deures i cal actuar ràpidament. No fer-ho també té un cost ambiental. Hi ha un mandat polític clar en aquest sentit i la nova llei l’explica. Coincideixo en el valor d’apropar la font d’energia al lloc de consum, però també compta que la font del recurs, el vent, sigui adequada. No negaré que els parcs eòlics tenen un impacte. Però ja estem important energia externalitzada que impacta sobre un territori o un altre. Ens hauríem de responsabilitzar de la nostra pròpia petjada energètica. Per altra banda, sap greu escoltar que des de la Generalitat no atenem criteris ambientals i paisatgístics perquè, de moment, el 40% dels projectes han estat tombats. A partir del decret encara no s’ha autoritzat un sol parc. Les exigències són molt altes. Però els anys van passant i és necessari seguir impulsant renovables com l’eòlica, i alhora reduir el consum. Si no, sempre quedarem curts.”.
g
Anna Barnadas, biòleg i diputada provincial de Medi Ambient: “La Diputació de Girona estem molt propers a la visió del territori. No he trobat cap alcaldia que no vulgui fer transició energètica, però sí molta precaució davant del tsunami de l’emergència climàtica. Per la nostra part els oferim eines, sobretot a les més petites, perquè quan els arriba un projecte eòlic no es vegin desbordades. Impulsem l’autosuficiència energètica de les edificacions, molt necessària encara que no cobreixi el 100% de la demanda, i estem d’acord en la solidaritat territorial. Espanten les dimensions estratosfèriques dels aerogeneradors, però tots s’estimen més això que una central nuclear o la MAT. No volem una guerra de campanars, sinó crear confiança en la transició energètica”.
MARIA LUISA GARCIA-ROMEU
Maria Luisa Garcia-Romeu és una enginyera industrial especialitzada en investigació de processos de fabricació dins el Departament d’Enginyeria Mecànica i de la Construcció Industrial de la UdG, on destaca per l’expertesa en els processos de deformació de xapa. “Vaig dirigir el contingut de la tesi cap a la línia tradicional del doblegat, però aportant el plus de la creació de models de predicció, i per la recerca posterior m’he enfocat cap a la deformació incremental com a pro-
cés innovador, en una xapa que pot ser metàl•lica o amb polímers. Al GREP hem estat dels primers grups de recerca a Europa en aplicar-lo en components polimèrics, sobretot enfocat cap al camp de la biomèdica, incloent-hi paràmetres com la sostenibilitat i l’economia circular”, ens explica. Una trajectòria contínua Podríem dir doncs que la seva vida enginyera ha transcorregut sempre en l’àmbit acadèmic, en un o un
mper Duaita Prats
altre vessant. “Sí, és així. Vaig titularme el 1999, i sense discontinuïtat vaig començar a fer de professora i incorporar-me al Grup de Recerca, sota la direcció de Quim de Ciurana. Va venir així i ho vaig voler aprofitar. Vint anys més tard n’estic molt contenta perquè mentre treballo investigant i formant altres persones, puc seguir aprenent i desenvolupant projectes”. Un d’ells és la seva col•laboració amb l’Hospital Trueta, en el qual combinen enginyeria amb tecnologia Revista EnGiny 1/2021
{ EIGi 9
de conversa
“SER DONA I ENGINYERA, NO NOMÉS ÉS POSSIBLE, SINÓ NORMAL”
M
aria Luisa Garcia-Romeu és enginyera industrial i doctora per la Universitat de Girona, i exerceix de professora a l’EPS fa més de vint anys. La seva docència està relacionada amb els processos de fabricació, i la línia de recerca en la qual treballa dins el GREP, amb la deformació incremental. Allà experimenta amb materials i geometries, en combinació amb la tecnologia additiva d’impressió 3D, desenvolupant -entre altres projectespròtesis amb materials alternatius al titani i models per preparar operacions que es realitzaran a l’Hospital Trueta. I enmig de tot plegat, lluita amb altres companyes per normalitzar la unió dels conceptes “dona” i “enginyera”.
de conversa
g“En la meva etapa d’estudiant
gLa universitat és una mena de
no hi va haver cap professor que em fes sentir que no valia, però certament mai no vaig tenir una sola professora enginyera. Ara al Departament en som quatre”.
“bombolla” respecte de l’exterior. A l’empresa és on realment es viuen les diferències, i les noies quan hi arriben ens ho comenten. En massa casos se les veuen magres per obrir-se pas”
3D per aplicacions en cirurgia. “Estem investigant prototips que ajudin a la planificació quirúrgica. La impressió 3D, entre moltes altres coses, possibilita això: reproduir l’anatomia del pacient per facilitar l’estudi previ a la intervenció. Són models que ajuden a visualitzar i organitzar una operació. Aquest treball en concret el porta sobretot la meva companya, Inés Ferrer”. El repte és aconseguir que no es quedin en un exercici acadèmic, sinó que s’obrin pas per situar-se al mercat
no m’he sentit mai més enllà dels tics micromasclistes que encara cuegen a totes les capes de la societat. Ara bé: no significa que no hagi vist com altres dones sí que ho patien. Estic molt sensibilitzada en això”. D’aquí que la Maria Luisa s’hagi implicat activament en els corrents universitaris per erradicar les qüestions de gènere, i impulsar les noies a formar-se en especialitats tècniques amb naturalitat. “En la meva etapa d’estudiant no hi va haver cap professor que em fes sentir
que rebo. Però és que la universitat és una mena de “bombolla” respecte de l’exterior. A l’empresa és on realment es viuen les diferències, i les noies quan hi arriben ens ho comenten”. Diu que en massa casos -no sempre- se les veuen magres per obrir-se pas només pel fet de ser dones, amb els seus caps i amb els clients. “Hi ha molta feina a fer, també en els homes, perquè entenguin que eliminar velles concepcions és bo per a tothom”.
i arribin a consumidor final. “Saber que allò al que tantes hores i esforç has dedicat, arriba a beneficiar algú, és el que més m’estimula. Voldria que cada investigació fos “útil” i tingués una aplicació pràctica més enllà de ser una activitat científica o formadora”.
que no valia, però certament mai no vaig tenir una sola professora enginyera. En canvi, actualment al Departament en som quatre i volem posar en valor que ser dona i enginyera, no només és possible, sinó que és normal.”
Aquest podria ser un dels motius pels quals trobem poques enginyeres professionalitzades, però malauradament no és l’únic. “Les dones sempre hem de demostrar més capacitació per avançar entre les desigualtats i prejudicis. Però és que encara se’ns afegeixen les circumstàncies que ens marca la biologia, si volem atendre desitjos com per exemple el de ser mares.Tenim una tendència natural a assumir tasques de cuidadores que acaben en situacions descompensades i limitacions al nostre creixement professional”.
Inquietud social La inquietud social que manifesta, l’expressa particularment quan entrem a parlar d’enginyeria i dona i li preguntem per la seva experiència en una carrera amb majoritària presència masculina. “Potser pel meu caràcter, discriminada 10
Revista EnGiny 1/2021
{ EIGi
Efecte bombolla Des del seu paper de Directora de Relacions Exteriors i Empresa de la Politècnica, té una visió molt real de què passa en el trànsit d’un món a l’altre. “A l’Escola Politècnica de Girona, petits fets a part, crec que ho estem gestionant bé. Aquest és el feed back
Ser el que vulguis En els estudis d’enginyeria industrial la quota femenina és bastant regular. Compta amb un tant per cent relativament “elevat” de dones, un estadi que remarca. “De 60 alumnes, acostumem a tenir entre 10 i 15 noies, i ho considerem acceptable, ja veus. En enginyeria mecànica, en canvi, fluctua molt i a vegades no n’hi ha cap”. No es tracta de perseguir el 50-50, sinó que siguin el que vulguin, sense condicionaments, i que la tendència no es trenqui en entrar al professionalisme. “En els pròxims vint anys albiro una millora important de tota aquesta situació en favor de la igualtat d’oportunitats, i no vull fer ulls a les estadístiques que ens indiquen el sentit contrari, el d’una certa regressió entre els adolescents cap a conductes masclistes”. El FemStem, de les enginyeres EMCI Per incidir millor, dins de l’Escola s’ha impulsat la iniciativa FemStem, que engloba les enginyeres del departament EMCI i el FEMENGIN, i ofereix un programa de mentories enfocades a escoltar i assessorar tant les preuniversitàries com les que ja s’han graduat i tenen un interès per carreres com la seva. “Ho volem fer des de l’experiència i les claus que ens donen les situacions que hem passat o els dubtes que també hem tingut. Ara la pandèmia ens ho ha aturat tot, però tenim moltes ganes de fer-lo caminar. La meva fita personal és que un dia les noies vegin que poden exercir sense autolimitar-se”. Afirma que el batxillerat s’ha carregat moltes vocacions tecnològiques entre les alumnes, en part per la imatge equivocada que reben de les que s’hi decanten, i que des de FemStem ho volen canviar. “Només has de veure com se’ns representa a les científiques i als enginyers en sèries com Big Bang Theory. També em preocupa la poca cultura de l’esforç amb la qual creixen les noves generacions, i els escassos referents positius que hi ha en femení. Els volem fer valdre contra el model de comoditat i recompensa fàcil. Certament, els estudis d’enginyeria industrial no són un camí de roses, demanen pencar molt, però la recompensa puc assegurar que val la pena”l
g“Les dones sempre hem de demostrar més capacitació per avançar, i encara se’ns afegeixen la biologia i els mecanismes inconscients que ens porten a supeditar l’evolució professional amb les derivades de la condició de dona. Jo potser ja seria catedràtica”.
g”No hem de caure en la imposició de ser perfectes. Ens hem d’acostumar a verbalitzar i compartir les nostres inquietuds, les forces i les pors. I a escollir amb llibertat”.
El moviment EMCI Creant xarxes de suport entre enginyeres Marta Baena, Cristina Barris, Inés Ferrer, Imma Duran, Olga Mateos, Lorena Martín, Isabel Bagudanch, Tina Uotila i Maria Luisa GarciaRomeu són les nou enginyeres que encapçalen aquest moviment universitari dins el Departament EMCI de la UdG, per conscienciar de la presència de les dones en els estudis d’enginyeria. A través de diverses accions es tracten conceptes tals com la “síndrome de la impostora”, l’assetjament laboral, la bretxa salarial, la maternitat i la conciliació familiar o el fals “model superwoman”, ajudant les joves estudiants a afermar les seves voluntats i a seguir els seus referents. Una aportació per propiciar aquest canvi social on totes i tots puguem seguir el camí que volem, independentment de les qüestions de gènere.
Revista EnGiny 1/2021
{ EIGi 11
de conversa
Autoanàlisi Ella mateixa, si mira endins i busca, les acaba descobrint. “Sempre vull pensar que a mi no m’ha passat. A casa no es va viure aquesta diferenciació, i de més gran he fugit sempre d’estereotips. La meva feina n’és la prova. Però tot i el suport familiar, si ho penso realment a fons em pregunto què hauria fet més, o més ràpidament, si la societat hagués estat una altra en matèria de gènere”. Això no és un retret cap a ningú. “Només dic que hi ha mecanismes inconscients que ens segueixen portant a supeditar o a compaginar sobre manera l’evolució professional amb les derivades de la condició de dona, que són molt potents. Jo potser ja seria catedràtica... La vida no me da per fer-ho tot!”. El nostre empoderament va vinculat amb saber-nos perdonar, i ens costa. “Arrosseguem massa lligams històrics, i també molts sentiments de culpa que se’ns disparen. Jo he fet una carrera tècnica força complicada, tinc un doctorat... Però trobar la dona que vull ser en un sentit complet, en totes les facetes, em costa perquè també hi entren aspectes tan demandants i íntims com la maternitat. Tinc clar que no hem de caure en la imposició de ser perfectes, i que ens hem d’acostumar a verbalitzar i compartir les nostres inquietuds, les forces i les pors”.
mm eco espai
N
PREMI EUROSOLAR 2020 PER A LA BALLENA ALEGRE I ELS SEUS BUNGALOUS FOTOVOLTAICS
E
ls prestigiosos “Eurosolar Prize” són els premis internacionals més importants en energies renovables, i el seu objectiu és reconèixer l’aportació d’exemples reals de transició energètica. El projecte guardonat en la categoria industrial és el de l’empordanesa Bungalow Resort & Spa La Ballena Alegre, que ha implementat solucions dissenyades i executades per Wattia Innova, Webatt Energia i Tellus Ignis, amb l’enginyeria industrial com a centre de la seva transformació energètica.
12
Revista EnGiny 1/2021
{ EIGi
El 1994, Eurosolar (Associació Europea per les Energies Renovables), va establir el “Premi Solar Europeu” per donar llum als pioners de les energies renovables d’Europa. Des de llavors, el guardó ha estat atorgat a més de 250 agents locals i internacionals de tots els àmbits de la societat, reconeixent municipis, comunitats, empreses, organitzacions... i qui considerin prou destacable per la seva contribució a fer realitat la transició energètica. El punt de partida és el que ja hem esmentat en aquesta secció en nombroses ocasions: la necessitat de trobar i aplicar amb caire d’urgència alternatives als recursos fòssils, aprofitant fonts properes com són la terra, el sol, l’aire i l’aigua. Totes elles concorren generosament en el privilegiat entorn de Bungalow Resort & Spa La Ballena Alegre, a la Costa Brava, que ha apostat per oferir una habitabilitat més sostenible amb propostes exemplars de Wattia Innova (enginyeria i control), Webatt Energia (instal•lació fotovoltaica i bateries) i Tellus Ignis (subministrament d’equips de geotèrmia).
Les bateries fotovoltaiques, la clau Una de les aportacions de valor que han motivat el reconeixement internacional de La Ballena Alegre, han estat els seus e-Devesa, els primers bungalous europeus fotovoltaics sostenibles, que atresoren un emmagatzematge energètic de km0 gràcies a la instal•lació de 39 bateries intel•ligents Sonnen lliures de cobalt (LiFePO), amb panells fotovoltaics i una acumulació total de 234 kWh. Així, l’energia excedent és aprofitable en tot moment, especialment en dies ennuvolats o plujosos, i a la nit.
Solucions afegides El càmping segueix implementant i valorant altres solucions eco. Una d’elles, en curs, és l’aprofitament de l’energia geotèrmica captada del subsòl. Ja s’hi han construït 14 captadors geotèrmics, consistents en perforacions verticals de 100 metres de profunditat on es situen les sondes geotèrmiques (format doble sonda per augmentar el rendiment energètic) que permeten extraure o injectar 120 KW de potència tèrmica del subsòl, gràcies als quals La Ballena Alegre pot estalviar 10 tones d’emissions de CO2 anuals. També es valoren l’energia eòlica i les dessaladores, ambdues en estudi. La primera contempla una prova pilot amb petits aerogeneradors col•locats en alguns bungalous hibridant-los amb els panells fotovoltaics actuals, que aprofitarien les fortes ratxes de vent que es registren a l’Empordà. Alguns càlculs afirmen que aquest fenomen atmosfèric arriba a generar cinquanta cops més energia de la que utilitzem els humans per a cobrir les nostres necessitats. La segona, derivada també de la ubicació del complex, és usar l’aigua del mar que el voreja, un recurs natural de km0 pendent així mateix de prova pilot. Consistiria en un innovador equip d’osmosis inversa d’alt rendiment que permetria dessalinitzar amb un procés vint vegades més eficaç que els sistemes estàndards i cinc més econòmic que el preu actual de l’aigua de boca a Espanya. Es recuperaria l’energia mecànica que utilitzés
g Algunes solucions que contempla el premiat complex empordanès, són l’energia fotovoltaica, l’eòlica, la geotèrmica, i la dessalació de l’aigua de mar. Segons Peter Droege, president d’Eurosolar, els projectes guardonats com La Ballena Alegre “són meravellosos ambaixadors de l’energia regenerativa”.
Revista EnGiny 1/2021
{ EIGi 13
eco espai
L’enginyeria industrial, al centre La nostra especialitat ha estat al centre dels treballs en el paper que li és propi, i dins l’equip de Wattia Innova, empresa encarregada del disseny i coordinació de les diferents actuacions, volem destacar com a Responsable del Departament d’Enginyeria de l’empresa i del conjunt del projecte, el nostre col•legiat, el gironí Antoni Márquez. L’enginyer industrial ens comenta que un dels conceptes que els impulsa “és la bona acceptació que està tenint el workation, o sigui, fer possible el teletreball i al mateix temps estar de vacances en un entorn privilegiat com el d’Empúries i Sant Pere Pescador, d’una forma totalment sostenible”. En aquesta línia verda es manifesta també Franc Comino, CEO de Webatt Energia, explicant que el premi ha vingut motivat per la condició ecofriendly dels bungalous. “Als qui vénen a passar les vacances en aquests allotjaments se’ls ensenya a fer un ús responsable de l’energia, i fins i tot es premia les famílies més eficients”. La climatització dels habitatges mitjançant fotovoltaica i aerotèrmia, i el disseny de la instal•lació de geotèrmia per abastir l’edifici principal del càmping, també han passat per les mans de nostre col•lectiu, ja que han estat responsabilitat de l’enginyer industrial Xavier Mora. En total s’hi han instal•lat 819 panells fotovoltaics que eviten l’emissió a l’atmosfera més de 100 tones de CO2 per any.
durant el procés i s’alimentaria exclusivament d’energia fotovoltaica. Aquestes són algunes de les solucions que el complex d’oci gironí implementa ja o està en vies de fer-ho, un model d’iniciativa, conscienciació i visió de futur que mostra com altres maneres de resoldre el subministrament energètic d’una gran empresa, són viables. En tal sentit, per al professor Peter Droege, president d’Eurosolar, els projectes guardonats són “meravellosos ambaixadors de l’energia regenerativa. Tots els sistemes centrals d’energia, inclosos els basats en recursos nuclears, han de ser desmantellats i reemplaçats. Els guanyadors del Premi Eurosolar 2020, com La Ballena Alegre, ens mostren el camí”. mEIGi
L’ENGINYERA INDUSTRIAL I LA FÍSICA, LA COMBINACIÓ GUANYADORA D’AMV CAPS innovadors
A
MV Caps és una jove empresa gironina formada per la fèrtil joint-venture entre els emprenedors Gerard Almela, enginyer industrial, i Joaquim Clara, llicenciat en Física i doctor en Fisicoquímica Molecular. Inicia el seu recorregut el 2014 amb un model de negoci basat en donar una solució integral al molinat i encapsulat de cafè i succedanis, i el 2019 aconsegueix evolucionar l’envàs cap a una càpsula amb base de fibra de blat de moro que es descompon de manera natural, a través de la qual obtenen ressò mediàtic.
Es tracta d’una gran innovació per un producte les unitats del qual es conten al món per molts milions d’unitats diàries que es converteixen en residu. Cal considerar que només aquesta petita empresa gironina n’està produint 25 milions en un sol any. Però AMV Caps és això i molt més. En parlem amb els seus impulsors. Com descriuríeu el recorregut que AMV Caps ha fet fins ara? Amb tres adjectius: ràpid, complicat, i sobretot adaptatiu. Ens hem trobat que de ser una startup el 2014, el 2018 ens vam convertir en una SL en creixement. Per tant, ens hem hagut d’adaptar ràpidament a canvis que han anat des d’optimització de recursos a estructura, ja que vam passar d’un entorn força local a servir a distribuïdors i marques nacionals en molt poc temps. També la nova normalitat marcada per Covid19 ens ha demanat fer un esforç. 14
Revista EnGiny 1/2021
{ EIGi
g Dins el mercat peninsular vam
g Girona és un molt bon entorn
ser dels primers a desenvolupar i oferir cafè en càpsules compatibles compostables, sobre les quals hem realitzat estudis de degradació”.
per iniciar una empresa. Hi ha un fort component relacional amb l’ànim de generar xarxa i estructures sòlides”.
Vau tenir un gran impacte amb les càpsules compostable, en canvi ara impulseu una versió en alumini. Ho fem pensant en l’Hostaleria, amb un nou concepte que pot ser un canvi de paradigma dins un sector que ara mateix cerca l’optimització de recursos i costos, ja que es troba en un moment difícil. A través de formats com el de càpsula d’alumini és possible minimitzar la minva deguda a la càrrega del cafè en una cafetera professional, i també el temps de preparació donat que s’eviten passos que van des del molinat in situ a càrrega, descàrrega de cafè, etc. Això permet el minorista satisfer un major nombre de clients en temps més reduït, amb un producte en perfecta conservació com és l’encapsulat de cafè en alumini. Prepareu alguna altra novetat? Estem planejant nous projectes centrats en encapsulació alimentària, tecnologia i coneixement relacionat. En els darrers anys hem encapsulat aliments liofilitzats per alguns clients i partners, des de sopa a cremes de diferent tipologia. També estudiem fer-ho amb productes dietètics i homeopàtics.
maquinària d’avantguarda. La majoria dels nostres processos de producció es troben integrats en línies automatitzades, supervisades per personal especialitzat. Per exemple, en el molinat es controlen digitalment les distàncies entre cilindres a escala d’unes quantes centenes de nanòmetres, i la temperatura. Igualment, l’envasat i encaixat són totalment robotitzats. Comptem amb sistemes de software ERP d’avantguarda pel control d’estocs o actius, i la bona estructura de digitalització ens ha permès implementar el treball en remot, que sobretot en el darrer any i mig ha facilitat l’eficiència en gestió i direcció. És Girona un bon lloc per les start-ups? Si deixem de banda la complexitat, la força i els recursos econòmics que calen per iniciar qualsevol projecte emprenedor, hem de dir que Girona és un molt bon entorn per iniciar una empresa. Hi ha un fort component relacional amb l’ànim de generar xarxa i estructures sòlides. Ofereix oportunitats excel•lents per desenvolupar-se. Tenim un percentatge significatiu de proveïdors crítics que són locals. Per altra banda, a través de Pimec vam iniciar un projecte d’economia circular -que malauradament s’ha aturat a causa de la pandèmia-, i existeixen cercles empresarials que permeten el creixement de l’entramat de negoci de la província. Finalment, no oblidem que ha liderat la creació de treball en l’àmbit estatal aquest abril. mEIGi
Quin paper juga la innovació en el vostre projecte? És un element clau en la nostra competitivitat. Ja en 2017 i conscients de la necessitat d’una càpsula respectuosa amb el medi, vam fer la transició del plàstic PBT al nou material. En el mercat peninsular vam ser dels primers a desenvolupar i oferir cafè en càpsules compatibles compostables, sobre les quals hem fet estudis de degradació en entorn naturals i de compostatge industrial amb la Universitat Miguel Hernández d’Elx. I seguiu investigant i invertint en I+D. Sí. Treballem amb els serveis científic-tècnics de la UdG i de la UB, on hem realitzat Microscòpia Electrònica de Rastreig (SEM, de les sigles en anglès) per conèixer millor la morfologia i estructura de cafè molinat, i també espectroscòpia làser per tal de conèixer la granulometria i les distribucions de mides del cafè molinat. Aquí no només hem resolt les diferents distribucions granulomètriques a diferents condicions de molinat per diferents tipus de blends o orígens, sinó que les hem aconseguit quantificar a través de fonaments d’estructura molecular. Com en participa i contribueix l’enginyeria industrial? Significa una part molt important dins l’empresa, ja que en producció i logística s’ha dedicat una inversió important en Revista EnGiny 1/2021
{ EIGi 15
innovadors
Quins és el vostre objectiu a curt termini? El creixement sota una estructura de paraigües de productes definits pel molinat i encapsulació, sobretot cafè i succedanis, que no deixa de ser el nostre core business i on es troba la nostra cadena de valor. Esperem augmentar la quota de mercat dins el sector de Catalunya i d’Espanya, a més de dirigir-nos a l’exportació.
PREMI PER A LA TESI DOCTORAL D’ANTONIO GUERRA
joves enginyers
g L’estudiant, adscrit al Departament d’Enginyeria Mecànica i de la Construcció Industrial, va rebre el Premi Extraordinari de Doctorat en Tecnologia 2019 pel seu treball “Una contribució a la fabricació de stents bio absorbibles mitjançant tecnologies de fabricació additives”, dirigit per Quim de Ciurana.
Els stents cardiovasculars són endopròtesi que s’empren per recuperar el diàmetre nominal de les vies obstruïdes del nostre cos.Tradicionalment s’han fabricat en metalls mitjançant micro tall làser i s’implanten de forma permanent. Des de fa dècades s’opta per desenvolupar-los en materials temporals que puguem absorbir. Els estudis solen centrar-se en nous materials, però deixen de banda la tecnologia amb la qual posteriorment es fabricaran els extensors. Un nou enfocament La tesi d’Antonio Guerra els aborda a través del disseny i d’una nova metodologia de producció additiva basada en coordenades tubulars que ens permet micro imprimir en 3D objectes de geometria tubular complexa. “El treball compara la tecnologia actual, el micro tall làser, amb la seva nova metodologia, cercant una millora en el preu i les propietats aquest dispositiu mèdic tan usat”, ens explica. L’interès de Guerra pel tema arrenca del Màster en Enginyeria realitzat a la Universidad de Extremadura. “Allà em vaig començar a fixar en l’enginyeria aplicada a la biomèdica, una branca 16
Revista EnGiny 1/2021
{ EIGi
que avui dia segueix sense ser gaire coneguda entre els estudiants, però en la qual els enginyers de qualsevol disciplina podem aportar molt”. Després del Màster va sol•licitar un dels contractes que el Ministerio atorga per la tesi doctoral, i el Dr. De Ciurana es va fixar en el seu currículum. “La temàtica concreta dels stents ja era un camp d’atenció del seu grup”, diu. Obrint camins La tesi doctoral s’ha dut a terme al GREP de la UdG, en estreta col•laboració amb Target Lab, on s’han realitzat els assajos biològics. Suposa un punt de partida cap a sistemes electromecànics més precisos o fins i tot l’aplicació de la metodologia d’impressió 3D tubular a altres tècniques de fabricació additiva. “Jo mateix continuo per aquest camí amb els stents cardiovasculars, col•laborant estretament amb ells des de la meva actual empresa, dos anys després d’acabar el doctorat”. La investigació de Guerra també obre recorregut per a la medicina regenerativa, per exemple dels ossos, o per a qualsevol altre dispositiu tubular de geometria complexa.mEIGi
Actualment, l’Antonio treballa com a enginyer de sistemes avançats de fabricació, a Eurecat. “He descobert el món de l’enginyeria biomèdica i m’apassiona. M’agradaria crear una empresa que faciliti al mercat tota aquesta tecnologia que estem desenvolupant”. “Per a mi l’enginyeria és creativitat, imaginació i molta diversió, i contribueix de forma activa a millorar la societat en tots els àmbits. Des d’aquí voldria animar els estudiants a interessar-se per la recerca, una sortida professional que no molts trien i en la qual tenim tant a oferir”.
LA CÀTEDRA BELLAPART, UN WIN-WIN PER A ESTUDIANTS, PROFESSORAT I INDÚSTRIA
La Càtedra Bellapart és un espai governat per un clausulat acordat com a pont d’unió, intercanvi i creixement d’ambdues parts, l’acadèmica i l’empresarial. “En ella conflueixen professors de la UdG i els nostres especialistes, i va creixent i desenvolupant-se amb el pas del temps”, ens explica Francesc Arbós, enginyer industrial i president de Bellapart Grup. Incentivar d’aquesta forma la investigació i divulgació de solucions per a l’edificació a través del disseny i la construcció d’estructures amb materials lleugers d’alta tecnologia com el vidre, o també l’acer i alumini, és un win-win pels aspectes positius que aporta a estudiants, al professorat i a Bellapart mateix. Uns i altres valoren l’experiència en aquest any de recorregut com altament positiva. El vidre com a solució Els màsters estan sent seguits no només per enginyers industrials, sinó per altres alumnes interessats a conèixer més sobre aquest material. “Precisament el que volem és que especialitats diverses obrin els seus coneixements cap a la utilització del vidre com a element per a la concepció de projectes. Té un ús amplíssim, i en canvi la seva versatilitat en la construcció és poc coneguda”, diu.
gLa Càtedra contempla una aportació anual de Bellapart de 12.000 euros i sobretot expertesa formativa, amb la implicació del departament EMCI de la universitat.
És una manera de consolidar i encara potenciar una relació amb la UdG ja existent a través d’iniciatives com AMADE. “Va ser precisament aquest grup de recerca, amb el qual col•laborem fa anys, que ens la va suggerir per créixer en ambdues direccions. Implica, per exemple, la nostra contribució en proposar títols de grau i de màster, els treballs dels quals es vinguin a fer a les instal•lacions de Bellapart. Els obrim les portes del laboratori i els facilitem el material per tirar endavant els seus assaigs”. També assumeixen el cost de la matrícula de màster de l’estudiant la proposta del qual trobin més interessant per al sector. “I per descomptat, donem classes sobre estructures de vidre. També podem facilitar la participació en simpòsiums especialitzats aprofitant els contactes que mantenim amb universitats estrangeres, posant-les en comunicació amb la UdG. Ara la pandèmia ens condiciona, però això esperem que no durarà sempre”. El plus de l’art L’investigador d’AMADE i professor del Departament EMCI (Enginyeria Mecànica i de la Construcció Industrial) de la UdG, Dani Trias, afirma que als docents
els convé molt aquest contacte amb el món empresarial per tenir una idea real sobre què es valora i s’espera dels estudiants que estan formant. “I més encara amb líders que ens esperonen en el repte de respondre les preguntes a les quals s’enfronten en el seu dia a dia”, apunta. Tot això amb el plus d’estar contribuint a crear projectes tan vistosos i bells com els que executa l’empresa presenca. “És una manera d’engrescar els joves en la idea que ser enginyer no significa haver de treballar sempre tancat dins una fàbrica, sinó que es pot participar en propostes que tenen un toc artístic en entorns més alegres i amables”. Explorar nous mons La iniciativa tot just comença a caminar, i es va nodrint de continguts. “La vam inaugurar al juliol 2020 i el context Covid ens ha coartat un xic. Però hem desenvolupat el Màster que imparteix AMADE, i també xerrades obertes a tothom, amb bona acollida. Sortir del món del formigó i l’acer per explorar les estructures de vidre, fuig de la concepció clàssica i és un desafiament interessant que obre expectatives en l’enginyeria i l’arquitectura, sobretot per espais que demanin molta llum”, conclou. mEIGi Revista EnGiny 1/2021
{ EIGi 17
joves enginyers
gFa un any de l’acord entre la UdG i l’empresa garrotxina per crear aquest espai d’intercanvi i foment del coneixement del vidre com a element estructural.
joves enginyers
SANTI RODRÍGUEZ, Graduat de l’EPS, Primer Premi estatal del Ministerio de Universidades g A finals de l’any passat, els mitjans de comunicació ens sorprenien amb una notícia que el món universitari gironí rebia amb alegria: l’especial reconeixement del Ministerio de Universidades cap a un dels seus antics alumnes, l’enginyer industrial Santi Rodríguez, titulat en GETI el curs 2015-2016.
E
l reconeixement, el primer d’aquest organisme per a un enginyer industrial gironí, li havia atorgat en el marc dels seus Premios Nacionales de Fin de Carrera de Educación Universitaria, en l’apartat d’Enginyeria. No per tardà -correspon a la promoció 2015/2016- té menys de valor, donada la singularitat de la distinció: assenyala i deixa constància dels més brillants estudiants de tot l’estat espanyol, a la vegada que comporta una assignació econòmica de 3.300 euros. Segons ens explica el mateix Santi Rodríguez, s’obté a través de dos criteris de puntuació. “El primer i que més aporta, és la nota d’expedient ponderada amb la mitjana de la resta de graduats de l’àmbit. El segon el componen totes aquelles beques, participacions, aportacions i activitats complementàries”. En la seva opinió, “la diferència i el punt extra pel qual crec que me l’han concedit, la fan aquestes últimes, com també que em dediqués a aprendre nous idiomes o les estades amb el
18
Revista EnGiny 1/2021
{ EIGi
departament de materials i estructures AMADE de la UdG, col·laborant en estudis sobre estructures de formigó”. Havia passat tant de temps des que va presentar l’aplicació, que ja gairebé no ho recordava. “En aquell moment de sorpresa vaig pensar que si més no, posava un bon punt final al meu pas per la universitat”. Somni complert El brillant rendiment acadèmic de l’enginyer industrial s’ha concretat en una feina en la qual es pot desenvolupar en allò que més li agrada. Sempre s’havia interessat per la mecànica de materials, sobretot per la teoria, el càlcul i la simulació de mecanismes i d’estructures, el que més el va atraure del grau. “Volia dedicar-m’hi professionalment i el meu somni s’ha complert”. Actualment treballa amb l’empresa madrilenya Carlos Fernández Casado S.L. dissenyant i calculant grans ponts que
g
“Si has estudiat enginyeria industrial, amb una mica de lectura i observació, pots adaptar-te a una altra feina com un camaleó. És la idea amb la qual vaig entrar a estudiar la carrera, i per l’experiència que he viscut, m’hi reafirmo”.
Una carrera amb “molts cognoms” Sempre ens agrada preguntar als joves enginyers per les seves motivacions quan van triar carrera. Ell ens explica que l’enginyeria era ja des de l’institut la que més li cridava l’atenció. L’únic dubte era que tingués “tants cognoms”. “No veia clar quin d’ells m’agradaria més. Em vaig decidir per la industrial perquè no té límits, és d’ampli espectre. Saber una mica de tot, personalment ho valoro molt, i professionalment facilita readaptar-se ràpidament”. Del càlcul de mecanismes i estructures en concret, el va atraure “la teoria sencera i els mètodes que hi ha al seu voltant. Tant podies fer uns números a mà com agafar un programa especialitzat, o crear-te el teu propi codi per resoldre tot un rang de problemes matemàtics que després tenien el seu ús”. També perquè se li va ficar al cap durant el grau que volia treballar en la investigació de nous materials estructurals, així com en les problemàtiques i càlcul de ponts i gratacels. “Potser sembla més un àmbit per a l’enginyeria de camins, però la gràcia d’uns estudis com els nostres és que entra dins de les possibilitats. De fet, no sent enginyer de camins, ara mateix treballo en un lloc on la resta d’enginyers sí que ho són, i tots fem el mateix”, assegura.
Els grans ponts i la moral Per a ell segueix sent molt important que els assumptes que té sobre la taula li aportin novetats i deixin lloc per a les respostes imaginatives. “En el món professional dels grans ponts -comenta- és fàcil que molta gent tregui pit del que fa perquè les seves escales causen impressió. Tot i això, no és estrany que en les dinàmiques invisibles passin coses que no s’han d’infravalorar”. Com a jove enginyer, els objectius que es planteja en un nou projecte són, a part d’un bon resultat, que el procés no mati la creativitat, les millores en la solució, i les qüestions morals amb temes com sobrecàrregues laborals o la manca d’assertivitat dels implicats. “Pot semblar idíl.lic, però en encàrrecs amb pressupostos de molts zeros, terminis prefixats i filosofies de treball diferents, és sorprenentment fàcil veure com a vegades es cau en aquestes dinàmiques, i no és exclusiu de la construcció”. En la pell del camaleó Considerant el que manifesta, i després del tram recorregut, volem de saber què significa per a ell avui dia l’enginyeria industrial. “Parlo des de la posició d’un enginyer que no va continuar amb el Màster pròpiament industrial, la feina del qual es desenvolupa en una branca no reclamada pel col. lectiu. Des d’aquest punt, l’enginyeria industrial és per a mi una forma d’entendre la professió en un dels sentits més amples possible perquè et dóna la versatilitat d’expandir allò que saps a un nou àmbit, o l’opció d’acabar en un lloc nou. I amb una mica de lectura i observació, sense que els conceptes et siguin extremadament aliens, pots fer-te una nova imatge i adaptar-te com un camaleó. És la idea amb la qual vaig entrar a estudiar la carrera, i per l’experiència que he viscut, m’hi reafirmo”. Interessant...! mEIGi
Revista EnGiny 1/2021
{ EIGi 19
joves enginyers
s’implementen en altres països. També oferint el suport per a la seva construcció. I ara, es rumia seguir estudiant.“Tot i participar en projectes als Estats Units, Canadà, Filipines, Colòmbia, etc., ho faig teletreballant, i això em deixa temps perquè em plantegi continuar de forma parcial amb un doctorat sobre la simulació de problemes aerodinàmics amb mètodes sense malla. Principalment en els grans ponts atirantats i en fases de construcció, l’estructura parcial és una gran font d’incertesa si no es fan assajos de vent, i aquest és un cas dominant”.
N
Informacions i serveis de la Demarcació de Girona per als seus col·legiats i associats
Desembre 2020 Judith Viader,
nova presidenta del Patronat Politècnica
en serrvei
NEn les eleccions a la presidència del Patronat va resultar escollida la candidatura de Judith Viader, que comptava amb el suport del president sortint, Jaume Juher. El president de la Demarcació de Girona, Jaume Masgrau, forma part del nou consell executiu. El Patronat Politècnica és una associació empresarial vinculada a la EPS i fa de canal per a les empreses membres cap a l’aprofitament de la seva existència, i viceversa. Captació de talent, projectes tecnològics conjunts amb universitat, serveis tècnics de recerca, validació de nous productes, formació professional, networking, jornades orientació laboral, participació en el Fòrum Industrial… Amb 46 anys d’història, segueix sumant integrants per tal que la Politècnica pugui continuar oferint talent, coneixement i tecnologia al territori. Gràcies a l’aportació dels Patrons, es valora i premia l’esforç dels joves amb premis i beques, i des de fa uns anys s’incentiva que els estudiants de secundària es decantin pels estudis més tècnics, despertant vocacions tecnològiques a través d’un seguit d’activitats, tallers, xerrades, i material innovador.
23/02 Junta General i
Assemblea de la Demarcació NTal com dicten els estatuts, la Demarcació de Girona va celebrar la reunió de Junta general i Assemblea per aprovar el cens i els comptes de l’exercici 2020. En aquesta ocasió la reunió es va dur a terme per Zoom, amb assistència d’una vintena de membres de la nostra entitat.
24/02 Reunió del projecte
EDIFICAT de l’Ajuntament de Girona NGirona té un parc immobiliari envellit que consumeix grans quantitats d’energia. Habitatges amb aïllaments, tancaments i sistemes de climatització deficients fan que aconseguir les condicions de confort interior, sigui insostenible. L’Ajuntament, juntament amb tres socis més, participa en el projecte EDIFICAT cofinançat pels fons europeus FEDER gràcies al programa POCTEFA. L’objectiu és la promoció de la rehabilitació energètica dels edificis per reduir el consum d’energia a la ciutat, i la nostra Demarcació col•labora en la difusió de les accions i amb reunions tècniques, com era el cas. 20
Revista EnGiny 1/2021
{ EIGi
N
Informacions i serveis de la Demarcació de Girona per als seus col·legiats i associats
10/03 Taula de l’Enginyeria
i la Construcció
NAquest mes de març es va organitzar una nova Taula de l’Enginyeria i la Construcció de l’Ajuntament de Girona, un fòrum on es tracten temes com les revisions de normatives i ordenances, o les solucions a nous reptes. La nostra Demarcació n’és part, i va assistir-hi com a veu el president, Jaume Masgrau.
N El Fòrum Industrial és una fira d’ocupació on empreses, grups de recerca, estudiants universitaris i associacions coincideixen en un mateix espai per establir relacions laborals i professionals. L’organitzen voluntàriament estudiants, la participació dels quals augmenta cada any. En aquesta 22a edició es va optar pel format virtual, recreant els estands i permetent un fàcil accés als estudiants interessats. Paral•lelament, es duen a terme ponències i activitats per potenciar i facilitar les connexions i la transició de coneixements. Des de la Demarcació es van publicar ofertes de treball per a perfils júnior, i es va oferir una xerrada als estudiants sobre ocupabilitat.
18/12 Brindis de Nadal NEl Nadal de 2020 el vam viure tots d’una manera diferent de l’habitual. Malgrat això, la junta directiva dels Enginyers Industrials de Girona no volia deixar passar l’ocasió de trobar-nos, ni que fos virtualment, per desitjar-nos un bon futur. I així va ser: tothom qui s’hi va apuntar va rebre a casa un kit per fer un brindis virtual per a compartir el moment. També es va obsequiar el col•lectiu amb uns auriculars bluetooth que ens permeten estar connectats amb les persones, el treball i la família. Revista EnGiny 1/2021
{ EIGi 21
en servei
29/04 Fòrum Industrial 2021
N
Informacions i serveis de la Demarcació de Girona per als seus col·legiats i associats
04/11 Optimització de recursos
i Digitalització en Empreses del Sector Industrial
NLa Demarcació col•laborava a finals de l’any passat a organitzar amb Ekon i
en servei
Icon, una webinar sobre Optimització de recursos en els sectors d’instal•lacions industrials, construcció i manteniment integral. En ella es va parlar sobre com augmentar la productivitat dissenyant una solució integral per a les seves instal•lacions, construcció i manteniment, amb les noves tecnologies i una correcta elecció de les eines informàtiques al centre per a un retorn de la inversió de forma ràpida i segura.
05/11 Eines de l’ITeC per a
Enginyers Industrials
NEn aquest curs webinar, l’Institut de Tecnologia de la Construcció de Catalunya
(ITEC), ens mostrava com les diferents eines poden ajudar als enginyers industrials a la realització de projectes, reduint temps i millorant tant el contingut com la presentació final.
12/11 Novetats en l’impost sobre
successions a Catalunya
NAquest és un dels tributs cedit a les comunitats autònomes, la modificació del qual a finals d’abril del 2020 per part del Parlament de Catalunya, afecta de forma rellevant als descendents que reben herències. En alguns casos, la tributació s’arriba a multiplicar per 7 respecte a la normativa anterior, essent l’impacte més elevat per a patrimonis superiors als 500.000 euros. La planificació hereditària no és una matèria reservada als grans patrimonis i per això, davant d’aquesta nova realitat fiscal, la Mútua dels Enginyers en fa divulgació amb l’objectiu que cada persona valori si ha de prendre decisions per minimitzar la fiscalitat dels seus hereus.
01/12 Reparació i protecció de
paviments industrials
NEn col•laboració amb Master Builder Solutions, la Demarcació oferia aquesta
jornada tècnica online per mostrar les diferents possibilitats en paviments industrials, posant en valor la seva durabilitat i com el manteniment és essencial per a minimitzar costos i potenciar la productivitat. Es va parlar dels factors que determinen l’elecció precisa: sol•licitacions mecàniques, resistències químiques, tèrmiques i al lliscament, propietats antiestàtiques, higièniques, temps d’instal•lació reduïts, etc.
22
Revista EnGiny 1/2019 1/2021
{ EIGi
N
Informacions i serveis de la Demarcació de Girona per als seus col·legiats i associats
15/12 La transició energètica, a
debat
NL’Institut Català de l’Energia (ICAEN) i el Clúster de l’Energia Eficient de Catalunya (CEEC) organitzaren un cicle de jornades per debatre la transició energètica a Catalunya, en tres ubicacions: a Lleida, a terres de l’Ebre, i a comarques gironines. En aquesta última formà part de la taula Llorenç Albanell, en representació de la Demarcació.
adquisicions en temps de Covid-19 NLa crisi del coronavirus està afectant les operacions de fusions i adquisicions de companyies de tots els sectors i en tots els àmbits. Gràcies a l’experiència i coneixement de l’actual mercat d’AddVANTE, responsables de la sessió, es varen donar pautes clares a aquelles que es trobin immerses en algun dels processos, o bé es plantegin un moviment d’aquest tipus.
03/02 Resolució de dubtes sobre
programes de sostenibilitat
NLa Demarcació va oferir als interessats l’oportunitat de resoldre dubtes i casos concrets, en directe, sobre alguns dels programes d’ajuts entorn de la mobilitat elèctrica, eficient i sostenible, l’eficiència energètica i la rehabilitació energètica d’edificis (programa MOVES 2020 sobre mobilitat sostenible, del programa PREE sobre rehabilitació energètica d’edificis i del programa d’ajuts a la indústria). Lluís Morer, Cap de l’Àrea d’estalvi i eficiència energètica de l’Institut Català d’Energia (ICAEN), també va parlar del programa d’ajuts a la indústria al respecte.
04/02 Com encertar en les
decisions d’inversió i previsió NSobre la base de la poca educació financera i el problema que se’n deriva a l’hora de saber invertir, la Mútua ens explicava en aquesta jornada els beneficis d’una formació al respecte. Com duem a terme les nostres inversions i les decisions de previsió social, té un impacte positiu no només per a les persones, sinó també per a la societat en general. Se’ns va parlar d’aprendre a escollir bé en què invertir els estalvis, reconèixer els principals riscos dels productes financers, del concepte de previsió social com a eix de presa de decisions, d’assabentar-se de les claus per prendre les millors decisions d’inversió, i de conèixer les bases per planificar fiscal i financerament una pensió de jubilació privada. Revista EnGiny 1/2021
{ EIGi 23
en servei
26/01 Operacions de fusions i
N
Informacions i serveis de la Demarcació de Girona per als seus col·legiats i associats
en servei
01/03 Solucions per a
la impermeabilització
tarifes elèctriques
NEva Barbas, de Master Builder Solutions, explicà a una quarantena d’assistents els possibles tractaments per a resoldre problemes d’impermeabilització, tenint en compte les necessitats, el tipus de suport, característiques d’ús i requisits de millora, com per exemple l’aïllament tèrmic, entre d’altres. MBS representa més de cent anys d’experiència global, innovació i coneixements en el sector de la construcció, subministrant solucions químiques avançades per a obra nova, manteniment, reparació i renovació d’estructures.
NUna seixantena de persones, la majoria col•legiades,
08/04 Relació de
es van interessar pel que ens havia d’explicar el responsable de mercat elèctric de Som Energia, Oriol Campo, enginyer industrial i col•legiat de la Demarcació, i Llorenç Albanell, d’Audit Energia. Es va parlar entre d’altres d’energia fotovoltaica o dels punts de recàrrega de vehicle elèctric públic, i de com es veurien afectades les factures dels diversos escenaris de consum, el domèstic, i el de la petita i la gran indústria, exposant-ho amb dades reals.
26/04 Disseny de
l’enginyer amb l’Agència Tributària
sistemes centralitzats ACS i climatització
NJornada per a preguntes freqüents sobre fiscalitat de l’enginyer autònom, duta a terme amb la col•laboració de Gesmont, l’assessoria amb qui la Demarcació treballa per oferir aquest servei. Es parlà de temes com la importància de la certificació digital, la declaració censal, l’IRPF i l’IVA, les deduccions més habituals, les obligacions formals o la declaració de la Renda 2020.
NViessmann, fabricant internacional líder en sistemes d’energia eficient, ens vingué a plantejar les solucions disponibles en matèria de condicionament, que garanteixen eficiència, sostenibilitat, fiabilitat i confort. També ens argumentà com els recents canvis normatius tant en CTE com RITE ens obliguen a replantejar la generació d’ACS i climatització de les nostres indústries i negocis.
12/04 Taula rodona
24
21/04 Canvis en les
19/05 La biomassa
sobre energia eòlica
forestal per a la indústria
NDebat virtual proposat per la Demarcació i moderat per Jaume Masgrau, que va tenir un gran èxit de participació amb una seixantena de persones connectades per seguir els diversos ponents: Jaume Morrón, Gerent d’Eoliccat, Raül Domínguez, membre de l’IAEDENSalvem l’Empordà, Francesc Vidal, cap de l’Àrea d’Energies renovables a l’Institut Català de l’Energia, i Anna Barnadas, diputada provincial en l’Àrea de Medi Ambient. Si voleu revisar les seves interessants aportacions, trobareu la sessió completa penjada al nostre web.
NJornada organitzada pel Clúster de la Bioenergia de Catalunya i la Demarcació sobre casos d’èxit de diferents sectors industrials de la nostra província. Els exemples buscaven incentivar més indústries a incorporar la biomassa com a energia per als seus processos tèrmics, i esdevenir en projectes que impulsin la gestió forestal sostenible. Aquesta font alternativa és més barata i produeix menys emissions que els derivats del petroli, i alhora ajuda a mantenir nets els boscos, prevenint el risc de grans incendis forestals.
Revista EnGiny 1/2021
{ EIGi
LES NOSTRES COMISSIONS
Vine i participa’n!
les nostres comissions
COMISSIÓ DE JUBILATS I PREJUBILATS g
Per explicar a la nostra secció de l’Enginy què hem fet i què farem durant aquests mesos, el símil que ens ve a la ment és que hem estat dins d’un túnel llarg i incert, en el qual encara ens trobem, però ja veiem alguna claror que ens indica la sortida.
CONNECTATS I DESITJANT ORGANITZAR EL NOSTRE RETROBAMENT
A
questa situació de pandèmia ens ha obligat a tots a prendre les màximes precaucions i proteccions. S’ha imposat la mínima activitat social i el manteniment de la distància física. Per sort, la tecnologia actual ens permet parlar i veure’ns, encara que sigui a través d’una pantalla. No és poc, ho valorem i ho hem aprofitat. Hem seguit connectats Gràcies a la tecnologia i la iniciativa de la seva Comissió, el col•lectiu dels enginyers Jubilats i Prejubilats hem mantingut les nostres trobades en forma telemàtica. De manera puntual un cop al mes, hem pogut gaudir de les nostres converses. Hem parlat molt de com ens anava al nostre entorn, i com no, de la Covid-19, que sortosament ara per ara en conjunt hem pogut esquivar força. Els pocs casos que ens han tocat de prop, algun d’ells preocupant, s’han pogut resoldre feliçment. D’aquesta forma, encara que poc actius en un tram tan fosc de la pandèmia, poder compartir les nostres vivències ha estat enriquidor. N’estem contents. Què més hem fet Els més grans hem hagut de passar un any llarg enclaustrats, i per tant ens hem bolcat en allò que sí podíem fer sense sortir de casa. Sabem de companys que han aprofitat per escriure les seves memòries, altres els pensaments... Tot plegat ha donat de si alguns resultats sorprenents. En Carles Pastor, per exemple, un home molt conegut en el món de les havaneres, ha realitzat i presentat un llibre de
cent cançons que signifiquen el recull de la seva obra com a cantautor. Segurament, més endavant repetirà presentació al nostre Col•legi, i així ens el podrà signar. En Joan Juanals, aficionat a l’escriptura, treballa en una proposta gens fàcil, un conte d’unes 70 pàgines el protagonista del qual és un ocell. Està pensat per a joves a partir d’11 anys, que possiblement se sentiran partícips de les seves aventures. I jo he tingut una sorpresa. Endreçant i buscant he trobat un llibre que va venir a mi l’any 1959 com un regal, i que mai vaig llegir. El títol, simbòlic en aquest punt del camí, m’ha cridat i m’ha convidat a endinsar-me en el seu missatge: “Tots els camins duen a Roma”. I així és com 60 anys més tard he repassat amb en Gaziel, l’autor, el recorregut de la seva vida, i un xic de la meva. Delits per la pròxima trobada Amb tants de nosaltres havent rebut ja la primera dosi de vacuna, ens atrevim a començar a pensar trobar-nos. Ja en tenim ganes! Pensem que serà al juny, el clàssic dinar que els últims anys fèiem amb les corresponents parelles al restaurant Sa Malica de Blanes. Tradicionalment era al maig, però el projectem per més endavant buscant seguretat. Volem donar-nos marge perquè tots i totes hi puguem participar tranquils i amb bona salut. Tenim tantes coses sobre les quals conversar! I segur que algú preguntarà pel viatge pendent a Sicília. Doncs també ens agradarà de comentar-lo. Per fi, albirem un bri de llum... mDomingo Argilés, Responsable de la Comissió de Jubilats i Prejubilats. Revista EnGiny 1/2021
{ EIGi 25
nous enginys
EL CSIC INCORPORA UN ROBOT SUBMARÍ NASCUT A LA UdG
m m
Es tracta del Girona 500 NEMO, un AUV que pot navegar fins a 500 metres de profunditat portant instrumental variat per a l’exploració marina.
L
a Unitat de Tecnologia Marina del CSIC, responsable de la gestió dels vaixells oceanogràfics d’investigació d’aquest organisme, està posant a punt un nou vehicle autònom submarí amb el qual comptarà per a properes campanyes. És el Girona 500 Nemo, un AUV (de l’anglès Autonomous Underwater Vehicle), que pot arribar fins a mig kilòmetre de profunditat i mapejar hàbitats submarins, obtenir topografies del fons marí d’interès en el camp de la geologia o en l’arqueologia submarina, explorar els seus hàbitats o controlar reserves naturals. Amb una grandària d’un metre d’alçada, un metre d’ample i un metre i mig de llarg, l’AUV Nemo té espai ampli per transportar l’instrumental i, alhora, mantenir una mida compacta que permet que sigui operat des de petites embarcacions. En un futur pròxim podria ser desplegat també en campanyes antàrtiques. De la UdG al món Aquest i altres robots nascuts a la UdG són ja en mans de grans empreses que en desenvolupen el disseny i funcionalitats i els comercialitzen, com passa amb l’AUV
26
Revista EnGiny 1/2021
{ EIGi
Nemo en concret i qui el fabrica, IQUA Robòtics. Segons deia Pere Ridao, director del Centre d´Investigació en Robòtica Submarina de la UdG, els tres AUV submarins nascuts a la universitat, així com el seu software “ja s’estan utilitzant en diverses parts del món”. El Nemo ha despertat interès entre els investigadors perquè no hi ha gaires vehicles així en funcionament. A Espanya a penes dos, i un tercer més petit. En l’àmbit internacional, potser se’n compten mitja dotzena, encara que amb configuracions i usos diferents, en institucions que els usen per a les seves recerques com Geomar (Alemanya), el National Oceanography Centre (Anglaterra) o la Universitat Nacional de Daejeon (Corea del Sud). Equipant el Nemo Fins ara, les exploracions dels ecosistemes marins es feien amb estacions de recepció acústica fixades al fons, però un estudi d´un equip de l´Institut de Ciències del Mar (ICMCSIC), la Universitat Politècnica de Catalunya i la Universitat de Girona ha demostrat que “és essencial combinar el seu ús amb els vehicles submarins autònoms o operats”.
El Girona 500 Nemo ho és i permet configuracions i instrumental variat. Així, està sent preparat al CSIC per a dur sensors CTD (que mesuren la conductivitat, la temperatura i la profunditat), càmeres fotogràfiques, perfiladors de corrent i sondes batimètriques. “El nostre vehicle té una arquitectura oberta, de manera que es pot ajustar de forma senzilla per adaptar el seu ús als requeriments de l’usuari”, explica Pablo Rodríguez, de la UTM. Bateig a Sant Feliu de Guíxols La Unitat de Tecnologia Marina (UTM), amb seu a Barcelona i adscrita al Centre Mediterrani d’Investigacions Marines i Ambientals (CMIMA) del CSIC, té com a objectiu fonamental proporcionar suport a la política nacional d’R+D+I en ciència i tecnologia marines i polars. En concret el Girona 500 Nemo, que a la imatge apareix a les instal·lacions de la UTM/ CSIC incorporant instrumental divers, va ser adquirit per aquest organisme a finals de l’any passat gràcies a fons europeus FEDER, i provat per primera vegada en aigües de Sant Feliu de Guíxols (Girona). mEIGi (crèdits UTM/CSIC)
XARXA DE CONTACTES I CONEIXEMENT
ESPAIS DE DESENVOLUPAMENT PROFESSIONAL
Adhesió a comissions i grups de treball on poder intercanviar coneixement i bones pràctiques, enriquint la teva xarxa de contactes.
Sessions grupals per a dissenyar estratègies de cerca de feina, conèixer el funcionament dels processos de cerca i desenvolupar competències transversals per millorar la ocupabilitat dels enginyers.
COBERTURA DEL RISC PROFESSIONAL DELS ENGINYERS
WWW.EIC.CAT
CONNECTEM SOLUCIONS
Realitza la teva activitat amb totes les garanties i cobertures davant d’incidències on es generin danys a tercers.
BORSA DE TREBALL
ASSESSORAMENT JURÍDIC
Àmplia oferta de perfils professionals per a enginyers de diferents nivells i sectors d’activitat.
Resposta a consultes generals referides a aspectes laborals, fiscals o civils.
CARRERES PROFESSIONALS
CENTRE DE FORMACIÓ
Assessorament personalitzat enfocat a orientar els enginyers en l’inici de la seva trajectòria professional o en processos de transició professional.
Accés a una oferta formativa amb un enfocament eminentment pràctic i aplicable a l’àmbit professional dels enginyers. Formació contínua i d’especialització.
