16 2/2021 Nr
EnGiny
La revista dels enginyers industrials de Girona
LA LLUM
encén els mercats La crisi elèctrica dispara les alarmes
De conversa
Ferran Rodero “Cal treballar a fons la normativa”
Innovadors
AMADE i l’aeronàutica Nous enginys
“Plàstic verd” per a l’agricultura
JUNTA DIRECTIVA DEMARCACIÓ President Jaume Masgrau Secretari Josep Maria Soler Vocals Llorenç Albanell David Bartra Josep Dellonder M. Luisa Garcia-Romeu Jesús Teixidor
Número 16 (2/2021)
Direcció
Duaita Prats
Consell de redacció
Quim de Ciurana, Joan Juanals, Jaume Masgrau, Núria Valenzuela
Edita:
Demarcació de Girona de l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya C/ Narcís Blanch 39, baixos 17003 Girona Tel. 972 211 912 Parc Agrari i accions anti-Eurovegas (diversos autors) www.enginyersgirona.cat girona@eic.cat
Revista gratuïta per a col·legiats i associats a la demarcació de Girona dels Enginyers Industrials de Catalunya
Dipòsit legal Gi.598-2014 Paper blanquejat sense clor
05 06-09 10-12 13
EDITORIAL Canvis i retrobaments
14 15-16 17 18 19-24 25 26
INNOVADORS AMADE innova el sector aeronàutic
EN PRIMER PLA La llum encén els mercats DE CONVERSA Ferran Rodero ECO ESPAI Pagès Valentí es cobreix de sol
JOVES ENGINYERS Premis GETI i MEI JOVES ENGINYERS Acte de Graduació 2021 a la nostra seu JOVES ENGINYERS Benvinguda als nous membres col·legiats i associats EN SERVEI Activitats i notícies de la Demarcació de Girona COMISSIONS Jubilats i Prejubilats NOUS ENGINYS Bioplast per al sector agrícola
4
Revista EnGiny 2/2021
{ EIGi
editorial CANVIS I RETROBAMENTS
E
stem en un període de canvi. Coses a les quals quasi no hi preníem compte i que teníem percebudes com molt estables, ara es mouen amb celeritat. La pujada de preus del gas i de retruc, de l’electricitat, ha passat a primer pla i fa adonar-nos d’una vulnerabilitat poc desitjada però certa. Les renovables no arranquen amb prou força i seguim generant més CO2 que mai, tot i la maleïda conseqüència que sabem que comporta. I això inquieta. El subministrament de matèries primeres i en general de components, marca demores importants i simultàniament pujades de preu generalitzades, amb moltes sospites que siguin originades per l’especulació d’inversors amb abundant liquiditat, amatents a treure sucosos redits en curt temps. I per acabar-ho d’adobar, la pandèmia encara no queda prou controlada per a despreocupar-se’n, ans al contrari, revifa en segons quins països de prop nostre i ens fa témer un altre episodi restrictiu. “A Sants i a minyons, no els prometis si no els dons” Ens havien promès una recuperació ràpida de la mà de la pluja milionària dels fons europeus Next Generation, però ni la recuperació està essent ràpida ni els milions sabem massa si acabaran d’arribar i si arriben a on aniran. Mentrestant, acostumats com estem en les nostres contrades a espavilar-nos amb el que tenim, sortosament veiem empenta en molts sectors que, malgrat que subsisteix la incertesa, avancen amb nous projectes i inversions.
Tornem a trobar-nos Aquesta edició de l’Enginy conté informació dels temes actuals sobre el preu de l’electricitat, d’iniciatives empresarials en autogeneració fotovoltaica o investigació en nous materials, però també tot el recull d’activitats dutes a terme per part nostre, tant pel que fa als nous enginyers i enginyeres que s’incorporen al col·lectiu, com de les enginyeres premiades pels seus treballs finals de grau i màster. També de la represa d’activitats presencials, tant xerrades com les reunions de comissió de jubilats i, sobretot, la magnifica retrobada en el sopar de germanor de la Demarcació on, a més, vàrem poder felicitar de manera especial als companys amb una trajectòria de 50 anys de professió. Per fi, tornem a trobar-nos! u
Jaume Masgrau
Enginyer industrial President de la Demarcació de Girona dels EIC
Revista EnGiny 2/2021
{ EIGi 5
en primer pla
LA LLUM ENCÉN ELS MERCATS
La crisi elèctrica dispara les alarmes
P
otser és un avís més, per bé que aquest cop a crits, que ens estem complicant molt l’existència. Potser el món està canviant tan ràpidament davant dels nostres ulls, que acomodats com vivim no veiem venir l’impacte. El cas és que aquesta vegada dins l’amenaça viatja un bé essencial com és l’electricitat, la que dóna llum a habitatges i negocis, en una crisi que ja comença a agitar els mercats i que impacta directament en el nostre dia a dia. I això, sense que la majoria entengui, ni tan sols, quins en són els motius, en la que si els estats no actuen amb contundència i eficàcia, s’albira l’escletxa social més gran que mai hem vist des de les guerres de la primera meitat del segle XX. És un escenari tan complex com el cablejat del més embolicat dels circuits, que en els darrers mesos s’ha vist encara agreujat per uns increments en el preu de la llum que no creiem imaginables. En aquest Enginy mirarem d’aportar algunes claus, i amb l’ajut de l’enginyer industrial Oriol Campo, tècnic de mercat elèctric de Som Energia, informacions que dibuixen l’entrellat d’un sistema que aviat decidirà el signe dels temps, i ara ja, com i quan podem obrir un interruptor.
6
Revista EnGiny 2/2021
{ EIGi
g
Darrerament ens hem acostumat a la frase “demà, el preu de l’electricitat batrà rècords”, sense entendre ben bé per què. El mercat majorista europeu de l’energia, en el qual participen Espanya i 25 països més, és un pool elèctric poc publicitat.
Com el preu del gas és tan alt, la font elèctrica s’hi acosta tant com pot, o buida un pantà abans de cremar el gas que necessita per generar, ja que va molt car. El cànon per emissió de CO2 que han d’abonar les productores, acaba obrint també la porta a l’especulació.
g
A més hi ha l’energia hidràulica, l’actor secundari del qual gairebé ningú parla i això que el seu cost influeix en tota la generació elèctrica. Amb tot plegat ara resultarà que ens hem volgut desfer massa de pressa de les nuclears.
Terme fix, terme variable, comercialitzadora, distribuïdora, mercat regulat, mercat lliure... La majoria de nosaltres no en podríem definir ni la meitat. “Hi ajuda molt la voluntat política que se segueixi en la ignorància”, apunta Campo. “Igual com es parla d’una obsolescència programada, hi ha un desconeixement programat per allunyar-nos d’entendre com funciona una contractació, o interpretar la factura de la llum, no fos que ens empoderéssim amb la llibertat del canvi”. A grans trets Doncs mirem d’explicar-ho a grans trets. Tenim per una banda els diferents productors d’electricitat: les nuclears, les eòliques, les fotovoltaiques... Per una altra, la xarxa de transport, propietat de Red Eléctrica. Són les grans torres. “Després –segueix-, hi ha la xarxa de distribució de les ciutats, que cau en mans de les empreses corresponents,
i finalment les comercialitzadores, que són les que contracta l’usuari. Red Eléctrica i distribuïdores són monopolis naturals que no es canvien”. Cada zona està assignada a una distribuïdora no opcional, responsable de fer arribar la llum als usuaris. Aquests serien els elements “físics” del sistema. Després, l’empresa comercialitzadora és “l’econòmic”. I què fa? “Una de mercat lliure compra l’energia al productor i li ven al consumidor, pagant per tot el servei de transport i distribució que hi ha entremig, decidint un preu final de factura amb uns certs marges perquè el seu negoci tingui sentit. Les de mercat regulat són designades com a tals pel govern, que decideix la seva retribució”, explica l’Oriol. Cap d’elles s’escapa de la crisi perquè en l’actual situació, tot i jugar amb un cert marge de maniobra amb les tarifes, i que moltes n’hauran prèviament pactat una part dels paquets amb les
productores, acaben adquirint la que els resta al mercat diari. “En concret a Som Energia, malgrat tenir una part de la nostra energia pre-comprada, la que queda pendent està tan disparada que supera molt el que havíem estimat i hi estem perdent diners. Per això, per greu que ens sàpiga, hem d’actualitzar tarifes i resoldre el problema de tresoreria per pagar i seguir comprant”. Rècords i més rècords De tot plegat, no en sabem l’aturador. Comença novembre quan això escrivim, i els darrers mesos ens hem acostumat a la frase “demà, el preu de l’electricitat batrà rècords”, sense entendre ben bé per què. El mercat majorista europeu de l’energia, en el qual participen Espanya i 25 països més, és un pool elèctric poc publicitat. “Es tracta d’una subhasta on conflueix gent -ens aclareix l’Oriol-, que acaba ofertant, uns, a quant volen produir energia del tipus que sigui, Revista EnGiny 2/2021
{ EIGi 7
en primer pla
g
intentant que acabi al màxim preu possible, i els altres a quant estan disposats a comprar-la, intentant que sigui el màxim de barata. El darrer productor necessari per cobrir la demanda determina el preu que es fixarà per aquella hora i dia concrets”.
en primer pla
Moltes partides que sumen Aquests no són iguals arreu del continent. “Per les limitacions físiques del transport, i la connexió entre les zones que formen el mercat. Segons on ha d’anar, la interconnexió altera el preu final. Si a tota Europa fos perfecte, seria el mateix. Aquí, històricament, el mercat s’ha abastit de grans plantes de generació, centrals nuclears, de cicle combinat, tèrmiques... Productors com Hidroelèctriques del Pirineu que transportava a les ciutats. Ara, amb l’entrada de les energies renovables, aquestes es plantegen més a prop dels llocs de consum per abaratir el transport i la distribució”. Per què, doncs, l’increment exagerat que estem patint? “En les subhastes europees diàries, el darrer preu que s’acaba marcant per satisfer el consum de tants usuaris com hi ha, el fixen les centrals que cremen gas –especifica Campo-, i ara tenen uns costos molt elevats en aquesta matèria primera. També és cert que ha encarregat al CNMC una investigació per escatir si tots els productors estan actuant de forma correcta o s’aprofiten de la situació per inflar números”. Les grans hidroelèctriques sempre fan una oferta segons el que s’anomena el “cost d’oportunitat”: no van a cobrir despeses, sinó a buscar el màxim benefici possible. “Com el gas està tan alt, la font elèctrica s’hi acosta tant com pot, o buida un pantà abans de cremar el gas que necessita per generar. I de moment ,no sembla estar aplicant la “solidaridad social” que demanava la ministra. Consti respecte d’això, que ara tu i jo estem especulant”, acota l’enginyer. Especulació El cànon per emissió de CO2 imposat per la UE en favor de la descarbonització total el 2050, es suma a la festa i acaba paradoxalment obrint la porta a l’especulació, perquè aquelles persones o empreses que entren en el seu mercat creuen que el preu augmentarà i en compren drets, cosa que es pot fer. Esperen vendre’ls encara més cars. De fet, ja 8
Revista EnGiny 2/2021
{ EIGi
està a 60€ per tona i alguns experts diuen que arribarà fins als 120€ per tal d’impulsar la descarbonització real de l’economia, seguint directrius europees, L’aigua també compta A més, hi ha l’energia hidràulica, l’actor principal del qual gairebé ningú parla, i això que el seu cost també influeix en tota la generació elèctrica. El preu al pool el marca l’última unitat necessària per produir, i el poder de l’aigua, junt amb el gas, és decisiu en moltes hores del dia quan les renovables no estan donant prou de si. Tots volen jugar les seves cartes per defensar el seu valor en l’actual conjuntura. Les nuclears, de nou És aquest funcionament el millor possible? Ara els experts parlen molt del mercat marginalista i de dividir-lo en dos, per una banda les plantes amb costos fixes coneguts i històricament moderats, com les fotovoltaiques, eòliques, hidroelèctriques, nuclears..., i per altra, i ofertant apart, les que tenen costos variables molt importants i cremen gas, i que segueixen sent necessàries pel sistema. Amb l’actual demanda, ens agradi o no, ara mateix de les renovables soles no viuríem. “De moment, hem de ser realistes: no podríem dependre de la meteorologia. Ens calen plantes productores que siguin ràpides d’activar i apagar, i que cobreixin els seus costos anuals amb un benefici correcte”. Ara resultarà que ens hem volgut desfer massa de pressa de les nuclears, perquè encara no teníem fets els deures.“Ja se’n parla fa temps i cada cop més. Els hi tenim molta mania, i por per la seva perillositat i per la complicada gestió dels residus. No hi estic gens a favor, però en l’actual context de consum potser no podem descartar-les tan fàcilment, fins que no comptem amb una implementació de renovables més elevada i una adequada reducció dels consums en tot l’àmbit nacional”. França, un estat molt pronuclear, ha anunciat l’obertura de més plantes, i a Alemanya, que va apostar per apagar-les, estan registrant unes emissions de CO2 disparades, donat que cremen carbó i gas per poder seguir amb el ritme que imposa la demanda. mEIGi
Opinió en enprimer primerpla pla
“Es parlava que si aquest hivern és fred, hi hauria problemes d’abastiment. Ara sembla que està garantit”
A
ningú se li escapa que, si per un usuari domèstic la situació és preocupant, quan parlem dels consums als quals obliguen les necessitats de subministament d’empreses i indústries, pot ser crítica. Les opinions d’Oriol Campo al respecte resulten ben interessants. Quines creus que són les conseqüències per a elles? Terribles. Qui no estigui apujant preus, haurà petat o petarà. De fet, ja hi ha indústries que estan aturant, algunes siderúrgiques. I d’altres que ho fan en part i acorden ERTOs. Al final, un domèstic paga un cost relativament moderat de mitjana, i la seva puja d’un 5 per cent és incomparable amb el que suposa per a una empresa un tal increment sobtat en despesa elèctrica. Li desquadres el negoci. I no hi ha línies d’ajut per part de l’estat? La majoria estan focalitzades a l’usuari domèstic i són per interessos electorals. Precisament avui, apareixien notícies de reformes per abaratir preu a la gran indústria. Les grans abandonades són les pimes. Què pronostiques? Crec que fins a mitjans de 2022 els preus seran molt elevats, i es parlava que si aquest hivern és fred hi hauria problemes d’abastiment, almenys de gas. Ara sembla que està garantit, però a uns costos molt alts. A partir d’abril, quan els pantans es reomplen i les renovables tornen a tenir condicions climàtiques òptimes, hi haurà una gran volatilitat dels preus en funció de la meteorologia, canviant fins i tot segons les hores del dia i si fa sol o no. I què passa amb el focus del problema, el sistema del mercat i les fonts naturals? Crec que acabarem ajustant la demanda al preu, i tant les fàbriques com els particulars hauran d’adaptar la seva logística, hàbits de consum i estil de vida a la tarifa del moment de l’abastiment d’electricitat, fent o no fent en funció de les possibilitats de cadascú. Per fer-se una idea, en alguns països s’està tornant clarament al carbó, i algunes tecnologies que ja eren obsoletes, tornen a participar. O sigui, que el plantejament de transició energètica se’n va en orris? La nostra voluntat en termes d’emissions de CO2 no ha estat en consonància amb les accions reals en implantació de renovables. Tampoc l’acceptació de situar-les en el propi territori. Al final tindrem un greu problema, i el decreixement potser no serà voluntari, però serà. Vivim en una paradoxa, perquè ningú l’aborda seriosament. És la part de l’equació que no ens agrada tocar. I és la més important perquè ho ajustaria tot a paràmetres més raonables. No parlar en termes de més beneficis aniria contra tots els indicadors del que es considera progrés per una empresa o un país, i cap responsable amb autoritat s’atreveix a proposar-lo de veritat. mEIGi Revista EnGiny 2/2021
{ EIGi 9
de conversa
FERRAN RODERO
“CAL TREBALLAR A FONS LA NORMATIVA SI VOLEM QUE LES COSES REALMENT FUNCIONIN” mper Duaita Prats
T
ot i la seva joventut, Ferran Rodero és un dels nostres enginyers industrials de més àmplia trajectòria en tasques relacionades amb l’impuls de l’activitat econòmica. Especialista en emprenedoria, les paraules “competitivitat empresarial”, “dinamització” “internacionalització” o “innovació”, són les habituals en la seva tasca professional. Des de la UdG, el seu càrrec al capdavant de la delegació Gironina d’ACCIÓ, o el Fòrum Carlemany del qual ha estat participant, ha donat a conèixer la realitat empresarial, impulsant les habilitats i potencial tant de les persones com de les organitzacions de les quals formen part.
10
Revista EnGiny 2/2021
{ EIGi
El passat juny, la Generalitat el nomenava Director General de Promoció Econòmica, Competència i Regulació del Departament d’Economia i Hisenda, des d’on segueix procurant fórmules per a la millora contínua i posant-les a l’abast dels petits i grans empresaris, així com de les entitats de tot el país. Des dels inicis de la teva trajectòria has ocupat càrrecs de responsabilitat. Com s’assoleix, això? Els meus pares sempre m’havien ensenyat que per aconseguir una cosa calia molt d’esforç. En el meu cas així ha estat. Des de jove vaig assumir que els estius servien per treballar, i ho feia, des de rentar plats a buidar sacs.Vaig agafar molta consciència del que costa guanyar-se la vida, i a l’hora de triar carrera no va ser diferent. Enginyeria industrial no és precisament fàcil, però tenia clar que volia optar per les ciències, i estava entre aquesta o arquitectura. Finalment, el meu tutor del COU me la va recomanar i li vaig fer cas. De seguida et vas decantar per feines relacionades amb l’economia. Per què? Acabant la carrera vaig entrar a la Consultoria STP, i després vaig incorporar-me a Gas Natural com a Responsable de la Unitat d’Ofertes Estratègiques, un lloc que em va endinsar en el món de l’enginyeria aplicada a l’empresa, que d’estudiant m’havia interessat més que el vessant tecnològic.Va ser llavors que vaig fer l’MBA, aprofundint en la visió de management, màrqueting, business... Ja en aquesta companyia vaig saltar d’una unitat molt tècnica a l’àrea de Direcció de Màrqueting. El 2008 passes a ser Delegat d’ACCIÓ a Girona, fins que aquest estiu la Generalitat et nomena Director General de Promoció Econòmica, Competència i Regulació. Com ho aborda l’enginyer industrial? Certament, a vegades semblaria que parlem més
g “En l’àmbit empresarial, el tret
g”Som una locomotora, amb totes
diferencial gironí és la bona relació i com de fàcilment es transforma en cooperació. La gent té ganes de fer coses conjuntament, excedint si cal el món purament productiu”.
les variables per créixer encara més. Hi ha empreses gironines petites o mitjanes que competeixen amb algunes d’estrangeres deu vegades més grans. Té molt de mèrit. ”
Ara ets en una magnífica posició per desenvolupar-la. És un privilegi, sí, i en un àmbit tan relacionat amb els enginyers com és Competència i Regulació, a més de la Promoció econòmica. Tractem de fomentar el creixement empresarial i la competitivitat. A ACCIÓ tocava empreses de target industrial, per la vocació en RDI i exportadora de la demarcació, i aquí se m’obre el ventall perquè hi entren també entitats i sectors sencers de Catalunya. La segona part, la de Regulació, és “la mare dels ous”. La normativa és el marc de tot i cal revisar-la a fons si volem que les coses realment funcionin. És un gran repte procurar que l’empresa creixi, i que a més disposi d’una bona regulació per a fer-ho. De quina forma? Des de la Generalitat volem crear una Comissió Interdepartamental per a la Millora de la Regulació Econòmica, treballant de la mà amb els sectors implicats, amb l’objectiu últim de millorar la competència i promoure el creixement. Ho abordarem des de l’òptica de mercat, entenent com funcionen els diferents operadors, quins són els requisits actuals, amb quins entrebancs es troben i com resoldre’ls. Però també des de l’òptica interna de sector analitzant l’actual regulació, els problemes per una lliure competència, com fer-ho perquè tothom hi surti guanyant si es liberalitza... Un exemple conegut pel seu ressò serà la Llei dels Serveis Funeraris, que cal estudiar molt bé perquè tindrà no poc impacte i convé aconseguir una justa millora. Un excés de regulació no és bo, i una manca tampoc. Es tracta d’encertar el punt d’equilibri. Fomentar el potencial humà, mai perdre’l de vista, diria que és l’eix que et guia. A més del que he explicat abans, des del Departament impulsem la RIS3CAT i la definició de la nova
especialització intel•ligent, i encara que soni tòpic, ho hem de fer al voltant d’un concepte: que la clau està en les persones, en les seves ganes de fer feina i d’aixecar el país. D’això a Girona anem ben servits, amb un teixit industrial espectacular que enfronta les crisis i apaivaga els sotracs gràcies a la diversificació sectorial. Ser empresari avui dia té molt de mèrit, encara que en certs ambients sembli no estar ben vist. Aixequen grans projectes que generen ocupació i procuren els ingressos a tantes famílies. No és fàcil dormir tranquil sabent que duus la motxilla del benestar dels teus treballadors. Admiro molt aquesta figura i la reivindico per la seva tasca social, no sempre reconeguda. Si haguessis de descriure la xarxa empresarial gironina, com ho faries? És multisectorial, amb tres sectors predominants per volum de negoci com són alimentació, maquinària i química. De base familiar, en ell hi conviuen molt bé les diferents dimensions, des de les més petites a firmes punteres com Hipra, Tavil, LC Paper, Samart, Noel, Concentrol, Roberlo, Frit Ravich... La capacitat d’enginy que hi ha darrere és impressionant, inventantse i reinventant-se generació rere generació. A això, cal afegir les grans multinacionals establertes al territori. Però per mi, el tret diferencial gironí és la bona relació que mantenen i com de fàcilment es transforma en cooperació. La gent té ganes de fer coses conjuntament, de trobar aliats, excedint si cal el món purament productiu perquè és un empresariat molt vinculat i compromès amb el teixit social. On ens situes al mapa de negoci? Som una locomotora i tenim totes les variables per créixer encara més. Hi ha empreses gironines petites o mitjanes, que competeixen amb algunes d’estrangeres que són deu vegades més grans. Té molt de mèrit. Hem aixecat indústries a partir de projectes familiars que ja són transatlàntics... Suma-li les universitats, les escoles de negoci, les entitats i institucions per al foment, en una terra meravellosa que ens ofereix de tot. Què més podem demanar? I la figura de l’enginyer? En els llocs clau. Per això és tan important crear vocacions, cosa que han entès perfectament entitats com el Patronat Politècnica, l’EPS, el Col•legi. El talent el tenim i cal enfocar-lo cap a les enginyeries, amb sortides professionals d’acord amb la titulació. Aprofito per dir que seria Revista EnGiny 2/2021
{ EIGi 11
de conversa
d’economia que d’enginyeria, però si bé mires tot està relacionat. A més, el nostre perfil és tan polivalent i dóna tantes eines per a la solució de problemes que sovint trobes més enginyers ocupats en gestió que en posicions tècniques. Seguir un sistema basat en planificació estratègica, plans de contingència, valoració d’escenaris possibles i presa de decisions, és bàsic en qualsevol negoci, i això és el que aprèn a fer un enginyer. L’especialitat aporta la metodologia, que després pots aplicar a construir una màquina o a dinamitzar un grup.
de conversa
molt important estimular la Formació Professional, un repte de país. Ens en calen més especialistes per cobrir uns llocs molt necessaris, que tenen una alta demanda. Hem de procurar no acabar fent-ho amb enginyers. Una última pregunta, encara que surti de les teves actuals funcions. Preocupa l’actual crisi de les elèctriques? Els sectors molt intensius energèticament i que no hagin plantejat solucions d’eficiència energètica o d’obtenció d’energia a partir de renovables, patiran un increment substancial d’aquest cost que es reflectirà directament a l’escandall. En la majoria dels casos, però, no hi podrá ser traslladat, i per tant repercutirà de forma clara en el marge. Només queda esperar que tot plegat torni a lloc aviat, i al mateix temps girar la mirada obertament cap a les energies renovables. Ja hi ha empreses pioneres que han optat per elles i és la línia a seguir, per convicció o per la força dels esdeveniments. És la meva opinió personall
E
g
El talent el tenim i cal enfocar-lo cap a les enginyeries, amb sortides professionals d’acord amb la titulació. També ens calen més especialistes per cobrir uns llocs que tenen una alta demanda. Hem de procurar no acabar fent-ho amb enginyers.
E
E
EL FONS EUROPEU DE RECUPERACIÓ
NEXT GENERATION P
reguntem a Ferran Rodero per l’actualitat del Fons Europeu de Recuperació Next Generation (NGEU), un instrument aprovat el 21 de juliol de 2020 pel Consell Europeu que té com a finalitat contribuir a la reconstrucció dels membres de la UE, reparant els efectes econòmics, socials i sanitaris de la COVID-19, i alhora impulsar la transició ecològica i digital dels països membres. En quin punt es troba el NGEU a Catalunya? Moltes empreses i entitats ja ens han fet arribar els seus projectes, i des de la Generalitat cada Departament informa de les convocatòries que van sortint. A Secretaria d’Afers Econòmics, concretament en la seva Direcció General de Fons Europeus, es treballa en l’absorció i gestió que se li encomana a la Generalitat, per aconseguir un major impacte en l’economia i la societat catalana. Quina repercussió positiva pot estar tenint o tindrà en la nostra indústria? El Pla de Recuperació té l’objectiu principal de fer l’economia més resilient, sostenible i digital. Justament per això la indústria que estigui immensa en processos de
12
Revista EnGiny 2/2021
{ EIGi
transformació digital o en aportar productes i solucions més sostenibles, serà un dels sectors econòmics que se’n podrà beneficiar més.
Programa d’investigació Horitzó Europa, 5.000 M€. n Mecanisme de Protecció Civil RescEU, 1.900 M€.
Com defenseu la concessió dels fons a empreses catalanes, davant de l’estat espanyol? Treballem per maximitzar la seva arribada dels Fons a Catalunya, ja sigui des de les convocatòries que vagin traient els diferents Ministeris o per les que puguin sortir en un futur des d’aquí. Els diferents Departaments estan implicats en la identificació de projectes i en canalitzar el màxim d’ajudes cap a les nostres empreses.
Espanya rebrà uns 140.000 M€ del fons NGEU, 72.700 dels quals en transferències no reemborsables. En les àrees de competència de les comunitats autònomes, aquestes signaran convenis amb els ministeris implicats. El mes d’octubre de 2020, el govern estatal presentava el Pla de recuperació, transformació i resiliència, amb els eixos on s’han d’emmarcar els projectes que optin al finançament en el marc dels Fons NGEU.
Els números del fons Recordem que el fons Next Generation està dotat de 750.000 M€ que es desemborsaran als estats durant el període 2021-2026 en funció dels següents programes: n Mecanisme de Recuperació i Resiliència, 672.500 M€. n Iniciativa de cohesió REACT-UE, 47.500 M€. n Fons de Transició Justa, 10.000 M€. n Fons Europeu de Desenvolupament Rural, 7.500 M€. n Programa InvestEU de suport a la inversió, 5.600 M€.
Un pla propi A Catalunya, el juliol de 2020 la Generalitat havia aprovat el seu Pla per a la Reactivació econòmica i Protecció social, per a reforçar la capacitat productiva i del sistema sanitari i sociosanitari, reduir les desigualtats socials accentuades per la COVID-19, i accelerar la transició cap a un model econòmic més sostenible i resilient. L’estratègia de reactivació s’estructura en cinc eixos: Economia per la vida, Digitalització, Transició ecològica, Societat del coneixement i Actuacions transversals u
n
eco espai
A
l cor de la Garrotxa, a Sant Jaume de Llierca, hi ha una empresa familiar de les que fan orgull, impulsada actualment per la tercera generació d’una nissaga amb ganes de fer les coses bé, en sintonia amb els temps i el planeta. Es diu Pagès Valentí, i des de fa més de sis dècades crea fils i altres productes tèxtils en una trajectòria impecable que expliquen amb una barreja de goig i modèstia. Fa un parell de mesos va saltar als mitjans de comunicació per la instal•lació de plaques solars en la totalitat del seu sostre, cosa que en superfície els situa en el record de la demarcació: 2.500 unitats per 14.000 metres quadrats. Ara doncs, poden afirmar que no només es cobreixen de glòria, sinó de sol. N’hem volgut saber més i hem parlat amb els dos motors d’aquesta màquina, en Josep i en Francesc. “La firma la va crear el nostre avi, Francesc Pagès Valentí –comença el primer-, i sempre ha evolucionat amb l’objectiu de contribuir al desenvolupament industrial sostenible, tant social com ambiental”. En els inicis, el 1953, es tractava d’abastir el mercat amb mitjons, però vista la falta de fil es va optar per fabricar-ne també, i amb el temps la filatura va guanyar tant de protagonisme que els seus avantpassats s’hi
van bolcar per complet. “La tercera generació –entra en Francesc, que és enginyer industrial– decidim crear el 2002 una nova planta productiva fora d’Olot, on érem. Això ens permet millorar l’eficiència i augmentar el volum fins a les 12.000 tones anuals de fil”. I la senyera de la sostenibilitat, com la construeixen? “La dificultat dels anys 60 i 70 per proveir de fibra de cotó, ens va fer evolucionar tècniques mecàniques per reaprofitar els residus tèxtils de la indústria”, argumenta. Regenerar per créixer “Al principi –segueix–, se’n posava una petita part barrejada amb cotó verge, però amb el temps la fibra regenerada va anar guanyant terreny, fins ara que podem oferir als clients fils fets amb 100% cotó regenerat”. “Per això –acota el seu germà-, ha calgut invertir en maquinària d’última tecnologia, un control constant en el procés productiu i un equip humà molt tècnic i experimentat”. La part “eco” és un dels seus pilars, ja que el sector tèxtil consumeix molts recursos naturals i genera gran quantitat de residus que, si es llancessin, acabarien als abocadors o incineradores, amb un alt impacte ambiental. Alhora, aquesta política empresarial evita ocupar més superfície agrícola per al cultiu del cotó verge i es pot destinar a d’altres més necessaris. A això s’hi afegeix l’estalvi d’aigua de regadiu, de pesticides i d’altres químics agraris. “I donat que no ens servim de cap tipus de producte químic en el procés productiu, evitem possibles contaminacions del medi”, amplia l’enginyer. Certificats que avalen Aviat la indústria tèxtil estarà obligada a reintroduir dins la cadena productiva la
roba que el consumidor o les marques vulguin eliminar, evitant l’impacte ambiental de portar la roba usada a l’abocador. Per demostrar la traçabilitat de l’origen de les fibres reprocessades que les marques utilitzin en els seus productes, es va crear la plataforma Global Recycled Standard de Textile Exchange. “Fa anys que en formem part”, explica en Josep, “i també tenim tots els productes certificats amb OekoTex, que prova que els nostres fils no porten cap mena de substància nociva, ni per al consumidor ni per al medi”. Un títol no buscat Ser record a la demarcació per una instal•lació d’energies renovables els ha situat en el focus de la notícia. “Nosaltres no buscàvem cap marca, sinó simplement maximitzar l’eficiència, no només traient el màxim partit de la generació d’energia fotovoltaica per l’autoconsum i acostar-nos als objectius eco, sinó minimitzant el cost energètic de l’empresa”, confessa Pagès Valentí, S.L, ha entès que tot plegat acaba jugant a favor d’obra. “Si no actuem junts i a temps, les conseqüències econòmiques i ambientals seran molt més cares. Hem de sumar junts...”, coincideixen. mEIGi Revista EnGiny 2/2021
{ EIGi 13
ELS GIRONINS AMADE INNOVEN EL SECTOR AERONÀUTIC
E
innovadors
l grup de recerca i transferència de tecnologia de la UdG, AMADE, està especialitzat a donar resposta a les necessitats actuals de la indústria de l’enginyeria mecànica aplicada a diferents àmbits, tals com l’aeronàutic, l’automotriu, i d’altres com el sector de l’edificació civil. En aquest context treballa actualment en el projecte “Development of a methodology to characterize the behaviour of composite structures under dinamic loading - BEDYN”, enfocat cap al sector aeronàutic i finançat per la Unió Europea.
BEDYN, acrònim que reflecteix “BE” (ser, de comportament), i DYN (dinàmica), s’enfoca cap a l’aeronàutica i cerca una metodologia per caracteritzar adequadament el comportament dinàmic fins a la ruptura d’estructures fabricades per materials compostos de matriu polimèrica. Per fer-ho, implica un conjunt d’activitats dividides en dos grups: per una banda, la definició i assaig d’espècimens de diferents tipus i complexitats sota condicions dinàmiques, i per l’altra, la d’eines numèriques que simulin estructures sotmeses a càrregues dinàmiques en un temps de càlcul raonable, buscant reduir els costos experimentals associats. Participació internacional BEDYN té l’enginyer industrial gironí i professor agregat al Departament d’Enginyeria Mecànica i de la Construcció Industrial de la UdG, Emilio V. González, com a investigador principal d’un projecte que compta amb la participació de la Universidad Carlos III de Madrid, més les empreses COMPOXI S.L. i la francesa Dassault Aviation. Aquesta, especialitzada en estructures aeronàutiques comercials i militars, és qui defineix les directrius a seguir per a resoldre problemàtiques reals i properes a la indústria. González ens explica que BEDYN té una durada oficial de 36 mesos, dels quals n’han transcorregut 12. “A grans trets, fins ara hem avançat en detectar les necessitats industrials de Dassault, estudiar la metodologia, desenvolupar eines predictives, definir assajos experimentals i 14
Revista EnGiny 2/2021
{ EIGi
dur a terme estratègies de simulació, entre d’altres”. Un salt important Definir una metodologia clara per a caracteritzar materials compostos avançats de matriu polimèrica, sota condicions amb elevades taxes de velocitat de deformació, és una problemàtica a la qual li cal un salt important en recerca. “Principalment –ens diu- les mancances actuals són saber com es comporta aquest tipus de materials sota les condicions esmentades. És molt difícil a escala experimental perquè cal tenir cura en tots els punts involucrats: com ha de ser la proveta a assajar, l’assaig a realitzar, i finalment, el desenvolupament de mètodes de reducció de dades per a obtenir el paràmetre material buscat”. Més enllà de l’aeronàutica Encara que l’estudi s’adreci a aplicacions aeronàutiques, qualsevol sector que faci ús de materials compostos de matriu polimèrica reforçats amb fibra de carboni, se’n podrà beneficiar. “Clars exemples són l’eòlic, on les pales dels molins poden rebre impactes per ocells o altres projectils, l’automobilístic, per millorar els carenats i xassís lleugers, o el d’esports. “Per exemple el ciclisme, on actualment la majoria dels quadres de bicicletes es fabriquen amb compostos de matriu polimèrica d’elevada qualitat, que poden patir càrregues d’impacte per caigudes, o també cops de pedres en modalitats de muntanya”, raona l’investigador. mEIGi
EL PREMI GETI ÉS PER A PAULA JORQUERA g
Quan a un pacient li és diagnosticat un tumor pulmonar i es decideix que caldrà aplicar-li radioteràpia, s’inicia la planificació d’aquest tractament, el qual serà diferent i personalitzat per a cada pacient. Abans de durlo a la pràctica se’n realitza una verificació que consisteix en “tractar” al maniquí (Arccheck) en lloc de la persona. Reproduir el moviment “Aquí –ens comenta la Paula- és on sorgeix la problemàtica que resol el meu treball: els tumors pulmonars es mouen en diverses direccions, però el maniquí Arccheck, representatiu del tòrax i en conseqüència del tumor, és estàtic. La màquina dissenyada, permet precisament això: moure’l emulant el comportament dels tumors”. Una oportunitat aprofitada La seva motivació en abordar el tema va ser contribuir el màxim possible a millorar la qualitat de vida de les persones. “Sempre m’he sentit molt atreta per l’àmbit de l’enginyeria rela-
cionat amb la biomedicina”, manifesta, “i quan em van proposar el projecte des de l’Institut Català d’Oncologia, no m’ho vaig pensar dues vegades. A l’hora de realitzar-lo, l’enginyera no tenia cap coneixement del món de la radioteràpia. “Va ser clau poder assistir setmanalment a l’ICO de l’Hospital Josep Trueta, on vaig aprendre moltíssims coneixements nous imprescindibles per desenvolupar l’estudi de la millor manera possible”, explica. Línia d’acció futura Jorquera té moltes ganes de seguir-hi aprofundint. “Col•laborar amb l’ICO ha sigut una experiència molt enriquidora, no tan sols en l’àmbit acadèmic sinó també en el personal”. El seu treball final de grau va consistir en el disseny d’un primer prototip, i la idea ara és fer-lo tangible, o sigui, construir-lo i anar-lo millorant. “Una futura línia d’acció, per exemple, és el control de la màquina des d’una aplicació per a telèfons mòbils que ja està desenvolupant”, acaba.mEIGi
El vessant social implícit ha estat gran al•licient per a mi, i també que fos el primer cop on posar en pràctica tots els coneixements adquirits i crear una cosa pròpia des de zero. A més, de moment no existeix cap màquina semblant per moure l’Arccheck de forma segura i precisa. Per tant, el resultat és totalment innovador”. L’enginyera recorda quan per primer cop va saber de l’existència d’aquest premi, a l’inici de la carrera. “El veia molt llunyà i difícil, i per això l’he rebut amb tanta il•lusió. Aprofito per agrair a l’Institut Català d’Oncologia, en especial a l’Albert Onsès Segarra, per tot el suport i formació”, rebla. Revista EnGiny 2/2021
{ EIGi 15
joves enginyers
El premi al Treball Final de Grau, ha estat per a Paula Jorquera i el seu “Disseny d’un prototip per moure un maniquí utilitzat en la preparació dels tractaments de radioteràpia”. El resultat és una màquina que, emulant el comportament dels tumors pulmonars, ha estat capaç de moure el maniquí Arccheck de l’ICO situat a l’Hospital Trueta de Girona. La distinció duia associada una assignació de 600 euros.
TÀNIA LEAL GUANYA EL PREMI MÀSTER 2021
joves enginyers
g
En l’edició 2021 dels premis per als treballs finals, tant de Màster com de Grau, que convoca la nostra Associació/Demarcació juntament amb l’EPS, les distincions han anat a mans de dues joves enginyeres. El primer en concret, ha estat per a Tània Leal, a la qual li ha estat atorgat per “Optimització d’una línia multi-producte”, que li ha valgut el màxim reconeixement del jurat i una dotació econòmica de 900 euros.
La Tània ens explica que el seu treball de Màster consisteix en el desenvolupament d’un model DMAIC, (Define, Measure, Analysis, Improve, Control), una metodologia estructurada per a la solució de problemes que s’aplica en tot tipus de processos empresarials. En el seu cas es tractava d’arribar a la solució per a una línia de producció en la qual es treballen tres tipus de famílies de productes diferents, dins un entorn industrial dedicat a la marroquineria, en concret a la seu gironina de Louis Vuitton. La motivació per a escollir-lo ha estat la constatació d’una sèrie de KPI’s seguits, que revelaven la poca eficiència d’una determinada línia de producció. Calia per tant millorar-ne el sistema, obtenint un mètode que en donés una visió global, quina era la causa de la deficiència, i la solució a aplicar. Bases per al futur Leal afirma que “totes les activitats dutes a terme durant el treball, s’han desenvolupat tenint en especial consideració l’equip de producció implicat, recollint el
seu criteri i les seves necessitats. D’aquesta manera s’ha aconseguit assolir una major adaptabilitat i resistència al canvi, i també augmentar el rendiment de la línia al voltant d’un 30%, tendència que avui encara es manté en progressió”. Opina que “el projecte ha sembrat les bases per desenvolupar eines d’optimització”. La seva evolució futura, donada l’essència de millora contínua pròpia del DMAIC, no té un topall.A partir dels resultats obtinguts, ha presentat un model per altres línies de la planta en una situació similar, i donat que actualment l’enginyera treballa al seu departament Lean, segueix sent una de les seves tasques. En constant evolució Quant al premi, diu que per a ella suposa un honor i una satisfacció. Per això vol agrair des d’aquí a l’empresa l’oportunitat de realitzar el projecte en les seves instal•lacions i permetre la participació del personal de la línia, així com al seu tutor Rudi de Castro “pels bons consells a partir dels seus coneixements en la matèria”. mEIGi
El projecte m’ha permès anar endavant professionalment i com a persona, ja que he obtingut una visió global de diferents tècniques del Lean Manufacturing, podent liderar un treball en equip amb Producció i altres departaments com són Logística, Planificació, Manteniment, i el Lean”. Per a ella, l’enginyeria industrial és això: una eina que li permet contribuir al desenvolupament positiu de la societat i de la indústria. És el motiu pel qual decanta la seva trajectòria professional cap a un àmbit que li exigeix anar evolucionant contínuament i adaptar-se a les noves tecnologies i metodologies. 16
Revista EnGiny 2/2021
{ EIGi
joves enginyers
m m BANDES I ORLES PER ALS GRADUATS MÀSTER 2019-2021, EN UN ACTE PLE DE SIMBOLISMES
L
a família dels Enginyers industrials de Girona compta amb disset nous graduats i graduades de Màster en Enginyeria Industrial per l’Escola Politècnica Superior de la UdG, sortits de la Promoció 2019-2021. Són Marc Alesanco, Patrícia Carenys, Albert Comas, Pol Company, Anna Dutras, Nil Fullà, Joan Galisteo, Tània Leal, Ignasi Llenas, Ferran Micaló, Pau Peña, Adrià Pol, Mireia Porta, Sergio Rando, Arnau Samper, Júlia Soler i Arnau Soriano.
Tots ells van ser honorats com a tals en l’auditori de la nostra seu, en un acte solemne i alhora ple d’escalf. Això va passar durant la tarda de divendres 24 de setembre, en una sala plena i amb l’assistència de Ma Àngels Pèlach, directora de l’Escola Politècnica Superior de la UdG. L’esdeveniment s’inicia amb la benvinguda als estudiants i als seus convidats, a càrrec del president de l’Associació/Col•legi, Jaume Masgrau. Seguidament intervindrien Joan Galisteo, en representació del grup d’estudiants del Màster, i Rudi de Castro, coordinador d’estudis, adreçant unes paraules d’escalf
i guiatge que ja són un clàssic d’aquesta celebració. També ho va fer Pau Viella, ex-estudiant, col•legiat i designat padrí de la promoció graduada. Per tota la vida Seria Ma Àngels Pèlach qui tancaria els parlaments, i junt amb Masgrau i la resta de membres de la taula van procedir, com a cloenda, a la simbòlica entrega de bandes i orles plenes de significat, en un gest i una imatge que seran un record per tota la vida. mEIGi
Revista EnGiny 2/2021
{ EIGi 17
joves enginyers
Benvinguda als nous membres de la demarcació de Girona
JUNTS, ACONSEGUIREM MÉS ÈXITS!!!
g
El 14 de juliol, a la nostra seu va tenir lloc un acte alegre i ple de simbolismes: el de benvinguda dels nous membres del col•lectiu, tant pel que fa a l’Associació com al Col•legi. En total, una desena de joves enginyers que entren així a formar part de la família gremial de l’enginyeria industrial gironina.
D
esprés d’unes paraules introductòries del president, Jaume Masgrau, seguides de les de Pere Serrat, director de l’oficina de Girona de Caixa Enginyers, i d’Albert Gambín en qualitat de Responsable de les relacions amb joves i universitats del Grup La Mútua dels Enginyers, va ser torn per a Guillem Quintana. El director de Negoci Industrial a Eurecat agafà la paraula per adreçar el seu missatge als nous membres, oferintlos el seu assessorament en la nova etapa professional, com a padrí i referent designat per aquesta lleva. Fent xarxa Seguit vingué una part dinàmica, en la qual tots van participar activament. En ella, la gerent Núria Valenzuela volgué representar un vessant tan important de la nostra tasca com és el networking, i ho va fer amb una proposta molt plàstica. D’entrada, tots dempeus, cadascú es presentà i explicà la seva posició professional, passant en acabar el fil a una altra persona
18
Revista EnGiny 2/2021
{ EIGi
que repetia l’acció, explicant també aquest punt o, si era al cas, que encara es trobava a l’atur. Així, estenent la corda successivament entre uns i altres a algú del grup, però no a qui es tingués al costat, per simbolitzar una nova coneixença, s’obtenia una teranyina que reflectia la xarxa de contactes que amb aquesta iniciativa s’hauria establert. Un objectiu, una direcció Encara, i sense deixar anar l’enllaç, es demanà a tots els assistents tancar els ulls i pensar on creien que es trobava el Nord, assenyalant-lo a cegues. I immediatament, en obrir-los fer un pas endavant. Això generava alguns xocs perquè no tothom l’imaginava al mateix lloc, constatació que si caminem plegats i en la mateixa direcció, és més fàcil i ràpid avançar sense entorpir l’objectiu. Benvinguts, doncs, els vint-i-sis nous enginyers i enginyeres col·legiats i associats. Junts, aconseguirem més èxits!!! mEIGi
N
Informacions i serveis de la Demarcació de Girona per als seus col·legiats i associats
01/07 Una Diada 2021,
amb “E” majúscula
NLa Diada dels Enginyers d’enguany va ser un esdeveniment
i Assemblea de la Demarcació
N El seu punt més destacat era l’aprovació dels pressupostos de l’exercici 2022. Aquest cop, la reunió no va anar acompanyada de la prèvia conferència ni del sopar posterior, dues opcions que els assistents van trobar a faltar. Per tant, i si tot va bé, en la propera ocasió del mes de febrer recuperarem els vells costums.
Reconeixements que són impuls El premi “Enginyeria amb Propòsit” va ser per al Servei Català de la Salut com a homenatge dels EIC al gran compromís, contribució i col•laboració amb el món sanitari. Encofrats Alsina, va rebre el guardó “Millor pràctica empresarial” per la seva solució modular metàl•lica. I el “Premi a la Trajectòria Professional” va ser per a Lluís Coll, per la seva aportació al desenvolupament de l’enginyeria a través de la direcció de les centrals nuclears d’Ascó i Ascó II, entre d’altres tasques. El “Premi Carrera Acadèmica” a una trajectòria dedicada a la formació i preparació de futurs enginyers, va ser per a Guillermo Lusa, i la beca a la tesi doctoral amb el suport de la Fundació Caixa d’Enginyers, per a Josep Font, de l’Institut Químic de Sarrià, mentre el “Premi a la Creativitat” era per al projecte eBump de Raül Ustrell. El “Premi Serrat i Bonastre”, que posa en valor la difusió de l’enginyeria, es destinà als professionals de la línia COVID-19 del Grup de Recerca en Biologia Computacional i Sistemes Complexes de la UPC. Els estudiants també van tenir el seu reconeixement amb el “Premi Creativitat Joves”, que destacà els millors catorze treballs finals de Màster dels dos darrers anys de les diferents escoles d’enginyeria catalanes.
Revista EnGiny 2/2021
{ EIGi 19
en servei
únic i amb un clar propòsit: que l’enginyeria transcendeixi la professió i es projecti en la societat, centrant-se a tall d’exemple en el reconeixement de la tasca que el nostre col.lectiu hem fet durant la crisi sanitària. En paraules de Josep Canós, degà dels EIC, així ha estat “des de l’aportació de voluntaris fins al nou disseny i fabricació de respiradors, des de solucions d’urgència amb impressió 3D fins als recursos de coordinació i suport al CatSalut i al Servei d’Emergències Mèdiques”. L’acte, celebrat a l’esplèndid recinte modernista de l’Hospital de Sant Pau de Barcelona, va ser presidit pel President de la Generalitat, Pere Aragonès, que destacà el talent, la imaginació, l’enginy i la capacitat d’inventiva dels enginyers per fer front a la Covid-19.
19/10 Junta General
N
Informacions i serveis de la Demarcació de Girona per als seus col·legiats i associats
15/10 Inauguració del
curs de l’EPS i lliurament de premis en serrvei
N Aquell dia el rector de la UdG, Quim Salvi, inaugurava el curs acadèmic de l’EPS gironina, un esdeveniment que va incloure els lliuraments dels nostres premis per al “Treball de Final de Màster en Enginyeria Industrial,” i el de “Grau en Enginyeria en Tecnologies Industrials”. Com expliquem a la secció Joves enginyers, van anar respectivament a mans de Paula Jorquera i Tània Leal (a la fotografia), lliurats pel president Jaume Masgrau. La presencialitat, per fi L’acte es va fer a l’aire lliure davant de l’edifici Politècnica – 1, amb un clima benigne que va acompanyar les ganes de poder anunciar que ja estem en la recta final de la represa de l’activitat acadèmica, en condicions de presencialitat total de cara al proper quadrimestre, tal com estava programat.
06/11 Sopar anual de
les demarcacions de Tarragona i Lleida N
Els companys de Tarragona van celebrar el seu tradicional sopar anual, a l’Hotel Imperial Tarraco. Hi va assistir el nostre president, Jaume Masgrau, en representació de la junta directiva dels enginyers de Girona. Així serà també si no hi ha cap imprevist, el dia 26 de novembre quan els col•legues lleidatans celebrin la seva trobada, un cop més a l’Hotel Spa Finca Prats.
20
Revista EnGiny 2/2021
{ EIGi
Protagonisme per al talent... El fil conductor de l’acte va seguir la cronologia natural de creixement universitari. Els primers a rebre les seves distincions van ser els “Premis Talent”, els estudiants brillants que entren amb millor nota i que han escollit en primera opció un grau de la Politècnica de la UdG, fruit del conveni entre el Patronat i Caixabank, rebent l’import de la matrícula del primer any. En Iu Font i la Laia Millan, els receptors, van fer una pinzellada de com ha estat la seva entrada a la universitat. A continuació es van lliurar els diplomes dels “Premis Extraordinaris de Titulacions de Grau i Màster”, per als qui han obtingut la millor nota de la seva promoció i estudi, que també van estar reconeguts i obsequiats pels col•legis professionals dels seus àmbits, participant en el lliurament de diplomes la presidenta del Consell Social, Rosa Núria Aleixandre, la directora de l’Escola, M. Àngels Pèlach, i el rector de la UdG. ...I les persones Tota la cerimònia d’inauguració i homenatges es va enfocar “cap a les persones”, donant el protagonisme a l’experiència i treball individual i col•lectiu, per acabar amb el reconeixement del personal acadèmic que ha estat formant els professionals que surten de la nostra universitat, alguns d’ells jubilats durant els dos últims cursos.
N
Informacions i serveis de la Demarcació de Girona per als seus col·legiats i associats
15/10 Sopar de germanor al
Castell de Sant Gregori
en servei
NAmb més ganes que mai, el col•lectiu de Girona vam celebrar divendres 15 d’octubre de 2021, el tradicional sopar de germanor que aplega companys de professió, parelles, amics, representants del territori de les nostres institucions, de l’Escola Politècnica Superior de Girona, de Caixa d’Enginyers i de la Mútua. Enguany l’acte es va viure al majestuós Castell de Sant Gregori, on dues-centes persones van compartir un dels sopars més concorreguts i alegres dels darrers anys. Moments especials N’hi va haver diversos, un d’ells l’homenatge en forma d’insígnia als membres de la nostra Demarcació que fa 50 anys que pertanyen al col.lectiu. Eren vuit: Joan Juanals, Carlos Nieto, Xavier Cairó, Francisco López, Alfonso Díaz, Francisco Alloza, Antoni Cañada i Dídac Giménez, i vam comptar amb la presència dels quatre primers, com mostra la imatge.
Revista EnGiny 2/2021
{ EIGi 21
N
Informacions i serveis de la Demarcació de Girona per als seus col·legiats i associats
14/06 Carles Pastor, “100 cançons”
i un adéu inesperat
NEnguany l’enginyer industrial Carles Pastor (1943-2021), recollia en un llibre
en servei
les cançons d’amor i de somnis vora el mar que va acabar de compondre a les envistes de la diada de Sant Jordi, un treball editorial que presentava aquest estiu a la nostra seu. El vessant musical de Pastor s’havia expressat primer com a cantautor, per a després, arran del seu assentament a Girona, formar part dels grups d’havaneres El Taper, La Taverna i Cabotatge, un recorregut reflectit en el vinil gravat l’any 1968 i els cinc CD posteriors amb els grups d’havaneres. La música és per sempre A la presentació de “100 cançons”, conduïda del periodista Francesc Sánchez Carcassés hi varen assistir una bona colla de companys de professió i familiars, i van sonar fragments d’algunes de les seves composicions. La vida és capritxosa i fa unes setmanes ens va sorprendre la notícia del seu decés. En Carles ens havia deixat, de manera sobtada. Queden, però, les seves cançons, i sobre tot el record de la seva bonhomia alegrant-nos les reunions. Et trobarem a faltar, company. Descansa en pau.
29/06 Joan Gaya: “El Ter, dits i
fets del transvasament”
NJuny encara ens portava la presentació d’un segon llibre, el que signa un altre col•legiat, en Joan Gaya. En “El Ter, dits i fets del transvasament”, l’enginyer comparteix la seva anàlisi sobre les conseqüències del transvasament del Ter decretat l’any 1958, un moviment decidit per a compensar les mancances barcelonines i que ha acabat provocant la sobreexplotació que deixa algunes zones de la demarcació -com el Baix Ter-, en alt risc de vulnerabilitat i inundacions. Temporalitat permanent Malgrat que el Pacte del Ter hagi facilitat la recuperació progressiva d’una part de transvasada, la situació ha consolidat una solució que havia de ser temporal, i que per a l’enginyer ha desembocat en tota una sèrie de greuges no resolts. La creació fa cinc anys de la Taula del Ter ha suposat una millora substancial en el cabal ecològic, però resten pendents canvis i solucions que rescabalin la “condemna” a la qual el nostre riu més important ha estat sotmès durant tantes dècades. Joan Gaya ha estat funcionari de la Generalitat, professor de la UdG i regidor de l’Ajuntament de Girona, ocupant també nombrosos càrrecs relacionats amb la gestió de l’aigua. Actualment exerceix com a enginyer consultor en el seu abastament, i és també autor del llibre “Barcelona i l’aigua,” i coautor d’”Aigua 3.0 a Catalunya”.
21-28/09 Pla de transició eco social - Fase 2 del procés NL’Ajuntament de Girona iniciava aquest setembre la segona fase del procés participatiu del pla per fer front a l’emergència climàtica a la ciutat, a través de la definició d’eixos estratègics i objectius específics. En una tercera fase s’abordaran les mesures per assolir-los, per després programar els indicadors i, finalment, en la cinquena i última fase, fer-ne el seguiment i control. Llorenç Albanell, vocal de junta, hi va participar en representació de la Demarcació. 22
Revista EnGiny 1/2019 2/2021
{ EIGi
N
Informacions i serveis de la Demarcació de Girona per als seus col·legiats i associats
07/06 Tecnologies per a millorar
la qualitat de l’aire
15/09 Canvis en el Reglament
d’Instal•lacions tèrmiques
NJornada online conduïda per Álvaro Díaz, d´ECA, amb l’enunciat “Modificació Fase-I RITE R.D. 178/2021 Novetats i apartats principals”. En ella ens van sintetitzar els canvis en el Reglament d’Instal•lacions Tèrmiques (RITE) que van entrar en vigor l’1 de juliol i volen millorar l’eficiència energètica de les instal•lacions tèrmiques en els edificis, amb l’objectiu de reduir les emissions de CO2. Les novetats engloben les instal•lacions fixes de climatització amb els sistemes d’automatització i control, i recullen les exigències bàsiques de benestar tèrmic i higiene de les persones, eficiència energètica, i seguretat que han de complir les calefaccions, refrigeracions, ventilació i aigua calenta sanitària, incloses les interconnexions a xarxes urbanes.
27/09 Inici
dels Tallers de normativa NEs tracta de la sèrie de tallers anuals, actualment en marxa, que organitzem als alumnes de Graus d’Enginyeria i al Màster, de l’EPS, per donar a conèixer a tothom de manera senzilla com fer les cerques de normativa amb les eines que la Demarcació els proporcionem de manera gratuïta.
30/09 Gestió de recursos hídrics a Girona NInteressant Taula rodona que vam organitzar a la nostra seu, juntament amb els enginyers de camins, canals i ports de la demarcació, més encara després dels darrers temporals que varen afectar Catalunya. «Girona s’hauria de protegir molt més del que està, perquè es troba en major risc d’inundació ara que fa cinquanta anys». Aquesta és l’advertència que l’enginyer industrial i expert en gestió de l’aigua Joan Gaya va llançar en el decurs de l’activitat, en la qual també hi varen participar la directora del Consorci del Ter, Teia Puigvert, el director del Consorci Costa Brava, Xavier Tristan, i l’enginyer de camins, Robert Mas.
Revista EnGiny 2/2021
{ EIGi 23
en servei
NDe la mà de Raül Rodríguez, de SODECA, la Demarcació va oferir aquesta jornada per aprofundir en nous conceptes referents a la qualitat d’aire interior (QAI). Una oportunitat única per dominar la normativa existent (RITE, CTE, EN-14476), amb ponents experts membres d’ASHRAE i especialistes en eficiència, benestar i sostenibilitat d’edificis i instal•lacions, que ens van explicar els diferents equips i opcions per a la purificació d’aire i desinfecció i filtratge, amb tecnologies com la Ionització de plasma, la llum ultraviolada UVc, la fotocatàlisi o els filtres electroestàtics.
N
Informacions i serveis de la Demarcació de Girona per als seus col·legiats i associats
04/10 Impermeabilització de cubells de
seguretat i altres dipòsits
en servei
NJornada online amb la ponent Eva Barbas, de Master Builders Solutions, dirigida als responsables de manteniment en la indústria, així com als professionals de la construcció (enginyeries, aplicadors, etc..). Es tractava d’aprofundir en els conceptes per a dur a terme els treballs necessaris per a la protecció dels vessaments en les cubetes de seguretat i altres dipòsits presents com els d’incendis, aliments, etc., i constà de dues parts. En la primera, s’estudiaren els diferents tipus d’abocaments, els revestiments protectors i les accions de manteniment per conservar aquestes zones en òptimes condicions; i en la segona, s’examinaren els tractaments freqüents i els punts crítics d’altres dipòsits com els contraincendis o d’emmagatzematge de vi, cereals, oli, etc.
06/10 Inici cicle de conferències del Taller
d’ensinistrament a l’EPS
NSèrie de cinc conferències que s’imparteixen durant el primer trimestre del curs als alumnes de GETI i de doble titulació. Durant el cicle es presenten diferents perfils d’enginyers i les seves carreres professionals, que els expliquen experiències i casos reals en relació amb l’administració, l’empresa, l’emprenedoria, etc. En la imatge, Jaume Masgrau en una de les intervencions.
13/10 Tractament d’aire en instal•lacions NSeguint amb la qualitat de l’aire, Jornada de formació on Àlex Castilla, de TROX Espanya va descriure els principals components que configuren una Unitat de Tractament d’Aire (UTA), a més dels recuperadors, les seves tipologies i possibles tipus de fuga. També es va abordar la normativa en vigor, com RITE, Directiva eco-disseny, UNE 1886 i Eurovent. En la segona part va presentar les característiques principals d’una execució higiènica d’una UTA, abordant aspectes com normes i estàndards de referència, i constructius com materials i característiques del seu envolupant, seccions pel tractament d’aire, etc., amb alguns exemples d’aplicació. 24
Revista EnGiny 2/2021
{ EIGi
LES NOSTRES COMISSIONS
COMISSIÓ DE JUBILATS I PREJUBILATS
Vine i participa’n!
les nostres comissions
g Quan des de la direcció de l’Enginy ens demanaven l’habitual recull d’activitats del semestre, la resposta immediata pel context sanitari en el qual hem viscut semblava ser: no tenim res perquè no n’hem fet cap. Però la memòria de vegades enganya i una ullada a l’agenda demostra que no ha estat així.
UN SEMESTRE SORPRENENTMENT ACTIU ENMIG DE LA PANDÈMIA D
’entrada, tractant-se d’un col•lectiu de gent gran, el mes de maig ha estat assenyalat per a nosaltres, donat que molts enginyers vam acudir a una cita important, la vacunació per protegir-nos de la Covid-19 i també complir amb aquest deure social. En general, n’estem contents. Per les notícies que tenim, diríem que ens n’hem sortit prou bé. Si més no, entre els Jubilats i Prejubilats, a penes hi ha hagut problemes seriosos derivats de la pandèmia. Però, de nou, resseguir l’agenda em desdirà, i hi trobaré el nom d’un bon company que sí que en va ser víctima, en un procés que no va superar. Per això, vull aprofitar aquest espai per enviar un record i tot l’escalf als amics i familiars d’algun dels nostres als qui hagi tocat patir una pèrdua o una complicació per aquesta malaltia. Cal seguir amb la guàrdia alta.
Reinici de l’activitat Amb l’entrada de l’estiu, una certa millora en la situació i la possibilitat de fer activitats a l’aire lliure ens va convidar el 15 de juny a reprendre les trobades de forma presencial. O sigui, que ens vam reunir en Comissió per, tot seguit, celebrar al restaurant Arrels de Llambilles, un tímid primer pas de retorn a la normalitat. Ja en teníem ganes. Poc més tard, abans d’acabar el mes, el company Joan Gaya ens va oferir la conferència “El Ter, dits i fets del transvasament”, que com ja s’explica en les pàgines anteriors En servei, havia passat a llibre. I el 6 de juliol, Promoviatges va projectar una presentació a la sala gran del Col•legi del que seria el viatge a Sòria. Era una proposta sense sortir del país, pensant en la problemàtica que l’escenari actual ens representava. La projecció ens va fer veure l’interès per aquest paratge, però no ha acabat de tirar endavant. Sí que va servir l’ocasió per acordar que per maig de 2022, si les condicions ho permeten, aniríem a Sicília. La il•lusió per concretar-lo, clarament hi és.
Homenatges que ens fan feliços Passats els mesos de més calor, hem seguit fent dinars de jubilats a llocs com El Tomàquet i Les Ries Gallegues, tots amb terrasses molt ben gestionades. I pel mig vam tenir una altra vivència compartida, la que ens va servir el Sopar de Germanor de la Demarcació al Castell de Sant Gregori. Allà, com sempre, els més grans van gaudir del seu reconeixement amb la insígnia als col•legiats de fa més de 50 anys. Per tant, no es pot dir que aquest semestre hem estat inactius. I pel que ens queda d’any, tenim prevista una anada al Museu de la Ciència i de la Tècnica de Terrassa, complementada amb la visita a un edifici modernista, la Masia Freixa o la Casa Alegre. No tot són flors I abans d’acabar novembre, quan aquesta revista veu la llum, haurem fet una visita tècnica, gens recomanada a qui no suporti les males olors. És el que possiblement ens haurem trobat a la fàbrica de Lasentiu a Maçanet, una planta de reciclat del plàstic a partir del material que es recull a través dels contenidors grocs. mDomingo Argilés, Responsable de la Comissió de Jubilats i Prejubilats.
IN MEMORIAM Hem sabut que en Carles Pastor ens ha deixat. Tremenda sorpresa i consternació. Ens ha dolgut molt. Una excel.lent persona, un gran professional i un bon amic. Allà on estiguis, rep una forta abraçada de tots els teus companys, el col.lectiu dels Enginyers Jubilats de Girona. El nostre més sentit condol a la família u
Revista EnGiny 2/2021
{ EIGi 25
nous enginys
BIOPLAST PER AL SECTOR AGRÍCOLA A PARTIR DE RESIDUS VEGETALS
m m
És un projecte de la UdG dins el programa de cooperació transfronterera Interreg Espanya-França-Andorra, amb implicació de diferents empreses i institucions (POCTEFA), que ha aconseguit un nou material completament biodegradable per substituir molts plàstics convencionals.
B
ioplast arranca el 2018 i la Universitat de Girona hi té destinat un equip liderat per l’investigador del grup de recerca LEPAMAP, José Alberto Méndez. Inscriu com a socis, pel costat espanyol, la Universitat de Lleida i el Centro Tecnológico Gaiker d’Euskadi, i pel francès les tolosenques CATAR-CRITT Agroressources i LISBP – INSA, a més d’APESA, de Pau, que fa de coordinador. Des de la UdG s’ha coordinat el subprograma 5, el dedicat a la fabricació i processament dels biopolímers a partir de PHB i fibra cel•lulòsica procedent de la palla del mateix conreu. “Consideràvem el compounding del material compost, el seu processat en peces per a caracterització (mecànica, tèrmica, dimensional, microscòpica, etc.), i finalment proveir a d’altres partners de matèria primera per tal d’obtenir peça final”, explica Méndez. “Plàstics verds” per a la indústria La recerca, que ha posat la mirada en el sector agrícola, ha donat uns primers fruits qualificats d’excel•lents: el polímer desitjat (polihidroxibutirat), un material sintetitzat 26
Revista EnGiny 2/2021
{ EIGi
traduït en un plàstic que es bio degrada a la naturalesa. Aquest ha estat transformat a França en testos que s’enterren amb la planta en la sembra, els quals no cal retirar posteriorment perquè a més serveixen per nodrir-la.
José Alberto incideix en què la situació actual de la generació de plàstics residuals procedents de l’agricultura industrial provoca una gran preocupació en l’àmbit europeu, per les grans quantitats d’aquest material de rebuig que genera procedents
d’envasos, cobertures de conreus, aïllants d’hivernacles, contenidors per ensitjar herba, entre d’altres.“Per això hem buscat una via de producció de bioplàstics procedents de fonts biològiques considerades secundàries”, apunta, “amb el polihidroxibutirat (PHB), com a matèria primera polimèrica projectada”. Es tracta d’un polímer produït a partir de l’alimentació dels bacteris amb productes derivats de processos fermentatius procedents de residus agroforestals. El repte dels costos També s’ha posat el focus en reduir el cost de producció, que per al PHB és elevat. “En aquesta línia s’ha considerat la incorporació de fibres cel•lulòsiques procedents de la palla de l’ordi, actuació que permetrà utilitzar aquest producte secundari en la producció del gra com agent de reforç”, aclareix. Donar valor afegit a residus agroforestals fent rendibles solucions com aquesta, permetria lluitar de manera eficaç contra l’amenaça planetària en la qual s’ha convertit el plàstic com a residu que amenaça la sostenibilitat del planeta.mEIGi
