Enginy 13/14 (2020) - I ara... què? Ser enginyers

Nr

13/14

2020

La revista dels enginyers industrials de Girona

EnGiny I ara... què?

Ser enginyers El reportatge

Enginyers durant la pandèmia De conversa

Marc Sales

“Ara els pacients som tots” En primer pla

El 5G ja és aquí Joves enginyers

L’any 2020 dels nostres estudiants

JUNTA DIRECTIVA DEMARCACIÓ President Jaume Masgrau Secretari Josep Maria Soler

Vocals Llorenç Albanell David Bartra Josep Dellonder M. Luisa Garcia-Romeu Jesús Teixidor

Número 13/14 (2020) Especial 32 pàgines

Direcció Duaita Prats Consell de redacció

Adaptació al canvi

E

stem ja a les acaballes del 2020 i seguim encara amb la visió d’un futur incert a conseqüència del que ha estat el protagonista de l’any: el virus SARS CoV2 causant de la Covid19.

De sobte ens hem adonat de les vulnerabilitats del nostre món i de com coses que presumíem sòlides s’esgavellaven en poc temps. Aquesta crisi, que no és una de qualsevol com estem veient -sobretot pels casos a vegades amb resultats tràgics i per la greu afectació econòmica en general, però singularment en algunes persones-, també ens ha deixat veure la capacitat de reacció i d’esforç col•lectiu i individual de molts, amb l’ànim de fer-hi front i lluitar per tornar tan prompte com es pugui a una millor situació.

Sempre a l’abast vostre Les imposicions de confinaments i restriccions han orientat a la nostra Associació/Col•legi a trobar sistemes per seguir actius i continuar oferint-vos els serveis. Creiem que ho hem pogut resoldre acceptablement bé estant sempre a l’abast vostre, inclús en l’etapa del confinament total durant la qual teníem la seu tancada.

L’adaptació ha conduït per exemple a la iniciativa de fer per primera vegada la Junta General Ordinària de la nostra demarcació del Col•legi i Associació de manera telemàtica per videoconferència múltiple, cada u

des del seu domicili o despatx, amb bon resultat. Així mateix, estem treballant per seguir oferint formació especifica online per tal de continuar amb un servei que darrerament havíem volgut potenciar.

Un Enginy especial La nostra revista també ha sofert la incidència de la pandèmia i per raons òbvies vàrem optar per posposar l’edició del primer semestre fins a agafar arrancada.

Ara presentem aquest número conjunt que recull tot el transcurs d’aquest any singular.

No tot ha quedat frenat, sortosament, i en el present número recollim testimonis de companys i la seva vivència en aquesta etapa, així com els premis atorgats a joves enginyers i la nostra inquietud per seguir de prop els canvis que s’acosten, com és el cas de la implantació de la tecnologia 5G. Esperança i bons auguris Amb l’esperança que ben aviat puguem superar tots plegats aquesta enutjosa epidèmia, deixeu-me que en nom de la Junta de la Demarcació de Girona i en el meu propi, us desitgi un molt bon any 2021, amb molta salut i bons auguris!

Jaume Masgrau

Enginyer industrial President de la Demarcació de Girona dels EIC

Quim de Ciurana, Joan Juanals, Jaume Masgrau, Núria Valenzuela

Disseny Gràfic i Maquetació tauArt

Parc Agrari i accions anti-Eurovegas (diversos autors) Edita:

Demarcació de Girona de l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya C/ Narcís Blanch 39, baixos 17003 Girona Tel. 972 211 912 www.enginyersgirona.cat girona@eic.cat Revista gratuïta per a col·legiats i associats a la demarcació de Girona dels Enginyers Industrials de Catalunya Dipòsit legal Gi.598-2014 Paper blanquejat sense clor

04|05 Indústria i Covid 19 16 | EL REPORTATGE

06|07

Marc Sales

|10 08

Quim de Ciurana

12 | 14

15 |

DE CONVERSA

ECO ESPAI

Dia de la sobrecapacitat 2020

18|24

JOVES ENGINYERS

Veus i notícies dels estudiants

OPINIÓ

|27 25

En servei + Comissions

EN PRIMER PLA

28|29

NEIX EL G.A.F. Nou Grup d’Autoconsum Fotovoltaic

INNOVADORS

30|

El motor més petit del món

El 5G ja és aquí Agència Acció

NOTÍCIES DEMARCACIÓ

NOUS ENGINYS

el reportatge

LA NOSTRA INDÚSTRIA, ELS ENGINYERS I LA COVID-19

E

l dimecres 11 de març d’aquest any 2020, una declaració oficial de la OMS impactava al món sencer. El nou any xinès havia estès una revolució que s’escampava arreu, desafiant els nostres costums i obligantnos a un exercici d’adaptació amb més o menys èxit segons cada cas. De la nit al dia, el planeta s’havia tornat molt petit i no hi havia racó on amagar-se. La causa era una estructura tan simple i alhora tan complexa de combatre com un virus per nom Covid-19, i els efectes s’albiraven enormes i duradors.

De la seva empremta, de les interpretacions econòmiques, sanitàries, polítiques, filosòfiques, i fins i tot de les ètiques, molt se n’ha parlat i se’n parlarà. El nostre sector ho ha viscut i ho viu de manera desigual, en funció de múltiples variables tant col·lectives com individuals. En aquesta revista no pretenem abastar-ho tot, seria impossible. Sí que volem com a mínim aportar referències de tres universos on es mou la nostra enginyeria: les indústries, els enginyers, i en les pàgines de “Joves enginyers”, d’ells i el seu entorn acadèmic.

4

Revista EnGiny 2020 { EIGi

àAlgunes dades econòmiques Valorar una pandèmia mundial, ja ho diem, resulta inassequible fins i tot en l’àmbit més local, el de casa nostra. Per això, i començant pel sector industrial, una forma objectiva d’explicar alguns escenaris ens la faciliten els números que, vestits de dades oficials, ens aporten els diferents organismes.

En termes generals, segons el Ministeri d’Indústria, Començ i Turisme, durant el primer semestre de l’any les exportacions catalanes han patit una caiguda interanual del 17,2%. Malgrat el descens, ens mantenim com la comunitat més exportadora de l’Estat, concentrant un 24,9% del total de vendes a l’estranger, molt per sobre d’Andalusia (11,8%), el País Valencià (11,2%) o Madrid (10,8%). El sector que més en va registrar a Catalunya entre gener i juny va ser el químic, encara que les seves exportacions haguessin caigut un 4,1% respecte al primer semestre de 2019. Pel que fa als béns d’equip, que representen un 16,1% de les exportacions, les vendes a l’exterior van minvar un 24%, fins als 4.993,4M€.

El motor alimentari Per altra banda, segons els càlculs de l’empresa pública Promotora dels Aliments Catalans (PRODECA), tot i la pandèmia -o precisament per ella-, les exportacions agroalimentàries de Catalunya han crescut un 9,18% en valor i un 4,37% en volum entre gener i juny de 2020, respecte del mateix període de 2019. Això es tradueix en un creixement en vendes del 9,3% interanual, arribant a facturar 5.193,8M€. Hi destaca el porcí, el 27,08% de totes les exportacions agroalimentàries i el 66,89% del sector carni, que ha pujat un 24,97% en valor i un 7,41% en volum.

Per demarcacions Barcelona concentra el 77% de les exportacions catalanes. Durant el primer semestre, el territori sumava 23.858,7M€ en vendes exteriors, quasi un 20% menor que l’any passat Tarragona ha estat la demarcació que més ha restat, amb un 22,4% menys d’exportacions (3.380,7M€).

Quant a Girona, en el primer semestre de 2020 el sector alimentari, un dels nostres punts forts tradicionals, ha compensat la baixada

IEs fa difícil albirar el futur, però els experts diuen que les baixades del primer semestre,

sumades al risc de rebrots i la incertesa general, indiquen que les possibilitats de recuperació total durant el 2020 i el retorn als nivells de PIB del 2019 són reptes difícils d’assolir. Per altra banda, no és menys cert que les grans oportunitats sorgeixen en situacions de crisi, i que moltes empreses i projectes les estan sabent aprofitar.

Un futur amb clarobscurs Es fa difícil albirar el futur, però els experts diuen que les baixades del primer semestre, sumades al risc de rebrots i la incertesa general, indiquen que les possibilitats de recuperació total durant el 2020 i el retorn als nivells de PIB del 2019 són reptes difícils d’assolir. Per altra banda, no és menys cert que les grans oportunitats sorgeixen en situacions de crisi, i que moltes empreses i projectes les estan sabent aprofitar.

En aquest context, no és cap sorpresa, el camp de negoci que experimenta un major impuls és el sanitari. Barcelona està sent la tercera ciutat preferida d’Europa per a fundar start ups especialitzades, amb inversors internacionals apostant per col•locar-hi les seves empreses o el capital en biotecnologia i dispositius mèdics. Que s’hi localitzin companyies farmacèutiques importants i es practiqui la innovació, suma en la gènesis del hub català.

L’enginyeria, contra la Covid-19 En paral•lel als escenaris econòmics apuntats, hi ha un seguit d’accions que condensen la pura essència de l’enginyeria i li atorguen un rol fonamental en la vessant més pragmàtica i alhora ben propera en la lluita contra aquesta pandèmia, o potser millor dit, en favor de les persones. És així que hem anat coneixent iniciatives amb una forta participació del nostre col•lectiu, algunes de les quals ressenyem.

Han dut esperança i solucions reals en forma de protocols o d’enginys per ajudar a resoldre situacions sanitàries compromeses.

3D per a respirar Molts dels esforços en aquest aspecte han anat a pal•liar una manca que en els primers estadis es va convertir en dramàtica, la de respiradors d’emergència, segurament la més significativa que no l’única. El que sí que ha quedat clar, és que la impressió en 3D s’ha confirmat com el gran mètode productiu per a elements sanitaris, una tecnologia 4.0 que definitivament ha assolit la seva majoria d’edat.

Algunes aportacions tenen una clara participació gironina, com per exemple el respirador Garrotxa, iniciativa de l’empresa d’embotits NOEL Alimentària, Autolot, i l’Hospital d’Olot i Comarcal de La Garrotxa.

L’aparell serveix en totes les fases de la intubació, detectant electrònicament i reaccionant si el pacient recupera la respiració, amb alarmes de pressió i volum corrent en màxims i mínims.

També la mascareta Aleu, projecte liderat per Eurecat amb la contribució d’empreses de la demarcació com Packaging Alzamora, Impremta Pagès, LC Paper, Soler Palau, Artein Gaskets, i d’altres de diferents punts del territori. És reutilitzable i admet filtres FFP1, FFP2 i FFP3, amb l’avantatge afegit que ofereix ben poca resistència a la respiració, sense necessitat de vàlvula d’exhalació. És de material termoplàstic i es pot fabricar per injecció a gran escala, per impressió 3D o combinant els dos tipus. El prototip dissenyat encara està en procés d’homologació, malgrat haver passat totes les proves.

Més indústries, més solucions Amb el lideratge de CDEI-UPC i l’empresa Mecanitzats Privat, de Cornellà de Terri, s’ha desenvolupat el ventilador mecànic Aer-0, en col•laboració amb Metall-lògic (Caldes de Malavella), Oxiter (Girona), Tec.nicum Girona i l’Hospital Trueta. És un respirador de xapa d’acer inoxidable amb diversos components mecanitzats, consistent en un ventilador mecànic de pressió sobre bossa Ambu que permet regular la freqüència de la respiració (entre 8 i 30 rpm) i el nivell de quantitat d’aire a introduir al pacient. També monitoritza el seu volum i la pressió en tot el cicle de respiració, avisant en cas de comportament anòmal.

Regula la freqüència respiratòria i el nivell de quantitat d’aire per al pacient.

L’Aer-0 ha estat reconegut en el Fòrum Indústria 4.0 amb el Premi Indústria 4.0 i està en validació clínica, mentre ja es treballa en l’Aer-1 i l’Aer-2.

Gestió enginyera Són només uns exemples de les nombroses iniciatives en tot el territori amb marcada participació enginyera, a les quals afegir les tasques de voluntariat amb contribució empresarial. Els Voluntaris 3D Garrotxa en poden ser un exemple amb Innova Didàctic gestionant la fabricació de fins a 2.000 pantalles protectores al dia, de les quals 1.500 de producció industrial han estat aportades per empreses de la comarca.

I no només fabricar aparells per fer front a la Covid-19 o posar-los a disposició dels hospitals ha ocupat els nostres enginyers.

El gironí Marc Sales, des de la gestió dels dispostius sanitaris i la planificació de l’activitat assistencial dels anys vinents a Catalunya, hi està tenint un paper destacat.

Tot seguit ens ho explica. mEIGi

IAlgunes aportacions enginyeres tenen una clara participació gironina, com per exemple el respirador Garrotxa de l’empresa d’embotits Noel Alimentària, Autolot, i l’Hospital d’Olot i Comarcal de La Garrotxa. També la mascareta Aleu (a la imatge) projecte liderat per Eurecat amb la contribució d’empreses de la demarcació com Packaging Alzamora, Impremta Pagès, LC Paper, Soler Palau, Artein Gaskets, i d’altres de diferents punts del territori català.

Revista EnGiny 2020

{ EIGi 5

el reportatge

col•lectiva liderant les exportacions amb un increment comparatiu del 15,3% (1.349,3M€). El segueix béns d’equip, amb 70,5M€, i després els productes químics amb 455,5M€, un 9,4% menys que el mateix període de 2019.

MARC SALES: “ de conversa

“ARA ELS PACIENTS SOM TOTS”

E

s diu Marc Sales i és un dels molts exemples de tot el que una ment enginyera pot aportar a la societat en un context tan punyent com ho està sent l’actual pandèmia. Especialitzat en Organització i amb el MBA de Gestió i Direcció d’Empreses, aquest enginyer industrial gironí va obtenir el postgrau de Lean Management, i després de passar per diferents empreses industrials i projectes d’emprenedoria, fa sis anys va entrar al sector salut, especialitzant-se com a enginyer de processos quirúrgics.

“

Vaig ser subdirector de Processos i Innovació a l’Hospital de la Vall d'Hebron, i ara colidero un projecte propi de consultoria de processos en l'àmbit sanitari a Essentia Health Management”, ens sitúa.

En Marc treballa pels hospitals, la indústria farmacèutica i sanitària, i l'administració pública en projectes relacionats amb la gestió de dispositius sanitaris per fer front a la Covid-19 i la planificació de l'activitat assistencial dels pròxims anys a Catalunya.

Quin és el teu àmbit i projecte en relació amb la Covid-19?

Habitualment els enginyers de processos en salut ens desenvolupem en la gestió del flux de pacients dins dels circuits sanitaris, en el meu cas principalment en l’activitat quirúrgica. Durant març i abril vam estar col•laborant en la capacitat de llits d’hospitalització i de crítics del conjunt d’hospitals del país, preveient com dotarlos dels dispositius i recursos necessaris.

Posteriorment vam preparar el complex Fira Salut als pavellons de Fira de Barcelona, amb una capacitat inicial de 2.000 llits i previsions en cas d’increment de pacients per saturació d’hospitals i hotels.

6

Revista EnGiny 2020 { EIGi

En quin punt esteu quan parlem, a mitjans d’octubre?

Hem passat el període crític de saturació dels hospitals i s’està treballant per dotar de millor capacitat a cada regió sanitària, en alguns casos adequant espais i en d’altres construint hospitals temporals modulars. També en la gestió dels dispositius d’atenció primària per una major accessibilitat i més recursos en comunicació per a potenciar l’atenció telemàtica. Durant els mesos que venen ens haurem d’esmerçar per recuperar l’activitat quirúrgica perduda durant l’època de tancament dels quiròfans.

Necessitem assolir novament l’equilibri entre la demanda i l’oferta i restablir el control sobre les llistes d’espera, greument afectades.

Com descrius la contribució dels enginyers industrials en la Covid-19?

Tenim un paper molt actiu, com ja ho és durant tot el procés de salut habitual. La nostra tasca en el dia a dia d’hospitals i dispositius sanitaris és imprescindible en les fases de construcció i en les de manteniment d’equips i instal•lacions.

També històricament estem presents en la indústria sanitària i en la tecnològica d’equipament mèdic i farmacèutic.

I d’uns anys ençà, en l’enginyeria de processos sanitaris: gestió d’operacions, fluxos de pacient, comunicació i logística intrahospitalària, i millora continua de processos organitzatius i vies clíniques dels dispositiu sanitaris.

Durant la pandèmia, els enginyers industrials posem el nostre coneixement al servei de la ciutadania des de dins dels hospitals: adequant espais no assistencials per augmentar l’espai de llits de crítics disponibles, assegurant el manteniment i les infraestructures saturades... I des de fora, col•laborant amb el SEM per gestionar comandes de materials urgents i repartirles segons les necessitats del territori, dissenyant els dispositius temporals per augmentar la capacitat de recursos, o ideant i fabricant maquinària i respiradors per pacients crítics, entre d’altres.

Què en destacaries, d’aquest paper?

La ràpida mobilització, tant redissenyant les fàbriques per adaptar-les a processos de fabricació de respiradors, equips de

de conversa

A partir de la nostra pròpia prevenció, hem de ser capaços d’aportar valor a tot el que fem. Actualment estan sorgint molts escenaris on posar el nostre granet de sorra. Com a enginyers industrials, tenim les aptituds i només hem d’afegir-hi una actitud proactiva per involucrar-nos en el canvi.”

“

protecció o gel hidroalcohòlic, com en la gestió d’operacions per coordinar urgentment els equips d’adequació de nous dispositius que augmentin la capacitat hospitalària. Molts enginyers estem involucrats des de dins de les institucions sanitàries, CatSalut, SEM i hospitals, i col•laborem amb Metges Sense Fronteres o els bombers.

En quin sentit una formació enginyera pot ser valuosa en un tal escenari?

Una particularitat de l’enginyer industrial ha de ser la flexibilitat i l’adaptació al canvi, aportant valor i versatilitat. La nostra formació ens proporciona mètode per a planificar i executar les accions i resoldre els problemes, que es combina amb el coneixement clínic del personal sanitari.

Hem intervingut en molts vessants, dissenyant noves àrees de crítics amb total seguretat per al pacient o des de la gestió d’organització industrial: aprovisionaments i logística dels recursos disponibles, organització dels processos de nous dispositius, adequació de les nostres línies de producció a les necessitats immediates...

Com afecta professionalment la pandèmia?

En general de forma desigual, però posa de manifest noves oportunitats. Es nota tant en volum d’activitat com en la forma de treballar, menys presencial però molt efectiva. En el cas del sector salut, el meu, la pandèmia ha revolucionat el dia a dia per la gran necessitat de gestió i recursos que requereix l’estat d’emergència. La gran majoria d’enginyers relacionats

amb la indústria mèdica o farmacèutica estan enfocats en augmentar o adequar capacitats de producció o desenvolupar noves propostes de valor en salut, mentre els dels hospitals gestionen i redefineixen dispositius, circuits i nous processos.

Estem exposats a una variabilitat que no coneixíem i coses que ens semblaven impossibles, ara les normalitzem.

Cal ser més autocrítics en com s’ha actuat, redefinir processos per adaptar-nos millor als canvis i guanyar en eficàcia, justament els fonaments de l’enginyeria industrial.

De què depenen les afectacions?

De molts factors. El principal, al meu entendre, és l’àrea d’activitat pròpia.

No tots els àmbits en salut tenen la mateixa flexibilitat per adaptar-se a les noves necessitats, ni les solucions són idèntiques. És important reconèixer que si els professionals dels diferents sectors col•laborem i treballem junts, s’amplia l’abast de la millora. Amb l’endogàmia habitual, només aconseguim donar sempre la mateixa resposta al mateix problema.El sistema haurà de buscar l’eficiència en recursos i el redisseny de les vies clíniques.

El punt d'inflexió és la vacuna? És difícil preveure l’evolució, no hi ha precedents. Les perspectives immediates són que seguirem amb aquests alts i baixos en les xifres d’infectats que suposaran confinaments selectius. Sembla que tot i tenir uns índexs d’infeccions similars a l’època de març a maig, la gravetat dels positius sigui inferior i l’afectació als recursos sanitaris menor. La prevenció hi ajuda molt i el punt d’inflexió pensem que només podrà venir gràcies a la immunitat que aportarà la vacuna, no la de la mateixa població.

Quina conclusió extraieu de tot?

Que estem exposats a una variabilitat de l’entorn que no coneixíem, que tot pot canviar en setmanes, i que coses que ens semblaven impossibles de veure ara les normalitzem. Cal ser flexibles si ens volem adaptar.També ser més autocrítics en com s’ha actuat, estar més ben preparats en recursos materials i personals, i redefinir tots els processos per adaptar-nos millor als canvis i guanyar en eficàcia, justament els fonaments de l’enginyeria industrial.

Què voldries transmetre als enginyers?

D’entrada, que pensin en la salut. No podem desenvolupar bé el nostre treball si no tenim en compte que “el pacient sempre és primer”, i ara els pacients som tots. A partir de la nostra pròpia prevenció, hem d’aportar valor a tot el que fem.

Estan sorgint molts escenaris on posar el nostre granet de sorra. Com a enginyers industrials, mirem al futur i considerem el que ens ha passat com una oportunitat de repensar com fem les coses... mEIGi Revista EnGiny 2020

{ EIGi 7

Quim de Ciurana | Un enginyer industrial davant la pandèmia

opinió

“I JO, QUÈ HI PUC APORTAR? ALLÒ QUE MILLOR SÉ FER: SER ENGINYER” àTotes les generacions han viscut moments que formen part de la seva història. Segons les edats podem recordar fets que quedaran impresos en la memòria col•lectiva. Sense cap mena de dubte, la Covid-19 és ja un dels que perdurarà en el record dels qui ho estem vivint, i que s’escriurà entre els assenyalats en l’esdevenir de la humanitat. És segurament la primera i més gran conclusió en la qual tothom hi està d’acord.

J

a no recordem en quin moment de les nostres vides, en cada conversa, programa de televisió o ràdio, lectura de diari o publicació de la xarxa social, es va introduir inevitablement un comentari sobre el Covid-19 i la pandèmia que aquest virus ha provocat. Possiblement tenim present el 13 de març, el dia que a Espanya es decreta l’estat d’alarma i s’inicia un confinament general. Abans se n’havia sentit a parlar en notícies que venien de la Xina, però ho vèiem lluny i pensàvem que això a nosaltres no ens passaria, que no ens arribaria a afectar.

Ara però, ja podem afirmar que és un element que s’ha incrustat en la memòria personal i col·lectiva.

8

Revista EnGiny 2020 { EIGi

Barreja de sensacions A partir d’aquí, però, és molt difícil donar una opinió que generi un consens total perquè les vivències de cadascú impliquen punts de vista diferents, i alguns d’ells ho són de manera considerable. D’entrada, hi ha companys i companyes que hem perdut éssers estimats pels seus efectes, i per tant segur que hem vessat més d’una llàgrima. És la cara més trista de la situació, i a tots ells envio un record ben especial des d’aquestes línies.

Un altre sentiment que ens envaeix és la perplexitat. Quantes vegades hem topat amb les incoherències dels anomenats protocols o normes, malgrat les explicacions per part dels que ens dirigeixen? Potser ens ho han explicat massa extensament i ens hem perdut? Potser qui ens ho havia d’explicar, no estava dotat amb les qualitats necessàries per fer-se entendre?

I al seu costat, hi conviu la ironia inherent a la nostra condició humana. Perquè si som sincers, hem d’admetre que, poc o molt, tothom ha esbossat una rialla quan en les xarxes socials han aportat encertadament un punt d’ironia davant d’una informació determinada.

Nou vocabulari Sigui com sigui, la pandèmia ens ha dotat d’un vocabulari nou que en alguns casos desconeixíem, i que barreja conceptes positius amb d’altres que no ho són o que ens provoquen inquietud: mascareta, EPI’s, pantalla facial, pandèmia, virus, vacuna, confinament, protocol, etc. També hem vist generalitzar-se l’ús de paraules tècniques i lligades a la nostra professió, tals com respirador artificial, impressores 3D o teixit-no teixit (Meltblown, Spunbond, etc.). Sens dubte però el que ens perdurarà per sempre més és una trilogia repetida com un mantra: distància, mans, mascareta.

Dit això, i davant la gran pregunta de “I jo, què hi puc fer?”, personalment ho tinc molt clar.

Allò que millor sé fer: ser enginyer.

opinió “En aquests temps, crec que la millor de les aportacions possibles és el sentit comú. És el valor pel qual sovint se’ns reconeix. Hem après a aplicar de manera reiterativa tres conceptes: quin és el problema, què necessita per ser resolt i quin cost/esforç requereix. Que un cop tenim tota aquesta informació sapiguem posar les pautes per actuar i resoldre la situació de manera coherent i efectiva, ens fa únics.”

Què ens fa únics Abans de posar alguns exemples personals concrets, explicaré per què he fet aquesta afirmació. Perquè, en aquests temps, crec que la millor de les aportacions possibles és el sentit comú, un aspecte en el qual els enginyers hem estat formats en profunditat. Segurament és el valor pel qual sovint se’ns reconeix. En la nostra etapa acadèmica hem après a aplicar de manera reiterativa tres conceptes: quin és el problema, què necessita per ser resolt i quin cost/esforç requereix. Que un cop tenim tota aquesta informació sapiguem posar les pautes per actuar i resoldre la situació de manera coherent i efectiva, és el que ens fa únics.

Per això, la meva actitud durant aquests mesos ha estat posar ordre davant de l’allau d’opinions i xifres. Sovint he escoltat afirmacions gratuïtes per part d’experts que no tenen cap fonament, o que aquell al qual apel•len té poca coherència.

Un toc racional Aquí crec que és on radica un altre punt interessant en la nostra condició, ja que sovint, quan es tracta de fonamentar dades i verificar fets, disposem de les eines i els

coneixements adquirits per destriar allò que és coherent d’allò que no té sentit.

Donar un toc de racionalització, m’ha servit per treure dramatisme i caos a la situació actual davant l’allau de números i directrius que no quadraven, i sovint trobar el punt de calma que la gent del voltant reclama.

Ara, més enllà del mètode d’enginyer que tant d’èxit ens reporta, també voldria compartir algunes vivències concretes que explicarien la meva postura davant de la pandèmia.

Experiències en primera persona Repassant-ne l’evolució, tiro enrere fins a una època inicial on el desconcert i en certa manera la mancança de recursos em va fer actuar seguint línies de voluntariat, més que el dia a dia industrial. La primera tasca en la qual em vaig veure involucrat va ser usar les màquines d’impressió 3D, com a petit vertebrador de voluntariat per fer productes de l’àmbit sanitari que escassejaven. En l’àmbit català, i en el gironí en particular, un grup de Telegram ens coordinava per a la fabricació, primer de viseres per fer pantalles facials, i més tard vàlvules per a un respirador assistit.

Ens queda lluny, però no podem oblidar aquelles setmanes de març i abril quan l’escassetat de recursos com màscares, pantalles facials o davantals, feia patir per tot el personal sanitari que estava a primera línia, i pels pacients. Un disseny senzill que progressivament era millorat per diferents companys, va permetre amb la impressió 3D que tot de gent, de forma voluntària, es possés a fabricar pantalles facials que després un altre grup de voluntaris faria arribar al personal sanitari.

Aplicació enginyera Seguint amb el fil cronològic, el segon moment d’aportació enginyera que vaig viure en primera persona, va ser quan es proposà desenvolupar un sistema o màquina de respiració assistida. De fet es va parlar d’un consorci format per empreses com ara HP o SEAT, liderades i coordinades pel Leitat. La saturació de les UCI’s va fer aflorar una altra mancança de la nostra Sanitat, i fou la falta de màquines que ajudessin a la respiració assistida dels pacients que patien la Covid. Aparentment és un sistema senzill, i de seguit van sorgir els dissenys que, de manera fàcil, a partir d’un motor i una lleva seguien una corba Revista EnGiny 2020

{ EIGi 9

opinió

“Hi ha un gran nombre d’experiències que amb un major o menor component de voluntarietat, han ajudat a avançar malgrat les restriccions.

Segur, però, que en totes elles la figura de l’enginyer industrial ha estat important, i sense discussió les ha fet més fàcils”. d’impulsió d’aire segons la demanda del pacient.

Aquests sistemes de respiració assistida, de nou a poc a poc, es varen complicar en disseny amb l’addició d’elements mecatrònics que permetien la programació de la corba de demanda del flux en funció de les necessitats del client.

Els coneixements d’enginyer em permetien participar i navegar en diversos fòrums, i millorar-ne els resultats. En molts casos, les propostes realitzades per alguns companys van arribar a donar un cop de mà en l’àmbit sanitari, però també és cert que algunes van quedar bloquejades per les validacions necessàries.

Màscares per a la vida Ja dic que els processos d’homologació són imprescindibles i especialment estrictes en sanitat per poder posar el producte en el mercat, i m’hi he hagut d’endinsar. En el tema de les màscares, per exemple, hi ha normatives específiques per cada tipus, i cadascuna al seu torn necessita passar uns assajos diferents, precisament perquè la seva utilització ho és.

Amb tot, durant una temporada les normatives han estat adaptades i restringides a certificar i homologar els productes exclusivament en escenaris de la Covid i això ha estat de gran ajuda per posar gradualment en marxa el negoci.

Més endavant, i en un marc de control de la pandèmia he participat en projectes més propers a la nostra activitat habitual, com la producció de màscares, siguin, higièniques, quirúrgiques o de tipus FFP2 o FFP3, que requereixen un material especial anomenat “teixit-no teixit” fabricat a partir de polímer (PP). Ha estat interessant observar aquí el desenvolupament 10

Revista EnGiny 2020 { EIGi

d’un nou tipus de negoci i empresa de les que n’hi ha poques en les nostres contrades. La simplicitat d’una màscara amaga la necessitat de fabricar un teixit que compleix uns requisits i unes exigències que no són fàcils de satisfer.

Adquirir-ne ràpidament els coneixements i un sistema de fabricació que ho dugui a terme, ha estat possible precisament per la formació que tenim.

Les màscares estan fabricades a partir de tres capes, on cadascuna té diferents característiques tèxtils. La posada en marxa d’una instal•lació d’aquestes característiques, amb maquinària específica, s’ha dut a terme en tan sols quatre mesos perquè la combinació de coneixements en negoci, distribució en planta, abastiment de materials, control de la producció, elaboració d’un pla de vendes i un d’inversions, són precisament en el nostre ADN. El “cap” per davant de la rauxa Hi ha un gran nombre d’experiències que es podrien recollir aquests darrers sis mesos, que amb un major o menor component de voluntarietat, han ajudat a avançar malgrat les restriccions. Segur, però, que en totes elles la figura de l’enginyer industrial ha estat important, i sense discussió les ha fet més fàcils. En el meu cas segueixo pensant que la millor aportació que he pogut fer és posar el “cap” per davant de la rauxa. Cal seguir les indicacions, però sent prou crítics i ponderant quan aquests protocols són realment d’ajuda i quan es remeten a accions l’assumpció de les quals és de molt baix impacte per a la solució que persegueixen. mQuim de

Ciurana, Doctor en Enginyeria industrial

Revista EnGiny 2020

{ EIGi  11

en primer pla

El 5G ja és aquí S

e l’havia anunciat a bombo i platerets, i enmig de tot el caos mundial està entrant gairebé de puntetes, com qui té vergonya i aprofita que el focus de l’atenció mira cap a una altra banda. Es diu 5G, i d’ell ens han assegurat que està cridat a canviar les nostres vides perquè la comunicació virtual s’ha tornat cabdal, però també per com incidirà sobre l’oci, la forma de treballar o de fer negoci.

Però, què en sabem d’aquest nou hoste que ens pica la porta? L’enginyer Alfred Grau ens ho explica.

???

12

Revista EnGiny 2020 { EIGi

àDes de l’altre costat de l’oceà, dels Estats Units, ens arriba la veu experta d’Alfred Grau, Doctor en Enginyeria de Telecomunicacions per la Universitat de Califòrnia i Director Tècnic Sènior de Movandi Corporation, situada a Irvine. Amb ell mantenim aquesta interessant conversa per a l’Enginy, paraules expertes que ens ajudaran a entendre un xic més la magnitud de tot plegat.

Què significa 3G, 4G, 5G, i com funciona a grans trets? Aquests acrònims es refereixen a les successives generacions de les xarxes de telefonia mòbil. El 5G és el nom genèric que se li dóna a les xarxes de telefonia mòbil de cinquena generació de cada país desenvolupada per diferents operadors, que ofereix una velocitat de transmissió molt més elevada que les anteriors i una qualitat de servei també més alta en termes de latència, seguretat i fiabilitat, tal com s’especifica a l’estàndard del 3GPP (3rd Generation Partnership Project), i en menor grau el de l’ITU (International Telecommunication Union).

Quina relació hi té vostè? Jo treballo com a enginyer d’antenes a Movandi Corporation, una start-up americana en la qual m’encarrego de dirigir el desenvolupament del que en anglès es coneix com a phased array antenna per a freqüències mil•limètriques (mmWave). Un phased array bàsicament és una agrupació d’antenes distribuïdes de forma periòdica que tenen la capacitat d’enfocar l’energia radiada cap a una direcció predeterminada. Això permet enviar dades d’una forma més eficient i més segura entre els usuaris i la xarxa mòbil. Movandi va néixer el 2016 i ara ja estem en fase de producció dels nostres productes, que bàsicament són els xips de la part de ràdio del sistema (front end xips), les antenes (phased arrays), i els algoritmes de control dels feixos directius (beamforming algorithms).

Quins aspectes ha evolucionat la tecnologia per declarar-se 5G? En comparació a les generacions anteriors, el 5G permet una connexió molt més ràpida i eficient entre els usuaris i la xarxa de telefonia mòbil.També més segura, fiable, i sobretot amb una latència -el temps que tarda a viatjar un senyal de dades entre dos punts de la xarxa-, molt petita. El fet que ho sigui tant dóna peu al desenvolupament d’aplicacions que requereixin una interacció gairebé en temps real com per exemple el control de vehicles autònoms (self-driving car), la telemedicina, l’agricultura de precisió... i moltes més que encara no ens podem ni imaginar. La velocitat de transmissió d’una connexió 5G podrà arribar

“La nova generació ajudarà a impulsar encara més la introducció als mercats de noves tecnologies com la intel•ligència artificial, la realitat virtual i l’augmentada, i la internet de les coses (IoT).

També la informàtica en el núvol, l’edge computing o els videojocs, entre d’altres.

Utilitzant el 5G ens podrem baixar una pel·lícula de dues hores en 3 o 4 segons, en lloc d’en 6 minuts amb 4G, o les 26 hores del 3G. Quant a la latència, el temps d’interacció entre diferents terminals pot arribar a ser molt més ràpid que el temps de reacció dels humans en segons quines tasques.

en primer pla

“Que la latència del 5G -el temps que tarda a viatjar un senyal de dades entre dos punts de la xarxa-, sigui tan petita, dóna peu al desenvolupament d’aplicacions que requereixin una interacció gairebé en temps real, com per exemple el control de vehicles autònoms (self-driving car en anglès), la telemedicina, l’agricultura de precisió...

Alfred Grau es Doctor en Enginyeria de Telecomunicacions per la Universitat de Califòrnia, i Director Tècnic Sènior de Movandi Corporation.

a ser de desenes de gigabits per segon, és a dir entre 10 i 100 vegades més ràpid que una connexió 4G. D’altra banda, el seu desenvolupament serà gradual i per tant també les velocitats assolides. Hi ha bàsicament dos tipus de xarxes 5G, les basades en freqüències per sota de 6GHz (sub-6GHz), i les basades en freqüències mil•limètriques (per sobre de 20GHz).

La primera és la que s’està implementant abans, mentre que la segona és la que aportarà un augment de velocitat més gran.

En l’àmbit d’usuari, quines són les diferències bàsiques respecte del que coneixíem fins ara? Per exemple, podrem baixar una pel•lícula de dues hores en 3 o 4 segons, en lloc dels 6 minuts que requereix amb 4G o les 26 hores del 3G. Quant a la latència, el temps d’interacció entre diferents terminals pot arribar a ser molt més ràpid que el temps de reacció dels humans en segons quines tasques. Això, quan el 5G estigui plenament desenvolupat, permetrà el control remot i gairebé en temps real de vehicles, equipament mèdic, etc. També cal dir que tenint en compte tots els aspectes d’implementació, a la pràctica potser les xarxes de telefonia mòbil 5G no arribin a assolir mai els límits teòrics de qualitat de servei i velocitat de transmissió mitjana que inicialment s’anticipen. O que potser només els assoliran en unes condicions concretes.

En l’àmbit empresarial, quins canvis pot aportar? En l’industrial i econòmic

permetrà la creació de nous serveis i oportunitats com la telemedicina, el control remot de vehicles i maquinària industrial, l’agricultura de precisió, l’automatització i robotització, etc. També ajudarà a impulsar encara més la introducció als mercats de noves tecnologies com la intel•ligència artificial, la realitat virtual i l’augmentada, i la internet de les coses (IoT), així com la informàtica en el núvol i l’edge computing, entre d’altres. Un altre sector que se’n veurà molt beneficiat seran els videojocs amb productes cada cop més interactius. És cert que augmentarà de retruc la velocitat del 4G? Podria ser que la seva presencia ajudés a descongestionar el tràfic de dades a les xarxes 4G quan les comunicacions s’enrutin progressivament cap a les xarxes 5G. De totes maneres, imagino que la inversió de les operadores mirarà cap al 5G i no en millorar el 4G. Quin abast d’implementació té ara mateix, al nostre país i al món? Creu que aviat estarà normalitzat arreu?

Actualment la versió del 5G que està més estesa és, com comentaven anteriorment, la de tipus sub-6GHz. Actualment s’està desenvolupant la basada en freqüències mil•limètriques i el seu desplegament serà progressiu durant els pròxims 2-3 anys. El nivell de desplegament depèn molt del país: a l’Àsia sembla que hi té més presència, però també s’està estenent ràpidament per Europa i Amèrica. Per l’accés a la nova Revista EnGiny 2020

{ EIGi 13

en primer pla

“No està clar si la tendència anirà cap a les xarxes 5G terrestres, o per satèl•lit on poden donar una cobertura global. Hi ha empreses que estan apostant molt fort per aquestes últimes com SpaceX i Amazon, entre d’altres.

Són gegants que fan servir constel•lacions de satèl•lits posicionats en òrbita terrestre baixa. Parlem de més de 3000 aparells.

xarxa caldrà però un nou terminal mòbil.

A Catalunya el 5G també hi ha arribat, malgrat que de moment només a algunes ciutats importants.

Qui gestiona el canvi? Les operadores?

Els governs? No sóc un expert en aquest punt, però imagino que tots una mica. Els governs volen impulsar noves tecnologies per fomentar el desenvolupament de l’economia i fer aparèixer nous serveis. Els operadors busquen captivar més usuaris a través de la innovació, i juntament amb les empreses tecnològiques que desenvolupen el 5G, treballen per arrancar de forma definitiva un mercat valorat amb 13 trilions de dòlars, segons algunes fonts.

La societat cada cop vol comunicacions més ràpides, fiables i segures.

Es comenta que afavorirà més les empreses que els consumidors. Crec que afavorirà tothom. Òbviament els que en trauran més profit seran les companyies que desenvolupen el 5G, les operadores que construeixen la xarxa i ofereixen el servei, i totes aquelles empreses que sàpiguen aprofitar les noves oportunitats de negoci en termes de nous serveis.

Segons vostè, té algun inconvenient? En general diria que no, crec que qualsevol millora tecnològica sempre és bona. És cert que tècnicament és complex i la seva implementació presenta desafiaments importants com la cobertura, els costos de desplegament, la integració als terminals mòbils i el consum d’energia.

Requereix un gran nombre de satèl•lits a l’espai. Quin impacte té sobre l’atmosfera? Normalment, en zones i països on les operadores actuals tinguin 14

Revista EnGiny 2020 { EIGi

desplegada una xarxa de telefonia mòbil, també podran oferir el servei 5G a través de la xarxa terrestre existent o paral•lela modificant-ne l’equipament i instal•lant-ne de nou en llocs addicionals.

Allà on no tinguin infraestructura o el desenvolupament d’una xarxa terrestre 5G nova fos molt costosa (com en zones rurals molt apartades, etc.), les operadores per satèl•lit hi tindran un pes important. Tampoc està clar cap a on anirà la tendència, si a xarxes 5G terrestres o per satèl•lit, on poden donar una cobertura global. Hi ha empreses que estan apostant molt fort per aquestes com SpaceX i Amazon, entre d’altres. Són gegants que fan servir constel•lacions de satèl•lits posicionats en òrbita terrestre baixa. Parlem de més de 3000 aparells que desconec si poden tenir un impacte a l’atmosfera. Imagino que caldrà algun sistema per reciclar-los i desintegrarlos quan amb el temps acabin sent no operatius, evitant aglomeracions de restes que poguessin afectar futurs llançaments de missions a l’espai, o inclús el món de la recerca astronòmica.

Es coneix algun risc per a la salut? No sembla que s’hagi pogut demostrar cap risc sanitari. El consens de la comunitat científica internacional, incloent-hi l’OMS i la Societat Americana del Càncer, és que els nivells d’energia de les emissions de radiofreqüència, tant de les estacions base com dels terminals mòbils, no representen un perill en tal aspecte.

Però els camps magnètics existeixen,i el 5G opera amb ells a molt gran escala.

Podem estar tranquils? En qualsevol transmissió de ràdio s’hi propaguen camps magnètics i elèctrics, això des dels inicis de les telecomunicacions. És

cert que la potència de transmissió de radiofreqüència de les estacions base 5G pot arribar a ser bastant més gran que les de 4G. Tot i això, les estacions base normalment estan a una certa altura, calculada de forma precisa perquè a les distàncies on els usuaris són presents, els nivells de densitat de camp elèctric i magnètic estiguin molt per sota del que es considera un risc per la salut.

Les estacions base que transmeten a un nivell de potència més gran són les de 5G a freqüències mil•limètriques, però en elles les pèrdues de propagació per l’aire són molt més grans i per tant els nivells tampoc semblen perillosos. Caldrà que passi més temps per reunir estudis que confirmin el diagnòstic.

Sigui cert o no, es promou com una connexió més neta, ambientalment parlant. Perquè és més eficient.

Permet transmetre més informació per una mateixa unitat d’energia que les generacions anteriors. A més, fa ús de tecnologia MIMO (Multiple-Input Multiple-Output), que a través dels phased arrays enfoca l’energia radiada cap a on hi ha els dispositius transmissors o receptors, evitant que se’n malgasti en altres direccions i reduint els nivells d’interferència. També té mecanismes avançats per posar en mode latent (deep sleep mode) dispositius de ràdio que no estiguin actius. Ara bé, tot i ser més eficients pot ser que les noves xarxes acabin consumint més energia, i aquest és un dels possibles reptes. Sigui com sigui, animo als enginyers industrials a adquirir coneixement sobre les oportunitats empresarials que ofereix el 5G i les tecnologies associades, i aprofitar-les.

Pot ser molt beneficiós per a ells, i també per a Catalunya com a país.mEIGi

ACCIÓ, UN SERVEI DE LA GENERALITAT

PER A LES NOSTRES PIMES I INDÚSTRIES

àL’Agència té les oficines centrals a Barcelona i disposa de set delegacions territorials, una d’elles la de Girona. “El nostre principal objectiu –explica Ferran Rodero, el Delegat de la demarcació-, és conèixer de primera mà la realitat i necessitats de les empreses, oferir un servei més proper, i adequar els nostres programes de manera més personalitzada”.

Suport a PIMES i indústries Les empreses conviuen en un ecosistema empresarial i, lògicament, la competitivitat existent impacta en el seu negoci. Per tant, Acció també treballa amb les entitats i associacions que vetllen per la millora de l’efectivitat dins el mercat: patronals, cambres de comerç, gremis, col•legis professionals, associacions, ajuntaments... L’agència fomenta la connexió i facilita respostes a les necessitats que aquests col•lectius detectin, ajudant l’empresa a ser més competitiva i a enfrontar els reptes.

innovadors

A

cció és l’agència pública de la Generalitat de Catalunya per a la competitivitat de l’empresa catalana.

Impulsa la millora del teixit empresarial català a través del binomi internacionalitzacióinnovació, posant a disposició de l’empresa 40 Oficines Exteriors de Comerç i d’Inversions que ofereixen cobertura a més de 100 mercats.

A més, assessora les empreses catalanes perquè aconsegueixin finançament, les ajuda a créixer mitjançant programes de capacitació i les orienta en matèria de clústers. També és responsable, a través de l’àrea Catalonia Trade & Investment, d’atreure inversions estrangeres al nostre país.

“El col•lectiu d’enginyers industrials agafa un pes molt important en la nostra tasca, ja que per naturalesa troben en la innovació la via per dur a terme els projectes”, assegura Ferran Rodero, Delegat d’Acció a Girona.

Acció s’ha especialitzat en el suport a la innovació per a les PIMES i indústries catalanes, mitjançant ajuts i programes d’assessorament. “Si una empresa té un projecte d’R+D+I però li manca el coneixement d’un àmbit determinat, li facilitem la recerca d’aquell soci tecnològic que sí que disposa de l’expertesa. Així podrà desenvolupar-lo amb les màximes garanties d’èxit, assolint un nou nivell de competitivitat”, puntualitza Rodero.

Innovació i sostenibilitat En un món interconnectat com l’actual i ple de nous reptes, és fonamental incorporar noves tecnologies, des de l’IoT a la impressió 3D, abraçar la disrupció, transformar el model de negoci i adaptar-lo a un nou entorn incert. Però també, garantir la sostenibilitat, un valor que cada cop més consumidors tenen present. Acció col•labora amb la Fundació Ellen MacArthur per impulsar l’economia

circular, un nou model econòmic basat en el reaprofitament dels recursos al màxim, tot millorant els resultats econòmics.

El pes del nostre col•lectiu És aquí on el col•lectiu d’enginyers industrials agafa un pes molt important, ja que Acció vehicula sempre aquests programes d’ajut a través d’experts acreditats per l’agència.

“Així assegurem que tenen el nivell de coneixement adequat sobre un àmbit en concret, una necessitat que els col•legis professionals ens ajuden a cobrir molt especialment per la seva condició de principals òrgans representants d’aquests col•lectius. En el cas dels enginyers industrials, són professionals que per naturalesa troben en la innovació la via per dur a terme els seus projectes, i de ben segur que ens ajudaran a que les nostres PIMES esdevinguin més competitives”, conclou el Delegat. mEIGi Revista EnGiny 2020

{ EIGi 15

uUn -8,4% menys en explotació

eco espai

de productes forestals uUn -14,5% en emissions de carboni

uUn 0% en la petjada alimentària

(Font: Global Footprint Network)

El 2020 LA NOSTRA PETJADA ECOLÒGICA MINVARÀ UN 10% ai abans havíem tingut una oportuniM tat tan clara de mesurar el canvi que suposaria baixar el ritme del consum de recursos naturals. Però un escenari com l’actual en la era de les tecnologies, ha convertit la Terra en un enorme banc de proves on els resultats mostren que decréixer és possible i de manera significant en terminis raonables. Tot és qüestió de voluntats.

Segons la Global Footprint Network, aquest 2020 la petjada ecològica disminuirà un 10 per cent. La pandèmia va endarrerir l’anomenat “Dia de sobrecapacitat de la Terra”, o sigui, la data anual en la qual hem esgotat tots els recursos que el planeta pot regenerar en dotze mesos. Aquest 2020 la Covid-19 ha mogut l’agulla tres setmanes més enllà del previst, situant-la de mitjana el 22 d’agost. Es reverteix una tendència que semblava imparable des de 1970.

Hàbits, gestió i desigualtats Què significa això? Que hi ha marge de millora, però també que en termes de recursos naturals regenerats en un any ara ja tornem a funcionar en pèrdues. Res

a celebrar, doncs. Els nostres hàbits de consum, el model d’explotació de la natura, la gestió dels residus, l’ús de les renovables, les emissions de gasos d’efecte hivernacle, la capacitat de cada sector de completar una economia circular, etc., han de canviar molt per no esgotar cíclicament la renda de tot l’exercici a la meitat del camí. Cada gener som més pobres en biocapacitat.

Aquí és just fer una acotació: no tots tenim la mateixa participació en l’erosió. Qatar, “gasta” la producció de 8,83 terres/any per abastir-se (ja havia “entrat en pérdues” el febrer, veure gràfic) mentre Espanya en necessita 2,5. A l’altre costat, compensant la nostra frenètica despesa hi ha països més conservadors, o simplement menys industrialitzats, com Indonèsia o Equador que estiren la seva data fins desembre.

Els tresors de la Terra Ens referim a les reserves de petroli, gas, coure, ferro, el sol de conreu, a l’aire capaç de neutralitzar els gasos nocius, al mar en lluita contra l’acidificació creixent, o a aquesta plaga que és el plàstic, el reciclatge del qual no arriba al 10 per cent i que ja

ens ha entrat al cos. El 2050 serà més present als oceans que els peixos.

I a l’aigua, el bé més preuat i que alhora és un dels elements més emprats per la indústria. La petjada hídrica és considerable i un gran repte per als enginyers. Per posar un exemple, la producció per a l’alimentació d’una població mundial que el 2050 es preveu que rondi els 9.000 milions d’habitants, haurà de créixer en un 70%, quan el 92% del consum diari d’aigua en la fabricació s’utilitza per a aquest propòsit.

Com ho farem per a obtenir-la?

Lliçons per aprofitar Segons l’IPCC (Intergovernmental Panel on Climate Change) tenim deu anys per a transformar els nostres sistemes industrials i energètics si no volem excedir el termini per a revertir l’escalfament global. De moment, 2020 ens haurà ensenyat que en a penes cinc mesos podem modificar els terminis. Si reaccionessim quan encara disposem de “saldo” suficient, mantindríem i potser fins i tot recuperaríem una quota acceptable de la riquesa natural que serà el nostre llegat. mEIGi

LC Paper i la lluita per la sostenibilitat

En tal escenari es fa difícil entendre els entrebancs administratius que troben indústries compromeses en afavorir la sostenibilitat com és la besaluenca LC Paper. Recentment guardonada com a empresa socialment responsable als premis PIME de l’any, denunciava el via crucis de tramitacions i denegacions que ha hagut de superar per adequar les instal•lacions a una energia sostenible com és la fotovoltaica. “Han estat onze mesos per un projecte d’autoconsum que s’havia d’enllestir en tres”, declarava l’enginyer industrial Joan Vila, el seu màxim responsable.

Finalment, a l’octubre la Generalitat estimava els arguments que abans havia denegat, i LC Paper podrà implementar, en una primera fase, un parc amb 8.500 panells solars que generarà 3,6 MW/ any, un terç del consum de la planta, amb un estalvi anual de CO2 a l’atmosfera de 1.680 tones.

16

Revista EnGiny 2020 { EIGi

Revista EnGiny 2020

{ EIGi  17

l Patronat Politècnica i la E Fundació GironaEst, amb la col laboració especial de la Fun-

joves enginyeres

joves enginyers

PATRÍCIA CARENYS, GUARDONADA EN LA II EDICIÓ DELS PREMIS COMPROMÍS I PARTICIPACIÓ •

dació Marlex, consolida els Premis Compromís i Participació destacant la implicació dels estudiants de l’EPS en temes socials, participatius i de voluntariat, amb especial atenció a les activitats entorn la zona de Girona Est. És en aquest context que entre les nou candidatures rebudes, l’estudiant d’enginyeria industrial de la UdG, Patrícia Carenys, es feia valedora d’un dels tres premis en joc, cadascun valorat en 1.666 euros que es destinen al pagament de la matrícula del curs.

L’enginyeria és un art

per innovar, optimitzar, crear o millorar el món en el qual vivim, i els enginyers i les enginyeres som els encarregats d’aplicar els coneixements científics a la vida real i quotidiana”.

Estem vivint un moment una

mica incert, del qual penso que les empreses que aconsegueixin sobreviure en sortiran reforçades, i això serà senyal de què la seva organització està ben fonamentada”.

18

Revista EnGiny 2020 { EIGi

mEls motius pels quals l’estudiant d’enginyeria industrial, Patrícia Carenys, ha rebut el guardó, són diversos.

Entre ells destaca la seva participació juntament amb els companys de la doble titulació de GETI-ADE, en el projecte d’implementació d’un sistema d’extracció d’aigua per al poblat de Bagaa situat al desert de Marroc, juntament amb un sistema de regadiu i una plantació de palmeres, que ja vam dur a les pàgines del passat Enginy.

“Es tractava -ens recorda-, de que els seus habitants poguessin tenir un lloc amb frescor i a llarg termini fruits pel seu consum, amb una instal•lació autosuficient i que funcionés amb energies renovables”, en aquest cas energia solar fotovoltaica.

Continuïtat en el compromís La Patrícia, a més, ha estat delegada durant quatre anys de la doble titulació GETI-ADE, membre de l’Associació d’Estudiants d’Industrials, i encarregada de l’organització del Fòrum Industrial de l’EPS de Girona. També ha participat en xerrades per incentivar els joves a estudiar enginyeries, sobretot el sector femení, tasca que encaixa amb la seva participació en el grup FEMenGINY de la UdG, estudiants que fomenten activitats de promoció de les dones enginyeres.

També és fundadora de l’associació juvenil enGInyers Solidaris, pensada per

desenvolupar activitats socials en temes d’enginyeria.

Maneres de ser “de premi” “Patricia Carenys ha estat la guanyadora del 3r Premi per ser el perfil més complert en les diferents accions de voluntariat, associacionisme i participació en activitats entorn de la Politècnica. Des del Patronat Politècnica i la Fundació GironaEst es creu fermament que aquestes aporten un gran valor als seus estudiants”, afirma Gerard Lechuga, Director Tècnic del Patronat.

Ella es descriu com “una persona amb empenta, a qui agrada molt ajudar als altres”. Actualment està cursant 2n de Màster d’Enginyeria Industrial a la UdG, amb mires a focalitzar-se en el sistema organitzatiu Lean, que centrarà el seu treball final.

L’organització és la clau Per a ella, “l’enginyeria és un art per innovar, optimitzar, crear o millorar el món en el qual vivim, i els enginyers i les enginyeres som els encarregats d’aplicar els coneixements científics a la vida real i quotidiana”.

Respecte de l’actual context, Carenys opina que “actualment estem vivint un moment una mica incert, del qual penso que les empreses que aconsegueixin sobreviure en sortiran reforçades, i això serà senyal de que la seva organització està ben fonamentada”. mEIGi

LAURA CARRERAS, PREMI EXTRAORDINARI DOCTORAT 2019 DEL PROGRAMA DE TECNOLOGIA l’anàlisi del deslaminatge produït per fatiga en estructures 3D de material compòsit laminat”, de Laura Carreras, premiada per la Universitat de Girona, contribuieix al disseny fiable d’estructures de materials compòsits laminats sotmeses a aquest dany. Per una banda anticipa la resposta mecànica d’estructures que el pateixen, i per l’altra redueix la quantitat de proves experimentals necessàries en el procés de disseny de component. És una metodologia pensada per a la indústria de materials laminats de sectors com l’aeronàutic, el marítim, l’automobilístic, el d’energia eòlica..., i duta a terme dins del grup de recerca AMADE (Anàlisi de Materials Avancats i Disseny d’Estructures) de la UdG, a més d’en dues estades a Dinamarca sota la direcció del Dr. Esben Lindgaard.

“AMADE va ser ideal per inciar la meva carrera com a investigadora, per la seva implicació en el projecte Merinda i el seu ampli reconeixement en l’anàlisi de materials avançats, col·laborant amb empreses com Compoxi, Eurecat, Leitat, Bellapart, o Applus, entre d’altres”, ens diu.

AMADE és un grup especialitzat en l’estudi, caracterització i anàlisi de materials compòsits, on es troben els polímers reforçats amb fibres.

Aquest tipus de materials se solen construir apilant capes de fibres orientades en diferents direccions, i el seu deslaminatge suposa una disminució important de la capacitat de càrrega de l’estructura.

joves enginyers

a tesi doctoral “Desenvolupament de mètodes d’assaig efiL cients i models de zona cohesiva per

mLa recerca de Laura Carreras es basa en desenvolupar un mètode d’anàlisi del deslaminatge en estructures de material compòsit i un entorn d’elements finits, per resoldre càlculs d’estructures de geometria i sistemes de material complexos. Aquests van des de la caracterització de les propietats del material en proveta, fins a la validació de la metodologia comprovant els resultats experimentals, passant pel desenvolupament de l’eina numèrica.

Un mètode numèric per al 3D La tesi, emmarcada en el Departament d’Enginyeria Mecànica i de la Construcció Industrial i dirigida pels doctors Albert Turon, Jordi Renart i Brian Lau Verndal Bak, aporta com dèiem un mètode numèric que proporciona prediccions precises per als assajos de referència. Es tracta d’anticipar l’ocurrència de deslaminatge en estructures de geometries complexes sotmeses a càrregues de fatiga, basant-se en el vincle entre la velocitat creixement del dany en la formulació de la llei cohesiva i la velocitat de propagació del deslaminatge, que es mesura en assajos a fatiga en provetes senzilles.

Preveure una realitat fluctuant Per aconseguir-ho, s’ha dissenyat i executat una campanya d’assaig a fi d’obtenir dades de propagació del deslaminatge en 3D. La tecnologia existent, basada en els models de zona cohesiva i la caracterització

experimental de les propietats del material que alimenten aquests models, és capaç de predir aquest fenomen amb èxit quan les estructures es sotmeten a càrregues estàtiques. En canvi, quan són fluctuants com les que pateixen en la realitat, les eines disponibles fins el moment, o bé es limitaven a casos 2D o no havíen estat validades en 3D. Aquesta mancança ha estat la motivació principal del seu treball.

El seu moment actual Després de cursar Enginyeria Industrial a la UdG, Carreras hi continuà amb el Màster of Science in Mechanics of Materials and Structures (MMS), que li despertà una gran curiositat pel mètode d’anàlisi d’elements finits i la seva aplicació en el càlcul d’estructures. Per això, quan li van oferir realitzar una tesi doctoral dins del projecte ‘‘MERINDA” (‘‘MEthodology to design composite structures Resistant to INtra and interlaminar DAmage), finançat per la Unió Europea, no ho va dubtar.

Actualment és investigadora postdoc a la Universitat d’Aalborg en un projecte H2020 anomenat Understanding of the Physics of Wind Turbine and Rotor Dynamics through an Integrated Simulation Framework, on es tracten punts de desenvolupament posterior de la tesi. També és professora d’elements finits al Grau d’Arquitectura i Disseny Industrial i al Master de Tecnologia de l’Esport de la Universitat d’Aalborg, almenys fins 2022. mEIGi

“Per a mi l’enginyeria industrial significa transversalitat, multidisciplina, treball en equip, tecnologia, avantguarda, creativitat, enginy, feminitat, reivindicació, reconeixement...

Revista EnGiny 2020

{ EIGi 19

joves enginyers

En un número tan especial on fem un repàs als escenaris i vivències que l’any 2020 ens està deixant en els diversos sectors, no podien faltar els més joves, els estudiants d’enginyeria industrial a Girona. D’ells hem volgut conèixer les sensacions, les afectacions del dia a dia i les expectatives de futur a través de tres dels seus delegats, opinions que mereixen ser escoltades i una mostra

del que passa en el món acadèmic.

Nom: Guillermo Pérez Barnés Grup representat: 4t de Grau d’Enginyeria en Tecnologies Industrials

“Tenim moltes ganes de seguir creixent com a enginyers, i una pandèmia no ens aturarà” m“Aquest any 2020, acadèmicament està sent bastant complicat –comença Guillermo Pérez. El primer confinament suposà una situació nova en la qual ni professors ni alumnes ens vam sentir còmodes. En aquests moments estem abordant un nou curs en semi presencialitat, on més del 50% de les classes i treballs són a distància”.

En Guillermo opina que es fa difícil perquè el dinamisme de les classes és molt més lent, i el sistema es veu limitat en tenir l’ordinador com a vehicle, i cal conviure amb els problemes tecnològics afegits. “Pot passar que no funcioni internet, que el micro del professor no se senti bé, que el punter no es vegi, o simplement que vulgui representar un esquema i hagin de passar cinc minuts abans no l’entenem”. També se li fa estranya la situació de solitud en una habitació, mirant una pantalla i sense els companys. “Per a molta gent anar a la universitat era la forma de poder estudiar i concentrar-se... No tothom pot mantenir l’atmosfera adequada a casa seva”.

Gestionar la pressió Amb els estudiants de la classe intenten gestionar aquests canvis tots junts i donar-se suport. “Valorem l’oportunitat d’aprendre a gestionar nous escenaris, és 20

Revista EnGiny 2020 { EIGi

la part positiva, però es fa difícil oblidar que l’educació presencial és millor que l’online, per a mi amb molta diferència”. Com experiència de vida creu que això els farà més forts i més autodidactes.

“Als enginyers sempre ens demanen pensar la millor solució i gestionar els moments de pressió, i aquest és un. Un problema en el qual no estàs còmode, però que necessàriament has d’afrontar. Es tracta de saber-ho fer perquè t’afecti el menys possible i encara en surtis reforçat. També obre un ventall nou de possibilitats en noves tecnologies, al qual encara se li pot treure un partit més gran”.

Un major feedback Entén que la universitat procura per ells, però creu que a vegades farien falta més indicacions o claredat en les directrius. “Algunes instruccions queden inconcretes, i cada professor les pot interpretar a la seva manera.

A nosaltres ens aniria bé participar més en algunes decisions. Per posar un exemple, sobre com fer el temari, la manera d’avaluar o les exigències, ens agradaria un major feedback entre els alumnes i la UdG per tal que ambdues parts aportessin les seves opinions i millorar la situació entre tots”.

Un món inestable Quan parlen del futur, fins i tot l’immediat, les coses no estan gens clares.“No estem planejant res més enllà d’un mes vista, perquè tot és tan inestable que pot canviar en qualsevol moment. Ara mateix tenim dubtes de si, donada la situació laboral, seria millor o no realitzar el màster. O de si l’ensenyança ha de seguir el sistema d’aquest any, fer-la o no en un altre lloc. Personalment penso que el panorama s’anirà aclarint quan avancin els mesos i espero que a final de curs puguem veure com va evolucionant la situació i decidir.

L’altaveu de l’Enginy En Guillem agraeix l’entrevista per la possibilitat que es senti la veu dels estudiants en aquest tema.

“Espero que serveixi perquè la gent es faci una mica més la idea de com l’estem vivint. Tenim moltes ganes de seguir aprenent i creixent com a enginyers, i una pandèmia no ens aturarà”.

Nom: María del Mar Imbernón Morales Grup representat: 1er de Màster en Enginyeria Industrial

“Ho considerem un repte vital, com passa en general a la societat” mQuan connectem amb la María del Mar Imbernón, les seves classes s’estan mantenint presencials, i per tant en l’intercanvi d’informació entre professor i estudiant no hi ha gaires diferències. “Sí en canvi – ens explica, l’àmbit de la higiene i contacte amb els companys i els docents. Es fa un xic incòmode dur la mascareta a l’aula, però ho assumim perquè ho entenem necessari i estem agraïts de poder gaudir de la màxima presencialitat possible”.

Pràctiques condicionades La principal modificació que viu el seu grup, es centra en la realització de les pràctiques de laboratori. “Se’ns ha limitat molt poder fer la manipulació de les màquines, muntatges, etc. A més, haver de mantenir la distància, limita una mica a l’hora de poder treballar en grup. També ens condiciona que la Universitat no hagi proporcionat gaires aules per a fer treballs grupals”.

El valor de l’experiència Totes les novetats que estan vivint, les gestionen com poden i miren d’adaptar-se.“Ho considerem un repte vital, com en passa en general a la societat. En un futur ens donarà una lectura positiva perquè haurem estat capaços d’adaptar-nos a les noves situacions i de ser més autodidactes, entre altres aprenentatges”.

Indicacions confuses La Maria del Mar i el seu grup no qüestionen la gestió universitària en general, però troben inviables indicacions com haver de mantenir la porta i les finestres obertes per poder facilitar la ventilació. “A més, pensem que els professors podrien haver adaptat una mica el temari de l’assignatura davant de la situació que s’està vivint, referent a les pràctiques de laboratori o aula informàtica”.

També creuen que seria molt interessant que la universitat Revista EnGiny 2020

{ EIGi 21

joves enginyers

Presencial versus online De les opinions de l’alumnat analitza que se’n podrien destacar dos corrents i tenen a veure amb el sistema online d’impartir la docència. “A uns no els agrada gens, el troben avorrit i insuficient i voldrien tornar a l’ensenyament d’abans com més aviat millor; altres estan a favor d’anar només dos dies a l’universitat ja que econòmicament les despeses de transport són menors i no els caldria agafar un pis per tan sols dos dies. També els agrada estudiar des de casa, s’hi senten més còmodes”.

es plantegés un horari diferent si es decideix el confinament, i el tingués preparat, i que aclarís quin és el protocol a seguir en si un alumne de la classe donés positiu. “Entenem que existeix, però en cap cas tenim constància de les mesures a seguir”.

joves enginyers

Si és presencial, millor Per 2021 preveu condicions similars, encara que menys estrictes. Coincideix amb en Guillermo en esperar “que les eines digitals que s’utilitzen per realitzar les classes no presencials es puguin aprofitar molt més, tot i que es tracta d’universitat presencial on la proximitat és un valor afegit”.

Nom: Joan Galisteo Guinot Grup representat: 2n de Màster en Enginyeria Industrial

“Haurem viscut una experiència, i après d’allò que realment ens importa” mEn Joan Galisteo, fent-se ressò del seu grup, també incideix en la irregularitat de l’ensenyament per internet. “Mai havíem fet una classe virtual, ni ens ho haguérem imaginat.Acostumats a la pissarra, el guix i l’esborrador, que siguin a través d’una pantalla fins fa poc era impensable”.

Explica que el nou curs s’ha presentat mogut. “A l’inici, a la universitat fèiem “vida normal”, però amb la sensació que tard o d’hora alguna cosa passaria. Per temes acadèmics, en ser pocs al màster era completament presencial a excepció de les pràctiques d’aula informàtica, i d’una assignatura online perquè el professor era de risc”. Tanmateix, avui 14 d’octubre, el rector els ha comunicat que ja no serà així, si més no la teòrica.

No val apalancar-se Coincideix amb els delegats anteriors en què la virtualitat comporta al professor un esforç extra de transmissió. “I de nosaltres demana implicació real, no apalancar-nos a casa”. En Joan distingeix entre les matèries teòriques, “on la diferència és més petita entre sistemes”, i les de problemes on sorgeix el conflicte perquè el docent ha de comunicar tan bé com pugui els conceptes necessaris per als exercicis. “Caldrien més eines si hem de seguir en línia”, valora.

22

Revista EnGiny 2020 { EIGi

Virtual no és magistral Com a experiència acadèmica la troba “una mica surrealista”. “Als enginyers ens agrada “tocar” tot el que representa cada assignatura. La classe virtual no és magistral, i en la meva opinió mai no ho serà”.

Quant a la gestió dels responsables, creu que la duen a terme segons les seves possibilitats. “Sempre es pot fer més i millor, però veiem implicació per part de la coordinació del màster per gestionar tot el tema de les classes, i això als alumnes ens agrada”. Admet que és difícil que la situació pugui ser ideal per a tots els alumnes, i per als professors encara més.

Pensant en els altres “Realment, observant el panorama acadèmic, ens preguntem... Com és possible que les escoles i instituïts tinguin més classes tancades que les universitats? Que nosaltres els “joves”, els que més festes universitàries fem, i un llarg etcètera, estem sent prou responsables per evitar contagiar-nos? És impactant saber que la resposta ara com ara és que sí”.

Per tant ho considera una valuosa experiència de vida. “Sóc bastant sociable i m’agrada estar en constant contacte

amb la gent. No poder donar la mà o una forta abraçada a aquelles persones que estimes, que t’importen, ha sigut i és molt difícil. De tota manera, sembla mentida, quan la gent vol és responsable de si mateix i alhora dels altres. És una lliçó apresa molt important”.

Un mar de dubtes Creu que hi haurà un abans i un després de l’any 2020 i que a ells els enganxa “just al mig de l’enrenou”.Tem que pugui ser un clar vector negatiu. “Aquest virus ha condicionat a alumnes, professors, famílies, treballadors del sector, etc., i potser no tindrem tanta facilitat d’entrar a una empresa com abans. Fins i tot per a les pràctiques de grau i màster és més difícil la incorporació. Moltes empreses han hagut de reduir plantilla i els més malparats són els becaris”.

Tots aquests temes de conversa els plantegen incògnites sense resposta. La seva conclusió és que cal viure al dia. “I el que hagi de venir ja es veurà.Almenys haurem viscut una experiència i après d’allò que realment ens importa”.

Mentrestant somia “tornar a ser lliures, i treballar sense haver de patir per possibles ERTOs, alimentant els nostres fills amb la certesa d’arribar a final de mes...”mEIGi

joves enginyers

L

a nostra demarcació de Girona de l’Associació/Col•legi d’Enginyers Industrials de Catalunya i l’EPS, han decidit que Oriol Solé sigui el guanyador del Premi per al Treball de final de Grau en Enginyeria Industrial. Ho ha estat pel seu estudi “Optimització del proveïment de matèria primera en una indústria d’elaborats carnis”, dirigit per Rudi de Castro, professor del Departament d’Organització de Gestió Empresarial i Disseny de Producte de l’Escola.

mLa nostra entitat, en col·laboració amb l’EPS, han refermat el compromís amb els enginyers més joves mantenint enguany els seus premis, el de Treball final de Grau en Enginyeria en Tecnologies Industrials, i el de Treball de Màster en Enginyeria Industrial.

Els projectes presentats a concurs, recordem, són objecte de valoració per part tant de les persones designades per l’Escola Politècnica Superior de la UdG com de la demarcació de Girona de l’Associació/Col•legi d’Enginyers Industrials de Catalunya, que valoren especialment la seva aplicabilitat i orientació industrial.

Optimitzar en matèries primeres Així, el premi al millor treball GETI del curs 2019/2020, dotat amb 600 euros, ha estat per Oriol Solé i la seva “Optimització del proveïment de matèria primera en una indústria d’elaborats carnis”, un treball que sorgeix com a proposta de millora mitjançant un programa informàtic de la gestió dels costos de proveïment de matèria primera de l’empresa Casademont.

Com va manifestar el seu responsable de compres, Miquel Noguer, aquesta partida suposa aproximadament el 80% del cost dels escandalls. És a dir, que una correcta gestió en les compres de carn, pot suposar un gran estalvi.

Modelització Per a la creació del nou programa calia primer estudiar totes les variables i els paràmetres de producció que intervenen en el procés de transformació dels

productes elaborats per l’empresa, i extreure’n un model teòric identificant tots els elements de l’exterior que poden ser útils per a resoldre el problema desitjat, transformant aquestes representacions de la realitat en un problema resoluble matemàticament.

en Enginyeria Industrial que enguany estic cursant. Compartir-ho amb totes aquelles persones que m’han ajudat en la realització del treball, com els meus tutors, professors, família i amics, també m’omple de satisfacció”, ens diu. mEIGi

Resultats satisfactoris Els resultats obtinguts respecte a l’objectiu de la investigació, afirma Solé, “es poden considerar satisfactoris, ja que mitjançant Gurobi i Python s’ha aconseguit dissenyar un programa capaç de donar una solució òptima respecte al proveïment de matèria primera de l’empresa, fent que aquesta tasca pugui ser-li útil en un futur pròxim”.

Que l’àmbit del treball pertanyés al camp de l’organització industrial li va permetre aplicar molts dels coneixements i conceptes tractats en la seva formació universitària,“tant de la branca d’enginyeria industrial, com de la d’administració i direcció d’empreses”, concreta.

El jove enginyer industrial Oriol Solé ha dissenyat un programa capaç de donar una solució òptima respecte al proveïment de matèria primera de l’empresa Casademont, “fent que aquesta tasca pugui ser-li útil en un futur pròxim”.

Que l’àmbit del seu treball pertanyés al camp de l’organització industrial li va permetre aplicar molts dels coneixements i conceptes tractats en la seva formació universitària, “tant de la branca d’enginyeria industrial, com de la d’administració i direcció d’empreses”.

Un impuls endavant Per l’Oriol, el reconeixement que li atorga el premi és un impuls endavant en els moments que estem travessant. “Estic molt agraït”, ens diu, “i després d’acabar el grau sense poder-ho celebrar a causa de la situació actual, m’ajuda a aixecar una mica els ànims. Ha estat una manera de confirmar que tot el temps d’intens esforç i dedicació han donat el seu fruit.

També manifesta que li dóna força “per encarar de la millor manera el Màster

Revista EnGiny 2020

{ EIGi 23

MIQUEL CRUAÑAS, PREMIAT PER LA DEMARCACIÓ COM A MILLOR TREBALL DE MEI joves enginyers

E

l premi concedit per la nostra Demarcació i l’EPS a Miquel Cruañas, és el resultat del treball “Desenvolupament d’una eina de simulació de vidres aïllants de forma lliure”, que ha dut a terme sota la direcció del professor Albert Turon, del Departament d’Enginyeria Mecànica i Construcció Industrial de l’Escola. A més d’una dotació econòmica de 900 euros, significa el pas a la final del Premi Creativitat 2020 dels Enginyers Industrials de Catalunya.

mEls vidres de cambra, àmpliament utilitzats en la construcció moderna per les seves prestacions superiors en eficiència energètica i aïllament són, per la seva naturalesa, sensibles a les càrregues climàtiques, que en aplicacions estructurals i per vidres amb curvatura i formes complexes poden arribar a ser crítiques. Els mètodes estàndard que incorporen els softwares comercials estan limitats a geometries senzilles, i les opcions alternatives de càlcul per a formes lliures requereixen una modelització i simulació computacionals que suposen un elevat cost en temps.

Més eficiència En Miquel argumenta que “l’objectiu del treball era crear una eina que permetés automatitzar el procediment de càlcul de vidres aïllants de geometries complexes amb capacitat paramètrica, reduint el temps de modelització i càlcul mitjançant la combinació d’eines informàtiques específiques i programació”.

Amb “Desenvolupament d’una eina de simulació de vidres aïllants de forma lliure”, Miquel Cruañas ha creat una eina de simulació que inclou la possibilitat de càlcul de vidres cilíndrics amb més d’un radi, vidres esfèrics i de forma lliure, amb càrregues de vent i moviment de l’estructura en un ampli ventall de possibles condicions de suport.

Dos softwares combinats Per fer-ho, ha establert una metodologia a 24

Revista EnGiny 2020 { EIGi

partir de la qual, partint de les geometries dels vidres aïllants que es volen analitzar, és possible passar a uns models d’elements finits amb capacitat paramètrica, i obtenir els resultats que indiquin quin és el comportament mecànic de les unitats de vidre aïllant (IGU o Insulated Glass Units), sota càrregues climàtiques de vent i de pes propi. Per aquest propòsit ha combinat l’ús de dos softwares, Rhino+Grasshopper de modelatge 3D, permetent manipular la geometria per passar a la posterior anàlisi amb RFEM, un software comercial d’elements finits que disposa d’una interfície programable COM a partir de la qual s’ha programat el procediment de càlcul. En general, els resultats dels models estudiats han concordat amb els dels de control d’ANSYS o SJ-MEPLA. Una potent metodologia Finalment, per demostrar les possibilitats de l’eina de simulació s’ha realitzat un estudi paramètric analitzant com afecta el disseny el comportament mecànic dels vidres aïllants de forma lliure, posant de manifest la potència d’aquesta metodologia de càlcul de vidres de cambra.

“Si tots els models que s’han presentat en el treball s’haguessin hagut de generar de forma equivalent amb altres softwares com ANSYS, el cost en hores de modelització haguera estat elevat”, explica en Miquel. Mitjançant la nova eina, s’han pogut extraure els mateixos resultats en qüestió de minuts. “S’ha

pogut confirmar que l’eficiència i facilitat de generar i calcular models complexes, són punts forts d’aquesta eina, i justifiquen la feina que s’ha fet en el treball per tal de realitzar el seu desenvolupament”, assevera.mEIGi

L’eficiència i facilitat de generar i calcular models complexes per a la fabricació de vidres aïllants, són punts forts de la nova eina que aporta l’estudi. “Justifiquen la feina feta en el treball per tal de realitzar el seu desenvolupament” assevera Miquel Cruañas, per a qui “rebre aquest premi d’una institució com el Col·legi d’Enginyers Industrials que representa els professionals del sector i fomenta la pràctica de l’enginyeria, és un honor i un incentiu per seguir endavant”.

LES NOSTRES COMISSIONS

Tot i la situació que travessem aquest 2020, encara podem portar a l’espai de Comissions un seguit d’activitats que reflecteixen el batec dels grups de la Demarcació.

les nostres comissions

COMISSIÓ DE JUBILATS I PREJUBILATS

Vine i participa’n!

COMISSIÓ D’ACCIÓ SOCIAL

L

a Comissió d’Acció Social s’ha mantingut activa en la mesura de les possibilitats, trobant-se els membres que la formen regularment, ja sigui a la seu de la Demarcació o bé en reunions virtuals segons la situació ha requerit.

GRÀCIES, DOCTOR AMAT!

A

questa revista té també la funció de memòria, que ens remet d’entrada al passat mes de novembre quan vam organitzar el visionat del vídeo de l’interessantíssim viatge que havíem fet a Annecy (Ginebra), amb la visita al CERN. També ara fa gairebé un any, el doctor en informàtica Josep Lluís de la Rosa, ens va oferir una conferència per títol “Blockchain-Un viatge de 5000 anys”, on ens feia un recorregut des de l’origen de la moneda fins a arribar a aquest sistema i la seva aplicació, el bitcoin.

Un pou de saviesa i humanitat Ja enguany, el 29 de gener vam gaudir d’una altra xerrada de l’enginyer industrial Josep Amat, Catedràtic emèrit de la UPC, amb el títol “Els Robots humanoides, futur tecnològic i social”. Com ja vam fer a la sala, li volem agrair de nou la seva generositat en compartir tants coneixements, més sent l’any que complia els 80 i havia decidit aturar aquesta activitat. Nosaltres vam ser una fantàstica excepció, i podem dir que la seva darrera intervenció l’ha ofert a la nostra Demarcació. Des d’aquí manifestar-li el reconeixement més sincer per tanta qualitat tècnica, i sobretot, humana. Ha estat un plaer tots aquests anys poder comptar amb ell.

Més conferències També el company jubilat Jordi Bayer va oferir-nos els seus aprenentatges, en un bloc de conferències-col•loqui sobre

“Comunicació i Comportaments eficaços”, i “Lideratge Dinàmic i Motivació de persones i equips”. Els participants jubilats vam trobar molt interessants els continguts, i vàrem lamentar no haver conegut alguns dels aspectes presentats en l’època en la qual encara estàvem en actiu.

Canvi de ritme El 13 de març va provocar una aturada en el nostre programa, i com passa en tants altres grups la suspensió de la major part de les previsions, arribant encara a trobar-nos per dinars als restaurants Can Marques, Arrels de Quart, El Cabrit a Girona, La Barca de Bescanó i Tenis Girona.

El que de moment segueix en suspens és el viattge a Sicília, perquè aquest virus ens ha situat de ple en un Segle XXI més telemàtic que mai i cal organitzarse d’acord amb això, una situació amb la qual tocarà conviure encara per un temps indefinit.

Ajuda i comprensió No s’ha pogut avançar tot el que haguéssim desitjat perquè la nostra activitat demana en quasi tots els casos presència física en les entitats, fundacions i organitzacions en les quals col•laborem. Malgrat el nostre oferiment a alguna entitat de poder fer-ho amb teletreball, finalment no ha estat viable. Estan en uns moments complicats per poder resoldre el seu dia a dia i ho entenem.

En una de les videoconferències es va acordar fer arribar un correu electrònic d’ànims i solidaritat a les fundacions amb les quals tenim contacte. Estem per ajudar-les.

Benvingut, company!

Aprofitem per donar la benvinguda al nou membre que es va sumar al grup el mes de maig, en Joan Gómez Noguer, Director de la fàbrica Calcinor, S.A, i enginyer químic de Sarrià. mXavier Pérez, Responsable de la Comissió d’Acció Social

mQuè farem els pròxims mesos?

En principi tenim programades dues activitats telemàtiques: la 3a Conferència sobre blockchain el 26 de novembre (és el final del cicle), i en data a determinar la visita al modernisme de Reus i la Tarragona Romana.

mDomingo Argilés, Responsable de la Comissió de Jubilats i Prejubilats Revista EnGiny 2020

{ EIGi 25

N

Informacions i serveis de la Demarcació de Girona per als seus col·legiats i associats

26/02 + 20/10 Junta

General i Assemblea Demarcació

NEl dimecres 26 de febrer es va celebrar la primera

en servei

Junta General Ordinària/Assemblea de la Demarcació de l’any, on es varen aprovar els comptes de l’exercici anterior. L’acte va començar amb la conferència del conegut meteoròleg, Francesc Mauri, que duia per títol “El canvi climàtic: què hi podem fer?”, seguida amb molt d’interès. A continuació es varen celebrar les reunions i després un sopar a peu dret per degustar les delícies del càtering d’El Ginjoler.

I a l’octubre s’ha fet la segona Junta/Assemblea, ja de forma telemàtica, sistema que va afavorir l’assistència de més d’una trentena de membres de la Demarcació. Calia aprovar els pressupostos i formalitzar el canvi d’alguns càrrecs de la junta directiva i així va ser: el president Jaume Masgrau donava la benvinguda a M. Lluisa Garcia-Romeu, nova vocal, agraint als membres que cessen, el secretari Quim de Ciurana i el vocal Óscar Treceño la seva dedicació tot aquest temps, a la vegada que convidant-los a seguir participant activament de la marxa de la nostra entitat.

El Patronat celebra la 25a Edició dels seus premis

26

Revista EnGiny 2020 { EIGi

Patronat Politècnica NEl passat 8 d’octubre va tenir lloc el Plenari del Patronat a l’Hotel Camiral del PGA de Catalunya on es van presentar els resultats operatius i econòmics de l’exercici 2019 i la previsió pel 2020.

El Patronat ha seguit augmentant la seva dimensió, fins a superar els 130 membres. Pel que fa a els dos objectius principals, la transferència de tecnologia, segueix a un bon ritme sota el paraigua del Campus en Innovació i Tecnologia UdG. L’altre objectiu, el de despertar vocacions tècniques i l’atracció de talent, tot i l’impediment d’acudir als centres durant aquests mesos, s’ha seguit treballant per digitalitzar tot el material i les dinàmiques a seguir en ells, s’ha ampliat la xarxa de centres col•laboradors fins a 33 i ja s’han recuperat activitats dins “la nova normalitat”. El Patronat va fer una bona valoració dels resultats i el treball fet durant l’últim any. Es va presentar una petita demo del joc gamificat que s’està desenvolupant, pensat per motivar els alumnes de 3r i 4t ESO i demostrar-los que tenen capacitats per ser uns bons futurs estudiants de la Politècnica UdG. Comiat de Jaume Juher També es va viure un emotiu comiat del president Jaume Juher, i Judith Viader es va postular com a candidata a la presidència avalada pel president actual. Durant la segona part vam gaudir de la presència de Joan Canadell, president del Consell General de Cambres de Catalunya com a convidat especial, que va exposar la seva visió del futur amb una breu introducció al projecte Catalunya 2030/40 per posar sobre la taula diferent temes actuals i d’interès.

m m

NEn aquests vint-i-cinc anys, el Patronat ha reconegut el talent dels estudiants de la Politècnica UdG sumant 380.000 € en premis, i el 2020 no ha estat una excepció: tot i el context actual, ha seguit apostant pel talent, atorgant catorze Premis Patronat valorats en 600 euros cadascun, un Premi al millor pòster també de 600 euros, i una beca Josep Maria Ginés i Pous dotada amb 14.000 € per cursar estudis de postgrau a l’estranger.

El lliurament d’enguany es va adaptar a la situació, i va tenir lloc el passat juliol al Parc Científic de Girona, amb totes les mesures de seguretat, i un aforament de 28 persones entre autoritats i els principals protagonistes, els estudiants.

En ell Jurat d’aquesta especial 25a hi varen participar els enginyers industrials col•legiats de la Demarcació, Joaquim Reda i Josep Dellonder, acordant la concessió dels premis als treballs finals següents: uGrau en Enginyeria en tecnologies industrials i doble titulació Grau en Enginyeria en tecnologies industrials, més Grau en Administració i direcció d’empreses a Tomàs Colldecarrera. uMàster en Enginyeria industrial a Mario Alberto Andrades.

08/10 Plenari del

N

Informacions i serveis de la Demarcació de Girona per als seus col·legiats i associats

22/10 Premis Nit

de la Robòtica

NEl president de la Demarcació, Jaume Masgrau, va assistir a la reunió on es constituïa un nou grup de treball, la Taula de l’Enginyeria i la Construcció de l’Ajuntament de Girona. El seu objectiu serà la revisió i de normatives, i solucions a nous reptes tecnològics.

21/09 Pla local d’habitatge NEstructurats a partir de quatre eixos estratègics, són tallers on es recullen les propostes per a l’elaboració i aprovació del consistori del Pla Local d’Habitatge. El nostre vocal, Llorenç Albanell, hi participà en l’Eix 2.

30/09 Lean manufacturing NL’Escola Lean Manufacturing guiada per LeanSis

m m

Productividad de la mà del consultor Josep Maria Ramos, va oferir vuit sessions -les darreres telemàtiques-, d’aquest curs tan exitós en transmetre una visió clara del sistema, tècniques i eines per la seva implantació i desenvolupament a tota la fàbrica.

22/10 Blockchain NSegona conferència a càrrec de Peplluís de la Rosa, catedràtic de la UdG i i professor visitant de l’Escola Politècnica de Zuric, es va realitzar de forma telemàtica. Els agents intel•ligents, les monedes virtual, les tecnologies SmartContracts...

El dia 26 de novembre s’ha previst la darrera conferència sobre aquest tema, per títol “Fem una solució blockchain”, amb un marcat vessant pràctic pels participants.

27/02 Visita al Smart Rural Grid, a Vallfogona NA finals de febrer s’organitzava la que, sense saber-ho, seria l’última visita de l’any. Es va fer a les instal•lacions del projecte Smart Rural Grid, dirigit per l’empresa Estabanell Energia, subvencionat per la Comissió Europea i dut a terme a Vallfogona del Ripollès, que aspira a crear la tecnologia necessària per dotar les xarxes elèctriques rurals d’intel•ligència.

Es basa en desenvolupar una nova tecnologia per transmetre dades a través de la xarxa elèctrica (PLC), que permeti passar dels actuals centenars de kB/s a distàncies de 500 m, a una ràtio de transmissió de 600 kB/s a distàncies de 10 a 15 km, útils per zones rurals.

S’espera com a resultat un 50% de reducció de pèrdues en la distribució per causa del desequilibri de fases, i del gap entre energia produïda i energia consumida, i que l’energia que es produeixi es consumeixi en l’àmbit local, estalviï les pèrdues de transport i distribució.

Revista EnGiny 2020

{ EIGi 27

en servei

NLa sisena edició de la Nit de la Robòtica, organitzada pel Grup de Treball de Robòtica de la Comissió d’Indústria 4.0 -enguany celebrada virtualment-, ha premiat amb el “Premi a la trajectòria professional” al físic i enginyer informàtic Joan Batlle pel seu treball en robòtica submarina a l’Institut de Recerca en Visió per Computador i Robòtica (VICOROB) de la UdG. La Nit de la Robòtica és la trobada de referència d’aquest sector estratègic per a la indústria catalana, amb quasi un centenar d’empreses que es dediquen a aquesta activitat. La Comissió d’Indústria 4.0 està formada per membres dels col•legis d’Enginyers Industrials de Catalunya, del d’Enginyers Agrònoms de Catalunya, del d’Enginyers de Camins, Canals i Ports de Catalunya, del d’Enginyeria Informàtica de Catalunya i de l’Associació Catalana d’Enginyers de Telecomunicació.

20/01 Nova Taula de treball

Amb la voluntat de sumar en favor de la necessària descarbonització de la societat

nou grup

NEIX AL SI DE LA DEMARCACIÓ EL NOU “GRUP D’AUTOCONSUM FOTOVOLTAIC” El concepte d’autoconsum energètic es refereix a la capacitat d’una família o empresa per utilitzar l’energia que es produeixen sense dependre de fonts externes. La més habitual per a l’autoconsum és l’energia solar fotovoltaica. És neta, la seva font és gratuïta, i només es necessita superfície d’exposició al sol on instal•lar-hi les plaques i un instal•lador expert.

L

’autoconsum solar fotovoltaic és sens dubte una de les opcions per obtenir energia de manera econòmica i eficaç, que al final és la mateixa cosa. Consisteix en autoproduir l’electricitat que necessiten, siguin empreses, llars o comunitats energètiques, a través de la instal•lació de panells solars fotovoltaics i d’un convertidor/inversor. Amb aquests elements s’aconsegueix transformar l’energia provinent del sol en electricitat d’una manera senzilla, amb un important estalvi de despeses, i medi ambientalment sostenible.

Des de l’any 2017 fins a l’actualitat, el sector de l’autoconsum fotovoltaic a Catalunya ha crescut de manera molt significativa, especialment a partir de l’any 2019 a conseqüència de l’aprovació d’un marc normatiu més favorable per a aquesta tecnologia que el que hi havia anteriorment.

Fins a setembre de l’any 2020, a Catalunya hi ha comptabilitzades 6.377 instal•lacions d’autoconsum fotovoltaic en servei distribuïdes pel territori, amb una potència total que arriba als 68,6 MW.

28

Revista EnGiny 2020 { EIGi

mEn el món de l’autoconsum fotovoltaic, ara mateix hi ha bàsicament dues classificacions, depenent de si la desconnexió amb la xarxa elèctrica és total, o si es combina amb la generació pròpia. Les que són totalment autosuficients, no estan físicament connectades a cap xarxa de transport o distribució, i en elles les bateries són cabdals per a garantir el subministrament.

Es componen de panells solars, un regulador de càrrega, acumuladors o bateries, i inversors, permetent autonomia total i generació d’energia autosuficient.

Les combinades es divideixen en l’opció de l’autoconsum directe, on gastes el que necessites i l’excedent va directament a la xarxa (amb la possibilitat que si has quedat curt en puguis estirar d’aquesta), o la que et permet emmagatzemar el que has produït de més per a necessitats futures. Demanen una major inversió, però es calcula que els estalvis que aporten poden arribar fins al 80 per cent.

Una instal•lació d’autoconsum fotovoltaic pot veure’s com un producte financer en molts aspectes, capaç de generar rendiments anuals que van des del 10% a més del 50%. Es triga una mitjana de 4 a 10 anys a amortitzar la inversió i a partir d’aquest moment s’obté electricitat neta i gratuïta durant la resta dels 25 anys de vida útil de la instal•lació.

Un nou grup de treball a la Demarcació En aquest escenari a l’alça i la necessitat urgent de potenciar noves formes de sostenibilitat en tots els àmbits, el naixement d’un Grup d’Autoconsum Fotovoltaic al si de la demarcació de Girona del Col•legi d’Enginyers Industrials de Catalunya, és una molt bona notícia, que comentem amb un dels seus impulsors, en Llorenç Albanell.

Com i perquè el naixement d’aquest nou Grup? Va néixer de la voluntat de diferents enginyers industrials col•legiats per debatre, estar al dia i crear networking al voltant de l’energia solar fotovoltaica a les comarques gironines. Es va iniciar el setembre de 2019, i hem seguit treballant-hi durant aquest 2020.

Està format pels enginyers industrials que treballen en el sector solar fotovoltaic, en l’àmbit de redacció de projectes tècnics

nou grup “El Grup és obert a professionals del sector, independentment de si són enginyers industrials o no. Només cal que estiguin compromesos amb la promoció de les energies renovables a la província de Girona.

i de la seva l’execució. Actualment la coordinació del Grup la porten dos vocals de la Junta directiva Llorenç Albanell i Jesús Teixidor.

Quines motivacions us han dut a formar-lo? Estar al dia de la normativa, molt canviant els últims anys i que actualment és molt favorable pel foment de la fotovoltaica tant per empreses com particulars.

També una necessitat de posar en comú problemes que han sorgit a l’hora de tramitar llicències d’obra amb ajuntaments de la província de Girona, on s’ha vist que no hi ha un criteri comú entre els diferents ens locals, fet que dificulta, alenteix, encareix i atura l’activitat econòmica de les empreses que s’hi dediquen.

Què creieu que podeu aportar al col•lectiu, i viceversa? El Grup no deixa de ser un punt de trobada d’intercanvi d’experiències, necessitats i reclamacions. Amb el suport de la Demarcació de Girona, es pretén aconseguir facilitats a l’hora d’executar projectes en favor de la transició energètica. Creiem que som molt necessaris.

Heu endegat algunes accions? Com a punt de partida teníem prevista la celebració d’una jornada entre administracions locals (Diputació de Girona, Consells Comarcals i els principals ajuntaments de la

província), on es pretenien exposar les inquietuds i necessitats per part dels professionals, així com proposar millores en els procediments dels ens locals per a facilitar la tramitació administrativa d’instal•lacions solars fotovoltaiques. De moment ha quedat posposada, però esperem poder durla a terme ben aviat.

Com serà la mecànica de treball del grup, i qui en pot formar part?

El Grup és obert a professionals del sector, independentment de si són enginyers industrials o no. Només cal que estiguin compromesos amb la promoció de les energies renovables a la província de Girona. La voluntat és de sumar en favor de la necessària descarbonització de la societat.

El nombre de professionals dedicats al món de l’energia solar fotovoltaica cada vegada és més nombrós dins el col•lectiu d’enginyers industrials. Ho és en part perquè és un sector que està a l’alça, però també perquè està en continua evolució i requereix coneixement i habilitats transversals.

L’energia solar fotovoltaica és fàcil d’explicar i entendre, però els professionals que s’hi dediquen requereixen coneixements de química, física, de càlcul d’estructures, d’enginyeria elèctrica i de gestió tècnica i econòmica de projectes. Aquest Grup dins la nostra entitat, és un pas més en favor de tot plegat. mEIGi

m

En l’àmbit domèstic la tendència indica que cada cop es posen en marxa instal•lacions d’autoconsum fotovoltaic més petites, és a dir, que el pes de l’autoconsum domèstic és major. El 74,5% de les implementades a Catalunya tenen una potència igual o inferior a 5 kW, mentre que només el 6,5% correspon a grans instal•lacions per sobre de 25 kW. En canvi, en termes de potència instal•lada, el 59,8% són de més de 25 kW, majoritàriament associades al sector industrial o de serveis.

m

Quant al món industrial

seria desitjable que la implementació de l’energia fotovoltaica anés guanyant terreny, bé a través de l’aprofitament de les cobertes de les naus, bé o del terreny al seu entorn. Aquest és el cas del parc solar fotovoltaic per autoconsum de l’empresa LC Paper, que esmentem en una pàgina anterior, i que li facilitarà la producció d’electricitat a molt baix cost. En 4 o 5 anys es pot aconseguir el retorn econòmic de la inversió d’unes instal•lacions que, amb un correcte manteniment, seran operatives més enllà de 25 anys.

Revista EnGiny 2020

{ EIGi 29

EL MOTOR MÉS PETIT DEL MÓN TÉ NOMÉS 16 ÀTOMS

F nous enginys

a menys d’1 nanòmetre i és obra de l’equip d’Oliver Groening, dels Laboratoris Federals Suïssos per a Ciència i Tecnologia de Materials (EMPA) i l’École Polytechnique Fédérale de Lausanne (EPFL) comportant-se bàsicament com els seus germans a gran escala: convertint l’energia en un moviment dirigit.

Imatge: EMPA Un equip d’investigadors de l’EMPA i l’EPFL han desenvolupat i presentat aquest estiu un motor molecular que seria ara mateix el més petit de món, amb una mesura de menys d’un nanòmetre, és a dir, unes 100.000 vegades més petit que el gruix d’un cabell humà, i només 16 àtoms. Aquest tipus de motors són punt de partida per a futurs avenços en la nano robòtica, amb aplicacions tan útils com la medicina.

30

Revista EnGiny 2020 { EIGi

Fenomen quàntic La seva característica especial és que es mou exactament en el límit entre el moviment clàssic i l’efecte túnel, un fenomen quàntic en el qual una partícula viola les lleis de la física tradicional. En proves a temperatures inferiors als 17 ° K (-256 ° C), o amb un voltatge

menor a 30 mil•livolts, el rotor girava de forma constant en una sola direcció.

L’esdeveniment és contrari a la física tradicional que estableix que si l’energia que es subministra no és suficient, la part mòbil hauria eventualment d’aturar-se.

En tal punt, va explicar l’estudi, el seu comportament passava d’explicar-se a través de la física clàssica, a fer-ho amb la quàntica.mEIGi

m m

Una mol•lècula d’acetilè A base d’energia tèrmica o elèctrica, el nano motor presenta els mateixos components que els grans: un estator i un rotor, una molècula d’acetilè amb 6 àtoms de pal•ladi i 6 de gal•li. Pot ocupar sis posicions diferents i també disposa d’un trinquet.

No és la primera vegada que els científics desenvolupen motors tan petits. Ja en van fer un amb 78 àtoms i un altre amb 58, que funciona amb energia solar.

Aquest tipus d’enginys moleculars també existeixen en la natura, per exemple en

forma de miosines, proteïnes motores que exerceixen un paper important en els organismes vius, concretament en la contracció dels músculs i el transport d’altres molècules entre les cèl•lules.

El motor pot ser alimentat tant per energia tèrmica com elèctrica. La tèrmica provoca que el seu moviment rotatori direccional es transformi en rotacions en direccions aleatòries: a temperatura ambient, per exemple, el rotor gira cap endavant i cap enrere completament a l’atzar a diversos milions de revolucions per segon. En les condicions adequades, té un 99 per cent d’estabilitat direccional, cosa que el distingeix d’altres motors moleculars similars.

Els enginys moleculars també existeixen en la natura, per exemple en forma de miosines, proteïnes motores que exerceixen un paper important en els organismes vius, concretament en la contracció dels músculs i el transport d’altres molècules entre les cèl•lules.