reportatge covid-19 | j.llopis

Reportatge Covid 19 a les comarques centrals valencianes Malson per a després de Nadal

Alcoi ha sigut durant quasi un mes la ciutat espanyola amb una major incidència del coronavirus · Aquesta situació ha col·lapsat el sistema sanitari local sense que hi haja cap explicació oficial sobre les seues causes

Javier Llopis./

Si això fóra

un conte d'intriga, es podria titular “El misteri del Nadal de 2020”.

Per desgràcia, no estem parlant de ficció, sinó d'una greu crisi sanitària: Alcoi ha sigut durant quasi un mes la ciutat mitjana espanyola amb major incidència acumulada del coronavirus. Mancant explicacions oficials sobre les causes d'aquesta situació anòmala, totes les mirades s'han girat cap als passats festejos nadalencs, les celebracions dels quals es van veure seguides d'una acceleració brutal dels contagis i de les morts. Aquest desolador panorama, que ha provocat el col·lapse de l'Hospital Comarcal Verge dels Lliris, ha obert un duríssim debat polític en el qual es discuteix sobre la tardança en l'aplicació de mesures restrictives.

Fins al desembre passat, els números de la Covid a Alcoi

es movien dins dels paràmetres normals de la resta del país i en alguns moments, fins i tot per davall. Val la pena recordar que la incidència de la pandèmia a l'octubre era de 114 casos per 100.000 habitants i al setembre, de 50. La situació pateix un gir dràstic en l'últim mes de l'any 2020. Fins al dia 22 de desembre, la incidència es manté dins d'una certa normalitat, oscil·lant entre els 200 i els 300 casos i col·locant-nos en uns nivells molt semblants als de la resta del país, en el qual estaven a punt de manifestar-se els primers símptomes de la tercera onada. L'impacte de la crisi comença a disparar-se a partir del 27 de desembre, amb una taxa de 648 i va creixent de manera exponencial a partir de gener: el dia 3 de gener Alcoi es col·loca al cap del rànquing nacional i romandrà en aquest lloc fins al dia 26 d'aqueix mateix mes. Es comença amb una incidència de 1.048 casos per 100.000 habitants i en pocs dies es duplica aquesta xifra fins a aconseguir els 2.714. El 26 de gener Alcoi és desplaçat del cap del rànquing per la ciutat d'Eivissa i en els últims dies del mes es produeix una lleu millora, situantse la taxa d'incidència en 2.500, una xifra valorada positivament, però que encara multiplica per 10 els màxims fixats per l'OMS per a una situació d'alarma.

D'aquestes estadístiques es desprén una conclusió clara: l'impacte de la pandèmia es dispara a Alcoi a partir de les dates de les grans celebracions nadalenques, que es reparteixen entre el mes de desembre i els inicis de gener. La sospita que un nombre important de persones ha ignorat les restriccions preventives enmig d'una falta quasi total de mesures de control real cobra molta força, mentre des de les institucions oficials no es dubta a qualificar de “misteriosa i inexplicable” la situació sanitària d'Alcoi. La ciutat es converteix en plató improvisat de televisions nacionals, que retraten davant la resta del país un paisatge de carrers mig buits i de ciutadans espantats. Durant la visita del Reial Madrid al Collao, un periòdic madrileny no dubta a qualificar a Alcoi de

Infermeres i auxiliars sanitaries rebent la primera dosi de la vacuna./

“epicentre del coronavirus” i un altre rotatiu el defineix com “una ciutat arrasada”.

L'augment dels casos (la setmana passada hi havia un total de 1.485 malalts de Covid) té un impacte brutal sobre les infraestructures de la sanitat pública. L'Hospital Comarcal Verge dels Lliris arriba a tindre en els pitjors moments 227 ingressats per coronavirus, 15 d'ells en l'UCI. Les autoritats sanitàries es veuen obligades a habilitar espai per als llits en llocs tan singulars com la cafeteria de personal. Se suspenen bona part de les consultes d'especialistes i totes aquelles proves clíniques i intervencions quirúrgiques que no siguen vitals. El dispositiu d'atenció primària, en els diferents centres de salut, també es col·lapsa i obliga els seus professionals a redoblar els seus esforços i a realitzar per via telefònica les consultes.

El preocupant panorama sanitari d'Alcoi provoca una vi-

rulenta batalla política, que trenca l'ambient de relatiu consens que havia regnat a la ciutat durant les dues primeres onades de la pandèmia. Partits com el PP, Guanyar i Compromís dirigeixen dures crítiques a l'alcalde i contra la Generalitat per no aplicar restriccions abans que el problema s'agreujara. Toni Francés es converteix en el principal destinatari d'aquests atacs, en considerar que no ha pressionat a l'administració autonòmica perquè li done a la ciutat un tractament excepcional. També s'acusa el primer edil de no implicar-se en la lluita contra la pandèmia, escudantse en la falta de competències de l'Ajuntament. L'enfrontament arriba als seus punts més alts quan el 31 de gener salta a la llum que l'alcalde porta 11 dies vivint en una segona residència a Penàguila.

Enmig de la tempesta, un

alentiment de casos fa que les autoritats s'afanyen a anunciar que la corba dels contagis ha arribat al seu punt més alt i que ja comença a descendir. Al marge d'aquesta circumstància, queda sense explicar què és exactament el que ha passat a Alcoi al llarg del mes de desembre i de l'inici de gener. No hi ha cap versió oficial sobre un fet incontestable: aquest malson ha colpejat a la ciutat amb una duresa molt superior a la mitjana nacional i la crisi ha coincidit amb una època de l'any en la qual els alcoians mantenen una intensa activitat social plena de celebracions col·lectives estrictament locals.

c/Azorín, 7 T. 96 552 55 58 Alcoi

c/Cronista Jordán, 16 · Alcoi T/F. 96 533 11 67 M. 639 604 897

FOIA DE CASTALLA

Ibi multiplica per quatre la taxa autonòmica

Ibi s'ha convertit en el protagonista negatiu d'aquesta

tercera onada. A la fi del passat mes de gener, la Vila Joguetera aconseguia una taxa d'incidència acumulada de 4.300 casos per cada 100.000 habitants, que es considera la més alta entre les ciutats de mitjana grandària de la província i que multiplica per quatre els nivells autonòmics.

El cas Ibi s'ha convertit en

motiu de preocupació per a les autoritats locals, ja que l'increment de contagis ha sigut constant al llarg del passat mes de gener. En els últims catorze dies, la localitat va registrar 1.021 positius de coronavirus, la qual cosa dóna una mitjana d'un cas per cada 25 habitants. La situació de la pandèmia ha portat a l'alcalde del municipi, el popular Rafael Serralta, a demanar als veïns que es confinen en els seus domicilis. També ha sol·licitat a la Generalitat i al Govern central el tancament perimetral com en altres localitats alacantines, però no ha sigut autoritzat. “Necessitem ajuda. Necessitem que ens confinen. Passarem setmanes molt dures i morirà gent. L'única manera d'eixir d'això és quedar-nos a Reportatge Covid 19 a les comarques centrals valencianes

casa”, va comentar el primer edil iberut en unes declaracions realitzades a Radio Ibi. Una de les noves mesures que es van posar en marxa la setmana passada va ser la vigilància policial amb drons. Una iniciativa que, segons fonts municipals, “alleujarà en gran manera les conseqüències de la falta d'efectius locals”. La seua labor serà tractar d'evitar aglomeracions, botellons i el compliment de les restriccions en vigor.

Un altre dels municipis de la

Foia de Castalla que ha registrat un fort impacte de la tercera onada ha sigut Onil, on a la fi de gener la taxa d'incidència era de 4.116 casos. Pel que respecta a Castalla, se situava entorn dels 2.100 casos.

LA SAFOR

La Safor amb una incidència per davall de la mitjana de la

Comunitat Valenciana

La Safor ha patit al llarg

d'aquest mes de gener els efectes de la tercera onada del coronavirus, encara que en aquesta comarca la incidència acumulada de contagis ha sigut bastant menor a la patida per l'Alcoià, El Comtat i la Vall d'Albaida. La ciutat de Gandia ha acabat el mes amb una taxa de 889 casos per cent mil habitants i en dotze poblacions s'ha superat el nivell de mil. Com en la resta de les comarques centrals, en els últims dies s'ha detectat un lleu però significatiu descens del número d'infectats.

En el tram final del mes, la taxa comarcal a La Safor era de 1.018 casos per mil habitants i estava situada per davall de la mitjana de la resta de la Comunitat Valenciana. Només 12 poblacions de la comarca superaven aquest nivell i entre elles, les més afectades eren: Bellreguard, amb 2.500; Piles, amb 2.190; Ador, amb 1.668 i Miramar, amb 1.600. Cal subratllar que a principis del mes de gener, dues localitats -Oliva i Daimús- van patir un espectacular augment de contagis, situació que va fer que la Conselleria de Sanitat decidira el seu tancament perimetral. La mesura es va aplicar durant dues setmanes, però a penes sí que va aconseguir frenar el problema.

La pressió sobre la infraes-

tructura sanitària de la comarca ha sigut molt forta al llarg de les últimes setmanes. L'Hospital Francesc de Borja de Gandia s'ha vist obligat a habilitar zones per a UCI i plantes per a malalts de Covid. Cal subratllar que també s'ha decidit separar les urgències hospitalàries normals de les respiratòries. Els professionals del centre han denunciat en diferents declaracions als mitjans de comunicació que la situació de l'hospital era de saturació, donada la massiva arribada de malalts de coronavirus al llarg del mes de gener.

VALL D’ALBAIDA

La tercera onada de la pandèmia colpeja fort a la Vall d'Albaida

La tercera onada del coronavirus ha tingut un fort impacte sobre les diferents localitats de la Vall d'Albaida, que a mitjan mes de gener presentava un incidència comarcal de 1.017 casos per cada 100.000 habitants. L'augment dels casos ha provocat el tancament perimetral d'Ontinyent durant un parell de setmanes i ha obligat les autoritats sanitàries a efectuar importants canvis en matèria d'infraestructura assistencial: l'Hospital d'Ontinyent s'ha convertit en centre d'acolliment per a malalts no afectats per la *covid, mentre que els infectats pel virus han sigut desviats a l'hospital de referència comarcal a Xàtiva. Igual que ha passat a Alcoi, el nombre de contagis a la Vall d'Albaida va començar un espectacular augment després de les festes nadalenques, sent especialment dures les tres primeres setmanes de gener. Entorn del dia 25 d'aquest mes ha començat a registrar-se un lleuger descens general de malalts, encara que les xifres es mantenen encara en termes molt alarmants. La capital de la comarca, Ontinyent, va aconseguir a mitjan mes la taxa de 1.534 afectats per cada 100.000 habitants, circumstància que va fer que la Conselleria de Sanitat la incloguera en la llista de ciutats que van ser tancades perimetralment durant un període de 15 dies. Les últimes dades revelen una certa millora. Els balanços estadístics són molt més negatius en altres localitats de menor grandària. Boacairent ha arribat a aconseguir una taxa de 2.741 afectats; Albaida, de 2.387 i Aielo de Malferit, 1667. En nombrosos pobles de la zona es duplicaven els nivells mitjans registrats en la resta de la Comunitat Valenciana. La decisió de dedicar les instal·lacions de l'Hospital d'Ontinyent a malalts no afectats per la Covid ha obligat a buscar llocs alternatius per a situar llits. Així mateix, el desviament dels infectats pel virus ha generat una situació de saturació greu en el centre hospitalari xativí.

Imatge de la zona de cafeteria de personal de l’Hospital d’Alcoi./ Contrals perimetrals arreu de les comarques centrals valencianes./

Fotografia d’arxiu./

Al·legacions sobre la Plaça d’Al-Azraq L’Associació de Veïns i Veïnes de la Zona Nord presenta quatre al·legacions a l'Ajuntament d'Alcoi

BR | Alcoi./ Des de l’Associació de Veïns i Veïnes de la Zona Nord s’ha presentat a l’Ajuntament d’Alcoi un document amb al·legacions sobre el Pla de Reforma Interior de la Plaça d’Al-Azraq. Aquestes al·legacions es basen en quatre elements: Primer, en la dissonància que, segons l’associació, existeix entre el document del Pla de Reforma Interior (PRI), i els resultats del procés participatiu realitzat als anys 2010-2012. L’element fonamental és la segregació en 3 peces de l’actuació que es proposa al document, quan els resultats del procés participatiu han parlat sempre d’un espai de continuïtat amb usos diversos repartits per tota la peça. En segon lloc, afirmen que la ubicació de l’edifici dels antics jutjats, és un obstacle per a prolongar el passeig de vianants de l’Avinguda de la Hispanitat. A més, deixa sense ordenar tota la zona de la Caserna de la Guàrdia Civil, que segons opinen els afectats, “dificulta una planificació coherent de tot l’espai en deixar fora el que és un límit perimetral de l’actuació”. La tercera al·legació que donen és la seua opinió sobre que en la proposta dona excessiu protagonisme al cotxe privat, cosa que desaconsellen els Objectius de Desenvolupament Sostenible i les recomanacions de les Agendes Urbanes 2030. La proposta es basa en una sèrie de ‘superilles’, i es pensa que aquest model no encaixa, i que concentren els aparcaments en punts concrets, la major part, aparcaments subterranis. “les quatre ‘superilles’ que es proposen no pareix que puga generar cap dels beneficis que s’esperen d’una actuació com aquesta”, argumenten els veïns i veïnes. A més, des de l’associació, tampoc entenen que: “estan en marxa el nou Pla General Estructural de la ciutat d’Alcoi, es trie fer un PRI modificatiu del PGOU de 1989, que aquest nou Pla General Estructural haurà d’incorporar com planejament assumit, en lloc de definir el destí de la Plaça ja dintre del nou planejament general”. Repoblació d’arbres en diversos punts de la ciutat d’Alcoi Aquesta és una de les mesures que estan dins dels objectius marcats per l'Agenda 2030

BR | Alcoi./ La ciutat d’Alcoi vol lluitar contra el canvi climàtic, i per això està duent a terme diferents accions que estan marcades per l’Agenda 2030, de la qual la localitat forma part. Per aquest motiu, des del govern local s’estan realitzant diferents iniciatives sostenibles, com per exemple, apostar per energies netes, ja que s’han instal·lat plaques fotovoltaiques en alguns dels edificis municipals, o també, s’han promocionat els vehicles híbrids i elèctrics. Ara, des de la regidoria de Transició Ecològica s’ha fet una nova acció. S’ha repoblat amb arbres alguns punts de la ciutat. Segons explica el regidor d’aquesta àrea, Jordi Silvestre: “Alcoi és una ciutat privilegiada per la superfície verda que tenim al nostre voltant, no obstant això, les zones barrancades de riu que travessen la nostra ciutat, poden servir-nos de corredor verd que alleuja la part construïda. Amb aquestes repoblacions amb espècies autòctones, també estem contribuint a millorar i augmentar la massa forestal i diversitat vegetal per tal de proporcionar recursos i aliment a la fauna de la zona i així preservem i augmentem la biodiversitat

Una de les zones repoblades amb llavors autòctones de la zona./

animal”. L’objectiu principal d’aquesta repoblació vegetal és recuperar una zona degradada i crear una massa arbrada seminatural tocant al nucli urbà en el nou itinerari entre la Font del Quinzet i Cervantes. Concretament s’ha actuat baix del Centre Cervantes Jove, als voltants del Col·legi Santa Ana i en l’inici de la ruta cap a la Font del Quinzet. Les espècies que s’han utilitzat per a aquesta repoblació s’han escollit entre les disponibles al Viver de Planta Forestal de la Font Roja, i totes les plantes s’han obtingut de llavors de progenitors autòctons amb genètica de la zona. Les espècies que s’han plantat han sigut: Celtis australis, Junglans regia, Pistacea lentiscus, Prunus spinosa, Quercus faginea, Quercus ilex, Sorbus torminalis i Taxus baccata.

Demanen l’anàlisi d’aigües residuals Guanyar Alcoi demana que l’anàlisi d’aigües residuals ajude a marcar decisions respecte a la pandèmia

BR | Alcoi./ Des de Guanyar Alcoi “es neguen”a assumir la situació que s’està vivint a Alcoi respecte a la incidència de casos de Covid-19. Per aquest motiu reclamen que “Alcoi actue com una Smart City de veritat” i aplique el coneixement i les dades per a poder eixir d’aquesta situació, i que no es torne a repetir. Pablo González, regidor del partit explica que: “Fa anys que el govern de Toni Francés ens diu que som una Smart City, no sé a què esperem a actuar com a tal. Apliquem el coneixement que tenim gràcies a les anàlisis que porten fent-se de les aigües residuals, per exemple, per a plantejar estratègies de previsió com s’ha fet a altres llocs. I demanem a les autoritats necessàries si en la situació en la qual es troba Alcoi, i per la seua mida, no seria útil un cribratge massiu com els que estan fent a poblacions catalanes”. Des de Guanyar Alcoi pensen que aquestes accions, si s’usen complementant altres estratègies d’acció, “i es fan amb criteris científics poden resultar de gran ajuda, sobretot per a no repetir l’enorme incidència que es pateix a Alcoi”. González finalitza argumentant que: “el govern municipal es caracteritza per aplicar mesures quan ja és massa tard, amb la Covid-19 i amb tot. Li demanem que canvie, pel bé de la gent que vivim a Alcoi”.

L’ASJ presenta els pressupostos de 2021 Confirmen que les festes de Sant Jordi no es realitzaran fins que la situació sanitària no ho permeta

BR | Alcoi./ Durant el dijous 28 de gener, l’Associació de Sant Jordi va celebrar una assemblea de forma telemàtica en la qual es van presentar els comptes del 2020, i quin serà el pressupost d’aquest 2021. La situació per a la festa està molt marcada per l’evolució de la pandèmia, per aquest motiu encara no es pot avançar si enguany es podran celebrar les festes o no, encara, que com declaren des de l’entitat és “poc probable”. Així encara, segons informen des de l’Associació, els seus Estatuts indiquen que: “la Institució Festera està obligada a proposar un projecte de futur per a poder continuar la seua supervivència administrativa, que és obligatòria”. L’assemblea va començar recordant a les persones festeres i associades que han faltat per culpa de la Covid-19. Seguidament, es van aprovar el comptes de l’exercici de 2020, que va tindre unes despeses de 476.346 euros, i uns ingressos de 461.612 euros. D’altra banda, s’han aprovat també els pressupostos per a 2021, dotats de 833.243 euros. L’associació ha definit d’optimista aquest pressupost i ha explicat que el seu desig és mantenir la seua activitat. “És important que la institució ha d’estar viva per alenar la Festa, però, també perquè puga sobreviure econòmicament. L’ASJ compta amb una estructura important d’empleats, un museu de rellevància, i uns costos fixos que s’han d’assumir per les persones associades, però a més, mitjançant ajudes públiques que procedeixen de diferents administracions i que de perdre-les en un exercici, faria molt complicat recuperar-les en un futur”, ha apuntat el president de l’Associació, Juan José Olcina. Olcina a més, ha lamentat que: “ara sols podem pensar a superar la pandèmia, en estar al costat de les persones afectades i els seus familiars. És evident que les Festes no es convocaran mentre la situació sanitària no estiga totalment restablerta”, però, ha instat a festers, músics, associats, i a la indústria festera, a què no perden l’esperança.