10
EL GRAT 719 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - FEBRER 2021
reportatge
Reportatge Covid 19 a les comarques centrals valencianes
Malson per a després de Nadal Alcoi ha sigut durant quasi un mes la ciutat espanyola amb una major incidència del coronavirus · Aquesta situació ha col·lapsat el sistema sanitari local sense que hi haja cap explicació oficial sobre les seues causes Javier Llopis./
S
i això fóra un conte d'intriga, es podria titular “El misteri del Nadal de 2020”. Per desgràcia, no estem parlant de ficció, sinó d'una greu crisi sanitària: Alcoi ha sigut durant quasi un mes la ciutat mitjana espanyola amb major incidència acumulada del coronavirus. Mancant explicacions oficials sobre les causes d'aquesta situació anòmala, totes les mirades s'han girat cap als passats festejos nadalencs, les celebracions dels quals es van veure seguides d'una acceleració brutal dels contagis i de les morts. Aquest desolador panorama, que ha provocat el col·lapse de l'Hospital Comarcal Verge dels Lliris, ha obert un duríssim debat polític en el qual es discuteix sobre la tardança en l'aplicació de mesures restrictives. Fins al desembre passat, els números de la Covid a Alcoi es movien dins dels paràmetres normals de la resta del país i en alguns moments, fins i tot per davall. Val la pena recordar que la incidència de la pandèmia a l'octubre era de 114 casos per 100.000 habitants i al setembre, de 50. La situació pateix un gir dràstic en l'últim mes de l'any 2020. Fins al dia 22 de desembre, la incidència es manté dins d'una certa normalitat, oscil·lant entre els 200 i els 300 casos i col·locant-nos en uns nivells molt semblants als de la resta del país, en el qual estaven a punt de manifestar-se els primers símptomes de la tercera
onada. L'impacte de la crisi comença a disparar-se a partir del 27 de desembre, amb una taxa de 648 i va creixent de manera exponencial a partir de gener: el dia 3 de gener Alcoi es col·loca al cap del rànquing nacional i romandrà en aquest lloc fins al dia 26 d'aqueix mateix mes. Es comença amb una incidència de 1.048 casos per 100.000 habitants i en pocs dies es duplica aquesta xifra fins a aconseguir els 2.714. El 26 de gener Alcoi és desplaçat del cap del rànquing per la ciutat d'Eivissa i en els últims dies del mes es produeix una lleu millora, situantse la taxa d'incidència en 2.500, una xifra valorada positivament, però que encara multiplica per 10 els màxims fixats per l'OMS per a una situació d'alarma. D'aquestes estadístiques es desprén una conclusió clara: l'impacte de la pandèmia es dispara a Alcoi a partir de les dates de les grans celebracions nadalenques, que es reparteixen entre el mes de desembre i els inicis de gener. La sospita que un nombre important de persones ha ignorat les restriccions preventives enmig d'una falta quasi total de mesures de control real cobra molta força, mentre des de les institucions oficials no es dubta a qualificar de “misteriosa i inexplicable” la situació sanitària d'Alcoi. La ciutat es converteix en plató improvisat de televisions nacionals, que retraten davant la resta del país un paisatge de carrers mig buits i de ciutadans espantats. Durant la visita del Reial Madrid al Collao, un periòdic madrileny no dubta a qualificar a Alcoi de
Infermeres i auxiliars sanitaries rebent la primera dosi de la vacuna./
“epicentre del coronavirus” i un altre rotatiu el defineix com “una ciutat arrasada”. L'augment dels casos (la setmana passada hi havia un total de 1.485 malalts de Covid) té un impacte brutal sobre les infraestructures de la sanitat pública. L'Hospital Comarcal Verge dels Lliris arriba a tindre en els pitjors moments 227 ingressats per coronavirus, 15 d'ells en l'UCI. Les autoritats sanitàries es veuen obligades a habilitar
c/Azorín, 7 T. 96 552 55 58 Alcoi calferinstalaciones@gmail.com
espai per als llits en llocs tan singulars com la cafeteria de personal. Se suspenen bona part de les consultes d'especialistes i totes aquelles proves clíniques i intervencions quirúrgiques que no siguen vitals. El dispositiu d'atenció primària, en els diferents centres de salut, també es col·lapsa i obliga els seus professionals a redoblar els seus esforços i a realitzar per via telefònica les consultes. El preocupant panorama sa-
nitari d'Alcoi provoca una virulenta batalla política, que trenca l'ambient de relatiu consens que havia regnat a la ciutat durant les dues primeres onades de la pandèmia. Partits com el PP, Guanyar i Compromís dirigeixen dures crítiques a l'alcalde i contra la Generalitat per no aplicar restriccions abans que el problema s'agreujara. Toni Francés es converteix en el principal destinatari d'aquests atacs, en considerar que no ha pressionat a l'administració autonòmica perquè li done a la ciutat un tractament excepcional. També s'acusa el primer edil de no implicar-se en la lluita contra la pandèmia, escudantse en la falta de competències de l'Ajuntament. L'enfrontament arriba als seus punts més alts quan el 31 de gener salta a la llum que l'alcalde porta 11 dies vivint en una segona residència a Penàguila. Enmig de la tempesta, un alentiment de casos fa que les autoritats s'afanyen a anunciar que la corba dels contagis ha arribat al seu punt més alt i que ja comença a descendir. Al marge d'aquesta circumstància, queda sense explicar què és exactament el que ha passat a Alcoi al llarg del mes de desembre i de l'inici de gener. No hi ha cap versió oficial sobre un fet incontestable: aquest malson ha colpejat a la ciutat amb una duresa molt superior a la mitjana nacional i la crisi ha coincidit amb una època de l'any en la qual els alcoians mantenen una intensa activitat social plena de celebracions col·lectives estrictament locals.
c/Cronista Jordán, 16 · Alcoi T/F. 96 533 11 67 M. 639 604 897
