EL GRAT 719 by EL GRAT

Nº719 FEBRER 2021 ANY XXXIV

L’ALCOIÀ Industriart, la nova web d’art alcoià

ALCOIÀ-COMTAT Premis emprenedors de la Mancomunitat

LA SAFOR Gestió administrativa digital a Oliva

PAÍS VALENCIÀ Campanya Voluntariat pel Valencià en línia

Subscriu-te Fes cultura, fes país, subscriu-te a EL GRAT

La baixada de contagis a les comarques llança un feix de llum contra la Covid-19

Sembla que les restriccions que va prendre el govern valencià a mitjans de gener estan donant els seus fruits, però encara no és moment de relaxar-se

Cultura o Barbàrie! Torna el Barnasants al País Valencià

Raül Llopis Capitalitat cultural alcoiana en temps de pandèmia Fotografia Jordi Cantó Such./

Jordi Tormo

Descobrim la nova biografía d’Isabel-Clara Simó

Més Cultura Art i comèdia amb Maria Juan i Miquel Navarro

Art&Cultura nº14

Una nit històrica L’Alcoyano elimina al Reial Madrid en la Copa i dona un petit respir a les males notícies BR | Comarques Centrals./ Pareixia impossible però va ocórrer, el CD Alcoyano va aconseguir eliminar a dos equips de Primera Divisió en la Copa del Rei. Primer va ser l’Osca, i després el Reial Madrid, en el que va ser un encontre històric per a l’equip, regalant-nos una nit d’alegria. En la següent fase, encara que va ser un gran partit, no van tindre la mateixa sort amb l’Athletic Club de Bilbao.

Reportatge Javier Llopis

Històries de la deportació VIII

Reportatge Juan Bordera

Malson per a després de Nadal

Miguel Cervelló Bay, de Planes

El riu que encara no riu

BR | País Valencià./ El Barnasants ha preparat la seua 26 edició amb un total de 125 concerts per tots els territoris dels Països Catalans. Concretament, al País Valencià es duran a terme 25 d'aquestes actuacions programades. Una de les novetats d'enguany és que Alcoi torna a ser seu d'aquest festival de la música d'autor, i acollirà els concerts del grup alcoià VerdCel, i de Feliu Ventura. Com bé ha explicat el director del Barnasants, Pere Camps, s'han organitzat tots els concerts seguint les mesures sanitàries per tal d'evitar la propagació de la Covid-19, però, si no es poguera celebrar algun d'aquests esdeveniments, s'ajornaria a una nova data, com ha sigut el cas del concert d'inauguració d'aquest festival al País Valencià, que estava previst celebrarse el dia 5 de febrer a Bellreguard, de la mà de Paco Ibáñez, però que s'ha hagut d'ajornar fins al dia 1 de maig.

EL GRAT 719 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - FEBRER 2021

imatge i poesia

Personatges

Imatge i Poesia Antoni Miró & Josep Sou

A Víctor Jara 2014 La incredulitat al rostre, Victor Jara se’ns mostra al seu retrat. La pintura que li ha regalat Antoni Miró, responent el seu gir a una sobtada interrogació. De moment no respon, car la pregunta en qüestió és d’enorme complexitat: Es usted Víctor Jara? Després d’una estona, que sembla una eternitat sense mesura possible, la resposta és clara i evident: Sí, yo soy! I sense cap cosa més que afegir, etziben els soldats : Pues..., tendrá que venir con nosotros! Ni força, ni enrenou, ni paraules de més. Víctor Jara «acompanya» l’ordre dels soldats, resseguint l’estel paorós de l’infern que visitarà, potser, a no massa tardar, i fora de qualsevol esperança d’alleujament. L’assassinat! La crueltat! El silenci després. Un temps passat, però: Pongo en tus manos abiertas, Víctor Jara, Manifiesto, Canto libre, Vientos del pueblo, Te recuerdo Amanda..., enlairen la veu del poeta-cantant alimentant l’esperit no sols del poble xilè, també el de la joventut que ha resseguit la pregària social que ha significat el gest poderós, no gens sofisticat, de l’artista.

J. Sou

Antoni Miró: A VICTOR JARA 2014/ Santiago (Xile) (Acrílic-mixta s/llenç, 162x114)

CLÍNICA ALCOI: c/Góngora, 1 - Esc. IV - 1ºIzq. · T. 96 552 00 13 · M. 672 050 253 CLÍNICA ONTINYENT: Plaza de la Concepción, 24 bajo · T. 96 291 28 92

mirades grates

UNA MIRADA AL MÓN

Per ‘Arcaris’ Ester Jordà Solbes

Menas (Menors extrangers no acompanyats)

igoberto Albors Jover, tota la vida havia regentat una ferreteria. La seua dona li preparava el dinar i quan arribava a casa, desprès de vore el 'Telediario' i queixar-se de lo mal que ho feia el Govern, li donava temps a pegar-se una becaeta abans de tornar a la botiga. Perquè Rigoberto no volia que la seua dona treballara, pensava que això no estava bé, que millor la dona s'encarregara de la casa i els fills que ell portaria el sou a casa. Els anys van passar i amb la generalització de les compres per internet la ferreteria va començar a notar-ho, els diners que entraven en caixa anaven minvant. El seu fill menut, que ara vivia a Londres, ja es va oferir a modernitzar-li la ferreteria, però Rigoberto sempre li deia que 'la gent sempre va a necessitar claus'. Quan eixia al carrer a prendre la 'frescoreta' observava els canvis al barri mentres movia el cap com a mostra de reprovació. Al costat, la sabateria de sempre, era ara una fruïteria pakistaní, en front tenia una tenda multipreu xinesa i la de l'estanc li havia contat que un 'desvergonyit moro' li havia oferit alquilar la mitat del seu local. 'Ai senyor' pensava, 'forasters vindran que de casa ens trauran' i tornava a mirar pel carrer fent mala cara a un grup de xicons saharauis que tornaven contents de l'institut. Un dia la seua senyora i ell passejant passaren per en front del centre d'acollida de la ciutat i va vore de nou a este grup de xicons, i per suposat no va tardar en fer una llarga dissertació sobre la inconveniència d'acollir a eixa tropa de 'potencials delincuents i malfaeners'. La seua dona, per la seua banda, va saludar als xicons que amablement li tornaren el 'bon dia'. No hi havia res a fer amb Rigoberto, cada vegada veia més potencials 'enemics' amb altres comerciants forasters que anaven obrir els negociets com bonament podien. Fins i tot a les últimes eleccions va decidir votar al partit 'que anava a tornar Espanya als espanyols'. Per tant, no és extrany que quan es va jubilar i va posar a traspassar la ferreteria el curricul que la persona interessada havia de complir era ben extens. Així que després de 2 intents i altres 2 persones ateses amb 'caixes destemplades' per ser joves immigrants la ferreteria de Rigoberto va baixar la persiana per a sempre. El temps va passar i amb la pagueta d'autònom Rigoberto i la seua senyora anaven passant tant decentment com podien. Un dels seus fills va caure malalt i va tornar a casa, l'altre fill es va quedar en l'atur i també va haver de tornar i la pagueta de Rigoberto no donava per a més. Així que va a posar a rentar el local de la ferreteria. I els dies van passar, i les setmanes també... i ningú s'interessava. Va baixar el preu, el va tornar a baixar... i res. 'Mira al teu voltant Rigoberto' li va dir la immobiliaria, 'tots els locals comercials van quedant-se buits, ningú vol montar botigues'. Desesperat Rigoberto anava esgotant els estalvis que ell i la seua dona havien anant acumulant per a la 'vellea'. Un dia, no obstant, un jove marroquí li va oferir transformar la seua ferreteria en una carnisseria halal. Rigoberto es va negar escandalitzat però quan va arribar a casa i va veure el panorama que tenia va haver de replantejar-s'ho. L'immobiliaria va dir que el jove presentava avals suficients i que tenia fama de ser honrat i faener així que Rigoberto no va tindre més remei que tragar-se totes les crítiques a estos joves 'que havien passat en patera' i acceptar els seu diners. Amb els nous ingressos que li representava el lloguer, la família va poder permitir-se viure de manera més desofegada, inclús fer alguna escapadeta a Benidorm amb la seua dona. I va ser allí en Benidorm on va presenciar com uns turistes es burlaven d'un pobre venedor d'artesania africana que carregat de bosses i teles intentava sobreviure. 'Basta ya la broma' va rependre Rigoberto als turistes que al·legaven que eixa gent soles venia a viure 'de los pobres españoles decentes que pagan sus impuestos' al que Rigoberto va contestar 'vienen a buscar una oportunidad, como haríamos nosotros'.

tres desitjos

cançons Ovidi Montllor

Tres quarts del mateix, sospirs tancats en pots de cristall calent, mirades certeres en rogles de dolça mel, llibres amb mil fulls descriuen el meu desvel, nits sense fi somniant el nostre destí, dies amb hores de mil minuts quan no ets amb mi.

Imatge: Antoni Miró

Torne a sospirar, batecs de cor triomfants, et trobe en aquell somni quan encara sóc despert i torne a volar els teus cabells al meu vent, els meus llavis sota el teu estel, ens fonem en mil universos paral·lels, i no trobe més final per a aquesta pel·lícula que una veu en off que plora en to rialler. Sense talls publicitaris recórrec el teu cos sencer, un mar que juga i balla amb el temps, vaixells sense veles ni vents, llençols que envolten la teva pell, mussa de la meva vida fins a la meva mort, hort d'esclats, cançons de bressol, la teva veu.

Xafarderies El cel blau ens dona pau i el cel gris dóna matís a la vida quotidiana. I l'amor dóna calor i l'hivern porta fredor si no tens abric de llana. La collita dóna pa i l'amic et dóna la mà. La llei la dóna qui mana. El treball dóna honor i, de tant en tant, enyor d'aquells que no passen gana. El senyor dóna jornal mentre no facis cap mal. La cosa és ben clara i plana.

Sumari 2 3 4 5-16 8 9 10-11 13 14 15 16 17 19-33 21

El qui calla passa gana i el qui crida mor en vida. S'ha de tenir molta manya! La dona t'escalfa el llit, fa paella i fa bullit. Si la crides no badalla. El bacallà és molt gran, generós, no acaba mai, és com una filigrana. Hi ha qui el sent al paladar. Hi ha qui no el podrà tastar. Tot depèn de qui el talla. La vida, així, és un paler. Tot és bonic i sincer. Llàstima que no m'agrada.

EL GRAT 719 Febrer de 2021

imatge i poesia: personatges mirades pixant fora de lloc | à.agulló actualitat alcoià industri.art entrevista raül llopis reportatge covid-19 | j.llopis setmana cultural ies pare vitòria educació poble és savi opinions covid l’alcoyano a la copa del rei Suplement art&cultura entrevista maria juan

22-23 24-25 26-27 28 31 32-33 34-45 36-37 41 42-43 44-45 45 47 48

antoni miró de museu entrevista jordi tormo la veu dels llibres més llibres els nostres artistes: miquel navarro barnasants comarques centrals valencianes històries de la deportació | g.llin arxiu de xàtiva oliva gandia el riu que encara no riu anuncis classificats el racó jocós

(Encara que els noms són ficticis l'article està basat en varies histories reals) Publicitat: 96 554 80 01 · comercial@elgratis.net

Fundat el 1987 EDITA: - Digital […]Gràfic ISSN 1698-8922 Depòsit Legal A-658-1994

El consell assessor de direcció del Periòdic de l’Alcoià i les comarques centrals valencianes -El Grat- no és responsable del contingut dels articles d’opinió que és exclusivament dels autors.

Perquè cada dona és una deessa, religió fanàtica cada cop que ella em besa, perquè.... Déu meu que sòl estic i com m'omple el teu desig!!! Sóc mereixedor de la teva mirada? si ho sóc, li pregaré a la meva fada que vull cadascun dels tres desitjos que ella em regala: un per estimar-te, ara i sempre, un per fer-te tremolar les cames amb el meu afecte, i l'últim per desitjar que el primer i el segon duren per sempre.

Mishima

El Gran Germà Quan Orwel va escriure el seu '1984', va albirar un món com el que avui existeix, en el qual un satèl·lit pot saber els teus moviments i hi ha càmeres de vigilància per tot arreu. Amb la coartada de la seguretat són posades en dubte la llibertat i la intimitat. Ja ningú està a resguard d'un control rigorós que es reforça amb l'encreuament de dades en dotzenes de xarxes de tota mena. El nou capitalisme ens té fitxats amb caràcter general. El que no esperava Orwell és que els avanços tecnològics serviren també perquè, no sols controlaren a la gent, sinó que tots ens controlem a tots. És veritat que molta gent s'exposa en les xarxes socials, retransmetent la seva vida i els seus moviments. El més terrible és que ja sabem que tant les paraules com les imatges poden mentir, n'hi ha prou que les traguem de context. Ara tothom sap perfectament el carrer i el número en què et trobes. El Gran Germà d'Orwell és molt més monstruós del que ell va imaginar.

El Grat cada mes al quiosc, llibreria o comerç · Segueix-nos dia a dia a www.lesmuntanyes.com · Twiter: @elgratis i @les_muntanyes · www.issuu.com/elgratis

Membre de la ‘Associació Espanyola d'Editorials de Publicacions Periòdiques’

Difusió controlada

EL GRAT 719 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - FEBRER 2021

A l’empar de la llei del 22/1987 de l'11 de novembre, depropietat intel·lectual ( B.O.E. nº 275) queda PROHIBIDA LA REPRODUCCIÓ TOTAL O PARCIAL D'AQUESTA PUBLICACIÓ; tant dels originals de publicitat executats en el nostre departament gràfic, els seus anuncis classificats qualsevol altra informació, gràfica o escrita que siga propietat de ‘El GRAT’.

Amb la col·laboració de la Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i Esport Generalitat Valenciana. Periòdic EL GRAT · Redacció i Oficines: Plaça d’Espanya, 14 - 4ªplanta - 03801 Alcoi (Alacant) · Tel.: 96 554 80 01 · info@elgratis.net • www.lesmuntanyes.com Edició: Dígital[...]Gràfic / Periòdic de l’Alcoià i les comarques centrals valencianes. Direcció: Santiago Sempere González./ Redacció: Belén Rivas./ Esther Jordà./ Col·laboracions especials: Antoni Miró./ Josep Sou./ Javier Llopis./ Àlex Agulló./ Amàlia Garrigós./ Nèstor Novell./ Sergi Rodríguez./ Pau Sellés./ Moisés Vizcaino./ Diana Sanus./ Ferran Albors./ La veu dels llibres./ Assessorament lingüístic: Paco X. Agulló./ Jordi Botella./ Fotografía: X·press./ Impressió: Localprint./ Publicitat: info@elgrat.com 626 449 311/ Maquetació i Disseny: Joan Pérez i Sempere./

Pixant fora de lloc XXV

per Àlex Agulló i Guerra

opinió

EL GRAT 719 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - FEBRER 2021

om ja fa temps que no em clave amb la tecnologia pu(n)ta i aprofitant l'avinentesa del PIXANT 25, jo a la meua. Ja sé que és una guerra perduda. Per una banda la gent i els arguments a favor són potents, seriosos, irrefutables; i per l'altra, ella, la tecnologia, ha colonitzat qualsevol àmbit de la meua vida i jo no arribe a fer-li ni pessigolles al dit corrinxeu (el ditet més petitó). Sembla que habitem en galàxies diferents. Per contextualitzar-ho d'alguna manera més comprensible podria afirmar, i de segur que em quede curt, que mentre jo estic repetint curs ubicat al segon any d'una escoleta infantil: és a dir caminant amb poca seguretat, amb els bolquers posats les 24 hores, caiguent-me les coses d’unes mans poc destres... ella, la tecnologia pu(n)ta, més exactament seria la TT (Tecnologia Tòxica) ha acabat dues carreres universitàries, quatre postgraus i tres màsters i ja ha abonat més de 30.000 € per matricular-se a altres tres màsters de prestigi. Així que ja he trencat palletes definitivament. He bandejat la meua darrera demanda a la tecnologia, i no era res de l'altre món. Simplement, durant anys, he cercat infructuosament aquell programeta que fóra capaç de fer-me una ensalada. Que jo li donara l'ordre corresponent i en tornar a casa em trobara enllestit un plat amb lletuga, tomaca, cogombre i poca cosa més. Jo ja la completaria. La resposta sempre ha estat negativa. No fa massa, a la negativa m’han afegit que una aplicació adequada (APP), sincronitzada amb el frigorífic, sí que podria facilitar informació exacta sobre la disponibilitat o no disponibilitat dels ingredients necessaris per a fer-me jo l'amanida. Fins i tot programant adequadament el mòbil, sense necessitat de preguntar-li res, de segur que ja pot anticipar-se i dir-m'he si hi ha alguna mancança d’ingredients. O fer-me directament la comanda a algun gran establiment. Tan sols faria falta algun detallet sense importància: portar el mòbil amb l'aplicació descarregada i activada, tenir el frigorífic absolutament organitzat, és a dir cada cosa ubicada al seu lloc; o cada ingredient guardat amb la seua imatge corresponent. Si no fos així, podria dir-me que necessite tomaques si les tinc desplaçades al lloc dels cogombres. O… o… Per altra banda, aquestes prestacions difícilment seran factibles si no fas servir un frigorífic de dimensions considerables, a més de preparat tecnològicament per a dur a terme aquesta tasca. Total una despesa d'un grapat d'euros que tampoc té fàcil cabuda a qualsevol

cuineta de les normals. Amb un jornalet dels habituals, oblida't del tema. I tampoc no era aquesta la meua demanda. Però millor si la deixem córrer o ens arrisquem a encetar una dinàmica irreversible de frustracions. Res comparat a la sensació de desassossec que vaig sentir l'altre dia quan, a meitat d'una passejada entre camins rurals, me n'adonava que no portava el mòbil a la motxilla. A hores d’ara, he rebutjat radicalment i absolutament el tema de demanar el programeta que em fera l'amanida per a preservar la meua (poca) salut mental que em resta. M'explique: Si de bon matí apareguera l'aplicació (APP o...) i jo poguera demanar-li que m'amanira l'ensalada, a mitjan matí, ja estaria al nostre abast el programa millorat incorporant la possibilitat d'afegir-li l'oli i el vinagre a discreció. A les dotze del migdia, la nova versió ja inclouria la possibilitat de fer servir lletuga romana, o fulla de roure, o olives d'una o d'altra classe. A l'hora de berenar, estaria disponible, la versió afegint la possibilitat de triar encisams típiques de tot el món. I així sense parar. Possiblement abans d'anar-me'n a dormir ja hauria aparegut el programa que connectat a una impressora 3D, t'imprimira una pastilleta amb tots els nutrients de l'amanida i, de manera coincident, ja estarien rosegantme la boina anunciant el proper programa que m' aportaria encara una major qualitat de vida: Una APP que amb tecnologia sense cables m'anirà incorporant, directament a la sang, els nutrients. Però tampoc cregueu que la “pel.li” acabaria ací. La T pu(n)ta no té límits, i puntualitzant més: la TT (la tecnologia tòxica) no té cap ètica, ni cap fre. Així que no estic disposat a continuar fentme el pulmó agre i he decidit que no compten amb mi. No tinc massa alternatives, però en lloc d'alimentar-me del mòbil, preferisc utilitzar el meu temps i enllestir-me l'amanida que invertir hores i diners intentant seguir-li l'enfollida i enfollidora marxa a eixa TT. La gran aliada de la humanitat que facilita una vida digna del segle XXI “civilitzada i còmoda” a... algunes persones. A la gran majoria ens anirà substituint, entre altres àmbits, en el nostre lloc de treball; i no precisament per repartir-nos la feina i els guanys entre totes i tots i així poder gaudir d’una vida menys atrotinada i més saludable. Si no ens empoderem i redrecem la TT, el més probable pot ser/serà que els robots ocupen el nostre lloc a la feina i escafinyen els nostres ingressos mentre augmenten i augmenten la nòmina d’una minoria. PD. Com tantes altres coses, també ignorava que el terme TT (tecnologia tò-

xica) ja existia. Entre a un cercador famós i m’apareix el tema. Sense cap dubte informació més seriosa i assenyada que les meues quimeres. Així que disculpa si has tingut la gosadia d’arribar a llegir fins ací. Peró ja posat jo continue a la meua, és a dir sense cap fonament científic. A primeries pensava que caldria reivindicar l’obligatorietat d’incloure a la caixa dels mòbils, com als paquets de tabac, informació gràfica i textual; ubicada també a un lloc ben visible. Ara crec que seria insuficient. Caldria, com en els medicaments, afegir un prospecte detallat amb propostes d’ús, contraindicacions, efectes secundaris, recomanacions per un ús excessiu del mòbil... Però com ocorre amb els prospectes dels medicaments, que poca gent acaba llegint-los si, de debò, vol prendre’s el contingut, trobe que serà més pràctic simplificar el missatge amb alguna proposta que, de cap manera, pretén substituir la consulta professional: Per calibrar el nivell d’ADICCIÖ patològica al mòbil tres indicadors (a)científics. D’anar per casa: 1. El nivell d’adicció és inversament proporcional al temps que tardes en ferli una ullada el Whashap quan t’assabentes que li ha entrat res. 2. Comprovar quina és la distància que hi ha entre tu i el teu mòbil a l’hora de dormir també pot ser un indicador a calibrar: Quan més propet, més urgent serà la necessitat de concretar una consulta. 3. I la darrera. Observa quantes hores al dia aconsegueixes passar ben allunyada del mòbil o similars sense posar-te tota en punxes. Per cert, totes tres són propostes que no necessiten de cap APP per anar entrenant-les i comprovar l’evolució. I si vols informació complementària pots capbussar-te en els 47.800.000 resultats que apareixen al cercador d’internet a l'escriure “tecnologia tòxica”. Podràs llegir sobre el macro problema generat a conseqüència dels residus tecnològics. Trobaràs informació sobre la poca o molta influència de les radiacions electromagnètiques en la nostra salut. També sobre la consolidació i creixement de la fractura social entre persones/famílies/països per la facilitat o dificultat d’accés a internet i als mitjans tecnològics. I, de segur, que també trobaràs informació puntual sobre la gran maledicció dels països del Sud, rics en matèries imprescindibles per a fer funcionar la “nostra” tecnologia. De moment i sabedor de la meua incompetència i de la poca traça, el mòbil encara no m'insulta “per no tindre conducta” com em deia un alumne al Tomàs Llàcer, ni tampoc per anar tocant-li els nassos en pla furgaestores a la gran deessa: LA TECNOLOGIA TÒXICA. Tot arribarà. Simplement és cosa de temps.

Diseño · Calzado · Ropa · Mallas Correajes y Trabajos para Fiestas Bordados · Complementos de Piel

Trump també passa per Alcoi per Cristian Santiago Podem Alcoi

es escenes que estem veient als EUA, van de la mà del missatge d'odi de Donald Trump, del blanquejament de l'extrema dreta dut a terme pels grans mitjans de comunicació i la covardia dels que no la combaten. Unes dinàmiques que s'adapten aquí, construint un relat que legitime l'increment d'un clima de crispació, confrontació i coacció per salvar la pàtria davant dels "totalitaristes" d'este govern. I ja sabem que davant dels totalitarismes tot està permès. Ens cal recordar que vivim en un país on Abascal ha fet una crida contra "el Gobierno traidor, ilegítimo y enemigo". A la qual se sumen altaveus mediàtics bombardejant-nos amb missatges de govern "il·legítim", "criminal" o "dictadura parlamentària". Les fake news com a instrument polític de la ultradreta i membres de les forces armades demanant un cop d'estat, afusellar a 26 milions de persones i cantant himnes nazis per diferents racons del país. Per això, des de Podem Alcoi, i des del minut u d'aquesta legislatura, hem vingut manifestant que Vox no és un vehicle democràtic vàlid en la institució. I que les seues dinàmiques de la mentida i l'increment de la crispació en són ben perilloses per a la democràcia. Així ho venim defensant, ple rere ple, amb fermesa i coherència i, lamentablement, a voltes, amb alguns partits posant-se de perfil. Nosaltres no tenim cap dubte, que amb l'extrema dreta no es negocia. Tampoc se li dóna palmadetes en l'esquena ni petons. Se la combat amb democràcia i antifeixisme. No oblidem, que la democràcia mai està assegurada. Aquí tampoc. Perquè des de sempre, l'extrema dreta només ha acceptat les regles del joc democràtic quan li han sigut favorables. I l'assalt al Capitoli de Whashington és un seriós avís a navegants. Tinguem clar, per tant, que la democràcia és fràgil, que es defensa i que també passa per Alcoi. Perquè en política, a l'igual que en l'esport, no tot val.

Personalización y Reparación en General

c/Terrassa, 8 T. 642 901 130 Alcoi

actualitat a l’alcoià

EL GRAT 719 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - FEBRER 2021

Prou solidaritat, siguem egoistes! per Joan Pérez i Sempre./

a uns dies, veia per les xarxes un vídeo de l’alcalde d’Alcoi com també han fet tants altres governants, cridant a la responsabilitat i solidaritat als veïns i veïnes de la ciutat, la mateixa responsabilitat i solidaritat que ha estat demanant els últims mesos en cada aparició que realitzava després de cada augment en la incidència de positius de Covid al nostre poble. Una solidaritat i una responsabilitat que molts han deixat de banda des de l’inici del nou curs, a la tornada de les vacances quan no passava res per esmorzar amb els companys de feina, els pares, mares, amics, veïnes o amb qui fos en les taules i les terrasses dels bars, eixe lloc màgic on la pandèmia no podia entrar, un lloc sagrat on, al mateix instant que seies a taula podies llevar-te la mascareta sense que res importara, un lloc somiat on tots i totes rebien una immunitat que cap vacuna que puguen inventar, et donaria. Una solidaritat i una responsabilitat que s’ha guardat a la butxaca, el mateix lloc on guardem la mascareta quan dinem a casa dels pares o de la iaia i és que clar, amb la família o els amics no passa res, ningú que coneguem ens pot encomanar el virus, això tan sols passa al supermercat o a la feina, ningú de confiança ens faria això... Una solidaritat i una responsabilitat què podem deixar de banda quan l'ocasió ho mereix, i és que no podem deixar de celebrar el Mig Any, què seria de nosaltres!? Som alcoians i alcoianes, no podem fugir de les tradicions, va al nostre ADN, i com que no podem fugir-ne d’aquestes, quedem per dinar i sopar en eixos llocs màgics on no passa res, les terrasses dels bars, les filaes, les cases de la família; tampoc passa res, per què tan sols és un dia, i tan sols és un dia la Nit de Nadal, tan sols un el dia de Nadal, el de Cap d'Any o el meravellós 1 de gener, on tot comença a canviar, perquè s’acaba l’any i màgicament tot comença a millorar... Una solidaritat i una responsabilitat de la qual tan sols parlem a les xarxes, als grups de whatsapp o al carrer en converses lleus i lleugeres amb coneguts i conegudes, esclatant en indignació per què “la gent” no es pren seriosament aquesta situació que s’allarga massa i que empitjora cada dia; i és que “la gent” és la culpable de tot, “la gent” omple els centres comercials, “la gent” porta la mascareta sota el nas, “la gent” s’acumula als parcs, “la gent” puja a veure la neu en compte de quedar-se a casa, “la gent” queda amb “la gent” per queixarse de què “la gent” no és solidària ni responsable, “la gent”... Deixem de costat per un moment la solidaritat i la responsabilitat que tant ens han demanat, no han servit per a res... Aquesta pandèmia va per a llarg per molta vacuna i mesures que es prenguen, així que comencem a ser egoistes, és la millor manera de ser solidaris i responsables, no com “la gent”...

Record a les víctimes de l’Holocaust aL’institut l’IES Andreu Sempere d’Alcoi està dins de la ‘Xarxa de Memòria i Prevenció del Feixisme Mai Més’ BR Alcoi./ L’IES Andreu Sempere d’Alcoi ha commemorat l’Holocaust durant la setmana passada amb una programació d’activitats en la qual l’alumnat a aprés el que va suposar aquest genocidi i ha retut homenatge a les víctimes d’aquesta tragèdia, entre les quals es troben 22 alcoians. Aquest institut està dins de la ‘Xarxa de Memòria i Prevenció del Feixisme Mai Més’ i també és Escola Associada de la UNESCO, per aquest motiu, a pesar de la pandèmia, no han volgut deixar de costat el Dia Internacional de la Memòria de l’Holocaust que es va celebrar el dia 27 de gener.

Isabel-Clara Simó serà protagonista de la 25a edició del Correllengua BR | Alcoi./ Enguany se celebra la 25a edició del Correllengua, i s'ha aprofitat l'ocasió per a fer homenatge a l'escriptora alcoiana, IsabelClara Simó, que va faltar ja fa un any. Aquest esdeveniment, organitzat per la Coordinadora d'Associacions per la Llengua Catalana, sempre està dedicat a un personatge rellevant de la llengua i la cultura catalana, i enguany s'ha volgut recordar a Simó, una de les escriptores més importants de la literatura catalana i gran defensora de la nostra llengua. El Correllengua es realitzarà arreu del territori amb diverses activitats festives, pedagògiques i reivindicatives. Des de la Coordinadora informen que en les pròximes s'anirà donant més informació sobre aquest acte.

Dispositiu preparat al Poliesportiu Francisco Laporta d’Alcoi./

Les PCR a escolars s’han realitzat a l’aparcament del Poliesportiu Francisco Laporta

Aquesta decisió, s'ha pres de forma extraordinària davant la saturació del Punt d'Atenció Continuada, i així agilitzar les proves de l'alumnat BR | Alcoi./ Durant el matí del 26 de gener s’estan realitzant les PCR dels escolars de les aules confinades de tota l’àrea de salut d’Alcoi a l’aparcament del Poliesportiu Francisco Laporta, concretament en dos punts, un en l’aparcament que està davant del cementeri, i l’altre a ‘l’aparcament del monòlit’. Aquesta mesura que ha decidit l’Àrea de Salut d’Alcoi, s’ha degut a la saturació del Punt d’Atenció

Continuada, i amb aquest canvi es pretén agilitzar les proves de l’alumnat i conéixer la situació real en el menor temps possible. L’alumnat pertany a un total de 15 aules de diferents localitats de la dita Àrea de Salut, i s’han citat cadascuna a una hora. El Centre de Salut Pública d'Alcoi i la Direcció d'Infermeria d'Atenció Primària va organitzar el passat dimarts una presa de mostres de PCRs a l’apar-

cament del Poliesportiu Francisco Laporta als contactes estrets de 15 centres educatius de diferents municipis. Ja es coneixen els resultats, havent-hi 14 casos positius d’origen social/familiar. Es van realitzar 300 proves, per tant el 95,3% ha resultat negatiu demostrant que les aules són un espai segur. L’alumnat que ha resultat positiu i la seua aula continuarà confinament fins la pròxima setmana.

EL GRAT 719 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - FEBRER 2021

actualitat a l’alcoià

Les restriccions donen els seus fruits i la incidència baixa a Alcoi i voltants

Alcoi ha baixat considerablement la incidència acumulada en els últims quatre dies BR | Alcoi./ Durant el matí del diumenge 24 de gener, el president de la Generalitat, Ximo Puig, va anunciar noves mesures que entrarien en vigor a partir del dilluns 25 de gener. Aquesta decisió s’ha pres, ja que la situació al País Valencià era greu, i els hospitals vivien situacions de saturació arribant a una situació límit com a l’Hospital Verge dels Lliris d’Alcoi, en el qual s’han hagut d’instal·lar llits a la cafeteria per a poder atendre a tots els malalts. A partir del dia 25 de gener, es van limitar les reunions en espai públic a un màxim de dos persones que no siguen del mateix nucli de convivència, sols es pot superar aquest número si formen part del mateix nucli. A més, en l’espai privat sols es poden reunir els convivents en aquest espai.

Hi haurà excepcions per a reunions laborals o institucionals, activitats en l’àmbit educatiu, o per a cuidar a persones vulnerables, com majors, menors, o dependents. El president també va decretar que durant els caps de setmana i festius, les ciutats amb més de 50.000 habitants estaran tancades perimetralment. Aquestes restriccions afecten a València, Alacant, Elx, Castelló, Torrevella, Torrent, Oriola, Gandia, Paterna, Benidorm, Sagunt, Alcoi, Sant Vicent del Raspeig, EldaPetrer i Vila-Reial. Aquest tancament començarà a les 15h del divendres fins a les 6h del dilluns següent. Les mesures estaran vigents fins al 15 de febrer. La incidència baixa a les localitats del departament d’Alcoi Pareix que aquestes restriccions estan comen-

Controls policials als punts d’eixida i entrada de la ciutat./

çant a donar resultats, encara que no podem relaxar-se, i la incidència en les localitats del Departament de Salut d’Alcoi està baixant. Tot així, el nombre de contagis continua sent elevat. Pel que fa a Alcoi, des de l’última actualització del divendres 29 de gener, la incidència acumulada per cada 100.000 habitants ha baixat dels 2.517 als 2.101. Traduït

en persones que actualment són positives significa que hem passat a tindre 1.485 persones patint la malaltia, a 1.240. Com ja hem dit les xifres encara són preocupants, però indiquen una lleu millora de la situació. Ibi i Onil possiblement eren les localitats que més preocupaven, ja que les seues incidències havien augmentat considerablement. Ibi, de 4.346

contagis per cada 100.000 habitants, ara estan en una incidència de 3.529 positius, és a dir de 1.021 positius, ha baixat a 829. Respecte a Onil, en el divendres passat estava en una situació en la qual arribava als 3.836 contagis per cada 100.000 habitants, és a dir, 288 positius, i amb les últimes dades oferides per la conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública, trobem que ara la localitat té una incidència de 3.330 positius, és a dir, que hi ha 250 contagis en el municipi. La resta de localitats també ha baixat la seua incidència per cada 100.000 habitants: Castalla, 1.708, Cocentaina, 1.963, i Muro d’Alcoi, se situa amb una incidència de 2.262 positius per cada 100.000 habitants. Unes dades esperançadores però encara molt lluny de la tranquil·litat.

La Mitja Marató d'Alcoi fa una donació de 4.000 euros a Creu Roja BR | Alcoi./ Enguany es va celebrar l'edició 9,5, que es va haver d'adaptar al coronavirus realitzant-se de forma virtual, però sense perdre l'esperit solidari Des de l'organització de la 9,5 edició de la Mitja Marató d'Alcoi, s'ha fet entrega a Creu Roja Alcoi d'una donació de 4.000 euros, que s'han obtingut de les inscripcions d'aquesta cursa que es va realitzar de forma virtual, amb recorreguts lliures, per tal d'adaptar-se a la Covid-19. Encara que ha sigut un any diferent, aquesta competició no ha perdut el seu esperit solidari, que ara és més necessari que mai.

actualitat a l’alcoià

EL GRAT 719 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - FEBRER 2021

Apartirde l’1 de febrerles biblioteques obriran per a préstecs i devolucions

S'haurà de demanar cita, que ja es poden demanar a partir del 27 de gener BR | Alcoi./ Les Biblioteques municipals d’Alcoi tornen a obrir al públic, però sols per a realitzar préstecs i devolucions. Per tal de realitzar aquestes gestions s’haurà de demanar cita. Es començaran a atendre les peticions a partir del dimecres 27 de gener per telèfons i per correu electrònic, i a partir del dilluns 1 de febrer en els telèfons de cada sucursal. L’horari serà intensiu, des de les 9h fins a les 18h, a excepció de la biblioteca de la Zona Nord que estarà oberta des de les 9 fins a les 14h, com la resta del Centre Social. Només podrà anar una persona per cita, a excepció dels menors acompanyats o d’altres persones que necessiten acompanyament. El material passarà per un període de quarantena mínim de 72 hores. En aquests espais no

es podran realitzar altres usos com per exemple les sales d’estudi, fer consultes per internet o llegir la premsa. A poc a poc s’espera poder recuperar els serveis presencials. Respecte a l’Arxiu Municipal es continua amb l’atenció demanant cita, siga per correu, telèfon o per l’aplicació, i sempre amb raons d’urgència i preferentment per via telemàtica. “Volem oferir a la ciutadania la possibilitat de poder consultar els llibres de la nostra biblioteca amb la màxima garantia de seguretat, per això les instal·lacions estaran tancades i només accediran les persones amb cita prèvia per a obtenir el préstec o les devolucions. Esperem que la situació millore prompte i puga’m oferir més serveis”, ha explicat el regidor de Cultura Raül Llopis.

Dos‘Llibres de Cort de Justícia’són restaurats per l’Arxiu Municipal d’Alcoi

Aquests documents són del segle XIV i estaven en mal estat de conservació per culpa de danys originats per microorganismes BR | Alcoi./ L’Arxiu Municipal d’Alcoi ja compta amb dos nous documents restaurats. Aquests són del segle XIV, un d’ells és el llibre de la Cort de les justícies Ferrer de Segarra, Pere de Sagra i Barceló Renau (1307-1310), i l’altre és un llibre de la Cort de justícia Berenguer Berenguer (1332). El taller de restauració Sánchez&Príebe, de València, ha sigut l’encarregat de realitzar aquest laboriós treball. Segons han informat els restauradors, aquests documents estaven en mal estat de conservació, la qual cosa impedia la seua consulta. Aquests danys eren provocats per microorganismes i per l’acció d’insectes, amb deterioració als marges i pèrdues del suport d’escriptura.

Augmenta la partida per al desamiantat en el pressupost

Per al 2021, està previst invertir 18.000 euros per a fer aquestes actuacions en edificis municipals, conéixer la situació d'ells, i fer una campanya de conscienciació i tractament de l'amiant

Punt de conexió wifi a la Plaça Espanya d’Alcoi./

La xarxa de wifi gratuït té 11 punts nous a Alcoi

Garanteixen un accés lliure, gratuït i d'alta qualitat BR | Alcoi./ Alcoi té onze nous punts de connexió wifi gratuït, que s’ha col·locat en diferents espais públics de la localitat. Aquesta xarxa gratuïta té de nom Wifi4EU i podem trobar-la en l’accés exterior de la plaça de Dins, a la plaça d’Espanya, a l’Oficina de Turisme, al Poliesportiu de Caramanxel, al Poliesportiu Francisco Laporta trobem un a l’accés exterior, i dos més als interiors. Al passeig de Cervantes hi ha un altre, i dos més en la Glorieta. La connexió serà equivalent a la més ràpida disponible al mercat al per ma-

jor d’internet en la zona, amb un mínim de descàrrega de 30 Megabits per segon. La xarxa està oberta, per la qual cosa no requereix oferir ni contrasenya ni cap classe de registre. L’usuari serà directament redirigit al portal d’accés i ja podrà utilitzar la wifi de forma gratuïta durant un període que es restablirà cada dia a les 00 h, i que, en tot cas, estarà configurat per a reconéixer un mateix accés gratuït durant 12 hores. També s’inclouran una sèrie de recomanacions de precaució per a aquest tipus de xarxes.

BR | Alcoi./ L’Ajuntament d’Alcoi augmentarà la partida per al desamiantat en els Pressupostos de 2021. La mesura va ser proposada pel grup municipal Guanyar Alcoi en juliol de 2019, i es va aprovar una moció per a aplicar un Pla de Desamiant al terme municipal d’Alcoi. Ja en l’any 2020 es van destinar 12.000 euros per a encetar el pla, i ja es van poder recollir 1’72 tones d’aquest material a la ciutat, en 5 actuacions diferents, que han afectat la Piscina Municipal, el carrer Tossal, ACIF, els horts AEPA, i en l’Ecoparc. A més, també es va dur a terme una campanya per informar i conscienciar a la ciutadania sobre l’amiant i el seu tractament, i s’està elaborant un inventari de les instal·lacions municipals que contenen asbest, que són: la seu de la Brigada d’Obres, el Magatzem Municipal al carrer Músic Gonzalo Blanes, l’antiga fundició Olcina, al solar del carer Mossén Vicent Albors, l’edifici de l’antic dipòsit d’aigües, al cerrer Sant Vicent, al poliesportiu Francisco Laporta, el parc de vehicles del Recinte Firal,

Operaris autoritzats per a la retirada d’amiant a Alcoi./

el Teatre Principal, la Fàbrica de Rodes i edificis de la part superior de la Glorieta, amb accés per El Camí. Ara, la partida que es vol presentar per als pressupostos d’aquest 2021 és de 18.000 euros. “Des de la Regidoria de Transició Ecològica volem insistir una vegada més en què està prohibida la manipulació i per descomptat tirar l’amiant als abocadors. És important contactar amb les empreses

autoritzades per a l’assessorament i la retirada d’aquest residu. Al mateix temps volem recordar que la sola presència de l’amiant en canonades, teulades i façanes és innòcua, tan sols és perillós la seua manipulació i el trencament d’aquest. Per qualsevol dubte poden contactar amb el nostre departament trucant al 96 553 71 27 i els aclarirem i ajudarem en tot el que necessiten”, ha explicat el regidor de Transició Ecològica, Jordi Silvestre.

EL GRAT 719 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - FEBRER 2021

alcoi cultural

entrevista

EL GRAT 719 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - FEBRER 2021

Parlem amb el regidor de Cultura de l’Ajuntament d’Alcoi

Raül Llopis: “La programació cultural

anirà adaptant-se a les circumstàncies” Alcoi ostenta en 2021, juntament amb Bocairent, el càrrec de Capitalitat Cultural del País Valencià, en el que possiblement serà un dels anys més complicats per al sector. Per això hem parlat amb el regidor de Cultura de l’Ajuntament d’Alcoi, per tal de conéixer de primera mà com es planteja aquest important any cultural. Per Belén Rivas./

uè significa per a Alcoi ser Capital Cultural Valenciana? Significa reconéixer tot el treball, no únicament el que s'ha fet en aquests últims any, sinó tot el que s'ha fet en l'àmbit cultural en la societat, que han portat a terme diferents governs i diferents regidors i regidores que han passat pel mateix lloc que ara mateix estic jo, i que han fet valdre tot el treball de moltíssims alcoians i alcoianes que sempre han treballat en pro de la cultura en la nostra ciutat. - La situació que vivim per culpa de la pandèmia, supose que estarà canviant molt el que estava previst fer per a aquesta capitalitat. S'ha pensat adaptar els esdeveniments i activitats a aquest context? No és que s'hagen adaptat, és que van adaptant-se. Ara el que val la pena és intentar veure si ens recuperem en el que la salut comporta i intentar doblegar la corba; tanmateix, estem treballant amb previsió per a reprogramar tot allò que s'havia programat, ja que, ara mateixa dos de les propostes que teníem per part de l'Institut Valencià de Cultura, i que estaven dins de la Capitalitat, han caigut. Buscarem la forma de condensar tota eixa programació i fer possible que els alcoians i alcoianes puguen gaudir d'ella. - S'ha parlat amb la conselleria si es poguera prorrogar la capitalitat per a poder aprofitar-la al màxim? És a dir, que no finalitzara en gener de 2022, que continuara un poc més. No, no estem encara en aquesta situació. Pensem que la situació serà canviant. S'ha de ser positius. Sí que és cert que ja han sigut benevolents, ja que ja estaríem en portes d'acabar eixa capitalitat, i van deixar que començara en gener fins a finalitzar l'any. Jo crec que totes eixes activitats que hi ha proposades, i les noves que poden nàixer, es poden portar a terme durant l'exercici de 2021. - Les Festes, la Cavalcada, o el modernisme, encara que són competència d'altres regidories, estan dins d'alguna forma, per tal de fer activitats, o inclús promocionar la

“Diferents governs i diferents regidors i regidores que han passat pel mateix lloc que ara mateix estic jo, i han fet valdre tot el treball de moltíssims alcoians i alcoianes que sempre han treballat en pro de la cultura en la nostra ciutat”

Raül Llopis, regidor de Cultura d’Alcoi repasa, amb nosaltres la situació cultural de la ciutat./

Capitalitat Cultural? En les bases es fa menció a què no es poden valorar eixes manifestacions culturals i festives. Aleshores, els nostres Moros i Cristians, la trilogia nadalenca, o la Fira Modernista estan dins del projecte com a què es produeixen, però no és una part del projecte fonamental. Sí que hi ha coses que anaven arrelades a certes manifestacions, però aquesta programació anirà adaptant-se a les circumstàncies, ja que no serà una programació estàtica. És possible que es facen activitats dins de la capitalitat que estiguen associades a aquestes manifestacions, a què no se celebren eixes manifestacions. - Parlem ara un poc del món de la Cultura més en general d'Alcoi. Són moments molt complicats. Des de l'Ajuntament s'ha pensat dur a terme alguna ajuda econòmica per tal d'ajudar a aquest sector? En 2020 nosaltres vam apostar per fer una sèrie d'ajudes per a possibilitar que tot el sector sociocultural de la ciutat es beneficiara. Però en aquesta ocasió no contemplem fer unes ajudes directes tal com vam fer l'any passat, contemplem que es puguen fer totes les propostes i activitats que volem portar a terme durant l'exercici. Si veiem que la cosa va complicant-se es reubicaran partides

Estem centrant-se en totes les propostes que poden fer-se online, com presentacions de llibres, activitats, però el que volem és tornar a la presencialitat en el moment en el qual la cosa comence a millorar en la nostra ciutat. pressupostàries per a ajudar al sector cultural. Nosaltres pensem que hem d'estar al costat d'ells, vam fer moltes propostes i apostes per tal d'ajudar al sector en el moment que van poder eixir una miqueta de tot el confinament de març, però ara mateixa no es contempla que hi hagen unes partides específiques. El que hem de fer és intentar dur a terme totes les activitats que conjuntament havíem programat amb altres entitats, associacions, col·lectius, o artistes. Però el que sí que hem de veure és la forma i manera de poder ajudar als professionals, que són molts, a programar perquè tinguen fons d'ingressos. - Has parlat de plantejar propostes per a reubicar aquestes activitats. Hi ha propostes per a poder acostar la cultura a la ciutadania? Sí, ja estem fent-ho. Durant

un mes no hem pogut tindre servei de préstec i recollida de llibres, i a partir de febrer, demanant cita, volem possibilitar que la gent tinga al seu abast una cosa tan fonamental com la lectura. Després veurem la possibilitat de potenciar tots els nostres canals, com per exemple les nostres exposicions, el nostre Bivia, una ferramenta molt important, en la qual hi ha una quantitat de publicacions, que pensem que poden ser objecte de consulta i d'aprofitament cultural per als ciutadans. Estem centrant-se en totes les propostes que poden fer-se online, com presentacions de llibres, activitats, però el que volem és tornar a la presencialitat en el moment en el qual la cosa comence a millorar en la nostra ciutat. - El projecte Industri.art també va començar en 2020, i pel que tinc entés continuarà enguany. Quines accions es duran a terme en aquest 2021 dins d'aquesta iniciativa? La primera i fonamental és que ja es podrà fer públic el portal dels artistes, amb més de 60, en el qual cadascú ha treballat conjuntament amb l'àrea per a facilitar-nos les obres d'art, els preus... La veritat, el portal ha quedat molt bé, estic molt orgullós del treball que s'ha fet des de Cultura, i sobre-

tot del fet històric que és que per primera vegada s'ha fet una agenda d'artistes locals plàstics, però que estic segur que després del resultat, altres disciplines puguem també explorar la possibilitat d'estar dins d'aquest portal o d'un altre. És una passada i pense que combinat amb l'adquisició d'obres d'art que es va fer en 2020, amb la tasca de recopilació de dades, amb l'exposició, que ha sigut molt potent, i que fins i tot, crec que la prorrogarem... Hem estat a l'altura de costat amb els artistes locals. - Una part també molt important de la cultura, i que a més, és un gran esdeveniment a la ciutat és la Mostra de Teatre. Hi ha novetats per a la pròxima edició? Normalment en abril s'anuncia les dates. És cert que nosaltres som prou optimistes respecte a l'any passat, i volem que a finals de maig o principis de juny poguérem fer alguna cosa, ja no parlem d'una mostra com l'hem conegut sempre, però si hi ha ocasió de portar a terme alguna Mostra. - Ja per a finalitzar amb l'entrevista, hem sentit que existeix la possibilitat de que el Barnasants torne a Alcoi, que podries contar-nos? Ja ho hem formalitzat amb Pere Camps, director del Barnasants. Hem tornat a trobarnos després d'un temps i serem seu, juntament amb Pedreguer, al País Valencià. Pensem que és un festival de referència. Hem buscat la possibilitat de combinar dos concerts, de dos artistes, un d'ells local, que seria el conjunt VerdCel, i l'altre, que encara que no siga alcoià, té un vincle amb la ciutat infinit, que és Feliu Ventura.

EL GRAT 719 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - FEBRER 2021

reportatge

Reportatge Covid 19 a les comarques centrals valencianes

Malson per a després de Nadal Alcoi ha sigut durant quasi un mes la ciutat espanyola amb una major incidència del coronavirus · Aquesta situació ha col·lapsat el sistema sanitari local sense que hi haja cap explicació oﬁcial sobre les seues causes Javier Llopis./

i això fóra un conte d'intriga, es podria titular “El misteri del Nadal de 2020”. Per desgràcia, no estem parlant de ficció, sinó d'una greu crisi sanitària: Alcoi ha sigut durant quasi un mes la ciutat mitjana espanyola amb major incidència acumulada del coronavirus. Mancant explicacions oficials sobre les causes d'aquesta situació anòmala, totes les mirades s'han girat cap als passats festejos nadalencs, les celebracions dels quals es van veure seguides d'una acceleració brutal dels contagis i de les morts. Aquest desolador panorama, que ha provocat el col·lapse de l'Hospital Comarcal Verge dels Lliris, ha obert un duríssim debat polític en el qual es discuteix sobre la tardança en l'aplicació de mesures restrictives. Fins al desembre passat, els números de la Covid a Alcoi es movien dins dels paràmetres normals de la resta del país i en alguns moments, fins i tot per davall. Val la pena recordar que la incidència de la pandèmia a l'octubre era de 114 casos per 100.000 habitants i al setembre, de 50. La situació pateix un gir dràstic en l'últim mes de l'any 2020. Fins al dia 22 de desembre, la incidència es manté dins d'una certa normalitat, oscil·lant entre els 200 i els 300 casos i col·locant-nos en uns nivells molt semblants als de la resta del país, en el qual estaven a punt de manifestar-se els primers símptomes de la tercera

onada. L'impacte de la crisi comença a disparar-se a partir del 27 de desembre, amb una taxa de 648 i va creixent de manera exponencial a partir de gener: el dia 3 de gener Alcoi es col·loca al cap del rànquing nacional i romandrà en aquest lloc fins al dia 26 d'aqueix mateix mes. Es comença amb una incidència de 1.048 casos per 100.000 habitants i en pocs dies es duplica aquesta xifra fins a aconseguir els 2.714. El 26 de gener Alcoi és desplaçat del cap del rànquing per la ciutat d'Eivissa i en els últims dies del mes es produeix una lleu millora, situantse la taxa d'incidència en 2.500, una xifra valorada positivament, però que encara multiplica per 10 els màxims fixats per l'OMS per a una situació d'alarma. D'aquestes estadístiques es desprén una conclusió clara: l'impacte de la pandèmia es dispara a Alcoi a partir de les dates de les grans celebracions nadalenques, que es reparteixen entre el mes de desembre i els inicis de gener. La sospita que un nombre important de persones ha ignorat les restriccions preventives enmig d'una falta quasi total de mesures de control real cobra molta força, mentre des de les institucions oficials no es dubta a qualificar de “misteriosa i inexplicable” la situació sanitària d'Alcoi. La ciutat es converteix en plató improvisat de televisions nacionals, que retraten davant la resta del país un paisatge de carrers mig buits i de ciutadans espantats. Durant la visita del Reial Madrid al Collao, un periòdic madrileny no dubta a qualificar a Alcoi de

Infermeres i auxiliars sanitaries rebent la primera dosi de la vacuna./

“epicentre del coronavirus” i un altre rotatiu el defineix com “una ciutat arrasada”. L'augment dels casos (la setmana passada hi havia un total de 1.485 malalts de Covid) té un impacte brutal sobre les infraestructures de la sanitat pública. L'Hospital Comarcal Verge dels Lliris arriba a tindre en els pitjors moments 227 ingressats per coronavirus, 15 d'ells en l'UCI. Les autoritats sanitàries es veuen obligades a habilitar

c/Azorín, 7 T. 96 552 55 58 Alcoi calferinstalaciones@gmail.com

espai per als llits en llocs tan singulars com la cafeteria de personal. Se suspenen bona part de les consultes d'especialistes i totes aquelles proves clíniques i intervencions quirúrgiques que no siguen vitals. El dispositiu d'atenció primària, en els diferents centres de salut, també es col·lapsa i obliga els seus professionals a redoblar els seus esforços i a realitzar per via telefònica les consultes. El preocupant panorama sa-

nitari d'Alcoi provoca una virulenta batalla política, que trenca l'ambient de relatiu consens que havia regnat a la ciutat durant les dues primeres onades de la pandèmia. Partits com el PP, Guanyar i Compromís dirigeixen dures crítiques a l'alcalde i contra la Generalitat per no aplicar restriccions abans que el problema s'agreujara. Toni Francés es converteix en el principal destinatari d'aquests atacs, en considerar que no ha pressionat a l'administració autonòmica perquè li done a la ciutat un tractament excepcional. També s'acusa el primer edil de no implicar-se en la lluita contra la pandèmia, escudantse en la falta de competències de l'Ajuntament. L'enfrontament arriba als seus punts més alts quan el 31 de gener salta a la llum que l'alcalde porta 11 dies vivint en una segona residència a Penàguila. Enmig de la tempesta, un alentiment de casos fa que les autoritats s'afanyen a anunciar que la corba dels contagis ha arribat al seu punt més alt i que ja comença a descendir. Al marge d'aquesta circumstància, queda sense explicar què és exactament el que ha passat a Alcoi al llarg del mes de desembre i de l'inici de gener. No hi ha cap versió oficial sobre un fet incontestable: aquest malson ha colpejat a la ciutat amb una duresa molt superior a la mitjana nacional i la crisi ha coincidit amb una època de l'any en la qual els alcoians mantenen una intensa activitat social plena de celebracions col·lectives estrictament locals.

c/Cronista Jordán, 16 · Alcoi T/F. 96 533 11 67 M. 639 604 897

reportatge

EL GRAT 719 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - FEBRER 2021

Reportatge Covid 19 a les comarques centrals valencianes FOIA DE CASTALLA Ibi multiplica per quatre la taxa autonòmica Ibi s'ha convertit en el protagonista negatiu d'aquesta tercera onada. A la fi del passat mes de gener, la Vila Joguetera aconseguia una taxa d'incidència acumulada de 4.300 casos per cada 100.000 habitants, que es considera la més alta entre les ciutats de mitjana grandària de la província i que multiplica per quatre els nivells autonòmics. El cas Ibi s'ha convertit en motiu de preocupació per a les autoritats locals, ja que l'increment de contagis ha sigut constant al llarg del passat mes de gener. En els últims catorze dies, la localitat va registrar 1.021 positius de coronavirus, la qual cosa dóna una mitjana d'un cas per cada 25 habitants. La situació de la pandèmia ha portat a l'alcalde del municipi, el popular Rafael Serralta, a demanar als veïns que es confinen en els seus domicilis. També ha sol·licitat a la Generalitat i al Govern central el tancament perimetral com en altres localitats alacantines, però no ha sigut autoritzat. “Necessitem ajuda. Necessitem que ens confinen. Passarem setmanes molt dures i morirà gent. L'única manera d'eixir d'això és quedar-nos a

casa”, va comentar el primer edil iberut en unes declaracions realitzades a Radio Ibi. Una de les noves mesures que es van posar en marxa la setmana passada va ser la vigilància policial amb drons. Una iniciativa que, segons fonts municipals, “alleujarà en gran manera les conseqüències de la falta d'efectius locals”. La seua labor serà tractar d'evitar aglomeracions, botellons i el compliment de les restriccions en vigor. Un altre dels municipis de la Foia de Castalla que ha registrat un fort impacte de la tercera onada ha sigut Onil, on a la fi de gener la taxa d'incidència era de 4.116 casos. Pel que respecta a Castalla, se situava entorn dels 2.100 casos.

LA SAFOR

La Safor amb una incidència per davall de la mitjana de la Comunitat Valenciana La Safor ha patit al llarg d'aquest mes de gener els efectes de la tercera onada del coronavirus, encara que en aquesta comarca la incidència acumulada de contagis ha sigut bastant menor a la patida per l'Alcoià, El Comtat i la Vall d'Albaida. La ciutat de Gandia ha acabat el mes amb una taxa de 889 casos per cent mil habitants i en dotze

Imatge de la zona de cafeteria de personal de l’Hospital d’Alcoi./

poblacions s'ha superat el nivell de mil. Com en la resta de les comarques centrals, en els últims dies s'ha detectat un lleu però significatiu descens del número d'infectats. En el tram final del mes, la taxa comarcal a La Safor era de 1.018 casos per mil habitants i estava situada per davall de la mitjana de la resta de la Comunitat Valenciana. Només 12 poblacions de la comarca superaven aquest nivell i entre elles, les més afectades eren: Bellreguard, amb 2.500; Piles, amb 2.190; Ador, amb 1.668 i Miramar, amb 1.600. Cal subratllar que a principis del mes de gener, dues localitats -Oliva i Daimús- van patir un espectacular augment de contagis, situació que va fer que la Conselleria de Sanitat decidira el seu tancament perimetral. La mesura es va aplicar durant dues setmanes, però a penes sí que va aconseguir frenar el problema. La pressió sobre la infraestructura sanitària de la comarca ha sigut molt forta al llarg de les últimes setmanes. L'Hospital Francesc de Borja de Gandia s'ha vist obligat a habilitar zones per a UCI i plantes per a malalts de Covid. Cal subratllar que també s'ha decidit separar les urgències hospitalàries normals de les respiratò-

ries. Els professionals del centre han denunciat en diferents declaracions als mitjans de comunicació que la situació de l'hospital era de saturació, donada la massiva arribada de malalts de coronavirus al llarg del mes de gener.

VALL D’ALBAIDA

La tercera onada de la pandèmia colpeja fort a la Vall d'Albaida La tercera onada del coronavirus ha tingut un fort impacte sobre les diferents localitats de la Vall d'Albaida, que a mitjan mes de gener presentava un incidència comarcal de 1.017 casos per cada 100.000 habitants. L'augment dels casos ha provocat el tancament perimetral d'Ontinyent durant un parell de setmanes i ha obligat les autoritats sanitàries a efectuar importants canvis en matèria d'infraestructura assistencial: l'Hospital d'Ontinyent s'ha convertit en centre d'acolliment per a malalts no afectats per la *covid, mentre que els infectats pel virus han sigut desviats a l'hospital de referència comarcal a Xàtiva. Igual que ha passat a Alcoi, el nombre de contagis a la Vall d'Albaida va començar un espectacular augment després de les festes nadalenques, sent es-

Contrals perimetrals arreu de les comarques centrals valencianes./

pecialment dures les tres primeres setmanes de gener. Entorn del dia 25 d'aquest mes ha començat a registrar-se un lleuger descens general de malalts, encara que les xifres es mantenen encara en termes molt alarmants. La capital de la comarca, Ontinyent, va aconseguir a mitjan mes la taxa de 1.534 afectats per cada 100.000 habitants, circumstància que va fer que la Conselleria de Sanitat la incloguera en la llista de ciutats que van ser tancades perimetralment durant un període de 15 dies. Les últimes dades revelen una certa millora. Els balanços estadístics són molt més negatius en altres localitats de menor grandària. Boacairent ha arribat a aconseguir una taxa de 2.741 afectats; Albaida, de 2.387 i Aielo de Malferit, 1667. En nombrosos pobles de la zona es duplicaven els nivells mitjans registrats en la resta de la Comunitat Valenciana. La decisió de dedicar les instal·lacions de l'Hospital d'Ontinyent a malalts no afectats per la Covid ha obligat a buscar llocs alternatius per a situar llits. Així mateix, el desviament dels infectats pel virus ha generat una situació de saturació greu en el centre hospitalari xativí.

EL GRAT 719 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - FEBRER 2021

actualitat l’alcoià

Repoblació d’arbres en diversos punts de la ciutat d’Alcoi

Aquesta és una de les mesures que estan dins dels objectius marcats per l'Agenda 2030

Fotografia d’arxiu./

Al·legacions sobre la Plaça d’Al-Azraq

L’Associació de Veïns i Veïnes de la Zona Nord presenta quatre al·legacions a l'Ajuntament d'Alcoi BR | Alcoi./ Des de l’Associació de Veïns i Veïnes de la Zona Nord s’ha presentat a l’Ajuntament d’Alcoi un document amb al·legacions sobre el Pla de Reforma Interior de la Plaça d’Al-Azraq. Aquestes al·legacions es basen en quatre elements: Primer, en la dissonància que, segons l’associació, existeix entre el document del Pla de Reforma Interior (PRI), i els resultats del procés participatiu realitzat als anys 2010-2012. L’element fonamental és la segregació en 3 peces de l’actuació que es proposa al document, quan els resultats del procés participatiu han parlat sempre d’un espai de continuïtat amb usos diversos repartits per tota la peça. En segon lloc, afirmen que la ubicació de l’edifici dels antics jutjats, és un obstacle per a prolongar el passeig de vianants de l’Avinguda de la Hispanitat. A més, deixa sense ordenar tota la zona de la Caserna de la Guàrdia Civil, que segons opinen els afectats, “dificulta una planificació coherent de tot l’espai en deixar fora el que és

un límit perimetral de l’actuació”. La tercera al·legació que donen és la seua opinió sobre que en la proposta dona excessiu protagonisme al cotxe privat, cosa que desaconsellen els Objectius de Desenvolupament Sostenible i les recomanacions de les Agendes Urbanes 2030. La proposta es basa en una sèrie de ‘superilles’, i es pensa que aquest model no encaixa, i que concentren els aparcaments en punts concrets, la major part, aparcaments subterranis. “les quatre ‘superilles’ que es proposen no pareix que puga generar cap dels beneficis que s’esperen d’una actuació com aquesta”, argumenten els veïns i veïnes. A més, des de l’associació, tampoc entenen que: “estan en marxa el nou Pla General Estructural de la ciutat d’Alcoi, es trie fer un PRI modificatiu del PGOU de 1989, que aquest nou Pla General Estructural haurà d’incorporar com planejament assumit, en lloc de definir el destí de la Plaça ja dintre del nou planejament general”.

L’ASJ presenta els pressupostos de 2021

Confirmen que les festes de Sant Jordi no es realitzaran fins que la situació sanitària no ho permeta

BR | Alcoi./ La ciutat d’Alcoi vol lluitar contra el canvi climàtic, i per això està duent a terme diferents accions que estan marcades per l’Agenda 2030, de la qual la localitat forma part. Per aquest motiu, des del govern local s’estan realitzant diferents iniciatives sostenibles, com per exemple, apostar per energies netes, ja que s’han instal·lat plaques fotovoltaiques en alguns dels edificis municipals, o també, s’han promocionat els vehicles híbrids i elèctrics. Ara, des de la regidoria de Transició Ecològica s’ha fet una nova acció. S’ha repoblat amb arbres alguns punts de la ciutat. Segons explica el regidor d’aquesta àrea, Jordi Silvestre: “Alcoi és una ciutat privilegiada per la superfície verda que tenim al nostre voltant, no obstant això, les zones barrancades de riu que travessen la nostra ciutat,

Una de les zones repoblades amb llavors autòctones de la zona./

poden servir-nos de corredor verd que alleuja la part construïda. Amb aquestes repoblacions amb espècies autòctones, també estem contribuint a millorar i augmentar la massa forestal i diversitat vegetal per tal de proporcionar recursos i aliment a la fauna de la zona i així preservem i augmentem la biodiversitat animal”. L’objectiu principal d’aquesta repobla-

ció vegetal és recuperar una zona degradada i crear una massa arbrada seminatural tocant al nucli urbà en el nou itinerari entre la Font del Quinzet i Cervantes. Concretament s’ha actuat baix del Centre Cervantes Jove, als voltants del Col·legi Santa Ana i en l’inici de la ruta cap a la Font del Quinzet. Les espècies que s’han utilitzat per a aquesta re-

població s’han escollit entre les disponibles al Viver de Planta Forestal de la Font Roja, i totes les plantes s’han obtingut de llavors de progenitors autòctons amb genètica de la zona. Les espècies que s’han plantat han sigut: Celtis australis, Junglans regia, Pistacea lentiscus, Prunus spinosa, Quercus faginea, Quercus ilex, Sorbus torminalis i Taxus baccata.

Demanen l’anàlisi d’aigües residuals

Guanyar Alcoi demana que l’anàlisi d’aigües residuals ajude a marcar decisions respecte a la pandèmia BR | Alcoi./ Des de Guanyar Alcoi “es neguen” a assumir la situació que s’està vivint a Alcoi respecte a la incidència de casos de Covid-19. Per aquest motiu reclamen que “Alcoi actue com una Smart City de veritat” i aplique el coneixement i les dades per a poder eixir d’aquesta situació, i que no es torne a repetir.

Pablo González, regidor del partit explica que: “Fa anys que el govern de Toni Francés ens diu que som una Smart City, no sé a què esperem a actuar com a tal. Apliquem el coneixement que tenim gràcies a les anàlisis que porten fent-se de les aigües residuals, per exemple, per a plantejar estratègies de previsió com s’ha fet a al-

tres llocs. I demanem a les autoritats necessàries si en la situació en la qual es troba Alcoi, i per la seua mida, no seria útil un cribratge massiu com els que estan fent a poblacions catalanes”. Des de Guanyar Alcoi pensen que aquestes accions, si s’usen complementant altres estratègies d’acció, “i es fan amb cri-

teris científics poden resultar de gran ajuda, sobretot per a no repetir l’enorme incidència que es pateix a Alcoi”. González finalitza argumentant que: “el govern municipal es caracteritza per aplicar mesures quan ja és massa tard, amb la Covid-19 i amb tot. Li demanem que canvie, pel bé de la gent que vivim a Alcoi”.

BR | Alcoi./ Durant el dijous 28 de gener, l’Associació de Sant Jordi va celebrar una assemblea de forma telemàtica en la qual es van presentar els comptes del 2020, i quin serà el pressupost d’aquest 2021. La situació per a la festa està molt marcada per l’evolució de la pandèmia, per aquest motiu encara no es pot avançar si enguany es podran celebrar les festes o no, encara, que com declaren des de l’entitat és “poc probable”. Així encara, segons informen des de l’Associa-

ció, els seus Estatuts indiquen que: “la Institució Festera està obligada a proposar un projecte de futur per a poder continuar la seua supervivència administrativa, que és obligatòria”. L’assemblea va començar recordant a les persones festeres i associades que han faltat per culpa de la Covid-19. Seguidament, es van aprovar el comptes de l’exercici de 2020, que va tindre unes despeses de 476.346 euros, i uns ingressos de 461.612 euros. D’altra banda, s’han aprovat també els pressu-

postos per a 2021, dotats de 833.243 euros. L’associació ha definit d’optimista aquest pressupost i ha explicat que el seu desig és mantenir la seua activitat. “És important que la institució ha d’estar viva per alenar la Festa, però, també perquè puga sobreviure econòmicament. L’ASJ compta amb una estructura important d’empleats, un museu de rellevància, i uns costos fixos que s’han d’assumir per les persones associades, però a més, mitjançant ajudes públiques que procedeixen de diferents administracions i

que de perdre-les en un exercici, faria molt complicat recuperar-les en un futur”, ha apuntat el president de l’Associació, Juan José Olcina. Olcina a més, ha lamentat que: “ara sols podem pensar a superar la pandèmia, en estar al costat de les persones afectades i els seus familiars. És evident que les Festes no es convocaran mentre la situació sanitària no estiga totalment restablerta”, però, ha instat a festers, músics, associats, i a la indústria festera, a què no perden l’esperança.

ies pare vitòria

EL GRAT 719 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - FEBRER 2021

educació

Escola Valenciana llança la nova campanya del Voluntariat pel Valencià La nova campanya del Voluntariat pel Valencià en Línia, l’activitat d’Escola Valenciana que permet compartir i aprendre valencià per internet, aspira a repetir l’èxit de l’edició 2020.

38a Setmana Cultural a l’IES Pare Vitòria

Des del 8 de febrer fins al 12 en l'Institut alcoià es duran a terme moltes activitats BR | Alcoi./ L’IES Pare Vitòria ja ho té tot preparat per a la 38 edició de la Setmana Cultural, en la qual s’han organitzat multitud d’activitats que es realitzaran al centre i fora d’ell. Des del centre de secundària volen que els seus alumnes continuen aprenent, però amb activitats com jocs, tallers, xerrades, excursions, projeccions de pel·lícules, gimcanes i, fins i tot, karaoke. També, durant aquesta setmana es podrà veure a l’institut, l’exposició ‘Fotografiar la natura. Papallones’, de Josep Durà Peiró. Encara que des del Pare

Vitòria informen que totes les activitats s’han dissenyat complint els protocols i les mesures de prevenció enfront de la Covid-19 que s’han establert des de la Conselleria d’Educació, també avisen que la programació es pot veure alterada en funció de com vaja evolucionant la pandèmia. A més del professorat i l’AMPA del centre, també col·laboren entitats i persones com: Vicent Camps, Pep Cantó, Francesc Anyó, Vicent Beltran, Guillermo Grindlay Lledó, Jordi Peidro, Marta López, el grup de música Atupa, Lucía Mompó i Labora.

Consultar bases en su punto de venta Serraiba más cercano.

BR | Alcoi./ El Voluntariat pel Valencià en Línia és un programa que promou la creació de parelles lingüístiques en entorns digitals. Aquestes parelles estan formades per una persona que vol aprendre o millorar el seu valencià (aprenenta) i una persona que vol dedicar part del seu temps lliure a compartir el seu valencià (voluntària). Durant el passat Estat d’Alarma, i el confinament domiciliari derivat, Escola Valenciana va presentar el primer Voluntariat pel Valencià en Línia, que va comptar amb un destacat èxit reunint a centenars de parelles a tot el territori valencià. “El Voluntariat, en la seua modalitat virtual ens permet superar les barreres geogràfiques associades tradicionalment a la llengua” declara Xon Domènech, la nova Coordinadora del Programa de

Voluntariat pel Valencià. L’antic Coordinador del Voluntariat, Vicent Font, lloa les possibilitats d’aquesta modalitat: “Persones que vulguen aprendre valencià i visquen a zones tradicionalment castellanoparlants -o on tenim poca concentració de voluntàries- podran inscriure’s a la nostra campanya En Línia i tindre voluntaris o participar en grups de conversa.” Durant els següents mesos, les persones interessades a participar, podran inscriure's a www.voluntariatpelvalencia.org assumint el rol d’aprenenta o voluntària i triant la modalitat En Línia al formulari. Les persones que ja estiguen registrades al web en aquesta modalitat abans d’avui, o que vulguen repetir experiència, poden enviar un correu a enlinia@voluntariatpelvalencia.org o enviar un whatsapp al 690 23 63 39.

el poble és savi

EL GRAT 719 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - FEBRER 2021

El poble és... savi

Parlem sobre la presencialitat dels alumnes al centre educatiu

A causa del creixement dels contagis després de Nadal, i a més les baixes temperatures que va dur la borrasca ‘Filomena’, molts han qüestionat la presencialitat a les aules. En El Grat hem volgut parlar amb directors de diferents centres educatius per tal de saber com han gestionat aquesta situació

David Salinas, director CEIP Horta Major

Jesús Martínez, director IES Andreu Sempere

Toni González,director IES Pare Vitòria

Pau Bernabeu, director Campus Alcoi UPV

“S'estan fent moltes coses bé a les escoles per tal d'assegurar la presencialitat”

“Les classes han de ser, mentre es puga, i complint les mesures, presencials”

“L’alumnat i el professorat han estat a l'altura d'una forma molt professional”

“És complicat per al professorat, però la veritat, crec que ha sigut una decisió correcta”

En l'Horta Major lluiten per fer de les aules un lloc segur, i segons el seu director, David Salinas: "Volem transmetre confiança a les famílies i a la societat, s'estan fent moltes coses bé a les escoles per tal d'assegurar la presencialitat", i afegeix que: "el virus està ahí, però el que intentem és minimitzar els seus efectes. Hem intensificat totes les mesures de seguretat i els protocols que ja t'anem actius". La tornada a classe després de Nadal es va notar: "Vam tindre casos de xiquets que no es van incorporar per ser positius, o per ser contactes directes", a més, assegura, que algunes famílies no van portar als nens al col·legi per por, però que: "a poc a poc van sumant-se i ja tenim més alumnes que en les primeres setmanes després de vacances". El fred tampoc va parar la presencialitat a l'Horta Major, com ha comentat Salinas: "el primer dia de classe va ser el dia de més fred. Era dilluns, i en el cap de setmana vam tindre la calefacció encesa perquè estiguera més calent", a més en aquest centre compten amb purificadors, que permet tancar un poc més les classes. "No vam arribar a temperatures extremes, encara que van ser dos o tres dies un poc més durs".

En l'IES Andreu Sempere confien que els centres educatius són segurs i per aquest motiu han de continuar oberts: "fer les classes en línia du problemes, ja hem passat l'experiència del confinament anterior, per això pense que les classes han de ser, mentre es puga, i complint les mesures, presencials", així ho argumenta el seu director, Jesús Martínez. Pel que fa a l'augment de contagis després dels Nadals, opina que: "Salvar el Nadal ens duria a aquesta situació, i ho sabíem, ja que hi ha indicadors que ho apuntaven". En l'Andreu Sempere s'ha notat: "En els últims dies sí que han augmentat els contagis en comparació del que teníem fins ara", i aquesta situació, com ha explicat el Martínez, fa que: "Quan tenim un cas confirmat t'obliga a confinar a alguns alumnes, tot això, afegit a la gent que no està portant als seus fills perquè té por, fa que es complique molt l'atenció que pugues donar tant als que estan al centre com als que estan a casa". Jesús Martínez ens ha indicat que des de l'institut: "duem de manera estricta el protocol de pla de contingència", i ha afegit que: "No envege la posició de la gent que haja de prendre decisions".

El director de l'IES Pare Vitòria d'Alcoi té molt clar que: "És molt important la presencialitat de l'alumnat als centres, i més en aquests moments, ja que pensem que totes les restriccions han fet una desconnexió de les diferents relacions socials de qualsevol persona, i en el centre eixa carència la substituïm", per això argumenta que: "Ens pot fer la sensació que la vida segueix, de l'altra manera estàs totalment tancat a casa". Toni González, ens assegura que els centres educatius són segurs i valora molt que: "l'alumnat i el professorat han estat estant a l'altura d'una forma molt professional". A principis del mes de gener, a causa de les baixes temperatures i de l'alta incidència de contagis després del Nadal, molts es van plantejar si la presencialitat era una bona idea, però, segons el director del Pare: "no es van contemplar les classes online, no pensem que siga la millor solució". Per a González la lectura d'aquesta situació és que: "les circumstàncies són especials, per això l'educació s'ha convertit en una cosa molt especial que està donant una resposta social”.

El Campus d'Alcoi de la UPV, ha sigut l'únic centre de la localitat que ha passat les seues classes i exàmens del primer quatrimestre, de forma online. Segons ens ha comentat el acabat d'estrenar director, Pau Bernabeu: "La veritat, crec que ha sigut una decisió correcta". Aquesta institució primer va decidir que les classes del 7 i del 8 de gener serien per internet, seguidament, com la situació no millorava, ja es va decidir que els exàmens també es realitzarien d'aquesta manera: "És complicat per al professorat gestionar els exàmens, però estem utilitzant ferramentes que ens permet la tecnologia", ha explicat Bernabeu. L'alumnat és un dels grans afectats per aquesta situació, però com ha assegurat el director del campus: "De moment no tenim cap queixa, al contrari, entenen la situació, ací venen alumnes de tota Espanya, i amb el problema que teníem del confinament de la ciutat, i que molts no s'atrevien a vindre per la situació...", a més argumenta que: "els alumnes estan conformes amb la decisió, ja que està justificada, és més, hem rebut felicitacions per part de molta gent". Ara, des de la direcció i el rectorat de la Universitat es decidiran quins són els criteris a seguir durant el segon quatrimestre.

opinions

EL GRAT 719 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - FEBRER 2021

Històries en temps de la Covid

Irresponsables per Diego Luis Fernández Vilaplana, Professor d’Història a l’IES Andreu Sempere d’Alcoi./

es de Reis es reprodueixen les crides a la responsabilitat. Des de l’Ajuntament d’Alcoi, des de la Generalitat i des del Ministeri de Sanitat ens reclamen trellat davant l’augment de casos de covid. La incidència acumulada als darrers 14 dies és de 492 casos per cada 100.000 habitants a Espanya i de 611 al País Valencià. L’Organització Mundial de la Salut diu que a partir de 50 casos ens trobem en una situació de risc i recomana restriccions a la mobilitat, per sobre de 250 en risc extrem. Tots els polítics coincideixen en culpar de la pujada a l’actitud, diguem-ne, laxa davant les limitacions imposades durant el Nadal. És cert, i som conscient, que una part de la població ha relaxat la precaució durant les festes i no sols els més joves, deixem de ser hipòcrites. Però també és veritat que, seguint aquest raonament, les alcoianes i els alcoians hem estat quatre vegades més irresponsables que la resta dels espanyols i hem actuat tres vegades pitjor que el valencià mitjà. Perquè a hores d’ara, segons la darrera actualització del dimarts dia 12, la incidència a Alcoi és de 1.806. Alguna cosa no quadra. Per cert, hi ha fons, no oficials, que ja parlen d’una incidència propera als 2.500 casos per cada cent mil habitats. Us repte a trobar una xifra semblant en ciutats mitjanes o grans ja no a Espanya, on no la trobareu, sinó a qualsevol país europeu. Ara per ara, no tenim tots els elements per fer un judici acurat de com ha estat possible aquest desgavell. Fins i tot, a diaris generalistes podeu trobar referències molt cridaneres a la situació de la nostra ciutat (https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/resaca-navidena-alcoi-3-poblacion-contagiada-coronavirus_1_6749273.html). I es que el problema radica precisament en la informació. Ja ens va anunciar la Consellera de Sanitat, al mes d’abril quan estàvem tancats a casa, que ens filtraria les dades i ens les oferiria amb comptagotes pel nostre bé. De fet va assegurar Ana Barceló, textualment, que pretenia no preocupar les “persones que estan mirant ara mateix la tele-

visió des de sa casa”. Moltes gràcies per la deferència, però preferim conèixer la realitat. No tenim totes les dades però en intuïm algunes, molt aclaridores. Just abans del Nadal van comparèixer Toni Francés i Jordi Martínez per anunciar restriccions perquè preveien un augment de casos en breu. En realitat, a aquestes altures, ja sabien que era inevitable. Limitacions tan dràstiques com tancar la biblioteca que tots els nadals està de gom a gom, com sabeu. No van reforçar la flota d’autobusos per assegurar major distància als trajectes, ni van anunciar controls d’aforaments a espais tancats (on es multipliquen els contagis). Mesures que suposaren diners, cap ni una. També van evitar incomodar els negocis que esperaven remuntar en Nadal les dolentes dades econòmiques que arrosseguen des de l’inici de la pandèmia. Ni van preveure noves ajudes a canvi d’una menor activitat. L’actualització dels casos a nivell local tampoc no va arribar amb puntualitat. Si el dia que tenien marcat informar era festiu s’estalviaven donar-nos els disgust. Així, de sobte, a les portes de Cap d’Any, ens vam trobar encapçalant el sinistre rànquing. El primer edil va haver de gravar un vídeo pregant més restriccions a la Generalitat, recordeu que Francés coneix les dades sempre abans que tots nosaltres però només reacciona quan són públiques, i apel·lant a la responsabilitat individual i col·lectiva. Quan s’ha decretar el confinament perimetral per part del govern autonòmic, sense mesures coercitives, ja és tard. Les xifres son aterradores, no només a Alcoi, també a la resta de la comarca. Doncs bé, fins ací hem arribat. Culpar a la irresponsabilitat de la ciutadania i amagar-se darrera de la manca de competències municipals va deixar de ser una opció fa mesos. Si l’Ajuntament coneixia el greu risc des d’abans de Nadal hauria d’haver pres mesures o haver-les exigit al seu partit de València. Els irresponsables són aquells qui mesuren les restriccions en funció de paràmetres econòmics. Perquè les ajudes als sectors vulnerables també depenen de

Un país al servei de la vida

per Trini Rubio, Coordinadora Municipal de Podem Alcoi./

em encetat l’any amb una situació molt complexa degut a l’increment de contagis provocats per la COVID-19 i la pressió assistencial que això implica al nostre sistema sanitari i el pes sobre el seu personal. Per això, tenim la convicció que és moment de continuar redoblant esforços, ampliant mesures i ajudes als que més ho necessiten, si volem protegir-nos

amb garanties davant d’aquesta amenaça que no ens dóna treva. I per aconseguir-ho, és imprescindible que ho fem compartint responsabilitats per avançar conjuntament com a poble, no deixant a ningú enrere i combatent a aquest enemic comú. Hem d’aturar el país per a vacunar i posar l’economia al servei de la vida. És l’única forma de llevar-li gasolina a la pandèmia. Un procés que

conselleries i ministeris del mateix color polític que les sanitàries. Retardar les restriccions per deixar passar el Nadal es pot quantificar en vides humanes. Les víctimes de la covid ho són també del macabre equilibri que pretenen entre economia i salut. Com s’expliqueu, per exemple, que l’hostaleria estiga tota tancada quan les sales de joc continuen obertes? La reconeguda incompetència del primer edil i del seu equip és un graó més d’aquesta lamentable història. Preocupats, i ocupats des de fa mesos, exclusivament en mantenir “La màgia del Nadal Alcoià” han deixat passar el temps confiant en que la cosa no anara a més. No hi ha cap secret, senzillament estàvem pitjor que la resta abans de Nadal, però ningú no va voler assumir responsabilitats impopulars. Per a què ens serveixen aquests polítics? Per què reben un sucós salari públic si no fan res? No sé si coneixeu el que ha passat a Bérgamo, a Itàlia, en l’epicentre de la pandèmia a Europa. On les pressions econòmiques, i els polítics incapaços, van fer que no tancaren a temps, deixant un paisatge de mort devastador. I nosaltres anem camí d’aquesta situació. (Ho podeu llegir a https://ctxt.es/es/20200401/Politica/31884/Alba-Sidera-Italia-coronavirus-lombardia-patronal-economia-muertes.htm) I, per últim, no em resistiré a recordar una dada que, tot i ser pública, encara no he escoltat a cap membre del govern local. Fins a dimarts passat havien mort a Alcoi per covid 134 persones, això suposa una taxa de mortalitat de 2.271 per milió. El doble que la mitjana a Espanya que ocupa el lloc 15 a nivell mundial. Direu que no es poden comparar dades municipals amb estatals, però resulta que San Marino té la meitat de la nostra població. I el país amb major mortalitat del món tampoc no arriba a les nostres xifres. Jutgeu vosaltres mateixa:

ja està en marxa però que haurem d’incrementar el ritme si volem arribar a tota la població el més aviat possible. No podem perdre ni un minut més, hem de continuar reforçant amb personal i recursos per enfortir la primera línia. Les dades ens demanen implementar mesures més restrictives, garantir el seu compliment i tancar grans superfícies comercials, les no alimentàries, el temps que faci falta, així com les sales de joc i els bingos. Accions que han d’anar acompanyades de les corresponents mesures i ajudes laborals i econòmiques, per protegir als sectors afectats, tal i com s’ha vingut

fent des del principi d’aquesta crisi sanitària, tant des del govern central, autonòmic, com municipal, adoptant les mesures que facin falta per a poder cobrir les diferents situacions derivades del tancament de comerços, hostaleria i altres llocs de treball. Mai serà suficient, però els esforços i els acords han de continuar si volem acompanyar als més perjudicats. Ja fem tard per a molta gent, però si volem sortir enfortits com a poble d’esta situació tan complexa com inesperada, volem reactivar i reconstruir la nostra terra amb garanties i fer-li front al virus, tindrem que posar el millor de nosaltres.

Cansada per Sandra Obiol, regidora Guanyar Alcoi./

stic cansada. Segur que com totes i tots vosaltres. Cansada de la mascareta i de no poder veure als meus amics tant com m’agradaria. Cansada de no poder anar a un bar fins a les tantes i beure més del que em convindria, i seure al costat de gent que et cau bé encara que no siga del teu nucli de convivència. Cansada de que les meues filles no puguen gaudir de la llibertat que tenien fa a penes un any. I de no saber quina cara fan els meus estudiants. Per això puc entendre a Toni Francés i al seu govern. No ha de ser gens senzill gestionar una pandèmia. Sobretot quan ni el teu govern, ni el valencià, ni l’espanyol ha fet els deures durant els anys anteriors en enfortir la ciutadania i millorar les seues condicions de vida. Unes condicions de vida que si no foren tan precàries com són segurament ara seria menor l’impacte de la Covid-19 perquè no tindríem tanta gent treballant tantes hores (i per pocs diners), ni en l’economia submergida, ni en feines on és impossible protegir-se. Però no, i no és senzill. Sempre diuen que no és fàcil Toni Francés i el seu govern, i avui els hi done la raó. No ha de ser senzill renunciar a les fotos, notes de premsa i entrevistes que comporta el Nadal alcoià. I ja han perdut les festes de Sant Jordi. No ha de ser fàcil no aparèixer com el salvador d’una de les tradicions que ens uneixen a tots els alcoians com un sol poble. Ni no convertir-se en ambaixador reial davant dels xiquets que tan pateixen, i tan ens fan patir. I es que senzilla aquesta nova normalitat no és. Però sobretot perquè està l’angoixa d’estar malalt a casa i encara més a l’hospital. Està la febra, el dolor muscular, el no poder tastar el dinar i el mal de cap que roman durant setmanes. Està el dolor infinit de perdre un ésser estimat. Està la mort. I això sí que és complicat i sí que cansa. I sí que reclama responsabilitat, de totes i tots nosaltres, però sobretot dels qui ens governen. Aquestes setmanes hem assistit, de nou perquè ja van massa vegades, al vergonyós espectacle de tindre un alcalde que només mira a altres quan hi ha problemes a resoldre. Mira a conselleria, mira a l’oposició, mira als alcoians, fins i tot mira a altres alcaldes per a bonegar-los. Però no es mira a ell mateix, i com que no es mira no veu que podria haver reclamat mesures restrictives abans i amb més contundència, si es que realment no podia haver fet res ell. Per cert, una cosa que ja li vam demanar en la 1a onada, cap aprenentatge doncs. Sí que podria però, haver augmentat la freqüències dels autobusos en hores punta o fer controlar amb més força l’aforament interior de molts establiments. Com no es mira, no veu tampoc que fer una acte com la burreta és una bona cosa si no suposa que els músics travessen la ciutat en un bus massa ple com per a ser segur. Estic cansada, com tu, d’aquesta situació. Però també estic cansada de que qui governa pense que les coses que s’han de fer són només aquelles que són senzilles. Ah, i les que donen vots.

esports

EL GRAT 719 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - FEBRER 2021

L’Alcoyano a la Copa del Rei

El Madrid no ha entès el Collao

per Jordi Pascual./

gol A, la grada de la gasolinera, l’àrea del fang, l’empenta d’un Frente Batoy que, com tota l’afició, s’ha hagut de quedar a casa. L’alcoià Juli, al seu equip, allà on ha decidit estar abans d’acabar la seua carrera futbolística. La toca amb la suavitat suficient per a desfer-se d’un Real Madrid que no entén què passa al Collao, cegats per un futbol espectacle jugat per multinacionals amb escut que han oblidat totalment què és el futbol. La toca amb la suavitat justa també per a fer una obertura a banda a Diakité. Metres per davant i la pausa necessària per al contraatac. Alcoi mut. L’alcoianisme mut. A casa, com la majoria dels darrers dies en què una pandèmia ha reclòs les ànimes. Diakité sol en banda amb una pilota símbol de l’esperança que milers de persones esperàvem. Antón avança per la dreta i, en en el moment exacte, rep la pilota per a què seguisca ell la jugada. Ho fa, tot i el cansament, mogut per una moral que hauria tingut forma de càntics si les grades hagueren pogut acollir públic. Retalla i se’n va d’un jugador del Madrid, l’únic que sembla haver intentat aturar una embranzida inesperada. S’atura una mil·lèsima de segon a la frontal de l’àrea mentre Diakité el desdobla per la banda. Ni un segon en què tot l’alcoianisme ha alenat. Antón gira i obre la banda, ja dins de l’àrea. La força, la moral, l’equip sense pressupostos milionaris i amb una afició que val molt més que tot el futbol modern junt donant una lliçó d’humilitat al gegant. Diakité avança amb la pilota, busca la línia de fons de gol B, casa de las Huestes Blanquiazules i d’un servidor quan pot pujar al Collao. Fa una centrada a mitja alçada per a què Juanan la remate sense pietat. 2-1. Darrer minut de la pròrroga i amb 10 jugadors després de l’expulsió de Ramón cinc minuts abans. El Collao buit i bogeria d’uns jugadors que li deuen bona part del triomf a José Juan, un porter humil que creua el camp a cada gol per a celebrarlo amb la resta de l’equip. No importa res més. Ja estàvem orgullosos d’haver arribat al partit. Eliminar el Madrid és un premi extra abans dels partits importants, com el del diumenge vinent contra l’Orihuela; el futbol de penitència i sofriment. Les ràdios i les teles parlen d’‘alcoyanazo’, apunten Zidane com a culpable de la vergonya. Però l’Alcoyano, com sempre, simplement ha jugat a futbol, no al que la multinacional madridista creu que és este esport. Hi ha dies en què es guanya i dies en què es perd. Hi ha altres dies en què, més enllà del resultat, toquem la glòria amb la punta dels dits. Orgullosos de la moral, del nostre equip i d’un futbol humil que ens dona alegries banals per a seguir funcionant cada dia. Moral i victòria! Deportivo!

Fotografia Jordi Cantó Such./

Un històric Alcoyano elimina al Real Madrid per Belén Rivas./

les 21h del dimecres 20 de gener tots vam estar pendents de la retransmissió del partit de setzens de la Copa del Rei entre el CD Alcoyano i el Real Madrid. I el que en principi pensàvem que seria un partit anecdòtic per tindre als jugadors de Primera Divisió en el Camp Municipal El Collao, va resultar ser històric per una merescuda victòria de l’equip local. La primera part del partit, va finalitzar amb un gol del Real Madrid, concretament el primer gol com a ‘merengue’ de Militao en el minut 45. Encara que la primera part donava avantatge per als visitants, l’Alcoyano va disputar un bon partit amb una defensa molt ordenada. Una vegada va començar la segona part, els de Vicente Parras (entrenador del CD Alcoyano) van demostrar que volien jugar per a guanyar, i que no anaven a deixar el partit gens fàcil al seu “gegant” contrincant. Des de l’inici del segon temps del partit, l’Alcoyano va

lluitar per a arribar a la meta rival. Finalment ho va aconseguir en el minut 80 gràcies a un córner que va rematar José Solbes. Aquest fet deixava l’encontre en màxima tensió, amb tota Espanya davant la televisió, expectant com, un equip de Segona B plantava cara davant un Primera Divisió, amb jugadors de renom com Marcelo, Benzema, Lucas Vázquez, Marco Asensio o Toni Kroos, que lamentablement per a ells, no van a estar a l’altura d’El Collao. Finalitzats els 90 minuts i el temps de descompte que va afegir l’àrbitre, Sánchez Martínez, va arribar la temuda pròrroga, que a més, va deixar a l’equip alcoià amb un jugador menys, ja que Ramón López Olivan va rebre una targeta roja en el minut 110 de partit. A partir d’aquest moment va incrementar la tensió. Un equip de Segona B amb un jugador menys, davant el Real Madrid, tot apuntava que el partit s’hauria de complicar, però, sols 5 minuts després, Juan

¡Olvídate de cocinar! Comida casera alcoyana Con nuestra variada carta de platos y tapas de elaboración casera

Más de 40 años a su servicio

Antonio Casanova Vidal va demostrar que això no era cert, i va posar a l’Alcoyano per davant en el marcador, deixant-li la victòria als madridistes cada vegada més lluny. Sens dubte, s’ha de destacar l’actuació del porter del CD Alcoyano, José Juan Figueiras, que va jugar un partit apoteòsic, salvant un darrere l’altre els intents de gol del Real Madrid. No sols en Alcoi es va valorar la seua impressionant actuació, ja que, els espectadors de tota Espanya es van rendir als seus peus, i així ho van demostrar les xarxes socials, amb memes i lloances al meta del nostre equip. Des de les cases se sentien crits de celebracions de gol i inclús algun tro, i és que el CD Alcoyano no sols va guanyar aquest partit, ha passat de fase, i ha fet història; també ens va regalar als alcoians i alcoianes, inclús a aquells que són aficionats del Real Madrid, una estona d’unitat i alegria en moments tan complicats com els que estem vivint.

actualitat

EL GRAT 719 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - FEBRER 2021

Bretxa digital i netmodernitat en temps de Covid-19 per David Botí, membre de l'executiva de Podem Alcoi./

stem patint una de les situacions més complicades de les últimes dècades. Una pandèmia mundial que va de la mà de restriccions i mesures de seguretat per tal d’evitar nous contagis. Amb un confinament domiciliari, de març a maig, que va donar peu, entre d’altres coses, a un distanciament social que, amb dificultats però amb paciència i exemplaritat ciutadana, el vam poder superar de manera satisfactòria. Un aïllament social que es va poder pal·liar, en part, gràcies a les noves tecnologies digitals existents en aquesta nova etapa de netmodernitat. Però, què és la netmodernitat? Netmodernitat és un nou concepte, que ens parla d’una nova era en la que el progrés social ve determinat per la participació de les persones en el ciberespai. Per tant, si una cosa hem après durant tot aquest temps, són les nombroses apps de vídeo-telefonades i xarxes socials que existeixen. I que gràcies a elles, molta gent es va poder comunicar amb el seu entorn: entre alumnes i mestres, entre familiars, entre amigues i amics, reunions, tele-treball, formació, interpretacions musicals i un llarg etcètera. Però com qualsevol tipus de desenvolupament, té les seues mancances. I en aquest cas, la utilització de diferents mitjans per relacionar-se amb d’altres persones de forma telemàtica també té la seua part negativa i el seu perill -la bretxa digital -. O el que és el mateix, el perill d’incrementar l’exclusió social entre les persones que no tenen accés a les TICs (Tecnologies de la informació i la comunicació), bé perquè siguen persones amb baixos recursos econòmics, persones majors, o simplement persones sense cap tipus de coneixement previ sobre aquests recursos tecnològics. En març, ens va vindre de sobte l’aïllament social. Però ara tenim l’oportunitat d’aprendre i d’educar sobre les TIC, d’avançar en un moment on la tecnologia és una ferramenta necessària per al desenvolupament del nostre dia a dia. Ara és l’hora d’aprendre a utilitzar les TIC de manera responsable, donantli un ús adequat. Ara més que mai, és l’hora de facilitar, des de l’administració pública, les noves tecnologies digitals a qui fins ara no ha tingut l’oportunitat. De fer-les accessibles a tothom perquè cap persona quede aïllada en la societat actual. En definitiva, una societat que té el privilegi de tindre al seu abast recursos magnífics per a reafermar-nos com a comunitat té l’obligació de treballar per societats cada vegada més inclusives des de tots els àmbits possibles, evidentment, també des del tecnològic. No hi ha excuses.

Noves ajudes per a col·lectius vulnerables

En total s'ha destinat una partida de 31.321 euros que han sigut finançats per la Conselleria d'Habitatge BR | Alcoi./ 29 persones residents a Alcoi s’han beneficiat de les ajudes directes que ha creat la Conselleria d’Habitatge i Arquitectura Bioclimàtica que estan regulades dins del Pla Estatal d’Habitatge 2018-2020. Aquest programa dona una solució residencial immediata a persones víctimes de violència de gènere, a persones que han patit desnonament de l’habitatge habitual, persones

sense llar i altres persones especialment vulnerables afectades directament o indirectament per la Covid-19. La Conselleria ha destinat una partida de 31.321 euros que han tingut un import per persona des del 500 fins als 2.450 euros. El 52% de la quantia total s’ha destinat al pagament de lloguers de les persones interessades que no podien fer front al pagament.

L’Àgora millora la seua accessibilitat

Una nova rampa facilita l'accés a l'espai l'Àgora Oberta des de la plaça de Ramón i Cajal BR | Alcoi./ L’Ajuntament d’Alcoi ha dut a terme uns treballs per tal de millorar l’accessibilitat de l’Àgora, ja que moltes persones amb diversitat funcional i d’altres col·lectius ho demanaven. Aquestes obres garanteixen un accés fàcil i segur a l’Àgora Oberta des de la Plaça de Ramón y Cajal, com des del carrer Sant Mateu. El carrer Sant Mateu també s’ha beneficiat, i és que s’han ampliat les voreres, que s’igualen al carrer en una única plataforma per als vianants a l’altura del pas de vianants. D’aquesta manera, es pot accedir de forma totalment còmoda i segura a l’ascensor situat en aquest carrer. D’altra banda, en eliminar voreres i vorades, l’entrada per la plaça de Ramón y Cajal és ara totalment diàfana, amb portes que s’obrin de manera automàtica. A més, en aquest punt s’ha instal·lat una rampa metàl·lica que compleix amb la norma-

Ajudes a vehicles de mobilitat personal i bicicletes elèctriques BR | Alcoi./ L’Ajuntament d’Alcoi ha resolt les ajudes per a bicicletes elèctriques i vehicles de mobilitat personal elèctrics. En total s’han presentat 30 sol·licituds i s’han concedit 22 d’elles per un import de 3.668 euros. 7 d’aquestes ajudes han sigut per a bicicletes elèctriques, 2 per a kits d’electrificació i 13 per a vehicles de mobilitat personal. Jordi Martínez, regidor de Mobilitat Sostenible ha explicat que: “La intenció del govern és treballar per la mobilitat sostenible a la nostra ciutat, per això estem actuant en diversos àmbits, hem augmentat significativament el carril bici, i també apliquem bonificacions per als vehicles elèctrics i híbrids”.

Nova rampa d’accés a l’edifici de l’Àgora d’Alcoi./

tiva d’accessibilitat. El seu cost ha sigut de 19.177 euros. També s’ha adaptat la porta que comunica la zona d’Àgora Oberta i Àgora Emprenedors, seguint la normativa d’accessibilitat i permetent una transició fluida en tot el complex. Durant el mes de novembre ja es van dur a terme diferents accions

destinades a actualitzar i adequar les diferents àrees de l’Àgora. S’ha procedit a la instal·lació de panells per a insonoritzar Àgora Oberta, solucionant els problemes de reverberació i ressò detectats. Uns treballs per als quals s’han destinat 30.135 euros, i a més, s’ha completat la millora dels sistemes de seguretat anti incendis, amb un

pressupost de 20. 296,15 euros. Per tal de millorar el seu aïllament, s’ha executat l’envidrament de diverses zones. Actuació que ha tingut un cost de 21.877 euros. En total, per a les actuacions d’accessibilitat i les corresponents a l’adequació i millora dels diferents espais, s’han invertit 91.486,18 euros.

A Isabel 2013 · Antoni Miró

suplement

Art&Cultura SUPLEMENT D’ART EL GRAT - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - FEB.21/Nº14

La Veu dels Llibres · Antoni Miró de museu · Josep Sou Jordi Tormo · Maria Juan · Miquel Navarro · Barnasants

EL GRAT 719 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - FEBRER 2021

art i cultura

Art&Cultura

La Responsabilitat Social d’Alhambra Guitarras a l’IES de Muro per Francesc Gisbert, Muro./

Guitarras Alhambra és una empresa capdavantera a nivell internacional, que treballa des de Muro. Pilar Gisbert, responsable de Comunicació i Màrqueting de Guitarras Alhambra, va impartir una xarrada per als alumnes de Batxillerat de l'IES Serra de Mariola de Muro, convidada pel departament d'Economia del centre. El tema, parlar als alumnes de les inciatives socials i culturals que du a terme Guitarras Alhambra. La xarrada forma part del programa anual per posar en contacte l'alumnat amb iniciatives socials i empresarials innovadores. Pilar ens explica en què consisteixen estes activitats. - Pilar, què és la "Responsabilitat Social Corporativa d'Alhambra Guitarras"? Es tracta d'un principi que l'empresa, ubicada a Muro i que serveix guitarres a tot el món, va tindre clar des dels seus orígens, amb el foment de la cultura i el suport als joves artistes. La iniciativa més coneguda és el Concurs Internacional de Guitarra Alhambra, amb dos modalitats, el CIGA Adults i el CIGA Junior. El concurs té una important dotació econòmica i de recolzament a les carreres musicals. La segona iniciativa de Guitarras Alhambra és la subhasta solidària de guitarres en col·laboració amb la Creu Roja i el projecte "A tu lado" del grup musical Los Secretos, en temps de Pandèmia. - En la xarrrada que impartires a Muro també parlares dels principis socials de la fabricació de les guitarres? Sí. La selecció de matèries primeres en origen i el tracte directe als proveïdors són molt importants per a l'empresa i ens agrada explicar-ho sempre que fem una xarrada en centres educatius. Una política mediambiental activa, molt compromesa amb el medi ambient. I alhora, una política de recolzament de l'economia local i el comerç de proximitat amb una campanya especial al Nadal. - Això també passa per ajudar els joves músics de guitarra? Sí. Alhambra Guitarras elabora guitarres i les serveix a tot el món. Però també tenim molt d'interés a fomentar el coneixement de l'art de tocar la guitarra. Per això hem començat un programa anual de beques per ajudar als estudiants de tot el món. I, alhora, col·laborem amb una beca per al Màster de Guitarra de la Universitat d’Alacant.

Josep Sou presenta amb Moisés Olcina Trio ‘Attrezzo’a Muro

La inauguració es va celebrar a porta tancada el dia 15 de gener BR | Muro./ La regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Muro, havia preparat l’exposició de Josep Sou ‘Attrezzo’, que estava pensat que es poguera visitar entre els dies 15 de gener i 6 de febrer, però que per les noves mesures restrictives per tal de frenar la Covid-19, a hores d’ara no es pot visitar. El mateix dia 15 es va celebrar la seua inauguració, però, a porta tancada, en la qual, Josep Sou va oferir una performance, en companyia de Moisés Olcina Trio, en la qual, la poesia visual va prendre vida. Tot va ser gravat i es podrà veure al canal de Youtube de l’Ajuntament. Josep Sou és una persona compromesa amb la societat i la cultura, i en l’exposició ofereix quadres vius, colors càlids, i fan reflexionar sobre el món i sobre nosaltres mateixos, amb missatges breus, colpidors, que ens han fet entendre millor el quadre i el que Sou ha volgut transmetre. En la mostra es poden veure objectes quotidians, que tots podem reconéixer i que estan tractats i mesclats amb mestria per aportar una visió diferent.

Calendaris de la Coordinadora per a fomentar la lectura

El calendari són dos fulls, amb una recomanació literària per a cada mes i un enllaç amb vídeos on els millors rondallaires expliquen una rondalla BR | Comarques./ La Coordinadora pel Valencià de l’Alcoià i El Comtat ha editat un calendari de ‘Foment de la Lectura’, en el qual en cada mes podem veure una recomanació literària. Elionor Ortolà, vicepresidenta d’aquesta entitat ha comentat que: “volem agrair la col·laboració de totes les persones que habitualment segueixen les nostres activitats i animar-los a continuar atents a totes les nostres iniciatives”. Aquesta institució és l’encarregada d’organitzar els Premis Sambori, Ruta de Contacontes, Presentacions literàries, cursos per a docents en línia, campanyes de nor-

malització lingüística entre d’altres. Com explica la vicepresidenta de la Coordinadora pel Valencià: “El calendari són dos fulls A3, amb una recomanació literària per a cada mes i un enllaç amb vídeos on els millors rondallaires valencians ex-

pliquen una rondalla”. Entre els que participen en aquest projecte trobem a: Joan Borja, Víctor Labrado, Jordi Raülverdú, Rosanna Espinós, Almudena Francés, Eva Andújar o Silvia Colomer. El calendari es pot aconseguir de forma gratuïta als punts col·laboradors de la Coordinadora o enviant un correu a premsacoordinadoravalencia@gmail.com. A més, d’aquest calendari, també s’han editat materials didàctics per a centres escolar, la col·lecció Auques, el mapa Mites Clàssics, el pòster monstres valencians, o la baralla dels refranys.

entrevista

EL GRAT 719 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - FEBRER 2021

Entrevista a Maria Juan, actriu, còmica i monologuista valenciana

“Després devint anys de maltractament és un bon moment de sumarpernormalitzarla llengua” Maria Juan és una actriu, còmica i monologuista d’Ontinyent (La Vall d'Albaida). Va viure a Madrid on va col·laborar en programes com el d’Andreu Buenafuente, entre d'altres. Va tornar al País Valencià per presentar programes com “Al mal nom, bona cara”, "Assumptes Interns" o “Comediants” en À Punt, la ràdio televisió pública valenciana. Actualment presenta el programa de ràdio “Podríem fer-ho millor” els caps de setmana. Per AMIC Valencians./

as treballar fora durant diversos anys col·laborant en programes com 'En el Aire' d'Andreu Buenafuente o 'Liarla Pardo'. Com recordes aquesta etapa professional? Treballar amb Buenafuente, evidentment, per a qualsevol persona que es dedica a la comèdia és molt impactant, va ser una cosa molt curteta, però la tele té aquesta cosa. Vaig estar un mes a penes treballant amb ell, i em va servir per a adonarme'n que no tenia ni idea de fer tele i que era un món que em quedava una miqueta gran. Va ser difícil, tot i que amb ell molt bé, perquè a més es nota que és aquesta gent que porta tota la vida i que ho fa fàcil. Però ho recorde com una cosa molt ràpida i que vaig aprendre molt. - Temps després tornes a València per a l'obertura d'À Punt, no? Vaig tornar a València just abans que la tele obrís oficialment. Vaig tornar per À Punt, per fer un programa que finalment no es va emetre en aquell moment. “Al malnom bona cara” és un programa que es va gravar mig any abans de començar, però que després per motius interns no es va emetre fins dos anys després. - Entenem que les actuacions en la televisió se cenyeixen més a un guió que les teatrals, en quin format et sents més còmoda? Crec que la tele és un aprenentatge i que cada mitjà té les seues coses més fàcils o més difícils, o simplement les seues claus. És cert que per a mi quan vaig començar a fer tele, haver de cenyir-me a un guió em resultava diferent, estava molt acostumada al café-teatre, als monòlegs i a estar sola en un escenari fent un poc el que em donava la gana. No és que jo no portara el meu guió, però clar, era meu, només havia de barallar-me amb mi mateixa per veure que deia o que no. I la tele és com que tot està molt mesurat, molt controlat, al final tu eres un element més, si ha d'entrar una publicitat... Tot va en uns temps superacotats i a mi em va resultar molt interessant. - I com sorgeix “Riures en valencià”? Jo feia deu anys que vivia a

Madrid, i encara així no he deixat mai de fer comèdia en valencià, però me’n vaig adonar que estava un poc farta de ser l'única dona que fera comèdia en valencià. Quan parle de comèdia, parle de l'stand-up cru. Ara pense que Riures en Valencià va obrint-se cada vegada més i més gent com Rubén Aparici que és part de l'equip i fa màgia, no fa només comèdia, o Pepa Cases, que ve també del teatre, la dansa i tal i fa comèdia i ja juntes fem una cosa més teatral. - T’encarregues també de la producció i la gestió? Precisament en el fanzín Foguera llegia a Pilar Almeria a la que admire, dient que la burocràcia matava al teatre, i no puc estar més d'acord. Si tinc un projecte en ment, no m'espere que el facen els altres, perquè no sempre vas a trobar algú que ho tire endavant, i he hagut d'aprendre a fer-los jo, si vull fer aquest projecte, el faig i ja està. Llavors sé fer-ho, però és un rotllo la part burocràtica i de gestió, fa que el fet artístic i pujar a l'escenari, que és el que a mi m'agrada i em diverteix, semble que és l'última part. També pense que és necessari, que algú ha de fer eixa funció de producció, i a mi no em desagrada, hi ha una part molt motivadora. - Com ho compagines tot? Riures en Valencià al final és un projecte meu, però no meu a soles, és meu i de Marc, que també és el meu company. Tenim una filla en comú i estem acostumats a tindre projectes en comú, i com a casa separem les funcions, a Riures en Valencià també. Crec que Marc, que ve de Catalunya i molt de la música, fa que Riures en Valencià tinga molt de funcionament de grups de música, perquè ell controla molt d’aquest sector. - Has tingut alguna dificultat per voler treballar en valencià? Sóc una afortunada, perquè fa molts anys quan jo era una patota vaig dir que treballaria en valencià sense donar més explicacions, tot el món em deia que estava superboja i que així no anava a treballar, i a mi no m'ha faltat feina, aleshores si ho vaig fer jo per què no ho pot fer més gent. Llavors crec que Riures en Valencià aporta eixa expe-

“Sóc una afortunada, perquè fa molts anys quan jo era una patota vaig dir que treballaria en valencià sense donar més explicacions, tot el món em deia que estava superboja i que així no anava a treballar, i a mi no m'ha faltat feina”

Maria Juan en una actuació al teatre./

riència en gestió que jo he anat assolint amb els anys i compartir-la amb altres companys. I sobretot, normalitzar la llengua,

després de vint anys de maltractament per part de les institucions, sembla que és un bon moment per alimentar i seguir

per ací. També tenim una televisió pública en valencià, és moment de sumar esforços i normalitzar. - Ara lluny de platós, has fet el salt a la ràdio. Sí, "Podríem fer-ho millor" és el magazín de cap de setmana de la ràdio pública, dissabtes i diumenges de 10h a 14:30 h. Fem una primera hora d'actualitat, més seriosa amb Susa Calafat i poc a poc va agafant el to de burrera que potser ja tenia el “Podríem fer-ho millor” de la temporada passada. Així que hi ha un poc de tot, intentem que hi haja personatges, esquetxos, entrevistes... Ens proposaren reprendre el format els caps de setmana i Korah per altres projectes professionals no podia fer-se càrrec i m'ho van plantejar a mi. Com que els farandulers solem treballar els caps de setmana estem prou acostumats així que em va semblar fantàstic. - Com és dirigir un programa de ràdio com 'Podríem fer-ho millor'? Era una cosa que jo fa temps que m'abellia, perquè m'agrada manar, és una cosa que he descobert, això vos ho dic en primícia. Donem una connotació negativa a manar i simplement vol dir organitzar, també escoltar molt a l'equip, m'agrada molt fer equip, i dirigir et dóna la capacitat d'escollir el teu equip i jo tenia moltes ganes d'escollir el meu i fer, tot i que jo he treballat en equips meravellosos i només tinc bons records i paraules, però tenia ganes de saber si jo podia portar el meu equip, i tens com idees del que faries i a mi m'ho han permés. He pogut fer un equip molt paritari, amb molta visió de gènere, són dones i homes amb inquietuds similars, llavors estic molt contenta.

EL GRAT 719 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - FEBRER 2021

miró de museu

Art&Cultura

Siguem Tossuts per Isabel-Clara Simó Article publicat a El Gratis Nº674 - 2 quinzena de Juny de 2018

cabe de llegir que el català (si voleu, digueu-li valencià) recula i que ha perdut 300.000 parlants. Per zones va així: Catalunya té un percentatge del 94,60% que l’entenen o el parlen; el País Valencià té el 88,80% de gent que entenen o parlen el valencià; les Illes, el 96, 80; La Franja, el 94,10%; Catalunya del Nord, el 61 %; L’Alguer, el 88, 20%; Andorra, el 96%. Quines són les causes del descens, malgrat Escola Valenciana, la Universitat d’Alacant o la Xarxa Alcover? Els experts parlen d’una frenada en l’administració que ha perjudicat la llengua. No ens equivoquen la culpa no és dels immigrats. Res més lluny de la veritat. Com ha passat sempre, la gent que ve a viure a casa nostra vol integrar-se. De pasada comente que integrar-se i assimilar-se són conceptes sociològicament ben diferents: integrar-se vol dir conservar tot el bagatge cultural i afectiu envers els països del nou vinguts; assimilar-se és obligar-los a renunciar a llengua i religió. Més o menys com Castella va fer a la “descoberta” d’Amèrica, on consideraven que eren portadors d’una llengua “superior”. Marededeu! No hi ha cap llengua superior a cap d’altra, i totes són igualment complexes. El problema són els mitjans de comunicació (gràcies El Grat, per la vostra feina!), és sobretot l’administració i l’escola. I, també, que la nostra llengua ha estat foragitada dels jutjats, de les joguines i fins i tot, ai de nosaltres, de les medicines: coneixeu algun medicament el prospecte del qual estiga en la nostra llengua? No tinc dades de com està la qüestió lingüística en Alcoi, si bé sospite que hi ha dificultats enormes per tirar endavant una llengua que és viva gràcies a la tossuderia dels parlants, i malgrat les normes, les persecucions i els menyspreus de què hem estat objecte. Sabeu? Els sociolingüistes no acaben de comprendre com ha sobreviscut, malgrat els “blaveros” i tots els jacobins que ens envolten. Continuem essent tossuts: el que està en joc és el millor instrument de cohesió social que existeix: la llengua. Contra el racisme, fem lloc als nou vinguts en la nostra llengua. I no la malbaratem canviant-la fins i tot quan la persona amb qui parlem voldria ser acceptada i parlar de tu a tu amb nosaltres. Ens juguem el país. I la literatura. I la cohesió social, com deia. Ens hi juguem molt.

i ha una vessant d’Antoni Miró (Alcoi, 1944) no massa coneguda, i és el seu deler per l'erotisme. Fa uns anys, quan el vaig entrevistar per al llibre Estudis d’art, em va commoure una estança del mas (l’així anomenat "quartet dels pecats"), tot recobert per dibuixos eròtics, amb títols com Amagatalls secrets, Fent camins o Gran meravella. Aleshores, el pintor em va reconèixer que en aquest assumpte era un pocavergonya, i ho digué d’una manera desenfadada, sense donar-li major importància. L’erotisme ha estat present en molts artistes, alguns d’una manera esbravada, com ara Auguste Rodin o Egon Schiele, altres d’una forma molt més subtil, com el mateix Giorgione o Tiziano, altres revisitant els clàssics, com William-Adolphe Bouguereau i Alexandre Cabanel, que amb les seues Venus concupiscents varen indignar d'allò més la societat benpensant parisenca del segle XIX. Per no parlar de L’origen del món de Gustave Courbet, on per primera vegada en la història de l’art es pinta aquell sexe femení amb tota la naturalitat i alhora cruesa de què és capaç la representació pictòrica. Antoni Miró és un pintor procaç, desinhibit, valent en la pinzellada, i que amb els anys ha anat manifestant de manera cada vegada més descarnada la seua mirada sobre el cos humà. Des dels primers dibuixos i gravats dels anys seixanta, fins a aquests llenços de cos natural de les darreres sèries dels anys 2018 i 2019, hi ha un procés de desinhibició, com si el pintor desitjara plasmar tot el potencial eròtic que traspuen aquells cossos femenins. Quan te’ls va mostrant, un a un, es

MIRÓ DESENCADENAT

A propòsit de les sèries eròtiques d’Antoni Miró per Martí Domínguez · Universitat de València-IEC./

produeix l’extraordinària sensació de l’aclaparament al davant de tota aquella carn trèmula, de tot aquell immens bany turc pictòric. Hi ha el voyeur (Miró és un miró, si se’m permet el joc), però també l’estudi acadèmic, el desig de recrear-se en aquella anatomia, que el venç, que el tenalla, que l'apassiona. Sens dubte, al darrere de tota aquesta sèrie mironiana hi ha un gaudi sincer envers el cos femení, aquesta gaubança envers la feminitat més reclosa. Però, arribats a aquest punt, potser seria convenient introduir un breu apunt sobre l’aportació d’aquestes sèries eròtiques. Es podria dir que Antoni Miró ho ha pintat quasi tot, i que no hi ha res que no siga interessant per a la seua vocació pictòrica. Treballa el color, la geometria, la perspectiva, el retrat, i d’ací passa a l’escultura, amb el seu dibuix sobre acer corten. Una d’aquestes escultures, titulada 25 d'abril, que commemorava la derrota d’Almansa, i instal·lada a l’entrada de Gandia, es va fer cèlebre per la topada amb un alcalde conservador, que es va encabotar en desplaçar-la a un altre lloc, molt menys visible. Són escultures que no deixen indiferent, i en especial la seua Sèrie grega, que també ha estat motiu d’escàndol perquè algunes peces (que reprodueixen escenes de la

Exposició d’art sostenible'Els ODS dels Baleàrics' a la Sala Coll Alas de Gandia Mostra mitjançant les arts plàstiques que són els Objectius de Desenvolupament Sostenible BR | Gandia./ Aprofitant el Dia Mundial Contra el Canvi Climàtic, s’ha presentat la nova exposició que estarà a la Sala Coll Alas, ‘Els ODS dels Baleàrics’, que està organitzada pel mateix Ajuntament de Gandia, i la Fundació Baleària. L’objectiu d’aquesta mostra és conscienciar i implicar a la ciutadania en la lluita contra el canvi cli-

màtic, gràcies a unes obres que estan elaborades per artistes balears, com per exemple Natalia Ribes o Empar Boix, i que representen cadascú dels 18 Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS). El regidor de Cultura de Gandia, Nahuel González, ha explicat que “hem de lluitar totes i tots des de les administracions, des de les institucions, fins a la

ciutadania, i a través de l’art en aquest cas”. González també ha agraït a les entitats organitzadores i als artistes la seua implicació en aquesta iniciativa que ha definit d’imprescindible “en un moment de crisi emocional, social, i econòmica com la que estem vivint”. Antoni Mascarell, un dels comissaris de l’exposició ha destacat que Gan-

dia té el compromís de “convertir-se en una destinació turística sostenible, perquè el turisme del futur serà sostenible o no serà”. Finalment, les dues artistes de l’entitat balear han reivindicat la cultura com un mecanisme de conscienciació i responsabilitat global necessari per a aconseguir un espai més ecològic i sostenible.

imaginària dels vasos grecs, que ja varen donar lloc a un conjunt de gravats titulats Suite eròtica) són explícitament sexuals, amb alguna còpula massa evident segons per a quins ulls. Els títols Afrodita, Jocs eròtics (que representa una fellatio) o Joc antic, són indicatius del caràcter juganer de l'artista. I, tanmateix, tot això forma part d’aquest cosmos mironià tan directe i desproveït de vels, com si el pintor, passada la setantena, haguera decidit parlar clar, sense ambages, i mostrar les coses sense tants recels. Sense cap aturador. És un Miró desencadenat, particularment salvatge. Hi ha per tant en Antoni Miró un desig explícit de desempallegar-se de cadenes i repressions, i mostrar les coses amb la seua naturalitat. I la sèrie Nus i nues (20182019) és compulsivament desinhibida, obertament libidinosa, decididament eròtica, amb una interpel·lació directa a l’espectador. Obres com Mostrar-se, Platònic o Intuició mostren el sexe femení sense vels, amb una cruesa colpidora, provocadora, rotunda, courbetiana. Però, al mateix temps, aquest reguitzell de carn palpitant ens corprèn profundament. Perquè, sota tot allò, hi ha un sentit tribut al cos de la dona. Un homenatge pregó i sincer, sense cap peatge ni fre, a la naturalesa humana.

miró de museu

EL GRAT 719 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - FEBRER 2021

Art&Cultura

n una altra ocasió ja vaig escriure sobre aquesta sèrie (Personatges (des del 2012)) que comprèn una part ben nodrida i singular de la recent producció pictòrica d’Antoni Miró, aquella que l’artista dedica a conformar una mena de panteó personal. Llavors ho vaig fer incidint en dos aspectes: la pròpia definició del terme “personatge” que creia que se’ns estava suggerint i el caràcter extraordinàriament ampli del substrat cultural on s’efectuava aquest particular ancoratge. Identificar referents culturals, encara que en siguen molts -una miríada, vaig dir aleshores-, és una manera prou concreta de posicionar-se, malgrat el que pogués parèixer. I és que allò múltiple permet, tanmateix, denotar un univers suficientment determinat pel que fa, almenys, als seus trets essencials. En canvi, ara, pretenc una cosa distinta. No vull complementar els meus judicis respecte a la sèrie en qüestió considerada aïlladament dins de la seua trajectòria. Contràriament, com que al llarg de la seua carrera, especialment en les tres primeres sèries que la constitueixen (Amèrica Negra (1972), El Dòlar (19731979) i Pinteu pintura (19801991)), ha sigut recurrent la representació de nombrosos personatges històrics, considere oportú assenyalar algunes diferències que existeixen entre les maneres de portar-los a col·lació en aquesta i les altres etapes esmentades de la seua trajectòria. L’interès d’aquest exercici rau en distingir en la pintura de Miró el recull de noms propis que, dins del curs de la Història, ell mateix ha seleccionat. Fer-ho contribueix a completar el planter de protagonistes escollits, perquè principalment i generalment aquests són les persones comunes que sofreixen els efectes negatius del capitalisme i la globalització, com queda palès en les altres sèries que conformen la seua evolució. I és que, en Vivace (1991-2002) es van destacar els riscos de devastació sobre l’entorn natural; en Sense Títol (S/T) (2002-12) la misèria, les conseqüències de la guerra i la banalització de la cultura foren els temes principals; i en ManiFesta (2012-18), ho va ser el combatiment de les injustícies produïdes per la crisi econòmica i la corrupció. Així, en aquests tres conjunts d’obres no s’hi ressaltava cap personalitat o referent concret amb ànim afalagador; pel contrari, l’artista subratllava la importància de determinats col·lectius socials o ciutadans, els quals o bé lluitaven en contra d’injustícies o bé les patien. Altrament, la sèrie Personatges és ben diferent d’aquelles que acabem de comentar. En lloc de denunciar, se signifiquen po-

sitivament persones particulars, fonamentalment del camp de la cultura i majoritàriament de l’àmbit català. Des del camp de la crítica, es mou cap al de la lloança. El pintor presenta aquests retrats d’acord amb uns determinats criteris per tal de garantir la suficient cohesió. Són destacables el tipus comú d’enquadrament, l’acromatisme i l’especial texturització. En general, l’encaix és de muscles cap amunt; els rostres, els quals ocupen bona part del llenç, moltes vegades estan girats a tres quarts. Quasi tots són en blanc i negre, essent objecte uns quants d’un cert virat cap a algun color llum. I, en tots els casos, estan recoberts d’una textura que imprimeix un solatge indicatiu de la seua qualitat de pervivència en el temps, d’una certa intemporalitat. No obstant les anteriors asseveracions, sí que pot afirmar-se que existeix una correspondència entre la sèrie Personatges i les que va desenvolupar al llarg de les dècades dels setanta i els huitanta. La raó que ho justifica és que, en aquells moments, algunes personalitats de gran vàlua per a l’artista, tant de l’àmbit polític com del cultural, sí que van ser objecte de representació. En les sèries dels anys setanta, el caràcter fortament polític de les quals és evident, s’incorporen dues figures clau de l’escena política global d’aleshores. En la dels anys huitanta, tot i mantenirse el posicionament crític, es va produir una extensió molt rellevant d’aquest abast selectiu de personatges al domini cultural, fonamentalment, encara que no solament, a la tradició pictòrica. Així, en la sèrie Amèrica Negra (1972), dedicada a la lluita contra el racisme als EE.UU. i a favor dels drets civils de la gent de color, existeix un únic personatge fonamental: Martin Luther King Jr.. Bé siga mitjançant un primer plànol frontal, com en Veu de pau (1972), o amb una vista posterior des de la qual s’exemplifica el magnetisme del seu discurs amb la irradiació

dental, situació que seria el més clar antecedent de la sèrie Personatges. Hi ha figures polítiques que, encara que abomina, pinta meticulosament, no sense desvirtuar-les també críticament. Del mateix mode que el bitllet d’un dòlar es pintava amb fruïció durant la dècada anterior, Miró reprova la centralització que va emprendre el Comte Duc d’Olivares mitjançant un exercici de reelaboració del genial retrat eqüestre de Velázquez. Però, com deia, el que ens importa ara és que en la sèrie Pinteu pintura és quan es comença a percebre l’afany admiratiu per la cultura, si més no referint-se al vessant de la disciplina pictòrica. Dins d’ella, l’alta cultura i la popular s’entremesclen, com ho fan distints corrents pictòrics o diferents èpoques històriques. A més, algunes referències valoratives es materialitzen, com es fa en la sèrie Personatges, en forma de retrats. Per exemple, en el quadre anomenat Góngora (1981-91), es completa irònicament una reformulació del magistral retrat que Velázquez va pintar del poeta i dramaturg cordovès, la severitat del rostre del qual és tan característica, amb un personatge de còmic, un Mortadel·lo catalanitzat, amb faixa, espardenyes i barretina que ofereix una barra de pa. O en altres diverses obres apareixen juntes parts d’obres del renaixement i el barroc amb altres del segle XX, especialment de Dalí, Miró i Picasso. Quan Antoni Miró actua d’aquesta última manera, està en certa forma retratant l’autor mitjançant la reproducció dels elements que li són propis. No escau que Joan Miró, Salvador Dalí o Roy Lichtenstein, propers en el temps, o també Ribera i Velázquez, mestres durant el segle XVII, siguen referits explícitament; ho poden ser simplement implícitament gràcies al recurs de la citació de part de les seues obres. Altres pintors sí que són retratats de nou. Precisament, el

Personatges d’Antoni Miró, d’ara i d’abans per Santiago Pastor Vila./

d’una espècie d’ones d’expansió, cosa que passa en Igualtat per a tothom (1972), el líder que orienta el moviment es presenta amb una conjunció de rotunditat i esperança. Tot i això, els infants de color que habiten els suburbis de les ciutats nord-americanes adquireixen també un rang de protagonisme substancial en el relat de denúncia que enllesteix, perquè l’objectiu exigeix presentar els afectats més indefensos amb cruesa. També en la subsèrie El Dòlar-Xile (1973-77), Salvador Allende s’hi troba present encara que no amb aqueixa centralitat i insistència amb què es representava a Luther King, i sempre amb caràcter antagonista, contra l’imperialisme yankee, el qual metafòricament es denota amb un bitllet d’un dòlar durant tota la sèrie homònima. En ambdós casos, se’ls mostra actius, no com si estiguessin posant per tal de ser retratats convenientment. La mirada del pintor parteix de la d’un fotoperiodista, la qual sempre és furtiva. Empra després diversos efectes visuals per tal d’intensificar l’aparença d’aqueix document, com correspon al moviment de la Crònica de la Realitat. De forma semblant als xiquets negres en l’altre exemple, els soldats, les prostitutes i les víctimes dels afusellaments són els personatges comuns, els figurants, podria-dirse, que serveixen realment per a formar el discurs de reivindicació. Arribats els anys huitanta, les preocupacions polítiques de l’artista freguen àrees geogràfiques més properes i a la crítica sociopolítica s’afegeix un primer reconeixement de personatges cabdals de la Història de l’Art Occi-

fet és que es recreen els seus autoretrats, com passa amb El Bosch, Picasso o Bacon, formant part de complexes composicions on s’articulen relacions amb algunes de les seues obres o de les d’altres autors. També ocorre així amb altres personatges fonamentals en el discurs i el posicionament polític d’Antoni Miró, com Marx o Freud. De fet, aquest últim es mostra disposat, fins i tot, a endevinar les claus del que pretén fer l’artista amb la sèrie Pinteu pintura, com s’insinua en l’obra Psicoanàlisi de la pintura (1988). Tot i compartir una intenció de gratitud, és clar que no coincideixen les estratègies creatives utilitzades en les sèries anteriors a les quals ens hem referit amb les emprades en Personatges. Les tres principals diferències entre aquesta darrera i les altres tenen a veure amb l’eventual el·lipsi de l’objecte d’admiració, les inevitables alteracions representacionals i la constant integració de la figura en una escena connotada que es produeixen en Pinteu pintura. Poden trobar-se en aquesta sèrie totes elles explícitament. D’entrada, veiem que l’estima per un autor determinat no exigeix l’elaboració del seu retrat. És a dir, gràcies al recurs del préstec de fragments de la seua obra es construeix una intertextualitat que remet directament a l’autor homenatjat sense pintar la seua efígie. En segon lloc, és habitual que s’altere el mode de presentació del personatge en qüestió. Això és, mai es pinta amb fidelitat figurativa, sinó que sempre es modifica el mateix amb motius i recursos del seu repertori. Finalment, tampoc no es presenta en cap cas el retrat del personatge sol, en essència; tanmateix, sempre integra parcialment una composició més ambiciosa de la qual només és una part. Els retratats abans van ser Luther King, Allende, Marx, Freud... i molts pintors, com El Bosch, Picasso o Bacon. Ara, en la sèrie Personatge, ens tornem a trobar amb alguns d’ells i, a més, s’eixampla la nòmina de representats amb filòlegs, novel·listes, assagistes, poetes, compositors, cantants, científics... homes i dones de cultura, en definitiva. Sembla que és així efectivament tot conformant una mena de mite de Narcís a l’inrevés. Si bé ens conten des de bell antuvi que una vegada es reconeguera aquest, en veure’s reflectit en un espill, arrencaria el problema, sembla que, pel contrari, amb el que ens proposa el pintor –que no és altra cosa més que posar-se davant de l’altre valuós, establir empatia amb el personatge i començar així a apreciar la seua obra- encetaríem el camí de la solució.

EL GRAT 719 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - FEBRER 2021

entrevista

Art&Cultura

JordiTormo: “La seua vida no cap en un

llibre,si de cas,en una enciclopèdia”

L'escriptor alcoià va treballar molt de prop amb Isabel-Clara Simó per a traure a la llum la biograﬁa d'aquesta dona que va ser tot un referent per a la cultura valenciana

per Belén Rivas./

em parlat amb Jordi Tormo sobre el seu nou treball 'IsabelClara Simó. Una veu lliure i compromesa'. Una biografia sobre l'escriptora alcoiana que s'ha realitzat durant els seus últims mesos de vida. Uns últims mesos que, encara que lluitava contra el temps de la seua mort per culpa de l'ELA, va aprofitar al màxim, i com el mateix Tormo destaca, fins als últims dies va continuar treballant, i escrivint, i "va aconseguir complir tot allò que s'havia plantejat". - Com va sorgir la idea de fer una biografia sobre IsabelClara Simó? He tingut relació amb Isabel durant 10 anys i coneixent-la a ella, i veient que no hi havia cap biografia que parlara al complet de la seua trajectòria, pensava que era necessari que quedara per escrit la seua vida. Isabel sí que havia fet un llibre que es diu 'Els racons de la memòria' que no era una autobiografia com a tal, però sí que recuperava passatges de la seua vida en els quals havia estat en contacte amb escriptors, pintors, músics... A més, també hi havia una entrevista molt llarga que va donar fruit a un xicotet llibre que es diu 'Retrats'. A banda d'aquestes dos referències, no hi havia una biografia com a tal. Jo tenia aquesta idea des de feia temps, i en maig del 2019 li vaig dir, i vaig començar a treballar. - Pel que tinc entés, no sé si estaré equivocada o no, a ella no li agradaven molt aquest tipus de llibres biogràfics. Per què va accedir a fer-ho? El llibre comença precisament amb una cita d'ella, que explica

Jordi Tormo ens presenta el seu nou llibre al voltant d’Isabel-Clara Simó “Una veu lliure i compromesa”./

perfectament el que dius. A ella no li agradaven les biografies que per exemple parlaven coses com: "de jove es va enamorar, i va ser un amor no correspost". Ella deia que eixes coses que li passen a tota la gent, independentment de la seua professió, això per a ella no tenia valor. Però sí que li interessava molt més conéixer la profunditat d'alguns creadors. Diguem que el que jo li vaig plantejar era un recorregut per tota la seua trajectòria i per tota la seua obra, i a més recopilar moments més personals, imatges que no s'havien vist d'ella. Vaig plantejar descobrir-la en totes les seues vessants, com escriptora, periodista, activista del feminisme, com defensora de la llengua, o com a persona que va estar molts anys practicant la lluita política. En eixe sentit jo crec que li va agradar oferir-li eixa mirada polièdrica,

d'una Isabel que va fer moltes coses al llarg de la seua vida. - Al cap de 8 mesos de començar aquest treball, Isabel va faltar, va poder veure o llegir alguna part d'aquest material? Tot va ser molt ràpid, perquè Isabel em va dir que si el mateix matí que li ho vaig proposar. Jo li vaig explicar que anava a revisar entrevistes que li havien fet i la seua obra, i a partir d'ací vaig anar escrivint, enviant-li material i fent-li preguntes. Així és com vam treballar; jo redactava, li contava com anava el treball i li feia preguntes, i ella em contestava i ja li donava forma. L'esborrany el vaig finalitzar en desembre de 2019. Tres dies abans de faltar Isabel, vaig pujar a Barcelona per a ensenyar-li el manuscrit perquè poguera veure que el treball estava acabat, i per tal de començar la selecció de

Novel·les · Narrativa Infantil · Guies de viatge Oposicions · Llibre tècnic

Sant Llorens, 1· 96 554 37 46 Alcoi

www.libreriallorens.com

“En eixe sentit jo crec que li va agradar oferir-li eixa mirada polièdrica, d'una Isabel que va fer moltes coses al llarg de la seua vida” les imatges. M'interessaven molt tindre fotos d'ella que no s'hagueren vist. Isabel tot i que no ha vist el llibre acabat, sí que ha vist l'esborrany i vaig estar amb ella revisant fotografies. A partir de la seua mort, ja va ser amb la seua filla, Cristina, amb la qui vaig finalitzar alguns detallets que quedaven pendents. En eixos dies que vaig estar en Barcelona, a part de revisar fotos amb Isabel, també li vaig fer alguna pregunta de coses que no m'havien quedat clares, detalls que fins a l'últim dia vaig estar

revisant amb ella. - Abans ens has comentat que tenies una relació des de fa 10 anys amb ella, però, exactament, com era aquesta relació que vos unia? Jo primer vaig conéixer a Isabel com a lector, perquè abans de conéixer-la personalment ja havia llegit alguns dels seus llibres. Després la conec personalment quan vaig estar de regidor en l'Ajuntament d'Alcoi, ja que jo duia la regidoria de Política Lingüística. Ahí vam fer les primeres activitats per a recordar-la i posar-la en valor, com per exemple es va fer la ruta de 'Júlia', ella va vindre ací a presentar alguns dels seus llibres, va fer un curs d'escriptura creativa... A partir d'aquest moment jo comence a tindre relació amb ella. Però, sobretot, des de que l'Ajuntament li va concedir el títol de Filla Predilecta i la Meda-

entrevista

EL GRAT 719 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - FEBRER 2021

Jordi Tormo amb Jana Montllor i Isabel-Clara Simó. / Isabel-Clara amb el seu marit Dafó./ Isabel al juliol de 1999 a Cocentaina./

lla d'Or de la ciutat. Jo després vaig deixar l'Ajuntament, però no vaig perdre la relació amb ella. Quan ella visitava Alcoi jo feia per veure-la, si jo muntava a Barcelona també fèiem per trobar-nos. Vaig fer una biografia sobre l'Ovidi Montllor, 'L'obrer de la paraula', i la de Toni Miró, 'La mirada rebel', i per a les dos la vaig entrevistar. Amb la biografia de l'Ovidi vaig fer la presentació a Barcelona i ella va estar present, vaig anar a altres pobles i va estar. També ens telefonàvem cada cert temps, intercanviàvem correus electrònics, i whatsapps... Es va crear una relació d'amistat, i això és el que em fa plantejar-li la biografia. - I encara que tu la coneixies prou, millor que molts altres, quan vas començar a treballar amb ella, fer-li preguntes, estudiar la seua vida... Què va ser el que més el va sorprendre de la seua figura? A mi m'interessava molt descobrir quan Isabel es planteja ser escriptora. Treballant amb ella vaig descobrir que va ser súper prompte, perquè ella quan tenia 13, 14 anys ja escrivia poemes. Amb una amiga que li diuen Sa-

lut Gisbert, tenia un joc molt 'xulo'. Isabel escrivia els seus poemes i Salut els transcrivia amb la seua lletra, i signats amb un anònim se'ls feien arribar al pare d'Isabel, que era professor, perquè ell en classe llegira els poemes, ja que Isabel i la seua amiga el tenien de mestre. D'alguna forma Isabel, amb aquesta edat ja es plantejava escriure, i buscava el consell de son pare, un home de la cultura, conegut a Alcoi, i una persona de lletres. Eixa història em va sorprendre molt, ja que es veu com des de molt menuda ja vol ser escriptora. Després, treballant amb ella em va sorprendre, encara que jo sabia que havia fet moltes coses, però quan entres en detall i veus tot el que ha fet, et sorprén moltíssim. A mi m'agrada dir que la seua vida no cap en un llibre, si de cas, en una enciclopèdia, de tantes coses que ha fet Isabel. Com a escriptora, destacaria que va tractar tots els temes, tots els gèneres, i durant eixos 40 anys de carrera ha acompanyat a moltes generacions de lectors que van començar a llegir en valencià gràcies als seus llibres, i que hui en dia molts són escrip-

Amb una amiga que li diuen Salut Gisbert, tenia un joc molt 'xulo'. Isabel escrivia els seus poemes i Salut els transcrivia amb la seua lletra, i signats amb un anònim se'ls feien arribar al pare d'Isabel, que era professor, perquè ell en classe llegira els poemes, ja que Isabel i la seua amiga el tenien de mestre. tors que la reconeixen com una influència. Molta gent ha llegit per primera vegada en valencià gràcies a ella, perquè als instituts la recomanaven, o ja d'adult han conegut alguna obra seua. - Com va ser la fase final de fer aquest projecte amb la seua pèrdua? Has mencionat a la seua filla, però es va complicar amb la seua mort? En desembre quan em veig amb Isabel, el llibre estava acabat, sols quedaven uns detalls i la selecció d'imatges, inclús en eixe viatge, ja tenia editorial, que és la que l'ha editat, Ara Llibres, i ja teníem una data per a

poder llançar el llibre, que era en maig de 2020, però va vindre la pandèmia i vam retardar-ho, i així vam dedicar més temps a la maquetació. Ha quedat molt bé, i amb material d'ella poc conegut, com manuscrits, perquè ella des de molt prompte va començar a escriure amb ordinador, i no feia res a mà. Per tant, hi havia poc material d'ella amb la seua lletra, però he pogut aconseguir alguns. Tot i que ella estava malalteta, sí que vaig poder accedir a ella al màxim als primers mesos. Després van ser detalls. Si no s'ha publicat abans el llibre ha sigut per culpa de la pandèmia. - La presentació va ser en Barcelona fa molt poc temps i va comptar amb la presència de Cristina. Com va ser aquest acte? L'acte va ser molt bonic, eixe dia feia un any que s'havia mort Isabel, el 13 de gener. Volíem fer-li un homenatge i al mateix temps presentar la biografia. Volíem que fora un acte sentit, recordant-la, però en positiu, sense plorar-la. Ho vam plantejar així, i en la primera part es va projectar un vídeo amb imatges i paraules d'Isabel de moments de la

seua vida, i després vam fer una taula redona, que com bé comentes, estava la seua filla, Cristina, que parlava sobre la part més familiar, estava Vicent Partal, director de VilaWeb, que parlava sobre la seua vessant periodística; Joan Carles Gisbert, director d'Ara Llibres, que ha treballat molt amb ella en llibres seus, i després estava jo. Cadascú des del seu àmbit més representatiu, vam mantenir una conversa sobre ella que va anar moderant-se amb preguntes. Sobretot, es va fer valdre el més important que ens ha deixat Isabel, que és el seu llegat. Vam insistir tots en la importància de recuperar la seua obra, i fer que arribe a la gent més jove. - Està clar que per culpa de la Covid-19, que ho està paralitzant tot, no es poden fer molts esdeveniments, però, es planteja fer algun tipus d'homenatge o presentació en Alcoi? Sí, tenim dos llocs, València i Alcoi. Estem pendents de com evolucionen les dades, i a veure si a finals de febrer es pot presentar a aquests dos llocs. També està previst fer alguna presentació digital.

EL GRAT 719 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - FEBRER 2021

oc en la pujada de la primera costera d’una muntanya russa: la panxa fa rau-rau, vibren els peus i no sé si mirar davant, al costat o tancar els ulls. Tinc aquesta sensació, aquesta barreja d’il·lusió i de por, d’ençà que vaig rebre l’encàrrec d’escriure quatre ratlles sobre la literatura juvenil valenciana. D’il·lusió, perquè sé que m’agradarà el viatge, sé que ho passaré bé i sé que la nostra literatura juvenil em carregarà d’adrenalina. De por perquè, i si falla el cinturó de seguretat? I si la via està trencada i se m’escapa algun autor, que surt disparat de la vagoneta abans i tot que jo puga dir-ne el nom? De fet, no sols tinc aquesta por, sinó que tinc la certesa que això passarà. Condensar la literatura juvenil valenciana dels darrers quaranta anys en un article vol dir que alguns autors ni tan sols podran fer cua a la muntanya russa. Em sap greu: hauré de convidar els afectats al viatge següent. De fet, heu de saber que a la muntanya russa, com a totes les bones muntanyes russes, no hi pot pujar tothom. Hi ha restriccions d’edat: la literatura juvenil no és infantil i no és d’adults. Bé, potser s’hi escola algun adult d’aquells que fan bona lliga amb els adolescents, allò que es coneix com a «literatura guanyada»: la literatura escrita, inicialment, per al públic adult, que després ha circulat molt bé entre els joves. Pense, per exemple, en Júlia (1983), d’Isabel-Clara Simó, o en L’últim roder (1986), de Josep Franco, que han estat, per a molts, el primer llibre que llegien en valencià quan la llengua va començar a aparèixer en els cursos de BUP en els anys 80. L’aparició de la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià, en efecte, va suposar una fita en la història de la literatura juvenil en tant que, primer, es possibilitava l’accés dels joves al valencià escrit i, segon, es creava, doncs, un mercat. La narrativa entre l’acció, el misteri i l’aventura Potser Les cendres del cavaller (2005), de Silvestre Vilaplana, és un altre cas paradigmàtic de literatura guanyada. Crec que cal atribuir-ne l’èxit, d’una banda, al fet de novel·lar la biografia de Joanot Martorell, cosa que presenta un al·licient evident per al professorat de literatura; però, de l’altra, al fet de fer-ho d’una manera dinàmica, engrescadora i llegidora. Per més que el professorat de secundària s’entestés a exigir aquesta lectura, no podria funcionar sense la ploma esmolada de Vilaplana, que també sap captar els adolescents amb llibres d’èxit, ara sí, adreçats específicament a ells, com ara La mirada d’Al-Azraq, Els dimonis de Pandora o Les urpes del diable, per posar exemples de la prosa d’acció que el caracteritza. L’acció, la intriga i el component històric són ingredients comuns amb Ivan Carbonell, que hipnotitza el lector jove amb obres tan sòlides com L’àmfora fenícia, El traficant de nits o Balada de la frontera. D’un caràcter similar és una part de l’obra de Francesc Gisbert. La llegenda del corsari, El misteri de la lluna negra o Els lluitadors -un altre cas de literatura guanyada- són exemples de novel·les que combinen la història, el misteri i un ritme trepidant. Un jove d’avui no hauria de

La Fúmiga, el Diluvi, Smoking Souls o Zoo, per exemple, omplen escenaris i festivals de joves apassionats per aquesta poesia que es completa amb música, o a l’inrevés

política, la història, les dificultats socials i tota mena d’assumptes no poc polèmics) en els llibres que va presentar com a cartes a les seues filles: A cau d’orella (1998) i Murmuris i crits (2002). Amb serenitat, compromís i esperit crític, Carme Miquel no va amagar mai el seu posicionament alhora que va acostar les problemàtiques més variades a lectors de l’edat de les seues filles en aquell moment. A banda d’aquest puntal, «Claus per a Entendre el Món» de Bullent i «El Nord» de Bromera són bons exemples de col·leccions amb volums sobre reflexió i debat sobre qüestions d’actualitat per als adolescents. La poesia... i la cançó En la poesia, el format de llibre gaudeix d’un major rendiment en la producció més infantil i són pocs els volums que veiem pensats, específicament, per a aquestes franges d’edat. En tot cas Marc Granell és, sempre, una aposta de qualitat, amb L’illa amb llunes com a model, també, del to i la producció de l’autor. I ja em disculpareu però, si parlem de poesia, cal parlar de música. Els joves són consumidors actius de poesia: el problema és que no ho saben. Les lletres de les cançons són poesia -ep!, independentment de la qualitat. A més, la música valenciana és plena de referències i intertextualitats amb la literatura catalana de tots els temps. La Fúmiga, el Diluvi, Smoking Souls o Zoo, per exemple, omplen escenaris i festivals de joves apassionats per aquesta poesia que es completa amb música, o a l’inrevés. I podria seguir, però el viatge ha de ser curt. Després de l’última revolta de la

El teatre Com en la literatura per a adults, la narrativa és el gènere estrella de la literatura juvenil. Tanmateix, el teatre també desperta la curiositat lectora, i ací també Alapont, i Carles Alberola, s’hi han fet un nom merescut. En aquest sentit, cal lloar la col·lecció «Micalet Teatre», de Bromera, que concentra la major part dels esforços que es fan sobre el gènere en el panorama juvenil valencià. Joan, el Cendrós (1998), de Carles Alberola i Roberto García, és un dels llibres més venuts en la trajectòria de Bromera, una obra carregada d’humor que assegura la rialla tant dels lectors com dels espectadors. L’assaig Quant a l’assaig, Carme Miquel fou la primera valenciana a dedicar-s’hi amb encert per a aquest públic. Ho va fer sobre els temes més diversos (l’ecologisme, la

muntanya russa, la via ja és plana i s’inicien els xiulits de la frenada del trenet. El decorat encara mostra l’ambientació històrica: n’hem vist ací i allà mentre gaudíem de l’aventura. He passat por, he rist, he mirat de reüll a qui m’agrada, que seu darrere; he tret la llengua a la càmera automàtica perquè sabia que ens faria la foto en la baixada més forta. Els cinturons de seguretat es descorden i, finalment, en baixem. En la botiga de souvenirs ens mirem les fotos de la cara que fèiem i m’ature davant d’una de les prestatgeries de la botiga. Perquè hi ha un llibre que em permet entendre tot el parc temàtic: Una història de la literatura infantil i juvenil valenciana, de Francesc Gisbert. I no puc deixar de recomanar-lo a les persones que, com jo, sabem que els parcs d’atraccions no són només per als adolescents.

ENTRE-VEUS

Pujar a la muntanya russa: la literatura per a joves al País Valencià per Vicent Vidal./

perdre’s, per cert, un dels seus èxits més recents, Tot o res (2020): la història d’una influenciadora que desapareix del món digital en les circumstàncies més estranyes. Vídeos inclosos. De Gisbert, Víctor Labrado i Joan Borja no puc deixar d’esmentar Por o fugirem. Tots tres imprimeixen tensió als textos i formen un globus a punt d’esclatar: les llegendes valencianes s’hi actualizen amb tocs de misteri, ironia i... por. No hi ha dubte que el llegendari del passat resulta atractiu en el present: llegiu-los i comproveu-ho. I, si no, assistiu a una d’aquelles presentacions que fan conjuntament. Des de l’auditori, la gent crida, riu, s’espanta i s’emociona a parts iguals i, entre el públic, els joves hi són només un sector. La narrativa de la intimitat La quotidianitat, l’emoció, l’amor i l’amistat són un altre conjunt de temes de la literatura per a joves. Joan Pla, amb Mor una vida i es trenca un amor i la continuació Només la mar ens parlarà d’amor, és un dels referents en aquest sentit; també ho són obres com ara Mirant la lluna o Tot l’estiu per davant, de Joaquim G. Caturla, històries tendres sobre l’amor i l’amistat. Lliris Picó, amb Moisés, estigues quiet o Ventalls de paper, ens acosta, amb una prosa intimista i propera, a situacions complexes que cal tractar i conèixer. I, sens dubte, la trilogia de la Xènia, de Gemma Pasqual (Xènia, tens un WhatsApp, Xènia, #keepcalm i fes un tuit i Xènia, estimar no fa mal), ha generat una erupció de seguidors entusiastes que han premiat l’estil fresc i innovador de l’autora. També pitja ben fort -amb un gran èxit de crítica i de recepció- Muriel Villanueva: temes transgressors presentats sense embuts ni solemnitats, amb aquell estil acuradíssim i viu que la singularitza, amb Duna, diari d’un estiu i Dunes, diari d’un altre estiu per als més joves o Digueu-me Ju per a lectors un poc més grans. Les vides i els embolics dels adolescents són també un element central, ara sobretot en clau d’humor, en la narrativa de Pasqual Alapont. Menjaré bollic@os per tu o Fi de culs a Mallolca són una bomba hilarant d’estil molt àgil, un triomf assegurat des de secundària en avant.

la veu dels llibres

L’aparició de la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià, en efecte, va suposar una ﬁta en la història de la literatura juvenil.

la veu dels llibres

Francesc Gisbert (Alcoi, 1976), és doctor en Filologia Catalana per la Universitat d’Alacant i professor de llengua i literatura per a l’Educació Secundària. També ha impartit cursos de formació per al CEFIRE i per a diverses universitats sobre cultura i literatura popular i contemporània i sobre foment de la lectura. Escriptor prolífic, la seua obra ha rebut nombrosos premis i guardons entre els quals destaquem el Premi de la Crítica de l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana (2000), el Premi Enric Valor de Literatura Juvenil (2001), el Premi Carmesina de Narrativa infantil (2003), el Premi Enric Valor de Novel·la de la Diputació d’Alacant (2004), el Premi Bernat Capó de difusió de la cultura popular (2007 i 2011), el Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians al millor llibre de literatura infantil (2014) o el Premi al Millor llibre de literatura juvenil de la Generalitat Valenciana (2019), només per esmentar-ne alguns, que, a més a més, constaten que és un autor molt ric en registres, que ha conreat diversos gèneres com són la literatura per a adults, la literatura infantil i juvenil, camp en el qual destaca especialment, la traducció i l’assaig. Gènere, aquest últim, en el qual s’ha centrat especialment en la temàtica de la cultura popular i la literatura infantil i juvenil. En aquest marc situem l’obra que recomanem: Una història de la literatura infantil i juvenil valenciana, (Bromera: 2015), una crònica de la creació literària infantil i juvenil en català feta al País Valencià des de 1975 fins a 2013. El treball de Gisbert no és l’únic que havia escomès la tasca de fer una anàlisi sobre la LIJ produïda des del sud. De fet, podem trobar diversos opuscles i articles d’autors com ara Empar de Lanuza o Josep Antoni Fluixà, entre altres, que ja havien reflexionat sobre el tema. Els congressos sobre LIJ i la conversió de la matèria en assignatura universitària en els últims anys ja eren una constatació de la voluntat de fixar, analitzar i fomentar la nostra literatura infantil i juvenil i tot el que aquesta fixació comporta: la formació de lectors literàriament competents que en definitiva contribuesquen a la normalització de la literatura en general. És a dir, caminar sobre la màxima que aconseguir formar un petit lector és invertir en un adult que continuarà llegint, en una persona amb gran capacitat de judici crític.

EL GRAT 719 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - FEBRER 2021

La Veu dels Llibres

‘Una història de la literatura infantil i juvenil valenciana’ de Francesc Gisbert: un clàssic de clàssics per Lliris Picó./

Una història de la literatura infantil i juvenil valenciana és una obra estructurada en set parts que es divideixen en diferents epígrafs d’extensió diversa en els quals l’autor posa ordre, agrupa i fa visible una àmplia nòmina d’escriptors que fins al moment havien aparegut en catàlegs dispersos i que han esdevingut noms imprescindibles en la història de la nostra literatura, alguns dels quals ja podem considerar fins i tot clàssics. Parlem, per exemple, dels Mestres: Empar Lanuza, la desapareguda Carme Miquel, Joan Pla, Enric Lluch, Pepa Guardiola o els més joves Maria Jesús Bolta, Vicent Pascual, Carles Cano, Mercè Viana o Pasqual Alapont, l’obra dels quals analitza minuciosament des del punt de vista del gènere i de l’estil de la seua producció. Gisbert no es limita, però, a agrupar i valorar autors. Té l’encert de contextualitzar-los en el moment en què començaven a produir els seus textos a finals dels setanta i principis dels vuitanta: uns anys en els quals s’havien d’omplir els buits produïts pel franquisme que havia deixat una societat aculturitzada i pràcticament analfabeta en la llengua pròpia. En aquest sentit, com bé indica Francesc Gisbert, la creació d’una xarxa editorial, l’impuls de la LUEV i el suport de les institucions esdevingué un puntal per al redreçament lingüístic, cultural i literari i, en definitiva, identitari, de la societat valenciana, almenys fins a finals dels anys noranta i les primeries del segle XXI, en què la crisi va agreujar alguns dels problemes del món editorial en general i de la LIJ en particular. Potser s’havia pecat d’excès de publicacions, la qual cosa feia que els llibres tingueren una vida ben curta com a novetat; s’havia hagut de reduir també la tirada de les edicions i la competència de les traduccions de best sellers estrangers era

Caminar sobre la màxima que aconseguir formar un petit lector és invertir en un adult que continuarà llegint, en una persona amb gran capacitat de judici crític. En una societat en la qual la lectura en llengua pròpia ha d’entrar fonamentalment a través de l’ensenyament, el llibre infantil i juvenil s’havia convertit en un “objecte de consum escolar” i, consegüentment, en “lectura obligatòria”. difícil de superar. L’enfocament del foment de la lectura a l’escola en aquells anys potser també és qüestionable en tant que en una societat en la qual la lectura en llengua pròpia ha d’entrar fonamentalment a través de l’ensenyament, el llibre infantil i juvenil s’havia convertit en un “objecte de consum escolar” i, consegüentment, en “lectura obligatòria”. Dos termes –lectura i obligatòria– que fan grinyolar una de les funcions bàsiques de la literatura: la funció lúdica. En aquest sentit, Gisbert, en l’obra que ens ocupa, també mostra els encerts i les mancances de l’evolució de la LIJ en català, tot retrocedint a la dècada dels seixanta en el context dels Països Catalans i també en el context internacional i entre les literatures peninsulars, centrant-se en els nous conceptes “lector model”, “literatura guanyada”, aportada per diversos estudiosos de la LIJ dels últims anys, com ara Caterina Valriu, Teresa Colomer o Joan Ponsoda. En aquest context, tot i

els avanços aconseguits des dels anys de la renovació pedagògica, la presència de la LIJ en català, conclou Gisbert, continua sent desproporcionada, com bé indiquen per exemple, els premis concedits a nivell estatal, en els quals continua predominant la LIJ produïda en espanyol. A més a més, trobem una detallada anàlisi i una reflexió profunda de les tendències i els gèneres de la LIJ en Història de la literatura infantil i juvenil valenciana, en la qual l’autor posa en qüestió l’actitud dels crítics envers la literatura infantil i juvenil, que tradicionalment han mostrat un escàs interès per aquest gènere, que des que Francesc Gisbert publicarà aquest estudi el 2015, ha anat proliferant i afegint autors amb un bagatge literari important, qualitativament i quantitativa, a la nòmina que ell aportava, com ara Mercè Climent, Teresa Broseta, Silvestre Vilaplana, Jordi Raül Verdú, Lourdes Boïgues o el mateix Francesc Gisbert, per esmentar-ne uns pocs. És per això precisament que l’obra de Francesc Gisbert és un referent necessari per als historiadors de la nostra literatura i per als mestres, que hem de fer de mediadors i contribuir al foment de la lectura en la nostra llengua tant des de l’ensenyament, com des de les diverses institucions i administracions públiques, sense el suport de les quals la divulgació de la nostra literatura es veuria greument entrebancada. Sense un bon coneixement de la història i l’evolució de la nostra LIJ se’ns farà difícil superar el concepte de “lectura obligatòria” que encara arrossega el nostre sistema educatiu en alguns dels seus nivells. Fem-nos, per tant, el propòsit de formar lectors per devoció, no per obligació i aconseguirem una societat capaç de llegir amb normalitat i de trencar tristes estadístiques.

EL GRAT 719 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - FEBRER 2021

més llibres

Art&Cultura

La tortuosa existència del ‘Diari La Veu' per Sergi Tarín./

o hi ha dubte que la vida del Diari La Veu és una de les més tortuoses, i dissortades, del panorama mediàtic autòcton. I més enllà. Va eixir de la ment de l’advocat Moisès Vizcaino, un idealista, i no en el sentit il·luminat del terme, sinó en aquell més patològic: “Que propendeix a representar-se les coses d’una manera ideal”. És l’única explicació possible a perquè, malgrat tot, i això vol dir patrimoni i salut i família, continue entestat a sostenir un projecte tan sacsejat, perseguit o directament maleït pels déus. Dissort i pur determinisme. No sols per nàixer en valencià, d’esquerres i en un dels pics de l’anterior crisi econòmica, l’1 de gener de 2013, en plena solsida a càmera lenta de cinc legislatures de corrupció del Partit Popular. No sols per la indigestió de sucre en les oïdes d’aquell nacionalisme que tant de temps perdut pel valencià prometia recuperar només arribar a les conselleries. I no sols per aguantar dos anys a força de glucosa auditiva, entre mitjans de 2015 i mitjans de 2017, arrapant engrunes del gran mantell mediàtic del valencià, milers d’euros per engreixar càrtels o els grans correctors automàtics que mai no descansen, com el coronavirus, malgrat la bobina de la Covid en el bec de la pandèmia... Dissortat no sols per creure’s la transmissió d’oxigen en forma de publicitat institucional i a canvi de mutilar capçalera i bel·ligerància (testa i ànima), i imposar un director per garantir, a la llarga, doctrina de nota de premsa per sobre de periodisme. I, no sols, en un flagrant incompliment de la paraula donada, rebre només la meitat d’aquell oxigen fins deixar boquejant el diari, amb autòpsia de 31 de desembre de 2019. I, malgrat tot, furgar entre les cendres i renàixer no com au fènix i sí com caragol, però lliure de qualsevol fe en partits i institucions, per a la qual cosa li calen 2.000 socis-agermanats que aporten 150 euros anuals al projecte, menys de la meitat d’un cafè diari. Què son 2.000 persones entre cinc milions de valencians o, almenys, entre els 439.459 votants de Compromís? I, un any pandèmic després, sols arribar a 500 convençuts, el 0,11% d’eixe electorat tan pectoralment valencianista i de progrés. I quan, malgrat tot, el caragol comença a caminar de nou, la veu feta murmuri, el puny de la inspecció de treball li esclafa la closca. El passat 16 de desembre li notifiquen un acta d’infracció de 62.000,96€ en concepte de quotes a la Seguretat Social no satisfetes per 58 col·laboradors que l’Administració entén que eren falsos autònoms i devien haver estat contractats entre 2016 i 2019. Entre ells una notària per la confecció de tres escriptures! I una estudiant en pràctiques! I columnistes a raó d’un article mensual! Jo mateix sóc una d’aquelles 58 persones que han rebut la carta. La Seguretat Social em regala vuit mesos de cotització. Per la cara. Mai vaig ser treballador a temps complet o parcial del Diari La Veu, ni vaig fer faena en la redacció. Era i sóc un freelance que factura a aquest mitjà com a tants altres, puntualment. De fet, si la Seguretat Social apliqués el mateix criteri al conjunt de la meua vida laboral, ja tindria la jubilació resolta. En la missiva, o míssil, s’explica que les actuacions van començar el 28 de novembre de 2019. Casualitats de la vida, aquell dia, El Confidencial va publicar que un jutjat de Barcelona investigava si les ajudes al valencià atorgades per Ximo Puig afavorien a una trama que desviava fons a empreses involucrades en el procés català. Entre les peces de l’engranatge, suggeria la notícia, sense contrastar, hi havia el Diari La Veu. Ni unes poques hores va tardar en destapar-se la mentida, però el mal ja estava fet i la dreta anticatalanista (la dreta, en fi) no va dubtar en escampar la femada. Les 24 pàgines d’al·legacions de Moisès Vizcaino, un Josef K. modern, són un crit agònic per justificar l’origen de les espècies, la circumferència dels globus terraqüi o que l’empresa periodística funciona amb col·laboradors, columnistes i experts que facturen pels seus treballs esporàdics. Les diligències, diu el paper de 93 pàgines, han durat més d’un any, amb la participació d’un equip de quatre inspectors i subinspectors. Un absurd que, de substanciar-se, no sols suposaria la desaparició definitiva del Diari La Veu i la ruïna personal del seu editor, sinó la lògica aniquilació de qualsevol ecosistema mediàtic mínimament viable. Crida l’atenció un desplegament tal en contra d’un mitjà tan modest com el Diari La Veu, quan hi ha d’altres on tot allò que denuncia l’acta és a l’ordre del dia i a plena llum. Però confiem que la solidaritat entre periodistes, tants i tants al carrer últimament, s’amplie a les capçaleres en defensa del germà menut, i únic íntegrament en valencià, injustament atacat. Ho esperem... Encara que siga per egoisme. Encara que siga, per favor, que ja està bé, per un mínim de dignitat. Article publicat en el número 1.910 d'El Temps, publicat el 18 de gener de 2020 i l'enllaç https://www.eltemps.cat/opinio/12506/la-tortuosa-existencia-del-diari-la-veu

Ximo Llorens i Jordi Peidro, Premi Internacional de Novel·la Els coautors de la novel·la guanyadora d'aquesta primera edició del concurs veuran el seu treball publicat per Promoció de la Ciutat de Las Palmas de Gran Canaria SS | Alcoi./ La novel·la «El decapitado de Harrogate», de la parella d’escriptors alcoians Ximo Llorens Baena i Jordi Peidro Torres, guanya el Premi Internacional de Novel·la de Misteri i Policíaca de l’Ajuntament de Las Palmas de Gran Canaria. Guardonada entre les 266 obres rebudes per la seva inquietant trama, interessant i originalment construïda. El certamen literari és una de les accions desenvolupades per l’àrea de Cultura de l’Ajuntament de Las Palmas de Gran Canaria, a través de la Xarxa de Biblioteques Públiques Municipals, a propòsit del 130è aniversari del naixement de Agatha Christie. Els premiats rebran una dotació econòmica de 10.000 euros i veuran el seu treball publicat per Promoció de la Ciutat de Las Palmas de Gran Canaria. Coincidint amb el 130è aniversari del naixement de Agatha Christie, l’àrea de Cultura de l’Ajuntament de Las Palmas de Gran Cana-

Ximo Llorens i Jordi Peidro./

ria, a través de Promoció de la Ciutat de Las Palmas de Gran Canaria i de la Xarxa de Biblioteques Públiques Municipals, va llançar el mes de juny passat la primera convocatòria d’aquest certamen de novel·la de misteri com a part del projecte «Cultura en acció». El jurat, presidit per l’escriptora Carmen Posadas i integrat pels també escriptors Santiago Gil i Tina Suárez Rojas, l’editora Guadalupe Martín Santana i el filòleg Miguel Hernández, com a secretari, va donar a conèi-

xer la fallada del concurs el 12 de gener, dia en què es compleix el 45è aniversari de la mort de la cèlebre escriptora anglesa Agatha Christie. El jurat ha destacat de la novel·la guardonada la seva inquietant trama, interessant i originalment construïda, amb picades d’ullet metaliteràries a les novel·les clàssiques d’intriga, misteri i policíaques, incloent-hi referències a personatges inspiradors amb Arthur Conan Doyle, Georges Simenon i la pròpia Agatha Christie.

Josep Lluís Santonja guardonat amb el XXI Premi Bernat Capó

Aquest certamen està organitzat pel Museu Valencià d'Etnologia i Edicions del Bullent SS | Alcoi./ En 1999 va nàixer el Premi Bernat Capó, de part del Museu Valencià d’Etnologia de la Diputació de València i Edicions del Bullent, amb l’objectiu de fomentar la investigació i la divulgació de treballs vinculats a l’estudi de la cultura popular valenciana. Enguany, en la seua edició vint-i-ú, el premiat ha sigut l’alcoià Josep Lluís Santonja, gràcies al seu treball ‘Animetes Santes’. Segons el diputat de Cultura, Xavier Rius, “el Premi Bernat Capó és un referent per als estudis de la cultura popular. Ara, amb l’organització del premi des de l’ETNO, fem un pas més en la difusió d’una cultura oberta, inclusiva i amb la perspectiva territorial que habitualment treballem als nostres museus”. L’obra premiada en l’edició del 2020, tracta les tradicions funeràries valencianes, des de la Pesta Negra de 1348, i la generació de les particularitats pròpies dels valencians devers la mort, com ara la ce-

Josep Lluís Santonja./

lebració de la defunció de xiquets i xiquetes que lluny de ser un acte penós per a les seues famílies, era motiu d’alegria, perquè tenien un nou “santet” que, mort sense pecat, la seua ànima ascendia directament al cel. El treball també parla de la modificació provocada per la Il·lustració i el pensament higienista, amb la regulació de les inhumacions i la construcció dels cementeris extramurs per acabar amb el risc de contagis, així com els canvis actuals en la percepció de la mort: l’aparició de noves maneres de celebrar els fune-

rals d’una forma més sostenible i inclús tecnològica, amb xarxes socials o plataformes que serveixen per a enviar missatges de comiat, compartir records o donar les condolences als familiars; el disseny i funció dels cementeris, condicionats per la tendència creixent de les incineracions, i la seua funció cultural o turística d’alguns espais funeraris de certes ciutats valencianes com el ‘Museu del Silenci’, al Cementeri General de València, o la ‘Ciutat Dormida’ en el Cementeri d’Alcoi. Pel que fa al títol, ‘Animetes santes’, fa referència a un costum molt popular en les cases dels nostres majors, quan les dones encenien unes espelmes o animetes en record dels difunts de la família. També col·locaven les fotos dels difunts davant de cada animeta que era considerada com un protector de la família i per això li encenien una espelma, encara que no fora Festa de Tots Sants ni Ànimes.

la veu

EL GRAT 719 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - FEBRER 2021

art i cultura

EL GRAT 719 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - FEBRER 2021

Art&Cultura

Fusionar o cooperar entre capçaleres en valencià: guanyar-guanyar. per Moisès Vizcaino

Editor de Diari La Veu i Nosaltres La Veu · Fundador del projecte comunicatiu La Veu del País Valencià

n el portal català del sector de la comunicació, comunicació21, podeu trobar l’entrevista a l’editor del Diari Millars Rubén Soto, amb el següent titular: “Una fusió entre les petites capçaleres en valencià ens faria molt més forts”. La proposta de fusionar les xicotetes capçaleres en valencià per assolir més fortalesa en el panorama comunicatiu del País Valencià sembla una idea valenta i interessant, a la qual volem afegir una reflexió. Abans d’arribar a aquesta proposta de fusió, considerem essencial crear-hi una dinàmica amb accions concretes entre mitjans de comunicació privats en valencià que ens porten a sumar i cooperar a partir de diferents experiències, estructures de col·laboració i de coordinació. L’aliança entre EL GRAT - Periòdic de l’Alcoià i les Comarques Centrals Valencianes i la publicació digital NOSALTRES LA VEU i LA VEU DELS LLIBRES, l’hem anat bastint des del mes de març de 2020, creant sinergies i complicitats amb la filosofia de guanyar-guanyar (en anglès, win-win), que fa referència precisament a la situació, l’estratègia, la negociació o l’acord que resulta positiu o satisfactori per a totes les parts implicades. El sector valencià del periodisme i la comunicació encara és majoritàriament en castellà i d‘àmbit provincial, sense consciència de país ni lingüística. Per això, crear espais d’intersecció per sumar i cooperar ens fa més forts. I volem ser més forts per a vertebrar comunicativament el País Valencià i normalitzar la nostra llengua en el sistema mediàtic valencià.

‘Amaga’t dels drons!’d’EsterVizcarra guanya el 40é Premi Enric Valor

La 40a edició dels premis Enric Valor, convocats per l'Ajuntament de Picanya i Edicions del Bullent ha anat a una novel·la distòpica: un futur món asèptic ens convida a reflexionar sobre el tracte a les mascotes EG | Alcoi./ En l’obra guanyadora, Amaga’t dels drons!, d’Ester Vizcarra, és la història que porta a l’extrem la desconnexió de la humanitat amb la naturalesa, en benefici de l’aplanament de les dificultats per a la vida diària i la producció. A causa de la situació de la pandèmia s’ha descartat fer el lliurament del 40é Premi Enric Valor tal i com estava previst. S’han presentat 24 obres. El jurat, format Xelo González, Maite Monar, Pilar Puchades, Alfred Sala i Núria Sendra ha premiat per majoria l’obra ‘Amaga’t dels drons‘ que s’havia presentat amb un altre títol. Amaga’t dels drons!, situa la forma de civilització resultant en un futur no massa definit. Aura mai s’havia plantejat que pogués existir un món diferent, però un arriscat experiment de tornar a introduir els animals de companyia, foragitats fa molt de temps de les cases per antihigiènics i infecciosos, desperta en ella la comprensió de la injustícia que s’està cometent amb les bèsties. Una femella de tigre es converteix en la seua fidel companya i, per molt que li posen les lleis pel davant, no pot resignar-se a abandonar-la al seu destí quan li siga retirada per haver crescut massa. Aura tractarà de salvar-la, amb l’ajuda de diversos personatges, a voltes enigmàtics, i d’una computadora-robot que sembla massa espavilada per a la seua condició. Resultarà el pla d’Aura com ella espera? Trobarà un lloc al món per a la seua amiga? No ho sap, però s’adona que l’animal, ignorant de les maquinacions humanes, només la té a ella.

Ester Vizcarra, guanyadora del premi Enric Valor./

A causa de la situació de la pandèmia s’ha descartat fer el lliurament del 40é Premi Enric Valor tal i com estava previst. Tanmateix, el jurat ha deliberat i ha trobat una gran qualitat a les obres presentades. Tant és així, que es preveu la publicació de dues obres més a banda de la guanyadora com a resultat del premi: El manuscrit de l’illa de corall, de Maria Josep Carro de Mena i també Roberto Sanz Requena, veurà publicada “Bitllet d’anada i tornada” on

la família del protagonista veu que ha de retrocedir en el seu estil de vida degut a la pèrdua de treball del pare. L’any passat va guanyar l’obra “Expedició al Congo. Bwana Nyani”, d’Alfred Sala, una novel·la d’aventures que toca temes com l’apatia del protagonista o el bullying al treball, que desemboca en peripècies selvàtiques divertides, i es tanca en el context de la guerra del coltan.

El Consell de Cultura d’Alcoi arriba a diferents acords

Entre ells, està l'avaluació de les instal·lacions culturals, o fer una reunió amb la Plataforma 'Alcoi serà cultural o no serà' BR | Alcoi./ Raül Llopis, regidor de Cultura, va reunir-se telemàticament amb les 5 comissions que formen part del Consell de cultura, per tal d’arribar a un acord i avaluar les instal·lacions culturals d’Alcoi. En aquestes reunions es van tractar diferents temes com el pressupost o els projectes de les Comissions. Finalment es va arribar a un acord perquè totes aquestes comissions elaboren un llistat de persones a tindre en compte per al projecte de fonts orals. Un altre dels compromisos al qual es va arribar, va ser fer un altre llistat d’entitats per digitalitzar els seus fons i arxius. També es va proposar mantenir reunions amb altres regidors per

informar de diferents gestions. Segons expliquen des de l’Ajuntament, la regidoria té el compromís juntament amb les comissions d’anàlisi i avaluació de revisar les instal·lacions escèniques, expositives i culturals en general, per generar manuals d’usos dels espais. També es contempla que aquest anàlisi no siga sols dels espais, sinó també de la programació, exposicions, i comunicació, amb totes les comissions i els partits polítics que formen part d’aquest Consell. Des del Consell també es proposarà fixar una data per a reunir-se amb un representant de cada partit polític que té representació a l’Ajuntament, amb els presidents de cada comissió

L’IVAM CADA Alcoi./

del Consell, el president del Consell, que és l’alcalde d’Alcoi, i el regidor de Cultura, amb la Plataforma ‘Alcoi serà cultural o no serà’. En 2018 es va

crear aquest consell com a òrgan de participació per a encarregar-se de la gestió cultural. Les comissions que les formen són: lletres, Arts plàstiques, arts

escèniques, música i patrimoni material i immaterial. El seu accés no és restringit, és a dir, qualsevol pot formalitzar l’ingrés. Segons ha destacat el regidor de Cultura, Raül Llopis: “El Consell de Cultura és un òrgan de participació en el que tots i totes tenen veu, en el poc temps de vida que té ha dut a terme diverses iniciatives com la consolidació dels premis Ciutat d’Alcoi i la creació del premi Isabel-Clara Simó, és el Jurat dels Premis 9 d’Octubre, la mostra de Teatre Amateur, TEATRAM i moltes altres activitats i accions. Seguirem treballant de forma participativa per millor la Cultura de la nostra ciutat, escoltant totes les veus i buscant les millors opcions”.

els nostres artistes

EL GRAT 719 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - FEBRER 2021

Art&Cultura

Miquel Navarro; Figura d’Enginy · Els nostres artistes al País Valencià V ·

Originari de Mislata, va néixer l'any 1945 i sent un artista i escultor de primera, avui dia continua donant-li forma a les seves escultures que, a banda de crear-les al seu taller mislater adjunt a la casa on vivia amb els seus pares, aquestes desprenen un erotisme i una sensualitat a la mateixa vegada que pur instint, cosa que l’han convertit en el patró d’escultura moderna Espanyola. Yolanda Murcia Oltra / Fotografies: Mateo Gamon./

a partir de casa ben jove deixant a la seva mare, que era molt important per a ell, enrere i començant la seva etapa a l'Escola Superior de Belles Arts de València dedicant-se tant a la pintura com al dibuix i escultura. No va ser fins anys més tard quan es va bolcar de ple en l'escultura, aportant a aquest gènere artístic un gran nombre de petites peces que s'agrupen i es connecten i que, esteses directament sobre el sòl, sense cap base que les separe d'aquest, fan la sensació d’apoderar-se de tot el territori, i és que concep la construcció escultòrica com una referència sobre la seva funcionalitat posterior, sense menysprear una reflexió sobre l'aportació de la construcció futura d’aquesta peça. A banda de què presenta les seves obres amb molta vidència i fa d'elles pur encant, hi ha una valoració de la riquesa de la funció. I quan fa un edifici totèmic no és sempre un element fàl·lic, també és una referència abismal que s'atribueix sobretot al desig de solitud. Es tracta d'un treball unit a la seva sexualitat i desig, un treball dut a terme per una mirada complexa que moltes vegades posseeix ele-

ments lírics que, contradictòriament, no estan connectats amb el desig sexual. En totes aquestes obres, va utilitzar materials diferents. Primer va començar amb la terracota, i va ser variant amb altres materials. L’artista treballa per pura passió creativa, una cosa d'admirar en totes les seves obres, i és aquí quan observem que la seva tècnica primordial per a les seves obres escultòriques serà el ferro a la cera perduda. Aquest material serà molt comú en elles, però per aportar un acabat de solidesa a les seves composicions, utilitzarà altre tipus de materials com zinc, alumini o bronze. A més, sovint, el mateix artista ha explicat com la matèria amb la qual realitza les seves peces és escollida per la textura adequada, segons el seu criteri, per aportar certa solidesa a una composició. Sempre ha estat lligat per un gran vincle a la seva mare, una persona que li ha marcat molt durant tota la seva vida. De fet ha estat vivint amb ella, els seus dos gossos Chete i Tina i amb la seva parella, Rafa Marí, gran crític d'art i periodista, autor d'un llibre d'entrevistes amb Carmen Al-

borch, gran escriptora espanyola, política i impulsora del prestigi que avui en dia posseeix l'IVAM a la qual Miquel Navarro tenia en gran consideració, i amb el qual l'artista ha compartit grans moments en la seva vida. Tanmateix, també ha tingut grans amistats al llarg de la seva carrera artística, com la que mantenia amb Carmen Calvo, gran artista contemporània espanyola, i també la que va mantenir amb Antoni Miró, que en més d'una ocasió va organitzar exposicions seves a la Llotja de Sant Jordi. Mostrant una gradual evolució, sempre manté la seva creativitat intacta. La seva inclinació per l'escultura prové de les seves mateixes terres, aquelles on podia percebre tot el relacionat amb les hortes i els productes de la indústria local. Els seus pensaments apareixen lligats al concepte de tot el clàssic, on la bellesa apareix com a judici de l'harmonia a través de la tècnica i la submissió de l'art, de regles i normes estrictes. No obstant això aquest concepte apareix lligat al fonament i punt de referència de les avantguardes de principis de segle. En les seves peces més verticals i sobretot en les seves

“És voluntat de Miquel Navarro que tot el seu patrimoni i la seva obra artística estigués a la localitat on va néixer i a la ﬁ s’ha pogut crear una fundació perquè el seu patrimoni no es disgregui, es tingui cura i promocioni” ciutats, concebudes més com poesia que com a escultura, flirteja amb enginyeria i arquitectura; disciplines molt presents de forma conscient en tota la seva producció artística. Les seves obres, sempre carregades d’utopies, quedaven representades com una mena de restes arqueològiques d'un passat indefinit. Una de les seves obres més importants és La Pantera Rosa, situada a València. I és que és voluntat de Miquel Navarro que tot el seu patrimoni i la seva obra artística estigués a la localitat on va néixer i a la fi s’ha pogut crear una fundació perquè el seu patrimoni no es disgregui, es tingui cura i promocioni. No obstant això, l'artista ha viatjat per tot el món, arribant a exposar el seu llegat artístic en

els cinc continents. De dilatada i contrastada trajectòria, amb una indubtable projecció gràcies a les seves creacions per a la via pública, és un dels escultors espanyols més rellevants de les últimes dècades. No en va, les seves obres formen part de més d'una trentena de museus i col·leccions nacionals i internacionals, sent els més importants el Reina Sofia de Madrid, el Guggenheim de Nova York i el Georges Pompidou de París. A més, recentment el Ministeri de Cultura, la Generalitat i la Diputació de València han creat un museu-taller on s'exposin al públic les creacions de Navarro i es promocioni l'art contemporani. Segons l'artista, l'art és la columna que sosté la civilització, i artistes com ell són els que ajuden al fet que la civilització prosperi tant en l'àmbit creatiu com en l'àmbit de la iniciativa, ja que des d'aquesta mirada universal i, a l’hora, arrelada al nostre territori, es pot percebre millor el món. Artistes com ell, són els que ens donen a aprendre i entendre millor l’espai en què vivim i és per tot això que es dona a conéixer com el que és; una figura d'enginy.

art i cultura

EL GRAT 719 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - FEBRER 2021

Art&Cultura

‘Cultura o Barbàrie’,comença l’edició 26 del Barnasants

Alcoi torna a formar part d'aquest festival de música d'autor en català, sent una de les tres seus al País Valencià

Ricard Garcia,premi de poesia Manuel Rodriguez Martinez

De l'Associació Cultural Amigues i Amics de Joan Valls i Jordà per la seua obra ‘La llum més alta’ EG | Alcoi./ El poeta Ricard Garcia (Sant Llorenç d'Hortons, Alt Penedès, 1962) ha estat guardonat amb el 38è Premi de Poesia Manuel Rodrí́guez Martínez-Ciutat d'Alcoi que convoca l'Associació Cultural Amigues i Amics de Joan Valls i Jordà per la seua obra La llum més alta. El jurat, integrat per Imma López Pavia, Marta Pérez i Sierra, Francesc Pou, Francesc Rodrigo i Manel Rodríguez-Castelló, va triar aquest llibre d'un total de 75 treballs presentats a concurs, 38 de procedents de Catalunya, 28 del País Valencià, 7 de les Illes Balears i 2 de fora del nostre domini lingüístic, mentre que 59 d'aquests llibres eren signats per homes i 16 per dones. El premi, dotat amb 1.500 euros, serà coeditat per Edicions del Buc i Pruna Llibres el proper mes de març. Ricard Garcia, que treballa com a professor de Secundària, ha publicat diversos poemaris: Els contorns del xiprer (2005, premi Josep Fàbregas i Capell de Sallent), De secreta vida (2007, premi Senyoriu d'Ausiàs March de Beniarjó), El llibre que llegies (2011, premi Vila de Martorell) i On la sang (2016, premi Jaume Bru i Vidal de Sagunt). Escriptor molt actiu en recitals poètics i tallers literaris de creació i lectura, publica amb assiduïtat en els seus blogs Castell de cartes i Cupressus sempervivens (www.ricardgarcia.cat), reconegut aquest darrer en 2015 com a millor blog literari en català pels Premis Vila de Martorell. Pel que fa a La llum més alta el jurat ha destacat la sobrietat i precisió d'uns poemes que despleguen un gran ventall temàtic des d'una mirada que, alhora que reconeix sense escarafalls el costat més fosc i amarg de la condició humana, enfonsa les seues arrels en una passió vital indeleble, en les constants de l'amor, en l'equilibri de la vida en harmonia amb la natura o en la força de la solidaritat amb els més desposseïts. Llibre d'una gran maduresa creativa, La llum més alta és també un cant als orígens i a l'experiència amorosa, un exercici de memòria que fa balanç del passat i una contemplació assossegada del món condensada en la veritat dels poemes amb què el poeta es rescabala de les seues ferides i obre solcs d'esperança en el cor del lector. Cireres Trencar-los tots, els miralls on t'emmiralles, escampar-ne, després, els trossos pel terra i descalç, fins a fer-te sang, trepitjar-los. Anomenar-les totes, les formes del mal, i cridar-ho: tu ets el meu enemic i tu ets jo! Acceptar derrota i cicatrius. Tornar a viure una vida senzilla i tornar a tastar, només llavors, la llum, molsuda i dolça, a la carn de les cireres. [La llum més alta, Ricard Garcia]

BR | Països Catalans./ El director del Festival Barnasants, Pere Camps, ha presentat en roda de premsa la programació per a aquesta 26 edició del festival de música d’autor, que enguany està sota el lema ‘Cultura o Barbàrie’. Concretament, s’ha centrat a presentar en aquells esdeveniments que se celebraran en les seus del festival al País Valencià, que són València, Bellreguard, i després de molts anys, Alcoi, que torna a acollir al Barnasants. Segons ha explicat Camps sobre dur a terme els concerts: “Tenim molt respecte a la pandèmia, però, no tenim por. Creiem que podem portar endavant el Barnasants com projecte de la cultura. Portem els concerts dins de les mesures”. A més ha destacat que és important tornar a fer cultura, ja que: “entenem que és fonamental per als éssers humans poder accedir a un teatre, cine, concerts”. Pel que fa al lema d’aquest 26 aniversari del Barnasants, ‘Cultura o

Feliu Ventura, Pere Camps i Eva Dénia./

Barbàrie’ vol transmetre, que la cultura és la millor vacuna contra “la barbàrie que veiem als informatius”. A més, per a Pere Camps afirma que a més també es du endavant aquesta edició per una qüestió solidària amb els treballadors del sector de la cultura com tècnics, productors, programadors, artistes: “la solidaritat també és això. Ens interessen els éssers humans, no el ‘bussines'”. Enguany al País Valencià hi haurà un total de 25 concerts, que per al cap del festival: “no es podrien dur a terme sense la

complicitat d’un regidor o regidora valent”. Estava previst que el festival s’inaugurara el dia 5 de febrer amb el concert de Paco Ibáñez a Bellreguard, però, però culpa de la situació epidemiològica no és possible dur-lo a terme. Així que l’encarregat d’obrir aquest cicle de concerts de música d’autor en català al País Valencià, serà Eduard Iniesta a València el dia 12 de febrer. El director ha aclarit, que totes les actuacions que no es puguen realitzar en la data prevista s’ajornaran per a poder fer-les quan si-

ga possible. En el cas del concert de Paco Ibáñez de Bellreguard, s’ha posposat fins a l’1 de maig. Pere Camps ha celebrat la tornada a Alcoi al Barnasants, i d’aquesta unió pensa que: “En la mesura que vagen unint-se ajuntaments, aniran obrint-se camins i s’aniran afegint més”. A la capital de l’Alcoià se celebraran dos concerts, el primer d’ells el dia 11 de març al Teatre Calderón, de la mà del grup local VerdCel, i el segon serà el dia 8 d’abril, amb l’actuació de Feliu Ventura al CADA.

Acadèmia Valenciana de la Llengua es fa ressò de la victòria alcoiana

Des de les xarxes socials de l’institució elaboren una secció en la qual cada dia nombren una paraula especial o curiosa. Gràcies a la victòria del C.D. Alcoyano, l’AVL va fer paraula del dia ‘alcoià’ EG | Alcoi./ Aprofitant la victòria del C.D. Alcoyano en el partit contra el Reial Madrid, el gentilici ‘alcoià’ va ser molt sentit a les xarxes socials durant eixe dia. Per aquest motiu, des del Facebook de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua és va decidir incloure-la en la seua secció diària en la qual es tria una paraula significativa, i s’explica el seu orígen, les seues variants, i l’etimologia d’aquesta. Aquesta va ser l’explicació de l’AVL sobre el nom del habitants del nostre poble: LA PARAULA DEL DIA: ALCOIÀ La paraula «alcoià» és un gentilici que servix per a designar les persones que han nascut o viuen a la ciutat d'Alcoi, capital de

Els jugadors del C.D. Alcoyano celebren la seva victòria./

la comarca anomenada precisament «l'Alcoià». S'ha format afegint el sufix «-à» (en femení, «ana») al nom de la ciutat. Per la seua banda, el topònim «Alcoi» té una etimologia incerta. No se sap, amb seguretat, si és de base aràbiga, llatina o preromànica. El que sí que està clar és que la primera documentació d'este topònim apareix en el Llibre del Repartiment, a on el rei Jaume I deixava cons-

tància de la distribució de les terres que anava conquistant als moros en les seues gestes bèl·liques: «et hereditatem que fuit alchayd de Colzentaina que est inter rivum de Alchoy et rivum de Colzontaina» (o siga: 'i eixa era l'herència de l'alcaid de Cocentaina que hi ha entre el riu d'Alcoi i el riu de Cocentaina'). Però, més enllà d'este valor onomàstic, l'adjectiu «alcoià» també ha adquirit

en el llenguatge comú un significat simbòlic de resistència davant de les adversitats. Hi ha una dita que expressa este sentiment amb absoluta contundència: «tindre més moral que l'Alcoià». Segons pareix, esta expressió es va gestar arran d'un partit de futbol jugat en 1943 entre l'Alcoià i l'Espanyol, en què els locals estaven perdent per set a u, però això no va impedir que els jugadors alcoians protestaren vehementment a l'àrbitre quan, faltant encara algun minut perquè es complira el temps reglamentari, va xiular el final del partit. En just reconeixement a este esperit de lluita, la paraula «alcoià» haurà d'assimilar-se a partir d'ara a la tenacitat irreductible. Bravo, alcoians!

barnasants

EL GRAT 719 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - FEBRER 2021

comarques centrals

Viatjar a través dels llibres gràcies al Passaport Lector

L’Ajuntament de Bocairent va llançar aquesta iniciativa amb l'objectiu de fomentar la lectura BR | Bocairent./ Bocairent ha creat un Passaport Lector per a viatjar a través dels llibres. La iniciativa ha començat durant el mes de gener amb títols sobre viatges. Aquest passaport va dirigit a adults i a menuts. Cada mes es difondrà un repte lector, vinculat al passaport, que estarà relacionat amb un gènere, temàtica o consigna específica, cadascú triarà un llibre dins d’aquests requisits, i en finalitzar-lo haurà d’acostar-se a la Biblioteca per què li posen el segell al passaport.

I és que, des de l’Ajuntament de Bocairent defenen que “llegir és sinònim de viatjar amb la ment, de recórrer paisatges fascinants i trepitjar coordinades llunyanes”. “El viatge” tindrà una durada de 365 dies, i gràcies als llibres s’anirà d’un lloc a un altre. En aquest passaport “cada punt del camó hi ha de quedar reflectit i l’arribada al destí final ha de tindre el reconeixement merescut”, ha explicat el Consell Municipal de Lectura, organisme organitzador d’aquest projecte.

Els xiquets i xiquetes de Bocairent reben 300 ponxos escolars

La mesura ha sigut adoptada a diferents col·legis i poblacions de les comarques centrals BR | Alcoi./ L'alumnat del CEIP Lluís Vives de Bocairent, ha rebut 300 mantes escolars, que estan fabricades per l'empresa local Innovaciones Ferre. Des de l'AMPA del col·legi van preguntar si era possible fer arribar aquestes mantes als xiquets i xiquetes, ja que "és una bona solució per a combatre el fred a les aules". Cada cicle educatiu ha rebut un model d'aquest ponxo ajustat en talla i disseny, i que a més té una cinta per a poder identificar-la i que el seu ús siga individual.

Xàtiva ajudarà als afectats perla pandèmia

Suspensió total de la taxa d'ocupació de la via pública per a les terrasses durant el 2021 BR | Xàtiva./ L’alcalde de Xàtiva, Roger Cerdà, ha anunciat les ajudes econòmiques urgents, que s’han aprovat en la Junta de Govern, que estan dins del Pla ‘Reactivem Xàtiva’ i les que li corresponen al municipi dins del ‘Pla Resisteix’ del govern valencià. Per una banda, les ajudes d’emergència que llançarà el consistori, tindran un valor de 400.000 euros, de fons propis municipals, que han aprovat tots els grups polítics que formen l’Ajuntament de Xàtiva. Aquestes subvencions aniran destinades als negocis que per culpa del tancament perimetral va tancar els seus establiments durant 15 dies, com l’hostaleria, centres esportius, o centres d’oci. Concretament, cadascun d’aquests negocis rebran 1.000 euros, a més del cost total del lloguer del mes de gener de 2021, fins a un màxim de 1.000 euros, la qual cosa suposa

Roger Cerdà./

ajudes màximes de 2.000 euros per negoci. A partir de la publicació d’aquesta subvenció al Butlletí Oficial de la Província, els interessats tindran 20 dies per a poder realitzar la sol·licitud. Pel que fa a les ajudes del ‘Pla Resisteix’, que està portant a terme la Generalitat Valenciana en col·laboració amb la Diputació de València i els ajuntaments, Xàtiva rebrà ajudes per valor de 830.000 euros, dels quals l’Ajuntament aportarà 125.000 euros.

Edició en paper · El preu de la subscripció és de 30 € Anual També pots realitzar una aportació econòmica per ajudar a fer realitat aquest projecte de les comarques centrals valencianes. Amb la teua cooperació contribueixes a reiniciar l’edició en paper del periòdic El Grat i ajudes a difondre la Cultura de les valencianes i valencians amb el teu periòdic de proximitat. Si necessites consultar qualsevol dubte contacta amb nosaltres als telèfons 626 449 311 | 965 548 001 o al mail info@elgrat.com

edició web

L’Alcoià - El Comtat - La Safor - Vall d’Albaida - La Costera - Les Marines

www.lesmuntanyes.com

EL GRAT 719 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - FEBRER 2021

històries de la deportació

· Històries de la deportació VIII ·

Tots els números de la mala sort - Miguel Cervelló Bay,de Planes -

El règim imperant durant quaranta anys no va tindre en cap moment pietat dels vençuts en la guerra. Ni de les seues famílies. L’infortuni que van viure els republicans exiliats, amb la mort en els camps de concentració nazis, es va perllongar a les famílies. Especialment en els pobles xicotets, com Planes, on la censura postal funcionava amb la precisió d’un rellotge suís. Guillem Llin Llopis./

les famílies (pares, germans, nets, fills,...), el règim no va permetre que fora sabuda la mort del ser estimat en la deportació. Ni la carta que enviava el camp de concentració de Mauthausen per notificar la mort del deportat, ni les comunicacions de la Creu Roja Internacional. Res. Està clar que foren interceptades perquè la família no s’assabentara. Tampoc en 1950, quan França va fer una feina descomunal, esbrinant tots els morts republicans que tenien el contacte a l’estat espanyol, fent l’acta de defunció oficial i posteriorment lliurant-les a les autoritats franquistes, hi va haver més sort. Franco va ordenar que foren arxivades, sense comunicar res a les famílies dels malaguanyats. Així és normal trobar casos con Virginia, la mare de Miguel, que fins a l’últim sospir va confiar que el seu fill tornara. Feia prop de tres dècades que havia mort en un lloc on el paisatge s’assembla a l’Edèn, però on els nazis l’havien convertir en l’infern: Gusen i Mauthausen. Miguel Cervelló Bay va vindre al món a les nou de la nit del dia 13 de febrer de 1914. Sa mare, Virginia Bay Cairols (31 anys) estava casada amb Miguel Cervelló Ferrándiz (de 33 anys). Els dos eren naturals de Planes (el Comtat) i vivien a la població, en la carretera (actual carrer Ciutat d’Elx). Era el primer fill i els avis eren també de procedència de Planes, excepte

“als anys 60 encara Virginia eixia a diari a la Lonja i feia el comentari de rigor ‘vaig a veure si ve el meu Miguel’, esperant que algun dia tornara.” Així va ser ﬁns la mort de la dona.

Els pares del malaguanyat, Miguel i Virginia. Fotografia cedida per Juan Oltra Pérez. · Miguel Cervelló en 1935, vestit de militar. Fotografia cedida per Juan Oltra Pérez.

l’avia materna qui era originaria de Benigànim, a la Vall d’Albaida. Miguel va nàixer alhora que Charles Chaplin estrenava en febrer en el cinema mut el seu primer curt, Making a Living, preludi d’una exitosa carrera en la pantalla on prodigaria les millors rialles d’una època. Però el nostre protagonista tindria en la seua curta vida poques ocasions de riure. Era un temps amb una forta crisi econòmica com a conseqüència de la fil·loxera, que va assecar les vinyes de les comarques i del País Valencià i va provocar una forta

crisi econòmica. Quan té cinc mesos, es declara la Primera Guerra Mundial, que serà posteriorment el preludi de la Segona en haver establert els guanyadors de la contesa unes condiciones draconianes que van fer moure i trumfar el populisme de Hitler. En 1918 hi ha una pandèmia de grip (havia començat en Texas, EUA) que ha passat a la història com la “grip espanyola”. Així doncs, els primers anys de vida de Miguel es van veure sacsejats per successos que afectaven, per a mal, a tots. Posteriorment, naixeria Ricardo, el seu germà

que, en ser adult, es traslladà a viure a Muro, on va morir amb el pas dels anys per la lògica de la llei de la vida. No hi ha informació d’on va complir el servei militar, el que sí sabem és que per raons d’edat va tindre que batallar tota la guerra civil al ser de la quinta de 1935, sent molt probable que en declarar-se la rebel·lió, estigues complint la mili. Al perdre les tropes republicanes la Batalla de l’Ebre va quedar en la zona nord, en Catalunya. I davant l’avanç de les tropes feixistes, i amb la rancú-

nia que venien demostrat en diferents passatges de la guerra, pren força l’opció de l’exili. Travessa els Pirineus en els primers dies de febrer i les autoritats franceses els “acullen” sobre la sorra en les platges de llevant, en ple hivern, en els “camps de refugiats” (Argeles, Sant Cebrià, el Barcarès, Agde... que van anar obrint-se). Va tindre que sobreviure, com tots els refugiats, sense sostre, a la intempèrie, sense a penes menjar ni aigua, mal vestits, pitjor equipats, ploguera, bufara la tramuntana o el termòmetre s’enfilara prop dels zero graus. Al declarar-se la Segona Guerra Mundial els francesos van veure una forma de traure’s de damunt a aquella gran quantitat de refugiats que tenien al seu territori. No sabem si s’apuntaria voluntari o l’agafarien forçós per formar part d’una Companyia de Treballadors Estrangers (CTE). Tant si dona. En la CTE van fer treballs de suport per a l’exèrcit

històries de la deportació

EL GRAT 719 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - FEBRER 2021

· Històries de la deportació VIII ·

· Miguel Cervelló Bay davant d’uns jardins en una ciutat sense identificar. Fotografia cedida per Juan Oltra Pérez. · Targeta d’entrada al camp de concentració de Mauthausen a nom de Miguel Cervelló Bay. Arolsen Archives.

gal. Però als francesos se’ls havia aturat el rellotge de la modernització del seu exèrcit, i de bones a primeres, amb la invasió d’Alemanya, van desertar. Els republicans van caure en bona part captius dels nazis. A Miguel Cervelló el van fer presoner i fou traslladat a 1.200 quilòmetres cap l’est, a Allenstein, en la Prússia Oriental (hui Olsztyn, Polònia) on va romandre tancat en la presó. Però per poc de temps, el necessari perquè els registraren i feren la distribució. D’ací el van destinar a un camp situat bastant a prop, a una trentena de quilòmetres, l’stalag I-B, de Hohenstein, sempre en la Prússia Oriental. De l’stalag va eixir el dimarts el 6 d’agost de 1940 en un comboi on anaven un total de 169 republicans i foren el segon grup d’espanyols en entrar al camp de concentració de Mauthausen. Segons el testimoni dels deportats supervivents que anaven en aquest viatge, fou un trajecte penós, amb condicions d’amuntegament i carència d’aigua que va tornar bojos a alguns deportats hi havent diversos morts. Finalment, el divendres 9 d’agost, entraven en Mauthausen on Miguel es converteix en el número 3604. La seua professió de perruquer no li va salvar la vida. Els

perruquers estaven molt demandats en Mauthausen i gaudien d’una vida acceptable. No fou el cas de Miguel. El dia 24 de gener de 1941 el traslladen a Gusen, on el registren amb el número de matrícula 9122. Resisteix poc més de dos mesos. El dimecres 2 d’abril de 1941 mor, víctima d’una broncopneumònia, sol i a 2.000 quilòmetres de casa. Eixe mateix dia van morir 14 deportats, tots espanyols, i la gran majoria per la nit, com en el cas de Miquel, a qui els companys es van adonar de la seua mort a les 7:45 hores quan el van traure per soterrar-lo. En eixa època encara no s’havia instal·lat a Gusen cap forn crematori. Aleshores el pares vivien a la plaça del Caudillo, 18 [actual plaça de Dalt Vila], de Planes. A Planes, en el Comtat, ningú d’esquerres sabia que havia mort. Ni sa mare, Virginia. Com recorda Francisco Barberà, aleshores un xiquet, «als anys 60 encara Virginia eixia a diari a la Lonja i feia el comentari de rigor “vaig a veure si ve el meu Miguel”, esperant que algun dia tornara». Així va ser fins la mort de la dona. Proper lliurament: Bautista NavarroGimeno, de Castelló de Rugat (la Vall d’Albaida). Contacte: ssdeportats@gmail.com

EL GRAT 719 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - FEBRER 2021

Ximo Puig presenta el‘Plan Resiste’ per als més afectats per la pandèmia

Tindrà una dotació de 340 milions d'euros que està previst que puguen ajudar a 21.000 i 43.000 autònoms BR | País Valencià./ El president de la Generalitat, Ximo Puig, ha presentat el ‘Plan Resiste’, que comptarà amb 340 milions d’euros per tal d’ajudar i reactivar econòmicament als sectors més afectats per les restriccions que s’han hagut de prendre per tal de frenar l’expansió de la pandèmia. Està previst que d’aquestes ajudes es puguen beneficiar 21.000 empreses, i 43.000 autònoms que formen part dels sectors més sensibles a la paralització de la mobilitat social. Entre aquest sector podem trobar l’hostaleria, allotjaments turístics, hotels, activitats turístiques o activitats artístiques i d’oci. Aquest pla s’ha presentat després d’una reunió amb el secretari general de CCOOPV, Arturo León, el secretari general d’UGT-PV, Ismael Sáez, i el president de la CEV, Salvador Navarro. A més, també ha estat present el conseller d’Hisenda i Model Econòmic, Vicent Soler, el conseller d’Economia Sostenible, Sectors Productius, Comerç i Treball, Rafael Climent, i el conseller d’Educació, Cultura i Esport, Vicent Marzà. Puig ha assegurat que el Consell: “està concentrant la seua gestió en la superació de la pandèmia i la reactivació econòmica, perquè la prioritat ara és salvar vides, salvar treballs i empreses, i salvar famílies”, tot açò “d’una manera simultània”. El president ha volgut recordar també que des de

comarques centrals

Guanyadors a la IX edició del Concurs Emprenedors de la Mancomunitat

Els premis posen el focus en propostes responsables i respectuoses amb el medi ambient

El president Ximo Puig en la presentació del ‘Plan Resiste’./

que va començar la pandèmia, la Generalitat ha destinat més de 1.000 milions d’euros per a fer front a les seues conseqüències econòmiques. D’aquests diners, 170 milions s’han destinat a compensar l’impacte en treballadors, autònoms i empreses privades. Durant la intervenció, el cap del Consell va destacar que la Comunitat Valenciana ha sigut l’autonomia que més diners ha destinat a ajudar a autònoms, un total de 57 milions d’euros, però que aquestes noves mesures requereixen “donar un nou pas per a donar suport al teixit econòmic”. Respecte a aquest pla en concret, el president ha indicat que l’hostaleria re-

presenta quasi la meitat dels treballadors que continuen en ERTO i dels autònoms amb prestació de cessament per activitat. “Les Administracions Públiques estem obligades a protegir l’ocupació i l’activitat de les empreses en aquest període de parèntesi en la seua activitat normal”, ha argumentat Puig. Ximo Puig, ha destacat l’agilitat en la qual s’ha arribat a un acord per tal de dur a terme el Pla Resiste. Aquest programa de mesures compta amb 4 blocs diferenciats: el primer, ajudes directes a empreses, autònoms, i treballadors afectats per ERTO, amb una dotació de 105 milions d’euros, el segon bloc són ajudes específi-

ques per a sectors amb un perjuí sostingut durant tota la pandèmia, amb ajudes de 8 milions d’euros; els nous instruments financers de l’Institut Valencià de Finances (IVF), per un import de 100 milions d’euros, i el Fons de Cooperació Covid-19, acordat amb les diputacions i ajuntaments, que arribarà fins als 127 milions d’euros. Aquestes mesures no tindran caràcter excloent, és a dir, la mateixa empresa o autònom podrà optar a altres ajudes d’aquest Plan, amb l’objectiu de què tinguen un impacte real en tot el territori i responguen a les necessitats de les diferents realitats productives que es donen en cada sector.

EG | Comarques./ La Mancomunitat de l’Alcoià i El Comtat ja ha presentat als guanyadors del IX Concurs d’Empreses i Projectes Empresarials Emprenedors, que tenen com a objectiu promoure el talent i l’emprenedoria a les comarques, i impulsar noves empreses o projectes per a desenvoluparles. S’ha valorat especialment les propostes responsables i respectuoses amb el medi ambient, que tenen potencial per a la generació d’ocupació en aquestes comarques. Els guanyadors han estat seleccionats per un tribunal d’experts format per membres de la Mancomunitat i per representants d’entitats col·laboradores (CEEI, Jovempa, FEDAC, IDEAS-UPV del Campus d’Alcoi i la Cambra de Comerç d’Alcoi). Les propostes guardonades tenen tipologies molt variades, que s’han centrat en valorar els productes de proximitat, generar ocupació i promoure valors mediambientals sòlids. El Premi Millor Empresa, dotat amb 1.500 euros, ha sigut per a Alejandro Ripoll Luna, per l’empresa SOS Servicios, que és una aplicació que permet contractar de forma senzilla i ràpida serveis com cura d’infants i persones majors, neteja, classes particulars, i altres. HUGOFRUITS S.L, de

Luis Olcina Francés, que es dedica a la producció i comercialització de cireres ecològiques i amb base al municipi de Gorga, ha guanyat el Premi a la Millor Empresa Eco-sostenible, dotat amb 1.000 euros. El Millor Projecte EcoSostenible l’ha guanyat el projecte Autoconsumo en pisos, d’Esteban Ponsoda Priego, que es dedica a aprofitar espais reduïts a les habitatges per a la instal·lació de tecnologia fotovoltaica. El premi és de 400 euros. A més, s’ha seleccionat com a Millor Projecte Empresarial, la candidatura de Karina Santamaría Pavlova Citrus S.L, per aprofitar el rebut de les taronges per a elaborar productes de neteja i higiene. El premi ha sigut de 900 euros. L’últim guanyador ha sigut Nunzio Longhitano a Millor Projecte Agropecuari o Alimentari, també dotat amb 400 €, pel projecte Sabores de la tierra, enfocat a l’exportació de productes alimentaris de les comarques. A l’edició d’enguany s’ha premiat cinc empreses o projectes. Les altres tres categories s’han quedat desertes o no han rebut candidatures que reuniren els requisits. A més, donada la delicada situació sanitària a les comarques, no se celebrarà el tradicional acte de lliurament de premis.

Prop del 60% dels clients de Caixa Ontinyent són usuaris actius de banca electrònica

En 2020, el 87% de les operacions es van realitzar a través de canals digitals EG | Comarques./ Prop d’un 60% dels clients de Caixa Ontinyent ja opera principalment de manera digital, utilitzant la banca electrònica i l’APP de l’entitat. Aquestes xifres s’han accentuat en l’últim any amb la crisi sanitària, i amb la necessitat i recomanació d’usar més els canals digitals. Durant 2020 els clients de Caixa Ontinyent van realitzar el 87% de les seues operacions més ha-

bituals a través de canals digitals. Un increment que ha suposat que més de 600 milions d’euros s’hagen gestionat de manera digital. Un dels serveis que també està incrementant de manera notable és l’ús del pagament mòbil. De fet, en 2020 la utilització de les targetes de Caixa Ontinyent utilitzant aquest sistema s’ha incrementat en un 244%. A més, el 60% dels

clients que utilitzen la nostra banca electrònica ho fan a través d’un telèfon intel·ligent. Aquestes dades evidencien una tendència a l’alça de l’ús dels canals digitals, una evolució que està permetent que l’atenció en oficines es destine principalment a la gestió comercial i l’assessorament de clients. Cal destacar que l’entitat compta des de 2016, amb una oficina di-

gital que ha estat reforçada aquest últim any amb més persones per a atendre totes les peticions i consultes dels clients. Caixa Ontinyent ha intensificat en els últims mesos la seguretat en l’ús dels canals digitals, incrementant els paràmetres per a la identificació del client en les seues transaccions i amb un monitoratge especial davant possibles ciberatacs.

mancomunitat

EL GRAT 719 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - FEBRER 2021

comarques centrals

EL GRAT 719 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - FEBRER 2021

Castalla inverteix en la recuperació del seu patrimoni municipal

Invertits 142.638 euros per a dur a les actuacions a la muralla medieval i per a rehabilitar l'ermita de La Sang

L’alcalde de la Vall de Gallinera, i Vicent Morera, president de la Unió Culturald’Amics i Amigues de la Vall de Gallinera./

Conveni sobre la gestió del Museu Etnològic de la Vall de Gallinera

Entre l'Ajuntament de la localitat, i la Unió Cultural d'Amics i Amigues de la Vall de Gallinera BR | la Vall de Gallinera./ L’Ajuntament de la Vall de Gallinera i la Unió Cultural d’Amics i Amigues de la Vall de Gallinera han signat dos convenis sobre l’ús compartit del Museu i la creació de l’arxiu de publicacions sobre la Vall de Gallinera. En el primer d’ells es parla sobre l’ús compartit del Museu Etnològic de l’Almàssera dels Moltó d’Alpatró, propietat de la Unió Cultural des dels anys 90, i per tant es pretén que la gestió i manteniment a partir d’ara siga compartida entre les dos institucions. Gràcies a aquest acord les cases rurals i allotjaments turístics del municipi podran remetre visitants al Museu, visites que seran gestionades per una persona de contacte de la mateixa associació. A més de les dos entitats, també podran oferir visites guiades les empreses de turisme actiu que vulguen oferir aquest atractiu patrimonial a les seues visites guiades o pacs turístics. Les cases ru-

rals o allotjaments turístics interessats tindran dos períodes a l’any per a presentar la sol·licitud, mitjançant la seu electrònica o a les oficines de l’ajuntament. Pel que fa al segon conveni entre l’Ajuntament i la Unió Cultural sobre la creació de l’arxiu de publicacions sobre la Vall de Gallinera, pretén ser un punt de recopilació de totes les publicacions que fan referència al municipi, amb l’objectiu de poder estar a l’abast de qualsevol persona interessada com a material de consulta i no de préstec. Les dos entitats es comprometen a aportar a l’arxiu totes les publicacions que obren en el seu poder i que facen referència al municipi. Aquestes accions, realitzades des de la Regidoria de Turisme i Patrimoni del mateix consistori, s’emmarquen a dintre del I Pla de Turisme de la Vall de Gallinera, un dels reptes marcats per la Corporació Municipal durant aquesta legislatura.

BR | Castalla./ L’Ajuntament de Castalla està treballant per tal de recuperar alguns elements del seu patrimoni. L’adequació de la façana oest de l’ermita de La Sang, l’excavació arqueològica, consolidació i senyalització de la Vila, i la recuperació de l’antiga muralla, són les iniciatives que des del consistori s’estan duent a terme. Aquest és un pla plurianual que va començar en 2020 i s’espera que per a finals de 2021 la societat puga gaudir dels resultats d’aquest pla. En total, aquestes actuacions compten amb un pressupost de 142.638 euros. Durant l’any 2020 es van invertir 20.999 euros del pressupost, la resta de la partida s’executaran al llarg d’aquest any i, abans del 30 de novembre han d’estar finalitza-

Detall d'algunes de les peces trobades fins al moment a la muralla medieval./

des les diferents tasques. Si les condicions sanitàries i climàtiques ho permeten, des del govern local s’espera que es puga finalitzar la intervenció per a l’estiu, ja que, segons indiquen: “les obres avancen a bon ritme”. Castalla ha rebut 40.000 euros de la Conselleria de

Turisme, dins del pla d’ajudes a les entitats locals del País Valencià per a millorar la competitivitat dels seus recursos i les destinacions turístiques. La regidora de Turisme i Patrimoni, Maite Gimeno, ha explicat a més que: “a les excavacions en la part de la Vila que no es-

tava en superfície s’han trobat diferents motllures i peces amb motius decoratius i vegetals, habitatges d’època cristiana i un edifici de grans dimensions del qual de moment desconeixem la funcionalitat, al costat de la muralla medieval, que ja es comença a perfilar”.

Ibi inicia la conversió a zona de vianants del seu casc antic

El pressupost de licitació del projecte és de 554.923 euros BR | Ibi./ Durant el dilluns 18 de gener han començat a Ibi les obres de conversió a zona de vianants del barri antic. Unes actuacions que es duen a terme gràcies a l’àrea de Territori i Patrimoni de l’Ajuntament de la localitat. Amb aquest projecte es vol millorar l’accessibilitat i donar prioritat als vianants, així com revitalitzar la zona i donar un impuls que millore les condicions de vida del nu-

p ra Una soolluucic ón pa cada necesidad Contratos de Mantenimiento Centros Oﬁciales, Colegios, Oﬁcinas... Servicios Especiales de Pulido y Abrillantado · Limpieza de Cristales y Fachadas Conservación Redes Alcantarillado y Tuberias Extracción de fosas sépticas y Pozos Negros

cli antic del municipi. Les obres afectaran els següents carrers: Santa Teresa, San Juan, Plaça de Les Corts, tram des de la Plaça de l’Església fins a la Plaça de Les Corts, carrer Vicente Pascual, Empedrat, Quatre Cantons, Ravalet, Major i Sant Roc. Aprofitant aquests treballs, també es realitzaran millores com la renovació i ampliació de les xarxes d’aigua potable i sanejament, ampliació de

la xarxa de gas, la senyalització de la zona i l’obra civil per al futur soterrament dels encreuaments aeris de baixa tensió i telefonia. El pressupost base de licitació d’aquestes actuacions és de 554.923 euros, i BECSA serà l’empresa encarregada de dur l’obra a terme, un termini d’execució de tres mesos. L’Ajuntament es farà càrrec al 100% de la conversió en zona de vianants.

arxiu xàtiva

n dels béns immobles més emblemàtics i representatius de l’arquitectura industrial del segle XIX xativí és l’antiga estació de ferrocarrils situada junt la línia Xàtiva-Alcoi, a l’eixida nordest de la ciutat. És a més, una de les poques empremtes que tenim d’aquella revolució industrial i de comunicacions que suposà l’arribada de la tercera línia de ferrocarril més antiga d’Espanya, la que recorria el trajecte des del Grao de València, fins a Xàtiva. Una línia que suposaria el primer pas per a la connexió del litoral mediterrani, i concretament el port de València, amb la capital, Madrid. El 20 de desembre de 1854 és la data en què, oficialment, va arribar el ferrocarril a la ciutat de Xàtiva. D’ella tenim notícies en tota la bibliografia al voltant de la història del ferrocarril a la comarca de La Costera i l’impuls socioeconòmic que va suposar per al desenvolupament de la ciutat. La primera referència que hi trobem respecte a la inauguració de la línia de ferrocarril del Grao de València a Xàtiva, la trobem al manuscrit del xativí de tall progressista, José Pascual Ferrándiz i Carbonell: “Anales o Memorias de Xàtiva, de 1833 a 1861”, publicat recentment junt a un minuciós estudi del context polític, econòmic i social de la època, del Professor D. Germán Ramírez Aledón. En ell, Ferrándiz explica com es va viure a la ciutat l’esdeveniment, amb tot luxe de detalls: “El dia 21 de diciembre de 1854 se abrió al público el servicio del camino de hierro desde Játiva a Valencia inaugurándose con gran aparato. Bajaron de la capital con tren especial el Excmo. Sr. Arzobispo, Gobernador Civil, Capitan General y varios comisarios de la Diputación Provincial, accionistas y otras corporaciones y convidados y después de bendecir el camino ante un altar que al efecto se levantó, se celebró un gran banquete al que asistió el Ayuntamiento de la ciudad y alguna otra autoridad, concentrando mucha gente de las poblaciones inmediatas”. Així mateix, el Diario Mercantil de Valencia, de 22 de desembre de 1854, recollia a les seues pàgines el testimoni de la seua inauguració: “Señores: Acabamos de inaugurar la última sección del ferro-carril de Valencia á Játiva. Hemos llevado á cabo una empresa cuya utilidad nadie desconoce. La locomotora, ese poderoso agente que la civilización del siglo XIX parece haber elegido por guía, acaba de conducirnos en pocos momentos á diez leguas de Valencia. Está introducida en nuestro suelo la gran mejora; dentro de unos años,

EL GRAT 719 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - FEBRER 2021

Arxiu Municipal de Xàtiva: Document del mes

L’antiga estació de ferrocarril esa misma máquina podrá llevarnos al último confin de Europa. (...) Ardua es la empresa, pero consulte cada cual á su memoria, y recuerde si se consideraba fácil en 1850 la construcción del ferrocarril de Játiva: lo que entonces era un deseo, una esperanza, es hoy un hecho consumado. Haya unión entre los valencianos; haya paz en el país, y con el concurso de los buenos patricios, de las corporaciones populares, y de los diputados de esta provincia que protegen con celo este proyecto, el voto que van a pronunciar mis labios, el pensamiento que está en la mente de todos, será otro hecho que llevará al colmo la prosperidad de nuestra provincia: A la prolongación de este ferro-carril hasta Almansa”. El projecte de la nova línea de ferrocarril va estar redactat per la mercantil “Societat Explotadora del Ferrocarril”, encapçalada pel seu gerent i fundador, el Marqués de Campo. Així, i segons consta en les estadístiques, aquesta línia es convertia en la tercera d’Espanya, després de la de Barcelona-Mataró (1848) i la de Madrid-Aranjuez (1851). A més, aquesta primera concessió per dur el ferrocarril des del Grao de València fins a Xàtiva, contemplava la seua ampliació posterior mitjançant la nova línia que es pensava construir per connectar Xàtiva amb Almansa, la qual suposaria el proper pas cap a la connexió del mediterrani amb la capital, Madrid. El reflex material més important

que s’hi conserva d’aquest període històric, de gran envergadura per la innovació i modernització que va suposar per a la ciutat i el seu desenvolupament econòmic i social, és l’antiga estació de trens, ubicada a la part nord-est de la ciutat, junt al traçat de la línia Xàtiva-Alcoi que començà a desenvolupar-se a partir de 1893 i seria acabada en 1904. Els seus autors van ser els enginyers James Beaty, autor de la primera estació de ferrocarrils en València, i Domingo Cardenal. En realitat, la seua utilització va ser efímera, en el sentit que el nou traçat cap Almansa va obligar a construir una nova estació en l’any 1860, millor orientada a les necessitats de la ciutat i al nou traçat, i que és la que es fa servir en l’actualitat. L’estació vella, com és coneguda a la ciutat, està inscrita al catàleg de béns patrimonials del municipi des de l’any 1983, amb número d’inventari X-324. Es tracta d’un edifici de planta rectangular, la façana del qual presenta una successió d’arcs de mig punt de rajola disposats a rosca, a l’estil de l’arquitectura industrial del moment (1). Originalment estaria coberta amb una teulada a dues aigües amb metall i fusta. Ocupa una superfície total de 732,55 m2, i les seues mides són 59,36 m x 12,35 m. Posteriorment se li va annexionar un nou cos destinat a habitatges dels ferroviaris. Encara que recentment s’han realitzat tasques de manteniment i neteja, malauradament el seu estat de conservació és molt precari, en faltar

tot el sostre de l’edifici i presentar un perillós creixement de vegetació al seu interior, motiu pel qual seria necessària una ambiciosa intervenció el més aviat possible. De fet, ja en l’any 2009 es va plantejar una rehabilitació de l’edifici, amb la intenció d’adaptarla com a museu del ferrocarril, la qual finalment no es va dur a terme. Aquest projecte es conserva a les dependències de l’arxiu municipal de Xàtiva (2). D’altra banda, l’antiga estació de Xàtiva va representar un element important per al control epidemiològic de la Xàtiva de 1884, en convertir-se, durant un temps, en hospital per a malalts de còlera, al trobar-se en una ubicació més o menys allunyada del nucli poblacional d’aquell temps (encara que hui en dia es troba completament integrada en la planimetria urbana local). Els testimonis gràfics que es conserven d’aquest període ens mostren una estació convertida en “Hospital de San José” (3). Aquest esdeveniment convertiria l’antiga estació de ferrocarril en una de les empremtes més recognoscibles d’aquesta epidèmia del còlera a la memòria col·lectiva dels ciutadans de Xàtiva. Per últim, no deixa de ser curiós el fet de que, fins els darrers anys, l’antiga estació de ferrocarril de Xàtiva no gaudia de cap tipus de protecció especial, en no estar catalogat ni com Bé de Rellevància Local ni com Bé d’Interès Cultural, motiu pel qual en l’any 2017 es va iniciar un procediment per a la seua declaració com a Bé de Rellevància Local amb caràcter individual i la seua inclusió a l’Inventari General del Patrimoni Cultural Valencià, segons la classificació, tipus a), continguda en l’article núm. 3.1 del Decret 62/2011, de 20 de maig, del Consell, pel que es regula el procediment de declaració i el règim de protecció dels Béns de Rellevància Local: Monuments d’Interès Local. 1-El projecte de construcció original està en l’Arxiu General de l’Administració, en Alcalà d’Henares. 2-AMX, LG-5.367/3. 3Sarthou Carreres, Carlos: Datos para la historia de Játiva, vol III. Xàtiva: Imprenta sucesora de Bellver, 1934. p. 117. Document: L’antiga estació de ferrocarril de Xàtiva, convertida en hospital per a colèrics durant l’epidèmia del còlera de 1884. Signatura: AMX, Fons Sarthou, Arxiu Gràfic. BIBLIOGRAFIA FERRÁNDIZ CARBONELL, José Pascual (2016). Anales o memorias de Játiva (18331861). Xàtiva: Ulleye. AGUILAR CIVERA, Inmaculada (coord.) (2004). Historia del ferrocarril en las comarcas valencianas: La Costera. Valencia:

EL GRAT 719 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - FEBRER 2021

Troben restes humanes en la excavació al cementeri de Gandia

En aquests treballs s'està buscant fosses amb les restes de 62 persones BR | Gandia./ El cementeri de Gandia està vivint una sèrie de treballs per a buscar les fosses amb 62 republicans de Gandia, La Safor, i altres comarques, que van ser assassinats pel franquisme, i que segons testimonis i geo-radar indicarien que aquestes restes humanes estarien en aquest lloc. Aquestes actuacions van començar el 16 de desembre i està previst que finalitzen d’ací a poc temps. La Diputació de València ha finançat aquest treball amb 40.000 euros, i s’han utilitzat per fer dos excavacions. En una d’elles no s’han trobat restes humanes, i per tant, es descartaria com a fossa; però, en un altre lloc sí que s’han pogut localitzar una d’aquestes fosses amb restes humanes, encara que no se sap si són els cossos dels represaliats o no. L’alcaldessa de Gandia, Diana Morant ha assegurat que: “amb el silenci i la indiferència, que d’alguna manera havien guardat la societat en el seu conjunt i

Visita a la zona de les excavacions. Foto Àlex Oltra./

les administracions. És el moment d’alinear les voluntats, de fer cas a les associacions de víctimes, que porten tants anys reclamant a les administracions la reparació de la memòria col·lectiva”. A més, l’alcaldessa, ha continuat dient que: “Aquella va ser la major de les injustícies i retre un homenatge sincer a totes les persones que van lluitar per les llibertats era la tasca que calia fer. Seguim amb la investigació i farem tot el que faça falta, per-

què la nostra decisió ferma és trobar les restes, perquè les seues famílies puguen acomiadar-se’n com totes i tots volem poder fer”. Des de l’Associació de Víctimes del franquisme de Gandia han assegurat sentir-se molt esperançats: “Estem en les primeres fases per a localitzar les fosses i recuperar els nostres familiars, dels quals estem molt orgullosos, perquè van lluitar pel seu país i per la llibertat; cal no oblidar-ho”.

Nou mural a la seua façana de L’Escola Oficial d’Idiomes Aquesta nova pintura està dins del projecte municipal Serpis Urban Art Project BR | Gandia./ La comunicació i les Llengües decoren ara la façana de l’Escola Oficial d’Idiomes de Gandia, i tot ha sigut possible al nou mural que s’ha creat gràcies a la iniciativa municipal Serpis Urban Art Project. En l’acte de presentació d’aquest nou element decoratiu ha estat present el director del centre, Joan Císcar, el co-coordinador del projecte, Eloi Àngel, i l’artista, Vicent Faus ‘Sola’, així com els representants municipals, el regidor de Cultura, Nahuel González, i el president de la Junta del Districte de Corea, José Manuel Prieto. González ha destacat el colorit de la paret i ha assegurat que aquest mural està dins de l’aposta per la cultura de l’Ajuntament: “En aquest cas reivindiquem la comunicació i les Llengües com a un vehicle de pau, de solidaritat,

El nou mural a la façana de l’EOI. Foto Àlex Oltra/

d’enteniment. A l’Escola Oficial, que juga un paper tan important a la nostra ciutat. Per tant, estem molt contents i esperem que en un futur hi hagen més mural i per això continuarem treballant per l’art urbà des de l’Ajuntament”. A més, el regidor de Cultura, ha reivindicat la compatibilització de l’art urbà amb la situació sanitària: “L’art urbà ens permet compatibilitzar les mesures sanitàries en l’art i per això estem molt contents que, dins de la situació actual, puguem obrir nous espais d’art. A banda, l’artista és de Gandia, que

jo crec que era un dels objectius que teníem en aquest projecte; alternar artistes de fora en gent de la nostra ciutat que té molt potencial. I en aquest cas ‘Sola’ ja és tot un referent artístic a Gandia”. Per la seua part, Císcar ha incidit en un treball artístic que: “també serveix per a visibilitzar la tasca de l’EOI a Gandia i al barri de Corea”. Eloi Àngel ha volgut destacar el disseny gràfic del mural i ha avançat que la pròxima intervenció que es realitzarà a la ciutat també serà a càrrec d’un artista local.

gandia

Educació Ambiental per a l’incivisme o per al civisme per Jordi Silvestre · Regidor de Transició Ecològica d’Alcoi

de gener se celebra el dia mun26 dial de l’Educació Ambiental a tot el món. Amb motiu d’aquest dia vo-

lem fer tota una sèrie de reflexions al voltant d’aquest terme i de la seua utilitat. Sembla que es parla de l’Educació Ambiental per primera vegada com a resposta a la problemàtica ambiental en la Declaració sobre el Medi Humà, de la Conferència de les Nacions Unides sobre el Medi Humà (Estocolm, 1972). A partir d’eixe moment aquesta disciplina va evolucionant a mesura que van augmentant les inquietuds per totes les problemàtiques mediambientals i així una de les definicions més esteses d’educació ambiental es va establir en el Congrés Internacional d’Educació i Formació sobre Medi Ambient, que va tenir lloc a Moscou el 1987. Després de la Conferència de les Nacions Unides sobre Medi Ambient i Desenvolupament a Rio de Janeiro l'any 1992, aquesta Educació Ambiental té algunes influències manifestes sobre certs canvis de plantejament, sobretot cap a la sostenibilitat. La nova Agenda 2015-2030 per al desenvolupament sostenible aprovada per Nacions Unides situa en el seu nucli els 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS). Els ODS són universals, transformadors i inclusius i persegueixen l’objectiu de garantir una vida sostenible, pacífica, pròspera i equitativa arreu del món, per a tothom, ara i en el futur. L’educació és, d’una banda, un objectiu en si mateix, el 4, “EDUCACIÓ DE QUALITAT” i, de l’altra, una via per assolir la resta d’ODS. No és només una part essencial del desenvolupament sostenible, sinó també un instrument clau per aconseguir-lo. Aquest govern es va proposar, com un dels seus principals objectius, desenvolupar l’Educació Ambiental com un instrument per a formar a la ciutadania i implicar-la en els diferents problemes mediambientals i en les seues solucions, participant i decidint sobre aquests. És fonamental fer pedagogia ambiental i tractar temes tan diversos, com Sostenibilitat, Canvi Climàtic, ODS, Agenda 20-30, Reciclatge, Economia Circular i tots els problemes ambientals actuals. Uns dels principals problemes que estem trobant-nos a la ciutat és la falta de civisme d’alguna part de la ciutadania i els problemes que generen a tota la societat. Estem parlant d’abocadors il·legals, de deixar residus fora dels contenidors i residus que no toquen anar a eixos contenidors, dels excrements dels gossos a les voreres, de les pintades a les façanes i altres infraestructures públiques i de trencar fonts, bancs per a seure's, baranes i altres. I com es solucionen aquests problemes, alguns proposen més presència policial o més càmeres de vigilància, però totes i tots sabem que eixa no és la solució. La solució passa per una societat formada, implicada, responsable i participativa i per aconseguir-ho tenim un instrument bàsic i fonamental: l’Educació Ambiental. Hem de ser conscients que l’educació és la millor ferramenta per aconseguir una societat respectuosa amb el Medi Ambient, amb el nostre entorn, i amb les infraestructures públiques. Si la gent no

és capaç d’assimilar que determinats comportaments no tenen cabuda en la societat actual, estem perduts. Però som optimistes i positius i no deixarem de ser-ho mai i per eixa raó treballem amb campanyes de conscienciació, de col·laboració, de participació, de formació, d’implicació de la ciutadania, perquè cada vegada en siguem més i ho creguem de veritat i treballem per canviar hàbits i actituds en millora del medi ambient. Una de les definicions que més m’agrada de l’educació ambiental és la del llibre blanc de l’Educació Ambiental que diu: “L’educació ambiental és un corrent internacional de pensament i d’acció. La seua meta és procurar canvis individuals i socials que provoquen la millora ambiental i el desenvolupament sostenible”. Aquesta definició és molt completa perquè parla d’acció i de la necessitat de tindre tota una sèrie de gestos, d’accions per a determinats problemes, dels que totes i tots podem aportar i buscar solucions. Així mateix, hem de denunciar quan veiem un vehicle depositant residus on no toca, exigir a les empreses que ens fan reformes o obres a casa que gestionen bé els residus, o quan ens canviem els grans electrodomèstics o els llits, que vaguen a parar on toquen i el mateix podríem dir de l’oli del cotxe... O de coses més senzilles, com no tirar residus als nostres paratges i emportar-nos a casa tot el que hem dut, respectar les zones enjardinades, o les zones reforestades, respectar les voreres i les entrades de les cases i no deixar els excrements i l’orí dels gossos sense més o buidar un pis en una illa de contenidors o deixar sacs de roba o oli de cuina fora dels contenidors. Totes i tots podem aportar, sumar i millorar, perquè sempre ho hem dit, no és més neta la ciutat que més neteja, sinó la que menys embruta. Som conscients de la gran tasca que es fa des de les escoles i la repercussió que té sobre les famílies. Un dels exemples més clars està amb el reciclatge dels residus, actualment a la nostra ciutat ja tenim la capacitat en origen, des de casa, de separar la gran majoria de residus per a poder fer el millor tractament i gestió i contribuir a una economia circular i a un millor aprofitament dels recursos naturals. A banda dels contenidors tenim un Ecoparc i un servei de recollida a domicili dels voluminosos, per tant no hi ha excusa per llançar els residus on no toca. Es pot al·legar desconeixement, és possible, però per això es fan campanyes informatives, per xarxes i mitjans de comunicació per corregir aquests comportaments. Seguirem treballant per formar, per educar mediambientalment a la població i totes i tots podem formar part d’aquesta corretja de transmissió cap al nostre entorn i la nostra societat, en la família, en el treball, en els grups d’amigues i amics, en el veïnat, entre d’altres. Des del govern local i el Departament de transició ecològica, tot l’equip que hi formem part, dedicarem gran part del nostre temps a fer pedagogia ambiental i buscar deixar el món a les futures generacions, almenys en el mateix estat que ens l’hem trobat i si pot ser millor, elles i ells segur que ens ho agrairan.

ecologia

EL GRAT 719 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - FEBRER 2021

Reportatge sobre l’estat del Riu Serpis

El riu que encara no riu

Juan Bordera./

ls rius ja no riuen com abans. Abans dels abocadors descontrolats que, com el de la foto, al pas del riu Serpis per Alcoi, omplin les seues aigües de fems. Abans reien més perquè eren més rius que plors. Les aigües cristal·lines del conegut com a riu Blanc -ja no tan digne d'aquell adjectiu, des dels temps de la industrialització tèxtil-, o riu d'Alcoi, també feien riure més i millor als animals que habiten en la rodalia dels seus corrents. Aquells mateixos animals -entre els quals ens trobem- que eren molt més feliços també, abans que es trobaren microplàstics en la cervesa, en la mel i en setze de les dèsset marques de sal marina analitzades en huit països diferents en un estudi internacional. Aquells animals que, en menjar-nos-els, ens retornen una part de la contaminació que els servim, en forma de micro partícules de plàstic, que ara s'han trobat fins i tot en les placentes de 4 de les 6 dones participants en un altre estudi realitzat prop d'ací, a Roma. L'estudi determina que provenen de botelles de plàstic però també de pintures, esmalts o cosmètics. Vivim temps líquids i mal·leables, gasosos i plàstics, que afecten els cossos sòlids. Disruptors endocrins, tòxics, metalls pesants i ara microplàstics. Són alguns dels subproductes del “progrés” cap a no se sap molt bé on. El curs del riu naix en el Carrascal de la Font Roja, Parc Natural del qual tant ens enorgullim. Després se li uneixen el riu Barxell i el Molinar pels seus marges esquerre i dret respectivament. Ací és on rep ja el nom de Serpis. Després de rebre les aportacions provinents del Barranc del Cinc i de la font del Xorrador s'encamina cap a

Nuestras vidas son los ríos que van a dar en la mar, que es el morir; allí van los señoríos derechos a se acabar y consumir; allí los ríos caudales, allí los otros medianos y más chicos, y llegados, son iguales los que viven por sus manos y los ricos. Jorge Manrique. Coplas a la muerte de su padre.

Cocentaina -on se li uneix el riu Frainos-, després passa per la l'Alqueria d'Asnar i Muro, on rep l'aportació del riu d'Agres, i es dirigeix cap a Beniarrés i el seu conegut embasse. D'allí ix direcció l'Orxa i entra en un congost a través del qual acaba a Vilallonga, travessa Potries, Beniarjó i Almoines, per a desembocar finalment a Gandia, just després de rebre al seu principal afluent, el riu Vernissa. És justament en la desembocadura, ja prop de Gandia, on realment es noten els efectes de la contaminació, però com es pot observar, el problema comença en l'inici. ¿De veritat no hi ha res que puga fer l'actual consistori per a

evitar tant la imatge de deixadesa que qualsevol pot observar i fotografiar des del viaducte, com els efectes que té el deixar tal quantitat de fem en el principal curs d'aigua de la ciutat? No és únicament per l'efecte visual o l'indirecte en la introducció de microplàstics en la dieta dels animals que entren en la cadena tròfica - o millor dit, catas-tròfica-. És també per l'exemple que estem donant a les següents generacions. Som conscients que aquest no és un problema que haja generat l'actual equip de govern, perquè ve òbviament de molt arrere, però sí que creiem que es podria fer molt més per a evitar aquestes imatges, a saber:

- Es podria fer una campanya de neteja, implicant col·legis i instituts. Potser els xiquets estarien més segurs netejant el riu -en grups limitats- que dins d'un recinte tancat en temps de pandèmia. I a més aprendrien que els envasos i fems contaminen els rius, i això els xiquets, ho recordarien més endavant amb nitidesa gràcies a esdeveniments de neteja com el que suggerim. Una pandèmia que, no oblidem, és provocada amb tota seguretat pel lamentable estat de la biodiversitat, cada vegada més amenaçada per l'ésser humà i el seu irrefrenable apetit consumista. Si els animals cada vegada tenen pitjors hàbitats per

a viure, el seu sistema immunològic es ressent. Afegint a la recepta una creixent taxa d'extinció d'espècies, que ens afebleix en conjunt, fent més factibles les zoonosis, i ja tenim els ingredients per a tindre pandèmies cada vegada més recurrents els pròxims anys. - Una altra possibilitat seria intentar una campanya de neteja professional, amb gent del propi servei municipal de neteja. Menys instructiva però sens dubte més efectiva. Tal volta ciutadans a títol individual s'apuntarien a col·laborar en qualsevol de les dues opcions. Encara que totes aquestes idees es quedarien en res si no s'acompanyen amb una xicoteta campanya informativa -el cost de la qual seria molt baix- per a informar els veïns dels barris afectats de la importància de no tirar una altra vegada residus prop del riu. Una vegada estiga net, cal conservar-ho. Potser afegir contenidors en les zones més pròximes ajudaria també. La nostra vertadera pàtria són els rius. Les muntanyes, boscos i camins. Ni les banderes -en algunes ocasions fetes de plàsticni els himnes ens salvaran dels efectes que, com l'inqüestionable calfament global o caos climàtic, estan fent cada vegada més extrems els fenòmens meteorològics. Tant els efectes en el clima provocats per l'home, com els de la contaminació dels nostres recursos naturals, com les pandèmies provocades per la pressió sobre els ecosistemes, venen a recordar-nos que estem maltractant la vida, i la vida no pot retornar-nos una altra cosa que sobresalts com a resposta, en la seua eterna i pacient cerca de l'equilibri. Nuestras vidas son los ríos que van a dar en la mar...

oliva

EL GRAT 719 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - FEBRER 2021

La ciutadania d’Oliva ja pot accedir de forma més fàcil a l’administració

Aquest nou sistema és finançat a un 70% per l'Ajuntament i un 30% per la Diputació de València BR | Oliva./ El Departament de Modernització de l’Ajuntament d’Oliva, ha posat al servei de la ciutadania quioscos virtuals d’autogestió administrativa amb l’objectiu de facilitar recursos tecnològics a la població. En paraules del regidor d’aquesta àrea, Josep Escrivà: “els veïns i veïnes d’Oliva, amb independència de si tenen recursos propis o no, podran sol·licitar cita digital de forma molt senzilla”, que a més ha afegit que: “Volem acurtar l’escletxa digital en la mesura que siga possible, per tal d’apropar l’administració electrònica a tothom”. Amb aquests nous serveis es podrà demanar hora, fer gestions en la seu electrònica de l’Ajuntament o pagar a través de l’Oficina Virtual Tributària. Els quioscos poden trobar-se en l’edifici central de l’Ajuntament d’Oliva,

L’Ajuntament d’Oliva entrega 2.300 mantes als centres educatius

Les regidories de Salut Pública i Educació les han repartit entre l'alumnat d'Infantil i Primària L’alcalde de la ciutat amb el regidor a un dels quioscos instal·lats./

en l’edifici l’Almàssera situat al carrer Major i en les Dependències de Policia Municipal, situades en l’edifici de l’antic Hort de Palau. Una vegada provats per la ciutadania, s’estudiarà la implementació en altres edificis municipals. També s’ha elaborat el web ‘CIUTADANIA DIGITAL OLIVA’ on es poden trobar cursos tutorials de formació en l’ús dels

serveis digitals bàsics que ofereix l’Ajuntament. “Tot i que hi ha més serveis digitals que els que s’expliquen en els tutorials, hem fet una mostra que permet adoptar les competències bàsiques per a poder-se desenvolupar digitalment amb aquestes ferramentes” explica Josep Escrivà. Una altra novetat és la implementació d’un mò-

dul d’accessibilitat web que permetrà, a les persones amb diversitat funcional, la navegació web per les pàgines de l’Ajuntament d’Oliva adaptant el contingut per fer-lo més comprensible. En el cas de les persones amb dificultats visuals, podran executar el mòdul d’alt contrast o el mòdul d’audioguia per a facilitar-los la navegació.

BR | Oliva./ L’Ajuntament d’Oliva, a través de les regidories de Salut Pública i Educació, han fet entrega a tots els centres educatius de la localitat de mantes per a l’alumnat, concretament per als d’Infantil i Primària. Aquest repartiment es va dur a terme gràcies a la coordinació dels directors i directores durant les vacances de Nadal. En total s’han repartit 2.300 mantes. La vicealcaldessa,

Ana Morell, ha valorat la tasca que s’ha fet per part de les Associacions de Mares i Pares d’Alumnes (AMPA): “Són moments únics i complicats per a tots i totes i amb unitat i cohesió social podem fer un poc més confortable la permanència a les aules”. Miguel Monzonís i Maria Josep Llorens, regidors de les dites àrees respectivament, també han agraït la col·laboració de l’AMPA.

Els Pressupostos Participatius de Bellreguard més solidaris que mai

En l'edició de 2020 es reorientaren dedicant-los exclusivament a projectes i iniciatives que tingueren un rerefons social, i que contribuïren a pal·liar l'impacte de la pandèmia sanitària BR | Bellreguard./ La localitat de Bellreguard ja ha triat quins són els projectes i iniciatives que es duran a terme gràcies als Pressupostos Participatius. Des de la regidoria de Participació Ciutadana, s’ha decidit dedicar aquesta edició a idees que tingueren un rerefons social, i que contribuïren a pal·liar l’impacte de la pandèmia. Entre els projectes nascuts de la implicació ciutadana, i que ja estan en marxa destaquen: la contractació d’una tècnica sociosanitària, amb titulació en Psicologia, que en coordinació amb els Serveis Socials municipals presta un servei d’atenció a persones majors i/o amb problemes de discapacitat, i a les seues famílies. En l’actualitat està atenent a 8 persones. Les beques extraescolars, amb les quals 14 xiquets i xiquetes s’han vist beneficiats. Amb aquesta sub-

Oliva trau a la venda una antologia de més de 60 poemes

L’Ajuntament de Bellreguard./

venció s’ajuda entre un 70 o 90% en extraescolars com ballet, música, taekwondo, karate o futbol. Continuant amb les beques, també s’han pensat les de menjador, que complementen les de Conselleria a tots aquells alumnes als qui no els cobreix el 100%. L’últim dels projectes que s’estan duent a terme és Bellreguard Sostenible, un voluntariat ecològic i

social, que ha comptat amb 18 participants en la modalitat ambiental, i amb un grup de 30 xiquets i xiquetes i 5 voluntaris en la modalitat social. Per l’altra banda, una de les propostes més votades, va ser la creació d’un carril bici. A hores d’ara, la Policia Local, i els tècnics de l’Ajuntament estan estudiant el possible traçat.

BR | Oliva./ El departament de Cultura de l'Ajuntament d'Oliva, juntament amb la Fundació Francisco Brines, han tret a la llum una antologia 'Desde Elca', amb més de 60 poemes d'aquest poeta de la localitat. La idea va sorgir després de saber-se la notícia de què Brines anava a rebre el Premi Cervantes. A més, aquest llibre compta amb un pròleg escrit per Fernando Delgado. El poemari té obres inèdites, d'aquest autor, un dels poetes espanyols més importants de la segona meitat del segle XX, i que va ser membre de la RAE des del 2001.

Les obres del programa ARRU finalitzaran en unes dos setmanes

Han afectat als Carrers Ponent, Sant Pancraci, Serrans i part de Divina Gràcia a Oliva BR | Oliva./ En dos setmanes finalitzaran les actuacions que formen part del programa ARRU de regeneració urbana del nucli antic. Aquests treballs han tingut una inversió de 331.106 euros. Els carrers Ponent, Sant Pancraci, Serrans, i part de Divina Gràcia, de la localitat d’Oliva, han sigut els que s’han vist beneficiats d’aquestes renovacions. Les obres es van iniciar en juliol de 2020 i la seua finalització estava prevista per a desembre, però, per

un problema de subministrament del material ha generat que l’acabament es retarde 5 setmanes, de manera que la totalitat dels treballs estaran finalitzats a mitjans del mes de febrer. El programa ARRU està cofinançat entre el Ministeri de Foment, la Generalitat Valenciana i l’Ajuntament d’Oliva. Pròximament està previst l’inici de les obres de reurbanització del Carrer St. Vicent, així com altres actuacions en l’àmbit del nucli antic que es donaran a conéixer.

oliva

EL GRAT 719 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - FEBRER 2021

classificats

EL GRAT 719 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - FEBRER 2021

VOLS QUE EL TEU ANUNCI DESTAQUE?

UN MÒDUL PER TAN SOLS 6€

Serveis &Treballs GENERALS - Se ofrece chico para arreglos en general: pintura, bricolaje, montaje de muebles, etc. Precios económicos. R: 600 717 491 Pablo. - Se ofrece mujer para trabajar en cualquier oferta laboral como interna o externa. Con disponibilidad. R: 632 61 92 10/ 620 63 83 31. - Se ofrece chico como ay. de cocina y limpieza de salones, bares, restaurantes... para cualquier oferta laboral. R: 643 211 190. - Se ofrece persona para limpieza de entradas y oficinas, conserge, recepcionista, parking, gasolinera, limpieza, para hacer compañía a personas mayores, etc. Con experiencia. R: 695 55 23 46. ADMINISTRACIÓ < Se ofrece administrativa seria y responsable com mucha experiencia para llevar contabilidad de empresas por horas o media jornada. R: 634 409 978 tardes.

Temps Lliure

&Festers

TRAGES FESTES i FILAES - Vendo traje de ligero para niño de 8 a 10 años, completo con bolsa y metales y traje para adulto. Precio a convenir. R: 620 445 515. - Vendo traje de la filà Muntanyesos de la talla 1012 años. Precio a convenir. R: 676 463 218. - Vendo trajes de Abencerraje completos, para adulto XXL, adolescente y niño. R: 616 182 445. - Vendo traje de Abencerraje completo para adulto. P: 300€. R: 617 902 255. - Vendo traje de Mozárabe para adulto, talla 46, completo sin casco ni capa. R: 630 147 439. CÀMPING i CARAVANES -Vendo caravana Rolleraloma 435F con avance y accesorios. R: 639 009 118. - Vendo carro convertible estilo paraguas con tienda

Terrenys &Immobles PISOS -Vendo 3ºpiso en c/ Entença, comedor, 4 habitaciones, 2 baños, cocina, vestidor, amueblado. R: 658 990 989. <Vendo 2ºpiso en c/ Gabriel Miró con ascensor, 3 habitaciones, 2 baños, cocina. Galeria, despensa, 2 balcones grandes a la calle, todo exterior. 140m2. Económico. R: 607 056 900 Carlos. < Vendo pisos en 2º y 3 en c/El Camí, con 5 habitaciones, 2 cuartos de baño, salón, comedor, muy soleado, con terraza. Cada piso 60.000€. R: 659 07 24 01 (llamar en horario de oficina) - Vendo 1º piso para ver cabalgata de Reyes con amplio balcón en la c/San Lorenzo. Amueblado. R: 96 652 59 04/ 687 3747 88. - Vendo 3º piso en c/Santa Rita, 3 habitaciones, cocina, comedor. Muy económico. R: 636 06 97 50. PISOS LLOGUER - Alquilo estudio/loft en Calle Entenza. Amueblado y económico. R: 658 08 37 78.

COMERÇ - Se ofrece chica como dependienta, camarera o en comercio. R: 607 092 506. - Se ofrece chica como dependienta, camarera, reponedora o para cualquier oferta. R: 643 211 190 Fátima. < Se ofrece chica para dependienta, trabajos textil o limpieza. R: 633 068 537 Esmeralda. HOSTALERIA - Se ofrece ayudante de cocina para cualquier oferta, limpieza de cristales, limpieza general, reponedor... Experiencia y vehículo propio. R: 678 052 407 Jaime. - Se ofrece chica como camarera, cuidado personas mayores o para cualquier oferta, con experiencia. R: 617 280 991.

Anuncis Classificats

< Se ofrece camarero de 30 años con experiencia en el sector hostelero. R: 642 95 39 30/ 634 25 52 66. REFORMES i CONSTRUCCIÓ < Se ofrece chico para pintar pisos, fachadas, garaje, presupuestos sin compromiso R: 682 67 56 89. - Se ofrece chico para trabajar en obra o pintar para la comarca, con experiencia. R: 675 67 64 85. SERVEI DOMÈSTIC - Se ofrece persona para cuidar niños o personas mayores o para limpieza del hogar. Tere. R: 618 03 50 35. - Se ofrece chica para limpieza, hosteleria o cuiddo de mayores. Tere. R: 642 024 998. - Se ofrece señora para el cuidado de mayores y niños o

limpieza en general, con recomendaciones. Seria y responsable. R: 688 465 514 Inés. < Se ofrece chica responsable para tabajar en cuidado de niños, mayores o personas enfermas, dia y noche, también para trabajo en hosteleria, don de gentes. R: 642 024 998 Amalia. - Se ofrece señora para limpieza, cuidado de personas mayores, o cualquier oferta laboral, responsable y trabajadora. R: 642 303 358 Antonia. - Se ofrece señora para limpieza en general por horas. R: 650 725 093. - Se ofrece pareja para cuidar casita o masia, también cuidado de personas, por horas o internos. R: 633 782 733. - Se ofrece chica para limpie-

za de viviendas y escaleras o ayudante de cocina. R: 643 293 655 Amparo. ALTRES - Agente fotógrafo busca modelos con o sin experiencia de 18 a 55 años. R: 608 06 05 94. - S'ofereix xic amb 19 anys com a ajudant de perruqueria amb 2 anys de titulació en perruqueria i estètica. R: 690 380 507. - Se ofrece señora para trabajar como conserje o recepcionista, limpieza en clínicas u oficinas y para compañia de mayores, experiencia. R: 695 552 346. SERVEI ASSISTENCIAL - Se ofrece chica para el cuidado de personas mayores, interna. R: 642 926 802.

- Se ofrece mujer para el cuidado de personas mayores, niños o limpieza, cualquier oferta laboral. R: 658 084 537. - Se ofrece chica para cualquier oferta laboral, cuidado personas mayores casa u hospitales, niños, limpieza, Interna, externa o por horas. R: 671 399 635 Marcela. - Se ofrece chica como interna para el cuidado de personas mayores o cualquier oferta laboral, experiencia. R:

Telèfon 24 Hores

96 554 01 68

688 379 453. CLASSES PARTICULARS - Se ofrece persona para conversación en francés nativo. R: 625 38 46 00. < Se ofrece licenciada para dar clases de inglés, de todos los niveles A2,B1,B2 y C1 y primaria, secundaria y bachiller. R: 677 36 75 03. -Se ofrece licenciada para dar clases de primaria de todas las asignaturas y de secundaria lengua, valenciano,

geografía e historia. R: 677 36 75 03. < Se ofrece profesora con experiéncia para dar clases de inglés, matemáticas, química o repaso general. R: 619 623 458. DEMANDES - Es necessiten soldadors amb experiència. Remitir CV: empleoenalcoy@gmail.com

vos, de 6km. P: 20 E. R: 677 167 134. REPRODUCCIÓ - Vendo máquina de escribir. R: 669 71 09 54. - Vendo máquina de escribir. R: 608 205 942. REGALS-CRIDES-EXTRAVIAMENTS - A San Judas Tadeo reza 9 Ave Marias durante 9 dias, pide tres deseos, uno de negocios y 2 imposibles. Al noveno dia publica este anuncio se cumplirá aunque no lo creas. DPD NO CLASSIFICABLES - Vendo tubos de PVC de 25 cm de diámetro y várias válvulas de bronce. R: 96 651 67 82.

- Vendo tres escopetas económicas: 1 Franchi repetidora, 1 Superpuesta Lamber y 1Paralela Victor Sarrasqueta con pletina entera. R: 675 234 519. SALUT i BELLESA - Vendo carro con silla para persona mayor. P: 60 E. R: 625 415 449. - Vendo aparato de presoterapia nuevo, costó 2.400 E. P: 1.000 E . R: 661 762 901. < Vendo Scooter mobil, 4 ruedas, se puede regular velocidad. R: 661 088 171.

EMPRESA DE TRABAJOS VERTICALES PRECISA TRABAJADOR CON EXPERIENCIA EN PINTURA Y OBRA

R: 615 017 767 Combicamp, fabricado en Dinamarca, con arcón, rueda de recambio y toldo, excelentes condiciones. R: 689 510 449. OCI i JOGUETS - Vendo futbolín 4 patas convertible en mesa de Pingpong y otros juegos, como nuevo. R: 678 101 020. < Vendo mesa de pinpon grande. R: 658 575 238 / 96 554 52 16. MATERIAL ESPORTIU - Vendo bicicleta estática con muchos extras marca Proaction. En buen estado. P: 60 euros. R: 635 259 881. < Vendo bicicleta estática Trakaction, muchos indicadores, buen estado. P: 80 €. R: 635 259 881. BICICLETES - Vendo bicicleta Konnor. En buen estado. P: 60 euros. 635 259 881. CURSOS-LLIBRES-REVISTES - Compro libro História del Alcoyano Tomo 3. R: 655 199 666. COL·LECCIONISME i ANTIGUITATS

- Compro tebeos antiguos años 40-65. R: 722 341 776. - Vendo muñeca Rosaura. R: 608 205 942. - Vendo 1 Belén completo. R: 608 205 942. < Compro tren de juguete Rico 1.000 + vagones. R: 655 199 666. ANIMALS i ACCESSORIS - Vendo 2 monturas de caballo, espuelas, bocaos, pechos petrales, varitas. R: 680 36 03 85. Enrique. - Vendo jaula para animales. R: 633 507 624. PLANTES < Vendo tinajas de aceite para jardin y objetos anti-

guos. R: 627 700 721. - Vendo bonsais y prebonsai. R: 687 887 046. FOTOGRAFIA i VÍDEO - Vendo cámara Cannon EOS Mark II 35.000 disparos y 2 baterias. P: 950 E. R: 617 889 819. MÚSICA, HI-FI - Vendo altavoz, amplificador. R: 669 71 09 54. < Vendo minicadena Aiwa mod. NSK550, 2 altavoces, a estrnar: P: 60 E. R: 659 559 010. DISCOS-PEL·LÍCULES-DVD-CD’S - Vendo muchos DVD S, UHS de películas antiguas y colecciones de libros de historia universal, national geo-

A SAN JUDAS TADEO

GRACIAS A SAN JUDAS TADEO

- Alquilo estudio en Plaza España. P: 320 €. R: 605 01 95 48. PISOS COMPARTITS - Alquilo dos habitaciones en la Plaza de España en el Centro. R: 640 27 56 46. - Alquilo habitación en c/Entenza. P: 150 E. R: 652 848 504. CASES - Alquilo local de 100m2 para oficina, con 1 aseo y puerta exterior en Plaza la Font. P: 190 €. R: 646 81 44 93. < Vendo casa unifamiliar de 100m2 con 4 dormitorios, cocina, comedor con aire acondicionado y 1 baño. R: 607 46 0906. Rogelio. CASES DE CAMP i XALETS - Vendo casita entre Muro y Benimarfull, 180m2 habitables, agua, luz, terraza y barbacoa. R: 600 384 715. < Vendo casa rural en Vall d’Ebo de 130m2 con 6 parcelas incñuídas (oliveras y almendros), entre 15.000-20.000 m2 de terreno y valorado todo por 46.000 € R: 671 11 98 47. Valerio o Loli. TERRENYS - Vendo/ alquilo terreno en la urbanización del Sargento de 2.500m2 vallado, con agua y

luz y caravana. Precio a convenir. R: 666 75 62 10. LOCALS - Vendo planta baja de 500m2, con salida de emergencia, oficinas y cuarto de baño adaptado. R: 659 07 24 01. - Vendo local en crta. Molinar, 2 bajo, con 116m2, piso de gres y aseo nuevo.P: 25.000 €. R: 609 62 93 55. OFICINES (1) Alquilo oficina en zona Alameda con opción garaje, económico. R: 656 827 818 Victor. TRASPASSOS -Vendo restaurante casino Benilloba compuesto de tres plantas de 200m cada uno, reformado y listo para trabajar. P: a convenir. R: 610 036 985. - Traspaso papeleria por jubilación. R: 651 444 177. GUARDAMOBLES - Alquilo local guardamuebles 100m2 con todos los servicios, en la zona Pla de la Font de Cocentaina. P: 180€. R: 646 814 493. NAUS INDUSTRIALS - Alquilo nave de 280 m2 más 30m de patio, con aseo, oficina, luz y agua. En Muro de Alcoi. P: 400 €/mes. R: 610

REZA 9 AVE MARIAS DURANTE 9 DIAS, PIDE TRES DESEOS, UNO DE NEGOCIOS Y 2 IMPOSIBLES. AL NOVENO DIA PUBLICA ESTE ANUNCIO SE CUMPLIRÁ AUNQUE NO LO CREAS.

AJAG

VENDO SOLAR EN ALCOI PARA EDIFICACIÓN DE CASA UNIFAMILIAR CTRA. LA RIBA, ZONA VIADUCTO, A 5 MINUTOS DEL CENTRO Y ZONA NORTE. 180M2. POSIBILIDAD DE CONSTRUCCIÓN HASTA 3 ALTURAS + GARAJE. BARRIO TRANQUILO, BUENOS VECINOS.

OFERTA 50.000 E. · R: 657 784 146

grafic, … R: 635 25 98 81. - Vendo discos de vinilo. R: 680 557 565. INFORMÀTICA - Vendo tablet Huawei T310/4G con poco uso, regalo teclado. P: 150 E. R: 661 762 901. < Vendo ordenador de mesa . P: 80 €. R: 635 25 98 81. -Vendo ordenador portátil 465 gb, dvd, rw (D). Sistema windows HD color: P: 200€. R: 693 56 25 10. VIDEOCONSOLES - Vendo mandos de juego para ordenador y un CD Rom de Play Station. P: 20 E. R: 660 159 198.

SI TIENES CÁNCER, DIABETES, COLESTEROL, LEUCEMIA U OTROS LLAMA A MILA 722 800 303 SANADORA ALCOY · FACEBOOK: MILA SANADORA NO PASO CONSULTAS, SOLO LLAMADAS

AJAG

70 18 21. APARTAMENTS - Aquilo apartamento en Campello con 2 habitaciones, salón-comedor, cocina, piscina, jardin comunitario, 2ªlinea de playa. R: 680 172 195. - Aquilo piso en Campello, urb. completa. Todo el año o larga temporada. R: 96 592 65 92. PLACES DE GARATGE - Vendo plaza de garaje en C/ Xixona nº3, Santa Rosa. Precio 8.500 euros. R: 652 59 98 08. Paco. < Alquilo plaza de garaje en Parking Colon de Alcoi, coche pequeño o moto, económica. R: 653 641 571. - Vendo 2 plazas de garaje en c/Perú , 63 de Alcoi, mediana y pequeña. R: 635 198 750. PISOS-CADIRES BALCONS FESTES

Editorial Necesita Comercial para Ventas en comarcas Con experiéncia en publicidad Alta S.S. + incentivos Interesados concertar entrevista

T. 96 554 01 68

T.V.-VÍDEO-DVD - Vendo TV 24” Sony. P: 250 E. R: 96 633 62 97. TELEFONIA-GPS - Vendo teléfono inalámbrico. P: 20 E. R: 627 700 721. INSTRUMENTS - Vendo bandurria nueva con sonido especial y perfecto. R: 966 109 538. - Vendo órgano casio con patas. P: 120€. R: 660 35 94 47. <Vendo bateria completa musical totalmente nueva. Económica. R: 96 651 70 77. RADIO AFICIONATS - Vendo walkie-talkie nue-

Casa&Llar MOBILIARI - Vendo sofá de 2 plazas estampado, en buen estado. P: 70 €. R: 639 90 00 39. - Vendo bicicleta estática pro activo con muchos marcadores. P: 80 €. R: 635 25 91 81. MOBLES D’OFICINA i COMERÇ - Vendo dos sillas de oficina en buen estado. P: 40 y 30 €. R: 635 25 98 81. -Vendo mesa de oficina con cristal y las patas metálicas de 80X160C,. P: 70€. R: 675 60 19 46. DECORACIÓ - Vendo cuadros artísticos. R: 626 58 47 14. -Vendo dos espejos uno cuadrado y otro ovalado dorados. P: 30 € y 40 €. R: 646 08 75 35/ 96 633 35 66.

Rodes &Motor TURISMES - Vendo Skoda fabia con 170.000 km, con itv pasada y recién cambiadas las ruedas. 1.200 motor y con 15 años. P: 2.300 €. R: 667 58 16 93. < Vendo volkswagen passat gris plata. P: 1.000 € R: 694 449 801. - Vendo BMW 318 TDI, económico. R: 642 953 930. - Vendo Seat Ibiza 190 con las ruedas cambiadas recientemente, en buen estado, ITV y seguro en vigor, mejor ver y

ROBA i COMPLEMENTS -Vendo abrigos de paño, trajes de caballero beig, cazadora caballero Fred Perry, 2 chaquetones visón, Abrigo Astracan. R: 608 205 942. BRICOLATGE - Vendo 60mts tubo polietileno PN-16 de 50mm. R: 626 485 230. < Vendo radial de 230 angular. R: 647 98 84 78. Julia. - Vendo sierra circular casals. R: 647 98 84 78. Julia. - Vendo trozadora black-decker SR-700. R: 647 98 84 78. Julia. FUSTERIA D'OBRA i TANCAMENTS - Vendo ventanas de aluminio: 2 de 120 x 128 con persiana; 1 de 1’20 x 100 con persiana, 1 contraventana de aluminio de 120 x 100cm. P: 626 485 230. - Vendo 2 puertas de roble. R: 677 76 56 92/ 627 38 15 80. - Vendo 3 ventanas, una con marco y las otras dos no. R: 677 76

56 92/ 627 38 15 80. ELECTRODOMÈSTICS i ACCESSORIS - Vendo cocina de butano y eléctrica mixta. R: 669 71 09 54. - Vendo congelador d 1,40 largo y un TV de 21 pulgadas. Económico. R: 642 95 39 30/ 675 23 45 19. < Vendo 2 neveras, una sin congelador. R: 677 76 56 92/ 627 38 15 80. - Vendo calefactor de baño de 2 tubos. P: 10 €. R: 650 29 14 16/ 622 74 07 63. - Vendo estufa butano, utilizada solo un invierno: P: 30 € . R: 650 29 14 16/ 622 74 07 63. SANEJAMENTS - Vendo fregadero inoxidable 2 senos, 80x 50cm. R: 626 485 230. < Vendo encimera nueva con 3 fuegos de inducción. P: 150 €. R: 654 50 23 26. - Vendo lavabo con mueble mediano, mesa blanca plegable de 70

cm, radial pequeña, licuadora eléctrica y escalera de 5 alturas. R: 600 011 395. BEBÈS i ACCESSORIS - Vendo cuna convertible de 70x90cm para cama de 90 a 100,50 cm, con cambiador de 3 cajones. P: 250 €. R: 620 445 515. - Vendo carro tres piezas con saquitos de invierno para silla y maxicosi, color turquesa, ruedas grandes. P: 230 E. R: 694 449 801.

probar. P: 900€ R: 628 412 727. TOT TERRENY < Vendo nissan patrol 2.8, (A-BV) con AA y CC. P: 900 E neg. R: 627 950 589. INDUSTRIALS - Vendo 2 cajas de herramientas para maquinaria pesada (camiones, etc). R: 622 494 821. < Vendo generador diesel Perkings de 7’5kw. P: 1.100 E. R: 661 252 328. FURGONETES - Vendo furgoneta Mercedes diesel modificada convertida en volquete. P: 1.200 E. R: 661 252 328. < Vendo Berlingo de 06’,

perfecto estado. P: 2.300 E. R: 646 933 958. TRACTORS i REMOLCS -Vendo remolque de mula mecánica. R: 642 953 930. -Vendo cuba de sulfatador de 600l. Y pistolas totalmente reaparadora. R: 642 953 930. CAMIONS < Compro encimera y remolque para camion. R: 607 321 069. MOTOS i QUAD - Vendo moto trial gas-gas, 350cc. R: 642 95 39 30/ 675 23 45 19. < Vendo Suzuki Intruder 250cc. En perfecto estado, 12000 km con extras. P: 1600€, R: 607 221 257.

- Compro motos de más de 25 años de documentación o sin documentación. R: 652 929 137. José. NÀUTICA MAQUINÀRIA - Vendo máquina de coser. R: 669 71 09 54. - Vendo máquina de coser Refrey con motor y armario. y máquina de coser antigua Singer. R: 608 205 942. < Vendo máquina de coser con mueble. R: 680 36 03 85. -Vendo máquina de punto recto industrial. P: 200€ Bien cuidada. R: 646 08 75 35.

el racó jocós

HORÒSCOPS PREVISIÓ ASTROLÒGICA Per Roser Bona / AMIC

Àries (Del 21 de març al 20 d'abril): El Sol per la Casa XI et fa mirar cap el futur i comences a posar energia en allò que has dissenyat per tu. Podries tenir una nova font d’ingressos, d’allò més original. Taure (Del 21 d'abril al 20 de maig): Ets més conscient de que hi ha coses que has de canviar, encara que faci certa mandra. Podries viure un enamorament d’allò més sobtat que pot donar-se a l’entorn laboral. Bessons (Del 21 de maig al 21 de juny): Amb Mart i Urà a la Casa XII, et pots sentir ple d’energia i cercaràs la manera de cremar-la. Una persona t’atrau molt, però no ho pots manifestar i et produeix cert neguit. Cranc (Del 22 de juny al 21 de juliol): Amb el Sol a Casa VIII, pots rebre uns diners pendents o formar part d’un projecte laboral amb la parella o un soci. Estàs més sensible i et sents proper dels que pateixen. Lleó (Del 22 de juliol al 23 d'agost): La tensió amb els altres va in crescendo. Si insisteixes amb sortir-te amb la teva, com sempre, pots tenir alguns entrebancs. És hora d’arribar a acords o fer les paus. Verge (Del 24 d'agost al 23 de setembre): Pots sentir l’impuls d’ajudar a una persona que ho necessita i fins i tot podries iniciar un voluntariat. Alguns canvis al sector laboral, t’obliguen a posar-te al dia. Balança (Del 24 de setembre al 23 d'octubre): El Sol a la Casa V activa el sector sentimental i por portar un nou amor o més ganes de passar-ho bé amb els amics. Si et senties una mica baix d’energia, recuperes l’ànim. Escorpí (Del 24 d'octubre al 22 de novembre): Assumptes relatius a la llar i la família natal, s’activen. És a dir, que si tenies pendent una reforma es pot iniciar. Així com una conversa en confiança amb un familiar. Sagitari (Del 23 de novembre al 21 de desembre): La Casa III tan plena de planetes en aquest moment, inclina a viure un moment de gran activitat mental amb molta curiositat i interès en aprendre. Dies de converses. Capricorn (Del 22 de desembre al 20 de gener): Et fas conscient de que has d’implementar un pla d’estalvi o reestructurar l’economia. Amb Mart i Urà a Casa V pots conèixer algú amb qui es doni una forta atracció, no ho deixis passar. Aquari (Del 21 de gener al 19 de febrer): FELICITATS! El Sol ha entrat al teu signe i ho fas amb Júpiter i Saturn impulsant un any d’oportunitats, no exemptes d’estructura i esforç, que pot ser un gran pas evolutiu. Peixos (Del 20 de febrer al 20 de març): Mart i Urà a Casa III, inclinen a que estiguis més despert, atent i creatiu. La intuïció és molt accentuada en aquest moment. Recuperes la comunicació amb un vell amic.

Herbes remeieres FENOLL

-Foeniculum vulgare(Fenoll, Fonoll, Hierba de anís) Floració des del mes de juny endavant, encara que madura els fruits a finals de l'estiu i al principi de la tardor, de manera que es recol·lecten quan estan madurs. Una de les virtuts més importants és que és estimulant de manera que activa el fetge i els renyons, però també és carminativa per a combatre l'acumulació de gasos en l'aparell digestiu. Algunes persones diuen que és bo per a alleujar la veu ronca amb gàrgares i per a la bronquitis. Algunes persones combinen el fenoll amb altres herbes per a elaborar l'herberet, encara que personalment no m'agrada el sabor que resulta amb aquesta planta. També hi ha pobles que l'utilitzen per a amanir les olives senceres o partides juntament amb la pebrella, l'all i el pebre. REMEI CASOLÀ: Paco Campaneta, quan ja no fumava, em deia: "Nandet, ens fem un canó de fenoll i ens fumem un cigarret, i al mateix temps ens tirem quatre pets i expulsem els gasos de la panxa". Nota: en aquest capítol es realitza una descripció de la planta medicinal, com també es relaten receptes i remeis populars que m'han transmès els meus avantpassats, però cal tindre clar que el diagnòstic de les malalties correspon sempre als professionals pertinents.

Vinyeta de Manel Fontdevila./ www.amic.media

“ Si jo tenia memòria!” per Àlex Agulló Exercicis per treballar les nostres capacitats cognitives Després de les activitats de gener, dedicades íntegrament a les comarques centrals del País Valencià, tornem a la seguideta. Recorda que, habitualment, toparàs amb activitats de dificultat ben diferent. No oblides que allò més important no és el resultat final, és el temps que tu li hages dedicat a donar-li feina al cabet. Amb aquestes o amb altres activitats. I en companyia millor! Anem per feina?

• Repetim l’exercici de diferenciar la E i la O obertes o tancades. A veure si tenim més sort i molt del personal que mal escoltem en À PUNT va practicant. Hui amb noms de localitats, o serres del nostre país (algunes paraules cal escriure-les a més d’un dels quatre grups): Elx, Onda, Ontinyent, Benigànim, Dénia, Bèrnia, Bonrepòs, Montgó, Onil, Gorga, Ondara, Otos, La Safor, València, Castelló, Cocentaina, Oliva, Sogorb, Orba, Serra Grossa, Terrateig, Elda, Bocairent, Sant Joan... Mariola (ò): _____________________________________ _________________________________________________ Palomar (ó): Ontinyent, ____________________________ _________________________________________________ Salem (è): _______________________________________ _________________________________________________ Agullent (é): Ontinyent, ___________________________ _________________________________________________ • Prova de continuar les seriacions. Primer en el paper i després, si pots, de cabet. a) 00 – 11 – 22 - ... si arribes al 220 vas bé. b) 120 – 105 – 91 - ... quan arribes al 0 prou. c) 61 – 62 – 60 – 180 – 45 - ... del 69 ja no passes. • Col·loca les paraules al seu lloc i formaràs tres locucions diferents; però una de les paraules està compartida i apareix a les tres. LA – AL – LA – ENS - CRIDEN; - A – A – PROFIT – SANTA – TAULA – LA – FA – I – LLIT – QUE – AL – CRIT – MÉS – CALMA – PARAULA – PRIMER - LA 1·_ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ 2·_ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ 3·_ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _; _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _

Isabel la Católica, 3 · Alcoi Tapas Variadas · Bocadillos Platos combinados

MENÚ DIARIO MEGA-ECONÓMICO

c/Maestro Espí, 13 · Alcoi

L’acudit del mes

per Ferran Albors

Reserves 674 986 539 Sant Doménech 6 · ALCOI

Servicio a Domicilio

EL GRAT 719 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - FEBRER 2021

c /Perú, 44 · ALCOI Tel. 96 652 60 07

96 633 75 54

Tel.: www.delmercatalplat.com

www.lesmuntanyes.com

Plaça d'Espanya, 14 - 4ª Plta. (Ediﬁci Cercle Catòlic d'Obrers) · 03801 Alcoi (Alacant) Tel.: 96 554 80 01 · info@elgrat.com

EL GRAT 719

Articles inside

el riu que encara no riu

anuncis classificats

gandia

oliva

arxiu de xàtiva

històries de la deportació | g.llin

comarques centrals valencianes

barnasants

els nostres artistes: miquel navarro

més llibres

la veu dels llibres

antoni miró de museu

entrevista jordi tormo

entrevista maria juan

poble és savi

opinions covid

educació

Suplement art&cultura

reportatge covid-19 | j.llopis

mirades

entrevista raül llopis

actualitat alcoià