entrevista jordi tormo

Art&Cultura Jordi Tormo: “La seua vida no cap en un llibre, si de cas, en una enciclopèdia”

L'escriptor alcoià va treballar molt de prop amb Isabel-Clara Simó per a traure a la llum la biografia d'aquesta dona que va ser tot un referent per a la cultura valenciana

per Belén Rivas./

Hem parlat amb Jordi

Tormo sobre el seu nou treball 'IsabelClara Simó. Una veu lliure i

compromesa'. Una biografia sobre l'escriptora alcoiana que s'ha realitzat durant els seus últims mesos de vida. Uns últims mesos que, encara que lluitava contra el temps de la seua mort per culpa de l'ELA, va aprofitar al màxim, i com el mateix Tormo destaca, fins als últims dies va continuar treballant, i escrivint, i "va aconseguir complir tot allò que s'havia plantejat".

- Com va sorgir la idea de fer una biografia sobre IsabelClara Simó?

He tingut relació amb Isabel durant 10 anys i coneixent-la a ella, i veient que no hi havia cap biografia que parlara al complet de la seua trajectòria, pensava que era necessari que quedara per escrit la seua vida. Isabel sí que havia fet un llibre que es diu 'Els racons de la memòria' que no era una autobiografia com a tal, però sí que recuperava passatges de la seua vida en els quals havia estat en contacte amb escriptors, pintors, músics... A més, també hi havia una entrevista molt llarga que va donar fruit a un xicotet llibre que es diu 'Retrats'. A banda d'aquestes dos referències, no hi havia una biografia com a tal. Jo tenia aquesta idea des de feia temps, i en maig del 2019 li vaig dir, i vaig començar a treballar.

- Pel que tinc entés, no sé si estaré equivocada o no, a ella no li agradaven molt aquest tipus de llibres biogràfics. Per què va accedir a fer-ho?

El llibre comença precisament amb una cita d'ella, que explica

Jordi Tormo ens presenta el seu nou llibre al voltant d’Isabel-Clara Simó “Una veu lliure i compromesa”./ perfectament el que dius. A ella no li agradaven les biografies que per exemple parlaven coses com: "de jove es va enamorar, i va ser un amor no correspost". Ella deia que eixes coses que li passen a tota la gent, independentment de la seua professió, això per a ella no tenia valor. Però sí que li interessava molt més conéixer la profunditat d'alguns creadors. Diguem que el que jo li vaig plantejar era un recorregut per tota la seua trajectòria i per tota la seua obra, i a més recopilar moments més personals, imatges que no s'havien vist d'ella. Vaig plantejar descobrir-la en totes les seues vessants, com escriptora, periodista, activista del feminisme, com defensora de la llengua, o com a persona que va estar molts anys practicant la lluita política. En eixe sentit jo crec que li va agradar oferir-li eixa mirada polièdrica, d'una Isabel que va fer moltes coses al llarg de la seua vida.

- Al cap de 8 mesos de començar aquest treball, Isabel va faltar, va poder veure o llegir alguna part d'aquest material?

Tot va ser molt ràpid, perquè Isabel em va dir que si el mateix matí que li ho vaig proposar. Jo li vaig explicar que anava a revisar entrevistes que li havien fet i la seua obra, i a partir d'ací vaig anar escrivint, enviant-li material i fent-li preguntes. Així és com vam treballar; jo redactava, li contava com anava el treball i li feia preguntes, i ella em contestava i ja li donava forma. L'esborrany el vaig finalitzar en desembre de 2019. Tres dies abans de faltar Isabel, vaig pujar a Barcelona per a ensenyar-li el manuscrit perquè poguera veure que el treball estava acabat, i per tal de començar la selecció de les imatges. M'interessaven molt tindre fotos d'ella que no s'hagueren vist. Isabel tot i que no ha vist el llibre acabat, sí que ha vist l'esborrany i vaig estar amb ella revisant fotografies. A partir de la seua mort, ja va ser amb la seua filla, Cristina, amb la qui vaig finalitzar alguns detallets que quedaven pendents. En eixos dies que vaig estar en Barcelona, a part de revisar fotos amb Isabel, també li vaig fer alguna pregunta de coses que no m'havien quedat clares, detalls que fins a l'últim dia vaig estar revisant amb ella.

- Abans ens has comentat que tenies una relació des de fa 10 anys amb ella, però, exactament, com era aquesta relació que vos unia?

Jo primer vaig conéixer a Isabel com a lector, perquè abans de conéixer-la personalment ja havia llegit alguns dels seus llibres. Després la conec personalment quan vaig estar de regidor en l'Ajuntament d'Alcoi, ja que jo duia la regidoria de Política Lingüística. Ahí vam fer les primeres activitats per a recordar-la i posar-la en valor, com per exemple es va fer la ruta de 'Júlia', ella va vindre ací a presentar alguns dels seus llibres, va fer un curs d'escriptura creativa... A partir d'aquest moment jo comence a tindre relació amb ella. Però, sobretot, des de que l'Ajuntament li va concedir el títol de Filla Predilecta i la Meda-

“En eixe sentit jo crec que li va agradar oferir-li eixa mirada polièdrica, d'una Isabel que va fer moltes coses al llarg de la seua vida”

Novel·les · Narrativa Infantil · Guies de viatge Oposicions · Llibre tècnic

Jordi Tormo amb Jana Montllor i Isabel-Clara Simó. / Isabel-Clara amb el seu marit Dafó./ Isabel al juliol de 1999 a Cocentaina./

lla d'Or de la ciutat. Jo després vaig deixar l'Ajuntament, però no vaig perdre la relació amb ella. Quan ella visitava Alcoi jo feia per veure-la, si jo muntava a Barcelona també fèiem per trobar-nos. Vaig fer una biografia sobre l'Ovidi Montllor, 'L'obrer de la paraula', i la de Toni Miró, 'La mirada rebel', i per a les dos la vaig entrevistar. Amb la biografia de l'Ovidi vaig fer la presentació a Barcelona i ella va estar present, vaig anar a altres pobles i va estar. També ens telefonàvem cada cert temps, intercanviàvem correus electrònics, i whatsapps... Es va crear una relació d'amistat, i això és el que em fa plantejar-li la biografia.

- I encara que tu la coneixies prou, millor que molts altres, quan vas començar a treballar amb ella, fer-li preguntes, estudiar la seua vida... Què va ser el que més el va sorprendre de la seua figura?

A mi m'interessava molt descobrir quan Isabel es planteja ser escriptora. Treballant amb ella vaig descobrir que va ser súper prompte, perquè ella quan tenia 13, 14 anys ja escrivia poemes. Amb una amiga que li diuen Salut Gisbert, tenia un joc molt 'xulo'. Isabel escrivia els seus poemes i Salut els transcrivia amb la seua lletra, i signats amb un anònim se'ls feien arribar al pare d'Isabel, que era professor, perquè ell en classe llegira els poemes, ja que Isabel i la seua amiga el tenien de mestre. D'alguna forma Isabel, amb aquesta edat ja es plantejava escriure, i buscava el consell de son pare, un home de la cultura, conegut a Alcoi, i una persona de lletres. Eixa història em va sorprendre molt, ja que es veu com des de molt menuda ja vol ser escriptora. Després, treballant amb ella em va sorprendre, encara que jo sabia que havia fet moltes coses, però quan entres en detall i veus tot el que ha fet, et sorprén moltíssim. A mi m'agrada dir que la seua vida no cap en un llibre, si de cas, en una enciclopèdia, de tantes coses que ha fet Isabel. Com a escriptora, destacaria que va tractar tots els temes, tots els gèneres, i durant eixos 40 anys de carrera ha acompanyat a moltes generacions de lectors que van començar a llegir en valencià gràcies als seus llibres, i que hui en dia molts són escripAmb una amiga que li diuen Salut Gisbert, tenia un joc molt 'xulo'. Isabel escrivia els seus poemes i Salut els transcrivia amb la seua lletra, i signats amb un anònim se'ls feien arribar al pare d'Isabel, que era professor, perquè ell en classe llegira els poemes, ja que Isabel i la seua amiga el tenien de mestre.

tors que la reconeixen com una influència. Molta gent ha llegit per primera vegada en valencià gràcies a ella, perquè als instituts la recomanaven, o ja d'adult han conegut alguna obra seua.

- Com va ser la fase final de fer aquest projecte amb la seua pèrdua? Has mencionat a la seua filla, però es va complicar amb la seua mort?

En desembre quan em veig amb Isabel, el llibre estava acabat, sols quedaven uns detalls i la selecció d'imatges, inclús en eixe viatge, ja tenia editorial, que és la que l'ha editat, Ara Llibres, i ja teníem una data per a poder llançar el llibre, que era en maig de 2020, però va vindre la pandèmia i vam retardar-ho, i així vam dedicar més temps a la maquetació. Ha quedat molt bé, i amb material d'ella poc conegut, com manuscrits, perquè ella des de molt prompte va començar a escriure amb ordinador, i no feia res a mà. Per tant, hi havia poc material d'ella amb la seua lletra, però he pogut aconseguir alguns. Tot i que ella estava malalteta, sí que vaig poder accedir a ella al màxim als primers mesos. Després van ser detalls. Si no s'ha publicat abans el llibre ha sigut per culpa de la pandèmia.

- La presentació va ser en Barcelona fa molt poc temps i va comptar amb la presència de Cristina. Com va ser aquest acte?

L'acte va ser molt bonic, eixe dia feia un any que s'havia mort Isabel, el 13 de gener. Volíem fer-li un homenatge i al mateix temps presentar la biografia. Volíem que fora un acte sentit, recordant-la, però en positiu, sense plorar-la. Ho vam plantejar així, i en la primera part es va projectar un vídeo amb imatges i paraules d'Isabel de moments de la seua vida, i després vam fer una taula redona, que com bé comentes, estava la seua filla, Cristina, que parlava sobre la part més familiar, estava Vicent Partal, director de VilaWeb, que parlava sobre la seua vessant periodística; Joan Carles Gisbert, director d'Ara Llibres, que ha treballat molt amb ella en llibres seus, i després estava jo. Cadascú des del seu àmbit més representatiu, vam mantenir una conversa sobre ella que va anar moderant-se amb preguntes. Sobretot, es va fer valdre el més important que ens ha deixat Isabel, que és el seu llegat. Vam insistir tots en la importància de recuperar la seua obra, i fer que arribe a la gent més jove.

- Està clar que per culpa de la Covid-19, que ho està paralitzant tot, no es poden fer molts esdeveniments, però, es planteja fer algun tipus d'homenatge o presentació en Alcoi?

Sí, tenim dos llocs, València i Alcoi. Estem pendents de com evolucionen les dades, i a veure si a finals de febrer es pot presentar a aquests dos llocs. També està previst fer alguna presentació digital.