24
EL GRAT 719 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - FEBRER 2021
entrevista
Art&Cultura
JordiTormo: “La seua vida no cap en un
llibre,si de cas,en una enciclopèdia”
L'escriptor alcoià va treballar molt de prop amb Isabel-Clara Simó per a traure a la llum la biografia d'aquesta dona que va ser tot un referent per a la cultura valenciana
H
per Belén Rivas./
em parlat amb Jordi Tormo sobre el seu nou treball 'IsabelClara Simó. Una veu lliure i compromesa'. Una biografia sobre l'escriptora alcoiana que s'ha realitzat durant els seus últims mesos de vida. Uns últims mesos que, encara que lluitava contra el temps de la seua mort per culpa de l'ELA, va aprofitar al màxim, i com el mateix Tormo destaca, fins als últims dies va continuar treballant, i escrivint, i "va aconseguir complir tot allò que s'havia plantejat". - Com va sorgir la idea de fer una biografia sobre IsabelClara Simó? He tingut relació amb Isabel durant 10 anys i coneixent-la a ella, i veient que no hi havia cap biografia que parlara al complet de la seua trajectòria, pensava que era necessari que quedara per escrit la seua vida. Isabel sí que havia fet un llibre que es diu 'Els racons de la memòria' que no era una autobiografia com a tal, però sí que recuperava passatges de la seua vida en els quals havia estat en contacte amb escriptors, pintors, músics... A més, també hi havia una entrevista molt llarga que va donar fruit a un xicotet llibre que es diu 'Retrats'. A banda d'aquestes dos referències, no hi havia una biografia com a tal. Jo tenia aquesta idea des de feia temps, i en maig del 2019 li vaig dir, i vaig començar a treballar. - Pel que tinc entés, no sé si estaré equivocada o no, a ella no li agradaven molt aquest tipus de llibres biogràfics. Per què va accedir a fer-ho? El llibre comença precisament amb una cita d'ella, que explica
Jordi Tormo ens presenta el seu nou llibre al voltant d’Isabel-Clara Simó “Una veu lliure i compromesa”./
perfectament el que dius. A ella no li agradaven les biografies que per exemple parlaven coses com: "de jove es va enamorar, i va ser un amor no correspost". Ella deia que eixes coses que li passen a tota la gent, independentment de la seua professió, això per a ella no tenia valor. Però sí que li interessava molt més conéixer la profunditat d'alguns creadors. Diguem que el que jo li vaig plantejar era un recorregut per tota la seua trajectòria i per tota la seua obra, i a més recopilar moments més personals, imatges que no s'havien vist d'ella. Vaig plantejar descobrir-la en totes les seues vessants, com escriptora, periodista, activista del feminisme, com defensora de la llengua, o com a persona que va estar molts anys practicant la lluita política. En eixe sentit jo crec que li va agradar oferir-li eixa mirada polièdrica,
d'una Isabel que va fer moltes coses al llarg de la seua vida. - Al cap de 8 mesos de començar aquest treball, Isabel va faltar, va poder veure o llegir alguna part d'aquest material? Tot va ser molt ràpid, perquè Isabel em va dir que si el mateix matí que li ho vaig proposar. Jo li vaig explicar que anava a revisar entrevistes que li havien fet i la seua obra, i a partir d'ací vaig anar escrivint, enviant-li material i fent-li preguntes. Així és com vam treballar; jo redactava, li contava com anava el treball i li feia preguntes, i ella em contestava i ja li donava forma. L'esborrany el vaig finalitzar en desembre de 2019. Tres dies abans de faltar Isabel, vaig pujar a Barcelona per a ensenyar-li el manuscrit perquè poguera veure que el treball estava acabat, i per tal de començar la selecció de
Novel·les · Narrativa Infantil · Guies de viatge Oposicions · Llibre tècnic
Sant Llorens, 1· 96 554 37 46 Alcoi
www.libreriallorens.com
“En eixe sentit jo crec que li va agradar oferir-li eixa mirada polièdrica, d'una Isabel que va fer moltes coses al llarg de la seua vida” les imatges. M'interessaven molt tindre fotos d'ella que no s'hagueren vist. Isabel tot i que no ha vist el llibre acabat, sí que ha vist l'esborrany i vaig estar amb ella revisant fotografies. A partir de la seua mort, ja va ser amb la seua filla, Cristina, amb la qui vaig finalitzar alguns detallets que quedaven pendents. En eixos dies que vaig estar en Barcelona, a part de revisar fotos amb Isabel, també li vaig fer alguna pregunta de coses que no m'havien quedat clares, detalls que fins a l'últim dia vaig estar
revisant amb ella. - Abans ens has comentat que tenies una relació des de fa 10 anys amb ella, però, exactament, com era aquesta relació que vos unia? Jo primer vaig conéixer a Isabel com a lector, perquè abans de conéixer-la personalment ja havia llegit alguns dels seus llibres. Després la conec personalment quan vaig estar de regidor en l'Ajuntament d'Alcoi, ja que jo duia la regidoria de Política Lingüística. Ahí vam fer les primeres activitats per a recordar-la i posar-la en valor, com per exemple es va fer la ruta de 'Júlia', ella va vindre ací a presentar alguns dels seus llibres, va fer un curs d'escriptura creativa... A partir d'aquest moment jo comence a tindre relació amb ella. Però, sobretot, des de que l'Ajuntament li va concedir el títol de Filla Predilecta i la Meda-
