ISSUE 7 | JANUARY 2019
Science Kids
MART, PLANETA HABITABLE? Són reals les afirmacions que veiem al cinema sobre l'habitabilitat de Mart?
VIDA EN UN ALTRE PLANETA? Condicions perquè un planeta albergui vida
SER ASTRONAUTA
NO ET PERDIS
Calendari fenòmens astronòmics.
La vida en el espacio: comida, aseo personal y más curiosidades
Sience kids IAPSEยกL TNAROLPXE
SROTCADER A OSE R1
Nosal tres, l a REDA CCIร
FET PER CANDELA, LUCIA, MARIO I AYMAN
ÍNDEX ORIGEN DE L'UNIVERS
EXPLORANT L'ESPAI
PLANETES EL JOC DEL SISTEMA SOLAR ELS SATÈL·LITS EL GPS LA INFLUENCIA DE LA LLUNA A LES MAREES POT HAVER-HI VIDA A MART REGAL REVISTA
Institut Pla Marcell
L'origen de l'univers Hi ha moltes teories sobre com va néixer l’univers. Unes són les que formen part de la mitologia, però entre les opcions de la ciència, la . més extesa és la del Big Bang.
L’univers no és estàtic,no para de canviar. En tot moment l’univers es va expandint més, a una velocitat més ràpida que la de la llum al mateix temps que es destrueix.
L’origen de l’univers ve d’una explosió anomenada Big Bang, fa uns 15.000 milions d’anys. Aquesta explosió va sorgir perquè hi havia molta materia concentrada en una zona molt petita. Quan va explotar va deixar molta matèria dispersada a una velocidad más elevada que la velocidad de la llum, de manera que va haver 100 quintilions de graus. La matèria va crear milions de galàxies amb planetas i altres astres. Primer als 380.000 d’anys va començar a crear-se els àtoms d'hidrogen. Després de 200 milions d’anys més, van començar a aparèixer els estels.
En una de les galàxies anomenada Via Làctia és en la que es va crear un planeta anomenat Terra ubicada al braç d’Orió.
Uns 500.000 anys després del Big Bang l'univers va experimentar un canvi estructural notable: les radiacions poden expandir-se sense topar tan sovint amb partícules. Això va determinar un descens de temperatura fins a 3 graus kelvin aproximadament. .
En conclusió, El Big Bang és una explosió que ha creat milions de galàxies, amb milions de increibles coses dins . L’univers no para d’expandir-se, però no es crea més.
Les galàxies,s'han format en un determinat moment. Les estrelles que les constitueixen tenen un naixement, una vida i una mort. El Sol, per exemple, és una estrella de segona generació formada per elements d'estrelles anteriors mortes. Observant l'univers identifiquem estrelles que estan en diferents fases de la seva vida.
Origen de l'univers
TIPUS DE PLANETES Planetes rocosos: Els planetes rocosos estàn principalment formats per materials rocosos i metalics. Planetes gaseous: Els planetes gaseous estan formats per denses atmosferes grans camps magnètics amb molts satèl·lits. Planetas interiores: Els planetes interiors són a els que estan Dintre del cinturó d'asteroides. Planetes exteriors: els planetes exteriors són a els que estan Fora del cinturó d'asteroides
EXOPLANETES Són planetes que no són el nostre sistema solar. Es poden trobar giren entorn de les estrelles, com els planetes que hi ha al nostre propi sistema solar. Els planetes nans són planetes cossos celestes del Sistema Solar que tenen la suficient massa per que la seva pròpia gravetat hagi superat la força de cos rígid.
REQUISITS PER SER UN PLANETA El 2006 tots els científics de l'astronomia es van posar en comú en tres normes: 1 Que un planeta ha orbitar al voltant del Sol. 2 Ha de ser prou gran per tenir la gravetat com per formar una forma esfèrica. 3 Finalment ha de ser prou gran perquè la gravetat allunyi els objectes o escombraries espacials. També hi han planetes nans que són cossos celestes que tenen la suficient massa per que la seva gravetat hagi superat la força de cos. Hi han 5 planetas nans al nostre sistema solar : Ceres, Plutó, Haumea, Makemake i Eris.L'únic planeta amb ars es Ceres.
COM ES VAN CREAR ELS PLANETES
Tot el sistema solar abans eren part d'un enorme núvol de gas i pols, abans de crear-se. És un cúmul de molts materials que hi havia al centre del sistema, i es va crear el sol. Els planetes es van der de la mateixa manera però no al centre.
EL JOC DEL SISTEMA SOLAR MATERIALS Hi han 20 cartes, 2 de cada planeta i del Sol hi ha 4 cartes.
NÚMERO DE JUGADORS Han de jugar de 2-5 jugadors.
NORMES Els jugadors no poden veure les cartes. Si un jugador es queda sense cartes ha perdut la partida. En cas d'empat els jugadors tornen a treure i així fins que es quedi sense cartes.
INSTRUCCIONS 1- Els jugadors es reparteixen totes les cartes entre ells sense mirar-les, de manera que cada jugador tingui la mateixa quantitat de cartes. 2-Una vegada repartides, es decideix a quin apartat es juga: Distància al Sol Diàmetre Satèl·lits Rotació complerta sobre el seu eix Duració d’un any Temperatura mitjana de la superfície Després es decideix si guanya el de major o menor valor. A la següent ronda es decideix una altre vegada el apartat i el valor que guanyarà, i així successivament... 3-Quan un jugador guanya una ronda recull totes les cartes llançades pels altres jugadors i se les posa a un costat, perquè quan es torni a jugar la ronda tingui cartes per jugar. 4- S'ha acaba la partida quan un jugador guanya totes les cartes.
El diàmetre dels planetes Mercuri 4.878km
Mart 6.787km
Venus 12.100km
Terra 12.740km
Neptú 49.225km
Ura
50.724km
Saturn 120.536km
Jupiter 142.982km
Els satèl·lits artificials Què és un satèl·lit? Satèl.lit artificial és una màquina que s'envia a l'espai perquè orbiti al voltant de la Terra. La part més important és la càrrega principal o útil i és la que fa la feina. La resta del satèl·lit ajuda perquè tot funcioni: dóna corrent, controla el moviment o envia la informació a la Terra. Per exemple, en un satèl·lit de comunicacions la càrrega útil són les antenes de recepció i transmissió. En canvi, en un satèl·lit meteorològic o d'observació de la Terra, la càrrega útil és una càmera. Un satèl·lit pot ser de moltes mides: els més petits són com una llauna de refresc i els més grans poden fer tones. Els satèl.lits tenen panells solars per a agafar energia.
Història dels satèl·lits artificials Els satèl·lits artificials van néixer durant la guerra freda , entre els Estats Units i la Unió Soviètica , que pretenien tots dos arribar a la lluna i al seu torn llançar un satèl·lit a l'òrbita espacial. En maig de 1946, en el qual es deia que un vehicle satèl·lit amb la instrumentació apropiada pot ser una de les eines científiques més poderoses del segle XX . El 29 de juliol de 1955, la Casa Blanca va anunciar que els Estats Units intentarien llançar satèl·lits a partir de la primavera de 1958. Això es va convertir en el Projecte Vanguard. El 31 de juliol els soviètics van anunciar que tenien intenció de llançar un satèl·lit a la tardor de 1957 .
PRIMER SATÈL·LIT SPUTNIK 1 COMPTAVA AMB DOS TRANSMISSORS DE RÀDIO, QUE VAN ENVIAR SENYALS DURANT DUES SETMANES DESPRÉS DEL LLANÇAMENT.VA SER LLANÇAT EL 4 OCTUBRE DE 1957 PER LA UNIÓ SOVIÈTICA, VA DONAR 1.440 VOLTES AL VOLTANT DE LA TERRA I VA PASSAR EN ÒRBITA 92 DIES, FINS CREMAR-SE EN LA L'ATMOSFERA EL 4 DE GENER DE 1958. VA ACUMULAR UN RECORREGUT D'UNS 60 MILIONS DE QUILÒMETRES.
Tipus de satèl·lits
Satèl·lits astronòmics, son satélits utilizats per la observació de planetas, galaxias y altres objetes astronómics. Biosatèl·lits, dissenyats per portar organismes vius, generalment amb propòsits d'experiments científics. Satèl·lits de comunicacions, són els empleats per realitzar telecomunicació. Solen utilitzar òrbites geosíncronas, òrbites de Molniya o òrbites baixes terrestres. Satèl·lits de navegació, utilitzen senyals per conèixer la posició exacta del receptor en la terra. Satèl·lits d'energia solar, són una proposta per a satèl·lits en òrbita excèntrica que enviïn l'energia solar recollida fins antenes a la Terra com una font d'alimentació. Estacions espacials, són estructures dissenyades perquè els éssers humans puguin viure en l'espai exterior. Una estació espacial es distingeix d'altres naus espacials tripulades en què no disposa de propulsió o capacitat d'aterrar, utilitzant altres vehicles com transport cap i des de l'estació. Satèl·lits meteorològics, són satèl·lits utilitzats principalment per a registrar el temps atmosfèric i el clima de la Terra. Armes antisatélits, també denominats com satèl·lits assassins, són satèl·lits dissenyats per destruir satèl·lits enemics, altres armes orbitals i objectius. Alguns estan armats amb projectils cinètics, mentre que altres fan servir armes d'energia o partícules per destruir satèl·lits.
Quant dura un satèl·lit a l'espai?
Els satèl·lits no tenen una "vida" senzilla. No tenen la protecció de l'atmosfera contra la radiació solar, i les bateries elèctriques tenen una durada limitada. Però afegir protecció o bateries més grans implicaria més costos i també més pes, i això complicaria trobar coets que els poguessin portar. Molts satèl·lits moderns tenen uns petits motors per a deixar l'òrbita quan acaben la seva vida útil. Així es fonen quan passen per l'atmosfera terrestre. En l'actualitat hi ha prop de mil satèl·lits al voltant de la Terra. Molts d'aquests ja no funcionen i s'han convertit en "brossa espacial".
Podem veure els satèl.lits artificials a ull nu?
Sí! I el millor moment per a veure'ls és durant les dues o tres hores després de la posta del sol. Durant aquestes hores el sol encara els il·lumina. Els panells solars i antenes dels satèl·lits fan de mirall i reflecteixen aquesta llum cap a la Terra.
El GPS, les coordenades i els mapes. Coordenades geogràfiques? Les coordenades geogràfiques són un sistema de coordenades que permet que cada ubicació a la Terra sigui especificada per un conjunt de números, lletres o símbols. Es tracta d'una xarxa formada per dues sèries diferents de línies imaginàries: els paral·lels i els meridians.Els paral·lels són unes línies circulars imaginàries que divideixen la superfície de l'esfera ter-restre en sentit horitzontal Els meridians són unes línies que recorren la superfície de la Terra en sentit vertical i que uneixen els dos pols. Tots els meridians tenen la mateixa llargada. El meridià 0, conegut com a meridià de Greenwich
Mapes? Els mapes són representacions planes en una projecció vertical de tota la superfície de la Ter-ra o d'una part. Incorporen colors i símbols, anomenats signes convencionals, que indiquen elements del paisatge. El significat d'aquests colors i símbols el trobem explicat en la llegenda. Les persones que es dediquen a fer mapes són els cartògrafs. Quan volem representar un fragment molt petit de la Terra, com ara una ciutat, ho fem per mitjà d'un plànol.
Com es orientaven abans del GPS? Abans de el GPS, les brúixoles i abans de tot això, s'orientaven amb el sol. Miraven d'on surt el sol i on s'amaga. Amb només mirar d’on surt i d’on s'amaga el sol, ja sabrien on estava el sud, l’oest. El sol surt per l'Est i es pon per l'Oest.
El GPS d'ara Ara el GPS que utilizem es de algún dispositiu tecnològic, per exemple el móvil. Es una “app” que et localiza fàcilment a la posició exacta i en aquell precís moment, també aquesta app porta una veu incorporada. El GPS (sigla, en anglès, de global positioning system) és un instrument electrònic de mides tan reduïdes que es pot portar a la butxaca. També hi ha GPS integrats a ordinadors de butxaca, telèfons mòbils i càmeres digitals.
Quins són els seus usos? Els usos del GPS són localizar la teva ubicació exacta al mapa digital, també per arribar a algun lloc que necesites anar. Per exemple per anar al metge o perquè has quedat amb alguna persona en un altre lloc i no saps com arribar…. També el GPS porta símbols que serveixen per que indiqui algun lloc en especial, com algun restaurant o algun local. El GPS amb el temps ha millorat, ara es pot veure el mapa a través de satèl·lit, o sigui que es pot veure com és aquell lloc predeterminat que busques. Aquesta app té més usos.
*.:｡✿*ﾟ'ALTRES’ﾟ･✿.｡.:* Què és el Geocaching? El Geocaching és un joc que es fa a l’aire lliure, que es tracta de que buscar “tresors” al món real però amb l’ajuda del GPS. Es un joc que es tracta de que et donen unes coordenades y tens que anar a aquell lloc que marquen les coordenades per trobar una capsa amb alguna mena de contingut.
El Geocaching el pots fer en cual sevol moment o lloc, busques la coordenada al Google Maps del lloc que vols i el apuntas en un paper, li dones el paper a alguna persona per que vagi aquell lloc i es trobi amb algun regal teu o el que sigui que deixis en aquell lloc.
LA INFLUÈNCIA DE LA LLUNA A LES MAREES Per què la lluna influeix a les marees? Sabíeu, que sense la lluna no hi hauria marees!
Marea morta Tranquils! No està morta!!!
Marea viva Sabeu o podeu veure unes marees vives increïbles? A Galícia!
Marea negra Sis plau ajuda a l'univers! NO CONTAMINIS!
Aquí veureu perquè la lluna influeix a les marees i els dos tipus de marees. No ens oblidem de la marea negra!!! Marea causada pels éssers humans. Recorda ajuda! No contaminis!! ESPEREM QUE US AGRADI!
POT HAVER-HI O HI HA VIDA A MART? Segons els primers anàlisis de les mostres recollides per el robot Curiosity, al planeta vermell s'hi van donar les condicions necessàries per poder propiciar formes de vida primitives. Els experts han aconseguit identificar la presència de sofre, hidrogen, oxígen, fòsfor i carboni, ingredients que indiquen que alguna vegada Mart va poder albergar vida microbiana.
LA VIDA A MART Les dades indiquen que l'àrea de la badia de Yellowknife, que està explorant el robot de la NASA, va ser un riu o un llac intermitent que podria haver proporcionat l'energia química i altres condicions favorables per als microbis. Aquestes imatges corresponen al robot Curioty, llançat al 2012 per la NASA.
PER QUÈ VA DESAPAREIX L'AIGUA DE MART? Al 'any 2012 el Curiosity va llançar una sonda que va trobar proves que suggerien que la zona havia allotjat vida microbiana fa 3.000 anys.
Mart tenia un nucli de ferro que creava un camp magnètic però el va perdre. Sense aquesta magnetosfera, la seva atmosfera va quedar exposada al vent solar, que també va ser clau per a la pèrdua d’aigua.
PER QUÈ NO HI HA VIDA A MART?
Fa milers de milions d'anys, el planeta vermell havia de tenir una sorprenent semblança amb la Terra, va afirmar el astrobiólogo Lewis Dartnell, però després, el clima marcià es va col·lapsar i va donar origen al món fred i àrid que coneixem en l'actualitat. Si alguna forma de vida semblant a la de la Terra hagués sobreviscut al canvi climàtic, el més probable és que fossin bacteris que visquesin a prop de la superfície. Aquests bacteris haurien passat la major part del temps en estat latent, mentre esperaven esdeveniments geològics que fessin brollar aigua. Però per les condicions els bacteris van quedar exposades a mil·lennis de radiació i els seus consegüents danys.
MEMORY SISTEMA SOLAR Nosaltres hem volgut fer un memory del sistema solar.
El joc és com un memory. Totes les fixes han d'estar boca avall, de forma que no es vegin els planetes. La persona més petita comença voltejant 2 fixes. Si coincideixen se les queda i segueix voltejant fins que ja no coincideixin.
Em fet aquest joc amb: cartó, paper, tisores, goma eva, silicona, rotuladors, regla, llapís, compás.
El numero de participants és de dos a sis.
L'objectiu del joc és ser la persona que troba més parelles .
JOC EXPLORANT L'ESPAI SCRATCH
L'objectiu del joc és destruir a l'ovni. Quan vegis que l'ovni està davant del coet dispara amb la tecla espai. Només tens una oportunitat. Aprofita-la!
TRES EN RAYA I NTELESTELAR El joc és un t MATERIALS res en ratlla amb la temàt ica de l'espai
SCRACTCH Al joc la Terra es apunt de ser destruida per un grup de meteorits.
Al lloc tens que sobrebiura al meteorits que intenten derivarta durant un minutÂ
Llavors una persona et diu si vols anar amb ell a Mart per reconstruir la humanitat a Mart
CODI QR
Professora: Eli Ruiz i Gemma Cònsol Matèria: Espai de projectes EXPLORANT L'ESPAI
em-xiegell
sdiK ecneicS
91-81 SRUC
Science Kids