Science Kids 1rESOA

ISSUE 7 | JANUARY 2019

Science Kids

MART, PLANETA HABITABLE? Són reals les afirmacions que veiem al cinema sobre l'habitabilitat de Mart?

VIDA EN UN ALTRE PLANETA? Condicions perquè un planeta albergui vida

SER ASTRONAUTA

NO ET PERDIS

Calendari fenòmens astronòmics.

La vida en el espacio: comida, aseo personal y más curiosidades

Science Kids

Nosaltres , la

REDACCIÓ

Els redactors de la revista, l'equip de 1rESO A Curs 18/19

REVISTA-SCIENCE KIDS

CONTENTS TOT EL QUE ENS INTERESSA

01 ORIGEN UNIVERS

El nostre univers és un lloc immens, insondable.

Contràriament al que seria un estat immutable i etern, el cosmos és dinàmic, i sabem que va tenir un inici, el Big Bang. També sabem que no ha parat d’expandir-se, de créixer, des de llavors.

02 COMPONENTS UNIVERS Les Galàxies, les Estrelles, el Sol, els Planetes i els Cossos petits de l'Univers.

Coneix tots els seus misteris en un sol cop d'ull.

03 EL SISTEMA SOLAR

01

COM VA NÈIXER L'UNIVERS. BIG BANG. REALMENT VA SER AIXÍ?

Coneix el SISTEMA SOLAR jugant a POSEM ORDRE.

04

LA TERRA I ELS SEUS SATÈL·LITS

ELS SATÈL·LITS Tot el que t'agradaria saber sobre la Terra i els seus satèl·lists tant els naturals com els artificials.

05 INVESTIGACIÓ PER ENCÀRREC Qüestions impactats i vitals que et deixaran amb la boca oberta.

06 REGAL REVISTA.

LA PORTA DELS 3 PANYS

JOC POSEM ORDRE

C/ RAMON Y CAJAL 58.

08440 CARDEDEU

Recomanació del llibre de Sónia Fernández-Vidal: LA PORTA DELS TRES PANYS.

Instruccions del joc dels Planetes, no et perdis el joc de moda.

TELÈFON: 93 871 38 66 FAX 93 871 11 52 WWW.PLAMARCELL.CAT/WEB

CURS 18/19 | LLEGEIX-ME

El regal de la revista en imatges.

Institut Pla Marcell

Quin és l'origen de l'univers?

Al llarg del temps hi ha hagut diferents científics i astrònoms que han intentat explicar la creació de l’univers, elaborant diferents teories molt desiguals, des que ho havia creat déu fins que l’univers era estàtic.

Durant el segle XX la majoria de científics creien que l’univers era estàtic. És a dir, que ni s’expandia ni es contreia. Era, doncs, un univers sempre igual de gran, per això ningú es preguntava quan havia nascut, o si algun cop moriria, fins i tot Albert Einstein ho defensava. Però un temps després, un astrònom nord-americà, Edwin Hubble, va aportar proves evidents sobre l’expansió de l’univers. Això va canviar l'opinió sobre la teoria que l’univers era estàtic, ja que no tenia sentit. Edwin Hubble va començar a parlar sobre una gran explosió que va donar pas a l’univers, ara aquesta teoria és coneguda com Big Bang.

El Big Bang es basa en que abans l'univers estava concentrat en un sol punt. Al explotar es va crear la matèria i l'antimatèria totalment contradictòries. Un cop hi havia més matèria es van començar a ajuntar entre si, creant tot el que ara ens envolta, galàxies, estrelles, planetes cometes... I moltes més coses impressionants que formant el nostre univers.

El CERN (El seu nom original en francès, Conseil Européen pour la Recherche Nucléaire o Organització Europea per a la Recerca Nuclear en català) és una institució de recerca internacional en física de partícules. Estan intentant reproduir la creació de l’univers amb l’ajuda d’un accelerador de partícules, també està intentant crear l’antimatèria que actualment no existeix. Perquè si en el Big Bang hi havia matèria i antimatèria, on ha anat a parar aquesta l’antimatèria? Ni tan sols els científics ho saben, continua sent un misteri.

Totes aquestes teories, han sigut per respondre una mateixa pregunta que tothom s’ha preguntat en un moment donat, com es va crear l’univers? Des del mateix Albert Einstein s’ho ha preguntat, perquè és l’origen de tot el que ens envolta, fins i tot nosaltres mateixos.

Webgrafia: 100 sobre l'univers El CERN La problemàtica de l'origen de l'univers

LES 10 PREGUNTES I RESPOSTES IMPRESCINDIBLES SOBRE ORIGEN DE L'UNIVERS Què és l'univers?

L'univers es: matèria, energia, espai i temps, tot el que existeix forma part de l'univers.

Com es va formar l'univers?

Seguidament la matèria es va agrupar i es va concentrar més en alguns llocs de l'espai, i es van formar els primers estels i les primeres galàxies.

L'univers continua en moviment I evolució constant.

Què és el big bang?

El Big Bang va ser una gran explosió que va crear l'univers, va tenir lloc fa uns quinze mil milions d’anys. .

Quins materials forma l'univers?

L’univers està format per matèria, energia i espai.

L’univers està format per estrelles, planetes, galàxies, satèl·lits, cometes, asteroides, estels fugaços...

Què hi havia abans del Big Bang?

Una teoria de les mes esteses diu que el nostre univers rebota com una bombolla que s'infla i és desinfla i que el Big Bang és el moment inicial d'aquests rebots que fa l'univers.

Aquesta teoria implica la necessitat de que l'univers actual estigui "tancat", és a dir, que la gravetat venci a la força d'expansió i provoqui el principi d'una etapa de contracció que torni a acabar en un punt, com l'original, d'infinita densitat. Per lo tant, el nostre només seria un cicle més en mig d'un numero indeterminat de cicles.

1 SCIENCIE KIDS L'UNIVERS

La matèria estava concentrada en una zona molt petita de l'espai, i va explotar.

LES 10 PREGUNTES I RESPOSTES IMPRESCINDIBLES SOBRE ORIGEN DE L'UNIVERS Existeixen altres universos?

L'univers es: matèria, energia, espai i temps, tot el que existeix forma part de l'univers.

Es pot formar un altre big bang? És possible que es form-hi un altre Big Bang ja que en algún moment l’univers pot tornar a

Què és una partícula?

Són els constituents de la matèria i de la radiació.

Com és va saber que el nostre univers va tenir un inici?

A començaments del segle xx els científics deien que l'univers era estàtic. Era difícil preguntar-se quan havia nascut, perquè no s'expendia ni és contreia. Van ser altres científics fent servir la relativitat d'Einstein, els qui van predir que l'univers s'expendia. I rebobinant enderrere al temps. I devia haver hagut algun moment en el qual tots els cosmos és van concentrar en un punt''el moment zero'', el naixement del nostre univers, Dos d'aquets grans científics van ser Alexander Friedmann i Georges Lemaître.

Què és la matèria i l'anti matèria?

L’antimatèria és com una versió bessona de la matèria, amb càrrega oposada. On ha anat aquella antimatèria inicial?

1 SCIENCIE KIDS L'UNIVERS

La matèria és tot allò que té un lloc en l'espai, conté una certa quantitat d'energia, i està subjecte a canvis en el temps a interaccions amb aparells de mesura.

1

Les galàxies

Una galàxia és un conjunt de gas, pols i milers de milons d’estrellas i els seus sistemes solars.

3

5

7

2

A la via lactea té 13.200 millons 3 de anys i un diámetre de 100.000 anys llum.

D'aquí 40.000.000 d'anys la via làctea s'ajuntarà amb l'Andrómeda, una altre Galàxia.

Hi ha una galàxia que s'assembla tant a la Via Làctia que li diuen la bessona

Hi ha contades unes 200 mil milions de galaxies cadascuna d'elles amb una mitjana de 100 mil milions d’estrelles .

4

6

La via lactea es mou a la seva òrbitra a una velocitat de 965.00 km/h

La Via Làctea té forma d'espiral, i té 100.00.000 milions de planetes a l'interior.

Els tres tipus de galàxies més extesses son: Galàxia espiral És una galaxia en forma d’espiral majoritàriament formada per d’estrelles i pols interestelar.

Galàxia el·líptica

Poden variar molt en tamany, lluminositat i massa. Desde lluny semblen una estrella gegant, estan formades per moltes estrelles velles.

Galàxia irregular

Són les galàxies que no encaixen en cap de les altres classificacions, ja que la seva forma és irregular.

Estan formades per: Planetes

Pols interestelar

Forat negre

Gas

Estrelles

Nebulosas

Hi han més tipus de galàxies com:

Què són les galàxies satèl·lit?

Una galàxia satèl·lit és un grup de estrelles petit que orbita a altres galàxies més grans.

D'ón venen totes les galàxies?

Quan l'univers va començar,no hi havia res, després quan eraita a altres galàxies més gr calent van aparèixer, petites partícules barrejades amb llum i energia .

Cometes No fa molt, les persones pensaven que els cometes eren una senyal de que alguna cosa dolenta pasaría la gent no podia entendre com es movien els objectes al cel.

Actualment, sabem que els cometes son masses de gel que arriben al sistema solar.

Curiositats:

Els cometes són cossos celestes que descriuen òrbites molt el·líptiques i regulars al voltant d'una estrella.

Presenten una cua lluminosa, que pot arribar a tenir milions de quilòmetres de longitud, formada per materials del cometa que s'evaporen en acostar-se al Sol.

Al 1985, una nau espacial (Giotto) va visitar el cometa més famós, el cometa Halley.

Al 1994 el cometa (Shoemaker-Ledavy va quedar atrapat per la gravetat de Júpiter i es va sumergir.

Al 1996 vam veure el cometa Hyakutake i al cometa Hale-Bopp que va ser un dels cometes més brillants vist desde la Terra.

Al 1999 va ser descobert el cometa Linear que al 2000 es va apropar molt a la Terra.

Meteorits

Els asteroides i els meteors són tipus de roques espacials. De vegades un asteroide pot aixafar a un altre asteroide. Això pot causar la separació de petites peces de l'asteroide. Aquestes peces es diuen meteoroides.

Els meteorits són partícules que viatgen per l'espai seguint trajectòries difícils de determinar, influenciades per la presència dels astres propers. La seva mida és molt variable, des d'un gra de sorra fins a diversos metres de diàmetre. Tots els planetes i satèl·lits reben periòdicament els seus impactes. A la Terra, els més petits es desfan en entrar en contacte amb l'atmosfera terrestre deixant un solc lluminós conegut com a estrella fugaç. Els més grans poden arribar a impactar amb el nostre sòl i formar cràters.

La Lluna, com que no té atmosfera, rep tots el impactes dels meteorits, que, a més a més, no són erosionats

Satèl·lits En astronomia, un satèl·lit és un Objecte que orbita (donant voltes) Al voltant d'un planeta. Hi ha centenar de satèl·lits naturals, o llunes, en el nostre Sistema Solar també. Des de 1957, s'han Llançat a l'espai milers de satèl·lits artificials (fabricats per l'home). Es destinen a diversos usos i inclouen satèl·lits de comunicacions, satèl·lits meteorològics i l'Estació Espacial Internacional.

Els satèl·lits són cossos menors del sistema solar que es desplacen al voltant dels planetes.

La paraula satèl·lit ve del llatí Satelles que era un soldat encarregat de la guàrdia i seguretat d’un príncep, així que el significat d’aquesta paraula seria “que està al voltant”. Els satèl·lits es divideixen en: Satèl·lits Naturals, Satèl·lits pastors, Satèl·lits troians, Satèl·lits coorbitals, Satèl·lits irregulars, Satèl·lits asteroidals.

Asteroides Els asteroides són cossos celestes relativament petits, de forma irregular i que tenen entre 10 i 800 quilòmetres de diàmetre. La seva òrbita és regular. Al sistema solar, entre els planetes Mart i Júpiter, hi ha un cinturó d'asteroides.

Actualment es coneixen més de 2.000 asteroides al sistema solar.

TIPUS DE PLANETES Planetes rocosos: Els planetes rocosos estàn principalment formats per materials rocosos i metalics.

Planetes gaseous: Els planetes gaseous estan formats per denses atmosferes grans camps magnètics amb molts satèl·lits.

Planetas interiores: Els planetes interiors són a els que estan Dintre del cinturó d'asteroides.

Planetes exteriors: els planetes exteriors són a els que estan Fora del cinturó d'asteroides

EXOPLANETES Són planetes que no són el nostre sistema solar. Es poden trobar giren entorn de les estrelles, com els planetes que hi ha al nostre propi sistema solar.

Els planetes nans són planetes cossos celestes del Sistema Solar que tenen la suficient massa per que la seva pròpia gravetat hagi superat la força de cos rígid.

REQUISITS PER SER UN PLANETA El 2006 tots els científics de l'astronomia es van posar en comú en tres normes: 1 Que un planeta ha orbitar al voltant del Sol. 2 Ha de ser prou gran per tenir la gravetat com per formar una forma esfèrica.

3 Finalment ha de ser prou gran perquè la gravetat allunyi els objectes o escombraries espacials.

També hi han planetes nans que són cossos celestes que tenen la suficient massa per que la seva gravetat hagi superat la força de cos.

Hi han 5 planetas nans al nostre sistema solar : Ceres, Plutó, Haumea, Makemake i Eris.L'únic planeta amb ars es Ceres.

COM ES VAN CREAR ELS PLANETES

Tot el sistema solar abans eren part d'un enorme núvol de gas i pols, abans de crear-se. És un cúmul de molts materials que hi havia al centre del sistema, i es va crear el sol. Els planetes es van der de la mateixa manera però no al centre.

EL SOL

L'ESTRELLA MÉS PROPERA Ulleres p er poder veure un eclipse de Sol

proper ec lipse de s ol: 6 de gener del 2019.

EL JOC

CARTES DE L’ÚNIVERS MATERIALS 20 cartes.

NÚMERO DE PARTICIPANTS 2-4 persones.

FUNCIONAMENT Primer heu de repartir totes les cartes que teniu, a tots els participants de manera que tothom tingui el mateix número de cartes.

Quan hagueu repartit les cartes, el jugador més petitmd'edat ha de dir una característica dels planetes (distància al sol, diàmetre, satèl·lits, rotació complerta sobre el seu eix, duració d’un any, temperatura mitjana de la superfície) els altres heu de decidir quina carta voleu tirar i tots a la vegada la gireu, per fer-ho dieu 1-2-3.

A continuació, mireu les cartes que heu tirat i comproveu, qui ha guanyat aquesta ronda que és, qui tingui el nombre més gran de la característica que abans heu decidit.

Qui hagi guanyat la ronda, s'ha d'emportar totes les cartes que hagiu tirat en aquesta ronda, en cas d’empat les repartiu, i si són impars les que sobrin las deixeu apartades a un costat i qui guanyi la següent ronda se les emportarà, en cas que torni a passar el mateix feu igual, les repartiu i les deixeu per las següent ronda .

El joc s’acabarà quan algú tingui totes i cada una de les cartes i perd qui se li hagin acabat totes les seves cartes.

1,2,3 PLANETES Imprescindibles: Les 20 cartes dels planetes.

Cada carta té diferents apartats, abans de començar la partida tots heu d’escollir de quin apartat serà aquesta partida. (s'ha de jugar amb la distancia al sol) Poden jugar desde 3 a 5 jugadors.

PAS A PAS: L’objectiu del joc és que els altres membres del grup es quedin sense cartes.

Primer de tot cal barreja totes les cartes, seguidament reparteix totes les cartes entre els jugadors i després comença el joc.

Per començar a jugar una persona ha de contar 1,2,3 i juntament amb els altres membres del joc tiren la carta que tenen a dalt de tot de la seva pila. El jugador que tregui la carta que està més a prop del Sol guanya la ronda i es queda totes les cartes dels altres companys. Si et toca el Sol guanyes la ronda, però una manera de guanyar al Sol és que 2 jugadors del grup treguin la mateixa carta entre ells. Es repartiran les cartes entre ells. En el cas que toquin els Si treus la mateixa carta quan no toca el Sol no passa res.

1,2,3 PLANETES

Venus: Mercuri Distància al Distància al Sol: 0,72 Sol: 58,5 UA milions de km

Terra: Distància al Sol: 1 UA

Mart Distància al Sol: 228 milions km

Jupiter Distància al Sol: 777,92 milions de km

Saturn Ura Neptu Distància Distància al Distància al Sol: al Sol: Sol: 1.427 2.869,328 4.496,976 milions km millones de millones km de km

(1UA = 150 milions de quilòmetres)

EL JOC DEL SISTEMA SOLAR MATERIALS Hi han 20 cartes, 2 de cada planeta i del Sol hi ha 4 cartes.

NÚMERO DE JUGADORS Han de jugar de 2-5 jugadors.

NORMES Els jugadors no poden veure les cartes.

Si un jugador es queda sense cartes ha perdut la partida.

En cas d'empat els jugadors tornen a treure i així fins que es quedi sense cartes.

INSTRUCCIONS 1- Els jugadors es reparteixen totes les cartes entre ells sense mirar-les, de manera que cada jugador tingui la mateixa quantitat de cartes.

2-Una vegada repartides, es decideix a quin apartat es juga: Distància al Sol Diàmetre Satèl·lits Rotació complerta sobre el seu eix Duració d’un any Temperatura mitjana de la superfície Després es decideix si guanya el de major o menor valor. A la següent ronda es decideix una altre vegada el apartat i el valor que guanyarà, i així successivament...

3-Quan un jugador guanya una ronda recull totes les cartes llançades pels altres jugadors i se les posa a un costat, perquè quan es torni a jugar la ronda tingui cartes per jugar.

4- S'ha acaba la partida quan un jugador guanya totes les cartes.

El diàmetre dels planetes Mercuri 4.878km

Mart 6.787km

Venus 12.100km

Terra 12.740km

Neptú 49.225km

Ura

50.724km

Saturn 120.536km

Jupiter 142.982km

Atrapa els planetes Número de jugadors: Poden jugar 2 persones.

Duració del joc: Dura uns 5 MIN. Cartes: una de cada planeta cadascun .

Instruccions: Primer de tot, un dels jugadors reparteix les cartes, de manera que tots els jugadors tinguin el mateix tipus i número de cartes, és a dir, una carta de cada planeta i 2 Sols per cada jugador, però barrejades. Les cartes han d’estar cap per avall. Després els jugadors comencen la partida. Compten fins a 3, i alhora llençen la carta que tenen sobre la pila, si es la mateixa carta, han de ser ràpids i competir per veure qui l’agafa primer i sinó és la mateixa carta, continuen jugant fins que surt la mateixa.

Qui guanya? Guanya el jugador que obté més cartes. També hi ha un comodí que pots utilizar-ho per reemplaçar a la carta que vulguis, per tant sempre guanyaràs.

LLUNES DELS PLANETES EN ORDRE DE MENYS A MÉS Mercuri: 0 satèl·lits.

Venus: 0 satèl·lits.

Terra: 1 satèl·lits Lluna.

Mart: 2 satèl·lits Jobos i Deimos.

Neptú: 14 satèl·lits alguns d’ells són: Despina, Galatea, Tritón, etc.

Urà: 27 però que siguin com la lluna o més grans 5, Titania , Oberón, Umbriel, Ariel i Miranda.

Saturn: 36 però que siguin com la lluna o més grans 1 Titan.

Júpiter: 51 però que siguin com la lluna o més grans 4, Europa, Io, Ganimedes, Calisto.

ARTICLE

Els satèl·lits artificials El GPS, algunes trucades i moltes més

Per tenir energia per orbitar anys porten

coses es poden fer gràcies a un invent, els

incorporats unes plaques solars, que els hi

satèl·lits artificials. Sense ells moltes coses

donen energia contínuament.

que fem en el nostre dia a dia no les podríem fer. Però, què són exactament?

Van néixer durant la guerra freda entre Estats Units i la unió Soviètica. Els dos

Un satèl·lit artificial és una màquina que

volien envia un satèl·lit a l’òrbita de la terra,

s’envia a l’espai a l’òrbita de la Terra i va

però la unió soviètica es va adelantar. A la

orbitant en ella. Cada satèl·lit és diferent

tardor de 1957 els russos van enviar un

depèn de la feina a la que estigui destinat.

satèl·lit a òrbita de la terra, el primer. Es

Si és un satèl·lit de comunicació tindrà

deia Sputnik que vol dir satèl·lit en rus. Al 31

diferents antenes de recepció i transmissió.

de gener del any segünt els americans que

Si és de meteorologia tindrà una càmera.

també volien fer avenços a l’era especial

Però a part d’aquests hi han molts més

van enviar un altre satèl·lit anomenat

satèl·lits, de navegació, astronòmics, de

Explorer.

reconeixament...

Abans d'això els russos que volien enviar un segon satèl·lit el 3 de novembre de 1957 van llançar un segon Sputnik anomenat Sputinik 2 que va aconseguir posar un animal a l’òrbita per primer cop a l’història, la Laika.

A partir d’allà van començar a posar satèl·lits en òrbita per diferents utilitats. A el 1960 van enviar el primer satèl·lit de comunicacions i dos anys després el de comunicacions actives.

Actualment hi han uns 1000 satèl·ŀits a l'òrbita de la terra, molts d’aquests ja són brossa especial. Però els que no ho són ens fan el dia a dia més fàcil.

Tipus de satèl·lits Armes antisatèl·lis o satèl·lits assesins

Satèl·lits de navegació

Són satèl·lits dissenyats per destruir satèl·lits enemics i altres armes orbitals i objectius. Alguns estan armats amb projectils, o altres armes.

Són els satèl·lits que fan que el GPS funcioni, per això poden saber la posició exacte d'un receptor de la terra

Satèl·lits de comunicacions,

Satèl·lits astronòmics

S'utilitzen per realitzar telecomunicació.

Satèl·lits de reconeixament o satèl·lits espies

Són satèl·lits d'observació o comunicacions utilitzats per militars o organitzacions d'intel·ligència.

Són satèl·lits que s'utilitzen en la observació de planetes, galàxies i altres objectes astronòmics.

Satèl·lits meteorològics,

Són satèl·lits utilitzats principalment per a saber el temps atmosfèric i el clima de la Terra.

Satèl·lits miniaturitzats o nanosatèl·lits

Es característiquen per les seves dimensions i el seu pes reduïts.

Satèl·lits d'energia solar

Són una proposta per a satèl·lits en òrbita excèntrica que enviïn l'energia solar recollida fins antenes a la Terra com una font d'alimentació.

Brossa espacial que hi havia a l'any...

HISTÒRIA DIFERENTS SATÈL·LITS SPUTNIK 1 1957

L'Sputnik 1 va ser el primer satèl·lits de la història.

El 4 d’octubre de 1957 l'URSS va fer enlairar un coet R-7 des de Toretam(Kazakhstan), prop de Baikonur. Dins el coet hi anava aquest satèl·lit, d'una mida no gaire més grossa que una pilota de futbol.

EXPLORER 1 1958 SPUTNIK 2 1957 L'Sputnik 2 va ser la segona nau llançada al voltant de la terra, el 3 de novembre de 1957, i la primera a portar un animal viu. Una gossa anomenada Laika.

Echo 1 1960 Va ser llançat el 12 d'agost de 1960 per la NASA. Amb Tiro 1 es van realitzar comunicacions intercontinentals de ràdio, telèfon i televisió, demostrant-se que la comunicació per microones amb satèl·lits en l'espai era possible. El satèl·lit era visible a simple vista des de la major part de la Terra.

L'Explorer 1, oficialment Satèl·lit 1958 Alpha, va ser el primer satèl·lit posat en òrbita terrestre pels Estats Units. Va ser llançat el 31 de gener de 1958 en resposta al llançament de l’sputnik per part de la unió soviètica quasi quatre mesos abans, començant així la carrera espacial

ASTÈRIX 1965 Astérix, el primer satèl·lit francès , va ser llançat a l'espai el 26 de novembre de 1965 per un coet Diamant A de Hammaguir, Algèria. Amb Astérix, França es va convertir en el sisè país en situar un satèl·lit artificial en òrbita.

OSUMI 1970 Osumi va ser el primer satèl·lit japonès posat en òrbita el 1970. La intencionalitat del nom es basa en la idea de traduir-hi, l'espai.

Dong Fang Hong 1 1970 Dong Fang Hong 1 va ser el primer satèl·lit artificial xinès. Va ser llançat el 24 d'abril de 1970 mitjançant un coet CZ1 i tenia fins exclusivament propagandístiques, portant un emissor que emetia la cançó "El aquest és vermell.

Rohini 1980 Rohini és el nom donat a una sèrie de satèl·lits llançats per l'Indian Space Research Organization (ISRO). La sèrie Rohini va consistir en quatre satèl·lits, tots ells llançats pel vehicle Satellite Launch Vehicle (SLV) [1] i tres dels quals van aconseguir que s'orbitara amb èxit.

Ofeq .1988 Ofeq, també transliterat com Offek o Ofek (en hebreu ‫אופק‬, Horitzó) és la designació d'una sèrie de satèl·lits de reconeixement israelians. Tots els Ofeq han estat llançats mitjançant coets llançadors Shavit .

Aquests satèl·lits d'òrbita baixa completen una volta a la Terra cada 90 minuts.

Kwangmyŏngsŏng3 2012 Kwangmyŏngsŏng-3 era un satèl·lit d'observació de la Terra de Corea del Nord, que segons el La RPDC va ser per a propòsits meteorològics, i el llançament va ser àmpliament retratat a Occident com una prova de míssils balístics velats.

Omid 2009 Omid va ser el primer satèl·lit de fabricació nacional d'Iran . Omid és un satèl·lit de processament de dades per a recerca i telecomunicacions, la televisió estatal d'Iran va informar que es va llançar amb èxit el 2 de febrer de 2009.

STSAT-2C 2013 STSAT-2C o Science and Technology Satellite 2C és un satèl·lit de Corea del Sud que va ser llançat el 2013. L'operació és l'Institut de Recerca Aeroespacial de Corea, i té com a objectiu demostrar tecnologia per futura nau espacial. El satèl·lit té una massa de 100 quilograms (220 lliures) i s'espera que funcioni durant menys d'un any.

Els satèl·lits artificials Què és un satèl·lit?

Satèl.lit artificial és una màquina que s'envia a l'espai perquè orbiti al voltant de la Terra. La part més important és la càrrega principal o útil i és la que fa la feina. La resta del satèl·lit ajuda perquè tot funcioni: dóna corrent, controla el moviment o envia la informació a la Terra. Per exemple, en un satèl·lit de comunicacions la càrrega útil són les antenes de recepció i transmissió. En canvi, en un satèl·lit meteorològic o d'observació de la Terra, la càrrega útil és una càmera. Un satèl·lit pot ser de moltes mides: els més petits són com una llauna de refresc i els més grans poden fer tones. Els satèl.lits tenen panells solars per a agafar energia.

Història dels satèl·lits artificials Els satèl·lits artificials van néixer durant la guerra freda , entre els Estats Units i la Unió Soviètica , que pretenien tots dos arribar a la lluna i al seu torn llançar un satèl·lit a l'òrbita espacial. En maig de 1946, en el qual es deia que un vehicle satèl·lit amb la instrumentació apropiada pot ser una de les eines científiques més poderoses del segle XX . El 29 de juliol de 1955, la Casa Blanca va anunciar que els Estats Units intentarien llançar satèl·lits a partir de la primavera de 1958. Això es va convertir en el Projecte Vanguard. El 31 de juliol els soviètics van anunciar que tenien intenció de llançar un satèl·lit a la tardor de 1957 .

PRIMER SATÈL·LIT SPUTNIK 1 COMPTAVA AMB DOS TRANSMISSORS DE RÀDIO, QUE VAN ENVIAR SENYALS DURANT DUES SETMANES DESPRÉS DEL LLANÇAMENT.VA SER LLANÇAT EL 4 OCTUBRE DE 1957 PER LA UNIÓ SOVIÈTICA, VA DONAR 1.440 VOLTES AL VOLTANT DE LA TERRA I VA PASSAR EN ÒRBITA 92 DIES, FINS CREMAR-SE EN LA L'ATMOSFERA EL 4 DE GENER DE 1958. VA ACUMULAR UN RECORREGUT D'UNS 60 MILIONS DE QUILÒMETRES.

Tipus de satèl·lits

Satèl·lits astronòmics, son satélits utilizats per la observació de planetas, galaxias y altres objetes astronómics.

Biosatèl·lits, dissenyats per portar organismes vius, generalment amb propòsits d'experiments científics.

Satèl·lits de comunicacions, són els empleats per realitzar telecomunicació.

Solen utilitzar òrbites geosíncronas, òrbites de Molniya o òrbites baixes terrestres.

Satèl·lits de navegació, utilitzen senyals per conèixer la posició exacta del receptor en la terra.

Satèl·lits d'energia solar, són una proposta per a satèl·lits en òrbita excèntrica que enviïn l'energia solar recollida fins antenes a la Terra com una font d'alimentació.

Estacions espacials, són estructures dissenyades perquè els éssers humans puguin viure en l'espai exterior. Una estació espacial es distingeix d'altres naus espacials tripulades en què no disposa de propulsió o capacitat d'aterrar, utilitzant altres vehicles com transport cap i des de l'estació.

Satèl·lits meteorològics, són satèl·lits utilitzats principalment per a registrar el temps atmosfèric i el clima de la Terra.

Armes antisatélits, també denominats com satèl·lits assassins, són satèl·lits dissenyats per destruir satèl·lits enemics, altres armes orbitals i objectius.

Alguns estan armats amb projectils cinètics, mentre que altres fan servir armes d'energia o partícules per destruir satèl·lits.

Quant dura un satèl·lit a l'espai?

Els satèl·lits no tenen una "vida" senzilla. No tenen la protecció de l'atmosfera contra la radiació solar, i les bateries elèctriques tenen una durada limitada.

Però afegir protecció o bateries més grans implicaria més costos i també més pes, i això complicaria trobar coets que els poguessin portar. Molts satèl·lits moderns tenen uns petits motors per a deixar l'òrbita quan acaben la seva vida útil. Així es fonen quan passen per l'atmosfera terrestre. En l'actualitat hi ha prop de mil satèl·lits al voltant de la Terra. Molts d'aquests ja no funcionen i s'han convertit en "brossa espacial".

Podem veure els satèl.lits artificials a ull nu?

Sí! I el millor moment per a veure'ls és durant les dues o tres hores després de la posta del sol. Durant aquestes hores el sol encara els il·lumina. Els panells solars i antenes dels satèl·lits fan de mirall i reflecteixen aquesta llum cap a la Terra.

E X P L O R E

|

B A R C E L O N A

E D I T I O N

Mapes i orientació Mapes i orientacióUn mapa és la representació fet a escala d'una àrea de la terra,, que permet saber la situació, distribució i relacions entre llocs i fets geogràfics o històrics. Els mapes s'utilitzen per a moltes coses; sobre tot per orientar-nos, ordenar i organitzar el territori, estudiar desastres mediambientals, conèixer l'entorn que ens envolta, etc.

MANERES D’ORIENTARTE AL DIA I LA NIT De dia, si fa sol, ens podem orientar amb l'ajuda d'un rellotge de busques. El primer que hem de fer és posar el rellotge a l'hora solar. Si som a la tardor o a l'hivern, caldrà que endarrerim una hora, i si som a la primavera o a l'estiu, l'haurem de retardar dues hores. Un cop fet això, hem d'orientar la busca petita cap al sol.

Aleshores, la bisectriu que passa pel mig de l'angle que formen les dues busques ens assenyala el sud.

De nit, podem identificar el nord per mitjà de l'estel polar, l'únic que veiem sempre al mateix lloc.

Des del segle XII la gent s’orienta utilitzant la brúixola.

Una brúixola senzilla consta d'una agulla imantada que pot girar lliurement sobre un suport vertical fixat en el centre d'un cercle graduat i dividit en 360º. En el cercle hi ha marcats els punts cardinals. La punta imantada sempre assenyala el nord. D’aquesta manera es poden saber els punts cardilas

Els elements del Mapa En els mapes i plànols apareixen diversos elements que ajuden a la seva comprensió. Els principals són: ● Títol. Indica de manera clara i breu el tema representat. En molts mapes no és necessari perquè aquesta informació s'inclou en la llegenda.

Com llegir un mapa ?

Per entendre o llegir un mapa, hem de tenir en compte la seva orientació. Habitualment, els mapes fan coincidir el nord amb la part superior del full. A continuació, cal mirar la llegenda i fixar-se bé en el significat dels signes i dels colors.

mapa està orientada al Nord.

Per comentar un mapa, el primer que cal fer és fixar-se bé en el títol i en la llegenda. Després, cal descriure'l d'acord amb els punts següents: 1. Tema: quin és el seu contingut

● Coordenades geogràfiques. Són les línies imaginàries

2. Tipus de mapa: físic, polític, històric o temàtic

● Rosa dels vents. Ens permet orientar el mapa.

Generalment, quan va no apareix, la part superior del

que ens permeten establir la posició concreta d'un lloc sobre el mapa. ● Llegenda. Recull els símbols i colors que s'han utilitzat en el mapa, permetent-nos conèixer el significat de cada un d'ells i, per tant, fer la seva lectura.

3. Espai geogràfic que comprèn 4. Cronologia, és a dir, data o temps a què correspon la informació 5. Símbols que hi ha en la llegenda i el seu significat

● Escala. Mostra la relació del mapa amb la realitat i ens permet conèi- xer les distàncies i les dimensions dels territoris. ● Retolació. Identifica de manera jeràrquica dels llocs o fets més destacats mitjançant la mida, el color i el tipus de lletra.

La rosa dels vents ens permet orientar el mapa.

6. Zones que es poden identificar en el mapa perquè presenten trets comuns o semblants

GPS

El Sistema de posicionament global, conegut com a GPS, és un sistema

de navegació per satèl·lit que permet saber amb molta precisió la mateixa situació geogràfica i l'hora de referència amb gran exactitud en gairebé qualsevol lloc de la Terra o en una Òrbita de la Terra.

A continuació, parlarem de un

Gràcies a l'avenç de les tecnologies

navegador GPS pel cotxe una de les

per satèl·lit, la localització,

grans paradoxes de la vida urbana

l'orientació i la visualització dels

actual és la multiplicació dels

mapes i de les fotografies aèries

navegadors GPS en relació amb

resulten molt més fàcils i ràpides avui

l'ecosistema anterior dels clàssics

dia que no pas fa vint anys. Entre els

de carrer, aquells llibres de mapes

recursos d'ús més habitual cal

que obraven en mans de tots els

destacar el GPS i els llocs web

taxistes espanyols.

cartogràfics

Avui en dia es pot trobar un GPS en gairebé tots els dispositius, per exemple el mòbil: la tecnologia GPS i la telefonía mòbil s'uneixen per oferir als usuaris informació geolocalitzada, guies de viatge i rutes recomanades.

GEOCACHING La natura és un lloc que cal cuidar, admirar, gaudir i també ens podem divertir ocultant i buscant "tresors". És la proposta del "geocaching" o geocerca, un joc que utilitza la tecnologia GPS i amb milions de seguidors a tot el món. A continuació us explicarem qué és el geocaching, com s'hi juga i les paraules clau que cal saber.

Atrapar geogràficament".

El GPS, les coordenades i els mapes.

Coordenades geogràfiques?

Les coordenades geogràfiques són un sistema de coordenades que permet que cada ubicació a la Terra sigui especificada per un conjunt de números, lletres o símbols. Es tracta d'una xarxa formada per dues sèries diferents de línies imaginàries: els paral·lels i els meridians.Els paral·lels són unes línies circulars imaginàries que divideixen la superfície de l'esfera ter-restre en sentit horitzontal Els meridians són unes línies que recorren la superfície de la Terra en sentit vertical i que uneixen els dos pols. Tots els meridians tenen la mateixa llargada. El meridià 0, conegut com a meridià de Greenwich

Mapes?

Els mapes són representacions planes en una projecció vertical de tota la superfície de la Ter-ra o d'una part. Incorporen colors i símbols, anomenats signes convencionals, que indiquen elements del paisatge. El significat d'aquests colors i símbols el trobem explicat en la llegenda. Les persones que es dediquen a fer mapes són els cartògrafs.

Quan volem representar un fragment molt petit de la Terra, com ara una ciutat, ho fem per mitjà d'un plànol.

Com es orientaven abans del GPS? Abans de el GPS, les brúixoles i abans de tot això, s'orientaven amb el sol.

Miraven d'on surt el sol i on s'amaga. Amb només mirar d’on surt i d’on s'amaga el sol, ja sabrien on estava el sud, l’oest. El sol surt per l'Est i es pon per l'Oest.

El GPS d'ara Ara el GPS que utilizem es de algún dispositiu tecnològic, per exemple el móvil.

Es una “app” que et localiza fàcilment a la posició exacta i en aquell precís moment, també aquesta app porta una veu incorporada. El GPS (sigla, en anglès, de global positioning system) és un instrument electrònic de mides tan reduïdes que es pot portar a la butxaca. També hi ha GPS integrats a ordinadors de butxaca, telèfons mòbils i càmeres digitals.

Quins són els seus usos?

Els usos del GPS són localizar la teva ubicació exacta al mapa digital, també per arribar a algun lloc que necesites anar. Per exemple per anar al metge o perquè has quedat amb alguna persona en un altre lloc i no saps com arribar….

També el GPS porta símbols que serveixen per que indiqui algun lloc en especial, com algun restaurant o algun local. El GPS amb el temps ha millorat, ara es pot veure el mapa a través de satèl·lit, o sigui que es pot veure com és aquell lloc predeterminat que busques. Aquesta app té més usos.

*.:｡✿*ﾟ'ALTRES’ﾟ･✿.｡.:* Què és el Geocaching?

El Geocaching és un joc que es fa a l’aire lliure, que es tracta de que buscar “tresors” al món real però amb l’ajuda del GPS. Es un joc que es tracta de que et donen unes coordenades y tens que anar a aquell lloc que marquen les coordenades per trobar una capsa amb alguna mena de contingut.

El Geocaching el pots fer en cual sevol moment o lloc, busques la coordenada al Google Maps del lloc que vols i el apuntas en un paper, li dones el paper a alguna persona per que vagi aquell lloc i es trobi amb algun regal teu o el que sigui que deixis en aquell lloc.

UNIVERS

Video

Les estacions, equinoccis i solsticis Algú mai s'ha preguntat què és un equinocci?

O les estacions de l'any? D'on provenen? Com es formen les estacions? I els solsticis? Per què fa més calor a l'estiu?, o més fred a l'hivern?

Si voleu descobrir aquests enigmes, no us podeu perdre aquest vídeo, on s'explica tot això i molt més. Com per exemple: el moviment de translació que fa la terra, com gira, i com afecten les estacions, etc.

Gràcies al moviment de translació tenim les estacions

365 Dies, 6 hores, 9 minuts i 9 segons i mig Aquest vídeo coneixereu el perquè del nostre any, tothom pensa que són 365 dies i aquest vídeo ensenya les coses més interessants. Per exemple: per què hi ha cada 4 anys el 29 de febrer?

Aquesta és una de les preguntes que potser us feu, doncs a aquest vídeo tindreu totes les respostes. En aquest vídeo podreu trobar tota la informació dels 365 dies de la Terra.

FEB FEB FEB

29 29 29

APP

STAR WALK 2 Aquesta aplicació és una gran guia d'astronomia per explorar el cel nocturn dia i nit, identifica estrelles, constel·lacions, planetes, satèl·lits, asteroides, cometes, i altres cossos celestes en temps real en el cel per sobre de tu. Tot el que heu de fer és apuntar amb el vostre dispositiu al cel.

Còdigs QR Nit i Dia En aquest video surten l'Albert i l'Alba dibuixant el Sol en relació a com el veiem des de la Terra, des de que surt ( per l'est ), fins que es pon ( per l'oest ). Però realment aixó no és el que passa. La Terra presenta un moviment de rotació sobre el seu eix fent una volta completa cada 23 hores i 56 minuts. A causa de aquest moviment hi ha nit i dia.

Eclipses lunars En aquest video la Nihal M. i el Joel S. expliquen els elipses de lluna

LA PORTA DELS TRES PANYS

Niko és un noi de 14 anys que un bon matí tria un altre camí per anar a l'institut i troba una cada que no havia vist mai. Atret pel misteri, hi entra i es troba immers en un univers estrany. Dins del món quàntic passen coses sorprenents: un univers es crea del no-res, un taller de rellotgeria ofereix viatges a la velocitat de la llum i un gat apareix i desapareix alhora...

RECOMANACIÓ: Si t'agraden els llibres de misteri i t'agradaria molt treballar d'espia, aquest és el millor llibre que et pots llegir.

Aquest llibre és molt temptador, ja que et fiques molt en la història i et sents com un espia de veritat.

LA INFLUÈNCIA DE LA LLUNA A LES MAREES Per què la lluna influeix a les marees?

Sabíeu, que sense la lluna no hi hauria marees!

Marea morta Tranquils!

No està morta!!!

Marea viva Sabeu o podeu veure unes marees vives increïbles?

A Galícia!

Marea negra Sis plau ajuda a l'univers!

NO CONTAMINIS!

Aquí veureu perquè la lluna influeix a les marees i els dos tipus de marees.

No ens oblidem de la marea negra!!!

Marea causada pels éssers humans.

Recorda ajuda! No contaminis!!

ESPEREM QUE US AGRADI!

LES FASES LUNARS En aquest video explicarem i os ajudarem a entendre una mica més sobre les fases lunars, també respodrem diferents curiositats que normalment tenim sobre les fases lunars. Algunes preguntes a les que respondrem són: Com es produeix un eclipse? Perquè de vegades hi ha dos llunes plenes en un mateix mes?

QR

Apuntar el móvil al cielo puede ser suficiente para ver y aprender sobre las estrellas, planetas y hasta sobre otras galaxias. No será lo mismo que tener un telescopio de última generación, pero es una buena opción para explorar el espacio.

NOM APP: NASA La app permite ver más de 16 mil imágenes, así como leer las últimas novedades sobre investigaciones y hallazgos de la agencia.

Además, a través de este servicio se puede acceder a la NASA TV en vivo así como a más de 14 mil vídeos grabados. Está disponible para iOS y Android.

POT HAVER-HI VIDA A UN ALTRE PLANETA??

Com ja sabeu hi han 7 planetes que giren al voltant del sol. Dos dels quals s'assemblen a la terra i tenen temperatures i situaciĂł molt semblants a la terra. Donats aquests fets es podria pensar que hi ha aigua i per lo tant que pugi haver-hi vida.

CURIOSITAT Nosaltres estem a 40 anys llum del sol, bastant a prop si parlem en temes galĂ ctics.

COM HO HAN ESBRINAT??

La clau per fer-ho és la llum que arriba del sol. Quan el planeta passa pel davant del sol la llum atravessa l'atmosfera del planeta i deixa com una petjada dels gasos que conté l’atmosfera del planeta, perquè analitzan la llum d’aquesta estrella si hi ha oxigen, diòxi de carboni, etc. El descobriment dels altres planetes fa pensar que les condicions que ha fet que hi hagi vida a la terra es poden estar reproduint areu de l’univers. Això convida a creure que en un futur hi hagi vida a altres planetes.

DESCOBRIMENT!!!!

LA NASA HA DESCOBERT UN NOU SISTEMA SOLAR QUE CANVIARÀ LA NOSTRA IDEA SOBRE LA VIDA Fins fa poc, la gent pensava que no es podia viure a altres planetes, però la Nasa ha trobat un sistema on diuen que es pot viure. El sistema és trappist-1.

DESCOBERT UN NOU SISTEMA SOLAR

PASSAT: Els sistema ja era conegut per contenir 3 planetes, un dels quals semblava estar just fora de zona habitable. .

PRESENT: No obstant això, ara un equip d’investigadors ha descobert que en realitat són set i no tres planetes que giren al voltant de trappist-1.

L’ESTRELLA D’AQUEST SISTEMA SOLAR: L’estrella del sistema solar del trappist-1 coneguda amb el nom de 2MASSJ23062928-0502285, és una petita estrella nana vermella situada a 39 anys llum amb una massa que amb prous feines arriba al 8% de la solar. La seva petita grandària explica que la zona habitable estigui molt enganxada a la seva estrella, una disposició que ja hem vist en altres casos, com ara el planeta més proper a la terra.

PER QUÈ LA LLUNA NO SURT DISPARADA CAP A L'ESPAI I ES MOU AL VOLTANT DE LA TERRA? Explica les forces que governen els moviments dels planetes: la força centrífuga dels cossos llançats a l’espai i la de la gravetat o d’atracció mútua del Sol i cada un dels planetes.

Newton neix el 1642, el mateix any que mor Galileu, a Woolsthorpe, Anglaterra. El pare era un granger que mor abans de néixer Isaac. Estudia a Cambridge, d’on n’esdevindrà professor.

El 1668 inventa el telescopi sense lents per evitar els defectes dels telescopis de lents (les figures tenien petits halos de colors). Les lents són substituïdes per miralls parabòlics. Els millors telescopis d’avui són de miralls.

Per què cauen les coses? Per què no cau la Lluna?

Per què cauen les coses? Per què no cau la Lluna?

Uns anys abans, el 1666, als 23 anys la llegenda diu que Newton descansava sota una pomera i, quan va veure caure una poma, se li va ocórrer que les coses queien per la força d’atracció de la Terra a la que va denominar gravetat. En realitat, que les coses queien era tan evident que ningú s’ho qüestionava. Newton es preguntava per què la Lluna, amb la seva gran velocitat, no sortia disparada en línia recta en comptes de donar voltes a la Terra (com en surt una pedra llançada per la fona). I ho va relacionar amb la caiguda dels cossos: perquè hi ha una força d’atracció de la Terra (que en va dir gravetat) que actua sobre la poma, sobre la Lluna i sobre tots els cossos.

En el cas de la Lluna aquesta força que atrau verticalment cap a la superfície de la Terra contraresta la de la seva fugida i l’obliga a donar voltes.

QUINS EFECTES TENEN ELS VIATGES ESPACIALS ALS ASTRONAUTES REPORTATGE Molts astronautas que van a l'espai tornen amb diferents parts del cos perjudicades per exemple: - Un augment general d’1 ºC en la temperatura corporal.

Concretament 38 ºC en repòs i 40 després d'exercici fìsic.

- És canvia l’ADN un dels mecanisme que inactiva i activa gens.

La gran aventura d’ampliar els nostres viatges a l’espai exterior, arribar a altres planetes i viure-hi durant llarg temps són, sens dubte, desafiaments replets de barreres a superar.

En un principi, les principals limitacions que ens vénen al cap solen ser les associades als coets espacials i la seua relativa baixa velocitat respecte a les grans distàncies que cal recórrer.

No obstant això, hi ha molts altres inconvenients que no són tan evidents a simple vista. Entre ells: el fet que viure a l’espai afecta de forma permanent o temporal el funcionament del ser humà.

Encara que fa ja quasi seixanta anys des que el primer humà, Iuri Gagarin, isquera a l’espai i alguns astronautes hagen arribat a viure entre un i dos anys a l’Estació Espacial Internacional,

la veritat és que encara no coneixem moltes coses sobre què és el que passa en el cos humà vivint allí dalt.

D’una banda, és complicat examinar la gran varietat de processos i elements presents al cos humà en una mostra tan reduïda de persones com són els astronautes. D’altra banda, molts canvis són subtils. O bé no són observables a simple vista o no apareixen fins que l’estada a l’espai siga considerablement llarga per a apreciar-los.

T'agradaria ser astronauta? Visita aquesta web: https://www.esa.int/kids/es/

POT HAVER-HI O HI HA VIDA A MART? Segons els primers anàlisis de les mostres recollides per el robot Curiosity, al planeta vermell s'hi van donar les condicions necessàries per poder propiciar formes de vida primitives. Els experts han aconseguit identificar la presència de sofre, hidrogen, oxígen, fòsfor i carboni, ingredients que indiquen que alguna vegada Mart va poder albergar vida microbiana.

LA VIDA A MART Les dades indiquen que l'àrea de la badia de Yellowknife, que està explorant el robot de la NASA, va ser un riu o un llac intermitent que podria haver proporcionat l'energia química i altres condicions favorables per als microbis.

Aquestes imatges corresponen al robot Curioty, llançat al 2012 per la NASA.

PER QUÈ VA DESAPAREIX L'AIGUA DE MART? Al 'any 2012 el Curiosity va llançar una sonda que va trobar proves que suggerien que la zona havia allotjat vida microbiana fa 3.000 anys.

Mart tenia un nucli de ferro que creava un camp magnètic però el va perdre. Sense aquesta magnetosfera, la seva atmosfera va quedar exposada al vent solar, que també va ser clau per a la pèrdua d’aigua.

PER QUÈ NO HI HA VIDA A MART?

Fa milers de milions d'anys, el planeta vermell havia de tenir una sorprenent semblança amb la Terra, va afirmar el astrobiólogo Lewis Dartnell, però després, el clima marcià es va col·lapsar i va donar origen al món fred i àrid que coneixem en l'actualitat.

Si alguna forma de vida semblant a la de la Terra hagués sobreviscut al canvi climàtic, el més probable és que fossin bacteris que visquesin a prop de la superfície. Aquests bacteris haurien passat la major part del temps en estat latent, mentre esperaven esdeveniments geològics que fessin brollar aigua.

Però per les condicions els bacteris van quedar exposades a mil·lennis de radiació i els seus consegüents danys.

Professora: Eli Ruiz i Gemma Cònsol Matèria: Espai de projectes EXPLORANT L'ESPAI

em-xiegell

sdiK ecneicS

91-81 SRUC

Science Kids