Els Àpits #56 by Escola Pia Olot

Revista de lâ&#x20AC;&#x2122;Escola Pia d'Olot desembre 2014

#56

g COORDINACIÓ Carrie Dorca

d REDACCIÓ Carrie Dorca, Genoveva Pascual

#55

CORRECCIÓ LINGÜÍSTICA Carrie Dorca, Teresa Juanola, Geno Pascual

f DISSENY Ferran Coves

U PORTADA Revista de l’Escola Pia d'Olot desembre 2014

#56

Imatge del Parquet de l’escola. Foto de Genoveva Pascual.

U CONTRAPORTADA

Dibuix de la contraportada realitzat per Paula Bassets.

www.olot.escolapia.cat

#56

2 5 6 24 26 30 50 56 58 76 78 80 ÍNDEX

EDITORIAL

OPINIÓ

EL CONTE

FEM PEDAGOGIA

ETAPA 3-7

MEDIATECA

AULA D’ACOLLIDA

ESO

EXALUMNES

MENJADOR

QUALITAT

8 12 16 22 36 38 44 46 66 68 70 74 82 84 86 90 CURIOSITATS

LES FOTOS DEL TRIMESTRE

ENTREVISTA

CICLE MITJÀ

CICLE SUPERIOR

ENGLISH

ESCOLES VERDES

AAEPO

ENGLISH

PASTORAL

AMPA

COMUNIQUEM

CICLESFORMATIUS

EXTRAESCOLARS ESPORTIVES

TIC

ENTRETENIMENTS

#56

L a Co m u n i ta t Ed u c a t iva d e l ’Es c o l a P ia d ’O l o t u s d e s i tja B ONES FES TES ! Felic itac ió g uanyadora del I V Conc urs de Felic itac io ns Nadale nq ue s de l’Es c ola P ia d’O lo t. Famí lia Ramo s Ramis a

#56

EDITORIAL

www.olot.escolapia.cat

DIMENSIÓ INTERIOR TEXT: MIQUEL ÀNGEL ZARZA AIBAR DIRECTOR DE L’ESCOLA PIA D’OLOT

urant el període 2011-2015 l’Escola Pia Catalunya va aprovar dues polítiques que ben segur canviaran molt la nostra escola. La primera d’aquestes polítiques, basada en la convivència, es concretava en: Treballar des de totes les etapes i estaments de l’escola, les dimensions social, emocional i interior de les persones amb la finalitat de millorar la convivència. Sempre s’ha pensat que amb l’aprenentatge de competències acadèmiques com la llengua, les matemàtiques, la física o les ciències ja n’hi havia prou per garantir un futur d’èxit o senzillament per afrontar-lo amb els recursos necessaris. Però l’experiència ens està demostrant que en l’esdevenir de molts

Treballar des de totes les etapes i estaments de l’escola, les dimensions social, emocional i interior de les persones amb la finalitat de millorar la convivència. factors aquest aprenentatge no és suficient si no va acompanyat del coneixement del nostre “jo” per gestionar les emocions i els sentiments que moltes vegades controlen les nostres

respostes en diferents situacions. Durant aquest curs s’ha constituït un grup de persones que treballa per fer possible implementar en tots els àmbits de l’escola, un seguit d’activitats i accions que de forma rutinària s’incorporin al dia a dia de l’escola i generin un canvi positiu en les dimensions emocionals de totes les persones que formen la nostra comunitat educativa. Aquestes rutines emocionals ens han de permetre en un futur, afrontar amb una actitud més conciliadora i convivencial les situacions que vivim en la nostra vida, com per exemple, passar de l’eufòria a la calma amb tranquil·litat, mediar amb èxit en un pro-

blema, tenir empatia per entendre els altres, baixar els nivells d’estrès, o senzillament com diu la pròpia política, millorar la convivència en els nostres entorns. El compliment d’aquests objectius no serà fàcil ni ràpid, però ben segur que d’aquí a uns anys en podrem veure, amb èxit, els resultats. Com en moltes d’altres ocasions, us demanem d’antuvi la vostra col·laboració i participació que en els propers mesos s’anirà concretant. He pensat que explicarvos aquest projecte és escaient, en un moment com el Nadal, on tot els dies estem envoltats d’emocions i sentiments intensos. Bon Nadal i Feliç 2015! #56

OPINIÓ // ARTICLES

QUIN PAÍS VULL? J

o vull un país millor on tothom tingui els mateixos drets i els mateixos deures. Vull un país on expressar l’opinió en un espai públic o a les urnes no sigui il·legal. Vull un país on els impostos serveixin per fer el país millor i no perquè en sigui millor un altre. Vull un país on tothom tingui dret a l’educació i que aquesta sigui digna a tot arreu. Vull un país on la gent no tingui prejudicis. Vull un país que ajudi la seva població i sigui solidari amb els altres països. Vull un país on no hi hagi llistes d’espera a la sanitat pública. Vull un país on si hi ha una epidèmia es prenguin les mesures de seguretat pertinents i no mesures de broma. Vull un país amb dirigents vàlids. Vull un país on la població estigui ben informada des d’un punt de vista objectiu. Vull un país on, ni un costat ni l’altre, tergiversi la informació. Vull un país democràtic. Vull un país lliure i independent!

#56

Vull un país on els impostos serveixin per fer el país millor i no perquè en sigui millor un altre.

IL.LUSTRACIÓ: @JORDICALVIS

TEXT: JOANA GARRETA PASSOLA ALUMNA DE 4T D’ESO

AUTONOM

TEXT: GENOVEVA PASCUAL PSICÒLOGA

uina és la finalitat dels pares, educadors? Aconseguir que el fills i alumnes siguin independents guin valdre’s per ells mateixos, pren sions amb objectivitat i fer front a la valentia. Però com s’aconsegueix això? Doncs

www.olot.escolapia.cat

EL MEU PAÍS... TEXT: TERESA JUANOLA I COROMINA PROFESSORA DE LLENGUA CATALANA

eia la veu del poeta: “El meu país és tan petit...” I jo dic, que avui, ja no hi estic d’acord! El meu país és tan gran, que fa sentir la seva veu al món. El meu país és tan gran, que és capaç de moure joves i avis, treballadors i amos, aturats i emprenedors, catalans d’arrel i nouvinguts, per a una causa comuna: ser propietaris de la nostra terra, de la nostra cultura, de la nostra llengua, dels nostres recursos, dels nostres desitjos, de la nostra empenta,

Ser amos del nostre propi destí, assumint tots els riscos que això comporti i acceptant els entrebancs que anirem trobant.

del nostre seny i també de les nostres errades i dels nostres fracassos. Demanem com a país allò que donem per suposat que és un dret nostre com a persones: ser amos del nostre propi destí, assumint tots els riscos que això comporti i acceptant els entrebancs que anirem trobant. Deia la veu del poeta: “Canto i sempre em sabré malalt d’amor pel meu país”. I jo dic, que avui i SEMPRE, estaré d’acord amb el poeta!

MIA I INDEPENDÈNCIA

A I DINAMITZADORA DE LA MEDIATECA

mestres i ls nostres s, que pundre decivida amb

s amb es-

forç i coratge per part de tots. Els adults hem de permetre que els infants i joves cada dia siguin més autònoms i es valguin per ells mateixos donant-los ales i, sobretot, ensenyar-los a fer-les servir. De res serveix donar llibertats als infants sense un raonament, un guió, un model i un acompanyament. El pas

de la dependència a l’autonomia i finalment a la independència ha de ser un pas segur, ferm i amb una bona base de responsabilitat. Si ho fem bé haurem aconseguit persones capaces i sobretot felices.

#56

OPINIÓ // CURIOSITATS

>>CIGONYES A L’ESCOLA

El dijous 4 de setembre, el dia que fèiem la reunió de pares informativa de curs vam tenir una agradable sorpresa: el campanar de l’escola estava ple de cigonyes! Caram! Una bona i diferent manera de començar el curs.

#56

www.olot.escolapia.cat

>>CANTADA DE NADAL Quina sorpresa el dia de la Cantada de Nadal! Tos els pares dels alumnes de 2n de primària van acompanyar els seus fills a l’escenari i junts van cantar la nadala Sense Tu del grup garrotxi Teràpia de Shock. A l’escenari es respirava emoció, alegria i satisfacció!

#56

OPINIÓ // CURIOSITATS

>>XERRADES INFORMATIVES DE LA MARATÓ

La vida porta sorpreses i nosaltres en vàrem tenir una molt agradable. En Pol Olivas, exalumne de l’escola i actualment estudiant d’últim curs de Medicina, va venir a fer la xerrada informativa de la Marató de TV3 als alumnes de Cicles Formatius i de 1r d’ESO. Gràcies Pol, quin orgull per a tots nosaltres, els teus exprofessors.

#56

www.olot.escolapia.cat

>>COREOGRAFIA PER NADAL Enguany l’acte que realitzem els alumnes i els professors de l’escola per donar la benvinguda al Nadal va ser molt participatiu. Mireu la imatge i veureu com comparteixen coreografia alumnes i professor.

CLIP 1 https://vimeo.com/113420409

CLIP 2 https://vimeo.com/113425710

#56

OPINIÓ // LES FOTOS DEL TRIMESTRE

#56

envieu les vostres fotos a: carrie.dorca@olot.epiaedu.cat

#56

OPINIÓ // LES FOTOS DEL TRIMESTRE

#56

envieu les vostres fotos a: carrie.dorca@olot.epiaedu.cat

#56

ENTREVISTA A ALBERT COSIDOR

ALBERT

COSIDOR TEXT I FOTOS: MARTA HUBACH, VALERIA KATIMI ALUMNES DE 3R D’ESO

Parlar amb l’Albert Cosidor periodista i membre de l’Associació de Fotoperiodistes Kevlar ha estat tot un repte per a nosaltres. Cosidor és el codirector de Reporter Academy i docent del Master de Periodisme de Viatges de la UAB. Ha estat corresponsal de guerra als conflictes dels Balcans (Bòsnia i Croàcia 1992-1995), Kosovo (1998-1999), Serra Lleona (1998) i al Sàhara Occidental (2000-2012). Entre el 2005 i el 2012 va ser el Director de l’Associació de Fotoperiodistes Kevlar.

#56

www.olot.escolapia.cat

#56

ENTREVISTA A ALBERT COSIDOR Primer de tot, qui és Albert Cosidor? Doncs sóc un periodista que simplement va escollir dins del periodisme l’opció de viatjar, conèixer cultures i interessar-se per conflictes poc tractats. També és cert que quan vaig començar fa vint anys, no hi havia internet, per tant la possibilitat que teníem de buscar informació era molt més difícil. Així doncs és un punt més per viatjar, per anar a civilitzacions que no hi hagués anat ningú i poder informar una mica. Aquest és Albert Cosidor, una persona que ha estat i està compromesa amb les situacions de conflicte que ha viscut. El conflicte no ha de ser sempre armat, pot ser conflicte social i econòmic. He bolcat una part de la meva vida a conèixer i donar a conèixer.

#56

Què passa al món que no ens han explicat? Jo crec que no és que no ens ho hagin explicat. El problema és que hi ha dos mons. Un món en el que ens quedem una part dels recursos, que pensem que podem comprar les nostres vides per sempre, que podem comprar les satisfaccions. I un altra part del món que no poden accedir als béns bàsics, però que en canvi tenen somnis. Com a periodista, una cosa que em sorprèn és poder gaudir tenint menys. La gent a les zones amb més conflicte, on no tenen tant per desenvolupar-se, viu plenament, perquè no té l’esperança de viure tants anys. Nosaltres en canvi, tenim una perspectiva de viure molts anys, perquè sortosament formem part d’un món que té molts més serveis i una esperança de vida molt més llarga, però no som conscients del que és cada minut de la nostra vida. Crec que això no ens ho han explicat bé, però arribarà un dia que en serem tots conscients, i crec que és un greu pro-

blema. El món és més que els governs. Hem de canviar les coses i no deixar-nos manar pels poders econòmics, per tant és vital saber que es poden canviar les coses. De fet, tenim molts exemples a casa nostra. Què li va suposar ser director de l’Associació de Fotoperiodistes Kevlar? Més responsabilitat. Érem un equip de moltes persones i en aquells moments, vaig agafar jo la responsabilitat, i per a mi va ser especial, vaig començar amb vint anys i vaig ser, dotze anys més tard el director. Tenia ganes de poder aportar una mica el meu granet de sorra. Sobretot en xerrades als centres educatius ja que abans era més complicat trobar informació, al contrari que ara que hi ha internet.

“Això és m Ca

“Com a periodista, u

gaudir

www.olot.escolapia.cat Ara vosaltres esteu a l’era de la informació, és a dir, vosaltres rebeu cinquanta mil estímuls en un dia, quan nosaltres en rebíem deu al dia. Això vol dir que ha estat una part positiva i ja sabem quines són, però també té una part negativa, que a vegades perdem una mica la perspectiva i per això nosaltres podem continuar amb aquesta tasca i explicar coses que passen al món, tot i que obviament sí que teniu més possibilitats de les que tenia jo a la vostra edat, de poder saber què passa al món, però considerem que hem de continuar fent aquesta feina. Llavors una

s una realitat i per tant vivim en un món injust i en som conscients. al esbrinar com canviar-ho.”

una cosa que em sorprèn és poder r tenint menys.”

mica, el meu paper com a director va ser vetllar perquè ho poguéssim fer. Tots els conflictes que ha viscut, han afectat la seva manera de veure el món? Cada conflicte és diferent. És difícil comparar-los però en tot cas sí que m’han permès veure un món injust i malauradament si tu neixes a Barcelona o neixes a Sierra Leona no tens les mateixes condicions de vida. Això és una realitat i per tant vivim en un món injust i en som conscients. Cal esbrinar com canviar-ho. Tots els conflictes són de tipologies diferents però també trobes coses en comú com per exemple les ganes de sobreviure. Algú que ho està passant malament vol sobreviure i tirar endavant, i això no canvia massa d’un nen de carrer de Sierra Leona, un nen de carrer al Brasil o d’un nen que està a la guerra de Kosovo. A més, tots són nens i tots volen poder ser adults algun dia.

#56

ENTREVISTA A ALBERT COSIDOR Què sent quan està fotografiant una escena impactant? La veritat és que em feu una bona pregunta. Hi ha molts components en aquesta pregunta. En primer lloc responsabilitat, perquè a vegades apretar el botó de la càmera és fàcil i envair la intimitat també. A vegades fent la foto no tinc la garantia que aquesta s’acabarà publicant, però estic envaint un espai. Potser no he demanat autorització per estar allà, tot i que amb això no vull dir que sigui una persona violenta. Ens hem de posar en llocs difícils, jugant una mica amb les desgràcies, tot per denunciar i comunicar al món. Llavors ets conscient de la responsabilitat. Sóc testimoni directe, però si no aconsegueixo publicar la foto, pot no haver servit de res.

#56

Segons el teu punt de vista, quina situació viuen els Balcans? És una situació complexa. És una prova que des d’ Europa volen intentar pacificar-nos amb un gran desconeixement del terreny. La veritat s’ha de conèixer trepitjant el terreny i no des d’un despatx amb aire condicionat des de Brussel·les. Crec que és una situació molt complexa perquè ja ho ha sigut sempre en aquella zona, penseu que la Primera Guerra Mundial ja va començar allà. A la guerra dels anys 90 també va tenir influència l’encreuament entre cultures, l’occidental i l’oriental, per tant, vol

dir que en sí la zona és complexa. A més hi ha interessos de vàries potències. Va acabar la guerra fa vint anys i de moment això es manté, però és cert que també el model de pau que s’ha volgut posar no acaba de funcionar i aquesta és una realitat que crea inquietud. Si la gent no té uns mínims per poder menjar, per poder viure, per poder-se relacionar, per poder créixer, per po-

“Existeixen també el importants, com és la co que pots utilitzar en un l’idio

www.olot.escolapia.cat der-se desenvolupar, és difícil que la pau duri per sempre. Jo la veig una zona complexa i francament no sóc massa optimista, però tampoc vull dir que a curt termini hi hagi un conflicte. Avui dia els conflictes normalment es fan perquè hi ha complicitats entre altres països, perquè algú té més armes que els altres, i ara als Balcans tot aquest escenari no hi és, però la si-

lements que són molt

omunicació no verbal,

na zona on desconeixes oma.”

tuació de separació que viu tot el país, la penúria econòmica, l’atur i la corrupció no ajuda que es desenvolupi. Hi ha un gran canvi entre viure l’experiència com un reporter o transmetre-ho als altres? Si, és clar. Perquè quan tu la vius en formes part, estàs integrat a la història, són els teus ulls els que ho veuen i ets tu que respires les olors. En canvi quan ho estàs explicant perds una mica aquesta proximitat i es crea una distància i et bases molt en el teu interlocutor. Aquí també compta la teva habilitat comunicativa per presentar-ho d’una forma directa, però sí que perds força. Però bé, la feina s’ha de fer igualment. No hem de pensar que perquè perdis coses no les hagis de fer ni explicar.

Podem pensar en un Albert Cosidor, periodista fins al final? La veritat és que amb el pas del temps et vas actualitzant, i ara estic molt centrat en la formació, que és molt gratificant. Potser ara no ho visc amb la intensitat que ho vius com a reporter, però també el fet de poder contribuir, encara que sigui mínimament, perquè altres persones puguin agafar el relleu és una satisfacció i per això fem aquests cursos. Així acabes ajudant una mica la gent perquè es desenvolupi. Existeixen també elements que són molt importants, com és la comunicació no verbal, que pots utilitzar en una zona on desconeixes l’idioma. La comunicació no verbal és un element que tots tenim i que si el potencies, en pots aprendre i et pots comunicar molt bé, però si no el treballes, no. Poder ensenyar aspectes d’aquest tipus a algú que agafarà el relleu és el que em satisfà.

#56

OPINIÓ // TIC

EL PREU DEL QUE ÉS GRATUÏT TEXT: MOISES TRIADÚ COORDINADOR DE LES TIC DE L’ESCOLA FOTOS: GOOGLE IMAGES w w w.olo t. e s c olap ia. c at

#56

www.olot.escolapia.cat

vegades sentim a parlar de diferents serveis que s’ofereixen a la xarxa, com alguns que ens proposen la gestió del correu electrònic, programes online per guardar les nostres fotografies, softwares preparats per poder crear ràpidament un blog, eines per penjar i compartir els nostres vídeos, ja siguin d’oci o de feina, i, tot això, sovint ens sembla molt interessant i si a més ens diuen que són gratuïts no solem dubtar de fer quatre clics i donar-nos d’alta, però, realment ho són de gratuïts? Hi ha diferents empreses que ofereixen aquests serveis, un exemple important és Google i com la gran majoria, amb més o menys fortuna, tenen el mateix sistema de negoci. Google té més de 100.000 milions de cerques al mes i ofereix recursos i aplicacions aparentment gratuïtes per a tothom, però cal saber que utilitzen totes les dades personals dels usuaris, lectures

automàtiques del correus electrònics, anàlisi de les fotos i vídeos que es pengen al Gmail, Google Fotos o Picassa, Youtube, Blogger, Google Drive i a partir d’aquesta informació creen publicitat adaptada als teus interessos. El seu estil de negoci els funciona molt bé: fan que els costos dels serveis no repercuteixin en l’usuari de forma que poden oferir gratuïtament tots aquests aplicatius sense que el consumidor no hagi de fer cap reemborsament econòmic, però al mateix temps, la simple utilització dels serveis fan que les nostres dades els aportin informació a ells i les empreses que es volen publicitar, i per tant ja els estem aportant un benefici econòmic. Cada cop més ens podem adonar que moltes de les empreses que treballen a internet s’adapten a cada usuari i “remodelen” les seves botigues electròniques als gustos i necessitats individuals. Una botiga tradicional no pot canviar l’aparador cada cop que s’acosta un client

i endevinar que és el que busca, però una botiga virtual sí que ho pot fer, i tot gràcies a la informació que anem deixant a la xarxa, a través de les galetes i també amb el sistema de recopilació d’informació

Aquestes companyies diuen que les dades que utilitzen són confidencials i que no les venen a tercers, tot i que no sabem a mans de qui acabaran aquestes empreses en uns anys ni tampoc quin ús real en faran.

que hem vist abans. Amb els perfils dels usuaris més analitzats poden incidir amb més facilitat en el que se suposa que estan buscant i així poder vendre els productes amb més facilitat. Aquestes companyies diuen que les dades que utilitzen són confidencials i que no les venen a tercers, tot i que no sabem a mans de qui acabaran aquestes empreses en uns anys ni tampoc quin ús real en faran. Casos coneguts de publicació de dades personals d’usuaris ens poden fer pensar que les nostres dades no estan tan segures a mans d’aquells que ni tan sols coneixem. Per tant, el més important de tot això és adonar-nos del que donem a canvi d’aquesta gratuïtat. Val la pena que valorem el veritable cost de la gratuïtat en aquests serveis.

#56

EL CONTE

EL LLE

N È L I DA B E R N N UN PETIT POBLE DE MUNTANYA HI HAVIA UNA CASETA PETITA I BUFONA DE COLOR TARONJA. De la seva xemeneia sortia fum blanc i bona olor de llenya.

Quatre nenes, amb grans davantals fins als peus, eren a la cuina on hi havia muntanyes de sucre, farina, ous i xocolata. Volien preparar magdalenes de xocolata per a l’aniversari de la seva millor amiga, la Violeta. Quins records! Quan elles eren petites les seves mares preparaven sempre les magdalenes dels aniversaris. Cada una es va responsabilitzar d’una part; una pastava llet i farina, l’altra batia ous, una altra untava els motllos amb mantega i l’última ratllava una rajola de xocolata. Juntes van omplir els motllos mentre el forn s’escalfava i juntes els van introduir amb molta cura al forn. Com que trigarien una horeta en coure’s i feia un dia molt bonic, van decidir anar a passejar. Era primavera i van gaudir del cant dels ocells, dels conills que saltaven amunt i avall, de les papallones que volaven i reposaven sobre les flors, i del perfum que s’expandia per tot el bosc. El temps va volar! Ja era hora de tornar. Contentes i enriolades cantaven cançons de camí cap a casa, felices per veure la seva obra d’art, el regal per a la Violeta.

#56

www.olot.escolapia.cat

EVAT

N A L R A S PA L L Alegres com un gínjol, van entrar a la cuina, i en obrir el forn: -Oooooh!!! Sorpresa!!! MAMAAAAAA!- Es va sentir- Mira què ha passaaaaat. No han pujaaaaaat!! La mare va arribar com un llampec i digué: -Qui s’ha fet mal...? -Ningú- van respondre- però les magdalenes han quedat aixafades com una coca. -Ah! Això no és res!- Digué la mare i afegí- segurament heu oblidat l’ingredient principal. -I quin és aquest ingredient màgic que les fa pujar?- Van preguntar amb molta curiositat. -És molt senzill- digué la mare- és el llevat. -El llevat? I això què és?- van preguntar estranyades -El llevat, és com l’alegria de la vida, permet que les coses que hem de fer en lloc de ser ensopides, dures i pesades, siguin flonges, lleugeres i divertides - digué la mare. Aquella frase les va impactar molt i les va alleugerir de tota l’angoixa que duien; amb l’ajuda de la mare, van tornar a començar, aquest cop, amb cura d’introduir a la massa el principal ingredient: l’alegria, ai!... el llevat, que fa que les magdalenes siguin una delícia de menjar. La festa de l’endemà va ser un èxit, la Violeta, brillava d’alegria i elles encara més, sobretot en menjar les magdalenes. Va ser un gran aniversari i una dolça lliçó de la mare.

#56

Org S FEM PEDAGOGIA

Organització Estratègica

CONTINUEM INNOVANT

TEXT: ITA ASPARÓ DIRECTORA PEDAGÒGICA DE L’ESCOLA PIA D’OLOT

L’escola s’ha d’adaptar a aquests canvis. I alhora, amb la finalitat d’educar, ha de procurar que els seus alumnes siguin ciutadans que col·laborin a dissenyar un futur millor per a tothom.

#56

ganització Suport www.olot.escolapia.cat

Organització Operativa

ots sabem que el món canvia. A vegades ens sembla que lentament i d’altres, tenim la sensació que no l’atrapem per la rapidesa dels esdeveniments. L’escola s’ha d’adaptar a aquests canvis. I alhora, amb la finalitat d’educar, ha de procurar que els seus alumnes siguin ciutadans que col·laborin a dissenyar un futur millor per a tothom. Per tant necessitem persones acostumades al canvi i creatives en un entorn dinàmic. Copsar els canvis suposa una visió a cavall del present i del futur, entendre el més global o

llunyà però també l’ entorn més proper. Aquesta tasca de percebre ha de ser compartida per tota la comunitat educativa. Així doncs hem de tenir eines conjuntes que ens permetin dissenyar línies de futur i accions per fer-la possible. Les eines que nosaltres hem utilitzat bàsicament han estat el disseny de les assemblees i la formació. Cada quatre anys Escola Pia de Catalunya fa una assemblea on tota la comunitat educativa decideix unes polítiques globals que han de respondre a les necessitats dels propers quatre

anys. A partir d’aquestes surt un pla estratègic, un pla de treball, acompanyat d’un pla de formació. La darrera assemblea marcava una política per a totes les Escoles Pies que demanava una organització nova, una nova manera de treballar que facilités que els alumnes fossin competents i capaços de respondre a nous reptes. Nosaltres, com Escola Pia d’Olot, hi vam afegir que fossin creatius. Durant aquests quatre anys hem participat amb el grup d’experts d’Escola Pia Catalunya que ha treballat aquesta política. També hem començat a innovar amb les II+D i el canvi organitzatiu. A poc a poc, les II+D han començat a introduir, a totes les etapes, espais dins l’horari on es demana resoldre problemes o reptes complexos. Aplicant el coneixement per investigar, innovar i desenvolupar idees interessants i útils. I fent-ho de manera individual i col·lectiva, a partir del treball cooperatiu. L’ús de l’anglès, a més a més del català i el castellà, s’incorpora d’una forma

progressiva com a llengua de treball. Ens hem plantejat per què les coses són de colors, si les nostres emocions són química o si els caramels realment provoquen càries. Però aconseguir educar en la creativitat i en el canvi és un nou horitzó, una innovació. Per definició, la innovació comporta un canvi estructural, requereix una

A poc a poc, les II+D han començat a introduir, a totes les etapes, espais dins l’horari on es demana resoldre problemes o reptes complexos

#56

FEM PEDAGOGIA

#56

Organització Estratègica

Xarxes Socials

Àrees

Revista Màrqueting Entorn i participació Prospecció

TIC NEE Ed. No Formal Qualitat Grup Científic

Etapa 3 / 7

Etapa 7 / ...

Organització Suport

Àrees

organització diferent. Per això hem introduït el lideratge compartit, passar d’una distribució de les responsabilitats piramidal a una organització similar als engranatges. Es tracta de facilitar que els professors puguin treballar en equip més enllà del seu cicle o etapa. Finalment hem trencat amb les etapes que ens venien donades des del segle passat. Hem començat per infantil i cicle inicial ajuntant-los en una sola etapa que l’anomenem 3-7. Per tant hem deixat de parlar dels alumnes d’infantil o de cicle inicial per anomenar-los de l’etapa 3-7. Els motius han estat pedagògics. El desenvolupament i els processos d’aprenentatge es donen amb unes característiques comuns en aquestes edats. Per tant seguir-los i detectar possibles anomalies ens serà molt més fàcil. A nivell de classes i per als alumnes no ha suposat cap canvi però sí en l’organització dels professors. En aquesta nova organització, que tot just

Etapa 3 / 7

Etapa 7 / ...

Etapa ... /...

www.olot.escolapia.cat hem iniciat, l’equip es distribueix en diferents àmbits de responsabilitat. • Organització suport. • Organització estratègia. • Organització operativa. Organització estratègia Diferents professionals del centre treballen per millorar la comunicació de l’escola, fent que sigui més participativa. També estan atents a totes les innovacions o estudis que ens poden ajudar a adequar el que estem fent, el que estem ensenyant, i als reptes de futur.

Busquem que els nostres alumnes estiguin disposats a aprendre, a investigar i a crear al llarg de la seva vida i alhora cerquem una organització de l’escola que ho faciliti.

Organització suport Diferents professionals de l’escola treballen per millorar aspectes claus

Competències

Organització Operativa Etapa 3 / 7

Comunicació ( llengües i audiovisual ) Matemàtiques Ciències ( Socials i naturals ) Art ( Plàstica, dibuix, música i expressió ) Persona Escoles verdes ) ( Ed.Física, Ed.Emocional, Pastoral,

per al canvi: el procés de digitalització de l’escola, el seguiment d’aquells alumnes que tenen dificultats, l’educació no formal, els processos de qualitat i la implantació de les II+D. Organització operativa Els professors treballen per àmbits competencials buscant que els processos d’aprenentatge tinguin una coordinació i també que si un alumne evoluciona diferent, més a poc a poc o més de pressa, el puguem atendre. Això ens permet poder treballar des dels problemes reals, en definitiva les II+D, assegurant que els aprenentatges bàsics estan resolts.

Etapa 7 / ...

Etapa ... /...

Estem davant d’un canvi important, profund i molt interessant però encara ens queda molt camí per recórrer. Ens caldrà continuar definint les noves etapes a partir de la 3-7, incorporar la nova estructura d’engranatges a tota l’escola i estendre les II+D com una part important del currículum. Busquem que els nostres alumnes estiguin disposats a aprendre, a investigar i a crear al llarg de la seva vida i alhora cerquem una organització de l’escola que ho faciliti.

Tenim un repte complex, creatiu i de futur.

#56

“L’educació emocional té com objectiu desenvolupar les competències emocionals i del benestar” Rafael Bisquerra

GESTIONEM LES NOSTRES EMOCIONS TEXT I FOTOS: EQUIP DE MESTRES ETAPA 3-7 w w w. e tap a3-7e s c olap iaolo t.blogsp o t. c o m

L’ecologia emocional ens ajuda a gestionar les emocions de forma positiva, donant color al paisatge i ajudant-nos a orientar-nos en el món.

#56

ETAPA 3-7

L’

ecologia Emocional és l’art de transformar i dirigir la nostra energia de manera que tingui un impacte que millori el nostre creixement personal, la qualitat de les nostres relacions i una millor cura del nostre món. Per tant, l’ecologia emocional ens ajuda a gestionar

“El més adient seria tenir el cor al cap i el cervell al pit. D’aquesta manera pensaríem amb amor i estimaríem amb saviesa”

les emocions de forma positiva, donant color al paisatge i ajudant-nos a orientar-nos en el món. D’acord amb el projecte educatiu del nostre centre volem formar persones compromeses i que treballin per aconseguir un món millor; així doncs, per assolir aquest repte, el treball EMOCIONAL és imprescindible. No es neccessiten grans canvis, només es tracta de focalitzar la nostra mirada en llocs on no ens havíem parat a mirar. T’imagines que fent massatges, relaxació, visualitzacions, respiracions

conscients... podem canviar la nostra vida? I la de moltes persones? L’equip de mestres de l’etapa 3-7 us volem fer partícips de la nostra tasca feta amb els vostres fills i us convidem a que ho proveu a casa. Us adonareu dels canvis positius que les activitats provoquen en tota la família i sereu el complement perfecte per a la feina que estem fent a l’escola! Moltes gràcies!

Mafalda

#56

DIMENSIÓ << MASSATGE AMB LES PILOTES PUNXEGUDES EN PARELLES. Ens posem en parelles i en silenci, tancant els ulls i relaxant-nos; entre companys es fan massatges (cap, braços, mans, i l’esquena). A vegades posem música relaxant per crear ambient.

#56

ETAPA 3-7

“Tal com som nosaltres, així és el món. Podem triar ser part del problema o formar part de la solució de la humanitat” Soler&Conangla

INTERIOR << CÀRREC DE COM EM SENTO. Posem la cara de com ens hem sentit avui i expliquem el motiu. Preguntem si algú més s’ha sentit així o d’alguna altra manera i ho vol compartir.

CÀRREC DE MASSATGES. >> Quan estem nerviosos, o abans de marxar cap a casa posem música relaxant. Els del càrrec de massatges passen un a un a fer-nos un massatge al cap i a l’esquena. Podem reflexionar, descansar, no pensar en res...

<< ESCOLTEM UNA CANÇÓ. Quan estem una mica esverats, quan ens hem de concentrar per fer una feina o quan canviem d’activitat, escoltem una cançó per tranquilitzar-nos. Serveix perquè cadascú segui a la seva cadira i pensem en el que hem fet i en el que farem. De tant en tant en posem alguna per ballar, però reconeixem de seguida les que són per relaxar-nos.

#56

Ens fem massatges uns als altres.

Confiar en els altres. Quan quelcom no depĂ¨n de nosaltres cal confiar en els amics.

#56

ETAPA 3-7

A segon fem relaxaci贸 per parelles en els tallers de teatre.

Amb m煤sica tranquil路la i un bon massatge... QUIN GUST!!! #56

ENS CONVERTIM EN PETITS ARTISTES TEXT I FOTOS: MESTRES DE CICLE MITJÀ w w w. c icle mitj ae s c olap iaolo t.blogsp o t. c o m

Cada trimestre es treballa un artista i hem iniciat el curs amb Quim Domene, pintor contemporani olotí.

#56

CICLE MITJÀ

a és el segon curs que els alumnes de Cicle Mitjà participem en les activitats de plàstica emmarcades dins el bloc d’art format per professors que vetllen per la decoració i l’ambientació de la nostra escola. Cada trimestre es treballa un artista i hem iniciat el curs amb Quim Domene, pintor contemporani olotí. Aprofitant que té exposades obres a la galeria Sant Lluc, es va fer una visita per conèixer i gaudir de les seves obres en primera persona. La metodologia de treball s’inicia amb una presentació, conèixer la biografia i l’obra de l’autor i

posteriorment es realitza un treball manual individual i en petit grup distribuït en diferents sessions i utilitzant diferents tècniques gràfico-plàstiques. Per conèixer de primera mà què en pensen els nostres alumnes sobre el treball realitzat, hem demanat la seva opinió i aquests han estat alguns dels seus comentaris: -M’ha agradat veure l’obra d’en Quim Domene perquè mai havia anat a una exposició ni havia vist tants quadres junts. -M’ha agradat molt conèixer en persona un pintor. -M’ha agradat molt tre-

ballar en Quim Domene perquè feia coses molt boges i a mi m’agrada fer coses boges i extravagants. -M’agrada molt fer plàstica perquè és molt divertida, treballem en grup i cada dia es fan coses diferents. -De tot el que hem fet, el que més m’ha agradat ha estat la visita a l’exposició i saber que en Quim Domene s’inspira amb els animals per fer els seus quadres. -De tot el que he fet, el més guai va ser aprendre a dibuixar animals seguint els passos que la mestra ens donava. M’ho vaig passar pipa!!

-M’ha agradat molt perquè es treballa d’una manera molt divertida i aprenem a fer coses noves. M’agrada treballar plàstica d’aquesta manera perquè ho fem amb activitats que són molt creatives i conec molts pintors que abans no coneixia. De gran podré fer quadres com ells!

#56

LES COLÒNIES ROMANES TEXT I FOTOS: LIA LÓPEZ I AINA VILA ALUMNES DE 5È D’EDUCACIÓ PRIMÀRIA w w w. c i c l e s up e r i o re s c o l ap ia o l o t. b l ogsp o t. c o m

#56

CICLE SUPERIOR

El divendres tocaven pedres: les ruïnes d’Empúries. Tots vam deixar volar la imaginació. Com devia ser aquell lloc fa 2000 anys?

ots els nens i nenes de 5è vam estar molt contents quan, a finals de setembre, els nostres tutors ens van dir que anàvem de convivències. Era la primera vegada que només de començar el curs ja marxàvem a passar-ho bé uns dies. A més, el destí de les nostres colònies era la platja d’Empúries. Els mals de cap van començar quan vam haver de fer la maleta. Farà fred? Farà calor? I no ens van deixar portar banyador! Després d’un viatge amb autocar molt entretingut de cartes, jocs de taula i xerrameques, vam arribar a l’Escala. Una rampa als peus ens donava la benvinguda a l’alberg i just al costat, ens esperaven les aules del Camp d’Aprenentatge de l’Empordà. Vam esmorzar i vam repartir les habitacions. Tothom estava molt nerviós. L’estada pintava bé. Una habitació acollido-

ra, un lavabo amb dutxa i uns petits armariets serien durant tres dies la nostra llar. Els pares? Ningú els trobava a faltar. Aquella mateixa tarda vam començar les activitats. La primera era treballar el sistema dunar. Ens vam adreçar al passeig marítim d’Empúries i amb l’ajut d’un “GPS” vam poder gaudir de l’activitat. A continuació el tema es va complicar una mica. Ens van tancar en una aula. Sí, sí! La sensació que vam tenir va ser de tancats i quiets. Un llarg, llarg power point ens esperava. No s’acabava mai! Sort que la Sara i en David ens van deixar anar a jugar a la platja fins que el cel va canviar a taronjat. Tot seguit, sopar, joc de nit i assemblea de final del dia. Això últim va ser el més divertit, perquè els monitors del joc de nit ens van fer crits perquè cridàvem una mica massa. En acabar, alguns cansats, alguns no tant,

i amb la por de fer matemàtiques, (tot un clàssic a les colònies de Cicle Superior), vam anar a les habitacions a dormir. L’endemà, després de passar una nit genial, una bona dutxa, un bon esmorzar i cap a l’autocar. Direcció: Cap de Creus. Viatge: mogut. Aquest cop si que van haver-hi vomiteres. Arribada: molt pàl·lids i marejats. El Cap de Creus és un lloc fantàstic, però, els professors del camp d’aprenentatge, ens van donar tanta informació, que encara l’estem processant. Tornada a l’alberg. Jocs a la platja, sopar i seguidament, amb ritme, cap a la discoteca!!! Després d’una gran creació pròpia “ABUELITA ZEIMER”, un gran ball! Vam poder riure, ballar i passar-ho bé amb els companys i professors. Va ser genial! Abans d’anar a dormir la Sara, en David i la Teresa ens van reunir igual que

el primer dia per fer la valoració, l’assemblea de final del dia. Nosaltres volíem que aquella assemblea no s’acabés mai, perquè ens ho havíem passat molt bé i ja enfilàvem la recta final. No volíem que s’acabés! El divendres tocaven pedres: les ruïnes d’Empúries. Tots vam deixar volar la imaginació. Com devia ser aquell lloc fa 2000 anys? Havíem llegit el conte d’en Màrius i ens hagués agradat molt trobar-lo en una insulae, una domus o al mig del fòrum romà. I l’Esclepi? Que bonic va ser contemplar-lo en el museu. Unes hores més tard, ben tips vam fer rumb cap a Olot. VAN SER UNES COLÒNIES QUE NO PODREM OBLIDAR MAI!! I... A final de curs, pares... Hi podrem tornar?

#56

Al cap d’unes setmanes, ens van enviar u havien guanyat. Ens vam emocionar m

UNS VÍDEOS GUANYADORS TEXT I FOTOS: ALUMNES DE 6è D’EDUCACIÓ PRIMÀRIA w w w. c icle s up e r io re s c olap iaolo t.blogsp o t. c o m

“ILLUMINATING CURIOSITY” Tots ens vam posar drets en sentir el nom, volíem saber de què es tractava.

#56

CICLE SUPERIOR

un correu dient, que quatre dels nostres vídeos moltíssim, ja que ens van convidar a la gala de premis, per rebre el nostre trofeu.

ra un matí qualsevol, i ens van dir que ens presentàvem a un concurs anomenat “Illuminating Curiosity”. Tots ens vam posar drets en sentir el nom, volíem saber de què es tractava. Ens van explicar tot el procés que havíem de fer per participar al concurs. Els premis eren anar a la gala de lliurament de premis i al plató del “Quequicom?” A la mateixa tarda ens repartírem per grups i ens proposaren fer diferents vídeos sobre la llum, per respondre a les preguntes proposades. Teníem poques setma-

nes i ens havíem de començar a espavilar. L’endemà, ens vam posar a gravar els vídeos. Teníem molta feina i s’havia d’acabar. Vam començar fent apunts de com volíem que fos la nostra història. Més tard tothom ja ho tenia fet i començà el moment més important: la gravació. Les primeres impressions davant de la càmara van ser un desastre, ho vam repetir una vegada i una altra… Fins que va sortir perfecte. A fer tot això, vam trigar quatre o cinc setmanes i un cop gravats els vídeos, els havíem d’editar, de posar música... Per fer-ho, de

la càmara els passàrem a l’ordinador. Així va començar el procés d’edició que ens va costar molt. Però, un cop fet, ens en vam sentir orgullosos. Més endavant vam enviar els vídeos al concurs, tots teníem ganes de guanyar! Les setmanes van passar volant, tot esperant que ens toqués un premi. Al cap d’unes setmanes, ens van enviar un correu dient, que quatre dels nostres vídeos havien guanyat. Ens vam emocionar moltíssim, ja que ens van convidar a la gala de premis, per rebre el nostre trofeu.

En teoria, només havien convidat als guanyadors i els seus pares, però també hi van anar tots els companys de curs. Ens van dir que havíem d’anar mudats perquè seria com una entrega d’Òscars. El dia de la celebració vam anar al teatre Poliorama de Barcelona. Abans de començar ens van deixar fer mini entrevistes als famosos que ens havien formulat les preguntes del concurs i va ser fantàstic! Vam veure els vídeos guanyadors. Uns quants nens de cada classe van fer un discurs i tornàrem a l’escola molt

#56

contents. No només havíem d’anar a recollir el premi, sinó que en teníem un altre. L’endevineu? Doncs… ens havien convidat a la gravació del programa “Quèquicom? als estudis de TV3! El viatge va ser llarg, els estudis estan una mica més enllà de Barcelona, però va valer la pena. Quan vam arribar, vam esmorzar i després vam anar a veure la gravació del programa. Veièrem

42 44

#56 #56

el principi i ens vam fer una foto amb el presentador, però després vam haver de sortir del plató, havien de fer un experiment molt perillós, que sense unes ulleres especials podria ser fatal per als ulls. No ens va agradar la idea de sortir d’allà tan aviat, però després les coses van canviar. Ens van fer una visita guiada i vam poder veure diferents platós de TV3. També, la casa desmuntada dels súpers.

De camí al plató del “DIVENDRES” ens vam trobar al presentador de “DINÀMICS”. A la Sara Rubio li va agradar molt! En acabar vam dinar i vam tornar a l’escola. Va ser una experiència que no oblidarem mai.

CICLE SUPERIOR

#56 #56

43 45

RHYMES

From this year, each

This will increase ou It is a tool to assess

Below you will find d courses.

A partir d'aquest any

RHYMES

Això augmentarà el

És una eina per ava

A continuació trobar dos cursos .

TEXT I FOTOS: PROFESSORS DE LLENGUA ANGLESA D’EDUCACIÓ PRIMÀRIA w w w. e tap a3-7e s c olap iaolo t.blogsp o t. c o m

rom this year, each unit of study proposes to say a rhyme. This will increase our vocabulary in English. It is a tool to assess our students in the oral skill. Below you will find detailed what your children have to study during these two courses.

#56

partir d’aquest any, cada unitat del llibre proposa dir una rima . Això augmentarà el nostre vocabulari en anglès. És una eina per avaluar els nostres estudiants en la destresa oral . A continuació trobareu detallat el que els nens han d’estudiar durant aquests dos cursos.

ROSELLES AN TERM 1

UNIT DINOSAUR, TOUCH YOUR TAIL. ONE, TWO, THREE. DINOSAUR, TOUCH YOUR TOES.

NOW, TURN AROUND W

UNIT

CAN YOU COUNT THE CO

ENGLISH

h unit of study proposes to say a rhyme.

ur vocabulary in English. our students in the oral skill.

detailed what your children have to study during these two

y, cada unitat del llibre proposa dir una rima . nostre vocabulari en anglès.

TERM 2 UNIT 3

aluar els nostres estudiants en la destresa oral .

reu detallat el que els nens han d'estudiar durant aquests

SIX SAD SISTERS SITTING IN A CIRCLE, SINGING A SONG.

DOLL - DANCE! VIOLES AND CAMPANETES

OLOURS ON MY KITE?

I REALLY LIKE READING, RUNNING AND ROLLERSKATING.

TERM 1

UNIT 4 THE WITCH IS DRINKING WATER AND WEARING A WHITE WOOLY JUMPER.

DOUGIE - DANCE! DADDY - DANCE!

UNIT 1 I’M WEARING A TRACKSUIT AND TRAINERS.

DINOSAUR - DANCE, DANCE, DANCE! TERM 3

TERM 3 UNIT 5

BOB, THE BEAR, HAS GOT A BIG, BIG, BODY.

UNIT 5 HAVE YOU GOT ANY PETS? I’VE GOT A HAMSTER AND A HORSE. HOW ABOUT YOU?

WITH ME!!!

UNIT 3

UNIT 4

ND BLAUETS

TERM 2

I’VE GOT A HAMSTER AND A HORSE, TOO. UNIT 6 UNIT 2 MY MONKEY HAS GOT A BIG MOUTH. MY MOUSE HAS GOT BIG MUSCLES.

HELLO CHILDREN! I’M CHARLIE, AND I LIKE CHICKEN, CHERRIES AND CHOCOLATE CAKE.

UNIT 6 THE KING IS IN HIS CASTLE IN THE COUNTRY WITH HIS CAT AND HIS KITTEN.

#56

Professors de llengua anglesa d’Educació Primària

Ser Escola V millorar en c erda vol dir oneixements , valors, actitu participatiu ds, ser i crĂtic.

#56

ESCOLES VERDES

ESCOLA VERDA, UNA MODA? NO, UNA OPCIÓ VALENTA TEXT I FOTOS: SARA RUBIÓ SERRA COORDINADORA D’ESCOLA VERDA DE PRIMÀRIA w w w.p iave rds.blogsp o t. c o m

ins fa poc temps ser “verd” era sinònim de ser una persona sensibilitzada amb el medi ambient. Estava de moda. Les escoles només pensaven en tasques de reciclatge i prou. En l’actualitat és molt més que un color o un distintiu, és una visió del món d’una manera més global. És una manera de pensar i d’educar.

Així doncs, ser Escola Verda, avui, implica fer una aposta valenta per assolir uns objectius. Volem que els nostres alumnes siguin responsables, volem que sàpiguen optimitzar recursos; pretenem educar de manera que enriqueixin el seu currículum acadèmic quantitativament i qualitativament, fent que les diferents àrees o as-

signatures es relacionin per tal de sumar i no restar. Ser Escola Verda vol dir millorar en coneixements, valors, actituds, ser participatiu i crític. Buf! Realment que l’Escola Pia sigui Escola Verda no ho fem per quedar bé, sino perquè creiem en el projecte. Eduquem per viure d’una manera més coherent i més valenta. #56

ELS INTERROGAN D’ESCOLA VERD TEXT I FOTOS: LIA LÓPEZ, MAR SERRAT, POL DOMÍNGUEZ, ABRIL ROTA ALUMNES DE PRIMÀRIA D’ESCOLA VERDA w w w.p iave rds.blogsp o t. c o m

Aquest any hem preguntat a totes les classes, de 1r fins a Per què els bolets surten a la tardor?

#56

NTS DA

a 5è:

ESCOLES VERDES

n any més els alumnes d’Escola Verda de primària proposen a tots els cursos una petita II+D. Aquest any hem preguntat a totes les classes, de 1r fins a 5è: Per què els bolets surten a la tardor? Aquí us escrivim la resposta: Quan parlem de bolets no parlem ni de vegetals ni d’animals, parlem de fongs. Els fongs són uns éssers vius que no són animals ni vegetals, però fan les funcions vitals: neixen, creixen, mengen, es reprodueixen i moren.

No tots els fongs fan bolets, n’hi ha de molts tipus com per exemple els llevats, les floridures i els antibiòtics. Els fongs que fan bolets viuen al bosc, a sota terra. Mengen matèria orgànica (fulles, fusta...) la descomponen. Quan creixen van formant una xarxa de filaments que s’anomena miceli i quan la temperatura de la terra és inferior a 10ºC i tenen prou humitat surten els bolets. De bolets n’hi ha tot l’any, però sobretot surten a la tardor i la primavera. Així doncs, el bolet és la part visible d’un ésser

que viu sota terra, sobre la fusta, entre l’herba o la fullaraca i que se’n diu fong.

#56

EL PERQUÈ DE LA B TEXT I FOTOS: GENOVEVA PASCUAL DINAMITZADORA DE LA MEDIAT w w w.me diate c ap iaolo t.blogsp o t. c

#56

MEDIATECA

A BIBLIOGRAFIA ECA om

les reunions d’inici de curs, sempre ens pregunten per què fem fer fitxes de lectura. Quin sentit té buscar, sobretot, una dada tan complicada com l’any d’edició o l’editorial. Doncs és tan senzill com per practicar les citacions bibliogràfiques. Ara que de mica en mica ens estem convertint en nous investigadors, és més que mai quan hem de tenir clar que la informació que trobem surt d’un lloc determinat i que algú l’ha recopilada per a què la puguem utilitzar. A la Mediateca, des de l’Etapa 3-7 fins a Secundària, quan fem recerca d’informació insistim molt en apuntar el títol del llibre o web que hem usat, l’autor, l’editorial i el número de pàgina on ho hem trobat. Així si algú vol ampliar, contrastar o verificar la informació sempre pot anar a cercar la font original. Una informació sense les fonts no té cap mena de validesa científica.

#56

LLIBRES RECOMANATS NADAL 2014 Grup d’animació a la lectura - Escola Pia Catalunya

Infantil

● VERE, Ed. Max el valent. Joventut, 2014. ● BENEGAS, Mar; CABASSA, Mariona. Menjat’ho tot. Takatuka 2014. ● WORMELL, Chris. Petit ós i els sis ratolins blancs. Joventut, 2014.

Cicle Inicial

● DOCHERTY, Helen. El pispallibres. Maeva editorial, 2014. ● BUDDE, Nadia. Tal com ets, ets el millor. Takatuka, 2014. ● KLASSEN, Jon. En Jan i en Pep fan un forat. Joventut, 2014. elgoigdellegir.escolapia.cat

#56

MEDIATECA

Cicle Mitjà

● RICHTER, Jutta. Jo, aquí, només sóc el gos. Cruïlla, 2014. ● BERNE, Jennifer. En Calvin no sap volar. Takatuka, 2014. ● ICINORI. Issun Boshi. Ekaré, 2014.

Cicle Superior

● BADAL, Josep Lluís. Jan Plata, la crida dels pirates. Galera, 2014. ● LAIRLA, Sergio. El libro de la suerte. A buen paso, 2014. ● SALA, Carles. 50 oficis esbojarrats. Cruïlla, 2014.

elgoigdellegir.escolapia.cat

#56

1-2 ESO

● PALACIO, R. J. El capítol del Julian. La campana, 2014. ● LIAO, Jimmy. Ojalá pudiera formular un deseo. BFE, 2014. ● BOYNE, John. Quedeuvos a la trinxera i després correu. Fanbooks, 2013.

3-4 ESO

● LOWRY, Lois. L’home dels records. Cruïlla, 2014. ● BAGES, Noemi. No tot està perdut. Barcanova, 2014. ● ALVAREZ, Blanca. Los días del tigre. Edebé, 2014. elgoigdellegir.escolapia.cat

#56

MEDIATECA

Batxillerat - Cicles formatius - PFI

● BARAT, Juan Ramon. La sepultura 142. Bruño, 2014. ● BURGAS, Ángel. Kaliman, en Jericó. Bambú, 2014. ● SUTCLIFFE, William. El mur. Fanbooks, 2013.

Adults

● ZWEIG, Stephan. El mundo de ayer. Acantilado, 2013. ● SCHALANSKY, Judith. Atlas de islas remotas. Nordica Libros, 2013. ● PAGÈS, Vicenç. Dies de frontera. Vicenç Pagès. Grup 62, 2014.

elgoigdellegir.escolapia.cat

#56

ENS POSEM EL DAVANTAL! TEXT I FOTOS: CARME CORCOY TUTORA DE L’AULA D’ACOLLIDA w w w. ac olli dap iaolo t.blogsp o t. c o m

“A catalanes al mateix te estructures lingüístiques catalanes, curriculars i tradicions i cos

#56

AULA D’ACOLLIDA

a hem començat el Projecte Dolç adreçat a alumnes nouvinguts o a alumnes que han assistit de manera intermitent al nostre sistema escolar. Aquest projecte ens permetrà descobrir el patrimoni cultural català i fer ús de la llengua catalana com a llengua de comunicació entre nosaltres. Aprendrem les tradicions catalanes al mateix temps que interioritzarem estructures lingüístiques catalanes, continguts d’altres àrees curriculars i tradicions i costums de països d’arreu. Durant el curs treballarem algunes de les nostres tradicions més arrelades i ho farem no només aprenent el

marc històric que envolta aquestes festes sinó aprenent també algunes receptes típiques que ens recorden any rere any que darrere una història sempre hi ha persones que la fan reviure. Així doncs, per exemple, durant el primer trimestre hem fet panellets per a la castanyada i farem cagar el tió. Durant el segon trimestre farem crema catalana pel dia del pare, una mona de xocolata per Pasqua i una rosa

de sucre per Sant Jordi. Ens reservem el tercer trimestre per aprendre a fer una coca de Sant Joan. Compartir durant uns instants un tast propi amb persones d’origen diferent, evidencia que tothom té tradicions, costums i maneres de fer que a vegades s’assemblen una mica i d’altres són molt diferents. És una manera també de donar un espai d’expressió a les cultures que conviuen amb nosaltres i poder entre tots, aprendre a valorar la diversitat, respectant la diferència. Així, treballant la festa tradicional de Tots Sants, hem descobert que a la Xina es celebra un dia per recordar els avantpassats que es diu Quing Ming Bing, nom del menjar típic per a aquesta diada que és

d’aspecte rodó i petit fet amb carn, pastanaga, nous, nap, farina, mandarina, fulla de taronger, sal, bolets i herbes; o que a l’Índia, celebren un ritual anomenat Xarada on intervé el foc com a element natural per tal de recordar les persones que ja no hi són. L’educació intercultural potencia el diàleg, l’aprenentatge de la llengua catalana com a llengua vehicular i la bona convivència a l’aula que és la projecció de la cohesió social que tots volem aconseguir darrere les parets del centre escolar. És també l’educació intercultural la que pot aconseguir que aquests alumnes puguin arribar conèixer i estimar dues terres, i sentir-se’n part d’elles.

Aprendrem les tradicions emps que interioritzarem continguts d’altres àrees stums de països d’arreu”

#56

I DE PET CAP A L’ESO TEXT I FOTOS: JÚLIA FANIEL, NEUS GARRETA I CLÀUDIA PIELLA ALUMNES DE 1r D’ESO w w w. e s o e s c olap iaolo t.blogsp o t. c o m

ns han demanat que us expliquéssim com ha anat el principi de curs, en altres paraules pensem que el que en realitat interessa és saber com ha estat la nostra entrada a l’ESO. Doncs bé prepareuvos a saber el que pensem i el que n’opinem, ja que tots i cadascun dels alumnes de 1r de secundària hi hem dit la nostra. Vam començar molt feliços, esperant un lleuger canvi entre sisè i primer. Volíem conèixer nous professors, també nous companys tot i que no sabíem si n’hi hauria, i sí, sí que n’hi ha hagut de companys nous amb qui hem lligat bé.

#56

Treballar amb ordinadors! Això era el que més volíem. Tenir els ordinadors va costar, vam trigar gairebé un mes! Però a la fi van arribar i vam poder obrir poc a poc i amb delicadesa el seu embolcall. Semblava impossible, per fi tots teníem el nostre ordinador. Un detall més d’alumnes d’ESO. Una de les altres coses que ens il·lusionava era tenir una taquilla, ser “propietaris” d’aquell petit armariet et dóna estatus d’alumne gran! Ja ho tenim tot ordinador i taquilla. Però també tenim altres coses: feina i molta! S’ha acabat el primer trimestre, ja ens van donar el primer

seguiment, bon invent això del seguiment, molt positiu per a nosaltres perquè així podem millorar les notes de trimestre. Tenim les primeres notes i l’agenda s’està quedant petita. Coneixem els professors, ens coneixen a nosaltres i pensem que ens aprecien molt, les hores de classe estan molt bé, ens ho passem bé, aprenem moltes coses amb els nostres llibres on-line! I també aprenem a créixer. Exercicis, deures, proves, més escales i responsabilitats, tot ha augmentat. Ens dóna la sensació que aquest augment no pararà.

Ja per últim vol tgem que aquest vagi molt bé. Sabe aconseguirem am conjunt de tots professors.

lem i desit curs ens em que ho mb l’esforç alumnes i

ESO

QUÈ OPINEM ELS ALUMNES DE 1r D’ESO? TOT SEGUIT TENIU UNES OPINIONS MOLT PERSONALS DELS ALUMNES QUE ESTEM CURSANT 1R DE SECUNDÀRIA: Un començament una mica fort, però ple de gent amable. Jo crec que he començat mig-mig, tirant a bé perquè de moment en totes les proves menys algunes, m’han anat força bé. Vaig començar el curs coix, però a mesura que van passant els dies ja m’he encarrilat i ara haig d’aguantar la línia correctament. M’ha anat molt bé perquè m’ha sortit tot bé. M’ha anat molt bé, però es diferent de primària. El curs ha començat molt bé. Els exàmens no són molt difícils i estan ben repartits. Estic molt contenta de les meves notes. Crec que m’anirà molt bé el curs. Jo crec que ha anat molt bé i que he d’estudiar una mica més. Ni fu ni fa, m’ha anat una mica malament pel comportament. Jo penso que he començat una mica fluix i haig de mirar a veure si ho puc millorar. Una mica difícil però em porto millor que l’any passat. M’ha anat bé però és força difícil. El començament d’aquest curs m’ha anat bastant bé, encara que m’ha costat adaptar-m’hi. El començament d’aquest curs ha estat difícil però a poc a poc me’n sortiré. Al principi m’anava malament, però ara estic millorant i estic molt feliç i content en aquesta escola. Hem començat fent molta feina i ens van donar l’ordinador massa tard.

Per a mi és molt difícil perquè ens fan escriure molt. Aquest curs m’està agradant sobretot perquè treballem amb ordinadors però igualment trobo que costa molt adaptar-se perquè hi ha molts més deures i proves. M’ha agradat molt treballar amb ordinador, però m’ha costat adaptar-me al canvi. A mi m’ha agradat molt aquest inici de curs ja que faig servir l’ordinador i és més divertit. Per a mi ha estat un gran esforç, costa pujar les escales, però els professors m’encanten. Es nota molt la diferencia les proves són més difícils i les escales costen de pujar. Ha estat molt diferent ja que tenim ordinador i fem la feina digital. Ha estat diferent: professors nous, gent nova però tot i així un ambient molt familiar. M’ha anat molt bé, tot i així he notat la quantitat d’exàmens que tenim. M’està agradant molt i els professors també. Ha estat un canvi agradable. Al principi em costava força però al final m’he anat adaptant. M’ha agradat molt el canvi, treballar amb ordinador és més fàcil. Es nota el canvi perquè hi ha molts més deures però em vaig adaptant. M’agrada treballar amb ordinador. M’ha costat força però a poc a poc aniré rectificant el que faig malament. M’agrada treballar amb l’ordinador. M’ha agradat molt, però per l’altra part hi ha algunes coses molt difícils. Tot i que a principi de curs vaig estar malalt he anat agafant el ritme i crec que vaig força bé.

#56

La Laila ens ha demostrat que amb tenacitat, esforç i voluntat s’aconsegueixen moltes coses.

UNA

nguany l’escriptora la Karrouch ving l’escola a fer-nos un rrada que complem tava el treball que els alum de 2n d’ESO hem elaborat s l’obra de la Laila i en partic del llibre que hem llegit: De dor a Vic.

Teníem ganes de conèix personalment ja que l’hav vist al programa de El Conv de TV3, amb reportatges de a la Carta o Els Matins de També havíem llegit notíci diari NacióDigital.cat, on d va la seva opinió en temes tualitat.

La Laila és d’origen amazic néixer a la ciutat marroq de Nador va arribar a Vic la seva família quan tenia anys. Aleshores va començ procés d’adaptació a una n cultura i uns nous costums, també es van desencadena

#56

ESO

A XERRADA AMB LAILA KARROUCH

a Laigué a na xemenmnes sobre cular e Na-

xer-la víem vidat e TV3 TV3. ies al donad’ac-

c i va quina amb vuit çar el nova però ar un

TEXT I FOTOS: ALUMNES DE 2n D’ESO w w w. e s o e s c olap iaolo t.blogsp o t. c o m

seguit d’emocions que la marcarien per sempre. L’enyorança dels avis i els amics del Marroc, la preocupació per les dificultats econòmiques, la coneixença de nous amics a l’escola i a l’institut, la polèmica participació en proves esportives o el racisme latent en la recerca de la primera feina són només alguns dels episodis que la Laila, amb una enorme sensibilitat, va relatant en primera persona, en el llibre De Nador a Vic. Actualment la Laila és una reconeguda escriptora amb dos llibres més al seu haver: el llibre de contes infantils, Un meravellós llibre de contes àrabs per a nens i nenes i la novel·la Petjades de Nador. En el primer, Un meravellós llibre de contes àrabs per a nens i nenes, ens presenta un recull de contes típics del Marroc amb històries i personatges tan universals com

és el costum d’explicar rondalles als infants. Existeix la Tamza, una dona dolenta que s’emporta els nens que no volen anar a dormir, no us recorda l’home del sac? La segona novel·la que ha publicat tot just aquest mes de juny és Petjades de Nador. Una novel·la amb un text dirigit a un públic adult, escrita en un to serè i planer. Allò que se’n desprèn és el sentiment de no pertinença total que envaeix les persones que vénen d’un altre país i no se senten ni d’aquí ni d’allà. Escoltar la Laila mentre xerrava i s’anava explicant va ser una bona experiència. Ens van sobtar les anècdotes relatades. Una cosa que ens va cridar molt l’atenció és que la seva mare no volia que estudiés, considerava que per a una nena era una pèrdua de temps. Però això és el que ella més volia: estudiar i ho va fer! Es va sortir amb la seva. Durant tota la xerrada vam no-

tar el gran amor que sent per la seva família. Pensem que d’ella en podem treure un gran aprenentatge, ja que ens va demostrar que mai hem de perdre la nostra cultura, la nostra religió i per sobre de tot el lligam invisible que ens uneix a la família. La Laila ens ha demostrat que amb tenacitat, esforç i voluntat s’aconsegueixen moltes coses. Gràcies Laila per l’estona que vas ser amb nosaltres!

#56

Xat.Cat! Un nom Un curs de llengua oral

#56

ESO

m ben original i modern pel curs que hem seguit. l que estava adreçat a joves de diversos orígens.

HEM ANAT AL XAT.CAT OLOT TEXT I FOTOS: ARSHDEEP KAUR I ANCHAL SHARMA ALUMNES DE 3r D’ESO w w w. e s o e s c olap iaolo t.blogsp o t. c o m

quest és un projecte que s’ha dut a terme per primera vegada a Olot, a l’Ideal i la veritat és que ha estat fantàstic. Xat.Cat! Un nom ben original i modern pel curs que hem seguit. Un curs de llengua oral que estava adreçat a joves de diversos orígens. Ens el van presentar en format càpsules. Perquè ens entengueu, han estat sis sessions d’hora i mitja, que les hem fet els dilluns a la tarda. Després de classe anàvem a l’Ideal, allà ens trobàvem amb els companys que, com nosaltres, seguien el curs. En cadascuna de les sessions treballàvem un tema d’interès independent dels altres

i a cada sessió hi havia una tasca final real per desenvolupar. L’objectiu del curs era ben clar, es tractava de promoure l’ús del català en l’àmbit lúdic i establir el català com a llengua d’interacció entre nosaltres, joves de diverses procedències que no tenim el català com a primera llengua. Cada sessió comptava amb el guiatge d’un conductor convidat, expert en un tema, a més del tècnic de normalització lingüística. A cada sessió seguíem el mateix. En primer lloc ens presentaven el tema, tot seguit fèiem una pluja d’idees, després hi havia el plantejament de la tasca i per acabar fèiem un intercanvi d’impressions i

una valoració. Hem fet de tot: en primer lloc un wiki, el nostre wiki, amb l’Ivan Beà. Ens va sortir molt bé! Hem fet una sessió amb en Jordi Roura i de la sessió en va sortir una cançó, que evidentment vam penjar al wiki. Hem fotografiat Olot, acompanyats per la Mireia Tresserras i fins i tot ens hem atrevit amb el guió d’un documental, assessorats per Jordi Teis. També ens hem endinsat en el món de la cuina de la mà de Lluís Riera. I Ja per acabar a la darrera sessió, i amb en Joan Tallant, vam fer una valoració de com ens havien anat les sessions. La veritat és que ens ha anat molt i molt bé. L’experiència ens ha per-

mès conèixer joves que viuen a Olot, però que són procedents d’altres països i ens hem sentit molt units. A alguns ja els coneixíem del Projecte Rossinyol i retrobar-nos ha estat genial! Xat.CatOlot ens ha permès desenvolupar unes activitats que ens han ajudat a expressar-nos millor en català. Les activitats eren superinteressants, engrescadores i molt motivadores. Donem les gràcies a l’Ideal, Espai per a joves de l’Institut Municipal d’Educació i Joventut de l’Ajuntament d’Olot i al Servei de Joventut del Consell Comarcal de la Garrotxa. Ells han estat els impulsors d’aquest projecte.

#56

LA GENÈTICA FORENSE AL SEGLE XXI. L’EFECTE CSI TEXT I FOTOS: JOANA GARRETA ALUMNA DE 4T D’ESO w w w. e s o e s c olap iaolo t.blogsp o t. c o m

#56

ESO

spectacular el nom de la xerrada que van fer durant la Setmana de la Ciència a Olot, una xerrada de genètica que vam trobar més que interessant. La Ponent, Gemma Marfany Nadal és doctora en Biologia i professora de Genètica de la Universitat de Barcelona. La seva trajectòria professional i acadèmica s’ha desenvolupat a Barcelona, Edimburg i Oxford, i ha estudiat molts camps de la genètica, des de l’evolució molecular fins actualment dirigir un grup de recerca que investiga les bases genètiques de malalties humanes hereditàries, en particular, la ceguesa. Ha publicat dos llibres de divulgació científica: “El efecto CSI. La genética forense del siglo XXI” i “Per què envellim? La resposta de la ciència a una vella preocupació humana”. La xerrada va constar de dues parts. A la primera ens va fer una explicació més teòrica de la genètica tot explicant-nos conceptes sobre els cromosomes, l’ADN, els gens i

l’herència entre d’altres conceptes, alguns nous per a nosaltres i d’altres que coneixíem gràcies a la introducció que havíem fet a classe el dia anterior. La segona part de la ponència la va dedicar a explicarnos exemples de com la genètica havia servit per identificar cossos en catàstrofes com l’11S, identificar els parentius de personatges públics com els tzars russos o Tutankamón i també casos en que la mala praxis en realitzar aquestes anàlisis van portar a deixar en llibertat un criminal. Tot seguit podeu fer una ullada al resum de la ponència, extreta de l’Xtec: Últimament, als medis de comunicació es parla sovint de l’anàlisi forense del DNA. Però, ens hem preguntat mai què fa realment un genetista forense? La idea que en tenim a priori, en part degut a l’ús de l’adjectiu “forense” i, majoritàriament, degut a la influència de sèries televisives de gran èxit d’audiència, és que els genetistes forenses són

investigadors que resolen quasi miraculosament casos penals mitjançant l’anàlisi del DNA obtingut a partir de mostres en situacions inversemblants. Doncs bé, el genetista forense és, per sobre de qualsevol consideració, un genetista, un científic que utilitza tècniques d’anàlisi genètica per determinar a qui pertany un DNA concret, o per esbrinar si hi ha relació de parentiu entre dos individus. Però les tècniques del DNA forense van molt més enllà de l’anàlisi criminalístic i tenen múltiples aplicacions a la nostra societat. Així, doncs, les tècniques forenses són tan útils per assignar a qui pertany una taca de sang obtinguda al lloc d’un assassinat o per identificar les restes humanes obtingudes d’un avió sinistrat, com per establir relacions de paternitat. Poden servir per determinar amb certesa quina és la relació de parentiu entre restes humanes de fa milers d’anys amb humans que viuen avui dia a la mateixa regió, poden servir per establir el llinatge reial de mòmies i

esquelets enterrats, fins i tot per identificar-ne el seu nom, desprès d’un, cent o mil anys. Poden emprar-se per verificar el pedigrí de gossos de raça i cavalls de competició o bé per esbrinar el parentiu genètic de les soques vinícoles, o soques de llevat protegides per patents, com les productores de determinades marques de cervesa i cava. Avui dia les tècniques de genètica forense estan arreu i formen part del nostre futur. En sortir de la ponència vam tornar a l’escola i vam anar al laboratori, allà li vam preguntar al nostre professor el que no havíem entès i els dubtes que ens havien quedat. També vam comentar com havia anat i si ens havia agradat. En general la xerrada va agradar molt a tothom. Creiem que va ser una bona manera d’aprendre conceptes que treballarem més endavant i també una bona manera de celebrar la Setmana de la Ciència.

#56

L’ASSOCIACIÓ D’ALUMNES TEXT I FOTOS: POL PUIGVERT PRESIDENT DE L’AAEPO PERE HUBACH SECRETARI DE L’AAEPO w w w. e s o e s c olap iaolo t.blogsp o t. c o m

#56

AAEPO

L’

AAEPO és l’Associació d’Alumnes de l’Escola Pia d’Olot, fundada el 10 de març de 1999 i aprovada pel Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya el 10 de juny de 1999. Així doncs, des de ja fa gairebé 16 anys l’AAEPO és el lloc on tots els alumnes de l’escola poden donar la seva opinió i ser escoltats sobre els temes que els afecten. Al mateix temps, des d’aquest òrgan s’ajuda i es col·labora amb la preparació dels diferents actes que prepara la nostra escola, com la Cocada per a la Marató de TV3 o el Recicla Cultura. També es reuneix dues vegades a l’ any amb l’Equip Directiu a les anomenades reunions d’Equip Animador per tractar sobre els actes de Nadal o la Festa de Final de Curs. Aquesta associació organitza les festivitats de Sant Josep de Calassanç i Sant Tomàs d’Aquino. La nostra Associació d’Alumnes, es reuneix cada dues setmanes i tractem els punts acordats a l’ordre del dia. A les reunions hi partici-

pen els delegats, sots delegats i secretaris d’aula des de 5è de primària fins a 4t de secundària. En ser una Associació d’Alumnes i no un Consell de Delegats hi pot prestar servei l’alumne que ho desitgi.

Des d’aquest òrgan s’ajuda i es col·labora amb la preparació dels diferents actes que prepara la nostra escola, com la Cocada per a la Marató de TV3 o el Recicla Cultura #56

Our students attended to English lessons every morning in reduced groups of mixed nationalities

#56

ENGLISH

TWO WEEKS IN IRELAND TEXT I FOTOS: JORDI COLL PROFESSOR DE LLENGUA ANGLESA

w w w. e s o e s c olap iaolo t.blogsp o t. c o m

ast summer, right after the course finished, our school organised for the first time, a two weeks stay in Cork, Ireland, for our students. It was tailored for our secondary school students with the intention to immerse them in the unique culture of Ireland while being hosted by Irish families. Most of the programme activities took place in the facilities of the University College of Cork, the cityâ&#x20AC;&#x2122;s university, an ideal setting for the students. Our students attended to English lessons every morning in reduced groups of mixed nationalities and in the afternoon they enjoyed a variety of activities

such as sports, arts and crafts or sightseeing around the city to mention some. Once the day activities were over, the students used to meet up in the city centre and spend some time together to afterwards go back to their respective host families. The fact that each of them was staying with an Irish family meant that they were continuously integrated into a completely English speaking environment. We spent some quality time together while going out for dinner, or going to the bowling alley. At the weekend, we were busy enough as on Saturday we enjoyed a full-day excursion to the Blar-

ney Castle and gardens. And on Sunday we got into the localâ&#x20AC;&#x2122;s lifestyle as we went to watch the All-Munster Gaelic Football final. As it was a fulfilling and successful experience for all, we have decided to repeat it this year. Therefore, in late June, we will head off to Cork for the second summer. This time, with a choice between two or three weeks stay and once again, organised, led and supervised by teachers of our school. If you feel like joining us, you are still on time and more than welcome!

#56

ESTIMAR ÉS D

TEXT I F EQUIP DE P

w w w.olo t. e s

L’

Escola, cada curs, escull un valor i un lema per treballar, per fer-lo viure cada moment del nostre dia a dia, per fer-lo present a les celebracions i campanyes que portem a terme, per sentir-lo a cada cor de tots els que formem aquest espai de creixement, de relació i de formació, que és l’escola. Els membres de l’Associació

#56

d’Alumnes de l’Escola Pia d’Olot, l’ànima i el cor de la nostra escola, han escollit per aquest curs, el valor de L’ESTIMACIÓ, i com a lema “ESTIMAR ÉS DE VALENTS”. L’estimació és un acte de valentia, de lliurament, d’empatia, de projectar il·lusions, de lluita per nous horitzons, de reconeixement, de bellesa infinita, de relacions humanes, d’amor. L’estimació ens par-

la d’amor. ESTIMAR ÉS DE VALENTS, perquè ens situa davant del mirall, i ens fa descobrir com som i de quina manera pensem i actuem. Ens cal estimar-nos per així conèixer-nos. ESTIMAR ÉS DE VALENTS, perquè ens situa davant dels altres, en relació amb els altres, i en aquesta convivència, ens anem fent persones, anem creixent.

PASTORAL

DE VALENTS

FOTOS: PASTORAL

s c olap ia. cat

ESTIMAR ÉS DE VALENTS, perquè la coneixença i amor cap el nostre país, la nostra llengua, la nostra història, la nostra manera de ser i de fer, la nostra cultura i tradicions, ens permet dibuixar nous horitzons de justícia, de llibertat, de democràcia, de convivència, que faran de la nostra terra, una llar més bonica pels que ens segueixen.

ESTIMAR ÉS DE VALENTS, perquè en un món on persisteixen realitats injustes, guerres destructives, discriminacions en molts aspectes, incompliment dels Drets Humans, crisis econòmiques i de valors, atacs al medi ambient, ens cal ser valents per lluitar, per denunciar, per unir-nos, per construir un món millor del que ens ha tocat viure.

ESTIMAR ÉS DE VALENTS. És un lema que volem fer present en el dia a dia de l’escola, en les classes i en els patis, a les sortides i en les celebracions i actes, que ens uneixen com a comunitat, que ens fan ser, a alumnes, pares i personal docent i no docent, part de la nostra escola.

#56

LA FESTA DE L’EDUCACIÓ TEXT I FOTOS: L’EQUIP DE PASTORAL w w w.olo t. e s c olap ia. cat

Què volem més! Una celebració bonica i entranyable, que ens fa ESTIMAR l’escola, la nostra escola.

#56

l diumenge 23 de novembre de 2014, vam celebrar la Diada de l’Educació, en motiu de la festa de Sant Josep de Calassanç, un home valent i ple de passió, que fa més de quatre-cents anys, va dedicar la seva vida i la seva força, a l’educació d’infants i joves, a pensar que amb la Pietat i les Lletres, o sigui que amb els coneixements i els valors, es podia fer una societat millor. Va ser una festa molt bonica i entranyable, amb molta participació i una gran alegria. Vam compartir esforços tot pedalant a les dues rutes en bicicleta, una per muntanya i l’altra pels carrers d’Olot, organitzades pels alumnes del CFGM de Conducció d’Activitats Físico-es-

port tura Vam talle que dote un més iac l’esc Vam i la f els els a Lect expl man Vam la m tuac i can alum Vam cang tran en e alum Vam el se part

tives en el medi naal de la nostra escola. m ser creatius en el er de manualitats va tenir lloc a la lueca de l’escola. Era taller pensat per als s petitons i petitones càrrec de mestres de cola m viure la imaginació fantasia tot escoltant contes màgics que alumnes del Club de tura d’ESO ens van licar i representar de nera genial. m viatjar pel món de música gaudint d’accions instrumentals ntades per part dels mnes de l’escola. m passar un xic de guelu, que es va nsformar en rialles, el túnel de la por dels mnes de 4t d’ESO. m reflexionar sobre entit de l’educació a tir d’un text escrit

PASTORAL

pel Pare Jesús Bosom, escolapi que havia treballat a l’escola. Vam veure ballar l’Api, la Carbassa i en Llampec, la nostra faràndula, que ens recorda la importància de la cultura i les tradicions. I finalment vam cloure la festa, compartint un vermut que l’AMIPA ens va obsequiar. Què volem més! Una celebració bonica i entranyable, que ens fa ESTIMAR l’escola, la nostra escola.

ATENCIÓ, ATENCIÓ

etectat un grup altament revolucionari i trencador, atent a la realitat i amb valors profundament arrelats, que es reuneix de manera secreta a l’escola. Es fan dir el GRUP MISSIÓ, i el formen docents i pares de l’escola, que es trobem el primer dijous de cada mes, per comentar, parlar i enriquir-se mútuament, dels valors del cristianisme i de la seva relació amb l’actualitat, compartint el saber i el guiatge del Pare escolapi Andreu Trilla. Ens han informat que en aquestes reunions es llegeixen i es comenten textos dels Evangelis i de la Bíblia, es parla de les festes i celebracions de la nostra cultura, s’aprofundeix en la interpretació de mites de diferents cultures i religions, s’analitza de manera amena i compartida la realitat que ens envolta, entre d’altres activitats subversives. Espies nostres ens comuniquen que la trobada és amena i participativa, que les persones diuen el que pensen i s’enriqueixen del que comenten els altres i que hi ha una gran sintonia i bon fer entre ells. S’hi respira felicitat ens deia el nostre últim enllaç. Un fet que volem constatar és que el Grup Missió anima a d’altres persones, pares i mares, ex-alumnes, altres docents, a formar-ne part. Sabem que si esteu interessats, us cal escriure al correu:

rafael.tresserras@olot.escolapia.cat

La nostra obligació és informar a tota la comunitat de l’Escola Pia d’aquesta realitat. A partir d’aquí que cadascú actuï en conseqüència. Bona ruta. Tallem i tanquem la comunicació. STOP. RAFEL TRESSERRAS COORDINADOR DE PASTORAL

#56

AMPA

LA VEU DE L’AMPA TEXT I FOTOS: LA JUNTA DE L’AMPA w w w. o l o t. e s c o l ap ia . c a t

a tornem a ser a les portes del Nadal i ens dirigim a vosaltres per tal d’agrair-vos una vegada més la vostra confiança. L’AMPA és de tots i estem oberts als vostres suggeriments per tal de millorar l’escola i seguir fomentant el projecte compartit en el que tots hi estem implicats. Hem de tenir en compte que aquest any 2015 és any

d’Assemblea a l’Escola Pia de Catalunya i des de la Federació d’AMPA’s, volem tornar a insistir en aquest projecte tan important i necessari per l’escola i per a tots nosaltres. La festa de Sant Josep de Calassanç, va tornar a ser un èxit de participació, aconseguint l’objectiu de trobar-nos tots en una jornada per compartir.

Hem col·laborat en l’adquisició dels Ipads per als alumnes d’infantil i primària. Una inversió molt important que creiem necessària, ja que, estem en un món tecnològic i cal ensenyar als nostres fills i filles a moure-s’hi amb responsabilitat i desimboltura . Donem també les gràcies als membres de la Junta que per motius personals no podran

seguir amb nosaltres i donar la benvinguda als nous membres que ens aportaran les seves idees i experiències enriquidores. Esperem com sempre la vostra col·laboració i aportacions. Que passeu tots un Bon Nadal i un Feliç Any Nou.

#56

EXALUMNES

uan jo era petit... A l’escola, els de la mateixa edat, no començàvem tots el mateix curs. Podia ser que en el moment de matricular-te et posessin en un curs avançat, o en un curs endarrerit, o, si tenies molta sort, et posaven en el curs que et corresponia. Jo procedia de Maria Reina. Recordo vagament les anècdotes, els companys i les mestres. Però sabeu? Anàvem barrejats els nens i les nenes. Cosa, que a l’Escola Pia no em va passar mai. No vaig saber què era tenir nenes a la classe fins que vaig anar a l’institut a estudiar COU. Perquè, cal que us digui que jo vaig cursar batxillerat a l’escola des de 1r fins a 6è. Vaig formar part de l’última promoció de batxillerat. Després ja venien els d’EGB (els de les fitxes). Sabeu què és el que més recordo? La pissarra plena de capitals d’Espanya agrupades en regions. I les havia d’estudiar per ordre de situació geogràfica: La

“El que ensenya de maner

JA FA UNA COLLA D’ANYS... TEXT I FOTOS: LLUÍS MATABOSCH EXALUMNE I MESTRE DE L’ESCOLA w w w.olo t. e s c olap ia. c at

#56

Corunya, Lugo, Orense i Pontevedra. També vaig resoldre moltes operacions de matemàtiques, omplir mapes muts de geografia, llegir molt i molt a la classe i sobretot cal·ligrafia.

l’escriptori de casa. Era un moment de reflexió i maduració personal. També oíem missa cada setmana. Un dia es va presentar el Pare Rector de l’esco-

L’escola ha canviat molt des d’aleshores. Allà on hi ha les aules d’informàtica i tecnologia, abans era un immens saló d’actes on, cada diumenge, podíem anar a veure una pel·lí-

s’obligava a les escoles a parlar en castellà i cantar el “Cara al Sol”. També em van ensenyar castellà, francès i llatí. Però el que no ha canviat és la manera de fer

e van intentar, i ara hem heretat, és que em van ar a viure la meva vida amb il·lusió, participant ra activa en la societat donant el millor de mi de forma altruista” L’assignatura més diferent era F.E.N. Tot allò que ara es troba tant a faltar: deixar seure a les persones grans en el transport públic, deixar sortir abans d’entrar, les persones grans tenen prioritat a les voreres, demanar les coses amb un “si us plau”, dir “gràcies” i un llarg etcètera que ens omplia de bones maneres. Recordo que els dissabtes també teníem classe. Ens trobàvem a l’aula i ens passàvem el matí cantant cançons tradicionals, de Nadal,... Pel mes de maig, cada dia anàvem a l’església de l’escola i ens donaven una estampa. Les col·leccionàvem i guardàvem en un lloc de

la i ens va proposar de crear un grup de jovent. Ens trobàvem en hores extraescolars i llegíem document profunds, en parlàvem i en trèiem conclusions. Els meus pares assistien al grup de pares. Cada quinze dies anàvem d’excursió per l’Alta Garrotxa. Amb els companys de promoció, després de trobar-nos cada final de curs a sopar, vam crear una associació d’exalumnes.

cula. Al tercer pis hi havia una petita capella i un gran internat, amb barberia inclosa. Per tant, hi havia alumnes d’altres comarques que es quedaven a dormir. Per últim, on ara hi ha el pavelló de bàsquet hi havia una piscina. Quin luxe tenir un lloc per nedar quan feia bon temps! També, el que ha canviat, és que la majoria de professors eren escolapis: capellans que vestien sotana negra, amb un tarannà molt obert: van ser els primers que em van ensenyar a millorar la meva ortografia catalana. Sempre es van negar a ensenyarnos en castellà, ja sabeu que en aquella època

escolàpia: oberts, innovadors, flexibles, amb garantia de qualitat, afables, disciplinats. És el que ara em trobo com a professor de l’escola. El que van intentar, i ara hem heretat, és que em van ensenyar a viure la meva vida amb il·lusió, participant de manera activa en la societat donant el millor de mi de forma altruista, i com a professional, donant el millor de mi per als meus alumnes i companys de professió. Sabeu com és el record de la meva escola com a estudiant? MAGNÍFIC!!!

#56

NOUS HORITZON AL MENJADOR DE L’ESCOLA TEXT I FOTOS: ANNA RIUS COORDINADORA SERVEI DE MENJADOR w w w.me nj ado r p iaolo t.blogsp o t. c o m

Hem començat un nou curs i com cada any ho hem fet amb mol Tenim la certesa que ens esperen un munt de dies per compartir amb experiències, en els nous espais del menjador.

#56

NS R

lta il·lusió. bons moments i

MENJADOR

em començat un nou curs i com cada any ho hem fet amb molta il·lusió. Tenim la certesa que ens esperen un munt de dies per compartir bons moments i experiències, en els nous espais del menjador. Com molts de vosaltres ja sabeu hem estrenat un nou menjador per als grans de l’escola, un espai que ens ofereix noves possibilitats i dibuixa nous horitzons educatius dins aquesta franja horària. D’un temps cap aquí, els espais de l’escola destinats a l’alimentació, s’han integrat dins l’acció educativa i han canviat i han sabut adaptar-se a noves propostes. Així, a dia d’avui, ens és possible destinar un espai més agradable i relaxat als més petits, un menjador més gran i amb mobiliari adequat a les característiques dels nens i nenes de primer cicle de primària i un nou menjador que ens permet posar a l’abast dels alumnes més grans de l’escola, i d’una ma-

nera molt més còmode una organització selfservice, la qual afavoreix una autonomia progressiva en l’àmbit de l’educació per a la salut: escollir el que mengen seguint criteris que promoguin una alimentació variada, saludable i equilibrada. Aprofitant aquest pretext de millores, hem cregut oportú anar més enllà i replantejar-nos l’espai de temps del migdia. L’acte de menjar no respon només a criteris nutritius, si bé és cert que és un dels aspectes més importants, sinó que l’alimentació esdevé també un fet social, atès al seu aspecte relacional i de convivència. L’hora de menjar és un moment de trobada, un temps per establir relacions i compartir en un ambient acollidor i

agradable. Però no només ens cal tenir això present, també esdevé un espai educatiu més de l’escola, un bon moment per a què els nens i nenes adquireixin una sèrie d’hàbits higiènics, alimentaris i de comportament, al voltant de l’alimentació. Un cop hem acabat de dinar ens queda temps. Un temps que pensem que ha de complir funcions de descans, de relaxació, de recuperar forces i també de diversió, passar-ho bé per trencar la rutina, i de realització personal: creixement, aprenentatge i socialització. És per això que poc a poc i amb la voluntat d’assolir totes aquestes fites, us anirem desvetllant al llarg del curs tot un seguit de noves propostes. Tot l’equip de monitores que compartim l’espai de menjador us volem ser molt properes, ja que pensem que les famílies sou part activa i participativa de l’escola. És per això que tenim el bloc de menjador més actiu que mai. Esperem que us ajudi a seguir tot allò que fem i treballem!

#56

RECONEIXEMENT ISO 9001 TEXT I FOTOS: MILA CAÑAS COORDINADORA DE QUALITAT DE L’ESCOLA w w w.olo t. e s c olap ia. c at

“Reconeixement del Departament d’Ensenyament de la certificació ISO 9001. XIIa Jornada de qualitat a l’ensenyament. 80

#56

QUALITAT

quest curs 1415 l’escola ha començat el seu dia a dia amb el reconeixement per part del Departament d’Ensenyament de la certificació en l’ISO 9001, que ja a finals del curs passat i gràcies a totes les persones que dia a dia treballem, vam obtenir. La gestió dels processos de l’escola i els procediments de treball en qualitat han estat reconeguts pel Departament d’Ensenyament, atorgant-nos el diploma corresponent en les XII jornades de qualitat. Unes jornades adreçades a professionals de l’educació, equip directius, equips docents i a qualsevol persona interessada pel treball educatiu en el centres. Aquest any, el treball principal de les jornades es centrava en el lideratge or-

ganitzatiu, en la missió i visió dels centres educatius, en l’autonomia i la coresponsabilitat dels equips de treball: alumnes, pares, docents i tota la comunitat educativa. Totes les ponències i activitats feien referència a aquest tema i també a la reflexió i propostes de com treballar l’ensenyament en el segle XXI. El que realment és un plaer i emociona és poder compartir amb tots vosaltres què se sent quan assisteixes a aquestes jornades i, com tantes altres vegades, pots afirmar que l’escola, la nostra escola, té un peu posat al davant d’aquests projectes. Els docents, els educadors, els pares o els propis alumnes sentireu a parlar d’ensenyament basat en la investigació i recerca, la innovació, el desenvolupament, la col·laboració, l’aprenentatge, la demostració pràctica, el compromís, com a contraposició de l’ensenyament del segle XX on la transmissió del coneixement i la reproducció dels continguts

era l’essència. Sentireu a parlar de treball amb qualitat, de millora contínua, de nous reptes de futur, de prospecció de la societat, de canvis organitzatius... Segur que us sentiu identificats amb la vostra, la meva, la nostra escola. Una escola on l’equip de treball té una visió compartida, amb un bon lideratge organitzatiu i, un bon lideratge que comença a ser distribuït, i amb un treball continu pel creixement social i emocional de les persones. En definitiva, una escola que fa possible que l’ensenyament sigui un treball d’equip, i l’equip som les persones. Després de tot això, qui no té clar el reconeixement per la feina ben feta, pel nostre treball? Tenim un llarg recorregut fet però, encara ens queda molt camí per fer plegats, i això també és bo. Amb compromís tots hi guanyem!!!

#56

COMUNIQUEM

CACIÓ, ED

N UN POBLE DEL QUAL NO RECORDEM EL NOM, ja que mai s’hi havia fet cap Olimpíada ni Mundial, hi vivien tot d’habitants amb la particularitat que, per factors genètics i d’alimentació, tenien greus problemes de visió. La carència d’aquest sentit, que ells creien tan important, provocava la por i la desconfiança entre les persones que hi vivien, i havia estat el motiu pel qual la població hagués disminuït molt durant els últims anys. Hi havia manca d’amor entre els habitants. El grup de savis del poble es va reunir per buscar solucions ja que era tema de preocupació general. Per la ràdio havien sentit parlar d’un tal Doctor Cació; en parlaven meravelles d’aquest home en tots els àmbits. A més a més, no demanava cap honorari econòmic sinó només temps, dedicació i implicació de totes les persones participants en la teràpia que ell proposés.

#56

LAIA CA

www.youtube.com/watch?v=vm6vLYRmbCo

DU CACIÓ

A S T E L LV Í Al cap d’uns dies va arribar al poble el famós doctor i van començar la teràpia. Mitjançant diferents activitats potenciava la confiança i així va aconseguir que aquella gent fos valenta i estimés els del seu voltant sense veure-hi. Després de diverses sessions, el doctor va anunciar que la seva feina ja havia acabat. Ja estaven preparats, s’havien tret les pors, havien estat valents i s’estimaven. Ara només quedava ser pacients i esperar els fruits; la recompensa per un treball no sempre és immediata. Al deixar el poble tots els habitants cridaven feliços: “Visca el doctor Cació! Visca!”. Ell, es girà, i els digué: “Si us plau, no em digueu doctor, després de tot el que hem compartit aquests dies, anomeneu-me pel meu nom de pila: “Edu”. D’aquella manera, els habitants van conèixer el veritable valor de l’Educació.

#56

FUN TRACK GARR JA SOM UNA REAL 84

#56

TEXT I FOTOS: IOLANDA SUESCUN PROFESSORA DE CICLES FORMAIUS w w w. c cffep i a o l o t. b l ogsp o t. c o m

CICLES FORMATIUS

Primera sortida dirigida per exalumnes i alumnes del curs 2014-15

ROTXA LITAT

l dissabte 15 de novembre va tenir lloc la primera sortida de FUN TRACK GARROTXA. Dos tècnics conductors, exalumnes del Cicle Formatiu de Tècnic Conductor d’Activitats Fisicoesportives en el Medi Natural de l’Escola Pia d’Olot, van ser els encarregats de conduir una ruta a peu per la Fageda d’en Jordà. Es tracta de Ricard Badia i Jordi Sucarrats. D’altra banda, en Pol Bastidas, alumne d’aquest curs acadèmic 2014-15 va tenir el privilegi de ser el primer en acompanyar el grup com estudiant en practiques. Visquent de primera mà l’experiència en la conducció a peu. Acompanyaren un grup de quinze persones a les que van fer partícips i coneixedors d’una experiència inoblidable en un entorn paisatgístic tan singular i espectacular com la Fageda d’en Jordà. Els nostres alumnes ofereixen

rutes a peu, en bicicleta i a cavall per la Garrotxa. Al web ww.funtrack.cat el visitant hi trobarà tota la informació precisa que faci referència a la ruta i a l’entorn. Recordeu que per fer qualsevol de les rutes sempre anireu acompanyats de professionals experts en la matèria i d’alumnes en pràctiques. La finalitat del projecte és totalment pedagògica. Actualment 24 estudiants d’entre 16 i 18 anys estan matriculats a aquest Cicle i 46 més cursen el Cicle de Grau Superior d’Animació d’Activitats Físiques i Esportives a l’Escola Pia d’Olot. El centre fa vuit anys que ofereix aquestes especialitats formatives. Des de FUN TRACK GARROTXA us animem a tots a participar en la sortida que més us agradi. No oblidareu l’experiència i us sentireu partícips de les actituds, aptituds i valors que des de Fun Track Garrotxa i l’Escola Pia d’Olot traslladem als nostres alumnes. #56

PER QUÈ EXTR ESPORT

TEXT I F LAURA LLA COORDINADORA D’ACTIV

quest any a l’escola s’ofereixen tres activitats extraescolars esportives: Bàsquet, futbol i poliesport. De vegades ens podem plantejar si és important o no que els nostres fills practiquin algun tipus d’esport fora de l’horari escolar: si val la pena a nivell econòmic, a nivell d’organització del temps lliure ja que les competicions són durant el cap de setmana o a nivell acadèmic, sovint es considera que és perdre temps d’estudi per a l’examen de l’endemà. Les activitats extraescolars es poden considerar una inversió a

#56

llarg termini en funció de com es treballin i la planificació que tinguin, ajustades sempre a l’edat del participant. Aquestes activitats es podrien classificar en les d’àmbit recreatiu, educatiu o competitiu. És important tenir en compte que podem realitzar un esport competitiu com pot ser el bàsquet o el futbol però respectant aquells valors educatius segons la filosofia de l’escola o el club, i la gestió i disseny d’aquestes activitats. Les activitats extraescolars esportives de l’Escola Pia d’Olot pretenen fomentar la pràctica esportiva com

a eina educativa, promovent hàbits d’esforç i superació, treball en equip, actituds de respecte i tolerància, tot aprenent un esport. En concret, en el bàsquet, en el futbol, o bé iniciant-se en el poliesport. L’activitat física és un element positiu en la formació pel fet de potenciar i treballar valors educatius. La pràctica esportiva proporciona una educació integral en el desenvolupament i en la millora d’hàbits d’estil de vida i salut, de relacions interpersonals, d’acceptar normatives i de valoració personal.

L’activitat física és un element positiu en la formació pel fet de potenciar i treballar valors educatius.

EXTRAESCOLARS ESPORTIVES

RAESCOLARS TIVES?

FOTOS: AGOSTERA VITATS EXTRAESCOLARS

w w w.ex t raes c olars esp or t ives es c olapiaolot.blogsp ot.c om

#56

La nov afecta la metod que sâ&#x20AC;&#x2122;h temporada de la nostra 88

#56

EXTRAESCOLARS ESPORTIVES

ESCOLA DE FUTBOL TEXT I FOTOS: ROGER VIDAL COORDINADOR DE L’ESCOLA DE FUTBOL w w w. e x t rae s c olars e sp o r t ive s e s c olap iaolo t.blogsp o t. c o m

L’

Escola de Futbol de l’Escola Pia d’Olot ha iniciat la temporada dels seus deu equips de Futbol 7, en un any on hi destaquen nombroses novetats. Per primer any, els dos equips benjamins d’últim any participen en categoria federada, concretament a la primera divisió benjami-

vetat que més ens en el dia a dia és dologia de treball ha iniciat aquesta en tots els equips a escola de futbol

na. La resta d’equips, continuen jugant a les lligues comarcals que organitza el Consell esportiu de la Garrotxa. Una altra novetat la trobem a la web de l’escola. Des de fa pocs dies ja trobem operatiu el nou bloc d’extraescolars esportives, on s’hi aglutina la informació relacionada amb el bàsquet, futbol i poliesport. En aquest hi podeu trobar calendaris dels partits, horaris d’entrenament i altres continguts referents a les activitats. La novetat que més ens afecta en el dia a dia és la metodologia de treball que s’ha iniciat aquesta temporada en tots els equips de la nostra escola de futbol. Aquesta ha estat creada amb la finalitat que cada equip treballi els continguts tècnics, tàctics i físics més adequats a la seva etapa. Els continguts que es treballen pengen d’una idea de joc que els tècnics han elaborat per a què tota l’escola jugui

de la mateixa manera, i permeti diferenciar i identificar els nostres equips. Creiem que aquesta nova forma de treballar ens farà donar un salt qualitatiu important, facilitant l’aprenentatge al jugador. L’última novetat a remarcar és la primera recollida solidària de joguines organitzada per l’escola de bàsquet i futbol, que s’ha realitzat el 13 de desembre amb l’objectiu de recollir joguines per als infants sense recursos de la nostra comarca. Per acabar, explicar que com ja va essent tradició, i en format regal de Nadal, tots els equips de l’Escola Pia d’Olot s’enfrontaran als equips del F.C. Barcelona el proper dissabte 20 de desembre, en una matinal futbolística que té lloc als camps annexes al Camp Nou i que es converteix en una jornada plena d’emocions per als joves jugadors.

#56

ENTRETENIMENTS >>COMPLETA ELS ESPAIS EN BLANC DELS SUDOKUS NADALENCS AMB LES FIGURES ADIENTS MARIA BENITO I MERITXELL CORCOY ALUMNES DE 1R D’ESO

>>SUDOKUS

PAULA ZANCHI ALUMNA DE 3R D’ESO

SOLUCIONS:

#56

>>A LA XARXA: ADRECES SUDOKUS: http://translate.google.es/translate?hl=ca&sl=es&u=http://www.sudoku-online.org/&prev=search

ADRECES SERIACIONS PER IMPRIMIR: https://docs.google.com/a/olot.epiaedu.cat/file/d/0B3Coa4pa94GCZTlhOTBhMjctN2VlNC00ZjI2LWExNmItMzIxY2JmZmUwMzI4/edit?ddrp=1&pli=1&hl=es#

ADREÇA ENTRETENIMENTS: http://www.socpetit.cat/jocs.php http://www.xtec.cat/~dvert/p3/3p3.swf http://www.xtec.cat/~dvert/p3/2p3.swf

>>CÒMIC MARTA HUBACH I PAULA ZANCHI ALUMNES DE 3R D’ESO

#56