Els Àpits #57

Revista de l’Escola Pia d'Olot JUNY 2015

#57

#57

1

g COORDINACIÓ Carrie Dorca

d REDACCIÓ Carrie Dorca, Genoveva Pascual

d CORRECCIÓ LINGÜÍSTICA Carrie Dorca, Teresa Juanola, Geno Pascual

f DISSENY Ferran Coves escorniflant@gmail.com

U PORTADA

Imatges d’estiu.

U CONTRAPORTADA

Imatges d’estiu.

w

www.olot.escolapia.cat

2

#57

#57

2 4 5 24 26 28 44 49 52 71 72 74 ÍNDEX

EDITORIAL

OPINIÓ

TIC

EXALUMNES

CÒMIC

MEDIATECA

PASTORAL

FOTOCONTE

ECOLOGIA EMOCIONAL

MÚSICA

MENJADOR

12 14 18 20 30 34 36 40 58 60 68 70 76 80 PREMIS

CURIOSITATS

LES FOTOS DEL TRIMESTRE

L’ENTREVISTA

ETAPA 3-7

CICLE MITJÀ

CICLE SUPERIOR

ESCOLES VERDES

AULA D’ACOLLIDA

ESO

AAEPO

AMPA

CICLES FORMATIUS

EXTRAESCOLARS ESPORTIVES

#57

3

EDITORIAL

www.olot.escolapia.cat

INTERDISCIPLINARIETAT A L’AULA MIQUEL ÀNGEL ZARZA AIBAR DIRECTOR DE L’ESCOLA PIA D’OLOT

J

a hem acabat un nou curs i hem deixat endarrere molts moments de treball, reunions i activitats que quasi ja no recordem. De totes elles, però, la més significativa i rellevant és la celebració de la VII Assemblea de les Institucions Escolars de l’Escola Pia Catalunya.

Com molt bé ja sabeu, en aquesta assemblea es proposen les línies estratègiques que durant els propers quatre anys totes les Escoles Pies de Catalunya haurem de dur a terme. La novetat més important d’aquest any és que hem passat de dues polítiques a una, fet que demostra l’orientació de la Institució en centrar-se en allò que és més important per a les escoles: l’aprenentatge dels nostre alumnes.

4

#57

La política escollida “Implementar a totes les etapes el Projecte per a la Interdisciplinarietat a l’aula” ha de fer avançar a la nostra escola cap a unes metodologies i una organització adequades al moment que vivim i que ofereixin als nostres alumnes eines i recursos per afrontar amb garanties el futur incert que esdevindrà.

Aquesta política, que ara ja és oficial i d’obligat compliment per a totes les IIEE, està basada en un projecte en el que la nostra escola hi ha estat treballat durant aquest últims vuit anys, per tant, estem molt contents, perquè el camí que vam iniciar al 2007 en solitari, ara el podrem fer acompanyats. Tindrem ocasió durant el proper

curs d’anar explicant aquest projecte.

A l’assemblea també es van aprovar les polítiques dels alumnes, “Enfortir la participació de l’alumnat en cada Institució Educativa i en el Secretariat”, i la dels pares, “Desplegar el projecte compartit en tot l’àmbit de les Institucions Educatives dels centres docents”.

Com podeu observar, ambdues polítiques volen intensificar en els propers quatre anys la presència i participació en les activitats de les IIEE d’alumnes i famílies.

Aquestes tres línies estratègiques són les que, de forma conjunta, hem de tirar endavant totes les IIEE de EPC, però a més, cada escola ha de proposarne d’altres que siguin

pròpies i específiques del seu centre i responguin a les necessitats del seu entorn. Durant aquests mesos estem treballant de valent per concretar aquestes polítiques pròpies, que com es pot imaginar, contemplaran continuar avançant amb les II+D, nova organització, qualitat, Ecologia Emocional, Formació Professional... esperem que a les reunions de setembre ja us podrem presentar les propostes definitives.

Ara però, toca el merescut descans de la vacances d’estiu per esbargir-nos al màxim i gaudir d’un preuat tresor que és la companyia de la família i dels amics.

Bon estiu a tothom !!!!

OPINIÓ // ARTICLES

www.olot.escolapia.cat

PARAULES MARGALIDA ASPARÓ DIRECTORA PEDAGÒGICA DE L’ESCOLA PIA D’OLOT

V

oldria només que poguéssim pensar conjuntament en el valor de la paraula.

Si escric: Alah matrac, quie el tiemple, pensareu que m’estic comunicant amb un altre idioma o senzillament que m’acabo d’inventar uns mots, doncs no! Si ens traslladéssim a la cort imaginària del rei Artús i els cavallers de la taula rodona i per allí rondés el mag Merlí escoltaríem aquestes

Regalar paraules siguin parlades o escrites és el millor present que podem fer.

paraules, el significat de les qual desconec.

Però que en el context de la novel·la són genials!

Les paraules diuen molt de nosaltres, de la nostra manera de ser, de pensar o si més no de com volem que els altres ens vegin. Quantes vegades pensem: Tan de bo no ho hagués dit!, o al contrari: Per què no ho deia?. Amb l’experiència aprenen a utilitzar la paraula.

Però no sempre la paraula és parlada, sinó que moltíssimes vegades i al llarg del dia, fem servir la paraula escrita: e-mails, watsaps, missatges, diaris personals...

La paraula escrita requereix pensament i

dedicació. En escriure cal pensar com dir-ho, cal tornar-ho a llegir i pensar si la persona que ho rebrà entendrà exactament el missatge, el que vull dir.

paraules escrites fer-lo riure, plorar, somiar...

La paraula escrita és meravellosa, té el do de quedar guardada.

Escriure, llegir són dues eines imprescindibles per organitzar idees. Quan escrius i llegeixes t’acabes entenent a tu mateix i al món que t’envolta i no només això!, tens, també, la possibilitat i capacitat de crear mons meravellosos on esdevenir l’autèntic heroi.

La paraula escrita és meravellosa, té el do de quedar guardada. La reacció que aquesta ens provoca pot ser realment extraordinària i és la que busquem en llegir.

L’escriptor busca aquesta reacció, es situa en el lloc del lector i intenta mitjançant les seves

Regalar paraules siguin parlades o escrites és el millor present que podem fer.

Regala, doncs, paraules! Paraules dolces, amables, sinceres... és el millor que una persona pot fer!

#57

5

OPINIÓ // ARTICLES

JO DE GRAN SE EL QUE JO VUL

TERESA JUANOLA I COROMINA PROFESSORA DE LLENGUA

E

ls nostres fills són com les plantes que neixen d’una llavor i que només de treure el cap es converteixen en quelcom que hem de cuidar molt per a què quan siguin més grans floreixen en tot el seu esplendor.

Cada planta necessita una terra especial, com els nostres fills, que cada un és diferent i requereix, per tant “d’una terra”, que són els recursos i els ensenyaments individualitzats i propis.

Quan la planta comença a florir, com quan els nostres fills comencen a prendre decisions, nosaltres posem adob a la planta per ajudar-la a ser

Si als no fills els f prendre decisió f o fins i to deixem o seguram ens ho fa i tots en les conse

EL TALENT ADOLESCENT GENOVEVA PASCUAL PSICÒLOGA I DINAMITZADORA DE LA MEDIATECA

A

vui, vull trencar una llança en favor dels adolescents, aquestes persones en procés de formació al que la societat els coneix com: els de l’edat del pavo, aquells tan xarbotats, etc... És cert que estan en època de canvi i que això no passa desapercebut al seu entorn, però... Podem treure’n suc d’aquests canvis i d’aquest “desordre”? I tant!!

6

#57

Precisament el filòsof, escriptor i pedagog José Antonio Marina, en el seu llibre “El talento adolescente” argumenta junt amb altres especialistes que l’adolescència és una etapa fascinant de canvis cerebrals immensos i és el millor moment per engegar grans projectes i creure en ells i en les seves altíssimes capacitats. Ja no són nens, són adults en formació i els hem de tractar com a tal,

deixar de sob portar endava perimentin i, mateixos i en l Així doncs, vis

www.olot.escolapia.cat

ERÉ...

LGUI?

A CATALANA

ostres fem e una forçada, ot no els opinar, ment també aran saber, patirem eqüències.

més forta i vigorosa . És el moment que aconsellem als nostres fills i els ajudem a orientar el seu futur.

Si la planta no necessita l’adob o no li és beneficiós, ens ho farà saber perquè perdrà la seva verdor i vitalitat.

Llavors canviarem d’adob i en cercarem un altre que li vagi bé.

Si als nostres fills els fem prendre una decisió forçada, o fins i tot no els deixem opinar, segurament també ens ho faran saber , i tots en patirem les conseqüències.

serà beneficiós, útil i necessari per al seu futur, com quan col.loquem la planta en un lloc o altre de la casa. El que ens costa més, però, és pensar si allò que jo desitjo per al meu fill, és el que ell vol o necessita.

Deixem que decideixi “a quin lloc de la casa” se sent més còmode per créixer sa i amb la vitalitat necessària per “florir” el dia de demà.

Sovint projectem en els nostres fills allò que nosaltres pensem que els

breprotegir-los i animar-los a ant els seus projectes que exsobretot, que creguin en ells les seves capacitats. sca els adolescents!!!

És cert que estan en època de canvi i que això no passa desapercebut al seu entorn, però...

Podem treure’n suc d’aquests canvis i d’aquest “desordre”? I tant!!

#57

7

OPINIÓ // ARTICLES

QUÈ ENS ESPERA EN EL FUTUR? SANDRA SERRAT I ALBERT CANO ALUMNES DE 4T D’ESO

J

a fa uns anys, els nostres germans varen acabar l’ESO i després el batxillerat, i van anar a la universitat. En tot aquest temps, hem pogut observar la feina que realitzaven i els admiraven per la seva dedicació i esforç.

Ara ens toca a nosaltres. El camí que ens espera, no és un camí de flors, però tampoc és un camí d’esbarzers. Haurem de treballar, ens haurem de dedicar a l’estudi i a esforçarnos... Tot i així, sabem que se’ns obriran nous camins que ens mostraran allò que volem

aconseguir, allò que ens motiva. I això ens donarà la força per continuar endavant, tot i les adversitats que podem trobar.

El canvi serà difícil, però sabem que no estem sols. Al nostre costat, trobem aquella gent que ens ha estat recolzant tota la nostra vida i que ho seguiran fent, com són els nostres pares, els nostres amics i també els nostres ex-professors que encara ens ajudaran tot i que ja no estiguem a les seves aules.

Però, especialm mans, que ten tres i van pass saltres no fa ta

Finalment, he viar d’hàbits e bem que amb pròxims a nosa

ESTIMAR L’AMISTAT LAURA MONTANYÀ ALUMNA DE 2N D’ESO

É

s molt important ser fidel a les teves amistats, a la parella, als germans... a les persones més estimades i properes a tu. Jo considero que una persona és fidel quan compleix els seus compromisos, pactes i promeses.

Existeixen molts tipus de fidelitat: la fidelitat envers les teves amistats, que normalment és aquella que et dóna confiança per explicar certes coses, que a algú altre no ho explicaries. La fidelitat envers la teva parella, quan tu

8

#57

et cases no pots ser infidel al teu marit o muller i no només parlo de l’aspecte sexual sinó de molts altres termes.

Personalment penso que tant la fidelitat com el compromís van molt lligats amb valors com el

Fidelitat, confiança, respecte... són tres paraules enllaçades estretament.

respecte, ja que si respectes a una persona mai la trairàs ni li seràs infidel.

Crec també que aquest concepte té relació amb la confiança és a dir, quan una persona és fidel i compleix els compromisos és més fàcil tenir-li confiança.

Fidelitat, confiança, respecte... són tres paraules enllaçades estretament.

www.olot.escolapia.cat

EL MEU FUTUR IMMEDIAT LAIA QUEROL ALUMNA DE 4T D’ESO

ment, tindrem els nostres gernen més experiència que nosalsar pel mateix que viurem noant de temps.

em de dir que la idea de canens espanta una mica, però sasuport de tots aquells que són altres ho podrem superar.

N

o em va costar gaire escollir el que l’any vinent vull fer, ja que segons em sembla a mi, sóc un perfil molt clar d’alumne a qui li agraden els estudis relacionats amb l’hospital o laboratori. Per això he decidit que el curs que ve iniciaré un cicle d’auxiliar d’infermeria.

Aquest curs m’ha costat molt superar algunes àrees. Les optatives que he agafat (biologia i física i química, i llatí) m’han fet tenir moltes dificultats. Considero que m’anirà millor el proper curs fent un cicle, aniré més tranquil·la.

L’any que ve, no em serà tampoc difí-

cil de fer el canvi cap a un institut, ja que fa poc ja vaig fer el canvi, venint a l’Escola Pia. Suposo que també m’adaptaré ràpid al nou l’horari, ja que plegaré al migdia, i això farà que em pugui organitzar millor, i tenir més temps per dedicar a fer altres coses, no només a l’estudi.

M’ENCARO AL FUTUR PAULA GÓMEZ ALUMNA DE 4T D’ESO

A

finals de quart ens arriba una decisió que ens amoïna i ens costa, a alguns alumnes més que a d’altres!, és el fet d’encarar-nos al nostre futur.

A mi, al principi, haver d’escollir em feia por; després, amb l’ajuda dels amics i dels professors, que et fan creure que tu pots, i

que pots enfrontar-te al que tu vulguis, vas agafant la confiança suficient per triar la teva opció d’estudi més immediata.

De totes maneres, faci el que faci, la vida em canviarà molt, els horaris, els amics, les aules, els professors... haurem de passar per moltes coses diferents.

Tinc la sort que a mi m’agrada molt relacionar-me i crec que això m’ajudarà a fer el canvi . En el meu cas, he hagut d’escollir el camí que realment necessitava, també és el més llarg, i la veritat és que no tinc problemes, simplement tardaré una mica més però acabaré fent allò que m’agrada. #57

9

OPINIÓ // ARTICLES

ESTIMAR L’AMISTAT MARC DOMÍNGUEZ ALUMNE DE 2N D’ESO

C

rec que hi ha diferents maneres d’entendre el significat de la paraula estimar: el que sents envers la família, el que sents envers els amics o companys...

Si parlem dels amics, el valor de la fidelitat i el compromís es va formant amb el temps i quan el necessites.

Sempre tindràs algú en qui confiar. Un amic és qui et fa passar bons moments pel carrer mentre et parla de ximpleries, o aquell que té les idees més estrafolàries però que et diverteixen, o el que et va recolzar quan estaves malament i es va preocupar quan ningú més ho va fer, o el que va confiar en tu quan ni tu mateix hi confiaves, o el que està allà per escoltar les teves històries quan preferiria estar jugant a futbol.

Això és un amic! És clar, som molt joves i encara ens falta experimentar molts tipus d’amor, com el de la parella o el dels fills. Però el millor de l’estimació entre amics és que sempre pots confiar en ells, perquè l’amistat no depèn de factors com la distància o el temps sinó de l’estimació sincera entre persones.

L’amistat no depèn de factors com la distància o el temps sinó de l’estimació sincera entre persones. autònomes.

WWW.DEVIANTART.COM

10

#57

www.olot.escolapia.cat

EL PETIT GRAN LLIBRE TEIA VALLÈS ALUMNA DE 2N D’ESO

G

airebé tothom coneix la història del Petit Princep d’Antoine de Saint-Exupéry. Qui més, qui menys ha vist dibuixos, ha sentit o llegit frases celebres

del text.

Tot comença amb un dibuix, un simple dibuix que donarà fruit a una bonica història.

Amb el dibuix ens adonem que els adults són avorrits.

L’autor escriu aquest llibre sis anys després de separar-se del Petit Príncep per recordar tot el que ha viscut amb ell. Vol que tothom ho sàpiga, encara que segurament els grans savis en dubtaran perquè no hi ha arguments per demostrar-ho.

Però ell ho sap del cert, perquè cada nit encara riu amb els estels.

Tot i ser un lli-

bre curt i ràpid de llegir, se’ns dubte és un llibre intens, preciós i ple de sentiments.

Et fa adonar com ens compliquem la vida a mesura que ens fem grans.

No cal posseir dues o bé dues mil coses, si n’aprecies tan sols una i l’estimes i et deixes estimar per aquesta, seràs feliç. En resum la quantitat no importa, perquè com diu el llibre hi pot haver milers de persones a la Terra i en canvi entre els homes també t’hi pots trobar sol.

Crec que és un llibre per subratllar frases, fer-hi notes als marges, escriure-hi impressions... i, sobretot, llegir les frases que conté si algun dia tens dubtes, estàs trist, ets sents sol o bé estàs perdut.

En resum és un Petit Gran Llibre.

No cal posseir dues o bé dues mil coses, si n’aprecies tan sols una i l’estimes i et deixes estimar per aquesta, seràs feliç. autònomes.

#57

11

RECONEIXEMENT DELS PREMIS OBTINGUTS DURANT AQUEST CURS

>>DURANT AQUEST CURS ALUMNES DE L’ESCOLA HAN ESTAT PREMIAT PER AIXÒ DES DE LA REDACCIÓ DE LA REVISTA “ELS ÀPITS” ELS VOLEM

XXè CERTAMEN LITERARI RAMON VIDAL DE BESALÚ

55a EDICIÓ JÓVENES TALENTOS DE RALATO CORTO COCA -COLA

Meritxell Corcoy Juncà. Prosa.

Paula Solà Porras. Prosa.

Claudia Piella Vilanova. Poesia.

Adrià Bartrina Moreno. Poesia.

Roger Planella Juanola. Poesia.

Teia Vallès Pagès. Poesia.

Valeria Georget Katimi Varela. Prosa.

Eduard Viñas Canadell. Poesia.

Evi Ciobanu.

ÒMNIUM CULTURAL CONCURS LITERARI INFANTIL I JUVENIL DE LA GARROTXA 2015 Èric Grabulosa Funosa. Prosa.

Laia Clavaguera Coma. Prosa Júlia Faniel Bassets. Poesia.

Aniol Farré Masegur. Prosa.

THE PHONICS 2015.

CONCURS D’ANGLÈS INTERESCOLAR

38è CONCURS PREMI COCA-COLA DE RELAT BREU Teia Vallès Pagès.

6è CONCURS LITERARI DE LES PRESES Arnau Bassols Noguer. Prosa Bin Huang. Prosa

CONCURS COMENTARI EXPLORADOR DE LLIBRES Abril Puigvert Bagué.

Isona Escoda Durán.

Jorgina Cros Coromina.

JOVES BRILLANTS OLOT

Carla Nogareda Garcia.

Jorgina Cros Coromina.

Joana Garreta Passola.

XIè CONCURS DE LECTURA EN VEU ALTA

PREMIS DE LES ARTS ESCOLA PIA CATALUNYA

Categoria: Tropa de Corsaris Quarts de final, semifinal i finalistes de Catalunya Paula Bassets Bosch.

Aina Foguet Noguer.

Ferran Delgà Fernández.

Arnau de Bolós Rivas. Dibuix.

Gabi Cretu. Escultura Arnau Coves Noguer. Finalista dibuix Martí Xutglà Tarrés. Finalista dibuix.

Ingrid Cantalejo Callao. Finalista dibuix.

12

#57

www.olot.escolapia.cat

TS EN DIVERSOS CERTÀMENS I CONCURSOS, M FELICITAR.

XXè PREMI DE LA FUNDACIÓ JOAN PROFITÓS PER AL FOMENT DE LA CREATIVITAT 2015 Laia Clavaguera Coma. Poesia Roger Planella Juanola. Poesia.

Sandra Padrosa Callís . Poesia.

Arnau Bassols Noguer. Prosa.

CONCURS SANT JORDI BIBLIOTECA MARIAN VAYREDA D’OLOT Alba Gassói Luna

PROVES CANGUR DE MATEMÀTIQUES D’EDUCACIÓ PRIMÀRIA Puntuacions obtingudes entre els 5% primers Arnau Coves Noguer.

Núria Gracia Ventulà..

Ferran Coromina Gras.

Pol Riera Casals.

Pol Domínguez Juanola.

PROVES CANGUR DE MATEMÀTIQUES D’ESO Puntuacions obtingudes entre els 3% primers Carles Espuña Camprubí Jan Tresserras Pujadas

XVa EDICIÓ PREMIS ORIOL DE BOLÓS Arnau Aumatell, Meritxell Corcoy, Pol Pujol i Rubén Querol de 1r ESO Lluis Bigas, Roger Planella, Miquel Serrano i Teo Vizuete de 2n ESO Roger Capdevila, Marta Hubach, Pere Hubach, Manel Martínez i Pau Vilanova de 3r ESO Jan Tresserras Pujadas. de 4tESO Brayan Mendoza Castro i Abel Picazo Padial de Cicles Formatius

PROVES CANGUR DE MATEMÀTIQUES D’ESO 14ena posició Valerie Katimi Varela

#57

13

CURIOSITATS

>>L’AIGUAT

L’AIGUAT D’OLOT també va afectar la nostra escola, omplint d’aigua algunes aules, els passadissos, el gimnàs de psico, el laboratori, el pavelló… Un gran equip de persones: personal de manteniment, mestres, pares i alumnes van ajudar a restablir la normalitat. Gràcies a tots!

14

#57

www.olot.escolapia.cat

#57

15

CURIOSITATS

>>ESQUELET!

QUINA SORPRESA el dia que vam començar a l’Escola Pia, ens van ensenyar el laboratori i sabeu que hi havia? doncs un esquelet!

Natàlia Martínez i Laia Querol Alumnes de 4t d’ESO

16

#57

>>PARQUET!

www.olot.escolapia.cat

US IMAGINEU com veuen de gran el parquet i el pati de l’escola els alumnes més petits?

Doncs observeu la fotografia per tenir-ne una idea!

Lluis Vilalta Alumne de 4t d’ES0 #57

17

LES FOTOS DEL TRIMESTRE

En t re m a l ’Es c o l a P ia d ’O l o t, e n s s eg u iu ?

Au to ra : Sa n d ra L L ove ra a l u m n a d e 4 t d ’ES O

18

#57

envieu les vostres fotos a: carrie.dorca@olot.epiaedu.cat

C re i xe m !

Au to ra : Ca rl a Ca mp a 単 a

#57

19

L’ENTREVISTA // EDUARD PINI PARE PROVINCIAL DE L’ESCOLA PIA DE C

EDUARD

PINI TE X T I FOTOS: ARNAU SUARE Z I LLUIS VIL ALTA ALUMNES DE 1R I 4T DE SECUNDÀR IA

“A l’Escola Pia comencem a veure cap o introduint canvis importants. Hem comen projecte de la interdisciplinarietat a 20

#57

CATALUNYA

on anem, estem nçat a treballar el a l’aula.”

www.olot.escolapia.cat

Segons vostè, qui és Eduard Pini ?

Eduard Pini és un escolapi que va ser alumne a l’Escola Pia de Sabadell i que un bon dia va decidir comprometre’s amb el món de l’educació fent-se escolapi. És una persona que s’entusiasma amb el tema educatiu i que des de molt jove ha tingut sempre molt clar que ser en mons de joves, infants i adolescents dóna un bon sentit a la vida.

Què vol dir ser Pare Provincial de l’Escola Pia de Catalunya?

L’Escola Pia, a més de totes les escoles, professorat i alumnat, té moltes entitats diferents com ara cases d’acollida de nens, esplais, agrupaments, fundacions, orquestres… I tota aquesta gent necessita coordinar-se perquè tot funcioni, ja que som molts.

Coordinar, gestionar, animar… això és el que fa el Pare Provincial, però no sóc jo sol, som varis els que ens dediquem a donar una empenta i ajudar a tota la gent que

#57

21

L’ENTREVISTA // EDUARD PINI PARE PROVINCIAL DE L’ESCOLA PIA DE C dirigeix cada una de les entitats.

Què n’espera d’aquesta nova tasca?

Penso portar il·lusió i força per fer el que entre tots hem decidit, ja que la meva és una feina compartida.

No tot comença quan un té una idea i als altres els agrada i decideixen escollir-lo provincial per desenvolupar-la, no! Les idees no surten d’una persona sola, procurem que l’Escola Pia sigui ben democràtica. És per això que tots els col·lectius fan reunions, cadascun a la seva escola o entitat. N’hi ha d’altres més grans, com la Jornada Pedagògica per dir: “Ens posem aquests objectius, volem anar cap allà i d’aquesta manera” Això ho escrivim i busquem les persones que faran aquesta feina. M’han escollit per fer-ne una, la de Pare Provincial.

Com veu l’educació actual?

Crec que estem en un moment de canvi en el món actual. A l’escola en general li costa molt posar-se al dia perquè és una institució molt gran.

22

#57

Ens podem imaginar com serà el món en 25 anys, però no el tenim definit, per això no és fàcil pensar en l’escola del futur.

A l’Escola Pia comencem a veure cap on anem, estem introduint canvis importants. Hem començat a treballar el projecte de la interdisciplinarietat a l’aula. Volem treballar així, perquè és com es treballa fora, a les empreses. Els pares i mares són professionals de moltes coses més enllà de la seva professió.

La interdisciplinarietat es viu dintre del món laboral, ara és el moment d’introduir-la a l’escola.

Què li semblen els joves que es formen a l’Escola Pia? Em semblen meravellosos!!

La gent que surt de les nostres escoles, surt en general estimant el seu col·legi i la seva terra, segur que no hi ha ningú que no tingui clar què és Catalunya. L’Escola Pia sempre ha sigut una escola de país i de formar catalans.

Crec, també, que aquests joves quan veuen una injustícia o una situació

de pobresa no es queden indiferents. Això és una altra característica nostra, ser crític.

Considero que els nostres alumnes surten amb una inquietud intel·lectual, que tenen curiositat per les coses, pel món de l’esport, de la cultura, les arts, la ciència, la música…

De fet, moltíssima gent que veiem a TV3 són exalumnes de l’Escola Pia com en Pellicer o en Mauri… persones que mantenen aquesta il·lusió i ganes de fer projectes.

Hi ha un altre fet curiós dels joves i no tan joves que val la pena tenir present. Són les promocions d’exalumnes que fan trobades periòdiques, fins i tot després de fer més de 50 anys d’haver deixat el centre.

Quins valors creu que aporta l’Escola Pia a la societat actual?

Catalunya quan mira l’Escola Pia veu una escola que ha sabut arrelar-se fermament en la seva identitat catalana, mirant com es pot servir la població.

Jo crec que si la gent ens valora per alguna cosa és

CATALUNYA

“Hem ajudat a fer i ser el país que som, escriptors, científics, músics, metges... molts han estat formats a les nostres escoles.”

www.olot.escolapia.cat per l’arrelament al territori. Aquest any l’Ajuntament de Barcelona ens ha concedit la medalla d’or de la ciutat en el bicentenari de l’Escola Pia de Sant Antoni i en reconeixement a la Institució en tot el territori de Catalunya. Hem ajudat a fer i ser el país que som, escriptors, científics, músics, metges... molts han estat formats a les nostres escoles.

A Olot segur que passa el mateix, hi ha exalumnes de l’escola molt famosos i altres desconeguts que des del seu treball tenen una forma de fer que són gent que s’estima la terra i la vida. Les viles quan miren una mica la seva escola amb estimació és perquè d’aquella escola han sortit les persones que han fet gran el poble.

Li ha agradat venir a Olot? Ha trobat molta gent disposada a conèixer coses noves?

Si que m’ha agradat i molt. Avui hem celebrat la 27a Jornada Pedagògica, han assistit 600 mestres, que també són pares i mares de família.

Tots han deixat la seva família per venir fins aquí, i el més important,

han vingut perquè han volgut i és la 27a vegada que ho fan.

El que he trobat a Olot ha sigut gent meravellosa amb una il·lusió per ser educadors i fer la feina ben feta. Impressionant!

Avui qui ens acolliu sou alumnes voluntaris, això parla de l’esperit acollidor de la gent d’aquí, un poble i una comarca que és una enveja.

Quan passes els túnels de Bracons i mires bé dius: ”Ja sóc a la Garrotxa!” Veus un paisatge extraordinari i com el cuideu, el treballeu, l’estimeu i el doneu a conèixer. És una aportació que feu a tota la població. Per tant a Olot hi ha gent amb il·lusió i amb ganes de fer, que es fixa en la seva terra amb una gran consciència ecològica. Gent que diu:” Tenim un tresor a les mans”

#57

23

OPINIÓ // TIC

COM PROTEGIR LES TEVES FOTOS DIGITALS TE X T: MOISES TRIADÚ INFOR MÀTIC DEL CENTR E I PROFESSOR DE SECUNDÀR IA IMATGES: IMATGES PROPIE TAT DE BARTEK AMBROZIK www.olot.escolapia.cat

24

#57

www.olot.escolapia.cat

A

vui en dia tenir els nostres records digitalitzats en fotos i vídeos és habitual, cada cop en guardem menys en paper a causa de la gran quantitat d’imatges i fotografies que generem durant l’any. També passa amb els vídeos, ja no els podem conservar en cintes analògiques per la seva obsolescència.

Tenir una bona estratègia de backup de les teves fotos digitals és important, ja que és molt probable que coneguis algú que ha perdut les seves fotos per culpa d’alguna avaria, i fins i tot potser t’ha passat algun cop.

Les fotos digitals no deixen de ser dades, però segur que si ens imaginem la possibilitat que d’un dia per l’altre podem perdre tots aquests records, ens sabria molt greu. Per sort, com hem dit, només són dades digitals i hem de prendre les mesures necessàries en consonància amb la importància que els volem donar. És bastant habitual, i no hauria de ser-ho, no prendre cap tipus de mesura, com segurament tampoc està bé ser pa-

ranòics amb els sistemes de seguretat. El que sembla més lògic i correcte és prendre unes mesures adequades per evitar el 90% dels problemes més habituals de pèrdues de dades.

Deixar les fotos guardades únicament en el disc dur del nostre ordinador no és gens recomanable, sigui de la marca que sigui ja que pot avariar-se i haver-se de canviar el disc, o bé haver-se de formatar per recuperar el sistema, o fins i tot podem sofrir algun robatori.

Avui en dia existeixen diverses solucions per protegir les nostres fotografies digitals i ara en veurem algunes de les més habituals.

Fer una còpia en un disc dur extern. És una molt bona mesura sempre i quan la combinem amb una primera còpia al mateix equip, o en un altre disc.

Hem de partir de la idea que fer una còpia de seguretat vol dir tenir les dades a més d’un lloc en el mateix moment.

Està molt de moda fer servir sistemes de còpies al núvol. Tot i la seva dubtosa confidencialitat,

Dropbox, Google Fotos, Flicker, iCloud... són sistemes que ens permeten fer còpies de les nostres fotos amb molta facilitat i publicar o tenir en privat les nostres galeries o carpetes.

Les memòries portàtils USB o llapis de memòria són molt pràctics per portar dades d’un lloc a un altre, però gens reco-

Deixar les fotos guardades únicament en el disc dur del nostre ordinador no és gens recomanable

manables pel que fa a la seguretat donat que el percentatge d’avaries i pèrdues d’informació és molt elevat.

Fer una còpia centralitzada a casa nostra. Podem instal·lar un disc dur a la nostra xarxa domèstica on es facin còpies de tot el que nosaltres considerem important, fins i tot les fotos i els vídeos. Són sistemes senzills de programar perquè es facin còpies automàtiques i de mínim manteniment.

A banda d’aquests, podem trobar infinitat de sistemes per fer còpies de les nostres dades més importants i el simple fet de reflexionar sobre aquest tema i posar-hi més atenció segur que ens evitarà algun problema i ens deixarà dormir més tranquils.

#57

25

EXALUMNES

1R VIATGE:

ESCOLA PIA D’OLOT TE X T: MARC PRADA E X ALUMNE I PAR E DE L’ ESCOL A www.olot.escolapia.cat

26

#57

“Estic orgullós d’haver format part d’aquesta escola i de veure que els valors que vaig aprendre no només s’hi mantenen sinó que s’han millorat.”

F

a més de 28 anys que vaig ser alumne de l’escola i fa poc menys d’un que hi vaig retornar, aquest cop però, per acompanyar una alumna: la meva filla.

En passar per la porta em van envair els records... la imatge del Pare Solà; el “pa amb xocolata” que ens repartia en “Pep Porter”, també les aules, les escales, i el pati on sortíem a jugar tots els companys de classe del “B”. Aquell any va ser el primer que van acceptar nenes a l’escola, elles anaven al grup “A”, va ser tota una

novetat!

Vaig créixer compartint amb els meus companys les primeres entremaliadures i les millors aventures...

Aquests anys junts ens van unir tant que continuem retrobant-nos un cop al mes. Sí, sí, un cop al mes els exalumnes de la meva promoció, fem una trobada i un cop l’any ens trobem amb tota la família!!!

Tinc molts bons records de tots els meus professors: La Joana, la Bonet, el Pare Enric, la Bartrolí, el Pare Ferrer, el Pare Beltrán, en Claret, en Ramon, en Garrido, l’Álvarez, la Lecumberri i la

Mas...

Després de deixar aquesta escola i l’institut per poder formar-me en la que avui és la meva professió aeronàutica, em vaig haver de desplaçar als Estats Units, posteriorment vaig tornar a Espanya i vaig estudiar a diferents llocs: Madrid, Salamanca…

Finalment em vaig poder examinar en una companyia aèria i vaig començar a treballar en la que encara ara és la meva professió, però malgrat tot, el que realment et marca a la vida i constitueix la base del teu futur, són aquests

vuit anys inicials a l’escola que et donen els valors necessaris per superar els entrebancs que et trobes i continuar endavant per aconseguir els objectius que et marquis a la vida.

Estic orgullós d’haver format part d’aquesta escola i de veure que els valors que vaig aprendre no només s’hi mantenen sinó que s’han millorat.

#57

27

OPINIÓ // CÒMIC

28

#57

www.olot.escolapia.cat

#57

29

LES BEE BOTS A L’ETAPA 3-7 TE X T I FOTOS: EQUIP DE MESTRES E TAPA 3 -7 www.etapa3 -7escolapiaolot.blogspot.com

Una introducció a la robòtica, a la programació i al llenguatge computacional

30

#57

ETAPA 3-7

A

l’inici d’aquest curs escolar vàrem poder assistir a una formació del CRP-Garrotxa que presentava un material didàctic d’allò més interessant, ja que ens oferia la possibilitat de treballar de manera motivadora, significativa i interdisciplinar certes àrees que con-

Aquest material consisteix en un conjunt de sis robots en forma d’abella, programables per desplaçar-se sobre una superfície plana en funció d’unes ordres que prèviament s’han d’haver programat

Programem l’abella amb el suport iPad.

siderem fonamentals per al futur dels nostres alumnes. Per aquest motiu, i d’acord amb el servei de préstec del Centre de Recursos Pedagògics, vam decidir que durant el mes de maig les Bee Bots arribessin a l’escola.

Aquest material consisteix en un conjunt de sis robots en forma d’abella –tal i com indica el seu nom-, programables per desplaçar-se sobre una superfície plana en funció d’unes ordres que prèviament s’han d’haver programat. A més, aquests “insectes” van acompanyats d’una quadrícula que ajuda als infants a comptar el número d’ordres que s’han d’introduir, i dos plànols que represen-

ten dos escenaris/contextos on els quals les abelles es desplacen.

La nostra proposta d’aplicació didàctica ha sigut la d’elaborar tres tipus de sessions on la relació amb les idees, la funcionalitat, el contingut que es desprèn d’aquest material fos divers, de manera que oferíssim a cada infant diferents possibilitats de familiarització amb l’orientació, la programació i el llenguatge computacional (d’ordres, còmputs).

La tipologia d’aquestes propostes pràctiques ha sigut, en primer lloc, la de desplaçar-se vi-

Descobrim vivencialment les normes de la quadrícula. #57

31

vencialment sobre una quadrícula, un espai delimitat que es regeix amb unes normes determinades, tal i com les Bee Bots fan. La segona pràctica ha consistit en representar el desplaçament d’un objecte determinat –que ha variat en funció del curs i de la temàtica que a cada edat hem considerat més adequada- cap a un punt o destí d’una superfície delimitada per quadrats, on posteriorment, de manera col·lectiva, s’han analitzat i valorat possibles alternatives per a cada recorregut. La tercera pràctica s’ha basat en programar les abelles perquè aquestes arribessin al destí desitjat.

També en aquesta darrera temàtica, els infants han pogut discutir alternatives, fer hipòtesis de la productivitat del recorregut (més curt, més llarg, més fàcil, més difícil) i evidenciar que moltes vegades un problema no només té una solució, sinó que cal analitzar els fenòmens des de diverses perspectives per elaborar bones conclusions.

Portarà l’abella el missatge a l’animal indicat?

32

#57

ETAPA 3-7

Endinsar-nos en el món de l’orientació i la programació ha sigut realment interessant per treballar conceptes matemàtics, lingüístics, de relació causa-efecte, direccionalitat... però a més ens ha permès viure en primera persona un procés d’investigació, innovació i desenvolupament de noves maneres de situar-nos i

desplaçar-nos i situar i desplaçar objectes programables, és a dir, robots.

Per tot això i per acabar us deixem amb un frase extreta de la ponència d’Alfons Cornella durant la jornada pedagògica del mes de maig: “En un futur no molt llunyà o programes o et programaran”.

Programen les abelles per arribar al destí #57

33

SCRATCH A L’ESCOLA! TE X T I FOTOS: MESTRES DE CICLE MITJÀ www.ciclemitjaescolapiaolot.blogspot.com

34

#57

CICLE MITJÀ

E

nguany a Cicle Mitjà hem començat un nou projecte destinat a desenvolupar el llenguatge de programació visual que ens ajudarà a enllaçar amb aspectes d’organització i raonament.

Durant els tallers de matemàtiques es desdobla el grup classe; un petit grup es queda a l’aula per desenvolupar el raonament mitjançant problemes i l’altre va a l’aula d’informàtica a treballar l’Scratch.

Cada alumne té un compte d’usuari que li permet accedir al programa i crear històries, jocs i animacions. L’activitat consisteix en superar

diferents reptes. Quan l’alumne no el supera li queda marcat amb diferents colors per tant li permet autocorregir-se.

En cas d’assolir-lo, es passa a un nivell superior fins a completar l’etapa on es poden imprimir un diploma. En tot moment, el nen és conscient del nivell o etapa en què es troba.

“Amb aquest programa aprenem coses noves” “Si t’equivoques et diu que rectifiquis” “Ens agrada molt treballar amb l’ordinador” “Hi ha vídeos que et donen pistes” “Aprenem anglès perquè hi ha reptes en aquesta llengua” #57

35

CANT AL BELL MIG D TE X T I FOTOS: ALUMNES DE 5È D’ EDUCACIÓ PRIMÀRIA www.ciclesuperiorescolapiaolot.blogspot.com

Talment com si fos un fet màgic, els alumnes de 5è de Cicle Superior de Primària, aquest curs, han viatjat al bell mig de la terra acompanyats de l’Anna Ahumada, la mestra de música, de notes i simfonies de colors.

36

#57

CICLE SUPERIOR

TÀNIA: DE LA TERRA C

antània és un projecte musical que organitzen l’Auditori de Barcelona, el Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya i l’Institut Municipal d’Educació d’Olot (IME). Aquest projecte és una cantata en què s’aprenen unes cançons amb moviments a l’uníson, cànons i veus.

Es treballen durant tot el curs i, finalment, es va a

la Plaça de Braus d’Olot on s’ajunten uns 400 alumnes i fan un espectacle amb músics en directe.

Una experiència única que no volem que es perdin els nostres alumnes perquè els enriqueix i els compromet.

Aquest curs el seu compositor Xavier Pagès i la seva guionista Carlota Subirós han treballat conjuntament en l’obra.

El resultat ha estat un relat sorprenent on el seu protagonista, en Khalil, un nen d’origen africà que fa poc temps que viu en una ciutat del sud d’Europa, està fascinat per una cosa que ha vist per primera vegada a la vida, una bèstia gegant, un paisatge de llum i de colors, una extensió d’aigua increïble: el mar. És la mar Mediterrània, que ha estat durant mi-

lers d’anys lloc de trobada per a viatgers, comerciants, músics, poetes, emigrants… Un mar situat “entremig de les terres”, al bell mig de la terra, que conté simbòlicament molts valors essencials de la cultura, de la natura, de la història i del nostre present més immediat… Al mar, tot s’hi escriu i tot s’hi esborra. El mar és la memòria del món… #57

37

ENGLISH DAY TE X T AND PHOTOS: 6TH GRADE STUDENTS www.ciclesuperiorescolapiaolot.blogspot.com

Last 20th of may we celebrated the English Day, a very special meeting for all the 6th grade students in ‘la garrotxa’.

All through the year we’ve been preparing it.

38

#57

CICLE SUPERIOR

F

irst of all , we drew a picture representing a mascot for this event.

The winner among the schools was one of our classmates. His picture was a white shark from Australia playing rugby (sharks as well as rugby are very common in Australia, an English speaking country). We called it “Aushark”.

We also had to “write a tale on line” and the main character was our mascot, Aushark!

Another thing to prepare was the English day hymn. It’s a song by ‘Cold Play’ but the lyrics were adapted for this special

occasion.

The funniest activity was acting out in a play called English people in England. Just ten students could take part in the play , so what we did was a casting.

Finally “the big day” arrived. We left school at 9 o’clock. Teaming up was at quarter to ten.

Joan Fluvià opened the meeting with a welcome speech. We sang the hymn and at half past ten we started the activities. There were 17 stations (one game for school). For two hours we were playing games, listening and speaking English, and above all,

having fun!!

We went to the ‘Parc Nou’ and had lunch there. At about half past two we went to ‘Sant Roc school’ to watch the play. Our friends were acting out there!

It was fantastic! All the schools did it very well but we were very proud of our classmates. Their performance was awesome!

To finish, we sang the ‘goodbye song’ and we came back to school. Unluckily it rained cats and dogs! And we got home completely wet!

But never mind, we had a wonderful day.

#57

39

CASA VERDA TE X T I FOTOS: SARA RUBIÓ SERRA COORDINADORA D’ ESCOL A VERDA DE PR IMÀR IA www.piaverds.blogspot.com

40

#57

ESCOLES VERDES

w w w. l a c a s ave r d a . c o m

E

l dia 28 d’abril tots els alumnes que formem el Parlament Verd de l’escola vam anar de visita a “LA CASA VERDA”, un exemple genial d’edificació sostenible. És una casa que es va fent pensant treure profit de totes les energies renovables i fent que ella mateixa sigui autosuficient.

Vam visitar-la per dins.

Tot l’interior és arrodonit, talment com la casa del “Hobbit”.

Les finestres rodones,

les portes rodones, les parets seguien línies sinuoses i corbes. De fora dóna la sensació que és molt petita, però quan entres les dimensions es dupliquen, ja que la casa entra terra endins.

I en el pis inferior, hi ha un jardí presidit per una gran rocalla on les plantes neixen entre roques. En aquesta rocalla la llum del sol hi entra a través d’un invent que permet que la llum passi per un cable. Hi ha una gran escala que comunica un pis amb l’altre.

Així la “Casa Verda” consta de tres pisos, dos interiors i un exterior que és el teulat.

El teulat és un gran jardí damunt la casa, una gran terrassa verda amb vistes a Santa Magdalena i al Puigsacalm.

A l’exterior, un pou que recull aigua, de formes també arrodonides, centre tot l’espai.

En un lateral hi ha una piscina natural que ens va explicar que un cop acabada la casa, s’omplirà amb peixos.

Tota l’aigua que es recull

va a una cisterna per reutilitzar-la per al reg o per als sanitaris. També aprofita la llum del sol (solatube i plaques fotovoltàiques) i l’escalfor de la terra amb geotèrmia.

Finalment, ens van explicar que la casa verda quedarà integrada en el paisatge i totalment coberta de vegetació, d’aquí ve el seu nom. Us donem la seva pàgina web i us animem a donar-hi un cop d’ull. Val la pena!

#57

41

ACTIVITAT PARTICIPATIVA DE MILLORA DEL MEDI NATURAL DE LA MOIXINA TE X T I FOTOS: RAMON PUJOL I SARA RUBIÓ COORDINADORS D’ ESCOLES VERDES www.piaverds.blogspot.com

42

#57

CICLE MITJÀ ESCOLES VERDES

E

ls alumnes del parlament verd de l’Escola van participar en una activitat conjunta amb altres centres de la Garrotxa. La trobada va tenir lloc el dimarts 2 de juny a la Moixina. Es tractava de recuperar els recs de la Moixina d’una planta invasora, els créixens.

Aquesta activitat permetia als alumnes treballar amb altres nens d’altres escoles, guiada i acompanyada en tot moment per un tècnic del Parc Natural, un monitor de Tosca i amb professors de la nostra escola.

EL PERQUÈ D’AQUESTA ACCIÓ: Els recs que recondueixen l’aigua de les diverses

fonts dels paratges de la Moixina constitueixen un dels hàbitats de més interès del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. Es tracta d’ambients aquàtics d’aigües ràpides i fredes, molt rars a la Garrotxa i a Catalunya i on viuen alguns organismes (plantes i animals) amenaçats i alguns d’ells protegits.

D’altra banda, el reducte de roureda humida de roure pènol existent en aquests paratge, fa encara més especial l’indret. A la plana d’Olot, la situació és encara més extrema.

S’escau que la cubeta olotina, bé que molt humida, ofereix molts indrets amb sòl poc favorable per a l’a-

gricultura, a causa de les colades volcàniques. La roureda de roure pènol, justament, deuria ocupar aquestes zones de millor sòl, de manera que ha sofert un procés secular de rompuda i transformació agrícola. Els escassos testimonis que ens n’han perdurat haurien d’ésser objecte de tracte proteccionista especial.

TRES ACCIONS D’ACTIVITAT-APRENENTATGE: A) Arrencar plantes (créixens) dels recs i dipositar-los al marge per assecar-los i, posteriorment, retirar-los a la planta de compostatge.

B) Reordenar el sota bosc de la roureda C) Taller de descoberta de

l’entorn amb la finalitat de treure’n un llibre digital de fotografies amb els elements/detalls socials històrics i naturals d’aquest paratge.

Aquestes accions ens permetran anar recuperant aquest entorn natural i descobrir-ne la seva singularitat.

AGRAÏMENT Agrair als alumnes que formen part d’Escoles Verdes i del Parlament Verd per la realització de les tasques que els hem proposat, durant tot el curs, d’una manera desinteressada i participativa, mostrant-se en tot moment actius i compromesos. #57

43

QUI S’AMAGA DARRE

TE X T I F GENOVE VA DINAMIT Z ADORA D www.mediatecapia

44

#57

MEDIATECA

ERE DE XIM I XESCA?

FOTOS: A PASCUAL DE L A MEDIATECA aolot.blogspot.com

E

ls alumnes de 3r a 6è de primària fan servir el portal de foment de la lectura “Xim i Xesca”. Allà hi ha una base de dades de més de 2000 llibres on, els alumnes, resolen un petit qüestionari de comprensió sobre llibres llegits.

Fins ara cada curs arribaven alguns premis per als més bons lectors o els que s’hi havien esforçat més, però… ningú no sabia qui ho feia arribar ni com.

sos tenien les mateixes inquietuds: si havia llegit tots els llibres del Xim i Xesca, si treballava sola, el per què del nom de la web, si li agrada més llegir o escriure…

Pacientment l’Eva va respondre totes les preguntes i va repartir samarretes i diplomes a cada curs. Està molt contenta de com llegeixen els alumnes de la nostra escola i això és un bon senyal!

El passat mes d’abril van poder descobrir-ho i fins i tot parlar-hi!!

Darrere del Xim i Xesca s’hi amaga Eva Mateo, gran lectora, també escriptora, que ha ideat el Xim i Xesca per fomentar el gust per la lectura entre els nens.

L’Eva va venir a donar els premis en persona i a donar-se a conèixer.Li feia molta il·lusió posar cara als nens i nenes que només coneixia pel nom i donar el premis als més lectors, personalment.

Els nens van poder preguntar el que van voler. Més o menys, a tots els cur-

#57

45

Llibres recomanats Estiu 2015 Grup d'Animació a la lectura http://elgoigdellegir.escolapia.cat/ Infantil ● ● ●

L’ ARRONGE, Lilli. Tu i jo Kokinos, 2015.

MARCEAU, Fani. Al llibre. Corimbó, 2015.

DOMENECH, Laia. La pastanaga. Milrazones, 2015.

Cicle Inicial ● ● ●

BAUER, Jutta. El mensajero del rey. Lóguez, 2015.

CURATO, Mike. El pequeño Eliott en la gran ciudad. B de Blok, 2015.

BYRD, Robert. El pollet valent. Joventut, 2015.

Cicle Mitjà ● ● ●

ENDE, Michael. L’endrapasomnis. Joventut, 2014.

COLLODI, Carlo. Les aventures de Pinotxo. Kalandraka 2015.

CALLIAS, Aurore. La isla de los perros. Libros del Zorro rojo, 2014.

46

#57

MEDIATECA

Cicle Superior ● ● ●

BALTSCHEIT, Martin; SCHWARZ. El oro de la liebre. Lóguez, 2015.

DI CAMILLO, Katie. Flora y Ulises. Oceano Travesía, 2013.

WALLIAMS, David. La tieta terrible. Montena, 2015.

1­2 ESO ● ● ●

BURGAS, Angel. Kamal i els alfabetistes. Edebé, 2015.

GARCIA CORNELLA, Dolors. Diumenge al peu del salze. Barcanova, 2014.

STEVENSON, Robert Louis. El diablillo de la botella. Ekaré 2015.

3­4 ESO ● ● ●

GEDA, Fabio. En el mar hi ha cocodrils. La Galera jove, 2012.

PICÓ, Lliris. Moisès, estigues quiet. Edicions del bullent, 2014.

DAHL, ROALD. La cata. Nórdica Libros, 2014.

#57

47

Batxillerat ● ● ●

ROBSON, Jenny. All for love. Lóguez, 2015.

LIENAS, Gemma. El rastre brillant del cargol. Fanbooks, 2014.

LLAMAZARES, Julio. Distintas formas de mirar el agua. Alfaguara, 2014.

Adults ● ● ●

ANDRIAT, Frank. La llibretera dins la llum. Sd. Edicions, 2014.

ROTH, Joseph. Job. Acantilado, 2014.

BUTLER, Nickolas. Canciones de amor a quemarropa. Libros del Asteroide, 2014.

48

#57

PASTORAL

L’ESCOLA PIA D’OLOT OBERTA AL MÓN TE X T I FOTOS: RAFEL TRESERRAS COORDINADOR DE L’ EQUIP DE PASTORAL www.olot.escolapia.cat #57

49

L

es TIC, les tecnologies de la informació i la comunicació són plenament presents a les nostres vides, a la nostra societat, i evidentment a l’escola.

Són eines educatives, que ens permeten obrirnos al món, conèixer, fer recerca, crear, projectar, informar-nos, esdevenir crítics, i acostar-nos a l’altre encara que sigui a través d’una xarxa telemàtica.

Les TIC a la nostra escola, són una metodologia de treball, són un recurs per aprendre, són la base per apropar-nos al món, són el fonament del projecte d’intercanvi entre l’Escola Pia d’Olot i l’Escola Pia de Thiaroye, al Senegal.

Però per damunt de les TIC, sempre, sempre ens cal parlar de les persones.

Anem a pams!

La FES Olot (Fundació

50

#57

Educació Solidària), una ONG que vol donar suport i potenciar activitats educatives que es realitzin en àrees socials deprimides i fomentar la cooperació i el desenvolupament entre tots els països , a principis d’aquest curs ens va presentar un projecte genial.

Ens hi vam llançar de “caps”!

El projecte es titula INTRODUCCIÓ DE LES TIC EN L’ENSENYAMENT A L’ESCOLA DE THIAROYE (Senegal), i té com a objectiu principal fer de les TIC una eina per afavorir l’educació al Senegal i alhora un trampolí que ens permeti realitzar un veritable intercanvi entre alumnes i professors de la nostra escola i l’Escola Pia de Thiaroye.

La Carme i en Jordi, els professors de Llengua francesa de 2n d’ESO van

El projecte es titula INTRODUCCIÓ DE LES TIC EN L’ENSENYAMENT A L’ESCOLA DE THIAROYE (Senegal), i té com a objectiu principal fer de les TIC una eina per afavorir l’educació al Senegal i alhora un trampolí que ens permeti realitzar un veritable intercanvi entre alumnes i professors de la nostra escola i l’Escola Pia de Thiaroye.

PASTORAL

implicar-se plenament en el projecte, se’l van fer seu, i van encomanar la seva il·lusió als alumnes que estudien francès a 2n d’ESO, i a tota l’escola.

Els objectius que ens vam fixar van ser els següents: Voluntat de conèixer una realitat diferent a la nostra.

Potenciar un intercanvi virtual amb alumnes de la mateixa edat de l’Escola Pia de Thiaroye.

Treballar la llengua francesa de manera oral i escrita.

Recercar sobre la realitat d’Olot tan socialment, com culturalment, i difondre-la.

Consolidar les TIC, com a recurs per la coneixença, la comunicació i la relació entre les persones.

Ara, a final de curs, ens cal valorar aquest projecte. Estem molt i molt contents de com ha anat

l’intercanvi i tenim la ferma voluntat de fer-lo créixer fins ...

Perquè com dèiem abans darrera les TIC sempre cal posar-hi les persones.

I són les persones les que construeixen projectes, creen lligams i fan xarxa.

Els alumnes de 2n d’ESO que han enviat documents, vídeos, powerpoints explicant als seus amics i amigues del Senegal com és la nostra escola, la nostra ciutat, el nostre país. Alumnes que han fet regals per intercanviar, que han escrit cartes i han pogut parlar amb el Senegal en francès.

Els alumnes de l’Associació d’Alumnes i del Parlament Verd de 5è de Primària a 4t d’ESO, i del Club de Lectura d’ESO, que molts migdies s’han quedat per fer amb tot el cor i la seva creativi-

tat, collarets de fang de colors per vendre a la festa de l’escola i recollir diners, euro a euro, per continuar amb aquest projecte, per poder millorar la connexió amb Skype, per poder dotar d’equipaments i formació als nostres amics del Senegal, etc.

Els docents que s’han fet seu el projecte, que han parlat i projectat nous horitzons amb els professors de Thiaroye, que han elaborat vídeos i material perquè aquest intercanvi creixi i ens sentim cada cop més coneixedors d’altres realitats diferents a les nostres, i més propers a amics i amigues d’un país com el Senegal.

Tots els que vau participar a la Festa de l’escola, col·laborant amb la compra d’un collaret. Aquesta bonica celebració i

molts dies previs, són el moment del curs per treballar la solidaritat entesa com a sensibilització i implicació en un món cada cop més relacionat, més lligat, més global i més proper.

Exposicions, vídeos que ens van arribar del Senegal, cartes i regals dels nostres amics de Thiaroye, contes africans explicats pels alumnes del Club de Lectura als més petits de l’escola, imatges i fotografies, collarets de mil colors, petites joies fetes amb el cor, i sobretot una immensa il·lusió per poder compartir moments i horitzons amb les persones del Senegal, han fet present aquest sentiment tan bonic que és la SOLIDARITAT. Estimar és de valents.

Obrim-nos al món!

#57

51

FA MOLTS ANYS QUE A L'ESCOLA PIA D'OLOT HI APRENEN MOLTS NENS I NENES, PERÒ HI HA UNS ALUMNES QUE GAUDEIXEN TANT, QUE HAN DECIDIT PARAR DE CRÉIXER I QUEDARS'HI PER SEMPRE MÉS.

ELS ALUMNES D'ESCOLES VERDES, VAN PLANTAR VERDURES I HORTALISSES ESPERANT FER UNA BONA COLLITA...

QUINA SORPRESA QUAN VAN VEURE QUE AQUELL ANY HAVIEN CRESCUT UN ÀPIT I UNA CARBASSA GEGANTS! QUE CONTENT ES POSARÀ EL CUINER!!

TE X T, IMATGES I COMPOSICIÓ GENOVE VA PASCUAL DINAMIT Z ADORA DE L A MEDIATECA I EL BLOG DE L A MEDIATECA www.mediatecapiaolot.blogspot.com

52

#57

FOTOCONTE

QUINA ALEGRIA!!!

DEIXEU-ME UNS DIES PER CERCAR LA MILLOR RECEPTA! MENTRESTANT HO GUARDARÉ AL REBOST.

QUIN DESASTRE!!

HAN DESAPAREGUT!!!

EL CUINER DESESPERAT BUSCÀ PER TOTA L'ESCOLA I NOMÉS TROBÀ RASTRES VERDS I TARONGES...

UNS DIES MÉS TARD...

MOLT ANGOIXAT VA ANAR AL DESPATX DEL DIRECTOR PER EXPLICAR-LI QUE HAVIA PERDUT EL DINAR D'AQUELL DIA. PERÒ... QUINA SORPRESA!!! EL DIRECTOR L'ESPERAVA PER PRESENTAR-LI UNS NOUS ALUMNES!

#57

53

EM DIC ÀPIT I DES QUE ERA UNA FLORETA A L'HORT DE L'ESCOLA QUE ESTIC EMBADALIT AMB ELS NENS I NENES QUE BAIXEN CADA DIA A JUGAR AL PATI. JO TAMBÉ VULL JUGAR-HI!

54

#57

FOTOCONTE

JO SÓC LA CARBASSA I A MI EL QUE EM VA ENAMORAR ÉS COM TREBALLEN ELS NENS I NENES A L'ESCOLA. JO TAMBÉ VULL TREBALLAR-HI!

#57

55

JO SÓC EN LLAMPEC, UN CUC TAFANER QUE VOLIA ACOMPANYAR L'ÀPIT I LA CARBASSA EN LES SEVES AVENTURES. AIXÍ QUE VAIG FER EL SEGÜENT:

“UNA NIT FREDA D'HIVERN MENTRE L'ÀPIT, LA CARBASSA I JO DESITJÀVEM DE TOT COR I EN VEU ALTA, QUEDAR-NOS PER SEMPRE MÉS A L'ESCOLA, VAN PASSAR DUES ESTRELLES FUGISSERES QUE ENS VAN CONCEDIR EL NOSTRE DESIG. LA NOSTRA TRANSFORMACIÓ VA ESDEVENIR MENTRE REPOSÀVEM AL REBOST DE LA CUINA TOT ESPERANT QUE EL CUINER ENS POSÉS DINS L'OLLA... PER SORT NO VA TENIR TEMPS DE CUINAR-NOS I VAM PODER AMAGARNOS AL DESPATX DEL DIRECTOR. LES ESTRELLES ENS VAN DIR QUE ENS DEIXAVEN QUEDAR A L'ESCOLA AMB LA CONDICIÓ QUE FEM FELIÇOS ALS NENS I NENES CADA CURS .

PER ASSEGURAR-SE QUE COMPLÍEM LA NOSTRA MISSIÓ, LES ESTRELLES VAN DECIDIR BAIXAR DEL CEL I QUEDAR-SE TAMBÉ A L'ESCOLA I DEIXAR-SE VEURE NOMÉS PER L'ACTE COMUNITARI DEL NADAL...”

56

#57

FOTOCONTE

DES D'AQUELL DIA QUE L'ÀPIT, LA CARBASSA I EN LLAMPEC ANIMEN LES FESTES DE LA NOSTRA ESCOLA #57

57

AULA D’ACOLLIDA

LA LECTURA COL·LECTIVA TE X T I FOTOS: CARME CORCOY TUTORA DE L’AUL A D’ACOLLIDA www.acollidapiaolot.blogspot.com

P

er tal de treballar les quatre àrees del llenguatge, tenint en compte la comprensió i expressió tant oral com escrita, des de l’Aula d’Acollida, hem encetat un taller de lectura col·lectiva en veu alta.

Capítol per capítol i de divendres a divendres anem fent camí pels paràgrafs d’un llibre que hem escollit entre tots, aprenent noves parau-

les, noves expressions i maneres de dir i de fer.

Asseguts a la vora i escoltant atentament, anem adquirint nou vocabulari per a una expressió oral més rica.

A mesura que anem llegint, fem petits resums, per tal de treballar també la capacitat de síntesi de la informació que escoltem i la capacitat d’entendre de manera oral allò que ens comuniquen.

L’alumne que llegeix exercita la fluïdesa i velocitat lectora durant la lectura del capítol en qüestió i una vegada acabada la narració tots els alumnes imaginen una continuació de la història de manera totalment lliure que hauran de presentar per escrit, treballant d’aquesta manera l’expressió escrita.

Sense deixar de banda els objectius de l’educa-

ció per la interculturalitat, escollint un clima de confiança i bona convivència a l’hora d’expressar les diverses opinions, anem treballant hàbits escolars imprescindibles per anar guanyant autonomia i assolir unes bones competències bàsiques en llengua catalana.

LA SUPERDIADA!

C

om cada any celebrem la SuperdiAda, festa que conclou el Projecte Dolç, un projecte que té com objectiu principal promoure el diàleg intercultural en un clima de convivència i respecte entre les diferents cultures presents a l’Aula d’Acollida.

Aquest projecte ens permet també descobrir el patrimoni cultural català i fer ús de la llengua catalana com a llengua de comunicació

entre nosaltres. Amb el seu desenvolupament aprenem estructures lingüístiques i tastem receptes típiques de dates molt tradicionals del nostre país.

Així doncs, després de tastar els panellets durant la castanyada i els torrons per Nadal , fer una mona de Pasqua i una rosa de sucre la diada de Sant Jordi tot treballant les endevinalles, el text instructiu, les descripcions, els diàlegs i els textos literaris, i tot

anar adquirint nou vocabulari i estructures lingüístiques en llengua catalana, arribem a la SuperdiAda, una festa plena d’activitats engrescadores que volen donar valor a la diversitat i a l’aprenentatge del respecte per la diferència. Activitats com ara: “Professors per un dia”, on cada alumne ha pogut donar a conèixer la seva llengua materna a partir d’unes imatges; “Juguem amb les lletres”, on hem elaborat

un abecedari de manera conjunta; “Vols ballar?”, on hem après un ball hindú, “Balles sardanes”, on hem ballat una sardana plegats, i “Tu què menges?”, un pica-pica conjunt on cada alumne estava convidat a portar una recepta típica del seu país.

Triem l’amistat i la bona convivència en el clima de confiança que vol donar l’Aula d’Acollida per a una bona i ferma educació intercultural.

#57

59

El passat 28 de febrer es va celebrar a la nostra escola l Catalunya. Per organitzar aquest esdeveniment, que va reu gran feina de planificació i repartiment de tasques. En aq i uns voluntaris eficients i meravellosos que van vetllar per ponents, guiar els participants als seus llocs de taller i van

ENTREVISTA

Josep Maria PUIG TE X T: MARTA MONTES I ANNA SERRA ALUMNES DE 1R I 2N D’ESO www.esoescolapiaolot.blogspot.com

Catedràtic de Teoria de l’Educació a la Facultat de Pedagogia de la Universitat de Barcelona. Imparteix classes de Teoria de l’Educació i Educació en Valors i també participa en el Màster d’Educació per la Ciutadania i en Valors. Ha participat en el disseny de materials d’Educació en Valors per Primària i Secundària.

60

#57

Qui és Josep Maria segons vos mateix?

Sóc professor de la Facultat de P dagogia de la Universitat de Barc lona, això és una part important la meva identitat. També sóc pa de dues filles i sóc un ciutadà de C talunya.

Quina és la finalitat de l’Aprene tatge Servei?

Doncs la finalitat de l’Aprenenta ge Servei, jo crec que està molt cl ra: és educar els joves amb valor coneixements sumant les dues c ses alhora, valors i coneixements Per què l’Aprenentatge Servei?

Per moltes coses, un motiu ser perquè des de sempre, des que e tres a primària a l’escola fins qu arribes a la universitat, els alumnes i els nois i les noies puguin contribuir a millorar, ni que sigui una mica el seu entorn: la comunitat, la societat… Aquest és un bo motiu. L’avantatge és que fent aix s’aprèn molt, molts coneixement s’aprèn molt a ser millor persona Què és per vostè l’educació?

Doncs, segurament, un procés p aconseguir acabar sent una pe sona plenament desenvolupada dins d’una societat justa. En de nitiva podríem dir: fer les person felices en un entorn just.

Com es converteix segons vos una societat en educadora?

Ui, això sí que és complicat! Pe de fet seria una idea al final mo senzilla i és que tothom, al lloc qu estigui, contribueixi a l’educació,

ESO

la XXVII Jornada pedagògica de l’Escola Pia de unir més de 600 persones, va ser necessària una quest aspecte els alumnes d’ESO van ser essencials rquè tot sortís a la perfecció. Van acompanyar n fer entrevistes.

stè

Pecede are Ca-

en-

atlars i cos.

ria enque

a dir, els pares, l’escola, per exemple, els esplais, les corals, els grups esportius, la televisió i la ràdio, les revistes com la vostra… És a dir que totes les entitats i institucions socials, contribuïssin, ajudessin una mica a l’educació, entenguessin que la seva feina té sempre una vessant educativa.

Vostè ens parla molt que per formar-se cal entregar quelcom a la col·lectivitat i cal treballar pel bé comú. Creu que ho aconseguirem?

Estic segur que sí, xino-xano, a poc a poc, pas a pas… Però crec que sí, és clar que ho aconseguirem!

Li ha agradat venir a Olot? Ha trobat molta gent disposada a aprendre coses noves?

“L’educació, en definitiva podriem dir que és fer les persones felices en un entorn just.”

on ixò ts i a.

per eraa efines

stè

erò olt que , és

M’ha agradat molt venir a Olot.

Hem vingut d’hora, i ja coneixia la ciutat. Per descomptat, m’agrada molt. I, és clar que he trobat moltes persones disposades a aprendre coses noves. Mira, avui aquí, crec que són unes sis-centes persones que vénen perquè volen, sense obligació per passar tot el matí aprenent coses. Ja n’hem trobat sis-centes i vosaltres que potser també aprendreu moltes coses.

D’acord, doncs ja estaríem. Ha estat un plaer fer aquesta entrevista amb vostè i moltes gràcies per dedicar-nos el seu temps.

#57

61

“El qu alhora de cercar quelcom a

ENTREVISTA

Neus SANTMARTÍ TE X T: MARTA MONTES I ANNA SERRA ALUMNES DE 1R I 2N D’ESO www.esoescolapiaolot.blogspot.com

Neus Sant Martí es doctorà en Ciències Químiques a la Universitat de Barcelona i s’especialitzà en Didàctica de les Ciències.

Va ser professora de l’Escola de Mestres Sant Cugat i actualment és catedràtica i professora emèrita del Departament de Didàctica de la Matemàtica i de les Ciències Experimentals de la Facultat de Ciències de l’Educació de la Universitat Autònoma de Barcelona.

62

#57

Qui és Neus Santmartí segon vostè?

Sóc una professora que primer h estat mestra a secundària, a b txillerat, després a primària, co estranya, i finalment a la Unive sitat en la formació de mestres. E aquests moments sóc emèrita.

Sóc professora de ciències. E la meva formació vaig estudia química, i sempre m’he dedic a ensenyar ciències. Aquesta la meva feina i la meva dedicac de tota la vida, ensenyar. Acons guir que els nois i noies els agr din les ciències i les gaudeix aprenent-les.

Què va estudiar?

Vaig estudiar Ciències Químiqu a la universitat, per tant no va estudiar per ser mestra.

Tenia una cosina que era mestra sempre m’agradava molt com e plicava. Això va fer que a mi m’ gradés ensenyar, des de sempre.

Encara treballa a la universitat?

Sí, encara hi treballo. Però só emèrita, això vol dir que ja no fa classes normals, sinó classes d tant en tant. Faig recerques i dir geixo tesis doctorals.

Com s’estudia a la uinversitat?

Encara ha de canviar molt, s’ha de fer canvis molt a fons.

S’estudia més o menys com sem pre. Hi ha uns horaris, uns pr fessors que fan cadascú la sev matèria, s’intenta connectar am els alumnes, però costa molt. L idea és preparar els futurs mestr i professors de secundària perqu siguin bons professors i adequa

ESO

ue s’ha de saber actualment és a tenir criteri, amb l’ordinador, s’ha de tenir opinió pròpia.”

ns

ha baosa erEn

En ar cat és ció seraxin

ues aig

ai ex’a. ? óc aig de ri-

an

mrova mb La res uè ats

en el moment en què es viu. Això no vol dir que s’aconsegueixi del tot, però s’intenta.

Normalment es treballa sobre exemples concrets, sobre el que fan els nois i noies a les classes, professors que han fet activitats o temes que ens semblen interessants.

A la nostra escola treballem amb II+D, un mètode científic. Vostè també l’utilitza?

Intentem utilitzar-lo. Crec que aprendre ciències no és només aprendre coneixement sobre les ciències, sinó sobre el que és la ciència, com progressa en el seu coneixement, com es descobreixen coses noves, els mètodes d’aprenentatge de la ciència.

A la universitat s’intenta, però a l’escola també s’ha d’utilitzar.

Els nois i noies ho han d’aprendre. S’ha d’aprendre de ciències i sobre la ciència. S’ha d’aprendre a buscar, cercar, indagar.

Cal aprendre a buscar les maneres i entendre com la ciència diu el que és bo i el que no, el que té fonaments. Perquè de mètodes científics n’hi ha molts, hi ha moltes maneres d’arribar al coneixement científic, i el que cal és saber-ho utilitzar, buscar les maneres per fer-ho. Saber per què la ciència a vegades diu -Això és una bona explicació, o com diu que no

ho és, pel fet de no tenir suficients fonaments, prou base perquè sigui creïble. L’aspecte clau és trobar proves, trobar evidències que la teva idea és bona.

Moltes vegades a la televisió surten persones que donen la seva opinió, però no tenen proves, no tenen fonaments. Això és la diferència entre ser científic o no.

Un científic és aquell que busca

proves per allò que diu i que pensa.

Li ha agradat venir a Olot?

Sí. Hi tinc família a Olot, hi vinc sovint. El Nadal sempre el passo aquí.

Trobo que és una ciutat preciosa, i ara que és primavera, és una ciutat molt maca, amb molt de color i

personalitat.

Avui, hi ha trobat gent interessada per aprendre coses noves?

Crec que és una bona mostra la quantitat de gent que ha vingut.

Venen perquè volen.

Trobo que tots ens plantegen que hi ha alguna cosa que s’ha de canviar, de la manera de fer classes tradicionals. Canviar de memoritzar noms a cercar informació. És diferent, i és el que s’intenta canviar.

La part de la memòria externa, la que es pot trobar fàcilment a internet, pot ser innecessària.

La manera d’ensenyar ha canviat molt. Fa vint anys se sentia poc parlar d’internet, i actualment tot és digital.

Abans, si volies saber alguna cosa havies d’anar a una llibreria i buscar llibres per obtenir la informació. Era necessari memoritzar coses. Però ara no cal.

En canvi, el que s’ha de saber actualment és a tenir criteri, alhora de cercar quelcom amb l’ordinador, s’ha de tenir opinió pròpia.

Aquest criteri s’aconsegueix amb bons coneixements; que és diferent de saber coses.

Cal ser crític, actualment és molt important!

#57

63

ENTRE

Guida AL·LÈS i T Guida Al·lès és llicenciada en Pedagogia, formadora d´assessors de diferents CEPs (Illes Balears i Aragó), Serveis Territorials del Departament de Catalunya i equips directius (Granollers). També fa formacions a centres i imparteix cursos específics de l´UIB. Viu a Menorca però tot el dia va i ve entre les Illes i Catalunya. Ha viscut 4 anys a Barcelona, un a Madrid i a l’Equador. No sap on viurà d´aquí 3…

Teresa Pigrau, Mestra de Primària especialitat en ciències, de l’escola Coves d’en Cimany de Barcelona.

Actualment és membre de l’Equip de Gestió i Formació d’Infantil i Primària del CESIRE_CDEC (Centre de Documentació i Experimentació en Ciències).

També forma part del grup de treball “Les Ciències en l’Educació Infantil i Primària” de l’ICE de la UAB. La seva experiència professional està lligada a la formació del professorat, tant en actualització pedagògica, com científica i tecnològica.

64

#57

ESO

“A un mestre li ha d’agradar aprendre, i ha de fer-ho tota la vida.

Si no aprens, no pots ensenyar i avui en dia ensenyar és escoltar.”

EVISTA

Teresa PIGRAU TE X T I FOTOS: NEUS I JOANA GARRE TA ALUMNES DE 1R I 4T D’ESO www.esoescolapiaolot.blogspot.com

Qui sou segons vosaltres?

Guida Al·lés (G.A.) No sé qui sóc perquè conèixerse a un mateix és molt difícil. Porto l’herència d’una família i un poble que m’ha transmès la necessitat de treballar pel bé comú i em sento amb la necessitat de transmetre-ho. Per mi l’educació és una manera de fer.

Teresa Pigrau (T.P.) Jo sóc una mestra i sempre ho he estat. Sempre m’ha agradat aprendre i també aprendre, conjuntament, amb els alumnes.

Què vàreu estudiar i on?

G.A. Pedagogia a Palma

de Mallorca i a Salamanca.

T.P. Magisteri a la UAB. Hem cercat informació sobre vosaltres a la xarxa i hem vist que sou formadores de mestres. És difícils ensenyar els mestres? No ho saben tot?

G.A. El que un mestre sempre busca és com fer millor les classes.

T.P. Els mestres no ho sabem tot, també aprenem amb vosaltres, els alumnes.

Antigament els mestres havien de saber-ho tot, ara és molt fàcil dir que no ho saps i aprendre-ho amb l’alumne.

Us agrada ensenyar? I

aprendre? Quins consells ens podeu donar?

G.A. A un mestre li ha d’agradar aprendre, i ha de fer-ho tota la vida. Si no aprens, no pots ensenyar i avui en dia ensenyar és escoltar.

T.P. Ensenyar i aprendre va molt lligat, ho fem nosaltres i ho feu vosaltres. És un doble joc.

Ara a l’escola fem II+D, una manera de treballar que no havíem vist mai i que a alguns ens agrada molt i a altres no, prefereixen la manera tradicional de treballar, què en penseu vosaltres?

G.A. El que tu aprens per reproduir en un control,

es queda a la memòria de curt termini, en canvi, si els continguts els has après per resoldre problemes, et queda per tota la vida.

T.P. Aquests nens que prefereixen la manera tradicional, són els saberuts. Són els que es posen de colzes i memoritzen. Fan els treballs, responen les preguntes, ho memoritzen i es pensen que aquí acaba la seva feina. No estan acostumats a treballar en grup. Els hi és molt més fàcil quan el mestre explica i després ells fan la feina i ja han acabat.

Si al cap d’un temps gratem veure´m que no hi #57

65

ha res! Què els ha quedat d’aquell treball?

En canvi si s’ ha treballat d’una altra manera, s’ha posat en comú amb altres companys, s’ha discutit, s’han provat maneres diferents de fer i s’han fet o creat productes diferents, l’aprenentatge no és gens fàcil d’esborrar.

Ens podeu explicar què vol dir treballar per competències?

G.A. Vol dir aprendre els continguts, per pensar, per provar... i per aplicar.

T.P. Ser competent a la vida.

Fer-nos preguntes que no trobarem resoltes ni al google ni a la viquipèdia ens pot ajudar a créixer?

G.A. Vosaltres ja us feu preguntes, però el tipus de preguntes que us feu, determinen el vostre caràcter. I és molt important, que mentre cresqueu, sapigueu quines són les vostres preguntes.

T.P. No s’ensenya que cada nen es faci les seves preguntes i es podria treballar de ben petits, per exemple si els diguessin: “Anem a fer un passeig, i quan tornem,

66

#57

heu hagut de pensar una pregunta”. Aquestes preguntes, tal vegada, es poden trobar a la “viquipèdia”, d’altres, potser en un diccionari, però d’altres, podran ser investigables.

Els ha agradat venir a Olot? Han trobat molta gent disposada a aprendre coses noves?

G.A. Molt, ens ha agradat molt.

T.P. A mi el que més m’ha agradat ha estat veure tanta gent interessada en aquest sistema d’aprenentatge.

ESO

EL NOSTRE PAS PER L’ESCOLA TE X T: JÚLIA XUCL À I JOANA GARRE TA ALUMNES DE 4T D’ESO www.esoescolapiaolot.blogspot.com

A

questa escola és com la nostra segona casa, és, segurament, el lloc on més estona hem passat després de la casa de cadascú, és el lloc on hem conegut més gent, on hem compartit més moments, on hem viscut, on hem crescut.

Junts hem passat bons i mals moments, però sempre podíem comptar els uns amb els altres. Al llarg de tots aquests anys, hem esdevingut molt més que una classe, som una família. I no només en referència als alumnes, als professors també, i és que arribats a aquest punt, no els podem considerar com a simples mestres, són aquelles persones que ens han vist créixer, ens han ajudat, ens han fet passar moments divertits, són aquells que ens han

marcat, que ens han preparat per afrontar el món. És per això que sempre estarem agraïts a totes aquestes persones que gràcies als seus coneixements, a la seva passió, a la manera en què cadascun d’ells ens ha transmès un missatge, és gràcies a ells que hem arribat a ser les persones que som avui.

L’any que ve comencem una nova etapa i de ben segur que trobarem moltes diferències. Trobarem a faltar els nostres companys, que són com germans per a nosaltres, també els professors que són com amics de tota la vida, l’escola, que és com la nostra segona llar, trobarem a faltar la Pia! La història que hem viscut tots junts aquí mai l’oblidarem.

Gràcies per fer possibles tots aquests anys tan meravellosos!

#57

67

L’ASSOCIACIÓ D’ALUMNES TE X T I FOTOS: PERE HUBACH SECR E TAR I DE L’A AEPO MARTA HUBACH SOTS - SECR E TAR IA DE L’A AEPO ROGER CAPDE VIL A SECR E TAR I DE 3R B DE SECUNDÀR IA www.esoescolapiaolot.blogspot.com

68

#57

AAEPO

L

’Associació d’Alumnes de l’Escola Pia d’Olot (AAEPO) va ser fundada al 10 de març de 1999 i aprovada pel Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya al 10 de juny de 1999.

Fa gairebé 16 anys que l’AAEPO és el lloc on tots els alumnes de l’escola poden donar la seva opinió, i ser escoltats sobre els temes que els afecten.

L’Associació d’Alumnes es reuneix cada dues setmanes, per tractar els

punts acordats a l’ordre del dia. A les reunions hi participen els delegats des de 5è d’Educació Primària fins a 4t de Secundària, encara que tot alumne hi pot assistir.

Al mateix temps, s’ajuda i es col·labora amb la preparació de diferents actes que programa la nostra escola, com la Cocada per la Marató de TV3, l’Acte Solidari de final de curs o l’Acte Comunitari de l’escola. També organitza les festivitats de Sant Josep de Calassanç i Sant Tomàs d’Aquino.

Dues vegades a l’any, l’Equip Directiu es reuneix amb l’Associació d’Alumnes, en les anomenades reunions de l’Equip Animador, per preparar els actes de Nadal i de la Festa de Final de Curs.

Enguany, el punt destacable dins de l’agenda de l’Associació d’Alumnes ha estat la participació en l’estudi de la Universitat de Vic (UVIC), per tal de determinar si les escoles són democràtiques i participatives. Aquest estudi ha requerit diverses visites dins el territori català, i concretament a la nostra escola, per tal de veure el funcionament de les reunions de l’AAEPO.

També cal destacar la nostra participació en la Festa de Final de Curs amb l’Acte Solidari.

Aquest any, la venda de collarets solidaris ha obtingut uns beneficis de 700€, tots destinats per a l’Escola Pia Thiaroye del Senegal.

Cal agraïr la col·laboració de tothom que ha ajudat a fer i a vendre els collarets, i com no, agraïr a tothom que n’ha comprat.

Hem participat en la de-

cisió d’escollir els grups musicals que han amenitzat la festa. Aquest any el grup E-Skerdats ha actuat i ens ha fet passar una bona estona.

El que intenta fer l’Associació d’Alumnes, igual que l’escola, és promocionar petits grups musicals, per donar-los popularitat. Així doncs, apostem pels grups de l’escola i també de la ciutat.

#57

69

AMPA

VALORACIONS TE X T I FOTOS: L A JUNTA DE L’AMPA www.olot.escolapia.cat

U

n any més hem arribat a final de curs, el temps passa volant, la festa va ser tot un èxit. Les danses, el festival de curts, les diverses actuacions, van ser seguides per molta gent en un ambient plenament festiu.

Un curs més hem acomiadat els alumnes de Cicle de Grau Superior i un curs més hem assistit al sempre multitudinari i emotiu acte de quart d’ESO. Com cada any acomiadem unes persones tot recordant com a pares el primer dia que els vam portar a l’escola i als que desitgem un gran futur ple d’èxits tot recordant-los que l’escola sempre serà aquell lloc on trobaran les portes obertes pel que calgui siguin on siguin i facin el que facin.

70

#57

Aquest any ha estat any d’Assemblea a l’Escola Pia de Catalunya on s’han aprovat les polítiques pels propers quatre anys. La política dels pares és: “Desplegar el projecte compartit en tot l’àmbit de les Institucions Educatives dels centres docents” i amb l’objectiu de “Millorar la participació de les famílies en el marc del projecte compartit en tot el període de la VII Assemblea de les Institucions educatives”, en definitiva, promocionar la participació en l’escola conjuntament amb tots els que la formen.

Moltes gràcies per tot i us desitgem un molt bon estiu!!

ECOLOGIA EMOCIONAL

JA TENIM L’ANAGRAMA! TE X T: EQUIP D’ ECOLOGIA EMOCIONAL www.ecologiaemocionalpiaolot.blogspot.com

F

a un temps que a l’Escola Pia d’Olot hem iniciat el nou projecte d’Ecologia Emocional. Ens endinsem en el gran món de les emocions, la gestió de cadascuna d’elles, enfront d’un mateix i també a les dels nostres companys, amics, família... Creiem en la millora de tot un ecosistema, treballant no només per donar sortida a les capacitats de la persona, sinó també a la millora de les relacions amb els altres i una coparticipació activa i creativa en la millora del nostre món o millor dit, els nostres mons.

Tenim tres mons per cuidar, el de dintre (interioritat), que a més de la dimensió corporal, inclou el món mental, emocional i espiritual.

El de fora, que inclou el planeta Terra i el món de les relacions i finalment el món virtual. Tot interacciona i sense un abordatge total, no s’acaba de fer el “clic”.

Des de l’Escola Pia d’Olot ja estem treballant per aconseguir crear persones CAPA, això vol dir persones creatives, amoroses, pacífiques i autònomes. És el model d’ésser humà que l’Ecologia Emocional proposa cultivar.

Adquirir uns recursos, unes eines pròpies i reals que ens portin a activar i millorar totes les competències emocionals, és una feina que s’ha de fer com més aviat millor i per això cal que la

gestió emocional s’introdueixi en l’educació des de la més tendra infantesa.

Durant tot el curs 2014/15 s’han realitzat moltes accions que ens han permès tenir un apropament significatiu a tot aquest gran ventall de possibilitats d’auto creixement que ens proposa l’Ecologia Emocional i que mitjançant una educació emocionalment ecològica i intel·ligent ens pot portar a crear nens i nenes feliços,

coherents, amb una autoestima i una autoconfiança capaces de gestionar qualsevol caos emocional que els pugui portar la vida.

Durant la Festa de Final de curs que es va celebrar el divendres 5 de juny es va presentar l’anagrama de l’Ecologia Emocional.

El disseny del format va sorgir d’un concurs en què van participar els alumnes de tota l’escola. Al mig de les danses de la festa es va anar construint un trencaclosques gegant que va donar punt de sortida al bloc d’Ecologia Emocional de la pàgina web de l’ Escola Pia d’Olot.

Agraïm a tothom les ganes de tirar endavant tot aquest gran món de les emocions i amb moltes ganes de fer noves propostes per l’any vinent. Us animem a visitar el nostre bloc i a posar-hi comentaris per ajudar-nos a créixer.

#57

71

VIVIM LA MÚSICA D’UNA MANERA DIFERENT TE X T I FOTOS: ANNA AHUMADA PROFESSORA DE MÚSICA DE L’ E TAPA 3 -7, CICLE MITJÀ I SUPER IOR DE PR IMÀR IA www.olot.escolapia.cat

L’àrea de música a l’escola es treballa d’una manera molt vivencial. A partir del saber estar, del respecte cap a les persones i la música es planteja un treball on l’objectiu principal és sensibilitzar els infants davant del fet musical.

72

#57

MÚSICA

L

a música ens educa, és una àrea que contribueix a la formació física i psíquica, ens fa sentir vius, ens fa emocionar i gaudir. També té un valor social i de respecte entre les persones. És per tot això que a la nostra escola la música és un punt d’unió.

Aquesta unió es fa evident a la festa de fi de curs on tots els alumnes de l’etapa 3-7 i Cicle Mitjà de Primària es converteixen per unes hores en artistes.

A l’Etapa 3-7 desenvolupem el projecte d’un músic professional dedicat a la divulgació de la música i l’animació infantil. Aquest curs ha estat amb nosaltres Roger Canals amb el seu repertori de cançons dedicades a un tema molt especial, el del menjar. Menjar bé i sa, aquest és el missatge que ens dóna.

A més de treballar la seva trajectòria artística amb l’experimentació plàstica i visual fruit de l’elaboració d’unes fitxes, practiquem l’audició amb escolta atenta, el cant i l’expressió d’idees i emocions a través

del moviment creant danses a partir de les seves cançons que representem a la festa de fi de curs, moment en el que compartim amb les famílies el treball desenvolupat a l’aula.

La festa acaba amb un espectacle d’animació i música on tots plegats compartim les danses i jocs proposades per l’animador.

A més a més de compartir, l’objectiu d’aquest projecte és, també, donar a conèixer diferents estils i maneres de percebre la música.

#57

73

GRANS I PETITS TE X T I FOTOS: ANNA RIUS COORDINADORA SERVEI DE MENJADOR www.menjadorpiaolot.blogspot.com

S’ha creat una dinàmica que afavoreix el compromís i la responsabilitat, i que dóna lloc a una experiència on compartir i ajudar; acompanyar i aprendre esdevé el més important.

74

#57

MENJADOR

S

ense gairebé donar-nos-en compte i des de ja fa alguns cursos enrere, al menjador de la nostra escola s’ha creat un espai de cooperació fantàstic entre els alumnes més grans de primària i els més petitons de P3.

Cada migdia, els més grans esperen que els cavallets i els follets es despertin de fer la migdiada per poder-los anar a donar un cop de mà. Els ajuden a aixecar-se, a recollir les seves coses i deixar-les ben posades, els ajuden a posar-se les sabates i els ensenyen com cordar-les, els acompanyen a l’aula...

tir i ajudar; acompanyar i aprendre esdevé el més important.

Des d’aquest petit espai, els follets, els cavallets i tot l’equip de monitors de menjador, volem donar-vos les gràcies i volem encoratjar-vos que seguiu participant de moments tan bonics com aquests.

S’ha creat una dinàmica que afavoreix el compromís i la responsabilitat, i que dóna lloc a una experiència on compar-

#57

75

COMIAT DE LA SISENA PROMOCIÓ DEL CFGS TE X T I FOTOS: ROGER VIDAL TUTOR PROMOCIÓ CFGS 2013 -2015 www.ccffepiaolot.blogspot.com.

Reproduïm a continuació les paraules que el tutor de La Promoció CFGS 2013-2015, va dirigir als alumnes en l’acte de comiat d’aquest curs. Són paraules emotives, pensades i dites amb el cor.

3

5.456 Aquest número és la quantitat de quilòmetres que han hagut de fer alguns alumnes dels que avui acomiadem durant aquests dos anys per fer el trajecte de casa seva a l’escola. És un número impactant, però real.

Ara, si us dic que feu 35456 km per anar a bus-

76

#57

car el pa els faríeu? Segurament em prendríeu per boig! Però sapigueu que si amb algun amic de la vostra colla, un familiar o qualsevol conegut li proposeu que faci durant dos anys 35.456 km per realitzar els estudis que ara acabeu, us prendrà per bojos a vosaltres!

Per què vosaltres sí i altres

no? La clau és la motivació.

Quan al crèdit de dinàmica de grups definim motivació diem que és la causa o raó que mou a una persona a actuar d’una determinada manera. Més o menys seria allò que fa moure’m.

Quant més motivat estàs major grau d’esforç fas

per assolir l’objectiu. I si la motivació baixa fas menys esforç o acabes abandonant. Però... d’on ve aquesta motivació? Aquí està la gràcia.

Aquesta motivació pot ser extrínseca (venir de fora), com per exemple que els pares us comprin un cotxe si obteniu el títol, o en tot cas, també ho

CICLE FORMATIUS

podria ser el propi títol, el document firmat que us acredita com a tècnics superiors.

Però la motivació també pot ser intrínseca, aquella que ve de dins, que la relaciono amb el cor i la PASSIÓ, de la que tant us he parlat.

Si la motivació intrínseca, la de dins, és prou forta i té més pes la extrínseca tindrem dificultats per assolir l’objectiu. En canvi, si la intrínseca és potent, per més entrebancs que ens apareguin, sempre continuarem endavant o si més no, farem més esforços.

Moltes vegades, parlant amb vosaltres, sentia que únicament us movia les ganes de títol, la necessitat d’ell per aconseguir una “vida millor”. El que dèieu, segurament estava basat en les dificultats, el cansament i sobretot el present. Aquest present que en moments no ens ha deixat gaudir prou ni valorar el que estàvem fent i a on ens trobàvem.

Però en la meva posició de tutor, he pogut viure l’avenç del grup, i us puc assegurar que molts de vosaltres heu viscut dos anys amb una motivació especial, d’aquella que ve

de dins, i que ens ha permès evolucionar com a grup i com a persones i avui trobar-nos aquí.

Remarco la paraula evolucionar perquè a continuació m’agradaria parlar de la vostra evolució durant aquest període que hem compartit.

Fa un temps vaig llegir un llibre on el seu autor relacionava les dones de la seva vida amb ciutats.

Ficava nom de ciutats a la seva mare, parella, germana, amant... intentant analitzar les característiques que les relacionaven. Aquesta lectura i un fotomuntatge que em va arribar d’un poblet de la Costa Brava, on s’hi veia una imatge de fa uns 20 anys i una d’actual, amb una evolució urbanística increïble, em va provocar, que aquests últims mesos de curs, comencés a veure la nostra classe com una ciutat: Hem format durant dos anys una ciutat cosmopolita, des de Colòmbia, al Ripollès, passant per l’Empordà, Hondures, Garrotxa i el Gironès.

Això provoca que el visitant, quan arriba a un lloc ple d’edificis solitaris i desconeguts no sigui capaç d’apreciar el que

hi ha: edificis desgastats, que venen d’anys complicats, altres que estan en procés de rehabilitació.

N’hi ha que també estan en obres, per temps indeterminat, amb moltes ganes de créixer. Altres aguanten, impassibles i amb orgull, esperant que algú descobreixi aquella relíquia arquitectònica única, espectacular, però que només es pot veure quan l’investigues a fons.

Hi ha edificis alts amb por de créixer més, a no ser que l’estructura no aguanti. Altres tenen por que els edificis del costat creixin massa i els hi tapin el sol.

Però les ciutats són dinàmiques, són vives.

De seguida es desenvolupen els carrers entre els edificis de la ciutat. Hi ha edificis que per la seva importància originen avingudes, altres només carrers estrets on és difícil arribar-hi.

Nosaltres, els professors, hem passejat per gairebé tots els racons de la vostra ciutat. Ens hem parat davant dels edificis intentant fer aflorar les virtuts de cada un. Hem intentat arribar a tots, però és veritat, que de vegades, com en totes les ciutats, hi

trobàvem obres i no arribàvem o simplement ens perdíem pel camí.

Però les ciutats són dinàmiques, són vives.

En aquests dos anys aquells edificis en obres s’han tret la bastida i mostren la seva façana, contents i satisfets. Els que creixien continuen creixent, però ara ja saben fins on volen arribar. Aquells més baixos han buscat estratègies per no dependre del sol i aquells més alts ja no tenen por als vents huracanats, estan segurs dels seus fonaments.

Avui, vosaltres deixeu la ciutat. Però no patiu, no passarà a ser una ciutat deserta.

Nosaltres hi continuarem passejant, amb menys freqüència, però intentarem contemplar tot sovint els edificis que ens heu deixat.

La feina difícil la teniu vosaltres. Us toca pujar un altre edifici, potser en una ciutat ja construïda o en un terreny amb ànsies de ser urbanitzat.

Sigueu valents, no us faci por crear l’edifici que vosaltres vulgueu, això si, amb la passió i els fonaments sòlids que creiem haver transmès. Gràcies a tots per deixar-nos passejar per la vostra ciutat. Ha estat un #57

77

RECERCA E ALS CICLES F

TE X FERRAN PROFESSOR DE CICL IMAT GOOGLE www.ccffepiaol

D

urant el curs que acabem de deixar enrere s’ha procurat fer un gir considerable als treballs de recerca que des del Crèdit de Síntesi del Cicle Formatiu d’Activitats Físiques i Esportives de Grau Superior, alguns dels alumnes porten a terme. Bàsicament, en l’apartat de recerca teòrica, s’ha apostat per la qualitat i no la quantitat, s’ha treballat per trobar articles que fossin científics i s’ha procurat citar correctament les fonts bibliogràfiques consultades.

Aquestes són qüestions acadèmiques que creiem importants per als alumnes que poden i volen accedir a la universitat un cop finalitzen el cicle.

La novetat, però, de més rellevància en els treballs de recerca es dóna a l’apartat de recerca pràctica. En aquest punt s’ha insistit en el fet que alguns dels treballs es portessin a terme en el context de la nostra escola. Molt sovint fem recerques sobre fets, individus, situacions que en realitat ens queden molt llunyanes.

Probablement, si busquem sobre els

78

#57

propers, els resultats obtinguts siguin més significatius per a nosaltres. Al mateix temps, fer recerca sobre el nostre context, la nostra escola i les persones que en formem part, és una de les millors maneres de reinvertir l’esforç dels nostres alumnes en millorar el nostre centre i les persones que en formem part.

Podríem dir que és una recerca ecològica: l’esforç que fan els alumnes per aprendre serveix per millorar l’escola.

L’exemple més evident del que s’exposa és el treball realitzat per Alberto Mateos i en Gerard Crous “Sedentarisme i obesitat en els alumnes d’ESO de l’Escola Pia d’Olot”. Només pesant, mesurant i preguntant els hàbits de pràctica esportiva dels nens i nenes de l’escola pots elaborar un perfil de l’estat de salut dels alumnes d’ESO. És tant una qüestió important i imprescindible que els alumnes de l’escola quan acabin ESO hagin adquirit els aprenentatges acadèmics corresponents i hagin desenvolupat les actituds necessàries per ser uns bons

ciutadans, com que aquests mateixos alumnes gaudeixin d’un bon estat de salut.

Aferrant-nos a aquesta recerca inicial fem un esforç per ampliar-ne els límits i aplicar-la a altres contextos: de la mateixa manera que s’ha investigat sobre els nivells de sedentarisme i obesitat dels alumnes d’ESO, també es podria fer en les altres etapes, en els professors, en els pares…

Algunes recerques que podríem fer serien per exemple, comprovar com afecta la percepció d’estrès un programa d’activitat física de 10 minuts al dia en els professors de l’escola, fer una valoració de la relació entre calories ingerides a la dieta escolar i despesa calòrica setmanal a les hores d’Educació Física, els hàbits alimentaris de la Comunitat Educativa, els hàbits tòxics (alcohol, tabac i cafè), i un llarg etcètera de recerques que ens podrien servir per millorar els nostres estats de salut, la sensació de benestar físic i mental dels treballadors i alumnes de l’escola i en conseqüència, l’augment

CICLES FORMATIUS

ECOLÒGICA FORMATIUS

X T: N ROCA LE FOR MATIU D’AFE TGE : E IMAGES ot.blogspot.com

de la productivitat laboral i la salut, en termes generals.

L’estudi realitzat per l’Alberto i en Gerard conclou que la tendència en els alumnes d’ESO és la d’augmentar l’índex de massa corporal (la relació entre massa grassa i massa magra) a mesura qu e

es fan grans. Els alumnes amb primesa disminueixen mentre que augmenten els alumnes amb pes normal i n’apareixen amb sobrepès quan els alumnes van canviant de curs. Hem de dir que comparat amb la tendència d’altres comarques més propícies al sedentarisme o comparat amb els casos que es viuen en altres països amb dubtosos hàbits alimentaris, els registres obtinguts no

són preocupants però marquen una dinàmica que ara és fàcil de capgirar.

Més recerca a l’escola i més propostes que incloguin l’activitat física com a mitjà són una via molt vàlida per ferho.

#57

79

BÀSQUET EXTRAESCOLAR TEXT I FOTOS: LAURA LLAGOSTERA COORDINADORA D’ACTIVITATS EXTRAESCOLARS www.extraescolarsesportivesescolapiaolot.blogspot.com

U

na de les activitats extraescolars esportives que s’ofereixen a l’escola és el Bàsquet.

Aquesta temporada, l’extraescolar de bàsquet està composta per dos equips d’Escoleta, els quals tenen la possibilitat de competir a la lliga comarcal els dissabtes al matí. De cares al pròxim curs l’activitat s’ampliarà i també anirà adreçada a l’alumnat de 1r de primària.

A part dels dos equips d’Escoleta, durant la temporada 2014-2015 han participat a les competicions de la Federació Catalana de Bàsquet un total de 9 equips. D’aquests, cinc

80

#57

equips són femenins (Mini, Preinfantil, Cadet 2n any, Junior 1r any i Sènior) i quatre masculins (Preinfantil, Infantil, Cadet i Sots21).

En totes les extraescolars esportives i en aquest cas, en el bàsquet, la nostra filosofia és transmetre que no es tracta de guanyar o perdre, sinó de com es guanya i com es perd, com es treballa en equip i que significa formar part d’un grup; valorant el compromís, l’esforç, la motivació, el treball, la puntualitat, el respecte, tots aquells valors que afecten al grup, i que es poden aplicar als diferents

àmbits de la vida quotidiana i del dia a dia de l’alumnat. Tenint en compte sempre la progressió de cada jugador i jugadora pel seu desenvolupament integral com també tècnic i tàctic.

Al bloc d’extraescolars esportives hi ha més informació de l’extraescolar de bàsquet, així com de les altres dues extraescolars que s’ofereixen a l’escola, Futbol i Poliesport: Objectius, inscripcions, equips, calendaris de competició, i també fotografies i notícies de les activitats dutes a terme durant la temporada.

En el bàsquet, la nostra filosofia és transmetre que no es tracta de guanyar o perdre, sinó de com es guanya i com es perd

EXTRAESCOLARS ESPORTIVES

#57

81

82

#57