Els Àpits #55 by Escola Pia Olot

Revista de lâ&#x20AC;&#x2122; Esco la Pia d'Olot juny 2014

#55

ESPORTS

g COORDINACIÓ Carrie Dorca

64/65

EDITORIAL

d REDACCIÓ Carrie Dorca Genoveva Pascual

d CORRECCIÓ LINGÜÍSTICA Teresa Juanola

CICLES FORMATIUS

60/63

MAQUETACIÓ Ferran Coves

U PORTADA

#55

4/5 OPINIÓ

56/59 ESO

8/9

ALUMNES PREMIATS AAEPO

L'ENTREVISTA

Imatge de solidaritat amb la Fundació "SOS Richi".

U CONTRAPORTADA

EL CÒMIC

10/11

54/55

ENTRETENIMENTS

LA FOTO DEL TRIMESTRE

12/13

52/53 JEIC

14/19 TRICENTENARI

CICLE SUPERIOR

50/51

Dibuix de la contraportada realitzat pels alumnes de p3 i p4 que assisteixen a la ludoteca i coordinada per Paula Bassets i Estel Colomer.

www.olot.escolapia.cat

20/21 EL CONTE

48/49 46/47 CICLE MITJÀ

CICLE INICIAL

42/45 EDUCACIO INFANTIL

MEDIATECA

22/27

28/29

40/41 PASTORAL

ENGLISH

30 AMIPA

38/39 IMATGES DE LA FESTA

34/37 ESCOLES VERDES

32/33 AULA D'ACOLLIDA

EXALUMNES

Editorial

MIQUEL ÀNGEL ZARZA AIBAR D I R E C T O R D E L’ E S C O L A P I A O L O T

COMPROMÍS AMB LA QUALITAT cabem un altre curs i com cada any, recordem moltes de les activitats que l’escola ha viscut i valorem si els reptes que ens havíem proposat els hem aconseguit. Aquesta vegada però, no tenim cap dubte de quin és l’objectiu assolit més important i pel qual hi portem treballant molts anys: ISO 9001:2008. A l’any 2007, l’escola va decidir iniciar un procés de certificació de qualitat, per tal de garantir que tots els processos, en especial el de “Ensenyament-Aprenentatge”, complien amb els objectius establerts i acreditaven que l’escola apostava per la millora continuada. Durant tots aquests anys, s’ha anat configurant aquest model de treball, amb la participació de tots els àmbits de l’escola, des de l’àrea pedagògica, passant per administració, extraescolars, menjador... El treball ha estat dur i en alguns moments, feixuc però penso que em puc aventurar a dir que tothom n’està content del resultat. El passat mes d’abril l’escola va passar l’auditoria externa, pas necessari per tal d’obtenir la certificació. L’informe d’aquesta auditoria ens

va confirmar que oficialment ja teníem la ISO 9001:2208. Si no vaig errat, som la única escola de la comarca de la Garrotxa que en totes les seves àrees de treball (etapes educatives, extraescolars i menjador), ha obtingut aquesta certificació. Ben segur que per a molts, aquest aspecte passarà desapercebut, però moltes persones relacionades amb el món de l’empresa i amb processos de millora continuada saben que tenir aquesta acreditació garanteix el compromís i el valor de la feina ben feta. som la única escola de la comarca de la Garrotxa que en totes les seves àrees de treball (etapes educatives, extraescolars i menjador), ha obtingut aquesta certificació. —

Més enllà, però, d’ordenar el nostre treball i ferlo més transversal permeable i seqüenciat, no hem d’oblidar que el veritable sentit de tot això, rau en l’acompliment de la missió de l’Escola Pia: “..una institució al servei de la societat, inspirada en l’esperit de l’evangeli, oberta a tothom i arrelada al país. Eduquem infants i joves per ajudar-los a créixer com a persones lliures i autònomes que, de manera crítica, puguin viure en comunitat i se sentin compromesos en la construcció d’un món més just, sostenible i en pau”. Només em resta desitjar-vos un bon estiu i que gaudiu d’un merescut descans.

Els Alumnes parlen JÚLIA PÉREZ I LAIA ZARZA ALUMNES DE 4T ESO

UN FUTUR INCERT es que naixem anem recorrent un camí guiat per la gent del nostre entorn. Seguim els passos que ens marquen els pares i, quan entrem a l’escola, els que ens marquen els professors. Cada dia que passa creixem més com a persones. Però arriba un moment en què hem de continuar el camí de la vida pel nostre

Tots sortim de l’escola amb una decisió presa, que ens il·lusiona i alhora ens fa respecte però, que és La nostra. —

compte, prenent les decisions que afectaran els nostre futur. Saber optar pel bon camí no sempre és fàcil, sobretot perquè no és una tasca que s’aprengui estudiant. Escollir requereix responsabilitat, temps de reflexió, predicció pel que ens depararà el futur i molts altres aspectes que de ben segur, només es poden aprendre a través de l’experiència.

Tot i així, després de molt temps de pensar-hi, hi ha la possibilitat d’errar. Això no significa que la resta de decisions que anem prenent hagin de ser també equivocades, ans el contrari, segurament aquests entrebancs ens permetran poder tenir més clara la següent decisió. En la nostra etapa escolar ha arribat l’hora de decidir. És per això, que en aquests últims mesos hem començat a prendre consciència so-

bre la importància d’escollir autònomament. No ha estat gens fàcil, ja que hem hagut d’analitzar les diferents opcions que se’ns presentaven i elegir la que pensàvem que realment s’ajustava a la nostra visió de futur. Tots sortim de l’escola amb una decisió presa, que ens il·lusiona i alhora ens fa respecte però, que és la nostra, i la que pensem que és la bona per al nostre futur.

Fem Pedagogia ISABEL BARS

PSICÒLOGA - ESCOLA PIA OLOT

AVANÇAR CAP A UNA ESCOLA PER A TOTHOM a societat actual cada vegada és més diversa. Si volem construir una societat a on tothom hi tingui cabuda és necessari apostar fermament per una escola inclusiva. L'educació inclusiva comporta assumir que cada aprenent és singular. Aquesta singularitat implica reconèixer que cada alumne avança d'una manera diferent i única en el seu procés d'aprenentatge. No estem parlant només d'incloure a alumnes amb necessitats educatives especials, sinó de donar resposta a les diferents necessitats i dificultats de tots els infants.

Entendre la diversitat des d'aquesta perspectiva afavoreix l'èxit educatiu de tots i cada un dels alumnes en un marc normalitzat. Per això és essencial desenvolupar una línia pedagògica que entengui que la diversitat està en tots i cada un de nosaltres.

L'EDUCACIÓ INCLUSIVA COMPORTA ASSUMIR QUE CADA APRENENT ÉS SINGULAR. —

No obstant, cal remarcar que l'aposta per a la inclusió no és un opció fàcil ni senzilla. Aquesta només pot avançar si ens ho creiem i treballem de manera cooperativa (escola, alumnes, famílies, especialistes, administració, etc.) amb la mateixa finalitat. Actualment, la nostra escola treballa en aquest camí perquè té clar que aquesta és la única manera de garantir l'èxit escolar de tots els alumnes i anar cap a una escola de qualitat.

La columna del Mestre TERESA JUANOLA

PROFESSORA DE LLENGUA CATALANA

APRENDRE prendre és només una paraula de vuit lletres. Però … caram quina paraula! Aprendre és començar a viure, és reconèixer les persones i les coses del teu entorn, és tenir el poder de comunicar als altres els teus sentiments, pensaments i emocions. Amb l’aprenentatge podem satisfer la nostra curiositat, i omplir de continguts la nostra ment i emmagatzemar-hi tanta informació com ens podem imaginar: conèixer per-

sonatges famosos, històries reals i fantàstiques, munts d’operacions matemàtiques, gràfiques i esquemes. Podem reconduir conductes poc encertades i també, i sobre tot, podem ajudar els altres!

Aprendre és donar a la persona un poder gairebé il·limitat! És neci aquell que no vol aprendre perquè perd l’oportunitat de fer tantes i tantes coses! Deixa enrere el plaer de descobrir llocs i persones, d’enriquir la seva vida i per daÉS NECI AQUELL QUE NO munt de tot, cultivar la seva ment. VOL APRENDRE PERQUÈ És savi, en canvi, aquell que cada PERD L’OPORTUNITAT DE matí s’aixeca pensant que “ no aniFER TANTES I TANTES ràs a dormir sense saber una cosa COSES! nova”. — Aprendre… caram quina paraula! Aprenem a aprendre?

Entreteniments

NÚRIA GÁLVEZ, JÚLIA LINARES I PAULA SOLÀ A L U M N E S D E 1R D’E S O

HI HA DEU DIFERÈNCIES, LES BUSQUES?

BUSQUES LES SET DIFERÈNCIES?

Sudoku fàcil

SUDOKU FÀCIL

Sudoku fàcil

SUDOKU DIFÍCIL

Sudoku difícil

Sudoku difícil Paula Solà Alumna de 1r d’ESO

El Còmic

MARC DOMÍNGUEZ I NIL PALOMÉ A L U M N E S D E 1R D’E S O

—alumnes premiats—

ENHORABONA ALS

GUANYADORS DURANT AQUEST CURS ALUMNES DE L’ESCOLA HAN ESTAT PREMIATS EN DIVERSOS CERTÀMENS I CONCURSOS, PER AIXÒ DES DE LA REDACCIÓ DE LA REVISTA ELS ÀPITS ELS VOLEM FELICITAR.

Tei a Vallès Pagès i L aur a Montanyà Coll A LU M N ES 1 R D’ESO

XIXè Certamen Literari Premis Ramon Vidal de Besalú:

Poesia categoria de 1r a 3r d’ESO: Paula Bassets, 1r premi amb “Nena disfressada”, Marc Domínguez, 2n premi amb “El tresor” i Laura Montanyà, 3r premi amb “Les estrelles”. Prosa categoria de 1r a 3r d’ESO: Júlia Xuclà, 1r premi amb “El camí de la felicitat”, Laura Fusté, 2n premi amb “Olors de Besalú” i Liam Pewton, 3r premi amb “Assassinat a Besalú”. Poesia categoria 4t d’ESO i Batxillerat: Ariadna Rodríguez, 2n premi amb “Els teus somnis”.

Òmnium Cultural. Concurs Literari Infantil i Juvenil de la Garrotxa 2014:

Prosa Educació Primària: Clàudia Piella, 3r premi amb “Ara o mai” i Núria Gràcia, 2n premi amb “Mare”. Prosa 1r cicle d’ESO: Teia Vallès, 2n premi amb “Bintou” i Arnau Grabolosa, 3r premi amb “Amosis”. Prosa 2n cicle d’ESO: Meritxell Masias, 1r premi amb “Àngels sense ales” i Jan Tresserras, 3r premi amb “Em dic Dante Collins”. Poesia 2n cicle d’ESO: Íngrid Labrador, 2n premi amb “L’autoestima”.

Concurs fem matemàtiques 2014:

Valerie Katimi, campiona de la segona fase i campiona del concurs en la categoria de grups.

Certamen Infantil i Juvenil de Lectura en Veu Alta: Paula Bassets, guanyadora de quarts de finals.

Certamen Literari de Relat Curt de les Preses:

Teia Vallès Pagès, 1r premi amb “Teresa” amb la categoria de 12 a 16 anys. Maria Pujol, 1r premi amb “Promet-me una cosa” amb la categoria de 16 a 18 anys.

37è Concurs Relat Breu Coca Cola:

Ferran Delgà, 4t premi de relat breu amb ”Era un final, però era el principi”.

Concurs Cartells ONCE: Classe de 4t B de primària.

Concurs de dibuix dia de la mare 2014: Laia Clavaguera de 5è de primària.

Illuminating Curiosity:

Categoria vermella. Grup guanyador format per: Xiao Fan Zhou, Kadijatou Drammeh, Alexandra Rodríguez, Aniol Amat, Ramon Zanuy, Gerard Ferrer, Anna Prat, Ryan Felipe Azevedo, Pau Fàbrega i Madicha Touray. Tutoritzats per David Garcia. Grup premiat al “millor comunicador”: Man Haran, Aniol Vergés, Tanveer Singh, Èric Grabolosa, Bruno Guzilini, Mohamed Taibi, Saibú Camara, Martí Sucarrats, Alejandro Muñoz de León, Steven Linares. Actor destacat Èric-Professor. Martí-director. Tanveer-científic. Tutoritzats per Sara Rubio. Menció especial al grup de 1r B de primària, tutora del treball Srta. Tura Baburés i Menció especial al grup format per: Marc Vila, Bernat Molina, Santi Serra, Pol Pujol, Clàudia Piella, Arnau Gassó, Neus Garreta, Guillem Foguet, Mireia Espuña, Abril Canudas i Maria Benito. Tutoritzat per la Sra. Eva Lorente.

Joves Brillants:

Laia Zarza, Maria Pujol, Júlia Pérez, Meritxell Pujol Galceran i Aina Vaquero.

Concurs Comentari Explorador 2014: Yasmina Hadji i Anna Serra

Premis Oriol De Bolòs:

Crèdit de síntesi de 1r d’ESO: Àstrid Belastegui, Anna Serra i Miquel Serrano. Crèdit de síntesi de 2n d’ESO: Aina Foguet, Marta Hubach, Marta López i Laura Serra. Projecte d’emprenedoria de 3r d’ESO: Albert Cano, Laura Coll, Liam Pewton, Sandra Serrat, Jan Tresserras i Blai Vilanova. Treball de Recerca de 4t d’ESO: Maria Pujol. Premi a la Creativitat, Rigor i Constància en l’Àmbit de l’Activitat Física i l’Esport: Ariadna Estrem Premi a la Recerca i a l’Estudi de Camp en l’Àmbit Esportiu: Anna Coma

Premi Final de Cicle atorgat per l’Ajuntament d’Olot Alumne de CFGS: Adrià Casanova i Ferran Recover ENLLAÇ: http://youtu.be/rbjXmPx-1gk

, —l entrevista—

PEDRO

AGUADO PADRE GENERAL DE LA ESCUELA PIA

DEL 3 AL 22 DE MARZO, EL PADRE GENERAL DE LA ESCUELA PIA, PEDRO AGUADO, ACOMPAÑADO DEL ASISTENTE GENERAL EN ESPAÑA, MIGUEL GIRÁLDEZ, REALIZA UNA VISITA A LA ESCOLA PIA DE CATALUNYA Y HOY NOS HA TOCADO A NOSOTROS Y QUEREMOS APROVECHAR LA OCASIÓN PARA HACERLE UNA ENTREVISTA.

Joana Garreta i Júli a Xucl à A LU M N ES DE 3R D’ESO

ué significa ser Padre General de la Escuela Pia? Intentar impulsar los proyectos en todos los lugares y conocer y hacer crecer la Escuela Pía y animar su crecimiento. ¿Quién es Pedro Aguado, según usted? Soy un escolapio apasionado del trabajo y con mucha pasión para los jóvenes y he hecho de mi pasión, mi dedicación desde que era joven.

¿Qué estudios realizó? Estudié magisterio para ser profesor de Educación General Básica, después saqué la Licenciatura en Teología y la Licenciatura en Pedagogía. ¿Desde cuando es Padre Escolapio? Desde que tenía 25 años, me hice sacerdote escolapio en el año 1982, de lo que ya hace unos 32 años. ¿Qué sintió cuando fue escogido padre General? Mis sentimientos fueron diversos pero los más relevantes fueron: responsabilidad, por la tarea que se me había encomen-



SE DEBEN TENER LOS OJOS MUY ABIERTOS PARA TRATAR DE COMPRENDER EL FUTURO Y PENSAR EN ÉL, TAL Y COMO HACÉIS EN VUESTRA ESCUELA.

dado y también un poquito de vértigo porque el Padre General debe hacer las cosas como las hacía el Padre fundador. Pero lo que en el fondo sentí fue mucha disponibilidad para hacer la tarea de la mejor manera posible. ¿Es muy complicado dirigir una Institución tan grande? Sí y no. Sí, porque es muy grande, es muy plural y hay muchos proyectos diversos, muchos países y muchas culturas. Y no, porque es una institución en la que todo aquel que forma parte de ella está por vocación y todo el mundo es muy responsable. Trabajo con mucha gente que es muy plural pero todos muy convencidos de lo que se hace. ¿Qué valora más positivamente de su trabajo? Hay muchas cosas, pero quizá la que más valoro es el contacto personal con los trabajadores, con los escolapios, con creadores de otras escuelas, etc. Valoro el poder conocer lo que la gente hace y piensa, poderlo escuchar. Valoro también los esfuerzos que la gente hace para crear nuevas escuelas.

¿Cómo ve la educación actualmente? Es un gran desafío que prepara a los jóvenes para vivir en un mundo distinto, trabajar con la vista puesta en el futuro. Se deben tener los ojos muy abiertos para tratar de comprender el futuro y pensar en él, tal y como hacéis en vuestra escuela. ¿Qué le parecen los adolescentes de hoy en día? Que son como los de siempre, con preguntas, con ganas de buscar, con su rebeldía, con su deseo de autenticidad, sus propias inconsistencias. Pero es una etapa de la vida que hay que vivirla con riqueza. ¿Qué perspectivas ve para la juventud actual en los próximos años? Que los jóvenes tienen el futuro en sus manos, que las perspectivas son las que juntos, jóvenes y adultos, podemos construir. La gente es pesimista, y esto me sorprende mucho, es como si estuviera pensando que somos incapaces. Las perspectivas tienen que ser las de hacer una sociedad mejor.

¿Qué valores cree que la Escuela Pía tiene que aportar a la sociedad? La confianza en los jóvenes, creer en los jóvenes y apostar por ellos, y aportar un sistema educativo basado en valores muy profundos portadores de vida. ¿Está contento del trabajo que se realiza en las diferentes escuelas Pías de Cataluña y en particular la nuestra? He conocido unas 10 escuelas Pías de Cataluña y estoy muy contento, porque son escuelas consolidadas, con ganas de crecer y dar lo mejor a los jóvenes. De la vuestra, en particular, me gusta que sea una escuela con ganas de innovar y con ganas de dar respuesta, en la que los alumnos participáis mucho. Y para terminar, ¿había estado nunca en Olot? ¿Conocía nuestra escuela? Había estado una vez, hace 3 años, y me gustó mucho. En muchos lugares del mundo he hablado de vuestra escuela, porque tuve la oportunidad de participar en una asamblea de alumnos pequeños y me impresionó lo serios que hablaban de los temas que se les había propuesto.



LA CONFIANZA EN LOS JÓVENES, CREER EN LOS JÓVENES Y APOSTAR POR ELLOS, Y APORTAR UN SISTEMA EDUCATIVO BASADO EN VALORES MUY PROFUNDOS PORTADORES DE VIDA.



HE CONOCIDO UNAS 10 ESCUELAS PÍAS DE CATALUÑA Y ESTOY MUY CONTENTO, PORQUE SON ESCUELAS CONSOLIDADAS, CON GANAS DE CRECER Y DAR LO MEJOR A LOS JÓVENES.

La Foto del Trimestre E N V I E U L E S V O S T R E S F O T O S A : C A R R I E . D O R C A @ O L O T. E P I A E D U . C A T

—TRICENTENARI 1714 AL 2014— ONZE.NOU.CATORZE (1714) ÉS LA NOVA PRODUCCIÓ DE ZITZÀNIA TEATRE, QUE A TRAVÉS D’UN BACK TO THE FUTURE A LA CATALANA, VIATJA EN EL TEMPS FINS L’11 DE SETEMBRE DE 1714. DE LA MÀ DE PERE PLANELLA, ROGER CÒNSUL I VÍCTOR ALEXANDRE, ES PRESENTA AQUEST PROJECTE INNOVADOR I DIRIGIT A TOTS ELS PÚBLICS. AMB CANÇONS ORIGINALS DE JOAN VILAMALA I MÚSICA ORIGINAL DE TONI XUCLÀ I AMB MÉS DE 25 PERSONES A ESCENA. L’OBRA ONZE.NOU.CATORZE (1714) COMPTA AMB UNA COMPANYIA D’ACTORS I ACTRIUS PROFESSIONALS DE LUXE QUE PORTEN EL PES DE L’OBRA: FELIU FORMOSA,MARC BALAGUER, RICARD FARRÉ, PEP CORTÉS, PAU VINYALS, ELENA TARRATS I LA CANTANT AINA SÁNCHEZ, ACOMPANYATS D’ACTORS AMATEURS DE TEATRE DE LA POBLACIÓ ON S’ACTUÏ, QUE COMPLEMENTEN EL REPARTIMENT. A OLOT VAN COMPTAR AMB LA COL·LABORACIÓ DEL DIRECTOR JOAN FLUVIÀ QUE FOU L’ENCARREGAT DE DIRIGIR ALS ACTORS OLOTINS. DES DE LA REVISTA ELS ÀPITS I EN MOTIU DELS ACTES DE COMMEMORACIÓ DEL TRICENTENARI DE LA PÈRDUA DE LES NOSTRES LLIBERTATS, TAMBÉ HEM VOLGUT POSAR UN GRANET DE SORRA, AIXÍ QUE HEM FET UN SEGUIT D’ENTREVISTES, A EN JOAN FLUVIÀ, DIRECTOR; A MARC BALAGUER, ACTOR I A DOS COMPANYS DE CURS QUE INTERVENIEN COM A ACTORS SECUNDARIS EN L’ OBRA.

Meritxell Masi as i Mari a Pujol A LU M N ES DE 4T D’ESO

ENTREVISTA A

JOAN FLUVIÀ DIRECTOR



DESPRÉS DE 300 ANYS D’HISTÒRIA, AMB TOT EL QUE HA PASSAT I AMB TOT EL QUE S’ESTÀ PLANTEJANT DE CANVI, ÉS NORMAL QUE SE’N PARLI I QUE HI HAGI OPINIONS DIVERSES.

uina va ser la seva motivació en decidir formar part d’aquest projecte? Em van proposar des del teatre si volia col·laborar. Em feia gràcia treballar amb gent d’aquí Olot amb qui no havia treballat mai i també volia veure com dirigia en Pere Planella. A més el tema m’agradava i per això m’hi vaig posar. Creu que el tema del 1714 és una moda? No ho sé... Jo espero que no sigui una moda tot i que pot ser que ho sigui. Però és clar, després de 300 anys d’història, amb tot el que ha passat i amb tot el que s’està plantejant de canvi, és normal que se’n parli i que hi hagi opinions diverses. La gent que em diu que és una moda i que se’n parla massa potser té raó, però si no se’n parla ara, quan se’n parlarà? Els personatges que apareixen van existir en realitat? Sí, tots. Bé, la història de la capsa i els papers no, però l’obra passa en una mena de rereguarda de la coronel·la on hi ha nens i professionals d’alguns oficis ja grandets i en general, hi ha bastant de rigor històric.

Es veu això en la precisió dels moments en què passen les coses, com quan a quarts d’onze del matí vénen el conseller i el capità, i que va ser l’hora real dels fets. És fàcil dirigir una obra amb tanta gent? Gens, és molt difícil. A més ha estat gairebé impossible tenir tota la gent sempre. Faltaven els de Barcelona, faltaven a vegades els nens... És una obra amb moltes entrades i sortides de personatges i per tant ha d’anar tot quadrat i costa, costa molt. D’on provenen els actors i actrius que formen part de l’obra? Hi ha els professionals, gent d’aquí que ha fet teatre a l’Orfeó i gent que n’ha fet a altres llocs... No és una única companyia d’Olot, sinó que també hi ha gent que volia participar i persones a les que els feia gràcia. Creu que el teatre és una bona manera de fer conèixer la història? Sí, clar. El que passa és que és complicat perquè al teatre han de passar coses, no pots limitar-te a explicar la història i prou ja que no agradarà i no tindrà aquella curiositat que el teatre demana. És difícil perquè has de fer passar coses.

ENTREVISTA A

MARC BALAGUER ACTOR

amb el desig de la independència. Ara, com a èsser no, no sóc l’Otger!

oneixies els fets que van passar l’any 1714? Ho coneixia una mica per sobre, vull dir; sabia el que havia passat però la batalla i tot això no. Ho vaig conèixer a partir de l’obra.



SOBRETOT, EL QUE MÉS HE APRÈS, ÉS QUE SEMPRE S’HA DE LLUITAR PEL QUE VOLS I NO RENDIR-TE.

Has format part d’alguna obra semblant pel que fa a la tipologia històrica? No perquè de fet, és la primera obra professional que faig, puc dir que no. Com vas aconseguir el teu paper dins l’obra? Bé, em van trucar per veure si volia participar en el projecte, vam fer un parell de reunions i vaig dir que sí. T’identifiques amb l’Otger, el personatge que interpretes? En part sí, ja que sóc independentista, per tant m’hi identifico

Podries citar alguna frase significativa del teu personatge? Del meu no, però del Joanot sí, tot i que és molt llarga: “m’agradaria que els catalans del futur...” espera millor aquesta: “Potser ens prendran la vida però mai no ens prendran la llibertat”. Com ha influït en la teva vida, formar part de “Polseres Vermelles”?

La meva vida ha canviat moltíssim. Si no hagués fet polseres ara no sé què estaria fent, no en tinc ni idea. Coneixies Olot abans de venir a fer l’obra? Què et sembla? No havia estat a Olot exactament però havia passat uns dies a un poble d’aquí al voltant amb un amic. De totes maneres no en recordo el nom.

ENTREVISTA A

JUNY2014 #55

AINA VAQUERO ACTRIU

ina, coneixes els fets que van passar l’any 1714? Sí, és quan Barcelona va ser assetjada durant 14 mesos pels borbònics. Va ser l’11 de Setembre quan Felip V va ocupar definitivament Barcelona i és quan es va decretar el Decret de Nova Planta. Què n’has après? Amb el guió de l’obra he pogut acabar d’entendre tots els detalls i moments que va viure la població de Barcelona. També la manera com vivien i la fam que passaven. En general, les condicions eren molt dolentes i la força per seguir lluitant pel que era seu, era molt gran. Pel que fa a nivell personal, aquesta obra ha estat una vivència molt bona perquè he pogut veure les diferents visions dels actors amb més experiència, és a dir, el que pensaven i sobretot les anècdotes que els havien explicat els seus familiars sobre els esdeveniments que van succeir a Barcelona. Sobretot, el que més he après, és que sempre s’ha de lluitar pel que vols i no rendir-te.

A l’obra vaig conèixer un home que sempre em recordava que s’ha de gaudir de la joventut tot el possible perquè un cop ets gran les oportunitats marxen i després només te'n penedeixes. Qui ha escrit el guió? Qui s’ha encarregat del disseny escènic? El guió és escrit per Pere Planella i Roger Cònsul. El disseny escènic és de Jon Berrondo. >>



AQUESTA OBRA HA ESTAT UNA VIVÈNCIA MOLT BONA PERQUÈ HE POGUT VEURE LES DIFERENTS VISIONS DELS ACTORS AMB MÉS EXPERIÈNCIA.



SOBRETOT, EL QUE MÉS HE APRÈS, ÉS QUE SEMPRE S’HA DE LLUITAR PEL QUE VOLS I NO RENDIR-TE.

#54 JUNY2014

>> Com et va arribar l’opció d’actuar a l’obra? A través del Laboractori Jove del teatre principal d’Olot. Ens ho van proposar per correu electrònic i telèfon, oferint-nos una reunió d’informació que es va dur a terme al mateix teatre. En aquesta reunió, ens van fer una petita prova, ens van explicar l’argument de l’obra i els assajos als que hauríem d’assistir. També ens van donar informació sobre els actors professionals que en formaven part. Quines dificultats t’has trobat i quines t’esperes trobar el dia de la presentació? Principalment les dificultats que més he trobat són els horaris perquè havíem de quedar molt sovint al llarg d’aquests tres mesos d’assaig. Això m’ha suposat una pèrdua de temps per fer deures i estudiar, però també un moment per distreure’m i desconnectar de tot. Una de les dificultats que em puc trobar el dia de l’obra és el nerviosisme, normal en aquest tipus de situacions. Amb la pressió que tens de fer-ho bé encara et poses més nerviós i és pitjor. T’agrada fer teatre? Sí, m’agrada molt. Penso que és un moment en què desconnectes dels malsdecaps diaris i et serveix per oblidar tot el que

hi ha a l’exterior, només has de pensar com fer el personatge i com ell actuaria. La veritat és que encara que hi ha gent que pensa que el teatre pot acabar sent una pèrdua de temps



LA VERITAT ÉS QUE ENCARA QUE HI HA GENT QUE PENSA QUE EL TEATRE POT ACABAR SENT UNA PÈRDUA DE TEMPS I QUE NO SERVEIX PER RES, CREC QUE HAURIEN DE PODER VEURE EL QUE HI HA DARRERE DE TOT, ÉS A DIR, PODER DEIXAR L’EXTERIOR I ENDINSAR-NOS EN LA SEVA IMAGINACIÓ.

i que no serveix per res, crec que haurien de poder veure el que hi ha darrere de tot, és a dir, poder deixar l’exterior i endinsar-nos en la seva imaginació. També penso que és molt positiu perquè ajuda les persones tímides i reservades a saber comunicar-se més bé amb tothom qui l’envolta. T’agrada el paper que fas dins l’obra? Bé, el meu paper no és molt important en l’obra. Però tot i així, no està malament perquè en l’obra no apareixen moltes dones i de les que apareixen, jo en sóc una que es podria dir important. Però també he de dir, que com tothom, m’agradaria ser una de les protagonistes de l’obra. Encara que, no pot ser, el més important de tot, penso, és poder participar i tenir l’experiència de fer una obra amb actors professionals. Cita alguna frase del teu diàleg. “Esmolet tenim les benes que ens has demanat i estem preparades per fer la instrucció”.

ENTREVISTA A

RAFA DIONISIO

JUNY2014 #55

ACTOR

om et va arribar l’opció C d’actuar a l’obra? Una amiga me la va recomanar i la directora del Teatre em va informar

AFA, Coneixes els fets que van succeir l’any 1714? No gaire, però gracies a l’obra he pogut saber-ne alguna cosa. uè n’has après? Q Que la lluita de Catalunya té un inici. Ara conec els fets que van passar i gràcies a ells sé com va començar tot. ui ha escrit el guió? Q L’ha escrit en Pere Planella.

Quines dificultats t’has trobat i quines t’esperes trobar el dia de la presentació? Que no encaixo amb el personatge, ja que sóc d’un altre país i tinc uns trets físics diferents. També he estat l’únic noi de la meva edat, i en alguns moments em sentia sense recolzament. Crec, però, que trobaré la manera d’agradar al públic i fer-los veure i entendre el personatge que represento. T’agrada fer teatre? Lògicament sí, però en realitat no. No és que no m’agradi sinó que el veig com una sortida professional en la meva vida. T’agrada el paper que fas dins l’obra? No gaire, la veritat és que preferiria algun personatge més proper a la meva edat, i a les meves característiques i maneres de fer. Però d’altra banda m’agrada el fet d’interpretar un personatge tan diferent de com sóc jo és un repte. ita alguna frase del teu diC àleg. També pot ser Català i espia, ah! Deu ser un Català botifler.

El Co

MARTA HUBACH I

ALUMNES D

LES POMES

E n un petit bosquet no gaire lluny d’aquí, hi havia molts arbres. Era un bosquet molt bonic i molt florit, apartat dels sorolls dels cotxes i dels llums de la nit. Aquests arbres es coneixien tots entre ells, eren molt bons amics, es portaven molt bé entre ells. També eren màgics i podien parlar amb tothom, només feia falta que fossis simpàtic amb ells. També, si veies un arbre amb els fruits brillants, i n'agafaves un i li feies una queixalada, podies demanar un desig. Cada deu anys naixien uns quants arbres més i els nous arbres, els més joves de tot el bosc, eren esperats amb entusiasme. Aquell any era molt desitjat per tots perquè naixerien més amics

amb qui poder parlar. Així que va ser el dia, van néixer trenta arbrets ben macos. Els arbrets, van néixer amb totes les fulles, que els acompanyarien tota la seva vida. Tots estaven molt contents perquè havien crescut uns arbres molt bonics. Passaven els dies i els mesos i amb ells va arribar la primavera. Per fi, els arbres van florir, estaven tots plens de flors. Van passar els mesos i va arribar l'estiu. Tots els trenta arbrets varen fer fruits brillants, tots menys un, en Roc. Passaven els dies i de cap de les maneres, a en Roc no li creixien els fruits. Tots els altres arbres van començar a dir que ell no era un arbre màgic i que no es mereixia estar al seu bosc. En Roc estava molt disgustat pel que deien. Però per sort hi havia un gran arbre, el més vell de tots, que no havia dubtat ni per un moment que en Roc fos màgic. Aquest gran arbre va dir que s’esperessin dues setmanes més, per veure si era un arbret màgic o no i en Roc les va esperar amb ànsia, ja que

onte

I NEUS JUANOLA

D E 2 N D ’E S O

MÀGIQUES volia ser com tots els altres. Els dies passaven i … Es va acabar el plaç, i a en Roc encara no li havien sortit les fruites. Tothom li va dir que havia de marxar, que el bosc no era lloc per ell: no era un arbre per estar en el bosc màgic. Van fer una gran reunió i just quan el gran arbre anava a dir la decisió final, es va quedar amb les paraules a la boca. Una gran llum va tapar en Roc, una brillantor que va il·luminar tothom. Ningú no va poder tornar a obrir els ulls fins al cap d’una estona. Quan els van obrir, en comptes de veure en Roc pansit i trist, varen veure en Roc molt feliç, ple de fruits molt grans, bonics i brillants. Tots els arbres van demanar perdó a en Roc i ell més feliç que mai, no va haver de marxar mai del bosc on havia nascut. A partir d’aquell dia tots varen tornar a ser amics. Però pareu atenció, perquè si algun dia, passejant, veieu un bosquet ple de fruits brillants i bonics, recordeu agafar-ne un i demanar un bon desig. RECULL DE CONTES INFANTILS: http://issuu.com/mediateca1/docs/recull_de_contes_1 http://issuu.com/mediateca1/docs/recull_contes_2 http://issuu.com/mediateca1/docs/recull_conte_3_.docx

—Mediateca— w w w.me diate c ap iaolo t.blogsp o t. c o m

POSEM ORDRE A LA BIBLIOTECA D’AULA Genoveva Pascual DINA MI TZ A DOR A DE L A MEDI AT EC A

ercant informació per les II+D, ens vam adonar que hi havia molt de material dispers per l’escola que podia ser d’utilitat a tots els cicles. Amb aquesta finalitat i com a prova pilot vam endreçar la biblioteca d’aula de les classes de 3rA i 3rB fent servir el mateix sistema que a la mediateca de l’escola (El sistema internacional de la CDU) Els mateixos alumnes van ser els encarregats de decidir la ubicació i el color de cada llibre de coneixement i després la classificació dels llibres de lectura segons la seva dificultat. Va ser també un bon moment per reparar els llibres malmesos i perquè els encarregats de mediateca prenguessin consciència que treballen amb un material que s’ha de cuidar i de tant en tant arreglar. Ara per exemple ja sabem que si necessitem més llibres del cos humà a 3B en tenen un que fa de molt bon treballar i segur que ens el deixaran!

JUNY2014 #55

#54 JUNY2014

LLIBRES RECOMANATS ESTIU 2014

Grup d'Animació a la lectura. Escola Pia de Catalunya

INFANTIL

●

SERVANT, Stéphane. Rínxols d’ós. Joventut, 2014.

●

BATTUT, Èric. La broma. Kokinos, 2014.

●

ORDOÑEZ, Rafael. Elefante, un guisante. Kalandraka, 2014.

CICLE INICIAL

●

DARWALT, Drew. El dia que les ceres de colors van dir prou. Andana, 2014.

●

BADESCU, Ramona. En Pomelo es pregunta. Kokinos, 2013.

●

SIMLER, Isabelle. Pluma. Océano, 2014.

JUNY2014 #55

LLIBRES RECOMANATS ESTIU 2014

Grup d'Animació a la lectura. Escola Pia de Catalunya

CICLE MITJÀ

●

QUERALT, Elisenda. La màquina de pessigolles. LaGalera, 2014.

●

SAKI. El cuentacuentos. Barbara Fiore, 2014.

●

KHUL, Anke. Què bo!. Takatuka, 2014.

CICLE SUPERIOR

●

RIDELL, Chris. Ada Goth. Edelvives, 2014.

●

LECHERMEIER, Philippe. Cartas escritas con plumas y pelos. Adriana Hidalgo ed, 2013

●

ZULLO, German. Los rascacielos. Libros del Zorro Rojo, 2014.

#54 JUNY2014

LLIBRES RECOMANATS ESTIU 2014

Grup d'Animació a la lectura. Escola Pia de Catalunya

1r – 2n ESO

●

PALACIO, R. J. Wonder. La Campana, 2013.

●

SILEI, Fabrizio. Fuera de juego. Barbara Fiore, 2014.

●

RIERA, Pedro. La tomba d’Aurora K. Edebé, 2014.

3r – 4t ESO

●

ALCOLEA, Ana. Donde aprenden a volar las gaviotas. Anaya, 2013.

●

MIRALLES, Francesc. 4171. Cruïlla, 2013.

● PRESSLER, Mirjam. Natan y sus hijos. Siruela, 2013.

JUNY2014 #55

LLIBRES RECOMANATS ESTIU 2014

Grup d'Animació a la lectura. Escola Pia de Catalunya

BATXILLERAT

●

GRACIA, Carla. Set dies de gràcia. Rosa dels vents, 2014.

●

ROCA, Paco. Los surcos del azar. Astiberri, 2013.

●

GARCIA I CORNELLÀ, Dolors. Vida, obra i secrets d'Helena Mascort. Del Bullent, 2013

ADULTS

●

BARRY, Sebastian. A l’altra banda de Canaan. Edicions de 1984, 2013.

●

MORTIMER, John. Un paraíso inalcanzable. Libros del asteroide, 2013.

●

ALEMANY, Amadeu. La columna dels esguerrats. Voliana edicions, 2014.

●

JONASSON, Jonas. L’analfabeta que va salvar un país. La Campana, 2014.

●

GRANDES, Almudena. Las tres bodas de Manolia. Tusquets, 2014.

—english— w w w.olo t. e s c olap ia. c at

ENJOY WITH THE ENGLLISH LANGUAGE GAUDIM AMB L’IDIOMA ANGLÈS Eva Lorente i LluÍs Matabosch PROF E S S OR S DE L L E NG UA A NG L E S A DE PR I M À R I A

D LA

URANT LA SETMANA cultural, ha estat lliurada una enquesta als alumnes de Primària. Ni l’enquesta ni les conclusions tenen cap aspiració científica ni rigorosa. Ha estat duta a terme per parlar i llegir una mica més en anglès. uring the cultural week, a survey Els estudiants es benefihas been handed out to Primary cien de l'aprenentatge de noves estructures i no- students. ves paraules, relacionats Neither the survey nor the conclusions amb el vocabulari esta- have any scientific rigorous aspirations. It has just been conducted in ordístic. I com de costum: gaudim der to speak and to read a little more amb l'idioma anglès, l'ei- in English. Students benefit from lena d'avui en dia per a la arning new words and structures, recomunicació internacio- lated to statistical vocabulary. nal. And as usual: enjoy with the English

language, the nowadays tool for international communication

www.issuu.com/mediateca1/docs/educaci___prim__ria_survey

CON CLU SION S

JUNY2014 #55

CON CLU SION S

• In MIT CICLE J atte À ther INICI A n e L in E ding a are m and C ngli fter RIO -sch ore stu ICLE sh t R ha n o d • Pa . in C ol acti ents ren vi ICL t a rs E S ties to b s speak U PEem INIC ore ing En I A gl L co in C ICL and C mmon ish app • It E SU ICL ein C is E SUP in CIC PERIO MITJ ICLE À th R E find RIOR LE MIT . an mor where JÀ an wat dC e c w ICL in E hing T stude e E nts V a ngli t ho CIC sh, L w me few E INIC herea AC s d IAL IC in • W o it. JÀ m LE IN just hen ICI A a com vita olts a l Lia ta lk u t m CIC s ex tra mnes r CICLE fore unica ing ab L e e o i t que E SUP scolar a litzen MITCLE gn co ion in ut s E r u act en a cola ea litz RIOR ack MITJÀ ntr y, n’hi anglès ien r now s C e . In an activ h st u le som itat a men A glès e p dge t dents s A y . s ex tr CIC o the ro aesLE Eng blems have J À I N In m ICI A lish u C CIC olts p Lia lang sing a stud ICLE L re s ES C u a S q g e U p ue p arle ICLE M PER no p nts ha UPERI e. a n IO rlen IT O v r ang R n’hi anglès • In oblem e little R , . l ès . A C ha . or men A ICL stud CICLE E m ys S INIC iren lear ents a UPER I l A a C L p ICL I T re na ocs E M V en glad OR Fre n O e a a lum I R w T nch n J g g t À l a i re o ang i a C lès a n • In n b u e sm é la age c a s es I C C L I a i : ren E SU m . m a n CL E la T eitat PER A SUP y d V A e com Is E en a l CI e to tudent RIOR nglè s a lum l’est CLE M s s sch . I r c ool com anger TJÀ en on f an uni ten els oot en ca IN v ció iat IC p els I A L i a en an roblem ges a v glès es CIC d . pro iatges a l’e LE SU A CIC e blem P L s a ng E t e E ra R s d lè e c nger n IOR en A C s. o o mu ICL nica tenen ES ten ció UPE en la s RIO en por e R a n cesa t una n sació d els a lu . ’h m ova AC llen aver i nes ICL n gua E nes : la corpod SUPER f ra n en v I enir OR mo lts a a pe l ua l’esc umola

—AMIPA— w w w.olo t. e s c olap ia. c at

CONVERSANT AMB

JOSEP SERRA PRESIDENT DE L’AMIPA



SER PONT I INTEGRAR ELS PARES A LA COMUNITAT EDUCATIVA, TRENCAR LA BARRERA ENTRE LES FAMÍLIES I L’ESCOLA. L’ESCOLA ÉS DE TOTS I TOTS HEM DE FER ESCOLA. LA RESPONSABILITAT DE L’EDUCACIÓ DE TOTS VOSALTRES ÉS DE TOTS. PROJECTE COMPARTIT.

EN T R E V ISTA D'

Anna Font A LU M NA DE 4T D’ESO

He tingut l’oportunitat de parlar amb en Josep Serra, el President de l’AMIPA de la nostra escola, llegiu la conversa que hem mantingut i segur que coneixereu molt més el que és l’Associació de Mares i Pares de la nostra escola. Què és l’AMIPA i quina funció fa? L’AMIPA la formen tots els pares que tenen fills a l’escola i volen formar-ne part. La junta de l’AMIPA és la representació davant l’escola de tots aquests pares. La seva funció és la de servir de pont entre l’escola i els pares en temes que afecten a la majoria de famílies sempre en un ambient de col·laboració mútua. L’AMIPA no tracta temes particulars o que afecten a una persona, aquests temes s’han de tractar directament amb l’escola. Quines tasques o accions porta a terme dins l’escola? Primer de tot col·laborar en tot el que l’escola ens proposi. Actualment estem col· laborant amb l’esport, la mediateca, l’anglès fora dels horaris lectius, l’organització de festes com poden ser la de Sant Josep de Calassanç o la de Final de curs, sopar de

monitors i altres temes que des de l’escola se’ns pugui requerir com la compra d’equipaments que fan falta com altaveus, pantalles, “tablets” etc... Aquest any hem intentat organitzar dues sortides, una al teatre i una altra que era una sortida amb dinar però les hem hagut d’anul·lar per falta de gent. Quins objectius té l’AMIPA? Ser pont i integrar els pares a la comunitat educativa, trencar la barrera entre les famílies i l’escola. L’escola és de tots i tots hem de fer escola. La responsabilitat de l’educació de tots vosaltres és de tots. Projecte compartit. També estem a la Federació d’AMPA de l’Escola Pia de Catalunya que agrupa a les AMIPES de totes les escoles de Catalunya. Quines han estat les últimes activitats que heu fet a l’escola? De fet volíem fer, i no hem pogut per falta de gent. Una sortida al Liceu i una excursió amb dinar al pavelló de l’escola. L’última va ser l’aperitiu de Sant Josep de Calassanç, però s’ha de tenir en compte que col·laborem en moltes petites coses.

Com aconseguiu el pressupost per realitzar les diferents activitats? Principalment amb les quotes que tots els pares paguen i també en algun cas alguna subvenció que demanem. El tema de les subvencions degut a la crisi està molt parat i per això actualment ens financem només de les quotes. Com vas accedir al càrrec de president de l’AMIPA? L’anterior Junta s’estava quedant sense gent i van fer una crida a la col·laboració de tots els pares, hi vaig anar i aquell mateix dia ja hi vaig entrar, la sorpresa va ser que el curs vinent ja em van demanar per ser president i fins avui, quasi 10 anys. Quines expectatives tens a nivell personal a l’hora de col·laborar en la AMIPA? Tots els que estem a la Junta de l’AMIPA ens mou el mateix sentiment, un esperit de voler col·laborar amb l’escola i és gràcies a la col·laboració de tots els membres de la Junta i la direcció de l’escola que ho podem aconseguir. Tots estimem l’escola i volem que tots vosaltres tingueu la millor educació per poder afrontar el futur amb seguretat i felicitat.

—EXALUMNES— w w w.olo t. e s c olap ia. c at

DES DE FORA SENTO LA SIRENA, HORA DEL PATI, EL XIVARRI DELS NENS I NENES I EM DEIXO PORTAR PELS RECORDS DE QUAN JO HI ANAVA… NOMÉS FA 25 ANYS, PERÒ COM SI FOS AHIR EM VEIG JUGANT A PILOTA, A CUIT I AMAGAR, A SALTAR, A CÓRRER… ELS DIES DE PLUJA SENSE PODER SORTIR AL PATI CONCENTRANT-NOS TOTS ALS PASSADISSOS, AL GIMNÀS… QUIN RESSONAR DE CRITS! BAIXO LES ESCALES I VEIG EL GERMÀ SOLÀ APUNTANT A LA PISSARRA ELS PARTITS DE BÀSQUET I FUTBITO DEL CAP DE SETMANA, ALGUNS PER FER-LO ENFADAR LI ESBORREN EL QUE HAVIA APUNTAT… PASSANT PER LA PORTERIA, HI HA EL SENYOR JOSEP PORTER, LI DEMANEM QUE ENS DEIXI LA PILOTA… UI! TORNA A TOCAR LA SIRENA, HORA D’ENTRAR A CLASSE. SILENCI AL PATI, JA TORNO A LA FEINA, ESPERARÉ A DEMÀ A L’HORA DEL PATI PER TORNAR A RECORDAR LA MEVA INFANTESA A L’ESCOLA.

, —AULA D ACOLLIDA— w w w. ac ollidap iaolo t.blogsp o t. c o m

LA SUPERDIADA AMB AQUESTA FESTA VOLEM TASTAR ELS VALORS D’IGUALTAT, RECIPROCITAT, COOPERACIÓ I INTEGRACIÓ, UTILITZANT LA DIVERSITAT CULTURAL COM UN INSTRUMENT D’APRENENTATGE.

Carme Corcoy T U T O R A D ’A U L A D ’A C O L L I D A .

A SÚPER MEGA festa de l’Ada! Una festa multicultural on tothom aporta un trosset de la seva cultura. Comencem de bon matí amb l’hora del professor. Cada alumne durant uns minuts es posa la bata i es situa davant la pissarra, ens fa una pinzellada de la seva llengua materna i ens fa una classe amb el seu idioma com ara els números en àrab, els colors en xinès, les fruites en panjabi o alguns aliments en sarahule. Després, continuem la festa com a pastissers, fent un pastís tots junts. D’aquesta manera, aprenem el vocabulari relacionat amb la seva elaboració i al mateix temps una recepta molt bona que més tard tastarem. Acabada amb aquesta elaboració, escrivim un seguit de receptes catalanes que hem anat treballant durant el curs sota el nom de Projecte Dolç, on hem pogut estudiar i tastar panellets, torrons, crema ca-

talana, mona de Pasqua i coca de Sant Joan. Continuem la SuperdiAda, gaudint de danses panjabis i intentant ballar-les. Fem altres activitats com ara braçalets, taller de henna... i finalment, acabem amb un picapica. Acomiadem la festa ballant tots junts una sardana com a símbol de germanor. Amb aquesta festa volem tastar els valors d’igualtat, reciprocitat, cooperació i integració, utilitzant la diversitat cultural com un instrument d’aprenentatge i com un fet natural i beneficiós per a la societat, amb interaccions igualitàries i amb moltes més semblances que no pas diferències. Reconèixer la diferència com un valor no és una utopia és només compartir moments entre persones diferents que s’assemblen molt en el més essencial de l’ésser humà i en la seva capacitat d’estimar i de ser estimat.�

JUNY2014 #55

—ESCOLES VERDES— w w w.p iave rds.blogsp o t. c o m

INTERROGANT LA NATURA APROFITANT QUE ELS ALUMNES DE CICLE SUPERIOR, DURANT LA SETMANA CULTURAL, VAN TREBALLAR EL CICLE DE L’ORGÀNIC, UNS QUANTS ALUMNES D’ESCOLES VERDES VAN PROPOSAR FER UN INTERROGANT DE LA NATURA, LA II+D D’ESCOLES VERDES. AIXÍ HO VAN FER I AQUEST HA ESTAT EL RESULTAT.

Escoles Verdes

El cicle de l’orgànic? En totes les èpoques de l'any i especialment durant la tardor, les plantes deixen caure les seves fulles, branques, fruits, etc... a terra obtenint com a resultat una aportació en tones de matèria orgànica a la base del bosc. No obstant això, aquestes tones de matèria orgànica no es queden aquí, ja que es pot veure com en poc temps desapareixen. On van? Els residus orgànics d’origen vegetal es degraden biològicament gràcies a uns organismes molt petits anomenats descomponedors. Aquests s'alimenten de les restes de matèria orgànica d'altres éssers vius i les transformen retornant-la al sòl. Si no hi haguessin descomponedors, els sòls s'anirien quedant sense sals minerals i al final les plantes moririen per tant, també desapareixeria tot l'ecosistema. Com es diu aquesta capa de la terra? Aquesta capa superior de la terra creada i mantinguda per la descom-

posició de la matèria orgànica, per l'acció combinada dels animals (cucs, cargols, aranyes, cent-peus, formigues,...), bacteris i de fongs del sòl es diu humus, o també de vegades anomenem terra vegetal. I els residus orgànics de casa? Els residus orgànics que generem a casa, és a dir, tot allò que és d’origen animal o vegetal i que no ha estat tractat químicament, ho llencem al contenidor marró. Aquestes restes les transporten a una planta de compostatge on passen pel mateix procés que al bosc i uns organismes descomponedors transformen aquests residus en compost o adob natural. A l’escola, quan mengem fruita, guardem les restes i el que ens hem proposat és no trencar el cicle, per això, gràcies a l’ajut d’en David Garcia, hem fabricat un COMPOSTADOR. Com? Amb 3 capses de plàstic, fibra de coco, Cucs (Californiana- Eisenia foetida) i trepant per fer forats. Què és el vermicompostatge?

Vermicompostatge és el compostatge amb cucs, concretament amb els cucs rojos de Califòrnia. Aquest són uns cucs que tenen la capacitat de consumir i digerir grans quantitats de matèria orgànica. Com ho fem? El cucs mengen les sobres de la matèria orgànica crua que portem de casa o les restes del nostre esmorzar (peles de poma, pera, plàtan, restes d’enciam, verdures,...), un cop ho han convertit en humus, pugen a la caixa superior a través dels forats que els hi hem fet. I de l’humus o terra vegetal? Quan els cucs han pujat a la caixa de dalt, agafem el que han deixat i ho aboquem a l’hort. L’humus és un adob excepcional.

Així fem que el cicle de l’orgànic NO ES TRENQUI.

JUNY2014 #55

#54 JUNY2014

DIA DEL MED

Escoles

DI AMBIENT

s Verdes

JUNY2014 #55

#54 JUNY2014

IMATGES DE

E LA FESTA

JUNY2014 #55

—PASTORAL— w w w.olo t. e s c olap ia. c at

CONSTRUÏM SOMRIURES EL LEMA D’AQUEST ANY ÉS CONSTRUÏM SOMRIURES. UNA FRASE QUE PROJECTA FUTUR, QUE ENS FA SER CREATIUS, QUE ENS DEMANA SENTIT DE L’ HUMOR, QUE ENS FA POSAR EN LA PELL DELS ALTRES, QUE ENS FA SER OPTIMISTES, QUE ENS RELACIONA I ENS OBRE ALS ALTRES.

R afel Tresserr as E Q U I P D E PA S T O R A L

i entreu a qualsevol classe de l’escola, una cosa comuna us pot cridar l’atenció: Un simpàtic somriure que ens dedica cadascuna de les cartelleres d’aula. És el cartell del lema d’aquest any. Un llapis, d’aquells que tenim tots, groc i negre, amb un nas vermell de pallasso, deu cares diferents que ens parlen de felicitat, una paraula d’aquelles que volen dir moltes coses, solidaritat, i una frase, un lema, ple de força i il·lusió: Construïm somriures. Cada curs, l’Associació d’Alumnes de l’escola i l’Equip de Pastoral, escollim un valor per treballar i un lema que ens permeti dibuixar el dia a dia de l’escola. El valor d’aquest any és la SOLIDARITAT. Som solidaris quan pensem

més amb els altres que no pas en un mateix, quan intentem fer coses conjuntes i no pas ens tirem pedres al teulat, quan sumem més que restem, quan compartim més que obtenim, quan donem més que rebem, quan intentem canviar el món que ens envolta més que no pas donar la culpa de tot als altres. El lema d’aquest any és CONSTRUÏM SOMRIURES. Una frase que projecta futur, que ens fa ser creatius, que ens demana sentit de l’ humor, que ens fa posar en la pell dels altres, que ens fa ser opti-

mistes, que ens relaciona i ens obre als altres. I per què aquest valor i lema d’aquest curs? Doncs gràcies a la Laia Reixach, una alumna de la nostra escola que actualment està cursant 1r del Grau de Medicina a la Universitat Pompeu Fabra. Ella ens va venir a trobar a tots els docents que formem el claustre de l’escola i també a tots els alumnes de 5è a 4t d’ESO que formem part de l’Associació d’Alumnes de l’Escola Pia d’Olot, i ens va explicar el projecte de la Fundació Richi. La Fundació Richi es va crear amb l’objectiu de fer recerca sobre el càn-

JUNY2014 #55

APADRINEM UN AVI

L’Alejandra Alarcón i l’Olivia Orri, alumnes de 4t d’ESO, aquest curs han participat en el projecte “Apadrinem un avi” organitzat per Càritas Garrotxa, i destinat als alumnes de 4t d’ESO de tots els centres educatius de la ciutat. Cada dimecres de 6 a 7 de la tarda han anat a la Residència El Tura, per fer companyia, xerrar, ajudar a realitzar diferents activitats, compartir vivències i experiències, amb en Josep, una persona gran d’aquesta residència, amb qui han establert una bonica amistat. Des de l’escola volem agrair la tasca de voluntariat de l’Alejandra i l’Olívia, i animar als alumnes que el curs vinent faran 4t d’ESO a participar-hi. Val molt la pena. La solidaritat ens permet construir somriures.

cer infantil, conscienciar la societat de com conviure amb aquesta realitat, donar suport als infants que la pateixen i a les seves famílies, i construir somriures en un context dur i complicat de conviure-hi. Nosaltres també podem construir somriures. Com? Doncs en el nostre dia a dia a casa, a l’escola, al barri, a la ciutat. Intentant irradiar alegria, suport, comprensió, solidaritat i il·lusió. A la festa de l’escola, col·laborant en la compra d’un clauer que alumnes de l’escola han anat elaborant, i en altres activitats que hem organitzat per col· laborar amb els projectes de la Fundació Richi. Coneixent i difonent la tasca de la Fundació Richi, i col·laborant amb

ella. Construïm doncs somriures, perquè junts som més, perquè la nostra força és en els nostres llavis, i la solidaritat a les nostres mans.�

—

A LA FESTA DE L’ESCOLA, COL·LABORANT EN LA COMPRA D’UN CLAUER QUE ALUMNES DE L’ESCOLA HAN ANAT ELABORANT, I EN ALTRES ACTIVITATS QUE HEM ORGANITZAT PER COL·LABORAR AMB ELS PROJECTES DE LA FUNDACIÓ RICHI. —

—EDUCACIO INFANTIL— w w w.infant ile s c olap iaolo t.blogsp o t. c o m

LES MATEMÀTIQUES APLICADES A L’EDUCACIÓ INFANTIL “T’IMAGINES PODER ARRIBAR A CONÈIXER EL MÓN ABSTRACTE DE LES MATEMÀTIQUES JUGANT A LA CLASSE, AL PATI O AL CARRER?” AQUESTA PREGUNTA VA SER LA QUE ENS VA DUR A L’EQUIP DE MESTRES D’EDUCACIÓ INFANTIL A INVESTIGAR, CERCAR I DONAR UNA ALTRA VISIÓ AL CONEIXEMENT DEL MÓN DE LES MATEMÀTIQUES.

Sílvi a Genescà M E S T R A D ' E D U C A C I Ó I N FA N T I L .

olíem que els nostres alumnes fossin capaços de pensar més enllà de qualsevol número o concepte abstracte i volíem que ho fessin a través de la pròpia experiència i naturalesa: tocant, mirant, veient, palpant, experimentant a través del propi cos i amb l’entorn més proper (la classe, l’escola, el pati, el carrer…). No podem oblidar que els nombres són de naturalesa abstracta, però que al mateix temps el pensament dels nens i nenes

necessita recolzar-se en les coses i en les accions concretes per arribar a qualsevol noció conceptual, ja que són les manipulacions les que desencadenen el pensament. L’aspecte del llenguatge matemàtic sempre l’hem tingut com a fet cultural, per comunicar-lo als altres. Per tant, el fet de poder-lo expressar i compartir amb la resta de companys era un dels nostres objectius principals perquè els alumnes poguessin anar adquirint el

pensament abstracte. Així doncs, el fet de treballar en equip els ajuda a treure conclusions, buscar estratègies conjuntes per resoldre situacions noves, investigar amb iniciativa i enginy, saber expressar verbalment allò que s’ha descobert i saber aplicar el pensament lògic per resoldre problemes i jocs. Les relacions i els canvis que ens ofereix el propi cos i l’espai/entorn més proper ens ajuden a començar el camí de les matemàtiques. Comen-

JUNY2014 #55

çarem amb la identificació de semblances i diferències entre objectes, classificant-los i ordenant- los, travessarem per conèixer els atributs dels objectes, farem col·leccions, seriacions i interpretarem el llenguatge oral com a eina principal dels nostres descobriments. Un altre aspecte important que ens vam plantejar treballar va ser el coneixement de l’espai a partir dels propis moviments que són els que ens fan conèixer i descobrir progressivament l’espai pròpiament dit. Així doncs, caldrà fonamentar l’aprenentatge de les nocions geomètriques en els moviments del propi cos i després passar al treball amb materials. Una part del treball de l’espai es basa, alhora, en observar el món en constant moviment, el qual ens portarà a conèixer una infinitat de

—

Les relacions i els canvis que ens ofereix el propi cos i l’espai/entorn més proper ens ajuden a començar el camí de les matemàtiques. —

formes que ens ajudaran a entendre la geometria. Un exemple clar seria fer la següent pregunta: “Quina forma deu tenir el pati?”, “Busquem coses rodones per l’escola?”, “Quina forma té la meva classe i amb què la puc comparar?”, etc… La mesura també és un tema que cal tenir en compte a l’hora de treballar i integrar els conceptes matemàtics: “Sóc més alt que...?, “Qui té menys

#54 JUNY2014

galetes?”, “Et sembla que n’hi ha molts o pocs?” i així amb una quantitat infinita d’activitats i de situacions que aprofitem per treballar en qualsevol moment del dia a dia. El coneixement dels números (quantitat i grafia) també forma part d’aquest univers matemàtic. No els podem deslligar de tot el treball explicat anteriorment. Així doncs, l’aprenentatge de la numeració en permetrà la comunicació els fenòmens matemàtics. I, finalment, arribarem a observar i intentar resoldre situacions i problemes senzills i reals, explicant el procés i fent una valoració conjunta dels resultats. En definitiva, volíem aportar un gran dinamisme al conjunt de l’aprenentatge de les matemàtiques, ja que provoca múltiples connexions amb altres coneixements, pel seu lligam amb la motricitat fina,

—

“Us podeu imaginar jugant a la classe, al pati i al carrer i descobrir el món de les matemàtiques?” Nosaltres... sí! —

la lògica, l’observació de l’entorn immediat, a les quals cal afegir l’expressió plàstica que esdevé el seu llenguatge d’expressió propi. Tots aquests aspectes anteriorment explicats s’engloben dins del joc com a principal via de descobriment i coneixement del món de les matemàtiques. Així doncs, “Us podeu imaginar jugant a la classe, al pati i al carrer i descobrir el món de les matemàtiques?”. Nosaltres... sí!—

JUNY2014 #55

—CICLE INICIAL— w w w.inic iale s c olap iaolo t.blogsp o t. c o m

FIRA MANIPULATIVA VA SER MOLT DIVERTIT. AL MATÍ, AL LLARG DE DUES HORES, VAM PODER PORTAR A LA PRÀCTICA ELS EXPERIMENTS AL PATI DE L’HOSPICI D’OLOT.

alumnes de 2n de Cicle Inici al de Primàri a

ls nens i les nenes de la classe de les Violes i de les Campanetes vam participar, el passat dia 9 de maig, a la primera fira Manipulativa de Segon de Primària de les escoles de la Garrotxa. Tal com diu el seu nom, era una fira on nosaltres mateixos ho fèiem tot. Va ser molt divertit. Al matí, al llarg de dues hores, vam poder portar a la pràctica els experiments al pati de l’Hospici d’Olot. Anàvem en grups de cinc alumnes, de la mateixa escola. Portàvem penjat al coll una acreditació, de manera que cada vegada que passàvem per una taula a fer l’experiment ens ho marcaven. Aquest any només van participar-hi cinc escoles.

El CRP va proposar la idea. A la classe es va triar un experiment. Al llarg d’uns quants dies el vam fer, per veure si era fàcil, clar, entenedor, divertit... i si a la vegada aportava nous coneixements als nens i nenes que el realitzaven. Es va gravar un vídeo on s’explicava pas a pas. Va servir perquè quan el grup arribés a la taula, primer escoltés i observés amb molt de detall els vídeos. En segon lloc havia de ser capaç de portar-ho ell sol a la pràctica, amb la supervisió dels mestres que estaven a l’aguait. Finalment, calia treure’n les conclusions del perquè ha passat o no ha passat tal cosa. En fi com hem dit MOLT DIVERTIT: DEMÀ MATEIX HI TORNARÍEM!!! �

JUNY2014 #55

—CICLE MITJA— w w w. c icle mitj ae s c olap iaolo t.blogsp o t. c o m

EL DIA DE LA IL·LUSIÓ! Mestres de Cicle Mitjà

URANT LA SETMANA Cultural els alumnes de Cicle Mitjà van participar en el concurs que organitza anualment la ONCE. Enguany l’objectiu era crear un cartell publicitari per difondre el concepte de la il·lusió i per aconseguir que la Unió Europea reclami el Dia Mundial de la Il·lusió. Es va fer un treball previ presentant diferents models de cartells publicitaris on es destacaven les parts més importants: els colors, el tipus de lletra, l’eslògan... També, es va treballar el concepte de la il·lusió com a motor per a tot el que és important per a l’ ésser humà. A continuació, es van fer petits grups i van fer un esborrany del seu cartell inicial. Finalment, cada grup presentà als altres de la classe el seu treball i es votà democràticament el cartell que es presentava al concurs. Finalment i un cop han sortit els resultats estem molt contents perquè la classe de 4tB han estat guanyadors en la seva categoria. Felicitats!!!

JUNY2014 #55

QUÈ EN DIUEN ELS ALUMNES? - Treballar amb el meu grup és on he gaudit més! (Abril Serra 3rA). - Participar en el concurs m’ha agradat moltíssim. (Wessal El Ouariachi 3rA) - Pintar i dibuixar per fer el cartell de l’ONCE m’ha agradat molt. (Jordi Puxeu 3rA) - M’ha encantat participar a l’ONCE. (Jenabou Touray 3rB) - Dibuixar amb els companys m’ha agradat. (Sibil·la Najera 3rB) - M’ha agradat perquè hem fet uns dibuixos súper divertits! (Marina Bastian 3rB) - Del concurs de l’ONCE em va agradar molt crear un cartell publicitari entre tots el membres del meu equip. (Pol Riera 4tB)

- Participar en el concurs de l’ONCE ha estat una experiència molt bonica! (Joel Burgos 4tA) - La manera de participar en el concurs és el que més m’ha agradat. (Mar Serrat 4tB) - El que destaco d’aquest concurs és l’ajuda que hem fet a totes aquelles persones que formen part de l’ONCE; hem donat el nostre granet de sorra. (Carla Nogareda 4tA) - Del concurs en destacaria el coneixement que ara tinc sobre la feina que fa la ONCE amb les persones discapacitades i la nostra participació en la seva campanya. (Robert Zoitanu 4tA) - El que més m’ha agradat ha sigut crear cartells de manera creativa i amb diferents materials. (Abril Rota 4tB)

—CICLE SUPERIOR— w w w. c icle s up e r io re s c olap iaolo t.blogsp o t. c o m

EL PROJECTE DE CICLE SUPERIOR: CATALUNYA Mestres de Cicle Superior

Escola Pia continua treballant amb el mètode de treball per Projectes. Avui en dia, el treball per projectes s'ha tornat molt important, ja que és una estratègia metodològica integral i no pas un complement. No hem d'oblidar que a la societat actual els mestres treballen amb grups de nens i nenes de cultura i de nivells d'habilitats i aprenentatges molt diferents. Per tant, aquesta metodologia dóna l'oportunitat als infants d'escollir què volen treballar i què els interessa i això fa que tot el que aprenen tingui un significat per a ells. A més a més també s'aconsegueix que hi hagi una gran motivació davant de cada aprenentatge. Els alumnes de tot cicle superior s’han agrupat seguint les seves inquietuds en quatre grups heterogenis per a treballar quatre temes: - La indústria, economia i geografia de Catalunya - La Cultura i les tradicions - La història de Catalunya, concretament, el 1714. - La vegetació i la fauna. El resultat del treball ha estat molt satisfactori.

JUNY2014 #55

—JEIC— w w w. c icle s up e r io re s c olap iaolo t.blogsp o t. c o m

XXVIa JORNADA D’ESPORT I CONVIVÈNCIA, JEIC AQUEST MES DE MAIG L’ESCOLA HA TINGUT EL GOIG D’ORGANITZAR LA XXVIA JORNADA D’ESPORT I CONVIVÈNCIA, JEIC, QUE APLEGÀ UN MILER D’ALUMNES DE SISÈ DE TOTES LES ESCOLES PIES DE CATALUNYA

Mestres de Cicle Superior

objectiu de la jornada consisteix en reunir tots aquests alumnes per gaudir d’activitats esportives que permetin la convivència entre nois i noies de la mateixa edat. A les 10:00 es donà la benvinguda a les diferents escoles a l’antiga estació, de 10:30 a les 13:30 hi hagueren les diferents activitats esportives. A les 14:00h es va dinar al Parc Nou i a les 15:00h hi hagué el tancament de la jornada, amb diferents exhibicions del Club Patinatge Olot (CPO). Les activitats esportives realitzades van ser: escalada i aventura, rutes a peu, en bicicleta i en patins, jocs tradicionals, taller de circ, waterpolo, voleibol, bàsquet, futbol, tennis taula, cursa d'orientació i pàdel, entre d'altres. La jornada fou organitzada per l'escola i comptà amb la col·laboració de tots els professors d'educació física de primària, se-

cundària i cicles formatius i també, dels 80 alumnes que actualment cursen el Cicle Formatiu de Grau Mitjà de Conducció d’Activitats en el Medi Natural i Cicle Formatiu de Grau Superior d’Activitat Físico-Esportiva. Un aprenentatge molt significatiu per a tots i un dia fantàstic ja que la jornada va ser tot un èxit! –

—AAEPO— w w w. e s o e s c olap iaolo t.blogsp o t. c o m

QUINZE ANYS D'ÈXIT PODEM DIR, QUE TOT I ÉSSER L’ÚLTIMA ASSOCIACIÓ D’ALUMNES FUNDADA A LA CIUTAT D’OLOT, POSSIBLEMENT ÉS DE LES QUE TENEN MÉS IDEES I PROJECTES I QUE, AQUESTS, TENEN MAJOR INFLUÈNCIA POSITIVA EN L’ÀMBIT ESCOLAR.

Jordi Aumatell i Mas P R E S I D E N T D E L’A A E P O

Pere Hubach i Coromina S E C R E T A R I D E L’A A E P O

i ha un moment que la Generalitat de Catalunya redacta una llei que obliga, a partir de cinquè de primària, elegir uns delegats a totes les classes. Des de l’Escola Pia de Catalunya sortiren unes directrius que, a més, demanaven que els alumnes, igual que els pares i el personal d’administració i serveis, es reunissin periòdicament. Des de la nostra escola s’encarregà a la Carme Duran la feina de buscar maneres a fi que les reunions dels alumnes i dels pares fossin un fet. En un primer moment es decideix que es reuneixin setmanalment els delegats, com a representants dels alumnes. Més tard, degut al gran nombre de reunions, es comencen fent mensualment, però en veure que aquestes eren massa denses és decideix definitivament fer-les cada dues setmanes. Durant el curs 1998-99 l’Escola Pia d’Olot es plantejà la pos-

JUNY2014 #55

—

Si fem una mirada cap el passat podem veure que, des de l’associació, sempre hem intentat promoure activitats solidàries, com la Cocada per la Marató de TV3 i el Recicla Cultura. —

sibilitat de constituir una associació d’alumnes, a partir del que fins aquell moment havia estat el Consell de Delegats. Es començaren a redactar els estatuts de l’entitat però no fou fins al 10 de Març de 1999 que es presentaren a la Delegació Territorial de Girona del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya. El 10 de Juny de 1999 la delegació dictaminà que els estatuts eren vàlids i, per tant, l’AAEPO quedava legalment constituïda. A partir d’aquest moment els representats de l’associació també van entrar a participar a l’Equip Animador que, fins al moment, només hi participava l’equip directiu i el professorat. Enguany, doncs, l’AAEPO celebra el seu quinzè aniversari. Si fem una mirada cap el passat podem veure que, des de l’associació, sempre hem intentat promoure activitats solidàries, com la Cocada per la Marató de TV3 i el

Recicla Cultura. A més, hem organitzat les festivitats de Sant Josep de Calassanç i de Sant Tomàs d’Aquino, alhora que hem decidit, conjuntament amb l’Equip Directiu, les activitats que es fan per la Festa de Final de Curs. Durant tots aquests anys, també, s’ha vetllat per la participació de tots els alumnes tant en l’àmbit escolar com en l’àmbit local. Així doncs podem dir, que tot i ésser l’última Associació d’Alumnes fundada a la ciutat d’Olot, possiblement és de les que tenen més idees i projectes i que, aquests, tenen major influència positiva en l’àmbit escolar. Ja per acabar, però no menys important, ans el contrari, aquesta entitat ha funcionat i continua funcionant gràcies a tots els membres que ha tingut i, també, amb el suport incondicional, en tot moment, dels professors i de l’Equip Directiu de l’Escola.— GRÀCIES A TOTS PER AQUESTS QUINZE ANYS D’ÈXIT!

—ESO— w w w. e s o e s c olap iaolo t.blogsp o t. c o m

ELS NOSTRES PRIMERS JOCS FLORALS EL PASSAT 23 D’ABRIL, ELS ALUMNES DE 1R D’ESO, VAM CELEBRAR ELS NOSTRES PRIMERS JOCS FLORALS DE LA SECUNDÀRIA, JUNTAMENT AMB LA DIADA DEL NOSTRE PATRÓ: SANT JORDI.

Marc Dominguez , Arnau Gr abolosa i Roger Pl anell a A LU M N ES DE 1 R D’ESO

L MATÍ, VAM fer les dues primeres hores de classe normal, però després va ser un dia totalment especial. Vam celebrar els JOCS FLORALS, una celebració molt important per a nosaltres i per a la literatura. En aquest certamen, hi havien diferents premis intercalats amb música interpretada per alumnes i també, vídeos divertits i catalans fets pels alumnes del Club de Lectura de l’escola. Després del lliurament de premis, tota la secundària de l’escola va anar a visitar les parades situades al Firal on es venien tot tipus de roses, llibres, però també altres objectes. En aquesta visita, molta gent, va optar per comprar roses, llibres i els més llaminers algun gelat, ja que feia molta calor. I per acabar una diada plena d’alegria i orgull, com no, fer-ho llegint a la nostra veïna Plaça Clarà. Quina diada tan fantàstica!!!

JUNY2014 #55

FERMÍ COLOMER, UN PINTOR Ferr an Delgà , Paul a Z anchi i Marc Puigvert A LUMNES DE 2N ESO

N FERMÍ COLOMER, un conegut pintor de la Garrotxa, va venir a les classes de 2n d’ESO a explicar-nos com ho fa per pintar un quadre. Ens va fer un quadre des de “ zero”, perquè nosaltres ho poguéssim veure en directe. És un pintor reconegut internacionalment i nosaltres hem tingut la sort que és el pare d’una nena de la nostra classe. Primer ens va fer una mica d’introducció, però ja de seguida va començar a pintar. Ens va agradar molt l’activitat ja que no havíem vist mai com un pintor pintava un quadre. Va ser una activitat diferent. Sabem que és difícil fer un quadre, però ell va aconseguir no fer-ne un, sinó dos, amb tan sols un parell d’ hores i a més, uns quadres molt bonics. Ens va pintar un paisatge nevat, amb colors grisos i un paisatge de tardor. Va ser fantàstic i ho vam valorar molt positivament.

LES CLASSES DE 2n D’ESO CUINERS PER UN DIA!

N DILLUNS, ELS PARES de la Paula Bassets ens van visitar a l’escola per fer-nos un taller de cuina. Ho vam trobar molt interessant ja que vam poder preparar els nostres propis plats amb les receptes que ells ens proporcionaren. L’activitat va ser ràpida, per-

què només teníem una hora. Va ser molt divertit ja que després de preparar el menjar vam poder fer els tasts dels nostres plats i valorar-los. Va ser tot molt bo! Una activitat genial, instructiva i creativa!

#54 JUNY2014

ESCOLA PIA VERSUS PARÍS! Joana Garreta A LU M NA DE 3R D’ESO

LS ALUMNES DE TERCER d’ESO que estudiem francès vam fer, el passat mes d’abril, un intercanvi amb una escola de Villemoble, un poble situat al costat de París. Aquest intercanvi ha estat una experiència fantàstica i segur que ho recordarem tota la nostra vida. El mes de febrer, els nois i noies francesos van venir a Olot durant una setmana i ens ho vam passar molt bé. El que va ser més difícil va ser parlar entre nosaltres en castellà, sobretot quan estàvem amb la família. Però pel que fa a la resta, tot va anar molt bé. La setmana abans de marxar nosaltres a París, també va anar molt bé perquè vam fer un intensiu de francès a l’escola per refrescar-nos la memòria i poder-nos comunicar amb ells. Aquests aprenentatges ens van servir per ampliar el nostre vocabulari i conèixer un munt d’expressions útils, del dia a dia. La setmana a París va anar genial. El viatge en autocar va ser molt divertit, tot i que es va fer una mica llarg. Les visites també van ser genials i les estades amb les famílies, en general, també van anar molt bé. En definitiva, aquest intercanvi va ser una experiència excepcional per a tots nosaltres i un projecte que ha de continuar perquè els nois i noies de la nostra escola el puguin viure.

JUNY2014 #55

PER QUÈ NO CREAR UNA CONSTEL·LACIÓ? Àstrid Mall ar ach i Irene Pagès A LU M N ES DE 4T D’ESO

ADA COP QUE contemplo el cel, i veig les estrelles brillar, sempre em pregunto: “Per què no crear una constel·lació?” Des de petits, en començar l’escola, cadascú té la seva pròpia estrella. Aquesta estrella, al principi, brilla molt poc, i es necessiten molts anys i moltes experiències per fer-la brillar amb intensitat. Cada professor, cada lliçó, cada company, cada hora que passem junts... es coverteixen en petits grans de pols que t’ajuden a respectar als altres, a crear la teva pròpia moral i sobretot a aprendre a enfrontar-se amb el que vindrà en el futur. T’obren pas

al teu projecte de vida. Són 13 anys compartint rialles i plors, noves experiències i sensacions que es desperten. Totes aquestes emocions són les que al final, amb un bon record, ens portaran cap a la llum de l’estrella. L’estrella no és la mateixa per a tothom, i ningú la fa servir igual. En alguns, la llum apareix més aviat i, en d’altres, tarda una mica més. L’objectiu principal però, era que les 41 estrelles de la promoció 2001-2014, acabessin brillant per formar una gran constel·lació. I ara ja brillem amb llum pròpia! http://youtu.be/cYXa_fbK-CM

—CICLES FORMATIUS— w w w. c cffep iaolo t.blogsp o t. c o m

EL BACKSTAGE D’UNA “SIMPLE” SESSIÓ QUAN ES MIRA UNA SESSIÓ D’ACTIVITAT FÍSICA ES VEUEN NOMÉS UNS NENS QUE CORREN DURANT 5-10 MINUTS, DESPRÉS JUGUEN UNA ESTONA O PRACTIQUEN ALGUN ESPORT I ACABEN AMB ALGUNA ACTIVITAT MÉS SUAU I, POTSER, UNS ESTIRAMENTS. PERÒ, QUÈ ÉS EL QUE REALMENT HI HA DARRERA DE QUALSEVOL SESSIÓ D’ACTIVITAT FÍSICA?

L a i a Castellví A M B L A COL·L A BOR ACIÓ DE L PROF E S SOR AT DE CICL E S FOR M AT I US

NA SESSIÓ NO es comença en el moment en què es porta a terme sinó molt abans. La preparació consisteix en: primer de tot, haurem de saber quants participants serem per a poder organitzar les activitats, l’edat d’aquests per poder adaptar-les al seu moment evolutiu i necessitats (Didàctica, informar-nos si hi ha algú que necessita alguna adaptació (Discapacitats), el temps que tenim per a poder aconseguir l’objectiu proposat, el material del que disposem o les instal·lacions que podrem utilitzar. A continuació, podrem dissenyar la sessió, que vindrà marcada per l’existència de 3 parts: un escalfament que ha de garantir l’adaptació a l’esforç (Fonaments), una part principal on les tasques

vagin encaminades a l’objectiu plantejat i una tornada a la calma que permeti al cos tornar als seus estats bassals i que permeti una millor recuperació posterior. S’haurà de tenir en compte com és (Anatomia) i com funciona (Fisiologia) la principal eina de treball, el cos, perquè totes les tasques i moviments proposats siguin possibles i no produeixin cap lesió. El següent pas serà decidir el que es voldrà treballar, l’objectiu o objectius de la sessió, i quines activitats, metodologies i estils d’ensenyament (més o menys directiu, més o menys participatiu) utilitzarem per aconseguir-ho. Vigilarem que les tasques assegurin el desenvolupament d’aquest objectiu, tenint en compte que, a la vegada s’estaran

treballant capacitats condicionals, coordinatives, cognitives, emocionals, socials, afectives i, fins i tot, creatives! I han d’estar seqüenciades perquè s’acostin progressivament a assolir l’objectiu. Tocarà també pensar com ordenar les capacitats físiques si la sessió busca la millora del condicionament físic, triar els principals gestos tècnics i la seva aplicació en el joc, definir aquells aspectes de la tàctica col·lectiva que facilitaran jugar millor com a equip (Esports Col·lectius) i que estiguin adaptats a l’etapa d’aprenentatge en que es troben d’aquell esport. En el cas d’utilitzar jocs no es pot fer aleatòriament sinó que n’haurem de conèixer les regles/normes perquè no apareguin errors durant la seva

JUNY2014 #55

— realització ( Jocs), sent conscients que

UNa sessió D'ACTIVITAT FÍSICA no es comença en el moment en què es porta a terme sinó molt abans. —

tenen un gran poder d’enculturació, o sigui, que ens permeten conèixer una cultura i transmetre valors i actituds socials d’aquesta. L’elecció també dependrà del nivell d’intel·ligència motriu que ens marquem: no serà el mateix un joc en un espai amb incertesa, per exemple un bosc, que en un sense, com en una pista d’atletisme; ni si es tracta d’una activitat psicomotriu (cursa de sacs), on no hi ha interferència de les accions dels companys en la pròpia, o sociomotriu (mataconills). Quan ja tinguem tota aquesta part feta tocarà preparar el material, incloent una farmaciola (Primers Auxilis) per si algú es fa mal i, fins i tot, si l’activitat es realitza a l’aire lliure, seria aconsellable mirar la previsió meteorològica per

si s’ha de preparar una alternativa en cas de pluja. Llavors arriba el dia de dur a terme la sessió i has de tenir la capacitat de resoldre els problemes que et sorgeixen ràpidament perquè s’aprofiti al màxim el temps de pràctica: falta algun participant i has de canviar l’organització dels grups, una tasca no funciona i has d’anar modificant-la perquè serveixi, un monitor amb el que comptaves s’ha posat malalt, actuar en cas de lesió, ajustar el temps de les tasques fins que no s’assoleixi l’objectiu... Toca també utilitzar el discurs perquè ajudi que els que practiquen aprenguin allò que ens hem proposat, o sigui, triar molt bé què direm, com ho direm i quan ho direm, sense oblidar-nos de controlar la comunicació no verbal (Dinàmica).>>

#54 JUNY2014

>>Sumar-li les correccions tècniques, els feedbacks (Psicologia) o l’animació pròpia de l’activitat perquè el grup aguanti el nivell de motivació malgrat l’acumulació de fatiga. Decidir parar per a hidratar-se en cas que sigui necessari o per tornar a explicar algun aspecte que no hagi quedat clar. A més, identificar els rols per a una gestió efectiva del grup, triar un estil de lideratge (democràtic, permissiu i autoritari) segons les característiques d’aquest o resoldre els conflictes que puguin

—

Si això és el que implica una “simple” sessió de qualsevol activitat física, ara imagineu-vos el que pot comportar dur a terme una activitat com l’Orientolot, un Rodajoc, una Jornada d’Esport i Convivència... —

sorgir durant la pràctica. I sense oblidar-nos d’estar tota l’estona pendent, no només que les tasques es desenvolupin segons les normes establertes, sinó també de l’estat físic i emocional dels participants. Un cop acabat el temps de la sessió tocarà fer les valoracions (anotar canvis, propostes de millora, grau d’assoliment d’objectius), recollir el material, revisar-lo per si s’ha de reparar, assegurar-nos uns mínims hàbits higiènics (dutxa i canvi de roba)... Si això és el que impli-

ca una “simple” sessió de qualsevol activitat física, ara imagineu-vos el que pot comportar dur a terme una activitat com l’Orientolot, un Rodajoc, una Jornada d’Esport i Convivència amb més de 1050 alumnes o engegar un esdeveniment esportiu com la 1ª Cursa d’Obstacles Volcans de Ferro...

JUNY2014 #55

—ESPORTS— w w w.olo t. e s c olap ia. c at

UNA TEMPORADA MÉS! CADA ANY EL NÚMERO DE JUGADORS ESTÀ ANANT EN AUGMENT I AIXÒ ÉS UNA SATISFACCIÓ PER A TOTS ELS QUE FORMEM PART DEL BÀSQUET.

BÀSQUET PI A

a temporada del Bàsquet ha arribat al seu final i creiem que tots els equips han assolit els objectius que es van proposar a principi de temporada. Durant aquesta temporada han format part del Bàsquet des de jugadors de 6 anyets fins a jugadores de 40 anys. En total hi ha 9 equips, que han participat en les competicions Comarcals i Territorials. Cada any el número de jugadors està anant en augment i això és una satisfacció per a tots els que formem part del Bàsquet. Ens agradaria donar les gràcies als que fan possible que tot això vagi endavant, i aquests són els entrenadors que a més d'ensenyar a jugar a bàsquet, la seva tasca és formar jugadors i persones per al dia a dia. També agrair la feina del coordinador del Bàsquet, Joan Danés que sense la seva presència això no podria tirar endavant.

Tots els nostres equips han assolit un gran nivell en totes les competicions i des d'aquí els volem felicitar i animar a seguir jugant la temporada que ve. Cal destacar el segon lloc aconseguit per l'equip Infantil Masculí i, també destacar, el tercer i quart lloc dels equips Cadet Femení A i del Junior Masculí. Per finalitzar la temporada com cada any es celebrarà la festa de cloenda del Bàsquet on hi participen tots els jugadors de totes les categories. Es disputen partits entre tots els nivells, es fan concursos i finalment es lliuren diferents trofeus...

JUNY2014 #55