LLIBRET FALLA LA PALMERETA 2022 by Enflama Estudio

FALLA LA PALMERETA - LLIBRET 2022

75 ANIVERSARI

Edita: A. C. Falla La Palmereta Direcció i equip coordinador: Marta Vedriel Cañaveras, Anna Andujar Forner i Ana Cerda Rubio. Crítica monument infantil: Adrian Luna García Crítica monument gran: Carlos Segundo Rajadell Autors: Albert Llueca, Teresa Aparicio Matallín, Sofia Soler Casas, Raul Palmero Plumed, Guillermo Sampedro, Penélope Martí Gandía, Ricard Balanzà, Lidia Sarrión Navarro, Dafne Gómez, Hugo Morte, Toni Rueda, Juanjo García, Remei Torrent Ortizà, Chelo Tarazona Antonino, Rosario Gómez Martín, Antonio J. Fresno Sanchis. Fotografies: Estudio Yori, Arxiu JFS i A. C. Falla La Palmereta Portada: Enflama Estudio Maquetació i impressió: Enflama Estudio Correcció lingüística: Gabinet de Promoció del Valencià AVIVA Sagunt Justificació de tirada: 400 exemplars. Tirada infinita a través de xarxes socials i en ISSUU Dipòsit legal: V-218-2016 Col·labora:

La present publicació participa en la convocatòria del premis de la Generalitat Valenciana per a la promoció de l’ús del valencià. Este llibret participa en els premis de les Lletres Falleres. El Gabinet de Promoció del Valencià de l’Ajuntament de Sagunt ha sigut l’encarregat de la revisió. Les opinions expressades pels autors dels diferents textos d’aquest llibret són lliures, de manera que l’Associació Cultural Falla La Palmereta no s’identifica necessàriament amb ells.

Sentiments Llibret 2022

Sentiments

a fa 75 anys que som falla. Ja fa 75 anys que estem repartint alegria al nostre barri. 75 anys de monuments en els quals, com no podia ser d’una altra manera, hem tingut alguna decepció important, però també hem tingut grans premis. 75 anys de vida que ens han donat per a adaptar-nos a les novetats: ornamentacions de carrer, playbacks, i altres premis en els quals, com pot passar en qualsevol vida, hem tingut tota mena d’experiències. Hem viscut dies de desànim, encara que els grans premis obtinguts ho han compensat. 75 anys de festa, de lluitar contra tot i contra tots per mantindre viva la flama de la nostra festa més valuosa, la festa dels valencians: les nostres falles. Ja fa 75 anys que un grup de persones decidiren que la nostra plaça del Pilar, que el carrer de la Palmereta, es mereixien entrar en aquest grup selecte de barris que tenien una falla. Persones que van dedicar el seu temps i alguna cosa més a crear i lluitar per un somni... del qual alguns altres han sigut fidels continuadors d’aquest esforç i aquesta dedicació que acaba convertint-se en tota una forma de vida. L’any passat havíem d’haver estat celebrant tot això, vivint aquests sentiments: havíem d’haver estat lluint la nostra PASSIÓ per la festa, sentint la IL·LUSIÓ del nostre aniversari, mostrant a tot el món la DEDICACIÓ en què els fallers vivim cadascun dels nostres actes.

AC. Falla La Palmereta

Experimentant la SATISFACCIÓ del treball (una altra vegada) ben fet, al mateix temps que la NOSTÀLGIA per allò que l’any anterior havien deixat enrere, l’ORGULL (com sempre) de pertànyer a la comissió més antiga de la nostra Federació Junta Fallera de Sagunt i, sobretot, lluitant una vegada més per continuar la nostra més valuosa TRADICIÓ: la de plantar falla el 14 de març i cremar el 19. Tot això es va ensorrar quan, uns mesos enrere, un maleït virus ens va tancar en casa, amenaçant el nostre esperit valencià amb el tret més fort que mai havia patit la línia de flotació del nostre vaixell faller. Però quan tots ens donaven per morts, vam ressorgir com una grandiosa au fènix de les nostres cendres, aquestes que vam generar un 5 de setembre mentre es cremaven les “no falles” de les quals tots volíem gaudir, d’aquestes “no falles” que anaven a donar una espenta a tots els sectors relacionats amb la nostra festa, d’aquestes “no falles” que eren les més desitjades de la història. I, així, gent de La Palmereta tornàrem a recordar-nos d’una celebració que teníem pendent, una celebració que ens fa més forts com a falla, que és fruit de les nostres arrels i la nostra tradició, i que ens toca gaudir d’ella per què... JA FA 75 ANYS QUE LA PALMERETA SOM FALLA.

Carlos Segundo i Rajadell Faller de la comissió

Sentiments

sumari pròleg salutacions 8 9 10 11 12 13

salutació del president de la generalitat valenciana salutació del president de les corts valencianes salutació de l’alcalde de l’excm. ajuntament de sagunt salutació de la regidora de festes i cultura popular de sagunt salutació del president executiu fjfs salutació del president rione ponte

PASSIÓ 16 18

salutació president 2022 salutació president Infantil 2022

IL·LUSIÓ 22 24 26

salutació fallera major 2022 salutació fallera major infantil 2022 poesia falleres majors

DEDICACIÓ 30 34 35

coneixem ELS nostres representants majors comissió executiva Vocals

SATISFACCIÓ

INNOCÈNCIA LLIBRET DE LA XICALLA 38 42 43 44 46 48 50 52 54 56 57 6

coneixem ELS nostres representants infantils comissió executiva infantil i els nostres menuts comissió infantil per què som de la palmereta passatemps el joc de la palmereta passa paraula amb la palmereta el cor encés en flama sentiment en l’ofrena combatre el ‘bullying’, responsabilitat de tots i totes tens nuvi o núvia?

60 62 64 66 68

explicació de la falla gran explicació de la falla infantil monuments 2022 records dels monuments 2020/2021 records fotogràfics 2020/2021/2022

NOSTÀLGIA 72 76 86 88

falles i el camp de morvedre Als seus inicis 75 anys de la nostra falla falles infantils falles grans

AC. Falla La Palmereta

92 95 96 97 98 101 102 108

cavalcada ornamentació de carrers playbacks infantils playbacks majors el naixement del nostre barri el casal visió del pas dels anys a la nostra falla xx setmana cultural a. c. falla la palmereta “75 aniversari”

ORGULL 112 113 114 116

estendard escut explosió de notes musicals agermanament palmereta i ponte

TRADICIÓ 120 124 132 134 135 136

éssers arcaics i moderns la nostra indumentària la màgia de plantar falles, i de ser patrimoni falles, patrimoni intergeneracional i conservació/recuperació d’elements identificatius 365 dies de falles el foc sempre arriba a temps

FEDERACIÓ JUNTA FALLERA DE SAGUNT: 50 ANIVERSARI 140 142 144 145 148 156 157

75 anys d’històries, temps i espai viscut: creació de la junta la història que escriu història congrés o congressista? als acords dels pasdobles falles i targa cort d’honor de f.junta de sagunt representades per la nostra comissió falleres majors de f.junta de sagunt representades per la nostra comissió

158 217 218 219 220 238

HISTÒRIC 75 ANY D’HISTÒRIA GRATITUD Socis Programa anuncis himne regional 7

Sentiments

pròleg La vida és aprenentatge, són experiències i, sobretot, són SENTIMENTS. La nostra falla compleix 75 anys i no podem fer més que meravellar-nos per tot el que hem aconseguit i com hem crescut fins a arribar ací. Al llibret trobareu un recull de sentiments que ens identifiquen i que ens han ajudat a millorar dia a dia. Què és sentir? Tal vegada els nervis del dia de la presentació, l’alegria de la cavalcada, la il·lusió de la nit de la plantà, l’emoció del dia de l’ofrena i la tristesa de la cremà. Les falles ens fan sentir coses màgiques que ens fan viure experiències úniques, per la qual cosa els sentiments són els protagonistes de la nostra festa, i ens donen la possibilitat de viure-la intensament. Sobre aquests sentiments gira el nostre monument gran, i el nostre projecte cultural anual com és el 75 aniversari de la nostra falla. Aitor i Javi ens parlaran de Passió, d’allò que els motiva i de tot el que esperen d’aquest any com a presidents. D’Il·lusió ens parlaran les nostres falleres majors: Ana i Ainhoa. Encara que sense Dedicació dels nostres membres d’executiva i vocals la nostra falla no arribaria enlloc, la seua tasca és fonamental. Els nostres fallerets i falleretes representen la 8

Innocència, les ganes de jugar i aprendre sense deixar de gaudir. Ací descobrireu un relat molt interessant escrit per la FMV de 2016, jocs, informació sobre dos temes molt actuals (l’assetjament escolar i l’homofòbia) i un conte sobre el sentiment faller. La Satisfacció del treball ben fet ens porta als nostres monuments de 2022, una de les parts més especials d’aquesta festa. Amb la Nostàlgia ens retrobarem amb informació sobre les primeres falles de Sagunt, com i quan va nàixer la Falla La Palmereta i els seus 75 anys d’història. Un recorregut per totes les falles grans i infantils plantades a la plaça del Pilar i que tantes alegries en han donat, ornamentacions que ens han fet vibrar d’emoció als premis, cavalcades plenes de llum i color, i playbacks. En l’apartat de l’Orgull parlarem d’uns elements fonamentals sense els quals no entenem la nostra evolució: els estendards de la nostra falla, les xarangues que formen part de la nostra família fallera i orquestres que any rere any han passat per la comissió en aquest temps. La Tradició és l’essència de les falles, que serien de les falles sense monuments o indumentària valenciana, per això hem volgut parlar sobre l’evolució tant dels

monuments com de la indumentària i fets històrics d’aquests 75 anys de festa com és el reconeixement de patrimoni immaterial de la humanitat. La covid ens ha afectat els darrers dos anys, amb la celebració de les falles a setembre i, amb incertesa, esperem que aquest any es puguen celebrar com més actes millor, encara que, com sempre, ressorgirem de la cendra i les celebrarem quan siga possible. Encara que la nostra falla no és l’única que està de celebració, també és l’aniversari de la Federació Junta Fallera de Sagunt. Ja són 50 anys, en aquest apartat trobareu informació sobre els actes més importants de la nostra federació com la creació de la Junta, congrés, pasdobles, l’exaltació al Teatre Romà o l’agermanament amb els nostres amics de la Targa Cecina. Per a finalitzar aquest llibret tan especial, farem un recorregut per totes les falleres i presidents, tant infantils com majors, de la nostra falla des de l’inici als nostres dies. Reconéixer i agrair a tots els col·laboradors i fallers l’ajuda aportada per a realitzar aquest llibret. Si alguna cosa caracteritza els fallers d’aquesta comissió és el seu amor per les falles. Benvinguts al nostre llibret 2022!

Sentiments

saluTACIÓ President de la generalitat valenciana Les festes de la Comunitat Valenciana són un gran element de cohesió que enforteix la societat i posa en valor el seu caràcter acollidor i solidari. Entre totes les nostres celebracions les Falles ocupen un lloc molt especial. Tant a la ciutat de València com a molts pobles i ciutats, centenars de comissions són un punt de trobada on moltes persones comparteixen els seus moments d’oci i treballen per projectar les nostres tradicions cap al futur. Al llarg de l’any les comissions despleguen una activitat incessant, i les falles que admirem cada mes de març als carrers i les places són l’expressió d’una magnífica empresa compartida per fallers i falleres de diverses generacions. En 2022 la Falla La Palmereta de Port de Sagunt celebra els seus primers setantacinc anys de vida, un aniversari que és una bona mostra del seu compromís amb la festa i diu molt d’una trajectòria que és el resultat del treball de moltes persones. Durant tantes dècades la falla i el seu espai urbà han viscut molts canvis i transformacions. La gent de la comissió sou els dipositaris d’una història plena de fets i d’anècdotes que formen part d’un patrimoni que compartiu.

Cada mes de març, durant setanta-cinc anys la vostra falla ha renascut amb l’esperit de sempre, amb l’esforç d’un grup de persones que compartiu el desig de fer falla. Després del parèntesi que va ocasionar la pandèmia, si la situació ho permet i amb totes les precaucions, viureu plenament les falles de 2022 amb un legítim orgull que naix de la vostra història, de la vostra fidelitat a la festa i del magnífic treball que heu dut a terme durant molt de temps, també en moments difícils com els que hem viscut fa pocs mesos. Vull enviar-vos el meu reconeixement a les dones i als homes que feu possible que la falla La Palmereta torne al carrer acompanyada per la il·lusió i l’alegria de moltes persones. També vull fer-vos arribar la meua salutació amb motiu dels vostres primers setanta-cinc anys, en companyia d’un fort abraç i dels meus millors desitjos per a totes les falles que viureu junts en el futur.

Ximo Puig President de la Generalitat Valenciana

AC. Falla La Palmereta

saluTACIÓ PRESIDENT DE LES CORTS VALENCIANES Amigues i amics de la Falla La Palmereta, Amb molta il·lusió i esforç, com també amb moltíssima prudència, ens aproximem al mes de març i a la celebració de les nostres benvolgudes falles en el mes de març, en el seu mes natural i en el que pertoca. El col·lectiu faller ha sabut demostrar des de 2020 la seua gran responsabilitat i civisme, el seu respecte total i absolut per la resta de la societat. Els fallers i falleres heu resistit d’una forma exemplar i més exemplar ha estat la celebració de les falles de 2021 al mes de setembre, amb un compliment de les normes sanitàries total. Eixe fet està demostrat en dades reals. Per tot això, vull donar-vos les gràcies per formar part d’eixe moviment cultural, festiu i cívic que feu possible que l’alegria torne als nostres carrers, però sempre amb responsabilitat. Eixe títol de saber fer les coses bé ja el teniu guanyat des de setembre de 2021, i heu de continuar en la mateixa línia per a 2022.

Esperem i desitgem que les falles de 2022 arriben, se celebren i es cremen en el mes de març, per a tancat un llarg cicle i sanar una ferida que té el col·lectiu faller des de les vespres de la plantà de 2020. Per això, vos envie els meus millors desitjos per a les vostres Falleres Majors, Presidents, tots els components de l’associació, a tot el veïnat, a les persones associades i als comerços que donen suport a la falla. La flama immortal de la nostra festa, Patrimoni Immaterial de la Humanitat, continua gràcies a comissions com la vostra, que a més, esteu de celebració perquè sou una falla històrica del Port de Sagunt. Per això, amb estes línies vos done la meua sincera felicitació pel vostre 75 aniversari i vos desitge, de tot cor, molts més i una llarga continuïtat de la festa fallera al vostre barri, a la vostra població i a la vostra comarca. De tot cor, bones falles.

Enric Morera i Català President de les Corts Valencianes 11

Sentiments

saluTACIÓ Alcalde de l’Excm. Ajuntament de Sagunt En arribar març, la pólvora i les llums prenen els nostres carrers; l’ambient de goig, alegria i germanor impregna cada racó de la ciutat. Al cap d’un any complicat i l’exercici faller més llarg de la història, tornem a celebrar les Falles com antany. Tornem a celebrar les falles al març i tornem a reunir-nos i festejar en el dia gran la festa de Sant Josep. L’any passat va ser un any dur, vam veure com es va ajornar la celebració de les nostres festes i tradicions més arrelades en el temps. Però també va ser un any de superació i valentia on tota la societat va demostrar estar a l’altura i ser responsable. En aquest any tan complicat no sols es van veure afectades les festes grans, sinó també les celebracions individuals de persones i entitats. Entre elles podem destacar el 75 aniversari de la Falla La Palmereta. Una data molt especial que, encara que la disfrutàrem tant com poguérem, va fer gust de poc i enguany tornem a celebrar-la perquè l’ocasió ho mereix. En 1946 naixia la Falla La Palmereta, ara fa 76 anys, una falla històrica del municipi que amb tenacitat, energia i entusiasme ha anat complint anys i s’ha convertit en referent de germanor i saber fer. No tots els anys es pot dir que s’han arribat als 75 anys, per això aquestes Falles són especials. Enhorabona i felicitats per aconseguir aquesta fita!

Estic segur que enguany viureu unes falles on els protagonistes seran els records. Un repàs de tots aquests anys fent Falla, on recordareu a totes les falleres majors, presidents i fallers i falleres que han format i formen part de la comissió. Aquest llibret deixa constància que 75 anys de Falles de La Palmereta són fruit del treball i l’esforç de moltes persones. Només així una entitat compleix anys, quan és part dels cors de cadascun dels seus integrants. Aquestes Falles 2022 seran un altre capítol en la vostra història que segur que destacarà per l’emoció de la música fallera, del despertar amb el so de la traca i de tornar a celebrar els dinars de germanor. Just aquesta germanor és la que aconsegueix que en una comissió fallera es visca la festa, perquè sou les persones les que ho feu possible. Gràcies a tots i totes per fer realitat les Falles 2022.

Sense més, vull desitjar-vos unes bones Falles, unes Falles úniques, que segur que ho seran perquè cada any ens encarreguem de fer-les especials. Que visquen les Falles 2022!

Darío Moreno i Lerga Alcalde de l’Excm. Ajuntament de Sagunt

AC. Falla La Palmereta

saluTACIÓ regidora de festes i cultura popular Benvolguda comissió de la Falla Palmereta. Vull començar este saluda, tan institucional, llevant tota la serietat a la missiva, per tornar a deixar clara, una vegada més, la meua admiració davant de l’actitud de la qual heu estat fent gala al llarg dels darrers mesos. Sou un exemple i un motiu. Exemple de superació i responsabilitat; motiu per seguir impulsant, des de la meua Regidoria, totes aquelles actuacions que ens ajuden a donar a la nostra estimada festa fallera l’entitat que mereix. Ara, que ja hem fet especial este saluda, perquè especial és la situació que hem estat vivint últimament, vull agrair que em permeteu dirigir-me a vosaltres amb tot el sentiment que em naix quan compartiu amb mi la vostra passió per la festa. Gràcies per treballar tan gratuïtament per seguir posant-la al lloc que li correspon. Però eixe lloc de referència no es queda només en la seua vessant festiva. I bona prova és este llibret. Sou festa i cultura; carrer i full; emoció i memòria... Una memòria que ens fa recordar les etapes, els moments i les persones que han passat per la vida de les nostres Falles. I, en el cas de la Falla Palmereta, en són molts. No en va, enguany, celebreu el vostre 75 aniversari.

Si cada aniversari és especial, el fet de fer 75 anys després de superar una pandèmia, de patir dues cancel·lacions, de viure amb restriccions la festa..., ho és encara més. Ainhoa, Aitor, Anita i Javi, heu patit molts mesos d’incertesa i desesperació per la cancel·lació de les Falles. Heu hagut de celebrar dos exercicis concentrats en actes molt comptats, restringits al públic, sense celebracions ni gent, i fora d’una data tan important per als valencians i valencianes com la de Sant Josep. Ara toca ser responsables, però també és temps de gaudir i traure a carrer la nostra celebració més esperada. Les Falles 2022 seran l’inici d’una nova etapa festiva en la qual tornarem a viure, compartir, sentir i presumir de la nostra estimada festa fallera. Us desitge els millors moments, la major emotivitat i moltes escenes per al record. Jo compartiré amb vosaltres el sentiment de formar part d’una de les festes més emblemàtiques que poden viure els carrers de la nostra ciutat. Bones Falles 2022.

Asun Moll Regidora de Festes i Cultura Popular de Sagunt

Sentiments

saluTACIÓ PRESIDENT executiu fjfs Benvolguts fallers i falleres,

col·lectiu per mantindre les nostres tradicions.

Un any més tinc el privilegi de poder escriure en el vostre llibret com a president de la Federació Junta Fallera de Sagunt. Igual que l’any passat, m’haguera agradat escriure aquestes paraules amb una situació ben diferent, però malauradament seguim patint els efectes de la Covid-19. Després de superar moments difícils, amb la celebració de les falles al mes de setembre, vam fer un pas endavant per a demostrar que treballant units, amb responsabilitat, trellat i coherència amb la situació, es poden realitzar esdeveniments com són les nostres benvolgudes falles.

Volia aprofitar per donar la meua salutació més especial a les falleres majors Ana i Ainhoa, com també als presidents Javier i Aitor. Enhorabona per ser els representants d’aquesta gran comissió. Desitge que enguany tingueu unes molt bones falles i gaudiu del que serà un any ple de records inoblidables.

Amb el foc i les cendres de les falles de setembre, iniciarem un nou exercici faller amb la il·lusió de poder desenvolupar totes les activitats possibles i arribar al mes de març per a gaudir de la tan esperada setmana marcera. És una gran satisfacció per a mi veure com la vostra comissió enguany celebra el 75è aniversari, un llarg camí i una gran trajectòria en el món faller del Camp de Morvedre. Molts anys plantant falla al carrer i fent història, moltes persones que han lluitat per la vostra comissió durant anys, i que hui, amb l’espenta i l’esforç de totes les falleres i fallers de La Palmereta, continueu treballant units per mantindre viva la nostra festa i les nostres tradicions. Com cada any, amb la vostra participació en els actes i activitats organitzades per les diferents delegacions de FJFS, junt a la resta de comissions, feu més gran, si cal, el món faller morvedrí, demostrant que amb esforç i constància es poden aconseguir els objectius marcats.Una mostra del gran treball que feu és aquest llibret, llibret destacat en les diverses convocatòries per a la promoció de l’ús del valencià, que fan tant en l’àrea de Cultura de l’Excel·lentíssim Ajuntament de Sagunt com en la Conselleria d’Educació, Cultura i Esports de la Generalitat Valenciana. M’agradaria donar les gràcies a l’Excel·lentíssim Ajuntament de Sagunt i als ajuntaments de Gilet i Faura per escoltar-nos i donar-nos el suport necessari per a seguir endavant i lluitar junt al nostre

També vull agrair l’esforç realitzat per la junta directiva, per la resiliència mostrada al llarg d’aquests temps poc lluïdors, per lluitar quan pareixia estar tot perdut, per defensar les falles com a mode de vida i per fer possible que puguem gaudir d’aquestes Falles 2022. Als veïns i veïnes que viuen al voltant del casal, vull agrair la paciència que tenen amb totes i tots nosaltres, sobretot a la setmana fallera, ja que no és fàcil conviure i mantindre l’harmonia al barri. Gràcies. Falleres i fallers de l’Associació Cultural Falla La Palmereta, més que mai heu de mantindre la il·lusió i l’esperança, el mes de març començarà la tan esperada setmana fallera i la plantà de les nostres falles, s’engalanaran els carrers del poble de color, d’enginy i d’eixa sàtira tan característica dels valencians. Tornarem a lluir la nostra rica indumentària i les millors joies, omplirem de soroll i música els carrers, d’olor de pólvora i, com cada mes de març, li retrem homenatge a Sant Josep i a la Mare de Déu dels Desemparats amb la nostra ofrena de flors. Espere que aquestes falles siguen excepcionals i molt gaudides per totes i tots nosaltres, mostrem al món la germanor que ens caracteritza, però sobretot amb responsabilitat i civisme, tenint en compte la situació i les recomanacions sanitàries. Demostrem una vegada més per què som Patrimoni Immaterial de la Humanitat. Bones Falles 2022

Jaime Gil i Arastell President Executiu FJFS

AC. Falla La Palmereta

saluTACIÓ PRESIDENT RIONE PONTE Han passat quatre anys des que la Falla La Palmereta i Rione Ponte han realitzat aquest agermanament que ha enfortit i unit encara més la nostra amistat i les nostres tradicions, una història que va començar fa molts anys, i que continua existint i continuarà al llarg dels anys, més forts i més units. Com a president de Rione Ponte, i faller fora de la comunitat d’aquesta comissió, volia amb força aquesta unió, la primera ratificada oficialment entre una Rione de la Targa Cecina i una Falla de la Junta Fallera de Sagunt. Lamentablement en l’últim any no hem tingut l’oportunitat de veure’ns, però aquest mal període prompte acabarà: el lema “distants però units” ha sigut part de la nostra relació, però tots estem ansiosos per poder abraçar-nos i compartir de nou els nostres esdeveniments culturals i estar junts en aquestes falles 2022 en les quals part de la nostra Rione visitarà els nostres amics la setmana fallera per a viure amb ells la seua festa. La Falla La Palmereta compleix enguany 75 anys, una fita molt important i tot el Rione Ponte s’afegeix a aquestes celebracions. Una gran abraçada de part nostra a tota la comissió i en particular al president, fallera major, fallera major infantil i al president infantil. Molts i molts anys més per a la Falla La Palmereta i per al nostre agermanament! La unió fa la força! Falles 2022, us esperem amb molta il·lusió!

Sono trascorsi 4 anni da quando la Falla la Palmereta ed il Rione Ponte hanno realizzato questo gemellaggio che ha rafforzato e unito ulteriormente la nostra amicizia e le nostre tradizioni, una storia iniziata molti anni fa, che continua ad esistere e continuerà negli anni sempre più uniti. Come presidente del Rione Ponte, e fallero fuori della comunità, di questa commissione, ho fortemente voluto questa unione, la prima ufficialmente sancita tra un rione della Targa Cecina e un Falla della Junta Fallera di Sagunto. Purtroppo nell’ultimo anno non abbiamo avuto occasione di vederci, ma questo brutto periodo finirà presto: il motto “distanti ma uniti” ha fatto parte del nostro rapporto, ma siamo tutti impazienti di poterci abbracciare e condividere di nuovo i nostri eventi culturali e stare insieme. La Falla La Palmereta festeggia quest’anno il suo 75° anniversario, un traguardo molto importante e l’intero Rione Ponte si unisce a queste celebrazioni. Un grande abbraccio va da noi tutti a tutta la Commissione ed in particolare al Presidente, alla Fallera Major, alla Fallera Major infantil e al Presidente Infantil. Molti, molti anni ancora per la Falla la Palmereta e per il nostro gemellaggio! L’unione fa la forza! Fallas 2022, vi aspettiamo con grande entusiasmo!

Gianni Spinetti

President Rione Ponte (Cecina)

passió La passió per la festa és allò que et mou a estar al capdavant de tota una comissió tant major com infantil. Aquest 2022 Javier i Aitor un any més representen aquest sentiment, un sentiment per Palmereta que els envolta en cada pas d’aquesta aventura. Passió, força, valentia i determinació per sentir els dies fallers, cada acte al llarg de l’any, presentacions, berenars, sopars, moments esperats i inesperats.

Sentiments

saluTACIÓ PRESIDENT 2022 Dedicat a la meua volguda comissió, ràbia que sentírem, el més indicat era socis, anunciants, amics i tota la gent quedar-nos a les nostres cases i frenar en general: la pandèmia el més ràpidament possible. Desgraciadament, hi ha És el meu quart any com a president molta gent que s’ha mort a causa i pareix que em queden poques d’aquesta malaltia, entre ells, gent coses per dir-vos. Encara que aquest propera a aquesta comissió i, per sembla un any especial i es mereix això, m’agradaria donar des d’ací que us dedique les meues paraules tot el meu suport a totes les persones a dos motius principals: el primer, fa afectades. referència a la situació de pandèmia que portem vivint des de fa ja dos Aquest any 2021 pareix que la anys, i, el segon, és un poc més alegre situació ha millorat i, dins de les perquè celebrem el 75 aniversari de restriccions proposades per les la falla. autoritats competents, hem pogut tornar a viure una setmana fallera El 2020 estàvem gaudint d’un bon per cremar els problemes de 2020 any ple d’emocions, fins que ens i ressorgir de les cendres, per van donar la mala notícia al voltant començar de nou un exercici faller de la suspensió de les falles per la 2021/2022 que se sembla molt al COVID-19. Eixe era el meu segon que teníem abans de la COVID-19. any i afrontava aquelles falles amb moltíssimes ganes per poder finalitzar Per altra banda, volia fer menció al el meu mandat de la millor manera 75 aniversari de la creació de la possible. Però, desgraciadament, falla, motiu pel qual hem fet aquest vam haver de canviar els nostres meravellós llibret. Malgrat que no era plans i ho afrontàrem com poguérem, la meua idea ser president aquest any recollint de pressa el treball de l’any i, a més, no està sent com l’havíem sencer i amb llàgrimes als ulls perquè plantejat des de ja fa un temps. Però no gaudiríem de la nostra volguda a pesar de les dificultats és tot un setmana fallera, fet que mai en la orgull per a mi ser el president del vida haguérem imaginat. 75 aniversari de la Falla La Palmereta perquè aquesta comissió significa Va ser com un pitxer d’aigua freda, molt per a mi i és un somni complit el encara que en eixe moment sabíem fet de formar part de la seua història. que era el que havíem de fer per molta La Palmereta és una gran falla que 18

s’ha creat una bona fama en el món faller i pense que, en els moments tan difícils que hem viscut, ho hem demostrat. Ara la comissió ha de continuar unida i treballar junts en una mateixa direcció, proporcionant més ajuda que mals de cap per tornar a ser els de sempre. Aitor, Ainhoa i Ana, ens faltava el colofó final d’un exercici molt bo i en setembre aconseguírem viure-ho una mica, tornant a sentir l’emoció que comporta anar en una cercavila: indumentària, pólvora, música, etc. Enguany estem molt agraïts perquè la falla ens ha donat una altra oportunitat per gaudir com Déu mana el nostre any i no desaprofitarem l’ocasió. Per acabar, tan sols em queda agrair el suport dels nostres col·laboradors i socis, ja que continuen ajudant-nos sense importar les dificultats que estem passant. Entre tots aconseguirem tornar a la tan desitjada normalitat que ens permetrà recuperar la nostra tradició. Moltes gràcies a tots. Visca les Falles! I visca la Falla La Palmereta! Javier Cabrera i Caballero President de la Falla La Palmereta

AC. Falla La Palmereta

Sentiments

saluTACIÓ PRESIDENT infantil 2022 Hola a tots i totes! Soc Aitor, el president infantil de l’A. C. Falla La Palmereta. Crec que tots em coneixeu molt bé, ja que torne a prendre el timó dels infantils un any més al costat de la meua amiga Ainhoa.

No puc oblidar-me de la meua família per estar al meu costat, i en especial la meua mare, que m’ha deixat continuar aquest somni perquè per fi es fera realitat.

En primer lloc volia donar les gràcies a aquesta gran comissió per tornar a donar-me l’oportunitat de representar tots els infantils. 2020 va ser un any que mai oblidaré perquè al costat d’Ainhoa, Javi i Anita ens ho passem molt bé, però per culpa de la COVID-19 el nostre any no va poder culminar amb el millor, la nostra benvolguda setmana fallera.

També m’agradaria convidar tot el barri, xicalla, amics i socis a passar unes Falles 2022 meravelloses, ballar amb la música als carrers, l’olor a pólvora i que la gent torne a il·lusionar-se amb els nostres monuments. Gràcies per compartir-los amb nosaltres i desitge de tot cor que hi haja salut i que tot isca d’una volta com hem somiat.

Però la salut era el primer i tocà esperar fins que per fi vam poder celebrar la nostra anhelada festa al setembre. Tinc moltes ganes de tornar a viure la nostra setmana fallera al març i espere i desitge que siguen unes falles 2022 inoblidables.

Per últim, vull donar l’enhorabona a la meua comissió per aquests 75 anys i que en siguen molts més.

Aquests anys tinc molts amics en altres comissions, però volia anomenar especialment dues persones que ja són amigues. Elles són Maria i Victoria de la Falla Avinguda. Gràcies, xiques, per cuidarnos i tractar-nos tan bé.

VISCA LES FALLES!

Aitor Puentes i Cintas President Infantil de la Falla La Palmereta

AC. Falla La Palmereta

il·lusió Eixe sentiment que recorre el teu cos en pensar en tot el que està per vindre, cada vegada que sents una banda de música o amb cada xicotet detall que et recorda com de prop que està la nostra setmana gran, setmana que estem segurs, Ana i Ainhoa, que disfrutareu siga quan siga, i tota la vostra comissió estarà al vostre costat disfrutant de la millor festa del món, les nostres estimades falles. Il·lusió és quan balles al ritme de la música, quan tanques els ulls per a sentir eixa olor a pólvora tan esperada un dia de mascletà, quan al taller dels nostres artistes veus com la teua falla va prenent forma o simplement quan et posen la banda per damunt del cap fins a arribar al teu pit.

Sentiments

saluTACIÓ FALLERA MAJOR 2022 Benvolguts fallers, socis, veïns i lectors en general: en primer lloc volia presentar-me, soc Ana Hernández Piró i soc fallera, des que vaig nàixer, d’aquesta comissió. La meua família han sigut molt fallers i per això em van ensenyar com de bonic és aquest món i tot el que pot arribar a significar. Per això vaig decidir representar aquesta família fallera en 2020, en què la realitat ha superat la imaginació. Per això contaré la meua experiència des del principi... Tot va començar en aquella reunió on et nomenen com a representant, en aquell instant comences amb nervis (encara que en el meu cas no hi havia més candidates, però els nervis hi eren igualment). Són nervis bonics, d’aquells que et dona gust sentir, perquè saps que tot eixirà bé i que és el començament d’una cosa bonica, de la qual has de gaudir al màxim i captar cada moment com si fora únic. Després ve la Proclamació, la qual esperes amb ganes, ja que és el teu primer acte com a fallera major. Quan arribes a la plaça i veus tota la teua falla, la teua família i amics, comences a notar que aquells que t’estimen tenen la mateixa il·lusió. Quan arriba el moment en què et toca pujar i ensenyar a tothom la cara d’il·lusió que tens des de l’instant en què et trien, tot es passa molt de pressa amb moltes paraules d’emoció de la gent que t’adora. En aquest moment saps que un dels teus majors somnis de debò s’està complint, i a partir d’aquell moment vius coses que mai vas pensar que viuries i coneixes gent que comparteix amb tu la il·lusió. D’aquesta manera es crea un vincle especial, però mancava una cosa important que vius com a fallera major: la Presentació. Tots els anys, sent fallera, la vius amb il·lusió, però aquest any és diferent, és el teu gran any, eres la reina de la falla, la que s’asseu en aqueix tron enmig de l’escenari. Aquell dia és un dels més especials, que qualsevol amant del món faller desitja viure algun dia, des que et despertes sents aquell nus a l’estómac que et fa adonar del que de debò està passant, et pentines com si fos la primera vegada que et poses una pinta, et maquilles amb el millor dels teus somriures, veus com la teua família et

mira com si fores una princesa d’un conte de fades. Quan arriba el moment de vestir-te, de revelar i descobrir el teu secret millor guardat: aquell vestit que sempre t’acompanyarà en un futur quan recordes aquest somni. En arribar a la Casa de Cultura, veure la teua falla fer-se a banda i banda quan entres, és molt emocionant: una tradició que sempre has vist i has volgut viure, gaudint com mai i esperant que diguen el teu nom per pujar a l’escenari i veure el que t’espera: qui et pujarà la banda?, quina serà la teua sorpresa?, quines paraules et diran? En el moment que escoltes el teu nom i comences a caminar, tot es torna màgic al teu voltant. Quan veus que el teu any està acabat (de manera que aquest és un dels millors anys que has viscut), només et queda la traca final: la setmana de Falles, que tant desitges gaudir perquè aquest any eren unes falles especials. Però t’arriba la pitjor de les notícies que et poden donar com a fallera major: que les Falles 2020 no eixiran per donar-li als carrers aquella essència a què ens té acostumats al març. És un moment de dubtes perquè ja l’estaves tocant amb els dits, però també comprens que no és la millor de les circumstàncies per a gaudir amb els teus fallers. És moment d’ajudar com puguem i d’aportar el nostre granet com a col·lectiu. Decidírem tancar el casal i recollir tot el que ja estava preparat. La millor de les setmanes que anava a viure com a fallera major va ser una setmana de sentiments oposats: hi havia la tristesa de no poder gaudir, però alhora l’esperança que això ajudara a frenar aquesta pandèmia i que en un futur tothom puga gaudir d’aquesta magnífica festa que són les Falles. L’esperança va arribar al món faller, podríem celebrar les falles tan esperades per tots, no serien les falles com les hem conegudes fins ara, primer per les dates, unes falles a l’estiu, qui ens ho havia de dir, segon perquè la covid i les mesures sanitàries continuaven presents. Així i tot ho gaudírem com vam poder, perquè significava que a poc a poc tornaríem a la normalitat. Vull agrair a la meua comissió el genial comportament en les falles de setembre, però sobretot per estar sempre al costat dels quatre

i donar-nos el suport que necessitàvem en els temps tan difícils que hem passat tots, en especial per donar-nos l’oportunitat d’acabar el nostre regnat com es mereix, però només puc dir que hem tornat a omplir els carrers amb música, color i aquella olor de pólvora que tant ens caracteritza, tornem a reunir-nos a la nostra segona casa, el casal, per a estar amb la nostra família fallera, que tant trobàvem a faltar. Els fallers estem fets amb un altre motle i que açò que hem viscut ens ha fet ressorgir de les cendres com l’au fènix per a gaudir les falles amb més ganes, perquè si som Patrimoni de la Humanitat, per alguna cosa serà, perquè mentre quede un faller al carrer, València tindrà Falles. Finalment només em queda dir que aquest és un any especial per a aquesta comissió, la nostra benvolguda Falla La Palmereta fa el seu setantacinc aniversari. Ja vaig tindre el privilegi de viure un seixanta aniversari com a fallera major infantil i ara tinc el plaer de viure aquest any com a fallera major. Per a algú que s’ha criat en aquesta falla és un orgull representar-la en tot moment però encara més aquest any. La paraula Palmereta és més que un nom d’una associació, és la unió d’un grup de persones, és el lloc on els problemes poden quedar a una banda per un moment perquè saps que és moment de gaudir i passar un bon moment amb amics amb els quals comparteixes una admiració pel món faller. Convide qualsevol persona que vulga conéixer aquest món que vinga i veja que les falles no sols són una setmana. Que és un any de treball en el qual gaudeixes fent diferents activitats, són moments meravellosos amb gent que acaba sent com a part de la teua família. Espere que aquestes Falles 2022 es puguen celebrar de la manera més normal possible, però sobretot amb més ganes que mai per a gaudir com tots ens mereixem. Fallers, veïns i socis, La Palmareta sempre estarà per a vosaltres. Atentament vostra falleja major 2020/2021/2022.

Ana Hernández i Piró Fallera major de la Falla La Palmereta

AC. Falla La Palmereta

Sentiments

saluTACIÓ Fallera major infantil 2022 Enguany seran unes falles especials, diferents i amb més emocions que mai.

seguir els quatre junts aquesta aventura fins al final.

Soc Ainhoa Lluesma Cañaveras, la fallera major infantil de la Falla La Palmereta. Soc fallera des de xicoteta d’aquesta comissió, que per a mi ha passat a ser part de la meua família. Un altre any més al costat d’Aitor som els encarregats de representar tota la comissió infantil en un any molt especial per a la nostra falla, ja que celebra 75 anys des que es va fundar.

Sobretot donar les gràcies a la meua família per estar al meu costat, i donar-me suport des del primer moment perquè aquest somni continuara. Sou un pilar fonamental em ma vida i gràcies per ensenyar-me des que vaig nàixer aquest gran món faller.

Gràcies a tots els fallers, socis i veïnat per compartirles amb nosaltres. Vos donem la benvinguda a Vull agrair a la meua comissió per tornar a donar- tots els xiquets i les xiquetes a tirar petards, ballar i nos l’oportunitat de continuar representant la somniar perquè les falles són la millor extraescolar nostra falla, sempre vaig somiar viure amb ganes que un xiquet podria tindre. Estic segura que entre i il·lusió la setmana més màgica de l’any, les tots gaudirem com mai. nostres falles, però el destí va voler que haguérem Ara sí que sí: ja estem en Falles! d’esperar. Aquest 2021 per fi vam poder viure la tan anhelada setmana fallera i cremar els nostres No te les pots perdre! monuments, va ser una setmana plena d’emocions Visca la Falla La Palmereta. i vam poder sentir l’afecte de la gent que sempre va estar al nostre costat fent que la setmana fallera al setembre fora una realitat i única. Tinc molta sort de poder tindre al meu costat el meu amic Aitor, Anita i Javi. Junts formem un equip estupend i m’agradaria donar-los les gràcies per

Ainhoa Lluesma i Cañaveras Fallera major infantil de la Falla La Palmereta

AC. Falla La Palmereta

Sentiments

poesia a ainhoa lluesma i cañaveras

Com podria expressar Tot allò que m’ix del cor A la nineta dels meus ulls El dia de la seua presentació!

I una nova oportunitat La teua falla et va donar, Per a fer realitat el teu somni Ens tornaries a representar.

Ainhoa, et recordes d’aquestes paraules? Va ser el començament de la teua exaltació, Un dia meravellós, ple de nervis i alegries, El somni tan esperat de la nostra xiqueta per fi es feia realitat.

Ainhoa, molt orgullosa pots estar, Que La Palmereta dignament estàs representant I amb valentia has afrontat aquest any, Any que mai no oblidaràs.

Venien dies intensos i de molta diversió, El bateig de la fallera, Nits d’albaes, cavalcada o el sopar de germanor.

Teta, obri ve els ulls, Comença Ja a gaudir, El teu somni torna a començar, Doncs ja portes la banda al pit.

Però un deu de març, la pitjor de les notícies Ens varen donar, doncs el destí va voler Que la nostra setmana fallera Haguera d’esperar.

Hui torna la il·lusió fallera Dins de la cort d’honor, Quan tornarem a dir que Ainhoa Era fallera major.

Arriba setembre, quina calor! Xiqueta, posa’t el trage de nou, Que tornen les nostres falles I comença la teua il·lusió.

I seràs la més humil Mentre visques el teu regnat Dins de la falleta infantil De la falla del teu encant.

El teu monument cremares I el somni s’estava esfumant Però una espineta en el cor portaves Que el teu regnat ací no podia acabar.

Ho diré amb la veu tremolosa, Aquesta vegada més alt si cal, Perquè tinc el plaer de cridar Ainhoa Lluesma i Cañaveras Dels xiquets de La Palmereta la màxima representant.

AC. Falla La Palmereta

poesia a ana hernández i piró Com és la vida, germana, encara sentíem el ressò de les paraules de Lidia entre plors i sospirs quan deia: “Que ja arriben les falles, que ja és a prop la primavera. Pega-li foc al carrer, sent el fum de la pólvora, gaudeix del ball i la música i la despertà matinera. Que has de ser de Palmereta la nova ambaixadora, que ja arriba la plantà, que comencen les desfilades. I ja tenim preparades la brusa i les mascletaes.” I de sobte... Una amenaça invisible, un tremor, l’ombra fosca com la nit que, com el “no-res” que feia desaparéixer Fantasia, va esborrar la llum, els colors, la música i l’alegria. I va regnar el silenci com una mà gelada que va detindre el nostre cor al pit. La por ens va paralitzar i ens van furtar de colp la nostra festa. Però, benvolguda germana, tu i jo som mestres alçant-nos del terra, ferides més profundes hem patit i superat juntes. I sabem que la pèrdua d’una batalla no és la fi de la guerra. Vas respondre com el teu nom ho requeria, amb força i valentia. La comissió va mirar els teus ulls i va veure l’esperança, et van nomenar capitana i, amb mà ferma i valenta, vas governar la nau enmig de la tempesta. Al teu cor has custodiat la flama de les falles encesa, has esperat pacient, protegint-la perquè no s’ofegara. I has alimentat la nostra il·lusió amb amor i destresa. Has fet front a la pluja, el vent i la calor abrasadora. I, com a comissió, sentírem que havíem d’estar a l’altura de la nostra ambaixadora.

S’equivoca qui pensa que les falles són una festa efímera, que tot és cartró i fusta que cada any es crema. La nostra falla és d’acer, marbre i diamant perquè res ha pogut tombar-la, el seu cor encara batega. Les falles som la gent humil i els llaços que ens uneixen formant xarxa, som sentiment, música, soroll i traca. I per la nostra regina hem posat les forces, la vida i l’ànima. Perquè en tu veiem la pólvora, l’alegria i la flama, has sigut el fil que ens uneix, la llum dins la nit més fosca. Per a tu hem teixit, amb sedes orientals, una armadura de guerrera, el vestit de llauradora que t’identifica com a fallera, i t’hem posat la banda de la Falla La Palmereta, la que mai t’ha fallat, la que portes en el cor des que eres xicoteta. Deixa eixir la flama que has custodiat tant de temps, que hem de celebrar la vida. Pega-li foc a la festa, que no has de tindre por de res, riu i balla, gaudeix sense mida, que prompte arribarà la plantà, que començaran les desfilades i ja tenim preparades la brusa i les mascletaes. Mostrarem orgullosos a la nostra capitana, dona flamenca i galana, la llum de la nostra falla, l’energia ancestral que ens uneix a la terra, la que mai s’ha rendit, la que en peu s’alça més forta i valenta. I puc dir amb molt d’orgull, si la veu no se’m trenca, que encara és Ana Hernández i Piró la fallera major de la Falla La Palmereta.

dedicació Les falles són diversió, emoció, sentiment i il·lusió, però també són esforç. Esforç de tota una comissió que treballa dur durant tot l’exercici per a portar la nostra festa a allò més alt, perquè ens sentim orgullosos de la nostra comissió i perquè en la setmana fallera admirem amb devoció els fruits de tot un any de dedicació. Han sigut moltes les persones que han passat per ella oferint el seu temps, dedicació i sentiment perquè La Palmereta complisca 75 anys d’història en les falles.

AC. Falla La Palmereta

Per a qui no els conega, ací tenim Javi i Ana, els nostres representants majors. Aquest és un any molt especial, ja que és el nostre setanta-cinc aniversari. Per a vosaltres, què significa Palmereta? Quants anys porteu a la falla? ANA: Per a mi Palmereta és com si fos una família, és on m’he criat i on tinc la majoria dels meus amics. I s’ha convertit en més que un lloc on anar per passar-ho bé. Per a mi és una família que t’ajuda sempre. Soc fallera des del dia que vaig nàixer i ja van vint-i-quatre anys, tota la vida. JAVI: Palmereta, la mateixa paraula ja és un orgull i per a mi també representa un vincle familiar molt especial des que vaig entrar sent un xiquet amb dèsset anys, ara ja en porte catorze. He crescut, he madurat com a persona, és part de la meua vida. Expliqueu-nos un poc més sobre les vostres aficions, què vos agrada fer i en què treballeu? ANA: Estic treballant en un menjador escolar i en una tenda de roba, al mateix temps que estudie per a ser policia. El que m’agrada fer és veure sèries i passar el temps amb els meus amics “pernilers”. JAVI: Treballe en una tenda de matalassos tallant escuma. En el meu temps lliure m’agrada jugar a futbol i a la play station, també he començat a tatuar.

Aquest any ha estat tot un repte per a tots, com heu afrontat aquestes Falles 2020 i què espereu de les de 2021? ANA: La veritat és que les Falles 2020 les esperàvem amb molta emoció i moltes ganes de gaudir perquè havíem passat un gran any i sols ens faltava la traca final perquè fora un any de 10. Per les circumstàncies no es varen poder celebrar, i encara que inicialment va ser molt trist i difícil d’entendre, a poc a poc hem anat adaptant-nos a la situació i tot ha anat passat com havia de passar. Per a les falles 2021 esperem que tot estiga millor per poder celebrar unes falles com més normals siga possible per poder acabar un any fantàstic. JAVI: Aquestes Falles 2020 les afrontava amb moltíssimes ganes perquè era el meu segon any i, per consegüent, el final del meu càrrec. Però en arribar-nos la notícia de la Covid com una gerra d’aigua freda, ho afrontàrem com poguérem. Ho recollírem tots junts corrents, com poguérem amb llàgrimes per no poder celebrar-les. Aquestes Falles 2021 les esperem amb il·lusió i moltes ganes; desitjant i intentant tot el possible, perquè tampoc ha sigut un any gens fàcil, per poder realitzar algun acte i esperar-les amb més il·lusió encara. Quines accions podem fer des de la comissió per ajudar el barri i a la continuïtat de la festa? ANA: Per ajudar el barri, i com a associació, actualment no hi ha molt

que puguem fer a causa de les mesures de seguretat de la Covid, però sempre intentarem ajudar totes aquelles persones del barri que ho necessiten i intentar que l’esperit faller del barri (des de fa tants anys) no es perda i intentar afrontar-ho tots junts com puguem. JAVI: Seguint les mesures de seguretat, volem continuar ajudant el barri fent comerç de proximitat, i intentar fer totes les celebracions o actes que siguen possibles i estiguen permesos amb tota la il·lusió per intentar transmetre-la a tots els veïns i veïnes en aquest any tan difícil. Quin ha sigut l’acte que més il·lusió vos ha fet? Per què? ANA: Aquesta pregunta és prou difícil, ja que hem tingut molts actes bonics i emocionants, i elegir només un és una tasca complicada. Si haguera de decidir, estaria entre la proclamació i la presentació; la primera perquè era el meu primer acte com a fallera major, tens moltes ganes d’eixir a la plaça i veure a tot el món, però sobretot el dia de la presentació, perquè és molt especial. Està tot preparat perquè siga perfecte, i a més eres l’última persona a saber totes les sorpreses, especialment veure el meu pare pujant la rampa vestit de faller no m’ho esperava, que vingueren els meus amics de Ciudad Real o que Marina em cantara, encara que ara mateix encara li fa vergonya. Per totes aquestes raons, pense que el meu moment favorit va estar la presentació. 33

Sentiments

JAVI: Elegir un acte és complicat, perquè per a mi tots són especials i emocionants, encara més sent el representant de la falla. Per a mi un dels més divertits i que esperem tots els fallers amb ganes és la cavalcada perquè ens ho passem de por, però, sens dubte, el que més il·lusió em fa és la presentació quan entres i veus tota la comissió esperant, amb totes les sorpreses. Aquest és sens dubte el més especial. Què tal ha estat la relació amb els representants d’altres comissions? ANA: La relació entre els representats ha sigut molt bona i hem fet pinya fàcilment, he fet noves amistats aquest any, que espere que duren per molts més, ja que he conegut gent magnífica. JAVI: La relació amb la resta de representants d’altres falles aquests dos anys ha sigut molt bona, molt cordial. He conegut molta gent i he guanyat nous amics perquè, al cap i a la fi, són persones que tenen el mateix objectiu i les mateixes il·lusions que tu i això és el que fa grans les falles. Com descriuríeu les falles 2021 el mes de setembre? ANA: Varen ser unes falles rares, però especials al mateix temps per poder retrobar-nos amb els nostres companys d’exercici tots vestits, encara que cal destacar que amb la calor hi havia moments que ho passava malament. JAVI: Han sigut unes falles atípiques, no han estat malament i finalment hem pogut gaudir dels passacarrers, de l’ofrena i 34

de les nits de revetla al carrer del casal, seguint sempre les mesures necessàries. Tot gràcies a la comissió, que va respectar les normes en tot moment.

Vos va agradar el canvi d’alguns actes? Mantindríeu el mateix format de cara a les futures falles? En relació amb els passacarrers, concentracions, etc.

Creieu que va ser la decisió més encertada plantar les falles 2020 el mes de setembre o creieu que hauríem d’haver continuat l’any faller fins a les falles 2022?

ANA: La veritat és que vaig trobar a faltar un poc el moment de la concentració on veus la gent que coneixes d’altres falles, però tots sabíem que no es podia en aquell moment. A mi m’encantaria que tornara a ser com sempre si la covid ens ho permet, perquè la concentració és una de les meues parts favorites i estar ballant amb la xaranga, així com l’emoció d’estar a Camí Reial escoltant els premis tots junts.

ANA: Inicialment, la decisió no em pareixia bona idea perquè no estava massa clar el que es podria fer, però ara que ja han passat uns mesos he anat veient que era una cosa necessària per al món faller. JAVI: Sí, va ser la decisió més correcta. Les falles s’havien de celebrar per poder moure l’economia d’indumentaristes, floristes, artistes, pirotècnics, gent d’espectacles, comerç local i fallers. Sobre els monuments per a 2022, que vos semblen? Teniu bona relació amb els artistes? ANA: El dia que vaig veure els esbossos m’agradaren prou, però després allò que decidisca el jurat. Amb els artistes, tot genial, tenim molt bon rotllo amb els dos. JAVI: Per a mi els monuments són els millors. Estic molt content amb l’evolució dels monuments i com estan quedant. Sé que la gran li agradarà molt a la gent, ja que té una composició molt bonica. La xicoteta té un estil peculiar que no se sol veure per ací, i destacarà molt. La relació amb els dos és molt bona des del minut u i aposte 100% per ells.

JAVI: Tot el que es va organitzar va estar molt bé, però m’agradaria que sempre que siga possible es tornara a com es feien les coses abans. Per a finalitzar, llanceu un desig d’esperança per a tota la comissió. ANA: El meu desig per a les falles 2022 és com resava la falla de l’ajuntament de València: “Açò també passarà”, que puguem tindre unes falles 2022 com més normals possibles, que no acabe mai la festa ni la tradició. Entre tots lluitant puguem portar la festa endavant. JAVI: El meu desig és que tota comissió, en aquest moment tan dur, remem tots a una cap al mateix costat. Aguantar tots junts i intentar fer tot allò que puguem amb eixa il·lusió i eixes ganes que ens caracteritzen. Esperar que açò passe prompte, per poder celebrar les falles 2022 com toca al mes de març, cal ser forts i estar tots a una per poder gaudir la festa i la tradició com ens mereixem.

AC. Falla La Palmereta

Sentiments

comissió EXECUTIVA PRESIDÈNCIA

Javier Cabrera i Caballero

SECRETARIA GENERAL

Alberto Gómez del Rincón

VICESECRETARIA

Marta Vedriel i Cañaveras

Andrea Cayuela i Samper María Hernández i Piró

DEL. DE MANTENIMENT Ángel Romo i Martín

DELEGACIÓ DE PLAYBACKS

VICEPRESIDÈNCIA 1º AREA DE ECONOMIA

Lara Cayuela i Samper Ana Hernández i Piró

ARXIUS I BIBLIOTECA

DEL. D’INSTAL·LACIONS I MUNTATGES

Óscar Gómez i García Francisco Gómez i Barragán

TRESORERIA

Alberto Gómez del Rincón

COMPTES

Alicia Mazcuñán i Raro Davinia Blasco i Mazcuñán

LOTERIES

Isabel García i Sánchez

DELEGACIÓ DE CASAL

Berta Badía i Herráiz

José Vicente Villarroya i Cintas Jorge Carrillo i Adrián Carlos Palacios i Macián

DEL. DE FESTEJOS

David Arenal i González David Martínez i Barreda

VICEPRESIDÈNCIA 3º AREA CULTURA I ESPORTS

Juan Manuel Muñoz i Dolz

DELEGACIÓ D’ESPORTS

DEL. DE PIROTÈCNIA

José A. Fernández i Ros Edgar Blasco i Mazcuñán

Vicepresidència 4ª àrea creació, disseny, publicitat, comunicació i protocol: Ana Cerdá i Rubio

DEL. D’ORNAMENTACIÓ

Leila Martínez i Pinazo Víctor Grimaldos i Paniagua Santiago Badia i Martínez

DEL. DE PUBLICITAT

Aida Palacios i Macián Fernando Romero i Montesinos

DEL. DE CARROSSA

Roberto Frade i Fernández Anabel Gómez i García

DEL. DE CAVALCADA

Roberto Frade i Fernández Anabel Gómez i García

ÓscarGómez i Sánchez Marina Teruel i Lorente

DEL. DE COMUNICACIÓ

Isabel Cayuela i Perez Pedro Pérez i Abad

DELEGACIÓ DE CULTURA

Del. d’incidències

VICEPRESIDÈNCIA 2º AREA DE MONUMENTS I ACTIVITATS DIVERSES

DEL. DE CORT D’HONOR

DELEGACIÓ DE PROTOCOL i desfilades

DELEGACIÓ DE COMPRES

Iván Badía i Martínez.

DELEGACIÓ D’ESTANDART Daniel Falla i Peralta 36

DEL. D’ACTIVITATS DIVERSES

Penélope Martín i Gandía Carlos Segundo i Rajadell Inmaculada Samper i Simó Marga Valero i Muñoz Ana Belén Rubio i Esteban

Anna Andújar i Forner Javier Badenas i Sánchez

María Martí i Edo Jorge Mundi i Martín

AC. Falla La Palmereta

VOCALS Cristina Alcaide i Peris Natalia Alcaraz i Alacreu Tania Alonso i Bonet Patricia Anguita i Guillem Conchi Arán i Tercero María Badenas i Sánchez Santiago Badía i Herráiz Isabel Barreda i Ángel Manuel Blasco i Arnalte Maria del Mar Bolós i García Pablo Boluda i Lorente Victoria Boluda i Lorente César Calero i Cervera Alicia Cañaveras i Cayuela Cynthia Carratalá i Paricio Raul Casanova i Talamantes Alejandro Casanova i Torres José Constancio Cayuela i Pérez Lidia Cerdá i Rubio Pedro José Cerda i Cayuela Pilar Cortés i Gómez Marta Costa i Palmero Patricia De la Fuente i Fernández María Sandra Dos Santos Asunción Edo i Vicent José Escriche i Corrales Antonio Rafael Falla i Lluesma Jaime Falla i Peralta José Antonio Fernández i Hernaiz María Fernández i Ros Indira Fernández i Castro Alba Ferre i Maestro Noemi Frade i Suárez Tamara Frade i Suárez Celia Francés i Giménez Antonio Miguel Francés i López Edurne Fuertes i Gallur Alejandro Gallart i Ortiz Sonia Garcerá i Sánchez

Jose Javier García i Salvador Ángel Manuel Giménez i Giménez Gema Giménez i Giménez Julio Gómez i Molina Eduardo Antonio González i Sánchez Joaquín Hoyo i Pérez Pedro Huguet i Narro Javier Labrador i García Jose Carlos Lacasa i Pérez Eliseo Lluesma i Juán Verónica López i Fernández Mª Ángeles López i Giménez Rosa Lorente i Morales Natalia Lozano i Piró Francisco Lucas i Nuez María Isabel Lucas i Nuez Maria Isabel Macián i Masip Juan Manuel Marta i Pérez Irina Martínez i Alberola Alba Martínez i Jordán María Pilar Martínez i Marín Santiago Martínez i Martínez Andrés Masias i Santos Rodolfo Mazzone Mª Cruz Molina i Sagredo José Antonio Monescillo i Ruiz Carlos Monforte i Vila Raquel Monleón i Navarro David Monleón i Navarro Rubén Munuera i López Berta Muñoz i Badía Tamara Navarro i Ros Vicente Noguera i Requena José Gabriel Novella i González Juani Orozco i Latorr Raul Ortega i Navarro Marc Orts i Cayuela Sandra Palacios i López José Alfonso Palacios i Rodríguez

Juan Manuel Pensado i Ballester Josefa Peralta i Sánchez Beatriz Pérez i García Estefanía Pérez i Mora Pedro Antonio Pérez i Requena Irene Pérez i Romero Begoña Pinazo i De las Heras Karmele Piró i Campos Mireia Porta i Marín Susana Poveda i Belmonte Julia Rajadell i Dos Santos Vicente Rajadell i Gea Roberto Requena i Pérez Ana Belén Rico i Reche Hugo Rodríguez i García Claudia Rodríguez i Poveda Julia Romo i Maravilla Mª Cristina Ros i De Encarnación Antonio Vicente Rubio i Ortiz Alba Leticia Rustarazo i Ortega Patricia Samper i Zálvez Marta Samper i Zálvez Eva Samuel i González David Sánchez i Belda Elena Sánchez i López Ángela Sánchez i Vidal Andrea Segundo i López Alejandro Segundo i Rajadell Marina Serrano i Mateo Giovanni Spinetti Maria Yolanda Suárez i González Isabela Andrea Teran i Acosta María José Torres i García Antonio Valero i Ventura Noemi Velamazán i Cirujeda Pedro Javier Villaescusa i Bleda Laura Villarroya i Adrián Javier Villarroya i Valero Marta Villarroya i Valero Cristina Zuzuarregui i Ripoll 37

innocència llibret de la xicalla No existeix major màgia ni veritat que se’ns mostre diàriament davant els nostres ulls de la manera més natural. Els seus ulls mostren la lluentor d’allò que alguna vegada vam ser tots. Ells són el futur de la nostra festa. Eixos menuts que ara veiem rondar pel casal i que un dia es convertiran en la veu i la força de la nostra comissió. Els nostres menuts palmerets venen xafant molt fort, són l’alegria i l’esperança de continuar treballant per complir molts més aniversaris.

AC. Falla La Palmereta

Hola, xics, per a aquells que encara no coneguen els nostres representants infantils, podeu presentar-vos i contarnos un poquet més de vosaltres, quants anys teniu? Quin curs estudieu? A quin col·legi aneu?

Trolardy i el pa daurat. I, com no, una de les meues pel·lícules favorites és Harry Potter, no em canse es veure-les, són superdivertides i entretingudes.

AINHOA: L’acte que més m’ha agradat i amb el qual més m’he emocionat ha sigut en la presentació, ja que va ser una sorpresa molt gran Des de quan sou de la nostra volguda veure el meu para vestit de faller per Palmereta i què és el que més vos primera vegada per portar-me la banda de fallera major.I l’acte que AINHOA: Tinc 11 anys i estudie sisé agrada fer quan aneu al casal? més ansie és l’ofrena de flors a la de Primària al col·legi María Yocasta AINHOA: Soc fallera des que Mare de Déu al mes de març perquè Ruiz Aguilera. M’agrada tocar el saxofon, estic apuntada a la Unió vaig nàixer però pertany a aquesta aquesta ha sigut molt emotiva però comissió des de l’any 2015. ha sigut molt curteta. Hem viscut unes Musical Portenya. M’agrada jugar amb les meues falles històriques. AITOR: Tinc 10 anys i vaig al amigues i fer manualitats. col·legi Mediterrani, curse cinqué de AITOR: El que més em va agradar Primària. M’agrada el futbol, patinar, AITOR: Soc faller des de l’any 2015. i emocionar va ser el dia de la M’agrada riure’m amb Javi, Ana i Harry Potter i tinc molts amics. presentació, i les falles al mes de Ainhoa i jugar. març també han estat molt bé, una Què voleu ser de majors? Ser els nostres representants infantils experiència única. AINHOA: De major m’agradaria és un somni fet realitat, fa molt de estudiar magisteri per a ser professora. temps que somiàveu ser-ho? Què vos sembla la vostra falla infantil? Parleu-nos una mica sobre ella. AITOR: Metge. AINHOA: Fa molt de temps que somnie amb aquest moment, però Un menjar favorit? Un llibre i una com que era molt xicoteta, els meus AINHOA: La meua falla infantil és molt bonica, té moltes flors i uns angelets pel·lícula. pares volien que esperara una mica. dalt del tot. Per a mi és perfecta i molt AINHOA: El meu menjar favorit és AITOR: Des que tenia sis anys, volia emotiva. Estic molt contenta de tindresens dubte la paella, m’encanta. El ser president amb la meua fallera de la i sobretot de seguir amb David, és meu llibre favorit és Invisible d’Eloy sempre, Ainhoa. molt divertit i simpàtic. Moreno i una de les pel·lícules favorites és A tot tren, una pel·lícula De tots els actes que heu viscut, quin AITOR: Molt bonica. Està relacionada ha sigut el que més vos ha agradat? superdivertida que rius un muntó. amb l’ofrena i té molt ninots. Quin vos va emocionar més? I dels que queden, quin és l’acte que AITOR: M’agrada molt el pollastre al forn. Un dels meus llibres favorits és espereu amb més ganes? 41

Sentiments

Heu fet amics nous d’altres falles? Amb qui vos porteu millor?

casa i poder cremar-la i donar per finalitzat el 2020. També ens ho passàrem superbé el dia de la festa AINHOA: Sí, he fet molts amics i de l’aigua banyant els nostres amics em porte genial amb tots, però en de la xaranga. especial amb Alicia, la fallera major infantil de la Falla Teodor Llorente, i AITOR: Amb molta il·lusió i ganes. Àlex, president de la Falla El Palleter Igual que la meua amiga Ainhoa, 2020. Maria i Victoria presidenta i la crema és l’acte que més m’ha fallera major de la Falla Avinguda, agradat, tenia ganes d’encendre la i, com no, amb el meu president, traca que cremaria la nostra falla que, encara que ens barallem molt, infantil per fi. estic molt contenta que siga el meu president infantil en aquest any tan Conteu-nos una anècdota que hàgeu especial. També he fet molta amistat viscut aquests últims mesos. en 2022 amb la fallera major infantil AINHOA: Quan Aitor quasi cau de la Falla el Palleter, Maite. de l’escenari en la presentació de AITOR: Sí, Maria (Manola) i Victoria de la falla Avinguda (Corazón). I per descomptat de la meua fallera major infantil Ainhoa. Com vau viure la setmana fallera al setembre? Quins actes vos van agradar més?

AITOR: Amb molta emoció i ganes de tornar a gaudir de nou al costat d’Ainhoa, Javi i Anita. Som un gran equip. Com vos ho esteu passant aquest nou any? I un desig per a les falles 2022.

AINHOA: Aquest any 2022 també està sent molt especial, hem fet algun Gilet per posar-se on no tocava, va amic nou d’altres comissions. Estic entropessar ell sol. desitjant tornar a viure la presentació i sobretot la nostra setmana fallera el AITOR: Quan la meua germana se’n mes de març. va anar a la part de dalt del casal i no la trobàvem, pensàvem que AITOR: Ens ho estem passant molt se l’havien emportada, i ella sense bé. Espere que aquestes falles 2022 saber-ho baixa tan contenta i feliç siguen inoblidables i guanyem la falla mentre els altres l’estàvem buscant. infantil

AINHOA: La crema va ser un dels meus actes favorits, l’estava esperant Com rebéreu la notícia que tornaríeu amb moltes ganes i sobretot per a ser els representants per a les falles poder emportar-me el meu ninot a 2022? 42

AINHOA: Em vaig posar molt contenta que la meua falla em tornara a donar l’oportunitat de continuar aquest somni i poder acabar-lo de la millor manera possible amb la nostra setmana fallera el mes de març. Gràcies de tot cor.

AC. Falla La Palmereta

Sentiments

comissió executiva infantil PRESIDENT

VICEPRESIDENT 2º

Aitor Puente i Cintas

Héctor Belenguer i Villarroya

FALLERA MAJOR

TRESORERA

Ainhoa Lluesma i Cañaveras

Irene Mundi i Martín

VICEPRESIDENT 1º

SECRETARI

Pedro Javier Villaescusa i Orozco

Javier Sánchez i Gómez

COMPTES Lara Villaescusa i Orozco

DELEGACIÓ Mireia Hoyo i Martínez

DELEGACIÓ Martina Lluesma i Cañaveras

ELS NOSTRES MENUTS

Sofia

Domíngez i Lozano 44

Daniel Vicente i paula Noguera i Pérez

Sergio

Hoyo i Martínez

AC. Falla La Palmereta

comissió infantil Álvaro Belenguer i Villarroya Efrén Calero i Monleón Ariadna Candel i Alacreu Vega Cisneros i García Alaia Domínguez i Cintas Sofia Domíngez i Lozano Antonio Francés i Giménez Unai Gallart i Rustarazo Vega García i De la Fuente Lucía García i Garcerá Javier Herranz i Sánchez Guillermo Hoyo i Martínez

Álvaro

Belenguer i Villarroya

Sergio Hoyo i Martínez Jose Lacasa i Palacios Vega López i Pérez Llum Lucas i Porta Hugo Marta i Cortés Mia Marta i Cortés Daniela Monescillo i Rico Paula Monescillo i Rico Crhistian Monforte i Alcaide Enzo Munuera i Costa Daniel Vicente Noguera i Pérez Paula Noguera i Pérez

Unai

Gallart i Rustarazo

ANíBAL

Marina Pastor i Ortega Ada Pérez i Navarro Pau Pérez i Navarro Mia Ivanna i Puente Cintas Sofia Puerta i Badenas Elena Requena i Frade Aníbal Romero i Samper Emma Rubio i Martínez Eiden Segundo i Carratalá Laura Segundo i López Alejandra Valero i Samuel

romero i SAMPER

eLENA

REQUENA i FRADE 45

AC. Falla La Palmereta Per a mi significa alegria, felicitat, molts petards i moltes il·lusions dins de la família fallera. Paula Monescillo i Rico Per a mi significa diversió, i unió entre tots els fallers.

Daniela Monescillo i Rico Perquè m’agrada molt vestir-me de valenciana encara que siga de Terol. Mireia Hoyo i Martínez Soc de Palmereta perquè quan la meua cosina va ser fallera major em vaig canviar de falla per a viure el seu any amb ella. M’agrada anar al casal a jugar amb les meues amigues i passar una bona estona amb tota la família Palmereta i, sobretot, estic orgullosa de representar com a fallera major infantil la nostra benvolguda falla. Ainhoa Lluesma i Cañaveras Perquè ho soc (riu), i soc dels peus a la pinta, la millor del món. “Visca la Palmereta” Martina Lluesma i Cañaveras Perquè hi soc des que vaig nàixer i m’agrada molt la Palmereta. Mia Ivana Puentes i Cintas

Perquè m’agraden molt les falles i soc faller des del primer moment. Passe bons moments en la falla i em ric molt. És la millor falla del Port i estic orgullós de representar-la com a president infantil. Aitor Puentes i Cintas Perquè la gent és molt agradable i molt simpàtica. La Palmereta és com una gran família i des del primer dia em varen fer sentir com un membre més. Marta Samper i Zálvez

Des de xicoteta m’han agradat molt les falles i quan vaig veure l’ocasió m’apuntí a la falla perquè m’abellia molt i el meu amic Marc m’animà que anara a Palmereta. Vega Cisneros i García

Soc de Palmereta perquè és la millor falleta (em ric perquè m’ha eixit una rima) i perquè quasi nasc en el casal. Escolte una traca i vaig dir: “Eixiré a veure què passa ací”. Guillermo Hoyo i Martínez La il·lusió del meu avi era veure el seu net vestit de faller, i de Palmereta, per descomptat, havia de ser. Així doncs, vaig anar-hi i m’apuntí quasi sense consultar-ho amb ningú. Gràcies, iaio. Marc Orts i Cayuela 47

ninots perduts Els nostres representants no troben alguns ninots per a plantar la falla infantil. Has d’ajudar-los! Troba a l’esbós de la falla infantil els cinc ninots perduts.

Laberint

Ajuda a la Flama a triar el camí més ràpid per arribar al cor

SOPA DE LLETRES Ainhoa i Aitor no saben quins són els sentiments fallers. Els vols ajudar a descobrir-los? Troba a la sopa de lletres els huit sentiments fallers, només has de completar els mots encreuats i sabrem quins son.

SUDOKU Completa el Sudoku amb les següents figures:

EL JOC DE LA PALMERETA

Sentiments

passa paraula

Estem de celebració per aquest esdeveniment. En tots els menjars i sopars acabes jugant diverses partides. Conté la Ç: mes en el qual se celebren les falles. Nostra segona casa. Cercaviles plenes de petards, on la majoria de nosaltres aguantem sense dormir per a donar el bon dia al barri. E Ho portem amb molt d’orgull en les nostres bandes i faixins. F La millor festa del món G Amistat que tenim amb la Targa Cecina H “Cançó” que cantes a ple pulmó. I Gràcies a ells anem tots ben bonics vestits de valencians J Grup de persones que atorguen els premis i esperes amb ànsia la seua visita. K Per molts noms que li posen, sempre serà “La Iratxe”. L Quan s’apaga, és l’indicador que comença la festa al casal. M Espectacle ple de so, color i olor de pólvora. N Tots els dènou de març n’apareix un de nou al casal. O En ella perdem la vergonya de ballar. P La nit del dèsset de març ja és tradició. Q Tots els fallers la paguem. R El berenar típic en el dia de la nostra presentació. S (DUES PARAULES) Acte organitzat per la Federació, en el qual La Palmereta “es fa sentir”. T Nom amb el qual els valencians ens referim a València U Associació que ha reconegut les Falles com a Patrimoni. V Durant l’himne és la paraula que més forta dius. W En falles sempre hi ha cua per a entrar. X Banda que associes directament a falles Y Conté la Y: en les nits de falles dones la vida per menjar-te’n un. Z Conté la Z: en falles no ens pot faltar totos els matins.

A B Ç C D

amb la palmereta

I R

J Q

AC. Falla La Palmereta

EL COR ENCÉS EN FLAMA Hi havia una vegada una flameta que vagava perduda tractar d’atacar-la. pel món. No coneixia el seu origen. De fet sols era conscient que existia, però no entenia com ni per què —Estic plorant perquè em trobe molt sola. Ningú se’m vol havia nascut. No coneixia cap altra com ella, raó per la apropar i això em fa sentir molt trista. qual se sentia molt, molt sola... —Doncs ja no hauràs d’estar més a soles. Jo seré la teua Així doncs, un dia va decidir caminar i caminar amiga i et portaré a casa a viure amb la meua família. per tal de trobar companyia, però no va ser una tasca fàcil. Quan s’apropava a alguna persona, esta eixia —T’ho agraïsc molt, però de segur que m’hi deixaran corrents al crit de: “Que em creme!, que em creme!”, entrar? Podria provocar un incendi sense voler. creant un gran caos al seu voltant. La xiqueta es quedà en silenci per una estona, ja que la Molt trista, la flama va decidir allunyar-se de la flameta podria tindre raó, i de sobte va dir: civilització i hi acudí a plorar a un bosc proper. Però uns homes que la van veure endinsar-s’hi, van començar —Tinc una idea. Et portaré dins del cor. Ací dins no a córrer darrere d’ella amenaçant-la amb apagar-la per podràs fer mal a ningú i no tornaràs a sentir-te trista. sempre. Així ho van fer. I la flameta visqué per sempre al cor de Finalment, la flama va aconseguir fugir-ne, d’ells, i la xiqueta. I és que no us he dit que la xiqueta era molt es va refugiar en un cantonet d’un carrer dels afores de la fallera i que tot el seu cor ja estava encés en flama. ciutat. Des que era molt xicoteta, la seua segona casa era el Una vegada fora de perill, la flameta va començar casal de la falla, la seua família fallera, els fallers i les a plorar i les espurnes que emanaven en el seu plor lluïen falleres de la seua i d’altres comissions i cada vegada tant que van ser albirades per una xiqueta del barri que que ofrenava les seues flors a la mareta, les espurnes mirava per la finestra. que emanaven del seu cor feien la flama més gran i més lluenta mostrant als seus ulls un brillantor molt especial. La xiqueta va eixir al carrer, va apropar-s’hi a la flama i li va dir: La flama ja no va estar més a soles i a l’estar envoltada per altres de la seua espècie va comprendre per fi d’on —Hola! Per què plores tant? venia: d’un altre cor. D’un cor encés en flama. La flameta va deixar de plorar, bocabadada com estava que per fi una persona li havia parlat sense cridar, fugir o

Teresa Aparicio i Matallín Fallera de la falla Luis Cendoya 55

Sentiments

Sentiment en L’ofrena Les Falles formen part de l’ànima de València, perquè expressen la nostra manera de ser, oberta, vital i participativa.

també la més meravellosa del món. Un dels actes que més recorde del meu any com a FMIV és l’Ofrena a la nostra volguda Mare de Déu dels Desemparats, un dels actes més Jo vaig tindre el gran privilegi de ser esperats de la nostra Festa, on infinits la FMIV de 2016, un any ple de sentiments difícils d’expressar en records inoblidables, moments que paper afloren en desfilar per davant quedaran gravats per sempre en el dels peus de la Patrona de València. meu cor. Una sensació única que tota persona hauria de viure almenys una vegada Soc fallera des del dia que vaig en la seua vida. nàixer, l’1 de març, el mes més màgic de València, l’art de les falles inunden A la meua casa el moment de vestir-se els nostres carrers, l’olor de pólvora de valenciana per a anar a l’Ofrena ens estarrufa la pell, la música en s’ha convertit quasi en un ritual, tot les cercaviles ens alegra el cor i el és més especial, la col·locació de sentiment més profund ens espera en la mantellina és un ritual solemne i l’Ofrena de Flors de la nostra MARE aqueix dia ho va ser encara més. DE DÉU DELS DESEMPARATS. En començar la meua Ofrena, em vaig veure emparada per la meua És una il·lusió compartida que en cort d’honor, les últimes cinc FMIV, la moltes ocasions és heretada dels reina de Castelló infantil i la bellea nostres pares, avis i generacions del foc infantil d’Alacant . I, com no, passades, que van saber transmetre’ns dels meus pares i del meu germà l’amor i el sentiment per la nostra xicotet. benvolguda festa de les Falles, on sabien que els xiquets i les xiquetes Durant tot el recorregut pels carrers que som el present i el futur de la nostra porten a la plaça de la Mare de Déu, Festa, som la identitat de les nostres vaig rebre tot l’afecte i l’amor dels qui estimades Falles, cada any amb hi havia allí presents, puc assegurar els xiquets les Falles són un conte que el somriure no va desaparéixer que conté riures i llàgrimes, passió i del meu rostre perquè em sentia la emoció, esperança i il·lusió i tot això xiqueta més afortunada del món, ja fa que la nostra Festa siga única i que representava aqueix any tots els 56

xiquets i xiquetes que formen part de la nostra benvolguda Festa. En arribar a la plaça de la Mare de Déu ho recorde per moments, vaig sentir com m’anomenaven i ja el meu cor va començar a bategar una mica més ràpid, la segona és veure tota la meua Comissió, Marqués de Solferí, la que m’ha vist créixer, la que em va permetre ser FMIV i la que va ser fundada pel meu avi, reunida a la plaça de la Mare de Déu esperant la meua entrada per a ofrenar, sentir que estan vivint aqueix acte amb tanta devoció i passió com jo, que els seus rostres estan il·luminats per un somriure de poder viure aqueix moment, és una cosa emotiva que mai oblidaré, i el tercer va ser veure la imatge de nostra volguda GEPERUDETA , vaig sentir una esgarrifança que va recórrer tot el meu cos, els meus ulls es van ennuvolar de llàgrimes de felicitat, el meu primer pensament va ser de gratitud, volia donar-li les gràcies per fer que el meu somni es complira, donar-li les gràcies per fer d’aqueixes Falles 2016 inoblidables, tant per a mi com per a la meua família, amics, i per a la meua benvolguda Falla, va ser un dels moments del meu regnat on vaig sentir el que el món de les Falles m’havia regalat.

AC. Falla La Palmereta

Ja dins de la Basílica estava més calmada i em vaig sentir molt orgullosa del llegat que els meus avis i els meus pares m’havien transmés per aquesta Festa tan inigualable i única. I, abans de concloure, m’agradaria felicitar tota la Comissió de la FALLA LA PALMERETA DEL PORT DE SAGUNT pel vostre 75 Aniversari, gràcies per tants anys de dedicació i de servei en pro de la Festa i espere que visqueu una efemèride inoblidable. La meua més sincera enhorabona per tot el que heu aportat i continuareu aportant a la MILLOR FESTA DEL MÓN.

Sofía Soler i Casas

Fallera Major Infantil de València 2016

Sentiments

Combatre el ‘bullying’ RESPONSABILITAT DE TOTS I TOTES

STOP BULLYING En els últims anys, des de la Regidoria de Joventut i des del Casal Jove, hem desenvolupat una sèrie de processos participatius per a posar en marxa plans d’Infància i de Joventut. Aqueixos plans són els fulls de ruta que es marca l’Ajuntament de Sagunt sobre quines accions fer per a millorar la vida de la gent jove de la ciutat i, per a això, s’ha tingut en compte, com no pot ser d’una altra manera, l’opinió dels afectats, és a dir, de les xiquetes i els xiquets i dels/les adolescents de Sagunt. Ningú millor que ells i elles per a saber quins són els seus problemes, demandes i necessitats, i quines són les millors solucions. Han sigut enquestes en col·legis i instituts, en fòrums i assemblees 58

obertes, consultes directes als grups de dinamització que acudeixen al Casal Jove, suggeriments recollits en les activitats de la Regidoria, i fins i tot entrevistes amb professionals que treballen amb la infància des de diferents àmbits, educatiu, sanitari, etc., i amb representants d’entitats, associacions i clubs esportius del municipi, així com amb les mateixes famílies.

senyals i reconéixer, el més prompte possible, la víctima d’assetjament i l’agressor.

Queda clar que, a la infància, el bullying és el tema que més els preocupa i demanen que els adults i les administracions intervinguen en aquest assumpte. Reclamen xarrades, tallers i resolució de conflictes, i es queixen que no se’ls escolta en aquest tema tan Doncs bé, en tots aqueixos processos fonamental. I és que, a Espanya, un de de participació, sobretot quan s’han cada cinc xiquets escolaritzats pateix consultat directament els menors, assetjament escolar, i només el 15% de l’assetjament escolar o bullying (inclòs les víctimes s’atreveix a denunciar-ho. el ciberbullying) és un dels principals Damunt, amb la pandèmia i l’augment problemes als quals s’enfronten els de les noves tecnologies, les xifres s’han xiquets/es i adolescents. És, amb disparat i l’assetjament en plataformes molta diferència, el tema que més els com ara Whatsapp, Tiktok, Instagram preocupa i, no obstant això, tenen la o en els xats dels diferents videojocs ha percepció que els adults no els prenem empitjorat. seriosament amb aquest tema. Previndre i actuar des de tots els fronts I no els falta raó als nostres menors. ha de ser el nostre objectiu i la nostra Des de les administracions es treballa responsabilitat; des de la mateixa a previndre aquestes conductes administració, amb l’Ajuntament al d’assetjament, però és evident que capdavant, però també des de docents encara queda molta faena per fer i educadors/es i des del paper de i molts recursos que posar. Facilitar les famílies a l’hora de denunciar-ho i entorns lliures de violència entre iguals, combatre-ho. El bullying és una cosa o violència contra la infància, tant en massa important, amb seqüeles per a l’àmbit educatiu com en l’àmbit social, tota la vida, com per a no prendre’nsha de ser una prioritat absoluta. Per ho seriosament. tant, s’han d’augmentar les accions de prevenció i seguretat als centres Guillermo Sampedro educatius, a les xarxes socials i als Regidor de Joventut i Infància de entorns més pròxims. Detectar els l’Ajuntament de Sagunt

AC. Falla La Palmereta

Tens nuvi o núvia? Un dia qualsevol t’alces amb els ànims per terra, de tant escoltar i llegir paraules poc adequades amb els temps que hui trauen el cap. Paraules més pròpies de l’època medieval que dels segles que ens esdevenen, temps on la igualtat, el feminisme, l’ecologia i els moviments socials han de ser la bandera dels nostres dies, cap a un món molt més amable i empàtic amb la societat que ens envolta. No fa molt de temps em dirigia a l’entrenament de les meues joves esportistes d’handbol, aqueixes semiadolescents amb unes ganes tremendes de deixar empremta en aquest món. Era un dia inusual i diferent, la dinàmica del dia no era la més propícia per a realitzar un entrenament com sempre, disciplinat i dinàmic. Unes d’elles estaven lligant-se les esportives, unes altres jocosament rient mentre feien uns llançaments a porteria i pel fons es veia com s’anaven acostant les que sempre solen arribar tard als entrenaments.

de valors. Raúl, tu tens núvia o nuvi? Aquesta pregunta en un altre moment de la nostra vida podria interpretarse com una burla o intentar deixar en evidència la persona amb la qual interactues pel mer fet de parer o ser homosexual. Però res tenia a veure, elles m’ho plantejaven de manera normalitzada i deixant l’afegitó al final de la seua pregunta, jo ara mateix no tinc ni nuvi ni núvia.

La veritat és que la meua cara va ser de sorpresa i perplexitat, però molt en positiu, en cap moment vaig veure cap somrís ni comissura dels seus llavis fer el més mínim intent de riure o murmurar, és més, vaig notar en la conversa grupal una serietat i formalitat més pròpia d’un grup d’adults i adultes. Aquesta pregunta em va fer pensar i reflexionar sobre una realitat que està latent i que per fi tracta amb dignitat i sinceritat una cosa que sempre degué ser normal, el fet d’estimar i valorar a qui vulgues sense pensar en el gènere de la Al pas d’uns minuts s’acosten per persona amb la qual es comparteix a iniciar l’activitat després que les la vida. agulles del rellotge ens avisaren que ja se’ns feia tard, les vaig mirar perquè Elles van il·luminar el meu cor i em deixaren de parlar i se centraren van fer veure que anem avançant, en les meues paraules, però… una que l’educació és fonamental perquè d’elles em va fer una pregunta en el la gent s’informe, valore i respecte moment i el lloc que no procedia, totes les persones per igual. però prou valenta, necessària i plena

STOP

` HOMOFOBIA

Crec que allò fonamental en una societat moderna, europea i social és que avance en drets i llibertats respectant tots i totes per igual, sense entrar a valorar la raça, religió o condició sexual. Un filòsof grec deia: “Una societat lliure, justa i que valora el seu poble en igualtat és una societat que creix autònoma i independent cap al futur”. Per això, hem de créixer i crear una societat de futur.

Raul Palmero i Plumed Assessor de L’alcalde 59

SATISFACCIÓ Satisfacció per veure el treball dels nostres artistes lluint al nostre carrer, on la crítica social, política i cultural dona forma a cadascuna de les escenes. Satisfacció per veure que tenim davant allò que havíem anhelat durant tot un any, per veure com la llum i el color adorna els nostres carrers. Satisfacció pel treball dels nostres artistes, la seua creativitat, minuciositat i imaginació, per fer, un any més, dels nostres somnis, una realitat. David Ojeda i Xesco Gil són els encarregats de donar forma als nostres monuments en un any molt especial per a la nostra falla. Un any dur en el qual esperem prompte veure els nostres monuments plantats a la nostra benvolguda plaça del Pilar.

monument Gran

lema: EN LA TEUA FESTA EM COL·LE

artista: XESCO GIL

AC. Falla La Palmereta

CENTRE. LA FORÇA DE L’ELEFANT Dúiem ja donant al barri setanta-quatre anys de festa fins que ens aplegà la COVID i ens muntà la gran tempesta. Entrà com un elefant en una terrisseria, deixant “penjades” les falles a molt poc del seu gran dia. Ara, per fi, la PASSIÓ dels fallers ha ressorgit i hem domat ja “l’elefant” que tant ens ha fet patir. Serà, engalanat i vistós, el capdavanter faller, ple de força, majestuós, que omplirà tots els tallers.

REMAT. FUGINT, FUGINT... AL CASAL S’han pujat a l’elefant, el cor ben ple d’IL·LUSIÓ, la família dels porquets que fugen dels enderrocs. Algú els ha dit que a València els casals de les nostres falles estan sempre plens de festa, de música i de rialles. I, és clar: La Palmereta, o caure en les mans del llop?... Anem-nos-en a la falla, que és una comissió “top”.

E1. tornem!! Toca tornar a posar-se els trages per als sopars, puix tornem a tindre festa i ara toca celebrar.

Ho hem passat tan malament que volíem gaudir, cridar, i ajuntar-nos, això sí, amb responsabilitat.

Els trobadors i rondalles ajuntaven música i vers tocant llaüts i guitarres per fer els passacarrers.

Tot menys trap o reggaeton, el que atrau aquesta fauna que deixa de ser capoll per a ser besuc en llauna.

Presidents o fallers rasos, tots amb gran DEDICACIÓ, han fet que les noves falles siguen iguals, o millors.

Encara que hi ha uns altres, “trovatores matutinos”, que quan hi ha feina en la falla es queden quiets com un nino.

E6. LA MEUA GRAN NIT?

I des d’ací us convidem: vingueu, torneu a passar, a tots, abonats, el barri, de nou pel nostre casal.

E4. I LA HISTÒRIA CONTINUA...

“Esta nit pot ser la meua”, es pensa la joventola, i també algun maduret, creient-se que així ja mola.

Als pròfugs Adam i Eva la serp estava buscant: li havien dit que de festa als dos els havien trobat.

Tenen per a poder triar, whisqui, vodka, cassalleta i més, que els deixaran el cap com una gran piloteta.

E2. les falles ara fallen

Li digueren que a una illa de l’imperi Telecinc pel seu cap “privilegiat” havien parat a la fi.

Els molesta fins que els parlen, qualsevol llum o soroll, i d’estar com una rosa passen a ser un capoll.

S’intentaren adaptar al que era la nostra festa, ORGULL de tot valencià, gaudint algú, inclús, d’aquesta.

Mes la serp es va enganyar i se n’anà a una altra illa on la festa i gaudir per la seua absència brilla.

Respectaren l’esperit, sent tots uns grans dictadors: el plantat, plantat estava... i els grans “alliberadors”?

Adam i Eva es trobaren amb escurçons i taurons a l’illa del putiferi, l’illa de les Temptacions.

Han fet retirar mesquites, no volen que isquen mamelles... En açò es convertiran les falles..., folles o felles!

E5. ELS CAPOLLS DE LA FESTA

A molts deixen decebuts, i a alguns omplin d’alegria, però tots estan nerviosos fins que aplega aquest gran dia.

E3. TROBADORS I “TROVATORES”

Sempre ix algun capoll que la festa ens desbarata: bronques, pesats i el borratxo que a la gent sempre ens espanta.

Un criteri heterogeni d’un jurat aficionat sempre té a tots els fallers i als artistes tremolant.

És una gran TRADICIÓ que tenim al món faller: fer bones arreplegades abans d’un passacarrer.

Setanta-cinc anys donant a la gent la mala imatge quan s’acosten per la falla i es troben els personatges!

“Haurem encertat enguany? Voldran clàssic o modern?” Com en una loteria, tindràs el cel o l’infern.

Mes fa setanta-cinc anys, quan nasqué La Palmereta, no hi havia una bona banda, ni de bon tros la xarangueta.

Sort que aquesta guitarreta, plena de protagonisme, tira de NOSTÀLGIA i toca a Queen, Nirvana o els Beatles.

Teniu les portes obertes, que açò no és un món tancat i acceptem també les queixes, que tot s’arregla parlant.

E7. OSCAR FALLER Són els Oscars valencians, festa dels premis fallers, SATISFACCIÓ de les falles i ORGULL per a molts tallers.

monument infantil

lema: que mai s’apague el cor encés en flama

artista: david ojeda

AC. Falla La Palmereta

COS CENTRAL I REMAT

I entrarà en una guerra Una pena molt gran, ESCENA 5 Amb una falla i els seues Hauria de ser una bona Ja ha arribat el dia, En la seua primera ofrena, representants. preocupació. El dia més esperat, Una parella d’enamorats, I és que per primera vegada I és que no tenim L’ofrena de flors Plens de bons desitjos, Una televisió local, A la Verge dels Desemparats. Tenim faller major, Però sempre junts continuar. Una cosa molt estranya Fa temps que perdérem Ja siga el 18 a Sagunt, I és que, si parlem d’amor, I que a algú li fa mal al cor. La nostra emissora comarcal. O el 19 al Port, la “Corba” hem d’anomenar, N’hi ha moltes opinions I és que una ciutat com Sagunt, Que s’ha transformat en picadero És el dia gran de la festa, Per com anomenar Plena d’impostos i reclamacions, Per a tots els enamorats. Un dia ple de dolçor. Este nou càrrec Tenim suficients diners Uns àngels rebonics Ple de fem i de jóvens, Que algú s’ha inventat. Per donar-li a la tele solució. Coronen la nostra falla, De cotxes i botellots, I és que hem d’obrir la ment ESCENA 3 Portant flors a la verge Ja transformat en el millor motel Quan el cor en flama esclata, I no ser tan tancats, Per a fer-hi l’amor. Estan amb les millors teles, Hem de donar llibertat, I els àngels ens recorden ESCENA 6 Però el reglament sempre respectar. Els vestits preparant, És una llàstima Els temps vells del port, Els vestidors de la Verge ESCENA 1 Que anem fora de la ciutat. El trenet, la nau Ja estan preparats I el nostre alt forn. Una figura que presenta És que la nostra Junta A l’Albereda del Consell, La nostra bonica falla, Se’n va fora per als vestits cosir, Que està prou abandonat. I és que està abonat Plena de llum i color Deixen els diners fora, El nostre patrimoni industrial, No estan preocupats, I del comerç local fugir. Moltes promeses incomplides Per a tota la xicalla. Perquè, el que sobre de les flors, Que costen un dineral. I és que haurien de ser sempre ESCENA 4 Podem tirar-ho al descampat, Els infantils els primers, No tenim el museu industrial, El femer que hi ha al costat. Uns pares a l’ofrena En la vida dia a dia La nau no es pot utilitzar, Amb el seu xiquet el primer any, I en tots els actes fallers. I és que la nostra Albereda, L’alt forn no té ascensor, Gaudint de la festa. Símbol del nostre Port, Una vergonya monumental. Hem suspés la visita dels reis I a la Mareta acompanyar. Ha perdut la seua història, Els àngels preguen a la Verge I no han tingut regals I el quiosquet que hi havia enfront. I és que és l’únic que poden fer, Que el pantalà aguante en peu, Per por al coronavirus, Però després ens n’anem de sopar. Perquè en reis no hi ha cavalcada, De totes les maneres No vinga un especulador Prefereixen fer concerts i festivals Hi han posat solució, I l’enderroque al millor preu. I és que este presentador i vendre fins dels reis la barba. Tallar l’avinguda els dies parells Torna a recordar El trenet ja no s’espera, És el que proposa la corporació. I és que els diners del Nadal Que si no plantes falla Una altra cosa al femer, Gastaran en Festardor La mesa et sancionarà. ESCENA 7 La història cau en l’oblit, Per omplir el poble de gent, El nostre poble i la seua gent. I és que hi hagué una falla Els nostres més volguts emblemes, De merda i de porcs. Els nostres representants, Un projecte per al passeig marítim Que el reglament es passa pels ous, I és que no hi hagué per a llums Hui farem homenatge, Anaven de festes i sopars, Està pregant sense parar, a desembre, Gràcies per la falla amar. Esperem que la Verge escolte, I després dient que era per por. Però sí per fer concerts, No com els nostres governants. ESCENA 2 Un bon capità és Javi, On es netegen a les fonts Ana tota dolçor, I deixen el poble com un femer. El president de la Junta Una bonica iaia Ainhoa i Aitor els més bonics, Pel reglament ha de vetlar, Veu l’ofrena per televisió,

Els quatre són la llum de la comissió. Els quatre no paraven de pensar, Estaven molt preocupats, Tindrem problemes La nit de la Cremà? Però per fi es varen tranquil·litzar, Perquè en campanya varen recordar, I algú dels nostres polítics Vindrà de bomber pel foc controlar.

ESCENA 8 El nostre símbol, El nostre estendard, Camina amb orgull Per la nostra ciutat. I és que representa La nostra comissió, El nostre barri Ple de festa i passió.

El 75 aniversari La Palmereta celebrarà, Gràcies a tots els fallers Per tants anys de treballar. Anem a fer un crit, Una forta reclamació, Per al nostre barri Fer una ovació. Gràcies a tots, Veïns, fallers, socis i col·laboradors, Per fer costat a la Falla Amb la vostra aportació. I és que estem molt contents, Anem junts a celebrar Que la nostra benvolguda Palmereta Molts anys continuarà. Farem un sentit recordatori Per als qui no són al nostre costat. Gràcies per fer gran la nostra Falla Mai no ho hem oblidat.

Sentiments

monuments 2022

AC. Falla La Palmereta

records monuments 2020 / 2021

Sentiments

records fotogrÀfics 2020 / 2021 / 2022 “Bona vesprada a tots i benvinguts a l’acte de proclamació dels representants de l’Associació Cultural Falla La Palmereta”. Aquestes varen ser les meues primeres paraules d’aquell acte fa ja dos anys i trenta-nou dies, un 31 d’agost de 2019. Moltes coses han passat des d’aquell dia. Coses bones: vam guanyar el concurs de paelles, la narrativa infantil, la carrossa de la cavalcada de disfresses... I d’altres no tan bones, perquè un 10 de març, amb tot preparat per a la nostra festa, vam patir el més dur dels colps, vam plorar d’impotència perquè la salut estava per damunt de tot i havíem de quedar-nos a casa. Però nosaltres no podíem estar-nos quietets, no, havíem d’esclatar la pólvora des de les terrasses, fer falletes de cartró, i, fins i tot, cremar-les. Les falles de 2020 havien passat i havíem de pensar en les de 2021. Durant l’any no ens podíem ajuntar al casal per a sopar els dissabtes i les reunions havien de ser telemàtiques, encara que a algú des de Terol li venia millor aquesta nova versió. I començaren a assumir que potser no es poguera 68

fer massa i que la celebració del nostre 75 aniversari no es podria fer abans de falles. Però els nostres infants no perdrien la il·lusió i vam tindre premis a dibuix infantil i a la postal nadalenca.

moltes ganes vam rebre la nostra xaranga... Sopàrem al carrer del casal com si isquérem a la fresca a l’estiu. Retrobaments amb amics, família fallera, sensacions de normalitat... I què em dieu de l’oratge? Faltà el vent de març perquè, d’aigua, en vam tindre i no poca, però també calor i, al costat del foc de la cremà, vam ressorgir com l’au fènix dels nostres amics de Ponte.

I arribà març, la situació sanitària no anava millorant com tots pensàvem, i tornàrem a cremar les nostres falles de cartró a casa, ara en doble experiència i efectes especials, més castells a les terrasses, mascletaes a la plaça en streaming i fins i tot ofrena a la Mare de Déu dels Perquè hui tornem al casal a nostres representants passada per començar un nou exercici com el aigua i amb mascareta... faríem un any faller normal.

Però les ganes de sobreviure, com Perquè hui tornem al casal per a ninots indultats al foc, està a la mantenir la flama de l’esperit faller nostra sang i al setembre celebràrem encesa. la nostra volguda festa i cremàrem aquells ninots que teníem molt ben guardats feia any i mig. Setembre va ser estrany, ningú pot dir que no, però no va eixir malament del tot. Vam conèixer els nostres infants “pandemials”: Unai, Sergio, Sofía, Paula, Daniel Vicente, Álvaro, Aníbal i Elena. Vam veure com havien crescut tots els nostres xiquets (perquè els grans estem igual d’estupends...). I amb

Penélope Martín i Gandía Fallera de la nostra comissió

AC. Falla La Palmereta

records any 2020

Sentiments

records any 2021 / 2022

AC. Falla La Palmereta

nostàlgia Foc que es converteix en cendra i cendra que torna a convertir-se en foc. Una festa que any rere any culmina per a marcar un nou inici. Fem la vista enrere i recordem els inicis de la nostra falla. Sembla que va ser ahir i ja han passat 75 anys des que aquesta falla es plantara per primera vegada al carrer d’Aragó. Moltes persones han passat per ella des de la seua creació. Un recorregut pel nostre benvolgut barri, que es mostrarà orgullós per l’esforç que uns veïns havien realitzat recordant tots els bons moments passats en la nostra estimada Palmereta.

Sentiments

falles i el camp de morvedre als seus inicis Comencem per celebrar el cinquè aniversari de la declaració de les Falles com a Patrimoni de la Humanitat. I en conseqüència també les Falles del Camp de Morvedre també tenen eixe títol ja que no sols van ser declarades les falles de la ciutat de València. L’Organització de les Nacions Unides per a l’Educació, la Ciència i la Cultura (UNESCO) indica que el Patrimoni Cultural no es limita a monuments o col·leccions d’objectes tangibles. Abasta, a més, l’àmbit relacionat amb les tradicions o expressions que actuen com a nexe d’unió intergeneracional. Així, aquestes pràctiques o costums culturals que han estat heretats dels nostres avantpassats seran, alhora, transmeses als nostres descendents si es realitza un bon treball de protecció i difusió. La UNESCO, a més, considera el patrimoni cultural immaterial com un important factor del manteniment de la diversitat cultural, enfront del procés de globalització que avança cada dia a passos gegants. En aquest sentit, les tradicions orals, arts de l’espectacle, usos socials, rituals, actes festius, coneixements i pràctiques relatives a la naturalesa i l’univers, o sabers i tècniques vinculades a l’artesania tradicional serien part del nostre patrimoni cultural immaterial. L’organització assenyala les Falles com una festivitat o tradició que celebra l’arribada de la primavera, i fa referència als problemes socials actuals de forma satírica. 74

PER QUÈ LES FALLES SÓN PATRIMONI DE LA HUMANITAT? Les Falles compleixen amb els cinc principals criteris establerts per la UNESCO per a la seua declaració com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat: Drets humans. La UNESCO remarca la compatibilitat amb els drets humans, l’obertura a qualsevol grup social, de qualsevol edat, professió, classe social i dimensió cultural. A més, permet una representació i participació de les dones en la planificació i la realització d’actes i esdeveniments. Festival de foc. Els experts entenen que formar part d’aquesta llista permetria cridar l’atenció sobre altres festivals de foc nacionals i internacionals, a banda de les seues respectives comunitats de la regió mediterrània. Milloraria, a més, la comprensió social. Arts i oficis. Les Falles, assenyala la UNESCO, destaquen per la creativitat en les arts i oficis, i la salvaguarda permet la continuïtat de moltes habilitats, al mateix temps que l’ús de fórmules satíriques i altres formes de literatura també poden ser una important font d’inspiració. Intergeneracional. L’organització posa l’accent en la transmissió intergeneracional activa, i les comissions falleres, que asseguren la viabilitat d’aquesta festivitat,

així com en la participació de les comunitats, ajuntaments i universitats. Patrimoni. La UNESCO assenyala que les Falles es van incloure en 2012 en l’Inventari General del Patrimoni Cultural Valencià. Més tard, també formaren part del Registre de Béns d’Interés Cultural del Ministeri de Cultura.

Falles del Camp de Morvedre En aquest sentit podem aprofundir amb les falles que estan més a prop de nosaltres. Està clar que cal trobar un motiu o una “excusa” per poder escriure un article sobre Falles de Sagunt i el Camp de Morvedre. Podria ser per al 50 aniversari de la Junta Fallera de Sagunt (actual Federació Junta Fallera de Sagunt), podria. L’origen faller de la comarca sembla que ens porta exclusivament a Sagunt i el seu Port. És clar que allí es troba la història fallera més intensa i extensa. Però també és cert que als municipis del Camp de Morvedre han sorgit destacables experiències falleres que formen part del passat dels pobles. No sols això, sinó que el llibret més antic de tota la comarca va estar escrit a Estivella el 1924, uns anys abans fins i tot que es plantés el primer cadafal al Port de Sagunt el 1927. La població de la subcomarca que té més llarga trajectòria fallera és la d’Alfara de la Baronia. La més antiga és de l’any 1936.

AC. Falla La Palmereta

Finalment el recorregut històric d’aquest fenomen fester acabà en els anys 80 amb quatre falles (1983, 1984, 1986 i 1988). Cal anomenar en la construcció dels diferents cadafals la participació de l’escultor Luis Bolinches Compari i posteriorment també la de la seua filla Amparo Bolinches Molina. Un altre col·laborador destacat fou Miguel Zanón Garriga. Normalment es plantaren a la plaça de l’Església, després passà al carrer Central i finalment a la plaça del Casino.

Aquest repàs de dades permet entendre que el fenomen faller s’ha viscut en eixa població d’una manera especial. L’origen de la tradició fallera a Estivella s’ha descobert recentment gràcies a l’aparició del llibret de l’any 1924. Des d’eixe any no es constata existència de cadafals fins als anys 80. Eixe llibret és el més antic de la comarca i mostra una experiència tan puntual com interessant.

1927. Primera falla en Port de Sagunt

Es va fer, tal com explica la cronista Concha Saura, l’últim diumenge de maig, dia de la festa de les Filles de Maria. Fou organitzada pel qui aleshores hi era el mestre, Luis Sanchis. El cadafal d’aquell any es va titular “Curruca”. Fins i tot pot destacar-se que es va nomenar una “bellesa fallera”. Va ser la xiqueta Rosa Mora Nadal. La següent falla ja es va plantar pel dia de Sant Josep de 1945. El monument era un cànter. El president d’eixe any fou Enrique Herrera Galindo. En la dècada dels 50 se’n plantaren entre els anys 1955 i 1957. En els anys 60 se’n feren quatre: 1960, 1963, 1965 i 1967. En els anys 70 tan sols en el primer any de la dècada es va plantar un cadafal.

En 1932 es “va plantar” la primera falla al nucli antic de la ciutat de Sagunt. La comissió fallera va tindre els seus orígens, un any abans, en la Societat Vitivinícola Saguntina. Un avió simbolitzava l’arribada del nou règim republicà. Unes columnes simbolitzaven l’economia, el treball, la música, etc. Els ninots al·lusius al treball foren indultats i regalats a l’alcalde de la ciutat, Joan Chabret i Bru.

1945. La comissió fallera “plantà” el seu monument al carrer de Luis Cendoya al modern nucli de la població.

Sentiments

Pel que fa a la característica del text es pot indicar que la persona de la població que el va fer estava acostumada a escriure versos i que coneixia la mètrica. El cadafal faller descrit en la publicació està presidit per un entaulat on juguen al “Carregueu”, joc que “S...gorbino/ Fan el primer que Chué.”. Hi ha tres personatges: “Joan, Tonico el pastisser, i Sandalio el segoner”. Al seu voltant es troben diversos cartells referits a persones d’Estivella i versos dedicats al poble, a la seua gent o a la festa, principalment. És una sàtira dedicada a certes persones que es dediquen a jugar i que ben bé podrien fer-ho de normal prop de la plaça on es va plantar el monument. Els noms dels personatges semblen ser ficticis però recorden determinats personatges de la població. La incògnita més destacada és la comissió que va organitzar la festa tot i que s’intueix que es relaciona amb les persones que juguen a algun café o taverna. Fem un poc de memòria: la primera falla a la nostra ciutat, a Sagunt, es plantà en 1927 al nucli nou i en 1932 al nucli vell. Junt a altres ciutats com ara Xàtiva (1865), Sueca (1876), Gandia (1885), Alzira (1907), Castelló (1921), Saragossa 76

(1920) i en altres pobles de la província (1927) i a París i Amèrica (1932). Sagunt no podia estar absent d’aquestes manifestacions i del culte a la bellesa, el color i el foc. En 1931 Vicente Andrés Cerveró proposava a la Societat Vitivinícola organitzar les festes falleres, i així nasqueren les festes a Sagunt, de manera ordenada. A Sagunt les falles començaren en 1927, quan un grup de fallers muntà en un carrer del Port, carrer del poeta Llombart, la primera falla, dedicada al ferro. Estava representada per un colós dominador sobre la banya de l’abundància, del qual sobreeixien els productes minerals; al·ludia també a la gestió municipal i a les dues empreses de cotxes que es disputaven els viatgers. Els components de la primera comissió foren: Bautista Lopez Antonio Blasco, Angel Gabarda, Francisco Cervantes, Vicente Rams, Àngel Xirivella i Antoni Pérez, entre altres. En 1932 es plantà la primera falla a Sagunt-ciutat. El monument es construí en uns tallers del Port, i fou obra dels artistes Antoni Blasco i Francisco Fernàndez. La falla fou composta per un avió que representava la recent

instaurada República, i uns altres motius com l’agricultura, la història, el comerç i la indústria. En aquell 1932 es van indultar els primers ninots. Varen ser diversos i estaven dedicats tots ells al món del treball, que van ser entregats i regalats al llavors alcalde de la ciutat, Juan Chabret Bru. Des de les primeres falles saguntines, des d’aquells tímids intents per iniciar les festes josefines a la nostra comarca, s’ha produït una important quantitat d’objectes; “ninots indultats”, medalles, publicacions, fotografies, insígnies, etc., que han sigut guardades, sense ordre ni concert, en els mateixos “casals” de les comissions que les produïen, arribant en moltes ocasions a la seua destrucció o pèrdua. Però no és fins a 1971 quan la festa s’articula d’una manera ordenada amb un reglament faller i amb una entitat com la Junta Fallera de Sagunt, que coordinava totes les activitats i accions de les falles. La Junta Fallera va començar el seu camí en l’exercici 1923. Luis Cuadau va compartir la presidència amb Ricardo Almenar quan el cens faller rondava els 600 inscrits. Les falles participants eren El Ravalet, La Victòria i la Marina, i les infantils del Ravalet, Palmereta, Victòria, Màrtirs i Remei.

AC. Falla La Palmereta

Entre les novetats aportades per la mateixa junta, hem de destacar l’acte de la Crida, realitzada per primera vegada en 1974 a càrrec del primer tinent d’alcalde, Rafael Escrig. El nomenament de la fallera major i la infantil han aconseguit, amb el pas del temps, carta de naturalesa a la setmana fallera de Sagunt i el Camp de Morvedre (s’ha de destacar que la Junta Fallera de Sagunt és l’única de caràcter comarcal en tot el territori valencià).

Falla La Taronja. Es “va plantar” a la Glorieta en 1967 i 1969. La Comissió la formaven un nombrós grup de treballadors dels dos nuclis de població dels magatzems de confecció de taronja de la ciutat.

En 1972 la Junta Fallera va organitzar diversos actes: l’entrega de premis i les visites de cortesia per les comissions falleres que en 1973 eren nou i set infantils. En l’exercici 1974-1975 la presidència passa a Juan Antonio Llorens i s’introdueixen molts canvis. Amb un cens de 1.000 fallers i onze falles (set d’infantils) és crea l’emblema de la Junta. Al ja atapeït programa es va incorporar la presentació de les falleres majors al parc Victòria del Port de Sagunt, i la cavalcada fallera a la ciutat. El següent exercici també va ser de canvi, es van aportar novetats com la “Nit d’albaes” en ambdós nuclis de població, les competicions esportives, l’exposició del “ninot indultat”, la mascletà municipal, l’ofrena de flors. Es van suprimir els nomenaments de “Dama del foc”, de la “Poesia” i de la “Flor”. Amb un cens de 1.200 fallers es creen els estendards fallers i s’imposa la vestimenta fallera. En 1977, continuant amb la història, l’Ajuntament cedeix a la Junta Fallera de Sagunt uns locals a la plaça de la Trinitat, que abans havien sigut de la desapareguda emissora del Movimiento, “La Voz de Sagunto”, per a seu social. D’ací es va passar a la Casa de Cultura “Capellà Pallarés”, propietat de la Caixa d’Estalvis i Socors de Sagunt. Posteriorment va ocupar una planta de l’edifici que albergava la Fundació Municipal de Cultura

a la pujada del Castell i finalment aconsegueix la seu definitiva al barri del Baladre.

Durant alguns anys la Parròquia de Sant Josep “plantà” la seua falla. Antonio Cosin Mares va aportar els seus coneixements artístics. Els monuments eren construïts pels mateixos veïns d’aquell barri del Port de Sagunt. A la foto, la falla de 1987.

És en eixe moment quan la Junta fa desaparéixer de la seua denominació la paraula “local”, ja que formen part d’ella diferents municipis com són el cas de Gilet, Puçol i Faura, i on la tradició fallera està present fins i tot abans que a la capital de la comarca del Camp de Morvedre.

Albert Llueca

President de L’Arxiu del Camp de Morvedre

Sentiments

75 anys de la nostra falla Un 75 aniversari s’ha de contar com la història que ens ha vist créixer com a falla, uns anys plens d’anècdotes i vivències, que han donat lloc al que som hui en dia. Però també que projecten el futur de la nostra comissió. Una història que uneix un arbre fràgil i mític d’una palmera amb la d’un barri humil que una vegada a l’any fa engalanar els seus carrers i gent amb forma més majestuosa de la tradició, amb vestits de tall antic, brillants lluentons i fils d’or i faixins multicolors i espardenyes d’espart. Que any rere any vol contar una història, englobada en un monument engalanat de crítica, i tot això dins de la millor festa del món. Volent alçar una falla en homenatge a aquella palmereta que un dia va convertir l’espai un buit de terra valenciana, en un lloc colonitzat per la festa josefina. Que s’ompli de nostàlgia quan el cartó pedra es queda reduït a cendres en la matinada que comença la primavera, on aflora la responsabilitat i l’orgull faller d’haver gaudit una setmana plena d’actes, deixant pas amb les seues flames a un nou cicle. El nom de la nostra falla prové d’una palmera situada al costat de l’antic camí de l’Anouer, camí confluent amb el camí de la Vallesa i que venia de Sagunt per on els treballadors anaven a treballar al port. Aquesta palmera servia com a referència de caminants i regadors, popularment es va denominar camí de la Palmereta. En 1900 es constitueix a Bilbao la Companyia Minera de Sierra Menera,

promoguda per la naviliera Sota y Aznar. La funció de la qual era extraure el mineral de Setiles (Guadalajara) i la mina d’Ojos Negros (Terol). Perquè el mineral es poguera exportar en 1904 es van iniciar les obres del port, i en 1907 es posa en funcionament les labors d’exportació. Amb tanta projecció i treball no es tarda en començar a construir habitatges per als alts càrrecs de la companyia, el que ara coneixem com la Gerència. En pocs anys l’Ajuntament comença a ordenar l’assentament de cases i decideix classificar l’espai urbà, obtenint un pla general d’urbanització. En 1917 es constitueix la Companyia Siderúrgica del Mediterrani, per a exportar el mineral malgrat la situació que regnava en el món a causa de la Primera Guerra Mundial. Durant els anys vint la proliferació de més habitatges i edificis porta a organitzar-se com a poble, a generar costums, associacions esportives i musicals. La nostra palmera va creixent al costat del carrer de Sepúlveda i el carrer de la Palmereta, al costat de tots aquests esdeveniments. I el nostre barri creix amb ella. En 1924 es registren les primeres sol·licituds de construccions d’habitatges al nostre barri. En 1927 el rei Alfons XIII va visitar les instal·lacions d’Alts Forns de la Companyia Siderúrgica del Mediterrani de la mà de Ramón de la Sota. Aquesta visita va fer agilitar el projecte de dotar el nucli d’enllumenat, aquest va ser a càrrec de la Societat Hidroelèctrica Espanyola. També un

any després es va construir l’Església de la Nostra Senyora de Begonya i es va inaugurar l’Estadi del Fornàs amb un partit entre l’equip de Sagunt i el València. Arriba la dècada dels 30, i en 1932 s’apaguen els alts forns i es suspèn l’extracció de mineral. Posteriorment s’anuncien greus acomiadaments i un rumor de tancament definitiu va de boca en boca. Però després del govern de Martínez Barrios es reactiva la producció d’acer per al ferrocarril. Però no reactiva la situació de l’extracció de mineral, això va lligat amb una despoblació, veient els que van vindre amb el ferro anar-se’n al seu lloc d’origen com el fum. I ja ens acostem a la primera falla… Veïns del carrer de la Llibertat, Luis Cendoya i adjacents, van constituir sense saber-ho la que precediria les que són ara les nostres comissions falleres. Observant de prop com es venia fent a València, treballant en eixir de fabrica es reunien a casa d’Antonio Blasco i de Bautista López Potage. Entre tots anaven ideant ninots amb l’objectiu de plasmar en forma de crítica les deficiències que tenia el poblat com l’aigua potable, les xarxes de clavegueram, calçades, transports i més. Aquesta falla es plantà al carrer del Poeta Llombart, i va continuar plantant-se fins a l’inici de la Guerra Civil el 1936. En va formar part el senyor Antonio García Guerrero, que anys després seria el nostre president. Acabada la guerra es recupera a poc a poc el creixement urbà, encoratjat per la nova marxa del forn alt i els forns de coc.

AC. Falla La Palmereta

histÒria del 1947 al 1965 Amb el creixement dels anys 40… El nostre Antonio García Guerrero, havent format part de la Falla dels carrers Llombart i Cendoya, tenia la flama ficada a l’interior i a poc a poc va anar convencent un grup d’amics del barri de la Palmereta, amb la idea de formar una falla, com ja ocorria en altres barris veïns.

d’Antonio Blasco, Francisco Fernàndez i Pascual Gómez, amb el lema “Harmonia”. Feta de cartó bla, farcit de paper i pintat amb pintura soluble a l’aigua que va protagonitzar l’anècdota de les primeres falles que per poc van ser passades per aigua. Arribat març de 1948, se’ls va tirar al damunt i no tenien la falla acabada, així amb el mateix ambient de l’any anterior van fer un munt de llenya i mobles vells plantat al carrer de Millán-Astray.

que podria haver pagat la falla.

I en 1961 ens va tocar començar de nou. Antonio torna a formar la comissió, amb un llibre dedicat al president. Durant la setmana fallera va ploure molt, però la falla amb el lema “Lluna de mel” de Vicente Moya Espejo es va alçar amb el primer premi. A casa del senyor Tomás Cerezuela una comissió de catorze adults i quatre xiquets es reunien per a treballar i divertir-se. Perquè aqueix any la filla del senyor Tomás, Gregoria Cerezuela, va portar per primera vegada el títol de fallera major.

Al costat del tresorer Antonio Valero, Antonio García com a secretari i la resta van compondre, amb poc de pressupost, fent balls i venent rifa, la que és hui la nostra falla. La nostra primera falla es va fer de la mà

Aquestes falles els van posar en guàrdia per tindre una millor organització als anys posteriors. En 1948 la fallera major Victoria Hernández va llogar el vestit de fallera amb adreç i pintes incloses per 1,5 pessetes i mitja per dia. A poc a poc, la comissió està més ben organitzada, cosa que fa créixer el nombre de fallers, i són vint-i-dos adults i quatre xiquets, que ja es reunien al casal, a la Casa dels Carboners del carrer d’Aragó.

El 1962 la comissió masculina seguia sense tindre vestit normalitzat, es vestien amb “la roba dels diumenges”. El 64 es van invertir 15.000 pessetes en la compra dels vestits de fallera de la comissió femenina. Així també en la roba dels diumenges els homes afegiran un corbatí, aquest també costejat per la falla. La Fàbrica donava dies lliures als fallers que allí treballaven i també proporcionava la grua per al muntatge dels monuments, perquè els alts caps i enginyers foren nomenats socis d’honor.

De 1951 a 1960 es comenta que al final l’exercici i sota suposat préstec, Antonio Noguera el Veneçolà va agarrar prestades les 700 pessetes que quedaven de l’anterior exercici per a “fer les Amèriques”. Al seu retorn a la fi dels 60 es va presentar a Antonio García (el Bru) per a “ajudar en el que poguera” i així ho va fer, ja que es comentava

Sentiments

histÒria del 1966 al 1974 Entrem en la segona meitat dels anys 60. Per aquells anys la falla estava sota la presidència de Domingo Peribáñez, qui va arriscar portant el cantant Manolo Escobar amb un preu de 70.000 pessetes. L’acte va concloure amb un èxit rotund, s’ompliren les butaques de personalitats i s’allargà l’espectacle fins a les cinc de la matinada, cosa que va fer que alguns se n’anaren a Fàbrica sense dormir.

Però per qüestions econòmiques es deixà de fer falla durant dos anys, 1969 i 1970. El 1971 de nou porta el timó de la falla el senyor Antonio García Guerrero. La torna a impulsar, aquesta vegada amb una comissió adulta de 17 membres i una infantil també amb 17 xiquets. Aquell any els pressupostos estaven ajustats i no es va poder fer llibret.

Exposició del Ninot a l’Aula de Cultura de la Caixa d’Estalvis, i s’inicien els intercanvis dels jurats qualificadors de monuments.

L’any 1972 ens portà la unificació a les falles saguntines. Amb la finalitat d’unificar criteris, fomentar la festa i costums valencians, es va crear la Junta Local Fallera, impulsada per Don Luis Cuadau Marco, que va ser el primer president. Aquesta junta va reunir components de diferents falles, entre elles La Palmereta. En aquelles falles també es premià les falles amb una banderola com en la actualitat i un premi en metàl·lic per al ninot indultat.

Gràcies a aquella unificació, el 74 ja es daten els primers actes com ara: Nit d’Albaes, competicions esportives,

Destaquem dos components de la nostra comissió que a les falles de 1974 varen ser cort d’honor de la fallera major de la Junta, la senyoreta Esperanza Ruiz Ruiz i la xiqueta Mª Carmen Rodríguez Barrera.

AC. Falla La Palmereta

histÒria del 1977 al 1983 Després de dos anys sense falla, arriba l’exercici de 1976, que compta amb una comissió adulta de 60 fallers i una comissió infantil de 48 xiquets, que sacrifiquen les estones d’oci per a tirar endavant la nostra festa del barri. Aquest va ser el primer any que es va realitzar la Cavalcada de Ninot, en la qual la gent s’ho va passar molt bé.

En aquest exercici els monuments de La Palmereta es van alçar amb el primer premi en Secció Especial de la falla gran i la falla infantil, que va ser un regal de l’artista, va obtindre el tercer premi de la Segona Secció així com millor falla de Sagunt, i el premi a Enginy i Gràcia. La fallera infantil, Susana Poveda Belmonte, va ser cort d’honor de la fallera major infantil de la Junta.

Amb la falla més cara de la història fins aleshores, amb un preu d’un milió de

pessetes, les falles de 1978 van deixar al monument gran un segon premi en Secció Especial, però que va provocar un reclam per part de la nostra falla. Aquell mateix any, disfressats de rumberos, va portar al casal el primer premi de cavalcada i el ninot indultat.

El següent any, 1979, només va tindre representants infantils, de manera que així es va fer la celebració de l’any internacional del xiquet. Però la causa que aqueix any no hi haguera monument gran va ser perquè només quedaven dotze matrimonis en actiu com a fallers. No obstant això d’aqueix any va ser la construcció d’un estany d’ànecs situat a la plaça del Pilar enfront del casal.

El 82 es va plantar per primera vegada en l’encreuament dels carrers de la Palmereta i de Sant Pere, amb una falla que per lema portava “El cant de la cigala”. El nombre de joves en la comissió va augmentar considerablement.

1983 va ser un any prou turbulent en qüestions que afectaven el pla de reconversió de la siderúrgica, que causà el tancament dels alts forns del Mediterrani. A causa de tot això, les comissions van desfilar pels carrers de Sagunt i el Port sense xaranga.

El mal ambient regnava pel temor de la pèrdua dels llocs de treball. Eixa inestabilitat econòmica provocà que, per solidaritat amb els treballadors de l’alt forn, es va decidir no plantar falles durant els dos exercicis posteriors.

Sentiments

histÒria del 1984 al 1991 El 1984, encara que La Palmereta no va plantar falla, la nostra comissió va tindre una representant en la cort d’honor de la fallera major infantil de la Junta, Eva Mateo Ruiz.

guanyà el premi a la millor presentació: els representants infantils José i Clara van entrar a l’escenari pujats a lloms d’un poni. També aquest va ser un any molt sonat per la participació que va tindre la falla en les activitats esportives. També va ser el primer any que es van disparar focs artificials. En l’exercici següent es realitza la cavalcada disfressats de bruixes i s’obté el premi a la millor comparsa. La contraposició d’aqueix premi la posà un quart premi en Secció Primera, que va ser un dels pitjors premis de la nostra història.

En l’exercici 1984-1985 ja hi havia ganes de festa, amb 185 membres en comissió i una falla amb el lema “Si vas a París…”. Es va aconseguir fer un doblet en els premis de les dues falles, de Francisco Borja i Alfredo Villalba. També es decideix confeccionar nous estendards per a la nostra comissió. Les falles de 1989 són recordades per la pluja que van deixar a la nostra plaça, sense música i sense llum. Aquest any es va batre el rècord de components de la comissió amb un total de 244 fallers.

Sens dubte la presentació de l’any 87 serà una de les més recordades perquè la falla

María José i Bianca varen ser les primeres falleres majors en celebrar la seua presentació en aquest mateix lloc, a la Casa de Cultura, i van tindre com a mantenidor el nostre amic Vicent Vayá.

El nostre casal aqueix any es trasllada al carrer de Sepúlveda número 9, en el qual es va haver de fer una gran reforma.

I 1991 arriba per a emmarcar; la nostra falla està dedicada a les olimpíades i està presidida per un gran bou rematat amb un bombo de bingo, amb el lema “Que ve el noranta-dos” de Pascual Guillem i de mà de Villalba la falla infantil. Els premis: primer premi en Secció Especial del monument gran, primer premi de Secció Especial de la falla infantil i primer premi a millor falla infantil de Sagunt. A més es va coronar una senyoreta de la nostra comissió, Isabel Cayuela Pérez, com a fallera major de la Junta.

AC. Falla La Palmereta

histÒria del 1992 al 1999 I arribem a 1992. Durant la dècada dels 90, vam canviar de president, després de molts anys al capdavant de la nostra comissió, el 1996 Alonso Cayuela passava el càrrec a Miguel Ángel Nuñez i dos anys després a Paco Gómez Barragan. Van ser anys de molt de canvi i les dones començaren a portar delegacions dins de l’executiva de la falla.

comissió, Laura Núñez i Martín. Amb ella va estar Nabila Martínez i Pinazo com a cort d’honor infantil.

Aquest 1998 també vam tindre representació en la cort d’honor de la fallera major de la Junta, Carolina Rojo i Martínez i Bianca Carot i Miguel. L’any 1999 va ser molt sonada la nostra disfressa de banderí criticant el sistema de premis que no agradava a les comissions.

En aquest mateix any de 1996, als premis de falles grans va haver una novetat i és que es va disposar d’una única secció. Aquest sistema es va estendre fins a les falles de 2003. El 1995 la falla va tindre la sort de tindre Berta Badia i Herráiz com a fallera major de la Junta Fallera de Sagunt. I el 1996 celebràrem el nostre 50 aniversari i vam convidar totes les falleres majors i presidents a l’acte d’exaltació, al qual varen acudir vestits de valencians. Es va editar un llibre commemoratiu després d’un gran treball d’investigació per part del grup encarregat. També 1996 va ser important per a la nostra falla, vam tindre com a màxima representant dels infantils de la comarca una fallera de la nostra

El 1998 vam guanyar el 25é premi de l’ús del valencià de la Conselleria i el segon premi de l’Ajuntament de Sagunt.

Per a la comissió la carrossa de la cavalcada era molt important i dedicàvem molt de temps en la seua preparació. Igual que al ball de la comparsa, al qual grans i menuts participaven amb molta il·lusió. Vam obtindre molts bons premis durant aquests anys fruit d’aquell treball.

Sentiments

histÒria del 2000 al 2007 I arribà l’any 2000... amb la presidència de Pedro Martínez López, seguit per Javier Bolós López, Sergio Martínez De Llago i José Vicente Villarroya Cintas. Els nostres llibrets van estar dedicats al treball del ferro, la pilota valenciana, el riu Palància, el Grau, els projectes de futur del poble, el trenet i la gastronomia valenciana. El 2002 celebràrem la nostra primera setmana cultural amb gran acollida per part de tots. A les inauguracions ballava el grup de dansa de la falla, que també actuaven en altres comissions falleres. Eren famosos els partits de futbol de fadrins contra casats, i les excursions en bicicleta on compartíem rialles i moments inoblidables.

la recompensa d’or amb fulles de llorer tant per part de la Junta Fallera de Sagunt com per la Junta Fallera de València a les comissions adulta i infantil. En aquest 2003 dediquem la setmana cultural al nostre artista faller, Alfredo Villalba, que tantes alegries en premis portava donant-nos durant 25 anys. Participàvem en multitud d’activitats organitzades per la Junta Fallera de Sagunt, com els concursos infantils de targetes de Nadal, els playbacks, el concurs de fotografia, teatre...

El 2004 rebíem el primer premi de participació en actes culturals per primera vegada, però no l’última.

El 2006 la nostra comissió major va rebre el bunyol d’or i brillants amb fulles de llorer pel seu 60 aniversari. També començà a engalanar-se el carrer del casal per a la setmana fallera amb gran èxit de visites per part dels veïns. I el dia de la plantà tots els xiquets pujaven al camió de Tageal per a visitar les falles veïnes. El 2003 l’A. C. Falla La Palmereta rebia

A més de celebrar tot el que es podia (Halloween, Nou d’Octubre...). El 2007 els palmerets vam realitzar un calendari solidari per a Ayuda en Acción, una bona imatge per al record. Aquest mateix any Ana Hernández Piró va ser component de la cort d’honor infantil de la Junta Fallera de Sagunt.

AC. Falla La Palmereta

histÒria del 2008 al 2014 El 2008 va ser l’any on començaren els playbacks a la nostra plaça de la mà del president José Constancio Cayuela Pérez. La nit del 15 de març els fallers deixaven la vergonya a casa i omplien d’art l’escenari. Aquell any Ana Hernández repetia com a cort d’honor infantil en la Junta.

El 2013 les xiques de la falla prengueren la “revenja” i es feren una foto damunt de la biga de ferro igual com la dels xics de l’any anterior. El president durant els dos anys 2013 i 2014 va ser un jove Pedro Antonio Pérez Requena.

El 2012 una aposta amb la seua neboda va fer tornar José Cayuela a la presidència de la falla.

El 2009 al nostre carrer es va fer una recreació de la Guerra Civil espanyola, acte que encara es recorda per tots. També quedà en el nostre record l’esforç de tota la comissió per a aprendre aquell ball de Bollywood que va aconseguir el primer premi de la comparsa. Manuel Fernández Peña, el Lolo, va ser el president de 2010 i 2011. En aquest 2011 Irene Huguet i López va desfilar pels nostres carrers com a cort d’honor infantil de la fallera major de la Federació Junta Fallera de Sagunt.

Aquest any començà el nostre tradicional concurs del pinxo i la tapa, amb un gran èxit per part dels veïns i fallers. Vam tindre dos representants a la cort de la Federació Junta Fallera de Sagunt, Claudia Rodríguez i Poveda i Maria Hernández i Piró.

En les falles de 2014 ens alcem amb el primer premi en ornamentació de carrer. Dedicant l’escena al port comercial i la zona dels alts forns, va ser fidel representació de la realitat. En el nostre llibret aparegué la imatge del nostre barri des de la mirada d’un dron.

Sentiments

histÒria del 2015 al 2021 I ja anem a pels últims anys... Alberto Gómez del Rincón encapçalarà la falla durant 2015 i 2016. En la setmana cultural de 2015 vam fer un homenatge d’acomiadament a Alfredo Villalba i Maruja Valero, els que van ser els artistes fallers de la falla infantil de La Palmereta des de 1980, i que ostenten hui encara el rècord de primers premis de falles infantils entre les comissions que pertanyen a la Federació Junta Fallera de Sagunt.

A la cavalcada disfressats de Mario Bross, Alberto es va passejar disfressat de princesa. Per aqueixa carrossa ens emportem un tercer premi. També comptem amb el tercer premi en decoració de carrers, aquesta vegada dedicades al tren miner, que tan important ha sigut per a la creació i el creixement del nostre poble.

El 2016 molta gent de la falla va córrer la primera carrera que va organitzar Amuhcanma a favor del càncer de mama, carrera que continuem corrent tots els anys que s’organitza.

En el Congrés Faller s’aprovà com a gran novetat el pentinat oficial de les dones quan porten vestit del segle XVIII, que serà d’un o tres monyos. Un gran avanç cap a una autèntica indumentària valenciana. 2017 va ser un any molt important per al món faller perquè les falles van ser declarades Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la UNESCO, un reconeixement mundial a la nostra festa. 86

Aquest any van tindre nova representant a la cort d’honor de la fallera major de la Federació Junta Fallera de Sagunt, Marta Vedriel Cañaveras. L’exercici de 2018. Aqueix any es van presentar al Teatre de Begonya els esbossos de les falles de Secció Especial, que després s’ha ampliat a totes les seccions i s’ha quedat com a acte fix. Se signa l’agermanament amb la Rione Ponte, que ve d’una relació de molts anys arrere. Sense perdre el costum de treballar en la nostra decoració de carrers, dedicada a la il·luminació de les falles Cuba i Sueca Literat Azorín, ens emportem novament el primer premi. Arribem al 2019 amb nous estendards. Una setmana cultural dedicada als bonsais. I destaquem la gran participació dels nostres fallers en les activitats esportives. La xiqueta Irene Mundi Martín va ser triada com a cort d’honor per la fallera major infantil de la Federació Junta Fallera de Sagunt. I arribem a la pitjor notícia que ens podien donar: un virus ens deixa sense falles el 2020 a tan sols cinc dies de plantar, sens dubte el major colp que s’ha emportat la festa.

AC. Falla La Palmereta

Però els fallers som resilients i ací estem seguint amb les nostres tradicions i amb ganes de traure els vestits i muntar falla. Prova d’això és la passada i històrica setmana fallera celebrada al setembre. Per primera vegada en la història, les falleres de la Federació Junta Fallera de Sagunt han continuat en el seu càrrec, durant les falles de 2020-21 i 22, i amb elles una representant de la nostra falla, Ángela Sánchez Vidal. A la nostra falla es dona prioritat a les falleres majors per a tornar a ser les màximes representants de La Palmereta, la qual cosa accepten de bon grat.

Sentiments

falles infantils

1979

1990

1995

2000 88

1981

1991

1983

1986

1987

1993

1994

1998

1999

1992

1996

1997

2001

2002

2003

AC. Falla La Palmereta

2004 2005

2007

2008

2012

2013

2006

2009 2010

2011

2014 2015

2017

2018

2016

2019

2020/2021 89

Sentiments

falles grans 1947 1950

1946

1972

1981 90

1974

1982

1962

1977

1983

1963

1971

1980

1978

1986

1987

AC. Falla La Palmereta

1988

1989

1990

1991

1992

1993

1994

1995

1996

1997

1998

1999

2000

2001

2002 91

Sentiments

2003

2004

2005

2006

2007

2008

2009

2010

2011

2012

2014

2015

2016

2013 92

AC. Falla La Palmereta

2017

2018

2019

2020/2021 93

Sentiments

cavalcada

AC. Falla La Palmereta

Sentiments

AC. Falla La Palmereta

ORNAMENTACIÓ DE CARRERS 2002

2004

2003

2009

2008

2007

2008

2010

2013

2011

2012

2014

2015

2017

2016

2018

2019

2020/2021 97

Sentiments

playbacks infantils 2006

2007

2008

2005

2010 2009

2013

2017 98

2014

2018

2011

2012

2015

2016

2019

2020

AC. Falla La Palmereta

playbacks majors 2009

2010

2013

2014

2015

2016

2011

2006

2012

2018

2017

2015

2019

2020 99

Sentiments

EL naixement del nostre barri El començament de la població de la CSM just en els moments de recuperació econòmica, després de la Primera Guerra Mundial (en 1923 inicia la producció de ferro i en 1924 inicia la d’acer) ompli el poble d’eufòria i és en aquest any quan naix d’una manera formal una barriada de cases, al voltant del camí de la Palmereta. Indagar sobre l’origen arquitectònic del barri de la Palmereta troba bastants problemes derivats de l’important nombre d’autoconstruccions il·legals abans de 1924. Però segons sol·licituds d’obres de 1924 s’aprecien les primeres construccions sobre l’any 1920-21 a càrrec de Ramón Cardo en el que posteriorment serà l’inici del carrer Pi i Margall o del carrer Aragó, en un terreny de la seua propietat. En una altra sol·licitud de 1924 s’assemblava com José Mª Roberto Berni sol·licita permís per a construir una mica més amunt del mateix carrer en projecte sobre terrenys adquirits a l’esmentat Ramón Cardo, en el qual s’aprecia la construcció anteriorment referida. En aquest any ja s’inicia la construcció de cases també a la zona d’inici del camí al costat del carrer Sota y Aznar (actual Nou d’Octubre), prop de la Palmera. En 1925 Manuel Martín Calpe, de Montanejos (Castelló), compra a Fausto Caruana 72 metres en línia i 13 de fons, edificables en el que serà el carrer d’Escalante del poblat del Port en un terreny municipal de Sagunt, començant en el denominat camí de la Palmera, per a construir sis edificis. Al costat d’aquests hi ha un altre projecte, en 1926, realitzat per l’enginyer Juan Galarza per a Fausto Caruana, en el qual 100

realitza vuit cases als carrers d’Escalante i Sepúlveda. De 1928 daten els projectes de l’aparellador Miguel Sánchez Francés per a realitzar diverses cases per a Vicente Moliner Abad al carrer Llarg del nostre barri, on, pel que sembla, ja hi havia altres cases no constatables. Cap a 1922, quan s’inicia la història del barri, ja tenim referències de l’arxiu municipal que parlen del camí de la Palmereta. En aqueixa època la palmereta està en plena producció, donant dàtils de la més alta qualitat, com les seues germanes de la Vallesa, però no ocorre el mateix amb altres palmeres de la contornada de pitjor qualitat. Amb l’auge urbanístic, en anar creixent el barri per la zona del carrer de Sepúlveda i carrer de la Palmereta, cap a 1930, en fonamentar una casa són tocades les seues arrels, per la qual cosa es decideix traslladar-la a la zona enjardinada més pròxima al barri: els jardins de les residències dels enginyers de la Fàbrica, concretament a l’actual avinguda del Nou d’Octubre, cantonada al carrer Verge de Begonya, enfront del col·legi de Cervantes, la residència actual de la família Corbatón. Com pot apreciar el curiós que vaja a visitar-la, s’observa que sobre els seus anells 40-50 hi ha una cicatriu o senyal, siga per lesió de les seues arrels, motiu del trasllat o bé perquè li ixen tres filles, que van creixent amb el barri. Posteriorment una de les seues filles va ser esqueixada de la mare per un mal vent, de manera que actualment està la palmera mare ben recuperada i amb dues de les seues filles quasi tan grans com ella, sent el conjunt orgull del seu propietari, tant per la seua bellesa com pels dàtils que dona, excel·lents i de la màxima qualitat.

AC. Falla La Palmereta

101

Sentiments

102

AC. Falla La Palmereta

el casal falla la palmereta Aquest és un any molt especial i el nostre casal és part de la nostra història. José Cayuela (Josecos per als amics i president els anys 1990, 1991, 2008, 2009 i 2012), que ja és part essencial de la falla, ens ha explicat l’evolució i els canvis que ha sofert el casal. Alguns dels primers casals estigueren, encara que durant un temps indeterminat, al lloc on es trobava el bar París, i també al costat del desaparegut bar Los Tanques, un altre al carrer de Santiago i un altre on es troba actualment una tenda d’informàtica a la Palmereta. També va haver un casal al costat de la casa de pintures Godi l’any 1977, un any després ens traslladàrem a la plaça; al local on ara mateix veiem un local d’estètica de la plaça des de l’any 1978 a l’any 1989, ambdós inclosos. Entre els anys 1990 i 1994 va estar al carrer de Sepúlveda i finalment l’any 1995 es va traslladar al lloc on el trobem actualment.

La zona actual, segons ens conta, es va decidir per la seua proximitat a la plaça i perquè va ser el moment ideal per comprar-lo. La decisió de la compra es va prendre entre tots els membres de la comissió, firmant el préstec hipotecari en nom de la comissió: President: Alfonso Cayuela, Tresorer: José Carot i Secretari: Javier Bolós. A més a més, l’estructura actual del casal la realitzaren uns constructors, però la resta d’obra interior (sòl, envans, electricitat, fontaneria, etc.) ho feren els fallers. Actualment s’ha canviat el color de la façana a gris, que és el nostre color corporatiu, i també s’ha pintat l’escut a esprai a la porta per donar-li un aire més modern.

103

AC. Falla La Palmereta

CLARA requena i perales “Em digueren si volia ser fallera major i vaig a dir que sí de seguida, amb les ganes que tinc jo…”, recorde que d’aquesta manera començava la poesia que el gran poeta Vicent Vayà va fer perquè la diguera el dia de la meua presentació. Vaig ser fallera major infantil l’any 1987, amb solament cinc anys. Mire el meu fill, que ara té eixa mateixa edat, i pense: “Com pot ser que els meus pares em presentaren tan xicoteta a un càrrec tan important?, com pot ser que tinga tants records d’aquell any si era tan xicoteta?”. Supose que és tan gran el que es viu l’any màgic de fallera major, que forma part de la vida d’una fallera per a tota la vida, tinga l’edat que tinga o el temps que passe.

tingué lloc un dels moments que amb més afecte i rialles recorde, i no és un altre que el moment d’eixir a l’escenari. Abans les presentacions es feien al teatre del col·legi de Begonya, i al seu pati van portar un poni, volien que, en anomenarme, jo pujara a l’escenari amb el meu president infantil, damunt del poni, però quan va arribar el moment, el poni no volia eixir. Recorde com el meu pare i els seus amics cridaven el poni, li donaven menjar, però res, que no eixia ni el poni ni la xiqueta. Finalment, després de cridarme diverses vegades, van convéncer el poni que isquera a l’escenari. Coses del directe, la veritat és que va ser molt graciós i original, encara que avui en dia açò siga impensable.

De tots els actes que vaig viure al meu any com a fallera major infantil recorde el dia de la presentació amb molta estima. Va ser un dia molt bonic. En la meua família era la continuació d’una gran il·lusió que va començar un any abans, ja que la meua germana major, Cristina, va ser la fallera major infantil de l’any 1986. Jo gaudí aquella il·lusió tan intensament, que no dubte ni un moment. El 87 era l’any del meu regnat. El dia de la meua presentació podia notar els nervis dels majors, supose que pensarien: “Vejam què farà aquesta xiqueta tan menuda”. Recorde com Vayà estava al meu costat per si se m’oblidava la poesia, però no va fer falta, l’havia assajada moltes vegades, tantes que a dia d’avui encara ressona al meu cap i al meu cor. Però abans d’arribar el moment de la poesia

Una vegada passat aquest moment, tot va eixir perfecte, recorde quan va arribar el moment de lligar el meu cobartí em van haver d’ajudar, ja que encara no sabia fer nucs i molt menys flocs. Per últim també recorde d’aquell dia el moment de l’himne, ja que era tradició que quan cantaven l’últim “Visca València” de l’himne, començaven a caure del sostre de l’escenari globus de colors. Encara avui en dia, en les presentacions, quan arriba aquest moment mire cap amunt esperant que isquen globus, com aquell dia. La veritat que tinc molts records d’aquell any, com quan en cada cercavila la meua mare sempre anava davant de mi, dient-me que somriguera, qui ens anava a dir que el dolor de peus, i de monyo, es

convertiria quan fora major en alegria, ja que ara ja no fa falta que em diguen que somriga quan vaig vestida de fallera, el somriure el porte posat cada vegada que em pose el vestit de fallera, encara que de polar i esportives també en senta molt fallera i molt feliç, perquè el sentiment faller és una cosa que tota persona fallera porta dins, no importa l’edat, el càrrec, la indumentària, perquè eixe sentiment forma part d’una persona per sempre, és per això que voldria acabar aquesta narrativa recordant part de la poesia del dia del meu comiat com a fallera major. En aquell moment recorde que vaig dir que si la meua Palmereta del cor em necessitava, jo hi seria, perquè prometia ser fallera fins a la mort. Poc després, per diferents raons, vaig deixar de formar part d’aquesta comissió, però mai vaig faltar a la meua promesa, ja que ser fallera no és un número en un cens, ser fallera és sentiment, i aquest sentiment és tant gran que aquella xiqueta de cinc anys el va sentir gràcies al seus pares. I la dona en la qual m’he convertit el sent i viu fins a la mort. És per això, Palmereta, que vull donar-te les gràcies, perquè un dia vares confiar en mi per ser la representant dels teus infantils, gràcies per comptar amb mi, per recordar els teus 75 anys i encara que el meu cor faller avui té un altre color, en eixe cor faller sempre tindràs un lloc. Palmereta, moltes felicitats, felicitats per ser una gran comissió i per fer Falla de cor.

105

Sentiments

MARÍA HERNÁNDEZ I PIRÓ Hola a tots, el meu nom és María Hernández Piró, igual algú em coneixeu, però per a qui no ho faça us explicaré una mica sobre mi. Vinc d’una família molt fallera per part materna i, sobretot, som molt Palmeret@s, tant que estic apuntada en aquesta falla des que vaig nàixer. El sentiment que tinc per la Palmereta és molt gran, ja que m’ha vist créixer i convertir-me en la dona que soc hui dia. Com a bona fallera de bressol, des de ben xicoteta volia ser fallera major i imaginava sovint com seria complir aquest desig perquè la meua mare em deia que fins als vuit anys no ho podia ser, ja que era molt xicoteta i, si no, no m’assabentaria dels actes. Per fi, eixe moment tan desitjat va arribar en 2001 i a pesar que soc de curta memòria, tinc molts bons records d’aquell any. Abans anàvem tots els caps de setmana a totes les presentacions vestits i la veritat és que, encara que m’agradava molt vestir-me, se’m feia una mica avorrit aguantar l’acte sencer. Així que recorde entretindre’m jugant amb el meu cosí, que era el president infantil, i menjant les llepolies que Pedro ens comprava. Begoña i Pedro van ser molt bons amb mi i em tractaven com a una filla, per això a pesar que ells ara viuen fora, continuem tenint un vincle que ens uneix. Durant aquells temps la setmana fallera la vivíem més intensament durant tot el dia, tots els dies hi havia despertades i jo, com a fallera major infantil, no volia perdreme’n ni un sol detall. Tal és així, que quan 106

va arribar l’hora de celebrar una capea que organitzàvem els representants, jo estava tan cansada (després d’aguantar cercaviles i festes amb només vuit anys), que no van poder despertar-me ni amb petards. Recorde que em vaig enfadar aquell dia amb tothom perquè m’havia perdut la meua capea, però ara reconec que vaig gaudir tant de la resta dels dies que és normal que estiguera tan rendida. Després d’un parell d’anys, em van oferir ser dama (com es deia abans) de la fallera major de la Junta Fallera de Sagunt, però vaig rebutjar aquesta oferta perquè no volia perdre’m res del que passara en la meua falla. Al cap de pocs anys, la meua germana va ser dues vegades dama i, llavors, em va picar el cuquet de l’enveja en veure que ella gaudia també malgrat no estar en la falla. El problema era que jo ja era més gran i estava a punt de passar a majors, així que la meua mare em va dir que si volia hauria d’esperar a ser de la cort major. Vaig seguir amb eixa espineta clavada fins a 2012, quan una nit després d’una reunió de la Junta, de la qual la meua mare era membre en aquell moment, ella va vindre i em va dir que faltava una dama. Sense a penes pensar-m’ho, li vaig dir que cridara corrents i que diguera que ja no hi havia buit perquè seria jo. Portava molt de temps esperant, però la il·lusió era major perquè la meua amiga Alícia s’havia presentat per a ser la fallera major. Eixe any va ser tot un descobriment per a

mi, pensava que trobaria molt a faltar el fet de no estar en la meua falla, però la veritat és que vaig viure els actes d’una manera diferent i va resultar ser especial. Em sentia orgullosa perquè estava dins de la cort fent una bona representació de la meua falla i, alhora, em sentia important perquè allà on anàvem la gent ens tractava molt bé, encara que, clarament, se li donara més importància a la fallera major. A més, vam fer molt bon grup i també gaudíem junts fora dels actes. La setmana fallera no la vaig viure al màxim com solia fer perquè em sentia responsable d’haver d’anar als actes amb bona presència i, per a això, havia de descansar certes hores a la nit i no podia permetre’m anar-hi sense dormir. Això i el dia de la cavalcada va ser el més dur de l’any, perquè no vaig poder gaudir com a mi m’agrada, però, en compensació, la resta de l’any va valdre la pena. L’acte més especial per a mi va ser la presentació al Teatre Romà. Em resulta difícil explicar amb paraules l’emoció que vaig sentir aquest dia, va ser molt bonic el moment que vaig anar caminant lentament cap a Alícia i arribar al centre, girar-me i veure tanta gent que ens veia en aquell espai (gent del món de les falles, la meua comissió, familiars, amics, etc.). Però la imatge que amb més afecte guarde és la de mirar de reüll cap arrere quan anava caminant cap al centre i veure la cara d’emoció de la meua mare també allà dalt de l’escenari.

AC. Falla La Palmereta

Després d’aquest any, ja només em quedava un somni per complir, eixe que la majoria de les falleres anhelem: ser la màxima representant de la nostra comissió. En 2019 es va presentar la meua oportunitat i, com podreu imaginarvos, després de tota la vida en La Palmereta i l’amor per les falles que sent, aquest ha sigut el millor any de tots. A més, per a fer-ho encara més important, ho he compartit amb el meu nuvi com a president i això ha fet que junts li hàgem tret el màxim partit. Els temps han canviat i ara ja no es va a totes les presentacions de les diferents comissions, per la qual cosa la decisió més difícil que he hagut de prendre com a fallera major ha sigut triar qui volia que vinguera a la meua presentació. Com us he comentat abans, quan vaig ser fallera

major infantil se’m va fer pesat el fet de vestir-me tots els caps de setmana, però com a fallera major he trobat a faltar la pleitesía de totes les falles. Per a una fallera major tots els actes són especials i a mi em resulta complicat decantar-me per un, més aviat destacaria moments com: els nervis de la proclamació o la presentació pensant en les sorpreses que m’esperaven i els bonics desenllaços, asseure’m en el tron de la presentació envoltada de la meua comissió, les cercaviles enmig de les files amb els estendards davant i agafada del braç del meu nuvi i, per descomptat, l’ofrena sencera, des que eixim del Triangle Umbral fins que vaig acabar d’ofrenar amb la meua comissió esperantme fent un corredor. Són moments únics que mai se m’oblidaran.

Una mica més agredolç va ser el moment de la cremà, la veritat que em sent especial per ser l’única fallera major a la qual han recollit de la seua casa eixa nit un gran nombre de components de la comissió. Plovia molt i van vindre amb un plàstic gran a manera carpa perquè no em banyara. Malgrat els meus plors per no poder cremar els monuments com havia imaginat, no se m’oblidarà com de protegida vaig estar per la meua gent en aquell moment. Ara ja em coneixeu una mica més i espere haver-vos transmés bé tot el que significa per a mi haver sigut una de les figures més importants que hi ha en el món de les falles.

BEGOÑA PINAZO I DE LAS HERAS Després de vint anys de fallera, i havent sigut les meues filles falleres majors infantils, una d’elles per partida doble, i el meu marit president, em va arribar a mi el somni que sempre perseguia, des del primer moment que vaig passar a formar part de la comissió fallera “El Palleter”. Sí, jo vaig començar allí la meua marxa fallera, i als dos anys me’n vaig vindre a aquesta comissió, en la qual estaven totes les meues amigues. Va ser en 2001 quan culminaria el meu somni, ser fallera major de la Falla La

Palmereta, i acompanyada pel millor president que vaig poder tindre, el meu marit. Van ser molts els actes, vivències i experiències que vaig viure. Puc enumerar mil moments que mai oblidaré, però un dels dies més especials per a una fallera major és el de la presentació de la seua falla. Entre uns dels records que més m’agraden, hi ha el dia de la plantà, quan es fa la visita a la Diputació. Un dia que recorde amb gran emoció… Em va

dir part de la meua comissió que anara a veure la falla, amb l’excusa que havia passat alguna cosa... Allò sorprenent va ser veure l’artista faller Mendoza, que havia acabat de plantar la falla i una de les escenes eren uns troglodites de les cavernes pintant en les parets. Quina va ser la meua sorpresa que estava el meu retrat pintat... Em va emocionar molt. Tornaria a repetir una i mil vegades aquest somni que es va fer realitat. Gràcies, Palmereta! 107

Sentiments

ISA CAYUELA i pérez “Com a dona fallera he disfrutat de la festa des de quasi tots els llocs que es pot fer: fallera, fallera major infantil, filla de president, fallera major, germana de president, mantenidora i fallera major de la Junta Fallera de Sagunt... Quant de treball!, quants nervis!, quants records! No podria quedar-me’n amb un sol d’ells, ni podria dir quin ha sigut millor, perquè tots em van aportar coses especials i diferents... El que sí que puc és quedar-me amb moments concrets: Els meus records com a FMI, indiscutiblement, estan plens d’imatges amb el meu gran amic José Carlos, dels meus plors cantant l’himne i dels meus nervis davant del moment de dir la temuda poesia.

Com a FM de Sagunt tinc dos principals records, bo, millor tres: el primer, el del dia de la meua presentació, sense voler-ho vaig ser la precursora de la salutació a la FM de València, que a Sagunt no es feia, i és que en pujar a l’escenari vaig veure el meu germà al fons enfront de mi i el vaig saludar amb la mà, crec que va ser per a sentir-lo prop i no sentir-me sola en aquell moment tan delicat i especial; a partir d’eixe any ja totes farien la salutació amb la mà. Tampoc oblide el retorn a casa en les nits de falles, i és que només pensava a arribar al meu casal, amb la meua gent, a la meua Palmereta, era el millor moment del dia... I com no podia ser de cap altra manera, com oblidar l’emoció que vaig sentir quan com a FM de Sagunt vaig pujar a l’escenari el dia de la presentació de l’any 1992 amb mon pare i la meua amiga Susana a l’escenari com a FM de la falla, veient-vos i sentintvos a tots, als que estàveu dalt i a les que estàveu sempre baix donant-nos eixa calor de mare.

Del meu any de FM, em quedaria amb el moment de la meua proclamació, en aquells anys només et pujaven a una cadira vella i ja, no hi havia res més, ni més trons ni més poesies, ni dolçaines ni tabal; però vaig notar la calor de la gent, va ser un moment molt especial. Tampoc oblidaré mai la corista que triomfava sobre la plaça amb el seu Tots els meus records estan plens de primer premi gràcies a Paco i Juan. tots vosaltres, la gent amb què vaig 108

conviure aquells meravellosos anys, sense vosaltres no tindria res. A pesar del pas dels anys i de la falta d’alguns de vosaltres, i de l’inevitable oblit, tot el que guarde al meu cap i al meu cor està compost de trossets vostres: De Pepe i Maite, de Víctor i Ana, de Toni i Amparo, d’Alfonso i Mª Luz, de Juan i Amparo, de Jorge i Silvia, de les meues amigues, de Rafa, de Nacho, de Sonia i Conchi, del meu cosí Juan Carlos, de Fina i Antonio, de José i Clara, del Jimy, de Vanessa, de Virginia, de Laura, d’Ana, de Bianca, d’Alfredo i Consuelo, del Toño, de Maruja, de ma mare, de Pascual i Villalba, de la Tarantela i de la Talismán, de tanta gent... i de tots aquells que continueu en la falla. I, com no, els meus records estan plens dels que ja no esteu, en especial d’Amparo, de Mª Carmen i de tu, papà, tres grans fallers que van fer de mi una aprenent avantatjada. Fallers de Palmereta, sense vosaltres no tindria memòria..., no tindria res. Felicitats, fallers! Felicitats, Falla de la meua ànima!”

AC. Falla La Palmereta

PEDRO JOSÉ MARTÍNEZ I LÓPEZ Tot comença sent un xiquet de tretze anys que es trasllada d’un poble d’Albacete al Port de Sagunt i queda impactat per aquest món de les falles.

Vaig tindre l’orgull de representar la meua comissió, juntament amb la Junta Central Fallera, al nostre poble agermanat amb Sagunt, Cecina, d’on va sorgir, a part d’una gran Per aquest motiu els meus primers amistat, un gran vincle del qual hui començaments van ser en la falla del s’ha convertit en una gran família. meu barri, Eduardo Merello. En 2001 vaig tindre la sort de Després de diversos anys en la compartir i poder fer realitat el comissió, i en conéixer a la que hui somni de la meua dona, ser FM, és la meua dona, va poder més ella, i acompanyats de Maria Hernández m’arrossegà fins a aquesta comissió, com a fallera major infantil i Daniel Ufanós com a president infantil, al La Palmereta. costat dels quals passàrem un any meravellós que perdurarà en els Després d’estar uns anys en la nostres records. comissió executiva i vivint des de molt dins el món de les falles, allà per 1999, com diuen els valencians, A més, tenint l’orgull de comptar “pensat i fet”, vaig fer el pas i em com a artista faller de la falla infantil vaig presentar a president, una cosa el nostre estimat i veterà Alfredo que mai podia arribar a imaginar, Villalba, i en el monument gran un artista nou per a aquesta comissió, màxima representació d’una falla. que va ser durant aquests dos anys, Vaig tindre l’honor de compartir el José Mendoza. primer any al costat de Josefa López Bautista (Fina), la meua filla Nabila Dos anys plens de molts moments com a fallera major infantil i Edgar d’alegria compartits amb la nombrosa Blasco com a president infantil, vivint comissió, dins dels quals també va un any ple d’experiències i ampliar haver-hi algun problema i alguna nit nombroses amistats noves. sense dormir..., però no em penedisc

i sempre tornaria a repetir, juntament amb les persones que em van ajudar al fet que tot fora possible. Encara que algunes ja no estiguen amb nosaltres i sempre estiguen en el nostre cor. Una experiència que considere que tot faller hauria de viure... Una salutació del president del mil·lenni, i esperant que, per al pròxim canvi de mil·lenni, la comissió continue mantenint la il·lusió de viure les festes falleres... Visca la Palmereta i visquen les falles!

109

Sentiments

XX A.C.Setmana Cultural FALLA LA PALMERETA - 75 ANIVERSARI Hui és un dia molt esperat per la nostra comissió, perquè per fi celebrarem el nostre 75 aniversari. 75 anys que un grup d’homes i dones va decidir fer una falla al seu barri, allà per 1946. Moltes persones han passat per aquesta comissió, oferint el seu temps, esforç i dedicació amb la finalitat sempre de poder plantar una falla i que el barri estiguera ben orgullós d’ella. És així que artistes fallers com Vicente Moya, Salvador Santaeulalia, José Soro, Juan i Francisco Borja, Pascual Guillem, Mendoza, Andrés Alcaraz, Arturo Vallés i a l’actualitat Xesco Gil han fet que els monuments grans lluïsquen tots aquests anys a la nostra plaça. I artistes fallers infantils com Alfredo Villalba, Maruja Valero, Rafa Vedriel, Salvador Dolz, Andrés García i, actualment, David Ojeda han fet realitat la il·lusió dels més menuts. Una de les primeres falles en plantar al nostre poble i una de les falles fundadores de la Federació Junta Fallera de Sagunt. Hui vull dedicar aquestes paraules al faller que sense tindre cap títol treballa com el que més. El faller que quan es diu: “Hem quedat a la falla per a fer... el 110

que siga”, allí està. Eixe faller també és part de la nostra història. Jo vaig entrar a aquesta falla de joveneta i encara que el que m’agradava era la festa (per a què enganyar-vos), vaig entendre ràpidament la faena que comporta muntar una falla un 14 de març. A més eixe any era fallera major una amiga meua amb un president que ens reganyava si ens n’anàvem a la Merello o a la Xestana al ball. Aquells anys passaren i vaig comprendre que les falles no són solament cinc dies a l’any, les falles són tot l’any. Són gaudir d’amics que són com la família, de diferents edats, diferents pensaments, diferents opinions i maneres de fer les coses, però amb un objectiu comú. I arribaren els xiquets, quina vida donen els infantils de la falla, tirant petards, fent playbacks, disfressant-se per Halloween per a demanar caramels als balcons, esperant els Reis Mags quan ens visiten al Nadal. Moltes festes hem fet per ells i que els majors hem disfrutat com a xiquets. Un dia el meu oncle, que viu molts anys fora, em va preguntar per què m’agradava

pertànyer a una falla, per què estava tan lligada a ella. I em vaig adonar que el meu calendari vital comença en abril i acaba en març. Perquè necessite vindre al casal per a trobar-me com en casa i que ací tens tota l’activitat que el teu cos et demana, que si vols manualitats, que si vols balls, que si vols organitzar festes o qualsevol sarau, ací hi ha tema per a tots... La falla és cultura, és poesia, narrativa, teatre, danses, dibuix, fotografia, disfresses, coreografies, playbacks... La falla és esport, és futbol, vòlei, birles, handbol, truc, guinyot, dòmino, parxís... La falla és cuina, és paella, olla, xocolata, bunyols... La falla és pirotècnia, música, flors, indumentària, artistes... La falla és un món en si mateix, que els fallers tenim la sort de gaudir i al qual hui La Palmereta vol fer homenatge. Perquè han passat 75 anys des que començà aquesta aventura. I per això hui estem de celebració...

Enhorabona, Falla La Palmereta! Penélope Martín i Gandía Fallera de la nostra comissió

AC. Falla La Palmereta

111

ORGULL L’orgull de ser valencià és l’orgull de les xicotetes coses i de les grans. Orgull de passejar pels carrers d’un Port de Sagunt faller portant l’escut de la teua comissió al pit i orgull cada dia de falles, perquè, passe el que passe, sabem que som la millor falla del món. Al so de PALMERETAAAAA, orgullosos, desfilem en cada cercavila. Una falla treballadora, amb molta joventut, que no es conforma, que va a per totes en tot allò que fa, i, sobretot, una falla plena d’amor, festa i devoció per la seua gran festa.

Sentiments

eSTENDARD

Confecció de nous estendards en 1985

Estendards dels inicis de la nostra comissió

114

Estendards actuals dels de 2019

AC. Falla La Palmereta

eScut

115

Sentiments

explosió de notes musicals La música és un dels elements cercaviles, de cavalcades, de les convertiren en amics que no fallaven fonamentals de les Falles. Música que

sonores despertaes, de la recollida de

mai a la nostra tradicional paella

prové tant de les bandes de música premis, del camí fins a l’ofrena o de nocturna de cada 18 de març. com de les xarangues i agrupacions

les nits de festa als casals. La música

musicals tradicionals. Ambdues són

és la fidel companya dels fallers.

les encarregades de posar la banda sonora a les festes grans de la ciutat de València, declarades Patrimoni de la Humanitat de la Unesco el passat 2006.

Les xarangues són un dels emblemes de les falles i en la nostra història

La música ens acompanya en cada

ens

agradaria

destacar-ne

dues

un dels moments que celebrem al llarg

d’especials que ens han marcat:

de l’any faller en Palmereta. Des del

d’una banda trobem la Chicuelina,

tabalet i la dolçaina a les xarangues que ens acompanyaren des de 2007 i orquestres que ens acompanyen en a 2010, ambdós inclosos. I d’altra

Si algun aspecte està íntimament i els dies més forts. No sabem entendre intrínsecament vinculat a les Falles la nostra festa sense banda sonora i

banda tenim LQNF (Los Que Nunca Fallan), que ens porten des de 2013

valencianes, aquest és la música,

cal destacar en aquest punt a alguns fins al dia de hui.

element tan important per a la festa

d’aquells que ens han acompanyat

com la mateixa pólvora.

durant aquests anys.

Si en qualsevol moment del dia i de

L’orquestra Talismán va vindre entre

professionalitat, sinó també perquè

i coets, el mateix succeeix amb les

els anys 1995 i 1999, i després va la relació mai no va ser únicament tornar a partir de 2007 diversos anys formal, ja que sempre s’unien a la

notes musicals, que van animant cada

el dia de Sant Josep. La relació entre

festa una vegada acabada la seua

la nit podem sentir l’esclat de petards

moment faller. La música acompanya tots els actes fallers, parlem de 116

Hem volgut destacar especialment aquests noms no sols per la seua

la falla i aquesta orquestra va anar tasca. L’amistat va nàixer no sols més enllà de la relació comercial i es pels anys de continuïtat, sinó també perquè hem sabut passar-ho bé junts.

AC. Falla La Palmereta

117

Sentiments

AGERMANAMENT Palmereta I Ponte Tot va començar l’any 2000, quan el nostre Pedro Martínez va tenir la sort de formar part de la delegació de la Junta Fallera de Sagunt per a anar a Cecina. Aquell any va ser molt especial, tant que es va crear un vincle amb el Rione Ponte que encara dura hui dia. Es va establir una amistat inicial que ha anat creixent dia a dia, tant que els nostres Gianni, Claudio i Rudy decidiren apuntar-se a la falla com a fallers oficials en 2017. I no va ser fins l’any vinent (2018) quan es va crear l’agermanament entre el Rione Ponte i la nostra falla, una data molt especial per tots i totes. Al setembre de l’any 2019 va anar la primera delegació de La Palmereta a Cecina per poder continuar establint els vincles i reforçant esta relació per a conéixer millor la seua festa. Malauradament, i a causa de la pandèmia que encara patim, es va ajornar la seua primera visita oficial després de l’agermanament oficial. A les falles de 2022, i amb més ganes que mai, els esperem a la nostra plaça per poder gaudir junts i celebrar esta unió que tant ens ha d’enriquir.

118

AC. Falla La Palmereta

119

TRADICIÓ L’origen de la festa de les falles es remunta a l’antiga tradició dels fusters de la ciutat, que en vespres de la festa del seu patró Sant Josep, cremaven davant dels seus tallers, als carrers i les places públiques, les andròmines velles i inservibles juntament amb els artefactes de fusta que empraven per a elevar els cresols que els il·luminaven mentre treballaven en els mesos d’hivern. Per aqueix motiu, el dia de la cremà (moment en el qual cremen els monuments fallers) sempre coincideix amb el dia 19, Festivitat de Sant Josep. Actualment, aquesta festivitat s’ha convertit en un atractiu turístic molt important, ja que estan catalogades com a festa d’Interés Turístic Internacional. La indumentària de les falleres és una cosa que crida poderosament l’atenció als turistes per la seua bellesa.

Sentiments

éssers arcaics i moderns «La falla és un fet espiritual i, per tant humà [...] Fora d’ella, en eixe instant de no-temps que s’experimenta quan es goja d’una obra d’art, moment d’ensomni, evasió i èxtasi, l’experiència col·lectiva pot prendre encara major intensitat [...] Agermanant els amors d’ahir amb els de hui, les falles constitueixen el més nítid exemple d’unitat popular, ja que –d’alguna manera– tots hi participem en la festa [...] En la festa concorren múltiples elements, uns estables i altres dinàmics, tots ells pervivència de cultures antiquíssimes. La destresa tècnica de l’artesà valencià ha introduït canvis en la forma del ritu. En essència, no obstant això, és aquest idèntic a aquell altre que celebraren els nostres avantpassats».

d’emocions i trets que ens defineixen des de temps ancestrals, quan vàrem conéixer, aprofitar, modelar el foc i dempeus amb ell a la mà saber-nos consciència en el cosmos.

nostra manera d’estar i concebre la vida des de temps antics. Ací rau el seu immens valor i sentit, enllà del purament identitari i estètic, que en tot s’impregna i no és menys fonamental.

Seguint la plenitud dels cicles, com una mena d’ofrenar-nos pel mig de la flama, transsubstanciem la pura existència, i tot i que en la contemporaneïtat és difícil mantindre el perquè davant de la mediocritat sempre incipient que condueix al tràmit de qualsevol cosa, sí que en sentim l’atracció –si menys no per l’instint– pel misteri de la creació i la destrucció, de les quals indissolublement en formem part.

Assenyalava Fuster que “les falles, en tant que expansió popular neta, Pérez Contel, Ninot de falla (1995, conserven l’estil i la llengua –jocunds, lleument obscens– del poble” (2006, p. 27) p. 241), ja que aquest art de pacífica La sensació que s’experimenta al insurrecció dels pobles i barris de Artista Julio Monterrubio, Falla Plaza del Pilar viure una falla va carregat d’un munt les ciutats valencianes, mostra la 1998. Foto Cendra Digital 122

AC. Falla La Palmereta

I per això, sempre la necessitat convencionalisme i el fre cap a les del nostre sentit del patètic. d’apropiació d’uns i d’altres, per Per això l’obligació moral i estètica a traure’n rèdit en un determinat en cada generació no només de fer moment, ja que en la seua puresa bones falles, sinó de pujar el nivell les “falles, les fa el poble sense cap en tots els seus aspectes sent fidels intervenció dels «altres». Els «altres», sempre a l’origen festiu, des d’allò tot ben garbellat, ja no són res [...] global a allò local i viceversa, des Són el que són llurs diners. O ni tan d’una perspectiva cultural –que fa sols això: qualsevol cosa, llevat d’una esment al cultiu de la persona–, «minoria dirigent»”. (Fuster, 2006, p. amb la qual dignificar, enriquir i 241) actualitzar la nostra festa que cada any queda més anacrònica, enllà Ara bé, no cal idealitzar, amb els anys de les tendències estètiques i del aquestes minories dirigents a través Artista Ricard Balanzà pensament actual, tensant l’ambient dels diners han marcat els temps i el tristament. avantguardes. Tot adobat pels jurats (dubtós) gust, i una societat encara mainstream, no qualificats, els quals mancada de consciència d’identitat i Aquesta festa, com a tradició no legitimen el que ni saben fer, ni criteri propi per a la ferma defensa de i disciplina artística, s’ha anat entenen, ni tan sols volen, només la seua cultura, i més pel que fa a les conformant de llenguatges estètics quedar en evidència enfront de la falles on el deliri festiu és banalitzador segons la seua època, i en elles seua incompetència –sense acritud. dels aspectes que l’envolten, es deixa cada creador segons les seues Perquè podria ser que també ens hem fascinar pel més és més; més gran, casualitats i causalitats ha deixat la “acostumat més a les ruïnes i a les més ninots, més lluentons, més premis. seua empremta. ferides” (Yourcenar, 1990, p. 65), la Al capdavall més coentor. I amb ell el qual cosa, evidentment, esdevindria 123

Sentiments

Doncs “l’heroic no pot ser comú ni el fet comú heroic” (Wilde, 2014, p. 30). Fent una clucada d’ull pròxima, en el Camp de Morvedre molts noms quedaran lligats a la manera d’entendre la falla, que sense estendre’s

Artista Iván Tortajada, Exposició del Ninot 2016

124

Artista David Ojeda

massa es podria traçar amb Alfredo Villalba, Toni Verdugo i un mateix. Així com a València, on caldria anomenar Alfred Ruiz, Rafa Ferrando, Josep Manuel Alares, Manuela Trasobares o Manolo Martín.

AC. Falla La Palmereta

A la fi, cada creador a la seua manera ha tractat de conferir una versió harmònica amb la seua intimitat, perquè “d’això es tracta, som una representació [...] arqueològica

de la memòria, eixa superfície permanent en tots nosaltres. Una superfície arcaica que portem tots en la memòria, perquè tots som éssers arcaics, hòmens i dones, encara

que siguem moderns” (Piñón, 2006, p. 52), enmig del desassossec del nostre temps incert. Ricard Balanzà

Escultor, artista faller i professor

Artista Manolo Martín, Falla Na Jordana 2001. Foto Cendra Digital.

125

Sentiments

la nostra indumentària

lidia sarrión navarro- lidia - fotografies: lledó indumentaria l’èvolució sarrión i navarro Les falles, com a tradició, engloben moltes activitats, fet que ha donat rellevància a treballs artesanals que possiblement hagueren desaparegut si no fora perquè les falles els han fet necessaris i els han donat una visibilitat extraordinària. Un d’aquests sectors és la indumentària, que cada vegada preocupa i ocupa més fallers. Són els segles XVIII i XIX els referents en els quals ens fixem per a realitzar els diferents actes. En la indumentària tradicional valenciana al·ludir a l’autenticitat de manera contundent és impossible, a causa que les modificacions sorgeixen lentament i no són acceptades al mateix temps per tota la població. La difusió d’allò que hui diem moda ha sigut molt lenta fins a èpoques recents, per això no es pot plantejar una uniformitat, ja que la personalitat de la roba depèn de factors com el clima, la religió o la classe social. La classe popular intentava imitar la roba i vestits 126

de la classe aristòcrata d’aquella època. Hi ha persones que estudien amb profunditat la indumentària valenciana, que estudien com era el vestuari, recopilant peces de roba antigues i també mitjançant escrits, arxius, pintures i gravats de l’època. Que han escrit diferents llibres d’indumentària, fins i tot mantenen col·leccions personals de peces de roba tradicional meravelloses. Bussejar en la indumentària per curiositat o per aprendre a entendre el nostre passat, la nostra cultura i història, és molt recomanable. Fem una xicoteta incursió... Referent al vestuari de les dones, començarem descrivint la roba interior; les calces que cobreixen de forma ajustada el peu i la cama fins al genoll. Poden ser llises, calades, fins i tot brodades quan les faldes s’acurtaren a mitjan s. XVIII. Va ser durant l’època romàntica quan l’adornament de la calça va ocupar

la part davantera de la cama i el peu. Els colors més habituals al medi rural eren el roig i el blau. A les ciutats predominava el color blanc. Per a subjectar les calces, s’utilitzaven cintes, lligacames, de seda o altre material, que s’ajustaven per baix del genoll. En allò que respecta al calçat; tenim les espardenyes amb sola d’espart i teixit a la puntera i el taló; mitjançant cintes que es creuen pel peu, nuant al turmell. I les sabates, es troben exemplars del s. XVIII i sobretot del XIX. Tenen la sola de cuir i la resta de pell o qualsevol teixit, solen tindre el tacó baix de punta redona o quadrada, escotats i adornats amb sivelles. També varen ser utilitzades les sabates abotinades. Cobrien les cames amb els pantalons interiors, també conegut com a pololo; confeccionats amb teles fines i adornats amb puntetes i entredosos.

AC. Falla La Palmereta

Una peça de roba interior que seria a principis del s. XIX quan començaren a utilitzar-la les classes socials elevades. Per al cos, la camisa, peça de roba interior que les dones utilitzaven dia i nit. Diferents materials s’utilitzaven per a la confecció com el cotó, lli, llenç... És molt tradicional pel fet que es confeccionava a casa. Es realitzava amb amplitud, escot quadrat o arrodonit, es podia ajustar tirant d’una cinta. Amb mànegues amples principalment curtes. Podien estar brodades, incorporant puntetes a l’escot i mànegues. Damunt de la camisa col·locaven les sinagües, falda interior feta amb materials similars als de la camisa, en ocasions es posaven diverses sobreposades. Amb un vol de tres o quatre metres arreplegat a plecs en la cintura. La part de baix s’adornava amb sacsons, puntetes, volants...

presència de metall. Moltes d’elles es feien amb seda d’alta qualitat, pel cultiu de cucs de seda que s’havia estés a València. Per augmentar la sumptuositat de la falda, a vegades s’adornava amb un “ruedo” inferior. La peça que cobreix la part superior del cos és el “justillo” o justacòs, s’adapta ajustat obrint “almenes” a la cintura per acoblar la falda, i sense mànegues. Per augmentar la rigidesa, entre la tela i el forro es col·locaven branques d’olivera, espart... El guardapeus és la falda exterior, confeccionades com les sinagües a 15 cm de terra, un vol de 4 m distribuït a la cintura en dues parts, la davantera era un terç del total, deixant la resta per a la part de darrere. S’utilitzaven teixits com el tafetà, ras, espolins, damascos, brocats i altres teixits de gran riquesa ornamental de diferents colors a vegades amb la 127

Sentiments

Per ocupar la part superior del cos, també està el gipó, peça similar al justillo però amb mànegues. Els teixits per a la seua confecció solien ser gruixuts per a protegir del fred com la llana o el vellut i d’altres com el ras o la seda. Moltes vegades les mànegues eren llargues, estretes, formades per dues peces. La terminació es feia amb botons, adornaments, puntetes... Era comú a l’hivern el gipó negre.

la falda, però en ocasions es ficaven per baix. Per damunt d’aquesta peça es ficava el mocador, de teixit suau com mussolina, fil, tafetà, tul..., doblat formant un triangle, es col·loca per damunt dels muscles, amb el pic a l’esquena i les altres dues puntes es poden creuar, nuar..., era una peça que cobria l’escot. El davantal és una peça de protecció que també ha sigut utilitzada d’ornamentació, de forma quadrada, rectangular i ovalada; fet de fil, cotó, seda..., es feien brodats utilitzant fils de metalls i lluentons. Rematats amb calats, fistons i es col·locaven puntetes. Per a treballar es feien amb teixits més resistents.

El vestit que diem del s. XIX, que lluïm hui en dia, és un record llunyà d’allò que s’utilitzava en aquella època, és En els de mànega curta destaca el conegut com vestit de fallera, per ser model per baix del colze amb teixit on major evolució ha tingut, aspecte combinat amb la falda. Els justillos i comprensible ja que és recent l’interés gipons els col·locaven per damunt de per vestir amb rigorositat. Durant 128

el s. XX aquest vestit s’ha acoblat a les modes del moment, acurtant o allargant les faldes, donant-los major o menor volum, el mateix ha ocorregut amb les mànegues i l’escot. Un altre canvi que ha fet que siga més còmode per a vestir-se ha sigut cosir el mocador al vestit. Confeccionat amb un escot pronunciat que es cobria amb el mocador. Mànegues en forma de fanal, cintura estreta que, a diferència del s. XVIII, ho aconseguien mitjançant la cotilla, que forma part de la roba interior i falda prou buidada.

AC. Falla La Palmereta

Amb la finalitat d’engalanar i enriquir el vestuari, les dones es ficaven sobre faldes transparents de madràs, mussolina o tul brodats utilitzat a finals s. XVIII i principi del s. XIX.

basquiña estiguera folrada i portara un ruedo i diferents adorns com cintes de vellut.

La pinta, utilitzada per a pentinar, va evolucionar per a posar-se com adornament. N’hi ha de diferents mesures, altures... Varien les formes, rectangulars o triangulars. El material per a fer-les, especialment el llautó sobredaurat, gravades i cicellades amb motius florals, pardals, cistelles, angelets... Per a la realització del pentinat, els rascamonyos, les agulles, que són una peça fonamental; objecte cilíndric en forma de tub, compost per dues peces: l’espasa (que és punxant) Una altra sobrefalda va ser i el canó (que és buit), que s’acoblen la“basquiña” o faldilla, utilitzada en una dins l’altra. En l’acabament lateral cerimònies, actes religiosos i per a duen un adorn en forma de botó o eixir al carrer, des del s. XVI al S. bola amb perles, espills, pedres. XIX, solia ser de color negre. Durant Com que les dones no es desfeien el el s. XVIII se solien confeccionar en monyo tots els dies, l’utilitzaven per damasc i, amb menys freqüència, a poder rascar-se si tenien molèsties, en tafetà i seda. Era normal que la eixa és la procedència del nom.

Per ornamentar les orelles posaven les arracades de diferents models, destaquen, al s. XVIII la gallega, de a u, de fulla, de llaç, de la Verge, barquillos, lámpara. Al s. XIX apareix altre tipus de joieria en la qual destaquen les perles en diferents mesures, els models més coneguts les polques, balconet, pardalets, jarronets i per damunt de tots destaca el model de raïm. Les arracades podien ser una peça aïllada o formar part d’un conjunt formant un adreç. 129

Sentiments

Un element per a coordinar es la joia, fermall gran que va col·locat damunt del mocador o penjat al coll mitjançant una cinta, pot tindre una forma semblant a les arracades o forma de llaç del qual penja una creu. Al s. XIX el conjunt d’arracades amb perles es troben amb freqüència fent adreç amb un collar de diferents voltes de perles.

La mantellina, complement que utilitzaven les dones per a cobrir-se el cap, emprada especialment per a actes religiosos. Fetes amb teixits com la seda, cotó, llana..., sent habitual el color blanc, és a finals del s. XVIII quan comença a utilitzar-se el color negre. Podien estar adornades o no amb brodats, encaix... El model típic valencià és el de mitja lluna. Uns altres models són manto, redona, dengue, tovallola, terno... 130

Respecte a la roba d’abric, s’utilitza el mantó. De gran mesura, acostumava a ser de llana, varien en grossor, els més fins poden anar brodats donant color a la peça. Els més grossos i pesats solien ser llisos i de colors obscurs. A mitjan s. XIX, com a influència de la moda francesa, arriba el xal de Cachemira. També destaquen els mantons de seda, són adomassats en colors verds, marrons..., amb serrells; entre ells destacaren els mantons de Manila, procedents de Filipines.

L’última dècada el vestuari dels homes ha pres un gran protagonisme en les falles, ja són la majoria els que han decidit lluir la riquesa de la vestimenta masculina. Per cobrir el peu i la cama s’utilitzaven les calces, ja al s. XVIII estaven formades per dues peces que cobrien el peu o la cama.

AC. Falla La Palmereta

La denominada calça redona cobreix des de baix del genoll fins al turmell sense cobrir el peu, acaba en recte o amb dues prolongacions que queden penjant. La calça de taló o de travessa, pareguda a l’anterior però la prolongació lateral passa per davall del peu. La calça és la peça que més reproduïm actualment, cobreix des de davall del genoll fins a la punta del peu. Podien ferse de fil, cotó..., la majoria de color blanc i, els més luxosos, podien ser de color blau, morat, roig, negre..., se’n troben de llises, amb dibuixos calats, fins i tot brodades. Igual que les dones, els homes també utilitzaven les lligacames, per subjectar la calça per davall del genoll. I per acabar de vestir el peu, fem referència al calçat. El més popular és l’espardenya, feta totalment d’espart, i l’espardenya de careta, amb tela a la punta i al taló unides

per el creuament de vetes.

La camisa, peça ampla de roba interior utilitzada durant el dia i la nit. El teixit emprat per a la seua confecció era el lli. Amb obertura en la part davantera que es tanca amb botons o passadors de metall o lli. Pot anar decorada amb brodats, fins i tot les inicials. Les més luxoses estaven brodades a la part davantera, muscles, coll i punys. Per cobrir les cames trobem els saragüells, roba També s’utilitzaven les sabates, amb d’ús exterior de llenç o fil blanc, ampla sola de cuir i la resta de pell o altre i curta (des de la cintura fins a la part teixit. Tancats de l’empenya, llengüeta superior dels genolls). S’ajustava a la alta sobre la qual anava un llaç amb cintura tirant d’una veta formant plecs sivella. Preferentment de color negre, que s’arreglaven després de ficar la faixa. Sobreposat al saragüell està la reservant altres colors per a moments negrilla, calçó més curt, de llana de especials. colors obscurs. Una variant del saragüell són els calçotets, fet de cotó o lli, més ajustat a la cama i la llargària segons la roba que es pose damunt. El calçó, conegut com pantalons torrentí, peça per a cobrir les cames des de la cintura fins als genolls. 131

Sentiments

A la cintura du una tira com si fora un cinturó i altra part davantera que es posa per damunt de la cintura, tot es subjecta amb botons situats al centre i costats. Ja entrat el s. XIX es comença a utilitzar els pantalons llargs fins als turmells amb la mateixa estructura en la part superior. Va ser d’ús comú sobretot amb la brusa (conegut com “brusó”), que amb amplitud i sense oprimir cobria el cos, de colors marró, verd, blau..., adornada amb abaloris, lluentons..., es confeccionava amb un canesú on es cosia la part ampla amb plecs, oberta per davant, les mànegues també amples. Per davall podia anar amb una volta o ficar una veta per acoblar la brusa al maluc. També es fica per davall de la faixa una tira de cotó, que subjectava camisa i pantalons, de 30-50 cm d’amplària i uns dos metres de llarg. Es deixaven els laterals sense tramar per a després trenar-lo fent els serrells. També les corretges de cuir, adornades amb brodats, té una sivella per a cordar la 132

cintura; du dues xicotetes bosses que es pensa que servien per al tabac i l’encenedor.

Per cobrir el cos per damunt de la camisa està el jupetí, s’adapta i cobreix el cos dels muscles a la cintura, sense mànegues i obert per davant. Al s. XVIII tenen l’esquena i el davanter amb el mateix teixit, poden tindre coll (una tira ampla) amb solapes triangulars i cordat. O no tindre coll i estar cordat de dalt a baix. Tancats amb ullals i botons tipus mançaneta. Les teles utilitzades eren de seda, vellut, cotó, llana; amb ratlles, flors, quadrats. Les solapes,

fetes amb teixits més vistosos, amb metall i rivetejats. Avançant el s. XIX la tira del coll s’estreny i s’allarguen les solapes amb forma arrodonida. La tela per a l’esquena passa a ser diferent a la de la part davantera i de menor qualitat.

Per damunt es col·locava la jupa, que cobreix el cos dels muscles a la cintura o més, i està proveïda de mànegues llargues i estretes. Confeccionades amb llana, cotó, seda..., predominen els colors obscurs.

AC. Falla La Palmereta

rematada amb borles o arboços. Quan els cabells començaren a escurçar-se, va desaparéixer l’ús de la còfia i aparegué l’ús del mocador, de seda, cotó..., nugat al cap. Peça de tela quadrada doblada formant un triangle, es col·locava deixant la punta penjant i els dos costats rodegen el cap per a nuar-se de diferents formes. I, per últim, el barret. Entre tots destaquen la montera, amb forma de casquet redó amb una volta S’utilitzen botons, rivets, adorns, al seu contorn. Fet de pany o vellut passamaneria, cordons, borles..., per negre. De copa alta, amb forma enriquir i millorar l’aspecte de la peça cònica i ala estreta, fet de pany de roba. Les mànegues acaben en quedant rígid i de color negre. Copa un puny, volta, obertura, guarnits de baixa, conegut com rodina, forma de botons. La majoria de les jupes no es cilindre, ala ampla i doblada, fet de tanquen i deixen veure les peces de pany o vellut, rígid i de color negre, baix com el jupetí. Per cobrir el cap, adornat amb arboços de vellut posats trobem diferents peces: la còfia, bossa a un costat. de tela o xarxa que s’utilitzava per a arreplegar els cabells ja que els duien Com a roba d’abric, destaca la llargs. La tela es frunzia mitjançant un capa, peça llarga que quasi arriba cordó o cinta que s’acobla al cap als peus, sense mànegues i ampla. fent un llaç. De colors variats, amb Oberta per davant i redona per adornaments; la part posterior queda baix. Confeccionades amb pany de

color obscur, negre. Va ser utilitzada principalment al s. XVIII. La manta, formada per una llarga peça de llana teixida de quadres blancs, blaus o marrons; que era doblada per la meitat formant un rectangle, els costats contigus tancats i els altres oberts, formant un bossa que era utilitzada de diferents formes. Un dels costats estava acabat en un serrell fet amb l’ordit, formant trenes. Les mantes per lluïment eren més vistoses amb ratlles i vius colors i s’adornaven amb borles o arboços. Lidia Sarrión i Navarro

Fallera de la Falla El Romano

133

Sentiments

LA MÀGIA DE PLANTAR FALLES, I DE SER PATRIMONI Som els mateixos que debatien a les àgores, els mateixos que pensaven i discutien en els fòrums. Férem tractes a les places majors i, a l’ombra dels arbres, els majors gaudiren d’un munt de matins de frescoreta. Hem jugat als parcs i carrers, al costat de les nostres falles. Se’ns posà un nuc en la gola en arribar el terratrèmol de les mascletades de les nostres demarcacions... Tenim un gran component urbanita i per això som animals que ens busquem i ens necessitem. Els fallers, com l’aire que respirem, necessitem un espai públic on plantar falla i desenvolupar i viure la festa. Tots els anys s’obra el prodigi i els fallers, i sobretot els artesans fallers, fan màgia. Les persones que apostem per açò de la “festa” prenem part d’aquest espai públic urbà per a dir alguna cosa. Es diu amb uns riures o amb un crit, es diu amb el·lipsi o directament, però per damunt de tot s’ha de dir i comunicar, finalment seran els carrers i les places els que parlen en veu alta i clara. Places, parcs i carrers que s’omplin d’art, que reivindiquen temes socials o que fan sorna i sornegueria sobre coses del barri o el poble on es planten. Pensem, i mira que ens agrada fer-ho, que tot és possible si es té decidida 134

voluntat de fer-ho. Un projecte global que estarà vigent durant un cicle de festa i que en part estarà dirigit al consum intern, ja que falleres i fallers en gaudim. Però no oblidem que l’ús de carrers i places el rebem en préstec de tota la ciutadania, a totes eixes persones també va dirigit i dedicat.

necessitat social de preservar les arts i oficis tradicionals, que d’altra manera desapareixerien.

Segons aquest organisme, la pràctica de la nostra festivitat cultural, transmesa en el nucli familiar, reforça la cohesió social i afavoreix la creativitat col·lectiva de les comunitats. I, és per això, i com ja he dit abans, La màgia de les falles és així, i la que el reconeixement comporta una màgia de plantar als carrers ens dona responsabilitat i a la vegada un el privilegi de poder expressar allò estímul per buscar l’excel·lència de la que volem, per això és indispensable festa i la millora costant. aprofitar-la, explotar-la i posar en vàlua tot allò que és nostre: arrels i La UNESCO no sols va reconéixer tradicions com a forma d’expressió. la falla (cadafal), també tots els actes que envolten la festivitat: passacarrers Ser Patrimoni Cultural Immaterial de de bandes de música, ofrenes florals i la Humanitat ens col·loca un gran esdeveniments culinaris. pes sobre els muscles per a seguir treballant per les falles. Aconseguir Aprofitem aquesta oportunitat que aquesta distinció no és tasca tenim a les mans per continuar fàcil, les falles posseeixen els cinc enlairant la nostra festa al punt més principals criteris establerts per la alt. Hem estat, estem i estarem, no UNESCO per a la seua declaració: hem tornat, perquè les Falles i els Drets Humans, Festivals de Foc, fallers mai ens n’hem anat. Arts i Oficis, ser intergeneracionals Llarga vida a les Falles. i Patrimoni. És per tot açò que el comité va valorar les Falles com una expressió de “creativitat col·lectiva que salvaguarda les arts i oficis Dafne Gómez i Royo tradicionals.” Les Falles, escultures Fallera de la Falla Plaça de Jesús de València satíriques creades per artistes locals, Membre de la Delegació Falla propicien la comunicació i el diàleg de Junta Central Fallera. entre els ciutadans. És això mateix la

AC. Falla La Palmereta

135

Sentiments

falles, patrimoni intergeneracional conservació / recuperació d’elements identificatius La llista representativa del patrimoni immaterial de la humanitat, amb un dels noms “L’espai cultural de la festa de les Falles Valencianes”, va ser declarada el passat 30 de novembre de 2016 i protegeix permanentment els elements diferenciadors i distintius de les Falles:

i econòmica, hem de continuar amb il·lusió i compromesos amb l’activitat fallera. Cal reinventar-nos i, si és necessari, un altre model de festa per a fer actes i dotar de “normalitat” a la conjuntura actual. Dinamitzar el col·lectiu i aconseguir un efecte positiu en els sectors afectats, ja que en aquest article recordem que estan - Associacionisme faller amb les protegits per la UNESCO. Un bon comissions falleres. exemple són les Falles de Torrent amb la seua campanya “Save the - Gremi d’artesans i d’artistes fallers Falles” o la Junta Central de València, que no ha parat de fer actes, amb - Pirotècnia i el seu ofici. totes les mesures sanitàries, per tal - Música tradicional valenciana i d’aconseguir “una nova normalitat bandes de música. fallera”. - Indumentària i artesans que envolten Segons el formulari ICH-02 de la a la dita indumentària tradicional Llista Representativa presentada valenciana. a la UNESCO, concretament al departament Scientific and Cultural - El llibret i la llengua dels valencians Organization, ens apunta mesures de i valencianes. transmissió, com el de continuar amb El conjunt de les esmentades la transmissió i promoció del corpus accepcions que envolten la festa musical faller, a partir del concurs de les Falles ens permet continuar de pasdoble festius i publicació de treballant intergeneracionalment, per les gravacions d’aquests. Mesures documentació i tal de conservar i recuperar tot allò d’identificació, que engrandeix les nostres Falles. investigació, com per exemple Durant aquesta època de crisis protegir documentació històrica de sanitària, i per conseqüència social la festa fallera aportant recursos 136

econòmics i materials/humans. Mesures de preservació i protecció; sent un bon exemple posar en valor el museu faller. Mesures de promoció i difusió, convocant concursos de teatre, poesia, narrativa, utilitzant la llengua pròpia dels valencians i valencianes, el valencià. Per últim, mesures de revitalització com la plantà al tombe. Tot açò, ens invita a adaptar-nos a la nova normalitat i treballar pels sectors afectats i per les Falles en general, dins de la norma sanitària del moment i el sentit comú. Malauradament tota crisi és dolenta, però du oportunitats. Cal ser positius i replantejar-se certes accepcions i canviar models, costums i estereotips. Ser valents i afrontar la dolenta situació. No podem parar. Ara és el moment de dir: “Jo soc faller i de soca-rel. Soc faller de tota la vida”. Ara és el moment. Hem de protegir les Falles, hem de transmetre intergeneracionalment les tradicions i mirar al futur amb esperança. Hugo Morte

Faller de la Falla El Mocador

AC. Falla La Palmereta

365 dies de falles Quin faller no ha anat a un sopar al casal un divendres qualsevol en un mes qualsevol, o ha assistit amb un somriure a la setmana cultural, o ha participat com bonament podia i amb la major il·lusió en els playbacks al setembre, però també estan les cavalcades, la proclamació, la presentació… Les Falles són una mica més que quinze dies al març ple d’actes oficials, les festes valencianes duren tot l’any i omplin de música i color tots els aspectes de la vida de la terreta. Aquestes festes ens mostren amb orgull que ser faller és tot un estil de vida i que hem de vindicar la importància d’allò que és nostre a tots els nivells tots els dies de l’any. L’actual context sanitari mundial ha dinamitat aspectes culturals del Mediterrani que teníem completament integrats: la festa al carrer, reunir-nos tots junts o fins i tot abraçar-nos es converteixen en un focus de risc que, pel bé de la nostra salut i la dels altres, hem de posar-li límit durant un temps. Tot això, ha posat en relleu tots els problemes estructurals que té la nostra economia i ens ha de permetre poder reflexionar sobre el que tenim i valorar el que podem construir en el futur. Un dels sectors més afectats per aquestes circumstàncies és el sector faller. Indumentària, floristes, artistes fallers, orfebres, modistes o, també, bandes de música, perruqueries, serveis d’àpats, electrònica, fotografia, lloguer

de carpes, il·luminació, impremtes, entre altres, han rebut una enorme maçada i s’han tornat quasi invisibles per a les diferents administracions. Segons dades de l’únic estudi exhaustiu fins hui sobre l’impacte econòmic de les Falles realitzat per la Interagrupació de Falles l’any 2008, la xifra de l’impacte econòmic d’aquestes festes a la regió és d’uns 753 milions d’euros anuals. Amb total seguretat aquestes xifres estaran completament obsoletes i l’impacte serà molt superior en l’actualitat. No obstant això, aquest estudi corrobora la importància d’un sector en l’economia valenciana i llança llum sobre la necessitat d’estudiar-lo i analitzar-lo amb profunditat per a instaurar millores que possibiliten unes festes més sostenibles, unides a nivell sectorial i sobretot reconegudes tant pels ciutadans en general com pels diferents governs en particular. D’aquesta manera recuperarem tota la seua esplendor i permetran així majors retorns econòmics durant els pròxims anys. Si creixen les nostres festes, creixem tots. La festa de les Falles representa l’esperit valencià d’esforç, treball i creativitat, per tot això és de vital importància protegir el sector que les fa possible professionalitzant la seua gestió i conscienciant les autoritats que destinen els recursos necessaris per a la seua preservació. La pandèmia mundial ens ha mostrat la necessitat de protegir la nostra indústria

cultural i reconéixer d’una vegada per sempre que Les Falles no són només els actes que es realitzen el mes de març, sinó que ocupen tot l’any en la vida diària de moltes petites empreses, autònoms i ciutadans i ciutadanes en general. Les Falles, per mitjà del ritual del foc, simbolitzen la renovació on cremem allò vell per a donar pas a allò nou. Representen, per tant, el renàixer i el sentir d’un poble que es desperta i canvia les coses. Tenim l’oportunitat, després d’estar patint la major crisi sanitària de l’últim segle, de reconéixer a la fi la nostra festa gran com un motor de creixement econòmic per a la nostra comunitat, però sobretot de creixement social per a tots els valencians i totes les valencianes. A les nostres mans està situar les Falles en el lloc que es mereixen. Valencians: en peu alcem-nos!

Toni R.

Publicista

137

Sentiments

EL FOC SEMPRE ARRIBA A TEMPS El foc tot ho apanya, tot ho purifica, després, miraculosament, tot renaix. Pot ser que encara no hàgem pogut renàixer del tot d’una hecatombe mundial com és la pandèmia, però el que està clar, almenys per a mi, és que el foc faller, encara que a setembre ens ha apanyat i molt, no tan sols el cervell, sinó que també ha fet que el nostre cor, àvid d’emocions, bategara de nou al ritme d’una traca o d’un pasdoble. La vida ens obria al setembre la porta de nou per a alenar tradició, per a reviure el que mai havíem d’haver perdut, la vida ens donava un esperançador respir anomenat falla. Per a un faller el que hem viscut tots és una cosa que mai ens haguera passat pel cap, un impossible que, com a tal, ni tan sols estava en els nostres pensaments. Per a un artista faller, permeteu-me que vos diga que potser tinguera a més un component de presó immerescuda per al treball, que tant i tant estàs desitjant que isca al carrer perquè siga vist i disfrutat per tot el poble i, sobretot, pels clients que un dia et varen contractar. Potser els més majors varen tindre moments de pànic i incertesa en un temps de guerra civil o en un mal temps de riuada. Ells tiraren endavant i la vida, com no podria ser d’un altra manera, continuà endavant i, com no, el món de les falles. Són temps en els quals estem preparats 138

per a viure coses que no haurien d’existir, però són temps en què eixes coses ens ensenyen i mostren la fragilitat absoluta de l’ésser humà.

plantaes, tot i que espiritualment estaven al nostre costat fins i tot presenciant com les flames envoltaven els ninots en la cremà.

Per tant, hem de valorar el que tenim, sobretot quan el que teníem ens ho varen furtar.

Per a un artista com jo, veure les cares dels companys en plena plantà, veure les cares de molts fallers en fer un passacarrer o admirar la seua falla a la plaça era el premi més gran que la vida ens feia.

Un poc és molt i les falles al setembre, almenys, varen ser moltíssim del poc que ens esperàvem. En el context d’unes falles atípiques, típicament valencianes, sobretot en un any de Berlanga, vàrem viure el renàixer de tantes coses que no ens importava la calor, les tempestes, la llarga espera per tal d’arribar a un foc que ens feia molta falta. Les falles es plantaren, unes falles guardades massa temps esperant veure els carrers. Si en unes condicions normals, quan aplega març, vas mirant pels cantons per veure si han deixat alguna peça al carrer, en aquest setembre l’ànsia era ja desmesurada. Si l’emoció en veure una plantà o en coronar una falla amb el remat, sempre ha sigut motiu de donar eixida a unes llàgrimes contingudes tot un any, les plantaes de setembre foren motiu d’emoció descontrolada. Eren les falles dels qui estiguérem, però també eren les falles dels molts que mai se n’haurien d’haver anat, però que per desgràcia no estaven físicament veient les

Com explicar al meu mestre, al meu pare, que açò estava passant? Per desgràcia ja no està al meu costat, però tenia la necessitat de contar-li que al setembre tornàvem a tindre falles, que la cadena que s’havia trencat al març de 2020 es tornava a soldar i que tornava a rodar per a portar-nos a unes falles de 2022 del mes de març com Déu mana. Jo notava com els ninots als tallers murmuraven que alguna cosa no anava bé, que era massa temps tapats amb plàstics, que les ganes de lluir al cadafal faller plantats i clavats eren irrefrenables. Alguns companys i jo mateix, quan els véiem guardats, ens trobàvem amb la necessitat de fer-los una escolteta d’esperança, que prompte serien admirats per la gent. I per fi arribà el foc, beneït foc, desitjat foc que encara que no va ser al març, vingué al setembre, fent de la tardor primavera, fent que per la senda de les flors, encara que foren fulles caigudes dels arbres, vinguera l’hivern contradient el que diu “el faller”, això sí, un hivern ple de llum i de flors.

AC. Falla La Palmereta

I les cendres quedaren, i les paveses s’enlairaren i els artistes, els fallers i tots aquells amants de la festa que estan al cel, pogueren veure asseguts al costat del Sant Patró Sant Josep que les falles es varen plantar i que, seguint la tradició ensenyada pels nostres avantpassats, les falles es varen cremar. Canviàrem jaqueta per camiseta, pantaló de pana per pantaló curt, els bunyols per fartons i la xocolata per orxata, però el que portem dins no va canviar. Les emocions, les vivències, el fruir al pegar la volta a una falla, això, estimat lector, això no va canviar, i el que és evident és que això mai canviarà. El foc de setembre no ha acabat amb el virus de la Covid, però quasi. En canvi, el virus faller, sense cap dubte, és el millor antídot davant de les tragèdies i, afortunadament, d’eixe virus estem tots contagiats i no volem que se’ns en vaja rebutjant qualsevol vacuna. Bones falles 2022 per a tots i que Sant Josep vos beneïsca.

Juanjo García Artesà faller

Membre de la Directiva de Junta Central Fallera

139

federació junta fallera

de sagunt 50 ANIVERSARI

JUN

G U NT

E R ACIÓ

FE D

E RA D E

FA L

Sentiments

75 anys d’històries, temps i espai viscut CREACIÓ DE LA JUNTA Com si d’una novel·la és tractés, l’espai i el temps són dos components importants de la història. L’espai, relacionat amb els altres elements emprats, ha de determinar el lloc on passen els fets i actuen els personatges. La determinació del temps en què se situen els esdeveniments també ajuda a entendre les actuacions dels personatges. Durant els 75 anys que fa enguany la Falla La Palmereta han passat pel nostre imaginari col·lectiu moltes persones, les quals han fet la història col·lectiva de la nostra ciutat. Per exemple Teodoro Torrejón Orduña accedeix a l’Alcaldia en 1946. El dia 16 de gener va caure sobre la nostra ciutat una gran nevada, fenomen poc usual a la nostra comarca. D’eixa nevada i de moltes fotos dels anys 40, també en temàtica local, són gràcies a fotògrafs com León. León va ser el primer fotògraf professional establert al Port de Sagunt. Més conegut com a “B. León”. Des de primerenca edat va treballar de pastor en la seua terra natal. Amb catorze anys decideix buscar fortuna en altres llocs. València va ser la seua destinació. Va embarcar en un vaixell de cabotatge durant sis anys aprofitant les llargues hores lliures de què disposava per a aprendre a llegir i escriure. Quan va complir vint anys va ingressar en la companyia siderúrgica de Sagunt. En 1925 León s’estableix al Port de 142

Sagunt. Des d’aqueix mateix any no va haver-hi esdeveniment en aquest poblat, de poca o molta importància, que no l’immortalitzara amb la seua càmera fosca. León va faltar a mitjan anys 70, just quan un altre personatge formalitzava definitivament la Junta Fallera de Sagunt, encara que en 1971 ja estava creada. Enguany, 2021, es compleixen 50 anys de la creació de la Junta Local Fallera de Sagunt, una ferramenta que el consistori saguntí, ja amb el tardofranquisme arribant a la seua fi, sent alcalde el Sr. Vicente Masip, s’intentava articular un organisme, festiu, que aglutinés tota la ciutat i servira de nexe d’unió entre els nuclis de població. I convertint-se, a dia d’avui, en una Junta de caràcter comarcal. Va ser el 2 de juny de 1971, aquell dia en l’Excm. Ajuntament de Sagunt se celebrava una reunió, la presidia el llavors regidor de festes i relacions públiques Sr. Luis Cuadau Marco, en la qual es trobaven presents els representants de les falles: Palmereta, Luis Cendoya, Victòria, Santa Anna i els Màrtirs, hi havia excusat la seua absència La Marina. En l’esmentada reunió es debatia la conveniència de crear una associació entre totes les falles existents als dos nuclis, fins a aquell moment cada entitat funcionava independent.

Cal entendre la realitat existent al municipi de Sagunt, on des de 1921 existeixen dos nuclis diferenciats de població i que, des de 1926, han intentant segregar-se sense que cap expedient arribés a bon port. És per això que des del consistori saguntí, ja amb el tardofranquisme arribant a la seua fi, sent alcalde el Sr. Vicente Masip, s’intentava articular un organisme, festiu, que aglutinés tota la ciutat i servirà de nexe d’unió entre els nuclis de població. En eixe moment, Luis Cuadau era el regidor encarregat de les festes del Port mentre que les de Sagunt eren responsabilitat del seu company de corporació, Ricardo Almenar Soriano.

AC. Falla La Palmereta

L’acord va ser que si s’arribava a un consens de la creació de la Junta Local Fallera de Sagunt seria Luis Cuadau el seu primer president i la competència dins de l’Ajuntament passaria a les seues mans sense diferenciar nuclis de població coordinant totes les activitats i accions de les falles. La junta fallera va començar el seu camí en l’exercici 1971 amb un cens faller que rondava els 600 inscrits. Les falles participants eren El Ravalet, La Victòria i La Marina i les infantils del Ravalet, Palmereta, Victòria, Màrtirs i Remei. Cal entendre que en aquest moment de la història hi havia una diferenciació entre falla adulta i infantil, i que no totes les comissions tenien les dues seccions com és actualment. Agafant aquestes actes es veu com la Falla La Palmereta estava en la fundació del que avui parlem de Federació Junta Fallera de Sagunt. Però no sols són les persones sinó els col·lectius que ens acompanyen durant el nostre recorregut vital. I d’ací peguem un vot a 1998 quan, de manera oficial, l’Ajuntament i la Junta Fallera de Sagunt celebren els 25 anys de la primera fallera major de Sagunt, casualitats de la vida, era la filla de Luis Cuadau, el primer president de la Junta. El huit d’octubre de 1997 la Junta Fallera va iniciar, després de la proclamació

de les seues falleres majors, Rosa Benet Carot i Iris García Martínez, les seues activitats commemoratives del 25 aniversari de la creació d’aquesta institució. Les celebracions es prolongaran fins al 20 de març de 1998 en què el seu president, Miguel Ángel Alegría, i la seua junta tenen previst cremar la falla del 25 aniversari, la primera i única falla municipal que ha existit fins ara. D’aquest punt cal destacar les dues últimes persones importants en la nostra història, d’aquest recorregut pel temps i espai viscut de la Falla La Palmereta. El primer seria el president en eixe 25 aniversari, Miguel Ángel Alegría, que va estar al front de l’entitat fallera comarcal des de l’any 1992 fins al 1998, on va aconseguir que les falles del Camp de Morvedre ocuparen el lloc que corresponia a la Comunitat Valenciana. A més a més, sempre ha sigut un faller molt actiu en la seua comissió, La Victòria, del Port de Sagunt, amb la qual va aconseguir fer que tinguera un lloc dins dels millors llibrets de la Comunitat Valenciana. I què seria de les falles sense les seues falleres majors, en aquest cas cal destacar i fer un esment especial a Rosa Benet Carot, l’única dona del Camp de Morvedre que ha ostentat la màxima representativitat de la Federació Junta Fallera de Sagunt en dues ocasions, tant infantil com adulta, i que continua en

actiu en la festa com a integrant de la comissió El Mocador. I ha sigut l’única fallera major d’aquesta entitat que ha tingut l’honor de cremar l’única falla municipal de Sagunt. De segur que podríem contar més històries, fins arribar-ne a 75, però cadascú té en el seu record alguna espurna, alguna emoció, alguna olor, que li fa retrocedir a un instant concret, a un instant on les falles es fan presents.

Albert Llueca

President de L’Arxiu del Camp de Morvedre

143

Sentiments

La història que escriu història falles i teatre Quan l’any 1896 es va atorgar al Teatre Romà de Sagunt el títol de Monument Nacional res feia pensar que 120 anys després València i les seues Falles serien història mundial en ser declarades Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la UNESCO, reconeixement de qualitat per la rellevància històrica, cultural i la tradició d’aquestes. Antigament, la paraula falla servia per a nomenar les llums que es col·locaven a les torres de vigilància, al punt més alt d’una ciutat; eren les encarregades de donar claror als passadissos dels castells, d’il·luminar les pedres i roques que formaven les seues estructures, eren, per tant, el resplendor necessari per a la vida. Així doncs, podríem dir que les falles de la nostra ciutat estan lligades a la seua història des de la construcció del Teatre al voltant de l’any 50 dC.

Així com les pedres de les runes van formar part de les cases de la població, el dia de l’exaltació de les falleres majors de la FJFS i les seues corts d’honor, el Teatre serveix d’unió, de vincle, de sentiment per a les elegides i el món faller, es converteix immòbil en un espectador més, cedint tot el protagonisme a les regines de la festa josefina, als seus somriures i les seues llàgrimes. Tot el qui ha fet el dia de l’exaltació el camí des de la porta de l’Ajuntament i ha viscut en la seua pell el sentiment que eixos moments transmeten, entén la tensió d’eixe dia i la importància de fer eixe camí.

Marxar compassades com les tropes d’Anníbal, una comissió rere una altra, amb el so de les dolçaines i els tabals, l’olor i el soroll dels masclets, crea una atmosfera perfecta per a qui rebrà de la màxima autoritat del El Teatre Romà de Sagunt ens ofereix municipi la banda que marcarà el cada any una autèntica màquina del seu regnat. temps, ens permet escriure història de les nostres Falles mitjançant la seua El Teatre Romà de Sagunt ha estat la pròpia història. companyia perfecta per als moments de soledat, de nervis, d’alegria i 144

tristesa de les nostres falleres majors. Les petjades que en aquest escenari han vist la destrucció de Sagunt donen l’empenta al proper any, són el fil que broda una banda de fallera o un faixí de president. És per això que any rere any es fa més important encara la necessitat d’emprar les seues pedres per a l’exaltació de les falleres majors i les seues corts d’honor.

AC. Falla La Palmereta

Les Falles són cultura, són foc i flama, són colors, flors i mocadors. Són un conjunt de moments passats, sentiments viscuts i anècdotes perennes que van més enllà de la memòria; i poder realitzar un dels actes més importants en un lloc amb tanta història, excavat en la roca de la muntanya, és una

simbiosi magnífica que reflecteix el món faller.

construir les vies del seu futur. Per això acabaré amb uns versos de Jaume Bru El col·lectiu faller, com el Teatre, és i Vidal: dur i resistent, i ho ha demostrat quan «Tens quelcom noble que ningun pitjors han estat les coses, és ferm i poble pot obtenir: molla de segles, incommovible, i aguanta i reviu any rent d’altres regles, sentor d’ahir» rere any quan el foc purificador deixa Remei Torrent i Otiza enrere les cendres del passat per a

145

Sentiments

CONGRÉS O CONGRESSISTA? Congrés faller CONGRÉS: nom masculí 1. Reunió, normalment periòdica, en la qual, durant un o diversos dies, persones de diferents llocs que comparteixen la mateixa professió o activitat presenten conferències o exposicions sobre temes relacionats amb el seu treball o activitat per a intercanviar-se informacions i discutir sobre elles.

ja que aquest reglament no s’adaptava, al 100%, a les necessitats que llavors hi havia, i a més era necessari tenir un reglament propi per a ser una associació cultural, era el primer pas per a arribar al que som avui. El congrés es va realitzar entre el 2 de juny de 1994 i el 15 de febrer de 1995, la taula va estar constituïda de la següent forma:

seua proposta, la que creu que li convé o agrada a la seua comissió i després ja no hi torna a aparéixer, altres vegades la impressió és que els congressistes estaven repartits per grups afins a les diferents juntes que hem tingut fins ara. Al meu entendre, això no és treballar pel bé dels fallers, de tots els fallers.

2. En alguns països, assemblea legislativa nacional o una de les parts de l’assemblea legislativa nacional, “el Congrés va aprovar els pressupostos durant una sessió en la qual va haver-hi fortes discussions entre els diputats”.

President: Antonio Fresno Vicepresidents: Manolo Cosín i Ramón Candel Assessor jurídic: Benjamín Pérez

Sense comissió fallera, no hi ha president ni fallera major, sense comissions falleres, no seria necessari un ens que ens aglutine a tots els fallers, en aquest cas, no existiria la Federació Junta Fallera de Sagunt.

Queda clara la paraula congrés? Ara fem un poc de memòria: Des de final de les falles de 1972 fins a les de 1973, es va anar treballant per a aglutinar les comissions falleres i poder realitzar actes en comú, de fet, encara que jo no ho he arribat a veure, es va crear un estatut inicial faller, explicava la definició de la Junta Local Fallera, les funcions, finalitat i objectius, i la seua configuració. Després d’aquest estatut, la Junta (recordem, Junta som tots) utilitza el Reglament de la Junta Central Fallera de València, aprovat en 1980 en el VI Congrés Faller. L’any 1994, la taula de presidents va aprovar realitzar el primer congrés faller, es partiria del Reglament Faller de la JCFV. D’aquesta manera es podrien incorporar o eliminar els punts que no foren d’utilitat, 146

El Reglament entrava en vigor el dia 20 de març de 1995, des de llavors han passat vint-i-cinc anys i s’han fet sis congressos més, l’últim va entrar en vigor l’abril de 2018, si ens comparem amb el cap i casal, hem corregut molt, però no hem millorat tot el que deuríem. No entrarem en la classe de fallers que componem les comissions, però puc assegurar que la majoria no ha vist o llegit cap dels reglaments. Podríem parlar també dels congressistes. Al cap i a la fi, són els que treballen les propostes, o esmenes, per a fer canvis o millores, en cada congrés hem estat una quantitat diferent de congressistes per falla. Però la veritat és que només en la sessió d’obertura estem tots els que presenta cada comissió, a mesura que van passant els dies, cada vegada és menys la gent present, hi ha vegades que sembla que cadascun va a presentar i defensar la

Realment, compleix la seua comesa?, quantes vegades incomplim el reglament?, segur que algú opina que no s’incompleix, que tot es fa correctament, però no és així, sempre fem coses malament, però com que no ens perjudica, com a faller o comissió, ho passem per alt, només uns pocs interessats o preocupats per la festa o per la circumstància que siga, s’adonaran que no s’ha actuat de manera correcta. Aleshores, és necessari un altre congrés, realment hi ha fallers amb ganes de treballar per les falles? Crec que de moment no necessitem un altre congrés, el que necessitem és una taula de treball que recopile dades i idees i que revise tots els articles. Un bon punt seria simplificar, conjuminar esforços i treballar per la cultura i la festa. Chelo Tarazona i Antonino

Fallera de la Falla Doctor Palos i Adjs

AC. Falla La Palmereta

als acords dels pasodobles Resulta obvi que les falles sense música serien una cosa molt diferent de la que són. Almenys molt diferent de les falles que ens agrada gaudir en tota la seua esplendor. Des de sempre, la música ha estat íntimament lligada a la festa en cada un dels seus actes. Actes que s’anuncien als carrers i a les places amb el ritme de les xarangues, seguint els acords d’una banda o amb del reclam del tabal i la dolçaina. Les èpoques de l’any que marquen el calendari faller, excepte enguany, que és la trista i dolorosa excepció, venen, en certa manera, acompanyats per la música. En escoltar des de l’interior de la nostra casa “Amparito Roca” al carrer, els qui vivim la festa amb fruïció, quasi de memòria, podem inferir que és dissabte de presentació. Segons el mes en què escoltem aquest pasdoble, sabrem si la falla del barri ja va cap a la concentració de la cavalcada o a qualsevol altra trobada amb la festa, en la qual és absolutament imprescindible l’acompanyament musical. Per als fallers, música i festa, cercavila i acompanyament sonor, pujada a l’escenari de la fallera major i una melodia evocadora, són versions d’un mateix tàndem que fa sonar les seues millors notes segons que ho requerisca l’ocasió. La música festiva és rica i variada. Com ja s’ha dit, des dels humils i profundament arrelats tabal i dolçaina, a la magnificència d’una gran banda, els tipus d’interpretacions són tan rics com la nostra tradició i folklore. Però si hi ha un tipus de composició amb més popularitat i al qual més s’associava la nostra festa, eixe és el pasdoble.

El nom del pasdoble ve de les marxes militars i del ritme de les tropes en desfilar. Compàs necessari per a no perdre el pas, un pas lleuger, conegut com el pas dos reglamentari en infanteria. A la fi del segle XIX aquest compàs es va popularitzar a causa de la seua adaptació i interpretació en els entreactes de les comèdies populars.

de 1929, i des de llavors és part medul·lar de la banda sonora dels moments més carregats d’emoció; com el d’anunciar que la fallera major ja està a punt d’iniciar la desfilada, i junt amb ella tota la comissió. Qui quan evoca un record així no ho fa acompanyat d’aquestes melodies en el cap?

Com a música popular, i no per això menys important, ha passat a formar part del patrimoni festiu amb peces memorables que van molt més enllà de l’acompanyament a les festes josefines. El pasdoble s’ha convertit, millor dit, es va convertir fa ja molts molts, moltíssims anys, en la peça musical idònia per a acompanyar una comissió en el sublim acte de l’ofrena. En la banda sonora perfecta per a acompanyar tots els fallers i falleres en el pletòric moment d’arreplegar en la porta de l’ajuntament els premis que recompensen tot un any d’esforços.

Tots ells evoquen, segur, un sentiment màgic i únic en el cor de milers de fallers i falleres. És per això, i seguint l’estela de la Junta Central Fallera de València i d’altres juntes locals, que la nostra Federació va realitzar per primera vegada l’any 2009 un concurs de pasdobles per a la creació de composicions en honor a les falleres majors del conjunt faller morvedrí, en aquell moment, Ángeles Alós i Ana Palacios. Va ser el regidor de Cultura, Vicent Vayà i Pla, àmpliament conegut pel món de les falles, qui va arreplegar la iniciativa de la junta executiva, encapçalada per Nino López i Gil, recolzant-la i posant-la en marxa amb la dotació d’un premi en metàl·lic per als guanyadors del concurs convocat a eixe efecte.

A tots aquells amants de la festa, dir noms àmpliament coneguts com “Pepita Greus”, “Paquito el xocolater” o “Xàbia”, o millor encara, escoltar-los, ens porta a la imaginació l’olor de pólvora, els colors de les sedes, dies de celebració i de ritus ancestrals. I no, en aquest recordatori d’una part molt reduïda dels noms propis del ritme musical de la festa, no podien faltar els mítics i més coneguts: “El València” del mestre Padilla, o “El Faller”, compost pel mestre Serrano, atenent l’encàrrec directe de ser una composició pròpia de les falles. Aquest himne faller es va estrenar el 18 de març

La Lira Saguntina en un concert celebrat en la seua seu social, interpretà els dos pasdobles guanyadors del certamen junt amb altres peces musicals, instaurant així un gran èxit i una cita de gala en el calendari faller comarcal. Des d’eixe moment, ja que en l’actualitat eixa cita s’ha mantingut, les falleres majors de la nostra federació han gaudit del privilegi de tindre un pasdoble amb el seu nom. 147

Sentiments

L’única cosa que ha canviat des de l’inici del format d’aquest acte és que ha passat de ser un concurs a ser un encàrrec per part de l’Excel·lentíssim Ajuntament de Sagunt als autors dels pasdobles en cada ocasió. Però continua conservant l’esperit d’homenatge a les màximes representants de la festa, un recordatori sonor del seu regnat, i un acte de marcat accent cultural per a tot el col·lectiu. Amb tots els pasdobles creats a aquest efecte, s’han editat per part de la Federació Junta Fallera de Sagunt dos discos recopilatoris en els anys 2017 i 2018. El primer compta amb els pasdobles creats entre 2014 i 2017; el segon recopila les obres creades entre 2013 i la primera edició de 2009. Esperem, i segur que serà així, que totes les composicions dels anys venidors tinguen la mateixa fortuna, per a comptar amb un arxiu sonor d’aquestes peces que ja són patrimoni de la nostra federació. Cal destacar que l’organisme rector de les falles ha afegit en 2019 totes les peces que porten el nom i la inspiració de les muses de la festa, un pasdoble obra de Rafael Doménech i Pérez, dedicat a la mateixa Federació. A la fi, tradició, inspiració i creativitat. Carrers inundats per melodies, records, emocions i alegria. Música i festa. Festa i música. Rosario Gomez i Martin

Fallera de la Falla Teodoro Llorente

148

AC. Falla La Palmereta

149

Sentiments

FALLES I TARGA un agermanament més enllà d’allò institucional Els 50 anys de la història de la Federació Junta Fallera de Sagunt (FJFS) mai s’entendria sense conéixer la seua estreta relació amb la seua festa agermanada: la Targa de Cecina, una relació que va més enllà de la mera formalitat institucional. Es tracta d’una unió fraternal entre els components de les comissions falleres del Camp de Morvedre i els integrants de les diverses riones que formen part de l’Associazione Targa Cecina. Hi ha fallers que són rionaris como hi ha rionaris que són fallers, això demostra el grau d’implicació entre els integrants d’ambdues festes, que es consideren germans, amics, amants de dos representacions culturals que, al llarg del temps, han aconseguit interioritzar com a seues.

Junta Administrativa de l’Ajuntament de Botti (PSI), Barlettani (Msi-DN), Bacci, Cecina va encomanar al professor Piero (DC), Giorgerini (PCI) i Ristori (PSDI). L. Neri un estudi per a dur a terme un agermanament amb alguna localitat de l’Estat espanyol. En eixos moments, es trobava a Cecina el nóvio d’Elizabeth Neri, neboda del professor, que es deia Javier Cortés, el pare del qual, José Antoni Cortés, es trobava a València. Al comentar el projecte, es va prestar a trobar una ciutat de la zona de València que tinguera les condicions idònies per a aquest agermanament, i Sagunt hi responia perfectament. L’enteniment entre ambdues administracions locals va ser excel·lent, per la qual cosa els tràmits varen fluir amb molta rapidesa i prompte es varen definir les finalitats, les característiques i la modalitat de l’agermanament.

Però, per a parlar de la història d’aquest agermanament, hem de retrotraure’ns tres dècades arrere, ja que la relació entre la Federació Junta Fallera de Sagunt i l’Assoaciazione Targa Cecina mai haguera sigut possible si no haguera existit l’agermanament institucional entre els ajuntaments d’aquestes dues ciutats. Com recordava Miguel Ángel Alegría en el seu monogràfic Units pel poble / Uniti dal popolo, aquest agermanament institucional va ser una miqueta circumstancial.

Finalment, el 7 de desembre d’eixe mateix 1981 es va signar, a la ciutat italiana de Cecina, el document d’agermanament entre ambdós ajuntaments, que varen rubricar els alcaldes d’aquells moments d’ambdues localitats: Manuel Carbó Juan, per part de Sagunt, i Renzo Cioni, per part de Cecina. A aquest esdeveniment, a més a més, varen estar presents els regidors de la corporació municipal saguntina Jaime Vidal Falomir i Daniel Sanz Bendicho, mentre que la representació cecinesa es completava amb el professor Piero L. Neri i els regidors

Com Alegría narra en el seu article, va ser a principis de 1981 quan la 150

AC. Falla La Palmereta

secretari d’aquesta, i Giancarlo Berti, Pascuale Pinto, Gaetano Pitini, Silvano Demi i Antoni Paladini, en representació de les seues respectives riones.

Però no seria fins 1985 quan es visquera la primera presa de contacte entre, en aquells dies, la Junta Fallera de Sagunt i la primera comitiva de l’Assoziacione Targa Cecina que, com a peculiaritat, estava formada únicament per hòmens. Aquesta primera delegació oficial la componien Piero Neri, vice sindaco i assessor de Cultura i Esports de l’Ajuntament de Cecina; Marcello Scali, president del comité de la Targa Cecina; Mauro Meucci, vicepresident d’aquesta entitat; Roberto Chiavaccini,

moment gran d’aquesta festa italiana, com de la resta d’esdeveniments culturals que l’envolten, com la desfilada dels carros, amenitzats pels balls que duen a terme el balletos de cada rione, Aquesta representació oficial de la Targa que porten un vestuari d’acord amb la Cecina va ser rebuda a l’Ajuntament temàtica de la seua carrossa. de Sagunt pel seu alcalde, Francisco Crispín; el president de la Junta Fallera La primera visita d’un representant de de Sagunt, Silvestre Borrás Azcona; per la falla La Palmereta la trobem en la les falleres majors, Mari Chelo López i delegació oficial que va acudir a la María Pilar Ruiz Gómez, i la resta de ciutat de Cecina en setembre de 1986 membres de la executiva de l’entitat doncs aquesta comitiva oficial estava festiva de la comarca. Els representants presidida pel relacions públiques de cecinesos varen poder gaudir dels la Junta Fallera de Sagunt, Jesús Corral diversos esdeveniments de la setmana Ramos, que va estar acompanyat fallera, a més de poder conéixer el pel poeta saguntí, Vicent Vayà Pla, patrimoni cultural i industrial de la capital encarregat de moltes exaltacions de les del Camp de Morvedre. falles de la ciutat. Aquesta delegació Així doncs, la primera delegació oficial la completaven el presidents de tres de la Junta Fallera de Sagunt va visitar la comissions de la ciutat: La Palmereta, ciutat italiana agermanada la primera Alonso Cayuela Martínez, El Romano, setmana del mes de setembre d’eixe Pedro Martínez Fernández, La Victòria, mateix any, sent el president d’aquesta Miguel Àngel Alegría Almiñana, entitat festiva Benjamín Pérez López, que junt a les seues respectives dones, a va ser triat per a aquest càrrec el mes més de la fallera major infantil de la d’abril. Junt a ell i la seua dona, varen Federació Junta Fallera de Sagunt, formar part d’aquesta primera delegació Noelia Tur Jurado, invitada directament oficial els presidents de tres comissions per l’Associazione Targa Cecina, que falleres de la ciutat: La Marina, Tomás va ser acompanyada pels seus pares. Sayas Vázquez; El Raval, Àngel A més a més, al llarg d’aquests anys, Domingo Medina, i Teodor Llorente, La Palmereta ha tingut representació Enrique Tur Ferrer. En eixe viatge varen en la delegació oficial en altres dues poder gaudir de les activitats festives vegades: en 2000 amb Pedro José organitzades per l’Associazione Targa Martínez López i en 2015 amb Alberto Cecina, tant de les carreres esportives, Gómez del Rincón. 151

Sentiments

competidors de vuit barris diferents: Bottegone, Campaciocchi, Casine, Chiesa, Marina, Palazzaccio, Ponte e Prato, sent el primer guanyador Azeglio Bonsignori de rione Ponte.

Delegació Oficial 1996 Alonso Cayuela Martínez

Delegació Oficial 2000 Pedro José Martínez López

152

Al llarg d’aquests anys, aquesta festa ha viscut diversos canvis. Per exemple, després d’alguns anys sense poder celebrar-la, en 1952 es va incloure la desfilada de carrosses de les diferents riones, que donava una major vistositat a aquest esdeveniment. A més a més, en 1986 es va incorporar la carrera infantil, que varen anomenar Mini Targa, una carrera de relleus que es realitza durant el primer diumenge del mes de setembre. De la mateixa manera, la cursa que es du a terme el segon diumenge de setembre, també va viure un canvi en la seua organització Delegació Oficial 2015 Alberto Gómez Del Rincón en 1987, ja que des d’eixa edició el guanyador de la carrera és el primer El descobriment d’una festa diferent atleta en passar la línia de meta, però la placa de bronze, el trofeu de la Targa, La història de la Targa Cecina va és guanyada per l’equip vencedor, que comen-çar fa quasi un segle. La primera serà aquell que aconseguisca la millor edició d’aquesta carrera atlètica, puntuació gràcies als resultats obtinguts epicentre de tota l’activitat festiva i pels seus quatre millors integrants. cultural posterior, va tindre lloc el 22 de Tanmateix, l’any 1993 també es varen setembre de 1929 i estava reservada incorporar els premis que s’atorguen als jóvens nascuts o residents durant a les riones durant la desfilada festiva almenys cinc anys a aquesta localitat en les categories de carro (carrossa), italiana i amb edats compreses entre costume (vestuari) i balleti (coreografia); els 15 i 18 anys. A aquesta primera fins i tot en les darreres edicions, la de carrera varen participar un total de 21 2021, va ser la número 60, hi ha una

AC. Falla La Palmereta

votació web per a triar el millor carro i el millor balleti, els guanyadors dels quals reben el premi social en aquestes dues categories, guardons que es donen a conéixer després de la celebració de la Targa el segon diumenge del mes de setembre. Amb el pas del temps, aquesta carrera coneguda com Targa ha anat incorporant diverses activitats festives i culturals de la qual gaudeixen les diverses delegacions oficial de la Federació Junta Fallera de Sagunt que visiten aquesta ciutat agermanada. Així doncs, entre la celebració de la Mini Targa i la Targa, al llarg d’eixa setmana, també s’organitzen unes altres activitats com el Canta Targa, un concurs de cantants, la nit dels balletos, on les diferents riones posen damunt de l’escenari la coreografia que realitzen sobre les carrosses durant la desfilada dels dos diumenges, o la Torta Cecina, un concurs de menjar tortades, per un costat, i de decorar-les, per un altre. Aquests són alguns dels esdeveniments que l’Associazione Targa Cecina realitza durant eixa setmana, encara que al llarg de tot l’any també hi organitzen altres activitats. En la actualitat, l’Associazione Targa Cecina està composada per set riones, després de la desaparició de Centro fa uns anys: Campaciocchi, Casine, Marina, Palazzi, Palazzaccio, Ponte i Stazione.

participar quasi totes les falleres majors dels 25 anys de l’entitat fallera de la comarca; a més a més, en aquesta desfilada, sota una carrossa construïda per a l’ocasió, hi participaren les components del ball guanyador de l’edició anterior de la Targa Cecina, concretament les integrants de la Rione Campaciocchi, que varen dur al Port de Sagunt una xicoteta mostra d’allòp que es fa a la ciutat italiana durant les seues festes.

Compartint fites especials La relació entre les falles i la Targa Cecina sempre ha sigut molt especial, un agermanament entre rionaris i fallers, entre ambdues associacions festives, que han fet que cadascuna d’elles haja participat en les fites més importants de l’altra entitat. Per exemple, l’any 1998, durant els actes programats per la celebració del XXV aniversari de la Junta Fallera de Sagunt, hi va haver una xicoteta representació italiana. Com recordava Miguel Ángel Alegria, el programa d’actes es va dur a terme del 8 al 12 d’octubre i el dia 9 es feia una important desfilada en la qual varen 153

Sentiments

Però seria cinc anys després quan es donaria un important pas en aquest agermanament, coincidint amb la celebració del XXX aniversari de la Junta Fallera de Sagunt. En eixe moment, el president de l’entitat festiva, Josep Ramon Candel, i el seu homòleg de la Targa Cecina, Lido Franconi, varen acordar dur a terme una sèrie d’activitats en ambdós municipis per a refermar l’agermanament entre les dues associacions festives. Així doncs, durant la celebració de la 42ª Targa Cecina es van incloure alguns actes en els quals els fallers i falleres del Camp de Morvedre varen cobrar un important protagonisme. Així doncs, eixe mes de setembre de 2003 es va plantar una falla a Cecina, realitzada pels artistes locals Alfredo Villalba, Josep Moya i Tomás Macián amb una temàtica al·legòrica tant a les Falles com a la Targa Cecina, un monument que va ser transportat des de Sagunt amb l’ajuda de l’empresa COSATRA. De la mateixa manera, es va dur a terme una mascletà a més que molts fallers i falleres de les comissions 154

del Camp de Morvedre es varen desplaçar fins a la localitat italiana per a participar en la desfilada prèvia a la cursa atlètica del segon diumenge de setembre, jornada que va finalitzar amb la cremà de la falla. «L’important és que l’esforç va ser recompensat amb la manifestació, i així els nostres germans cecinesos van poder conéixer un poc del que són les nostres falles saguntines», escrivia Alegría en el seu monogràfic Units pel poble / Uniti dal popolo.

Aquest refermament de l’agermanament entre les falles saguntines i l’Associazione Targa Cecina es va plasmar en un document que es firmaria alguns dies després, concretament durant l’acte de proclamació de les falleres majors de la Junta Fallera de Sagunt 2004, M.ª José Almarcha Fraga i la xiqueta Andrea Ramos Calvo. Així doncs, el 26 de setembre de 2003 es va signar un acta de refermament de l’agermanament per part dels presidents d’ambdues entitats, Josep Ramon Candel, per la banda saguntina, i Lido Franconi, per la italiana, una signatura que es va dur a terme a la sala de plens del consistori saguntí i que va estar presidit per l’alcaldessa de Sagunt en eixos moments, Gloria Calero Albal. Però ací no varen quedar les celebracions, si a principis del mes de setembre una ampla representació saguntina va viatjar a Cecina, l’últim cap de setmana d’aquell mateix mes, una ampla representació cecinesa va vindre a Sagunt per a portar un poc de la festa de la Targa fins la capital morvedrina. D’aquesta manera, el 28 de setembre de 2003, pel matí, a la plaça del Sol es va celebrar una cursa atlètica en la qual varen participar fallers i cecinesos i, després de degustar una tradicional paella, es va realitzar, al Teatre Romà de Sagunt, la representació d’un balleto, en el qual varen participar integrants de les diverses rione que formen part de l’Associazione Targa Cecina. Així

AC. Falla La Palmereta

doncs, es va dur a terme una intensa jornada la qual va finalitzar amb la celebració d’un sopar entre rionaris i fallers. Com ja s’ha dit anteriorment, any rere any, una delegació oficial de les falles del Camp de Morvedre participa en la festa italiana al mes de setembre i, al mes de març, és una delegació de la Targa Cecina la que viatja fins a la capital morvedrina per a gaudir de la festa josefina. És per aquest motiu pel qual, els fallers i falleres també han format part de les celebracions de fites històriques de l’Associazione Targa Cecina com va ser la celebració, per exemple, de la seua 50 edició, que es va dur a terme l’any 2011 amb una delegació oficial encapçalada per les falleres majors de la Junta Fallera de Sagunt, Yolanda Civera Montserrat i la xiqueta Rosanna Carnicero Rovira, acompanyades pel president de l’entitat comarcal, David Indiano de Rosa, i el vicepresident de Comunicació i Relacions Públiques, Antonio José Fresno Sanchis, i representants de les comissions Eduardo Merello, La Victòria i La Palmera.

delegació italiana no va poder vindre a la capital comarcal al març de 2020, de la mateixa manera que la delegació saguntina no va poder anar a Cecina al setembre d’eixe mateix any. D’altra banda, a les Falles de setembre de 2021 sí que va haver-hi una xicoteta presència italiana a Sagunt, concretament la de la madrina 2019, Rebecca Diodato, i l’alfiere 2019, Domenico Giampà; de la mateixa manera, dies després de la cremà dels monuments de 2020/2021 també va acudir una xicoteta delegació fallera a la celebració de la 60ª Targa Cecina encapçalada per les màximes representants de la festa josefina, Sandra Ordiñaga Montalt i Aitana González Ruiz, junt al president, Jaime Gil Arastell, i el vicepresident de Relacions Externes, Hugo Rodríguez García.

Les visites de les dues delegacions oficials, tant a les falles de Sagunt com a la Targa Cecina, s’han dut a terme any rere any i, solament, la pandèmia de la COVID-19 ha impedit aquest intercanvi d’experiències, donat que la 155

Sentiments

Impuls a l’agermanament La història de l’agermanament entre la Federació Junta Fallera de Sagunt i l’Associazione Targa Cecina és llarga i les relacions s’han intensificat amb el pas del temps. És per aquest motiu pel qual, l’any 2017, les executives d’ambdues entitats culturals, presidides per Rafael Burgos Oliver, en el cas de la fallera, i Alessandro Regoli, en el cas de la italiana, varen decidir impulsar la germanor entre les dues festes firmant un nou conveni de col·laboració pel qual es millorava i es feia una miqueta més ampli l’agermanament entre Falles i Targa. Amb aquest nou conveni, entre d’altres aspectes, s’augmentava la representació oficial de la comitiva germana en els actes organitzats tant per la Federació Junta Fallera de Sagunt com de l’Associazione Targa Cecina. Així doncs, a més de poder participar en la setmana fallera, representants italians acudeixen a l’Exaltació de les falleres majors de l’entitat festiva comarcal que, habitualment, es realitza al Teatre Romà de Sagunt; d’altra banda, la comitiva fallera, a més de participar en els actes que envolta la Targa Cecina, també està present, amb una xicoteta delegació, en l’acte d’elecció de la madrina i de l’alfiere que se celebra al mes de juliol. 156

L’objectiu d’aquest nou conveni era el d’estrényer llaços d’unió. És per aquest motiu que la Federació Junta Fallera de Sagunt va voler fer arribar fins a la ciutat de Cecina una de les peces fonamentals de la idiosincràsia valenciana: la nostra gastronomia. D’aquesta manera, i amb la col·laboració de les regidories de Turisme i Agermanament de l’Ajuntament de Sagunt, un grup de fallers i falleres de l’entitat festiva comarcal es va desplaçar fins la localitat italiana, del 21 al 23 de juliol de 2017, per a dur a terme una mostra gastronòmica amb el cuinat i la degustació de paelles.

Sagunt un total de 14 paelles per a 50 comensals cadascuna d’elles així com alguns dels utensilis necessaris per a dur a terme el seu cuinat al carrer i ingredients que no es troben fora d’Espanya. Aquest primer any, el cuinat de les paelles es va celebrar el 22 de juliol al Campannone de la Targa Cecina, però en 2018 aquesta activitat es va traslladar al centre de Cecina com a clausura de la seua Notte Bianca. Les dues edicions que, a hores d’ara, s’han dut a terme han sigut un èxit absolut; per exemple, l’any 2018 es varen repartir 800 racions de paella als veïns i veïnes d’aquesta «Aquesta iniciativa va sorgir durant una localitat de la Toscana, que varen de les nostres visites a Cecina per a poder degustar un dels plats més típics gaudir de la festa de la Targa al mes de la gastronomia valenciana. de setembre. Sincerament pensava que l’agermanament s’estava perdent una mica i havíem de fer una cosa especial. Si 14 anys enrere es va plantar una falla en aquesta ciutat, varen pensar que seria una bona idea poder donar a conéixer la nostra gastronomia perquè moltes de les persones que venen a Sagunt proven la nostra paella però, segurament, no saben com es cuina i això és el que nosaltres també els volíem mostrar», apunta el vicepresident de Relacions Externes i Agermanament d’aquella executiva, Antonio Fresno, principal impulsor d’aquesta activitat. Per a poder dur a terme aquesta iniciativa es varen enviar des de

AC. Falla La Palmereta

Un agermanament consolidat Com bé s’ha explicat en aquest article, no es podria entendre la història de les Falles de Sagunt sense la Targa Cecina però tampoc a la inversa. La xarxa de relacions entre fallers i rionaris és molt ampla i va més enllà del mateix agermanament entre la Federació Junta Fallera de Sagunt i l’Associazione Targa Cecina, ja que hi ha comissions falleres del Camp de Morvedre, com és el cas, per exemple, de Doctor Palos, que també va signar fa uns anys un agermanament amb la Rione Campaciocchi o La Palmereta, que va fer el mateix amb la Rione Ponte en 2018. A pesar del que s’ha descrit, és molt complicat poder explicar els sentiments de fallers i rionaris cap als seus germans italians i saguntins. Amb el pas del temps aquests llaços d’unió s’han fet més forts encara, però es tracta d’una unió que va més enllà del que s’ha signat en un paper, que va més enllà de la germanor entre associacions culturals i festives, és una unió emocional, fraternal que té el futur més que assegurat perquè l’agermanament entre les Falles i la Targa no se sustenta per allò més institucional, és una germanor que emana del cor. Antonio J. Fresno i Sanchis

Faller de la Falla Luis Cendoya

157

Sentiments

CORT D’HONOR de F. Junta Fallera de Sagunt representades per la nostra comissió

NABILA MARTíNEZ PInAZO

BIANCA CAROT MIGUEL

CAROLINA ROJO MARTÍNEZ

ANA HERNÁNDEZ PIRÓ

IRENE HUGUET LÓPEZ

1996

1998

2007-2008

2011

CLAUDIA RODRÍGUEZ POVEDA

MARÍA HERNÁNDEZ PIRÓ

IRENE MUNDI MARTÍN

2012

MARTA VEDRIEL CAÑAVERAS

ÁNGELA SÁNCHEZ VIDAL

1974 - Esperanza Ruiz Ruiz 158

2017

1974 - Mª Carmen Rodriguez Barrera

2019

1976 - Susana Poveda Belmonte

2020-2021 1984 - Eva Mateo Ruiz

AC. Falla La Palmereta

falleres majors de F. Junta Fallera de Sagunt representades per la nostra comissió

ISABEL CAYUELA PÉREZ

BERTA BADÍA HERRAIZ

F. JUNTA FALLERA DE SAGUNT

FALLERA MAJOR 1991

FALLERA MAJOR 1995

LAURA NÚÑEZ

FALLERA MAJOR INFANTIL 1996 F. JUNTA FALLERA DE SAGUNT

159

històric 75 anys d’història Quan parlem de Palmereta, parlem de sentiment. Un sentiment que any rere any han tingut tots els Presidents i Falleres Majors que han passat per la nostra falla, oferint el seu esperit treballador per fer gran la nostra festa i representant Palmereta amb tot orgull i dedicació. Moltes han sigut les falleres majors (tant grans com infantils) que, al llarg de la seua història, han passejat junt amb la seua simpatia i bellesa, el nom de la falla per la comarca. I també molts presidents infantils que han passat acompanyant les seues respectives falleretes. I, com no, un pilar fonamental en la nostra festa són ells, els nostres artistes fallers, fem un recorregut per tots els nostres monuments plantats durant 75 anys, que tants premis i bons moments ens han donat. Gràcies de tot cor a cadascun d’ells.

ANY 1947-1948

any 1946. Açí comença la nostra història 162

Gregoria carezuela martínez

AC. Falla La Palmereta

ANY 1949

LEMA: Anècdotes del barri

ARTISTA: Antonio Blasco, Francisco Cervantes Pascual Gómez

antonio garcía guerrero

mª cARMEN GARCÍA TORRES 163

Sentiments

ANY 1950

mª cARMEN GARCÍA TORRES

ARTISTA: Antonio Blasco, Francisco Cervantes Pascual Gómez

antonio garcía guerrero 164

CLARA DOMÍNGUEZ CASTELLANO

AC. Falla La Palmereta

ANY 1962

JOSE ÁNGEL GIMÉNEZ PAZ ANTONIA BALLESTER MAZCUÑÁN

antonio garcía guerrero

mª cARMEN GARCÍA TORRES 165

Sentiments

ANY 1963

LEMA: Va de conte, cavallers ARTISTA: VICENTE MOYA ESPEJO

mANUEL GIL ALEGRE Felicidad Susierra Martínez 166

Pedro Bustos Anita Bermúdez

AC. Falla La Palmereta

ANY 1964

LEMA: Qui mana en lo matrimoni ARTISTA: Vicente Moya Espejo

Manuel García Montesinos Amparo García Monleón

Jorge Juan Lledó Encarnita Pardo serrano 167

Sentiments

ANY 1965

LEMA: La dona…, sempre la dona ARTISTA: VICENTE MOYA ESPEJO

mANUEL GIL ALEGRE Mª CARMEN BAÑOS VILANOVA 168

JESÚS NUEZ GONZÁLEZ LUZ DIVINA GARCIA ORTIZ

AC. Falla La Palmereta

ANY 1966

LEMA: anem anant

ARTISTA: Salvador Santaeulalia

Domingo Peribáñez Yuste Mª José AUCEJO Guillem

Félix Martín Angelines Poyo Torres 169

Sentiments

ANY 1967

ARTISTA: Salvador Santaeulalia

Domingo Peribáñez Yuste 170

ana bermúdez gea

AC. Falla La Palmereta

ANY 1968

Mª Victoria Camarena Chavarría Francisco Hernández Sánchez

LEMA: el comerç

ARTISTA: Salvador Santaeulalia

Domingo Peribáñez Yuste

Mª Carmen Zarzoso Andrés 171

Sentiments

ANY 1971

LEMA: Sense temps i recursos ARTISTA: la comissió

Antonio García Guerrero Elvira Montalar Juan 172

MªPilar Gallur García

AC. Falla La Palmereta

ANY 1972

LEMA: l’ambició

ARTISTA: Calatayud Bello

Pedro Gerardo Salinas president: Ángel Sánchez Villuendas

Desamparados Odena Adobes f. major: Mª Pilar Sánchez Abad 173

Sentiments

ANY 1973 ARTISTA infantil: vicente ribes calvet

LEMA: parlar i més parlar ARTISTA: vicente ribes calvet

vicente martínez pérez presi inf. Francisco Giménez Llamas 174

maribel camarasa martínez f.m. infantil Sonia Sancho Francés

AC. Falla La Palmereta

ANY 1974 ARTISTA infantil: José Soro Capella

José Vicente Ballester Lidón

LEMA: Esclavitud

ARTISTA: josé soro capella

Vicente Martínez Pérez Amparo Gil Gonzalez

Desamparados Soler García 175

Sentiments

ANY 1977 ARTISTA infantil: José Soro Capella

Antonio Martínez Bañó Mª Carmen Rodríguez Barrera

LEMA: La lluita per la vida ARTISTA: josé soro capella

Manuel García Monleón 176

Dolores Soler García

AC. Falla La Palmereta

ANY 1978 ARTISTA infantil: José Soro Capella

LEMA: vanitat de vanitats ARTISTA: josé soro capella

Manuel García Monleón Sonia Cobos Espejo

Raúl Martínez Latorre Silvia García Bujeda 177

Sentiments

ANY 1979

LEMA: Dies de festa

ARTISTA: josé soro capella

David Sanchez Paesa 178

Isabel Cayuela Pérez

AC. Falla La Palmereta

ANY 1980 ARTISTA infantil: Alfredo Villalba

sonia Martínez Saño

David Aspas Castelló

José Antonio Ro

LEMA: Sancho Panza

ARTISTA: Francisco Borja

Clara Perales Díaz 179

ANY 1981 ARTISTA infantil: Alfredo Villalba

isabel cayuela pérez

josé carlos mateo ruiz

alonso cayuela martínez 180

LEMA: A pagar-ho, poca ropa ARTISTA: francisco borja

mª carmen ruiz azcona

ANY 1982 ARTISTA infantil: Alfredo Villalba

eva mateo ruiz

julián martínez sánchez

alonso cayuela martínez

LEMA: El cant de la xitxarra ARTISTA: francisco borja

yolanda jordán balanza 181

Sentiments

ANY 1983

ricardo paesa pareja

alonso cayuela martínez 182

LEMA: sol d’espanya

amparo montesinos ballesteros

LEMA: visca l’autonomia

berta badía herraiz

ARTISTA: : Alfredo Villalba

ARTISTA: Francisco Borja

AC. Falla La Palmereta

ANY 1986

LEMA: nostres coses

cristina requena perales

LEMA: si vas a parís

isabel cayuela pérez

ricardo pascual gómez

ARTISTA: Alfredo Villalba

alonso cayuela martínez

ARTISTA: Francisco Borja

183

Sentiments

ANY 1987

184

josé escriche corrales

LEMA: defenem la naturalesa

clara requena perales

alonso cayuela martínez

LEMA: la justícia del lloro

mª del mar samper simó

ARTISTA: Alfredo Villalba

ARTISTA: Francisco Borja

AC. Falla La Palmereta

ANY 1988

rubén corresa iñíguez

ARTISTA: Alfredo Villalba

LEMA: festa fallera

sara isabel vivas corral

alonso cayuela martínez

LEMA:El pervindre està molt negre o històries de Morvedre

inmaculada samper simó

ARTISTA: francisco borja

185

Sentiments

ANY 1989

186

javier núñez martín

LEMA: fantasia infantil

vanesa rustarazo ortega

alonso cayuela martínez

LEMA: a bombo i platerets

amparo piró campos

ARTISTA: Alfredo Villalba

ARTISTA: Pascual Guillem

AC. Falla La Palmereta

ANY 1990

josé torres garcía

LEMA: contes infantils

bianca carot miguel

josé constancio cayuela pérez

LEMA: Se’ns està fumant.

mª josé torres garcía

ARTISTA: Alfredo Villalba

ARTISTA: pascual guillem

187

Sentiments

ANY 1991

óscar gómez garcía

josé constancio cayuela pérez 188

LEMA: fantasia

ana carot miguel

LEMA: : Que ve el noranta-dos

dori ballester vicente

ARTISTA: Alfredo Villalba

ARTISTA: pascual guillem

AC. Falla La Palmereta

ANY 1992

joseba corral moreno

alonso cayuela martínez

LEMA: què farem

talia lozano piró

LEMA: Eleccions en tot

susana poveda belmonte

ARTISTA: : Alfredo Villalba

ARTISTA: pascual guillem

189

Sentiments

ANY 1993

iván bolós segura

ALONSO CAYUELA MARTÍNEZ 190

LEMA: valència

mª del mar bolós garcía

LEMA: Pirateries del món

lorena poveda belmonte

ARTISTA: Alfredo Villalba

ARTISTA: pascual guillem

AC. Falla La Palmereta

ANY 1994

emilio poveda belmonte

ARTISTA: Alfredo Villaba

LEMA: la música

laura núñez martín

alonso cayuela martínez

LEMA: Aigües revoltes... guany de pescadors ARTISTA: pascual guillem

eva mateo ruiz 191

Sentiments

ANY 1995

EMILIO POVEDA BELMONTE

ALONSO CAYUELA MARTÍNEZ 192

LEMA: jugant a indis

MARTA VILLARROYA VALERO

LEMA: Enfadaments i cabrejos.

SILVIA VILLARROYA MARTÍNEZ

ARTISTA: Alfredo Villalba

ARTISTA: pascual guillem

AC. Falla La Palmereta

ANY 1996

RUBÉN GIMENO PABLO

LEMA: Fantasia per davant i darrere

ANA ISABEL GÓMEZ GARCÍA

MIGUEL ÁNGEL NÚÑEZ MERINO

LEMA: Manifassers i tranquil·lots

LOURDES ROIG PÉREZ

ARTISTA: Alfredo Villalba

ARTISTA: Francesc Borja

193

Sentiments

ANY 1997

194

alejandro núñez plaza

LEMA: Embruixos i pòcimes

leila martínez pinazo

miguel ángel núñez merino

ARTISTA: Francesc Borja

LEMA: La garrofera

elena martínez de llago

ARTISTA: Alfredo Villalba

AC. Falla La Palmereta

ANY 1998

josé miguel rozalén martínez

LEMA:La por dels xiquets

ana isabel gómez garcía

francisco gómez barragán

ARTISTA: Pascual Guillem

LEMA: Nous invasors

verónica montesinos ballesteros

ARTISTA: Alfredo Villalba

195

Sentiments

ANY 1999

196

iván badía martínez

LEMA: Un viatge als mars del sud

leila martínez pinazo

francisco gómez barragán

ARTISTA: Pascual Guillem

LEMA: Camí d’orient

carolina rojo martínez

ARTISTA: Alfredo Villalba

AC. Falla La Palmereta

ANY 2000

edgar blasco mazcuñán

LEMA: L’andana fantàstica

nabila martínez pinazo

pedro martínez lópez

LEMA: Açò és de risa

fina lópez bautista

ARTISTA: Alfredo Villalba

ARTISTA: mendoza

197

Sentiments

ANY 2001

daniel lozano piró

pedro martínez lópez 198

LEMA: Titirimundi

maría hernández piró

LEMA: La Palmereta en festa

begoña pinazo de las heras

ARTISTA: Alfredo Villalba

ARTISTA: Mendoza

AC. Falla La Palmereta

ANY 2002

carlos jordán amor

LEMA: Festa en el camp

alba martínez jordán

javier bolós lópez

ARTISTA: Andrés Alcaraz

LEMA: : A ferro i foc

isabel garcía sánchez

ARTISTA: Alfredo Villalba

199

Sentiments

ANY 2003

200

javier villarroya valero

LEMA: El somni de la festa fallera

andrea cayuela samper

javier bolós lópez

LEMA: Rebel·lió en la granja

mª pilar martínez marín

ARTISTA: Alfredo Villalba

ARTISTA: Andrés Alcaraz

AC. Falla La Palmereta

ANY 2004

francisco rojo martínez

sergio martínez de llago

LEMA: La vespra

victoria boluda lorente

LEMA: Històries i llegendes d’un poble

ana isabel gómez garcía

ARTISTA: Alfredo Villalba

ARTISTA: Andrés Alcaraz

201

Sentiments

ANY 2005

202

carlos palacios macián

LEMA: Un passeig al fons del mar

aida palacios macián

sergio martínez de llago

LEMA: Això es Port-Hollywood

davinia blasco mazcuñán

ARTISTA: Alfredo Villalba

ARTISTA: Arturo Valles

AC. Falla La Palmereta

ANY 2006

santi badía martínez

LEMA: Un jardí de somni

ana hernández piró

josé vicente villarroya cintas

LEMA: La nostra falla gran

yolanda garcía calderaro

ARTISTA: Alfredo Villalba

ARTISTA: Arturo Valles

203

Sentiments

ANY 2007

204

JOSÉ ANTONIO FERNÁNDEZ ROS

LEMA: El clareja d’un somni

ALBA FERRE MAESTRO

JOSÉ VICENTE VILLARROYA CINTAS

ARTISTA: Arturo Valles

LEMA: Les il·lusions

Mª DEL MAR BOLÓS GARCÍA

ARTISTA: Alfredo Villalba

AC. Falla La Palmereta

ANY 2008

LEMA: La mare natura

LARA CAYUELA SAMPER

LEMA: Terra i mar

KARMELE PIRÓ CAMPOS

JULIO GÓMEZ MOLINA

ARTISTA: Alfredo Villalba

JOSÉ CONSTANCIO CAYUELA PÉREZ

ARTISTA: Arturo Valles

205

Sentiments

ANY 2009

206

pablo boluda lorente

LEMA: Per amor a l’art

maría fernández ros

josé constancio cayuela pérez

LEMA: La volta al món en 80 dies

tamara navarro ros

ARTISTA: Alfredo Villalba

ARTISTA: Arturo Valles

AC. Falla La Palmereta

ANY 2010

jorge mundi martín

LEMA: Biologia fantàstica

irene huguert lópez

manuel fernández peña

ARTISTA: Arturo Valles

LEMA: Una de por

rosa mª lorente morales

ARTISTA: Alfredo Villalba

207

Sentiments

ANY 2011

208

LEMA: Encantats

claudia rodríguez poveda

LEMA: L’espectacle

encarnación exposito ramos

Juan manuel pensado ballester

ARTISTA: Alfredo Villalba

manuel fernández peña

ARTISTA: Arturo Valles

AC. Falla La Palmereta

ANY 2012

daniel falla peralta

LEMA: Els colors del circ

cristina garcía cuenca

JOSÉ CONSTANCIO CAYUELA PÉREZ

LEMA: És cosa de parelles

ana cerdá rubio

ARTISTA: Alfredo Villalba

ARTISTA: Arturo Valles

209

Sentiments

ANY 2013

210

marcos rosado garcía

LEMA: Ritme irresistible

julia romo maravilla

pedro antonio pérez requena

ARTISTA: Arturo Valles

LEMA: Nit de reixos

sheyla monge gonzález

ARTISTA: Alfredo Villalba

AC. Falla La Palmereta

ANY 2014

alejandro casanova torres

LEMA: De Madrid al Port

berta muñoz badía

PEDRO ANTONIO PÉREZ REQUENA

LEMA: Palmereta circus

marta villarroya VALERO

ARTISTA: Alfredo Villalba

ARTISTA: Arturo Valles

211

Sentiments

ANY 2015

JUAN MANUEL PENSADO BALLESTER

ALBERTO GÓMEZ DEL RINCÓN 212

LEMA: Canvi de rumb

MABEL DORADO CAPSÍ

LEMA: Allò que amaga la màscara

MARTA VEDRIEL CAÑAVERAS

ARTISTA: Alfredo Villalba

ARTISTA: Arturo Valles

AC. Falla La Palmereta

ANY 2016

LEMA: Conte contat, conte acabat i qui no s’alce té el cul foradat ARTISTA: Rafa Vedriel

ALBERTO GÓMEZ DEL RINCÓN

LEMA: Tocant fons

ARTISTA: Arturo Valles

MARTA VEDRIEL CAÑAVERAS 213

Sentiments

ANY 2017

marc orts cayuela

óscar gómez garcía 214

LEMA: Nit de festa

julia rajadell dos santos

LEMA: Menudo corral

mª jesús iserte sánchez

ARTISTA: Salvador Dolz

ARTISTA: Arturo Valles

AC. Falla La Palmereta

ANY 2018

pedro j. villaescusa orozco

LEMA: Un viatge al juràssic

irene mundi martín

óscar gómez garcía

ARTISTA: Arturo Valles

LEMA: Salvatge

maría martí edo

ARTISTA: Salvador Dolz

215

Sentiments

ANY 2019

216

pedro j. villaescusa orozco

LEMA: Primer passeig de primavera

andrea segundo lópez

javier cabrera caballero

LEMA: Palmereta circus

maría hernández piró

ARTISTA: Andrés García

ARTISTA: Arturo Valles

AC. Falla La Palmereta

ANY 2020

aitor puente i cintas

LEMA: drink me eat me

ainhoa lluesma cañaveras

javier cabrera i caballero

LEMA: l’espectacle ha de continuar

ana hernández piró

ARTISTA: david ojeda

ARTISTA: xesco gil

217

Sentiments

ANY 2021

218

aitor puente i cintas

LEMA: drink me eat me

ainhoa lluesma cañaveras

javier cabrera i caballero

LEMA: l’espectacle ha de continuar

ana hernández piró

ARTISTA: david ojeda

ARTISTA: xesco gil

GRATITUD Volem donar-li les gràcies a tots els nostres socis i anunciants que any rere any col·laboren amb la nostra associació aportant el seu granet d’arena. Per molts anys mes!! Gràcies de tot cor.

SOCIS Cristina Alcaide Peris Natalia Alcaraz Alacreu Fernando Aldecoa Virginia Alegre Mª Carmen Alegre Sixto Anna Andujar Forner Isabel Ángel Belles Faustino Anreus Casado Conchi Arán Tercero Miguel Ángel Argente Juan Felipe Argilés Sanz José Enrique Arrés Bar Babbel Javier Badenas Sánchez Maria Badenas Sanchez Pascual Badía Berta Badía Herraíz Santiago Badía Herraíz Vicente Ballester Manuel Ballester Fuertes Isabel Barreda Ángel Manuel Blasco Arnalte María Del Mar Bolós García Victoria Boluda Lorente Pilar Bolumar Raro Eduardo Broseta Dueñas Juanita Caballero Zálvez Mª Pilar Caballero Zálvez Pepe Cabañas Javier Cabrera Caballero Mª José Calderaro Hervás Mª Dolores Calderaro Hervás Paquita Calderaro Hervás Ruben Camarena Conversa Rafael Cambra Martí Pablo Campoy Antonio Carratalá Cynthia Carratalá Paricio Jorge Carrillo Adrián José Carot Sanchís Begoña Castelló Cesareo Castelló Victoria Castelló Isabel Cayuela Peréz José Constancio Cayuela Peréz Pedro José Cerdá Cayuela Patricia Cintas Bermúdez María Teresa Cirujeda Chicote Vega Cisneros García Ramón Colomer José Contreras

220

Ramón Corbatón José Vicente Corresa Patricia Cortés Gómez Marta Costa Palmero María De Encarnación Escudero Patricia De La Fuente Fernández Fani De Llago De Llago Adoración De Llago Díaz Escolástica De Llago Díaz Inmaculada Díaz Romero Patricia Domingo Cencerrado Clara Domínguez Castellano Isidro Doñate Francisco Elvira Juan Enguídanos José Escriche Corrales Daniel Falla Peralta Carlos Fernández Trinidad Fernández Indira Fernández Castro María Fernández Ros Alba Ferre Maestro Pablo Fraj Antonio Miguel Francés López Javier Frías Edurne Fuertes Gallur Andrés Fuertes López Mª Luz Gandía Martínez Miguel Garcerá Peñarrocha Yolanda García Calderaro Lucia García Garcerá Pepita García Gil Isabel García Sánchez José Luis Gil Aspas Valentina Giménez Giménez Alberto Gómez Del Rincón Carlos Javier Gómez Fernández Anabel Gómez García Óscar Gómez García Vicenta Gómez Martí Óscar Gómez Sánchez Francisco González Mª Amparo González Morillas Eduardo A. González Sánchez Víctor Grimaldos Paniagua Luis Hernández Ana Hernández Piró Marcelino Herranz Diego Jérez Hernández Thais Belén Jiménez Geraghy Pilar Jiménez Pans

Mª Ángeles Jiménez Pans Bárbara Juan Fonfría Javier Labrador García José Luis Labrador Millán Simeón Labrador Millán Antonio Lacruz Mª Paz Latorre Navarro Ainhoa Lluesma Cañaveras Piedad López Alonso Vega López Fernández Mª Ángeles López Giménez Natalia Lozano Piró Francisco Lucas Nuez Mª Isabel Lucas Nuez José Maravilla Peiró Alfonso Marco Antonio Marco Consuelo Marco Marza Juan Manuel Marta Pérez María Martí Edo Penelope Martín Gandía Nuria Martín Gandía Ignacio Martínez Mercedes Martínez Irina Martínez Alberola Gabriel Martínez Belinchón Jose Miguel Martínez Bier Sergio Martínez De Llago Alba Martínez Jordán Pedro Martínez López Santiago Martínez Martínez Nabila Martínez Pinazo Leila Martínez Pinazo Antonio Mateo Safont Mario Mazcuñán Marín Jose Antonio Monescillo Ruiz Raquel Monleón Navarro David Monleón Navarro Pilar Monteagudo Tortajada Rosa Mª Montilla Leonildo Moreno Pilar Moya Sixto Paloma Mundi Miguel Ángel Navarro María Pilar Navarro García Buenaventura NavarroHerraíz Cecilia Navarro Maestra Tamara Navarro Ros Pablo Navarro Ros Tere Navas Marina Nicasio Rajadell

Vicente Noguera Requena Silvia Olivares Sergio Y Adrián Onrrubia Juani Orozco Latorre Mª Paz Orozco Latorre Juan Manuel Ortiz Raul Ortega Navarro Sandra Palacios López José Alfonso Palacios Rodríguez Marina Pastor Ortega Juan Manuel Pensado Ballester Mercedes Peña López Ángeles Perales Pérez Adoración Pérez Alcorisa Minerva Pérez Aucejo Beatriz Pérez García Soledad Pérez García Dori Pérez Pérez Fermín Pérez Pérez Rebeca Pérez Requena Irene Pérez Romero Senadora Pérez Villaescusa Amparo Pérez Zafra Karmele Piró Campos José Mª Piró Rodríguez Viki Plaza Pérez Lorena Poveda Belmonte Emilio Poveda Moragón Aitor Puente Cintas Julia Rajadell Dos Santos Mª Teresa Rajadell Gea Paquita Rajadell Monreal Juan Manuel Raro Bolós Javier Raro Gualda Mercedes Raro Máñez Roberto Requena Pérez Ana Requena Sorroche María Requena Sorroche Rosa Requena Sorroche Víctor Ribero Vicente Brian Rodrigo Coso Jean-Luis Rodríguez Hugo Rodríguez García Claudia Rodríguez Poveda Manuel Rodríguez Rodríguez Juan Roig Castell Fernando Romero Montesinos Julia Romo Maravilla José Luis Rovira Morá Ismael Rubio Emma Rubio Martínez

José Mª Rueda Fina Rueda Rajadell Joaquín Rueda Roger Rosa Rus Bordanova Alba Leticia Rustarazo Ortega Francisco Salvador Doñate Carmen Salvador Salvador Alfredo Samper Marta Samper Zálvez Eva Samuel González Mª José Sánchez Aparicio David Sánchez Belda Ángeles Sánchez Escuín Juana Sánchez Hernández Javier Sánchez Herranz Elena Sánchez López Julia Sánchez Montalt Mª Del Rosario Sánchez Olivas Guillermo San Pedro Ana Santamaria Calvo Cándido Sanz Lorente Carlos Segundo Rajadell Marina Serrano Mateo Alicia Soria Yolanda Suárez González Tecavicas Isabela Andrea Terán Acosta Marina Teruel Lorente Mª José Torada Máñez Jesús Torada Ruíz Mª José Torres García Patricia Tuzni Fernández Diego Urbano Barragán Julia Valero Abel Valle Canal Rafa Vedriel Arribas Sonia Vega Hernández Alba Verdú Hervás Sara Vicente Paqui Vila Lucas Tere Vila Lucas Pedro Javier Villaescusa Bleda Luis Cesar Villalba De La Encarnación Laura Villarroya Adrián José Vicente Villarroya Cintas Marta Villarroya Valero Erik Zakaryan Cristina Zuzuarregui Ripoll Cristina Zuzuarregui i Ripoll

programa d’actes dissabte 12 de març Vesprada del Soci

diumenge 13 de març

Plantà monument infantil

DILLUNS 14 DE MARÇ

Nit de la plantà i sopar

DIMARTS 15 DE MARÇ

16:30H Concentració al casal per a visitar les comissions de Faura i Gilet. 22:00H Sopar en el casal. 23:30H Ball amb música.

dimecres 16 de març

16.30H Concentració al casal per a arreplegar les nostres falleres majors 18.00H Entrega de premis Visita de cortesia als sectors III IV 22.00H Sopar al Casal 23.30H Ball de Disfresses

Dijous 17 de març 16.00H 17.00H 22.00H 23.30H

Concentració al casal per a arreplegar les nostres falleres majors Visita de cortesia als sectors I i II Sopar al Casal Ball amb música

Divendres 18 de març 07.30H 18.00H 22.00H 23.30H

Despertà pel nostre Barri i Desdejuni dels nostres representants Dia infantil amb jocs per a la xicalla Sopar al Casal Ball amb música

Dissabte 19 de març

10.15H Concentració al casal per a arreplegar les nostres falleres majors 11.00H Ofrena de flors a la Mare de Déu 14.00H Comida de San Josep A partir de les 20.00H Nota: La comissió de l’AC Falla La Palmereta es reserva el Cremà del monument infantil dret d’alterar este programa de festejos si així fóra necessari. Cremà del monument gran 221

Tlfno: 962679775 - 638972602

C/ Murillo, 23 Puerto de Sagunto 960 280 664

Avenida de la Ribera 29, Puerto de Sagunto 609644351 / @nabila_pinazo

63 C/Palmereta, 22 bajo Pto.Sagunto 627902914 www.lorenapoveda.com

657 151 123

96 267 26 53

Sentiments

himne regional Per a ofrenar noves glóries a Espanya, tots a una veu, germans vingau. ¡Ja en el taller i en el camp remoregen, càntics d’amor, himnes de pau!. ¡Pas a la Regió que avança en marxa triomfal! Per a tu la vega envia la riquessa que atresora, i es la veu de l’aigua càntics d’alegria acordat a ritme de guitarra mora. Paladins de l’art t’ofrenen ses victóries gegantines, i als teus peus, Sultana tons jardins ens tenen un tapiç de murta i roses fines. Brinden fruites daurades els paradisos de les riberes, penjen les arracades baix les arcades de les palmeres.

240

Sona la veu amada i en potentíssim, vibrant ressó, notes de nostra alabada canten les glòries de la Regió. Valencians: en peu alceu-se que vostra veu la llum salude d’un sol novell. Per a ofrenar noves glórieas a Espanya, tots a una veu, germans vingau. ¡Ja en el taller i en el camp remoregen, càntics d’amor, himnes de pau!. ¡Flamege en l’aire nostra Senyera! ¡Glòria a la Pàtria!¡Visca València! ¡Visca! ¡Visca! ¡Visca!

AC. Falla La Palmereta

himne de sagunt De laureles y rosas trencemos coronas de gloria a Sagunto inmortal; a los mundos sus himnos lancemos y en llamas de sangre avivar juremos Su hoguera genial.

Del altar de la Patria querida suba el himno como una oración, como un beso que el alma encendida dé a Sagunto la Patria invencida.... ¡Saguntino,Sagunto es tu honor ¡

¡Oh Ciudad de hermosura exquisita bajo un cielo que es un palio de azul, recostada en tu flora infinita festonada del mar que musita verso griego en espuma de tul ¡

Es tan alto tu noble destino que tu gloria ninguno alcanzó.

Te has vestido de luces el cielo y has copiado en tus frutos el sol; tu belleza mostrarse sin velo y de ti los colosos del suelo mendigaron limosna de amor.

¡ Sigue airoso tu invicto camino y demuestra que ser saguntino es dos veces ser buen español ¡ De laureles y rosas trencemos coronas de gloria a Sagunto inmortal; a los mundos sus himnos lancemos y en llamas de sangre avivar juremos Su hoguera genial.

241

Sentiments

falles 2022

...en més cor que mai

@fallalapalmereta A.C Falla La Palmereta fallalapalmereta@gmail.com

242