Llibret falla Verge Desemparats Dr. Fleming 2019 by Enflama Estudio

ANDANA 1974

Eren les deu del matí, aquesta xiqueta és retarda... L’emoció era evident i no podia evitar somriure, les deu i cinc i ni rastre d’ella, ara veurem on s’ha clavat!! Segur que s’ha oblidat d’alguna diadema o llacet i ha fet al pobre de son pare tornar a casa... Estava allí plantada, mirant el gran rellotge i pensant: andana 1974? Andana 1974, les 10:15... està bé, és ací, tranquil·la, no tardarà en aparèixer... Vaig revisar el bitllet cinc vegades, era un matí de primavera i la llum dintre de l’estació era preciosa. Flotava en l’aire la pols dels antics vagons de fusta, es podien veure les particules gràcies a la llum que entrava per les cristalleres de colors i que dibuixava mosaics a terra. S’olorava l’arribada de l’estiu, les flors tornaven als vestits de les dones, cada vegada més curtets, i la calidesa d’aquelles vesprades ja convidada a les rialles dels xiquets a tornar al carrer, a jugar a les xapes o al xurro va. De fons, Waterloo la cançó de ABBA que havia guanyat el festival d’Eurovisió... Per fi! Ahí estava! - Quin susto m’has pegat, pensava que no arribaves... L’estació estava de gom a gom, era dissabte i acabaven d’estrenar “Asesinato en el Orient Express” cosa que feia que l’emoció de pujar el tren fora, si cap, major. Hi havia famílies acomiadant-se dels membres afortunats que s’embarcaven en aquella aventura. Els pares guardaven els entrepans a les bosses dels fills, mentre les mares els pentinaven i arreglaven els vestits. Alguns compraven el periòdic, o alguna revista interessant, al quiosquet de l’estació (en aquell moment no hi havia mòbils, ni tablets) i altres buscaven estar al lloc corresponent a l’hora corresponent. Hi havia gent que feia tard i corria i grups de joves que reien i comentaven el gol de José Claramunt al partit de la nit anterior. - Bon dia xiques, esteu preparades? Vam sentir la veu greu d’un home. Érem unes afortunades, teníem l’oportunitat de pujar al millor tren de la comarca amb un bitllet d’or amb fulles de llorer, el que significava que en tot moment estarien pendents de nosaltres i de què exprimirem l’experiència. En tot moment ens arroparien i ens explicarien en què consistia tot allò. No podia esperar més, vaig agafar-li la mà a la meua companya i em vaig dir a mi mateixa: ha arribat el moment, obri bé els ulls, és hora de gaudir...

Destinació: Falles 2019.

SALUTACIÓ DE LA FALLERA MAJOR Enguany, tinc l’orgull de dirigir-me a vosaltres com la fallera major d’aquesta gran família que és la Falla del Poble. Des de ben xicoteta he format part d’aquesta comissió. En 2004 vaig ser fallera major infantil, any que mai podré oblidar. Ara duré la banda de fallera major que sempre ha estat un gran somni i per fi s’ha fet realitat. Per a mi aquest any és una barreja de sentiments molt difícil d’explicar. Aquest any el compartiré amb tres persones en les quals viure intensament aquestes magnífiques falles. Clàudia, la meua fallereta infantil. Xiqueta molt fallera des de xicoteta, alegre i riallera. Ja ha aplegat el moment de viure juntes el nostre regnat. Tindrem moments que mai oblidarem, obri bé els ulls i gaudeix de tots els actes. Carlos, t’estime moltíssim i ho saps. Estàs fent-ho molt bé i segur que representaràs a aquesta comissió com es mereix perquè amb la il·lusió que tens de ser president, la teua cara tan bonica i el gran cor que tens, només has de gaudir d’aquest any i passar-ho el millor possible. Miquel, ens estàs demostrant el gran president que eres. Per l’esforç i el treball que estàs realitzant per la nostra falla. Personalment, jo destacaria de tu el bona persona que eres i sempre atent de mi perquè no em falte de res. Als tres, dir-vos que estaré al vostre costat per a fer que el 2019 siga un any inoblidable. Vull donar les gràcies als tres homes de la meua vida. Papà, tete i Jose. Espere que al meu costat pugueu gaudir d’aquestes falles tan especials per a mi. Agrair a la meua mare aquesta gran passió que em va inculcar per les falles i molt especialment per la nostra falla. A tota la meua família, amics, comissió, fallers d’honor, col·laboradors i món faller; que junts farem d’aquest exercici 2019 un any ple d’harmonia, rialles i alegria. Vos convide a tots a què vingueu a la nostra carpa en la setmana fallera. UN BESET LA VOSTRA FALLERA MAJOR

SANDRA LORAS I MARTINEZ

SALUTACIÓ DE LA FALLERA MAJOR INFANTIL Hola fallers i falleres: S´ha complit el somni d’una xiqueta. Eixa xiqueta sóc jo, Clàudia. La meua il·lusió era poder ser Fallera Major Infantil de la meua falla, la Falla del Poble. Sóc fallera des que vaig nàixer. En la meua primera ofrena tan sols tenia dotze dies i per tant porte a la sang la festa fallera. M’agrada tot el que envolta la festa; vestir-me, ballar, playbacks, cercaviles... Però no sols la setmana fallera, sinó també poder baixar els divendres a sopar al casal i poder gaudir amb els meus amics. Aquest any tinc el plaer de tindre tres grans companys de viatge: Carlos, el meu President Infantil. Eres un xiquet magnífic. Em fas riure i sé que aquest any tan especial que anem a viure junts, gaudirem moltíssim compartint moments inoblidables. Sandra, la meua Fallera major. Sempre pendent de mi. Eres com la meua germana major. Sóc molt feliç de què el 2019 sempre siga el nostre any màgic i sé que serem unes grans representants de la nostra falla. Miquel, ja demostrares l’any passat que eres un gran president. Espere que gaudisques aquest any com en 2018, t´ho mereixes. Aprofite també per a saludar a les Falleres Majors de lány anterior, ho haveu fet genial. Olga, tot cor i simpatia. I Mariola, amiga, vaig ser la teua presentadora i ara sémocionarem juntes quan tu em fiques la banda de Fallera Major. A papà i mamà, gràcies per fer el meu somni realitat. Vos estime. Per acomiadar-me vull convidar a tota la comissió, col·laboradors i fallers d´honor a que gaudisquen amb mi dáquestes falles del 2019. Una abraçada molt forta. VIXCA LA FALLA DEL POBLE

CLAUDIA

JUSTICIA I HERRAIZ

Estava súper nerviosa però no podia deixar de pensar: que guaaaay! El viatge acabava de començar. En pujar ens havien donat una bossa amb tot el necessari i un horari amb tot el que faríem, les parades d’aquell tren tan xulo i les coses que a poc a poc aniríem veient...

2009

ORIGE

1974

2018 25 ANIVERSARI

1999

NAIXEMENT DE MIQUEL

1975

EXERCICI

2019

NAIXEMENT DE CLAUDIA I CARLOS

5 ANIVERSARI

1979

2006

NAIXEMENT DE SANDRA

1993

15 ANIVERSARI

1989

35 ANIVERSARI

2009

EXERCICI

2018

DESTÍ

2019

La meua bossa era roseta i portava dos llacets. Posava: Kit de supervivĂ¨ncia per a un viatge molt faller i portava el meu nom bordat... NomĂŠs la vaig tenir a la mĂ , vaig obrir-la i em vaig trobar una llista en el que hi havia dins escrit:

Era enorme, molt molt gran, jo no podia parar de ballar, botar i obrir la boca d’emoció. Tot era preciós, com a les pel·lis antigues, un tren de color blaumarí amb detalls daurats. Per dins es diferenciaven dues zones, la primera, era per als passatgers més menuts. A mesura que s’apropàvem sols se sentien rialles, converses fluides i molt de jaleo. Les xiquetes estaven nervioses, es miraven unes a les altres i s’arreglaven els monyos. Els xiquets... bo, els xiquets no feien més que córrer, es despentinaven i els queia la faixa en qüestió de segons... L’altra zona, la que seguia, era per als més majors. Una zona més amplia amb una barra de bar al final... Vaig sentir com Sandra deia en veu alta: “la barra... la barra que no falte!” Era llarga, i de les d’abans, de fusta, d’eixes que no es trenquen com diria mon pare... Tenia cambrers amb corbatí i molts tamborets al voltant forrats amb tela roja i ja hi havia gent ocupant-los... Bo, gent no, hi havia un guirigall allí muntat! Mare meua... Vaig sentir que tots demanaven el mateix, un quinto o una cassalla... que serà això de cassalla? A pesar de la diferència de zones, per dintre era molt semblant, cortines i seients de vellut roig i una taula per cada 4 passatgers. Cada seient es podia reclinar un poc i tenia un walkman amb cintes personalitzades segons els gustos musicals. Quina emoció mareee! Però ens tocava seguir els passos de la llista, i el primer punt era visitar la cabina i conèixer als que ens acompanyarien a través del temps durant aquella experiència tan bonica! Allò era molt xicotet, m’haguera tornat boja tocant tots aquells botonets, hi havia dos seients on anaven els conductors, un més major que l’altre, però els dos eren molt agradables. Tot el món estava feliç per començar aquell viatge, aquella aventura... - Hola xiques!! Va dir el més major. Benvingudes a l’ORIENT FALLER!!, voleu saber qui som i per què estem ací?

SALUTACIÓ DEL PRESIDENT Volguda comissió, volguts amics/ amigues: Quèèé?! Pugeu amb mi??? Va, vinga i vos conte…

Aquestes pàgines em donen l’oportunitat per a dirigir-me a vosaltres com a president i amic de la Falla del Poble de la que estic molt orgullós de pertànyer. Un altre any més! I mira que em va costar decidir repetir aquest any com a president. De fet fins a l´última directiva després que es quedaren tots mirant-me no vaig pegar el pas. Hi havien un bon grapat de coses per a continuar; per un costat Neus que no parava, per un altre aquest any ho he passat genial i un any sols sap a poquet perquè passa rapidíssim. Després està el tema del 45 aniversari… jo vaig ser presi infantil al 15 aniversari i tornar a ser presi 30 anys després al 45 aniversari era una ocasió que no podia deixar passar. Com a president, he sentit el suport de tota la comissió al llarg de lány. És una gran responsabilitat per a mi i espere poder estar a l’altura d’allò que aquesta comissió es mereix i que junts puguem gaudir al màxim dáquest 45 aniversari. A més, vull ressaltar que estic molt orgullós del treball que molta gent fa perquè tots puguem gaudir de l’exercici faller, eixe magnífic equip que tinc, que mácompanya, que treballen perquè isquen les coses millor, pitjor o més millor si cap. I que vull agrair públicament tot l’esforç que fan dia rere dia perquè puguem dur a terme la festa fallera. Gràcies, moltes gràcies. Junt a mi està la màxima representant de la falla , Sandra, que de segur serà una gran amiga per la simpatia que aporta, sempre amb un somriure, fallera com és de sempre, havia de ser fallera major de la nostra falla. Amb la nostra comissió, família i amics viurem un bon grapat de moments inoblidables Al capdavant de la comissió infantil està Carlos, bromista i divertit, un xiquet que està vivint el seu càrrec amb molta intensitat, segur un gran presi. I com no, Clàudia. Venint dúna família de presidents i falleres majors, estava clar que anava a ser FMI i de segur una gran fallera major, amiga de tota la comissió. Els quatre junt amb les nostres comissions viurem dúnes grans falles i espere que puguem representar a la nostra falla com es mereix. I per últim volia donar les gràcies a la meua família. A ma mare, perquè sempre està ahí (mare et vull molt); a la meua sogra pel seu suport; a la meua escudera Neus que allà on vaig jo ve ella ja siguen processons, cercaviles, presentacions... el que siga ací està sempre ella acompanyant-me; a Elba que encara recorde la sorpresa de lány passat, em va encantar, t’estime Elbuchi; i com no a la meua dona, la meua amiga, la meua confident, per aguantar-me un any més o per no aguantar-me, perquè no pare per casa. No puc finalitzar sense convidar al barri, al veïnat de Paiporta i tot el que vulga apropar-se, a gaudir de la nostra festa fallera.

MIQUEL

MARTÍNEZ I SÁNCHEZ

Som una gran comissió, una gran falla, una gran família, fem la del poble, visca la Falla del Poble!!!

SALUTACIÓ DEL PRESIDENT INFANTIL Hola. Sóc Carlos, el nou President Infantil de la nostra Falla del Poble. Estic molt content de ser el President Infantil aquest any. Feia molts anys que esperava aquest moment. Sóc faller des que era xicotet i m´agrada molt vestir-me de faller i anar a tots els actes. Vull agrair a Mariola i a Olga tot el que m’han ensenyat en els meus primers actes. Són molt divertides i m’ho he passat genial amb elles. Gràcies! Enguany espere que Clàudia, Sandra, Miquel i jo passem un any inoblidable junt amb tota la comissió. Desitge gaudir de tots els actes amb vosaltres i formar un “Gran Equip”. Agrair a tota la meua família per tot l’esforç que han fet perquè jo puga gaudir de tot i per descomptat als meus germans per estar en la falla amb mi sempre que fa falta. Per a finalitzar, espere gaudir amb tots vosaltres d’aquestes falles. Estic molt orgullós de ser el President Infantil de la millor falla del món VISCA LA FALLA DEL POBLE Carlos Tárrega i Forment President Infantil 2018/2019

CARLOS TÁRREGA I FORMENT

REVISORS PRESIDENT Miquel Martínez i Sanchis VICEPRESIDENTA 1º Isabel Ferrando i Marí VICEPRESIDENT 2º Alejandro Serrano i Jover VICEPRESIDENT 3º Antonio Cortés i Ramón VICEPRESIDENT 4º Manuel Catalán i Llinares

LOTERIES MAJORS I INFANTILS Reme Martínez i Vázquez MªJosé Ponce i García DELEGAT DE FESTEJOS Javier Ricart i Payá DELEGAT D’INFANTILS Marc Ortiz i Ojeda DELEGADA DE CADETES I PLAY-BACKS Desireé Melchor i Laorden

DELEGAT DE COMPRES Juan Carlos Tárrega i Jiménez DELEGADES DE TIQUETS, LLISTATS, ENTRADES, CARAMBES, BANDES, POLARS I SAMARRETES Mar Sáez i Soriano Anna Donet i Forneli Raquel Marjalizo i Teruel Rosa Albert i López DELEGADA DE FLORS Chelo Montesa i Martínez

SECRETÀRIA Elena Martínez i Salazar

DELEGADES DE PRESENTACIÓ Anabel Quirós i Sabido Adela Domínguez i López

DELEGADES DE NAVE Miguel Martínez i Navarro Jose Luís Alarcón i Garrido

VICESECRETÀRIA Laura Brull i López

DELEGAT DE LLIBRET Adrián Sánchez i Sánchez

DELEGAT DE CASAL Pepe Pamblanco i Mateu

TRESORER Mª Carmen Melgoso i Pardo

DELEGADA DE WEB/FACEBOOK DELEGAT DE PIROTÉCNIA Laura Brull i López Juan Albert i López

COMPTADORA Mar Algaba i Ribero

DELEGADA DE BETLEM Marisa de la Cruz i González

DELEGAT D’ACTIVITATS DIVERSES Juan Carlos Tárrega i Jiménez

CUOTES Mª José Alapont i Arenas

DELEGADA DE CAVALCADA Mª Luz Rivero i Gómez

JUNTA LOCAL Javier Domínguez i López Mª José Alapont i Arenas Mª Ángeles Juan i Morón

REVISORS NOVELS PRESIDENT Carlos Tárrega i Forment

SECRETÀRIA Lucía Ricart i Martínez

VICECOMPTADORA Paula de la Torre i Ferrando

VICEPRESIDENT 1º Pau Juan i Bonillo

VICESECRETARIA Mariola García i Albert

VICEPRESIDENT 2º Álvaro Ricart i Martínez

TRESORERA Naiara Martínez i Cabanillas

VICEPRESIDENT 3º Raul Ricart i Martínez

VICETRESORERA María Poveda i Juán

VICEPRESIDENT 4º Rubén Tárrega i Forment

COMPTADOR Mario Alarcón i Baselga

DELEGATS Andrea García i Tárrega Vega García i Tárrega Noemi García i Navas Nuria Garví i Serrano África Martínez i Sáez Arnau Pellicer i Ruiz Iván Serrano i Rivero Claudia Justicia i Herraiz Ivana Juan i Bonillo

PASSATGERS 1ª PARADA

1975-1992

Albert Hervas i Llinares Amparo Ciscar i Serrador Cristina Roses i Lopez Emilia Llinares i Oliver Ignacio Herraiz i Cebrian Jesus Brull i Ciscar Jose Antonio Mari i Rangel Jose Ricart i Paya Juan Ivars i Mari Juan Manuel Garcia i Vazquez Lola Llinares i Oliver Loli Navas i Paredes Maruja Diaz i Hernandez Mercedes Dominguez i Parrilla Veronica Orti i Marin Ximo Llopis i Gil Yolanda Herraiz i Gonzalez Yolanda Ruiz i Caballero

2ª PARADA 1993

Ana Martinez i Navarro Diego Justicia i Gomez Esther Morales i Arevalo Gloria Sevilla i Soler Gonzalo Asins i Gimenez Julio Javier Perez i Ballester Laura Lopez i Carrizo Manuel Lopez i Alcaraz Maria Lopez i Castilla Marta Sevilla i Soler Miguel Angel Garcia i Moreno Miracle Barber i Vicent Ramon Ferrero i Tarazona Sabrina Alcon i Lopez

3ª PARADA 1999

Adelia Moreno i Alemany Ainara Ortiz i Ojeda Alicia Palomares i Juan Amparo Callejas i Ciscar Andrea Cuenca i Sanchez Andres Sanchez i Sanchez Carla Cortes i Cuenca Cristina Sanchez i Rubio David Loras i Martinez Elba Martinez i Parra Eva Maria Villena i Sanchez Guillem Orti i Marin Ignacio Herrera i Franco Irene Aroca i Melgoso Ismael Callejas i Ciscar Javier Mora i Jimenez Jose Antonio Melchor i Chaves Maite Ojeda i Iniesta Yolanda Serrano i Aparicio Maria Almenar i Montesa M. Jose Delgado i Yago Marta Martinez i Ponce Marta Piñera i Ramos Montse Herrera i Lerma Natxo Justicia i Herraiz Patricia Herrera i Lerma

4ª PARADA 2006

Aisha Gavilan i Diaz Aitor Alabau i Aparicio Albert Catalan i Dont Andrea Del Toro i Godoy Carlos De La Torre i Ferrando Claudia Zarcos i Sola Gisela Martinez i Pacheco Guillermo Tejedo i Llopis Helena Quevedo i Donet Jordi Fernandez i Rodriguez Jose Antonio Segovia i Castillejo Jose Garvi i Serrano Laura Galvan i Lerma Laura Molero i Soler Lidia Sanchez i Blasco Mairena Rodriguez i Navarro Marcos Fernandez i Rodriguez Maria Brull i Lopez Maria Yela i Moll Mariano Aroca i Yuste Monica Lopez i Rivero Nerea Arevalo i Martinez Olga Lopez i Rivero Olga Perez i Jimenez Pablo Ricart i Martinez Paula Yela i Moll Pedro Garcia i Sanchez Raul Fernandez i Rodriguez Sandra Allueva i Bañuls Veronica Urrea i Gomez Yolanda Moll i Oliver

5ª PARADA 2009

Abel Lopez i Vizcaino Adrian Gomez i Zomeño Africa Garrido i Gimeno Ainhoa Algarra i Gonzalez Aitana Chisvert i Llopis Aitana Perez i Rodriguez Aitor Fernandez i Cembrano Alba Breton i Alvarez Alba Gonzalez i Javega Alba Maria Orti i Ruiz Alba Urrea i Martinez Alba Roscas i Lopez Alejandro Diaz i Martin-Albo Alejandro Tortosa i Martinez Alvaro Lopez i Piles Alvaro Prada i Cuadra Ana Crespo i Llopis Ana Martin-Albo i Benitez Ana Ramos i Lopez Andres Betes i Monreal Angela Garcia i Esteve Anibal Ortiz i Almenar Antonio Perez i Bermudez Ariadna Engo i Sanchis Arianna Segovia i Quiros Blanca Martinez i Saez Bruno Ripoll i Marquina Carla Maria Pomar i Garcia Carla Mateos i Perez

Carla Navarro i Montero Carla Ribes i Merenciano Carmen Aparisi i Rodriguez Carmen Gallego i Ibañez Carmina Bonillo i Hervas Clara Mari i Ruiz Claudia Lopez i Sanchez Cristina Baselga i Villanueva Cristina Martinez i Martinez Cristina Navarro i Navarro Cristina Osca i Monfort Daniel Navarro i Baselga Daniela Arevalo i Martinez Daniela Martinez i Atienza Dario Gallego i Ibañez David Catalan i Dominguez David Moya i Bou David Tamarit i Bosch Edgar Dominguez i Algaba Eduardo Lopez i Pascual Elisabeth Duran i Torrijos Estela Andreu i Lobato Eva Latorre i Hernandez Francisco Gabriel Gomez i Sahuquillo Francisco Manuel Garcia i Lopez Francisco Picazo i Cuenca Gabriel Latorre i Hernandez Hector Giemenez i Fort Hugo Hervas i Galvan Hugo De La Torre i Cañas

Hugo Herreo i Hernández Hugo Moya i Herraiz Hugo Tarazona i Regalado Irene Herrero i Hernández Irene Martínez i Ferris Iris Lopez i Pacheco Ivan Aguado i Tatay Ivan Algaba i Alvarez Jaume Ferrandiz i Llopis Javier Losa i Martinez Jose Antonio Mora i Coloma Jose Lopez i Raya Jose Luis Ordoñez i Juan Jose Vicente Yela i Gamero Juanjo Romero i Tarazona Julia Sainz i Gabaldon Julian Almendros i Alijo Laura Aroca i Melgoso Laura Fernandez i Perez Laura Martinez i Atienza Laura Motes i Roldan Lorena Murgui i Martinez Lucia Galan i Rodrigo Lucia Garcia i Esteve Lucia Gonzalez i Belert Manuel Martinez i Martinez Marc Perez i Fabra Marcos Catalan i Dominguez Marcos Cutanda i Jaen Marcos Ferrero i Urrea

Maria Latorre i Marjalizo Maria Martinez i Ponce Maria Utrilla i Valenzuela Marian Villacampa i Mencal Mario Ferrandez i Marjalizo Marta Fernandez i Perez Marta Ferrero i Urrea Marta Marjalizo i Teruel Martin Gomez i Muñoz Martin Martinez i Mari Mireia Perez i Bermudez Natalia Algarra i Gonzalez Nerea Gomez i Almansa Neus Bisbal i Arnal Neus Martinez i Parra Noa Catalan i Donet Nora Benitez i Mozo Olga Bosch i Iñiguez Oriol Vera i Herraiz Pablo Tortosa i Martinez Paola Marjalizo i Teruel Patricia Arnal i Hernandez Pau Pellicer i Ruiz Pau Vera i Herraiz Paula Alabau i German Paula Cava i Cervera Quique Romero i Ricart Rafa Ripoll i Marquina Ramon Martinez i Vazquez Raquel Palomares i Juan

Raquel Zomeño i Muñoz Rocio Romero i Navarro Rosana Gimenez i Fort Rosana Puchal i Mallenco Ruben Varea i Viana Sandra Tarazona i Tatay Sandra Tejedor i Fulgencio Sara Abasolo i Fernandez Sara Garcia i Gamez Sara Romero i Navarro Sergio Poveda i Juan Sofia Garcia i Peris Susana Tarrega i Jimenez Toni Albert i Allueva Vega Hernandez i Osca Vicente Poveda i Quiñones Victor Bisbal i Arnal Victor Lopez i Sanchez Xavi Pons i Rodriguez Yesenia Rodriguez i Novalvo

6ª PARADA 2018

Abraham Rahim i Sanchez Adrian Coso i Lopez Aitana Martinez i Juan Aitana Martinez i Rubio Aitana Serrano i De Las Eras Alex Perez i Vicente Alma Escamilla i Sevilla Alvaro Cordoba i Villarte Amparo Gregori i Verdejo Ana Melian i Camacho Anna Omar i Garcia Ariadna Serrano i De Las Eras Ayelen Gonzalez i Castro Azahara Orti i Moreno Azucena Lorca i Gregori Berta Belinchon i Gimeno Candela Lorca i Gregori Carles Gamon i Mocholi Celia Pardo i Fonte Daniela Benaja i Civera Dina Lopez i Ruiz Elena Martinez i Antonio Elsa Mateos i Perez Elvira Lopez i Moro Enric Zorio i Castaño Enrique Javier Cebrian i Ferriols Eric Cebrian i Lopez Ester Ponce i Aparisi Fabio Rodenas i Fernandez Helena Sarria i Cordoba

Iker Alberola i De La Cruz Inma Garcia i Valladolid Inmaculada Valladolid i Mateu Irene Martinez i Orti Isabella Brull i Morales Ismael Pinza i Castilla Ismael Verdejo i Peñalver Joel Torondel i Monteagudo Jordi Pomar i Garcia Jose Javier Palazon i Sanchez Jose Roldan i Lopez Jose Vicente Mateo i Barrigas Julia Romero i Ricart Laia Alocen i Cabanillas Laura Castejon i Aizpurua Lucia Trigo i Sancho Lucia Velardo i Malago M. Jose Martinez i Gimenez Mar Sanchez i Moya Marco Amezaga i Brull Maria Medina i Marin Maria Trigo i Sancho Maria Zorio i Castaño Marina Gonzalez i Javega Mariola Martinez i Juan Marta Martinez i Furio Marta Molina i Garrido Martina Balsera i Miranzo Mireia Lledo i Lloret Mireia Peñalver i Martinez

Nacho Lopez i Herrera Neizan Antonio Gomez i Gonzalez Noa Gonzalez i Javega Pablo Murgui i Alonso Pablo Rodenas i Fernandez Patricia Lopez i Morallo Paula Colmena i Pons Paula Trigo i Sancho Pilar Malago i Cavero Pili Gonzalez i Villadas Rafael Velarde i Garcia Rocio Velardo i Malago Roman Colmena i Pons Ruth Mocholi i Tarazona Sandra Cuenca i Sanchez Sandra Oliver i Huete Tessa Torrijos i Llinares Vega Benaja i Civera Vega Escamilla i Sevilla Veronica Lorenzo i Mora Victor Triviño i Cabrera Yago Alberola i De La Cruz Yanire Jover i Lopez

PASSATGERS D’HONOR Aida Martínez i López Amanda Romera i Valero Amparo Serrador i Orti Antonia Jiménez i García Carla Aparisi i Rodríguez Carlos De La Torre i Aparicio Daniel Ribes i Blanco David Moreno i Agut Donis Alba i Tarazona Fco. Javier Yebenes i Gil

Isidro Sevilla i Serrano Javier Gómez i González Jesús López i Carrizo José Javier Navarro i Alejos Juani Cuenca i López Julián Hernández i Torres Julián Loras i Gimeno Julio Ricart i Paya Mª José Ferrando i Landete Nacho Amezaga i Calvo

Nuria Cañas i Martínez Pepe Ferrando i Ferrando Pepi Bañuls i Torres Pilar Tarazona i Chisbert Rebeca Núñez i Ramo Ricardo Aliaga i Garcia Rosa Lerma i Martínez Vicent Ciscar i Chisbert Vicente Bisbal i Sanz Yanira Pescador i Moreno

PASSATGERS COL·LABORADORS Agustín Navarro i Mesas Alicia Martinez i Navarro Amparo González i Pitarch Amparo Martinez i Lazaro Amparo Pacheco i Mari Ana María Martínez i Gil Ana Villanueva i Soria Arelis Giraldo i Marín Carlos Rubiño i Lopez de la Nieta Cristina Capilla i Prima Dolores Paredes i Folgado Elisa Ruiz i Ferrando Felix Fuentes i Téllez Fidel Laorden i Cuesta Fina Yago i Martinez

Inmaculada Porcar i Bataller Isabel Alvarez i Antelo Isabel Casamayor i Lozano Isabel Marí i Rocher Isabel Piles i Ballesteros Jorge Martínez i Navarro Jorge Murgui i Alonso José Antonio Garví i Baviera Juan Carlos De la Torre i Garcia Lolita López i Portales Mª Carmen Juan i Camacho Mª Pilar Jiménez i Sánchez Mª Teresa Alonso i Sanchez Maribel Navarro i Jimenez Nuria Herráiz i González

Nuria Marquina i González Olga Perez i Blasco Oscar Pellicer i Gil Paquita Bernat i Juan Pilar Ortiz i Herrero Rafael Murgui i Fenollosa Rosa Sinesio i Sendra Sonia Atienza Susana Castaño i Aparicio Trini Arnau i Pérez Trini Perez i Pardines Venerando Laorden i Navalón Vicente Breton i Granell Victorina García Ximo Ceia i Rodríguez

M’encantava veure-li la careta a Clàudia, que bonica! No és penseu que per allò de ser la major no estava gaudint com ella, d’això res! Jo també estava nerviosa i entusiasmada, havia estat anys esperant aquell moment i per fi jo tenia aquell preciós bitllet d’or amb fulles de llorer. Per fi anava a pujar a l’Orient Faller i a viure una experiència inoblidable. Ja coneixíem als nostres companys, a la resta de passatgers i teníem tot el necessari per a la nostra aventura però abans d’eixir ens van comentar que era important que coneguérem els orígens d’aquest meravellós viatge i que descobrirem perquè estàvem allí. La raó principal era, segons ens va dir el conductor major, Miquel, que aquest any érem les representants d’una gran falla i que havíem de conéixer la seua història, ja que es complien 45 anys del seu naixement. Era molt important que les seues representants saberen tot el que hi havia contribuït al fet que la falla forà com és, per això ens havien preparat un viatge molt especial amb parades en les quals coneixeríem la història de la nostra comissió a poc a poc. A cada parada, un dels fallers que haguera viscut aquells anys, ens faria de guia per ensenyar-nos tot el

que va succeir.

-XIQUES! Sandra? Clàudia? Un home baixet i primet que pareixia que venia de treballar del camp, ens cridava perquè isquérem de la cabina i amb una veu afable i un to molt graciós ens va començar a contar…

La falla es va fundar, el dia 4 d’abril del 1974, a un bar... com tot en Espanya... (Vegeu perquè és tan important la barra...)

Si senyor! A UN BAR, a un xicotet bar del barri Verge dels Desemparats de Paiporta que portava el nom del seu amo, BAR MIGUEL. El de tota la vida. El nom que va rebre la falla, doncs, no podia ser altre que el del seu barri. Molt original... Ja, però, era la moda. Així va aparéixer la falla Barri Verge dels Desemparats - Doctor Fleming. Mentre la música de Barry White, Camilo Sesto o ABBA sonava i els pantalons de campana envaïen el país, una colla d’amics, els del bar, buscaven un lloc on començar a muntar jaleo. Per fi van trobar el casal ideal al carrer Padre Jorge María núm. 4.

“

- IE MARI! MARIII! On vas? - XICA! A la falla Verge dels Desemparats-Dr. Fleming (El de “barri” va acabar per desaparèixer) - UH! Mari, quin nom més llarg, eixa quina és?

“

Aquest grup d’amics, va batejar el seu petit niu com CASAL EL PALLETER. El Palleter, per als més joves, que potser es pensen que sols és un camp de futbol, que també, va ser un il·lustre personatge de Paiporta. Segons la Wikipedia, SI, LA WIKIPEDIA, el que vol dir que és prou important, el Palleter és:

“

- És la falla d’allà de l’altra banda, la Vicente Doménech, conegut per el del Poble... Que no t’adones! malnom de “El Palleter”, personatge popular i destacat en la Guerra de (Açò, continua passant hui en dia, a la Independència Espanyola i que, mi encara em passa) segons la tradició, seria el primer a alçar el seu crit de revolta contra els Així va ser com a poc a poc ens francesos a València. Doménech, va tallaren el nom i passarem a ser ser un llaurador nascut a Paiporta en simplement la falla del poble. Perquè 1783 (ULL), que als vuit anys es va estem a la banda que es considerava traslladar al barri de Patraix. La seua el poble, on va començar a fundar-se indumentària consistia en un vestit Paiporta. de llaurador o de “saragüell”, amb una faixa roja a la cintura. El seu Mentre sentia aquesta història la treball consistia a vendre “pajuelas” meua ment viatjava al passat fins que inflamables (ofici que donaria nom de cop vaig sentir un fort bufit, el tren al seu sobrenom) anunciava la partida cap a la pròxima estació...

“

Com que la nostra falla no va ser la primera a aparéixer a Paiporta, ARA SÍ QUE SÍ, COMENÇA EL ja que, ja existia la falla Mestre NOSTRE VIATGE!! Serrano, la gent va començar a anomenar-la falla del poble:

ANDANA 1975

Cada vegada em sentia més orgullosa i amb més ganes de saber i conéixer més de la nostra falla. Es veu que nosaltres no sols portàvem les falles a la sang sinó que també portàvem a aquesta falla a les venes. Els nostres pares i iaios havien format part de la falla des de feia dècades. La primera parada va ser molt ràpida, quasi no ens vam adonar i ja estàvem allí, en 1975. Una veu dolça va anunciar per la megafonia del tren que la parada del 75 era molt especial, a l’any 1975 va nàixer un dels dos conductors del tren, el més major evidentment.

AIXÍ ERA, AIXÍ ÉS MIQUEL Data Naixement: 11 de gener del 1975 Ocupació: Tràfic en empresa de transports. Personalitat: Amic dels seus amics. Molt bona persona, bon confident. Sap guardar secrets, i és molt molt pacient. Data d’arribada a la falla: Molt xicotet. La falla i Miquel són quasi coetanis. Després va fer un parèntesi perquè tocava la tuva a la Unió Musical de Paiporta i li resultava impossible compaginar falles i música, més tard va ser per temes laborals, i encara que sempre ha estat prop de la falla, (al “Vora Barranc”) no va ser fins al naixement d’Elba, la seua filla major, que va tornar a la nostra comissió. Aficions: Li agrada molt la naturalesa, passejar, fer eixides, senderisme o simplement contemplar-la. Gaudir dels amics i de la família sempre. Historial faller: Va ser president infantil al 89 i en la comissió major ha passat per barra i ha ajudat en tot ja que sempre está quan fa falta i el temps ho permet.

diríeu hui en dia. D’aquesta forma van nàixer les tradicionals festes del 25 d’abril on volem el catxirulo; Sant Joan on cremem la foguera; el 9 d’octubre, ple d’activitats culturals i jocs per - Bo xiques... Continuem? als menuts; i bo... Hui en dia ja ni vos conte, celebrem fins al “Jalowin” Al mateix temps que la mare de Miquel eixe... (HALLOWEEN: Això que li donava el pit i el bressolava, la falla cada u pronuncia com vol i que la també anava en bolquers. Ay, mare! gent major odia perquè és cosa dels Tot el que hi havia per fer. Però i com americans). de bé que ho passàvem… (Sempre diuen el mateix.) Eren anys de crear identitat, i com a falla, i com a societat, vam El primer monument faller que vam començar a donar forma als nostres tindre va ser a aquest any. Es plantà emblemes: estàndards, escuts, a l’encreuament del carrer del casal, himne, tradicions... Van ser anys de Pare Jorge Maria i l’antic carrer Maria molta feina però molt divertits, amb de la O i es plantà “al tombe” molta harmonia i bon rollo. Quan vam baixar del tren l’homenet de la parada anterior estava allí assegut al banc de fusta de l’estació, portava una boina diferent, però continuava tenint aspecte de treballar a l’horta.

(Tranquils, jo tampoc se el que és, però, Sant Google diu que es tracta d’una forma tradicional de plantà que consisteix en el fet que els fallers, tots a una, planten la falla. Podríem tornar a fer-ho. Que penseu?)

A més del monument la falla va començar a fer el que millor sap fer des de sempre: FESTA I MOLT DE SOROLL. Que ens agrada muntar “jarana” ho sabem tots, i que no es lliura ni u també. Així que qualsevol excusa era bona per a “liar-la”, com

Una de les coses més significatives de la nostra comissió, quasi una senya d’identitat, era, com ja vos he dit, el soroll. Perquè la festa ens agrada però... I la pólvora? Ay, la pólvora... Vam començar a fer mascletades de la mà de Vicent Sinesio, altre boig dels petards, al carrer Jaume I (on posem hui la macrocarpa). I vam crear el que jo anomenaria esmorzars torbis on simplement s’intentava menjar mentre es tiraven masclets baix la taula.

Mentre uns emplenaven la panxa altres omplien el carrer de pólvora... I quina sensació més bona! Quant als estàndards, ambdós, el major i l’infantil van estar “apadrinats”, o siga, pagats, per un matrimoni molt “majo”: ella: Dolores Bautista, ell: Blas García. Però no us penseu que els feren i au, no, no... Es va fer un sopar per a presentar-los i beneir-los. Es veu que açò també era moda. I on es va fer el sopar? On sempre es feien tots els sopars. En el saló Ricardo.

Mentre el temps passava i s’anaven forjant totes les nostres tradicions la falla creixia. Durant aquests primers anys vam arribar a ser vora 300 fallers. Hi havia ganes de fer falla i el més important, de divertir-se i ser Tot es feia en el saló Ricardo. Tot. lliures. Jo no sé qui seria el tal Ricardo però eixos anys es forraria a costa de - Aquest home conta les coses amb soparets, perquè des del 1977 vam molta gràcia! El podríem contractar començar a celebrar els tradicionals per a les presentacions, no Clàudia? sopars de la Fallera Major i de Fallers Que penses? d’Honor allí. Així que imagineu. Una vegada vam tornar al tren i Els escuts els va fer Mario Ruiz i aquest es posa en marxa, vam deixar l’himne es va gravar el 1978 a la enrere la mort de Franco i els primers banda Primitiva de Paiporta, gràcies anys de transició política.

a la iniciativa d’un grup de joves motivats per Jesús Brull. Vaig tancar els ulls lentament, la son

es va apoderar de mi. Ara ja havíem vist com s’havien format alguns dels elements que ens definien com a falla i ens tocava viure la seua evolució...

VIATGERS AL TREN insuficients i hagueren de trobar uns altres terrenys més grans per a la instal·lació de la nova estació. Aquests terrenys estaven molt a prop de l’antiga. La Companyia dels Camins de Ferro del Nord d’Espanya va ser l’encarregada de construir-la amb l’arquitecte Demetrio Ribes al capdavant. Aquest, li Qui no reconeix aquesta cèlebre frase? va donar a l’estació un estil modernista valencià. Es va utilitzar nous materials, com l’estructura metàl·lica Ara esbrinarem quan va ser la primera vegada que en forma de marquesina. La façana compta amb tres es va escoltar. cossos d’edificació ressaltats en forma de torrasses i està decorada amb motius d’ornaments vegetals, Va ser en València per l’any 1851. taronges i flor del taronger, inspirada en l’agricultura valenciana. Destaca, repetidament, l’escut amb una Els enginyers James Beatty i Domingo Cardenal estela de cinc puntes i l’àguila, que és el símbol de construïren molt prop de la plaça de L’Ajuntament la velocitat, remata el cos central de l’edifici. Per dins és primera Estació que es posava en marxa el 21 de una combinació de vidrieres, trencadís, ceràmiques març de 1852 unint València amb el Grau. de Manises i elements com la fusta i metall. Té una gran coberta per a deixar passar el vapor de les màquines. Al principi, la gent no estava d’acord en el fet que hi haguera un tren perquè les muralles de València El 2 d’agost de 1917 es va inaugurar i l’any 1941 limitava el seu recorregut i els comerciants de pertanyia a RENFE. L’any 1961 va ser declarada transport, que eren els carreters, tampoc volien perquè Monument Històric Artístic i l’any 1983 va ser els deixaven sense feina. Passaren uns anys i a 1854 declarada Bé d’Interés Artístic Nacional. el nou transport arribava a Xàtiva. El 1859 aplega En l’actualitat pertany a Adif i l’operador continua fins a la ciutat d’Almansa, a la província d’Albacete. sent RENFE. Té déu vies entre les que destaquen: I l’any 1865 fins a Tarragona, facilitant la connexió llargues distàncies, Talgo; i mitja distància (MD), entre Madrid i Barcelona. Intercity, Regional i Regional Exprés. L’Estació del Nord està d’enhorabona ja que Tal creixement feren que eixes instal·lacions foren compleix 100 anys.

Miquel García i Moreno

ANDANA 1979

El tren havia parat i jo estava emocionada! Intentava recordar-me’n de tot, de les dates, dels noms... M’encantava aquella història... No era com la del col·le, era molt més divertida. Sandra estava adormida però jo no podia aguantar més...

que arribaven quasi al cel i pompons als peus, sí, sí POM-PONS... Un home en veure’ns bocabadades senyalant les noves tendències en la roba i la indumentària valenciana s’apropa sigil·lós i ens va dir...

No sols la moda va canviar, a l’ambient - Sandraaa! Sandra! es respiraven nous aires de llibertat. Els - Clàudia? On estem? Ja hem parat joves cada vegada s’expressaven més altra volta? mitjançant la cultura, sobretot gràcies a la música. Una cercavila fallera passava pel La música era una explosió de nous costat del tren.

- SIII! Estem a 1979, la falla ja té 5 anys! I mira, mira quins vestits porten les falleres!! A poc a poc el tren va parar i vam baixar a l’andana del 1979... Un dels passatgers ens va advertir que els anys 80 estaven ja molt prop. Encara que jo no sabia això què volia dir sí que vaig adonar-me’n que els joves vestien d’una forma raríssima; amb pantalons i caçadores de pell, i que lluïen pentinats molt estranys i el maquillatge de les xiques ja ni us conte... Però sens dubte el que més em va cridar l’atenció va ser els vestits de les falleres. Les faldes curtes, les pintes

corrents; el punk i el rock ocupaven els carrers i personatges com David Bowie, Fredy Mercuri o Alaska apareixien a les pantalles de la televisió. (L’home anava assenyalant cafeteries i comerços on sonaven les ràdios o gent pel carrer, i tenia raó, cantants dels quals jo havia sentit parlar com a llegendes començaven a despuntar en aquell moment). Eren anys de contrastos, hi va haver coses bones, sí, però també coses molt roïnes, noves malalties i addiccions que s’emportaren a molts joves... Però anem a veure com es va reflectir tot açò a la nostra família fallera... Benvingudes al 5é aniversari de la Falla del Poble.

Us demanaria per favor que aquesta parada sigueu molt cauteloses i que no us espanteu, la societat espanyola estava en plena ebullició, i no sols per les noves corrents artístiques, sinó perquè estàvem en plena transició política. Aquesta etapa va generar coses molt positives al país, però també va establir discussions entre els seus ciutadans que estaven dissenyant una democràcia de zero. En aquests anys hi havia diverses formes d’entendre la política i la cultura, també la identitat del que hui en dia entenem com Comunitat Valenciana. Eixes diferències també es donaven entre xicotets grups de gent. La nostra falla era un microcosmos i un reflex de què ocorria fora, prompte es va veure abocada a la segregació a causa de les diferències polítiques i a l’hora d’entendre la festa. Alguns fallers se separaren i van decidir formar una nova comissió, la falla Francesc Ciscar - Plaça l’Església, la quinta falla i última, per molts anys, a Paiporta. La nostra falla ja feia 5 anys que estava en funcionament i les il·lusions dels fallers continuaven sent el motor de la festa, però, la situació ja descrita a les línies anteriors va ser el punt de partida

d’una època complicada. Els anys 80 per als membres de la Falla del Poble no sols varen estar marcats per la moguda madrilenya o la ruta del bakalao, sinó que també recorden una lluita constant als carrers del poble. La resta de les falles s’agruparen per a deixar de costat a la nostra comissió. Les diferencies, provocaren una reducció molt gran del cens el que va implicar una situació econòmica complicada. El punt d’inflexió va ser el 1983. A aquests anys es vivia a la Comunitat Valenciana un llarg conflicte identitari: tot girava al voltant de la bandera. Eren temps de canvis i no tots estaven d’acord en el que era millor per a la terreta. La nostra falla, a causa de les seues idees polítiques, no va acceptar la recent declarada senyera valenciana i va penjar al carrer l’anomenada “quadribarrada”, cosa que no va caure bé a l’ajuntament. La corporació municipal va llevar les banderes dels carrers del poble i la comissió, a manera de protesta, va decidir no participar en els actes organitzats per l’ajuntament.

Aquell any va ser el primer que no vàrem eixir en la cavalcada ni es va anar a arreplegar els premis, peró, no l’ultim. Al poble ens van posar el malnom de la falla dels Catalans i la indiferència patida per part de la resta de falles va fer que a poc a poc la situació empijorara. En l’any 1984 la Junta Local va decidir que als actes conjunts tot faller anara vestit segons el eglament, es a dir, amb el traje negre. La falla, al 1985 ho va incomplir el que va suposar que al any seguent es fera una votació i s’arrivarà al següent acord: tota aquella comisió que no complixca les normes, no desfilarà amb la resta. Aleshores, al 1986 la nostra falla va desfilar a l’ofrena fora del grup de la resta de falles.

la Junta Local, inclus, es confeccionen banderins propis amb el Primer Premi. Els primers anys d’aquesta etapa, en 1981 i 82, vam aconseguir dos primers premis en el monument gran de la mà de Manuel Ferrer Gadea, però prompte, i a conseqüència de la greu situació econòmica, el nostre palmarés va deixar de destacar. Alguns anys, com en 1985, inclús els mateixos fallers van haver de fer els seus propis monuments. Estic segur que no oblidaran mai ni la Barraca ni la nòria, falla infantil que, a pesar de l’esforç, va ser desqualificada per l’ús de ferro.

I no sols teníem problemes amb els actes o els monuments, la indumentària Aço va ser el germen del que va dels fallers de la Falla del Poble també succeir al 1987 i 88 on la directiva era un tema candent a la resta de de la falla decideix fer l’ofrena i la comissions. cavalgata dies diferents a la resta de falles. A l’any 1987 en concret, Encara que... No tot van ser penúries!! la falla acudeix a la esplanada del L’any de la Barraca, la falla va canviar ajuntament a arreplegar els premis el seu casal, sense perdre la seua però no sels permet la entrada ja ubicació es van traslladar a un altre que la Falla del Poble estava fora de baix del carrer Padre Jorge Maria. concurs. En aquest moment, deixen de participar als actes organitzats per

Aquell any vam tenir l’honor de què el ministre d’interior del moment, Jose Barrionuevo, aprofitant la visita per a inaugurar el caserna de la Guàrdia Civil, va fer-li una visita al nostre nou casal. Malgrat el buit de la resta de fallers del poble, les ganes de fer festa, la passió i la nostra identitat com falla van fer que la flameta es mantinguera viva. Açò és el que fa que hui en dia gaudim d’una comissió envejable amb una història autèntica. No sé perquè ambdues ens vam quedar callades tota l’explicació. Sandra fins i tot tenia els ullets brillants per l’emoció. Així que els nostres iaios i pares no sols anaven a la falla per a divertir-se, anaven a defendre alguna cosa que és nostra... Un escut, una indumentària, unes tradicions... Ens tocava tornar al tren, la veritat és que després de visitar els anys 80 vaig entendre moltes coses i em vaig quedar presa de la música d’aquella època, tant que vaig demanar algunes cintes als passatgers que pujaven a aquella parada...

EL TRENET

HISTÒRIES DE LA SOCIETAT A LA QUAL PRESTA EL SERVEI, HISTÒRIES DE LA VIDA

Fins a 1885, les destinacions de les línies de via ampla portaven als viatgers al Grau de València, a Madrid, a Barcelona i a Venda la Mina. Però aquestes comunicacions no cobrien la demanda dels nostres pobles. L’habitant de la ciutat o de l’horta havia de llogar carruatges a València, els quals estaven situats a les portes de la Mar, Serrans, Quart, Sant Vicent i Russafa, fent que cada viatge resultara una aventura pels camins que aleshores estaven sense pavimentar.

la seua àrea metropolitana i fins i tot algunes més allunyades. En el seu moment àlgid va arribar a estar composta per cinc línies comptant amb una longitud total de 120 km de vies i 69 estacions. Una part d’aquelles línies es troben integrades actualment a la xarxa de MetroValencia, propietat de Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana. A partir de 1924, es va iniciar un procés de millores en el servei, d’evolució, fins que després de la guerra civil, s’iniciara la progressiva electrificació del ferrocarril, iniciada el 9 de març de 1944 amb la posada en tensió de la secció de València a Natzaret i conclosa una dècada més tard amb la inauguració de la secció d’Alcúdia a Castelló de la Ribera. La nostra Paiporta inaugurà en el 1947 amb un tram de 5,9 Km. La nostra Paiporta, on hi ha hagut històries d’amor, de treball, d’oci… unides al bateg del Trenet. Històries com la de Pepet i Marieta. Ell, un xic jove i ben plantat, que amb 20 anyets al cos... què voleu? I ella… doncs ella la més “templà” del món a ulls de Pepet.

Si s’ha de retre homenatge en aquest article en la part que dediquem a la Història del Trenet, ho farem amb Juan Navarro Reverter, enginyer i fill predilecte de la ciutat promotor de la nova xarxa de ferrocarrils secundaris i de tramvies. Va ser un gran defensor del transport públic i col·lectiu i també va impulsar aquest projecte i va implicar nombrosos empresaris valencians per a la seua construcció. La data que ho va canviar tot seria el 16 de gener de 1885 quan es constituïa la Sociedad Valenciana de Tranvías, amb la finalitat de construir i explotar línies de tramvies i de ferrocarrils econòmics. On s’iniciaria la història del protagonista veritable d’aquestes paraules compartides: EL TRENET. Això diuen que va passar un dia qualsevol d’un any qualsevol allà per la dècada dels seixanta, anècdota La història del Trenet: és la història de la societat a la que ara llegiu com altres tantes han passat en el pas la qual presta servei. A la fi del segle XIX, la societat del Trenet per Paiporta i els seus viatges cap al Cap valenciana, rural i urbana a la vegada, es decidirà i Casal. Era dilluns, dia d’aixecar d’hora per anar a a proporcionar la ciutat i àrea metropolitana de les guanyar-se el jornal. Així doncs, Pepet va aprofitar innovacions tècniques del transport. Fou una xarxa al màxim l’estança al llit, és a dir, dormí fins a l’últim de ferrocarrils de via estreta que connectava la ciutat minut, cosa la qual va fer que rodara a correcuita per de València amb la major part de les localitats de tindre tot enllestit i enganxar el dia a dia.

Amb totes les presses es va arreglar però no va recordar desdejunar ni agafar esmorzar. Tot això sabeu qui ho provoca? Sí! L’amor!!! (ací podeu imaginar un sospir, inclús el podeu fer… Val! Gràcies! ens ajuda a llegir amb més sentiment l’article) si és queee… Qui no ha escoltat allò de “s’alimenta amb l’amor”!!! Però l’amor el ben cert és que no dóna energia al cos, més bé, si en fas ús de l’amor et desgastes i per tant necessites més aliment com en el seu moment el Trenet necessitava del carbó per fer que bategués a sobre de les vies. Doncs tot plegat Pepet va eixir de casa des de l’altra banda del Barranc d’on estava l’estació, per cert on continua ara mateix la de Metro València (imagineu la veu que ix quan estem aplegant a casa: Pròxima parada, Paiporta), que ha sigut l’evolució final del Trenet del qual parlem.

I Marieta l’abraçà com si marxara a la guerra i es besaren amb tota la passió que l’amor té en eixe tram inicial. Pepet es va acomiadar de la seua estimada Marieta i travessà el Barranc del Poble corrent pels carrers de Paiporta per poder aplegar a hora a l’Estació del Trenet. Al seu pas per la Plaça l’Església li faltava l’alé, però si no volia caminar durant una hora aproximadament, hauria de fer l’últim esforç… En última estada Pepet aplegà a l’estació i pogué pujar a un Trenet ple de gom a gom, fins i tot amb gent fumant dins… Sí, era altra època! Amb tot això i algunes altres persones que portaven entrepans amb olors extrems com la de col bullida o alguns altres que no s’havien llavat i les aixelles cantaven a glòria d’infern...

Doncs això, Pepet havia d’agafar el Trenet a una hora determinada perquè si no aplegava hauria d’esperar just 60 minuts a què passara l’altre, no penseu que hi havia la mateixa disponibilitat que ara. Però com a Pepet l’alimentava en aquell moment l’amor, l’amor cap a Marieta, havia de passar a arreplegar la seua dosi matinal amb la qual pensava podria suportar el treball a la fàbrica.

Com deia, amb tot això i Pepet sense haver menjat res més que el bes de Marieta, va començar a veure estrelletes, fins que no va aguantar i caigué de tòs. Entre uns quants veïns el van aixecar i el van asseure en els bancs de fusta del Trenet i a poc a poc el van despertar i li donaren un poc de dolç que portava altre treballador de la Fàbrica. Una Fàbrica on aplegaven històries arreplegades per persones que compartien viatge al nostre Trenet.

-PEPET: Ja estic ací amor meu! Vinc a donar-te el bon dia! -MARIETA: Però Pepet! Que faràs tard! Que el Trenet ix en punt. -PEPET: Saps de sobra que si el perd, tinc temps per anar xino xano caminant com l’altra vegada vaig fer, que el Trenet tarda el mateix!!! -MARIETA Sí! Però aplegaràs tot “cansaet” a la fàbrica rei meu. -PEPET: No patisques amor meu! Dona’m un bon bes i marxaré correguent. -MARIA Doncs pren.

Un Trenet que ens contà la Història d’amor de Pepet i Marieta, un amor que en el futur els va fer formar un família i que a més a més estimaven molt la nostra festa. Una família que estigué unida a una Falla del Poble, com haguera pogut passar a qualsevol poble. Des d’aleshores Pepet i Marieta recordaren, això sí, que no sols d’amor s’alimenta la persona i les seues filles van prendre bona nota i des d’aleshores no es van perdre cap esmorzar, ni en casa, ni al treball, i per descomptat el de la Falla on també segueixen compartint les altres reunions gastronòmiques que es gaudeixen de manera especial.

*Un text d’ Òscar Pellicer i Gil, amb informacions recollides en el Levante EMV d’un reportatge d’ Inmaculada Aguilar Civera. La part de Pepet i Marieta ha estat basada en les històries contades del Trenet pel tio Ignaci, el iaio de nostra Fallera Major Infantil, Clàudia Justícia i Herráiz.

ANDANA 1989

Clàudia s’estava portant de meravella, ara, això si, no parava de demanar música dels anys 80 als passatgers de l’època i escoltava des de Michael Jackson a Ximo Bayo passant per José Luis Perales... Vaja popurri!

es feien com es podia, a la nit amb cassoles i utensilis de cuina. L’ofrena se celebrà el dia 19 a la vesprada i la falla es va poder cremar prou bé. Va ser un any diferent, però molt divertit!

El tren va anar parant a poc a poc... estava plovent... Als cartells de l’estació es podia llegir 1989.

Però, com us anava dient, alguns fallers també defineixen el 1989 com el principi de la dècada en la qual es va signar la pau. Mentre el mur de Berlín queia, o millor dit era destruït pels mateixos berlinesos al novembre del 89, a Paiporta altres murs es derruïen. Vam aconseguir un apropament amb la resta de comissions i els anys 90 van estar marcats per canvis que van portar millores econòmiques.

Conten els més majors que és la dècada de la tranquil·litat... Era l’any del 15 aniversari de la falla i l’encarregat de narrar la història a aquesta parada va començar així la seua explicació. Era un home grosset i baixet. Ens va fer diverses preguntes de la història de la falla i del que havíem vist fins ara, i em vaig adonar que Clàudia i jo ja havíem aprés moltes coses. Després, de manera automàtica ens va donar uns paraigües a cada una i va començar a caminar...

-No us estranyeu, el necessitareu... l’any 1989 va passar a la història per la pluja. Pregunteu-li a les falleres majors d’aquell any quan pugeu a l’Orient Faller... Encara que no us penseu! Diuen que aquell any la falla va estar molt unida, que les cercaviles

Doncs, els noranta s’obrien pas deixant enrere la Guerra Freda. Es diu que és la dècada que posa punt final a la història. Amb la caiguda del mur de Berlín triomfen les democràcies lliberals front al comunisme, el que dóna pas a l’era de la tecnologia i les comunicacions. El Grunge i el Hip hop se senten a les ràdios, cada vegada més modernes. Aquests corrents musicals marquen el naixement de la cultura urbana i l’aparició de la Generació X.

Aquesta nova generació, també coneguda com la generació perduda dona molta importància a la joventut, que despuntava, en part, gràcies a la facilitat per entendre els avanços tecnològics. Com no, açò també queda reflectit al nostre microcosmos faller:

Aquests van insistir a normalitzar les relacions amb la resta de falles i crear un ambient festiu i molt faller al poble. La joventut de la falla va formar un Però mentre tot açò succeïa també gran equip mitjançant el grup de passaven altres coses, hem de tornar Playback i gràcies al bon ambient del al tren perquè ho entengueu... casal. A poc a poc aquestes bones relacions es traslladen a la directiva. Ja quasi estàvem a la meitat del trajecte. Vam tornar a pujar al tren Comencen a incorporar-se directius ràpidament i vaig adonar-me’n que més joves que marquen una dècada la gent del meu voltant començava a de tranquil·litat, treball i molta festa. agrupar-se i a fer-se escoltetes... No No és una bona època quant a premis sé jo que estarien tramant... però si quant a viatges... Mallorca, Eivissa, Salou... La visita obligada a Si haguera de quedar-me en alguna les fogueres d’Alacant... van ser anys cosa d’aquesta parada, sens dubte molt bons. seria amb la nova visió de la festa que tenia la gent jove, en la que primava Per altra banda, l’herència de Paco la pau i al mateix temps la defensa de Calvo (fidel defensor de la unió de les tradicions i la identitat d’una falla falles paiportines) va estar present als tan especial com la nostra. anys 90 mitjançant dels presidents de la nostra falla. Aquesta generació va ser un bufit d’aire fresc per a la falla i va fer que aquests anys estigueren marcats per la paraula GERMANOR.

PASSATGER D’OR AMB FULLES DE LLORER I BRILLANTS MANUEL CATALÁN LLIRANES

jugar, anar a escola... encara que açò últim no fora la seua predilecció va aguantar fins que va complir els 16 anys que es va posar a treballar. Ja era adult i al seu temps lliure eixia i es divertia amb els amics. I sobretot li agradava passar molt de temps a la seua falla on tenia bons amics. Manolo des de ben xicotet deixa entreveure el seu caràcter amigable i divertit, encara que de vegades s’enfade un poc i es pose molt seriós, però el bo que té és que els enutjos li passen prompte. Des de molt xicotet va ser faller de la nostra comissió, vivint al màxim les falles, participatiu i col·laborador en tot allò que la falla organitzava. Per això als 15 anys, quan va passar a majors, va entrar a formar part de la directiva, i des d’aleshores, i ja són trentaun anys, ha estat treballant per la nostra comissió.

El nostre homenatjat va nàixer un calorós 14 de juliol de 1974 a les 15:30 hores del migdia. Era el tercer fill de Manolo i Lola i li ficaren de nom Manuel, com En la falla Manolo ha trobat amics, col·laboradors i al seu pare i al seu iaio per continuar la tradició, fins a la seua dona, Adela. Per a ell és una segona però des de xicotet li deien Manolin, per això de no família a la qual, en 2009 varen arribar els seus dos confondre-ho amb els majors. tresors Marcos i David, i als quals intenta inculcar Manolin creixia junt amb les seues germanes i dos el seu amor per la festa de les falles i ensenyar-los anys més tard amb el seu germà Francisco, compartint l’agraïda i divertida que és la nostra festa. amb ells jocs i travessures. La seua mare recorda que era un xiquet molt bo, entremaliat i un poquet ploramiques. Manolo durant la seua infància feia coses de xiquets;

Com a faller ha tingut diversos càrrecs dins de la directiva de la nostra falla. Ha sigut delegat d’activitats diverses, delegat de festejos, vicepresident, component de junta local i el màxim càrrec al qual un faller puga optar, president de la comissió als anys 2003, 2004 i als anys 2008 i 2009. Quatre anys de molt de treball i mal de caps, però de moltes satisfaccions i alegries al dur endavant i tindre el suport de la seua volguda comissió i en els que va trobar persones, els seus acompanyants al camí de les falles, en els que va forjar una gran amistat que hui en dia perdura.

a les albaes de la nostra falla, sempre pendent de tot i de tots perquè tot isca de deu. Normalment sempre és dels primers que arriba i l’últim que se’n va. Amic dels seus amics, divertit, ocurrent i sempre el tindràs dispost per ajudar-te en allò que pugues necessitar.

Divertit i a la vegada seriós, fester però treballador, impulsiu a la vegada que responsable i com diu el refrany “ficant l’obligació davant de la devoció”. Així és l’home i faller que enguany homenatgem. En Manuel Catalan i Llinares, sense dubte bona gent Es pot dir que és un faller de pro, treballador com i com no un gran faller. el que més, sempre el veuràs al casal tant de festa, jugant al truc; com treballant, siga per a preparar la cavalcada o presentació, a la barra, muntant, Adela Domínguez i López. replegant després de qualsevol festa o tocant el tabal

ANDANA 1993

Però Sandra sap alguna cosa? No I jo que he de fer...? Xss!! Calla Clàudia que ja ve!

Li estàvem preparant una sorpresa a Sandra, la següent parada era la de l’any del seu naixement i alguns volien celebrar amb ella una espècie “d’aniversari”. Estava nerviosa... Vaig notar com l’Orient faller entrava a poc a poc en l’estació del 1993. Quan encara no sabia bé el que la resta de passatgers anava a fer, ni el que havia de fer jo, vaig sentir una melodia... “Aniversari feliç, aniversari feliç...” la música va començar a sonar per megafonia i tots els passatgers es van posar en peu. Es notava l’emoció als ulls de Sandra, alguns dels seus familiars, passatgers també de l’Orient Faller, la cridaven des de la barra del tren. Li havien preparat un pastís gegant de xocolata amb muntons de ciris...

AIXÍ ERA, AIXÍ ÉS SANDRA Data Naixement: 15 de juliol de 1993 Ocupació: Tècnic de farmàcia. Personalitat: Amable, molt sensible, simpàtica... Sempre té un gran somriure en la boca. Data d’arribada a la falla: Any 1994 Aficions: La seua passió són les falles. Historial faller: Des que encara no aplegava a l’any de vida, ja va formar part d’aquesta comissió. Ella ve d’una família molt fallera. En la seua família hi ha hagut moltes Falleres Majors i Presidents. Tant de la comissió major com de la comissió infantil. A banda, molts dels membres d’aquesta família, en uns exercicis o en uns altres, han format part de moltes directives. Ella en 1999 va ser musa del casal. En eixe mateix any, sa mare va ser la nostra Fallera Major. En 2004, va ser ella la Fallera Major Infantil i en 2006 la secretaria de la comissió infantil. El 2012 també va ser un any molt especial per ella, ja que el seu germà junt amb la seua cosina varen ser el representant de la nostra comissió infantil. Una anècdota fallera de quan era molt menuda va ser quan va fer tota una ofrena amb les sabates canviades de peu. La pobra xiqueta no va dir res fins que es va acabar i es va ficar a plorar perquè li feien molt de mal els peus. Aleshores s’adonaren compte que no duia ficades les sabates correctament.

LES TEUES AMIGUES És una nit amb pluja de novembre, ronden les deu, i ací estem, recordant aquella nit de pasqua en què se’t va escapar que una notícia important havies de donar-nos prompte. En eixe moment van començar les apostes: boda a la vista, bebé pròxim a bord, independència... Però totes coincidíem en una cosa, anaves a ser fallera major. Unes setmanes després, per fi va arribar l’anhelada notícia, series la màxima representant de la teua comissió en 2019. En eixe moment començava un any ple de nervis, emoció i il·lusió, i que millor manera de començar-ho que cridant a la teua porta i banyant-te amb xampany. De tot això han passat ja uns quants mesos, i ara, que ja llueixes la teua banda, representant a aquesta gran falla, la Falla del Poble, estàs fent del teu somni una realitat. No oblides cada moment, són únics i irrepetibles, i ja saps, si parpalleges... t’ho perds, però el més important, mai deixes de mostrar eixe somriure que tant et caracteritza, et fa brillar com ningú, i més encara amb eixe vestit tan especial que t’acompanya. Gaudeix del teu any, de cada acte, de cada instant... Perquè faran d’aquest, un dels millors de la teua vida. Gràcies per deixar-nos formar part. Et volem.

GRÀCIES SANDRA emocions que guardarem sempre al nostre cor.

No podia deixar passar l’oportunitat d’escriure en aquest llibret paraules d’agraïment per a tu.

Enguany eres la nostra fallera major i estaré al teu costat per a tot el que necessites. Per fi, i després de molt de temps, et torne a veure eixa cara de felicitat que tant m’agrada veure’t i que mai més vull que esborres. Una vegada més et done les gràcies per deixar-me estar amb tu en tots els preparatius i proves dels teus vestits de Fallera Major i tots els altres. Sempre recordaré eixes vesprades dels dimarts en què fèiem moltíssims quilòmetres caminant per veure cosetes de fallera i dels berenars que menjàvem quant ens donava temps... ha ha ha. També recordaré, tantes i tantes nits que ens hem passat sense dormir parlant per WhatsApp de com anava a quedar tot. Són moments que mai podré oblidar perquè són temps de felicitat teua que tant et mereixes i que les compartisques amb mi em fan molt feliç.

Ja saps molt bé, el que signifiques per a mi. Des del primer minut de la teua vida hem estat juntetes, hem passat per situacions que encara ens han unit més. El nostre vincle és molt especial i vull donar-te les gràcies, per deixar-me estar al teu costat.

Sols et demane que visques al màxim tot el meravellós que enguany vas a viure amb tota la comissió, família i amics. Llueix com tu només saps, eixos vestits de valenciana que tan bé saps portar. Sé molt bé, que representaràs a la nostra falla amb molta elegància i duràs ben alt el nom de la nostra falla perquè això és Eres la meua primera neboda i la meua fillola, cosa el que es mereix la FALLA DEL POBLE. de la qual em sent súper orgullosa. ET VULL MOLTÍSSIM I M’AGRADARIA MOLT QUE En 2004 vàrem ser tu i jo les representants de la nostra SEMPRE EM DEIXES ESTAR AL TEU COSTAT. falla i juntes vam viure un any ple d’alegries i Alicia Martínez i Navarro

GERMANA I COSINS FALLERS Enguany la Regina del Foc Infantil, és la meua germana. Amb tan sols un mes va ser musa del xupló i en 2013 musa del casal. Ara Regina del Foc. Teta, estic molt content que la sort haja decidit que tu sigues la que vas dur eixa banda roja que tantes ganes tenies de portar. Et desitge, que gaudisques molt aquest any i que sigues molt feliç. També vull desitjar unes bones falles a la nostra Fallera Major, la meua cosina Sandra, i dir-li que va ser una molt bona Fallera Major, perquè té un gran sentiment a la nostra falla. A la meua cosina Marta, que enguany forma part de la cort d’honor de la Fallera Major de Paiporta, dir-li que gaudisca molt de tots els actes i que el passe molt bé amb totes les seues companyes. Al meu cosí David, que estiga tranquil, que de segur que li eixirà una molt bona cavalcada. Que tot l’esforç que està fent valdrà la pena. I a la resta de cosins i cosines que formen part d’aquesta comissió (que són molts) dir-vos que tots gaudirem moltíssim de les falles 2019. VIXCA LA FALLA DEL POBLE.

Raul Ricart i Martinez

2019 2019! El teu any, el teu somni, viu-lo, gaudeix, sent i sobretot no deixes de viure cada minut al màxim. Ja han passat uns mesos des que va començar el teu regnat que tant esperaves, actes molt bonics on has sentit la calor de tota la teua comissió, amics i família que t’estima. Estaves guapíssima i radiant en cadascun d’ells! Però sobretot en la teua exaltació! Eixe dia relluïes amb una llum especial! Però et diré que ara ve el millor. La cavalcada, pujada en la teua carrossa, que el teu germà David porta ja molts anys pensant i idealitzant com seria per a tu! Mai oblidaràs eixe dia perquè és un dels més emotius! Però sobretot arriben LES FALLES! Cinc dies màgics que no hi ha paraules per descriure! Obri bé els teus cinc sentits i sent totes les emocions, rialles, plors, alegries, penes, il·lusió, cansament, energia, somni... Totes formen part d’aquests dies. Però et diré que totes valen la pena viure-les. Estaré al teu costat en tot moment. T’ESTIME

Anna

EL TEU GERMÀ El papà, que de segur ja té els ulls plens de llàgrimes de llegir-me perquè no les ha deixat des que va començar el teu somni, està molt orgullós de veure com aquest es fa realitat. Per a ell és un gran esforç però com tu i jo sabem farà tot el que siga possible perquè nosaltres tinguem tot allò que ens puga fer feliços. Aprofite l’ocasió, PAPÀ, per dir-te i recordar-te amb majúscules... GRÀCIES PER SER EL MILLOR PARE DEL MÓN. També tens al teu costat un altre home que et mira amb els ulls plens de felicitat. És el teu novio. José a tu i a la teua família vull donar-vos les gràcies per oferir a la meua germana tanta estima. En 2012 quant jo va ser president infantil et vaig demanar que t’apuntares a faller però clar... a mi no em vares fer A tu, Sandra. La meua germana, la meua amiga, la molt de cas. Enguany sí que t’has apuntat per a gaudir meua confident i, de vegades, mare. de prop amb la meua germana el seu regnat i això és una mostra més que evident de l’amor que sents per Des de ben xicotets parlàvem de com seria l’any que ella. Gràcies. Saps que et vull moltíssim, encara que tu series la nostra fallera major. Teta, doncs, ara és sigues del Madrid. el teu any que com tantes vegades l’havíem imaginat serà un any d’emocions, d’alegries i de felicitat. Per També tenim a tota la nostra família ajudant-nos per sort tenim a molta gent que ens estima al nostre costat tal que el teu somni es faça realitat. Tots estan molt i tots junts farem tot el possible perquè el teu regnat emocionats en veure a la seua néta, neboda i cosina siga inoblidable. lluint eixa banda que tant significa per a tu i per a tots. Ja saps que per la meua part estic fent tot el que puc. Encara que m’agradaria fer més perquè tu et mereixes tot.

Tant la família del papà com la de la mamà estaran recolzant-te en tot el teu regnat. Estaran sempre amb nosaltres tan als moments bons i en els no tant bons. Com fins ara ens han demostrat. La nostra comissió també està demostrant-te tot el suport i estima que et tenen. Tots han treballat de valent perquè tot isquera el millor possible. Sandra tenim la grandíssima sort de pertànyer a la millor comissió fallera que hi ha a tot el món. És la il·lusió que sempre he tingut, un desig que fa uns anys estic demanant-li’l a eixa estreleta que tenim d’alt Gràcies FALLA DEL POBLE per tot el que feu perquè i que, a la fi, enguany m’ha concedit. I com tu ben la meua germana estiga gaudint tant dels seus actes. saps ella, des d’on estiga, et guiarà com sempre fa. I ara, arriba el moment més difícil. El d’expressar els Teta, amb el teu somriure tan especial vull que meus sentiments sobre aquest meravellós somni que és gaudisques molt aquests moments que estàs vivint i tan teu com meu. que estigues molt agraïda a tot el món que fa que la felicitat siga el teu estat d’ànim diari. Sandra, el dia que et vaig veure seguda al teu tro, amb eixe vestit que per a tu i per a mi tant significa. Crec que amb tot l’escrit queda més que present que Eixe vestit que fa vint anys duia la nostra mare al dia t’estime molt i que estic al teu costat en aquest núvol de la seua exaltació i amb eixa banda que tant havies des d’on vius aquest meravellós somni. somiat. Va fer que el meu cor bategara amb més força que mai i que encara perdure eixe dolç sentiment. Perquè, com molt bé saps, el que més desitge és veure’t feliç. La teua felicitat és la meua. Per a mi que tu sigues FALLERA MAJOR de la nostra falla és més que un orgull. És un somni fet realitat i viure’l al teu costat una vertadera sort.

estava criant-la a la falla els anys transcorrien amb tranquil·litat i molta feina. Com ja us hauran dit, la falla es va omplir de gent jove amb ganes Una dona que ens va veure una mica de solucionar problemes i canviar perdudes ens va cridar: algunes coses. Després de la festa vam decidir baixar en l’estació de l’any en el qual va nàixer Sandra per fer una ullaeta...

- Sandra! Clàudia! Vosaltres no sabeu De sobte vam començar a sentir qui sóc jo però jo us conec molt bé- Va de fons una marxa mora, no me’n dir la dona quan ens vam apropar… recorde del nom però sé que és - Si? - Vaig exclamar amb admiració. La dona portava uns pantalons vaquers alts amb botons fins al melic, eren de Levi’s. També portava un cinturó negre amb un sivella molt gran de color daurat. Duia una americana grisa amb ombreres i una camisa blanca amb dibuixets al coll. Era rossa i portava unes ulleres molt grans que semblaven lupes.

molt popular a la nostra comissió. La ballem tots junts després de cada acte!! Sandra em va mirar i em va dir: - Clàudia! Ho escoltes? És el Ximo... La dona ens va tallar...

- Sí sí, és el Ximo, Sandra... Molt bé!

Recordeu que al kit faller us han Sense dir res va començar a caminar deixat una “xilaba”? Sabeu per què? i mentre es passejava anava dient... És hora de què parem atenció i analitze’m algun dels nostres costums - Mentre la mare de Sandra més curisos, dates, noms, premis...

Doncs, la nostra falla, com us hauran dit ja alguns dels meus companys, es caracteritza per tindre tradicions molt marcades, una d’eixes va ser la unió amb els moros i cristians. A les falles no és estrany trobar pinzellades d’aquesta altra festa tan popular a València. No podíem ser menys! Els primers anys de falla la majoria dels fallers van formar de manera paral·lela una fila mora, per això que anys després aquesta tradició continue acompanyant-nos després de cada acte faller.

perdut... Cada 17 de març alguna cosa diferent... i dic jo... per què no tornar a la nit de la “xilaba” mora?

Ah! I que em dieu de les paelles? El concurs de paelles al que ara dediquem un dia complet, abans es feia a Per alguns, un acte no s’acaba fins que no es balla el la nit. Sí sí, ja buscaré alguna foto que de segur que Ximo al carrer de la falla, o en aquest cas a la carpa. tinc per ahí per a ensenyar-vos! No sols la marxa mora es quedà com a tradició... Una altra curiositat, us sona el nom de Francesc Calvo i Chiva? Doncs, el 1998 es va establir a la falla el premi Francesc Calvo i Chiva al millor article del llibret i no va tardar a aparéixer un premi en la seua memòria en l’àmbit local. Des de l’any 1999 el premi atorgat per l’Ajuntament a la millor portada del llibret porta el nom de Francesc Calvo i Chiva. Aquest premi ha sigut un dels més valorats a la nostra falla, des de l’any 1999 l’hem guanyat moltes vegades, al mateix 1999, el 2000, 2003, 2008, Vam començar a celebrar a la nit del 17 de març la 2009, 2010, 2014, 2017... nit de la “xilaba” mora. Per a nosaltres és tot un orgull que Paco Calvo estiga No va ser fins a l’any 2004 que es va substituir per tan present a les falles de Paiporta. I aquest home, era la nit hippie, i va anar passant a ser la nit d’indis i faller de la Falla del Poble. vaquers, després la nit medieval i ara doncs ja m’he

A pesar d’anar madurant, la comissió ha sabut mantenir les seues tradicions, sobretot respecte a la indumentària. Tant va ser així que la revista Pensat i Fet ens va guardonar amb el premi Còfia l’any 1997.

25 d’abril és el dia de les Corts Valencianes. Com he dit des del principi, encara que hem evolucionat com a comissió, també hem sabut mantenir l’essència de la tradició, i any rere any hem batejat aquesta festa com la celebració del 25 d’abril. Aquest és un Per últim, sabeu per què a la falla se celebra encara el exemple clar del que és aquesta comissió, una barreja 25 d’abril? I el més important, sabeu el que significa? de tradició i mirada al futur que ens fa molt especials. Doncs, en el moment de formació de la falla, als anys 75/80, la política era molt convulsa i el 25 d’abril era considerat la diada nacional per als sectors vinculats al fusterianisme. Aquesta data és en realitat l’aniversari de la derrota de la batalla d’Almansa. En aquesta, el regne de València, junt amb el d’Aragó queden sota el domini castellà. Els furs s’aboleixen i s’instauren els decrets de Nova Planta dels borbons... però, la història és molt llarga. El 25 d’abril en el moment de formació de la falla era una diada amb tints molt polítics. Els primers anys la falla organitzava excursions a aquestes trobades celebrades per diverses ciutats de la comunitat com per exemple a Xàtiva. Amb els anys hem anat derivant la festa cap a una celebració pasqüera, on volem el catxirulo, berenem i el més important elegim al nostre president infantil. Igual que la falla, la política ha canviat, actualment el

Els anys 90 van ser anys de creixement, però vam continuar amb el nostre esperit propi de fer festa. A mesura que Sandra creixia els nostres joves directius i fallers es feien majors i a poc a poc fabricaven una falla més gran i més pròpia. Sé, que aquesta altura del viatge, esteu cansades però encara queda molt per viure així que torneu al tren i descanseu xiquetes, prompte entrareu de ple en els anys 2000! Assabentar-se de totes aquestes coses després de la festa de Sandra m’ha deixat esgotada. Espere que li agradara la sorpresa, però a més, espere que haja aprés tant com jo a la parada del seu naixement. Tornem a l’Orient Express que encara queda molt per veure...

ANDANA 1999

Quina sorpresa més bona!! A la parada anterior la meua família va aparéixer sense que jo sospitara res i va fer-me una minifesta genial! Molts membres de la meua família pertanyen a la nostra falla, això ajuda al fet que des de ben petita em criara a la falla com a casa. L’ambient faller per a mi ha sigut sempre molt familiar i hem sent molt afortunada. Hi ha molts membres que encara no estaven a la festa per una senzilla raó, ells encara no havien pujat a l’Orient Faller, ja que encara no havíem passat per les parades que pertanyen als seus aniversaris. Els únics afortunats de veure i fer el viatge complet som els que comptem amb el bitllet d’or amb fulles de llorer, és a dir, Clàudia, Carlos, Miquel i jo.

a netejar la resta de serpentines i confetis de la meua festa sorpresa però teníem moltes ganes de baixar i descobrir com es va viure el canvi de mil·lenni. No venia ningú a buscar-nos i ens va paréixer molt estrany. Vam mirar el rellotge de l’andana del 1999 i res, passaven 5 minuts de l’hora a la qual l’Orient Faller aplegava i allí no hi havia ningú!

- Perdoneu xiqueeees! Perdoneu! Sentíem la veu llunyana d’un home que cridava però no veiem res... Per fi, allí al fons de l’estació un xic jove corria cap a nosaltres com un boig...

- Clàudia, Sandra! Perdoneu, estava La primera que va ser fallera de la tan posat dintre del projecte creatiu meua generació sóc jo, ja que sóc de la vostra falleta infantil que m’he la més major, després vindran David, descuidat de l’hora per complet... Marta, Gisela, Lucia, Raül, Maria...

Es tractava d’un xic prou jove vestit No m’enrotlle més! És hora de baixar!! amb un mono blanc de treball, portava les mans brutes de pintura i - Clàudia, preparada per a descobrir una gorra del València C.F. plena el 1999? de polseta blanca. El vaig mirar un - Sempre! poc estranyada i de sobte va dir: Ens encantava estar al tren i vam ajudar

- Sí! Perdoneu les pintes, vinc del taller de mon pare, José Andrés Cantero. Em dic Enric i vaig a fer-vos de guia per aquesta dècada. Acompanyeume! Es va dirigir al bar de l’estació, va demanar dues coca-coles i una cervesa. Les coca-coles per a nosaltres, la cervesa, per a ell, és clar!

- Manolo! Fes el favor, uns cacaus i uns tramussos per a aquestes xiquetes!! Que agarrat és aquest Manolo - Va dir en veu baixa Sempre fa igual... El cas és que en una estoneta juga el València i com sabreu estan fent una de les millors temporades de la història. Ara que pense! Vosaltres sabreu el que passa! Encara que jo també ho sé, m’agrada molt tornar enrere i veure com la gent de l’època s’emociona amb els gols de Mendieta.

a la final... Pobrets... imagineu que haguera passat si haguérem guanyat? Que bonic hagués sigut... El cas! Al que veníem! Enric.... Enric centrat! Començaré a contar-vos... Pareu bé l’orelleta... El canvi d’any, de mil·lenni, de mentalitat, de moneda... Tot era imminent. L’any 1999 era la porta que es tancava per donar pas als 2000 i al que hui coneguem com la generació mil·lennal. Britney Spears, Ricky Martin, Els Backstreet Boys, Christina Aguilera o les Spice Girls... Us sonen? A Sandra segur que si... Arriben les panxes a l’aire, les metxes rubies per a xics i xiques, les gorres, dessuadores amples i les ulleres xicotetes, redones i de color rosa! Estàvem en plena era del canvi! I la falla complia l’edat idònia per a totes aquestes tendències... 25 ANYS!

El microcosmos faller està marcat aquest any pel 25 aniversari. Es complia un quart de segle i es va celebrar com l’ocasió ho mereix. A l’ofrena, aquell any, es va convidar a - El cas és que el tema està molt totes les dones i xiquetes que havien interessant, hui juguen contra el sigut falleres majors de la comissió per Barcelona, i si passen aquest desfilar tots junts. partit, el següent serà anar a París, Vaig mirar a Clàudia pensant sols en una cosa: però que ràpid parla aquest xic!!

Els esdeveniments més importants per Sandra, potser ja recorde alguna als fallers aquests anys van ser: d’aquestes anècdotes, no? En primer lloc, tornar al més alt del pòdium amb les falles infantils el 2000 i el 2001, ja que feia 13 anys que la falla no guanyava el primer premi en el monument infantil. Us vau posar tan contents a la falla que ens vau contractar com a artistes 13 anys seguits! La veritat és que sé d’algunes que recorden la vesprada dels premis de l’any 2000 amb molt bon gust de boca!

Vaig assentir mentre donava l’últim trago a la meua coca-cola i la meua ment va esforçar-se per veure aquelles nits de cremaes al carrer Padre Jorge Maria que ara se’ns fa tan petit. Vaig recordar l’olor de pólvora dels xinos i la calor de la falla infantil quan els majors ens deixaven fer un cercle al voltant del foc ja quasi inexistent i els últims monuments es convertien en cendra...

Per descomptat, no podien faltar els bons records al replegar els premis a les millors portades del llibret, sobretot el 1999, primer any en el qual el guardó portava darrere la figura de Francesc Calvo. També vau tenir l’honor de guanyar aquest guardó en 2000 i en 2003.

Clàudia de sobte va dir: - Mire senyor Enric, jo no ho recorde perquè no estava, el que si sé, és que el tren no para de bufar perquè estic sentint-lo des d’ací, i que el partit està a punt de començar, així que Sandra i jo ens pirem d’ací! Que tinga una bona vesprada!

I com sempre no tot pot ser positiu... Estic segur que els fallers també Per descomptat, hi ha que veure, recorden a aquests anys el canvi de quina desimboltura té aquesta les mascletades del tradicional carrer xiqueta... Jaume I al llit del barranc. Sé que va fer-vos molta llàstima perdre aquest privilegi, la falla va intentar lluitar contra el canvi, però van denegar els permisos per qüestions de seguretat.

L’ESTACIÓ DE FERROCARRIL DEL GRAU UNA JOIA HISTÒRICA PER A MAI OBLIDAR

Situada en un enclavament privilegiat (enfront del port de València), i suportant els seus fonaments més de 160 anys d’història, s’alça l’estació de Ferrocarril del Grau de València; una joia arquitectònica, que per al gran desconeixement de molts valencians, va ser la primera xarxa ferroviària que es va posar en funcionament en la nostra ciutat, la tercera a escala nacional i, sense cap dubte, en mantenir-se ferm i en peu, l’estació més antiga de tota Espanya. James Beatty i Domingo Cardenal, van ser els encarregats del seu disseny i construcció en 1852. Beatty era un enginyer de gran nom, experiència i reputació de l’època, per la qual cosa va tindre gran expectació la seua elecció per al projecte. I la veritat és que no van defraudar, perquè encara que amb una estètica sòbria que es reduïa a la motlura de pilastres i arquitrau, prevalent l’aspecte funcional, van alçar

en rajola i pedra de Montcada, una robusta estació, que ha sigut testimoni de l’enrenou i de l’anar i tornar de mercaderies i viatgers, dia rere de dia fins als anys 90. Aquesta estació va ser el punt d’ eixida del Ferrocarril, que anys després (1854) uniria el Grau amb Xàtiva, i més tard comunicaria Almansa- València- Tarragona. Va ser coneguda per tots com “el Ferrocarril de Campo”, no perquè anara travessant els camps sinó perquè José Campo i Pérez, el Marqués de Campo, va comprar els seus drets constituint després la A.V.T., que finalment el 1941 passaria a formar part de RENFE. Encara que per a la majoria dels valencians és l’estació on es muntava la Fira de Nadal de València, per uns altres és la gloriosa estació que va sobreviure a la Guerra Civil (només la seua fatxada sud va ser reduïda). Però tan sols per a uns pocs, segurament els més ancians i, gràcies a la informació transferida de generació en generació, és la responsable del desenvolupament econòmic, industrial, social i cultural de la nostra ciutat perquè va ser clau pel tràfic portuari de València i la porta turística cap a la Mar Mediterrània. Aquesta estació va ser el mitjà de transport insubstituïble per a València i els valencians al llarg de 65 anys. Quan l’estació del Nord va ser inaugurada (1917), el servici de viatgers del Grau va anar disminuint notablement fins que es va quedar sols per l’ús de mercaderies (1925). El comerç portuari del Grau va ser transferit a les nous instal·lacions de l’estació Font de Sant Lluís en 2006, la qual cosa va suposar, el tancament definitiu d’aquesta estació després de 154 anys de servicis. Imagineu-vos, per un moment, la València de l’any 1850.

Us resulta difícil veritat? Segurament, si us conte algunes dades, podreu pensar millor. En 1812 es va crear la Constitució Espanyola i es va restaurar la Monarquia de Fernando VIII alliberant-nos de l’ocupació francesa de Napoleó. En 1850 es va terminar a València les instal·lacions de la Xarxa d’Aigua Potable. En 1866 es van derruir gran part de les muralles àrabs de la ciutat. En 1881 es va veure per primera vegada un vehicle de gasolina a Espanya i en 1882 va començar la distribució elèctrica per la ciutat. Us adoneu compte ara de l’impacte que va suposar als valencians aquesta estació? En paraules de hui en dia podríem dir que “van al·lucinar”. Els valencians de l’època, estaven aterrats quan, afaenant al camp, veien passar les locomotores. La terra tremolava i ells també, perquè “La Valenciana” i “La Setabense”, com van nomenar a les dues primeres locomotores, recorrien els carrils amb un bon grapat de vagons a una velocitat esborronadora. “Arriba als 75 km per hora”, deien els llauradors. És veritat que això no ho havien vist mai, però la velocitat real aconseguida per elles no era més que els 20 km/h, tal com fan constatar els arxius de Les Províncies. Però clar, en aquella època, aquesta velocitat era inimaginable! Com no anava a exagerar la gent al parlar del tren si aquell primer ferrocarril era com una nau espacial

per a ells? I a més, a la seua terreta, a València! La ciutat sencera es va reunir en una grandíssima festa per celebrar la seua inauguració el diumenge 21 de març de 1852. Aquelles dues mostres del ferro van ser engalanats amb “la toilette” d’una nimfa. Sense cap dubte, les portes del futur s’obrien a la nostra ciutat! I com aquesta anècdota, de segur que hi haurà moltíssimes més perquè pels vagons dels seus trens han passat millers i millers de persones, des de l’alta societat que viatjava per gaudir de la platja fins als soldats que anaven a la lluita. Més d’un segle en funcionament, del qual tan sols queda la seua fatxada exterior, que va ser rehabilitada per Adif després els constants avisos del seu deplorable estat. Les obres van finalitzar en 2013. Encara que es va festejar el seu 150 aniversari en 2006 i que ha sigut reconeguda com a un edifici BRL (Ben de Rellevància Local), continua abandonada i perduda en el temps esperant la seua rehabilitació integral. Bé d’Interés Cultural, Patrimoni Industrial Arquitectònic… Molts projectes, però tots escrits en papers. Em fa molta llàstima pensar que darrere de les seues portes i finestres tapiades, queden amagats i oblidats els tresors d’una època gloriosa. M’agradaria, que molt prompte, aquesta antiga estació, tinguera el tracte que mereix i que per ella tornaren a passar millers de persones com abans, encara que tan sols siga per conéixer el seu passat i reconéixer, a la mateixa vegada, el seu valor històric per a la nostra actual societat. Un poble no és res sense la seua història.

Anabel Quiros i Sabido

ANDANA 2006

Sort que vaig traure a Sandra dels seus pensaments, perquè ja arribava el moment, prompte pararíem a la millor andana!!

aerostàtic de color rosa i blanc sobrevolava la parada i feia un dia preciós. El sol feia que tot pareguera molt més alegre i que la gent estiguera més feliç. Els colors brillaven i sonava L’Orient Express estava entrant en música que pareixia de pel·lícula de l’estació del 2006 quan Carlos va Disney. eixir corrent de la cabina i va dir: Una dona molt alta i espigada, amb - Clàudia!! Espereu, no baixeu sense unes trenes taronges, un tutú morat i mi. Us importa que us acompanye? uns calcetins a ratlles de mil colors va - Clar que no! Vinga, anem… interrompre el nostre pas en baixar del tren. Ens vam dirigir cap a la porta del tren seguits per Sandra i vam baixar el més ràpid possible. Era com el matí en el que arriben els Reis Mags... Estava ple de caramels!! Pareixia que estàvem a la fàbrica de xocolata de Willy Wonka. Menuda sorpresa i que guay! Que guay! Mare meua quina il·lusió! Abans de baixar, dintre del tren, ja feia oloreta a xocolata i caramel... L’estació era de massapà i els números 2 0 0 6 eren pals de caramel de color blanc i roig. El quiosc de l’estació s’havia convertit en una tenda de llepolies, la gent anava vestida amb disfresses de mil colors i tots els xiquets portaven una piruleta a la mà. A la distància vaig veure com un globus

- Disculpeu xiques! Sou les falleres majors de la Falla del Poble?- Es va inclinar per a veure’ns bé la cara i es va ajustar unes ulleres enormes de color verd pistatxo. - Sí, som nosaltres!- Va dir Sandra emocionada.

- Genial! Sort que us he trobat. Pensava que no arribava... que aplegava tard. És que el meu rellotge sols marca 10 hores, en funció de la fabricació de la xocolata i sé que l’Orient Faller es guia per les hores solars... Que us conteu? Com esteu de cansades?

Doncs... -No ens deixa acabar la frase, bé, ni començar-la tampoc. Quin personatge més curiós!

aquest any i els següents va ser l’augment del cens infantil. Les directives d’aquests anys es van proposar un objectiu: fer que els xiquets estigueren molt presents a la festa i atraure així a més xiquets.

Les falles infantils a poc a poc guanyaren més importància i el palmarés dels menuts va créixer - Molt bé, molt bé! guanyant cada vegada més premis. En 2007 vam Agafeu una cada una aconseguir el primer premi amb la falla “Somni de la que no hi ha temps a festa fallera” i el 2008 el segon, l’autor d’aquestes va perdre. ser Enric Andrés Alandis, que crec que ja heu tingut el plaer de conéixer...

La dona va estendre els dos braços amb una xicoteta bossa a cada mà. Les bosses tenien dues ulleres de color blau clar (sense patilles per poder dur-les amb els monyos), unes floretes per al cap i dues bandes de color groc i taronja amb purpurina.

- Necessiteu estar bé preparades per a entrar en aquesta parada... L’any 2006 els fallers estrenaven casal, un projecte que va començar el 2005 i que els va costar Déu i ajuda. La idea era fer un casal més modern i ampli, amb les condicions necessàries per a una comissió tan gran com aquella. Gràcies a alguns “manetes” que van treballar de debò es va aconseguir un casal més còmode i acollidor per a la gran família fallera que estava formant-se. Per altra banda, queda clar que el que va marcar

A més, es van començar a fer actes exclusius per a xiquets que atreien tant als menuts com als seus pares: berenars, tallers, playbacks, excursions... Uns d’aquests xiquets sabeu qui eren...? En aquell moment la xica alta va alçar les seues grans ulleres verdes i ens va mirar amb cara d’atenció, va obrir els ulls i va alçar les celles...

AIXÍ ERA AIXÍ ÉS CLÀUDIA Data Naixement: 06 de març 2006

Ocupació: Estudiant, 1 ESO en IES Andreu Alfaro Personalitat: Extrovertida, es una xiqueta alegre i activa, sempre en un somriure a la cara, responsable en els estudis, amb bon cor , bona amiga i molt familiar. Data d’arribada a la falla: Abril del 2006, tan sols tenia un mes, fallera de naiximent. Aficions: L’agrada la natació,la lectura i el futbol del seu València, pero sobretot, eixir amb el seus amics de la falla i de l´institut, passejar pel poble en ells, a més de qualsevol acte de la falla que implique ballar i divertirse. Historial faller: Claudia va ser musa de la simpatia de la falla a l’any 2014, pertany a una familia molt fallera, neta de President, germana de President infantil 2016, filla i neboda de FMI, pares directius molts anys en la falla, sempre vinculats a la falla, Claudia no pot entendre un divendres sense baixar a sopar a la falla. El que aquest 2019 siga Fallera Major Infantil es una gran il.lusió per a ella, perquè porta la falla al cor. Una anècdota fallera: El dia en el qual es va celebrar el sorteig de les Falleres Majors, Clàudia estava de viatge de fi de curs, no sabia ni que es feia el sorteig. Quan va tornar a Paiporta alguns amics, familiars i fallers van rebre-la a l’autobús amb globus i pancartes, ella venia adormida i la van despertar els seus companys quan van veure tota aquella festa, ella es va posar a plorar de l’emoció. Tenia moltes ganes de ser la fallera Major Infantil de la nostra falla..

AIXÍ ERA AIXÍ ÉS CARLOS

Data Naixement: 15 de maig 2006

Ocupació: Estudiant

Personalitat: Carinyos, extrovertit, li agrada molt el cachondeo, molt familiar i amigable, un poc cascarrabies.

Data d’arribada a la falla: 2007

Aficions: La seua gran passió es el futbol pero també li agrada qualsevol tipus de esport i estar amb els seus amics i familiars.

Historial faller: Els seus iaios paterns, son pare i els seus tios son d’aquesta falla de tota la vida.

Una anècdota fallera: Son pare va ser batejat a la falla, van fer un gran berenar amb xocolota i bunyols. El seu para ha segut president de la falla dos anys.

LA TEUA MARE Hola Carlos. El 15 de maig del 2006 la vida em va donar el regal més apreciat. Eixe regal vas ser tu. És per a mi un orgull que aquest any, tu, el meu xiquet preciós, siga el President Infantil de la nostra volguda falla. Des de molt xicotet ja vas començar a gaudir d’aquesta festa fallera de la mà del teu pare. Sempre disposat a disfressar-te en cada cavalcada, a tirar petards com el que més, a les despertades, a vestir-te de faller en cada acte, l’ofrena, les cercaviles… no vols perdre’t ni una. Aquest any serà molt especial per a nosaltres però sobretot per a tu. Obri molt els ulls, no et perdes cap detall i gaudeix moltíssim perquè serà un any inoblidable, i quan gires el cap ahí estarem nosaltres, la mamà, el papà, Luis i Rubén, i la resta de la família perquè no et falte de res. Dir-te que et vull molt, fins a l’infinit i més enllà. Visca la falla del Poble i Visca el seu President Infantil.

ALEGRIA EN ESTAT PUR Hola Clàudia.

La teua mare em va demanar que participés en el llibret, que t’escriguera unes paraules i com sempre, no he pogut dir-li que no. Eres la princesa i aquest any més que mai ho seràs. Així que el meu deure com a “tia postissa” és col·laborar. La veritat que quan vas arribar al món va ser una alegria molt gran, de la mateixa manera que quan va néixer el teu germà, però teníem moltes ganes de xiqueta. Tot i que no som família, sempre hem tingut una relació com si ho fórem. La teua mare és com si fos la germana que mai he tingut i tant els teus avis com les teues ties sempre m’han tractat com una més i per a mi eres la meua neboda. Què podria dir de tu? Eres una xiqueta alegre, divertida, molt xarraora, afectuosa, eres única entre un milió. I el més important, una xiqueta curiosa que sempre vol saber més i compromesa amb tot el que fa. Segur que hauràs d’afrontar grans reptes i molts problemes, però amb l’espavilada que sempre has estat sortiràs sempre airosa.

doneta. Aquest any és un “ANY GRAN” per a tots. Contínues amb el llegat de la família com a bons fallers que sou. La teua mare i les teues ties van ser falleres majors infantils i aquest any et toca a tu. Estaves predestinada a ser-ho, i era una cosa que tu tenies molt clar que volies ser i complir aquest somni estava en mans dels teus pares. Ells han posat tot l’esforç en què així siga, el dia de l’elecció tots vam encreuar els dits i aquesta sort va estar amb tu. Estic segura que faràs un gran paper com a Fallera Major Infantil i deixaràs el llistó molt alt. Allà estarem en tots els actes que puguem per acompanyar-te i seguir emocionant-nos, veient el teu somriure i gaudint cada moment. Guarda a la retina cada moment d’aquest any perquè el temps passa i només romandrà el que has guardat a la memòria.

Gaudeix de cada acte, de la companyia de la teua comissió, de la teua família i dels teus amics. En l’ofrena emociona’t com a gran fallera que eres i recorda que Fa poc em vas demostrar el gran cor que sempre amb la cremà no s’acaba tot, que encara et queden vaig saber que tenies i em vas arribar a emocionar. més moments per viure i que el viscut sempre serà teu. Vas estar preguntant pel que li havia passat a Beni i Els quatre et desitgem un gran regnat, estarem amb tu vam tenir una conversa sobre totes les seues coses. quan les circumstàncies ens ho permeten, i sinó saps Que una xiqueta de la teua edat demostra interès en que ens portem al cor. Les nenes saps que t’adoren i aquests temes diu molt de com seràs quan sigues una et volem molt.

Beni Felipe i López

CONTE D’UNA PRINCESA

FALLERA. I el seu nom és CLÀUDIA.

Conta que conten que em contaren, que hi havia una princesa a un país de música, pólvora i foc. Però no era una princesa qualsevol, era una princesa fallera, MOLT

en forma d’estrela. A més, els seus iaios Ignacio i Amparo, i la seua iaia Isabel, li han ensenyat moltes coses i li han transmés l’amor per la festa i per les tradicions. Sempre han estat amb ella per animar-la a les seues aficions i gaudir junts de les festes. La veritat és que Clàudia és una princesa molt afortunada, perquè té una família molt gran que l’estima i comparteix amb ella els moments més feliços. Però no només els vincles de sang fan família i per sort sempre ha estat envoltada per grans amics i amigues que amb el temps s’han convertit en part de la família. I també d’ells ha aprés coses i es diverteixen d’allò més en tot el que fan junts.

Des que va nàixer, ja va poder gaudir de les meravelloses festes que se celebraven al seu regne. A més, el rei Diego i la reina Yolanda, els seus pares, sempre han format part junt amb el seu germà Natxo i I tot açò és possible perquè forma part del millor amb ella de tots els actes i de tots els moments feliços regne del món, de la Falla del Poble, que amb el seu #sentimentblaumarí i la gran gent i el cor que la que ens dóna la vida. caracteritza han fet possible un gran somni. És ben cert, que des de ben xicoteta Clàudia ha demostrat ser una gran artista, ja que li encanta I conte contat... No, no s’ha acabat! El núm. 2 ha fet disfressar-se, maquillar-se, ballar i jugar. També li que açò només siga el començament d’aquest conte. agrada fer tot mena d’esport: natació, patinatge, La nostra princesa des de ben xicoteta ha tingut un handbol... Però sense cap dubte el que més li agrada gran somni i afortunadament aquest somni s’ha fet és gaudir i compartir el seu temps amb els seus amics realitat enguany i podrà realitzar-lo amb molt bona companyia. i amigues. I pense jo... D’on li vindrà tota aquesta alegria, amor Ho va desitjar i ho ha aconseguit, perquè enguany: per la festa i felicitat? Doncs molt fàcil. Com diu el CLAUDIA JUSTÍCIA I HERRAIZ FALLERA MAJOR INFANTIL DE LA FALLA DEL POBLE. refrany: “de raça li ve al llebrer”. Clàudia ve d’una família molt especial. Aquesta Moltes felicitats princesa, T’ESTIMEM! princesa ha tingut la sort de gaudir molts anys dels seus besavis dels quals ha adquirit l’amor per la SEMPRE I PER A SEMPRE. família i la dolçor, i que ara cuiden d’ella des del cel Els iaios, Ignacio i Amparo.

ELS PIXUS Clàudia, els Pixus no podíem faltar en aquest moment tan especial. El teu somni ha començat. Sempre hem estat al teu costat en tots els moments importants de la teua vida i sempre estarem ací. Eres la nostra princeseta. La nostra Clàudia. Gaudeix cada acte, presentació, cercaviles, berenar, ofrena, mascletades, discomòbil, i tantes coses boniques que estan passant i moltes més que queden per arribar. Riures, plors, mal de peus... no importa el cansament que tingues, viu i gaudeix cada moment perquè açò solament passa una vegada en la vida i ho recordaràs sempre. Nosaltres ens emocionem de veure eixa lluentor en els teus ulls i eixa careta de felicitat, no saps la il·lusió que ens fa veure’t com a Fallera Major Infantil de la Falla del Poble. La falla que t’ha vist nàixer i convertir-te en la doneta que comences a ser. Seràs una Fallera Major Infantil de deu, amb eixa desimboltura que tens, espavilada, simpàtica i llesta a morir. Estem tan orgullosos de tu. Se’ns encongeix el cor cada vegada que veiem la cara dels teus pares, dels teus avis, dels teus oncles i cosins, l’orgull que senten de veure’t com a Fallera Major Infantil.

Et volem moltíssim, Clàudia, i estarem al teu costat en aquest moment tan especial i en molts altres que queden per arribar a la teua vida. VISCA LA FALLERA MAJOR INFANTIL 2019 DE LA FALLA VERGE DELS DESEMPARATS.

DE LA TEUA COSINA Aquest any és especial perquè la nostra falla compleix 45 anys i ho fa més especial encara tindre com a representants d’aquesta comissió a Sandra i Clàudia, dues persones a qui estime molt. Que podria dir-vos? Sabeu el que signifiqueu per a mi. Sou meravelloses i úniques i per això vos done l’enhorabona. M’alegra moltíssim que feu realitat aquest somni les dues agafades de la mà. Gaudiu de tot el que passa al vostre voltant i d’aquest 45 aniversari d’aquesta falla a la qual tant estimeu. Una abraçada molt fort.

Sandra Tarazona

DE LA TEUA TIA

ORGULL

Estimada Clàudia,

Crec que era una vesprada de desembre a l´any 2005. Mamà estava embarassada de tu de 6 mesos, anàvem a l´hospital 9 D´Octubre a una revisió i a què ens digueren la data del teu naixement.

Vull tractar de plasmar en paraules un fum de sentiments que tenim, tot el que sentim per tu. No és feina fàcil fer-ho, la veritat. No és gens fàcil descriure què se sent quan a una boleta està escrit el número 2 i la teua princesa ix escollida com a Fallera Major Infantil, ni explicar emocions com la felicitat absoluta que vàrem sentir en veure aconseguit el teu somni. Tampoc ho és contar l’orgull i l’admiració de veure’t enguany com a representant de la nostra falla ni l’amor infinit que sentim per tu, o la sort que tenim de poder compartir amb tu cada moment. Però em sembla que açò no és necessari contar-ho perquè estic convençuda que tots els que t’envoltem, d’una manera o d’una altra, ho sentim. És difícil no quedar prendats pel teu encant, per la teua mirada i pel teu somriure. Sempre has apuntat maneres, la veritat, amb eixe descaro i eixa gràcia natural que tens, que com solen dir a totes les famílies, “Això ho has tret per la nostra part”… Que no, que és broma! Tu ja saps tot el que t’estimem, però no volia deixar passar l’ocasió de cridar-ho als quatre vents i poder dir-t’ho davant de tots. Només em queda dir-te “Main tumase pyaar karata Hoon”, que en hindú vol dir T’ESTIME. Açò només tu saps què significa, i la veritat, m’encanta tindre momentets com aquests amb tu. Gràcies per ser com eres, no canvies mai. Feliç regnat, nineta!

Nuria Herraiz i Gonzalez

- Vaja -va dir el ginecòleg- aneu a tindre una fallera. Si tot va normal la xiqueta vindrà al món sobre el 18 de març. En plenes festes. - Home -digué mamà- que nosaltres som molt fallers. Si tot va bé, no hi ha alguna possibilitat d’avançar-ho? Així, tant la xiqueta com nosaltres, podríem estar a la setmana fallera. Com tot anava bé i anava a ser per cesària, acordarem amb el doctor el part per a la primera setmana de març del 2006. I per fi, un inoblidable dia 6 de març et vérem la careta. Eixa, és una de les tantes coses que he d’agrair-li a mamà en la vida. El que volguera avançar el teu naixement em va donar la possibilitat d´un moment inoblidable per a mi, ja que, el dia de l´ofrena amb tan sols dotze dies de vida la vaig fer desfilant amb tu als meus braços. Embolicada dins de la meua manta morellana i passejant pels carrers del poble pensava que no podria passar per ells del ple que em sentia. Sentia orgull de tu. Eixe orgull és el mateix que sent ara per ser com eres; per la teua forma de ser, tota sensibilitat. I és l’orgull que sentiré en veure’t com a Fallera Major Infantil 2019 de la nostra falla desfilant a les cercaviles, a la presentació , a l’ofrena… No patisques, ho faràs molt bé perquè ho portes a la sang. Vaig llegir una vegada, que els fills és una prova que ens fica la vida per veure si som capaços d’estimar a algú més que a nosaltres mateixos. Afortunadament, a mi m´ha ficat a prova dues vegades. Papà

PARCS I TRENS

No saps que fer un diumenge de primavera amb els de rodes. A la segona zona de joc trobem un espai més petits? Els ha agradat el nostre llibret i la temàtica per jugar amb la sorra, escalar i pujar-ne a diferents gronxadors. Finalment, el parc ens ofereix una zona del tren? de joc tematitzada en la pel·lícula de “Peter Pan”, la Et proposem diferents activitats i parcs propers per qual simula una illa paradisíaca en la qual no falta la selva. gaudir d’un matí ben bonic amb ells! 1. En el municipi de Burjassot podem trobar el parc municipal “Ferrocarril de la Granja”. Aquest parc es va inaugurar el 13 de maig de 1994 i des de la data compta amb un parc mòbil compost per dues locomotores de vapor (models Romulus), una locomotora tèrmica (model Simplicity de rodatge 020), i amb 10 cotxes de passatgers amb cinc places cadascun. Gràcies al seu esforç i dedicació, avui en dia compten amb l’ampliació d’algun dels vagons, amb els vagons de mercaderies, senyalització fixa, mecànica i lluminosa, comandament a distància d’agulles, enclavaments i múltiples detalls i projectes que sortiran pròximament.

El parc Maldonado posa a la nostra disposició taules de pícnic, banys públics i un escenari on a l’estiu es realitzen teatres, danses, concerts i es projecten pel·lícules. 3. Finalment, un altre dels parcs ferroviaris més interessants és el “Parc del trenet del Ferrocarril de Farja” situat a Benicàssim (Castelló).

Compta amb diversos trens i locomotores a escala construïdes artesanalment, tant de vapor viu, com amb tèrmiques i elèctriques. Aquestes viatgen per un interessant i extens traçat de vies d’ample dual. Aquesta via és de carril tipus “vignole”, amb corbes superiors als 8 metres de radi, un pont metàl·lic de 12 metres i dos túnels de 28 metres cadascun sota un 2. Un altre dels parcs ferroviaris que podem trobar monticle de 5 metres d’altura. prop de la nostra zona és “El parc Maldonado”, que Cal destacar que entre vies, estació, desviaments i se situa a Riba-roja del Túria. baixadors se sumen 11.600 metres quadrats de Aquest parc ens ofereix una sèrie de locomotores i terreny. vagons disponibles perquè, tant els més petits com els més majors, puguen gaudir d’una volta per tot el seu A més, el parc disposa de dues zones de jocs de circuit. A més, el parc compta amb tres àmplies zones gronxadors perquè els més petits també puguen divertirse. de joc: la primera d’elles ofereix jocs per a Ana Melian Camacho nens petits i un gronxador adaptat a nens en cadires

JOCS

c a k i g u k f q i f a u o p i

m a l e t a a s u j e r u t a c

c a k i g u k f q i f e u o p i

a r v m s p o h i k o c e n t h

u s r a n d a p i r f o s m e a

e i e r u l d q u i n r a d o f

l u g e r i a t a m u r a r i s

s b t d t s r n e a v e f e c a

BITLLET

s b t d t s r n e a v e f e c a

a r a d u f a r i l l g a e a t

MALETA

a r a d u f a r i l l g a e a t

r s s s e d p u j o l u f o t u

VIATGE

r s s s e d p u j o l u f o t u

i g s a n h j s o j u t a b s i

RECORREGUT

i g s a n h j s o j u t a b s i

u b a a f o h i j r o s i v e r

ESTACIÃ&#x201C;

u b a a f o h i j r o s i v e r

a s p d i f u i l s q c g b o i

PARADA

a s p d i f u i l s q c g b o i

c a k i g u k f q i f a u o p i

REVISOR

c a k i g u k f q i f a u o p i

f o c n e v i a t g e l s a o p

PASSATGER

f o c n e v i a t g e l s a o p

a r v m s p o h i k o s e n t h

ANDANA

a r v m s p o h i k o s e n t h

ANDANA 2009

Quina meravella de viatge! M’estava encantant… Aquests fallers havien cuidat fins a l’últim detal. Al meu kit de supervivència fallera ja quedava entre poc i res per estrenar, m’havia menjat tots els bunyols, vaig gastar els mocadors l’any 1979, el paraigua al 89, la manta morellana no me la llevava des de l’any 2001 (al tren havien millorat la tecnologia i feia fred)… Aleshores, una de les passatgeres que em va veure furgar en el kit, va vindre i em va dir… - Sandra! Les esportives, les esportives falleres… I allí estaven, al fons de la bossa, intactes… De sobte per megafonia, com si fos un murmuri vaig començar a escoltar…

La veu venia d’un home alt, moreno i prim que estava darrere meua. Portava pantalons negres de pell (falsa) i una camiseta de mànega curta amb un jupetí negre per damunt…

- Hola Sandra! Sóc Rafa, el cantant de l’orquestra Acapulco. L’home em

va donar la mà d’una manera molt enèrgica. - Hola Rafa. Sóc Sandra…

- Fallera Major de la Falla del Poble. Però que et penses que no ho sé?! Clar que si xiqueta, si jo he estat en aquesta falla quasi els mateixos anys que tu i les portava a totes bogetes… Tema dones a banda, estic ací per a acompanyar-vos i contar-vos el que passava a la falla a aquesta època… Us en veniu?

Un dels esdeveniments més important va ser l’arribada de l’orquestra Acapulco a la Falla del Poble. Vam I la gent es tornà boja… Tot el món al estar anys ambientant el carreró tren coneixia aquella cançó… Padre Jorge Maria amb la vaqueta Mónica, “tengo un tractor amarillo” - Amb l’embolic dels aniversaris de o el famós “Paquito el xocolatero”… Clàudia i Carlos se’ns havia passat Quina festa us muntàvem, pegàvem per alt… la volta al barri i tot mentre ballàvem… “Yo tengo una vaquita que se llama Monica…”

- Disculpe que el talle!! Falta una de les peces claus de tot açò… Vaig despertar a la pobra Clàudia. Com es notava que era fallera de veres, adormida amb els monyos i amb “la vaquita” de fons… Encara recorde aquelles nits que ens adormíem a les cadires de plàstic durant les discomòbils, i tan a gust…

de dedicació a falles infantils, però també a monuments grans. Prompte rebrem al nostre nou artista, José Vicente Zurita. Passem ara al 2010, anem a veure una mascletà… Veieu la diferència, veritat? Per temes de seguretat l’Ajuntament va traslladar les mascletades del llit del barranc al recinte ferial… I no sols això va canviar, les Regines

Clàudia pega un bot, es posa dos del Foc, després d’anys sent les ganxos i un poc de laca, vam baixar protagonistes de la nit del dia 18 i encenent el castell que pagava la del tren i vam eixir de l’estació… 15 de març de 2009. Enric Andrés ens va saludar des de lluny, i va cucar-li un ullet a Clàudia mentre acabava la plantà infantil d’aquell any.

-“Que gran és ser menut” Primer premi infantil falles 2009, recordeu? Aquell d’allà és l’artista faller que la va fer…

nostra comissió, es van quedar sense castell. L’any 2013 va ser l’últim any que les Regines van tindre el plaer d‘encendre el castell. A l’any següent passa a fer-se càrrec l’Ajuntament i l’encés, va passar a mans de les Falleres Majors de Paiporta. Encara així, la nostra falla, aquesta nit, fa el seu propi mini castell. Alguns anys la falla ha ajudat i altres han segut els propis fallers els que mitjançant una recol·lecta han fet possible la continuació d’aquesta tradició.

Rafa havia començat a parlar amb un to molt animat, pareixia un showman. L’any 2012 la falla experimenta grans

canvis. El més important és el canvi - Ja sabem qui és! - Va tallar-lo d’ubicació. ràpidament Clàudia.

Són les primeres falles que els - Doncs també sabreu que prompte li monuments es cremen a l’encreuament haurem de dir adéu. Enric deixarà de del carrer Jaume I amb Ausiàs March. treballar amb nosaltres després d’anys

El canvi no ens va afavorir molt, ja que l’artista faller del monument gran ens va deixar plantats (mai millor dit). Van haver d’acabar de preparar el monument els mateixos fallers, com es feia abans… També aquest any es van canviar, amb molta polèmica, les bandes per carambes. Qualsevol canvi per a la comissió ha portat darrere unes quantes discussions, però aquestes coses passen sempre a les millors famílies…

Els anys a aquesta dècada han vingut acompanyats de molts canvis, ara sou una falla gran, amb una comissió infantil tan densa que feu la presentació en dues tandes, una de matí i altra de vesprada… Sou una falla amb un monument important, unes tradicions peculiars i un esperit faller inconfusible… Sou una falla reconeguda com a falla i que marca tendència, o que em digueu dels vestits de huertana? Vau ser les primeres a portar-los al poble… Sou una comissió molt especial, amb una història darrere que no totes tenen, així que no acatxeu el cap, que sou valencians, i molt molt fallers!

Des d’aquell moment la nostra carpa ha sigut, una de les més grans, si no és, la més gran de Paiporta. La carpa acull a unes 500 persones i s’ha convertit per a molts en la seua casa fallera… Encara que, sé de bona mà que molts dels més romàntics troben a faltar les nits falleres al casal. I ara us he de deixar. Heu de tornar a l’Orient Faller perquè en qüestió de dies aplegareu a la parada de L’any 2014 la falla es fa gran i travessa la “temuda l’any 2018, on recordareu les falles passades per barrera dels 40”, i lo bé que es conserva? Tant com nodrir-se bé de pólvora, foc, música i flors… Agafeu jo, veritat xiques?… força pel que ve, perquè en realitat el viatge no ha fet En 2014 se celebrà el 40 aniversari amb un acte més que començar!! preciós al carrer de sempre, a l’acollidor carrer Padre Jorge Maria. En ell les falleres majors, presidents i Amb una sensació estranya d’il·lusió i melancolia representants infantils dels 40 anys de la falla es van Clàudia i jo ens vam encaminar cap al tren. L’orient reunir per sopar, contar batalletes, posar-se al dia, faller estava a punt de partir i el viatge arribava a la fi, cantar albaes i per presentar el quadre d’honor dels però com havia dit Rafa, havíem d’estar molt atentes presidents d’aquesta falla, quadre que llueix al casal i agafar amb energia el que venia, el nostre viatge, des d’aquell dia. I que, amb el vostre permís, ja feia acabava de començar… falta! Ells, que no apareixen a les fotos i que són moltes vegades, anima i motor de la festa… Vaig mirar a Clàudia, li vaig agafar la mà i li vaig dir: Rafa va adoptar un to molt més seriós…

- Estàs preparada per a viure el final?

A 930 KM De com es viuen les falles a 930 km, és la història de com vaig passar la vesprada del 24 de novembre (el dia de la nostra presentació) al meu llit de Porto (Portugal) vigilant amb el mòbil a la mà cada foto que m’enviava la meua família. Per a, almenys, sentir un poquet com el vestit de valenciana em pesava a la meua cintura. Desitjant vestir-me, ficar-me els monyos i sentir la música a la cercavila i l’olor de les flors a la meua mà.

sentit com única.

Viure a 930 km, lluny de casa i de la teua família fallera t’ensenya moltes coses, entre elles a trobar a faltar des d’un divendres de soparet fins eixe ganxo del monyo que et fa tant de mal però que no arribes a menejar-ho. Sobretot es troba a faltar eixa emoció que plena el nostre cos a cada acte i que soles un faller o una fallera de “pura cepa” pot sentir en cada un dels actes. Viure tot el començament d’un nou regnat, i més si Allò que anomenen felicitat, que jo ho nomenaria és d’una bona amiga, a 930 km és com voler botar sentiment faller. de tant en tant al nostre casal amb la xaranga sense parar i amb tota la nostra comissió ballant dins ixes I això és just el que jo he sentit tantes voltes a 930 quatre parets on tant hem viscut. Ixes quatre parets on km. El sentiment faller recorrent-me el meu cosset, tant puc recordar des de ben menuda, que tenen tant demanant-me a crits un bon “Ximo” en arribar al casal a contar. I encara que em fique un poc trista per no junt amb tota la meua comissió i les meues Falleres poder tindre el poder de tele transportar-me a eixe just Majors, que em pose el vestit que tant m’agrada i moment pensava que ja quedava un dia menys per que balle i desfile amb ell... Soles em queden quatre gaudir de la nostra setmana fallera. mesos per tornar i viure les falles a 0 km de distància però a 1000 per hora. Viure eixe 9 d’octubre des d’una ciutat i un país a 930 km que no ho celebra, sabent que a la nit estarien Podré viure a 930 km del meu casal, de la meua anunciant les nostres falleretes majors... Es viu amb terreta, de les meues arrels, però sense deixar de prou melancolia però no ho sents tant com viure la gaudir cada moment d’aquesta festa i desitjant a cada proclamació on estaven radiants totes dues i no poder segon estar allí per gaudir-la encara més a prop. Per estar allí per gaudir-ho amb elles. sentir a la meua pell la millor festa del món. Viure una presentació tan especial com la d’enguany a 930 km i encara així sentir l’emoció a la meua pell vol dir que de veres ha sigut màgica, sense cap dubte. Ja que puc dir que des que sóc fallera d’aquesta comissió no he faltat a cap presentació i aquesta l’he

Cristina Sánchez i Rubio Novembre de 2018, Porto, Portugal.

CLASSES EXTRAESCOLARS A LA FALLA! Quan comença el curs escolar sempre apuntem als xiquets a classes extraescolars. Nosaltres, els adults, també volem fer coses noves al nostre temps lliure. Ja ho va dir la FMI de València fa dos anys “les millors extraescolars per a xiquets, i no tan xiquets, les tenim en la falla”. La falla, en concret el nostre casal, és un lloc on tenim moltes possibilitats d’adependre moltes coses durant tot l’any, com si de tallers és tractes. - Taller de manualitats: apte per a infantils i majors. Es realitzarà, per exemple, un belen nadalenc. Per a ferho necessitarem qualsevol utensili que se’ns ocórrega, teles i molta imaginació. També es realitzaran catxirulos artesanals, els materials dels quals es proporcionaren en la falla, com poden ser les canyes o el paper. Es duran a terme quasi cada dia des de novembre a desembre, per al primer taller, i a l’abril, per al segon. - Taller de teatre: per a aquest taller no hi ha edat. Es realitzarà durant les presentacions de les nostres Falleres Majors. Per als materials normalment es necessita una mica de teles per a cosir i crear el vestuari adequat per a l’ocasió. Aquest és un curs intensiu de dos mesos on s’assajara, pràcticament, cada dia. Inclosos caps de setmana. - Taller de comptabilitat: les nostres loteres, tresoreres i el departament de quotes t’ensenyaran com portar cada mes els comptes quadrant fins a l’últim euro. Tots els dimecres i divendres, durant tot l’any. - Taller de música: dedicat als més xicotets. Se’ls ensenyaran coreografies espectaculars, es realitzaran els vestuaris adequats a cada cançó. Abril, juny i setembre són els mesos per a realitzar aquest taller. - Taller de costura: aquest taller compta sempre amb un gran nombre d’assistents. Playbacks, cavalcada,

presentacions i alguna cosa més que es presenta sempre, és un taller molt demandat. - Taller d’il·luminació i so: comptem amb grans professionals en aquest camp. En qualsevol activitat realitzada en la falla són necessaris els coneixements d’un professional: micròfons, altaveus, equip de so, taula de mescles, il·luminació, etc. Comptem amb tot el necessari per a organitzar grans esdeveniments i festes. - Taller de cuina i catering: no hi ha festa que no vaja acompanyada d’un gran menjar o sopar. En qualsevol de les nostres festes comptem amb grans cuiners i cuineres que realitzen grans plats. Des d’una paella, un allipebre, una fieduà… la qual cosa que se’ls demane. Sempre preparats per a qualsevol esdeveniment. Ací es cuina amb aliments de primera qualitat. Plats típics valencians o de qualsevol part d´Espanya. - Taller de fusteria: en aquest taller podrem realitzar grans treballs realitzats per a la nostra comissió. Com per exemple la carrossa que s’utilitzarà per a la cavalcada del ninot. Altres treballs com els escenaris per a presentacions, concursos, etc, s’elaboren durant diversos mesos a l’any. Comptem amb diversos fusters, decoradors i persones especialitzades per a aquest taller. El resultat sempre és meravellós. - Taller de bunyols: aquest taller, per a dones i homes. Es realitzen, probablement, els millors bunyols de carabassa del món. Bunyols artesanals, amb les millors matèries primeres. Pots aprendre des de com fer la massa tradicional, aprendre a pastar i finalment com fer el bunyol. Aquest taller és un curs intensiu de no més 10 dies i es realitza entre el mes de febrer i el mes de març i, per descomptat, durant la setmana fallera.

Elena Martínez

I LES PILES PER A QUAN? Tot va començar allà pel mes de maig. Era un divendres i estàvem en una junta general. Per a qui no ho sàpiga, una junta general és una reunió que es celebra a les comissions falleres on la directiva explica a la seua comissió aquelles decisions que van prenint per a la realització d’activitats de la falla i on s’informa d’ allò a celebrar a la falla en dates pròximes. Normalment és la secretària la que llig l’acta on s’explica el que es va comentar en la junta anterior i llig la correspondència, si hi haguera. Després és el president qui va informant o, en falta d’aquest, el directiu encarregat del tema a tractar.

actitud i el seu braç preparant-se per a iniciar el mateix recorregut que la vegada anterior. I la seua boca, va començar a parlar: “I les piles per a quan?” No m’ho podia creure. Es tornava a repetir. Estava clar que no se’ns escoltava bé i que calia el micròfon i les piles. Havia que posar-se a la feina. Però arribà l’estiu, es van acabar les juntes i de nou, les nostres ments, van oblidar el tema.

Fins que no fa molt, sense voler-ho, ens va tornar a agafar desprevinguts. Va arribar un altre divendres, una altra junta i allí La citada nit en qüestió, en el torn de precs i preguntes, estava ell, preparat de nou. I va ser com si tothom ho vaig veure com alçava el seu braç per a sol·licitar el sabera perquè el silenci es va fer en el casal. Les seues torn de paraula. No era estrany en ell, ja que M.A.Y paraules, no obstant açò, no ens van enxampar de (nom del faller en clau) participava sempre en aquestes sorpresa: “I les piles per a quan?” reunions. Però hi havia alguna cosa en la seua cara, I ací vaig pensar, “caldrà preguntar tant per la piles tal vegada el seu somriure, que em feia presagiar que en una junta?” Doncs si, cal. Per açò m’agrada els la seua pregunta no ens anava a deixar indiferent: “I divendres baixar a la falla i m’agraden les juntes perquè tot no va ser discutir o opinar sobre açò o allò les piles per a quan?” altre. També hi ha moments divertits i persones que fan Ací va començar tot. M.A.Y comentava, amb tota la raó, que tenint un que els divendres i les juntes siguen diferents. micròfon no entenia perquè no l’ utilitzàvem, i si era perquè no hi havia piles, que quan les anàvem a I perquè en el fons M.A.Y té raó. comprar. No se’ns escoltava bé quan parlàvem en “Voleu saber que va a passar amb el tema de les piles?” junta. El tema és que no se li no se li va prendre de debò Açò és ja una altra història. i van anar passant els dies, i les juntes. Ja no ens enrecordàvem i un divendres en una junta, de sobte, el vaig veure. De nou, en el mateix lloc. Sempre es posa davant per tal què l’escoltem bé. La mateixa

Elena Martínez

RELLEU GENERACIONAL Parle de fer carrosses, d’inventar-se una cavalcada, de reinventar les presentacions, que són com a obres de teatre dignes d’algun premi, de realitzar festes i jocs En la política, en el treball, en molts aspectes de la per a tots els xiquets. Tenir eixa imaginació que moltes vida, arriba un moment on es necessita que la gent vegades en els nostres caps podem somiar, però que més jove vaja prenent decisions i responsabilitats després costa tant realitzar. Que volem samarretes o perquè, juntament amb la gent que té més experiència, jaquetes, doncs açò també porta el seu temps i el seu treball. treballen junts per a arribar a la mateixa fi. Moltes vegades no som conscients del de pressa que passa el temps. Massa de pressa diria jo.

Es necessita gent que vulga conservar tradicions, com seguir fent bunyols, paelles... Gent que dedique hores Sempre davant qualsevol acte, menjar, cavalcada, del seu temps lliure a portar quotes, loteries i tresoreria. presentacions; es recorre a les mateixes persones. Persones que vulguen col·laborar i treballar a fer que Perquè en principi, per experiència i per ganes de una falla, la nostra falla, siga cada dia més gran. No solament en comissió sinó també en qualitat. En treballar, són les que han de traure el treball avant. definitiva, necessitem gent que vulga fer falla. Però si la gent que ve darrere, em refereix a la gent més jove de la falla, als cadets, als de quasi trenta No es tracta d’estar solament vosaltres. Es tracta de anys; no comencen a prendre interès per prendre la treballar amb nosaltres perquè l’aprenentatge siga iniciativa en moltes activitats de les quals es realitzen mutu. Encara tenim i volem fer moltes coses però entre a la falla, de començar a prendre’s de debò, que la tots. falla, no solament és vindre la setmana de falles a una discomòbil i beure cubates. Que la falla, no és Teniu , crec, la responsabilitat com a fallers de solament diversió, sinó també treball, molt de treball. començar a formar part d’eixe conjunt de persones Sinó es pren consciència que es necessita que el futur que cada dia dedica una part del seu temps a traure de la falla comenceu a prendre-us de debò si voleu avant una cosa molt bonica. De formar un equip i formar part d’eixe futur faller, sinó es fa, moltes coses traure avant un projecte on hi ha cabuda per a tothom. es perdran. Una falla com la nostra amb 45 anys d’història no pot Pose com a exemple els dies on es cuinen per a 300 quedar-se sense protagonistes. La història ha de seguir persones diversos menús. On el treball de cuiners i amb nous personatges i, si pot ser, sense final i que la cuineres, homes i dones que dediquen hores del seu història continue per molts anys més. temps, a intentar realitzar eixe dia el millor plat de la seua vida perquè quede tot perfecte. El mateix ocorre a la falla.

Elena Martínez

ANDANA 2018

Després d’unes quantes hores, en les quals, tant Clàudia com jo vam aprofitar per a descansar, l’Orient Faller estava aplegant al final del seu recorregut. La llum de l’alba entrava per les finestres il·luminant, al seu pas, els rostres cansats dels passatgers... A l’ambient es respiraven ganes de viure el final, com quan en una pel·lícula de sobte l’argument dóna una volta que ningú s’espera i el que tots pensaven que era l’assassí no ho és... més o menys així. Tots volen saber com acaba i el bonic de l’Orient Faller és que el seu recorregut finalitza a l’inici d’una nova aventura, però abans... anem a veure això que tots espereu, l’acte final!

Ja s’olorava la pólvora i la primavera. Tots sabíem que cap a les 12 del migdia ens sobraria la jaqueta així que anàvem equipats amb diverses capes de roba i unes ulleres de sol. En baixar, em vaig adonar que hi havia molts xiquets a l’Orient Faller, cada vegada van pujar més i més passatgers, sobretot als compartiments infantils. Era 3 de març i vaig notar molt de moviment. Alguns passatgers anaven carregats amb disfresses, altres amb ferramentes, les mares i pares portaven als seus fills d’una mà i a l’altra carregaven desenes de pots de pintura, laca, purpurina, etc. Que estava passant?

Ja es podia llegir… amb lletres taronja... en una gran De sobte, una vegada a l’andana, Clàudia em va pantalla negra... “PARADA 2018”. estirar del braç... A poc a poc el tren va anar frenant i obrint les portes, va entrar una brisa fresqueta d’eixos matins de principi - Sandra, crec que ja sé on estem... Aquesta gent està de març en els que necessites encara l’abric i l’anorac. preparant-se per a la cavalcada!!

ACOMIADAMENT DE MARIOLA Tota aquella xiqueta que és fallera, el seu somni és ser la regineta infantil de la seua falla. Doncs jo he tingut eixe somni perquè com deia la frase: “Tot somni comença amb un gran somiador”. La veritat que ser fallera major infantil és un càrrec molt important perquè per molt que et faça mal alguna cosa o estigues cansada sempre has de traure força i un somriure i fer com si no passara res, ja que la comissió s’ho mereix perquè fan que tu gaudisques dels actes. Com per exemple, el dia de la meua proclamació que va ser meravellosa amb l‘ajuda de tots però en especial del meu oncle Juan i Raquel. Van fer una vesprada tan fantàstica i inimaginable amb tot el que havien muntat. I eixa taula de llepolies… boníssima! Gràcies Núria i Magalí per ficar un poquet del vostre art. Són tants els actes que no puc oblidar la presentació. Dia molt important per a mi i per a tota la meua família que, per cert, és la millor! Què dir de les dos fades de

la costura? Que més guapa i preciosa no podia estar amb eixos tratges de fallera confeccionats per elles. Gràcies iaia Maria i Tia Ana. Eixe dia vaig sentir un cuquet a la panxa. A pesar que no es notava, el tenia dins meu. Agrair a Adela i Anabel per fer unes presentacions espectaculars i també a la gent que va participar en el teatre, als presentadors, a les ballarines i comparsa Almuladis; i com no a les personetes més boniques que portaven la banda de fallera major, Rebeca, Rubén, Arianna i Toni. Anaven passant els actes i arribà la cavalcada del ninot. No sabeu com estava de contenta i l’orgullosa que em sentia de passar pel nostre carrer. Sabia, de segur, que allí si em coneixien i era emocionant els aplaudiments rebuts. Jo muntada en eixa calessa amb Ivan, Olga i Miquel. Agrair a totes les persones per l´esforç i treball dedicat en fer la carrossa. Són molts, però els que portaven la veu cantant eren Toni “Chiquetete” i, per descomptat, el meu pare. Gràcies! Arriba la setmana fallera, què dir? Que millor impossible. Les cercaviles lluïen moltíssim amb tota la comissió, l’alegria i la bona música no faltava. L´ofrena com mai l`havia viscut. La cremà, que a pesar del fred que feia, sentia calor de tota la gent que em vol i vull. Bé, a eixa somiadora li ha arribat el moment de despertar. Ha estat un somni fet realitat. Tot el que comença, acaba; i sempre portaré el meu regnat al cor. Vixca la falla del Poble!

FALLERA MAJOR INFANTIL 2018

ACOMIADAMENT DE OLGA

Açò és tot amics! Com tot dibuix animat, conte, narració o història que s’aprecie, tot té un principi i un final. Si fa un any em dirigia a vosaltres amb un saluda, hui és el moment de fer-ho amb un acomiadament. La veritat és que no estic trist, sinó tot el contrari, estic feliç! Feliç per haver gaudit d’un gran any. Hui vos puc dir que ho he viscut intensament i també assegurar-vos de què l’experiència és súper satisfactòria, però també esgotadora. Quan ma mare m’alçava amb el seu habitual “vale Olga”; jo em deia a mi mateixa “No hi ha dolor!” Al que mon pare responia amb el seu habitual “Al ataquerrr”; i així van anar passant els dies. Fins que t’adones compte que es va acabar. Ara sí, tanque un capítol més de la història de la nostra volguda falla i done pas a Sandra i a Clàudia, que sé que ho faran genial i ho gaudiran i viuran tant com jo. Són molts els records, moltes emocions i molts els moments per a agrair-vos tant a amics, familiars i fallers què heu estat amb mi compartint i acompanyant-me en multitud d’actes. M’agradaria anomenar-vos a tots però segur oblidaria a algú i no volguera. I és que pareix que va ser ahir quan per primera vegada vaig sentir eixe pessigolleig i suor freda en sentir la música acostant-se en el dia què va ser la meua presentació. Tot el meu carrer amb la gent en els balcons expectants, eixa sensació de buit quan t’adones compte que els teus iaios no estan ací i que crea una mescla d’alegria pel que ve i tristesa per les ganes de què arribarà aquest moment i no poder haver-ho pogut gaudir amb ells. M’encantaria haver vist les seues cares quan em vaig asseure al tro, però sé que tot el formigueig que vaig sentir no eren nervis sinó que ells estaven allí recolzant-me. L’encantadora i amena exaltació va donar pas al muntatge de la carpa i a la gran setmana fallera. Va passar ràpida i veloç entre orquestres, cercaviles, entrega de premis, etc. i un acte a destacar per damunt de la resta, l’ofrena, esglaiadora i emotiva en cada un dels seus trams amb dos moments estel·lars. Un el de creuar el pont i entrar en Jaume I i sobretot l’entrada a l’església amb l’oferiment del ram a la nostra patrona. Sense paraules. I així sense treva i sense pausa em vaig vorer de sobte a la cremà, tot havia ja passat, les falles 2018 es donaven per finalitzades, tan sols

els meus peus i el meu cos ho agraïen encara que la meua ment i cor no estaven molt d’acord. Els records afloren, cert és que he tingut molta sort i he estat molt bé acompanyada. Què dir-vos? Miquel, com tots et diuen, gran persona i no sols per com eres de gran si no pel cor que tens, seriós i puntual, molt puntual. He viscut enguany intensament del teu braç, gràcies per tractar-me com a una reina. Ivan, el meu meravellós descobriment, vivaç, rialler, divertit, pura alegria. Les meues bescollades i la meua frase…”Iván somriure president” perduraran en la nostra història. Mariola, sense comentaris. Mare meua el que ens ha costat poder viure-ho juntes. Tan “marujilla” i assenyada. Ho hem passat genial, veritat? I com saps, un any tan desitjat no hauria sigut el mateix sense tu princesa, gràcies per cada moment. És clar i no puc deixar-vos en l’oblit Ruth, Neus, Elba, Alex, Mari Luz, Rosa, Migue i Maria, amb els que més he conviscut enguany. Gràcies per tants bons moments. Finalment, papà, mamà, tete Gonzalo i família GRÀCIES PER TANT. Perquè sempre esteu amb mi! No fa falta que us diga res més. VOS VULL! Ara sí, una volta més torne a donar-vos les gràcies per tot i ja sols em queda dir: Vixca Paiporta ! Vixquen les falles! I sobretot VIXCA LA FALLA DEL POBLE !

FALLERA MAJOR 2018

PARADA TÈCNICA Després de fer un repàs visual de la mà de Miquel pels actes del 2018, no veia el moment d’aplegar a l’andana “actual”, en la que ningú vindria per a contarnos la història, sinó que la història l’escriuríem nosaltres. Però, com tot el bo es fa esperar, o això diuen els més majors, l’Orient Faller va haver de fer una parada tècnica no desitjada... No sé si va ser cosa del destí o que, però l’Orient Faller, que es va portar de meravella durant tot el trajecte, va sofrir una sèrie d’avaries i com érem ja un fum de passatgers vam haver de parar a un xicotet baixador prop de l’estació del 2019. Allí ens vam adonar del que passava, ja estava començant a cuinar-se tot el que venia... És trobàvem a un baixador màgic entre el 2018 i el 2019 on vam començar a veure com les nostres famílies i els nostres amics es posaven a punt... i nosaltres, per descomptat, també!

CATXIRULO MÉS BONIC Iván Serrano i Rivero

CATXIRULO QUE PRIMER PUJA

Noemi García i Navas

CATXIRULO QUE PUJA MÉS ALT

María Martínez i Ponce

PREMIS TRUC CINQUET

3ª PAREJA: Xavi Pons/Ivan Aguado 3º PREMI: Maruja Diaz

2ª PAREJA: 1ª PAREJA: Jose Vte. Yela/Juan Albert Pepe Pamblanco/Vicente Poveda 2º PREMI: Yolanda Herraiz

1º PREMI: Elena Martínez

L´ANY QUE VE, MÉS! Tots els anys, al mes de setembre, les falles de Paiporta competeixen entre si en el campionat de cinquet que organitza la Junta Local Fallera de Paiporta. Normalment som dones de cada comissió que ens reunim durant sis dimecres en cadascuna de les comissions falleres. Dic normalment dones perquè fa alguns anys que algun home s’apunta a jugar amb nosaltres. Dimecres de riures, de joc i de compartir moments divertits amb companyes d’altres casals. Els casals es converteixen en punts de trobada on en uns moments els riures i l’alt volum de les nostres veus retrunyeix en les parets. Moments divertits que ens serveixen per a desconnectar del dia a dia, de l’estrés i, sobretot, on les nostres converses, de vegades absurdes, ens serveixen per a connectar amb aqueixes companyes de joc any rere any. Nits on no ens privem d’alguna pasteta i alguna misteleta que tan amablement ens ofereix la falla amfitriona cada dimecres. Enguany la falla Verge Dels Desemparats Dr. Fleming, la nostra falla, ha tingut l’honor de quedar la primera en aquest campionat. Per aquest motiu, va ser un plaer per a totes les participants de la nostra comissió acudir al sopar que es va organitzar amb tal motiu el dia 14 de Novembre. Una nit molt divertida on a més d’arreplegar el premi com a guanyadores del campionat, a nivell de falla, també vam arreplegar els premis com a primera classificada i, per tant, guanyadora individual (Adela Domínguez) i la tercera classificada (Elena Martínez), ambdues components de la nostra comissió. Un gran colofó per a un any que, des del meu punt de vista, les nostres xiques del cinquet, les de la falla del poble, ens ho hem passat genial. Crec que hem format un gran grup i açò s’ha reflectit en el resultat. Per a aquelles, les quals no heu participat mai, animar-vos l’any que ve. Segur que repetiu. Perquè açò, també és fer falla. Perquè hi ha coses que no deuen perdre’s, sobretot, quan es fan en bona companyia. Elena Martínez

LES NOSTRES MUSES

MUSA DE LES FLORS Erika Del Toro

MUSA DEL CASAL Daniela Montoya

REGINA DEL FOC Lucía Ricart i Martínez

MUSA DE LA SIMPATÍA Lucía Andreu

MUSA DE L’ATZAHAR María Ferrandiz

´ MUSA DE LA MUSICA Laia Tamarit

MUSA DEL XUPLÓ Laia Alocén i Cabanillas

LES NOSTRES REGINES DEL FOC Estimats fallers i falleres, Em dirigisc a vosaltres des d’aquestes línies del nostre llibret com la Regina del Foc 2019. Per a mi és un orgull i una il·lusió ostentar aquest càrrec a la comissió que fa tants anys pertany. Voldria expressar el meu agraïment a tota la comissió i, per descomptat, al meu home Emilio; els meus fills, David i Maria; la meua família i als meus amics per recolzar-me en un any tan especial per a mi. També felicitar i desitjar un gran any als quatre representants de la nostra falla: Clàudia, Carlos, Sandra i Miquel i, naturalment, a la meua companya de càrrec, Lucía, i esperar gaudir al màxim junt amb ells i la resta de la comissió. Hola! Sóc Lucía i enguany em dirigisc a vosaltres com a Regina del Foc Infantil. Des que vaig nàixer forme part d’aquesta comissió i al mes de ser fallera ja em van posar la banda com a musa del xupló. En l’any 2013 em nomenaren musa del casal. I per fi, enguany, puc lluir la banda de Regina del Foc. La qual cosa em fa molta il·lusió.

Per últim, convidar a tota la gent que juntament amb nosaltres gaudeixen de les FALLES 2019. Moltes gràcies a tots!

CHELO MONTESA I MARTÍNEZ

A més aquest any m’ho passaré molt bé amb Xelo, la nostra Regina de la comissió major, ja que és molt graciosa i riallera. I, per descomptat, amb Miquel, la meua padrina Sandra i els meus dos grans amics Carlos i Clàudia que espere que passem unes falles 2019 meravelloses junt amb tota la comissió.

LUCÍA RICART I MARTÍNEZ

ESBÃ&#x201C;S FALLA GRAN Lema: Tots de festa Artista: Pere Baenas

Muntada en una majestuosa carrossa, Carnestoltes acaba d’arribar. Qui s’amaga baix la seua mascara? ho tindrem d’esbrinar. El poble tira del carro, obres i autònoms pagaran, la despesa que hem de suportar, del polítics sense cervell. De dama ve disfressada i la política representa, que en mentides als votants, vol com sempre engalipar. I els pobres votants, perden el cap sense saber, que color han de votar o fer-ho als emergents. I per acontentar al poble, fan com l’emperador romà, a tots voldran comprar, donant-los circ i pa. El seu circ són les nostres festes, que no paren d’utilitzar per a fer propaganda, en un sentit o un altre, en campanya electoral. Les festes d’un poble representen el seu legat cultural, i amb fins electoralistes no es deurien utilitzar, deixant que els festers gaudeixen sense preocupar-se del color polític que estiga governant.

1ª ESCENA: LA FESTA NACIONAL , BOUS. La festa dels bous, en algunes poblacions li han donat amb l’estoc i ferida està de mort.

de moltes associacions, entre ells les falles, de trobar finançament per a poder dur endavant les seues festes tradicionals.

Els polítics l’utilitzen per a crear discrepàncies entre 4ª ESCENA: COSACS. ells, i el bou està fartet de ser moneda de canvi, entra Hi ha certes actituds que a la festa no ajudaran. Sobretot qui no sap gaudir sense una botella a la mà. blaus i rogets. Uns defenen la festa, ja que és tradicional, i altres ja Al voltant de moltes festes i esdeveniments festers es pot donar grups de joves, i no tant joves, que de no la volen pel maltractament animal. botelló van tirant i com vertaders cosacs beuen fins la Esperen que el trellat, s’impose i entre tots a la festa matinà. de les vaques li troben la solució. Aquestes actuacions els festers hem de denunciar, per tal que la nostra imatge puguem salvaguardar. 2ª ESCENA: MOROS I CRISTIANS. Forma part del mapa fester, sobretot en Alacant,estem parlant de la gran festa dels moros i cristians.

5º ESCENA : SCAS. Com si es tractara d’una partida d’escàcs, sempre Al nostre poble arribà per l’agost animar i si no passa trobem enfrontats als festers amb una part del veïnat. res, esperem que dure molts anys. Veïns que es queixen del soroll que el fester ha generat. Els polítics deurien aprendre dels nostres capitans, alcen les seues copes els capitans moro i cristià, Si cada un d’ells posa de la seua part, la nostra deixant les seues diferències i per la festa brindant. partida en taules podrà quedar, i veïns i fester en harmonia poder estar. 3ª ESCENA: SEMANA SANTA. Arriba la Setmana Santa, amb cornetes i tambors. I desfilen caputxins pel carrer en processó.

I fins ací el nostre monument, que les festes vol mostrar i la utilització d’alguns que fan d’elles sense per al seu bé mirar.

Les festes, festes són i no entenen de colors, i tots dins Els nostres caputxins el calvari representen, el calvari d’un ordre podrem gaudir de la tradició.

ESBÓS FALLA INFANTIL Lema: Musicalia Artista: Juan Carlos Donet

L’espectacle és instal·lat al nostre monument, per a fer-vos gaudir una molt bona estona. El nostre espectacle no és de circ, encara que Tonet “L’elefant” és el primer a entrar. Preguen seient ja que els traslladarem al nostre “Brodway” particular i així poder gaudir dels musicals. Al llarg de les diferents escenes la falleta els mostrarà qualitats, valors que els musicals ens ensenyen i volen fer arribar als nostres xiquets perquè facen un món millor.

“Senyores i senyors l’espectacle ha començat i no és espectacle de circ encara que tinguem elefants.”

“LA NOSTRA banda està disposta però pasdobles no tocaran, ens delectaran en concert amb repertori de musical”.

“En aquest bonic repertori als xiquets volen mostrar, quant ens pot ensenyar el nostre BRODWAY particular”.

Començarem en MOLIN ROUGE, que ens ensenya que l’amor verdader triomfa per damunt de tot mal encara que siga difícil arribar. Després de moltes adversitats els protagonistes ho aconseguiran, compliran el seu somni i junts estar, rodejats en tot moment en el glamur del cabaret.

“Totes les adversitats aconseguiren passar, i a la fi l’amor verdader va triomfar”.

“Dins del nostre cabaret s’escriu una història d’amor, els dos jóvens veuran complit el seu somni al Molin Rouge”.

Després d’un amor molt bonic, altre que mai s’hauria de donar, l’amor no correspost del Fantasma de l’Òpera. Ell va ser el seu mestre i de la bella jove es va enamorar, i no va saber acceptar que el seu amor no era correspost. D’ ella, l’amo es pensava que era i no va entendre que no era així. Mai hem de confondre amor en possessió i respectar les decisions, que quan es diu NO, sempre és NO.

“El Fantasma de l’Òpera plora d’amor i és cert, encara que no s’adona que no és amor verdader”.

“La bella soprano que no li correspon, li canta als quatre vents que quan diu NO és NO”.

Ens trobem al musical de moda, els parle del Rei Lleó, que envoltat de natura ens ensenyarà a respectar-la i als més menuts els ensenya que en preparació i constància, i sense perdre la convicció, al cicle de la vida tots trobem el nostre lloc.

“El Rei Lleó ens ensenya que en paciència i preparació, cadascú al cicle de la vida trobarà sempre el seu lloc”.

“I també ens ensenya a la natura respectar, ja que si no se la cuida el nostre món s’acabarà”.

I que millor musical, per a enaltir l’amistat, que el que protagonitzen un grup de xics esvalotats. A d’ells “The Birds” els diuen i elles “The Pink Laydes” són. Segur que ja endevines qui ens canten les cançons? Entre jupes de cuir, malles i molta brillantina, els protagonistes de GREASE ens ensenyen que per damunt de tot, i després de la família, clar està, estan els amics. Que hem de cultivar les amistats i cuidar-les, ja que és molt difícil tindre amics de veritat.

“Grease ens ensenya entre brillantina i cançons, que hem de cuidar als amics que són el millor del món”

“Al ritme d’una altra època i entre soroll de motors, ballaren i cantaren amb l’amistat de guardó”

A la nostra època, a on vivim tant apressa, mai mirem el fons de la gent i sempre jutgem per l’aparença. Donem importància a coses banals i Bella i Bestia ens ensenyaran que la imatge no és el més important. Hem de parar, pensar i trobar temps per a rascar un poc, ja que a les persones el bo està a l’interior. Pel que, no jutgeu per l’aparença, els perjudicis no són bons i conegueu a la gent per la seua bellesa interior.

“No hem de jutjar soles per l’aparença, l’ interior és important i baixant l’escalinata Bella i Bestia el van cantant” Arribem a un dels musicals més longeu del panorama teatral. Els seus protagonistes set vides podran gastar. Estem parlant, és clar, de CATS. Són tots iguals, ja que busquem el mateix, la felicitat. Pel que als xiquets volen conscienciar que en la diversitat està el bo i que sent diferents amb respecte i tolerància podem conviure tots.

“Mira que contents estan aquest CATS, es passen tota la nit buscant la felicitat”

“Encara que són diferents, s’accepten tal qual són, respectant-se uns a altres saben conviure tots”

I amb My Fair Lady acabem el recorregut pels musicals, on un professor s’encabota a la xica refinar. En aquest musical veurem que si bons professors tu tens el que et proposes podràs arribar a ser.

“Tenim un bon professor i estudiant sense descans si tu t’ho proposes, molt lluny arribaràs”. Esperem que dels nostres musicals vostés puguen gaudir, que al nostre monument infantil envairan el carrer a març.

PROGRAMACIÓ DEL VIATGE FEBRER DISSABTE 9 18:00: Nit d’albaes (JLF) al Rajolar DIUMENGE 10 10:00: Parada de Bunyols 12:00: Replegà (11:30 Concentració al Casal) 14:00: Dinar al Casal DIVENDRES 15 20:30: Inauguració de l’Exposició del Ninot (JLF) al Rajolar (19:30 Concentració al Casal) 23:00: Preparació de Banderes i Cavalcada del Ninot DISSABTE 16 21:00: Sopar de Gala (JLF) al Saló Viher

DIVENDRES 22 23:00: Preparació de Banderes i Cavalcada del Ninot DISSABTE 23 19:00: Cridà 2019 (JLF) [17:30 Concentració al Casal] 22:00: Sopar Faixat al Casal 23:00: “Nit del Faller 2019 (JLF)” organitzada per la Nostra Comissió DIUMENGE 24 10:30: “Dia del Faller 2019 (JLF)” organitzat per la Nostra Comissió

MARÇ DIVENDRES 1 23:00: Preparació de Banderes i Cavalcada del Ninot DISSABTE 2 10:00: Parada de Bunyols 17:00: Cavalcada del Ninot (JLF) [15:00

108

Concentració al Casal] 22:00: Sopar Faixat al Casal DIUMENGE 3 12:30: Concurs de Paelles (apuntar-se al Casal). IX Concurs de Dibuix “ Falla del Poble”, patrocinat per Inmobiliaria Ciencasas

ANDANA 2019 DIVENDRES 8 23:00: Preparació de Banderes DISSABTE 9 22:00: Festa Benvinguda a la Nostra Carpa, patrocinada per Inmobiliaria Ciencasas 23:00: Entrega de Recompenses Majors 23:30 – 3:30: Discomòbil DIMECRES 13 18:00: Cant de l’estoreta (JLF) DIJOUS 14 21:30: Mascletà Nocturna, a càrrec de la Nostra Comissió al llit del Barranc, disparada per la Pirotècnia Caballer F.X 22:30: Passejà del Foc (JLF) DIVENDRES 15 17:00: Parada de Bunyols 17:30: Plantà Falla Infantil 18:00: Berenar Infantil, oferit per la nostra Fallera Major Infantil i el nostre President Infantil 18:30: Entrega de Recompenses Infantils 21:30: Mascletà Noctura, oferida per la Falla Plaça Cervantes al llit del Barranc

22:30: Sopar faixat en la Nostra Carpa 23:30 – 3:30: Discomòbil, organitzada pels Cadets de la Falla 00:00: Nit de l’Alba DISSABTE 16 8:00: Despertà 9:00: Esmorzar 10:00: Parada de Bunyols 11:30: Cercavila [Concentració a la Nostra Carpa] 14:00: Mascletà, oferida per la Falla Maestro Serrano 17:00: Parada de Bunyols 17:30: Lliurament de Premis [Concentració a la Nostra Carpa] 21:30: Sopar Infantils 22:00: Sopar Majors 23:30 – 3:30: Discomòbil, a càrrec del DJ Moyá. Festa patrocinada per FENIENERGIA

109

DIUMENGE 17 8:00: Despertà 9:00: Esmorzar 10:00: Parada de Bunyols 11:00: Cercavila [Concentració a la Nostra Carpa] Picaeta oferida per la Fallera Major Infantil, Claudia Justicia i Herraiz 14:00: Mascletà, oferida per la Falla Sant Antoni 16:30: Parada de Bunyols 17:00: Visita a Falles [Concentració a la Nostra Carpa] 21:30: Sopar Infantils 22:00: Sopar Majors i dolços oferits per les nostres Regines del Foc 23:30 – 3:30: MacroRemember, a càrrec del DJ Vicente Cases amb grup d’animació 1:00: Nit del Foc, organitzada per la Nostra Comissió DILLUNS 18 8:00: Despertà 9:00: Esmorzar 10:00: Parada de Bunyols 11:00: Cercavila [Concentració a la Nostra Carpa] Picaeta oferida per la Fallera Major, Sandra Loras i

110

Martínez 14:00: Mascletà, oferida per la Falla Plaça l’Esglèsia 16:00: Parada de Bunyols 16:30: Ofrena a la Mare de Déu dels Desemparats [Concentració a la Nostra Carpa] [Concentració a la Plaça Xúquer, Carrer Sant Antoni i Adjacents a les 17:30 amb totes les Comissions] 21:30: Sopar Infantils 22:00: Sopar Majors 23:30 – 4:30: Ball oferit per l’Orquesta Danubios DIMARTS 19 8:00: Despertà 9:00: Esmorzar 11:00: Missa en Honor a Sant Josep a la Esglèsia Sant Jordi [Concentració a la Nostra Carpa] 14:30: Dinar a la Nostra Carpa, oferit per les nostres Falleres Majors i Presidents 18:00: Berenar i espectacle infantil 21:00: Preparació i Cremà Falla Infantil 22:00: Sopar Faixat 00:00: Preparació i Cremà Falla Gran Replegà de Carpa

• Preguem máxima puntualitat als actes. es dades de JLF es faràn publiques al nostre Casal. • Tots els actes estaràn presidits pels nostres Presidents i Falleres Majors, acompanyats de l’Agrupació Musical “La Nostra”. • Els actes pirotècnics seràn a càrrec de la Pirotècnia Caballer F.X • La Comissió de Festejos es reserva el dret de canviar els actes, llocs i horaris d’aquesta programació

EL DESTÍ - Passatgers al tren! L’Orient faller està a punt d’acabar Aquestes eren el tipus de converses que es podien el seu recorregut! Vinga! sentir en aquell últim tram del trajecte... La veu de Miquel em va despertar d’aquell somni que estava tenint desperta. Al meu voltant les mares i pares s’afanyaven a buscar als seus fills per tornar al tren, els més joves preparaven ja les seues millors gales i els més festers els entrepans per a les nits a la carpa. Les falles del 2019 estaven ja prop, i això es respirava a l’ambient… Cada u tenia el seu equipatge faller controlat: uns duien pintura per a la carrossa, altres traques per a les cercaviles i uns quants anaven carregats amb els rams per a l’ofrena. Les dones majors preparaven els utensilis per a fer bunyols i els més menuts les caixes de fusta per als petards. Per fi el problema tècnic estava solucionat, i l’Orient faller va reprendre la seua marxa. L’interior del tren pareixia un formiguer, tot el món estava en peu acabant de preparar les seues coses:

- Mari on està la faixa?

I mentre el tren anava entrant lentament a l’estació del 2019 jo em vaig parar a pensar... Quan era més xicoteta em deien: “No estigues trista Clàudia, tot té un principi i un final.” I així és. El nostre recorregut en l’Orient Faller acaba ací: ANDANA 2019. L’estació era molt moderna, tot era blanc, impol·lut, el tren es va parar en sec i les portes es van obrir. La gent eixia a borbotons i amb moltes ganes de festa. Se sentien masclets i música de xaranga i s’olorava els bunyols acabats de fer, tot el món estava eufòric. Jo, amb una mica de preocupació em vaig girar cap a Sandra, érem les úniques que no tenim pressa per baixar d’allí. Vaig veure la seua cara d’emoció i em vaig relaxar una mica, ella amb una mirada dolça em va dir:

- Tranquil·la Clàudia que el trajecte en tren acaba, - Jo que sé Paco! Estic buscant el can-can de la però ara ve el millor... xiqueta… - Algú ha agafat la mistela per a l’esmorzar?

AQUEST VIATGE COMENÇAR!

FET

MÉS

QUE

- Xé Lola, si hui ens convida la Fallera Major, relaxat dóna!

111

CAFETERÍA- BOCATERÍA- HAMBURGUESERÍA

SOLIERA

PLZ. SOLIERA PAIPORTA, VALENCIA

TEL: 961 458 670 680 734 433

Una vegada arribats a la fi del trajecte d’aquest viatge, ens agradaria que considereu aquesta història i aquest llibret un regal. A més, esperem que pugueu conéixer les aventures d’aquesta gran família. La Falla Verge Desemparats Dr. Fleming de Paiporta vol donar les gràcies a totes aquelles persones que d’una manera o d’una altra, ja siga, redactant textos o articles, enviant fotografies i ajudant a buscar publicitat, han dedicat el seu temps amb el seu esforç i entrega perquè aquest llibret siga el que ara mateix és. Així com, a totes les entitats col·laboradores, empreses i comerciants, que són fonamentals perquè aquest llibret puga veure la llum. Gràcies a tots i totes per formar part d’un Llibret molt especial que sempre tindrem en el record. El Llibret del 45 Aniversari de la Falla Verge Desemparats Dr. Fleming. Bones Falles 2019

REDACCIÓ I PUBLICITAT

TRADUCCIÓ

PORTADA

DISSENY I MAQUETACIÓ

Amparo Callejas i Ciscar

Beatriz Roses i López

Ana Martin-Albo Benitez

Enflama Estudio

Adrián Sánchez i Sánchez Cristina Roses i López