Fulls dels Enginyers 00 novembre by Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya

ACTUALITAT PERIODICITAT CONNECTATS

Descobreix els nous Fulls

Visita www.fullsdelsenginyers.cat i accedeix a tots els continguts

FULLS DELS ENGINYERS 00/

NOVEMBRE 2015

El diari dels Enginyers Industrials de Catalunya

n ENGINYERIA

Quarta revolució industrial?

Maqueta d’una smart city a la darrera edició del Smart City Expo World Congress.

n TEMA DEL MES

Smart cities: context i exemples pràctics a Catalunya

PÀG.04 // Segons l’opinió generalitzada dels enginyers europeus estem entrant a la quarta revolució industrial i, en canvi, pels economistes americans som a la tercera. Amb el que sí hi ha unanimitat és que les dues són la mateixa, tal i com explica Jeremy Rifkin en un article que forma part del llibre blanc de la indústria 4.0 publicat el setembre de 2013. La Comissió Europea evita la discrepància parlant de la “Nova Revolució Industrial”. Aquesta nova transformació és, en bona part, una revolució del software. l

El Pla Nacional de Ciutats Intel·ligents preveu Barcelona i Sabadell han aplicat projectes de smart mesures que movilitzaran 153 milions d’euros services PÀG.06 // Ciutats d’arreu del món han iniciat projectes de component TIC i d’eficiència energètica per esdevenir intel·ligents. Smart Economy, Smart People, Smart Mobility, Smart Environment, Smart Governance i Smart

Living són, segons l’informe de la Direcció General de Polítiques Internes del Parlament Europeu de 2014 (Mapping Smart Cities in the EU), les característiques que una ciutat pot desenvolupar per ser considerada intel·ligent. Barcelo-

na i Sabadell són ciutats que han dut a terme iniciatives d’Smart Services i d’eficiència energètica, amb una càrrega tecnològica destacable. El Pla Nacional de Ciutats Intel·ligents d’Espanya pretén movi-

litzar 153 milions d’euros amb el sector TIC i la indústria en el punt de mira. Aquest Pla recull, així mateix, la definició de smart city del Grup Tècnic de Normalització 178 d’AENOR (AEN/CTN 178/SC2/ GT1 N 003). l n ENGINYERIA

Més que una agència de certificació n ENGINYERIA

n ENGINYERIA

La tramitació empresarial, més fàcil

El motor dièsel per dins

PÀG.03 // La nova Llei de simplificació administrativa té entre els seus objectius millorar la tramitació dels procediments administratius, impulsar l’activitat econòmica i la creació d’ocupació, suprimir tot allò que no tingui valor afegit i evitar que el mateix requisit s’hagi de complir diverses vegades en tràmits diferents. Aquest repte ha fet que la Generalitat de Catalunya hagi impulsat la creació de la Finestreta Única Empresarial (FUE) i un portal de serveis a les empreses (www.canalempresa.gencat.cat). l

PÀG.09 // Coneixem com mitiga els contaminants un motor dièsel? De fet, com funciona exactament aquest tipus de motors? Més enllà de polèmiques, cal aproximar-se des d’un punt de vista tecnològic per avaluar objectivament les prestacions dels motors dièsel, un autèntic prodigi centenari d’enginyeria. Els futuròlegs que estan predint la desaparició d’aquest tipus de motor, són conscients que actualment és la base per al transport pesant per carretera, el marítim i que està present en moltes plantes de generació d’energia elèctrica? l

OPINIÓ // PÀG.03

PÀG.10 // Fa tres anys va néixer l’Agència de Certificació de Professionals de l’Enginyeria amb l’objectiu de convertir-se en un referent al nostre país. El segell AQPE-MEMBER ha arribat a altres col·legis, que els acredita com a professionals de l’Enginyeria. Una iniciativa que reuneix les diferents branques de l’enginyeria i on per primera vegada, i de forma natural, s’han trencat les barreres de les titulacions. l

OPINIÓ // PÀG.03

“El pes històric de l’enginyeria industrial es va difonent avui en una professió multidisciplinària, amb un treball de camp tan ampli com el món en què vivim”

“S’estima que hi haurà 825.000 vacants per a professionals TIC per al 2020. La mineria de carbó a Espanya pot generar 11.000 llocs de treball directes i 55.000 d’indirectes”

XAVIER ROVIRA, ENGINYER INDUSTRIAL

CARLES MARTÍ, PRESIDENT DE L’INSTITUT D’ENGINYERS DE CATALUNYA

OPINIÓ

FULLS DELS ENGINYERS / 00

n Editorial

L’objectiu del Llibre Blanc de ciutats intel·ligents és esdevenir una eina pràctica per als agents professionals implicats en projectes i solucions smart

Un Llibre Blanc de ciutats intel·ligents ’Agenda Digital per a Espanya (ADpE) és una entitat estatal que promou, d’una banda, l’increment de la productivitat de les empreses industrials incorporant les TIC en el seu procés productiu i, de l’altra, millorar la disponibilitat de les infraestructures d’alta velocitat. En aquest context, l’ADpE estableix que es redacti un Pla d’Industrialització General, en el qual s’han d’encabir en un futur tots els plans de la Secretaria d’Estat i, especialment, dos de molt més específics: el Pla de Ciutats Intel·ligents i el Pla d’Edificis Sostenibles i Llars Digitals. Doncs bé, el Pla Nacional de Ciutats Intel·ligents es va fer públic el mes de març passat. Aquest pla s’estructura en cinc eixos bàsics, el primer dels quals és “facilitar a les ciutats el procés de transformació cap a una ciutat intel·ligent”. Quines mesures concretes proposa l’ADpE per fer possible aquest procés de canvi smart? La primera és l’elaboració d’un Llibre Blanc en matèria de ciutats intel·ligents. L’objectiu d’aquest document és esdevenir “una guia per a la implantació dels projectes de ciutats intel·ligents que orienti ciutats i indústria. Constarà d’un informe final que contindrà un catàleg de solucions i models de negoci sostenibles, tecnologies disponibles, mètriques, guies d’implantació i experiències més rellevants”. Sembla que aquest Llibre Blanc pot convertir-se en un instrument pràctic per a la tasca diària d’enginyers industrials i de telecomunicacions que vulguin desenvolupar projectes de smart cities. És impor-

tant que, òbviament, el seu públic destinatari sigui tant les mateixes ciutats com la indústria. I encara és més rellevant que aporti solucions i, especialment, possibles models de negoci que hom pot intentar implementar. Així doncs, podem veure amb bons ulls els continguts d’aquest treball, atès que, a més, l’ADpE assegura que per a la seva composició s’abordaran diversos estudis en matèria de serveis, indústria, normativa, normativa técnica, indicadors i destins turístics intel·ligents. En el capítol sobre normativa tècnica, l’ADpE revela que els estudis seran específics sobre àrees crítiques per al desenvolupament del sector com la normativa elèctrica per proposar canvis que fomentin infraestructures convergents. Actualment els sistemes d’automatització, gestió tècnica de l’energia i seguretat per a habitatges i edificis (Home and Building Electronic Systems) o BACS (Building Automation and Control Systems), estan regulats per normes internacionals i el mateix Reglament Elèctric de Baixa Tensió. No obstant això, és convenient analitzar la possibilitat d’estendre la reglamentació d’aquests sistemes a altres instal·lacions que no siguin d’habitatges o edificis, com ara les d’enllumenat exterior, les de recàrrega de vehicles elèctrics, les de generació en baixa tensió per aprofitar el desplegament i implantació d’aquestes instal·lacions amb la resta d’infraestructura que pogués donar suport a les Ciutats Intel·ligents”. Estem potser davant de canvis normatius importants? l

n Sonòmetre

“

n Altaveu

Recuperació d’energia al metro

La normativa de drons no arriba

Menys tràmits i més transparència

El transport subterrani de Barcelona posseirà un sistema regeneratiu per a la frenada de trens en una subestació de tracció de la línia 9 del metro de Barcelona. El procés de frenada genera energia i aquesta nova tecnologia permet aprofitar-la i recuperar entre un 10 i un 30% de l’energia de tracció. Permet enviar l’energia recuperada a la xarxa de distribució, a la xarxa de l’operador o bé al sistema d’emmagatzematge.

Les empreses i els particulars que operen amb drons continuen sense poder exercir la seva activitat en esdeveniments o nuclis urbans perquè segueixen regits per un esborrany de normativa d’emergència que es va prometre que es modificaria a finals de l’any 2015. Aquesta nova llei no ha arribat i ara es preveu que la regulació definitiva arribi a principis del 2016, fet que provoca la indignació de corporacions i individus.

La Llei de simplificació administrativa de l’Administració de la Generalitat i dels governs locals de Catalunya té per objectiu impulsar la recuperació econòmica millorant la tramitació dels procediments administratius per engegar una activitat. La Generalitat consolida el projecte de Finestreta Única Empresarial, que es basa en donar confiança a l’empresari i facilitar la realització de tots el tràmits on-line. L’Administració local també hi exerceix un paper important.

EDITA: Associació/Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya AEIC President: Jordi Renom Sotorra Vicepresident 1r: Jordi Guix i Armengou Vicepresident 2n: Ricardo Granados i García Secretària: Olga Tomás i Huerva COEIC Degà: Jordi Guix Armengou Vicedegà: Josep M. Rovira i Ragué Secretari: Manuel Casas i Vilella Demarcacions del COEIC-AEIC Girona: Jaume Masgrau Lleida: Joaquim Llop

Catalunya Central: Mireia Félix Tarragona: Lluís Maestre Delegació del Vallès: Francesc Figueras AEIC - COEIC Director general: Pere Homs Consell de redacció: Jordi Guix, Jordi Renom, Pere Roca i Jordi Vericat Assessora de comunicació: Eva Díaz Coordinació: Anna Carrió i Albert López Redacció: Anna Carrió, Pablo Monfort, Albert López, Sonia Olivera i Francesc Soler Publicitat: Pilar Alonso, Eva Díaz i Sonia Olivera Fotografia: Isabel Marquès Disseny i maquetació: Anna Carrió Correcció lingüística: Ester Ollé Impressió: Vanguard Gràfic S.A.

“Estic convençut que els enginyers podem fer una aportació important als governs atesa la nostra experiència a l’hora de cercar solucions a problemes”

Dipòsit legal: B 26367-2015 ISSN: 2013-3332 Administració i distribució: Enginyers Industrials de Catalunya Via Laietana, 39 - 08003 Barcelona T: 933 192 300 / F: 933 100 681 a/e: fulls@mail.eic.cat

Els articles signats no representen l’opinió dels Fulls dels Enginyers. D’acord amb la Política de protecció de dades de caràcter personal que tenen implantada el Col·legi i l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya, s’informa que, atès que l’anuari és un fitxer que té legalment atribuïda la condició de font accessible

PERE MACIAS Doctor en Enginyeria de Camins, Canals i Ports i president del Cercle d’Infraestructures

al públic i vist que s’està emprant per a activitats comercials, s’explicitarà en el fitxer de manera destacada que dites dades no es podran utilitzar per a finalitats de publicitat o prospecció comercial. No obstant això, tenint en compte que aquest és un dret al qual els interessats poden renunciar, quan un col·legiat i/o associat així ens ho manifesti es farà constar en el fitxer que l’interessat ha informat del seu consentiment perquè s’usin les seves dades per a publicitat o prospecció comercial. Aquest consentiment s’ha de comunicar pels mitjans següents: per correu electrònic a lopd@eic.cat, per fax amb la referència LOPD al 933 100 681 o per escrit adreçat al Col·legi Oficial i l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya amb la referència LOPD a la Via Laietana, 39, 08003, de Barcelona.

FULLS DELS ENGINYERS / 00

n Tribuna

XAVIER ROVIRA Enginyer industrial

CARLES MARTÍN I BADELL President de l’Institut d’Enginyers de Catalunya

#PerQuèEnginyer

“Sempre que hi ha un enginyer al capdavant d’una empresa, hi ha innovació”

“W

here you were young and your heart was an open book…” Sí, va haver-hi un dia en què tots teníem alguna cosa en comú: una vocació que unívocament ens va portar a somiar que canviaríem el món, un món que en aquell moment només intuíem. Teníem vocació d’enginyers, quelcom que sembla que quasi està en risc d’extinció. Vam tenir aquella innocent gosadia que aspirava a atresorar saviesa, coneixement i imaginació, que ens va portar a decantar-nos irrevocablement per uns estudis que ens asseguraven l’oportunitat de transformar la societat i generar un efecte multiplicador dels beneficis del nostre coneixement i experiència. La nostra formació ens va donar eines per aplicar la raó per resoldre problemes del nostre entorn, valent-nos dels recursos metodològics de l’enginyeria i aplicant-los amb creativitat. Recordant els disset Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) fixats per l’ONU se m’ocorren molts, moltíssims, àmbits on els enginyers en general, i també els industrials, en concret, podem tenir un paper clau per superar aquests reptes de la humanitat. Des de la perspectiva d’avui, exercint de directiu i amb una dilatada experiència en consultoria empresarial i tecnològica, no em sento gens llunyà d’aquell motor primigeni que em va portar a estudiar enginyeria industrial, per entendre i millorar tot l’entorn que ens rodeja. No he visat mai cap projecte, per exemple. Però em sento enginyer industrial i ho sóc. M’he seguit formant, en altres àmbits més vinculats a la funció directiva. Però segueixo sentint-me essencialment enginyer industrial.

I, segur que com jo, en som molts. Per tant, què ens distingeix realment com a enginyers industrials? Podem considerar que l’enginyeria industrial va néixer fa aproximadament 200 anys, un pes històric que sens dubte ens dóna tradició i, per què no, fins i tot un punt de solemnitat. Però, a la vegada, aquest pes es va difonent avui, en una professió multidisciplinària, amb un treball de camp tan ampli com el món en què vivim o, fins i tot, com el món que puguem imaginar. Models precursors, com Frederick W. Taylor o Harrington Emerson, ajuden a explicar la nostra professió des d’un punt de vista clàssic, amb excel·lència i amb transcendència històrica. Però avui potser cal replantejar-nos, amb visió àmplia, per què ens considerem enginyers. Hem demostrat amb escreix que, gràcies a la nostra formació avançada, podem combinar el nostre coneixement i enginy per transformar àmbits tan diversos com la mecànica, l’energia elèctrica, l’electrònica, la química industrial, el tèxtil i paperer, la conservació del medi ambient, la metal·lúrgia i els nous materials, els ferrocarrils, els automòbils, la qualitat, la fabricació i l’organització industrial… Tots ells, àmbits més o menys evidents o visibles dins del nostre radi d’acció. I hem treballat en aquests àmbits realitzant projectes, dirigint-los o fent funcions de consultoria. I independentment del rol que hàgim desenvolupat, en tots els casos, seguim aportant-hi l’essència del que és un enginyer industrial. Per què sóc enginyer industrial? Perquè vaig cursar els estudis per ser-ho. Per què em segueixo sentint i considerant, essencialment, enginyer? Perquè comparteixo una manera d’afrontar la realitat. Una metodologia de treball. D’analitzar els reptes. I una aproximació al món i a com mirar de millorar la societat, segurament, molt propera a la que té qui llegeix aquest article. l

Genium va tornar a ser un any més el punt de trobada del món de l’enginyeria. Professionals dels diferents col·legis i estudiants universitaris van reflexionar al voltant de diferents casos d’aplicacions pràctiques de l’enginyeria amb l’energia com a estratègia de creixement. El Palau Robert va ser l’escenari escollit i dimarts 20 d’octubre la data en què es van presentar els diferents projectes que demostraven com l’aplicació de nous sistemes energètics a les llars o a la indústria pot generar especialització, llocs de treball i millorar la societat. En l’acte d’inauguració, el president de l’Institut d’Enginyers de Catalunya (INEC), Carles Martín, va explicar la necessitat que les empreses estiguin capitanejades per enginyers. “Sempre que hi ha un enginyer al capdavant d’una empresa hi ha innovació”, va dir, considerant que els enginyers són “portadors de coneixement”. Martín també va destacar que les tecnologies de la telecomunicació “són clau” per millorar el coneixement de les persones i crear llocs de treball. “Segons dades disponibles”, afirmà, “el subsector empresarial de l’enginyeria està constituït per prop de tres mil empreses que generen uns ingressos propers als 14.000 milions d’euros (l’1,16% del PIB nacional) i donen ocupació directa a unes 73.000 persones, malgrat les retallades al sector públic.” “Però és un sector, tot i que petit”, continuà, “en creixement; aquest mes de juny a l’Expo de Milà també es va recalcar la necessitat d’enginyers en les economies de la zona euro per aconseguir la reindustrialització d’Europa.” I en aquest sentit, es va mostrar confiat quan afirmà: “S’estima que a Europa hi haurà 825.000 vacants per a professionals TIC per al 2020. En un futur pròxim, en el 90% dels llocs de treball en carreres com enginyeria, comptabilitat, infermeria, medicina, art, arquitectura i moltes més es requerirà un cert nivell de competències digitals”. Així mateix, va afegir: “Altres sectors de l’enginyeria, com, per exemple, la mineria de carbó, estimen que en els propers anys aquesta indústria pot generar 11.000 llocs de treball directes i 55.000 d’indirectes a Espanya”. Les associacions d’enginyers d’Aeronàutics, Agrònoms, Camins, ICAI, Industrials, Mines, Monts, Navals i Telecomunicació, aplegades a l’Institut d’Enginyers de Catalunya, presenten els projectes més rellevants de l’any a iGenium, la trobada anual de les enginyeries que obre espais de coneixement transversal entre tots els professionals i estudiants del sector. l

n Radiografia

Tràmits més àgils per iniciar una activitat amb l’aprovació de la Llei de simplificació administrativa Menys tràmits, més transparència, procediments més senzills i reducció del temps per iniciar una activitat són les principals característiques d’aquesta iniciativa del Govern

“A

Amb aquesta llei, s’inicia un canvi de model en la relació entre les empreses i l’Administració que facilita l’activitat econòmica, dóna confiança a l’empresari i redueix les barreres administratives

TEXT: ANNA CARRIÓ

questa llei és un gran pacte social entre iniciativa privada i sector públic que permetrà que el nostre ordenament jurídic passi del segle XX al segle XXI”, va afirmar el conseller d’Empresa i Ocupació, Felip Puig, durant l’aprovació per part del Parlament de la Llei de simplificació de l’activitat administrativa de l’Administració de la Generalitat i dels governs locals de Catalunya i d’impuls de l’activitat econòmica, i va afegir que es tracta d’una llei “que ajudarà a la recuperació econòmica que ens ha de permetre superar la fractura social de la crisi”.

Millorar la tramitació dels procediments administratius, impulsar l’activitat econòmica i la creació d’ocupació, suprimir tot allò que no tingui valor afegit i evitar que el mateix requisit s’hagi de complir diverses vegades en tràmits diferents són alguns dels objectius de la nova Llei de simplificació administrativa, segons va explicar Josep Barceló, advocat del Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya, durant una sessió centrada en aquesta normativa. Barceló va assenyalar que “tots estem cridats a col·laborar en aquesta simplificació administrativa i a proposar mecanismes alternatius, com assegurar la responsabilitat dels empresaris, els codis de bones pràctiques o guies d’autoavaluació”.

El 25 de març de 2015, Jordi Guix, degà del COEIC, va comparèixer davant la Comissió d’Afers Institucionals del Parlament de Catalunya per tal de presentar les al·legacions del col·lectiu dels Enginyers Industrials de Catalunya sobre l’avantprojecte de la llei. Jordi Guix va aprofitar la seva intervenció per exposar els punts de vista, les reflexions i les consideracions dels enginyers sobre el text del projecte de llei. Va insistir en la necessitat d’activar mecanismes de delegació per tal de tenir en compte els col·legis professionals en el desplegament d’aquesta llei. Així mateix, va voler fer arribar a la Comissió d’Afers Institucionals la preocupació dels

EIC davant les poques garanties de seguretat que per a l’interès general impliquen les declaracions responsables. Per concloure, tot i que la llei no entra en aquest tema, va fer esment de la tramitació de grans projectes en què es veuen implicades diverses administracions i institucions. En aquest sentit, va assenyalar la necessitat d’una col·laboració entre les administracions per tal d’aconseguir establir un interlocutor únic. FINESTRETA ÚNICA EMPRESARIAL Segons Cristina Pruñonosa, gerent de l’Oficina de Gestió Empresarial de la Generalitat de Catalunya, “la llei és un repte important per a totes les admi-

nistracions”, inclosa l’Administració local, i, en aquest sentit, des de la Generalitat s’ha impulsat la creació de la Finestreta Única Empresarial (FUE) i un portal de serveis a les empreses (www.canalempresa.gencat.cat), amb l’objectiu de transformar la manera com l’Administració es relaciona amb les empreses i fer de la FUE un punt de referència per a l’empresari. De moment, en dos anys s’han fet 990.000 tràmits electrònics a través del portal. Integració de serveis, multiadministració, seguretat i estandardització, coherència, tramitació unificada, multicanal, celeritat i eficàcia són els principals reptes d’aquest nou escenari. l

ACTUALITAT

FULLS DELS ENGINYERS / 00

EL VALOR D’ESTAR COL·LEGIAT

n Tecnologia

FOTO: Isabel Marquès

Participa a les institucions dels EIC

Anima’t a XAVIER PI crear un grup Enginyer de treball Industrial i membre del Grup de Treball d’Embedded Systems dels EIC

Tercera o quarta revolució industrial? Xavier Pi

Enginyer industrial col·legiat núm. 7785 Comissió de Política Industrial i Innovació Tecnològica Grup de Treball Embedded Systems

El document fundacional La iniciativa alemanya Industrie 4.0, presentat l’abril de 2013, defineix un marc teòric basat en quatre revolucions industrials.

CONTACTE * xpi@enginyers.net

a primera revolució industrial es fonamenta en la màquina de vapor i en l’energia derivada de combustibles sòlids com el carbó. A Catalun10 ya va estar marcada per esdeveniments com la construcció de la línia de ferrocarril Barcelona-Mataró, tot i que es pot considerar que el procés d’industrialització s’inicià poc abans de la Revolució Francesa, segons indica l’obra Atles de la industrialització de Catalunya, 1750-2010, de l’editorial Vicens Vives. La segona revolució industrial es va produir amb la introducció de l‘energia elèctrica i la proporcionada pels combustibles líquids derivats del petroli. S’estableix la fabricació en massa i s’inicia l’era de l’automòbil. A més a més, sorgeix el primer moviment de DIY (do it yourself): el 1902 apareix el primer número de la revista Popular Mechanics i el 1909, el Meccano, el qual va ser també fabricat a Barcelona sota llicència amb el nom Metaling. La tercera revolució industrial es produeix per la introducció de l’electrònica digital i les TIC. Els microprocessadors estableixen les bases de la digitalització, apareixen els primers

es possibilitats de participació en activitats de l’Associació/Col· legi d’Enginyers és força àm· plia. A la secció de Participació del web (www.eic.cat/participar/ comissions) hi ha la llista de co· missions a les quals lliurement ens podem inscriure mitjançant la mateixa pàgina web, pràcti· cament a totes elles. La participació en les comissions no està limitada només al nostre col·lectiu, per la qual cosa sol haver·hi dues butlletes d’inscripció, una per a enginyers i una altra per a no enginyers. És potestat del president de la comissió corresponent fo· mentar en major o menor grau l’emergència

de grups de treball i regular·ne l’autonomia pel que fa a la dinàmica de la pròpia comis· sió. En un extrem, tenim comissions que es reuneixen periòdicament i en les quals els grups de treball els formen un subconjunt dels seus membres i mitjançant un portaveu informen a la resta de les seves activitats. En l’altre extrem, hi ha comissions en què els grups de treball funcionen autònomament amb un coordinador, amb la possibilitat de trobades conjuntes en forma de sopar anual o similar. Voldria fer una reflexió respecte a les di· nàmiques de les comissions i dels grups de treball. Les comissions ens apareixen per un procés que va de dalt a baix, és a dir, de tipus

gener · febrer · març 2015

projecte3_0_genfebmar_2015.indd 10

22/1/15 11:01

PLC i en pocs anys es popularitza l’ordinador personal (PC). Un segon moviment DIY basat en les TIC es manifesta en la gran quantitat de revistes d’informàtica que als anys vuitanta i noranta es poden veure en els quioscos, així com en l’aparició del moviment open, que dóna lloc a l’open-source software. Actualment estem entrant en la quarta revolució industrial, que té com a pilars els sistemes ciberfísics

La nova revolució industrial és en part una revolució del software (CPS) i la Internet de les coses (IoT). Els CPS fa dècades que s’utilitzen en la indústria i els més avançats els ha desenvolupat la robòtica, la fabricació additiva (impressores 3D), la mecatrònica i l’automatització industrial. La interconnexió d’aquestes amb els objectes ciberfísics de nova generació constitueix la IoT. Un nou moviment de DIY anomenat maker està emergint, i integra els moviments precedents, com el mecànic (de la segona) i el TIC

(de la tercera), en un sol moviment ciberfísic. Els senyors Renault (de la segona) i Jobs (de la tercera) tenien en comú que van començar en un taller domèstic a casa seva. Ara se n’espera una nova fornada. La nova revolució industrial és en bona part una revolució del software, i es pot definir com un model sostenible de sistemes ciberfísics que produeixen sistemes al servei de les persones en un context de societat del coneixement. El terme societat del coneixement va ser introduït per Peter Drucker l’any 1993, en un article en què ja va avançar l’evolució cap a una societat postcapitalista. En l’obra La sociedad de coste marginal cero, Jeremy Rifkin, economista nord-americà i assessor de la Comissió Europea, va més enllà i descriu com “una emergent Internet de les Coses ens està accelerant cap a una era de béns i serveis a cost molt baix, precipitant el meteòric ascens d’uns procomuns col·laboratius globals i l’eclipsi del capitalisme”. Segons Rifkin, ara entrem en la tercera revolució industrial i no en la quarta. La raó és que, segons la seva hipòtesi, les veritables revolucions es produeixen quan hi ha un canvi

simultani dels paradigmes respecte a l’energia i a la informació. En la primera revolució es dóna el binomi carbó i subscripcions a revistes (premsa escrita). En la segona revolució es dóna el binomi electricitat-petroli i mitjans de comunicació analògics com el telèfon o la ràdio. En la tercera revolució ja s’ha fet la part de la informació amb el fenomen de la digitalització i Internet, però falta la part energètica que s’orienta cap a les energies renovables.

En definitiva, pels enginyers europeus estem entrant en la quarta revolució industrial i pels economistes americans, en la tercera. Però hi ha unanimitat en el fet que les dues són la mateixa, tal com explica el mateix Rifkin en un article que forma part del llibre blanc de la indústria 4.0 publicat el setembre de 2013 per Gimélec, associació industrial francesa. La Comissió Europea evita la discrepància parlant de la “Nova Revolució Industrial”. l

L’ENERGIA ÉS EL QUE TU FAS AMB ELLA

ÉS INSPIRADORA

A ENDESA UTILITZEM LA NOSTRA INNOVANT PER FER-TE LA VIDA MÉS FÀCIL ONE - INFOENERGIA - MOBILITAT ELÈCTRICA TELEGESTIÓ - CIUTATS INTEL·LIGENTS CREIEM EN L’ENERGIA D’AQUEST PAÍS

ÉS CONTAGIOSA

ÉS REVELADORA

endesa.com

ColegioIngenieros_271,6x197,3_S&S_Endesa_Reposicionamiento_A_CAT.indd 1

26/10/15 16:29

FULLS DELS ENGINYERS / 00

n Notícies

El CLÚSIC publica la guia de validació documental contra incendis

Telstar, que forma part d’Azbil Group i desenvolupa solucions per als mercats de les ciències de la vida, centres d’investigació i desenvolupament científic, ha finalitzat la construcció de dues noves plantes farmacèutiques de l’empresa Square Pharmaceuticals, el major fabricant de Bangla Desh. Telstar s’ha encarregat de la realització de l’enginyeria d’ambdues plantes (de 32.000 i 20.000 m2) i de la direcció de projectes complets, així com del subministrament de l’arquitectura farmacèutica i dels equipaments de procés i instal·lacions. Per al correcte desenvolupament i construcció de les plantes, Telstar ha comptat amb un equip professional local de més de cent persones i ha utilitzat el software de modelat d’informació de construcció (BIM), que permet controlar tot el cicle de vida de l’edifici i les seves instal·lacions. l

El Clúster de Seguretat contra Incendis (CLÚSIC) ha presentat la Guia per a la validació documental contra incendis, una eina per facilitar la tasca de control, justificació i validació documental dels materials, productes, equipaments i sistemes contra incendis en la construcció, que ha estat acceptada com a document reconegut per la Direcció General de Prevenció, Extinció d’Incendis i Salvaments de la Generalitat de Catalunya. La jornada de presentació de la guia ha comptat amb el suport del Departament d’Interior de la Generalitat de Catalunya. Anna Martín, subdirectora general tècnica, ha afirmat: “Aquesta guia elaborada pel CLÚSIC està concebuda com una eina que facilitarà la funció dels tècnics que dirigeixen i controlen les obres de construcció”.l

Subvenció a fons perdut per a projectes R+D+i del programa H2020

La Cimera del Clima troba un consens global per combatre el canvi climàtic La Cimera del Clima ha tingut lloc a París entre els dies 30 de novembre i 11 de desembre i ha reunit 117 primers ministres i presidents que han tractat tots els aspectes relacionats amb el medi ambient i els seus efectes en el dia a dia de la societat. Aquesta trobada ha posat de manifest el consens compartit entre els països per combatre el canvi climàtic. Ja són 160 els països que han presentat els seus plans nacionals per canviar aquesta dinàmica. L’IND (Intended Nationally Determined Contributions) presentat per Europa recorda que ja ha reduït les seves emissions al voltant del 19% respecte els nivells de 1990, mentre que el PIB ha crescut més del 44% en el mateix període. L’objectiu de la UE per l’any 2030 és reduir les emissions de gasos contaminants un 40%. l

25è aniversari de la delegació de Technip Iberia a Tarragona MP Consultors ha informat de la convocatòria per a l’any 2016 del programa Horizon 2020 per a empreses amb projectes R+D+i per al sector energètic dins del marc “Energia segura, neta i eficient”. També hi ha una altra crida per al sector de les TIC (tecnologies de la informació i comunicació). Mitjançant aquest programa, qualsevol entitat jurídica de la Unió Europea, d’un estat associat a H2020 o de països tercers es pot beneficiar d’una subvenció a fons perdut del 70% o el 100% dels costos subvencionables, per a projectes de col·laboració transnacional. La dotació total del programa “Energia segura, neta i eficient” és de mil milions d’euros, mentre que en les TIC és de 690 milions d’euros. l

La delegació de Technip Iberia a Tarragona compleix un quart de segle d’història des de la seva fundació l’any 1990. Actualment compta amb 170 treballadors, més del 25% dels professionals de la companyia. Technip Iberia desenvolupa la seva activitat en els sectors del refinament, el gas, la petroquímica, la química, la farmàcia, la biotecnologia i la indústria. La delegació tarragonina va ser la primera de Technip Iberia i, amb el pas dels anys, el seu creixement l’ha col·locat com la seu del major pol químic d’Espanya i una de les referències en el sud d’Europa. Entre els seus projectes més destacats, cal remarcar la participació en la construcció d’un complex molt rellevant per a la zona: el parc d’atraccions Port Aventura. l

desenvolupament sostenible

Telstar finalitza la construcció de dues noves plantes farmacèutiques

Més que aigua Talent, coneixement i compromís. Aportem respostes adequades per a una gestió més eficient. Compartim coneixement i generem innovació. Treballem per un futur basat en el compromís i la cooperació.

SOLUCIONS INTEGRADES DE L’AIGUA PER A UN DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE

TEMA DEL MES

FULLS DELS ENGINYERS / 01

n Ciutats intel·ligents

Una visió global d’iniciatives smart de les ciutats

El reguitzell de ciutats d’arreu del món que han endegat iniciatives per ser intel·ligents i gestionar els recursos i els consums d’una manera més eficient és molt gran. Ja l’any 2011, segons l’informe de la Direcció General de Polítiques Internes del Parlament Europeu de 2014 (Mapping Smart Cities in the EU), 240 de les 468 ciutats de més de 100.000 habitants de la Unió Europea es podien considerar intel·ligents. El repte tecnològic es revela, doncs, molt divers i engrescador.

Smart People

TEXT: ALBERT LÓPEZ

n quin tipus de projectes smart city (vegeu en aquest reportatge la definició de smart city d’AENOR oficialment acceptada a Espanya) és susceptible d’implementar-se la tecnologia? Seguint l’esmentat informe europeu, es considera que una ciutat és intel·ligent si té, com a mínim, una iniciativa que tracti una o més de les següents característiques: Smart Economy, Smart People, Smart Mobility, Smart Environment, Smart Governance i Smart Living. En conseqüència, són aquests els àmbits on l’enginyeria té per endavant el repte de plantejar i implementar totes les seves capacitats. Un cop situat el marc europeu, com planteja Espanya l’estratègia d’implementació i desenvolupament de ciutats intel·ligents? El Pla Nacional de Ciutats Intel·ligents (en la versió del mes de març d’enguany) “reforça la vocació industrial d’aquestes polítiques i persegueix augmentar l’aportació del sector industrial involucrat en aquests projectes al PIB; potenciant el creixement d’aquest subsector industrial, la mida de les seves empreses i la seva capacitat d’exportació. Per a això, promourà implantacions en àrees noves que formen part del nucli de necessitats estables a satisfer”. Per assolir-ho, proposa “un conjunt de noves mesures que suposaran la movilització d’un volum de recursos proper als 153 milions d’euros”. Els objectius de l’esmentat pla són: augment de l’aportació de les TIC al PIB del sector industrial; millora de l’eficàcia i l’eficiència de les entitats locals en la prestació dels serveis públics a través de l’ús de les TIC; governança del sistema de ciutats intel·ligents, i estandardització, regulació i normativa. Per tant, sector industrial, servei públic i TIC s’erigeixen com tres dels eixos d’aquesta proposta. Mostrem algunes de les experiències amb aquest còctel. EXPERIÈNCIES A CATALUNYA A Catalunya podem trobar exemples d’iniciatives smart cities en diferents tipologies de ciutats, tant grans urbs (Barcelona) com ciutats mitjanes (Sabadell). Barcelona compta amb una àmplia cartera de serveis smart amb

Smart Economy

Smart Mobility

Smart Environment

ÀREES D’UNA SMART CITY

Smart Living

Smart Governance

A Catalunya podem trobar exemples d’iniciatives smart cities en diferents tipologies de ciutats, com Barcelona o Sabadell Economia, ciutadans, mobilitat, medi ambient, governança i qualitat de vida són alguns dels reptes de l’enginyeria en les ciutats intel·ligents component tecnològic al servei dels ciutadans. Vegem-ne alguns. L’open data posa la informació pública de la ciutat a l’abast de tothom. Per exemple, l’app App&Town guia l’usuari per les rutes més òptimes des d’un punt d’origen fins a un punt de destinació utilitzant el transport metropolità de Barcelona.

Els semàfors intel·ligents constitueixen una altra de les solucions implementades. Incorporen corredors verds per als vehicles de bombers i també so per a les persones invidents: es tracta d’un petit comandament que en accionar-lo quan s’arriba al semàfor, fa que aquest s’activi en versió àudio i emeti un so en el moment en què

es posa en verd i que es manté només durant uns minuts, els necessaris perquè la persona hagi creuat el carrer. Finalment, podem ressaltar la smartquesina, la parada d’autobús interactiva, intel·ligent i sostenible equipada amb tecnologies avançades per tal de millorar l’experiència dels usuaris. Està equipada amb connexió Wi-Fi, punt de descàrrega de les aplicacions municipals a través de Barcelona Contactless (tecnologies QR i NFC), una pantalla tàctil amb aplicacions útils per poder desplaçar-se i conèixer la ciutat, així com una altra pantalla digital que informa del temps d’espera per a l’arribada de l’autobús i que compta amb ports USB per carregar els mòbils. Malgrat tot, i encara que no ho pugui semblar a simple vista, les smart cities també desenvolupen accions sota terra. De fet, la Ciutat

Comtal n’és un exemple mundial. El seu clavegueram el gestiona l’àrea de Medi Ambient de FCC i esdevé un cas paradigmàtic de smart services. Aquesta iniciativa implementa solucions basades en l’eficiència i la tecnologia, com ara l’ús de drons i robots per realitzar tasques d’inspecció del clavegueram i detectar taques en les aigües litorals, realitzar les feines més difícils o en llocs de complicat accés. Així mateix, sensors d’ultrasò desenvolupats per la Universitat Politècnica de Catalunya mesuren el gruix dels sediments i un software de reconeixement de veu s’aplica al servei d’inspecció. A més, els operaris de FCC utilitzen una flota de vehicles elèctrics en la seva feina diària. SABADELL Per la seva part, Sabadell ha desenvolupat fins ara diverses activitats

FULLS DELS ENGINYERS / 01

Definició de smart city

El Grup Tècnic de Normalització 178 d’AENOR (AEN/CTN 178/SC2/GT1 N 003) defineix una smart city de la següent manera:

RESIDUS Recollida pneumàtica de residus

“Ciudad inteligente (Smart City) es la visión holística de una ciudad que aplica las TIC para la mejora de la calidad de vida y la accesibilidad de sus habitantes y asegura un desarrollo sostenible económico, social y ambiental en mejora permanente. Una ciudad inteligente permite a los ciudadanos interactuar con ella de forma multidisciplinar y se adapta en tiempo real a sus necesidades, de forma eficiente en calidad y costes, ofreciendo datos abiertos, soluciones y servicios orientados a los ciudadanos como personas, para resolver los efectos del crecimiento de las ciudades, en ámbitos públicos y privados, a través de la integración innovadora de infraestructuras con sistemas de gestión inteligente.”

GESTIÓ ENERGÈTICA Ús de les TIC per optimitzar l’energia i el consum

Smart Citizen, un projecte de ciutats intel·ligents desenvolupat a Europa i que situa el ciutadà al centre de l’estratègia

OPEN DATA Informació pública a l’abast de tothom MOBILITAT Rutes personalitzades en transport públic SENYALITZACIÓ Instal·lació de semàfors intel·ligents MOBILITAT Smartquesines interactives i intel·ligents CLAVEGUERAM Ús de drons i robots per a tasques d’inspecció ENLLUMENAT Substitució de l’enllumenat exterior per LED

incloses en les ciutats intel·ligents. Podem anomenar la substitució de l’enllumenat exterior pel LED, la recollida pneumàtica de residus i la primera fase d’implementació de la central de control de trànsit. En l’actualitat, la ciutat vallesana participa en el projecte europeu District of the Future (DoF). L’objectiu d’aquesta acció smart, que finalitza el mes de novembre de 2016, és generar una plataforma de gestió de dades per optimitzar la gestió energètica d’un districte de la ciutat. El projecte s’està desenvolupant amb els nodes FI-WARE (Future Internet Core Platform), la majoria dels components (generic enablers) dels quals s’estan testant en la infraestructura europea FIWAT desplegada per RedIRIS. Cal recordar que amb FI-WARE també s’ha desenvolupat la plataforma VLCi, aplicada a la ciutat de València, en un projecte liderat per

Telefónica. En el cas de Sabadell, la prova pilot del projecte DoF ha consistit en el control del consum i la producció d’energia en tres instal·lacions de la ciutat. La primera, un edifici d’habitatges socials, on es monitoren 31 habitatges. La seva font d’energia arriba a través d’una bomba de calor amb l’intercanvi geotèrmic d’alta eficiència i ACS (aigua calenta sanitària) de producció per mitjà de bombes geotèrmiques amb intercanvi directe de producció de fred durant l’estiu. La segona i la tercera instal·lacions són municipals. D’una banda, Can Marcet, un edifici d’oficines i seu de la Policia Local, que utilitza l’energia geotèrmica. De l’altra, Can Llong, edifici destinat a la recollida central pneumàtica que compta amb panells fotovoltaics a la façana. Com a exemple de smart services, DoF fa servir, doncs, les TIC per

“recopilar, registrar i controlar les dades d’energia i dur-les a la plataforma FI-WARE Aquesta analitzarà els patrons d’energia en cada districte de la ciutat i permetrà predir-ne el consum, monitorar la demanda i l’oferta d’energia. També proporcionarà un sistema basat en estàndards, per tal que tant les autoritats públiques com els ciutadans puguin prendre decisions amb la finalitat d’optimitzar els consums”. El projecte es desenvolupa per mitjà d’un consorci format per onze socis europeus de quatre països diferents (Espanya, França, Finlàndia i el Regne Unit), entre els quals es troben Telefónica, com a líder i coordinador; diferents socis tecnològics com Everis, IDP, Exeleria, Edenway, VTT, Fortum i Dalkia, i tres ciutats demostratives: Sabadell, Corby (Regne Unit) i Orleans (França).l

Ciutadans coproductors i copropietaris, claus del projecte Smart Citizen

Smart Citizen és un dels projectes de ciutats intel·ligents desenvolupats a Europa que situa el ciutadà en l’eix de l’estratègia. Generat al Fab Lab BCN l’any 2012, aquesta iniciativa s’ha dut a terme a Barcelona gràcies al cofinançament ciutadà per crowdfunding. Mara Balestrini, de Fab Lab BCN, explica que Smart Citizen monitoritza el medi ambient amb la col·laboració directa del ciutadà. Gràcies als sensors instal·lats als balcons de les veïnes i els veïns, s’ha generat una gran quantitat de dades obertes i geolocalitzades sobre, per exemple, la qualitat de l’aire, la temperatura, la humitat i la contaminació. Els mateixos sensors envien aquestes dades mitjançant Wi-Fi a la plataforma web smartcitizen.me. L’objectiu inicial, segons Balestrini, ha estat “motivar la ciutadania a participar activament en la generació de dades obertes per a la ciutat que poguessin convertir-se en un commons”. Finalment, Smart Citizen ha permès saber “com utilitzen els ciutadans les dades que ells mateixos generen”. Quina ha estat la valoració del projecte? Podríem dir que positiva, tant per saber el que s’estava fent bé com el que no. “Vam veure que els ciutadans que van adquirir els sensors van enregistrar un pic alt en el seu ús i en la recolecció de dades a l’inici del projecte. No obstant això, després va caure molt i van haver-hi usuaris que van acabar apagant el sensor.” Aquesta resposta ha fet plantejar als responsables diverses preguntes: “Es tractava d’un problema de technology push? La gent està preparada per utilitzar aquesta tecnologia?”. El que sí s’ha constatat és que el 30% dels usuaris que van finançar el projecte mitjançant crowdfunding “mai van tenir la intenció d’adquirir el sensor. Simplement, volien que el projecte existís. No es van convertir en usuaris actius. És una gran lliçó”. Del 70% restant, més de la meitat “no van poder configurar mai els seus sensors”, que funcionen amb Arduino. Una possible explicació a aquest fet és que hi ha gent que es creu tecnològicament més capacitada del que realment ho està. La conclusió, doncs, sembla clara: “El problema rau en el nivell tecnològic de l’usuari, d’interpretació i enteniment de les dades que et dóna la plataforma. Un altre problema ha estat que no es retribueix l’esforç i la participació del ciutadà productor de les dades de cap manera, això no vol dir amb diners”. L’experiència acumulada de Smart Citizen ha permès a l’equip crear un altre projecte commons, anomenat MakingSense, que té per objectiu “permetre a totes les comunitats del món crear els seus propis projectes de sensorització”. Com? “Utilitzant Smart Citizen i altres infraestructures obertes via online existents per treballar amb comunitats de Barcelona, Amsterdam i Pristina que ja tenen identificat un problema.” En aquest cas, els ciutadans participants disposaran de coneixements tecnològics alts i recolliran les dades que els interessen. D’aquesta manera, “qualsevol comunitat arreu del món pot generar commons i aportar la seva experiència al repositori del projecte”. l

TEMA DEL DIA

FULLS DELS ENGINYERS / 01

n Smart grids

PEP SALAS PRAT Doctor per la UPC, cofundador d’Enerbyte psalas@smartgrid.cat

Ciutats més eficients, humanes i saludables

n ple debat sobre l’escalfament del planeta i el canvi climàtic, constatem que les nostres ciutats van fent-se cada vegada més complexes, generant impactes creixents tant a la mateixa ciutat com al territori continu, i també a escala global. Les ciutats, doncs, són un element clau en qualsevol proposta que pretengui mitigar les emissions de CO2 i avançar cap a la transició energètica. I hem de veure també que aquestes mesures ajudaran a millorar la salut dels ciutadans, com, per exemple, reduir les emissions tòxiques de la combustió en els motors. Per tant, quan parlem de millorar la qualitat de les nostres ciutats, hem de pensar, entre d’altres, en mesures a favor d’una mobilitat elèctrica i més endreçada, a reduir el consum energètic i afavorir la generació local, en una millor gestió de les deixalles o a reduir les pèrdues en la xarxa d’aigua. Aquests vectors tenen una component fonamentalment tècnica. I tenim l’oportunitat d’encreuar les dades respectives i enriquir-les amb d’altres, com les mateixes dades generades pels ciutadans o la meteorologia, per generar intel·ligència en suport a la gestió de la ciutat. Redescobrirem una nova urbs que ens ajudarà a tenir-ne una millor comprensió, donar eines de suport a l’operativa diària dels serveis bàsics i, finalment, poder posar el focus en el ciutadà i els serveis que rep. Aquest nou enfocament demana concebre la ciutat com un sistema complex que es manté gràcies als fluxos d’energia, materials, aliments i informació que la travessen. Aquests fluxos vénen de llocs diversos, els utilitzem (degradem) per incrementar la nostra complexitat i, com a re-

sultat, emetem uns residus. Tant en el camí d’entrada com en el de sortida es generen impactes directes a la ciutat i en els territoris veïns (on s’ubiquen infraestructures energètiques o de residus, per exemple). Davant d’aquesta realitat, una de les accions estratègiques de tota smart city ha de ser incrementar el seu nivell d’autosuficiència (reduint i produint localment) per mitigar els impactes a l’entorn. D’altra banda, cal estendre el concepte de smart city al de smart region i trobar de mutu acord amb el territori un pacte que en fixi els drets i deures. I, finalment, entendre que el ciutadà és el destinatari i centre de tota acció, de manera que cal integrar-lo en el procés de decisió i avaluació i aportar-li informació neutra i transparent per a una millor presa de decisió, entenent que la diversitat cultural, socioeconòmica o funcional és una oportunitat i ningú ha de quedar-ne exclòs. Per fer això possible, cal una infraestructura bàsica i facilitadora i jeràrquicament prèvia: les smart grids o, el que és el mateix, la confluència de la xarxa elèctrica amb la de telecomunicacions. Cal arreu del país garantir l’accés de qualitat a l’energia i les telecomunicacions a un cost competitiu, la qual cosa fa necessària la col·laboració pública-privada-ciutadana per garantir les inversions necessàries. És un servei públic i bàsic de vocació universal per evitar la fractura digital i energètica. Sobre aquesta capil·laritat, un concepte rigorós de smart grid implica una estratègia d’eficiència energètica que permeti redefinir, amb el conjunt de la societat, quins consums són necessaris i quins superflus, i posteriorment, quines tecnologies són les més eficients per portar-los

a terme. Cal també flexibilitzar la demanda i incorporar sistemes distribuïts d’emmagatzematge, ja siguin físics o virtuals. El següent pas lògic és facilitar la penetració de les fonts d’energia renovable. I, finalment, cal tenir garantida la seguretat de subministrament de l’energia deficitària. Respecte als fluxos d’informació, és important entendre que no és una qüestió de quantitat, sinó de qualitat. Cal disposar dels mínims, però dels bits necessaris d’informació, per tenir coneixement de què passa en temps real. Per tant, no només és una qüestió dels sensors i del suport físic de comunicació, sinó també de tractament de dades i analítica. En aquest sentit, esdevé fonamental una xarxa d’informació neutra

que harmonitzi i ordeni les dades des d’un operador transparent per oferir-les en igualtat de condicions d’accés a tercers per desenvolupar serveis (tant als ciutadans com als gestors de serveis), a través, per exemple, d’apps per als mòbils, un dels mercats més dinàmics i innovadors que poden catalitzar una veritable modernització social. Per fer-ho possible, cal superar els límits de la regulació del sector energètic i de les telecomunicacions. Hem estat permanentment sota una situació de discrecionalitat reguladora (si no d’inseguretat directament) que dificulta la planificació i les inversions del sector públic i del privat. Quan per legislació comparada analitzes què s’està fent en països veïns, t’adones

del potencial que estem perdent. Per exemple, projectes per interconnectar elèctricament els vaixells amb el port i evitar les emissions de contaminants, autoconsum elèctric i entitats neutres de gestió de dades (smart meters), entre molts d’altres. Cal denunciar-ho i manifestar-se obertament per un pacte nacional per l’energia i la informació que integri les ciutats i el territori i tots els agents públics, privats i ciutadans. Només així podem bastir les bases de la transició energètica, més enllà de les implicacions tècniques, per esdevenir la infraestructura facilitadora que ha de permetre la modernització de la societat urbana integrada en els ecosistemes que la sostenen i la fan possible.l

Aplicació mòvil sobre eficiència energètica basada en dades de comptadors elèctrics: www.enerbyte.com.

Clúster

LoRa, o com es construeix una smart city des de baix

Segons els seus impulsors, és un projecte que pretén ajudar a construir una smart city des de la base, des del ciutadà.

TEXT: ALBERT LÓPEZ

uè és, doncs, LoRa? Wouter Tebbens, impulsor de Things Network BCN i president del Free Knowledge Institute, explica que “a Amsterdam un grup de ciutadans va col·locar deu antenes d’una nova tecnologia de ràdio lliure (LoRa) per cobrir la ciutat amb la xarxa de dades d’accés lliure Things Network. Aquest model s’està replicant arreu del

món i té el potencial de posar les bases d’una ciutat intel·ligent construïda des de baix i en mans de la ciutadania (commons)”. Efectivament, LoRa (long range) utilitza un estàndard lliure, treballa amb freqüències lliures i és possible gràcies a la participació ciutadana. De fet, LoRa es finança gràcies a donacions de particulars i són els mateixos ciutadans els copropietaris i els coproductors d’aquesta tecnologia. Per

Tebbens, aquest plantejament es contraposa frontalment al concepte de ciutat intel·ligent que hem pogut trobar recentment a Smart City Expo de Barcelona. “Si vas a la fira et fa la sensació que és un tema controlat per grans firmes, que són les que se’n be-

LoRa és possible gràcies a la participació ciutadana

neficien”. Es tracta, per tant, de “fomentar la independència tecnològica i l’autonomia social”. Així doncs, LoRa és l’única tecnologia, d’una banda, desenvolupada amb protocols oberts (open-source hardware) a la qual l’usuari es pot conectar lliurement de forma veritablement anònima i, de l’altra, que fa possible una Internet pública, exemple de “xarxa distribuïda creada des de baix”, detalla Tebbens. Cal ma-

tisar que altres xarxes com Sigfox i Ingenu són iniciatives d’empreses privades. Aquestes prestacions han fet que a casa nostra, a Mataró, s’hagi creat ja un grup de professionals que instal·larà pròximament una antena LoRa. És la primera experiència col·lectiva amb aquesta tecnologia a Catalunya. Tebbens llança una pregunta inquietant: “Som lliures de triar la tecnologia que volem?”. l

FULLS DELS ENGINYERS / 01

n Tecnologia

Escàner als motors dièsel

La manipulació dels motors dièsel i els seus efectes contaminants els han convertit, tristament, en objecte de sospita per a una part de la societat. Però, des d’un punt de vista tecnològic, coneixem com mitiga els contaminants un motor dièsel? De fet, com funciona exactament aquest tipus de motor? Aproximem-nos a alguns dels detalls d’aquest autèntic prodigi centenari de l’enginyeria.

TEXT: ALBERT LÓPEZ // FOTOS: ARXIU

otser podríem començar pel principi, és a dir, per aprofundir en el funcionament del motor. En un motor de cicle dièsel (gasoil), “l’aire és comprimit prèviament per assolir una elevada temperatura i pressió. En aquestes condicions comença la injecció del combustible directament a l’interior de la cambra de combustió, que crema pel mecanisme de la detonació de forma controlada segons la llei d’injecció emprada. El procés s’accelera també gràcies a la gran turbulència regnant dins la cambra”, segons explica Jesús Álvarez, professor de motors tèrmics de l’ETSEIB-UPC. En canvi, en els motors de cicle Otto (benzina), la combustió de la mescla, prèviament formada i confinada dins la cambra de combustió, “és iniciada per la guspira a la bugia i després progressa per deflagració a la màxima velocitat gràcies a la turbulència de la mescla fins a cremar quasi el 100% del combustible”. Per tant, cada motorització deriva d’un mecanisme de combustió diferent. I, com tothom sap, cada combustible, també. Els hidrocarburs gasosos i líquids amb propietats dissolvents són emprats pels motors de cicle Otto i els hidrocarburs líquids amb propietats lubricants, pels de cicle dièsel. Un cop tenim aquest concepte clar, caldria avaluar tècnicament i social si estan justificades les veus que vaticinen la fi dels motors dièsel. Jesús Álvarez ho té molt clar: “El motor de cicle dièsel no pot desaparèixer. Actualment

és la base per al transport pesant per carretera i el marítim. També està present en moltes plantes de generació d’energia elèctrica. Assoleix els rendiments més alts de les màquines tèrmiques motores: un 50% per al cas dels grans motors marins especialment lents (80 rpm) i de dos temps”. I si concretem les implicacions d’una hipotètica desaparició d’aquesta tipologia motora en el sector de l’automòbil? “El motor de cicle dièsel és més eficient que el de cicle Otto, i especialment en la circulació per la ciutat. Seria, al meu entendre, un error estratègic no resoldre els problemes causats per les seves emissions contaminants, per l’altíssim grau de perfeccionament assolit al llarg dels seus 125 anys d’història”, assegura Álvarez. Ja podem arribar al moll de l’os. L’òxid de nitrogen que genera un motor dièsel pot provocar problemes en el mateix motor i en el medi ambient? “El motor de cicle dièsel genera principalment dos contaminants (NOx i partícules), a banda també del CO2. La formació de NOx és deguda a la reacció química del nitrogen amb l’oxigen presents en l’aire durant el procés de combustió. La quantitat de contaminant emesa està correlacionada fortament amb la temperatura assolida per la combustió, necessàriament alta per aconseguir un elevat rendiment de la màquina. Així que, malauradament, la formació de NOx està associada a un bon funcionament del motor, tant el de benzina com el dièsel”, ens detalla el nostre expert. Sobre la base que l’automoció

és un sector que innova i millora constantment els motors, sorgeix un altre neguit. I té a veure amb el marge de millora tècnica que pot tenir una motorització dièsel. L’objectiu és doble. D’una banda, reduir al màxim possible els nivells contaminants i, de l’altra, assolir els límits dictaminats per la UE, que actualment són de fins als 80 mg/km de NOx i 5 mg/km de partícules D10 per als vehicles dièsel M1, segons la vigent Euro 6. Pel que fa als nivells contaminants, Jesús Álvarez confirma que “és necessari adaptar i incorporar despresos del motor, inserits en el sistema d’escapament, sistemes fisicoquímics per a la reducció d’aquestes emissions contaminants”. El motor dièsel resol les seves emissions mitjançant dos elements interposats en el sistema d’escapament del motor: un filtre per retenir les partícules D10 i un catalitzador de reducció per als NOx”. En aquest sentit, cal destacar un nou sistema anticontaminació que s’està implementant en els cotxes dièsel. És l’AdBlue, “nom comercial d’un líquid compost bàsicament per urea i que actua com a catalitzador en el dispositiu reductor dels NOx en el tram d’escapament. El vehicle ha d’incorporar un dipòsit per a aquest fluid que l’usuari ha d’anar reomplint perquè les seves emissions siguin properes a les de l’homologació”, detalla Álvarez. Fins aquí la petita radiografia al motor dièsel. Prou interessant resulta el vaticini del professor Àlvarez sobre l’evolució de la normativa europea: “anirà, al meu parer, cap a la supressió del test de conducció estandarditzat en

UNA PROVA PILOT EN DOCTORAT D’ENGINYERIA D’AUTOMOCIÓ Actualment, a l’ETSEIB-UPC s’està duent a terme una prova pilot de Doctorat Industrial amb l’impuls de la Generalitat de Catalunya. Jesús Álvarez ho considera “molt positiu”, i afegeix que “en el nostre cas estem finalitzant un dels doctorats industrials dels iniciats fa tres anys amb el format de prova pilot. S’ha constituït, al voltant de l’alumne de doctorat, un equip de treball multidisciplinari empresa-universitat per assistir els treballs de la tesi doctoral”. Álvarez explica que “treballem, precisament, en un tema que implica les bateries: en concret, sobre algoritmes predictius de control del sistema de dissipació tèrmica dels components d’un vehicle híbrid, dels quals destaca el manteniment de les bateries (refrigerades) dins del rang òptim de temperatura”. Sobre aquests treballs ja han enviat un primer escrit per a la seva publicació en una revista científica indexada i estan preparant una segona publicació abans de la defensa de la tesi a càrrec del doctorand.

Interior d’un motor de cicle dièsel d’injecció directa a la cambra principal.

condicions de laboratori sobre banc de rodets, i serà substituït per un test en condicions reals de circulació. Així, els resultats de la prova introduiran conceptes com les emissions mitjanes i els rangs de dispersió o desviació típica. També es modificarà, o s’hauria de modificar, la dimensió de les partícules subjectes a limitació,

amb una reducció de 10 a 2,5 micres. Però ajudaria que el funcionament del motor fos estacionari, perquè així reduiria molt les seves emissions contaminants. Per aquest motiu, els vehicles híbrids contribuirien significativament a la millora de la qualitat de l’aire a les grans ciutats”. l

BATERIES PER A COTXES ELÈCTRICS I INNOVACIÓ TECNOLÒGICA En relació amb les últimes innovacions tecnològiques en les bateries per a cotxes elèctrics, Jesús Álvarez explica que n’hi ha “moltíssimes i difícils d’explicar en poc espai, però, com a dada important, cal indicar que la densitat energètica encara està molt lluny de la dels combustibles estàndard. Per exemple, les de liti-polímer poden carregar 90 Wh/ kg i la benzina, 11.500 Wh/kg. Aquesta diferència és la que limita els vehicles elèctrics purs en autonomia”. D’altra banda, Álvarez afegeix que “el desenvolupament científic de les bateries ha d’anar en la direcció dels materials comuns i abundants per no generar escenaris de conflicte. Recentment a la Universitat de Stanford han experimentat amb alumini-grafit amb una durabilitat molt acceptable”, conclou.

FULLS DELS ENGINYERS / 01

n Estudiants

n AEIC / COEIC

UPDATE FORMACIÓ CONTÍNUA Nou Reglament d’Emmagatzematge de Productes Químics (RD 105/2010) 10/12/2015 · Presencial · 8 h Quines mesures em fan estalviar més energia? Curs bàsic pràctic 11/12/2015 · Presencial · 5 h Planificació i control de projectes amb MS Project 15/12/2015 · Presencial · 12 h Continuïtat de negoci. Business continuity 15/12/2015 · Presencial · 4 h Robòtica de serveis. Identificant oportunitats i noves idees de negoci 16/12/2015 · Presencial · 8 h

Veu i xarxa: una transformació col·legial profunda, moderna i col·laborativa

Els EIC estan en plena fase de transformació. L’objectiu és adequar els serveis oferts als col·legiats, tant en el contingut com en la forma, a la nova realitat d’una societat més dinàmica, ràpida i col·laborativa.

TEXT: ALBERT LÓPEZ

‘entitat viu un “procés de transformació molt profund”, segons Pere Homs, director del COEIC i l’AEIC, atès que “l’entorn ens ha canviat moltíssim”, tant des de l’àmbit normatiu com acadèmic. Un exemple d’aquesta voluntat de canvi transformador el trobem en la passada edició de la tradicional assemblea anual de la Comissió d’Acció Professional, que es va anomenar Professional Annual Meeting. Nous formats i nous continguts per repassar l’activitat d’enguany de la comissió i per donar la benvinguda als nous col·legiats. En aquesta trobada dinàmica i col·laborativa, Homs va assegurar que l’entitat seguirà treballant en oferir tota mena de serveis, incidint especialment en l’accès al mercat laboral. Però, més enllà

d’això, per Homs, els EIC compten amb intengibles “molt potents”. “Si ens agrupem en una entitat de 10.000 enginyers segur que tenim alguna cosa a dir com a col·lectiu. El coneixement que tenim nosaltres en l’àmbit tècnic i tecnològic no el té ningú més”. De la mateixa manera, “si ens ajuntem és per estar junts i enriquir les nostres agendes professionals”. Per tant, “veu i xarxa”. Tot plegat ens ha de permetre “ser influents, som un col·lectiu prou potent com per exigir que se’ns escolti i poder tenir una influència en la societat. Per tant, volem ser un lobby influent en el sentit positiu”. Tot seguit, Esther Tomàs, presidenta de la Comissió d’Acció Professional, va explicar l’evolució, les tasques i la finalitat d’aquesta comissó que, en definitiva, és

ara els

FULLS

també són

DIGITALS www.fullsdelsenginyers.cat i accedeix a tots els continguts

“fer més fàcil la feina del dia a dia dels enginyers”. Tomàs també va fer un repàs a les actuacions més destacades realitzades enguany, entre les que destaca, per exemple, la jornada sobre la Nova Directiva i el Reglament d’Equips a Pressió duta a terme el 17 de novembre. El context social, competitiu i dinàmic actual, és imprescindible que l’enginyer sàpiga comunicar-se bé. Per aquest motiu, la jornada Professional Annual Meeting va acabar amb la ponència d’Eva Díaz, responsable de Comunicació del COEIC, en la que va oferir als enginyers les claus per a que comuniquin bé, tant verbalment com no verbal, els seus projectes i solucions tècniques. Una sessió de networking per posar a prova les habilitats comunicatives dels enginyers va tancar l’acte. l

Seguretat dels treballadors davant el risc elèctric. RD 614/2001 20/01/2016 · Presencial · 8 h Lideratge i treball en equip de l’enginyer 21/01/2016 · Presencial · 8 h Elaboració de projectes de control de soroll i aïllament acústic 25/01/2016 · Presencial · 16 h El facilities management generador de valor per a les empreses 26/01/2016 · Presencial · 8 h Nova ISO 9001:2015. Canvis respecte a la norma ISO 9001:2008 26/01/2016 · Presencial · 8 h

Màrqueting 2.0 i xarxes socials 17/12/2015 · Presencial · 8 h

Visió per computador. Aproximació pràctica a una tecnologia transversal 27/01/2016 · Presencial · 8 h

Elaboració de projectes d’activitats. Norma UNE 157.601 18/01/2016 · Presencial · 12 h

Gestió del temps i eficàcia personal 28/01/2016 · Presencial · 8 h

Terres i altres proteccions en Mitjana Tensió. Aplicació pràctica actualitzada 18/01/2016 · Presencial · 12 h

Mesures low cost per millorar l’eficiència energètica en el sector terciari i pimes 29/01/2016 · Presencial · 5 h

Reial Decret 900/2015, autoconsum elèctric 19/01/2016 · Presencial · 4 h

NO ET POTS PERDRE... Interrogants Enginova - 4 aspectes crítics del procés emprenedor: L’equip de persones Enginova 14/12/2015 · 9.15 h · Seu dels EIC Railhome Bcn. Un somni fet realitat Comissió de Cultura: Grup Engitren 15/12/2015 · 18.30 h · Seu dels EIC 2a Jornada Power Quality: Els forats de tensió i les interrupcions breus Comissió d’Energia: Subcomissió Sector Elèctric Regulat 15/12/2015 · 9.00 · Seu dels EIC Cafè dels Enginyers Amb Laura Tremosa, impulsora de les revistes tècniques a Catalunya.

Comissió de Jubilats i Prejubilats 15/12/2015 · 10.00 h · Seu dels EIC Aula d’Extensió Universitària La Música i les obres de Shakespeare a càrrec de Joan Vives, Professor de Història de la Música. Comissió de Jubilats i Prejubilats 16/12/2015 · 18.00 h · Col·legi Casp-Sagrat Cor de Jesús, Barcelona Interrogants Enginova - 4 aspectes crítics del procés emprenedor: La por al fracàs Enginova 17/12/2015 · 9.15 h · Seu dels EIC

Tota la informació sobre formació dels EIC i l’agenda d’actes a www.eic.cat

ENTREVISTA

FULLS DELS ENGINYERS / 00

n L’entrevista

PERE MACIAS és doctor en enginyeria de camins, canals i

ports i president del Cercle d’Infraestructures, a més d’un polític amb una sòlida trajectòria que l’ha portat a ocupar càrrecs com el d’alcalde d’Olot, president de la Diputació de Girona, conseller de Medi Ambient i conseller de Política Territorial i Obres Públiques. Actualment, és portaveu de CDC al Congrés dels Diputats, així com president de la Comissió de Seguretat Viària i Mobilitat Sostenible i portaveu del seu grup a les comissions de Foment, Pressupostos i Estatut dels Diputats. L’entrevistem quan fa poques setmanes que ha anunciat la seva retirada després de trenta anys de dedicació política a les institucions.

“Hem de definir transicions intel·ligents cap a models de futur”

TEXT: FRANCESC SOLER // FOTO: ARXIU

n quina mesura el Pere Macias enginyer ha influït en el Pere Macias polític? És a dir, creus que el fet de ser enginyer ha condicionat la teva manera de fer política? Rotundament, sí. Els enginyers estem acostumats a resoldre problemes. De fet, l’enginyeria, en essència, consisteix en això: et donen un problema i, per complex que aquest sigui, tu has de trobar la manera de resoldre’l. Crec que això, amb els anys d’estudi i de professió, t’acaba estructurant mentalment d’una forma molt determinada i, poc o molt, vas aplicant aquesta manera de fer a altres àmbits de la teva vida; en el meu cas, a l’activitat política. Per tant, un govern a mans d’enginyers seria un govern molt més capaç de resoldre problemes? És bo que els governs siguin plurals en el sentit que estiguin integrats per persones de perfils diversos i complementaris. De la mateixa manera que no seria bo que un govern estigués dominat per empresaris o funcionaris, tampoc seria bo que estigués exclusivament a mans d’enginyers. Fixem-nos, per exemple, en els darrers governs de Franco: estaven integrats per un bon nombre d’enginyers, aleshores anomenats tecnòcrates, però gens demòcrates! En tot cas, es-

tic convençut que els enginyers podem fer una aportació important als governs atesa la nostra experiència a l’hora de cercar solucions a problemes. Posats a fer balanç d’aquests trenta anys dedicat a la política des de les institucions, la pregunta és obligada: quin problema o quins problemes et sents més satisfet d’haver contribuït a resoldre? En clau local, és a dir, dels anys que van des que era alcalde d’Olot fins que entro al govern de la Generalitat, sens dubte destacaria el túnel de Bracons. És una infraestructura molt important, sobretot per a les comarques de la Garrotxa i Osona, que vaig impulsar primer des de l’Ajuntament d’Olot i després com a conseller de Política Territorial i Obres Públiques. En clau nacional, de la meva etapa 2A OPCIÓ a PTOP, destacaria una sèrie de fites que van suposar un enorme progrés en el camp de la mobilitat. Per començar, vam aconseguir la pau metropolitana, és a dir, que s’acabés la confrontació entre administracions. Solucionat aquest impediment, vam poder posar en marxa l’Autoritat del Transport Metropolità (ATM), que ha donat uns fruits extraordinaris: des de la implantació de la integració tarifària a l’arribada del tramvia o l’arrencada de la línia 9 del metro. D’això i de l’aprovació d’una Llei de mobilitat que ha esdevingut un refe-

rent, me’n sento particularment orgullós. Un enginyer és capaç de trobar solucions a problemes certament difícils però no és un mag. En què no has pogut acomplir els objectius que t’havies fixat? Em sap molt greu no haver pogut tirar endavant el Pla Territorial Metropolità que havia redactat Albert Serratosa. Ell havia estat professor meu i m’hi sentia molt compromès. No es van donar les condicions necessàries perquè s’aprovés i sempre més me n’he lamentat perquè era un pla extraordinari. Com a president del Cercle d’Infraestructures i, per tant, expert en aquesta matèria, quins diries que són els principals dèficits que avui dia té el país? Hi ha dues infraestructures que avui dia són prioritàries per al desenvolupament i el benestar de Catalunya: en primer lloc, el corredor del Mediterrani, i tot el que comporta en connexions amb els ports, i, en segon lloc, la xarxa de rodalies. Tot i això, cal no oblidar que en matèria de carreteres també hi ha molt a fer. Per exemple, tard o d’hora haurem d’abordar la qüestió no resolta dels peatges. Sortosament, tenim un aeroport que funciona! Certament, l’aeroport de Barcelona - El Prat és el que més vols té amb la resta d’Europa de

tot el continent i això és un actiu extraordinari que ha fet possible, sense anar més lluny, el boom turístic de Barcelona. Malgrat tot, segueix tenint un dèficit de vols intercontinentals. Hem d’assumir que mai tindrem un aeroport de referència pel que fa a les connexions amb Sud-amèrica perquè Madrid-Barajas ja és un gran hub. A mi el que em preocupa són les connexions amb l’Àsia, perquè crec que Barcelona podria ser-ne un gran hub europeu, però el model aeroportuari que

“A mi el que em preocupa són les connexions amb l’Àsia, perquè crec que Barcelona podria serne un gran hub europeu, però el model aeroportuari que tenim ens va en contra” tenim ens va en contra així com les contínues interferències dels governs espanyols. Un dels grans reptes que tenim plantejats com a societat per als pròxims anys, sens dubte, serà trobar la manera de fre-

LEAN MANUFACTURING // Del 25 de gener al 13 d’abril de 2016 - 42 h

1A OPCIÓ

ENGINYERIA AVANÇADA DEL MANTENIMENT // Part I: del 2 de febrer al 5 d’abril 2016 (excepte Setmana Santa) // Part II: del 12 d’abril al 14 de juny 2016 - 57 h

Més informació: Servei de Formació 93 295 78 08 info@update.cat

GESTIÓ DE PROJECTES SEGONS LA GUIA PMBOK. PREPARACIÓ A L’ EXAMEN PMP (PMI) // Del 9 de febrer al 8 de març de 2016 - 40h FORMACIÓ BÀSICA PER A TÈCNICS COMPETENTS PER ELABORAR PLANS D’AUTOPROTECCIÓ // del 24 de febrer al 8 de juny de 2016 - 35h

nar l’escalfament del planeta i tota la problemàtica derivada de la contaminació ambiental. Quin paper hi han d’exercir els enginyers? Fixem-nos en un cas concret: el frau de les emissions per part de Volkswagen. Crec que constitueix un error tecnològic brutal que la indústria europea de l’automòbil apostés fa uns anys per un motor que mai podrà ser net: el motor dièsel. Tenir centenars de milers de vehicles equipats amb aquest motor circulant per les nostres ciutats és insostenible. S’hauria d’actuar amb intelligència i convertir el respecte pel medi ambient en una gran oportunitat per innovar: s’han d’abandonar els motors que no tenen futur, gradualment i preservant la indústria que hi ha al darrere, però s’ha de de fer una transició tecnològica. La nostra indústria hauria de proposar-se liderar aquest procés amb una aposta clara, per exemple, pel cotxe elèctric. És absurd aferrar-se al motor dièsel perquè l’única manera de defensar-lo com un motor net ha estat per mitjà del frau. El motor dièsel és fruit del passat i hem d’abandonar-lo gradualment de la mateixa manera que hem anat abandonant la bombeta incandescent. Des de les enginyeries no hem de fer una defensa numantina de models del passat sinó definir transicions intel·ligents cap a models de futur. l