Fulls dels Enginyers núm. 39 Març 2019 by Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya

SERVEIS DE NORMATIVA Renovem el blog perquè estiguis informat

CICLE DE JORNADES La transició cap a l’energia ecològica

ENTREVISTA A VICENÇ AGUILERA President del Circuit de Barcelona-Catalunya

PÀG.10

PÀG.11

PÀG.12

Visita www.fullsdelsenginyers.cat i accedeix a tots els continguts

FULLS DELS ENGINYERS 39/ MARÇ 2019

El diari dels Enginyers Industrials de Catalunya

n TEMA DEL MES

Catalunya aposta per un model econòmic circular PÀG.06 // El cicle d’extreure, fabricar, consumir i llençar està arribant a la fi. L’economia circular proposa un nou model en què es minimitza l’ús i l’extracció de recursos finits i es maximitza la vida útil dels recursos disponibles. Així s’evita la generació de residus. Empreses, administracions públiques, clústers, universitats, centres tecnològics i col·legis professionals tenen clara l’oportunitat de fer més innovador el model actual integrant progressivament l’economia verda i circular, tant pels avanços que aporta en l’ús eficient dels recursos com pel paper motor a l’hora de generar ocupació i reduir riscos ambientals. L’agroalimentari, el de la mobilitat, el químic, el del packaging i el de la salut són els sectors amb més potencial. Les iniciatives i projectes en marxa són múltiples. l

ANÀLISI // PÀG.02

“En l’Estudi sobre la Problemàtica Generada per la Propagació d’Incendis en Façanes d’Edificis trobem informacions i reflexions d’utilitat per entendre el risc de propagació del foc.” JORDI SANS, PRESIDENT DE LA COMISSIÓ DE SEGURETAT DELS ENGINYERS INDUSTRIALS DE CATALUNYA n n ANÀLISI

n TRANSPORT MARÍTIM

Quin ha estat el mapa del mercat de treball dels enginyers durant el 2018?

El catamarà que donarà la volta al món impulsat per hidrogen

PÀG. 05 // El mercat de treball intern per als enginyers s’ha foca-

PÀG. 08 // No és la primera embarcació que fa la volta al món amb energia renovable. L’Energy Observer, però, sí que és el primer que farà tot el trajecte utilitzant l’hidrogen com a font per produir l’electricitat que el fa funcionar. La diferència entre el primer i el segon es troba en l’emmagatzemament de l’energia solar que es converteix en l’electricitat que possibilita que la nau segueixi funcionant encara que no llueixi el sol. El funcionament del catamarà permet conservar energia elèctrica sense haver d’estar equipat amb grans bateries. l

litzat en les enginyeries, la indústria, els serveis de consultoria especialitzada en TIC, la seguretat, el medi ambient i la qualitat, i les operacions i la logística. Tanmateix, l’oferta internacional ha anat disminuint, passant del 10% al 2014 al 4,3% el 2018. Aquesta oferta s’ha concentrat principalment a països de la Unió Europea, representant un 74 % del total, en especial a Alemanya, els Països Baixos, Dinamarca i França. l

EDITORIAL // PÀG.02

“L’economia circular planteja quins són els millors materials per aconseguir que, al final de la vida útil de qualsevol producte –en el millor dels casos–, s’hi pugui donar un altre ús conformant una nova matèria primera o –com a mal menor– es generi un residu resultant mínim.”

OPINIÓ

FULLS DELS ENGINYERS / 39

n Editorial

n Anàlisi

JORDI SANS President de la Comissió de Seguretat dels Enginyers Industrials de Catalunya

L’economia circular vertebra una indústria que té en compte tant el disseny del producte com el final de la seva vida útil.

Un cercle virtuós

l concepte de sostenibilitat i les prediccions devastadores plantejades pel canvi climàtic són producte del progrés descontrolat del món on vivim. L’augment de la població mundial ha espremut els recursos fins al punt de visualitzar ben fefaentment que són finits. L’explotació dels hidrocarburs té data de caducitat i, si no anem amb molt de compte, els efectes de recórrer-hi amenaça seriosament la continuïtat de l’espècie. Visions apocalíptiques al marge, fa temps que el focus de debat dels processos industrials esdevé un xoc brutal entre medi ambient —l’ecosistema de la vida de les persones i dels processos naturals— i els residus que generen efectes nocius sobre la salut dels éssers humans i del planeta. Produir contaminant el mínim. Aquest és el gran repte. Cada cop queda més clar que, mantenint els ritmes de manufactura i impacte mediambiental actuals, no hi ha indústria i capacitat de reciclatge suficient per fer net de tanta porqueria en forma de deixalla o contaminació. A Catalunya, en contraposició, a mitjans de 2018, hi havia gairebé 400 empreses que oferien solucions d’economia circular. En el sector agroalimentari, un dels més importants del país, són diverses les iniciatives que han apostat per diversos processos basats en aquest model. Seat, per la seva banda, està estudiant millores en el reciclatge del vehicle al final de la vida útil. La clau: estudiar la manera de reciclar-ne millor els components. En camps punters com el packaging, el conjunt d’indústries relacionades amb sistemes d’envasat, l’economia circular ja té un paper molt important. La prevenció, la reciclabilitat i la revalorització dels residus són els tres grans reptes futurs. L’economia circular revisa processos productius i, alhora, planteja quins són els millors materials per aconseguir que, al final de la vida útil de qualsevol producte –en el millor dels casos–, s’hi pugui donar un altre ús conformant una nova matèria primera o –com a mal menor– es generi un residu resultant mínim. La bioeconomia treballa amb l’esperit de reaprofitament tan essencial en la quotidianitat de temps passats. Especialment quan es tracta de l’ús d’elements amb propietats d’origen natural com l’aigua, l’energia o els materials degradables, els quals, reciclats o barrejats amb altres, completen un cercle virtuós i es converteixen en material de base d’un nou procés productiu. l

n Altaveu

Anàlisi actual i propostes de futur de la propagació d’incendis per façanes d’edificis

L’

incendi de la Torre Grenfell el 2017 va generar un debat a nivell europeu sobre la normativa de protecció passiva contra incendis i, més concretament, sobre els aïllaments a la façana. Un debat que, avui dia, segueix obert i que, atesa la complexitat, necessita ser abordat des de diferents disciplines i sensibilitats. En aquest sentit, des de la Comissió de Seguretat dels Enginyers Industrials de Catalunya hem elaborat un Estudi sobre la Problemàtica Generada per la Propagació d’Incendis en Façanes d’Edificis, que ha comptat amb la participació d’un grup d’experts redactors de diferents disciplines. L’estudi també ha tingut el suport d’un segon grup d’especialistes més ampli i transversal que, amb les seves reflexions i aportacions, ha contribuït a enriquir el document. Els agents socials, els decisors polítics i el públic en general hi trobaran informacions i reflexions d’utilitat per entendre el risc de propagació d’un incendi per les façanes. Per la seva part, el regulador podrà valdre’s d’una gran quantitat d’anàlisis comparatives entre els diferents estats en referència amb els requeriments en aquest àmbit. I, per descomptat, els professionals, tant si són especialistes en la matèria com no, gaudiran d’anàlisis exhaustives sobre la realitat d’aquest tipus d’incendis. L’estudi contextualitza la problemàtica, presentant, en primer lloc, una breu descripció i evolució històrica dels sistemes de façana més habituals a Espanya, els classifica i en valora el comportament davant del foc. Seguidament, es presenten de manera detallada els mecanismes físics que expliquen la propagació

vinculant-los als diferents paràmetres arquitectònics i constructius de la façana, i s’analitza, de manera crítica, la regulació vigent en aquest àmbit. Un dels capítols està dedicat a la toxicitat, ja que la inhalació de fums és la principal causa de mort en aquest tipus d’incendis. A continuació, revisa la regulació en referència a la toxicitat i els fums en els materials de construcció a diferents països. En el capítol sobre assajos, es posen en context les diferències entre les condicions en les quals es porten a terme i l’ús final dels materials i sistemes que es donen en realitat. Hi ha un capítol que recull l’estudi sobre les aplicacions en façana en base a la reacció al foc d’aquestes pel que fa a la seguretat i salut en la construcció. També s’ha realitzat una recopilació d’accidents recents i s’han analitzat articles d’opinió i científics d’altres països. De tots aquests capítols, s’han extret una sèrie de conclusions que han estan sintetitzades. De l’anàlisi de cadascuna, en surten dues propostes per actuar

Es presenten de manera detallada els mecanismes físics que expliquen la propagació, vinculats als diferents paràmetres constructius.

n Sonòmetre ww

VICENÇ AGUILERA PRESIDENT DEL CIRCUIT DE BARCELONA-CATALUNYA

“Catalunya té passió pels esports de motor i és el bressol de molts campions. Però ens manca una indústria potent.”

Un centenar d’empreses són les responsables del 70% de les emissions de diòxid de carboni a nivell mundial. L’ONU ha proposat mesures per frenar el canvi climàtic fomentant l’ús d’energies netes i l’eliminació dels hidrocarburs. Tot i que moltes empreses ja aposten pel canvi, el document The Carbon Majors Database publicat pel Carbon Disclosure Project va desvelar que, dels centenars de milers d’empreses existents al món, només un centenar assumeixen el 71% de les emissions globals de diòxid de carboni. Per tant, tot i que les petites empreses estiguin fent canvis, les grans empreses continuen sense fer el salt. La minera Xina Coal Energy, l’extractora estatal Saudi Aramco i la russa Gazprom, també depenent del govern, en aquest cas rus, són les operadores més contaminants del planeta.

EDITA: Associació/Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya AEIC President: Jordi Renom Vicepresident 1r: Josep Canós Vicepresident 2n: Carles Sans Vicepresident 3r: Ginés Alarcón Secretari: Òscar Gimeno COEIC Degà: Josep Canós Vicedegà: Pere Palacín Secretari: Jordi Mas

L’estat espanyol és el quart país de la Unió Europea (UE) amb més enginyers i científics. Ho revela un informe de l’Institut d’Estudis Econòmics (IEE). A Espanya, hi ha poc més d’1,3 milions de científics i enginyers, la qual cosa suposa un 8% del total europeu. El nombre total de professionals de la UE ha crescut any rere any. Actualment, s’ha situat al voltant els 16,5 milions de persones. Un gran augment si es compara amb l’any 2008, on les xifres només arribaven als 11 milions. La ràtio sol tenir una estreta relació amb el total de la població. Així, el Regne Unit i Alemanya són els països que encapçalen el rànquing amb un 19% d’enginyers i científics. El tercer lloc l’ocupa França, amb un total del 10%.

Demarcacions del AEIC-COEIC Girona: Jaume Masgrau Lleida: Guillem Boira Catalunya Central: Salvador Arqué i Mireia Félix Tarragona: Lluís Maestre i Fernando Torres Delegació del Vallès: Francesc Figueras i German Palacín AEIC - COEIC Director general: Pere Homs Consell de redacció: Jordi Renom, Josep Canós, Laura Ivern, Raimon Miserachs i David Pérezdolz Coordinació: Mireia Curto Col·laboradors: Francesc Latorre, Eva Díaz, Mireia Curto, Carles Claret i Lorena Farràs Publicitat: Neus Barbosa Disseny i maquetació: Anna Carrió i Àlex Franco

Substituir el plàstic pel cartró en l’embalatge podria reduir les repercussions climàtiques en un 99%. L’anàlisi dels tipus més comuns d’embalatges utilitzats avui dia en relació amb l’impacte mediambiental elaborat pel IVL Swedish Environmental Research Institute per a l’empresa Iggesund Paperboard ho evidencia totalment. Per a l’informe, es van elaborar una sèrie de taules amb dades sobre emissions de diòxid de carboni dels diferents materials. La conclusió va ser que l’ús d’un embalatge de cartró reduïa estrepitosament les repercussions de l’embalatge al medi ambient. Fomentar el canvi del plàstic al cartró passa per conscienciar dels efectes del primer en la sostenibilitat. A banda, la indústria del cartró i de disseny de producte estimula la creació de llocs de treball, especialment a Catalunya, on el sector de packaging té un pes considerable. Edició i correcció lingüística: Carles Claret Impressió: Vanguard Gràfic S.A. Dipòsit legal: B 26367-2015 ISSN: 2013-3332 Administració i distribució: Enginyers Industrials de Catalunya Via Laietana, 39 - 08003 Barcelona T: 933 192 300 / F: 933 100 681 a/e: fulls@mail.eic.cat Els articles signats no representen l’opinió dels Fulls dels Enginyers.

FULLS DELS ENGINYERS / 39

www.fullsdelsenginyers.cat

n Notícies

en dos fronts diferents: l’enfortiment de la cultura de la seguretat i una proposta de modificació del marc normatiu. Respecte al segon front, destaquem: Els requisits relatius a les façanes recollits al Codi Tècnic d’Edificació (CTE) s’haurien d’adaptar a les diferents tipologies d’edificis, considerant, especialment, l’alçària de les construccions i la dificultat d’evacuació o d’accés dels equips de bombers. Per a edificis de gran alçària o de difícil accés per als bombers, on la intervenció dels equips es pot veure compromesa i es pot posar en perill l’evacuació dels ocupants, s’hauria de garantir una propagació lenta i limitada del foc i els fums tòxics que genera. A aquest efecte es proposa: • Limitar la utilització de materials i productes a aquells que no siguin combustibles, com a màxim A2-s1, d0, amb l’objectiu de reduir al mínim l’emissió de fums i la propagació del foc per la caiguda de gotes. • Equipar les cavitats d’aire de les façanes ventilades amb barreres tallafoc verticals i horitzontals amb l’objectiu de limitar la propagació per l’efecte xemeneia que es produeix a l’interior. Per a edificis que no tenen la consideració d’EGA (gran alçària) i que són de fàcil accés per als bombers es proposa: • Limitar la utilització de materials i productes a aquells que tinguin una combustibilitat baixa i una contribució al foc limitada, com a màxim B-s2, d0, amb l’objectiu de reduir l’emissió de fums i evitar la caiguda de gotes. • En les façanes que suporten vies d’evacuació, limitar la utilització de materials i productes a aquells que no siguin combustibles, com a màxim A2-s1, d0. • Equipar les cavitats d’aire de les façanes ventilades amb barreres tallafoc verticals i horitzontals amb l’objectiu de limitar la propagació per l’efecte xemeneia que es produeix a l’interior. Incloure en la regulació casos singulars que destaquen especialment en la propagació d’incendis per l’exterior, com és el cas dels celoberts i els patis interiors d’illa. Tractar-los com a façana i, atesa la dificultat que tenen els equips de bombers per accedir-hi, limitar la utilització de materials i productes a aquells que no siguin combustibles, com a màxim A2-s1, d0. Pel que fa als assajos de certificació, on hi ha una evident preocupació en l’àmbit europeu per definir l’assaig a gran escala harmonitzat, serà molt important treballar en l’adaptació d’aquestes proves als reglaments locals.

RESUM EXECUTIU – GENER 2019

ESTUDI SOBRE LA PROBLEMÀTICA GENERADA PER LA PROPAGACIÓ D’INCENDIS EN EN FAÇANES D’EDIFICIS

Els requisits relatius a les façanes recollits al Codi Tècnic d’Edificació (CTE) s’haurien d’adaptar a les diferents tipologies d’edificis, considerant, especialment, l’alçària de les construccions i la dificultat d’evacuació o d’accés dels equips de bombers. En relació amb la toxicitat, la normativa hauria d’aplicar criteris diferents segons els usos i les característiques de l’edifici. Incentivar el desenvolupament de l’enfocament basat en prestacions per cobrir riscos en què la normativa prescriptiva tingui limitacions, com pot ser el cas d’alguns edificis singulars. Per poder acomplir aquesta comesa, demanem a l’administració competent en la matèria que aglutini en un grup de treball professionals, experts, investigadors, empreses del sector i l’organisme regulador. Des dels Enginyers Industrials de Catalunya, ens oferim per liderar el grup de treball a fi de coordinar propostes i solucions a la problemàtica que ens ocupa. l

FERROVIAL IMPULSA L’ÚS DE ROBOTS PER CLASSIFICAR RESIDUS El programa EIT Climate-KIC de la Unió Europea ha permès acordar a la multinacional proveïdora de solucions ambientals, juntament amb ZenRobotics Ltd, la fabricació de robots de classificació de residus. El projecte ZRR per a residus municipals analitza la implementació robòtica per automatitzar i millorar els mètodes de classificació dels residus municipals. La iniciativa comença amb la instal·lació i prova del Heavy Picker, un robot de l’empresa associada que monitora constantment els fluxos de deixalles mitjançant sensors. El software està basat en sistemes d’intel·ligència artificial. A Catalunya, l’empresa Sadako Technologies, guanyadora de la sisena edició del premi FEM Indústria, fabrica robots de classificació de residuus.

NATURGY PREVEU TANCAR LES PLANTES DE CARBÓ EL 2020 La multinacional, coneguda fins fa poc com a Gas Natural Fenosa, va sol·licitar formalment, a finals de 2018, al Ministeri de Transició Ecològica, el tancament de les centrals tèrmiques de Meirama (la Corunya), Narcea (Astúries) i La Robla (Lleó) el juny de 2020. Naturgy s’ha compromès a recol·locar a bona part de la plantilla en altres centres de treball i a buscar sortides individualitzades. A Meirama, es va anunciar un pla d’uns 80 milions d’euros per crear un parc eòlic i un centre avançat de gas renovable. A les altres dues centrals caldrà que la companyia, conjuntament amb els governs autonòmics, treballi amb altres projectes alternatius a l’activitat extractiva.

LA FUNDACIÓ PUNTCAT PROJECTA AMPLIAR EL NOMBRE DE PATRONS La institució vol tornar als orígens i retrobar-se amb els principis fundacionals. Una proposta de modificació els estatuts, pretén incrementar el nombre actual de patrons (deu) per situar-se entre els dotze i els divuit. L’objectiu és obrir la governança a la comunitat de 68.000 persones i més de 2.000 empreses que va fer possible el domini i permetre als usuaris que en puguin escollir un. Com a novetat, obrirà una nova línia d’ajuts per valor de 160.000 euros per projectes sense ànim de lucre alineats amb les finalitats fundacionals de la institució. Incendi de la Torre Grenfell al 2017. FOTO: Natalie Oxford

L’ENGINYERIA ENS PARLA

n Innovació

FULLS DELS ENGINYERS / 39

L’ENGINYERIA ENS PARLA

Mesures de restauració ambiental d’ICL a les mines de Súria i Sallent L’activitat d’ICL Iberia Súria&Sallent es remunta al descobriment de la potassa al municipi de Súria l’any 1912. Durant un segle, diferents iniciatives em· presarials públiques i privades han explotat l’anomenada Conca Potàssica Catalana. Davant de les inquietuds suscitades al voltant de l’impacte ambiental de la seva activitat, el 2011 l’empresa aprova l’inici del desenvolupament del Pla estratègic Phoenix, que preveu el desenvolupament industrial de la conca minera del Bages, per fer sostenible (ambientalment, socialment i econòmicament) la mineria potàssica i evitar que situacions conjunturals o estructurals puguin portar a un final inesperat. El 2014, es concreten les inversions del pla estratègic i ICL unifica les marques de totes les empreses del grup. El 2017, s’inicia un període transitori per al tancament ordenat del centre de Sallent i l’inici d’un camí cap a la mineria sostenible. Font: Article publicat al web d’ICL Iberia

n el Pla Director que s’aplica a les ins· tal·lacions de Súria i de Sallent s’inclouen mesures de restaura· ció ambiental que es poden diferenciar en dos blocs. Un primer de mesures correcti· ves i un segon paquet de mesures de seguiment i control necessaris per conèixer l’estat i l’evolució del medi i determinar l’eficàcia de les mesures de correcció. La gestió de l’aigua en els di· pòsits salins gestionats per ICL implica la utilització combinada de mesures correctives tant de caràcter general, com metodolo·

gies correctives d’àmbit específic. Com a primera mesura correctiva de caràcter general, es disposa de dues xarxes de canals peri· metrals per a cada dipòsit. Les xarxes estan formades per un canal extern excavat en el terreny natural, amb l’objectiu d’evitar l’entrada d’aigua dolça de l’en· torn cap als dipòsits, i una xarxa interna de canals de làmina PEAD i/o formigó, per tal de recol·lectar totes les aigües salines que circu· len pel nivell més superficial del dipòsit. Per captar les aigües que circulen a la base del dipòsit, es disposa, a més, d’un sistema de drenatge intern, que va ser instal·

lat a l’inici dels dipòsits. A més, en les noves zones d’aportació es realitza una impermeabilització de la base que assegura, en tot moment, l’estabilitat i el drenatge per captar totalment les aigües salines generades. Com a mesures de caràcter específic, s’ha aplicat primer un adequat programa de recerca per al disseny de pous, rases-dre· natge i drenatges californians en aquells punts on s’ha detec· tat que hi ha risc que les aigües salines entrin en contacte amb el medi hídric local. Un cop disse· nyades i construïdes les mesures de caràcter específic, les aigües

salines captades, juntament amb les obtingudes a partir de les me· sures de caràcter general, són caracteritzades des del punt de vista hidroquímic i comptabilitza· des amb comptadors volumètrics. S’envien a la planta de processa· ment de la potassa, on poden ser aprofitades en part per al procés industrial. La resta s’envia al mar Mediterrani a través d’un col·lec· tor de salmorres. El col·lector és una infraestructura pública de 128 quilòmetres de longitud que discorre per diferents municipis, on els usuaris paguen en concep· te d’amortització, manteniment i ús. El col·lector es va posar en

funcionament a principis dels 90 amb l’objectiu d’evitar l’abo· cament de les plantes de tracta· ment, mines i dipòsits salins, a la llera dels rius Llobregat i Carde· ner i, per tant, evitar l’afecció al medi hídric. L’aigua que envia ICL al col·lector representa un 15% del volum total circulant i supo· sa per a l’organització un cost aproximat de 1,2 milions d’euros a l’any. L’efluent d’ICL que va al col·lector es barreja i dilueix amb l’efluent de diferents plantes de potabilització i depuradores d’ai· gües residuals abans de ser abo· cada al mar a través d’un emissa· ri submarí.l

FULLS DELS ENGINYERS / 39

www.fullsdelsenginyers.cat

n ANÀLISI

El mercat de treball per als enginyers durant l’any 2018 Com en anys anteriors, us tornem a presentar el mapa del mercat de treball dels enginyers, elaborat a partir de les dades obtingudes en les ofertes publicades a la Borsa de Treball durant l’any.

2015

2016

Lidera l’ocupació el sector dels fabricants de maquinària i béns d’equip, seguit pel de l’automoció, que tradicionalment havia estat en primera posició.

2017

principalment, en les enginyeri· es, la indústria, els serveis de consultoria especialitzada en TIC, la seguretat, el medi ambi· ent i la qualitat, i les operacions i la logística. En l’àmbit industrial, l’ocupa· ció la lidera el sector dels fa· bricants de maquinària i béns d’equip, seguit pel de l’automo· ció, que tradicionalment havia estat en primera posició. Un altre sector ben arrelat al ter· ritori i que manté la xifra d’ocu· pació d’anys precedents és el químic-farmacèutic. El 2018 va copsar un 11,5% de l’oferta. Pel que fa a les posicions de· mandades, principalment, s’han correspost amb llocs de treball d’oficina tècnica, en l’àmbit del project management i en el de producció. Les posicions de nivell directiu s’han ofert pre· ferentment a les àrees de pro· ducció, tècnica i d’operacions. l

2018

l 2018, el volum d’oferta publicada es va mantenir en un nivell similar a l’any anterior, amb un increment d’un 1,42% respecte de l’any 2017. Val a dir que, des del final de la crisi iniciada el 2008, s’ha cons· tatat un important augment de la demanda. El repunt, iniciat el 2014, s’ha doblat en els últims quatre anys. Tanmateix, en els últims anys, l’oferta internacional ha anat disminuint. El 2014, era del 10%, un percentatge que es va reduir al 4,3% l’any passat. Aquesta oferta exterior s’ha concentrat principalment a pa· ïsos de la Unió Europea —un 74% del total— principalment a Alemanya, els Països Baixos, Dinamarca i França El mercat de treball intern per als enginyers s’ha focalitzat,

EVOLUCIÓ OFERTES 635 2014-2018 797 2014

TEXT: MONTSE PÉREZ - Responsable de Serveis Ocupacionals dels Enginyers Industrials de Catalunya

997

1193

1240

OFERTES PER SECTOR INDUSTRIAL

Fabric. de maquinària 23% Automoció, aux. automoció i elements transport 22% Fabric. comp./aparells mecànics, elèctrics i electrònics 14% Químic i farmacèutic 12% Metal·lúrgic 8%

Alimentació i begudes 7% Paperera, arts gràfiques, edició, packaging 7% Plàstic i cautxú 5% Tèxtil, pell, cuir i calçat 1% Fabric. material construcció 1%

OFERTES PER SECTOR ACTIVITAT

Enginyeria i oficina tècnica 32% Indústria 28% Consultoria, auditoria 10% Instal., muntatges indust. i manteniment 6% Construcció i obra pública 6% Energia 3% Sanitari i hospitalari 3% Organismes Oficials i AP 2% Transport, logística i distribució 2%

Aigua 2% TICs 1% Altres activitats 1% Ensenyament 1% Gestió de residus i medi ambient 1% Centres tecnològics 1% Banca i assegurances 1% Turisme, hosteleria i act. recreatives 0% Ferroviari i aeronàutic 0%

OFERTES PER ÀREA FUNCIONAL

Oficina tècnica 32% Project management 17% Producció 8% Màrqueting, comercial, vendes 7% Operacions 6% Manteniment 6% R+D+i 6% Seguretat, medi ambient, qualitat 6% Direcció 3% Logística 3% Product management 2% Sistemes d’informació 2% Compres 2%

TEMA DEL MES

FULLS DELS ENGINYERS / 39

TENDÈNCIES I OPORTUNITATS D’INNOVACIÓ Font: L’Economia circular a Catalunya, informe d’ACCIÓ.

Tecnologia de reciclatge avançada

Ciències dels materials

Sistemes de rastreig i de retorn

Anàlisi del big data

Tecnologia de disseny modular

Ciències de la vida, bioprocessos i biotech

Tecnologia mòbil

n DE RESIDU A RECURS

“S’estima que, l’any 2050, al mar hi haurà més plàstics que animals i cal buscar alternatives a tots aquells recursos finits com els metalls”.

L’economia circular, una oportunitat per a Catalunya Aquest nou paradigma es basa en millorar els resultats econòmics de les empreses, aprofitar els recursos tant com sigui possible i reduir la generació de residus al mínim, amb un impacte ambiental i social positiu. TEXT: LORENA FARRÀS PÉREZ

UN DESAPROFITAMENT DEL 95% L’economia lineal genera importants pèrdues econòmiques i residus estructurals. La Fundació Ellen MacArthur, que té la finalitat d’accelerar la transició a l’economia circular, estima que només s’aprofita el 5% del valor original dels materials i energia utilitzats, la qual cosa posa de manifest la necessitat d’implementar estratègies d’economia circular. Sobretot tenint en compte que els recursos dels quals disposa el planeta cada cop són més limitats. Tres exemples clars: el vehicle particular, que, de mitjana, es passa el 92% del temps aparcat; el 31% dels aliments que es llencen al llarg de la cadena de valor, i les oficines, que només s’ocupen entre el 35% i el 50% cada dia, incloent-hi l’horari laboral.

L’

actual model econòmic lineal d’extreure, fabricar, usar i llençar ja no dona més de si. Requereix grans quantitats d’energia i d’altres recursos barats i de fàcil accés, per no parlar de la ingent quantitat de residus que es generen. L’increment de la volatilitat dels preus, els riscos de la cadena de subministrament i les creixents pressions han alertat als líders empresarials i als responsables polítics sobre la necessitat de repensar l’ús de les matèries primeres i l’energia. La resposta s’ha anomenat economia circular. Es basa en millorar els resultats econòmics de les empreses, aprofitar els recursos tant com sigui possible i reduir la generació de residus al mínim, amb un impacte ambiental i social positiu. “La base de l’economia circular és el reciclatge i la valorització dels residus. L’objectiu final és tornar a incor-

porar a l’economia els productes usats perquè no es converteixin en un residu”, explica Xavier Elias, assessor tècnic a la presidència de Suez i autor d’una col·lecció de 14 llibres sobre economia circular. Catalunya ha estat sempre un país emprenedor que ha sabut aprofitar els recursos per generar riquesa i benestar per a la ciutadania. Per això no ha deixat escapar l’oportunitat que suposa aquest nou paradigma econòmic que promou millores en la innovació, la competitivitat i l’ocupació. “Ens trobem en una situació més avançada que el conjunt de l’Estat, però tenim encara molta feina per fer”, reconeix Elias. Amb l’economia circular s’ha vist l’oportunitat de fer més innovador el model actual integrant progressivament l’economia verda i circular, que aporta avenços relacionats amb l’eficiència en l’ús dels recursos i, alhora, com a motor per generar ocupació de forma inclusiva i reduir els ris-

cos ambientals. Per Xavier Elias, també és una necessitat: “S’estima que, l’any 2050, al mar hi haurà més plàstics que animals i cal buscar alternatives a tots aquells recursos finits com els metalls”. Són diverses les entitats que ja treballen en aquest nou paradigma: administracions públiques, clústers, universitats, centre tecnològics, col·legis professionals i altres agents, fires i xarxes internacionals. El Govern de Catalunya ha fet una aposta clara per l’impuls de l’economia circular. En són bons exemples l’Estratègia d’Impuls a l’Economia Verda i Circular, l’Estratègia Catalana d’Ecodisseny per a una Economia Circular i Ecoinnovadora i el Programa de Prevenció i Gestió de Residus i Recursos de Catalunya. El teixit empresarial també hi ha apostat clarament. A Catalunya, a mitjans de 2018, hi havia gairebé 400 empreses que oferien solucions d’economia circular, segons dades d’ACCIÓ, l’Agència per la Competitivitat de l’Em-

presa de la Generalitat. Aquestes empreses sumen una facturació d’11.038 milions d’euros i donen feina a 70.419 treballadors. “Tenim un ecosistema empresarial potent que ofereix solucions d’economia circular i està format tant per petites i mitjanes empreses (pimes) com per grans corporacions”, afirma Maite Ardèvol, coordinadora d’Economia Circular d’ACCIÓ. Tot i que l’economia circular és transversal (afecta tots els àmbits), l’experta

Catalunya ha estat sempre un país emprenedor que ha sabut aprofitar els recursos per generar riquesa i benestar per a la ciutadania.

identifica els cinc sectors amb més potencial per a la implantació d’aquest nou model: l’agroalimentari, el de la mobilitat, el químic, el del packaging i el de la salut. D’altra banda, Ardèvol destaca també que “hi ha molts projectes que sumen industria 4.0 i economia circular”. En el sector agroalimentari, un dels més importants a Catalunya, són diverses les iniciatives que exemplifiquen i contribueixen a aquest canvi. L’empresa familiar Cellers Torra està implementant un projecte pioner de tractament de les aigües de neteja del celler per reciclar-les per al mateix ús. Paral·lelament, utilitza els sarments de les seves finques per, juntament amb biomassa forestal, alimentar una caldera de biomassa que permet generar calor i fred a les instal·lacions mitjançant una màquina d’absorció de fred. En l’àmbit de la mobilitat, Seat està estudiant millores en el reciclatge del cotxe al final de la vida útil. El projecte s’estructura

FULLS DELS ENGINYERS / 39

Impressió 3D

Comunicació màquina-a-màquina

www.fullsdelsenginyers.cat

Computació en el núvol

QUÈ ÉS L’ECONOMIA CIRCULAR?

Xarxes socials per als negocis

Venda i prestació de serveis Economia lineal

Font: Observatori d’Economia Circular

Economia circular

Ús Fabricació

Fi de cicle del producte MAPEIG DE L’ECONOMIA CIRCULAR A CATALUNYA

Ecodisseny

Hi ha diverses iniciatives i entitats que hi estan relacionades. Administracions públiques que impulsen projectes i iniciatives, clústers organitzats, universitats, centres tecnològics i altres agents, físics i xarxes internacionals

Reciclatge

Font: “L’Economia circular a Catalunya”, informe d’Acció.

Matèries primeres

391 EMPRESES (2014)

Disposició final

Seat està estudiant millores en el reciclatge del cotxe al final de la vida útil. en dues fases: l’anàlisi energètica del vehicle per identificar els components amb metalls més valuosos i, alhora, estudiar la manera de reciclar-los millor, tot i que són presents en petita quantitat en la composició dels vehicles. L’objectiu és reduir els residus generats i les emissions de diòxid de carboni, alhora que obre la porta a l’aprofitament dels metalls. El procés evita l’extracció i processament de noves matèries primeres a partir d’un nou flux d’ingressos nou a partir dels metalls reciclats. La bioeconomia està considerada un element clau per a un creixement intel·ligent i verd. El

sector i les indústries químiques poden proporcionar noves i innovadores solucions en el reciclatge o en la separació de materials, per posar dos exemples. L’avenç en la recerca i la innovació bioeconòmica i l’economia circular ha de permetre millorar la gestió dels recursos naturals i obrir mercats diversificats nous amb una dependència reduïda dels combustibles fòssils. El packaging, entès com el conjunt d’indústries relacionades amb sistemes d’envasat, té un paper molt important en l’economia circular. La prevenció, la reciclabilitat i la revalorització dels residus són els tres grans reptes. Decapulp és una empresa que fabrica envasos protectors a partir de polpa de cel·lulosa emmotllada aplicada a diferents sectors com el farmacèutic, el logístic, l’alimentari, l’industrial, el de consum, etc. Les matèries primeres per a la fabricació dels productes s’obtenen del retall de cartró reciclat, així com de pa-

per de diari d’exemplars que no s’han pogut comercialitzar. Per tant, són una alternativa ecològica, biodegradable i reciclable als plàstics. Catalunya es troba entre les primeres regions europees en qualitat i quantitat d’excel·lència científica en l’àmbit de les ciències de la salut i compta amb un important i innovador teixit empresarial, també en economia circular. Axioma Solucions, en col·laboració amb Steripak, ha desenvolupat i ecodissenyat una cobertura quirúrgica per a pacients i personal sanitari, reutilitzable fins a 75 vegades sense perdre les seves propietats. Concretament, ofereix un servei porta a porta als clients, que només paguen per utilitzar la roba. Axioma la recull després de fer-la servir, la renta, la descontamina, en comprova l’estat, l’esterilitza i, finalment, la retorna al centre del client. En definitiva, no resulta gens difícil trobar exemples d’economia circular a casa nostra. Les

iniciatives i projectes en marxa són múltiples i molt variats i cada cop n’hi haurà més. l La Comissió Europea ha adoptat un ambiciós paquet de noves mesures sobre l’economia circular per ajudar a les empreses i consumidors en la transició a una economia més sòlida i circular, on s’utilitzin recursos d’una manera més sostenible. En aquest context, en el qual les empreses i l’administració encara s’estan adaptant, la Comissió de Medi Ambient dels Enginyers Industrials de Catalunya ha volgut promoure un curs de llarga durada per especialitzar enginyers en l’acceleració del canvi en el sector, per passar d’una economia lineal a una altra de circular, seguint les directrius marcades per la Unió Europea. Inici: 26/04/2019 150h + visites tècniques Més informació: formacio.eic.cat

70.419 TREBALLADORS (2014)

4.090 FACTURACIÓ (2015)

FULLS DELS ENGINYERS / 39

n TRANSPORT MARÍTIM

L’’Energy Observer’ donarà la volta al món impulsat amb hidrogen No és la primera embarcació que circumnavega el planeta amb energia renovable. El pioner va ser un buc que va utilitzar energia solar. Ara bé, l’embarcació sí que és la primera que farà tot el trajecte utilitzant l’hidrogen com a font per produir l’electricitat que farà funcionar els seus motors elèctrics. La diferència entre l’un i l’altre és que, quan s’utilitza energia solar, calen bateries d’emmagatzematge elèctric perquè la nau segueixi funcionant encara que no llueixi el sol. TEXT: CRISTINA GARCERAN

L’

Energy Observer no necessita grans bateries per conservar electricitat, ja que utilitza l’energia solar per produir hidrogen, un vector que es converteix fàcilment i s’emmagatzema dins de tancs en forma de gas comprimit. Aquests contenidors són molt més petits i lleugers que les bateries de ions de liti, molt més aparatoses. L’hidrogen que utilitza el catamarà prové de l’aigua del mar, mitjançant la tècnica de separació a partir d’electròlisi derivada de l’electricitat obtinguda gràcies a 130 metres quadrats de panells solars de diferents tecnologies. El catamarà donarà la volta al món visitant 50 països. El que es pretén és conscienciar-los sobre les diferents solucions innovadores i sostenibles que existeixen. De fet, l’objectiu és aconseguir fer el trajecte abans de l’any 2022 per mostrar el potencial de l’hidrogen com a vector energètic per a les energies renovables. A més, s’ha de tenir en compte que l’hidrogen és l’element essencial més abundant de l’univers. “Demostrar el rendiment d’aquest nou model energètic i que serveixi d’exemple per a tothom”, expliquen els responsables del projecte. L’embarcació va salpar des de França el 14 de juliol de 2017 i tardarà almenys sis anys a acabar la ruta. El sistema actual de propulsió està adaptat al seu ús anterior, la competició. El buc va ser construït al Canadà el 1983 i, després d’un redisseny, a hores d’ara es desplaça sense emetre cap mena de residu: ni gasos d’efecte hivernacle, ni contaminants, ni cap resta de partícula. El principal missatge d’aquest

El catamarà donarà la volta al món visitant 50 països. El que es pretén és conscienciarlos sobre les diferents solucions innovadores i sostenibles que existeixen. projecte és conscienciar la societat que, amb embarcacions d’aquest tipus, la petjada ecològica del transport marítim seria gairebé inexistent. Ara bé, el veritable repte al qual s’han enfrontat els enginyers que han redissenyat el catamarà ha estat la segona gran particularitat: aconseguir un vehicle sostenible impulsat per una combinació d’energies renovables i un sistema de producció d’hidrogen lliure del carboni que desprèn l’aigua del mar. Jarry Marim, segon capità de l’embarcació, destaca aquesta doble finalitat de l’Energy Observer. D’una banda, la missió tecnològica, que intenta establir noves formes energètiques i, per una altra banda, la capacitat pedagògica i divulgativa a cadascun dels països que visita. “Aquest vaixell és una autèntica eina de comunicació i divulgació”, assegura Marrim. AVANTATGES I INCONVENIENTS Segons l’equip de recerca, l’hidrogen, la font d’energia principal, conté fins a tres vegades més energia per unitat de massa que el combustible dièsel i fins a 2,5

vegades més que el gas natural, la qual cosa significa que és possible emmagatzemar el potencial energètic en unitats de menor grandària i pes. Això, si s’extrapola a vehicles com els cotxes, que tenen un dipòsit d’energia més petit, significa que pesarien menys i, per tant, serien més eficients i augmentarien l’autonomia. En canvi, entre els inconvenients que presenta l’hidrogen hi ha la captació en terra ferma, ja que poques vegades es pot obtenir com un element aïllat, sinó que es troba combinat amb altres elements. L’exemple més comú és l’oxigen. En conseqüència, la separació de l’hidrogen requereix l’ús d’energia. Per a aquest procés, el mètode més utilitzat és l’electròlisi. Actualment, el 95% de l’hidrogen produït s’aïlla utilitzant energies fòssils, per la qual cosa obtenir-lo no és net ni eficient. Per això, per aconseguir que l’hidrogen es converteixi en un vector energètic sostenible i generalitzat, és imprescindible desenvolupar tecnologies que permetin comprimir-lo i produir-lo de forma descarbonitzada i més econòmica. l

L’hidrogen, la font d’energia principal, conté fins a 3 vegades més energia per unitat de massa que el combustible dièsel i fins a 2,5 vegades més que el gas natural.

FULLS DELS ENGINYERS / 39

www.fullsdelsenginyers.cat

Panells fotovoltaics: 130 m2 de panells fotovoltaics que combinen 3 tecnologies diferents: conformable, bifacial i amb revestiment antilliscant 21KWc.

Aerogeneradors d’eixos verticals: 2 aerogeneradors d’eixos verticals per la producció elèctrica en un suport mòbil de 2x1KW. Dessalinitzador: un dessalinitzador d’aigua d’aigua d’osmosi inversa de dues etapes 105L/h.

Enrutament marítim: desenvolupament d’un programari d’enrutament per l’optimització del pla de ruta integrant paràmetres relacionats amb les condicions de navegació (onades, vents, corrents), però també a la producció d’energia a bord (sol, núvols, nivel d’hidrogen, distancia restant…).

Monitoratge: monitoratge en temps real del rendiment, la gestió i l’optimització dels fluxos d’energia, a bord i a distància.

Compresors d’H2 de dues etapes: per la compressió d’hidrogen de 30 a 350 bars en els diposits.

6 2

Kite (estel) de tracció intel·ligent: Kite (estel) automatitzat dissenyat per augmentar la velocitat del vaixell i reduir la despesa energètica, però també per convertir els motors elèctrics en hidrogeneradors. Electrolitzador: per descompondre la molècula H2O en oxigen (O2) i d’hidrogen (H2). Mentre l’oxigen s’allibera a l’atmosfera, l’hidrogen s’emmagatzema en forma gasosa per conservar l’energia sobrant de 4 Nm3/h a 30 bars. Dipòsits d’hidrogen: tancs d’hidrogen per a emmagatzematge d’energia a llarg termini 2x4 tancs de 322L o 63kg d’H2.

Pila de combustible: per generar electricitat a partir de l’hidrogen emmagatzemat que actua com a extensió del rang (o prolongador d’autonomia) del vaixell unit amb l’absorció pel condicionament de l’aire (per aire condicionat). Bateries de potència de 400V: bateries de liti per a l’emmagatzematge d’energia a curt termini i la gestió de demanda de potència de 106 KWh per a la motorització, l’electròlosi, la compressió, la font d’alimentació de 22V i la font d’alimentació de 24V. Propulsió: 2 motors elèctrics d’alta eficiència (97%), reversibles en hidrogeneradors durant la navegació sota kite (estel) 2x41KW a 2x2,5 KW en mode d’hidrogeneració.

JORDI LLORCA

Catedràtic de la UPC

ELS VAIXELLS AMB PROPULSIÓ ELÈCTRICA SÓN EL FUTUR Des de fa més d’un segle i mig, s’han utilitzat motors elèctrics per al transport rodat i naval. La proliferació de cotxes, motocicletes i bicicletes elèctriques alimentades amb bateries fa preveure que, aviat, començarem a veure vaixells amb aquestes característiques. Els vehicles elèctrics no emeten gasos ni partícules mediambientalment nocives, tenen una mecànica més simple i eviten la contaminació acústica. Quin és el problema llavors? L’emmagatzematge de l’electricitat. Per gestionar eficientment els electrons per al transport tenim diverses solucions. Al marge de fer bateries més eficients i segures, hi ha, per una banda, les piles de combustible alimentades amb hidrogen, les quals generen electricitat i aigua com a únic subproducte, i, per altra banda, les microxarxes, que ens permeten gestionar energia renovable deslocalitzada, com ara l’electricitat que es pot obtenir de panells solars i aerogeneradors

“L’Eco Slim té una capacitat per a 150 places i és el catamarà de passatge més gran d’Europa”. ubicats a la coberta. Tot un canvi de mentalitat per fer desplegar una mobilitat més sostenible, saludable, i respectuosa amb el medi ambient. Amb aquesta idea, el 2011, Drassanes Dalmau d’Arenys de Mar i la UPC vam construir el primer vaixell amb propulsió elèctrica per a la navegació marítima a Espanya. Es tracta de l’Eco Slim que, amb una capacitat per a 150 places, és el catamarà de passatge més gran d’Europa. Destinat al turisme al Port Vell de Barcelona, té una eslora de 24 metres i una mànega de 10 metres i mig. Assoleix una velocitat de vuit nusos, amb puntes de dotze, compta amb un conjunt de bateries i funciona a partir de la combinació de l’energia generada per 40 plaques fotovoltaiques, 2 aerogeneradors, una pila de combustible i un generador dièsel. Si és el cas, les bateries es recarreguen mitjançant connexió a la xarxa. L’Eco Slim representa un pas endavant molt important dins el sector nàutic en l’assoliment de la transició energètica que hem de fer en els propers anys. l

AEIC/COEIC

FULLS DELS ENGINYERS / 39

n AEIC/COEIC: Aquesta secció recull la veu dels instruments a disposició dels enginyers industrials i de les institucions i entitats que vetllen pels professionals.

El Servei de Normativa estrena blog L’espai, ja en marxa, té tot el contingut obert i s’adreça a tot l‘Estat mitjançant una estructura i un disseny més visual que permeten una navegació més agradable a tots els usuaris interessats en les novetats de normativa i legislació.

l web continua conservant la classificació temàtica de cada article, com en la versió anterior. Les categories, dividides segons els continguts, són: alimentació; automoció i vehicles; ajudes i subvencions; qualitat; conceptes i normalització; edificació i construcció; empreses i professionals; energia i instal·lacions; mercat CE i béns d’equipament; medi ambient; química i farmacèutica; riscos laborals, seguretat industrial i enginyeria; serveis, comerç i consum, i tecnologies de la informació (TIC). L’objectiu de la nova eina és fer difusió de la legislació i de la norma tècnica, així com oferir guies d’aplicació en tots dos àmbits. Tot i que Infocentre del Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya ja ofereix un servei relacionat amb la normativa i el marc legal, el blog pretén ser un servei per donar a conèixer les legislacions que encara no s’han publicat oficialment, les guies que no apareixen en butlletins oficials... És a dir, avançar-se a l’obligatorietat de la normativa que es publiqui. l

Visita el blog a: normativainfo.infocentre.es

El blog pretén oferir continguts per avançar-se a l’obligatorietat de la normativa que es publiqui.

FULLS DELS DELS ENGINYERS ENGINYERS // 01 39 FULLS

11 02

www.fullsdelsenginyers.cat

n Jornada

Inici del cicle de jornades sobre transició a una energia ecològica

n AEIC/COEIC

Tota la informació sobre formació dels Enginyers Industrials de Catalunya a http://formacio.eic.cat

CONSULTA LA TOTALITAT DELS 66 CURSOS PROGRAMATS UPDATE FORMACIÓ CONTÍNUA

Drmirvae_faldo.pdf

15/1/16

100%. Unes xifres que, pel director de l’ICAEN, suposen passar, el 2050, dels actuals 1.200 MW que genera l’eòlica a 12.000, i dels 300 MW actuals que genera la fotovoltaica a 36.000 MW. Un gran repte que, “hem de fer tots junts. Els ciutadans han de ser copartícips de la transició perquè, sense ells, no podrem fer res”. En la línia del mix energètic, José María Salas, membre del

El cicle vol analitzar el canvi de paradigma tant en l’origen de les energies primàries com en la millora de l’eficiència energètica. Comitè d’Experts dels Enginyers Industrials de Catalunya en transició energètica, va defensar que “el tancament del parc nuclear no suposarà l’enfonsament del sistema elèctric. El gran debat serà com pagarem aquest tancament”. ”El futur és elèctric. És l’únic vector energètic amb capacitat d’eliminació d’emissions. Si volem descarbonitzar, cal electrificar”, va destacar Eloi Ovejas, responsable de transició energètica a Endesa.

Joaquín Chico, senior-Manager de Monitor Energètic de Deloitte, va indicar que, en tots els escenaris, les noves infraestructures que caldrà construir hauran de ser renovables “fins a 30.000 MW eòlics i 70.000 fotovoltaics. Unes xifres que són un gran repte comptant, a més, amb l’energia nuclear actualment instal·lada, que hauria de perllongar la vida un temps tècnicament i econòmicament raonable”. D’altra banda, Chico va puntualitzar que les xarxes intel·ligents destacaran per la flexibilitat i permetran monitorar la gestió a temps real, fet que les convertirà en dones del temps. Elvira Carles, presidenta de la Fundació Empresa i Clima, va fer un toc d’atenció assenyalant que “el canvi climàtic ja no pararà. D’aquí 70 anys, tindrem un augment de 3,3 graus de temperatura a Catalunya, amb importants canvis en el nostre entorn”. Finalment, José María García Casasnovas, president de la Comissió d’Energia dels Enginyers Industrials de Catalunya, va enumerar els beneficis de les energies renovables, entre d’altres, deixar de dependre de la importació de combustibles fòssils i el pas del consumidor passiu a actiu. Per Casasnovas, la implantació d’aquestes energies exigirà un desenvolupament tecnològic i industrial molt importat. “Estem davant d’un gran repte, però també d’una gran oportunitat”.l

Elaboració de projectes d’activitats. Norma UNE 157.601 18/03/2019 · Enginyeria · 16h

Gestor energètic especialista en contractacions elèctriques 04/03/2019 · Energia · 8h

Disseny d’instal·lacions i compatibilitat electromagnètica 20/03/2019 · Enginyeria · 8h

Big Data. Competint amb dades a l’era del Big Data 06/03/2019 · Indústria 4.0 · 8h

Direcció de projectes d’enginyeria 21/03/2019 · Enginyeria · 8h

Obligacions legals del manteniment d’instal·lacions 06/03/2019 · Operacions · 16h Competències clau per a enginyers directius 07/03/2019 · Gestió i habilitats directives· 8h Introducció a la norma ISO 50001 de sistemes de gestió de l’energia 12/03/2019 · Energia · 8h Com crear un nou model de negoci 13/03/2019 · Gestió i habilitats directives · 8h Curs pràctic de disseny i càlcul de tancs d’emmagatzematge 13/03/2019 · Enginyeria · 16h Finances per a enginyers i tècnics 14/03/2019 · Gestió i habilitats directives · 8h Càlcul de sistemes d’enllumenat amb Dialux 18/03/2019 · Energia · 16h

ECONOMIA CIRCULAR: RESIDUS, ENERGIA I SOSTENIBILITAT

Tècniques avançades de negociació 21/03/2019 · Gestió i habilitats directives · 16h Gestió de projectes segons la nova Guia PMBoK versió 6 25/03/2019 · Enginyeria · 20h Noves tendències en la gestió comercial. B2B 25/03/2019 · Gestió i habilitats directives · 16h Robots col·laboratius. Visualitzant un nou paradigma en els processos industrials 27/03/2019 · Indústria 4.0 · 8h Prevenció de Riscos Laborals aplicada a Facility Management 28/03/2019 · Seguretat i medi ambient · 8h DELEGACIÓ DEL VALLÈS Blockchain i les seves aplicacions empresarials 26/03/2019 · Indústria 4.0 · 8h

Seguretat i Medi Ambient Curs d’especialització 26/04/2019 150h + visites tècniques

14:26

Muntaner 239, 1C 08021 Barcelona C

T. 93 200 93 39

TOTES LES ESPECIALITATS

CMY

SERVEIS INCLOSOS PER COL·LEGIATS/DES I FAMILIARS

• Neteja dental anual • Visites • Revisions • Visites d'urgències • Rx intraorals

ESPECIALISTES EN TOTES LES BRANQUES ODONTOLÒGIQUES. PIONERS EN IMPLANTS DE ZIRCONI I ODONTOLOGIA HOLÍSTICA I KINESIOLÒGICA.

Indústria 7, Principal 08037 Barcelona

T. 93 458 45 99 info@mirave.es www.mirave.es

La resta de serveis i tractaments, tenen tots els avantatges d’una pòlissa Dental Familiar tant per als Col·legiats/des, com per als familiars que convisquin amb ells/es. Acreditació: carnet col·legial de l’EIC. E08031263

l director general d’Energia i Mines de la Generalitat de Catalunya, Pere Palacín, va clausurar la Jornada sobre planificació, escenaris i mix energètics, que es va celebrar a la seu dels Enginyers Industrials de Catalunya i que inaugurava un cicle d’actes relacionats amb la transició a una energia ecològica, aprofitant per denunciar que “cal derogar el Decret 147/2009 de la Generalitat si volem complir els objectius de reducció d’emissions de cara al 2050”, perquè frena el creixement de parcs eòlics i instal·lacions fotovoltaiques a Catalunya. El cicle, organitzat per la Comissió d’Energia i per la de Medi Ambient, vol analitzar el canvi de paradigma tant en l’origen de les energies primàries com en la millora de l’eficiència energètica. Jordi Renom, president dels Enginyers Industrials de Catalunya, va afegir que “la casa dels enginyers vol ser punt de trobada del fòrum de debat per a la transició a una energia ecològica i contribuir a la recerca de solucions a través de les seves comissions”. El director de l’Institut Català d’Energia (ICAEN), Manel Torrent, va recordar els objectius acordats per a la transició a una energia ecològica. El 2030, el consum energètic haurà de ser en un 50% d’origen renovable i, el 2050, un

Curs pràctic d’elaboració de projectes d’instal·lacions tèrmiques 04/03/2019 · Enginyeria · 16h

Entrevista

FULLS DELS ENGINYERS / 39

TEXT: FRANCESC LATORRE

“No és fàcil mantenir Catalunya dins dels calendaris mundials de Fórmula1 i MotoGP. Treballem per oferir la millor oferta global possible” VICENÇ AGUILERA és l’actual president del Circuit de Barcelona-Catalunya i un dels referents quan es parla d’automoció i esports de motor al nostre país, àmbits en què ha fet tots els papers de l’auca. Va ser una de les ànimes de Seat Sport, ha fet créixer el talent dels millors pilots catalans a través del Programa de Joves Pilots i va fer d’analista a les transmissions del Mundial d’F1 a TV3. En l’àmbit empresarial, va ser director regional de Siemens durant sis anys i màxim responsable d’R+D a Ficosa durant sis més. Entre el 2013 i el 2017, va presidir el Clúster de la Indústria de l’Automoció de Catalunya (CIAC). Actualment, és membre de la Junta de Govern del Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya.

l Circuit de Barcelo- unions, tan aviat estaves discutint na-Catalunya va acollir sobre els milions d’euros que havies el seu primer gran pre- de desembutxacar per organitzar el mi d’F1 l’any 1991. Pocs gran premi com de la catifa vermella traçats del món poden que hi hauria a l’entrada del pàdoc. presumir d’haver-ne Ho controlava absolutament tot. És vist 27 de manera ininterrompuda. un home extremadament detallista, Quin és el secret? meticulós i molt exigent, que s’emEl nostre circuit té una de les millors pipava si no complies amb el que propostes d’Europa d’oferta global. havies acordat amb ell. Amb Liberty La combinació Barcelona-Circuit-F1 Media treballem d’una altra manera és molt potent. No tots els traçats i, segons quin tema has de tractar, tenen una ciutat com Barcelona a et dirigeixes a un departament o a tocar i això juga molt al favor nos- un altre. Però no és una relació onetre. Potser no som un circuit amb to-one com amb Bernie Ecclestone, tanta tradició com Monza o Silvers- que acabava sent l’embut per on tone, però, si sumem la nostra ca- passava tot. Possiblement, amb ell pacitat hotelera, l’ambient al traçat enllesties la feina més ràpid, però i l’espectacle a la pista sí que som em fa la sensació que, en conjunt, la dels millors. Això no treu que cada manera de treballar amb Liberty és renovació de contracte sigui una més eficient. lluita. Una lluita complexa, perquè Des de fora, sembla que amb el organitzar un gran premi és cada mundial de motociclisme tot és vegada més car. Els números dels més fàcil... últims anys no han estat bons i això No, de cap manera! Pot semha implicat aportacions públiques blar que, després de superar les més quantioses per poder subsistir. dificultats que planteja un monsPerò ens n’estem sortint, cosa que tre com l’F1, la resta és bufar i fer no poden dir altres circuits que, en ampolles. Però no és així. Amb un moment o altre, han caigut del MotoGP, el nivell de patiment i calendari del mundial. exigència és el mateix. Amb un Estava acostumat a negociar afegit que ens complica encara amb Bernie Ecclestone. Ara ho fa més les coses: no només tenim amb el grup nord-americà Liberty competidors fora d’Espanya, sinó Media. Quines diferències hi ha? que en tenim tres ben a la vora: A mi m’agrada definir l’F1 d’abans els grans premis de la Comunitat com un one-man-show. Era el xou de Valenciana, a Xest; el d’Espanya, AAFFEra 2PE la 195*66.pdf 8.51 l’Ecclestone. seva F1. A9les 13/06/14 re- a Jerez, i el d’Aragó, a Alcanyís.

CMY

Això fa que tot sigui més difícil. Un any més, els Enginyers Industrials, l’STA i l’ETSEIB organitzen una jornada per parlar d’F1. Aquest cop serà amb professionals catalans que s’obren camí en diferents escuderies. Què falta perquè a Catalunya hi neixi un equip d’F1? No cal dir que el nostre país té una tradició de passió pel motor espectacular. Som el bressol de campions en diverses especialitats, dels millors organitzant grans

“El clúster de l’automoció beneficia la competitivitat de les empreses, però ens hem d’adaptar més ràpid als reptes del sector.” esdeveniments esportius, però ens manca una indústria d’aquest sector. Anem molt endarrerits. Des del circuit, hem fet molts esforços i ens hem volgut convertir en el pal de paller d’un procés d’implantació. Hem aconseguit que equips petits s’hagin instal·lat al costat, perquè

els és molt còmode. Un embrió del que hauria de ser el nostre Motorsport Valley particular. Ara mateix, els joves enginyers han de marxar fora per acabar d’aprendre o per trobar una formació més específica. Cal treballar perquè aquest coneixement es pugui adquirir sense necessitat d’haver d’agafar un avió. A Granollers, per exemple, s’hi pot cursar un Grau en Enginyeria de l’Automoció. És un primer pas. Des del CIAC, es treballa per aconseguir que Catalunya sigui un punt neuràlgic, al sud d’Europa, per a la formació especialitzada en aquest tipus d’indústria. Tot plegat forma part de l’estratègia per fer créixer el PIB de la indústria del motorsport. Tenim la passió, tenim els pilots, tenim el públic, però ens falta la indústria. Va ser, precisament, president del clúster. Com valora la feina que s’hi ha fet i quina és la clau del seu funcionament? El CIAC ha aconseguit aglutinar molts i molt diferents actors de l’automoció, un sector molt important a Catalunya. Tan important que representa un terç del total del PIB industrial. Un dels grans mèrits de l’entitat és haver aconseguit asseure a la mateixa taula petites i grans empreses per fer-les confluir, tot i que, en el dia a dia, competeixen entre si. Han entès que treballant conjunta-

ment i unint esforços poden tirar endavant projectes i idees interessants i beneficiosos per a tots els implicats. El CIAC ha fet quallar i conviure els actors d’un àmbit multicultural i multidimensional perquè treballin plegats. Aquesta col·laboració s’acaba traduint en un augment de la competitivitat. El sector de l’automòbil està immers en un procés de grans transformacions. Caminem cap a vehicles cada cop menys contaminants i cada vegada més autònoms. Els del futur (no massa llunyà) seran molt diferents dels cotxes que es fabricaven fins fa molt poc. La indústria catalana pot ser competitiva en aquest escenari? En teoria, ha d’estar preparada. Però, personalment, tinc molts dubtes que, a la pràctica, s’estigui fent aquesta aposta per al futur tal com tocaria. Els canvis a la indústria catalana per adaptar-se a les noves característiques del sector són massa lents. Hauríem de trobar la manera d’accelerar-los perquè no ens agafin a contrapeu. Canvia tot: el producte, el model de negoci... Ens hem de moure ràpid. Veig molts projectes nous, projectes a nivell mundial amb molta participació internacional, però em sorprèn la poca participació que hi tenim des de casa nostra. Hem de voler jugar aquesta partida global perquè tenim capacitat per fer-ho. l

FONAMENTS ESPECIALS EN

PETITS ESPAIS Treballem en condicions molt estrictes d’espai

Subscriu-te a la

NEWSLETTER

Màxima classificació com a contractista d’obra per l’administració amb categoria K02E de “Sondeos inyecciones y pilotajes”, i la categoria K01D de “Cimentaciones especiales”.

a www.fullsdelsenginyers.cat

Membre protector de l'associació de consultors d'estructures.

Visita’ns a ww

Empresa adherida al Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya Membre de l'Associació d'Amics de la UPC Associació d’Amics de la UPC UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA

w.2pe.biz

93 763 26 99 / 660 484 072. 2pe@2pe.biz / Av. Maresme 9. 08396 Sant Cebrià de Vallalta.

i accedeix a tots els continguts