Fulls dels Enginyers núm. 38 febrer 2019 by Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya

NOU APLICATIU DE CERTIFICACIÓ Nova eina amb millores que et faran guanyar temps i agilitat

CONFERÈNCIA La seguretat, cada cop més essencial per a les TIC

ENTREVISTA A DAVID CARRERA Premiat per la Reial Acadèmia d’Enginyeria

PÀG.10

PÀG.11

PÀG.12

Visita www.fullsdelsenginyers.cat i accedeix a tots els continguts

FULLS DELS ENGINYERS 38/ FEBRER 2019

El diari dels Enginyers Industrials de Catalunya

n TEMA DEL MES

Les ‘smart cities’: l’aparador del progrés tecnològic PÀG.06 // Les tecnologies o avenços tecnològics que fan que les ciutats

siguin cada dia una mica més intel·ligents són múltiples. Van des de la connectivitat 5G, el blockchain o el big data, al machine learning o la tecnologia de l’internet de les coses (IoT). Els àmbits d’aplicació també són diversos. En destaquen la mobilitat i la seguretat, segons l’última edició de l’Smart City Expo World Congress. Però el tret diferencial de les urbs intel·ligents no és ni la tecnologia que empren ni on s’implanta, sinó encaminar tot el progrés cap a un major benestar dels habitants. A Catalunya, hi ha moltes empreses que ofereixen solucions intel·ligents per a les ciutats i, a més, Barcelona està considerada per diversos rànquings com una de les millors smart cities del món. l

ANÀLISI // PÀG.02

“La implementació de l’electricitat com a un dels nous vectors energètics per a la tracció de vehicles és cada vegada més important” FRANCISCO VALLECILLOS, RESPONSABLE DEL GRUP DE TREBALL DE MOBILITAT ELÈCTRICA DELS ENGINYERS INDUSTRIALS DE CATALUNYA

n n FABRICACIÓ ADDITIVA

n MOBILITAT ELÈCTRICA

La impressió 3D esdevé una eina per Els reptes del vehicle elèctric aïllar cèl·lules mare de càncer de mama per combatre el canvi climàtic PÀG. 05 // Investigadors catalans han aconseguit aïllar cèl·lules mare tumorals a partir de materials impresos en 3D anomenats scaffolds. A partir d’un projecte d’enginyeria biomèdica, s’ha desenvolupat un sistema pioner que permet reduir els costos de l’experimentació i, per tant, incrementar la recerca oncològica. ONCOen3D ha assolit una fita molt important en la recerca contra el càncer de mama més agressiu. Aïllar aquestes cèl·lules mare canceroses és un gran avenç, ja que, en part, són responsables de les recaigudes. l

PÀG. 08 // L’any 2015, la temperatura mitjana global del planeta va superar en 1ºC la de l’època preindustrial i la concentració de diòxid de carboni va sobrepassar les 400 parts per milió. Per combatre el canvi climàtic, a partir del 2040, a l’estat espanyol es prohibirà la venda de turismes i vehicles comercials lleugers amb emissions directes. El vehicle elèctric serà l’alternativa a l’actual model de mobilitat i els usuaris cada cop aniran agafant més confiança en els vehicles purament elèctrics, sobretot quan vegin que les despeses són menors. l

ANÀLISI // PÀG.03

“A Catalunya, cal obrir la ment a nous sistemes productius i de gestió dins del sector de la construcció que ens puguin fer més competitius” ALBERT PASCUAL, PRESIDENT DE LA COMISSIÓ DE CONSTRUCCIÓ I INSTAL·LACIONS DELS ENGINYERS INDUSTRIALS DE CATALUNYA

OPINIÓ

n Anàlisi

n Editorial

Catalunya compta amb un bon nombre d’empreses emergents amb projectes relacionats amb el desplegament tecnològic a les ‘smart cities’.

Intel·ligència al servei de les persones

n dels clàssics del cinema de ciència-ficció, Blade Runner, rodada el 1982, feia un retrat del món ambientat, precisament, en aquest any 2019 que hem encetat fa poc. El director, Ridley Scott, dibuixava unes urbs envaïdes per la tecnologia, amb cotxes que volaven, taxis sense conductor i una elevada contaminació que emboirava un skyline obscur ple de neó i grans pantalles. En definitiva, una trama urbana que reflectia una societat hipertecnificada que havia descuidat del tot el benestar dels habitants. Avui dia, en ple 2019, ja queda clar que els presagis del film no s’han complert i, malgrat la proliferació dels avenços de les noves tecnologies, els robots i la industrialització sense aturador no estan a punt d’aniquilar els éssers humans. Tot i així, sí que hi ha alguna escena dins la bola de vidre de la pel·lícula que amenaça de fer-se realitat. I és que la contaminació ha esdevingut un problema a les grans metròpolis i el canvi climàtic i la necessitat de traçar un futur més sostenible volen evitar el futur que pintava el cineasta nord-americà. Barcelona està considerada una de les millors ciutats intel·ligents del món i ha esdevingut un bon banc de proves per provar solucions relacionades amb les tecnologies i avenços tecnològics que aconsegueixen fer-la smart. El ventall és ampli i inclou projectes relacionats amb la futura connectivitat 5G, el blockchain, el big data, el machine learning o la tecnologia de l’internet de les coses. La gamma és tan àmplia com els nínxols de mercat en un enclavament privilegiat. Ja sigui des de petites empreses emergents o les grans corporacions tecnològiques, cal posar el focus en noves tecnologies digitals que, ben implementades amb acceleradors econòmics, han de permetre gestionar el funcionament i les infraestructures a les grans urbs. Sense oblidar, com dèiem a l’inici, que l’eficiència de les solucions intel·ligents ha de tenir com a màxims beneficiaris els ciutadans. I és que, al cap i a la fi, el procés no tindria cap sentit si la persona no se situés al centre de la transformació de l’entorn on ha de residir amb tanta qualitat de vida com li sigui possible. l

n Altaveu

DAVID CARRERA, PREMIAT PER LA REIAL ACADÈMIA DE L’ENGINYERIA

“A Catalunya, no es fa massa recerca industrial i, per tant, no és fàcil trobar una bona feina després d’haver fet recerca a aquest nivell a la universitat.”

FULLS DELS ENGINYERS / 38

FRANCISCO VALLECILLOS Enginyer industrial, responsable del Grup de Treball de Mobilitat Elèctrica dels Enginyers Industrials de Catalunya i soci-director EVECTRA

La mobilitat elèctrica, cada cop més arrelada

ctualment, la implementació de l’electricitat com a un dels nous vectors energètics per a la tracció de vehicles és cada vegada més important. Tot i que, a hores d’ara, el focus sembla estar més centrat en les vendes de cotxes equipats amb tecnologia híbrida, la societat cada vegada anirà agafant més confiança en els vehicles purament elèctrics. Quan els usuaris vegin que les despeses baixen, la irrupció dels vehicles elèctrics serà imparable. De fet, segons les dades publicades per l’Associació de Fabricants d’Automòbils i Camions el novembre passat, les matriculacions de cotxes híbrids i elèctrics van pujar un 22%, fet que suposa un creixement del 37% respecte de l’any 2017, tot i tenir un programa d’ajudes inestable i intermitent. La introducció de l’electricitat al transport, no només afecta els turismes, també a altres vehicles individuals com les bicicletes o els patinets. I al transport col·lectiu que, al marge dels mitjans elèctrics clàssics com el metro o el tramvia, ha inaugurat, a Barcelona, una línia, l’H16, amb busos purament elèctrics. Aquesta iniciativa, que, progressivament, s’anirà incorporant a altres línies,

fa realitat la introducció del vector elèctric al transport urbà, clàssicament fòssil. Ara bé, cal tenir molt present que migrar a l’electricitat en l’àmbit de la mobilitat no garanteix una reducció global d’emissions significativa. És imprescindible maximitzar la producció d’energies renovables i l’eficiència energètica, gestionar els processos d’agregació o implementar l’automatització i digitalització de sistemes, entre altres mesures. Un altre tema a debat és la proliferació en augment d’altres modes de mobilitat com ara el carsharing, tot i que encara falta enderrocar molts mites en aquest àmbit. I en aquest nou model, el vehicle elèctric tindrà un elevat impacte. Per últim, hi ha una qüestió sobre la taula que preocupa la societat, la desaparició de llocs de treball amb la proliferació del vehicle elèctric i els nous modes de mobilitat sostenible. Desapareixeran o es transformaran els llocs de feina actuals? Totes aquestes idees es van debatre durant la Jornada sobre Transició Energètica i Mobilitat Urbana, que es va celebrar el 22 de novembre passat a la seu del Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya a Barcelona. l

La introducció de l’electricitat al transport, no només afecta als turismes, també a altres transports individuals com les bicicletes o els patinets, i el transport col·lectiu.

n Sonòmetre

Alstom fabricarà 34 trens regionals per a Luxemburg. La planta de l’empresa, ubicada a Santa Perpètua de Mogoda, ha rebut una comanda valorada en 360 milions d’euros per a la companyia ferroviària de Luxemburg. Seran trens de doble pis que podran circular a una velocitat màxima de 160 quilòmetres per hora per la xarxa del petit país europeu, però també per França i Bèlgica. L’encàrrec es lliurarà a partir del desembre de 2021. La factoria vallesana, hereva de l’antiga Maquinista de Barcelona, va ser inaugurada el 1994, està especialitzada en la fabricació de vagons de tren, tramvia i metro.

Josep Rull, Premi Intercol·legial pel seu tarannà receptiu i dialogant. L’Associació Intercol·legial de Col·legis Professionals de Catalunya, de la qual formen part els Enginyers Industrials de Catalunya, també va destacar la sensibilitat de l’exconseller de Terriotri i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya vers les temàtiques d’àmbit tècnic, així com el suport als col·legis professionals durant el seu mandat. El guanyador va sorgir d’un procés participatiu de presentació i votació de candidatures per part de les corporacions professionals associades. El premi es va instituir el 2013 per guardonar a persones i entitats que s’hagin distingit en la defensa del paper social dels ens col·legials.

EDITA: Associació/Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya

Demarcacions del AEIC-COEIC Girona: Jaume Masgrau Lleida: Guillem Boira Catalunya Central: Salvador Arqué i Mireia Félix Tarragona: Lluís Maestre i Fernando Torres Delegació del Vallès: Francesc Figueras i German Palacín

AEIC President: Jordi Renom Vicepresident 1r: Josep Canós Vicepresident 2n: Carles Sans Vicepresident 3r: Ginés Alarcón Secretari: Òscar Gimeno COEIC Degà: Josep Canós Vicedegà: Pere Palacín Secretari: Jordi Mas

AEIC - COEIC Director general: Pere Homs Consell de redacció: Jordi Renom, Josep Canós, Laura Ivern, Raimon Miserachs i David Pérezdolz Coordinació: Mireia Curto Col·laboradors: Francesc Soler, Eva Díaz, Mireia Curto, Carles Claret i Lorena Farràs Publicitat: Neus Barbosa Disseny i maquetació: Anna Carrió i Àlex Franco

La UPC desenvolupa un sistema per protegir les platges de les erosions i les inundacions. El Laboratori d’Enginyeria Marítima, vinculat a l’Escola Tècnica Superior d’Enginyers de Camins, Canals i Ports de Barcelona (ETSECCPB), ha ideat un sistema de protecció amb sacs geotèxtils d’una tela flexible de fibres sintètiques que a l’estiu estaran sota la sorra i a l’hivern, quan hi ha més risc d’erosió i d’inundacions, emergiran. L’equip dirigit per Agustín Sánchez-Arcilla ja els ha provat en costes americanes, australianes i europees per ajustar-los a diferents situacions marítimes. La proposta s’emmarca dins del projecte europeu Hydralab IV.

Edició i correcció lingüística: Carles Claret Impressió: Vanguard Gràfic S.A. Dipòsit legal: B 26367-2015 ISSN: 2013-3332 Administració i distribució: Enginyers Industrials de Catalunya Via Laietana, 39 - 08003 Barcelona T: 933 192 300 / F: 933 100 681 a/e: fulls@mail.eic.cat Els articles signats no representen l’opinió dels Fulls dels Enginyers.

www.fullsdelsenginyers.cat

FULLS DELS ENGINYERS / 38

n Anàlisi

n Notícies

ALBERT PASCUAL Enginyer industrial, president de la Comissió de Construcció i Instal·lacions dels Enginyers Industrials de Catalunya

El futur està obert

ctualment, la Xarxa Euroconstruct és un grup independent de recerca, especialitzat en la prospectiva del sector de la construcció, on hi ha representats dinou països europeus, a través de la següent llista d’instituts: • Instituts d’informació i recerca econòmica: • IFO (Alemanya) • WIFO (Àustria) • DKM (Irlanda) • EXPERIAN (Regne Unit) • KOF-ETH (Suïssa) • Instituts d’informació i recerca en construcció: • AQUIEC-VKEBI (Bèlgica) • ITeC (Espanya) • FORECON (Finlàndia) • EIB (Holanda) • BUILD&ECON (Hongria) • CRESME (Itàlia) • PROGNOSESENTERET (Noruega) • PAB (Polònia) • ITIC (Portugal) • ÚEOS (Rep. Eslovaca) • URS Praha (Rep. Txeca) • PROGNOSCENTRET (Suècia) • Instituts d’estudis de futurs: • CIFS (Dinamarca) • BIPE (França) Es realitzen dues conferències Euroconstruct a l’any (estiu i hivern) de les quals en surten dos informes anuals. Cada institut aporta un informe que comença amb un context demogràfic i macroeconòmic del país on s’ubica (població, llars, ocupació, preus, interessos i els components del PIB), que dona pas a una anàlisi detallada del sector de la construcció, la qual segueix el següent esquema: Variació interanual del consum de ciment. Catalunya i Espanya. Juny 2016-Maig 2018

El sector construcció i els seus components: quantificació de la producció (en milions d’euros) d’edificació residencial, no residencial i enginyeria civil per a l’any en curs; històric dels tres anys precedents i previsions per als tres següents, amb distinció dels fenòmens d’obra nova i els de rehabilitació i manteniment. La construcció residencial: els principals indicadors —habitatges llicenciats, habitatges iniciats, habitatges acabats— de l’any en curs amb tres anys d’història i tres de previsió, amb distinció dels habitatges unifamiliars dels plurifamiliars. Dades i projeccions de l’estoc residencial, amb indicació de l’estructura de propietat, els habitatges secundaris i els desocupats. La construcció no residencial: quantificació de la producció (en milions d’euros) per als submercats d’oficines, edificis per a la salut, l’ensenyament, la indústria i el comerç. Amb la història dels tres anys precedents i

les previsions per als tres següents. L’enginyeria civil: quantificació de la producció (en milions d’euros) per als submercats de la infraestructura de transport, les comunicacions, l’energia i les obres hidràuliques. Amb la història dels tres anys precedents i les previsions per als tres següents. Finalment, Euroconstruct agrega les dades provinents dels dinou països de la xarxa, a partir de les quals es realitza una anàlisi global de l’estat del sector i de les perspectives d’evolució a escala europea. Tenint en compte tot l’anterior, podem dir que els informes d’Euroconstruct tenen una bona base per esdevenir una eina rigorosa per tenir la fotografia d’on estem dins del sector en el moment de la publicació i per indicar tendències de futur, tot i que, tal com li he sentit a dir a un conegut i mediàtic economista: “els economistes no som gurus endevinadors del futur, sinó que, com els metges (que no et diran mai quina malaltia futura patiràs), intentem guarir el mercat quan emmalalteix”. No obstant això, també és ben sabut que una bona profilaxi ajuda enormement a no emmalaltir.

BARCELONA VOL RETENIR EL TALENT AMB UNA XARXA GLOBAL DE CIENTÍFICS La plataforma es va presentar a finals d’any a la Pedrera amb l’assistència de 150 científics, tecnòlegs i empresaris vinculats a universitats com les d’Oxford i Harvard, i empreses o institucions com la Nasa, Google o Amazon. Lluís Gómez, comissionat d’Empresa i Innovació de l’Ajuntament, i Elsa Artadi, consellera de la Presidència, van representar les institucions del territori en una sessió que va fixar les bases d’una xarxa que es llançarà oficialment a la primavera. Alexis Roig, promotor de la iniciativa i fundador del Catalan Engineers Worldwide (CEW), pretén, amb aquesta idea, reinvertir el talent del país que treballa a l’estranger en la capital catalana.

INFORME EUROCONSTRUCT D’HIVERN 2018 EUROPA Tal com diu l’informe, la desacceleració de certs països que tradicionalment han estat punters (Regne Unit, Alemanya o Itàlia) pot semblar problemàtica, però hem de ser conscients del fort creixement (al Regne Unit i Alemanya) dels últims anys, sobretot a Alemanya, que conec bastant bé. Després de la reunificació, hi ha hagut un efecte tractor important mitjançant la rehabilitació d’habitatges i la nova construcció a l’antiga república democràtica de l’est. De ben segur que el creixement en aquell territori continuarà en un futur, tot i que, probablement, a un ritme menys frenètic que fins ara. ESPANYA Segons l’informe d’hivern d’Euroconstruct, hi haurà una desacceleració després de 2019, quan finalitzi l’efecte tractor de les eleccions municipals. Caldrà veure quines polítiques seran capaços d’engegar els nostres dirigents per aconseguir un efecte similar de cara als propers anys. Mereix una atenció especial el sector de l’enginyeria civil, on la decisió a prendre amb les autopistes fallides i el precari equilibri del pressupost públic pot provocar l’estancament, i podria ser de llarga durada, del sector. CATALUNYA El nostre país, en certa mesura, sempre és un reflex del que passa a Espanya, tal com demostra l’indicador de la variació del consum de ciment. No obstant això, té trets diferencials que podrien afavorir l’enfortiment del sector si hi ha voluntat política, social i empresarial. Cal obrir la ment a nous sistemes productius i de gestió dins del sector que ens puguin fer més competitius a nivell de país i a escala global. Sistemes constructius com poden ser la industrialització de la construcció i les instal·lacions, els sistemes de gestió com el BIM i el Lean i l’adequació de la legislació a aquestes noves dinàmiques que poden ser motor del sector. Tanmateix, el que he escrit en les línies anteriors només reflecteix la meva opinió, sense, evidentment, haver realitzat cap estudi en profunditat com ha fet Euroconstruct i sent molt conscient, com em consta que ho són els redactors de l’informe, que el futur està obert. l

MÉS DE 4.000 SUECS PORTEN XIPS SUBCUTANIS IMPLANTATS AL COS De les prop de 10.000 persones que s’han inserit un xip a tot el món, es calcula que un 40% viuen a Suècia. Les empreses de l’Epicenter, el modern hub d’innovació digital ubicat al centre d’Estocolm, ofereixen als treballadors la possibilitat d’implantar-se un xip subcutani que els permet fer accions quotidianes com desbloquejar el mòbil, obrir portes sense clau o comprar articles a les màquines de vending sense diners ni targeta. El xip té la dimensió d’un gra d’arròs i s’injecta amb un simple procediment que dura només cinc segons.

LA TORRE DE PISA ES REDREÇA LENTAMENT GRÀCIES A L’ENGINYERIA L’equip d’experts que en supervisa el moviment confirma que, a poc a poc, s’ha contingut el balanceig, segons publica el rotatiu La Stampa. Els enginyers han constatat que l’estat de salut de l’edifici, de 57 metres d’alçària, és millor del que havia previst el comitè internacional que va projectar-ne els treballs de consolidació el 1993, quan es temia que s’esfondrés si no s’hi intervenia. Nunziante Squeglia, col·laborador del grup de vigilància, ha explicat que el monument ha reduït la inclinació més o menys mig grau i ha descartat que la torre pugui arribar a estar mai recta del tot. Almenys, en els pròxims 4.000 anys.

L’ENGINYERIA ENS PARLA

FULLS DELS ENGINYERS / 38

L’ENGINYERIA ENS PARLA

n Innovació

Controla la temperatura de la calefacció des del mòbil amb el termòstat intel·ligent El termòstat intel·ligent és un dispositiu que t’ofereix solucions eficaces per graduar la temperatura de casa teva d’una manera eficient per tal de generar un estalvi en la factura de gas. Font: Article publicat al web de Naturgy – grup Gas Natural Fenosa

CONTROL DES DE QUALSEVOL LLOC Pots controlar la calefacció des de qualsevol lloc gràcies a l’aplicació mòbil de l’smartphone o la tauleta. Compatible amb els assistents Apple Home Kit, Amazon Alexa i Google Assistant.

CONNEXIÓ A INTERNET

CARACTERÍSTIQUES DE L’EDIFICI Cada habitatge i sistema de calefacció són diferents, i és per això que el termòstat intel·ligent aprèn com escalfar la teva casa de la manera més eficient possible.

COM FUNCIONA EL TERMÒSTAT INTEL·LIGENT?

El termòstat intel·ligent es connecta a internet perquè puguis controlar la calefacció i tenir les dades al mòbil.

LA TEVA CALEFACCIÓ CONTROLADA MITJANÇANT LA GEOLOCALITZACIÓ

PREDICCIÓ METEOROLÒGICA

INFORMES CONTINUS

Adapta la temperatura de la calefacció segons el pronòstic del temps, fent ús de la calor natural per estalviar energia.

Coneix la temperatura de casa teva a qualsevol lloc amb informes des de l’aplicació i comprova quanta energia consumeix la calefacció.

ACTUALITZACIONS AUTOMÀTIQUES

SEGURETAT Les dades que es transmeten entre el dispositiu, el servidor i els dispositius mòbils s’encripten utilitzant la mateixa tecnologia que s’utilitza a la banca online.

TERMÒSTAT INTEL·LIGENT Es connecta a internet i controla la teva calefacció.

Els dispositius estan connectats a internet, la qual cosa significa que reben les actualitzacions automàtiques i les noves funcions així que estan disponibles.

CONTROL PER GEOLOCALITZACIÓ

APP DE TERMÒSTAT INTEL·LIGENT

El termòstat intel·ligent regula la temperatura automàticament quan l’última persona marxa de casa i comença a escalfar-la de nou una vegada detecta que ha tornat una persona.

Controla la calefacció des del mòbil o manualment.

www.fullsdelsenginyers.cat

FULLS DELS ENGINYERS / 38

n RECERCA

La fabricació additiva ajuda a aïllar cèl·lules d’un dels càncers de mama més agressius Un equip de recerca multidisciplinari de la Universitat de Girona (UdG) ha aconseguit aïllar cèl·lules mare tumorals a partir de materials impresos en 3D anomenats scaffolds.

TEXT: MIREIA CURTO NCOen3D és un projecte d’enginyeria biomèdica que ha assolit una fita molt important en la recerca contra el càncer de mama més agressiu. La fita d’aïllar aquestes cèl·lules mare canceroses, un procés de dificultat extrema, és un gran avenç ja que, en part, són responsables de les recaigudes (metàstasis). Identificar-les facilitarà, posteriorment, poder-les eliminar. Els investigadors van fabricar unes matrius tridimensionals minúscules —anomenades scaffolds— que reprodueixen els teixits i fibres del cos. Es van provar diversos valors dels paràmetres d’impressió (layer height, infill density, infill pattern, infill direction, i flow) en el programari BCN3D Cura per trobar els òptims i es van imprimir en 3D mitjançant la impressora BCN3D Sigma. Utilitzant el mètode de disseny experimental de Taguchi, es van fabricar 27 configuracions de matriu i, després, es van analitzar. Per realitzar els assajos de caracterització i proliferació cel·lular, es van imprimir almenys deu còpies de cada configuració. L’objectiu de l’estudi ha estat veure quina geometria separava millor les cèl·lules mare, les que provoquen les recaigudes. Un avantatge destacat d’aquesta recerca és que els scaffolds permetran augmentar els experiments realitzats amb cèl·lules canceroses, ja que aquest mètode d’anàlisi és més barat que els sistemes tradicionals utilitzats fins ara. Els resultats ja s’han publicat en diferents revistes científiques com

International Journal of Molecular Sciences o Polymers, i s’han presentat en diferents congressos internacionals. ONCOen3D és el primer projecte de l’Estat en emprar aquest sistema d’aïllament de cèl·lules mare de càncer de mama triple negatiu, que és el més comú entre les dones joves. Aquest mateix sistema s’aplicarà, per primera vegada, en cèl·lules tumorals de càncer de pulmó. En aquest cas, no hi ha constància que aquest mètode s’hagi fet servir mai abans. Anteriorment a aquesta recerca, aquestes matrius es realitzaven en dues dimensions i no permetien separar amb efectivitat les cèl·lules. Per tant, no es podien dissenyar fàrmacs específics per atacar-les. Ara, després d’aconseguir l’aïllament, els investigadors podran estudiar millor les cèl·lules per trobar aquells biomarcadors responsables dels tumors i atacar-les amb fàrmacs. Aquest projecte d’enginyeria biomèdica fabricat mitjançant impressió 3D ha permès, alhora, reduir els costos de la metodologia d’anàlisi tradicional i augmentar els experiments que es realitzen amb cèl·lules cancerígenes. EQUIP INVESTIGADOR L’equip de recerca que ha desenvolupat aquest projecte està format per investigadors i investigadores de dos grups: d’àmbit mèdic i d’enginyeria. D’una banda, hi ha participat el Grup de Recerca en Noves Dianes Terapèutiques (TargetsLab) liderat per Teresa Puig. I, de l’altra banda, el Grup de Recerca en Enginyeria de Producte, Procés i Producció (GREP), dirigit per

Els scaffolds permetran augmentar els experiments realitzats amb les cèl·lules canceroses, ja que aquest mètode d’anàlisi és més barat que els sistemes tradicionals. Joaquim de Ciurana, enginyer de la demarcació de Girona dels Enginyers Industrials de Catalunya, que porta a terme la tasca d’investigació i recerca al Parc Científic i Tecnològic, així com a la Facultat de Medicina de la Universitat de Girona. l

FELIP FENOLLOSA Enginyer industrial, responsable del Grup de Fabricació Additiva – Comissió Indústria 4.0 dels Enginyers a Catalunya

Molt sovint s’associa la fabricació additiva al prototipat i fabricació ràpida de productes, ja sigui gadgets fets a casa amb una impressora muntada pel mateix usuari o fets en grans impressores 3D industrials per a aplicacions avançades, com ara components d’avió alleugerits de pes al límit conformant peces de geometria impossible. Però hi ha molt més camp per córrer, tal com mostra aquest article, en què la fabricació parametritzada de petites bastides mitjançant impressió 3D es posa al servei de la investigació contra el càncer. La fabricació, al nostre país, sempre ha estat una eina transversal, al servei de les nostres capacitats. Ja fa uns anys, els enginyers havíem tingut un lema: “en tot i per a tot”. Encara és així, i el potent sector de recerca biomèdica pot avançar gràcies a les eines que els hi posen a l’abast els que fan recerca en enginyeria de fabricació. I encara més, les impressores usades per a aquesta aplicació (les SIGMA de BCN3D) han estat dissenyades, desenvolupades i produïdes al nostre país, en aquest cas a l’entorn de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), i s’exporten a tot el món, com ho faran els resultats d’aquesta recerca en cèl·lules mare de tumors. La nostra felicitació a la Universitat de Girona. Ens calen més notícies com aquesta.

TEMA DEL MES

FULLS DELS ENGINYERS / 38

n Les urbs del futur

Les tecnologies o avenços tecnològics que ho fan possible són múltiples i van des de la connectivitat 5G al blockchain, passant pel big data, el ‘machine learning’ i l’IoT.

Les ciutats intel·ligents són més habitables Les smart cities incorporen les noves tecnologies digitals per gestionar el funcionament i les infraestructures, alhora que les fan més eficients en benefici dels ciutadans, que se situen al centre del procés de transformació. TEXT: LORENA FARRÀS PÉREZ

ovint sentim o llegim notícies sobre avenços tecnològics en una o altra ciutat perquè esdevinguin més intel·ligents. La paraula intel·ligent (smart) s’ha convertit en un comodí pel que fa a noves tecnologies digitals. Sembla que tot s’encamina en aquesta direcció. Però què fa, exactament, que una ciutat sigui intel·ligent? A quines tecnologies i a quins àmbits afecta? Quins avantatges comporta i a qui beneficia? Quines urbs són les més intel·ligents? ACCIÓ, l’Agència per a la Competitivitat de l’Empresa de la Generalitat de Catalunya, estableix que “una ciutat és intel·ligent quan s’utilitzen les noves tecnologies per optimitzar-ne l’eficiència i l’efectivitat dels processos, les activitats i els serveis, i els elements necessaris”. Jordi Bastida, coordinador del Grup de Treball d’Smart Cities dels Engi-

nyers a Catalunya, afegeix que són ciutats que “compleixen amb els objectius de desenvolupament sostenible de les Nacions Unides, especialment amb l’onzè punt, el que es refereix a les ciutats i comunitats sostenibles”. Les tecnologies o avenços tecnològics que ho fan possible són múltiples i van des de la connectivitat 5G al blockchain, el big data, el machine learning o la tecnologia de l’internet de les coses (IoT). Més important que les tecnologies mateixes, és com i on s’implementen i quin profit se’n treu. ACCIÓ estableix nou grans àmbits de solucions smart per a les ciutats: e-salut (pràctiques mèdiques i sanitàries amb solucions tecnològiques), enllumenat, gestió i manteniment d’instal·lacions, govern electrònic, medi ambient, mobilitat, residus, seguretat i turisme. La mobilitat i la seguretat van ser dues de les principals protagonistes de la passada edició

de l’Smart City Expo World Congress, la fira i congrés més important del sector de les ciutats intel·ligents a escala internacional que se celebra anualment a Barcelona. Entre els expositors, hi havia patinets elèctrics, bicis amb sensors, vehicles meitat cotxe i meitat moto, taxis autònoms, autobusos intel·ligents... I, alhora, càmeres i sensors que controlen (i protegeixen) el ciutadà. Independentment de les tecnologies i de l’àmbit d’actuació, el tret diferencial de les ciutats intel·ligents és que situen el ciutadà al centre. “L’objectiu final és millorar la qualitat de vida dels habitants”, assegura el Dr. Pere Botella, catedràtic de la Universitat Politècnica de Catalunya i membre del comitè del programa de l’Smart City Expo World Congress des que se’n va celebrar la primera edició, i ja en són vuit. “Cap ciutat serà intel·ligent sense guanyar-se els cors i les

ments dels ciutadans”, va declarar Zeynep Bodur Okyay, president i CEO del grup Kale, en un article al Fòrum Econòmic Mundial. D’alguna manera, es podria

Enllumenat, e-salut, gestió i manteniment d’instal·lacions, govern electrònic, medi ambient, mobilitat, residus o seguretat i turisme són els focus de les ciutats smart.

dir que les smart cities han de ser el paradís dels urbanites. Els avenços cap a les ciutats intel·ligents són un degoteig, imperceptible si no s’està al cas, però constant. Botella posa com a exemple l’aplicació ApparkB. “Fins ara, aparcaves el cotxe per anar al metge i havies de calcular quant temps hi estaries. Si a la consulta hi havia cua, feies curt i paties per si et multarien. En canvi, amb aquesta app, pots anar tranquil·lament al metge sense preocupar-te per l’hora i pagar només pel temps exacte que el vehicle ha estat estacionat”, explica el catedràtic. Botella afegeix, en el cas de l’enllumenat sensible, que “els sensors augmenten la intensitat de la llum quan detecten el pas d’una persona. Aquest avenç ha reduït notablement la despesa dels municipis en enllumenat públic”. A grans trets, es pot dir que les ciutats intel·ligents guanyen en eficiència de recursos, redueixen

www.fullsdelsenginyers.cat

FULLS DELS ENGINYERS / 38

BARCELONA, ENTRE ELS LÍDERS

La capital catalana és la quarta ciutat del món, després de Singapur, Londres i Xangai, més preparada per afrontar el futur tecnològic. Ho assegura un rànquing de la consultora Price Waterhouse Cooper (PwC) que s’ha inclòs, per primer cop, en l’informe Observatori Barcelona 2018, que elaboren anualment l’Ajuntament i la Cambra de Comerç. La ciutat destaca per ser la primera en habitatges intel·ligents, en digitalització de la cultura i el turisme, i en assistència sanitària intel·ligent. Acull també el principal congrés d’aquest àmbit: l’Smart City Expo World Congress.

Les urbs intel·ligents guanyen en eficiència de recursos, redueixen costos, estalvien energia i milloren els serveis i la qualitat de vida dels ciutadans. costos, estalvien energia i milloren els serveis i la qualitat de vida dels ciutadans. Però aquesta transformació té un cost. IDC Research Espanya estima que la despesa mundial en tecnologies per al progrés de les smart cities va superar els 66.300 milions d’euros l’any passat i que la xifra anirà augmentant progressiva-

ment fins als 112.000 milions d’euros l’any 2021. Aquesta inversió té l’objectiu de desenvolupar la tecnologia necessària perquè les ciutats actuals siguin més eficients. A Catalunya, hi ha moltes empreses que ofereixen solucions intel·ligents per a les ciutats. “Són start-ups, però també petites i mitjanes empreses que s’han actualitzat”, explica Ignasi Fontanals, CEO d’Opticits Enginyeria Urbana, una empresa pionera en l’avaluació, millora i gestió de la resiliència urbana. Aquestes empreses emergents compten amb el suport de centres tecnològics, institucions i importants congressos internacionals com el Mobile World Congress. Segons ACCIÓ, Barcelona se situa com a hub tecnològic amb un ampli teixit d’empreses i start-ups del sector TIC que treballen de forma transversal en aquest sector. “Sovint són les empreses emergents les que generen la innovació que després

utilitzen les grans corporacions”, assegura Fontanals. A més de comptar amb un potent teixit empresarial en l’àmbit de les ciutats intel·ligents, Barcelona està considerada per diversos rànquings com una de les millors smart cities del món. Un informe de Phillips Lighting estima que la capital catalana ha generat 47.000 llocs de treball gràcies a la implementació de la tecnologia IoT. Paral·lelament, s’han estalviat uns 42,5 milions d’euros en aigua i s’han guanyat 36,5 milions d’euros en només un any a partir de la implementació dels aparcaments intel·ligents. D’altra banda, també ha desenvolupat una infraestructura de transports molt eficient. No obstant això, Bastida opina que als habitants de Barcelona no els fa la sensació d’estar vivint en una de les ciutats més intel·ligents del món. “Si una urb és intel·ligent o no, ho haurien de dir les persones que hi viuen,

perquè són intel·ligents en funció del benestar i la salut que aporten als habitants”, assenyala. Singapur està considerada l’smart city número u del món. De fet, va ser nomenada Ciutat Intel·ligent del 2018 en la darrera edició de l’Smart City Expo World Congress. Londres i Nova York solen completar el pòdium. També s’estan produint avenços molt interessants a l’Índia, on el govern ha engegat un pla molt ambiciós per convertir cent ciutats del país en urbs intel·ligents. D’altres països com Canadà, el Japó o Bèlgica també hi estan apostant i treballen per promocionar-les. Més enllà de les grans urbs, Fontanals destaca que ciutats més petites com Terrassa o Sant Cugat del Vallès també estan fent avenços en aquesta direcció. I és que la intel·ligència, com dèiem al principi, s’ha convertit en una direcció a seguir, no només per a les ciutats. l

A més de comptar amb un potent teixit empresarial en l’àmbit de les ciutats intel·ligents, Barcelona està considerada una de les millors smart cities del món.

FULLS DELS ENGINYERS / 38

n AUTOMOCIÓ

La mobilitat elèctrica: on som i quin rumb hem d’agafar

El Grup Intergovernamental d’Experts en Canvi Climàtic (IPCC), en un informe del 18 d’octubre passat relatiu als impactes d’un escalfament global d’1,5 ºC sobre els nivells de la temperatura en l’etapa preindustrial, centra les causes, essencialment, en les emissions de gasos d’efecte hivernacle provocats per l’ús de combustibles fòssils i el canvi d’usos del sòl. L’estudi també descriu els efectes d’aquest escalfament, que conviden a actuar urgentment. TEXT: MIREIA CURTO COL·LABORADORS: XAVIER CORDONCILLO, JOSE MARÍA GARCÍA CASASNOVAS, FRANCESC GARRIGA, JOSEP MARIA SERENA I FRANCISCO VALLECILLOS

L’

any 2015, la temperatura mitjana global del planeta va superar en 1ºC la que hi havia en l’època preindustrial i, per primera vegada en vuit-cents mil anys, la concentració de CO2 va sobrepassar les 400 parts per milió. El tercer informe sobre el canvi climàtic a Catalunya (2016) preveu que la temperatura augmentarà, en els propers decennis, 0,23 ºC cada deu anys, una xifra lleugerament superior a l’índex a escala global. Pel que fa al mar, s’escalfa uns 0,3 ºC per decenni i, alhora, el nivell augmenta 4 cm per decenni, amb conseqüències per als ecosistemes i el litoral. Les precipitacions tindran una lleugera disminució, motiu pel qual s’incrementarà el nombre i la durada de les sequeres, i es perdran grans masses de gel. Tot plegat propiciarà la pèrdua de la diversitat terrestre i marina, danys per a la salut i les persones, menor producció agrícola i silvícola, pèrdues econòmiques i increment de la pobresa i desigualtat. El marc d’actuació internacional ja està definit. L’Acord de París i l’Agenda 2030 de Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides marquen l’inici d’una agenda global que comporta la transformació del model econòmic i l’inici d’un nou contracte social de prosperitat inclusiu dins dels límits del planeta. REPTES D’UN NOU MODEL DE MOBILITAT ELÈCTRICA Els vehicles elèctrics són vitals

per combatre el canvi climàtic. El transport tradicional emet anualment unes 8 gigatones d’emissions de carboni a l’atmosfera a nivell mundial, una quantitat que es podria duplicar el 2040 i, en conseqüència, accelerar el canvi climàtic. Desenes de països s’han compromès a promoure els vehicles elèctrics per al transport públic, les flotes empresarials i entre els consumidors en general per reduir la contaminació atmosfèrica. Així, més de 30 països es van unir a una nova iniciativa per accelerar el camí cap a l’anomenada mobilitat elèctrica mundial presentada durant la Conferència de Canvi Climàtic de les Nacions Unides a Katowice, COP24. La declaració Driving Change Together, redactada pel Regne Unit i Polònia, compromet els estats signants, entre ells Espanya, a accelerar el desplegament dels vehicles amb zero emissions, augmentar el transport públic verd i millorar la qualitat de l’aire a les ciutats. De la cimera, en va sorgir un Fòrum sobre Mobilitat Elèctrica que tindrà lloc la tardor de 2019 a Polònia. La declaració aprovada es marca com a objectiu accelerar la transició als vehicles de baixes emissions mitjançant incentius als compradors i amb la col·laboració internacional per promoure el desenvolupament dels vehicles elèctrics “a escala global”. Fins ara, la compra i tinença d’un cotxe es considerava una necessitat per a la mobilitat personal. En aquest moment, estan començant a aparèixer altres modalitats, a nivell privat, com el rènting per un període determinat de temps i amb un límit de quilòmetres, comprar directa-

ment l’ús d’un vehicle durant un determinat quilometratge anual i, fins i tot, a través de les xarxes, el carsharing, que consisteix a compartir un vehicle. En molts casos, la possessió d’un vehicle propi és una solució altament ineficient des del punt de vista econòmic i de mobilitat. Especialment a les ciutats, on el 90% del temps, els cotxes estan estacionats als garatges. D’altra banda, un gran nombre de cotxes que fan rutes per l’interior de les zones urbanes excedeixen les exigències actuals requerides per circular-hi de forma segura.

Estan començant a aparèixer altres modalitats, a nivell privat, com són el rènting, comprar directament l’ús d’un vehicle durant un determinat quilometratge anual i el carsharing. Aquest últim és un dels camps concrets en què el cotxe elèctric, de mida petita i potència reduïda, és imbatible des de tots els punts de vista: tant el mediambiental com el tècnic i l’econòmic. I més, si aquests vehicles en lloc de ser de propietat individual es gestio-

www.fullsdelsenginyers.cat

FULLS DELS ENGINYERS / 38

MARC LEGAL AMBIENTAL PER LA MOBILITAT SOSTENIBLE UNIÓ EUROPEA En el paquet legislatiu d’energia i clima 2013-2020, es marca l’objectiu de reduir un 20% el consum d’energia bruta final, el consum d’energia primària un altre 20% i les emissions de gasos d’efecte hivernacle (GHC) un 20% més. A banda, va crear un mercat regulat de comerç de drets d’emissió de gasos (GHC). Aquestes emissions es corresponen, aproximadament, a la meitat de les de la UE. La resta d’emissions provenen de sectors difusos. Per fer-hi front, es va establir un sistema de repartiment de càrregues entre els països (Decisió 406/2009/CE). L’objectiu, a l’estat espanyol, va ser reduir en un 10% aquestes emissions allà on es produeixen a causa de la mobilitat.

nen mitjançant plataformes amb un esperit semblant al del bicing, que permeten utilitzar el cotxe únicament i exclusivament per a una necessitat concreta en un determinat moment, de manera que el mateix vehicle pot ser utilitzat per altres usuaris. Aquesta pràctica comportaria la circulació d’un nombre substancialment menor de cotxes dins de la ciutat i un ús molt més eficient de la inversió de capital. Un mateix cotxe pot realitzar fins a quatre o cinc vegades més quilometratge i, en conseqüència, un estalvi molt important per a l’usuari. INFRAESTRUCTURES DE RECÀRREGA Encara que s’ha evolucionat, actualment hi ha diversos sistemes de recàrrega, tant els que utilitzen connectors, com els que es basen en un protocol de comunicacions amb el vehicle, tensions de càrrega, potència, etc. Tot plegat es complica quan els vehicles són de gran tonatge i cal equipar-los amb bateries que aportin molta més potència. Ara bé, la problemàtica no s’acaba aquí. La introducció de l’electricitat com a vector energètic en la mobilitat farà que ens hàgim de preguntar si les instal·lacions actuals (no només les de transport) són adequades per a l’ús i la gestió que se n’haurà de fer. Però els aspectes presentats com a problemàtics s’han d’entendre, alhora, com a oportunitats. Una gestió d’agregació energètica en el punt de consum amb bateries als vehicles, tecnologies com el V2G, la connectivitat gràcies a l’evolució de l’internet de les coses, així com altres línies industrials i de negoci, fa que s’obri un ventall d’oportunitats per fer realitat una futura smart grid (xarxa elèctrica intel·ligent) que optimitzi tant l’ús de l’energia elèctrica com de les fonts primàries. FISCALITAT ENERGÈTICA Els factors principals d’una reforma de la fiscalitat energètica

Actualment hi ha diversos sistemes de recàrrega, tant els que utilitzen connectors, com els que es basen en un protocol de comunicacions amb el vehicle, tensions de càrrega, potència, etc. haurien de centrar-se en dos vessants. D’una banda, en la creació de nous tributs o reforma dels existents que internalitzin els costos mediambientals associats a cada producte energètic. I, per altra banda, caldria incidir en l’anul·lació d’alguns impostos actuals sobre l’energia perquè alteren els preus relatius dels productes substitutius. Aquesta política fiscal aplicada a l’energia elèctrica hauria de comportar la derogació de l’actual impost especial sobre l’energia elèctrica, que va néixer com un impost per sufragar els sobrecostos del carbó nacional i després s’ha convertit en un impost cedit a les comunitats autònomes que grava de forma general l’energia elèctrica de forma discriminatòria i no harmonitzada. L’ENVELLIMENT DEL PARC AUTOMOBILÍSTIC El novembre de 2018, el Govern espanyol va publicar l’Avantprojecte de Llei del Canvi Climàtic i la Transició Energètica, segons el qual, a partir de l’any 2040, no es permetrà la matriculació i venda a Espanya de turismes i vehicles comercials lleugers amb emissions directes de diòxid de carboni, excloent els matriculats com a vehicles històrics, sempre que

es destinin a usos no comercials (Títol V, Article 15, Apartat 2). En aquesta línia, es posa en dubte el futur del motor dièsel. Cal destacar que, des del punt de vista energètic, és més eficient que el de benzina. Això es tradueix en un menor consum de combustible i, conseqüentment, en una emissió menor de CO2. Una altra qüestió són els òxids de nitrogen i les partícules sòlides que, en el cas del dièsel, suposen emissions molt superiors als de la benzina. Així, si tenim en compte totes les emissions, un motor actual dièsel és una mica menys contaminant que un de benzina, tot i que l’actual norma Euro 6 n’equipara les emissions. Ara bé, el problema actual a l’estat espanyol és l’envelliment del parc automobilístic, que té efectes molts greus. L’any 2015, el 47,9% del parc tenia una mitjana d’antiguitat d’11,64 anys i un elevat percentatge de motors dièsel (de l’ordre d’un 70% l’any 2010). Les dades de matriculació fins al novembre de 2018 eren: 52,8% de benzina, 33,8% de dièsel i 5,9% d’híbrid-elèctric. Segons les normes europees, les emissions de diòxid de carboni s’haurien pogut disminuir un 25% en el període 2005-2015, però, atesa l’antiguitat del parc, en realitat la reducció només ha estat d’un 13%. Els vehicles amb motor de combustió interna emeten moltes tones de diòxid de carboni, òxid de nitrogen i partícules sòlides que afecten el clima i, sobretot, la salut de les persones. L’Acord de París de 2015 dona l’impuls necessari per treballar en l’objectiu de la descarbonització de l’economia europea el 2050. Aquest fet ha provocat que molts països s’estiguin posicionant en aquesta direcció i anunciïn la prohibició de venda de vehicles amb motor de combustió. La Comissió Europea planteja que el 2040 ja no se’n venguin (això també inclou vehicles híbrids) i adverteix que no és una proposta legislativa i en cas de ser-ho, els estats membres i el Parlament

ESPANYA Reial Decret 15/2018, de 5 d’octubre, de mesures urgents per a la transició energètica i la protecció dels consumidors. El capítol 2 del títol 3 està dedicat a la mobilitat sostenible, un dels vectors de la transició energètica. Afirma que el transport, tant de mercaderies com de passatgers, és un sector que consumeix un 40% de combustible (un 15 % els turismes) i és responsable del 25% de les emissions de gasos d’efecte hivernacle, així com òxid de nitrogen i partícules sòlides que, en entorns urbans, generen problemes de salut. Per tant, les alternatives als combustibles fòssils, especialment els vehicles elèctrics, requereix un impuls normatiu per implantar-se massivament. Avantprojecte de llei de canvi climàtic i transició energètica, en tramitació. Al títol 1, es recullen els objectius estatals de reducció d’emissions de gasos d’efecte hivernacle. Reducció d’un 20%, el 2030 respecte a 1990 i un 90% al 2050. El consum d’energia final serà del 35%, renovable el 2030. El títol 4 contempla la utilització de biocarburants en el transport aeri. I el títol 5, que les administracions públiques vetllaran i prendran mesures perquè el 2050 el parc de vehicles comercials lleugers i turismes no tinguin emissions directes de CO2. A més, estableix que, a partir del 2040, no es permetrà la venda de turismes i vehicles comercials lleugers amb emissions directes de diòxid de carboni. CATALUNYA Llei 16/2017, d’1 d’agost de canvi climàtic. Els objectius de la llei són mitigar i adaptar Catalunya a aquest fenomen. Entre les finalitats, hi ha la contribució a la transició cap una societat en què el consum de combustibles fòssils tendeixi a ser nul, amb un sistema energètic descentralitzat i amb energies cent per cent renovables. Bàsicament, fonts de proximitat amb l’objectiu d’aconseguir un model energètic no depenent de combustibles fòssils ni nuclears al 2050.

Des del punt de vista energètic, el motor dièsel és més eficient que el de benzina. Això es tradueix en un menor consum de combustible i, conseqüentment, en una emissió menor de diòxid de carboni. Europeu l’haurien d’aprovar. QUIN ÉS EL FUTUR? Els fabricants no paren d’investigar per rebaixar consums de combustible i d’emissions, anunciant noves tecnologies com la DiesOtto o l’encesa de la mescla per microones, mentre que, alhora, aposten fort pel desenvolupament de la

tecnologia elèctrica. Tot apunta que la mobilitat en l’horitzó del 2050 serà fonamentalment amb vehicles d’aquest tipus, però encara no és cert si ho serà totalment o amb un alt percentatge. Per arribar a aquest punt, s’han de millorar certs aspectes com el desenvolupament d’una infraestructura de recàrrega pública suficient i la implantació d’altres tecnologies com les piles de combustible aprofitant les energies renovables per a la producció del combustible d’hidrogen. Avui dia, el vehicle elèctric té un escull important que és l’emmagatzematge energètic. A hores d’ara, les millores que s’obtenen en l’autonomia es deuen, principalment, al sistema de gestió de les bateries. Però continuen sent molt pesades i la densitat d’emmagatzemament no es pot augmentar. A més, queda pendent d’instaurar una estandardització dels sistemes de recàrrega entre els diferents fabricants, així com els dissenys de les pròpies bateries. l

COEIC / AEIC

FULLS DELS ENGINYERS / 38

n COEIC/AEIC: Aquesta secció recull la veu dels instruments a disposició dels enginyers industrials i de les institucions i entitats que vetllen pels professionals.

La nova aplicació de certificació millora la productivitat de les enginyeries i augmenta les garanties de l’administració i els clients

ls Enginyers Industrials de Catalunya apostem per oferir un ampli ventall de serveis d’alt valor afegit entre els quals es troben la formació contínua, els Serveis d’Ocupació, els Serveis de Normativa de seguiment de disposicions legals i normes tècniques, els assessoraments jurídics, la pòlissa de responsabilitat civil i el Servei de Certificació. Aquest últim, acaba de fer un salt qualitatiu amb el canvi d’aplicació que utilitzen els enginyers projectistes per visar i certificar els projectes i documents. El Reial Decret 1000/2010, sobre visat obligatori, estableix la relació de treballs que, obligatòriament, han d’estar visats per un col·legi professional, i deixa la resta de treballs com a visats voluntaris i a sol·licitud expressa del propi promotor. El COEIC va posar en marxa el Certificat d’Actuació Professional que proporciona les mateixes garanties tant per als enginyers com per als clients i l’administració. L’avantatge, però, és que el poden sol·licitar directament els mateixos enginyers.

Certificar i visar dona garantia i tranquil·litat, no només als enginyers, sinó també als clients i a l’administració, ja que garanteix la

Certificar i visar dona garantia i tranquil·litat, no només als enginyers, sinó també als clients i a l’administració, ja que garanteix la identitat, l’habilitació professional i la competència de l’autor del treball. identitat, l’habilitació professional i la competència de l’autor del treball. Alhora, garanteix la disposició d’una cobertura de responsabilitat civil professional i la correcció i integració formal de la documentació dels projectes i documents presen-

tats d’acord amb la normativa aplicable en cada cas. En els últims anys, la proporció de registres electrònics respecte dels presencials s’ha anat incrementant fins a arribar a un 88% al final de 2018. Tenint en compte aquesta dada, l’aplicació per a la certificació en línia s’ha desenvolupat especialment perquè sigui més productiva. D’una banda, per a les més de 1.200 enginyeries i enginyers de lliure exercici que envien projectes i documents a certificar i visar i, per altra banda, per als enginyers i el personal del Servei de Certificació que diàriament realitzen les tasques de revisió dels projectes a totes les nostres seus. Un dels canvis més importants és en els processos de pujada, signatura i baixada d’arxius, que ara es pot fer per paquets i de manera agrupada. Una fórmula que aconsegueix estalviar molt temps. Com no podia ser d’una altra manera, la nova aplicació s’ha adaptat als nous temps digitals i és més usable, funcional i responsive, és a dir, que es pot utilitzar des de qualsevol navegador. La novetat destacada és que el sistema és compatible també

per als usuaris de Mac. La navegació s’ha simplificat i gairebé totes les funcionalitats estan operatives des de qualsevol dispositiu mòbil. Altres canvis introduïts són l’elecció de la posició del segell o la possibilitat de fer el pagament en línia. Cal recordar que aquest servei està certificat per la ISO 9001:2015 de gestió de la qualitat i els processos que porta a terme estan subjectes a millores contínues. Per a l’administració, una de les millores més significatives és que els documents generats a través de l’aplicació incorporen una marca lateral que facilita la comprovació de l’autoria dels projectes.

Aquesta marca inclou la data de registre, el nom de l’autor, el número de membre i un codi de verificació de setze dígits. A través d’una URL i el codi de verificació, els tècnics de l’administració i qualsevol persona poden accedir a les dades generals del document i de l’autor. Recentment, s’ha signat un conveni amb l’Administració Oberta de Catalunya per posar a disposició dels ajuntaments i les administracions públiques de Catalunya que ho sol·licitin, la possibilitat de descarregar els documents certificats o visats pels nostres enginyers. Un pas més de cara a facilitar i agilitzar la tramitació d’expedients. l

www.fullsdelsenginyers.cat

FULLS DELS ENGINYERS / 38

n Jornada

La seguretat, una peça clau en les TIC

“L

Tota la informació sobre formació dels Enginyers Industrials de Catalunya a http://formacio.eic.cat

CONSULTA LA TOTALITAT DELS 66 CURSOS PROGRAMATS UPDATE FORMACIÓ CONTÍNUA

smartphones, quins entorns de seguretat física tenen i la lògica de les dades, així com els tipus de peritatges que s’hi poden fer. Joan Figueras, membre de l’equip d’experts i coordinador per a Catalunya del Centre de Ciberseguretat Industrial (CCI), va cloure la jornada exposant els possibles incidents que es poden donar en la convergència entre la TI i l’OT, quines són les debilitats de l’entorn OT i les mesures recomanades de protecció, defensa i prevenció, principalment, en sistemes ICS. l

Enginyer de compres 19/02/2019 · Operacions · 8h

El maig de l’any passat, va entrar en vigor el reglament relatiu a la protecció i la lliure circulació de les dades de les persones físiques.

Drons. Robots voladors al servei de la societat 20/02/2019 · Indústria 4.0 · 8h

Valorar els intangibles, essencial per a l’èxit empresarial

a Comissió d’Administracions Públiques dels Enginers Industrials de Catalunya i MIESES van organitzar una jornada que va tenir com a eix central el creixement i el desenvolupament de les empreses en base a la capacitat que tenen per generar valor econòmic, social i ambiental. Els ponents van ser Carles Salas, del Centre d’Estudis i Investigació Aplicada de la Universitat Politècnica de Catalunya en matèria de salut laboral, José Francisco Martinez-Losa, director d’Audit&Control Estrés, com a moderador del debat, i Manuel Bestratén, conseller tècnic de l’Institut Nacional de Seguretat i Salut al Treball. Seguint el model Mieses 4P (people, planet, prevention, profit), es van exposar les bases metodològiques experimentades per mesurar els principals actius

d’una organització i els seus intangibles, que es generen gràcies a una encertada política empresarial. Els intangibles són els valors proporcionats pel capital intellectual, en gran mesura derivats d’unes condicions saludables de treball, a partir de les quals els treballadors puguin aportar tota la capacitat creativa i implicar-se en el projecte empresarial. És, precisament, convertint la salut integral de les persones en una palanca de desenvolupament, enfront de la tradicional prevenció de riscos que ha estat històricament limitada al control de danys, quan sorgeix l’oportunitat de transformar les organitzacions amb l’objectiu que les persones deixin de ser un recurs a protegir i esdevinguin un objectiu empresarial estratègic. Una de les principals dificultats radica en el fet que els sistemes convencionals d’anàlisi cost-benefici

La necessitat d’integrar l’estimació de l’anàlisi cost-benefici en les organitzacions ha d’entroncar, inevitablement, amb la gestió de les persones i amb la gestió preventiva. que acostumen a aplicar-se no contemplen la mesura dels valors intangibles generats a través de les inversions realitzades, siguin materials o organitzacionals, sense deixar de banda les formatives.

Curs pràctic d’elaboració de projectes d’instal·lacions tèrmiques 04/03/2019 · Enginyeria · 16h Gestor energètic especialista en contractacions elèctriques 04/03/2019 · Energia · 8h

Qualitat elèctrica: Gestió dels microtalls, harmònics, reactiva i altres pertorbacions 20/02/2019 · Enginyeria · 8h

Big Data. Competint amb dades a l’era del Big Data 06/03/2019 · Indústria 4.0 · 8h

AMFE: Anàlisi Modal de Fallades i els seus Efectes 21/02/2019 · Operacions · 8h

Obligacions legals del manteniment d’instal·lacions 06/03/2019 · Operacions · 16h

Lean Office: Millora de la productivitat en els despatxos professionals 21/02/2019 · Gestió i habilitats directives · 8h

Competències clau per a enginyers directius 07/03/2019 · Gestió i habilitats directives · 8h

Infraestructures de recàrrega de vehicles elèctrics 25/02/2019 · Enginyeria · 8h Gestió de la prevenció en manteniment i obres sense projecte. Aplicació pràctica 27/02/2019 · Seguretat i medi ambient · 8h FORMACIÓ BÀSICA PER A TÈCNICS COMPETENTS PER ELABORAR PLANS D’AUTOPROTECCIÓ 27/02/2019 · Seguretat i medi ambient · 35h

Introducció a la norma ISO 50001 de sistemes de gestió de l’energia 12/03/2019 · Energia · 8h Curs pràctic de disseny i càlcul de tancs d’emmagatzematge 13/03/2019 · Enginyeria · 16h Com crear un nou model de negoci 13/03/2019 · Gestió i habilitats directives · 8h Finances per a enginyers i tècnics 14/03/2019 · Gestió i habilitats directives · 8h

Neuroinfluència aplicada a les vendes 28/02/2019 · Gestió i habilitats directives · 8h

Manuel Bestratén va assenyalar que “és imprescindible mesurar la contribució dels intangibles en l’increment del capital intel·lectual, que està constituït pel capital humà (persones competents i implicades), el capital organitzacional (procediments d’eficiència i cultura empresarial

generada) i el capital relacional (reputació i clima de confiança amb tots els interlocutors socials de l’organització)”. l Segueix llegint la crònica a www.eic.cat

Muntaner 239, 1C 08021 Barcelona

T. 93 200 93 39

TOTES LES ESPECIALITATS

SERVEIS INCLOSOS PER COL·LEGIATS/DES I FAMILIARS

• Neteja dental anual • Visites • Revisions • Visites d'urgències • Rx intraorals

ESPECIALISTES EN TOTES LES BRANQUES ODONTOLÒGIQUES. PIONERS EN IMPLANTS DE ZIRCONI I ODONTOLOGIA HOLÍSTICA I KINESIOLÒGICA.

Indústria 7, Principal 08037 Barcelona

La resta de serveis i tractaments, tenen tots els avantatges d’una pòlissa Dental Familiar tant per als Col·legiats/des, com per als familiars que convisquin amb ells/es. Acreditació: carnet col·legial de l’EIC.

T. 93 458 45 99 info@mirave.es www.mirave.es

E08031263

a seguretat és una peça clau en les TIC. En concret, en entorns tecnològics com els telèfons intelligents i els dispositius associats i connectats a la indústria 4.0”, va assenyalar Miquel Obradors, president de la Comissió TIC dels Enginyers Industrials de Catalunya, en la jornada sobre Seguretat, RGPD, smartphones i indústria 4.0. El maig de l’any passat, va entrar en vigor el reglament relatiu a la protecció i la lliure circulació de les dades de les persones físiques. En aquesta línia, Ricard Castellet, grau en Dret i Màster en Dret Digital i Societat de la Informació, va destacar que cal garantir la seguretat de les dades a través de l’aplicació de mesures tècniques i organitzatives. D’altra banda, Jordi Roca, pèrit informàtic i de noves tecnologies i president de l’Associació de Tècnics d’Informàtica (ATI), va definir què són els

n AEIC / COEIC

ENTREVISTA

FULLS DELS ENGINYERS / 38

TEXT: FRANCESC SOLER

“La confluència de l’IoT i el 5G en l’‘edge computing’ propiciarà un canvi de paradigma que tindrà un gran impacte social” DAVID CARRERA és professor agregat del Departament d’Arquitectura de Computadors de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i responsable del grup de recerca Data-Centric Computing al Barcelona Supercomputing Center-Centre Nacional de Supercomputació (BSC-CNS). Ha rebut diversos reconeixements. Recentment, ha estat guardonat amb una medalla en els premis Agustín de Betancourt per a joves investigadors que concedeix la Reial Acadèmia d’Enginyeria. L’any passat, va fundar NearbyComputing SL, una start-up centrada en l’orquestració dels serveis 5G i l’internet de les coses (IoT).

D’

on li ve la vocació i per què s’acaba decantant per l’arquitectura de computadors? Podríem dir que, ja de ben petit, vaig sentir predilecció per aquest àmbit. De fet, als vuit o nou anys, els ordinadors que hi havia a casa ja m’interessaven molt, no tant per jugar-hi, sinó per fer-los servir per automatitzar coses. Per tant, tenia clar que estudiaria informàtica. Acabats els cinc anys de l’enginyeria superior, tenia la sensació d’haver après molt, però de tenir encara molt per aprendre i vaig començar el doctorat, al Departament d’Arquitectura de Computadors. Tot i que, en aquell moment, encara no tenia del tot clar cap on em decantaria, vaig prendre aquesta via perquè m’agradaven més les màquines que la programació a nivell d’aplicacions. Vaig començar a donar classes mentre feia la tesi i, el 2005, vaig incorporar-me al Barcelona Supercomputing Center. Més o menys coincidint amb l’aparició del cloud computing, la seva àrea principal de recerca... Sí, tot i que ja hi estàvem treballant una mica abans. És cert que, el 2005, l’àrea experimenta un gran

canvi amb la industrialització pura i dura de la informàtica. Podríem dir que, fins llavors, les empreses, generalment, tenien quatre màquines en un racó i que, a partir d’aquell moment, va començar a haver-n’hi que es van especialitzar en tenir granges amb centenars de milers de màquines. Ha fet diverses estades fora del país. Es pot fer recerca d’alt nivell sense marxar a l’estranger? Penso que sí. Potser no en tots els àmbits, però, a Catalunya, disposem d’universitats i centres de recerca de molt bon nivell. Una altra cosa és que, en la fase formativa, sigui molt important poder marxar fora, estar en contacte amb universitats i empreses que t’ajudin a entendre com funciona el mercat i com s’aplica la recerca. La Comissió de Premis de la Reial Acadèmia d’Enginyeria va destacar les seves contribucions a l’enginyeria informàtica en l’àrea d’integració holística de tecnologies emergents de supercomputació i la col·laboració amb empreses de referència a nivell mundial en el camp de la informàtica. Què ha suposat, per a vostè, rebre un dels premis Agustín de Betancourt? Justament, a mi m’agrada molt la relació de la recerca amb el món

real. Hi ha un tipus d’investigació més teòrica que, evidentment, s’ha de fer, però, per a mi, no ha estat mai una predilecció. En els últims anys, he fet col·laboracions més o menys estables amb quatre gegants de la tecnologia: IBM, CISCO,

“Col·laboracions amb quatre gegants de la tecnologia com IBM, CISCO, Intel i Microsoft m’han permès tenir una visió de la meva feina des de la seva òptica empresarial”. Intel i Microsoft, que m’han permès tenir una visió de la feina des de la seva òptica empresarial. Això no vol dir que comparteixis tot el que ells volen fer perquè els seus interessos no han de coincidir pas sempre amb els teus, però, en el marc d’uns convenis, que et donen un cert marge, permet viure expe-

riències molt interessants. Els resultats de les seves activitats de recerca han atret l’interès de la indústria en els últims anys. És senzill fer efectiva la transferència de tecnologia entre la universitat i el món de l’empresa? És força complicat. Quan treballes amb empreses, de vegades, et volen imposar una sèrie de condicions molt estrictes de propietat intel·lectual que et donen molt poc marge d’actuació i cal negociar. En general, les empreses grans ho entenen millor. Però, a les petites, sovint, els costa assumir que estan pagant per un coneixement que s’acabarà publicant i, per tant, fent de domini públic. Vostè, de fet, s’hi ha implicat a fons com a fundador de NearbyComputing SL, oi? Sí, és una altra manera de fer transferència tecnològica i, de pas, oferir una via de sortida a estudiants del meu grup un cop acaben el doctorat. A Catalunya, no es fa massa recerca industrial i, per tant, no és fàcil trobar una bona feina després d’haver-ne fet a la universitat. Per això, crec que són importants projectes com NearbyComputing, una empresa amb vocació internacional que esperem que tingui un creixement a mitjà termini. En farem el llança-

ment tecnològic durant el pròxim Mobile World Congress, en col·laboració amb diverses empreses. El nostre pla de negoci contempla que, d’aquí a cinc anys, passem dels set treballadors actuals a gairebé 60. Què creu que veurem en els pròxims anys, en el seu àmbit, que suposarà un important salt endavant? De fet, ja hi ha un canvi tecnològic, tot i que potser encara és poc evident. Va de la mà de dues tecnologies amb les quals el meu equip fa temps que treballa. D’una banda, l’IoT i, de l’altra, el 5G. Es tracta de dos àmbits dels quals fa temps que sentim parlar, però que, ara sí, estan a punt de provocar grans canvis. Sobretot, perquè conflueixen en l’edge computing, és a dir, la computació de proximitat. Tant les operadores com la indústria tenen certa necessitat de moure allò que tradicionalment han fet en grans instal·lacions de computació en un entorn proper al carrer. Es tracta d’un canvi de paradigma molt important. Calculo que, d’aquí dos o tres anys, hi haurà una explosió d’aquesta tecnologia amb un impacte social elevat a través de nous serveis transformatius d’interacció amb les xarxes, teleserveis, vehicles... l

FONAMENTS ESPECIALS EN

PETITS ESPAIS Treballem en condicions molt estrictes d’espai

Subscriu-te a la

NEWSLETTER

Màxima classificació com a contractista d’obra per l’administració amb categoria K02E de “Sondeos inyecciones y pilotajes”, i la categoria K01D de “Cimentaciones especiales”.

a www.fullsdelsenginyers.cat

Membre protector de l'associació de consultors d'estructures.

Visita’ns a ww

Empresa adherida al Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya Membre de l'Associació d'Amics de la UPC Associació d’Amics de la UPC UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA

w.2pe.biz

93 763 26 99 / 660 484 072. 2pe@2pe.biz / Av. Maresme 9. 08396 Sant Cebrià de Vallalta.

i accedeix a tots els continguts