Fulls dels Enginyers núm.42 Juny 2019 by Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya

L’ENGINYERIA ENS PARLA Aigües de Barcelona participa en un projecte per desenvolupar tecnologies de regeneració d’aigües residuals

TROBADA ENGINYERS VOLUNTARIS 150 enginyers voluntaris col·laboren amb una seixantena d’entitats del Tercer Sector

JORNADA Presentació del Pla Nacional d’Energia i Clima als Enginyers Industrials de Catalunya

PÀG. 04

PÀG. 10

PÀG. 11

Visita www.fullsdelsenginyers.cat i accedeix a tots els continguts

FULLS DELS ENGINYERS 42/ JUNY 2019

El diari dels Enginyers Industrials de Catalunya

 TEMA DEL MES

El món rural utilitza la tecnologia per atreure població PÀG.06 // La despoblació és una de les majors xacres de les

zones rurals. La menor oferta laboral, la centralització dels serveis a les ciutats i les males comunicacions, tant físiques com digitals, són alguns dels principals desafiaments a què s’enfronten a l’hora de retenir i captar habitants. Els nous avenços tecnològics i la transició cap a una economia circular i baixa en carboni brinden una oportunitat per revertir aquesta situació i fer més atractius aquests territoris, tot convertint-los en smart villages o pobles intel·ligents. A Catalunya, on el 73% de la superfície està habitada només pel 10% de la població, trobem diversos casos d’èxit en l’aplicació d’aquest concepte. No hi ha un model estandaritzat. Tots els pobles poden ser intel·ligents. 

 ENTREVISTA

José Domínguez Abascal



ANÀLISI // PÀG.02

“En edificis singulars que necessiten un tractament personalitzat, per evitar un incendi, recomanem fer una auditoria/ diagnòstic previ basat en metodologies d’anàlisi del risc adequades”

PÀG. 12 // Doctor en Enginyeria i secretari d’Estat d’Energia depenent del Ministeri per a la Transició Ecològica des del juny de l’any passat. És membre de l’American Society of Civil Engineers, de la Real Academia de Ingeniería, de la secció de Física i Enginyeria de l’Acadèmia Europea, i de la Real Academia Sevillana de Ciencias. 

JORDI SANS - PRESIDENT DE LA COMISSIÓ DE SEGURETAT DELS ENGINYERS INDUSTRIALS DE CATALUNYA

 TECNOLOGIA

Comerç electrònic i oci impulsen la indústria dels drons a Catalunya PÀG. 08 // El sector comença a agafar força al país. Un total de 67 empreses, a més de centres tecnològics i acceleradores de start-ups integren un àmbit que té el repte de guanyar tamany i d’internacionalitzar-se, sobretot davant els grans operadors dels Estats Units. La inspecció de terrenys i instal·lacions poc accessibles, l’entrega de paquets o les activitats de lleure són alguns dels usos que ajudaran a desenvolupar el negoci de les aeronaus no tripulades. 



OPINIÓ // PÀG.03

“L’empresa que no innovi caurà en la guerra de preus i està destinada a desaparèixer” SALVADOR BAILLE - MEMBRE DE LA COMISSIÓ DE GESTIÓ EMPRESARIAL I DE LA SUBCOMISSIÓ DE GESTIÓ DE L’INNOVACIÓ

OPINIÓ

FULLS DELS ENGINYERS / 42

 Editorial

 Anàlisi

El 73% de la superfície de Catalunya està habitada per únicament un 10% de la població.

La tecnologia que escurça distàncies

l concepte de la Catalunya ciutat, una primera idea de descentralització per amortir el pes demogràfic de Barcelona i la seva conurbació, va començar a descriure’s a l’etapa noucentista, fa més de cent anys, i va quedar perfectament dibuixada a l’època de la República. El successiu abandonament del camp i de l’activitat agrícola va desplaçar moltes famílies cap a les ciutats, on era més fàcil trobar feina en una de les factories del teixit industrial català. De mica en mica, moltes viles i pobles van anar quedant buits i el sector primari va passar a ser cada cop menys rellevant en el conjunt de l’economia catalana. Ara bé, la millora de les comunicacions, els transports i, en els últims anys, especialment les noves tecnologies han començat a eliminar els hàndicaps associats a establir-se en pobles petits o, fins i tot sectors rurals. De la mateixa manera que les ciutats cada cop procuren ser més intelligents i estar més i millor connectades, hi ha pobles i ciutats mitjanes que també fan tot el possible per, a través de la connectivitat, estar molt més a prop de les grans ciutats i els centres de negoci. Aquesta descentralització, producte de certa virtualitat, escurça distàncies i permet replantejar-se algunes activitats que, amb els mitjans adequats, fan possibile que les persones puguin teletreballar sense necessitat de desplaçar-se o desenvolupar moltes activitats professionals i industrials amb l’únic requisit de disposar del maquinari i la connectivitat suficients per arribar a qualsevol punt del planeta. El concepte de smart village (el municipi/poble intel·ligent) obre un escenari d’oportunitats vertebrat a partir dels avenços tecnològics i que, alhora, afavoreixen la transició cap a una economia circular i descarbonitzada. Un escenari atractiu per aquells qui busquin un altre tipus de vida o allunyar-se de les grans urbs. Aquest mateix panorama, en paral·lel, permet el desenvolupament de models energètics de generació distribuïda o d’autoconsum, alternatius a la dependència dels hidrocarburs i amb impacte ambiental inferior. Alhora, el sector agroalimentari, el principal motor econòmic rural, és el que més es beneficia de la potencialitat tecnològica. Amb les inversions corresponents, l’agricultura intel·ligent i la ramaderia de precisió cada cop són més eficients i competitives. 

 Altaveu

JORDI SANS Director general de MSconsultors. President de la Comissió de Seguretat dels Enginyers Industrials de Catalunya

No deixem cremar la nostra història

l recent incendi de l’església de Notre-Dame a París ens ha fet veure la gran vulnerabilitat, davant d’un incendi, dels edificis històrics, singulars i emblemàtics que formen part del nostre patrimoni cultural. Són segurs aquests edificis? Com hem de gestionar aquesta seguretat de forma raonable, financerament sostenible, estèticament acceptable i, sobretot, eficaç? Per començar comentarem alguns temes força clàssics, potser no tan evidents a primer cop d’ull, però que cal conèixer i respectar. Per evitar l’aparició d’un incendi s’han d’aplicar mesures de prevenció que, bàsicament, consisteixen a complir amb totes les normes, procediments i reglaments tècnics aplicables a l’escenari que tinguem en cada cas. I també a fer servir el sentit comú i l’experiència per gestionar situacions en les quals la metodologia prescriptiva, la que fa aplicar la reglamentació vigent, pot resultar insuficient. Si, malgrat tot el que hem dit fins ara, l’incendi apareix, entrem en la fase d’aplicació de les mesures prescriptives de protecció activa i passiva que fixen els reglaments tècnics vigents al nostre país; el codi tècnic de l’edificació, el reglament de seguretat contra incendis en edificis industrials i les ordenances municipals, a més de totes les normes UNE (fixades per l’Associació Espanyola de Normalització) que se’n desprenen. Per ordenar i harmonitzar totes aquestes mesures i actuacions, cal fer un projecte d’enginyeria de protecció contra incendis. En edificis complexos que necessiten un tractament personalitzat, recomanem fer una auditoria/diagnòstic previ basat en metodologies d’anàlisi del risc adequades, fent ser-

vir criteris de prestació i amb aportació d’expertesa en les diferents matèries. Un cop fet aquest treball previ de detecció i avaluació del risc, es pot establir el full de ruta idoni, és a dir, la planificació i programació de les actuacions definides en el projecte de protecció contra incendis, mesures d’autoprotecció i formació, i informació. Per completar la recepta, s’ha de garantir la continuïtat d’aquest sistema de seguretat contra incendis amb mecanismes de gestió adaptats a cada situació, sostenibles en el temps i financerament contemplats.

“Per evitar l’aparició d’un incendi s’han d’aplicar mesures de prevenció que consisteixen a complir amb totes les normes, procediments i reglaments tècnics aplicables a l’escenari que tinguem en cada cas”. Tot el que s’ha dit fins ara pot ser aplicable a qualsevol edifici, indústria o magatzem. En el cas d’edificis històrics, hi ha alguns factors diferencials que compliquen l’aplicació de les mesures estàndard. Les restauracions i rehabilitacions són freqüents i sovint llargues i complexes. Això fa que hi treballin, alhora, moltes persones de diferents gremis. Això comporta que el risc d’incendi augmenti si el comparem amb una activitat normal.

 Sonòmetre XXX

JOSÉ DOMÍNGUEZ ABASCAL Doctor en Enginyeria Industrial i titular de la Secretaria d’Estat d’Energia depenent del Ministeri per a la Transició Ecològica

“La manera més barata de produir energia elèctrica a Espanya avui dia és mitjançant el sol o el vent”

ICL Iberia inaugura nova terminal al Port de Barcelona. L’empresa minera que explota les mines de sal i potassa al Bages impulsa la seva capacitat de càrrega de material per distribuir arreu del món amb un emplaçament portuari de 80.500 metres quadrats que es preveu que estigui operatiu a finals d’any. Aquesta enllaç marítim, amb un cost de 77 milions d’euros, corresponent al projecte industrial Phoenix, serà una de les inversions logístiques més rellevants de l’any a Catalunya. Ubicat al bell mig de la zona portuària barcelonina comptarà amb una capacitat de càrrega anual de 4 milions de tones que s’hi transportaran mitjançant ramals ferroviaris.

Un estudi genera controvèrsia qüestionant els beneficis mediambientals dels cotxes elèctrics. Tot i que cada vegada més fabricants d’automòbils se sumen a l’electrificació, han aparegut diferents estudis, entre els quals un de recent publicat per l’Institut IFO, que conclouen que els vehicles elèctrics contaminen entre un 11 i un 28% més que els de gasoil. La recerca que signa Christoph Buchal, professor de física de la Universitat de Colònia (Alemanya), assegura que les bateries, fabricades a partir de liti, cobalt i manganès són contaminants i les emissions de diòxid de carboni en la recàrrega de bateries són superiors a les de la circulació de motors d’explosió. L’anàlisi es basa en la comparació entre un Mercedes Classe C de motor dièsel i un Model Tesla 3.

EDITA: Associació/Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya

Demarcacions del AEIC-COEIC Girona: Jaume Masgrau Lleida: Guillem Boira Catalunya Central: Salvador Arqué i Mireia Félix Tarragona: Lluís Maestre i Fernando Torres Delegació del Vallès: Francesc Figueras i German Palacín

AEIC President: Jordi Renom Vicepresident 1r: Josep Canós Vicepresident 2n: Carles Sans Vicepresident 3r: Ginés Alarcón Secretari: Òscar Gimeno COEIC Degà: Josep Canós Vicedegà: Pere Palacín Secretari: Jordi Mas

AEIC - COEIC Director general: Pere Homs Consell de redacció: Jordi Renom, Josep Canós, Laura Ivern, Raimon Miserachs i David Pérezdolz Coordinació: Mireia Curto Col·laboradors: Eva Díaz, Mireia Curto i Lorena Farràs Publicitat: Jordi Gallin Disseny i maquetació: Anna Carrió i Àlex Franco Edició i correcció lingüística: Carles Claret

La UE obligarà a equipar els cotxes amb limitador de velocitat a partir de 2022. Amb el dispositiu, que s’estendrà al conjunt del parc mòbil el 2024, es pretén reduir la mortalitat viària en un 20%. A part de l’anomenat Assistent Intel·ligent de Velocitat, l’ús del qual no serà obligatori tot i que funcionarà a partir dels senyals, mapes i dades extretes del GPS de l’automòbil, la normativa també insta a equipar els cotxes amb, entre d’altres, mecanismes de frenada intel·ligent, sistemes d’advertiment per distracció, manteniment de carril i detecció de marxa enrere. La Direcció General de Trànsit ja havia proposat l’obligatorietat del limitador, ja que la velocitat és el punt estratègic de la seguretat viària.

Impressió: Vanguard Gràfic S.A. Dipòsit legal: B 26367-2015 ISSN: 2013-3332 Administració i distribució: Enginyers Industrials de Catalunya Via Laietana, 39 - 08003 Barcelona T: 933 192 300 / F: 933 100 681 a/e: fulls@mail.eic.cat Els articles signats no representen l’opinió dels Fulls dels Enginyers.

FULLS DELS ENGINYERS / 42

www.fullsdelsenginyers.cat

 Notícies

Molts dels incendis catastròfics d’edificis emblemàtics han passat en la fase d’obres i rehabilitacions. El Liceu de Barcelona n’és un exemple i en podem trobar molts més a la història recent. Una altra característica dels edificis històrics és que no es poden utilitzar segons quins agents extintors ja que podrien malmetre les obres d’art que contenen. Per exemple, l’ús d’aigua d’extinció a raig i en cabals importants no és, en general, aconsellable. Per aquesta raó, els bombers han de rebre una formació específica de com manipular les peces delicades i abordar l’extinció en entorns fràgils i poc habituals. Res que amb formació i informació no es pugui resoldre. Paral·lelament, la problemàtica de l’evacuació dels visitants habituals també és significativa. Es tracta d’edificis amb una gran afluència de persones i, per tant, de pública concurrència. Els programaris de simulació d’evacuacions poden ajudar a definir els escenaris accidentals i ajudar a millorar-ne la gestió més enllà del compliment dels reglaments prescriptius. En resum, no creiem que sigui difícil garantir que la nostra història patrimonial física, en forma d’edificis i d’allò que contenen, no es cremi. Només cal fer-ho aplicant els coneixements existents, amb costos raonables. El preu de no fer-ho pot ser molt alt, com ha quedat demostrat en el cas de Notre-Dame. És important subratllar que oferim a les administracions competents l’expertesa i l’experiència de l’enginyeria industrial, tant a nivell humà com d’empreses per treballar coordinadament amb aquesta finalitat: augmentar la seguretat del nostre patrimoni, assegurant-ne la conservació. 

 Opinió

SALVADOR BAILLE Membre de la Comissió de Gestió Empresarial i de la Subcomissió de Gestió de la Innovació

La gestió de la innovació

al tenir clar què s’entén per innovació (Manual d’Oslo 2018) que implica a totes les funcions de l’empresa i que pot ser de procés, de producte i tecnològica (aplicació industrial del coneixement científic). L’empresa que no innovi caurà en la guerra de preus i està destinada a desaparèixer. FACTORS CLAU PER A LA INNOVACIÓ • Orientació al mercat • Coordinació amb els objectius de l’empresa • Gestió eficaç dels projectes • Disposar de fonts d’idees creatives. • Una organització receptiva a la innovació • Compromís personal dels caps de projecte i dels directors de funció. • Un patrocinador en el comitè de direcció de l’empresa. PUNTS QUE DEMANEN ATENCIÓ Cal no confondre productes amb tecnologies. Quan s’inicia el procés d’innovació s’hauria de disposar de totes les tecnologies que es necessitaran. Els centres tecnològics poden exercir un paper de suport molt vàlid. Tenir el producte que vol el mercat és fonamental. La funció màrqueting vigilarà contínuament si els productes de l’empresa són millors que els que hi ha al mercat i decidirà quan cal substituir-los. Fires, congressos i informacions de proveïdors i clients són fonts imprescindibles per a la innovació. La direcció general haurà de prendre decisions al llarg d’un procés que afecta totes les funcions (el projecte d’innovació). En temps de canvis tecnològics, un directiu no ha de menysprear les tecnologies. Definir la taxa d’innovació i el pla de productes és part de l’estratègia de l’empresa i, per tant, responsabilitat de la direcció general. Cal formar un equip de projecte per gestionar el procés de la innovació, així com disposar d’un model de gestió formal, eficaç, eficient i adaptable, malgrat

que és preferible que la goma no vagi davant del llapis. El compromís personal de tots els implicats i un responsable de tot el projecte són crucials. La planificació formal del procés i un arxiu transparent per a tots els membres de l’equip amb tota la documentació que es va generant al llarg del projecte són decisius. En una pime, el procés serà més simple, però el nombre i contingut de les tasques no depenen de la mida de l’empresa. Les eines de gestió de processos poden ajudar, sobretot, quan es converteixen en coneixement i esquiven el sistema de prova i error. Perquè un procés d’innovació tingui èxit, s’han d’utilitzar en totes les fases. El projecte s’inicia quan el director general disposa de dades formals que li permeten autoritzar despeses. Acaba quan el producte comença a afegir valor. Un aspecte que ha d’afrontar una empresa innovadora és combinar, en el si de l’estructura, les tasques caòtiques del dia a dia amb les del procés de gestió de la innovació, que han de seguir una pla-

Les eines de gestió de processos poden ajudar, sobretot quan es converteixen en coneixement i esquiven testos de prova i error. nificació formal. En un projecte d’innovació, urgent no és una data de planificació. Cal destacar que els temps que es planifiquen per a una tasca són de calendari i no de treball. És imprescindible evitar el pensament màgic. Pensem que per innovar hem de crear ruptures amb les regles i tendències actuals de la nostra actuació. No es tracta de fer més i millor el que ja fem, sinó de ser excel·lents actuant de forma diferent. 

JORNADA SOBRE L’AGENDA 30 A CATALUNYA A LA SEU DELS ENGINYERS INDUSTRIALS Arnau Queralt, director del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible de Catalunya (CADS), va presentar l’informe que analitza els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de l’Agenda 2030 catalana, el document de base per a l’elaboració d’un Pla Nacional d’aplicació al nostre país. Aprovada com a resolució per l’Assemblea General de les Nacions Unides el 25 de setembre del 2015 per tal de “transformar el nostre món”, l’Agenda 2030 per al desenvolupament sostenible té l’objectiu d’estimular l’acció en cinc esferes d’importància crítica: les persones, el planeta, la prosperitat, la pau i la col·laboració.

EL CIMNE PARTICIPA EN UN PROJECTE PIONER D’ÚS DE LA REALITAT AUGMENTADA EN CIRURGIES HEPÀTIQUES El Centre Internacional de Mètodes Numèrics en l’Enginyeria (CINME) treballa conjuntament amb l’Institut J. Torrent a l’Hospital El Pilar perquè els cirurgians tinguin a la seva disposició, en el moment que vulguin o de manera permanent, la visualització en temps real d’elements clau que manipulen durant l’operació, com òrgans, vasos sanguinis especialment sensibles o tumors en cirurgies obertes hepàtiques. Aquest és l’objectiu del projecte REALQUIRUR que ha unit totes dues institucions i ha consorciat la Generalitat de Catalunya i la Universitat Politècnica de Catalunya-Barcelona Tech. Una iniciativa pionera en l’àmbit internacional.

LA IMPLANTACIÓ DEL BIM ES CONSOLIDA GRÀCIES A LA DIRECTIVA EUROPEA La directiva europea que obliga els països membres a emprar el BIM en les licitacions públiques s’ha convertit en el motor de la implementació d’aquesta metodologia a tot el continent en la concepció i disseny d’instal·lacions. Ho confirma un Informe de l’Observatori BIM Europeu. Països com Alemanya, on la metodologia de planificació serà obligatòria a partir de 2020; Irlanda, on és obligatòria en obres relacionades amb el sector de la salut, Itàlia o el Regne Unit n’han forçat l’ús en l’àmbit de projectes públics. Malgrat tot, només un 2 o 3% de tots els productes existents a tot el món encara són concebuts com un objecte BIM.

L’ENGINYERIA ENS PARLA

 Innovació

FULLS DELS ENGINYERS / 42

L’ENGINYERIA ENS PARLA

El camí per millorar el control de l’aigua regenerada Reutilitzar l’aigua regenerada de manera segura és cada cop més controlable. Font: Article publicat al web d’Aigües de Barcelona.

L’

escassetat d’aigua ha anat en augment al llarg dels últims anys arreu del món i les projeccions indiquen que el canvi climàtic agreujarà aquesta situació. En aquest context, la utilització de recursos d’aigua alternatius esdevé una necessitat bàsica per garantir l’abastiment a la població en un futur i, alhora, protegir els recursos naturals. Tot i que hi ha consens internacional en el fet que l’aigua regenerada ha d’esdevenir una font bàsica i important en les zones amb escassetat hídrica, els processos de tractament específics encara estan lluny de poder-se implementar de forma massiva a causa de diferents tipus de barreres: tecnològiques, econòmiques o administratives i socials, aquestes darreres especialment degudes a la baixa confiança en l’ús d’aquesta aigua des del punt de vista sanitari.

El principal objectiu del projecte REGiREU, emmarcat dins de la Comunitat RIS3CAT Aigua (http:// www.comunitataigua.cat/) és generar coneixement i desenvolupar tecnologia innovadora i competitiva que permeti superar les principals barreres que limiten la implementació de la regeneració d’aigües residuals urbanes i industrials. Superar aquest escull, posicionaria el sector de l’aigua a Catalunya entre els principals proveïdors mundials de tecnologia per a la regeneració. De les dotze entitats participants (sis empreses i sis agents d’R+D), Aigües de Barcelona, CASSA i CETAQUA participen en una tasca d’estudi de metodologies que permetin identificar riscos sanitaris de l’aigua regenerada de manera preventiva amb l’objectiu de minimitzar-los, controlar-los i reaccionar adequadament per garantir una qualitat òptima de l’aigua regenerada, fet que reforça la confiança de l’usuari final. Les tasques que es duran a terme en aquesta activitat són: • Avaluar el potencial tecnològic per monitorar en temps real el paràmetre microbiològic E. coli, significatiu en el procés i distribució d’aigua regenerada. Així s’estableix un control preventiu de l’aigua abans de la sortida de l’ERA (Estació Regeneradora d’Aigua) i durant el procés de distribució. Aquesta avaluació es porta a terme a escala real a l’ERA de Gavà-Viladecans (Aigües de Barcelona) i a la xarxa d’aigua regenerada de Sabadell (CASSA). • Dissenyar una avaluació de risc microbiològic de manera quantitativa (QMRA) per garantir l’ús segur de l’aigua regenerada des del punt de vista sanitari. Les millores esperades i aplicables directament a qualsevol ERA un cop finalitzada l’activitat es poden resumir en termes de: QUALITAT Des del punt de vista microbiològic, el control de la qualitat de l’aigua regenerada es basa, actualment, en una mesura puntual en el moment que el gestor de l’ERA ha de fer el subministrament que de-

mana el client. El resultat d’aquest control puntual tarda un mínim de divuit hores. La innovadora possibilitat de control en continu de la qualitat de l’aigua regenerada representa una millora important, ja que, a diferència del control actual, es poden detectar desviacions en qualsevol moment. RISCOS Si s’augmenta el control de l’aigua (pel fet de mesurar de manera continua) es minimitzen, de forma directa, els riscs que implica l’ús de l’aigua regenerada per part de l’usuari final. L’avaluació quantitativa del risc microbiològic que es proposa (QMRA) permetrà aprofundir en quins són els riscos associats a l’aigua regenerada i, molt més concretament, els riscos específics de l’ERA i la xarxa de distribució objectes d’estudi. COSTOS La instal·lació d’un analitzador que permeti una mesura a temps real en una fase prèvia a la desinfecció final, a banda de ser una mesura preventiva, també permetrà ajustar millor la dosi de desinfectant, cosa que pot comportar una reducció de costos. La implementació dels models de gestió preventiva dels riscos sanitaris a les aigües regenerades pot suposar estalvis inherents a la detecció de productes no conformes (aturada de processos productius, més consum de desinfectant, repetició d’anàlisis, etc.). AGRAÏMENTS El projecte està cofinançat pel Fons Europeu de Desenvolupament Regional de la Unió Europea en el marc del Programa Operatiu FEDER de Catalunya 2014-2020, a través de la comunitat de l’aigua RIS3CAT. 

1 Belén Galofré, 2 Clàudia Puigdomènech 1Aigües de Barcelona, Empresa Metropolitana de Gestió del Cicle Integral de l’Aigua, SA. Carrer General Batet 5-7, 08028 Barcelona. España. 2 CETAQUA, Centro Tecnológico del Agua. Ctra. d’Esplugues, 75, 08940 Cornellà de Llobregat, Barcelona. España.

FULLS DELS ENGINYERS / 42

www.fullsdelsenginyers.cat

 BREUS

Un equip català, el millor d’Europa Un nou mètode de la VEX Robotics Competition proposat pel BSC proporciona estimacions més fiables del paper de l’home en els fenòmens climàtics extrems

ls resultats assolits per l’associació de robòtica PUCRA, de l’Escola d’Enginyeria de Barcelona Est (EEBE) de la Universitat Politècnica de Catalunya-BarecelonaTech (UPC), a la VEX Robotics Competition, que ha tingut lloc aquest mes d’abril al Kentucky Exposition Center de Louisville, als Estats Units, li han permès entrar a la fase eliminatòria de la final mundial de la Divisió VEX U, on ha quedat en setzena posició. El millor resultat de la història per a un equip europeu. La VEX Robotics Competition és un concurs internacional educatiu de robots on els equips participants han de construir prototips innovadors per superar un repte diferent cada any. Hi participen més d’11.500 equips d’entre 40 països arreu del món, dels quals només 80 es classifiquen per a la final. La competició, retransmesa pels canals de televisió dels Estats

Units ESPN i CBS, ha entrat al Llibre Guinness dels rècords com el concurs de robòtica més gran del món. En l’edició d’enguany, l’equip IFT Robotics, de West Hartford, Connecticut (EUA), s’ha proclamat campió del món de la Divisió VEX U, mentre que la Jiao Tong Shangai University ha finalitzat en segona posició. En la competició, s’han fet

partides de robots dos contra dos, dividides en dues fases, una d’autònoma i una altra de manual. El pròxim repte de l’equip PUCRA serà l’any que ve a l’European Rover Challenge, una competició que consisteix a dissenyar un prototip d’un robot per a Mart i que se celebrarà el setembre del 2020, a Polònia. 

Identifiquen un cristall plàstic per utilitzar-lo com a refrigerant ecològic en neveres i aires condicionats

l neopentilglicol, si se li aplica pressió, té un gran efecte refrigerant, suficient per ser competitiu quan se’l compara amb els gasos que s’utilitzen en la gran majoria de neveres i aires condicionats –els hidrofluorocarburs (HFC) i hidrocarburs (HC)–, altament tòxics i inflamables, i que contribueixen, quan arriben a l’atmosfera, a l’escalfament global. A més, aquest nou material és barat, fàcil d’aconseguir i funciona pràcticament a temperatura ambient. “Les neveres i aires condicionats basats en HFCs i HCs són, a més, relativament ineficients”, afirma Xavier Moya de la Universitat de Cambridge, un dels directors de l’estudi, juntament amb Josep Lluís Tamarit, investigador del Departament de Física de la Universitat Politècnica de Catalunya·BarcelonaTech (UPC). “Cal tenir en compte que, actualment, les neveres i aires condicionats devoren una cinquena part de l’energia que es produeix a tot el món i la demanda no fa més que augmentar”, afegeix. L’estudi, elaborat per un equip d’investigadors del Grup de Caracterització de Materials de la UPC, la Universitat de Cambridge i la Universitat de Barcelona, i que ha estat publicat recentment a la revista Nature Communicati-

ons, descriu els enormes canvis tèrmics que es poden aconseguir aplicant pressió als cristalls plàstics. I és que les tecnologies de refrigeració tradicionals es basen en els canvis tèrmics que es produeixen quan un fluid comprimit –normalment un HFC o un HC– s’expandeix. Quan ho fa, baixa la temperatura i, per tant, refreda

L’estudi descriu els enormes canvis tèrmics que es poden aconseguir aplicant pressió als cristalls plàstics. allò que té al voltant. En el cas dels sòlids, en canvi, la refrigeració s’aconsegueix introduint canvis en l’estructura microscòpica dels materials, fet que s’aconsegueix aplicant un camp magnètic o elèctric, o bé a partir d’una força mecànica. Durant dècades, la capacitat dels sòlids era menor que la dels fluids, però el descobriment del potencial barocalòric del cristall plàstic de neopentilglicol (NPG, segons les sigles en anglès) i altres compostos orgànics –més fàcils de comprimir– igualaria la partida.

L’NPG és àmpliament utilitzat en la síntesi de pintures, polièsters i lubricants, no només pel seu baix cost, sinó també per la disponibilitat. Les molècules d’NPG, formades de carboni, hidrogen i oxigen, són gairebé esfèriques i interactuen de manera molt dèbil, cosa que els permet tenir certa llibertat de moviments, fins al punt que, per la seva mal·leabilitat, es col·loquen al límit entre els sòlids i els líquids. És per això que en comprimir-los donen uns resultats tèrmics comparables als de l’HFC i l’HC, però sense els efectes perniciosos. Tal com explica Josep Lluís Tamarit, “el potencial dels cristalls plàstics en aquest camp és molt gran i no es limita a l’NPG. Ara n’estem investigant altres de similars amb resultats també molt prometedors.” De fet, els membres de les diferents universitats participants en l’estudi han desenvolupat una patent conjunta que pretén portar al mercat l’ús d’aquests materials en nous sistemes de refrigeració amb la implicació necessària de les empreses. El descobriment dels efectes barocalòrics dels cristalls plàstics els situa a l’avantguarda de la recerca per aconseguir una refrigeració segura, eficient i respectuosa amb el medi ambient. 

a incidència dels humans podria haver estat diferent. Els investigadors del Barcelona Supercomputing Center-Centre Nacional de Supercomputació (BSC) han assenyalat que els conjunts de models climàtics habitualment utilitzats per a l’atribució de canvis (un mè-

Els investigadors mostren que, en corregir adequadament les probabilitats del model, s’altera el risc atribuïble de fenòmens extrems al canvi climàtic. tode per quantificar el paper que les activitats humanes han exercit en els fenòmens climàtics extrems recents) mostren inconsistències sistemàtiques amb la realitat en la probabilitat amb què simulen escenaris de fenòmens climàtics extrems. “En conseqüència, la quantificació del paper de l’ésser humà en la modificació de la probabilitat amb què es produeixin fenòmens climàtics extrems, en alguns casos, està esbiaixada”, explica Omar Bellprat, autor principal de l’estudi. El treball del Grup de Predicció del Clima del BSC, publicat a Nature Communications, desenvolupa un mètode de correcció que garanteix la probabilitat que els extrems del clima a les simulacions del model siguin

consistents amb les observacions del món real. A més, també corregeix la taxa dels canvis a llarg termini i la variabilitat interanual perquè sigui coherent amb les observacions. En aquest treball, els investigadors del BSC mostren, explotant tècniques de correcció avançades del camp de pronòstic del clima i adaptant-les a les simulacions del canvi climàtic, que, en corregir adequadament les probabilitats del model, s’altera el risc atribuïble de fenòmens extrems al canvi climàtic. Aquest estudi mostra la necessitat de corregir aquest tipus d’errors de model per proporcionar avaluacions fiables dels impactes del canvi climàtic i desenvolupa una nova eina per aconseguir aquestes avaluacions fiables. Aquest mètode desenvolupat recentment és, per tant, un gran avenç cap a la provisió de quantificacions del canvi climàtic més ajustades al món real. Markus Donat, colíder del Grup de Predicció del Clima, afirma que “permet a la comunitat científica del clima proporcionar informació més precisa sobre com el canvi climàtic afecta els fenòmens extrems, per exemple, als responsables polítics o altres planificadors que treballen en la implementació de mesures d’adaptació al fenomen”. Aquesta nova metodologia confirma que molts dels esdeveniments que tenen lloc actualment tenen una probabilitat substancial d’haver estar causats per intervencions antropogèniques en el sistema climàtic. Però la metodologia garanteix que les afirmacions de probabilitat que realitzen els estudis d’atribució siguin més fiables. 

TEMA DEL MES

FULLS DELS ENGINYERS / 42

 SMART VILLAGES

Un dels àmbits on el concepte smart village, és a dir, la implantació de la tecnologia a les poblacions del món rural, està penetrant amb més força és el de l’energia.

La tecnologia com a reclam per captar habitants en el món rural Igual que les ciutats, els pobles també volen ser intel·ligents i utilitzen els nous avenços en el marc de l’actual transició cap a una economia circular i baixa en carboni per esdevenir més atractius. TEXT: LORENA FARRÀS PÉREZ

iure en una zona rural pot resultar molt idíl·lic, però té inconvenients. La menor oferta laboral, la centralització dels serveis a les ciutats i les males comunicacions, tant físiques com digitals, són algunes de les problemàtiques a què s’enfronten les persones que viuen o volen viure-hi. Sovint, és un peix que es mossega la cua: com que no hi ha feina, hi ha menys població i, per tant, menys interès per oferir-hi serveis tant per part de les empreses privades com de l’administració pública. Alhora, tampoc s’inverteix en bones carreteres o telecomuni-

Els ramaders de la Federació Catalana de la Raça Bruna dels Pirineus ja poden controlar remotament i en temps real els animals mentre pasturen.

cacions, per la qual cosa es desincentiva la creació d’empreses i, per tant, difícilment, es poden crear llocs de treball. Una de les principals conseqüències d’aquesta realitat és la despoblació, considerada una de les xacres més rellevants de les zones rurals. “Al 73% de la superfície de Catalunya hi viu només el 10% de la població”, afirma Laura Dalmau, sub-directora general de Planificació Rural del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat. Al continu degoteig de pèrdua d’habitants, s’ha de sumar l’envelliment que, tot i que creix arreu del territori català, és més important en el món rural. Davant de tots aquests desafiaments, però, hi ha un escenari d’oportunitats, el que ofereixen els avenços tecnològics i la transició cap a una economia circular i baixa en carboni. La implantació de la tecnologia a les poblacions del món rural es coneix com a smart village o poble intel·ligent. El director executiu de la Fundació Món Rural, Marc Costa, està convençut que la cerca de solucions pràctiques emprant la tecnologia “ajudarà a fixar la gent al territori i a captar més població”. “Quan ens referim a smart villages no només parlem del ne-

Cowocat_Rural té com a objectiu difondre i donar a conèixer el cotreball i el teletreball com una nova manera de treballar a través de les TIC en l’entorn rural. cessari desplegament de la fibra òptica, sinó d’aprofitar les tecnologies disponibles i aplicar-les partint dels serveis bàsics, com el transport públic, l’atenció sanitària, l’energia o l’educació”, sosté Albert Puigvert, gerent de l’Associació d’Iniciatives Rurals de Catalunya (ARCA). Per Marc Costa, es tracta de “millorar la qualitat dels serveis i, a la vegada, les condicions de les persones i les empreses”. “La idea sempre és que se’n beneficiï la població rural, que tingui els serveis bàsics coberts i que pugui viure amb les millors condicions. Així podrem garantir que hi hagi habitants en aquest 73% del territori”, afirma Laura Dalmau. Un dels àmbits on el concepte està penetrant amb més força és

el de l’energia. “És interessant, sobretot, des del punt de vista de la sobirania i transició energèticques, ja que ens permet ser més eficients i dependre, en menor mesura, dels combustibles fòssils i de les gran empreses productores i distribuïdores”, opina el director executiu de la Fundació Món Rural. Smart Rural Grid és un projecte que va néixer amb l’objectiu de “dotar les zones rurals d’una xarxa elèctrica amb prestacions equiparables a les de les grans ciutats,” sense necessitat d’inversions ni de reforçar les instal·la-

cions amb més torres elèctriques i cablejat, explica Ramon Gallart, responsable d’Innovació d’Estabanell Energia, empresa membre de l’Associació d’Empreses Elèctriques (ASEME). Una experiència que es va dur a terme fa un parell d’anys a Vallfogona del Ripollès va permetre als usuaris de 27 masos disseminats poder gestionar l’energia elèctrica produïda amb plaques solars i compartir els excedents en una mateixa illa energètica. Un altre exemple similar és el de Viure de l’Aire del Cel, a Pujalt. Més de 600 socis, entre particu-

EL SECTOR AGRARI S’APROPIA DE L’INTERNET DE LES COSES (IOT) L’estudi RedPoblar, impulsat per la Red Española de Desarrollo Rural (REDR), assegura que “el potencial de l’internet de les coses (IoT) per lluitar contra la despoblació és il·limitat”. L’informe afirma que la implantació en l’àmbit rural està sent exponencial en les últimes dècades, especialment en els últims anys, però que, sobretot, s’està implementant en el sector agrari. RedPoblar cita explotacions agràries que es poden gestionar a distància i que, a través del big data, permeten optimitzar els processos productius; drons per controlar els cultius; tractors amb GPS que poden compartir entre agricultors... El fre més important del desplegament és la mala cobertura d’internet i de telefonia mòbil de la majoria de territoris rurals.

FULLS DELS ENGINYERS / 42

www.fullsdelsenginyers.cat

Font: L’Observatori del Món Rural

DEMOGRAFIA 2017 21,5%

45%

55%

19,6%

34,6%

63,6%

35,5%

51,7%

RURAL

TAXA D’ENVELLIMENT

URBÀ

TAXA DE SOBREENVELLIMENT <85 ANYS

68,3%

TAXA DE POBLACIÓ <35 ANYS

48,3%

57,5%

49,2%

42,5%

31,7%

50,8%

18,2%

15,9%

37,5%

342

MUNICIPIS QUE PERDEN POBLACIÓ

114

-2.839

VARIACIÓ TOTAL DE POBLACIÓ

36.073

298.968

55,8%

AFILIATS SEGURETAT SOCIAL

44,2%

52,7%

VARIACIÓ AFILIATS SEGURETAT SOCIAL

3,2%

36.415

47,3%

45,2%

9,1%

lars, famílies, ONGs i empreses o cooperatives van reunir 2,8 milions d’euros per posar en funcionament un aerogenerador de propietat compartida, ara fa un any. EnFoCC (Energia, Forest i Canvi Climàtic) té com a objectiu canalitzar i impulsar la sostenibilitat del model de desenvolupament dels territoris rurals basant-se en una estratègia de foment de l’estalvi i l’eficiència energètics. Promou les energies renovables basades en fonts endògenes (com la biomassa) i la creació i implementació de plans de mitigació i adaptació vers el canvi climàtic. Un dels projectes més destacables és ENEGEST, una eina en línia gratuïta per gestionar la facturació energètica de particulars i empreses perquè puguin conèixer com s’estructura la despesa en aquest apartat i, en conseqüència, prendre les mesures necessàries per optimitzar el consum i guanyar en eficiència. Però no tot és energia a les smart villages. Cowocat_Rural pretén donar a conèixer el cotreball o coworking com a sistema que va més enllà de compartir un espai físic: suposa compartir coneixements, establir sinergies, crear aliances... L’objectiu principal del projecte és difondre i donar a conèixer el cotreball i el teletreball com una nova manera de treballar

3,2%

ATURATS

54,8%

44,2%

a través de les TIC en l’entorn rural i així atraure i/o fixar capital humà qualificat amb la corresponent retenció de talent. El sector agroalimentari, principal motor econòmic rural, és el que més aprofita les possibilitats que ofereix la tecnologia. L’agricultura intel·ligent i la ramaderia de precisió es van fent, a poc a poc, un lloc en les explotacions, en benefici d’una major eficiència i competitivitat. A tall d’exemple, aquest estiu es posa en marxa la segona fase d’una iniciativa per digitalitzar la pastura. Gràcies a una solució tecnològica basada en

la geolocalització, els ramaders de la Federació Catalana de la Raça Bruna dels Pirineus poden controlar remotament i en temps real els animals mentre pasturen lliurement per les muntanyes. L’economia circular, aquella que minimitza l’extracció de nous recursos i la generació de residus, està cridada a jugar un paper clau. L’eina EnCercla permet avaluar la circularitat de les empreses i identificar projectes d’economia circular en els quals podrien dur a terme la seva activitat empresarial.

55,8%

381.883

11,1%

TAXA ATUR REGISTRAT

EnCercla permet avaluar la circularitat de les empreses i identificar projectes d’economia circular en els quals podrien dur a terme la seva activitat empresarial.

2.752.659

Segons el Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat, que ha finançat la iniciativa, es tracta d’una iniciativa totalment pionera en zones rurals, atès que la gran majoria d’iniciatives d’economia circular se centren en les grans ciutats i zones urbanes. La seguretat i el benestar dels habitants és una altra de les preocupacions a les smart villages. Esteve Aymerich, de la Diputació de Lleida, cita el cas de RisqHydro. El projecte vol establir un sistema

de xarxa monitorada de les capçaleres en zones de muntanya dels rius Garona, Noguera Pallaresa, Noguera Ribagorçana i Segre que, mitjançant dades climàtiques i hidrològiques, pugui detectar riscos hidrològics com riuades i/o inundacions establint un sistema d’alertes. Així doncs, en el món de les smart villages no hi ha un model estàndard ni hi pren part únicament una tecnologia. Tots els pobles i territoris poden ser intel·ligents. 

TECNOLOGIA

FULLS DELS ENGINYERS / 42

 Innovació

Un total de 67 empreses treballen en el sector de les petites aeronaus no tripulades.

Els drons prenen el cel català La distribució de paquets o l’oci són alguns dels àmbits que faran créixer una indústria que comença a treure el cap al país. Més de mig centenar d’empreses han sorgit a l’entorn dels drons. Un sector que té el repte de ser més gran i internacionalitzar-se davant dels gegants que han sortit als Estats Units i la Xina. TEXT: ARTUR ZANÓN

a tot just cinc anys, David Farré i el seu soci, Bernardo Sa Pereira, van entrar en el llavors desconegut món dels drons. Avui, tenen dues empreses: Octocamvision, que lloga aquestes petites aeronaus per a enregistraments de cinema i publicitat, i Octocam-maps, d’enginyeria aplicada. Més del 50% dels ingressos procedeixen de clients finals de l’estranger. “El sector té moltes possibilitats de negoci, tot i que encara li queda molt per madurar”, afirma Farré. Distribuir paquets, fer la inspecció de torres, l’oci... Cada cop és més freqüent veure drons al cel. El sector està en una rampa de creixement i es multipliquen el nombre d’empreses i usos. A Catalunya, ja és una font de negoci que ha donat peu a la creació d’almenys 67 empreses. Aquestes aeronaus no tripulades es dirigeixen remotament. N’hi ha de tota mena. Segons el pes (fins a 25 quilos, malgrat que el més habitual és que en facin menys de quatre), les habilitats

Les empreses especialitzades en drons a casa nostra són petites. Només un 15% obtenen ingressos fora del país. i les aplicacions, entre les quals destaquen les militars, l’oci particular i l’empresarial. Un dron és una suma de tecnologies: intel·ligència artificial, per processar dades i per al pilotatge autònom; connectivitat, per ser dirigit a distància; ciberseguretat, que eviti la manipulació per part de tercers; robòtica, construir-los és força complex, i realitat augmentada, per visualitzar informació extra en un entorn conegut. La indústria comença a adonar-se de la seva utilitat. Primer, perquè es poden fer servir en molts àmbits: seguretat, inspecció, topografia, militar, audiovi-

sual... Segon, perquè faciliten la presa de decisions amb més dades i de més qualitat. I tercer, perquè contribueixen a accelerar la innovació en activitats com la logística, les emergències i la inspecció. Europa s’ha convertit, darrere dels Estats Units i a poca distància de la Xina, en el tercer mercat més important. Es considera que estem en plena ebullició, una fase que s’allargarà durant tota la propera dècada. Boston Consulting pronostica que la facturació conjunta de les empreses relacionades amb els drons pujarà dels 3.700 milions de dòlars del 2017 a 30.000 milions el 2030. En paral·lel, la inversió per desenvolupar programari està previst que, el 2019, ascendeixi fins a 9.700 milions de dòlars. Entre els cinc principals fabricants mundials, en destaquen tres de xinesos: DJI, que fa drons per a la majoria de sectors industrials; Xiaomi, amb el seu producte estrella Mi Drone, per capturar imatges, i Hover, amb la seva divisió de fotografia i enregistraments per a oci. La francesa

Parrot, que cotitza en l’Euronext, és un grup que s’ha diversificat i ha entrat en l’àmbit dels drons per a la construcció, la seguretat i el sector immobiliari. Als Estats Units sobresurt AeroVironment, que ha desenvolupat aeronaus per a equips d’emergència i de seguretat privats. D’acord amb el pla estratègic per al desenvolupament del sector civil dels drons a Espanya, es calcula que, el 2035, hi haurà unes 51.400 aeronaus d’aquest tipus i que el sector generarà un volum de negoci anual de 1.220 milions d’euros, amb 11.000 feines associades. El sector tot just comença a desenvolupar-se a Catalunya, però haurà de prémer l’accelerador. Les companyies existents són joves (un 81% té menys de 10 anys), estan centrades en el mercat local (només un 15% exporta) i són petites (totes són pimes). Se’n desconeix la facturació agregada, però sí que se sap en quin segment de la cadena de valor estan ubicades: el 66% operen drons (serveis per a terceres empreses), un 10% són fabricants i

Existeix una agrupació catalana, similar a un clúster, anomenada Catalonia Smart Drones, que aplega un centenar d’empreses, universitats, centres tecnològics i altres agents. un 9% ofereixen un servei tècnic i formatiu postvenda. La llei estableix, des de 2017 — reial decret 1036/2017—, com es poden fer servir aquestes aeronaus. Es permeten, amb restriccions en tots els casos, vols nocturns, en aglomeracions urbanes i zones no poblades, així com en

FULLS DELS ENGINYERS / 42

www.fullsdelsenginyers.cat

FRAN GARCIA Enginyer Agrònom i responsable del Grup de Treball d’Agricultura 4.0 de la Comissió d’I4.0

Els drons en agricultura: observar les plantes des d’un altre punt de vista

a irrupció dels drons en diversos sectors empresarials i científics és innegable avui dia. La versatilitat, capacitat per a l’adquisició de dades i la ràpida evolució tecnològica que han aplegat durant els últims anys són aspectes rellevants que els posicionen com una eina de present i futur per a l’agricultura. No és estrany que, des de fa anys, el sector agroindustrial hagi deixat de mirar únicament el sòl per començar a observar els cultius des del cel amb l’ajuda de drons i satèl·lits. Aquestes plataformes, equipades amb sensors òptics específics, permeten als especialistes en teledetecció desxifrar les condicions fisiològiques i sanitàries de les plantes. A diferència dels satèl·lits, els drons permeten fer-ho en superalta re-

espais aeris controlats. S’espera que el 2020 pugui entrar en vigor una norma comunitària que homogeneïtzi les legislacions de cada estat. Tot i la joventut d’aquest àmbit, existeix una agrupació catalana, similar a un clúster, anomenada Catalonia Smart Drones, que aplega un centenar d’empreses, universitats, centres tecnològics i altres agents. El gerent, Jaume Sastre, explica que el punt fort del sector a Catalunya són “les opor-

CMY

Una acceleradora de serveis, centres tecnològics i un clúster integren l’ecosistema català de les aeronaus no tripulades.

tunitats de creixement que hi ha”, precisament, perquè el sector és poc madur. També considera que els drons obren una nova possibilitat laboral als enginyers: “És una tècnica emergent, com el big data o el blockchain. Cal conèixer un sector que és transversal”. “Els drons i, en general, tota l’aeronàutica són el sector més multidisciplinari que conec”, apunta Pere Roca, director tècnic d’Airbus DS Geo (única seu d’Airbus a Catalunya). “Són habituals

solució (de centímetres per píxel). Aquest fet obre grans possibilitats a la determinació de paràmetres agronòmics de la vegetació. A més de l’observació de la terra, recentment, han aparegut empreses (sobretot a la Xina) que ofereixen drons de grans dimensions dotats amb sistemes de fumigació per a l’aplicació de productes fitosanitaris. D’aquesta manera, es possibilita un tractament localitzat de les males herbes o possibles plagues després d’haver-les detectat i mapejat des d’aquests equips aerotransportats. El mercat s’ha situat en un moment d’estabilització en el qual, desprès d’una gran explosió d’empreses oferint serveis de teledetecció en agricultura, tan sols aquelles que han pogut oferir qualitat de servei, sensors utilitzats i postprocessat de dades han perdurat. 

matèries com la mecànica de màquines i de fluids, l’electrònica de control i de potència, la termodinàmica, l’òptica, el software... Les enginyeries podem treure molt de profit dels drons”, afegeix. Una de les empreses catalanes més conegudes és a Moià. Té un dels pocs espais de proves al món i s’anomena BCN Drone Center. Suma 2.500 hectàrees, on es poden desenvolupar, provar i certificar vehicles aeris no tripulats, a més d’assistir a cursos pràc-

tics. MDrone, Hemav, Sitep i Aerial Insights són altres exemples d’empreses catalanes del sector. L’ecosistema català dels drons es completa amb una acceleradora de serveis. Es diu Reimagine Drone i dona suport a les startups en les primeres fases. També compta amb una gran varietat de centres tecnològics i de recerca, com són el Cimne, el CTTC, el CVC, Innochain, Eurecat, el Centre Easy i la Fundació i2cat. 

AEIC/COEIC

FULLS DELS ENGINYERS / 42

 AEIC/COEIC: Aquesta secció recull la veu dels instruments a disposició dels enginyers industrials i de les institucions i entitats que vetllen pels professionals.

Trobada anual dels Enginyers Voluntaris

“D

es del seu naixement el 2011, prop de 150 enginyers voluntaris col·laboren o han col·laborat amb una seixantena d’entitats del Tercer Sector, on han realitzat 63 projectes”, va destacar Estanislau Sunyer, membre d’Enginyers Voluntaris, durant la trobada anual d’aquest servei intercol·legial que es va celebrar el 4 d’abril passat a la Biblioteca Francesca Bonnemaison. Al programa hi participen els col·legis d’Enginyers Industrials, d’Enginyeria en Informàtica, d’Enginyers de Camins, Canals i Ports, d’Enginyers Agrònoms i l’Associació Catalana d’Enginyers de Telecomunicació. Estanislau Sunyer va explicar que el valor afegit del servei és el de proporcionar voluntaris amb coneixements i experiència en gestió i tècnica a les entitats de caire social i assistencial. “La idea es donar suport als equips directius, ja sigui per a projectes o de forma continuada”. Sunyer va aprofitar la trobada per avançar els nous reptes i projectes d’Enginyers Voluntaris, que seran acotats en temps i recursos, i que buscaran aconseguir un ob-

jectiu definit. Entre d’altres, es va parlar de noves àrees d’activitat com la mentoria social o laboral, el voluntariat corporatiu i el desenvolupament d’equips de suport en àrees específiques, així com la collaboració amb la Universitat Politècnica de Catalunya amb equips formats per enginyers sèniors i universitaris que desenvolupen de

“Només el 8% de les entitats del Tercer Sector tenen una estratègia digital definida i necessiten incorporar eines que permetin adequar els programes als usuaris”. manera conjunta projectes per a entitats del Tercer Sector. També va anticipar la intenció de constituir un Consell Assessor per identificar noves possibilitats de col·laboració i avaluar les accions realitzades. Un dels projectes de cara a

aquest 2019 serà l’acompanyament de les entitats, a través de la Taula del Tercer Sector, en la seva transformació digital. Per aquesta raó, la ponència d’aquest any va girar al voltant de “la transformació digital a les ONGs”. “Només el 8% de les entitats tenen una estratègia digital definida i necessiten incorporar eines que permetin adequar els programes als usuaris”, va exposar Emília Caralt de l’Institut d’Innovació Social d’ESADE. “L’ús de la tecnologia en les entitats busca una major eficiència i qualitat dels serveis, l’anàlisi de les dades i agilitzar els temps entre recollida i presa de decisions”, va afegir Caralt, col·laboradora de l’institut i directora de la Fundació Migranodearena. La cloenda de la trobada va ser protagonitzada pels presidents i representants dels cinc col·legis i associacions d’enginyers que formen part d’Enginyers Voluntaris. Per a Jordi Renom, president dels Enginyers Industrials de Catalunya, “Enginyers Voluntaris reflexa el clar compromís de l’enginyeria amb la societat”. Pedro Linares, president de l’Associació Catalana d’Enginyers de Telecomunicació, va assenyalar

que “cal parlar més d’enginyeria que dels seus cognoms. Podem anar totes i tots juntes i junts

i ser els actors d’un món i d’un context que està canviant”. 

20/05/2019 · Seguretat i medi

FULLS DELS DELS ENGINYERS ENGINYERS // 01 42 FULLS

11 02

www.fullsdelsenginyers.cat

 Jornada

Presentació del Pla Nacional d’Energia i Clima als Enginyers Industrials de Catalunya

el secretari d’Estat d’Energia “la transició cap a l’energia ecològica no és només un desig, és una obligació”. Durant la presentació del Pla Nacional Integrat d’Energia i Clima 2021-2030 (PNIEC) a la seu dels Enginyers Industrials, Domínguez va assenyalar que la descarbonització i l’electrificació són una prioritat pel Govern espanyol i que Espanya està preparada per afrontar-les. Acompanyat pel nou president del Consell de Seguretat Nuclear i president de la Comissió de Medi Ambient dels Enginyers Industrials de Catalunya, Josep Maria Serena, el secretari d’Estat va explicar que l’aplicació del PNIEC permetrà aconseguir, de cara al

“L’objectiu del PNIEC és, de cara a 2050, aconseguir una reducció del 90% en les emissions de gasos d’efecte hivernacle i assolir un sistema elèctric 100% renovable”.

2030, la reducció del 21% de les emissions d’efecte hivernacle (GEI), incorporar un 42% de renovables sobre l’ús final de l’energia, millorar un 39,6% l’eficiència energètica i un 74% d’energies renovables en la generació elèctrica. “L’objectiu és, el 2050, aconseguir una reducció del 90% en les emissions i assolir un sistema elèctric 100% renovable”, va afegir. El degà dels Enginyers Industrials de Catalunya, Josep Canós, va assenyalar que “un pla és la voluntat d’assumir compromisos que permetin les futures transformacions”. Per acomplir amb la transició cap a una energia ecològica, segons el PNIEC, “cal introduir 57.000 MW nous de potència renovable instal·lada. De 2025 a 2029, les tèrmiques de carbó aniran tancant de manera natural perquè són inviables,” va explicar José Domínguez Abascal. Pel que fa a les centrals nuclears, el secretari d’Estat d’Energia va apuntar que, “a partir de 2030, aniran tancant de manera ordenada perquè ja han complert el seu cicle i la societat espanyola no vol continuar generant residus nuclears.” Domínguez Abascal també va destacar que l’impacte econòmic del PNIEC serà positiu, ja que suposarà, de cara a 2030, un augment de més de l’1,8% del PIB, fet que mobilitzarà unes inversions totals del voltant dels 236.000 milions d’euros. Aquesta injecció reduirà les importacions energèti-

OBJECTIU 2030 21%

emissions efecte hivernacle

42%

Renovables sobre l’ús final de l’energia

39,6%

D’eficiència energètica

74%

D’energies renovables en la generació elèctrica ques netes en uns 75.000 milions d’euros i incrementarà l’ocupació anual en entre uns 250.000 i 364.000 llocs de treball. La presentació del PNIEC es va celebrar dins del cicle de jornades Transició cap a una energia ecològica que organitza la Comissió d’Energia dels Enginyers Industrials de Catalunya i que aborda l’anàlisi de la transició energètica des del punt de vista de l’enginyeria, en el context dels compromisos internacionals i dels objectius relacionats amb el canvi climàtic assenyalat per la Unió Europea. 

Com et veus com a enginyer/a? La pràctica de l’enginyeria necessita desplegar diferents activitats de manera ordenada. En alguns casos seqüencials i, en d’altres, simultànies. Totes les tasques, vistes en conjunt, conformen el projecte, l’eina de l’enginyeria més genuïna.

ls Enginyers Industrials Catalunya tenim, avui, un projecte pel present i pel futur. Un projecte amb un gran objectiu: seguir ajudant a assolir els nostres objectius individuals i, alhora, col·lectius, ja sigui amb serveis professionals, aportant una plataforma única de coneixement i relació o en el treball per prestigiar la funció dels enginyers en la societat. De la mateixa manera que el disseny és una fase fonamental en qualsevol projecte d’enginyeria i que, dins del disseny, la concreció i verificació d’especificacions, d’una banda, i la correcta consideració dels elements de contorn rellevants, de l’altra, són aspectes cabdals, el projecte de les nostres institucions requereix incorporar aquests mateixos elements. Els enginyers i enginyeres que conformem els Enginyers Industrials de Catalunya som actors estratègics en el progrés i benestar de la nostra societat, en la qual, en el transcurs de les successives re-

volucions industrials, hem situat la tecnologia com a vector central del desenvolupament. Per això, hem convidat tot el collectiu a fer-nos una selfie. Perquè al mateix temps que orientem adequadament tota l’energia que acumulem de manera col·lectiva, ens cal conèixer els nostres perfils presents i els que voldríem de cara al futur. La selfie que ens fem ara, mitjançant una enquesta al col·lectiu, ens ha de permetre conèixer com ens veiem a nivell professional, com veiem la professió i com veiem els instruments de què ens hem dotat per ajudar-nos a assolir els èxits que ens fixem personalment i projectar la professió cap a la societat. Volem saber quin grau de satisfacció tenim els enginyers en la nostra activitat professional i quins en són els factors determinants. Si som o no optimistes pensant en el futur personal i col·lectiu, com podem ajudar a avançar més ràpid, quins són els reptes de la professió avui, de quina manera podem, des de l’enginyeria, contribuir a l’asso-

liment dels Objectius de Desenvolupament Sostenible adoptats per l’ONU per al 2030 i quins pensem que són els més importants. Paral·lelament, fins a quin punt els serveis i la proposta de l’Associació i el Col·legi són rellevants per a nosaltres, si els elements de comunicació amb els enginyers i la societat són eficients o si ens cal plantejar objectius més ambiciosos per unir esforços amb totes les branques de l’enginyeria. Aquestes són algunes de les qüestions que ens permetran situar les condicions de contorn i verificar que el projecte dels Enginyers Industrials de Catalunya, el vostre projecte, està alineat amb les vostres necessitats. Els resultats de l’enquesta, els començarem a compartir en la propera edició de la Diada dels Enginyers, que celebrarem, com cada any, el juny, i seran, posteriorment, detallats en aquests Fulls dels Enginyers.  DIRECTOR GENERAL DELS ENGINYERS INDUSTRIALS

 AEIC/COEIC

Tota la informació sobre formació dels Enginyers Industrials de Catalunya a http://formacio.eic.cat

UPDATE FORMACIÓ CONTÍNUA

CONSULTA LA TOTALITAT DELS 66 CURSOS PROGRAMATS Aspectes tècnics de seguretat de màquines 03/06/2019 · Seguretat i medi ambient · 8 h Qualitat de treball: Millora contínua i orientació a resultats 04/06/2019 · Gestió i habilitats directives · 8 h Normativa de seguretat per a robots col·laboratius. Què cal tenir en compte en fer una anàlisi de riscos 05/06/2019 · Indústria 4.0 · 5 h Simulació de sistemes elèctrics de potència 05/06/2019 · Enginyeria · 8 h Augmentar les vendes a través de Linkedin. Social selling 06/06/2019 · Gestió i habilitats directives · 8 h Performing Thermal Hydraulic Safety Analysis for Nuclear Power Plants 2nd Edition 10/06/2019 · Energia · 27 h BIM: Fonaments per a Autodesk® Revit® MEP 2019 11/06/2019 · Enginyeria · 16 h

Curs pràctic de disseny i càlcul de recipients de pressió 17/06/2019 · Enginyeria · 16 h Instal·lacions d’energia solar fotovoltaica d’autoconsum 17/06/2019 · Energia · 18 h Marcatge CE. Nou marc legislatiu 17/06/2019 · Seguretat i medi ambient · 8 h Coordinació de seguretat i salut, i coordinació d’activitats empresarials en obres i manteniment. Aplicació al Facility Management 18/06/2019 · Seguretat i medi ambient · 8 h AMFE: Anàlisi modal de fallades i els seus efectes 19/06/2019 · Operacions · 8 h Big Data. Competint amb dades a l’era del Big Data 19/06/2019 · Indústria 4.0 · 8 h Infraestructures de recàrrega de vehicles elèctrics 19/06/2019 · Enginyeria · 8 h

Reinventant els negocis 4.0 12/06/2019 · Indústria 4.0 · 8 h

Tècniques de negociació i gestió del conflicte 20/06/2019 · Gestió i Habilitats Directives · 8 h

Ruixadors automàtics 12/06/2019 · Seguretat i medi ambient · 8 h

BIM: Especialització en Autodesk® Revit® MEP 2019 25/06/2019 · Enginyeria · 20 h

Treballar i organitzar el treball en equip 13/06/2019 · Gestió i habilitats directives · 8 h

DELEGACIÓ DEL VALLÈS Lean Office : Millora de la productivitat en els despatxos professionals 11/06/2019 · Enginyeria · 8 h

Pertànyer a Enginyers Industrials de Catalunya te avantatges fiscals DESGRAVA’T LES QUOTES COL·LEGIALS A LA DECLARACIÓ DE LA RENDA A efectes de les Declaracions-Liquidacions de l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques (IRPF) corresponent a l’exercici tancat a 31 de desembre de 2018, els enginyers/es industrials es poden desgravar les quotes satisfetes al Col·legi.

assessorament@juridic.eic.cat · 933192300 · eic.cat/exercir/asses.juridic

ENTREVISTA

FULLS DELS ENGINYERS / 42

TEXT: MIREIA CURTO

“El canvi climàtic és un problema seriós i hem d’actuar de manera urgent” Nascut a Sevilla, JOSÉ DOMÍNGUEZ ABASCAL és doctor en Enginyeria Industrial i titular de la Secretaria d’Estat d’Energia depenent del Ministeri per a la Transició Ecològica des de juny de l’any passat. És membre de l’American Society of Civil Engineers, de la Real Academia de la Ingeniería, de l’Acadèmia Europea en la seva secció de Física i Enginyeria, i de la Real Academia Sevillana de Ciencias. Des de 2017, és un dels professors convidats a la Harvard Kennedy School i del Real Colegio Complutense. Ha rebut diverses distincions acadèmiques entre les quals destaquen el Premi Nacional d’Investigació Tomás Quevedo (2004) i el Premi Nacional de Restauració de Béns Culturals (2006). El 2018 va ser nomenat doctor honoris causa per la Universitat de Granada.

uines són les principals línies d’actuació del Pla Nacional Integrat d’Energia i Clima? Fonamentalment, la reducció de gasos d’efecte hivernacle i combatre el gran problema que tenim: el canvi climàtic. Hem d’actuar. Tenim un problema seriós i urgent. L’energia és responsable de tres quartes parts de l’emissió de gasos d’efecte hivernacle. Hi ha dues línies fonamentals d’intervenció: la descarbonització i l’electrificació, la segona a través d’energies renovables per, de retruc, contribuir a la primera. Paral·lelament, hi ha un procés de transició de la generació elèctrica contaminant i emissora de gasos d’efecte hivernacle a una generació elèctrica renovable. Alhora, també vivim un moment d’electrificació al sector del transport. Aquest procés condueix a una progressiva, però ferma, reducció d’emissions que esperem que ens porti a la neutralitat el 2050. Ha definit el pla, en més d’una ocasió, com a una política d’Estat? El problema és de tots i es projecta cap als nostres fills i nets. Una qüestió reconeguda científicament, per la UE, per l’ONU, a Davos... cal afrontar-la. L’hem de resoldre unànimement. La reducció de l’emissió de gasos d’efecte hivernacle es converteix en necessària de manera natural. Com han rebut aquest pla les companyies energètiques i les indústries?

En principi tothom l’ha valorat favorablement. Òbviament, però, tots els sectors tenen interessos i cadascun intenta emmotllar aquest procés per fer-lo compatible a les seves necessitats. No tots els interessos són compatibles, n’hi ha que són més favorables que altres. No obstant això, la indústria i les empreses s’han adonat que és una gran oportunitat per fer inversions. Estimem que d’aquí a 2030 seran d’uns 200.000 milions d’euros. Una oportunitat d’activitat econòmica per a la implantació de renovables, la renovació d’edificis per fer-los més eficients, per apostar per la tecnologia i reduir el dèficit comercial en la balança de pagaments d’Espanya. Som un estat molt portador d’energia. És la primera vegada que podem participar en una revolució econòmica i industrial. Per això hem d’estar molt atents.

“El sistema energètic està en un moment de transició gairebé efervescent”. Tot i que hi ha alguns sectors que els agradaria fer les coses d’una manera diferent, també hem de saber entendre altres territoris com les comarques mineres del carbó. A les zones on es tanquin centrals de generació d’energia que ja no s’utilitza, cal prendre decisions

justes, encara que s’hagi de fer un esforç econòmic i social per acompanyar-les. Serà possible arribar al 2030 amb un 32% d’energia renovable consumida sense primes? Fem un altre titular: “La manera més barata de produir energia elèctrica a Espanya en aquest moment és mitjançant el sol o el vent”. A partir d’ara, qualsevol que creï plantes de generació eòlica o fotovoltaica té un avantatge de mercat. La prova més clara és que als dies de sol i de vent o només de vent és quan tenim l’electricitat més barata. Hem de comptar molt amb aquestes fonts d’energia. Les plantes que es van construir ja fa temps van pactar un preu i cobraran un seguit de primes fixades en el passat. Totes les plantes construïdes des de l’any 2016 no tenen cap prima, fet que permetrà situar-nos per damunt del 32% d’energia renovable l’any 2030. Han fet caure el valor dels actius en combustible fòssil, han sol·licitat el tancament de centrals tèrmiques de carbó i, a més, inverteixen clarament en energies renovables, com està assumint el sistema aquests canvis? El sistema energètic viu un moment de transició gairebé efervescent. A l’Espanya peninsular, hi ha catorze centrals de carbó, de les quals nou tancaran abans de 2020. En l’última setmana, no s’ha generat ni un sol megawatt amb carbó. Perquè és més car a causa del preu imposat a les emissions de gasos d’efecte hivernacle. Es paga

per cada tona de diòxid de carboni que s’emet. Fa set anys es pagaven 7 euros, ara 27. El sistema de fiscalitat associat a les emissions ha propiciat que les centrals de carbó desapareguin d’una manera natural. Les companyies que les gestionen anuncien noves installacions renovables. Són productors d’electricitat i han vist que hi ha mecanismes més barats per produir-la. El sector ha afrontat el repte de manera positiva.

“Totes les plantes construïdes des de l’any 2016 no tenen cap prima, fet que permetrà situarnos per damunt del 32% d’energia renovable l’any 2030”. Creu que el sistema està preparat per poder tancar les centrals nuclears de l’Estat? Avui dia podem dir que no hi ha cap problema de seguretat de subministrament, encara que prescindim del carbó. Evidentment que no podem tancar totes les centrals nuclears de cop. Tenim un marge de quinze anys. Hi haurà un procés progressiu d’introducció de reno-

vables. A partir de 2021, s’afegiran 5.000 megawatts cada any. És a dir, cada dos anys, es generarà l’energia equivalent a un reactor nuclear. Quina valoració fa del reial decret llei d’autoconsum? Per nosaltres és especial perquè no implica únicament un nombre reduït de companyies, sinó a tota la ciutadania. L’autoconsum és una activitat molt social. Esperem que canviï la forma de consumir i produir electricitat. Creiem que donarà molta activitat econòmica, inclús entre els petits instal·ladors. Es tracta de potenciar petites generacions a casa nostra i introduir l’autoconsum entre aquells que viuen en un habitatge unifamiliar, entre veïns d’un mateix edifici o en construccions de més de 50 metres. Esperem que tingui una penetració social i un efecte important sobre els ciutadans. Com entomaran el canvi les companyies energètiques? Crec que, en un entorn d’electrificació de la producció, tenen una oportunitat per créixer més enllà del terreny de joc que ocupen ara. És veritat que els mateixos terrenys també els ocuparan més actors i, per tant, tots plegats haurem d’evolucionar. També és cert que les grans companyies perdran part de la demanda, però tenen enormes camps de negoci per davant relacionats, entre d’altres, amb la mobilitat o la recàrrega de vehicles. El camí s’ha de fer de manera que tothom n’obtingui tant benefici com sigui possible. 

DOCTORS

MIRAVÉ

Entre altres especialitats: Ortodòncia invisible Odontologia infantil Odontologia integrativa Disposem d’un servei de gestió de l’ansietat dental

c/Muntaner 239 Telf. 93 200 93 39 Ens hem unit, hem ampliat i tots plegats seguirem creixent www.mirave.es

Serveis sense cost per a col·legiats i familiars (mateix domicili): Visites odontològiques Higiene dental anual Visites odontològiques urgència RX intra-orals Tarifes preferencias per a la resta de tractaments