Fulls dels Enginyers núm. 41 Maig 2019

INTERNACIONALITZACIÓ Itàlia, escenari de l’acord de reconeixement mutu de l’AQPE

SERVEIS Neix el Consell de Formació i Ocupació

ENTREVISTA A ISIDRE ESTEVE Impulsor del coixí intel·ligent per a persones amb mobilitat reduïda

PÀG. 10

PÀG. 11

PÀG. 12

Visita www.fullsdelsenginyers.cat i accedeix a tots els continguts

FULLS DELS ENGINYERS 41/ MAIG 2019

El diari dels Enginyers Industrials de Catalunya

 TEMA DEL MES

Les tecnologies de la salut demanen pas PÀG.06 // Catalunya compta amb un dels ecosistemes empresarials més prometedors del món per situarse entre les regions líders en tecnologies de la salut.

A la base d’aquest ecosistema hi ha unes institucions de recerca i tecnològiques de primer nivell, hospitals i universitats de renom, un sistema sanitari de gran prestigi i un potent entorn emprenedor. Destaca, especialment, la indústria biotecnològica i el sector dels dispositius mèdics altament tecnològics. El creixement és ràpid i continu. Les millors proves del bon posicionament de les tecnologies de la salut catalanes són l’increment de la inversió internacional, amb operacions corporatives històriques en el darrer any, i la capacitat de les empreses per tancar rondes de finançament de cada cop més envergadura. 



ANÀLISI // PÀG.02

“La indústria hauria d’insistir a usar només energia de baixes o nul·les emissions de CO2. A més, mitjançant el redisseny de molts processos és possible obtenir importants estalvis”.

DANIEL GAUDE-FUGAROLAS. ENGINYER INDUSTRIAL. DOCTOR PER LA UNIVERSITAT DE CAMBRIDGE   MOBILITAT SOSTENIBLE

 NOU MODEL ENERGÈTIC

La venda de cotxes elèctrics i híbrids creix un 106,5% en els últims cinc anys

El nou reial decret d’autoconsum d’energia elèctrica, al detall

PÀG. 05 // El desenvolupament de les bateries com a acumuladors d’energia ha permès l’allargament del funcionament de molts electrodomèstics, eines i portables. En el cas dels vehicles elèctrics, el procés és similar. Així, els vehicles de tecnologies alternatives han registrat un increment del 106,5% en els últims cinc anys, segons indiquen les dades recollides al Baròmetre de Seguretat Viària i Medi Ambient Bosch-Anfac.

En concret, a Catalunya, el 2018, es van vendre 1.794 vehicles, un 11% més que l’any anterior. 

PÀG. 08 // La taula interministerial del 5 d’abril va donar llum verda al Reial Decret 244/2019, pel qual es regulen les condicions administratives, tècniques i econòmiques de l’autoconsum d’energia elèctrica. La norma completa el marc regulador després de la derogació de l’anomenat impost al sol. Entre d’altres, el nou ordenament destaca l’efecte positiu de les mesures sobre l’economia, el sistema elèctric i els consumidors, i implica, alhora, la vertebració de sistemes que redueixen el consum d’energia elèctrica procedent de les xarxes. 

OPINIÓ // PÀG.03

“Al sector industrial, l’electrònica de potència ha tingut un paper destacat en la modernització i l’automatització dels sistemes que ha permès millorar el control d’accionaments, motors i càrregues”.

ORIOL GOMIS-BELLMUNT I EDUARDO PRIETO-ARAUJO. CITCEA-UPC

OPINIÓ

FULLS DELS ENGINYERS / 41

02

 Anàlisi

 Editorial

Com a bressol d’iniciatives relacionades amb la innovació, Catalunya impulsa potents projectes del binomi entre salut i tecnologia.

Tecnologia biomèdica amb bona salut

N

ovament, la radiografia del teixit industrial català detecta pols de creixement relacionats amb iniciatives que, convenientment accelerades, finançades i canalitzades cap a un mercat global, són capaces d’aportar una riquesa creixent i sostinguda i un bon grapat de llocs de treball. És el cas de les tecnologies de la salut que, l’any 2017, conformaven un bloc de 820 empreses i ocupaven a 29.151 persones. L’última dada disponible en paràmetres econòmics era de 7.903 milions de facturació conjunta l’any 2014. Això era fa cinc anys, i amb la consolidació de la indústria 4.0 al nostre país i el terreny abonat per a moltes start-ups, aquesta xifra té tendència a l’alça.

Entre altres motius, perquè el sector relacionat amb les anomenades ciències de la vida engloba quatre grans àmbits amb molt camp per córrer.

Un d’aquests quatre subsectors, el farmacèutic, exhibeix un múscul molt més vigorós i consolidat que la resta. D’alguna manera, doncs, menja a part, ja que el prestigi i la trajectòria de les grans firmes a casa nostra li atorguen una capacitat motora indiscutible en termes econòmics fins al punt que Barcelona va optar a acollir l’Agència Europea del Medicament.

La resta de subsectors tenen altres fisonomies que s’han configurat i assentat amb la implantació de centres i institucions de desenvolupament i investigació en el camp mèdic.

La prova fefaent de la bona oferta i posicionament de tecnologies de la salut a Catalunya és la capacitat actual per canalitzar i incrementar, dia rere dia, la inversió internacional amb operacions corporatives històriques i la presentació de projectes atractius que tenen capacitat per tancar rondes de finançament de cada cop més envergadura. Entitats amb propòsits sinèrgics com el clúster CataloniaBio&HealthTech són optimistes i estan satisfetes amb la feina feta tot i que expressen la necessitat de facilitar que les empreses nascudes aquí creixin dins del territori i no passin a mans de tercers. L’interès per la salut i l’allargament de l’esperança de vida marquen el compàs de l’evolució de moltes tecnologies disruptives a casa nostra.

Segons l’Agència per a la Competitivitat de l’Empresa, la biotecnologia, la genòmica, les neurociències i la farmagenètica ocupen posicions destacades en projectes d’investigació i desenvolupament de cara al futur. 

 Altaveu

ISIDRE ESTEVE, PILOT DE COTXES AL DAKAR

“El gran valor del coixí intel·ligent és haver posat en comú coneixements procedents d’àmbits diversos dins de la medicina i l’enginyeria.

El pas endavant en la qualitat de vida dels usuaris és molt gran”

DANIEL GAUDE-FUGAROLAS Enginyer industrial col·legiat núm. 15990. Doctor per la Universitat de Cambridge.

Professor Associat UPC i CEO de dgaude Prime Innovation SLU

Sostenibilitat: reptes i oportunitats per a la indústria metal·lúrgica

A

ctualment, el canvi climàtic, la sostenibilitat, l’ús de recursos i les emissions de gasos d’efecte hivernacle són qüestions que no podem ignorar. La influència de l’activitat humana sobre el planeta és innegable. Exhauriment de recursos, excés de generació energètica, residus o pol·lució són alguns dels efectes secundaris de la civilització industrialitzada en què vivim. Les conseqüències ja es deixen sentir, no solament en diversos ecosistemes o en la salut de la població, sinó també en la disrupció de les cadenes logístiques i la vida diària a causa d’episodis de meteorologia extrema, sequeres, inundacions i tempestes. Com que l’opció de tornar enrere en el temps no és viable, hem de considerar accions més realistes.

Si ens concentrem en les emissions de CO2, un cop descomptada l’agricultura, l’activitat industrial produeix al voltant d’un terç de les emissions. D’aquestes, la meitat són conseqüència de la producció de materials (principalment acer i ciment). Segons l’Intergovernmental Panel on Climate Change (IPCC), per limitar l’escalfament global a menys de 2º C, el total d’emissions industrials s’hauria de reduir entre un 50 i un 80% d’ara fins al 2050. Un objectiu preferible seria el d’1,5º C, que comportaria una reducció d’entre un 75 i un 90%.

Per altra banda, la població del planeta augmentarà de 7,7 fins a 9,5 milers de milions el 2050, i la classe mitjana d’1 a 4 milers de milions, fet que implicarà previsiblement que la demanada d’acer es dupliqui. Així doncs, l’objectiu per a la indústria metal·lúrgica en conjunt passa per multiplicar la producció, procurant, alhora, reduir a la meitat les

emissions de diòxid de carboni.

Si volem assolir aquests objectius, serà necessària una mesura de reflexió profunda i serena.

Aquest article intenta copsar alguns dels reptes i de les oportunitats als quals s’enfronta la indústria metal·lúrgica en els propers anys i dècades, relacionats amb l’ús de recursos i energia, l’eficiència dels processos i les emissions i residus produïts.

Per poder contribuir als objectius de l’IPCC, l’energia, l’ús de recursos i les emissions de la indústria metal·lúrgica han de ser analitzats al llarg de tota la cadena productiva: des de l’extracció del mineral fins a la gestió al final de la vida del producte.

L’extracció del metall a partir del mineral és un procés que la indústria de l’acer duu a terme de forma molt eficient. Malauradament, la resta del procés té molts aspectes a millorar. En últim terme, hi ha el reciclatge del metall al final de la vida dels productes. Una important font de ferralla per reciclar prové del mateix procés productiu. La millora del disseny dels processos, no solament dels productes, podria reduir substancialment la quantitat de material necessari, a més de permetre un important estalvi energètic i una reducció substancial d’emissions. El redisseny productiu, en alguns casos, pot suposar estalvis energètics de fins al 90% respecte al metall obtingut a partir del mineral.

Donada la intensitat energètica de la indústria metal·lúrgica, és fonamental gestionar-la de manera eficient. L’energia és necessària al llarg de tota la manufactura metal·lúrgica, però, a més, esdevé una font important d’emissions. Així doncs, tota mesura encaminada a reduir necessitats energètiques i a disminuir el grau de carbonització de l’energia

 Sonòmetre

Les tecnològiques que capten talent femení són més rendibles.

La filial de la multinacional HP a Sant Cugat del Vallès, a l’hora d’introduir un canvi tecnològic en els processos d’impressió 3D, es va adonar que calia buscar dones ja que els estudis demostren que les companyies que tenen equips més diversos funcionen millor i el seu paper resulta essencial. L’empresa volia fitxar enginyeres però no rebia cap currículum. Això va propiciar que un centenar d’enginyeres de la firma decidissin posar-hi remei promocionant activament la professió entre les nenes a través de conferències a les escoles. Una pràctica liderada per voluntàries que avui dia moltes empreses volen copiar.

La NASA i el MIT creen un avió amb ales flexibles per fer el vol més eficient.

L’ala canvia de forma amb l’objectiu d’augmentar l’eficiència del vol, la producció i el manteniment de l’aeronau. En un avió tradicional, només algunes parts,com les aletes i els alerons, es poden moure per canviar la direcció de l’aparell. El sistema dissenyat pels investigadors de l’Institut de Tecnologia de Massachusetts (MIT) i la NASA es pot moure totalment.

L’ala està formada per centenars de petites peces idèntiques que contenen components rígids i flexibles que la fan més lleugera i eficient que la dels avions tradicionals. Això permet que s’ajusti a les característiques particulars de cada etapa del vol i permet optimitzar-ne el funcionament .

EDITA: Associació/Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya

Demarcacions del AEIC-COEIC Girona: Jaume Masgrau Lleida: Guillem Boira Catalunya Central: Salvador Arqué i Mireia Félix Tarragona: Lluís Maestre i Fernando Torres Delegació del Vallès: Francesc Figueras i German Palacín

AEIC President: Jordi Renom Vicepresident 1r: Josep Canós Vicepresident 2n: Carles Sans Vicepresident 3r: Ginés Alarcón Secretari: Òscar Gimeno COEIC Degà: Josep Canós Vicedegà: Pere Palacín Secretari: Jordi Mas

AEIC - COEIC Director general: Pere Homs Consell de redacció: Jordi Renom, Josep Canós, Laura Ivern, Raimon Miserachs i David Pérezdolz Coordinació: Mireia Curto Col·laboradors: Eva Díaz, Mireia Curto, Lorena Farràs i Francesc Latorre Publicitat: Jordi Galin Disseny i maquetació: Anna Carrió i Àlex Franco

Josep Maria Serena presidirà el Consell de Seguretat Nuclear.

El president de la Comissió de Medi Ambient dels Enginyers Industrials de Catalunya serà el màxim responsable de l’únic organisme competent a l’Estat espanyol en matèria de seguretat nuclear i protecció radiològica. El nomenament va ser aprovat per reial decret en el marc del Consell de Ministres a proposta del Ministeri per a la Transició Ecològica.

Al marge de Serena, doctor en Enginyeria i diplomat en Enginyeria i Medi Ambient, també es van nomenar consellers de l’organisme Elvira Romera, Pilar Lucio i Francisco Castejón. La permanència en el càrrec de president és de sis anys, renovables a un segon període de la mateixa durada.

Edició i correcció lingüística: Carles Claret Impressió: Vanguard Gràfic S.A. Dipòsit legal: B 26367-2015 ISSN: 2013-3332 Administració i distribució: Enginyers Industrials de Catalunya Via Laietana, 39 - 08003 Barcelona T: 933 192 300 / F: 933 100 681 a/e: fulls@mail.eic.cat Els articles signats no representen l’opinió dels Fulls dels Enginyers.

FULLS DELS ENGINYERS / 41

La indústria metal·lúrgica contribueix de manera important a l’ús energètic, les emissions de CO2 i altres indicadors de sostenibilitat. utilitzada contribuirà apreciablement a la reducció de l’empremta mediambiental.

Per començar, la indústria hauria d’insistir a usar només energia de baixes o nul·les emissions de CO2.

A més, mitjançant el redisseny de molts processos s’obtindrien importants estalvis basats en el reaprofitament dels fluxos de calor que s’hi generen. De mitjana, un 10% de l’energia que avui dia es desaprofita es podria recuperar.

Moltes mesures específiques a cada estadi del procés productiu han de ser implementades per garantir la màxima eficiència. Només un exemple: maximitzar l’eficiència dels forns mitjançant la utilització continuada, amb millor aïllament, usant sistemes de recuperació de calor pels escapaments, etc. pot aconseguir eficiències d’escalfament del 70% i superiors.

Però les oportunitats no es limiten a la planta metallúrgica, sinó que poden implicar altres indústries i serveis. S’estan implementant idees molt innovadores a àmbits molt diferents, des de la producció de biocarburant en paral·lel a la manufactura de metall (Sheffield), a combinar la fabricació amb serveis energètics per a les poblacions properes com es fa a diverses plantes escandinaves. Aquest últim sistema, juntament amb la cogeneració, augmenta els rendiments energètics del

30-40% fins al 60-80%. Tot això sense oblidar projectes com HYBRITT, en fase d’implantació, que aconsegueix produir acer amb zero emissions.

En conclusió, la indústria metal·lúrgica és una contribuent important a l’ús energètic, les emissions de CO2 i altres indicadors de sostenibilitat. Tot i que les previsions de demanda d’acer s’espera que creixin substancialment, aquesta indústria disposa de moltes oportunitats per contribuir a assolir els objectius de mitigació del canvi climàtic de l’IPCC. Els reptes són importants, però la indústria metallúrgica històricament ha demostrat ser molt innovadora i, sens dubte, aconseguirà convertir aquests reptes en profitoses oportunitats.

Mentre que molts dels canvis necessaris requereixen noves inversions, així com un cert nivell de redisseny dels processos actuals, estem contemplant un termini de 30 anys, així que és perfectament possible fer previsions i incloure els canvis necessaris a la planificació estratègica de cada empresa.

Al capdavall, totes les millores i modificacions plantejades a l’article presentat a METAL2019 aspiren a produir més i millors productes, usant menys material, menys energia, donant ús a recursos que avui dia es malbaraten i contaminant menys (i, alhora, col·laborant a salvar el planeta). En el fons, doncs, hauria de ser de lògica empresarial aplicar-les.

Extret de la invited lecture (ponència convidada) Sustainability: Challenges and Opportunities for the Metallurgical Industry de Daniel Gaude-Fugarolas al Congrés METAL2019 (Brno, República Txeca, del 22 al 24 de maig de 2019), i que serà presentada també a la reunió de la Comissió de Gestió Empresarial del mes de juny. 

 Opinió

ORIOL GOMIS-BELLMUNT CITCEA-UPC

EDUARDO PRIETO-ARAUJO CITCEA-UPC

Xarxes elèctriques dominades per convertidors estàtics (electrònica de potència)

E

l sector elèctric està experimentant una profunda reconversió a causa de la massiva integració de renovables, la transformació industrial i la irrupció de la mobilitat elèctrica.

El sistema modern ja no es limita a interconnectar grans centrals tèrmiques i hidràuliques amb centres de consum amb un flux de potència unidireccional, sinó que tendeix cap a un sistema substancialment més complex que inclou elements com: grans centrals de generació renovable, sovint ubicades en localitzacions remotes (eòlica marina, per exemple); petites instal·lacions renovables localitzades prop dels centres de consum (domèstiques o industrials); estacions d’emmagatzematge d’energia, i estacions de càrrega de vehicles elèctrics.

L’electrònica de potència és, des de fa dècades, una tecnologia que habilita generació distribuïda i elèctrica reno-

Al sector industrial, l’electrònica de potència ha tingut un paper destacat en la modernització i l’automatització dels sistemes que ha permès millorar el control d’accionaments, motors i càrregues. vable. L’ús de convertidors estàtics permet que les centrals eòliques i fotovoltaiques modernes siguin amigables amb la xarxa i no es limitin a injectar-hi potència quan n’hi ha de disponible, sinó que, a més, li donen suport. També permet la connexió de bateries i dispositius d’emmagatzematge a la xarxa elèctrica, tot controlant, en tot moment, l’intercanvi de potència activa i reactiva. L’electrificació del transport i la irrupció del vehicle elèctric depenen dels convertidors estàtics instal·lats als centres de recàrrega.

Al sector industrial, l’electrònica de potència ha tingut un paper destacat en la modernització i l’automatització dels sistemes que ha permès millorar el control d’accionaments, motors i càrregues. L’electrònica de potència tam-

www.fullsdelsenginyers.cat

03

bé és una tecnologia clau tant en els sistemes de transmissió i distribució en corrent continu, com en els sistemes que pretenen maximitzar la flexibilitat de la xarxa.

Els sistemes dominats per l‘electrònica de potència són una realitat a les xarxes de baixa, mitja i alta tensió. Fa uns anys, es creia que els convertidors connectats a la xarxa eren una font de problemes a causa de la poca qualitat de la potència que proporcionaven. L’evolució de la tecnologia no només permet injectar potència de gran qualitat, sinó que, a més, permet utilitzar els convertidors per millorar la qualitat de la potència de la xarxa i compensar pertorbacions provinents d’altres fonts. Aquest és el cas dels anomenats filtres actius, basats en convertidors estàtics.

Les principals característiques d’aquests convertidors, que els diferencien de les màquines elèctriques (utilitzades en les grans centrals) són, essencialment, tres. D’entrada, la gran controlabilitat basada en la possibilitat de programar-los d’acord amb les necessitats. Això dona una gran flexibilitat, però també incrementa el risc d’interaccions i problemes entre diferents dispositius. Paral·lelament, disposen d’una capacitat de sobrecàrrega limitada. A diferència dels generadors síncrons, els convertidors no poden operar per sobre dels valors nominals de corrent durant un temps limitat, si no es sobredimensionen per permetre aquest mode d’operació. Per últim, cal ressaltar-ne la inèrcia, molt limitada pel fet de ser estàtics. La principal inèrcia deriva de l’energia emmagatzemada en els condensadors interns, molt més petita que la de les màquines síncrones. En alguns casos, és possible emular el funcionament inercial d’una màquina síncrona, si es disposa d’una font d’energia disponible.

La massiva penetració de l’electrònica de potència en el sistema elèctric presenta reptes importants que, a hores d’ara, s’estan estudiant en diversos projectes. Els fenòmens que s’estan analitzant són: • La comprensió de l’estabilitat de les xarxes elèctriques modernes tenint en compte les interaccions entre diferents equips i el significat de la freqüència de la xarxa en sistemes dominats per convertidors.

• La implementació de la funcionalitat de crear xarxa mitjançant convertidors (funció tradicionalment associada als generadors síncrons). Creació de xarxes elèctriques

 Notícies

REGULACIÓ, FISCALITAT I MERCATS, CLAUS PER A LA TRANSICIÓ A L’ENERGIA ECOLÒGICA La segona sessió del Cicle de Jornades sobre la Transició a una energia ecològica coordinada per la Comissió d’Energia i la de Medi Ambient, totes dues dels Enginyers Industrials, va tractar tres temes clau per aconseguir la transició: la regulació, la fiscalitat i els mercats. Hi van intervenir José María García Casasnovas, president de la Comissió d’Energia; Xavier Cordoncillo, responsable del Grup de Treball de Regulació; Diego Rodríguez, catedràtic d’Economia de la Universitat Complutense de Madrid; Yolanda Cuéllar, directora d’Operació del Mercat d’OMIE; Eduardo Moreda, subdirector de Regulació, Mercats Majoristes i Gas d’Endesa; Mariano Bacigalupo, conseller de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència; i Joan Esteve, cap de la Divisió de Planificació Energètica de l’ICAEN.

L’ASSOCIACIÓ D’ENGINYERS EN INFORMÀTICA S’INCORPORA A L’INSTITUT D’ENGINYERS DE CATALUNYA L’Assemblea de Representants de la federació que conforma l’Institut d’Enginyers de Catalunya (INEC) va aprovar, per unanimitat, l’adhesió de l’Associació Catalana d’Enginyers en Informàtica. Ricard Granados, president de l’INEC, va valorar molt positivament la incorporació de l’enginyeria informàtica, una branca de màxima actualitat i importància en un món en transició en el qual les noves tecnologies d’adquisició i tractament de la informació són imprescindibles per al desenvolupament tècnic, econòmic, social i ambiental. La finalitat de l’INEC és contribuir al desenvolupament de l’enginyeria al servei del bé comú, fomentant la col·laboració entre tots els àmbits.

totalment dominades per convertidors, on aquests mateixos controlen la freqüència i el voltatge.

• La definició i reconfiguració de les proteccions a la xarxa elèctrica tenint en compte la intensitat limitada del curtcircuit que poden subministrar els convertidors. Aquest fet requereix repensar com es defineixen i parametritzen els equips de protecció elèctrica.

En els darrers temps, s’estan desenvolupant un gran nombre de projectes innovadors on s’afronten aquests reptes en aplicacions reals. A la xarxa de baixa i mitja tensió s’impulsen sistemes de microxarxes basades en renovables i emmagatzematge. A la xarxa d’alta tensió, es treballa en grans transformacions amb xarxes de corrent continu per connectar gran parcs eòlics marins i interconnectar diferents països. El sistema s’està transformant i els enginyers tenim un important repte davant nostre. Res tornarà a ser com abans. 

24/05/2019 XARXES ELÈCTRIQUES DOMINADES PER CONVERTIDORS ESTÀTICS. ELECTRÒNICA DE POTÈNCIA Més informació a: formacio.eic.cat

L’ENGINYERIA ENS PARLA

 Innovació

FULLS DELS ENGINYERS / 41

04

L’ENGINYERIA ENS PARLA

Almirall construeix la planta fotovoltaica d’autoconsum més gran de Catalunya La farmacèutica ha finalitzat la construcció d’una innovadora instal·lació fotovoltaica de 800 kWp, situada a la planta de Sant Andreu de la Barca, que pretén estalviar un 12% del consum d’energia elèctrica del centre industrial. Aquesta iniciativa forma part de la política basada en promoure l’ús d’energies renovables per reduir les emissions de diòxid de carboni.

Font: Article publicat al web d’Almirall

Des de 2012, Almirall ha aconseguit reduir un 18% el consum energètic d’electricitat i gas, gràcies a les millores realitzades en eficiència.

L

a instal·lació d’aquesta planta solar, fruit dels esforços d’Almirall per crear un model d’eficiència energètica mitjançant projectes innovadors, constitueix un important precedent en la lluita contra el canvi climàtic. L’any 2017, Almirall ja va posar en marxa, a la planta química de Sant Celoni, el primer camp solar de l’Estat espanyol connectat directament a una planta de producció.

Amb la construcció d’aquesta planta fotovoltaica a Sant Andreu de la Barca, Almirall espera poder reduir la dependència del consum d’energia de la xarxa en més de 1.200 MWh a l’any. Generarà, amb energia 100% renovable i local, l’equivalent al consum anual mitjà d’aproximadament 350 habitatges.

Addicionalment, Almirall evitarà l’emissió a l’atmosfera de 479 tones de CO2.

Tota l’energia produïda per aquesta instal·lació fotovoltaica la consumirà, de manera instantània, la instal·lació de Sant Andreu. Això suposarà un proveïment d’un 12% de les necessitats elèctriques de la

Situada a Sant Andreu de la Barca, generarà 1.200 MWh a l’any i evitarà l’emissió a l’atmosfera de més de 479 tones de CO2. planta. Els panells solars estaran instal·lats a la coberta de l’edifici, a les marquesines de l’aparcament i sobre el terreny. La fotovoltaica transformarà la radiació solar en energia elèctrica. La tecnologia que s’hi implementarà és capaç de captar la màxima energia durant totes les hores del dia i tots els mesos de l’any. Amb una potència de 800 kWp, permet generar prop de 1.200 MWh anuals d’energia neta per a l’autoconsum.

Víctor Molina, director Facility Management d’Almirall, ha destacat que l’assoliment dels objectius “és tan important per a Almirall

com la manera en què s’assoleixen.

Per això, el nostre compromís amb la societat va més enllà d’oferir solucions científiques als nostres pacients. Es basa, també, en desenvolupar un model d’eficiència energètica mitjançant una política mediambiental pròpia que garanteixi l’ús responsable dels recursos.”

És la segona instal·lació fotovoltaica que Almirall posa en marxa. A mitjans de 2017, va instal·lar el primer camp solar d’Espanya connectat a una instal·lació de producció a la planta de Sant Celoni.

Aquesta iniciativa s’emmarca dins de l’Estratègia de Lluita Contra el Canvi Climàtic d’Almirall que cerca, entre altres aspectes, impulsar la generació d’energies sostenibles. Amb aquesta nova fita, la companyia també compleix l’objectiu de millorar l’acompliment energètic associat amb la norma ISO 50001: 2011, implantada a partir de 2013 en tots els seus centres espanyols. Posteriorment, es va implementar a Alemanya, on Almirall té contractats els subministraments energètics sota la modalitat d’energia verda.

A banda dels beneficis ambientals, gràcies a les dues plantes fotovoltaiques, Almirall podrà fixar una part important del cost energètic i evitar pujades del cost de l’electricitat.

TREBALLANT PER UN PLANETA MÉS SOSTENIBLE Amb l’obertura de la planta solar de Sant Andreu de la Barca, Almirall reforça l’estratègia de posar en marxa mesures continuades per fer més sostenibles els processos de producció i reduir l’impacte ambiental en totes les àrees ope-

racionals. Els esforços en aquesta matèria s’estenen al llarg de tot el cicle de vida del producte: des del disseny en R+D i la fabricació, fins a l’adquisició de les matèries primeres i el procés de rebuig de residus.

Des de l’any 2012, Almirall ha aconseguit millorar en un 18% el consum total d’electricitat i gas, gràcies a les accions dutes a terme en el marc del desenvolupament de 149 projectes de millora energètica, que tenen com a objectiu comú minimitzar els efectes del canvi climàtic. “El nostre principal propòsit en tots els centres és impulsar les energies renovables.

Tenim cura de les persones, per això estem compromesos a buscar solucions d’eficiència energètica, per contribuir a la construcció d’un entorn més sostenible”, ha explicat Víctor Molina.

El model d’eficiència energètica d’Almirall es basa en la recerca iterativa de projectes i de noves tecnologies que han estat aplicades, progressivament, d’acord amb les necessitats de cadascun dels centres. D’aquesta manera, la companyia ha aconseguit implementar tecnologies innovadores com la levitació magnètica i la humectació per nebulització d’aigua per alta compressió, que permeten reduir el consum energètic en compressors d’equips de fred i en els sistemes d’evaporació per resistències i/o electròlisi tradicionals. 

FULLS DELS ENGINYERS / 41

www.fullsdelsenginyers.cat

05

 MOBILITAT SOSTENIBLE

La venda de cotxes elèctrics i híbrids registra un augment del 106,5% en els últims cinc anys Fa uns anys, els vehicles híbrids es limitaven, bàsicament, a sectors professionals com taxis i cotxes d’empresa. Els avenços tecnològics i el coneixement més generalitzat per part de la població han fet que aquest tipus de cotxes cada cop siguin més habituals.

TEXT: MIREIA CURTO

E

l

desenvolupament de les bateries com a acumuladors d’energia ha permès l’allargament del funcionament de molts electrodomèstics, eines i portables. En el cas dels vehicles elèctrics, el procés és similar. Cada cop tenen més autonomia d’ús, es carreguen més ràpid i, producte de la progressiva implantació, els ajuntaments reben més positivament l’ús d’aquest transport al centre de les ciutats.

Així, els vehicles de tecnologies alternatives han registrat un increment del 106,5% en els últims cinc anys, segons el Baròmetre de Seguretat Viària i Medi Ambient Bosch-Anfac, en el qual es recull un nou estudi basat en la modalitat de combustible alternatiu i la presència que té a l’Estat espanyol. L’any 2015, es van matricular 25.406 cotxes d’aquesta modalitat, el doble que el 2011.

Aquest grau d’implantació de tecnologies alternatives en mobilitat han posicionat Espanya com un dels països productors més efi-

A Catalunya, el 2018, es van vendre un 11% més de vehicles d’energia alternativa que l’any anterior: 1.124 elèctrics, 12.256 híbrids i 4.187 propulsats per gas. cients. Tot plegat gràcies, en part, a l’Estratègia d’Impuls de Vehicles amb Energia Alternativa per Espanya (Movea), la qual està sent una eina clau en la recerca d’una mobilitat eficient i sostenible. L’increment de models amb noves tecnologies és constant. Avui dia, totes les marques tenen presència al mercat amb algun model de propulsió alternativa. Tot i que la gran part de les matriculacions segueixen sent de vehicles dièsel o benzina, les configuracions al-

ternatives estan guanyant terreny.

L’ANFAC (l’Associació de Fabricants d’Automòbils) i Bosch expliquen que el vehicle de tecnologia alternativa que més predomina, a hores d’ara, al mercat espanyol és l’híbrid no endollable. Els vehicles elèctrics d’autonomia estesa registren un volum encara petit, però l’evolució en termes percentuals assoleix un important creixement.

Per comunitats autònomes, Madrid es posiciona com a líder en presència de vehicles amb tecnologia alternativa, seguit de Catalunya i el País Valencià. Segons les dades de la patronal de producció de vehicles, a Catalunya, el 2018, es van vendre 1.794 vehicles, un 11% més que l’any anterior. Del total de turismes venuts l’any passat: 1.124 eren elèctrics, 12.256 híbrids convencionals no endollables (benzina i dièsel) i 4.187 propulsats per gas i amb etiqueta ECO. 

22/05/2019 VEHICLES HÍBRIDS I ELÈCTRICS. NOVES OPORTUNITATS I NOUS REPTES TECNOLÒGICS Més informació a: formacio.eic.cat

ROBERTO VILLAFÁFILA DOCTOR EN ENGINYERIA INDUSTRIAL. CAP DE L’ÀREA ENERTRÒNICA CITCEA-UPC PROFESSOR DEL DEPARTAMENT D’ENGINYERIA ELÈCTRICA DE LA UPC

Avenç molt positiu però lent cap a la mobilitat elèctrica Les xifres de vendes de vehicles híbrids endollables i elèctrics lleugers mostren una tendència molt positiva al nostre territori, però la quota de mercat encara no és gaire superior al 0,5%. A l’entorn europeu, trobem quotes de mercat més elevades com les d’Alemanya i França (2%), el Regne Unit (2,5%), els Països Baixos (6%) o Suècia (8%); i casos excepcionals com Noruega, que supera el 40%.

Per què hi ha aquestes diferències entre països que comparteixen les directives polítiques en matèria energètica i ambiental? Es poden identificar diferents causes que en desincentiven l’adquisició al nostre territori. Els models de vehicles disponibles a la resta del continent són els mateixos, tot i que en estar més adoptats en determinats països, s’hi prioritza la venda. A més, com que la producció d’unitats és limitada, s’allarga molt el temps d’espera als països amb menor demanda.

Per a l’adopció s’han establert incentius no gaire diferents a nivell europeu. Pel que fa a l’adquisició, hi ha ajudes a la compra per reduir la inversió inicial, generalment més gran que en el cas d’un vehicle tradicional. Pel que fa a l’ús, hi ha l’exempció de pagament a peatges i zones d’aparcament, i la reducció de taxes.

En el nostre cas, accedir a les ajudes per a la

compra és, en molts casos, un requeriment del futur usuari. Les ajudes existeixen, però són insuficients, ja que les que s’han establert fins ara s’han esgotat en uns dos dies. Pel que fa a l’ús, com que la nostra fiscalitat ambiental per als vehicles de combustió és reduïda, així com les limitacions de circulació en entorns urbans, tampoc s’estimula el canvi perquè els beneficis són mínims.

Però potser les raons amb major pes són l’autonomia i l’accés a la infraestructura de càrrega.

Aquí cal un canvi de mentalitat per part del usuaris.

Aquests vehicles ja satisfan la mobilitat quotidiana, uns 80 quilòmetres diaris per al 80% de la població.

El que cal garantir és l’autonomia de cada trajecte abans d’iniciar-lo. Per això, és imprescindible que cada vehicle endollable disposi d’un punt de càrrega vinculat, és a dir, poder recarregar la bateria on s’estaciona el vehicle. La via pública no és el lloc per a fer aquesta càrrega vinculada. Altrament, si es vol fer servir aquest tipus de vehicles també per a la mobilitat ocasional –com per les vacances– ja existeix una infraestructura de càrrega d’accés públic per a càrregues d’oportunitat o d’emergència que, a més, està creixent. En aquestes ocasions, el que cal fer és planificar el viatge, tenint molt presents els moments i temps de recàrrega. 

TEMA DEL MES

FULLS DELS ENGINYERS / 41

06

 UN SECTOR ESTRATÈGIC

El sector engloba quatre grans àmbits, tres dels quals estan directament relacionats amb les tecnologies de la salut: productes i dispositius mèdics, biotecnologia i salut electrònica.

Catalunya ambiciona ser entre els líders en tecnologies de la salut Amb la innovació i un potent ecosistema d’empreses emergents com a cartes de presentació, la indústria del sector està registrant un creixement exponencial i té per endavant un futur prometedor.

TEXT: LORENA FARRÀS PÉREZ

D

iuen que la clau per fer un bon brou és comptar amb ingredients de primera qualitat. Segons aquesta afirmació, i tenint en compte les dades i informes disponibles, el sector de les tecnologies de la salut català està en molt bona posició per convertir-se en un dels líders mundials.

Així ho afirmava el president de la Generalitat, Quim Torra, en la presentació de l’última edició de l’informe anual que elabora Biocat, la institució que exerceix d’agent estratègic i catalitzador del sector de les ciències de la vida al nostre país.

L’Informe Biocat demostra que, “en l’àmbit de ciències de la vida i de la salut, Catalunya és comparable a qualsevol dels països que tants cops esmentem com a referència. És a les nostres mans fer créixer les potencialitats en atracció d’inversió internacional, perquè els ingredients els tenim tots i són d’altíssima qualitat”, va destacar el president. D’altra banda, Torra va subratllar que es tracta d’un àmbit “excepcionalment estratègic” per al territori.

El sector engloba quatre grans àmbits, tres dels quals estan directament relacionats amb les tecnologies de la salut: productes i dispositius mèdics, biotecnologia

L’Estat espanyol compta amb el sistema sanitari públic més eficient del món i Catalunya disposa del tercer millor sistema universitari d’Europa. i salut electrònica. Aquests tres subsectors estaven formats per 820 empreses l’any 2017 i ocupaven a 29.151 persones. La facturació conjunta va ascendir a 7.903 milions d’euros l’any 2014 (última dada disponible). El quart gran àmbit de les ciències de la vida és el farmacèutic.

Melqui Calzado, del clúster CataloniaBio&HealthTech, resumeix els ingredients d’altíssima qualitat als quals es refereix Torra en dos: “Molt bona ciència i un sistema hospitalari de primer nivell”. Catalunya ofereix instal·lacions científiques de primer ordre i centres tecnològics especialitzats en ciències de la vida. Entre les installacions científiques destaquen el Sincrotró ALBA, el supercomputa-

dor Mare Nostrum i el Centre Nacional d’Anàlisi Genòmica. Entre els parcs científics i tecnològics, destaquen l’Eurecat i el Leitat. D’altra banda, segons la multinacional de mitjans de comunicació Bloomberg, l’Estat espanyol compta amb el sistema sanitari públic més eficient del món i, en concret, els hospitals destaquen com a centres de recerca d’avantguarda.

BASE EN INNOVACIÓ Cal tenir present també que Catalunya disposa del tercer millor sistema universitari d’Europa i que ofereix una gran varietat de graus i màsters en ciències de la vida. Sobresurt, especialment, la Universitat de Barcelona, que se situa entre les cent millors universitats del món en les especialitats de ciències de la vida i medicina, ciències biològiques i farmàcia, i farmacologia. En el camp de les tecnologies de la salut, però, cada cop és més important que hi hagi “equips multidisciplinaris amb presència d’enginyers”, afirmen Nadia Pons i Lluís Pareras, del Collegi Oficial de Metges de Catalunya (COMB).

Gràcies, en part, a aquesta bona base en innovació i formació, s’ha anat creant un ecosistema de start-ups molt potent en ciències de la vida. Catalunya concentra més de 1.200 empreses emer-

gents i Barcelona és la cinquena ciutat start-up d’Europa, segons rànquings internacionals acreditats. “És un sector molt viu; el nombre d’empreses no para d’augmentar”, assenyala Calzado.

No obstant això, el portaveu del CataloniaBio&HealthTech adverteix que és necessari “seguir treballant per facilitar que aquestes empreses creixin”.

Més enllà de les empreses emergents, el país compta amb un important teixit empresarial, on destaquen, per damunt de tot, la indústria biotecnològica i la dels dispositius mèdics altament tec-

Destaquen, especialment, la indústria biotecnològica i la dels dispositius mèdics altament tecnològics. nològics. “És un sector molt heterogeni, amb empreses de grans dimensions, però també amb moltes altres de petites i mitjanes (pimes)”, explica Marc Pérez, vicepresident mundial de la regió que agrupa els mercats d’Espanya,

França, Portugal, Marroc, Algèria i el nord-est d’Àfrica de Laboratoris Hartmann. “Pràcticament totes les multinacionals del sector estan presents a Catalunya on el teixit de pimes és molt important”, corrobora Adot, director comercial per a España del grup Matachana.

Adot destaca també que “hi estan representats tots els subsectors sanitaris”.

Una bona prova de la bona marxa del sector de les tecnologies de la salut català és la capacitat d’atracció d’inversió, especialment estrangera. Entre 2015 i 2017, les start-ups catalanes del sector salut van atraure 340 milions d’euros, el triple que en el període 20132015, a través de 214 operacions.

“La gran capacitat de les empreses locals per atraure inversió estrangera ens fa mirar el futur amb optimisme”, opina Calzado. D’altra banda, també augmenta la capacitat de les empreses per tancar rondes de finançament de cada cop més envergadura.

INVERSIÓ ESTRANGERA El representant del Clúster CataloniaBio&HealthTech explica que l’any passat es van portar a terme operacions corporatives històriques de compra d’empreses emergents catalanes per part de grans companyies internacionals. A pesar de la importància

FULLS DELS ENGINYERS / 41

www.fullsdelsenginyers.cat

07

CIÈNCIES DE LA VIDA A CATALUNYA 871 EMPRESES (2017)

15.956 M € FACTURACIÓ

46.676 TREBALLADORS

7,1% PIB

DESPESA R+D

SUBSECTORS FARMACÈUTIC BIOTECNOLOGIA

89

23,4%

3.103 M€

DISPOSITIUS MÈDICS E-HEALTH

DEL TOTAL DE L’ESTAT

ENTITAS DE RECERCA

INVERSIÓ ESTRANGERA

67,2 % INVERSIÓ DE CAPITAL TOTAL DE L’ESTAT

28

projectes (2013-2017)

EXPORTACIONS

45,2% del total de l’Estat

89,8%

són del sector farmacèutic

PRINCIPALS SOCIS COMERCIALS

670 M € Inversió de capital

OPORTUNITATS D’INVERSIÓ EMPRESARIAL • Medtech • E-Health • Economia Silver • Big data • Oncologia

• Centres R+D • Assajos clínics • Producció farmacèutica • Centres logístics

PAÏSOS AMB MÉS OPORTUNITATS

Canadà, Mèxic, Estats Units, Austràlia, Xina, Índia, Japó, Corea del Sud, França, Itàlia, Alemanya, Països Baixos

FONT: Informe Les ciències de la vida a Catalunya d’ACCIÓ i BIOCAT

d’aquest fita, Calzado posa èmfasi en “la necessitat de facilitar que les empreses nascudes aquí creixin dins del territori i no pas que siguin comprades per tercers”. Aquest és el cas de Matachana, una empresa d’origen català, fundada l’any 1962, però amb vendes arreu del món.

Es dedica a la fabricació i venda de solucions tecnològiques per sectors sanitaris, hospitals, laboratoris i centres d’investigació. L’empresa acaba de realitzar “una important aposta per Catalunya amb la construcció d’una nova nau, a Santa Maria de Palautordera, el triple de gran i totalment robotitzada”, explica Luis Adot.

El creixement del sector és ràpid i continu “perquè tots volem tenir salut i envellir en les millors condicions”, afirma Marc Pérez. L’Agència per a la Competitivitat de l’Empresa, ACCIÓ, identifica dotze tecnologies innovadores com a motors principals de l’evolució i la disrupció a Catalunya en els propers anys, de

les quals quatre són específiques de les ciències de la vida: biotecnologia, genòmica, neurociències i farmagenètica. Les altres vuit són: intel·ligència artificial, realitat virtual i realitat augmentada, internet de les coses (IoT), blockchain, robòtica, impressió 3D, nanotecnologia i ciència quàntica. Segons ACCIÓ, la salut és el sector on més s’espera que aquestes tecnologies impulsin canvis importants.

Pel que fa a tendències i oportunitats d’inversió empresarial, l’agència destaca el sector de la salut electrònica, medtech, oncologia, economia silver (dirigida als majors de 55 anys) i el big data. Quant als mercats amb oportunitats d’internacionalització, assenyala Alemanya, Austràlia, el Canadà, Corea del Sud, els Estats Units, França, l’Índia, Itàlia, el Japó, Mèxic, els Països Baixos, el Regne Unit, Suïssa i la Xina.

PERSPECTIVES DE FUTUR L’Informe Biocat recull un seguit

de recomanacions per consolidar l’escalament del sector els propers anys. Entre les propostes, hi figura millorar els incentius de transferència de tecnologia per als investigadors; fomentar una col·laboració més estreta entre científics, farmacèutiques i inversors per definir més concretament les iniciatives de prova de concepte; enfortir les plataformes locals de descobriment de fàrmacs; proporcionar finançament públic específic; integrar més el CatSalut en les capacitats d’optimitzar els assajos clínics; millorar les capacitats d’innovació del sistema sanitari català, i implementar programes de compra pública innovadora.

“El camí recorregut és llarg, però encara queda molt per fer”, adverteix Adot. Les recomanacions de Biocat han de servir per ajudar al sector de les tecnologies de la salut a situar-se entre els líders mundials. 

UN PROGRAMA QUE DONA VIDA A LES IDEES El Col·legi de Metges de Barcelona compta amb un programa propi de suport a la innovació perquè els metges (o altres col·lectius) puguin convertir en realitat idees de negoci relacionades amb la salut. “Volem que la innovació no es quedi al cap dels metges, sinó que es materialitzi en productes i serveis nous que puguin beneficiar els pacients i permetin als professionals sanitaris capturar el valor de les seves idees”, explica Lluís G. Pareras, pare del programa Metge Emprenedor.

“Rebem unes 400 sol·licituds anuals, de les quals n’escollim entre vuit i deu cada edició”, explica Nadia Pons, gerent del programa, que també subratlla que no només s’hi poden presentar metges, sinó també altres professionals. De fet, indica, moltes candidatures són d’equips multidisciplinaris en els quals hi solen haver enginyers.

Com a complement del programa Metge Emprenedor, Pareras ha impulsat la creació de Healthequity, una societat de capital risc especialitzada en projectes en fases primerenques del sector de la salut. El mateix Col·legi de Metges de Barcelona i el grup financer Riva y García en són els promotors.

ENERGIA

FULLS DELS ENGINYERS / 41

08

NOVA DEFINICIÓ DE L’AUTOCONSUM (ART. 9 LSE)

 NOU MODEL ENERGÈTIC

El reial decret D’AUTOCONSUM, al detall

“S’entendrà per autoconsum el consum per part d’un o diversos consumidors d’energia elèctrica provinent d’instal·lacions de producció pròximes a les de consum i associades a aquestes.”

INSTAL·LACIONS DE PRODUCCIÓ PRÒXIMES A LES DE CONSUM I ASSOCIADES A AQUESTES • Instal·lacions pròximes de xarxa interior • Instal·lacions pròximes a través de la xarxa - Qualsevol xarxa de baixa tensió derivada del mateix centre de transformació.

- Generació i consums connectats de baixa tensió i a distància inferior de 500 metres.

- Generació i consums ubicats a la mateixa referència cadastral dels primers 14 dígits.

La taula interministerial de divendres 5 d’abril va donar llum verda al Reial Decret 244/2019 mitjançant el qual es regulen les condicions administratives, tècniques i econòmiques de l’autoconsum d’energia elèctrica. La norma, que va ser publicada al BOE del dissabte 6, completa el marc regulador sobre aquesta qüestió després de la derogació de l’anomenat impost al sol.

AUTOCONSUM COL·LECTIU Caldrà comunicar de forma individual al distribuïdor un mateix acord signat per tots els participants que reculli els criteris de repartiment. El reial decret obre la porta a que es defineixin criteris de repartiment dinàmics.

TEXT: MIREIA CURTO

EN QUATRE PINZELLADES

1

MODALITATS D’AUTOCONSUM

Destaca l’efecte positiu de les mesures sobre l’economia, el sistema elèctric i els consumidors

Implica menor consum d’energia elèctrica procedent de les xarxes i, per aquesta raó, menys ingressos per peatges i càrrecs de compensació per increment d’ingressos derivats de l’electrificació de l’economia

3

2

Disminució del preu de l’energia

Beneficis per menors pèrdues tècniques i costos marginals de les noves infraestructures de xarxa

4

CONTRACTE D’ACCÉS •

• •

AUTOCONSUM

Per acollir-se a qualsevol modalitat d’autoconsum o en cas que es modifiqui la potència de la instal·lació de generació: els consumidors que disposin de contracte d’accés per a les seves instal·lacions de consum han de comunicar aquesta circumstància al distribuïdor.

L’empresa distribuïdora tindrà 10 dies des de la recepció de la comunicació per modificar el contracte d’accés existent.

En el cas dels consumidors en baixa tensió procedent d’una instal·lació de generació que sigui de baixa tensió i potència instal·lada que tingui una generació menor de 100 kW, la modificació del contracte d’accés serà realitzada per una empresa distribuïdora a partir de la documentació remesa per la comunitat autònoma.

AMB EXCEDENTS

ACOLLIDA A COMPENSACIÓ

SENSE EXCEDENTS

NO ACOLLIDA A COMPENSACIÓ

INDIVIDUAL

COL·LECTIU

FULLS DELS ENGINYERS / 41

www.fullsdelsenginyers.cat

09

 Anàlisi

XAVIER CORDONCILLO President del Grup de Treball de Regulació de la Comissió d’Energia

SUBMINISTRAMENT AMB AUTOCONSUM (AC) SENSE EXCEDENTS (ART. 9.1, A) LSE): • Sense injecció d’energia excedentària a la xarxa de transport o distribució.

• Només existeix el subjecte consumidor.

• Instal·lació d’un mecanisme antivessament.

SUBMINISTRAMENT AMB AUTOCONSUM (AC) AMB EXCEDENTS (ART. 9.1, B) LSE): • Les instal·lacions de generació poden injectar energia excedentària a les xarxes de transport i distribució.

• Existeix el subjecte consumidor i el productor.

Trobem dos subtipus dins d’aquesta modalitat: • Acollida a compensació d’excedents.

• No acollida a compensació d’excedents.

C

M

Y

CM

MY

CY

CMY

K

Valoració del reial decret d’autoconsum d’energia elèctrica

A

quest reial decret (RD) aprovat pel Consell de Ministres el 5 d’abril passat era molt necessari perquè, després de la derogació de l’impost sobre l’energia autoconsumida o impost al sol del RD Llei 15/2018, de 5 d’octubre, i, en bona part, del RD 900/2015, havia quedat un buit legal molt gran sobre el tema de l’autoconsum elèctric.

Podem considerar aquest nou decret com un reglament de l’autoconsum. Estableix moltes millores sobre la situació anterior que poden ajudar a que, per fi, l’autoconsum elèctric tingui un desenvolupament, a l’Estat espanyol, d’acord amb les potencialitats energètiques existents, especialment en l’àmbit fotovoltaic, i amb la necessitat urgent d’avançar cap a una transició energètica basada en les renovables motivada pel canvi climàtic.

Les millores més destacables que aporta són: • Nova definició de l’autoconsum. El consum per part d’un o diversos consumidors d’energia elèctrica provinent d’instal·lacions de generació pròximes a les de consum o que hi estan associades.

• Diferenciació entre els subjectes generador i consumidor. En qualsevol modalitat d’autoconsum, el consumidor i el propietari de la instal·lació de generació podran ser persones físiques o jurídiques diferents.

• Autorització d’instal·lacions. Simplifica els procediments, especialment per a les instal·lacions amb potències de generació fins a 100 kW en baixa tensió, que només requereixen l’aprovació de la comunitat autònoma i una comunicació a la empresa distribuïdora amb la mateixa documentació. L’administració ha de contestar en un termini de 10 dies hàbils per modificar el contracte d’accés corresponent.

• Equips de mesura. S’hauran d’instal·lar, com a norma general, un equip de mesura bidireccional en el punt frontera amb la xarxa elèctrica i un equip de mesura que registri la producció neta generada.

• Venda d’excedents d’energia. S’autoritza la venda d’excedents d’energia a la comercialitzadora en dues modalitats: amb compensació simplificada o sense. Per als consumidors acollits a la tarifa domèstica PVPC (Preu Voluntari al Petit Consumidors), amb potència

contractada inferior a 10 kW, els excedents es valoren al preu horari del mercat elèctric diari menys el cost horari dels desviaments de mesura. La compensació mensual d’excedents queda limitada al cost de l’energia consumida (que paga el terme de potència contractada i el terme d’energia amb el peatge d’accés corresponent més el preu horari de mercat) perquè la factura mensual no pot ser negativa. En el cas de venda d’excedents sense compensació simplificada, s’han de pactar els preus horaris de l’energia i dels excedents amb la comercialitzadora.

• Regulació de la nova modalitat d’autoconsum col·lectiu. Aquesta regulació és essencial pel desenvolupament de l’autoconsum urbà (on normalment els ciutadans viuen en edificis de pisos on la teulada i altres indrets comuns pertanyen a la comunitat de propietaris), l’autoconsum industrial en polígons industrials i les comunitats d’autoconsum local. Es defineix el concepte d’“instal·lació de producció pròxima a les de consum i que hi està associada” com un sistema de producció destinada a generar energia elèctrica per subministrar a un o més consumidors acollits a qualsevol de les modalitats d’autoconsum a una distancia inferior a 500 m en projecció ortogonal.

L’energia generada per la instal·lació de producció pròxima es reparteix horàriament entre els consumidors participants en l’autoconsum col·lectiu en funció d’un coeficient de participació pactat entre tots els participants en un acord escrit (suposadament relacionat amb la participació en la inversió realitzada en la instal·lació de producció) que s’ha de notificar a l’empresa distribuïdora i comercialitzadora.

En conjunt, podem fer una valoració bastant positiva del nou decret que, esperem, per fi permeti el desenvolupament i la generalització de l’autoconsum i la generació distribuïda a Catalunya dins el procés de transició cap a les energies renovables. Com a punts més febles, podem apuntar que se segueix permetent l’autoconsum sense vessament d’energia a la xarxa amb mecanismes antivessament que abaixen el nivell de generació quan hi ha excedents, amb el corresponent malbaratament de recursos i les limitacions en la venda d’excedents a l’import de la factura mensual. 

AEIC/COEIC

FULLS DELS ENGINYERS / 41

10

 AEIC/COEIC: Aquesta secció recull la veu dels instruments a disposició dels enginyers industrials i de les institucions i entitats que vetllen pels professionals.

Acord de reconeixement mutu de l’Agency of Professional Engineers a Itàlia

E

l 26 de febrer passat, l’Agency for Qualification of Professional Engineers (AQPE), l’Associació d’Enginyers Professionals d’Espanya (AIPE), i l’Agenzia Nazionale per la Certificazione Volontaria delle Competenze degli Ingegneri (ANCVCI) van signar, a Roma, un conveni de reconeixement mutu que facilitarà la internacionalització dels enginyers certificats per les associacions espanyola i internacional per exercir la professió a Itàlia i viceversa.

La signatura d’aquest acord permet obtenir el reconeixement com a enginyers professionals en ambdós països, fet que redueix les barreres professionals i equipara les certificacions Professional Engineer (PE) i CERT’ing. La implementació de l’entesa comporta que qualsevol enginyer espanyol en possessió de la certificació PE obtindrà la certificació CERT’ing sense haver de passar per un altre procés acreditatiu encara que, en alguns casos, se li podran sol·licitar determinats requisits addicionals.

Les dues certificacions per competències promouen una cultura

de professionals amb habilitats, formació continuada i experiència, assegurant un servei de qualitat que genera seguretat i garantia a les empreses i la societat.

El document de reconeixement va ser firmat per Josep Canós, vicepresident d’AQPE i degà del Col·legi Oficial d’Enginyers Industrials de Catalunya, Baldomero Segura, vicepresident d’AIPE i per Gaetano Nastasi, president d’ANCVCI, en un acte que va tenir com a convidats altres representants de totes dues entitats.

Per part dels Enginyers Industrials de Catalunya, acompanyant el degà, van participar a l’acte Francesc Gonzalez, director general de l’AQPE, i Toni Molina, secretari general.

Aquest conveni està emmarcat en les accions de política internacional encaminades a aconseguir la facilitat i agilitat en la mobilitat dels enginyers. L’any passat ja es van signar convenis amb la KIVI International Engineers (Països Baixos) i la Société Nationale Ingénieurs Professionnels de France. 

L’AQPE és una fundació privada que té per objectius la certificació dels professionals de l’engenyeria en funció dels coneixements acreditats i l’experiència professional en les diferents especialitats (àmbits d’actuació), segons procediments objectius i estandarditzats. Així mateix, també s’ocupa de la promoció de la convergència internacional, principalment europea, dels sistemes de qualificació utilitzats i del seu reconeixement mutu.

D’esquerra a dreta: José Maria Martínez, secretari tècnic CGCOIA (AIPE); Juan Zaforas, secretari general ICAI (secretari AIPE); Stefano Calzolari, conseller nacional de Certificació del CNI; Josep Canós, degà Col·legi Enginyers Industrials de Catalunya (vicepresident AQPE); Gaetano Nastasi, president ANCVCI (CERT’ing); Baldomero Segura, president CGCOIA (vicepresident AIPE); Roberto Orvieto, conseller nacional de Relacions Internacionals del CNI; Francesc Gonzalez, director general AQPE; Alberto Castori, director general ANCVCI (CERT’ing); Toni Molina, secretari general AQPE; i Juan Blanco, secretari tècnic CGCOII (AIPE).

assessorament@juridic.eic.cat 933192300 eic.cat/exercir/asses.juridic

Pertànyer a Enginyers Industrials de Catalunya té avantatges fiscals DESGRAVA’T LES QUOTES COL·LEGIALS A LA DECLARACIÓ DE LA RENDA A efectes de les Declaracions-Liquidacions de l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques (IRPF) corresponent a l’exercici tancat a 31 de desembre de 2018, els enginyers/es industrials es poden desgravar les quotes satisfetes al Col·legi.

ASSESSORA’T consultes generals professionals referides a diferents tributs (IVA, IRPF, Impost de societats, taxes, ...): - Declaració censal - Declaracions periòdiques - Obligacions comptables i registrals

- Facturació - Despeses deduïbles - Imputació d’ingressos - Inspeccions tributaries

20/05/2019 · Seguretat i medi

FULLS DELS DELS ENGINYERS ENGINYERS // 01 41 FULLS

11 02

www.fullsdelsenginyers.cat

 Serveis

Enginyers Industrials de Catalunya crea el Consell de Formació i Ocupació

 AEIC/COEIC

Tota la informació sobre formació dels Enginyers Industrials de Catalunya a http://formacio.eic.cat UPDATE FORMACIÓ CONTÍNUA

CONSULTA LA TOTALITAT DELS 66 CURSOS PROGRAMATS Elaboració de projectes elèctrics de Baixa Tensió 06/05/2019 · Enginyeria · 16 h

Fonaments bàsics sobre les tècniques de disseny i gestió RAMS 22/05/2019 · Operacions · 8 h

Recuperació de calor en l’aire de ventilació 06/05/2019 · Energia · 7 h

Vehicles híbrids i elèctrics.

Noves oportunitats i nous reptes tecnològics 22/05/2019 · Indústria 4.0 · 8 h

Enginyeria del Manteniment aplicat a sistemes 07/05/2019 · Operacions · 27 h Marcatge CE. Nou marc legislatiu 07/05/2019 · Seguretat i medi ambient · 8 h

E

D'esquerra a dreta: Ignasi Rafel, Matilde Villaroya, Josep Canós, Àngels Chacón, Jordi Renom, Andreu Mas-Colell i Pere Palacín.

l nou Consell ha d’”afavorir la disposició, retenció i creixement del talent al país”, segons paraules del president i de l’òrgan consultiu que hi donarà suport, Ignasi Rafel. La consellera d’Empresa i Coneixement de la Generalitat de Catalunya, Àngels Chacón, va destacar, durant l’acte de presentació, la importància de la col·laboració publico-privada i va manifestar “l’interès d’integrar el prestigi i el coneixement dels Enginyers Industrials en l’estratègia del Pacte Nacional per a la Societat del Coneixement que afronta els reptes que planteja la indústria 4.0”.

El Consell de Formació i Ocupació dels Enginyers Industrials de Catalunya compta amb dos òrgans multisectorials i multidisciplina-

Ignasi Rafel: “l’objectiu principal del Consell de Formació i Ocupació és afavorir la disposició, retenció i creixement del talent del país”.

ris integrats per una trentena de directors de recursos humans de les principals companyies industrials catalanes, que aportaran la visió dels principals sectors que contracten professionals de l’enginyeria. Pel degà, Josep Canós, “tots sumem amb l’objectiu que Catalunya sigui industrial i, per això, cal unir les necessitats de la indústria i de l’empresa i posar-les en comú amb les administracions i el món acadèmic”. El president dels Enginyers Industrials de Catalunya, Jordi Renom, va destacar que “Catalunya sempre ha estat lligada al progrés tecnològic. Ara, en la quarta revolució industrial, a través de la digitalització i l’economia circular, els enginyers també hi hem de ser”.

Per Ignasi Rafel, “els EIC, com a punt de trobada dels professionals de l’enginyeria, juguen un paper primordial en l’acompanyament de les carreres dels professionals, especialment en els moments de canvi professional, així com en la captació de talent per part de les empreses que tinguin projectes atractius per oferir”. El president del Consell de Formació i Ocupació va assenyalar que l’ocupabilitat esdevé el concepte clau del perfil professional i que el binomi formació-ocupació genera una dinàmica positiva que serveix perquè els enginyers i enginyeres coneguin les necessitats de les empreses, se’ls doti de les eines i l’orientació que els fa ocupables i tinguin accés a

Àngels Chacón: “interessa integrar el prestigi i el coneixement dels Enginyers Industrials de Catalunya en l’estratègia del Pacte Nacional per a la Societat del Coneixement que afronta als reptes que planteja la indústria 4.0”. oportunitats laborals en les companyies més innovadores.

Els objectius del Consell de Formació i d’Ocupació són alinear –des de la reflexió conjunta amb les empreses– els serveis d’orientació, ocupació i formació contínua dels Enginyers Industrials de Catalunya. També contribuir a un esforç col·lectiu per adequar i fer créixer el talent a les indústries i establir una xarxa de relacions i d’informació amb els principals agents en l’àmbit de l’ocupació i la formació. 

L’Enginyer 4.0 08/05/2019 · Indústria 4.0 · 8 h Enginyer comercial. Tècniques de venda 09/05/2019 · Gestió i habilitats directives · 8 h Gestió de la Proposta de valor dels Projectes Energètics (PdV) 10/05/2019 · Energia · 5 h Edificis NZEB 14/05/2019 · Energia · 36 h Kaizen. Millora contínua en l’entorn de treball 15/05/2019 · Operacions · 8 h Realitat augmentada. Aplicacions actuals i expectatives de futur 15/05/2019 · Indústria 4.0 · 5 h 10 claus per gestionar l’estrès a la feina 16/05/2019 · Gestió i habilitats directives · 8 h Piping Design. Curs pràctic de disseny i càlcul de canonades en processos industrials 20/05/2019 · Enginyeria · 16 h

Corrents de Curtcircuits i Posades a terra en B.T 23/05/2019 · Enginyeria · 8 h Curs d’ATEX (Atmosferes explosives) 23/05/2019 · Seguretat i medi ambient · 8 h Xarxes elèctriques dominades per convertidors estàtics. Electrònica de potència 24/05/2019 · Enginyeria · 5 h Instal·lació de convertidors de freqüència 27/05/2019 · Enginyeria · 12 h L’accident de treball. Com reduir responsabilitats civils i penals.

Casos pràctics 28/05/2019 · Seguretat i medi ambient · 8 h Lean Office and Lean Service 28/05/2019 · Gestió i habilitats directives · 8 h Digital Twin. El nou cicle de vida digitalitzat del producte/servei 29/05/2019 · Indústria 4.0 · 8 h Obligacions legals del manteniment d’instal·lacions 29/05/2019 · Operacions · 16 h Facility Management: El control de la gestió 30/05/2019 · Enginyeria · 12 h

Seguretat i autoprotecció en esdeveniments i actes extraordinaris 20/05/2019 · Seguretat i medi ambient · 16 h

DELEGACIÓ VALLÈS Corrents de Curtcircuits 23/05/2019 · Enginyeria

Lean Office: Millora de la productivitat en els despatxos professionals 06/06/2019 · Gestió i Habilitats Directives

DOCTORS

MIRAVÉ

Entre altres especialitats: Ortodòncia invisible Odontologia infantil Odontologia integrativa Disposem d’un servei de gestió de l’ansietat dental

c/Muntaner 239 Telf. 93 200 93 39 Ens hem unit, hem ampliat i tots plegats seguirem creixent www.mirave.es

Serveis sense cost per a col·legiats i familiars (mateix domicili): Visites odontològiques Higiene dental anual Visites odontològiques urgència RX intra-orals Tarifes preferencias per a la resta de tractaments

ENTREVISTA

FULLS DELS ENGINYERS / 41

12

TEXT: FRANCESC LATORRE - FOTO: MEDIAGÉ COMUNICACION

“En el coixí intel·ligent hi conviuen esport, medicina i enginyeria” El seu gran amic Josep Maria Lloreda, màxim responsable de l’empresa KH Lloreda, li va dir un dia que era inconcebible que l’home hagués trepitjat la Lluna però que l’ISIDRE ESTEVE no pogués córrer un Dakar en condicions per culpa de les llagues per pressió. Aquella conversa va ser la gènesi d’un coixí intel·ligent que li ha permès disputar la cursa més dura del món però que, a més, està millorant la qualitat de vida de milers de persones amb mobilitat reduïda. Van haver de passar set anys perquè, amb el suport de la Fundació Isidre Esteve, aquella idea es convertís en realitat. Com diu el tòpic, una autèntica obra d’enginyeria. Aquesta vegada, un tòpic més cert i real que mai.

J

a fa uns mesos que programar-lo, segons les necesel coixí intel·ligent és sitats de l’usuari, s’estableix una al mercat. Quin és el pressió màxima i una de mínifeedback que n’esteu ma. El coixí sempre oscil·la entre rebent? aquests límits. Els sensors tamEstem molt satisfets bé estan preparats per ajudar a de com està anant tot plegat. compensar els canvis de pressió L’hem portat a dues fires a Ale- ambientals, ja que no és el mateix manya, a IFEMA i també a Dubai. estar a nivell del mar que a 2.000 La reacció ha estat fantàstica a metres d’altitud. tot arreu. Tant els usuaris com Electrovàlvules, sensors... Com els centres mèdics i ortopèdies a pilot, està avesat a aquesta que poden comercialitzar el coixí terminologia però, d’entrada, pot han quedat impressionats pel pas semblar complicat... endavant que ha suposat resGens! Des del començament, pecte al que hi havia abans. Hem hem treballat amb l’objectiu que aconseguit passar del coixí d’aire el coixí no suposés cap probleestàtic al d’aire dinàmic, capaç de ma a l’hora de fer-lo servir. Tant generar pressions regulables que és així (i no podria ser d’una altra redueixen el risc de desenvolupar úlceres per pressió. El 2009, vaig córrer el primer Dakar en cotxe, amb un coixí convencional. En arribar a casa, vaig haver d’estar un any i mig estirat al llit per culpa de les úlceres. Des que corro amb el coixí d’aire dinàmic, la pell queda intacta. El pas endavant pel que fa a qualitat de vida és molt gran.

Molta enginyeria en molt poc espai!

Realment és així. El concepte del coixí és el d’una base dividida en vuit zones de més a menys crítiques. Una divisió consensuada pels metges que han intervingut en el disseny. Cada zona compta amb dues electrovàlvules i un AAFFpressió.

2PE 195*66.pdf 9 13/06/14 8.51 sensor de A l’hora de

“Volíem un coixí que fos molt fàcil d’utilitzar en el dia a dia.

Tot es controla des del telèfon mòbil, a través d’una aplicació.

Treballarem en futures versions que cobreixin encara més necessitats”.

C

M

Y

CM

MY

CY

CMY

K

manera en els temps que vivim) que tot es controla des del telèfon mòbil, a través d’una aplicació. En un coixí com aquest això és més important del que sembla. Et posaré un exemple... Pot donar-se el cas que una de les zones s’espatlli i deixi de funcionar. Si no hi tens sensibilitat, no t’adonaràs que alguna cosa va malament fins que arribis a casa i vegis que en aquell punt tens un principi de llaga. L’aplicació detecta immediatament el problema i ens avisa. Segons el que s’hagi de fer, ho pot resoldre el mateix usuari.

Si no, la mateixa aplicació ens posarà en contacte amb l’ortopèdia o el fabricant per assessorar-nos sobre com actuar.

El primer prototip va arribar l’any 2012. Quines diferències hi ha amb l’actual?

Pràcticament, només se’n manté la idea! En aquella primera versió, tot era molt gran. Els compressors, l’electrònica, tot era gegant. I feia més soroll. El vam estrenar a la Baja Aragón. Va ser una bona oportunitat per sotmetre’l a unes condicions extremes.

Els resultats van ser molt bons, però llavors va venir el repte de miniaturitzar-lo perquè s’adaptés a una cadira de rodes lleugera, sense restar ni un bri d’autonomia a qui l’utilitza. L’usuari pot anar a l’ortopèdia com qui va al podòleg i en surt amb una plantilla feta a mida. En aquest cas,

cada afectat per lesió medul·lar o mobilitat reduïda es fa fer un coixí completament adaptat a les seves necessitats.

Esport, medicina i enginyeria.

Moltes disciplines convergint en un únic objectiu!

Penso que aquest és el gran valor de la història del coixí. Haver posat en comú grans quantitats de coneixement procedents d’àmbits diversos. La medicina especialitzada (representada per la Unitat de Lesionats Medul·lars de la Vall d’Hebron), la medicina esportiva (representada pel Centre d’Alt Rendiment de Sant Cugat) i les enginyeries industrial, electrònica i química (representades per KH Lloreda, DOGA i MENGIBAR) s’han hagut de posar d’acord per fer possible el coixí Nubolo, que és com es coneix en el mercat. Recordo amb emoció les reunions en què els metges demanaven noves solucions als enginyers i aquests sempre els responien amb un “sí, aconseguirem això que ens demaneu”. Així, pas a pas, amb el Josep Maria Lloreda com a gran puntal i el paraigües de la fundació, hem arribat on ens havíem proposat. Ara, els usuaris en tenen tres models a disposició, en funció del risc de patir llagues.

El projecte està del tot acabat?

Amb les possibilitats que ofereix l’enginyeria, seria absurd donar-lo per tancat. Sempre hi

FONAMENTS ESPECIALS EN

PETITS ESPAIS Treballem en condicions molt estrictes d’espai

“El repte va ser miniaturitzar-lo perquè s’adaptés a una cadira de rodes lleugera, sense restar ni un bri d’autonomia a qui l’utilitza”. ha marge de millora. El repte és reduir encara més la part electrònica del coixí i, a partir de les opinions que recollim dels usuaris, augmentar-ne les prestacions per cobrir encara més necessitats.

Aprofito per preguntar-li sobre el seu projecte esportiu... Ja pensa en el Dakar 2020?

I tant! Això no s’atura. Són quinze dies de cursa, però la feina dura tot l’any. Sóc molt autoexigent i et confessaré que el 21è lloc del 2018 va ser un bon resultat, però el 21è del 2019 hauria pogut ser millor tenint en compte el cotxe de què disposàvem. Em vaig precipitar en uns quants punts a les dunes. Però això és aprenentatge... He augmentat el ritme i ara ens cal un cotxe que s’hi pugui adaptar sense aquests ensurts.

Tenim diverses opcions sobre la taula, algunes molt atractives. Ja tinc ganes de tornar a competir. 

Subscriu-te a la

NEWSLETTER

Màxima classificació com a contractista d’obra per l’administració amb categoria K02E de “Sondeos inyecciones y pilotajes”, i la categoria K01D de “Cimentaciones especiales”.

a www.fullsdelsenginyers.cat

Membre protector de l'associació de consultors d'estructures.

Visita’ns a ww

Empresa adherida al Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya Membre de l'Associació d'Amics de la UPC Associació d’Amics de la UPC UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA

w.2pe.biz

93 763 26 99 / 660 484 072.

2pe@2pe.biz / Av. Maresme 9.

08396 Sant Cebrià de Vallalta.

i accedeix a tots els continguts