Fulls dels Enginyers núm. 37 Gener 2019 by Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya

FORMACIÓ La direcció de projectes, un element imprescindible per als enginyers

JORNADA Primera edició del Fòrum del Vehicle Autònom

ENTREVISTA A MIREIA FURRIOL Partner Alliance Manager a Hewlett Packard (HP)

PÀG.10

PÀG.11

PÀG.12

Visita www.fullsdelsenginyers.cat i accedeix a tots els continguts

FULLS DELS ENGINYERS 37/ GENER 2019

El diari dels Enginyers Industrials de Catalunya

 TEMA DEL MES

El 5G obre les portes a la connectivitat del futur PÀG.06 // La cinquena generació de tecnologies de telefonia mòbil accelerarà la velocitat a la xarxa, possibilitarà unes comunicacions pràcticament instantànies, generarà un estalvi energètic del 90% i una densitat de connexió molt més elevada. El desplegament és imprescindible per continuar avançant cap als nous reptes relacionats amb l’internet de les coses, la indústria 4.0, el vehicle autònom o les ciutats intel·ligents. El teixit empresarial espera impacient l’inici de la implementació d’aquesta tecnologia que, previsiblement, començarà a partir de l’any 2020, tot i que el desplegament total no està previst fins al 2026. Catalunya és una regió de referència a Europa pel que fa a l’R+D en 5G i Barcelona, en concret, s’ha convertit en un laboratori urbà per a la validació de tecnologies mòbils i serveis associats a la cinquena generació de connectivitat. 



EDITORIAL // PÀG.02

“La implementació del 5G serà un punt d’inflexió en el desplegament de l’IoT, la indústria 4.0, el vehicle autònom o les ciutats intel·ligents”.



 RECERCA

 CONSTRUCCIÓ

Barcelona, seu de la innovació europea en mobilitat urbana

El mercat europeu de l’habitatge creixerà modestament l’any 2019

PÀG. 05 // La capital catalana ha estat triada per la Unió Europea com a seu de l’ens que liderarà la innovació en mobilitat urbana dels propers anys, i s’hi instal·larà la Comunitat d’Innovació i Coneixement en Mobilitat Urbana. La KIC Urban Mobility té una vigència d’entre set i quinze anys, i un volum financer previst que pot arribar als 400 milions d’euros aportats per la Unió Europea i fins a 1.200 milions per part dels socis. La seu barcelonina comptarà amb quatre subseus. 

PÀG. 08 // Actualment, el mercat europeu de la construcció gaudeix de molt bona salut, amb l’indicador de confiança a nivells de 2007 i xifres de producció per sobre de les de fa una dècada, segons l’informe semestral d’hivern d’Euroconstruct. El sector a l’estat espanyol porta quatre anys en positiu i, de moment, la demanda d’habitatge no presenta símptomes de tocar sostre. S’espera que tant el 2018 com el 2019 siguin anys de creixement robust. 

ANÀLISI // PÀG.02

“L’Agenda Digital per Europa es va publicar el maig de 2010 amb la finalitat genèrica d’obtenir beneficis econòmics i socials sostenibles d’un mercat únic digital que estigués basat en una internet rápida i ultraràpida”. ALBERT MARTÍ, DIRECTOR D’AMB ASSOCIATES

OPINIÓ

FULLS DELS ENGINYERS / 37

 Editorial

 Anàlisi

La implementació del 5G serà un punt d’inflexió en el desplegament de l’IoT, la indústria 4.0, el vehicle autònom o les ciutats intel·ligents.

Multiplicació de la connectivitat

vui dia, costa d’imaginar un món sense xarxes. Sense cobertura de telefonia mòbil. Sense possibilitat d’estar connectat amb el món. El wifi, a casa, és tant o més vital que els subministres de llum, gas o aigua. De fet, la paraula clau és connectivitat i prescindir-ne, la propera dècada, seria aturar en sec el progrés tecnològic i la concepció del món tal com el coneixem. El concepte smart (intel·ligent), ja sigui en telèfons, dispositius, empreses i grans concentracions urbanes no té cap sentit sense la cinquena generació de tecnologies de telefonia mòbil. La intel·ligència és producte de la interconnexió continuada de dades d’anada i tornada entre infinits emissors i receptors. Una teranyina invisible que cada cop necessita més ample de banda. Actualment, el 4G permet velocitats de fins a 30 megabytes per segon. El salt al 5G permetrà accelerar la fibra òptica fins a 100 megabits per segon. Aquesta amplitud ha de permetre un desenvolupament vertiginós de la indústria 4.0 i els sistemes sensoritzats i monitoritzats tant en plantes industrials com en trames urbanes. Projectes i sistemes basats en l’internet de les coses i la possibilitat de dotar qualsevol objecte o persona amb un sistema d’emissió i recepció de dades ininterromput. Aquesta idea es desplega, del tot, en totes les iniciatives relacionades amb el vehicle autònom i la possibilitat de fer-lo circular sense pràcticament cap intervenció humana. El màxim escull que han de superar totes aquestes tecnologies s’anomena latència, el temps que passa des que s’envia la informació fins a la recepció. Un microtall de connexió —de 20-30 mil·lisegons en el cas del 4G— que seria fatal, per exemple, en el cas d’un vehicle que circulés sol equipat amb una tecnologia de detecció, mitjançant sensors de tot el que l’envolta. El 5G el reduirà a tan sols 1 mil·lisegon, és a dir, la transmissió serà instantània. A partir del 2020, començarà a expandir-se per anar fent possibles totes les tecnologies que la consideren clau per tirar endavant. El 2026 n’està previst el desplegament total. 

 Altaveu

MIREIA FURRIOL Partner Alliance Manager a Hewlett Packard (HP)

“La impressió 3D és present i futur, però queda molt camí per recórrer”.

ALBERT MARTÍ Director d’AMB Associates

Conferència sobre l’agenda digital

l 15 d’octubre passat, va tenir lloc, a la seu de la Comissió Nacional dels Mercats i de la Competència de Barcelona (CNMC), la conferència sobre l’Agenda Digital organitzada per la Comissió de Tecnologies de la Informació i de la Comunicació (TIC) dels EIC. El propòsit de la xerrada era examinar les principals actuacions contemplades a l’estat espanyol per a la consecució dels objectius establerts en l’Agenda Digital per Europa 2020. Abans de la intervenció dels diferents ponents, hi va haver una presentació per part de Miquel Obradors, president de la Comissió TIC, i una breu introducció a l’Agenda Digital per part del moderador, Albert Martí, director General d’AMB Associates i també membre de la comissió. L’Agenda Digital per Europa es va publicar el maig del 2010 amb la finalitat genèrica d’obtenir beneficis econòmics i socials sostenibles d’un mercat únic digital que estigués basat en una internet ràpida i ultraràpida, i en unes aplicacions interoperables. Es van fixar uns camps d’actuació que, posteriorment, en el cas de l’Estat, es van detallar a l’Agenda Digital per Espanya publicada el febrer de 2013 i l’exposició d’uns Plans d’Actuació específics presentats el juny d’aquell mateix any. Les principals àrees d’actuació van ser objecte d’anà-

lisi per part dels diferents ponents, especialment en els àmbits de foment del desplegament de xarxes i serveis basats en la banda ampla ultraràpida i la vertebració de serveis digitals innovadors. Aquests afavoreixen el creixement de l’economia digital, la competitivitat i la internacionalització de les empreses mitjançant un ús intensiu de les TIC, el foment del comerç electrònic i el desenvolupament d’una indústria de continguts digitals. El desplegament de xarxes ultraràpides es refereix essencialment (però no de manera única) a la instal·lació de fibra òptica a llars i empreses perquè sigui possible aconseguir un objectiu: que, el 2020, totes les persones tinguin accés a internet amb velocitats superiors a 30 Mbps i que el 50% o més de les llars estiguin abonades a connexions de banda ampla amb velocitats superiors a 100 Mbps. En la consecució dels objectius fixats, hi juga un paper important l’ús eficient de l’espectre radioelèctric per assolir àmplies cobertures de telefonia mòbil 4G i, futurament, també de 5G. El ràpid desenvolupament dels serveis digitals i l’ús massiu de telèfons intel·ligents genera la necessitat d’ampliar l’espectre disponible per a les comunicacions mòbils. Per aquest motiu, el 2020 estarà disponible el segon dividend digital, que proporcionarà espectre per al desenvolupament de serveis mòbils en 5G. Això tindrà un efecte sobre la transmissió de la te-

En la consecució dels objectius fixats, hi juga un paper important l’ús eficient de l’espectre radioelèctric per assolir àmplies cobertures de telefonia mòbil 4G i, futurament, també de 5G.

 Sonòmetre

El projecte BIOGO permet transformar els residus forestals en biogasolina Desenvolupada dins del marc de la Unió Europea, la iniciativa presenta una tècnica per obtenir biocombustible a partir de residus forestals, residus en general i escorces de fusta aprofitant que al continent hi ha grans quantitats d’aquestes deixalles forestals a les quals no se’ls dona cap ús fructífer. Al contrari, normalment s’abandonen o es cremen. El Fraunhofer Institute for Micreoengineering and Microsystems (IMM), juntament amb altres centres de set països, ha creat un procés tan respectuós amb el medi ambient com ha estat possible que pot ser allotjat en un contenidor de 12x3x3 metres. Una mida molt transportable i amb poc impacte visual en zones naturals.

Barcelona presenta el primer minibús d’emissió zero Propietat de TMB, està pensat per ser un vehicle de barri, ja que disposa d’una autonomia de 16 hores sense prescindir d’aire condicionat o calefacció, ja que està equipat amb unes bateries modulars de 135 kWh, d’uns 4.000 cicles de vida. El vehicle té capacitat per a 22 passatgers,10 dels quals asseguts i compta amb una plaça reservada a persones amb mobilitat reduïda. S’ha dissenyat pensant en un transport petit i amb un baix cost de manteniment destinat a zones amb asfaltat més complicat i carrers estrets. Ha estat possible de la mà de la mateixa TMB, Applus Idiada, Indcar, Millor Battery i l’Eurecat.

EDITA: Associació/Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya

Demarcacions del AEIC-COEIC Girona: Jaume Masgrau Lleida: Guillem Boira Catalunya Central: Salvador Arqué i Mireia Félix Tarragona: Lluís Maestre i Fernando Torres Delegació del Vallès: Francesc Figueras i German Palacín

AEIC President: Jordi Renom Vicepresident 1r: Josep Canós Vicepresident 2n: Carles Sans Vicepresident 3r: Ginés Alarcón Secretari: Òscar Gimeno COEIC Degà: Josep Canós Vicedegà: Pere Palacín Secretari: Jordi Mas

AEIC - COEIC Director general: Pere Homs Consell de redacció: Jordi Renom, Josep Canós, Laura Ivern, Raimon Miserachs i David Pérezdolz Coordinació: Mireia Curto Col·laboradors: Francesc Soler, Eva Díaz, Mireia Curto, Carles Claret, Cristina Garceran i Lorena Farràs Publicitat: Neus Barbosa Disseny i maquetació: Anna Carrió

S’estanca la matriculació en els graus d’enginyeria i arquitectura Segons el grup UP4, que integra quatre universitats politècniques públiques de Madrid, València, Cartagena i Catalunya (UPC), el nombre d’alumnes als centres no revifa. La congelació es relaciona amb una important falta d’interès dels alumnes en les matemàtiques i la física. Els rectors de les universitats asseguren que el desinterès per l’enginyeria es detecta des de ja fa uns quants cursos. La manca de futurs enginyers no només esquitxa les universitats, sinó l’economia general, ja que es preveu que, en els propers anys, es necessitaran més especialistes, especialment als sectors industrials relacionats amb la fabricació de productes amb alt valor afegit.

Edició i correcció lingüística: Carles Claret Impressió: Vanguard Gràfic S.A. Dipòsit legal: B 26367-2015 ISSN: 2013-3332 Administració i distribució: Enginyers Industrials de Catalunya Via Laietana, 39 - 08003 Barcelona T: 933 192 300 / F: 933 100 681 a/e: fulls@mail.eic.cat Els articles signats no representen l’opinió dels Fulls dels Enginyers.

FULLS DELS ENGINYERS / 37

www.fullsdelsenginyers.cat

levisió digital terrestre (TDT), que haurà de contemplar les futures emissions en UHD 4K i que, alhora, afectarà les infraestructures de recepció de TDT als edificis residencials. Quant al desenvolupament econòmic, l’Agenda Digital va plantejar incentivar l’ús de les TIC a les empreses, especialment a les pimes i les micropimes, impulsar el comerç electrònic i promoure la creació i distribució per internet de continguts digitals, que comprenen des de publicitat en línia fins a continguts d’entreteniment. Alejandra de Iturriaga, directora de Telecomunicacions i Audiovisual de la CNMC, va destacar que Espanya ocupa la primera posició pel que fa a unitats immobiliàries amb fibra, en gran mesura per les regulacions del 2009, la primera, i del 2016, la més recent, que han propiciat la inversió competitiva. La nova regulació de les comunicacions electròniques a la Unió Europea (UE), aprovada el juny passat, conté aspectes que, al seu dia (2009), ja va aprovar la CMT. En referència amb aquesta nova regulació europea, Daniel Ollé, sotsdirector tècnic de l’Àrea de Telecomunicacions de la CNMC, va destacar la importància del desplegament del 5G, remarcant que la tècnica de network slicing facilitarà l’aparició de nous models de negoci. El director de Regulació de Telefónica, Alberto Moreno, va destacar el lideratge de la companyia en el desplegament de la fibra, superant els 20 milions d’unitats immobiliàries cobertes gràcies a uns costos per llar connectada molt baixos. Respecte de la tecnologia 5G, degut a l’ultracapacitat i la molt baixa latència en les comunicacions mòbils, Telefónica està fent diverses proves pilot en àmbits com el cotxe autònom, la realització, retransmissió i distribució de vídeo, i la realitat augmentada per a usos turístics i d’aplicacions a la indústria 4.0. Com apuntàvem, la implantació de la tecnologia 5G requerirà més disponibilitat d’espectre radioelèctric. El director de l’Àrea de Broadcast de Cell-

nex, Ramon Pallarès, va mostrar com, tot i que a partir de 2020 l’espectre de 700 MHz a 800 MHz ocupat actualment pels canals 49 a 60 de la TDT serà atribuït a les comunicacions mòbils en 5G, la nova planificació de freqüències permetrà mantenir els múltiplex actuals, mentre que la utilització de nous codecs farà possible la TDT en UHD 4K. Tot aquest procés té implicacions en les infraestructures de transmissió gestionades per Cellnex, les infraestructures comunes de telecomunicacions (ICT), les instal·lacions comunitàries dels edificis residencials, com va posar de manifest el gerent de Feceminte, Guillermo Canal. Al seu torn, Pedro Mier, president de l’ Associació Multisectorial d’Empreses Espanyoles d’Electrònica i Comunicacions (AMETIC), va parlar del grau d’acompliment de les fites de l’Agenda Digital d’Espanya en referència al desenvolupament de l’economia digital. Certs objectius establerts per al 2015 s’han assolit raonablement, segons dades de finals del 2017, com el percentatge d’empreses que utilitzen factura electrònica (38,4%), les eines CRM (28,4%), i el percentatge de població que compra en línia (50%). En canvi, altres factors també molt importants, com el nombre de micropimes que disposen de web propi –amb un 29,8% respecte un objectiu del 55%–, o les pimes que fan vendes online –amb tan sols un 19,6% respecte a un objectiu del 33%– presenten xifres no tan satisfactòries. Al debat de cloenda, es van contrastar les indubtables fortaleses que s’han assolit en els principals aspectes de l’Agenda Digital. També es van posar de relleu les mancances més destacades, com la penetració de l’economia digital a les pimes i micropimes, que formen una part molt important del teixit empresarial català i de la resta de l’estat.

L’Agenda Digital va plantejar incentivar l’ús de les TIC a les empreses, especialment a les pimes i les micropimes, impulsar el comerç electrònic i promoure la creació i distribució per internet de continguts digitals, que comprenen des de publicitat en línia fins a continguts d’entreteniment.

ES LLIUREN ELS PREMIS BONAPLATA 2018 PER A LA VALORACIÓ DEL PATRIMONI INDUSTRIAL, TÈCNIC I CIENTÍFIC L’Associació del Museu de la Ciència i de la Tècnica i d’Arqueologia Industrial de Catalunya (AMCTAIC) va celebrar, el 4 de desembre passat, l’acte de lliurament de la 26a edició dels Premis Bonaplata per la valoració del patrimoni industrial, tècnic i científic i la 20a edició dels Premis Bonaplata per a Joves. Entre els guardons, es va lliurar el Premi Estudis–Fundació Caixa d’Enginyers, el Premi Rehabilitació en categoria de Béns mobles i immobles o el Premi Especial de Patrimoni. També els Premis Bonaplata per a Joves 2018, adreçats a alumnes d’entre 16 i 18 anys o estudiants de 1r i 2n de Batxillerat o de cicles formatius d’ensenyament professional. Organitzats per l’Associació del Museu de la Ciència i de la Tècnica i d’Arqueologia Industrial de Catalunya, els Premis Bonaplata tenen com a finalitat premiar l’interès per recuperar i difondre el patrimoni industrial de Catalunya, amb l’objectiu de sensibilitzar l’opinió pública sobre la importància del patrimoni industrial, testimoni de la nostra història.

 Notícies

ALIANÇA ENTRE LA UPC I LA SHAOXING UNIVERSITY PER LA TRANSFERÈNCIA TECNOLÒGICA L’acord, signat el 20 de novembre, preveu la creació d’un centre de transferència tecnològica a la universitat xinesa i l’impuls de deu projectes de recerca conjunts vinculats a l’enginyeria tèxtil i civil. El conveni, que finança l’ajuntament de Shaoxing, reforça la presència de la UPC a una regió de la Xina on ja té establerts forts lligams, com ara el que ja té amb la Sino-Spanish Campus de la Tongji University o la unió d’esforços amb la Ningbo University. La iniciativa compta amb el suport d’empreses de l’entorn i se centrarà en projectes coordinats per la universitat catalana que es portaran a terme conjuntament per investigadors d’ambdues institucions.

LA BBC PROVA EL ‘NATIVE DUBBING’, UNA TECNOLOGIA DE DOBLATGE PER INTEL·LIGÈNCIA ARTIFICIAL La cadena pública britànica va utilitzar Matthew Amroliwala, presentador de notícies que només parla anglès per fer-lo expressar en qualsevol llengua gràcies a un experiment d’intel·ligència artificial. El native dubbing formava part del projecte Beyond Fake News (Rere les notícies falses), una sèrie de documentals per lluitar contra la desinformació. Inspirat en el vídeo viral Fake Obama, on xarxes neuronals aconseguien fer-li dir a l’expresident dels EUA paraules programades, el sistema, desenvolupat per l’empresa Synthesia, combina captures de gestos facials i la veu d’un actor de doblatge. Totes dues se sincronitzen mitjançant algoritmes d’aprenentatge profund i visió computacional.

UN GUANT DE ROBOT CREA SENSACIONS DE TACTE GAIREBÉ HUMANES Enginyers de la universitat nord-americana de Stanford han aconseguit crear uns sensors per donar a les mans robòtiques un sentit del tacte prou sensible per aixafar una pansa tal com ho faria un humà. Els especialistes apunten que aquest és un pas previ a la capacitació dels robots perquè tinguin la mateixa sensibilitat que la pell d’una persona. El projecte imita la forma amb què les diferents capes treballen alhora. El mecanisme es basa en la funció de l’espinosum, una subcapa irregular de la pell humana que treballa amb la capa externa per detectar la pressió, la calor i altres estímuls relacionats amb el tacte.

L’ENGINYERIA ENS PARLA

 Innovació

FULLS DELS ENGINYERS / 37

L’ENGINYERIA ENS PARLA

HP envia a l’espai una nova impressora per a l’Estació Espacial Internacional El 2 d’abril passat, es va llançar a l’espai la impressora HP ENVY Zero-Gravity a bord del coet Space-X CSR 14, rumb a la seva nova llar: l’Estació Espacial Internacional. FONT: Article publicat al web d’HP.

REINVENTANT NOVES FRONTERES El 2016, la NASA va començar a fer arribar l’HP ZBook Workstations a l’Estació Espacial Internacional. Aproximadament, se’n van enviar 120 per donar suport a les operacions durant la missió i també per complir certs objectius marcats com, per exemple, l’estalvi.

l 2017, la NASA va escollir l’HP Office Jet 5740 com a referent de la nova generació d’impressores pensades per ser utilitzades a l’espai en les seves missions espacials. Ara bé, per funcionar a bord de l’Estació Espacial Internacional, HP va haver de fer algunes modificacions per adaptar l’equip a les condicions extremes de l’espai. Per això, van rebatejar aquesta impressora com a HP ENVY Zero-Gravity. Encara que bona part de la impressora ja estava a punt per ser utilitzada, la NASA necessitava abordar una sèrie de requisits per poder operar a bord de la ISS (International Space Station). Entre les principals característiques, destaquen la possibilitat de gestionar el paper i la tinta residual en gravetat zero, no utilitzar vidres, utilitzar plàstics ignífugs i poder

Els requisits de la gravetat zero eren els més difícils d’acomplir i verificar, ja que es tracta d’una impressora amb processos complexos que requereixen una tecnologia única. imprimir en múltiples orientacions, Així, l’HP ENVY Zero-Gravity es pot utilitzar en totes les posicions 00, 900, 1800 i 2700. Els requisits de gravetat zero van ser els més difícils de complir i verificar a causa de la seva naturalesa única. Mitjançant la reingenieria creativa, l’ús de materials especials (inclosos components impresos en 3D) i la tecnologia HP Multi Jet Fusion, l’ENVY Zero-Gravity ha estat capaç de complir tots els requisits de la NASA per poder ser utilitzada en les missions i imprimir documents a l’espai. El llançament és una prova més de la visió d’HP. El futur impulsat per la reinvenció mostra totes les possibilitats que ofereix la innovació en impressió, tant a la terra com a l’espai. “A través de l’enginy i la reinvenció contínua d’HP, vam poder dissenyar i produir peces complexes que

El llançament és una prova més de la visió d’HP. El futur impulsat per la reinvenció mostra totes les possibilitats que ofereix la innovació en impressió, tant a la terra com a l’espai. asseguressin que l’ENVY Zero-Gravity complís satisfactòriament amb els requisits de la NASA”; afirmava Enrique Lores, president d’imatge i impressió d’HP. “Aquest treball és

un exemple de l’ús i col·laboració entre diferents tecnologies d’HP, com la 3D, i ens demostra com tot això es posa al servei de la societat per crear equips capaços de superar tots els límits”. Els membres de la tripulació de l’Estació Espacial Internacional poden arribar a imprimir més de 1.000 plecs de paper al mes. A bord de la nau, és necessari imprimir documents sobre informació pràctica per portar a terme la missió, així com manuals d’emergència o cartes i fotografies de l’àmbit personal dels astronautes. A més, l’HP ENVY Zero-Gravity no és l’únic equip de la marca a conquerir l’espai per posar-se al servei dels tripulants. En els últims dos anys, la NASA ha portat a l’ISS més de 120 estacions de treball HP ZBook 15Mobile, capaços de resistir la duresa de les missions a gravetat zero. 

El 2017, la NASA va seleccionar l’HP Office Jet 5740 com una “impressora de nova generació” per substituir la capacitat d’impressió existent a bord de l’estació. En resposta a aquesta selecció, HP va desenvolupar l’ENVY Zero-Gravity amb la idea que es pogués utilitzar a l’espai. Actualment, els membres de la tripulació imprimeixen al voltant de dos plecs de paper al mes a totes les impressores que tenen a bord. Els requisits de la gravetat zero eren els més difícils d’acomplir i verificar, ja que es tracta d’una impressora amb processos complexos que requereixen una tecnologia única.

FULLS DELS ENGINYERS / 37

www.fullsdelsenginyers.cat

 RECERCA I INNOVACIÓ

Barcelona serà la capital europea de la innovació en mobilitat urbana La capital catalana ha estat triada per la Unió Europea com a seu de l’ens que liderarà la innovació en mobilitat urbana a la Unió Europea (UE) dels propers anys. La ciutat acollirà la Comunitat d’Innovació i Coneixement en Mobilitat Urbana (KIC, Knowledge and Innovation Community on Urban Mobility), en el marc de l’EIT Urban Mobility, l’Institut Europeu d’Innovació i el de Tecnologia de Mobilitat Urbana (European Institute of Innovation and Technology). TEXT: MIREIA CURTO

l projecte s’ha impulsat conjuntament amb la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), que acumula una àmplia expertesa i coneixement en aquest àmbit. La institució porta anys treballant en la iniciativa coincidint amb la posada en marxa del hub d’investigació i mobilitat urbana CARNET, creat amb Seat i Volkswagen Group Research, el qual també és soci de la KIC. La nova comunitat es conforma com una plataforma pública-privada multinacional europea que es dedicarà a la recerca i aplicació de solucions que millorin l’ús col·lectiu dels espais urbans, vetllant per una mobilitat multimodal, accessible, confortable, segura, eficient i sostenible, i des d’una perspectiva integradora. S’espera que l’ens ofereixi solucions als nous modes de transport urbans que irrompen a les ciutats, donant suport a les comunitats locals i estimulant l’economia. La KIC Urban Mobility té una vigència d’entre set i quinze anys i un volum financer previst que pot arribar als 400 milions d’euros aportats per la UE i fins a 1.200 milions aportats pels socis. La seu barcelonina comptarà amb quatre subseus més ubicades a Copenhaguen (Dinamarca), Praga (República Txeca), Munic (Alemanya) i Helmond (Països Baixos). El 12 de desembre passat, a les instal·lacions de Barcelona Activa, es va celebrar la 1a Assemblea General de l’EIT Urban

Mobility a Barcelona, després que la ciutat fos designada seu europea del KIC. Durant el primer any de funcionament, període en què es definirà i s’articularan els recursos necessaris per la posada en marxa, Ca l’Alier, el centre d’innovació urbana de la ciutat, posarà a disposició les instal·lacions per acollir el nou centre de coneixement i innovació de l’EIT. RECONEIXEMENT A LES POLÍTIQUES DE MOBILITAT DE BARCELONA La ciutat es va presentar a la cursa per optar a liderar les propostes de mobilitat urbana del futur a la UE amb un consorci —sota el nom de MOBILus— de 48 socis entre ciutats (13), empreses (17) i universitats (18) de Bèlgica, França, Hongria, Dinamarca, Alemanya, la República Txeca, Itàlia, Israel, Turquia, el Regne Unit, Suècia, Suïssa, els Països Baixos, Finlàndia i Espanya. La capital catalana ha estat escollida per ser capdavantera en l’aplicació de polítiques de mobilitat sostenible, les quals han experimentat un important impuls durant aquest darrer mandat. Entre els projectes que s’han tingut en compte destaquen: la implantació del programa de superilles, la reconfiguració de la xarxa de bus, l’increment i millora de la infraestructura ciclista, la regulació pionera a nivell internacional dels vehicles de mobilitat personal, la gestió de la càrrega i descàrrega o els treballs per es-

La ciutat es va presentar a la cursa per optar a liderar les propostes de mobilitat urbana del futur a la Unió Europea amb un consorci de 48 socis, entre ciutats, empreses i universitats d’arreu d’Europa. tablir una normativa sobre les noves formes de mobilitat compartida (sharing). D’aquesta manera, la UE aposta per exportar el model de mobilitat sostenible barceloní a la resta del món. L’objectiu és que les ciutats, col·laborant amb les universitats i la indústria, puguin plantejar solucions de mobilitat, així com mesures i tecnologies que augmentin la sostenibilitat, la seguretat, l’eficiència, l’equitat i, en definitiva, un desplegament d’espais urbans més habitables i saludables. Tot plegat a través de projectes innovadors i noves tecnologies desenvolupades conjuntament amb la resta d’administracions.

CONSOLIDACIÓ COM A CIUTAT INNOVADORA L’elecció del consorci MOBILus i de Barcelona com a seu de la plataforma d’innovació en mobilitat urbana suposen la consolidació de la ciutat com a referent d’excel·lència en recerca i innovació a la Unió Europea, atès que Barcelona acull els nodes de dos KIC: un sobre energies renovables (KIC InnoEnergy) i un altre sobre salut (EIT Health). En aquesta línia de reforç de l’ecosistema innovador de la ciutat, el primer allotjament de la KIC Urban Mobility Barcelona serà Ca l’Alier, un equipament que neix com a laboratori d’innovació urbana on es donen la mà el sector públic, les empreses, el veïnat i les universitats, en la mateixa línia de treball que les KIC. La seu s’instal·larà al 22@, un districte dedicat a la innovació que encara la refundació, tot just finalitzat el procés participatiu per rellançar-lo. El projecte de la KIC Urban Mobility reforçarà, alhora, el teixit industrial, empresarial i de talent que gira al voltant de les smart cities i del congrés Smart City Expo. També aprofundeix en la reflexió que proposa Barcelona sobre l’ús de les noves tecnologies i l’objectiu de posar la revolució tecnològica al servei de la millora de les ciutats amb iniciatives com la Digital Future Society, els projectes de 5G o, fins i tot, el mateix Pla Ciència, que s’ ha impulsat aquest any amb universitats, centres de recerca i equipaments científics. 

OBJECTIUS PER A 2026 La KIC sobre Mobilitat Urbana Barcelona treballarà per assolir cinc objectius estratègics. D’una banda, ressaltar el valor dels espais urbans per a la qualitat de vida a través de la reformulació de la mobilitat. D’altra banda, promoure la innovació a través de l’educació i la formació. També es potenciarà la integració de serveis i productes centrats en l’usuari i el foment de la competitivitat del sector econòmic europeu de mobilitat generant i impulsant oportunitats de mercat. A més a més, es pretendrà estimular mercats i canvis de comportament a través de la regulació i del compromís dels prescriptors de la mobilitat. Per fer-ho, es marquen sis fites per a 2026. Ara bé, es preveu que els primers resultats s’obtinguin l’any 2020. La primera se centra a arribar a les 180 start-ups acompanyades. També alliberar més espai viari al 90% de les ciutats sòcies. Paral·lelament, arribar als 38 milions d’euros d’inversió atrets per les EIT Ventures, així com formar 1.450 graduats i impulsar 125 productes nous. Per últim, es vol augmentar la mobilitat compartida en totes les ciutats sòcies.

TEMA DEL MES

FULLS DELS ENGINYERS / 37

 Connectivitat

Més velocitat o ample de banda, molt baixa latència, millor gestió de l’energia i les connexions, i una densitat de connexió molt elevada són els avantatges del 5G respecte a les anteriors generacions de tecnologies de telefonia mòbil.

El 5G, la tecnologia més esperada pel teixit empresarial

L’internet de les coses, la indústria 4.0, el vehicle autònom o les ciutats intel·ligents necessiten el desplegament de la cinquena generació de tecnologies de telefonia mòbil per desenvolupar-se. TEXT: LORENA FARRÀS PÉREZ CARLES GRAU Director de la Fundació Mobile World Capital Barcelona

“Amb el 5G viurem en un nou món” El desplegament de la tecnologia 5G tindrà un efecte transversal sobre la societat i l’economia durant la propera dècada. No només canviarà la vida quotidiana de milions d’usuaris, sinó que revolucionarà les comunicacions, els sistemes de producció i l’entorn tecnològic en conjunt. Un exemple concret és l’impuls que viurà l’internet de les coses. Gràcies a la reducció de la latència (el temps que triga a transmetre’s un paquet de dades dins de la xarxa), viurem en un nou món en què no només estaran connectats els mòbils i els ordinadors sinó, també, els cotxes, els electrodomèstics o els anomenats weareables. Actualment, hi ha 7.000 milions de dispositius connectats a internet. Quan l’IoT s’estengui, s’espera que hi hagi fins a 100.000 milions de dispositius connectats, aproximadament l’any 2025”.

a cinquena generació de tecnologies de telefonia mòbil, més coneguda com a 5G, no es començarà a implementar fins a l’any 2020 i el desplegament total no està previst fins al 2026, tot i que ja està despertant un interès molt superior al de les anteriors generacions. En compliment de l’objectiu de la UE, pensat perquè els diferents països planifiquin el desplegament de 5G abans de finals del 2017, el Govern d’Espanya, dins de l’Agenda Digital espanyola, ha publicat el Pla Nacional 5G 20182020, que contempla un conjunt de mesures per assolir la implantació de la tecnologia el 2020. Poc abans de l’estiu de 2018, l’Estat va fer la licitació de les primeres bandes de freqüències per 5G, la de 3,5 GHz (3.600 MHz3.800 MHz). La subhasta d’1,5Ghz (1.452-1.492 MHz), probablement

es farà conjuntament amb les freqüències del dividend digital ( 700 MHz) durant 2019. Des del Ministeri d’Economia i Empresa, mitjançant la Secretaria d’Estat per l’Agenda Digital, s’ha impulsat la posada en marxa, el 29 de novembre passat, de l’Observatori Nacional del 5G, amb seu compartida a les instal·laci-

Més velocitat, molt baixa latència, millor gestió de l’energia i les connexions, i una densitat de connexió molt elevada són els principals avantatges del 5G.

ons de la Fundació Mobile World Capital a Barcelona i Madrid. L’observatori incentivarà la cooperació pública i privada i contribuirà a la promoció de l’emprenedoria en el camp de les tecnologies de telefonia mòbil 5G. Un dels principals objectius és impulsar la candidatura de Barcelona com a capital europea del 5G, fet que representaria l’accés a importants fons europeus. Què desperta aquesta gran expectació? A “l’enorme salt en la connectivitat mundial” que suposarà aquesta tecnologia. “Un salt necessari, atès que el trànsit de dades ha augmentat un 42% entre 2014 i 2019”, mentre que s’espera que, “entre 2016 i 2020, s’hauran multiplicat per dos el nombre de connexions”, revela l’informe tecnològic El 5G a Catalunya, elaborat per ACCIÓ, l’Agència per a la Competitivitat de l’Empresa de la Generalitat. D’altra banda, l’avenç de l’internet de les coses, la indús-

tria 4.0, el vehicle autònom o les ciutats intel·ligents depenen de la implementació del 5G per desenvolupar-se, ja que les actuals xarxes 4G i LTE no són suficients. EVOLUCIÓ DEL 5G Els avantatges del 5G respecte a les anteriors generacions de tecnologies de telefonia mòbil es poden resumir en quatre: més velocitat o ample de banda, molt baixa latència, millor gestió de l’energia i les connexions, i una densitat de connexió molt elevada. En el cas de l’ample de banda, “el 5G permet velocitats reals molt superiors, de fins a 100 mbps (megabits per segon), equivalents a la fibra òptica, enfront dels 30 mbps del 4G”, explica Albert Martí, director d’AMB Associates i membre de la Comissió TIC dels Enginyers Industrials de Catalunya. “La latència, el temps que passa des que s’envia la informació fins a la recepció, passarà dels 20-30

ms (milisegons) del 4G a 1 ms, és a dir, la transmissió serà instantània”, assegura Martí. “Aquest avenç és molt important per al desenvolupament del vehicle autònom, que s’ha de comunicar constantment amb els altres vehicles o amb estacions fixes i ha de prendre decisions instantànies”, afegeix l’expert. Alhora, el 5G afavoreix una gestió de l’energia i les connexions més eficient, segura i intel·ligent. “Només estaran activades les estacions de base necessàries en funció de la demanda real de cada moment”, posa com a exemple Inma Rodríguez, gerent d’Intel·ligència de Mercat d’ACCIÓ. Aquest augment de l’eficiència suposarà un estalvi energètic del 90%, assegura Albert Martí. Finalment, el 5G permet una densitat de connexió molt elevada, d’aproximadament un milió de connexions per quilòmetre quadrat. Es tracta “d’una densitat mil

FULLS DELS ENGINYERS / 37

www.fullsdelsenginyers.cat

EL 5G A CATALUNYA Font: Informe El 5G a Catalunya Generalitat de Catalunya

COM SÓN LES EMPRESES?

EMPRESES

FUTUR PROPER: UNES 70 EMPRESES TREBALLARAN EN 5G

68%

55%

SÓN PIMES

27%

FACTUREN MÉS DE 10M€

18%

SÓN EXPORTADORES

TENEN FILIALS A L’ESTRANGER

SEGMENTS CENTRES TECNOLÒGICS FUNDACIÓ I2CAT CITTC

FABRICANTS D’EQUIPS INTEGRADORS DESENVOLUPADORS DE SOLUCIONS PROVEÏDORS DE XARXA

MEDIA I TRANSPORT I SALUT I INDÚSTRIA 4.0 I SMART CITY 2018

2019-2020

+2021

QUÈ REPRESENTARÀ EL 5G? • MÉS AMPLE DE BANDA • LATÈNCIA MOLT BAIXA • MILLOR GESTIÓ DE L’ENERGIA I LES CONNEXIONS • DENSITAT DE CONNEXIÓ MÉS ELEVADA vegades superior a l’actual”, diu Martí. Això ha de permetre que les xarxes no se saturin quan hi ha grans aglomeracions, com passa en l’actualitat. És el cas d’esdeveniments esportius, concerts o manifestacions. L’increment de densitat no serà possible sense la instal·lació de “microantenes o miniestacions base en múltiples punts, com poden ser fanals o marquesines”, afegeix el portaveu de la Comissió TIC. BENEFICIS PER A LES EMPRESES Per al teixit empresarial, aquests avantatges del 5G suposaran “obtenir connexions molt més estables i segures per operar aparells i

Catalunya és una regió de referència pel que fa a l’R+D en 5G i participa en 22 dels 37 projectes de la iniciativa 5G PPP, emmarcada en el programa H2020 de la UE.

infraestructures crítiques a distància”, s’assegura a l’informe El 5G a Catalunya. “A més, es tracta d’una tecnologia facilitadora amb la qual les empreses podran implementar tot el potencial de l’internet de les coses, els vehicles connectats o les ciutats intel·ligents. Tot plegat amb un control a temps real i amb un evident estalvi energètic”, conclou l’estudi d’ACCIÓ. A curt termini, el camp amb més aplicacions per al 5G és el media (vídeo i videotrucada, videojocs en realitat virtual, emissions immersives en temps real i social networking), segons l’Agència per a la Competitivitat de l’Empresa. Per fer-se’n una idea: un cop desplegada aquesta tecnologia, podrem descarregar-nos una pellícula al telèfon intel·ligent en només tres segons! PER SECTORS El següent camp amb aplicacions que estan més a tocar és el del transport. A més de ser imprescindible per al desenvolupament del vehicle autònom, el 5G també serà important per a la diagnosi del vehicle i la carretera en temps real o pel seguiment massiu d’actius, amb independència de la velocitat i la localització. Més a mitjà termini, el 5G im-

pactarà en el sector sanitari: telemedicina personalitzada, monitorització de la salut, cirurgia remota gràcies a la robòtica de precisió, etc. La indústria 4.0 i les ciutats intel·ligents també són camps amb grans perspectives, però més a llarg termini. La robòtica productiva (indústria 4.0) necessitarà una connexió amb molt baixa latència per ser controlada a distància i amb molt ample de banda per ser automatitzada en massa. D’altra banda, les polítiques i iniciatives de les ciutats intel·ligents es basen en l’internet de les coses, que utilitza com a tecnologia facilitadora el 5G. Segons les estimacions de la Comissió Europea, els beneficis d’introduir la tecnologia 5G en quatre sectors productius (automoció, salut, transport i utilities) augmentaran progressivament fins a assolir els 62.500 milions d’euros anuals l’any 2025. Amb l’impacte econòmic de la millora de l’eficiència de les ciutats, les llars i els centres de treball, els beneficis totals anuals seran de 113.000 milions d’euros. Aquest creixement, a més, es traduirà en 2,4 milions de llocs de treball a la Unió Europea. En el cas d’Espanya, segons una estimació realitzada pel govern espanyol, es preveu que s’obtindran uns benefi-

BARCELONA, UN LABORATORI URBÀ DE TECNOLOGIA 5G La capital catalana s’ha convertit en un laboratori urbà, ciutadà i tecnològic per a la validació de tecnologies i serveis 5G en el marc de la iniciativa 5GBarcelona, impulsada conjuntament per la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Barcelona, la Fundació Mobile World Capital Barcelona, la Fundació i2CAT, el Centre Tecnològic de Telecomunicacions de Catalunya (CTTC), Atos i la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), amb el suport de RED.ES. “Oferim Barcelona com un entorn de proves obert perquè qualsevol agent interessat hi pugui dissenyar, desenvolupar i testejar serveis o aplicacions implementades mitjançant tecnologies 5G i col·locar-la, així, en una posició d’avantatge davant del desplegament de la tecnologia 5G”, explica Tomeu Sabater, 5G Project Manager de la Fundació Mobile World Capital Barcelona. L’objectiu del 5GBarcelona és convertir la ciutat i Catalunya en un dels hubs d’innovació digital europeus en l’àmbit del 5G. Per assolir aquest objectiu, 5GBarcelona i Telefónica van presentar, a finals del setembre passat , The Thinx, un laboratori adreçat a start-ups i corporacions per provar tecnologies 5G, finançat per Telefónica i MW Capital. L’enginyer Eduard Martin és, des del 2 de gener, el nou director de 5GBarcelona.

cis indirectes anuals en els quatre sectors en qüestió de 14.600 milions d’euros a partir de l’any 2025. Tot plegat no serà realitat si no es realitzen, prèviament, una sèrie d’inversions necessàries per al desplegament del 5G, adverteix Inma Rodríguez. “S’han de produir canvis en els dispositius mòbils perquè puguin suportar-lo, calen inversions en xarxes i infraestructures, s’han d’habilitar els prestadors de serveis que permeten a cada part de la cadena connectar-s’hi...”, explica la gerent d’Intelligència de Mercat d’ACCIÓ. UN REFERENT Catalunya és una regió de referència pel que fa a l’R+D en 5G a Europa. Des que la iniciativa 5G PPP, emmarcada en el programa H2020 de la Comissió Europea, va donar el tret de sortida l’any 2014, les entitats de recerca instal·lades a Catalunya han obtingut finançament per participar en 22 projectes dels 37 que s’han atorgat. “El 60% del coneixement europeu en 5G és a Catalunya”, assegura Tomeu Sabater, 5G Project Manager de la Fundació Mobile World Capital Barcelona. Es tracta d’una xifra molt positiva que referma el lideratge del país dins de l’ecosistema 5G a escala internacional.

A Catalunya hi ha 22 empreses que desenvolupen projectes de 5G, segons l’informe d’ACCIÓ. Es tracta d’un ecosistema on conviuen grans companyies madures i empreses emergents, de les quals

Per al teixit empresarial, el 5G suposa obtenir connexions molt més estables i segures per operar aparells i infraestructures crítiques a distància. el 73% factura més d’un milió d’euros i el 55% més de 10 milions. Però Catalunya no és només una potència en R+D, nodrida per empreses i entitats pioneres. La capital, Barcelona, és la seu mundial del mòbil i aporta l’experiència de celebrar-hi el Mobile World Congress. D’altra banda, la ciutat s’ha convertit en un laboratori metropolità de tecnologia mitjançant el projecte 5GBarcelona. 

ENGINYERIA

FULLS DELS ENGINYERS / 37

 CONSTRUCCIÓ

Seguir creixent en un entorn menys favorable

Europa contempla amb certa preocupació com les previsions econòmiques per als propers anys s’estan revisant cada vegada més a la baixa. Tot i això, aquest refredament de l’economia arriba en un moment en què el mercat europeu de la construcció gaudeix de molt bona salut, amb l’indicador de confiança a nivells de 2007 i xifres de producció per sobre de les de fa una dècada en nou dels dinou països que aporten dades a l’informe semestral d’hivern Euroconstruct.

TEXT: MIREIA CURTO

i a tot plegat hi afegim les habituals inèrcies derivades dels processos de construcció, el creixement no sembla estar amenaçat tant el 2018 (2,8%) com el 2019 (2,0%). La previsió, a mitjà termini, contempla una continuació de la tendència positiva el 2020 (1,6%) i el 2021 (1,3%), però a ritmes inferiors als de l’economia i amb una reordenació en la manera que cada subsector contribueix al creixement. En l’anàlisi per països, hi ha molt poques excepcions a aquesta desacceleració del sector. Com acostuma a ser habitual, hi ha diferències de comportament entre territoris, però els casos d’autèntica contracció són més excepcionals que aquells on es mantenen les possibilitats de seguir creixent. Així, en l’horitzó 2019-2021, només s’espera que tres països entrin en zona negativa, mentre que uns altres sis es veuen capaços d’avançar a taxes superiors al 3%. Observant el rànquing ordenat per taxes de creixement, pot resultar alarmant trobar a la cua mercats de gran volum com els del Regne Unit, Alemanya o Itàlia. Però, tant el cas alemany com el britànic són exemples de països que, en els últims anys, han tornat a màxims històrics de producció, de manera que els resulta cada cop més difícil seguir creixent, sense que això els converteixi en mercats problemàtics. SITUACIÓ I PREVISIONS A ESPANYA L’economia espanyola també es ressent de l’alentiment econòmic global i entra en una fase de menor creixement. Amb el consum i les exportacions perdent tracció, i amb els famosos vents de cua extingint-se (preus del petroli) o en vies de fer-ho (finalització del QE), ja no es pot seguir mantenint el vigorós ritme de creixement

del trienni 2015-17. La previsió contempla una desacceleració suau del PIB des del 2,6% del 2018 al 2,0% del 2021. Després d’observar indicis de fatiga en bastants indicadors econòmics, cal preguntar-se si el sector de la construcció pot veure’s arrossegat per aquesta tendència. Òbviament, la construcció no és immune al refredament econòmic, però, fins ara, costa percebre alguna mena de reacció: l’ocupació a la construcció continua creixent més que la resta de sectors i, mentre els índexs de confiança del comerç i la indústria es degraden en el que portem de 2018, els de la construcció encara resisteixen. El creixement a curt termini sembla no estar amenaçat i hi ha prou cartera de projectes per esperar avenços de producció del 5,7% el 2018 i del 4,5% el 2019. El panorama a mitjà termini és més incert, atès que als anys 2020 i 2021 ja no es comptarà amb l’efecte tractor de les eleccions municipals del 2019 i ja podrien haver quedat coberts els buits d’oferta d’habitatge que tant han contribuït a treure al sector de

L’excés de dependència de l’habitatge de nova planta a l’estat Espanyol pot passar factura al sector. la letargia. En absència d’altres nínxols de mercat que prenguin el relleu, el conjunt del sector s’alentiria al 3% (2020) i al 1% (2021). Si el sector de la construcció espanyol porta quatre anys en positiu és conseqüència, principalment, de la recuperació de

Si el sector construcció espanyol porta quatre anys en positiu és conseqüència principalment de la recuperació de l’edificació residencial. l’edificació residencial. De moment, la demanda d’habitatge no presenta símptomes de tocar sostre i s’espera que tant el 2018 com el 2019 siguin anys de creixement robust (11% i 8,5%, respectivament). Malgrat això, hi ha raons per desconfiar que el mercat continuï creixent a aquest ritme, ignorant factors com l’escalada de preus a les zones de més demanda i altres riscos com l’encariment del crèdit i el progressiu esgotament del cicle d’oportunitat inversora. Després del precedent de la dècada passada, en la qual el sector va reaccionar molt tard davant del canvi de signe de l’entorn, és complicat preveure en quin moment pot arribar la inflexió, però si més no, podem anticipar que el replegament no hauria de ser traumàtic, ja que, en aquest episodi promotor, les quantitats absolutes de nou habitatge han estat extremadament modestes. Com a primer tempteig, plantegem un escenari en el qual l’any 2020 encara resta en zona positiva (3,5%), però el 2021 ja no (-3%). El mercat no residencial també té motius per seguir creixent (la recuperació no s’ha iniciat tan aviat com el de l’habitatge), però també per sentir-se amenaçat (és més sensible al deteriorament econòmic i menys procliu

FULLS DELS ENGINYERS / 37

www.fullsdelsenginyers.cat

EVOLUCIÓ PER SUBSECTORS EN EL MERCAT EUROPEU Índexs de producció a preus constants, base 2014=100

EVOLUCIÓ PER SUBSECTORS AL MERCAT ESPANYOL PRODUCCIÓ DEL SECTOR CONSTRUCCIÓ PER PAÏSOS

Índexs de producció a preus constants, base 2014=100

Previsió per al 2018 i projecció de creixement anual mitjà 20192021 a preus constants.

al risc). La previsió intenta conciliar tots dos extrems i planteja un escenari de creixement cada vegada menor (del 4% de 2018 al 2,5% de 2021), però sense arribar al descens d’obres d’habitatge, tenint en compte que hi ha nínxols de mercat el potencial dels quals encara no s’ha esgotat, com les oficines i la logística. No queda clar si els recents anuncis d’increment de la fiscalitat a les empreses es materialitzaran i, en cas que ho facin, si tindran un efecte dissuasiu sobre la inversió. L’any 2019 marca un abans i un després per a l’enginyeria civil. Les eleccions municipals i autonòmiques de la propera primavera han proporcionat un alleujament temporal a aquest subsector, evitant que el 2017 fos un any perdut i afavorint una lleugera recuperació de la producció el 2018. El problema dels

propers anys no és només la recaiguda de l’obra municipal, sinó que la depenent del govern espanyol es veu compromesa per diversos flancs. D’una banda, el precari equilibri del pressupost públic podria ser l’avantsala de nous sacrificis d’inversió en obra pública per poder quadrar els comptes. A més, segueix sense estar clar què farà l’Estat amb les autopistes fallides o en aquelles on els contractes de concessió expiraran en breu. Si n’acaba assumint la gestió, minvarà la capacitat d’inversió. Hi ha també incertesa sobre el desenllaç del programa públic-privat de construcció de carreteres (PIC), però apostem perquè se n’acabin notant els efectes el 2020 (3,5%) i el 2021 (4,5%). Això sí, abans caldrà superar un 2019 en clau d’estancament (1,5%). 

SITUACIÓ I PREVISIONS A EUROPA Els canvis més manifestos de l’any 2019 en endavant es produiran en l’edificació residencial de nova planta. Si, en els últims quatre anys, ha estat el mercat que més ha aportat al creixement del sector europeu de la construcció, en els tres següents serà el que menys hi contribueixi. El final del crèdit barat és un factor rellevant, però per si mateix no explica aquest canvi tan brusc de mercat capdavanter a mercat estancat. L’edificació no residencial de nova planta es troba en una situació diferent en comparació a l’habitatge. Pel que fa al passat immediat, mentre l’habitatge ha experimentat un període d’alta activitat que ara es pretén corregir, el no residencial deixa enrere un episodi de creixement molt més curt i moderat, a causa d’una menor demanda (sobretot de tipus públic) que s’ha pogut proveir, en bona part, amb estoc ja construït. Quant al futur immediat, els promotors ja estan observant amb escepticisme com es comencen a degradar els indicadors de confiança d’alguns sectors com la indústria i el comerç. Els nínxols de mercat que concentren les millors perspectives són els edificis destinats a la sanitat (símptoma que la promoció pública desperta en alguns països) i els destinats al comerç (un possible efecte col·lateral de l’increment generalitzat del turisme). L’enginyeria civil podria suplir, en part, el buit creat per l’estancament de l’habitatge de nova planta. La producció provinent de la construcció d’infraestructures ha crescut significativament el 2018 (5%) i s’espera un 2019 força similar (4,5%), atès que la recuperació econòmica s’està traslladant (amb un decalatge temporal) als pressupostos públics i els fons estructurals europeus tornen a estar operatius, sobretot als països de l’Est. La major part d’aquest creixement provindrà de les infraestructures de transport, amb una aportació substancial des del nínxol del ferrocarril. Les companyies elèctriques segueixen sense recuperar el ritme constructor dels darrers anys, encara que la pujada dels preus de l’energia podria contribuir al replantejament de les estratègies inversores.

COEIC / AEIC

FULLS DELS ENGINYERS / 37

 COEIC/AEIC: Aquesta secció recull la veu dels instruments a disposició dels enginyers industrials i de les institucions i entitats que vetllen pels professionals.

XAVIER DE ROCAFIGUERA Enginyer industrial i docent al curs Direcció de projectes d’enginyeria

La direcció de projectes, un ofici per als enginyers

n projecte consisteix a assolir un objectiu concret, amb un pressupost determinat, amb una qualitat adequada i en un termini preestablert. El Director de Projectes (DP) és la persona responsable de l’èxit o del fracàs d’assolir l’objectiu. Un DP és com un director general d’una empresa. L’única diferència és que el projecte té un inici i un final i l’empresa, en principi, no. El corbusiness d’un projecte és la part tècnica, però un DP, a part de conèixer-la, cal que gestioni recursos humans, tresoreria, facturació, recursos materials, satisfacció del client, documentació, proveïdors, pressupostos, planificació, risc, seguretat i salut, conflictes legals, etc. Fins aquí, igual que el director general d’una empresa. Però el DP, a més, té la responsabilitat addicional de tancar correctament el projecte. Si no té un cert coneixement tècnic sobre el tema en què es basa el projecte, és complicat,

però no impossible, que assoleixi l’objectiu. Ara bé, si no domina la part de gestió correctament, el fracàs està assegurat. Vaig més enllà, com més gran és el projecte, més importància té la part de gestió sobre l‘apartat tècnic, ja que la segona pot estar coberta perfectament per l’equip col·laborador. No és el cas de la gestió. La formació multidisciplinària de l’enginyer industrial cobreix, amb escreix, la part tècnica i, amb el pragmatisme dels enginyers, sentit comú i, naturalment, formació addicional en temes de gestió, és el professional més adient per exercir l’ofici de DP. Per tant, la formació en temes de gestió és essencial per la tasca de direcció de projectes. Saber planificar, controlar, valorar, resoldre conflictes, negociar, liderar persones, gestionar clients i proveïdors, tenir capacitat d’anàlisi, etc. són tasques que es basen en tècniques concretes que s’han d’aprendre. Les empreses poden fer tasques de formació interna, però el més adequat i eficient és que els enginyers que

passin a tenir responsabilitats de direcció de projectes es formin externament. La formació és imprescindible i absolutament necessària per a l’evolució professional d’un enginyer. La part tècnica és molt important. Estar al dia de les noves tecnologies és imprescindible, però el dia a dia de la feina fa que aquesta formació tècnica es vagi adquirint d’una manera natural. No passa el mateix amb la formació en gestió. Hi ha persones que, d’una manera intuïtiva i natural, tenen capacitat de lideratge i necessiten menys la formació addicional. Són líders naturals. Les persones amb aquestes condicions, juntament amb la formació en enginyeria, poden ser grans directors de projecte. Però el més habitual és que un enginyer no disposi, d’entrada, d’aquestes habilitats naturals i, per tant, n’ha d’aprendre. Hi ha molts tipus de projectes: organitzar un congrés, reduir el consum energètic d’una fàbrica, dissenyar un nou suport més eficient, reduir el soroll d’una zona

de treball, desenvolupar una app, construir un hospital, etc. Tots són projectes, però organitzar un congrés o fer un hospital és molt diferent. Els projectes del sector de la construcció tenen una connotació particular: s’hi barreja la complexitat tècnica amb les responsabilitats professionals inherents al sector, i les diferents i nombroses normatives a les quals està subjecte tot el procés. Són projectes on participen nombroses empreses i organismes, cadascun amb els seus interessos particulars. És un tipus de projecte que, atesa tota aquesta complexitat, fa més evident la idoneïtat que sigui un enginyer qui el dirigeixi. Aquest any s’inaugura un curs específic per formar professionals que hagin de dirigir projectes d’enginyeria a la construcció. És un curs impulsat des del Collegi, on el programa i la formació l’imparteixen les enginyeries del sector. Un curs d’una durada important que, segurament, es convertirà en un referent, vista la qualitat i el compromís de les empreses que hi participen.

CURS D’ESPECIALITZACIÓ: DIRECCIÓ DE PROJECTES D’ENGINYERIA DE LA CONSTRUCCIÓ Àrea d’enginyeria Presencial DATES Del 8 de febrer al 28 de juny HORARI Divendres de 16 a 20 h DURADA 90 hores

FULLS DELS ENGINYERS / 37

www.fullsdelsenginyers.cat

 AEIC / COEIC

 Jornada

Cap al 2030 no ens caldrà conduir

Tota la informació sobre formació dels EIC a http://formacio.eic.cat i l’agenda d’actes a www.eic.cat

UPDATE FORMACIÓ CONTÍNUA

autònom 2-3, pensat per conduir a les autopistes”. Josep Canós, degà dels EIC, va anunciar que el del Col·legi “és el primer fòrum del vehicle autònom, però no serà l’últim; més enllà del factor tecnològic, transformarà els nostres costums”. Des del punt de vista de les administracions públiques, Susi López, directora de Mobilitat de l’Ajuntament de Terrassa, va destacar els avantatges que aportarà el vehicle autònom a la societat: “menys accidents, menys contaminació, més mobilitat combinada i compartida, més espai públic alliberat d’aparcaments i més autonomia en els desplaçaments, ja que no ens caldrà tenir carnet de conduir per desplaçar-nos”. López va afegir que el concepte de mobilitat canviarà ja que “no estarà relacionada amb tenir un cotxe, sinó en la necessitat de moure’s. El vehicle autònom estarà incorporat en el paquet de mobilitat, juntament amb el transport públic i diferents modalitats personals”. 15/1/16 14:26 Albert Gómez, sotsdirector ge-

Antonio Manuel López: “Encara no podem donar el carnet de conduir a la intel·ligència artificial. Queda molta feina per endavant”. Drmirvae_faldo.pdf

Josep Canós: “És el primer fòrum del vehicle autònom, però no serà l’últim; més enllà del factor tecnològic, transformarà els nostres costums”.

El Facility Management generador de valor per a les empreses 29/01/2019 · Operacions · Presencial

Preparació i gestió dels contractes de serveis d’enginyeria 16/01/2019 · Enginyeria · Presencial

Projecte luminotècnic d’enllumenat exterior. Mesura i control reglamentari 29/01/2019 · Energia · Presencial

neral d’Explotació Viària de la Direcció General de Mobilitat de la Generalitat de Catalunya, va assegurar que “respecte al vehicle autònom, als gestors d’infraestructures ningú ens diu què hem de fer. Estem traslladant la tecnologia del metro a la carretera per millorar la seguretat viària i gestionar millor les infraestructures”. Joan Prat, director general de l’Associació de Municipis per la Mobilitat i el Transport Urbà (AMTU), va exposar el projecte Èrica de bus autònom que s’ha provat amb èxit a vuit ciutats catalanes. Prat va apostar pel bus autònom com a llançadora cap al 2020.

Curs d’instal·lació de convertidors de freqüència 17/01/2019 · Enginyeria · Presencial

UNA MÀQUINA POT SER CULPABLE D’UN ACCIDENT? Alexia Soria, analista d’In Car Security de SEAT, va incorporar al debat el concepte de cyberseguretat assenyalant que “els cotxes, fins ara, són robustos, però no segurs. Cal assegurar els punts d’accés des de l’exterior amb estructures segmentades com les d’un ordinador”. Sònia Ramos, professora de Dret Civil de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), va apuntar la necessitat de validar un estàndard de seguretat per als vehicles autònoms ja que “si és hackejat i es produeix un accident, pel risc inherent a la tecnologia, serà imputable al fabricant”. Idoia Elizalde, investigadora predoctoral a la UPF, va afegir que l’assegurança obligatòria de l’automòbil (SOA) actual seria vàlida per al vehicle autònom de nivell 5, perquè no deixa de ser un vehicle i circula. Elizalde va subratllar que

Programa Mesures de la Presa de Terra 22/01/2019 · Enginyeria · Presencial

Desenvolupament d’equips. Equips d’Alt Rendiment 17/01/2019 · Gestió i habilitats directives · Presencial BIM: Fonaments per a Autodesk® Revit® MEP 2019 21/01/2019 · Enginyeria · Presencial Adequació de màquines en ús a les normes de marcatge CE per a l’acompliment del RD 1215/1997 22/01/2019 · Seguretat i medi ambient · Presencial

Conflict coaching. 5 claus per a la prevenció i resolució de conflictes 24/01/2019 · Gestió i habilitats directives · Presencial Coordinació de seguretat i salut i coordinació d’activitats empresarials en obres i manteniment. Aplicació al Facility Management 24/01/2019 · Seguretat i medi ambient · Presencial

Blockchain i les seves aplicacions empresarials 30/01/2019 · Indústria 4.0 · Presencial Corrents de curtcircuits i posades a terra en Baixa Tensió 30/01/2019 · Enginyeria · Presencial L’Entrevista Comercial: superar objeccions i tancar la venda 30/01/2019 · Gestió i habilitats directives · Presencial Disseny d’Instal·lacions i Compatibilitat electromagnètica (CEM) 31/01/2019 · Enginyeria · Presencial Gestió integral del risc a l’empresa des de la generació de valor afegit 31/01/2019 · Operacions · Presencial Suports per a sistemes de canonades 04/02/2019 · Enginyeria · Presencial Aplicació de ruixadors automàtics a riscos d’emmagatzematge 05/02/2019 · Seguretat i medi ambient · Presencial

Aplicació de la ITC-BT 52 en els projectes d’infraestructures de recàrrega de vehicles elèctrics 25/01/2019 · Energia · Presencial

el SOA “no cobreix al causant de l’accident, sinó els danys que provoca el vehicle. Per tant, pot respondre per un accident causat per un vehicle autònom”. 

Muntaner 239, 1C 08021 Barcelona C

T. 93 200 93 39

TOTES LES ESPECIALITATS

CMY

SERVEIS INCLOSOS PER COL·LEGIATS/DES I FAMILIARS

• Neteja dental anual • Visites • Revisions • Visites d'urgències • Rx intraorals

ESPECIALISTES EN TOTES LES BRANQUES ODONTOLÒGIQUES. PIONERS EN IMPLANTS DE ZIRCONI I ODONTOLOGIA HOLÍSTICA I KINESIOLÒGICA.

Indústria 7, Principal 08037 Barcelona

T. 93 458 45 99 info@mirave.es www.mirave.es

La resta de serveis i tractaments, tenen tots els avantatges d’una pòlissa Dental Familiar tant per als Col·legiats/des, com per als familiars que convisquin amb ells/es. Acreditació: carnet col·legial de l’EIC. E08031263

ns aquests moments, estem treballant en vehicles de 2 a 4 de nivell d’autonomia. Pel nivell 5 (plenament autònoms) tenim la frontera mental cap a l’any 2030”, va dir Oriol Mas, Team Leader ADAS Parking&Views a SEAT, en el primer Fòrum del Vehicle Autònom, organitzat pels Enginyers Industrials de Catalunya (EIC). En aquesta mateixa línia, Antonio Manuel López, investigador principal en sistemes de conducció automàtica del Centre de Visió per Computador de la Universitat Autònoma de Barcelona, va assenyalar que “encara queda molta feina per endavant, ja que estem entrenant la conducció autònoma en sistemes amb dades simulades, però no en el món real. En aquests moments, no podem donar el carnet de conduir a la intel·ligència artificial”. Alberto Merino, gerent de producte a Mercedes-Benz Trucks España, va anunciar que “a partir de juny de 2019, traurem al mercat el primer camió de nivell

Introducció a les Smart Grids. Xarxes elèctriques intel·ligents 15/01/2019 · Enginyeria · Presencial

ENTREVISTA

FULLS DELS ENGINYERS / 37

TEXT: FRANCESC SOLER

“Per liderar equips motivats i cohesionats, tan importants són les habilitats tècniques com les personals” MIREIA FURRIOL és enginyera industrial per la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i PDD en Business Management per l’IESE. Fa vint anys que treballa a la multinacional Hewlett Packard (HP), on ha ocupat diversos càrrecs de responsabilitat. Actualment, és Partner Alliance Manager per a impressió de gran format. Furriol és una enginyera d’èxit a qui agrada presentar-se com a “dona i mare que gaudeix de la família, dels amics, dels hobbies i de la professió”.

uè la va portar a estudiar enginyeria industrial en una època en la qual, sent una dona, encara no era gaire freqüent? M’hi vaig acabar decidint per una suma de factors. Jo ja pertanyia a una família de professionals, tant homes com dones, i

per a les carreres tècniques em va fer acabar de decidir per l’enginyeria i no me n’he penedit mai. Fa més de dues dècades que lidera equips. Què n’ha après durant tot aquest període? Per liderar equips motivats i cohesionats en el camp de l’enginyeria, tan importants són les habilitats tècniques com les personals. Les tècniques t’ajuden a analitzar situacions complexes i proposar solucions, així com guanyar credibilitat i confiança en el resultat. Les personals (la comunicació, la negociació, les relacions...) també són fonamentals per crear complicitats que t’ajudin a assolir els objectius. Pel que fa a aquestes darreres, crec que el fet de ser dona pot ajudar a la gestió de les emocions i a tenir un tipus d’empatia que es nota en la sempre m’havien agradat les ci- manera d’exercir el lideratge. ències. Tot i que física i matemàTambé li agrada ajudar els tiques eren les opcions inicials, qui comencen, especialment alguns professors i amics em les enginyeres. Encara ho tenen van recomanar que contemplés més difícil que els col·legues també l’enginyeria. El fet que masculins per obrir-se camí pensés que tenia moltes sortides professionalment? i un cert esperit de rebel·lia cap Tot i que s’ha avançat molt, no AAFF les 2PE dones 195*66.pdf 9 13/06/14 al mite que no servim es 8.51 pot negar la persistència de

“La capacitat de transformar-nos i adaptar-nos constantment a la societat i al mercat ha estat la clau de l’èxit d’HP”.

CMY

prejudicis i clixés que encara dificulten la plena integració de les enginyeres a la vida professional. La cultura empresarial també és clau per aconseguir la igualtat. Personalment, tinc la sort de treballar en una empresa on homes i dones tenen les mateixes oportunitats i on la flexibilitat horària i el fet de treballar per objectius faciliten molt més la conciliació. Tanmateix, de vegades, som les mateixes enginyeres que ens posem barreres. Hem de ser nosaltres qui perdem la por i passar del no em sento preparada pel què he de fer per poder arribar a... Hem de guanyar en autoconfiança i, en aquest sentit, és important que hi hagi referents al sector perquè les noves generacions d’enginyeres vegin que és perfectament possible tenir una carrera professional d’èxit en aquest camp. Parlem d’HP, fins a quin punt els avanços tecnològics d’aquestes últimes dues dècades han transformat la multinacional? HP s’ha transformat des que es va fundar, aviat farà 80 anys! Hi ha poques multinacionals tecno-

lògiques que puguin dir el mateix i, possiblement, la capacitat per adaptar-nos constantment a la societat i al mercat ha estat la clau de l’èxit de la companyia. Des del centre internacional de Sant Cugat del Vallès, per exemple, hem introduït al mercat tecnologies que han revolucionat diversos sectors. Per exemple, estem liderant la quarta revolució industrial amb la nostra tecnologia d’impressió 3D i seguim treballant intensament en impressió de gran format d’injecció de tinta en 2D, un sector en què som líders, amb el 60% de quota de mercat a nivell mundial. La impressió 3D és el futur? És present i futur. No és nova, fa 30 anys que existeix, però, fins ara, al mercat no hi havia cap tecnologia que n’explotés el potencial. Quan, fa dos anys, vam llançar l’HP MultiJet Fusion, la indústria, finalment, va adonar-se del que pot significar la fabricació digital. Podem produir peces d’alta qualitat deu vegades més ràpid i amb la meitat de costos que qualsevol altra tecnologia 3D actual, però encara queda molt camí per recórrer.

“Un cert esperit de rebel·lia cap al mite que les dones no servim per a les carreres tècniques em va fer acabar de decidir per l’enginyeria”. Ens podria explicar com veu el seu futur professional? M’agradaria seguir gaudint de la feina i, alhora, anar-me preparant per a la següent etapa personal i professional que, per edat, se m’acosta. De fet, cada cop em satisfà més tenir l’oportunitat de tornar a HP i també a la societat en general tot allò que he après. En clau empresarial, per exemple, vull poder compartir l’experiència acumulada per ajudar a formar les noves generacions i participar, així, del futur de l’empresa on treballo. 

FONAMENTS ESPECIALS EN

PETITS ESPAIS Treballem en condicions molt estrictes d’espai

Subscriu-te a la

NEWSLETTER

Màxima classificació com a contractista d’obra per l’administració amb categoria K02E de “Sondeos inyecciones y pilotajes”, i la categoria K01D de “Cimentaciones especiales”.

a www.fullsdelsenginyers.cat

Membre protector de l'associació de consultors d'estructures.

Visita’ns a ww

Empresa adherida al Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya Membre de l'Associació d'Amics de la UPC Associació d’Amics de la UPC UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA

w.2pe.biz

93 763 26 99 / 660 484 072. 2pe@2pe.biz / Av. Maresme 9. 08396 Sant Cebrià de Vallalta.

i accedeix a tots els continguts