Fulls dels Enginyers núm.271 by Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya

núm. 271 / gener·febrer·març 2011 / pvp 5€ / www.eic.cat

Som fansdeles cosesben fetes.

BCN World Race

Alta tecnologia sobre el mar ESPECIAL PLA ESTRATÈGIC Els enginyers industrials lideren el canvi

LA COLUMNA AMB AGUSTÍ SALA

935 029 091 normativa.infocentre.es

INFORME

núm. 271

Què fa el Clúster d’Eficiència Energètica de Catalunya?

gener/febrer/març 2011

Estàs cansat d’haver de llegir milions i milions de papers amb un llenguatge que mai utilitzes? Doncs ja no has de preocupar-te’n més. Aquí estem nosaltres per estalviar-te aquesta feina i posar-te les coses fàcils. Infocentre és un servei d’informació i documentació especialitzat en l’àmbit professional i empresarial que et vol treure maldecaps. Registra’t gratis durant 30 dies!

Especialitzat en economia per El Periódico de Catalunya reflexiona sobre la falta d’enginyers a Alemanya

FEM INSTITUCIÓ Cicle de conferències sobre Energia Nuclear, tast de caviar i nous avantatges per als associats/col·legiats

Programa de Formació Contínua del Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya

Febrer-Abril 11

Àrea d’Enginyeries Planificació i control de projectes. MS Project Tècniques de disseny i elaboració de projectes d’enllumenat exterior Direcció de projectes d’enginyeria Elaboració de projectes d’activitats Càlcul i disseny de sistemes de climatització

febrer - 12 h febrer - 16 h febrer - 16 h març - 16 h abril - 16 h

Àrea d’Energia Microcogeneració. Normativa, instal·lació i avaluació de la rendibilitat Implementació pràctica de la norma UNE-EN 16001. Sistemes de gestió energètica Elaboració de projectes d’edificis energèticament eficients. Més enllà de les eines oficials Càlcul de sistemes d’enllumenat amb DIALUX

febrer - 12 h febrer - 12 h març - 32 h març - 12 h

Àrea de Seguretat i Medi Ambient Elaboració de projectes acústics. Nou RD 176/2009 de la Llei catalana de soroll Contractació i recepció de maquinària industrial subjecta a la Directiva 2006/42/CE Reglament d’equips a pressió Elaboració de projectes en matèria d’incendis

febrer - 16 h març - 8 h març - 4 h abril - 16 h

Àrea de Gestió Cas pràctic de peritatge judicial. Nova oficina judicial. Llei 13/2009 Management internacional. EADA-COEIC Tècniques de màrqueting on-line. Negocis 2.0 Aspectes formals de l’actuació pericial

febrer - 8 h febrer - 8 h febrer - 8 h març - 4 h

Àrea d’Operacions Obligacions legals del manteniment d’instal·lacions Valoració i millora del manteniment d’instal·lacions

febrer- 16 h març- 16 h

Per a més informació: T. 932 957 807 a/e: formacio@eic.cat www.eic.cat

President de l’AEIC

LA COLUMNA Agustí Sala Enginyers i models

PROJECTE Reforma del Seminari Conciliar de Barcelona

05 18

ESPECIAL PLA ESTRATÈGIC Els enginyers industrials encarem el futur

volem +

Joan Torres

fem institució

EDITORIAL

som enginyers

tenim opinió

sumari NADAL EN FAMÍLIA La Nadala Enginyera 2010

ELS NOSTRES EXPERTS Jordi Dolader La tarifa de darrer recurs

TECNOLOGIA I EMPRESA GECSA

INFORME

Experiència, eficàcia i futur

06 13

FEM-NE 5 CÈNTIMS Joan Majó

CALIDOSCOPI

Juli Gendrau

Elena Trapé

“Berga no seria res sense la Patum, i a l’inrevés”

Veure el món a través d’una webcam

34 REPORTATGE

Barcelona World Race,

14 PARLEM ALS MITJANS Aparicions del COEIC als mitjans de comunicació

LA TEMPTACIÓ Escultures industrials

109

LA COMISSIÓ

2011, un any de crisi?

ENTREVISTA

El CEEC, una oportunitat d’or per al país a través de l’eficiència energètica

Comissió dels EIC a les Administracions Públiques

CICLE DE CONFERÈNCIES SOBRE ENERGIA NUCLEAR

DIA A DIA

Cicle de conferències d’Endesa sobre energia nuclear

ENGINYERIES DEL MÓN Les Torres Petrones

114

12 16

ARTICLES José M. Román 2ª edició del Concurs Fem Indústria Amb el suport de la

Patrocina:

Comissió d’Energia de:

EDITA: Associació/Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya AEIC

AEIC - COEIC

President: Joan Torres i Carol Vicepresident 1r: Jordi Dolader i Clara Vicepresident 2n: Ricardo Granados i García Secretari: Jaume Puigdueta i Lucas

Director general: Antoni M. Grau Comissió d’Informació i Publicacions Subcomissió dels Fulls: Maria Assumpta Mas, Jaume Puigdueta, M. Clara Torrens Cap d’Imatge i Comunicació: Eva Díaz Coordinació: Anna Carrió Redacció: Anna Carrió, Mònica Acero, Carles Pérez, Jordi Garriga, Meritxell Mir, Marta Trapé, Cristina Reche, Lorena Farràs i Jèssica Casulà. Publicitat: Escarlata Gómez Fotografia: BCN Imatge i Isabel Marquès Disseny i maquetació: Carles Ivanco, Escarlata Gómez i Graphikus /Disseny Gràfic Il·lustració: Eduard J. Montoya Correcció lingüística: Mercè Molins Impressió: Novoprint

COEIC Degà: Joan Vallvé i Ribera Vicedegà: Josep M. Rovira i Ragué Secretari: Concha Zorrilla i Díez

Demarcacions del COEIC Girona: Jaume Masgrau Lleida: Joaquim Llop Catalunya Central: Josep Alabern Tarragona: Lluís Maestre Delegació del Vallès: Francesc Figueras

Dipòsit legal: B-40460/92 ISSN: 2013-3332 Administració i distribució: Enginyers Industrials de Catalunya Via Laietana, 39 08003 Barcelona T: 933 192 300 F: 933 100 681 a/e: fulls@eic.cat

Els articles signats no representen l’opinió dels Fulls dels Enginyers. Periodicitat trimestral.

CRÈDITS

tenim opinió

EDITORIAL

Un any de transformació JoanTorres Vallvé//President degà del col·legi Joan de l’AEIC

l 2011 serà encara un any d’incertesa. Per a nosaltres pot ser un any de gran transformació si és que finalment així ho decideix el col·lectiu. I és que iniciem l’any amb el debat del Pla Estratègic amb un objectiu ambiciós: consolidarnos com la institució de referència del món professional dels enginyers, de tots els enginyers. El marc en què treballem i ens formem com a enginyers està experimentant una ràpida i radical alteració, sense precedents en els nostres 147 anys d’història. Posem només dos exemples per entendre la magnitud de la transformació. D’una banda, al curs 2015 acabaran els estudis i arribaran al mercat de treball nous enginyers amb 339 títols diferents vinculats a l’enginyeria. I aquests nous titulats ja no seran superiors o tècnics, sinó màsters i graus. Tot plegat comportarà inevitablement una certa confusió al mercat que afectarà les empreses, els professionals i els estudiants. D’altra banda, l’onada de liberalització

que, amb la coartada de la Directiva europea de serveis, s’ha materialitzat a l’Estat espanyol en diversos instruments normatius, entre els quals el decret que ha suprimit l’obligatorietat del visat des del primer d’octubre del 2010 en la majoria de projectes d’enginyer industrial. Mesures desreguladores com aquestes comporten dues amenaces clares per al col·lectiu dels Enginyers Industrials de Catalunya: l’intrusisme professional i una clara voluntat de debilitar les nostres institucions amb la pèrdua d’ingressos i membres. Per aquest motiu afrontem aquest escenari incert amb dues opcions estratègiques que cal debatre col·lectivament: o bé intentar mantenir el model institucional actual, o bé canviar-lo per guanyar flexibilitat, dimensió i seguretat. Estem convençuts que la primera opció implica perdre força i preeminència, i per això apostem pel canvi per fer una organització forta, integradora, participativa, influent i útil, homologable

a les institucions que ja existeixen a Europa. Per això, més que mai, et necessitem. Comptem amb tu per ajudar-nos a realitzar aquesta transformació i per això et convido a participar en el procés mitjançant les teves aportacions als articles del blog sobre el Pla Estratègic que hem habilitat al nostre portal, al nostre grup de Linkedin, a les enquestes que realitzarem per conèixer l’opinió del col·lectiu sobre aquesta proposta o, sens dubte, en les ocasions que tindrem de veure’ns en actes o fins i tot en entrevistes personals, si així ho desitges, per parlar-ne amb més profunditat. És el nostre moment, ara o mai, i tu decideixes.

SONÒMETRE SONA BÉ

NO SONA...

GRINYOLA!

Barcelona pretén buscar nous talents als Estats Units

Alemanya pateix una falta de professionals especialitzats

La Generalitat proposa elevar el límit a les autopistes a 130 km/h

L’Ajuntament de Barcelona vol atraure a la ciutat els millors professionals d’Estats Units. La 15ª edició del European Carreer Fairque de Boston pretén captar emprenedors estrangers que vulguin començar un negoci a Barcelona.

L’Associació d’Enginyers Alemanys (VDI) ha informat el COEIC sobre la falta d’enginyers que pateix Alemanya. Podeu consultar tota la informació a l’apartat de Serveis Ocupacionals del web del COEIC.

La Direcció General de Trànsit s’oposa a la proposta, ja que aquest canvi augmentaria el risc d’accident i la gravetat de les lesions.

GENER/FEBRER/MARÇ 2011

LA COLUMNA

Enginyers i models

s bo per a aquest país que els enginyers marxin a treballar a Alemanya? Hem d’estar orgullosos del fet que els professionals d’alta qualificació siguin ben valorats fora, i especialment en una economia tan avançada. Amb tot, és un veritable luxe formar persones per a activitats que no necessitem o bé per les quals no estem disposats a pagar-ne el seu veritable valor. Molts professionals es queixen avui que els salaris i les perspectives de futur que s’ofereixen després de l’esforç d’estudiar no són pas les millors. I per això es plantegen marxar. Doncs bé, hem de ser conscients que és antieconòmic formar persones que donen el seu millor rendiment a fora. I aquest acostuma a ser un problema que pateixen els països en desenvolupament. Alemanya, que l’any passat va créi-xer el 3,6%, tenia el 2010, un any després d’haver caigut el 4,7%, un dèficit de 49.800 enginyers. A Espanya, el descens va ser del 3,7% el 2009; per tant, inferior en un punt. El 2010 va acabar encara en terreny negatiu (-0,1%) i amb perspectives de complet estancament. I no diguem pel que fa a l’ocupació. Aquesta és la diferència bàsica que hi ha entre tenir uns bons fonaments o no tenir-los. En els moments àlgids de creixement, Espanya era un país que reclamava també treballadors. Però era una

economia amb poc valor afegit i diferencial, basada en la construcció i el turisme de masses, que demanava mà d’obra intensiva i poc qualificada. País de cambrers i de paletes, es deia pejorativament. Per contra, a Alemanya, una locomotora exportadora de béns d’equip i maquinària que ningú més no sap fer, un cop superada amb rapidesa la crisi necessiten i reclamen enginyers i mà d’obra qualificada. Es podria dir que tampoc no han sabut ajustar la producció de professionals al ritme del seu model. Però el cert és que en tenen un de propi i, a més, van patir menys l’atur durant la recessió. És veritat que calen totes les professions, però els enginyers són imprescindibles per tal d’incorporar la tecnologia als processos productius i millorar l’eficiència i la productivitat, l’única ruta segura que hi ha cap al progrés. N’hi ha d’altres, de camins, però asseguren avançar, no pas progressar o facilitar que els fills puguin viure millor que els seus pares. Espanya també ha patit dèficits de professionals d’alt nivell. Ho saben les empreses que poc abans de la crisi no trobaven enginyers de telecomunicacions i informàtica a causa del descens de matriculacions universitàries com a resultat de l’esclat de la bombolla tecnològica a principis de l’anterior dècada. I també passava amb altres disciplines. Però aquests desajustaments són una mostra de la manera improvisada

Agustí Sala Periodista especialitzat en Economia d’El Periódico de Catalunya

que té de funcionar la nostra economia: És com un motor que s’alimenta d’impulsos, modes i rampells. Quan creix, avança; però sense full de ruta i mancada d’un model estable fet amb la col·laboració de tots i que, com en el cas dels alemanys, marqui el camí de sortida.

L’ALTAVEU

“L’estalvi i l’eficiència energètica són un punt clau dels propers anys”

Josep Canós, director general d’Energia, Mines i Seguretat Industrial de la Generalitat de Catalunya.

FULLS dels ENGINYERS

tenim opinió

ELS NOSTRES EXPERTS

La tarifa de darrer recurs Jordi Dolader / Vicepresident 1r del COEIC

a pujada de les tarifes elèctriques d’aquest primer de gener d’enguany en un 10% ha provocat, i no és la primera vegada, un gran rebombori mediàtic i els partits polítics, les associacions de consumidors i la indústria no han ajudat gens a donar les adequades informacions que facilitin la comprensió del que està passant. El tema, com tots els relacionats amb la regulació del sector elèctric, no és gens fàcil, però tal vegada hi ha uns quants elements que, sense entrar en un complet i acabat detall de tota la seva complexitat, poden posar una mica de llum (literalment aquest cop) al debat. La tarifa que el Govern central ha apujat és l’anomenada de darrer recurs, és a dir, dels consumidors que no s’han passat al mercat liberalitzat, sempre que la potència contractada no superi els 10 kW, situació de la majoria dels consumidors domèstics, uns vint milions de famílies. Des de fa vuit anys i per raons polítiques, els governs centrals de torn no han portat a les tarifes que paguen aquests consumidors la totalitat dels costos de l’energia elèctrica i s’ha creat un deute d’uns 20.000 milions d’euros, uns 1.000 euros per família, una hipoteca que no hem formalitzat davant de cap notari però que haurem de pagar algun dia. Els costos regulats del sistema elèctric els constitueixen les xarxes i els subsidis, i els liberalitzats són els de l’energia. Els primers costos tenen diversos orígens i receptors: els del transport corresponen a REE; els de distribució, a les cinc principals empreses (Endesa, Iberdrola Gas Natural Fenosa, EON, EDP) i a unes tres-centes de petites que no arriben al 5% del total; els del règim especial, a les renovables, la cogeneració i l’aprofitament de residus; els del carbó, a la pròpia indústria; i els extrapeninsu-

GENER/FEBRER/MARÇ 2011

lars, al major cost del fet insular. Com que el Govern ha congelat el component de costos regulats però algunes despeses creixen com a conseqüència de la política energètica vigent, el resultat inexorable és continuar augmentant el deute del dèficit tarifari. Els segons costos són els de la generació elèctrica. Com que és una activitat de risc, cada inversor ha d’assumir el risc de la seva inversió. Fa uns deu anys érem a prop del desabastament, però una important inversió en turbines a gas del tipus cicles combinats ens en van fer sortir. Aquelles inversions decidides per funcionar 6.000 hores, avui en dia tan sols ho fan una tercera part com a conseqüència de la discriminació positiva a favor de les energies renovables. Aquesta

baixa rendibilitat de les noves centrals no fa que els inversors en renovables siguin els guanyadors, sinó que també per a ells hi ha una retallada d’ingressos per reducció de les seves primes, sobretot les fotovoltaiques. Aquest panorama de la pèssima política energètica del Govern central ha fet que aquesta pujada del 10% sigui notícia i, en realitat, una anècdota (diuen que són uns tres euros) enfront de l’enorme deute que cada família manté amb el sistema elèctric. La cerimònia de confusió que s’ha produït és de tal magnitud que el consumidor ja no sap qui té raó o qui són els responsables de tot plegat. L’energia elèctrica i en general totes les energies, augmentaran de preu: fem-ne un ús responsable.

Què necessita un enginyer del segle XXI? Josep M. Vilà / Vocal de la Junta directiva de l’AEIC i col·legiat núm. 2.619

l’hora de reflexionar sobre el paper que ha de jugar en el futur el món associatiu i col·legial, cal esbrinar quines són les principals necessitats que ha de cobrir, tant a la societat com als professionals de l’enginyeria. Avui, una de les principals necessitats dels enginyers és el desenvolupament professional per adaptar-se al fort ritme tant de canvi tecnològic com de noves aplicacions a la societat, que previsiblement continuarà

necessitat de desenvolupament està lligada al concepte d’empleabilitat, és a dir, a la millora de les condicions que faciliten la seva inserció i creixement en el món laboral empresarial. Una bona part d’aquestes condicions estan relacionades amb la millora del coneixement i les habilitats dels enginyers, és a dir, amb la formació contínua. Aquesta és, doncs, una de les peces fonamentals per afavorir el creixement professional abans esmentat. Però cal assenyalar

així durant molts anys encara. Però també per adaptar-se als nous rols que es demanen als enginyers en el camp de la innovació i del lideratge, per la modernització de la indústria i els serveis a l’anomenada societat del coneixement. Una àmplia majoria dels enginyers presten els seus serveis i capacitats com a empleats a empreses, adminis-tracions i institucions. Per tant, la

“Una de les principals necessitats dels enginyers és el desenvolupament professional” l’existència d’un cert desajustament entre la demanda de cursos per part dels enginyers, fortament esbiaixada cap a la millora dels coneixements i de les capacitats tècniques, i la

demanda de les empreses, que cada vegada més s’interessa per les competències relacionades amb les habilitats directives i actituds personals. Això ja ens indica que una altra peça important que cal incorporar al nou disseny associatiu són les empreses. Cal conèixer molt de prop les seves necessitats, especialment qualitatives, sobre les característiques dels perfils que requereixen. Aquí ens trobem un nou desajustament entre la definició d’aquestes necessitats empresarials, en termes de competències, habilitats, actituds i experiència, i la de les titulacions que produeix la universitat, en termes bàsicament de coneixement. Una dificultat que s’agreuja després de l’aparició de les noves titulacions del procés denominat de Bolonya, que incrementarà notablement el nombre d’enginyeries. Un sistema d’acreditació professional pot omplir el gap entre les dues parts i facilitar així l’empleabilitat dels enginyers. Un sistema d’aquest tipus, semblant al que hi ha a altres països europeus, permetria també facilitar el disseny de rutes de desenvolupament professional i dels plans de formació corresponents, d’una manera més integral i eficaç. Això implica que el sistema ha d’abastar tota l’enginyeria i no només una determinada branca. Finalment, donada l’alta mobilitat de l’ocupació que tindran els enginyers en un món fortament dinàmic i globalitzat, caldrà potenciar el networking professional, tant a la xarxa com presencial. Entre enginyers que busquen oportunitats i els que les ofereixen. Un cop més, entre els professionals i les empreses.

FULLS dels ENGINYERS

tenim opinió

ELS NOSTRES EXPERTS

La crisi actual pot ser una oportunitat de millora per al nostre país (

Pere Guiu i Rius / Enginyer industrial col·legiat núm. 7.778

a crisi actual, i no ens enganyem que n’hi ha per a anys, pot ser una magnífica oportunitat per redreçar formes obsoletes de treball de les empreses i també de les administracions. Com diu Oriol Amat, catedràtic de la Pompeu Fabra, “més que la grandària, allò que realment fa que un país avanci econòmicament i generi benestar és l’actuació dels seus governants, empreses, institucions i habitants” i a això ens acollim, ja que el que ens cal a tots és un model de país competitiu, on la seva gent o un percentatge significatiu vagi en la bona direcció, tal com fan alguns països amb una grandària o amb un nombre d’habitants similars, com ara Dinamarca, Flandes, Suïssa o Finlàndia. Faig un breu esment d’algunes idees que s’han divulgat i que poden ser punts de partida interessants: 1. Millorar la política educativa, copiant la que tenen a Finlàndia, amb una formació exigent, una selecció acurada del professorat i una retribució econòmica basada en els resultats. 2. Formar empresaris, fomentant pràctiques a les empreses, com fan a Alemanya, on el treball a l’empresa forma part dels estudis d’enginyeria. Repescar la figura de l’aprenent, amb formació pràctica abans de l’entrada al mercat laboral (no confondre amb mà d’obra barata). 3. Potenciar l’R+D+i, amb treball conjunt entre empreses i universitats (sota comanda i bàsicament d’investigació aplicada). Un exemple el tenim amb experiències com ara el sincrotró Alba, que en poc temps pot esdevenir un referent europeu en determinades matèries. 4. Concentrar i reduir universitats, tal com s’ha fet amb les caixes, evitant duplicitats i l’oferta desmesurada

GENER/FEBRER/MARÇ 2011

d’especialitats, lligant les subvencions a la qualitat dels resultats, a l’R+D+i amb l’empresa privada i a patrocinadors privats. Possiblement amb tres grans universitats públiques, amb centres repartits en el territori, ja n’hi hauria prou. 5. Reduir preus i salaris; no pot ser que només s’abaixi el salari als empleats públics i als pensionistes. Si tan malament està el país, i l’hem de fer competitiu entre tots, cal una reducció general de sous i de preus del 10% amb efectes immediats ja que, pel fet de no poder devaluar la moneda, és l’única manera efectiva de ser més competitius per exportar i millorar l’economia, tal com ho ha fet Alemanya, on fa deu anys que no apugen salaris reals. 6. Perseguir el frau econòmic i l’especulació, per afavorir que les empreses i persones que paguen els seus impostos se’n beneficiïn, incrementant les inspeccions per perseguir defraudadors i corruptes, siguin d’aquí o de fora, o bé gravant les plusvàlues immobiliàries per fomentar el lloguer, tal com van fer a Bèlgica o a Alemanya en acabar la guerra mundial, i on els costos reals actuals del lloguer són la meitat que a casa nostra. 7. Renovar infraestructures, aprenent de les xarxes de trens d’Alemanya o de Suïssa, de les carreteres o de les autopistes de Dinamarca, del transport marítim dels Països Baixos, i de les xarxes aèries dels EUA o del Canadà, amb la possibilitat de poder mirar també què fan els xinesos o els japonesos. 8. Implantar polítiques energètiques realistes, que combinin les que tenen els francesos, els holandesos, els danesos i els californians (en poc temps esdevindran una potència mundial en tecnologies aplicades a les energies ren-

ovables); a casa nostra es tractaria de potenciar més l’Institut de Recerca en Energia de Catalunya, centre punter en energia eòlica. 9. Simplificar i reduir administracions, fet que permetria unificar gestions, formes de treball i procediments, amb una rebaixa estimada de costos del 25%, bàsicament de programari informàtic i de temps per a la ciutadania. 10. Unificar cossos administratius i tècnics, dels funcionaris de totes les administracions, ja siguin de l’àmbit local (ajuntaments, entitats locals, consells comarcals, diputacions), autonòmic o estatal, tal com passa amb el cos únic dels mestres. Es podria fer de manera esglaonada en un màxim de quinze anys. 11. Professionalitzar gestors públics, amb escoles d’administració similars a les de França o Alemanya, els quals tindran després responsabilitats en gestió pública; tindríem resultats en menys de cinc anys. L’exemple el tenim a la Xina, on la meitat dels ministres del govern són enginyers i tècnics. 12. Gastar amb mesura, no deixant que les administracions s’endeutin més del 50% i que els electes (regidors, alcaldes...) responguin amb el seu patrimoni personal dels deutes, tal com fan a França. D’exemples no ens els acabaríem, i de ben segur que els pacients lectors en trobaran a faltar molts més. Sé del cert que molts companys enginyers hi aportarien millors solucions que les esmentades, tant de l’àmbit privat com del públic, i possiblement es podrien vehicular amb les xarxes socials del Col·legi, que ho podria divulgar. Posem-nos a treballar i fem-ho el millor possible; el nostre país s’ho mereix.

Renovables made in Spain, una experiència per compartir? Ricard Granados Garcia / Vicepresident 2n de l’AEIC

mb el títol Renovables made in Spain.Una experiència per compartir (http://www.renova-blesmadeinspain.es), el Ministeri d’Indústria, Comerç i Turisme posava en relleu la necessitat de potenciar l’eficiència energètica i les energies renovables, alhora que manifestava la importància dels resultats assolits a Espanya, seguint

aquestes inversions ja fetes està canviant d’una manera retroactiva que incideix en la seva recuperació. Això genera dubtes sobre la seguretat jurídica que ofereix el nostre marc normatiu pel desenvolupament de les energies renovables i afecta la nostra credibilitat financera en el marc espanyol i internacional. Constitueix això també una experiència per compartir?

precisament aquesta directriu, que ens col·locaven en els primers llocs mundials de generació eòlica i fotovoltaica. Més de 20.000 MW eòlics i més de 3.400 MW fotovoltaics. Constituïm una experiència per compartir. Aquestes dades eren el resultat d’un gran esforç tècnic i inversor. Els nostres tècnics i les nostres empreses han estat un referent de caràcter mundial en aquestes implantacions, que han estat possibles gràcies als promotors i als inversors, els quals han confiat en la seguretat jurídica que oferia el marc legal espanyol per desenvolupar unes instal·lacions costoses i que tenen un període de recuperació molt llarg. Inversors, fons de pensions i institucions financeres espanyols i estrangers han aportat més de 50.000 milions d’euros que han permès aquest desenvolupament. Tanmateix, el marc normatiu aplicable a

En tot cas serà una mala experiència. Ja al mes d’octubre (19 d’octubre del 2010), la Subcomissió de Projectes de la Comissió de Gestió Empresarial va desenvolupar la jornada La seguretat jurídica en projectes d’energies renovables. Garanties jurídiques de la inversió. Hi van participar l’Administració (Comissió Nacional d’Energia), enginyeries, promotors, entitats financeres i consultors jurídics. Les conclusions que reproduïm a continuació són totalment vigents, malgrat que després de la jornada els reials decrets 1565/2010, de 19 de novembre, i 1614/2010, de 7 de desembre, així com el Reial decret llei 14/2010, de 23 de desembre, han plasmat aquests canvis normatius que afecten el marc regulador d’inversions en energies renovables ja fetes, i especialment a les realitzades en el sector fotovoltaic. Les conclusions a què arribava la jornada

se centraven en el fet que és necessari el desenvolupament de les energies renovables per assolir un model de societat sostenible. Aquest desenvolupament requereix un marc regulador específic que permeti fer viable les grans inversions a llarg termini que comporten. El marc regulador ha de ser estable i donar confiança als inversors del fet que aquests recuperaran les seves inversions. Però això xoca amb les possibilitats que el nostre ordenament jurídic ofereix a l’Estat per modificar el marc regulador fins i tot per a instal·lacions ja fetes i que han necessitat grans inversions que es podrien perdre. En aquest context, el plantejament de canvis en el sistema regulador està generant una gran inquietud. El marc regulador de les energies renovables ha de ser fruit d’una profunda reflexió i ha d’adequar-se a les possibilitats econòmiques i als objectius de sostenibilitat del país. Aquest marc regulador global del sistema elèctric i el seu disseny han de permetre que les empreses espanyoles tinguin millor productivitat davant dels reptes del mercat internacional. La tramitació dels projectes d’aquest tipus d’energies ha de simplificar-se i valorar el balanç ambiental positiu que comporten. És necessari evitar la superposició de tràmits i reduir els terminis molt llargs que suposen, que afecten el seu desenvolupament i la seva viabilitat. La situació actual de replantejament del marc regulador de les energies renovables ha fet perdre la confiança al món financer, tant pel que fa als inversors com als finançadors i als mercats internacionals. Aquesta desconfiança s’ha estès a altres sectors i, en general, a moltes de les inversions a Espanya.

FULLS dels ENGINYERS

tenim opinió

ELS NOSTRES EXPERTS

UML: els plànols del software Marina Gispert Muñoz / Enginyera industrial col·legiada núm. 15.690

ingú no discuteix la necessitat de tenir els plànols a la indústria, i sovint és fàcil interpretar uns plànols existents: tan sols mostren parts de la figura final tal com serà (forma, motors, angles...). Tanmateix, aquest aspecte queda un xic dissolt quan es parla de software. Com es poden fer els plànols de quelcom que és intangible? El principal problema del software és que no té una forma física: un programa pot ser tan sols una configuració concreta elèctrica. Al principi això no era un problema, perquè els programes eren curts i un petit text era més que suficient. A mesura que les tecnologies de la informació han evolucionat, el programari ha crescut: un petit text és tot just el començament. La necessitat de planificar el software per assegurar-ne l’èxit i el manteniment va fer que molts dissenyadors creessin les seves pròpies eines: llistats de requeriments, diagrames de flux, diagrames d’estructures, diagrames de relacions... No obstant, no hi havia un acord: el disseny d’un expert no tenia per què ser entès per un altre. Mantenir aplicacions amb el pas del temps, o comparar dues propostes, era una tasca molt complexa. L’UML sorgeix de la necessitat de posar ordre i consens en el moment de dissenyar el software. UML vol dir Unified Modeling Language; és a dir, és la unificació de moltes eines amb semàntiques similars però escriptures diferents, que permeten modelar sistemes complexos –no tan sols software–, i és considerat un llenguatge per si mateix. Per arribar a l’èxit, l’UML es va basar a prendre un conjunt d’eines molt completes i a no obligar a usar cap metodologia concreta. L’objectiu és que cada dissenyador se senti còmode aplicant la

GENER/FEBRER/MARÇ 2011

seva metodologia, però que qualsevol altre sigui capaç d’entendre el que té entre les mans. Gràcies a això, avui dia, la major part de grans sistemes o sistemes crítics basats en software han estat dissenyats i planificats prèviament en UML. L’èxit en la construcció i en la seguretat d’un sistema software rau en la capacitat de no crear cap ambigüitat. Per fer-ho possible és necessari fer una abstracció del sistema, entendre les diferents implicacions, perfilar les parts més crítiques i disposar de diversos punts de vista del model. L’UML és perfecte per a aquesta tasca: és un llenguatge gràfic que permet primer fer un esbós del sistema i després anar precisant els aspectes crítics que podem trobar. A més, disposa de diversos tipus de diagrames que permeten estudiar el sistema des de diferents punts de vista, ja sigui la interacció, el comportament i l’estructura del sistema de manera independent. Els plànols UML, fins i tot en els sistemes més senzills, ajuden a conèixer el software abans de constru-

“UML és la unificació de moltes eines amb semàntiques similars però escriptures diferents, que permeten modelar sistemes complexos” ir-lo –com es comporta, com funciona, com es construeix– i aconsegueixen una major robustesa i fiabilitat. Sabem per experiència que en l’enginyeria industrial els plànols són una part fonamental per a l’èxit de tot projecte. L’UML dóna les eines per poder fer els mateixos plànols en el software, un ens abstracte. Aquests plànols permeten estudiar, modelar i simular el software abans de construir-lo tot verificant-ne el correcte funcionament. Així doncs, disposem de les eines per crear els plànols dels projectes en la seva totalitat. Una inversió per fer i entendre els plànols del software pot assegurar l’èxit del projecte i reduir-ne els costos de la construcció i del futur manteniment.

ELS NOSTRES EXPERTS

Certificacions de sostenibilitat i valoració d’edificis (

ctualment, el concepte de sostenibilitat ha esdevingut una realitat que impregna tots els sectors de l’activitat econòmica: empreses, administracions públiques i associacions. És inqüestionable que existeix un mercat específic relacionat amb la sostenibilitat i generat, en molts àmbits, per la iniciativa privada. El posicionament de les empreses privades en matèria de sostenibilitat es reflecteix al Dow Jones Sustainability Index, que compta amb divuit empreses espanyoles, o en l’adhesió al World Business Council for Sustainable Development, entre d’altres. En el sector de la construcció, en particular, ens trobem amb diverses propostes de certificació d’edificis sostenibles. Aquestes certificacions són internacionals i, per descomptat, d’implantació voluntària. Les més reconegudes són: LEED (Leadership in Energy and Environmental Design), de l’US Green Building Council (GBC); BREEAM (British Research Establishment Environmental Assessment Method), i DGNB, del GBC alemany. Les tres certificacions tenen en comú que estableixen una sistemàtica per valorar i quantificar els diferents aspectes relacionats amb la sostenibilitat dels edificis: impacte sobre l’emplaçament, materials i recursos emprats, energia, aigua i qualitat ambiental interior. La quantificació d’aquests paràmetres dóna una puntuació per al conjunt del projecte que determina la categoria de la certificació. La certificació de sostenibilitat d’un edifici atorga al seu promotor, propietari o usuari, a més del valor intrínsec de les solucions aportades, un plus intangible de credibilitat referent a la

Francesc Bonvehí / Enginyer industrial col·legiat núm. 12.197

seva responsabilitat social i mediambiental. La perspectiva adquirida amb el llarg recorregut de les certificacions esmentades, permet identificar un seguit de constatacions vàlides i establir un balanç cost-benefici de les operacions immobiliàries amb certificacions de sostenibilitat. Aquest balanç se sintetitza en el quadre adjunt. Els valors que s’hi indiquen es refereixen al sector immobiliari-comercial i són valors mitjans. Cada edificació té els seus propis paràmetres. Les prestacions i la rendibilitat dels edificis certificats com a sostenibles s’estableixen en el decurs del seu cicle de vida. Per tant, les anàlisis financeres han de tenir en compte la inversió ini-

cial, però també els costos d’explotació. Els costos d’execució material d’un edifici certificat no tenen per què ser superiors als d’un edifici convencional. El projecte d’un edifici sostenible s’ha d’abordar, des d’un bon principi, amb criteris de sostenibilitat. Això és indispensable per obtenir les prestacions que es requereixen per tal d’assolir un nivell de certificació determinat. El projecte s’ha de desenvolupar tenint com a horitzó el seu potencial de prestacions dins d’un marc de viabilitat tècnica i econòmica, i no només tenint en compte els requeriments prescriptius que la legalitat imposi, els quals, òbviament, també s’han de complir.

TAULA RESUM DE L’ANÀLISI COST-BENEFICI Certificació d’edificis sostenibles. Subsector immobiliari-comercial Costos Cost de certificació = + 2 a 3% del PEM Cost d’implantació de material = 0 a 9% del PEM de referència segons projectes Beneficis Compravenda • Preu de venda = + 5 a 10% d’un edifici convencional Lloguer: • Períodes d’absorció més curts • Rotacions més baixes. Llogaters solvents • Nivell d’ocupació superior a la mitjana Usuaris: • Costos energètics i generals inferiors = -30% • Productivitat més alta = + 10 a 20% • Disminució de les baixes laborals = fins al -25%

FULLS dels ENGINYERS

tenim opinió

ELS NOSTRES EXPERTS

La innovació dels enginyers: pot tenir una millor retribució? (

Gian-Lluís Ribechini Creus / Innoginyer industrial col·legiat núm. 8.553

n indicador de la innovació és el nombre de patents. L’any 2009 l’Oficina Europea de Patents rebia 1.258 sol·licituds d’Espanya, mentre que en rebia 25.107 d’Alemanya. En la meva opinió, un factor determinant és la legislació. A Espanya, la majoria de les invencions laborals no tenen dret a remuneració complementària. En canvi, Alemanya té l’anomenada ArbEG (Llei d’invencions d’empleat), que reconeix als empleats dret a rebre compensació econòmica en totes les invencions laborals. Els drets inclouen des del període de remuneració (explotació de la patent) al manteniment, encara que hi hagi un cessament de relació laboral, en els casos d’insolvència empresarial i d’altres. El càlcul de la remuneració complementària es fa amb unes directrius que inclouen no només les invencions laborals, sinó també els models d’utilitat i, fins i tot, els suggeriments de millores tècniques que no siguin registrables. La situació a Alemanya és emblemàtica i fins ara única, però ja s’estan produint canvis en altres països en la mateixa direcció. Així, el passat mes de juny a França es va presentar una moció per modificar la seva legislació que inclou el pagament anual de la remuneració addicional; prescripció cinc anys després de caducada la patent (una remuneració durant vint-i-cinc anys és un complement “interessant” per a la pensió). Es podria argumentar que una llei d’aquest estil suposaria una deslocalització de centres d’R+D+i que es traslladarien, per exemple, a la Xina. Doncs bé, si fos així es trobarien que des del febrer del 2010 la llei xinesa de patents reconeix als empleats “una remuneració raonable de no menys del 2% del benefici després d’impostos

GENER/FEBRER/MARÇ 2011

generat per l’aplicació de la patent i el 10% de les llicències”. Una legislació d’aquest estil representaria un canvi en el paradigma de les relacions empleat-empresa; però no es pot continuar pensant que l’aportació

royalties i rendes de la propietat immaterial van ser de prop de 700 milions d’euros per a Espanya i de 9.900 euros per a Alemanya. Un efecte col·lateral no menyspreable es produiria, doncs, en els ingressos per recaptació de

“A Espanya la majoria de les invencions laborals no tenen dret a remuneració complementària”

l’IRPF. Amb els ingressos per llicències d’Alemanya i el 10% de la Xina es podrien recaptar uns 400 milions, als quals caldria sumar els de les remuneracions complementàries per comercialització d’innovacions. Això és molt interessant per a Catalunya per la seva històrica aportació a la innovació. Però atès que l’article 155 de l’Estatut d’Autonomia només dóna competència executiva i no legislativa, caldrà que el Parlament espanyol aprovi una llei de patents de l’empleat per tal que el tòpic “Que inventin ells” es converteixi en “Si inventem, hi guanyem tots”.

al benefici de l’empresa dels empleats, amb la seva actuació en l’aplicació del coneixement, no s’ha de retribuir en proporció al que suposa, sinó que el sou ja és suficient. Si volem més innovació, tots hi han de guanyar. Finalment, les implicacions econòmiques també s’observen en les balances comercials: l’any 2009, els ingressos per

FEM-NE CINC CÈNTIMS

2011, un any de crisi? Joan Majó Cruzate / Enginyer industrial, col·legiat núm. 1.572

í; i el 2012 i el 2013, segurament... Si algú ha seguit el que he anat dient o escrivint al llarg dels darrers anys, recordarà que a principis del 2009 la meva tesi era: “Al món hi ha una gran crisi financera, però la nostra no és financera (aquesta ja la tindrem el 2011...), sinó una crisi provocada per un creixement desequilibrat (l’immobiliari) amb un motor equivocat (l’endeutament)”. Ara fa un any, el 2010, actualitzava el diagnòstic dient: “Segurament hem tocat fons, però això no vol dir que ja estiguem sortint de la crisi. La sortida serà lenta i llarga perquè no n’hi ha prou amb reactivar; hem de reconvertir una part del nostre PIB”. Som a principis del 2011. Les coses han anat més o menys per on es preveia, però s’hi han ajuntat dos nous elements: la crisi del nostre sector financer (prevista) i la crisi del deute extern (no prevista amb tanta duresa), fruit del paper que han pres “els mercats” en l’economia mundial. Quina serà la situació dels propers anys? Estem instal·lats en la crisi, que té dos grans símptomes: un d’intern, l’atur, i un altre d’extern, el deute (l’acumulació d’un deute privat molt exagerat i un deute públic moderat, però que ha crescut molt). Fins que no inventem dos milions de nous llocs de treball i puguem augmentar l’activitat sense augmentar el deute de famílies i empreses, no podrem parlar de la fi de la crisi. Les malalties darrere d’aquests símptomes són molt clares: hem consumit o invertit, a base d’endeutar-nos, molt més del que hem ingressat, i hem fabricat o construït moltes coses innecessàries (sobretot pisos) en comptes de fer inversió productiva. Això ha anat reduint la nostra competitivitat exterior. Penso que el 2011 iniciarem la sortida, però encara estarem en crisi. Sortir de la crisi vol dir tornar a un creixement

moderat, però suficient per generar ocupació. Per això han de créixer el consum interior, la demanda pública i l’exterior. Estimular la demanda interna no serà fàcil: molta gent ha perdut ingressos o té por del futur. De fet, tampoc no és massa convenient estimular-la, ja que s’ha de refer l’estalvi. Els grans dèficits pressupostaris han augmentat molt el deute públic i, per tant, no podem pensar que la demanda i la inversió públiques puguin créixer molt, perquè hem de reduir el dèficit públic. Podem reduir el deute privat, però moderant el consum. Només ens queda assegurar que l’exportació sigui un motor per a la recuperació. L’euro no ens deixa devaluar, però gràcies a l’euro tot Europa s’ha convertit en el nostre mercat interior. Catalunya, ja està venent a Europa tant com a la resta d’Espanya. La producció catalana

es reparteix en tres parts iguals: el consum català, l’espanyol i el de fora, que vol dir en gran part la UE. Les economies europees es reactivaran abans que la nostra, algunes ja ho estan fent. Fem servir aquesta situació com a motor de la nostra recuperació. Per això cal actualitzar la paraula competitivitat. Ara, una de les mesures de la competitivitat de les empreses ha de ser la ràtio exportacions/ vendes. És un signe de competitivitat, però de competitivitat exportable. Dues conclusions. La nova activitat industrial ha de tenir un paper clau en la recuperació, ja que els productes i serveis industrials són molt més “exportables”. Catalunya ha de tenir un paper de primer ordre en la represa espanyola, pel seu caràcter de primera àrea industrial d’Espanya i pel seu lideratge actual en les exportacions a Europa.

FULLS dels ENGINYERS

calidoscopi

TEXT: Anna Carrió

FOTO: Arxiu

Elena Trapé Veure el món a través d’una webcam

L’èxit li ha arribat en forma d’estrena cinematogràfica. Des de petita ha perseguit el somni de ser directora de cinema. Es va llicenciar en Història de l’Art, va cursar un postgrau en Gestió Cultural i el Grau Superior en Direcció de Cine a l’ESCAC. Ara pot assaborir l’estrena de Blog i la Menció Especial del Jurat del Premi TVE-Otra Mirada en el 58è Festival de Cinema de Sant Sebastià 2010.

a seva formació a l’ESCAC ha estat fonamental per complir el seu somni i sobretot per poder participar en el projecte Òpera Prima d’Escándalo Films, la productora de l’escola. “Blog és la tercera pel·lícula que estrenem, amb l’objectiu principal que exalumnes de l’ESCAC puguin ser caps d’equip en un projecte de llargmetratge”. Blog centra el seu argument en la història d’un grup de noies de 15 anys amb un objectiu comú: la necessitat de viure emocions fortes que les distingeixin de la resta. Elena Trapé no entén d’efectes especials ni de recreacions espectaculars; en els seus guions no hi ha bons ni dolents, sinó que experimenta amb la realitat i la ficció d’una manera magistral. És ben conscient que amb aquest format s’han arriscat, però “sense buscar-ho hem fet una pel·lícula diferent i fresca”, ens explica. Les set protagonistes van tenir càmeres instal·lades a les seves habitacions reals durant sis mesos, i durant el rodatge es feia una selecció de material. A més, “vam deixar molt de marge a la impro-

GENER/FEBRER/MARÇ 2011

visació”, diu Trapé, i continua: “Vam anar al rodatge sense un guió tancat. Les noies no van memoritzar cap línia de diàleg. Cadascuna d’elles sabia i entenia el seu personatge i dins de les escenes se’ls indicava quin era el seu objectiu. Per aconseguir això vam fer una mena de taller d’interpretació durant tres mesos”. En un món en què si no estàs “connectat” no existeixes, en què les noves tecnologies han canviat el paradigma de la comunicació, i en què el networking esdevé una eina indispensable per a les relacions professionals, Blog explora les possibilitats tècniques i argumentals que ofereix una webcam a l’hora de plantejar un film. Tot i que a la pel·lícula les xarxes socials i les noves tecnologies no són motiu d’estudi, formalment s’hi han utilitzat tots els recursos que es creien necessaris per explicar bé la història. I és que no hem d’oblidar que es tracta d’una història protagonitzada per adolescents en una edat de revolució física i psíquica, que per damunt de tot necessiten sentir-se part d’un grup per reafirmar-se.

FULLS dels ENGINYERS

tenim opinió

PARLEM ALS MITJANS

ls Enginyers Industrials de Catalunya tenim una opinió sòlida, fonamentada i de rellevància pel conjunt de la nostra societat. La nostra veu es escoltada i tinguda en compte pels periodistes, com es pot apreciar en les múltiples aparicions que hem tingut en els mitjans de comunicació aquests darrers mesos.

LA POLÈMICA DE L’MTC El COEIC, juntament amb altres entitats, va fer arribar una carta al president de la Generalitat, Artur Mas, en què demanava que es posicioni a favor de la ubicació del magatzem temporal centralitzat (MTC) de residus industrials a Ascó. Aquesta carta insisteix en els beneficis econòmics que comportarà per a la Ribera d’Ebre i per Catalunya la instal·lació de l’MTC en aquesta localitat catalana. L’Avui i El Punt van donar cobertura a aquesta iniciativa. En la missiva, les patronals catalanes destaquen la inversió pública que suposaria la instal·lació del cementiri nuclear a Catalunya, que seria d’uns 700 milions d’euros, a més del cànon anual de 7,8 milions d’euros que rebrien els ajuntaments de la zona com a compensació.

La Confederació Empresarial de la Província de Tarragona (Cepta), Pimec Tarragona, Foment del Treball, les cambres de comerç de Barcelona i Reus i el Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya, entre d’altres entitats, han fet arribar una carta al president de la Generalitat, Artur Mas, en què reclamen el seu suport a la candidatura d’Ascó.

OBSERVATORI DE LA COMPETITIVITAT 2010 L’informe dels EIC que analitza i valora la competitivitat de la indústria catalana, també va tenir la seva presència als mitjans. L’Avui i El Punt es van servir d’aquest estudi de referència per parlar de la situació en què es troba la indústria del nostre país.

El Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya ha publicat el treball de l’Observatori de la Competitivitat ’10, que és el resultat d’una enquesta feta a 153 enginyers industrials als quals demanen com ho veuen. I els resultats són força esperançadors o, si més no, més del que em podia imaginar. El 44% dels enquestats consideren que el nivell competitiu de la indústria catalana és alt i el 51% que és mitjà.

GENER/FEBRER/MARÇ 2011

Afirma que en un país como el nuestro, con déficit en materias primas, hay que diversificar la oferta energética. Sin embargo, considera necesaria la construcción de un par de centrales nucleares para no sólo garantizar el abastecimiento energético, sino para que el precio de la electricidad no se dispare.

EL COEIC A LA RÀDIO I A LA TELEVISIÓ

QUINA HA DE SER LA POLÍTICA INDUSTRIAL ESPANYOLA? La Mañana-Diari de Ponent va entrevistar Joaquim Llop, president del Col·legi d’Enginyers Industrials de Lleida. Llop va subratllar la necessitat que Espanya defineixi quina política industrial vol adoptar per poder definir la política energètica que s’ha d’aplicar.

Vallvé no creu que es pugui parlar d’una fugida de cervells, ja que “en tot cas esperem que aquests desplaçaments siguin temporals i que puguin tornar al seu país amb un bagatge positiu de coneixements adquirits”.

ALEMANYA NECESSITA ENGINYERS A més, els mitjans de comunicació van voler saber quina era la posició del COEIC respecte a l’anunci d’Alemanya d’oferir treball qualificat a joves enginyers industrials. Joan Vallvé, degà del COEIC, va expressar el seu punt de vista al Diari de Girona.

Pujada de les tarifes elèctriques L’inici d’un nou any ha comportat la pujada de les tarifes de serveis públics. L’encariment del 10% del preu de la llum ha generat polèmica i repercussió mediàtica. Diversos mitjans de comunicació es van interessar per l’opinió del Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya davant aquest nou increment. El COEIC va explicar a Catalunya Ràdio, Cadena SER, 3/24 i BTV que la tarifa elèctrica encara ha de pujar molt més perquè no reflecteix els costos reals de producció. Cal destacar les intervencions de Jordi Dolader, president de la Comissió d’Energia, a Catalunya Ràdio i la SER; i la d’Antoni Tahull, president de la Subcomissió del Sector Elèctric del COEIC, a BTV. L’Observatori de la Competitivitat TV3 va basar-se en aquest estudi de referència elaborat pels EIC per parlar de la situació de la indústria del nostre país. Alemanya necessita enginyers Joan Vallvé, degà del COEIC, va oferir el punt de vista del Collegi a la COPE i a Ràdio 4 sobre la necessitat d’Alemanya de cobrir llocs de treball qualificat en matèria d’enginyeria.

Pots consultar aquestes i altres intervencions als mitjans en el nostre web: www.eic.cat

FULLS dels ENGINYERS

projecte

TEXT: Jèssica Casulà

FOTO: Jèssica Casulà

Adequar-se al modernisme

GENER/FEBRER/MARÇ 2011

Entre el valor patrimonial i les noves normatives. El projecte de reforma del Seminari Conciliar, situat al carrer Diputació de Barcelona, ha hagut de tenir en compte el Codi Tècnic i les ordenances municipals pel que fa a les condicions d’evacuació i protecció contra incendis, a la cura mediambiental i a l’eficiència energètica.

FULLS dels ENGINYERS

projecte

El recinte del Seminari Conciliar, d’estil modernista.

Les grans portes de fusta no han hagut de ser substituïdes.

GENER/FEBRER/MARÇ 2011

l Concili de Trento, concili ecumènic de l’Església catòlica celebrat en períodes discontinuats entre 1545 i 1563, va veure la necessitat de crear seminaris com a centres de formació dels futurs preveres. Com a aplicació d’aquest decret, l’arquebisbat de Barcelona va destinar un edifi ci per acollir el Seminari Conciliar. Aquest primer edifi ci estava situat al carrer Montalegre, i prestà el seu servei des de l’any 1593 fi ns al 1772. Després va ser traslladat a l’església de Betlem fi ns al 1878, en què novament va canviar la seva ubicació al carrer Tallers fi ns al 1882, any en què es va traslladar defi nitivament a l’edifi ci actual, situat al carrer Diputació de Barcelona. Obra de l’arquitecte Elies Rogent, va començar l’11 d’octubre del 1876 i va fi nalitzar el 4 de desembre del 1904. Amb una antiguitat

de més de cent anys, aquest edifi ci modernista, catalogat pel seu gran valor arquitectònic, compta amb una superfície útil complexa de 150.000 m 2 desenvolupats en quatre plantes (en determinats espais, estan dividides per un altell) i amb un aforament màxim de 3.579 persones. El que en un principi estava destinat a l’acollida i formació de sacerdots, amb el pas del temps s’ha convertit en un centre obert al públic que acull diverses activitats docents, socials, residencials, culturals i d’ubicació d’entitats. Calia, doncs, elaborar un projecte d’adequació a la llicència ambiental, ajustant les instruccions tècniques reglamentàries corresponents, tot passant prèviament pel vistiplau de l’Ajuntament de Barcelona, per tal que el Seminari, patrimoni arquitectònic de la ciutat, conservés la seva estètica ini-

cial de l’època modernista. “En tractar-se d’un edifici de pública concurrència, s’han hagut de dur a terme un seguit de reformes per entrar dins de la normativa: calia pensar tot el projecte des del punt de vista de l’aplicació del Codi Tècnic i de les ordenances municipals, tractant amb especial atenció tot el que feia refe-rència a les condicions d’evacuació i protecció contra incendis, a la cura mediambiental i a l’eficiència energètica. Tot això sense oblidar que es tracta d’un edifici modernista i que, per tant, calia tenir cura de no malmetre aquesta estètica única”, explica M. Lluïsa

Sarrias, enginyera industrial, directora de LS Enginyeria i cap de projecte de rehabilitació del Seminari Conciliar de Barcelona. LS Enginyeria treballa en la gestió de projectes executius d’instal·lacions i direcció d’obra. La seva funció dins del projecte del Seminari de Barcelona és el de fer de departament tècnic extern: gestionant tot el tema de la llicència d’activitats i l’eficiència energètica i elaborant i executant el Pla de Manteniment. Així, un parell de cops a la setmana, es visita l’edifici, s’observa l’evolució de les obres i s’acaba de coordinar tot el projecte.

“Calia elaborar un projecte d’adequació a la llicència ambiental”

El revestiment de les bigues originals ha estat una de les tasques més importants que s’han dut a terme.

FULLS dels ENGINYERS

projecte

PROTECCIÓ CONTRA INCENDIS Després de sectoritzar el recinte i protegir tota l’estructura, s’han dut a terme un seguit de mesures contra incendis segons el CTE (Codi Tècnic de l’Edificació): col·locació de la instal·lació de mànegues contra incendis, extintors, augment dels nivells de ventilació, nou cablejat elèctric unipolar no propagador de flama, vestíbuls d’independència per evitar la propagació del foc entre sales..., sempre procurant no malmetre l’estètica de l’edifici. Una de les tasques més importants dutes a terme ha estat el revestiment de les bigues originals de l’estructura. Es tracta d’unes bigues de ferro de principis del segle XX anomenades bigues reblonades, en què en lloc d’aconseguir-se la resistència per massa, s’aconseguia per mecano. Aquestes bigues han hagut

de ser cobertes amb Pladur, ja que així ho requereix l’Ordenança municipal de les activitats i dels establiments de concurrència pública de Barcelona. “Hem fet un marc previ de Pladur per tal de revestir totes les bigues, amb uns acabats de pintura que fan imperceptibles les antigues”, comenta M. Lluïsa Sarrias. Pel que fa a les grans portes de fusta, que separen diferents estances del centre, s’han dut a terme una sèrie de càlculs mitjançant fórmules i taules que han demostrat que, pel fet de tractar-se d’una fusta noble i antiga, són resistents al foc i cremen igual que si fossin de ferro. Així doncs, no ha calgut canviar-les ni substituir-les per portes metàl·liques, la qual cosa ha evitat, a més, trencar l’estètica de l’estil arquitectònic tan preuat.

ACTIVITAT AMB MÉS RISC La Biblioteca Pública Episcopal del Seminari de Barcelona (1772) és la biblioteca pública més antiga de la ciutat. Pertany a l’Arxidiòcesi de Barcelona, forma part del sistema de biblioteques de la Universitat Ramon Llull i col·labora amb el Catàleg del Patrimoni Bibliogràfic de Catalunya. Actualment disposa d’un catàleg d’entre 250.000 i 300.000 llibres, molts dels quals són còdexs i manuscrits, incunables únics, gravats o llibres editats al segle XVI, entre d’altres.

L’elaboració d’un de diversos vestíbuls d’independència per evitar que el foc es pogués propagar de la sala de lectura al magatzem de llibres o a l’inrevés, ha resultat clau com a mesura preventiva. A més, s’ha cobert, amb material ignífug i a través de la injecció amb pistola, tot el sostre de la sala d’emmagatzematge de llibres, cosa que dóna la importància que es mereix a aquest catàleg documental tan preuat.

La col·locació d’extintors i de dobles portes forma part de les mesures contra incendis.

GENER/FEBRER/MARÇ 2011

REFORMES MEDIAMBIENTALS I D’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA En l’àmbit mediambiental, calia complir la normativa de correcció del soroll i la de minimització dels residus. Així doncs, s’han incorporat maquinàries i materials insonors i s’ha creat un nou recinte amb residus separats per tipus. Per garantir l’eficiència energètica, totes les finestres, originàries de principis de segle, s’han hagut de desmuntar manualment una a una. “Calia col·locar un doble vidre per a l’aïllament tèrmic. Tot s’ha fet manual i amb una cura extrema per poder conservar la fusta original de la finestra, adequant la nova normativa sense que això suposés un canvi estètic important”, explica la cap del projecte i directora de LS Enginyeria.

A totes les finestres s’ha col·locat un doble vidre per assegurar l’aïllament tèrmic.

ALTRES MESURES Pel que fa a la instal·lació elèctrica, s’han realitzat una sèrie de mesures de control i estalvi, mitjançant material lliure d’halògens i opacitat zero, segons el que marca el Reglament en locals de pública concurrència. Per aconseguir l’estalvi d’energia als passadissos, arxius i altres dependències de pas, hi ha instal·lat un sistema de cèl·lula fotoelèctrica amb polsadors temporitzats per al control d’obertura i tancament dels llums automàtics. A més, totes les lluminàries són de fluorescència amb condensadors per regular la potència reactiva i disminuir el consum.

tecnologia i empresa

TEXT: Jordi Garriga

FOTO: BCn Imatge

GECSA Enginyeria Experiència, eﬁcàcia i futur En el recorregut per les empreses de casa nostra on el paper dels enginyers industrials és important, no hi falten les enginyeries. Aquest és el cas de GECSA, una empresa pionera del sector, especialitzada en enginyeria integral i gestió d’obres, amb més de vint anys d’experiència.

GENER/FEBRER/MARÇ 2011

Carrer dels Vergós, 11 08017 Barcelona Tel. 934 451 010 www.gecsa.net

“La situació actual no és viable. Cal moure’s en la direcció de buscar mercats diferents i una major internacionalització. És important aconseguir grans projectes o bé especialitzar-se en qüestions singulars, com els enderrocs” Antoni Guixà, enginyer industrial i president de GESCA

ntegrada per professionals altament especialitzats, GECSA es defineix com una empresa en continu desenvolupament i amb capacitat per realitzar tot tipus de projectes d’enginyeria, adaptant-los a les necessitats concretes de cada sector. Ofereix un servei personalitzat i rigorós per a cada client i aposta per plasmar el seu saber fer en cada una de les obres. “Aquesta –explica Antoni Guixà Arderiu, enginyer industrial i president de l’empresa– és una filosofia que ens ha permès ser pioners en el sector i esdevenir capdavanters en la gestió d’obres”.

“S’ha d’anar cap a sectors amb recorregut, com són la indústria privada, el medi ambient i els residus, la biotecnologia o l’obra hidràulica. Cal reinventar l’enginyeria” Josep Narcís Arderiu, enginyer de camins, canals i ports i conseller delegat de l'empresa

HISTÒRIA GECSA Enginyeria i Obres neix a les darreries de l’any 1986 com una associació de quatre professionals independents que s’uneixen per realitzar projectes industrials i infraestructures locals. L’empresa es va iniciar amb un petit capital amb el nom de Guixà Enginyeria i Consulting, un nom que es deu al seu principal impulsor Antoni Guixà Arderiu, l’actual president de la companyia. Durant els seus primers anys d’existència, l’empresa únicament realitzava projectes industrials

per a clients específics i també obres civils per a petits ajuntaments. Al cap d’uns anys, va decidir canviar-ne el nom inicial i adoptar la raó social de Grup d’Enginyers i Consultors SA, però amb el nom comercial GECSA Ingeniería. Gràcies al desenvolupament econòmic del país, el 1995 els socis de la companyia van decidir donar un impuls important a l’empresa, dotant-la d’una estructura eficaç i suficient per abordar treballs grans i més sofisticats. En aquell moment, es va nomenar Josep Narcís Arderiu com a conseller delegat de l’empresa, el qual va iniciar una intensa labor comercial dirigint els seus esforços principalment a l’Administració pública, tant municipal com autonòmica i estatal. D’aquesta manera, el 1997 arribava el primer projecte important per a l’Administració en ser adjudicataris d’un projecte d’urbanització del Campus Sud de la Universitat de Barcelona i també de la direcció d’obra del barri Front Marítim de Barcelona (primera obra impulsada per l’Ajuntament després dels Jocs Olímpics del 1992). L’empresa continua creixent i consolidant-se tant en el mercat industrial

FULLS dels ENGINYERS

tecnologia i empresa

Antoni Guixà, enginyer industrial, president Col·legiat núm. 3.724

Eladi Oliva, enginyer industrial, responsable de projectes i direccions d’obra Col·legiat núm. 11.515

Josep Fornés, administrador

com en l’Administració fent projectes importants com l’ampliació de La Farga Lacambra, Molcasa, etc.

El principal valor de GECSA és la seva experiència i els seus professionals. Des de l’any 2000, l’empresa es reforça com una empresa en continu desenvolupament i superant els constants reptes que vénen determinats pel sector i l’entorn. En els darrers anys sobrepassa la frontera nacional i comença a exportar el seu saber fer i la seva capacitat innovadora en l’àmbit internacional. L’empresa s’estructura en tres grans departaments: Obra Civil i Consultoria; Edificació i Indústria, i, finalment, Seguretat i Medi ambient. Tots tres engloben un total de més de cinquanta professionals totalment implicats en

GENER/FEBRER/MARÇ 2011

Josep Casellas, enginyer industrial, direcció integrada i legalitzacions Col·legiat núm. 13.600

Gemma Closa, secretària de direcció

Joan Masdéu, enginyer industrial, responsable de seguretat i qualitat Col·legiat núm. 13.676

el creixement de l’empresa i la seva consolidació. ELS EnGInYERS InDUSTRIALS Són diversos els enginyers industrials que desenvolupen la seva activitat professional a GECSA. Avui ens acompanyen sis d’ells, a més d’Antoni Guixà, president, i Josep Narcís Arderiu, conseller delegat i enginyer de camins, canals i ports. Són Maite Guix, Eladi Oliva, Josep Casellas, Marc Ventós, David Conesa i Joan Masdéu. Es tracta de sis enginyers industrials joves però amb experiència; així ens ho expliquen. Eladi Oliva, amb onze anys a l’empresa, és responsable de projectes i direccions d’obra, sobretot industrial. “Les meves ocupacions –explica–, són força variades, i els últims anys m’he especialitzat molt en enderrocs. Aquesta és una disciplina on tenim avantatge, ja que hi ha molt poca gent que en sàpiga. A GECSA ens hem especialitzat en la desconstrucció o enderrocs sense voladura i la seva gestió de la segure-

“El que té de bo (el funcionament de GECSA), és que estem molt al damunt de totes les fases de qualsevol projecte” Marc Ventós, enginyer industrial, projectes i direccions d’obra

Marc Ventós, enginyer industrial, projectes i direccions d’obra Col·legiat núm. 13.066

David Conesa, enginyer industrial, instal·lacions, projectes i direcció d’obra Col·legiat núm. 13.396

Josep Narcís Arderiu, enginyer de camins, canals i ports, conseller delegat

“A GECSA ens hem especialitzat en la deconstrucció o enderrocs sense voladura, i la seva gestió de la seguretat i residus” Eladi Oliva, enginyer industrial, responsable de projectes i direccions d’obra

tat i residus. Cada edifici és diferent i nosaltres sabem com tractar-lo”. Josep Casellas duu set anys a GECSA: “Les meves responsabilitats han estat a l’entorn de projectes i d’obra, i actualment en direcció integrada i legalitzacions”. Així mateix, una altra àrea en què Casellas està desenvolupant una certa especialització és en l’àmbit dels parcs i jardins, on cal treballar juntament amb enginyers agrònoms i on cal una “educació” diferent a l’hora de tractar els enjardinaments. “Jo em dedico sobretot a les instal· lacions, els projectes i la direcció d’obra –explica per la seva banda David Conesa. La meva feina requereix molta col·laboració amb la resta de departaments de l’empresa, i potser sóc el que fa més feina pura d’enginyer”. Una tasca similar desenvolupa Marc Ventós: “Jo també estic en l’àrea de desenvolupament de projectes i direccions d’obra. El que té de bo això és que estem molt al damunt de totes les fases de qualsevol projecte”. Finalment, Joan Masdéu és el responsable del departament de Seguretat i

GECSA es defineix com una empresa en continu desenvolupament i amb capacitat per realitzar tot tipus de projectes d’enginyeria

Qualitat. “M’ocupo essencialment de la redacció d’estudis i projectes de seguretat, qualitat i temes d’ISO. Aquí, a GECSA, desenvolupem un sistema propi integrat de certificació, i això és un avantatge, tant per a la pròpia empresa com per als nostres clients”. En general, en una empresa estructurada en tres departaments bàsics, tots els seus professionals destaquen la gran adaptabilitat i poca estanquitat dels departaments. “Hem crescut amb GECSA –relata Marc Ventós–, i jo diria que tots som molt versàtils”. “Sí –afirma Josep Casellas–, aquí hi ha molta participació de tothom en la majoria de projectes”. L'ACTUALITAT I EL FUTUR El principal valor de GECSA és la seva experiència i els seus professionals, i això és important en un moment com l’actual. I és que com ens diu Antoni Guixà, “la situació actual no és viable”. I continua: “Cal moure’s en la direcció de buscar mercats diferents i una major internacionalització, i per a això segon és important aconseguir

“Jo em dedico sobretot a les instal·lacions, els projectes i la direcció d’obra. Potser sóc el que fa més feina pura d’enginyer” David Conesa, enginyer industrial, instal·lacions i projectes

FULLS dels ENGINYERS

tecnologia i empresa

“En l’àmbit dels parcs i jardins, cal treballar juntament amb enginyers agrònoms i cal una ‘educació’ diferent a l’hora de tractar els enjardinaments” Josep Casellas, enginyer industrial, direcció integrada i legalitzacions

grans projectes o bé especialitzar-se en qüestions singulars, com és el cas dels enderrocs”. En aquest sentit, Guixà entén el futur com una desviació de la situació actual, i no dubta a afirmar que “cal reinventar l’enginyeria”. En el mateix sentit s’expressa el seu cosí i conseller delegat de l’empresa, Josep Narcís Arderiu, el qual considera que “en aquesta recerca de nous mercats s’ha d’anar cap a sectors amb recorregut, com són la indústria privada, que tard o d’hora tornarà a revifar, el medi ambient i els residus, la biotecnologia o l’obra hidràulica”. En definitiva, afirma que “hem de ser capaços de buscar la manera de casar interessos”.

DADES EConÒMIQUES La facturació de GECSA ﬁns al 2009 indica el nivell de creixement aconseguit en bona mesura gràcies a l’àmplia experiència aportada pel seu equip i el seu constant compromís amb la reducció de costos: 5.775.048 € (2009) 5.504.805 € (2008) 6.680.824 € (2007) 6.038.437 € (2006)

7.076.587 € (2005) 2.184.252 € (2004) 2.414.079 € (2003) 1.932.977 € (2002)

2.015.848 € (2001) 1.612.965 € (2000) 519.748 € (1999) 508.284 € (1998)

“En tot cas –puntualitza Antoni Guixà–, el que també és clar és que tot i que avui l’obra civil està molt morta, aviat tornarà a activar-se. Mentrestant, però, la nostra estratègia i el que ens farà forts de cara al futur és obrir mercats nous i més selectius”.

“A GECSA desenvolupem un sistema propi integrat de certiﬁcació, i això és un avantatge, tant per a la pròpia empresa com per als nostres clients” Joan Masdéu, enginyer industrial, responsable de seguretat i qualitat

PROJECTES EMBLEMÀTICS El saber fer i l’experiència acumulada a GECSA s’expressen en cadascun dels seus projectes. Entre molts d’altres, n’hi ha que destaquen per ser particularment emblemàtics. L’empresa ha participat en projectes com: • Direcció d’obra del nou mercat de Santa Caterina de Barcelona • Hotel Molina Lario de Màlaga • Centre de tractament de residus de l'Alt Empordà • Centre Penitenciari Lledoners • Desenvolupament i ampliació de La Farga Group (La Farga Lacambra, Tertub i La Farga Rod) • Planta de sulfonació a Santa Coloma de Cervelló • Projectes del grup químic Cromogènia Units • Desenvolupament de les línies bàsiques de processos per a detergents, suavitzants, etc., i desenvolupament i muntatge de la fàbrica i depuradora per a McBride a Sallent • Pàrquing del Carmel. Plaça Salvador Allende • Direcció integrada de parcs i jardins de Barcelona • Distribució de DHC (Heating and Cooling) al 22@ per a l’empresa Districlima A més, des de l’any 2000 GECSA, com a integrant d’una UTE, programa inversions de l’Ajuntament de Barcelona i la seva Comissió d’Obres. Així mateix, i com a clara aposta de futur, l’empresa desenvolupa projectes de DHC (Heating and Cooling), distribució d’aigua freda i calenta centralitzada produïda per centrals d’energia.

GENER/FEBRER/MARÇ 2011

&IRA "#. 10178 A.F. CONSTRUMAT 195x265.CAT.pdf

13/01/11

La forĂ§a de la uniĂł. El 2011, les millors oportunitats del mercat de la ConstrucciĂł: Tots els sectors i les associacions donen suport a CONSTRUMAT, el salĂł generalista de la construcciĂł. Lâ&#x20AC;&#x2122;oferta del nostre paĂs ĂŠs la millor del mercat internacional. Productes i Serveis dâ&#x20AC;&#x2122;alta tecnologia i alta qualitat al millor preu. Accions especĂfiques per a la captaciĂł de distribuĂŻdors europeus, aixĂ com prescriptors i compradors del Brasil i del Marroc. Construmat, el referent sectorial, aposta amplament per la Sostenibilitat, la RehabilitaciĂł i la InnovaciĂł com a eixos de desenvolupament per al sector. 2011, un pas mĂŠs vers la interrelaciĂł de lâ&#x20AC;&#x2122;oferta i la demanda, realitzant agendes comercials per afavorir els millors resultats. Construmat, per experiĂ¨ncia, per capacitat, per iniciativa, ara mĂŠs que mai ofereix les millors solucions al sector.

Uneixiâ&#x20AC;&#x2122;s a nosaltres per aprofitar tota la seva forĂ§a.

Recinte Gran Via 16- 21 Maig 2011

empresa adherida

TEXT: Mònica Acero

FOTO: Arxiu

Tecnologia al servei de la comunicació És important fer les coses ben fetes, però també saber-ho comunicar. La comunicació és una eina clau per definir la imatge i millorar el posicionament de les empreses. A Acceso en són ben conscients, i per això fa més de vint anys que ofereixen les solucions més avançades per gestionar la comunicació corporativa. Quan Acceso va néixer, l’any 1986, oferia el servei de seguiment de mitjans de ràdio, televisió i premsa escrita. Aquesta prestació consistia a seleccionar i proporcionar les notícies i la informació rellevant per als seus clients (sobre la seva empresa, marca, competència, etc.) que apareixia en els mitjans de comunicació convencionals. El procés que se seguia era molt manual, quasi artesanal. Els documentalistes revisaven els diaris i retallaven les notícies, amb les tisores a la mà, que després enganxaven per confeccionar un dossier i enviar-lo al client. uNa eMPresa eN coNstaNt evoluciÓ Les noves tecnologies han provocat grans transformacions en els processos productius d’aquesta empresa que, avui en dia, estan totalment digitalitzats. “Per poder passar de les tisores a l’entrega en format digital a través del web hem hagut d’introduir tecnologia, definir processos i fer-los més eficients. Com a resultat, Acceso ha esdevingut una gran fàbrica d’anàlisi de continguts”, explica Sergi Guillot, director general d’Acceso. Els canvis en el món de la comunicació també han contribuït a l’evolució d’Acceso, que ha anat ampliant i diversificant la seves prestacions. L’any 2000 va incorporar Internet als seus serveis i va ser pioner a realitzar el seguiment de mitjans on-line. Guillot apunta que Internet ha produït un

GENER/FEBRER/MARÇ 2011

canvi de paradigma en la comunicació: “Abans les empreses es comunicaven amb els mitjans de comunicació, però amb l’explosió d’Internet, i sobretot amb les xarxes socials, tothom hi té una participació activa. Ara els mitjans de comunicació poden ser qualsevol persona”. En aquest nou context mediàtic, resulta molt més complex per a les empreses poder seleccionar els missatges que els interessen o els perjudiquen. Acceso ha trobat en aquest nou paradigma l’oportunitat d’ampliar els seus serveis per ajudar les companyies a destriar tots aquests continguts. A més dels mitjans on-line, Acceso també fa seguiment de xarxes socials, blogs, fòrums, etc. “Ara prestem un servei molt més global per a la millora de l’eficiència i l’eficàcia de la comunicació”, expressa Guillot. És el cas d’Acceso 360, una plataforma on-line per a la gestió integral de la comunicació que disposa dels instruments més avançats per accedir a la informació i analitzar-ne la repercussió, alhora que permet fer una planificació i difusió dels missatges més eficaç. Acceso és una empresa que continua apostant per la innovació. Des del juliol del 2010, participa en el projecte d’investigació sobre les xarxes socials denominat Social Media. Aquest projecte, en el qual participen empreses pioneres, està liderat per Yahoo! i cofinançat pel Ministeri de

sergi guillot, director general d'acceso. col·legiat núm. 16.648.

Ciència i Innovació. Però l’evolució d’Acceso no s’atura i aquest any s’ha marcat un nou repte: la internacionalització a l’Amèrica Llatina.

TEXT: Mònica Acero

FOTO: Mònica Acero

“La nostra missió és preservar béns humans i materials” ATISAE és un grup empresarial que es dedica a la prestació de serveis d’avaluació de la conformitat, entre els quals hi ha la verificació del compliment dels reglaments que emeten les administracions públiques en matèria de seguretat industrial, construcció, medi ambient i prevenció de riscos laborals.

El grup francès d’inspecció i control CETE-APAVE (Asociación de Propietarios de Aparatos de Vapor y Eléctricos) va promoure el 1964 el naixement d’ATISAE (Asistencia Técnica Industrial, S.A.E.) amb l’objectiu de col· laborar amb l’Administració espanyola en matèria de seguretat pública duent a terme tècniques d’inspecció i de control d’instal·lacions industrials, així com vigilant el compliment dels reglaments que afecten la seguretat industrial. En els seus inicis ATISAE comptava amb només sis persones però, gràcies al creixement constant d’aquesta empresa, actualment la seva plantilla ascendeix a més de 1.500 treballadors que vetllen per la seguretat de les empreses i per la prevenció d’accidents. “La nostra missió és preservar

béns humans i materials col·laborant amb tots els agents per minimitzar els riscos existents”, explica Josep Maria Arnau, director regional d’ATISAE i col·legiat núm. 55.021. A dia d’avui, aquesta companyia s’ha configurat com una societat independent d’enginyeries, fabricants i grups empresarials, amb una important presència de socis catalans, que compta amb setanta centres distribuïts per tot el territori espanyol i amb delegacions internacionals a l’Argentina, Xile i Portugal. Els més de cinquanta anys d’experiència que avalen la trajectòria d’aquesta empresa, els avançats mitjans tècnics i els seus professionals altament qualificats han consolidat ATISAE com una empresa líder en l’àmbit del control i la gestió de qualitat. Noves àrees de negoci a Catalunya Tot i la gran evolució d’aquesta empresa, ATISAE també s’ha vist afectada per la conjuntura econòmica actual. Arnau afirma que la crisi els afecta “de manera proporcional a la davallada de l’activitat econòmica, perquè si les empreses tanquen també descendeix la nostra tasca d’inspecció i control”. No obstant això, a ATISAE no han restat de braços plegats i davant de les adversitats han cercat noves oportunitats de negoci. Des del mes d’octubre del 2010, ATISAE és adjudicatària

dels concursos públics de la Generalitat de Catalunya per accedir a l’autorització d’organismes de control en matèria de seguretat industrial i d’inspecció tècnica de vehicles. Aquesta adjudicació representa un augment en la diversificació de serveis i la implantació de noves àrees, alhora que consolida ATISAE com l’única empresa acreditada a Catalunya per avaluar la conformitat en els àmbits d’automoció, seguretat industrial i medi ambient. Conveni entre COEIC i ATISAE El COEIC ha signat un conveni amb ATISAE per oferir als col·legiats els avantatges següents: • Descompte d’un 6,5% sobre les tarifes d’ATISAE com a EAC i UTVA per a tots aquells projectes que han estat visats pel COEIC. • Descompte d’un 8,5% sobre les tarifes d’ATISAE com a EAC i UTVA per a tots aquells projectes que han estat certificats (CAP) pel COEIC. • Descompte d’un 20% sobre les tarifes oficials publicades relatives a inspeccions reglamentàries de seguretat industrial.

FULLS dels ENGINYERS

empresa adherida

novetats

PiNea3 lidera uNa secciÓ de la coNFerÈNcia iNterNacioNal soBre LEADERSHIP MANAGEMENT a la uNiversitat de luNd (suÈcia) Pinea3 Living Organizations va liderar el passat 13 i 14 de desembre una secció de la conferència internacional ISLC 2010, Leadership: missions, myths and mysteries que va tenir lloc a Suècia. Pinea3 va ser convidada a la universitat sueca de Lund per presentar la seva innovadora metodologia per a la gestió del canvi transformacional d’equips i organitzacions, basada en el sistema energètic organitzacional (SEO). El treball sobre l’energia dels equips i les organitzacions permet que les intervencions de Pinea3 tinguin efectes i beneficis a curt termini. La feina als seus tallers facilita la definició d’objectius i visions, i resoldre qüestions encallades, a més d’altres beneficis derivats de l’organització. D’aquesta manera, les persones troben oportunitats de creixement personal associades al treball, que abans no havien reconegut ni posat en pràctica. Pinea3 està aplicant aquesta metodologia d’intervenció estratègica a través de les persones a l’empresa industrial Ficosa International, immersa des de fa temps en canvis importants, i ja està finalitzant l’execució de la fase 2 amb un èxit i satisfacció destacats. www.pinea3.com

PaNasoNic iBeria sa sigNa el coNveNi d’eMPresa adHerida El passat 9 de desembre del 2010, Panasonic Corporation, líder mundial en el desenvolupament i la Moment de la signatura entre producció de productes elecantoni M. grau, director trònics, es va convertir en una general de l’aeic/coeic, i José Perucho, director de la divisió de empresa adherida al Col·legi climatització. d’Enginyers Industrials de Catalunya. La companyia amb seu a Osaka, el Japó, destaca per la recerca de la perfecció en tot el que dissenya i produeix, i per la nova filosofia de les ecoidees que incorpora a tota les seves divisions per a la preservació del medi ambient. Panasonic, Sistemes de Calefacció i Climatització, es posiciona com un dels líders en el sector de la climatització amb més de trenta anys d’experiència exportant a més de 120 països de tot el món i produint 100 milions de compressors cada any. Actualment, disposa de quatre innovadores gammes de producte destinades tant al sector residencial com a l’industrial i ofereix àmplies solucions per a locals comercials, edificis d’oficines i grans espais industrials. www.panasonic.es

alstoM traNsPorte Ja És eMPresa adHerida La signatura del conveni va tenir lloc el passat 28 d’octubre del 2010. El centre industrial d’Alstom a Santa Perpètua de la Mogoda està dedicat a la fabricació de tot tipus de material rodant ferroviari: tramvies, metros, rodalies, regionals i alta velocitat, tant per al mercat nacional com per al d’exportació. Inaugurat el 1994, és un dels centres de producció ferroviària més moderns i avançats d’Europa, amb una superfície construïda de 67.000 m2 i més de 800 persones dedicades al disseny i la fabricació de materials rodants. Els trens d’alta velocitat Madrid-Sevilla, la sèrie 9000 del metro de Barcelona o els tramvies de Barcelona, Tenerife o Madrid, són algunes de les referències de material fabricat al centre. Però no menys important és la vocació exportadora d’aquest centre industrial, que ha subministrat material als metros de Londres, Washington, Santo Domingo i Xangai, entre d’altres. www.alstom.com

ceNPas eNgiNyeria realitZa uN ProJecte de Millores i PerFeccioNaMeNt tecNolÒgic Per a Mar FisH Comercial de Pescados Mar Fish, SL, dedica la seva activitat a la compravenda de peix congelat, ja sigui mitjançant l’exportació, la importació o la transformació del producte, des de fa més de trenta anys. Aquesta empresa catalana, amb seu al carrer Longitudinal 8, 109, de Mercabarna, a Barcelona, ha encarregat un projecte a CENPAS Enginyeria amb la intenció de millorar l’estructura actual de producció, transformació i comercialització dels seus productes. Per aconseguir-ho, es pretén produir un redisseny de caràcter productiu i organitzatiu per complir els objectius del Pla Estratègic i aprofitar les sinergies aconseguides en aquesta innovació per establir un model de supervisió i control dels canvis introduïts. En aquest sentit, l’enginyeria està implicada en una monitorització i anàlisi dels graus de compliment de les expectatives i objectius previstos de la implantació real, per corregir desviacions i guanyar creixement. www.marfish.es

Moment de la signatura del conveni. a la imatge, Joan Forcada, director general d’alstom, i antoni M. grau, director general de l’aeic/coeic.

GENER/FEBRER/MARÇ 2011

entrevista

GENER/FEBRER/MARÇ 2011

TEXT: Jordi Garriga

FOTO: BCN Imatge

Rere la seva corpulència i una imatge d’autoritat incontestable, s’hi amaga una simpatia i accessibilitat que queden paleses tot just començar a conversar. Així és Juli Gendrau, un enginyer industrial a qui la passió per la seva gent l’ha dut a convertir-se en l’alcalde de Berga. Nascut a la mateixa vila de Berga el 14 d’abril del 1969, Juli Gendrau, l’actual alcalde de Berga, es confessa un enamorat de la seva terra i dels seus. Per això, si una cosa li reca del seu actual càrrec, és no poder estar més hores de les que desitjaria amb la seva família. Però Gendrau no és un polític amb ganes d’aferrar-se a la cadira, sinó tot al contrari. Té molt clar que aquest moment és passatger, fruit de la seva voluntat de servei públic i de la seva implicació amb la vila. Des de la seva actual posició, l’únic que desitja és poder posar el seu granet de sorra en la recuperació d’una terra que a hores d’ara ja ha patit massa, no només els efectes de l’actual crisi econòmica i financera, sinó també els vaivens de temps passats difícils a tota la comarca.

“Berga no seria res sense la Patum, i a l’inrevés” Juli Gendrau Alcalde de Berga Enginyer industrial, col·legiat núm. 16.364

FULLS dels ENGINYERS

entrevista

endrau ha desenvolupat la seva carrera professional com a enginyer industrial en diverses empreses punteres fixades a Berga, fins que va establir la seva pròpia oficina tècnica. També practica la docència com a professor de la Universitat Politècnica de Catalunya, tot i que ara aquestes activitats han hagut de passar a un segon pla, ja que es dedica en cos i ànima als seus conciutadans. Tot el dia al peu del canó i cada dia de l’any, com no pot ser d’una altra manera quan ets l’alcalde en una vila on ningú no és anònim perquè tothom es coneix i t’exigeix. Però això és el que realment li agrada. Imagino que ser alcalde d’una ciutat com Berga deu requerir una dedicació de pràcticament 24 hores al dia… Deu ser una mica allò que t’aturin a cada cantonada… Sí, això és el que té de bo el que jo anomeno la política de trinxera. Vius el dia a dia al mateix carrer i, fins i tot, quan surts a passejar amb la família, ets alcalde. Aquí, la proximitat és real. La municipalitat, és una oportunitat per a la classe política en el sentit de trencar l’allunyament de la societat real del que a vegades se l’acusa? Sens dubte. Molta gent que conec queda sorpresa de la proximitat que exerceixo o procuro exercir amb la gent. Hi ha una coneixença personal real. A més, nosaltres, els alcaldes, som una mica la imatge dels partits a la ciutat. És cert que de vegades som l’interlocutor directe entre la ciutadania i els partits polítics. Què creu vostè que aporta a la ciutat com a enginyer industrial? Realment, jo observo que, discutint alguns temes amb altres professionals, puc aportar una visió analítica i racional de les coses. Quan les coses no funcionen, ja se sap que s’ha de recórrer als enginyers. La visió pràctica de

GENER/FEBRER/MARÇ 2011

voler solucionar els problemes amb enginy segur que és un plus a l’hora d’exercir com a alcalde. Actualment, quines són les principals preocupacions dels ciutadans de Berga? En aquests moments, més que la qualitat dels serveis, el que realment preocupa és la situació laboral tant a Berga com a la comarca en general, així com la gestió de l’Administració. I no només des d’una perspectiva local, sinó també de la Generalitat. En aquest sentit, jo sóc l’alcalde de Berga, no de Convergència i Unió, i això vol dir que si m’he d’enfrontar amb la Generalitat ho faré. Però no crec que hagi de ser així, tot al contrari. Penso que el fet de pertànyer al mateix partit que l’actual president pot ser un avantatge per a la interlocució. Si no tinc mal entès, un cop va ser nomenat alcalde va deixar el seu despatx d’enginyeria, però en canvi ha mantingut l’activitat docent a la universitat. És difícil mantenir la compatibilitat? És una mica difícil, però en realitat ara mateix la meva dedicació a la docència és mínima. Era professor associat de la UPC. Primer feia sis hores a la setmana, però ara ni això. L’activitat a la universitat em permet un cert contacte amb la professió i la gent. Ara fa poc temps, els Castells van ser declarats Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la Unesco, com ja va passar amb la Patum l’any 2005. Què va significar aquest nomenament? Va ser molt important, però hi ha coses a dir. Primer de tot, si algú espera que així hi haurà una pluja de subvencions i de diners, que s’ho tregui del cap. Si de cas, hi ha més consciència per part de la gent. Abans era una cosa molt nostra. Amb el nomenament, fins i tot els mateixos patumaires han agafat

consciència de la seva importància. Que t’ho diguin de fora, dóna molta força. I quan parlo de patumaires, parlo dels que hi ha per tot el país. El nomenament també comporta una major autoexigència pròpia. Amb la Patum i totes les seves figures, estem parlant de peces úniques, d’un patrimoni que cal mantenir i conservar. Gràcies a tot plegat, el pressupost s’ha multiplicat per dos.

“Si algú espera que (amb el nomenament de la Patum com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat) hi haurà una pluja de subvencions i de diners, que s’ho tregui del cap” Per a la Patum, hi ha hagut un abans i un després del nomenament? Sí. Sense caure en la massificació, sí que hi ha hagut un augment de visitants. Això també ha portat conseqüències en l’àmbit de la seguretat, i més ara amb la nova normativa en qüestió pirotècnica. En aquest sentit, hem desenvolupat un Pla d’Actuació d’Emergència que se centra en el Salt de Plens, que és el moment en què la petita plaça de l’Ajuntament és plena de gent i hi cremen les bengales. És un moment gairebé d’èxtasi, el de la típica foto que tothom ha vist. En tot cas, com deia, hi ha també una major autoexigència. De fet, el dossier per presentar-te al nomenament ja implica un compromís, com és el museu i el manteniment i restauració.

és la liquiditat. Aquest, efectivament, és el problema. A les administracions ens costa molt trobar crèdits. És una pilota que es fa grossa. Nosaltres, com a ajuntament, també patim impagaments. I com afecta això en l’àmbit personal, pel fet que comentàvem de conèixer-se tots? És molt complicat. Aquí, el deute té cara. Ens trobem amb els empresaris i procurem ajudar tothom en la mesura del possible. Però és que el problema no és només això: aquí coneixem els aturats. És gent que coneixes i de qui coneixes la problemàtica. En efecte, popularment, el que es coneix de la Patum és el magnífic espectacle dels diables, però la Patum és molt més que això. Expliquim’ho… La Patum és un esperit, una manera de viure i de sentir. Berga no seria res sense la Patum, i a l’inrevés. Per exemple, molts nens i nenes juguen a fer la Patum als patis de les escoles. Ho portem molt interioritzat. Estem parlant d’una participació activa de més de 200 persones, i en els Plens s’hi sumen unes 400, perquè el que té la festa és que, a més de les empreses, els espectadors també hi participen. Què significa per a Berga, la Patum? La Patum té un fort component integrador. Jo ho he arribat a comparar amb el Barça a tot Catalunya. A més, durant la Patum es dobla la població. El dissabte de Corpus hi ha de 35.000 a 45.000 persones, sobre una població de 17.000. En aquest sentit, gestionar la festa és complex. Turísticament, encara s’ha d’acabar d’explotar, ja que hem de poder oferir al visitant el que és la Patum durant tot l’any, més enllà dels dies de Corpus. El que és clar és que la Patum et situa al mapa, igual que els bolets. Econòmicament, ho hem d’acabar d’explotar, però sense perdre l’essència per culpa de la massificació. Ara, volem promoure

una marca de productes oficials de la Patum de la qual es puguin beneficiar comerciants, industrials, etc. Volem oferir productes de qualitat amb aquesta marca, cosa que podria arribar a ser motor, sobretot turísticament. Vostè és representant al Consell Territorial que donarà suport a la candidatura olímpica BarcelonaPirineus 2022. Com està ara aquest projecte? Se’n sap alguna cosa més? En el seu moment, això va ser més ben acollit per les comarques pirinenques que a Barcelona mateix. Si tira endavant, això podria ser un motor impressionant. Pel coneixement que en tinc, ara encara està molt poc definit. No tinc clar que sigui una prioritat per Barcelona, que és qui ho ha de liderar. El seu Ajuntament, com tants d’altres, està afectat tant per la crisi com per la manca de finançament. Recentment, l’Associació Comarcal d’Empresaris del Berguedà (ACEB) s’ha mostrat molt preocupada pel deute del consistori amb algunes empreses. Com està aquest tema? Una cosa és el deute de l’Ajuntament, que està a la ratlla del 56%, de manera que podem dir que formem part dels ajuntaments sanejats i amb capacitat de préstec per a aquest any. Una altra cosa

Què pot fer i quines eines té un ajuntament com el de Berga per fer front a la crisi? Hi ha un cert marge d’actuació, com ara intentar incrementar algun tipus d’ingressos mitjançant empreses municipals. Es tracta d’optimitzar recursos, però és molt difícil posar-hi una ratlla i punt i a part. Cal continuar oferint els serveis. D’altra banda, com a ajuntament estem liderant l’articulació d’iniciatives com la millora d’equipaments i infraestructures, així com la formació professional dels joves berguedans en consonància amb el que necessita el nostre teixit industrial de proximitat. Per acabar, com a alcalde de Berga, què li demanaria al nou Govern de la Generalitat? El que demanaria és que, com a Govern de tot el país, tingui en compte la problemàtica empresarial del Berguedà. Cal articular un teixit econòmic i social i cal evitar, tal com ha passat, que les empreses tanquin per falta de liquiditat. El que és clar és que a Berga ens falta un motor econòmic potent com en el seu moment va ser el tèxtil i la mineria. I també, de manera general, cal solucionar el finançament municipal, tot i que a ningú no se li escapa que fins i tot la Generalitat ha de resoldre el seu propi finançament. No és fàcil.

FULLS dels ENGINYERS

El, club Bombeta dona la benvinguda als seus primers membres!!!

Víctor Vallvé CB1-1850

Janna Torres CB2-2617

Òscar Torres CB3-2617

Clara Vilà CB4-2619

Judit Vilà CB5-2619

Mercè Puig CB6-8070

Edgar Sellés CB7-5349

Manel Villena CB8-5349

Lola Badia CB9-14691

Martí Badia CB10-14691

Lola Bech CB11-8070

Quim Bech CB12-8070

Iván Blasco CB13-12549

Alejandro Roca CB14-7567

Maria Oller CB15-2012

Flors Oller CB16-2012

Ot Pérez CB17-10561

Pau Bañeres CB18-3109

Guim Xalabarder CB19-11662

Blai Xalabarder CB20-11662

Martí Avellà CB21-9860

Miquel Avellà CB22-9860

Eugeni Cabrero CB23-2064

Mariona Izquierdo CB24-17046

Clàudia Izquierdo CB25-17046

Ona Pérez CB26-10561

Hugo Ayala CB27-12015

, ... s e m s I molt

TRUCA ARA I INFORMA-TEâ&#x20AC;&#x2122;N!!!

932 95

804

de dilluns a dijous, de 9.00 a 19.00 h i divendres, de 9.00 a 15.00 h

http://clubbombeta.eic.cat

, nomes 10 euros trimestrals!!!

reportatge TEXT: Jordi Garriga FOTO: BCN Imatge / Equip “We Are Water”

Barcelona World Race, navegació extrema al voltant del món Catorze vaixells, trenta llops de mar…, i entre ells Cali Sanmartí, un enginyer industrial que competeix, junt amb Jaume Mumbrú, a la Barcelona World Race, la primera i única regata de vela al voltant del món a dos (dos tripulants per vaixell), en categoria IMOCA. Això és aventura. Una gesta humana sobre autèntics Fórmula 1 del mar. Es tracta d’una regata sense escales, una autèntica travessia de navegació extrema amb un recorregut de 25.000 milles nàutiques (46.300 quilòmetres), sobre l’ortodromia o, el que és el mateix, la ruta més curta sobre la superfície de la Terra. La ruta busca l’estiu antàrtic i, amb sortida i arribada a Barcelona, passa pels tres caps, els de Bona Esperança, Leeuwin i Hornos, i per l’estret de Cook, deixant l’Antàrtida per estribord. Són uns cent dies de navegació sense ajuda externa i en què s’han de superar tot tipus de condicions meteorològiques i marítimes. Des de les xafogors i la calma dels mars equatorials a les pitjors inclemències dels gèlids mars del sud, les tripulacions han de fer front, en la soledat i immensitat de l’oceà, a tot allò que pugui ocórrer. A més, és clar, de demostrar les seves habilitats com a navegants experts que són tots ells.

GENER/FEBRER/MARÇ 2011

FULLS dels ENGINYERS

reportatge

Un enginyer solcant els mars del món CALI SANMARTÍ ÉS EL PRIMER ENGINYER INDUSTRIAL QUE PARTICIPA A LA BARCELONA WORLD RACE

a Barcelona World Race va donar el tret de sortida el passat 31 de desembre al migdia i, a hores d’ara, després de pràcticament dos mesos de navegació, els vaixells es troben a l’Índic Sud, “un dels oceans més durs i temuts –explica Cali Sanmartí”. Es troben en direcció a Austràlia, i a punt de passar la porta de les dues illes de Nova Zelanda. La duresa d’aquesta regata a dos queda palesa amb els dos abandonaments que hi ha hagut ﬁns al moment de tancar l’edició dels Fulls, tots dos per haver trencat el pal. Es tracta del Mapfre i del Foncia, aquest darrer, un dels favorits. Mentrestant, el We Are Water, patronejat pel nostre enginyer

Cali Sanmartí i Jaume Mumbrú, els dos patrons del We Are Water, al port de Barcelona, pocs dies abans d’iniciar-se la Barcelona World Race.

GENER/FEBRER/MARÇ 2011

Cali Sanmartí i per Jaume Mumbrú, continua superant milles. “El We Are Water no lluita per guanyar la regata” –ens relatava Cali Sanmartí abans d’emprendre la sortida. I continuava dient: “El nostre objectiu és participar en una aventura impressionant i mirar d’acomplir el somni de donar la volta al món. El que volem és acabar, i no serà fàcil”. En tot cas, la seva participació també ajuda a propagar el missatge del seu patrocinador, la fundació We Are Water, de la multinacional Roca, un missatge de respecte envers el medi ambient i un avís sobre la falta d’aigua potable al món. Efectivament, Sanmartí i Mumbrú no es troben entre el grup dels favorits i capdavanters, però continuen a la cursa, i això no és poca cosa, ja que “la gran diferència d’aquesta regata amb d’altres és que el vaixell va al límit

les 24 hores del dia, més enllà de les condicions meteorològiques”. OPTIMITZACIÓ DE RECURSOS La prova requereix la màxima optimització de recursos, extrem que agafa més rellevància quan parlem d’un vaixell, el We Are Water, amb missatge del respecte pel medi ambient. En aquest sentit, la preparació del vaixell ha passat per un balanç i reestructuració dels seus recursos en tres àmbits principals: • Optimització energètica, la qual es refereix a les possibilitats de generació elèctrica. En aquest cas, el vaixell compta amb un aerogenerador per aconseguir energia eòlica, i també amb plaques solars. Amb aquests dispositius s’alimenta un sistema de bateries de plom. Així s’assoleixen 600 ampers en bateries dividides en dos grups, per no jugar-s’ho tot en un de sol.

“El nostre objectiu és participar en una aventura impressionant i mirar d’acomplir el somni de donar la volta al món. El que volem és acabar, i no serà fàcil”, aﬁrma Cali Sanmartí, patró del We Are Water

La cabina d’un IMOCA té tot el necessari, però a mínims. Tant l’espai com el pes es redueixen al màxim, i el confort no és el que més caracteritzi les condicions de navegació. Els tripulants fan torns a l’hora de menjar i descansar, ja que el vaixell no s’atura en cap moment del dia…, ni de la nit.

Característiques bàsiques dels IMOCA Open 60 Eslora: màxima de 18,28 m (60 peus) / Mànega: aprox. 5,5 m / Calat: màxim de 4,5 m Alçada del pal: màxima de 29 m / Desplaçament: entre 8.000 i 9.000 kg Superfície vèlica en cenyida: entre 240 i 330 m2 / Superfície vèlica amb vents portants: entre 460 i 620 m2 / Tipus de quilla: basculant (pendular) Característiques del We Are Water Dissenyador: Pierre Rolland / Constructor: Bernard Stamm Avarada: 2000 a Lesconil (Bretanya francesa) Noms anteriors: Armor Lux / Foie Gras Bizac, Bobst Group / Armor Lux, Cheminées Poujoulat / Armor Lux, Cheminées Poujoulat Eslora: 18,28 m / Mànega: 5,6 m L’equip We Are Water va rebre el vaixell l’estiu passat i, amb un pressupost de 500.000 euros per afrontar tot el projecte, “ha estat sotmès a una profunda remodelació per afrontar la Barcelona World Race”, explica Cali Sanmartí.

FULLS dels ENGINYERS

reportatge

• Optimització estructural, en el sentit d’assolir la màxima estandardització de les peces vitals i caboteria. D’aquesta manera, es facilita l’aportació de recanvis i es minimitza al màxim el pes a l’embarcació. • Optimització de l’aigua. Es compta amb un sistema de potabilització mitjançant el procés de membrana d’osmosi inversa. A més, el vaixell s’ha implementat amb els últims sistemes de comunicació, els quals inclouen via satèl·lit, capacitat per fer videoconferències en alta definició per videostreaming, connexió a Internet, GPS, etc. El vaixell també disposa d’AIS, és a dir, un sistema de detecció de vaixells en freqüència VHF. I tot sense oblidarse de la part més tècnica de la navegació en tot el que fa referència als softwares més avançats en cartografia, navegació i meteorologia. “Tot això ens ajuda –comentava Cali mostrantnos l’interior del vaixell, davant dels quadres de comunicació”. I continuava dient: “Però al final les decisions són nostres. Encertar o no l’estratègia

Els IMOCA Open 60 són autèntics Fórmula 1 de la mar. A la imatge, el We Are Water de Cali Sanmartí i Jaume Mumbrú solcant les onades a tota velocitat.

els SKIPPERS Els skippers (‘patrons’) o equips participants a la Barcelona World Race són: We Are Water Jaume Mumbrú i Cali Sanmartí

Gaes Centros Auditivos Dee Caffari i Anna Corbella

Neutrogena Boris Herrmann i Ryan Breymaier

Central Lechera Asturiana Juan Merediz i Fran Palacio

Groupe Bel Kito de Pavant i Sébastien Audigane

Président Jean Le Cam i Bruno Garcia

Estrella Damm Sailing Team Álex Pella i Pepe Ribes Foncia Michel Desjoyeaux i François Gabart Fruit Krzysztof Owczarek i Armand Coursodon

GENER/FEBRER/MARÇ 2011

Hugo Boss Alex Thomson i Andy Meiklejohn Mapfre Iker Martínez i Xabi Fernández Mirabaud Dominique Wavre i Michèle Paret

Renault Z.E. Sailing Team Pachi Rivero i Antonio Piris Virbac-Paprec 3 Jean-Pierre Dick i Loïck Peyron

La Barcelona World Race és una volta al món al límit. Al límit en les condicions meteorològiques, al límit per la duresa física, al límit per la manca d’ajudes externes, i al límit de la navegació FULLS dels ENGINYERS

reportatge

a l’hora de definir la ruta depèn de la nostra capacitat i encert per interpretar les dades. A alta mar, sense ajudes externes, és molt important prevenir i anticipar. En un vaixell, quan tens problemes aquests es multipliquen de manera exponencial”. En definitiva, cal entendre que “per a una aventura com aquesta s’ha de ser mariner, però també cal una bona forma física i tenir una mica de mecànic i conèixer com funciona la tecnologia, l’electrònica i l’electricitat, per tal de solucionar qualsevol contratemps que pugui ocórrer”. Sens dubte, doncs, com comenta el company de Cali, Jaume Mumbrú, “tenir un enginyer industrial a bord és un valor afegit a l’hora de patronejar una nau que s’enfrontarà a les màximes dificultats”. ALTA TECNOLOGIA SOBRE EL MAR La Barcelona World Race és una volta al món al límit. Al límit en les condicions meteorològiques, al límit per la duresa física, al límit per la manca d’ajudes externes, i al límit de la navegació, ja que aquesta és una

prova no només de resistència, sinó també de velocitat. Per això, a aquests vaixells se’ls anomena els Fórmula 1 de la mar, tot i que a Cali Sanmartí li agrada més comparar la regata amb un París-Dakar dels oceans. En tot cas, es tracta d’embarcacions que reuneixen la tecnologia més avançada en disseny i construcció de vaixells, així com en tecnologia aplicada a la navegació. La prova es disputa amb els vaixells IMOCA Open 60. Això vol dir que els dissenyadors tenen llibertat per concebre els vaixells, sempre que aquests no sobrepassin els 60 peus d’eslora (18,28 metres), els 4,5 metres de calat, i el seu pal no sobrepassi els 29 metres sobre el nivell de l’aigua. El disseny també ha d’acomplir una sèrie de requisits de seguretat que es poden classiﬁcar en dos grans grups: • Normes de disseny estructural, que són les que obliguen a disposar de compartiments estancs, escotilles de sortida, etc. • Requisits d’estabilitat, els quals són una sèrie de normes i proves que s’han d’aplicar a cada vaixell per ga-

Cali Sanmartí, enginyer industrial, té una llarga experiència com a navegant i ha aconseguit fer de la seva passió el seu oﬁci. Com a regatista, algunes de les seves participacions més importants han estat: Regata World ARC Rally a dos amb el 63 peus Grand Filou 2010, Sydney Hobart Race 2009, Mini Med i Mini Empúries 2009, Mini Empúries 2008, GP Italia Mini 6,50 2008, Course des Lions Mini 6,50 2007, Minimax 6,50 2007, i guanyador de la Mare Nostrum 6,50 2007.

GENER/FEBRER/MARÇ 2011

rantir la seva estabilitat i capacitat d’autoadreçament en cas de bolcar. Els IMOCA Open 60 estan especialment dissenyats per a la navegació oceànica en solitari o a dos. Les formes dels seus cascs i les caracte-rístiques del seu aparell responen a la mitjana de direcció del vent i l’onatge que es donen en una volta al món en el sentit oest-est. Atès que les condicions són preferentment de vents portants, aquests vaixells tenen cascs de formes planes per planejar sobre les onades, condicions amb les quals són capaços d’assolir puntes de més de 25 nusos. LA RUTA El recorregut de la Barcelona World Race dóna la volta al món, de Barcelona a Barcelona, per la ruta que es denomina “dels tres caps”. És a dir que, després de salpar de Barcelona, els vaixells travessen l’estret de Gibraltar i, després de descendir per l’oceà Atlàntic, deixen els caps de Bona Esperança, Leeuwin i Hornos per babord i el continent de l’Antàrtida per estribord.

Afrontar la Barcelona World Race és tot un repte. Es tracta d’una regata en què patrons i embarcacions es posen al límit les 24 hores del dia amb l’objectiu de donar la volta al món.

El reglament obliga a passar per l’estret de Cook, a Nova Zelanda, i també per uns punts concrets de pas, anomenats portes de seguretat. Les portes de seguretat es creen per limitar el descens dels vaixells a zones perilloses, ja sigui per l’existència d’icebergs o bé per estar massa lluny dels serveis de salva-

ment dels països australs. La longitud del recorregut és d’aproximadament 25.000 milles nàutiques (46.300 quilòmetres).

“A alta mar, sense ajudes externes, és molt important prevenir i anticipar. En un vaixell, quan tens problemes aquests es multipliquen de manera exponencial”, segons Cali Sanmartí.

FULLS dels ENGINYERS

article del mes TEXT: Lluís Pou

Doctor enginyer industrial. Comissió de seguretat i subcomissió de plans d’emergència

Quines són les innovacions sobre la implantació dels plans d’autoprotecció? El decret 82/2010, de 29 de juny, engloba els plans d’autoprotecció de les activitats i els centres obligats a adoptar mesures d’autoprotecció. aquesta normativa obliga a les activitats afectades per la nova normativa a elaborar un pla d’autoprotecció homologat i a registrar-lo a la protecció civil de l’administració competent. dIsposIcIons leGals Les activitats existents afectades per la nova normativa tenen l’obligació de comunicar-ho a l’Administració competent en el termini de tres mesos a partir de l’entrada en vigor, el 8 de gener del 2011. Així mateix, caldrà que les activitats amb plans d’autoprotecció no homologats elaborin un pla en què es modifiqui o ampliï el disponible per fer-ne el registre a la Protecció Civil de l’Administració competent. La nova normativa posa com a obligació el fet de disposar de fitxes d’actuació per a cada persona i risc o per a cada persona

i nivell d’activació del pla, sempre que quedi clarament identificat en el nivell d’activació corresponent cadascun dels riscos que es poden donar en l’activitat. InnovacIons sobre mItJans En una activitat o centre, les hipòtesis de possibles emergències previstes a l’avaluació de riscos han de recollir tots els sectors o àrees de l’establiment segons el nivell de gravetat. Per aquest motiu, resulta necessari disposar de diagrames d’actuació simultània que consisteixen en una taula en què a la primera fila es col·loquen tots els membres que

el dIssenY d’Una FItXa GUIa d’accIdent • Encapçalament sobre la matèria i la seva perillositat, el lloc i el succés que pot provocar una emergència. • Plànol de la planta amb la distribució dels membres de l’equip d’emergència. • Fotografi es de conjunt i de detall del lloc de l’emergència. • Diagrama del fl ux del procés d’intervenció des que es rep l’alarma fi ns que fi nalitza l’emergència. A cadascuna de les operacions s’indica el membre de l’equip d’emergència més adequat per realitzar aquesta tasca.

GENER/FEBRER/MARÇ 2011

participaran a la situació d’emergència, i cadascuna de les columnes correspon a les tasques o operacions que realitzarà aquest membre de l’equip d’emergència mentre duri aquesta situació. Les tasques s’ordenen cronològicament i tenint en compte també les operacions dels altres membres que participen en l’actuació. Les fitxes guia de previsió d’accident són una altra eina perquè el director d’actuacions en emergències pugui seguir l’evolució de la situació des del centre de control. Es tracta d’unes fitxes dissenyades pels comandaments de les emergències en què es defineixen les prioritats de les accions que cal que efectuïn els membres del seu equip d’emergències. Les consignes consisteixen en un quadre de grandària normalment DIN A4 en què, de manera senzilla, s’exposen les pautes de conducta que cal seguir en una emergència. S’hi indiquen les accions següents: com s’ha d’informar quan es detecta una emergència; com s’ha de transmetre l’alarma en cas

d’emergència, i la informació sobre el que s’ha de fer i el que no s’ha de fer. Innovacions sobre l’ensinistrament del personal L’eficàcia de la intervenció dels equips d’emergències en un sinistre o accident depèn fonamentalment de la perfecta coordinació dels seus membres. La coordinació s’assoleix mitjançant els sistemes d’ensinistrament, que han d’assolir els objectius següents: 1. Mantenir els coneixements sobre les tecnologies generals pròpies de les activitats que es desenvolupen a l’empresa. 2. Incrementar els coneixements específics sobre la protecció contra accidents i els salvaments: • Prevenció • Tipus de riscos • Classes de sinistres • Mitjans de protecció contra incendis i de salvament • Organització i funcionament dels equips d’emergència 3. Perfeccionar operacions bàsiques de lluita contra l’emergència mitjançant el desenvolupament de pràctiques i maniobres programades per a cada equip. 4. Millorar els principis de l’estratègia i les tàctiques de lluita contra les emergències. Els sistemes habituals de formació contra les emergències es basen a desenvolupar dos grups de sessions. D’una banda,

les teòriques, en les quals s’adquireixen els coneixements sobre els riscos, la seva prevenció, els mitjans de protecció i els mètodes d’intervenció. I, d’altra banda, les sessions pràctiques, en les quals s’originen situacions d’emergència en diferents matèries de l’empresa, amb instal·lacions específiques per a pràctiques, en què s’utilitzen mitjans de primera intervenció i de protecció personal. A part dels avantatges que comporta aquesta formació (coneixement dels materials, la seva reacció al foc, familiaritzar-se amb els mitjans d’intervenció, etc.), es presenten els inconvenients propis de les situacions genèriques (exercicis repetitius que no simulen les situacions reals dels llocs de treball a l’empresa). Per tot això, la metodologia de la formació que cal implantar pretén que tots els membres dels equips d’emergències de l’empresa assoleixin un nivell de coneixements que permeti efectuar, de manera pràcticament automàtica, les operacions bàsiques de lluita contra les emergències utilitzant els mitjans de protecció disponibles. Per això, amb l’objectiu de perfeccionar l’actuació coordinada dels equips, s’establiran les maniobres fredfoc/emergència amb els punts clau següents: 1. Intervenir en supòsits pràctics de situacions simulades (simulacres): maniobres en fred i amb focs o emergència.

2. Actuar en equip o grup. 3. Utilitzar estratègies i tàctiques preparades. 4. Practicar mètodes repetitius per executar les operacions bàsiques i les coordinades. 5. Mesurar i avaluar l’eficàcia de les intervencions de l’equip en cada maniobra. Els tècnics de l’empresa responsables de seguretat podran sol·licitar l’assistència tècnica d’una enginyeria de procediments d’intervenció i la col·laboració d’un camp de maniobres amb foc real o accidents simulats. La formació ha de comptar amb la màxima informació dels riscos i els procediments d’intervenció, així com disposar de l’assistència tècnica d’una enginyeria especialitzada que permeti revisar les avaluacions dels riscos; definir els procediments d’intervenció mitjançant diagrames d’actuació simultània i preparar les fitxes-guies de previsió d’accidents. Aquesta documentació s’utilitzarà a les sessions teoricopràctiques (maniobres) per informar els membres dels equips d’intervenció de les estratègies i tàctiques que cal aplicar a cada sector d’incendi i a cada instal·lació o maquinària dels llocs de treball amb risc que puguin provocar situacions d’emergència. S’exposaran i s’aplicaran, sense foc o efectes d’emergència (maniobra en fred), les operacions dels diferents procediments per assolir la màxima eficàcia de les diferents tàctiques. Així, la documentació preparada s’utilitzarà en un escenari anàleg o molt semblant al lloc de l’empresa que es muntarà en un camp de maniobres. En aquest escenari es realitzaran les maniobres amb foc o efectes de l’accident perquè els assistents practiquin en les condicions ambientals (calor, fums, temperatura, dolls d’aigua o escuma, pols...) i agafin la confiança i la seguretat amb els companys de l’equip d’intervenció, qualitats fonamentals per actuar coordinadament.

FULLS dels ENGINYERS

TEXT: Anna Carrió

FOTO: Anna Carrió

Fas Connecting? Engineers are all around La segona trobada del grup d’enginyers de Linkedin es va celebrar el passat 27 de gener a la seu social del Col·legi Oficial d’Enginyers Industrials de Catalunya. Amb el títol Connecting: engineers are all around, els assistents van experimentar una nova manera de relacionar-se professionalment.

l grup d’enginyers de Linkedin del COEIC supera els mil membres. Tots practiquen networking a través d’aquesta plataforma d’interacció. I en aquesta trobada no van voler perdre l’oportunitat de tornar a veure els seus companys fora de l’àmbit de les xarxes socials i establir converses de temes del seu interès. La primera trobada del grup, que es va celebrar el passat 17 de novembre amb motiu de la presentació de l’informe de l’Observatori de la Competitivitat 2010, va ser un èxit, i des del COEIC s’ha treballat en una segona trobada per crear un nou espai

GENER/FEBRER/MARÇ 2011

Jorge roig del pozo, guanyador del premi networ-King

de comunicació entre tots els enginyers i enginyeres que participen a Linkedin diàriament a petició d’alguns dels membres del grup. Després d’una copa de cava per trencar el gel, tots els assistents van conèixer de prop totes les possibilitats que ofereix la xarxa, les aportacions dels companys i el fet de poder compartir informació. Treballar una bona estratègia de màrqueting personal mitjançant les xarxes socials està a l’ordre del dia, però per a això cal un domini de les eines que tenim a l’abast. En aquesta direcció, Eva Díaz, cap de Comunicació del COEIC,

va explicar als enginyers i enginyeres totes les possibilitats del networking que ofereixen les institucions dels EIC. Després d’aquesta breu exposició, es va donar el tret de sortida a l’activitat principal. Una sèrie de taules preparades i numerades van delatar l’organització. El mecanisme era senzill i simulava les trobades per trobar parella anomenades speed dating. Cada parella tenia 3 minuts per presentar-se i explicar-se el seu perfil professional. Un cop esgotats els minuts, una campana anunciava el canvi de parella. Cal destacar la predisposició de tots els participants, que van aprofitar aquestes trobades curtes per intercanviar targetes de visita i fer contactes. Per acabar, Jorge Roig del Pozo va rebre el premi Networ-King, gràcies a les votacions dels seus companys. El premi va ser una connexió sense fils a Internet i una ampolla de la nova cervesa Damm Inèdit. L’èxit d’aquesta trobada s’ha fet notar en tots els comentaris a Linkedin. La següent trobada va ser el 2 de març a la visita a la fàbrica Damm i el tast de cervesa.

Els perquès del networking a les institucions dels EIC • Perquè som més de 10.000 professionals i 1.000 estudiants. • Perquè només un 10% de tot el col·lectiu visa habitualment i, per tant, la resta treballa directament en empreses i institucions. • Perquè d’aquests 10.000 professionals, més de 8.000 estan en actiu. • Perquè d’aquests 8.000, en pots trobar en tots els sectors productius i empresarials. • Perquè entre un 60% i un 70% dels 8.000 estan situats en càrrecs directius. • Perquè som un lobby que permet, a través del treball de les 21 comissions, arribar a les més altes instàncies de les administracions, empreses i institucions. • Perquè tots, els membres de les nostres institucions, estan disponibles a l’anuari de l’àrea privada on pots consultar les seves dades de contacte. • Perquè, a més, et facilitem les coses amb entorns de treball on-line, amb el videostreaming i un xat en directe, amb les aplicacions dels “meus contactes”, que trobaràs a l’àrea privada del portal. • Perquè volem que et connectis. • I, sobretot, perquè allà on no pots arribar individualment, ho podem fer junts.

10-14 de juny del 2011

Proper viatge a Berlín organitzat pels Enginyers Industrials de Catalunya Com cada any, des del COEIC s’ha organitzat un viatge per als enginyers industrials i les seves famílies. Aquest any hem pensat en Berlín per poder conèixer aquesta ciutat tan emblemàtica: víctima i testimoni dels esdeveniments més apassionants del segle.XX. Visitarem la porta de Brandemburgo, la Fernsehturm (torre de televisió) de 365 m d’altura, el mur, el monument als jueus assassinats, l’Illa dels Museus (patrimoni de la Humanitat des del 1999), el Checkpoint Charlie, el Gendarmenmarkt, l’Òpera i dinarem al Reichstag (Parlament alemany). També visitarem el Berlín modern en la Postdamer Platz, on veurem el Sony Center, la Filharmònica de Berlín i la nova galeria de Mies Van Der Rohe... Ens arribarem també a Postdam, on visitarem la tomba de Frederic II, el pont dels espies, el Palau de Babelsberg i

el Palau de Sanssouci. Coneixerem la història de la Conferència de 7VZ[KHT LU X\u LZ ]H KLÄUPY LS UV\ THWH NLVWVSx[PJ WVZ[LYPVY H SH Segona Guerra Mundial i el lloc on es va prendre la decisió militar del llançament de la bomba atòmica. Inclou: Bitllet d’avió, 4 nits en un hotel 4* amb esmorzar inclòs, tots els dinars, els impostos locals, assegurança de viatge, els trasllats en autocar privat a les visites i excursions, guia local de parla castellana i acompanyant d’Internacional Meetings des de Barcelona.

Més informació al web www.eic.cat

entorn

BREUS

Augmenten les matriculacions als estudis d’enginyeria

Les matriculacions a les carreres d’enginyeria han crescut per segon any consecutiu. Aquest curs, s’han matriculat 1.291 estudiants més en alguna de les enginyeries que s’imparteixen a les

universitats catalanes (Agrícola i Forestal, Civil, Edificació, Industrial i Tecnologies de la Informació i la Comunicació). En termes absoluts, l’àmbit de les enginyeries industrials és on més estudiants nous es matriculen, amb un increment de les matriculacions del 12,4% en el curs 2009-2010. Des del curs 2008-2009 la matriculació als estudis d’enginyeria ha crescut un 17,5%. Aquestes xifres trenquen amb la tendència iniciada el 2000-2001, quan els nombre d’alumnes matriculats en aquests estudis va començar a descendir. Aquest canvi ha coincidit amb la reestructuració dels graus de l’enginyeria i amb la crisi econòmica. El centre de dades del CEDEFOP (Centre Europeu pel Desenvolupament de la Formació Vocacional) calcula que encara faran falta més enginyers i enginyeres per cobrir la demanda i les necessitats de les empreses del nostre país. Actualment, a Catalunya hi ha uns 100.800 enginyers i enginyeres, uns 11.000 menys dels que

reclamen les projeccions de l’Europa dels 27 i quasi 24.000 menys dels que serien necessaris si estiguéssim a l’altura dels països més desenvolupats (Alemanya, Holanda, Suècia, Dinamarca, Finlàndia i Noruega). Aquestes xifres coincideixen amb el segon aniversari del programa Enginycat que la Generalitat de Catalunya va posar en marxa el 2008 amb l’objectiu d’incrementar el nombre d’estudiants d’enginyeria. Aquest darrer any, una fita important d’aquest programa ha estat la creació de la comunitat Enginycat, que ha suposat un augment de la seva presència a Internet en general i a les xarxes socials en particular. Actualment, el programa compta amb més de 1.700 seguidors al Facebook i els seus vídeos a la xarxa han estat vistos en més de 17.000 ocasions. Font: Generalitat Enginycat

Catalunya

+ BREUS

Espanya aspira a fabricar 200.000 vehicles elèctrics l’any 2020 Segons l’estudi de l’Observatori de Prospectiva Industrial de la Generalitat, Espanya pot aspirar a fabricar uns 200.000 cotxes endollables o híbrids, una xifra que representaria el 10% de la producció total de turismes del país. Els projectes en la producció de cotxes sense emissions que es preveuen a curt termini a l’Estat espanyol inclouen una furgoneta elèctrica i motors a la planta de Nissan a la Zona Franca, els cotxes híbrids de Seat a Martorell, un biplaça de Renault a la planta de Valladolid i el monovolum sense emissions C-Max de Ford a la planta d’Almussafes. El Govern espanyol no vol mantenir-se al marge de l’evolució del sector de

GENER/FEBRER/MARÇ 2011

l’automòbil. El ministre d’Indústria, Miguel Sebastián, ha anunciat una injecció de 255 milions per als vehicles elèctrics l’any 2011, dels quals 80 es

destinaran a subvencionar amb 6.000 euros els compradors. Font: El Periódico de Catalunya

BREUS

SEAT connecta la major instal·lació fotovoltaica sobre cobertes d’Espanya

En el marc del programa de compromís amb el medi ambient de Seat, la companyia espanyola ha culminat la primera fase del projecte Seat al Sol amb l’engegada de dues plantes fotovoltaiques que produiran 6 milions de kWh anuals d’energia elèctrica neta. Durant el primer any complet de funcionament, aquestes dues plantes generaran molta més energia de la que han consumit els enllumenats nadalencs

de Madrid i Barcelona conjuntament. Els més de 20.000 panells solars instal·lats en una superfície total de 135.000 m2, sobre les cobertes dels tallers i les campas d’emmagatzematge provisional de vehicles, aconsegueixen una potència nominal conjunta de 4 MW per a aquesta primera fase. Amb aquest projecte, la planta de Seat a Martorell aporta importants beneficis mediambientals, alhora que contribueix a la reducció de 2.800 tones en emissions de CO2 anuals, equivalents a aquest efecte de més de mil hectàrees de bosc. Seat al Sol s’ha desenvolupat juntament amb Gestamp Solar amb la finalitat de

generar energia elèctrica neta, a gran escala, en el mateix lloc de consum (principi de generació distribuïda). A més, Seat és l’única companyia del món que ha implementat un concepte innovador, a les instal·lacions situades a les campas, basat en una doble funcionalitat, ja que es genera energia renovable alhora que es protegeixen els cotxes fabricats contra fenòmens meteorològics adversos. L’execució d’aquesta primera fase ha suposat una inversió de 17 milions d’euros. Durant els exercicis 2011 i 2012 es posaran en servei noves fases fins a culminar la que serà la major instal·lació fotovoltaica de la indústria de l’automoció en el Vell Continent. Font: Enginycat

BREUS

El Congrés allarga la vida de les centrals nuclears La vida de les centrals nuclears s’allarga. Per 334 vots a favor, 10 en contra i cap abstenció, el Congrés dels Diputats va aprovar el 15 de febrer l’esmena corresponent a l’article 79 de la Llei d’economia sostenible. Una esmena que permet que les centrals nuclears espanyoles puguin continuar operant més enllà dels quaranta anys en el cas que ho sol·licitin. Això sí, sempre que el Consell de Seguretat Nuclear hi doni el vistiplau i es faci sota la seva supervisió. Es tracta d’una esmena dels grups parlamentaris de CiU i el PNB a la qual s’han sumat, finalment, el PSOE i el PP. Amb la nova normativa, desapareix

la part del text que deia que es “mantenia” el calendari de la vida de les centrals “tenint en compte el termini de quaranta anys per al qual havien estat dissenyades”. Aquesta menció introduïda pel PSOE ha quedat substituïda per un nou text en què s’assegura que l’executiu espanyol “determinarà” el nivell de participació de les nuclears en el panorama energètic estatal d’acord amb “el calendari d’operació de les centrals existents”, però també tenint en compte “les renovacions, un cop sol·licitades pels titulars de les centrals, en el marc de la legislació vigent que correspongui en cada cas”.

Abans de decidir allargar la vida de les nuclears també s’hauran de tenir en compte altres factors, com “les decisions del Consell de Seguretat Nuclear sobre els requisits de seguretat nuclear i protecció radiològica”. També s’estudiarà l’evolució de la demanda, el desenvolupament de noves tecnologies, la seguretat del subministrament elèctric, els costos de la generació d’electricitat i les emissions de gasos d’efecte hivernacle en el marc establert per la normativa europea vigent. El Col·legi s’ha posicionat a favor d’aquesta notícia i ho ha fet saber als mitjans de comunicació. Font: 3cat24.cat

FULLS dels ENGINYERS

especial

TEXT: Jordi Garriga / Eva Díaz

FOTO: Arxiu

Els enginyers industrials tenim cita amb la història Incerteses, amenaces i oportunitats en un escenari de canvi El final de la primera dècada del segle XXI s’ha consolidat, entre altres coses, com un moment de canvis profunds en bona part de l’ordre social organitzatiu, i els contextos professionals no en són aliens. L’alteració profunda del marc en què els enginyers industrials es formen, treballen i s’organitzen obliga, com a col·lectiu, a prendre consciència del moment que estem vivint. És moment d’escollir entre dues grans opcions estratègiques: o continuem amb les nostres institucions tal com les coneixem, sense moure peça i amb el perill de perdre la força que hem assolit en 150 anys d’història, o les canviem perquè guanyin en flexibilitat i dimensió per afrontar amb seguretat els reptes del futur com a organització homologable a Europa: forta, integradora, participativa, influent i útil.

GENER/FEBRER/MARÇ 2011

FULLS dels ENGINYERS

especial

Els perfils del nou context Bolonya i la Llei òmnibus revolucionen el marc professional dels enginyers El panorama professional al qual els enginyers industrials ens enfrontem i ens enfrontarem els propers anys ha girat com un mitjó, i això és producte, essencialment, de dos fets determinants: l’aplicació del Pla de Bolonya i la nova Llei òmnibus. Aquests dos fets han provocat, d’una banda, que en quatre anys les titulacions han augmentat fins a 402 i, d’altra banda, que el visat dels projectes deixi de ser obligatori. Dos fets transcendentals, dos exemples d’una potent alteració històrica.

l degà del COEIC i el president de l’AEIC, Joan Vallvé i Joan Torres, respectivament, afirmen el següent: “Bolonya i la Llei òmnibus estableixen un nou escenari amb noves possibilitats. Ens trobarem en un mercat molt més obert i això obligarà els professionals a donar-nos a conèixer i fer valer les pròpies capacitats com a enginyers industrials. D’altra banda les institucions, més que mai, hauran de donar serveis de suport a les capacitats per exercir adequadament la professió en un món on la tecnologia canvia constantment”. 339 TÍTOLS DIFERENTS Com expliquen Vallvé i Torres, “el Procés de Bolonya és una reforma de l’ensenyament universitari en el si de la Unió Europea, que permetrà la mobilitat dels professionals titulats”. I continuen: “En aquest sentit, a la nostra entitat podrà augmentar la presència de titulats procedents d’altres països. D’altra banda, l’augment del nombre de titulacions obligarà a ampliar el nombre de col·lectius que s’hi vulguin acollir”. Així mateix, pel que fa als professionals enginyers industrials, “una de les conseqüències del Procés de Bolonya ha estat l’augment de

GENER/FEBRER/MARÇ 2011

titulacions, ja que cada universitat pot registrar les titulacions que vulgui i pugui impartir”. En aquest sentit, diuen: “Fins avui, en l’àmbit de l’enginyeria, hi ha publicades al Butlletí de l’Estat un total de 402 titulacions amb noms diferents. Aquest fet pot crear confusió als estudiants que vulguin estudiar enginyeria o arquitectura”. A més, aquests nous titulats ja no seran superiors o tècnics, sinó màsters i graus. Amb tot, Bolonya també comportarà algunes oportunitats que caldrà aprofitar. Una primera oportunitat serà la necessitat d’ordenar el sector mitjançant un sistema d’acreditació professional adequat. A més d’això, com a segona oportunitat, sorgirà també la necessitat d’exercir un paper d’intermediació entre l’oferta de títols universitaris i la demanda de capacitats requerides per les empreses, tant en termes de demanda de noves especialitats, com de demanda de més coneixement, el qual s’haurà de complementar mitjançant accions de formació contínua. I, per últim, una tercera oportunitat apareixerà arran de la necessitat d’integrar tots els professionals i prestar els serveis anteriors a tot tipus de branques de l’enginyeria industrial.

Joan Vallvé, degà del COEIC, a mà dreta, i Joan Torres, president de l’AEIC, a mà esquerra.

PORTA OBERTA A L’INTRUSISME A finals de l’any 2009 va entrar en vigor l’anomenada Llei òmnibus (Llei 25/2009) que, entre altres lleis, modifica la Llei de col·legis professionals estatal (Llei 2/1974) per tal d’adaptar-la a la Directiva de serveis europea. “La Llei òmnibus –comenten el degà i el president– modifica substancialment la legislació sobre els col·legis professionals amb una clara invasió de les competències de la Generalitat, la qual ha presentat el recurs corresponent. El desplegament de la Llei modifica la normativa de visats i en suprimeix l’obligatorietat en molts casos amb el conseqüent risc per a la qualitat dels projectes i la seguretat de les instal·lacions, i obre la porta a l’intrusisme professional”. I és que, en definitiva, el desplegament d’aquesta llei mitjançant el Reial decret 1000/2010 ha comportat la supressió, a partir del dia 1 d’octubre del 2010, de l’obligatorietat de col·legiació per part dels professionals, així com de l’exigència del visat de projectes d’enginyeria industrial que no comportin construcció, segons la LOE. “Pels enginyers industrials –continuen el degà

“Cal reorganitzar el sistema d’acreditació professional”

i el president–, la Llei representa una pèrdua de valor de la pròpia titulació ja que no s’exigeix per desenvolupar determinats treballs professionals que fins ara li eren reservats. El professional enginyer industrial haurà de fer valer les seves capacitats i experiències a través d’acreditacions que el seu mateix col·lectiu li podrà atorgar”. Amb tot, però, el desplegament de la Llei oferirà algunes oportunitats, que caldrà aprofitar adequadament. Una primera oportunitat es derivarà de la necessitat d’oferir més valor als associats, la qual cosa es pot traduir en diverses accions, com ara: incrementar el seu esperit de pertinença; visualitzar el valor dels serveis per a cada col·lectiu; atreure nous associats; o bé incrementar els ingressos per activitats, entre d’altres. Una segona oportunitat pot provenir de la necessitat de promocionar visats de conformitat, per tal de crear interès a les empreses; fomentar convenis amb les administracions; o bé la creixent necessitat de disposar d’assegurances de responsabilitat civil professional (RCP) que marca la Llei per als professionals.

Portada dels Fulls dels Enginyers núm. 266 dedicada a l’aplicació de l’Espai Europeu d’Educació Superior (EEES).

Reunió extraordinària de la Junta de Govern i la Junta Directiva el passat 16 d’octubre, dedicada monogràficament al Pla Estratègic.

FULLS dels ENGINYERS

especial

Les referències internacionals Alemanya i el Regne Unit, els dos models a tenir en compte Europa és l’horitzó, sobre això no hi ha cap dubte. Per això, cal ser conscients que, atès que a Europa no existeixen col·legis professionals, les noves directives no tenen en compte les seves especificitats, amb els efectes consegüents sobre les institucions dels EIC, entre d’altres entitats col·legials, figura que preveu la Constitució Espanyola.

s moment, doncs, de plantejar-se un canvi de model, un model que sigui clarament homologable als europeus de referència. Amb l’objectiu d’assolir un model agrupacional adequat al nou context, se n’estan establint les bases prenent com a model i referent dues de les principals agrupacions professionals existents a la Unió Europea, com són l’alemanya i la britànica. LA FORÇA DE 135.000 ENGINYERS A Alemanya la principal associació de professionals de l’enginyeria és la VDI (Verein Deutscher Ingenieure). Agrupa 135.000 enginyers de tots els nivells, titulats superiors

GENER/FEBRER/MARÇ 2011

i mitjans, i de tots els camps, fonamentalment industrials i civils, però també amb una certa presència d’enginyers de les TIC. Els seus principals serveis i funcions són: comissions tècniques, que són reconegudes per l’Administració perquè són les encarregades d’elaborar les normes DIN; jornades i conferències tècniques, com a referent tecnològic de la societat alemanya; formació, amb un important desplegament de formació continuada en format de seminaris d’un dia i mig, que sufraguen pràcticament sempre les empreses; foment de l’emprenedoria, un servei del tipus del nostre Enginova; publicació de documents i manuals tècnics, així com el seu diari setmanal.

El Col·legi i l’Associació es reuneixen periòdicament amb les següents corporacions professionals europees: Verein Deutscher Ingenieure (VDI), Alemanya; Ordine degli Ingegneri della provincia di Milano, Itàlia; Institute of Mechanical Engineers of the UK, Regne Unit; i Union Régionale des Ingénieurs et des Scientifiques Dauphiné-Savoie, França. En aquesta fotografia es pot veure la darrera trobada.

SISTEMA BRITÀNIC D’ACREDITACIÓ Al Regne Unit el model d’agrupació professional respon, en primer terme, al camp d’actuació professional dels enginyers, com ara l’electrotècnia, la construcció i l’obra civil, la mecànica, les instal·lacions, la prevenció contra el foc, etc. Per a cada àmbit d’actuació, les associacions agrupen tot tipus de professionals, ja siguin enginyers superiors o bé enginyers tècnics, així com altres tècnics que concorren en el sector. El distintiu principal d’aquestes associacions és el seu sistema d’acreditació de capacitats dels seus membres, el qual té en compte diversos aspectes, com ara: la titulació universitària, la formació complementària, els exàmens oficials, l’acreditació d’experiència, etc. Cada una d’aquestes associacions classifica els seus membres segons

“És el moment de plantejar-se un model homologable als europeus de referència” la seva capacitat individual, assignant-los un determinat nivell d’acreditació, cosa que representa un servei per a la societat mateix. Aquest nivell d’acreditació acaba vinculant-se a diversos aspectes, com són l’obtenció de cobertures de RCP, el prestigi professional dels membres, la possibilitat d’ascendir en la classificació en funció d’un augment de la formació i/o experiència, etc. No hi ha límit a l’existència de les associacions, i a la fi acaben per imposar-se aquelles que són reconegudes per la societat com a més solvents i rigoroses. Observant els dos referents europeus que es dibuixen com els més vàlids, és clar que cal caminar cap a un nou model que permeti consolidar les entitats dels EIC com a: • punt de trobada de tots els enginyers de l’àmbit industrial; • referent professional primer d’aquests enginyers; • referent tècnic i industrial per a la societat, les empreses i l’Administració (el “fòrum” de la tecnologia); • un lobby del conjunt de l’enginyeria.

FULLS dels ENGINYERS

especial

Un procés de reflexió obert i participatiu Les juntes han impulsat el treball organitzat en taules temàtiques

l nou model organitzatiu dels Enginyers Industrials de Catalunya s’haurà de caracteritzar, entre altres coses, per oferir i mantenir una oferta de serveis i d’activitats adient a les necessitats dels professionals, d’acord amb aquest nou context. Per tal de reﬂexionar sobre la millora o inclusió de nous serveis i activitats, s’han creat unes taules organitzades per temes d’interès de diversos col·lectius, en les quals han participat seixanta companys i companyes. L’anàlisi s’ha fet, doncs, des del punt de vista de la demanda dels diversos grups d’interès. De la tasca duta a terme per cadascuna d’aquestes taules s’ha pogut extreure una sèrie de propostes i conclusions que hauran d’orientar l’acció de les nostres institucions i de les quals ens en parlen els responsables de cada una d’elles a continuació.

TAULA: ACCIÓ PROFESSIONAL coordinació: Àlex Zaragoza

Els nous estudis universitaris ens porten cap a un conjunt d’enginyeries de noves titulacions que, a dia d’avui, no tenen col·legi ni associació. Alhora, es pot considerar que algunes d’aquestes titulacions formen tècnics competents en moltes de les àrees que actualment sols ho són dels enginyers industrials. És clar que el futur passa per fer una associació forta i, sobretot, capaç d’oferir serveis de qualitat al col·lectiu. En aquest punt, sorgeix la necessitat d’establir una “qualificació professional” per als membres del col·lectiu que haurà de distingir les seves capacitats i, alhora, ser sinònim de garantia. Això vol dir que cal adquirir noves capacitats per formació complementària, experiència laboral i experiència

professional. A més, aquesta qualificació permet pensar en la possibilitat d’agrupar dins del col·lectiu altres titulacions de diferents nivells. Per això, hi ha algunes claus de volta que hauran de definir el futur, com ara tenir dimensió i incorporar altres col·lectius, pensant no només en l’àmbit local o nacional, sinó també internacional; mantenir la voluntat d’actuar com a lobby; fomentar els convenis amb les administracions; utilitzar eficientment l’edifici i els serveis disponibles del Col·legi; revisar altres estructures de col·legis professionals que no tenen visats, i, finalment, entendre que cal encaminar-se cap a un nou model, rendible i eficient per als professionals.

TAULA: EMPLEATS I DIRECTIUS coordinació: Jordi Guix

En el transcurs de quatre reunions de treball, la taula de reﬂexió anomenada d’Empleats i Directius que se’m va assignar com a coordinador, va debatre els temes que es van considerar que podien ser d’interès com a propostes per al debat sobre l’orientació estratègica de futur de la nostra Associació/Collegi, en l’entorn dels enginyers que treballen a les empreses i/o en l’entorn dels que hi ocupen càrrecs de responsabilitat en la direcció. Després d’acordar una metodologia de treball i de consensuar els temes a debatre, es va elaborar, com a conclusions, un document final de propostes que va ser revisat i aprovat per tots els components de la taula de reﬂexió.

GENER/FEBRER/MARÇ 2011

Voldria assenyalar que va ser-hi present i de manera reiterada en aquesta taula de reflexió l’interès, per part de tots, que en el debat sobre el futur de la nostra Associació es tinguin molt en consideració les possibilitats d’ampliar l’àmbit associatiu actual mitjançant la incorporació d’altres col·lectius de l’enginyeria, tot respectant-ne evidentment les diferències, de manera que aquesta ampliació fomenti un millor intercanvi de les experiències i els coneixements professionals entre els enginyers i les enginyeres, independentment de quina sigui la seva especialitat.

TAULA: ENGINYERES coordinació: Anna Coves

Creiem que és fonamental incorporar en el Pla Estratègic la visió de les enginyeres en cadascun dels àmbits analitzats. Així doncs, en aquesta taula Enginyeres hem centrat l’atenció en el fet diferencial; és a dir, en les característiques que afecten, majoritàriament, les enginyeres en el desenvolupament de la seva professió. Entre les accions proposades pel Pla Estratègic, hi ha accions que afecten els òrgans de govern, i d’altres, els serveis oferts per l’Associació, el Col·legi i La Mútua dels Enginyers. El Pla Estratègic ha de vetllar perquè la representació de les enginyeres en els òrgans de govern i en totes les activitats (comissions, tribunals, jurats...) aconsegueixi índexs que representin la realitat d’aquest col·lectiu. En la Junta de Govern

del COEIC hi ha un 3% d’enginyeres, mentre que entre les persones col·legiades menors de 30 anys, el 24% són enginyeres. Des dels òrgans de govern, cal impulsar l’elaboració d’un pla d’igualtat. És necessari incorporar pautes que facilitin una reﬂexió i una sensibilització, dins de l’Associació i el Col·legi, en aquest tema. Així mateix, cal aprofundir i donar una visió més àmplia en serveis com els jurídics laborals i els de mutualitat. Altres accions valorades molt positivament i que s’han impulsat en temps recents són: l’Observatori de l’enginyerA i la creació d’un espai web, que facilitaran la realització d’estudis específics i donaran suport a les enginyeres que es troben amb dificultats laborals específiques. TAULA: JOVES ENGINYERS/ERES coordinació: Pere Roca

Les propostes que la taula de reﬂexió de Joves Enginyers/ eres fa per al Pla Estratègic dels EIC es divideixen en cinc àmbits. Pel que fa als serveis que rebem els col·legiats, es pretén augmentar-ne la quantitat i qualitat dirigits als assalariats. En aquest sentit, la borsa de treball ha de ser internacional per tal d’esdevenir el referent dels joves que volen treballar un temps a l’estranger; i proactiva, vetllant per la carrera professional dels associats (head-hunting, coaching i nous canals com Linkedin). Per als autònoms, cal obrir canals de denúncia de l’intrusisme i oferir tarifes orientatives. Quant a la participació activa a les comissions, no només serveix perquè fem contactes i efecte lobby dins del nostre sector, sinó que

els documents i xerrades han de poder-se publicar a Internet perquè els EIC siguem referents davant d’altres tècnics i en la societat. En aquest sentit, es proposa la creació de noves comissions per a nous sectors; l’ús imperatiu de les noves tecnologies; diferents nivells d’implicació; sales de reunió amb PC i Internet, i horaris conciliables. D’altra banda, per alimentar el sentiment de pertinença al col·lectiu, proposem la figura del mentor sènior que acompanya i orienta cada nou col·legiat, així com la festa anual de l’enginyer/a jove. També cal afavorir la presència de més joves a les juntes. Finalment, considerem que els EIC hem de vetllar per evitar que hi hagi carreres “maria” que portin el nom d’Enginyeria.

TAULA: JUBILATS I PREJUBILATS coordinació: Ferran Ramon

El col·lectiu de companys jubilats pot representar avui en dia un 25% aproximadament del total d’associats o col·legiats. Hem de considerar que s’han produït moltes jubilacions no només de companys més grans de 65 anys, sinó també en el segment de 55 a 65 anys. Per aquest motiu cal que en el Pla Estratègic que estem elaborant es dediqui un apartat específic per a aquest col·lectiu i s’estudiïn quins serveis poden oferir a aquests companys, però també, i més important encara, què poden oferir aquests companys al conjunt del col·lectiu, especialment als més joves. El Pla Estratègic ha de posar en valor els coneixements dels companys jubilats, l’experiència, la disponibilitat, etc., amb

diverses finalitats. En primer lloc, en benefici del jubilat, fomentant la seva participació en activitats que l’ajudin a redefinir les seves ocupacions en la nova situació, un cop cessat en el treball remunerat. Però, tal com hem indicat, també és important pensar què pot aportar aquest col·lectiu a la vida col·legial o social del seu entorn. Amb relació als joves estudiants, poden col·laborar a fomentar les vocacions d’enginyers; i poden transmetre experiències i coneixements professionals i assessorar els enginyers joves. Poden col·laborar en la dinamització de les comissions o liderar actuacions conjuntes amb les comissions de jubilats d’altres col·legis professionals. I poden fomentar el coneixement i prestigi de la nostra professió. FULLS dels ENGINYERS

especial

La funció d’ordenació de sempre... ... amb un nou sistema d’acreditació professional basat en competències. El que s’està debatent actualment quan parlem de nous models associatius i organitzatius, així com quan tractem la desaparició del visat, no és una qüestió merament corporativa, sinó un fet transcendental per la seva afectació directa als professionals i a la societat, sobretot en matèria de competència professional, seguretat i responsabilitat civil.

mb la supressió del visat en la majoria de projectes i la no-obligatorietat de col·legiació, ¿com sabrà la societat que l’enginyer que realitza un projecte té els coneixements i les atribucions legalment reconegudes? Si ningú revisa els projectes, qui se’n farà responsable? L’Administració? L’enginyer? A qui podrà reclamar el client o el ciutadà? Com es posaran barreres a l’intrusisme professional en matèries sensibles com les que tracta qualsevol enginyer?

DE L’ATRIBUCIÓ A L’ACREDITACIÓ Tradicionalment, el requeriment fonamental per ser membre de les nostres institucions ha estat el fet de disposar del títol superior d’Enginyeria Industrial, i més recentment també han estat acceptats els d’Enginyeria Geològica, Enginyeria d’Organització i Enginyeria Química. En aquest sentit partim, doncs, d’una base de reconeixement normatiu més o menys clar d’atribucions. Però de cara al futur caldrà esmerçar esforços per regular la professió a partir de la definició de competències professionals, a fi i efecte de poder estructurar el col·lectiu dels enginyers de l’àmbit de la indústria. Aquestes acreditacions professionals hauran d’estar basades, com es fa en altres associacions europees, en dos aspectes clau: d’una banda, la titulació específica més la formació complementària i, d’una altra, l’experiència professional. L’objectiu és el d’implantar un sistema de qualificació i acreditació basat en una matriu de doble entrada que classificarà els professionals en termes del seu nivell i la seva especialitat. El protocol de classificació dels associats serà clar i objectiu per tal que s’hi visualitzin nítidament les condicions i els itineraris que permetran a un enginyer escalar posicions en la classificació.

GENER/FEBRER/MARÇ 2011

En una primera aproximació al nou sistema, l’entrada a la matriu de classificació es faria en funció del nivell d’estudis universitaris que s’aporta dins d’un àmbit determinat (mecànica i disseny de producte; química i materials; energia; organització industrial; geologia; transports i vehicles; estructures i construcció; instal·lacions relacionades amb l’edificació i la indústria; infraestructures; i electrònica, automàtica i comunicacions). La formació complementària i experiència professional permetrien ascendir a altres nivells suplementaris. En tot cas, la realització de la funció d’acreditació per part de les institucions dels EIC permetria assolir una posició destacada de les pròpies institucions en la intermediació del mercat de treball, alhora que a la societat li permetria tenir un referent en el moment de valorar els professionals que incorren en el mercat de treball, en processos concursals, etc. La borsa de treball de l’Associació esdevindria així, també, un autèntic referent del mercat de treball dels enginyers FORMACIÓ COMPLEMENTÀRIA En aquest marc d’acreditació professional, les institucions dels enginyers hauran de ser capaces d’oferir un servei de formació complementària amb marca pròpia, en tant que la formació contínua

“S’està estudiant un sistema de qualiﬁcació i acreditació”

o complementària serà cada cop més rellevant per al desenvolupament de les competències professionals. L’oferta formativa serà de dos tipus: pròpia (realitzada directament des de l’Associació o en col·laboració amb entitats especialitzades) i aliena (mitjançant la promoció de cursos existents, amb condicions especials per als associats). El desplegament de la nova oferta es farà de manera progressiva, construint models de col·laboració amb les empreses participants.

Tot plegat, ha de conduir, com a condicionant positiu, a una major i millor relació amb empreses i institucions de l’entorn productiu. A més del potencial de col·laboració Associació-empreses en el nou sistema d’acreditació professional i en els serveis de formació contínua, l’Associació tindrà la vocació d’esdevenir el pont entre les empreses i la universitat, per tal de creuar experiències i interessos a fi de facilitar la formació de bons professionals de l’enginyeria.

LA UNIÓ FA LA FORÇA

QUIN ÉS L’ENGINYER QUE NECESSITO?

Imaginem, per un moment, que retrocedim deu anys en la nostra història professional. Ens trobem amb un client que no vol visar els projectes. Li haguéssim explicat que qualsevol projecte relacionat amb la seguretat industrial visat pel col·legi professional li assegurarà que el tècnic que és a punt de contractar no està inhabilitat; que és competent en la matèria, i que té en vigor una pòlissa d’assegurança de responsabilitat civil professional que li empararà en cas de qualsevol error que pugui cometre. Com tots sabem, aquest escenari ha canviat. Amb la situació actual i la multitud de noves titulacions que preveu el Procés de Bolonya, és quan més necessitem el Col·legi. El canvi l’hem de liderar tot el col·lectiu. És clar que el Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya ha d’adaptar-se al nou escenari; la caiguda d’ingressos per visats així ho requereix, però està en mans del col·lectiu triar entre un Col·legi estil “companyia aèria low cost”, o bé apostar per un Col·legi dinàmic, professionalitzat i d’acord amb les necessitats de l’enginyer industrial de la nova dècada. De nosaltres, i de la nostra implicació, en depèn.

Amb Bolonya tindrem 402 titulacions amb noms diferents relacionades amb l’enginyeria. Hem estat líders en el progrés del nostre país, però la tecnificació de la nostra societat ha portat a l’increment de professionals de l’enginyeria en el món laboral, cosa que ha provocat que les universitats hagin volgut donar resposta a aquesta demanda d’una manera més o menys encertada. El que està clar és que l’atomització dels enginyers en tantes titulacions no ajuda gens a fer valdre la nostra força com a col·lectiu. Em plantejo, ara com a empresari, davant d’aquest mar de 367 titulacions diferents d’enginyer: com puc saber l’enginyer que necessito? Com puc saber els coneixements en què cadascun està més ben preparat? Com a empresa, en el món laboral, ens ajudaria tenir una classificació, un sistema que permeti saber a qui estic contractant, què sabrà fer i quin recorregut professional pot tenir per projectar la seva carrera professional en la meva empresa. Ja que com a institució ens reconeixem capacitats en aquest àmbit, penso que qui millor que la corporació dels EIC per posar-hi ordre, per definir i posar en marxa aquest sistema.

Òscar Martínez, col·legiat 8.116 OMIC Arquitectos Ingenieros

Marc Sansalvadó, col·legiat 11.166 TECALUM

FULLS dels ENGINYERS

especial

Col·legis d’enginyers de Catalunya Col·legi Oﬁcial d’Enginyers Industrials de Catalunya

L’enginyeria a Catalunya

Col·legi Oﬁcial d’Enginyers de Camins, Canals i Ports Demarcació de Catalunya

Una professió arrelada i amb futur Com a país amb profundes arrels industrials, Catalunya compta amb un nodrit corpus de professionals que exerciten la seva activitat a l’entorn de l’enginyeria i la indústria. Fruit de les necessitats del país al llarg dels segles XIX i XX, existeixen una sèrie de titulacions en enginyeria que podríem considerar clàssiques. Entre elles, l’enginyeria industrial és la que aplega de manera diferenciada un nombre més gran de titulats i professionals que exerceixen com a tals.

Col·legi Oﬁcial / Associació Catalana d’Enginyers de Telecomunicació de Catalunya

Col·legi Oﬁcial d’Enginyeria en Informàtica de Catalunya

Col·legi Oﬁcial d’Enginyers Agrònoms de Catalunya

Col·legi Oﬁcial d’Enginyers Tècnics Industrials de Barcelona

Col·legi Oﬁcial d’Enginyers Tècnics d’Obres Públiques de Catalunya

Col·legi Oﬁcial d’Enginyers Tècnics de Telecomunicació de Catalunya

Col·legi d’Enginyers Tècnics

Col·legi d’Enginyers Tècnics Agrícoles i Pèrits Agrícoles de Catalunya / Demarcació de Barcelona

a corporació dels EIC està molt ben posicionada per liderar aquest escenari de canvis i d’oportunitats, i per aquest motiu ja ha posat fi l a l’agulla. El debat sobre el Pla Estratègic deriva en diverses iniciatives, entre les quals hi ha el sistema d’acreditació professional que ja ha començat a treballar amb altres corporacions de professionals com ara l’enginyeria de camins, canals i ports, l’enginyeria de telecomunicacions, l’enginyeria en informàtica i l’enginyeria agrònoma. L’enginyeria industrial és la que més bagatge històric porta a la motxilla (l’Associació es va crear al 1863) i la que d’una manera o altra ja ha començat a fer algunes passes en aquest camí col·legiant

GENER/FEBRER/MARÇ 2011

altres titulacions de l’àmbit industrial com els enginyers geòlegs, enginyers en organització industrial i enginyers químics. Tanmateix, val la pena fer un retrat de com s’organitzen els professionals de les diferents enginyeries clàssiques a casa nostra. LIDERATGE Arribats aquí, la pregunta de si el nou model institucional ha d’anar cap a la creació i consolidació d’algun tipus d’associació o agrupació professional que actuï com a paraigua de totes les enginyeries, és damunt la taula. Si fos així, el fet de ser els professionals de l’enginyeria més polivalents i amb més

10.089

2.600

1.500

500

1.100

8.000

1.500

1.600

200

2.200

història, hauria de validar les nostres institucions com a motor d’un moviment integrador i transversal dins del conjunt de l’enginyeria. Els enginyers industrials, pel nostre pes específi c com a col·lectiu més nombrós dins del camp de l’enginyeria, així com per la voluntat de lideratge que ens ha fet històricament determinants en el teixit industrial català i en el progrés del país, hem de continuar sent el referent tècnic i industrial que la societat necessita. El que és clar en aquests moments d’incerteses i oportunitats és que només sent més forts es podran afrontar els reptes de futur que se’ns plantegen, no només als enginyers, sinó a la societat en general.

LIDERAR EL CANVI Ens trobem en un moment d’incerteses i, seguint el tarannà que com a professió i institució ens caracteritza, ens volem anticipar i afrontar els reptes de futur amb garanties. Tenim l’oportunitat, i si no l’aproﬁtem algú altre ho farà. A Catalunya, els col·legis professionals formem part de la ben valorada societat civil, i som entitats encara de reconegut prestigi. L’aportació que ﬁns ara hem fet a la societat, l’hem de continuar fent, i ha estat principalment la de regular la professió. Aquesta funció l’hem duta a terme mitjançant la col·legiació, el visat dels projectes i el control deontològic. A partir d’ara ens resultarà més difícil, sobretot tenint en compte l’increment de titulacions d’enginyeria que apareixerà com a desplegament del model de Bolonya. Tanmateix, aquesta funció l’hem de continuar fent, de manera diferent, potser, però l’hem de continuar fent. La societat la precisa. De fet, a la resta d’Europa, les agrupacions de professionals, a cada país amb un model diferent, la fan, de maneres diverses, però la fan. Si analitzem el mapa d’agrupacions professionals que a Catalunya acullen enginyers, nosaltres som per trajectòria històrica, per volum i per prestigi, els més ben preparats per poder liderar un procés de canvi. Ara, tanmateix, falta que entre tots siguem decidits i afrontem amb valentia el compromís que se’ns demana.

Antoni M. Grau Director general de l’AEIC/COEIC

FULLS dels ENGINYERS

especial

Més participació Un nou model, un debat obert Els enginyers industrials ens trobem en un moment crític, tant pel que fa al model organitzatiu institucional que com a professionals ens ha de representar i alhora ha de vetllar pels nostres interessos, com pel que fa al propi context que condiciona el nostre àmbit i desenvolupament professional.

ot indica que ens trobem a les portes d’un canvi de model organitzatiu important. Per això, les institucions dels EIC han emprès un important període de refl exió i de debat, del qual cadascun dels professionals enginyers industrials serà informat, i en el qual tothom podrà participar i implicar-s’hi. En els propers mesos, les discussions ja iniciades transcendiran les portes de l’Associació i el Col·legi. La voluntat és que aquest procés de debat sigui obert a tothom, i per això es promourà la participació de tots els professionals associats i collegiats. Es tractarà d’explorar i aprofi tar totes les vies de comunicació que ens ofereixen els millors avantatges per al debat sobre el nostre futur. Els principals eixos per afavorir el diàleg entre institucions i professionals seran: • la participació a través de les comissions, • l’enquesta al col·lectiu, • un grup al Linkedin, i • un blog específi c. Sigui com sigui, fi nalment, el procés obert i descrit en el Pla Estratègic 2020, el qual serà degudament explicat, haurà de defi nir la construcció d’una organització amb el futur a les seves mans; una organització forta, integradora, participativa, infl uent i, sobretot, útil.

GENER/FEBRER/MARÇ 2011

informe

GENER/FEBRER/MARÇ 2011

TEXT: Meritxell Mir

FOTO: Arxiu

El CEEC, una oportunitat d’or per al país a través de l’eficiència energètica Un conglomerat d’empreses privades, públiques i fundacions vinculades al sector de l’energia treballa de manera conjunta per tal de convertir Catalunya en un país més eficient i competitiu. La innovació col.laborativa és el secret del seu èxit.

ra fa dues dècades que es parla del canvi climàtic i de la importància de potenciar les energies renovables per aturar l’escalfament del planeta. Tot i així, en els últims anys ha guanyat força la idea que és més important ser eficients que utilitzar fonts sostenibles. Amb aquesta filosofia va néixer el Clúster d’Eficiència Energètica de Catalunya (CEEC), una plataforma pionera a Espanya que vol crear sinergies entre el sector públic i el privat per tal d’oferir al mercat solucions integrades mitjançant un sistema d’innovació col·laborativa. “Som davant d’un repte mediambiental d’una magnitud mai vista fins ara”, explica Albert Cot, president del CEEC. “Si no fem res per evitar-ho, l’any 2050 s’haurà doblat la demanda de consum i alhora haurem de reduir a la meitat les emissions de CO2. Tots els estudis indiquen que l’eficiència energètica, per damunt de les renovables, serà el principal contribuïdor a la resolució d’aquest dilema”, afegeix. Malgrat que la creació del CEEC és un clar pas endavant, Catalunya encara ha de donar alguns passos importants per millorar la seva eficiència energètica. Per Albert Cot, cal potenciar el

sector de les empreses de serveis energètics com una aposta de gestió eficient del consum d’energia; impulsar noves tecnologies en el sector del transport –referents al vehicle elèctric, la gestió intel·ligent de trànsit o el gas natural vehicular–, i, finalment, fer una aposta decidida per la formació i la innovació dins del sector.

“Som davant d’un repte mediambiental d’una magnitud mai vista fins ara” Més enllà de qüestions mediambientals, Cot també reivindica el paper de l’eficiència energètica “com una de les disciplines que poden contribuir a accelerar el canvi cap a un model econòmic més productiu i sostenible”. De fet, segons l’opinió del president del CEEC, amb la generació d’un nou sector d’activitat es generen també llocs de feina, sobretot amb els projectes d’innovació que atrauen nous recursos econòmics.

FULLS dels ENGINYERS

informe

INICIATIVA PÚBLICA Aquest clúster es va crear l’any 2008 com a iniciativa de l’Institut Català de l’Energia (ICAEN) d’acord amb les prioritats establertes al Pla d’Energia de la Generalitat de Catalunya. Però tot i haver estat endegada per un organisme públic, la plataforma tira endavant gràcies a una vuitantena de fundacions i empreses privades dels àmbits tecnològics, de recerca, de la regulació i del negoci. Alguns dels socis són la Fundació Barcelona Tecnològica (B_TEC), Endesa, Simon, Salicru, Applus, Gas Natural, Siemens, Abantia, Delta Dore, Iberdrola, Citcea o BaxiRoca, entre d’altres. De fet, des de la seva creació no ha parat de créixer i aquest any ja té trenta integrants més. El secret per convèncer el sector privat de sumar-se a un projecte com el del CEEC ha estat el fet que sigui “sense ànim de lucre”, explica Cot. No obstant això, la voluntat de dinamitzar un sector bàsic i necessari per assolir nivells de competitivitat econòmica semblants als dels veïns europeus ha estat el leitmotiv compartit per tots des del principi. Tots els participants en treuen benefici gràcies als objectius marcats per la plataforma, entre els quals destaquen aconseguir un increment de la competitivitat de les empreses associades; assolir una

major penetració de les solucions al mercat; ser un referent en eficiència energètica i unificar la veu del sector davant de les administracions públiques. Com que entre els objectius també està afavorir

“El CEEC vol ser un referent en eficiència energètica i unificar la veu del sector” la innovació i la seva aplicació al mercat, es podria pensar que els interessos d’algunes de les companyies que participen entren en conﬂicte atès que són competència directa, com podria ser el cas d’Endesa i Iberdrola. Per això, “ha estat necessari realitzar diversos equilibris dins de l’organització”, explica el president del Clúster, buscant projectes on tothom hi pugui participar. ELS GRUPS MÀSTER El CEEC disposa de quatre grups màster que estan oberts a tots els associats i són el punt de trobada dels seus membres. Dividits en àrees temàtiques, abracen les qüestions energètiques que afecten els edificis, la mobilitat, els serveis públics i la indústria. S’hi discuteixen aspectes tècnics, normatius, formatius i de

Moment de la presentació de les subvencions Eficiència Energètica 2010.

GENER/FEBRER/MARÇ 2011

negoci i s’aprofita el know-how i les sinergies aportades per cadascuna de les empreses o entitats participants. D’altra banda, cadascun d’aquests màsters té diversos grups de treball que són tancats i estan coordinats per una empresa concreta que és la que decideix quines altres companyies formen part del grup. En total, al CEEC hi ha divuit grups. En aquests moments, per exemple, es treballa en projectes pilot tan canviants com l’eficiència energètica de la instal·lació d’il·luminació en els túnels; les façanes intel·ligents de doble envolupant; la telegestió d’edificis; o la climatització de granges ramaderes.

“Des del passat mes de juny, el COEIC col·labora amb el CEEC” D’entre totes les iniciatives en què està involucrat el CEEC, Albert Cot destaca el Pla 2000ESE, de millora energètica dels edificis de les administracions, liderat per l’ICAEN a Catalunya, i l’anàlisi

i recomanació feta al Ministeri d’Indústria sobre la futura implantació del vehicle elèctric i la seva infraestructura de recàrrega. Però el ressò del Clúster d’Eficiència Energètica també arriba fins a la Unió Europea, on lidera un projecte de l’Agència per a la Gestió de l’Energia: l’optimització energètica de l’operació i el manteniment d’edificis nous o existents.

Jornada CEEC-ICAEN. Presentació de les subvencions Eficiència Energètica 2010 (juny 2010).

SINERGIES AMB EL COEIC Des del passat mes de juny, el Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya es va sumar a la llarga llista d’institucions que col·laboren amb el Clúster d’Eficiència Energètica de Catalunya (CEEC). Segons Albert Cot, gràcies al conveni de col·laboració conjunta, ambdues institucions “poden arribar molt lluny juntes en els àmbits de la formació i la disseminació de tecnologies i solucions eficients”. La participació del COEIC es vehicularà sobretot a través de la seva Comissió d’Energia, formada per un conjunt d’enginyers especialitzats en les diverses àrees que afecten aquest camp. A més, el conveni aportarà més valor afegit als col·legiats a partir de les accions formatives, de recerca i comunicatives realitzades conjuntament per totes dues organitzacions.

FULLS dels ENGINYERS

informe

Moment de la presentació dels grups de treball CEEC el passat mes de maig del 2010.

EL PROJECTE AMB LA UNIVERSITAT DE BARCELONA Dins del CEEC hi ha un cinquè grup màster de treball que és transversal i abraça les àrees temàtiques del altres quatre. Durant l’any 2010, el Grup Màster de Formació del CEEC va centrar la seva activitat a gestionar les iniciatives de diverses empreses per tal de poder garantir que existeix una oferta formativa de qualitat en l’àmbit de l’eficiència energètica a Catalunya. Després d’analitzar els diversos programes que hi ha al mercat, es va arribar a la conclusió que el Màster en Eficiència

Energètica de l’institut de formació continuada de la Universitat de Barcelona (IL3-UB) era el que més complia amb les condicions d’enfocament pràctic. Per això, en el proper curs acadèmic, el CEEC contribuirà en el disseny i la formalització de sessions pràctiques per part de les empreses que integren aquest sector del Clúster. Existeix també la possibilitat que s’arribi a un acord per tal que el CEEC codirigeixi el màster juntament amb l’IL3-UB.

Esmorzar Networking el passat 15 de febrer. A la foto, Albert Cot, President del CEEC, i Josep Canòs i Ciurana, director general d’Energia, Mines i Seguretat Industrial, que va ser l’encarregat de presentar l’acte.

S re

Em se pr Ja

GENER/FEBRER/MARÇ 2011

Pu en Av Pa

La seva empresa encara no és empresa adherida?

Informi’s-en

Tel. 935 029 099 a/e: emp.adherida@eic.cat www.eic.cat/wps/portal/EmpresaAdherida

Ser empresa adherida no costa res i té molts avantatges. Empresa Adherida és una iniciativa dels Enginyers Industrials de Catalunya dirigida a les empreses amb enginyers industrials col·legiats en el seu equip. L’objectiu és establir una xarxa de relació entre les empreses i les institucions dels Enginyers que ajudi les empreses en la seva projecció i els permeti l’accés a un ampli catàleg d’avantatges i serveis exclusius. I tot sense cap cost per a l’empresa. Ja són més de 150 empreses adherides! Publicitat gratuïta / Realització de jornades / Aparadors comercials / Premi Millor Pràctica Empresarial / Participació a comissions / Promoció en els mitjans de comunicació / Serveis professionals i tècnics / Accés a la formació exclusiva / Garantia de responsabilitat civil professional / Avantatges econòmics en la col·legiació / Networking / Servei d’avals provisionals / Servei de declaració responsable / Directori d’enginyeries / Participació a fires / Trobades d’empresa / Avantatges i descomptes per a empreses / Assistència a actes institucionals

plurireportatge

Legrand, ecologia i eficiència energètica Legrand, especialista en la fabricació i comercialització de productes i sistemes per a les instal·lacions elèctriques i xarxes d’informació, va presentar a enginyers i mitjans de comunicació la seva última tecnologia, la solució més completa en lluminàries d’emergència, en un esdeveniment celebrat al Camp Nou de Barcelona. Sempre tenint en compte l’ecologia, la sostenibilitat i l’eficiència energètica com a missatges clau en la presentació i com a alguns dels valors importants del Grup, el Sr. Corrado Franchi, director general de la companyia a Espanya, va destacar l’aposta de Legrand per millorar i oferir solucions òptimes per a tots els públics i sectors. Es van presentar dues noves solucions que la situen una vegada més com l’empresa de referència en el sector:

GESTIÓ DE LA IL·LUMINACIÓ: EFICIÈNCIA ENERGÈTICA Amb la finalitat de racionalitzar aquest consum excessiu d’energia i els seus elevats costos, Legrand ofereix un nou sistema de gestió eficient de la il·luminació. Un sistema que permet, amb diferents solucions, donar compliment als requisits d’il·luminació de les més variades estructures. IL·LUMINACIÓ D’EMERGÈNCIA Presenta cinc noves línies de producte que milloren la nova gamma d’enllumenats d’emergència. Es tracta de tres tipus de productes (lluminàries d’emergència, kits de conversió i pilots de balisa) de diferents solucions efectives per a tot tipus de projecte. L’esdeveniment va comptar amb la inestimable presència del prestigiós Dr. Ramón San Martín, que va oferir una conferència que portava per títol La dimensió temps en l’eficiència energètica. El Grup Legrand es va fundar el 1860 i el 1949 va ser quan es va reorientar cap a la

producció d’instal·lacions elèctriques. Actualment, gràcies al seu treball continu basat en el desenvolupament industrial i la innovació, té més de 4.600 patents relacionades amb prop de 1.450 sistemes i tecnologies i és líder en els sectors en què opera. Legrand proporciona solucions integrals per a una àmplia gamma d’aplicacions per a la llar i el sector terciari i industrial amb una de les ofertes de productes més àmplies del mercat. Aquesta varietat implica trobar els productes i les solucions més adients a les necessitats de cada usuari. Legrand té trenta marques en mercats locals i marques líders en l’àmbit mundial. A Espanya, destaquen les marques Legrand, BTicino i Tegui. És present a 180 països amb divisions a: Àsia, Europa, Àfrica, Orient Mitjà i Pacífic, amb 33.000 treballadors. Més 1.800 persones treballen diàriament en l’apartat de recerca per aportar noves solucions i eines.

Més informació: www.legrand.es Moment de la presentació de Legrand davant enginyers i mitjans de comunicació.

comissions

TEXT: Carles Pérez

FOTO: Isabel Marquès

Josep Lluis Pedragosa Lluís Gasull

Francesc Romagosa

Núm. col·legiat 7.270

Núm. col·legiat 8.555

Miquel Subirachs Núm. col·legiat 2.329

Lídia de Llanos Núm. col·legiada 12.039 Josep Mª. Montagut Núm. col·legiat 5.228

Comissió dels EIC a les Administracions Públiques 76

GENER/FEBRER/ MARÇ 2011

Núm. col·legiat 12.649

is a

legiat

Salvador Gómez Núm. col·legiat 5.956

Josep Ramon Dueso Núm. col·legiat 6.516

Pep Molsosa Núm. col·legiat 20.639

Jordi Mas

Anna Masdeu

Núm. col·legiat 7.899

Núm. col·legiada 14.830

Olga Tomás Núm. col·legiada 16.823

Fer una administració més transparent, oberta i cooperadora o clarificar els àmbits d’intervenció de les administracions, són només algunes de les propostes que des de la Comissió d’Administracions Públiques dels Enginyers Industrials de Catalunya es treballen des que es va crear. Els seus membres combinen el pragmatisme i fermesa d’un enginyer, amb un extens i avalat recorregut professional en càrrecs de responsabilitat de la funció pública de les administracions local, estatal, europea i de la Generalitat.

FULLS dels ENGINYERS

comissions

PERQUÈ UNA COMISSIÓ DELS EIC A LES ADMINISTRACIONS PÚBLIQUES

ACTIVITATS PREVISTES 14/03/2011 – Competir compartint i cooperant: noves formes de treballar amb més productivitat 9/05/2011 – Governança, bon govern i transparència 26/09/2011 – El “lean management”. Aplicació a les administracions públiques 21/11/2011 – Casos, projectes i experiències innovadores a les administracions públiques.

GENER/FEBRER/ MARÇ 2011

Manifest de la comissió

esprés de la publicació del manifest elaborat pels membres d’aquesta Comissió, els seus integrants n’han volgut destacar alguns fragments amb la finalitat d’explicar el paper de l’enginyeria industrial vinculada a les administracions públiques. Els enginyers industrials juguen un paper important dins de les administracions públiques. Josep Ramon Dueso explica que aquesta posició privilegiada és gràcies a “la nostra polivalència, sensibilitat per les noves tecnologies, mentalitat analítica i capacitat resolutiva”. I justament per aquesta polivalència, segons Josep Lluís Pedragosa, “els enginyers industrials hem estat els grans i silenciosos motors de la transició en els càrrecs de responsabilitat a les administracions públiques espanyoles i catalanes de l’establiment de la democràcia”. “Aquest caràcter polivalent és un punt clau que cal tenir en compte, ja que li ha de permetre a l’enginyer aportar valor afegit a les administracions públiques des d’un punt de vista transversal”, assegura Francesc Romagosa. Anna Masdeu assegura que “l’enginyeria industrial és una de les titulacions que dóna més potencialitat i capacitat d’adaptació per desenvolupar llocs de treball i liderar càrrecs de responsabilitat tècnica d’ampli abast”. “L’enginyeria industrial és una professió de futur, clau per al benestar i progrés social”, assegura Lluís Gasull, ja que a part dels coneixements tecnològics, els enginyers estan especialitzats a gestionar projectes i aportar una visió pràctica a les administracions públiques. En aquesta línia, Jordi Mas assegura que “podem ajudar a abordar i superar les situacions complexes mitjançant la combinació del coneixement cientificotècnic amb un sentit pràctic orientat als resultats i l’eficiència”.

Comissió

Aquesta Comissió té la voluntat de fer una tasca adreçada a la societat del de país, precedida pel paper que des de fa 150 anys fan els enginyers industrials amb la industrialització del territori i el seu posterior progrés. La societat ha considerat, històricament, l’enginyer industrial com un dels professionals amb més potencialitat i capacitat d’adaptació per a desenvolupar llocs de treball i liderar càrrecs de responsabilitat tècnica d’ampli abast. Un lideratge que es guia, en aquest cas, per fer una Administració Pública capaç d’incentivar la motivació, la professionalitat i la feina ben feta. En aquest sentit, els membres de la Comissió, amb les seves contribucions professional, treballen per a la renovació i potenciació del sector dins l’ens públic, aprofitant també les sinèrgies creades amb d’altres comissions, empreses i indústries. De fet, la Comissió va néixer amb la missió d’obrir un espai de trobada i reflexió per als enginyers Industrials amb càrrecs públics d’àmbit local, autonòmic, estatal o europeu, -de les quals se’n deriven les quatre subcomissions- per tal de potenciar els coneixements, l’activitat i les relacions professionals. La capacitat de síntesis, planificació i gestió, però també el perfil polivalent que l’enginyer té com a valor afegit, fan fonamental el seu veu i vot dins en tota administració. Les tasques de la comissió van des de la presentació de casos per a la millora de la competitivitat de Catalunya fins al desplegament de la “Declaració per a la millora de les administracions públiques” que ha de servir de full de ruta del pla previst fins al 2013.

Públiques

dels EIC a les Administracions

Miquel Subirachs, president de la Comissió, explica que “els enginyers industrials a les administracions públiques volem compartir una vocació de servei i de contribució a la societat”, i focalitzar els esforços en la creativitat i la innovació. “La nostra professió és ferma aportadora de solucions”, assegura. Aquesta voluntat per aconseguir que la societat valori l’enginyeria passa, tal com diu Josep Maria Montagut, per “treballar perquè la societat dignifiqui l’empresa, l’emprenedor i la indústria com a font de riquesa”. Cal “millorar l’Administració pública per augmentar el valor del país”, comenta Salvador Gómez. En aquesta línia generadora de solucions per eradicar les problemàtiques col·lectives, la professionalitat dels qui contribueixen a la societat és un punt clau. Pep Molsosa assegura que, com a enginyers, “ens cal visió, voluntat i coratge per impulsar innovacions i millores efectives en la manera de cooperar i treballar per un país més eficaç i eficient”. Però la crisi política i econòmica que afecta tots

els àmbits de la vida política, econòmica i social no dibuixa un panorama gaire optimista. Les diferents administracions han de fer esforços per superar obstacles, i en aquest sentit Lídia de Llanos espera que “aquesta situació ens porti cap a unes organitzacions públiques més competitives en què es valori el coneixement i es promogui la participació i la transparència”. “Els enginyers industrials dels EIC a les Administracions Públiques volen aportar elements de reflexió, racionalització i proposta. Volen participar a les administracions públiques en un impuls ferm i decidit per les reformes, vetllant per la seva efectiva implantació”, conclou Olga Tomàs. La capacitat d’adaptació de les institucions i organitzacions, ja siguin públiques o privades, és crucial, ja que “les que no s’adapten a l’entorn, estan destinades a desaparèixer”, comenta Narcís Mir. Però dins d’aquest marc d’esforç i dificultats, Conxita Riasol assegura que “totes les organitzacions han de ser capaces de canviar”.

Membres de la Comissió Miquel Subirachs President de la Comissió i membre de la Junta Directiva del Col·legi i l’Associació dels Enginyers Industrials de Catalunya. Actualment és el responsable de control de gestió del Departament d’Empresa i Ocupació. Ha dut a terme funcions de gestió tècnica i administrativa de caràcter directiu en les secretaries generals de la Generalitat de Catalunya: en els departaments de Governació com a cap de Servei d’Inspecció, a Ensenyament com a cap de Servei d’Organització i Informatització, i a Treball com a subdirector general de gestió economicoadministrativa.

FULLS dels ENGINYERS

comissions

Josep Ramón Dueso

Conxita Riasol

S’ha dedicat cinc anys a la banca privada i n’acumula trenta-dos a l’Administració pública en càrrecs directius. Fou cap dels Serveis Territorials d’Indústria a Tarragona, subdirector general de Relacions Sindicals, director general de Prevenció i Extinció d’Incendis, director general de Promoció i Educació Ambiental, director general de la Funció Pública, secretari general de la Sindicatura de Comptes i vocal del Tribunal Català de Defensa de la Competència.

Diplomada en Gestió i Direcció d’Empreses (GDE) per l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya. Té un Màster en Funció Gerencial a l’Administració Pública per ESADE i un Postgrau en Planificació i Gestió de la Mobilitat per la Universitat Politècnica de Catalunya, la Universitat Pompeu Fabra i el RACC. El 1985 va entrar com a tècnica superior en arquitectura i enginyeria de l’Ajuntament de Barcelona, on ha estat assessora tècnica de la Direcció de Patrimoni, assessora tècnica d’Organització i Mètodes, tècnica auditora d’Organització, cap de Departament d’Administració, cap de Departament de Personal, gerent de Districte Municipal, directora dels Serveis de Circulació, directora d’Organització en Sistemes d’Informació i secretària tècnica de la Gerència Municipal.

Josep Maria Montagut

Olga Tomàs

Vocal de la Junta Directiva de l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya, la seva experiència en l’Administració pública va començar fa vint-i-set anys. Des del 2004 és cap de Servei de Qualitat del Subministrament Elèctric, subdirector general d’Indústria i cap de Servei de Promoció Industrial i Tecnologia.

Diplomada en Programa de Funció Directiva a les Organitzacions Públiques i Privades per ESADE i l’Escola d’Administració Pública de Catalunya. Actualment és directora de Serveis del Departament d’Empresa i Ocupació. Ha ocupat diversos càrrecs a l’Administració des de l’any 1990.

Lluís Gasull

Anna Masdeu

Doctor enginyer industrial per la UPC i Màster en Màrqueting i diplomat en Direcció Comercial per l’Escola d’Alta Direcció i Administració de Barcelona (EADA), pertany al cos superior d’Administració Especial de la Generalitat de Catalunya en l’escala de titulats superiors, enginyers industrials. Actualment treballa a la Secretaria d’Universitats i Recerca com a responsable de projectes, fonamentalment en el programa Enginycat. De fet, des de l’any 1986 treballa a l’Administració de la Generalitat de Catalunya, on ha estat subdirector general de Seguretat Industrial i subdirector general de Política Industrial.

Forma part de l’Àrea Professional del Col·legi Oficial d’Enginyers Industrials de Catalunya, com a enginyera de suport de la Comissió d’Enginyers a les Administracions Públiques.

GENER/FEBRER/ MARÇ 2011

Salvador Gómez Després de cinc anys al sector privat, ingressa al cos superior d’Administració general de la Generalitat de Catalunya assumint diferents responsabilitats tant en el Departament d’Indústria, Comerç i Turisme, com a cap de Disciplina de Mercat i cap d’Inspecció i Procediment, a Barcelona, com en el Departament de Governació i Administracions Públiques exercint el càrrec de responsable d’Estudis del Gabinet Tècnic, i posteriorment cap del Servei d’Estudis i Organització.

Pep Molsosa

Francesc Romagosa

La seva activitat va començar a l’Ajuntament de Mataró per tal d’impulsar la reforma organitzativa i la primera informatització, cosa que posteriorment el va fer traslladar al Ministeri d’Indústria a Madrid a fi de desenvolupar la informàtica a l’Administració local espanyola. El 2004, va contribuir a la reconversió del Patronat Català pro-Europa a la Secretaria per a la Unió Europea (ara malauradament suprimida) i va presidir durant dos anys el Consell Rector del Consorci Sanitari del Maresme.

Responsable de la Subcomissió de l’Administració de la Generalitat. Ha desenvolupat diverses funcions d’inspecció i gestió en els departaments responsables de Medi Ambient i Indústria de la Generalitat. Des de fa cinc anys treballa a la Direcció General d’Energia i Mines com a responsable d’actuacions sectorials de la Subdirecció General de Mines.

Lídia de Llanos

Josep Lluís Pedragosa

Màster en Gestió de la Qualitat i un Postgrau en Gestió del Coneixement. Actualment participa en el nucli impulsor de l’Administració electrònica. El seu recorregut professional ha estat dedicat a l’Ajuntament de l’Hospitalet. En aquesta administració ha exercit com a cap del Gabinet d’Organització, i des del 1996 fins ara com a enginyera d’organització. Ha participat en estudis i projectes relacionats amb la millora de la gestió municipal.

Pertany a l’escala tècnica de la Direcció General de Trànsit del Ministeri de l’Interior, branca en la qual ha estat quatre anys sotsdirector general de Circulació a la DGT de Madrid i set anys director de l’Institut Català de Seguretat Viària de la Generalitat de Catalunya. Des del 1996 exerceix la seva professió al Cos d’Inspectors de Treball i Seguretat Social de Barcelona.

Narcís Mir

Jordi Mas

Llicenciat en Ciències Econòmiques i Empresarials i té un Màster en Direcció Pública (EMPA) per l’Institut de Governança i Direcció Pública (ESADE). Actualment és cap del Gabinet Tècnic del Departament de Treball (avui Departament d’Empresa i Ocupació). Ha estat gerent de l’Oficina de Gestió Empresarial, subdirector general de Seguretat Industrial, subdirector general d’Indústria, director general d’Innovació i Organització de l’Administració i director general de Modernització de l’Administració.

Ha desenvolupat funcions de gestió tècnica de caràcter directiu a secretaries generals de l’Administració de la Generalitat de Catalunya, com a responsable de l’Àrea d’Auditoria Administrativa i d’Estudis (Departament de la Presidència), de l’Àrea d’Estudis, Qualitat i Sistemes d’Avaluació (Departament de Governació i Relacions Institucionals) i de l’Àrea d’Estudis i Projectes (Departament de la Vicepresidència). Està especialitzat en el desenvolupament i aplicació de tècniques d’auditoria operativa, disseny organitzatiu i dimensionament de plantilles, racionalització de procediments, planificació estratègica, indicadors, quadres de comandament, externalització de serveis públics i gestió de projectes de concentració de serveis.

FULLS dels ENGINYERS

dia a dia

1 DE DESEMBRE Aula d’Extensió Universitària dels Enginyers Industrials de Catalunya

2 DE DESEMBRE L’enginyeria a la Fórmula 1

3 DE DESEMBRE Sessió pràctica del comprovador d’instal·lacions elèctriques

Comissió de Jubilats i Prejubilats Andrés Cascio Pirri, psicòleg social i consultor de management de Consulting United Barcelona, i professor de postgraus i màsters de la Universitat de Barcelona, va tractar el tema La francmaçoneria: dels orígens històrics a la societat contemporània en aquesta sessió de l’Aula d’Extensió Universitària dels Enginyers Industrials de Catalunya.

Comissió de Mobilitat i Transports En aquest acte es van presentar els dos equips de la Formula Student que participen en aquesta competició de caràcter internacional. Figures rellevants de la Fórmula 1 van participar en una taula rodona. A l’acte van assistir Joan Vallvé, degà del COEIC; Josep M. Rovira, president de la Comissió de Transports i Mobilitat; Francesc Garriga, responsable de la Subcomissió d’Automoció, i representants de les diferents escoles i equips.

10 DE DESEMBRE Joan Vallvé, nomenat padrí de la promoció 2009-2010 de l’Escola d’Enginyeria de la UAB

13 DE DESEMBRE Lliurament dels Premis Bonaplata

El degà del Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya, Joan Vallvé Ribera, va apadrinar els nous titulats de la promoció 2009-2010 de l’Escola d’Enginyeria de la Universitat Autònoma de Barcelona. El divendres 10 de desembre, Vallvé va participar a l’acte de graduació d’aquesta promoció que tingué lloc a l’Auditori de la Facultat de Filosofia i Lletres de la UAB.

El passat 13 de desembre es va celebrar a la seu social dels EIC el lliurament de guardons dels Premis Bonaplata i Premis Bonaplata per a Joves 2010. Jordi Roca, director general de Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya, va assistir a l’acte per acompanyar a tots els assistents en aquest dia.

GENER /FEBRER/MARÇ 2011

Comissió d’Acció Professional Com a resposta a totes les sol·licituds que demanaven que el Col·legi disposés d’un servei de lloguer d’un mesurador de resistència de terra i aïllament, es va organitzar una jornada on van ajudar els assistents a familiaritzar-se amb l’ús dels instruments que formen part de la maleta de comprovació d’instal·lacions elèctriques, i específicament amb el comprovador multifunció Profitest 0100 SII.

14 DE DESEMBRE El Cafè dels Enginyers Comissió de Jubilats i Prejubilats L’enginyer convidat al Cafè dels Enginyers va ser Carol Hausmann, expresident de la Federació Nacional d’Empresaris de Mines de Carbó. Hausmann ha desenvolupat la seva activitat professional en el sector energètic i en la mineria de carbó. L’any 1966 va iniciar la seva vinculació al món del carbó amb la direcció facultativa de la instal·lació de la central tèrmica d’Escucha de Terol.

15 DE DESEMBRE Acte de benvinguda dels nous col·legiats

En aquesta ocasió, M. Luisa Sarrias, directora de LS Enginyeria, va ser la madrina encarregada de donar la benvinguda als nous col·legiats que van assistir a l’acte. Sarrias va explicar als enginyers i enginyeres aplegats a l’Auditori Pompeu Fabra tots els avantatge de ser col·legiat i els va aconsellar sobre la seva arribada al món laboral. Els nouvinguts es beneficiaran de serveis com la borsa de treball, l’assessoria tècnica i la pòlissa de responsabilitat civil del Col·legi. Sarrias va destacar en el seu discurs la importància d’associar-se, de fer força per aconseguir tenir veu tant a les administracions com a les obres. Un dels missatges que va llançar als nouvinguts va ser que “han de portar amb orgull el títol d’enginyer i fer projectes de qualitat”. I va continuar: “No han d’oblidar la necessitat d’una formació continuada, com la que ofereix el Col·legi”. Sarrias va recordar als enginyers i enginyeres nouvinguts que es tracta d’una professió que requereix molta dedicació, sobretot ara que són temps difícils. Després, els assistents van rebre la insígnia que els confirma com a nous col·legiats.

Ingrid Carner Col·legiada núm. 17.086-I “Em serà de gran ajuda en l’àmbit professional. Si vull començar amb la meva empresa, sé que tindré un suport on em podran ajudar i assessorar sobre com començar”

Gloria Perona Col·legiada núm. 17.034-I “Per a mi el dia d’avui és el final del meu camí com a estudiant, i el principi del meu camí com a professional. I sobretot pertànyer a la gran família dels enginyers industrials”

Sergi Fernández Col·legiat núm. 17.069-I “Doncs el que faré serà aprofitar-me dels avantatges del Col· legi, de la seva experiència i de les millores que ha anat aportant a l’àmbit de l’enginyeria”

FULLS dels ENGINYERS

dia a dia

15 DE DESEMBRE Experiències en seguretat-qualitat alimentària de la producció primària a la cadena logística fins al processament final (Horeca) Comissió de Gestió Empresarial: Qualitat En els darrers anys, les entitats que processen aliments han hagut de fer un procés d’adaptació important pel que fa a la qualitat i seguretat alimentària dels productes elaborats. Encara que ja existia reglamentació que obligava les entitats processadores d’aliments a tenir implantat un sistema de seguretat alimentària, anomenat APPCC (anàlisi de perills i punts crítics de control), es va reforçar amb els reglaments CE- 852/2004 i l’El CE-854/2004. A part de l’Administració pública sanitària (Institut IAS), van intervenir diferents actors de la cadena alimentària.

12 DE GEnER Aula d’Extensió Universitària dels Enginyers Industrials de Catalunya Comissió de Jubilats i Prejubilats Història, cultura i política era la temàtica tractada en el cicle Humanística per a aquesta Aula d’Extensió Universitària, a càrrec de Josep Maria Benítez Riera, exdegà de la Facultat d’Història Eclesiàstica de la Universitat Gregoriana a Roma.

15 DE DESEMBRE Aula d’Extensió Universitària dels Enginyers Industrials de Catalunya Comissió de Jubilats i Prejubilats En aquesta sessió de l’Aula d’Extensió Universitària, Pere Serra, màster universitat en Genealogia, Heràldica i Dret Nobiliari, va tractar del tema de l’heràldica en una xerrada que portava per títol: Què és l’heràldica i d’on ve?

Comissió de Seguretat El Col·legi Oficial d’Enginyers Industrials va acollir la presentació del primer volum de la col·lecció Segments de Seguretat: La investigació d’incendis i explosions, editat per l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya i fruit del treball del Grup de Recerca sobre Investigació d’Incendis i Explosions (GRIE). Aquest volum recull l’experiència de professionals de diversos sectors que intervenen en la investigació d’aquest tipus de sinistres: bombers, mossos d’esquadra, companyies d’assegurances, empreses privades, així com del món judicial i universitari. Tots els assistents en van rebre un exemplar.

Comissió de Cultura El passat dia 20 de desembre va tenir lloc a la seu dels EIC un tast per donar a conèixer les excellències del caviar i el perquè de les seves qualitats. L’acte va ser coordinat pel company Joan-Enric Vidiella, tècnic en l’art del tast. En primer lloc, i amb la col·laboració de l’empresa Caltres, es va fer un tast d’ous de truita, salmó i altres peixos. Després es va passar a la degustació de dues especialitats de caviar Nacarii: madur i fresc. Sara Morales, especialista en caviar i que pertany a la piscifactoria d’esturió de Les a la Vall d’Aran, va explicar amb tot detall tant la història del caviar arreu del món com les diferents especialitats i la manera més adient de tastar aquest exquisit producte.

GENER /FEBRER/MARÇ 2011

Presentació dels resultats de l’estudi La investigació d’incendis i explosions

20 DE DESEMBRE Tast de caviar Nacarii i ous de peixos elaborats

l’especialista en caviar Sara Morales i Joan-Enric vidiella en un moment de la sessió.

19 DE GEnER

Els assistents van poder tastar dues especialitats del caviar nacarii: madur i fresc.

Cicle de conferències d’Endesa sobre energia nuclear

CICLE DE CONFERÈNCIES SOBRE ENERGIA NUCLEAR

23 de novembre

El rol de les enginyeries i de la indústria auxiliar espanyola en la indústria nuclear Comissió d’Energia El Col·legi Oficial d’Enginyers Industrials de Catalunya va ser l’escenari de la primera de les conferències sobre energia nuclear patrocinades per Endesa. Joan Vallvé, degà del COEIC, va ser l’encarregat d’inaugurar aquest acte, i ho va fer amb un missatge esperançador per al paper de la indústria nacional al sector, destacant la presència de l’energia nuclear a Europa i denunciant que els programes electorals dels partits polítics espanyols passen de puntetes sobre els temes d’energia nuclear, i que només surten a la llum els comentaris de formacions declarades obertament antinuclears. Es va comptar amb la presència de Jorge Baños, director d’Enginyeria de Westinghouse Electric España; Juan Ortega, director de Tecnatom; Javier Goicoechea, director general adjunt d’Empresarios Agrupados, i Juanjo Pérez Torrente, exdirector de l’Associació Nuclear Ascó-Vandellòs, experts que van opinar sobre el sector i el rol de les enginyeries i de la indústria auxiliar espanyola en la indústria nuclear.

22 de desembre

Presentació de la monografia sobre la seguretat del parc espanyol de centrals nuclears elaborada pel Foro Nuclear Comissió d’Energia

Patrocina:

Amb el suport de la Comissió d’Energia de:

El segon acte del cicle de conferències sobre energia nuclear patrocinades per Endesa va tractar amb detalls de tota la problemàtica relacionada amb la seguretat de les centrals nuclears. Es va parlar d’aspectes com ara la protecció radiològica, els residus nuclears, la disponibilitat operativa, els incidents i el grau de compliment de les disposicions dels organismes reguladors. En aquesta sessió tècnica hi van participar M. Teresa Domínguez, presidenta de Foro Nuclear, i Agustín Alonso, excatedràtic de Tecnologia Nuclear de la Universitat Politècnica de Barcelona i de Madrid.

FULLS dels ENGINYERS

dia a dia

15 DE GEnER Travessa de Tossa a Blanes

Comissió de Cultura El Grup d’Excursionisme dels Enginyers va participar en una ruta que va començar al santuari del Vilar de Blanes fins a la carretera de Tossa a Llagostera, tot visitant el conjunt monumental de Sant Pere del Bosc, el monument de l’Àngel i l’ermita de Les Alegries de Lloret, i passant pel Camí Vell de Tossa, que enllaça amb la GR 92,2. Quinze quilòmetres i quatre hores de caminada que van acabar amb un bon àpat al restaurant Can Terrades de Lloret de Mar.

20 DE GEnER Gasolina a partir de carbó o gas natural Comissió d’Energia: Energies Primàries El COEIC es va convertir en l’escenari d’aquest acte, que tenia com a objectiu explicar els processos coal to liquid (CTL) i gas to liquid (GTL). Aquests processos, que durant la Segona Guerra Mundial s’anomenaven Fisher-Trops, eren utilitzats pels alemanys per produir gasolina a partir de carbó. Durant la sessió es va explicar els costos i les possibilitats reals d’aplicació i en què consisteix el gas natural no convencional, el shale gas. Robert Coll Francès, de Repsol, i John Chamberlain, de Gas Natural Fenosa, van ser els ponents convidats.

GENER /FEBRER/MARÇ 2011

19 DE GEnER Josep Canós, nomenat director general d’Energia L’enginyer Josep Canós Ciurana va ser nomenat director general d’Energia, Mines i Seguretat Industrial del Departament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya. Canós és llicenciat en Enginyeria Industrial, en l’especialitat en Tècniques Energètiques, per la Universitat Politècnica de Catalunya i és col·legiat (núm. 5.951) del Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya. Durant la seva trajectòria professional, ha estat responsable de diversos departaments en les àrees d’Explotació i Diversificació d’Hidroelèctrica de Catalunya (19771996), director de Llançament i subdirector general d’Amena (1998-2000), director general de Puntel (1997), Abertis Logística (2005-2009) i Saba (2009-2010), i conseller-director general de Retevisión (2000-2005). Canós ha estat membre de la Junta Directiva de l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya i de la seva Comissió d’Energia, i dels consells d’administració d’empreses com Cilsa, Parc Logístic ZF, Sevisur, Arasur, Euskatel, Retevisión i Hispasat, entre d’altres.

24 DE GENER Com millorar l’eficiència energètica en la indústria càrnia?

El Clúster d’Eficiència Energètica de Catalunya (CEEC) i l’Associació Catalana d’Innovació de Catalunya (INNOVAC) van organitzar aquesta jornada per augmentar les sinergies entre aquests dos clústers catalans per tal de promoure la col·laboració entre empreses. Especialistes d’ambdós clústers van desenvolupar una sèrie de ponències centrades en l’eficiència energètica i l’aprofitament d’energies residuals en l’àmbit del sector carni porcí. L’acte va comptar amb la presència de més de cinquanta professionals dels sectors carni porcí i l’eficiència energètica.

26 DE GENER Si funciona, canvia-ho Comissió de Gestió Empresarial: Gestió de la Innovació En aquesta sessió es van tractar temes relacionats amb la capacitat d’innovar. Es va exposar el resultat d’una experiència de més de quinze anys que ha donat peu a una sèrie de conceptes i mètodes desenvolupats en el llibre Si funciona, canviaho, de Franc Ponti i Josep M. Ferrer Arpí.

24 DE GENER Li és útil a un professional tenir marca personal?

Comissió de Gestió Empresarial: Màrqueting En aquesta sessió es va fer especial incisió en les habilitats socials i de comunicació d’un enginyer. Durant l’acte es van proporcionar als assistents eines per crear la seva marca personal i evitar convertir-se en una marca blanca. Hi van intervenir Ignasi Bru, diplomat en Empresarials, director de Màrqueting i comercial; Jordi Collell, economista i Personal Branding Coach; Guillem Recolons, publicitari i Personal Branding Coach; Montse Taboada, psicòloga i Personal Branding Coach, i GianLluís Ribechini, enginyer industrial i membre de la Subcomissió de Màrqueting del COEIC.

27 DE GENER Connecting: engineers are all around

Amb aquest títol és com s’inicien les trobades de networking impulsades pels enginyers del grup d’Enginyers/eres Industrials de Catalunya a Linkedin. L’objectiu és ampliar la xarxa de contactes. La primera trobada Connecting va ser un èxit de participació. Si encara no estàs al grup de Linkedin, connecta-t’hi!

26 DE GENER Interrogants Enginova: El préstec participatiu Comissió de Política Industrial i Innovació Tecnològica: Enginova Cormac Leggett, tècnic del Departament de Relacions Institucionals d’Empresa Nacional de Innovación, SA (ENISA), va centrar la seva ponència a descriure l’activitat d’ENISA com a alternativa de finançament de les pimes. José M. Román, director d’Enginova, va ser l’encarregat de moderar l’acte.

27 DE GENER Vies d’ample mixt: tercer carril

Comissió de Gestió Empresarial En aquesta jornada dedicada a la problemàtica de les vies d’ample mixt amb tercer carril, Elena Ayuso Mateos, cap de Servei de Construcció de la Direcció General d’Infraestructures Ferroviàries, va exposar les característiques bàsiques d’una instal· lació d’aquest tipus amb doble ample simultani: internacional i ibèric.

FULLS dels ENGINYERS

dia a dia

31 DE GEnER Compartint Experiències: Plaques alveolars Comissió de Construcció Aquest acte va suposar un punt de trobada entre els assistents per intercanviar opinions sobre temes de construcció. Durant la sessió es van posar en comú experiències sobre detalls constructius i comportaments de plaques alveolars, tant en l’àmbit del projecte com de la pròpia execució a l’obra. Va intervenir-hi l’enginyer industrial Jordi Pujol.

2 DE FEBRER Cenit Sostaqua: Desarrollos tecnológicos hacia el ciclo urbano del agua autosostenible

Comissió de Medi Ambient Aquesta xerrada tècnica es va centrar en el resum de reptes i resultats de la mà de Josep Flores Bados, director del Projecte Sostaqua i Programes d’Empresa CETaqua.

31 DE GEnER Fòrum de Patrimoni Industrial

Associació del Museu de la Ciència i la Tècnica i d’Arqueologia Industrial de Catalunya Agustín del Castillo, enginyer industrial i director general del Metro de Barcelona fins al 2008, i Lluís Bruguera, enginyer de material mòbil i cap de l’Oficina Tècnica del Metro fins al 2007, van participar en aquesta jornada sobre el patrimoni tècnic i industrial del Metro de Barcelona.

2 DE FEBRER Grup de Treball de la Xina Amb l’objectiu de configurar-se punt de referència dins del COEIC per a qüestions d’economia i negocis a la Xina, segona potència mundial, neix el Grup de Treball de la Xina. Es tracta d’una iniciativa per potenciar el networking entre els enginyers industrials expatriats a la Xina o entre aquells que tinguin interès per conèixer millor aquest país.

GENER /FEBRER/MARÇ 2011

2 DE FEBRER Aula d’Extensió Universitària dels Enginyers Industrials de Catalunya Comissió de Jubilats i Prejubilats L’Aula, tutelada per la Universitat Politècnica de Catalunya, es va centrar en el tema Herència, cervell i hormones, dins del cicle de conferències Filosofia. Ramón M. Nogués Carulla, biòleg i antropòleg de la UAB, va ser l’encarregat d’impartir aquesta xerrada als assistents.

2 DE FEBRER Joan Xufré Besora, Medalla d’Or al Mèrit Electrotècnic

L’Asociación Eletrotécnica Española va fer entrega de la Medalla d’Or al Mèrit Electrotècnic a Joan Xufré Besora, anterior president de l’Associació i col·legiat núm. 1.797 del COEIC.

2 DE FEBRER Instrucció OMAIIAA de l’Ajuntament de Barcelona Comissió d’Acció Professional Aquesta sessió informativa, a càrrec de l’àrea de Medi Ambient i Urbanisme de l’Ajuntament de Barcelona, va girar entorn de la instrucció per a l’aplicació de l’Ordenança municipal d’activitats i de la intervenció integral de l’Administració Ambiental de l’Ajuntament de Barcelona, a partir de l’entrada en vigor de la Llei 20/2009, de 4 de desembre, de prevenció i control ambiental d’activitats. Ricard Alsina Donadeu, secretari de la ponència ambiental de l’Ajuntament de Barcelona, i Cristina Polo Sangüesa, cap del Departament de Llicències d’Activitats de l’Ajuntament de Barcelona, van ser els ponents convidats d’aquesta jornada, que va acabar amb un col·loqui.

7 DE FEBRER La sortida industrial de la crisi: una perspectiva catalana

3 DE FEBRER Vicenç Aguilera, nomenat president del Consorci del Circuit de Catalunya

Comissió de Gestió Empresarial Joan Trullén Thomas, director de l’Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona, va analitzar l’evolució de la indústria catalana i espanyola, del comerç interregional i internacional, i d’algunes variables estratègiques com la productivitat. Amb aquesta jornada es va intentar establir les claus de la competitivitat de l’economia espanyola.

El Circuit de Catalunya ha nomenat Vicenç Aguilera (col· legiat núm. 12.442) president del Consorci, el seu òrgan gestor, que està integrat per la Generalitat i els ajuntaments de Montmeló i Granollers i el RACC. Aguilera, analista de F1 de La Vanguardia, ha rellevat Josep Lluís CarodRovira del seu càrrec de president del Consorci i es converteix en el primer president que no procedeix de la política.

3 DE FEBRER El sector industrial del futur en països avançats Comissió de Gestió Empresarial: Gestió de la Innovació El Dr. Antoni Fita, Research Manager de l’OME-ACC1Ó; la Dra. Susana Gordillo, coordinadora de la Unitat d’Anàlisi i Prospectiva de l’OMEACC1Ó; Gemma Llauradó, col·laboradora de la Unitat d’Anàlisi i Prospectiva de l’OME-ACC1Ó, i Gian-Lluís Ribechini, enginyer membre de la Subcomissió de Gestió de la Innovació del COEIC, van exposar les tendències de futur del sector industrial i la configuració d’un nou paradigma industrial internacional: els nous desenvolupaments tecnològics, les seves aplicacions i l’impacte en el desenvolupament de nous productes, processos i mètodes de fabricació.

8 DE FEBRER El Cafè dels Enginyers Comissió de Jubilats i Prejubilats En aquesta ocasió, el COEIC va rebre Jaume Ferrús, exdirector de Televisió de Catalunya. La seva trajectòria professional ha estat vinculada al món de la televisió. Des del febrer del 1999 és directiu del Grup Audiovisual Mediapro i membre del Consell d’Administració de La Sexta, president de l’Associació de Productors Independents Catalans i membre de la Junta Directiva de Productores.

9 DE FEBRER Cas pràctic de peritatge judicial. Nova oficina judicial. Llei 13/2009 Aquest acte va aportar més informació sobre la nova oficina judicial i sobre la nova xarxa organitzativa de l’Administració Judicial, en concret de les funcions del secretari judicial i del jutge, fent especial menció a l’actuació dels pèrits i la prova pericial. Aquesta jornada va tenir un vessant pràctic, ja que els assistents van treballar el cas d’un incendi fortuït en un vehicle. FULLS dels ENGINYERS

dia a dia

ÀMBIT TERRITORIAL 8-12 DE novEMBRE Cicle d’Esmorzars: Debats polítics. TEG

18 DE novEMBRE Aquatecnic

23 DE DESEMBRE Trobada de Nadal

Demarcació de Girona Des de la Taula de l’Enginyeria de les comarques Gironines (TEG), entitat que actualment presideix la Demarcació de Girona del COEIC, es va organitzar un cicle d’esmorzars amb els caps de llista de Girona al Parlament de Catalunya de tots els partits polítics.

Demarcació de Girona El 18 de novembre, Aquatecnic va presentar els nous sistemes de gestió d’aigües pluvials. La Demarcació organitza xerrades tècniques amb empreses de primera fila que aporten novetats i solucions tècniques als enginyers industrials.

Demarcació de Girona El passat 23 de desembre, la Demarcació de Girona va celebrar la Trobada de Nadal dels enginyers amb un nou format i gran èxit de participació. Durant la trobada, i a la mateixa seu, va tenir lloc la primera edició del taller de fanalets en què una vintena de nens i nenes van realitzar el seu primer projecte d’enginyeria amb cartolines i gomets.

27 DE GEnER Presentació tècnica de productes: HI-FOG, l’eficàcia de les microgotes en l’extinció d’incendis Delegació del Vallès L’empresa HI-FOG S.A.U. va realitzar una presentació de productes a la Delegació del Vallès amb l’objectiu de mostrar l’eficàcia de l’aigua nebulitzada. Es van tractar temes com la terminologia en l’art de la protecció contra incendis, la definició i la classificació de la nebulització de l’aigua; es va realitzar una comparativa amb altres sistemes d’extinció, i es va explicar com funciona HI-FOG.

2 DE FEBRER Cafè-col·loqui: La responsabilitat civil professional

Delegació del Vallès Arran dels canvis provocats per l’entrada en vigor de la Llei òmnibus, es va informar, juntament amb la Mútua dels Enginyers, sobre les últimes novetats de la responsabilitat civil dels professionals per a aquest 2011.

GENER /FEBRER/MARÇ 2011

7 DE FEBRER Christian Serarols, director territorial d’Empresa i Ocupació Demarcació de Girona Christian Serarols, membre de la Junta Directiva de la Demarcació de Girona, ha estat nomenat recentment director territorial d’Empresa i Ocupació. Serarols, que a més d’enginyer industrial és doctor en Ciències Econòmiques i Empresa, pren el relleu de David Mascort (Innovació, Universitats i Empreses) i Núria Arnay (Treball) davant d’una de les direccions territorials amb més competències i molta feina per fer: la d’Empresa i Ocupació. La trajectòria professional de Serarols ha estat vinculada a l’àmbit docent i a l’empresa privada.

8,9,10Març2011

Som el teu punt de connexió Busques feina? Vols donar a conèixer la teva empresa? Vine al Fòrum 2011 i deixa que nosaltres t’ajudem!

Per a més informació entra a www.forumetseib.upc.edu forum.etseib@upc.edu

articles

2011: un futur millor? Lluís Sust Híjar / Director de Mercat de Capitals de Caixa d’Enginyers

l 2010 va ser l’any dels primers senyals de recuperació econòmica a escala mundial, liderada per Alemanya i els EUA amb creixements del PIB del 3,6% i el 2,8%, respectivament, i, sobretot, els països emergents, amb creixements entorn dels dos dígits, com ara el cas de la Xina (10,3%) o l’Índia (9,7%). A principis del 2011 les previsions apunten una consolidació del creixement econòmic mundial, encara que en graus inferiors al de l’any anterior, circumstància que posa de manifest les diverses velocitats pel que fa al ritme de recuperació. La raó principal darrere d’aquesta disminució del dinamisme econòmic és la reducció dels estímuls fiscals oferts pels estats, ja que la majoria de les economies desenvolupades estan implementant mesures per retallar el dèficit públic. En el cas espanyol, l’economia va sortir de la recessió el 2010, encara que va ser incapaç de generar taxes de creixement per sobre de l’1%. El 2011 veurem una continuació d’aquesta tendència a causa de la debilitat del sector immobiliari i de la construcció, la manca de competitivitat dels principals sectors industrials, les mesures d’austeritat del Govern central, el cost elevat de les prestacions d’atur i les conseqüències per a la inversió creditícia de les reformes del sector financer. Les previsions per al 2011 apunten un creixement del PIB espanyol d’entre el 0,5% i el 0,7%, mentre que, quant a la taxa d’atur, les expectatives prediuen que es mantindrà estable en el 20%. Malgrat gairebé dos anys de recuperació a la majoria de països desenvolupats, les taxes d’atur es mantenen en nivells molt alts. Des del punt de vista corporatiu, això s’explica per l’opció adoptada per la majoria d’empreses davant de la manca de projectes d’inversió directa i la focalització en el manteniment de l’estabilitat en els marges: la reducció de costos; que en molts casos s’ha traduït en la destrucció de capital humà. El cas d’Alemanya ha estat exemple en el sentit contrari, ja que ha estat capaç de reduir la taxa d’atur amb polítiques actives d’ocupació, com ara la reducció del temps de treball en empreses amb dificultats i la reducció de salaris a canvi d’evitar la supressió de llocs de treball. En general, la no-normalització del mercat laboral explica per què els principals bancs centrals continuen fent una política monetària expansiva, mantenint els tipus d’interès en nivells molt reduïts i injectant liquiditat

GENER /FEBRER/MARÇ 2011

en els sistemes financers i l’economia en general. No obstant això, les perspectives són de creixement econòmic consolidat a escala mundial combinat amb un escenari de política monetària expansiva amb tipus baixos, i això és un catalitzador positiu per a l’evolució d’actius. La concentració de moltes empreses en el sanejament dels balanços, la reducció de l’endeutament i la millora de l’eficiència han tingut un impacte positiu clar en els resultats empresarials publicats. Els mercats de capitals han estat una font de recapitalització, tot i que costosa, per a les empreses, ja que l’obertura dels dits mercats va ser evident el 2010, llevat del cas del sector financer, encara pressionat, que pràcticament només va aconseguir obtenir finançament per mitjà de l’emissió de covered bonds (cèdules hipotecàries). Tot això, combinat amb el fet que les valoracions continuen en nivells raonables des del punt de vista històric, ens permet ser raonablement optimistes pel que fa a l’evolució dels mercats de renda variable i renda fixa a mitjà termini. Pel que fa als mercats de deute públic, les mesures d’ajust finalment implementades, el debat sobre l’ampliació de l’import disponible del fons europeu de rescat (EFSF) i el suport explícit de països com Alemanya o la Xina van aconseguir tranquil·litzar el mercat. Al començament del 2011, els anteriors rumors sobre el futur de l’euro i el rescat d’Espanya s’han esvaït, la qual cosa ha provocat una reducció dels diferencials de crèdit dels països perifèrics, fet especialment evident en el deute públic espanyol. Per a la resta de l’any s’espera que aquesta tendència continuï, ja que, segons les valoracions de la Comissió Europea, l’OCDE o l’FMI, les mesures d’ajust dels dèficits públics “van en la direcció adequada” i les subhastes de deute recents han demostrat que la comunitat inversora internacional continua mostrant predisposició per comprar títols d’Espanya, Portugal, Itàlia i Bèlgica. Quant al mercat de divises, els analistes preveuen moviments en un rang ampli, d’1,30-1,40. Els factors a favor de la moneda nord-americana són el recent dinamisme de l’economia americana davant de la problemàtica del deute perifèric de la zona euro. A favor de l’euro hi ha, bàsicament, el diferencial dels tipus d’interès entre totes dues economies i l’expectativa de continuació d’una política monetària molt expansiva de la FED.

“Les previsions per al 2011 apunten un creixement del PIB espanyol d’entre el 0,5% i el 0,7%”

Estic preparat/da per a una promoció? Montse Pérez / Serveis Ocupacionals dels EIC

Les experiències que alguns companys i companyes comparteixen amb nosaltres quan acudeixen al Servei d’Orientació Professional, són un regal de gran valor que ens permet identificar problemàtiques amb què es troben els nostres professionals al llarg de la seva carrera i que creiem que és interessant compartir amb vosaltres, alhora que intentem aportar una mica de llum sobre com abordar determinades situacions. Son diverses les ocasions en què ens hem trobat amb professionals als quals les seves organitzacions han recompensat amb una promoció cap a posicions de gestió pels seus coneixements tècnics i la seva capacitat per assolir els objectius. Davant d’una promoció, la majoria de les persones es troben emocionades amb el repte i les possibilitats d’avançar que aquesta nova etapa els pot oferir, però de vegades la realitat es mostra diferent. Hi ha persones que de seguida s’adonen que dediquen poc temps a allò que acostumaven a fer millor –utilitzar les seves habilitats tècniques– i, per contra, passen la jornada laboral tractant de coordinar projectes i membres d’un equip, i resolent problemes amb persones o fent tasques amb un cert contingut polític. Llavors el professional es qüestiona si ha fet bé acceptant la promoció o es pregunta què pot fer per millorar la seva situació. La causa principal d’aquesta situació rau en el fet que la majoria de les organitzacions, fins i tot moltes de les que presumeixen de tenir grans programes de detecció de high potentials, efectuen les promocions únicament a partir de les habilitats tècniques dels seus empleats, sense tenir en compte les competències de gestió i sense oferir suport als nous gestors. Si aquest és el teu cas, cal posar-hi remei amb alguns consells. Cal reconèixer que els nostres coneixements tècnics no poden ser de gran ajuda en aquest nou rol,

perquè en comptes de centrar-nos en les nostres habilitats i èxits hem de centrar-nos en les habilitats i èxits de l’equip que hem de dirigir; això requereix un canvi de mentalitat i és precisament aquí on molts mànagers cauen en l’error. Per tal que es produeixi aquest canvi d’enfocament, és necessari desenvolupar noves habilitats o competències: • Aprendre a delegar tasques al teu equip de manera eficaç; això t’evitarà passar la jornada laboral realitzant tasques que ja no haurien de ser de la teva responsabilitat. • Mantenir els membres de l’equip informats sobre el que s’espera d’ells i sobre el seu progrés. • El teu equip és la teva responsabilitat; això significa que has de descobrir quins són els seus interessos i motivacions i saber quins recursos necessiten per assolir els seus objectius. Això demostrarà que tens interès pel teu equip i t’ajudarà a conèixer les persones que estàs gestionant. • En el rol tècnic, la capacitat de comunicació pot ser útil, però en el paper de mànager es converteix en una habilitat essencial per assolir l’èxit. • Pots trobar-te en algun moment amb un membre de l’equip que trenca les normes, que té un baix rendiment o que incideix negativament en el funcionament de l’equip; en aquest cas, saber com mantenir la disciplina de manera efectiva i diplomàtica és clau per mantenir la confiança i el respecte del teu equip. Per saber per on s’han de començar a treballar aquestes competències, pot ser útil fer una anàlisi DAFO personal que t’ajudi a identificar allò que has de millorar per ser un bon gestor d’equips. No cal esperar l’avaluació de l’acompliment en què altres avaluïn les teves habilitats; és preferible invertir una mica de temps a fer autocrítica i reconèixer els teus punts febles per començar a establir accions de millora de manera immediata.

“En comptes de centrar-nos en les nostres habilitats i èxits, hem de centrarnos en les habilitats i èxits de l’equip que hem de dirigir”

FULLS dels ENGINYERS

articles

2a edició del Concurs Fem Indústria José M. Román / Director d’Enginova

El dia 13 de gener es va celebrar a l’Auditori Pompeu Fabra, a la seu dels EIC, l’acte de presentació oficial de la segona edició del Concurs Fem Indústria, que es desenvoluparà de gener a maig del present exercici. En aquesta sessió, després de la benvinguda per part del degà Joan Vallvé, i la participació de Jordi López Benasat, de l’Associació Catalana d’Enginyers de Telecomunicació (ACET), i Juan López, director de La Salle Technova Barcelona (partner en aquesta edició), va intervenir Manuel Brufau, director general d’Indra, que va reﬂexionar, en una interessant ponència, sobre algunes idees “que un enginyer no ha d’oblidar mai”: la importància de l’esperit emprenedor i la necessitat de la innovació permanent. També va comentar aspectes com la crisi com a front d’oportunitats i la consideració de la innovació (suma de talent i tecnologia) com a repte principal i prioritari per superar aquest període de recessió econòmica. I va recordar diversos aspectes que cal tenir en compte en els projectes emprenedors, basats en la seva experiència personal: desenvolupar un pla de negoci complet i equilibrat en totes les seves àrees, combinar risc i seguretat, madurar suficientment el projecte, pensar en termes globals, analitzar què hi ha en el món i els sector prioritaris actualment (mobilitat, seguretat informàtica i infraestructures, Internet i e-commerce). La present edició del Concurs està orientada, sense excloure altres àrees d’activitat, al sector de les TIC; i, com en la primera edició, tindrà dos premis: un dirigit a empreses en fase de constitució o en les seves primeres etapes de

vida (Premi D’una Idea a una Realitat), i un altre dirigit a empreses amb més de dos anys d’activitat i que destaquin per un nou projecte innovador i tecnològic (Premi Empresa amb Futur). Com a novetat d’aquest any, cal destacar la possibilitat de presentar els projectes guanyadors al Fons Enginyers per al seu finançament. Els projectes presentats a la primera edició del Concurs van ser 30 (21 en la modalitat D’una Idea a una Realitat i 9 en la d’Empresa amb Futur). Un 30% dels projectes eren del sector de la maquinària industrial, ja que l’esmentada edició es va centrar en la mecatrònica donades les característiques de la Fundació Eduard Soler (FES), partner d’aquesta. Un resum de la primera edició i la presentació dels projectes guanyadors i finalistes van aparèixer en un article titulat A Catalunya femindústria de la revista Fulls dels Enginyers, del passat juliol/agost del 2010. Val a dir que diversos dels projectes premiats ja han accedit a finançament per desenvoluparse; finançament provinent tant d’iniciatives públiques com d’inversors privats. Animem a presentar projectes i esperem que tant la quantitat com la qualitat d’aquests es repeteixi o s’incrementi en aquesta segona edició, consolidant la iniciativa i complint amb els objectius de creació del Concurs i d’Enginova mateix: encoratjar la creació i la capacitat de creixement d’empreses innovadores de base tecnològica promogudes per enginyers, i promoure l’esperit innovador de les empreses i els professionals.

“La present edició del Concurs està orientada, sense excloure altres àrees d’activitat, al sector de les TIC”

Moment de la presentació del Concurs Fem indústria, a la qual van assistir Joan vallvé, degà del CoEiC; José M. Román, director d’Enginova; Jordi lópez Benasat, de l’associació Catalana d’Enginyers de telecomunicació, Juan lópez, director de la Salle technova Barcelona, i Manuel Brufau, director general d’indra.

GENER /FEBRER/MARÇ 2011

Així, ara ja no hi ha visats? M. Isabel Castillejo Garnés / Directora de l’Àrea Professional dels EIC

Tot i que aquesta pregunta la podrien contestar tots aquells companys que estan exercint la professió en el món del projecte, no oblidem que són una petita part del nostre col·lectiu, ja que el percentatge més alt exerceix les funcions d’enginyer dins de les empreses. Per a molts d’aquests companys el visat, la Llei òmnibus, Bolonya..., són conceptes bastant desconeguts, poc clars i molt confusos. I és que estem vivint un període de canvis, molts canvis, i de manera molt ràpida. Fa poques setmanes vam convidar l’Ajuntament de Barcelona a presentar a la nostra seu de Via Laietana una Instrucció d’Alcaldia per a l’aplicació de l’Ordenança municipal d’activitats a partir de l’entrada en vigor de la Llei de prevenció i control ambiental d’activitats. Ricard Alsina, secretari de la Ponència Ambiental de l’Ajuntament i company de la Junta de la nostra Associació, va fer un resum de la normativa relacionada amb activitats que per a mi és un gran exemple de la situació que estem vivint darrerament. En la seva exposició posava de manifest que hem estat trenta-set anys amb un reglament que feia un tractament homogeni de totes les activitats amb uns procediments uniformes, i que en un termini de tretze anys hem tingut onze normatives diferents que afecten, en major o menor grau, els processos de legalització d’activitats. El mateix passa amb les normatives sectorials: incendis, accessibilitat, seguretat industrial, medi ambient... Cada una explicita la seva part i no sempre són compatibles quan s’han d’aplicar conjuntament. Tornant al visat, i per a aquells companys per als quals sigui un tema llunyà: la denominada “llei paraigua” és la transposició a la legislació espanyola de la Directiva europea de serveis. La Llei “òmnibus” modifica tot un seguit de lleis per adaptar-les a la Directiva. I el Decret dels visats obligatoris concreta quina tipologia de treballs s’han de continuar visant obligatòriament. I és el que va dir la secretària general d’Indústria al nostre degà i a altres representants del Consejo en la visita que van fer al ministre d’Indústria el mes d’abril de l’any passat: “No suprimim els visats, els fem voluntaris”. Així que a la pregunta del títol que ens fan molts enginyers no habituals en el món del projecte, “així, ara ja no hi ha visats?”, hem de contestar que sí que n’hi ha, que són voluntaris, sempre que els demani explícitament el titular de l’obra o de la instal·lació, excepte en alguns casos en què per decret són obligatoris.

El nou servei: Certificat d’Actuació Professional (CAP) Caos i complexitat legislativa: què suposen? La resposta que donaré es correspon al pragmatisme que ens caracteritza als enginyers: doncs que ens hem de moure tan de pressa com calgui per adaptar-nos-hi. Des de l’1 d’octubre, data en què va entrar en vigor el Decret dels visats obligatoris, el Col·legi ofereix el Certificat d’Actuació Professional (CAP) com a alternativa al visat voluntari i amb més valor afegit que aquest per a tots els agents implicats: client de l’enginyer, administració i, naturalment, el company que signa el treball. Els enginyers hem apostat pel CAP perquè volem oferir garanties a la societat; garanties de professionalitat i de prestigi, i volem oferir feina ben feta, avalada per aquest Certificat del nostre Col·legi, una institució amb prestigi reconegut per l’Administració i la societat.

FULLS dels ENGINYERS

articles

Joan Fernández Esmerats, estudiant de l’IQS l’ESCola Joan Fernández tenia clar que volia ser enginyer. Aquesta professió multidisciplinària li cridava l’atenció, i posteriorment es va especialitzar en química. Actualment treballa en la fase de desenvolupament del seu projecte de ﬁnal de carrera, basat en la creació d’un sistema adhesiu d’alta conductivitat tèrmica per a circuits integrats. En un futur li agradaria dedicar-se a l’ensenyament universitari i cursar el doctorat a l’estranger. Quins aspectes destacaries de l’IQS? Hi ha quatre aspectes principals que destacaria de l’IQS: en primer lloc, la gran quantitat d’ensenyament pràctic que hi ha a la carrera; segon, el treball i les classes en grups reduïts; un altre aspecte també interessant és la possibilitat de fer pràctiques en empreses i estades a l’estranger, i, finalment, el gran esperit d’innovació potenciat per la gran interacció que hi ha entre l’IQS i les empreses privades. I a l’hora de fer contactes amb empreses del sector? l’Institut Químic de Sarrià té molts contactes amb diverses empreses del sector químic, de l’àmbit de l’enginyeria industrial i de la branca de l’administració d’empreses. Sempre hi ha places disponibles per fer pràctiques en empreses tant de l’Estat espanyol com de l’estranger o per fer intercanvis amb altres universitats. L’IQS permet a l’estudiant adquirir experiència laboral durant la carrera i establir contactes amb indústries de gran rellevància, com ara Seat o Siemens. L’any passat vaig estar col·laborant amb el departament d’Enginyeria de Materials de l’Institut per les tardes i aquest any estic fent el meu projecte de fi de carrera en aquest mateix departament. Per què vas escollir ser enginyer? Vaig decidir agafar aquesta carrera perquè dóna una visió molt general de molts temes d’enginyeria. Ara m’he adonat de quina branca de l’enginyeria és la que m’agrada. En què has basat el teu projecte de ﬁnal de carrera? Es basa en el desenvolupament d’un sistema adhesiu d’alta conductivitat tèrmica per a circuits integrats que fa servir una resina polimèrica amb càrregues d’òxids metàl·lics. Estic treballant en el departament d’Enginyeria de Materials (GEMAT), col·laborant amb una empresa per resoldre un problema que apareix, per exemple, als semàfors nous que van amb LED i que en dies molt calorosos d’estius s’escalfen i deixen de funcionar. La idea és desenvolupar un nou

GENER /FEBRER/MARÇ 2011

Marta Trapé / Periodista del COEIC

material amb un baix cost de producció que permeti una major dissipació de la calor i així eviti que els semàfors deixin de funcionar. Ara mateix em trobo en fase de desenvolupament del procés per obtenir les mostres i poder analitzar-les. Com t’imagines en un futur? Fent un doctorat en alguna universitat estrangera i treballant com a professor universitari. En aquest aspecte, l’IQS m’aporta un gran avantatge ja que tinc la possibilitat de cursar un màster en una universitat dels Estats Units un cop finalitzada la carrera. Utilitzes les xarxes socials professionals per relacionar-te amb professionals del sector? No faig servir aquestes xarxes socials professionals ja que estic enfocant el meu futur en l’àmbit universitari i, per tant, tots els contactes els estic fent dins de la universitat. Tot i que conec gent que està fent servir aquest tipus de xarxa per relacionar-se amb les empreses i per aconseguir feina i li està funcionant força bé. Què creus que aporta la col·legiació professional? Crec que el Col·legi d’Enginyers em permetrà mantenir-me actualitzat de les últimes tecnologies i d’altres. A més, em permetrà relacionar-me amb tota la comunitat d’enginyers per posar en comú dubtes o projectes. Finalment, és important recordar que el Col·legi ofereix als seus membres un suport legal i una assessoria jurídica, la qual dóna una tranquil·litat a tots els professionals davant d’una necessitat.

volem +

nadal en FaMÍlIa

Nadal EIC 2010

l Col·legi ens agrada la xocolata i ens agrada realitzar activitats per als més petits. Per això, des de fa tres anys, vam començar amb la ja tradicional “xocolatada del Col·legi”. El resultat de fusionar nens i xocolata va ser un èxit rotund. Desenes de petits enginyers i enginyeres somreien de satisfacció. Amb l’ajut impagable dels petits enginyers i enginyeres, el COEIC organitza un concurs de nadales, i podem afirmar que any rere any es consolida com un èxit de participació. Aquest any ens van arribar 87 nadales fetes pels enginyers més menuts. Un any més ens va sorprendre la creativitat de la mainada. La guanyadora del Concurs de

GENER/FEBRER/MARÇ 2011

Nadales 2010, Paula Martín Banquè, va tenir la sort d’endur-se a casa com a regal un súper televisor per a la seva habitació, mentre que els altres membres del podi van rebre una càmera de fotos o un necesser de la Hello Kitty. La guanyadora del Concurs de Nadales per part del Club Bombeta va ser Mariona Izquierdo, que es va endur unes entrades per anar al teatre amb els seus pares. La Jordina Fernández va ser la guanyadora del grup dels fills de treballa-dors del COEIC, i com que la seva nadala era molt original el seu premi va ser el joc del Memory. Esperem que es recordi de participar l’any vinent.

Text: Marta Trapé

Joan Vallvé, degà del COEiC, i Joan Torres, president de l’AEiC, amb els guanyadors del Concurs de Nadales 2010. Al centre, la guanyadora, Paula Marín. d’esquerra a dreta, dídac Rodríguez i Ariadna Sangenís, guanyadors d’un dels accèssits; Mariona izquierdo, guanyadora del premi Club bombeta, Jordina fernández, guanyadora del premi fill d’Empleat, i Janna Torres, guanyadora d’un accèssit.

Fotos: Manuel Canetti

Mercè Puig, guanyadora d’un accèssit que va recollir el premi el dia de la cavalcada dels Reis d’Orient, i Enrique Calvó, guanyador d’un accèssit.

Paula Marín (11 anys) Enginyer: Josep Marín, núm. 8.869

Mercè Puig (6 anys) Enginyer: Toni Grau, núm. 8.070

Mariona izquierdo (7 anys) Enginyera: Llum Llosa, núm. 17.046-OI

Enrique Calvó (6 anys) Enginyer: Juan Garriga, núm. 2.602

Ariadna Sangenís (8 anys) Enginyer: Domingo Cucurull, núm. 6.433

dídac Rodríguez (4 anys) Enginyer: Xavier Rodríguez, núm. 7.788

Jordina fernández (5 anys) Sara Rongera

Janna Torres (6 anys) Joan Torres, núm. 2.612

FULLS dels ENGINYERS

volem +

Ada b. Enginyer: G. Martínez, núm. 3.407

Laia Vidal Pi (6 anys) Enginyer: Joan Vidal, núm. 11.826

Íngrid Llambrich (4 anys) Enginyer: Francesc Llambrich, núm. 10.959

Quim Sangenís-Llivi bargalló (4 anys) Enginyer: Domingo Cucurull, núm. 6.433

Martí Jiménez de Cisneros (5 anys) Enginyer: Lluís M. Jiménez, núm. 2.688

Sergi Castell borrell (5 anys) Enginyer: Josep M. Borrell, núm. 1.358

Martina Puigdueta Martí (5 anys) Enginyer: Joan Puigdueta, núm. 10.501

Ana borrell Márquez ( 3 anys) Enginyer: Josep M. Borrell, núm. 1.358

Alba domènech (5 anys) Enginyer: Jordi Domènech, núm. 16.004

Èdgar Sellés Lorenzana (2 anys) Enginyer: Robert Sellés, núm. 5.349

Claudia izquierdo Llosa (4 anys) Enginyera: Llum Llosa, núm. 17.046-OI

Jaime Gallostra Acíl Enginyer: Juan Gallostra, núm. 7.949

Pau Cisneros Pérez (5 anys) Enginyer: Lluís Maria Jiménez, núm. 2.688

Carlota Pi Amorós (8 anys) Enginyer: Sergi Guillot, núm. 16.648

Lucía Martínez Monche (4 anys) Enginyer: Pere Joan Alsina, núm. 3.462

Teo Rolando batallé (6 anys) Enginyer: Pere Batallé, núm. 3.429

Guillermo Calvó Garriga (4 anys) Enginyer: Juan Garriga, núm. 2.602

Martí Vidal Pi (4 anys) Enginyer: Joan Vidal, núm. 11.826

Alejandro Garriga Cardellach (6 anys) Enginyer: Joan Garriga, núm. 2.602

Marta Carrillo Alsina (5 anys) Enginyer: Pere Joan Alsina, núm. 3.462

100

GENER/FEBRER/MARÇ 2011

Miquel Salvadó González (5 anys) Enginyer: Joan Salvadó, núm. 8.930

Manel Villena Sellés (4 anys) Enginyer: Robert Sellés, núm. 5.349

Elena Garriga Cardellach (4 anys) Enginyer: Juan Garriga, núm. 2.602

Marc Agea Pont (4 anys) Enginyer: José Agea, núm. 6.256

Òscar Torres (2 anys) Enginyer: Joan Torres, núm. 2.617

flors Oller iglesies (6 anys) Enginyer: Xavier Oller, núm. 2.012

Eudald Lladó Tubau (5 anys) Enginyer: Antoni Tubau, núm. 1.849

Víctor Antón Serres (4 anys) Enginyer: David Antón, núm. 13.629

Héctor Pinyol (4 anys) Enginyera: M. Luisa Sarrias, núm. 9.484

ignasi Prats (9 anys) Enginyer: Sergi Guillot, núm. 16.648

Ot Pérez Larumbe (5 anys) Enginyer: Marc Pérez, núm.10.561

Pablo Antón Serres (7 anys) Enginyer: David Antón, núm. 13.629

Luisa Pinyol (7 anys) Enginyera: M. Luisa Sarrias, núm. 9.484

Maria Prats (8 anys) Enginyer: Sergi Guillot, núm. 16.648

Ona Pérez (8 anys) Enginyer: Marc Pérez, núm. 10.561

Marta barbero Alcaide (8 anys) Enginyer: Francisco Barbero, núm. 13.642

Marc Castell borrell (8 anys) Enginyer: Josep M. Borrell, núm. 1.358

Aina Gonzàlez Surinyach (7 anys) Enginyer: Albert Surinyach, núm. 10.052

Álvaro Antón Serres (9 anys) Enginyer: David Antón, núm. 13.629

Cristina Martínez Serra (8 anys) Enginyer: Òscar Martínez, núm. 11.166

FULLS dels ENGINYERS

101

volem +

Queralt Morell Zoilo (7 anys) Enginyer: Francesc Morell, núm. 11.425

Mariona Martínez Serra (8 anys) Enginyer: Òscar Martínez, núm. 11.166

inés Colomé (9 anys) Enginyer: Enric Colomé, núm. SA-29.012-D

Àlex Martínez Serra (8 anys) Enginyer: Òscar Martínez, núm. 11.166

Jordi Colomé (7 anys) Enginyer: Enric Colomé, núm. SA-29.012-D

Claudia Carrillo Alsina (7 anys) Enginyer: Pere Joan Alsina, núm. 3.462

Maria Oller iglesies (9 anys) Enginyer: Xavier Oller, núm. 2.012

Javier Martínez Monche (7 anys) Enginyer: Pere Joan Alsina, núm. 3.462

inés Martínez Monche (9 anys) Enginyer: Pere Joan Alsina, núm. 3.462

Radha Alonso Rodrigo (9 anys) Enginyer: J. Carlos Alonso, núm. 8.383

Pol González Surinyach (9 anys) Enginyer: Albert Surinyach, núm. 10.052

Patricia Sáez finó (6 anys) Enginyer: Javier Sáez, núm. 14.679

Juan Garriga Cardellach (8 anys) Enginyer: Juan Garriga, núm. 2.602

Víctor Navarro (10 anys) Enginyer: Xavier Navarro, núm. 7.666

Jose Gallostra Acín (10 anys) Enginyer: Juan Gallostra, núm. 7.949

Albert Navarro (10 anys) Enginyer: Xavier Navarro, núm. 7.666

Jorge Gallostra Acín (11 anys) Enginyer: Juan Gallostra, núm. 7.949

Pau Codina fusté (11 anys) Enginyer: Josep M. Fusté, núm. 3.243

Ezequiel Rufes González (7 anys) Enginyer: Ezequiel Rufes, núm. 10.519

Carla Rufes González (7 anys) Enginyer: Ezequiel Rufes, núm. 10.519

102

GENER/FEBRER/MARÇ 2011

Ana berenguer (X anys) Enginyer: Francisco Berenguer, núm. 14.549

Mario bassas (9 anys) Enginyer: Víctor Bassas, núm. 9.975

dani bassas (7 anys) Enginyer: Víctor Basses, núm. 9.975

Nacho Aragonés (5 anys) Enginyera: Anna Bofill, núm. 9.976

Ana Aragonés bofill (6 anys) Enginyera: Anna Bofill, núm. 9.976

Josep barceló (3 anys) Enginyer: Marc Barceló

Marc Garrido (4 anys) Enginyer: David Garrido, núm 9.915

Pol fernández (3 anys) Sara Rongera

Ester berenguer Casco Enginyer: Francisco Berenguer, núm. 14.549

Teo Rolando batallé (6 anys) Enginyer: Pere Batallé, núm. 3.429

Xavier Escaler Pedragosa (6 anys) Enginyer: Francesc Escaler, núm. 9.268

Judit Escaler Pedragosa (4 anys) Enginyer: Francesc Escaler, núm. 9.268

Enginyer: Josep Vilasau, núm. 1.772

FULLS dels ENGINYERS

103

volem +

nadal en FaMÍlIa

Els Reis d’Orient Carrosses, comparses, músics i ballarins, i, és clar, els Reis d’Orient, van formar part del gran espectacle que els més menuts van poder admirar des del COEIC. El Col·legi va tenir la sort de comptar amb la presència d’un patge reial per recollir les cartes dels petits dels enginyers. A més, tots els bombetes que havien celebrat el seu aniversari recentment, van rebre un regal molt especial. Cares pintades, rialles nervioses i molta expectació és el que van viure tots els nens i nenes aquella vigília de la nit de Reis.

104

GENER/FEBRER/MARÇ 2011

Els nens van disfrutar de la cavalcada dels Reis dâ&#x20AC;&#x2122;Orient i van aprofitar per donar la carta al patge reial.

FULLS dels ENGINYERS

105

volem +

VIu l’aSSocIacIó

curS de VISaTgISMe

reForÇa la MeMÒrIa JuganT al BRIDGE (nIVell I)

19 dE GENER Andrea Villalonga, professional en la matèria, va impartir el passat 19 de gener un curs de visatgisme. Es tracta no només de parlar d’imatge corporativa i personal, sinó també de com utilitzar la comunicació verbal i no verbal. Es va parlar amb dues de les assistents, que ja han participat en altres cursos, Anna Suñol (col·legiada núm. 14.429) i Cristina Camarasa (col·legiada núm. 13.842), les quals van mostrar el seu entusiasme per aquest tipus d’iniciatives.

10, 17, 24 i 31 dE GENER

FIVe o’clocK Tè

aprèn a dIr que no

3, 10, 17 i 24 dE fEbRER i MARÇ

11, 18 i 25 dE GENER

Degut a l’èxit de l’anterior edició, arriba de nou aquest curs dinàmic i interactiu de conversa en anglès on es practicarà l’idioma i l’expressió oral mentre es pren el té en un ambient distès i divertit. Nivell mitjà d’anglès. Per a més informació, consulteu l’agenda.

Perquè ens costa tant dir que no? Per por, perquè preferim la satisfacció de l’altra persona abans que la nostra, etc. Això moltes vegades ens pot ocasionar problemes. Aprendre a dir que no sense sentir-se culpable ni ofendre l’altra persona és vital en les relacions socials actuals.

106

El febrer de l’any passat es va realitzar la primera edició d’aquest curs. Està comprovat que amb el joc del bridge es pot entrenar la memòria, ja que aquesta forma part del sistema nerviós. L’objectiu d’aquest curs és reforçar-la amb diferents tècniques i diversos exercicis. A causa de l’èxit de la passada edició, el curs s’ha anat allargant mes rere mes fins aquest any.

GENER/FEBRER/MARÇ 2011

Iniciació a la Màgia 7, 14, 21 i 28 de febrer El passat mes de febrer, a la seu del COEIC a Ramon Berenguer, es va impartir un curs d’iniciació a la màgia dirigit pel president del Cercle Il·lusionista de la UPC, Jaume Garcia Masachs, enginyer informàtic de professió però un gran coneixedor del món de la màgia i de l’il·lusionisme, també conegut com a Mago Jack. Els assistents van poder gaudir de les tècniques i trucs per sorprendre amics i familiars. Aquest curs es repetirà durant el mes de maig tenint en compte l’èxit d’assistència.

II Cursa

Int e

al 2011 legi ol· rc

Organitza Patrocina

II Cursa Intercol·legial Dissabte, 2 d'abril de 2011

Lloc Pg.Marítim Mar Bella. Barcelona. Horari cursa 09.30h: Sortida conjunta de la Cursa Infantil (4 km) i la Cursa Open (8 Km) Categories masculina i femenina Infantil: 10 a 14 anys Open: 15 a 40 anys Sènior: +40 anys Participants Cursa oberta a col·legiats, familiars i amics (màxim de 2 acompanyants per col·legiat) Preu 12 euros (inclou samarreta tècnica, bossa amb obsequis i participació al sorteig final de regals de les empreses col·laboradores). Informació i inscripcions Del 14 de febrer al 15 de març a mzoco@eic.cat, T.93 319 23 04

FULLS dels ENGINYERS

107

volem +

el MIcrooH!neS UNA LÀMINA DE CARBONI D’UN ÀTOM DE GRUIX S’EMPORTA EL PREMI NOBEL DE FÍSICA 2010 El passat mes d’octubre el Comitè Nobel de l’Acadèmia de les Ciències de Suècia va anunciar que els científics russos Andre Geim i Konstantin Novoselov van ser premiats pels seus experiments fonamentals sobre el material bidimensional del grafè. Amb els seus experiments, Geim i Novoselov han demostrat que el carboni, en aquesta configuració plana, té propietats extraordinàries originades en el món de la física quàntica. La Fundació Nobel va explicar que el grafè és un nou material, molt prim i resistent que com a conductor de l’electricitat supera qualsevol material conegut. Diversos científics i industrials ja feia anys que hi pensaven, i el tenien considerat el més resistent del món. Es va aconseguir aïllar per primera vegada l’any 2004, però gràcies als experiments d’aquests dos científics, ja és possible convertir el grafit en una làmina d’un àtom de gruix, i el que ha cridat més l’atenció és que sigui un material estable. Geim, de nacionalitat holandesa, i Novoselov, britànic-rus, han obert les portes de les investigacions d’una nova classe de materials: els bidimensionals. Els usos que se li atribueixen a aquest nou material són diversos: des d’aplicacions electròniques per les seves propietats conductores, fins a la futura construcció d’ascensors espacials, passant per la fabricació d’armilles antibales, per exemple. Com a curiositat: Geim ja havia obtingut un Nobel, però un d’alternatiu, gràcies a un experiment amb què el 1997 va aconseguir fer levitar una granota en un camp magnètic. La Fundació Nobel va descriure aquest fet com “una manera enginyosa d’il·lustrar els principis de la física”.

enTreTenIMenTS Endevinalla (Núm. 207) Un pres intenta escapar de la presó per una finestra d’una torre que es troba a 60 metres d’altura. Només disposa d’una corda molt resistent d’aproximadament 30 metres. Si lliga la corda a la barana de la finestra, es deixa lliscar 30 metres i després salta els restants 30 metres, la caiguda seria mortal. Llavors, divideix la corda en dos, fa un nus amb les dues meitats i aconsegueix el propòsit. Com creus que ho aconsegueix?

WWWeBS PREVENCiÓ d’iNCENdiS EN ESTAbLiMENTS, ACTiViTATS, iNfRAESTRUCTURES i EdifiCiS WWW.GENCAT.CAT Al portal web del Departament d’Interior de la Generalitat, dins de la secció Bombers, hi ha un apartat dedicat a la prevenció d’incendis en establiments, activitats, infraestructures i edificis, amb informació tècnica (guies, recomanacions, continguts mínims de projectes, interpretació de normativa, etc.) en consonància amb la nova Llei 3/2010, de 18 de febrer, i el CTE.

CARRiTUS.COM WWW.CARRiTUS.COM Carritus.com és una web que permet als usuaris poder comparar preus de productes de diferents supermercats. En concret, compara els preus entre productes dels supermercats El Corte Inglés, Caprabo, Eroski, Mercadona, Carrefour i Condis. Carritus.com és una eina gratuïta i un projecte independent dels supermercats que analitza.

108

GENER/FEBRER/MARÇ 2011

la TeMpTacIó ESCULTURES iNdUSTRiALS Nuria Arfa és multidisciplinària, sens dubte. Les seves inﬂuències més directes provenen de l’Art Povera, l’Op Art, el brutalisme, la taxidèrmia, les arts decoratives i el disseny industrial. Té una habilitat molt especial per convertir en obra d’art peces industrials recuperades connectant peces amb idees a gran velocitat. Les làmpades que pengen del sostre de l’Hotel Pulitzer de París porten el seu nom. Si t’has quedat amb ganes de veure de prop algunes de les peces de la seva col·lecció, aquestes estan exposades a Azul Tierra. www.azultierra.es Fotos de Hugo Urizar www.ﬂickr.com/photos/frech1/

q-rIoSITaTS PEdALEJA i RECARREGA EL TEU NOKiA Si pensaves que ja ho havies vist tot, Nokia llança al mercat el seu kit de recàrrega de telèfons per a bicicletes. Un carregador Nokia DC-14, el suport per a bicicletes Nokia CR-124 i la dinamo corresponent. La instal·lació és molt senzilla, i tant el suport com el carregador es poden retirar. Per protegir-lo de la pluja i de la pols, s’inclou una funda transparent. El telèfon es comença a recarregar quan s’aconsegueix una velocitat de 6 km/h, però si s’agafa un bon ritme el telèfon Nokia es recarregarà al ritme d’un endoll normal. L’únic requisit és que el telèfon sigui compatible amb l’entrada de carregador de 2 mm.

Mides Dinamo: 40,5 x 94,5 mm Carregador: 70 x 34 x 21 mm Suport: 142 x 22 x 24 mm Pes Dinamo: 250 g Carregador: 36 g Suport: 11,5 g

FULLS dels ENGINYERS

109

volem +

pàgIneS LA iNVESTiGACiÓ d’iNCENdiS i EXPLOSiONS

PROSPECTiVA dE LA iNdÚSTRiA CATALANA 2018

Autor: Jordi Sans Pinyol [coord.] Edita: Institut de Seguretat Pública de Catalunya, Mollet del Vallès, 2010 Codi topogràfic: 614.8 INV Procedència: Donatiu

Autor: Elisabeth Waelbroeck-Rocha [et al.] Edita: Observatori de Prospectiva Industrial, Barcelona, 2010 Codi topogràfic: 338.2 (460.23) PRO Procedència: Donatiu

Sinopsi: Aquest llibre és el resultat del treball d’un any del Grup de Recerca sobre Investigació d’Incendis i Explosions (GRIE), creat amb l’objectiu de posar en comú els coneixements i l’experiència dels diversos sectors professionals que intervenen en la investigació d’aquest tipus de sinistres: bombers, mossos d’esquadra, companyies d’assegurances, empreses privades, així com del món judicial i universitari. Resulta una eina didàctica i de consulta que, a més del seu contingut, s’ha complementat amb tres apartats: bibliografia, disposicions legals i normes tècniques, i annex de terminologia.

Sinopsi: Es tracta d’un estudi realitzat per BIPE, una empresa consultora francesa especialista en prospectiva econòmica. El treball planteja quatre escenaris de futur per a l’economia mundial d’aquí al 2018 i fa un tractament desagregat per a cinc dels sectors més representatius de la indústria catalana: l’agroalimentari; el del tèxtil i confecció, el químic i farmacèutic; el de l’automoció, i el de materials de construcció.

oFerTeS I SerVeIS bLUESPACE “Lloguer d’espais” Bluespace és l’empresa de lloguer d’espais més gran d’Espanya i ofereix moderns trasters privats a la mida de les necessitats del client amb la tecnologia en seguretat més avançada. - Primer mes de lloguer gratis (per a estades superiors a 4 mesos) i 10% de descompte per a lloguers inferiors o iguals a 4 mesos. - 25% de descompte en els productes de la BlueShop (caixes de cartró, precinte, paper de bombolla, tisores i material per a embalatge en general).

CASiNOS dE CATALUNYA “Espais multioci”

Casinos de Barcelona, Peralada i Tarragona. - invitació d’entrada als tres casinos. - 10% de descompte als restaurants (excepte al Teppan-Yaki del Casino Barcelona).

Tel.: 902 204 902

www.bluespace.es

110

GENER/FEBRER/MARÇ 2011

www.casino-barcelona.com www.casino-peralada.com www.casino-tarragona.com

OFERTES I SERVEIS GRAN HOTEL BALNEARIO BLANCAFORT “Benestar i excel·lència”

RESTAURANT LA TAULA “Cuina europea”

El Gran Hotel Balneari Blancafort Spa Termal de La Garriga ofereix tarifes i descomptes especials per als membres dels EIC. Descomptes en paquets d’allotjament i tractaments del centre termal: - 10% de descompte en cap de setmana. - 20% de descompte entre setmana.

C/ Sant Màrius, 8 08022 Barcelona Tel.: 934 172 848 A/e: info@lataula.com

www.lataula.com

C/ Mina, 7 08530 La Garriga (Barcelona) Tel.: 938 605 600

www.balnearioblancafort.com

DERBY HOTELS “Qualitat, servei i diferenciació”

El Restaurant La Taula es va inaugurar el 30 de maig del 1994. El matrimoni Angi i Francesc, formats a l’escola de Suïssa i Catalunya, ofereix la seva cuina europea i fina rebosteria. La Taula és un dels Bib Gourmand de Barcelona a la Guia Michelin. Organitzen “taules imperials” d’empresa o família de fins a 26 persones, i també petits banquets de fins a 42 comensals. - 10% de descompte en tots els menús tancats. - 20% de descompte en tots els productes de la carta.

FARGGI “Selecta gamma de productes”

Els hotels Derby Hotels Collection estan emplaçats en grans capitals europees: Barcelona, Madrid, Londres i París. Ciutats amb història, glamur i una oferta cultural que complementen a la perfecció l’estada en qualsevol dels hotels Derby. - 25% de descompte sobre la millor tarifa disponible. Aquesta oferta no serà acumulable a altres ofertes.

www.farggi.com Les botigues Farggi combinen perfectament la filosofia de qualitat i servei del grup Farggi. Ofereixen un entorn agradable i confortable en el qual es pot trobar una excel·lent experiència de plaer. - 15% de descompte en els productes Farggi, a excepció de les ofertes. No acumulable a altres promocions. (És imprescindible l’acreditació mitjançant el carnet col·legial.) Es pot gaudir del descompte en els següents establiments de Barcelona:

Per gaudir del descompte, cal connectar-se a:

www.derbyhotels.com Usuari: COENINCA Contrasenya: ECMU0020

Farggi Diagonal CINESA Diagonal

Farggi Gran Via 2 C.C. Gran Vía 2, local R6

Farggi Passeig de Gràcia pg. de Gràcia, 2

Farggi Fnac Diagonal Mar C.C. Diagonal Mar

Farggi Llibretería c/ Veguer, 3

Farggi Plaça Catalunya pl. Catalunya, 19

Farggi Fnac Triangle C.C. El Triangle

Farggi Maquinista C.C. La Maquinista, C-49b

Farggi Port Olímpic c/ Marina, 16-18

Farggi Glòries C.C. Les Glòries, local 103

Farggi Passeig de Gràcia pg. de Gràcia, 94

Farggi Poblenou rambla Poblenou, 93-95

FULLS dels ENGINYERS

111

volem +

IMMOBLES Venc apartament a Blanes a primera línia de mar. Són 93 m2 + terrassa. Tot exterior. Disposa de tres habitacions amb armaris de paret i dos banys (1 suite amb accés a la terrassa), rebedor, menjador, sala d’estar, cuina totalment equipada, calefacció de gas i aire condicionat, zona comunitària amb dues piscines, un pàrquing tancat i possibilitat d’un segon amb armari d’eines, tres ascensors, un dels quals amb accés directe a les piscines. Preu: 498.000 euros. Tel. 660 447 760 (Xavier). A/e: javierbcn@terra.es.

Llogo local de 60 m2 a la Vila Olímpica de Barcelona, al carrer Ramon Turró, 85, al costat del 22@. Són uns baixos diàfans. Finca de l’any 92. Té façanes de vidre de 9 m al carrer i de 7 m als jardins, molta llum natural, aire condicionat, quatre persianes motoritzades i pàrquing opcional. Abans era un despatx d’arquitectura. Preu: 890 euros/mes. Tel. 616 458 225.

Llogo vivenda de 140 m2 en una masia de Tortellà (Alta Garrotxa). Quatre dormitoris, dos banys i cuina. Tel. 934 102 796 (a partir de les 22.00 h). Llogo o venc apartament a Las Arcadias Mandri, de 80 m2, amb dormitori, vestidor, bany, cuina i saló que dóna a una terrassa de 10 m2 sobre el parc. Inclou la propietat dels serveis comuns com ara menjador, sales de reunió, recepció, etc. Tel. 934 102 222 / 639 305 059.

112

Pis al carrer Aribau de Barcelona. Disposa de tres habitacions (una amb balcó), dos banys (un dins l’habitació), saló amb galeria, menjador, cuina ofﬁce, parquet, calefacció i aire condicionat. Segon pis amb ascensor. Aparcament opcional per a dos cotxes. Tel. 625 070 044.

GENER/FEBRER/MARÇ 2011

Es lloga o es ven local al centre de Sabadell. Té 145 m2 disposats en una planta baixa i plaça de pàrquing opcional. Ideal com a despatx professional o oficina d’atenció al públic. Es troba a 60 m del Mercat Central i d’un pàrquing públic. Preu: 525 euros/mes. Tel. 607 918 135.

ALTRES

VEHICLES

Es ven piano de mitja cua de la marca Yamaha del COEIC. Preu a convenir.

Venc Volkswagen Golf 1,6 de 105 CV, negre, cinc portes, gasolina, aire condicionat i 140.000 km. Matriculat el febrer del 1997. ITV vàlida fins al 26 de juliol del 2011. Tel. 625 070 044.

Venc o llogo amarrador al Masnou de 10 x 3,6 m. Concessió fins al 2021. Possibilitat d’aparcar a menys de 10 m de l’amarrador. Bon preu. Tel. 639 362 721. Venc embarcació de vela lleugera. Model: H-415 (made in Germany). Veles: HarztelSegel. Orsa: abatible. Timó: abatible. Panyol: de proa. Carro de varada. Tel. 934 190 390 (Miguel, a partir de les 21.00 h).

Mercedes C240, 170 CV, V6, 115.000 km. Matrícula: B-XXXXX-TK. Controls electrònics: blocatge diferencial, ABS, ASR, BAS. Quatre airbags, tapisseria de cuir, interior en fusta i pneumàtics nous. Totes les revisions passades a la delegació oficial de Mercedes; l’última, el juny del 2010. Sempre al garatge. Un sol propietari. A tota prova. Preu a convenir. Tel. 649 944 809.

Venc Land Rover Freelander Td4, gasoil, del 2006, 115.000 km. Sempre al garatge. Utilitzat per la meva dona per a compres i similar. ITV al dia. Tel. 977 372 378 / 606 450 157.

Llogo plaça de pàrquing al carrer Pàdua de Barcelona. Tel. 625 070 044.

Venc Mercedes-Benz Classe SLK 200 K de l’any 2002, 64.000 km, canvi manual, sis velocitats, equipament complet. En perfecte estat. Un únic usuari. Sempre

al garatge. Preu: 15.000 euros. Tel. 619 374 095.

Venc Hyundai Coupé 2,0, 16 V FX. Equipament complet, color vermell, del desembre del 1998, cinc marxes,165.000 km, gasolina i 138 CV. Equipament: ABS, dos airbags, aire condicionat,

Encara no ets soci del RACC?

tancament centralitzat, direcció assistida, vidres i miralls elèctrics, llums de boira, volant i pom del canvi marxes de cuir, seient posterior partit, regulació interior de fars, llandes d’aliatge i radiocasset. Únic propietari. Canvi de corretja de distribució feta per segona vegada. Totes les revisions al servei oficial. Bon estat. Preu: 1.700 euros. Tel. 670 287 833.

Venc plaça de pàrquing al centre de Sabadell. Dimensions: 2,40 x 4,80 metres. Bona maniobrabilitat. Tel. 677 557 732.

El RACC i el COEIC comparteixen la cultura de l’excel·lència en el servei i l’interès comú pel sector de l’automoció i la mobilitat sostenible. Per això, ambdues institucions han signat un acord pel qual tots els col·legiats poden fer-se socis del RACC en condicions especials. El RACC ens ofereix assistència mecànica i en viatge, assistència a la llar, assistència medicalitzada urgent, metge de guàrdia, venda de vehicles, agència de viatge, gestoria, assegurances i el nou servei de telefonia mòbil amb geolocalització per assistència. Gràcies al nou acord, els enginyers col·legiats que es vulguin fer socis del RACC no hauran de pagar la quota d’entrada i obtindran un xec de 50 euros per la contractació de serveis del RACC. Les altes del RACC es faran des del propi col·legi, trucant telèfon 933 192 566 i preguntant per Montse Hita o enviant un correu a mhita@eic.cat.

Fes-te’n soci

FULLS dels ENGINYERS

113

volem +

TEXT: Anna Carrió

FOTO: Arxiu

Enginyeries del Món

Les Torres Petronas El 1998 aquestes dues torres es van convertir en els edificis més alts del món. Mahathir Mohammad, llavors primer ministre de Malàisia, volia que aquestes torres gegantines fossin el nou símbol del país. Durant sis anys, constructors, enginyers i l’arquitecte César Pelli van treballar per alçar 88 pisos d’aquesta construcció amb caràcter tradicional malaia i amb elements estilístics d’origen islàmic. Els seus 452 metres d’altura les van mantenir al capdavant de la llista dels edificis més grans del món fins a l’any 2004. A part d’una clara atracció turística, aquestes torres, seu de la companyia petroliera malaia Petronas, són

Més informació: www.petronastwintowers.com.my

CONTACTE Si vols contactar amb els Fulls dels Enginyers per posar un anunci de compra/venda, suggerir un entreteniment o fer qualsevol proposta, pots fer-ho a través de l’adreça electrònica fulls@eic.cat. Per a canvis d’adreça, posa’t en contacte amb atencioeic@eic.cat. També pots trucar al telèfon 933 192 300.

un dels centres neuràlgics de Kuala Lumpur, ja que en la seva superfície útil de 341.780 m2 acull centres comercials, hotels, bancs, una galeria artística i una sala de concerts amb capacitat per a 840 persones. L’enginyer Charlie Thornton va haver d’idear uns pilars massissos de 120 metres de profunditat, però poc després de la col·locació de la primera pedra, les obres es van paralitzar ja que la roca subjacent era massa fràgil per sostenir les torres. L’única solució possible va ser traslladar tot el complex uns 60 metres més lluny i aixecar les torres sobre terra tova amb l’ajuda d’un formigó especial de gran capacitat de compactació durant 52 hores seguides.

Programa de Formació Contínua del Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya

Febrer-Abril 11

febrer - 12 h febrer - 16 h febrer - 16 h març - 16 h abril - 16 h

febrer - 12 h febrer - 12 h març - 32 h març - 12 h

febrer - 16 h març - 8 h març - 4 h abril - 16 h

febrer - 8 h febrer - 8 h febrer - 8 h març - 4 h

Àrea d’Operacions Obligacions legals del manteniment d’instal·lacions Valoració i millora del manteniment d’instal·lacions

febrer- 16 h març- 16 h

Per a més informació: T. 932 957 807 a/e: formacio@eic.cat www.eic.cat

núm. 271 / gener·febrer·març 2011 / pvp 5€ / www.eic.cat

Som fansdeles cosesben fetes.

BCN World Race

Alta tecnologia sobre el mar ESPECIAL PLA ESTRATÈGIC Els enginyers industrials lideren el canvi

LA COLUMNA AMB AGUSTÍ SALA

935 029 091 normativa.infocentre.es

INFORME

núm. 271

Què fa el Clúster d’Eficiència Energètica de Catalunya?

gener/febrer/març 2011

Especialitzat en economia per El Periódico de Catalunya reflexiona sobre la falta d’enginyers a Alemanya

FEM INSTITUCIÓ Cicle de conferències sobre Energia Nuclear, tast de caviar i nous avantatges per als associats/col·legiats