UML: els plànols del software

Autora: Marina Gispert Muñoz. Col·legiada: 15690 UML: els plànols del software Ningú discuteix la necessitat de tenir els plànols a la industria, i sovint es fàcil interpretar uns plànols existents: tan sols mostren parts de la figura final tal i com serà - forma, motors, angles, ...

Tant mateix aquest aspecte queda un xic dissolt quan es parla de software i programari, ¿cóm es poden fer els plànols de quelcom que és intangible?

El principal problema del software és que no té una forma física: un programa pot ser tan sols una configuració concreta elèctrica. Al principi això no era un problema, els programes eren curts i un petit text era més que suficient. A mida que les tecnologies de la informació han evolucionat el programari ha crescut: un petit text és tot just el començament. La necessitat de planificar el software per assegurar el seu èxit i manteniment va fer que molts dissenyadors creessin les seves pròpies eines: llistats de requeriments, diagrames de flux, diagrames d'estructures, diagrames de relacions... Tant mateix no hi havia un acord: el disseny d'un expert no tenia perquè ésser entès per un altre. Mantenir aplicacions amb el pas del temps, o comparar dues propostes, era una tasca molt complexe.

L' UML sorgeix de la necessitat de posar ordre i consens en el moment de dissenyar el software.

UML vol dir Unified Modeling Language, és a dir, és la unificació de moltes eines amb semàntiques similars però escriptures diferents, que permeten modelar sistemes complexes -no tan sols software- i és considerat un llenguatge en sí mateix. Per arribar a l'èxit, l' UML es va basar en prendre un conjunt d'eines molt complertes, i en no obligar a usar cap metodologia concreta.

L'objectiu és que cada dissenyador es senti còmode aplicant la seva metodologia, però qualsevol altre sigui capaç d'entendre el que té entre les mans. Gràcies a això, avuí en día, la major part de grans sistemes o sistemes crítics basats en software han sigut dissenyats i planificats prèviament en UML. L' èxit en la construcció i en la seguretat d'un sistema software rau en la capacitat de no crear cap ambigüitat. Per fer-ho possible es necessari fer una abstracció del sistema, entendre les diferents implicacions, perfilar les parts més critiques i disposar de diversos punts de vista del model. L'UML és perfecte per aquesta tasca: és un llenguatge gràfic que permet primer fer un esbós del sistema i desprès anar precisant els aspectes crítics que podem trobar. A més a més, disposa de varis tipus de diagrames que ens permet estudiar el sistema des de diferents punts de vista, ja sigui la interacció, el comportament, i la estructura del sistema de forma independent. Els plànols UML, fins i tot en els sistemes més senzills, ajuda a conèixer el software abans de la seva construcció - com es comporta, com funciona, com es construeix - i aconsegueix una major robustesa i fiabilitat.

Sabem per l'experiència que en l'enginyeria industrial els plànols son una part fonamental per a l' èxit de tot projecte. L'UML ens dona les eines per poder fer els mateixos plànols en el software, un ens abstracte. Aquests plànols ens permet estudiar, modelar, i simular el software abans de la seva construcció tot verificant el seu correcte funcionament. Així doncs disposem de les eines per crear els plànols dels projectes en la seva totalitat. Una inversió en fer i entendre els plànols del software pot assegurar l' èxit del projecte i reduir els costos de la construcció i del futur manteniment.