News Enginyers Xina / Febrer - Març 2013 by Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya

2013 // FEBRER - MARÇ

NEWS ENGINYERS XINA

LA XINA HA ENTRAT EN UNA ERA D’INCREDULITAT, CREUEN EN LA OPINIÓ PÚBLICA, NO EN EL GOVERN; LA GENT CREU EN ELS MICROBLOGS, NO EN LES NOTÍCIES DE LA NIT; LA GENT CREU EN ELS RUMORS, NO EN LA PROPAGANDA OFICIAL; LA GENT CREU EN EL SEU PROPI JUDICI, NO EN ELS MITJANS DE COMUNICACIÓ. HAN ZHIGUO (ECONOMISTA, “ON THE LOSS OF THE GOVERNMENT’S CREDIBILITY”). CHINA WEEKLY VOLUME Nº 051, OCTOBER 2012.

NEWS ENGINYERS XINA 2013 // FEBRER - MARÇ

Comissió de Política Industrial i Innovació Tecnològica del Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya Equip de redacció: Alfonso Auguet, Joaquim Calsina, Sergi Escorihuela, Albert Ferrari, Irene Fiol, Ricard Granados, Jordi Guix, Joan Maurel, i Carles Palomo, amb la col·laboració d’ACC10 de la Generalitat de Catalunya, de Casa Àsia de Barcelona, Martha Hobart Burela i Patrícia Lluch Fahl d’AIB, Agrupació d’Intèrprets de Barcelona.

Equip de corresponsals: Eduard Carreira – Shanghai, Cristina Castillo – Shanghai, Sergi Escorihuela – Shanghai, Irene Fiol – Shanghai, Guillem Pagès – Shanghai, Gil Serra – Shanghai, Alexis Roig – Shanghai, Àlex Quintieri – Hong Kong, Marc Boix – Kaiping, Albert Ferrari – Kaiping, Raül Guerra – Hong Kong, Sara Fusté – Guangzhou, Roger Sallent – Guangzhou, John Waller – Beijing, Salvador Mestre – Nantong, Xavier de Vicente – Shenzhen, Girbal Balart – Jiangmen, Pablo Trujillo – Hong Kong, Santi Codina – Suzhou i Leire Mancisidor – Kunshan (Shanghai).

Maquetació i Disseny Gràfic:

WEB DEVELOPMENT & GRAPHIC DESIGN

Difusió del NEWS: Aquesta edició del NEWS està a l’abast de més de 10.000 enginyers i s’envia per correu electrònic a tots els/les enginyers/res que hagin manifestat el seu interès a rebre’l; a tots els/les assistents/tes de les jornades que s’han organitzat i a les empreses que s’han instal·lat a la Xina i ens donin la corresponent autorització. També es fa difusió als 35.000 ex-alumnes de la UPC a través d’UPC-ALUMNI. En tot cas, d’acord amb la Llei 15/1999, de 13 de desembre, de Protecció de Dades de Caràcter Personal, t’informem que les teves dades personals s’incorporaran als fitxers del Col·legi Oficial i de l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya, amb domicili a la Via Laietana, 39, de Barcelona. Les dades seran usades per a les finalitats pròpies de les entitats com ara l’enviament d’informació, prestació de serveis,

celebració de jornades, cursos i altres activitats que puguin ser del teu interès, per la qual cosa podran ser comunicades a terceres entitats per al compliment de les finalitats esmentades. Entenem que les dades personals facilitades són veraces i et sol·licitem que ens comuniquis qualsevol modificació. Pots exercitar els teus drets d’accés, oposició, rectificació i cancel· lació de les dades personals de forma gratuïta remetent sol·licitud expressa, juntament amb una còpia del teu DNI, per un dels mitjans següents: per correu electrònic a lopd@eic.cat, per fax amb la ref. LOPD al 933 100 681 i per escrit, també amb la ref. LOPD, adreçat al Col·legi Oficial i l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya, a Via Laietana, 39, 08003 Barcelona. El Col·legi i l’Associació d’Enginyers Industrials

de Catalunya tenen interès que aquest NEWS funcioni amb eficàcia i acompleixi les finalitats per les quals s’ha creat, però no es fa responsable del contingut, exactitud i actualització de la informació que prové d’altres persones físiques o jurídiques, ni es fa responsable ni s’identifica amb els comentaris i opinions inclosos en els articles d’opinió. Pots enviar comentaris, suggeriments, subscripcions o la indicació de no voler rebre el NEWS per correu electrònic a l’adreça següent:

xina@mail.eic.cat

Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya · c/ Via Laietana 39 08003 Barcelona Tel. 933 192 300 / 935 572 049 · www.eic.cat

SUMARI NEWS ENGINYERS XINA CORRESPONSALS 4 EDITORIAL 6 ACTIVITATS DE 2013

NOTÍCIES 12 INFORMACIÓ I ARTICLES D’OPINIÓ

VIURE I TREBALLAR A LA XINA

THIS IS XINA

BORSA DE TREBALL

LINKS D’INTERÈS

4 NEWS ENGINYERS XINA 2013 // FEBRER - MARÇ

ENGINYERS A LA XINA

CORRESPONSALS

Salvador Mestre NANTONG

Alexis Roig SHANGHAI Leire Mancisidor KUNSHAN (SHANGHAI)

Sergi Escorihuela SHANGHAI Guillem Pagès SHANGHAI Eduard Carreira SHANGHAI Gil Serra SHANGHAI

Àlex Quinteri HONG KONG Pablo Trujillo HONG KONG

Irene Fiol SHANGHAI Cristina Castillo SHANGHAI John Waller BEIJING Raül Guerra HONG KONG

Girbal Balart JIANGMEN

Xavier de Vicente SHENZHEN

Sara Fusté GUANGZHOU Roger Sallent GUANGZHOU Albert Ferrari KAIPING Marc Boix KAIPING

Santi Codina SUZHOU 5

NEWS ENGINYERS XINA 2013 // FEBRER - MARÇ

EDITORIAL LES RELACIONS ECONÒMIQUES ENTRE ESPANYA I LA XINA

Eugenio Bregolat Ambaixador a la Xina fins gener 2013

s palès que l’economia és l’eix de la nostra relació bilateral. Tot i que avui les relacions econòmiques amb la Xina són molt més intenses i suposen xifres molt superiors a les enregistrades fa algunes dècades, continuen estant per sota de les seves possibilitats. Si el 1990 s’havien establert a la República Popular només mitja dotzena d’empreses espanyoles (i una vintena més a Hong Kong), avui n’hi ha unes 600. Malgrat això només suposen un u per mil del total de 600.000 empreses estrangeres. Les nostres exportacions suposen el 0,45% de les importacions xineses, tenint en compte que la participació d’Espanya a l’exportació global frega el 2%. És a dir, venem a la Xina només una cinquena part d’allò que venem al món en conjunt. A més, la inversió espanyola a la Xina, fins i tot després de les importants inversions fetes per Telefónica, BBVA i La Caixa, suposa només el 0,3% de la inversió estrangera acumulada a la Xina. Així doncs, només un de cada 300 dòlars que han arribat a la Xina era procedent d’Espanya. Aquestes no són les xifres que correspondrien a la novena potència econòmica del món en les seves relacions amb la que d’aquí a poc, si no hi ha imprevistos, passarà a ser la primera potència econòmica.

Fa un quart de segle les nostres empreses quasi no sortien a l’exterior i quan ho van fer varen començar, com és lògic, pels indrets més propers, coneguts o fàcils. De fet les nostres grans empreses es van convertir en multinacionals a Iberoamèrica, on gaudim d’avantatges comparatius que hem de continuar aprofitant. No hem de considerar que la Xina i Àsia són alternatives, sinó complements i diversificació de riscos. Avui, per fi, les nostres empreses miren cap a la Xina. La Xina que d’aquí un parell d’anys es convertirà en el primer importador del món, està reconduint el seu model econòmic per passar d’un que està basat en la inversió i l’exportació a un altre que ho estigui en el consum. L’eclosió del consum a la Xina en els propers anys i dècades serà un dels capítols centrals de l’economia mundial. Al desembre del 2012 el President Hu Jintao va declarar que la Xina espera importar per valor de vuit bilions de dòlars en els propers cinc anys. Les empreses capaces d’oferir béns i serveis atractius per a la Xina tindran grans oportunitats. La relació econòmica hispanoxinesa ha adquirit noves dimensions, per exemple les compres de deute públic o la inversió per part d’aquest país, que, a més de fàbrica del món, s’està

convertint, amb la seva muntanya de reserves, en el banquer del món. Una altra d’aquestes dimensions és, evidentment, el turisme. D’aquí pocs anys la Xina serà el primer emissor de turistes. Convé dur a terme grans operacions de promoció turística (com les que prepara Tourespaña amb Ferran Adrià o el Real Madrid). La xifra actual de turistes xinesos, uns 150.000 el 2012, suposa enys del 0,2% del total de turistes que rep Espanya. El turisme és, doncs, la gran esperança per tal de compensar, al menys parcialment, l’enorme dèficit comercial. Considero que, amb excepcions, ni la classe política ni la ciutadania en general s’adonen de la veritable dimensió del ressorgiment de la Xina. I el mateix es podria dir de la classe política i la ciutadania europees. Hem de fer renovats esforços per aconseguir una major implantació de les nostres empreses a la Xina i també de les empreses xineses a Espanya, i ho hem de fer mitjançant una concertació entre el sectors privat i públic, i sense perdre l’ànim davant de les dificultats.

EDITORIAL

ECONOMIC RELATIONS BETWEEN SPAIN AND CHINA

English Version

he economy is obviously the hub of our bilateral relations. Although economic relations with China today are much closer and produce much higher figures than a few decades ago, they are still below their possibilities. Whereas in 1990 only half a dozen Spanish companies had set up in the People’s Republic (plus some twenty more in Hong Kong), today there are 600. But among more than 600,000 foreign companies, this is only 1 per thousand. Our exports account for 0.45% of Chinese imports, whereas Spain’s share in worldwide exports is close to 2%. In other words, what we sell to China is only a fifth of what we sell to the world as a whole. And Spanish investment in China is only 0.3% of overall foreign investment in China, even after major investments like Telefónica, BBVA and La Caixa, which means that only one of every 300 dollars entering China came from Spain. These are not figures that would be expected of the ninth world economic power in its relations with the country that, barring the unexpected, is on its way to becoming the top economic power.

Versión original en castellano Our companies barely went abroad a quarter century ago and, logically, began by reaching out to what was closest, best known and easiest. Indeed, our large companies became multinational in Latin America, where we have comparative advantages that we need to continue maximizing. China and Asia should not be seen as an alternative but as a complement and a diversification of risk. Today our companies are finally looking toward China. In a couple of years China will become the world’s leading importer and is pointing its economic modelin a new direction, moving from one based on investment and export to one based on consumption. The emergence of consumption in China in the coming years and decades will be one of the central chapters in the world’s economy. President Hu Jintao said in December 2012 that China expects its imports to be worth eight trillion dollars in the next five years. Companies capable of offering goods and services attractive to China will have enormous opportunities. Spain-China economic relations have taken on new dimen-

sions, such as the purchase of public debt and investment by the country that is not only the world’s factory but with its mountain of reserves is becoming the world’s banker. Tourism is obviously another of these dimensions and in a few years China will be the leading provider of tourists. Now is the time to undertake major tourist promotion operations (like those being prepared by Tourespaña with FerránAdriá and the Real Madrid football club). The current figure for Chinese tourists, some 150,000 in 2012, is less than 0.2% of the total number of tourists coming to Spain. Tourism is therefore the great hope to be able to offset the enormous trade deficit, at least partially. I estimate that, barring exceptions, neither politicians nor the general public are aware of the true dimension of China’s reemergence. And this is true for politicians and the public in Europe. We need to double our efforts to enhance the presence of our businessesin China and Chinese businesses in Spain, on the basis of agreements between the public and private sectors, without letting the difficulties discourage us.

NEWS ENGINYERS XINA 2013 // FEBRER - MARÇ

ACTIVITATS Albert Ferrari. Industrial Manager, SEDAL Group. Membre cofundador del Grup Xina

RESUM JORNADA 9 DE GENER 2013 “REPTES PER IMPORTAR I EXPORTAR A LA XINA” El proppassat 9 de gener va tenir lloc la jornada “Reptes per importar i exportar a Xina”, organitzada per la Comissió Política Industrial i Innovació Tecnològica: GT Xina

questa jornada pretenia donar llum i respostes a les inquietuds dels professionals i empreses per importar i exportar els seus productes a la Xina. El tema va despertar molt d’interès fins el punt de superar els 80 assistents. L’acte va començar amb la benvinguda i presentació de les activitats del GT-Xina per part de Jordi Guix, president de la Comissió de Política Industrial i Innovació Tecnològica i coordinador del Grup de Treball Xina. Posteriorment es va procedir a la presentació dels ponents de la jornada per part d’Albert Ferrari, director industrial de SEDAL, S.L i moderador de la jornada, per deixar finalment temps per un torn obert de paraula.

En primer lloc va intervenir Xavier Lluch, assessor extern del Port de Barcelona, que va destacar la importància de saber escollir adientment el tipus d’Incoterms a aplicar, tenint clar els riscos que realment podem assumir des de la distància i en tot el llarg de la operació, i en aquest sentit va suggerir evitar condicions CIF i escollir condicions FOB o equivalents. També va fer una exposició de l’activitat del port de Barcelona que no deixa de créixer any darrera any. Posteriorment va intervenir Víctor Urruchi,de l’empresa AROLA expert en transitaris internacionals, que va exposar que en el flux Xina-Catalunya les transaccions són cada cop amb menys pes tot i que amb més quantitat d’operacions i sempre a favor de la Xina. També va fer una detallada exposició pel que fa a les necessitats a ni-

2013

vell documental, costos i evolució dels diferents processos tant en el procés d’importació com el d’exportació. Va quedar palès la importància de la selecció de l’operador transitari més adient i que el flux Xina-UE és encara dèbil i complex pel que fa a la informació disponible. Finalment va intervenir Cristina Castillo, investigadora associada de la càtedra de logística del Port de Barcelona al CEIBS (Xina), on va exposar el servei de suport que poden donar a les empreses que exporten a la Xina en els aspectes logístics i de SupplyChain i la informació que es troba a la nostra disposició a la web del CEIBS. Va destacar la importància de tenir clar, com a premissa prèvia abans de qualsevol procés d’exportar a la Xina, què cal fer i preparar tant a nivell documental com de certificacions. Va insistir en les parti-

cularitats d’aquest gran país fins el punt que la praxis a cada port és diferent. El torn de paraula va oferir un interessant debat sobre diferents qüestions però va destacar les inquietuds per les certificacions CCC i el paper del China Certification & Inspection Group en aquest procés. Realment els temes dels ponents individualment podien donar per una sola jornada i no descartem poder-ho desenvolupar en properes jornades.

NEWS ENGINYERS XINA 2013 // FEBRER - MARĂ&#x2021;

Yearly Calendar 2013 January

6 13 20 27

7 14 21 28

T 1 8 15 22 29

W 2 9 16 23 30

Th 3 10 17 24 31

F 4 11 18 25

Sa 5 12 19 26

6 13 20 27

7 14 21 28

F 1 8 15 22 29

Sa 2 9 16 23 30

3 10 17 24 31

4 11 18 25

5 12 19 26

Th 2 9 16 23 30

F 3 10 17 24 31

Sa 4 11 18 25

5 12 19 26

6 13 20 27

7 14 21 28

S 7 14 21 28

M 1 8 15 22 29

T 2 9 16 23 30

Th 4 11 18 25

F 5 12 19 26

Sa 6 13 20 27

S 1 8 15 22 29

M 2 9 16 23 30

T 3 10 17 24

F 6 13 20 27

Sa 7 14 21 28

F 1 8 15 22 29

Sa 2 9 16 23 30

3 10 17 24

4 11 18 25

5 12 19 26

6 13 20 27

7 14 21 28

March

May W 1 8 15 22 29

July W 3 10 17 24 31

September W 4 11 18 25

Th 5 12 19 26

November

February

3 10 17 24

4 11 18 25

5 12 19 26

S 7 14 21 28

M 1 8 15 22 29

T 2 9 16 23 30

2 9 16 23 30

3 10 17 24

4 11 18 25

5 12 19 26

6 13 20 27

7 14 21 28

T 1 8 15 22 29

S 1 8 15 22 29

M 2 9 16 23 30

T 3 10 17 24 31

F 1 8 15 22

Sa 2 9 16 23

6 13 20 27

7 14 21 28

Th 4 11 18 25

F 5 12 19 26

Sa 6 13 20 27

5 12 19 26

6 13 20 27

7 14 21 28

Sa 1 8 15 22 29

F 2 9 16 23 30

Sa 3 10 17 24 31

F 4 11 18 25

Sa 5 12 19 26

F 6 13 20 27

Sa 7 14 21 28

April W 3 10 17 24

June

August W

7 14 21 28

Th 1 8 15 22 29

October W 2 9 16 23 30

Th 3 10 17 24 31

December W 4 11 18 25

Th 5 12 19 26

Chinese public holidays Working weekend Weekend Women's Day (normally it's half-working day holiday for women, but it is not a compulsory holiday)

I NON E S E C ON D Y O U C A N S E E T H I S M E S S A G E . B U T Y O U N E E D S I X T O F I N D O U R P R O F E S S I ON A L S T U D I 0 visit us onesixstudio.com

NEWS ENGINYERS XINA 2013 // FEBRER - MARÇ

NOTÍCIES SELECCIÓ DEL BUTLLETÍ D’ECONOMIA DE CASA ÀSIA Clima per als negocis a la Xina 2013 Informe de la consultora InterChina sobre les expectatives per als negocis per al proper any, i que prediu un creixement econòmic sostingut però més lent, més fragmentat i amb més incertesa, així com un augment dels costos laborals. Informació: Interchina Consulting El Banc Mundial millora les perspectives de creixement d’Àsia el 2013 El Banc Mundial ha elevat les seves estimacions de creixement econòmic per al 2013 per a la Xina i els països en desenvolupament d’Àsia Oriental, amb la previsió que la regió es beneficiï de la demanda interna i d’una lleugera recuperació global. En concret la Xina creixerà 8,4% el 2013 impulsada per estímuls fiscals i projectes d’inversió. Informació: CNN Expansión

El PIB de la Xina igualarà al dels Estats Units el 2020 El producte interior brut (PIB) de la Xina arribarà a els 12,3 bilions d’euros el 2020, prop de la mida de l’economia dels Estats Units el 2012, segons una projecció econòmica oficial difosa per Xinhua. D’altra banda el ministeri de Comerç xinès ha assegurat que s’assolirà l’objectiu de créixer 7,5% aquest any. Informació: CNN Expansión

Xina fabricarà el 2013 més cotxes que Europa La Xina, primer mercat automobilístic mundial, superarà durant aquest exercici per primer cop en la història el volum de producció de les fàbriques d’Europa. Es calcula que la Xina produirà uns 19,6 milions d’automòbils al país al llarg del 2013, i Europa uns 18,3 milions d’unitats. Informació: The Financial Times

Xina promourà la indústria biotecnològica El govern xinès prestarà més atenció al desenvolupament de la indústria biotecnològica per fer front als problemes relacionats amb el creixement de la població, la seguretat alimentària, la conservació energètica i la protecció mediambiental. La producció del sector augmentarà a un ritme mitjà anual de més del 20 per cent entre 2013 i 2015. Informació: Roca Junyent Informació: China Radio International Situació immobiliària a la Xina 2012 Actualització anual del BBVA Research sobre l’evolució recent, les polítiques i les perspectives del sector de la propietat residencial a la Xina. Aquesta anàlisi destaca la moderació de preus dels habitatges xinesos que es produeix des de 2011, tot i que encara queden bosses de sobrevaloració. Informació: BBVA Research Indra implanta a la Xina el seu segon simulador d’Airbus A320 Indra ha lliurat a Beijing Capital Airlines el segon Simulador de Vol Complet (FFS) Airbus A320, després d’obtenir de l’Autoritat Aeronàutica Xina (CAAC) la certificació de ‘nivell D’, que acredita el màxim nivell de realisme possible. El nou simulador està situat a la ciutat de Sanya, a l’illa de Hainan Informació: Finanzas

Xina manté la nota d’AA+ per a la qualificació creditícia Dagong Global, l’agència xinesa de qualificació creditícia, ha decidit mantenir la nota d’AA+ per a la qualificació creditícia a iuans de la Xina, i de AAA amb perspectiva estable

per a la qualificació creditícia en divises, indicant que els riscos financers han disminuït i que l’economia xinesa té “clares perspectives de creixement” a mitjà i llarg termini. Informació: China Internet Information Center Xina es converteix en la primera potència eòlica i hidràulica del món La Xina s’ha convertit en el primer país del món per capacitat de generació eòlica i hidràulica instal·lada, segons el Consell d’Electricitat de la Xina. La capacitat eòlica instal·lada de la Xina s’ha incrementat un 60% en la passada dècada, i la generació actual s’ha multiplicat per 118 respecte a la de fa deu anys. Informació: Pueblo en Línea

ALTRES NOTÍCIES Portal de la Càmara Europea de Comerç a Xina. http://www.europeanchamber. com.cn/en/home La web de la Càmara ofereix informació sobre les activitats que desenvolupen, un apartat de publicacions, un newsletter i diversos serveis pels seus membres. Cal destacar l’informe anomenat “The Position Paper” que elaboren cada any i que proporciona informació procedent de les empreses europees que fan negocis a la Xina. Més informació de l’informe “The Position Paper. 2012-2013” http://www.europeanchamber. com.cn/en/chamber-publications

ALTRES NOTÍCIES Dinar de nadal enginyers corresponsals a la xina El proppassat 28 de desembre va tenir lloc una memorable jornada-dinar a la seu dels EIC a Via Laietana de Barcelona amb la presencia del degà Sr. Joan Vallvè, del president de la Comissió de Política Industrial i Innovació Sr. Jordi Guix, del president de la Comissió de les Administracions publiques Sr. Miquel Subirachs i de 16 enginyers del GTXina, incloent part dels membres fundadors, que varen poder estar presents en l’acte aprofitant les vacances nadalenques a Catalunya.

A banda de conèixer-nos millor tots plegats, donat que alguns no ens coneixíem personalment, el dinar va servir per poder incidir i suggerir aquelles activitats que poden ser útils pels enginyers que es troben treballant en aquest immens país que és la Xina a més dels que s’hi poguessin incorporar en el futur. Les aportacions varen ser molt valuoses i seran desenvolupades en les properes reunions del grup per anar essent cada vegada més útils al col·lectiu en qüestió a la vegada que més participatius des de la Xina.. El degà, Sr. Joan Vallvè, va manifestar que en els més de 150 anys de

l’AEIC, era el primer cop que s’organitzava un acte d’aquest tipus i que havia de ser motiu d’orgull de tots els presents. Sens dubte que hi haurà nova trobada per l’any vinent a banda de les que es puguin organitzar a la Xina com ja va ser el cas de Shanghai en el mes d’abril de 2012. En acabar es va fer la fotografia adjunta a tots els presents a l’acte, com a record de l’efemèride.

14 NEWS ENGINYERS XINA 2013 // FEBRER - MARÇ

INFORMACIÓ

I ARTICLES D’OPINIÓ

NEWS ENGINYERS XINA 2013 // FEBRER - MARÇ

XINA PROVÍNCIA A PROVÍNCIA: GUANGDONG

Enric G. Torrents. Escriptor i empresari, FOC Group

finals dels anys setanta Guandong va caure en gràcia per dos motius: per ser la regió més propera a Hong Kong i Macau, i per trobar-se prou lluny de Beijing i dels centres tradicionals de la vida política del règim com per ser utilitzada sense risc com a subjecte d’un experiment d’obertura econòmica que, després de més de vint anys d’èxit sense precedents, l’ha convertit en una de les províncies més riques (produeix el dotze per cent del rendiment econòmic del país), la major exportadora i importadora de béns , i la de major població, així com la regió amb la legislació més liberal de la República Popular de la Xina. El seu cor, al delta del riu Perla, format entre altres per les ciutats de Guangzhou (la capital) i Shenzhen (la ciutat més pròspera), es concentra en tan sols quaranta mil quilòmetres quadrats (el 0.4 per cent del territori de la Xina) el 8.7 per cent del producte interior brut del país, pràcticament el 40 per cent del seu comerç, i el trenta per cent de les inversions de capital estranger. Aquesta zona és avui dia un dels centres manufacturers i econòmics més importants del món, però els seus orígens són extremadament humils.

Shenzhen, per exemple, era el 1987 una simple llogaret de pescadors amb tot just trenta mil habitants vivint en una àrea de tres quilòmetres quadrats. Els informes del partit de l’època assenyalen que el subdesenvolupament era tan gran que no existia ni un sol semàfor en el lloc. Avui dia Shenzhen és la segona major ciutat de la província de Guangdong, és llar de més de deu milions de persones i s’estén per més de dos mil quilòmetres quadrats. El seu creixement està lluny d’aturar-se. El juliol d’aquest any el servei d’intel·ligència de la revista The Economist la va identificar com una de les megalòpolis emergents del país. El govern està clarament maniobrant per a una eventual fusió amb Hong Kong després de la integració definitiva de la regió autònoma a l’estat xinès. Tota la prosperitat de Shenzhen es deu, de fet, a la seva proximitat amb l’excolònia britànica. El politburó, liderat per Deng Xiaoping, va planificar l’obertura econòmica a consciència establint les primeres zones econòmiques especials en punts de contacte amb la Xina exterior: Shenzhen com a pont amb Hong Kong, Zhuhai amb Macau, Shantou amb les comunitats xineses a l’estranger (com font tradicional d’immigració) i Xiamen amb Taiwan.

Hainan, província de la qual vaig tractar en l’article anterior, va ser establerta zona econòmica especial tant per la seva proximitat amb Hong Kong i Macau, com per ser també el lloc d’origen de la major part de les comunitats xineses de països veïns del sud est asiàtic, com Singapur, Tailàndia, Vietnam i Filipines. Cal afegir una altra dada més, i és el fet que Hainan va ser part integral de la província de Guangdong fins a 1988, data en què es van establir les primeres zones econòmiques especials. Els vincles històrics entre totes les regions esmentades són profunds i es remunten a segles d’història, massa complexos com per ser tractats en aquesta sèrie articles. Cal assenyalar, però, que van ser les renaixents relacions amb les comunitats xineses a la diàspora què van rellançar el país amb un ímpetu sense paral·lel durant els primers anys de l’obertura, com un ressort alliberat de sobte després després de dècades d’un ostracisme auto-imposat pel règim de Mao Zedong. La missió encarregada a les zones econòmiques especials va ser múltiple, però abans que res se’ls va encarregar exercir el rol d’intermediari entre el món exterior i la resta del país, encara d’esquena a l’economia global. Se’ls va ordenar crear enllaços en ambdues direccions, cap a fora i cap a dins, per trasplantar a la resta de regions de la Xina les tecnologies que poguessin assimilar, reinvertir els capitals rebuts en altres regions, i liderar així la marxa del país cap al desenvolupament d’una economia més pròspera.

De totes les zones econòmiques especials Shenzhen va ser, des del principi, la més activa i dinàmica. Totes van gaudir de llibertat de moviment polític per implementar reformes, però va ser aquesta la que va apostar amb més força per la innovació i la tecnologia, la creació d’una cultura de millora contínua, i la que va saber aprofitar millor l’establiment d’indústries manufactureres estrangeres per “aprendre creant”. Són justament aquestes qualitats les úniques que ara li serveixen per encarar amb garanties una nova etapa en el seu desenvolupament. No només van aprofitar l’oportunitat que suposava poder oferir condicions preferents i mà d’obra extremadament barata (procedent del camp i altres regions) per atreure capital estranger, assimilar tècniques noves i crear ocupació, sinó que van crear també un entramat empresarial propi amb un fort component de alta tecnologia. Empreses locals com Huawei (la major companyia de telecomunicacions del món, amb una plantilla de més de cent quaranta mil persones -amb pràcticament la meitat dedicades a investigació i desenvolupament-), ZTE (el quart major productor de telèfons mòbils del món) i Great Wall Computer Group, són exponents clars d’aquest poder.

“una crisi generalitzada de lideratge podria posar fi a la carrera per al desenvolupament iniciada amb tant èxit, fins i tot de manera més decisiva que la corrupció i l’hermetisme polític, la “tota la Xina desenvolupada s’enfron- manca de llibertats i d’un estament juta avui al final d’un període de la seva dicial autònom, creïble i eficaç” història recent. Afortunadament bona Ja el 1998 les indústries d’alta tecnologia suposapart dels seus governants van ser cons- ven un quaranta per cent de la producció induscients des d’un principi que el model trial de la ciutat, reflex innegable del vehement i confés desig d’avançar a un estadi de desenvolude creixement basat en l’ús intensiu de pament basat en l’ús intensiu dels mitjans tecnocapital humà no qualificat no era sos- lògics per guanyar competitivitat, cap a una economia posicionada en la part alta de l’escala de tenible a mitjà i llarg termini” La classificació d’aquesta operació com un rotund èxit es deu molt més que a fredes xifres i estadístiques macroeconòmiques. Segons els barems del Banc Mundial, els nivells de pobresa al país han caigut des del vuitanta-cinc per cent de la població a principis dels anys vuitanta, a menys del quinze per cent en aquests moments, essent l’objectiu declarat del govern l’eradicació completa d’aquesta xacra en el curs de les pròximes dècades.

producció, aportant el més alt valor afegit possible. Per il·lustrar encara més aquesta situació, per aquestes dates Shenzhen sola produïa ja més del setanta per cent de les pantalles de cristall líquid usades al món, el trenta-tres per cent dels telèfons sense fil, el trenta per cent dels ordinadors i el vuitanta per cent dels disquets. Tota la Xina desenvolupada s’enfronta avui al final d’un període de la seva història recent. Afortunadament bona part dels seus governants van

NEWS ENGINYERS XINA 2013 // FEBRER - MARÇ

ser conscients des d’un principi que el model de creixement basat en l’ús intensiu de capital humà no qualificat no era sostenible a mitjà i llarg termini. La transició, però, no és un procés senzill. La reestructuració econòmica pot fàcilment descarrilar en molts punts, o fins i tot col·lapsar estrepitosament. La desocupació, un fenomen desconegut durant anys, està començant a deixar-se notar en totes les ciutats que, com Shenzhen, atragueren durant anys quantitats ingents de nous treballadors. Molts, davant el tancament de les seves empreses i la manca d’oportunitats, estan tornant a les seves províncies o regions d’origen, acabant així una altra línia de transferència de riquesa de la Xina d’avantguarda econòmica i la Xina pobra. L’any dos mil vuit, per exemple, els efectes de la crisi econòmica global van suposar el tancament d’aproximadament cinquanta mil empreses a Shenzhen, amb al voltant de trenta milions de persones afectades directa o indirectament. Totes les fàbriques i indústries que en el seu dia es van aprofitar d’una situació que els permetia mantenir costos extremadament baixos, es troben davant la encruada de relocalitzar (o bé a altres països amb salaris més baixos i moneda menys forta, o bé a l’interior del país, on els sous són encara extremadament baixos), actualitzar i avançar a nivells superiors de producció qualificada, o bé tancar. La relocalització d’empreses suposa un avanç en onades de la riquesa, que deixa però cert buit en les zones on s’origina el moviment. Per als que el procés tan just comença, és el principi d’una història cíclica com la iniciada a la vila de pescadors de Shenzhen vint anys enrere. Per aquells en l’altre extrem, és el principi d’una etapa en què l’educació i la creativitat són els seus recursos més eficaços, sinó els únics, per fer-se un lloc en una lliga econòmica superior. Hong Kong mateix va perdre en el seu moment la part més baixa de la seva indústria cap Shenzhen. Dues dècades més tard, amb les diferències degudes i el desfasament que encara existeix entre ambdues regions, les seves economies han o estan experimentat processos similars, i comencen a tractar-se d’igual a igual. Una altra zona econòmica especial de Guangdong aparellada amb la seva respectiva zona administrativa especial, Hengqin i Macau, estan començant també a parlar-se de tu a tu, maniobrant cada vegada més decididament cap a un procés de profunda integració.

Aquests moviments es fan manifestos en projectes com, per exemple, la construcció i administració conjunta d’una gran àrea dedicada a educació, logística, conferències, congressos i altres usos -en el cas de l’antiga colònia portuguesa i Hengqin-. O en el desenvolupament d’una àrea dedicada a l’investigació i la tecnologia en el meandre del riu de Shenzhen -en el cas de Hong Kong i aquesta ciutat-. En aquest cas ambdues ciutats, a més, han fet públics en paral·lel els seus plans de desenvolupament per al dos mil trenta, amb objectius comuns.

“a més de tot tipus de productes al món, Guangdong és també exportadora a la resta de la Xina d’un model de govern liberal construït durant el seu procés d’experimentació per a l’obertura econòmica” Les zones especials van ser l’embrió d’una nova Xina. Des 2001, però, -en ser admès el país a l’Organització Mundial del Comerç- l’excepció es va convertir en la norma. Les prebendes que un dia van gaudir, incloent una injecció constant d’inversions en infraestructures per part del govern central i corporacions foranes, així com la seva singularitat i relaxació de l’autoritat central, es van generalitzar, i suposen ara, com a màxim, un avantatge marginal. Tot això és positiu, i suposa la reafirmació del procés iniciat. Com a conseqüència, moltes altres regions i ciutats han vist també créixer les seves economies de manera espectacular en els últims temps. Algunes, com Guangzhou -la tercera ciutat més gran de la Xina, la major al sud del país, i curiosament declarada ciutat amiga de Barcelona des de 2003-, tenen una tradició comercial que es remunta molt més enrere que l’obertura econòmica. Més coneguda com Canton en alguns països, Guangzhou és seu de la més important fira de comerç internacional de la Xina inaugurada el 1957. La capital està també expandint ràpidament, si s’escau en procés d’integració amb la veïna ciutat de Foshan, amb més de set milions d’habitants en la seva prefectura. Juntes acumularien aproximadament vint milions de persones en un dels majors centres econòmics d’Àsia. Plans futurs d’integració a major escala en la totalitat del delta del riu Perla -incloent Panyu, Dongguan, Huizhou, Zhongshan, Chencun, Nanhai, Shunde, Jiangmen i fins i tot Shenzhen i Hong Kong- han estat desmentits pel govern. Les ciutats de la regió estan, en qualsevol cas, altament interconnectades per autopistes, vies

fèrries i altres infraestructures de transport i comunicacions. La sostenibilitat del desenvolupament de la regió i del país passen per l’habilitat de coordinar les seves ciutats i regions com peces perfectament greixades d’una maquinària amb objectius clars i definits, plans traçats amb sentit i la capacitat de marcar un rumb i seguir-lo a llarg termini. És important que totes les regions segueixin actuant d’acord un pla major, orquestrades. Fins a quin punt el partit comunista de la Xina està preparat i gaudeix de la vitalitat, capacitat d’adaptació i suport suficient per seguir conduint el país de manera efectiva en aquestes noves circumstàncies és una incògnita encara per resoldre. Probablement els models posats en pràctica en altres països no siguin tampoc els adequats per governar a pràcticament dos bilions d’éssers humans cap a un futur més pròsper. Una crisi generalitzada de lideratge podria posar fi a la carrera per al desenvolupament iniciada amb tant èxit, fins i tot de manera més decisiva que la corrupció i l’hermetisme polític, la manca de llibertats i d’un estament judicial autònom, creïble i eficaç. El partit se sap perdut si el descontent social creix, ja sigui per les pressions dels desclassats que no gaudeixen dels beneficis del progrés econòmic experimentat pel país, o bé per les majors exigències d’una classe mitjana i alta cada dia més pròspera i occidentalitzada . És per això que a més de tot tipus de productes al món, Guangdong és també exportadora a la resta de la Xina d’un model de govern liberal -personificat en la figura de Wang Yang, cap provincial del partit i membre del politburó-, construït durant el seu procés d’experimentació per a l’obertura econòmica. A diferència de models conservadors de tall maoista, el model de Guangdong concedeix un major pes a la societat civil, al tercer sector, als sindicats de treballadors i a les forces del mercat lliure per protegir i promoure el benestar social. El paper de les zones econòmiques especials serà d’ara endavant, i cada vegada de manera més evident, el de zones polítiques especials, actuant com laboratoris de prova per a la creació de nous models de govern i possibles vies de democratització, abans de la seva aplicació en la resta de ciutats i regions del país. Sigui el que sigui el que passi en el futur, Guangdong és i serà una de les províncies més

vibrants del gegant asiàtic, un dels punts als quals la comunitat internacional hauria de prestar més atenció, i una de les destinacions més atractives per a tots aquells professionals i empresaris interessats en establir noves relacions comercials amb la Xina, especialment en el sector serveis i l’alta tecnologia. DADES SOBRE LA PROVÍNCIA: Població: 104.305.000 (creixement del 70% des de 1997) Territori: 178.000 km2 Densitat de població: 536 / km2 Capital: Guangzhou Principals sectors econòmics: terciari (46%) secundari (49%), primari (5%), dades del 2009. Objectius: 50% sector terciari, 20% manufactures alta tecnologia el 2015 Salaris: Salari mínim d’un treballador a temps complet: 1,320 RMB / mes (increment del 65% des de 2009) Salari mitjà interprofessional: 2,729 RMB / mes Renda per capità: 50,295 RMB el 2011 (increment del 500% des del 1997, del 200% des de 2005) Producte interior brut: PIB 2011: 5’30 tril·lions de RMB (creixement del 1.666% des de 1980, 10% des de 2010 - del qual el sector secundari contribuir un 11’3% més que el 2010, terciari 9’5%) Creixement actual: (PIB 2011-12): 10% Balança comercial: Total: 9.100 milions de dòlars el 2011 Exportacions: 5.300 milions de dòlars el 2010 Importacions: 3.800 milions de dòlars el 2010 Inversió directa estrangera: 3.824 bilions de dòlars el 2011, (increment anual del 67%), 786 nous projectes aprovats (increment del 20% des 2010) Majors companyies: Suning, Wuliangye, Vanke, Ping an Insurance, Xina Merchants Bank, Xina Merchants Securities Co, Huawei i ZTE Corporation. Aquest article correspon a la sèrie Xina, província a província, de la qual és el segon lliurament. Per a qualsevol observació o comentari si us plau no dubteu en escriure a: enric@hola-china.net o torrents.enric@focgroup.asia

NEWS ENGINYERS XINA 2013 // FEBRER - MARÇ

SOS TENIBILITAT A LA XINA (I I) CONSTRUCCIÓ SOSTENIBLE

Roger Sallent i Sara Fuste. Consultors en sostenibilitat a SD Projects

urant els últims 30 anys la població a la Xina ha crescut en més d’un 30%, passant dels gairebé mil milions de persones del 1978 als més de mil tres-cents milions actuals (el que representa pràcticament un 20% de la població mundial). Al mateix temps, la continua migració de la població rural cap a les grans ciutats ha comportat que actualment al voltant del 50% de la població xinesa visqui en zones urbanes, mentre que es pronostica que més de 1.000 milions de persones ho faran al 2030. Aquestes dades ens fan entendre la magnitud de les necessitats xineses en quant a habitatge i, alhora, ens donen una idea de la importància de incloure criteris sostenibles per tal d’establir un sector constructiu més respectuós amb el medi ambient. EL SECTOR DE LA CONSTRUCCIÓ A LA XINA

La superfície en construcció no ha deixat d’incrementar-se durant els últims anys, arribant fins a més de 8.000 milions de metres quadrats en construcció durant el 2011. Aquest fenomen, junta-

ment amb el fort comportament especulatiu del mercat, ha preocupat enormement al govern, que veu com el seu país corre el risc de patir una greu bombolla immobiliària. En aquest sentit s’han adoptat mesures per tal de racionalitzar la oferta d’habitatges i intentar frenar l’escalada de preus, com per exemple establir requisits més estrictes per accedir a crèdits bancaris o suspendre els crèdits a aquelles persones que ja en disposen d’un. Paral·lelament als riscos de caire econòmic que comporta aquest agegantat moviment urbanístic, les conseqüències mediambientals són múltiples. La construcció comporta la reducció del sòl disponible per a usos agrícoles o forestals (tant degut al propi edifici com a les infraestructures necessàries associades); el consum d’ingents quantitats de recursos com aigua, energia o materials de construcció (s’estima que durant el 2011 la Xina va consumir el 46% de la producció mundial d’acer); i per últim la emissió de importants quantitats de contaminants, ja sigui durant la fase de construcció com durant la fase d’ús de l’edifici.

Evolució de la superfície en construcció a nivell nacional [Font: National Bureau of Statistics of China]

Fins ara el model de construcció ha prioritzat maximitzar el benefici amb un temps de construcció mínim, fet que ha compromès seriosament la qualitat de la construcció. Així, es constata que la vida mitjana dels edificis a la Xina és sensiblement inferior a les de Europa o els EUA. Cada dia que passa es fa més evident que davant les actuals magnituds de creixement poblacional, desenvolupament urbanístic i limitació de recursos, la Xina s’ha de plantejar un nou model de construcció que fomenti un creixement més moderat, eficient i respectuós amb el medi ambient. El XIIè Pla Quinquennal estableix prioritats per millorar l’eficiència energètica a l’edificació i per arribar a l’objectiu nacional de reduir la intensitat energètica en un 16% fins al 2015. Algunes d’aquestes mesures inclouen fomentar el compliment de codis nacionals per a l’ús energètic en l’edificació, la implementació de programes de gestió energètica en edificis d’oficines i grans instal·lacions comercials i la promoció d’instal·lacions energèticament eficients, com xarxes de calor al nord del país, sistemes d’il·luminació eficient o producció integrada de renovables. En aquest marc d’acció es van aprovar durant el 2010 les primeres ajudes per Empreses de Serveis Energètics (ESEs), tot i que aquest mercat no té encara un impacte significatiu. CONSTRUCCIÓ SOSTENIBLE És en aquest context en el que la construcció sostenible i les certificacions mediambientals

comencen a ocupar un lloc destacat en el mercat xinès. A dia d’avui, la demanda d’edificis sensibilitzats amb el medi ambient sol estar protagonitzada per part d’un creixent nombre d’empreses que han incorporat polítiques ambientals internes en el seu model de negoci o que senzillament hi veuen un potencial estalvi econòmic. El fet d’aplicar criteris de sostenibilitat, i especialment el fet de certificar-ho mitjançant alguns dels sistemes disponibles, comporta nombrosos beneficis. En primer lloc es redueixen els costos de operació de l’edifici degut a l’estalvi en els consums d’aigua i energia; es fomenta el consum de materials d’origen local i es redueix la quantitat de residus que finalment acaben als abocadors; es redueix l’emissió de gasos causants de l’efecte hivernacle; es fomenta un ambient més saludable a l’interior dels edificis, el qual s’ha comprovat que repercuteix positivament en el rendiment dels treballadors; i finalment, el promotor o propietari obté un reconeixement públic per l’esforç que ha dut a terme, la qual cosa sol anar associada a un increment del valor econòmic de l’edifici. A la Xina s’implementen bàsicament tres sistemes de certificació: el LEED americà, el 3 Star System xinès i el BEAM a l’àrea de Hong Kong. Tots ells són voluntaris i es basen en metodologies d’anàlisi molt similars que avaluen l’edifici segons categories que es ponderen d’acord amb el seu impacte. A la taula següent es poden veure les principals categories d’anàlisi, que són molt similars per als 3 sistemes:

CATEGORIA

OBJECTIU

PARCEL·LA

Minimitzar l’impacte de l’edifici en els ecosistemes i recursos aquàtics.

AIGUA

Reduir el consum d’aigua potable.

ENERGIA I ATMOSFERA MATERIALS

Millorar l’eficiència energètica de les instal·lacions i reduir les emissions. Utilitzar materials de construcció sostenibles i reduir la generació de residus.

QUALITAT AIRE INTERIOR

Millorar la qualitat de l’aire i il·luminació per als usuaris.

INNOVACIÓ

Ús de tecnologies innovadores.

NEWS ENGINYERS XINA 2013 // FEBRER - MARÇ

El resultat final es representa amb l’obtenció d’un nivell determinat (com una nota) que només pot estar expedit per una organització acreditada. El sistema britànic BREEAM (Building Research Establishment’s Environmental Assessment Method) també compta amb alguns edificis registrats a la Xina, tot i que la seva implantació és encara molt minoritària. LEED®, LEADERSHIP IN ENERGY AND ENVIRONMENTAL DESIGN El sistema LEED va ser desenvolupat el 1998 pel US Green Building Council (USGBC) i és actualment la certificació més reconeguda a nivell mundial. Aquesta organització sense ànim de lucre ha desenvolupat un ampli ventall de sistemes de classificació per adaptar-se a tot tipus d’edificis i fins i tot a nivell de desenvolupaments urbanístics. Es poden certificar edificis de nova construcció o rehabilitacions, edificis existents, edificis comercials, escoles, cases o barris sencers, entre d’altres. Per tal d’aconseguir la certificació, s’han de complir certs prerequisits i un mínim de crèdits en el conjunt de les categories. Segons el nombre de crèdits obtinguts el nivell de la certificació és, de menys a més puntuació: Certificat, Plata, Or i Platí. La Xina és actualment el segon país amb més edificis LEED, només per darrere dels EUA i amb més de 1.000 propietats registrades. Els sistemes més comuns emprats són el New Construction i el Core & Shell, que certifiquen edificis de nova construcció i edificis sense un ús futur específic respectivament. Sovint aquest últim sistema es combina amb la certificació xinesa 3 Star System.

HK- BEAM®, HONG KONG - BUILDING ENVIRONMENTAL ASSESSMENT METHOD El BEAM va ser introduït a Hong Kong el 1996 per la BEAM Society (organització no governamental) i compta amb el suport del HK Green Building Council. Molt similar al LEED, cobreix la certificació de tot tipus d’edificis nous i existents, ja siguin oficines, residencials, escoles, hospitals o complexes sencers. Atenent als resultants de la certificació, l’edifici rep les etiquetes de Bronze, Plata, Or o bé Platí. Al maig de 2012, el BEAM comptava amb 230 edificis emblemàtics i més de 50.000 unitats residencials certificades, essent el 75% del total d’edificis avaluats de propietat pública. Els interessos de BEAM es dirigeixen també ara a la veïna Xina continental, on ja s’han certificat edificis tant a Shanghai com Shenzhen. 3 STAR SYSTEM Aquest sistema de certificació vas ser desenvolupat pel Ministry of Housing and Urban-Rural Development (MOHURD) el 2006. Aquest ministeri és el responsable de regular el sector de l’edificació i supervisa la construcció i l’aplicació de normativa nivell local mitjançant comissions provincials. Addicionalment, disposa també d’instituts d’investigació per donar suport i assistència tècnica a la indústria de la construcció. El sistema compta amb dos tipus classificacions, una per a edificis residencials i una per a edificis públics, on s’analitzen diferents categories en les que s’ha d’obtenir un mínim de

Evolució del nombre de nous registres per a certificacions LEED a Xina. [Font: US Green Building Council]

punts. Tot i que aquest sistema està basat en el LEED, la certificació per edificis de nova construcció incorpora també l’avaluació en l’operació de l’edifici, per la qual cosa la certificació només es pot obtenir al cap d’un any d’estar l’edifici en funcionament. Hi ha la possibilitat d’obtenir una precertificació en fase de disseny si aquest compleix uns requisits mínims, la qual cosa serveix als promotors com a eina de màrqueting per atraure inversors i potencials ocupants. Pel mateix motiu, alguns edificis obtenen primer la certificació LEED Core & Shell i un cop en funcionament sol·liciten el 3 Star System, obtenint així una doble certificació. Els nivells que es poden obtenir en la certificació s’estableixen per nombre d’estrelles, des d’una fins a tres. El nivell d’una i de dues estrelles el poden atorgar els organismes provincials autoritzats (instituts de recerca o universitats), mentre que la màxima qualificació només es pot obtenir amb prèvia supervisió directa del ministeri.

Pearl River Tower, Guangzhou. Compta amb el nivell màxim de certificació LEED (platí) i, entre d’altres estratègies d’eficiència energètica, disposa de quatre aerogeneradors per generar part de l’energia que consumeix

NEWS ENGINYERS XINA 2013 // FEBRER - MARÇ

Bank of China, Hong Kong. Disposa de la certificació BEAM per edificis existents amb la màxima qualificació (platí).

World Expo Center, Shanghai. L’edifici World Expo Center, de l’exposició mundial 2010 de Shanghai va obtenir tres estrelles en el 3 Star System.

LA GESTIÓ DEL AIGUA A TAIWAN

Lluís Sala. Biòleg especialitzat en regeneració d’aigües i gestió sostenible dels recursos hídrics. Editor del blog Sinalunya (http://sinalunya.com)

n tant que coneixedor dels temes de regeneració i reutilització d’aigües urbanes per la meva experiència professional durant dues dècades, l’agost del 2009 vaig rebre una invitació per anar el mes següent a donar una conferència a la National Taipei University of Technology deTaiwan, en el marc d’unes jornades dedicades a aquest tema. Des d’aleshores he tingut ocasió de tornar dues vegades més a Taiwan i de fer-hi unes altres tres xerrades, una a la National Taiwan University (2010) i dues a la Chaoyang University of Technology de Taichung (2010 i 2012). A banda del coneixement directe que s’ha anat derivant

del contacte amb gent de l’àmbit universitari taiwanès relacionat amb el tractament i la gestió dels recursos hídrics, ja en la primera visita l’any 2009 vaig poder assistir a una reunió amb tècnics de l’Agència de Recursos Hídrics de Taiwan, en la qual van explicar els principals condicionants de la política hidràulica del país. Una de les coses que més em va sorprendre va ser el saber que Taiwan té la segona major pluviometria mitjana d’entre totes les dels països del món (2.510 mm/any). Em vaig preguntar que com era que el reciclatge de l’aigua podia interessar a un país amb un règim pluviomètric

NEWS ENGINYERS XINA 2013 // FEBRER - MARÇ

tan generós, perquè a priori caldria esperar que a Taiwan l’abundància d’aigua caiguda del cel hauria de ser suficient com per garantir un subministrament adequat amb el qual atendre les diverses demandes. Igual que passa en el nostre país, l’agricultura s’emporta la major part de l’aigua disponible i representa el 70% de la demanda total (12.400 hm3/any), mentre que la indústria en consumeix el 20% (3.500 hm3/any) i l’abastament urbà el 10% restant (1.700 hm3/ any per a 23 milions d’habitants). No obstant, la realitat sempre és més complexa del que sembla i en aquests moments a Taiwan el govern i l’Environment and Development Foundation estan treballant activament per desenvolupar un pla nacional de reutilització industrial de l’aigua, amb l’objectiu d’assegurar el subministrament a un sector clau per a l’economia del país, especialment el seu sector de fabricació de semiconductors. Però si Taiwan té un règim de pluges tan generós, la pregunta és, per què es necessita regenerar i reutilitzar l’aigua? La resposta tampoc és senzilla i són diversos els factors que incideixen i condicionen la política hidràulica d’aquest país. Per una banda tenim la relativa escassedat d’embassaments (capacitat total, 3.500 hm3, davant dels 55.340 hm3 d’Espanya), que és deguda a dues

raons principals: els forts pendents dels rius taiwanesos i la ubicació de la illa en una zona de gran intensitat sísmica, seguint la línia que comença al Japó i arriba fins les Filipines. Taiwan és una illa llarga i estreta amb una serralada central amb pics de fins quasi 4.000 metres de altitud, la qual cosa fa que els pendents dels rius siguin realment pronunciats (Figura 1). En l’època monsònica els rius arrosseguen gran quantitat de sediments, alguns de mida important, que omplirien els embassaments en un breu període de temps. Alhora, el risc de trencament dels embassaments durant els terratrèmols no faria altra cosa que empitjorar les possibles conseqüències sobre la població, por la qual cosa és un tipus d’infraestructura de limitada implantació. Les principals fonts d’aigua de Taiwan són la captació directa en rius, que s’estima en uns 8.700 hm3/any, majoritàriament per a rec agrícola, i l’explotació dels aqüífers de les planes al·luvials costaneres, dels quals s’extreuen anualment uns 5.400 hm3/any i amb els quals s’abasteix a la indústria i a les ciutats. L’elevada densitat de població del país (642 habitants per km2), molt concentrada en la seva costa oest, juntament amb la demanda d’aigua per a usos industrials fan que en aquesta zona els recursos per càpita disponibles no siguin

Figura 1. Comparativa dels pendents dels rius taiwanesos (Dajia, Zhuoshui i Tamsui) amb altres rius del món (Font: http://www.wra.gov.tw/public/Data/100profile/img/p2-2-s.jpg).

molt generosos. I si a tot això li afegim que el 80% de la pluja anual cau entre maig i octubre, ens n’adonarem de com és d’important que les pluges arribin puntualment a la següent primavera. Davant d’aquest panorama, les autoritats han escollit desenvolupar un pla de reutilització d’aigües urbanes per ajudar a cobrir las demandes industrials i, especialment, per assegurar el subministrament d’aigua a un sector tan estratègic per al país. Davant d’aquesta situació, i malgrat les dificultats inherents de treballar en mercats tan allunyats i desconeguts com aquest, les empreses catalanes del sector de l’aigua poden aportar tecnologia, però sobretot know-how, al món del tractament i la gestió de l’aigua a Taiwan. La

feina realitzada a Catalunya en el camp de la regeneració i reutilització de les aigües depurades té ja quasi 25 anys d’experiència i són diversos els projectes que s’han executat sota l’empara de diverses administracions (l’Agència Catalana de l’Aigua, el Consorci Costa Brava i l’Àrea Metropolitana de Barcelona, entre d’altres) o bé ja directament en el camp industrial, la qual cosa permet aplicar aquestes experiències en d’altres indrets del món que inicien ara aquest camí o que es troben amb necessitats similars. Les empreses consultores, enginyeries i constructores que han treballat en aquesta mena de projectes poden tenir noves oportunitats en països com Taiwan, on l’ús intensiu de l’aigua requereix cada cop més el seu correcte tractament i posterior reciclatge.

faldo_firma_PRINT.pdf 1 07/09/2012 11:31:18

Especialistes en fiscalitat internacional

C/ Moià 1, 2º | E-08006 BARCELONA

VIURE I TREBALLAR A LA XINA

28 NEWS ENGINYERS XINA 2013 // FEBRER - MARÇ

GUILLEM PAGÈS. Enginyer Industrial (Shanghai) RESPECTE, PACIÈNCIA I FLEXIBILITAT

Desprès d una hora i mitja d’espera a l’avió, sense moure’ns (per raons de control aeri) i de dues hores de vol, arribo a un aeroport petit en una ciutat del centre de la Xina. A l’aeroport m’espera el xofer del distribuidor qui abans de saludar-me, i com si es tractes d’una pel.lícula de James Bond em dona el seu mòbil... - “Director Peijie (és el meu nom xinés per Pagès). Perdona que no t’hagi pogut venir a buscar a l’aeroport, però hem tingut algunes complicacions al projecte i estem aquí solucionant-ho tot. El petit Wang (el nom del xofer) et portara cap aquí, no et preocupis que quan arribis estarà tot resolt... No hi ha cap problema, això ho tenim al sac...”

- “D’acord doncs, fins ara...” En principi anava a una visita de cortesia per un projecte d’un hotel de 5 estrelles que el cap de vendes m’havia dit que teníem a la butxaca. Be, sembla que hi haurà imprevistos, com sempre... Pujo al cotxe amb el petit Wang, el xofer, i anem cap al projecte. El xofer té clarament ganes de conversa, deu ser el primer cop que esta a soles amb un estranger... - “Director Peijie, veig que parla molt bé el xinès, que fa molt temps que és a la Xina?” - “Sí, sí,... ja fa mes de sis anys”. - “Director Peijie li puc fer una pregunta?” - “És clar que sí, tantes com vulgui”

- “Vostès ,els espanyols mengen pa en comptes d’arròs, oi que si?” - “Sí, per nosaltres l’acompanyament al menjar és el pa”. - “Com us podeu atipar menjant pa? Jo per molt que mengi pa em queda la panxa buida... Si no menjo un bol d’arròs no em quedo tip...” És una pregunta molt típica i ja tinc una resposta “estàndard”. - “Bé, el pa que mengem a Europa no és tan tou com el de la Xina i és més consistent... De totes maneres això del menjar és una qüestió de costums...” - “Sí, sí, té raó, és una qüestió de costums.... Llavors a vostè li agrada el menjar Xines?” - “ Sí, el menjar xines és molt variat, m’agrada molt, sobretot les verdures. També és veritat que hi ha coses a les que no crec que

NEWS ENGINYERS XINA 2013 // FEBRER - MARÇ

m’acostumi mai com el menjar molt picant, o menjar peus de pollastre, medusa i coses així...” - “Ah, el picant no li agrada doncs... Quina llàstima perquè miri que n’és de bo...” - “La seva dona esta aquí a la Xina?” - “Sí, la meva dona i dos fills, vivim tots a Shanghai” -”Vostè és del Barça o del Madrid?” - “Del Barça” -“El futbol espanyol m’agrada molt, no em perdo ni un partit... El futbol xinès no val res! Els xinesos som bons als jocs de pilotes petites: el ping pong, el bàdminton,... Però amb els jocs d’equip no ens en sortim... Hi ha un refrany xinès que diu: “un xinès sol és com un drac, dos xinesos junts son com un cuc” …” (Els encanten els refranys...) La conversa segueix durant una horeta i em fa preguntes molt típiques: en general el xinesos (sobretot els de l interior) tenen molta curiositat pels estrangers i les preguntes que fan la gent amb un nivell cultural baix son força inversemblants i curiosament similars: “A Espanya, quin idioma parleu?”; “L’espanyol s’escriu igual que l’anglès?”; “Però les lletres, són les mateixes?”; “I a prop d’on està Espanya?!; “I també feu servir iuans xinesos?!; “Que és millor Espanya o la Xina?”; “Podeu tenir mes d’un fill a Espanya?!; “El sistema de seguretat social esta molt bé a Europa ,oi?”; “L’escola també la paga el govern?”; “I si et quedes sense treball, et paguen!?”; “A Barcelona, també hi ha tantes cues de cotxes?”; “Quants quilòmetres quadrats té Espanya?” Finalment sortim de l’autopista i arribem al project. El projecte, com és habitual a la Xina, destaca molt en relació amb el seu entorn… Un projecte impressionant però típic per a la Xina.

El projecte inclou 1000 habitatges (en tres fases) i un edifici (que fa dos cops l’alçada de la torre Mapfre de Barcelona) que és l’hotel que ens ha portat fins aquí. - “Hola director Peijie”, em diu el distribuïdor a l’hora que em saluda al baixar del cotxe. - “Hola director Zu, com ho tenim això?” - “El president Xu vol negociar el preu amb tu, diu que no es fia de les condicions que li estem donant...” - “Però amb el descompte que havíem quedat, n’hi haurà prou?” -”Em temo que no… vinga anem, anem que el president Xu està esperant…” Entrem en una caseta d’obra gran, a dins hi ha una taula de reunions enorme amb unes cadires enormes, tot és enorme… Desprès de les presentacions de les respectives empreses, de dues tasses de te i d’un parell d’anècdotes de l’últim viatge del president Xu a Europa, entrem en matèria: - “Necessito per aquest hotel 450 wàters, 450 lavabos i 450 banyeres i les aixetes respectives...” - “Sí, miri. Per hotels d’aquest nivell i degut al volum del seu grup immobiliari, clarament tenim molt interès en treballar amb vostès a llarg terme, és per això que hem preparat unes condicions especials que són les que li presento al document següent”. - “A veure... aquest preu està per sobre del meu pressupost... és inacceptable, em temo que no podrem col·laborar...”, diu el president Xu deixant el document a sobre la taula. - “Home, si vol podem mirar de canviar per un model d’aixeta més econòmic, perquè les aixetes que han escollit són la gama més alta, són fabricades a Espa-

nya i s’han d’incloure els costos d’importació, de transport... “ - “No, no,... Jo vull aquests models, això no es pot variar i m’has de fer un bon descompte addicional sinó, no vull saber res de vosaltres...” Al cap de dues hores de discutir els avantatges de l’aixeta que ha triat, de beure’ns dos litres de te i de marxar de la taula i tornar deu vegades, arribem a un compromís molt raonable. - “Director Peijie, quan obrim ha de venir a l’hotel un cap de setmana a descansar, aquest serà el millor hotel de la ciutat”. - “Ja ho crec, moltes felicitats pel seu projecte. És realment impressionant i gràcies per la seva confiança”, li dic jo mentre estenc la mà per acomiadar-me. - “Espera, abans que marxeu, una cosa més, m’has d’assegurar que m’ho pots entregar tot demà passat perquè obrim l’hotel d aquí 37 dies”, em diu mentre em tornen a omplir la tassa de te... - “Ostres, ara miro quins nivells de estoc tenim, però dos dies és molt just...” - “Tenim estoc a la Xina de tot menys de les aixetes, les aixetes per avió tardaran dues setmanes i haurien d’assumir el cost del transport...” - “Dues setmanes no pot ser! m’ho heu d’entregar tot demà passat, em d’obrir d’aquí 37 dies i no ens podem retardar ni un dia !!!” Desprès de tres hores de negociació per una aixeta que en principi no es podia canviar de model sobre cap circumstància, acabem entregant una aixeta diferent a un preu diferent (mantenint el descompte acordat) i entregant el producte a l’obra al cap de cinc dies (molt ràpid donat la localització remota del projecte). L’hotel sobre parcialment al cap de 60 dies...

LEIRE MANCISIDOR. Enginyera Industrial (Shanghai) GENERAL MANAGER EN PLANTA PRODUCTIVA A KUNSHAN (SHANGHAI) OIARSO (GRUP MONDRAGÓN)

Després graduar-me en Enginyeria Industrial per la Universitat de Navarra i treballar diversos anys a Alemanya i Barcelona, em vaig embarcar, a l’estiu del 2010, en què ha estat fins ara el major repte personal i professional de la meva vida: la direcció d’una fàbrica de productes mèdics, participada al 50% per dos socis espanyols i situada al polígon industrial que el grup Mondragón té a Kunshan, província de Jiangsu. Deixant de banda les evidents diferències culturals, considero que el més difícil del meu projecte ha estat compaginar dues realitats completament diferents: d’una banda, la realitat

espanyola del sector mèdic, submergida en una autèntica batalla de preus i amb marges molt estrets i, l’altra, la realitat xinesa, en ple boom econòmic.

Versión original en castellano

Preocupats pel seu futur i davant l’elevada inflació de preus que perceben en el seu dia a dia, els xinesos esperen increments salarials anuals de, com a mínim, el 15%. En cas de no veure la seva demanda satisfeta, no dubten a canviar d’empresa. Els treballadors directes ho tenen relativament fàcil. En moltes províncies xineses, inclosa la de Jiangsu, el govern incrementa el salari base al voltant d’un 20% anual, en el marc d’un pla estratègic per poten-

NEWS ENGINYERS XINA 2013 // FEBRER - MARÇ

ciar el consum intern del país. D’aquesta manera, el salari dels treballadors directes puja de manera automàtica, ja que sol estar referenciat al salari base. Els treballadors indirectes, el salari sol ser fix i independent del salari base, solen haver de recórrer a la negociació. Ho fan de manera directa i en els moments més insospitats i, a diferència d’Europa, aspectes com el rendiment o els seus resultats professionals no els semblen tan rellevants com l’habitual “és que tot s’està tornant molt car” a l’hora de negociar. Per a una fàbrica com la nostra, enfocada a la producció i exportació a Espanya de productes mèdics de baix cost i baix marge, consolidar un equip de bons professionals xinesos és molt complicat en aquest context. Aquest ha estat, sens dubte, el meu major repte a la Xina: formar un equip de xinesos competent i de confiança partint d’una situació inicial, a la meva arribada, una mica catastròfica.

Com a mètode per contrarestar el limitat pressupost salarial, ha estat necessari treballar durament en mètodes alternatius per tal de retenir les persones i formar un equip competitiu. Entre ells, nombroses activitats de “team building” i continus reconeixements dels èxits obtinguts. Els xinesos no estan acostumats a que se’ls reconeguin els mèrits ni se’ls donin les gràcies per ells, de manera que, quan això els passa, ho agraeixen profundament. Recordo una ocasió en la qual un col· laborador em va confessar que mai abans li havien agraït res a nivell laboral. No obstant això, ara que veia que jo ho feia amb ell, pensava adoptar el mateix mètode amb els seus companys i subordinats. Em va cridar molt l’atenció que m’agraís l’haver mostrat aquesta nova possible manera de comunicació, cosa que per a nosaltres resulta totalment evident. D’altra banda, i al contrari del que moltes vegades s’escolta, considero que els xinesos sí

valoren, al marge del salari, el treballar en un entorn de bon ambient laboral. Ara que m’apropo la fi d’aquesta etapa (tinc previst traslladar-me a Hong Kong a mitjans del 2013 per cursar un MBA gràcies a una beca de La Caixa), estic contenta amb els progressos realitzats i l’equip consolidat. La seva estabilitat dependrà, en gran mesura, de l’evolució dels costos a la Xina i de la capacitat d’adaptació del model de negoci de la fàbrica als nous temps. És probable que el model tradicional de fabricar a la Xina per exportar a Espanya deixi de ser rendible, almenys per a aquest tipus de productes, a curt-mig termini. No obstant això, hi ha innombrables mercats per al sector mèdic a tots els països asiàtics, sense oblidar, precisament, a la pròpia Xina. Espero que l’equip format i el coneixement acumulat serveixin de base per expandir i diversificar el negoci comercialitzant els nostres productes en aquests països.

Cobertura integral del 100% dels riscos Informa-te’n trucant a La Mútua dels Enginyers, telèfons 932 954 300 / 662 991 085, per fax al 933 100 638, o enviant un correu electrònic a l’adreça: xina@mutua-enginyers.com

És important que aquells que vulguin establir-se a la Xina recordin que una vegada constituïda una empresa amb totes les llicències, es rep de l’estat un segell, que a nivell operatiu serveix per validar totes les transaccions oficials, signatures de contractes, etc. En resum, aquell que tingui el segell té el poder de l’empresa, i per tant ha d’estar en un lloc segur de persones amigues de l’aliè. Hi ha vegades que els gerents de les empreses es desplacen d’una ciutat a una altra amb el segell, només per signar un document. En això, la Xina segueix mantenint una burocràcia de les del segle passat.

estat el de concessions, inicialment van ser per pocs anys, però poc a poc han estat sent augmentades fins actualment que se situen en els 70 anys per a habitatges. La nova llei del 2007 estableix la protecció de la propietat privada, però diferència la rural de la urbana. Si bé la terra segueix sent de l’Estat, aquesta pot ser usdefruitada durant setanta anys, el que planteja el dubte sobre el futur dels habitatges urbanes transcorregut aquest termini. Com encertadament assenyala Patrick A. Randolph, assessor del govern xinès, estem davant d’una llei que permet “jugar amb les joguines fins que l’Estat decideixi endur-se-les”. La nova llei protegeix per igual la propietat privada i la pública. Dota, a més, als propietaris d’habitatges de recursos processals per defensar-se dels abusos dels constructors. La terra rural manté el seu caràcter col·lectiu, el que impossibilita als seus posseïdors adquirir títols privats de propietat o gravar amb hipoteques. Aquestes restriccions evitaran que milions de camperols venguin les seves terres a preus irrisoris a inversors sense escrúpols, situació que era vista pel

govern com una amenaça a aquest desenvolupament harmònic que ha estat, fins al dia d’avui, el seu estendard. Per als xinesos aquesta és una bona solució, i de fet la cultura és molt semblant a l’Espanyola dels anys de bonança, una parella acabada de casar, sol comprar-se el pis i no llogar, hi ha la necessitat de propietat.

THIS IS CHINA ! DUES COLLITES D’ARRÒS Una cosa que em va sorprendre molt el primer estiu a Xina (Guandong province) és que un dia em vaig trobar que no podia accedir a les oficines per la porta principal doncs havien barrat el pas amb una escampada al carrer d’alguna cosa que em recordava al pinso per ocells. Vaig haver de preguntar què significava allò i de seguida em van informar que pel juliol i el novembre els recollidors d’arròs aprofiten els carrers asfaltats del polígon industrial per escampar la collita i així facilitar que s’assequi. Posteriorment, i un cop sec, el passen per una màquina que li treu la pell i surt el gra que ja coneixem.

THIS IS XINA

THIS IS CHINA ! EL SEGELL DE L’EMPRESA, PODER ABSOLUT !!

THIS IS CHINA! PROPIETAT PRIVADA A LA XINA ? La propietat privada a la Xina, és un valor molt diferent del que tenim a occident. Evidentment en sortir del comunisme de Mao, a la Xina no existia propietat privada. L’obertura del país cap a occident, començada per Den Xiaoping fa més de 30 anys, va ser provocant que l’economia fos cada vegada més capitalista encara que el sistema polític seguís sent de partit únic. Era evident que un capitalisme ferotge com el xinès, no podia basar-se en l’absència total de propietat, ja que el sector immobiliari ho demanava amb urgència. El sistema escollit ha

NEWS ENGINYERS XINA 2013 // FEBRER - MARÇ

BORSA DE TREBALL COATINGS YOUNG PROFESSIONALS CHINA TECHNICAL SERVICES (M/F) We are looking for ambitious graduates (m/f) to develop their career in Shanghai, China via our Young Professionals Asia Program for positions in Technical Services. We are the world’s leading chemical company because we offer intelligent solutions for our customers and for a sustainable future. We link and develop people with diverse talents all over the world. For you, this means a variety of ways to advance. Not only your performance but also your personality matter to us. At BASF, careers develop from opportunities. What you can expect: For a duration of 12-18 months you will be based at the BASF Coatings headquarters in Muenster(Germany) and at our sites in Europe before starting your career at BASF Coatings in China. The training period in Europe offers you the chance to become familiar with the variety of our worldwide company operations and to prepare yourself for your future assignment at BASF Coatings in China. Within your target position, you will have the opportunity to gain experience in ensuring customer satisfaction and improvement of service and product quality. You will support the plant service team and coordinate technical and economical tasks. Your employment will be based on a contract with BASF Coatings in China. What we expect: We are looking for self-starting, committed candidates who will enjoy working with business and technology interfaces and continually develop the company through their commitment. You have earned an above-average Master’s degree in a chemical-related subject such as Fine Chemicals; an MBA degree is advantageous. In addition to your fluent Chinese and English skills, your basic German skills are beneficial. You have advance experience with Windows and MS Office packages. You show excellent customer orientation and conflict management skills and are able to think strategically. You are a strong leader and enjoy working in teams. Additionally, you are cooperative, communicative and open-minded. We offer: Expect on-going support from your personal mentor from management as well as regular feedback meetings throughout the program. For your professional and personal development we offer comprehensive training modules to prepare you for every challenge ahead. Please submit your application documentsin English. Expect to be surprised by the exciting rangeof career opportunities at BASF.

Working area: Engineering Location: BASF Coatings GmbH, Münster Working hours: Full-time Contract Type: Permanent

Reference code ES52321958_JB_3 Please apply online at www.basf. com/career or in writing to BASF Services Europe GmbH, Recruiting Services Europe, PO Box 11 02 48,

10832 Berlin, Germany For more information please contact: Tel.: 00800 33 0000 33 E-Mail: jobs@basf.com

LINKS D’INTERÈS Centre d’Internacionalització Empresarial ACC1Ó www.acc10.cat

China Yiwu International Machinery Industry Fair www.jixie-expo.com

Casa Àsia www.casaasia.es

Federació de la Indústria de la Maquinària a la Xina http://jjw.mei.gov.cn/english/index.html http://cmif.mei.gov.cn

China International Machine Tool www.cimtshow.com CHINE PLUS. La revue de presse www.chine-plus.com ICEX (Instituto Español de Comercio Exterior) www.icex.es

CHINA BRIEFING. Magazine and Daily News Service www.china-briefing.com

China Daily www.chinadaily.com.cn BARCELONA-SHANGHAI WOMEN BRIDGE www.bswomenb.com Casa de España . Shanghai casaespanashanghai.com Sinalunya www.sinalunya.com Casal Català de Shanghai www.wix.com/casalshanghai/ccshanghai# Institut Confuci (Barcelona) www.confuciobarcelona.es

CHINA IMPORT AND EXPORT FAIR. Canton Fair Online http://www.cantonfair.org.cn/en/ ACC10 Invest in Catalonia www.investincatalonia.com China Association for Science and Technology www.cast.org.cn

NEWS ENGINYERS XINA 2013 // FEBRER - MARÇ

REFERÈNCIES HISTÒRIQUES ANY

XINA

EUROPA I CATALUNYA

580 – 500 aC

Lao Tse

Pitàgores. La Dama d’Elx

1000 – 1275 dC

Descoberta de la brúixola (1000 dC)

El Romànic. Marco Polo a la Xina (1275 dC)

1856 - 1860 dC

Segona Guerra de l’Opi. Els anglesos ocupen Beijing

Narcís Monturiol inventa el submarí. Unificació d’Itàlia

1937 - 1945 dC

Front Unitari Nacionalistes i Comunistes

Segona Guerra Mundial

1978

Deng Xiaoping: obertura i modernització del país

Democràcia a l’Estat Espanyol

AMB EL PATROCINI DE:

AMB LA COL·LABORACIÓ I EL SUPORT DE:

NEWS ENGINYERS XINA 2013 // FEBRER - MARÇ