News Enginyers Xina - Abril - Maig 2014

NEWS ENGINYERS XINA 2014 // ABRIL - MAIG

因为改变不了过去，你只能去创造未来。 YOU CAN NOT CHANGE THE PAST, SO YOU HAVE TO CREATE THE FUTURE. LI DONGSHENG, CEO OF TCL CORPORATION

NEWS ENGINYERS XINA 2014 // ABRIL - MAIG | 1

Comissió de Política Industrial i Innovació Tecnològica del Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya

Equip de redacció: Alfonso Auguet, Joaquim Calsina, Sergi Escorihuela, Albert Ferrari, Irene Fiol, Ricard Granados, Jordi Guix, Joan Maurel, i Carles Palomo, amb la col·laboració d’ACC10 de la Generalitat de Catalunya, de Casa Àsia de Barcelona, Martha Hobart d’AiB Traductors i Intèrprets.

Maquetació i Disseny Gràfic: Carles Ivanco

Difusió del NEWS: Aquesta edició del NEWS està a l’abast de més de 10.000 enginyers i s’envia per correu electrònic a tots els/les enginyers/res que hagin manifestat el seu interès a rebre’l; a tots els/les assistents/tes de les jornades que s’han organitzat i a les empreses que s’han instal·lat a la Xina i ens donin la corresponent autorització.

També es fa difusió als 35.000 ex-alumnes de la UPC a través d’UPC-ALUMNI. En tot cas, d’acord amb la Llei 15/1999, de 13 de desembre, de Protecció de Dades de Caràcter Personal, t’informem que les teves dades personals s’incorporaran als fitxers del Col·legi Oficial i de l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya, amb domicili a la Via Laietana, 39, de Barcelona. Les dades seran usades per a les finalitats pròpies de les entitats com ara l’enviament d’informació, prestació de serveis,

celebració de jornades, cursos i altres activitats que puguin ser del teu interès, per la qual cosa podran ser comunicades a terceres entitats per al compliment de les finalitats esmentades.

Entenem que les dades personals facilitades són veraces i et sol·licitem que ens comuniquis qualsevol modificació. Pots exercitar els teus drets d’accés, oposició, rectificació i cancel· lació de les dades personals de forma gratuïta remetent sol·licitud expressa, juntament amb una còpia del teu DNI, per un dels mitjans següents: per correu electrònic a lopd@eic.cat, per fax amb la ref. LOPD al 933 100 681 i per escrit, també amb la ref. LOPD, adreçat al Col·legi Oficial i l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya, a Via Laietana, 39, 08003 Barcelona.

El Col·legi i l’Associació d’Enginyers Industrials

de Catalunya tenen interès que aquest NEWS funcioni amb eficàcia i acompleixi les finalitats per les quals s’ha creat, però no es fa responsable del contingut, exactitud i actualització de la informació que prové d’altres persones físiques o jurídiques, ni es fa responsable ni s’identifica amb els comentaris i opinions inclosos en els articles d’opinió.

Pots enviar comentaris, suggeriments, subscripcions o la indicació de no voler rebre el NEWS per correu electrònic a l’adreça següent:

xina@mail.eic.cat

Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya · c/ Via Laietana 39 08003 Barcelona Tel. 933 192 300 / 935 572 049 · www.eic.cat

SUMARI NEWS ENGINYERS XINA 2014 // ABRIL - MAIG

04 CORRESPONSALS

36 THIS IS XINA

06 EDITORIAL

38 HISTÒRIA

10 ACTIVITATS 2014

40 NOTÍCIES

14 INFORMACIÓ I ARTICLES D’OPINIÓ

44 BORSA DE TREBALL

29 VIURE I TREBALLAR A LA XINA

46 LINKS D’INTERÈS

33 DISCOVERING CHINA (发现中国)

10

14

33

36

29

NEWS ENGINYERS XINA 2014 // ABRIL - MAIG | 3

CORRESPONSALS ENGINYERS A LA XINA

Coordinadors Enginyers Xina dels “Chapters”

Shanghai Beijing

Jiaxing Suzhou

4 | NEWS ENGINYERS XINA 2014 // ABRIL - MAIG

Hong Kong Guangzhou

Jiangmen Kaiping

Shenzhen

SHANGHAI

Alexis Roig

Irene Fiol

Eduard Carreira

Sergi Escorihuela

Guillem Pagès

Alexis Lago

Gil Serra

Cristina Castillo

BEIJING

John Waller

JIAXING

Josep Gayolà

SUZHOU

Santi Codina

Javier Ycobalzeta

HONG KONG

GUANGZHOU

Raül Guerra

Pablo Trujillo

Sara Fusté

Àlex Quinteri

Leire Mancisidor

Roger Sallent

JIANGMEN

Girbal Balart

KAIPING

Albert Ferrari

SHENZHEN

Xavier de Vicente

Marc Boix

NEWS ENGINYERS XINA 2014 // ABRIL - MAIG | 5

EDITORIAL Reptes i oportunitats per a la col·laboració publicoprivada en infraestructures a la Xina

Salvador Alemany Mas President d’Abertis Infraestructuras

E

n la nostra condició de primer operador mundial en la gestió d’infraestructures per al transport i les comunicacions, des d’Abertis seguim amb gran interès el potencial que en l’àmbit de les infraestructures plantegen les economies emergents –i “emergides” –, i en especial les d’Àsia, que poden convertir-se en un objectiu prioritari.

Sabem de fa temps que una economia moderna necessita per al seu desenvolupament d’unes xarxes de carreteres, ferrocarrils, energia i telecomunicacions robustes i fiables. També la Xina té en el desenvolupament del seu estoc d’infraestructures una prioritat de primer ordre.

Partint de la base d’algunes de les estimacions més recents1, entre 1992 i 2011 la inversió anual en infraestructures a la Xina ha estat al voltant dels 700 mil milions de dòlars anuals. Una xifra equivalent al 8,5% del seu PIB, i que supera amb escreix el 2,5% dedicat durant el mateix període per les economies madures d’Europa o Amèrica del Nord.

Com a resultat d’aquestes inversions, l’estoc d’infraestructures a la Xina és, en valors absoluts, superior avui al de qualsevol altre país del món.

Si ens centrem en les infraestructures viàries, observem que la xarxa d’alta capacitat de la Xina és la segona més extensa del món. Amb més de 96.000 km, en pocs anys superarà els

6 | NEWS ENGINYERS XINA 2014 // ABRIL - MAIG

101.000 km dels Estats Units.

Durant la passada dècada, el nombre de vehicles matriculats ha crescut a un ritme del 18% anual, mentre que el trànsit de passatgers i de mercaderies han crescut a un ritme del 10% i 11% anual respectivament.

Els plans de creixement de les infraestructures a Xina són igualment ambiciosos. D’aquí a 2020, les autoritats xineses tenen plans per construir 70 nous aeroports, 43.000 km de noves autopistes, i augmentar de manera significativa la seva capacitat portuària i ferroviària. La seva planificació territorial preveu desenvolupar 10 corredors viaris i ferroviaris per connectar de manera apropiada els principals nodes industrials del país.

Per atendre aquests plans de creixement, i mantenir en condicions apropiades el seu estoc d’infraestructures ja existent, els caldrà dedicar de manera sostinguda un 6,4% del seu PIB, amb una inversió acumulada de 16 trilions de dòlars fins a 2030. Si bé es preveu que l’origen principal d’aquests fons continuarà sent els pressupostos públics, que a l’actualitat cobreixen en 96% de les inversions realitzades, aquesta situació obra clarament una finestra d’oportunitat per als projectes de col·laboració publicoprivada (PPP).

Hem de pensar, però, que la seguretat jurídica resulta determinant per a un inversor a llarg termini com Abertis que gestiona actius de servei públic. És per això, que seguim molt de prop l’evolució de la seguretat jurídica en tots els països. En referència a la zona de l’ÀsiaPacífic, un informe del 2011 de l’Economist Intelligence Unit destacava2 : “el fort creixement continu i les grans necessitats d’infraestructura creen un ambient d’oportunitats, tot i que la manca de transparència i regles clares planteja reptes importants per al seu desenvolupament”.

El nou lideratge iniciat ara fa un any pel President Xi Jinping i el Primer Ministre Li Keqiang, i el pla presentat a finals de 2013 per enfocar la nova etapa en el desenvolupament de la Xina, evidencien la intenció d’avançar en una reforma econòmica a gran escala. Ambdós s’han compromès a donar al mercat

un paper decisiu en l’assignació de recursos, i a impulsar la desregulació i la delimitació de funcions entre el mercat i l’Estat. Així mateix, han manifestat la seva intenció de fer front al deute dels governs locals i fomentar el desenvolupament d’un mercat de bons municipals, el que podria tenir implicacions significatives en el finançament i la propietat de la infraestructura, amb la creació de noves oportunitats per als gestors d’aquests tipus d’actius.

En aquest context les concessions administratives per a la gestió de les infraestructures que es van posant progressivament en explotació són una font potencial de captació de recursos per a les Administracions que podrien focalitzar els seus esforços en la planificació de l’estoc que cal seguir executant a fi d’atendre l’important creixement dels fluxos de persones i mercaderies al país.

Tenim una màxima: Aquell que treballa a llarg termini està també generant valor a curt termini; però qui només focalitza en el curt termini mai no genera valor a llarg termini.

Abertis treballa a llarg termini: quan arriba a un país, ho fa per quedar-se. Els nostres actius no són existències que es compren i es venen. Invertim per quedar-nos, i intentem focalitzar els nostres recursos cap als projectes que ens permetin desenvolupar tota la nostra potencialitat industrial. Aquest és el repte que, arribat el dia, també tindrem a la Xina.

1

“Chinese infrastructure: The big pic-

ture”. McKinsey Quarterly, Juny 2013 2

“Infrascope 2011: Evaluating the envi-

ronment for PPPs in Asia-Pacific”, Economist Intelligence Unit, Març 2012

A la Xina identifiquem un recorregut important, a mitjà i llarg termini, per a projectes conjunts amb grans empreses xineses o amb socis xinesos, ja sigui al mateix gegant asiàtic o a tercers països en els quals inversors d’aquell país ens puguin acompanyar. Haurem de saber trobar l’equilibri i complementarietat adequats entre la nostra capacitat financera i know how industrial, amb la complicitat i compromís de socis locals, fonamentalment amb un rol financer, que ens aportin coneixement de l’entorn, de la cultura i accés i proximitat a les Administracions.

NEWS ENGINYERS XINA 2014 // ABRIL - MAIG | 7

EDITORIAL Challenges and opportunities for public-private partnerships for infrastructure in China

Salvador Alemany Mas Chairman of Abertis Infrastructures

A

s the largest global operator in infrastructure management for transport and communications, at Abertis we keep a close eye on the infrastructure potential of emerging and ‘emerged’ economies, especially in Asia, which may become a priority.

China stood at some $700 billion. This equates to 8.5% of its GDP, a far higher percentage than the equivalent 2.5% spent during the same period in the mature economies of Europe and the US. As a result of these investments, in absolute terms Chinese infrastructure is greater than any other country today.

We have known for some time that modern economies need a robust and reliable road, railway, energy and telecommunications network in order to develop. China has made developing its infrastructure a top priority.

In terms of road infrastructure, China’s high capacity road network is the second largest in the world. Already at over 96,000 km, it is expected to overtake the 101,000 km of the US. in a few years. In the last decade, the number of registered vehicles increased by 18% a year, while passenger traffic and goods grew annually by 10% and 11% respectively.

According to recent estimates1, between 1992 and 2011, annual investment in infrastructure in

8 | NEWS ENGINYERS XINA 2014 // ABRIL - MAIG

English Version

China’s infrastructure growth plans are just as ambitious. By 2020, the Chinese authorities plan to build 70 new airports, 43,000 km of new motorways, and to significantly extend its port and rail capacity. Its land planning entails 10 road and rail corridors to create the links needed between the country’s main industrial areas.

To meet these growth plans and to adequately maintain its existing stock of infrastructure, China will have to earmark 6.4% of its GDP over the long term, making a cumulative investment of $16 trillion by 2030. Although this development will largely continue to be financed with public funds, which at present cover 96% of

investments, there is clearly a window of opportunity for public-private partnerships (PPP).

Nevertheless, it is important to bear in mind that legal certainty is crucial for long-term investors such as Abertis, which manages public service assets.

This is why we are closely monitoring developments in legal certainty in all countries.

With regard to the Asia-Pacific region, a 2011 report by the Economist Intelligence Unit noted that2 : ‘continued strong growth and large infrastructure needs create an environment of opportunity, although the lack of transparency and clear rules poses significant challenges for development’.

President Xi Jinping and Prime Minister Li Keqiang’s new leadership of one year and the plans revealed in late 2013 focusing on the next stage in China’s development are a clear sign of its commitment to large-scale economic reform. Both have promised to make the allocation of resources more marketoriented, as well as to foster deregulation and to delimit the functions of the market and the State. They have also said that they will tackle the local government debt issue and foster a municipal bond market, which could have significant implications for the financing and ownership of infrastructure, creating new opportunities for managers of this type of asset.

ture that are progressively being granted are a potential source of revenue for the government, freeing it up to focus on planning the infrastructure that is still needed to meet the significant rise in movements of people and goods in the country.

1

“Chinese infrastructure: The big pic-

ture”. McKinsey Quarterly, Juny 2013 2

“Infrascope 2011: Evaluating the envi-

ronment for PPPs in Asia-Pacific”, Economist Intelligence Unit, Març 2012

In China we foresee a significant place in the medium and long term for joint projects with large Chinese companies or Chinese partners, both in the Asian giant itself and in third countries where Chinese investors can accompany us.

We will have to strike the right balance and complementarity between our financial capacity and industrial know-how, and the involvement and commitment of local partners, primarily financial stakeholders, whose input will entail knowledge of the business environment and culture and access to the authorities.

We have a saying: he who works in the long term is also creating value in the short term, but he who focuses only on the short term never generates long-term value. Abertis works in the long term: when it starts working in a country it does so with a view to continuity. Our assets are not stocks that are bought and sold. We invest to stay, and we endeavour to focus our resources on projects that allow us to develop our full industrial potential. This is the challenge that we will also face in China, when the time comes.

The administrative concessions for managing infrastruc-

NEWS ENGINYERS XINA 2014 // ABRIL - MAIG | 9

ACTIVITATS 2014

10 | NEWS ENGINYERS XINA 2014 // ABRIL - MAIG

Activitats realitzades

Albert Ferrari Enginyer industrial, Industrial Manager de SEDAL Group

27 de març de 2014

L’evolució de Xina cap a la societat del coneixement i les oportunitats per les nostres empreses” a càrrec d’Eugeni Bregolat, ex-ambaixador d’Espanya a la Xina El proppassat 27 de març va tenir lloc, a la seu del COEIC, una extraordinària conferència per part de l’ex-ambaixador a Xina, Eugeni Bregolat, a on els més de 40 assistents varen gaudir de les experiències viscudes durant els 12 anys de presència a Xina en 3 períodes diferents, i de la seva visió de futur de cap a on va Xina.

El ponent ens va fer un ràpid repàs a la història de Xina amb les seves innovacions més conegudes fins abans de l’Edat Mitjana com el paper, la brúixola, la pólvora i l’impremta, i més endavant els viatges per mar a l’Àfrica Oriental amb vaixells de fins a 1.000 tripulants (1400-1415). Tot seguit i sense causes evidents, es va iniciar el període obscur que van ser els segles posteriors. Després de la revolució cultural, sembla com si Xina ha abordat les diferents revolucions europees en segles en un sol i es disposa ja a l’avançament.

En aquest sentit, va exposar un munt de dades, algunes d’elles es troben en el seu llibre “La segunda revolución china” (2007), per deixar ben clara l’aposta de Xina cap a la societat del Coneixement i la Tecnologia. Destaca que en el 17è Comitè Central del Partit Comunista nomenat a l’any 2006, 8 dels 9 membres eren enginyers, i en el 18è Comitè Central (2012) en que s’ha reduït a 7 membres, hi ha dos Enginyers (un d’ells és el President de Xina i secretari general del Partit Comunista, Li Yinping).

A l’any 2005, Xina va anticipar-se als grans riscos futurs que estaven assumint amb el seu model de creixement basat en la “fàbrica del món” i van posar-hi remei preparant les bases perquè a partir del 2007 poguessin construir una nova economia, consolidada amb el Pla quinquennal 2011-2015 en que el primer de tot és Ciència/Tecnologia/Educació. En aquest pla es reduïa la importància a les exportacions (“fàbrica del món”), es potenciava el consum intern i sobre tot, s’accelerava el fet d’avançar cap a la societat del coneixement amb més desenvolupament tecnològic i més educació. L’educació és la base del progrés i aquesta és la seva màxima.

En el 2015, es preveu que el 2,2% del PIB de Xina correspondrà a la inversió en Innovació que amb les magnituds de que es superaran els 15 Billons de dòlars de PIB, és una xifra astronòmica que dóna per molta activitat tecnològica. Es preveu també, que en el 2030 hi hagi 250-280 milions de graduats universitaris.

Missatge final: a Europa ens hem de confabular per no perdre el tren també de la tecnologia i hem de començar a actuar ja mateix.

NEWS ENGINYERS XINA 2014 // ABRIL - MAIG | 11

English Version

March 27th

Conference “The evolution of China towards the knowledge society and opportunities for our companies” with Eugeni Bregolat.

This past March 27th, it was held at the headquarters of COEIC, an extraordinary lecture by the former ambassador to China, Eugeni Bregolat, where more than 40 attendees enjoyed the experiences during the 12 years presence in China in three different periods, and its vision of where China is going to.

The speaker gave us a quick overview of the history of China with its innovations known to before the Middle Ages like the paper , the compass, the gunpowder and the printing press, and later the travels by sea to the East Africa with up to 1.000 boats crew ( 1400-1415 ) . Then, without apparent cause, began the darkest period were became later centuries . After the Cultural Revolution, it seems like China has approached various European revolutions in different centuries in only one and is ready to overtake it.

In this sense, the speaker exhibited a lot of data, some of which are in his book “The Second Revolution of China” (2007), to make clear the commitment of China to the knowledge society and technology. He highlighted that in the 17th Central Committee of the Communist Party appointed in 2006, 8 of the 9 members were engineers, and in the 18th Central Committee (2012) that has been reduced to 7 members, two of them are engineers (one of them is the President of China and general Secretary of the Communist Party, Li Yinping).

In 2005 , China was anticipating great risks they were taking with the future model of growth based on the “ world factory” and put the foundations to prepare from 2007 to build a new economy consolidated with the Five-Year Plan 2011-2015 that the first relevant issue is Science / Technology / Education. This plan reduced the importance of exports (“world factory” ), to promote domestic consumption and above all , the fact of accelerating progress towards the knowledge society with more technological development and education. Education is the basis of progress and this is their maximum .

In 2015, it is expected that 2.2% of the GDP of China will correspond to investment in innovation, and with figures that exceed 15 billion dollars of GDP, it is an astronomical figure given by many technological activity could be done. It is also expected that in 2030 there are 250-280 million university graduates.

Final Message : in Europe we have to collude to keep the train of technology and it is a must to start to act right now.

12 | NEWS ENGINYERS XINA 2014 // ABRIL - MAIG

Activitats en preparació JULIOL Dimarts, 8 de juliol de 2014

Situació del sector de la robòtica a la Xina Moderador: Joaquim Calsina, Sales Manager Espacio Solar La jornada tindrà lloc a la UPC, a l’Aula Màster de l’Edifici A3 del Campus Nord, Barcelona.

SETEMBRE Data pendent de confirmar

Taller pràctic: Avantatges de Hong Kong per a l’estructuració i creixement a la Xina Moderador: Carles Palomo, Director Unitat de Negoci a ROBERLO S.A. La jornada tindrà lloc a l’Auditori Pompeu Fabra, a la 5° planta de la seu del Col.legi d’Enginyers Industrials de Catalunya, a Via Laietana, 39, Barcelona.

INFORMACIÓ I ARTICLES D’OPINIÓ

NEWS ENGINYERS XINA 2014 // ABRIL - MAIG | 15

Oportunitats en el mercat Cleantech a la Xina

Taowen Xue Directora ACCIO Xangai

E

l ràpid creixement econòmic de la Xina i la creixent urbanització han posat de manifest un dels majors desafiaments que el país haurà de superar en els propers anys: la reducció del residus i la minimització del seu impacte ambiental.

Segons la Comissió Europea, l’any 2013 la Xina va superar els Estats Units per cinquè any consecutiu posicionant-se com el major productor mundial d’emissions de carboni. Així doncs, mentre la contaminació atmosfèrica s’ha convertit en el principal dilema del govern, altres problemes ambientals no tan visibles com ara la gestió de l’eficiència energètica, les energies renovables, el reciclatge de deixalles i residus, entre d’altres; han augmentat l’interès cap un nou concepte: Cleantech.

La Xina s’ha convertit en el major generador de tecnologia neta del món, tant en termes de creixement ( 30% d’augment dels ingressos per vendes en 2011 ) com en termes absoluts de mercat. Segons Ernst & Young, els ingressos per vendes van arribar als 25 mil milions d’euros el passat 2013, amb una capitalització de mercat de 35 mil milions d’euros.

La inclusió d’objectius verds en el 12è Pla Quinquennal Xinès posa en el punt de mira la indústria d’energies netes i obre una finestra d’oportunitat pel mercat estranger. Si bé

16 | NEWS ENGINYERS XINA 2014 // ABRIL - MAIG

l’energia solar i eòlica són els principals impulsors del sector, les indústries d’aigües residuals i gestió de residus sòlids es troben en les seves etapes inicials, presentant oportunitats interessants per les empreses catalanes.

D’una banda, la capacitat de les instal·lacions de tractament d’aigües residuals actuals no es troba a la par amb la ràpida producció de fangs i residus. Al 2012, la Xina tenia un total de 153.027 empreses del sector de tractament d’aigua, però només la meitat del nombre d’instal·lacions amb una capacitat mitjana al voltant de 31.000 tones per dia , un índex de càrrega baix en comparació amb altres països desenvolupats. Aquest baix rendiment actual

posa de manifest la necessitat i demanda de tecnologies i equipaments occidentals de tractament de fangs i residus.

D’altra banda , l’eficiència en el tractament de residus sòlids es veu afectada per la falta de capacitat de les infraestructures actuals , que compten únicament amb el 50% de la capacitat prevista inicialment . Per fer front aquest problema , el govern s’ha compromès a augmentar el nombre d’instal·lacions de tractament mitjançant l’addició de 475 plantes cap al 2015, obrint una finestra d’oportunitat per empreses estrangeres que tinguin l’equipament, la tecnologia i l’experiència suficient per instal·lar noves infraestructures d’alt rendiment.

El baix nivell de desenvolupament d’aquesta indústria representa una via d’entrada per les empreses estrangeres que puguin oferir la seva tecnologia i infraestructura. En aquest sentit , malgrat que la Xina compte amb un sistema de licitació no totalment transparent , el país ofereix vendes en forma de projectes de govern, projectes que fins ara han atret moltes empre-

ses de tecnologia neta de capital estranger, diversificant l’oferta de mercat.

Avui en dia, no només multinacionals com Veolia Water tenen interès per la Xina. Empreses joves de tecnologia neta també miren cap a la Xina i el seu mercat lucratiu estimat en 356 milions d’euros el 2015, segons la Xina Merchants Securities.

En conclusió, tot i que la Xina presenta un marc d’oportunitats per empreses estrangeres, la majoria d’aquestes oportunitats vénen de la mà del govern xinès . Per tant, en molts casos, es requerirà compartir el know-how i la tecnologia amb empreses estatals, havent de fer front al repte de la propietat intel·lectual. Al cap i a la fi, el govern no només està donant la benvinguda a les empreses estrangeres per ajudar a la Xina a abordar els seus problemes ambientals , sinó també per ajudar a les seves empreses nacionals ser més competitives mitjançant l’associació amb empreses d’origen estranger que compten amb l’experiència i els coneixements de mercats més desenvolupats.

“FingerQ Platform and PrivacQBiometriuc Authentication Products, a Patented technology that convey a new era of biometric authentication communications. It allows the user to manage friends circle, send encrypted text / voice messages and sharing photos and files including PDFs. The technology is designed for PC, Android Smartphone and Tablets.”

Our solution comes in series of biometric protective casing and portable friendly dongles: Q-180Mini Micro-USB and Q-Triangle for PC.

We are actively seeking potential distribution and carrier partner for the Spain, Barcelona region, and shall there be any inquiry, please don’t hesitate to contact the FingerQ team at: Website: http://www.fingerq.com // Email: marketing@fingerq.com

Pearl River Delta Free Trade Zone: Hong Kong + Guandong + Shenzhen

Elvira Jimenez Lawyer

C

hina is experiencing liberalisation. Just three months after launch the pilot free trade zone (FTZ) in Shanghai, China ‘s central government has agreed to approve 12 new FTZs. According to a statement in Xinhua1, Guangdong is one of them (the other is Tianjin and the remaining ten locations have not yet been named) and is expected to launch this year.

The proposed FTZ in the Pearl River Delta covers (SAR) Special Administrative Regions of Hong Kong and Macau, as well as parts of the cities of Shenzhen, Qianhai and Guangzhou, a so-called golden pentagon. The potential of this area can be very interesting to foreign investment, and the project wants to take advantage of the strengths of every city. Union means strength.

Guangdong Province is located in southern China, in the Pearl River Delta. This area is one of the most dynamic regions in China. It has become an important industrial market for all sorts of inputs, materials, and capital goods. Recently, the U.S. Chamber of Commerce in South China published a study showing that in this area there are 200 businesses of the Fortune 500 list.

It is also a major market for transportation and trade-related services. Rapid urbanization and burgeoning city populations have created demand for infrastructure, building materials,

18 | NEWS ENGINYERS XINA 2014 // ABRIL - MAIG

English Version

transportation services, housing, and other goods and services associated with urban development.

According to state statistics, since 1989 Guangdong has topped the total GDP rankings among all provincial-level divisions. Close links to Hong Kong mean that Guangdong consumers adopt international tastes earlier than most places in China, making the region one of the trendsetters in China.

But, of course, one of the added values of this FTZ is Hong Kong, the third most important leading international financial centre, after London and New York City.

Following the British handover to Chinese authorities in 1997, Hong Kong was granted a large degree of control over its economic, political, financial and legal systems, even as it ceded foreign affairs and defense policy to Beijing. That made it a perfect setting for foreign companies that wanted to access Chinese markets while maintaining their head offices in a capitalist economy with a strong rule of law and a Westernized business culture.

Hong Kong’s unique status as both a Chinese territory with special privileges as well as a modern city with plenty of clout in international markets has also helped Chinese companies expand offshore. Those who live and work here, we expe-

rience this every day. Soak everything, streets, restaurants, and fashion, even business. Both Chinese and English is spoken. People have oriental mentality, but have been studied in Britishstyle colleges and universities.

Hong Kong is still the bridge between China and the West. One example. Hong Kong is the first tourist destination in China. Every day, throughout the year, these Mainland tourists stroll around the malls and luxury shops of the city. The entire city became a shop-window for brands to introduce in Chinese market. Have a shop in Hong Kong it may be more effective than an advertising campaign.

China is experimenting liberalisation, and Hong Kong has decades of experience. Around the inauguration of the Shanghai FTZ, Mr. Dai Haibo, the Deputy secretary-general of the Shanghai Municipal People’s Government said that as this is the first time for many policies in the zone “we are like primary school students.” Taking the same image, Hong Kong has yet a master in the best Business School.

Moreover, as a lawyer, I would emphasize the legal security that we find in Hong Kong, with courts that work better than Spanish (why not to say?) and foreign investors who play on equal terms than locals. But legal security is much more comprehensive. For example, when you sign a

contract you are sure that the other party understands the same. And you can be sure that laws will not change overnight.

Most analysts believe that both foreign companies entering the Chinese market and Chinese companies expanding offshore will still want the reassurance of Hong Kong’s strong legal framework, transparent markets and financial know-how.

It is difficult to guess the plans of the current govern of Xi Jinping. Everyone has an opinion, but for sure these FTZs have not been approved by chance. According to the Framework Plan for the Shanghai FTZ, the main goals are to “expedite the functional transformation of government, explore administrative innovation, stimulate trading and investment facilitation, and accumulate experience on achieving a more open Chinese economy.” In other words, the main goals seem to be opening up the service sector and allowing more opportunities for foreign investment.

Perhaps they want to build an economic empire. “A bigger business cake for all, not smaller crumbs”, says a commentary from the official Xinhua news agency, and they will try to make the best of each area. For these reasons, Hong Kong still maintains their special status.

1

The Xinhua News Agency is the state press agency of the Peo-

ple’s Republic of China.

NEWS ENGINYERS XINA 2014 // ABRIL - MAIG | 19

War and Peace

Miquel Mateu Director de Programa Àsia-Pacífic. dDirecció de Relacions Internacionals i Cooperació.

Ajuntament de Barcelona.

I

magino que el nom de l’article pot portar al lector a pensar que el contingut farà referència a qui va ser un dels màxims exponents del pensament i de la literatura russa, autor d’altres obres excel·lents com La Mort d’Ivan Ílitx o Anna Karènina, l’extraordinari novel·lista i escriptor Lev Tolstoi, però, no és ben bé aquest el tema del present article. De fet, faré referència a un tema molt més proper tant en el temps com en l’espai. Faré referència a una conferència celebrada fa unes poques setmanes a Barcelona, més exactament al Palau de Pedralbes, que va ser inaugurada pel nostre alcalde Xavier Trias.

El nom d’aquest cicle de conferències és War and Peace in the XXIst Century Seminar, i es va celebrar la seva 12 edició la segona quinzena de gener, organitzada per CIDOB, amb el suport del nostre Ajuntament. Va comptar també amb la col·laboració d’ESADEgeo Center for Global Economy and Politics i l’esponsorització de la Caixa i l’Ambaixada d’Austràlia. En aquesta edició el tema de debat era la Pau i la Prosperitat a l’Est Asiàtic.

En la seva apertura, el nostre alcalde, Xavier Trias, va subratllar la innegable rellevància del creixement de la zona. Aquest fet té, sempre segons l’alcalde Trias, una importància cabdal per a Barcelona que es postula, mitjançant el port, com a porta d’Europa i de la Mediterrània per a la Xina.

20 | NEWS ENGINYERS XINA 2014 // ABRIL - MAIG

La nostra ciutat ha mantingut relacions comercials i culturals amb Àsia, especialment amb la Xina i el Japó, tot i que la nostra ciutat miri també cap a altres urbs d’altres països d’aquell entorn, Filipines, Vietnam, Indonèsia Índia o Austràlia. En les seves conclusions, l’alcalde Trias va manifestar la seva confiança pel que fa al futur de les relacions de Barcelona amb les ciutats i països de l’Est d’Àsia.

En el decurs de la jornada, es va poder comptar amb ponents que aportaren un gran coneixement del tema. Van intervenir en Carles Gasòliba, Chairman del Board del CIDOB; en Javier Solana, Chairman honorari de la institució; en Kumiharu Shigehara, president de la International Economy Policy Studies Association i anterior Deputy Secretary-General de l’OECD; la Françoise Lemoine, Seniro Economist in CEPII i Associate Researcher, Centre d’Études sur la Chine Contemporaine; en Ron Huisken, Senior Fellow al Strategic and Defence Studies Centre a l’Australian National University; en Takashi Inoguchi, Emeritus Professor a la University of Tokio; en Miquel Nadal, economista i anterior Secretary of State for International Affairs; i, last but not least, en Lanxin Xiang, Professor of International History and Politics at the Graduate Institute in Geneva.

He deixat el professor Lanxin Xiang pel final ja que voldria repassar d’alguna manera les seves intervencions, en tant que representant de la

Xina. Va començar obrint un dels panels, el segon, que tenia com a títol: Seeking a New Security Framework for East Asia. En aquest va iniciar la seva al·locució dient que un dels problemes que calia considerar era la mancança d’un sistema de seguretat global per aquella zona.

actuals: la corrupció, l’alentiment econòmic i la crisi demogràfica. Cal dir que va mostrar un marcat optimisme ja que va senyalar que, contràriament amb el que succeí amb Jiang Zemin i Hu Jintao, l’actual líder, Xi Jinping sí que entén aquests problemes.

Ja en referència al que representa Xina va dir que parlar del “rise of China” era una fórmula errònia i que més aviat calia parlar de “re-rise” o “restoration” ja que la Xina iniciava ara un retorn a la seva normalitat, perquè, a banda d’un darrer curt període històric, la Xina no havia patit un dèficit comercial des dels temps de la “Ruta de la Seda”. Afirmà que la Xina no té cap intenció de desafiar les regles del joc internacionals, malgrat que dóna la impressió que US pensa el contrari. Va mencionar les disputes territorials amb Japó (Senkaku/Diaoyu) però va dir que el que realment el preocupava, era la possibilitat d’una crisi accidental, ja que la falta de mecanismes de prevenció en cas de crisi, fan l’escenari més arriscat.

Ara bé, si hagués de resumir d’alguna manera no la seva intervenció, sinó la sensació que em va causar, la visió que oferí del seu país, una mena d’autoretrat de la seva realitat, em quedaria amb una frase:

Va tornar a intervenir en el bloc relatiu a “A More Integrated and Stable East Asia” i, en referència a les relacions Sino-Japoneses va dir que probablement podien aprendre del que ha estat finalment les relacions Franco-Alemanyes.

Ja centrat en els temes més interns va dir que probablement el partit comunista xinès s’enfrontava a la crisi de legitimitat més fonda, des de 1949, a causa de tres problemes que per ell són els principals temes a resoldre pels dirigents

“Asia does not exist and is a mere European invention”.

Vull pensar que el professor Xiang, amb aquesta afirmació estava reclamant una major cohesió dels dos continents, més que no pas una predominança de l’un sobre l’altre. Vull pensar que, en mirar el planisferi el professor Xiang, esborrava mentalment els Urals, aquesta frontera traçada a l’antiguitat i que s’ha mantingut en la nostra visió planetària. Crec que la Xina, en tant que potència mundial emergent, o caldria dir ja emergida, reclama la possibilitat de contemplar aquest gran bloc que representaria un continent Euroasiàtic (o Asiàticoeuropeu?). En qualsevol cas, penso que les nostres relacions amb Àsia en general i amb la Xina en particular, tal com apuntava el professor Xiang han de consolidar-se i generar un espai de creixement en benefici de les persones que viuen en aquests gran espai del planeta, gran en extensió, pel nombre de països i per la seva població.

“THINKING BIG MAKES US GROW” Dídac Lee, Managing Director of Inspirit and

It doesn’t matter if it’s a startup or a multinational, it doesn’t matter if there are small investments or large international ventures. In Barcelona, what matters are big ideas, people, opportunities... Everything has a place in one of the main European capital cities with most projects of international investment. That is why Barcelona makes you grow, makes you dream while keeping your feet on the ground, even further than the horizon.

BARCELONA, THE EUROPEAN CAPITAL OF INNOVATION A prize awarded by the European Commission in 2014

Tres cifras chinas

Xulio Ríos Director del Observatorio de la Política China

L

a inauguración del año político en China ha venido acompañada, como es habitual, del informe que el primer ministro realiza ante la Asamblea Popular Nacional. Li Keqiang avanzó tres cifras en su discurso reveladoras del tiempo que vive el país. La primera se refiere al objetivo de crecimiento: 7,5%. Detrás de ella (y sus complementos en materia de inflación, déficit fiscal, creación de empleo o del comercio exterior), existe la convicción de que si bien su gobierno encara muchas dificultades, en parte evidentes en la fluctuación constatada en algunos indicadores en los últimos meses, China no está al borde de un aterrizaje duro y ni siquiera en crisis, al menos en el sentido que se vive en las economías más desarrolladas y en otras economías emergentes. Por el contrario, China afronta una desaceleración programada del crecimiento, que aun así supera en más del doble el promedio de la previsión mundial para 2014, necesaria para operar los ajustes que demanda su estructura productiva. La peor noticia para China probablemente sería volver a un crecimiento de dos dígitos basado en la inversión en infraestructura y en el auge inmobiliario.

Es por lo tanto una cifra que revela tanto optimismo como cautela. Los excesos de capacidad en determinadas áreas, las reformas profundas que aguardan al sector financiero y bancario, tributario y fiscal, la deuda de los gobiernos lo-

22 | NEWS ENGINYERS XINA 2014 // ABRIL - MAIG

Versión Castellana

cales, la modernización de la agricultura para preservar, entre otros, la seguridad alimentaria, la polución, no solo del aire, o el coste socioeconómico y político de la corrupción, alertan de una agenda nada fácil de afrontar. Las respuestas se anticiparon en noviembre, en la Tercera Sesión Plenaria del Comité Central del PCCh: profundización de la reforma en todos los órdenes cuidando de que ello no ponga en peligro los objetivos generales para la presente década: duplicar en 2020 el PIB y el ingreso per cápita en relación a 2010.

La segunda cifra es el 2% del PIB asignado a investigación y desarrollo. En 2011 esta cifra ascendía al 1,4%. China consolida y mejora así este esfuerzo que le confirma en la segunda posición a nivel mundial en términos absolutos, solo por detrás de EEUU. Dicha consignación acredita la seriedad de la apuesta por una economía innovadora, con mayor valor agregado, multiplicando su poder tecnológico, a sabiendas de que en él reside la clave última de una modernización económica que fortalezca en términos cualitativos las capacidades del país.

La tercera cifra es el 12,2% de crecimiento de los gastos en defensa, superior en 1,5% a la previsión del año anterior y la tasa más elevada desde 2011. El aumento de los gastos en defensa se produce en un contexto marcado por el agravamiento de las tensiones regionales,

especialmente en los mares de China oriental y meridional, significadamente con Japón, pero igualmente con países del sudeste asiático, como Filipinas, Vietnam, e incluso más recientemente, Malasia. La proporción se sitúa oficialmente en el 1,4 por ciento del PIB –un valor cuestionado- y aun por debajo del 3% de media a nivel mundial.

China justifica este aumento en la necesidad de afrontar sus desafíos marítimos, las disputas territoriales, el terrorismo y hasta para responder a las exigencias de una presencia internacional en este ámbito más destacada. Se puede llegar a comprender que una potencia económica de su magnitud acometa un progresivo reequilibrio de sus necesidades en defensa para blindar su proyecto ante una creciente inestabilidad que refleja en cierta medida tanto el nerviosismo derivado de la intensificación de la competencia estratégica global como una voluntad inocultable de afirmación de sus intereses mayores. Sin embargo, aun estando muy por detrás de EEUU, con quien es inevitable la comparación, en lo inmediato, el dato no ayudará a calmar la ansiedad de sus vecinos, recelosos de su respuesta desafiante a la no menos controvertida política de Washington de atizar los conflictos para legitimar el traslado del 60% de su flota a la región para garantizar la “libertad de navegación”.

Las demostraciones de fuerza de China en este aspecto facilitan el auge del discurso nacionalista en Japón, que a cada paso invoca la ame-

naza amarilla para justificar su recuperación de la “normalidad” y también la cristalización de la red de alianzas que EEUU propone a los países afectados por disputas con China. Li Keqiang reafirmó la voluntad pacífica de Beijing y el compromiso con el mantenimiento del orden de posguerra, pero esta cifra y su contexto pueden afectar negativamente al desarrollo de ambiciosos proyectos como la Ruta de la Seda marítima, el TLC en negociación en Asia oriental o la creación de la RCEP, si crece la desconfianza.

Cuando este dato se anunció a los medios de comunicación, en Taiwan, el opositor PDP hacía público un informe urgiendo la elevación del gasto en defensa de la isla para alcanzar el 3% del PIB, asegurando que el desequilibrio militar en el Estrecho hará imposible la paz. China no puede cerrar los ojos a esa realidad.

La Xina cap a la societat del coneixement DA SHUJU: Big Data a la Xina Data is the new oil. With over 600 million internet users and a quickly expanding urban economy, China generates a massive amount of data annually. Chinese leadership has the will to leverage large datasets analytics to generate added value business opportunities and will make sure that Chinese companies don’t miss the boat of Big Data. But what is the real potential of this particular brand of IT service? Is there real business value behind this buzzword? If so, what are its applications in China and opportunities for western companies there?

Alexis Roig Enginyer Informàtic. Fundador i Director General de GlobalTaixue Co, Ltd.

M

òbils intel·ligents i dispositius electrònics de tota mena interactuen amb nosaltres per fer-nos el dia a dia més fàcil. Consumim tota mena d’oci per internet, llegim la premsa des de tauletes, estem al dia de les nostres amistats a través de les xarxes socials, parlem per aplicacions de missatgeria instantània, gestionem el nostre banc en línia i comprem els nostres viatges, regals i llibres a través de webs. Però més enllà de les comoditats que tots aquests avenços tecnològics ens aporten, aquestes interaccions generen volums de dades gegantins, mesurats en bilions de gigabytes des dels inicis de la Web. Aquesta quantitat pràcticament infinita d’informació en constant expansió fa temps que té ja un impacte econòmic molt destacable, però serà en els propers anys on esdevingui un element clau a l’hora de controlar els mercats globals i predir les tendències dels seus usuaris, ja siguin en l’àmbit econòmic, polític o social.

Però que significa aquesta nova situació? És la proliferació de grans volums de dades simplement l’evidència d’un món creixement intrusiu?

Un negoci en mans de grans multinacionals? O bé, l’anomenat big data pot jugar un paper destacat en el desenvolupament econòmic i social d’aquest segle? Quin és el paper de la Xina, amb un govern fortament curós de controlar els seus recursos, en la difusió i el tractament del seu big data?

De la mateixa manera que el progrés econòmic en èpoques passades va estar fonamentat en el control de matèries com el carbó o el ferro, les dades estan esdevenint la matèria primera de la nova economia. Disposar de la infraestructura per recopilar, tractar i analitzar aquestes dades és avui tan estratègic per les grans empreses i governs com fins ara ho ha estat, per exemple, la tecnologia de prospecció i explotació petroliera.

Certament es tracta d’una definició intencionadament relativa ja que no determina com de grans o complexos aquests conjunts de dades han de ser-ho per ser considerats macrodades i per tant sempre es referirà a aquelles dades que les tècniques de computació convencionals de cada moment no poden tractar. La web social és sens dubte el centre d’aquest indústria emergent, ja que gran part de les dades són de caràcter per-

24 | NEWS ENGINYERS XINA 2014 // ABRIL - MAIG

QUÈ ÉS EL BIG DATA? Big data -o macrodades- és la nova paraula de moda en el sector tecnològic i sembla cridada a revolucionar l’economia i la manera de fer negocis. Però de què és tracta realment?

En termes generals, big data sol referir-se a conjunts de dades el volum i la complexitat dels quals va més enllà de la capacitat que les actuals eines de gestió de bases de dades permeten capturar, emmagatzemar i analitzar.

sonal, proporcionades bé pels mateixos usuaris o fruit del seu rastre de navegació, l’anomenada petjada digital. El secret de la recollida de dades es basa en un model de negoci certament astut i innovador, on principalment es bescanvien serveis gratuïts per dades privades; una pràctica àmpliament estesa a les xarxes socials, motors de cerca i serveis en núvol.

El gran potencial del big data és doncs l’anàlisi de les dades per obtenir tendències de mercat, coneixement sobre els consumidors, predir comportaments i en conseqüència poder avançar-se als fets per optimitzar processos, vendes o prendre millors decisions. Els exemples més coneguts a occident són aquelles tècniques de màrqueting usades per grans empreses d’internet com Google, Facebook o Amazon, amb els seus anuncis i suggeriments de compres i continguts hiperpersonalitzats gràcies a les dades que recopilen. Un exemple menys comercial sobre com d’amplis i sorprenents poden ser els usos del big data és Google Flu Trends, eina de cerca sobre la grip que permet monitorar l’impacte de la grip arreu del món a través de les dades que Google recull en les cerques fetes pels seus usuaris. No cal dir el potencial que una eina d’aquestes característiques pot tenir per a la gestió de la salut pública per part de governs o possibilitats de negoci per a empreses farmacèutiques.

Les macrodades esdevenen doncs un preuat recurs com l’energia en la nostra societat de la informació. Però on es troba la Xina en tot això?

EL LIDERATGE XINÈS EN EL BIG DATA Quan analitzem la situació actual i perspectives de futur del big data a la Xina cal no oblidar les dimensions del país i el seu destacable recent desenvolupament en les indústries TIC. Tenint en compte la població del gegant asiàtic i la penetració que ha tingut en la societat l’ús d’internet, de dispositius mòbils i les compres en línia, s’evidencia el potencial del país en el tema que ens ocupa. Més de 600 milions d’usuaris d’internet generen grans volums de dades que fan de la Xina una mina d’or per a les empreses que cerquen explotar aquest recurs.

Al mateix temps, com ja hem tingut ocasió de tractar extensament en aquesta secció en ocasions anteriors, l’èmfasi que el govern xinès ha posat en els darrers anys en la recerca tecnològica i desenvolupament de les TIC no fa més que dotar la Xina de fonaments sòlids per aprofitar al màxim el potencial del big data. En els darrers anys s’ha fet una enorme inversió público-privada en supercomputadors, centres de dades i serveis en núvol, estructures essencials per explotar correctament macrodades.

A més però, cal tenir present que la Xina, a imatge dels Estats Units, entén la indústria d’internet com clau per als interessos estratègics del país, i que per tant és una qüestió de sobirania nacional assegurar que els principals actors de la indústria són locals. Només cal veure com els 10 llocs webs més visitats als EUA i la Xina són dels respectius països, mentre que per exemple a Catalunya – com succeeix a gran part d’Europa– aquest top 10 és exclusivament nord-americà. Així doncs, tot i que amb mesures de vegades força qüestionables, la Xina ha aconseguit fer-se amb el control del seu propi internet on els principals webs, cercadors, botigues en línia, xarxes socials i portals de notícies són en mans locals.

No hi ha dubte que la Xina es troba d’entrada molt ben posicionada en la cursa per liderar la nova indústria del big data, i les seves empreses, conscients d’aquest fet, porten temps dedicant esforços en aquesta direcció.

ELS GEGANTS XINESOS DEL BIG DATA Parlar de la Xina i de macrodades és parlar a la força dels anomenats “BATS”, els quatre gegants de l’internet xinès: Baidu (百度), Alibaba (阿里巴 巴), Tencent (腾讯) i Sina (新浪).

Cadascuna d’aquestes empreses monopolitza els seus respectius mercats i té accés a dades de les interaccions generades per milions d’usuaris. Baidu amb el seu cercador similar a Google, el grup Alibaba amb les seves plataformes de venda i pagament en línia, Tencent amb les seves eines de missatgeria instància com QQ o WeChat, o Sina amb la seva plataforma de microblogs similar a Twitter, són nomes alguns exemples dels principals actors de la indústria xinesa de les macrodades.

NEWS ENGINYERS XINA 2014 // ABRIL - MAIG | 25

Totes aquestes empreses disposen de milers d’empleats dedicats exclusivament a analitzar els seus grans volums de dades per trobar-hi noves aplicacions. El nou coneixement extret de les dades en brut no és exclusivament utilitzat per les mateixes empreses sinó que és també una font de negoci en el moment que es posa a disposició de tercers.

D’aquesta manera, Alibaba posa les bases del seu nou pla estratègic d’enfocar el seu negoci en tres principals pilars: comerç electrònic, finances i l’explotació de big data.

Un exemple prou sorprenent de nou negoci generat a partir de les macrodades que les seves altres plataformes li permeten extreure és el de Yu’E Bao (余额宝). Aquest nou producte financer d’Alibaba dóna als seus clients una rendibilitat superior a la dels dipòsits a llarg termini que els bancs xinesos ofereixen amb l’avantatge de poder retirar part o la totalitat dels diners en qualsevol moment.

Encara en el sector financer, els grans bancs xinesos busquen també les millors maneres d’explotar la gran quantitat d’informació que posseeixen dels seus clients amb l’objectiu de conduir millors estratègies de màrqueting. Tanmateix, aquest propòsit es troba en la majoria de casos encara força lluny, degut sobretot a la poca modernització i baixa digitalització que molts bancs xinesos encara pateixen. Un gran exemple és la col·laboració entre el banc xinès ICBC i el gegant tecnològic IBM per a l’optimització de l’estratègia d’obertura de noves oficines. Com a banc detallista, les oficines de ICBC són considerades el principal canal de comercialització. Degut al ràpid procés d’urbanització de la societat xinesa, amb ciutats contínuament creixents, ICBC cercava la millor manera d’arribar els seus potencials clients a través de noves oficines. IBM va dividir les principals ciutats on es troba present el banc en milions de parcel·les de 100m2 per classificar-ne la informació de l’activitat de negoci i el comportament dels clients a cadascuna d’aquestes zones. A partir de l’anàlisi d’aquestes dades, es va poder calcular el valor de mercat de cada parcel·la i determinar el nombre òptim i millor localització per a l’estratègia d’expansió d’oficines amb excel· lents resultats segons el mateix banc.

Alibaba, a diferència de la banca tradicional, pot oferir una alta rendibilitat en dipòsits a la vista perquè gràcies al big data pot sortejar el principal risc que aquesta combinació comporta: disposar de prou liquiditat. A través de l’anàlisi de les dades dels seus usuaris assegura poder predir quan algú mourà diners entre els seus comptes de Yu’E Bao i d’Alipay, utilitzat per pagar en les diferents plataformes de comerç electrònic d’Alibaba, així com a molts altres llocs web. Els moviments fets entre els dos comptes, com a pas previ d’un dipositant a voler fer una compra o estalviar per compres futures, poden indicar quan pot haver-hi futurs pics en la demanda de liquiditat, permetent a l’empresa disposar de prou fons en conseqüència i invertir en productes financers més rendibles.

Els casos d’èxit de projectes de big data no són pocs entre el sector empresarial xinès. A títol d’exemple podríem també citar breument el cas de Bitauto, portal automobilístic que analitza converses en línia per predir les tendències de compres de cotxes dels internautes, i que a més planeja entrar en el sector dels productes financers, incrementat encara més les seves fonts de dades. El mateix podríem dir de Suning, cadena xinesa d’electrònica de consum, que ja combina les dades que recopila en les seves botigues físiques i en línia i aviat també les dades bancàries a través del nou banc privat que està establint. O el cas del portal immobiliari Soufun, segona plataforma de comerç electrònic de la Xina, que ja fa un extens ús de les dades de navegació dels seus usuaris i que properament es preveu que es llanci

El cas probablement més reeixit és el del grup Alibaba, a l’avantguarda dels serveis de big data. El punt fort d’aquest holding és l’ampli ventall de plataformes de les que disposa per extreure’n dades: la informació de venedors i consumidors dels seus llocs de comerç electrònic Alibaba (B2B), Toabao (C2C) i Tmall (B2C) –tots ells líders indiscutibles en les seves categories–, les transaccions efectuades a través d’Alipay (similar a Paypal), dades de la seva asseguradora online Zhong An que té conjuntament amb Tencent, les converses del lloc de microblogs Sina Weiba del qual posseeix el 18%, la informació de China Yahoo! de qui és propietari o les dades que pugui recopilar de la seva recent adquisició AutoNavi (similar a Google Maps).

26 | NEWS ENGINYERS XINA 2014 // ABRIL - MAIG

en el mercat del crèdit per aprofitar també la informació de les transaccions.

BIG DATA I L’ADMINISTRACIÓ XINESA Si bé queda palesa la forta implicació del món empresarial xinès per liderar la nova indústria de les macrodades, el sector públic no n’és aliè. No hi ha dubte que l’administració té un ampli accés a informació dels serveis públics i de la ciutadania.

Tanmateix, a l’hora de publicar dades oficials per a ús públic el govern xinès ha estat tradicionalment considerat poc àgil, deliberadament imprecís o directament tendenciós.

Tot i no tenir un pla nacional de dades obertes (open data), el govern central té un clar interès en l’explotació de big data, objectiu que s’inclou en el seu pla de recerca nacional 973 (973 计划). D’ençà d’aquest anunci diversos governs municipals i provincials han promogut diferents iniciatives per obrir les dades de l’administració amb la voluntat d’oferir millors serveis públics i crea noves oportunitats de negoci. Clares mostres d’aquestes iniciatives són el llançament dels portals de dades obertes Data Shanghai (上海市政府 数据服务网) i Beijing Data (北京市政务数据资源 网) o la Plataforma d’Informació Pública en línia (中国政府公开信息整合服务平台).

Recentment, per exemple, l’Institut Nacional d’Estadística (中华人民共和国国家统计局) va decidir col·laborar amb una desena de grans empreses tecnològiques que recopilen o processen dades per desenvolupar una iniciativa de big data amb l’objectiu de millorar la recollida, processat i anàlisi de dades econòmiques per a la presa de decisions en l’àmbit social i macroeconòmic.

L’objectiu de la primera fase contempla incorporar les dades de les grans plataformes de comerç electrònic i pagament online d’Alibaba i Tencent per millorar el càlcul de l’IPC i obtenir així un indicador més acurat de la inflació i reduir dràsticament els mètodes d’enquesta tradicionals.

Una altra iniciativa interessant és la del Institut de Recerca de Carreteres del Ministeri de Transport (交 通运输部公路科学研究院)que desenvolupa la seva pròpia plataforma de macrodades per millorar els serveis de taxi i transport públic a les grans ciutats tot analitzant les dades del trànsit en temps reals.

Tenint en compte l’encara incipient obertura de dades per part del govern, són moltes les iniciatives de proveïment participatiu (crowdsourcing) per part d’internautes que combinen dades obertes amb d’altres fonts com les xarxes socials, sovint amb cert caràcter de protesta. En són mostra diversos mapes interactius que donen seguiment a la presència del virus H7N9, les anomenades ciutats del càncer o l’estat de la pol·lució de l’aire i de vessaments tòxics per part de la indústria.

REPTES I OPORTUNITATS Un dels principals reptes al que en els propers temps haurà de front el govern és el d’una creixent pressió per part d’algunes empreses i de la mateixa població per tenir accés a més dades públiques. No obstant, tot i la voluntat del govern central d’anar cap aquesta direcció, les reticències de certs dirigents locals i provincials a fer una mica més transparent les seves administracions, la poca comunicació entre diferents departaments governamentals i la gran burocràcia que arrossega l’administració xinesa no fan que aquesta sigui una escomesa fàcil sense una regulació clara a nivell estatal.

D’altre banda però, l’enorme domini del sector per part de les grans empreses d’internet xineses i un govern poc donat a obrir les seves dades no ha de ser interpretat com una barrera insalvable per aquelles empreses occidentals amb voluntat d’entrar a la indústria de les macrodades a la Xina, sinó simplement com una conseqüència del particular sistema polític xinès i la importància que el control de la informació té en aquest.

De fet, tot i que molt probablement el gruix de les dades seguirà en mans xineses, moltes empreses locals necessitaran assessorament per adaptar els seus models de negoci i tecnologia per explotar part d’aquesta informació, així com talent altament qualificat per analitzar i interpretar aquests volums de dades i extreure’n informació útil per al seus respectius mercats. A més, el dilema de la seguretat i privacitat de les dades personals –tan vigent a occident– no és encara primordial a la Xina, i de ben segur generarà grans oportunitats de negoci en els propers anys que les empreses occidentals hauran de saber aprofitar.

NEWS ENGINYERS XINA 2014 // ABRIL - MAIG | 27

Programa pilot per al comerç de drets d’emissions de CO2 a Shenzhen

Roger Sallent i Sara Fuste Consultors en sostenibilitat a SD Projects

E

El passat mes de juny va començar a funcionar a Shenzhen el primer programa de comerç de drets d’emissió de la Xina. Aquest programa pilot tindrà un àmbit d’aplicació local, i afectarà 635 industries i 197 edificis. En conjunt, aquests van ser els responsables de l’emissió de 31,7 milions de tones de carboni durant el 2010, gairebé el 40% de les emissions totals de la ciutat.

Aquest programa de reducció de les emissions s’engloba dins del marc establert pel XII Pla Quinquennal (2011-2015) en matèria de sostenibilitat i esta estretament lligat amb altres mesures com per exemple el Programa 10K, destinat a millorar l’eficiència energètica en les empreses (El Programa 10K va dirigit principalment a les industries amb un consum energètic anual superior a 10.000tce i té com a objectiu reduir el consum nacional en 250Mtce).

El programa de comerç de drets d’emissió de Shenzhen és el primer d’un total de 5 ciutats i 2 províncies on es duran a terme programes pilot.

Actualment, la provincia de Guangdong també s’està preparant per iniciar el seu propi mercat d’emissions. L’objectiu final es completar un mercat d’emissions d’àmbit nacional pel 2015-2016.

Sota aquest nou programa, es proporcionarà un nombre limitat de crèdits a les empreses afectades (cadascun dels quals equivaldrà a una tona

28 | NEWS ENGINYERS XINA 2014 // ABRIL - MAIG

de CO2) per tal de que aquestes empreses mantinguin les seves emissions sota control. Aquestes empreses hauran de fer un seguiment de les seves emissions, i hauran d’entregar un crèdit per cada tona emesa. Les empreses que emetin per sota de la seva assignació podran vendre els crèdits corresponents. D’altra banda, les que emetin més del permès hauran de comprar crèdits nous, posant així un preu a la contaminació i establint un procediment basat en el mercat.

Per tal de fer una correcta assignació de crèdits i uns preus que fomentin l’objectiu final del programa, es seguirà de prop l’experiència del règim de comerç d’emissions de la UE (on degut a una excessiva assignació de crèdits i a la recessió entre d’altres raons, els preus s’han desplomat de 40$ a 4$ per tona en pocs anys i per tant els incentius econòmics han quedat diluïts).

VIURE I TREBALLAR A LA XINA

Josep Gayolà Vicedo Plant Manager at INOXPA Special Processing Equipment (Jiaxing), Co., LTD

M

y Chinese story begins at 2005. I was working in Barcelona for a company from the construction field, but being an Industrial Engineer and having always an interest to get international working experience it made sense to me to go to China. A lot of companies were outsourcing or relocating there, so I decided to follow them and get further opportunities to develop my career abroad.

It was funny, when I told my colleagues about my decision to leave the company and go to China to learn Chinese most of them thought I was crazy.

Things have changed so much in 10 years. Nowadays there is a frenzy to study Chinese and China is not longer an unknown guest in most of Spanish people’s minds as it was before.

Also, and this is sad to say, has become one of the destinations for our graduates because they couldn’t get the opportunities that they deserve in our own country.

Almost 10 years ago I arrived to Shanghai, a city that is a perfect example of the unprecedented

changes this country has undergone. For instance, when I arrived there were only 3 subways lines in Shanghai Metro, now there are 14 lines. There was no operating High-Speed rail system, currently China has the world’s longest HSR (HighSpeed Rail) network with more than 10,000 km.

English Version

Chinese speakers), the entrepreneurial and rich province of Zhejiang, the astonishing Hong Kong, the beautiful and completely different Taiwan, so I’ve confirmed by myself how different the places and people of this huge nation are.

This country has developed economically at an unbelievable speed, but on the other hand its society and even the country itself has not been able to fully assimilate these tremendous changes in such a short time. Its frantic development has created social injustices, an enormous gap between China’s rich and poor that can’t be hidden and collateral problems like the extreme pollution and corruption. Shanghai it is also a perfect example of it: You can find the most luxurious places and at the other corner of the small street misery and extreme poverty.

One actually can understand better China as a continent than a country itself. Businesswise it is also like that: labor laws, investment incentives, immigration policies, visa requirements… all can change from one city to another. This big diversity contributes to destroy the myth that China it is the land of King Midas with a market of 1.2 billion people. Selling here it is extremely complicated because of their own particularities, the cultural difference and because of the brutal competition from local companies and foreign competitors. They all are already here doing their best to try to get a piece of the cake.

Shanghai, the pearl of the east, was my first Chinese love, but I’ve been also in the warm province of Guangdong, the extreme cold of Jilin province in the north-east (Dongbei for the

Throughout these years I have been working in several projects from Catalan SME (SmallMedium Enterprises) setting up factories in China. A very challenging job because it makes

30 | NEWS ENGINYERS XINA 2014 // ABRIL - MAIG

you become the liaison with two very different cultures. A bad approach can create a lot of misunderstandings and recently I’m seeing a lot of Spanish companies that are closing their investments here. That is not only because of the current financial problems in Spain, but because a wrong strategy when the project started that has evolved to a point of no return.

From my experience the most common mistake when a SME comes to China is that they usually do not want to realize the complete change of their business environment. You can be a successful company in our country, but that doesn’t mean that you’re going to get the same in China because you have a very good product. To enter to China, you do not only need a good know-how in order to compete providing better quality, but also it is needed to adjust to a new set of rules. It requires a big adaptability, flexibility and a close support from HQ (headquarters) with a tight follow-up in a team-working spirit from both sides. People from HQ have to come often to supervise and train the staff,

people from China has to go to Spain to understand the company culture.

I remember always the words of an excellent consultant and a friend of mine: “Don’t do in China what you will never do in your own country”. Furthermore, one has to be careful planning the landing in China.

It has to analyze previously as many factors as possible that could influence the future development of the project: location of the facility (extremely important), who will lead the project, how the HQ will train and supervise, the communication between China and the headquarters, the creation of good Human Resource policies to deal with Chinese employees (also extremely important),… without ever forgetting that is not the same to create a company in Spain from the scratch during decades than set up a counterpart in China in just a couple of years. The Chinese project is going to be difficult and challenging, so it’s important that everyone in the HQ is aware of the difficulties and feel the project as their own as well.

Your staff in China must feel also HQ support and care for

their comfort to get the best out of them.

I could talk hours and hours about China. With passion and boredom, with fondness and skepticism, all the feelings mix up here. I’ve lived moments of great happiness and I have experienced dramatic situations, but being here, as a part of this development, has been a great challenge that has changed my life. I don’t regret a bit my reckless decision to start the adventure to move to China, learn Chinese and master its language. That allowed me to visit and have a deeper hands-on knowledge of different cultures throughout all Asia and also the chance to work in a crosscultural environment that has enriched me both as a professional and as a person.

NEWS ENGINYERS XINA 2014 // ABRIL - MAIG | 31

DISCOVERING CHINA 发现中国

32 | NEWS ENGINYERS XINA 2014 // ABRIL - MAIG

English Version

Introduction We are glad to introduce you our new section “Discovering China” (发现中国), where in every issue you will learn about a different region of this wonderful country called Zhōngguó (中国), literally “Middle Kingdom”, better known worldwide as “China”.

Thanks to the collaboration with Laketània Tours, we will discover the great variety of sightseeing, gastronomy and culture that China can offer us.

In this issue we will find out the best of Yunnan province, one of the most beautiful provinces in the south of the country, to go on in the next 3 issues of this year with Hainan, Shaanxi and Hebei.

The articles will be written by Tat Ametller, CoFounder and CEO at Laketània Tours, a travel agent with more than 17 years experience and passionate about Asia.

Enjoy the trip !

Carles Palomo Industrial Engineer and Degree in Eastern Asian Studies

Yunnan

NEWS ENGINYERS XINA 2014 // ABRIL - MAIG | 33

Yunnan Tat Ametller Co-Founder and CEO at Laketània Tours

Y

unnan (云南, yúnnán) , meaning literally “South of the Clouds”, is located in the South West region of the country. It covers an area of approximately 394,000 square kilometres and has a population of 46,31 million (2011). The capital of the province is Kunming (昆明,kūnmíng), with a population of 6,432,212, including 3,583,429 in the built-up area made up of 4 urban and 1 suburban districts.

Yunnan borders Laos and Vietnam on the South and Myanmar on the West. Tibet Autonomous Region and Sichuan province are located on the North and Chongqing, Guizhou and Guangxi on the East.

Yunnan is China’s most diverse province, biologically as well as culturally.

A varied topography results in an average elevation of 1980 metres, but with the highest point at 6740 m (Kawagebo Peak in Degin County) and the lowest one at 76.4m (Red River Valley in Hekou County)! There are splendid mountainous regions as Sichuan and Guizhou and important rivers cross the province as the Mekong, Yangtze and Pearl.

34 | NEWS ENGINYERS XINA 2014 // ABRIL - MAIG

English Version

We can find 25 out of the 56 ethnic minorities which live in China, and 15 of them are particularly from Yunnan. Major part of the population is Han (67%), and the rest mainly from 8 ethnic groups: Yi, Bai, Hani, Zhuang, Dai, Miao, Hui and Tibetan.

About the gastronomy, there are three cooking styles in Yunnan distributed in the north, the east and the south. Typical dishes from the North of Yunnan are: wind-cured ham (火腿, huŏtuĭ), crisp-skinned duck (烧鸭, shāoyā) and shaguoyu (沙锅鱼, shāguō yú), a tasty fish claypot, but also something that is really unusual in China: dairy products ! As dried cheese or yoghurt wafers (乳 扇, rŭshān or 乳饼, rŭbǐng). In Eastern Yunnan we can find qiguo chicken (气锅鸡, qìguōjī) and crossing-the-bridge noodles (过桥米戏, guòqiáo mǐxǐ), a sort of individualized hotpot eaten as a cheap snack all over the province. Yunnan’s south is strongly influenced by the neighbour countries using such un-Chinese ingredients as lime juice, coconut, palm sugar, cloves and turmeric. It is also famous in China for producing good coffee and red pu’er cha, Yunnan’s best tea.

The best time of the year to visit Yunnan is from April to October due to the weather, as winter is too cold.

rocks seem to emanate from the ground creating the illusion of a forest made of stone.

Since 2007, two parts of the site, the Naigu Stone Forest (乃古石林) and Suogeyi Village ( 所各邑村), have been UNESCO World Heritage Sites.

To explore such an incredible and diverse territory, there are several options depending on the time we have and the kind of trip we are looking for, as Yunnan offer us so many different options!

Main tourist attractions in Yunnan include: •

Dali, the historic center of the Nanzhao and Dali kingdoms. A quiet city with 2000 years history in an unbeatable location between the Erhai lake and the Cang Shan Mountain.

Composed by small and narrow streets with wonderful traditional Bai arquitecture. It is part of UNESCO World Heritage.

•

Yuanyang, a Hani minority settlement with vast rice-terraces. The rice-terraces of Yuanyang are among the more spectacular ones in China. From July to September is the best time to visit it, as the fields are completely green, giving a wonderful sightseeing of the area.

•

Luoping, 200 kms East of Kunming, where oilseed rape flowers fields become a golden sea during February and March due to the blossom of the yellow oilseed rape flowers fields. It is really worth to see.

•

Trekking in the Himalaya, north-west of Yunnan, is also an interesting and unforgettable option for the more adventurous.

•

Lijiang, a Naxi minority town labelled ‘Shangri-la’ by the Chinese government. It has been a UNESCO World Heritage Site since 1997.

•

The Stone Forest, 120km east of Kunming, a notable set of limestone formations. The tall

There are daily flights to Kunming from many Chinese cities, as well as from main Asian airports.

Interested in a customized trip proposal?

Contact us at: tat@laketaniatours.com

NEWS ENGINYERS XINA 2014 // ABRIL - MAIG | 35

THIS IS CHINA Joaquim Calsina Sales Manager Espacio Solar

dynastic and social guide. Some existing records indicate that it existed at least as early as 14th century B.C. So it’s clear that is a very old and traditional event in China.

Originally related to the lunar-solar Chinese calendar, the holiday was a time to honor household and ancestors. It was also a time to bring family together for a party that took place on the New Year’s Eve, the extended family would join around the table for a meal that included as the last course a fish that was symbolic of abundance and therefore not meant to be eaten. In the first five days of the New Year, people ate long noodles to symbolize long life. On the 15th and final day of the New Year, round dumplings shaped like the full moon were shared as a sign of the family unit and of perfection.

WHEN:

RECENT HISTORY:

Chinese New Year begins according to the Chinese calendar which consists of lunar-solar calendar systems. The track of the new moon changes from year to year so Chinese New Year can begin anytime between late January and midFebruary, so no fixed day ( similar to easter vacation in Christian religion). This year 2014 was on the 31 January.

In 1912 China adopted the Western calendar, the Chinese joined in celebrating January 1 as World Wide New Year’s Day. But China, however, continues to celebrate the Traditional Chinese New Year, and had introduced a new name “The Spring Festival”. Today both names are used, causing sometimes confusion to foreigners .

OLD HISTORY: The ancient Chinese calendar, on which the Chinese New Year is based, functioned as a religious,

36 | NEWS ENGINYERS XINA 2014 // ABRIL - MAIG

Today’s celebrations has changed a lot from the old times, but is still the most social and economic holiday in China. Today the main objective is a family reunion , maybe the only time in the year families are together, people traveling along the country to meet they relatives and also to have a

chance to relax from work. There is not existing any religion or honor to ancestors, today is just holidays, but people remained sensitive to the zodiacal animals to the extent that they considered what, for example, a year of the rat might mean for their personal fortunes or for a child born at that time.

der the Spring Festival influence. Each new year is marked by the characteristics of one of the 12 zodiacal animals: the rat, ox, tiger, rabbit, dragon, snake, horse, sheep, monkey, rooster, dog and pig.

My partners in China explains me that when they were young , during spring festival was time to get the only new clothes for the whole year , and was the only time to have good food. Todays this has change a lot, and young people only celebrates to be free from work.

SOME DATA :

Just for curiosity during part of Mao Zedong period, the Chines new years was forbidden. Officially in 1996 a weeklong vacation was establish, and today the period is even longer, we could say that the country is more or less two weeks un-

This new year 2014 is a Horse year !!!

In 2006 number of passenger trips ( planes, trains, automobiles) during the Festival period was 2 billion .

In 2014 the number was raised to 3,6 billion, where 3,2 billion will be road transports, 42 million for flights, and 258 million train trips.

That’s the reason Spring Festival is called the “biggest migration event in the world”

NEWS ENGINYERS XINA 2014 // ABRIL - MAIG | 37

HISTÒRIA Els grans invents xinesos: el paper

Anna Busquets Programa d’Àsia oriental. Professora dels Estudis d’Arts i Humanitats.

Universitat Oberta de Catalunya.

E

l paper, originat a la Xina en el segle II a.C., és un dels quatre grans invents xinesos que es va difondre cap a occident –juntament amb la impremta, la pólvora i la brúixola- i que va influir de manera important en el desenvolupament de la història europea.

Tot i que l’etimologia de la paraula “paper” –del grec πάπυρος (papiros)- ens podria portar a pensar que el papir i el paper guarden alguna relació, res més lluny de la realitat. El paper era de producció molt més àgil i barata. Els dos, però, comparteixen el fet que permeten escriure-hi al damunt. Ara bé, encara que l’ús principal que avui dia donem al paper i que, per les seves qualitats, ha estat durant segles un dels suports més usat per a consignar i transmetre la informació, en els seus orígens va ser emprat com a material per a embolicar, ja que el seu cost era molt menor que no pas el d’altres com podia ser la seda.

De fet, els primers materials que els xinesos van usar com a suport de l’escriptura van ser les closques de tortuga o les escàpules de bovins en l’època Shang (1200 a.C) –s’hi han trobat els vestigis d’escriptura més antics que s’han conservat-, els bronzes, fonamentalment de l’època Zhou (1070-221 a.C) o la pedra utilitzada des de temps molt antics. A ningú escapa que l’escriptura sobre aquests materials deuria ser un procés laboriós i feixuc. No només calia preparar les superfície

38 | NEWS ENGINYERS XINA 2014 // ABRIL - MAIG

dels materials sinó que els estris –fonamentalment punxons per poder fer les incisions sobre les dures superfícies- tampoc facilitaven que el procés fos ni ràpid ni àgil. No va ser fins a finals del període de Primaveres i Tardors (770-450 a.C) quan l’ús de materials per escriure que permetien la utilització del pinzell i la tinta –com són les tires de bambú, les tauletes de fusta o els rotlles de seda- va permetre que el procés d’escriptura fos més ràpid i senzill.

No obstant, l’ús d’aquests materials tenia associats dos problemes fonamentals. En primer lloc, l’elevat cost d’alguns dels materials com la seda.

En segon lloc, la dificultat per manegar i emmagatzemar la producció escrita deguda tant al pes dels materials emprats com als volums resultants ja que, a la Xina antiga, els llibres s’obtenien relligant diferents tires de bambú.

El descobriment del paper inicialment no va resoldre, ni pretenia fer-ho tampoc, cap d’aquests problemes. Tot i que la tradició n’atribueix la invenció a Cai Lun –eunuc de la cort dels Han Posteriors (25-220)-, evidències arqueològiques trobades a la segona meitat del segle XX permeten afirmar que amb anterioritat ja s’havia usat.

D’una banda, els fragments de paper trobats en una tomba datada en època de l’emperador Wu dels Han (140-87 a.C.), prop de l’actual Xi’an; de l’altra, el fragment d’un mapa trobat també en una tomba del segle II a.C a la província de Gan-

su. Tot i així, el primer paper descobert era força aspre i no massa adequat per a l’escriptura i estava fet amb fibres de lli i seda, la qual cosa l’encaria enormement. Així doncs, el més probable és que el mèrit de Cai Lun estigués més vinculat a un cert perfeccionament en el procés de fabricació del paper que no pas en la seva invenció.

En el procés d’elaboració del paper, els materials usats –inicialment escorça d’arbre, fibres de cànem, xarxes de pesca i draps- eren esmicolats en petits trossets i amarats en aigua i cendra vegetal (segurament per les propietats blanquejadores que tenia). A continuació, la pasta resultant es bullia i amb l’ús d’un morter s’acabaven de barrejar i triturar. La pasta que se n’obtenia s’estenia de manera uniforme sobre motlles plans per tal que s’assequés. Després ja es podien retirar les làmines resultants. La introducció progressiva de nous materials –com poden ser el bambú, algues, la palla de blat o varietats d’escorces diferents com la de sàndal-, va permetre anar millorant el procés de fabricació de manera que amb la reunificació imperial dels Sui (581-617) i durant la dinastia Tang (617-907) es va aconseguir fabricar paper de diferents tipus i d’una manera àgil i relativament barata. En un estat burocràtic com era el xinès, no és gens estrany que ben aviat es convertís en el suport principal de la burocràcia i que, ja durant la dinastia dels Song (960-1279), la producció de paper assolís uns nivells espectaculars. Com a base de la burocràcia era perfecte: permetia una escriptura còmode i àgil, els costos

per a la seva obtenció eren barats i la seva durabilitat i lleugeresa en facilitaven l’ús.

Durant molts segles, els xinesos en van tenir l’exclusivitat. La conquesta àrab de l’Àsia central en el segle VIII, però, va canviar la situació. La tradició explica que els presoners xinesos que els àrabs van fer a la batalla de Talas, el 751, van rebel·lar als àrabs el secret de la fabricació del paper, tot i que el cert és que descobriments arqueològics permeten afirmar l’existència, ja en el segle IV, de cartes dirigides a un mercader de Samarcanda en suport paper. Abans de l’arribada dels àrabs a l’Àsia central, en aquesta zona el paper ja era de fabricació xinesa. Els àrabs van crear manufactures de paper des de Samarcanda fins a la península ibèrica, conservant per a ells el secret de la fabricació que mantindrien com un gran tresor i que encara trigaria força temps en arribar a Europa. La primera fàbrica europea d’elaboració del paper data del segle XII i no va ser fins al segle següent que es va començar a desenvolupar d’una manera més consistent.

Per saber-ne més: DENG, Y. (2011). Ancient Chinese Inventions. Cambridge: Cambridge University Press.

NEEDHAM, J. (ed.) (1985). Science and Civilization in China, Volumen 5. Cambridge: Cambridge University Press.

TEMPLE, R. (1987). El genio de China. Cuna de las grandes civilizacions de la humanidad. Madrid: Debate.

NEWS ENGINYERS XINA 2014 // ABRIL - MAIG | 39

NOTÍCIES Selecció del butlletí d’economia de Casa Àsia

China desbanca en 2013 a Estados Unidos como líder del comercio mundial

ha mantenido estable y se ha incrementado, con la excepción de Vietnam.

El gigante asiático se ha convertido en 2013 en la mayor potencia comercial a nivel mundial al superar por primera vez a EE.UU. en el volumen de intercambios comerciales, pese la desaceleración del crecimiento de las exportaciones en diciembre. El valor total de las exportaciones e importaciones de bienes realizadas por China en 2013 alcanzó los 4,16 billones de dólares (más de tres billones de euros), todo un récord histórico.

Informació imf.org

Informació money.cnn.com Informació theguardian.com

La economía china registra su menor subida en 14 años con un 7,7% La economía china durante 2013 registró un crecimiento del 7,7% respecto al año anterior, la menor tasa desde 1999, según la Oficina Nacional de Estadísticas (BNE) de China. Pekín ha justificado esta desaceleración de la economía por “problemas de fondo”. No obstante, las expectativas oficiales habían sido estimadas a la baja, con un crecimiento del PIB del 7,5% para el conjunto de 2013.

Asia-Pacífico en 2014

Informació elmundo.es

Artículo de Jaume Giné para “La Vanguardia” en el que desgrana las perspectivas económicas de la región Asia-Pacífico para el año 2014, con especial énfasis en China, Japón, India, Corea del Sur e Indonesia. La región seguirá siendo la gran locomotora de la economía mundial, sin embargo el 2014 no estará exento de riesgos tanto financieros como políticos.

Informació online.wsj.com

Informació casaasia.es El potencial de crecimiento en el Asia emergente Informe del Fondo Monetario Internacional que analiza el potencial de crecimiento de China, India y cinco países de la ASEAN (Indonesia, Malasia, Filipinas, Tailandia y Vietnam). Mientras que en China e India dicho potencial de crecimiento ha decrecido, en las economías de la ASEAN, se

Hong Kong se mantiene como la economía más libre del mundo Un año más Hong Kong mantiene su estatus como la economía más libre del mundo, una distinción que ha obtenido durante veinte años consecutivos. Singapur, en segundo lugar, le sigue de cerca. El nombramiento se llevó a cabo en la edición del 20º aniversario del Índice de Libertad Económica, publicado conjuntamente por la Fundación Heritage y The Wall Street Journal.

Informació straitstimes.com Informació heritage.org

Libre Comercio de Shanghái, las modificaciones relativas al capital registrado en sociedades de responsabilidad limitada y sociedades anónimas, la reforma a la Ley de Marcas y la exención de IVA en China en la prestación de servicios transfronterizos.

Informació rocajunyent.com Bancos extranjeros en China Encuesta anual a los máximos representantes de los bancos extranjeros en China, que muestra que estas corporaciones están considerando la expansión a nuevos negocios, como ofrecer más servicios a las PYMES, ofrecer servicios bancarios rurales, o lanzar la banca electrónica, entre otros servicios.

Informació pwchk.com El aceite de oliva español se lanza a por el mercado chino Reportaje de ABC que destaca que el mercado chino ya es el sexto consumidor mundial de los aceites de oliva de España. En tan sólo diez años el el sector ha acumulado un crecimiento de casi el 8.000%, y en los nueve primeros meses de 2013 ha crecido otro 41,27%, hasta las 18.666 toneladas.

Con estas cifras España aumenta su cuota de mercado en China con un 61,85% de los aceites de oliva importados.

Informació abc.es

China: Derecho & Sociedad

Cepsa abrirá plantas en China e Indonesia

Nuevo suplemento de Roca Junyent dedicado a China que repasa las siguientes novedades: Zona de

El grupo Cepsa, dedicado al sector del petróleo y la petroquímica, ha anunciado que pondrá en marcha

40 | NEWS ENGINYERS XINA 2014 // ABRIL - MAIG

entre 2014 y 2015 nuevas plantas en China e Indonesia con una inversión de 300 millones de euros cada una. La planta de Shanghái estará especializada en materia prima para plástico, mientras que la de Indonesia lo estará en materia prima de origen vegetal para detergentes.

Informació europapress.es Simon se instala en Indonesia y China se convierte en su principal mercado La multinacional catalana de material eléctrico e iluminación Simon ha anunciado que este año desembarcará en Indonesia y Perú. Justo en 2014 la empresa estima que China se convertirá en su principal mercado, superando a España. En China, Simón ha facturado un 30% de su total, y tiene ya una red de 2.000 tiendas y más de 1.000 trabajadores.

Informació expansion.com El mercado de las energías renovables en China 2013 Estudio de mercado sobre el sector de las energías renovables en China, proporciona una visión general sobre el sector energético del país asiático y su marco regulatorio. Se analizan la energía eólica, solar y bioenergía con información sobre la oferta, demanda, tejido empresarial, precios, barreras de acceso al mercado, perspectivas futuras y oportunidades para las empresas españolas.

Informació icex.es Pronósticos de la economía china para 2014 El director de la consultora global McKinsey, Gordon Orr, plantea en este artículo sus predicciones anuales sobre la economía china para el año 2014. Entre otros temas, destaca que las empresas ubicadas en China se centrarán en impulsar la productividad y que proliferarán las contrataciones para el cargo de Jefe de Información (CIO, por sus siglas en inglés), el puesto de moda.

Informació mckinseychina.com

El sector servicios de China se desacelera El crecimiento del sector de servicios de China se desaceleró en enero a un mínimo de cinco años, un nuevo dato que podría aumentar las preocupaciones de los inversores sobre los mercados emergentes de todo el mundo. El índice oficial de gerentes de compras (PMI, por su sigla en inglés) del sector no manufacturero cayó a 53.4 en enero desde 54.6 en diciembre.

Informació cnnexpansion.com

Las importaciones de China repuntaron un 10% interanual en enero, el mayor ritmo de crecimiento desde julio de 2013, mientras que las exportaciones aumentaron un 10,6%. En términos absolutos, las exportaciones del gigante asiático ascendieron a 207.130 millones de dólares en el primer mes del año, mientras que las importaciones ascendieron a 175.270 millones de dólares.

Informació scmp.com Informació online.wsj.com

Informació chinadaily.com China se convierte en el primer consumidor de vino tinto del mundo China se ha convertido en el primer país consumidor de vino tinto del mundo, destronando a Francia, según un estudio de Vinexpo. Con más de 1.865 millones de botellas consumidas en 2013 (con un aumento de 136% con respecto a 2008), China incluyendo Hong Kong supera ahora a Francia (150 millones de cajas), Italia (141), Estados Unidos (134) y Alemania (112).

Entendiendo los Acuerdos de Doble Imposición de China Análisis que parte de la base que China ha tomado una visión asertiva en cuanto a la creación de acuerdos de doble imposición (DTA) con otros países -de los que tiene ya 99, muchos de ellos creados recientemente. El estudio compara la situación china con los Acuerdos de Doble Imposición de Estados Unidos, con 67 tratados (incluido con China) pero muchos de los cuales están muy desfasados.

Informació theguardian.com

Informació china-briefing.com

Diez claves para vender en China por Internet

Wayra (Telefónica) se asocia con la china Virtue Inno Valley para ampliar su presencia en el país asiático

China se convertirá en 2015, según Boston Consulting Group (BCG), en el mayor mercado digital del planeta, con una facturación de 365.000 millones de dólares y un número total de consumidores que duplicará las cifras de hoy hasta superar los 350 millones de personas. Expansión desgrana diez claves para aprovechar esta enorme oportunidad de negocio.

Informació expansion.com La desaceleración económica china Reportaje del suplemento Dinero de La Vanguardia que analiza los tiempos difíciles que vive el gigante asiático, cuya desaceleración económica amenaza con arrastrar a aquellos países que dependen de sus pedidos.

Informació lavanguardia.com China registra una fuerte subida de exportaciones e importaciones en enero

La aceleradora internacional de proyectos tecnológicos y ‘start-ups’ de Telefónica (Wayra) ha firmado acuerdo con la incubadora de empresas china Virtue Inno Valley (VIV), que entrará a formar parte de la alianza para la promoción del emprendimiento digital Wayra Global Alliance. Con este acuerdo ambas compañías se comprometen a compartir la cartera de empresas en la que invierten y sus recursos.

Informació europapress.es El gigante agroalimentario chino Bright Foods planea comprar empresas españolas Los máximos responsables del gigante de la industria agroalimentaria Bright Foods, con sede en Shanghái (China), han visitado Barcelona para recabar de primera mano información de empresas españolas pro-

NEWS ENGINYERS XINA 2014 // ABRIL - MAIG | 41

ductoras de vinagre, jamón, aceite de oliva y vino, con el objetivo de adquirir alguna de ellas y cerrar alianzas con firmas que quieran vender sus productos en China.

Informació economia.elpais.com China logra su mayor superávit comercial en enero en cinco años La balanza comercial de China arrojó en enero un saldo positivo de 194.850 millones de yuanes (23.557 millones de euros), lo que supone un aumento del 11% respecto al dato del año anterior y su mayor superávit en el primer mes del año desde 2009. Las exportaciones chinas durante el pasado enero sumaron un total de 1,27 billones de yuanes (153.550 millones de euros), un 7,6% por encima del dato de 2011.

Informació cnnexpansion.com Informació businesswek.com La inversión extranjera en China crece un 16,11 por ciento en enero La inversión extranjera en China creció un 16,11 por ciento interanual en enero y alcanzó los 7.846 millones de euros). La cifra supone un incremento de 12,81 puntos respecto al aumento de diciembre, del 3,3 por ciento interanual, y es la mayor subida registrada en seis meses. Según el Ministerio de Comercio chino, el buen dato evidencia la “confianza” en la economía del país asiático a pesar de su ralentización.

Informació straitstimes.com Informació english.cntv.cn

La industria china se contrae al peor nivel en siete meses La industria en China se contrajo en febrero por segundo mes consecutivo ante la pérdida de impulso de la segunda economía del mundo en medio de las acciones del gobierno para frenar el crédito y el crecimiento de las inversiones. En una escala de 100 puntos, el Indice de Gerentes de Compras de HSBC Corp. descendió en su lectura preliminar, a 48,3, su nivel más bajo en siete meses.

Informació reuters.com Informació cnnexpansion.com China supera a la India como mayor consumidor de oro del mundo China superó a la India como mayor consumidor de oro del mundo por primera vez en 2013, con un consumo de 1.176 toneladas, registrando un crecimiento del 41,4% debido a la disminución de los precios del oro. El año pasado fue el séptimo año consecutivo en que China se situó como el mayor productor de oro del mundo y la producción subió un 6,2% para llegar a las 428 toneladas, lo que representa cerca del 15% del total mundial.

Informació online.wsj.com Informació cnbc.com Consumidores de lujo en China La consultora internacional KPMG analiza en este estudio elaborado en febrero de 2014 las respuestas de 10.200 consumidores de lujo en China y sus patrones de gasto online.

Informació kpmg.com

Arranca en Barcelona el Mobile World Congress con la mirada puesta en el mercado asiático El Congreso Mundial del Móvil ha empezado en Barcelona presentando las principales novedades tecnológicas, con presencia de las grandes compañías tecnológicas asiáticas. De hecho, Asia es el continente que más visitantes ha reunido en el Congreso, cuyo mercado con 2.600 millones de clientes potenciales interesa especialmente a las compañías tecnológicas por sus oportunidades de expansión.

Informació cadenaser.com

El número de empresas españolas que venden en China se ha triplicado en tres años El pasado año 2.800 empresas españolas exportaron a China, una cifra tres veces superior que en 2010. Se prevé que esta cifra siga en aumento con el crecimiento de la emergente clase media de hasta 600 millones de personas y un potencial mercado con oportunidades en energías renovables, finanzas, medicina, banca, infraestructuras, transporte y turismo.

Informació teinteresa.es.com

42 | NEWS ENGINYERS XINA 2014 // ABRIL - MAIG

China lidera por primera vez el comercio mundial de bienes de consumo China ya lidera también el comercio mundial de bienes de consumo tras superar en 2013 a Estados Unidos en intercambios comerciales. Las importaciones y exportaciones del gigante asiático representan más del 10% del comercio mundial, un incremento significativo respecto al 3% del año 2000. China intercambió bienes de consumo por un total de 3.013 billones de euros (1.600 billones en exportaciones y 1.412 billones de euros a importaciones).

Informació lavanguardia.com Informació english.cntv.cn.com El PMI chino cae en mínimos de ocho meses El índice oficial de gerentes de compra (PMI) cayó a 50,2 en febrero desde la lectura de 50,5 en enero, desacelerándose a un mínimo de 8 meses en febrero, en una nueva muestra de que la economía está perdiendo impulso por una débil demanda. Un sondeo preliminar de HSBC y Markit Economics mostró que la actividad del sector industrial alcanzó un mínimo de siete meses en 48,3 puntos, desde los 49,5 de enero.

Informació eleconomista.es Perspectivas de las reformas económicas en China Documento del Banco Central Europeo publicado por Iberchina que analiza las perspectivas de futuro de las reformas estructurales que está realizando China destacando la internacionalización del renminbí.

Informació iberchina.org La pugna de cinco grandes ciudades china para atraer a las multinacionales españolas Reportaje de Expansión que desgrana cómo cinco grandes urbes chinas pugnan por acoger las sedes generales de las multinacionales españolas en el gigante asiático, y se detallan las empresas españolas que ya cuentan con presencia en el país. Hong Kong y Shanghái tie-

nen que competir ahora con Pekín, Shenzhén y Cantón.

Informació expansion.com China aprueba la creación de cinco nuevos bancos de propiedad privada Las autoridades chinas han anunciado un programa piloto para la creación de cinco nuevas entidades financieras de capital privado, en un intento del gobierno de liberalizar el sector financiero del país. La Comisión Reguladora de la Banca ha explicado que las entidades se podrán establecer por el momento en Tianjin y Shanghái y en las provincias de Zhejiang y Cantón.

Informació ft.com Informació straitstimes.com La situación económica de China y Asia Análisis económico del BBVA Research del primer trimestre de 2014 de las economías asiáticas con especial foco en China, que apuntan a una previsión de crecimiento para China que se mantiene en el 7,6% en 2014 y en el 7,5% en 2015, y un impulso de crecimiento en la región de Asia que ha evolucionado tal como se esperaba.

China flexibiliza la cotización del yuan y lleva a la divisa a mínimos en 11 meses El yuan ha caído a su nivel más bajo frente al dólar tras la decisión del gobierno de China de flexibilizar la cotización de la divisa del país, que ahora podrá oscilar con un tope del 2%, lo que supone duplicar el rango que tenía hasta ahora el yuan.

Esta decisión confirma que Pekín seguirá adelante con la reforma del sector financiero a pesar de la desaceleración de su economía.

Informació online.wsj.com Informació news.xinhuanet.com Diez claves para hacer negocios en China El Economista enumera diez recomendaciones para empresarios antes de embarcarse al mercado chino, que con más de 1.300 millones de habitantes y un crecimiento medio que supera el 8% anual, ofrece un amplio abanico de posibilidades a las pymes españolas.

Informació eleconomista.es

Selecció d’Infocentre

Barreres al comerç amb Xina Web de la Unió Europea que proporciona informació sobre els processos oberts a Xina en relació a les barreres al comerç.

Informació madb.europa.eu Webinar: Com gestionar les negociacions comercials i establir una relació estable amb els seus socis xinesos?

El portal EU SME Centre ofereix entre d’altres serveis formació via webinar, per millorar l’accés de les petites i mitjanes empreses europees al mercat xinés.

Informació eusmecentre.org.cn

Informació bbvaresearch.com

Cobertura integral del 100% dels riscos Informa-te’n trucant a La Mútua dels Enginyers, telèfons 932 954 300 / 662 991 085, per fax al 933 100 638, o enviant un correu electrònic a l’adreça: xina@mutua-enginyers.com

BORSA DE TREBALL Group Company: VENAIR Group Company profile: Leading manufacturer of silicone hoses for the most demanding sectors, such as the Automotive Industry and the Food & Pharmaceutical Industries, among others.

Group Company size: 150 – 200 JOB TITLE: Sales & Business Development Executive JOB DESCRIPTION: The ideal candidate would be an Industrial / Chemical / Mechanical Engineer with very strong orientation and capacity for sales and negotiation. However other backgrounds would be considered according to aptitudes.

The Role: • • • •

Coordinate sales & marketing efforts to develop local market for the company´s products.

Deal with enquiries; provide consultancy and quotations based on requirements.

Visit customer sites and foster long-term relationships Report to the Head of Division.

Other Information: • • • • •

The first year of contract will be a probation period. During this period you will receive a training program in different work sites of the Company before starting at the assigned country.

Work place: New Company branches to be opened in China.

Salary range: will be informed to the candidate after passing the first round of interview.

Preferred language for application: English

Please submit your Resume to: Phuong Tran Venair · HH.RR. Manager ptran@venair.com www.venair.com JOB REQUIREMENT • • • •

Education background: Degree in Engineering or Technical Degrees are preferred.

Good communication skills in multicultural environment. Working experience overseas is a must.

Fluent in English and Spanish is mandatory, other language is a plus.

Willingness to travel and relocate.

44 | NEWS ENGINYERS XINA 2014 // ABRIL - MAIG

Director General para Bralo China Bralo es la empresa más competitiva del mundo en la fabricación y distribución de sistemas de fijación. Desde su constitución se ha venido realizando un continuo programa de inversiones con desarrollo de innovaciones tecnológicas propias que, en algunos casos, ha constituido un verdadero hito en la tecnología de fijaciones. La trayectoria de este éxito se base en una organización eficiente y una gestión dinámica y emprendedora. Hoy disponemos de plantas productivas en tres continentes distintos y nuestra plantilla ha crecido llegando a ser 400 personas en todo el mundo. Tenemos una extensa red comercial formada por nueve delegaciones y numerosos distribuidores.

BUSCAMOS UN DIRECTOR GENERAL PARA BRALO CHINA MISIÓN: Reportando al Director General de la Central en España, tendrá como misión liderar el cumplimiento del Plan y Objetivos de Bralo China, de acuerdo a las estrategias de Bralo, mediante la implantación y seguimiento de las políticas correspondientes, en coordinación con el resto del equipo directivo de la organización y gestionando el equipo de colaboradores a su cargo.

FUNCIONES: • • • • • • • • •

Dirigir la compañía en China.

Ejecutar los objetivos estratégicos definidos por la compañía.

Asegurar y garantizar la consecución de los resultados y rentabilidades, acordes con el plan estratégico definido.

Dirección y supervisión de todas las áreas de la organización (Producción, Calidad, Finanzas, Comercial, Mantenimiento, RRHH…).

Elaborará la estrategia y la planificación industrial necesaria para la consecución de los objetivos definidos por la central. Responsable de los medios técnicos a poner en marcha dentro de los límites presupuestarios definidos.

Supervisión de la producción. Adecuación de la misma a la demanda actual y prevista.

Gestión de clientes clave.

Consolidar a la compañía en el mercado Chino, como líder del sector.

Gestión, liderazgo y motivación del equipo bajo su supervisión.

REQUISITOS: • • • • • • • • • •

Ingeniero superior, valorable MBA. Experiencia en torno a 5 años en posiciones de Dirección, preferiblemente en China.

Conocimiento del mercado chino, mentalidad, cultura y costumbres Chinas.

Gran orientación al cumplimiento de objetivos y resultados.

Excelente nivel de comunicación e interlocución.

Elevada orientación al cliente (externo e interno).

Claro, transparente, proactivo y dinámico, flexible y polivalente en la ejecución de sus funciones.

Actitud positiva y resistencia al fracaso.

Capacidad de liderazgo y de gestión de equipos.

Alta identificación con los valores de la compañía.

UBICACIÓN: Ningbo SALARIO OFERTADO: Negociable con el candidato seleccionado, entre 70.000 y 100.000€, incluidos beneficios y paquete de expatriación.

Contactar enviando CV a: Nuria Muñoz recursoshumanos@bralo.com y info@camarahispanochina.org

NEWS ENGINYERS XINA 2014 // ABRIL - MAIG | 45

LINKS D’INTERÈS Centre d’Internacionalització Empresarial ACC1Ó www.acc10.cat

CHINA BRIEFING. Magazine and Daily News Service www.china-briefing.com

Casa Àsia www.casaasia.es

BARCELONA-SHANGHAI WOMEN BRIDGE www.bswomenb.com

China International Machine Tool www.cimtshow.com

CHINA IMPORT AND EXPORT FAIR. Canton Fair Online http://www.cantonfair.org.cn/en/

ICEX (Instituto Español de Comercio Exterior) www.icex.es China Daily www.chinadaily.com.cn Casa de España . Shanghai casaespanashanghai.com Sinalunya www.sinalunya.com Casal Català de Shanghai www.wix.com/casalshanghai/ccshanghai# Institut Confuci (Barcelona) www.confuciobarcelona.es China Yiwu International Machinery Industry Fair www.jixie-expo.com CHINE PLUS. La revue de presse www.chine-plus.com Federació de la Indústria de la Maquinària a la Xina http://jjw.mei.gov.cn/english/index.html http://cmif.mei.gov.cn

46 | NEWS ENGINYERS XINA 2014 // ABRIL - MAIG

ACC10 Invest in Catalonia www.investincatalonia.com China Association for Science and Technology www.cast.org.cn ROCA JUNYENT Departament Asian Desk www.rocajunyent.com Portal del Centre de Certificació de la Xina CQC: China Quality Certification Centre http://www.cqc.com.cn/english/index.htm Net-Craman http://www.en.net-craman.com/internacional_eng.html

Amb el patrocini de:

Amb la col路laboraci贸 i el suport de:

NEWS ENGINYERS XINA 2014 // ABRIL - MAIG | 47

NEWS ENGINYERS XINA 2014 // ABRIL - MAIG

Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya c/ Via Laietana 39 08003 Barcelona Tel. 933 192 300 / 935 572 049 · www.eic.cat

48 | NEWS ENGINYERS XINA 2014 // ABRIL - MAIG