NEWS ENGINYERS XINA 2015 // OCTUBRE -NOVEMBRE
失败是成功之母 FAILURE IS THE MOTHER OF SUCCESS NEWS ENGINYERS XINA 2015 // OCTUBRE -NOVEMBRE | 1
Comissió de Política Industrial i Innovació Tecnològica del Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya
Equip de redacció: Alfonso Auguet, Joaquim Calsina, Sergi Escorihuela, Albert Ferrari, Irene Fiol, Ricard Granados, Jordi Guix, Joan Maurel, i Carles Palomo, amb la col·laboració d’ACC10 de la Generalitat de Catalunya, de Casa Àsia de Barcelona, Martha Hobart d’AiB Traductors i Intèrprets.
Maquetació i Disseny Gràfic: Carles Ivanco
onesixstudio.com
Difusió del NEWS: Aquesta edició del NEWS està a l’abast de més de 10.000 enginyers i s’envia per correu electrònic a tots els/les enginyers/res que hagin manifestat el seu interès a rebre’l; a tots els/les assistents/tes de les jornades que s’han organitzat i a les empreses que s’han instal·lat a la Xina i ens donin la corresponent autorització. També es fa difusió als 35.000 ex-alumnes de la UPC a través d’UPCALUMNI. En tot cas, d’acord amb la Llei 15/1999, de 13 de desembre, de Protecció de Dades de Caràcter Personal, t’informem que les teves dades personals s’incorporaran als fitxers del Col·legi Oficial i de l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya, amb domicili a la Via Laietana, 39, de Barcelona. Les dades seran usades per a les finalitats pròpies de les entitats com ara l’enviament d’informació, prestació de serveis, celebració de jornades, cursos i altres activitats que puguin ser
del teu interès, per la qual cosa podran ser comunicades a terceres entitats per al compliment de les finalitats esmentades. Entenem que les dades personals facilitades són veraces i et sol·licitem que ens comuniquis qualsevol modificació. Pots exercitar els teus drets d’accés, oposició, rectificació i cancel·lació de les dades personals de forma gratuïta remetent sol·licitud expressa, juntament amb una còpia del teu DNI, per un dels mitjans següents: per correu electrònic a lopd@eic.cat, per fax amb la ref. LOPD al 933 100 681 i per escrit, també amb la ref. LOPD, adreçat al Col·legi Oficial i l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya, a Via Laietana, 39, 08003 Barcelona. El Col·legi i l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya tenen interès que aquest NEWS
funcioni amb eficàcia i acompleixi les finalitats per les quals s’ha creat, però no es fa responsable del contingut, exactitud i actualització de la informació que prové d’altres persones físiques o jurídiques, ni es fa responsable ni s’identifica amb els comentaris i opinions inclosos en els articles d’opinió. Pots enviar comentaris, suggeriments, subscripcions o la indicació de no voler rebre el NEWS per correu electrònic a l’adreça següent:
xina@mail.eic.cat
Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya · c/ Via Laietana 39 08003 Barcelona Tel. 933 192 300 / 935 572 049 · www.eic.cat
SUMARI NEWS ENGINYERS XINA 2015 // OCTUBRE - NOVEMBRE
04 CORRESPONSALS
20 NOTÍCIES
06 EDITORIAL
24 YEARLY CALENDAR 2015
08 INFORMACIÓ I ARTICLES D’OPINIÓ
26 BORSA DE TREBALL
18 HISTÒRIA
28 LINKS D’INTERÈS
8
11
15
18
20
27
NEWS ENGINYERS XINA 2015 // OCTUBRE -NOVEMBRE | 3
CORRESPONSALS ENGINYERS A LA XINA
Coordinadors Enginyers Xina dels “Chapters”
Shanghai Beijing
Jiaxing Suzhou
Hong Kong Guangzhou
4 | NEWS ENGINYERS XINA 2015 // OCTUBRE - NOVEMBRE
Jiangmen Kaiping
Shenzhen
SHANGHAI
Alexis Roig
Irene Fiol
Eduard Carreira
Joan Piera
Guillem Pagès
Alexis Lago
Gil Serra
Cristina Castillo
BEIJING
John Waller
JIAXING
SUZHOU
Josep Gayolà
Santi Codina
Javier Ycobalzeta
HONG KONG
Raül Guerra
GUANGZHOU
Miquel Monrós
JIANGMEN
Girbal Balart
Andrés Martin
KAIPING
Albert Ferrari
SHENZHEN
Xavier de Vicente
Marc Boix
NEWS ENGINYERS XINA 2015 // OCTUBRE -NOVEMBRE | 5
EDITORIAL Silvia Bures Dra. Enginyera Agrònoma, Ph.D. Horticultura / Dr. of Agricultural Engineering, Ph.D. Horticulture. Degana Col·legi Oficial d’Enginyers Agrònoms de Catalunya i Presidenta de l’Associació d‘Enginyeria Agronòmica / Dean of the Catalan Society of Agricultural Engineers and Chair of the Association of Agricultural Engineering
S
i hi ha una cosa que necessitarem cada dia i per la resta dels nostres dies és menjar. L’alimentació, o la seva manca, indubtablement son el motor de la humanitat. L’aparició de l’agricultura fa només dotze mil anys va ser el començament de la nostra civilització, i dotze mil anys no són res si pensem que els homínids fèiem servir eines fa dos milions i mig d’anys i que l’ús del foc, i per tant l’aparició d’una primigènia cuina, el podem situar fa uns vuitcents mil anys. Amb la revolució industrial l’agricultura va donar pas a la industria agroalimentària, sense renunciar al cultiu, és clar. El conreu de la terra, tot i que malauradament és una feina amb escàs reconeixement social davant d’altres activitats més glamuroses i lucratives, cada dia ha de satisfer, amb més o menys grau d’assoliment, les necessitats de més de set mil milions de persones de les que gairebé mil cinc-cents milions viuen a la Xina. Si hi ha una activitat - deixant de banda el futbol - que ens ha posat en el mapa mundial ho ha estat la cuina catalana. Ens els darrers anys hi ha hagut una expansió notable de la nostra cultura culinària, essent-ne Catalunya un
exponent de primera línia. Aquest model s’ha exportat arreu, donant a conèixer la nostra cuina a Beijing i Xangai amb la mateixa categoria i intensitat amb la que es coneix a les nostres terres. ¿Però que hi ha darrera d’aquest èxit de la cuina catalana? Com diuen molts dels nostres cuiners, una bona qualitat de la matèria primera, és a dir, de les verdures, fruites i carns, entre d’altres, és condició necessària per a fer aquesta cuina exquisida. Indubtablement, cal una gran intensificació de la producció i una gestió impecable de la indústria agroalimentària i de la seva distribució per tal de fer possible que allò que mengem cada dia sigui bo tant des del punt de vista organolèptic com del sanitari. La Xina actualment és el país del món amb més superfície de cultiu protegit (en hivernacle i sota plàstic) amb més de dos milions d’hectàrees. Si pensem que Almeria amb el seu mar de plàstic té només 5.500 hectàrees de cultiu protegit, podem adonar-nos de la dimensió i la importància de l’agricultura més tecnificada a la Xina. La magnitud de la seva producció agrària és tremendament gran, amb 122 milions d’hectàrees totals
6 | NEWS ENGINYERS XINA 2015 // OCTUBRE - NOVEMBRE
dedicades a cultius diversos. Ara bé, tot i això i malgrat els esforços del govern xinès per a incrementar la productivitat agrària, encara, segons l’USDA, la Xina importa més productes alimentaris dels que exporta. Una bona part dels productes que s’hi exporten des de Catalunya i l’estat espanyol són productes agroalimentaris, xifra que va creixent any darrera any. Encapçalen les exportacions, segons l’ICEX, els productes carnis, seguits de l’oli d’oliva, els vins i els peixos i mariscs congelats. Un mercat com el xinès és molt atractiu per a les empreses catalanes. Aquelles èpoques en què la Xina era només un proveïdor de productes “low cost” ha quedat enrere. Ara la Xina no és només un proveïdor de productes d’alta tecnologia i valor afegit sinó que es veu des de les nostres empreses com un potencial consumidor que ens ofereix immenses oportunitats per a ampliar vendes. Tothom pot entendre que s’hi exporti carn, vins, olis o peixos, però hem de pensar que també les empreses catalanes hi exporten productes que per als profans poden semblar tan estrambòtics com ho són el semen i els embri-
ons de bestiar o les nostres habilitats en l’agroturisme. Sense cap dubte, dintre de l’agroalimentació hi caben moltes coses, des de les tecnologies més punteres per al
cultiu hidropònic de verdures fins a les màquines impressores de menjar en 3D. Tot això obre un ventall d’oportunitats tant per a les empreses catalanes com
per a les empreses xineses per intercanviar tecnologia més capdavantera, i aquesta oportunitat és clau, indiscutiblement, per als enginyers catalans.
English Version
If there is one thing we will need every day for the rest of our lives, it is food. Food, or the lack thereof, is unarguably a driver of humanity. The development of agriculture only 12,000 years ago was the beginning of our civilisation, and 12,000 years is nothing if we bear in mind that hominids were using tools 2.5 million years ago, and that use of fire, and therefore the emergence of a primitive kitchen, can be dated to around 800,000 years ago. With the industrial revolution agriculture led to the food industry, although obviously we continued to grow crops. Unfortunately, working the land is a job with little social recognition compared to other more glamorous and lucrative professions. However, every day, with varying degrees of success, it must meet the needs of more than 7 billion people, 1.5 billion of whom live in China. If there is one activity that has put us on the world map, apart from football, it is Catalan cuisine. Our food culture has spread significantly over the last few years, with Catalonia at the front line. Our model has been exported all over the world, and our cuisine presented in Beijing and Shanghai with the same category and
intensity with which it is known at home. So what lies behind the success of Catalan cuisine? Many of our chefs have said that the high quality of our raw materials - our vegetables, fruits and meats, among others – are vital to this exquisite cuisine. We unarguably need to step up production considerably and ensure impeccable management of the food industry and its distribution to make sure that what we eat every day is as strong in its organoleptic properties as it is healthy. Currently, China has the largest expanse of protected crops (grown under plastic or in greenhouses), with more than 2 million hectares. If we compare that to the sea of plastic-protected crops in Almeria (Spain), which covers only 5,500 hectares, we soon realise the scale and importance of China’s more technical agriculture. The extent of China’s crop production is in fact vast, covering a full 122 million hectares with various crops. Notwithstanding its size or the best efforts of the Chinese government to boost agricultural productivity, according to the USDA China still imports more food than it exports.
Many of the products exported from Catalonia and Spain are food products, and these figures are rising year on year. According to the ICEX, meat is the biggest export, followed by olive oil, wine and frozen seafood. A market such as China is naturally very attractive to Catalan companies. The days when China was merely a low-cost supplier are well and truly over. Nowadays, China is not only a provider of high-tech and value added products, but our businesses see it as a potential consumer that offers vast opportunities to grow sales. Anyone can understand that we export meat, wine, oils or fish, but we must also remember that Catalan companies are exporting products that might seem outlandish to the layman, such as animal semen and embryos or agri-tourism skills. The agrifood industry covers a great deal, from cutting-edge technologies for growing hydroponic vegetables, to 3D food printers. All of this opens up a wide range of opportunities for both Catalan and Chinese companies, to exchange their latest technology, and this opportunity is unarguably essential for Catalan engineers.
NEWS ENGINYERS XINA 2015 // OCTUBRE -NOVEMBRE | 7
8 | NEWS ENGINYERS XINA 2015 // OCTUBRE - NOVEMBRE
INFORMACIÓ I ARTICLES D’OPINIÓ
NEWS ENGINYERS XINA 2015 // OCTUBRE - NOVEMBRE | 9
Innovation and Technology in Hong Kong
Kenny Wong Innovation and Investment Liaison Officer ACCIÓ Hong Kong
B
etter known as the Asia Financial Centre, Hong Kong has attempted to develop different economy sectors in order to maintain its competitiveness in the 21st century. One of the more recent focus is in developing its innovation and technology sector. According to the Global Innovation Index (GII) survey in 2014, a survey co-published by Cornel University, INSEAD, and the World Intellectual Property Organization (WIPO) as a benchmark of innovation capability of 142 economies, Hong Kong was ranked 10th worldwide. It sits above South Korea (16th), Japan (21st), China (29th) and Malaysia (33th) but below Singapore (7th) among other Asia countries. In the same survey, Spain sits in the 27th. With its proximity to the Guangdong Province, an ideal manufacturing testbed to commercialize all new ideas, the innovation and technology sector has started to have growing importance in the past few years. A few other factors that contribute to the success are as follows: •
An excellent geographic location
As mentioned, from Hong Kong, it probably takes less than 2 hours of train/bus to access to tens of thousands of manufacturing facilities located in the Pearl River Delta. This ease of accessibility really enables innovation and technology companies to quickly commercialize their concepts in way that is comparatively low cost and quality of the product is reasonably good. Besides, Hong Kong is located in the heart of Asia. It will only take not more than 4 -5 hours of flight to reach to the key Asian cities, includ-
10 | NEWS ENGINYERS XINA 2015 // OCTUBRE - NOVEMBRE
English Version
ing Tokyo, Singapore, Beijing, Seoul etc., meaning the products or services can really cover a large part of the population in Asia. •
A hub for talent
Universities in Hong Kong are among some of best universities in the world. For example, the University of Hong Kong (HKU), the Chinese University of Hong Kong (CUHK) and The Hong Kong University of Science and Technology (HKUST) are all among the top ten universities in Asia. These international recognized universities attract thousands of top students, professors and researchers from all over the world. In additional, the small city has long been a blend of different cultures which make a definite advantage to attract some of the best talents to work and gather here. •
Access to funding sources
As one of the most important financial center in the world, companies in Hong Kong can access to various type of funding services: from smaller scale like Angel Funding, Venture Capital (VC), Private Equity (PE) to a large scale such as an Initial Public Offering (IPO). Many technology companies find that it is a rather favorable factor to launch their business in the city. •
A comparably reliable legal system with stringent IP Law
Even after 1997, when Hong Kong was officially returned to the China’s administration, Hong Kong has still manager to maintain a high-level of independ-
ence, particularly in its legal system. Until now, the former British colony still relies on the British common law system. This, in comparison with the legal system in China, is still deemed as a more reliable system for carrying out business. Intellectual properties rights in technology companies are, thus, better protected. •
Government support
The Government of the Hong Kong Special Administrative Region (HKSAR) has been continuously pursuing to develop its innovation and technology sector. The recent proposal of setting up Innovation and Technology Bureau (ITB), and injecting HKD5billion to the Innovation and Technology Funding (ITF) which encourages the research and development for local institutes and private sectors, shows enormous support and commitment from the government in development the innovation and technology sector. Knowing all these existing factors, what will be the upcoming opportunities? Which technology sectors in Hong Kong will turn to be a shining star? In my opinion, there are a few upcoming projects that pose excellent opportunities for the smart city sector sector. In the coming 5 years, Hong Kong will launch a few large-scale infrastructure projects: the new three-runway for the Hong Kong International Airport (http://www.threerunwaysystem.com/en/),
the redevelopment of the north-east area (http:// www.nentnda.gov.hk/eng/index.html), the development of the Kowloon East (the former Kai Tak Airport) Area (http://www.ekeo.gov.hk/en/home/index.html), and the development of the West Kowloon Cultural District (http://www.westkowloon.hk/en). Furthermore, the Chief Executive of the Hong Kong Special Administrative Region Government had already announced in the 2015 Policy Address that the Government would use Kowloon East as a pilot area to explore the feasibility of developing a Smart City. These upcoming projects will certainly create a huge demand for the latest smart city technology and environmental technology and the entire technology community is already starting to look into such directions, both from internal and external resources. We, as the Government of Catalonia, are taking some proactive steps in the smart city sector in Hong Kong as well. For instance, during the 22-23 September 2015, a representative from the Government of Catalonia was also invited to be one of the main speakers in Asia Innovation Summit – Smart City Conference, a flagship event organized by the Hong Kong Science and Technology Park Corporation. Catalonia companies can really ride on their smart city experience and technological edges in order to seize this development opportunity when they are exploring into their Asia Strategy.
NEWS ENGINYERS XINA 2015 // OCTUBRE - NOVEMBRE | 11
La Xina en fase d’ajust
Dr. Guillermo Martínez Taberner Responsable del departament Economia i Empresa, Casa Àsia
A
quest darrer estiu les noticies econòmiques han estat marcades per la transmissió de volatilitat de les borses asiàtiques als mercats financers internacionals. Més concretament, les fortes davallades dels parquets xinesos, desprès de 18 mesos d’un creixement acumulat del 150 per cent, van acabar afectant als parquets borsaris d’Europa i els Estats Units. Una enorme expansió de la sensació de risc financer que va tenir com a detonant la decisió de les autoritats de la República Popular de la Xina de depreciar la moneda xinesa en un 4%. La devaluació del iuan i el desinflament sobtat de la bombolla borsària forjada al país van fer posar en alerta als inversors i observadors internacionals sobre la realitat actual de l’economia d’aquest país asiàtic. Les dades negatives del sector manufacturer, de les exportacions i de les importacions es sumaven a les previsions de creixement econòmic més baix dels darrers 25 anys. Tot plegat va arrelar una conclusió esbiaixada de que el gegant asiàtic entrava en un període de crisi i, en conseqüència, es va produir una sobrereacció dels mercats financers internacionals. Tanmateix, tothom que està en contacte més o menys directe amb la Xina és conscient que aquest tipus de noticies són fonamentalment conseqüència del procés de canvi de model econòmic que està portant a terme l’economia xinesa. És a dir, ens trobem al davant de la transició d’un model d’èxit fonamentat en la producció fabril de mercaderies, les exportacions als mercats més desenvolupats i les continuades inversions de capital que va convertir a
12 | NEWS ENGINYERS XINA 2015 // OCTUBRE - NOVEMBRE
la Xina en la fàbrica del món, a un nou model basat en la dinamització del mercat intern, la terciarització de l’economia, les inversió en tecnologia i la internacionalització de les seves grans empreses. En certa mesura, l’acceleració d’aquest procés de canvi és fruit de la caiguda de la demanda de productes manufacturats per part de les economies madures d’Europa i els Estats Units com a conseqüència de la crisi financera internacional de 2008. Ara bé, a la Xina ja fa anys que líders polítics, empresaris, representants del món acadèmic o membres de la societat civil són conscients de la necessitat d’un transformació de model econòmic, donat el seu estancament i, sobretot, les conseqüències negatives derivades. Els canvis de la política econòmica del govern del Partit Comunista Xinès venen de fa uns anys enrere. El govern -i la mateixa societat xinesa- fa temps que són conscients que l’anterior model econòmic, que va permetre un creixement de l’economia xinesa de gairebé dos dígits de mitjana durant tres dècades des de 1978, s’estava esgotant. Per exemple, l’increment de la riquesa relativa del país ha estat acompanyat d’un augment dels costos de mà d’obra i, en general, de costos producció, el què dificulta el model basat en la producció. A més a més, aquest mateix model va generar també tot un seguit de conseqüències negatives. El país ha vist com s’han anat eixamplant les desigualtats socioeconòmiques entre les zones rurals i les urbanes del país, entre les grans ciutats de la costa i les províncies de l’interior i, dintre de les mateixes grans ciutats, entre aquelles
persones que es podien sumar al procés de creixement i aquelles que, com a immigrants irregulars al seu propi país a causa del sistema hukou, no podien gaudir ni dels serveis socials més bàsics. D’aquesta mateixa manera, el fet d’haver-se convertit en la fàbrica del món també va significar assumir els enormes costos mediambientals d’un augment de la producció fabril embravit. Així mateix, la creació de riquesa i l’aflorament de diners han anat acompanyats del creixement desbridat de la corrupció per tot el país. El govern xinès fa temps que és conscient de les limitacions del model anterior i de les seves conseqüències i, per tant, ha actuat per evitar una reacció negativa de la societat en contra de l’element clau de la seva legitimitat que és el desenvolupament socioeconòmic. Al poc temps de convertir-se en president de la Xina, Xi Jinping va declarar que no supeditaria el medi ambient a un creixement econòmic immediat. La lluita contra la corrupció -també lligada a la les lluites entre faccions dintre del ma-
AAFF_Faldó Xina color.pdf
1
21/9/15
17:51
teix partit- havia començat durant el govern anterior, però ha esdevingut un dels vaixells insígnia del seu govern. De la mateixa manera, la creació de la National Development and reform Commission of China (NDRC) a partir de diversos organismes preexistents és un exemple de la reacció contra les conseqüències derivades de l’anterior model econòmic, com els desequilibris causats per l’augment de la desigualtat entre la costa i l’interior de la Xina. La NDRC és considerat un “supra-ministeri” donat l’ampli abast de les seves competències en matèria de política econòmica nacional, aprovació de projectes d’inversió estrangera i coordinació de polítiques de desenvolupament econòmic. Per exemple, aquesta comissió va elaborar el Pla Quinquennal llençat l’any 2011 i que -al menys teòricament- s’inclina fortament cap a un creixement sostenible amb el medi ambient, així com la distribució equitativa de la riquesa i l’augment del consum intern. És a dir, destaca els elements claus del que hauria de ser el nou model econòmic de creixement de la Xina.
meet.barcelona.cat A space for everyone keen to discover Barcelona.
Aquesta institució és molt activa a nivell internacional, com demostra el projecte EU-China Regional Policy Cooperation signat per National Development and reform Commission of China amb la Direcció General de Política Urbana i Regional de la Comissió Europea (DG Regional and Urban Policy – EU Commission). El programa va ser iniciat oficialment l’any 2006 amb la signatura del Memoràndum d’Entesa per promoure un intercanvi intens d’experiències i bones pràctiques en matèria de desenvolupament territorial entre la Unió Europea i la Xina, especialment a nivell de ciutats i regions. Durant la darrera dècada, s’ha transitat de la transferència de coneixement d’Europa cap a la Xina a un intercanvi de dues direccions, focalitzat en temes cada cop més pràctics i amb resultats més concrets.
lloc, els High Level Dialogue and Seminars. Des de l’any 2006, s’han celebrat des de llavors 10 trobades, alternativament a Brussel·les i a una ciutat xinesa designada per a cada ocasió. En segon lloc, cal esmentar els anomenats Capacity Bulding and Cooperation Exchanges que consisteixen en delegacions que visiten ciutats xineses i europees respectivament per poder identificar directament sobre el terreny les oportunitats de cooperació en el marc de les temàtiques de referència. En tercer lloc, el programa compta amb les anomenades Pilot Areas Cooperation que son els partenariats creats entre una ciutat o regió europea i una ciutat xinesa, per concretar aquells projectes que les diferents institucions, empreses i agents locals han acordat dur a terme en el marc d’aquest programa.
El EU-China Regional Policy Cooperation segueix tenint com a marc de referència el desenvolupament urbà sostenible, la cooperació entre el món urbà i el món rural i la cooperació urbana transfronterera, però progressivament s’han incorporat altres temàtiques d’interès comú, com per exemple, la transferència tecnològica, la formació tècnica, innovació en mobilitat urbana sostenible, cooperació empresarial, entre d’altres. Actualment, el projecte compta amb la participació activa de diverses ciutats i regions xineses i europees: Guangzhou, Alta Àustria, Tianjin, Chengdu, Wuhan, Lazio, Lió, Birmingham, Dublín, Amsterdam, Shantou i, també, la ciutat de Barcelona. Els principals mecanismes d’actuació d’aquest programa són, en primer
Actualment, des de Casa Àsia i la ciutat de Barcelona s’està treballant amb les ciutats de Chengdu i Wuhan en el sector de l’automoció sostenible, el comerç transoceànic i les ciutats intel·ligents. Però els àmbits identificats per a tractar de desenvolupar projectes concrets són molt més amplis i inclouen, per exemple, la formació executiva i empresarial, l’urbanisme i la mobilitat sostenibles, els sectors intensius en coneixement i I+D com el sector de la biotecnologia, l’aplicació de les TIC i la gestió del big data. Com es pot comprovar, es tracta de ciutats de l’interior i sectors econòmics que han de jugar un paper clau en el canvi de model de la Xina i, que a més a més, obren noves oportunitats de cooperació internacional.
14 | NEWS ENGINYERS XINA 2015 // OCTUBRE - NOVEMBRE
NEWS ENGINYERS XINA 2015 // OCTUBRE - NOVEMBRE | 15
ONE BELT, ONE ROAD. Spain’s role in the new world-system
Álvaro de Luis Manager Director de NET CRAMAN Asia NET CRAMAN ABOGADOS
I
n October 2013, Chinese President Xi Jinping announced the launching of the 21st Century Maritime Silk Road, just one month after announcing the New Silk Road Economic Belt.
Although prudence is required in dealing with the problems that may arise during the initiative (which some have labeled as empty of short-term significance from a strict trade and investment point of view), facts are facts: Li Keqiang, the prime minister of China, travelled to Serbia last year for a meeting with 16 countries from central and southern Europe, where they put in motion a plan for high-speed rail connections from the Piraeus port up through Macedonia, through Serbia, Hungary, and into Western Europe. It is expected to be ready by 2017. China has also established a $40 billion fund for the Maritime Silk Road, for ports and related infrastructure, extending into Europe and even the American continent. A Chinese construction firm from Hong Kong is overseeing a new canal in Nicaragua, to allow huge tankers to travel between China, Brazil and Argentina.
English Version miral named Zheng He. By means of those trade travels, Ming foreign policy, in a surprisingly modern fashion, sought to reassert China as the main Asian power without the expense of establishing colonies, and to spread Chinese culture, an early exercise of soft power. The modern Maritime Silk Road begins in Fujian and Guangdong, before heading south into the ASEAN region. From the Straits of Malacca, it then turns west to South Asia, the Persian Gulf and Europe. In the West, primary beneficiaries of these opportunities will be construction, transport and logistics companies, which will have the chance to secure the building and operating contracts for the new infrastructure (as the German-Russian consortium, Trans-Eurasia Logistics, which operates container traffic between China and Germany via Russia, demonstrates).
Quite clearly, China is keen to play a bigger role in the world free trade industry chain, not only in East Asia but also in the whole Asia-Pacific region and the rest of the world.
In the Far East, Hong Kong, a melting pot of eastern and western cultures, is definitely to play an important role too. With its convenient geographical position and, as the world fourth-busiest container port, Hong Kong should be well positioned to be a “superconnector” between the mainland and the rest of world, as the project spans multiple regions across Asia, Europe and Africa.
As for the maritime route, it follows the precedent established in 1405, when the Yongle Emperor commissioned the first of a series of seven voyages, with huge armadas, under the direction of a Muslim ad-
The Pacific route, linking Asia and America is enjoying rapid development too. Incidentally, this year marks the 200th anniversary of the last sailing of the “Manila Galleon” in 1815, or the “Nao de China”.
16 | NEWS ENGINYERS XINA 2015 // OCTUBRE - NOVEMBRE
Such galleons traveling between the Philippines and Mexico mainly transported raw silk, china, brocade and cotton cloth from South China’s Guangdong Province and East China’s Fujian Province. Thus, the One Belt One road initiative, followed by China’s establishment of the Asian Infrastructure Investment Bank, speaks volumes of the new world paradigm in progress, whose historic reference predates the current dominance of the West. As for Spain’s role on this new paradigm, it is worth bearing in mind that a number of 82 freight wagons are already travelling the route that starts in the Chinese city of Yiwu and ends in Madrid, that the ports of Barcelona, Valencia and Algeciras account for most of the cargo passing through them to trade with China, and that Hutchison Port Holdings has initiated the second phase of investment, at a cost of
€150 million, in a Barcelona port terminal extension project. But it is in China-Latin America trade cooperation, where the biggest opportunity lies for Spain. Given their strong economic and social ties with Latin America, Spain should be inspired by that period between 16th and 18th centuries, “when commerce between China and Spanish America formed the lynchpin of trade routes spanning four continents, ushering in the global economy that remains with us today”.1
The Diplomat (June 16, 2015). “China and Latin America: Back to the Future”. By Peter Gordon, Juan José Morales and Germán Muñoz.
1
NEWS ENGINYERS XINA 2015 // OCTUBRE - NOVEMBRE | 17
HISTÒRIA A brief overview of maritime China during the Song dynasty
Anna Busquets Programa d’Àsia oriental. Professora dels Estudis d’Arts i Humanitats. Universitat Oberta de Catalunya.
D
English Version
uring the first centuries of our era, Chinese contact with the outer world was mainly by land and the main goods travelled along the so-called silk roads – various routes that connected China to India, Central Asia, Persia and the eastern Mediterranean. However, in the 11th century, Chinese links became predominantly maritime for two main reasons. Firstly, the invasion of northern China by foreign dynasties cut off the main land routes and forced the Chinese to take to the seas. Secondly, progress in cartography, geography and astronomy heralded a new era in maritime navigation. In fact, it was during the Song (960-1279) and Yuan (1279-1368) dynasties that China radically innovated its naval technology and its ships took a pre-eminent place among the navigators of the Indian Ocean1.
an important role, especially on long-distance voyages, and allowed sailors to navigate freely without taking weather conditions into account. It also enabled the discovery and opening up of a considerable number of new routes. Thirdly, the ships built were more complex than ever before. It is important to note here that widespread use of watertight compartments was a breakthrough in China’s shipbuilding technique. Although these compartments can be dated back to the 8th century or even earlier, it was not until the Song dynasty that both sea boats and riverboats used them. Usually ranging from 8 to 13 in each vessel, these compartments were the internal divisions of the ship’s cabin and they led to greater consistency and safety. This solution was highly valued by foreigners such as Marco Polo and Niccolo de Conti, and Europe borrowed it from China.
As scholar Jacques Dars2 has pointed out, to understand the rise of maritime China we must consider three aspects of the Song period. Firstly, the great progress made in Chinese mathematics, astronomy, geography and cartography positively influenced navigation techniques. Secondly, the compass was applied to navigation. The earliest mention of using the compass in navigation appears in the 12th century in the Pingzhou ketan 萍洲可談, written by the Song scholar Zhu Yu. According to Zhu Yu, the compass had been used on vessels in the 11th century and it is known to have been widely used as of the following century. The marine compass played
As D. Folch has pointed out, use of the compass, the fixed rudder and watertight compartments made Chinese ships “safe machines, well oriented and with a competitive load capacity, whilst the great economic revolution of the Song enabled mass production that could meet growing demand”3.
18 | NEWS ENGINYERS XINA 2015 // OCTUBRE - NOVEMBRE
The upshot of all these innovations, combined with knowledge of monsoon predictions, was that from Song times and in the following centuries, Chinese navigators reached far-flung places, as Zheng He did in Ming times, as far as the coasts of Arabia or Africa.
1
Folch, D. (2008). “Els mars de Zheng He”. Els grans
viatges de Zheng He. Barcelona: Angle Editorial, p. 205. 2
Dars, J. (1992). La marine chinoise du Xe siecle
au XIVe siecle. Paris: Economica, p. 52. 3
Folch, D. (2008), p. 205.
NEWS ENGINYERS XINA 2015 // OCTUBRE - NOVEMBRE | 19
NOTÍCIES Selecció del butlletí d’economia de Casa Àsia China y la India afianzan acuerdos por valor de 22.000 millones de dólares China e India firmaron 26 acuerdos empresariales por valor de 22.000 millones de dólares durante la visita del primer ministro indio, Narendra Modi, a Shanghái, donde participó en un foro de negocios bilateral junto al primer ministro de China, Li Keqiang. Los acuerdos se centran en áreas como trenes de alta velocidad, asuntos militares, medioambientales y temas fronterizos.
China bajará los impuestos de algunos productos para estimular la demanda interna El frenazo en el increíble crecimiento chino ha llevado al gobierno a recortar los aranceles de importación de algunos productos para la piel, ropa de estilo occidental y pañales, para revitalizar el consumo interno.
Informació: bbc.com theguardian.com
La nueva Ruta de la Seda Informe del Council of Foreign Relations sobre el choque de influencias económicas y geoestratégicas entre Estados Unidos y China en la nueva Ruta de la Seda.
China invierte en América Latina China continua centrando buena parte de su inversión extranjera en los países latinoamericanos con el viaje del primer ministro Li Keqiang a Brasil, Colombia, Perú y Chile para firmar acuerdos de inversión. Informació: elmundo.es internacional.elpais.com La fiscalidad en China Informe de PWC que realiza un repaso del estado del sistema de fiscalidad en China: sobre sociedades, personas, IVA, etc. Informació: iberchina.org
Informació: globalasia.com eleconomista.es
negocio y evolución del e-commerce a partir de la inversión extranjera directa. Informació: india-briefing.com China busca un plan de innovación tecnológica: Made in China 2025 El estancamiento en el crecimiento chino ha llevado al gobierno a crear un ambicioso plan: Made in China 2025. El objetivo es hacer una reconversión industrial con productos de más calidad y para conseguirlo seguirán incrementado el gasto en Investigación y Desarrollo (I+D) que ha pasado del 1,5% al 2% del PIB entre 2008 y 2014. Informació: economia.elpais.com economia.elpais.com
Informació: cfr.org Evolución del sistema financiero chino Informe del Fondo Monetario Internacional sobre la evolución de la política monetaria china desde la progresiva liberación del sistema financiero chino. Informació: imf.org
La industria china crece en mayo por tercer mes consecutivo La desacelaración china ve como su actividad industrial china sigue creciendo en mayo, según los datos oficiales del Buró Nacional de Estadísticas (BNE). El sector manufacturero, clave de la actividad industrial de China, se situó en 50,2 en mayo, por encima del 50,1 de abril.
Regulación del e-commerce en China Informe sobre las posibilidades de
Informació: expansion.com expansion.com
NEWS ENGINYERS XINA 2015 // OCTUBRE - NOVEMBRE | 21
China, India & Vietnam: Setting Up in Asia’s Investment Hotspots Guía de Asia Briefing para la inversión y el establecimiento de un negocio en Asia, centrándose en los mercados de China, India y Vietnam. Informació: asiabriefing.com Ciudades de oportunidad en China 2015 Edición de 2015 de un estudio de PWC que analiza las condiciones de 20 ciudades chinas, en base a 10 variables que permiten tener una completa visión de sus condiciones para los negocios, residencia de expatriados, etc. Informació: iberchina.org China tendrá capacidad de veto en el nuevo banco Asiático de Inversión en Infraestructura Después de muchos años de reclamar falta de poder en instituciones como el FMI o el ADB, China ha anunciado que ejercerá con capacidad de veto en esta nueva institución que se liderará desde Pekín con la intención de llegar a todo el mundo. Informació: wsj.com straitstimes.com El marco para los negocios en China 2015 Informe de Roland Berger que analiza el estado actual y tendencias del marco de negocios: principales obstáculos, planes de las empresas para el futuro, etc. Informació: iberchina.org El coste de establecer un negocio en Vietnam comparado con China Comparativa para establecer negocios entre Vietnam y China junto con el resto de países ASEAN. Informació: vietnam-briefing.com China vuelve a recortar tipos para reforzar su economía El Banco Central de China ha vuelto a recortar su tipos de interés de referen-
cia en 25 puntos básicos hasta situarlos en el 4,85%. Es la cuarta reducción que hace desde noviembre pasado, en su intento por reducir los costes de financiación y apoyar una economía en desaceleración. El banco central también redujo su tipo de depósitos en 25 puntos hasta el 2%. Informació: eleconomista.es wsj.com Hong Kong es la segunda ciudad más cara para los expatriados Luanda, Hong Kong y Zúrich son las ciudades más caras del mundo para los expatriados, según el estudio anual del grupo estadounidense de consultores Mercer Cinco de las diez primeras ciudades de la clasificación son asiáticas: Hong Kong (2ª), Singapur (4ª), Shanghái (6ª), Pekín (7ª) y Seúl (8ª). Informació: scmp.com mercer.com El sector servicios en China Análisis y descripción del sector servicios en China en un documento de trabajo de la OCDE: la creciente terciarización de la economía china, el fuerte papel de las empresas estatales, los sectores más competitivos (logística y transporte), etc. Informació: iberchina.org La evaluación de los riesgos de incumplimiento de empresas chinas La evaluación de los riesgos de incumplimiento de las empresas chinas es difícil. Las medidas estándar de riesgo a través de indicadores de mercado pueden ser poco fiables debido a las garantías implícitas, la gran papel desempeñado por los inversores menos informados, y otras imperfecciones del mercado. Informació: imf.org E-commerce en China, un nuevo mercado para la inversión extranjera Informe detallado de Asia Briefing sobre el e-commerce en China. La inversión extranjera en el comercio
22 | NEWS ENGINYERS XINA 2015 // OCTUBRE - NOVEMBRE
electrónico ya es posible en toda China lo que abre nuevas posibilidades para las empresas foráneas. Informació: asiabriefing.com El China Construction Bank inaugura en Barcelona su primera oficina en España El China Construction Bank (CCB), el segundo banco del mundo en capitalización de mercado (207.900 millones de dólares), ha inaugurado en Barcelona su primera sucursal en España. La entidad prestará sus servicios (depósitos, financiación internacional y préstamos sindicados) a empresas asiáticas que están operando en España y a compañías españolas, especialmente las que tienen una estrecha relación comercial con China. Informació: lavanguardia.com La multinacional china Bright Food negocia la compra del Grupo Miquel Bright Food, la compañía líder de la industria alimentaria en China, negocia la adquisición del Grupo Miquel, la mayor empresa española de distribución mayorista de productos de alimentación. La operación se centraría en la adquisición de todas las ramas de negocio del Grupo Miquel, aunque la familia propietaria Miquel conservaría todos los activos inmobiliarios. Informació: ccaa.elpais.com La OCDE y China firman un amplio acuerdo de cooperación en politíca económica La Organización para la Cooperación y el Desarrollo Económico (OCDE) y China han firmado en París un “histórico” acuerdo de cooperación que permitirá reforzar su relación en veinte áreas políticas como la gestión macroeconómica, las reformas estructurales y reguladoras, la gobernanza pública o el crecimiento sostenible. El acuerdo se ha firmado cuando se cumplen 20 años de los primeros protocolos de cooperación entre Pekín y la OCDE. Info: oecd.org oecd.org
La economía china crecerá un 7,1% en 2015 Según el último informe de economía china del Banco Mundial, el crecimiento económico del país asiático se reducirá al 7,1% en 2015, y al 6,9% en 2017, entrando al desarrollo desacelerado, pero más equilibrado y sostenible. El informe también apunta que el equilibrio entre el crecimiento a corto plazo y medidas de reforma es la clave del trabajo de China en 2015. Informació: worldbank.org worldbank.org La inversión directa hacia el exterior de China Estudio del BBVA Research sobre la inversión directa hacia el exterior (ODI, por su sigla en ingles) en China, que puede haber superado la inversión entrante extranjera directa (IED) por primera vez en 2014, según el Ministerio de Comercio de la República Popular de China (MOFCOM). Informació: bbvaresearch.com China interviene el mercado de valores para revertir el desplome bursátil El gobierno de China logró impedir que la burbuja bursátil dejara de desinflarse, lo que si bien dio un respiro a los inversionistas no alcanzó para disipar las preocupaciones. El gobierno ha anunciado una investigación para cazar a los culpables de la caída del 30% en el valor de los parqués chinos en menos de un mes, y ha anunciado la creación de un fondo nacional de estabilidad financiera, que permitirá la intervención del Gobierno en el mercado de valores en casos necesarios. Informació: finanzas.com nytimes.com
bargo, es posible que pase un tiempo antes de que esta medida tenga efecto e incremente las oportunidades de inversión. Informació: reuters.es espanol.cntv.cn La innovación como nuevo reto en China La disminución del crecimiento económico en China y en sus exportaciones llevan al país a bucar nuevas formas de innovación, según este informe de McKinsey. Informació: mckinsey.com La actividad manufacturera china cae en julio a mínimos de 15 meses La actividad del sector manufacturero de China ha experimentado en julio un nuevo retroceso, según el avance del indicador PMI, que se situó en 48,2 puntos desde los 49,4 del mes anterior, lo que supone su peor lectura desde abril del año pasado. De este modo, el índice PMI manufacturero de China acumula su quinto mes consecutivo por debajo de 50 puntos. Informació: cnbc.com La contratación de personal en China La contratación de personal competente y cualificado es un paso fundamental en el establecimiento de cualquier empresa que planee operar dentro de China, donde es particularmente útil la superación de las barreras lingüísticas, jurídicas y culturales. Informació: china-briefing.com
China flexibiliza normativa para algunos inversores extranjeros El gobierno chino ha decidido flexibilizar los límites para inversores extranjeros a largo plazo en su mercado interbancario. De esta manera pretende fortalecer el naciente mercado financiero del gigante asiático. Sin em-
NEWS ENGINYERS XINA 2015 // OCTUBRE -NOVEMBRE | 23
Yearly Calendar 2015 January
S
M
T
4 11 18 25
5 12 19 26
6 13 20 27
S 1 8 15 22 29
M 2 9 16 23 30
T 3 10 17 24 31
S
M
T
3 10 17 24 31
4 11 18 25
5 12 19 26
S
M
T
5 12 19 26
6 13 20 27
7 14 21 28
S
M
6 13 20 27
7 14 21 28
S 1 8 15 22 29
M 2 9 16 23 30
W
F 2 9 16 23 30
Sa 3 10 17 24 31
S 1 8 15 22
M 2 9 16 23
T 3 10 17 24
Th 5 12 19 26
F 6 13 20 27
Sa 7 14 21 28
S
M
T
5 12 19 26
6 13 20 27
7 14 21 28
W
Th 7 14 21 28
Sa 2 9 16 23 30
S
6 13 20 27
F 1 8 15 22 29
7 14 21 28
M 1 8 15 22 29
T 2 9 16 23 30
Th 2 9 16 23 30
F 3 10 17 24 31
S Sa 4 11 18 25
S
M
T
2 9 16 23 30
3 10 17 24 31
4 11 18 25
F 4 11 18 25
Sa 5 12 19 26
S
M
T
4 11 18 25
5 12 19 26
6 13 20 27
F 6 13 20 27
Sa 7 14 21 28
S
M
6 13 20 27
7 14 21 28
T 1 8 15 22 29
7 14 21 28
March W 4 11 18 25
May
July W 1 8 15 22 29
September
T 1 8 15 22 29
W 2 9 16 23 30
Th 3 10 17 24
November
T 3 10 17 24
February
Th 1 8 15 22 29
W 4 11 18 25
Th 5 12 19 26
W 4 11 18 25
April W 1 8 15 22 29
June W 3 10 17 24
Th 5 12 19 26
F 6 13 20 27
Sa 7 14 21 28
Th 2 9 16 23 30
F 3 10 17 24
Sa 4 11 18 25
Th 4 11 18 25
F 5 12 19 26
Sa 6 13 20 27
August W
Th
F
5 12 19 26
6 13 20 27
7 14 21 28
S Sa 1 8 15 22 29
F 2 9 16 23 30
Sa 3 10 17 24 31
F 4 11 18 25
Sa 5 12 19 26
October W
7 14 21 28
Th 1 8 15 22 29
December W 2 9 16 23 30
Th 3 10 17 24 31
Chinese public holidays Working weekend Weekend Women's Day (normally it's half-working day holiday for women,but it is not a compulsory holiday) This year the Women's Day is Sunday.
24 | NEWS ENGINYERS XINA 2015 // OCTUBRE - NOVEMBRE
Selecció Infocentre Estudi de Mercat de les TIC a la Xina. Juliol 2015 D’aquest estudi se’n desprèn el número creixent d’oportunitats per a les PIMES en el sector de les TIC, particularment en l’àrea “mobile gaming, 5G, Internet of Things (IoT), and IT outsourcing”. Malgrat aquestes oportunitats, queden per superar alguns aspectes, com ara, propietat intel·lectual (IP), llicències, reglamentació i possibles restriccions administratives. Informació: eusmecentre.org.cn ICEX connecta l’octubre amb Xina “ICEX España Exportación e Inversiones” connectarà el 29 d’octubre amb Xina per tal que els experts de les Oficines Econòmiques i Comercials d’Espanya al país puguin atendre consultes personalitzades sobre aquest mercat: normativa, distribució, etiquetatge, fires, implantació, etc. L’horari de connexió serà de les 09:00 h fins a les 10:00 h. Dates d’inscripció: Del 02/09/15 al 28/09/15 Informació: icex.es Guia i requisits tècnics per a l’etiquetatge d’aliments i begudes. Agost 2015 Els Aliments envasats i les begudes que s’exporten a la Xina necessiten obtenir un certificat sanitari i complir uns requisits d’etiquetatge, entre d’altres. Totes els aliments i begudes importats estan subjectes a inspecció per part del “China Entry-Exit Inspection and Quarantine Bureau (CIQ)”. Informació: eusmecentre.org.cn
Cobertura integral del 100% dels riscos Informa-te’n trucant a La Mútua dels Enginyers, telèfons 932 954 300 / 662 991 085, per fax al 933 100 638, o enviant un correu electrònic a l’adreça: xina@mutua-enginyers.com
nte:
argo:
BORSA DE TREBALL
Director de fábrica
Puesto vacante: Director de fábrica
Ingeniero Perfil: Ingeniero
Indispensable experiencia de más de 5 años dirigiendo equipos de personas y en la cadena de producción.
70
Idiomas: Chino / Inglés / Español
Personal a cargo: 70
Descripción de la oferta: textil Española requiere incorporar a un Empresa textil Española conEmpresa filial en Dongguan REQUISITOS en Dongguan requiere incorporar a un directorcon defilial fábrica de nacionalidad Española. director de fábrica de nacionalidad Española. Esta Esta persona informará entre otros a la empresa Española y será Estudios mínimos: Licenciado persona informará entre otros a la empresa Esparesponsable de la producción y de la calidad. Experiencia mínima: De 3 a 5 años ñola y será responsable de la producción y de la Tendrá calidad. a cargo un equipo deequipo 70 personas, por lo Requisitos que deberá tenerIngeniero con dominio del mínimos: Tendrá a cargo un de 70 personas, grandespor dotes para gestionar personas. idioma Chino. lo que deberá tener grandes dotes para gestio-
-
nar personas.
Control de materias primas • Control de materias Distribuir al personal paraprimas cumplir los objetivos CONTRATO de la sección • Distribuir al personal para cumplir los objeti-de entrega Realizar el seguimiento para cumplir plazos Tipo de contrato: Indefinido la sección Capacidadvos dedeliderazgo • Realizar el seguimiento para cumplir plazos Capaz de cuestionar y evaluar la información Jornada laboral: Completa Salario: Entre 25.000 y 30.000€ brutos anuales de entrega Exigente • Capacidad de liderazgo Organizado • Capaz de cuestionar y evaluar la información Capacidad de comunicación Para optar al proceso de selección se ruega remitir • Exigente •
Organizado
CV y datos de contacto actualizados a
Indispensable experiencia de más de 5 años dirigiendo equipos de lauraponsa@ponsa.com • Capacidad de comunicación personas y en la cadena de producción. Chino / Inglés / Español
Licenciado 26 | NEWS ENGINYERS XINA 2015 // OCTUBRE - NOVEMBRE
De 3 a 5 años
NEWS ENGINYERS XINA 2015 // OCTUBRE -NOVEMBRE | 27
LINKS D’INTERÈS Centre d’Internacionalització Empresarial ACC1Ó www.acc10.cat
BARCELONA-SHANGHAI WOMEN BRIDGE www.bswomenb.com
Casa Àsia www.casaasia.es
CHINA IMPORT AND EXPORT FAIR. Canton Fair Online http://www.cantonfair.org.cn/en/
China International Machine Tool www.cimtshow.com
ACC10 Invest in Catalonia www.investincatalonia.com
ICEX (Instituto Español de Comercio Exterior) www.icex.es
China Association for Science and Technology www.cast.org.cn
China Daily www.chinadaily.com.cn
ROCA JUNYENT Departament Asian Desk www.rocajunyent.com
Casa de España . Shanghai casaespanashanghai.com
Portal del Centre de Certificació de la Xina CQC: China Quality Certification Centre www.cqc.com.cn/english/index.htm
Sinalunya www.sinalunya.com Casal Català de Shanghai www.wix.com/casalshanghai/ccshanghai# Institut Confuci (Barcelona) www.confuciobarcelona.es China Yiwu International Machinery Industry Fair www.jixie-expo.com CHINE PLUS. La revue de presse www.chine-plus.com Federació de la Indústria de la Maquinària a la Xina jjw.mei.gov.cn/english/index.html cmif.mei.gov.cn CHINA BRIEFING. Magazine and Daily News Service www.china-briefing.com
28 | NEWS ENGINYERS XINA 2015 // OCTUBRE - NOVEMBRE
Net-Craman www.net-craman.com China – CSR MAP (Responsabilitat social corporativa) www.chinacsrmap.org/index_EN.asp Observatorio de la Política China www.politica-china.org Export to China www.e-to-china.com/ Centre europeu per a PIME’s www.eusmecentre.org.cn/ Trader China Directory www.trader-china.com Energy Foundation China http://www.efchina.org/
Amb el patrocini de:
Amb la col路laboraci贸 i el suport de:
NEWS ENGINYERS XINA 2015 // OCTUBRE -NOVEMBRE | 29
NEWS ENGINYERS XINA 2015 // OCTUBRE - NOVEMBRE
Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya c/ Via Laietana 39 08003 Barcelona Tel. 933 192 300 / 935 572 049 · www.eic.cat
30 | NEWS ENGINYERS XINA 2015 // OCTUBRE - NOVEMBRE