tenim opinió
FEM-NE CINC CÈNTIMS
Llei d’economia sostenible. Una nota sobre energia i innovació tecnològica Josep Maria Vegara / Doctor enginyer industrial i catedràtic emèrit d’Anàlisi Econòmica de la UAB
E
s pot canviar el model productiu d’una economia de mercat? Les polítiques públiques poden contribuir-hi poderosament. En el marc de la Unió Europea, els instruments fonamentals per fer-ho són els fiscals; és a dir, els impostos i la despesa pública, centrada en el subministrament de béns públics, en el sentit tècnic, necessaris però no subministrats, o insuficientment subministrats, per part del sector privat (infraestructures, educació i recerca, per exemple), o bé
“La tarifa elèctrica ha de pujar per evitar que difereixi dels costos i per reduir la demanda“ orientada a la compensació de les externalitats negatives (mediambientals, per exemple) o a la incentivació d’activitats que presenten externalitats positives. Els sectors privats de l’activitat econòmica, però, es poden triar? És prudent seleccionar-los? Té sentit potenciar el sector industrial dels electrodomèstics més que el sector del moble, per posar un exemple? No ho crec. És millor que aquesta tria la facin els mercats que operen en el marc de les polítiques públiques. Certament, la política energètica és un tema clau, i en aquest camp cal donar senyals en la bona direcció. La tarifa elèctrica no cobria, ni cobreix, els costos; i per tal d’evitar pujades de preus impopulars, l’anterior Govern va permetre que el dèficit que genera aquesta situació es transformés en deute de les empreses productores que s’haurà d’amortitzar en el futur. Aquesta situació encara es manté avui dia. La tarifa elèctrica ha de pujar per evitar que difereixi dels costos i també per reduir la demanda, així com per incentivar de
16
MARÇ/ABRIL 2010
manera més intensa les mesures d’estalvi i de millora de l’eficiència energètica. L’augment de tarifes comportaria generar més ingressos públics i es podria compensar, totalment o de manera parcial, amb reduccions d’impostos i amb mesures compensatòries en certs casos. És un tema complex i delicat però que cal explicar i afrontar amb prudència i de manera progressiva. És un tema clau de la política energètica i també global. D’altra banda, també és necessari revisar els nivells, l’estructura i els procediments d’assignació de les encara necessàries subvencions a les energies renovables que presenten, però, clares distorsions. En el camp de la recerca i la innovació és important no confondre la tecnologia amb ciència aplicada; per això, cal promoure polítiques adaptades de recerca, no només científica sinó també
tecnològica, així com incentivar les innovacions tecnològiques i la seva difusió, que és finalment la que genera l’impacte positiu sobre la productivitat. En aquest sentit, són necessàries polítiques centrades en les tecnologies d’ús múltiple que generen externalitats positives molt difuses. Aquest és el cas de les tecnologies de la informació, però també de la robòtica programable, entre d’altres. El projecte és poc ambiciós i innovador en instruments de fiscalitat ecològica. Per tant, és necessari un augment de la fiscalitat ecològica orientada cap a la reducció de les externalitats negatives amb relació al medi ambient, i una reducció del pes d’altres impostos. Cal esperar que el debat social i parlamentari millorarà les propostes i permetrà avançar en la integració de la sostenibilitat econòmica, social i mediambiental.