ELS NOSTRES EXPERTS
Bolonya i els enginyers Santiago Montero / vocal de la Junta dels EIC i col·legiat 4.917
E
ls enginyers industrials tenim un panorama associatiu complexe. Hi ha un conjunt d’aspectes respecte als quals cal posicionar-se pròximament: especialització versus generalista, seqüenciació entre estudis mitjans i superiors, reconeixement oficial professional a partir de la titulació, col·legiació obligatòria, absorció de noves titulacions dimanants del procés de Bolonya i harmonització europea. Aquests aspectes, i altres que es poden afegir, no estan harmonitzats en l’àmbit europeu. Cada país té el seu model; cap d’ells és perfecte i no n’hi ha dos d’iguals. És probable que l’impuls harmonitzador dels estudis que donarà Bolonya provoqui un procés de convergència en els models col·legials europeus. El més preocupant del cas és que Espanya té un model molt allunyat dels existents a Europa. Si poséssim els models en un eix d’ordenades, Espanya, Grècia i Portugal estarien en un extrem, Itàlia estaria al mig, França a l’altre costat i els anglosaxons a l’extrem de l’altre costat capitanejats pel Regne Unit. En l’àmbit mundial també s’imposen els models anglosaxons. Si –com creiem– s’acosta una harmonització, serà molt difícil que els altres vinguin cap a nosaltres. De fet, ja tenim l’avís amb el procés de Bolonya, que està molt a prop del sistema organitzatiu anglosaxó. Per dir-ho en poques paraules, ens ve a sobre una gran tempesta, gairebé un tsunami. I hi ha tres opcions: no moure’s i resistir, fugir a la desesperada o tractar de maniobrar llençant el llast que dificulti les maniobres. És raonable pensar que, atès que haurem de fer canvis dolorosos, és bo preparar la llista dels prescindibles per tal de negociarlos i preservar els essencials. Si els enginyers estem d’acord a manio-
brar durant el temporal, hem de córrer molt. Tenim poc temps, ens hem de posar d’acord entre molts i hem de cercar aliats a Europa. Però el pitjor és que entre nosaltres hi ha companys que no entenen el que està passant, com ho demostra el respectable vot negatiu de l’assemblea per decidir el canvi d’estatuts per tal de donar cobertura col·legial als enginyers químics, geòlegs i d’organització industrial que es va celebrar el darrer 23 de febrer. Sigui quina sigui la postura davant dels grans temes plantejats al principi de l’article, la posició davant la pregunta que es va fer a l’assemblea havia de ser positiva. Contestant que sí no hi perdem res, obrim espais de negociació, fem ali-
ats a l’Administració i recorrem un camí que necessàriament haurem de fer, voluntàriament o forçadament, en el futur. El gran repte a partir d’ara és decidir quins moviments fem per evolucionar en la direcció de Bolonya, però sense caure en els aspectes negatius que tenen molts dels sistemes europeus. Això exigeix un debat intern molt rigorós i profund. Però previ al debat, necessitem fer un estudi del que està passant i lligar bons contactes amb els companys europeus, tant associatius com acadèmics i fer pedagogia interna per assabentar els companys poc informats. Tot això s’ha de fer en l’àmbit espanyol, però si la majoria dels col·legis de l’Estat no són capaços.
FULLS dels ENGINYERS
7