tenim opinió
ELS NOSTRES EXPERTS
Construcció, licitació i tecnologia Santiago Montero Homs / Vocal del COEIC
L
a Cambra Oficial de Contractistes d’Obres de Catalunya (CCOC), amb la participació destacada dels Enginyers Industrials de Catalunya, ha encetat un ambiciós projecte anomenat Innocons amb l’objectiu que la construcció innovi al ritme que cal esperar al segle XXI, cosa que no ha succeït. Per al canvi, hem identificat deu línies d’actuació: augmentar la productivitat, satisfer les necessitats de l’usuari final, desenvolupar sistemes constructius industrialitzats, projectar amb la col·laboració de tota la cadena de valor, associar projecte i obra, comptar el cost total de la vida útil de l’edifici, establir la competència en els resultats i no en el preu, respectar el medi ambient, valorar la seguretat i salut, i prioritzar el servei proper de l’equip constructor. Aquest decàleg ha estat molt ben acollit. Però hi ha tres idees que necessiten una explicació: col·laboració de tota la cadena de valor, associar projecte amb obra i establir la competència en resultats. Per innovar és condició necessària la col·laboració oberta entre tots els components de la cadena de valor. Posem-ne un exemple: un industrial ha ideat una solució constructiva que aug-
6
NOVEMBRE/DESEMBRE 2010
menta prestacions i abaixa el cost. El que farà és posar-ho en valor sense compartir-ho amb ningú. El seu objectiu serà que la seva idea li doni diners a ell. Si ho fa amb astúcia, ningú coneixerà el sistema i la reproducció futura serà incerta. Altrament, si comparteix la idea, els altres adaptaran aspectes col·laterals i milloraran encara més la idea inicial. És a dir, la creativitat es multiplica amb visions complementàries. I els sectors creatius barregen experts de formació diversa. El fet de no fer-ho és una causa de manca d’innovació en construcció. Avui dia, el nostre industrial serà un suïcida si ensenya el secret. Altres membres de la cadena de valor s’apropiaran de la idea i el més fort la comptarà en benefici propi. Per obrir-se als altres sense perill, serà necessari associar projecte i obra i, a més, establir la competència en resultats i no en preu. Associar projecte i obra vol dir que l’equip del projecte també faci l’obra. Si fos així, les innovacions s’acoblarien al projecte i l’equip les adoptaria estalviant reformes, canvis, discussions i retards durant l’obra.
“Establir la competència en prestacions i no en preu és la clau per donar la volta a la situació”
Establir la competència en prestacions i no en preu és la clau per donar la volta a la situació. Estem tan obcecats a reduir costos quan licitem, que no ens adonem que això encara ens enfonsa més en la despesa. Avui, en general, es fixa un projecte de referència i s’estableix la competició en el preu. La bona solució, el truc, és fixar el preu i competir en el projecte i les prestacions. Veiem-ho a grans trets. Fins ara, es defineix un projecte sobre el qual s’ofereixen rebaixes del 20% al 30%. Una de tres: el projecte està mal fet, els licitadors no ho compten bé o pensen canviar les solucions. Hi ha de tot. Després: s’adjudica aleatòriament, l’adjudicatari replanteja l’obra, es discuteixen preus, es fan canvis, es retarda l’obra i s’acaba com es pot. De vegades bé, en general malament. Malgrat l’esquer de les baixes quan es licita, s’acaba sacrificant qualitat i innovació... i pagant més. Les alternatives estudiades per Innocons són variants de la idea inversa. El promotor ofereix el solar, assenyala el programa de necessitats (fins i tot un bàsic), fixa el preu i fa un concurs per cercar el millor projecte. La idea transforma els antics inconvenients en avantatges i permet acomplir el decàleg Innocons.