tenim opinió
ELS NOSTRES EXPERTS
Contaminació lumínica en espais naturals. Investigació en el delta de l’Ebre Ramon San Martin / Membre del Grup de Treball d’Il·luminació - Comissió d’Acció Professional dels EIC
D
es de mitjans dels anys 80 ha crescut la preocupació per les afectacions de la contaminació lumínica en la biodiversitat. Se n’han comprovat els efectes perjudicials tant en el món animal com en el vegetal: reducció de poblacions, alteracions en morfologia i característiques, i, fins i tot, extinció d’espècies concretes. Els estudis sobre aquest tema creixen en nombre i importància: és interessant destacar el Congrés Internacional Ecology of the Night a Ontario (Canadà), el 2003; també hi ha llibres com el que van confeccionar Rich i Longcore (2006), en què es realitza una important recopilació d’investigacions sobre les conseqüències ecològiques de la il·luminació artificial nocturna; i, en l’àmbit estatal, hi ha exemples d’accions i estudis realitzats a l’albufera de València o a les illes Canàries (com la campanya per a la preservació de la baldriga, au marina endèmica de la zona i en greu risc de desaparició). Aquesta problemàtica és especialment preocupant, per la seva intensitat i sensibilitat, als espais d’interès natural, que en totes les reglamentacions (com la Llei i Reglament de la Generalitat de Catalunya) són declarats com a zones de màxima protecció (E1). Aquest article presenta l’estudi realitzat al Parc Natural del Delta de l’Ebre amb l’objectiu de comprovar les condicions lumíniques nocturnes que hi ha, estudiar les influències que les determinen i relacionar la informació obtinguda amb les afectacions a la biodiversitat de la zona. El delta de l’Ebre, amb una extensió de 7.736 hectàrees, és un dels parcs amb més diversitat biològica d’Espanya; de fet, és la regió humida més extensa de Catalunya i la segona d’Espanya després del Parc Nacional de Doñana.
6
MARÇ/ABRIL 2010
“S’ha comprovat que la contaminació lumínica té efectes perjudicals en la biodiversitat” Compta amb una població d’espècies d’aus molt important: és territori nidificant de 95 espècies i una zona d’hibernació i repòs d’aus migratòries. Aquí s’han trobat més del 50% de les espècies d’aus existents a Europa. L’estudi planteja els objectius principals següents: comprovar les condicions lumíniques nocturnes al Parc Natural, i identificar i avaluar els focus de contaminació. D’altra banda, tenint en compte la línia de continuïtat d’acció de l’equip d’Estudis Luminotècnics en temes relacionats amb la contaminació lumínica, hi ha hagut la possibilitat de comprovar metodologies de treball i desenvolupar
noves línies com la Proposta d’una metodologia d’anàlisi per avaluar la variació de condicions nocturnes en espais afectats per la contaminació lumínica, tema principal de la tesi doctoral desenvolupada en el Departament de Projectes d’Enginyeria de la Universitat Politècnica de Catalunya, i presentada com a conferència de la Comissió Internacional de l’Enllumenat (CIE) a “Lighting Quality and Energy Efficiency” el mes de març a Viena, i al segon Congrés Bhartiya Vigyan Sammelan de l’any passat a l’Índia. ESTUDI DE LES CONDICIONS LUMÍNIQUES La metodologia de treball s’ha basat en: r Espai de mesurament per cúpula tancada: el volum de mesura està compost per una cúpula definida per la semiesfera celest, prenent com a base el terra de l’àrea estudiada.
r Dispositius de mesura: s’ha disposat d’un mesurador de luminància de fons de cel (SQM), un luminancímetre i un luxímetre. I com a element complementari: càmera fotogràfica, brúixola, termòmetre i GPS. r Determinació dels punts d’estudi: l’esquema dels punts d’estudi s’ha basat en uns camins rectilinis paral·lels a una distància de 500 metres entre si, i sobre els quals s’han efectuat mesures cada 200 metres. Així mateix, partint d’aquests eixos, s’han traçat recorreguts en forma d’espines perpendiculars, on existien corriols, o zones seques. Van ser poques les zones a les quals no es va poder accedir. El treball de camp va consistir en recorreguts nocturns de reconeixement i mesura amb punts identificats per GPS. S’han efectuat tota una sèrie de mesures de luminància i il·luminació, fons de cel, així com el cercle complet de l’horitzó. IDENTIFICACIÓ DELS FOCUS DE CONTAMINACIÓ Primer va ser necessari traslladar-se a una zona d’estudi per identificar els punts de contaminació i possibles recorreguts. Es va utilitzar la llei de Walker per determinar la influència dels punts i es van seleccionar els valors significatius. Per analitzar els focus de contaminació es va realitzar una enquesta als municipis i nuclis de població sobre el tipus i estat de les seves instal·lacions d’enllumenat. L’anàlisi es va complementar amb visites de camp i estudis de nivells, característiques urbanístiques, estat de les instal·lacions i altres dades d’interès per a la investigació. Posteriorment, es van analitzar quantificant l’emissió de flux superior i el grau relatiu d’emissió (EFS/ GRE), índexs utilitzats en el mètode de càlcul desenvolupat per l’equip d’Estudis Luminotècnics (UPC) que determina el grau en què una població contribueix a la contaminació lumínica resultant.
“En el Parc Natural del Delta de l’Ebre hi ha luminàncies verticals molt intenses que poden originar molèsties o desorientació en la població biològica” relació entre els focus contaminants i la contaminació lumínica. Analitzant el mapa lumínic obtingut, s’observa que el valor de fons de cel queda clarament afectat per les poblacions del voltant; és a dir, pels focus de contaminació. Les zones més favorables, assenyalades en verd clar, presenten una luminància de fons de cel equivalent a valors entre 19 i 21 mg/arcseg, els quals es deterioren ràpidament en funció de la proximitat als nuclis habitats, urbanitzacions... A cap zona del parc natural, ni a les més favorables, s’aconsegueixen mesures de 21.6 Mag/arcseg o 2.474 x 10-4 Cd/m2, que correspondrien a les condicions de la nit natural; és a dir, la contaminació lumínica afecta la totalitat de l’àrea. CONCLUSIONS DE L’ESTUDI A la contaminació lumínica en la totalitat del territori, hauria de sumar-se l’afectació detectada en les mesures en l’horitzó, que demostren l’existència de luminàncies verticals molt intenses que poden ser origen de molèsties o desori-
entació a la població biològica del parc, especialment en aus migratòries. Els biòlegs del parc han confirmat desordres de migració en els últims anys. Tot i que no es disposa de dades precises respecte a aquesta qüestió, creiem interessant investigar en un futur en aquest sentit. Extrapolant aquestes dades i prenent en consideració les condicions relativament favorables de l’entorn del Parc Natural del Delta de l’Ebre, és fàcil imaginar que aquesta problemàtica està molt estesa en altres zones naturals i especialment acusada en zones d’elevada densitat de població. De fet, algunes mesures de comprovació així ho van detectar. D’altra banda, l’estudi de l’enllumenat existent ha permès comprovar que els problemes són, en general, de fàcil solució. N’hi ha prou amb l’aplicació de les prescripcions que marca el reglament català de protecció del medi nocturn (Decret 82/2005). Tot això, juntament amb la importància ecològica que s’hi relaciona, ens anima a proposar el plantejament d’un programa d’acció encaminat a eliminar tota aquesta problemàtica. Seria fàcil detectar les zones d’actuació més necessària i les mesures de correcció que caldria aplicar-hi. Pel que fa al cost econòmic, hauria d’avaluar-se en funció de la importància dels objectius perseguits.
RESULTATS Després de realitzar la fase de treball de camp, es van obtenir les directrius de les dades en què es pot percebre la
FULLS dels ENGINYERS
7