Cooperativisme, camp sembrat d'oportunitats

Page 1

tenim opinió

ELS NOSTRES EXPERTS

Cooperativisme: camp sembrat d’oportunitats

€ € €

Ramon Ferrer / President de Caixa d’Enginyers

E

ls pitjors presagis s’han complert. Les darreres dades de l’Institut Nacional d’Estadística indiquen que el primer trimestre del 2010 s’ha tancat amb una taxa d’atur del 20,05% (a Espanya hi ha més de 4,6 milions d’aturats), la més elevada des del 1997. En aquest context, és necessari reivindicar el paper que pot tenir el model cooperatiu. Segons dades del Ministeri de Treball, la pèrdua d’ocupació patida per les cooperatives espanyoles va ser d’una mitjana del 4% interanual durant el 2009, xifra inferior al 5,7% que va presentar el nombre d’afiliats a la Seguretat Social. Així mateix, de la importància de l’economia social a Espanya en són un reflex les gairebé 48.000 societats que actualment operen en el sector cooperatiu i que mouen uns 115.000 milions d’euros l’any, això és el 10% del PIB del país. És a dir, parlar de cooperativisme, i per tant d’economia real, és referir-se a un model productiu i econòmic que destaca per la seva elevada estabilitat i fortalesa davant de conjuntures econòmiques adverses, gràcies als valors que el defineixen (autoajuda, autoresponsabilitat, democràcia, igualtat, equitat, solidaritat, honestedat, transparència i vocació social) i a l’estructura organitzativa de les entitats que en formen part. L’evidència d’aquestes variables, és a dir, atur creixent i millor comportament relatiu de l’economia cooperativa en conjuntures negatives, ens ha de fer prendre consciència que el model cooperatiu és una molt bona opció per a emprenedors i d’autotreball. En l’àmbit de les entitats financeres,

8

MAIG/JUNY 2010

les cooperatives d’estalvi i crèdit són una realitat plenament consolidada en l’àmbit mundial. L’any 2008 gairebé 54.000 cooperatives van atendre prop de 186 milions de socis a tot el món. En el cas de les cooperatives d’estalvi i crèdit, per regla general, podem congratular-nos d’haver evitat, fins al moment, les terribles conseqüències derivades de la crisi que sí que han afectat altres sectors financers. A més, aquest model talla d’arrel amb un problema fonamental: el conflicte d’interès entre accionistes i clients. Aquest dualisme no es produeix en les cooperatives de crèdit perquè els clients són a la vegada socis. I enfront de la maximització de beneficis i l’aposta per negocis conjunturals amb un risc implícit elevat, es privilegia el creixement sostenible i el llarg termini. Aquesta idiosincràsia del món cooperatiu, que es conjuga amb elements imprescindibles per a la competitivitat com són l’eficiència, la responsabilitat social i un fonament ètic, és extensible a l’àmbit dels col·legis professionals, en particular pel que fa a la conveniència que estrenyin al més fort possible els llaços amb el col·lectiu que representen, ja que també formen part de l’economia social. És des d’aquesta pertinença a un mateix sector econòmic que col·legis i cooperatives tenen el seu nucli comú d’unió, el qual és necessari reforçar i impulsar. Com hem vist, són molts els factors diferencials que aporta el model cooperatiu. Aquest, sense cap mena de dubte, és un camp sembrat de magnífiques oportunitats de present i de futur per a l’economia social, els seus agents i per al conjunt de la nostra societat.


Turn static files into dynamic content formats.

Create a flipbook
Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.