Monogràfic TIC: Diagnòsi

LES TIC: COMPETITIVITAT, SUPERVIVÈNCIA I OPORTUNITAT

LES TIC: COMPETITIVITAT, SUPERVIVÈNCIA I OPORTUNITAT

diagnosi_11.qxd

12/5/10

09:14

Page 4

diagnosi_11.qxd

12/5/10

09:14

Page 3

LES TIC: COMPETITIVITAT, SUPERVIVÈNCIA I OPORTUNITAT Miquel Obradors Josep M. Vilà Joan Aguilà Francesc Banchs Joan Munt

Membres de la Comissió de TIC Ginés Alarcón, Josep Amat, Alejandro García, Josep Garriga, Joan Giró, Silvia González Ehlers, Andreu Manich, Xavier Pi.

Altres col·laboradors Carlos Belmonte, Jordi Busquets, Cristina Caballero, Joan Canal, Jaume Colomer, Alfred Escala, Josep Forcadell, Iván García, Isabel Gallejo, Francesc Manyà, Àlex Mateu, Miquel Teixidor, Penteo.

diagnosi_11.qxd

12/5/10

09:14

Page 4

Enginyers Industrials de Catalunya - Les TIC: competitivitat, supervivència i oportunitat

4

diagnosi_11.qxd

12/5/10

09:14

Page 5

Enginyers Industrials de Catalunya - Les TIC: competitivitat, supervivència i oportunitat

ÍNDEX 1. Introducció i resum executiu . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .7 1.1. Introducció . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .7 1.2. Resum executiu . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .8 2. Innovació, competitivitat i ús de les TIC . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .11 3. Estructura del sector de les TIC a Catalunya . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .19 4. Infraestructures de comunicacions a Catalunya . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .23 4.1. Xarxes de telecomunicacions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .23 4.2. Infraestructures d’accés . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .24 4.3. Infraestructures troncals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .26 4.4. Nodes, punts d’interconnexió i data centers . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .28 5. Centres tecnològics i d’innovació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .31 5.1. Barcelona Digital Centre Tecnològic . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .31 5.2. Barcelona Activa. Conveni amb el COEIC . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .32 5.3. Centre Microsoft d’Innovació en Productivitat. Manresa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .32 5.4. Fundació i2CAT . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .33 5.5. Citilab. Cornellà . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .34 6. Plans de foment de l’ús de les TIC . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .37 7. Talent i excel·lència . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .39 8. Principals tendències tecnològiques i organitzatives, solucions industrials, mètodes i estàndards . .43 8.1. Tendències tecnològiques i organitzatives . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .43 8.1.1. Cloud Computing . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .43 8.1.2. Green IT (o tecnologies verdes) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .46 8.1.3. Gestió de la informació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .49 8.1.4. CRM: Catalitzador d’estratègies comercials . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .52 8.1.5. Telecomunicacions: necessitats dels usuaris i evolució tecnològica . . . . . . . . . . . .55 8.1.5.1. Serveis Universals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .56 8.1.5.2. Evolució tecnologica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .57 8.1.6. Sistemes de posicionament . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .57 8.1.7. Mobilitat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .61 8.1.8. Xarxes socials . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .62 8.1.9. Informació geoespacial a la web . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .65 8.1.10. Seguretat a Internet . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .67 8.2. Solucions industrials . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .69 8.2.1. Robòtica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .69 8.2.2. Fàbrica virtual: com simular processos productius . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .71 8.2.3. Domòtica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .73 8.2.4. Embedded systems . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .74 8.2.5. Aplicacions industrials dels sistemes de posicionament . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .77 8.2.5.1. Per satèl·lit . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .77 8.2.5.2. Per comunicacions terrestres sense fil . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .80

5

diagnosi_11.qxd

12/5/10

09:14

Page 6

Enginyers Industrials de Catalunya - Les TIC: competitivitat, supervivència i oportunitat

8.3. Mètodes i estàndards . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .81 8.3.1. Justificacions de solucions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .81 8.3.2. Enginyeria de serveis. Cap a una economia de serveis . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .83 8.3.3. Arquitectura orientada a serveis (SOA) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .85 8.3.4. Diàleg usuaris i sistemes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .88 8.3.5. Qualitat i seguretat dels productes industrials que inclouen components de software . .90 9. Febleses, amenaces, fortaleses i oportunitats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .93 10. Conclusions i recomanacions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .95 11. Referències bibliogràfiques . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .101

6

diagnosi_11.qxd

12/5/10

09:14

Page 7

Enginyers Industrials de Catalunya - Les TIC: competitivitat, supervivència i oportunitat

1. Introducció i resum executiu 1.1. Introducció Ara fa cinquanta anys, els enginyers industrials van ser els pioners en el desenvolupament i la introducció de les tecnologies de la informació al nostre país. Segurament per la seva sòlida formació tècnica, l’esperit innovador i la posició directiva a les empreses.

Avui, la convergència tecnològica de les telecomunicacions i les tecnologies de la informació han donat pas a les anomenades tecnologies de la informació i la comunicació (TIC), convertides en un recurs bàsic per al funcionament de les empreses i en una eina fonamental per a la millora de la productivitat i la competitivitat de totes les activitats empresarials.

S’ha cregut important fer una anàlisi i un diagnòstic de l’ús de les TIC en el teixit industrial català, fets des del punt de vista dels enginyers industrials, que són els coneixedors dels productes, els processos, l’organització i la gestió en la indústria, i per tant de les possibilitats de millora a través de l’ús de les TIC. Aquesta diagnosi està centrada a Catalunya i té com a eix l’ús de les TIC a les empreses per a la millora de la competitivitat. El teixit industrial català està format majoritàriament per pimes amb una llarga tradició d’innovació en les quals l’ús intensiu de les TIC pot ser una oportunitat fonamental per aconseguir situar-se al nivell dels nostres competidors europeus en la necessària especialització i internalització.

En aquest document s’analitza l’ús que es fa de les TIC a les empreses, per comparació al dels països de la Unió Europea, i es passa revista de les principals tendències tecnològiques i organitzatives, solucions industrials i mètodes que poden ajudar a incrementar eficientment l’ús d’aquestes tecnologies i millorar la competitivitat.

S’analitza també la situació de les infraestructures de telecomunicacions i l’accés que hi tenen les empreses, els plans de foment de l’ús de les TIC, el paper dels centres tecnològics i la disponibilitat de talent en aquestes àrees.

Finalment, es fa un resum de conclusions i es proposen una sèrie de recomanacions per a l’Administració, com a impulsora d’aquestes tecnologies; per als centres universitaris, com a garants del coneixement necessari; per a les empreses, com a receptores de les millores; i per als enginyers, com a responsables i directius dels processos industrials corresponents.

L’ànim que ens ha impulsat a fer aquesta publicació és el de cridar l’atenció sobre l’impacte de les TIC per aconseguir un model d’economia productiva més eficient i competitiu, que no només és clau per sortir de la crisi actual sinó, especialment, per construir un model econòmic de desenvolupament sostenible. Model que a Catalunya ha de tenir un component fortament industrial, ja que més de la meitat del PIB i dels recursos emprats corresponen a l’activitat de producció industrial i dels serveis que s’hi relacionen.

7

diagnosi_11.qxd

12/5/10

09:14

Page 8

Enginyers Industrials de Catalunya - Les TIC: competitivitat, supervivència i oportunitat

1.2. Resum executiu Les principals conclusions que s’extreuen d’aquest treball pel que fa a l’ús de les TIC a les empreses de Catalunya, es poden agrupar en els cinc apartats següents.

a) Competitivitat i innovació Si bé hi ha coincidència en el fet que les TIC són un element fonamental per a la millora de la competitivitat de les empreses, perquè afavoreixen la transformació dels seus processos productius o els integren en el desenvolupament de nous productes i serveis, es constata que la posició d’Espanya en el rànquing del Fòrum Econòmic Mundial (World Economic Forum), que mesura la competitivitat dels països, se situa en la número 33, i a més s’han perdut quatre posicions en els últims tres anys.

A Catalunya, més del 50% del PIB està relacionat amb la indústria i els serveis que s’hi associen. La llarga tradició de cultura i d’innovació industrial de què disposa s’hauria d’aprofitar per aplicar les TIC a les diferents fases de la cadena de valor del negoci específic, com ja fan alguns sectors com ara el de l’automoció, les entitats financeres, l’audiovisual… El necessari estalvi energètic i la seva sostenibilitat també crearan oportunitats de negoci per a les TIC.

b) Talent i excel·lència En un entorn de gran competitivitat empresarial, tant de caràcter nacional com internacional, les empreses necessiten disposar de més talent; és a dir, capital intel·lectual, coneixement i habilitats, especialment en l’àmbit relacionat amb les TIC. Es constata una reducció de les vocacions tècniques, especialment a la universitat, en les quals es va produir una reducció global d’un terç en la demanda d’estudis tècnics, en primera preferència, en les diferents branques de l’enginyeria durant el període 2000-2008. Que és el mateix decrement de matriculació en el batxillerat de modalitat tecnològica. És necessari realitzar més projectes conjunts entre empreses i universitats per aconseguir una visió compartida de la tecnologia i la seva aplicació industrial.

Són vitals per al futur del nostre país instruments col·laboratius per millorar l’eficiència del teixit industrial. Projectes com l’Anella Industrial, impulsada pel Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya (COEIC), junt amb altres organitzacions en el sector de l’automoció, són un paradigma a seguir.

c) Ús de les TIC a Catalunya De manera general, es pot dir que les empreses catalanes, especialment les pimes, no utilitzen tan intensament les TIC com ho fan les empreses dels principals països europeus competidors. La diferència és deguda a l’ús que se’n fa, més que a l’equipament. En aquest sentit, s’utilitzen menys per a aplicacions de més valor afegit (comerç electrònic, workflow o cicle de treball, etc.), mentre que és similar per a aplicacions administratives (comptabilitat, nòmines, facturació, etc.).

8

diagnosi_11.qxd

12/5/10

09:14

Page 9

Enginyers Industrials de Catalunya - Les TIC: competitivitat, supervivència i oportunitat

Hem inclòs algunes de les principals tendències tecnològiques i organitzatives, solucions industrials i mètodes que considerem rellevants en l’ús eficient de les TIC, una breu referència dels centres tecnològics i d’innovació que poden ajudar a implantar-les, i alguns dels plans institucionals públics i privats de foment de l’ús de les TIC. Un aspecte cada vegada més rellevant de les TIC és la seva incorporació en els productes i serveis.

Això comporta que en el seu disseny conceptual i tècnic, així com en la producció, es necessitin les millors tècniques i bones pràctiques actuals coordinades amb la gestió del coneixement, el treball en grup i l’enginyeria concurrent, que permetin establir traçabilitats entre les parts materials i les immaterials (software) dels productes industrials moderns.

d) Les pimes i les TIC És necessari que les empreses considerin els projectes basats en les TIC com una inversió per augmentar la productivitat, en lloc de com una despesa que cal minimitzar. Això comporta avaluar tots els costos externs i interns i els beneficis induïts al llarg del temps. Però a la majoria de pimes els costa molt seleccionar, implantar i mantenir les solucions tecnològiques més adequades a les seves necessitats, a causa de l’amplíssim ventall d’alternatives del mercat i de la dificultat d’entendre les seves diferències tècniques i funcionals.

Els projectes que incorporen tecnologies de la informació i la comunicació a les pimes requereixen estàndards de rigor i qualitat, i els enginyers poden contribuir-hi fent que s’apliqui més disciplina a tot el cicle de vida, des de la definició de requeriments fins a les proves d’acceptació i la implantació organitzativa.

e) Infraestructures de telecomunicacions Catalunya té unes bones infraestructures de telecomunicacions, tant mòbils com fixes, però una gran part de les fixes es basen en el cablejat de la telefonia tradicional. Això, que ha estat molt positiu per aconseguir una gran penetració de la banda ampla (de les més altes d’Espanya amb un 60,1%), representa potencialment un problema per al futur, ja que aquestes infraestructures han arribat al límit de les seves capacitats.

Respecte a les connexions mòbils, Catalunya gaudeix d’unes infraestructures de qualitat i gran capacitat. No obstant, això no és suficient, ja que la qualitat del servei ofert als usuaris és desigual i encara són freqüents els talls de connexió (pèrdua de cobertura per zones d’ombra) o saturació (per alta concentració de demanda), així com àrees geogràfiques no cobertes o amb baix senyal.

Les administracions públiques han posat en marxa iniciatives per desplegar diversos tipus d’infraestructures que poden complementar les actuacions del sector privat en aquelles àrees en què la demanda del mercat no és suficient per justificar les inversions privades.

9

diagnosi_11.qxd

12/5/10

09:14

Page 10

Enginyers Industrials de Catalunya - Les TIC: competitivitat, supervivència i oportunitat

10

diagnosi_11.qxd

12/5/10

09:14

Page 11

Enginyers Industrials de Catalunya - Les TIC: competitivitat, supervivència i oportunitat

2. Innovació, competitivitat i ús de les TIC La proliferació i l’ús de les tecnologies de la informació i la comunicació ha estat un fenomen generalitzat a totes les societats avançades els últims anys, particularment en les dues últimes dècades. L’augment de la potència de càlcul i de la capacitat d’emmagatzematge dels ordinadors, unit a la disponibilitat de xarxes de telecomunicacions de més amplada de banda, juntament amb el continu abaratiment dels equips, entre altres factors, han fet possible una difusió massiva de les TIC en la majoria de sectors i activitats econòmiques.

Aquest procés de difusió de les TIC a gran escala ha tingut com a conseqüència un impacte molt significatiu en la societat, tant en termes de creixement econòmic, com en la capacitat d’innovació, productivitat i nivell de competitivitat dels països desenvolupats, segons es constata en nombrosos treballs d’investigació de caire empíric realitzats sobre aquesta matèria els darrers anys1.

En efecte, la introducció i generalització de l’ús de les tecnologies de la informació a les empreses i organitzacions pot donar lloc a importants increments de la seva eficiència operativa i, com a conseqüència, a guanys notables en la seva productivitat. Però perquè això sigui així s’han de donar un conjunt de requisits, com els que volem destacar mitjançant el model conceptual d’introducció i ús de les TIC en una organització, que es mostra a la figura 1. En aquesta figura es pot veure que la introducció i l’ús de les TIC en una organització comporta la realització d’un seguit de processos necessaris per al seu desenvolupament.

Un d’aquests processos consisteix en la implantació de les tecnologies de la informació, pròpiament dita, la qual es materialitza en el moment realitzar una inversió en TIC. Això dóna com a resultat l’acumulació de capital tecnològic dins de l’organització.

Un cop implantades aquestes tecnologies, seguidament es procedeix al seu ús, per a la qual cosa cal dur a terme la formació del personal i, en paral·lel, els canvis organitzatius necessaris. En el primer cas resulta imprescindible realitzar una inversió en formació, la qual donarà lloc a una acumulació de capital humà. I en el segon cas cal fer un canvi en els processos operatius, cosa que alhora comportarà una acumulació de capital organitzatiu.

L’ÚS DE LES TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ A LES EMPRESES I ORGANITZACIONS POT DONAR LLOC A IMPORTANTS INCREMENTS DE LA SEVA EFICIÈNCIA OPERATIVA

Com a outputs dels processos esmentats abans cal esperar uns resultats en forma d’una millora de l’eficiència de l’organització, així com uns guanys en termes de productivitat.

1. Vegi’s alguns exemples en les referències indicades a la bibliografia. La majoria d’elles tracten de respondre a l’anomenada paradoxa de la productivitat, popularitzada pel Premi Nobel d’Economia Robert Solow l’any 1987, quan va pronunciar la cèlebre frase: “Trobem ordinadors per tot arreu, excepte en les estadístiques de productivitat”.

11

diagnosi_11.qxd

12/5/10

09:14

Page 12

Enginyers Industrials de Catalunya - Les TIC: competitivitat, supervivència i oportunitat

El model anterior representa, de manera resumida i esquemàtica, el procés de canvi tecnològic experimentat per una empresa o organització amb la introducció i l’ús de les TIC. Però la pràctica demostra que, a més de les inversions inicials, amb el temps cal efectuar regularment altres inversions de manteniment, així com millores contínues en els tres processos indicats, per tal d’aconseguir uns bons resultats de les inversions realitzades. Aquests requisits ja van quedar expressats, d’una manera semblant, en un informe sobre competitivitat de la Unió Europea.

“Les inversions en les TIC comporten elevats retorns en termes de guanys de productivitat, sempre que vagin acompanyades dels canvis organitzacionals i culturals apropiats, així com d’inversions en habilitats del personal, que assegurin que les TIC es fan servir de manera eficient.”

European Competitiveness Report 2007

D’altra banda, la implantació i l’ús de les TIC en una empresa o organització pot comportar, si s’apliquen de manera apropiada, el desenvolupament d’interessants innovacions de producte, de procés o bé de model de negoci, que incrementin la seva capacitat innovadora i el seu nivell de competitivitat en el mercat.

En aquest sentit, el quadre 1 mostra, sense afany de voler ser exhaustius, alguns exemples de possibles usos i innovacions a què pot donar lloc la introducció de les TIC en una empresa, en les diferents parts de la cadena de valor i també en algunes de les seves àrees i funcions principals.

Quadre 1. Exemples de possibles usos i innovacions a què pot donar lloc la introducció de les TIC en una empresa (Font: elaboració pròpia).

Àrees de l’empresa

Possibles usos de les TIC i tipus d’innovacions que poden generar

Disseny i desenvolupament de producte

Disseny assistit per ordinador (CAD), simulació i test de productes o processos...

Fabricació

Automatització de la producció, reducció de costos, augment de la fiabilitat...

Comercialització

Millora de l’atenció als clients, reducció del temps de resposta, increment dels índexs de satisfacció, augment de la fidelització dels clients...

Finances

Simulació d’opcions o escenaris financers, seguiment de l’evolució dels mercats, factura electrònica, gestió comptable...

Compres

Agilització de les comandes, compres a través de comerç electrònic, control d’inventaris en temps real, automatització de magatzems...

Funcions transversals

12

Management

Accés immediat a la informació, disponibilitat d’informació per a la presa de decisions, quadre de comandament integral...

Comunicació

Millora de la comunicació interna amb el personal, millora de la comunicació externa amb les parts interessades, resolució de queixes...

Treball col·laboratiu

Facilitació del treball en grup, increment de la productivitat, reducció del temps de resposta, millora de l’eficiència i la qualitat...

diagnosi_11.qxd

12/5/10

09:14

Page 13

Enginyers Industrials de Catalunya - Les TIC: competitivitat, supervivència i oportunitat

El fet de contribuir a la millora de la productivitat i al desenvolupament d’innovacions comporta que les tecnologies de la informació i la comunicació tinguin una incidència de primera magnitud sobre la competitivitat d’un territori. Aquest fenomen es constata tant en l’àmbit micro (empresa) com macro (país), segons es desprèn dels resultats d’alguns estudis empírics realitzats en l’última dècada2.

Així, per exemple, en l’àmbit macro es pot comprovar que existeix una correlació directa entre les inversions en tecnologies de la informació i la comunicació realitzades per un país determinat i el seu nivell de competitivitat global, tal com posa de manifest la figura 2. En efecte, aquesta figura mostra quin és el nivell de competitivitat dels països més desenvolupats, expressat en termes d’un índex extret de The Global Competitiveness Report 3, en funció d’un altre índex que expressa quin és el seu grau de preparació per aprofitar plenament les possibilitats i oportunitats derivades de la societat en xarxa, extret a la vegada de The Global Information Technology Report 4, o, el que resulta equivalent, el seu grau de difusió i ús de les TIC.

EXISTEIX UNA CORRELACIÓ DIRECTA ENTRE LES INVERSIONS EN TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ I LA COMUNICACIÓ REALITZADES PER UN PAÍS DETERMINAT I EL SEU NIVELL DE COMPETITIVITAT GLOBAL

En aquesta figura es pot observar que Espanya –i, per extensió, Catalunya– ocupa una posició intermèdia-baixa, força allunyada dels països de capçalera (els EUA i països nòrdics, entre d’altres), contràriament al que li correspondria segons el seu pes dins de l’economia mundial (novena potència global, segons el Fons Monetari Internacional, FMI). Per tant, aquestes dades obliguen a esmerçar esforços entre tots els agents econòmics i socials de l’Estat espanyol –i també de Catalunya– per tal d’avançar posicions i reduir l’important diferencial que ens separa encara dels països més avançats en la implantació i l’ús de les TIC. Figura 2. Correlació entre el nivell de competitivitat d’un país i el seu grau de preparació per aprofitar les oportunitats derivades de la societat en xarxa (Fonts: The Global Competitiveness Report 2008-2009 i The Global Information Technology Report 2008-2009).

2. Vegi’s novament algunes referències de la bibliografia.

3. Informe elaborat pel Fòrum Econòmic Mundial.

4. Ídem.

13

diagnosi_11.qxd

12/5/10

09:14

Page 14

Enginyers Industrials de Catalunya - Les TIC: competitivitat, supervivència i oportunitat

D’altra banda, si s’analitzen les posicions ocupades per Espanya en el rànquing de competitivitat global i en el de preparació per a la societat en xarxa, s’observa que la seva evolució ha estat negativa els darrers anys, com es pot constatar de les dades indicades al quadre 2.

Així doncs, segons les mateixes fonts i en el període comprès entre els anys 2003 i 2009, Espanya va recular set posicions (de la 22 a la 29) en el rànquing de competitivitat global, i fins a nou posicions (de la 25 a la 34) en el rànquing de preparació per a la societat en xarxa. Com en el cas anterior, aquestes dades obliguen a reflexionar sobre aquells elements que constitueixen punts febles de la nostra economia i a plantejar possibles accions de millora, tant d’aspectes que incideixen sobre la nostra competitivitat en els mercats exteriors, com d’actuacions tendents a aconseguir major difusió i ús de les tecnologies de la informació i la comunicació dins de la nostra societat.

Quadre 2. Evolució de la posició d’Espanya en el rànquing de competitivitat global i de preparació per a la societat en xarxa segons els dos informes esmentats.

LA

Edició/Anys

The Global Competitiveness Report 2008-2009

The Global Information Technology Report 2008-2009

2002-2003

22

25

2003-2004

23

29

2004-2005

23

29

2005-2006

29

31

2006-2007

28

32

2007-2008

29

31

2008-2009

29

34

Els macroindicadors anteriors són conseqüència, juntament amb molts altres factors, d’una insuficient inversió en TIC a l’Estat espanyol i, per extensió, també a Catalunya. En efecte, si es considera la despesa en TIC (desglossada en dos conceptes: tecnologies de la informació –TI– i telecomunicacions) respecte al producte interior brut (PIB) a la Unió Europea, es troba que aquesta despesa va ser del 4,9% del PIB l’any 2008 (1,7% corresponent a TI, i POSICIÓ INTERMÈDIA- 3,2% corresponent a telecomunicacions). Això representa dos punts BAIXA D’ESPANYA EN per sota del Regne Unit, que va ser el país capdavanter en el rànquing AQUEST RÀNQUING de despesa el mateix any, com es pot observar a la figura 3, o, el que és equivalent, una diferència del 40% per sota d’ell.

CONFIRMA, UN COP MÉS, UNA INSUFICIENT INVERSIÓ EN TIC A L’ESTAT ESPANYOL

La posició intermèdia-baixa d’Espanya en aquest rànquing confirma, un cop més, una insuficient inversió en TIC a l’Estat espanyol, i en particular en tecnologies de la informació, la qual representa el 35% de la despesa total en TIC. Això contrasta amb la situació de països més avançats, els quals, a part d’invertir més diners en l’important capítol de les TIC, presenten una distribució similar entre despesa en TI (50%) i despesa en telecomunicacions (50%), aproximadament.

14

diagnosi_11.qxd

12/5/10

09:14

Page 15

Enginyers Industrials de Catalunya - Les TIC: competitivitat, supervivència i oportunitat

Figura 3. Rànquing de la despesa en TIC respecte al PIB, per països, a la Unió Europea l’any 2008 (Font: Eurostat).

Un cop vistos els macroindicadors esmentats abans, a continuació es mostra un conjunt de microindicadors, els quals serviran per valorar de manera més concreta i detallada quina és la nostra situació en termes d’implantació i ús de les TIC a les empreses a Catalunya.

En aquest sentit, el quadre 3 mostra d’un cop d’ull quin era el nivell de difusió i ús de les TIC a les empreses de més de deu treballadors a Catalunya l’any 2009, per comparació a la situació existent a la resta d’Espanya, la millor Comunitat Autònoma de l’Estat espanyol i la Unió Europea, respectivament. Les dades indicades estan extretes de la Fundació Observatori per a la Societat de la Informació a Catalunya (FOBSIC), l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat), l’Instituto Nacional de Estadística (INE), l’Eurostat i l’AETIC-Everis.

15

diagnosi_11.qxd

12/5/10

09:14

Page 16

Enginyers Industrials de Catalunya - Les TIC: competitivitat, supervivència i oportunitat

Quadre 3. Indicadors del nivell de difusió i ús de les TIC a les empreses de més de deu treballadors a Catalunya, Espanya, la millor Comunitat Autònoma i la Unió Europea l’any 2009. Xifres arrodonides (Fonts: FOBSIC, Idescat, INE, Eurostat i AETIC-Everis (*)).

Conceptes relatius a la difusió o l’ús de les TIC a les empreses

Catalunya

Espanya

Millor CA

UE-15

UE-27

Empreses amb ordinador

99%

99%

100% Illes Balears

97%

96%

Empreses amb xarxa d’àrea local (LAN)

87%

83%

89% Illes Balears

76%

72%

Empreses amb LAN sense fils

35%

35%

41%Madrid

32%

30%

Empreses amb Intranet

27%

23%

33%Madrid

30%

30%

Empreses amb Extranet

17%

15%

22%Madrid

19%

18%

Empreses amb connexió a Internet

98%

96%

99% Illes Balears

95%

93%

Empreses amb connexió a Internet mitjançant banda ampla

99%

98%

100%Cantàbria

92%

98%

Empreses amb connexió a Internet mitjançant telèfon mòbil

40%

34%

42%Madrid

30%

30%

Empreses amb pàgina web

64%

59%

70%País Basc

70%

68%

Empreses amb correu electrònic

97%

95%

99%Navarra

----

----

Personal que utilitza ordinadors (almenys una vegada a la setmana)

55%

51%

61%Madrid

54%

50%

Personal que utilitza ordinadors connectats a Internet (com a mínim una vegada a la setmana)

45%

42%

51%Madrid

43%

40%

Empreses que realitzen compres mitjançant comerç electrònic (2008)

24%

20%

23%Illes Balears

32%

28%

Empreses que realitzen vendes mitjançant comerç electrònic (2008)

13%

11%

12%Illes Balears

18%

16%

Ús d’eines del tipus ERP (Enterprise Resource Planning)

24%

19%

----

----

----

Ús d’eines del tipus CRM (Customer Relationship Management)

27%

25%

----

----

----

Recepció de factures electròniques (*)

31%

28%

33%País Basc

----

----

Ús de publicitat per Internet (*) (2008)

20%

19%

22%Madrid

----

----

Empreses que utilitzen Internet per interaccionar amb les administracions públiques

69%

68%

80%La Rioja

76%

75%

Pel que fa als indicadors del nivell d’equipament i penetració de les TIC a les empreses, les dades del quadre anterior posen de manifest que aquesta difusió és majoritària en el que fa referència a implantació d’ordinadors, xarxes d’àrea local (LAN), connexió a Internet, disponibilitat de banda ampla, pàgina web i correu electrònic. Per contra, el nivell de penetració és minoritari pel que fa a disponibilitat d’extranets, intranets, LAN sense fils i connexió a Internet mitjançant telèfon mòbil.

16

diagnosi_11.qxd

12/5/10

09:14

Page 17

Enginyers Industrials de Catalunya - Les TIC: competitivitat, supervivència i oportunitat

Quant als usos de les TIC a les empreses, es constata que la utilització d’ordinadors és encara moderada –tret de la interacció amb les administracions públiques com ara Hisenda, Seguretat Social, ajuntaments, etc.–, i força baixa pel que fa a la realització d’operacions de compra i venda a través de comerç electrònic, ús d’eines del tipus ERP i CRM, i ús de la publicitat per Internet.

En el cas de les microempreses, és a dir, en aquelles empreses que disposen de menys de deu treballadors, cal destacar que els indicadors de nivell i ús de les TIC esmentats abans són sensiblement més baixos: presenten diferències de prop de trenta punts percentuals o més respecte a les empreses de més grandària. Per tant, la implantació i l’ús generalitzat de les TIC constitueix encara una assignatura pendent –i, alhora, una oportunitat de millora_ per part d’aquest important col·lectiu empresarial.

D’altra banda, les valoracions anteriors cal matisar-les depenent del sector i de l’activitat econòmica de què es tracti. Així, per exemple, els sectors intensius en informació i tractament de dades, com és el cas de les entitats financeres, assegurances, i companyies de serveis, són usuàries de les TIC amb una major intensitat que no pas altres sectors, com per exemple la mateixa indústria, o bé els sectors més tradicionals i el comerç.

A més dels indicadors de penetració i ús, analitzats fins ara, resulta interessant també conèixer quina és la influència de les TIC sobre la productivitat empresarial. En aquest sentit, la figura 4 mostra quin era el posicionament de les diferents comunitats autònomes de l’Estat espanyol l’any 2008 en funció del seu PIB per càpita i d’un indicador sintètic5, que mesura el grau de penetració de les TIC a les empreses espanyoles. En aquesta figura es pot comprovar que Madrid, Catalunya, el País Basc i Navarra destaquen sobre la resta de comunitats per un major grau d’implantació i ús de les TIC a les seves empreses.

Figura 4. Posicionament de les diferents comunitats espanyoles en funció del seu PIB per càpita i de l’indicador Everis del grau de penetració de les TIC a les empreses. La grandària dels cercles és proporcional al nombre d’empreses existents a cada comunitat autònoma (Font: AETIC-Everis).

5. Elaborat per la companyia de serveis informàtics Everis.

17

diagnosi_11.qxd

12/5/10

09:14

Page 18

Enginyers Industrials de Catalunya - Les TIC: competitivitat, supervivència i oportunitat

Del conjunt de microindicadors assenyalats anteriorment es poden extreure, a grans trets, algunes conclusions. Així, amb referència a la disponibilitat d’equipament en TIC i connexió a Internet, Catalunya es troba situada en una posició semblant a la mitjana espanyola i europea. Mentre que pel que fa a l’ús de les TIC, es constata que a mesura que se sofistiquen les aplicacions la Unió Europea es va separant cada cop més del conjunt de l’Estat espanyol, i Catalunya se situa en una posició intermèdia. Per últim, en productivitat per empleat, es comprova que aquesta és més alta en aquelles comunitats que disposen de les TIC i en fan un ús més gran, com és el cas de Madrid, Catalunya, el País Basc i Navarra, entre d’altres.

Les dades anteriors semblen dibuixar un panorama en el qual es podria pensar que les empreses de Catalunya no estan mal posicionades en termes d’equipament i ús de les TIC. Això és així d’una manera objectiva. Però, alhora, cal ser conscients que les comparacions realitzades han estat en relació amb les mitjanes espanyola i europea. Això no ha de fer perdre de vista, per tant, que existeix encara un considerable gap6 entre Catalunya i els països europeus capdavanters en la implantació i ús de les TIC, en particular amb la situació existent als països nòrdics.

Aquest fet, unit a les conclusions que es desprenen dels macroindicadors mostrats abans, ofereix un argument addicional per convèncer-se de la necessitat de redoblar els esforços que es fan a Catalunya en el capítol d’inversions i ús de les TIC a tots nivells –empreses, administracions públiques i ciutadans–, per tal de no perdre el tren de les noves tecnologies i poder situar-se en una posició de lideratge pel que fa a la difusió i ús de les tecnologies de la informació i la comunicació a casa nostra.

Si no es fa, amb el temps Catalunya es pot anar acostant perillosament a les posicions del furgó de cua de la Unió Europea, amb el risc d’anar perdent competitivitat progressivament i quedar-se despenjada del progrés econòmic i social assolit pels països més avançats en aquesta matèria.

6. Que en alguns casos pot arribar a ser de fins a vint punts percentuals.

18

diagnosi_11.qxd

12/5/10

09:14

Page 19

Enginyers Industrials de Catalunya - Les TIC: competitivitat, supervivència i oportunitat

3. Estructura del sector de les TIC a Catalunya Les tecnologies de la informació i la comunicació estan cada cop més íntimament relacionades amb les activitats diàries de les persones i amb els processos de les empreses i les administracions. La informació en format digital ja forma part del nostre dia a dia fins al punt de ser imprescindible en multitud de situacions. És per això que l’estudi dels agents que participen en la generació de béns i serveis relatius a les TIC és important per conèixer la societat d’avui i la seva evolució, perquè són les empreses LA PRODUCCIÓ DE LES del sector de les TIC les que donen resposta a aquestes necessitats.

Les dades de producció del sector de les TIC són, per la seva naturalesa, complicades d’aconseguir de manera directa, a diferència de les dades de facturació, que són les utilitzades més habitualment, per la qual cosa cal recórrer a avaluacions indirectes i tenir en compte la balança comercial amb l’exterior de molts dels seus components. La dificultat és encara més gran quan es tracta d’obtenir dades desagregades per a Catalunya, ja que a més s’hi ajunta la manca d’informació regionalitzada per part de les companyies amb seu fora de Catalunya.

EMPRESES DEL SECTOR DE LES TIC A CATALUNYA HA EXPERIMENTAT UN CREIXEMENT ENTORN DEL 8% DURANT EL PERÍODE DEL 2005 AL 2007

Tenint en compte les consideracions anteriors, es pot dir que l’evolució de la producció del sector català de les TIC ha seguit les pautes econòmiques del país. Segons els darrers estudis publicats, la producció de les empreses del sector de les TIC a Catalunya ha experimentat un creixement entorn del 8% durant el període del 2005 al 2007, fins a arribar a la xifra de 10.675 milions d’euros l’any 2007. Aquest creixement és lleugerament superior al del PIB català, que se situa al 7,5% en el mateix període de temps.

L’any 2008 el ritme de creixement es va frenar sensiblement, entorn del 4%, i va arribar a una producció una mica superior als 11.000 milions d’euros. L’any passat ha estat el primer en què el sector de les TIC ha patit una recessió, amb un decreixement d’entre el 2% i el 3%, que ha fet tornar a les xifres de producció del 2007. Les previsions per a l’any 2010 són d’un creixement pla o bé lleugerament positiu, que pot estar prop de l’1%, gràcies a la incipient estimulació de la demanda.

Considerant la producció del sector de les TIC per subsectors, i com s’observa a la figura 5, més de la meitat de la producció de les TIC catalana correspon als serveis de telecomunicacions. La seva producció ha presentat en els darrers anys un creixement menor que la mitjana del sector, però està suportant els embats de la crisi econòmica amb més fortalesa que altres activitats. El subsector del desenvolupament de software informàtic (programari), que inclou la producció de software estàndard i a mida i el desenvolupament de pàgines web, entre altres activitats, també representa una proporció significativa amb un 26% de la producció. Val a dir que el desenvolupament de software és una activitat tecnològica amb molt potencial a Catalunya, gràcies a la presència de grans empreses, tant d’àmbit local com internacionals. Aquest subsector ha experimentat ràtios de creixement superiors a les del sector en els darrers anys. Un altre subsector és el del hardware (maquinari), que inclou la fabricació i assemblatge d’equips informàtics, la fabricació de components electrònics, hardware d’oficina, etc. Aquesta branca produeix el 13,4% del sector de les TIC. Aquest subsector presenta unes xifres de creixement més discretes, i és el que pateix més acusadament l’actual crisi econòmica. I si bé les altres àrees recuperaran el seu ritme de creixement positiu durant el present

19

diagnosi_11.qxd

12/5/10

09:14

Page 20

Enginyers Industrials de Catalunya - Les TIC: competitivitat, supervivència i oportunitat

any 2010, el subsector del hardware no sembla que torni a créixer fins a l’any vinent, i amb xifres francament discretes. La forta competència dels països asiàtics, la davallada dels preus i la contenció en la despesa de les empreses en la compra d’equips informàtics han afectat en alt grau els resultats d’aquest subsector. Per últim, la prestació de serveis relacionats amb les tecnologies de la informació, com ara la consultoria, l’allotjament de servidors i pàgines web, etc., representa el 9,2% de la producció de les TIC. Aquests serveis, malgrat que contribueixen en menor grau a la producció que d’altres, aporten un gran valor afegit a les empreses i representen la millor oportunitat per a l’expansió internacional del sector català de les TIC a llarg termini. El ritme de creixement de la producció en tecnologies de la informació previst per als pròxims anys és el més gran de tots els subsectors, i s’espera que el 2011 tingui un creixement positiu del 3%, especialment pel que fa als serveis de consultoria en TI. La tendència actual a l’externalització dels serveis en TI per estalviar costos i reduir riscos afavorirà aquesta recuperació.

Figura 5. Distribució de la producció de les TIC per subsectors (Font: Penteo).

Respecte a la contribució de Catalunya al sector de les TIC de tot l’Estat espanyol, les empreses catalanes produeixen entorn del 18% dels prop de 61.000 milions d’euros que suposa, concretament un 17,6% l’any 2007. Aquesta xifra és una mica inferior a la contribució de Catalunya al PIB de l’Estat espanyol, que és del 18,7%. Malgrat aquest petit desequilibri, la proporció de producció catalana en el sector espanyol de les TIC experimenta un ritme creixent, tal com s’aprecia a la figura 6.

Figura 6. Quota de la producció del sector de les TIC a Catalunya respecte al total d’Espanya, 2005-2007 (Font: Penteo).

20

diagnosi_11.qxd

12/5/10

09:14

Page 21

Enginyers Industrials de Catalunya - Les TIC: competitivitat, supervivència i oportunitat

Si bé la producció del sector ha tingut històricament una evolució positiva, la balança comercial no segueix la mateixa tendència. Les importacions han crescut a un ritme mitjà del 8% en els darrers anys, mentre que les exportacions han crescut a un ritme mitjà del 4,5%. El balanç de les importacions i exportacions suposa un dèficit per al sector català de les TIC de prop de 2.000 milions d’euros anuals, i la principal font per a aquest desajust de la balança comercial és la importació de hardware.

Pel que fa al nombre d’empreses, a Catalunya el 2009 n’hi havia 3.864 distribuïdes, tal com s’observa a la figura 7, majoritàriament entre empreses de serveis (49,7%) i empreses de desenvolupament de hardware (33%).

Figura 7. Distribució de les empreses del sector de les TIC per subsectors (Font: INE, Directorio Central de Empresas).

El teixit empresarial català està format majoritàriament per petites empreses de menys de deu empleats (prop del 90%). En aquest sentit, el sector de les TIC no representa una excepció, i té un 85% d’empreses amb menys de deu empleats. En canvi, només l’1% de les empreses del sector poden ser considerades com a grans empreses (250 empleats o més). (Figura 8) Figura 8. Distribució del nombre d’empreses dedicades a les TIC a Catalunya per nombre d’empleats (Font: INE, Directorio Central de Empresas).

21

diagnosi_11.qxd

12/5/10

09:14

Page 22

Enginyers Industrials de Catalunya - Les TIC: competitivitat, supervivència i oportunitat

Per últim, si es té en compte la distribució territorial segons la producció i el nombre d’empreses, el desequilibri és molt clar (figura 9). El 85% de les empreses són a la demarcació de Barcelona, el 7,6% a Girona, el 4,3% a Tarragona i el 2,9% a Lleida. Aquest desequilibri és més acusat que en altres sectors empresarials. Pel que fa a la producció, el 87% de les TIC es generen a la demarcació de Barcelona.

Figura 9. Distribució de les empreses dedicades a les TIC per demarcacions (Font: Penteo).

Aquestes xifres revelen que el sector de les TIC a Catalunya té molta rellevància per a l’economia catalana, i pot suposar un motor per superar la complicada situació econòmica actual per a les empreses, que han de saber trobar en les TIC un instrument eficaç que els permeti augmentar la seva eficiència empresarial, especialment en el cas de les petites i mitjanes empreses.

L’existència de sectors empresarials sòlids al nostre país, com ara l’automoció, la indústria farmacèutica, les activitats d’investigació o la indústria de mitjans i continguts, suposa un estímul important per al sector de les TIC, el qual, mitjançant activitats d’R+D+i, aporta les solucions que aquestes indústries específiques sol·liciten. L’apreciació de la qualitat dels serveis i de l’aportació al negoci de les TIC per part de l’empresa catalana, juntament amb la valoració de la proximitat dels proveïdors, mostra que el sector de les tecnologies a Catalunya està, en general, ben valorat.

Altres factors com són l’excessiva concentració de les empreses dedicades a les TIC a les comarques de Barcelona, la balança comercial negativa, la manca de grans companyies del sector a Catalunya o la deslocalització de l’activitat productiva, suposen actualment un handicap per al sector de les TIC.

22

diagnosi_11.qxd

12/5/10

09:14

Page 23

Enginyers Industrials de Catalunya - Les TIC: competitivitat, supervivència i oportunitat

4. Infraestructures de comunicacions a Catalunya Catalunya ha estat, des de l’època de la Revolució Industrial, una de les regions més actives i avançades tecnològicament de tot l’Estat pel que fa a les infraestructures productives, amb el primer ferrocarril, les primeres autopistes i els primers grans nuclis industrials, químics i logístics. Convé, però, preguntar-se si també ha estat capaç de seguir el ritme en la darrera gran revolució: les telecomunicacions.

El sector de les telecomunicacions no només és una indústria pròpiament dita, sinó que a més és el suport que habilita noves formes de fer negoci, i millora la productivitat i l’eficiència de la majoria dels altres sectors.

En aquest apartat es presenta una visió global de les infraestructures de les telecomunicacions que hi ha a Catalunya. També explica quines són les tendències actuals, tant pel que fa als operadors, com a l’ús que en fan els ciutadans i les empreses, i finalment quina és l’evolució que es preveu en aquesta industria pels propers anys.

4.1. Xarxes de telecomunicacions L’estructura, topologia i arquitectura de les xarxes de telecomunicacions depenen de la seva finalitat, del públic objectiu i de la maduresa de desplegament. Però, en general, es poden identificar tres grans capes que defineixen l’equipament i les tecnologies més adients per desplegar-les: xarxa local, xarxa d’accés i xarxa troncal.

CATALUNYA HA ESTAT UNA DE LES REGIONS MÉS ACTIVES I AVANÇADES TECNOLÒGICAMENT DE TOT L’ESTAT PEL QUE FA A LES INFRAESTRUCTURES PRODUCTIVES

Figura 10. Exemple d’arquitectura de xarxa.

23

diagnosi_11.qxd

12/5/10

09:14

Page 24

Enginyers Industrials de Catalunya - Les TIC: competitivitat, supervivència i oportunitat

D’una banda, la xarxa local és el tram a l’interior d’una llar o empresa, allò que queda al darrere del punt de terminació de xarxa i que delimita la responsabilitat de l’usuari i la del proveïdor del servei de telecomunicacions. Normalment les xarxes locals (LAN) estaven basades en cablejat estructurat o estrella, sobretot Ethernet, ara és més habitual la utilització de connexions sense fil (Wi-Fi). Aquest últim tram permet connectar els diferents dispositius presents en una ubicació d’usuari: ordinadors, impressores, telèfons, servidors, etc.

D’altra banda, la xarxa d’accés és el segment que connecta el punt de terminació de l’usuari amb la xarxa troncal. Es caracteritza per una gran capil·laritat per arribar fins a la llar o l’empresa del client.

Es coneix també com l’última milla. El cost de desplegament de la xarxa d’accés és molt rellevant.

Per últim, encara, la xarxa troncal és la columna vertebral del sistema. Ofereix transport de capacitat molt alta en un entorn de redundant i alta disponibilitat, ja que el seu correcte funcionament impacta en la qualitat dels serveis cursats per la xarxa de telecomunicacions. És important destacar que els nivells de xarxa que s’han descrit són totalment independents del tipus de tecnologia que es faci servir per implementar-los: fixa, mòbil i sense fil. No obstant això, algunes tecnologies s’adapten millor a una capa que a una altra.

Les xarxes de telecomunicacions per si mateixes no donen cap valor afegit als usuaris finals, sinó que són les plataformes i els serveis que ofereixen els que finalment són visibles per aquests. Els nodes, els centres de dades i els punts d’intercanvi de trànsit són on s’ubiquen aquestes plataformes, que proveeixen els serveis als usuaris finals.

4.2. Infraestructures d’accés Com s’ha indicat anteriorment, la infraestructura d’accés de la xarxa enllaça la troncal de transport amb els usuaris finals, els domicilis, les oficines i les empreses; i és la capa més extensa de la xarxa i, habitualment, la que compta amb més dispersió tecnològica per tal de permetre arribar al màxim nombre d’usuaris finals. Pot ser fixa (fibra òptica, cable coaxial, parell de coure), mòbil (GSM/GPRS, UMTS/HSPA, LTE) i sense fil (Wi-Fi, WiMAX, LMDS).

En primer lloc, cal fer referència a les infraestructures fixes. En aquest sentit, a mitjans dels anys 90, els operadors de cable van iniciar el desplegament de xarxes hibrides HFC (fibra i cable coaxial) que permet donar serveis de telefonia, Internet i televisió. Però l’aparició de les tecnologies xDSL sobre el parell de coure, existents a quasi totes les llars i que requereixen una inversió menor, van frenar el desplegament de les xarxes HFC. Actualment, l’oferta de banda ampla es dóna sobre ADSL (74,9% de les llars connectades), que utilitza el fil de coure tradicional d’accés fins a les llars o les empreses.

Aquestes infraestructures, però, han arribat al seu límit de capacitat, i no poden donar resposta a l’increment d’ample de banda necessari per oferir de manera generalitzada serveis com ara televisió en alta definició, vídeo sota demanda d’alta qualitat i altres tipus de continguts. El següent pas en aquest tipus d’infraestructura fixa és el que s’anomena NGN (New Generation Network), del qual s’està iniciant el desplegament.

24

diagnosi_11.qxd

12/5/10

09:14

Page 25

Enginyers Industrials de Catalunya - Les TIC: competitivitat, supervivència i oportunitat

En el sector empresarial existeix una variada oferta en l’accés d’alta capacitat i fiabilitat. Els principals operadors de telecomunicacions (Telefónica, Colt, Orange, BT, etc.) ofereixen connexions per fibra amb tecnologia punt a punt (figura 11). També és habitual el desplegament d’anells de fibra òptica per oferir redundància, o connexions addicionals de backup. Aquestes permeten una excel·lent qualitat de servei. En l’àmbit estatal, Ono disposa d’una xarxa de fibra òptica de tipus FTTC (fibra fins al node), i connecta els usuaris fins a les llars mitjançant cable coaxial. Telefónica també està realitzant des de fa més d’un any desplegaments de FTTB (fibra òptica fins als edificis). I des de mitjans del 2009 ofereix comercialment aquesta nova modalitat de connexió, encara amb una cobertura molt limitada. Telefónica ha comunicat els seus plans de connectar-hi, fins al 2010, un màxim del 20% de les llars. Però a Catalunya hi ha prop de tres milions d’habitatges, segons dades de l’Idescat, i connectar cada llar suposa un cost aproximat de mil euros. Altres grans operadors de telecomunicacions, com ara Orange o Vodafone, també han comunicat intencions d’oferir connexions per fibra òptica però encara no han presentat cap pla global de desplegament.

Figura 11. Xarxes d’accés òptiques que segueixen l’arquitectura híbrida fibra-coaxial o fibra-parell trenat.

En segon lloc, dins de les infraestructures mòbils destaca la telefonia mòbil, que va ser creada inicialment amb l’única finalitat de transmetre veu, però que actualment permet enviar o rebre imatges, vídeos o qualsevol servei basat en Internet. Els terminals mòbils tenen ja capacitat similar, o superior, al de la banda ampla fixa. Per tant, és una de les alternatives més clares com a infraestructura d’accés. Segons alguns indicadors, Espanya és el país europeu amb més penetració de la banda ampla mòbil.

A banda, els quatre operadors amb llicència radioelèctrica (Telefónica, Vodafone, Orange i Yoigo) han fet desplegaments de les tecnologies de telefonia mòbil més avançades a Europa. En aquesta línia, actualment està en marxa el desplegament de HSPA+, també coneguda com a 3,75G, i ja s’han realitzat diverses proves de caràcter estatal de la quarta generació de les xarxes mòbils, coneguda com a LTE (Long Term Evolution). Aquestes tecnologies permetran, cap al 2011, velocitats de fins a 100 Mbps.

Actualment s’ofereix una bona cobertura a la pràctica totalitat de la població, i cada cop hi ha menys zones d’ombra. La figura 12 mostra la cobertura de les tecnologies mòbils al territori. En aquest sentit, les 7.083 estacions GSM ofereixen gairebé connectivitat total des de qualsevol punt de la geografia catalana. La cobertura de tercera generació (3G), en canvi, no cobreix algunes zones de baixa densitat de població, tot i que a finals del 2008 ja s’havien desplegat 4.256 estacions. Les fites més importants que es produiran properament i que donaran més possibilitats al desenvolupament de la cobertura mòbil són el refarming i el dividend digital. El refarming permetrà utilitzar totes les freqüències disponibles per a totes les tecnologies, amb un impacte molt positiu en la banda ampla mòbil. I el dividend digital alliberarà freqüències que estaven ocupades per la televisió analògica per a l’ús del mòbil. Aquestes accions estan previstes a la Llei d’economia sostenible.

25

diagnosi_11.qxd

12/5/10

09:14

Page 26

Enginyers Industrials de Catalunya - Les TIC: competitivitat, supervivència i oportunitat

En tercer lloc, i com a alternativa a l’ús de tecnologies mòbils en àmbits més reduïts geogràficament, és possible utilitzar xarxes sense fil per a l’accés. Les tecnologies més habituals en aquest àmbit són WiMAX, Wi-Fi i LMDS. D’una banda, WiMAX és la tecnologia de referència per al desplegament del servei d’ample de banda rural a Catalunya. Gestionada per l’empresa Iberbanda, actualment permet que el 91,7% dels municipis de Catalunya (és a dir, 848 dels 924 municipis) tinguin accés a les xarxes sense fil. Les velocitats màximes teòriques són de 70 Mbps (20 Mbps reals), amb cèl·lules de sis quilòmetres de radi.

Altres operadors que fan servir aquesta tecnologia a Catalunya són Ono, NeoSky i ClearWire. D’altra banda, la tecnologia d’accés LMDS té algunes semblances amb WiMAX, amb la diferencia de que els amples de banda i distàncies que es poden assolir són menors. Per últim, la tecnologia Wi-Fi està agafant força amb iniciatives públiques i privades. En l’àmbit públic, els ajuntaments de Barcelona i Girona han instal·lat xarxes Wi-Fi per a ús ciutadà. I Barcelona també disposa d’una xarxa Wi-Fi que ofereix connectivitat a serveis municipals. En l’àmbit privat també proliferen punts d’accés a restaurants, cafeteries, biblioteques, etc.

Figura 12. Dades de cobertura 2G i 3G dels diversos operadors (GSMA, gener del 2009).

4.3. Infraestructures troncals Aquestes infraestructures són el nucli de la xarxa i fan arribar les dades que recullen les infraestructures d’accés cap als centres on s’ubiquen les plataformes de servei. Aquest paper d’element de transport de trànsit agregat les converteix en infraestructures molt sensibles i crítiques, ja que qualsevol afectació a aquest nivell es tradueix en un impacte a un nombre significatiu o, fins i tot, a la totalitat dels usuaris de la xarxa. Per tant, s’estableixen criteris molt exigents de qualitat que n’assegurin el servei: a) disponibilitat (han de donar servei ininterromput sense afectacions al trànsit cursat); b) redundància (en cas que es produeixin problemes en parts concretes de la xarxa, ha de ser possible que el trànsit cursat sigui enviat per un altre camí); c) escalabilitat (han de tenir capacitat per absorbir el trànsit de les xarxes d’accés, i en cas de necessitat de creixement han de poder fer-ho sense modificar la infraestructura CATALUNYA DISPOSA subjacent); d) Future-proof (s’hi han de poder introduir nous serveis o DE XARXES DE equips sense que això afecti l’estructura bàsica de la xarxa).

COMUNICACIONS RÀDIO TRONCALS DENSES I DE BONA QUALITAT

Les infraestructures troncals poden estar basades en ràdio o ser fixes. Si bé habitualment les xarxes troncals es basen en desplegament de fibres, també es poden desplegar mitjançant infraestructures sense fil. És el cas de les xarxes basades en ràdio, com per exemple els enllaços de microones a torres de radiofreqüència, connexions via satèl·lit o una combinació d’aquestes amb les diferents alternatives de xarxes fixes presents al territori. Catalunya disposa de xarxes de comunicacions ràdio troncals denses i de bona qualitat. La xarxa de torres de radiodifusió, fonamentalment provinent de l’herència de l’antiga entitat pública Retevisión, i que actualment opera Abertis, compta aproximadament amb 350 torres distribuïdes per tot el territori com s’indica a la figura 13.

26

diagnosi_11.qxd

12/5/10

09:14

Page 27

Enginyers Industrials de Catalunya - Les TIC: competitivitat, supervivència i oportunitat

Figura 13. Ubicació de les torres de difusió de TDT de Catalunya (Gencat, octubre del 2009).

Aquest tipus d’infraestructura ofereix una àmplia gamma de serveis, entre els quals destaquen: la difusió de contingut audiovisual, senyal de ràdio i televisió, tant analògic com digital; la ubicació d’equips per a operadors mòbils i de xarxes dels cossos de seguretat; i la creació d’enllaços privats, especialment per a xarxes empresarials privades.

Les primeres torres d’aquesta xarxa es van desplegar durant la segona meitat del segle passat per tal de permetre l’emissió analògica de Televisió Espanyola i de Radio Nacional. Des de l’any 2001, amb el Pla d’Ordenament Ambiental d’Infraestructures de Radiocomunicacions, i especialment des del maig de 2008 gràcies al Pla Catalunya Connecta de la Generalitat de Catalunya, la xarxa de torres ha rebut un fort impuls per modernitzar i optimitzar les infraestructures existents i per construir nous emplaçaments. Aquest Pla defineix les actuacions que s’han de dur a terme en les infraestructures per tal que no hi hagi cap nucli de població de més de cinquanta habitants, ni cap polígon industrial, ni zones d’especial interès econòmic, comercial, turístic o cultural, que no disposin d’accés a la xarxa de telefonia mòbil, Internet de banda ampla i TDT. Entre les actuacions d’aquest Pla hi ha l’adaptació de totes les torres per a la redifusió dels senyals de ràdio i de televisió i ràdio digital, i l’augment de la densitat i millora de la distribució de les torres per permetre que cada cop més municipis rebin correctament els senyals audiovisuals i de telefonia. A més, en molts casos, aquestes torres també permetran proveir serveis de banda ampla rural a aquells indrets on actualment cap operador privat té infraestructura fixa desplegada.

Fent referència a les xarxes troncals fixes, durant els darrers anys tots els operadors de telecomunicacions (Telefónica, Ono, Orange, Vodafone, etc.) han desplegat centenars de quilòmetres de fibra òptica que han donat lloc a les xarxes troncals fixes d’alta capacitat, les quals suporten el gran augment de trànsit dels serveis de veu, televisió, Internet i mòbil. Els operadors focalitzats en el segment empresarial (Colt, BT...) també han realitzat grans desplegaments, per tal d’arribar a aquelles àrees on es troben les grans corporacions i empreses.

Han desplegat infraestructures troncals empreses de serveis com Abertis, Red Eléctrica Española, Ferrocarrils de la Generalitat i ADIF. En general, aquestes empreses aprofiten el desplegament geogràfic de les infraestructures sobre les quals ofereixen els seus serveis per desplegar també fibra que després revenen o lloguen a tercers. A principis del 2000 es va desplegar una troncal que enllaçava Catalunya amb Europa a través de la Jonquera i Irún. Generalment, el desplegament d’aquestes infraestructures troncals s’ha fet amb criteris de demanda; per tant, han quedat fora de cobertura les àrees geogràfiques on la demanda no ha justificat la inversió privada. Per aquest motiu, les administracions públiques han fet o planifiquen fer desplegament de xarxes de fibra òptica per a autoprestació, que facilita l’arribada dels serveis de telecomunicacions més avançats a zones que, d’una altra manera, difícilment gaudirien d’aquestes possibilitats. En aquest línia, la Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació, a través del Centre de Telecomunicacions i

27

diagnosi_11.qxd

12/5/10

09:14

Page 28

Enginyers Industrials de Catalunya - Les TIC: competitivitat, supervivència i oportunitat

Tecnologies de la Informació (CTTI), ha iniciat el projecte de Xarxa Oberta que té com a objectiu crear i explotar una xarxa de telecomunicacions pròpia basada en fibra òptica, per a autoprestació, que ofereixi connectivitat als edificis públics dels principals nuclis de població d’arreu de Catalunya, tal com es mostra a la figura 14.

Figura 14. Esquemes de Xarxa Oberta segons la consulta pública llançada pel Departament de Governació i Administracions Públiques.

Xarxa troncal prevista

Municipis on es connectaran seus de la Generalitat

4.4. Nodes, punts d’interconnexió i data centers Els nodes són aquells punts de la xarxa de telecomunicacions on es concentra el trànsit provinent dels usuaris a través de les capes d’accés i troncal, i es lliura a les plataformes que finalment ofereixen els serveis als usuaris de la xarxa (accés a Internet, telefonia, videoconferència, etc.). Són els centres neuràlgics de les xarxes de telecomunicacions, i del seu correcte dimensionament i de la seva gestió depèn en gran mesura la qualitat del servei ofert als usuaris.

Aquests centres d’intercanvi sovint s’anomenen carrier hotels ja que, per la seva pròpia natura, els principals usuaris són operadors de telecomunicacions (carriers) que aprofiten les condicions que ofereixen aquests punts per establir acords d’interconnexió amb altres operadors que els permetin estendre els seus serveis a usuaris connectats mitjançant les xarxes d’altres operadors. Dins d’aquesta denominació està el punt neutre, on els operadors intercanvien trànsit d’Internet.

Catalunya té un dels principals punts neutres d’Espanya, el CATNix, ubicat al Centre de Supercomputació de Catalunya (CESCA).

Els centres de processament de dades (data centers) són aquells nodes on les plataformes de servei que s’hi ubiquen ofereixen, fonamentalment, capacitat de computació o serveis informàtics, allotjament (hosting, servidors dedicats, servidors virtuals privats i altres serveis avançats o addicionals), correu electrònic, gestió de bases de dades, control de xarxes i sistemes, etc., i tots els serveis complementaris que s’hi associen, com ara mecanismes de seguretat, controls d’accés, tallafocs, gestió de còpies de suport, etc. La figura 15 resumeix la situació dels diferents tipus de centres.

28

diagnosi_11.qxd

12/5/10

09:14

Page 29

Enginyers Industrials de Catalunya - Les TIC: competitivitat, supervivència i oportunitat

Figura 15. Centres de dades classificats segons la seva funció i característiques.

29

diagnosi_11.qxd

12/5/10

09:14

Page 30

Enginyers Industrials de Catalunya - Les TIC: competitivitat, supervivència i oportunitat

30

diagnosi_11.qxd

12/5/10

09:14

Page 31

Enginyers Industrials de Catalunya - Les TIC: competitivitat, supervivència i oportunitat

5. Centres tecnològics i d’innovació Els centres tecnològics constitueixen una de les principals estructures d’intermediació entre la recerca i l’empresa, i són un element imprescindible de suport a la innovació, tant per a les pimes com per a les gran empreses. Per això, a continuació s’inclouen alguns dels més coneguts com a referència de tots els que hi ha a Catalunya.

5.1. Barcelona Digital Centre Tecnològic És un centre tecnològic d’R+D, transferència tecnològica i promoció de la innovació, especialitzat en el camp de les tecnologies de la informació i la comunicació. Les seves àrees d’especialització són la seguretat, la mobilitat i la salut, que per la seva transversalitat són d’aplicació a sectors tan diferents com els serveis, l’agroalimentari, ELS CENTRES TECNOLÒGICS l’hospitalari, el financer, l’educatiu o el de l’automoció. L’objectiu final de Barcelona Digital és augmentar la capacitat de millora de la CONSTITUEIXEN UNA DE productivitat i competitivitat de les empreses a través de la transferència LES PRINCIPALS tecnològica i la innovació en les TIC. ESTRUCTURES

D’INTERMEDIACIÓ ENTRE

En l’àmbit de l’R+D, el centre compta amb un personal investigador LA RECERCA I L’EMPRESA, propi altament especialitzat que, en col·laboració amb equips de recerca nacionals i internacionals, treballa conjuntament amb els SÓN UN ELEMENT diferents agents en la investigació aplicada i en el desenvolupament de IMPRESCINDIBLE DE nous prototipus de productes o serveis en les diferents àrees SUPORT A LA INNOVACIÓ d’especialització. Aquest departament realitza projectes de recerca i desenvolupament tecnològic sota demanda empresarial, o amb fons públics (locals, estatals i internacionals), i assessora en la presentació de projectes d’R+D nacionals i internacionals. Actualment Barcelona Digital compta amb divuit projectes d’R+D actius.

Pel que fa als serveis de promoció a la innovació, Barcelona Digital ajuda les empreses i els professionals a portar a terme els seus projectes d’innovació tecnològica i a comprendre les possibilitats que les TIC ofereixen per al seu desenvolupament i productivitat mitjançant, entre d’altres, l’assessorament en la implementació i l’ús de les TIC en qualsevol sector d’activitat, en la protecció de la propietat intel·lectual i industrial, i en la creació de noves empreses de base tecnològica; i mitjançant la formació especialitzada i la promoció i divulgació de les TIC amb l’organització d’esdeveniments.

Tanmateix, Barcelona Digital impulsa el clúster TIC, una agrupació empresarial innovadora (AEI) que reuneix prop de cinquanta empreses i es crea per impulsar la competitivitat del sector de les TIC català, tot potenciant una nova cultura empresarial basada en la col·laboració i la innovació oberta.

Barcelona Digital forma part de la xarxa TECNIO. Per a informació addicional es pot consultar el web www.bdigital.com.

31

I

diagnosi_11.qxd

12/5/10

09:14

Page 32

Enginyers Industrials de Catalunya - Les TIC: competitivitat, supervivència i oportunitat

5.2. Barcelona Activa. Conveni amb el COEIC La missió de Barcelona Activa és acompanyar la transformació de Barcelona en clau d’iniciativa emprenedora, creixement empresarial, innovació, capital humà i qualitat de l’ocupació. Té com a eixos d’intervenció la creació d’empreses, el creixement empresarial, l’accés a l’ocupació de qualitat, la gestió del capital humà, la promoció de la innovació i la cultura digital.

L’ecosistema accelerador del creixement empresarial i de la innovació té com a components els elements següents: Incubadora, Parc Tecnològic Barcelona Nord, Business Cooperation, Itineraris de Creixement, Xarxa d’Experts.

El Parc Tecnològic Barcelona Nord és un centre d’empreses de base tecnològica que ofereix serveis logístics i empresarials de valor afegit disponibles per a les empreses instal·lades al Parc així com per a altres empreses innovadores de la ciutat. S’ha iniciat el projecte de convertir l’actual Parc Tecnològic Barcelona Nord en el Parc Tecnològic de les Enginyeries, que forma part del conveni signat entre Barcelona Activa i el Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya (COEIC).

Aquest conveni té com a objectiu establir el marc de col·laboració estable entre les dues institucions per tal de vincular-les en la realització d’objectius comuns amb relació a: l’ajut per dur a terme la consolidació i el creixement d’empreses innovadores tecnològiques; el suport en la creació d’empreses innovadores tecnològiques i el foment de la cultura emprenedora entre els enginyers; el foment del desenvolupament del capital humà i de les noves oportunitats de treball i activitat en l’àmbit de les enginyeries; la col·laboració en la divulgació tecnològica als ciutadans, i la realització d’altres activitats o iniciatives que sorgeixin en el futur vinculades a aquests àmbits.

També es vol desenvolupar una especialització de l’enginyeria del city management, disciplina en què Barcelona vol ser un referent mundial.

Més endavant, la vocació de Barcelona Activa és la de fomentar convenis amb altres col·legis i afavorint les activitats d’intersecció del diversos col·legis professionals de Catalunya en el futur.

Per a informació addicional es pot consultar el web www.bcnactiva.cat.

5.3. Centre Microsoft d’Innovació en Productivitat. Manresa El Centre d’Innovació en Productivitat (CIP) pertany a la xarxa mundial de centres d’innovació de Microsoft i té com a objectiu ajudar les empreses a incrementar la productivitat dels seus treballadors, promovent la innovació en els seus processos de negoci mitjançant l’ús de tecnologies que augmentin el potencial del seus empleats.

Les tecnologies en què es focalitza el CIP són aquelles eines, plataformes i solucions que estan orientades a millorar la productivitat dels professionals en els àmbits de la comunicació, el treball en equip, la col·laboració, i la cerca, l’emmagatzematge i la gestió de la informació, principalment.

Aquestes tecnologies, que s’anomenen tecnologies de la iProductivitat (els espais de col·laboració, la missatgeria instantània, les solucions de mobilitat o les eines de cerca d’informació, entre d’altres), han demostrat el seu impacte en el compte de resultats de les empreses i en la seva capacitat d’innovar i ser més competitives.

El CIP duu a terme projectes d’innovació, formació a empreses del sector de les TIC i serveis de consultoria en productivitat orientada a empreses, que són realitzats pel seu equip d’assessors, amb

32

diagnosi_11.qxd

12/5/10

09:14

Page 33

Enginyers Industrials de Catalunya - Les TIC: competitivitat, supervivència i oportunitat

una elevada experiència professional, i amb un bagatge professional multidisciplinari (enginyers en informàtica, telecomunicacions, llicenciats en Ciències Econòmiques i Belles Arts...). Els seus serveis principals són: taller de productivitat, diagnòstic de productivitat, assessorament en productivitat, càlcul de valor de negoci de les tecnologies (ROI), programa de millora de la productivitat, acompanyament de projectes i gestió del canvi, i formació per rols.

Les instal·lacions principals del CIP estan ubicades a Manresa, al Centre Tecnològic de Manresa (CTM), on disposa de dues sales de demostració de les tecnologies de la iProductivitat (Sala Innova i Sala Inspira), així com d’una altra sala de demostració (Sala EMO), a Madrid, on les empreses poden experimentar el potencial de la plataforma de productivitat. El CIP forma part de la xarxa TECNIO. Per a més informació es pot consultar el web www.productivitycenter.org.

5.4. Fundació i2CAT La Fundació i2CAT és un centre de recerca i innovació que té com a finalitat impulsar la investigació i la innovació en l’àmbit d’Internet de segona generació, i el desplegament d’infraestructures, serveis i aplicacions de banda ampla innovadores, així com potenciar la transferència tecnològica al teixit industrial català per tal de millorar-ne la competitivitat.

La clau del model de la Fundació i2CAT rau en la col·laboració entre l’Administració, el sector empresarial i el món acadèmic, mitjançant el model d’innovació de la Triple Hèlix (Loet Leydesdorff) en el terreny de les tecnologies de la informació i la comunicació.

Des del seus inicis, i2CAT ha estat liderada per la Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació i, actualment, en el seu patronat participen tres universitats (Universitat Politècnica de Catalunya, Universitat Ramon Llull i Universitat Pompeu Fabra), diferents organismes públics i dotze empreses privades del sector de les telecomunicacions i l’audiovisual. i2CAT té com a objectiu esdevenir un centre tecnològic de referència en l’àmbit dels serveis i de les aplicacions d’Internet avançades dins dels principals sectors estratègics de Catalunya (sanitat, educació, cultura, indústria, etc.), com a mitjà per aconseguir millorar la productivitat i la competitivitat de l’economia catalana i el benestar de les persones.

Les principals línies de recerca i d’innovació impulsades per i2CAT se centren en els àmbits següents: • Tecnologies de xarxa: desenvolupament de sistemes avançats de gestió i virtualització d’infraestructures (IaaS), tecnologies de transmissió òptica i xarxes de sensors sense fil (WSN).

• E-Health i e-Dependència: desenvolupament de plataformes per a aplicacions de telemedicina, telerehabilitació i teledependència.

• Audiovisual: desenvolupament de sistemes per a la transmissió de continguts d’alta definició sobre xarxes IP i sistemes de distribució de continguts broadcast (P2P).

• Educació: aplicació de les noves eines basades en les TIC dins dels procediments educatius.

• Clústers sectorials: desplegament d’infraestructures i aplicacions compartides entre empreses d’una mateix sector econòmic (per exemple, Anella Industrial i Anella Cultural).

• Metodologia Living Labs: foment de la participació dels usuaris en totes les fases de desenvolupament de projectes d’innovació (user-driven innovation).

33

diagnosi_11.qxd

12/5/10

09:14

Page 34

Enginyers Industrials de Catalunya - Les TIC: competitivitat, supervivència i oportunitat

Les plataformes de la Fundació i2CAT ofereixen als diferents clústers/àrees d’i2CAT una base d’infraestructura de xarxa i serveis necessaris per al desenvolupament dels diferents projectes de recerca i innovació. Existeixen dues plataformes tecnològiques a i2CAT. D’una banda, la NetCat, que consisteix en una xarxa experimental d’alta velocitat. Aquesta xarxa proporciona la connectivitat entre els diferents laboratoris i grups de treball de la Fundació, així com als diferents col·laboradors participants en projectes. Així mateix, proporciona als projectes de la Fundació el banc de proves experimental necessari per al seu desenvolupament i validació en un entorn realista. NetCAT està connectada a les principals xarxes de recerca del món amb les quals es participa en diferents projectes internacionals, com ara l’Anella Científica, RedIris, Geant2, Glif i Internet2. D’altra banda, MediaCAT constitueix una plataforma tecnològica per al desenvolupament de projectes en l’àmbit audiovisual. Aquesta està especialitzada en serveis de software, serveis multimèdia i administració de servidors.

Per a més informació es pot consultar el web de la Fundació: www.i2cat.net.

5.5. Citilab. Cornellà Citilab és un model fractal d’innovació ciutadana pioner a Europa. Els models clàssics de recerca i desenvolupament reconeixen cada cop més el valor que aporten els ciutadans al procés d’innovació. És per això que els laboratoris ciutadans comencen a ser vistos pel món empresarial com una alternativa de futur, un entorn que paradoxalment cedeix el protagonisme a l’extrem ignorat de la cadena de producció: l’usuari.

Fer l’exercici de dissenyar un espai experimental on es produeixin les condicions òptimes per potenciar la capacitat innovadora de les persones comporta, amb tota probabilitat, dibuixar un espai participatiu de coneixement obert en què la tecnologia actua com a component accelerador del procés. Però tots aquests elements, per si sols, no generen propostes de valor per a les empreses sense una metodologia que permeti replicar aquestes condicions. Aquest és un dels grans reptes que va acceptar Citilab des de la seva creació ara fa deu anys, primer com a model conceptual de laboratori d’innovació social aplicada i, des del 2007, com una realitat física a Cornellà.

Citilab és un projecte que té com a objectiu explotar i difondre l’impacte digital en el pensament creatiu, el disseny i la innovació que sorgeixen de la cultura digital. Aquest model és una mescla entre un centre de formació, un centre de recerca i una incubadora d’iniciatives empresarials i socials, que parteix de la idea que les tecnologies digitals, i de manera específica Internet, constitueixen un mitjà d’innovació si es manté enfocat en els ciutadans. En els seus dos anys de trajectòria, Citilab ha estat impulsant una intensa activitat com a centre digital d’innovació ciutadana per a la difusió i el foment de la societat del coneixement. Com a entitat sense ànim de lucre, la seva activitat està regulada per una fundació mixta de la qual formen part administracions públiques, universitats i empreses, i compta amb un important suport per part del Ministeri d’Indústria, Turisme i Comerç.

El treball que Citilab realitza comporta una gran implicació social per part de les empreses que participen en cadascuna de les línies d’investigació. Així, com a incubadora empresarial, el centre allotja durant un temps limitat prop d’una vintena d’iniciatives tecnològiques de nova creació, que integren la seva activitat en el marc de les seves grans línies de recerca. L’activitat divulgativa de la

34

diagnosi_11.qxd

12/5/10

09:14

Page 35

Enginyers Industrials de Catalunya - Les TIC: competitivitat, supervivència i oportunitat

cultura digital i d’aprenentatge de la tecnologia crea un important vincle col·laboratiu en el teixit social i ciutadà del seu entorn més immediat que permet realitzar estudis de gran abast. De la mateixa manera, la recerca s’entén aquí com un procés obert que parteix d’un model d’educació i entorns d’aprenentatge, d’impacte social i econòmic, de disseny i processos d’innovació, i Social Media Lab. Entorn de la ciutat són moltes les oportunitats que s’obren per a la recerca en contextos reals com, per exemple, l’ús de sensors per monitoritzar fluxos urbans de mobilitat, optimitzar recursos hídrics en el manteniment dels parcs o visualitzar dades de servei que millorin la qualitat de vida dels ciutadans.

Quant a impacte social i econòmic, també s’investiga com el teixit empresarial i la ciutadania poden aprofitar els nous models de relació que el Citilab crea, tant en la introducció dels nous actors en la vida de l’empresa, com en l’ús de les TIC en la creació de nous productes i serveis que aporten més valor a la vida quotidiana. En aquest àmbit també s’exploren noves pautes i possibilitats de treball i emprenedoria.

Un dels objectius principals del projecte és explorar quines formes organitzatives poden donar millor suport a la innovació social en l’era del coneixement. Aquesta metodologia és la que permetrà avenços substancials en l’àrea del disseny vinculat als processos d’innovació. Aquí rau la capacitat de Citilab de replicar el seu model a altres ciutats, com si es tractés d’una estructura fractal, en què cadascuna de les seves parts, per petita que sigui, conté tota la informació per reproduir el model sencer, fer-lo créixer i evolucionar.

Per obtenir més informació sobre el Citilab es pot consultar el web www.citilab.eu.

35

diagnosi_11.qxd

12/5/10

09:14

Page 36

Enginyers Industrials de Catalunya - Les TIC: competitivitat, supervivència i oportunitat

36

diagnosi_11.qxd

12/5/10

09:14

Page 37

Enginyers Industrials de Catalunya - Les TIC: competitivitat, supervivència i oportunitat

6. Plans de foment de l’ús de les TIC Diferents entitats públiques i associacions empresarials disposen de serveis, o fins i tot de plans específics, per promoure l’ús de les TIC a les empreses catalanes. En aquest apartat s’han recopilat algunes de les principals iniciatives existents i s’han ordenat segons l’entitat que les impulsa.

a) Generalitat de Catalunya D’una banda, Pimestic és el pla d’actuació impulsat per la Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació de la Generalitat de Catalunya i per ACC1Ó. El seu objectiu final és la millora de la competitivitat de les empreses catalanes, en concret de les pimes, mitjançant la introducció i la utilització eficient de les TIC. Pimestic s’estructura entorn de tres eixos d’actuació: la difusió i la sensibilització (conèixer); l’assessorament i l’orientació (pensar); la implementació i el finançament de les TIC (fer). Per a més informació sobre Pimestic es pot consultar el web www.pimestic.cat.

D’altra banda, ACC1Ó és l’agència de suport a la competitivitat de l’empresa catalana, especialitzada en el foment de la innovació i la internacionalització. Ofereix a les empreses assessorament i subvencions per potenciar l’ús d’Internet com a canal de promoció i per desenvolupar projectes web alineats amb l’estratègia d’expansió internacional de l’empresa. Actua en dues línies proncipalment: el Servei d’Assessorament Digital (SAD), que analitza, gratuïtament, la pàgina web de les empreses interessades per millorar-ne el rendiment, i el Programa 2Bdigital, que afavoreix la promoció i la comercialització internacional de les empreses catalanes i dels seus productes i serveis a través d’Internet. Per a més informació es pot visitar el seu portal web www.acc10.cat.

A part, ACC1Ó ha creat la marca Tecnio, que aglutina i dinamitza els principals agents experts en investigació aplicada i transferència tecnològica de Catalunya (www.tecnio.cat). Tecnio té, com a missions, consolidar i potenciar el model de transferència tecnològica per generar un mercat tecnològic català que aporti competitivitat a l’empresa, i dotar de tecnologia les empreses per aportar valor afegit als seus projectes i esdevenir un trampolí de projecció exterior.

La Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació de la Generalitat de Catalunya i ACC1Ó també impulsa una altra iniciativa per millorar la competitivitat de les empreses catalanes del sector de les TIC: és el programa TIC.cat. El Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya (COEIC) hi participa juntament amb altres institucions públiques i privades de l’àmbit empresarial, associacions professionals, universitats, centres tecnològics i entitas facilitadores.

b) Cambra de Comerç de Barcelona La Cambra de Comerç estimula el desenvolupament de les TIC a les pimes catalanes a través de dues línies d’actuació que proposen, d’una banda, consolidar la incorporació de les TIC al teixit empresarial i institucional organitzant accions informatives i tot una oferta de serveis i eines que siguin adients per ajudar les empreses en aquest procés, i, d’altra banda, defensar els interessos del

37

diagnosi_11.qxd

12/5/10

09:14

Page 38

Enginyers Industrials de Catalunya - Les TIC: competitivitat, supervivència i oportunitat

sector en el sentit de vetllar, dinamitzar i acompanyar les empreses de les tecnologies de la informació com a sector empresarial clau en el nou model industrial de Catalunya. Per a més informació es pot consultar la pàgina web de la Cambra: www.cambrabcn.org.

c) Foment del Treball Nacional Aquesta entitat facilita la implantació de les TIC a les empreses a través de dues vies principalment.

La primera és a través de Xarxa Innovació (www.xarxainnovaccio.net), una eina a l’abast de les empreses que integren la patronal i que té com a missió fomentar i vehicular les diverses iniciatives que siguin d’interès per tal de desenvolupar-hi la innovació com a factor crític d’èxit. La segona és firmant acords de col·laboració entre companyies o entitats del món de les TIC i les empreses associades a la patronal. Es pot ampliar la informació al web www.foment.com.

d) PIMEC La patronal que dóna suport a les micro, petites i mitjanes empreses de Catalunya, ofereix diferents serveis als seus associats per tal que implementin les TIC al seu negoci. I ho fa en tres línies d’actuació: en primer lloc, participant en el pla Pimestic a través de serveis d’orientació i assessorament; en segon lloc, impulsant l’ús de la factura i la firma electrònica i els certificats digitals; i, en tercer lloc, facilitant que les empreses tinguin presència a Internet, ajudant-les en el procés de creació i manteniment d’un portal web. Per a més informació es pot consultar el web www.pimec.org.

38

diagnosi_11.qxd

12/5/10

09:14

Page 39

Enginyers Industrials de Catalunya - Les TIC: competitivitat, supervivència i oportunitat

7. Talent i excel·lència L’ús efectiu de les TIC per part de la indústria i les empreses està supeditat a la disponibilitat del coneixement i a l’accés a la tecnologia corresponent. Cal remarcar que a Catalunya no hi ha problemes ni de disponibilitat ni d’accés ja que el sector de les TIC està prou desenvolupat i té un alt grau d’internalització, la qual cosa garanteix que el coneixement i la tecnologia de tot el món està disponible a Catalunya. El paper de les companyies multinacionals, estrangeres i espanyoles, arrelades al país, així com l’existència d’un teixit local innovador i amb vocació internacional, garanteixen la disponibilitat de la tecnologia mundial.

De totes maneres, el procés d’introducció de les tecnologies a les empreses requereix professionals amb la capacitat adient; és a dir, amb talent en les TIC. Aquests professionals es troben tant dins del sector subministrador de sistemes i serveis tecnològics com a les empreses que utilitzen aquestes eines, i es distribueixen en parts pràcticament iguals tant en un àmbit com en l’altre segons un estudi realitzat a Catalunya (Estudi de necessitats de recursos humans especialitzat en les TIC, FOBSIC). Però amb una incidència diferent: els professionals de les TIC es concentren en un 14,8% de les empreses utilitzadores, majoritàriament les més grans, mentre que les pimes tracten directament amb les empreses subministradores del sector.

L’INCREMENT DE L’ÚS DE LES TIC A LES INDÚSTRIES PASSA PER LA DISPONIBILITAT DE TALENT DE QUALITAT

En tot cas, l’increment de l’ús de les TIC a les indústries, empreses i organitzacions en general, necessari per a la millora de la competitivitat en un món global, passa per la disponibilitat de talent de qualitat i quantitat adequades. L’adequació entre aquesta disponibilitat, l’oferta de talent i la demanda per part de les empreses i institucions, no es fàcil d’aconseguir. Sigui per la joventut d’aquesta professió o per l’enorme taxa d’evolució de la tecnologia que fan necessari un replantejament permanent de les competències professionals i de la manera d’introduir les innovacions tecnològiques a les empreses.

En els últims deu anys, s’ha passat d’una manca de professionals deguda als increments d’activitat per la introducció de les TIC a les empreses en un moment en què havien d’adequar els seus sistemes a l’euro, sense oblidar l’efecte de l’anomenada bombolla tecnològica, a una reducció dràstica de la demanda dels professionals d’aquest sector a principis de la dècada del 2000. Ara torna a haver-hi falta de professionals (amagada per l’actual crisi però que continuarà els propers anys) deguda fonamentalment a la manca de vocacions tècniques i a l’increment d’ús de les TIC, necessari per situar les empreses catalanes en el mateix nivell de competitivitat que les europees.

Si es considera el volum de professionals en les TIC amb relació al total d’ocupació del país, Espanya ocupa la posició 18 entre 28 països de l’OCDE (Information Technology Outlook, 2008, OCDE) i Catalunya ocupa la posició 11. És a dir, que està en el segon terç de la llista de països i no en les posicions davanteres com correspondria al seu nivell econòmic. Aquest és el primer element que indica que l’economia del país ha estat basada en sectors poc utilitzadors de les TIC. Si es tenen en compte les dades del Fòrum Econòmic Mundial pel que fa a la disponibilitat de científics i enginyers (The Global Information Technology Report 2008), Espanya ocupa la posició 38 i Catalunya una lleugerament millor, però per sota de França, el Regna Unit o Alemanya. De tot això es pot concloure que hi ha un dèficit estructural de recursos tecnològics que cal poder recuperar al més ràpidament possible.

39

diagnosi_11.qxd

12/5/10

09:14

Page 40

Enginyers Industrials de Catalunya - Les TIC: competitivitat, supervivència i oportunitat

La incorporació al procés productiu de professionals de les tecnologies de la informació i la comunicació s’ha nodrit, quant a titulacions universitàries, de les enginyeries superiors i tècniques, i quant a cicles formatius, de les especialitzacions de grau superior i mitjà. Però el nombre de titulats universitaris s’ha anat reduint des de l’any 2005 fins ara, segons dades del Departament d’Innovació, Universitat i Empresa de la Generalitat de Catalunya. No obstant això, les dades del curs 2009-2010 són esperançadores ja que sembla que s’hagi trencat la tendència anterior, no només pel que fa als estudis que se centren en les TIC sinó també a totes les enginyeries. Cal, però, esperar els pròxims anys per veure si és un canvi de tendència o si es tracta d’un moviment conjuntural fruit de la crisi actual. Pel que fa als cicles formatius, les graduacions en estudis sobre les TIC, després d’un espectacular creixement, també s’han estancat. En aquest sentit, les dades de Catalunya no són molt diferents de les que presenta la resta de l’Estat espanyol o els països de la Unió Europea, la qual cosa demostra que es tracta d’un fenomen d’arrels culturals i conseqüències globals com es veurà més endavant. A les estadístiques també s’hi pot observar una certa “defeminització” de les vocacions tecnològiques en els últims anys, cosa que representa una pèrdua notable de l’obtenció de talent per al futur.

A més d’aquest problema quantitatiu, es dóna també un problema qualitatiu pel que fa a aquests professionals. Segons les dades facilitades per l’estudi esmentat anteriorment, els professionals de les TIC es distribueixen de la manera següent: un 40% són enginyers superiors, un 31,4% són enginyers tècnics i un 26,6% són graduats en cicles formatius o d’altres. Aquestes diferències en els percentatges creen certes disfuncions en el mercat de treball.

Aprofundint una mica més en el que fa referència a l’ajust entre l’oferta i la demanda, es pot dir que no hi ha un equilibri a curt termini en els professionals de les TIC. Però si es considera l’evolució durant un llarg període de temps es poden observar comportaments diferents. Pel que fa a l’oferta, els graduats universitaris i de cicles formatius van créixer d’una manera accelerada fins al començament de la dècada dels 90 del segle XX. A partir d’aleshores ho van fer de manera lineal, i s’ha produït un estancament i una caiguda en els últims quatre anys. En canvi, l’evolució de la demanda de titulats universitaris per part de les empreses ha estat diferent. Després d’un creixement també accelerat fins a la dècada dels 90, es va enfonsar dràsticament durant la crisi econòmica viscuda entre 1991 i 1994. A partir de llavors el creixement va ser més que accelerat, com ho estava sent també l’economia en aquells moments de sortida de la crisi, amb la denominada bombolla tecnològica. La demanda de professionals es va disparar amb taxes del 15% anual. Però amb l’esclat de la bombolla la demanda va tornar a caure, encara que de manera no tan forta, des del 2001 al 2003. La situació es va tornar a redreçar, però l’any 2008 va començar a aflorar una nova crisi econòmica.

En conjunt, i malgrat els estira-i-arronses, la demanda ha estat per sobre de l’oferta. Això és així principalment perquè és un sector amb una rotació elevada i amb una proporció de professionals estrangers més alta que en altres sectors.

Però, actualment, el desajust entre l’oferta i la demanda és més preocupant donada la substancial baixada d’inscripcions de nous alumnes a les universitats amb estudis tecnològics que hi ha hagut en els últims anys, com s’ha comentat anteriorment. Aquest descens es notarà en el mercat de

40

diagnosi_11.qxd

12/5/10

09:14

Page 41

Enginyers Industrials de Catalunya - Les TIC: competitivitat, supervivència i oportunitat

treball dels pròxims quatre o cinc anys, quan comencin a sortir els nous graduats. I pot ser pitjor si no canvia la tendència. L’efecte que aquest fet té sobre les empreses és preocupant, tenint en compte la necessitat que tindran d’introduir noves tecnologies per poder acostar-se als estàndards europeus i poder competir en un món globalitzat.

A continuació s’apunten les causes que donen lloc a aquesta problemàtica. Abans d’entrar en altres raons, però, s’ha de dir que el sistema universitari és ineficient ja que té un 40% d’abandonament pel que fa als estudis relacionats amb les TIC (EnginyCat). La xifra és prou indicativa que quelcom s’ha de canviar, no només per mantenir les minvants vocacions, sinó també per reduir les despeses de formació que no donaran fruit a la societat. Probablement, aquesta alta taxa d’abandonament té molt a veure amb el cercle viciós següent: la manca de vocacions fa disminuir les inscripcions d’accés a la universitat, i la manca de flexibilitat de la universitat per adaptar-se a aquesta baixada de la demanda provoca la reducció de les notes de tall, la qual cosa fa que entrin en els estudis de les TIC alumnes poc preparats i poc motivats, tenint en compte que resulten ser estudis escollits com a segona opció.

En el fons, el problema de la manca de vocacions tècniques en general, i de les TIC en particular, té diverses causes: culturals, socials i laborals. Una part important rau en l’ensenyament secundari, on s’ha produït una reducció del 35% en les inscripcions al batxillerat de modalitat tecnològica durant els darrers sis anys, segons el Departament d’Educació. Les raons socials tenen a veure amb la disminució de la imatge social de EL SISTEMA UNIVERSITARI l’enginyer. En especial la de l’informàtic, que, per desconeixement, s’associa a una persona esquerpa, poc sociable i una mica freaky, amb ÉS INEFICIENT JA QUE grans coneixements però que resulten de poc interès fora del seu TÉ UN 40% ambient. Aquesta imatge, que caracteritza la professió relacionada amb D’ABANDONAMENT PEL les TIC un tant deshumanitzada, és la que també justifica la disminució QUE FA ALS ESTUDIS de les vocacions femenines, que són més sensibles a les professions RELACIONATS AMB LES TIC amb més contingut de cooperació social, més compromis i més humanes. En aquest sentit, s’ha de fer un gran esforç per tractar de millorar la divulgació d’una feina com és la dels professionals de les TIC, i per demostrar els vessants socials d’aquesta professió, enfocada en part a la millora del benestar de les persones. I s’espera que iniciatives com la que està fent EnginyCat en els centres de secundària puguin donar bons resultats, encara que seran visibles només a llarg termini.

Les causes culturals tenen a veure amb la cultura del poc esforç instal·lada a les societats occidentals, i en particular a casa nostra. Es poden veure anuncis d’aprendre anglès sense esforç, d’aprimar-se sense esforç, de pagar sense esforç, etc., quan la realitat és tot el contrari. I aquesta condició del mínim esforç no lliga amb les professions tècniques, les quals requereixen un reciclatge permanent al costat del gran esforç que suposa haver aconseguit la titulació. Un altre punt que desvaloritza les carreres tècniques és el fet de creure que aquests estudis no tenen diferències salarials molt diferencials respecte a d’altres. Però això no és així, perquè segons demostra un estudi sobre els salaris dels professionals després de quatre anys d’haver acabat la carrera (Informe Flash. La manca d’enginyers en el sector de les TIC, Everis), els enginyers industrials, els metges i els enginyers de telecomunicacions i informàtics són els que tenen, de mitjana, les retribucions més altes.

41

diagnosi_11.qxd

12/5/10

09:14

Page 42

Enginyers Industrials de Catalunya - Les TIC: competitivitat, supervivència i oportunitat

Però al darrere de la manca de vocacions tècniques també hi ha raons laborals en el sentit que, pel fet d’haver-hi més titulats superiors que de grau mitjà i de cicles formatius, molts professionals de grau superior han de cobrir les feines que corresponen a titulacions inferiors (que no omplen el buit del mercat laboral) amb el conseqüent desencant que això suposa, ja que els salaris i les responsabilitats són inferiors als que podrien aspirar.

Davant d’aquesta situació, es pot concloure que la potenciació dels cicles formatius és la clau per normalitzar el funcionament d’aquest sector. Reforçant la formació professional no només pel que fa a la qualitat sinó també a la imatge social que s’hi associa, es redreçaran en un futur els desequilibris del sector. Però això no serà possible sense la col·laboració de tots els agents implicats. En aquest sentit, cal que les empreses valorin els professionals provinents de la formació professional i que els donin els llocs i les responsabilitats que els pertoca en el desenvolupament de les TIC. Tanmateix, les empreses també han d’apostar pels titulats universitaris facilitant-los les seves carreres professionals i valorant les seves capacitats de lideratge en projectes tecnològics complexos i en la innovació de productes i processos mitjançant l’ús intensiu de les TIC. Paral·lelament, les universitats han de preparar aquests professionals amb coneixements tecnològics profunds però també amb habilitats com la capacitat de lideratge i de treball amb equip necessàries per dur a terme la seva funció a les empreses. Aquí pot jugar un paper molt important la formació de postgrau feta en col·laboració estreta amb les empreses. La millora de la qualitat dels professionals estarà marcada també per una especialització més gran de les universitats en lloc de competir per donar els mateixos estudis a tot arreu.

La innovació a l’empresa basada en l’ús de les TIC necessita també una bona entesa entre els professionals de les TIC i els gestors empresarials. I per tal de facilitar el diàleg entre aquestes dues parts cal incloure, d’una banda, coneixements de gestió empresarial en els estudis dedicats a les TIC, i, d’altra banda, formació en sistemes i solucions TIC en les carreres universitàries d’enginyeria, ciències econòmiques i administració d’empreses.

LA INNOVACIÓ A L’EMPRESA BASADA EN L’ÚS DE LES TIC NECESSITA TAMBÉ UNA BONA ENTESA ENTRE ELS PROFESSIONALS DE LES TIC I ELS GESTORS EMPRESARIALS

Com s’ha dit anteriorment, també s’ha de fer un esforç important per canviar la imatge social del professional en TIC en els centres docents de secundària i als pares, tant pel que fa a la potenciació de la formació professional com del batxillerat tecnològic. Aquest aspecte també es pot treballar a l’educació primària i aprofitar els ordinadors i aplicacions a les aules per explicar, a més dels continguts pedagògics corresponents, en què consisteix la feina dels professionals. Tots aquests factors poden fer incrementar les vocacions en les TIC o, si més no, conèixer millor aquesta professió per part dels futurs usuaris.

A curt termini, la crisi actual reduirà temporalment les necessitats de professionals d’aquest sector, però la tendència a la baixa de les matriculacions en els estudis tècnics, i de les TIC en concret, augura una reducció substancial de la disponibilitat de professionals d’aquest àmbit els pròxims anys, la qual cosa provocarà l’entrada de professionals de fora. Però la situació semblant en altres països farà més complicada aquesta opció i, a més, serà més cara.

42

diagnosi_11.qxd

12/5/10

09:14

Page 43

Enginyers Industrials de Catalunya - Les TIC: competitivitat, supervivència i oportunitat

8. Principals tendències tecnològiques i organitzatives, solucions industrials, mètodes i estàndards 8.1. Tendències tecnològiques i organitzatives 8.1.1. Cloud Computing És necessari parlar de l’anomenat Cloud Computing i explicar per què i de quina manera aquesta tecnologia pot ajudar a totes les empreses –però molt especialment a les més petites– a assolir guanys de competitivitat mitjançant un ús molt més senzill i econòmic de les TIC. Assolir els guanys en competitivitat avui en dia vol dir, entre moltes altres coses, no dedicar recursos ni temps a tot allò que no aporta valor afegit als productes i serveis que l’empresa fabrica/comercialitza. Pel seu disseny i tecnologia, el Cloud Computing és una eina indispensable per aconseguir-ho.

El terme cloud computing està íntimament lligat a una evolució tècnica iniciada ja fa molts anys, anomenada ASP (Application Service Provider, proveïdor de serveis d’aplicació), i que va ser molt reforçada per totes les aportacions tecnològiques que es van assolir en el desenvolupament de la anomenada nova economia. Amb aquesta tècnica ja es pretenia que l’accés a les aplicacions es pogués fer d’una manera molt senzilla, i sobretot que els usuaris no es veiessin forçats a adquirir i mantenir uns coneixements tècnics i inversions complementàries. ASP estableix un model en què a l’usuari només li calia contractar un servei, regulat per un contracte i amb unes determinades condicions de qualitat i facturació, per utilitzar l’aplicació desitjada.

Certament, des de la perspectiva d’un usuari, la proposta de valor és AQUESTA TECNOLOGIA força interessant ja que, finalment, es fan les primeres passes: utilitzar POT AJUDAR A TOTES una aplicació no vol dir assumir també altres despeses i coneixements. LES EMPRESES A ASSOLIR

GUANYS DE COMPETITIVITAT

Posteriorment, la tecnologia ASP va evolucionar i van anar apareixent nous models, també amb les corresponents abreviacions: SaaS MITJANÇANT UN ÚS MOLT (abreviació de Software as a Service), que fonamentalment és una MÉS SENZILL I ECONÒMIC continuació del model ASP en què el software es pot oferir com un DE LES TIC servei on l’usuari paga per aquest servei segons el consum que en faci.

En el cas d’aplicacions complexes com ERP, aplicació dissenyada per fer la gestió integral de totes les àrees d’una empresa, les àrees comercial, logística, de finances, de producció i CRM són les principals i habitualment les més implantades. Els models de SaaS, ASP o Cloud Computing, són igualment adequats per a aquests software complexos, sempre que permetin fer a l’empresa les personalitzacions necessàries per obtenir el màxim benefici de la implantació d’un sistema ERP. SaaS ja té un grau d’adopció molt important per la indústria proveïdora de serveis i aplicacions fins al punt que es defineixen submodels que caracteritzen el col·lectiu de proveïdors, serveis i especialitzacions que tenen. D’aquesta manera, es parla d’IaaS (Infraestructure as a Service) per fer referència als proveïdors que ofereixen serveis d’infraestructures com xarxes, data centers, etc. Els seus productes s’adrecen fonamentalment a altres proveïdors de serveis SaaS que basen la seva oferta en productes propis integrats amb serveis IaaS. També es parla de PaaS (Platform as a

43

diagnosi_11.qxd

12/5/10

09:14

Page 44

Enginyers Industrials de Catalunya - Les TIC: competitivitat, supervivència i oportunitat

Service), que fa referència a tots els proveïdors que ofereixen software de base per a la creació d’aplicacions sota el model SaaS o Cloud Computing. Exemples d’aquest tipus de serveis són Windows Azure de Microsoft o les plataformes d’Amazon i Google, entre d’altres, que ofereixen la possibilitat que dissenyadors d’aplicacions les utilitzin per a la seva oferta de serveis cloud (en xarxa).

Els serveis PaaS són una bona solució per al desenvolupament d’aplicacions, ja que simplifiquen l’ús de la tecnologia cloud i la posen a l’abast de qualsevol empresa que desenvolupi aplicacions. Cloud Computing és la tercera evolució d’aquesta tendència a simplificar l’ús de les TIC per a totes les empreses, ja iniciada amb les tecnologies ASP i continuada per SaaS. El Cloud Computing es basa en un model en què tant les aplicacions com les dades resideixen a la xarxa (la xarxa Internet, the cloud) i els usuaris hi accedeixen mitjançant dispositius finals com un ordinador, una PDA, un telèfon mòbil, etc. L’usuari no requereix més coneixements que els necessaris per a l’aplicació objecte del contracte. El servei Cloud Computing, que es regula per unes normes de qualitat anomenades SLA (Service Level Agreement), ja inclou tots els programes i elements hardware associats per al correcte funcionament del servei contractat. Dit d’una altra manera, el proveïdor del servei es responsabilitza de totes les infraestructures necessàries per al bon funcionament de l’aplicació contractada. Aquesta responsabilitat es manté mentre el contracte signat tingui vigència.

La tecnologia Cloud Computing ofereix implementa la capacitat on-demand, que garanteix el creixement de les infraestructures necessàries en funció de la demanda dels usuaris; ofereix rapidesa en la provisió del servei, ja què és freqüent que totes les passes necessàries per a donarse d’alta al servei es puguin realitzar via web; permet l’accés des de qualsevol lloc i a qualsevol hora, tret característic de la xarxa Internet; i ofereix qualitat del servei mesurable amb el seu corresponent contracte. És la continuació d’un camí iniciat per aplicacions senzilles com el correu electrònic, per al qual avui molt poques empreses es plantegen instal·lar el hardware i les aplicacions necessàries per fer-ne una explotació directa. Pràcticament totes tenen el servei de correu electrònic externalitzat, igual que fan amb el transport, la neteja, etc. Això permet dedicar més temps i més inversions al negoci propi, i el just i mínim a les infraestructures operatives de l’empresa encara que, com en el cas de les TIC, siguin molt importants per a la productivitat global de les empreses.

Els avantatges que un model com el de Cloud Computing ofereix són molts i importants, especialment per a les petites i mitjanes empreses, sovint amb pocs recursos i coneixements per dedicar-los a les TIC, però amb les mateixes necessitats que les grans pel que fa a la utilització d’aplicacions de gestió avançades, mobilitat, evolució, etc. Cal destacar-ne els avantatges següents: A) Servei sense interrupcions, 24x7. Un servei Cloud es basa en la utilització d’elements de hardware redundants, que en cas de fallida entren automàticament en servei. De manera constant es monitoritzen les infraestructures i es realitza un seguiment per tal d’evitar i preveure problemes que puguin afectar la disponibilitat del servei, incloent-hi alimentació elèctrica, refrigeració, seguretat física, etc. B) Ràpida reacció. Procediments i mitjans per restaurar un servei o un equip en el menor temps possible amb personal permanentment format i sense que el servei quedi afectat o interromput. C) Comunicacions. Accés a la xarxa Internet i d’altres amb cabals suficients i amb redundància de les interconnexions. El servei estarà disponible qualsevol hora i des de qualsevol lloc.

D) Gestió del creixement. El servi Cloud es responsabilitza de la gestió de tot el hardware i sempre assegurarà la capacitat suficient per absorbir totes les peticions del usuaris. Aquesta gestió es fa de

44

diagnosi_11.qxd

12/5/10

09:14

Page 45

Enginyers Industrials de Catalunya - Les TIC: competitivitat, supervivència i oportunitat

manera contínua i sense que tingui implicacions en la disponibilitat del servei. E) Seguretat. Cloud Computing fa una gestió interna de tots els elements amb la finalitat de garantir la seguretat de les dades i dels processos que les aplicacions realitzin. La gestió feta per personal altament qualificat aconsegueix uns nivells de seguretat molt més alts que els habituals quan la seguretat està dissenyada i gestionada directament per la pròpia empresa. F) Gestió de les dades. Íntimament relacionada amb el punt anterior. Un servei de Cloud Computing es responsabilitza de fer les còpies de seguretat necessàries per tal de garantir l’accés a les dades i l’eventual recuperació de les de dates anteriors. Donat el volum de dades que ha de tractar, un servei d’aquest tipus pot utilitzar hardware especialitzat i amb alta capacitat sense que es penalitzi el servei amb un cost elevat. G) Provisió del servei. Tota la instal·lació està preparada perquè el fet de donar d’alta nous serveis o usuaris sigui un procés fàcil i ràpid. L’empresa obté una reducció significativa del temps necessari per posar en marxa un nou sistema, afegir-hi nous usuaris, canvis en la seva configuració, etc. H) Gestió de les aplicacions. Personal especialitzat i exclusivament dedicat a aquesta tasca realitza totes les gestions relacionades amb el dia a dia de l’aplicació oferta en servei Cloud: canvis de versió, canvis en els paràmetres de funcionament, gestió de la base de dades, etc. Així s’aconsegueix que la qualitat en el servei sigui molt alta. I) Actualització constant. Cloud Computing és un servei i es gestiona com a tal, fet que implica que tot el hardware que s’utilitza es renovarà periòdicament per les versions més actualitzades i modernes. El proveïdor del servei s’encarregarà d’obtenir la millor qualitat/preu, estalvis energètics, etc. J) Rapidesa en la contractació. El proveïdor té automatitzats tots el processos per donar d’alta una nova companyia amb els seus usuaris. És un procés pràcticament immediat. K) Sense inversions. És un servei que es paga mitjançant una quota mensual relacionada amb el consum del servei, per exemple: quantitat d’usuaris que utilitzen l’aplicació, quantitat de nòmines calculades, etc. L) Creixement sense límits. El servei donarà resposta a les necessitats de creixement que tingui l’empresa de manera gairebé immediata. Forma part de la gestió assumida pel proveïdor del servei Cloud. M) Global. És un servei que estarà disponible des de qualsevol lloc i a qualsevol hora. Obre unes possibilitats noves per estar més a prop del nostres clients, i atendre’ls de manera més àgil i ràpida. N) Despeses conegudes. La quota del servei és fixa i coneguda, i inclou tots els elements necessaris per al servei contractat. No hi ha despeses addicionals. O) Gestionat. No serà necessari personal qualificat en TIC, ja què tota la gestió està feta pel proveïdor i està inclosa en el preu del servei. Els usuaris només han de conèixer l’ús de l’aplicació amb relació al seu negoci. P) Acord contractual de nivell de servei. El servei disposa d’un contracte que regula i defineix la qualitat del servei, drets i obligacions dels usuaris. Q) Contractació senzilla.

Es contracta un nombre d’usuaris que accediran al servei amb el seu cost mensual fix.

Encara que el sistema Cloud Computing és de propòsit general i no està concebut per a un tipus d’empresa determinat (el pot utilitzar qualsevol empresa tant per volum com per sector d’activitat), sí que hi ha un col·lectiu en què els avantatges del sistema poden ser més importants. Són les següents: A) Empreses amb delegacions o punts operacionals distribuïts. En aquest cas tenim accés a una aplicació centralitzada i comuna, sense necessitat de costos addicionals ni estructures de comunicacions complexes. B) Empreses petites i mitjanes, en les quals la dificultat per gestionar les TIC i seguir-ne l’evolució és més evident. Cloud Computing dóna la possibilitat d’utilitzar aplicacions avançades sense haver d’adquirir i mantenir les infraestructures i els coneixements necessaris. C) Empreses que vulguin millorar la gestió de les seves inversions. Cloud Computing converteix les inversions en una despesa mensual coneguda i que varia en funció del consum que se’n fa. D) Empreses de nova creació, en què les inversions s’han de dedicar al desenvolupament del nou

45

diagnosi_11.qxd

12/5/10

09:14

Page 46

Enginyers Industrials de Catalunya - Les TIC: competitivitat, supervivència i oportunitat

negoci, o en què la capacitat d’endeutament estigui limitada. E) Empreses en què la rapidesa d’instal·lació d’una nova aplicació sigui important. Cloud Computing és avui el sistema més simple i ràpid per començar a utilitzar una aplicació. F) Empreses que tinguin moltes variacions en l’ús que fan de l’aplicació. G) Empreses que vulguin dedicar-se a gestionar el seu negoci, sense perdre la possibilitat d’utilitzar les TIC per guanyar en competitivitat.

En la contractació d’un servei en Cloud Computing, un dels punts importants és assegurar el compliment de la Llei de protecció de dades (LOPD), que en definitiva complementa els temes de seguritat que s’han comentat anteriorment. Així, amb relació a la LOPD, el Cloud Computing implica la gestió per un tercer com a encarregat del tractament de les dades personals d’un client (responsable dels fitxers) en virtut de l’article 12 de la Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal. En aquest sentit, sempre s’haurà de redactar un contracte de prestació de serveis entre el client (responsable del fitxer i qui haurà de registrar els seus fitxers a l’Agència de Protecció de Dades) i l’empresa que dóna el servei de Cloud Computing (encarregat del tractament de les dades de caràcter personal del client i qui haurà de tractar-les amb compliment de les mesures de seguretat establertes en el Real decret 1720/2007, de 21 de desembre, pel qual s’aprova el Reglament de desenvolupament de la Llei de protecció de dades personals).

Els serveis de Cloud Computing complementen i faciliten l’ús de l’aplicació. Això vol dir que la tria de quina és l’aplicació que l’empresa necessita continua sent vigent i té la mateixa importància que en cas d’una explotació tradicional (instal·lada en servidors propis i gestionada internament). És necessari que l’aplicació estigui tècnicament adaptada al model Cloud Computing, en què el primer requeriment és l’accés via Internet, la seguretat de les dades i la capacitat de fer les personalitzacions que l’empresa requereixi.

Centrant-nos en aplicacions de gestió empresarial, ERP, CRM, etc., el punt de les personalitzacions és molt important ja que l’adequació d’aquestes aplicacions a les necessitats de l’empresa és un punt fonamental per garantir que l’aplicació reforça la competitivitat de l’empresa i li permet evolucionar i implantar nous processos de negoci quan siguin necessaris. Tot això es diu perquè si l’aplicació no ha estat preparada per un model Cloud Computing difícilment serà operativa en termes de costos en el model Cloud sense perdre’n la flexibilitat.

Cloud Computing és avui una eina molt valuosa perquè els empresaris i directius d’empreses la tinguin en compte en les seves decisions de planificació estratègica. Simplifica l’ús de les TIC i n’allibera de la gestió i això significa temps per guanyar, estalvis en inversions, etc. Amb una selecció de l’aplicació adequada a les necessitats de cadascú, es faran realitat els guanys en competitivitat que s’espera de les TIC.

8.1.2. Green IT (o tecnologies verdes) Per definició, green IT o green computing es refereix al seguit de pràctiques, tecnologies i estàndards que milloren l’eficiència dels recursos computacionals alhora que redueixen els impactes mediambientals.

La problemàtica d’ineficiències en les TIC i el seu gran impacte mediambiental no han aparegut del no res. Fa molt de temps que existeixen, però no ha estat fins a l’aparició d’aquesta gran crisi econòmica global i de l’anunci de futures regulacions entorn de les emissions de CO2, que les empreses s’ho comencen a prendre seriosament. En el moment en què s’ha començat a reduir el pressupost anual de molts departaments de TIC, aquests han vist impossible continuar amb el

46

diagnosi_11.qxd

12/5/10

09:14

Page 47

Enginyers Industrials de Catalunya - Les TIC: competitivitat, supervivència i oportunitat

ritme d’aprovisionament de recursos de computació dels darrers anys, sense que s’hagi frenat la demanda creixent d’aquests per part de la majoria de departaments usuaris. Com es pot proporcionar a l’empresa la infraestructura tecnològica necessària amb un pressupost retallat i, addicionalment, reduir el cost de manteniment? I és aquí on es comencen a plantejar algunes qüestions, com les que es plantegen a continuació.

Es pot treure un major profit dels recursos basats en les TIC existents? Per descomptat. La mitjana d’utilització dels recursos de procés (servidors) és del 21%. D’aquí les tecnologies de virtualització. La mitjana d’utilització dels recursos d’emmagatzematge de l’empresa és del 35%.

D’aquí tecnologies com thin-provisioning. Si s’extrapola a termes econòmics, s’observa que del 100% de la inversió de capital efectuada, realment l’empresa n’aprofita menys de la meitat, i que a banda d’aquest malbaratament de recursos, s’ha de tenir en compte la despesa generada per mantenir-los en funcionament.

Un sol centre de procés de dades de mida mitjana consumeix entorn de 177.000.000 kWh d’electricitat i 227 milions de litres d’aigua en deu anys. Això representa un cost d’uns 3 milions d’euros en aquests deu anys. Aquest cost es podria reduir un 50% amb una barreja de bones pràctiques i la implementació de les tecnologies adequades en cada cas.

Com es pot saber si la infraestructura actual és ineficient? No es pot millorar el que no es coneix, i la primera passa que han de donar les organitzacions és la de monitoritzar degudament les seves infraestructures. Com més valors de paràmetres es coneguin, millor capacitat per decidir quines són les àrees de les TIC que es poden millorar. Darrerament hi ha un parell de mètriques que comencen a agafar embranzida dins del sector: la PUE (Power Usage Effectiveness) i la DCiE (Data Center Infraestructure Efficiency). Aquestes dues mètriques van ser definides per l’organisme nord-americà Green Grid amb l’objectiu de disposar d’un valor numèric del nivell d’eficiència energètica dels data centers (o centres de procés de dades), i que sembla que s’estan començant a convertir en un estàndard. Tot seguit es descriu un exemple basat en aquestes mètriques per entendre’n el valor. Cal imaginar que una empresa especialitzada implementa la mètrica a un data center i li comunica que la seva PUE mitjana d’un any és de 2,3. Aquesta xifra significa que per cada kW que la seva infraestructura de computació aprofita operativament, el seu sistema en necessita 1,3 kW més. Per què? Aquest aspecte és el que s’ha d’estudiar. De moment, el que indica aquest valor és que s’està consumint més del doble de l’electricitat que realment es necessita. Motius? Solen ser una barreja de molts factors, però bàsicament són ineficiències en el sistema de refrigeració del centre de procés de dades, mal dimensionament dels sistemes d’alimentació ininterrompuda o del cablejat estructurat de la infraestructura, etc. Ara ja es té un punt de partida per millorar i reduir els costos dels sistemes. Com es deia anteriorment, es necessita un indicador de l’eficiència, i aquest és un bon punt de partida.

Amb green IT es parla molt de la reducció de consum elèctric. Però, és realment important això?

Entre el 30% i el 40% del consum d’energia elèctrica de les empreses es produeix en les infraestructures basades en les TIC, siguin centres de procés de dades o llocs de treball. És la mitjana de tot tipus d’empresa, perquè lògicament aquest percentatge és molt menor a les empreses de producció. Hi ha casos en què, tot i disposar del pressupost necessari per fer grans inversions en hardware, l’empresa no pot executar els projectes perquè no disposa de suficient energia elèctrica i el seu proveïdor no és capaç de proveir-li’n. En aquestes circumstàncies és quan la millora de l’eficiència en el consum elèctric es converteix en un imperatiu, ja que el recurs es converteix en limitat, i quan això passa les tornes es canvien. Ja no és una qüestió de reducció de costos, sinó de supervivència.

47

diagnosi_11.qxd

12/5/10

09:14

Page 48

Enginyers Industrials de Catalunya - Les TIC: competitivitat, supervivència i oportunitat

És realment important tenir en compte l’impacte mediambiental de la infraestructura tecnològica de l’empresa? Cada vegada és te més en compte l’impacte mediambiental de les empreses. Hi ha estadístiques del World Business Council for Sustainable Development (WBCSD) que mostren dades molt interessants, com la disposició que tenen els compradors per a l’adquisició de productes produïts per empreses que demostren la seva ètica mediambiental per davant d’altres que no ho tenen en compte, tot i que això suposi un sobrecost en el producte. Dit d’una altra manera, la gent comença a preferir comprar productes d’empreses que s’identifiquin com a respectuoses amb el medi ambient encara que aquest producte sigui lleugerament més car que el de la competència menys “verda”.

Pel fet que cada vegada hi ha més informació de l’impacte mediambiental de les empreses, els responsables dels departaments de medi ambient i/o sostenibilitat d’aquestes han d’intentar reduir els impactes que la seva empresa té en la natura, perquè saben que, a banda d’actuar èticament, aquest fet els pot ajudar a vendre més. Aquesta és la realitat.

Com s’ha dit anteriorment, entre un 30% i un 40% de la despesa d’electricitat de l’empresa prové de les TIC. En el procés de generació d’energia s’ha emès CO2, del qual és indirectament responsable l’empresa que la consumeix. Un sol servidor és responsable de l’emissió de 5,3 tones de CO2 en un any. La indústria de les TIC és la responsable del 6% de les emissions de gasos d’efecte hivernacle al món. Es necessita un bosc ple d’arbres amb una superfície com tres vegades Catalunya per poder absorbir aquesta quantitat de CO2. Cada quatre anys, de mitjana, es produeix una renovació total de la infraestructura de PC i servidors de les empreses, cosa que genera tones de deixalla electrònica, de la qual bona part no serà realment reciclada. Totes aquestes dades segurament no tindrien la importància que tenen actualment si no fos perquè es poden reduir aquestes xifres a la meitat, amb el benefici mediambiental que això suposa, però potser és més important per a les empreses l’estalvi de diners que pot comportar. En alguns casos en forma de reducció d’impostos i en d’altres en forma de reducció de costos com a conseqüència de les bones pràctiques. Sigui com sigui, el que està clar és que amb les TIC les empreses hi guanyen tenint en compte l’aspecte mediambiental, sigui directament o indirectament.

Així doncs, per on cal començar? Es proposen una sèrie de passes que poden ajudar a obtenir uns ràpids beneficis (econòmics i mediambientals): A) Eliminar el hardware en “estat de coma”.

Implementar tecnologies de virtualització de sistemes i servidors que compleixin amb els estàndards Energy Star d’eficiència energètica. B) Monitoritzar i controlar el rendiment del centre de processament de dades en temps real (més de la meitat de les organitzacions no saben ni l’electricitat que es consumeix al data center). C) Implementar les mètriques PUE i DCiE. Estudiarne els valors en un termini prou llarg de temps (es recomana un any) i establir objectius clars de millora. D) Optimitzar el control de la temperatura del data center i la distribució dels fluxos d’aire.

Veure els paràmetres de l’American Society of Heating, Refrigerating and Air-Conditioning Engineers (ASHRAE) de temperatura òptima per a data centers. Pot haver-hi una gran diferència. E) Utilitzar les funcionalitats d’estalvi energètic dels llocs de treball (PC) a tota l’empresa. Que l’equip entri en suspensió al cap d’una hora de no fer-se servir, ja és un bon començament.

48

diagnosi_11.qxd

12/5/10

09:14

Page 49

Enginyers Industrials de Catalunya - Les TIC: competitivitat, supervivència i oportunitat

8.1.3. Gestió de la informació Una de les característiques clau per entendre la nova societat digital és la quantitat d’informació que es genera i que es pot capturar i emmagatzemar en cada un dels processos de negoci o de les interaccions entre els diferents components de la societat. Segons una estimació d’IDC, la societat digital va generar 150 exabytes (milers de milions de gigabytes) l’any 2005 i s’espera que generi uns 1.200 exabytes l’any 2010. Això significa que la quantitat d’informació que es genera s’ha multiplicat per 8 en cinc anys, la qual cosa suposa una taxa de creixement anual superior al 60%. De fet, la IDS considera que la capacitat d’emmagatzematge creixerà a un ritme inferior a la quantitat d’informació generada i això suposarà un repte específic per a les tecnologies de la informació.

Més del 80% de la informació que es genera i que és clau per analitzar i entendre els processos de negoci, és informació no estructurada i en formats diversos com ara àudio, vídeo, correu electrònic, etc. La necessitat de capturar, emmagatzemar i convertir aquesta ingent quantitat de dades en informació útil per a la presa de decisions és el nou repte a què s’enfronten les tecnologies de la informació. No es tracta només que a cada nanosegon es genera molta més informació rellevant per a l’empresa sinó que, a més, la volatilitat d’alguns mercats ha augmentat considerablement (tal com s’ha posat de manifest en l’última crisi econòmica) i, per tant, és necessari poder capturar i processar aquesta informació amb més rapidesa amb l’objectiu que puguem prendre les decisions adequades en cada moment. En aquest sentit, si les TIC s’enfrontaven fa quaranta anys a la necessitat d’automatitzar i mecanitzar els processos de negoci, en l’actualitat el nou repte de les tecnologies de la informació és la capacitat de capturar la informació disponible amb l’objectiu de poder gestionarla i facilitar la predicció i la presa de decisions.

Igual que hi havia una proposta de valor relacionada amb la implantació de sistemes d’ERP (bàsicament relacionada amb l’automatització dels treballs a l’empresa i la integració dels processos d’aquesta), hi ha tres grans àrees en què es concreta la proposta de valor de la gestió de la informació per part de les TIC. La primera àrea és la que fa referència al creixement rendible i intel·ligent del negoci. L’apropiat ús de la informació obre més oportunitats per optimitzar la cartera de clients, millorar les relacions amb ells, identificar nous mercats o desenvolupar nous productes i serveis que permetin a l’empresa garantir el creixement rendible i intel·ligent de la seva línia d’ingressos. Per posar un exemple, els fabricants d’automòbils podrien monitoritzar el comportament dels conductors mitjançant sensors d’informació ubicats al tauler de comandaments, de manera que analitzant aquest comportament poguessin llançar al mercat noves opcions que poguessin tenir més èxit en els diferents segments de clients.

MÉS DEL 80% DE LA INFORMACIÓ QUE ES GENERA I QUE ÉS CLAU PER ANALITZAR I ENTENDRE ELS PROCESSOS DE NEGOCI, ÉS INFORMACIÓ NO ESTRUCTURADA I EN FORMATS DIVERSOS

La segona és la reducció de costos i la millora de l’eficiència. L’anàlisi de la informació disponible i la implantació de models predictius permet a les empreses optimitzar l’assignació de recursos i de capital, de manera que es redueixin els costos i es millori l’eficiència. Per posar un exemple, la Royal Shakespeare Company va millorar en un 70% la seva campanya de captació d’abonats en l’última temporada mitjançant l’anàlisi detallada de les dades dels clients en els últims anys i l’establiment de patrons de preferència i de perfils de diferents grups de clients. Així, la seva campanya per a la captació d’abonaments va ser molt més específica i estava molt més ben dirigida a aquells clients que tenia major propensió a adquirir els diferents abonaments.

49

diagnosi_11.qxd

12/5/10

09:14

Page 50

Enginyers Industrials de Catalunya - Les TIC: competitivitat, supervivència i oportunitat

I la tercera és la gestió proactiva del risc. En aquest sentit, la gestió analítica de la informació permet predir i identificar amb més certesa aquells riscos que poden afectar, i al mateix temps permeten preparar-se per neutralitzar o respondre-hi més eficaçment. Exemples d’aquesta gestió proactiva de riscos estan en totes les indústries. Per exemple, els processadors de pagaments per targeta de crèdit monitoritzen els milers de milions de transaccions que processen i són capaços d’identificar comportaments fraudulents amb un alt percentatge d’èxit. Una cosa semblant passa amb les empreses d’assegurances, que saben amb certesa que les reclamacions fraudulentes ocorren amb més freqüència els dilluns que qualsevol altre dia de la setmana, ja que és durant el cap de setmana quan els potencials defraudadors han preparat les seves peticions i, si de cas, han demanat el suport i ajuda d’amics i tercers per realitzar les seves peticions fraudulentes.

Aquest desenvolupament de les capacitats analítiques de les TIC, enteses com la capacitat d’emmagatzemar dades i extreure’n models que permetin predir esdeveniments i millorar el procés de presa de decisions, ha generat la necessitat de disposar d’aquest tipus d’habilitats dins de les àrees de tecnologia de les empreses. Com ha descrit magistralment Hal Varian, l’economista en cap de Google, “les dades estan disponibles en gran mesura; el que ens falta és la capacitat d’extreure’n coneixement”.

En el procés necessari per implantar una solució de gestió de la informació, hi ha una sèrie d’aspectes que cal resoldre i que, en la majoria dels casos, no ho estan. Un d’ells és el model de govern de la informació o Data Governance. El model de govern de la informació és un conjunt de processos i responsabilitats que permet definir i actualitzar correctament la informació dins de l’organització. És impossible avançar en la gestió de la informació sense un consens sobre el significat d’aquesta. No té sentit avançar en el que és el món de l’analítica de clients si el significat de client no està compartit a través de tots els departaments de l’empresa, i si no existeixen unes normes molt clares sobre com es dóna d’alta un nou client, com s’actualitza la seva informació i qui és el propietari d’aquesta informació.

Un altre dels aspectes clau en la gestió de la informació és l’adequada implantació de les eines necessàries a diferents nivells. Segons un estudi realitzat per l’IBM - Institute for Business Value sobre 400 empreses en l’àmbit mundial, hi ha una gran diferència en l’ús de les diferents eines entre les empreses que estan més avançades en el món de la gestió de la informació i aquelles empreses que són incipients en aquesta àrea.

Figura 16

50

diagnosi_11.qxd

12/5/10

09:14

Page 51

Enginyers Industrials de Catalunya - Les TIC: competitivitat, supervivència i oportunitat

Com es pot veure a la figura 16, hi ha dos grans grups d’eines de gestió de la informació. D’una banda, les eines que ajuden en la gestió del negoci i que inclouen: quadres de comandament i generadors d’informes; eines analítiques i predictives que permeten processos de mineria de dades i generació de models predictius; i eines de gestió de regles de negoci. D’altra banda, hi ha les eines de gestió de la informació, que inclouen: eines de gestió de continguts; eines d’extracció, neteja i integració de dades (ETL); i eines de gestió de dades mestres. El nivell de maduresa i d’ús que realitzen les empreses varia sensiblement, com es pot veure a la figura. Les empreses més avançades en l’àmbit de la gestió de la informació arriben a utilitzar fins a 4,4 vegades més algunes d’aquestes eines que les empreses que encara són incipients en aquest àmbit de les TIC. Es poden distingir cinc estadis distints de maduresa en l’ús de la gestió de la informació en les empreses, tal com mostra la figura 17.

Figura 17

Per últim, els diferents nivells de maduresa de l’empresa en la gestió de la informació estan relacionats amb la implantació de les diferents eines de gestió de dades així com d’eines predictives i de mineria de dades (és a dir, gestionar les dades i aprendre’n), i amb la maduresa en la canalització i l’ús d’aquesta informació i coneixement en els propis processos de negoci. Aquest últim aspecte, el fet de poder canalitzar la gestió de la informació en els processos de negoci és el principal repte per obtenir el valor d’aquests processos.

51

diagnosi_11.qxd

12/5/10

09:14

Page 52

Enginyers Industrials de Catalunya - Les TIC: competitivitat, supervivència i oportunitat

8.1.4. CRM: Catalitzador d’estratègies comercials Acabo de rebre una trucada del meu cap. Em demana que contacti urgentment amb el nostre millor client i salvi una situació de crisi. El delegat comercial que portava el seu compte ens ha deixat. El nostre client “està cansat del nostre nivell de servei i vol deixar-nos”. És migdia. Encara em donaria temps per fer-li una visita i calmar la situació, però abans he de tenir una foto de la situació del client. Per això necessito saber quina és la relació de les darreres visites o contactes mantinguts amb el client, quins temes es van tractar, quines accions tenim en curs amb ell, la facturació que ens genera, la situació de les comandes pendents, quins terminis de lliurament li estem donant, quines incidències i reclamacions ens té reportades i quantes resoltes, estat de cobraments... Molt probablement no arribaré a temps per visitar-lo si vull recopilar tota aquesta informació. He de consultar multitud de sistemes, la qual cosa em farà perdre molt de temps i, per tant, prefereixo anar a veure el client encara que sigui amb informació parcial. En aquest cas, les probabilitats de reconduir la situació són molt més baixes que si es disposa de tota la informació. Només amb un sistema que em donés una visió completa del client podria ser capaç d’arribar a visitar-lo amb una visió completa de la situació, i fins i tot em donaria temps a pensar estratègies per reconduir la crisi.

Tot i que aquesta situació és figurada, segurament a més d’un li pugui resultar familiar per les històries explicades per un company o amic. En aquests dies també pot resultar familiar parlar amb professionals de diferents sectors que estan pensant com superar la situació actual i sortir de la millor manera. És normal veure bancs que ofereixen pòlisses d’assegurances, botigues d’electrodomèstics que venen pòlisses d’assegurança per al televisor o PC, operadors de telecomunicacions que ofereixen desfibril·ladors, empreses d’assegurances ofereixen telefonia mòbil... Tothom, almenys els atrevits, intenten obrir nous fronts en el mercat, atacar de manera diferent de com ho han fet habitualment, per treure el màxim partit d’aquelles àrees de coneixement intern adquirit i que veuen que poden oferir al mercat. Però, com es troben o es descobreixen on són les oportunitats per allò que es vol oferir? O bé, mirant-ho des d’una altra perspectiva, com es poden descobrir aquelles necessitats que té el mercat per poder desenvolupar el producte o servei que demana? Per respondre aquestes dues preguntes és necessari que tota la informació que arriba del mercat per diferents canals a l’empresa, sigui recollida de manera més o menys estructurada en un únic contenidor. Només així, la informació que poden capturar els diferents delegats comercials, caps de venda i altres ens de l’empresa, serà possible analitzar-la i que doni com a resultat informació vàlida per a la presa de decisions de negoci.

El binomi format per una oferta atractiva i els clients que desitgen adquirir-la constitueix la fórmula bàsica perquè les empreses no morin de manera irremeiable. Però, com es pot fer arribar l’oferta allà on es necessita?, com es pot aconseguir conèixer els clients reals i els potencials?, com es pot desenvolupar una relació estable i duradora? Amb l’únic objectiu que l’adquireixi, la faci créixer, la maduri i la millori amb la nostra oferta. Conèixer millor el mercat, conèixer millor el client, establir-hi una relació i mantenir-la de manera duradora passa, entre altres coses, per gestionar de manera adequada tota la informació que ens arriba. L’únic mecanisme perquè la informació no quedi a mig camí, sinó que circuli i arribi allà on es necessita, és posant-hi un sistema que ho permeti. En aquest cas el sistema és el CRM (Customer Relationship Management).

52

diagnosi_11.qxd

12/5/10

09:14

Page 53

Enginyers Industrials de Catalunya - Les TIC: competitivitat, supervivència i oportunitat

Si s’hagués de definir d’alguna manera el que és un CRM, es podria dir que és el catalitzador que ajuda l’expansió comercial de l’empresa, o bé el punt de suport a través del qual l’organització pot prémer la palanca per moure les pedres més pesades que obstaculitzen o paralitzen el canvi d’estratègia comercial. El CRM és l’aliat que canalitza la informació cap als clients i des dels clients, i que aporta coneixement i agilitat en els processos en què el client és el punt central. El CRM ajuda a ser competitius i a diferenciar-se en un entorn en el qual és necessari captar nous clients, identificar noves oportunitats i mantenir el que ja es té. Facilita i dóna rapidesa en la gestió de la informació del client, permet dur a terme un major nombre d’accions, determinar amb més precisió el públic objectiu, realitzar un seguiment precís de les accions i manejar la relació del client en la seva totalitat, gràcies al fet de tenir una fitxa clara i completa del client.

La llista de casos en què l’ús d’un CRM ha portat a les empreses a resultats positius és llarga. Probablement aquest és el principal motiu pel qual, segons una enquesta recent de caràcter europeu realitzada per Gartner, els ingressos procedents de la comercialització del software de CRM durant el 2010 no decreixeran, sinó que es mantindran o bé experimentaran un lleuger creixement respecte al 2009.

UN CRM, ES PODRIA DIR QUE ÉS EL CATALITZADOR QUE AJUDA L’EXPANSIÓ COMERCIAL DE L’EMPRESA

Quan se cita un cas d’èxit d’implantació de CRM en una empresa, coneguda o no, es corre el risc d’esmentar els punts clau que han fet que la implantació del CRM hagi estat un èxit en el cas en qüestió, però es deixen d’esmentar factors d’igual o major rellevància. Quins són aquests factors més comuns que contribueixen a fer que la implantació d’un CRM sigui un èxit?

El primer factor és saber arriscar. Els moments adversos són també els moments de grans oportunitats per a aquells que els saben aprofitar. Saber arriscar amb noves idees i donar-hi suport amb les eines adequades, pot fer agilitzar la posada en marxa de noves estratègies i ser capaços d’ocupar aquells espais que allibera la competència en retrocedir o desaparèixer en el mercat, o bé ocupar aquells espais que encara són verges. Aquest primer factor és el que farà que quan els conservadors decideixin el moment de començar, els visionaris i atrevits estaran plenament operatius.

El segon factor és tenir aliats interns. Implantar un CRM no és un projecte del departament de sistemes d’informació. Ho pot impulsar, però per això cal tenir bons aliats dins de l’empresa, començant per la direcció general i continuant pels departaments comercials, atenció al client i màrqueting. L’error més comú és pensar que el CRM és un projecte del departament de sistemes d’informació i que aquest tot sol ja se les arreglarà.

El tercer factor és no oblidar els processos en què el client és el punt central o apareix amb més o menys intensitat. Sovint es perd aquesta visió i el projecte acaba centrant-se només en la informació del client, i s’oblida per complet els processos pels quals arriba, flueix i se’n va aquesta informació.

Pensar en els processos permetrà al final utilitzar de manera intel·ligent la informació per tenir aquesta visió completa del client i prestar-li l’atenció personalitzada que espera quan interactua amb els diferents departaments de l’empresa.

El quart factor és la qualitat de la informació. Segons un estudi realitzat per IDC i SAS, la manca de qualitat de les dades provoca pèrdues de productivitat i s’estima en un 30% del cost de l’empleat.

53

diagnosi_11.qxd

12/5/10

09:14

Page 54

Enginyers Industrials de Catalunya - Les TIC: competitivitat, supervivència i oportunitat

La qualitat de la informació pot fer que el sistema més fantàstic experimenti el desastre més rotund.

No és l’únic factor d’èxit, però si és el principal factor de fracàs. Cal assegurar-se que la informació de les dades mestres hagi estat depurada prèviament i no s’estigui carregant informació caducada, duplicada, desactualitzada... Cal definir pautes o estàndards de normalització per introduir la informació en el sistema. És bàsic vèncer les resistències dels diferents usuaris perquè aportin al sistema la informació clau (informe de la visita al client, oportunitats identificades, segmentació, oferta presentada, reclamació...). Si es vol que el sistema tingui el nivell de credibilitat adequat i de manera progressiva s’esvaeixin les resistències que hi pugui haver per part dels usuaris, és necessari identificar la figura del supervisor de la qualitat de la informació. Aquest supervisor ajuda a mantenir les pautes sobre què s’ha d’informar, com, on, quan..., i assegura que la informació sigui d’utilitat per a l’organització. Si es posa informació de qualitat i amb qualitat, s’obtindrà informació creïble i de gran ajuda a l’organització. Qualsevol esforç que es faci en aquest sentit mai serà poc.

El cinquè factor és la integració. Si el CRM s’ha de convertir en l’única porta d’accés a qualsevol informació relacionada amb el client, o en aquesta visió de 360 graus que volem tenir-ne, cal integrar el CRM en aquells sistemes que proporcionen algunes de les informacions: plataforma de correu, plataforma del centre, estadístiques comercials, sistema de cobraments, sistema d’expedicions...

Una de les partides de cost d’implantació que cal tenir present en els projectes és la relacionada amb els treballs d’integració de sistemes. Productes d’arquitectura oberta i de fàcil integració en altres sistemes poden ajudar a reduir el cost d’aquesta partida econòmica.

El sisè factor d’èxit és l’ergonomia de l’eina. El fet que el CRM passi a ser l’única finestra d’accés a la informació del client és un factor de simplificació operativa per a certs recursos de l’empresa. No obstant això, la interacció amb el sistema final ha de ser intuïtiu i àgil. Aquesta facilitat d’ús farà que la interacció del client amb l’empresa es converteixi en comunicació àgil i en una experiència agradable. Només així, la persona que atén el client pot prestar més atenció al client que no pas a l’eina. L’eina passa a ser transparent per al client. Un sistema fàcil d’ús permetrà que les persones que han d’aportar informació al sistema tinguin menys excuses per no fer-ho.

El setè factor és gestionar el canvi. La implantació d’un CRM és, en molts casos, el mecanisme per produir canvis a l’empresa. Aquests canvis s’han de gestionar. Per evitar un rebuig frontal d’inici, o trencar amb la resistència natural que qualsevol organització pot experimentar al canvi, és recomanable acompanyar la implantació amb participació d’usuaris clau de les diferents àrees de l’empresa en moments diferents del projecte, i organitzar accions de training en els nous processos operatius. La formació específica de l’ús de l’eina passa a ser un apartat més i no l’eix principal. Una implantació progressiva de funcionalitat del CRM pot ajudar a aquest canvi progressiu, en què la introducció de noves funcionalitats està sincronitzada amb la capacitat d’assimilar-les per part de l’organització.

El vuitè factor és la ubiqüitat. És clau fer present el CRM allà on es genera la informació i allà on es necessita. Si es vol tenir informació actualitzada i puntual del que passa en el mercat o dels clients, cal que la informació es registri en el sistema sense demora. Sigui quin sigui el moment, el lloc o la situació de la persona que ha d’establir interacció amb el client, ha de ser capaç de poder obtenir i actualitzar visió completa del client. La tecnologia ja ofereix multitud de solucions perquè aquesta necessitat sigui una realitat: Blackberrys, PDA, netbooks o portàtils amb accés 3G...

El novè factor és l’adaptabilitat i l’evolució. Cal tenir present que el CRM pot estar sotmès a les pressions que procedeixen dels canvis que experimenta el mercat. Dit d’una altra manera, els canvis del mercat faran necessaris certs ajustaments en el sistema. De vegades seran els clients interns

54

diagnosi_11.qxd

12/5/10

09:14

Page 55

Enginyers Industrials de Catalunya - Les TIC: competitivitat, supervivència i oportunitat

mateixos qui proposin canvis o millores en el sistema. És important remarcar que de vegades els projectes de CRM en què s’implanta tota la funcionalitat possible acaben sent un gran fracàs, ja que el cost del projecte davant de la funcionalitat que s’utilitza és desproporcionat, i no acaba apareixent per enlloc el retorn de la CADA EMPRESA HA DE inversió. És més recomanable mirar d’assegurar que el 100% de la TROBAR L’OPORTUNITAT funcionalitat que s’implanta s’utilitzarà. El ritme de creixement en L’EXCUSA PER FER EL funcionalitat hauria de ser el que permet la pròpia gestió del canvi.

I

PRIMER PAS, I IMPLANTAR UN SISTEMA CRM

El desè factor és pensar en el futur. Implantar un sistema pensant en el futur farà tenir en compte aspectes tan importants com l’escalabilitat del sistema. Si el pes del sistema dins de l’organització en volum d’informació i nombre d’usuaris creix, serà necessari disposar d’un sistema que pugui absorbir aquests creixements. Pensar en el futur farà tenir en compte els aspectes que es puguin derivar d’una expansió internacional, divisions o empreses. En aquest cas caldrà que el sistema pugui gestionar més d’una moneda, permeti la gestió multisocietat i tingui multiidioma. No es poden oblidar les situacions de fusions, compres, escissions o vendes de divisions o empreses, en què hi ha una necessitat de fusionar o dividir la informació continguda a les bases de dades del CRM.

Cada empresa ha de trobar l’oportunitat i l’excusa per fer el primer pas, i implantar un sistema CRM. El més important és donar el primer pas. Els recursos econòmics no han de ser un impediment.

Actualment en el mercat hi ha multitud d’opcions: desenvolupament a mida, compra de llicències i pagament per ús. Qualsevol d’aquestes opcions permet que, des d’una petita empresa a una gran multinacional, es pugui disposar d’aquestes eines. Només cal convèncer-se i donar el primer pas.

8.1.5. Telecomunicacions: necessitats dels usuaris i evolució tecnològica El darrer informe de l’Observatorio Nacional de las Telecomunicaciones y Sociedad de la Informaciçón (ONTSI) indica que el 51% de les llars a Espanya té accés a Internet. Catalunya i Madrid destaquen amb un percentatge d’un 60,1% i un 62,3%, respectivament. La mitjana de la Unió Europea és d’un 51%. Aquest és un bon indicador i, millor encara: de les llars connectades a Catalunya, un 87% tenen connexió de banda ampla. És important indicar, com una dada negativa, que la majoria d’aquesta connexió per banda ampla és a través d’ADSL ENCARA HI HA UNA (78,9%) i només un 4,6% a través de cable. Això contrasta amb una IMPORTANT ESCLETXA comunitat com el Principat d’Astúries on les llars connectades a través de DIGITAL, JA QUE UN TERÇ cable és d’un 41,7%, a causa de la implantació d’un operador local, Telecable, que té una gran penetració a les llars. Aquesta situació és DELS CATALANS NO HA similar a altres regions on hi ha un operador local consolidat: País Basc FET SERVIR INTERNET EL (Euskaltel), Galícia (R), Llevant (Ono).

DARRER ANY, SEGONS

DADES DEL CENTRE

Destaca que encara hi ha una important escletxa digital, ja que un terç D’INVESTIGACIONS dels catalans no ha fet servir Internet el darrer any, segons dades del Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS). Alguns estudis posen de SOCIOLÒGIQUES (CIS) relleu que el fet que la majoria de les llars no accedeixi a Internet no és per l’absència d’oferta sinó, en primer lloc, per la falta d’interès del ciutadà (entre 30 i el 60%); en segon lloc, pel preu elevat (un 39%); i, en tercer i darrer lloc, per la manca d’infraestructures (10%).

A pesar que la velocitat de les connexions actuals no és molt alta, els usos que fan els usuaris de la xarxa són molt intensius: accés a vídeos a través d’Internet, descàrregues de continguts a través de

55

diagnosi_11.qxd

12/5/10

09:14

Page 56

Enginyers Industrials de Catalunya - Les TIC: competitivitat, supervivència i oportunitat

programes P2P (de les més elevades d’Europa), accés a correu electrònic, cerca de béns i serveis a través de cercadors, suport als estudis, etc.

D’altra banda, l’accés a Internet utilitzant el mòbil comença a ser bastant habitual ja que la majoria de terminals disponibles en el mercat ja incorpora aquesta funcionalitat i l’oferta de tarifes planes d’alta velocitat són atractives. Això, afegit a la connexió dels ordinadors portàtils a través de la targeta de mòbil, i fins i tot l’oferta de connectivitat mòbil a les llars, ha fet que el creixement de la banda ampla mòbil sigui molt rellevant, i aquesta tendència continuarà en els pròxims anys.

L’ús de la banda ampla mòbil té una gran aplicació també en l’entorn empresarial, i produeix el fenomen d’estar “sempre connectat”. Per a les empreses, la necessitat de les telecomunicacions és cada cop més rellevant, i varia en funció de la tipologia de negoci, la dimensió de l’empresa i la presència geogràfica. Respecte a les infraestructures requerides per cobrir aquestes necessitats, es pot dir que per a moltes empreses són les mateixes que per els particulars. Com a exemple, es pot indicar que la connectivitat més habitual per a les empreses és el xDSL i les connexions mòbils.

Evidentment, els nivells de qualitat i el tipus de serveis que requereixen les empreses són diferents, però, en molt casos, prestats sobre la mateixa infraestructura. Els aspectes diferenciadors més importants són: A) La simetria. Els usuaris domèstics reben més informació que la que envien, i una connexió asimètrica com l’ADSL (“A” d’asimètric) és adequada, mentre que una empresa pot necessitar enviar i rebre cabals similars; en aquest cas, la connexió seria SDLS (“S” de simètric). B) La latència. Poc retard en la xarxa que permeti fer videoconferència, veu sobre IP, etc. C) La privacitat. La possibilitat de crear xarxes privades virtuals a les quals només tinguin accés els usuaris autoritzats, i des de la xarxa o des de les diferents seus de l’empresa arreu del món. D) La redundància. Les comunicacions són per a moltes empreses tan rellevants que no poden perdre la connexió ni un sol instant. En aquests casos, les infraestructures d’accés han de ser redundants perquè en cas de fallida d’un dels camins, sempre sigui possible continuar la connexió per un camí alternatiu.

Depenent del tipus d’empresa i dels serveis i del nombre d’usuaris en cada un dels punts de connexió (delegacions, oficines, fàbrica, magatzem, etc.), pot ser necessari disposar de connectivitat d’accés basada en fibra òptica. En aquest sentit, la competència del mercat ha marcat la disponibilitat d’aquestes infraestructures de fibra a les zones on la demanda ha justificat les inversions necessàries.

8.1.5.1. Serveis Universals

La vigent Llei general de telecomunicacions defineix que tots els espanyols tenen dret a un accés funcional a Internet com a part del servei universal, que és el conjunt de serveis que cal garantir a tots els ciutadans, a un preu assequible, i independentment de la seva ubicació geogràfica. L’any 2003, quan es va incloure l’accés a Internet com a part del servei universal, es va definir el límit de la velocitat de connexió a 33 kbps. L’evolució tecnològica dels darrers anys ha estat tan important que el límit “funcional” establert ha quedat obsolet. Als grans municipis i nuclis de població importants, la competència entre operadors ha permès que l’oferta de serveis s’ajustés amb connexions de bona qualitat i alt cabal a preus assumibles, però als petits nuclis de població o àrees de difícil accés no ha estat així. El Ministeri d’Indústria, Turisme i Comerç ha anunciat una actualització de la normativa que inclourà a partir del 2011 la banda ampla d’1 Mbps com a servei universal. Amb velocitats de menys de 0,5 Mbps un usuari pot navegar a qualsevol pàgina i accedir a text o enviar correus electrònics sense problemes de capacitat. Un usuari intermedi, però, realitza tasques que necessiten un ample de banda molt més elevat. Segons el darrer informe de l’ONTSI, més del 80% dels internautes a Espanya són usuaris de serveis de vídeo online, i cada vegada s’utilitza més serveis de telefonia per Internet, que requereix d’alta velocitat i molt baixa latència.

56

diagnosi_11.qxd

12/5/10

09:14

Page 57

Enginyers Industrials de Catalunya - Les TIC: competitivitat, supervivència i oportunitat

Per tal d’assegurar la connexió a què obliga el servei universal, l’Estat subvenciona diverses empreses per als plans de banda ampla rural, que ofereixen accés a la xarxa a través de diferents tecnologies, tant ADSL rural, com satèl·lit, LMDS o WiMAX. Des de l’any 2004 la Generalitat de Catalunya ha treballat per garantir la connectivitat de tots els ciutadans, primer amb un projecte de banda ampla rural que inicialment estava destinat a oferir connexió a les entitats de poblacions de més de cent habitants, i que ara s’ha ampliat amb el Pla Catalunya Connecta.

8.1.5.2. Evolució tecnologica

Els països que tradicionalment han estat a l’avantguarda de les telecomunicacions han avançat, en els darrers anys, dues línies: la banda ampla mòbil i la fibra fins a la llar (FTTH).

Pel que fa a la banda ampla mòbil, recentment s’han llançat comercialment les versions més avançades de 3G, concretament les xarxes HSPA, que permeten velocitats de 21 Mbps en descàrrega. Catalunya gaudeix d’unes infraestructures mòbils de qualitat i gran capacitat. No obstant això, la qualitat del servei ofert als usuaris és desigual i encara és freqüent incidències com ara talls de connexió (pèrdua de cobertura per zones d’ombra), saturació (per alta concentració de demanda) i àrees geogràfiques no cobertes o amb baix senyal.

S’estan realitzant proves urbanes de la propera generació de telefonia, anomenada LTE (Long Term Evolution), o 4G. Aquesta tecnologia oferirà un servei mòbil de banda molt ampla. Tot i que encara es trigarà uns anys a iniciar-se’n el desplegament massiu, cal tenir en compte que per tal de permetre el gran ample de banda que oferiran aquestes xarxes és necessari connectar les estacions base amb enllaços d’alta capacitat, sobretot amb fibra òptica. Actualment ja hi ha estacions GSM i 3G connectades per fibra en entorns urbans, però la majoria utilitzen enllaços ràdio que difícilment podran suportar l’augment de cabal de les noves xarxes.

Pel que fa a les xarxes fixes, la majoria dels països de l’OCDE disposen de plans que suposen grans inversions per al desplegament de xarxes de fibra òptica de nova generació (New Generation Access Networks, NGAN). Als països capdavanters, com el Japó i Corea del Sud, les connexions amb fibra fins a la llar o FTTH ja han superat en número les connexions ADSL. Un 48% de les llars del Japó ja disposen de fibra òptica; a Corea del Sud és el 43%; a Suècia, el 20%, i a Dinamarca, el 10%. A Europa Occidental i als Estats Units, un dels principals reptes pendents de resoldre és de tipus normatiu i fa referència, fonamentalment, a les obligacions de compartir les infraestructures desplegades pels operadors dominants.

El debat més recent sobre el futur de les xarxes se situa sobre si els operadors de telecomunicacions han de filtrar o prioritzar el trànsit que circula per les seves xarxes, o únicament han de ser proveïdors passius de conducte. Aquest debat està relacionat també amb la manera de rendibilitzar les inversions que realitzen els operadors. Tant la FCC dels Estats Units com la Comissió Europea estan en processos d’estudi per determinar cap a on cal avançar la normativa.

8.1.6. Sistemes de posicionament Entenem per sistema de posicionament el conjunt de tecnologies i infraestructures que permeten determinar la posició on es troba una persona, vehicle o objecte. Els sistemes de posicionament disponibles en l’actualitat es poden classificar en espacials, terrestres, inercials i híbrids.

Els sistemes espacials, també coneguts com a GNSS (Global Navigation Satellite System), tenen part de la seva infraestructura a l’espai (satèl·lits de navegació) i part a la Terra (centre de control). Els sistemes terrestres basen la seva infraestructura a terra, i aprofiten les xarxes d’infraestructures de comunicacions.

57

diagnosi_11.qxd

12/5/10

09:14

Page 58

Enginyers Industrials de Catalunya - Les TIC: competitivitat, supervivència i oportunitat

És el cas de la telefonia mòbil, la ràdio, la televisió o les xarxes WLAN. Els sistemes inercials són sistemes que integren en el mateix equip un conjunt de sensors (acceleròmetres, giroscopis i odòmetres) que calculen la posició mentre estan en moviment. S’utilitzen quan no és possible utilitzar els sistemes espacials o terrestres. Finalment, els sistemes híbrids combinen els altres tres sistemes per obtenir una solució de posicionament completa (anywhere-anyhow-anytime).(Figura 18) Des dels inicis dels anys 90, amb la posada en servei del sistema GPS per part de la Força Aèria americana, s’han anat introduint els receptors de posicionament per satèl·lit com a eina o instrument bàsic en una gran varietat de sectors, principalment en el del transport aeri, terrestre o marítim, i la logística. El fet és que tenir la possibilitat d’obtenir amb un petit receptor la posició geogràfica d’on es troba algú amb un error de pocs metres i a qualsevol punt de la superfície del planeta, combinat amb la disponibilitat d’infraestructures de comunicacions mòbils terrestres i espacials que permeten comunicar els equips de camp amb l’oficina en temps real, ha obert la porta a empreses i organitzacions, les quals han creat productes i serveis que ajuden a optimitzar la gestió dels recursos mòbils damunt del territori, serveis impensables fa només dues dècades.

Figura 18. Font: GPS-World.

Al quadre 4 es poden comparar les característiques principals dels tres sistemes de navegació per satèl·lit actuals; dos estan operatius (GPS i GLONASS) i un està en projecte (Galileo).

Quadre 4. Sistemes de navegació per satèl·lit actuals.

GPS (operatiu)

GLONASS (operatiu)

GALILEO (en desenvolupament)

EUA (US Air Force)

Rus (Militar)

Comunitat Europea (Aplicacions civils)

24+3

24

30

Satèl·lits operatius

24

21

27

Satèl·lits en reserva

3

3

3

20.182

19.140

23.222

718

676

845

Plans orbitals

6

3

3

Satèl·lits per pla

4

8

9

Inclinació del pla orbital

55

64,8

56

Freqüència de senyal L1

1.575,42 MHz

1.602 + 9k/16 GHz (*)

1.164-1.240 MHz

Freqüència de senyal L2

1.227,6 MHz

1.246 + 9k/16 GHz(*)

1.563-1.591 MHz

Nacionalitat Nombre de satèl·lits

Altura de l’òrbita (km) Període d’òrbita (minuts)

(*) Indica el número de satèl·lit.

Per calcular la posició sobre el territori (latitud, longitud i altura), els receptors GPS han de rebre el senyal que transmeten com a mínim quatre d’aquests satèl·lits. Els satèl·lits transmeten contínuament i en els mateixos instants de temps un senyal que conté la seva posició, el temps en el moment de la transmissió i diferents paràmetres propis de cada satèl·lit: el codi pseudoaleatori, les seves efemèrides i un almanac actualitzat amb la seva òrbita i la de la resta de satèl·lits de la

58

diagnosi_11.qxd

12/5/10

09:14

Page 59

Enginyers Industrials de Catalunya - Les TIC: competitivitat, supervivència i oportunitat

constel·lació. El receptor calcula la distància a cada satèl·lit, i amb aquesta dada i les dades orbitals proporcionades per cada satèl·lit el receptor obté la posició on es troba.

Però no tot és tan senzill com sembla. El senyal transmès pertany a la banda de les microones (~1,5 GHz) i fins a arribar a la superfície de la terra on es troba el receptor travessa la ionosfera, la troposfera (amb tots els seus meteors) i cristalls, plàstics o roba (en funció d’on estigui instal·lada l’antena), i això afecta el senyal elèctric transmès atenuant-lo, distorsionant-lo i introduint retards temporals aleatoris que afecten el càlcul de la posició i provoquen errors de fins a 20 metres.

Els sistemes d’augmentació corregeixen els senyals GNSS distorsionats rebuts pels receptors mitjançant una xarxa d’estacions terrestres de referència. Aquestes estacions coneixen la seva posició amb molta precisió i mesuren l’error de posicionament quan calculen la posició amb el senyal que reben dels satèl·lits GNSS i la comparen amb el valor real. Aquests errors es parametritzen i es fan arribar als receptors dels usuaris per tal que millorin la seva posició introduint en el càlcul els errors calculats per les estacions de referència. Pel fet que la ionosfera no és un mitjà homogeni, les dades de cada estació de referència tenen una àrea de validesa limitada que és en funció de la precisió que es vulgui tenir; com més precisió, més a prop s’ha d’estar d’una d’aquestes estacions de referència. Per tant, per cobrir un territori com el continent europeu cal una xarxa d’estacions de referència.

Hi ha dos tipus de sistemes d’augmentació en funció de la localització de la infraestructura que els componen. D’una banda, sistemes basats en satèl·lits, anomenats SBAS (Satellite Based Augmentation System), que fan servir satèl·lits geostacionaris per transmetre les correccions als receptors, que cobreixen grans extensions de territori. D’altra banda, sistemes basats en estacions terrestres, anomenats GBAS (Ground Based Augmentation System), que fan servir infraestructures a terra amb senyals de ràdio a la banda VHF i UHF i cobreixen àrees molt petites si es compara amb els SBAS. Actualment hi ha tres sistemes SBAS operatius, que són els següents (figura 19). Als Estats Units i al Canadà, el sistema WAAS (Wide Area Augmentation System). Operat pel Departament de Defensa, el segment espacial està format per tres satèl·lits geostacionaris i el segment terrè per 38 estacions de referència, 2 estacions mestres i 4 estacions de telemetria. A Europa hi ha el sistema EGNOS (European Geostationary Navigation Overlay Service), desenvolupat per l’Agència Espacial Europea (ESA) i la Comissió Europea i operat per un consorci, i que es troba en aquests moments en funcionament però sense servei d’integritat. La fase de certificació es preveu que finalitzi a finals del 2010. Compta amb tres satèl·lits geostacionaris, 34 estacions de referència i 4 de control.

Entitats de l’Estat espanyol han participat en el seu disseny i desplegament; entre d’altres, la Universitat Politècnica de Catalunya i Indra Espacio. Finalment, el Japó compta amb el sistema MSAS (Multi-Functional Satellite Augmentation System), que consta de dos satèl·lits geostacionaris: MTSAT-1 i MTSAT-2. Aquest sistema està orientat al sector aeronàutic i proporciona un servei addicional de comunicacions de veu. El Japó també està preparant un sistema complementari a l’MSAS anomenat QZSS (Quasi Zenith Satellite System) per tenir les 24 hores damunt zenitalment del Japó un satèl·lit SBAS. Tots tres són interoperable; és a dir, qualsevol receptor preparat per rebre augmentació per satèl·lit pot rebre els senyals que emeten aquests tres sistemes SBAS. A banda, l’Índia també està preparant el seu propi sistema SBAS, que s’anomenarà GAGAN (GPS and Geo Augmented Navigation). La Xina també té el seu en desenvolupament, i s’anomena Beidou. Així mateix, el Canadà, els països de Centreamèrica i Sud-amèrica i Sud-àfrica també estudien la viabilitat de desenvolupar el seu propi sistema.

59

diagnosi_11.qxd

12/5/10

09:14

Page 60

Enginyers Industrials de Catalunya - Les TIC: competitivitat, supervivència i oportunitat

Figura 19. Sistemes SBAS operatius.

Mentre que els sistemes SBAS tenen abast continental, els sistemes GBAS tenen abast nacional, regional o local. Hi ha diferents tecnologies per posar a punt un sistema GBAS, en funció de la solució escollida. Així són habituals els sistemes següents: els sistemes de ràdio VHF/UHF, els sistemes de ràdio FM/DAB i Internet. Els sistemes de ràdio VHF/UHF són de curt abast, en temps real i per a la utilització en zones molt localitzades com ports, aeroports, grans magatzems o instal·lacions, etc. Els sistemes de ràdio FM/DAB fan servir un canal de dades amb el sistema RDS (Radio Data System) per transmetre les correccions en temps real, i l’abast pot ser regional o nacional. Aquest és el cas del servei RASANT emès a Catalunya a través de l’emissora Catalunya Música. Un servei equivalent està disponible amb caràcter estatal via RNE-Clásica. I els serveis via Internet poden ser per a utilització en postprocés o en temps real. En postprocés existeixen sistemes de distribució de dades via FTP amb arxius de dades en diferents formats. També és possible obtenir les dades per estacions virtuals a partir de les estacions de la xarxa de referència.

En temps real, l’accés a Internet es pot realitzar des de telèfons mòbils i amb tecnologia GSM/GPRS o 3G. És possible accedir a diferents tipus de serveis/servidors de dades (Caster NTRIP, CODCAT, DGPS...) i permeten assolir una precisió centimètrica.

Figura 20. Font: GPS-World.

60

Pel que fa al futur a curt i mitjà termini dels sistemes de posicionament per satèl·lit, la Unió Europea va apostar l’any 1999 pel disseny i posada en marxa d’un sistema GNSS propi per a aplicacions civils i comercials: el projecte Galileo. Des de llavors el projecte s’ha anat definint i construint. Actualment hi ha en òrbita dos satèl·lits demostradors d’equipaments i tecnologies: els GIOVE A i B (figura 20). I a finals del 2011, amb la posada en òrbita de quatre satèl·lits més, finalitzarà la fase de demostració i validació de les prestacions del sistema. Aquesta fase compta també amb

diagnosi_11.qxd

12/5/10

09:14

Page 61

Enginyers Industrials de Catalunya - Les TIC: competitivitat, supervivència i oportunitat

l’establiment d’un centre de control i d’un conjunt d’estacions de seguiment. Passada aquesta fase s’espera posar en òrbita 23 satèl·lits més fins a finals del 2013 i tenir el sistema operatiu al llarg de l’any 2014. La inversió en el projecte durant el període 1999-2013 serà de 5.600 milions d’euros. D’aquesta inversió s’espera, en el pitjor dels casos, uns retorns industrials d’uns 60.000 milions d’euros i 20.000 llocs de treball d’alta qualificació fins al 2030.

Un estudi de la GSA (autoritat europea dels sistemes GNSS) estima un creixement anual del mercat d’aquestes aplicacions i serveis del 24% per al període 2009-2013, fins a arribar a una previsió mundial de 236.000 milions d’euros el 2025. Aquestes previsions es basen en tres fets clau: la bona disposició dels usuaris per adoptar noves tecnologies, la disponibilitat de personal qualificat i format en aquestes tecnologies, i finalment l’existència d’emprenedors amb recursos disposats a invertir en les possibilitats que ofereix la tecnologia GNSS. Un prometedor futur tenint en compte la situació general del sector de les TIC.

8.1.7. Mobilitat En l’actualitat, s’està vivint un moment de canvi important amb relació a tot el que gira entorn de la telefonia mòbil. D’aquí a uns anys, quan es miri enrere, s’identificarà un abans i un després de l’any 2010, un veritable canvi de paradigma en l’apassionat món dels mòbils. Aquest canvi de paradigma està determinat per l’ampli ventall de possibilitats que ofereix la tecnologia, però, sobretot, està influenciat per les tendències de la societat sobre les noves formes de comunicar-se, que canalitzen els usuaris a través de les seves noves demandes.

Aquest nou paradigma comportarà canvis radicals en l’oferta i en la demanda que afectaran a tots per igual sota el paraigua de la globalitat, però els canvis més rupturistes es produiran fonamentalment en els quatre dominis següents: els usuaris, els terminals mòbils, la cadena de valor i els models de negoci.

Les tendències de la telefonia mòbil les defineixen els usuaris, siguin consumidors professionals o particulars. L’usuari final demana immediatesa i un únic dispositiu des del qual poder fer qualsevol cosa en temps real, a qualsevol lloc i en qualsevol moment. Internet ha canviat el nostre estil de vida i els usuaris demanen poder estar permanentment connectats a les seves “xarxes” sense cap mena de barrera, sigui tecnològica, de temps o de cost. Dit això, cada usuari definirà, en funció del seu perfil, quines són les seves necessitats, i la indústria posarà al seu abast les eines i els serveis pertinents que el mantinguin satisfet.

De terminals mòbils n’hi haurà molts i molt diferents, adaptats a les necessitats i perfils de cada usuari. Una primera segmentació diferenciarà entre terminals de consum i terminals professionals.

Els primers incorporaran funcionalitats i serveis d’oci i entreteniment i comunicadors avançats relacionats amb les nostres xarxes de contactes o xarxes socials (persones, entitats financeres, serveis d’Internet…). Els segons, els terminals professionals, incorporaran eines de millora de la productivitat o de l’eficiència basades en aplicacions i serveis del tipus cloud com la geolocalització, gestió d’incidències, presència, comunicacions de veu i gravació a grups, etc. Tots els terminals seran petits grans ordinadors, personalitzats amb elements diferencials en funció de les necessitats de cadascú, grans o petits, robustos o de disseny, amb pantalla gran o petita, amb teclat o pantalla tàctil, etc. Avui en dia, dispositius PC ja incorporen una targeta SIM 3G addicional a la del cotxe o a la del telèfon mòbil de casa o de la feina.

L’oferta s’haurà d’adaptar a aquesta demanda tan variada o segmentada, i això comportarà canvis importants en la cadena de valor i en els models de negoci. Tots els serveis funcionaran sobre IP i

61

diagnosi_11.qxd

12/5/10

09:14

Page 62

Enginyers Industrials de Catalunya - Les TIC: competitivitat, supervivència i oportunitat

residiran a qualsevol cloud (núvol en el sentit d’espai virtual) arreu del món. En conseqüència, les xarxes del futur seran 100% de dades perquè la veu també viatjarà sobre IP. Això implicarà haver de dimensionar les xarxes dels operadors en forma de grans autopistes de dades que puguin suportar tot el trànsit mundial en temps real i a una velocitat raonable, que els usuaris exigiran que sigui cada cop més alta. La gran majoria d’operadors mòbils hauran d’invertir en la construcció d’aquestes infraestructures del futur, que es començaran a veure a partir del 2011 LES XARXES DEL FUTUR i que s’anomenaran LTE (Long Term Evolution) o 4G, tal com s’ha SERAN 100% DE DADES esmentat en apartats anteriors.

PERQUÈ LA VEU TAMBÉ VIATJARÀ SOBRE IP

Apareixeran nous “actors”, comunitats de desenvolupadors d’aplicacions i serveis que s’oferiran de manera remota i directament als usuaris des de botigues online, algunes propietat de fabricants i altres grans magatzems de consum virtual. Totes les operacions seran automàtiques i online, la qual cosa exigirà l’existència de noves figures de control, bancs virtuals, policia virtual i tota una sèrie de nous “actors” globals i en xarxa. Els fabricants hauran de recrear-se en la innovació per diferenciarse, en la construcció de xarxes més ecològiques de gran capacitat, en la fabricació de bateries més petites i de més llarga durada o de xips intel·ligents més petits i més potents, tot plegat per suportar una demanda que requerirà molts milions de transaccions per segon, que ja faran servir 4,5 mil milions d’usuaris l’any 2011 i possiblement més de 10 mil milions els terminals a la pròxima dècada.

Per poder dur tot això a terme es necessitarà introduir nous models de negoci que reemplacin els actuals, adaptats a l’oferta, a la demanda dels usuaris i a tots els actors de la nova cadena de valor.

Hauran de ser molt imaginatius per poder conviure, competir en preu i en valor, i adaptar-se a les necessitats particulars de tots els usuaris. Avui en dia les tarifes planes de dades ja són una realitat, i en un futur pròxim hi haurà diferents tipus de tarifes en funció dels tipus de serveis que es consumeixin i que la tecnologia s’encarregarà d’identificar i de discriminar.

Enguany ja es comença a veure l’inici de tota aquesta revolució. Els potents terminals smart phones (o telèfons intel·ligents), les tarifes planes de dades i les pantalles tàctils ja són una realitat i una prioritat per a la majoria de consumidors. Els operadors de telefonia mòbil invertiran cada cop menys en el dimensionament de la xarxa de veu i l’any 2011 hauran de treballar de valent per evitar col·lapses en les seves xarxes de dades.

Grans marques provinents del món d’Internet com Google o Apple es menjaran una bona part del mercat que les marques tradicionals com Nokia havien dominat durant més de dues dècades, i d’altres provinents d’orient que a dia d’avui són gairebé desconegudes faran bullir l’olla del gran negoci de la mobilitat en la qual tothom voldrà ser-hi present, perquè el mòbil ja és el primer producte de consum mundial. Tot i així, petites empreses continuaran innovant i desenvolupant serveis i aplicacions compatibles amb les tecnologies de base que continuaran estan en mans de les més grans.

8.1.8. Xarxes socials Les xarxes socials sorgeixen el 1995 com a resultat de desenvolupar la teoria dels Sis Graus de Separació, segons la qual tota la gent del planeta està connectada a través de no més de sis persones. Són llocs de trobada en què la interacció es basa en l’intercanvi dinàmic d’informació entre persones, grups, empreses i institucions amb interessos o necessitats similars que s’organitzen per potenciar els seus recursos. Cada membre crea la seva xarxa personal mitjançant l’agregació dels anomenats amics, mitjançant la pertinença a grups d’interès o fent-se seguidor o fan d’alguna marca, empresa, associació, etc.

62

diagnosi_11.qxd

12/5/10

09:14

Page 63

Enginyers Industrials de Catalunya - Les TIC: competitivitat, supervivència i oportunitat

Els fonaments tecnològics per a aquests intercanvis d’informació estan basats en aplicacions d’ús comú, com el correu electrònic amb els seus protocols, HTTP per facilitar les opcions de pujar o baixar fotografies o vídeos sobre el perfil, missatgeria instantània, sales de xat per a trobades d’un a un instantàniament i altres protocols d’ús comú en altres webs.

Els usos principals de les xarxes socials són fins personals; els fins laborals o professionals són el quart motiu d’ús.

La xarxa social amb més usuaris és Messenger, tot i que no es pot considerar una xarxa social pura. De les anomenades pures, la que consta amb més usuaris en aquests moments és Facebook, amb més de 300 milions d’usuaris en el món, seguida de Youtube i Tuenti.

Encara lluny estan les xarxes de networking empresarial, de les quals LinkedIn és la que presenta més usuaris amb 60 milions, seguida de Xing amb 13 milions d’usuaris.

LES XARXES SOCIALS PERMETEN GESTIONAR LA MARCA, LA IMATGE I LA COMUNICACIÓ GENERAL DE LES EMPRESES

Espanya és el setè país del món amb més quantitat d’usuaris de xarxes socials. Un 64% d’usuaris consulta cada dia les xarxes socials i un 84% les consulta diverses vegades a la setmana, segons l’Informe de resultados. Observatorio Redes Sociales. 2a oleada. En vista d’aquestes dades, es dedueix que són molts els usuaris que han incorporat l’ús de les xarxes en el seu dia a dia, i principalment des de les llars. Molts d’aquests, un 76%, també han fet compres per Internet en el darrer any (principalment viatges, material informàtic i electrònic, roba i complements).

Des del punt de vista evolutiu dels usos d’Internet, els creixements més notables són els de les xarxes socials. Els fòrums continuen mantenint la seva penetració tot i que perden el seu lideratge, i els blocs perden penetració. També ha canviat la percepció que es té del correu electrònic; ara se li dóna un ús més oficial, més professional, i les relacions personals queden emplaçades a les opcions i aplicacions que presenten les xarxes.

Amb relació a les empreses, les xarxes socials són un complement a les pàgines web corporatives que n’incrementen notòriament la visibilitat. Però, quines possibilitats presenten les xarxes en la gestió de les empreses? Per l’entorn en què s’emmarquen, la informació és el centre de les accions.

Les xarxes socials permeten gestionar la marca, la imatge i la comunicació general de les empreses; obtenir informació dels usuaris per fer estudis de mercat i tests d’idees i per conèixer les seves percepcions i preferències; mantenir les relacions amb els clients o amb clients potencials; gestionar el màrqueting i els recursos humans; promoure la responsabilitat social corporativa (RSC);motivar el treballador i crear equips. En aquest entorn és molt interessant la cerca dels anomenats influenciadors o prescriptors, que són aquells membres que, per la quantitat d’amics que tenen, per la seva notorietat o pel seu grau d’introductors de novetats, permeten que els missatges o les accions (un vídeo o imatge, una causa atractiva, un personatge) que agreguen al seu perfil arribin a molts usuaris que es poden convertir en possibles membres d’interès.

Cal tenir present que totes les empreses tenen coses per explicar. El secret per treballar en aquests entorns és buscar allò que pugui interessar al públic i presentar-ho d’una manera atractiva, amb l’objectiu que els anomenats amics ho vagin recomanant i d’aquesta manera escampin el missatge de l’empresa. Una altra opció recau a crear grups o el registre de l’empresa com un usuari més, per tal de crear una nova xarxa. Un cop creada, a l’empresa li pot servir de plataforma per presentar novetats i generar notícies i tests de productes o de campanyes publicitàries, sense oblidar que estem en entorns bidireccionals de comunicació. Cal remarcar que és l’usuari de la xarxa o membre

63

diagnosi_11.qxd

12/5/10

09:14

Page 64

Enginyers Industrials de Catalunya - Les TIC: competitivitat, supervivència i oportunitat

qui tria les persones amb qui vol una relació “d’amistat” o els grups a què vol pertànyer. Això garanteix que, en certa manera, hi ha un cert interès per aquell concepte que s’ha acceptat.

Així com des de Facebook o Tuenti, per exemple, s’anima a la creació d’aplicacions, com serien els jocs, els tests o les enquestes, que no necessàriament han de fer referència a la marca o als productes, LinkedIn o Xing presenta més freqüentment fòrums de discussió, convocatòries de congressos o esdeveniments d’un sector empresarial, sense oblidar l’opció Cercar respostes, que va permetre a Procter&Gamble, ara fa uns anys, presentar un problema d’R+D en el qual duien temps treballant i que va resoldre un home des d’Alemanya.

D’aquesta manera, mitjançant les xarxes es poden percebre noves tendències, necessitats o inquietuds, o trobar idees innovadores procedents d’entorns externs a les empreses.

Pel que fa al màrqueting i a la publicitat indirecta de l’empresa, xarxes com Youtube, Facebook, Tuenti, etc., permeten pujar continguts com anuncis, vídeos d’empresa, actes realitzats... que, si són presentats d’una manera atractiva, poden captar l’atenció de la figura dels influenciadors els quals ajuden a difondre el missatge de manera significativa i, en conseqüència, augmenta l’impacte de la campanya. Per això és clau plantejar bé els objectius de la campanya i la seva naturalesa, fent-la molt innovadora o provocativa i tenint en compte el punt de vista “interès de l’internauta”; de vegades, presentacions molt tècniques i costoses poden passar totalment desapercebudes. Cal remarcar que els visualitzadors d’un vídeo a través de Youtube, per exemple, són persones més interessades pel contingut del que volen veure que un telespectador tradicional ja que l’internauta ha anat a buscar aquella informació, mentre que al telespectador li ha estat donada. És per aquest motiu que l’esforç pel canvi de format publicitari pot ser més rendible que treballar els canals tradicionals. A més, els missatges i les campanyes a través de les xarxes socials són recordats i reconeguts.

Cal no oblidar que moltes d’aquestes plataformes socials permeten la inserció de publicitat seleccionant segments molt concrets de la totalitat dels seus usuaris, cosa que fa que la publicitat vagi dirigida a aquelles persones concretes que responen al perfil i que s’obtinguin així impactes de més qualitat que a través de bàners o de qualsevol altra modalitat que ofereixen els programes d’afiliats. Un exemple típic és quan algú canvia el seu estat civil en el perfil; aleshores apareixen als laterals publicitat coincidents amb aquests canvis. O si algú s’interessa per realitzar un “test” d’una temàtica concreta, apareix posteriorment publicitat relacionada amb aquesta temàtica.

D’altra banda, les xarxes socials més professionals, com LinkedIn i Xing, promouen la cerca de persones i d’oportunitats professionals, mitjançant la publicació d’ofertes laborals a grups específics o d’interès. Però també permeten accedir a una part dels perfils professionals dels seus membres, així com indicar a quants graus d’un mateix es troba un contacte que pot ser interessant. Com a conseqüència, és del tot possible demanar a aquesta persona dels nostres contactes que enllaça amb qui ens interessa contactar, que ens pugui presentar o simplement demanar informació o una recomanació.

Altres opcions que també ofereixen les xarxes, especialment les de networking professionals, és la de cerca de col·laboradors o partners a per projectes concrets, sigui mitjançant la introducció d’una “cerca de respostes” o mitjançant els cercadors que les xarxes ofereixen. És possible o viable crear una xarxa social interna a l’empresa? La resposta és clarament que sí. Les xarxes permeten crear grups corporatius. Aquests grups serveixen per integrar els treballadors o

64

diagnosi_11.qxd

12/5/10

09:14

Page 65

Enginyers Industrials de Catalunya - Les TIC: competitivitat, supervivència i oportunitat

membres d’una organització en una comunitat virtual oberta. Entre els possibles avantatges d’aquesta acció estaria que: a) facilita la interacció d’idees i de networking dins de l’organització, entre els clients o en un grup objectiu; b) fa una bona gestió del talent dins de l’empresa i pot crear vincles amb possibles candidats; c) presenta la marca o l’organització en espais professionals freqüentats diàriament per executius, directors i persones de diferents negocis; d) organitza esdeveniments, seminaris i reunions per al grup a través de la xarxa. En aquest apartat es podria recordar les possibilitats de gestionar la marca, la creació de missatges homogenis, l’opció de difondre missatges o valors corporatius, etc.

Si bé és cert que alguns experts temen un futur desgast de les xarxes socials com Facebook, tal com va succeir amb altres iniciatives com Second Life, les xifres que aquestes plataformes presenten preveuen altres escenaris. Es parla de 300 milions de Facebook dels quals quasi 200 milions es connecten diàriament, o del temps mitjà de connexió de Messenger i Tuenti que supera l’hora diària. Opcions per guanyar vendes a Facebook es podrien trobar en el que abans s’anunciava com a desenvolupament d’aplicacions, en què són freqüents els tests sobre qüestions tan naïfs com “quin tipus de cotxe va amb tu?” o “quin tipus de treball va més amb tu” o “quin tipus de sabata ets?”. En moltes ocasions, darrere d’aquestes enquestes es troba una empresa que, després de finalitzar el test i demanar que ho enviïs a vint amics per ensenyar el resultat, ofereix descomptes per la compra d’un producte concret o un petit enllaç a la pàgina web de l’empresa. Cal dir que Facebook no percep ingressos per aquesta activitat ja que per a ells és un dels reclams per fer atractiva la seva plataforma.

8.1.9. Informació geoespacial a la web Geolocalitzar és dotar de referències geogràfiques un punt, sigui una adreça postal, una cota..., i col·locar aquest punt en un mapa amb la informació necessària.

Fins fa relativament poc temps les empreses s’acontentaven a obtenir informació d’adreces dels seus clients, serveis, punts d’assistència, oficines, etc.; i quan algú els preguntava per alguna d’aquestes adreces, en el millor dels casos proporcionaven una llista de QUAN ES DECIDEIX totes les que complien amb algun criteri, per exemple estar en una mateixa IMPLANTAR UN SISTEMA població, província, o oferir un servei determinat.

En l’actualitat, cada vegada augmenta més l’exigència dels clients: volen un servei millor i demanen que la informació que es proporcioni sigui completa.

Les preguntes del client d’un servei han passat a ser més complexes, formades per un conjunt de condicions de les més comunes com ara “quina és l’adreça més propera?” o “com hi arribo?”, fins a les molt especialitzades com “en quina zona hauria de posar un punt de venda?, “com es classifiquen els meus clients en un mapa?”, etc.

DE GEOLOCALITZACIÓ SEMPRE S’HA DE PENSAR QUÈ ES DESITJA OBTENIR I PROPORCIONAR UNA SOLUCIÓ FLEXIBLE QUE PUGUI DONAR SERVEI A TOTS ELS PROJECTES QUE ES PREVEUEN I ELS QUE PUGUIN VENIR EN UN FUTUR

Quan es decideix implantar un sistema de geolocalització sempre s’ha de pensar què es desitja obtenir i proporcionar una solució flexible que pugui donar servei a tots els projectes que es preveuen i els que puguin venir en un futur. Això implica una anàlisi acurada de les eines existents en el mercat que faciliten la geolocalització i analitzar si és adequat introduir-les en la nostra organització.

Per donar resposta a aquestes necessitats s’han de construir una sèrie de serveis complementaris que proporcionin la infraestructura necessària: A) Infraestructura d’administració de la informació.

65

diagnosi_11.qxd

12/5/10

09:14

Page 66

Enginyers Industrials de Catalunya - Les TIC: competitivitat, supervivència i oportunitat

S’ha d’incorporar informació geogràfica en les bases de dades d’adreces de la companyia. Per a això s’ha de construir un sistema de consulta i manteniment dels valors geogràfics dels punts que es vulguin representar. És important decidir el nivell de precisió que es vol tenir i normalitzar la informació d’adreces d’acord amb aquest nivell desitjat (en l’actualitat hi ha molts serveis tant de pagament com gratuïts que donen aquesta informació com un servei des d’Internet amb informació de fiabilitat del punt trobat.). És possible guardar aquesta informació geogràfica en les bases de dades de les companyies o en bases de dades especialitzades. Per a preguntes especialitzades hi ha bases de dades especialitzades en informació geogràfica que responen directament a preguntes com ara “punts situats a menys de 10 km?”. B) Infraestructura de cerca. S’ha de construir un sistema de consulta amb els paràmetres de selecció que es vulguin tenir en compte (característiques del punt, distàncies a un punt assenyalat, punts situats dins d’unes coordenades d’un mapa). C) Infraestructura de presentació. Un cop seleccionats els punts que cal representar s’ha de comptar amb un proveïdor de mapes geoespacials adequat a les necessitats (a Internet hi ha en l’actualitat molts serveis tant de pagament com gratuïts que s’adapten a totes les necessitats) que permeti la integració dels punts amb una representació adequada a les necessitats dels clients. En la selecció de proveïdor de mapes s’ha de tenir en compte totes les necessitats de presentació necessàries per al negoci, per ordinador, impressió i en sistemes mòbils (telèfons, sistemes GPS, etc.).

En definitiva, les cerques es realitzen directament a les bases de dades corporatives d’adreces. Amb els resultats de la cerca, es demanaran al servei de mapes necessaris. L’aplicació fusionarà les dues informacions per mostrar adequadament els punts d’interès geolocalitzats.

A la figura 21 es presenta un exemple de sistema de consultes i presentació de dades. El servei de consultes consta de dos criteris de cerca: segons paràmetres (cerca de tallers) i per proximitat (serveis de tallers pròxims). Per a la presentació de les dades s’utilitza un programa estàndard d’un proveïdor d’Internet i s’emplena amb informació del lloc representat (dades) i en una altra pestanya informació de com arribar (itineraris).

Figura 21. Exemple de sistema de consultes i presentació de dades.

66

diagnosi_11.qxd

12/5/10

09:14

Page 67

Enginyers Industrials de Catalunya - Les TIC: competitivitat, supervivència i oportunitat

En la implantació d’un projecte de geolocalització s’identifiquen una sèrie de factors crítics: A) Disponibilitat de dades espacials. Geocodificador assistit, adquisició de cartografia de referència, optimització de back-office (processos de tractament, extracció, correcció de dades...). B) Rendiment. Dimensionament d’usuaris/peticions, anàlisi d’operativitat de serveis externs, definició d’arquitectura tecnològica (ús de memòria de mapes, maneig de tablespace, indexat espacial, etc.).

C) Aspectes tecnològics. Integració de tecnologies lliures i comercials, minimització de costos de llicències, maximització de l’abast, assegurament de la qualitat/viabilitat, escalabilitat i projecció futura. D) Aspectes econòmics. Enfocament en fases amb retorn d’inversió, ocupació de tecnologies contrastades basades en software lliure amb tecnologies propietàries, integració (sinergies) amb sistemes corporatius. E) Aspectes organitzatius. Context dels sistemes d’informació i la seva explotació, capacitat d’acollida dels sistemes a noves tecnologies.

Pel que fa a l’entorn tecnològic de què s’ha de proveir la geolocalització, cal esmentar els navegadors web compatibles amb les aplicacions (seran les aplicacions contenidores de la pàgina web corporativa i de l’aplicació que mostrarà els mapes que incloguin la informació cartogràfica); el contenidor de serveis web (per exemple: Apache Tomcat Websphere); llibreries gràfiques i llenguatges de programació, per dotar el client web de les funcionalitats necessàries (per exemple: Java Script, llibreria EXT, llibreria GeoExt); servei de consulta cartogràfica proporcionat per un proveïdor, que inclogui utilitats que permeti l’ús de serveis com el càlcul de rutes i la geolocalització d’adreces (per exemple: Google Maps); i bases de dades que poden ser les pròpies de l’organització i/o especialitzades.

Addicionalment a aquests serveis de geolocalització simples, les empreses han començat a adonar-se que la informació geoespacial facilita molt la resposta a preguntes cada vegada més elaborades i complexes com “on tinc concentrats els meus clients?”, “on tinc els punts de venda?”, “estan alineats els punts de venda amb la localització dels meus clients?”, “on puc situar un nou punt de venda?”, i moltes més. Per poder donar resposta a aquest tipus de preguntes han sorgit noves aplicacions i serveis en el mercat basats en geolocalització i models predictius. Eines que permeten donar una representació dels consumidors en profunditat geoespacial, mapes de calor, mapes estadístics, etc., per poder contestar preguntes com ara on viuen i quin és el canal més adequat per comunicar-se amb ells, o fins i tot entendre què motiva les seves compres.

Forces socials, econòmiques, tecnològiques, culturals i polítiques, influeixen i donen forma a la nostra societat, als mercats i als individus. I eines que realitzen anàlisis microterritorials, que faciliten la detecció de nínxols (o escletxes) de mercat, determinació d’àrees d’expansió o creixement o la realització d’accions comercials i de màrqueting diferenciades i adaptades a les característiques específiques de cada àrea.

8.1.10. Seguretat a Internet La implantació de la seguretat informàtica en el teixit empresarial del nostre país encara és molt incipient. Les empreses són conscients de la importància de la seguretat de les seves dades i dels equips informàtics, i per aquesta raó disposen d’algunes solucions, normalment basades en antivirus, programes de protecció de correu no desitjat (anti-spam), tallafocs, còpies de seguretat o control d’accés. Aquestes mesures de seguretat són necessàries però clarament insuficients si es vol garantir estar protegit davant de possibles incidents de seguretat. Hi ha el perill que aquestes mesures més bàsiques de protecció donin la falsa percepció d’estar fora de perill davant d’un atac de seguretat. Així ho demostren alguns estudis recents com el realitzat per Fundetec, que ha enquestat més de 4.000 microempreses de tota Espanya (El trabajador autónomo y la sociedad de la información, 2009), i segons els quals els sistemes de protecció més utilitzats per les petites i mitjanes empreses són els antivirus (85%), els anti-spam (47,1%), els tallafocs (27,5%) i les còpies de seguretat (26,7%).

67

diagnosi_11.qxd

12/5/10

09:14

Page 68

Enginyers Industrials de Catalunya - Les TIC: competitivitat, supervivència i oportunitat

En aquest moment, les associacions empresarials i sobretot les administracions públiques són el motor de la implantació de la seguretat en les transaccions electròniques. Un bon exemple d’això és la implantació del DNI electrònic a tot l’Estat que representarà un impuls molt important en la utilització dels serveis més avançats de seguretat basats en la certificació electrònica.

Segons l’estudi de Fundetec, la majoria de microempreses coneixen el certificat digital (68,3%) però, en canvi, només el 20% l’utilitzen bàsicament per realitzar tràmits amb la banca o l’Administració.

La factura electrònica la fan servir només el 21,7% de les empreses enquestades i només el 10% emeten i reben factures en format digital. Encara que la majoria de les LA IMPLANTACIÓ empreses enquestades declaren que coneixen aquests dos DE LES TIC “SEGURES” mecanismes de seguretat, no els utilitzen habitualment com un factor ÉS UN ELEMENT CLAU de millora a les seves empreses.

PER MILLORAR LA PRODUCTIVITAT I L’EFICIÈNCIA DE LES EMPRESES

Pel que fa a la utilització que fan les empreses enquestades del comerç electrònic, es pot distingir entre la compra i la venda mitjançant Internet. La compra per Internet no és una activitat gaire utilitzada entre les microempreses (17%); però, en canvi, la majoria que l’utilitzen (56,8%) creuen que ha contribuït a augmentar la seva productivitat i competitivitat. La venda per Internet, a més de ser molt minoritària (6,5%), és també molt recent. Tanmateix, el 34,4% de les empreses que venen els seus productes per Internet afirmen que han augmentat les vendes amb relació a l’any anterior. El realment preocupant és que entre les empreses enquestades que actualment no realitzen comerç electrònic només tenen plans de començar a fer-ho en els pròxims dos anys una part molt petita. En aquest sentit, només el 6,5% pensen començar a comprar per Internet i només el 6,8% tenen intenció de començar a comercialitzar els seus productes per aquest canal. És necessari crear un clima de confiança en les TIC, el que alguns anomenen la e-confiança, i això passa necessàriament per la introducció dels diferents serveis avançats de seguretat. Si no se supera adequadament aquest repte, es pot convertir en un fre per al desenvolupament de la futura societat de la informació i les comunicacions. Cal no oblidar que la e-confiança dels ciutadans és la base de l’anomenada e-economia que constituirà la societat del coneixement del futur. És molt important que tots els agents afectats col·laborin per tal que la seguretat no constitueixi un fre per al seu desenvolupament.

Un estudi realitzat per l’Observatori de la Seguretat de la Informació de l’Institut Nacional de Tecnologies de la Comunicació, INTECO (Estudio sobre la seguridad y e-confianza en las pequeñas y microempresas españolas, 2009) analitza la confiança de les petites i mitjanes empreses envers les TIC i la implantació de mesures de seguretat en els seus equips i instal·lacions. INTECO ha realitzat una enquesta a 2.206 empreses en què ha diferenciat microempreses (menys de 10 empleats) de petites empreses (entre 10 i 49 empleats). Per mesurar el grau d’e-confiança a les empreses, l’estudi ha utilitzat tres indicadors que són: el nivell d’utilització dels serveis de seguretat més comuns en l’entorn empresarial, l’índex de confiança en els serveis que utilitzen i, finalment, els motius de desconfiança entre les empreses que no utilitzen els serveis de seguretat triats a l’enquesta. El resultat d’aquest estudi mostra que el servei de seguretat més utilitzat és la banca electrònica (84,2%) i el menys utilitzat, la factura electrònica (8%). La utilització de la signatura electrònica es troba entorn del 50% (50,2%). Es pot afirmar que el nivell d’e-confiança de les petites i mitjanes empreses espanyoles és alt (73,2%). L’indicador global de seguretat és acceptable (54,4%) i mostra una relació inversa entre els indicadors de mesures de protecció i els factors de risc.

68

diagnosi_11.qxd

12/5/10

09:14

Page 69

Enginyers Industrials de Catalunya - Les TIC: competitivitat, supervivència i oportunitat

Si es compara amb la Unió Europea, la situació de la utilització dels serveis de seguretat de les empreses espanyoles és millor en serveis com la banca electrònica o sobretot la signatura electrònica.

En canvi, les empreses de la UE superen les espanyoles en la utilització de la factura electrònica.

Existeix el perill que el ritme d’implantació de la e-confiança en el nostre país sigui excessivament lent, i en aquest cas pot arribar a afectar la competitivitat de les empreses. La implantació de les TIC “segures” és un element clau per millorar la productivitat i l’eficiència de les empreses en un mercat cada vegada més competitiu i global. Les petites i mitjanes empreses no poden mantenir-se al marge d’incorporar les noves oportunitats de negoci que ofereix la xarxa en un mercat cada vegada més ajustat en què les millores de la productivitat que poden oferir les TIC són crítiques.

8.2. Solucions industrials 8.2.1. Robòtica Un robot, actualment, no pot ser concebut únicament com un braç poliarticulat programable capaç de fer tasques molt variades, com es defineix usualment, sinó que pel fet de ser controlat per un ordinador, que cada vegada disposa de més potència de càlcul i que pot operar en xarxa de manera pràcticament il·limitada, fa que esdevingui un recurs productiu estratègic per assolir competitivitat.

La capacitat de la robòtica d’incorporar en un mateix sistema, a més de les capacitats operatives d’una màquina (el braç robòtic), totes les possibilitats que ofereixen les tecnologies de la informació i també les telecomunicacions, fa que sigui possible poder superar alguns factors limitatius usuals, com poden ser les limitacions pròpies dels sistemes mecànics, de l’espai físic i, fins i tot, de temps. Limitacions mecàniques com la precisió d’un mecanitzat pot ser millorada, per exemple, aplicant tècniques estadístiques d’agrupament de peces LA DIFERENT IMPLANTACIÓ durant el procés d’assemblatge per les seves toleràncies. Aquest procés, DE LA ROBÒTICA EN ELS que millora la qualitat de producció, però, no pot ser realitzat sense associar a cada peça, per petita que sigui, totes les seves DIFERENTS PAÏSOS ÉS EL característiques; moltes vegades això resulta viable si s’utilitza la robòtica REFLEX DE LA SEVA com a element manipulador. La robòtica permet associar a cada peça DIFERENT POTENCIALITAT tota la informació acumulada sobre la seva producció, perquè les PRODUCTIVA diposita en un contenidor estructurat, que en conserva la ubicació i també la seva informació. Les limitacions que pot imposar l’espai físic i les derivades de la grandària, poden també superar-se, per exemple, per cooperació d’un cert nombre de robots; o les derivades de la distància, mitjançant la telerobòtica, que permet la teleoperació i la telepresència. Les limitacions temporals, normalment derivades de la llunyania i el temps de transmissió de la informació, poden també compensar-se mitjançant les tècniques de predicció.

La diferent implantació de la robòtica en els diferents països és el reflex de la seva diferent potencialitat productiva, i les estadístiques sobre el nombre de robots al món, que actualment ja superen els 10 milions, són utilitzades com un dels indicadors del nivell d’industrialització de cada país. En aquest sentit, aquestes dades reflecteixen la situació predominant del Japó i en els darrers anys també de Corea del Sud i Taiwan. Aquests països actualment disposen del 51% dels robots del món, enfront del 26% d’Europa i del 15% de EUA. I considerant la diferent distribució dels robots als diferents països d’Europa, Alemanya, que en concentra un 43%, representa el mateix que el Japó respecte a la resta del món.

69

diagnosi_11.qxd

12/5/10

09:14

Page 70

Enginyers Industrials de Catalunya - Les TIC: competitivitat, supervivència i oportunitat

Però així com la incorporació de sistemes automàtics de producció similars en general permet obtenir també capacitats productives similars entre diferents competidors, amb la robòtica ja no és així, ja que la utilització d’uns mateixos robots no garanteix iguals rendiments, ni amb qualitat ni en productivitat. Això és així pels diferents nivells d’operativitat i fiabilitat que s’aconsegueixen amb l’aplicació a la robòtica d’algunes especialitats de les tecnologies de la informació, com l’algorítmica, l’aprenentatge i la intel·ligència artificial, que converteixen el robot industrial convencional en un element productiu intel·ligent capaç d’adaptar-se a l’entorn, de detectar i corregir errors, i capaç d’acumular experiència que permet millorar la qualitat de la producció.

La robòtica esdevé, doncs, un recurs diferenciador de la competitivitat, més lligat a la incorporació del factor coneixement que al factor tecnologia. Així com la incorporació de tecnologia representa la corresponent inversió econòmica, la incorporació del coneixement no requereix únicament una inversió econòmica, sinó que requereix també la disponibilitat de tècnics qualificats en les TIC. La manca de suficients tècnics qualificats en aquestes especialitats representa actualment una important limitació en el desenvolupament econòmic, no únicament del nostre país, sinó que és un fet que es produeix també en l’àmbit europeu.

Aquesta mancança de suficients tècnics qualificats actua de fre en l’aplicació de la robotització a altres sectors industrials, com l’agricultura o l’obra pública; en el camp de la medicina o en el dels serveis. Actualment, el desenvolupament de la robòtica fa possible poder aplicar-la amb avantatge a moltes tasques agrícoles, com sembrar, empeltar, esporgar; o en recol·lecció de fruita, verdura o flor.

En el camp de la medicina s’ha aplicat ja la robòtica de manera molt favorable, tant en teràpia, en rehabilitació, i especialment en el camp quirúrgic, per aconseguir una millor precisió i seguretat per al pacient. En el camp dels serveis, especialment en la neteja, la vigilància o el manteniment, la robòtica experimentarà en els pròxims anys una forta implantació.

Per compensar el fet que els joves majoritàriament tendeixen a cursar estudis d’humanitats o en ciències de la vida i la salut, molts països europeus han pres iniciatives orientades a impulsar l’interès dels joves cap als estudis de titulacions tecnològiques, especialment de les TIC. S’han fet actuacions en forma de campanyes informatives, algunes de les quals orientades especialment a les noies, menys atretes encara que els nois per les carreres tecnològiques, i s’ha fet una dotació d’un major nombre de beques per poder disposar en el futur de més tècnics especialitzats.

L’actual crisi ha posat de manifest la fragilitat d’una economia basada en una molt sobredimensionada indústria de la construcció. Aquesta indústria, pel fet d’utilitzar en general mà d’obra poc qualificada, en el moment d’haver de reduir l’activitat no ha facilitat que aquesta mà d’obra excedent pugui assolir altres llocs de treball. L’estratègia seguida en el pla espanyol de lluita contra la crisi, que ha canalitzat la major part dels recursos addicionals aportats a la realització d’obres per part dels ajuntaments per continuar donant ocupació al sector de la construcció, ha impedit dotar de més recursos el foment de la formació tecnològica, com s’ha fet en altres països, i que facilita reduir el dèficit de tècnics en les TIC que es necessiten per potenciar una indústria productiva més generadora d’una riquesa, més estable i resistent a la crisi.

En moltes de les aplicacions emergents de la robòtica, especialment en els camps de la medicina i els serveis, a Catalunya es donen les condicions de no només trobar la capacitat tècnica necessària per poder utilitzar eficientment aquestes tecnologies, sinó que també és disposa de l’entorn de recerca i l’entorn industrial que permeten estar al front del desenvolupament tecnològic en aquests camps. Cal fomentar, doncs, la generació d’iniciatives empresarials en uns sectors que són d’un elevat valor afegit i dinamitzadores de les nostres capacitats industrials.

70

diagnosi_11.qxd

12/5/10

09:14

Page 71

Enginyers Industrials de Catalunya - Les TIC: competitivitat, supervivència i oportunitat

8.2.2. Fàbrica virtual: com simular processos productius La competència del mercat en els darrers temps ha fet que els grans fabricants tinguin la necessitat de llançar nous productes al mercat en temps de desenvolupament més curts, o que aquests productes puguin ser modificats en noves versions reutilitzant els mitjans productius existents. Per poder-se adaptar a aquestes necessitats, el disseny de processos productius ha experimentat una gran evolució en la darrera dècada creant tota una sèrie d’eines tecnològiques per buscar l’eficiència màxima en el procés final però amb un temps de desenvolupament molt curt. El conjunt d’aquestes eines formen l’anomenada fàbrica virtual.

El cas que s’explica per il·lustrar com simular processos productius és dins del marc de l’automoció, sector amb gran dinamisme evolutiu i una competitivitat extraordinària que ha estat el motor de la creació d’aquestes eines.

En la primera etapa del projecte, el client defineix uns objectius bàsics com producció, superfície, grau d’automatització, eficiència... Partint d’un producte en plena fase de desenvolupament (sempre es treballa en enginyeria simultània procés-producte), es comença a dissenyar el procés mitjançant eines de disseny de processos, en aquest cas s’utilitza el Process Designer de Tecnomatix, en què s’omplen les operacions de treball i els recursos necessaris i es realitzen les seqüències de temps; fins i tot es poden realitzar layouts 3D per veure possibles col·lisions d’objectes (figura 22).

Figura 22. Disseny de processos.

a) Layout 3D d’una cèl·lula robotitzada.

b) Diagrama de temps d’una operació.

Un cop el procés base és definit, s’ha de comprovar d’una manera virtual que aquest procés es vàlid, que se n’obtingui la producció desitjada; per això s’utilitzen eines de simulació de processos. D’aquí surt la producció diària tenint en compte les ineficiències dels recursos utilitzats (aquestes es treuen a partir d’una base de dades estadística), a més de poder dimensionar els pulmons intermedis i eliminar els anomenats colls d’ampolla. L’eina utilitzada és el Plant Simulation de Tecnomatix o el Delmia Quest de Dassault (figura 23 a i b).

71

diagnosi_11.qxd

12/5/10

09:14

Page 72

Enginyers Industrials de Catalunya - Les TIC: competitivitat, supervivència i oportunitat

Figura 23

a) Model virtual d’una fàbrica amb Delmia.

b) Grau d’utilització dels recursos (coll d’ampolla).

Dins d’aquesta fase de disseny de procés, es realitza la validació d’assemblatge del producte mitjançant eines de simulació de robots. L’objectiu és veure que el producte que dissenya l’enginyeria de producte es pot industrialitzar. En el cas de fabricació de carrosseries, es verifica la possibilitat que les diferents peces es puguin soldar i muntar entre elles.

En les següents fases de desenvolupament del projecte, es realitza ja el disseny en detall dels utillatges mitjançant software de disseny 3D (Catia V5 de Dassault); en fase simultània, aquests dissenys se simulen amb les eines comentades anteriorment i el procés pensat originalment s’afina fins a arribar al nivell que la programació de les trajectòries dels robots es realitzen offline des de l’oficina (figura 24 a i b).

Figura 24

a) Estació robotitzada amb RobCad.

b) Anàlisi d’accés de pinça de soldadura amb RobCad.

El resultat és doble. D’una banda, s’obté una base de dades que s’anomenarà fàbrica virtual en què es podran assajar noves variants de producció, així com simular la inserció de nous models de producte sense pertorbar la producció real a la fàbrica. D’altra banda, quan es realitza la implantació real de les instal·lacions, es té una confiança 100% del resultat, per la qual cosa la muntada en cadència i el temps de presèries es pot reduir de manera considerable, que és un dels objectius principals dels clients.

72

diagnosi_11.qxd

12/5/10

09:14

Page 73

Enginyers Industrials de Catalunya - Les TIC: competitivitat, supervivència i oportunitat

8.2.3. Domòtica No cal retrocedir molts anys per sorprendre’s de coses que actualment són, la majoria d’elles, normals o familiars. A principi dels noranta no era molt normal rebre una trucada a un telèfon fix i menys en un mòbil que avisés d’una fuita d’aigua o gas o de la presència de persones desconegudes a casa. Tampoc resultava molt normal accedir des d’un telèfon a la casa del cap de setmana per posar en marxa la calefacció o bé l’aire condicionat. Per descomptat, resultava impensable connectar-se a casa per veure si tot estava en ordre o bé si hi havia un intrús no identificat, o veure qui estava trucant a la porta de casa. Qui s’hagués pensat que el propietari d’una cadena de botigues podria tenir un control perfecte de les seves botigues: si la persiana del local està pujada, si hi ha molta presència de clients, quina temperatura ambiental té la botiga, a quina hora s’ha tancat l’establiment i si hi ha o no intrusos a la botiga en horari de tancament. Es podria continuar enumerant una infinitat de fets que al final tots fan referència a seguretat, confort, control i accessibilitat.

Doncs bé, tots aquests sistemes que proporcionen solucions a les necessitats de seguretat, confort, control, automatització, accessibilitat i gestió energètica en els diferents àmbits és el que constitueix la domòtica si l’àmbit és el domèstic, o bé la immòtica si l’àmbit d’aplicació és el d’edificis d’ús terciari o industrial (oficines, hotels, hospitals, escoles, edificis públics...).

Tots aquests sistemes es caracteritzen per estar formats sempre per quatre tipus d’elements: el sistema de control, els detectors/sensors/entrades, els actuadors i el mitjà transmissor d’informació entre els tres elements anteriors. D’aquests quatre elements, el mitjà de transmissió resulta ser un factor determinant per a la solució que es pot aplicar i la tipologia final (estrella, anell, bus) que es necessiti o es vulgui aplicar. Són diferents els mitjans de transmissió disponibles i el seu grau de maduresa: corrent portador, cablejats específics (coure o fibra) i sense fil (infrarojos o radiofreqüència).

El corrent portador utilitza la instal·lació elèctrica existent per transmetre la informació. El volum d’informació i la velocitat de transmissió són limitats, però suficients per a certes aplicacions de control i automatització. Les solucions que tenen com a base aquest mitjà de transmissió són les que menys molèsties d’instal·lació suposa per a entorns que només es volen automatitzar i no remodelar, ja que aprofita el cablejat ja existent. La qualitat de la instal·lació elèctrica, però, és un factor de risc.

Si s’utilitza cablejat específic com a mitjà de transmissió d’informació resulta un sistema més fiable i permet transmetre grans volums d’informació, però com a contrapartida té les molèsties que genera la instal·lació. És la millor elecció per a espais (edificis, habitatges, oficines...) de nova construcció o bé remodelació, i la millor opció si es vol fiabilitat i seguretat en la transmissió de la informació, així com diferents tipus d’informació. No obstant això, és la que resulta més costosa.

Finalment, hi ha els senyals sense fil que inclouen els senyals d’infraroig, en què l’aplicació és molt limitada, i la radiofreqüència, que actualment està tenint un bon desenvolupament. La radiofreqüència dóna gran flexibilitat i facilita la instal·lació; és a dir, la implantació comporta poques molèsties, però en canvi és sensible a interferències electromagnètiques. Per tant, cal instal·lar-la en entorns on s’estigui segur de l’absència d’interferències.

En algunes solucions domòtiques no s’utilitza un sol tipus de mitjà de transmissió, sinó que hi pot haver escenaris mixtos. De tota manera, en el 75% de les instal·lacions s’utilitza cablejat propi, en el 55% dels casos s’utilitza mitjans sense fil, en el 24% els corrents portadors, en el 14% cable UTP i en el 5% dels casos es fa ús de fibra òptica.

73

diagnosi_11.qxd

12/5/10

09:14

Page 74

Enginyers Industrials de Catalunya - Les TIC: competitivitat, supervivència i oportunitat

Actualment, es poden trobar al mercat solucions basades en protocols de comunicació propietaris.

Aquests representen el 43% dels sistemes instal·lats. Tot i això, cada vegada més hi ha solucions basades en protocols oberts; els més representatius són els de tipus X10, TCP/IP, Contact ID, KNX/EIB, LonWorks. Aquests dos últims es desenvolupen a les normes europees EN50090 i EN14908 respectivament. D’altra banda, en l’àmbit de la Unió Europea està actiu el projecte SmartHouse, en què participen experts, associacions professionals i empreses de 28 països, per establir un marc de referència comú que sigui la base per al disseny, la instal lació i el manteniment d’un habitatge automatitzat. En aquest marc de referència s’identifiquen les tecnologies i tècniques aplicades, així com els agents implicats. També hi ha iniciatives de desenvolupament d’aplicacions de codi obert. Una mostra d’aquestes iniciatives pot ser Domotiga (http://www.domotiga.nl), aplicació que integra dispositius de diferents fabricants disponibles en el mercat. També és habitual trobar llars amb sistemes domòtics accessibles pel públic com a demostració de solució a necessitats reals i concretes amb tecnologies disponibles ja en el mercat. Exemples d’això poden ser http://www.bwired.nl/ i http://www.hekkers.net/.

8.2.4. Embedded systems Un embedded system, o sistema incrustat, s’associa a un sistema basat en un ordinador orientat a suportar un reduït conjunt de funcions, sovint amb capacitats de procés en temps real i integrat en un sistema més gran. Aquesta diferència en el nombre de funcions entre aquests sistemes i un sistema de propòsit general s’anomena gap funcional. S’observa un decalatge de vint anys entre les capacitats dels ordinadors de propòsit general i les dels ordinadors que utilitzen els sistemes embedded. Els primers ordinadors de la dècada dels quaranta es dedicaven a una sola tasca. Amb el pas del temps van evolucionar cap a la multitasca. L’AGC (Apollo Guidance Computer) és considerat el primer sistema embedded de la història. Desenvolupat per l’Institut de Tecnologia de Massachusetts (MIT) a la dècada dels seixanta, es va muntar integrat en els panells de control dels coets Apollo protagonistes de missions de viatges a la Lluna. Cada coet portava dues unitats AGC de 2 Kb de memòria RAM i per primera vegada un dispositiu de control estava format al 100% per circuits integrats.

La referència actual dels sistemes embedded per a aplicacions industrials són els estàndards del PC/104 Consortium. Fundat els anys noranta, aquest consorci defineix les especificacions tècniques de PC de petites dimensions: indica la mida de les plaques i les característiques del bus i els connectors. La llista de sistemes operatius per sistemes embedded és molt àmplia, però a mesura que passa el temps el debat tendeix a bipolaritzar-se entre sistemes basats en Linux i sistemes basats en Windows Embedded. A la meitat dels 90 Microsoft va irrompre a escena amb la primera versió de Windows CE. Microsoft ha seguit una estratègia lenta però segura d’anar creixent en quota de mercat. Amb bones capacitats per gestionar temps real, els sistemes embedded són actualment autèntics PC amb entorns gràfics i amb comunicacions pròpies d’un PC. Un dels sistemes de més prestigi és el VxWorks, de Windriver. Inspirat en una filosofia UNIX, la casa Windriver ha estat finalment absorbit per Intel. Per diversos analistes es tracta d’una jugada doble.

D’una banda, es tracta d’aprofitar un desenvolupament de software molt sòlid com VxWorks; d’una altra, la jugada és implementar directament en silici aquests mòduls de software. Un dels clients de referència és Kuka, un dels fabricants de grans robots més importants. Els responsables d’Intel han fet una forta aposta en un mercat en el qual podran oferir solucions embedded de la màxima

74

diagnosi_11.qxd

12/5/10

09:14

Page 75

Enginyers Industrials de Catalunya - Les TIC: competitivitat, supervivència i oportunitat

sofisticació i potència. A part d’Intel, en el projecte de Kuka també hi participa Microsoft aportant el sistema de presentació, el control de perifèrics i la comunicació home-màquina. Amb el temps, les capacitats de gestió de temps real i robustesa van augmentant per part dels sistemes embedded de Microsoft, que disposa a Mondragon del Centre d’Innovació d’aquest tipus de tecnologia en col·laboració amb diverses empreses i institucions. La línia de treball és promocionar la plataforma Compact .Net Framework i fer desenvolupaments amb el paradigma de l’orientació a objectes convergint amb altres tipus de desenvolupaments. L’equivalent al .Net en ambients Linux és la plataforma Java. En l’àmbit del codi lliure hi ha les solucions Linux, que no tenen cost de llicència però requereixen una potència d’enginyeria superior a les basades en Windows Embedded en què el fabricant procura facilitar les coses als enginyers de desenvolupament del producte final. No obstant això, l’opció Linux atorga la possibilitat de tenir llibertat i control total sobre el producte. Amb relació a les comunicacions, l’estàndard Ethernet, junt amb l’adaptació industrial Ethernet, és el protagonista principal dels sistemes de comunicació dels sistemes esmentats fins ara.

El futur immediat del món embedded apunta cap als SoC (System on a chip) i els SiP (System in package). Els SoC integren tot el sistema en un sol xip i aquest porta un encapsulat; en canvi, els SiP munten diversos xips en un mateix encapsulat. Les mides exteriors són similars i les dues variants tenen encara força recorregut per endavant. La Fundació OPTI (Observatori de Prospectiva Tecnològica Industrial), amb la col·laboració d’ASCAMM, ha elaborat un exhaustiu informe titulat Tendencias y aplicaciones de los sistemas embebidos en España. El document íntegre es pot descarregar de www.opti.org en format PDF. Les àrees d’aplicació dels embedded systems identificades en l’informe són els mitjans de transport (ferroviari, automoció, aeroespacial), salut, automatització industrial, infraestructura pública i serveis, energia, béns de consum, medi ambient i forces de seguretat. Artemis (www.artemis-ju.eu) és una JTI (Joint Technology Initiative) de la Unió Europea que consisteix en un projecte europeu en què participen empreses i centres de recerca.

Està dotat amb 2.700 milions d’euros fins a l’any 2017. Segons els seus estudis, el mercat global és de 60.000 milions d’euros.

La informàtica de l’automatització industrial ha tingut el PLC (Programmable Logic Controller) com a protagonista principal. Igual que els sistemes embedded, els PLC neixen a la dècada dels seixanta.

El primer PLC va ser el Modicon (actualment Schneider Electric) en un projecte de la casa Bedford & Associates per a la General Motors. Els PLC han incorporat històricament la cultura de programació dels diagrames de relés, també anomenats diagrames Ladder. Actualment la naturalesa dels PLC està recollida en la norma UNE-EN 61131 que descriu els llenguatges coneguts com CodeSys, que a més del mencionat Ladder inclou el Sequential Function Chart (Grafcet), el qual descriu els automatismes gràficament influenciats per les xarxes de Petri. També s’inclou un llenguatge d’assemblador anomenat Instruction List i un llenguatge de programació estructurada tipus pseudocodi. Tradicionalment, els PLC han buscat ser molt robustos, consumir pocs recursos i tenir capacitats per a aplicacions en temps real, entenent que el temps real estricte es dóna quan els cicles de control estan per sota del mil·lisegon. A finals dels 80 es van desenvolupar els busos de camp, els quals defineixen la capa física (nivells de senyal i connectors) i la capa d’enllaç per comunicar els PLC amb altres elements com sensors, vàlvules, etc. Estàndards com ProfiBus, Modbus, CanBus, BITBUS (RS-485) han dominat l’escena dels busos de camp industrial fins ara. A tots ells se’ls ha incorporat l’Industrial Ethernet. Un dels PLC mítics és el SIMATIC de Siemens. La gamma actual de SIMATIC es compon de tres línies: la gamma baixa anomenada línia clàssica, que

75

diagnosi_11.qxd

12/5/10

09:14

Page 76

Enginyers Industrials de Catalunya - Les TIC: competitivitat, supervivència i oportunitat

sol ser d’arquitectura propietària; la línia mitjana anomenada embedded automation; i la línia de gamma alta SIMATIC PC-based controllers. Aquesta divisió en tres gammes es dóna en molts fabricants. S’observa un procés de substitució de la gamma baixa típicament propietària per la gamma baixa de Windows Embedded.

Cadascun dels escenaris descrits fins ara han generat el seu propi col·lectiu de desenvolupadors.

D’una banda hi ha els programadors d’informàtica convencional que generalment utilitzen llenguatges d’alt nivell. D’una altra banda hi ha els programadors de sistemes embedded acostumats a treballar a baix nivell amb llenguatges com C i assemblador. Finalment hi ha els programadors de PLC orientats a automatismes de processos industrials que utilitzen CodeSys. Aquests col·lectius han anat tradicionalment per separat i fins fa poc hi havia un fort debat entre els partidaris de les solucions PLC i els defensors de les solucions embedded per a aplicacions industrials. Començant pel món acadèmic global i observant l’evolució de l’oferta dels ALS SISTEMES EMBEDDED fabricants, es constata un procés de convergència fonamentalment cap ELS ESPERA UN FUTUR DE a models orientats a objectes basats en estàndards com UML (ISO/IEC FORTS CREIXEMENTS FINS 19501) i variants com el Real Time UML. Aquest procés es caracteritza pels fets següents: A) Els sistemes operatius per sistemes embedded AL PUNT DE CONVERTIR-SE cada cop incorporen funcions pròpies d’un ordinador de propòsit EN OMNIPRESENTS general, coincidint amb l’expansió de Windows Embedded i de Linux Embedded. B) Les funcions que ja es demanen en sistemes embedded inclouen anàlisi/disseny de software, interfícies d’usuari, bases de dades i comunicacions. C) Els sistemes embedded són molt més potents i complexos que els PLC i actualment estan en condicions d’ocupar el seu espai per la via de l’emulació. D) Els fabricants de sistemes embedded ja ofereixen la possibilitat de fer desenvolupaments amb CodeSys emulant els PLC i convertint-los en un cas particular de sistema embedded (cas SIMATIC). E) El xocs culturals dels diversos col·lectius de programadors van a la baixa. F) S’està detectant un increment de demanda de tècniques de software testing i marcs de qualitat tant per a l’homologació de sistemes com per al seu propi procés de fabricació en totes les etapes del cicle de vida.

L’any 2004 es va publicar el SWEBOK (Software Engineering Body Of Knowledge) que es pot consultar i obtenir a www.swebok.org. Es tracta del llibre de referència que defineix amb precisió l’àmbit de coneixement de l’enginyeria del software. Bàsicament es divideix en blocs que corresponen al cicle de vida clàssic del desenvolupament de software, que són anàlisi i requeriments, disseny, codificació, testing i manteniment. Actualment, un sistema embedded pot requerir tot el coneixement del SWEBOK per la riquesa creixent de funcionalitats que se’ls demana, des de control de mecanismes amb inèrcia (motion) i comunicacions avançades fins a solucions multimèdia. El gap funcional obert a la dècada dels setanta s’ha tancat.

Un exemple que evidencia la convergència indicada anteriorment respecte a les àrees de coneixement requerides en projectes d’enginyeria es posa de manifest en la norma UNE-EN 50128: “Aplicaciones ferroviarias. Sistemas de comunicación, software para sistemas de control y protección del ferrocarril”. La terminologia de gran part de la norma correspon plenament a la del SWEBOK, fent èmfasi en tot allò relacionat amb el software testing. Això fins ara no havia succeït ja que en els inicis la informàtica industrial vivia en un món a part de les altres informàtiques i la seva presència estava focalitzada en projectes específics. Segons les previsions actuals, als sistemes embedded els espera un futur de forts creixements fins al punt de convertir-se en omnipresents. L’estudi de la Fundació OPTI preveu que la gran majoria d’enginys de les pròximes dècades incorporaran almenys un sistema SoC o SiP. L’informe també alerta de la necessitat d’incloure en els plans d’educació formació específica en sistemes embedded, ja que actualment aquesta formació no s’imparteix fora dels seminaris i cursos dels fabricants. No s’inclouen en els plans d’estudis.

76

diagnosi_11.qxd

12/5/10

09:14

Page 77

Enginyers Industrials de Catalunya - Les TIC: competitivitat, supervivència i oportunitat

8.2.5. Aplicacions industrials dels sistemes de posicionament 8.2.5.1. Per satèl·lit

Pel fet que els sistemes GNSS són una tecnologia de propòsit general, són moltes les aplicacions que s’han derivat de la disponibilitat del sistema GNSS GPS. A continuació se’n descriuen un petit subconjunt que són les més pròximes als camps d’aplicació de l’enginyer industrial.

En primer lloc, la gestió de recursos mòbils (vehicles, persones i equips mòbils) és una de les aplicacions més freqüents dels sistemes GNSS i més sectorialment transversals; és a dir, el mateix concepte de solució es pot aplicar al sector terrestre, marítim i aeri. Consisteix a equipar els elements mòbils amb terminals més o menys sofisticats que integren bàsicament un receptor GPS i un mòdul de comunicacions GSM/GPRS/3G/Tetra... Opcionalment poden tenir pantalles gràfiques o textuals, cartografia i sensors. En un centre de control es rep periòdicament la posició de cada element i es localitza damunt d’una cartografia vectorial. El centre de control gestiona els recursos mòbils planificant rutes i feines amb l’objectiu d’augmentar el rendiment d’aquests recursos. A través d’un canal de comunicació que pot ser de veu, textual, gràfic o de vídeo, s’estableix la comunicació amb els recursos mòbils. Els canals de comunicació poden permetre diversos serveis com multiconferències, missatges selectius o difusió simultània d’informacions.

En segon lloc, i si bé és un mercat de volum reduït, la importància econòmica de la sincronització de sistemes és molt significativa. En aquest sentit, els rellotges de màser d’hidrogen que faran servir els satèl·lits Galileo seran els més precisos posats mai en òrbita i són cabdals per garantir les altes prestacions de posicionament i sincronització que oferirà Galileo.

La mesura precisa de voltatges i corrents presents a la xarxa de distribució (amplituds i angles de fase) és molt important per controlar el factor de potència de la xarxa i per minimitzar els efectes de caigudes de subministrament d’electricitat en diferents regions de la xarxa de distribució. La utilització d’instruments de mesura sincronitzats amb GPS i d’una xarxa de comunicacions fiable i amb retard predictible juntament amb una aplicació central que reculli en temps real totes les dades i prengui les mesures correctives automàticament, són els factors clau d’aquest tipus d’aplicació. La connexió a la xarxa de noves estacions o la inserció d’energia provinent de xarxes veïnes requereixen també el control d’amplituds i fases per tal de realitzar la connexió de manera adequada.

D’altra banda, les modernes xarxes de comunicacions digitals per paquets requereixen que les estacions que processen els paquets estiguin sincronitzades per poder fer l’intercanvi de dades sense pèrdues d’informació. Els sistemes GNSS tornen a tenir un paper fonamental per resoldre aquesta problemàtica.

I per temes de seguretat, sincronitzar els centres de processament de dades de les entitats bancàries és primordial per tractar les transferències interbancàries amb total seguretat i com a prevenció contra accions fraudulentes. Disposar d’una mateixa referència de temps a milers de quilòmetres de distància és senzill si es fa servir la constel·lació GPS. En tercer lloc, els sistemes GNSS també són de gran utilitat per a la gestió i l’explotació eficient de grans instal·lacions a l’aire lliure en les quals coexisteixen recursos mòbils i elements susceptibles de ser localitzats. Aquest és el cas d’un port o moll de càrrega en el qual s’emmagatzemen contenidors durant

77

diagnosi_11.qxd

12/5/10

09:14

Page 78

Enginyers Industrials de Catalunya - Les TIC: competitivitat, supervivència i oportunitat

Figura 25

mesos i que s’han de bellugar periòdicament per tal d’accedir a contenidors pròxims, reorganitzar espais, etc. Aquesta rutina moltes vegades redunda en una pèrdua de contenidors pel fet que és perd la traçabilitat de la seva posició. L’ús de sistemes GNSS pot ser de gran ajuda en les tasques de localització i d’inventari de contenidors dins del port (figura 25).

Els aeroports són una altra de les grans instal·lacions candidates a aplicar les solucions basades en GNSS. El moviment constant de vehicles al voltant dels avions que arriben o s’enlairen per proveir-los tot tipus de serveis, es gestionaria d’una manera més eficient aplicant les solucions ofertes per la tecnologia GNSS.

Figura 26

Figura 27

Aquesta tecnologia també és molt útil dins de l’àmbit de l’agricultura (figura 26). Les aplicacions bàsiques són l’aixecament de mapes del terreny, l’obtenció de mapes de rendiment de cultius i el guiatge automàtic de maquinària. Amb sistemes SBAS es poden obtenir precisions de fins a 1 metre, i amb sistemes RTK (Real-time kinematic) la precisió pot arribar a ser de fins a 2 centímetres. D’aquesta manera, els grans latifundis poden ser treballats dia i nit per maquinària guiada per sistemes GNSS sense gairebé atenció humana.

En quart lloc, el camp d’aplicació de la robòtica i automatització de maquinària també està per descobrir la tecnologia GNSS. Robots que treballin a l’exterior amb posicionament precís GNSS realitzant tasques rutinàries, perilloses, en condicions difícils de suportar per les persones o de llarga durada, són algunes de les possibles aplicacions dins d’aquest camp.

La construcció de grans infraestructures demana la utilització de maquinària especialitzada de construcció, automatitzada i autònoma que permeti enllestir les obres en terminis més curts perquè es pot treballar ininterrompudament les 24 hores del dia (figura 27).

78

diagnosi_11.qxd

12/5/10

09:14

Page 79

Enginyers Industrials de Catalunya - Les TIC: competitivitat, supervivència i oportunitat

En cinquè lloc, anomenem sistemes intel·ligents de Figura 28 transport (ITS) el conjunt d’aplicacions orientades a millorar les condicions de conducció de tot tipus de vehicles perquè difonen informacions de la via per on circulen amb suficient antelació per prevenir el conductor del vehicle de les condicions en què es trobarà la via (figura 28). A les vies s’hi han d’instal·lar prèviament elements d’adquisició de dades mitjançant sensors, càmeres, etc. Cal comptar amb l’existència d’un o diversos centres d’adquisició i procés de dades en temps real amb unes aplicacions bàsiques que transmeten, en temps real a un terminal específic que disposa el conductor del vehicle, un conjunt d’informacions referents a la via per la qual transita el vehicle, com per exemple, senyalització de la via, estat de la via (congestionada, fluida, tallada per obres...), estat dels propers semàfors, etc. Els objectius que persegueixen els sistemes ITS són múltiples: primer de tot, fer el monitoratge de les vies; segon, facilitar el trànsit dels vehicles per la via; tercer, generar estalvi de temps i de combustible en els desplaçaments, amb el conseqüent impacte econòmic i mediambiental; i, com a conseqüència, disminuir els accidents de trànsit i augmentar la seguretat a les vies.

A diferents països europeus les aplicacions ITS s’estan introduint des de fa uns anys, començant pel telepeatge en autopistes basat en GNSS. El sistema s’anomena Free Flow, ja que el cobrament és electrònic sense necessitat que els vehicles s’aturin en una cabina o alenteixin la marxa, com és el cas del sistema Via-T. Actualment s’estan portant a terme recerca en sistemes ITS avançats en els quals un sistema autònom de conducció fa servir càmeres de vídeo i marques a la calçada com a elements de guiatge complementàriament als sistemes GNSS integrats en els sistemes.

Per tot això es pot concloure que els sistemes GNSS estan disponibles a Catalunya i a Espanya amb un grau de precisió de metres, suficientment apta per implantar-los en moltes aplicacions que requereixen poca precisió. Els sistemes d’augmentació tant SBAS com GBAS també estan disponibles a fi de proveir solucions de posicionament dinàmic amb precisions centimètriques, aptes per a aplicacions d’alt valor afegit en sectors de la indústria, la construcció i l’agricultura.

LES APLICACIONS GNSS, MALGRAT QUE ESTAN DISPONIBLES, NECESSITEN TEMPS PER IMPLANTAR-SE DE MANERA MASSIVA. AL NOSTRE PAÍS PODEN SER UNA EINA MOLT VALUOSA EN AQUEST PERÍODE DE REVISIÓ I REESTRUCTURACIÓ DELS PROCESSOS PRODUCTIUS EN QUÈ ESTEM IMMERSOS

La manca d’integritat dels sistemes GNSS actuals és un problema quan s’aplica al guiatge de vehicles autònoms. El futur sistema Galileo donarà solució a aquesta problemàtica amb el seu servei Safety of Life. Els sistemes i les aplicacions GNSS poden tenir també un impacte social de difícil valoració econòmica, però no per aquest motiu menyspreables, com poden ser la reducció d’embussos de trànsit, la reducció de les emissions de diòxid de carboni i l’augment de la seguretat en carretera amb relació als accidents que podrien ser evitats, amb menys danys tant personals com materials.

79

diagnosi_11.qxd

12/5/10

09:14

Page 80

Enginyers Industrials de Catalunya - Les TIC: competitivitat, supervivència i oportunitat

Com s’ha demostrat en aplicacions operatives arreu del món, és possible obtenir increments molt notables de productivitat i d’eficiència en processos en què el punt clau és la programació i la gestió de les tasques dels recursos mòbils que es desplacen, s’emmagatzemen, treballen, i han d’estar disponibles per al seu ús damunt del territori. I no es fa referència només a processos industrials, sinó també a productes i serveis per al gran públic.

Les aplicacions GNSS, malgrat que estan disponibles (cada vegada es disposen de més dispositius electrònics amb GPS integrat: PDA, telèfons, càmeres, etc.), necessiten temps per implantar-se de manera massiva. Al nostre país poden ser una eina molt valuosa en aquest període de revisió i reestructuració dels processos productius en què estem immersos.

Enllaços a pàgines web relacionades amb GNSS: Informació de GPS: http://gps.faa.gov Informació de GLONASS: http://www.glonassianc.rsa.ru Informació de Galileo: http://ec.europa.eu/transport/galileo/ WAAS: http://www.nstb.tc.faa.gov EGNOS: http://ec.europa.eu/transport/egnos

8.2.5.2. Per comunicacions terrestres sense fil

Les tecnologies sense fil actuals permeten realitzar sistemes de posicionament terrestres en àmbits reduïts, com per exemple plantes de fabricació, ports, hangars, magatzems, pàrquings, etc. En general són de curt abast (100 metres), encara que amb el seu desplegament en xarxa es pot estendre tant com es requereixi. Hi ha disponibles diverses tipologies d’aquesta tecnologia, que es comenten tot seguit.

Les WLAN o Wi-Fi fan referència a un sistema de comunicacions sense fil per a xarxes d’ordinadors (compleix l’estàndard IEEE 802.11), però que mitjançant algorismes específics permeten calcular la posició d’un equip que es mou dins d’una xarxa o conjunt de nodes WLAN. La posició es calcula analitzant les característiques de propagació del senyal, en concret la intensitat del senyal rebut.

També es poden aplicar per calcular la posició de mètodes basats en l’angle d’arribada del senyal i la mesura de retards en la propagació del senyal.

RFID és un sistema d’identificació automàtica i de baix cost comparable, en funcionalitat, als codis de barres però amb la particularitat que el missatge es transmet via ràdio i poden contenir moltes més dades i funcionalitats que els codis de barres (fins a desenes de Kbytes de capacitat). Els sistemes RFID no permeten posicionament a causa del seu curt abast (desenes de centímetres), però sí que permeten fer un seguiment de l’element mòbil emmagatzemant la data i l’hora dels punts de pas que l’equip RFID travessa en el seu recorregut. Aquest sistema és de provada utilitat en magatzems logístics i a poc a poc es va introduint en les grans superfícies.

Una altra tecnologia de comunicació sense fil és el Bluetooth. És un sistema de comunicacions de molt curt abast ideat per substituir els cables tant dels sistemes informàtics com de sistemes d’àudio, vídeo i de telefonia mòbil. De la mateixa manera que amb WLAN, es poden constituir nodes d’uns 100 metres de cobertura i establir-hi xarxes de comunicacions. Fan falta una gran quantitat de nodes per tenir una precisió acceptable. L’ample de banda pot arribar a 3 Mbps.

80

diagnosi_11.qxd

12/5/10

09:14

Page 81

Enginyers Industrials de Catalunya - Les TIC: competitivitat, supervivència i oportunitat

Per últim, cal esmentar el Zigbee. Aquesta nova tecnologia basada en l’estàndard IEE 802.15.4, que correspon a les xarxes sense fil d’àrea personal, utilitza, com la WLAN, la banda de 2,4 MHz. Aquests equips s’utilitzen en ràdios digitals autònomes de baix consum que han d’enviar de manera esporàdica una petita quantitat d’informació (tenen un ample de banda màxim de 250 Kbps).

Entorns logístics, hospitalaris i domòtics poden ser el seu camp d’aplicació habitual.

8.3. Mètodes i estàndards 8.3.1. Justificacions de solucions En un entorn tecnològic tant dinàmic i de gran diversitat de solucions en TIC, no és fàcil per a una pime identificar les alternatives més adequades que li permetin millorar la seva productivitat i competitivitat i veure quina o quines són interessants econòmicament. Algun dels problemes són: A) Saber entendre i plantejar adequadament els requeriments basats en TIC derivats dels problemes, oportunitats i objectius que té l’empresa. B) Disposar d’un insuficient coneixement del mercat de solucions. Difícilment una empresa que no sigui gran té personal especialitzat amb aquest coneixement, i normalment s’ha de recolzar en experts externs i en bones referències dins del propi sector industrial. C) Estar mancats d’una metodologia per analitzar econòmicament les solucions en TIC identificades, ja que massa sovint es dóna excessiva importància al preu de la inversió inicial i no s’analitzen prou bé els costos recurrents, els beneficis i els riscos.

Cal fer algunes reflexions sobre aquest darrer punt. El motiu d’una mala avaluació dels projectes basats en TIC a moltes pimes es pot deure també a alguns dels següents factors: a) les mancances en el sistema de gestió general de l’empresa (no emprar quadres de comandament, indicadors clau de rendiment, sistemes de control de projectes…); b) la dificultat en el diàleg entre responsables de negoci i els de les TIC (usuaris sense gaires coneixements de sistemes d’informació i responsables TIC sense prou orientació al negoci); c) la dificultat per avaluar els beneficis i els riscos de les solucions TIC, ja que no tots són fàcilment quantificables i de vegades s’ha d’aplicar una certa subjectivitat.

Abans de resumir com s’hauria d’enfocar l’anàlisi econòmica de qualsevol inversió en TIC, pot ser també oportú fer un parell de reflexions prèvies. D’una banda, cal fer esment a la importància creixent de l’externalització. De manera constant van guanyant presència en el mercat solucions com l’outsourcing, el Cloud Computing o el SaaS (Software as a Service). En aquest sentit, actualment les empreses no han de descartar en absolut considerar solucions gestionades per tercers, a través de servidors remots, que poden donar a l’empresa una millor funcionalitat, disponibilitat i flexibilitat a un menor cost. D’altra banda, a part de considerar les solucions basades en TIC per aconseguir una millor productivitat, flexibilitat i capacitat de gestió, cal analitzar també de manera prioritària la necessitat de relacionar-se més eficaçment i fer negoci amb clients i proveïdors, actuals o futurs amb caràcter global, és a dir, amb tota la cadena de valor.

Això ho faciliten les arquitectures obertes i els estàndards. També cal fer intel·ligència competitiva, per no quedar enrere en serveis de base TIC respecte als competidors directes.

Tornant als aspectes econòmics, cal tenir clars els objectius del projecte en TIC: els beneficis, i formalitzar-los. A part d’aspectes qualitatius s’han d’explicitar, sempre que es pugui, els objectius

81

diagnosi_11.qxd

12/5/10

09:14

Page 82

Enginyers Industrials de Catalunya - Les TIC: competitivitat, supervivència i oportunitat

quantitatius, associats necessàriament a l’eliminació o el desplaçament de costos existents (inclou els d’improductivitat i no-qualitat) i a l’increment d’ingressos que l’empresa pot assolir gràcies a la implantació del nou sistema (o a la disminució de la pèrdua d’ingressos motivada per no proporcionar al client uns productes o un nivell de servei prou competitius). És molt freqüent que l’atenció de l’usuari se centri quasi exclusivament en els costos més explícits i visibles, com són els inicials: software, hardware i serveis externs necessaris per a la posada en marxa, i que no presti tanta atenció als costos operatius recurrents per mantenir la solució funcionant satisfactòriament de manera continuada en el temps, que a la llarga solen ser més importants que els inicials. A la meitat dels 80 la consultora Gartner Group va introduir el concepte TCO (Total Cost of Ownership). És aquest cost global el que s’ha d’integrar a l’anàlisi financera per justificar el valor econòmic de la inversió. A part de la inversió inicial del projecte, inclou costos com ara manteniment anual del hardware i de les llicències de software, cost d’operació contínua de la solució, infraestructura necessària de locals i serveis, consum energètic, assegurances, costos interns induïts per possibles errors i/o mal rendiment del sistema que afectaran la productivitat dels usuaris i/o la qualitat de servei al client, costos de seguretat i backup, manteniment correctiu i evolutiu, potenciació dels equips i renovació tecnològica, i un llarg etcètera.

La vida útil d’una solució informàtica acostuma a ser relativament llarga: cal fixar-se en un període de temps prou gran per calcular el retorn de la inversió. Els costos sempre són més fàcils de determinar que els beneficis i, en general, es fa un ús massa escàs de tècniques quantitatives en l’estimació d’aquests. El nou sistema facilita tenir abans dades fiables i/o comunicar-se millor amb clients i proveïdors o simplifica la manera de treballar del personal (producció, administració, vendes, atenció al client, direcció…). Això permet canviar procediments i regles de gestió que redueixin els inventaris, l’obra en curs, els temps morts o d’espera, les necessitats de tresoreria, el nombre de transports, que augmenti l’eficàcia de l’acció comercial i de direcció, la satisfacció dels clients, etc.

Aquests beneficis s’han d’identificar i valorar adequadament. És molt convenient que els responsables de prendre decisions d’inversió en TIC emprin alguns mètodes que els ajudin a realitzar l’anàlisi econòmica de les alternatives considerades, encara que sigui de manera simplificada. Un és el que proposa la consultora LA VIDA ÚTIL D’UNA Forrester i s’anomena TEI (Total Economic Impact), que fa estudiar SOLUCIÓ INFORMÀTICA l’efecte potencial de les solucions en quatre dimensions: cost, benefici, flexibilitat i risc.

ACOSTUMA A SER RELATIVAMENT LLARGA: CAL FIXAR-SE EN UN PERÍODE DE TEMPS PROU GRAN PER CALCULAR EL RETORN DE LA INVERSIÓ

A part d’avaluar a priori els beneficis que la solució proporciona a l’empresa (el paper ho aguanta tot), un cop implantada s’ha de fer un seguiment rigorós per veure quins són els costos i guanys reals i així poder gestionar les possibles (o quasi segures) desviacions. El punt important aquí és el de la responsabilitat: els directius que han proposat el projecte han de comprometre’s amb els beneficis o millores que han plantejat per justificar el cas. Compromís vol dir que el benefici que s’ha avaluat s’hauria de reflectir automàticament en els pressupostos de la funció o funcions usuàries de la solució. Per exemple, si un objectiu era disminuir el personal necessari per executar uns determinats processos, el departament de recursos humans hauria de reclamar quines són les persones disponibles un cop implantat el sistema. Si l’objectiu era millorar les vendes, els objectius comercials s’han d’incrementar en conseqüència.

82

diagnosi_11.qxd

12/5/10

09:14

Page 83

Enginyers Industrials de Catalunya - Les TIC: competitivitat, supervivència i oportunitat

En resum, objectius, requeriments, alternatives, estudi d’impacte econòmic, selecció, desenvolupament i implantació, manteniment, seguiment sistemàtic de resultats i, per sobre de tot, això: compromís organitzatiu. En el cas de les TIC no és diferent. Augmentar el rigor en aquest procés indica bones pràctiques de gestió i permet millorar significativament la competitivitat empresarial.

8.3.2. Enginyeria de serveis. Cap a una economia de serveis Per què els serveis necessiten una ciència, una disciplina o un enfocament especial? Per poder enfrontar-nos als reptes d’innovar en serveis i millorar la seva productivitat és necessari partir de la seva especificitat i reconèixer que potser el paradigma dominant del món industrial (o del producte), imperant des de la Revolució Industrial, no és el més adequat per tractar els problemes i reptes que presenten els serveis. Les disciplines acadèmiques clàssiques orientades a les àrees funcionals de les empreses (màrqueting, recursos humans, operacions, finances, etc.) i estudiades com a sitges independents necessiten revisitar-se segons el paradigma dels serveis, ja que aquests tenen elements essencials que els diferencien dels productes. El que caracteritza els serveis respecte als productes són els elements següents.

Primer, la cocreació de valor. Efectivament, en un servei, a diferència d’un producte, el destinatari participa activament en la prestació d’aquest servei. En tots els casos, la creació del servei, és a dir del valor de la transformació d’un client en un client servit, implica la involucració (més o menys activa) del client.

Segon, la centralitat del client i de l’experiència de l’usuari. Tenint en compte que el servei és una experiència única per a cada client, la vivència del procés transformador del servei és un component essencial de la satisfacció del client. Davant d’un mateix servei, la satisfacció d’un client pot variar significativament (i, per tant, la propensió a fidelitzar-lo o a recomanar-lo) en funció de l’experiència i el context en què s’ha desenvolupat.

Tercer, la dicotomia front-stage / back-stage. Tot i que l’experiència d’usuari és crítica als serveis, cal tenir en compte que els serveis normalment tenen dos aspectes o dos espais. El front-stage seria on s’atendria el client i on l’experiència d’usuari és, com s’ha comentat, crítica. Però també és necessari un back-stage on es desenvolupa tota la logística necessària per poder oferir el servei. Tot i que ambdues funcions són necessàries, de fet cal esperar tensions entre el front-stage i el back-stage.

Un servei d’èxit és el que combina adequadament les dues funcions.

Quart, la tendència a la “servitització” dels productes. És un patró habitual que les empreses i organitzacions que fabriquen productes desenvolupin línies de serveis complementàries que proporcionin valor afegit entorn dels seus productes o complements. De fet, la tendència és tan intensa que hi ha empreses com ara Rolls-Royce, Xerox o IBM, entre d’altres, en què els serveis han passat a ser la seva font principal de facturació, per davant de les línies de productes.

Cinquè, la mass customization. En línia amb la “servitització” i la rellevància de l’experiència d’usuari, aquesta tendència és la que intenta proporcionar una producte (normalment físic) personalitzat i, per tant, amb connotació de servei personal.

83

diagnosi_11.qxd

12/5/10

09:14

Page 84

Enginyers Industrials de Catalunya - Les TIC: competitivitat, supervivència i oportunitat

I, sisè, els serveis com a sistemes de serveis i sistemes complexos. Els serveis, entesos de manera àmplia com a configuracions de recursos i organitzations relacionades per proposicions de valor, esdevenen xarxes complexes d’interrelacions amb diversos actors. Cap a un enginyer de serveis. Els sistemes de serveis són sistemes complexos i, per natura, multidisciplinaris. Difícilment es podrà innovar o millorar els serveis sense una visió multidisciplinària que integri diverses disciplines.

Alhora, tampoc es poden concebre els serveis com una disciplina aïllada.

En qualsevol cas, seria potser exigir massa (i no realista) a un professional dels serveis (perfil que caldria diferenciar d’un estudiós o científic dels serveis, habitualment un acadèmic o investigador) un coneixement profund de totes les disciplines, però sí que hi ha un cert consens pel que fa a les categories de coneixements que haurien de forma part del perfil d’un EL REPTE PER A LES professional dels serveis. Aquestes s’agrupen en tres grans eixos: UNIVERSITATS RAU EN LA tecnologia (capacitats per construir, “componentitzar”, modelar i aplicar tècniques enginyerils, sistemes d’informació i elements tecnològics); INTEGRACIÓ ÒPTIMA negoci (coneixements d’economia i empresa, legals, gestió, finances, D’AQUESTS CONEIXEMENTS màrqueting...); socioorganizatius (capacitats per a la coordinació, comunicació, motivació i govern d’equips de treball amb especial èmfasi en aspectes multiculturals). Dit d’una altra manera, i amb gran simplificació, es parlaria d’un perfil mixt entre l’enginyer tradicional i l’economista o gestor d’empreses, al qual se li afegeixen habilitats interpersonals. Entre aquestes disciplines caldria, en tot cas, remarcar la importància de la tecnologia, també anomenada disciplina cientificotècnica o STEM (per les seves sigles en anglès: Scientific, Technical, Engineering and Mathematics). Els nous avenços tecnològics seran necessaris per entendre, gestionar i crear valor en nous sistemes complexos. Respecte a això, The Royal Society, l’acadèmia de ciències anglesa i de la Commonwealth, ha publicat recentment un informe (http://royalsociety.org/Hidden-wealth-The-contribution-of-science-to-service-sector-innovation) sobre la contribució i el valor de les disciplines STEM en el sector dels serveis, en el qual incideix en el fet que aquesta contribució és clau i essencial i no suficientment reconeguda. Segons l’informe, al Regne Unit el 82% de graduats en disciplines STEM acaben treballant en el sector dels serveis, cosa que ajuda a injectar innovació a serveis com finances, negocis o sanitat.

Així doncs, no podria ser considerat aquest perfil de professional amb especialització tecnològica i coneixements transversals de negoci i socioorganitzatius com a nou tipus d’enginyer?, de l’enginyer de serveis?, de l’enginyer responsable de convertir els serveis en un entorn tan fiable, modelitzable i predible com l’arquitectura o les telecomunicacions? I quines funcions tindria aquest nou enginyer?

En general es podria pensar que l’enginyer de serveis seria un usuari d’eines de modelització i simulació de serveis i els seus processos. Capaç de dissenyar amb aquestes eines serveis òptims i d’assegurar-ne la seva viabilitat i el rendiment, incloent prototipus, liderant la seva construcció i supervisant el seu desplegament. Treballant en equip amb professionals d’altres disciplines. No gaire més diferent que el que fa avui en dia un enginyer industrial o un arquitecte, per exemple, però en un àmbit més intangible com acostuma a ser el dels serveis. I com ja han fet diverses universitats que ja han començat a oferir programes (des d’assignatures, intensificacions, màsters o graus) en aquesta línia de formar professionals dels serveis.

Les fases típiques del cicle de vida dels serveis serien la innovació, la planificació estratègica, el disseny, l’enginyeria, el desenvolupament, la gestió de projectes, el màrqueting, l’entrega, les operacions, la qualitat, l’anàlisi i l’avaluació. Per a totes aquestes ja hi ha un corpus de coneixements (sempre ampliable, òbviament) existent i immediatament aplicable a la formació dels nous enginyers.

84

diagnosi_11.qxd

12/5/10

09:14

Page 85

Enginyers Industrials de Catalunya - Les TIC: competitivitat, supervivència i oportunitat

El repte per a les universitats rau en la integració òptima d’aquests coneixements sota el context del paradigma dels serveis (per contraposició del paradigma industrial) en un currículum orientat a formar un enginyer que aporti valor a la societat i a les empreses i, sense dubte, que motivi el futur enginyer a emprendre camins nous que li aportin valor. I no hi ha una recepta única.

I val a dir que a casa nostra hi ha una gran activitat pionera en aquest sentit. Moltes de les referències que circulen en els cercles del Service Science, Management, and Engineering (SSME) corresponen a universitats i escoles estrangeres, però a Catalunya hi ha diverses iniciatives ja en marxa com l’oferta de cursos de postgrau de la UOC, el màster en service management de La Salle, la participació en la confecció d’un màster europeu per part de la UPC i la UOC, la recerca i els cursos de formació en serveis a ESADE, un nou Grau en Informàtica, Serveis i Multimèdia de l’Escola Tomàs Cerdà (adscrita a la UAB), projectes de recerca interdisciplinària en serveis a la UAB, un nou departament a la UPC orientat a la recerca i futura docència en l’àmbit dels sistemes d’informació i els serveis, i segurament moltes iniciatives més.

8.3.3. Arquitectura orientada a serveis (SOA) L’arquitectura orientada a serveis (SOA) és una tècnica de l’estructura interna de les aplicacions que permet que la funcionalitat del sistema d’informació pugui ser subministrada i consumida com un conjunt de funcions unitàries anomenades serveis. Els serveis són funcionalitats abstractes amb una granularitat rellevant per als consumidors, que estan explicitats i publicats formalment amb unes interfícies definides mitjançant especificacions estàndard i que són completament independents de la tecnologia que s’utilitza per implementar la funcionalitat.

Però a més d’aquesta dimensió tècnica, SOA també és una visió de negoci per al disseny i la gestió del sistema d’informació que permet a les empreses potenciar els actius de software existents i crearne de nous, facilitant la interoperativitat entre components propis i aliens i configurant un sistema alineat amb el negoci, menys complex, basat amb estàndards i que permeti l’adaptació àgil i flexible als canvis continus que exigeix el suport del negoci. A continuació s’estudien els principals aspectes relacionats amb el concepte SOA. En el sentit més estricte, SOA es pot considerar fonamentalment com un estil d’arquitectura tècnica d’aplicacions, evolució del model client/servidor tradicional. El servei és entès com una funcionalitat que els components d’aplicació posen a disposició d’altres aplicacions del propi sistema o de sistemes externs. Els serveis són funcions unitàries, independents que es publiquen de manera formal i explícitament. SOA també són components proveïdors de serveis en el sentit de components de software d’aplicació responsables de la implementació de la funcionalitat del servei. Així mateix, són consumidors de serveis: usuaris, sistemes externs o components de software que accedeixen als serveis per fer-ne ús (també dits clients). I, finalment, són interfície d’accés com a especificació explícita i formal de les característiques de l’accés al servei: contingut, format i estructura de les dades de petició i de les dades de resposta. La interfície dels serveis és la clau de l’arquitectura SOA que proporciona la base de l’acoblament feble, de la flexibilitat i de la interoperativitat entre components.

Servei de negoci és tota funció rellevant per al negoci que el sistema d’informació posa a disposició de persones i organitzacions, tant de l’empresa com de fora.

85

diagnosi_11.qxd

12/5/10

09:14

Page 86

Enginyers Industrials de Catalunya - Les TIC: competitivitat, supervivència i oportunitat

Els processos de negoci han estat suportats pels sistemes de TI des de molt abans de SOA, inicialment amb productes de workflow i darrerament amb la gestió de processos de negoci (BPM). Les tècniques BPM han proporcionat un elevat grau d’independència entre el negoci (els procediments) i la tecnologia, cosa que ha permès l’explicitació i optimització dels processos amb un bon desacoblament de les aplicacions i components tecnològics que proporcionen les funcions de negoci individuals. Tot combinat BPM amb SOA aconsegueix un pas endavant en el grau d’independència de la tecnologia, incrementa notablement la flexibilitat i millora l’alineament amb el negoci.

L’alineament del negoci amb la tecnologia de la informació és la capacitat de les empreses d’utilitzar efectivament els sistemes d’informació per assolir els seus objectius de negoci, com ara l’eficiència operacional, els resultats financers o la competitivitat al seu mercat.

L’adopció dels principis bàsics de SOA a l’estructura tècnica del sistema d’informació té com a conseqüència un sistema organitzat conceptualment en tres grans blocs o dominis lògics principals, explícits i relativament desacoblats.

El domini d’accés és la façana del sistema d’informació i conté les capacitats necessàries per suportar l’accés als usuaris i sistemes externs suportats. És on s’ubiquen les diferents aplicacions o solucions de canal.

El principal paper del domini d’integració és el de proporcionar l’abstracció, en forma de serveis, de la funcionalitat de les múltiples aplicacions dels sistemes del nucli. Conté el mecanisme que proporciona la intercomunicació general entre totes les capes del sistema.

L’ALINEAMENT DEL NEGOCI AMB LA TECNOLOGIA DE LA INFORMACIÓ ÉS LA CAPACITAT DE LES EMPRESES D’UTILITZAR EFECTIVAMENT ELS SISTEMES D’INFORMACIÓ PER ASSOLIR ELS SEUS OBJECTIUS DE NEGOCI

El domini del nucli conté les dades corporatives (dades operacionals, dades informacionals i informació no estructurada) així com les aplicacions que proporcionen la funcionalitat fonamental de negoci.

SOA no està lligat amb cap tecnologia ni model de programació en particular, però en la pràctica presenta importants implicacions tecnològiques, especialment la seva forta afinitat amb la tecnologia estàndard Web Services.

SOA és independent dels llenguatges de programació que es puguin utilitzar per construir els components d’aplicació, tant els que consumeixen els serveis com els que els subministren.

En el pla d’execució, l’arquitectura SOA es recolza en una plataforma formada per un conjunt de components de middleware específics i de funcionalitat molt avançada.

SOA és, per la seva pròpia natura, independent de la implementació dels components d’aplicació i, en conseqüència, és independent de les plataformes bàsiques de hardware i sistema operatiu on s’executen.

El repte de la gestió SOA és tractar els serveis com a recursos gestionables i mantenir el control de la correspondència entre els serveis i els recursos tècnics de TI que els proporcionen i suporten.

86

diagnosi_11.qxd

12/5/10

09:14

Page 87

Enginyers Industrials de Catalunya - Les TIC: competitivitat, supervivència i oportunitat

La gestió de serveis és el conjunt de regles i activitats entorn de l’establiment i el control dels acords de nivell de servei. És una disciplina que implica la monitorització contínua del subministrament del servei, la comparació del seu comportament respecte als compromisos predefinits, l’anàlisi de les possibles diferències i la determinació de les accions correctives apropiades.

En un sistema SOA els tradicionals requeriments de seguretat (integritat, confidencialitat, identificació i autenticació, etc.) es focalitzen entorn de la seguretat de l’accés i l’ús dels serveis.

En el pla de desenvolupament (cicle de vida), l’orientació a serveis és el conjunt de processos i pràctiques que guien el desenvolupament, la implantació i el desplegament dels serveis de negoci.

A SOA, el cicle de vida per al desenvolupament està centrat en la gestió dels serveis de negoci com a elements primordials (identificació, especificació i gestió posterior). Per a la realització (construcció) dels components proveïdors que han de subministrar els serveis s’aplica el cicle de vida tradicional per al desenvolupament de components de software.

Per suportar adequadament l’orientació a serveis en el desenvolupament s’han definit noves metodologies que posen èmfasi especial en la identificació dels serveis amb un enfocament de “dalt a baix”.

El govern dels sistemes TI (governance) estableix les cadenes de responsabilitat, autoritat i comunicació per assignar els nivells de poder de les persones (drets de decisió) i, també, definir les mesures, mecanismes i polítiques que s’han d’emprar per habilitar les persones a realitzar els seu rol i responsabilitats.

El Centre d’Excel·lència per a SOA (COE) és l’autoritat màxima per al govern SOA. És el que promou la visió SOA dins de l’organització; és qui gestiona, dirigeix i controla l’execució de les activitats del full de ruta (roadmap) de transformació cap a un sistema i organització plenament SOA. El COE assumeix dos rols principals: el de supervisió i el de decisió.

Pel que fa a l’avaluació i les conclusions, l’adopció de SOA representa un canvi profund en el sistema d’informació que afecta a molts dels seus aspectes. Els seus principals beneficis directes per al negoci, derivats fonamentalment de la gestió dels serveis són l’alineament amb el negoci, l’agilitat i la flexibilitat, i l’extensibilitat. Com a beneficis tècnics, que provenen de l’efecte sobre l’arquitectura de les aplicacions i de l’adopció de l’estàndard de la indústria, hi ha l’acoblament feble entre components, la reutilització, l’adopció d’estàndards i el desenvolupament declaratiu basat en models (Model Driven Development). Els inconvenients són conseqüència d’una major sofisticació del sistema i de la necessitat d’introduir canvis, i són l’increment de la complexitat estructural del sistema tècnic, l’empitjorament del temps de desposta, el cost d’adquisició i propietat de la nova infraestructura de suport SOA, i els canvis en els models de desenvolupament, gestió de l’explotació dels serveis, organització i govern.

En un entorn econòmic difícil i canviant, els sistemes d’informació estan rebent fortes exigències de reducció o optimització de costos i d’agilitat i flexibilitat. És en aquest context en què les promeses de les propietats SOA han tingut un gran impacte en el sector de les TIC i han rebut els últims anys un fort suport per part de tots els actors del món de les TIC, inclosos els principals fabricants de software que han posat al mercat els productes necessaris per implantar les infraestructures. El SOA

87

diagnosi_11.qxd

12/5/10

09:14

Page 88

Enginyers Industrials de Catalunya - Les TIC: competitivitat, supervivència i oportunitat

representa un avenç considerable per a la construcció i gestió de sistemes d’aplicacions de negoci.

Proporciona millores molt significatives en l’alineament dels sistemes d’informació amb el negoci i millora l’agilitat i la flexibilitat d’aquests sistemes.

Com que SOA comporta un canvi estructural profund, s’espera que tingui una adopció gradual en els sistemes d’informació existents, que donarà lloc a períodes de coexistència i farà necessari definir programes de transformació a mitjà o llarg termini.

8.3.4. Diàleg usuaris i sistemes L’àmbit d’actuació tradicional dels enginyers industrials s’ha vist enriquit amb uns avançats sistemes informàtics i una potència de càlcul abans només assequible a les grans organitzacions. Els recursos humans i les màquines eina, fent tàndem amb les tecnologies de la informació i la comunicació, poden assolir uns objectius impensables fins fa uns anys. Com s’han de gestionar aquests nous recursos perquè afegeixin el màxim valor a les organitzacions?

El rol que cal adoptar en el procés de “modernització” dut a terme en el si de les organitzacions es basa en tres aspectes: les decisions compartides entre l’àrea tècnica i l’àrea de negoci; l’enginyer com a usuari de les TIC; i l’àrea de negoci amb relació als processos.

En primer lloc, cal fer referència a les decisions que es prenen des de l’àrea tècnica i l’àrea de negoci conjuntament a l’hora de decidir implantar noves tecnologies a les empreses. La capacitat de les persones i les màquines eina ha estat modificada gràcies a la introducció de les TIC. A més, amb la incorporació d’aquestes noves tecnologies, les expectatives amb relació als recursos tradicionals també han canviat. Es demanarà més com més tecnologia hi hagi implicada.

Com a responsable d’una feina feta en equip, és necessari saber què cal esperar de l’equip i prendre el temps necessari per definir i seleccionar els sistemes i les tecnologies que caldrà incorporar en l’àmbit de responsabilitat. Obviar aquest esforç tindrà com a conseqüència que fer complir les planificacions pot tenir un cost social o econòmic considerable, ja sigui perquè són massa ambicioses, cosa que fa patir persones i màquines, o perquè malbaratem recursos planificant amb massa folgança.

La norma UNE-ISO/TEC 14598 descriu què cal tenir en compte a l’hora d’avaluar un producte de software i assegurar-ne la qualitat. D’aquest compendi de reflexió en destaca un aspecte important: la base per avaluar una eina de software que es vol comprar o desenvolupar és tenir absolutament clar quins són els objectius que es volen assolir i com es vol treballar amb la nova eina, tant des del punt de vista del negoci com des del punt de vista tècnic. És només a partir d’aquest coneixement que es podrà començar un procés més sistemàtic d’avaluació que descriu la norma.

En moltes organitzacions hi ha departaments d’informàtica i sovint es pensa que és responsabilitat exclusivament seva donar solució “informàtica” a un problema o millorar un procés existent amb una nova eina; o a l’inrevés, potser hi ha àrees de negoci que pensen que no cal destorbar el departament d’informàtica per implantar una “senzilla” eina. L’àrea de negoci ha de col·laborar molt estretament amb el departament d’informàtica per obtenir el resultat desitjat.

88

diagnosi_11.qxd

12/5/10

09:14

Page 89

Enginyers Industrials de Catalunya - Les TIC: competitivitat, supervivència i oportunitat

Quan una organització identifica un problema o una oportunitat, el camí per aconseguir una situació millor pot no ser trivial. Quan, per exemple, es pensa que la solució a un problema la donarà un software comercial de simulació, de càlcul, etc., es donen les dificultats següents a l’hora d’implantar aquest software: el fabricant del producte no coneix el negoci en què es vol implantar l’aplicació, qui vol adquirir el software encara no coneix el producte, i el software sol ser una solució estàndard i flexible que permet suportar qualsevol procés futur en què hom pugui pensar. És a dir, que el software no és necessàriament el fruit de triar les millors maneres de fer possibles. Tot plegat augmenta les oportunitats de venda d’aquest software però, pel fet de ser més obert, dificulta la seva implantació.

Hi ha, doncs, un client (cap de fàbrica, cap del departament d’enginyeria, etc.) que intueix que un nou software li permetria abordar noves disciplines i assolir nous objectius, però no coneix les possibilitats reals de les noves tecnologies i li costa definir sobre el paper una manera nova i millor de funcionar. Li falten dades per resoldre el trencaclosques. El proveïdor de software, en canvi, coneix l’eina però desconeix el procés actual del client. Normalment això comporta iniciar un procés de prova i error, molt enginyeril, però poc apreciat per qui ha de suportar les ineficiències econòmiques i els resultats no optimitzats que es produeixen a curt termini.

En segon lloc, cal esmentar el paper que adquireix l’enginyer com a usuari de les TIC. Hi ha àmbits capdavanters en què la limitació per obtenir resultats no és la imaginació humana sinó la limitació del hardware existent. Aquí el software fa que el hardware arribi al límit, i per això el programa informàtic ha d’estar molt en sintonia amb LA SENZILLESA D’ÚS D’UN l’objectiu de l’usuari i la màquina sobre la qual funcionarà. En aquests àmbits els usuaris treballen normalment molt pròxims als SOFTWARE CONSTITUEIX desenvolupadors de software i amb les persones que administren el UN PETIT PARANY JA QUE hardware. El professional viu clarament el fet de que les TIC són una POT FER OBLIDAR QUE LA eina de feina que cal fer evolucionar i mantenir de la mateixa manera TECNOLOGIA NOMÉS ÉS que ho fa un artesà.

UNA AJUDA La indústria de les TIC proporciona una majoria d’eines que treballen amb absoluta transparència per l’usuari; és a dir, sense que aquest sigui conscient de l’esforç de càlcul que suposa una ordre donada. Però que la màquina treballi sense que l’usuari sàpiga exactament quins processos o càlculs està fent, té dos riscos claríssims.

D’una banda, en el cas d’un software de cálcul tècnic, és ben possible que gràcies a una espectacular interfície gràfica qualsevol usuari sigui capaç de plantejar un càlcul. Però si no es coneix realment la disciplina i la teoria del càlcul no es pot assegurar que s’hagi donat l’input bo i que se n’interpretarà correctament el resultat. D’altra banda, la senzillesa d’ús d’un software és agradable, però també constitueix un petit parany ja que pot fer oblidar que la tecnologia només és una ajuda que permet fer d’una manera “ultraaccelerada” uns cálculs que no es podrien fer manualment, però que s’haurien d’entendre en profunditat.

En tercer i darrer lloc, l’àrea de negoci pot desconèixer els seus processos. Sembla estrany de dir, però no ho és si es pensa en sistemes informàtics que automatitzen certes operacions que abans eren manuals dins de l’organització. Posem per cas l’exemple d’una empresa que durant quinze anys va estar fent un procés manualment, en paper; llavors es va implantar un sistema que automatitzava el procés amb les seves regles i excepcions conegudes pels afectats. El procés per als usuaris actuals està lligat a l’ús de l’eina i eventualment desconeixen els passos de procés que aquesta automatitza. En el moment de voler emprendre una renovació tecnològica, les úniques persones que poden contribuir són les que coneixien el procés d’abans, les que van programar l’eina o les que saben interpretar el codi de programació.

89

diagnosi_11.qxd

12/5/10

09:14

Page 90

Enginyers Industrials de Catalunya - Les TIC: competitivitat, supervivència i oportunitat

En conclusió: • Tothom involucrat en la gestió de recursos ha de conèixer de primera mà en què consisteix exactament la feina real que es duu a terme amb les noves tecnologies per tal de fer estimacions precises i realistes dels resultats que cal esperar i no provocar costos ni malbarataments socials o econòmics.

• Per assolir un resultat satisfactori en la implantació de les TIC és necessari que existeixi una estreta col·laboració entre el departament de sistemes i la unitat de negoci afectada.

• El procés de prova i error que s’inicia quan es vol implantar una nova eina estàndard ha de ser planificat i acotat per tal que el resultat sigui el més refinat possible amb els mitjans que l’empresa estigui disposada a dedicar.

• Els usuaris que fan servir una gran potència de càlcul han de tenir present que les TIC són eines i que és imprescindible que les coneguin, les mantinguin i les facin evolucionar com a tal a fi de ser capaços d’interpretar adequadament els resultats obtinguts.

• Els responsables d’un procés de treball han de tenir molta cura de mantenir una documentació del veritable procés, amb les seves regles i excepcions, encara que part o tot ell hagi estat automatitzat.

8.3.5. Qualitat i seguretat dels productes industrials que inclouen components de software La nostra vida diària està envoltada d’equipaments que contenen elements informatitzats que ens exposen al risc de patir malfuncionaments i que no es deuen a avaries físiques sinó a errors en el software de control, molt difícils de detectar, caracteritzar i resoldre. Sorprenentment, els productes que han patit aquests tipus d’incidents, tot i la manca de qualitat que evidencien, no incompleixen normes tècniques, legals o reglamentacions sobre qualitat o seguretat com ara les directives de la Unió Europea referents a ferrocarrils, automòbils, màquines, etc., perquè no es disposa de normes harmonitzades per a les fases de disseny i de fabricació de components de seguretat i de control basats en software.

A la Unió Europea, per poder comercialitzar un producte, cal que es compleixin les exigències del marcatge CE i, en particular, que s’hagi seguit el procediment per a l’Avaluació de la Conformitat que es basa en les anomenades directives de “nou enfocament” i que estableix un sistema “mòduls”, que segons el cas inclouen prescripcions de control de la qualitat en el disseny (examen de model), en la producció o en les proves.

Cal tenir en compte que són productes que tenen dues parts diferenciades, una de sòlida (el producte físic més el hardware) i una altra d’immaterial (el software). Les directives europees recomanen que en aquells casos en què el producte es pugui descompondre en components de diferents tipus, s’avaluï la conformitat de cada component per separat amb el procediment que li sigui més adient a cadascun.

Per al cas dels components electrònics i/o informatitzats complexos, el mòdul recomanat és l’H1, però no és aplicable ja que no existeix cap norma harmonitzada (que en aplicar-se pressuposa la conformitat) adient al software. Per això el que es fa és usar altres “mòduls” (mòduls B+D o mòduls B+F), que basen la garantia de qualitat en l’examen del disseny més la certificació del procés de producció i les proves, amb proves de “caixa negra” que verifiquen directament la totalitat del producte, la qual cosa fa que sigui molt complex trobar un error i discriminar en quina part del software es troba. Un error afegit en el cas dels productes que obtenen l’avaluació de la conformitat per aquest camí, és el de canviar la versió del software (canviar les EEEPROM) d’un producte sense

90

diagnosi_11.qxd

12/5/10

09:14

Page 91

Enginyers Industrials de Catalunya - Les TIC: competitivitat, supervivència i oportunitat

repetir el procés d’avaluació de la conformitat. La realitat és que s’hauria de fer, perquè un cop renovat el software el producte és, de fet, diferent.

Què cal fer? Els enginyers industrials han de considerar els sistemes de software relatius als productes d’enginyeria industrial com un producte que usa una tecnologia particular, però que no és més diferent que d’altres en ús habitual. Ha d’aplicar els models, les normes i les bones pràctiques que ja usen altres sectors en el desenvolupament de projectes de software: models per a l’assegurament de la qualitat en la producció de software o la gestió del procés; normes ISO, UNE i EN especialitzades en el software, de seguretat, fiabilitat i mantenibilitat (RMS), i d’altres d’assegurament de la qualitat. En el cicle de vida del disseny i el desenvolupament, el model per a l’assegurament de la qualitat dels productes software és el CMMI (Capacity Maturity Model Integration) en la versió per a software (Software Engineering Institute de la Universitat Carnegie Mellon). En el cicle de gestió del projecte és l’ITIL (Information Technology Infrastructure Library), suportat per la norma ISO-20000, derivada la norma britànica BSI-15000. A més, les principals normes a tenir en compte són: ISO 61508-3, ISO 27001 i 27002, ISO/IEC 90003, ISO/IEC 14598, i UNE ISO/IEC 9126-1.

Per poder aplicar totes aquestes normes, models, certificacions i bones pràctiques, és imprescindible usar eines informàtiques d’ajuda a la concepció, el disseny, el desenvolupament i el test (cicle de vida del software), de treball d’enginyeria concurrent en grup, de gestió de la configuració (SCM), de gestió del projecte, de la disponibilitat, etc. Aquestes eines poden ser open source (de codi obert) o productes propietaris com el paquet Rational d’IBM basat en l’ús intensiu d’UML (Unified Modeling Language). Aquestes eines són, aproximadament, els sistemes CAD-CAM amb què es fan els “plànols” del software, i que són objecte d’un article específic (“UML, els plànols del software”).

Es pot concloure aquest apartat fent un resum del que s’hi ha dit. Que sovint es produeixen incidents i accidents que es poden atribuir a errors en el software de control d’elements crítics de productes industrials. Que per raons de seguretat, és necessari assegurar la qualitat i la fiabilitat dels components de software de productes industrials. Que les normes harmonitzades en l’avaluació de productes industrials a la Unió Europea no serveixen per al software. Que el món de les TIC disposa de normes, bones pràctiques, recomanacions i certificacions que poden ajudar a assegurar la qualitat dels components de software i la seva integració amb els productes, però cap en cobreix totes les necessitats. I cal que els enginyers industrials les adoptin (normes, etc.), però per usar-les cal suportar-les amb metodologies basades en eines com el paquet Rational d’IBM que vindrien a ser com els sistemes CAD-CAM amb què es farien els “plànols” del software. I, per últim, que és fonamental assumir com a pròpies aquestes tècniques en tots aquells nivells del disseny i desenvolupament descendent dels components software dels productes que es basen en el know how (saber fer) de la tecnologia industrial i/o que són estratègics per a l’assegurament de la qualitat, la seguretat, la fiabilitat i la mantenibilitat (RMS), i que deleguen a altres professionals només les capes del procés del cicle de vida relatives a l’arquitectura computacional tècnica, com ara la programació dels components elementals, però reservant les parts estratègiques (seguretat i traçabilitat) com la planificació de l’estructura d’integració i de reutilització dels components.

91

diagnosi_11.qxd

12/5/10

09:14

Page 92

Enginyers Industrials de Catalunya - Les TIC: competitivitat, supervivència i oportunitat

92

diagnosi_11.qxd

12/5/10

09:14

Page 93

Enginyers Industrials de Catalunya - Les TIC: competitivitat, supervivència i oportunitat

9. Febleses, amenaces, fortaleses i oportunitats L’anàlisi següent s’ha fet més des de la perspectiva dels usuaris de les TIC (és a dir, la pràctica totalitat d’empreses i organitzacions), que des del sector de les TIC, encara que també se’n faci alguna referència. S’enumeren els aspectes més genèrics i rellevants. A la resta del document es poden trobar punts addicionals o informació més detallada.

Febleses • Hi ha poca presència de grans empreses dedicades a les TIC amb seu central a Catalunya. Hi ha massa petits proveïdors de TIC amb fortes limitacions de capacitat, coneixement i abast de la seva oferta.

• Moltes pimes segueixen sense veure les TIC com una inversió estratègica que permet millorar la competitivitat.

• La petita dimensió de la majoria d’empreses locals dificulta la seva capacitat per seleccionar i implantar les solucions tecnològiques més adients a les seves necessitats.

• Manca personal tècnic qualificat. A més, les professions lligades al món de les TIC no estan prou valorades socialment.

• Hi ha zones amb forta implantació industrial on no es disposa encara d’infraestructures TIC d’altes prestacions.

• Moltes pimes i petits proveïdors dedicats a les TIC desconeixen o no usen metodologies formalitzades per analitzar projectes, plantejar requeriments o documentar solucions implantades.

Aquesta manca de rigor i disciplina acaba generant problemes econòmics i de qualitat.

• L’insuficient coneixement que tenen de les TIC molts directius d’empresa, especialment a les pimes, en bona part per l’escassa o nul·la formació que han rebut en els seus estudis, dificulta identificar més oportunitats de millora en les diverses àrees de les organitzacions i mantenir un diàleg més clar amb professionals i proveïdors d’aquest sector.

Amenaces • El dèficit de vocacions tècniques posa en perill la futura disponibilitat de talent local en les àrees de les TIC. • La crisi i les restriccions creditícies poden ser inhibidores per no dedicar prou recursos a invertir en projectes TIC per tal d’aconseguir un millor posicionament competitiu.

• Hi ha empreses de fora que guanyen quota de mercat en el nostre país mitjançant una atractiva oferta dels seus productes i serveis a través de canals amb forta base de les TIC. • Es produeix una adopció tardana de solucions avançades en TIC per part de sectors industrials que els situen en desavantatge per competir bé en els mercats globals i fan perillar la seva continuïtat.

Fortaleses • El sector de les TIC és important a Catalunya, ha crescut sostingudament i crea ocupació de qualitat.

• A Catalunya hi ha sectors industrials amb vocació global i nivell tecnològic avançat que fan ús intensiu de les TIC, així com molts casos d’èxit en l’ús de les TIC que poden convertir-se en referents per a la resta de sectors i empreses.

• Existeixen centres tecnològics en l’àrea de les TIC que poden contribuir a l’R+D+i i a fer que les empreses facin un ús més intensiu i eficaç de les TIC. • La qualitat de vida i la cultura industrial fan de Catalunya un bon país per radicar empreses internacionals dedicades a les TIC i atreure professionals del sector.

• Hi ha una bona infraestructura de serveis de formació i professionalització en les TIC. • Catalunya ja disposa d’un potent teixit industrial en el qual s’apliquin solucions tecnològiques que facilitin la seva presència global i el seu creixement.

93

diagnosi_11.qxd

12/5/10

09:14

Page 94

Enginyers Industrials de Catalunya - Les TIC: competitivitat, supervivència i oportunitat

Oportunitats • La creixent incorporació de les TIC és imprescindible per donar solucions als nous reptes empresarials. El enginyers industrials hi juguen un rol important.

• Hi ha camps amb un enorme potencial de millora mitjançant les TIC, com poden ser la salut, l’educació, la justícia, etc. Millora que tindrà una repercussió molt positiva en el ciutadà.

• La crisi i l’amenaça de canvi climàtic obre moltes oportunitats de negoci per a les indústries catalanes en camps com la sostenibilitat i l’estalvi energètic, on les TIC tenen un paper important.

• Projectes com el de l’Anella Industrial, impulsada pels enginyers industrials, i altres iniciatives col·laboratives entre empreses i amb el món acadèmic i científic, poden millorar l’eficiència del teixit industrial i afavorir la transferència tecnològica.

• Es pot millorar la competitivitat de les empreses incrementant l’ús del comerç electrònic, encara massa baix amb relació a països més avançats, així com potenciar l’eficàcia comercial a través de sistemes CRM, business intelligence o xarxes socials.

• Actualment, les pimes poden implantar bones solucions TIC mitjançant l’externalització, per tal d’aconseguir una funcionalitat avançada d’una manera més ràpida, assequible econòmicament, flexible i segura.

• Els sistemes de localització i mobilitat permeten a moltes empreses fer una gestió diferent i més eficaç dels seus recursos materials i humans, i donar un millor servei als seus clients.

• L’existència de centres avançats, com poden ser el sincrotró Alba, l’lTER, el BSC, i d’altres, generen clares oportunitats per a la indústria de les TIC local.

• Una major robotització i automatització de processos industrials ha de comportar una productivitat i competitivitat més alta de les plantes de producció.

• Cada cop hi ha més components electrònics programats dins dels productes: sistemes embedded, “Internet de les coses”, etc. És una àrea creixent que requereix molt desenvolupament i que es pot aplicar per transformar sectors tradicionals, com pot ser el tèxtil.

94

diagnosi_11.qxd

12/5/10

09:14

Page 95

Enginyers Industrials de Catalunya - Les TIC: competitivitat, supervivència i oportunitat

10. Conclusions i recomanacions Conclusions COMPETITIVITAT I INNOVACIÓ • Les tecnologies de la informació i la comunicació són una peça fonamental per millorar la competitivitat de les empreses i afavorir la innovació, tant per a la millora dels processos productius com per a la seva incorporació als nous productes i serveis. Els països i regions amb un ús més intensiu de les TIC són també les que tenen un índex de competitivitat més elevat.

• En el rànquing de la competitivitat del Fòrum Econòmic Mundial, Espanya ocupa la posició 33, però ha perdut quatre posicions els últims tres anys. Hi ha una forta correlació entre competitivitat i l’ús de les TIC. • Catalunya té una llarga tradició de cultura i d’innovació industrial.

Això és una oportunitat que s’hauria d’aprofitar per aconseguir millores de productivitat amb un ús més eficient de les TIC. Més d’un 50% del PIB i dels recursos a Catalunya estan lligats a la indústria i als serveis que s’hi relacionen.

• A Catalunya hi ha sectors amb vocació global i nivell tecnològic avançats com el de les entitats financeres, l’automoció, la salut o l’audiovisual, que fan un ús intensiu de les TIC i poden convertir-se amb referents per a la resta del teixit industrial.

• Amb la crisi i l’amenaça del canvi climàtic, les TIC tindran un paper rellevant en la millora dels processos i en la seva eficiència i sostenibilitat. Cal aprofitar les oportunitats de negoci en aquests diversos camps.

CATALUNYA TÉ UNA LLARGA TRADICIÓ DE CULTURA I D’INNOVACIÓ INDUSTRIAL. AIXÒ ÉS UNA OPORTUNITAT QUE S’HAURIA D’APROFITAR PER ACONSEGUIR MILLORES DE PRODUCTIVITAT AMB UN ÚS MÉS EFICIENT DE LES TIC

TALENT I EXCEL·LÈNCIA • L’esforç col·lectiu com a cultura i l’esforç personal són necessaris per impulsar la creativitat, base de la innovació, i accedir a nivells d’excel·lència.

• En un entorn de gran competitivitat empresarial, tant nacional com internacional, les empreses necessiten disposar de més talent; és a dir, de capital intel·lectual, de coneixement i d’habilitats, especialment en l’àmbit relacionat amb les TIC, a causa del seu gran impacte a tots els processos.

• Es constata una reducció de les vocacions tècniques, especialment a la universitat, on es va produir una reducció global d’un terç en la demanda d’estudis tècnics en primera preferència en les diferents branques d’enginyeria durant el període 2000-2008. Que és la mateixa proporció de matriculats al batxillerat de modalitat tecnològica. Cal assegurar la disponibilitat de talent en el

95

diagnosi_11.qxd

12/5/10

09:14

Page 96

Enginyers Industrials de Catalunya - Les TIC: competitivitat, supervivència i oportunitat

futur, especialment en la formació tècnica relacionada amb les TIC a tots els nivells professionals.

Programes com EnginyCat enfocats a l’escola poden ser de molta utilitat.

LES EMPRESES CATALANES NO UTILITZEN TAN INTENSAMENT LES TIC COM HO FAN LES EMPRESES DELS PRINCIPALS PAÏSOS EUROPEUS COMPETIDORS

• La col·laboració entre el sector empresarial i el món acadèmic és rellevant per la realització de projectes conjunts, i per aconseguir una visió compartida de la tecnologia i de la seva aplicació industrial. Xarxes de coneixement, específiques per a sectors industrials, i amb connexions internacionals, produeixen reduccions del cicle de fabricació i distribució dels productes, així com una millora de la qualitat dels serveis. La utilització de les TIC contribueix a facilitar aquesta col·laboració.

• Són vitals per al futur del nostre país instruments col·laboratius per millorar l’eficiència del teixit industrial, així com la participació dels centres tecnològics. S’hauria d’afavorir la connexió de les pimes a les xarxes sectorials. Projectes com l’Anella Industrial impulsada pels enginyers industrials junt amb altres organitzacions del sector de l’automoció, són un paradigma que s’ha de seguir.

ÚS DE LES TIC A CATALUNYA • En general, es pot dir que les empreses catalanes no utilitzen tan intensament les TIC com ho fan les empreses dels principals països europeus competidors. Aquesta diferència és més acusada quan es considera la comparació amb les pimes que constitueixen la base del teixit industrial a Catalunya. Això no impedeix que hi hagi referències de gran èxit, pel que fa a l’ús de les TIC, en determinats sectors per part d’empreses líders.

• Més que en l’equipament, que és molt similar, la diferència es dóna en l’ús que es fa de les TIC. Són similars els nivells d’utilització d’aplicacions de caire administratiu (comptabilitat, nòmines, facturació, etc.), però les diferències són notables en les aplicacions de més valor afegit (workflow, e-business, comerç electrònic, etc.). Per exemple, pel que fa a l’ús d’Internet en les activitats empresarials, en el rànquing del Fòrum Econòmic Mundial Espanya està a la posició 70, amb només Itàlia i Grècia darrere seu d’entre els països europeus.

• L’ús d’eines de productivitat personal (correu electrònic, mòbils, gestió documental, veu IP, videoconferència, etc.) permeten incrementar l’eficiència del personal, especialment de la gent que fa feines de més valor afegit. S’hauria de racionalitzar i sistematitzar la seva utilització per augmentar la productivitat i fer més eficients les relacions internes i amb clients i proveïdors. Això té més relació amb aspectes culturals i de disciplina que amb els d’inversió o manca d’accés a la tecnologia.

ES NECESSITEN EINES MÉS POTENTS D’AVALUACIÓ, INFORMACIÓ I FORMACIÓ CONTÍNUA, PER A TOTS ELS AGENTS DE CREACIÓ DE SISTEMES INDUSTRIALS A FI QUE ELS PERMETIN ACONSEGUIR UNA POSICIÓ ENTRE ELS CAPDAVANTERS EN EL MERCAT

96

• En aquesta diagnosi s’han dedicat seccions a exposar tant tendències tecnològiques i organitzatives principals, com també solucions industrials i mètodes que es consideren rellevants en l’ús eficient de les TIC, una breu referència dels centres tecnològics d’innovació i alguns dels plans institucionals que fomenten l’ús de les TIC en el sector empresarial.

• Les TIC i les noves tecnologies estan cada vegada més integrades en els sistemes industrials (sistemes de control, robòtica, nanotecnologia, etc.). Es necessiten eines més potents d’avaluació, informació i formació contínua, per a tots els agents de creació de sistemes industrials a fi que els permetin aconseguir una posició entre els capdavanters en el mercat.

diagnosi_11.qxd

12/5/10

09:14

Page 97

Enginyers Industrials de Catalunya - Les TIC: competitivitat, supervivència i oportunitat

PIMES I LES TIC • Catalunya disposa d’un extens teixit industrial on poder aplicar solucions TIC que facilitin la transformació i el desenvolupament de la nova indústria (*) per a una millor competitivitat en un entorn global. (*) Nova indústria: A més de les activitats productives pròpiament industrials, inclou també les relatives als serveis de suport a la producció industrial, com ara la logística, la distribució, les activitats externalitzades, etc.

• És necessari que les empreses considerin els projectes TIC com una inversió per augmentar la productivitat, en lloc de com una despesa que cal minimitzar. Això comporta avaluar tots els costos externs i interns i els beneficis induïts al llarg del temps. Solucions amb costos inicials baixos poden acabar sent poc rendibles i ÉS NECESSARI QUE LES comprometre la qualitat del servei.

EMPRESES CONSIDERIN • A la majoria de pimes els costa molt seleccionar, implantar i mantenir les solucions TIC més adequades a les seves necessitats, a causa de l’amplíssim ventall d’alternatives del mercat i de la dificultat d’entendre les seves diferències tècniques i funcionals.

ELS PROJECTES TIC COM UNA INVERSIÓ PER AUGMENTAR LA PRODUCTIVITAT, EN LLOC DE COM UNA DESPESA QUE CAL MINIMITZAR

• Un percentatge alt de projectes TIC a les pimes no s’executen amb els estàndards de rigor i qualitat requerits. Els enginyers industrials poden contribuir, tant en el rol d’usuaris com en el de directius responsables, a millorar aquesta situació fent que s’apliqui més disciplina a tot el cicle de vida, des de la definició de requeriments fins a les proves d’acceptació i la implantació organitzativa.

INFRAESTRUCTURES DE TELECOMUNICACIONS • Catalunya té unes bones infraestructures de telecomunicacions, tant mòbils com fixes, però una gran part de les fixes es basen en el cablejat de la telefonia tradicional. Això, que ha estat molt positiu per aconseguir una gran penetració de la banda ampla (de les més altes d’Espanya amb un 60,1%), representa potencialment un problema en el futur, ja que aquestes infraestructures han arribat al límit de les seves capacitats.

• Altres comunitats autònomes, que han consolidat la presència d’un operador de telecomunicacions regional, tenen una cobertura de llars amb cable propera al 50%, quan a Catalunya és d’un 4,6%. Els països més avançats en el desplegament de fibra fins a la llar són el Japó (48%), Corea del Sud (43%) i Suècia (20%).

• Les necessitats de connectivitat de les pimes poden ser cobertes per les mateixes infraestructures que la demanda domèstica, i fins i tot per a determinades delegacions de grans empreses també és suficient la connexió a través de xDSL. • Les empreses més exigents en qualitat i serveis de connectivitat gaudeixen d’una oferta competitiva en les zones geogràfiques on el mercat és suficient per justificar les inversions en infraestructura (generalment de fibra òptica) per part dels operadors privats.

CATALUNYA TÉ UNES BONES INFRAESTRUCTURES DE TELECOMUNICACIONS, TANT MÒBILS COM FIXES, NO OBSTANT, AIXÒ NO ÉS SUFICIENT, JA QUE LA QUALITAT DEL SERVEI OFERT ALS USUARIS ÉS DESIGUAL I ENCARA SÓN FREQÜENTS ELS TALLS DE CONNEXIÓ

97

diagnosi_11.qxd

12/5/10

09:14

Page 98

Enginyers Industrials de Catalunya - Les TIC: competitivitat, supervivència i oportunitat

• Respecte a les connexions mòbils, Catalunya gaudeix d’unes infraestructures de qualitat i gran capacitat. No obstant, això no és suficient, ja que la qualitat del servei ofert als usuaris és desigual i encara són freqüents els talls de connexió (pèrdua de cobertura per zones d’ombra) o saturació (per alta concentració de demanda), així com àrees geogràfiques no cobertes o amb baix senyal.

• Les administracions públiques han posat en marxa iniciatives per desplegar diversos tipus d’infraestructures que poden complementar les actuacions del sector privat en aquelles zones on la demanda del mercat no és suficient per justificar les inversions privades.

Recomanacions Per aconseguir l’ús eficient de les TIC a la majoria d’empreses catalanes i augmentar-ne la competitivitat, amb especial atenció a les pimes, es recomana potenciar accions que ho afavoreixin, entre les quals destaquen les següents.

1. Fomentar un major ús de les TIC per part d’empreses, administracions públiques i ciutadans Cal que les administracions catalanes siguin punteres en l’ús de les TIC. Es proposa la generalització de “contractes de risc compartit” que posin en valor solucions innovadores del sector privat per afrontar necessitats concretes de les administracions; i on el sector privat aporta una part de l’esforç econòmic i pot explotar, en les condicions que s’acordi, les solucions assolides.

CAL QUE LES ADMINISTRACIONS CATALANES SIGUIN PUNTERES EN L’ÚS DE LES TIC

Cal impulsar fortament la utilització d’eines TIC a l’administració en la seva relació amb els ciutadans i les empreses (finestreta única, factura electrònica, DNI digital, sanitat, etc.), perquè a més d’incrementar la qualitat dels serveis, permet difondre i impulsar l’ús i el coneixement d’aquestes eines a tot el teixit social i empresarial. Això també ajuda a afavorir la reducció del risc de les TIC com a possible causa de fractura social.

Cal incorporar les noves tendències tecnològiques, especialment en el camp de l’automatització industrial, els embedded systems, els sistemes de posicionament, etc., així com avançar en la utilització d’eines de business intelligence i l’ús de serveis d’autorealització a fi de millorar la competitivitat de les empreses en l’àmbit internacional.

Cal assegurar la utilització de les millors tècniques actuals en el disseny i la producció dels productes industrials moderns, que inclouen les TIC com a part del producte, per establir la traçabilitat entre les parts materials i les immaterials (software), i aconseguir els necessaris nivells de qualitat.

2. Potenciar les infraestructures de telecomunicacions a tot el territori Cal impulsar iniciatives, com el Pacte Nacional per a les Infraestructures, que ens portin a elaborar plans d’infraestructures a curt i llarg termini per cobrir a bastament el territori i facilitar les iniciatives de desenvolupament tecnològic, especialment les xarxes ultraràpides de fibra òptica, i de la banda ampla mòbil.

Algunes de les prioritats que cal destacar per al futur, i la seva situació actual, són les següents: a) El desplegament de xarxes de nova generació, per fer arribar la fibra òptica als polígons industrials, als edificis i a les llars.

98

diagnosi_11.qxd

12/5/10

09:14

Page 99

Enginyers Industrials de Catalunya - Les TIC: competitivitat, supervivència i oportunitat

Aquesta mesura té un gran impacte en la inversió per als operadors de telecomunicacions així com en els aspectes regulatoris, però és possiblement un dels reptes clau per al futur desenvolupament de la competitivitat del país. En aquest punt, l’endarreriment és molt important i no hi ha suficients iniciatives en marxa per considerar que ja està ben enfocat. b) El desplegament de la telefonia mòbil de tercera i quarta generació, que ha de permetre el desenvolupament de la banda ampla mòbil. En aquesta línia estan ja treballant els principals operadors de telefonia. c) La universalització de l’accés als serveis de telecomunicacions: ràdio, televisió, telefonia (fixa i mòbil) i Internet de banda ampla, com a element rellevant per minimitzar l’escletxa digital. És aquí on es concentra l’actuació de les administracions públiques.

CAL IMPULSAR INICIATIVES, COM EL PACTE NACIONAL PER A LES INFRAESTRUCTURES, QUE ENS PORTIN A ELABORAR PLANS D’INFRAESTRUCTURES A CURT I LLARG TERMINI PER COBRIR A BASTAMENT EL TERRITORI I FACILITAR LES INICIATIVES DE DESENVOLUPAMENT TECNOLÒGIC

Un altre aspecte que cal tenir present és el fet que no és suficient la disponibilitat de les infraestructures, sinó que fins i tot és més necessari el nivell de qualitat dels serveis que es presten sobre aquestes infraestructures. Les enquestes de satisfacció dels usuaris indiquen que a Catalunya les principals queixes són degudes, en general, a la manca de qualitat en aspectes com la facturació, l’atenció al client, la claredat en les tarifes, les modificacions en altes i baixes, etc.

S’HA DE FOMENTAR LA INTEGRACIÓ, A TRAVÉS DE LES CORRESPONENTS EINES TIC, DE TOTS ELS PROCESSOS DE LA CADENA 3. Impulsar la cooperació entre agents econòmics i DE VALOR DE LES socials mitjançant projectes basats en les TIC EMPRESES I DEL SEU Cal impulsar la creació de xarxes sectorials, semblants a l’Anella ENTORN Industrial, que permetin el treball col·laboratiu entre empreses i entre empreses i universitats i centres tecnològics i de recerca, i afavoreixin la necessària transferència tecnològica i el desenvolupament de l’R+D+i en l’àmbit de país.

S’ha de fomentar la integració, a través de les corresponents eines TIC, de tots els processos de la cadena de valor de les empreses i del seu entorn, que inclou proveïdors i clients, perquè és on hi ha els majors guanys de competitivitat a les empreses industrials.

També és important valorar el factor positiu de proximitat. En aquest sentit, s’ha de donar suport a la potenciació i eficiència dels proveïdors de TIC locals per tal que impulsin la correcta introducció d’aquesta tecnologia, especialment a les pimes.

4. Potenciar els ajuts i incentius disponibles per a l’R+D i la innovació dels agents del sector de les TIC Cal posar un èmfasi especial sobre els projectes que integrin les TIC en els productes i sistemes industrials, donada la gran demanda actual i futura de solucions d’aquest tipus.

S’han d’afavorir les noves oportunitats de negoci que apareixen en el camp de la sostenibilitat i l’estalvi energètic, totes elles intensives en l’ús de les TIC.

99

diagnosi_11.qxd

12/5/10

09:14

Page 100

Enginyers Industrials de Catalunya - Les TIC: competitivitat, supervivència i oportunitat

CAL FOMENTAR 5. Promoure la formació i disponibilitat de talent en L’EXCEL·LÈNCIA EN LA el camp de les TIC FORMACIÓ És necessari assegurar la sostenibilitat de la disposició de talent en el futur; per tant, cal fomentar les vocacions tècniques en general, i en les UNIVERSITÀRIA EN TIC en particular. Es proposa que s’aprofitin les dotacions de PC i les SECTORS CONCRETS DE aplicacions a les aules per explicar, a més dels continguts pedagògics LES TIC, I TAMBÉ DONAR corresponents, en què consisteix la feina dels professionals de les TIC. MÉS IMPORTÀNCIA A LA FORMACIÓ EN Cal fomentar l’excel·lència en la formació universitària en sectors concrets de les TIC, i també donar més importància a la formació en SOLUCIONS DE solucions de software empresarial a les carreres universitàries, SOFTWARE EMPRESARIAL especialment a les d’enginyeria, ciències econòmiques i administració A LES CARRERES d’empreses, molt relacionades amb l’economia productiva.

UNIVERSITÀRIES S’han de reforçar les matèries formatives a la carrera d’enginyeria que tenen relació amb les noves tendències tecnològiques de les TIC (embedded systems, robòtica, simulació de processos, “Internet de les coses”, etc.).

En l’àmbit de la formació professional en TIC, és clau invertir en recursos per assegurar-ne la qualitat.

100

diagnosi_11.qxd

12/5/10

09:14

Page 101

Enginyers Industrials de Catalunya - Les TIC: competitivitat, supervivència i oportunitat

11. Referències bibliogràfiques AETIC-EVERIS. Las TIC en la empresa española 2009. Madrid, 2009.

BRYNJOLFSSON, E.; HITT, L. Beyond the Productivity Paradox: Computers are the Catalyst for Bigger Changes. Communications of the ACM, agost 1998.

BRYNJOLFSSON, E. The Productivity Paradox of Information Technology. Communications of the ACM, desembre 1993.

EBCENTER. Efectos de la adopción de innovaciones en la organización de la empresa y en las prácticas del trabajo. Barcelona: E-business Center PricewaterhouseCoopers & IESE, 2007.

EUROPEAN COMMISSION. European Competitiveness Report 2007 i edicions anteriors. Luxemburg, 2008.

EUROPEAN COMMISSION. The Economic Impact of ICT: Evidence and Questions. i2010 High Level Group, 2006.

EUROSTAT. Information Society Statistics. Luxemburg, 2009.

FOBSIC. Enquesta sobre l’ús de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) i del comerç electrònic a les empreses. Catalunya, Espanya i Unió Europea. Resum evolució 2005-2009.

Barcelona: Fundació Observatori per a la Societat de la Informació de Catalunya, 2010.

FOBSIC. Enquesta sobre l’ús de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) i del comerç electrònic a les empreses de Catalunya (2008-2009). Barcelona: Fundació Observatori per a la Societat de la Informació de Catalunya, 2010.

FÒRUM ECONÒMIC MUNDIAL. The Global Competitiveness Report 2009-2010 i edicions anteriors.

Ginebra (Suïssa), 2009.

FÒRUM ECONÒMIC MUNDIAL. The Global Information Technology Report 2008-2009 i edicions anteriors. Ginebra (Suïssa), 2009.

FUNDACIÓN ORANGE. e-España 2009. Informe anual sobre el Desarrollo de la Sociedad de la Información en España i edicions anteriors. Madrid, 2009.

GAPTEL. Productividad, crecimiento económico y TIC. Madrid: Grupo de Análisis y Prospectiva del Sector de las Telecomunicaciones. Red.es, 2004.

GARCÍA, E.; RIALP, A.; RIALP, J. Inversiones en TIC y estrategias de crecimiento empresarial. Dins de: “Document d’Economia Industrial”, núm. 29. Bellaterra (Barcelona): Centre d’Economia Industrial (CEI-UAB), 2007.

101

diagnosi_11.qxd

12/5/10

09:14

Page 102

Enginyers Industrials de Catalunya - Les TIC: competitivitat, supervivència i oportunitat

IDESCAT. Indicadors d’estructura econòmica. Equipament i ús de les TIC a l’empresa catalana.

Barcelona, 2009.

INE. Encuesta sobre el uso de las TIC y del comercio electrónico en las empresas 2008-09. Madrid, 2009.

JORGENSON, D. W.; STIROH, K. J. Information Technology and the American Growth Resurgence.

Boston (USA): The MIT Press, 2005.

LANDAUER, T. K. The trouble with computers: Usefulness, usability and productivity. Cambridge, MA: MIT Press, 1995.

OCDE. ICT and Economic Growth: Evidence from OECD countries, industries and firms. París (França), 2003.

OCDE. Productivity Growth in ICT-Producing and ICT-Using Industries. A Source of Growth Differentials in the OCDE?. Per Pilat, D. i Lee, F.C. París (França), 2001.

OCDE. The Impact of Information and Communications Technologies on Output Growth: Issues and Preliminary Findings. Per Colecchia, A. París (França), 2001.

SOLOW, R. New York Review of Books. NYT, 1987.

TELEFÓNICA. La Sociedad de la Información en España 2009 i edicions anteriors. Madrid, 2009.

TORRENT, J. TIC, productivitat i creixement econòmic: la contribució empírica de Jorgensson, Ho i Stiroh. Barcelona: UOC Papers, 2006.

TORRENT, J. Innovació tecnològica, creixement econòmic i economia del coneixement. Barcelona: Edicions del Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya (CTESC), 2004.

TRIPLETT, J. E. The Solow productivity paradox: what do computers do to productivity. Canadian Journal of Economics (1999), vol. 32.

VAN ARK, B.; MELKA, J.; MULDER, N.; TIMMER, M.; YPMA, G. ICT Investment and Growth Accounts for the European Union, 1980-2000. Informe final sobre Les TIC i el càlcul del creixement per a la Direcció General d’Economia i Finances de la Commissió Europea. Brussel·les (Bèlgica), 2002.

VILASECA, J.; TORRENT, J. Cap a l’empresa xarxa. Les TIC i les transformacions de l’empresa catalana. Barcelona: Edicions de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), 2005.

102

diagnosi_11.qxd

12/5/10

09:14

Page 103

Enginyers Industrials de Catalunya - Les TIC: competitivitat, supervivència i oportunitat

103

diagnosi_11.qxd

12/5/10

09:14

Page 104

Enginyers Industrials de Catalunya - Les TIC: competitivitat, supervivència i oportunitat

104

LES TIC: COMPETITIVITAT, SUPERVIVÈNCIA I OPORTUNITAT

LES TIC: COMPETITIVITAT, SUPERVIVÈNCIA I OPORTUNITAT