tenim opinió
ELS NOSTRES EXPERTS
Disseny integrat de projectes i edificació sostenible Francesc Bonvehí / Soci director d’Asolba, premi a la Millor Pràctica Empresarial i col·legiat 12.197
A
ctualment, és un fet indiscutible que l’edificació en general, sigui el sector terciari, l’industrial o el residencial, tant públic com privat, ha de ser necessàriament sostenible, o dit d’una altra manera, que no té futur fora d’aquest paradigma. Per dur a terme una edificació sostenible, cal que es tinguin en compte els principis que la fan possible durant tot el procés de gestació, des de l’elaboració del projecte fins a la seva materialització, i el posterior funcionament durant el seu cicle de vida. L’aplicació dels principis de sostenibilitat comporta començar per avaluar l’impacte ambiental del projecte sobre l’emplaçament i el seu entorn. Seguidament, s’ha de determinar la idoneïtat dels materials emprats en el projecte: s’ha de considerar el seu origen, mitjançant les oportunes certificacions, i el seu contingut energètic. També s’ha de tenir en compte la seva aptitud per ser reciclats o reutilitzats; fins i tot, cal valorar si són materials ràpidament renovables. Evidentment, cal preveure una correcta gestió dels residus durant l’execució de l’obra, així com del procés de construcció, en el sentit de prevenir tota contaminació associada a l’edificació. D’altra banda, un cop acabada l’obra, el funcionament de l’edifici ha de presentar un cicle de l’aigua que no malmeti recursos hídrics, sinó que els aprofiti al màxim, reduint el consum i aprofitant tot el que es pugui el potencial de les diferents qualitats de les aigües disponibles. L’altre aspecte cabdal és l’eficiència energètica de les instal·lacions de climatització i de ventilació, tant de generació com de distribució de l’energia tèrmica, així com de tots els altres equipaments en què es produeixi trans-
12
formació d’energia: enllumenat i els diferents motors per accionament dels serveis de l’edifici; ascensors, extractors, bombes de circulació, etc. En aquest context, un altre aspecte a considerar serà l’aprofitament d’energies renovables, sigui per generació local o bé perquè es pugui acreditar que l’energia adquirida té un origen renovable.
És evident que tot procés d’edificació sostenible, amb la seva corresponent certificació, comporta una notable complexitat que cal tenir en compte per garantir els objectius de les prestacions que s’hagi fixat el promotor de l’edifici Evidentment, aquest edifici, optimitzat en els aspectes esmentats, ha de proporcionar unes condicions, en el seu interior, també òptimes amb relació al confort dels seus ocupants i a l’activitat que hi desenvolupin. Aquesta noció es pot expressar com a qualitat mediambiental interior, que inclou qualitat de l’aire interior i confort higrotèrmic, a més de bones condicions lumíniques i acústiques. Alhora, cal tenir present tot el cicle de vida de la nova construcció i els costos associats al seu funcionament. Això comporta fer-ne una previsió en el projecte, que haurà d’incloure seguiment o monitorització dels diferents consums d’aigua i energia i de les condicions de funcionament. Una vegada l’edifici estigui acabat i en funcionament, la monitorització ens permetrà portar una comptabilitat detallada dels diferents consums i, també, acabar d’afinar la gestió tècnica,
que inclou els dispositius de supervisió, regulació i control. En aquest punt, cal comptar amb el servei de manteniment, sigui propi o extern, o, eventualment, l’empresa de serveis energètics, segons com s’hagi plantejat l’adquisició i explotació dels equips. Per dur a la pràctica l’anterior programa, cal considerar dos aspectes primordials: l’equip professional que l’ha de dur a terme i el sistema d’avaluació de la sostenibilitat del projecte. Vista la complexitat que comporta un projecte sostenible, és evident que caldrà un equip pluridisciplinari i especialitzat per implementar-lo. Respecte a la quantificació de la sostenibilitat del projecte, hi ha, per descomptat, la via reglamentària, que és obligatòria, però també hi ha opcions voluntàries que permeten acreditar fefaentment el grau de sostenibilitat. És evident que tota promoció se sotmet a l’escrutini de les administracions, que han de vetllar perquè el projecte compleixi les disposicions legals vigents en matèria d’eficiència energètica i d’ecoeficiència i que requereixen la corresponent certificació. Tanmateix, quan el promotor d’un projecte sostenible es planteja anar més enllà del que exigeix la reglamentació oficial, cal recórrer a certificacions internacionals en l’àmbit energètic i de la sostenibilitat, en primer lloc, per tenir unes pautes d’actuació i, en segon lloc, per gaudir de la corresponent acreditació. Aquestes certificacions són voluntàries i ofereixen diferents categories, segons els objectius plantejats, que comportaran unes certes exigències en correspondència amb el nivell de la certificació. Entre les certificacions internacionals voluntàries més prestigioses i esteses hi ha: LEED® (Leadership in Energy and Environmental Design, de l’US Green
NOVEMBRE /DESEMBRE 2009
tenim_opinio OK.indd 12
17/11/09 17:52:56
Building Council); BREEAM (Building Research Establishment Environmental Assessment Methodology); Green Star, GBTool i CASBEE, entre d’altres. Les dues primeres tenen un ampli reconeixement mundial i gaudeixen d’una solvència contrastada. És evident que tot procés d’edificació sostenible, amb la seva corresponent certificació, comporta una notable complexitat que cal tenir en compte per garantir els objectius de les prestacions que s’hagi fixat el promotor de l’edifici. Aquest procés requereix una organització que tingui en compte tots els aspectes que hem descrit anteriorment. Amb aquesta finalitat, s’han desenvolupat protocols d’actuació que queden enquadrats dins el que s’anomenen processos de disseny integrat. En el cas d’un edifici complet, parlarem d’un disseny integrat de l’edifici; d’altra banda, quan l’actuació reculli, solament, la part energètica, parlarem d’un disseny energètic integrat. La implementació d’un procés de disseny integrat constitueix la primera fase d’una direcció integrada de projecte,
la que es refereix a la part projectiva. Per tal que els resultats finals siguin els previstos, aquesta acció integrada ha de continuar durant l’execució de l’obra. La direcció de l’execució de l’obra es basa en tres pilars bàsics: seguretat, compliment de terminis i pressupostos. El disseny integrat de projectes també ha d’assumir els objectius en terminis d’execució de la fase projectual i de pressupost de l’obra projectada. Tanmateix, el disseny integrat de projectes inclou altres connotacions específiques que analitzem seguidament. El procés d’un disseny integrat de projecte s’identifica per les característiques següents: concebre l’edifici com una entitat; tenir present tot el cicle de vida; treballar en equip des de l’inici del projecte; definir criteris per identificar exigències i fixar objectius; projectar solucions que assoleixin els objectius i les exigències, i aportin valor afegit; avaluar la viabilitat tècnica i financera de les solucions proposades; assegurar que els objectius i les exigències seran mantinguts a la fase d’execució, mitjançant una direcció d’obra adient; i tenir com
a prioritat el funcionament integrat del procés de disseny. En projectes internacionals de certificació energètica i de sostenibilitat, és indispensable que el desenvolupament del projecte es regeixi segons les pautes esmentades. En el desenvolupament d’aquest tipus de projectes hi poden participar diferents equips professionals, que es poden agrupar en tres classes: equip de disseny, que pot incloure arquitectura, enginyeria, paisatgisme i altres disciplines; direcció del projecte i d’execució de l’obra; i garantia de la qualitat de l’edifici (obra i instal·lacions). En la fase de disseny del projecte, és decisiu que s’integrin, eficaçment, els coneixements dels diferents professionals i les tasques que tinguin atribuïdes. El procés del disseny integrat d’un projecte requereix forçosament la funció de gestió del coneixement; si aquesta gestió és eficient, aconseguirem que el resultat final del conjunt, de l’obra en definitiva, sigui superior a la simple addició de les parts.
FULLS dels ENGINYERS
tenim_opinio OK.indd 13
13
17/11/09 17:53:09