ELS NOSTRES EXPERTS
Els perills de Bolonya Anna Maria Coves / vocal de la Junta dels EIC i professora de l’ETSEIB
L
a Declaració de Bolonya ha estat signada per quaranta-sis països. Serem un dels darrers països a completar-ne la implantació. Els canvis mÊs importants afecten a l’estructura dels plans d’estudi i a la nova unitat de mesura utilitzada. GRAUS I MÀSTERS A l’Estat espanyol es va decidir que els graus serien de quatre anys i els mà sters d’un o dos anys, a criteri de cada universitat. Aquest Ês el problema mÊs greu per a la titulació d’Enginyeria Industrial, ja que a la resta de països s’ha optat pels graus de tres anys i els mà sters de dos anys que, de fet, Ês tal com ho tenim ara. Aquesta estructura ha originat fortes pressions, principalment sobre el tema de les atribucions per part dels col¡lectius professionals afectats. A hores d’ara s’està pendent que el Mi-
nisteri publiqui les directrius sobre els mĂ sters amb atribucions, entre elles les del MĂ ster en Enginyeria Industrial. En N]VKQ~ LMT LWK]UMV\ LMĂ…VQ\Q] X]JTQKI\ podem tenir problemes. Una altra qĂźestiĂł estructural ĂŠs la pèrdua de visualitzaciĂł del MĂ ster pels estudiants de batxillerat. La seva preocupaciĂł immediata serĂ obtenir un tĂtol de Grau, deixant de tenir la visiĂł de conjunt de la carrera d’Enginyeria Industrial. ELS CRĂˆDITS La nova unitat de mesura dels plans estĂ basada en les hores de feina que comporta per a l’estudiant (ECTS). S’ha fet una interpretaciĂł de la DeclaraciĂł que proposa aplicar canvis metodològics en l’ensenyament per tal de mesurar el treball de l’estudiant. S’han introduĂŻt elements, no descrits en la DeclaraciĂł, que obstaculitzen la feina tant al professorat com als estudiants. Els estudiants
rebran una cà rrega important de treballs, individuals i en equip, que afegeixen complexitat a la seva tasca, sense que estigui clar que comporti un augment de les capacitats adquirides per l’estudiant.
“L’estudiant s’ocuparĂ primer d’aconseguir el tĂtol de Grau i pot perdre aixĂ la visiĂł de la carrera d’Enginyeria Industrial en conjuntâ€? Amb un augment de recursos dedicats a la universitat es podrien superar ITO]VM[ LÂźIY]M[\M[ LQĂ…K]T\I\[ 5ITI]ZILIUMV\ VW PQ PI ]V XTI LM Ă…VIVtIUMV\ que acompanyi la implantaciĂł de les directrius de Bolonya. Els nous plans no parteixen, al meu entendre, d’una bona base per a la seva implantaciĂł.
L’energia nuclear avui JosĂŠ MarĂa GarcĂa Casasnovas / vocal de la ComissiĂł d’Energia
D
urant l’any 2007 la demanda d’energia elèctrica a Espanya va IZZQJIZ I ! /?P IUJ ]V KZMQ`MUMV\ LMT ZM[XMK\M IT -V aquest perĂode les centrals nuclears van aportar 55.102 GWh; ĂŠs a dir, un 20% de la demanda. Les tres centrals nuclears ]JQKILM[ I +I\IT]VaI ^IV OMVMZIZ ! GWh, que representa un 52% de la producciĂł neta total en el nostre territori i un 44,3% de la demanda total de Catalunya Y]M ^I I[KMVLQZ I /?P En el perĂode gener-octubre del 2008 la producciĂł de les centrals nuclears va [MZ LM ! /?P IUJ ]V QVKZMUMV\ del 8,5% respecte al mateix perĂode del 2007, cosa que representa el 21% en la
cobertura de la demanda total del mateix perĂode. És a dir, i amb independència d’alguns incidents mĂŠs importants per la seva repercussiĂł social que pels seus efectes reals, les centrals nuclears continuen comportant-se d’una manera excel¡lent amb un factor de disponibilitat del 89,3%, un dels mi-llors en l’à mbit mundial. Amb relaciĂł al parc de centrals nuclears, durant l’any 2009 s’hauran de prendre decisions importants sobre dos temes que actualment estan oberts: la ubicaciĂł del magatzem temporal centralizat de combustible gastat i la renovaciĂł de la llicència d’operaciĂł a la central de Santa Maria de Garonya, dels quals parlarem en pròxims articles.
FULLS dels ENGINYERS
opinio gener OK.indd 9
9
19/12/08 17:05:46