+
ACTUALITAT PERIODICITAT CONNECTATS
Descobreix els nous Fulls
Visita www.fullsdelsenginyers.cat i accedeix a tots els continguts
FULLS DELS ENGINYERS 00/ OCTUBRE 2015
El diari dels Enginyers Industrials de Catalunya
n ENGINYERIA
Tractaments mèdics TIC PÀG.09 // Realitat virtual, apps mòbils o plataformes web proposen nous tractaments mèdics amb l’objectiu de millorar la vida del pacient. Un dels projectes més destacats és el que desenvolupa la Universitat Politècnica de Catalunya: un monitor remot intel·ligent per al seguiment de pacients amb depressió major. L’Hospital Clínic de Barcelona i les iniciatives liderades pel Consorci Sanitari de Terrassa donen forma a les grans possibilitats que ofereixen les tecnologies de la informació i la comunicació en el camp mèdic. l n TEMA DEL MES
El sector de la robòtica a Catalunya reivindica el seu lideratge El sector de la robòtica a Catalunya està vivint moments molt interessants. Alguna cosa s’està movent. Les xifres d’instal·lació de robots industrials i d’exportació, l’ampliació del ventall de sectors econòmics que aplicaran robots en les seves activitats i la celebració de la primera Nit de la Robòtica aquest mes d’octubre a Barcelona fan pensar que el millor encara està per venir. Tot just ha començat.
n RADIOGRAFIA
foto: Google
El vehicle autònom i el repte mediambiental, dos punts d’inflexió del sector de l’Automoció PÀG.03 // Des d’un punt de vista tecnològic, el desenvolupament tècnic dels vehicles autònoms i el seu futur impacte en les nostres vides, és un tema candent en l’actualitat del sector de l’sutomoció. El sector, però, també carrega, des d’un punt de vista normatiu i regulatori, amb el recent escàndol de la manipulació del software que regula les emissions de NOx dels motors dièsel EA189 de Volkswagen. l
n
PÀG.06 // Efectivament, les dades del sector de la robòtica a Catalunya conviden a l’optimisme. La facturació dels proveïdors de robots, components i enginyeries amb seu a Catalunya ha superat els 150 milions d’euros. El 40% de la producció ja es destina a l’exportació. La robòtica industrial, la principal branca de la robòtica, té ja instal·lats més de 10.000 robots. Aquesta massiva implementació és un reflex del gran impacte i activitat que té, ara per ara, la robòtica industrial a casa nostra. Aquest dinamisme el protagonitzen empreses líders mundials implementades en el nostre país, com són ABB, KUKA, Yaskawa i Fanuc. Cadascuna d’elles venen arreu del món un volum aproximat de 25.000 unitats, excepte KUKA, que arriba fins a les 12.000. A la robòtica industrial la segueix la robòtica de serveis, que, segons els analistes, creixerà espectacularment en els propers anys en sectors com l’agricultura, la medicina, l’àmbit social i domèstic, la logística, la inspecció i la seguretat i el militar.
OPINIÓ // PÀG.03
n
Així doncs, a Catalunya comptem amb els tres actors principals de la robòtica: els fabricants de robots i de components, les enginyeries subministradores i els clients usuaris finals. El mercat principal dels robots instal·lats a Catalunya és l’automòbil, que concentra el 50% de les vendes. Seat i Nissan, a Barcelona; Ford, a Almussafes; Renault, a Valladolid i Palencia; Citroën a Vigo; Opel a Saragossa; Mercedes Benz a Vitòria i VW a Pamplona. Finalment, la celebració de la primera edició de la Nit de la Robòtica ha estat el punt de trobada que mancava al sector i s’ha posat de manifest que feia falta compartir experiències i reconèixer els esforços que estan duent a terme tant empreses com enginyers, que fa anys que es dediquen a la investigació i la formació, com el Josep Amat. Amat ha estat el primer guardonat en la categoria Acadèmia en la Nit de la Robòtica i podeu gaudir d’una entrevista en aquest número dels Fulls dels Enginyers. l
OPINIÓ // PÀG.04
“La norma EURO 6 suposa un canvi de regulació molt important per als dièsel”
“El canvi pot ser positiu, però caldrà modificar la cultura de la gent en relació amb la gestió de l’electricitat”
FRANCESC GARRIGA, ENGINYER INDUSTRIAL
JOSÉ MARÍA GARCÍA CASASNOVAS, ENGINYER INDUSTRIAL
02
OPINIÓ
FULLS DELS ENGINYERS / 00
n Carta del degà i el president n Editorial
El Ministeri d’Educació, Cultura i Esport de l’Estat espanyol reconeix els estudis superiors d’enginyeria com a màster JORDI RENOM President de l’AEIC
JORDI GUIX Degà del COEIC
Nous projectes, nous reptes
B
envinguts al diari de l’enginyeria. Us volem encomanar l’entusiasme amb el qual engeguem aquest nou projecte. Uns Fulls dels Enginyers renovats, amb un canvi de format, de periodicitat i de disseny. Unes pàgines que recolliran l’actualitat i els aspectes més destacats de l’enginyeria: de la professió i del sector, de les empreses, dels centres tecnològics i de les universitats. En resum, del conjunt d’enginyers i enginyeres que posen la tecnologia i els seus coneixements al servei de la societat. El pla de comunicació del Col·legi i l’Associació es basa a potenciar l’ús de les noves tecnologies per comunicar tota la informació que faci referència a les nostres institucions i al sector en general. Posem en marxa noves maneres de comunicar amb l’objectiu de transformar els canals de comunicació dels Enginyers Industrials de Catalunya, fer-los bidireccionals i donar valor al fet de pertànyer al col·lectiu. Volem escoltar el col·lectiu, volem que hi participi. Som globals, som enginyers i som referents en infinitat de temes tècnics i socioeconòmics, i creiem que hem d’explicar-ho. Sens dubte, un projecte nou amb un repte: ser el diari de l’enginyeria. Els nous Fulls augmenten en periodicitat, però no es queden limitats al paper, sinó que fan el salt al món digital. Cada mes els Fulls arribaran al col·lectiu, i els Fulls dels Enginyers digitals s’actualitzaran cada dia. Aquesta aposta suposa un salt en la indexació dels continguts a Internet, que ens permetrà desenvolupar la nostra reputació online, distribuir de manera eficient els continguts, guanyar visibilitat en els cercadors tècnics, i un dels punts més importants: facilitarà la participació del col·lectiu. l
Una equiparació dels estudis d’enginyeria industrial que s’ha fet esperar massa
E
l 12 d’agost passat el BOE recollia l’aprovació de la correspondència de la titulació d’enginyeria pre-Bolonya amb el nivell de màster per part del Consell de Ministres del Govern d’Espanya. Aquesta mesura era molt esperada entre el col·lectiu professional dels enginyers industrials, que fins al moment actual veien com, en general, la seva carrera s’equiparava a un grau i no a un màster. L’adaptació de l’educació superior al nou marc de l’Espai Europeu de l’Educació Superior (EEES) a Espanya es va fer creant un marc de qualificació propi (MECES), que distribuïa l’estructura acadèmica en quatre nivells: tècnic superior (nivell 1), graduat (nivell 2), màster (nivell 3) i doctor (nivell 4), enfront del sistema europeu (EQF), que fixava vuit nivells. A més, l’Estat espanyol va optar al seu dia per adaptar el model tradicional a un model de 4+1 o 4+2 (4 anys de grau i 1 o 2 de màster) segons la universitat, la qual cosa el diferenciava de la resta de països europeus, que van optar, en general, per l’opció 3+2 (3 anys de grau i 2 de màster). Aquests fets comportaven que la carrera tècnica superior (pre-Bolonya) s’equiparés més a un grau que no a un màster en comparació amb els estudis europeus. Per tant, els enginyers pre-Bolonya que havien cursat la carrera d’enginyeria industrial (actualment
n Sonòmetre
la majoria dels enginyers amb estudis superiors que es troben al mercat laboral) es trobaven en desavantatge enfront dels mateixos professionals d’altres països, ja que aquests últims sí que estaven avalats per una titulació que seguia aquesta regulació europea. Això suposava que, en concursos europeus i, en general, a escala mundial, els equips tècnics d’altres països, tot i tenir els mateixos coneixements acadèmics, obtenien una puntuació millor. Conscients d’aquests desavantatges, els col·lectius professionals van endegar les oportunes actuacions per aconseguir una correspondència de les titulacions d’enginyeria pre-Bolonya amb el nivell de màster. Amb la Resolució de la Direcció General de Política Universitària que publica al BOE l’acord del Consell de Ministres del 10 de juliol passat, finalment s’equipararà el títol d’enginyer industrial al nivell 3 del MECES i en conseqüència serà igual al nivell 7 de l’EQF. Gràcies a la modificació aconseguida, els professionals i les empreses catalanes i espanyoles tindran en allò que fa referència al nivell acadèmic les mateixes opcions per obtenir projectes mundials i l’oportunitat d’internacionalitzar-se amb més facilitat. Des de l’Associació i el Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya, com a entitats que vetllen per l’exercici professional, s’ha treballat intensament per aconseguir aquesta correspondència. l
“
n Altaveu
La Indústria 4.0 a Catalunya
Reactivant el país
La tarifa elèctrica per hores
El COEIC i el Clúster de la Indústria d’Automoció de Catalunya (CIAC) van col·laborar en la presentació de La plataforma de la indústria 4.0 de Catalunya, un projecte renovat de l’Anella Industrial que va néixer l’any 2006, amb l’objectiu d’augmentar la competitivitat dels sectors industrials catalans, potenciar el treball col·laboratiu en R+D+i i facilitar un accés real de les empreses i els sectors industrials a les infraestructures TIC de més alt nivell.
El Govern simplifica i agilitza tràmits en benefici de ciutadans i empreses amb la Llei de simplificació administrativa, una nova eina per a la reactivació econòmica que beneficiarà el 75% de les activitats econòmiques del país. Entre les novetats més polèmiques, s’hi troba un model de Finestreta Única Empresarial a tot el territori i la declaració responsable i la comunicació prèvia com a mecanismes de control, entre d’altres.
A partir de l’1 d’octubre, les companyies ofereixen als consumidors pagar la llum segons quin preu tingui en aquell moment del dia. Aquesta tarifa només es pot aplicar si es té un comptador intel·ligent integrat a la xarxa i el preu voluntari del petit consumidor activat. Aquesta nova tarifa per hores no influirà en tota la factura ja que només està basada en el consum. El Govern espanyol preveu que l’any 2018 tothom disposi d’un comptador intel·ligent.
EDITA: Associació/Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya AEIC President: Jordi Renom Sotorra Vicepresident 1r: Jordi Guix i Armengou Vicepresident 2n: Ricardo Granados i García Secretària: Olga Tomás i Huerva COEIC Degà: Jordi Guix Armengou Vicedegà: Josep M. Rovira i Ragué Secretari: Manuel Casas i Vilella Demarcacions del COEIC-AEIC Girona: Jaume Masgrau Lleida: Joaquim Llop
Catalunya Central: Mireia Félix Tarragona: Lluís Maestre Delegació del Vallès: Francesc Figueras AEIC - COEIC Director general: Pere Homs Consell de redacció: Jordi Guix, Jordi Renom, Pere Roca i Jordi Vericat Assessora de comunicació: Eva Díaz Coordinació: Anna Carrió Redacció: Anna Carrió, Pablo Monfort, Albert López i Sonia Olivera. Publicitat: Pilar Alonso, Eva Díaz i Sonia Olivera Fotografia: Isabel Marquès i Robert Ramos Disseny i maquetació: Anna Carrió Correcció lingüística: Ester Ollé Impressió: Vanguard Gràfic S.A.
L’important és que cada vegada que la robòtica necessiti professionals els trobi, encara que sigui reconvertint enginyers
Dipòsit legal: B 26367-2015 ISSN: 2013-3332 Administració i distribució: Enginyers Industrials de Catalunya Via Laietana, 39 - 08003 Barcelona T: 933 192 300 / F: 933 100 681 a/e: fulls@mail.eic.cat
Els articles signats no representen l’opinió dels Fulls dels Enginyers. D’acord amb la Política de protecció de dades de caràcter personal que tenen implantada el Col·legi i l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya, s’informa que, atès que l’anuari és un fitxer que té legalment atribuïda la condició de font accessible
JOSEP AMAT Membre del Grup de Treball de Robòtica dels EIC
al públic i vist que s’està emprant per a activitats comercials, s’explicitarà en el fitxer de manera destacada que dites dades no es podran utilitzar per a finalitats de publicitat o prospecció comercial. No obstant això, tenint en compte que aquest és un dret al qual els interessats poden renunciar, quan un col·legiat i/o associat així ens ho manifesti es farà constar en el fitxer que l’interessat ha informat del seu consentiment perquè s’usin les seves dades per a publicitat o prospecció comercial. Aquest consentiment s’ha de comunicar pels mitjans següents: per correu electrònic a lopd@eic.cat, per fax amb la referència LOPD al 933 100 681 o per escrit adreçat al Col·legi Oficial i l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya amb la referència LOPD a la Via Laietana, 39, 08003, de Barcelona.
FULLS DELS ENGINYERS / 00
03
Ja som Màster! Per fi ja som Màster! Per fi tenim la mateixa validesa que un enginyer industrial d’Alemanya o dels Països Baixos. Per fi els enginyers industrials catalans i espanyols pre-Bolonya han equiparat el seu títol a la categoria que els correspon. Què succeïa abans? Que si un enginyer espanyol pre-Bolonya cercava feina o presentava una candidatura a concursos pel Vell Continent, no podia competir contra els companys europeus tot i tenir els mateixos coneixements acadèmics que ells. Per què havíem de formar part d’aquest sistema d’educa-
Vols obtenir un certificat de correspondència? El sistema més àgil per obtenir una equivalència de titulació pre-Bolònia als nivells MECES i EQF és a través de la web del Ministeri d’Educació. Al COEIC t’ajudem a aconseguir-lo.
ció que ens discriminava i ens tancava moltes portes? Aquest canvi obre les portes a que professionals i empreses de Catalunya i Espanya tinguin les mateixes opcions per optar a projectes europeus i mundials i engegar processos d’internacionalització amb més facilitat. Companys, ara ja podeu viatjar i participar en els processos de selecció que vulgueu sense necessitat de preocupacions ni abstencions per temes merament burocràtics. Ara ja som iguals que la resta d’Europa. l
Ves a www.eic.cat i consulta tota la informació.
n Radiografia
La cruïlla actual de l’automoció: vehicle autònom i repte mediambiental El sector de l’automoció ha arribat darrerament a una cruïlla amb diverses direccions. En destaca, en primer lloc, com una gran oportunitat, el desenvolupament tecnològic dels vehicles autònoms i el seu futur impacte en les nostres vides. També és rellevant el recent cas de la manipulació del software que regula les emissions de NOx dels motors dièsel EA189 de Volkswagen
E
ls vehicles autònoms (VA) incorporen un grau altíssim de desenvolupament tecnològic. Sensors, mapes 3D dinàmics i radars són alguns dels elements bàsics dels VA. Òbviament, el software també té un paper bàsic en aquest tipus de vehicles. Per exemple, el programari d’intelligència artificial del cotxe està connectat a tots els sensors i obté dades del GPS i de les càmeres de vídeo. Així mateix, el programari d’enginyeria de control és el que fa possible realment la conducció, tot donant instruccions als activadors que realitzen les tasques d’accelerar, frenar o girar. Però, quin impacte podrien tenir els VA en la nostra vida quotidiana quan circulin pels carrers i autopistes? Un recent estudi de la prestigiosa consultora McKinsey & Company ens en dóna unes quan-
tes pistes. Els VA podrien reformar el servei postvenda i ampliar el ventall de models de propietat incorporant el pagament per ús; podrien obligar a què les asseguradores replantegessin la cobertura de l’error humà; redefinirien la cadena de subministrament i logística incorporant les tecnologies intel·ligents; el conductor passaria a tenir temps lliure durant el viatge; i disminuirien els accidents, amb el consegüent estalvi econòmic. NORMATIVA I REGULACIÓ L’altra direcció de la cruïlla ens porta cap al cas dels motors dièsel del Grup Volkswagen, un repte mediambiental en què ha quedat clar que no es tracta d’un problema tècnic del motor o d’una manca de formació específica. Ans al contrari. La VDI, l’Associació d’Enginyers d’Alemanya, ha reivindicat que la tecnologia alemanya té una posició de lideratge en el mercat mundial
de l’automatització i de l’enginyeria mecànica automotriu. Així mateix, la VDI considera que en el cas dels motors diesel hi ha hagut un abús obvi de la tecnologia i que semblen haver predominat consideracions purament econòmiques per sobre tant dels aspectes tècnics com dels legals. Francesc Garriga, coordinador de la Subcomissió d’Automoció del Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya, confirma que el problema rau en què “un software hauria manipulat els valors d’emissions d’òxid de nitrogen (NOx) durant les proves de dinamòmetre”. Aquests tests es realitzen amb l’objectiu d’homologar els motors a la nova normativa europea EURO 6, en vigència des de setembre de 2014. “Aquesta norma ha equiparat, per primera vegada, les emissions de NOx permeses per als motors de benzina i dièsel, situant-les en 0,06 NOx i 0,08 NOx, respectivament. Als
motors dièsel, se’ls permetia el triple d’aquestes emissions de NOx encara no fa un any”, destaca Garriga. “Aquest fet és important perquè la nova norma significa un canvi de regulació molt important per als dièsel. Francesc Garriga explica que algunes informacions quantifiquen entre 500 i 600 € la inversió que Volkswagen hauria d’haver fet en cada cotxe afectat pel cas dels motors dièsel per adaptar-lo als nous límits d’emissions permesos. Garriga puntualitza que aquesta inversió és “gran per a una companyia del sector de l’automòbil”. La solució consisteix a actualitzar el software en alguns casos i arreglar el motor en d’altres. En aquest segon cas, Francesc Garriga no creu que el client s’hagi de preocupar de perdre alguns cavalls de potència, sinó que el realment important és que el cotxe “no perdi acceleració, és a dir, la corba de parell motor, perquè si no, ja està en joc la seguretat”.l
Els vehicles autònoms incorporen programari d’intel·ligència artificial i d’enginyeria de control La normativa EURO 6 de 2014 ha equiparat per primera vegada les emissions dels motors de benzina i dièsel
04
ACTUALITAT
FULLS DELS ENGINYERS / 00
n Energia
A la recerca de l’electricitat més barata i l’estalvi energètic
A partir de l’1 d’octubre de 2015, el Govern espanyol ha establert que la facturació de l’energia elèctrica consumida sigui per hores segons el preu de l’electricitat a cada hora del dia.
X
foto: Endesa
avier Farriols, director tècnic de Factor Energia, afirma que “podem arribar a estalviar un 23% de la factura durant un any” i que la clau és “traslladar un 70% del consum diari a les hores en què l’electricitat sigui més barata”. Tot i que la nova facturació elèctrica per hores va començar a funcionar l’1 de juliol passat, ara ha finalitzat el termini que les companyies comercialitzadores tenien per adaptar-s’hi i implantar aquest nou mecanisme en els seus procediments. Tots aquells usuaris acollits a la tarifa de preu voluntari del petit consumidor (PVPC) i que, a més a més, disposin d’un comptador intel·ligent integrat en els sistemes de telegestió de lectura i facturació de les companyies elèctriques tindran aquesta nova facturació. A la resta, se’ls facturarà també de manera horària seguint un pa-
tró de consum establert per Red Eléctrica de España (REE), organisme que publicarà el preu de l’electricitat cada dia a les 20.15 h al seu portal web. Segons les dades de la Comisión Nacional de los Mercados y la Competencia (CNMC), a finals del 2014, el
La clau: traslladar un 70% del consum diari a les hores en que l’electricitat sigui més barata Cal un canvi en la gestió de l’elecricitat per part del consumidor
36% dels clients domèstics amb una potència contractada inferior als 15 quilowatts disposaven d’un comptador intel·ligent integrat en el sistema de telegestió de lectura i facturació. El pla del Govern espanyol és instal·lar comptadors intel·ligents integrats a totes les llars amb l’objectiu que l’any 2018 tothom en disposi. Per la seva banda, els usuaris no acollits al PVPC no es veuran afectats per aquest canvi normatiu, tot i que, si ho desitgen, poden sol·licitar l’accés al PVPC amb qualsevol comercialitzadora de referència, sempre que la potència contractada sigui inferior a 10 quilowatts. El president de la Comissió d’Energia del COEIC, José M.ª García Casasnovas, valora que “el canvi pot ser positiu, ja que es pagarà l’electricitat al preu del mercat en cada hora, però caldrà modificar la cultura de la gent en relació amb la gestió de l’electricitat”. Afegeix, però, que “el canvi no
serà fàcil perquè ara el valor de la factura depèn del consum sense discriminació de hores i acostumar-se a utilitzar l’electricitat quan sigui més barata no és una tasca senzilla”. Casasnovas remarca “la impor-
tància de programar tots aquells electrodomèstics que ho permetin en hores de baix consum i, consegüentment, de menor preu, perquè així gastaran energia més barata i, en un futur, es podrà disminuir la potència contractada”. l
L’ENERGIA ÉS EL QUE TU FAS AMB ELLA
ÉS INSPIRADORA
A ENDESA UTILITZEM LA NOSTRA INNOVANT PER FER-TE LA VIDA MÉS FÀCIL ONE - INFOENERGIA - MOBILITAT ELÈCTRICA TELEGESTIÓ - CIUTATS INTEL·LIGENTS CREIEM EN L’ENERGIA D’AQUEST PAÍS
ÉS CONTAGIOSA
ÉS REVELADORA
endesa.com
ColegioIngenieros_271,6x197,3_S&S_Endesa_Reposicionamiento_A_CAT.indd 1
26/10/15 16:29
FULLS DELS ENGINYERS / 00
05
n Notícies
La interconnexió elèctrica entre Espanya i França és una realitat
Ha entrat en vigor el Reial decret 900/2015 pel qual es regulen les condicions administratives, tècniques i econòmiques de les modalitats de subministrament d’energia elèctrica amb autoconsum i de producció amb autoconsum. Hi haurà dues modalitats: una per a instal·lacions amb una potència inferior als 100 kilowatts i una altra per a instal·lacions amb una potència superior als 100 kilowatts. La diferència és que els primers no poden vendre l’energia que no gastin mentre que aquells que tenen la potència contractada superior als 100 kilowatts sí que poden ferho. En aquest cas, el titular de la instal·lació haurà d’estar inscrit en el registre de productors i se li pagarà l’energia segons el preu que tingui el mercat en cada moment.l
Una nova bateria de liti ofereix el triple de densitat d’energia
El projecte d’investigació LISSEN, finançat amb fons europeus, ha desenvolupat una bateria de liti i sofre d’alta densitat que podria comportar el funcionament dels productes durant més temps després de cada càrrega. Aquesta innovació pot tenir un impacte considerable en els cotxes elèctrics, un mercat en què l’acceptació comercial està pendent de la necessitat de recarregar la bateria amb freqüència. Les prediccions comercials preveuen que un 39% de les vendes automobilístiques l’any 2035 seran d’automòbils elèctrics. Però aquestes previsions es compliran si hi ha bateries amb suficient autonomia per alimentar els motors elèctrics d’una manera còmoda i eficaç. l
Presenten el motor per a cotxe elèctric incorporat a les quatre rodes
Automotive Intelligence Center (AIC) i TECNALIA han presentat l’última innovació tecnològica que han desenvolupat en el camp del vehicle elèctric: el motor a les rodes. Aquesta tecnologia és el resultat del projecte europeu EUNICE, que han dut a terme conjuntament durant els últims quatre anys. L’objectiu d’aquest motor a la roda és aconseguir més espai a l’interior del vehicle, fet que permetrà redissenyar el concepte actual del cotxe elèctric i facilitar la seva conducció. Durant el projecte s’ha dissenyat, desenvolupat i validat un conjunt complet de motor a les quatre rodes que s’ajusti a les necessitats del vehicle elèctric. Ha superat amb èxit les proves realitzades sobre estrès tèrmic en condicions extremes d’operació i les de seguretat i durabilitat.l
iGenium’15, el punt de trobada de l’enginyeria catalana
L’energia, estratègia de creixement ha estat la temàtica de la quarta edició d’iGenium Enginyering Meeting Point, el punt de trobada de l’enginyeria desenvolupada a Catalunya. iGenium’15 ha comptat amb una introducció a càrrec del conseller d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya, Felip Puig, i amb la presentació de vuit projectes d’enginyeria vinculats amb l’energia. “Es necessitaran enginyers per apostar tant per la competitivitat del present com per apostar per la competitivitat del futur”, va afirmar el conseller durant la presentació de la jornada, i va plantejar la necessitat d’una reflexió sobre l’energia i replantejar-se la petjad energètica de les empreses. l
desenvolupament sostenible
Red Eléctrica de España (REE) i Réseau de Transport d’Électricité (RTE) ja exploten comercialment la MAT, la línia de molt alta tensió que creua les comarques de Girona i que uneix Espanya i França per l’est dels Pirineus. Aquesta interconnexió elèctrica ha duplicat la capacitat d’intercanvi entre els dos territoris, de 1.400 a 2.800 MW i ha augmentat la seguretat, estabilitat i qualitat del subministrament elèctric d’Espanya i França. La nova línia té una extensió de 64,5 quilòmetres, des de Santa Llogaia (Figueres) a Baixàs (Perpinyà). És subterrània a excepció del pas pels Pirineus per un túnel de 8,5 quilòmetres paral·lel a la línia ferroviària d’alta velocitat. l
El Govern aprova la regulació de l’autoconsum elèctric
Més que aigua Talent, coneixement i compromís. Aportem respostes adequades per a una gestió més eficient. Compartim coneixement i generem innovació. Treballem per un futur basat en el compromís i la cooperació.
SOLUCIONS INTEGRADES DE L’AIGUA PER A UN DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE
06
TEMA DEL MES
FULLS DELS ENGINYERS / 01
n Robòtica industrial
"La robòtica no és un objectiu, és un mitjà"
JOSEP AMAT
Catedràtic d’Arquitectura i Tecnologia de Computador, doctor enginyer industrial i professor emèrit de la UPC
“El repte a Catalunya és augmentar la indústria tecnificada” El sector de la robòtica a Catalunya té unes bases sòlides que deixen entreveure bones perspectives de futur. Per exemple, existeix una excel·lent oferta formativa. La indústria catalana, però, s’hauria de tecnificar més. De tot plegat en parlem amb Josep Amat, catedràtic d’Arquitectura i Tecnologia de Computador, doctor enginyer industrial i primer guanyador del Premi Acadèmia a la Nit de la Robòtica.
E
TEXT: ALBERT LÓPEZ // FOTO: ISABEL MARQUÈS
xisteix un bon teixit industrial i empresarial a Catalunya que integri solucions robòtiques en els seus processos? A Catalunya ho tenim relativament bé en comparació amb altres països desenvolupats. No s’ha de mirar quants robots es produeixen a Catalunya, que realment són pocs. La importància no és la producció de robots, sinó la introducció de robots en els processos productius i en els serveis, i saber fer-los més productius i fer tasques de més qualitat. L’objectiu de la robòtica no és substituir llocs de treball, en absolut, sinó oferir més qualitat i més competitivitat. Si tu ets capaç d’incorporar els robots tant en el procés productiu com en els serveis i saps fer òptima la teva producció, fas el país més competitiu. En aquest sentit, estem bé. I estem bé perquè hi ha bones empreses receptores d’aquesta tecnologia i, sobretot, estem bé perquè les universitats generen bons professionals. Per tant, el missatge que dono és optimista. Quins són els reptes, a partir de la realitat que acaba de descriure, que ha d’afrontar el sector de la robòtica a Catalunya? El repte és que la indústria a
Catalunya, que ara representa al voltant del 20% del seu PIB, no està suficientment tecnificada. El que creiem que necessitem com a país és que un percentatge cada vegada més gran de la indústria catalana estigui més fortament tecnificada. Et fa molt més robust davant de les crisis i et fa més incisiu en la creació de riquesa. Ara, això requereix també unes certes polítiques. I això és, en aquests moments, el que no tenim. Ja m’agradaria tenir unes polítiques pensades per a un país industrialitzat, més que pensades per a un país agrícola. En els diaris sempre llegeixo “les ajudes al sector agrícola”. I el sector industrial? No necessitem ajudes, necessitem polítiques. No és el mateix. Quina és la diferència? Una adequada política industrial, per exemple, és com es tracten fiscalment les inversions i la creació de noves empreses. Tenim un bon planter d’enginyers dedicats a la investigació robòtica? Una dedicació professional exclusivament centrada en la robòtica tampoc em preocupa gaire. El que em preocupa és que els enginyers que surten de l’Escola d’Enginyers estiguin ben preparats per poder assumir aquests rols. Encara que ara no s’hi dedi-
quin no passa res. Al llarg de la seva carrera professional aniran migrant entre diferents sectors on esmerçaran la seva activitat professional. Un enginyer potser comença en un sector quan ha acabat la carrera i l’acaba en un altre. L’important és que cada vegada que la robòtica necessiti professionals els trobi, encara que sigui reconvertint enginyers. Quines són les oportunitats que la robòtica ofereix actualment a l’enginyer català en termes de formació i d’oportunitats laborals? El sector de la robòtica és molt ampli. Per tant, els enginyers industrials i els enginyers de telecomunicacions són igualment aptes per dedicar-se a la robòtica. Els enginyers informàtics també estan molt capacitats per dedicar-se a la robòtica. Actualment trobarem molts màsters i titulacions amb els quals els titulats surten capacitats. Una altra cosa és la recerca, que va lligada amb la docència. En recerca tampoc ens podem queixar. Tenim diferents departaments universitaris que es dediquen a la robòtica i, a més a més, hi ha un centre de recerca mixta Universitat-Consell Superior d’Investigacions Científiques, l’Institut de Recerca Industrial (IRI). Tampoc ens hem
“
“Hem de motivar perquè hi hagi més gent jove que es dediqui a la robòtica” “L’objectiu és tenir una robòtica ben desenvolupada en el nostre país perquè la indústria pugui estar en el primer nivell mundial”
FULLS DELS ENGINYERS / 01
07
D Visita www. fullsdelsenginyers.cat i accedeix a materials exclusius de l’entrevista.
d’oblidar dels centres tecnològics en diferents campus que donen serveis a les empreses que han de resoldre problemes relacionats amb la robòtica. Per tant, els industrials troben professionals que surten de la universitat, troben centres de recerca i troben centres tecnològics. Per cert, la robòtica no és un objectiu, és un mitjà per fer les empreses més competitives. El nostre objectiu no és ser el número 1 de la robòtica en el món, sinó tenir la robòtica ben desenvolupada en el nostre país perquè la indústria pugui estar en el primer nivell mundial. L’objectiu és la indústria, no la robòtica. El sector que més robots està utilitzant és el de l’automòbil. Quins altres sectors estan implementant solucions robòtiques? Nosaltres tenim un teixit de petita i mitjana indústria i es podria pensar que no són sectors aptes per implementar-hi la robòtica. Doncs és al revés. Precisament perquè la robòtica és un element molt flexible, atès que se la pot programar perquè ara faci una tasca i després una altra, les empreses petites i mitjanes competitives també han incorporat la robòtica en els seus processos de producció. L’altre aspecte és el dels ser-
veis, que és un sector incipient on a la robòtica li ha costat més de penetrar, perquè l’entorn no és tan definit i la robòtica ha de ser més intel·ligent. La robòtica ofereix ara aquests nivells d’intel·ligència i de percepció de l’entorn per poder resoldre molts problemes que es presenten en els serveis. Dintre dels serveis hi ha un apartat que és força important, i és la sanitat, la medicina i la cirurgia. De fet, últimament, el nostre equip de recerca ha abandonat el sector industrial i ha derivat cap al sector serveis, perquè és on hi ha més demanda. La feina del nostre laboratori per al sector industrial potser és del 15% i la del sector de medicina i salut, del 85%, ja sigui per a entrenadors per als cirurgians, robots quirúrgics o robòtica per a rehabilitació. És un sector en el que, crec, Catalunya està molt ben situada. Quan parlem de robòtica de serveis en l’àmbit de la llar, estem parlant de llars més intel·ligents? Estem parlant de domòtica, és a dir, l’ordinador pren el control d’algunes de les funcions de casa nostra, com ara la il·luminació, la calefacció, etc. La informàtica no té braços. En el moment en què vols que aquest ordinador tingui braços per fer algunes d’aquestes funcions, necessites la robòti-
ca. Imaginem llars amb gent gran on es necessita moure el pacient, assistir-lo i fer esforços. Aquí hi ha molt futur en els propers anys. Aleshores podem afirmar que el sector serveis protagonitzarà la propera revolució de la robòtica? Hi haurà un esclat de la robòtica com a ajudants de la nostra llar. Hi ha un tipus d’ajudant molt més mediàtic: per exemple, l’aspiradora o el robot que t’obre la porta. Aquest tipus de robòtica més mediàtic no m’interessa. El que ens interessa és la robòtica al servei de les persones de veritat. Hi ha una gran escletxa on realment la robòtica ens pot ajudar perquè la gent gran pugui estar molts més anys a casa seva i no hagi d’anar prematurament a un centre especialitzat o a una residència. I això, la societat ho demana. Una de les tecnologies associades a la robòtica la protagonitza el sensor. Com podem explicar la relació de la robòtica sensoritzada amb la internet de les coses? En el moment que la internet està a les coses, vol dir que tenim les coses interconnectades. Per tant, si la calefacció de la nostra segona residència està connectada a internet, es pot encendre una hora o dues hores abans que
EN XIFRES
>10.000 robots instal·lats a Catalunya
150 M€
proveïdors de robots, components i enginyeries amb seu a Catalunya
40% d’exportació a tot el món
400 professionals dedicats a la robòtica
jo arribi. Això és una aplicació de la internet de les coses a la calefacció. Però, és clar, si pensem en l’internet en els artilugis tecnològics que estan al servei de les persones, per exemple, que uns sensors que portem a sobre puguin informar d’una caiguda o d’una incidència que requereixen ajuda immediata. Que hi pugui haver uns braços per ajudar a una persona gran a poder-se aixecar i ens permeti estar telecontrolats si nosaltres volem, és a dir, en cas d’accident a la llar o d’un ajut en cas de necessitat saps que algú pot saber què t’està passant. Inclús interpretar i preveure què t’està passant. Tècnicament podem considerar robots les impressores 3D? De fet, les impressores 3D són un petit robot amb tres graus de llibertat. Posiciona una gota en l’espai i converteix el líquid en sòlid. Aleshores va dipositant gotetes en l’espai 3D i es consolida aquest objecte tridimensional que hem dissenyat amb l’ordinador i que es va implementant. Una impressora és un robot unidimensional sobre un paper desplaçable; una impressora 3D és tridimensional: es comporta i es programa com si fos un robot. Què pot suposar per al sector la primera edició de la Nit de la Robòtica del mes d’octubre? La Nit de la Robòtica és important perquè aquests actes especials serveixen per posar en contacte diferents sectors que treballen al voltant de la robòtica, ja siguin usuaris, importadors, enginyeries especialitzades o el sector de la investigació. És important destacar, donar a conèixer i reconèixer actuacions importants en aquest sector. Així mateix, que surti aquesta iniciativa del COEIC és el més lògic, i crec que pel seu èxit tindrà continuïtat. Vol afegir algun comentari? El que cal és motivar perquè hi hagi més gent jove que es dediqui a la robòtica. Tenim bons professionals, però en tenim pocs. Les carreres tecnològiques són menys sol·licitades pels estudiants que altres com les de ciències de la salut o les ciències socials. Si a sobre diem que d’aquests estudiants, la majoria són nois, vol dir que ens falta la meitat de la població, que, a més, és una meitat molt qualificada. A les noies no els atrauen gaire aquest tipus de titulacions. Si volem tenir un país on una part del PIB depengui de la indústria, no només dels serveis i del turisme, necessitem més vocacions tecnològiques. Aquí tots tenim una tasca, fins i tot el COEIC, de fer despertar més vocacions industrials en els instituts. l
08
TEMA DEL DIA
FULLS DELS ENGINYERS / 01
D n Nit de la Robòtica
La robòtica ja té la seva nit
L’espectacular Recinte Modernista de Sant Pau va acollir el 8 d’octubre passat la primera edició de la Nit de la Robòtica, organitzada pels EIC. En l’esdeveniment, que ha posat de manifest la creixent importància de la robòtica en la societat i la indústria, s’han atorgat quatre premis, en reconeixement a l’aportació en robòtica industrial, acadèmica, de serveis i el projecte de l’any.
L
TEXT: ALBERT LÓPEZ // FOTO: ROBERT RAMOS
a primera edició de la Nit de la Robòtica es va iniciar amb una breu benvinguda a càrrec de Pere Homs, director general dels EIC. Homs va voler destacar la importància d’aquesta trobada, atès que, com va reconèixer, és un sector que tendeix a relacionar-se poc, i quan ho fa, “és en un entorn legítim de competència”. Aquesta mancança, va afirmar Homs, ha fet que “després de quaranta anys no hàgim pogut consolidar el nostre sector”, malgrat ser petit, transversal i d’un gran impacte econòmic. Així mateix, Pere Homs va afirmar que “els professionals que hi ha al darrere de la tecnologia robòtica passem bastant desapercebuts” als ulls de la societat. Cal, doncs, captar talent i recursos per “aprofitar les moltes oportunitats que avui se’ns presenten”. Per afavorir el sector de la robòtica a Catalunya i enfortir els lligams entre aquests professionals, els Enginyers Industrials de Catalunya han presentat el primer Directori dels Professionals de la Robòtica. Tot seguit, Homs va donar pas a Elisa Martín, directora d’Innovació i Tecnologia d’IBM a Espanya, que va pronunciar la conferència Computació cognitiva i robòtica. Martín va explicar el projecte Watson que està desenvolupant IBM, el centre del qual és la intel·ligència artificial. “El punt tecnològic diferenciador assolit amb Watson és que IBM ha posat en marxa la industrialització de la concatenació de l’algorísmia
mitjançant la comunicació d’informació semàntica”. És el concepte anomenat pipeline. Una segona fita tecnològica assolida per Watson és que “té una arquitectura massivament paral·lela molt semblant a la de la supercomputació, però sense la necessitat de la mateixa potència”. IBM ja està pensant en la segona generació de Watson, l’anomenada embodied cognition, que “representa l’extensió de les tecnologies de la informació al món físic, incorporant la cognició en la frontera de l’IoT”. Després d’un amè sopar, Carles Soler, del Grup de Treball de Robòtica dels EIC, va destacar que 2014 va ser un bon any, atès que “es van vendre 200.000 robots en el sector dels robots industrials, un 30% més que l’any anterior. A més, va ser l’any de la consolidació de la robòtica col·laborativa”. Avui dia, la Xina ja és el primer mercat mundial de robots, amb “un volum de vendes de 57.000 robots, un 54% més que el 2013”. Un altre indicador de la bona salut del sector és que grans companyies com ABB i Teradyne han dut a terme diverses adquisicions d’empreses i han creat nous models, igual que KUKA. PREMIS PROFESSIONALS La Nit de la Robòtica 2015 va concloure amb l’acte de lliurament dels premis, que va comptar amb la presència de l’Honorable Senyor Felip Puig, conseller d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya. El Premi Robòtica Industrial
FERNANDO SÁNCHEZ CEO de KUKA Robots Iberica S.A.
“L’any 2015, gairebé el 40% dels robots industrials subministrats en el territori espanyol s’instal·laran a Catalunya”
Q
uè representa per a KUKA patrocinar aquest any la Nit de la Robòtica? El suport a un esdeveniment d’aquest tipus així com la participació o suport en entitats educatives formen part de la missió de la nostra empresa, la responsabilitat social. KUKA està especialitzada en la fabricació de robots per al sector industrial. Ens ho pot explicar? Fa més de quaranta anys, KUKA va fabricar el seu primer robot industrial. Des d’aleshores l’evolució ha estat constant. Avui, desenes de milers de robots estan treballant en fàbriques de tot el món, però la indústria no és el nostre únic camp: la medicina, l’educació i els serveis són sectors en els quals ja estem sòlidament implantats.
Cap on creu que s’està dirigint l’R+D+i de la robòtica aplicada en el sector industrial? La connectivitat, la mobilitat, la indústria 4.0, la col·laboració home-robot i la facilitat d’ús. Quines possibilitats veu en l’aplicació de l’IoT a la robòtica? La connectivitat i la mobilitat permetran ser més eficients i reduir els costos de les inversions en robòtica; les prediccions de manteniment, desgast, etc.; la flexibilitat en la producció; l’estalvi en desplaçaments personals, i la millora de prestacions. Com definiria la situació del sector de la robòtica a Catalunya? Durant el 2015 gairebé el 40% dels robots industrials subministrats en el territori espanyol s’instal·laran a Catalunya, els principals fabricants mundials de robots tenen la seva seu central aquí, els integradors i fabricants de maquinària més importants són catalans. És, sens
dubte, la comunitat més potent en aquest sector. Respecte a la formació, en aquests últims anys s’està formant els estudiants d’una manera més pràctica i útil per a l’empresa. Fins ara una formació profundament teòrica i només en estudis superiors no cobria la necessitat real del mercat. Els nous programes acadèmics, la formació dual i les inversions en equipament solucionaran aquesta anomalia. Creu que la indústria a Catalunya hauria de tecnificar-se bastant més? Hem de prendre els exemples en societats més desenvolupades que la nostra: per exemple, el Japó, Alemanya i Corea, on la densitat de robots per cada 10.000 llocs de treball en la indústria multiplica la catalana. Ens queda encara molt camí per recórrer. L’excepció és la indústria de l’automòbil, on som a la primera línia mundial. l
FULLS DELS ENGINYERS / 01
09
MARC SEGURA Robotics Business Unit Manager ABB
Q
uè representa per a ABB patrocinar aquest any la Nit de la Robòtica? Estem molt contents de participar-hi i de patrocinar aquest esdeveniment. La robòtica, dins de tots els negocis d’ABB, és un negoci amb molta projecció, on estem invertint molt i on estem tenint molt d’èxit. Per tant, poder donar suport a iniciatives, en aquest cas a Catalunya, per donar a conèixer la robòtica i per crear consciència en el mercat i en els nostres clients és molt important per a nosaltres. ABB està especialitzada en la fabricació de robots per al sector industrial. Ens ho pot explicar? A ABB vam ser dels pioners en la robòtica industrial. El 1974, a Suècia, vam fer el primer robot elèctric controlat per microprocessador. En els anys vuitanta vam implementar la robòtica a escala mundial començant pel sector de l’automòbil. Estem molt orgullosos de ser-ne un dels referents, i sobretot en aquests moments de canvi en què s’espera una segona fase d’explosió de la robòtica, encara, industrial, en què pensem que hi haurà grans oportunitats. Cap on creu que s’està dirigint l’R+D+i de la robòtica aplicada en el sector industrial? Hi ha clarament dos àmbits. Un, del qual es parla molt, és la robòtica col·laborativa. És a dir, treure els robots de les seves gàbies, fer-los més petits, intrínsecament segurs i que puguin estar col·laborant al costat dels humans en diferents processos. Cal parlar també de la integració de la informàtica en l’Internet of Things i la indústria 4.0.
va recaure en José Ramón García-Montón, enginyer industrial i pioner de la robòtica a Espanya en el sector de l’automoció. Josep Amat, catedràtic d’Arquitectura i Tecnologia de Computadors, doctor enginyer industrial, professor emèrit de la UPC i membre del Grup de Treball de Robòtica dels EIC, va ser el guanyador del premi en la categoria Acadèmia. Pel que fa al premi Robòtica de Serveis, el guardonat va ser Jordi Santacana, especialitzat en robots aeris i fundador de l’empresa CatUAV. El darrer guardó lliurat, el de Projecte de l’Any, va ser per a l’empresa SEAT, un reconeixement que
“El canvi de paradigma está basat en la vocació exportadora i la internacionalització” Com definiria la situació del sector de la robòtica a Catalunya? Catalunya, com Espanya i el món, ha patit una crisi molt forta que malauradament ha fet desaparèixer moltes empreses. Però és clar que les que han quedat han passat un test molt fort i tenen unes fortaleses intrínseques considerables. Un dels principals canvis de paradigma ha estat la clara vocació exportadora i internacionalitzadora de les empreses. I no només dels fabricants dels béns d’equipament, el mercat dels quals ja és global, sinó dels productors locals i de les fàbriques: també la seva producció s’està dirigint cap a mercats exteriors. Creu que la indústria a Catalunya hauria de tecnificar-se bastant més? Una dada objectiva de la IFR (International Federation of Robotics) és que Espanya, i, per tant, Catalunya, no està pas gens malament en densitat de robots en la indústria. És a dir, en robots per cada 10.000 empleats en la indústria. Està en el número 6, després del Japó, Corea, Alemanya, els EUA i Suècia, i molt per davant d’Anglaterra o França. Per tant, no partim d’una mala base. Jo he treballat en un àmbit global i he vist com estan les indústries d’aquí i no estem pas malament. Hi ha molta expertise, l’automatització no és una pràctica nova. Malgrat tot, crec que no podem abaixar la guàrdia. Hi ha noves tecnologies que permetran millorar la productivitat de les empreses i potser en àrees noves. No ens podem quedar enrere. l
destaca el paper tractor de la companyia en la robòtica a Espanya. De fet, el jurat del guardó va remarcar que SEAT va instal·lar el primer robot industrial l’any 1974 i també les actuals línies de producció de darrera generació de la companyia. Joan Carles Casas, gerent de SEAT, va recollir el premi i va aprofitar l’oportunitat per demanar confiança en la marca i en el Grup Volkswagen arran de la difícil situació que està vivint. Cal destacar el suport que han donat a la primera edició de la Nit de la Robòtica empreses que són referents en el sector, com ABB, KUKA Robotics, Fanuc, Stäubli, Promaut i Nelmia Robotics Insight. l
n Nous projectes
La tecnologia aplicada a la salut, revolució en el tractament mèdic
Els tractaments mèdics d’algunes malalties com la depressió, l’esquizofrènia, l’alcoholisme o l’Alzheimer podrien viure un canvi absolut gràcies a les possibilitats que ofereixen les TIC
D
TEXT: ALBERT LÓPEZ
e fet, la realitat virtual, les apps mòbils i les plataformes web ja estan obrint noves portes per millorar la vida del pacient i, alhora, ajuden el metge i els infermers en la seva tasca professional. Un dels projectes destacats l’està desenvolupant la Universitat Politècnica de Catalunya: un monitor remot intel·ligent per al seguiment de pacients amb depressió major. Amb aquesta aplicació amb website, el pacient està monitorat dia a dia, s’obté un seguiment real de l’evolució de la seva patologia i, finalment, realitza una sèrie de prediccions sobre possibles recaigudes i comportaments futurs del malalt. Aquestes prediccions s’obtenen gràcies a metodologies d’intel·ligència ar-
n Enginyeria global
tificial com ara el soft computing. Tant la informació obtinguda pel monitor com la introduïda manualment pel pacient permeten un feedback d’informació molt visual, que és útil per al mateix malalt i per a l’equip de metges. En cas de considerar una hipotètica recaiguda, s’activa una alarma i s’estableix una comunicació directa entre el metge i el pacient. La realitat virtual en l’avaluació i el tractament de l’alcoholisme és un altre projecte destacable que està duent a terme l’Hospital Clínic de Barcelona. En aquest cas es tracta d’un entrenament virtual que ajuda els pacients a controlar la temptació de beure alcohol i evitar patir recaigudes. Aquesta tècnica obté dades del pacient, com l’activitat cardíaca, temperatura i conductància de la pell, abans, durant i després del
seu pas per cinc entorns predeterminats. Finalment, destaquem un projecte amb tres anys de recorregut en el qual col·laboren enginyers informàtics, matemàtics i psicòlegs. Liderada pel Consorci Sanitari de Terrassa, l’objectiu d’aquesta investigació és desenvolupar estratègies per avaluar i intervenir a través de l’observació de la pròpia vida del pacient captada mitjançant una càmera digital. D’aquesta manera s’ha obtingut un programa d’entrenament cognitiu per a persones amb una pèrdua lleu de memòria en una fase preclínica. Els pacients són exposats als seus propis records capturats amb una càmera amb l’objectiu de poder explicar la conducta i la cognició del cervell mitjançant models matemàtics. l
D
POL ARRANZ Enginyer industrial per la UPC, especialitzat en energia / Investigador associat al Grup de Recerca en Ciències de l’Enginyeria i Desenvolupament Global (UPC)
Sustainable human development needs professionals
This September 2015, a new formulation of international action, based on Sustainable Development Goals (SDGs) has been unanimously adopted by the United Nations, to supersede the Millennium Development Goals set in 2000.
T
he SDGs seek to complete the unfinished business of the MDGs and respond to new challenges. They are action oriented, global in nature and universally applicable; and constitute a holistic, indivisible set of global priorities for sustainable development. These goals integrate economic, social and environmental aspects and recognize their interlinkages in achieving sustainable development in all its dimensions. Technical and technological innovative solutions are expected to play a key role in addressing the vast majority of the SDGs. Engineering does and can play a major role in promoting human development and we-
ll-being. The “global” engineer needs to take a wider perspective and understand the potential for improving lives of the poor worldwide, through the appropriate design and use of technology. Such considerations must therefore be an integral part of the two essential stages in the engineering profession, namely: Training – Sustainable human development aspects need to be increasingly included within higher education (engineering) curricula; and Practising – The standards that regulate engineers’ professional competences shall specifically recognise practising in a context of development. UNESCO and other international stakeholders advocate for the recog-
nition of the Global Citizenship Education (GCE) vision [3]: “It is a concern with the relevance of knowledge, skills and values for the participation of citizens in, and their contribution to, dimensions of societal development which are linked at local and global levels. Global learning can make a positive contribution to a globalised world by helping students learn about the challenges our world faces and think critically about how to deal with issues such as poverty, inequality and sustainability.” Higher Education can and must be also part of the GCE vision; however, current debates at EU and international level have not yet explored in detail the role that Higher Education should play within GCE.l
10
AEIC/COEIC
FULLS DELS ENGINYERS / 01
Aquesta secció recull la veu dels instruments a disposició dels enginyers industrials i de les institucions i entitats que vetllen pels professionals. n Caixa d’Enginyers
n La Mútua dels Enginyers
DÍDAC PÉREZ, director d’Inversions a Caixa d’Enginyers Gestió
JORDI ECHEVERRIA, director comercial de la Mútua dels Enginyers
Gestió activa per a la preservació de capital en un entorn de gran volatilitat
D
urant els darrers cinc anys, els mercats financers han viscut un període molt benigne en termes de comportament de la majoria d’actius, i han pujat de manera lineal sense pràcticament oscil·lacions. Unes valoracions molt atractives, les millores en l’activitat econòmica mundial i, sobretot, la determinació dels bancs centrals a evitar episodis d’estrès han estat els catalitzadors principals de les pujades en renda variable i en renda fixa. Les mesures de dispersió en els preus dels actius (mesurats a través de la volatilitat) van caure a uns nivells molt baixos, fet que va acostumar els inversors de manera fictícia a un entorn “sense riscos” aparents. La direccionalitat en els preus pràcticament ha eliminat els beneficis de la descorrelació entre els actius, de manera que, tant en pujades com en baixades de mercat, tots els actius s’han mogut en la mateixa direcció. Arran de l’augment de la percepció de la incertesa a partir del mes d’abril, la capacitat dels gestors per obtenir rendibilitats positives s’ha deteriorat significativament. No obstant això, és13:01 en aquest MITJA.pdf 1 13/10/15
C
M
entorn on els beneficis d’una gestió activa, escèptica respecte als índexs de referència, realment afloren amb tot el valor. En períodes de caigudes dels mercats, la filosofia d’inversió dels vehicles del Grup Caixa d’Enginyers pren rellevància gràcies a l’enfocament cap a la preservació de capital instrumentada a través de la inversió en companyies amb fonaments sòlids, tant per la banda de la renda variable com per la banda de la renda fixa corporativa amb sobrada. Creiem fermament que en el llarg termini els preus dels actius han de reflectir la tendència en la generació de beneficis i ingressos i, per tant, la garantia de l’èxit futur és evitar el soroll a curt termini. No resulta sorprenent que gairebé tots els fons d’inversió directa de Caixa d’Enginyers Gestió tinguin enguany un comportament significativament millor que els índexs de referència i els fons de la competència, i el que és més important, amb nivells de risc inferiors. Així ho constata l’agència de qualificació de fons Morningstar, que atorga als fons de Caixa d’Enginyers Gestió un nou màxim d’estrelles en un període a cinc anys. l
La mutualitat de previsió social: eina eficient per a enginyers industrials
L
’enginyeria industrial, és una de les poques professions que té l’opció de substituir la cotització al RETA (Règim Especial de Treballadors Autònoms de la Seguretat Social) per la seva mutualitat de previsió social, amb unes prestacions molt més flexibles i en general una quota mínima un 20% més econòmica. Des de l’inici de l’activitat laboral com a enginyer per compte propi (alta al cens d’activitats econòmiques) disposa d’un mes per optar entre el RETA de la Seguretat Social o la Mútua dels Enginyers com a alternatiu al RETA , si no es diu res l’Administració interpreta que s’ha adscrit al règim del RETA de la Seguretat Social. Quan i per què s’ha d’escollir entre una i altra opció? En general no hi ha una norma senzilla que determini quina és la millor opció, ja que intervenen molts factors: història laboral i de cotitzacions, patrimoni actual i expectatives futures, càrregues familiars, etc. Però sí que hi ha situacions en què clarament la Mútua dels Enginyers aporta avantatges exclusives:
La teva empresa encara no és empresa adherida?
Doble cotització: quan existeix una activitat complementaria a treballar per compte d’altri, cotitzar addicionalment com autònom a la Seguretat Social, generalment és fer-ho a fons perdut, ja que la seguretat Social té un topall de prestacions màximes, amb la Mútua com alternativa les prestacions es complementen. Treballar després de la jubilació: l’alta a la Mútua com alternativa al RETA és compatible amb el cobrament de la pensió pública, el que permet allargar la vida laboral de l’enginyer sense penalitzacions. Altres avantatges de la Mútua com alternativa al RETA: • Designació lliure de beneficiaris. • Terminis de carències més reduïts. • Major flexibilitat a l’hora d’escollir prestacions. • Consolidació dels drets adquirits per ala prestació de jubilació. • Equilibri entre les aportacions i les prestacions, en ser un sistema de capitalització individual. El més important és assessorar-se per poder adoptar la solució adequada a les necessitats particulars. l
935 029 083 emp.adherida@serveis.eic.cat
Y
CM
MY
CY
CMY
K
VISIBILITAT COBERTURA SERVEIS
NETWORKING PARTICIPACIÓ
EMPRESA ADHERIDA és una iniciativa dels Enginyers Industrials de Catalunya dirigida a les empreses amb enginyers en el seu equip. L’objectiu és establir una xarxa de relació entre les empreses i les institucions dels enginyers que ajudi les empreses en la seva projecció i els permeti l’accés a un ampli catàleg d’avantatges i serveis exclusius.
FULLS DELS ENGINYERS / 01
11
n Estudiants
n AEIC / COEIC
UPDATE FORMACIÓ CONTÍNUA Elaboració de projectes de control de soroll i aïllament acústic 2/11/2015 · Presencial · 16 h
Fabricació additiva. Evolució de les tècniques de fabricació digital 18/11/2015 · Presencial · 8 h
Gestió pràctica dels residus industrials 3/11/2015 · Presencial · 8 h
Management en la globalització i interculturalitat 19/11/2015 · Presencial · 8 h
Big data. Competint amb dades en l’era del big data 4/11/2015 · Presencial · 8 h
Elaboració de projectes d’infraestructures comunes de telecomunicacions (ICT) 23/11/2015 · Presencial · 24 h
Innovació de producte/servei: característiques i claus d’èxit 5/11/2015 · Presencial · 8 h
La col·legiació postmàster
Durant l’any 2015 s’ha registrat un 10% més de col·legiacions que l’any 2014. Dos joves que cursen estudis superiors valoren els aspectes que tindran en compte a l’hora de decidir col·legiar-se quan completin la seva formació a finals d’aquest any.
E
Aspectes tècnics de seguretat de màquines 10/11/2015 · Presencial · 8 h Mètodes de control de qualitat del servei d’enllumenat públic en l’externalització de la gestió 10/11/2015 · Presencial · 8 h
Elaboració de projectes elèctrics de baixa tensió 23/11/2015 · Presencial · 20 h Obligacions legals del manteniment d’instal·lacions 24/11/2015 · Presencial · 16 h Robòtica i lean manufacturing. Conceptes antagònics? 25/11/2015 · Presencial · 8 h
Intel·ligència artificial. Aplicacions per al món de l’empresa 11/11/2015 · Presencial · 8 h
Comercialització d’energia elèctrica 26/11/2015 · Presencial · 12 h
Competència emocional de l’enginyer. Intel·ligència emocional 12/11/2015 · Presencial · 8 h
Models de negoci i innovació estratègica 26/11/2015 · Presencial · 8 h
Com demostrar els estalvis energètics? Curs pràctic avançat 16/11/2015 · Presencial · 12 h
Gestió de riscos. Enterprise risk management (ERM) 30/11/2015 · Presencial · 4 h
TEXT: PABLO MONFORT // FOTO: ISABEL MARQUÈS
l Col·legi Oficial d’Enginyers Industrials de Catalunya (COEIC) és la institució que vetlla pel correcte desenvolupament de l’exercici professional d’aquest sector. Un dels moments per col·legiar-se té lloc quan es finalitza el màster. “El Col·legi ajuda i defensa els interessos dels seus integrants, ja que ells són la seva raó de ser”, coincideixen a dir en Miquel Vila i en Luis Noriega. Per aquests júniors, un dels motius més importants per a la col·legiació és la possibilitat de trobar feina. “Penso que el Col·legi ens pot ajudar molt. A més a més, si analitzes la seva borsa de treball veus que hi ha moltes ofertes que no estan en altres motors de cerca”, afirma rotundament en Luis Noriega. Segons les dades proporcionades pel COEIC, des del mes de gener de 2015, s’hi han incorporat un total de 700 persones, gairebé un 10% més que en el mateix
segment de temps de l’any 2014. Aquestes noves generacions destaquen per la constant emprenedoria i la capacitat per voler convertir en realitat les seves idees i projectes, i en aquest aspecte, tots dos estudiants convergeixen: “L’apartat Enginova del COEIC és una gran idea, ja que el Col·legi ens pot ajudar a convertir les nostres idees en negocis. Ningú ens ha ensenyat a obrir un negoci, i en aquest sentit, és una excel·lent plataforma”. Les col·legiacions de joves entre els 20 i els 30 anys han representat més del 75% de les noves col·legiacions d’aquest 2015. Hi ha dos aspectes que convencen els joves per fer el pas endavant i col·legiar-se: l’existència de les Comissions i el preu de les quotes. Les Comissions són una manera d’aprendre, mobilitzar-se i conèixer en profunditat aquell àmbit que més ens interessi. Organitzar activitats, informar de l’activitat d’aquell sector o fer networking són algunes de les se-
ara els
FULLS
també són
DIGITALS www.fullsdelsenginyers.cat i accedeix a tots els continguts
ves funcions. Noriega aposta per la Comissió d’Energia mentre que la Comissió de Gerència de Riscos i la de Medi Ambient serien les escollides per en Miquel Vila. Ambdós es manifesten positivament pel que fa a les quotes del col·legi, “comprensives amb les situacions actuals de la societat, com per exemple amb els joves o si es viu fora del país”, segons en Luis Noriega. En Miquel relaciona qualitat i preu tot manifestant que “el cost de les quotes és molt raonable pels serveis que ofereix el Col·legi”. Entre els nous col·legiats, hi predominen els enginyers industrials, seguits dels enginyers en organització industrial, els enginyers químics i els enginyers en geologia. L’enginyeria innova constantment i ho farà sempre. “És important formar part del Col·legi, ja que et facilita aquesta actualització i aquest accés constant a la informació referent al sector”, conclou en Luis Noriega. l
NO ET POTS PERDRE... Cicle de Cinema: The river Comissió de Cultura: Cine Club 2/11/2015 · 17.00 h · Col·legi Casp Sagrat Cor de Jesús Aula d’Extensió Universitària Comissió de Jubilats i Prejubilats El dret a decidir, amb Santiago Vidal 4/11/2015 · 18.00 h · Col·legi Casp Sagrat Cor de Jesús Concert 15è Aniversari de la Coral dels Enginyers Industrials de Catalunya Comissió de Cultura: Coral dels EIC 7/11/2015 · 19.00 h · Teatre de Sarrià Cafè dels Enginyers, amb Laura Tremosa Comissió de Jubilats i Prejubilats 10/11/2015 · 10.00 a 12.00 h · Seu dels EIC
Qualitat de l’aire interior Comissió de Construcció 11/11/2015 · 11.00 h · Seu dels EIC La implantació d’un sistema de gestió dels coneixements al si de les organitzacions Comissió dels Enginyers a les Administracions Públiques 17/11/2015 · 18.00 h · Seu dels EIC De les locomotores BR10 a les E03 Comissió de Cultura: Grup Engitren 18/11/2015 · 18.30 h · Seu dels EIC Debat sobre la Llei 16/2015, de 21 de juliol, de simplificació de l’activitat administrativa Comissió dels Enginyers a les Administracions Públiques 27/11/2015 · 9.30 h · Seu dels EIC
Tota la informació sobre formació dels EIC i l’agenda d’actes a www.eic.cat
12
ENTREVISTA
FULLS DELS ENGINYERS / 00
n L’entrevista
ORIOL GUIXÀ va néixer a Barcelona i té 63
anys, cinc fills i set néts. La seva formació d’enginyeria inclou tant l’especialitat de mecànica industrial com la de motors d’aeronàutica, ambdues finalitzades a Madrid. Creu que en el sector del coure hi ha un gran marge per a la innovació. És molt crític amb la política industrial actual tant a Espanya com a Catalunya. El problema, però, segons ell, rau a la societat. Entrevistem el conseller delegat i vicepresident de La Farga.
“La legislació no té en compte les necessitats de la indústria”
E
TEXT: ALBERT LÓPEZ // FOTO: ISABEL MARQUÈS
ls vostres inicis a La Farga no van ser precisament fàcils. El mes de setembre de 1984 vaig entrar a treballar a La Farga com a director general, malgrat que ja els assessorava per temes industrials i tècnics des de l’any 1980. L’1 de gener de 1985 quatre persones vam comprar la companyia per una pesseta. Estava molt endeutada, en fallida tècnica, funcionava amb maquinària obsoleta i tenia moltíssims treballadors. La vam haver de reestructurar de dalt a baix i va començar a remuntar fins ara. Hi ha hagut pedres en el camí... Sí, hi ha hagut incidències. El 1993 vam haver de presentar una suspensió de pagaments. Va ser una situació molt dura i, de fet, molt tècnica. Per fer una inversió molt gran vàrem demanar crèdits a llarg termini. Però hi va haver entitats financeres que es van tirar enrere. Aleshores vam haver de fer inversions a curt termini i als bancs els va agafar por. Ens van retirar els crèdits a curt termini també i ens vam quedar bloquejats financerament. L’única solució va ser vendre el 50% d’aquesta inversió al cap de quatre anys a la desapareguda companyia anglesa Delta. Aquests diners van pagar la suspensió de pagaments. A què es deu la bona salut actual de La Farga? L’any 1985 vam iniciar un procés d’innovació que va tenir molt d’èxit. En el món dels metalls dels anys
Més informació: Servei de Formació Via Laietana, 39 08003 Barcelona (T) +34 932 957 808 (@) info@update.cat
setanta es van inventar les colades contínues. Es pensava que la colada contínua no es podia fer servir en materials reciclats, el coure havia de ser completament pur. Nosaltres el que vàrem inventar és un procés a través de colada contínua per fer-la servir amb material impur provinent de ferralla. Ens en vam sortir. Ho vam patentar i ens hem dedicat a vendre aquest procés arreu del món. Quina és la clau de l’èxit del vostre sistema? De fet, el sistema té dues claus. La primera fa referència a la neteja del coure com a material impur que és. La segona clau es refereix al procés de solidificació i laminació del coure amb impureses, que requereix uns determinats paràmetres que ho permetin. Cap on creieu que s’està dirigint l’R+D+i en el sector del coure, específicament? Del coure, en podem destacar tres característiques. És un gran conductor tèrmic i elèctric, es deixa reciclar fàcilment i és bactericida, és a dir, elimina els bacteris. A més, el coure és necessari per a la vida. Molta gent no ho sap, però per viure necessitem ferro, zenc i coure. La nostra activitat principal és la transmissió d’energia i de calor i en el terreny dels intercanviadors de calor hi ha camp a recórrer. A més, hi ha molt de desenvolupament en la superconductivitat d’energia i en l’àmbit del grafè. A més a més, ara s’està utilitzant molt en les sales d’operacions dels
hospitals. S’ha demostrat que instal·lant planxes de coure i posant coure en els estris dels cirurgians s’ha reduït l’índex de mortalitat per bacteris en les sales d’operacions en un 70%. Hi ha algun producte o innovació estrella que vulgueu destacar? Hem desenvolupat el conductor CAC (copper alloy conductor), amb unes característiques molt potents, entre les quals destaca que es pot implementar en les mateixes torres actuals d’alta tensió i, alhora, transmet un 40% més d’energia. A més, molts dels cables actuals d’alta tensió són d’alumini i en ambients corrosius es corroeixen. El nostre, no. És hidròfug i no deixa que l’aigua s’hi enganxi, i per tant, no s’hi pot formar gel. L’altre avantatge és que permet una sobretensió gran en un període de temps curt sense cremar-se. Ja està implementat en alguna instal·lació? Sí, ja està funcionant en una línia muntada a Xile que utilitza aquest conductor per a una mina que té problemes de sobretensió i corrosió. I en una altra a Escòcia, que pateix grans ventades. Pel que fa a la política industrial, quines mesures creieu que s’haurien de dur a terme per millorar la situació del sector? Primer cal puntualitzar que és un tema que afecta tant Espanya com Catalunya. I en això sóc molt crític. Ens omplim la boca de què s’ha d’ajudar la indústria i tota la legislació que es fa en tots els sentits no té en compte la indústria. La
societat no està realment mentalitzada de la importància de la indústria. El legislador no ha tingut mai en compte els plantejaments industrials. Si tinguéssim una petita sensibilitat amb la indústria, el corredor mediterrani hagués estat fet fa vint anys. Poseu-me’n més exemples. Si ara volgués muntar a Catalunya una indústria com La Farga hauria de convèncer els polítics i l’Administració perquè em facin un canvi legal sobre els terrenys. Realment estem pensant en la indústria? No. Realment volem ser industrials? No.
En el sector del coure hi ha un gran marge per a la innovació Hem d’aconseguir que la societat s’adoni que la indústria és necessària Així mateix, és important el fet que el legislador i qui té el poder són en un lloc on el món industrial no hi és. Si mires tot Espanya, la indústria és al País Basc, Catalunya i una mica a València. I la política industrial es fa des de Madrid. La
influència que els arriba per legislar no es fa des d’un plantejament industrial. El primer que es requereix és un canvi mental de la societat perquè els polítics fan el que la societat els demana que facin. El que hem d’aconseguir és que la societat s’adoni que la indústria és necessària. Europa sí que dicta polítiques industrials favorables? Et posaré un cas molt clar. Europa ha autoritzat que el pes brut d’un camió superi les 40 tones, fins a les 44. Si els camions són iguals, aquestes 4 tones de més es poden emprar per a la càrrega. Pots carregar 29 tones en lloc de 25, és un 16% més. Això fa que els industrials paguin un 16% menys de transport. És cert que hi haurà també una mica de despesa més del transportista, però representa un 1,1% o un 1,2% més. L’estalvi seria d’un 15%. Doncs el Govern espanyol no ho transposa a Espanya perquè té por dels sindicats, que critiquen que, si s’aprovés la norma, hi hauria menys camions circulant i menys feina. No s’adonen que, si s’aprovés, la indústria seria més competitiva i sí que hi hauria més càrrega perquè circularien més camions. És tot un contrasentit i aquí estem. El Govern prefereix protegir tot el sindicat del transport a canvi de destruir tota la indústria. Mentrestant, Itàlia, França i Portugal ja ho han aprovat. I això no surt en els grans mitjans de comunicació perquè no interessa ningú. Però, compte, que de la indústria, en vivim. l
Curs d’especialització en Facility Management 5 novembre Itinerari Formació en Gestió i Habilitats directives 15 octubre a 16 març / de 9 a 18 h cada curs (inclou dinar) Cicle Tecnologies 4.0. Formació en tecnologies emergents 15 octubre a 16 març / de 9 a 18 h cada curs (inclou dinar)