Fulls dels Enginyers 02 febrer 2016 by Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya

SI ETS ENGINYER PARLES DE...

BENVINGUTS A L’ESEIAAT!

CERTIFICACIÓ I RCP

Aproximació a les dotze tecnologies disruptives principals. PÀG.04

Neix la nova Escola Superior d’Enginyeries Industrial, Aeroespacial i Audiovisual de Terrassa. PÀG.04

L’àrea de visats dels EIC garanteix la identitat, la titulació i l’habilitació professional. PÀG.10

Visita www.fullsdelsenginyers.cat i accedeix a tots els continguts

FULLS DELS ENGINYERS 02/ FEBRER 2016

El diari dels Enginyers Industrials de Catalunya

INGEBER

 TEMA DEL MES

E05

Sistema de recuperación de energia para Metro de Barcelona, L9

La petjada catalana de les aplicacions mòbils al Mobile World Congress Características del Sistema

INGETEAM es responsable de la instalación de un sistema de recuperación de energia en la Linea 9 del Metro de Barcelona.

El cliente en este proyecto es ISTEM, empresa responsable de la construcción de la subestación de tracción en la que se instalará el sistema INGEBER. INGEBER es un sistema transparente a la operación de la subestación y supera todas las limitaciones existentes para la recuperación de energía, permitiendo al operador consumir la energia recuperada o devolverla a la red.

Tensión catenaria

1,500 Vcc

Tensión alterna

1,180 Vrms

Máxima potencia

1,700 kW

Empreses tecnològiques catalanes presentaran al La realitat augmentada i la IoT, protagonistes de Corriente alterna, Max. 832 Arms TDD % < 5% Mobile World Congress aplicacions mòbils dirigides al l’MWC 2016, poden millorar els processos productius Frecuencia de salida 50Hz El sistema consiste en un doble convertidor, sector industrial industrials Sistema refrigeración Aire forzado conectado a la catenaria en paralelo al rectificador cacions mòbils dirigides a tots els públics i àmbits econòmics. A més, serà un immillorable aparador que aprofitaran empreses catalanes per donar a conèixer les seves propostes tecnològiques. Ens hem fixat en diverses aplicacions mòbils que

y al transformador existente. tenen àmbits d’aplicació industrials, El sistema monitoriza el estado de la catenaria, compara són la energía geolocalització de vedetectar recuperable y convertirla en corriente alterna que será consumida por los servicios subestaciónd’un o inyectada hicles, el auxiliares controlde laabsolut cota la red de AT. xe, la gestió del vol d’un dron o la utilització del dispositiu com a clau universal per accedir a despatxos. Sens dubte, dues de les tendèn-

cies tecnològiques protagonistes de l’MWC serà la realitat augmentada i la IoT. Roger Prados, cofundador de Pangea Reality i sotspresident de Catalunya Apps, ens explica les claus d’aquesta tecnologia. No obstant això, cal no perdre de vis-

 RADIOGRAFIA

 PROJECTES

L’edifici més alt del món tindrà 1 km d’altura PÀG.03 // El gratacel Burj Khalifa, a Dubai, té les hores comptades en el llibre dels rècords com l’edifici més alt del món. Kingdom Tower, que s’està construint a Aràbia Saudita, superarà el kilòmetre d’altura i ha suposat un gran repte per a l’enginyeria. No han estat pocs els obstacles a superar: una climatologia extrema, grans llevantades i riscos sísmics. El Xavier Mas, expert en càlcul d’estructures, ens dóna les claus per aproximar-nos a aquesta fita de l’enginyeria. 



ta que al darrere dels sistemes mòbils hi ha una infraestructura i una enginyeria de telecomunicacions que els fan possibles. Pedro Linares, president de l’Associació Catalana d’Enginyers de Telecomunicacions ens en dóna el seu punt de vista. 

Tendències laborals dels enginyers industrials  MOBILITAT

El sistema de frenada de la L9 del metro de BCN

PÀG.08 // Un sistema pioner a Catalunya permetrà recuperar l’energiawww.ingeteam.com produïda en l’operació de frenada dels trens de la L9 del metro de traction@ingeteam.com Barcelona. Aquesta innovació, que estarà en ple funcionament durant el segon semestre de l’any 2016, espera recuperar entre un 8% i un 15% de l’energia regenerada. L’energia aprofitada retornarà a la xarxa de distribució de la línia 9 i podrà reaprofitar-se en qualsevol altre punt. El projecte inclou 21 subcentrals de tracció, amb dos grups de tracció de 2.250kVA cadascuna. 

OPINIÓ // PÀG.02



PÀG.09 // Quins perfils professionals seran els més buscats en l’àmbit de l’enginyeria industrial enguany? Michael Page, Randstad i Infojobs ens donen algunes de les claus que poden contestar aquesta pregunta. Tot sembla indicar que project managers, responsables d’ofertes i enginyers de processos, de projectes i de planificació seran els perfils professionals més buscats. Entre els requeriments bàsics sobresurten els idiomes, especialment l’anglès, i es valora un tercer idioma. 

TF 16 DTR 01_A 11/2015

PÀG.06 // El proper 22 de febrer començarà a Barcelona l’onzena edició del Mobile World Congress, la cita internacional més important del sector de la mobilitat professional. Serà una bona oportunitat per testar noves solucions i apli-

OPINIÓ // PÀG.08

“La Finestreta Única Empresarial s’enquadra dins d’un nou model de relació entre la ciutadania i l’Administració basat en la confiança i la col·laboració mútua”

“La interacció entre disciplines com la mobilitat, la nanotecnologia, la recerca en xarxes neuronals i la computació engendrarà nous i inimaginables paradigmes”

FRANCESC ROMAGOSA, ENGINYER INDUSTRIAL

RAMON QUEREJAZU, ENGINYER INDUSTRIAL I SOTSPRESIDENT DE CATALUNYA APPS

OPINIÓ

 Editorial

 Tribuna

L’enginyeria fa possible i assegura la comunicació dels dispositius mòbils d’última generació que veurem en l’MWC 2016.

FRANCESC ROMAGOSA Enginyer industrial

La finestreta única empresarial

La triple seguretat del Mobile World Congress

L’

edició de 2016 del Mobile World Congress, que se celebrarà a Barcelona del 22 al 25 de febrer, estarà marcada, d’una manera o altra, per la seguretat. Primer, per la seguretat que dóna saber que la Ciutat Comtal serà la seu de l’MWC fins a l’any 2023, després de l’acord signat el 14 de juliol passat per GSMA (Global System for Mobile Communications Association) i les diferents autoritats catalanes. GSMA, l’associació d’operadors mòbils i companyies relacionades dedicada al suport a la normalització, la implementació i la promoció del sistema de telefonia mòbil, atorga, així, a la capital catalana una prolongació de cinc anys per ser la seu mundial de l’esdeveniment. Cal recordar que el contracte amb GSMA tenia previst celebrar la fira a la ciutat, només, fins a l’any 2018. L’oferta que ha convençut l’associació del mòbil va ser formulada el mes d’abril passat pels “socis de Barcelona”, és a dir, el Ministeri d’Indústria, Energia i Turisme; la Generalitat de Catalunya; l’Ajuntament; Turisme de Barcelona; Fira de Barcelona, i la Fundació Barcelona Capital Mundial de la Telefonia Mòbil. L’esperada, i confirmada, arribada de la L9 del metro a l’aeroport de Barcelona-el Prat ha tingut molt a veure en aquesta decisió final. Un altre vector que imprimeix seguretat a l’MWC 2016 són les mesures, pròpiament, de seguretat pública. En aquest sentit, el desplegament policial serà el més gran que s’ha vist mai, atès que el nivell d’alerta per a aquesta edició és de 4 sobre 5. A falta de saber el nombre exacte de cossos i forces de seguretat desplegats, cal recordar que l’any passat es van mobilitzar 2.455 policies, 640 agents de la Guàrdia Urbana, 624 de seguretat privada i 320 de personal d’accés. Enguany, a més, la policia cobrirà tots els esdeveniments, inclosos els que tenen lloc fora del recinte (tours per la ciutat), i s’augmentarà el control de la identitat dels assistents al congrés. Finalment, hi ha una altra tipologia de seguretat. És la que podríem anomenar seguretat tecnològica, aquella que fa possible que tots els dispositius i les aplicacions mòbils que es presentaran a l’MWC funcionin correctament i despleguin tot el seu potencial sense problemes. Perquè, tinguem-ho clar, sense una infraestructura fiable d’enginyeria de telecomunicacions al darrere aquest ecosistema mòbil seria inviable. Per tant, és un bon moment per reivindicar la funció de l’enginyer com a prescriptor i generador de producte i tecnologia innovadors, i no només com a aplicador. 

“

 Altaveu

“La impressió 3D permet obtenir nous materials barrejant-ne sis o set d’existents”

EUGENIO OÑATE Doctor enginyer de camins, canals i ports i catedràtic de càlcul d’estructures a la Universitat Politècnica de Catalunya. Director del CIMNE.

EDITA: Associació/Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya AEIC President: Jordi Renom Sotorra Vicepresident 1r: Jordi Guix i Armengou Vicepresident 2n: Ricardo Granados i García Secretària: Olga Tomás i Huerva COEIC Degà: Jordi Guix Armengou Vicedegà: Pere Roca Secretari: Manuel Casas i Vilella Demarcacions del COEIC-AEIC Girona: Jaume Masgrau Lleida: Joaquim Llop

FULLS DELS ENGINYERS / 02

l 27 de novembre propassat a l’Auditori Pompeu Fabra del nostre Col·legi es va dur a terme una jornada de debat sobre l’aleshores acabada d’aprovar Llei 16/2015, de 21 de juliol, de simplificació de l’activitat administrativa de l’Administració de la Generalitat i dels governs locals de Catalunya i d’impuls de l’activitat econòmica. La jornada, organitzada conjuntament per la Comissió d’Enginyers a les Administracions Públiques i la Comissió d’Acció Professional, va comptar amb la intervenció del cap dels serveis jurídics del COEIC que va exposar les principals línies de la llei alhora que ens va situar respecte a la posició del Col·legi envers la nova normativa, i va reunir en una mateixa taula representants tant de les administracions públiques com del món empresarial. Vàrem poder copsar, per una banda, les inquietuds i necessitats del món empresarial respecte a la simplificació administrativa i, per altra banda, les mesures que en aquesta línia s’estan desenvolupant per part de les administracions, i molt en particular, per part de l’Administració de la Generalitat de Catalunya. No em vull estendre resumint o exposant el que es va dir; en el web del nostre Col·legi es poden trobar totes les intervencions. Sí, però, que voldria comentar breument el que pot representar per al nostre col·lectiu una de les mesures que s’han impulsat vers la simplificació administrativa: la creació i l’impuls de la Finestreta Única Empresarial (FUE) sota la direcció de l’Oficina de Gestió Empresarial de la Generalitat (OGE). Com ens va comentar la gerent de l’Oficina, la FUE i en general totes les mesures de simplificació que s’estan impulsant des de l’OGE s’enquadren dins d’un nou model de relació entre la ciutadania i l’Administració basat en la confiança i col·laboració mútua. Deixem unes administracions on l’autorització a priori és la regla general i anem cap a un nou sistema on el control a posteriori esdevindrà el model comú. Òbviament això s’haurà de fer amb totes les garanties i amb totes les excepcions que en funció de la corresponent anàlisi de risc siguin escaients; tanmateix, de ben segur que el nou model suposarà un canvi radical de paradigma respecte al que han estat fins ara les relacions amb les administracions.

Catalunya Central: Mireia Félix Tarragona: Lluís Maestre Delegació del Vallès: Francesc Figueras AEIC - COEIC Director general: Pere Homs Consell de redacció: Jordi Guix, Jordi Renom, Pere Roca, Jordi Vericat i Laura Ivern Responsable de Comunicació: Eva Díaz Coordinació: Anna Carrió Cap de Redacció: Albert López Redacció: Albert López, Francesc Soler i Pablo Monfort Publicitat: Pilar Alonso i Sonia Olivera Fotografia: Isabel Marquès i Job Vermeulen Font Disseny i maquetació: Anna Carrió Correcció lingüística: Ester Ollé

En aquest context, la FUE constitueix, per una banda, una eina d’impuls de la simplificació dels processos administratius i, per l’altra, un punt de relació preferent de les administracions públiques amb la ciutadania. I és en aquesta doble vessant on crec que els enginyers podem aportar la nostra col·laboració. Simplificar processos és quelcom inherent a la nostra professió; l’enginyeria es fonamenta en el disseny i la cerca, tot aplicant la tecnologia, de solucions eficients per a problemàtiques concretes, i tot això en benefici de la nostra societat. No podem, per tant, restar absents en un procés de transformació de les administracions basat precisament en quelcom que ens identifica: la reenginyeria i simplificació de processos en la transformació de serveis. D’altra banda, l’enginyer actua sovint d’interlocutor entre l’emprenedor i l’Administració. I és que la tasca de l’emprenedor d’impulsar el seu projecte no s’ha de confondre amb la seva responsabilitat envers el compliment de l’ordenament legal vigent, que ha de garantir l’Administració. La realització de qualsevol activitat que comporti risc implica l’adopció de mesures que requereixen sovint la intervenció d’un professional de l’enginyeria, i és responsabilitat de l’emprenedor cercar un bon assessorament. En aquest punt l’enginyer no sols ha d’actuar com a assessor sinó que ha ser un interlocutor privilegiat amb l’Administració. És en aquesta situació que la FUE esdevé una eina cabdal de relació amb les administracions, ja que actua amb vocació de ser un punt de connexió amb qualsevol Administració que actuï a Catalunya, pel fet d’integrar serveis transversals no sols a l’Administració de la Generalitat sinó a qualsevol Administració pública actuant a Catalunya. Als enginyers ens cal establir mecanismes de col·laboració amb la FUE que ens facilitin aquesta interlocució amb un objectiu compartit de combinar els interessos de totes les parts implicades. Resumint, la Finestreta Única Empresarial pot esdevenir per als enginyers una oportunitat tant per fer present l’enginyeria en els processos de transformació de les administracions com per situar-nos com a interlocutors preferents amb les administracions. Oportunitats i oferiments de col·laboració que tant el nostre president com el nostre degà van explicitar en les seves paraules de presentació i cloenda de l’acte. 

Impressió: Vanguard Gràfic S.A. Dipòsit legal: B 26367-2015 ISSN: 2013-3332 Administració i distribució: Enginyers Industrials de Catalunya Via Laietana, 39 - 08003 Barcelona T: 933 192 300 / F: 933 100 681 a/e: fulls@mail.eic.cat

Els articles signats no representen l’opinió dels Fulls dels Enginyers. D’acord amb la Política de protecció de dades de caràcter personal que tenen implantada el Col·legi i l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya, s’informa que, atès que l’anuari és un fitxer que té

legalment atribuïda la condició de font accessible al públic i vist que s’està emprant per a activitats comercials, s’explicitarà en el fitxer de manera destacada que dites dades no es podran utilitzar per a finalitats de publicitat o prospecció comercial. No obstant això, tenint en compte que aquest és un dret al qual els interessats poden renunciar, quan un col·legiat i/o associat així ens ho manifesti es farà constar en el fitxer que l’interessat ha informat del seu consentiment perquè s’usin les seves dades per a publicitat o prospecció comercial. Aquest consentiment s’ha de comunicar pels mitjans següents: per correu electrònic a lopd@eic.cat, per fax amb la referència LOPD al 933 100 681 o per escrit adreçat al Col·legi Oficial i l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya amb la referència LOPD a la Via Laietana, 39, 08003, de Barcelona.

FULLS DELS ENGINYERS / 02

www.fullsdelsenginyers.cat

XAVIER MAS Arquitecte i cap de projectes a Indus Cálculo, SA  Notícies Hi trobaràs més informació a www.fullsdelsenginyers.cat

 Radiografia

Els edificis superalts, grans obres d’enginyeria

El Consell d’Edificis Alts i Hàbitat Urbà (Council on Tall Buildings and Urban Habitat, www.ctbuh.org) ha anunciat recentment que ja hi ha al món cent gratacels superalts, entenent com a tals aquells que superen els 300 m (com a referència, la Torre Mapfre del Port Olímpic té 154 m d’alçada).

an sols de 2010 a 2015 el nombre d’estructures superaltes s’ha doblat: de cinquanta a un centenar, construïdes en la seva majoria a Àsia i el Pròxim Orient. La fita en aquest camp correspon actualment a l’edifici de la Kingdom Tower, oficialment Jeddah Tower, a la ciutat de Jeddah, a Aràbia Saudita: amb la seva alçada de 1.008 m, supera els 828 m de la Burj Khalifa de Dubai i els 508 m del Taipei 101 de Taiwan. Del poc que fins al moment ha transcendit del disseny de l’edifici, que ja té 120 m i 31 pisos del nucli vertical erigits a gener de 2016, podem veure que la seva planta en forma d’Y, facetada en tres ales que decreixen en alçada, cerca la màxima eficàcia geomètrica tant en termes d’estabilitat i transmissió de càrregues com d’aerodinàmica. Aquest esquema de nucli reforçat en tres ales (buttressed core) repeteix el disseny de la Burj Khalifa, també de l’arquitecte Adrian D. Smith, i s’ha establert com un model de provada eficàcia que ha permès fer un salt en les alçades màximes assolides; en els 32 anys que van des de la coronació del World Trade Center, el 1972, fins a l’acabament del Taipei 101, el 2004, hi va haver un increment d’alçades màximes del 22%. En els pocs anys transcorreguts des d’aleshores aquest increment ha estat del 100%. L’essència d’aquest sistema és una planta estructural en forma de trípode amb un nucli central que ancora les tres ales de l’edifici. És un sistema inherentment estable en el qual per a una determinada direcció del vent sempre hi haurà una tercera ala que apuntali les altres dues que rebin l’empenta. El nucli central assegura la resistència torsional i a tallant per a l’edifici, mentre que les ales incrementen el moment d’inèrcia de la secció mitjançant uns cinturons de rigidesa (outrigger systems) que

connecten aquest nucli amb els suports perimetrals. Aquests elements es formalitzen com a pantalles de formigó o estructures metàl·liques que uneixen dues plantes en el seu perímetre i, generalment, es completen amb dispositius dinàmics de dissipació o esmorteïment de forces. D’aquesta manera es permet reduir sensiblement les acceleracions experimentades per

l’edifici, que és el criteri de confort per als usuaris atès que els moviments horitzontals en aquestes estructures poden assolir metres d’oscil·lació. Els cinturons de rigidesa també ajuden a controlar el fenomen de l’escurçament diferencial entre les columnes i el nucli, i permeten que aquestes tinguin una secció més reduïda.

Hi ha diversos sistemes de dissipació, esmorteïment o compensació (pèndols) que cerquen modificar les propietats dinàmiques d’aquestes estructures esveltes, per alterar i controlar la seva resposta davant les accions de sisme i vent, però en el cas de la Kingdom Tower la forma s’haurà estudiat extensivament per minimitzar la formació de vòrtexs de vent i assegurar el millor comportament aerodinàmic, ja que les càrregues eòliques seran el principal condicionant estructural, perquè Jeddah és una zona de baixa sismicitat. Per al mig milió de metres cúbics de formigó previstos en la construcció, s’haurà recorregut a materials d’altíssimes prestacions, tant en termes de resistència com de treballabilitat, ja que hauran de ser bombats a grans distàncies i en enormes recorreguts en vertical (que és un dels principals desafiaments logístics, resolt en la Burj amb les bombes d’alta tecnologia desenvolupades per la companyia alemanya Putzmeister). Un altre aspecte fonamental i condicionant és el de la fonamentació, resolt amb una llosa de formigó armat de 4,5 m de cantell de mitjana sobre 247 pilots en un sòl no òptim (roca poc dura i porosa) que obliga a assolir profunditats de 60 a 100 m per descarregar les aproximadament 900.000 tones de l’edifici. Les noves tipologies estructurals, juntament amb els darrers avenços en acers, formigons d’altíssimes prestacions i tecnologies de bombament, fan que el principal repte en aquest tipus d’edifici no sigui tant l’estructural (Sang Dae Kim, president del Council on Tall Buildings and Urban Habitat, situa el límit tècnic en l’actual estat de la qüestió, pel que fa a estructures i fonaments, en alçades de quasi 2 km), sinó la rendibilitat en termes de superfície útil per planta construïda, ja que cada cop les plantes estan més ocupades i condicionades pels sistemes de transport vertical i els suports estructurals. 

 Sonòmetre

Google segueix apostant per la realitat virtual

La importància de la realitat virtual per a Google ha estat posada de manifest amb diversos anuncis en què la companyia busca experts en aquest àmbit. Entre els requeriments per accedir als nous llocs de treball, hi ha poder dissenyar i portar maquinari de realitat virtual. Algunes pistes suggereixen que aquests moviments podrien comportar que Google fes la competència a Oculus Rift, Sony PlayStation VR i HTC Vive VR, i estrenés també un casc de realitat virtual.

XIII edició dels Premis Catalunya Construcció El Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Barcelona (CAATEEB) ha obert el període de presentació de les candidatures a la XIII edició dels Premis Catalunya Construcció. La novetat d’enguany és la creació de dues noves categories: project managers i millor treball final de carrera. Les obres que optin als premis han d’haver finalitzat durant els anys 2014 i 2015 i han de ser a Catalunya, excepte en la categoria d’Innovació.

El concurs de disseny de Nissan ja té guanyador Nissan, la revista Autopista i el màster de styling i disseny de concepte de l’automòbil de la Universitat Politècnica de València han atorgat el primer premi de l’edició de 2015 del concurs de disseny a Jan Freixa, pel seu prototip anomenat Nissan Ryonaji. Freixa és estudiant del grau d’enginyeria de disseny industrial i desenvolupament del producte a l’Escola Superior d’Enginyeries Industrial, Aeroespacial i Audiovisual de Terrassa de la Universitat Politècnica de Catalunya. 

Posada en servei del nou tram de la línia 9 El dia 12 de febrer es va inaugurar el nou tram de la línia 9 del metro de Barcelona, que connecta les estacions de Zona Universitària i Aeroport T1 en 32 minuts amb una freqüència d’un tren cada set minuts en els dos sentits de la circulació. La freqüència es reduirà a quatre minuts quan es produeixin esdeveniments que generin gran moviment. Aquest tram suposa posar en servei vint quilòmetres nous de transport públic, quinze estacions i una inversió de 2.899 milions d’euros. 

La Diagonal, connectada íntegrament amb el TRAM Els preus industrials acumulen divuit mesos en negatiu

La taxa interanual registrada pels preus industrials el desembre de 2015 va retrocedir un 2,2%, quatre dècimes superior a la de novembre (-2,6%), i encadena divuit mesos de descensos, segons ha informat l’Institut Nacional d’Estadística (INE). Els preus industrials van baixar un 0,7% respecte al mes anterior. L’energia va elevar gairebé 1,5 punts la seva taxa interanual al desembre, fins al -7,9%, perquè l’abaratiment del refinament de petroli va ser menor que l’experimentat un any abans.

Els plantejaments de Davos

De quina manera ens afecten realment els mitjans digitals? Ens dirigim cap a una nova edat de gel? La quarta revolució industrial: què significa, com respondre-hi? Aquestes preguntes i moltes altres s’han formulat al Fòrum Econòmic Mundial, que s’ha desenvolupat a la ciutat suïssa de Davos. D’aquesta cita internacional poden sorgir bones conclusions i iniciatives, però, perquè impliquin un canvi real, haurien d’apostar clarament per economies que potenciïn la indústria.

L’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha recordat l’aposta per la connexió dels dos tramvies de l’avinguda Diagonal, i ha assegurat que els estudis previs estan molt avançats (càlcul de semàfors i vies, avaluació ambiental, previsió de demanda...) i que es preveu que estiguin enllestits a finals de febrer. Segons Ada Colau, “aquest fet ha de permetre iniciar durant aquest any la redacció del projecte constructiu i, si no hi ha cap entrebanc, iniciar obres al llarg de l’any 2017”. 

ACTUALITAT

Vehicles Emm Materials avançats autònoms d’ene Internet mòbil La Intern Automatizació del de les co

 Tecnologia

SI ETS ENGINYER PARLES DE... Aproximació a les dotze tecnologies disruptives del moment L’arribada de les noves tecnologies i els avenços científics és implacable en qualsevol àmbit de la societat. La llista és inacabable i els actors empresarials, polítics i socials necessiten preparar-se per a aquest procés i adaptar-s’hi. Hi ha una sèrie de tecnologies anomenades disruptives, que són aquelles que podrien precipitar la desaparició de productes o serveis anteriors mitjançant la seva progressiva consolidació al mercat. A continuació fem una petita aproximació a les tecnologies que, segons alguns estudis com el del McKinsey Global Institute, tenen un potencial disruptiu més elevat fins a l’any 2025.

FULLS DELS ENGINYERS / 02

treball del coneixement

Robòtica avançada

Clo

Impressió Energia renovabl Genòmica de pròxima generació 3D 1

LA INTERNET DE LES COSES La incrustació de sensors i actuadors en els objectes físics connectats a la xarxa s’està estenent a gran velocitat. La Internet de les coses té un gran potencial de transformació dels sistemes industrials de producció, de millora de la salut dels pacients amb malalties cròniques i d’ajuda en la reducció de despeses de l’atenció a la salut.

CLOUD O NÚVOL Amb aquesta tecnologia, qualsevol aplicació o servei informàtic pot compartir-se a la xarxa. El núvol permet emmagatzemar dades personals (fotografies, llibres, música...) i ofereix aplicacions industrials i per a les empreses sense la necessitat d’ocupar espai en un dispositiu i obre el camí cap a nous models de negoci.

ROBÒTICA AVANÇADA Des de fa diverses dècades, els robots industrials han assumit llocs de treball físicament difícils o perillosos. Ara disposem d’elements de robòtica avançada amb visió artificial i comunicació pròpia que permeten ajudar de forma col·laborativa en feines com la neteja, el manteniment o la medicina.

 Formació

Neix la nova Escola Superior d’Enginyeries Industrial, Aeroespacial i Audiovisual de Terrassa (ESEIAAT)

Benvinguts a l’ESEIAAT!

Vegeu les entrevistes senceres a Francesc Figueras i Xavier Roca en el portal www.fullsdelsenginyers.cat

Terrassa esdevindrà un dels centres formatius per excel·lència per a l’enginyeria catalana a partir del 18 de febrer d’enguany. Aquesta és la data de la inauguració oficial de l’ESEIAAT, la nova Escola Superior d’Enginyeries Industrial, Aeroespacial i Audiovisual de Terrassa.

L’

escola, que tindrà Miquel Mudarra com a director, neix de la fusió de l’Escola d’Enginyeria de Terrassa (EET) i l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeries Industrial i Aeronàutica de Terrassa (ESEIAT). Ambdues escoles formen part del Campus de la UPC a la capital egarenca. Sobre la creació de la nova ESEIAAT, Francesc Figueras, president de la Delegació del Vallès dels EIC, afirma que “es pretén consolidar a Terrassa un centre referent en l’àmbit de l’enginyeria, tant de cara a l’entorn social proper com a l’àmbit internacional. És una de les escoles amb l’oferta més gran de títols d’enginyeria a Catalunya i de les dues primeres en nombre d’estudiants, amb professors de prestigi, una gran dotació de serveis i una rellevant activitat de recerca”. En aquest sentit, Figueras també explica que “la idea de mostrar un únic interlocutor en el camp de l’enginyeria a estudiants, empreses, col·legis professionals i entorn social en general segueix la dinàmica

d’institucions de gran prestigi com el MIT, als EUA, o moltes altres escoles capdavanteres europees d’enginyeria”. Per la seva part, Xavier Roca, sotsdirector cap d’Estudis de l’ESEIAAT i coordinador del màster en Enginyeria Industrial i del màster en Enginyeria Aeronàutica de la UPC, assegura que “de la unió de les escoles neix una de les dues escoles d’enginyeries més grans de Catalunya (juntament amb l’ETSEIB). Una escola moderna, connectada al món, amb vocació innovadora i de servei i amb la voluntat de mantenir-se com a referent nacional i consolidar-se com a referent internacional en l’àmbit de la formació universitària”. Així mateix, Roca puntualitza que “la fusió permet aprofitar sinergies i optimitzar recursos per iniciar un projecte de futur il·lusionant, compromès amb la formació d’enginyers i enginyeres preparats per afrontar els reptes d’un món canviant i en contínua transformació, i amb la vocació d’actuar com a agent i motor de progrés econòmic i social que contribueixi al desenvolupament de la societat”.

L'OFERTA FORMATIVA DE L'ESEIAAT

A la qual es preveu que optaran entre 4.000 i 5.000 estudiants i està formada per graus i màsters. Els graus que s'implementaran són: • Enginyeria de disseny industrial i desenvolupament del producte • Enginyeria elèctrica • Enginyeria electrònica industrial i automàtica • Enginyeria mecànica • Enginyeria química • Enginyeria de sistemes audiovisuals • Enginyeria en tecnologies aeroespacials • Enginyeria de tecnologia i disseny tèxtil • Enginyeria en tecnologies industrials • Pel que fa als màsters, l’oferta acadèmica serà: • Enginyeria aeronàutica • Enginyeria industrial • Enginyeria d’organització • Enginyeria de sistemes automàtics i electrònica industrial • Enginyeria de tecnologies de materials fibrosos

DIRECTOR + DELEGAT PROCÉS Àrea Recerca i Doctorat

Àrea Promoció

Àrea Relacions Internacionals

Àrea Empreses/CTT

Àrea Secretaria Acadèmica

Àrea Innovació i Qualitat

Àrea Estudiantat, equipaments i projectes

Àrea Planificació Estratègica

Àrea Acadèmica / Cap d’Estudis ÀMBIT INDUSTRIAL / AUDIOVISUALS

• Àrees Masters professionals • Àrea Estudis Enginyeria Industrial (Programa Integrat) • Àrea Graus Professionals

ÀMBIT AEROSPACIAL

• Àrees Masters professionals • Àrea Estudis Enginyeria Aeronàutica (Programa Integrat) • Àrea Graus Professionals

FULLS DELS ENGINYERS / 02

www.fullsdelsenginyers.cat

INTERNET MÒBIL En pocs anys, els dispositius portàtils habilitats per a Internet han passat de ser un luxe a una necessitat del dia a dia per a més de dos milions de persones que tenen telèfons intel·ligents o tauletes. Aquesta tipologia de connexió a Internet ja ha superat l’ús del cable.

magatzematge ergia

net oses

oud

ENERGIA RENOVABLE Fonts d’energia renovables com la solar, l’eòlica o la hidroelèctrica són la gran esperança del futur energètic del món. Potències emergents com l’Índia i consolidades com la Xina tenen plans per a l’adopció de les energies solar i eòlica, que permetrien un creixement econòmic més ràpid i la mitigació de la preocupació per la contaminació.

Exploració i recuperació avançada de gas i petroli

VEHICLES AUTÒNOMS Aquesta tipologia la integren avions no tripulats, metros sense conductor, projectes de cotxes amb autoconducció i un llarg etcètera de vehicles autònoms, que permeten una reducció de les emissions de CO2, un augment de la seguretat i una millora de la productivitat en la indústria del transport.

GENÒMICA DE PRÒXIMA GENERACIÓ La seqüenciació ràpida i la computació avançada han permès que els científics puguin valorar les variacions genètiques sense necessitat d’utilitzar el procediment d’assaig i error. Els avenços en genòmica tindran un profund impacte en la medicina o l’agricultura, per exemple.

EMMAGATZEMATGE D’ENERGIA Les bateries d’ió-liti han experimentat augments constants en el rendiment, amb una reducció del preu i amb un cost per unitat de capacitat d’emmagatzematge en declivi espectacular a l’última dècada.

IMPRESSIÓ 3D Amb la impressió 3D una idea pot anar directament des d’un arxiu de disseny 3D a una peça acabada, fet que podria evitar moltes fases de fabricació tradicionals. El rendiment de la impressió 3D està millorant, la gamma de materials s’està expandint i els preus estan disminuint.

AUTOMATITZACIÓ DEL TREBALL DEL CONEIXEMENT Els avenços en intel·ligència artificial, l’aprenentatge automàtic o les interfícies d’usuari com el reconeixement de veu han automatitzat moltes tasques de treballadors del coneixement i és possible que en un futur proper certes modalitats de feina siguin totalment automatitzades.

EXPLORACIÓ I RECUPERACIÓ AVANÇADA DE GAS I PETROLI La capacitat d’extreure les denominades reserves de petroli i gas no convencionals ha crescut i ha deixat enrere els mètodes de perforació antics. Amb les millores contínues, aquesta tecnologia podria augmentar significativament la disponibilitat de combustibles fòssils durant les següents dècades.

MATERIALS AVANÇATS Per exemple, el grafè i els nanotubs de carboni podrien ajudar a crear nous tipus de pantalles, bateries eficients i cèl·lules solars. Per altra banda, les companyies farmacèutiques estan progressant en la investigació per utilitzar nanopartícules per a tractaments de fàrmacs dirigits a malalties com el càncer.

TEMA DEL MES

FULLS DELS ENGINYERS / 02

 Indústria

L’11a edició de l’MWC tindrà lloc del 22 al 25 de febrer a Barcelona, que seguirà sent-ne la seu fins a l’any 2023.

Tecnologia mòbil made in .CAT

Barcelona es convertirà en la capital mundial del mòbil el proper 22 de febrer. Serà aleshores quan el Mobile World Congress (MWC) començarà l’onzena edició, que presenta tots els condicionants per esdevenir la millor de la seva història. Els 95.000 professionals, més de 2.000 expositors internacionals, 160 delegacions de governs i els més de 4.000 periodistes acreditats així ho vaticinen. Una edició que, a més, pot arribar a tenir un impacte econòmic local puntual estimat de 450 milions d’euros, tot promovent la creació de 13.000 llocs de treball. En aquest gran escenari internacional sorgeix una pregunta: quines aplicacions tecnològiques mòbils relacionades amb la indústria donaran a conèixer les empreses catalanes? Aquí en trobareu una petita mostra. TEXT: ALBERT LÓPEZ

Gestió intel·ligent de flotes de vehicles; monitoratge del vol, l’enlairament i l’aterratge de drons, i comunicació d’emergència mòbil en un ascensor en línia utilitzant la tecnologia M2M. Aquestes són algunes de les propostes tecnològiques que portaran l’empremta catalana al Mobile World Congress. ATLANTIS INTERNACIONAL, SL Les possibilitats que ofereix l’aplicació de les TIC, la mobilitat i els vehicles protagonitzen la solució de l’empresa Atlantis Internacional, SL, amb seu a Barcelona. El sistema de gestió de flotes Atlantis GPF és un sistema de control GPS d’alta tecnologia que localitza en temps real qualsevol tipus de vehicle de la flota des de qualsevol dispositiu. Mitjançant informes fàcils d’interpretar i de llegir, el gestor de flotes d’Atlantis ofereix un seguiment personalitzat de totes les dades necessàries que permet detectar, corregir i ajustar paràmetres que utilitzen normalment els seus conductors millorant substancialment l’efectivitat de la seva gestió. El sistema l’integren un mòdem GSM quadribanda de 850/900/1.800/1.900 MHz; un receptor GPS d’alta sensibilitat; una memòria interna de 4 MB; una bateria interna recarregable de 950 mAh i 3,7 V; un sensor d’acceleració triaxial intern; quatre entrades i sortides digitals, etc. Inclou l’anàlisi de rutes via web, cartografia d’Espanya i gestió d’avisos (per SMS i e-mail), entre moltes altres prestacions.

OTC ENGINEERING OTC Enginyeria presentarà a l’MWC eDash, un conjunt de hardware i software que, un cop instal·lat al vehicle, permet a l’usuari accedir directament al panell de control i visualització de dades des de l’smartphone i en temps real. El sistema permet a l’usuari disposar de les següents funcions: Drive (conèixer la velocitat, revolucions i temperatura del motor; la càrrega de les bateries; combustible; manteniments; encesa de llums; distància recorreguda; màxima velocitat; velocitat mitjana; distància recorreguda...), Navi (funció de GPS que permet escollir i marcar la ruta a realitzar, que es transmet directament al navegador del vehicle perquè l’usuari en rebi les indicacions), Settings (permet ajustar les propietats i capacitats del vehicle al nostre estil de conducció i l’entorn, com la velocitat màxima i el límit de revolucions segons la intenció del viatge, alhora que controla i ens avisa de possibles avaries i les properes dates de revisió dels components del vehicle), Community (comunicació bilateral instàntania entre l’usuari i el fabricant per poder rebre informacions d’interès, publicitat, etc) i Security (l’usuari pot alliberar o bloquejar l’accés al vehicle, encendre’l o apagar-lo a través de l’app, sense necessitat de les claus tradicionals).

SIGNATURIT Signaturit és una solució que permet a empreses i individus sol·licitar signatures electròniques amb plena validesa legal d’acord amb la normativa europea, corresponent a la denominada signatura electrònica avançada, i nord-americana i des de qualsevol servei de correu electrònic. Per sol·licitar una signatura amb Signaturit, l’usuari només ha d’obrir el seu gestor de correu electrònic habitual (Outlook, Mail, Yahoo!, Gmail...), adjuntar el PDF a signar i afegir a la direcció del destinatari el sufix “.signaturit.com”. Completat aquest procés, el destinatari rep un correu amb el text, assumpte i remitent originals, i un botó que el condueix a una pantalla des d’on pot signar el document amb el seu dit o amb el ratolí i des de qualsevol dispositiu: mòbil, tauleta, portàtil... Aquesta tecnologia recull evidències durant tot el procés de signatura per garantir que aquesta només ha pogut ser realitzada per aquella persona a qui l’hem sol·licitada. Com? Capturant també la informació biomètrica, que calcula els punts del graf, la velocitat, l’acceleració i la pressió exercida sobre el dispositiu.

MERAK Merak és una empresa TIC especialitzada en comunicacions d’emergència amb una forta presència en la indústria de l’ascensor. Dissenya, produeix i comercialitza dispositius de comunicació d’emergència mòbil a telèfons fixos i sistemes de gestió de conformitat amb la norma EN 81-28. Ha desenvolupat el concepte d’ascensor en línia utilitzant la tecnologia M2M, és a dir, solucions innovadores basades en la xarxa GSM que garanteixen la interacció entre sistemes remots; dispositius dissenyats per permetre el monitoratge remot de les unitats de control, i instal·lacions adaptades per al telemanteniment. L’aplicació està dissenyada per permetre administrar de forma fàcil la cartera d’instal·lacions que tinguin aquest tipus de dispositiu. Entre les funcions més destacades, es troba la gestió de les trucades de test que estableixen les normatives europees per als telèfons d’ascensors, rebre avisos d’alarma, poder aplicar plantilles de paràmetres predefinits des del programa o fins i tot poder carregar-les directament prement un botó.

HEMAV L’empresa Hemav durà a l’MWC les seves solucions dron per a inspecció de sistemes de telecomunicacions, gestió de dades, etc. Una app permet monitorar els vols amb drons aplicats a l’agricultura, és a dir, els vols es programen a través de GPS i amb les coordenades dels límits d’un camp se’ls marca un recorregut i una altura. Es dóna l’ordre d’enlairament i aterratge a través d’un mòbil.

LHINGS L’empresa Lhings donarà a conèixer a l’MWC 2016 una app anomenada Openius, que utilitzarà la tecnologia i plataforma Lhings, basada en la connectivitat de dispositius amb el cloud. Openius servirà, bàsicament, per obrir portes o accessos. Es pot afirmar que servirà de clau universal per accedir a moltes zones des d'una mateixa aplicació. Precisament, aquesta app serà utilitzada en el nou Edifici B0 del Campus Nord de la Universitat Politècnica de Catalunya de Barcelona per obrir taquilles i portes de despatxos i sales de reunions.

FULLS DELS ENGINYERS / 02

www.fullsdelsenginyers.cat

“La realitat augmentada està destinada a ser la manera d’interactuar amb els objectes de la Internet of Things” ROGER PASTOR Cofundador de Pangea Reality i sotspresident de Catalunya Apps, Associació d’Empresaris i Professionals de les Apps de Catalunya (www.catalunyapps.cat)

n cas especial el representa l’empresa catalana Pangea Reality, que desenvolupa aplicacions de realitat augmentada per a diferents sectors econòmics. Entrevistem Roger Pastor, cofundador de Pangea Reality i sotspresident de Catalunya Apps, Associació d’Empresaris i Professionals de les Apps de Catalunya (www.catalunyapps.cat) Explica’m breument què és la realitat augmentada mòbil La realitat augmentada mòbil és una tecnologia revolucionària que ha trobat grans aplicacions en el format smartphone i tablet, principalment per la facilitat d’ús d’aquests dispositius i l’espectacularitat que desplega. La definició més bàsica és que ens permet veure el món real amb informació afegida. A través de la càmera del mòbil o de la tauleta podem veure objectes digitals totalment integrats a la realitat, amb tota la potència que això suposa de cara a eines de venda, educatives, culturals o d’entreteniment. Tots els smartphones i tablets estan preparats per treballar amb la realitat augmentada? Com tota aplicació 3D, la realitat augmentada funciona amb un motor 3D que requereix una certa potència. Tot i així, els dispositius han evolucionat tan ràpid que ja funciona en el 90% dels dispositius disponibles. A més dels dispositius mòbils com smartphones i tablets, hi trobem les Google Glass. Malgrat tot, sembla que han estat un fra-

càs. Quins altres dispositius poden ser usats per beneficiar-se de les possibilitats que ofereix la realitat augmentada? Les Google Glass es van vendre com l’última innovació en realitat augmentada tot i que no era 100% veritat. El seu plantejament era posar informació afegida dins del camp de visió de l’usuari, però no exactament superposada a la realitat, sinó en una pantalleta a dalt a la dreta. L’any que ve, juntament amb l’aparició de les ulleres de realitat virtual per al gran públic, també apareixeran propostes interessants pel que fa a la realitat augmentada. Les HoloLens de Microsoft són les més prometedores, tot i que s’haurà d’estar atents a la reorientació de les Google Glass i als moviments d’Apple, com sempre. Quines aplicacions concretes en el sector de l’enginyeria industrial té aquesta tecnologia? Entre els usos interessants i pràctics per a l’enginyeria, hi ha el fet de posar prototips en mans de clients com si fossin reals. El client pot veure el seu funcionament en temps i dimensions reals al lloc on toca. De la mateixa manera, es pot propagar qualsevol producte en una xarxa comercial arreu del món sense enviaments costosos. Quins són els beneficis concrets que pot obtenir una fàbrica o una indústria d’aplicar aquesta tecnologia? Una de les vessants on la realitat augmentada té els beneficis més immediats és en el departament comercial. L’equip comercial pot mostrar amb la dimensió real

qualsevol producte en una superfície real fins i tot abans d’haver-se fabricat. Això estalvia la càrrega de moltes mostres o la distribució de prototips arreu del món. A més a més, la mateixa eina es pot vincular al CRM per mantenir l’equip actualitzat en tot moment. Quina vinculació té aquesta tecnologia amb la IoT? Tot i que ara semblen tecnologies desconnectades, la realitat augmentada està destinada a ser la manera d’interactuar amb els objectes de la Internet of Things. No tots els aparells amb els quals podrem interactuar tindran una pantalla; això fa que, en una primera fase, utilitzem l’smartphone, però en un futur seran sistemes de realitat augmentada com les ulleres esmentades. Ens pots detallar algun cas d’èxit

que heu desenvolupat en el sector de la indústria o de l’enginyeria? Treballem regularment amb moltes empreses de producte de decoració i mobiliari, on el fet de poder previsualitzar la mida del producte i els seus acabats en l’espai real abans de fer la compra és molt important. Alguns casos rellevants i disponibles a l’App Store o Google Play són ARVent de Soler&Palau, Estiluz, Duscholux o Clever de Standard Hidráulica, amb els quals pots accedir al seu catàleg de productes, veure’ls en realitat augmentada i reproduir animacions de muntatge sobre el mateix espai on muntaràs el real. Cap on creus que anirà en un futur la R+D+i en el segment de la realitat augmentada mòbil? La realitat augmentada s’anirà integrant cada cop més en el nostre

dia a dia, i el que ara fem amb un mòbil o una tauleta ho podrem fer amb dispositius integrats al nostre camp de visió. Parlo d’ulleres i, per què no?, lents de contacte. Les apps amb RA es convertiran en tan imprescindibles com ho és tenir un smartphone avui en dia. Ens indicaran per on anar, el perfil social de la gent amb qui ens creuem i ens permetran comprar qualsevol cosa online, sabent exactament que el que veiem és el que comprem. També és previsible que les aplicacions de RA vagin confluint cada vegada més amb les de realitat virtual, i que de manera natural utilitzem les dues tecnologies, en el nostre dia a dia. Sona a ciència-ficció? També sonava a ciència-ficció el 90% de les coses que fem amb un smartphone fa només deu anys! 

PEDRO LINARES President de l’Associació Catalana d’Enginyers de Telecomunicació (www.telecos.cat)

L’enginyeria, clau de l’èxit de les comunicacions mòbils

n els propers dies, del 22 al 25 de febrer, tindrà lloc el Mobile World Congress 2016, que des de l’any 2006 reuneix a Barcelona les principals empreses i professionals del sector de les telecomunicacions mòbils. Aquest esdeveniment és el lloc on es presenten les principals novetats relacionades amb els dispositius i les aplicacions mòbils que seran utilitzats per milers de milions de persones a tot el món (més

de 1.400 milions de smartphones van ser venuts al món l’any 2015). En el congrés d’aquest any es tractaran tecnologies i aplicacions de gran interès: 5G, convergència digital, resposta enfront de desastres, mobilitat a les empreses, serveis financers, Internet de les coses (IoT), identitat mòbil, realitat virtual i augmentada, etc. L’èxit de les tecnologies mòbils i de les seves innombrables aplicacions sovint ens amaga la realitat de les xarxes de telecomunicació que les

fan possibles. Aquestes xarxes són, per la naturalesa mòbil dels serveis que presten, xarxes radioelèctriques que fan ús de l’espectre radioelèctric. La naturalesa de bé escàs d’aquest espectre fa que per al desplegament de les xarxes que hem anomenat mòbils sigui necessària una acurada planificació radioelèctrica a fi d’usar eficientment l’espectre i aconseguir la cobertura necessària i la capacitat de gestionar el volum de informació desitjat.

El nivell de servei que, atesos el volum d’utilització i la criticitat d’algunes de les aplicacions, és exigible a aquestes xarxes comporta que el seu disseny inclogui tots aquells aspectes que n’assegurin la fiabilitat: redundàncies, sistemes d’alimentació, sistemes de climatització, sistemes de telecontrol dels elements crítics i un adequat manteniment, tant preventiu com correctiu. Cal destacar així mateix les xarxes mòbils que estan basades en tecnologia de satèl·lit, entre les quals

cal destacar les xarxes de posicionament global (GNSS), de les quals fan ús innombrables aplicacions mòbils. Tant els dispositius mòbils com la tecnologia de les xarxes mòbils, amb la planificació, el disseny, el desplegament, l’operació i el manteniment, demanen constantment tasques d’enginyeria, que finalment són fonamentals per fer possible el desenvolupament de noves aplicacions i el gran èxit, en definitiva, del sector de les comunicacions mòbils. 

TECNOLOGIA

FULLS DELS ENGINYERS / 02

 Tendències laborals

RAMON QUEREJAZU Enginyer industrial i sotspresident de Catalunya Apps, Associació d’Empresaris i Professionals de les Apps de Catalunya (www.catalunyapps.cat)

Un moment d’oportunitats

es de l’aparició dels primers terminals mòbils i sobretot des de la popularització dels telèfons intelligents, la indústria del mòbil ha transformat les nostres vides. Hem canviat la forma de comunicar-nos entre persones; de relacionar-nos amb els nostres clients, proveïdors o companys de feina; tenim accés immediat a qualsevol informació des de qualsevol lloc, etc. Aquesta revolució ha estat possible gràcies als atributs que fan únic un dispositiu mòbil: ubiqüitat, interactivitat, personalització i localització. La irrupció dels wearables no ha fet més que multiplicar-ne les possibilitats. Les apps que corren en els nostres dispositius ens ofereixen millores en tots els àmbits de la nostra societat: salut, educació, oci, finances, indústria… És un moment d’oportunitats. Si fins ara ha canviat la nostra relació amb les persones, l’anomenada quarta revolució industrial promet canviar la relació que tenim amb les màquines. La interacció entre disciplines com la mobilitat, la nanotecnologia, la recerca en xarxes neuronals i la computació engendrarà nous i inimaginables paradigmes de forma imprevisiblement ràpida. Esperem que els professionals de la indústria i l’enginyeria sapiguem preveure els canvis tot adaptant-nos als nombrosos reptes tecnològics. Catalunya és un centre neuràlgic del mòbil. El Mobile World Congress tindrà lloc en pocs dies a Barcelona (aquesta serà l’onzena vegada) i serà una magnífica oportunitat per conèixer de primera mà què ens oferirà el futur. Companyies de tot el món es troben en un mateix espai per compartir els avanços en les darreres tecnologies. Entre elles hi ha una bona representació d’empreses catalanes que ens recordaran tot el talent que tenim a prop i l’enorme potencial de desenvolupar oportunitats de negoci en els propers anys. 

La L9 del metro de Barcelona comptarà amb un sistema de recuperació d’energia

El transport subterrani de Barcelona disposarà d’un equip de recuperació d’energia instal·lat en una de les subestacions de tracció de la línia 9 del metro de Barcelona. Aquest sistema, pioner a Catalunya, estarà en ple funcionament durant el segon semestre de l’any 2016 i espera recuperar entre un 8% i un 15% de l’energia regenerada pels trens durant la frenada. L’energia aprofitada tornarà a la xarxa de distribució pròpia de la línia 9 i podrà reaprofitar-se en qualsevol altre punt.

TEXT:PABLO MONFORT

questa obra, adjudicada per Infraestructures de la Generalitat de Catalunya a l’empresa UTE Subestació de Tracció de Camp Nou (ISTEM-THALES), s’engloba dins del projecte de la línia 9 del metro de Barcelona, una línia totalment nova que incorpora solucions innovadores en diversos aspectes. Pel que fa a l’electricitat, el projecte de la línia 9 ha estat concebut per maximitzar la fiabilitat del subministrament elèctric. Per assolir aquesta alta disponibilitat, s’ha projectat la construcció de dues subestacions receptores AT/MT connectades a la xarxa de transport de 220 kV de Red Eléctrica de España (REE) que serveixen

motor ondulador resistencia motor engine eléctrico de freno engine Inverter braking resistor

per transformar la tensió a 30 kV i subministrar l’energia necessària per a totes les instal·lacions de la línia 9, tant pel que fa a les instal·lacions ferroviàries com per a les instal·lacions no ferroviàries, com són els consums d’estacions, cotxeres, tallers i altres serveis auxiliars. Cada receptora disposa de quatre transformadors de 220 kV / 30 kV i 60 MVA, que aporten un total de 240 MVA de potència de transformació per receptora. L’energia elèctrica transformada es distribueix mitjançant una xarxa de distribució pròpia de 30 kV que recorre tota la línia 9. El projecte inclou 21 subcentrals

de tracció, amb dos grups de tracció de 2.250 kVA cadascuna, responsables de transformar l’energia a 1.500 V en corrent continu per poder alimentar els trens. L’organisme responsable de la gestió de l’obra, Infraestructures de la Generalitat de Catalunya, es va interessar per la tecnologia de recuperació amb un inversor, atès que l’energia regenerada pels trens durant la frenada no és aprofitada completament en els sistemes més convencionals. “Entre les diferents opcions, es va apostar per una tecnologia basada en IGBT (insulated gate bipolar transistor), atès que apor-

Energía procedente de la subestación Energy from substation

Energía generada durante la frenada y reutilizada por otro tren //Regenerative energy exchange between trains Energía generada durante la frenada y volcada a la red Regenerative energy, backed to grid

tava una eficiència més gran en la recuperació energètica”, afirma Jordi Avilés, tècnic de la Gerència d’Instal·lacions de la L9. Avilés ha valorat la complexitat i la innovació del projecte en la línia 9 del metro: “tot i existir alguns antecedents en l’àmbit europeu, aquesta instal·lació serà la primera d’aquestes prestacions”. El paper d’Ingeteam, com a proveïdor de l’empresa adjudicatària, ha estat dissenyar, fabricar i subministrar un equip de recuperació d’energia de 1.700 kW de potència. Fernando Loizaga, director de Negoci d’Ingeteam, ha explicat que la seva proposta “està basada en un

convertidor que es connecta en paral·lel al rectificador de la subestació, fet que elimina les limitacions i permet maximitzar la recuperació fins i tot quan el corrent de la catenària és mínim”. En sistemes de corrent continu, aquesta energia no pot ser aprofitada de manera òptima, ja que l’ús de l’energia és limitat a aquells casos en què hi ha un altre vehicle ferroviari a la xarxa consumint energia. Allò més convenient seria que “les frenades d’uns vehicles i les arrencades dels altres coincidissin en el temps, de manera que l’aprofitament energètic fos més elevat”, ha manifestat Loizaga. 

FULLS DELS ENGINYERS / 02

www.fullsdelsenginyers.cat

 Tendències laborals

Les oportunitats laborals de l’enginyer industrial

A dalt, estadístiques de perfils sèniors; a sota, estadístiques de perfils júniors.

L’economia espanyola ha registrat un augment del PIB del 3,2% en el conjunt de l’any 2015 i ha crescut a un ritme del 3,5%. És massa aviat, però, per saber si aquests indicadors macroeconòmics es traduiran en més i millors ofertes laborals per a l’any 2016, també per al col·lectiu dels enginyers industrials. No obstant això, una petita aproximació ens desvela les principals oportunitats que pot oferir el mercat laboral d’enguany.

roject managers, responsables d’ofertes i enginyers de processos, de projectes i de planificació. Aquests són alguns dels principals perfils professionals que tindran més demanda laboral l’any 2016 en l’activitat de l’enginyeria industrial, segons la consultora Michael Page. Esther Carrera, directora de l’àrea d’enginyers a Michael Page Barcelona, subratlla la rellevància que poden tenir càrrecs com els de “tècnic comercial, sempre que acreditin una bona formació tècnica, o area manager per passar després a directors comercials o a directors generals”. A més, hauríem d’afegir que els enginyers amb més bon encaix són els que acrediten idiomes, que “normalment acaben tenint una sortida, per exemple, en l’àmbit comercial”. Una altra de les sortides professionals és la de “màrqueting tècnic i tot el camp de les operacions de la fàbrica en tota la cadena de valor, des que entra el producte, es fabrica, s’avalua la seva qualitat i fins que surt al mercat”, apunta Carrera. En aquest sentit, però, la directora de l’àrea d’enginyers a Michael Page Barcelona assegura que “el que queda clar és que alguns dels sectors tradicionals d’ocupació dels enginyers han baixat molt, com són els de les instal·lacions i els del manteniment”. Finalment, Esther Carrera con-

sidera que “la tendència per a aquest any i a curt termini serà similar a la de 2015, tenint en compte que en els darrers anys hi ha hagut molta contenció salarial. Des de l’any passat, en què l’economia va tornar a créixer, les companyies han tornat a apujar tímidament els salaris. Captar el talent torna a costar una mica més perquè els bons candidats ja estan treballant”. En aquests trets fonamentals coincideix el darrer informe de Randstad Professionals, que assegura que per a l’any 2016 “es preveu que l’àrea de l’enginyeria mantingui la inèrcia positiva en la incorporació de professionals registrada el 2015. Les companyies nacionals i internacionals busquen enginyers industrials, de camins, de manteniment i de qualitat”. Un dels requisits curriculars imprescindibles per a alts càrrecs d’enginyeria són els idiomes, és a dir, un nivell fluid d’anglès i també és altament valorat un tercer idioma. EL SERVEI D’OCUPACIÓ DELS EIC, UN INSTRUMENT EFECTIU Finalment, també cal destacar que la borsa de treball dels EIC està demostrant ser una bona eina per a la cerca d’enginyers per part de les empreses. Ho demostra el fet que el Servei d’Ocupació del Col·legi ha enregistrat un augment del 56% de les ofertes de treball publicades, des de l’any 2012 fins el 2015 (vegeu infògrafic) 

TREBALLAR A L’ESTRANGER, UNA OPCIÓ POC ESCOLLIDA L’opció de treballar a l’estranger no ha estat, fins ara, triada significativament pels titulats universitaris catalans. Segons l’Enquesta d’Inserció Laboral de Titulats Universitaris (EILU), elaborada per primera vegada per l’Institut Nacional d’Estadística (INE), només el 5,9% del total dels titulats universitaris catalans en el curs 20092010 treballaven a l’estranger l’any 2014. Malgrat aquesta dada, Juan Torras Gómez, enginyer industrial, doctor en economia i headhunter d’Egon Zehnder, afirma que “el clàssic perfil del jove enginyer industrial espanyol continua sent molt apreciat a l’estranger. El que és cert és que hi ha sectors de l’enginyeria que són molt globals. Avui en dia un enginyer que vulgui fer carrera al sector de l’automòbil sap que ha de moure’s pel món”.

LA INSERCIÓ LABORAL DE L’ENGINYER ACABAT DE TITULAR L’Agència per a la Qualitat del Sistema Universi83%. tari de Catalunya (www.aqu.cat) elabora triennal- • La major pèrdua d’ocupació en el període ment l’enquesta d’inserció laboral, en què s’en2011-2014 la van patir les titulacions vincuquesta els estudiants universitaris que fa tres lades a l’obra pública (com l'enginyeria civil, anys que han acabat els estudis. El darrer estudi amb una caiguda del 12,4%). es va realitzar l’any 2014, sobre ocupació, quali- De les dades sobre la qualitat de l’ocupació, en tat de l’ocupació i satisfacció amb la titulació dels destaquen: titulats que van acabar la carrera el 2010. • Dels 3.407 enginyers i arquitectes, tenen feiLes principals conclusions d’aquest estudi sobre na amb contracte fix el 56,77%, amb contracl’ocupació són: te temporal el 25,21%, els autònoms són el • L’àmbit de l’enginyeria i l’arquitectura té un 12,33% i els becaris representen el 4,99%. índex d’ocupació del 86,6%. El d’atur és del • Sobre els salaris, el 55,64% cobren més de 9,5%. 2.000 €/mes, el 33,27% són dosmileuristes i • El 91% dels estudiants en tecnologies avançal’11,09% cobren 1.000 €. des de la producció treballen; en l’àmbit nàutic Finalment, la satisfacció amb l’estudi cursat el percentatge d’ocupació és del 85%; en l’ae- arriba al 68,69% entre el col·lectiu dels engironàutica, del 84%, i en l’enginyeria civil, del nyers i els arquitectes.

COEIC / AEIC

FULLS DELS ENGINYERS / 02

Aquesta secció recull la veu dels instruments a disposició dels enginyers industrials i de les institucions i entitats que vetllen pels professionals.  COEIC/AEIC

Certificació i RCP, serveis a l’abast de l’enginyer L’àrea de visats dels EIC ofereix un ampli ventall de serveis relacionats amb la certificació. L’objectiu és garantir la qualitat de la documentació elaborada pels professionals de l’enginyeria, així com la identitat, la titulació i l’habilitació professional.

quests serveis inclouen: Visat, Certificat d’Actuació Professional (CAP), Informe d’Idoneïtat Tècnica, Certificat d’Exercici Professional i Signatura electrònica. A més a més, els serveis de l’àrea de visats dels EIC inclouen la pòlissa de responsabilitat civil professional (RCP), que consisteix en la cobertura pels danys causats a tercers com a conseqüència d’una acció en l’exercici de l’activitat professional com a enginyer. La cobertura bàsica per a col·legiats/associats és de 150.000€ per sinistre sense límit de nombre de sinistres l’any. Si es visa o certifica augmenta automàticament a 300.000 €. Voluntàriament, es pot ampliar aquesta cobertura bàsica en base a l’activitat professional que es desenvolupi. Les amplia-

MITJA.pdf

13/10/15

cions es poden contractar individualment de forma esglaonada i comencen a partir dels 91.000€ fins a 2.855.000€ de cobertura addicional. Amb el primer tram d’ampliació ja es disposa de la reducció de franquícia en cas de sinistre, tal i com mostra en la taula adjunta. QUÈ ÉS EL VISAT? Entendrem per visat el que es recull en les disposicions legals vigents, en concret la Llei Òmnibus, Llei 25/2009, de 22 de desembre, de modificació de diverses lleis per a la seva adaptació a la llei sobre el lliure accés a les activitats de serveis i el seu exercici, i el Decret 1000/2010, de 5 d’agost, sobre visat col·legial obligatori. Es preveuen dos tipus de visat: • Visat obligatori. És el que s’ha d’efectuar als treballs recollits en el Reial Decret 1000/2010,

•

de 5 d’agost, sobre visat col·legial obligatori. Visat voluntari. És aquell que sol·licita expressament el client del professional que signa el treball, i es pot emetre per a qualsevol tipus de document.

Si un treball dels que requereixen visat obligatori, segons el Decret 1000/2010, no està visat pel COEIC, la franquícia passa a ser de 12.000 €, tant si l’enginyer té només la cobertura bàsica com si té ampliació. 

FRANQUÍCIA • 1.500 € - General • 0 € - Per l’enginyer assegurat que contracti límits voluntaris i visi o certifiqui el treball. • 600 € - Per l’enginyer assegurat que contracti límits voluntaris o visi / certifiqui el treball i per aquells enginyers col·legiats que treballin en una enginyeria que tingui cobertura de RCP y la pòlissa sigui gestionada per SERPRECO, encara que no tingui ampliació contractada. • 12.000 € - Per als treballs que obligatòriament s’hagin de visar i no estiguin visats pel COEIC, encara que l’enginyer tingui contractada ampliació o cobertura per l’enginyeria on treballi. • 6.000 € - Per als treballs que hagin d’estar certificats amb el Certificat d’Actuació Professional del COEIC i no ho estiguin, encara que l’enginyer tingui contractada ampliació o cobertura per l’enginyeria on treballi.

13:01

La teva empresa encara no és empresa adherida?

935 029 083 emp.adherida@serveis.eic.cat

CMY

VISIBILITAT COBERTURA SERVEIS

NETWORKING PARTICIPACIÓ

EMPRESA ADHERIDA és una iniciativa dels Enginyers Industrials de Catalunya dirigida a les empreses amb enginyers en el seu equip. L’objectiu és establir una xarxa de relació entre les empreses i les institucions dels enginyers que ajudi les empreses en la seva projecció i els permeti l’accés a un ampli catàleg d’avantatges i serveis exclusius.

FULLS DELS ENGINYERS / 02

www.fullsdelsenginyers.cat

 AEIC / COEIC

 Fulls dels Enginyers digitals

Som digitals!

UPDATE FORMACIÓ CONTÍNUA

www.fullsdelsenginyers.cat

Seguretat dels treballadors davant el risc elèctric. RD 614/2001 20/01/2016 · Presencial · 8 h

Construir relacions poderoses en el món de l’enginyeria 10/03/2016 · Presencial · 8 h

Noves tendències de la robòtica industrial 02/03/2016 · Presencial · 8 h

Energies renovables (3ª Edició) 11/03/2016 · Presencial · 56 h

Facility Management: El control de la gestió 03/03/2016 · Presencial · 12 h Responsabilitat social corporativa en l’enginyeria 03/03/2016 · Presencial · 8 h

Participació del col·lectiu

Curs de certificació energètica amb l’eina unificada HULC 07/03/2016 · Presencial · 20 h

Visibilitat en els cercadors tècnics

Àmbits local, nacional, europeu i mundial

Indexació de continguts i reputació on-line

L’altaveu de la professió: experts que transmeten el seu coneixement

Informació completa i veraç: vídeos, àudios, imatges, documentació

Models de negoci i innovació estratègica 07/03/2016 · Presencial · 8 h

Com demostrar els estalvis energètics? Curs pràctic avançat 14/03/2016 · Presencial · 12 h Comptabilitat energètica amb la plataforma gemweb 15/03/2016 · Presencial · 8 h Big Data. Competint amb dades en l’era del Big Data 16/03/2016 · Presencial · 8 h Tècniques avançades de negociació 17/03/2016 · Presencial · 8 h

Realitat augmentada. Teoria, aplicacions i expectatives de futur 09/03/2016 · Presencial · 8 h

NO ET POTS PERDRE... Biorefineries Comissió de Medi Ambient 03/03/16 · 18:30h · Seu dels EIC Catalunya Resilient. Governança i Smart Cities per afrontar les crisis Comissió d’Energia 15/03/16 · 09:00h · Seu dels EIC Hi havia alternatives a la construcció de la xarxa bàsica d’alta velocitat a Espanya? Comissió de Cultura: Engitren 15/03/16 · 8:30h · Seu dels EIC

Visita al magatzem de Federació Farmacèutica Comissió de Gestió Empresarial: Subcomissió de Logística 30/03/16 · 12:30h · Polígon Industrial i de Negocis Gavà Park Política energètica a la Unió Europea a la llum dels acords del COP21 Comissió d’Energia: Subcomissió d’Energies Primàries 31/03/16 · 18:30 h · Seu dels EIC

Fòrum de Patrimoni Industrial Associació del Museu de la Ciència, Tècnica i Arqueologia Industrial de Catalunya 21/03/16 · 18:30 h · Seu dels EIC

l format digital de Fulls dels Enginyers aporta un valor afegit a l’edició en paper. El nostre objectiu és apropar-te l’actualitat de qualsevol àmbit relacionat amb l’enginyeria i desglossar-te tots aquells projectes d’àmbit local, nacional, europeu i mundial més rellevants. A Fulls dels Enginyers comp-

tem amb la participació d’enginyers experts en la seva matèria, que ens transmeten el seu coneixement mitjançant articles, reportatges o columnes d’opinió. Amb una periodicitat de publicació diària, el món digital ens obre les portes per oferir-te continguts diferents, com vídeos, àudios, imatges o documents, amb l’objectiu de generar una infor-

mació completa i veraç. Amb un sol clic podràs enllaçar les notícies a les teves xarxes socials i compartir-les amb tothom! Sens dubte, el nou repte digital ens il·lusiona. Però, per aconseguir-lo, et necessitem. Per aquest motiu, t’animem a visitar el nostre web (http://www.fullsdelsenginyers.cat) i enllaçar-ne els continguts. Som digitals, som Fulls dels Enginyers! 

AAFF 2PE 195*66.pdf

13/06/14

ara els

CMY

EN PETI

15 ANYS

00 - 2015

PA I S

www.fullsdelsenginyers.cat i accedeix a tots els continguts

PETITS ESPAIS

DIGITALS

ESPECIALS EN

també són

8.51

FONAMENTS

FONAM

FULLS

Tota la informació sobre formació dels EIC i l’agenda d’actes a www.eic.cat

Treballem en condicions molt estrictes d’espai

Màxima classificació com a contractista d’obra per l’administració amb categoria K02E de “Sondeos inyecciones y pilotajes”, i la categoria K01D de “Cimentaciones especiales”. Membre protector de l'associació de consultors d'estructures.

Visita’ns a ww

Empresa adherida al Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya Membre de l'Associació d'Amics de la UPC Associació d’Amics de la UPC UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA

w.2pe.biz

93 763 26 99 / 660 484 072. 2pe@2pe.biz / Av. Maresme 9. 08396 Sant Cebrià de Vallalta.

ENTREVISTA

FULLS DELS ENGINYERS / 02

“Hi ha un gran interès pels mètodes numèrics que donen una resposta molt més fidedigna de la realitat” EUGENIO OÑATE és doctor enginyer de camins, canals i ports i catedràtic de càlcul d’estructures a la Universitat Politècnica de Catalunya des de 1979. Va ser fundador l’any 1987, i és l’actual director, del Centre Internacional de Mètodes Numèrics en Enginyeria (www.cimne.com), on treballen 230 investigadors de 25 països. El CIMNE és el centre líder en la seva especialitat a escala mundial. Oñate afirma que som capaços de reproduir la realitat d’una manera gairebé fidedigna, tot i que, de fet, l’immens volum de dades els obliga a realitzar una feina extra de discriminació de la informació. Constata que les possibles aplicacions dels mètodes de càlcul són cada cop més àmplies i ens identifica els problemes que dificulten la transferència de tecnologia. Creu que l’enginyeria hauria de defensar més i millor el seu lideratge com a font de R+D.

TEXT: ALBERT LÓPEZ // FOTO: CIMNE

fluids i les estructures, és a dir, a tots els processos de fabricació. Per exemple, a la foneria. Per tant, els mètodes de càlcul tenen un paper per desenvolupar en tots els problemes que afectin la vida de l’ésser humà on s’hagi de saber amb precisió el resultat. Aquests mètodes contesten a la pregunta “Què passaria si...?” sense la necessitat de fer un prototip a escala real. Fem, doncs, prototips virtuals. Quines tendències en innovació i investigació en el sector de l’enginyeria creu que seran majoritàries aquest any? Crec que hi ha un gran interès per la precisió, és a dir, pels mètodes numèrics que ens donin una resposta molt més fidedigna de la realitat. En l’optimització de les peces i en l’intent d’obtenir materials més eficients s’afina molt més pel que fa al pes, el cost, l’energia i el temps. Per exemple, si calculem un pes amb un marge d’error 1:1.000 tindrem l’objecte que volem. En enginyeria mecànica o civil parlem de centímetres o metres, però si parlem de l’estudi de les cèl·lules o del genoma exigim la mateixa precisió a aquestes escales. I això és un repte per a les properes generacions. En tot aquest escenari predictiu, quin paper creu que ha de tenir el BIM? El BIM ens permet reproduir la realitat, gairebé, d’una manera fidedigna. A vegades, inclús, hi ha massa precisió en la geometria perquè amb el BIM puc obtenir la representació d’una habitació amb

absolutament tots els detalls. I molts d’ells són innecessaris per al càlcul si, per posar un cas, vull calcular la resistència i només m’interessen els elements resistents. Per tant, el BIM esdevé un luxe per als calculistes perquè ens permet tenir una gran quantitat d’informació i una altíssima precisió en les dades. La feina està a discriminar les dades necessàries. De fet, no hi ha ordinador al món que pugui calcular els trilions d’incògnites que se n’obtenen ni, òbviament, visualitzar tantíssimes dades. Quina valoració fa de la impressió 3D? La impressió 3D és una tècnica que s’està utilitzant per imprimir objectes, encara, singulars. Als EUA s’aplica en el que s’anomena la iniciativa del genoma dels materials. És a dir, projectar un nou material que sigui una combinació de sis o set materials existents, se’ls barreja i s’imprimeix. És el primer pas cap a la invenció de nous materials que tinguin propietats conductores, de pes i, en conseqüència, per crear nous productes. Quins són els problemes que dificulten la transferència de tecnologia? No són processos fàcils. Requereixen una interfície activa entre el món del coneixement i el món del mercat. Una frase afirma que investigar és transformar les idees en coneixement i innovar és aplicar coneixement en el mercat. I això requereix una interfície composta, com a mínim, per dos elements. La transferència de tecnologia es dóna quan es troben aquests elements, reconeixen la dificultat del procés i estan

disposades a córrer un risc. A vegades l’empresa ve a la universitat perquè vol que li resolguem un problema, però poques vegades ve dient que, junts, tindrem aquest impacte en tres anys en el mercat. Això succeeix cada vegada més, però poc. A vegades per manca de paciència, són processos lents, i a vegades per manca d’interlocutors adients. I, malgrat tenir clar què es vol fer, tres anys és molt de temps perquè el món avança molt ràpid. Pots tenir èxit en el 100%, però arribes tard. El que sí és necessari és una confiança mútua, el finançament i tenir sort. Crec que hi ha poca professionalització en la transferència de tecnologia. És a dir, poques empreses tenen un equip que decideix proposar-se llençar en tres anys un producte al mercat. Ho fan algunes, però són les menys. Les més, van al mercat a veure el que existeix i amb això intenten millorar la seva posició en el mercat. Més que transferència de tecnologia, és adquisició de tecnologia. Poques vegades els centres de recerca tenen l’empenta suficient per arribar a tenir la tecnologia a punt. En aquest escenari, quin és el rol que ha d’exercir la universitat? La universitat fa el seu paper de ser la incubadora d’una idea en una fase inicial fins que es produeix, primer, una validació que la idea és bona. Però, després, aquest prototip s’ha de transformar en un producte comercial i requereix inversió. La universitat no té recursos per invertir. Els centres de recerca com el CIMNE potser poden invertir, però són necessaris dos anys més de temps. 

Muntaner 239, 1C 08021 Barcelona C

T. 93 200 93 39

TOTES LES ESPECIALITATS

CMY

SERVEIS INCLOSOS PER COL·LEGIATS/DES I FAMILIARS

• Neteja dental anual • Visites • Revisions • Visites d'urgències • Rx intraorals

ESPECIALISTES EN TOTES LES BRANQUES ODONTOLÒGIQUES. PIONERS EN IMPLANTS DE ZIRCONI I ODONTOLOGIA HOLÍSTICA I KINESIOLÒGICA.

Indústria 7, Principal 08037 Barcelona

T. 93 458 45 99 info@mirave.es www.mirave.es

La resta de serveis i tractaments, tenen tots els avantatges d’una pòlissa Dental Familiar tant per als Col·legiats/des, com per als familiars que convisquin amb ells/es. Acreditació: carnet col·legial de l’EIC. E08031263

uins projectes po- exemple, en el projecte del softwadem destacar entre re per als corrents d’aigua. Quin els que està treba- problema vol resoldre? llant el CIMNE? És un projecte finançat per la Unió El CIMNE té pro- Europea amb un import de 2,5 mijectes en tres o qua- lions d’euros. Persegueix el desentre àrees. Una està relacionada volupament de mètodes de càlcul amb mètodes que permeten es- que tinguin en compte els corrents tudiar l’efecte de corrents d’aigua extraordinaris d’aigua, accions per a extraordinaris sobre les cons- les quals no hi ha mètodes conventruccions, com són els tsunamis cionals i que normalment no es teo les inundacions. L’objectiu és nen en compte quan es dissenyen o analitzar com afecten aquests co- projecten les estructures dels ports. rrents a edificis, ponts o ports. Fa Aquestes corrents es caracteritcinc anys que hi treballem i hem zen pel fet que no només hi flueix desenvolupat un software bastant l’aigua, sinó que arrosseguen altres avançat en aquest camp. objectes, troncs, roques, cotxes, etc. Un altre grup de projectes es re- Tenen l’efecte d’incrementar la defereix a processos de fabricació de vastació quan xoquen contra un pont la indústria de la conformació. En o un edifici. La innovació d’aquest particular destacaria tres aplica- projecte rau en la modelització de cions. Una, l’estampació de xapa, forma matemàtica, amb la solució sector en què tenim un software dels mètodes numèrics, d’aquest ticomercialitzat per una spin-off pus de partícules i el seu efecte sonostra. Hi ha un altre software per bre les construccions. al sector de la foneria, que s’acaba El projecte acaba en pocs mesos de vendre a la multinacional ame- i ja hem presentat els resultats en ricana Altair. La tercera aplicació dues ocasions al Japó. és un software per a la impressió Des d’un punt de vista genèric, en 3D i que estem millorant amb la quins camps de l’enginyeria es pocol·laboració d’Eurecat. den aplicar els mètodes de càlcul? A més, hi ha altres aplicacions Tradicionalment, els mètodes de en altres àmbits, com el transport càlcul han estat vinculats a la preaeri. En aquest cas és un software dicció dels comportaments de les per calcular la resistència a l’aire estructures en sentit ampli. Tot el dels avions i la minimització del que impliqui elaborar projectes amb soroll. En el sector marítim tam- elements resistents en, per exembé hem desenvolupat un software ple, edificis, cotxes, avions o ponts per a l’optimització de la forma del suposa quantificar com es comporvaixell ràpid i, sobretot, de plata- tarà aquesta estructura. Després formes en el mar offshore i d’ae- s’ha generalitzat cap a l’estudi de la rogeneradors. de fluids (aerodinàmica) Drmirvae_faldo.pdf 1 15/1/16 dinàmica 14:26 Aprofundim un moment, per i a problemes on convergeixen els