Fulls05 maig 2016 by Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya

EL FUTUR DEL DIÈSEL A EUROPA

CAMPANYA “PREMIA’T”

ELS REPTES DE L’ENGINYERIA

Holanda prohibirà els cotxes de gasolina i dièsel el 2025 per tal d’augmentar el parc de vehicles elèctrics. PÀG.04

L’objectiu: premiar la fidelitat dels professionals que certifiquen els seus treballs. PÀG.10

Jordi Berni, director industrial d’Europastry, ens explica la transformació d’aquesta empresa familiar. PÀG.12

Visita www.fullsdelsenginyers.cat i accedeix a tots els continguts

FULLS DELS ENGINYERS 05/ MAIG 2016

El diari dels Enginyers Industrials de Catalunya

 TECNOLOGIA

Nanotubs de carboni, tret de sortida als materials multifuncionals Vista aèria de la instal·lació fotovoltaica del mercat nou d’Olot

 TEMA DEL MES

Olot: laboratori de projectes energètics renovables Les fonts d’energies renovables integrades a la xarxa de districte són la biomassa, la geotèrmica i la fotovoltaica

És previst que la instal·lació renovable s’inauguri a finals del mes de setembre i que funcioni a ple rendiment

PÀG.06 // La capital de la Garrotxa ha esdevingut en els darrers temps un laboratori urbà de projectes d’eficiència energètica en els quals la integració de diverses fonts d’energies renovables se situa al bell mig del disseny de les instal·lacions. Experiències prèvies dutes a terme a l’IES La

gies renovables simultàniament: biomassa, geotèrmica i fotovoltaica. Una sala d’energies, una estació meteorològica i una estació de control completen els elements bàsics del projecte. És una xarxa de district heating and cooling espavilada, com l’han batejat els seus creadors, perquè decideix

Garrotxa i a la seu de l’enginyeria Wattia Innova EspaiZero han facilitat el camí per concebre i dissenyar la xarxa de districte d’Olot. Aquesta nova instal·lació totalment automatitzada, que és previst inaugurar el proper mes de setembre, és pionera a l’Estat espanyol. Combina tres fonts d’ener-

PÀG.03 // Els nanotubs de carboni són una forma al·lotròpica del carboni amb una nanoestructura cilíndrica. Són molècules gegants formades per àtoms de carboni organitzats en estructura hexagonal i que presenten unes propietats inusuals, molt valorades en diverses aplicacions de la nanotecnologia, com ara l’electrònica, l’òptica i diversos àmbits de la ciència i la tecnologia dels materials. 

per si mateixa quina font energètica cal utilitzar en cada moment. Les administracions i empreses que han desenvolupat el projecte són SIGMA (Consorci de Medi Ambient i Salut Pública de la Garrotxa), l’UTE formada per Gas Natural i l’enginyeria olotina Wattia Innova i l’enginyeria barcelonina Aiguasol. 

 INNOVACIÓ

L’enllumenat exterior del Born Centre de Cultura i Memòria

Foto: Anoche Iluminación Arquitectónica 

OPINIÓ // PÀG.03

PÀG.08 //El proper 11 de setembre se celebrarà el tercer aniversari de la transformació urbana de l’antic mercat del Born i dels seus voltants. En aquesta reforma, tant de l’edifici com dels carrers adjacents, la il·luminació ha tingut un paper protagonista. Tant des del punt de vista del plantejament lumínic com de la tecnologia emprada: el LED i el sistema de control punt per punt. És una instal·lació smart inèdita a Barcelona que maximitza l’eficiència energètica d’un punt referencial de la Ciutat Comtal. Per aproximar-nos a aquest projecte emblemàtic, hem parlat amb Ignasi de Moner, director de Gestió de Projectes de BIMSA; Federico Giacomelli, enginyer civil de PCG Arquitectura e Ingeniería i director de l’obra; Jordi Ballesta, enginyer tècnic i lighting designer d’Anoche Iluminación Arquitectónica, i Francesc Pecanins, enginyer industrial i membre del Grup de Treball d’Il·luminació i de Smart Cities dels EIC.  

 TECNOLOGIA

Fira de Hannover i la indústria 4.0 PÀG.05 // La fira Hannover Messe 2016 va tenir lloc entre el 25 i 29 d’abril a la ciutat alemanya de Hannover i les noves tecnologies en els sectors industrials tradicionals en van ser les protagonistes absolutes. Carles Soler, membre del Grup de Treball de Robòtica dels EIC, i Xavier Pi, responsable del Grup de Treball de IoT - Electrònica embedded dels EIC, han visitat la fira i ens expliquen la seva experiència. 

OPINIÓ // PÀG.02

“El Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya ha ofert al Servei Català de Trànsit preparar un projecte Visió Zero Catalunya”

“L’Associació Smart Moto Challenge ha volgut oferir al sector un laboratori de proves amb repercussió internacional”

JOSEP LLUÍS PEDRAGOSA RADUÀ, ENGINYER INDUSTRIAL DE LA COMISSIÓ DELS

EMILIO HERNÁNDEZ, ENGINYER INDUSTRIAL CREADOR DE LA BARCELONA

ENGINYERS A LES ADMINISTRACIONS PÚBLIQUES

SMART MOTO CHALLENGE

OPINIÓ

FULLS DELS ENGINYERS / 05

 Editorial

Els projectes previs al voltant de l’eficiència energètica i les energies renovables (IES La Garrotxa i EspaiZero) i els projectes en marxa i futurs (xarxa de districte, Locomotora Energètica i instal·lació de calderes de biomassa en diversos ajuntaments de la comarca) demostren que alguna cosa s’ha mogut a Olot.

Olot, terra de projectes energètics d’enginyeria de referència

lot està esdevenint un laboratori d’idees i projectes d’eficiència energètica vinculats a les fonts d’energies renovables. EspaiZero, la seu de l’enginyeria olotina Wattia Innova inaugurada l’any 2013, és el projecte que va encetar el camí d’implementació d’iniciatives d’aquesta tipologia. Així mateix, cal subratllar que EspaiZero va generar una gran expectació i impacte, tant en els professionals del sector com en els mitjans de comunicació. A hores d’ara EspaiZero ja ha assolit l’objectiu de ser un edifici amb consum zero d’energia. Així ho podem constatar en el panell informatiu de consums energètics de l’entrada. La clau per entendre l’èxit d’aquesta proposta és el mix energètic de fonts renovables: biomassa, geotèrmica i fotovoltaica. Aquest plantejament d’enginyeria ha estat la base per anar un pas més enllà i fer realitat el projecte de l’illa energètica situada en el centre històric de la capital de la Garrotxa. En aquest cas, ens trobem davant d’una iniciativa impulsada per una Administració pública (l’Ajuntament d’Olot) i per l’UTE formada per Gas Natural i Wattia Innova, guanyadora de la licitació.

“

EMILIO HERNÁNDEZ Enginyer industrial i creador de la Barcelona Smart Moto Challenge

Quarta edició de la Barcelona Smart Moto Challenge

Aquests dos projectes, a més d’impulsar l’estalvi energètic i d’emissions de CO2 a l’atmosfera, han iniciat un camí que portarà Olot i la Garrotxa a endegar dues iniciatives sostenibles més. Per una banda, la instal·lació de catorze calderes de biomassa per abastir petits ajuntaments de la comarca. Per l’altra, la creació de la Locomotora Energètica: un projecte publicoprivat que té com a objectiu principal reduir les emissions de diòxid de carboni per assolir una comarca al més descarbonitzada possible i posar un granet de sorra més en la lluita contra el canvi climàtic. Aquesta iniciativa compta amb el suport de SIGMA (Consorci de Medi Ambient i Salut Pública de la Garrotxa), la cooperativa de La Fageda, LC Paper, Wattia Innova i la comercialitzadora Bassols Energia. Però, si ens hi fixem bé, el fil conductor que uneix totes aquestes actuacions és l’ús de biomassa. La Garrotxa ha descobert que té una capacitat de producció de 25.121 tones/any de biomassa explotables de manera sostenible. És a les nostres mans aplicar l’enginyeria, la tecnologia i la innovació com a motors per implementar projectes respectuosos al màxim amb el medi ambient. 

l proper mes de juliol es durà a terme la quarta edició de la Barcelona Smart Moto Challenge, amb la presentació dels vehicles al Circuit de Barcelona-Catalunya entre els dies 6 i 10 del mateix mes. Es tracta d’una competició de desenvolupament de motos elèctriques en la qual els estudiants de les universitats participants han de fabricar una moto elèctrica segons un reglament determinat que es pot obtenir a www.smartmotochallenge.org i que cada any està orientat a diferents objectius. Els dos primers anys van ser motos per anar a la universitat i l’any passat, motos per repartir pizzes. Seguint l’exemple d’èxit en el sector de l’Automoció de la Formula SAE, iniciada als EUA i ara en completa expansió a Europa amb la Formula Student, s’ha volgut posar en marxa una competició orientada a les motos, un sector històric i de gran èxit esportiu en l’actualitat i industrial a Catalunya entre els anys seixanta i vuitanta. Aprofitant el canvi que suposa la motorització elèctrica prevista a curt i mitjà termini, s’ha volgut, des de l’Associació Smart Moto Challenge, promotora de l’esdeveniment, oferir al sector un laboratori de proves amb repercussió internacional i, al mateix temps, que serveixi de motivació per

incorporar nous enginyers i idees al sector. Una competició, la Barcelona Smart Moto Challenge, que ja té una rèplica amb la Smart Moto Challenge Moscow. Aquesta celebra la seva tercera edició, atesa la gran acceptació que ha tingut a Rússia per part de les autoritats acadèmiques de les escoles d’enginyeria. El baix cost que suposa respecte a altres competicions universitàries basades també en el learning by doing, el fet que el producte final segueixi les reglamentacions dels mercats reals (vehicles homologables) i que també es consideri la connectivitat de les motos, entrant de ple en el concepte d’Internet de les coses (IoT), l’han fet un projecte atractiu per a moltes universitats, en el qual mecànica, electrònica i telecomunicacions tenen un punt de trobada. Aquest any, l’objectiu dels equips és construir i presentar una moto elèctrica lleugera per a les policies locals. S’han presentat dotze projectes, sis dels quals vindran de sis universitats de Rússia. Cada any més empreses del sector col·laboren amb l’esdeveniment, com ara operadores de telecomunicacions, enginyeries i fabricants, aportant components per tal de reduir els costos dels projectes. Aquest apropament de la indústria ha fet que molts estudiants ja s’hagin incorporat al món laboral aprofitant l’experiència obtinguda.

 Sonòmetre

 Altaveu

“El concepte de la indústria 4.0 ens pot ajudar molt, precisament en el control de processos. I aquí és on veig el gran avantatge”

 Tribuna

JORDI BERNI Director industrial d’Europastry

EDITA: Associació/Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya AEIC President: Jordi Renom Vicepresident 1r: Jordi Guix Vicepresident 2n: Ricardo Granados Secretària: Olga Tomàs COEIC Degà: Jordi Guix Vicedegà: Pere Roca Secretari: Jordi Mas Demarcacions del COEIC-AEIC Girona: Joan Juanals i Jaume Masgrau Lleida: Joaquim Llop

Mitsubishi admet emissions irregulars en 625.000 vehicles

La NASA vol controlar remotament els drons

La revolució del vehicle elèctric passa per la Xina

Mitsubishi ha admès que ha manipulat els controls d’emissions de gasos de fins a 625.000 vehicles amb l’objectiu de presentar millors nivells de consum de combustible que els reals. Segons el president de la companyia, Tetsuro Aikawa, “es tracta d’una acció intencionada”. No solament es van falsificar els resultats de les proves, sinó que ni tan sols es van seguir els protocols que marca la llei japonesa.

La NASA desenvoluparà un projecte durant els propers quatre anys per poder controlar qualsevol tipus de dron remotament. Per no alarmar tots els usuaris, ha anunciat que estan treballant en un sistema de gestió del trànsit aeri conjuntament amb la start-up Airware. S’estima que l’any 2018 podrien circular pel cel dels Estats Units més de 7.500 drons.

En el Saló de l’Automòbil de Pequín tothom parla de “nova energia”, des de directius de la indústria d’automoció a la premsa. Les vendes de cotxes elèctrics i híbrids en el gegant asiàtic s’han triplicat l’any 2015 fins a superar les 330.000 unitats, gràcies a polítiques impulsades pel Govern xinès. La previsió és superar els 3 milions venuts l’any 2020. Aquesta revolució elèctrica està canviant les bases de la indústria de l’automòbil en el principal país fabricant de vehicles.

Catalunya Central: Mireia Félix Tarragona: Lluís Maestre Delegació del Vallès: Francesc Figueras AEIC - COEIC Director general: Pere Homs Consell de redacció: Jordi Guix, Jordi Renom, Pere Roca, Jordi Vericat, Laura Ivern i David Pérezdolz Responsable de Comunicació: Eva Díaz Coordinació: Anna Carrió Cap de Redacció: Albert López Redacció: Albert López, Pablo Monfort i Ferran Sardans Publicitat: Pilar Alonso i Sonia Olivera Infografia: Noel Zaragoza Fotografia: Noel Zaragoza i Isabel Marquès Disseny i maquetació: Anna Carrió

Correcció lingüística: Ester Ollé Impressió: Vanguard Gràfic S.A. Dipòsit legal: B 26367-2015 ISSN: 2013-3332 Administració i distribució: Enginyers Industrials de Catalunya Via Laietana, 39 - 08003 Barcelona T: 933 192 300 / F: 933 100 681 a/e: fulls@mail.eic.cat Els articles signats no representen l’opinió dels Fulls dels Enginyers. D’acord amb la Política de protecció de dades de caràcter personal que tenen implantada el Col·legi i l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya, s’informa que, atès que l’anuari és un fitxer que té

legalment atribuïda la condició de font accessible al públic i vist que s’està emprant per a activitats comercials, s’explicitarà en el fitxer de manera destacada que dites dades no es podran utilitzar per a finalitats de publicitat o prospecció comercial. No obstant això, tenint en compte que aquest és un dret al qual els interessats poden renunciar, quan un col·legiat i/o associat així ens ho manifesti es farà constar en el fitxer que l’interessat ha informat del seu consentiment perquè s’usin les seves dades per a publicitat o prospecció comercial. Aquest consentiment s’ha de comunicar pels mitjans següents: per correu electrònic a lopd@eic.cat, per fax amb la referència LOPD al 933 100 681 o per escrit adreçat al Col·legi Oficial i l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya amb la referència LOPD a la Via Laietana, 39, 08003, de Barcelona.

FULLS DELS ENGINYERS / 05

www.fullsdelsenginyers.cat

 Notícies  Radiografia

Els nanotubs de carboni, el tret de sortida als materials multifuncionals

La recerca en els nanotubs de carboni (CNT) es va disparar a principis de la dècada dels noranta, després que s’aconseguissin sintetitzar industrialment els primers CNT durant els vuitanta. Des del 2006, la capacitat de producció mundial de CNT s’ha multiplicat per més de deu. Aquesta tendència es confirma quan s’analitza el mercat dels CNT per als propers anys, en què s’espera una taxa de creixement anual acumulat superior al 15%.

ls nanotubs de carboni són una forma al·lotròpica del carboni amb una nanoestructura cilíndrica. Són molècules gegants formades per àtoms de carboni organitzats en estructura hexagonal i que presenten unes propietats inusuals, molt valorades en diverses aplicacions de la nanotecnologia, com ara l’electrònica, l’òptica i diversos àmbits de la ciència i la tecnologia dels materials. Núria Salán, directora-responsable del Laboratori de Materials Compòsits Avançats (COMPOLAB) i presidenta de la Societat Catalana de Tecnologia, entre d’altres, confirma que “parlar dels avantatges que presenten els CNT és parlar de les increïbles possibilitats que ofereixen: les excepcionals propietats mecàniques, elèctriques i tèrmiques que es combinen en aquests materials han estat el tret de sortida al concepte de materials multifuncionals, és a dir, que poden dur a terme més d’una funció alhora”. En una època en què l’eficiència i la sostenibilitat marquen l’itinerari del nostre dia a dia, la multifuncionalitat esdevé un aspecte fonamental que encapçala el futur dels desenvolupaments tecnològics en l’àmbit de l’enginyeria en general i dels materials en particular. L’enginyer industrial i col·laborador a COMPOLAB Jaime Juan Muñoz ha detallat un altre dels avantatges d’aquest material: “La resistència a la tracció dels CNT pot arribar a ser cent vegades su-

La Comissió Europea ja té el resultat de la investigació que va començar fa un any sobre Google i la seva relació amb fabricants i operadors. La comissària de Competència, Margrethe Vestager, ha afirmat que la Comissió Europea ha presentat càrrecs formals contra el cercador, ja que ha considerat que “no compleix les lleis antimonopoli i ha abusat de la seva posició dominant mitjançant la imposició de restriccions a fabricants de dispositius Android i a operadors mòbils”. 

perior a la de l’acer, amb una densitat sis vegades inferior. Són fins i tot quaranta vegades més resistents que les fibres de carboni. Segons l’orientació entre l’estructura hexagonal dels àtoms de carboni i l’eix dels nanotubs, poden arribar a conduir l’electricitat millor que el coure. Fins i tot, la conductivitat tèr-

mica associada als CNT és superior a la del diamant, conegut per ser el millor conductor tèrmic que es pot trobar a la natura”. L’àmbit d’aplicació on s’espera una veritable revolució és l’electrònica de consum. Es preveu que els nanotubs esdevinguin substituts del silici en la fabricació de

transistors. Algunes aplicacions menys convencionals dels nanotubs estan relacionades amb la compatibilitat dimensional i química dels CNT amb les biomolècules, com l’ADN i proteïnes, ja que la combinació presenta un gran interès en l’obtenció de biosensors i aparells mèdics. 

JOSEP LLUÍS PEDRAGOSA RADUÀ Enginyer industrial

La visió zero en el trànsit: objectiu utòpic o repte factible?

L’Ajuntament de Barcelona, governat per Barcelona en Comú (BComú), ha fitxat l’exconseller de CDC Pere Macias, per tal que s’encarregui del projecte que connectarà els dos trams del tramvia per l’avinguda Diagonal. Segons Manel Villalante, membre de la Comissió de Mobilitat i Transports dels EIC: “L’Ajuntament ha escollit una persona amb una sòlida trajectòria professional, favorable a aquest projecte i que ha estat actor principal en les grans iniciatives de mobilitat del país. Serà el director d’estratègia del projecte i s’encarregarà de la supervisió tècnica i de la relació amb les entitats”. 

La Unió Europea acusa Google de posició dominant

 Tribuna

l desig de tots els responsables de la seguretat viària és rebaixar al màxim la sinistralitat dels conductors i els altres usuaris de la via pública mitjançant la col·laboració entre entitats públiques i entitats privades, cadascuna en l’àmbit de les seves respectives responsabilitats. Depenent del nivell d’experiència i eficiència de cada país a aplicar mesures de prevenció i correcció, van sorgint línies d’acció que disminueixen les estadístiques d’accidents i lesionats. Una disminució que fins ara no s’ha imposat cap límit, ja que la progressió de millora sempre pot ser superada. Per aquest motiu, la UE no amaga fer seu l’objectiu suec d’establir la visió zero, que,

El projecte de connexió de tramvies té direcció

tímidament, s´ha plantejat com una fita inicial ideal a assolir l’any 2050. Però amb els espectaculars descensos de mortalitat durant els darrers anys a l’Europa occidental, els països capdavanters en aquesta línia de treball es pregunten per què no abans, per què hem d’esperar tants anys si ja es podria dur a terme. A aquest discurs, s’hi comencen a sumar especialistes, doctors universitaris i insignes investigadors. Jo, modestament, m’uneixo a aquest desig, però, passió i obligació a banda, estem obligats a deixar el to institucional o polític i a contestar a dues preguntes: • De què estem parlant? Morts, víctimes, accidents…? • És tècnicament acceptable parlar d’una visió zero? Hi ha un

límit estadístic impossible de rebaixar? La primera qüestió ha de ser la primera que s’esclareixi. Els objectius de l’OMS i la UE semblen més disposats a fer recomanacions als seus membres que a establir pautes i límits a la moralitat, ja que el concepte clau és la vida. Però la realitat estadística mostra que si bé és cert que s’ha trobat la fórmula per rebaixar el nombre de morts, també ho és que augmenten els accidents amb ferits. Les xifres d’accidentalitat es mantenen en uns nivells que any rere any es repeteixen i no es troben fórmules pràctiques per disminuir-les. Parlar de zero morts quan les xifres de ferits greus es mantenen o fins i tot pugen és paradoxal i no mostra un marc tècnic consistent.

LG aposta per les bateries per a vaixells elèctrics LG Chem, un dels fabricants de bateries de liti més importants del món, ha signat un contracte amb l’empresa energètica especialitzada en vaixells híbrids Corvus Energy. Mitjançant aquest contracte, la companyia coreana es compromet a subministrar bateries que seran utilitzades en vaixells, amb l’objectiu d’accelerar els seus plans per dominar el mercat mundial de les bateries. Els resultats dels vaixells híbrids són positius: s’ha aconseguit una despesa de combustible del 18% i una reducció en les emissions de CO2 i NOx del 25%. 

Intel retallarà llocs de treball fins a l’any 2017

Segueix llegint l’article a www.fullsdelsenginyers.cat

La companyia nord-americana de tecnologia Intel ha presentat el balanç econòmic del primer trimestre de l’any 2016, amb uns beneficis nets de 2.600 milions d’euros, xifra que representa un creixement del 30% respecte al mateix període del darrer any. Juntament amb aquests resultats, la cúpula directiva de l’empresa ha anunciat una reestructuració de l’organització mitjançant 12.000 acomiadaments. Aquesta acció respon al canvi de ruta de la companyia, que vol caminar cap a una nova etapa centrada en el núvol, els dispositius mòbils i les centrals de dades. 

ACTUALITAT

FULLS DELS ENGINYERS / 05

 Tecnologia

Holanda prohibirà els cotxes de gasolina i dièsel el 2025 Els Països Baixos van aprovar el 18 d’abril una moció per prohibir la venda de gasolina i dièsel a partir del 2025. Els holandesos intenten aconseguir que els vehicles de les seves carreteres siguin completament elèctrics en la propera dècada. La moció ha estat aprovada per la cambra baixa del Parlament holandès i encara ha de passar pel Senat per esdevenir legalment vinculant.

TEXT: FERRAN SARDANS

l partit laborista, el membre més jove de la coalició de govern dels Països Baixos, va portar aquesta qüestió davant del Parlament, i en un principi volia aconseguir la prohibició de tots els vehicles de gasolina i dièsel a

partir del 2025. Tanmateix, però, la moció aprovada permetrà que els vehicles de gasolina i dièsel existents segueixin en ús l’any 2025 i més endavant, però s’ha aconseguit aturar les noves vendes, en contra de les preferències del seu soci de coalició. La decisió s’ha justificat

Sabadell Professional �

�

Una cosa és dir que treballem en PRO dels professionals. Una altra és fer-ho:

Compte

Expansió�Plus�PRO Document Publicitari. Data d'emissió: Abril 2016 Condicions revisables en funció de l’evolució del mercat. S’aplicaran les que estiguin en vigor al banc en el moment de la formalització.

T’abonem el 10% de la teva quota de col·legiat*

-------------------------------------------------------------------------------------

comissions d’administració i manteniment.**

+ 3%

de devolució (mínim 5�euros i fins a 50�euros al mes) en els principals rebuts domiciliats i sobre les compres amb targeta de crèdit en comerços d’alimentació.(1)

3% TAE

de remuneració

en compte sobre els 10.000 primers euros, en cas de tenir saldos en estalvi-inversió superiors a 30.000�euros.(2)

------------------------------------------------------------------------------------Truca’ns al 902�383�666, identifica't com a membre del teu col·lectiu, organitzem una reunió i comencem a treballar. sabadellprofessional.com El Compte Expansió Plus PRO és exclusiu per a uns determinats col·lectius professionals. Pregunta al teu gestor quina és la solució financera concreta per al teu col·lectiu. 1. Rebuts domiciliats que corresponguin, com a emissor, a organitzacions no governamentals (ONG) registrades en l’Agència Espanyola de Cooperació i els rebuts de col·legis, escoles bressol i universitats carregats durant el mes. S’ha de tractar de centres docents espanyols (públics, privats i concertats) i en queden excloses les despeses d’acadèmies particulars, col·legis professionals o despeses diferents a les d’escolarització. Tampoc s’hi inclouen les despeses en concepte de postgraus, màsters i doctorats. Operacions de compra fetes a crèdit incloses en la liquidació del mes, amb les targetes modalitat Classic, Or, Premium, Platinum i Shopping Or el contracte de les quals estigui associat a aquest compte, en els establiments comercials d’alimentació inclosos, que es poden consultar en la pàgina www.bancsabadell.com/compteexpansioplus. 2. Per tenir accés a aquesta retribució, els titulars han de tenir un saldo mitjà mensual en el banc superior a 30.000 euros en recursos, calculat com la suma de saldos del mes anterior de: comptes a la vista, dipòsits, renda fixa a venciment, assegurances de vida-estalvi, fons d’inversió, valors cotitzables i no cotitzables, plans de pensions, plans de previsió d’EPSV i BS Fons Gran Selecció. No es té en compte per al còmput del saldo mitjà el saldo existent en aquest Compte Expansió Plus PRO ni en cap altre de les mateixes característiques en què els titulars siguin intervinents. Sí que es té en consideració el nombre de cotitulars, per la qual cosa el saldo mínim existent en l’entitat com a requisit és el pres proporcionalment per a cada cotitular. No es remuneren els saldos durant el primer mes de vida del Compte Expansió Plus PRO. En cas que no s’assoleixi per part dels titulars el saldo mínim que dóna dret a la retribució del Compte Expansió Plus PRO, la liquidació es fa al 0 % per aquest concepte. Rendibilitat: per al tram de saldo diari que excedeixi els 10.000 euros: 0 % TIN. Per al tram de saldo diari des de 0 fins a un màxim de 10.000 euros: 2,919 % TIN, 1,9910 % TAE (calculada tenint en compte els dos tipus d’interès per al supòsit de permanència del saldo mitjà diari durant un any complet). Exemple de liquidació en un any: saldo en compte de 15.000 euros diaris, saldo diari sobre el qual es remunera: 10.000 euros; freqüència 12 (mensual); interessos liquidats en l’any: 291,90 euros. Oferta vàlida, a partir Abril 2016, per la domiciliació en el Compte Expansió Plus PRO d’una nòmina, pensió o ingrés regular mensual per un import mínim de 3.000 euros (se n’exclouen els ingressos procedents de comptes oberts en el grup Banc Sabadell a nom del mateix titular). Així mateix, també cal haver-hi domiciliat 2 rebuts domèstics en els 2 últims mesos. Fins a un màxim de 100 euros anuals per compte, amb la quota domiciliada. L'abonament es farà durant el mes de gener de l'any següent.

�

Captura el codi QR i coneix la nostra news ‘Professional Informa’

AHEEEHAPEIALCIENCGDGFPLAIPAHEEEHA BNFFFNBPFPIDELBPFGMDIDMPBPBNFFFNB HFFDKIFNDMAFBMFOABBLLFMIOHIOFHBIB PIFCAMFGJGFIDDJDKJOIFOGHHAOAFDILP POCHNCFPOKJOHHOFEEAPJHEKICCJBADFC EBNJHLFELCBOOODPMBIDIBLBMOIONKFIJ MFNFFFEPDGLDMBACFDCIMIOIAHFHAEMOG APBBBPAPIIMFIHMIDMLGCFHEEHEEGJHJG HHHHHHHPHHPHPHPPPHPHHHPHPPPHHHHPP

al·legant que es vol que les carreteres holandeses, de forma gradual, vagin cap a un model més respectuós amb el medi ambient i que s’aposti pels cotxes elèctrics i no contaminants. En aquests moments, les vendes d’automòbils elèctrics als Països Baixos se situen en poc menys del 10% del total. Comparats amb altres tipus d’automòbils privats, els dièsel són molt més contaminants. Des de fa anys, de fet, la Unió Europea compta amb estrictes restriccions a les emissions dels cotxes, malgrat que, com es va comprovar amb l’escàndol de les emissions dels dièsel de Volkswagen, no sempre es respecten aquestes limitacions. Segons Manel Villalante, expresident de la Comissió de Mobilitat i Transports dels EIC, aquest tema s’hauria d’abordar a escala europea: “No tenen gaire sentit les legislacions estatals en aspectes que haurien de ser de mercat únic, com és el cas del transport. El Llibre Blanc del Transport de la UE ja estableix terminis per eliminar els vehicles de combustió dels centres de les grans ciutats, i cal avançar en la reducció dels vehicles dièsel en l’àmbit europeu. També cal pensar que encara no hi ha alternatives clares, i cal treballar per millorar els vehicles 100% elèctrics”. Per Francesc Garriga, president de la Subcomissió d’Automoció dels Enginyers Industrials de Catalunya, aquesta mesura té un notable component d’electoralisme: “Resta menys d’un any per a les eleccions als Països Baixos i aquesta iniciativa legislativa cal llegir-la en aquest sentit, en clau electoral”. A més, Garriga afegeix que “no s’ha tingut en compte el sector dels fabricants, i tenim grans marques que no tenen com a objectiu immediat proveir vehicles elèctrics de tota gamma. El sector s’ha marcat l’any 2050 com el termini perquè tots els cotxes siguin elèctrics. El Parlament holandès s’ha avançat i l’únic aspecte positiu que pot tenir és que acceleri l’electrificació de la flota de vehicles”. 

Segueix llegint l’article a www.fullsdelsenginyers.cat

FULLS DELS ENGINYERS / 05

www.fullsdelsenginyers.cat

 Tecnologia

Integrar la indústria 4.0 en els models de negoci actuals

La fira Hannover Messe 2016 ha comptat amb més de 190.000 visitants i ha tingut com a debat central la manera d’introduir la indústria 4.0 en els models de negoci actuals. El clar exemple d’això el representen els més de 8.000 assistents que han participat al fòrum “Industrie 4.0 meets the industrial Internet”, que ha posat de manifest la relació entre les últimes tecnologies i els estándards de negoci per a la indústria integrada. Més de 50.000 assistents provenien de l’estranger, entre ells la delegació dels EIC, que ens ha explicat la seva experiència.

CARLES SOLER Membre del GT de Robòtica dels EIC

XAVIER PI Responsable del Grup de Treball de IoT Electrònica embedded dels EIC

HANNOVER MESSE 2016 APOSTA PER LA INDÚSTRIA 4.0

el 25 al 29 d’abril, un any més Hannover ha acollit la Hannover Messe, la fira més important del món sobre tecnologia industrial. El fred i la pluja exteriors contrastaven amb l’ambient intens que es respirava entre els més de 190.000 assistents. Els quatre grans blocs en què s’agrupaven els 5.200 expositors (automatització industrial, fàbrica digital, energia i proveïment industrial) tenien aquest any un clar factor comú: el concepte Indústria 4.0, tot i que encara no hi ha una visió compartida per tothom sobre què significa ni què implica.

L’alemanya Plattform Industrie 4.0, una de les dues iniciatives que lideren la concreció i formalització de la I4.0, jugava a casa. L’altra, la Industrial Internet Consortium americana ho farà en l’IOT Solutions World Congress. Esperem, com sembla, que hi hagi voluntat des dels màxims nivells en la convergència de les dues iniciatives. Una delegació del Col·legi d’Enginyers ha visitat la fira per poder preparar adequadament el Fòrum Indústria 4.0 que celebrarem el proper 10 de juny, en què exposarem la situació actual d’un concepte que ha vingut per transformar el món de la producció industrial. 

LA FIRA DE HANNOVER I LA INDÚSTRIA 4.0

l mot industry 4.0 ha estat omnipresent a la fira de Hannover d’enguany. Des de la seva presentació oficial en l’edició de 2013, la seva presència als estands de l’exposició no ha parat de créixer. Un espai habilitat en el pavelló 8 per a presentacions i debat va ser la seu del Forum Industrie 4.0, que va veure com el debat sobre la convergència de la iniciativa Plattform Industrie 4.0 (I40 Plattform) alemanya i la iniciativa Industrial Internet Consortium (IIC) nord-americana es va convertir en un dels temes centrals d’aquesta edició.

El fet que els EUA hagin estat el país convidat a la fira ha comportat la presència de 500 empreses nord-americanes, ha fet possible la imatge de la cancellera Angela Merkel i del president Barack Obama inaugurant la fira i ha estat molt oportú de cara a impulsar la col·laboració entre les organitzacions que donen suport a les respectives iniciatives: la I40 Plattform i l’IIC. L’Associació/Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya s’està preparant per afrontar aquesta realitat denominada quarta revolució industrial en sentit ampli amb la constitució de la Comissió Indústria 4.0, que agluti-

IQS EXECUTIVE PROGRAM

ITM - INDUSTRIAL AND TECHNICAL MANAGEMENT

IMAGINA ASSOLIR EL TEU PROPER REPTE Si tens una formació tècnica i aspires a assolir reptes a nivell directiu, ara tens una bona oportunitat per aconseguir-ho. El programa ITM t’ofereix la formació més completa i avançada en el camp del Management, i et permet especialitzar-te en una de les següents àrees en entorns industrials, científics i tecnològics: · Direcció de R+D · Direcció de Qualitat i Sostenibilitat · Direcció d’Operacions i Supply Chain

Apunta’t a les nostres sessions informatives a IQS Executive Education: Barcelona: 14 juny Hora: 18 h Lloc: IQS C/ Via Augusta, 390 08017 Barcelona

Madrid: 7 juliol Hora: 18 h Lloc: ICADE C/ Rey Francisco, 4 28008 Madrid

Pots confirmar la teva assistència a: executive.iqs.es/proximas-actividades Tel. (+34) 932 672 008 – executiveopen@iqs.edu

executive.iqs.edu

na l’activitat dels grups de treball de Robòtica, Embedded Systems & IoT, Software d’Integració, Impressió 3D i Logística Avançada i que serà presentada el 10 de juny en el Fòrum Indústria 4.0. 

Segueix llegint l’article a www.fullsdelsenginyers.cat

TEMA DEL MES

FULLS DELS ENGINYERS / 05

 Projecte

Llegeix les entrevistes a Fran Comino (Wattia Innova), Manel Serrat (SIGMA) i Oriol Gavaldà (Aiguasol) www.fullsdelsenginyers.cat

L’illa energètica d’Olot és un projecte pioner a l’Estat espanyol a combinar tres fonts simultànies d’energies renovables: biomassa, geotèrmica i fotovoltaica

MUSEU COMARCAL DE LA GARROTXA

CAN MONTSIÀ, FUNDACIÓ ESTUDIS SUPERIORS

GERIÀTRIC LA CARITAT

CASAL DE LA GENT GRAN

GERIÀTRIC MONTSACOPA

MERCAT MUNICIPAL

Imatge del centre històric d’Olot amb els edificis abastits per la xarxa de districte. L’Ajuntament està treballant en l’ampliació de la xarxa a dos punts més, el Casal de Gent Gran i Can Montsà, de manera que arribaria a set edificis públics en total (Font: B01 Arquitectes). En groc els cinc edificis abastits en la fase inicial. En vermell, a la dreta, els dos edificis afegits en la segona fase del projecte. A l’esquerra, una ludoteca que finalment ha quedat descartada en la futura ampliació.

ANTIC HOSPITAL SANT JAUME

GERIÀTRIC SANTA JOAQUIMA

SALA DE LES ENERGIES

Una xarxa de calor inèdita sota els carrers d’Olot Olot està culminant un projecte energètic que pot esdevenir una autèntica referència pel seu gran potencial d’eficiència i de sostenibilitat. Ens referim a l’illa energètica, que té com a protagonista una xarxa de district heating and cooling instal·lada al bell mig del centre històric de la capital de la Garrotxa. Aquest projecte inèdit a l’Estat espanyol combina tres fonts d’energia renovable (biomassa, geotèrmica i fotovoltaica) per abastir de calor i fred cinc edificis públics: el nou Mercat Municipal, l’antic Hospital Sant Jaume, les residències geriàtriques de Montsacopa i La Caritat i el Museu Comarcal. L’illa energètica d’Olot va guanyar l’any passat el premi internacional Ciutat de l’Any en Bombes de Calor Geotèrmiques, un guardó concedit per l’EHPA (European Heat Pump Association). La previsió és que el sistema estigui en funcionament a finals del proper mes de setembre.

TEXT: ALBERT LÓPEZ

a innovació de la “xarxa espavilada” d’Olot, com han rebatejat el projecte els seus impulsors, rau en què és el mateix sistema, de manera totalment automatitzada, qui decideix en cada moment quina energia d’ús és la més eficient. Una estació meteorològica predictiva instal·lada a la coberta del nou Mercat permet obtenir informació en temps real i amb catorze hores de previsió i ajustar la producció energètica. “Per exemple, en el cas que l’endemà no hi hagi sol, nosaltres ja sabrem que no podrem utilitzar l’energia fotovoltaica. Aleshores, haurem de mirar si la geotèrmia ens és rendible o no. Com ho fem? Gràcies a l’equip SmartLite, fabricat per Wattia Innova, que ens permet saber el preu de l’energia que tindrem

hora a hora i dia a dia. Si l’energia té un preu molt car en les franges horàries que la necessitem, la geotèrmia no serà tampoc la millor opció. Aleshores recorrerem a la biomassa i als 10.000 litres d’aigua acumulats. Com que serem espavilats, ja acumularem energia prèviament”, explica Manel Serrat, enginyer tècnic agrícola de SIGMA (Consorci de Medi Ambient i Salut Pública de la Garrotxa) i responsable de la redacció del projecte bàsic. Oriol Gavaldà, enginyer industrial superior d’Aiguasol, amplia aquesta idea: “La comprensió del temps meteorològic ens permetrà gestionar millor la sala de les energies i no treballar sempre amb una única temperatura de consigna. Al contrari, volem que sigui dinàmica i que entengui com es comportarà aquesta me-

És previst que el district heating and cooling d’Olot estigui en funcionament a finals del proper mes de setembre teorologia, i segons la previsió, l’operarem d’una manera o una altra”. La instal·lació compta, a més a més, amb una estació de control a la coberta del geriàtric Montsacopa, que mesura partícules contaminants. L’enginyeria Aiguasol ha estat l’encarregada de redactar el projecte executiu de detall, realitzar els càlculs per optimitzar la inèrcia i l’acumulació de la bio-

Subestació del Mercat Municipal (Font: SIGMA)

FULLS DELS ENGINYERS / 05

www.fullsdelsenginyers.cat

LES FONTS D’ENERGIA DE LA XARXA DE CLIMATITZACIÓ D'OLOT 1. BIOMASSA Equips: 2 calderes amb 600 kW (450 + 150 kW) Consum: 620 tn/any Acumuladors: 2 de 8.000 litres

2. GEOTÈRMIA Equips: 3 bombes de calor de 60 kW (180 kW) Acumuladors: 2 de 2.000 litres (Sistema 4 tubs per poder disposar de forma independent de calor i 1 de 4.000 litres per la part de fred) Camp de captació: 24 pous de 100 m (2.400 m de captació)

L’estudi del projecte ha revelat que Olot té un potencial d’explotació de 25.000 tones/any de biomassa massa i dissenyar la sala de les energies, conjuntament amb B01 Arquitectes. LA SALA DE LES ENERGIES, EL CERVELL DE LA PRODUCCIÓ DEL SISTEMA Implementar una sala d’energies en un edifici vell com són els bai-

280 m formades per quatre tubs, dos per a la impulsió i dos per al retorn. La biomassa produeix una impulsió de 80º i 90º i amb la geotèrmia s’assoleixen els 40º i 50º. Oriol Gavaldà explica que les canonades tenen “uns aïllaments molt bons, d’uns 5 cm de gruix per cada costat. L’avantatge del district heating and cooling és que les canonades estan instal·lades 1 metre per sota del carrer, i el terreny té una temperatura molt estable durant tot l’any, d’entre 12 i 20 ºC”. Malgrat això, qualsevol xarxa de districte produeix unes pèrdues tèrmiques “totalment assumibles”, que en el cas d’Olot se situaran entre un 5% i un 8% en calor i un 1% i un 4% en fred.

al projecte de l’illa energètica, Manel Serrat ha redactat un pla estratègic d’aprofitament de la biomassa per saber, realment, si n’hi ha prou per abastir el sistema. El resultat és que la Garrotxa produeix 25.121 tones/ any de biomassa explotables de manera sostenible. “El consum exacte del district heating d’Olot el sabrem més endavant, però no li farà ni pessigolles a aquesta gran quantitat disponible”, assegura Serrat. Aquest volum important de biomassa ha propiciat l’impuls d’un altre projecte per instal·lar catorze calderes a diferents ajuntaments de la comarca. A més, la Garrotxa ja compta amb el projecte de la Locomo-

3. FOTOVOLTAICA Panells: Potència: Consum elèctric geotèrmia: Consum elèctric bombeig DHC:

120 uts / 240 Wp 28,8 kWp / 25 kW 31.753,44 kWh 62.330,00 kWh

Diagrama Sankey segons el qual l’illa energètica d’Olot estalviarà més de 569 tones de CO2 per any (Font: Aiguasol)

Els EIC organitzaran el proper mes de juny una jornada en la qual s’explicaran projectes de xarxes de districte, entre elles la d’Olot

Render exterior d’una façana. Foto: B01 Arquitectes

xos de l’antic Hospital Sant Jaume no ha estat pas fàcil. Gavaldà assegura que un dels reptes tecnològics “ha estat fer la sala d’energies en un edifici existent. Ens ha comportat moltíssims problemes, de tipologia estructural de l’edifici, d’intentar encabir tots els equipaments tècnics en un espai determinat”. La sala de les energies, que serà visitable i a la vista dels vianants a peu de carrer, és el centre de la producció de calor i fred del sistema. Compta amb dues calderes de biomassa, l’una de 450 kW i l’altra de 150 kW; 16.000 litres d’acumulació d’aigua calenta que ofereixen més de 350 kW extra d’energia, i tres bombes de calor geotèrmiques de 60 kW cadascuna. D’aquí es distribueix la xarxa cap als diferents edificis. A més a més, la sala de les energies compta amb un sistema de backup amb calderes de gas natural que únicament s’utilitzaran en cas que, “per una avaria o per falta de subministrament d’estella, no puguem donar servei”, assegura Serrat. La caldera té una potència de 750 kW d’alt rendiment. LA XARXA DE DISTRIBUCIÓ La distribució de la calor i el fred als cinc edificis públics es realitza a través d’unes canonades de

Cal subratllar també que la xarxa de distribució compta amb un sistema de detecció de fuites d’aigua, fonamentat en la detecció de la variació de la resistència elèctrica d’un conductor inserit a l’interior de la capa d’aïllament de la canonada. Així mateix, el sistema és tancat, no hi ha mai intercanvi directe amb el sistema secundari de cadascun dels edificis. I, un cop feta la distribució, com s’arriba a cada edifici? Manel Serrat ens ho explica: “Hi arribem amb el que anomenem subestacions de transferència, formades per intercanviadors i comptadors d’energia, gràcies a les quals substituïm les calderes que hi havia a cadascun dels cinc edificis. Aquests comptadors llegeixen cabal i temperatura, cosa que ens permet saber les kilocalories d’energia entregada. Lògicament, tot està integrat en un sistema de control, a partir del qual es factura”. LA BIOMASSA, UNA FONT ENERGÈTICA DE KILÒMETRE 0 La Garrotxa és la comarca amb major superfície forestal de Catalunya (un 74,47% del seu territori), però les 54.260 hectàrees de bosc que la integren no estan explotades. En paral·lel

tora Energètica, una iniciativa publicoprivada impulsada per SIGMA, la cooperativa de La Fageda, LC Paper, Wattia Innova i la comercialitzadora Bassols Energia. L’objectiu és reduir les emissions de diòxid de carboni per arribar a tenir una comarca descarbonitzada. EL SISTEMA GEOTÈRMIC El sistema geotèrmic és de baixa entalpia i és el que permet cobrir les demandes de fred i també de calor que, òbviament, quedaran cobertes principalment amb la biomassa. Els 24 pous de geotèrmia, de 100 metres de fondària cadascun, s’han executat aprofitant les obres a la segona planta subterrània del Mercat Municipal. Abans d’executar el sistema geotèrmic, es va fer un test de resposta tèrmica (TRT) per conèixer la conductivitat tèrmica del terreny. Seguint l’experiència a l’edifici EspaiZero de Wattia Innova, enginyeria olotina que integra l’UTE amb Gas Natural guanyadora de la licitació del projecte, en dos d’aquests 24 pous s’han instal·lat sondes de temperatura per monitorar la instal·lació des del camp de captació fins a l’entrega als edificis. 

TECNOLOGIA

FULLS DELS ENGINYERS / 05

Llegeix les entrevistes a Federico Giacomelli (PCG Arquitectura e Ingeniería), Ignasi de Moner (BIMSA) i Jordi Ballesta (Anoche Iluminación) www.fullsdelsenginyers.cat

 Innovació

Vista diürna del Mercat del Born. Foto: Adrià Goula

Born Centre de Cultura i Memòria

Una làmpada urbana, exemple d’il·luminació exterior controlada punt per punt La transformació integral de l’antic mercat del Born de Barcelona celebrarà el proper 11 de setembre el tercer aniversari. En aquest procés de rehabilitació i reforma urbana, l’edifici del segle XIX ha esdevingut un centre cultural. Els vells carrers, estrets i foscos, s’han convertit en autèntiques places públiques il·luminades i preparades per allotjar diferents usos. Un dels elements més destacats d’aquesta mutació és el plantejament lumínic de l’exterior de l’antic mercat, que ha estat condicionat tant per la gran amplitud dels carrers com per l’objectiu que l’edifici s’il·luminés des de dins cap enfora. El control punt per punt de totes les lluminàries dels voltants del Born, implementat l’any 2013, ha estat una experiència smart única i pionera a Barcelona.

TEXT: ALBERT LÓPEZ / FOTOS: ANOCHE ILUMINACIÓN ARQUITECTÓNICA, CREE I ADRIÀ GOULA

er aproximar-nos a la transformació d’un edifici tan emblemàtic com el mercat del Born i dels seus voltants, cal tenir present “l’estratègia d’obertura de l’edifici a la ciutat, la possibilitat de travessar-lo generant una mena de carrer cobert que s’integra i recupera la traça de la ciutat preexistent”, assegura Ignasi de Moner, director de Gestió de Projectes de Barcelona d’Infraestructures Municipals, SA. Cal tenir en compte la forta càrrega històrica i simbòlica en aquest plantejament, atès que l’antic mercat ha esdevingut un punt referencial de la ciutat “per la seva posició urbana, que s’explica per tota la transformació de Barcelona al llarg dels segles XVIII, XIX i XX; per les restes històriques descobertes i posades en valor, i per l’estructura del mateix espai, que permet fàcilment aquest nou rol i nou ús de l’antic mercat del Born”. Federico Giacomelli, enginyer de camins, canals i ports de PCG Arquitectura e Ingeniería, ha estat l’encarregat de la direcció d’obra de la reforma dels voltants del mercat del Born. Giacomelli detalla que “el projecte neix amb l’objectiu de tornar a connectar una zona de la ciutat que estava oblidada. Els dos eixos que connectaran el Born amb la ciutat són el parc de la Ciutadella i l’estació de França. El que es va poder desenvolupar fa tres anys va ser el primer d’aquests eixos. Ara l’Ajun-

tament de Barcelona ha tornat a encarregar el desenvolupament del segon eix, que va des de la part urbanitzada dels voltants del Born fins a l’avinguda del Marquès de l’Argentera”. Així mateix, s’ha fet un gran esforç per pensar en els diferents usos que podrà tenir aquest espai en el futur. “Per aquest motiu, per exemple, s’ha implementat una xarxa d’endolls ocults en el paviment per fer possible l’organització de fires, concerts, etc. Aquesta instal·lació compta amb una connexió de servei i un quadre elèctric específics”, desvela Giacomelli. UNA IL·LUMINACIÓ DES DE DINS CAP ENFORA La il·luminació té un protagonisme principal, tant a l’interior com a l’exterior de l’edifici. Moner especifica que “per la seva configuració arquitectònica, el Born es mostra cap a l’exterior com una làmpada. Els vitralls que de dia permeten la il·luminació de l’interior amb llum natural, de nit actuen com a pantalles per mostrar aquest gran objecte arquitectònic. La clau per a tots els implicats en la recuperació de l’edifici va ser entendre que aquesta era la millor manera de mostrar-lo i posar-lo en valor, deixant que la llum interior el fes sempre visible”. Per Federico Giacomelli, el plantejament lumínic està determinat pel fet de voler “eliminar el cotxe, donar espai al ciutadà i al vianant i assolir que aquests espais tan diàfans i tan grans tinguessin una il·luminació

La reforma del Born Centre de Cultura i Memòria va obtenir el Premi Ciutat de Barcelona 2013 en la categoria d’Arquitectura i Urbanisme uniforme, fàcil de gestionar en funció de les hores de la nit”. En aquest sentit, la consultora Anoche Iluminación Arquitectónica va realitzar una primera anàlisi de la imatge exterior del Born en funció del que estigués passant en el seu interior, i en segon lloc, sobre quina seria la seva imatge sense que hi hagués activitat específica en algun dels seus espais. Jordi Ballesta, enginyer tècnic, lighting designer i design director d’Anoche Iluminación Arquitectónica, explica que “la solució que vam proposar és un projecte que determina quines són les zones més interessants del mercat; quines són transparents; quines opaques; quin nivell de llum volíem emetre de dintre cap enfora; etc. També havíem de tenir en compte la façana exterior, els finestrals de la coberta situats en dos o tres nivells, la glorieta principal i el cimbori, que era una mica el far del Born”. El mercat té una façana opaca en sòcol de ceràmica, però després té

uns finestrals recuperats amb els perfils originals i unes làmines de vidre opac. Ballesta detalla que “entre aquests vidres i les façanes dels mòduls interiors hi ha una passarel·la tècnica. El que vam fer va ser aprofitar aquesta passarel·la per treballar amb llum en projecció rasant cap als vidres perquè tota la llum que hi ha a dintre no sortís desordenadament cap enfora. Així guanyàvem, justament, la imatge de continuïtat que perseguíem. També hi va haver un tema conceptual, que era que volíem aprofitar la demanda de Ciutat Vella de treballar amb llum neutra d’uns 4.000 ºK en el nivell del paviment. Aquesta temperatura ens donava la possibilitat de mostrar el mercat, que tenia uns tons més càlids, d’una manera molt contrastada. I aquest contrast el volíem assolir per la temperatura de color”. LA IL·LUMINACIÓ EXTERIOR El perímetre del Born Centre Cultural es va treballar amb el concepte d’allunyar-se de l’edifici i que aquest es mostrés per si mateix, “tot intentant que la corba de la llum cobrís sempre la zona de pas dels vianants, però que mai taqués la façana amb llum directa”, assegura Ballesta. Federico Giacomelli coincideix amb aquest plantejament assegurant que “quan vam plantejar el bany de llum exterior, el tret fonamental era no pertorbar l’edifici. Ha estat una tasca important malgrat semblar fàcil, perquè el mer-

Detall d’un fanal LED. Foto: CREE

FULLS DELS ENGINYERS / 05

www.fullsdelsenginyers.cat

Detall d’una lluminària LED. Foto: CREE

Renders del Born Centre de Cultura i Memòria. Foto: Anoche Iluminación Arquitectónica

El sistema de telegestió amb control punt per punt implementat a l’entorn del Born va ser una experiència inèdita a la ciutat cat té la seva pròpia il·luminació. Això ha implicat no pocs estudis ni poques regulacions del sistema punt per punt del que s’ha dotat l’enllumenat que s’ha projectat”. Efectivament, el repte tècnic no ha estat pas menor. En paraules de Ballesta, s’havia de saber “si érem capaços d’agafar tot l’enllumenat públic, allunyar-lo del mercat i complir amb la normativa restrictiva de Ciutat Vella. Barcelona s’està movent entre els 10 i 15 luxs de mitjana amb una uniformitat del 40%, i Ciutat Vella volia 20 luxs. En el sentit de la uniformitat lumínica, el districte va ser molt ferm. Això va fer que haguéssim de sobredimensionar els circuits i els nivells de lúmens per punt de llum sabent que després, com que teníem el control punt per punt, el podríem acabar d’adaptar a l’obra”. En aquest procés, el protagonisme de la tecnologia LED està fora de discussió. Ignasi de Moner subratlla que “l’evolució del mateix projecte i de les obres ha coincidit amb l’eclosió del LED. En molts casos, solucions previstes amb tecnologia tradicional, de vapor de sodi o mercuri, van ser revisades durant el procés d’execució per incorporar-hi solucions amb LED”. Així mateix, l’ús del LED ha estat cabdal perquè ha permès a Anoche Iluminación un control òptic exacte. “Hi ha hagut una feina òptica molt fina i d’orientació dels capçals, un per un. La diferència entre l’orientació d’un LED o un altre és només d’1 o 2 graus”. Malgrat tot, Ballesta reconeix que hi ha zones amb massa llum. La raó rau en els requeriments de seguretat de l’Ajuntament. “A mi m’agradaria que aquest projecte estigués 5 o 8 luxs per sota perquè hi ha zones realment sobreil·luminades, però es va prendre aquesta decisió per un tema de

seguretat pública i ho entenem perfectament.” EL CONTROL PUNT PER PUNT Com hem vist, la il·luminació del perímetre de l’antic mercat del Born compta amb un sistema de control punt per punt, que permet regular la luminància i enviar les dades per fibra òptica al centre de l’IMI (Institut Municipal d’Informàtica). És un exemple clar d’aplicació de tecnologies smart en una ciutat. “Va ser un dels requeriments a incorporar en el projecte. Actualment dotar d’aquests sistemes de regulació i control a tota nova instal·lació que es realitzi és un estàndard implantat a la ciutat”, informa Moner. El parer de Giacomelli coincideix amb aquesta idea quan afirma que “en aquesta actuació s’ha aplicat el concepte smart city amb les màximes conseqüències. La plaça compta amb una sèrie de sensors col·locats estratègicament, sobretot utilitzant els pals dels fanals, que permet monitorar el soroll i l’aire, a més de comptar amb xarxa wifi. El resultat és que ens permet controlar i millorar l’ús que es fa de l’entorn. Per tant, estem davant d’una infraestructura important quant a les canalitzacions i els sensors que s’hi van implementar, sobretot pensant en la millora de la qualitat de vida dels residents. És un fet que el Born és visitat ara per molta més gent que pot generar més molèsties als veïns”. Per la seva part, Jordi Ballesta veu l’interès de l’ús de la tecnologia de control punt per punt en l’àmbit urbà “perquè pots ordenar les enceses dels carrers, i en el cas del Born, regular-ne els quatre o cinc que hi al voltant. Es pot afinar, en percentatge, cadascun d’ells en funció de les necessitats i de l’activitat pròpia. L’altra flexibilitat del sistema de control és que carrer per carrer podem triar quines hores de la nit són de baixa afluència de vianants i, per tant, es pot regular el nivell i estalviar energia. Això és meravellós. L’altre aspecte destacable és la transmissió de dades bidireccional que permet, ara sí, saber punt per punt que les lluminàries estan funcionant correctament. Si hi ha un driver que falla o una placa de LED que es fon, ho pots saber amb una exactitud total”. 

Vista de l’enllumenat al voltant del mercat del Born. Foto: Adrià Goula

FRANCESC PECANINS Enginyer industrial, consultor luminotècnic i energètic i membre dels grups de treball d’Il·luminació i de Smart Cities del COEIC

El sistema de telegestió amb control punt per punt

l fabricant de les lluminàries escollides, Cree, va dissenyar la solució i va realitzar els estudis luminotècnics corresponents per cobrir les necessitats quant a paràmetres lumínics, tant quantitatius com qualitatius. Cree va tenir en compte els requeriments en les hores de màxima utilització i va complir en tot moment amb la normativa restrictiva de l’enllumenat exterior de la ciutat de Barcelona. Així mateix, l’enllumenat dels voltants havia de complir, per una banda, amb les necessitats d’interacció i, per l’altra, s’havia de dotar de flexibilitat i dinamisme per adaptar-se als requeriments canviants dels diferents espais i carrers. Tot plegat, segons les seves singularitats i necessitats funcionals en funció de l’època de l’any, l’horari, etc. Per aquest motiu, se’m va encarregar el disseny i la posada en marxa d’un sistema de telegestió amb control punt per punt. La tecnologia escollida per a la comunicació amb els punts de llum va ser LonWorks sobre l’ona portadora (protocol ISO/IEC 14908). Es tracta d’una tecnologia sòlida i fiable, i el fet que sigui oberta i estandarditzada, amb un ampli col·lectiu que hi treballa i hi desenvolupa nous productes i funcionalitats, fa que no es depengui d’un únic fabricant i es garanteixi l’escalabilitat i interoperabilitat de les instal·lacions. En cada lluminària es va haver d’instal·lar un node o controlador de punt de llum (OLC, outdoor lighting controller), que comunica bidireccionalment a través de la mateixa xarxa elèctrica amb el controlador iLON® Smart Server que es va instal·lar al quadre de comandament. El fabricant Cree va efectuar una sèrie d’assajos als seus laboratoris (de compatibilitat electromagnètica, tèrmics i funcionals) per garantir que la integració del node a les seves lluminàries es feia correctament i no

afectava la durabilitat i funcionalitat del conjunt. Un cop feta la instal·lació i identificats en el sistema cada un dels punts de llum, es van crear una sèrie de perfils funcionals de punts, independentment del traçat de les línies elèctriques, de manera que es van agrupar en funció de les necessitats i de l’activitat pròpia de cada espai. Per a cada perfil es va afinar el percentatge de regulació del nivell lumínic, tant l’inicial com el de cada tram de la nit, tenint en compte quines hores de la nit són de baixa afluència de vianants, per poder reduir-hi més el nivell i estalviar energia. Aquests horaris segons els usos es poden variar depenent de l’època de l’any, en dies especials (La Mercè, Diada...) o en altres esdeveniments, i en tot moment es poden reprogramar a distància si sorgeixen canvis en les necessitats. A part de l’optimització relacionada amb el control punt per punt, un altre aspecte a destacar d’aquest tipus de tecnologia és tot el que es relaciona amb el manteniment i l’explotació de la instal·lació. La informació enviada per un punt de llum en cas d’avaria o funcionament anòmal permet actuar de manera ràpida i eficaç, millorant els temps de reparació i el servei al ciutadà. El quadre de comandament està comunicat amb la sala de control del Departament d’Enllumenat de l’Ajuntament de Barcelona i amb l’empresa encarregada del manteniment, i la informació relativa als paràmetres elèctrics i de funcionament, que són enregistrats en el sistema, permet portar un control acurat i optimitzar-ne l’explotació. El sistema esdevé una bona plataforma per integrar-hi altres serveis municipals i incorporar-hi altres elements com ara sensors (ja s’han fet algunes proves amb sensors mediambientals i acústics), i gràcies a tota aquesta integració de sistemes i gestió de la informació, pot contribuir al camí cap al concepte smart city.

COEIC / AEIC

FULLS DELS ENGINYERS / 05

Aquesta secció recull la veu dels instruments a disposició dels enginyers industrials i de les institucions i entitats que vetllen pels professionals.  COEIC/AEIC

Els EIC engeguen la campanya “Premia’t” Amb l’objectiu de premiar la fidelitat dels professionals que certifiquen els seus treballs, el Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya posa en marxa una promoció que inclou una serie de bonificacions per a empreses i enginyers de lliure exercici.

es empreses o els enginyers de lliure exercici que incrementin la certificació dels seus treballs en un 20% (amb un mínim de 250 €) durant el 2016 respecte al 2015 obtindran de forma gratuïta: • 100 targetes personalitzades amb el segell de l’enginyer • Renovació anual de la signatura digital • I un dels següents BONUS: BONUS FORMACIÓ: 8 h de formació gratuïta en els cursos Update de Formació Contínua dels EIC i 6 h més de formació per cada increment de 250 €. El bonus s’haurà d’utilitzar durant el 2017. BONUS EN PUBLICITAT al directori d’Enginyeries: servei C, que inclou aparició en la llista amb logo, fitxa completa, enllaç destacat a la pàgina web de l’en-

CERTIFICAT∫.pdf

CMY

10/5/16

ginyeria i aparició en totes les pàgines del web enginyeries. cat. BONUS DE NORMATIVA: 50% de descompte en els serveis de normativa l’any 2017, per a la mateixa enginyeria o per als seus clients. Per apuntar-se a la promoció només cal clicar al banner de la campanya a www.eic.cat i seguir els passos. Els Enginyers Industrials de Catalunya faran el seguiment de l’ús del servei i quan s’hagi complert l’increment del 20% es contactarà i lliurarà el bonus escollit. Aquesta promoció s’ha creat com a resposta a les conclusions de l’enquesta sobre el servei de certificació realitzada el 18 d’abril. 

RESULTATS ENQUESTA QUIN RETORN ET SEMBLARIA INTERESSANT PER INCREMENTAR L’ÚS DEL SERVEI DE CERTIFICACIÓ?

TIPUS D’EMPRESA

26-250 treballadors

Més de 250 treballadors

Formació Normativa Directori Enginyers Borsa de Treball Segell de l’Enginyer

1-25 treballadors

Enginyer de lliure exercici

QUINS SÓN ELS MOTIUS PELS QUALS CERTIFIQUES? Ampliació de RCP (+ 150.000 €) Obligatorietat davant l’Administració Pública

Per a més informació: marqueting@serveis.eic.cat 93.319 23 00

11:40

Demanda del client Prestigi / Garantia

FULLS DELS ENGINYERS / 05

www.fullsdelsenginyers.cat

 AEIC / COEIC

 ACTES I JORNADES

Els EIC i el CEEC analitzen la situació actual de l’autoconsum

Les dues institucions van unir forces en un acte en què es va aprofundir en la situació actual i les perspectives de futur de l’autoconsum segons el Reial Decret 900/2015.

l Grup de Treball d’Eficiència Energètica del COEIC i el Clúster d’Eficiència Energètica de Catalunya (CEEC) van celebrar una jornada per tractar la situació de l’autoconsum segons el Reial Decret 900/2015. Pere Homs va destacar “la importància d’accions conjuntes entre les dues institucions: el COEIC i el CEEC”. D’altra banda, Albert Mitjà va definir aquesta relació com “un binomi perfecte per impulsar el sector i la professió”. El president del CEEC ha ressaltat la rellevància d’unir les forces en l’àmbit de l’eficiència energètica amb l’objectiu de fer créixer el sector. Posteriorment, Daniel Pérez, advocat de HOLTROP SL, i Pere Soria, responsable de l’Àrea d’Energies Renovables de CIRCUTOR, van dur a terme una anàlisi conjunta des de la vessant jurídica i tècnica, respectivament, de la situació actual de l’autoconsum arran de l’aprovació de l’RD 900/2015. Amb la finalització d’aquesta conferència dels dos ponents, es va donar pas a un debat en què els assistents es van dividir en diversos grups de

Una oportunitat per a l’eficiència energètica

Tota la informació sobre formació dels EIC i l’agenda d’actes a www.eic.cat

UPDATE FORMACIÓ CONTÍNUA (JUNY 2016) Dirigir i liderar avui 02/06/2016 · Presencial · 8 h Cas pràctic de càlcul d’estalvis energètics en la indústria intensiva en consum elèctric 03/06/2016 · Presencial · 5 h

treball, que van tenir trenta minuts per expressar les seves observacions a l‘RD 900/2015. Van fer constar especialment la complexitat administrativa, la incoherència amb la realitat de les solucions tècnicament viables, les incerteses en la mesura elèctrica, l’excessiva arbitrarietat del marc legal elèctric i el fatalisme del caràcter inestable i retroactiu de la legislació, que desincentiva les noves inversions i paralitza no poques de les existents. La cloenda de la sessió va anar a càrrec de Pere Palacín, director general d’Energia, Mines i Seguretat Industrial: “Catalunya és una potència energètica amb professionals molt qualificats”.

L’acord de París, clau per frenar el canvi climàtic

Instal·lacions d’energia solar fotovoltaica d’autoconsum 06/06/2016 · Presencial · 18 h Verificació de màquines i quadres elèctrics 06/06/2016 · Presencial · 12 h Fabricació additiva. Evolució de les tècniques de fabricació digital 08/06/2016 · Presencial · 8 h Comunicació per a enginyers 09/06/2016 · Presencial · 8 h Gestió pràctica dels residus industrials 09/06/2016 · Presencial · 8 h DGNB Consultant Training. Consultor Internacional DGNB 14/06/2016 · Presencial · 24 h Curs d’ATEX avançat 15/06/2016 · Presencial · 16 h

l 27 d’abril passat l’Auditori de la Casa de Mar (Barcelona) va acollir la jornada “L’ RD 56/2016, oportunitats per a l’eficiència energètica”, arran de la publicació del Reial Decret el passat 13 de febrer, que transposa parcialment la Directiva Europea 2012/27/UE. Assumpta Farran, directora de l’ICAEN, va destacar que la implantació de la Directiva Europea d’Eficiència Energètica a Catalunya s’ha de beneficiar tant de l’expertesa dels professionals i de les empreses com de l’Administració en la transposició de les directives en l’àmbit mediambiental. També va fer esment del realisme amb el que cal abordar el futur pacte per a la transició energètica que es presentarà als grups parlamentaris i la prospectiva energètica per al 2050 que actualment s’està treballant. 

EN PETI

15 20

00 - 2015

PA I S

ANYS

www.fullsdelsenginyers.cat i accedeix a tots els continguts

Concert Intercol·legial 09/06/2016 · 20.00 h · Sala del Casino de l’Aliança del Poblenou Com envellir bé: l’actitud és el que importa 14/06/2016 · 18.00 h · Col·legi de Farmacèutics de Barcelona

PETITS ESPAIS

Lideratge i treball en l’equip de l’enginyer 28/06/2016 · Presencial · 10 h Preparació i gestió dels contractes de serveis d’enginyeria 28/06/2016 · Presencial · 5 h Mètodes de protecció contra explosions 30/06/2016 · Presencial · 5 h Presentacions altament efectives 30/06/2016 · Presencial · 10 h Project Management Gamming - Pràctica de Gestió de Projectes 30/06/2016 · Presencial · 5 h

Fòrum de Patrimoni Industrial: De la Catalana de Gas a Gas Natural Fenosa: un cas únic de continuïtat, la història de 170 anys 20/06/2016 · 18.30 h · Seu dels EIC 2a jornada. La distribució capil·lar urbana 22/06/2016 · 18.00 h · Seu dels EIC

ESPECIALS EN

CMY

Presentació del Pacte Nacional per la Transició Energètica de Catalunya 08/06/2016 · 11.30 h · Seu dels EIC

DIGITALS

Nova ISO 9001:2015. Canvis respecte a la norma ISO 9001:2008 27/06/2016 · Presencial · 10 h

FONAMENTS

FONAM

també són

Desenvolupament d’equips. Equips d’alt rendiment 16/06/2016 · Presencial · 8 h

NO ET POTS PERDRE...

a Subcomissió del Sector Elèctric de la Comissió d’Energia va organitzar una jornada a la seu barcelonina dels EIC sobre el canvi climàtic i els acords de París de la COP21. Elvira Carles, directora de la Fundació Empresa i Clima (FEC), va destacar com a principals mesures de la cimera: “aconseguir un nou acord per substituir el protocol de Kyoto que mantingui l’increment de temperatura mundial per sota de 2ºC l’any 2010; ser vinculant per als 195 països de la convenció, ser vàlid entre el 2020 i el 2050 amb objectius revisables cada 5 anys per augmentar l’ambició”. A més, la COP21 tenia al davant “mobilitzar el finançament per ajudar als països més vulnerables, canalitzar l’acció climàtica mundial i marcar el principi de la fi dels combustiAAFF  2PE 195*66.pdf 9 13/06/14 8.51 bles fòssils”.

ara els

FULLS

Robots col·laboratius. Visualitzant un nou paradigma en els processos industrials 15/06/2016 · Presencial · 8 h

Treballem en condicions molt estrictes d’espai

Màxima classificació com a contractista d’obra per l’administració amb categoria K02E de “Sondeos inyecciones y pilotajes”, i la categoria K01D de “Cimentaciones especiales”. Membre protector de l'associació de consultors d'estructures.

Visita’ns a ww

Empresa adherida al Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya Membre de l'Associació d'Amics de la UPC Associació d’Amics de la UPC UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA

w.2pe.biz

93 763 26 99 / 660 484 072. 2pe@2pe.biz / Av. Maresme 9. 08396 Sant Cebrià de Vallalta.

ENTREVISTA

FULLS DELS ENGINYERS / 05

“Estem assolint uns nivells d’eficiència situats en l’excel·lència industrial”

om ha determinat l’evolució d’Europastry el fet que sigui una empresa familiar fundada l’any 1987? Europastry va ser fundada per Pere Gallés. Era un visionari, d’aquelles persones amb grans idees. De fet, va ser qui va inventar el pa congelat com el coneixem avui en dia. Va donar els paràmetres del procés de la fabricació industrial del pa congelat. En Gallés va pensar a oferir un producte que ja sigui un commodity, que perquè arribi al consumidor final només falti fer-li una cocció final. De fet, la cocció ja està feta. Nosaltres coem a un 60%, de manera que el gluten ja està coagulat i les mides finals de les barres del pa ja no canviaran. L’únic que falta és torrar-lo. L’any 2002 Pere Gallés va comprar el competidor més gran, Frida Alimentaria, i així neix el grup Europastry com a tal. Des d’aleshores hem seguit creixent, creixent i creixent, i ara és una organització que vol ser una multinacional, però segueix sent una empresa familiar, atès que la família Gallés té el 80% de les accions. A més en l’accionariat hi ha l’empresa de capital risc MCH i petits accionistes. Quin plantejament heu implementat per gestionar al més eficientment possible més de deu fàbriques i dos magatzems centrals i ser capaços de produir 126.000 caixes diàries? En aquests moments, comptant Istanbul, Holanda i Portugal, tenim deu centres de producció, més tres que hem incorporat de l’adquisició de la companyia nord-americana Wenner. Dos a Long Island (Nova York) i un a Nova Jersey. Arribem

Europastry és la companyia líder en el mercat de les masses congelades a Espanya i la cinquena a Europa. És la propietària de les marques Fripan, Frida, Yaya María, Friart i Dots. El seu director industrial, JORDI BERNI, ens explica en aquesta entrevista l’origen d’aquesta empresa familiar i les claus del gran creixement que està experimentant la companyia en els darrers anys. Entre aquestes podem destacar una estructura industrial senzilla, la millora de l’eficiència en diversos processos i l’aplicació de programes en els quals és fonamental la participació dels treballadors. I el futur? Segons Berni, requereix augmentar el creixement i la presència internacional, i, a mitjà termini, implementar solucions pròpies de la indústria 4.0 en les línies de producció. Les vendes d’Europastry superen els 380 milions d’euros a més de vint països i la companyia dóna feina a més de 2.800 persones. TEXT: ALBERT LÓPEZ

a tenir puntes de producció de 140.000 caixes per dia. Com a dada curiosa, si tots els productes que fabriquem tinguessin la longitud d’una barra de pa i els col·loquéssim en línia recta, faríem trenta vegades la volta a la Terra. L’any passat vam arribar a fabricar 215.000 tones. I com governen tot això? La nostra filosofia és tenir estructures molt senzilles, una mica seguint el concepte lean. A cada fàbrica o magatzem tenim un director o gerent que és el gestor. Té un petit equip, just i necessari, per a l’administració de la fàbrica. Hi ha una persona de qualitat i una persona de manteniment que depenen del gerent. La meva tasca és coordinar totes les fàbriques des del nivell de producció, de manteniment i de qualitat, a més de la prevenció de riscos laborals, medi ambient, etc. En aquest sentit tenim uns serveis centrals que ens ajuden des del punt de vista de l’enginyeria, etc. A mi em donen un cop de mà tres persones. Una per a temes de qualitat, una altra per al manteniment i el darrer és el controller industrial. No en tenim més. L’any passat vam decidir canviar el programa de planificació i programació amb capacitat finita i l’estem implementant ara. Era necessari, pel nivell en què estem, amb tantes referències i línies de producció, que en són 56

“La innovació és el millor mitjà per anar creixent en tots els sectors”

en total. Amb una línia podem fer com a mínim tres productes, però en poden ser cinc tranquil·lament. També cal esmentar que els nostres processos són molt llargs. Treballem les 24 hores del dia, tota la setmana, i requerim una eina que ens ajudi a utilitzar molt bé els diferents canvis de productes, colors, xocolates, etc. És complex. Després, cal destacar un programa lean manufacturing que vaig implementar a les fàbriques ara fa tres anys. Es tracta de l’empowerment del treballador, que és qui millor coneix què passa en les vuit hores de jornada laboral en el seu lloc de treball. Si se’l deixa opinar i se li donen les eines per ensenyar-li a identificar allò que es pot millorar en el seu lloc de treball, obtens un treballador content, motivat, que se sent útil i aporta idees. Vam començar implementant aquest programa a la fàbrica de Rubí, després a les de Portugal, Sarral, Mallorca i Vallmoll (Tarragona), i l’acabem de posar en marxa a Barberà del Vallès. Una de les bases del programa és dur a terme una reunió diària tipus AIC (animació d’interval curt) a peu de màquina que té diferents nivells, per exemple, entre els operaris, els comandaments intermedis, etc. Hi ha també la reunió setmanal amb l’staff de la fàbrica, una reunió mensual per avaluar els resultats, etc. I què s’està aconseguint? Estem assolint uns nivells d’eficiència, que dintre de l’àrea industrial es mesuren en termes d’OE, al voltant del 91%. I aquí ho comptem tot, perquè les arrencades i parades de moltes línies són de tres hores, però n’hi ha d’altres de vuit hores. Amb això ja no pots arribar mai al 100% en el còmput global de la setmana. A més a més, si aquí hi treus

Participes en un projecte d’enginyeria innovador i ens ho vols explicar?

algunes pèrdues i canvis de format, arribar a aquests nivells és el que es diu excel·lència industrial. Així mateix hem posat en marxa tota una sèrie de programes en els quals també participen els treballadors per buscar tècniques per facilitar els canvis ràpids de format (SMED). Els treballadors participen en el disseny dels utillatges i en les modificacions i millores que hi poden fer. El resultat és que a les fàbriques de Sarral i Vallmoll hem millorat l’eficiència de la producció entre 1,5 i 2 punts. És molt, estem molt contents i hem de seguir apostant per aquesta dinàmica. La idea general és que tothom entengui què està fent. A més, apliquem el concepte de TPM (total productive maintenance), és a dir, són els operaris de producció els qui han de fer les operacions de manteniment de nivell 1. No ha de venir una persona de manteniment a fer-ho. L’adquisició de la nord-americana Wenner implica intentar arribar a altres mercats? Wenner és una companyia situada a Nova York i ens farà la funció de trampolí per arribar als Estats Units perquè té Walmart com un dels seus clients. El fet de tenir tres fàbriques als EUA que produeixen productes rústics i productes de valor afegit és un gran què. Ens permetrà incrementar les vendes internacionals fins a nivells del 30%, quan ara són del 20-25%. Estem creixent a Espanya, però el creixement internacional et dóna un salt qualitatiu. Malgrat tot, això no és nou. Ja tenim delegacions comercials a Romania i Colòmbia. A Holanda ara disposem d’una fàbrica, però vàrem començar també amb una delegació comercial. La idea és primer provar-ho, exportar productes, veure com funciona, i

si hi ha mercat, invertir-hi capital. Als EUA ja hi érem, però amb una delegació comercial a Miami. Per descomptat, intentarem arribar a altres països. Quina concepció teniu de la indústria 4.0 i com creieu que pot ajudar-vos a ser més “intel·ligents” i eficients? Jo diria que estem començant. A vegades jo em pregunto si hem passat l’examen de la indústria 3.0, i ja ens trobem amb la 4.0, que és un terme inventat pels alemanys. És un concepte molt ampli, encara està per definir, se’n parla molt i està barrejat amb l’Internet of things i el big data. Malgrat això, és evident l’entrada massiva de la informàtica en les línies de producció. És un fet i cada vegada haurà d’entrar-hi més. Ens hem proposat que de les tres línies que crearem enguany, una esdevingui una prova pilot 4.0. L’arquitectura de la línia i els autòmats connectats als servidors estaran en xarxa per arribar al concepte MOM (manufacturing operations management), que no és més que un ERP industrial. Tindrem tot tipus d’informació i automatitzada la línia de producció des de l’inici, és a dir, des del desenvolupament de la fórmula fins al final de tot el procés. El concepte de la indústria 4.0 ens pot ajudar molt, precisament en el control de processos. I aquí és on veig el gran avantatge. 

Segueix llegint l’entrevista a www.fullsdelsenginyers.cat

Envia’ns un correu a fulls@mail.eic.cat i explica’ns el teu projecte!