Fulls dels Enginyers 00 desembre 2015 by Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya

ACTUALITAT PERIODICITAT CONNECTATS

Descobreix els nous Fulls

Visita www.fullsdelsenginyers.cat i accedeix a tots els continguts

FULLS DELS ENGINYERS 00/

DESEMBRE 2015

El diari dels Enginyers Industrials de Catalunya

 TEMA DEL MES

París: El gran repte mundial de fer possible l’economia baixa en carboni Els països signants acorden contenir l’increment de la temperatura per sota dels 2ºC respecte els nivells de l’època preindustrial PÀG.06 // La 21ª Conferència de les Parts (COP 21), popularment coneguda com a convenció internacional del Canvi Climàtic de París, ha acabat amb una decissió històrica. 195 països han acordat prendre les messures “el més aviat possi-

ble” per fer possible una transició global cap a una economia baixa en carboni. Per tant, l’objectiu és reduir les emissions de gasos contaminants i fer realitat que la temperatura de la Terra augmenti un màxim de 2ºC el 2050.

L’històric document, de només dotze pàgines, reconeix que és el coneixement científic el que possibilitarà les “ràpides reduccions”

La tecnologia esdevé, en aquest punt, com a l’instrument que farà possible aquesta transformació, que serà aplicada a sectors estratègics com l’energia, la mobilitat i el transport. No és pas casualitat que ambdues activitats siguin les que més conta-

minen en el nostre planeta. Queda per saber exactament les mesures, i les velocitats d’implementació, que duran a terme els diversos països, donades les diferències entre els territoris desenvolupat i en desenvolupament.

Aquest compromís internacional de París suposa, en part, tancar les ferides obertes del poc consens assolit pel Protocol de Kioto l’any 2005, encara no signat pel major emissor de gasos d’efecte hivernacle: EUA.   ENGINYERIA

Implicacions tècniques de l’RD d’autoconsum  ENGINYERIA

 ENGINYERIA

Manifest per l’estació de La Sagrera

Recàrrega de VE a Martorell-Enllaç

PÀG.03 // Arquitectes, economistes, enginyers de camins, canals i ports i enginyers industrials han signat un manifest obert en què exigeixen el compliment dels compromisos i el calendari d’execució acordats en el projecte inicial de construcció de l’estació de la Sagrera com a nus intermodal. Els quatre col·legis professionals signants demanen que es mantingui el lideratge de la societat Barcelona Sagrera Alta Velocitat, integrada per l’Estat (Adif i Renfe), l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat de Catalunya. 

PÀG.03 // L’estació de Martorell-Enllaç de FGC ha acollit l’estrena del primer dels cinc punts de recàrrega per a vehicles elèctrics (VE) que s’implementaran als voltants de les estacions de Sant Cugat, Sant Quirze, Igualada i Volpelleres. Els punts de recàrrega compten amb el sistema de targetes RFID LIVE, que enviaran informació en temps real per conèixer l’estat de funcionament i la disponibilitat de la recàrrega. El mòdul de comunicació ha estat impulsat per l’ICAEN en col·laboració amb Simon. 



OPINIÓ // PÀG.10



PÀG.08 // Més enllà del rebuig generalitzat que ha provocat el RD 900/2015 d’autoconsum energètic, cal saber quines possibilitats hi ha per intentar maximitzar l’estalvi i rendibilitzar i fer viables alguns projectes d’autoconsum. El plantejament genèric és que aquestes instal·lacions seran més rendibles si implementem mesures per maximitzar la valoració de cada kWh generat i, alhora, minimitzar l’impacte dels càrrecs a l’autoconsum, és a dir, l’impost al Sol o peatge de suport. 

OPINIÓ // PÀG.12

“Hi ha quatre aspectes crítics en el procés emprenedor: la tolerància a la frustració i el fracàs, l’equip, el finançament, i la comercialització”

“Volem posar a prova les diferents propostes de coberta verda que actualment hi ha al mercat per saber quina s’adapta millor a una ciutat mediterrània com Barcelona”

JOSÉ MA ROMÁN SENANTE, DIRECTOR D’ENGINOVA

LÍDIA CALVO, ENGINYERA INDUSTRIAL

OPINIÓ

FULLS DELS ENGINYERS / 00

 Editorial

Acord històric i universal a la Cimera del Canvi Climàtic de París (COP21) per fer possible la transició cap a una economia baixa en carboni

El canvi climàtic com a motor de millora de la tecnologia

prendre. En aquest sentit, tot sembla apuntar que, aquest cop, va de debò. El fet que Espanya s’hagi compromès en la Declaració de París sobre l’Electromobilitat i el Canvi Climàtic a què un 20% dels vehicles siguin elèctrics l’any 2030 s’ha de qualificar, com no pot ser d’una altra manera, com una molt bona notícia. No obstant això, no queda gaire clar si és un objectiu realista i assolible. Estan realment tots els agents de la cadena de valor del vehicle elèctric disposats a fer-ho possible? Fabricants, ciutats, companyies elèctriques, ho veuen igual? A París s’ha parlat, doncs, de l’eficiència energètica del transport. I no n’hi ha per menys. Les emissions de gasos d’efecte hivernacle d’aquest sector representen un 23% de les emissions de CO2 relacionades amb l’energia. És per aquest motiu que Tesla Motors, Michelin, Renault-Nissan, l’Agència Internacional de l’Energia i el Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient han estat alguns dels 24 socis que han signat l’esmentada Declaració, que remarca que el transport és el sector amb el major creixement en les emissions de CO2. La previsió és que augmentin un 20% l’any 2030 i prop d’un 50% el 2050. Per tant, el repte ja no és prendre decisions significatives, sino prendre decisions absolutament necessàries. 

rans propostes mundials es poden esperar de la declaració final de la XXI Conferència sobre Canvi Climàtic de París (COP 21). Si es confirma el que s’està negociant, i que ja està reflectit en l’esborrany previ del pla, podríem tenir davant nostre una oportunitat històrica de redreçar l’impacte de l’activitat humana sobre el medi ambient. Prendre mesures concretes per limitar l’increment global de la temperatura del planeta a 1,5 o 2 graus centígrads respecte dels nivells preindustrials mitjançant una “profunda” reducció d’emissions de gasos d’efecte hivernacle. Estem parlant de sostenibilitat. Estem parlant de tecnologia. Un altre element força important és el fet que es reconegui la relació necessària entre canvi climàtic, lluita contra la pobresa i un accés equitatiu al desenvolupament sostenible. De nou, estem parlant de sostenibilitat. Estem parlant de tecnologia. Així mateix, un altre dels articles de l’esborrany estableix que l’acord haurà de ser implantat sobre les bases de l’equitat i de la ciència. La sostenibilitat i la tecnologia tornen a erigir-se com a fonamentals. Malgrat tot, més enllà de les grans declaracions d’intencions, hem d’esperar a saber les accions concretes que els diferents països es comprometen a em-

 Sonòmetre

“

 Altaveu

Realitat augmentada aplicada a productes sanitaris

Google fitxa a un enginyer en cap de Tesla

Investigadors de la Universitat Pública de Navarra (UPNA), en col·laboració amb el Complex Hospitalari de Navarra (CHN) i l’empresa Industrial Augmented Reality (iAR), treballen en un prototip que permetrà utilitzar, a través de dispositius mòbils, com telèfons o tauletes, la realitat augmentada en productes sanitaris. D’aquesta manera, pel fet de disposar de totes les dades sobre composició i ús, augmentarà la seguretat dels pacients hospitalitzats.

L’últim fitxatge de Google Robotics és ni més ni menys que Robert Rose, l’enginyer en cap del programa d’autopilotatge de Tesla. Sembla que Rose es posarà a treballar en el departament de vehicles autopilotats de Google. Rose va ser l’enginyer en cap d’alguns dels primers coets de SpaceX i depenia directament d’Elon Musk, de manera que es tractava d’una peça bastant important en l’engranatge de Tesla.

EDITA: Associació/Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya AEIC President: Jordi Renom Sotorra Vicepresident 1r: Jordi Guix i Armengou Vicepresident 2n: Ricardo Granados i García Secretària: Olga Tomás i Huerva COEIC Degà: Jordi Guix Armengou Vicedegà: Josep M. Rovira i Ragué Secretari: Manuel Casas i Vilella Demarcacions del COEIC-AEIC Girona: Jaume Masgrau Lleida: Joaquim Llop

Mor el pare de la robòtica

Joseph Engelberger, considerat el pare de la robòtica, ha mort als noranta anys. Aquest enginyer va fundar juntament amb George Devol la primera empresa robòtica de la història l’any 1956, Unimation, i va crear el primer robot industrial conegut. En la seva carrera, va aconseguir revolucionar els processos de fabricació industrial i va permetre la irrupció de la robòtica en els serveis humans. Serà considerat un dels mil creadors més importants del segle XX.

Catalunya Central: Mireia Félix Tarragona: Lluís Maestre Delegació del Vallès: Francesc Figueras AEIC - COEIC Director general: Pere Homs Consell de redacció: Jordi Guix, Jordi Renom, Pere Roca i Jordi Vericat Assessora de comunicació: Eva Díaz Coordinació: Anna Carrió Cap de Redacció: Albert López Redacció: Pablo Monfort, Francesc Soler, Albert López i Anna Carrió Publicitat: Pilar Alonso, Eva Díaz i Sonia Olivera Fotografia: Isabel Marquès Disseny i maquetació: Anna Carrió Correcció lingüística: Ester Ollé

“No seran els governs els que trobaran les tecnologies” que protegeixin el planeta, “si no l’enginy de les empreses”

Impressió: Vanguard Gràfic S.A. Dipòsit legal: B 26367-2015 ISSN: 2013-3332 Administració i distribució: Enginyers Industrials de Catalunya Via Laietana, 39 - 08003 Barcelona T: 933 192 300 / F: 933 100 681 a/e: fulls@mail.eic.cat

Els articles signats no representen l’opinió dels Fulls dels Enginyers. D’acord amb la Política de protecció de dades de caràcter personal que tenen implantada el Col·legi i l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya, s’informa que, atès que l’anuari és un fitxer que té

JOHN KERRY secretari d’Estat d’EEUU

legalment atribuïda la condició de font accessible al públic i vist que s’està emprant per a activitats comercials, s’explicitarà en el fitxer de manera destacada que dites dades no es podran utilitzar per a finalitats de publicitat o prospecció comercial. No obstant això, tenint en compte que aquest és un dret al qual els interessats poden renunciar, quan un col·legiat i/o associat així ens ho manifesti es farà constar en el fitxer que l’interessat ha informat del seu consentiment perquè s’usin les seves dades per a publicitat o prospecció comercial. Aquest consentiment s’ha de comunicar pels mitjans següents: per correu electrònic a lopd@eic.cat, per fax amb la referència LOPD al 933 100 681 o per escrit adreçat al Col·legi Oficial i l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya amb la referència LOPD a la Via Laietana, 39, 08003, de

FULLS DELS ENGINYERS / 00

Pots consultar el text del manifest a www.fulldelsenginyers.cat  Tribuna

Manifest dels col·legis professionals per l’estació de La Sagrera Els col·legis professionals d’arquitectes, d’economistes, d’enginyers de camins, canals i ports i d’enginyers industrials han signat un manifest obert en què exigeixen el compliment dels compromisos i el calendari d’execució acordats en el projecte inicial de construcció de l’estació de la Sagrera com a nus intermodal. Cal recordar que a La Sagrera conflueixen l’alta velocitat, les rodalies, la xarxa de metro i autobusos.

ls quatre col·legis professionals signants demanen que es mantingui el lideratge de la societat Barcelona Sagrera Alta Velocitat, integrada per l’Estat (Adif i Renfe), l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat de Catalunya i manifesten, alhora, la seva sorpresa pel fet que l’Estat tragués pel seu compte a licitació el nou projecte d’estació de la Sagrera. En la declaració també es denuncia que Catalunya ha estat sempre el furgó de cua de l’alta velocitat a Espanya i es sol·licita que aquesta infraestructura es completi amb tots els elements que li aportin l’eficiència i la capacitat de servei per a les quals s’ha projectat. L’objectiu és garantir la qualitat i l’assoliment dels objectius que el futur del país requereix

amb l’esforç conjunt. Durant l’acte de signatura del manifest, el vicedegà del Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya, Josep Maria Rovira, ha destacat que “no es pot deixar a Barcelona fora de la gestió d’un projecte tan important per la ciutat com és l’estació de la Sagrera i la seva gestió eficient. Un projecte que, a més, aportarà nous espais urbans que esdevindran un referent de la ciutat”. Rovira ha recalcat que “la importància del projecte va més enllà d’una legislatura i, per tant, cal respectar els acords i compromisos consensuats en el seu dia”. Segons Rovira, “a través de successives modificacions el projecte original ha anat perdent funcionalitat degut a la pèrdua de capacitat financera. Les obres han patit un alentiment important i una pèrdua de capacitat d’opera-

Imatge del projecte de l’estació de La Sagrera de barcelonacatalonia.cat

tivitat física en ares d’un cost que calia reduir com fos“. Rovira també denuncia que “el nou procès de licitació aposta pel projecte més econòmic“. El degà del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, Lluís Comerón, ha afirmat que “és necessari completar el més aviat possible les obres de l’estació de la Sagrera i el seu entorn urbà, tant per connectar adequadament i optimitzar l’ús de la xarxa d’alta velocitat a Catalunya com per completar i millorar el teixit urbà que l’envolta”. Comerón ha afegit que “per garantir l’assoliment d’aquests objectius comuns,

cal actuar amb consens, mantenint el lideratge de Barcelona Sagrera Alta Velocitat i vetllant per garantir la qualitat tècnica, arquitectònica i urbana del nou edifici i la seva integració amb l’entorn”. Per la seva banda el Col·legi d’Economistes de Catalunya, Joan B. Casas, ha explicat que a diferència del que va passar amb els Jocs Olímpics de Barcelona, “en el projecte de la Sagrera l’Estat no ha delegat la contractació i execució de les obres a la societat Barcelona Sagrera Alta Velocitat de manera que el braç executor és ADIF, la qual té un munt de pro-

jectes a gestionar a Espanya i dilueix la importància de la Sagrera tant a nivell de calendari com de recursos”. Finalment, el degà del Col·legi d’Enginyers de Camins, Canals i Ports de Catalunya, Oriol Altisench ha manifestat que “no valen excuses respecte a l’estació de la Sagrera ja que és una infraestructura bàsica per al bon funcionament de la xarxa ferroviària de Barcelona i de Catalunya, tant la d’alta velocitat com la de rodalies, i per a la optimització de la intermodalitat del sistema de transport de l’àrea metropolitana”. 

 Radiografia

Drons: una nova legislació que es fa esperar

La regulació de l’ús i l’activitat dels drons a Espanya està vivint un període de stand-by. Tot indicava que l’octubre de 2015 el BOE publicaria les modificacions de l’RDL (Reial decret llei) 8/2014 en un nou RD. Però aquests canvis normatius no han arribat i s’haurà d’esperar l’any 2016 per saber, per exemple, si l’AESA (Agència Estatal de Seguretat Aèria) donarà permisos per fer volar drons en nuclis urbans. Les possibilitats comercials dels drons són molt grans, però mentrestant el sector de l’aeromodelisme i altres empreses complementàries resten a l’expectativa.

TEXT: ALBERT LÓPEZ

ins que se sàpiga exactament el contingut dels canvis normatius que han de venir, cal donar un cop d’ull a la legislació vigent. El 7 d’abril de 2014 es va aprovar la nota informativa de l’AESA que prohibia gairebé completament l’ús dels drons per a fins comercials o professionals i el reduïa, pràcticament, a l’aeromodelisme i el militar. Malgrat aquesta gran restricció, l’esmentada nota no tenia rang normatiu. No obligava, només informava. Tres mesos després, al juliol, es va aprovar per la via d’urgència l’RDL 8/2014, que naixia per dotar la nota informativa de caràcter normatiu. Es transforma en llei, publicada definitivament en el BOE el mes d’octubre de 2014. Com es pot comprovar, tot plegat en tot just sis mesos. Aquesta anormal celeritat legislativa s’explica pel famós cas dels drons que van planar sobre el cel de Madrid sense cap mena de control ni de regulació. L’AESA es va adonar, de fet, que hi havia un buit legal.

La situació legislativa a hores d’ara de l’ús civil dels drons és que a Espanya està vigent la Llei 18/2014. Malgrat ser una llei recent, va néixer amb data de caducitat. Tal com diu la secció sisena, article 50.1, aquesta llei s’aplicarà

amb “caràcter temporal” mentre no s’aprovi la nova. Els àmbits regulats per la Llei 18/2014 són el registre, les activitats i els usos que pot tenir un dron, les característiques i els requisits del pilot i dels operadors.

PUNTS CLAU Podríem establir una sèrie de punts claus d’aquesta llei. El primer és que defineix legalment un dron com a “qualsevol màquina pilotada per control remot que pot sustentar-se a l’atmosfera per reaccions de l’aire que no siguin les reaccions d’aquest contra la superfície de terra”. A més, especifica que el pes del dron (2 kg, < 25 kg i > 25 kg) influeix en les activitats a realitzar, els permisos de què ha de disposar, les circumstàncies del vol, l’altura i la distància, els requisits administratius i els requisits del pilot. També explica que cal matricular-los sempre que la massa màxima del dron en el moment de l’enlairament excedeixi els 25 kg. Així mateix, ha de comptar amb una placa metàl·lica, obligatòria per a tot tipus de dron, en la qual han de constar les característiques i la identitat del pilot o de l’operador. Els usos permesos són els treballs científics o tècnics (per exemple, activitats contra incendis,

La situació legislativa a hores d’ara de l’ús civil dels drons és que a Espanya està vigent la Llei 18/2014 emergència, agricultura, etc) sota condicions meteorològiques que permeting la visibilitat (no en dies ennuvolats), de dia (no de nit; serà possible demanar permís amb la nova llei), en zones no urbanes (on no hi hagi aglomeració de persones, és a dir, més de dues persones) i amb una distància i altura en funció de la massa. Finalment, quines modificacions podem esperar de la nova llei? Com a aspectes positius, podem destacar-ne que es preveu atorgar permisos per volar en nuclis urbans i el manteniment de la formació online per als pilots. Com a aspectes negatius, la creació d’un nou impost segons l’activitat i l’increment dels controls als operadors.

ACTUALITAT

FULLS DELS ENGINYERS / 00

 Tecnologia

Punts de recàrrega per a vehicles elèctrics a l’estació de Martorell-Enllaç de FGC

Potenciar la mobilitat sostenible és, ja, una necessitat social. Un important pas per aconseguir aquest objectiu s’ha fet a l’estació de Martorell-Enllaç de FGC, que ha acollit l’estrena del primer dels cinc punts de recàrrega per a vehicles elèctrics que s’implementaran.

ls punts de recàrrega permetran als usuaris de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) deixar connectat el vehicle elèctric a la zona de recàrrega de les estacions, mitjançant el sistema de targetes RFID LIVE. A més, els punts de recàrrega enviaran informació en temps real per conèixer l’estat de funcionament i la disponibilitat de la recàrrega, que serà consultable des del visor d’estacions de l’Institut Català d’Energia (ICAEN). Aquest mòdul

de comunicació ha estat impulsat per l’ICAEN en col·laboració amb Simon. UN PROJECTE PUBLICOPRIVAT I INNOVADOR Mercè Rius, directora de l’ICAEN, ha destacat en la seva intervenció durant l’estrena dels punts de recàrrega que el projecte EV-Friendly és un “exemple de col·laboració publicoprivada” i d’innovació tecnològica. Efectivament, l’acord subscrit, que parteix de la iniciativa EV-Friendly de l’Associació Volt-Tour, té la voluntat de poten-

Sabadell Professional �

�

PROmoure:

T’abonem el 10% de la teva quota de col·legiat*. Abonar-te el 10% de la teva quota* de col·legiat fins a un màxim de 100 euros l’any per compte és una manera de promoure els teus interessos professionals, no et sembla? Si ets membre del Col·legi Oficial d'Enginyers Industrials de Catalunya i vols promoure la teva feina, protegir els teus interessos o els teus valors professionals, amb Banc�Sabadell ho pots fer. Et beneficiaràs de les solucions financeres d’un banc que treballa en PRO dels professionals.

Data d'emissió: Abril 2015

Al cap i a la fi, som el banc de les millors empreses. O el que és el mateix, el banc dels millors professionals: el teu. Truca’ns al 902�383�666, identifiqui's com a membre del seu col·lectiu, organitzem una reunió i comencem a treballar. sabadellprofessional.com *Fins a un màxim de 100 euros anuals per compte, amb la quota domiciliada. L'abonament es farà durant el mes de gener de l'any següent. Només s' ha aplica al Compte Expansió PRO i Compte Expansió Negocis PRO.

AHEEEHAPEIALCIENCGDGFPLAIPAHEEEHA BNFFFNBPFPIDELBPFGMDIDMPBPBNFFFNB AGEEOOFPBMAFBMFOABBLLFMIOHIOFHBIB ENKOMMFFKEHIDDJDKJOIFOGHHAOAFDILP HMHGOAFLPIOOHHOFGEAPJHEKICCJBADFC MJCNLCFJNAOOOODPMBIDIBLBMOIONKFIJ MFFNFFEHLPIDMBACFDDIMIOIAHFHAEMOG APBBBPAPIOCFIHMIDOJGCFHEEHEEGJHJG HHHHHHHPHPPHPHPPPHPHHHPHPPPHHHHPP

El banc de les millors empreses. I el teu.

Captura el codi QR i coneix la nostra news ‘Professional Informa’

ciar els aspectes innovadors. Així, preveu la implantació de la millor tecnologia disponible en punts de recàrrega públics per a usuaris particulars, potencia el canvi modal entre el vehicle privat elèctric i el transport públic elèctric i facilita la implicació sectorial d’empreses privades. En aquest sentit, destaca la participació del Clúster d’Eficiència Energètica de Catalunya (CEEC), el clúster del ferrocarril Railgrup, Simon, ImesAPI i Empark. Les entitats publiques que han fet possible el projecte són el Departament de Territori i Sostenibilitat, Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya i l’ICAEN. El projecte, que té un cost de 35.500 euros, és replicable i en els propers mesos altres estacions de FGC comptaran amb aquest servei. Són Sant Cugat, Sant Quirze, Igualada i Volpelleres. 

FULLS DELS ENGINYERS / 00

 Notícies

SMA Solar Technology, la marca d’inversors més popular del món

Per quart any consecutiu, l’IHS, institut mundial líder a escala mundial en estudis de mercat i d’assessoria empresarial, ha escollit a SMA Solar Technology com la marca d’inversors més populars del món. L’estudi s’ha basat en l’opinió de compradors d’inversors fotovoltaics de més de 40 països, que han valorat la tasca dels distribuidors, instal·ladors, integradors i majoristes. L’ analista sènior del sector fotovoltaic a IHS Technology, Cormac Gilligan, ha manifestat que “el nostre estudi posa de manifest que tot i la forta competència internacional, SMA segueix sent la marca d’inversors escollida pels grups de clients i en molts dels principals mercats fotovoltaics”. SMA ha ocupat la primera posició amb més del 27% de les mencions i s’ha instaurat com a líder a Alemanya, EUA i Gran Bretanya. 

EUROSTARS aconsegueix subvencions per a projectes d’R+D

EUROSTARS subvenciona projectes de R+D orientats al mercat on el líder del consorci ha de ser una PIME intensiva en R+D, amb almenys el 50% del cost total del projecte el·laborat en col·laboració amb participants de diferents països del programa EUROSTARS. Per a les empreses participants espanyoles, se subvencionaran els actius fixos, personal dedicat en exclusiva al projecte, materials fungibles, col·laboracions externes, altres despeses del projecte i despeses indirectes. El volum de l’ajut pot arribar a ser de fins a un 60% del pressupost a fons perdut (R+D bàsica) i fins a un 80% del pressupost a fons perdut (R+D aplicada) en cas de PIME. Si es tracta d’una gran empresa com a sòcia del consorci liderat per una PIME d’un país EUROSTARS, se subvencionarà fins a un 40% del pressupost a fons perdut (R+D bàsica), i fins el 65% del pressupost a fons perdut (R+D aplicada). 

Certificació de professionals en gestió de serveis IT

Un impuls al creixement i la innovació amb BCN Accelerator MP Consultors s’ha associat amb BCN Accelerator, un nou projecte empresarial format per un grup d’experts en acceleració empresarial amb més de 150 experiències directives acumulades, en diverses funcions i sectors. BCN Accelerator té com a objectiu ajudar les companyies a impulsar la seva innovació i creixement mitjançant la identificació, desenvolupament i implementació de noves oportunitats de negoci. També ajuden a les empreses a gestionar, accelerar i finançar els projectes que aquestes ja tenen en cartera. Mitjançant un diagnòstic de l’ecosistema emprenedor del client, aquest nou projecte empresarial de MP Consultors i BCN Accelerator realitza una anàlisi objectiva i un pla d’acció complet. 

Enginyeria Marítima de la UPC assaja solucions per combatre el canvi climàtic L’Àrea de Formació IT de TÜV Rheinland a Espanya, en col·laboració amb el seu partner CB Center Training, se suma a la campanya promocional organitzada per Exin per formar i certificar a tècnics i responsables d’IT en ISO / IEC 20000, l’estàndard internacional per la gestió dels serveis d’IT. Aquells enginyers que ja poseeixin un certificat de fonaments de ITIL® podran complementar i millorar les seves competències relacionades amb la Gestió de Servei d’IT amb la certificació de fonaments d’ITSM basat en ISO / IEC 20000. Si l’enginyer ja disposa d’ITIL® (v3, edició 2011, o posterior), tan sols haurà de prendre l’examen Exin ITSM Foundation Bridge per marcar la diferència. 

El Laboratori d’Enginyeria Marítima (LIM) de la UPC assaja les solucions d’enginyeria més eficients per combatre l’impacte costaner del canvi climàtic i evitar que les actuals siguin insuficients en un futur no gaire llunyà. Aquestes solucions s’inclouen dins dels primers resultats del projecte europeu ‘Respostes al Canvi Climàtic de la Costa: estratègies d’innovació per a escenaris extrems-Adaptació i Mitigació (RISES-AM)’. En l’àmbit de la costa catalana, s’estudien les zones més vulnerables que, davant d’un canvi en el nivell mitjà del mar o en la distribució de tempestes, poden perdre valors naturals o artificials tant importants com, per exemple, els que s’han construït recentment al Delta del Llobregat. 

TEMA DEL MES

 Canvi climàtic

No hi ha negoci en un planeta mort 2 ºC. Aquest és l’augment de temperatura, respecte a la temperatura mitjana preindustrial, que s’han compromès a no sobrepassar l’any 2100 els països participants en la Convenció Internacional del Canvi Climàtic de París. Formalment coneguda com a 21a Conferència de les Parts (COP 21), l’objectiu és establir-hi un acord amb valor legal a partir de 2020. L’altre gran objectiu en l’horitzó climàtic és reduir les emissions de CO2, , malgrat que el text final no quantifica aqustes reduccions. Per assolir ambdues fites, cada part ha presentat un informe conegut com a INDC (Intended Nationally Determined Contributions), que recull les mesures i els objectius nacionals a establir entre 2025 i 2030.

FULLS DELS ENGINYERS / 01

ABAST DE LA INTENDED NATIONALLY DETERMINED CONTRIBUTIONS (INDC) DE LA UNIÓ EUROPEA

ENERGIA

PROCESSOS INDUSTRIALS I ÚS DE PRODUCTES

COMBUSTIÓ DE COMBUSTIBLE • Indústries d’energia • Indústries manufactureres i la construcció • Transport • Altres sectors • Altres

INDÚSTRIA DEL MINERAL

EMISSIONS DE COMBUSTIBLES • Combustibles sòlids • El petroli i el gas natural i altres emissions de la producció d’energia

INDÚSTRIA ELECTRÒNICA

INDÚSTRIA QUÍMICA INDÚSTRIA DEL METALL PRODUCTES NO ENERGÈTICS DE COMBUSTIBLES I L’ÚS DE SOLVENTS USOS DE PRODUCTES COM A SUBSTITUTS D’ODS FABRICACIÓ D’ALTRES PRODUCTES I ÚS

TRANSPORT I EMMAGATZEMATGE CO2

ALTRES

TALÓ D’AQUIL·LES LA PRODUCCIÓ D’ENERGIA I EL SECTOR DEL TRANSPORT, LES DUES GRANS CAUSES DE CONTAMINACIÓ ATMOSFÈRICA AL MÓN

TEXT: ALBERT LÓPEZ

a feina duta a terme en els dies de la Cimera de Canvi Climàtic a París de diplomàtics, ciutats, governs i entitats supranacionals haurà estat complexa, atès que els INDC presentats fins a l’1 d’octubre d’enguany proposaven mesures que suposarien un augment de la temperatura mitjana del planeta d’uns 3 ºC. Tots els països de la Unió Europea han elaborat una INDC conjunta. La INDC dels estats membres de la Unió Europea estableix un gran repte mediambiental: es fixa l’any 2030 per reduir en un 40% les emissions de gasos d’efecte hivernacle respecte als nivells de l’any 1990. Exactament, aquest objectiu, vinculant en el cas europeu, fa referència a tots els gasos d’efecte hivernacle no controlats pel Protocol de Mont-real: diòxid de carboni (CO2), metà (CH4), òxid nitrós (N2O), hidrofluorocarburs (HFC), perfluorocarburs (PFC), hexafluorur de sofre (SF6) i trifluorur de nitrogen (NF3). En la seva INDC, Europa recorda

que ja ha reduït les seves emissions al voltant del 19% respecte als nivells de 1990, mentre que el PIB ha crescut més del 44% en el mateix període. No obstant això, la fita que es vol assolir és gran. Fins ara, la UE tenia com a punt de mira l’any 2020 per aconseguir la reducció en un 20% d’aquestes emissions. És a dir, en deu anys, en el període 2020-2030, els europeus haurem de doblar la reducció de l’emissió de gasos contaminants. És d’esperar, doncs, que l’instrument utilitzat per assolir aquests percentatges sigui la legislació, que incidirà encara amb més força en l’impuls de mesures per augmentar l’eficiència energètica i la reducció de la petjada de carboni. Entre els aspectes encara per concretar, i que no resten gens clars, hi trobem el fet de com obligarà les parts a complir l’objectiu dels 2 ºC l’acord que es prengui a París. Així mateix, si, com sembla, no hi haurà sancions als països que no compleixin els objectius de les seves INDC, aquestes seran efectives?

L’ENERGIA I EL TRANSPORT, EL TALÓ D’AQUIL·LES DE LA CONTAMINACIÓ “Els governs tenen la responsabilitat de traçar la ruta cap a una economia baixa en carboni”, assegura Christiana Figueres, secretària executiva de la Convenció Marc de Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic. Aquesta declaració de Figueres està en la línia de l’informe de síntesi The European Environment. State and Outlook 2015, que estableix que “l’objectiu prioritari 2 del Setè Programa de Medi Ambient identifica la necessitat de convertir la Unió en un recurs eficient, verd, i l’economia baixa en carboni competitiva”. Per aconseguir ser baixa en carboni, una economia ha de lluitar, necessàriament, contra el seu autèntic taló d’Aquil·les: la producció d’energia i el sector del transport, les dues grans causes de contaminació atmosfèrica al món. L’esmentat informe europeu identifica el Llibre Verd per un marc per al clima i l’energia 2030 com l’estratègia global d’Europa

per fer front al sector energètic, sobre la base de les directives d’eficiència energètica i d’energies renovables. I, pel que fa al transport, l’estratègia Full de ruta cap a un espai únic europeu de transport es basa en les directives de qualitat de combustibles i sobre les emissions estàndard. A Espanya, la producció d’electricitat amb carbó és l’activitat econòmica que genera més emissions de CO2, encara que ha aconseguit reduir força tant les emissions totals com les generades per la mateixa combustió del carbó. Els edificis són l’altre gran focus de consum d’energia que més contamina, tant per refredar-se a l’estiu com per escalfar-se a l’hivern. Per aquest motiu, és tan important augmentar la producció d’energia de fonts netes com són les renovables. Algú podria pensar que els països tenen l’as amagat de comprar més i més drets d’emissions de CO2. Actualment, aquest mercat estipula un preu de 7,8 €/t. Malgrat això, els experts consideren que l’any 2030 passarà a ser de

30 €/t. Per tant, multiplicarà el seu preu per 4 i registrarà una pujada del 384%. “Sortirà més a compte invertir en eficiència energètica que pagar penalitzacions en drets d’emissió”, assegura l’economista Arturo de las Heras, autor de l’Informe de situació de les emissions de CO2 en el món (2013). INICIATIVES EN EL TRANSPORT ECOLÒGIC A Catalunya ja s’han implementat diferents solucions en el sector del transport públic per reduir l’impacte de les emissions contaminants. És el cas de TMB, que ha substituït progressivament la seva flota d’autobusos urbans a Barcelona fins a comptar, actualment, amb 132 unitats amb tecnologia híbrida (amb un motor dièsel i un de gas). L’empresa estalvia de mitjana un 26% de consum i d’emissions respecte als autobusos que només tenen instal·lat un motor dièsel. Els fabricants de vehicles destinats a l’ús privat estan fent esforços per mitigar la contaminació i augmentar l’eficiència. SEAT ja ha

FULLS DELS ENGINYERS / 01

AGRICULTURA

RESIDUS

FERMENTACIÓ ENTÈRICA

ELIMINACIÓ DE RESIDUS SÒLIDS

GESTIÓ DELS FEMS

TRACTAMENT BIOLÒGIC DE RESIDUS SÒLIDS

CULTIU DE L’ARRÒS

INCINERACIÓ I CREMA A CEL OBERT DE RESIDUS

SÒLS AGRÍCOLES CREMA PRESCRITA DE SABANES

ÚS DE LA TERRA, CANVI D’ÚS I BOSCOS ESTABLERTS EN LA DECISIÓ 529/2013/UE

CREMA DE RESIDUS AGRÍCOLES

TRACTAMENT D’AIGÜES RESIDUALS I DESCÀRREGA

REPOBLAMENT, REFORESTACIÓ

LIMING

ALTRES

DESFORESTACIÓ GESTIÓ FORESTAL

APLICACIÓ D’UREA

GESTIÓ DE TERRES AGRÍCOLES

ALTRES FERTILITZANTS QUE CONTENEN CARBONI

GESTIÓ DE PASTURES BASE A TERRA EQUIVALENT UTILITZANT LES CATEGORIES DE LA UNFCCC

ALTRES

ALTRES CATEGORIES/ACTIVITATS TRIADES PER LA UE I ELS SEUS ESTATS MEMBRES COM A PARTS DEL PROTOCOL DE KYOTO I LA SEVA ESMENA DE DOHA

instal·lat a tot Espanya cent centres de recàrrega de cotxes que compten amb un motor de gas. Malgrat tot, l’assignatura pendent en aquest àmbit continua sent el cotxe 100% elèctric. Altres tipologies de transport de les quals no es parla gaire i que registren altíssims índexs de contaminació són l’aviació i el marítim. El ferri de Balearia Abel Matutes, que reposa cada dia al port de Barcelona, instal·larà un poderós motor Rolls-Royce de fabricació noruega de gas natural, que li permetrà reduir un 60% les emissions de CO2. Els vaixells de més de 5.000 tones brutes estaran obligats el 2018 a informar de la quantitat de carboni que emeten a cada port on recalin. Per tant, el que estem veient és que l’estratègia de reducció d’emissions de carboni a l’atmosfera condicionarà l’economia del segle XXI. París ha estat, potser, el pas definitiu per fer-hi front seriosament, ateses les paraules de Christiana Figueres: “Les corporacions s’adonen que no hi ha negoci en un planeta mort”. 

EMISSIONS DE CO2 AL MÓN

40,8%

26,8%

RESTA DEL XINA MÓN, INCLOSA UE

REPTE MEDIAMBIENTAL REDUIR EN UN 40% LES EMISSIONS DE GASOS D’EFECTE HIVERNACLE DE CARA L’ANY 2030

16,6% 6,4% 5,4% 4% EUA

ÍNDIA

RÚSSIA JAPÓ

Dades de l’any 2013 sobre les emissions de CO2 al món

TEMA DEL DIA

FULLS DELS ENGINYERS / 01

 Tecnologia

Implicacions tècniques de l’RD 900/2015 d’autoconsum energètic

Ja és conegut el rebuig, àmpliament estès entre el sector energètic, generat pel nou RD 900/2015 d’autoconsum. Però, quines són les implicacions tècniques que ha tingut aquesta normativa? Una correcta interpretació i comprensió del text ens permetrà intentar maximitzar l’estalvi i rendibilitzar i fer viables alguns projectes d’autoconsum. El plantejament genèric és que aquestes instal·lacions seran més rendibles si implementem mesures per maximitzar la valoració de cada kWh generat i, alhora, minimitzar l’impacte dels càrrecs a l’autoconsum, és a dir, l’impost al Sol o peatge de suport.

TEXT: ALBERT LÓPEZ // FOTOS: ARXIU

er maximitzar la valoració de cada kWh generat, hem de decidir si volem ser autoconsumidors tipus 1 o tipus 2. Els de tipus 1 són aquells autoconsumidors que tenen menys de 100 kW de potència contractada, que ha de ser inferior a la potència instal·lada, i el titular de la instal·lació de generació i el titular de la instal.lació de consum ha de ser el mateix. La clau aquí és que tot l’excedent que es pugui generar tindrà un valor 0 perquè s’haurà de regalar en el mercat. Els de tipus 2 són aquells que no tenen límit en la potència contractada, la potència instal·lada ha de ser menor o igual a la contractada i el titular de la instal·lació de generació i el titular de la instal·lació de consum no ha de ser el mateix. El preu dels excedents seria aproximadament de 4,5 cèntims/kWh abocat a la xarxa un cop descomptat l’impost de generació. L’aprenentatge és que com més potència instal·lem i més excedent tenim, més estalviem en valor absolut, però la rendibilitat del projecte baixa. Per tant, la nostra decisió dependrà de si volem estalviar molt o de si preferim recuperar els diners el més aviat possible. Els excedents d’energia, doncs,

perjudiquen la rendibilitat dels projectes, però augmenten l’estalvi en valor absolut. Si escollim ser autoconsumidors tipus 1 convindrà minimitzar els excedents o bé aprofitar-los. Si escollim ser autoconsumidors tipus 2 haurem de donar d’alta una activitat econòmica. EQUIPS D’INJECCIÓ ZERO Una altra qüestió a resoldre és si instal·lem un equip d’injecció zero per retallar la producció d’energia i evitar enviar excedents a la xarxa elèctrica. Els autoconsumidors tipus 1 amb menys de 10 kW contractats no han de pagar el cost de l’estudi de connexió. Si instal·lem un equip d’injecció zero, la companyia elèctrica no ens pot negar la connexió de la nostra instal·lació per falta de capçal d’evacuació a la xarxa. Aquest aspecte és important tenir-lo present. EQUIPS DE MESURA En una instal·lació d’autoconsum tenim bàsicament tres circuits. Un és el de generació, on l’RD 900/2015 ens obliga a posar un comptador bidireccional, un circuit de consum i el d’importació/ exportació amb la companyia elèctrica. En una instal·lació on no hi ha excedents, el consum total serà igual a la suma del circuit de generació més el que

s’importa de la companyia. Tenint en compte aquests aspectes, on hem d’instal·lar els comptadors? Els de generació són obligatoris segons l’RD. Un autoconsumidor tipus 1 ha de col·locar el comptador d’importació/exportació en el punt frontera i, a més, el comptador de generació. També, opcionalment, es podria posar un comptador de consum. La recomanació és no posar-lo mai perquè té una repercussió econòmica molt gran. Si tenim acumulació amb bateries, l’RD ens obliga a posar el comptador d’importació i el de generació. En aquest cas, la recomanació sí que és posar el de consum. En els autoconsumidors de tipus 2, l’RD obliga a col·locar el comptador de generació i el de consum, però per a instal·lacions inferiors a 100 kW podem canviar el de consum pel d’importació. Aleshores, sempre que puguem evitar el comptador de consum quan no hi ha acumulació, no l’instal·larem. ELS COMPTADORS I ELS PEATGES D’ACCÉS L’RD 900/2015 afirma que els peatges d’accés a la xarxa els paguem encara que no siguem autoconsumidors. Així mateix, si tenim el comptador d’importació ens facturaran els peatges

segons aquest comptador, i si no el tenim, els cobraran segons el comptador de consum. Com que el consum és la suma del comptador d’importació més el de generació, estaríem pagant el peatge més elevat. En les instal·lacions de més de 100 kW de tipus 2, hem d’instal·lar-hi obligatòriament els comptadors d’importació/exportació i de consum, encara que no hi hagi acumulació. El de generació és optatiu, però la recomanació és col·locar-lo. COM AFECTEN ELS CÀRRECS A L’AUTOCONSUM Segons l’RD d’autoconsum, hi ha dos tipus de càrrecs. Els primers són els càrrecs associats als costos del sistema elèctric (article 7), destinats a pagar la retribució a les energies renovables, el cost extrapeninsular i el dèficit de tarifa. L’article 18 recull el segon tipus de càrrecs per altres serveis del sistema, com són el suport que donen les centrals de cicle combinat de gas a l’autoconsum. La realitat, però, és que com que el Govern espanyol no aprovava l’RD, van haver d’establir la metodologia de càlcul d’aquests càrrecs i els van barrejar tot creant el règim econòmic transitori d’aplicació a l’autoconsum (disposició transitòria primera). Així doncs, el càrrec variable

per l’energia autoconsumida és aplicable a tots els consumidors amb una potència contractada superior a 10 kW. Pel que fa al càrrec fix per l’energia autoconsumida, cal subratllar que s’aplica en la diferència entre la potència que facilita la companyia per facturar el concepte de potència i la potència d’aplicació de càrrecs. Si la diferència és inferior a 0, ho consideren 0. Quina és la potència d’aplicació de càrrecs? És la potència demanada per la instal·lació del consumidor en un període determinat i es calcula segons l’annex 1, punt 9. Aquest valor dependrà en gran mesura de la configuració dels equips de mesura, esmentats anteriorment, i de si existeixen, o no, equips d’acumulació. Així s’explica per què no s’ha d’implementar mai el comptador en el circuit de consum: la potència d’aplicació de càrrecs serà inferior si es mesura en el comptador d’importació/exportació de la companyia elèctrica. En canvi, si la instal·lació compta amb d’acumulació i no hem posat el comptador en el circuit de consum, l’RD explica que la potència d’aplicació de càrrecs serà la suma entre la potència màxima en un període determinat i la que mesuri el comptador d’importació/exportació. 

FULLS DELS ENGINYERS / 01

 Tecnologia

Tendències d’il·luminació intel·ligent

La indústria genera el 50% de l’economia catalana

Us imagineu ser davant d’una obra d’art d’un museu i rebre informació de les seves característiques i de l’autor al vostre mòbil gràcies al punt de llum que l’il·lumina? Aquest exemple de smart lighting és més a prop del que ens pensem. L’IREC (Institut de Recerca en Energia de Catalunya) està investigant en els seus laboratoris aquesta aplicació, possible gràcies a la comunicació per llum visible (VLC). Es tracta d’una tecnologia que fa que el LED sigui capaç, alhora, d’emetre llum i funcioni com un node de comunicació de dades, a l’estil d’un gateway.

El sector industrial ha esdevingut l’activitat principal que sustenta l’economia de Catalunya, atès que ja produeix 5 de cada 10 euros generats per l’economia del país. Aquesta és una de les conclussions de l’estudi “La nova indústria realitzada a partir de les taules input-output de Catalunya” el·laborat per Carme Poveda i presentat recentment pel departament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya.

TEXT: ALBERT LÓPEZ

a VLC es pot aplicar en espais interiors i es pot definir com un sistema bidireccional i portable. Entre la seva arquitectura trobem un mòdul Tx (format per un modulador PPM, un driver LED i una matriu LED) i un mòdul Rx (compost per un fotodíode, TIA Amp, i un microcontroller). Hi ha veus que auguren que gràcies a la tecnologia VLC els sistemes d’il·luminació es convertiran en un altre model de negoci, que combinarà il·luminació LED, comunicació de dades i confort visual. El que sembla força clar és que el futur de la il·luminació estarà basat en el VLC. Sense sortir del museu, ens topem amb una altra tendència de smart lighting. En aquest cas, la tecnologia híbrida combina LED i OLED a la mateixa llumenera per il·luminar, només, una zona de l’espectre visual i evitar, d’aquesta manera, malmetre les pintures. Cal destacar que quan parlem d’il·luminació OLED estem parlant de dispositius orgànics que cada cop estan desenvolupant més fabricants. Per exemple, LG ja té mòduls OLED per a taules i parets i, en l’àmbit domèstic, ha fabricat televisors que prometen

oferir el color negre més exacte que s’hagi aconseguit mai. Altres aplicacions del sistema OLED les trobem en el control híbrid d’un edifici. És a dir, per gestionar simultàniament la il·luminació i la climatització. La Ciutat de la Justícia de l’Hospitalet n’és un clar exemple. La solució inclou un algoritme de control autònom amb uns sensors que mesuren l’ocupació (nombre de persones), la luminància, la predicció climàtica, la temperatura operativa i els índexs de confort. Tenint en compte un model simulat de l’edifici, s’obtenen dades amb les quals l’algoritme s’executa i el sistema es controla en funció de les condicions al cap de l’any. Finalment, el Human-Centric Intelligent LED Engines (HI-LED) és un sistema dels motors d’il·luminació LED-OLED que permet un control total de la llum i la seva reproducció espectral. Les seves aplicacions més clares són, per exemple, il·luminar museus, la relació amb la biologia i els cicles circadiaris de l’ésser humà i, també, l’horticultura. Han descobert que en funció de l’espectre de llum que rep, per exemple, un tomàquet, tindrà diferents tipus de vitamines i en més o menys quantitat. 

Exemple d’una instal·lació d’il·luminació amb tecnologia VLC.

Moment de la presentació de Carme Poveda.

TEXT: ALBERT LÓPEZ

’informe de Carme Poveda, directora d’Anàlisi Econòmica de la Cambra de Barcelona, també afirma que “no s’ha produït una desindustrialització amb la intensitat que es pensava perquè el pes creixent del sector de serveis a la producció ha permès compensar el descens de la indústria transformadora”. Un altre procès constatat és que “el procés d’externalització de la indústria cap als serveis s’ha intensificat en els darrers anys”. Així mateix, l’estudi, degut a l’augment de competitivitat de la indústria local i la relocalització industrial, “observa una progressiva substitució de proveïdors d’inputs industrials estrangers per proveïdors industrials ubicats a Catalunya”. El mercat català, doncs, guanya molt pes com a proveïdor a la indústria (passa del 43% al 51%), mentre que el mercat estranger perd protagonisme (del 40% al 32%). Per la seva banda, les compres a la resta d’Espanya pràcticament mantenen el seu pes constant, a l’entorn del 17%-18%. El concepte nova indústria con-

templa la importància real de la indústria en l’economia catalana, tenint en compte no només les activitats productives de transformació, sinó també els serveis que fan possible aquesta producció, com són els tecnològics, els financers, el comerç o el transport, entre d’altres. El secretari d’Empresa i Competitivitat ha explicat que “hem encarregat aquest estudi perquè volíem saber el pes que té la nova indústria en la realitat catalana”. Torres ha afegit que “les dades del 2011, presentades el juliol passat, són les més recents”. Seguint aquest concepte, s’observa que el pes de la nova indús-

Les taules input-output estudien l’economia des de dos punts de vista: l’òptica dels recursos que té una economia i la producció interior i les importacions.

tria representa més del 50% del Valor Afegit Brut (VAB) de l’economia catalana el 2011, mentre que, si no es tenen en compte, el pes de la indústria tradicional ja supera el 20%, objectiu que la UE s’ha marcat pel 2020. L’estudi planteja que l’objectiu de reindustrialitzar Catalunya no s’hauria de basar només en fer créixer el pes de la indústria en el VAB, sinó en fer créixer la nova indústria basant-se en la innovació, la tecnologia i el disseny. L’ESTUDI L’informe s’ha elaborat a partir de les taules input-output de Catalunya realitzades per als anys 1987, 2001, 2005 i 2011. Les taules input-output estudien l’economia des de dos punts de vista que s’interrelacionen. Per una banda, des de l’òptica dels recursos que té una economia, en aquest cas la catalana: la producció interior i les importacions. I per l’altra, des de l’òptica dels usos o destins de la producció: les vendes intermèdies a altres sectors d’activitat i la demanda final, que pot ser interior (consum intern i inversió) o exterior (exportacions).

AEIC/COEIC

FULLS DELS ENGINYERS / 01

Aquesta secció recull la veu dels instruments a disposició dels enginyers industrials i de les institucions i entitats que vetllen pels professionals.  ENGINOVA

JOSÉ MA. ROMÁN SENANTE Director Enginova Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya

La valentia de l’emprenedor

mb l’experiència recollida durant els 7 anys de vida d’ENGINOVA, hem seleccionat per a un cicle especial, lligat a la nostra participació en el Programa “Catalunya Emprèn” que en aquest any 2015 realitzem conjuntament amb PIMEC, quatre aspectes que considerem crítics envers el procés emprenedor: la tolerància a la frustració i el fracàs, l’equip emprenedor, la tresoreria i el finançament, i la comercialització del producte o servei. Des d’ENGINOVA i amb la xarxa de la Generalitat, Catalunya Emprèn, intentem orientar als emprenedors amb els experts, eines i recursos necessaris per donar forma i materialitzar una idea o projecte empresarial. Abans de qualsevol aspecte pragmàtic del procés, cal gestionar un aspecte emocional important: la tolerància, la frustració i la

por al fracàs. Emprendre no és un camí fàcil i la persona que aposti per fer-ho haurà de conviure permanentment amb riscos i incerteses i prendre decisions en aquestes circumstàncies. Aquesta por a fracassar incapacita per actuar i actuar és precisament el verb que més vegades tot emprenedor ha de conjugar. S’ha de tenir una mentalitat forta i ser conscient que, per moltes adversitats que es presentin, l’emprenedor sempre lluita. Un altre ítem vital és l’equip de treball format per iniciar aquesta aventura ja que una bona idea pot fracassar si els treballadors que la duen a terme no són els idonis. Cal un líder que seleccioni, mani i l’envolti un grup competent. A l’equip han d’estar els millors, els més qualificats, cadascun a la seva funció i alineats totalment amb el projecte. Aquesta última afirmació és rellevant: els empleats han de creure en el projec-

te de la mateixa manera que ho fa l’emprenedor. Anem cap a aquells elements més purs de qualsevol negoci. El primer d’ells és la comercialització del producte o servei. Si el bé té sentit, satisfà necessitats i té mercat, s’ha de donar a conèixer i vendre. Escoltar permanentment el mercat i els clients potencials i reals, adaptar-se i posicionar-se de forma competitiva davant la competència i vendre i vendre i escoltar i ajustar i vendre i escoltar i ajustar i vendre... Els canvis o modificacions en la comercialització del producte no són un pas endarrere, sinó una manera més eficient de gestió. Un negoci no funciona sense una tresoreria i un finançament responsable, organitzat i actualitzat. S’ha de tenir en compte el flux de caixa: els cobraments que venen per ingressos, per vendes i els pagaments generats per les despeses. El control del pressu-

post que tenim ha de ser diari, com ho ha de ser l’anàlisi de la tresoreria i del compte de resultats. És important aconseguir quan abans millor que els cobraments per ingressos siguin superiors als pagaments per despes. Al principi, no és una tasca fàcil però si portem un bon control econòmic de la nostra empresa no ens serà tan complicat. No cal apostar per serveis i estàndards que requereixen grans inversions, sinó que amb plataformes gratuïtes o de baix cost podem resoldre de forma raonable i econòmica qualsevol gestió. Els emprenedors són aquelles persones que s’atreveixen, que s’arrisquen a iniciar una ruta que tenen clar que no serà un camí de roses. Requereix determinació, convicció i sobretot responsabilitat. Ha tingut la idea i la valentia per engegar un negoci, ara toca ser fort psicològicament i treballar per consolidar aquest projec-

te. Per aquest motiu, atreviu-vos a emprendre i a dur la vostra trajectòria professional cap el destí que realment voleu. 

“Des d’Enginova i amb la xarxa de la Generalitat, Catalunya Emprèn, intentem orientar als emprenedors amb els experts, eines i recursos necessaris per donar forma i materialitzar una idea o projecte empresarial”

FULLS DELS ENGINYERS / 01

 Professors

 AEIC / COEIC

UPDATE FORMACIÓ CONTÍNUA Nou Reglament d’Emmagatzematge de Productes Químics (RD 105/2010) 10/12/2015 · Presencial · 8 h Quines mesures em fan estalviar més energia? Curs bàsic pràctic 11/12/2015 · Presencial · 5 h Planificació i control de projectes amb MS Project 15/12/2015 · Presencial · 12 h Continuïtat de negoci. Business continuity 15/12/2015 · Presencial · 4 h

“S’han de formar persones que facin les preguntes adequades”

Xavier Roca va néixer a Vilafranca del Penedès i té 41 anys. Va estudiar Enginyeria Industrial a la UPC i imparteix classes des del 1999. Actualment, també desenvolupa la tasca de sotsdirector Cap d’Estudis de l’ETSEIAT (en procés cap a ESEIAAT) i de coordinador del Màster d’Enginyeria Industrial i el Màster d’Enginyeria Aeronàutica.

TEXT: PABLO MONFORT // FOTO: ISABEL MARQUÈS

ls estudis d’enginyeria han canviat a causa de la implantació del Pla Bolonya. Roca reflexiona que “fins ara no s’ha aconseguit els objectius ambiciosos d’incrementar el protagonisme de l’estudiant ni una major mobilitat internacional entre estudiants”. D’una estructura de 5 anys, hem passat a una de 4+2 per a convertir-te en enginyer industrial. “Surten les primeres promocions amb un nivell de formació més adequat per assolir els nous reptes del segle XXI, si bé és cert que el període de formació s’ha allargat un any”, afirma. Tot entrant en un àmbit més humà, l’enginyer industrial ens explica els seus inicis en la docència: “Vaig començar enginyeria sense ni tant sols conèixer aquesta opció. Va ser durant l’últim any de carrera que em va agradar el món acadèmic universitari”. Qüestionat per què és

allò què esperava d’un professor quan era alumne, manifesta que “desitjava una guia del professor en el procés d’aprenentatge i una transmissió d’il·lusió en tot allò que m’ensenyava”. I ell, compleix amb allò que exigia quan era alumne? “Ho intento. M’agrada transmetre els meus coneixements a gent jove i intentar que no cometin els errors que jo vaig cometre. Organitzo amb passió les classes, em buido a cada una d’elles i en ocasions acabo fins i tot força esgotat”. En totes les disciplines acadèmiques, sempre es comenta que els estudiants d’avui en dia no són igual d’aplicats que en anteriors generacions. En Xavier Roca matissa que “és veritat que hi ha menys coneixements generals i, per exemple, l’ortografia és pitjor, però ara tenim estudiants amb més facilitats per utilitzar novetats tecnològiques i sense por per adaptar-se als canvis i reptes”.

Analitzant el present i mirant el futur, el vilafranquí confirma que “difícilment trobarem titulacions científico-tècniques amb menor taxa d’atur i major acceptació que les enginyeries” i creu que “s’ha de continuar formant persones que tinguin la capacitat de fer preguntes adequades i donar eines per respondre-les”. Roca acaba amb una anècdota graciosa. En una de les seves primeres classes es va presentar a l’aula, va començar a impartir la formació i en poc temps es va adonar que la cosa no anava. Quan es disposava a preguntar què succeia, va entrar el professor de matemàtiques. “M’havia equivocat de classe i estava en una classe de 1r curs i no de 4t! Em va agafar un atac de vergonya i vaig sortir de l’aula ràpidament entre els riures dels alumnes”, conclou l’enginyer industrial natural de Vilafranca del Penedès. 

Robòtica de serveis. Identificant oportunitats i noves idees de negoci 16/12/2015 · Presencial · 8 h

Seguretat dels treballadors davant el risc elèctric. RD 614/2001 20/01/2016 · Presencial · 8 h Lideratge i treball en equip de l’enginyer 21/01/2016 · Presencial · 8 h Elaboració de projectes de control de soroll i aïllament acústic 25/01/2016 · Presencial · 16 h El facilities management generador de valor per a les empreses 26/01/2016 · Presencial · 8 h Nova ISO 9001:2015. Canvis respecte a la norma ISO 9001:2008 26/01/2016 · Presencial · 8 h

Màrqueting 2.0 i xarxes socials 17/12/2015 · Presencial · 8 h

Visió per computador. Aproximació pràctica a una tecnologia transversal 27/01/2016 · Presencial · 8 h

Elaboració de projectes d’activitats. Norma UNE 157.601 18/01/2016 · Presencial · 12 h

Gestió del temps i eficàcia personal 28/01/2016 · Presencial · 8 h

Terres i altres proteccions en Mitjana Tensió. Aplicació pràctica actualitzada 18/01/2016 · Presencial · 12 h

Mesures low cost per millorar l’eficiència energètica en el sector terciari i pimes 29/01/2016 · Presencial · 5 h

Reial Decret 900/2015, autoconsum elèctric 19/01/2016 · Presencial · 4 h

NO ET POTS PERDRE... Presentació de l’estat d’elaboració del tercer informe sobre el canvi climàtic de Catalunya Comissió de Medi Ambient 14/01/2016 · 18.00 h · Seu dels EIC

Presentació del llibre Tratado Legal de Construcción Comissió de Construcció 26/01/2016 · 18.00 a 12.00 h · Seu dels EIC

El nou reglament de contaminació lumínica i les repercussions a les noves instal·lacions d’enllumenta Comissió d’Acció Professional 14/01/2016 · 10.00 h · Seu dels EIC

Com es pot desenvolupar la intraprenedoria a l’empresa Comissió de Gestió Empresarial 28/01/2016 · 09.00 h · Seu dels EIC

Aplicació de drons per a la construcció Comissió de Construcció 20/01/2016 · 18.00 h · Seu dels EIC

ara els Fulls també són digitals

El Ferrocarril a la Ciutat de Barcelona (1848-1992): desenvolupament de la xarxa i implicacions urbanes Comissió de Cultura: Grup Engitren 28/01/2016 · 18.30 h · Seu dels EIC

Tota la informació sobre formació dels EIC i l’agenda d’actes a www.eic.cat

www.fullsdelsenginyers.cat

ENTREVISTA

FULLS DELS ENGINYERS / 00

“Instal·larem una coberta 2 agrícola de 3.000 m a l’edifici del Dipòsit de les Aigües”

TEXT: REDACCIÓ // FOTO: ISABEL MARQUÈS

odríem dir que la missió individual que tenim cadascú de nosaltres en la lluita contra el canvi climàtic és el que t’inspira professionalment? Sí, a la meva família i als meus amics sempre els dic que no podem esperar que hi hagi un acord vinculant per començar a actuar. Crec que tots, des del nostre àmbit particular i, en el meu cas, també professional, hi podem aportar alguna cosa. Podríem dir que fem aquesta entrevista a peu d’obra perquè aquí a escassos metres heu començat a muntar una coberta experimental a la teulada d’un edifici de la UPF del Campus de la Ciutadella. En què consisteix i què preteneu demostrar?

En primer lloc, volem posar a prova les diferents propostes de coberta verda que actualment hi ha al mercat per saber quina s’adapta millor a una ciutat mediterrània com Barcelona i, en segon lloc, també hi testem diversos tipus d’hort urbà. L’experiència que ens donarà aquesta prova pilot ens ha de servir per, en un futur, instal·lar una coberta agrícola econòmicament sostenible de 3.000 metres quadrats a l’emblemàtic edifici del Dipòsit de les Aigües. Tot plegat amb l’objectiu de donar a conèixer a la ciutadania els seus grans avantatges. Fa un instant et preguntava per la teva missió. Deixa que et pregunti ara per la teva visió. Ser capaços de tornar a la Terra el que li hem anat prenent a les

ciutats cada cop que hem aixecat un nou edifici, gràcies a la instal·lació de cobertes verdes. I això quins beneficis té? En primer lloc, eficiència energètica. Les cobertes verdes són un gran aïllant tèrmic, tant a l’hivern com a l’estiu, i, en protegir la coberta original de les inclemències meteorològiques, n’allarga la vida. En segon lloc, absorbeixen diòxid de carboni i d’altres partícules contaminants i, per contra, deixen anar oxigen. També són un bon aïllant acústic i, si aconseguíssim que se n’instal·lessin moltes, combatríem l’efecte illa de calor que Barcelona, com la majoria de ciutats, experimenta al seu centre. És un gran desafiament però respon molt a la idea que jo tinc de l’enginyeria.

“Si instal·léssim moltes cobertes verdes combatríem l’efecte illa de calor de Barcelona”

LÍDIA CALVO és enginyera industrial per la UPC i MBA per la Universitat de San Diego (Califòrnia, Estat Units). Els seus 7 primers anys d’experiència professional van ser al sector privat com a enginyera d’I+D (Investigació i Desenvolupament) a Hewlett-Packard a Sant Cugat del Vallès i San Diego. Posteriorment, va fer el salt a l’Agència de Desenvolupament dels EUA (USAID): a Bolívia, Uganda i Moçambic va gestionar projectes de seguretat alimentària, agricultura, polítiques institucionals i de canvi climàtic a les àrees més vulnerables dels països en vies de desenvolupament. El seu projecte més recent és Eixverd (www.eixverd.cat), una empresa social que promou la sostenibilitat dels nuclis urbans amb projectes d’adaptació i de mitigació al canvi climàtic mitjançant la implementació de propostes per a la resiliència de les ciutats i, en definitiva, la millora de la qualitat de vida urbana.

fti ENCARA NO ENS SEGUEIXES? Entra a www.fullsdelsenginyers.cat i submergeix-te a les xarxes socials de l’enginyeria