Fulls dels Enginyers 03 març 2016 by Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya

EDITORIAL

LA FORMACIÓ DEL COEIC

L’ENTREVISTA DEL MES

El futur de la indústria digitalitzada segons Davos

Consulta la programació de l’Update dels Enginyers Industrials de Catalunya PÀG.11

“La certificació de l’AQPE em va arribar en el moment precís”, Josep M. Cots, enginyer industrial PÀG.12

PÀG.02

Visita www.fullsdelsenginyers.cat i accedeix a tots els continguts

FULLS DELS ENGINYERS 03/ MARÇ 2016

El diari dels Enginyers Industrials de Catalunya

n TEMA DEL MES

Una oferta de formació en enginyeria transversal Martí Casadesús (AQU): “Els estudis d’enginyeria a Catalunya estan en un gran nivell respecte a Europa” PÀG.06 // L’edició de 2016 del Saló de l’Ensenyament ha estat l’aparador consultat per milers d’estudiants amb l’objectiu de conèixer de primera mà l’oferta acadèmica catalana i les possibilitats laborals de cada estudi. La Uni-

versitat Politècnica de Catalunya (UPC) ha assistit al Saló amb una oferta formativa transversal per al curs 2016-2017: 108 enginyeries diferents, 63 estudis de grau, 65 màsters universitaris (22 dels quals s’impartiran íntegra-

ment en anglès) i 49 programes de doctorat. Entre els màsters oferts per la UPC destaquen els nous programats per l’ESEIAAT, la nova Escola Superior d’Enginyeries Industrial, Aeroespacial i Audiovisual de Terrassa: Aero-

space and Aeronautical Engineering i Technology and Engineering Management. El Saló de l’Ensenyament també ha comptat amb la participació de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Industrial de Barcelona

i d’altres centres docents amb estudis relacionats amb l’enginyeria com la Universitat Ramon Llull (Institut Químic de Sarrià), la Universitat de Vic, la Universitat Rovira i Virgili i la Universitat Autònoma de Barcelona. l n PROJECTE

Toyota s’acosta a la intel·ligència artificial n MOBILITAT

n CONNECTIVITAT

El tram sud de la línia de metro automàtica més llarga d’Europa

Una triple aliança vers el cotxe connectat

PÀG.04 // Barcelona ha inaugurat al mes de febrer la L9 Sud de la xarxa de metro. Els 20 kilòmetres de trajecte connecten les estacions de Zona Universitària i Aeroport T1 en 32 minuts, sense conductor (ATC-S). La L9, que serà la línia de metro automàtica més llarga d’Europa quan n’estigui enllestit el tram central, ha suposat un repte de disseny, constructiu, tecnològic, d’instal·lacions i de manteniment. La inversió ha estat de 2.899 milions d’euros i preveu una mobilitat de 23 milions de viatgers anuals. l

PÀG.08 // SEAT, Samsung i SAP s’han aliat per desenvolupar el cotxe connectat del futur. Les tres companyies han presentat en el Mobile World Congress 2016 les seves solucions integrades, que fan un pas més per assolir la total connectivitat del cotxe. Per exemple, podrem pagar el pàrquing des d’un dispositiu mòbil, smartphone o wearables, sense sortir del cotxe o habilitar des de qualsevol part del món l’usuari escollit per conduir el vehicle. Indústria automobilística i la IoT es donen la mà. l

OPINIÓ // PÀG.03

PÀG.09 // Col·laboració amb el MIT (Massachusetts Institute of Technology) i la Universitat de Stanford; creació d’una nova empresa de recerca i desenvolupament en intel·ligència artificial anomenada Toyota Research Institute Inc. (TRI), i inversió de 7,5 milions d’euros en Preferred Networks Inc. Aquests han estat els tres projectes triats pel fabricant japonès d’automòbils Toyota Motor Corporation (TMC) per avançar en el sector de la intelligència artificial, que s’han posat en marxa a partir del mes de gener de 2016. l

OPINIÓ // PÀG.03

“La nostra contribució social és més alta del que és percebuda, com a mínim si ens fixem en les xarxes socials i els mitjans de comunicació”

“Qui autoconsumeix ha de pagar per l’energia que genera, tot i que aquesta energia mai surti a la xarxa elèctrica. Una mesura totalment injustificada”

XAVIER ROVIRA. ENGINYER INDUSTRIAL

MANEL ROMERO. ENGINYER INDUSTRIAL. DELEGAT D’UNEF A CATALUNYA.

OPINIÓ

FULLS DELS ENGINYERS / 03

n Editorial

L’informe Global Risks Report 2016, elaborat pels economistes del Fòrum Mundial de Davos, planteja la possibilitat que la quarta revolució industrial impliqui la desaparició de set milions de llocs de treball i en generi dos milions de nous vinculats a les noves tecnologies disruptives.

El futur de la indústria digitalitzada segons Davos

a localitat suïssa de Davos va acollir el mes de gener passat la 45a edició del Fòrum Econòmic Mundial. Aquesta trobada, que anualment reuneix les personalitats més influents del món polític, empresarial i mediàtic, ha tingut un tema central: l’anomenada quarta revolució industrial o indústria 4.0. Aquesta ha estat la temàtica, entre les 300 conferències programades, que més atenció ha merescut entre els assistents i els mitjans de comunicació. Principalment, per la difusió de dues publicacions. La primera, el llibre escrit per Klaus Schwab, president i fundador del Fòrum Econòmic Mundial de Davos, anomenat La quarta revolució industrial. Es tracta d’un assaig de 188 pàgines que fa una anàlisi d’un procés tecnològic, industrial, econòmic i social que, segons Schwab, “és totalment diferent del que la humanitat ha viscut fins ara”. Aquest llibre s’ha regalat als participants i als periodistes que han cobert la trobada com a senyal de benvinguda. La segona publicació, que ha generat una gran difusió mediàtica, és el tradicional informe Global Risks Report, elaborat per l’equip d’economistes del Fòrum

“

de Davos. Aquest estudi, entre altres afirmacions, assegura que l’automatització i la digitalització de la indústria implicaran una transformació de l’economia mundial i del mercat de treball. L’esmentat canvi sistèmic podria provocar la pèrdua d’uns set milions de llocs de treball en els pròxims cinc anys, atès que hi haurien ocupacions innecessàries que desapareixerien substituïdes per les màquines. No obstant això, i alhora, sorgirà un gran ventall de noves oportunitats laborals, quantificades al voltant dels dos milions, en les àrees de computació, enginyeria, arquitectura i matemàtica. Així mateix, l’estudi prediu un gran desenvolupament de la implementació d’una sèrie de tecnologies, com ara la intel·ligència artificial, la robòtica, la nanotecnologia i la impressió 3D. Tot plegat, en conseqüència, faria realitat l’empresa connectada o la fàbrica digital i el sorgiment massiu del big data i el cloud industrial. Aquest escenari dibuixa, realment, alguns dels reptes que han de saber afrontar l’economia i la indústria digitalitzades per fer la vida de les persones més fàcil i assolir una societat millor en benefici de tothom. l

n Sonòmetre

n Altaveu

“Un dels principals reptes als quals s’ha de fer front és la internacionalització del sistema docent”

MARTÍ CASADESÚS Director de l’AQU

EDITA: Associació/Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya AEIC President: Jordi Renom Sotorra Vicepresident 1r: Jordi Guix i Armengou Vicepresident 2n: Ricardo Granados i García Secretària: Olga Tomás i Huerva COEIC Degà: Jordi Guix Armengou Vicedegà: Pere Roca Secretari: Manuel Casas i Vilella Demarcacions del COEIC-AEIC Girona: Jaume Masgrau Lleida: Joaquim Llop

Els EUA legislen per als cotxes sense conductor

Google desenvolupa un material que “vol surar”

Ficosa contractarà enguany 82 enginyers

Els Estats Units han començat a legislar per als cotxes sense conductor. Segons els reguladors nord-americans, el cotxe autònom de Google pot ser considerat un conductor segons les lleis federals del país. Per tant, els ocupants no tindrien cap responsabilitat legal en cas d’accident. Aquest pas previ és força important perquè aquests vehicles obtinguin els permisos i certificats necessaris per poder circular per tot tipus de vies.

Astro Teller, un dels caps del Projecte X de Google, ha anunciat que la multinacional està treballant en una de les iniciatives més revolucionàries fins ara. Es tracta d’un component que, en paraules de Teller, “és superfort i vol surar”. L’especialista de Google va suggerir que aquest material “podria canviar la forma d’interactuar amb el cel, les construccions, el transport i més”. Aquest nou material, que segueix sent un misteri, va sorgir de les restes d’un projecte per crear un avió de càrrega que va ser rebutjat.

La multinacional catalana Ficosa preveu contractar aquest any 82 enginyers en el seu centre tecnològic de Viladecavalls, que es dedicaran tant a la divisió d’automoció com a les d’equipaments mèdics, mobilitat, electrònica de consum i sector industrial. Aquestes incorporacions se sumen als 250 enginyers que la companyia ha contractat entre 2013 i 2015. Ficosa ha tingut un sòlid creixement impulsat per les àrees de sistemes avançats de seguretat, connectivitat i eficiència per a l’automoció.

Catalunya Central: Mireia Félix Tarragona: Lluís Maestre Delegació del Vallès: Francesc Figueras AEIC - COEIC Director general: Pere Homs Consell de redacció: Jordi Guix, Jordi Renom, Pere Roca, Jordi Vericat i Laura Ivern Responsable de Comunicació: Eva Díaz Coordinació: Anna Carrió Cap de Redacció: Albert López Redacció: Albert López, Francesc Soler i Pablo Monfort Publicitat: Pilar Alonso i Sonia Olivera Infografia: Noel Zaragoza Fotografia: Noel Zaragoza Disseny i maquetació: Anna Carrió

Correcció lingüística: Ester Ollé Impressió: Vanguard Gràfic S.A. Dipòsit legal: B 26367-2015 ISSN: 2013-3332 Administració i distribució: Enginyers Industrials de Catalunya Via Laietana, 39 - 08003 Barcelona T: 933 192 300 / F: 933 100 681 a/e: fulls@mail.eic.cat Els articles signats no representen l’opinió dels Fulls dels Enginyers. D’acord amb la Política de protecció de dades de caràcter personal que tenen implantada el Col·legi i l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya, s’informa que, atès que l’anuari és un fitxer que té

legalment atribuïda la condició de font accessible al públic i vist que s’està emprant per a activitats comercials, s’explicitarà en el fitxer de manera destacada que dites dades no es podran utilitzar per a finalitats de publicitat o prospecció comercial. No obstant això, tenint en compte que aquest és un dret al qual els interessats poden renunciar, quan un col·legiat i/o associat així ens ho manifesti es farà constar en el fitxer que l’interessat ha informat del seu consentiment perquè s’usin les seves dades per a publicitat o prospecció comercial. Aquest consentiment s’ha de comunicar pels mitjans següents: per correu electrònic a lopd@eic.cat, per fax amb la referència LOPD al 933 100 681 o per escrit adreçat al Col·legi Oficial i l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya amb la referència LOPD a la Via Laietana, 39, 08003, de Barcelona.

FULLS DELS ENGINYERS / 03

www.fullsdelsenginyers.cat

n Tribuna

n Notícies

MANEL ROMERO Enginyer Industrial. Delegat d’UNEF a Catalunya i soci de SUD Renovables

Nou RD 900/2015: frens i oportunitats per a l’autoconsum elèctric

l 9 d’octubre passat es va aprovar l’RD 900/2015 que regula l’autoconsum elèctric. La bona notícia és que finalment tenim un marc legal clar. Feia més de tres anys que el sector estava massa aturat, arran de la incertesa pels constants rumors i esborranys de RD. Aquest nou RD almenys marca unes regles de joc. I pitjor que ara no estarem: davant del context europeu (que promou clarament l’autoconsum) i polític (futures majories), sembla que a partir d’ara això només pot millorar. La part dolenta: que és una normativa que lluny d’incentivar l’autoconsum el frena clarament. En plena ressaca per l’acord històric assolit a la cimera de l’ONU per al canvi climàtic de París COP21, on 168 països s’han compromès a reduir les emissions de CO2 i fer inversions per assolir-ho (que indubtablement comporten augmentar la producció amb energies renovables), Espanya haurà de millorar aquest RD si vol assolir els compromisos. L’altre dia, en una jornada del sector, un representant de l’Agència Internacional de l’Energia deia que teníem la pitjor normativa d’autoconsum de tot el món. Quin desprestigi per a un país que viu bàsicament del turisme de sol i platja... La pitjor part d’aquest RD és que incorpora uns peatges que

suposen clarament un “impost al sol”. Qui autoconsumeix ha de pagar per l’energia que genera, tot i que aquesta energia mai surti a la xarxa elèctrica. Una mesura totalment injustificada. Segons el ministre Soria ho fan perquè els autoconsumidors no es desentenguin dels costos del sistema elèctric. I no ho fan! Aquells que autoconsumeixen i segueixen connectats a la xarxa ja paguen els costos fixos per la potència contractada i els costos variables per l’energia consumida, com fa tothom. Aquest RD els obliga, a més, a pagar per l’estalvi en el consum d’energia. Com si es cobrés per tenir una nevera més eficient o una il·luminació de baix consum. Aquests peatges suposen clarament un fre a l’autoconsum. Però tampoc l’aturen. En els ca-

sos en què tenim un consum mínim i constant d’electricitat (sector de serveis i indústria, amb contractes de potència 3.0 o superiors), l’impacte de l’RD sobre la inversió en autoconsum serà en molts casos assumible, amb un augment en el retorn de la inversió al voltant d’un o dos anys. En l’àmbit tècnic, obliga a posar un comptador homologat que registri l’energia que genera la planta d’autoconsum. Aquesta mesura, que només pretén fiscalitzar, pot provocar que els costos de la instal·lació augmentin de manera important (sobretot per a les instal·lacions més petites), fent-la inviable econòmicament. Hi ha dos aspectes que l’RD sí que ha millorat respecte dels esborranys anteriors: elimina l’impost al sol per als consumidors de menys de 10 kW i la majoria

dels sistemes extrapeninsulars i permet posar bateries (tot i que hi carrega un peatge). Les eleccions espanyoles del 20D ens han deixat uns resultats incerts des del punt de vista polític: no hi ha una majoria clara per formar govern. Però on no hi ha cap dubte és en aquest resultat: ara hi ha una majoria absoluta en contra d’aquest RD d’autoconsum. Han sortit elegits 227 diputats de formacions que es van comprometre públicament a derogar l’impost al sol. Esperem que ho facin ràpidament. I mentrestant el sector no pot estar aturat, llepant-se les ferides. Hi ha oportunitats que s’han d’aprofitar. Perquè molts usuaris (particulars, empreses, ajuntaments, etc) volen autoconsumir electricitat. Per raons ambientals, i també econòmiques. Aprofitem-ho. l

XAVIER ROVIRA Enginyer industrial. Membre de la Comissió TIC

#EnginyerPerAQuè

El telescopi solar Daniel K. Inouye (DKIST) és un telescopi solar amb una obertura de 4 metres de diàmetre que s’està construint a l’Observatori de Haleakala, a l’illa de Maui (Hawaii), i que es convertirà en el major telescopi solar del món. Des de l’any 2010, IDOM ha completat amb èxit la fase de disseny de la cúpula d’aquest telescopi i la fabricació, el muntatge i l’acceptació a la fàbrica. Durant el 2015, IDOM ha estat el responsable de la supervisió i l’assistència tècnica en la seva implantació definitiva. l

Schneider Electric, principal soci de KIC InnoEnergy La multinacional francesa de material elèctric Schneider Electric ha passat a ser formal partner de KIC InnoEnergy i a assumir una nova posició com a part activa del seu govern. El director d’Innovació de Schneider Electric a Europa, Sylvain Paineau, ha manifestat que aquesta nova etapa encaixa amb l’estratègia del fabricant de “dissenyar tecnologies de gestió de l’energia i d’automatització”. l

SENER signa un contracte de FORAN amb la drassana xinesa DSIC

n Tribuna

a uns mesos, en un espai com aquest, reflexionava què ens feia considerar-nos enginyers industrials. Especialment després d’experiències professionals de vegades més lligades a la funció directiva que a l’enginyeria en si, i després d’haver ampliat la nostra formació en altres àmbits diferents. Concloïa la reflexió dient que entenc que ens distingeix als enginyers industrials una manera d’afrontar la realitat. Una metodologia d’analitzar els reptes. I una aproximació al món i a com mirar de millorar la societat. Però... com ens veu aquesta societat? Amb què es relaciona els “enginyers industrials”? És difícil de dir i segur que cadascun de nosaltres té una opinió diferent, igual que la tenen segurament totes les persones segons la seva

El major telescopi solar del món

relació o proximitat amb el nostre entorn. A risc de ser reduccionista, però amb clara voluntat d’induir a la reflexió, us convido a què mirem, per exemple, les xarxes socials, avui tan en auge. L’etiqueta #enginyerindustrial, o en castellà, #ingenieroindustrial, a Twitter no reflecteix aquesta vocació. Quan per les xarxes socials es parla de nosaltres com a col·lectiu, deixant de banda la presència corporativa dels col·legis professionals, estem lluny que se’ns relacioni amb grans projectes i amb aquesta manera de veure el món o afrontar els reptes. Són etiquetes (hashtags) més connectades al món universitari del grau d’enginyeria o a ofertes de feina. He volgut fer el mateix exercici en un cercador de notícies als mitjans. Aproximadament, una de cada tres notícies dels mitjans espanyols on s’ha mencionat “in-

Hi trobaràs articles relacionats a www.fullsdelsenginyers.cat

geniero industrial” en l’últim any, segons el resultat del cercador, té relació amb informacions de directius i de gestió. Per exemple, nomenaments o perfils de directius que es publiquen als mitjans. I una de cada cinc, amb temes universitaris o d’ensenyament. Són resultats que ens mostren una tendència i no crec que suposin cap gran sorpresa per a cap de nosaltres. És sabut que els enginyers industrials moltes vegades ocupen llocs directius i de responsabilitat, i quan ens presentem en les nostres biografies o perfils expliquem la nostra formació universitària. Per tant, nosaltres mateixos i la nostra presentació “pública”, juntament amb les informacions universitàries, sembla que són els que estan ajudant a configurar aquesta imatge social dels enginyers industrials. Això és suficient com a col·lec-

tiu? Ens trobem amb una falta de referents actuals d’enginyers industrials? O que se’ns relacioni de manera més explícita amb els grans reptes i solucions actuals? Crec que com a col·lectiu hem de tenir l’ambició de transmetre socialment el nostre paper clau en la transformació de la societat, en la manera d’afrontar els reptes que moltes vegades compartim. Estic convençut que la nostra contribució social és més alta de com és percebuda, com a mínim si ens fixem en les xarxes socials i els mitjans de comunicació, i que hauríem de fer un pas endavant. De quina manera? Això ja seria objecte d’una anàlisi més en profunditat, però el que sembla clar és que l’Associació té un paper de lideratge clau per transmetre una imatge més diferenciada, inequívoca, que respongui a la nostra vocació com a col·lectiu de millora del nostre entorn. l

El grup d’enginyeria i tecnologia SENER ha signat un contracte amb la drassana Dalian Shipbuilding Industry Cot. Td. (DSIC) a la Xina per assolir l’objectiu d’implementar el sistema CAD/CAM FORAN desenvolupat per SENER. L’abast del contracte estableix la instal·lació de llicències permanents del sistema FORAN en diverses disciplines de disseny d’estructures navals. l

Nou sistema de senyalització ERTMS a Rodalies El consorci format per Alstom i Bombardier ha aconseguit un contracte per subministrar sistemes de senyalització ERTMS (European Rail Traffic Management System) de nivell 2 i per al posterior manteniment durant vint anys a la línia de Rodalies de 56 kilòmetres que uneix l’Hospitalet de Llobregat i Mataró. El projecte, adjudicat per ADIF, té un valor total de 72,7 milions d’euros. l

ACTUALITAT

FULLS DELS ENGINYERS / 03

n Tecnologia

Els 20 kilòmetres de la pota sud de la línia 9 del metro de Barcelona connecten les estacions de Zona Universitària i Aeroport T1 en 32 minuts, sense conductor

El tram sud del metro automàtic més llarg d’Europa TEXT: ALBERT LÓPEZ

Barcelona va inaugurar el 12 de febrer passat el tram sud de la L9 del metro, que enllaça la Ciutat Comtal amb l’aeroport. D’aquesta manera se soluciona la deficient connectivitat amb transport públic que arrossegava la infraestructura aeroportuària, tot preveient una demanda de 23 milions de viatgers anuals. Travessant les poblacions del Prat de Llobregat i l’Hospitalet de Llobregat, el nou recorregut del metro també dóna resposta a una llarga reivindicació social amb l’objectiu de millorar la mobilitat entre l’àrea metropolitana i Barcelona. Així mateix, cal recordar que la L9 serà la línia de metro automàtica més llarga d’Europa quan n’estigui enllestit el tram central, amb 47,8 km de traçat i 52 estacions. El tram nord és en funcionament des del desembre de l’any 2009. A l’Estat espanyol avui dia no hi ha cap línia automàtica en marxa, llevat de la de Barcelona. Per tant, la línia 9 és la primera a seguir un camí innovador.

a línia 9 Sud, amb un recorregut de 20 kilòmetres i 15 estacions, facilita l’accés en transport públic a centres educatius, zones comercials i àrees logístiques i de promoció econòmica, com ara la Ciutat de la Justícia, Mercabarna, la Fira i les dues terminals de l’aeroport del Prat. Uneix les estacions de Zona Universitària i Aeroport T1 en un temps de 32 minuts. Aquest tram ha suposat una inversió de 2.899 milions d’euros. La nova infraestructura està gestionada amb un sistema concessionari a través d’un contracte publicoprivat entre Ifercat (Infraestructures Ferroviàries de Catalunya) i diferents concessionàries privades. En aquest cas, TMB (Transports Metropolitans de Barcelona) és l’operador de les instal·lacions ferroviàries, les vies i els trens. METRO AUTOMÀTIC, UN NOU ESTADI TECNOLÒGIC Centrant-nos en la tecnologia implementada en la L9, podem afirmar que ha estat un projecte que ha permès l’accés a un nou estadi tecnològic simbolitzat per l’absència de l’empleat a la cabina. El fet de funcionar sense conductor és la conseqüència de l’evolució iniciada fa uns anys amb la implantació dels sistemes de protecció automàtica de trens (ATP) i de conducció assistida (ATO). Els nous trens donen servei en modalitat automàtica sense conductor (ATC-S), però si circulen per altres lí-

nies convencionals poden fer-ho amb conductor (ATP-ATO). Efectivament, la línia 9 funciona amb trens automàtics i de tipologia pesant de gran capacitat, com els de la línia 14 Meteor de París. En canvi, la línia 11, entre Barcelona i Montcada i Reixac, és un metro automàtic de tipus lleuger, com els de Lilla i Tolosa, també a França. En el cas de la L9, els combois es controlen des del Centre de Control de Metro (CCM) de la Sagrera. Segons TMB, aquest control central aporta una sèrie d’avantatges: • Més regularitat i fluïdesa de la circulació de trens, així com la consegüent reducció del temps d’espera dels passatgers. El sistema pot assolir una freqüència de pas de 90 segons. • Increment dels nivells de seguretat, pel fet que s’eviten els errors humans i que està basat en un sistema molt exigent davant de les fallades (fail-safe). • Augment de la seguretat a les estacions, garantida per les portes d’andana que evitaran els accidents en el procés d’entrada i sortida de passatgers. • Adaptació de l’oferta de trens en circulació segons les necessitats de la demanda a cada franja horària. • Control molt precís tant de la situació relativa dels trens com de la determinació dels punts de parada a les estacions, gràcies a un sistema de comunicació tren-terra basat en una ràdio d’altes prestacions i ordinadors situats tant dins dels trens com a terra.

• Supervisió continuada de l’estat dels

trens i de les circulacions des del CCM, que permet identificar qualsevol imprevist amb total immediatesa.

UN CANVI QUALITATIU EN L’EXPLOTACIÓ DE LA LÍNIA La tecnologia també ha permès fer un salt qualitatiu en la manera d’explotar una línia de metro a Catalunya i a Espanya. El control remot implementat a la línia habilita la gestió dels recursos i les infraestructures, com, per exemple, la supervisió de l’estat dels sistemes dels trens i del seu interior; la supervisió i el control d’instal·lacions fixes com ara ascensors, escales mecàniques, distribuïdores de títols i línies de peatge, i l’automatització de l’obertura i la posada en marxa de les estacions. Així mateix, el control remot també sincronitza tots aquests dispositius per optimitzar-ne el funcionament d’acord amb les necessitats del servei, gràcies a una xarxa sense fil de banda ampla. Aquesta tecnologia, d’una banda, transmet dades i imatges entre el centre de control de la Sagrera i l’interior dels trens i, de l’altra, envia informació i vídeos en temps real entre els trens i el centre de control. Per tant, augmenta la seguretat. Una altra innovació la trobem en el telecontrol i el monitoratge del material mòbil que gestiona els diferents dispositius integrats a cada un dels trens i que lliura tota la informació dels trens al CCM. l

MANEL VILLALANTE Enginyer industrial

Línia 9: un compromís amb la innovació

L’

entrada en servei del tram sud de la línia 9 ha posat altre cop d’actualitat aquesta infraestructura, que, un cop finalitzada, serà, amb els seus quasi 50 km de longitud, la línia automàtica més llarga d’Europa i podrà transportar 130 milions de viatgers l’any. Les línies 9 i 10 (en realitat en són dues) es van concebre per trencar l’excessiva radialitat de la xarxa de metro de Barcelona, cosint totes les línies, simplificant els itineraris i afavorint l’intercanvi en 20 de les seves 52 estacions. Aquesta línia ha suposat un ferm compromís per la innovació i la tecnologia, tant en els aspectes constructius com operatius, energètics, de seguretat, organitzatius i fins i tot financers. Un subsòl de característiques molt heterogènies i la gran fondària de l’obra van suposar tot un repte en l’execució de l’obra, per mitjà de tuneladora. La línia totalment automatitzada i accessible, les andanes tancades, els sistemes de ventilació i de seguretat ferroviària, els ascensors d’alta capacitat, les instal·lacions de protecció d’incendis, els sistemes de telecomunicacions i gestió d’incidències, l’arquitectura de les estacions i la configuració versàtil del material mòbil, entre d´altres, configuren un metro del segle XXI. Un reconeixement als professionals que han treballat i treballen en aquesta obra, i molt especialment a tots aquells que, per la desacceleració d’aquesta obra i d’altres, continuen la seva activitat professional lluny del seu país. l

FULLS DELS ENGINYERS / 03

www.fullsdelsenginyers.cat

DADES GENERALS L9 Sud en servei: Inversió: Tram: En servei: En explotació: Nous intercanviadors: Previsió d’usuaris anuals: Tipologia de les estacions: Interestació mitjana: Interestació màxima: Accessibilitat: Ascensors: Escales mecàniques: Màquines de venda de bitllets: Vies d’evacuació: Velocitat comercial:

LA PARTICIPACIÓ DE L’ENGINYERIA CATALANA Una de les enginyeries catalanes que han participat en el projecte de la L9 del metro de Barcelona és JG Ingenieros. TEST JG ha desenvolupat els següents treballs en aquest projecte: 1. Pla de manteniment integral: • Inventari d’equips i zonificació de les dependències. • Fitxes d’equips tècnics amb els protocols de manteniment associats, ubicació de cada actiu i les seves principals característiques tècniques. • Pressupost de manteniment preventiu anual. 2. Implementació de GMAO MantTest.com: • Implementació de MantTest.com. • Formació i assistència continuades. • Validació i implementació del sistema d’acords de nivell de servei i els seus indicadors (SLA i KPI). • Connexió amb el sistema SAP de TMB per gestionar ordres de treball correctiu i temps de resposta. Josep Ortí, managing director de TEST JG, explica que la participació de JG Ingenieros en el projecte de la L9 sorgeix arran de l’interès d’Infraestructures.cat pel seu “software de gestió del manteniment, com a eina integral per desenvolupar el projecte del manteniment de les infraestructures de la L9, tant del tram nord com del sud, i pel control de la disponibilitat”. Pel fet de tractar-se d’una concessió, hi ha una sèrie de penalitzacions en funció dels paràmetres que marca el contracte. “Si no està disponible un as-

CARACTERÍSTIQUES DELS TRENS Febrer 2016 2.899 M€ Aeroport T1 – Zona Universitària 20 km de via i 15 estacions 3 km de viaducte i 3,3 km de túnel del tram II per a l’accés a tallers i al dipòsit de trens de Zona Franca 6 23 milions 11 estacions són del tipus convencional (andana central o dues andanes paral·leles) i 4 del tipus pou (andanes superposades, integrades en un túnel de dos nivells) 1.416 metres 3,5 km entre Aeroport T1 i Aeroport T2 100% d’estacions adaptades i espais reservats als trens per a persones amb mobilitat reduïda 50 133 74 Als túnels i sortides d’emergència en totes les estacions 37 km/h

censor, un equip d’il·luminació o de refrigeració i se superen uns llindars de temps d’exclusió, això implica una penalització per part de la concessionària”, puntualitza Ortí. “Per tant, el nostre paper té dos perfils. D’una banda, fer la gestió del manteniment preventiu i correctiu i, de l’altra, tota la gestió del control dels indicadors de disponibilitat. El manteniment ha suposat l’inventari dels diferents actius de les instal·lacions.” TMB gestiona la infraestructura, les vies i els trens, i “utilitza la plataforma SAP per generar incidències. El que hem fet és vincular la nostra eina MantTest amb el gestor SAP. D’una banda, permet la gestió del manteniment preventiu i correctiu, que gestiona la concessionària amb les seves empreses subcontractades, i a Infraestructures li queda la tasca de supervisió mitjançant el quadre de comandament”, explica Ortí. D’aquesta manera, la concessionària no cal que esperi un temps per rebre la informació de la tipologia de l’avaria, “sinó que dia a dia la veu i pren els mecanismes per millorar l’indicador corresponent”. “Amb una estructura molt petita, la unitat de control pot gestionar tota la línia 9 perfectament sense cap problema”, assegura Ortí. D’altra banda, Julio Morà, gerent general de JG Ingenieros, també explica que aquesta enginyeria ha intervingut “en la redacció del projecte constructiu de condicionament de les instal·lacions per a les estacions de Motors, Foneria, Cerdà i Provençana de la línia 9 segons CLAU: TM-00509.24 de GISA”. El desenvolupament dels treballs “ha inclòs els diferents projectes d’execució de les instal·lacions mecàniques, elèctriques, seguretat i comunicacions en les següents zones d’actuació: • Accessos de superfície i urbanització exterior

Cotxes: Longitud: Estructura: Potència de tracció: Velocitat màxima: Portes: Capacitat de cada tren:

5 (4 motors i 1 remolc) interconnectats 85,86 metres Alumini i acer 1.920 kW 80 km/h 20 per costat, de doble full 975 persones; 4 places per a persones amb mobilitat reduïda Videovigilància, megafonia i interfonia de seguretat Porta i rampa d’evacuació d’emergència en els frontals Fabricació: Alstom 2006-2011

• Vestíbuls i estructures del pou d’estació • Vorals i la resta de secció del túnel d’estació • Dependències tècniques i la resta d’espais

associats a l’estació, incloent-hi els ubicats, al túnel. • Pous entre estacions associats a les estacions Pou-Motors i Pou-Bifurcació”. Morà afegeix alguns dels aspectes diferencials del projecte: • Anàlisi de l’arquitectura des del punt de vista de la seva adequació a la normativa prevista en el CTE, DB-SI “Seguretat en cas d’incendi”, recopilant els criteris bàsics de seguretat en l’evacuació i en protecció contra incendis. • Adaptació del disseny interior de les estacions segons el concepte d’estació d’autor, que en el cas de JG Ingenieros va ser desenvolupat pel despatx d’arquitectura de Varis Arquitectes incorporant nous sistemes d’il·luminació basats en tecnologia LED. • Compatibilització i coordinació de totes les instal·lacions en els espais disponibles segons la secció de la tuneladora prevista. • Incorporació de criteris de ventilació i extracció de fums (andanes, pou, escales, vestíbuls, sales de confinament, etc.), atenent criteris preeminents de seguretat. Dinàmica de funcionament segons el protocol d’evacuació. Finalment, Julio Morà destaca que “no van ser objecte del nostre estudi els projectes de les instal·lacions que va desenvolupar GISA amb tercers com escales mecàniques, ascensors, tancament tarifari i sistema de peatge, comunicacions —megafonia, intèrfons i telecomandament— i funcions específiques del control ferroviari”.

ENGINYERIES EN PROJECTE, OBRA I INSTAL·LACIONS Auding Intraesa Tec 4 AZM Enginyers EGIS Rail IDOM INDRA TELVENT SENER SIEMENS-Dimetronic

TEMA DEL MES

FULLS DELS ENGINYERS / 03

n Indústria

La UPC oferirà el curs 2016-2017 63 estudis de grau, 65 màsters universitaris (22 dels quals s’impartiran íntegrament en anglès) i 49 programes de doctorat

Una àmplia formació en enginyeria referent a Espanya i Europa TEXT: ALBERT LÓPEZ I PABLO MONFORT/ FOTOS: NOEL ZARAGOZA

El recinte de Montjuïc de la Fira de Barcelona ha acollit del 9 al 13 de març l’edició de 2016 del Saló de l’Ensenyament. Els futurs estudiants han pogut comprovar les sortides professionals que ofereixen les diferents enginyeries i l’extensa oferta acadèmica reglada de Catalunya, on s’imparteixen 108 enginyeries diferents. Així mateix, l’EspaiCiència ha acollit diverses activitats, com la jornada “La nova generació d’impressores 3D” a càrrec de la Fundació CIM – UPC; la presentació del Motospirit Racing Team, un grup de dotze estudiants d’enginyeria (ESEIAAT UPC), i diversos tallers organitzats per la Universitat de Vic, com el d’impressió en 3D, el de microestructura dels materials o la demostració de funcionament del robot controlat per LEAP Motion. Cal no oblidar, però, que els reptes que té al davant la docència de l’enginyeria industrial impliquen mantenir la qualitat i la internacionalització.

ctualment, a Catalunya hi ha setze escoles o facultats que imparteixen algun estudi d’enginyeria, a les quals haurem d’afegir-ne una altra a partir del curs vinent. Es tracta de l’Escola d’Enginyeria de Barcelona Est (EEBE) de la UPC. Aquest centre integra les activitats de docència i de recerca de l’Escola Universitària d’Enginyeria Tècnica Industrial de Barcelona (EUETIB), un centre fins ara dependent del Consorci Escola Industrial de Barcelona i adscrit a la UPC. La integració total de l’EUETIB a la UPC com a centre propi i amb el nom d’EEBE coincidirà amb el trasllat de les activitats de l’Escola al Campus Diagonal-Besòs. L’EEBE també acull una part de l’activitat docent i de recerca vinculada als àmbits de l’enginyeria química i de materials de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Industrial de Barcelona (ETSEIB). Així mateix, l’actualitat de la formació de l’enginyeria a Catalunya ha estat marcada per la inauguració, el mes de febrer passat, de l’ESEIAAT, la nova Escola Superior d’Enginyeries Industrial, Aeroespacial i Audiovisual de Terrassa.

L’escola, que té Miquel Mudarra com a director, neix de la fusió de l’Escola d’Enginyeria de Terrassa (EET) i l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeries Industrial i Aeronàutica de Terrassa (ETSEIAT). DIVERSIFICACIÓ I ESPECIALITZACIÓ EN ELS MÀSTERS La UPC oferirà el proper curs 2016-2017 63 estudis de grau, 65 màsters universitaris (22 dels quals s’impartiran íntegrament en anglès) i 49 programes de doctorat. Aquesta oferta acadèmica ja es pot consultar al web de la UPC: www.upc.edu/aprendre/estudis/ estudis. Un dels reptes que té al davant la Universitat Politècnica de Catalunya és assegurar que la proposta formativa s’adapti a les necessitats de la indústria i a l’avanç tecnològic. En aquest context es poden emmarcar els màsters impartits íntegrament en anglès Advanced Materials Science and Engineering (AMASE), Nuclear Engineering (vinculat al programa KIC InnoEnergy) i Automatic Control and Robotics, així com la creació de dos màsters a l’ESEIAAT: Aerospace and Aeronautical Engineering i Technology and Engineering Management.

Pel que fa a l’Institut Químic de Sarrià, centre que pertany a la Universitat Ramon Llull, ofereix diversos estudis relacionats amb l’enginyeria industrial com el grau en Enginyeria en tecnologies industrials, el doble grau en Enginyeria en tecnologies industrials i administració i direcció d’empreses i el màster en enginyeria industrial. “IQS ha estat tradicionalment una plataforma generadora d’empreses de caràcter industrial”, ha recordat Pere Regull, director general d’IQS, en obrir la presentació oficial d’IQS Tech Factory. Així doncs, si fem una mirada global a l’evolució de l’oferta formativa dels darrers anys podríem afirmar que s’ha dut a terme una bona tasca. Més encara si afegim que països capdavanters mundials en indústria, innovació i producció com Alemanya continuen cercant enginyers a Catalunya. Juan Torras Gómez, enginyer industrial, doctor en economia i headhunter d’Egon Zehnder, ratifica que “continua sent molt apreciat a l’estranger el perfil del jove enginyer industrial espanyol”. Tanmateix, una de les tasques de la universitat és assegurar les vocacions dels enginyers. Cal no oblidar que la de l’enginyer industrial és una formació àmplia, completa

i generalista, tot valorant la feina en equip en les diferents funcions que requereix l’entorn industrial. I tot això, enllaçant la tecnologia, el projecte i el management. A més, cal tenir en compte que la formació de l’enginyer industrial ha de ser una formació contínua, específica, concreta i orientada a ser aplicada de manera directa, a mantenir-se al dia de les novetats i a adquirir noves competències i coneixements. En el QS World University Rankings by Subject 2015, publicat el 29 d’abril de l’any passat, la UPC es va situar en el lloc 22 entre les millors universitats del món i en el setè en l’àmbit europeu en Arquitectura i Entorn Construït. La UPC lidera la classificació estatal en les disciplines d’Arquitectura i Entorn Construït; Ciències de la Computació i Sistemes d’Informació (Informàtica); Enginyeria Civil i Estructural; Enginyeria de Telecomunicacions, Elèctrica i Electrònica, i Estadística i Investigació Operativa. A aquesta bona classificació, hem d’afegir-hi els resultats, coneguts recentment, assolits per la UPC en el rànquing Buela-Casal 2013, elaborat per la Universitat de Granada. Segons aquest estu-

CENTRES UNIVERSITARIS DE CATALUNYA • Escola Politècnica Superior d'Enginyeria de Manresa (EPSEM) • Universitat Politècnica de Catalunya: Escola d'Enginyeria d'Igualada • Universitat Politècnica de Catalunya: Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Industrial de Barcelona (ETSEIB) • Escola d'Enginyeria de la UAB • Escola Tècnica Superior d'Enginyeria de Telecomunicació de Barcelona (ETSETB-UPC) • Escola Superior d'Enginyeries Industrial, Aeroespacial i Audiovisual de Terrassa (ESEIAAT) • Escola Politècnica Superior d’Enginyeria de Vilanova i la Geltrú UPC • UPC Escola d'Enginyeria de Telecomunicació i Aeroespacial de Castelldefels • Escola Tècnica Superior d'Enginyers de Camins, Canals i Ports de Barcelona (UPC) • Escola Tècnica Superior d'Enginyeria– URV (Tarragona) (ETSE) • Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Química – URV (Tarragona) (ETSEQ) • Escola Universitària Salesiana de Sarrià (UAB) • La Salle Campus Barcelona (URL) • Escola Politècnica Superior de Girona (UDG) • Facultat de Ciències i Tecnologia de VIC (UVic) • Institut Químic de Sarrià de la URL (IQS)

FULLS DELS ENGINYERS / 03

NOVES EXPERIÈNCIES EN NETWORKING I INNOVACIÓ A L'ABAST DE L'ENGINYER Actualment, l’enginyer industrial té al seu abast un ampli ventall d’oportunitats per establir xarxes de contactes mitjançant el networking, ampliar i aprofundir els coneixements específics i innovar. Aquests són tres dels elements que hom coincideix a assenyalar com a bàsics per eixamplar les possibilitats d’assolir l’èxit professional. En aquest context emprenedor i col·laboratiu en què ens desenvolupem avui dia han sorgit noves plataformes que combinen aquests vectors. Us presentem les més rellevants. MOOC // MOOC és l’acrònim en anglès de Massive Online Open Courses (o Cursos online massius i oberts). Els cursos massius no han estat altra cosa que l’evolució de l’educació oberta a internet. Des d’una concepció connectivista, on la creació del coneixement es basa en l’establiment de connexions, està clar que com més gran sigui el nombre de nodes, més possibilitats d’aprenentatge hi ha en un curs determinat. Per tant, el canvi des de les plataformes educatives tancades a entorns d’aprenentatge oberts ha suposat la possibilitat que milers de persones de tot el món segueixin diferents iniciatives educatives. Alguns MOOC tenen l’opció d’obtenir un certificat. Hi ha diversos tipus (certificat de participació que són gratuïts, certificats de superació que porten un cost associat). En alguns s’ha de fer un examen final; en altres, simplement completar un tant per cent del curs, etc. COEIC UPDATE // El Col·legi Oficial d’Enginyers Industrials de Catalunya posa a l’abast de l’enginyer una àmplia i diversa oferta de formació contínua (http://formacio.eic.cat). Aquests cursos estan orientats als professionals de l’enginyeria, amb un enfocament eminentment pràctic i impartits per professorat altament qualificat. Les àrees de coneixement dels UpDate són: Construcció, Energia, Enginyeria, Gestió i Habilitats Directives, Seguretat i Medi Ambient i Tecnologies Emergents. Aquests cursos disposen de descomptes per a col·legiats/associats i de bonificacions de la Fundació Tripartita. El COEIC també ofereix una extensa programació de jornades tècniques que difonen les temàtiques amb la màxima actualitat (www.eic.cat/qui-som/agenda). TED (TECNOLOGIA, ENTRETENIMENT, DISSENY) // TED Tecnologia, Entreteniment, Disseny (en anglès, Technology, Entertainment, Design) és una organització sense ànim de lucre dedicada a les “idees dignes de difondre’s” (de l’anglès ideas worth spreading). TED és àmpliament coneguda pel seu congrés anual (TED Conference) i les seves xerrades (TED Talks), que cobreixen un ampli espectre de temes que inclouen ciències, art i disseny, política, educació, cultura, negocis, assumptes globals, tecnologia i desenvolupament i entreteniment. Els conferenciants han inclòs persones com l’expresident dels Estats Units Bill Clinton; els premis Nobel James D. Watson, Murray Gell-Mann i Al Gore; el cofundador de Microsoft, Bill Gates, i els fundadors de Google, Sergey Brin i Larry Page.

JOAQUIM SALVI Director de l’Escola Politècnica Superior de la Universitat de Girona (UdG)

Un binomi universitatempresa que funciona

a Politècnica de la UdG és un centre dinàmic en relació universitat-empresa, pel nombre de contractes de transferència de tecnologia amb la indústria, pel nombre d’empreses creades pels seus investigadors i pel nombre de projectes competitius amb participació empresarial; i els seus professors investigadors l’han situada en posicions capdavanteres en recerca, pel nombre de projectes europeus, pel nombre de centres TECNIO d’excel·lència en innovació i pel nombre de patents. L’aportació de titulats per part de l’Escola a les empreses gironines ha estat realment significativa per al teixit industrial. Més de 8.400 titulats omplen les empreses de les nostres comarques des de 1974, ajudant de forma decisiva a la innovació tecnológica, a la capacitat d’exportació i, en definitiva, al desenvolupament econòmic del país. La formació a la Politècnica és exigent, són estudis que demanen un punt més d’esforç, però també són graus i màsters d’èxit amb les taxes més altes d’ocupació laboral dels titulats recents, de mobilitat i d’accés a càrrecs de responsabilitat. I aquest fet es demostra any rere any amb l’interès creixent que tenen les empreses a formar part del Patronat Politècnica, que actualment agrupa més de cent empreses i institucions, d’entre les més dinàmiques i innovadores del país. Aquest dinamisme universitat-empresa es tradueix en continguts docents adequats, en més i millors estades a l’entorn laboral per part dels nostres estudiants i, en definitiva, en una inserció laboral més alta dels nostres graduats. l

www.fullsdelsenginyers.cat

di, la UPC és la primera universitat politècnica en producció i productivitat científica a Espanya. La millora dels resultats en articles publicats, projectes de R+D, tesis doctorals, patents i doctorats amb menció d’excel·lència ha permès que, per primer any, la UPC escali posicions fins a encapçalar el rànquing entre els centres d’educació superior politècnics en termes de productivitat. Pel que fa a la producció científica, la UPC repeteix

MARTÍ CASADESÚS Director de l’AQU (Agència per a la qualitat del sistema universitari de Catalunya)

“ELS ESTUDIS D'ENGINYERIA A CATALUNYA ESTAN EN UN GRAN NIVELL RESPECTE A EUROPA. NO HI HA CAP MENA DE DUBTE” Quin és el nivell de qualitat de l'actual oferta acadèmica dels diferents centres docents d'enginyeria catalans respecte a Europa? Els estudis d'enginyeria a Catalunya estan en un gran nivell respecte a Europa. No hi ha cap mena de dubte. La tasca de l’'AQU (Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya) és acreditar els títols i tots s'estan acreditant sense problemes. Inclús alguns d'ells els estem utilitzant com a referents europeus. Cal tenir en compte que les dades d'inserció laboral dels estudiants d'enginyeria són gairebé del 95% i després de tres anys ja estan treballant. Respecte a la voluntat de repetir els estudis, la nota se situa entre 7-8. Per tant, tots els indicadors situen els estudis d'enginyeria molt bé, sense cap problema en general a Catalunya.

MIQUEL MUDARRA Director de l’ESEIAAT

Estudis integrats al teixit empresarial

lideratge entre les universitats politècniques amb una puntuació de la producció global de 56,63. Finalment, la UPC millora 63 posicions a escala mundial i lidera el rànquing Webometrics entre les universitats politècniques estatals. Es classifica com la segona universitat del sistema universitari català i de l’Estat, gràcies a la millora dels indicadors de presència i d’impacte.l

a nova ESEIAAT conté tota l’oferta acadèmica i de recerca de les dues escoles antigues (EET i ETSEIAT), oferint un total de deu graus i set màsters en els àmbits de l’enginyeria industrial, l’enginyeria aeronàutica i l’enginyeria de telecomunicacions (uns 4.100 estudiants en total), a més de participar en vint-i-un programes de doctorat. Els estudis oferts presenten una gran complementarietat, amb graus i màsters especialitzats, així com estudis integrats d’enginyeria industrial i d’enginyeria aeronàutica. Aquests presenten un elevat grau d’ocupació, amb una mitjana de prop del 90%, en l’any posterior a la finalització dels estudis. Respecte a la vinculació amb les empreses, l’Escola es troba completament integrada en el teixit empresarial català, signant al voltant d’un miler de convenis de pràctiques d’estudiants amb empreses cada any. A més, s’ha de destacar l’elevada capacitat de transferència de tecnologia dels grups de recerca, que facturen uns 8 milions d’euros anuals. És remarcable que la meitat dels grups de recerca de la UPC amb la distinció TECNIO de la Generalitat de Catalunya es troben a la nova ESEIAAT. Finalment, cal destacar l’elevat grau d’internacionalització de les titulacions, ja que els estudiants realitzen unes 250 estades internacionals de mobilitat arreu del món cada any. l

Quins són, segons el seu parer, els principals reptes que tenim a Catalunya pel que fa a la formació en enginyeria? Un dels principals reptes als que s'ha de fer front és la internacionalització del sistema docent. El que han aconseguit les universitats és que la recerca sigui internacional, clarament. Això vol dir que els estudiants puguin publicar articles internacionals. Ara vas a laboratoris de les escoles d'enginyeries i es parla en anglès. No obstant això, la internacionalització en docència encara no s'ha aconseguit. Encara no hi ha prou estudiants estrangers que vinguin a estudiar a casa nostra ni estudiants que vagin a estudiar a fora. Un dels reptes clars és el domini de l'anglès per part dels alumnes, encara s'ha de millorar. I més tenint en compte que l'enginyeria es desenvolupa en un context internacional i hi ha possibilitats de trobar feina fora de Catalunya. Tot i això, s'ha evolucionat molt.

NEUS CÒNSUL Directora de l’ETSEIB

Més de 160 anys formant enginyers

L’

Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Industrial de Barcelona (ETSEIB) forma enginyers industrials des de fa més de 160 anys, adaptant-se als canvis acadèmics, tecnològics i socials i titulant professionals excel·lents. Després de l’adaptació a l’EEES, l’enginyer industrial ha de cursar el grau d’enginyeria en tecnologies industrials (quatre anys) i el màster universitari d’enginyeria industrial (dos anys). A l’ETSEIB es pot fer aquesta formació integral a més d’altres màsters especialitzats en l’entorn industrial. El màster d’enginyeria industrial compta amb vuit especialitats i amb la possibilitat d’obtenir una doble titulació de màster. En les noves titulacions de l’ETSEIB hem augmentat l’aprenentatge per projectes, incorporant assignatures específiques i impulsant projectes d’escola en els quals grups d’estudiants desenvolupen íntegrament un projecte multidisciplinari, com ara la 26a edició de la fira d’empreses Forum ETSEIB, la 9a edició del Formula Student ETSEIB Motorsport i les dues motos ETSEIB Racing i Smart Moto Challenge. L’ETSEIB té relació amb les escoles d’enginyeria més prestigioses d’Europa i dels Estats Units. El 55% de l’estudiantat participa en projectes, estades i dobles titulacions. La relació amb les empreses també és rellevant. Tenim aules i càtedres universitat-empresa i convenis de col·laboració i de transferència de tecnologia i hem signat més de 800 convenis de cooperació educativa amb empreses. Tot això, acompanyat dels grups i instituts de recerca i de transferència de tecnologia, que fan de la nostra escola un referent a Catalunya en la formació de futurs enginyers. l

TECNOLOGIA

FULLS DELS ENGINYERS / 03

n Innovació

SEAT, Samsung i SAP s’alien per desenvolupar el cotxe connectat del futur i el presenten en el Mobile World Congress 2016

La triple S del cotxe connectat del futur

Una mena de joint venture de la millor innovació i tecnologia mundial al voltant del cotxe connectat. D’aquesta manera podríem qualificar l’aliança tecnològica que han segellat SEAT, Samsung Electronics i SAP per aportar el millor de cada empresa en el desenvolupament del cotxe del futur, caracteritzat per una connexió total i integrada. El projecte de la triple S ha estat presentat en l’edició de 2016 del Mobile World Congress.

TEXT: REDACCIÓ

EAT i Samsung van tancar un acord l’any passat en virtut del qual van presentar les primeres solucions tecnològiques que ja equipen alguns models de SEAT. Enguany, l’acord s’ha reforçat amb la suma de SAP, companyia referent mundial en aplicacions i xarxes empresarials i Internet de les coses (IoT). Quins han estat els conceptes avançats que han desenvolupat conjuntament les tres companyies? Vegem-ho. RESERVA, GUIA I APARCA SENSE SORTIR DEL COTXE SEAT ConnectApp és l’aplicació desenvolupada per SEAT, Samsung i SAP que permet reservar una plaça d’aparcament des de qualsevol ubicació mitjançant el reconeixement de l’empremta dactilar, guiar el conductor fins al pàrquing reservat i obrir la barrera de seguretat de manera automàtica en reconèixer el cotxe. En finalitzar l’estada, el conductor pot pagar directament des de l’aplicació i sense sortir del cotxe. Aquest concepte futurista compta també amb la col·laboració de l’operador d’aparcaments Saba, membres de SVN (com EasyPark) i la Mobile World Capital. A més, aquesta experiència del cotxe connectat també forma part de la iniciativa Mobile Ready, una sèrie d’experiències innovadores en un context urbà real per posar de manifest com la tecnologia mòbil beneficia els ciutadans, la indústria i les institucions públiques. Aquesta proposta està impulsada per la Mobile World Capital Barcelona. DIGITAL KEY SHARING SEAT i Samsung també presenten un concepte evolucionat de la proposta de Digital Key donada a conèixer l’any passat: una solució per obrir i tancar les portes, posar en marxa la climatització i abaixar i apujar les finestres des de fora del cotxe, des d’un smartphone o un wearable. La novetat d’aquest any és una funció a la qual es podrà accedir en un futur en un cotxe SEAT. Consisteix a autoritzar a una altra persona l’ús del cotxe sense haver d’estar en possessió de la clau, fins i tot si les persones es troben en localitats diferents. S’expedeix una autorització segura transferint

A dalt, Digital Key Sharing permet cedir el cotxe a algú amb un simple gest a qualsevol lloc del món. A sota, exemple de com podem obrir i tancar un SEAT amb un wearable i imatge del sistema de reconeixement de l’empremta dactilar de la companyia.

Pagar el pàrquing sense sortir del cotxe i gestionar-lo des d’un smartphone o wearable són algunes de les prestacions que ofereix el cotxe connectat una còpia virtual de la clau digital del cotxe al telèfon intel·ligent o dispositiu mòbil de l’altra persona: un duplicat de la clau amb un simple gest. El duplicat de la clau digital

es pot configurar amb un temps màxim i l’autorització queda revocada quan arriba l’hora programada. Aquest projecte també inclou la gestió de les claus virtuals. En un estadi més avançat del projecte fins i tot es podria configurar i restringir una sèrie de funcions o prestacions del cotxe, com limitar la velocitat màxima o especificar la manera de conducció per incrementar l’eficiència del cotxe, entre altres possibilitats. SEAT també ha presentat a l’MWC la nova aplicació My SEAT App, desenvolupada conjuntament amb Accenture. My SEAT App, que explora les oportunitats per a nous serveis que permet l’Internet de les coses per al client i el cotxe connectats, destaca per la reproducció de senyals lluminosos i ad-

vertències que apareixen al tauler de control del cotxe i el seguiment del comportament del conductor al volant per oferir consells de seguretat, millorar el rendiment i fins i tot estalviar diners reduint el consum de combustible i el manteniment no programat. Segons el president del Comitè Executiu de SEAT, Luca de Meo, “per a SEAT, la connectivitat és un factor clau. Aquesta aliança tecnològica amb Samsung i SAP reforça l’objectiu de SEAT de ser una referència en el camp de la connectivitat i, sobretot, d’assegurar els millors aliats per implementar un nou negoci basat en ecosistemes de mobilitat”. “Samsung està focalitzada a tendir ponts entre l’electrònica de consum i la indústria de l’automò-

bil oferint l’última i més avançada tecnologia mòbil a l’experiència de conducció”, ha comentat Injong Rhee, vicepresident executiu i director de R+D, Software i Serveis de l’àrea de Comunicacions Mòbils de Samsung. “Aprofitant la integració estàndard a través de SAP Vehicles Network (SVN) i SAP HANA Cloud Platform per a l’Internet de les coses, SEAT té accés a una llista global de places d’aparcament connectades tant dins com fora de la via pública, on l’usuari pot pagar amb el sistema de pagament segur Samsung Pay, integrat de manera compatible amb els sistemes back-end de diverses empreses d’aparcament”, afirma Bernd Leukert, membre del Comitè Executiu de SAP SE, Productes i Innovació. l

FULLS DELS ENGINYERS / 03

www.fullsdelsenginyers.cat

n Projecte

La intel·ligència artificial agafa embranzida en el camp de la mobilitat

El fabricant japonès d’automòbils, Toyota Motor Corporation (TMC), fa un pas ferm cap endavant en el sector de la intel·ligència artificial, gràcies a la col·laboració del Massachussetts Institute of Technology, la Universitat de Standford, el Toyota Research Institute i Preferred Networks en una sèrie d’accions, amb l’objectiu de reduir les xifres de víctimes en accidents de trànsit, que estan en marxa des del mes de gener de 2016.

TEXT: PABLO MONFORT

Sistema de generació cartogràfica de Toyota.

l primer pas ha estat la col·laboració amb el MIT (Massachusetts Institute of Technology) i la Universitat de Stanford. Durant els propers cinc anys s’invertiran 45 milions d’euros que permetran avenços en l’àmbit de la informàtica i la interacció home-màquina amb l’objectiu de reduir les xifres de ferits i morts en els accidents de trànsit. Kiyotaka Ise, director administratiu principal de TMC i director del Grup I+D, ha manifestat que “inicialment ens centrarem a desenvolupar tecnologies de vehicles intel·ligents per salvar vides i millorar la qualitat de vida mitjançant innovacions en mobilitat i robòtica. Aquesta col·laboració és una gran oportunitat per a treballar amb dues universitats

líders”. La tasca d’investigació del MIT serà dirigida per Daniela Rus, directora del Laboratori d’Intel·ligència Artificial i Informàtica: “Amb aquest projecte podem arribar a crear un vehicle que no arribi a patir una col·lisió”. L’última peça clau d’aquest projecte serà la professora Fei-Fei Li, Directora del Laboratori d’Intel·ligència Artificial de Stanford: “El nostre equip treballarà per tal que els vehicles intel·ligents puguin reconèixer objectes a la via, predir comportaments de coses i persones i prendre les decisions de conducció més segures”. La segona aportació ha estat la creació d’una nova empresa d’investigació i desenvolupament en intel·ligència artificial anomenada Toyota Research Institute Inc. (TRI). Aquesta nova companyia funciona

des de gener de 2016 i rebrà una inversió de 900 milions d’euros durant el següent lustre. La seu principal s’ha ubicat a Silicon Valley (prop de la Universitat de Stanford), amb un segon centre a Cambridge (EUA), a la vora del Massachusetts Institute of Technology. La inversió inicial ha servit per establir i dotar de personal aquests dos espais i ha afegit més valor econòmic al projecte inicial de 45 milions d’euros. La principal missió del TRI és accelerar la R+D de diversos àmbits per ajudar a resoldre futurs reptes de la societat mitjançant la intel·ligència artificial i el big data. Aquesta nova empresa és dirigida per Gill Prat, assessor tècnic executiu de Toyota i conseller delegat de TRI: “Volem reduir la probabilitat que un vehicle pateixi un accident i

posar la conducció a l’abast de tothom, independentment de la seva capacitat. També tenim previst millorar l’eficiència de la producció i accelerar el descobriment científic de materials”. La tercera i darrera etapa ha estat la inversió de 7,5 milions d’euros en Preferred Networks Inc., una empresa d’aplicacions tecnològiques d’aprenentatge automàtic en temps real en el camp emergent de la Internet de les coses. Toyota Motor Corporation està investigant i desenvolupant activament una àmplia varietat de tecnologies que s’espera que afectin de manera substancial a la naturalesa de la mobilitat del futur. En especial, s’aposta per la conducció automatitzada, la introducció d’altres sistemes

ara els Fulls també són digitals

“Amb aquest projecte podem arribar a crear un vehicle que no arribi a patir una col·lisió” intel·ligents, la connectivitat i la interactivitat. El propòsit global d’aquestes iniciatives és fomentar la creació d’una societat on la mobilitat sigui sinònim de seguretat i llibertat. Amb aquest objectiu compartit per les dues corporacions, Preferred Networks utilitzarà la seva llarga trajectòria en el món de la intel·ligència artificial per planificar i evolucionar nous productes i serveis. l

www.fullsdelsenginyers.cat

COEIC / AEIC

FULLS DELS ENGINYERS / 03

Aquesta secció recull la veu dels instruments a disposició dels enginyers industrials i de les institucions i entitats que vetllen pels professionals. n COEIC/AEIC > AQUEST ARTICLE SUBSTITUEIX L’ARTICLE PUBLICAT AL NÚM. 02 FEBRER 2016 DELS FULLS DELS ENGINYERS

Certificació i RCP, serveis a l’abast de l’enginyer L’àrea de visats dels EIC ofereix un ampli ventall de serveis relacionats amb la certificació. L’objectiu és garantir la qualitat de la documentació elaborada pels professionals de l’enginyeria, així com la identitat, la titulació i l’habilitació professional.

quests serveis inclouen: Visat, Certificat d’Actuació Professional (CAP), Informe d’Idoneïtat Tècnica, Certificat d’Exercici Professional i Signatura electrònica. A més a més, els serveis de l’àrea de visats dels EIC inclouen la pòlissa de responsabilitat civil professional (RCP), que consisteix en la cobertura pels danys causats a tercers com a conseqüència d’una acció en l’exercici de l’activitat professional com a enginyer. La cobertura bàsica per a col·legiats/associats és de 150.000€ per sinistre sense límit de nombre de sinistres l’any. Si es visa o certifica augmenta automàticament a 300.000 €. Voluntàriament, es pot ampliar aquesta cobertura bàsica en base a l’activitat professional que es desenvolupi. Les amplia-

MITJA.pdf

13/10/15

cions es poden contractar individualment de forma esglaonada i comencen a partir dels 91.000€ fins a 2.855.000€ de cobertura addicional. Amb el primer tram d’ampliació ja es disposa de la reducció de franquícia en cas de sinistre, tal i com mostra en la taula adjunta. QUÈ ÉS EL VISAT? Entendrem per visat el que es recull en les disposicions legals vigents, en concret la Llei Òmnibus, Llei 25/2009, de 22 de desembre, de modificació de diverses lleis per a la seva adaptació a la llei sobre el lliure accés a les activitats de serveis i el seu exercici, i el Decret 1000/2010, de 5 d’agost, sobre visat col·legial obligatori. Es preveuen dos tipus de visat: • Visat obligatori. És el que s’ha d’efectuar als treballs recollits en el Reial Decret 1000/2010,

de 5 d’agost, sobre visat col·legial obligatori. • Visat voluntari. És aquell que sol·licita expressament el client del professional que signa el treball, i es pot emetre per a qualsevol tipus de document. Si un treball dels que requereixen visat obligatori, segons el Decret 1000/2010, no està visat pel COEIC, la franquícia passa a ser de 12.000 €, tant si l’enginyer té només la cobertura bàsica com si té ampliació. l

FRANQUÍCIA • 1.500 € - General • 0 € - Per l’enginyer assegurat que contracti límits voluntaris i visi o certifiqui el treball. • 600 € - Per l’enginyer assegurat que contracti límits voluntaris o visi / certifiqui el treball i per aquells enginyers col·legiats que treballin en una enginyeria que tingui cobertura de RCP y la pòlissa sigui gestionada per SERPRECO, encara que no tingui ampliació contractada. • 12.000 € - Per als treballs que obligatòriament s’hagin de visar i no estiguin visats pel COEIC, encara que l’enginyer tingui contractada ampliació o cobertura per l’enginyeria on treballi. • 6.000 € - Per als treballs que hagin d’estar certificats amb el Certificat d’Actuació Professional del COEIC i no ho estiguin, encara que l’enginyer tingui contractada ampliació o cobertura per l’enginyeria on treballi.

13:01

La teva empresa encara no és empresa adherida?

935 029 083 emp.adherida@serveis.eic.cat

CMY

VISIBILITAT COBERTURA SERVEIS

NETWORKING PARTICIPACIÓ

EMPRESA ADHERIDA és una iniciativa dels Enginyers Industrials de Catalunya dirigida a les empreses amb enginyers en el seu equip. L’objectiu és establir una xarxa de relació entre les empreses i les institucions dels enginyers que ajudi les empreses en la seva projecció i els permeti l’accés a un ampli catàleg d’avantatges i serveis exclusius.

FULLS DELS ENGINYERS / 03

n AEIC / COEIC

n UPDATE

La formació del COEIC

www.fullsdelsenginyers.cat

l Col·legi Oficial d’Enginyers Industrials de Catalunya ofereix una formació especialitzada i de qualitat als seus col·legiats dividida en sis àrees: Construcció, Energia, Enginyeria, Gestió i Habilitats Directives, Seguretat i Medi Ambient i Tecnologies Emergents. El tipus de formació s’estructura en dues vessants, formació contínua i postgraus, i en tres modalitats: presencial, semipresencial i en línia. Els cursos més sol·licitats són aquells que fan referència a noves normatives, també els d’enginyers projectistes, i des de fa un temps també hi ha força públic interessat en la millora de la

gestió i les habilitats directives, de les quals hi ha mancança en el món de l’enginyer. Els cursos de l’àrea d’Energia també són molt sol·licitats a causa dels canvis normatius sobre l’estalvi energètic. El perfil d’assistents respon a professionals i tècnics, tant enginyers industrials com enginyers de telecomunicacions i enginyers tècnics. L’edat fluctua en funció de la tipologia de cursos. En els cursos dirigits a enginyers projectistes, l’edat dels alumnes es mou entre els 26 i els 40 anys. Per als cursos d’habilitats directives, els assistents es troben en la franja d’edat compresa entre els 35 i els 50 anys, i per a temes de noves normatives, és molt diversa. l

Tota la informació sobre formació dels EIC i l’agenda d’actes a www.eic.cat

NO ET POTS PERDRE... Visita a l’Estació de Tractament d’Aigües potables ETAP d’Abrera i Dipòsit Modernista de Terrassa 02/04/2016

Fòrum de Patrimoni Industrial: “El movimiento moderno en los territorios ibéricos: una mirada a la industria” 18/04/16 · 18.30 h · Seu dels EIC

Salut i contaminació atmosfèrica 07/04/16 · 18.00 h · Seu dels EIC

Pensions públiques de jubilació: origen, present i futur i la seva compatibilitat amb seguir treballant per compte propi o aliè 19/04/16 · 18.00 h · Seu dels EIC

Seguretat i autoprotecció en esdeveniments extraordinaris massius 14/04/16 · 09.00 h · Seu dels EIC Visita guiada i observació de la Lluna a l’Observatori Astronòmic de Sabadell 16/04/16 · 20.30 h

Visita tècnica: passat, present i futur del ferrocarril a Barcelona 22/04/2016 · 17.00 h · La Sagrera Ciberatacs 27/04/16 · 09.00 h · Seu dels EIC

UPDATE FORMACIÓ CONTÍNUA (MARÇ–JUNY 2016) ÀREA D’ENGINYERIA I OPERACIONS Control Estadístic de Processos (SPC) 5 abril - 8 h Elaboració de projectes elèctrics de Baixa Tensió 11 abril - 16 h Compatibilitat electromagnètica en màquines. Nova Directiva 2014/30/ UE 12 abril - 8 h Especialista en Ansys Mechanical 16 25 abril - 20 h Disseny i càlcul de sistemes de climatització 2 maig - 16 h Comercialització d’energia elèctrica 5 maig - 12 h AMFE. Anàlisi Modal de Fallades i els seus Efectes 17 maig - 12 h Piping Design. Disseny i càlcul de canonades en processos industrials 23 maig - 16 h Obligacions legals del manteniment d’instal·lacions 25 maig - 16 h Verificació de màquines i quadres elèctrics 6 juny - 12 h

ÀREA D’ENERGIA Introducció a la norma ISO 50001 de sistemes de gestió de l’energia 30 març - 8 h Reial Decret 900/2015, autoconsum elèctric 31 març - 4 h Instal·lacions tèrmiques de biomassa 4 abril - 20 h Auditoria i gestió energètica d’edificis 20 abril - 60 h Energy Metrics 22 abril - 5 h Cas pràctic de càlcul d’estalvis energètics en la indústria intensiva en consum elèctric 13 maig - 5 h Model NZEB: eficiència energètica + autoconsum 17 maig - 12 h Instal·lacions d’energia solar fotovoltaica d’autoconsum 13 juny - 18 h Cas pràctic de càlcul d’estalvis energètics en la indústria intensiva en consum tèrmic 3 juny - 5 h

ÀREA DE SEGURETAT I MEDI AMBIENT Coordinació de seguretat i salut i coordinació d’activitats empresarials en obres i manteniment. Aplicació al Facility Management 4 abril - 4 h Ruixadors automàtics 13 abril - 8 h Aspectes tècnics de seguretat de màquines 19 abril - 8 h Elaboració de projectes de control de soroll i aïllament acústic 23 maig - 16 h Anàlisi de riscos i seguretat funcional (SIS) 2 maig - 16 h Prevenció de riscos laborals aplicada a Facility Management 30 maig - 4 h Gestió pràctica dels residus industrials 9 juny - 8 h Curs d’ATEX. Atmosferes explosives 15 juny - 16 h

ÀREA DE CONSTRUCCIÓ DGNB Consultant Training 10 maig - 25 h

ÀREA DE GESTIÓ I HABILITATS DIRECTIVES Construcció d’identitat corporativa a la xarxa 31 març - 8 h Noves responsabilitats per a directius amb les modificacions del codi penal 6 abril - 4 h Design Thinking: dissenyar el teu producte/servei amb ajut del teu client 7 abril - 8 h Fonaments de coaching per a enginyers 14 abril - 8 h Motivació i gestió d’equips 21 abril - 8 h Competència emocional de l’enginyer. Intel·ligència emocional 28 abril - 8 h Presa de decisions Lean 5 maig - 8 h Finances per a enginyers i personal tècnic 12 maig - 8 h Noves tendències en la gestió comercial 19 maig - 8 h Innovació de producte/servei: característiques i claus d’èxit 26 maig - 8 h Dirigir i liderar avui 2 juny - 8 h Comunicació per a enginyers 9 juny - 8 h Desenvolupament d’equips. Equips d’alt rendiment 16 juny - 8 h

fti ENCARA NO ENS SEGUEIXES? Entra a www.fullsdelsenginyers.cat i submergeix-te a les xarxes socials de l’enginyeria

ÀREA DE TECNOLOGIES EMERGENTS Sistemes embedded. Els sistemes ciberfísics, pilar de la quarta revolució industrial 8 h - Consulteu dates Intel·ligència artificial. Aplicacions per al món de l’empresa 8 h - Consulteu dates Fabricació additiva. Evolució de les tècniques de fabricació digital 8 h - Consulteu dates Robòtica i lean manufacturing 8 h - Consulteu dates Drons. Aeronaus no tripulades 8 h - Consulteu dates Robots col·laboratius. Visualitzant un nou paradigma en els processos industrials 8 h - Consulteu dates Cloud computing. Quan te sentit per a una empresa migrar al cloud? 8 h - Consulteu dates Noves tendències de la robòtica industrial 8 h - Consulteu dates Big data. Competint amb dades en l’era del big data 8 h - Consulteu dates

ENTREVISTA

FULLS DELS ENGINYERS / 03

“La certificació de l’AQPE em va arribar en el moment precís”

La d’en JOSEP Mª COTS CALL és una de les certificacions més emblemàtiques de les realitzades fins ara per l’AQPE (Agency for Qualification of Professional Engineers). Cots ha estat el primer enginyer industrial expert en estructures a compulsar la seva titulació amb l’AQPE a través dels EIC. I en breu la seguirà la certificació de la capacitat professional. De fet, Cots ho té molt clar. L’AQPE li està facilitant la tasca professional en la gestió i tramitació de projectes internacionals. Fins i tot, qualifica el codi QR personalitzat com a “genialitat”. Enginyer industrial per l’Escola Tècnica Superior d’Enginyers Industrials de Terrassa, Josep M. Cots ha estat el responsable del disseny de diversos projectes emblemàtics. Entre ells destaca poderosament un hangar d’helicòpters desmuntable que pot resistir condicions meteorològiques extremes. I, també, la rehabilitació del pavelló de Sant Leopold de l’Hospital de Sant Pau de Barcelona.

TEXT: ALBERT LÓPEZ // FOTO: NOEL ZARAGOZA

uè et va motivar a prendre la decisió de certificar-te amb el segell de l’AQPE? Feia temps que buscava alguna cosa semblant. Després de l’esclat de la bombolla immobiliària, amb la gran retallada de comandes que va comportar, vaig tenir la sort de col·laborar amb una empresa que desenvolupava una tipologia d’estructura, molt lleugera i de caràcter temporal, que es podia exportar. Vàrem començar a treballar a Anglaterra i l’Amèrica Central, però em vaig topar amb la dificultat a l’hora de trobar una via que em permetés que entenguessin a l’estranger el meu grau de professionalització o, si més no, el meu grau de titulació. Pots enviar el teu CV i altra documentació, però depèn de la bona fe del receptor de creure-s’ho o no perquè no està certificat. Tot plegat pot acabar essent un procediment força feixuc. També coincideix que vaig preguntar a l’Associació de Consultors d’Estructures, d’on sóc membre, si havien promogut algun tipus de certificació semblant i em van dir que no. Finalment, al desembre vaig rebre un correu electrònic dels EIC informant de la funció i els serveis que ofereix l’AQPE. Em va arribar en el moment precís. Quin ha estat el procediment que has seguit per certificar-te amb l’AQPE? Primer hem certificat la titulació. Després vaig plantejar-me la possibilitat de certificar el nivell

de professionalització i l’experiència. Em va resultar molt interessant perquè acumulo més de vint anys d’experiència en l’àmbit de l’enginyeria. Ara estem en tràmits de certificar-los. No és un procediment complex, però m’ha anat molt bé per destacar els projectes més emblemàtics que he desenvolupat i recopilar i posar en ordre tot el meu bagatge professional. Un dels serveis característics del segell AQPE és el codi QR personalitzat. Explica’ns la teva valoració de l’ús d’aquesta eina. Ho trobo una genialitat. Aquest codi QR te’l facilita l’AQPE i el pots imprimir, incorporar a la teva targeta de visita, a la signatura del correu electrònic, als caixetins dels plànols, etc. El que et permet és que qualsevol persona tingui un accés directe a la teva titulació i experiència professional. En el meu cas, el codi QR redirigeix a l’AQPE com a entitat certificadora que garanteix que sóc enginyer industrial i, alhora, donarà accés al meu certificat. Ja no cal que enviï cap currículum! Per tant, l’homologació internacional que habilita la certificació AQPE és realment efectiva. Molt. Al mes de desembre vaig rebre l’enllaç que informa de la meva titulació i immediatament vaig incorporar-lo a tota la documentació que envio a l’estranger. Aquest mes de gener he inclòs el codi QR en plànols amb propostes d’estructures temporals de fusta i alumini per a Anglaterra, plànols d’estructura amb tipologia estructural steel framing per a l’Aràbia Saudita i d’estructura prefabricada de formigó armat i pretesat per al

Paraguai. Dono per fet que, un cop arribats al seu destí, qualsevol persona interessada ha pogut constatar la meva titulació.. Engibox, un cloud especial per als enginyers, serà operatiu al mes de març. És una altra eina que posa a l’abast l’AQPE. Haurem de veure si comporta tenir altres serveis associats, atès que en emmagatzematge al núvol hi ha força competència, com Dropbox, etc. No obstant això, l’Engibox facilitarà la gestió d’evidències documentals en la nostra carrera, preparant i ordenant la informació per gestionar, si escau, la certificació professional i donant un suport en aquesta tasca feixuga. Costa molt de fer després d’uns quants anys d’exercir la professió, perquè s’acumulen les col·laboracions, publicacions, retalls de premsa, formació rebuda o impartida, etc. L’AQPE també funciona com a comunitat que agrupa milers de professionals provinents de totes les branques de l’enginyeria. Pot esdevenir una oportunitat per ampliar el networking És molt positiu. Avui dia és vital especialitzar-se. L’enginyer industrial pot fer front a moltes matèries, però si realment vol ser competitiu s’ha d’especialitzar en una. Si, per exemple, a mi m’arriba un projecte d’un edifici industrial, haig de contactar amb els meus col·laboradors, perquè jo únicament em plantejo resoldre l’estructura. Tenir la possibilitat de contactar amb professionals d’experiència garantida per l’AQPE ja és un punt a favor. Ens pot obrir la porta a fer futures col·laboracions i, de fet, amb l’èxit garantit.

Parlaves de projectes emblemàtics. Quins en destacaries? Per mitjà de l’arquitecte Xavier Guitart i Tarrés, especialitzat en la rehabilitació d’edificis històrics, he tingut el privilegi de treballar en la rehabilitació del pavelló de Sant Leopold del Recinte Modernista de Sant Pau. La meva tasca principal ha estat la de dissenyar un sistema de reforç d’un forjat existent sobre el qual es carregava directament una estructura de fusta, que a la vegada donava suport a un entresolat. La problemàtica la plantejava l’existència d’unes voltes fetes amb peces ceràmiques que no podien admetre l’acció directa dels muntants de fusta. Per acabar-ho de complicar, el gruix en el qual podíem treballar era clarament insuficient. Va ser un gran repte que va quedar molt ben resolt i del que n’estic molt orgullós. També podem destacar el pavelló esportiu de la Pobla de Lillet, que combinava formigó armat, acer i fusta. Es va donar la circumstància que aquest edifici quedava afectat per la llera pública del riu que creua la població i, per tant, tota la part afectada va haver de quedar en volada. Aquest fet condicionava totalment l’estructura fins al punt que la transformava en l’element principal de l’edifici. Les mateixes façanes són grans bigues de gelosia que permeten arribar a una volada de 14 m. Per acabar, i com a tall anecdòtic, m’he encarregat de l’estructura d’una gàbia per a la cria de falcons, que mesura 60 m de diàmetre i 20 m d’alçada. L’interessant del projecte és que ha de resistir ratxes de

vent de més de 200 km/h, capaces de tombar un vehicle tot terreny. El més emblemàtic, però, és l’hangar projectable per a helicòpters. Efectivament, es tracta d’un projecte que va guanyar l’adjudicació per concurs públic. Aquest treball va ser tot un repte des de molts punts de vista. Per començar, el plec de condicions del concurs recollia uns requisits molt exigents, fins al punt que vam guanyar el concurs perquè vam ser els únics que vam donar resposta a tots els punts. L’hangar havia de ser desmuntable i transportable en contenidors de 20 peus, es requerien portes de 20 m de llum per al pas de les aeronaus, que fos capaç de suportar condicions meteorològiques extremes i, a més, que sustentés un pont-grua amb capacitat de 2 tones. Podríem dir que és l’hangar perfecte. Com acostuma a passar en aquests casos, els terminis es van portar a l’extrem i ens vam trobar que el primer muntatge complet de l’edifici va ser el de la recepció per part del client, fet que no donava marge per a l’error. En dues setmanes calia acoblar més de mil cinc-centes peces, entre barres i elements d’unió sense comptar els cargols; aixecar catorze pòrtics i estabilitzar-los; col·locar la lona i les portes per a aeronaus amb sistemes automàtics d’obertura i tancament; la instal·lació de l’enllumenat, i, finalment, el pont-grua. És l’experiència més estressant que recordo, però finalment es va resoldre satisfactòriament i el client va fer la recepció. l