Fulls dels Enginyers 275 by Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya

núm. 275 / gener·febrer·març 2012 / pvp 5€ / www.eic.cat

La planta termoelèctrica Gemasolar

Un magatzem energètic ENTREVISTA Josep Lluís Cleries, conseller de Benestar Social i Família de la Generalitat de Catalunya

CALIDOSCOPI Stefan Borbe, director de Màrqueting de BMW Ibérica i enginyer industrial

REPORTATGE Sostaqua, el cicle infinit de l’aigua, un projecte d’Agbar

INFORME L’Observatori de la Competitivitat 2011 estudia un model de procés de recuperació econòmica

Oferta per a: COL路LEGI OFICIAL D'ENGINYERS INDUSTRIALS DE CATALUNYA

Degà del COEIC

LA COLUMNA Anna Cristeto xxxxxxxxxx

ELS NOSTRES EXPERTS

05 08

Sebastià Roger

A què ens referim quan parlem de facilities management?

ELS NOSTRES EXPERTS Pol Arranz Energia per a tothom

ELS NOSTRES EXPERTS Marc Serer La gestió i el finançament de les infraestructures amb el model 3P

PROJECTE Gemasolar de Torresol Energy

Observatori de la Competitivitat 2011

VIU L’ASSOCIACIÓ Descobreix els cursos més interessants

18 TECNOLOGIA I EMPRESA Grup Damm

LA COMISSIÓ Comissió d’Indústria Química

Tradició i modernitat

24 ARTICLES

76 OFERTES I SERVEIS Descomptes i avantatges

Josep Lluís Cleries

Lideratge personal: aprèn a dominar les teves emocions

Stefan Borbe, BMW Ibérica

32 REPORTATGE

PARLEM ALS MITJANS Aparicions del COEIC als mitjans de comunicació

Sostaqua, el cicle infinit de l’aigua

Anuncis classificats

Solar City Tower La cascada ecològica

Rafael Boronat Director del projecte CAT05-e de l’ETSEIB per a la Formula Student

12 16

BORSÍ

ENGINYERIES DEL MÓN

ESCOLES

Serveis Ocupacionals

ENTREVISTA “Només des de la proximitat saps què va bé i què va malament”

CALIDOSCOPI

INFORME

volem +

Joan Vallvé

fem institució

EDITORIAL

som enginyers

tenim opinió

sumari

EDITA: Associació/Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya AEIC

AEIC - COEIC

President: Joan Torres i Carol Vicepresident 1r: Jordi Dolader i Clara Vicepresident 2n: Ricardo Granados i García Secretari: Jaume Puigdueta i Lucas

Director general: Antoni M. Grau Comissió d’Informació i Publicacions Subcomissió dels Fulls: Maria Assumpta Mas, Jaume Puigdueta, M. Clara Torrens Cap d’Imatge i Comunicació: Eva Díaz Coordinació: Anna Carrió Redacció: Anna Carrió, Mònica Acero, Jordi Garriga, Manel Gastó i Cristina Sentís Publicitat: Eva Díaz i Anna García Fotografia: Isabel Marquès Disseny i maquetació: Anna Carrió Il·lustració: Judit Canela Correcció lingüística: Mercè Molins Impressió: Vanguard Gràfic S.A.

COEIC Degà: Joan Vallvé i Ribera Vicedegà: Josep M. Rovira i Ragué Secretari: Concha Zorrilla i Díez

Demarcacions del COEIC Girona: Jaume Masgrau Lleida: Joaquim Llop Catalunya Central: Josep Alabern Tarragona: Lluís Maestre Delegació del Vallès: Francesc Figueras

Dipòsit legal: B-40460/92 ISSN: 2013-3332 Administració i distribució: Enginyers Industrials de Catalunya Via Laietana, 39 08003 Barcelona T: 933 192 300 F: 933 100 681 a/e: fulls@mail.eic.cat

Els articles signats no representen l’opinió dels Fulls dels Enginyers.

CRÈDITS

tenim opinió

EDITORIAL

Un any 2012 davant nostre Joan Vallvé / degà deldel col·legi Joan Vallvé / Degà COEIC

rribem a la fi de l’any 2011, que no ha estat un any bo per als enginyers. No ho ha estat per als que fan exercici lliure de la professió; ha baixat, i en alguns casos força, l’activitat econòmica i, per tant, els encàrrecs de nous projectes. Per als companys que treballen en empreses ha estat també un any difícil, més o menys depenent del sector d’activitat i de les incerteses de futur. Els enginyers de l’Administració han vist reduïts els seus ingressos i, en algunes situacions, les perspectives de continuïtat. Per al Col·legi i l’Associació tampoc ha estat un any fàcil. Hem de recordar que l’1 d’octubre del 2010 entrava en vigor el decret estatal que suprimia l’obligatorietat dels visats. Aquests han baixat molt amb relació als anys anteriors. Tanmateix, quan ens fem la pregunta sobre el motiu principal del descens, l’opinió general és la manca d’activitat econòmica, més que la no-obligatorietat de visar. Recordem que el Col·legi ha establert el Certificat d’Actuació Professional (CAP), el qual garanteix l’autoria del projecte, la seva adequació a la legislació vigent i l’assegurança de responsabilitat professional (RCP). Un fet esperat i temut l’any 2011 era la projectada Llei de serveis profes-

sionals, la qual havia de determinar quines professions havien de tenir la col·legiació obligatòria i quines no. La legislatura va acabar i la Llei no va ser promulgada. Esperem que el nou govern de l’Estat vulgui escoltar l’opinió dels professionals: si els col·legis han de vetllar per l’exercici de la professió, la col·legiació dels professionals ha de ser obligatòria. No tot ha estat negatiu pel reconeixement dels professionals l’any 2011. El desembre del 2010 es va publicar una resolució del Departament de Justícia sobre les competències dels col·legis professionals en relació amb l’Administració i la delegació de funcions. El Parlament està elaborant una llei sobre la millora de l’Administració que reconeixerà aquestes competències i delegacions. També l’Ajuntament de Barcelona ha reconegut enguany els col·legis tècnics i la capacitat de fer certificats d’idoneïtat per a projectes de llicències d’obres. Esperem que aquests fets siguin una base de reconeixement de la tasca dels enginyers i, alhora, una garantia per a la seguretat dels projectes. Aquest any 2011 l’Associació ha dut a terme una reforma dels seus Estatuts que ha de possibilitar, entre altres

coses, l’entrada d’altres professionals de l’enginyeria amb independència del seu títol. Es tracta de poder arribar a constituir una Associació d’Enginyers de Catalunya, com existeix a altres països, des d’on es puguin atorgar els serveis necessaris a tots els associats. Des del Col·legi donem suport a aquests canvis de l’Associació i de manera coordinada,com hem fet sempre, volem continuar treballant plegats per als nostres professionals. Diguem que les matriculacions d’estudiants que volen fer Enginyeria Industrial s’han mantingut aquest curs al màxim nivell. Els joves batxillers continuen veient en l’enginyeria industrial una professió de futur. A Catalunya poden estudiar Enginyeria Industrial a l’Escola de Barcelona, a la de Terrassa, a l’Institut Químic de Sarrià, a la Universitat de Girona i a la Universitat de Lleida. De ben segur que si recordeu els monoplaces de la Formula Student de les escoles de Barcelona i de Terrassa, en el darrer número de Fulls dels Enginyers, entendreu i valorareu l’entusiasme dels nostres estudiants. Amb el mateix entusiasme volem treballar des de les juntes del Col·legi i de l’Associació tot l’any 2012.

L’ALTAVEU

“El debat sobre el futur de la universitat és un dels debats estratègics de país”

Antoni Castellà secretari d’Universitats i Recerca de la Generalitat

GENER/FEBRER/MARÇ 2012

Dones (in)visibles

LA COLUMNA Anna Cristeto Directora d’Europa Press Catalunya

a portada que molts mitjans de comunicació i diaris digitals van publicar ja fa un temps amb Carla Bruni i Letizia Ortiz pujant unes escales, de perfil i silueta pronunciada, va encendre el debat en alguns cercles perquè una trobada Sarkozy - príncep Felip es va convertir en el duel de bellesa i elegància de les dues conegudes dames a l’esfera mediàtica i a les xarxes. La imatge, que enterrava el contingut de la trobada, va ser molt comentada per si realment la fotografia, gran i ben vistosa, que van publicar a primera portada mitjans de referència, tenia un valor informatiu o senzillament projectava la idea frívola de dona objecte que cuida la seva imatge comparsa d’un home, públic i amb autoritat, que pren decisions més o menys transcendentals. Segurament ningú discutirà que les dues dames s’han treballat carreres, no sense esforç, però l’ús d’aquesta imatge concreta de la dona, destacant-ne els trets físics i estereotipant-la com a objecte de culte, és un recurs molt utilitzat per seduir el lector, tant masculí com femení, i una pràctica molt estesa en publicitat però que cada vegada més s’està estenent

al gènere informatiu. En definitiva, són vendes i clics a les transitades webs i la premsa és un negoci. Aquella portada, que quedarà per a les hemeroteques reials, va servir d’objecte de debat en unes jornades a les quals vaig participar per elaborar una guia sobre gènere i mitjans de comunicació promoguda pel Col·legi de Periodistes i l’Institut Català de les Dones. Durant un any, desenes de periodistes de tot Catalunya hem participat en jornades temàtiques sobre com els mitjans tractàvem la dona -en text i imatge en àmbits com la salut , la immigració o la políticaa l’hora de fer notícies. I no negaré que les conclusions eren d’esperar, però no per això menys sorprenents. El manual, acabat de cuinar, és una eina per visualitzar les aportacions de les dones i vol evidenciar amb notícies reals a estudiants de periodisme i professionals com les dones són sovint invisibles en certs temes -algú pensarà que mai hi ha expertes, però sí experts- i molt visibles en d’altres, com en salut, on sembla que quan es tracta temes de malalties, la malalta acaba sent dona. Enterrat el debat sobre si quotes.si “quo-

tes si” o “quotes no”, sempre m’ha fet relativa mandra, el cert és que les rutines periodístiques fa que oblidem la perspectiva de gènere. No em refereixo a pura estadística aflorada al manual -només en el 9% de les notícies apareix la dona com a experta i els homes protagonitzen el 72,5% de les insercions- sinó de com és vista la dona als mitjans. Titulars com “Una ministra lletja”, per parlar d’un nomenament, o “La noia es torna directora”, per parlar de l’ascens a directora general d’una escola de negocis d’una economista amb vàlua, són senzills exemples que conviden com a mínim a la reflexió. Un apunt final. Quan vaig tornar a la redacció després de la primera reunió amb el grup de treball, vaig comentar al meu cap que la propera vegada enviés un redactor home. Al final érem dones parlant sobre una perspectiva de gènere que entenem que és masculí i femení. Però superat l’impuls inicial, el que compta és qui promou què i si l’eina serveix per millorar el tractament de les notícies en la nostra praxi diària.

SONÒMETRE GRINYOLA!

SONA BÉ Presentació de l’Observatori de la Competitivitat 2011

NO SONA... Algunes de les lleis que resultaran afectades per la Llei Òmnibus catalana...

La certificació energètica d’edificis en el punt de mira

L’Auditori Pompeu Fabra de la seu dels EIC va acollir la presentació de la quarta edició d’aquest estudi, que va centrar el debat en el model de recuperació econòmica de la indústriaJUNY/JULIOL/AGOST/SETEMBRE catalana.

...(ara d’agilitat i reestructuració administrativa; de promoció de l’activitat econòmica i de simplificació i millora de l’administració) preveuen la possibilitat que les administracions deleguin en els col·legis professionals funcions de supervisió de la qualitat dels documents i la competència dels seus autors. En temes de seguretat industrial aquesta actuació afectaria de manera molt específica als professionals de l’enginyeria industrial.

La Comissió Europea ha denunciat Espanya davant del Tribunal de Justícia de la UE (TUE) per no aplicar correctament la norma comunitàriaque obliga a reduir el consum d’energia dels edificis. Segons un estudi de la UPC, a Espanya hi ha 10 milions d’habitatges que malgasten energia.

2011

FULLS dels ENGINYERS

ng La blogosfera ara a un click http://blogs.eic.cat www.eic.cat

ELS NOSTRES EXPERTS

Generació d’aplicacions de gestió a mida sense programació (

om un grupet d’enginyers molt sèniors (el que avui en dia diuen de la tercera edat; vaja, jubilats) que ens vam dedicar a l’organització i direcció d’empreses. Això vol dir, entre altres tasques: redacció de nous processos administratius i nous processos informàtics. Ho havíem de redactar per transmetre-ho a l’analista d’informàtica i aquest ho havia de retransmetre al programador. Era molt dur. Però, miraculosament, els analistes i programadors, veritables herois d’aquella època, aconseguien que “allò” imaginat arribés a funcionar correctament tot i les modificacions que s’exigien a cada pas. Però la realitat evoluciona i quan ja se n’havien anat els analistes i programadors continuaven presentant-se necessitats de canvis. Qui era capaç de llegir els detalls de com funcionava per tal de canviar-ne algun aspecte? Ens vam posar un repte que creiem que encara és vigent: trobar una manera de concretar les qüestions que s’havien d’informatitzar que no fos literària i sí molt esquemàtica i intuïtiva. No ens plantejàvem resoldre temes de la Gran Informàtica, sinó donar una eina molt simple a les persones del món de la gestió amb un nivell adequat d’imaginació i de sentit comú que els permetés fer realitat les seves idees. I hem arribat a una solució amb un mercat potencial immens. Es comença determinant les col·leccions -conjunts- d’elements que ha de tractar l’aplicació. Els professionals d’avui en dia tenen la noció de conjunt assimilada des de l’escola. Es defineixen els atributs que convinguin als elements de cada col·lecció. Els valors d’aquests atributs els entra un operador o els calcula

Àngel Roset i Carlos Escobar/ Enginyer Industrial col·legiat núm. 1595 i xxxx respectivament

el sistema si s’associa l’algorisme corresponent de càlcul a l’atribut. Llavors, s’hauran d’establir els camins de recerca que relacionin elements de diverses col· leccions. Ja només queda relacionar les pantalles d’entrada/sortida amb les col· leccions Tot això és fàcilment plasmable en forma de gràfics que formen l’escriptura ideogràfica. Totes les informacions d’aquest tipus d’escriptura es tabulen i es traslladen a taules de definició i un procés de generació crearà els programes executius que es podran explotar seguidament. El procés de generació el tenim especificat, però cal programar-lo. És una oportunitat molt interessant per a un grup format per alguna empresa d’informàtica d’alt nivell tècnic, per alguna empresa distribuïdora, per l’equip tecnològic d’alguna facultat i per una entitat financera amb visió de futur i d’ajuda a l’emprenedoria. Val a dir que ja funciona una part petita però conceptualment bàsica de l’escriptura i verificació dels algorismes de definició de col·leccions d’elements i de càlcul d’atributs. Aquesta és la nostra aportació, per a la creació d’un grup que gestioni el negoci. La nostra proposta aporta un mètode que facilita a persones no informàtiques la concepció i la generació d’aplicacions de gestió en entorns de bases de dades.

La nostra proposta aporta un mètode que facilita a persones no informàtiques la concepció i la generació d’aplicacions de gestió en entorns de bases de dades

FULLS dels ENGINYERS

tenim opinió

ELS NOSTRES EXPERTS

A què ens referim quan parlem de facilities management? (

n primer lloc, hauríem d’explicar que estem davant d’un concepte una mica confús i que moltes organitzacions al nostre país no coneixen amb exactitud el seu abast i, menys encara, els avantatges que els pot proporcionar. Cal afegir que les empreses de serveis, en especial les de multiserveis, anomenades també facilities o facility services, no ajuden precisament a aclarir el concepte. Com definir exactament què són les facilities? La paraula facilities o facility, en el context empresarial, és un anglicisme el concepte del qual engloba els elements materials que configuren els entorns de treball i els serveis de suport necessaris perquè les persones puguin realitzar les seves activitats laborals. Amb la finalitat de trobar una paraula més entenedora, suggerim la d’infraestructura, acollint-nos a la definició que dóna la norma internacional ISO 9000:2005, la qual explica infraestructura com el “sistema d’instal·lacions, equips i serveis necessaris per al funcionament d’una organització, que inclou: a) edificis, espais de treball i serveis associats; b) equips per als processos (tant hardware com software), i c) serveis de suport (com són el transport o les comunicacions)”. A partir d’aquesta definició pot resultar més comprensiu el concepte de facilities o facility que podem assimilar al d’infraestructures de qualsevol tipus d’organització. Les organitzacions, i sota aquest concepte ampli s’inclouen les grans corporacions, les empreses i les administracions públiques, gestionen els seus recursos humans i financers aplicant criteris de rigor professional i d’eficiència. Al front dels seus departaments o unitats corresponents situen professionals preparats i amb

Sebastià Roger Berenguer / Consultor RE&FM i enginyer industrial col·legiat núm. 2681

capacitats contrastades en aquests camps. Per què les organitzacions no apliquen els mateixos criteris quan es tracta de gestionar les seves facilities o infraestructures? Que no és necessari gestionar-les de manera eficient? O és que aquests recursos no contribueixen a generar valor a l’organització? La finalitat que es persegueix amb l’aplicació del model facilities management és la d’aportar valor al resultat econòmic del negoci sota la base de millorar la productivitat, reduir els costos operatius i obtenir major rendibilitat de l’ús dels actius. Es tracta d’una àrea que exigeix coneixements tècnics i de gestió i que conceptualment convé considerar-la com una unitat de negoci dins de l’organització. Per totes aquestes raons, la gestió de

les facilities o infraestructures necessita professionals preparats. Una anàlisi del mercat ens indica que hi ha, en general, un baix nivell de consciència sobre la importància que té la gestió eficient de les facilities. És evident que en moltes organitzacions la seva gestió hi és, però de manera disgregada. Les responsabilitats parcials, les que realment tenen assumides, recauen en diferents àrees de l’organigrama, amb la qual cosa es perd un dels grans beneficis de facilities management (FM) com és la seva visió global i integradora de les infraestructures i dels diversos serveis que han de donar-se. En el mercat actual, les organitzacions, per tal de subsistir, hauran de ser competitives i rendibles, i per això els seus objectius es plantegen sobre la base d’optimitzar el valor econòmic o marge que aporta cada una de les activitats dels seus negocis. Les organitzacions sempre estan pensant com reduir costos i com incrementar la flexibilitat, i en situació de crisi això s’agreuja ja que tenir uns costos baixos és important, però més ho és el fet de tenir uns costos flexibles. És per això que l’estratègia en moltes organitzacions passa per enfortir la seva activitat principal i externalitzar aquelles activitats que poden considerar-se de suport. Una d’elles és l’àrea de les facilities. Traspassar la gestió de les facilities a empreses externes, com ja ho estan fent països amb FM més desenvolupat, comportarà avantatges per a les organitzacions perquè obtindran experiència, recursos i professionals coneixedors de FM, i, alhora, permetrà que les organitzacions puguin dedicar tots els seus esforços a les activitats que constitueixen el seu core business, que és el que realment coneixen i saben gestionar eficientment.

El COEIC està en procés de creació d’un grup de treball relacionat amb les facilities management. Per més informació: asans@eic.cat

GENER/FEBRER/MARÇ 2012

CE 2015 Garantit, FI

REVALORACIÓ MÍNIMA A VENCIMENT

/02/2012 Només fins al 17 issió ció total de l’em ip cr bs su la a s o fin

12,50% (TAE: 3,75%)

La inversió que li ofereix una gran protecció en aquests temps Si està buscant una elevada rendibilitat, amb un temps relativament curt d’inversió i amb una gran estabilitat per als seus diners, CE 2015 Garantit, FI, és, sens dubte, el producte que necessita. CE 2015 Garantit, FI, és un fons garantit que ofereix la seguretat d’una rendibilitat garantida i tots els avantatges fiscals d’un fons d’inversió. Una óptima inversió per aquests temps d’incertessa que li ofereix a venciment (29/04/2015) una rendibilitat mínima asegurada del 12,50% (3,75% TAE). Si vol més informació, pot dirigir-se a qualsevol de les nostres oficines, trucar al 902 300 321 de

fono , o conectar-se a www.caixa.enginyers.com de

web .

RENDIBILITAT

12,50%

GARANTIDA A VENCIMENT

Fons d’inversió: actualment exempts de tributació per IRPF fins al reemborsament

Caixa Enginyers 2015 Garantit, FI, té com a entitat gestora Caixa Enginyers Gestió, SGIIC, SAU, com a societat dipositària, Caixa d’Enginyers, S. Coop. de Crèdit, i està registrat a la CNMV amb el número 1258. Emissió limitada a 30 milions d’euros. Consulti les condicions d’aquesta garantia al fullet informatiu inscrit a la CNMV. El final del període de comercialització, i inici de la garantia, serà el divendres 17 de febrer de 2012. El venciment de la garantia serà el dimecres 29 d’abril de 2015. L’import mínim inicial que cal subscriure és de 1.000 euros

tenim opinió

ELS NOSTRES EXPERTS

Energia per a tothom Pol Arranz i Piera / Enginyer industrial col·legiat núm. 14041

ns podem imaginar com seria la nostra vida sense energia? Pensem què faríem sense electricitat, sense calefacció o refrigeració, a què quedaria reduïda la nostra vida domèstica, productiva, o la indústria, els serveis... Doncs precisament aquesta és la realitat en moltes zones rurals i periurbanes del món, i molt especialment a l’Àfrica subsahariana, on es troben els valors més baixos de producció i de consum elèctric per càpita. Les xifres reflecteixen aquesta realitat: 585 milions de persones viuen sense serveis energètics, amb una taxa d’electrificació mitjana del 30,5%, que es redueix fins al 14% en poblacions rurals. Davant d’aquesta situació, l’ONU ha declarat aquest any com a Any Internacional per l’Accés a l’Energia Sostenible per a Tothom, i la Universitat Politècnica de Catalunya participa activament en el projecte Energy For All 2030, amb la finalitat de contribuir a l’assoliment dels Objectius del Mil·lenni a l’Àfrica subsahariana a través de la millora en l’accés energètic en l’àmbit local. A aquest fi, treballem per incrementar el suport tant polític com de la ciutadania i aconseguir una resolució de la Unió Europea sobre l’accés energètic i assegurar els mecanismes de suport (institucional, tècnic i financer) necessaris per fer-ho realitat.

GENER/FEBRER/MARÇ 2012

Són moltes les activitats que ja s’han fet amb aquesta finalitat dins del marc del projecte: la preparació de dinàmiques de grup amb experts africans, l’organització d’un concurs videogràfic i d’un taller internacional a l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Industrial de Barcelona sobre l’ús de la biomassa com a font energètica de sistemes elèctrics a petita

escala, la redacció d’articles tècnics i la seva presentació en conferències de prestigi, o la preparació i el lliurament als líders europeus d’un manifest de la societat civil, en què han participat més de setanta organitzacions europees i sub-

saharianes (incloent-hi nou de catalanes), en són alguns exemples. També s’han creat plataformes de difusió començant per les pròpies de la UPC (http://grecdh.upc.edu/projectes/altres/ e4a-2030), i s’han preparat nous articles tècnics per difondre durant la propera Cimera de Río+20 i per presentar com a possibles opcions quan s’hagi de definir l’Agenda de Desenvolupament de l’ONU posterior al 2015. També estem treballant amb els europarlamentaris per assolir la implicació política de les institucions europees, i estem preparant nous estudis tècnics i debats sobre aspectes clau de la relació entre energia i benestar a l’Àfrica subsahariana, i el paper que des de Catalunya i Europa tenim i podem tenir, com a referents mundials que som en energia sostenible, tecnologies renovables i lluita contra el canvi climàtic. El projecte Energy for All 2030 és realitzat per les organitzacions Practical Action (Regne Unit), EDUCON (República Txeca), Stockholm Environment Institute (Suècia) i l’Institut Universitari de Recerca en Ciència i Tecnologies de la Sostenibilitat de la Universitat Politècnica de Catalunya (IS.UPC). El suport financer prové de la Comissió Europea (DG DEVCO) i el Centre de Coope ració per al Desenvolupament (CCD) de la UPC.

tenim opinió

ELS NOSTRES EXPERTS

Carta núm. 2 des del Canadà: La gestió i el finançament de les infraestructures amb el model 3P (

Marc Serer / Doctor enginyer industrial per la UPC, col·legiat núm. 3386. Director del Màster en Project Management de la UB/COEIC

mb la vista posada en el que es fa a Catalunya, comentem alguns aspectes de la gestió i el finançament publicoprivat de les infraestructures al Canadà a través del sistema Public-Private Partnership (3P), sistema també present al nostre país però amb algunes característiques diferencials de les quals esmentarem unes quantes. La base conceptual per a la utilització del sistema, a més de la component de finançament a llarg termini, com és sabut, està en el fet de la corresponsabilització del sector privat en el disseny, la construcció i el manteniment, perquè provoqui una eficiència més gran en l’operació. El procés destil·la, a més, un entorn que genera més confiança entre els interlocutors del que es genera al nostre país. És un ingredient més que produeix capital social i augmenta l’eficiència, tal com dèiem en la nostra primera carta. La justificació econòmica del sistema està avalada per l’anàlisi (value for money), per a la qual es contracta un consultor aliè a l’Administració que analitza la rendibilitat de l’operació mitjançant 3P comparant-la amb el sistema tradicional. Un exemple de l’eficiència del 3P és el manifestat de la Glen Campus - McGill University Health Centre de Quebec, en què afirma haver estalviat 208 milions de dòlars canadencs de valor actual net (VAN) d’un total de 1.343 milions de dòlars canadencs si es compara amb el sistema tradicional de construcció i finançament. L’anàlisi és conservador ja que per al càlcul del VAN es parteix normalment del mateix preu per a la comparació amb el sistema tradicional,

GENER/FEBRER/MARÇ 2012

sense tenir en compte que el sistema 3P redueix ostensiblement el preu de partida com a conseqüència de millores produïdes per la competència entre les tres o cinc empreses que opten a produir la millor proposta. De fet, els càlculs dels experts d’Infrastructure Ontario estimen que aquesta primera reducció, no considerada en les anàlisis, està entorn del 13%. És a dir, que l’estalvi real seria bastant més gran. Una altra de les millores que cal tenir en compte és la definició i la distribució dels riscos: al 3P d’uns col·legis a Alberta es van definir 104 riscos, dels quals 25 van ser “retinguts” per l’Administració i 62 “transferits” al concessionari, mentre que pel sistema tradicional serien 74 per l’Administració i 15 pel concessionari. Amb els “compartits” passaria el mateix: en el primer cas serien 9 i en el segon 15. Segons el parer d’un concessionari espanyol, els riscos al Canadà estan més ben definits: s’elimina incertesa (es genera confiança) i s’està en disposició de filar més prim en les propostes. Pel que fa al procés que se segueix, es requereix més temps que a Catalunya o a la resta d’Espanya, ja que acostuma a haver-hi una prequalificació (Request for Qualifications) que deixa en competència tres o cinc grups als quals paga pel desenvolupament d’un “projecte bàsic” que s’haurà de realitzar entre tres i dotze mesos (Request for Proposals). Durant aquest temps, els oferents desenvolupen la seva millor proposta prenent com a base una mena d’avantprojecte subministrat pel gestor i l’usuari final: una proposta de preu per disseny (projecte bàsic, que arribarà a ser el Project Agreement), qualitat, construcció, man-

El procés destil·la, a més, un entorn que genera més confiança entre els interlocutors del que es genera al nostre país. És un ingredient més que produeix capital social i augmenta l’eficiència

teniment i finançament. Tot això sota el control de l’Administració i l’usuari final per evitar que els projectes deixin de complir les especificacions de partida. Al final es tria un grup/concessionari (preferrent proponent) que aconsegueix “el millor projecte”, en què tots els “actors” comparteixen un mateix resultat, tornant al principi del capital social i al de tractar d’evitar l’existència d’unes parts constantment enfrontades. El grup triat acabarà pocs mesos després el disseny executiu, també sota un control; això evita que en el futur es produeixin excessius canvis o apareguin errors. Per cert, el “millor disseny” acostuma a ser el de més baix cost, precisament per “millor disseny”. Així que el preu és gairebé determinant per a l’adjudicació. Pel que fa als actors, n’hi ha que vetllen per la neteja (fairness) del procés, d’altres per la rendibilitat (value for money)

i la gestió (Infrastructure Ontario, per exemple, amb 120 persones durant cinc anys ha gestionat 25.000 milions de dòlars canadencs: un cas a analitzar); també hi ha l’equip tècnic que fa l’“avantprojecte” (Program Developer Coordinator, PDP), l’equip tècnic que fa els projectes bàsic i executiu (escollit i contractat pel concessionari), l’usuari, els auditors, els financers i els advocats que redacten els contractes. El procés és llarg però el resultat, més meditat, creiem que val la pena. I els concessionaris, els constructors i els experts de la tecnologia espanyola de la construcció, acostumats a aigües més procel·loses, tenen aquí, amb paciència, una bona oportunitat. Potser també nosaltres podríem treure de tot això alguna lliçó útil, per emprar-la a casa nostra. Mentrestant, estic a l’espera que, en poques setmanes, el parc que m’acompanya al costat de la Catedral

de St. James de Toronto, s’ompli de neu: el fred conservarà, sens dubte, les oportunitats, però no cal esperar massa el desglaç.

FULLS dels ENGINYERS

calidoscopi

TEXT: Anna Carrió

FOTO: Isabel Marquès

Stefan Borbe “L’enginyer ha de saber si encara està en aquesta posició limitada d’inventor tècnic” Recentment nomenat director de Màrqueting de BMW Ibérica, a diari treu l’enginyer industrial que porta dins gràcies al projecte Iniciativa BMW, del qual també és director. Un projecte realitzat a Barcelona que ha donat l’oportunitat a enginyers del transport i dissenyadors de moda a unir forces per trobar solucions innovadores i sostenibles per a la mobilitat urbana.

nginyer Industrial, va començar com a Industrial Planning a BMW l’any 1988. Uns anys més tard va marxar contractat per una altra empresa a recórrer món, i això el va enriquir personalment i professionalment. El destí va voler que tornés a trobar-se amb BMW i liderés l’àrea d’Estratègia de Productes. Aquest va ser el primer pas cap al món del màrqueting i les vendes. La seva trajectòria en l’àmbit del màrqueting recull experiència en diferents àrees com el Marketing Innovations (Innovació en Màrqueting), és a dir, identificar quines activitats, quins projectes i quins enfocaments nous es poden utilitzar en el màrqueting. En el fons, això no s’allunya gaire del que representa l’enginyeria, una formació perfecte per projectarse en moltes direccions. Aquesta multidisciplinarietat que caracteritza els enginyers és també el punt de partida de la Iniciativa BMW. PERCEPTION IS REALITY O el que és el mateix, la percepció és realitat, una de les lleis naturals del màrqueting. L’any 2004 es va detectar que la imatge de la companyia a Catalunya, i en

GENER/FEBRER/MARÇ 2012

especial a Barcelona, tenia unes deficiències clares, però “BMW està reconeguda mundialment com l’empresa més sotenible del mercat de l’automoció”, explica Stefan Borbe. Iniciativa BMW va engegar motors a Barcelona, una ciutat que compartia certs aspectes amb la marca com la innovació, l’orientació al disseny i la preservació del medi ambient, per tal de fomentar aquests conceptes i divulgar els seus projectes com a empresa. Entre ells, el premi a la iniciativa orientada a la innovació però que aquest any tenia com a punt destacat el fet de buscar solucions de mobilitat sostenibles. Enginyers de transports i dissenyadors de moda de l’IED van unir forces i es van presentar uns quinze projectes, cinc dels quals van ser premiats i van formar part d’una exposició que ha tingut molt bona acollida fora d’Espanya, com a París, els Estats Units i el Japó. ELS ENGINYERS DEL FUTUR “L’enginyer ha de saber si encara està en aquesta posició limitada d’inventor tècnic”, afirmava Borbe. Els enginyers del futur han de projectar-se i explorar àrees com el màrqueting, les vendes i

la comunicació, ja que és aquesta l’única manera que l’enginyeria s’adapti al nostre entorn canviant. “L’enginyer hauria de relacionarse amb els problemes existents, i no tant donar solucions sense un problema aparent”, assegura. El futur de la mobilitat a les grans ciutats passa pel cotxe elèctric, però Stefan Borbe està convençut que “no hi haurà vehicle de futur, ni tampoc propulsió de futur”. Hi ha encara moltes coses per investigar, com el tipus de propulsió. “El vehicle elèctric forma part d’un futur proper, però serà una tecnologia de pont”, explica. Borbe va assegurar que el vehicle elèctric té una bateria cara, pesada i que ocupa massa espai. “A BMW estem experimentant amb l’hidrogen, però la seva generació encara és un problema per resoldre, i encara s’ha d’establir una indústria”. Quan li preguntem per l’enginyeria i el paper que jugarà en un futur pròxim no dubta a defensar que la formació, més enllà dels límits definits per la llei o pels llibres, i la internacionalització són dos aspectes molt importants: “El món és global, i una estructura de formació flexible a escala mundial seria estupend”.

FULLS dels ENGINYERS

tenim opinió

EXPANSION CATALUÑA BARCELONA

Sección: CATALUÑA

Valor: 1.363,00 €

23/11/11 Prensa: Diaria Tirada: 14.925 Ejemplares Difusión: 10.124 Ejemplares

Área (cm2): 418,1

Ocupación: 45,8 %

Documento: 1/1

Cód: 52589781

Página: 4

PARLEM ALS MITJANS

es iniciatives dels Enginyers Industrials de Catalunya com les opinions dels enginyers del nostre col·lectiu sempre susciten l’interès dels periodistes. Les múltiples aparicions que hem tingut en els mitjans de comunicació aquests darrers mesos reflecteixen que els EIC tenim un paper cabdal en la nostra societat.

EL PUNT AVUI BARCELONA

Sección: ECONOMÍA

Valor: 810,00 €

ENGINOVA CERCA INVERSORS PRIVATS Expansión ha dedicat un article a Enginova, el servei del Col·legi d’Enginyers Industrials que cerca inversors privats entre els enginyers i les empreses per 17/11/11 dinamitzar les iniciatives emprenePrensa: Diaria dores i la innovació en el sector. Tirada: 29.993 Ejemplares Dos anys després la Ejemplares seva funDifusión:de 22.200 dació, l’entitat gestionat 184 Área (cm2): 93,6 Ocupación: 9,83 % ha Documento: 1/1 Cód: 52391156 projectes i ha organitzat dues edicions del concurs Fem Indústria. En l’actualitat, Enginova ha creat un programa per evitar el tancament d’empreses per motius de continuïtat familiar.

Enginova “tiene interés en crear un grupo de inversores privados -manifiesta su director, José María Román- para destinar recursos a apoyar iniciativas de emprendedores asociados o vinculados al COEIC”.

OBSERVATORI DE LA COMPETITIVITAT 2011 L’Observatori de la Competitivitat, l’informe elaborat pels EIC que valora i analitza la situació de la indústria catalana, va tenir presència en diversos mitjans de comunicació com El Punt Avui, La Vanguardia i el Diari de Terrassa. L’acte de presentació de la quarta edició d’aquest estudi va tenir lloc el 17 de novembre i va comptar amb la presència del conseller d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya, Francesc Xavier Mena.

Un 68% dels enginyers preveuen que les exportacions de les empreses on treballen augmentaran a curt i mitjà termini, i un 28% pensen que es mantindran, mentre que només un 2% creuen que disminuiran, segons constata l’Observatori de la Competitivitat, elaborat pel Col·legi d’Enginyers de Catalunya.

Pots consultar aquestes i altres intervencions als mitjans en el nostre web: www.eic.cat

Pág

rÀdio i televisiÓ MESURES D’OPTIMITZACIÓ ENERGÈTICA Josep Isern i Antoni Tahull, membres de la Comissió d’Energia del COEIC, van intervenir a El matí de Catalunya Ràdio per parlar de la importància d’adoptar mesures per a l’estalvi i l’eficiència energètica. ELS ESPANYOLS ENCARA SÓN RETICENTS AL VEHICLE ELÈCTRIC El Govern estatal i la Generalitat de Catalunya pretenen incentivar l’ús del vehicle elèctric per reduir la contaminació a les ciutats. No obstant això, el nombre de vehicles elèctrics matriculats no arriba ni al 5% de les previsions del Ministeri d’Indústria. El matí de Catalunya Ràdio va preguntar a Antoni Tahull quins eren els motius que frenen la generalització d’aquest tipus d’automòbils.

LA SITUACIÓ LABORAL DELS ENGINYERS INDUSTRIALS El diari Ara va entrevistar el degà del Col·legi d’Enginyers Industrials, Joan Vallvé, per parlar de la situació que travessa la professió i de les perspectives laborals dels enginyers industrials al nostre país i a l’estranger.

“Nosaltres recomanem que marxin perquè a fora, si més no, podran exercir i aplicar coneixements en lloc d’estar parats aquí. Des del Col·legi,a més,tenim contactes amb cambres de comerç estrangeres com l’alemanya i exercim com a borsa de treball.”

DIARI DE TARRAGONA TARRAGONA

Sección: LOCAL

Valor: 3.270,00 €

12/10/11 Prensa: Diaria Tirada: 13.157 Ejemplares Difusión: 11.067 Ejemplares

Área (cm2): 826,2

Ocupación: 89,64 %

Documento: 1/1

Cód: 51270905

Página: 20

L’ELECCIÓ DE L’EMPLAÇAMENT DE L’MTC CONTINUA PARALITZADA L’Associació de Municipis en Àrees amb Centrals Nuclears (AMAC) es va reunir l’11 de novembre amb el secretari d’Estat d’Energia del Ministeri d’Indústria, Fabrizio Hernández, per reclamar la resolució definitiva de l’emplaçament del magatzem de residus nuclears (MTC). Amb motiu d’aquesta notícia, el Diari de Tarragona va entrevistar Antoni Tahull, membre de la Comissió d’Energia del COEIC. En aquesta entrevista, l’expert en energia nuclear mostra el seu descontent pel retard en l’elecció de l’emplaçament per l’MTC i remarca que el municipi d’Ascó és la millor opció per a aquesta instal·lació. “Reuneix les millors condicions, a nivell urbanístic, de característiques tècniques,l’entorn industrial, l’emplaçament, la comunicació per carretera i tren, la proximitat dels residus d’Ascó i Vandellòs... Si no fos per política, ja faria temps que l’emplaçament estaria definit.”

FULLS dels ENGINYERS

projecte

TEXT: Anna Carrió

FOTO: Torresol Energy

Gemasolar, energia solar per concentració

La primera planta termoelèctrica del món preparada per produir energia 24 hores ininterrompudament

GENER/FEBRER/MARÇ 2012

central termoelèctrica La gran demanda energètica i la caducitat i nocivitat de les fonts d’energia que s’utilitzen actualment han provocat que un gran nombre d’empreses compromeses amb el medi ambient hagin encaminat les seves línies d’investigació cap a la necessitat de trobar noves fonts d’energia que cobreixin aquesta demanda. SENER, empresa espanyola d’enginyeria i construcció, juntament amb Masdar, una companyia pionera en energia neta d’Abu Dhabi, han unit forces en un projecte anomenat Torresol Energy. El passat mes d’octubre del 2011, la central d’energia solar per concentració anomenada Gemasolar, capaç de generar energia 24 hores sense interrupció, va fer un pas endavant que canviarà el panorama que fins ara representaven les fonts d’energia basades en combustibles d’origen fòssil.

FULLS dels ENGINYERS

projecte

orresol Energy ha contribuït a escriure una pàgina més de la història del camí cap a les energies renovables, el camí cap al canvi per demostrar que l’energia que necessitem també es pot emmagatzemar. Aquesta iniciativa ha permès desenvolupar una planta termoelèctrica, Gemasolar, a Fuentes de Andalucía, Sevilla, amb l’objectiu d’aprofitar el 100% dels raigs del sol i minimitzar l’impacte ambiental. Vivim pendents del sol, i diàriament n’aprofitem una petita part, però amb això no n’hi ha prou per cobrir la gran demanda energètica actual. Amb la primera central termoelèctrica del món s’ha aconseguit subministrar energia de manera contínua durant un dia complet gràcies al sistema d’emmagatzematge tèrmic en sals foses desenvolupat per SENER, que permet les fluctuacions de subministrament d’energia, i que és capaç de produir electricitat durant 15 hores sense radiació solar. Gemasolar genera una potència elèctrica màxima de 19,9 MW, subministra energia neta a 27.500 llars i s’estima

que reduirà en més de 30.000 tones a l’any les emissions de CO2. Carbó, gas natural, derivats del petroli, combustibles nuclears i generació hidràulica, són fonts d’energia basades en combustibles fòssils que fan que les emissions de CO2 augmentin perillosament any rere any i, a més, tenen data de caducitat. En aquesta direcció, empreses d’enginyeria com SENER ja han clavat la mirada sobre altres sistemes que faciliten la creació d’energia i la seva posterior distribució, sense preocupar-se dels pics de demanda ni de si surt el sol. Invertir en energies renovables, netes i eficients és una clara declaració d’intencions a favor de preservar el medi ambient per part d’empreses com SENER o Masdar. D’aquesta aliança va sorgir, l’any 2008, Torresol Energy amb l’objectiu de fer-se un forat en el sector de l’energia solar per concentració i promoure el desenvolupament tecnològic i l’explotació de les grans plantes solars per concentració a tot el món. Amb aquestes inversions, Torresol Energy provarà noves tecnologies que tenen

com a objectiu transformar l’energia solar en una opció econòmicament competitiva i en una alternativa viable, ecològica i sostenible, enfront de les energies tradicionals. Actualment, Andalusia ja compta amb quinze plantes termosolars amb capacitat per produir 447,91 megawatts.

Gemasolar genera una potència elèctrica màxima de 19,9 MW, subministra energia neta a 27.500 llars i s’estima que reduirà en més de 30.000 tones a l’any les emissions de CO2

Gemasolar ja funciona al 100% Són 185 hectàrees i un camp solar gegantí de 2.650 heliòstats els que encerclen la peça clau del projecte: una torre de 140 metres d’alçària. Tan sols un mes després de la posada en marxa de la planta en operació comercial, Gemasolar ha aconseguit batre rècords amb el seu rendiment, que ha estat del 100% de la seva capacitat. Emmagatzemar i generar electricitat són les dues especialitats d’aquesta planta, i Schneider Electric ha aportat el seu granet de sorra ideant una solució global de control i supervisió per aconseguir un disseny, una fabricació i una posada en servei del sistema òptims i una millor gestió de l’energia en grans infraestructures. L’energia solar per concentració (Concentrating Solar Power, CSP) és produïda en centrals elèctriques d’alta potència com la Gemasolar, però hi ha dos tipus de centrals dedicades a la creació d’electricitat mitjançant un sistema d’emmagatzematge. D’una banda, les plantes de torre central, com és el cas de

GENER/FEBRER/MARÇ 2012

Gemasolar, que concentren la calor solar en un receptor central col·locat a la part superior d’una torre de més de 100 metres d’alçària. D’altra banda, les plantes de col·lectors cilindro-parabòliques utilitzen oli calent per vaporitzar aigua que mitjançant una turbina de vapor acciona un generador que injecta energia elèctrica a la xarxa. El sistema desenvolupat per SENER opera amb un receptor de sals foses, la qual cosa és un sistema pioner d’emmagatzematge tèrmic que treballa a temperatures superiors als 500ºC. L’ingredient màgic són les sals foses. Torresol Energy parteix de la premissa que el sistema d’emmagatzemar electricitat és erroni perquè genera residus que requereixen un tractament posterior. Per això la planta Gemasolar treballa per emmagatzemar energia tèrmica en comptes d’elèctrica i transformar aquesta calor en electricitat en funció de la demanda, tal com explica Santiago Arias, director tècnic d’Operació i Manteniment de Torresol Energy.

el projecte Localització: Fuentes de Andalucía (Sevilla) Propietat: Gemasolar 2006 SAU Tecnologia: receptor de torre central, camp d’heliòstats i sistema d’emmagatzematge de calor en sals foses. Descripció: primera planta a escala comercial en el món que aplica la tecnologia de receptor de torre central i emmagatzematge tèrmic en sals foses. Premis: European Business Awards 2011, premi CSP Today en la modalitat d’Innovació Tecnològica i premi Foment de la Investigació que li va atorgar la Universitat d’Almeria l’any 2009.

FULLS dels ENGINYERS

projecte Santiago Arias, director tècnic d’Operació i Manteniment de Torresol Energy

“El sector de les energies renovables, i molt especialment de la tecnologia termosolar, està liderat arreu del món per empreses espanyoles”

Gemasolar és la primera central termoelèctrica de tecnologia torre amb emmagatzematge tèrmic de sals foses del món. Què suposa aquest fet? Gemasolar suposa una fita per a la indústria del CSP. Fita que ha estat reconeguda pels mitjans internacionals. No només perquè la inauguració de Gemasolar hagi estat notícia en diverses televisions nacionals de tot el món, sinó pel reconeixement dels mitjans especialitzats, que li han atorgat premis a la planta més innovadora, a la tecnologia més avançada, a la millor gestió… Només cal mencionar que Gemasolar és la primera planta termosolar del món capaç d’operar a altes temperatures i amb les eficiències pròpies d’una instal·lació convencional, o que Gemasolar és l’única planta termosolar del món capaç d’emmagatzemar suficient energia durant el dia com per continuar produint a plena potència durant tota la nit. Per què ha estat possible? Perquè el Govern espanyol va apostar decididament per promocionar les energies solars en un país on el sol és un recurs abundant creant les condicions econòmiques per fer realitat aquest tipus de projectes, i perquè hi van haver emprenedors d’empreses punteres en tecnologia que esperaven aquest moment econòmic per decidir-se per aquest tipus de plantes. Quin paper juga Gemasolar en la indústria termoelèctrica? Si atenem a la potència, el paper de Gemasolar en el sector és moderat. La planta produeix 19 MW elèctrics i generarà 110 GWh/any, o l’energia necessària

GENER/FEBRER/MARÇ 2012

per satisfer les necessitats de 27.500 llars espanyoles de mitjana. L’energia termosolar d’Espanya està molt desenvolupada (és líder en el món). Protermosolar, l’agrupació dels diferents operadors del sector, anuncia que de cara al 2014 hi haurà més de 60 plantes instal·lades a Espanya amb una potència total de més de 2.500 MWe. Però Gemasolar és el referent mundial d’aquesta tecnologia perquè es tracta, segons els experts, de la planta més avançada des del punt de vista tecnològic i la més gestionable. Considera que hi ha un sentiment de confiança cap a aquestes instal·lacions? Si es compara amb la situació de fa tres anys, sí. Recordo quan sol·licitàvem finançament per Gemasolar. Per mi, com a enginyer, treballar en un projecte que s’està obrint camí en la tecnologia de caràcter mundial era i és molt motivador. Però convèncer una entitat financera de fer un préstec a llarg termini (més de vint anys) per a una planta pionera en el món, resulta especialment difícil. Afortunadament, ara la planta es troba en operació comercial i tot apunta que els objectius marcats es compliran, per la qual cosa el nivell de confiança augmenta cada dia. M’agradaria referir-me a un altre aspecte vital per a nosaltres: la credibilitat de les empreses espanyoles de tecnologia ha guanyat un 100% en els últims anys. Porto trenta anys treballant en empreses multinacionals i és la primera vegada en la meva vida que els espanyols acudim als congressos sectorials sense complexos. Avui, el sector de les energies renovables, i molt especialment de la tecnologia termosolar, està liderat arreu del món per empreses espanyoles. Quin context és l’ideal perquè aquestes infraestructures s’imposin? En primer lloc, un marc regulatori adequat. Espanya es troba al capdavant d’aquestes tecnologies en l’àmbit mundial gràcies a una aposta decidida a favor

de l’energia solar. En els últims dies he escoltat crítiques al sector en el sentit que “no ens ho podem permetre…”. Deixi’m respondre des d’aquí a aquest tipus de crítiques, basant-me en l’exemple que millor conec. Gemasolar requereix una inversió important, més de 200 milions d’euros, però com a contrapartida, durant la seva construcció, la planta va crear més de 1.800 llocs de treball directes; treballadors que van contractar a la planta, no les empreses auxiliars. Hem fet una anàlisi del valor afegit de component local, i si per local entenem l’àmbit de la Unió Europea he de dir que en el cas de Gemasolar el 98% del valor afegit és made in Europe; però si com a local ens referim a la producció espanyola, traient la turbina, algunes bombes, els ordinadors i les sals, el 100% del valor de la planta es va quedar a Espanya. Hi ha empreses catalanes, basques i evidentment andaluses, per citar-ne algunes, que s’han beneficiat de la creació d’activitat econòmica originada a la planta. Calculo que prop del 80% del valor afegit de Gemasolar ha creat teixit industrial al nostre país. Producció non-stop. Quin és el secret de Gemasolar? Les sals foses. L’electricitat s’emmagatzema “malament”. Pensa en la bateria del teu cotxe: amb prou feines emmagatzema uns quants watts/hora, costa molts diners, cal canviar-la cada quatre o cinc anys i, a més, quan “s’acaba” cal gestionar el residu d’una manera adequada. La idea és emmagatzemar l’energia tèrmica, no elèctrica, i transformar la calor en electricitat en funció de la demanda. A Gemasolar emmagatzemem sals foses a 565ºC. Amb aquestes sals, 7.800 tones, generem vapor d’altíssima pressió que mou una turbina per generar electricitat. Però el sistema de generació d’electricitat no està directament lligat al procés d’emmagatzemar la calor en forma de sals. La turbina no “mira cap al sol”, sinó al nivell de les sals calentes del tanc. Aquest és el gran avantatge de Gemasolar.

Infocentre, servei que agrupa tots els serveis d’informació i documentació que s’ofereixen al col·lectiu, ha renovat la seva pàgina web, amb l’objectiu que sigui més amigable per als usuaris.

Som fans de les coses ben fetes.

Espai de notícies selecciona- Enllaços, guies i documents Espai de participació, el Blog des de normativa, que inclou la relacionats amb normativa, or- de normativa. possibilitat d’activar la funció ganitzats per sectors. RSS, per tal de rebre les novetats al correu electrònic.

normativa.infocentre.es info centre

Tel.935 029 091 normativa.infocentre.es

tecnologia i empresa

TEXT: Mònica Acero FOTO: Isabel Marquès

Josep Maria Turc Arumi Director d’Enginyeria Associat núm. 20603

GENER/FEBRER/MARÇ 2012

Josefina Pons Calabuig Gestora d’Assegurament de la Qualitat

Rafael Maure Pecharromán Gestor d’Optimització Energètica Col·legiat núm. 16947

El Grup Damm, tradició i modernitat El Grup Damm és la companyia cervesera per excel·lència de Catalunya. Una empresa estretament lligada a la nostra terra, que sense perdre la seva essència ha experimentat una important expansió gràcies a la seva capacitat d’innovació, al desenvolupament de nous productes i a la modernització de les seves plantes i processos. A dia d’avui, aquesta organització compta amb la tecnologia més puntera i ha esdevingut un referent en eficiència energètica.

FULLS dels ENGINYERS

tecnologia i empresa

A la recerca del temps perdut, Marcel Proust descriu el moment cèlebre en què el narrador menja una magdalena i aquell dolç el trasllada a la seva infantesa. D’una manera similar, quan beus una Estrella Damm el seu sabor té reminiscències de Catalunya, de la nostra cultura i dels nostres valors. L’arrelament de Damm a la nostra terra fa que sigui més que una empresa o una marca. Damm ha esdevingut una icona, un tret característic del nostre país. Amb més d’un segle de trajectòria al seu darrere, la companyia ha aconseguit conjugar a la perfecció tradició i modernitat. El Grup Damm ha sabut renovar-se i adaptar-se als nous temps mantenint sempre el seu sabor tradicional i la qualitat dels seus productes. Aquest és el secret pel qual les cerveses de la marca continuen sent líders indiscutibles a Catalunya. PASSAT, PRESENT I FUTUR Els inicis del Grup Damm es remunten al 1876, quan l’alsacià August Kuentzman Damm va fundar a Barcelona la primera fàbrica cervesera de tot l’Estat espanyol. Una filosofia basada en l’esforç, la qualitat i la innovació constant han fet possible que la companyia hagi mantingut la seva activitat ininterrompudament durant més d’un segle superant els constants reptes del sector i de l’entorn. L’activitat principal del Grup Damm és la fabricació i la distribució de cervesa, però a partir dels anys 90, la companyia va expandir-se a altres línies de negoci com són l’aigua i els refrescos, els sucs, les activitats energètiques i les activitats de logística i distribució. “Gràcies a aquesta política de diversificació, avui en dia el Grup és molt més que cervesa”. L’adjudicació de Cacaolat al consorci format per Damm, Cobega i Victory Turnaround, el novembre del 2011, ha estat una altra dada clau en la història d’aquesta empresa. El cap de Comunicació i Relacions Externes del Grup Damm, Frederic Segarra, afirma: “Aquesta aliança ens aportarà moltes sinergies, ja que reforça la cartera de productes i begudes, i ens permet entrar

GENER/FEBRER/MARÇ 2012

per primera vegada en el sector dels làctics, amb una marca molt coneguda i de la mà d’un gran soci com és Cobega”. A més d’ampliar les línies de negoci, el Grup Damm també ha augmentat la seva gamma de cerveses. “Per a nosaltres són fonamentals la investigació i la recerca, que ens permeten elaborar productes que responguin a les necessitats específiques de cada consumidor. La innovació és un pilar important del Grup, que fa que es mantingui a l’avantguarda del mercat, però sense perdre els valors més tradicionals”, assegura Segarra. Actualment Damm compta amb la gamma més àmplia de cerveses del mercat que inclou quinze tipus diferents, entre els quals destaquen la Daura, apta per a celíacs; Free Damm, la cervesa sense alcohol més baixa en calories del mercat; o la cervesa gastronòmica Estrella Damm Inedit. La gestora d’Assegurament de la Qualitat, Josefina Pons, constata que “l’èxit de les cerveses del Grup resideix a oferir un ampli ventall de productes d’una excel· lent qualitat que s’adapten als diferents gustos dels consumidors”. Les marques locals de la companyia cervesera com Estrella Levante, Keler o Victoria reforcen la presència de Damm a tot el territori estatal. El Grup Damm també ha traspassat les nostres fronteres i exporta a 43 països, principalment la popular Estrella Damm, encara que fora d’Espanya també es poden assaborir altres cerveses com l’Estrella Damm Inedit, la Daura, Voll Damm, etc. Per fer front a l’actual context de recessió econòmica, el Grup Damm vol potenciar la seva expansió internacional. Però Damm no exporta només cervesa, sinó que també exporta la ciutat de Barcelona arreu del món. El 2007 la companyia va redefinir la seva política d’internacionalització amb la creació del concepte Estrella Damm. The Beer of Barcelona. “Hem associat l’Estrella Damm a Barcelona perquè és una marca molt coneguda a tot el món que connota uns valors molt positius i pensem que, ja que la nostra cervesa és genuïna de ciutat, som els que millor

Josep Maria Turc Arumi

“En aquesta empresa els enginyers són imprescindibles. Hi ha gent que se sorprèn que a la Damm hi hagi tants enginyers treballant perquè pensen que només envasem cervesa, quan en realitat fem tot el procés des de la malteria fins a la distribució”

Frederic Segarra Gurria

“La innovació és un pilar important del Grup, que fa que es mantingui a l’avantguarda del mercat, però sense perdre els valors més tradicionals”

El Programa Delta a la fàbrica del Prat El principal valor del Grup Damm són els més de 2.000 treballadors que l’integren. Per aquest motiu, la companyia no només inverteix en innovar en els seus productes i processos, sinó que també realitza projectes com el Programa Delta que està destinat al desenvolupament professional dels treballadors. Aquest ambiciós pla de formació s’ha dut a terme a la fàbrica del Prat de Llobregat amb l’objectiu d’augmentar els coneixements i les habilitats del personal i d’instaurar una nova manera de treballar basada en la polivalència. Josep Maria Turc afirma: “La fàbrica no hauria assolit els nivells de qualitat, de productivitat i d’eficiència si no s’hagués produït un canvi molt important en el personal perquè, per més bones que siguin les màquines que tens, l’important són

les persones”. El Programa Delta ha ofert una formació molt profunda a tot el personal, en àmbits com el manteniment, la seguretat, el respecte al medi ambient i la qualitat, que ha consagrat el Grup Damm com una organització d’alt rendiment formada per professionals altament qualificats i especialitzats. “La qualitat no es controla, es produeix i és vital implicar a tota l’empresa”, diu Josefina Pons, i afegeix: “Tots els treballadors han d’estar enfocats a fer la seva feina de la millor manera possible”. El Programa Delta va ser guardonat el 2009 amb el Primer Premi a l’Estratègia basada en Persones enfocades a la Innovació, atorgat per l’organització Human Management Systems en col·laboració amb la revista Capital Humano, Deusto Business School i Esade.

podem representar-los. Volem que quan el públic s’estigui bevent una cervesa pensi en la ciutat comtal”. ELS ENGINYERS En aquest camí de creixement constant ha resultat fonamental el Pla Estratègic 2004-2011 al qual l’empresa cervesera ha destinat una inversió superior als 600 milions d’euros. Amb aquesta iniciativa, la companyia ha aconseguit una major eficiència industrial i maximitzar la seva capacitat productiva. Entre els projectes que s’emmarquen dins d’aquest Pla, destaca la construcció d’un centre logístic multimodal d’emmagatzematge i distribució a la Zona d’Activitats Logístiques (ZAL) de la Zona Franca del port de Barcelona. La ZAL ha permès centralitzar les necessitats logístiques del Grup en una única localització i ampliar la capacitat d’emmagatzematge fins als 100.000 m2. També ha estat molt important l’ampliació i la modernització de la fàbrica del Prat de Llobregat, que ha possibilitat duplicar la seva capacitat productiva i l’ha convertit en la planta cervesera amb la tecnologia i els processos més avançats d’Europa. El departament d’Enginyeria de la companyia ha estat l’encarregat de conduir aquests projectes. En aquest sentit, el gestor d’Optimització Energètica, Rafael Maure, subratlla la gran tasca duta a terme per aquest departament: “S’ha assolit tot un repte en aconseguir ampliar una planta sense aturar el procés productiu, en incorporar les tecnologies

tecnologia i empresa

d’automatització per augmentar la productivitat i l’eficiència energètica i, tot això, en la meitat de l’espai que correspondria a un planta d’aquesta envergadura”. Els enginyers són una peça fonamental en tot l’engranatge del Grup Damm. El cap d’Enginyeria de la companyia, Josep Maria Turc, expressa: “En aquesta empresa els enginyers són imprescindibles. Hi ha gent que se sorprèn que a la Damm hi hagi tants enginyers treballant perquè pensen que només envasem cervesa, quan en realitat fem tot el procés des de la malteria fins a la distribució”. Els enginyers s’encarreguen d’implementar la tecnologia més puntera, cerquen oportunitats per estalviar energia, fomenten la millora contínua, tant de productes com de processos, gestionen les inversions i investiguen per llançar nous productes al mercat. Pons també remarca que “el procés d’elaboració de la cervesa té una gran càrrega d’enginyeria”. I malgrat que la recepta per elaborar la cervesa és la mateixa des de fa cent anys, la innovació tecnològica ha possibilitat millorar els processos de producció i augmentar l’estalvi energètic. “Des d’un punt de vista productiu, tota la maquinària de nova tecnologia ha permès monitorar les dades de procés com temperatures, pressions, etc., d’una manera molt més acurada i també ha suposat un major control de cada etapa del procés per part del personal de producció”, destaca Turc. UNA EMPRESA SOSTENIBLE El Grup Damm és una companyia molt compromesa amb el medi ambient que fomenta l’ús de les energies renovables i l’eficiència energètica. En aquest sentit, la instal·lació de 12.000 m2 de plaques fotovoltaiques i les dues plantes de cogeneració d’alta eficiència han permès

GENER/FEBRER/MARÇ 2012

al Grup autoproduir el 100% de l’electricitat que consumeix a Catalunya. A més, tal com subratlla Maure: “El 2012 serà la primera cervesera a posar en marxa una trigeneració que, aprofitant el biogàs de la depuradora com a combustible, generarà electricitat juntament amb fred i calor per climatitzar les naus d’envasaments amb energia 100% renovable”. Actualment, la companyia ha apostat fermament pel monitoratge en temps real dels consums energètics en cada etapa del procés. Les millores tecnològiques implantades han fet possible que en els últims tres anys l’organització hagi aconseguit una reducció del consum d’aigua del 10,1%, de l’energia elèctrica de l’11% i de l’energia tèrmica de l’11,3%. Damm també recupera el 98% dels residus i subproductes que genera i un 73% dels envasos que s’introdueixen al mercat. “El Grup Damm és un referent en estalvi energètic”, conclou Maure.

Una filosofia basada en l’esforç, la qualitat i la innovació constant han fet possible que la companyia hagi mantingut la seva activitat ininterrompudament durant més d’un segle superant els constants reptes del sector i de l’entorn

Josefina Pons Calabuig

“L’èxit de les cerveses del Grup resideix a oferir un ampli ventall de productes d’una excel·lent qualitat que s’adapten als diferents gustos dels consumidors”

Rafael Maure Pecharromán

“El 2012 serà la primera cervesera a posar en marxa una trigeneració que, aprofitant el biogàs de la depuradora com a combustible, generarà electricitat juntament amb fred i calor per climatitzar les naus d’envasaments amb energia 100% renovable”

empresa adherida

TEXT: Manel Gastó

“Oferim descomptes d’un 75% en compres professionals” Més de 16.000 usuaris ja gaudeixen de descomptes de fins a un 75% en productes professionals gràcies a Doiser, una comunitat de compres que està revolucionant el sector. En poc més d’un any, l’empresa ha aconseguit traslladar al món professional el concepte de compra col·lectiva.

L’

enginyer Ignasi Comellas i dos socis més van veure, ara farà tres anys, una oportunitat de negoci en un sector tan competitiu com el de les compres professionals. “Les compres col·lectives de caràcter personal han crescut sostingudament des que van aparèixer al mercat; en canvi, en l’àmbit professional hi havia un buit. Per això vam pensar que el mateix concepte que s’aplicava a particulars es podia aplicar a empreses”, explica Comellas, que n’és el director comercial. Doiser compta ja amb uns 16.000 usuaris que pertanyen a més de 6.000 organitzacions. Concentrant tot aquest volum de compra es poden aconseguir acords molt avantatjosos que aquests mateixos usuaris no podrien assolir de manera individual. “Podem negociar descomptes amb empreses líders del mercat que una petita o mitjana empresa mai podria aconseguir individualment”, assegura Comellas, que ja pot oferir descomptes amb empreses com Ofiservice, Halcón Viajes, Europcar, Securitas Direct o Sodexo. El model funciona perquè és molt simple i efectiu: “Els nostres usuaris entren en contacte amb les empreses proveïdores de productes i serveis a través del web www.doiser.com, des d’on poden sol·licitar un pressupost sense cap compromís o bé adquirir directament el

servei que els interessa”. Per la seva banda, els proveïdors augmenten vendes, ja que arriben a un públic molt més gran. ESTALVI DE TEMPS I DINERS Amb Doiser els usuaris, que no han de pagar res per estar registrats, aconsegueixen estalviar temps i diners. D’una banda, es poden despreocupar de la cerca i negociació d’aquells proveïdors que no aporten un valor afegit al seu negoci. De l’altra, els preus que aconsegueixen sempre són inferiors als preus de tarifa reals. Les ofertes varien, però en lloguer de cotxes, per exemple, es poden trobar descomptes d’un 75% amb Europcar, i Ofiservice ofereix les tarifes de gran empresa als usuaris de Doiser.

Doiser ha nascut en un entorn digital i en un moment de màxima expansió de les xarxes socials, per això el propi web incorpora un sistema de valoració en què els usuaris puntuen la qualitat del servei prestat per cada proveïdor. A més, el sistema per accedir als continguts és molt intuïtiu, ja que s’organitza en sis grans categories: oficina, administratius, imatge, viatges, regals i estalvi fiscal. Comellas veu amb optimisme el futur de Doiser: “Hem nascut en un moment en què totes les empreses han de retallar despeses, i és evident que això vol dir menys compres. Però, d’altra banda, els que compren estan molt interessats a fer-ho a millor preu. Per a ells, nosaltres som la millor opció”. A Doiser treballen deu persones i preveu triplicar la facturació el 2012.

D’esquerra a dreta, Daniel Otero, director general, Óscar Puig, director de Desenvolupament de Negoci, i Ignasi Comellas, director comercial.

FULLS dels ENGINYERS

TEXT: Manel Gastó

“Aportem innovació i entreteniment en el sector de les audioguies” Qui més qui menys ha usat algun cop una audioguia. Algunes són més dinàmiques que d’altres, però Sergio Sáez, col·legiat 17422, va veure que en totes hi havia possibilitat d’innovar, tant en la tecnologia com en el concepte. Així va néixer, l’any 2009, CityWalks.

ityWalks és una empresa catalana amb seu a Barcelona especialitzada en el desenvolupament i la producció d’experiències audioguiades. “La tecnologia que hem desenvolupat, Walk&Experience, redueix la inversió per part dels museus i els municipis en una cinquena part”, explica Sergio Sáez, enginyer industrial i director de l’empresa. El sistema d’audioguies, que ells han dissenyat però que es produeix a la Xina, es diferencia dels sistemes convencionals pel fet que és molt més lleuger i ocupa menys. La base on es carrega, per exemple, només necessita un 10% de l’espai d’una base convencional. Aquesta qualitat el fa molt apreciat en llocs amb poc espai, com pot ser un punt d’informació municipal situat al carrer o bé la recepció d’un hotel o un museu. El dispositiu també incorpora novetats que el fan molt atractiu. En primer lloc, el seu pes, de només 26 grams, i les seves dimensions, de 85 mil·límetres d’alt i 27 d’ample, el fan còmode de portar. A més, incorpora una doble sortida d’àudio perquè dues persones puguin usar una sola audioguia al mateix temps. “Resulta molt útil si vas amb un nen petit o una persona gran que no saben com funciona, ja que tots dos poden estar

GENER/FEBRER/MARÇ 2012

connectats al mateix temps”, argumenta Sáez. La innovació també està en el programari. Un únic menú d’idioma aporta senzillesa a l’hora d’utilitzar-lo i un software intel·ligent permet fer tota una visita prement només un cop el play, ja que l’audioguia es para quan finalitza cada punt i es posiciona en el següent. EXPERIÈNCIES REALS El que agrada ressaltar a Sergio Sáez sobre la seva empresa és la “capacitat de crear emocionants experiències que van molt més enllà de la simple explicació de l’entorn”, diu. Això ho aconsegueixen gràcies a un equip de guionistes i a un intens treball de postproducció d’àudio. Al seu web, www. citywalks.es, se’n pot escoltar una mostra. “Allò que ens fa realment diferents són les experiències que aconseguim crear gràcies a divertits personatges i a una ambientació molt cuidada que transporta els visitants

a un món d’emocions i entreteniment”, afirma. Segons Sáez, CityWalks “aporta innovació i entreteniment en el sector de les audioguies”. Com a mostra, una de les darreres novetats: les aplicacions mòbils que permeten gaudir de les seves experiències en tot tipus de dispositius mòbils, com iPhone, Android o Blackberry, entre d’altres. CityWalks ha realitzat guies que van des d’un itinerari urbà fins a un recorregut per un parc natural o un jaciment. Els projectes poden realitzar-los tant per iniciativa pròpia com per encàrrec d’una institució.

Novetats

domini ambiental desenvolupa un nou concepte de fanals solars

Empresa adherida al COEIC, Domini Ambiental ha desenvolupat el fanal solar Dom-Led2, una farola solar que destaca per estar preparada per funcionar en instal· lacions solars autònomes i per la potent llum blanca que produeix i que satisfà les necessitats d’il·luminació de carrers, aparcaments, places, parcs… www.dominiambiental.com

cm4 ha desenvolupat una rampa per A l’accés als trens per a persones amb mobilitat reduÏda CM4 ha desenvolupat un projecte avalat pel CDTI, corresponent al disseny i la construcció d’una plataforma d’accés a trens per a persones amb mobilitat reduïda, per superar sense dificultats l’espai que queda entre el tren i l’andana. Pot ser instal·lada en qualsevol porta del tren. L’altura total de la rampa serà molt petita (50 mm), per instal·lar-la amb les modificacions mínimes. La rampa podrà ser instal·lada tant en trens de nova construcció com en els ja existents. CM4 té previst que en determinats casos la rampa es pugui posar de manera fixa a l’andana. www.cm4.es

we do! designada l’empresa coordinadora del consorci u2o pel cdti La iniciativa U2O (Unir 2 Oceans) és del CDTI (Centre de Desenvolupament de Tecnologies Innovadores del Ministeri de Ciència i Tecnologia) i té com a objectiu implementar noves tecnologies així com el treball en xarxa entre empreses espanyoles i colombianes per tal de fer possible el projecte de corredor logístic fluvioferroviari entre el Pacífic de dos ports d’aigües profundes amb capacitat per a bucs PostPanamax creuant el tap del Darién, una de les selves més impenetrables del món on encara no s’ha construït cap carretera ni infraestructura de transport. We Do! està especialitzada en la coordinació i direcció de projectes d’empreses que es presentin al CDTI per optar a les ajudes a la investigació. Dins de les seves tasques al consorci, s’inclou la presentació i coordinació, en aquest cas, del programa IBEROEKA del CDTI, així com la recerca de companyies colombianes per a l’execució de projectes bilaterals d’R+D que es puguin acollir a les ajudes FEDER o COLCIENCIAS, en tecnologies innovadores que puguin ajudar en un ampli espectre a la realització de les infraestructures necessàries. Una oportunitat molt interessant per a empreses que necessitin ajuts per portar a terme projectes innovadors. Per a mes informació: info@wedobcn.com

projecte acústic i mesures de protocol per a CAF Construccions i Auxiliar de Ferrocarrils (CAF), fabricant destacat en el mercat ferroviari internacional, ha comptat novament amb Enginyeria pel Control del Soroll (ICR) per portar a terme un estudi acústic complet en les noves unitats de tren 4.000 (C4K) de North Irleand Railways (NIR). ICR va iniciar el projecte quan el tren encara no s’havia construït per tal de preveure les característiques acústiques que tindria el nou disseny. Mitjançant la realització d’un model numèric de soroll aeri i una previsió acústica, va ser possible determinar que les noves unitats complien els requisits del client, però sobretot la legislació vigent; en aquest cas, la normativa TSI Rolling Stock-Noise 2006/66/EC i la normativa britànica. Per assegurar aquests objectius, ICR també va assessorar el fabricant i a la vegada va realitzar mesures de soroll, protocol i rigor a la via. Finalment, una vegada construït el nou model ferroviari del client, es van efectuar diferents mesures de protocol, entre les quals: mesures de soroll interior, exterior i cabina tant aeri com estructural, i mesura de RASTI segons la normativa IEC60268-16, que van confirmar que els resultats eren els esperats. www.icrsl.com

FULLS dels ENGINYERS

entrevista

Vocació associacionista Nascut a Barcelona el 1956, Josep Lluís Cleries és al capdavant de la Conselleria de Benestar Social i Família. Amb poc més d’un any de legislatura, la feina ha estat complicada i ingent i, per tal com s’està desenvolupant aquesta crisi de la qual no es veu la llum al final del túnel, el futur no sembla gaire senzill. Precisament, el futur del benestar social, o de la societat del benestar, depèn de com s’articuli, però sembla que està en un moment de perill real. D’altra banda, la família es revela com la primera baula per al sosteniment del mínim benestar dels més afectats per la conjuntura econòmica. És clar, doncs, que aquesta Conselleria agafa un relleu particular en aquest moment de singular dificultat. Però Cleries no s’espanta davant dels problemes, tot al contrari. Acostumat a la gestió i amb una clara vocació de servei, té una ampla trajectòria tant en el camp de l’Administració pública com de l’associacionisme. Des del 2003, ha estat diputat de CiU al Parlament de Catalunya. Prèviament, va ocupar el càrrec de director general d’Acció Cívica del Departament de Benestar i Família de la Generalitat de Catalunya (1996-2003), i ha estat gerent de l’Institut Català del Voluntariat (INCAVOL) de la Generalitat de Catalunya (1993-1995) i funcionari de l’Administració local (1981-1992). I en l’àmbit de l’associacionisme, segurament la seva autèntica passió, ha estat president de la Coordinació Catalana de Colònies, Casals i Centres d’Esplai, president del Moviment de Centres d’Esplai Cristians i vicepresident de la Fundació Pere Tarrés. També ha estat fundador de la Coordinadora Catalana al Servei de l’Infant i membre del secretariat de Pastoral de Joventut de Catalunya i les Balears. Però més enllà del currículum, de l’activitat professional i del voluntariat, si una cosa caracteritza el tarannà de Cleries és la seva voluntat per ser a prop de la gent. I és que ja sigui a través de la seva pàgina http:// joseplluiscleries.cat/, com a peu de carrer, a Josep Lluís Cleries li agrada tenir sempre la porta oberta per ser a prop de tothom.

GENER/FEBRER/MARÇ 2012

TEXT: Jordi Garriga

FOTO: Isabel Marquès

“Només des de la proximitat saps què va bé i què va malament” Josep Lluís Cleries Josep Lluís Cleries, enginyer industrial, diplomat en Funció Gerencial a l’Administració Pública per ESADE i en Direcció a l’Administració Pública per l’IESE, és actualment conseller de Benestar Social i Família, de manera que té a les seves mans una bona part de l’ampli espectre de ciutadans profundament afectats per la crisi que tot ho ocupa. Enginyer industrial col·legiat núm. 6858

FULLS dels ENGINYERS

entrevista

l seu Departament, per què ha passat de denominar-se Acció Social i Ciutadania a Benestar Social i Família?

Nosaltres, a Catalunya, ja vam ser capdavanters a finals dels anys 80 en crear el Departament de Benestar Social. Ara ho hem rescatat perquè creiem en les polítiques de benestar. Per a nosaltres el més important és mantenir l’estat del benestar. A més, creiem en la importància de la família com a principal estructura social i com a principal entitat de solidaritat entre les persones. Aquesta és la nostra experiència. Però, precisament, hi ha qui percep les actuals retallades com un perill per al manteniment de l’estat del benestar…

És comprensible, però nosaltres treballem i ens ajustem, precisament, per tal que no reculi. El manteniment d’aquest estat del benestar es basa en tres pilars fonamentals: les pensions, l’educació i la salut. I encara hi hauríem d’afegir els serveis socials com a quart pilar. Des del meu Departament el que volem és consolidar i avançar en serveis socials, ja que hem de ser capaços de garantir que totes les persones puguin viure amb dignitat. I això, amb l’actual conjuntura, com s’aconsegueix?

No som un país de grans riqueses, de manera que, en serveis socials, no volem regular, però sí crear estàndards. Cal flexibilitzar algunes coses. Per exemple, en les carteres de serveis socials, cal flexibilitzar les ràtios per fer-les més efectives per a aquells que els necessiten. Davant del que s’està vivint actualment i després de les últimes xifres de l’atur, estem davant d’un risc real de fractura social?

Jo crec que estem vivint uns moments en què hi ha col·lectius amb més risc d’exclusió, però hem de posar les coses al seu lloc. Tenim capacitat de resposta. El que sí és cert és que estem veient com els serveis socials, que en l’àmbit municipal

GENER/FEBRER/MARÇ 2012

durant molt temps havien estat regidories de segon ordre, ara han passat a un primer pla. I el mateix ha passat amb el nostre Departament. En aquest sentit, cal dir que som dels més ben posicionats des d’un punt de vista pressupostari. A més, també hem de comptar amb la xarxa d’entitats, fundacions, etc., dedicades a l’atenció social, així com moltes empreses.

“Creiem en la importància de la família com a principal estructura social i com a principal entitat de solidaritat entre les persones” En tot cas, mentre Creu Roja va assegurar que s’està vivint una situació sense precedents des de la postguerra, a partir del mes de març unes 170.000 persones deixaran de rebre cap tipus de prestació a Catalunya… Què hi diria, a tot plegat?

En primer lloc, cal dir que la situació ja és prou difícil com per posar més llenya al foc. La situació és difícil, però no com en la postguerra, ni molt menys. Només caldria veure algunes imatges d’aquella època. Pel que fa a les persones que es calcula que deixaran de rebre el subsidi d’atur, aquesta és una competència del Govern de l’Estat. Tot i així, a través del Departament d’Empresa i Ocupació tenim previstes diferents polítiques actives per a plans d’ocupació, etc. Per part del nostre Departament, totes aquelles persones que estiguin en risc d’exclusió rebran els ajuts socials corresponents. De tota manera, en un moment en què calen més recursos, l’Estat ha retallat les aportacions a la Generalitat en molts aspectes que ens afecten. És clar que això només ho podem afrontar amb un millor pacte fiscal ja que,

a l’hora de la veritat, la gent ve i vindrà a picar a la nostra porta. Suposo que l’aplicació de la Llei de la Dependència està sent una de les qüestions més complicades en aquest sentit...

Així és. Aprovar la Llei de la Dependència tal com es va aprovar va ser un gran error. S’havia d’anar a mitges amb l’Estat quant a dotació econòmica, però la realitat és que ara la Generalitat està aportant un 60%, l’Estat un 30% i la resta, els propis afectats a través del copagament. Es pot considerar que la Llei de la Dependència està aturada?

No, ni molt menys. El que passa és que el gener del 2011, quan vam entrar al govern, ens vam trobar amb més de 50.000 expedients pendents de resoldre, i nosaltres hem hagut de començar per aquí. La Llei de la Dependència ha estat una ingerència a les nostres competències, i s’ha acomplert allò que nosaltres dèiem en el seu moment: és invasora, falta finançament i no s’ha tingut en compte la diferència de costos segons cada comunitat autònoma. En tot cas, la recent aprovació d’un centenar de centres privats residencials per habilitar 4.500 noves places que es vincularan a una prestació pública, és una bona notícia…

Sí. Una de les coses que havíem de solucionar era l’habilitació de places. Per tant, calia aprofitar els recursos existents. Ara ja estem per damunt de les 5.000 places, i sempre amb criteris de qualitat. I el que

“Per part del nostre Departament, totes aquelles persones que estiguin en risc d’exclusió rebran els ajuts socials corresponents”

La conversa amb el conseller de Benestar Social i Família és directa i planera, i una constant en el seu pensament es basa a “passar de la cultura del subsidi a la cultura de l’incentiu”. Això és tant com creure en la “promoció de les persones i no en el seu estancament”.

FULLS dels ENGINYERS

entrevista

també és important és que hem buscat cobertura per tot el territori amb criteris de proximitat. Els problemes amb el PIRMI derivats del seu canvi de regulació i cobrament, han estat el seu pitjor moment com a conseller? Es podien haver evitat els problemes?

Ha estat un moment difícil, sens dubte. Però des de diferents sectors se’ns reclamava més control sobre els ajuts, per tal de garantir que les prestacions econòmiques de l’àmbit social es gestionin bé i els recursos arribin a qui realment els necessita. En aquest sentit es van portar a terme diferents revisions i actualitzacions de dades, liderades des del Departament d’Empresa i Ocupació. Ja ho va dir el president Mas: nosaltres volem garantir els recursos per a aquells qui ho necessitin, de manera que el que s’ha fet és posar ordre. Segons es va anunciar des de la seva Conselleria, properament es presentarà el Pacte per a la Infància. Què busca aquest Pacte?

Ja vam dir que una de les nostres prioritats és treballar per la infància, per tota la infància. Perquè és treballar pel futur. Ha crescut la pobresa infantil a causa de la situació de les famílies. Per això, cal buscar uns eixos pactats per treballar a favor de la infància. Aquest Pacte busca la implicació dels diferents departaments, els grups parlamentaris i les entitats que hi treballen. Alguns dels eixos que ha de marcar el Pacte per a la Infància són: infants i mitjans de comunicació, respecte dels drets dels infants, pobresa i situacions de risc, maltractaments... També s’ha parlat d’un Pla Nacional Contra la Pobresa i d’un Pla Nacional de Valors. Expliqui’m sobre quines claus s’està treballant en aquests dos afers.

Pel que fa al Pla Nacional Contra la Pobresa, tot plegat sorgeix arran de la creació d’un grup de treball que es crea

GENER/FEBRER/MARÇ 2012

el mes d’abril del 2011, per tal d’afrontar noves situacions provocades per la crisi. Després, per un acord al Parlament s’impulsa aquest Pla que partirà ja amb la base de la feina feta pel grup de treball. Tenim un document previ que recull iniciatives d’afectació transversal per a tota l’actuació del govern en aquest àmbit. Sobre el Pla Nacional de Valors, nosaltres creiem que un país es construeix si hi ha uns valors sòlids. I en un moment com l’actual encara més. Cal definir quins valors són importants i com els podem abordar, amb la implicació de tots els departaments de la Generalitat i amb la participació de persones expertes i de reconegut prestigi.

“La Llei de la Dependència ha estat una ingerència a les nostres competències. És invasora, falta finançament i no s’ha tingut en compte la diferència de costos segons cada comunitat autònoma”

Però, un cop estigui definit el Pla, com s’incidirà en la societat? Els valors, es poden imposar?

Efectivament, també es tracta de veure com incidir. Però, compte, els valors no es poden imposar. No es tracta de fer cursets de valors. Primer farem una diagnosi i, després, accions concretes per promoure valors com l’austeritat o l’esforç i, en tot cas, aquests valors prendran força des de l’exemple de l’actuació del govern de Catalunya. Val a dir, també, que una societat com la catalana, on hi ha una gran força dels moviments d’associacionisme, ens està indicant que està en una situació òptima quant a valors com la solidaritat. Per acabar, què és el millor i el pitjor de ser conseller en un moment conjuntural com l’actual?

El millor, que a títol personal és un honor que el president et demani treballar pel teu país en un entorn on ja tenia experiència, tant com a voluntari com des d’una perspectiva professional. I, el pitjor, o més complicat, és haver de donar resposta a uns reptes molt complicats en un moment tan difícil. Però això se supleix amb enginy i, sobretot, proximitat. Avui, cal donar la cara i ser accessible; només des de la proximitat saps què va bé i què va malament.

De la Conselleria de Benestar Social i Família en depenen un bon gruix de les persones que, amb una conjuntura com l’actual, estan més en risc d’exclusió social. Per això, tal com apunta Cleries, “en el nostre cas i en el moment que vivim tots els recursos són pocs”.

Aniversaris del primer trimestre

FELICITATS BOMBETES!

Alejandro Roca Gómez CB14-7567 02/02/2008

Arnau Navarro Latorre CB30-11874 16/03/2006

Arnau Ollé Rovira CB32-6163 06/03/2003

Claudia De Gregorio Rovira CB36-6163 21/01/2005

Claudia Izquierdo Llosa CB25-17046 26/02/2006

Janna Torres Vayreda CB02-2617 02/01/2004

Joana Aced Codina CB50-3345 20/02/2009

Mariona Izquierdo Llosa CB24-17046 05/03/2003

Mathios Rodríguez Fischer CB47-1636 20/02/2005

Mercè Puig Casellas CB06-8070 07/01/2004

Òscar Torres Vayreda CB03-2617 28/02/2008

Pol Gonzàlez Surinyach CB28-10052 20/03/2001

Roger Aced Codina CB51-3345 20/02/2009

Aina Gonàlez

A TANYAD S A C A L WEEN I HALLO

932 957 804

TRUCA ARA I INFORMA-TE’N!!! http://clubbombeta.eic.cat

Marc Vilanova

Hugo Ayala Martí i Miquel Avellà

reportatge TEXT: Manel Gastó

FOTO: Isabel Marquès

SOSTAQUA El cicle infinit de l’aigua 38

GENER/FEBRER/MARÇ 2012

El cicle urbà de l’aigua està altament tecnificat. Totes les activitats necessàries per captarla, usar-la i retornar-la al medi ambient en condicions òptimes han suposat un autèntic repte per a la humanitat des que es van construir els primers sistemes d’emmagatzematge i les primeres xarxes de distribució, fa més de set mil anys. L’aigua és un bé escàs, especialment al nostre país, fet que obliga a optimitzar-ne la gestió. Conscient d’aquesta realitat, el 2006 Agbar va engegar Sostaqua, un projecte d’investigació enfocat a aconseguir un cicle urbà de l’aigua autosostenible. La iniciativa va merèixer el reconeixement per part del Col·legi d’Enginyers Industrials en la darrera edició de la Diada de l’Enginyer.

FULLS dels ENGINYERS

reportatge

L’

objectiu final de Sostaqua era treballar en l’autosostenibilitat del cicle urbà de l’aigua a partir de desenvolupaments tecnològics. El projecte que ha liderat Agbar, mitjançant Aigües de Barcelona, se centrava en quatre vectors complementaris: aigua, residus, energia, i salut i medi ambient, sota cada un dels quals es desenvolupaven un seguit d’activitats. La investigació en aquests quatre àmbits ha suposat desenvolupar 45 línies de treball independents agrupades en deu activitats. Sostaqua formava part del Programa de Consorcis Estratègics Nacionals en Investigació Tècnica (Programa CENIT). Aquest programa s’ha estès durant quatre anys i ha suposat una inversió total de 2.298 milions d’euros en 91 projectes. Hi han participat 1.250 empreses i 1.580 grups d’investigació. Els programes CENIT tractaven de millorar el nivell tecnològic de les empreses mitjançant el finançament de projectes d’investigació que servissin de base per a la creació de

Manuel Cermerón, en un moment de l’entrevista.

GENER/FEBRER/MARÇ 2012

L’objectiu de Sostaqua ha estat investigar tecnologies que permetin una disponibilitat d’aigua més gran i una producció de residus més petita nous productes, processos o mètodes. Manuel Cermerón, col·legiat 16929 i director general d’Aqualogy Conocimiento (100% Agbar), empresa que dissenya i desenvolupa tecnologia per al sector de l’aigua, explica que “l’objectiu fonamental del projecte Sostaqua ha estat investigar desenvolupaments tecnològics que permetin una disponibilitat de recursos hídrics més gran i una producció de residus més petita, amb la consegüent disminució de l’impacte ambiental”. I continua: “Tot això,

juntament amb un demanda energètica menor i la protecció dels aspectes sanitaris i mediambientals”. ELS QUATRE VECTORS En el vector aigua, els estudis s’han centrat a incrementar l’eficiència de la dessalinització i a valoritzar l’aigua residual a través de nous tractaments avançats en depuració i regeneració. En aquest àmbit, per exemple, s’han estudiat noves tècniques per reutilitzar la salmorra de la dessalinització per tal de reduir-ne el vessament. Una de les possibilitats estudiades és usar aquest residu en centres de spa, on l’ús de la salmorra en lloc d’aigua de mar reduiria significativament els costos de les piscines de flotació, ja que l’aigua de mar té un cost de 29,22 euros per metre cúbic i la salmorra de 24,49. En l’àmbit dels residus, Sostaqua va treballar en la valorització d’aquests. Així, un dels projectes desenvolupats estudiava la possibilitat d’utilitzar els llots de les depuradores com a combustible per a fàbriques de ciment. Fins ara aquests

residus tenien usos agrícoles, però la gestió n’és complexa i no sempre possible. Gràcies a aquest estudi s’obre la porta a un nou ús com a combustible. La minimització dels residus i el retorn segur al medi han estat, també, dos elements que han motivat les diferents investigacions del vector residus. En l’apartat d’energia, els estudis de Sostaqua estaven dirigits a aconseguir l’autosuficiència energètica de la depuració, amb una aposta decidida per les energies renovables. Es va prendre com a model una depuradora de Múrcia, amb l’objectiu d’aconseguir que fos energèticament autosuficient gràcies al biogàs que generen les depuradores. Amb la col·laboració de quinze investigadors s’han definit els mecanismes que permeten transformar el biogàs en hidrogen per al funcionament de la depuradora o bé en combustible per a vehicles.

Planta pilot d’electrodiàlisi de SOLVAY a la dessalinitzadora (ITAM) de El Prat de Llobregat.

Finalment, l’àrea de salut i medi ambient, d’una manera transversal a totes les activitats anteriors, se centrava a oferir una metodologia per identificar i avaluar el risc sanitari aplicable a l’abastament d’aigües de consum que tingués en compte no només els paràmetres habituals, sinó també els anomenats contaminants emergents. L’objectiu d’aquest vector era establir un sistema preventiu de gestió de la qualitat sanitària de l’aigua que millorés els criteris que fins ara s’aplicaven en funció de la normativa vigent. Per fer-ho, es va partir d’un sistema de gestió del risc sanitari basat en el sistema Anàlisi de Perills i Punts de Control Crítics i en els plans de seguretat de l’aigua de l’Organització Mundial de la Salut. A més, el sistema que s’assolís havia de ser certificable per una norma de referència internacional com la ISO 22000 de control de qualitat alimentària.

Un dels projectes desenvolupats estudia la possibilitat d’utilitzar els llots de les depuradores com a combustible per a fàbriques de ciment

Cetaqua, l’aposta per l’R+D+i d’Agbar El projecte Sostaqua forma part de Cetaqua, el Centre Tecnològic de l’Aigua que integra, gestiona i executa els principals projectes d’R+D+I del grup empresarial. Cetaqua, compta en l’actualitat amb més de 100 investigadors, 70 professionals dedicats a la innovació, 55 projectes en cartera i 7,7 milions d’euros de pressupost. Va començar a funcionar l’any 2007 com a fundació privada amb Agbar, la Universitat Politècnica de Catalunya i el Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) com a patrons. La companyia d’aigües

en té un 80%. El 20% restant es divideix a parts iguals entre la Universitat Politècnica i el CSIC. L’activitat investigadora de Cetaqua se centra en sis línies estratègiques enfocades a aconseguir una gestió més sostenible del cicle integral de l’aigua: la investigació sobre recursos hídrics alternatius, l’impacte del canvi global en el sector de l’aigua, la gestió eficient d’infraestructures, l’avaluació de riscos en medi ambient i salut, la gestió de la demanda de l’aigua i la relació entre aigua i energia.

FULLS dels ENGINYERS

reportatge

A Manuel Cermerón li costa destacar un projecte o una línia d’investigació d’entre totes les que s’han desenvolupat en el marc de Sostaqua. Però si l’obliguen a triar es queda precisament amb la metodologia d’implantació de la ISO 22000, que ha convertit Agbar en la primera companyia d’aigua d’Espanya a obtenir aquesta certificació internacional per la gestió d’un gran sistema d’abastament. Agbar subministra cada dia aigua a quasi tres milions d’habitants de Barcelona i 22 municipis més de l’àrea metropolitana. A tot el món, arriba a més de 26 milions de persones servides de nou països. COL·LABORACIÓ D’EMPRESES El projecte Sostaqua és un exemple de col·laboració entre empreses privades, institucions públiques i el món científic i acadèmic. Cermerón afirma que aquest tipus de col·laboració és “intrínseca al model de gestió d’Agbar” i es pot trobar en moltes de les societats i iniciatives que configuren aquest grup. “És natural i normal treballar amb la triple hèlix d’Administració, universitats i sector privat”, assegura aquest enginyer que té sota la seva responsabilitat l’àrea d’innovació d’Agbar. Durant els seus quatre anys de durada, Sostaqua ha comptat amb la

participació de setze empreses privades (deu de grans i sis pimes) i tretze organismes públics d’investigació i centres tecnològics. En tot aquest temps, s’hi han invertit més de 24 milions d’euros. En l’acte de clausura del projecte, l’aleshores ministra de Ciència i Innovació, Cristina Garmendia, va destacar que “mai abans s’havia generat un consorci publicoprivat d’investigació amb un finançament tan potent com el de Sostaqua en l’àmbit del cicle urbà de l’aigua”.

Sostaqua ha comptat amb la participació de setze empreses privades i tretze organismes públics d’investigació i centres tecnològics

Premi a la creativitat del COEIC Sostaqua va guanyar el Premi a la Creativitat que atorga el Col·legi d’Enginyers en l’edició del 2010 de la Diada de l’Enginyer. Manuel Cermerón, director general d’Aqualogy Conocimiento, es mostra satisfet del premi, ja que “suposa un reconeixement a la feina feta”. A més, afegeix, “és un orgull que des d’una entitat tan prestigiosa com el Col·legi, que ho és perquè és la casa de tots els enginyers, es reconegui la feina que s’ha fet durant els darrers anys”. Tot i això, puntualitza que l’èxit real és que el mercat accepti els productes i processos que s’han desenvolupat

GENER/FEBRER/MARÇ 2012

a partir de Sostaqua i especialment tots els que es desenvoluparan a partir d’ara. “El concepte de reutilització de l’aigua anirà a més. A Califòrnia ja està molt estès, especialment en processos industrials i com a suport en processos de neteja de maquinària”, assegura. A casa nostra tampoc és estrany veure l’ús d’aigües freàtiques per al reg urbà i ja hi ha força iniciatives en la valorització dels llots de les aigües residuals. El camí a recórrer, però, és ampli i Sostaqua ja ha disparat el tret de sortida.

93 319 23 04

article del mes

Daniel Gaude-Fugarolas / Enginyer industrial col·legiat núm. 15990, doctor per la Universitat de Cambridge. Independent Research and Consultancy in Physical Metallurgy and Engineering

It’s a materials’ world!! La ciència dels materials avança i ofereix un gran ventall de possibilitats per crear nous materials fets a mida de totes les nostres necessitats.

et aquí que una vegada... La història de l’ésser humà, des que va assolir l’estadi Homo habilis, ha anat acompanyada de l’evolució i el desenvolupament d’una cultura material cada cop més sofisticada. El pas de les societats tribals de caçadors-recol·lectors a l’establiment de poblats semipermanents va anar íntimament lligat a l’ús de contenidors per emmagatzemar els excedents agrícoles i a la construcció de refugis. Possiblement, un dels primers exemples que podem trobar d’un verdader material “enginyeril” (en el sentit d’un material que no existeix com a tal a la natura, sinó que és creat a propòsit per l’home) són les toves de fang reforçades amb fibres naturals (vegetals o animals), amb la intenció d’obtenir un material de construcció amb millors propietats que el que obtindríem de cadascun dels seus constituents per separat. En aquests primers compòsits ja s’apunta l’enginy de l’home, que observa, intueix, experimenta i va més enllà de simplement utilitzar els objectes que troba al seu voltant (tallant un bastó a mida, esmolant una pedra), fins a crear noves configuracions, nous usos dels recursos que el món natural li ofereix. Evolució El relat de la història de la civilització i la tecnologia és inseparable de l’evolució de les diferents tecnologies materials. Els diferents aliatges metàl·lics utilitzats per fer eines (i armes) cada cop més sofisticades, els materials de construcció com les toves ja mencionades o els ciments ja usats per egipcis, grecs i romans, a més de l’ús de diferents fibres naturals per vestir i altres usos, mostren una progressiva evolució tecnològica i alhora social que es manifestà

GENER/FEBRER/MARÇ 2012

al segle XVIII en la Revolució Industrial i el que anomenem el món modern. Quan el futur es torna present Dos segles després de la Revolució Industrial, trobem que els enginyers, físics i químics (i biòlegs) actuals estan, literalment, creant nous materials, dissenyats directament amb propietats òptimes per dur a terme tasques concretes. Potser un dels camps de la ciència dels materials que està evolucionant de manera més ambiciosa és el dels materials amb aplicacions mèdiques. Recordem que en pocs anys hem passat de parlar dels materials bioinerts (acer inoxidable, titani...), passant pels biocompatibles (mateixos aliatges recoberts, per exemple, d’hidroxiapatita, per facilitar el creixement cel· lular al voltant de l’implant), fins a parlar de nous materials biomimètics que no només afavoreixen i encoratgen el creixement cel·lular i la regeneració dels teixits, sinó que tenen naturaleses similars als teixits biològics i per tant poden acabar integrant-se en l’organisme, o bé ser absorbits per aquests, com són les bastides de col·lagen reforçades amb partícules d’hidroxiapatita utilitzades en medicina ortopèdica regenerativa. Les energies sostenibles també desperten gran interès, i la recerca en nous materials ens ofereix avui en dia una gran varietat de possibles alternatives a les cel·les fotovoltaiques de silici tradicionals, amb major rendiment, més econòmiques i, principalment, amb un cost mediambiental més baix, com per exemple les que usen híbrids orgànic/òxid o bé cel·les nanocristal·lines sensibilitzades mitjançant tintures.

Present i futur en l’Edat de l’Acer De totes maneres, tot i aquests exemples de materials tan innovadors per a aplicacions específiques, no podem oblidar en cap moment que en el món en què vivim, encara depenem en gran mesura d’un material que, juntament amb la màquina de vapor, és sinònim de la tecnologia de la Revolució Industrial, com és l’acer (i per extensió els ferros colats i altres aliatges ferris). És precisament l’altíssima versatilitat dels aliatges ferris el que ha fet que el seu ús s’hagi estès a tots els àmbits de la indústria i a la nostra vida quotidiana. Recordem que amb petits canvis en composició i mitjançant simples tractaments tèrmics podem modificar radicalment la microestructura dels acers i les seves propietats. Vol dir això que malgrat tots aquests avenços encara depenem d’un material i una tecnologia antiga? (algú potser diria obsoleta?). De cap de les maneres. Precisament pel fet d’haver estat usant (i estudiant científicament) de manera intensiva i continuada els aliatges del ferro durant tant de temps, n’hem assolit un nivell de coneixement que ens permet no només dissenyar acers perfectament adequats per a la tasca a realitzar, sinó que som capaços de conèixer amb gran precisió com es comportarà durant la seva vida en servei i quina serà la seva vida útil. Per posar algun exemple concret, podríem mencionar el cas d’aliatges que, literalment, modifiquen la seva estructura cristal· lina com a resposta a les sol·licitacions mecàniques a què es troben sotmesos. Em refereixo a la família dels acers TRIP/ TWIP, alts en manganès, descendents dels acers Hadfield, que presenten una excel· lent combinació de resistència (entorn de

1.000-1.500 MPa i fins a 2.000 MPa), tot mantenint gran tenacitat i plasticitat (entorn del 50-90%) i presentant un coeficient d’enduriment per deformació molt alt. Aquest comportament és degut als anomenats efectes TRIP i TWIP en els seus mecanismes de deformació i enduriment. L’efecte TRIP (Transformation Induced Plasticity) permet que la microestructura de l’acer acomodi la deformació en servei mitjançant la transformació de l’austenita retinguda en martensita, de propietats mecàniques molt més altes. L’efecte TWIP (Twinning Induced Plasticity), d’altra banda, es basa en el fet que l’estructura de l’aliatge genera maclatge sota tensió. Així, en reduir-se de manera efectiva la mida de gra cristal·lí, la deformació posterior per lliscament de dislocacions es troba severament limitada, cosa que provoca novament un enduriment substancial del material durant la deformació, sense cap pèrdua de tenacitat important. Aquestes propietats permeten que aquests acers trobin aplicacions molt diverses, que van des de la maquinària pesada industrial fins al sector de l’automòbil. La revolució computacional Un altre aspecte que cal destacar és que la física que governa les transformacions microestructurals en molts aliatges metàl· lics, i molt especialment en l’acer, és prou ben coneguda avui en dia perquè facilita el desenvolupament de mètodes computacionals que permeten predir els resultats de no només els tractaments tèrmics sinó, fins i tot, de les condicions mediambientals durant la vida útil del component metàl·lic, en l’evolució de la seva microestructura, i, per tant, predir amb precisió l’evolució de les seves propietats mecàniques. Amb una combinació de mètodes termodinàmics i físics basats en CALPHAD i avançats mètodes estadístics, avui en dia també és possible dissenyar aliatges per a aplicacions específiques, obtenint les microestructures òptimes, sense haver de dependre de llargs processos d’assaig i error experimental, així com per exemple poder predir l’evolució de la microestructura (i, per tant, de

les propietats) durant la vida útil d’aliatges sotmesos a altes temperatures o radiació en centrals tèrmiques i/o nuclears. Nous materials i nous mètodes No voldria acabar sense haver parlat d’algun nou mètode de fabricació, però deixaré de banda temes encara en fase d’estudi, com és l’efecte de camps magnètics intensos o d’ultrasons durant els processos de colada i solidificació d’aliatges metàl· lics, per parlar d’una tecnologia que, tot i sonar a ciència-ficció fa poc més d’una desena d’anys, avui en dia es troba ja gairebé plenament consolidada. Em refereixo a la fabricació additiva, també coneguda com a 3D printing. Aquest mètode consisteix en la construcció (impressió) tridimensional d’un objecte, capa a capa, a partir o bé de pólvores metàl·liques (que permeten composicions molt acurades i fins i tot variables dins de cada peça), o bé fent solidificar una fina capa de reïna o polímer, progressivament, fins a assolir el cos en 3D complet. Aquest enfocament permet la fabricació de geometries impossibles d’obtenir per mètodes de fabricació tradicionals, a més de suposar un enorme estalvi en material. A dia d’avui, més d’un 20% de les peces fabricades usant aquesta tecnologia són ja per a un ús final, i la resta encara es tracta de prototips. Aquesta tecnologia ja ofereix resultats competitius respecte a tècniques convencionals per a produccions de fins a un miler d’unitats, i com que el control és totalment automatitzat, permet fer que cadascuna de les peces produïdes sigui personalitzada. Els principals usuaris són els sectors de l’automòbil, dels productes de consum (en particular, calçat esportiu), de l’electrònica i d’altres. De la mateixa manera que la Revolució Industrial va crear el marc adequat per a la producció en massa, aquesta tecnologia ofereix la possibilitat de fer

competitives les produccions personalitzades per a cada necessitat i cada client. I per concloure... La importància dels materials utilitzats per l’home durant la història ha estat tan transcendent que alguns d’aquests materials han donat nom a llargs períodes històrics i han definit un referent a la societat, la civilització i la tecnologia de cada edat. Tot i que en la societat actual continuem depenent majoritàriament de la tecnologia derivada de l’ús de l’acer i altres aliatges ferris (així com dels materials polimèrics), la ciència dels materials en el seu “estat de l’art” ens proporciona un coneixement íntim del comportament dels materials que usem habitualment i un gran ventall de possibilitats per crear nous materials fets a mida de totes les nostres necessitats i només limitades, sembla, per la nostra imaginació.

Algunes fonts d’aquest article Conferència EUROMAT2011, Montpeller, 1215 de setembre del 2011. Cambridge Material Eyes, Dept. Materials, Science and Metallurgy. Universitat de Cambridge. JOM, The Minerals, Metals & Materials Society (TMS). Materials World, The Institute of Materials, Metals and Mining (IOM3). The Economist.

FULLS dels ENGINYERS

entorn

BREUS

El primer avió solar d’Espanya construït per estudiants alça el vol L’equip Trencalòs, format per una desena d’estudiants de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeries Industrial i Aeronàutica de Terrassa (ETSEIAT) de la UPC, ha construït el primer avió solar no tripulat que ha aconseguit volar durant gairebé sis hores. L’equip Trencalòs Team ha assolit una fita única en l’àmbit aeronàutic en desenvolupar la tecnologia que ha fet volar el primer avió a Espanya construït per estudiants que funciona amb energia solar fotovoltaica. L’objectiu principal del projecte, batejat com a Solar Endeavour UPC, era la incorporació eficaç de cèl·lules solars a les ales i el disseny del Sistema de Gestió d’Energia (SGE), una tecnologia dissenyada amb èxit a molts països i no disponible ni a Catalunya ni a tot l’Estat, que és essencial per al funcionament d’un avió solar. El febrer del 2010 aquest grup d’estudiants va comprar un avió comercial a

escala i va començar a sotmetre’l a les modificacions tècniques necessàries per convertir-lo en un avió solar, propulsat exclusivament per l’energia del sol; unes modificacions complexes que combinen la interacció de l’aerodinàmica, l’electrònica i l’electricitat generada per l’energia solar fotovoltaica. Després de mesos de treball extraacadèmic, el 17 de setembre, els estudiants van aconseguir que l’avió solar volés durant quasi sis hores consecutives a l’aeroclub Sedis, a la Seu d’Urgell. El projecte Solar Endeavour UPC ha comptat amb la col·laboració d’empreses com ara GTD o CATUAV i amb el suport del programa INSPIRE de promoció de talents emprenedors de l’ETSEIAT.

Projecte: un aerogenerador marí flotant El projecte titulat Diseño de un aerogenerador marino flotante con el aprovechamiento de otra energía renovable pra el litoral catalán té com a objectiu principal dissenyar un aerogenerador marí flotant que disposi d’un sistema adicional de generació d’energia d’origen renovable, per a l’establiment d’un parc eòlic al litoral català. Les condicions de l’entorn marí comparades amb les d’un entorn terrestre, suposen importants avantatges per a l’aprofitament de l’energia eòlica. La implantació d’aerogeneradors al mar implica una disminució notable de l’impacte visual i acústic que aquest tipus d’infraestructures tenen en emplaçaments terrestres, a més de que es poden aprofitar molt més les corrents del vent i per tant generar molta més energia ja que són menys turbulentes i més constants al mar, fet que afavoreix que s’allargui la vida útil d’aquests artefactes.

Font: UPC i ETSEIAT

Font: UPC

La CE denuncia Espanya davant la justícia europea per no aplicar la norma per estalviar energia en els edificis La Comissió Europea ha denunciat Espanya davant del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TUE) per no aplicar correctament la norma comunitària que obliga a reduir de manera significativa el consum d’energia dels edificis. D’acord amb la legislació espanyola, el mètode per calcular l’estalvi energètic dels edificis i els requisits de lliurament d’un certificat d’eficiència energètica s’apliquen no a tots els tipus d’edificis, com defensa la Comissió, sinó únicament als edificis nous i als que pateixin una renovació important.

GENER/FEBRER/MARÇ 2012

Segons la directiva, els estats membres han de fixar un mètode per calcular l’eficiència energètica de tots els tipus d’edificis i normes mínimes d’eficiència energètica per als edificis nous i els grans edificis existents que siguin objecte d’una renovació important. Els estats membres també han de garantir la certificació de l’eficiència energètica dels edificis i disposar el control periòdic de les calderes i dels sistemes d’aire condicionat. Font: Europa Press

Núria Cardellach / Gerent del Clúster d’Eficiència Energètica de Catalunya

Projecte europeu per fomentar la innovació en l’eficiència energètica dels edificis de la Mediterrània El projecte Mediterranean Building Rethinking for Energy Efficiency Improvement, conegut pel seu acrònim MARIE, té com a objectiu principal coconstruir l’estratègia de millora de l’eficiència energètica dels edificis mediterranis (estratègia MEDBEES). El projecte constitueix la primera experiència europea del Clúster d’Eficiència Energètica de Catalunya (CEEC). Foment de la innovació Perseguint una de les línies estratègiques de l’associació, la innovació col·laborativa, el CEEC participarà durant els anys 2012-2014 en el projecte europeu MARIE, liderat pel Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya i enfocat a la rehabilitació energètica d’edificis a la Mediterrània. El projecte pretén establir una estratègia d’inversions publicoprivades per al foment d’aquesta àrea de negoci, que s’anomenarà estratègia MEDBEES i que haurà d’estar basada en una anàlisi profunda del mercat, en l’experiència demostrativa i en el consens dels agents. La participació del CEEC s’emmarca dins del paquet de treball coordinat per ACC1Ó, també soci del projecte, en dos àmbits diferenciats: la coordinació d’una xarxa mediterrània d’agents del sector de l’eficiència energètica i la realització d’un projecte demostrador d’un nou model de negoci. Xarxa de clústers La creació i coordinació d’una xarxa de clústers i altres agents de l’àmbit de l’eficiència energètica de caràcter mediterrani haurà de promoure la creació de sinergies entre aquests agents com a mitjà de generació d’oportunitats per als seus membres associats i de posicionament en l’àmbit mediterrani, així com establir un posicionament del sector empresarial respecte a l’estratègia MEDBEES.

Projecte pilot El projecte pilot que es realitzarà a Catalunya en el marc del projecte MARIE consistirà a elaborar els plecs de condicions tècniques i econòmiques d’un concurs públic per a l’adjudicació d’un contracte de concessió d’obra pública i per a l’explotació d’un servei d’interès general, que consisteix en la construcció i explotació d’unes instal· lacions centralitzades de producció de fred i calor per a dos edificis, un d’oficines i un altre d’habitatges. Es tracta d’utilitzar aquest projecte per desenvolupar un model de contractació innovador, basat en un format d’empresa de serveis energètics (ESE) publicoprivat. Per això, una de les tasques principals del CEEC en aquest projecte serà no només desenvolupar aquest model de contractació, sinó validar-lo amb el sector empresarial implicat (les ESE) per tal d’assegurar que els diferents paràmetres inclosos als plecs s’ajusten a la realitat del sector. Aquesta serà la primera experiència del CEEC en un projecte de caràcter europeu, però l’objectiu de l’associació és promoure altres projectes similars per tal de fomentar la innovació de les seves empreses i entitats associades en el sector de l’eficiència energètica.

www.clustereficiencia.org www.marie-medstrategic.eu FULLS dels ENGINYERS

entorn

GRÀFICS

Indicadors d’evolució de l’economia i la indústria a Catalunya En aquest número presentem una nova edició dels indicadors de l’economia i la indústria catalanes, actualitzada amb les últimes dades disponibles. Confiem que aquesta nova secció de la revista sigui del teu interès i t’aporti dades útils per conèixer millor la realitat econòmica i industrial de Catalunya. Producte Interior Brut (PIB) a preus corrents Base 2000. Oferta. Variació interanual en % (per trimestres)

6,0%

4,0%

2,0%

0,0% 2006

2008

2007

2009

2010

2011

Font: Elaboració pròpia a partir de dades facilitades per l’Idescat

-2,0%

-4,0%

-6,0%

10,0% 5,0% 0,0%

2006

2007

2008

2009

2010

2011

-5,0%

Producte Interior Brut (PIB) per sectors Base 2000. Oferta. Variació interanual en % (per trimestres) Font: Elaboració pròpia a partir de dades facilitades per l’Idescat

-10,0% -15,0% -20,0%

Indústria

Construcció

Agricultura

Serveis

10,0%

5,0%

0,0%

2006

2007

-5,0%

2008

2009

2010

2011

Índex de Producció Industrial (IPI) Base 2000 = 100. Variació interanual (% acumulat per trimestres) Corregit d’efectes de calendari

-10,0%

Font: Elaboració pròpia a partir de dades facilitades per l’Idescat i l’INE

-15,0%

-20,0%

-25,0%

GENER/FEBRER/MARÇ 2012

25,0%

Exportacions de productes industrials Variació interanual (% acumulat) (per trimestres). Valor III trimestre 2011 = 13.848 M€

20,0% 15,0% 10,0% 5,0% 0,0%

2006

2007

-5,0%

2009

2008

2010

2011

-10,0% -15,0%

Font: Elaboració pròpia a partir de dades facilitades per l’AEAT

-20,0% -25,0% -30,0%

Importacions de productes industrials Variació interanual (% acumulat) (per trimestres) Valor III trimestre 2011 = 17.410 M€ Font: Elaboració pròpia a partir de dades facilitades per l’AEAT

20,0%

10,0%

0,0% 2007

2006

2009

2008

2010

2011

-10,0%

-20,0%

-30,0%

-40,0%

20,00%

Taxa d’atur En % de la població activa (per trimestres) Valor III trimestre 2011 = 742.000 persones aturades

18,00% 16,00% 14,00% 12,00% 10,0%

Font: Elaboració pròpia a partir de dades facilitades per l’INE

8,0% 6,0% 4,0% 2,0% 0,0% 2006

2007

2008

2009

2010

2011

FULLS dels ENGINYERS

entorn

GRÀFICS

4,0%

Índex de Preus de Consum (IPC) Variació interanual 2010-2011 (per mesos)

3,5% 3,0% 2,5% 2,0%

Font: Elaboració pròpia a partir de dades facilitades per l’INE

1,5% 2,0% 0,5% 0,0%

2010 Feb. Mar. Abr.

Mai. Jun.

Jul. Ago.

Sep. Oct.

Nov. Des. 2011 Feb. Mar. Abr. Mai.

Jun. Jul.

Ago. Sep.

Oct.

Producció mensual d'energia elèctrica en Règim Ordinari a Catalunya Mix energètic per tipus de centrals (en GWh)

PRODUCCIÓ MENSUAL D’ENERGIA ELÈCTRICA EN RÈGIM ORDINARI A CATALUNYA Combinació energètica per tipus de centrals (en GWh)

3500 3000 2500 2000 1500 1000 500 0 2009

Mar.

Mai.

Jul.

Sep.

Nov.

2010

Mar.

Mai.

Hidroelèctriques

Nuclears

Jul.

Tèrmiques

Sep.

Nov.

2011

Mar.

Mai.

Jul.

Sep.

Font: Elaboració pròpia a partir de dades facilitades per l’Institut Català d’Energia (ICAEN)

Nuclears

Hidroelèctriques

Font: Elaboració pròpia a partir de dades facilitades per l'Institut Català d'Energia (ICAEN).

Demanda mensual de gas natural a Catalunya (en GWh de Poder Calorífic Superior (PCS)) 8000

DEMANDA MENSUAL DE GAS NATURAL A CATALUNYA (En GWh de poder calorífic superior (PCS))

7000 6000 5000 4000

Font: Elaboració pròpia a partir de dades facilitades per l’Institut Català d’Energia (ICAEN)

3000 2000 1000 0 2009

Mar.

Mai.

Jul.

Sep.

Nov.

2010

Mar.

Mai.

Jul.

Sep.

Nov.

2011

Mar.

Font: Elaboració pròpia a partir de dades facilitades per l'Institut Català d'Energia (ICAEN).

GENER/FEBRER/MARÇ 2012

Mai.

Jul.

Sep.

Consum mensual de carburants d'automoció a Catalunya (en milers de tones equivalents de petroli - ktep) 500

CONSUM MENSUAL DE CARBURANTS D’AUTOMOCIÓ A CATALUNYA (En milers de tones equivalents de petroli - ktep)

450 400 350 300 250 200

Font: Elaboració pròpia a partir de dades de la Corporación de Reservas Estratégicas de Productos Petrolíferos (CORES)

150 100 50 0 2009

Mar.

Mai.

Jul.

Sep.

Nov.

2010

Mar.

Mai.

Jul.

Sep.

Nov.

2011

Font: Elaboració pròpia a partir de dades de la Corporación de Reservas Estratégicas de Productos Petrolíferos (CORES).

Mar.

Mai.

Jul.

l’encarregat de donar pas a la taula de debat que estava prevista, però abans va voler recordar que la tasca que duu a terme el COEIC des del punt de vista de la competitivitat està basada en el treball, el talent i la transversalitat, i va fer un recorregut per diferents institucions i serveis dels EIC al servei de la competitivitat. Les conclusions de l’estudi L’Observatori de la Competitivitat 2011 ha necessitat més de 200 pàgines per plasmar les impressions relacionades amb la situació actual de les empreses participants. Francesc Manyà, de l’àrea d’Enginyers i Empresa de l’AEIC/COEIC, va realitzar l’estudi prenent com a base la metodologia d’edicions anteriors. Aquest document està estructurat en tres parts. La primera és un recull dels resultats obtinguts i de la metodologia utilitzada; la segona centra el seu objectiu a valorar totes les dades obtingudes i

a extreure’n conclusions, i la tercera està formada per articles signats per directius destacats de les empreses participants que pretenen aportar la seva visió personal i empresarial davant de la qüestió de com es pot assolir la recuperació econòmica. Les conclusions que recull l’Observatori de la Competitivitat 2011 afirmen que Catalunya és un país industrial, tot i que ens trobem en un moment en què hi ha empreses amb dificultats per motius diversos; que Catalunya disposa d’empreses amb un bon capital humà, però que presenta algunes deficiències en matèria de valors i formació; i que Catalunya és competitiva en els mercats exteriors, si bé sembla que darrerament està perdent posicions en el context internacional. Els resultats obtinguts a l’enquesta referents a les perspectives de recuperació econòmica ofereixen una visió globalment optimista, especialment

Els resultats obtinguts a l’enquesta referents a les perspectives de recuperació econòmica ofereixen una visió globalment optimista pel que fa a l’evolució de les exportacions i al creixement de les empreses. La nota negativa recau en els problemes de finançament i l’accés al crèdit, que constituirà, segons els enquestats, el fre més important al procés de recuperació econòmica del nostre país.

comissions

TEXT: Anna Carrió

FOTO: Isabel Marquès

Oriol Martínez Huguet (Col·legiat núm. 16229-Q) President de la Comissió

Ricard García Valls Director del Centre d’Innovació METEOR, de la xarxa Tecnrio

GENER/FEBRER/MARÇ 2012

Antoni Molina Soto (Col·legiat núm. 12001) Enginyer del COEIC

Comissió d’Indústria Química dels Enginyers Industrials de Catalunya D

urant la primera reunió d’aquesta comissió, celebrada el 6 d’abril del 2010, es van fixar els objectius d’aquest grup de treball. Integrada per professionals relacionats amb la indústria química i provinents de diferents àmbits com l’universitari o l’empresarial, eren ben conscients de la manca de representació institucional que pateix el sector i van estipular unes línies de treball per convertir-se en un referent per a tots els enginyers que pertanyen a l’àmbit de la indústria química. Des de llavors, l’encara curt recorregut d’aquesta comissió ja ha deixat entreveure alguns dels objectius que persegueixen, com ara establir una xarxa de professionals del sector, donar suport a les iniciatives en formació d’enginyers i tècnics per assolir els reptes de qualificació i competència necessaris, realitzar aportacions a la normativa o legislació en cas de ser necessari i organitzar activitats per fomentar el debat i donar a conèixer les novetats del sector. Com a missió, Antoni Molina, enginyer de suport de la comissió destaca que cal “potenciar la indústria química com a motor econòmic del nostre país”.

L’actitud integradora que caracteritza les comissions dels EIC també la trobem en aquest grup quan Enric Solà destaca que cal “promoure la visualització de l’enginyer químic com a professional competent per desenvolupar les mateixes tasques que realitza un enginyer industrial sobretot en l’àmbit de la química industrial”. Els integrants d’aquesta comissió “lluiten pels interessos dels enginyers químics mitjançant l’organització d’actes formatius i de promoció que propiciïn la incorporació de nous joves al col·lectiu”, explica Enric Solà. En aquesta línia integradora, Francesc Gascó ens explica que un dels papers primordials de la comissió és el de “donar suport i resposta a la societat, a organismes públics, a enginyers col·legiats o a qui pugui requerir una opinió, un dictamen o assessorament envers àmbits relacionats amb la química i la seva indústria”. El rol de la indústria química i el paper social de l’enginyeria química són els protagonistes en els objectius de la comissió, tal com explica Julià Sempere, doctor enginyer químic i enginyer industrial.

alguns membres de la comissió Antoni Molina Soto (Col·legiat núm. 12001) Enginyer del COEIC Francesc Gascó Valls Llicenciat en Química per l’IQS (URL) Product Manager Enric Solà Campillo (Col·legiat núm. 17176-Q) Responsable d’infraestructures a l’IRTA Julià Sempere Cebrián Director del Departament Química de l’IQS (URL)

d’Enginyeria

Glòria González Anadón Llicenciada i doctorada en Química abans de la implantació del títol Directora de l’Escola d’Enginyeria de la Universitat Autònoma de Barcelona. Irene Larroy Fernández (Col·legiada núm. 16231-Q) Treballadora autònoma en consultoria Josep Oliva Moncunill (Col·legiat núm. 16230-Q) Professor de la Universitat Politècnica de Catalunya

FULLS dels ENGINYERS

dia a dia

5 octubre manel villalante, Director General de Transport Terrestre del Ministeri de Foment i Membre de la junta del COEIC

“Si no entenem que els corredors són logístics, ens haurem equivocat una altra vegada”

Joan Vallvé, degà del COEIC, va donar el tret de sortida a una nova edició dels esmorzars dels enginyers que en aquesta ocasió va gaudir de la presència de Manel Villalante, director general de Transport Terrestre del Ministeri de Foment i membre de la Junta del COEIC. Villalante, compta amb més de trenta anys d’experiència en la mobilitat, el transport públic i les infraestructures, i combina la seva activitat professional amb la docència ja que, entre d’altres, dirigeix el Postgrau en Planificació i Direcció de la Mobilitat de la UPC. Aquesta sessió tenia com a objectiu reflexionar sobre com afronta la crisi el sector del transport, en especial el transport de mercaderies. El sector del transport és un dels sectors econòmics i estratègics de la nostra activitat econòmica que pateix 7 octubre XXXI Campionat de Dòmino Comissió d’Esports Un any més, els enginyers industrials aficionats al dòmino van assistir al 31è Campionat de Dòmino. Per parelles, els participants van jugar la Lliga del Campionat de Dòmino en què es van enfrontar tots contra tots, i després es va entregar la Copa del Campionat als guanyadors que van superar les eliminatòries d’aquesta fase del joc.

GENER/FEBRER/MARÇ 2012

més la crisi, especialment el transport de mercaderies, bàsicament perquè com més producció hi ha, més transport; i viceversa: com menys producció, menys transport, sense garanties de continuïtat. Això suposa també un indicador significatiu de la capacitat productiva del país. Villalante va assenyalar que el nostre país té problemes estructurals i que al sector del transport encara no se li ha aplicat una reconversió, que d’altra banda és complicada ja que “tenim poc múscul empresarial”. “Tenim un minifundisme enorme” i ens trobem a la cua en participació del ferrocarril en transport de mercaderies i en múscul empresarial que doni cohesió al sector, i això fa que el sector pateixi. Villalante va aprofitar la seva intervenció per reflexionar sobre com abordar el tema respecte a l’Estat espanyol, Catalunya i Barcelona, i va destacar que s’aconseguís firmar un acord d’interès estatal-europeu entre diferents comunitats autònomes en el qual es definien onze pols logístics, ja que “la xarxa és el més important, i s’ha d’aconseguir treballar en xarxa, i en mercaderies, sens dubte”. “Si no entenem que els corredors són logístics, ens haurem equivocat una altra vegada”. Així obria el tema sobre els corredors per a transport de mercaderies. Va assenyalar que des del 2003 el corredor mediterrani ja era una necessitat prioritària i, alhora, va destacar que les connexions entre altres corredors estatals beneficien la indústria. Joan Torres, president de l’AEIC, va ser l’encarregat de moderar el col·loqui posterior.

10 octubre

17 octubre

Drets de propietat intel·lectual i industrial a la Xina

Presentació del sistema DGNB de certificació d’edificis

Tast de vins de Jerez Comissió de Cultura

Comissió de Construcció Comissió de Política Industrial i Innovació Tecnològica Jordi Guix, president de la Comissió i coordinador el Grup de Treball Xina va ser l’encarregat de presentar aquest acte, que va comptar amb la presència d’Albert Ferrari, director industrial de SEDAL, SL. Els assistents van reflexionar i intercanviar opinions amb experts en propietat industrial a la Xina sobre normativa, registre, procediments o aplicació de la llei. Alfons Femenia, del Departament de Patents de l’Oficina Ponti, i Marina Gallés Clarà, advocada especialitzada, van ser els ponents convidats.

Recentment, l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya ha establert un acord amb el Consell Alemany d’Edificació Sostenible (DGNB, Deutsche Gesellschaft für Nachhaltiges Bauen) amb la finalitat d’aplicar el sistema alemany a la certificació d’edificis a Espanya. En aquesta línia, es va celebrar a la seu dels EIC de Via Laietana una presentació en què es van tractar diferents temes sobre certificació d’edificis de la mà de Michael Dax, arquitecte de DGNB; Consolata Russelli, doctora enginyera de DGNB; Jordi Pedrerol, enginyer industrial i president de la Comissió de Construcció del COEIC, i Francesc Bonvehí, enginyer industrial i membre de la Comissió de Construcció.

Amb la col·laboració de la bodega González Byass, vam tenir ocasió de fer un tast de vins de Jerez. Es van degustar fins, amontillats, pals tallats, crems i olorosos: most, sobretaula, Tío Pepe, Del Duque, Apóstoles, Matusalem, Noé i Alfonso. Es va tenir l’ocasió de conèixer i distingir els ceps Palomino i Pedro Ximénez. Són un conjunt de qualitats elaborades de manera quasi artesanal, amb olors i sabors als quals no estem acostumats. Les mares i les bótes tenen antiguitats de 40 a 300 anys, fet que els dóna una personalitat única. Es va tenir cura de tots els detalls, i per neutralitzar els sabors es van acompanyar amb Picos originaris de Jerez. A la presentació ens va acompanyar Maria Baró, responsable d’enoturisme de Caves Vilarnau, que ens va donar la benvinguda amb una excel·lent copa de cava rosat. A la revista de González Byass va publicar: “Joan-Enric Vidiella, especial coneixedor de l’art del tast, va poder gaudir d’un tast a les bodegues de Jerez, i en va quedar tan content que es va animar a repetir-lo per als seus companys de l’Associació. Es va estudiar molt bé la lliçó i la degustació va ser molt divertida i compartida, amb la participació contínua de tots els seus companys, i sense perdre el rigor i el respecte en el moment de presentar cada un dels nostres vins”.

13 octubre El tercer carril Comissió de Cultura: Engitren, i Comissió de Mobilitat i Transports Josep M. Rovira, vicedegà del COEIC, va participar en la jornada dedicada a analitzar els avantatges i els inconvenients de la transformació de noranta quilòmetres de via convencional en via de tres carrils per tal de connectar el port de Barcelona amb la frontera francesa en ample estàndard europeu. Aquesta jornada va ser organitzada per la Comissió de Cultura en col·laboració amb Engitren i la Comissió de Mobilitat i Transports del COEIC.

FULLS dels ENGINYERS

dia a dia

18 octubre

Interrogants Enginova. El nou negoci tecnològic: acceleració de la innovació (el model suís)

Informe d’idoneïtat tècnica de l’Ajuntament de Barcelona

Cafè dels Enginyers

Comissió d’Acció Professional Comissió de Política Industrial i Innovació Tecnològica José M. Román Senante, director d’Enginova, va moderar un acte en el qual va intervenir Bernat Palou, d’Innobridge amb l’objectiu d’iniciar un debat sobre com optimitzar el sistema d’innovació basat en l’experiència suïssa, que integra tres conceptes principals: recerca, indústria i finançament. Catalunya té un nivell excel·lent en els tres àmbits i la jornada va intentar esbrinar de quina manera han d’interactuar aquests conceptes per millorar el retorn de la innovació i crear valor econòmic i social.

En aquesta sessió es va informar als assistents sobre l’Ordenança reguladora dels procediments d’intervenció municipal en les obres de l’Ajuntament de Barcelona, que va entrar en vigor el passar 1 d’octubre. Aquesta Ordenança estableix que la sol·licitud s’ha de fer telemàticament i ha d’incorporar un informe d’idoneïtat tècnica elaborat pel col·legi professional. Tomás Navarro, cap del servei de Visats del Col·legi, i Miquel García Sanjuan, director del servei d’Actuació Urbanística de l’Ajuntament de Barcelona, van ser els encarregats de dirigir la sessió.

Comissió de Jubilats i Prejubilats La seu dels EIC va acollir una nova edició del Cafè dels Enginyers. En aquesta ocasió Santiago Riera, professor emèrit de la Universitat de Barcelona i doctor en Enginyeria Industrial que ha desenvolupat la seva vida professional en la branca humanística de la seva formació, va ser el ponent convidat.

19 octubre 18 octubre

Tertúlies cientificotècniques

Les ECOsèries. Una nova fórmula de competició i l’experiència de Nissan

Comissió de Jubilats i Prejubilats

Comissió de Mobilitat i Transports: Subcomissió d’Automoció

Com ja és habitual, el tercer i quart dimecres de cada mes se celebren les tertúlies cientificotècniques amb l’ànim de promoure la discussió, la reflexió i els comentaris relatius a qualsevol tema que es refereixi a l’enginyeria industrial. En aquesta ocasió, Pedro Crespo va tractar del tema de la mecànica quàntica.

Sota el lema Les curses del futur, la Federació Catalana d’Automobilisme (FCA) ha creat ECOsèries, una nova fórmula de competició que pretén ser un precedent en el món de les curses, fixant la mirada en un futur més verd i accessible a tots els públics. Pau Noy, coordinador de la Fundació per a la Mobilitat Sostenible i Segura, va dedicar la seva intervenció a l’ecomobilitat; Jesús Álvarez, catedràtic de Motors de la UPC, es va centrar en el disseny de motors més sostenibles i eficients; i Joan

GENER/FEBRER/MARÇ 2012

Dalmau, periodista i director de la revista Cotxes, va parlar de les ECOsèries. Durant la sessió, l’equip de l’NTCE (Centre Tècnic de Nissan) va compartir la seva experiència amb els assistents. Francesc Garriga, coordinador de la Subcomissió d’Automoció dels EIC, va introduir els assistents en aquesta jornada organitzada juntament amb la Societat de Tècnics d’Automoció.

19 octubre

20 octubre

Aula d’Extensió Universitària dels EIC

Canviant l’ADN de la indústria

Diferents sistemes de climatització del mercat

Comissió de Jubilats i Prejubilats

Comissió d’Indústria Química

Comissió d’Acció Professional

L’Aula, tutelada per la Universitat Politècnica de Catalunya, vol oferir als enginyers industrials l’oportunitat d’ampliar els seus coneixements. En aquesta sessió, el tema va recaure en la jornada que portava per títol: Hi ha realment diferents alternatives a la sortida de la crisi?

Eduard Porta, llicenciat en Biotecnologia i investigador a l’IMPP; José Antonio Mesa, director d’Inversions en Biotecnologia de “la Caixa” Capital Risc; Jaume Mercadé, cofundador i managing partner de Greenaltech, i Carles Solà, impulsor de la llicenciatura en Biotecnologia a Catalunya, exconseller d’Universitats i professor de Biotecnologia Industrial a la UAB, van participar en aquest acte per debatre sobre l’ús de la biotecnologia dins de l’àmbit industrial més enllà de la biomedicina.

En format de taula rodona, aquesta jornada va reflexionar sobre els diferents sistemes de climatització que actualment s’estan projectant i executant, valorant-ne els avantatges i els inconvenients. Hi van intervenir Àlex Zaragoza, president de la Comissió d’Acció Professional; Javier Aramburu Calvo, director tècnic de TROX España; Daniel Sabrià, de Systems Building Efficiency a Johnson Controls; Iván Castaño, cap de Producte de Climatització Invisible d’Uponor; José Antonio Romero, supervisor del Departament Tècnic de Daikin; Rafael Mora, director de Producte i Desenvolupament a CIATESA, i Eloy de Sola, president d’ATECYR Catalunya.

FULLS dels ENGINYERS

dia a dia

24 octubre

25 octubre

27 octubre

Fòrum de Patrimoni Industrial

El vehicle elèctric, desafiaments tecnològics, infraestructures i oportunitats de negoci

Licitació dels serveis energètics de l’enllumenat públic municipal

El disseny i la construcció d’una maqueta ferroviària digital: tecnologia i art

Associació del Museu de la Ciència i la Tècnica i d’Arqueologia Industrial de Catalunya Gemma Tribó, Miquel Doménech i Frederic Prieto, del Centre d’Estudis del Baix Llobregat, van exposar als assistents el tema centrat en el “Canal de la Infanta: Passat, present i futur”.

Comissió de Mobilitat i Transports: Subcomissió d’Automoció La seu dels EIC va acollir aquesta sessió centrada en la revolució tecnològica, energètica i social que suposarà la implantació del vehicle elèctric. La Societat de Tècnics d’Automoció (STA) va presentar el primer llibre tècnic destinat als enginyers i professionals dels sectors implicats. Rafael Boronat, president de STA; David Huguet, responsable de Tecnologia i Innovació de Siemens Catalunya; Francesc Garriga, coordinador de la Subcomissió d’Automoció dels EIC, i Lluís Pinós, delegat de Red Eléctrica de España a Catalunya i membre de la Comissió d’Energia dels EIC, van ser els ponents convidats.

25 octubre La indústria espanyola de fabricació d’equips nuclears

Comissió d’Energia: Subcomissió del Sector Elèctric Regulat La indústria espanyola de fabricació d’equips nuclears està present en diversos països arreu del món

GENER/FEBRER/MARÇ 2012

tot i que no es construeixin ni estigui prevista la posada en marxa de noves centrals nuclears a Espanya a mitjà termini. Aquesta jornada va tenir com a objectiu explicar les característiques de la participació espanyola en diversos projectes de nova construcció. Joan Vallvé, degà del COEIC, va ser l’encarregat de donar la benvinguda als assistents i de donar pas a José María Zubimendi, director general d’ENSA (Equipos Nucleares), i a José Manuel García Monclús, director d’Operacions de Ringo, els ponents convidats. Aquest col·loqui va ser coordinat per José M. García Casasnovas, membre de la Comissió d’Energia del COEIC.

Comissió de tura: Engitren

Clúster d’Eficiència Energètica de Catalunya L’espai Francesca Bonnemaison de la Diputació de Barcelona va ser l’escenari de presentació del document Licitació dels serveis energètics de l’enllumenat públic municipal. El CEEC, l’Institut Català d’Energia (ICAEN) i la Diputació de Barcelona (DIBA) van organitzar aquesta jornada amb la fita d’orientar els organismes licitadors dels serveis energètics de l’enllumenat públic en els criteris per a la licitació de l’enllumenat públic en el model de contractació d’empresa de serveis energètics (ESE), elaborat pel grup de treball sobre Licitacions dels Serveis Energètics en l’Enllumenat Públic del CEEC.

Cul

Salvador Vila, economista i maquetista, i Joan Tatjer, enginyer industrial, van ser els encarregats de conduir aquesta sessió i explicar als assistents el desenvolupament d’una maqueta digital abatible lateral amb circuits d’escala H0 de diferents amples de via, i tot a partir d’una base de plàstic vacuforme comercial.

27 octubre XLI Campionat de Tennis dels EIC Comissió d’Esports Seguint la tradició, la Comissió d’Esports va convocar de nou el Campionat de Tennis dels EIC i el seu reglament, en el qual queden descrites les normes de competició i les categories de joc.

27 octubre Antoni Castellà, secretari d’universitats i recerca DE LA GENERALITAT

“El debat sobre el futur de la universitat és un dels debats estratègics de país”

Els esmorzars dels enginyers del passat 27 d’octubre va ser el marc en el qual Antoni Castellà, secretari d’Universitats i Recerca i professor d’Esade des del 1996, va exposar tot un seguit de reflexions sobre el model universitari català. Antoni Castellà va recalcar que en una situació de restriccions pressupostàries l’Administració ha de saber prendre decisions, i va assenyalar que des del punt de vista de finançament i en l’àmbit educatiu les universitats públiques són les que pateixen més la crisi econòmica. Però, com fer que siguin compatibles aquestes restriccions pressupostàries i un sistema educatiu d’alt nivell? Antoni Castellà va explicar als assistents que recentment s’han organitzat reunions amb els rectors de les universitats catala-

7 noveMbre El MIDCAT, interconnexió transfronterera de gas natural Comissió d’Energia El MIDCAT és una infraestructura indispensable per a la creació d’un mercat europeu de gas natural al sud-oest d’Europa. Aquesta jornada tècnica, emmarcada en el patrocini Enagás-AEIC va presentar la necessitat de disposar d’una nova interconnexió transfronterera per al gas natural. Joan Vallvé, degà del COEIC, va obrir l’acte i va donar pas a Josep Canós, de la Direcció General d’Energia,

nes per veure com es pot evitar que la crisi i les restriccions afectin l’educació superior. En aquest sentit, es van establir uns eixos d’actuació. En l’àmbit dels màsters, cal una aproximació a l’oferta acadèmica important. Cal aplicar criteris de demanda i de creació d’oferta a l’hora de dibuixar el mapa acadèmic, així com més col·laboració universitària per avançar en les diferents àrees de coneixement. Castellà es va pronunciar a favor del model català de personal acadèmic per intentar deixar de banda el sistema funcionarial i encaminar-nos cap a un model de contractació, més proper a Europa, i que dos dels seus objectius són atrapar més talent i aconseguir més incentius econòmics. L’impuls dels serveis comuns és un altre dels eixos proposats, així com establir una política de preus més equitatius. Quin ha de ser el model de governança per a les nostres universitats? “El debat sobre el futur de la universitat és un dels debats estratègics de país”, va dir Castellà, i va recalcar que cal reflexionar sobre quin grau d’autonomia ha de tenir la universitat catalana en el marc espanyol. Aquests eixos suposaran un estalvi i una eficiència econòmica, però Castellà va afirmar que aquest no hauria de ser l’únic objectiu ni tampoc l’objectiu principal. Antomi Castellà va dir als assistents que cal establir un debat en la societat: “Les prioritats són sanitat, ensenyament i benestar social, i és tasca també de les universitats que en una situació de crisi econòmica com la que vivim hi hagi la percepció que en termes de futur la nostra economia, molt lligada al coneixement, serà competitiva”.

Mines i Seguretat Industrial; Jean Zophore, director associat d’ADSOE consultant i expresident de l’Institut France Espagne; Ferran Tarradellas, de la Representació de la Comissió Europea a Espanya; Raúl Yunta, director de Gas de la Comissió Nacional d’Energia, i Francisco de la Flor, director d’Enagás. La sessió va ser moderada per Jordi Dolader, president de la Comissió d’Energia.

FULLS dels ENGINYERS

dia a dia

2 noveMbre

8 NOVEMBRE

Aula d’Extensió Universitària dels EIC

Propostes polítiques per a una millor Administració i funció públiques

Actuacions dels EIC per millorar la col·locabilitat dels enginyers

Comissió de Jubilats i Prejubilats El dret públic de Catalunya va ser el tema que va obrir aquesta aula tutelada per la Universitat Politècnica de Catalunya i que va anar a càrrec de Montserrat Bajet, professora agregada de la Universitat Pompeu Fabra, i Tomàs Montagut, catedràtic del Departament de Dret de la Universitat Pompeu Fabra.

Comissió dels Enginyers a les Administracions Públiques

Representants de les diferents candidatures que es presentaven a les eleccions del 20 de novembre van exposar un diagnòstic de la situació, les mesures, prioritats i iniciatives de la seva estratègia política, i els mecanismes i recursos per dur-la a terme. Laia Bonet (PSC), Antonio Gallego (PPC), Pilar Pifarré (CiU), Isabel Galobardes (ERC) i Josep Pérez Moya (ICV/EUiA) van ser els ponents convidats. La taula informativa va ser moderada per Mònica Acero, periodista.

Comissió de Serveis a l’Enginyer L’ampla experiència demostrada pels Serveis Ocupacionals de l’AEIC/COEIC oferint oportunitats laborals als enginyers industrials va ser el punt de partida d’aquesta sessió informativa en la qual es va explicar la situació del mercat laboral actual dels enginyers, les oportunitats que es troben a l’estranger i quins canals i mètodes hi ha disponibles per assolir els objectius professionals. Joan Torres, president de l’AEIC, va obrir aquest acte. Josep Mouriño, cap d’àrea de Serveis de l’AEIC/COEIC; Juan Torras, soci director d’Egon Zehnder; Óscar Perreau, director d’EIM a Barcelona, i Francesc González, soci director d’ICSA, van ser els convidats. L’acte va ser moderat per Josep M. Rovira, vicedegà del COEIC.

10 NOVEMBRE

9 NOVEMBRE

12 NOVEMBRE

Les més espectaculars línies ferroviàries de Suïssa

Compartint Experiències: Pintura de paviments de formigó

Visita a la col·lecció privada de cotxes clàssics de Ramon Magriñà

Comissió de Cultura: Engitren Francesc Daura, enginyer industrial, va participar en aquesta sessió presentada per Joan Tatjer, enginyer industrial i membre del grup coordinador d’Engitren de la Comissió de Cultura. En aquest acte, l’Oficina de Turisme de Suïssa va lliurar als assistents uns dossiers informatius de tots els trens de Suïssa.

Comissió de Construcció Aquest acte va suposar un punt de trobada per intercanviar coneixements sobre temes de construcció. Es van comentar experiències de problemes i solucions sobre l’aplicació de pintures sobre lloses o paviments de formigó, així com les característiques de la base de formigó i els seus tractaments superficials abans de l’aplicació. Xavier Pascual, enginyer industrial i cap de la Unitat d’Obres de Barcelona de Serveis Municipals, va ser l’encarregat de conduir aquest acte.

GENER/FEBRER/MARÇ 2012

Comissió de Mobilitat i Transports: Subcomissió d’Automoció La Subcomissió d’Automoció va organitzar una visita guiada a una de les col·leccions de vehicles clàssics més importants d’Espanya. La col·lecció privada da Ramon Magriñà, un tarragoní amant del món del motor, consta de més de vuitanta vehicles entre cotxes i motos, entre els quals destaquen models únics com el Pegaso Spyder Z102 SS2 o motocicletes com la JJ Kobas TR1 de Carles Cardús.

10 novembre

Acte de benvinguda als nous col·legiats Joan Martorell, president executiu de Gutmar, va ser el padrí de la promoció dels nous enginyers i enginyeres col· legiats que van assistir a l’acte de benvinguda el passat 10 de novembre a l’Auditori Pompeu Fabra. Joan Vallvé va ser l’encarregat de donar la benvinguda als assistents i d’obrir pas a Joan Martorell, que va dedicar els seus minuts a donar consells als nouvinguts i els va animar a participar de les activitats del COEIC. Al final de l’acte, els nouvinguts van rebre la insígnia que els confirma com a nous col·legiats.

Esteve Balcells Ca· bré (col·legiat 17286) “Formar part d’un grup d’enginyers com el que represen· ta el Col·legi d’Engi· nyers no té preu” 9 NOVEMBRE VI Trobada Empresa Adherida

La seu del COEIC va acollir aquest acte que va tenir com a protagonistes Apple, Banc de Sabadell i l’Econòmic. Després de

Esther Biel Roda (col·legiada 17314) “El Col·legi d’Enginyers em manté en contacte contínuament amb la meva professió. T’ofereix un munt de possibilitats” Ivan Bartrina Vidal (col·legiat 17371) “He finalitzat ara els estudis i he cregut que la millor opció d’estar dins d’un grup social era el Col· legi d’Enginyers”

la benvinguda institucional d’Antoni Mª Grau, director general de l’AEIC/COEIC, va intervenir Antoni Molina, director de la Direcció d’optimització operativa de Banc Sabadell sobre la Llei de Serveis de pagament, una visió pràctica. Seguidament Ricard Forcat, Gerent de l’Econòmic va convidar a totes les empreses adherides assistents que expliquessin els seus casos d’èxit per ser publicats posteriorment en el setmanari, a més va informar dels avantatges en la subscripció i publicitat al setmanari que a partir d’ara tenen en exclusiva totes les empreses adherides. A la segona part, va tenir lloc la Conferència Integració de la tecnologia Apple a l’empresa a càrrec d’Ángel Viloria, ADP Apple i Joan Tarafa, gerent de Microgestió, on es van mostrar de forma pràctica les diferents possibilitats d’integració de les plataformes Apple -iphone, ipad i servidors apple- a l’empresa. Es va finalitzar l’acte amb una trobada-esmorzar a la pròpia seu del col·legi que va servir per intercanviar opinions, establir sinergies de col·laboració i relacionar-se. La trobada va comptar amb la presència de representants de més de 30 empreses adherides i més de 50 assistents.

FULLS dels ENGINYERS

dia a dia

14 NOVEMBRE

15 NOVEMBRE

Noves tendències en reducció de costos

Cafè els Enginyers

Comissió dels Enginyers a les Administracions Públiques i Comissió de Gestió Empresarial

Comissió de Jubilats i Prejubilats

Interrogants Enginova: Comercialitzar el teu nou producte o servei

En aquesta sessió, organitzada juntament amb l’Associació Catalana de Comptabilitat i Direcció (ACCID), la Comissió dels Enginyers a les Administracions Públiques i la Comissió de Gestió Empresarial, es van presentar les noves tendències sobre la reducció dels costos a través d’un enfocament professional i pràctic de les eines crucials per poder maximitzar la rendibilitat financera i garantir la supervivència empresarial. Lluís Cuatrecasas, catedràtic de la Universitat Politècnica de Catalunya i president de l’Institut Lean Management, Joan Sardà, professor de la UPC i economista, i Josep Lluís Rodríguez, expert en polítiques de modernització del Departament de Governació i Relacions Institucionals de la Generalitat de Catalunya, van intervenir durant l’acte, que va tenir com a presentadors Anselm Constans, membre de la Junta Directiva de l’ACCID, Miquel Subirachs, president de la Comissió dels Enginyers a les Administracions Públiques del COEIC, i Miquel Àngel Estruga, representant de la Comissió de Gestió Empresarial i coordinador de la Subcomissió de Qualitat del COEIC.

Julio García Ramon, exdirector de Projectes de Mobilitat de l’Ajuntament de Barcelona i professional que ha desenvolupat tota la seva carrera professional en aquest ajuntament, va ser el convidat d’aquesta sessió.

Comissió de Política Industrial i Innovació Tecnològica Jordi Fernández, assessor i consultor, expert en gestió comercial, va participar en aquesta sessió -moderada per José M. Román Senante, director d’Enginova-, i el qual va explicar als assistents la importància de la funció comercial per al desenvolupament i la supervivència d’una nova empresa.

16 NOVEMBRE

15 NOVEMBRE

Decret 82/2010 sobre mesures d’autoprotecció

Presentació del projecte d’interconnexió elèctrica França-Espanya

Comissió de Seguretat: Subcomissió de Plans d’Emergència Aquesta sessió informativa va posar sobre la taula les novetats referents a l’aplicació del decret i l’operativitat de la plataforma HERMES, així com dels cursos per acreditar tècnics competents en la redacció de plans d’autoprotecció. Hi van intervenir Joan Gràcia, responsable de Plans d’Autoprotecció de la Direcció General de Protecció Civil, i David Tisaire Berga, responsable de la Subcomissió de Plans d’Emergència i en representació de la Comissió de Formació.

GENER/FEBRER/MARÇ 2012

Comissió d’Energia: Subcomissió del Sector Elèctric Regulat Joan Vallvé, degà del COEIC, va donar la benvinguda a aquest acte, dedicat a debatre sobre la nova interconnexió elèctrica França-Espanya i la línia soterrada en corrent continu entre Baixàs i Santa Llogaia. Lluís Pinós, delegat de Red Eléctrica de España a Catalunya; Conchita Velázquez, de Siemens, Volker Lehmann; Roger Escoda, de DyC, i Lluís Sales, de Prysmian, van intervenir durant la sessió, que va acabar amb un col·loqui en què va participar Jordi Dolader, president de la Comissió d’Energia.

17 NOVEMBRE

19 NOVEMBRE

Presentació de l’informe Observatori de la Competitivitat 2011

Telemesures per a comptadors domèstics de gas natural i electricitat

Excursió per la serra de Busa

Joan Vallvé, degà del COEIC, i Joan Torres, president de l’AEIC, van ser els encarregats de presentar l’edició de l’Observatori de la Competitivitat 2011, que per quart any consecutiu té com a objectiu fer una radiografia de la competitivitat de les empreses catalanes en relació amb l’actual context econòmic. Francesc Xavier Mena, conseller d’Empresa i Ocupació, va participar en una taula de debat juntament amb Joaquim Coello d’Applus, Carles Kinder de GTD, Jaume Martínez Aguiló de Comexi Group i Jeroni Farnós de Technip.

Comissió d’Energia Jordi Rosselló, de Gas Natural Fenosa, i Joan M. Jubany Casanovas, subdirector d’Energia i Operacions Nord d’Endesa, van participar en aquesta sessió per parlar de l’obligatorietat d’actualitzar els comptadors domèstics d’electricitat amb equips que disposin de telemesura i telegestió.

Comissió d’Esports: Grup de Muntanyisme Els enginyers i enginyeres participants van recórrer la pista de la riera d’Aigua d’Ora cap a Sant Pere de Graudescales, església romànica que data de l’any 913. Van arribar fins a Busa passant per l’església de Sant Cristòfol de Busa i la masia de La Vila. Durant el camí, van gaudir d’unes vistes espectaculars del Port del Compte, Sant Llorenç de Morunys i la serra dels Bastets. En total, 16 quilòmetres i una ascensió acumulada d’uns 700 metres per passar un dissabte amb bona companyia.

21 NOVEMBRE

22 NOVEMBRE

Innovació, eficiència i qualitat a les administracions públiques

Tecnologia BIM, el futur en el disseny d’edificis

Comissió dels Enginyers a les Administracions Públiques Comissió de Construcció Aquesta sessió va tenir com a objectiu la concentració i integració de serveis administratius de la Generalitat a Girona en un únic edifici. Hi van participar Jaume Torrent, gerent de Serveis Comuns de l’Administració de la Generalitat a Girona; Assumpta Rodeja, cap de Serveis Comuns de la Delegació Territorial del Govern a Girona; Mercè Nadal, cap de Servei de l’Oficina d’Atenció Ciutadana de Girona; M. Àngels Adroer, responsable de Gestió Documental de l’Arxiu de la Delegació Territorial del Govern a Girona, i Diego Vieyra, gestor de tecnologia. Jordi Mas, responsable de Dimensionament, Secretaria d’Administració i Funció Pública, i de la Subcomissió de Prospectiva dels EIC, va presentar i moderar aquest col·loqui.

Andrés García Damjanov, arquitecte, soci d’ATAC Process Management i director de diferents postgraus de l’Escola Sert del COAC; Alfonso Alcaide, enginyer superior en Informàtica, soci director de Bynks i consultor especialista en tecnologia BIM, i Ferran Masip, arquitecte tècnic i consultor especialista de Bynks en tecnologia BIM, van participar en aquest acte dedicat al Building Information Modeling (BIM), que pretenia acostar els assistents a aquesta innovadora tecnologia.

FULLS dels ENGINYERS

dia a dia

22 NOVEMBRE

23 NOVEMBRE

24 NOVEMBRE

IDES. Presentació de l’informe 2011 de l’Observatori del Risc: Infraestructures, territori i seguretat

Aula d’Extensió Universitària dels EIC

Microcogeneració

L’Institut d’Estudis de la Seguretat (IDES) promou estudis de seguretat i permet un contacte permanent entre els dos col·legis d’enginyeria més importants de Catalunya, el COEIC i el CETIB. En aquest marc, es va presentar l’onzena edició de l’Observatori del Risc, que busca oferir una visió analítica dels problemes que poden sorgir a mitjà i llarg termini relacionats amb temes de la seguretat. Joan Ribó, president de l’IDES i degà del CETIB; Joan Vallvé, vicepresident de l’IDES i degà del COEIC; Damià Calvet, secretari de Territori i Mobilitat; Josep M. Rovira, vicedegà del COEIC; Manel Villalante, director general de Transports Terrestres del Ministeri de Foment, i Pere Torres, biòleg i ambientòleg, van intervenir en aquest acte.

Comissió d’Energia Comissió de Jubilats i Prejubilats En aquesta ocasió, Paco Camarasa, comissari de BCNegra i propietari de la llibreria Negra i Criminal, va ser l’encarregat de conduir aquesta aula tutelada per la UPC, amb el tema La novel·la negra. L’objectiu d’aquest acte va recaure a analitzar la tecnologia de cogeneració de petita potència i els diferents aspectes que en condicionen la implantació, com són: potencials usuaris, marc legal i la situació a Espanya, i aspectes vinculats amb la rendibilitat i el finançament d’aquesta tecnologia. Hi va participar Lluís Morer, cap d’Unitat d’Indústria i Transport de l’Institut Català d’Energia; Emili Fort, responsable de Nous Subministraments Especials a Catalunya d’Endesa; Roger Marcos, director general de Cogen España; Albert Blanco, responsable de l’oficina tècnica de projectes de BaxiRoca; Joan Carles Almecija, director tècnic de projectes d’Energea, i Laia Gelabert, cap de Projectes de Solucions Integrals i Serveis Energètics de Gas Natural Serveis SDG.

30 NOVEMBRE 24 NOVEMBRE

28 NOVEMBRE

Ibertren, una marca catalana històrica

Fòrum de Patrimoni Industrial

Aula d’Extensió Universitària dels EIC

Associació del Museu de la Ciència i la Tècnica i d’Arqueologia Industrial de Catalunya

Comissió de Jubilats i Prejubilats

Francesc Sagalés Sala, director general de l’empresa Sagalés, SA, va parlar als assistents de l’empresa en una jornada titulada Sagalés: història d’una empresa familiar i futur Museu d’Autobusos Antics.

José Costa López, doctor en Ciències Químiques, químic forense i degà del Col·legi de Químics de Catalunya, va parlar de química forense als assistents a l’Aula.

Comissió de Cultura: Engitren Víctor Canosa, enginyer industrial i membre del grup coordinador d’Engitren, va presentar aquest acte que va analitzar la trajectòria i les experiències d’una empresa moderna que és una de les poques que està obrint pas al tren espanyol en el sempre difícil mercat del modelisme ferroviari del nostre país. Jordi Hernández, gerent d’Ibertren, va intervenir durant la sessió.

GENER/FEBRER/MARÇ 2012

29 NOVEMBRE Tast de vins de la DO Costers del Segre Comissió de Cultura Seguint les tradicionals sessions de tast de vins de les denominacions d’origen catalanes que es fan els darrers anys abans de les festes, la Comissió de Cultura, amb la col·laboració del Consell Regulador de la DO Costers del Segre, va organitzar el passat dia 29 de novembre una sessió de degustació de sis vins i un escumós, representatius del caràcter singular i variat d’aquesta important DO.

notes de tast VINS BLANCS Blanc Terra Chardonnay 2010 de Raïmat, chardonnay 100%. Color groc intens i brillant, aromes de préssec i poma; en boca, nectarina i poma verda amb pas llarg i refrescant. Blanc Vallcorb 2010 de Carviresa, macabeu 100%. Color groc pàl·lid i brillant, aromes de fruita blanca amb tocs florals de cítrics; en boca, fresc, viu i persistent. Blanc Cristiari 2010 de Vall de Baldomar, amb MüllerThurgau i Incrocio Manzoni. Color groc palla amb tocs verds i brillants, aromes d’espècies i vegetals; i en boca, ric, viu i saborós. VINS NEGRES Negre criança Vallcorb 2008 de Carviresa, Ull de llebre 100%. Color cirera robí, aromes de fruits vermells (maduixa i cirera); en boca, saborós, equilibrat, persistent i llarg. Negre criança Vinya 54 Syrah 2007 de Raïmat, syrah 100%. Color vermell cirera intens i brillant, aromes intenses de prunes i mores; en boca, entrada elegant, pas agradable i final persistent.

Va obrir l’acte el president de la Comissió de Cultura, Joan Enric Vidiella, que donà la benvinguda a tots els participants i agraí la seva assistència. També va agrair la col·laboració del Consell Regulador i va presentar Olga Codina, enginyera agrònoma i secretària del Consell Regulador, que dirigí la sessió. Començà fent una exposició de les característiques de la DO: constituïda el 1986, compta amb 4.696 hectàrees cultivades, 633 viticultors i 34 cellers (7 elaboradors i 27 envasadors). Seguí per indicar les set subzones: Artesa de Segre, Urgell, Garrigues, Pallars Jussà, Raïmat, Segrià i Valls del Riu Corb, que amb climatologies i sols molt diversos confereixen una destacada personalitat als seus vins. Finalment, enumerà les varietats blanques i negres, autòctones i incorporades, autoritzades i recomanades, així com les que estan en procés de tramitació. Abans d’iniciar la degustació dels vins, recordà breument les parts del tast lligades als sentits de la vista (color i aspecte), olfacte (aromes) i gust (sabors), descrivint aquestes característiques en general segons es tracti de blancs o negres, depenent de les varietats emprades, de l’elaboració i de la posterior criança. Seguidament es procedí a tastar tres vins blancs i tres vins negres, comparant-ne els aspectes visuals, les aromes i el gust en boca i destacant els trets més característics de cada vi. Al final de la sessió va explicar l’elaboració dels vins escumosos, les varietats emprades, el temps de criança en la cava i el grau de sucre. El brindis entre tots els assistents posà punt i final a aquesta interessant sessió. Aquest tast es va repetir el dia 1 de desembre a la Delegació del Vallès, a Sabadell.

Negre Cristiari d’Alòs 2010 de Vall de Baldomar, merlot 100%. Color vermell cirera intens, aromes de fruita vermella amb tocs balsàmics, de fumats i mineral; en boca, entrada suau, pas rodó amb final llarg i persistent. VINS ESCUMOSOS Brut Nature Chardonnay – Xarel·lo de Raïmat, 70% chardonnay i 30% xarel·lo. Color groc palla amb bombolla fina i persistent, aromes de fruita madura amb notes cítriques, i en boca aporta molta vitalitat.

FULLS dels ENGINYERS

dia a dia

ÀMBIT TERRITORIAL

20 octubre

10 novembre

14 novembre

Tecnologia LED, base de l’estalvi energètic

Tast de vins de l’Empordà fets per enginyers industrials

Cicle de conferències: Egiptologia

Demarcació de Girona Demarcació de Girona Jornada tècnica sobre solucions energètiques. De la mà de l’empresa de solucions energètiques Luxsatuk 333, es va donar a conèixer als assistents l’aplicació de les últimes tecnologies en sistemes d’il·luminació d’alta eficiència (LED) i sistemes de control integral del consum elèctric. En aquesta jornada es van exposar els coneixements bàsics de la tecnologia LED, els productes, el disseny i la realitat del LED i es va fer un pas més enllà exposant sistemes de control per a projectes d’habitatge i automatització en edificis, i la gestió del control mitjançant una plataforma online per augmentar l’eficiència energètica i reduir el consum elèctric.

1 desembre Aïllament tèrmic en xarxa de canonades. Procediment alternatiu Demarcació de Girona Jornada tècnica realitzada per l’empresa Italsan en què es va tractar el procés de càlcul que cal seguir per al procediment alternatiu, el marcat per la UNE EN ISO 12241 Aïllament tèrmic per a equips d’edificació i instal·lacions industrials.

GENER/FEBRER/MARÇ 2012

Presentació a càrrec de dos col·legiats de la demarcació que elaboren els seus propis vins a les terres de l’Alt Empordà: el Sr. Josep Lluís Iglesias del celler Mas Pòlit, situat a Vilamaniscle, i el Sr. Antoni Roig del celler Mas Llunes, de Garriguella. Durant la presentació, a la qual van assistir 25 persones, els propietaris dels cellers ens van desvetllar els secrets que s’amaguen darrere de cada un dels seus vins. De Mas Pòlit es van degustar dos vins negres: Mas Pòlit Negre 2009 i Clot d’Illa 2009. I el Sr. Antoni Roig va presentar un vi blanc i dos de negres de les seves vinyes situades al municipi de Garriguella: Nivia 2010 (blanc), Rhodes 2006 (negre) i Emporion 2007 (negre).

Mètode de càlcul. Amb aquest procediment s’estableixen les pèrdues tèrmiques i condensacions intersticials que s’originen en la canonada. El programa ITALTERM està elaborat per aquesta empresa, compleix la norma UNE EN ISO 12241 i està certificat pel centre experimental de refrigeració i climatització de la Universitat Politècnica de Catalunya. Un cop acabat l’acte, els assistents van gaudir d’un aperitiu mentre debatien els temes presentats pels ponents.

Demarcació de Girona El passat 14 i 28 de novembre es van realitzar la primera i la segona sessió del cicle de conferències sobre egiptologia organitzat per la Comissió de Jubilats i Prejubilats. El programa, realitzat pel conferenciant Ricard Julià i Cànoves, expert en Egiptologia, membre de la Societat Catalana d’Arqueologia i Egiptologia, conferenciant i articulista en diversos organismes i mitjans de comunicació, comprèn tres sessions: Les filles del Nil, Mòmies! Un viatge a l’infinit i Faraons, arqueòlegs, anècdotes i altres històries.

24 novembre

4 novembre

Trobada de juntes dels col·legis membres de la Taula de l’Enginyeria de les Comarques Gironines

Visita al sincrotró Alba

Demarcació de Girona La Taula de l’Enginyeria de les Comarques Gironines organitza una assemblea conjunta per a tots els membres de les juntes directives que la constitueixen. Els diferents col·lectius d’enginyers de les comarques de Girona reforcen la seva vinculació a través de la Taula de l’Enginyeria de les Comarques Gironines (TeG) per donar un millor servei a la societat i reforçar la participació en els temes que versen sobre l’àmbit de l’enginyeria i afecten els ciutadans. En aquesta ocasió es van reunir en una assemblea conjunta on van participar les respectives juntes directives per visualitzar aquest apropament entre els diferents col·legis professionals que la constitueixen, amb l’objectiu de donar a conèixer les actuacions realitzades fins en aquell moment des de la TeG. Es va parlar, també, dels possibles escenaris futurs en l’àmbit universitari i de com els canvis en les titulacions poden afectar l’existència dels col·legis professionals del col·lectiu.

Delegació del Vallès Una seixantena de companys i companyes van realitzar la visita a les instal·lacions del sincrotró Alba, organitzada per la Delegació del Vallès. La visita va començar amb una explicació de l’operació logística del Parc Alba i del funcionament teòric de l’accelerador de partícules. A continuació, i en petits grups, es va visitar el sincrotró i l’edifici que el conté, un model europeu de tecnologia avançada i d’eficiència energètica. novembre

1 desembre Sessions de tutoria per a la preparació de l’examen lliure per a tècnics competents en elaboració de plans d’autoprotecció

Tast de vins de la DO Costers del Segre Delegació del Vallès Seguint les tradicionals sessions de tast de vins de les denominacions d’origen catalanes que es fan els darrers anys abans de les festes, la Delegació del Vallès, amb la col·laboració del Consell Regulador de la DO Costers del Segre, va organitzar el passat dia 1 de desembre una sessió de degustació de sis vins i un escumós, representatius del caràcter singular i variat d’aquesta important DO. Obrí l’acte el secretari de la Delegació, Joan Vega, que donà la benvinguda a tots els par-

Delegació del Vallès

ticipants agraint la seva assistència. I després d’agrair també la col·laboració del Consell Regulador, presentà Olga Codina, enginyera agrònoma, secretària del Consell Regulador, que dirigí la sessió. Per al detall del desenvolupament de la sessió, així com per a les notes del tast dels vins, vegi’s la pàgina 69.

L’objectiu d’aquestes sessions de tutoria va ser ajudar els col·legiats a preparar l’examen lliure per acreditar-se com a tècnics competents en l’elaboració de PAU d’àmbit local que tindrà lloc el 17 de desembre del 2011 segons consta a la Resolució INT/2314/2011, de 16 de setembre, de convocatòria d’un examen per obtenir l’acreditació per elaborar plans d’autoprotecció de les activitats i els centres d’interès per a la protecció civil local.

FULLS dels ENGINYERS

articles

Podem continuar compatibilitzant jubilació i treball per compte propi Susanna Carmona i Llevadot / Directora de Servei al Client. La Mútua dels Enginyers

esprés d’un any de normes divergents i a l’espera d’una regulació més específica, els enginyers que es jubilin podran seguir compatibilitzant el treball per compte propi amb la pensió pública. El passat mes d’agost es va publicar la Llei 27/2011, d’1 d’agost, sobre actualització, adequació i modernització del sistema de la Seguretat Social que, a més d’aprovar la reforma del sistema de pensions de la Seguretat Social, també regula en diversos punts la compatibilització del cobrament de la pensió de jubilació amb l’exercici lliure de la professió. Els efectes més importants d’aquesta norma, amb relació al treball un cop jubilat, són que deixa sense efecte l’Ordre TIN1362/2011, de 23 de maig, i es continua mantenint el criteri que s’estava aplicant abans de l’entrada en vigor d’aquesta Ordre, a l’espera d’una legislació específica que ho reguli. Per tant, qualsevol professional col·legiat que disposi d’una mutualitat de previsió social reconeguda com a alternativa al Règim Especial de Treballadors Autònoms (RETA) podrà compatibilitzar la pensió de jubilació amb el treball per compte propi, sempre que consti adscrit a la seva mutualitat professional. Aquesta Llei estableix un nou supòsit de caràcter general per a totes les professions quan els ingressos anuals totals per l’exercici de l’activitat per compte propi no superin el Salari Mínim Interprofessional (SMI)(*), en còmput anual. En aquest cas no caldrà cotitzar ni a la Seguretat Social ni (si és el cas) a la mutualitat de previsió social alter-

(*) El SMI per al 2011 és de 8.979,60 €/any.

GENER/FEBRER/MARÇ 2012

nativa al RETA però, en conseqüència, com aquest “salari” no cotitzarà per cap concepte, no generarà nous drets. Contra aquesta Ordre, TIN1362/2011, La Mútua dels Enginyers juntament amb la Confederació Espanyola de Mutualitats i altres mutualitats alternatives al RETA van presentar un recurs, admès a tràmit, en què sol·licitaven la seva suspensió cautelar per evitar que, si entrava en vigor l’1 de juliol del 2011, fes incompatible l’exercici lliure de determinats professionals un cop jubilats. Entre aquests professionals estan els enginyers industrials que tenen La Mútua dels Enginyers com a entitat alternativa. Tant la Confederació Espanyola de Mutualitats com les altres entitats i col·lectius van promoure que es presentessin esmenes al projecte de la llei de reforma de les pensions de la Seguretat Social, per tal de deixar sense efecte l’esmentada Ordre, fet que es va aconseguir, a l’espera que es desenvolupi una regulació específica i adequada, segons l’esmentada Llei.

El passat mes d’agost es va publicar la Llei 27/2011, d’1 d’agost, sobre actualització, adequació i modernització del sistema de la Seguretat Social

Lideratge personal: aprèn a dominar les teves emocions

uan pensem en l’expressió “domini d’un mateix” és fàcil pensar en una persona que té la seva vida planificada i que controla el seu futur. I tu, sents que controles la teva carrera i les teves metes? A la majoria de nosaltres ens agradaria tenir més control de les nostres accions i emocions. Quan tenim un bon domini de nosaltres mateixos, tenim la capacitat de controlar-nos en totes les situacions i avançar de manera conscient i constant cap a les nostres metes, sabem quin és el nostre objectiu i som prou disciplinats com per fer les coses d’una manera alineada. El domini d’un mateix també significa controlar les nostres emocions, impulsos i accions i és vital si volem aconseguir metes a la vida. Pensem en alguna persona que coneguem que no tingui domini de si mateix; probablement es tracta d’una persona impulsiva i precipitada, que crida als col·legues o col·laboradors quan està enfadada i que es torna amable posteriorment per compensar la “pèrdua de papers”. Aquestes persones acostumen a ser imprevisibles i, en conseqüència, són percebudes com a poc fiables per les persones que les envolten. Quan demostrem tenir domini de nosaltres mateixos a la feina demostrem tenir la força interior i fermesa necessàries per un lideratge eficaç. Per tant, val la pena l’esforç d’invertir-hi temps; pot ajudar-nos a ser persones més equilibrades i mai se sap quines oportunitats poden sorgir arran d’això. El domini d’un mateix cobreix molts aspectes de la vida personal i professional. Millorar pot significar treballar en moltes d’aquestes àrees, però és millor centrar-se en una o dues a la vegada per no sentir-nos aclaparats. Algunes de les àrees en què podem desenvolupar el domini de nosaltres mateixos són:

Objectius L’autodomini comença per una visió de com volem que sigui la nostra vida. Pensem en persones que coneguem amb gran autodisciplina: saben on volen arribar a la vida i aquesta visió els dóna força per arribar-hi. És important, doncs, començar amb una visió clara dels objectius a curt i llarg termini, aprendre a establir metes personals i entrar en l’hàbit d’avançar cap a aquestes cada dia. Com més clar tinguem què és el que volem aconseguir a la vida, més fàcil serà avançar-hi amb calma i confiança.

Actitud i emoció L’actitud i l’emoció juguen un paper molt important en l’autodomini. Aquells que mostren un fort autodomini

Montse Pérez / Serveis Ocupacionals dels EIC

no permeten que les seves emocions els controlin, sinó que són ells qui controlen les seves emocions. Concentra’t en quelcom positiu cada dia, sigues agraït per les coses. Ser agraït i tenir una actitud positiva marcarà la pauta per a la resta del dia. No et culpis a tu mateix quan les coses no surten com vols; l’autosabotatge és un mecanisme ràpid i cruel per minar els nostres ànims i evitar desenvolupar el nostre potencial. Si trobes que de manera conscient t’estàs soscavant a tu mateix, para un moment i pensa en quelcom positiu i reconfortant. El fet de ser capaç de gestionar i controlar les nostres emocions ens ajuda a construir la intel·ligència emocional, és a dir, a ser conscient de les emocions i necessitats dels altres i de com les nostres emocions afecten les persones que ens envolten. Els que tenen un bon autodomini sempre són conscients dels altres i treballen per assegurar-se que les seves emocions no afecten negativament altres persones.

Força de voluntat Pensa quantes vegades t’has fixat una meta i per una raó o una altra mai l’has perseguida amb determinació per la manca de força de voluntat. Ens ha passat a tots i moltes vegades ens sentim avergonyits o decebuts per no haver aconseguit el que volíem. La força de voluntat és una part essencial de l’autodomini, és el que ens impulsa endavant fins i tot quan tenim por o vacil·lem. Per augmentar la força de voluntat, és bo assegurar-se que disposem d’una motivació racional i emocional per allò que volem. Per a molts de nosaltres la força de voluntat es presenta en curtes ratxes i sovint és més forta quan ens decidim a prendre mesures o fer algun canvi. Per tant, cal aprofitar l’esclat inicial de la força de voluntat per canviar l’entorn i que aquest serveixi de suport per assolir la nostra fita.

Concentració La millora de la concentració també és important per desenvolupar l’autodomini. Comença a treballar la teva capacitat de concentració, centrant-te inicialment en una tasca, i a poc a poc augmenta el nivell d’atenció. Al principi és possible que no puguem concentrar-nos en una tasca més d’una hora. Tracta d’augmentar a dues hores afegint quinze minuts cada dia. Això ens permetrà enfortir la nostra concentració. FULLS dels ENGINYERS

articles

Rafael Boronat Professor associat i director del projecte CAT05-e de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Industrial de Barcelona (ETSEIB) Text: Anna Carrió - Fotos: Isabel Marquès

“La Formula Student és un projecte acadèmic de molt abast i no una simple competició”

L’

equip MotorSport de l’ETSEIB va començar a caminar el curs 20072008. Format per 28 nois i noies ha produït un total de quatre prototips. Rafael Boronat és director del projecte i ha contribuït a fomentar una manera de treballar per tal que els estudiants que en formen part es desenvolupin en un entorn professional. Actualment, i després d’haver obtingut la cinquena plaça en la darrera Formula Student, ja estan preparant un nou prototip, el CAT05-e, un monoplaça purament elèctric. De quina manera la Formula Student és una eina per captar el talent? Un dels seus objectius és retenir aquest talent? La Formula Student és una modalitat formativa per als estudiants d’Enginyeria que facilita en gran mesura la creativitat, la iniciativa i la innovació, a partir dels coneixements adquirits a la carrera fins que s’incorporen a l’equip, que actualment sol ser a partir del quart curs. Habitualment estan a l’equip durant dos cursos i els del segon curs fan de tutors dels que s’incorporen de nou. La Formula Student és un projecte acadèmic de molt abast i no una simple competició. La incorporació dels estudiants al projecte, que consisteix a fer el disseny, el prototip del monoplaça, el desenvolupament i la posada a punt, i la participació en la competició a diversos circuits, entre ells el Circuit de Catalunya a la Formula Student Spain organitzada per STA, genera un talent teòric i pràctic -tangible i aplicable- quan

GENER/FEBRER/MARÇ 2012

acaben la carrera que pel camí acadèmic habitual no assolirien fins després d’exercir professionalment durant uns anys. En conseqüència, aquest talent el pot captar el nostre entorn industrial i el d’arreu, perquè de ben segur que aquests enginyers seran uns bons emprenedors i uns bons gestors de la tecnologia. Què suposa per als estudiants que integren l’equip formar part d’aquest projecte? Quina mena d’oportunitats poden sorgir? Per als estudiants suposa un gran repte i un gran esforç personal i intel·lectual. Quan s’incorporen han de continuar estudiant i, a més, han d’aprendre a fer i desenvolupar la part corresponent que els pertoca en el projecte, per la qual cosa han d’invertir moltes hores durant la setmana i també molts dissabtes, diumenges i dies de vacances. Però, a canvi, les oportunitats que tenen per pertànyer a un equip de Formula Student són moltes, a part de la pura enginyeria: des de gaudir de l’experiència de treballar en equip, aprendre a negociar amb els proveïdors la fabricació de les peces, cercar patrocinadors, organitzar la logística de l’equip, fins a estar en el circuit, passar les inspeccions tècniques i les proves acadèmiques i, finalment, pilotar el monoplaça.

Com valora el cinquè lloc obtingut? En la meva opinió la classificació final és el menys significatiu, sempre que es puguin finalitzar totes les proves i estar classificat, que és el que ha assolit enguany l’equip CAT04 de l’ETSEIB. El fet d’arribar amb un cotxe nou cada curs, dissenyat, fabricat i desenvolupat en nou mesos, amb exàmens i vacances inclosos, és el més important. En quantes edicions de la Formula Student ha participat l’equip i quina n’ha estat l’experiència final? L’equip ETSEIB MotorSport, format per 28 nois i noies de mitjana, va iniciar les seves activitats el curs 2007-2008 amb el CAT01 i fins avui ha “produït” quatre monoplaces diferents, evolutius, un per curs, amb motor de combustió interna de motocicleta, de 4 cilindres i 600 cc de cilindrada. L’experiència ha estat apassionant. A l’ETSEIB hem creat una manera de fer i de projectar i avui la majoria del cotxe ja es construeix internament. Tenim una col·laboració estable de proveïdors de tecnologia per a les peces mecanitzades i de carrosseria més complexes i hem establert una base de coneixement en dinàmica del vehicle, disseny estructural, ergonomia, electrònica, compòsits, etc., que s’establiran com a know-how de l’ETSEIB.

Quants estudiants que han participat d’aquesta experiència han trobat una oportunitat professional en el sector de la Formula 1? Molts estudiants de la Formula Student han trobat ocupació en l’alta competició i han cursat màsters molt prestigiosos pel fet d’haver participat a la Formula Student. Però voldria remarcar que a Alemanya, pel gran nombre de projectes en desenvolupament de nous models, hi ha una enorme demanda d’enginyers i la Formula Student és un mitjà formidable de reclutament per les empreses automobilístiques d’aquell país. A la prova germànica al circuit de Hockenheim que té lloc a començaments d’agost, hi són tots els departaments de recursos humans de constructors i proveïdors per fitxar in situ alumnes i enginyers de la Formula Student, entre els més de 2.800 participants que s’apleguen a la competició.

“Molts estudiants de la Formula Student han trobat ocupació en l’alta competició i han cursat màsters molt prestigiosos pel fet d’haver participat a la Formula Student”

Ens podria donar detalls tècnics del prototip? Enguany, l’equip ETSEIB MotorSport està desenvolupant un nou monoplaça purament elèctric. A hores d’ara el projecte ja està molt avançat i podreu trobar especificacions i detalls a la web www.etseib-motorsport.upc.edu. Us puc assegurar que serà un vehicle molt competitiu.

FULLS dels ENGINYERS

volem +

VIU L’ASSOCIACIÓ

CUINA JAPONESA

CONEIX EL MÓN DELS BOLETS

TENDÈNCIES, ESTILS I FONS D’ARMARI

13 de novembre

19 I 26 D’OCTUBRE

3 de novembre

Tots els assistens a aquest curs van descobrir plats fàcils, saborosos i amb un gust molt original que guarden l’essència del Japó.

Una manera entretinguda de reconèixer els bolets amb exemples pràctics. Els assistents van poder introduir-se al món de lo micologia.

La imatge personal i el culte al cos ha adquirit en els últims anys una importància gairebé desmesurada. Cada cop més, la gran majoria dedica part del seu temps a escollir què és allò que li queda millor i quins elements són els més adequats per perfeccionar la seva aparença. És per aquest motiu que Andrea Vilallonga, assessora d’imatge i personal shopper des de fa set anys, va impartir el passat mes de novembre un curs sobre tendències, estils i fons d’armari al Col·legi. L’objectiu va ser explicar als alumnes com interpretar les tendències, on trobar-les i com utilitzar-les per poder treure’s el màxim partit, a més de fer una petita explicació sobre el que sempre s’ha de tenir en compte com a bàsics de fons d’armari. La finalitat d’aquestes classes ha estat ajudar als assistents a tenir un millor aspecte, considerant factors com l’estilisme, l’expressió corporal i els complements, elements que segons Vilallonga “ajuden a les persones a comunicar millor”. I per tenir en compte per a aquest hivern, segons l’assessora “tindrem per fi una explosió de colors, es portaran els blancs, els blaus i els mostassa i, a més, la moda se centrarà a dur la roba tres talles més gran”.

Viatge a ISTANBUL del 26 al 29 de maig

Una vegada mes els EIC han preparat un viatge pels enginyers i els seus familiars. L’any que ve anirem a Istanbul i visitarem el gran Basar, el Palau de Beylerbeyi i les fortaleses de Rumeli y Anadolu, les muralles de Constantinoble i passejarem en un vaixell privat pel Bòsfor, que uneix els continents d’Àsia i Europa. També podrem visitar el “Cuerno de oro”, un estret braç de mar que separa l’antiga Istanbul del barri de Galata. Gaudirem dels menjars autòctons i ens endinsarem en les seves tradicions, tant artístiques com culturals. Si voleu mes informació podeu contactar amb Montse Hita del departament CAS. Tel. 933 192 304 o bé enviar un correu electrònic a mhita@eic.cat

GENER/FEBRER/MARÇ 2012

OFERTES I SERVEIS

ENTRENAMENT PERSONAL I SALUT EXCLUSIUS

Tel. 933 180 000 C/ Bruc, 24 08010 Barcelona A/e: info@fisicbcn.es www.fisicbcn.es

Fisic és un centre d’entrenament personal i salut, que ha creat un espai exclusiu amb les instal·lacions de fitness més avançades, on et volen cuidar i fer que et sentis bé. T’ofereixen un tracte personalitzat i entrenament a mida, combinat amb un equip de fisioterapeutes i nutricionistes que t’ajudaran a aconseguir els teus propòsits. En aquest centre no existeix la mas-

sificació, et sentiràs exclusiu i entrenaràs en un espai sofisticat i d’avantguarda. Alguns dels serveis que ofereixen són: entrenament personal, classes de ball, activitats dirigides, fisioteràpia i massatges, nutrició i dietètica, rehabilitació… Fins un 15% de descompte i matrícula gratuïta, aplicable a tots els seus serveis.

OFERTA PER A NOVES ALTES AL RACC Encara no ets soci del RACC? Dóna’t d’alta a través dels EIC i gaudiràs de l’abstenció de la quota d’entrada i d’un xec de 50€ per a la contractació de productes del RACC. A més, ofereixen l’alta gratuïta del beneficiari durant un any i un curs de conducció eficient. Més informació: Tel. 933 192 300 A/e: mhita@eic.cat

FULLS dels ENGINYERS

volem +

Q-RIOSITATS Google Sky Map Gmail, Google Talk, Google Earth, Google Chrome... Els productes de la gegantina Google augmenten. Una de les seves últimes aplicacions, Google Sky, ens porta l’univers a la pantalla del nostre ordinador. Permet navegar pel sistema solar, apropar-te als planetes i, fins i tot, veure la topografia de Mart o localitzar la primera petjada que Neil Armstrong va fer a la Lluna. Però si t’apassiona l’univers i no en tens prou, aquesta aplicació és compatible amb el sistema Android que permet localitzar a temps real les estrelles, els planetes i les galàxies que tenim al nostre voltant.

ENTRETENIMENTS En un magatzem hi ha 5 camions carregats amb caixes iguals que pesen 50 kg cadascuna. Un altre camió porta caixes iguals però de 49 kg. Podem arribar a saber en una sola pesada quin és el camió que porta les caixes menys pesades?

Solució del número anterior: Ha de passar primer la cabra i deixar-la a l’altre cantó del riu. A continuació ha de tornar a buscar el llop i deixar-lo també a l’altre cantó del riu, però ha de tornar amb la cabra a buscar l’enciam, ja que si no el llop la mataria. Quan arriba, deixa la cabra i agafa l’enciam per portar-lo a l’altre cantó, ja que si no la cabra se’l menjaria. Només li queda tornar a buscar la cabra.

WWWEBS Base de dades d’accés al mercat MADB http://madb.europa.eu/mkaccdb2/indexPubli.htm Base de dades gratuïta disponible on-line per a tots els operadors econòmics de la Unió Europea i països candidats a l’adhesió. Es va crear en el marc de l’Estratègia d’Accés al Mercat de la Comissió per oferir informació bàsica i d’interès a exportadors de la UE, com ara drets d’importació, impostos relacionats i documentació. També és útil per detectar tots els obstacles comercials que afecten les exportacions de la UE per país i per sector, i proporciona un mitjà alternatiu de comunicació entre les empreses i les autoritats europees perquè facilita l’intercanvi d’informació en línia.

Programa marc per a la competitivitat i la innovació http://ec.europa.eu/cip/index_es.htm Dirigit principalment a les petites i mitjanes empreses (pimes), dóna suport a les activitats d’innovació (inclòs l’ecoinnovació), facilita l’accés al finançament i ofereix serveis de suport a les empreses de la Unió Europea. Aquest programa fomenta la implantació i l’ús de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) i el desenvolupament de la societat de la informació. També promou un major ús de les energies renovables i l’eficiència energètica.

GENER/FEBRER/MARÇ 2012

LA TEMPTACIÓ UNA ESCAPADA RURAL Per als amants del turisme rural que fugen del soroll i l’estrès de les grans ciutats, aquest hotel ofereix una manera original i diferent de passar un cap de setmana tranquil, en família o en parella. El mas la Vileta, a Sant Hilari Sacalm, a més d’habitacions a la masia, disposa de deu cabanes construïdes a dalt dels arbres d’un bosc proper. Cabana Bosqueta, Òliba, Pit Roig, i Rossinyol en són algunes, cada una amb un estil diferent. Perfectes per dormir en plena natura sense patir les inclemències del temps. També és una bona opció per anarhi amb nens, ja que el mas la Vileta gestiona l’entrada al parc de la Selva de l’Aventura. www.cabanesalsarbres.com

% Vacances i viatges

Els millors descomptes Descobreix-los ara!

Compres

Oci i activitats

Per a més informació: T. 932 957 804 a/e: atencioeic@mail.eic.cat www.eic.cat

Salut i bellesa

Família i llar

Formació

FULLS dels ENGINYERS

l’associació!

volem +

IMMOBLES Venc apartament amb serveis per a persones grans independents a l’Eixample (Gran Via de les Corts Catalanes, 615), edifici Las Arcadias Gran Via. Són 42 m2 amb traster i plaça de pàrquing de 13,20 m2. Disposa de saló-menjador, cuina, bany complet i dues habitacions. Inclou consergeria, sala d’estar, sala de jocs, menjador privat, sala de massatges, capella, bugaderia, neteja, infermeria les 24 hores del dia, bar-cafeteria, servei nocturn de vigilància, atenció diürna, gimnàs... Tel. 933 012 222. Es ven pis de 75 m2 al centre mateix de Terrassa (Sant Leopold). Tres habitacions exteriors i dos banys (equipats amb plat de dutxa i banyera d’hidromassatge), balconada de 3,3 m2 i pati de 4,75 m2. Cuina totalment nova tipus office i equipada, exterior i molt lluminosa. Pàrquing en el mateix edifici, inclòs. Zona molt ben comunicada (2 min de Renfe, 8 min d’FGC) amb tots els serveis. Preu: 232.000 €. Tel. 628 531 123.

amb terrassa cantonera i bona vista. Quatre habitacions, dos banys, un lavabo i cuina molt gran amb zona de servei. Tel. 933 306 433. Llogo despatx de 24 m2 totalment moblat i a punt per treballar-hi. Es troba a la primera planta d’un emblemàtic centre de negocis al carrer Guillem Tell, 27, de Barcelona (Edifici ABC Humboldt). Serveis inclosos: subministrament d’aigua i llum, climatització, neteja, consergeria, correspondència, Wi-Fi de banda ampla i ús de sala de juntes 2 hores per setmana. Té llum natural, vistes al Tibidabo i tota la ciutat, i àmplia terrassa amb serveis de vending. Possibilitat de sinergies amb empreses ocupants actuals de sectors capdavanters. Tel. 935 665 019 (Juan Lorenzo-Penalva).

Venc pis de 180 m2 a

Barcelona (General Mitre amb Muntaner). Alt, tot exterior, ampli saló

Llogo loft-dúplex-despatx de 50 m2 per estrenar al carrer Indústria, 365, de Barcelona. A 2 min del metro Sagrera i futura estació de l’AVE. Disposa d’una habitació àmplia, bany complet amb plat de dutxa i

GENER/FEBRER/MARÇ 2012

hidromassatge, cuina totalment equipada (microones, nevera i vitroceràmica). A la planta superior, saló menjador amb zona d’estudi. Aire condicionat amb bomba de calor, alarma, videoporter i rentadora. IBI i despeses de comunitat inclosos en el preu. Proper a tots els serveis: centre mèdic i comerç de barri. Ideal per a una persona o parella. Preu: 750 €/mes. Tel. 637 518 988 (Roger Tosca García).

Llogo casa a la urbanització Pleta de Saga (a 7 km de Puigcerdà) per vacances d’estiu, per setmanes o quinzenes... Per a 6-8 persones. Totalment moblada. Preu a convenir. Tel. 625 546 345 / 935 896 777 (nits). Llogo apartament dúplex de 60 m2 al carrer Ravella de Barcelona (prop de la plaça Adrià). Dormitori espaiós, dos banys, cuina, traster, rebedor i lluminosa i alegre sala d’estar menjador. Tel. 933 175 904 (Mariví, en horari laborable). Llogo despatx tècnic per compartir al centre de Reus (zona plaça Llibertat). Tot exterior, climatitzat, sala de reunions, accés adaptat i Wi-Fi. Preu: 300 €/mes

(despeses incloses). Tel. 606 161 894. A/e: enricsabate@lescolladesvins. com. Es lloga apartament equipat a Sant Feliu de Guíxols, per quinzenes o mesos. Disposa de tres habitacions dobles amb armaris encastats, bany i lavabo, menjador - sala d’estar amb TV, llar de foc i balcó-terrassa en xamfrà, cuina equipada, calefacció de gas i terrassa al darrere amb rentadora. És el tercer pis d’un bloc de tres plantes amb vista sobre la vila. A 700 m de la platja de Sant Pol i a 1.000 m del passeig. Preu: juny, 900 €/ quinzena; juliol, 1.100 €/ quinzena; agost, 1.250 €/quinzena. Tel. 639 369 881 (Joan). A/e: apartamentsfg@gmail.com. Venc apartament a Salardú de 50 m2. Planta baixa amb accés exclusiu des del jardí, dues habitacions, bany complet, cuina integrada amb saló menjador, aparcament i traster, ampli jardí comunitari. Preu: 250.000 €. Tel. 932 372 609 / 607 298 684.

Es venen quatre naus industrials. Total 5.657 m2. El 60% de la superfície té lloguers a llarg termini. Situades al voltant de Martorell. Es

poden vendre per separat. També hi ha l’opció de lloguer per la nau que no està llogada. Tel. 607 590 803. A/e: 250gto1@telefonica.net. Venc pis de 90,36 m2 en una urbanització de Sant Vicenç de Montalt. Té tres habitacions, saló menjador, dos banys, armaris encastats i calefacció de gas. És un pis alt, tot exterior, amb terrassa i vistes al mar. Disposa de pàrquing gran, mobles i zona comunitària amb piscina familiar i infantil, tennis, bàsquet, sala de ping-pong i per a reunions familiars. Servei de porteria. Preu: 245.000 €. Tel. 932 003 584.

Es lloga nau industrial a Santpedor (polígon Les Verges). Són 690 m2 amb un pati (126 m2), oficina en altell (24 m2), vestuaris i lavabos (20 m2). La zona de producció (664 m2) és totalment diàfana, lliure de qualsevol pilar ni element estructural. La nau té accessos per dos carrers (carrer Escoles i ronda Sant Pere). També es pot accedir al patí des del carrer. Totalment equipada amb agua i llum. Tel. 676 976 791. Parcel·les en venda al Mirador de Montserrat

de Santpedor, de 1.026 m2 amb 35 m de façana i 98 m2 amb 34 metres de façana, situades al carrer Xiprer. Parcel· les amb llum i telèfon, carrer sense urbanitzar, situades davant del bosc. Les parcel·les es troben a 10 min del centre de Manresa. Tel. 659 749 800. Es lloga pis de 70 m2 a la Vila Olímpica (Nou Eixample), cantonada Ramon Turró amb Àlaba. Finca de l’any 92. Tot exterior, molt lluminós, 4a planta amb ascensor, dos dormitoris. Totalment equipat: aire condicionat, electrodomèstics, mobles, tendals motoritzats. Zona enjardinada. Pàrquing opcional. Preu: 990 €/mes. Tel. 616 458 225.

Es lloga part d’una masia aïllada al terme de Grions, a 2 km d’Hostalric, amb vistes al Montseny i Montnegre. Possibilitat de tenir un hort. Són 60 m2, ideal per a una parella. Preu: 500 €/mes. Tel. 679 952 984 (Maria Rosa).

Venc casa a la Cerdanya, entre Bolvir i Ger. D’orientació sud, a tres vents, de 180 m2, jardí

privat de 110 m2 i 4.500 m2 comunitaris amb piscina. Planta baixa: patí ceretà, garatge, rebedor, sala menjador amb xemeneia, cuina i lavabo. Planta 1: habitació suite, habitació doble, habitació individual i bany complet. Planta 2: golfes diàfanes de 40 m2 i sala de màquines. Preu: 390.000 €. Tel. 622 955 956.

Es lloga pis al carrer Hurtado, a 20 m de Craywinckel (Sant Gervasi, Barcelona), de 85 m2, renovat, exterior, molt tranquil. Consta de sala menjador, quatre habitacions i cuina equipada. Preu: 800 €/ mes. Tel. 639 351 963.

Es ven pis de 184 m2. Situat al carrer Balmes, prop de plaça Molina. Molt ben comunicat i fàcilment divisible en pis+despatx. Consta de dues sales, quatre habitacions i una per a la rentadora i la planxa, cuina i dos banys. Tel. 607 801 350.

VEHICLES Venc Lexus IS 200 Premium de l’any 2002 i 137.000 km. Motor gasolina, 2 litres, V6 de 155 CV, canvi manual de sis velocitats i tracció al darrere, control de la tracció i sistema snow, ABS, sis airbags i àudio de sis altaveus. Totes les revisions passades al servei oficial, sempre al garatge i molts quilòmetres per carretera. En bon estat. Preu: 6.500 €. Tel. 629 359 331 (Juan Francisco Armenter Vidal).

Venc moto Honda 600 CBF SA negre, de l’octubre del 2007, amb 5.900 km tots per carretera. Rodatge escrupolós. En perfecte estat, impecable perquè no s’utilitza. Sempre al garatge, protegida amb dues fundes de tela i plàstic; no s’ha mullat mai, ni de pluja ni per rentar-se amb mànega o pressió. Té carenat original, ABS, dobles maletes laterals GIVI Keyless, amb cabuda de dos integrals a cada una. Es pot veure a Sitges. Preu: 4.500 €. Tel. 687 946 331 (Josep). Venc Volvo V40, matrícula 0140 CLW, del setembre del 2003, motor 1.800 CV, de gasolina. Model berlina de cinc portes, sempre al garatge. Passades totes les revisions al servei oficial. Preu: 4.900 €.

Tel. 696 953 800.

Venc Land Rover Freelander 2.0 TD4 S Excursion de cinc portes i en excel·lent estat. Motor BMW de 112 CV (sense corretja de distribució, porta carena) i 93.500 km. Any 2002. No fumador. Vehicle sempre al garatge particular. Utilitzat exclusivament els caps de setmana. Quatre pneumàtics Michelin Latitude Tour HP nous (canviats als 90.500 km). Motllures laterals i estores interiors i de maleter de goma (joc d’estores tèxtils per estrenar). ITV fins al juliol del 2012. Assegurança fins al juny del 2012. Preu: 7.500 €. Tel. 690 017 986. A/e: vicens.llario@gmail. com. Venc Seat Altea XL 1.8 TSI Sport DSG, 160

CV gasolina, de l’any 2010 i 16.000 km. Estat del vehicle impecable. Equipament: canvi automàtic seqüencial, llantes de 18” i Bluetooth. Garantia del fabricant fins al febrer del 2014. Preu: 15.900 €. Tel. 608 656 221.

ALTRES Es ven tauler de joc amb quatre sofàs. Pell i fusta bona. Disseny clàssic. Expandible com a taula de menjador. Moblets auxiliars. Molt bon estat. Tel. 607 590 803. A/e: 250gto1@ telefonica.net. Venc plòter HP desingjet 1050c Plus Printer (impressora de gran format DIN A0 a B/N i color). Accepta fulls solts i rotllo. Disposa de potes, rodes i reixeta recollidora metàl·liques. Mides: ample, 156 cm; fons, 55 cm; alt, 130 cm. En funcionament i perfecte estat. Preu: 1.600 €. Tel. 656 324 111.

Es lloga forabord Beneteau Flyer per a caps de setmana o setmanes senceres, ideal per a càmping nàutic. Per a dues persones amb capacitat màxima per a sis. En perfecte estat. Característiques tècniques: eslora de 7,50 m i mànega de 2,25 m. Motor: 2x150 Volvo (nous el 2009). Velocitat de creuer: 21 nusos (màxim 28 nusos). Disposa de tanc d’aigua, WC marí, dutxa interior i exterior, cuina de gas, ràdio VHF, ràdio/CD amb altaveus exteriors i interiors, tendal bimini i lona camper, GPS i sonda, àncora amb molinet elèctric. Tel. 609 080 350 (Sr. Emilio). FULLS dels ENGINYERS

volem +

TEXT: Anna Carrió

FOTO: Arxiu

Enginyeries del Món

Solar City Tower La cascada ecològica

io de Janeiro serà per primera vegada la seu dels Jocs Olímpics, que se celebraran l’any 2016. Això implica que la ciutat ha d’estar preparada per rebre tant esportistes com turistes, i per aconseguir-ho s’ha impulsat el disseny de la ciutat olímpica, amb complexos turístics, hotels, centres comercials, etc., i s’ha previst millores en les infraestructures del país i en els diferents equipaments. El Brasil serà un referent d’arquitectura i urbanisme. En aquesta línia, el comitè organitzador va convocar el Concurs Internacional d’Arquitectura per als Jocs Olímpics del 2016. D’entre les més de dues-centes propostes, la Solar City Tower, presentada pel grup suec RAFAA, Arquitectura i Disseny, amb seu a Zuric, ha estat l’escollida. La gegantina cascada d’aigua de 100 metres d’alçària, situada a l’illa de Cotunduba, es desenvolupa a partir d’una estructura vertical formada per diversos panells solars col·locats a la part inferior. L’energia que recullen s’emmagatzema i serveix per il·luminar la torre i per activar la cascada mitjançant una bomba submarina que activa les turbines de l’interior de l’edifici que permeten transportar l’aigua. Una gran plaça a 60 metres sobre el nivell del mar acollirà activitats esportives complementàries, i a la torre s’ubicarà un auditori, una zona de menjar i diferents establiments comercials. Sens dubte, les vistes des de dalt de la torre seran espectaculars, i més si es té en compte que hi haurà una plataforma retràctil, localitzada a 90,75 metres, per practicar pònting. Aquest projecte representa una reflexió sobre el futur de la nostra societat i esdevé una construcció sostenible i autosuficient.

Més informació: www.rafaa.ch/rafaa/rio_de_janeiro.html

CONTACTE Si vols contactar amb els Fulls dels Enginyers per posar un anunci de compra/venda, suggerir un entreteniment o fer qualsevol proposta, pots fer-ho a través de l’adreça electrònica fulls@mail.eic.cat. Per a canvis d’adreça, posa’t en contacte amb atencioeic@mail.eic.cat. També pots trucar al telèfon 933 192 300.

VIU L’ASSOCIACIÓ

GENER - MARÇ 2012

Programació d’activitats

GENER 2012

FEBRER 2012

MARÇ 2012

POOLS DE BRIDGE DIDÀCTIQUES

MÀGIA 2N NIVELL

CONVERSA EN ANGLÈS

dILLUNS 9, 16, 23 I 30

dIMECRES 1, 8, 15, 22 I 29

dIjOUS 1, 8, 15 I 22

Perfeccionarem el nostre nivell de bridge fent pools didàctiques. A partir de la competició, observarem com hem jugat, com hauríem d’haver subhastat i com hauríem d’haver jugat les mans. Una activitat d’anàlisi crítica que ens ajudarà a millorar el nostre joc i a treure’n tot el suc. Horari: de 19.00 a 20.30 h / Preu: 40 € Lloc: seu dels EIC (Via Laietana, 39, Barcelona)

Per a tots aquells que ja us heu iniciat en les tècniques bàsiques de la màgia, us oferim l’oportunitat de continuar gaudint amb els trucs més sorprenents. Per fer aquest taller cal haver fet el d’iniciació a la màgia o tenir coneixements previs. Horari: de 18.30 a 20.00 h / Preu: 55 € Lloc: seu dels EIC (Via Laietana, 39, Barcelona)

Continuació del curs iniciat el mes de febrer Horari: de 16.30 a 18.00 h / Preu: 50 € (4 sessions al març) Lloc: seu dels EIC (Via Laietana, 39, Barcelona)

dILLUNS 5

CONVERSA EN ANGLÈS CONÈIXER EL MÓN DE LES PERLES I L’AMBRE

dIjOUS 2, 9, 16 I 23

dIjOUS 19

Un curs dinàmic i interactiu en què practicaràs l’idioma i corregiràs la pronunciació, la gramàtica i l’expressió oral. El curs consta de 8 sessions. Quatre s’impartiran al febrer i quatre al març. Horari: de 16.30 a 18.00 h / Preu: 50 € (4 sessions al febrer) Lloc: seu dels EIC (Via Laietana, 39, Barcelona)

jornada de gemmologia a càrrec de la gemmòloga i taxadora de joies judith Fernández. Com classificar i valorar les gemmes orgàniques? Varietats de perles: australianes, Akoya, aigua dolça. Com les podem diferenciar? Curiositats de l’ambre. Interès geològic i botànic. Acompanyat de mostres i pràctica. Horari: de 18.30 a 20.00 h / Preu: 12 € Lloc: seu dels EIC (Via Laietana, 39, Barcelona) LA IMPORTÀNCIA DE LA IMATGE dILLUNS 23

Taller en el qual aprendràs la importància de la primera impressió. Com et veuen els altres? Com pots millorar i potenciar la teva imatge? En un món que avança cada vegada més ràpid, la primera impressió és essencial en qualsevol tipus de relació, sigui personal, social o professional. Horari: de 18.30 a 20.30 h / Preu: 35 € Lloc: seu dels EIC (Via Laietana, 39, Barcelona) CONEIX EL MÓN DE LES MELMELADES dIjOUS 26

jaume Graupera, expert i elaborador artesanal de melmelades, ens ajudarà a conèixer infinites possibilitats: melmelades, confitures, codonyats, cabell d’àngel, gelees, xarops, arrops, almívars... En definitiva, les possibilitats culinàries, gustatives, terapèutiques, culturals i tots els adjectius que vulgueu de les melmelades. Horari: de 18.30 a 20.30 h / Preu: 30 € Lloc: seu dels EIC (Via Laietana, 39, Barcelona) PARLAR EN PÚBLIC. TALLER dILLUNS 30

T’horroritza quedar-te en blanc? davant de la mirada de l’audiència, creus que faràs el ridícul? T’aterra oblidar aspectes importants o equivocar-te? Si a això li sumem l’escassetat de recursos amb què comptem per fer exposicions orals, tenim una combinació que ens abocarà a defugir parlar en públic. El taller serà impartit per Sophia Blasco, personal coach. Horari: de 18.30 a 20.30 h / Preu: 12 € Lloc: seu dels EIC (Via Laietana, 39, Barcelona)

L’ADOLESCÈNCIA, UN REPTE PER A MARES I PARES. TALLER

INTRODUCCIÓ A LA GRAFOLOGIA dIjOUS 2, 9, 16 I 23

Una tècnica que ens permetrà conèixer les persones a través de la seva escriptura: hàbits, mecanismes de defensa, pors, angoixes, ambicions, bloquejos... Una eina molt útil tant per a l’àmbit laboral com personal. Horari: de 18.30 a 20.00 h / Preu: 50 € Lloc: seu dels EIC (Via Laietana, 39, Barcelona) LA MEMÒRIA, ACTIVEM-LA! TALLER dILLUNS 13

La pèrdua de memòria ens fa minvar la confiança en les nostres habilitats i competències cognitives, i la possibilitat de perdre independència i autonomia ens angoixa. Quin és el paper de la memòria? Què podem fer per preservar-la? Al taller, compartirem estratègies per mantenir la nostra memòria en bona forma. Horari: de 18.30 a 20.00 h / Preu: 12 € Lloc: seu dels EIC (Via Laietana, 39, Barcelona) L’ESTRÈS, A RATLLA! TALLER dILLUNS 27

L’Agència de Salut Pública de Barcelona ha definit l’estrès com un problema de salut pública per diversos factors. Com impacta l’estrès en la salut? Podem reduir i gestionar l’estrès? Al taller, compartirem recursos per detectar els “estressors” i algunes opcions per reduir l’estrès i gestionar-lo! El taller serà impartit per Sophia Blasco, personal coach. Horari: de 18.30 a 20.00 h / Preu: 12 € Lloc: seu dels EIC (Via Laietana, 39, Barcelona)

Viure l’adolescència és tot un repte per als adolescents, però ho és també per als pares i les mares dels adolescents. Què fa que les relacions dels pares i les mares amb els seus fills/filles adolescents siguin tan conflictives? Al taller, apuntarem alguns elements característics d’aquesta relació que ens ajudaran a entendre-la i gestionar-la, minimitzant-ne l’antagonisme. El taller serà impartit per Sophia Blasco, personal coach. Horari: de 18.30 a 20.30 h / Preu: 12 € Lloc: seu dels EIC (Via Laietana, 39, Barcelona) DESCOBREIX LES APLICACIONS DE GOOGLE dIjOUS 8, 15, 22 I 29

Google ens ofereix una gran varietat d’aplicacions que ens poden ajudar en diferents aspectes: com organitzar la nostra agenda i compartir-la; com penjar documents a la xarxa; com localitzar diferents punts del planeta en un mapa via satèl·lit; com cercar imatges, webs i vídeos... En aquest curs farem una introducció de totes aquestes aplicacions per treure el màxim rendiment a Google i així endinsar-nos una mica més en tot el que ens pot oferir la xarxa. Horari: de 16.30 a 18.30 h / Preu: 40 € Lloc: seu dels EIC (Pl. Ramon Berenguer, 1, Barcelona) I ARA JO QUÈ DIC? TALLER CENTRAT EN L’ART DE CONVERSAR dILLUNS 19

Aquesta pregunta, quan estem en grup, ens condemna al silenci mentre, al nostre voltant, tots conversen amb naturalitat. Com s’ho fan per expressar el seu parer amb espontaneïtat? Al taller, esbrinarem què s’amaga darrere d’aquesta pregunta i compartirem pautes i estratègies per millorar la nostra habilitat per encetar, conduir i concloure converses. Horari: de 18.30 a 20.00 h / Preu: 12 € Lloc: seu dels EIC (Via Laietana, 39, Barcelona) L’ESTRÈS ENGREIXA! TALLER dILLUNS 26 Estudis recents han descobert que l’estrès que suportem a diari ens provoca sobrepès i obesitat. L’estrès ens aboca a menjar més copiosament, més sovint i ens altera el metabolisme. Al taller, avaluarem com anem d’estrès i compartirem opcions saludables i per controlar-lo i per perdre pes. El taller serà impartit per Sophia Blasco, personal coach. Horari: de 18.30 a 20.30 h / Preu: 12 € Lloc: seu dels EIC (Via Laietana, 39, Barcelona)

Per a més informació: Tel. 932 957 804 · a/e: atencioeic@mail.eic.cat · www.eic.cat

GENER-MARÇ 2012

Programa de Formació Contínua DEL COL·LEGI D’ENGINYERS INDUSTRIALS DE CATALUNYA

Àrea d’enginyeries Reglament d’espectacles i activitats recreatives i Reglament de centres de culte GENER - 4 h Elaboració de projectes d’activitats GENER - 16 h

Àrea de COnsTrUCCiÓ

1A OPCIÓ DGNb Consultant Training GENER - 32 h

Àrea d’energia Elaboració de projectes elèctrics de baixa tensió FEbRER - 16 h Aspectes legals i contractuals dels serveis energètics FEbRER - 8 h Quantificació i seguiment d’estalvis elèctrics. Mètodes de càlcul FEbRER - 5 h

Enllumenat sostenible en l’entorn de les ESE FEbRER - 16 h Quantificació i seguiment d’estalvis tèrmics. Mètodes de càlcul MARÇ -5h

La nova cogeneració: del disseny a l’operació FEbRER - 8 h Formació en empreses de serveis energètics (ESE) MARÇ - 20 h Eficiència energètica en instal·lacions de calefacció i ACS en edificis MARÇ - 16 h

Microcogeneració: normativa, instal·lació i avaluació de la rendibilitat

Criteris per a la reducció de la demanda energètica en edificis FEbRER - 12 h Àrea de segUreTaT i Medi aMBienT Rehabilitació energètica MARÇ - 16 h Reglament de seguretat per a instal·lacions frigorífiques GENER - 8 h Elaboració de projectes tècnics en matèria d’incendis FEbRER - 16 h Ruixadors automàtics FEbRER - 8 h Reglament d’equips a pressió FEbRER - 4 h Marcatge CE i Directiva de màquines MARÇ - 8 h Àrea de gesTiÓ Abastament d’aigua i xarxes generals d’incendi MARÇ - 8 h Tècniques de màrqueting on-line GENER - 8 h Pràctica pericial FEbRER - 12 h Finances per a enginyers i tècnics FEbRER - 8 h Facility management MARÇ - 8 h

ESPECIFIQUES

MARÇ - 12 h

Per a més informació: Tel. 932 957 807 · a/e: formacio@eic.cat · www.eic.cat

GENER-MARÇ 2012 gener “Debat sobre una novel·la negra d’Andreu Martín”, a càrrec de l’autor, escriptor i guionista. 11 DE GENER

Aula d’Extensió Universitària COMISSIÓ DE JUbILATS I PREJUbILATS

“La Moral i els valors” Coordinador: Octavi Fullat, doctor en Filosofia, catedràtic emèrit de Filosofia i Educació de la UAb. 8, 15 I 22 DE FEbRER

“La Xina descobreix Europa al segle XVII “, a càrrec de Josep Maria benítez i Riera, ex-degà de la Facultat d’història Eclesiàstica de la Universitat Gregoriana a Roma.

“La Unió Europea”, a càrrec de Carles Gasòliba, doctor en Ciències Econòmiques de la UAb, ex diputat del Parlament Europeu.

18 I 25 DE GENER.

29 DE FEbRER I 7 DE MARÇ

FeBrer/Març “Assaig i novel·la històrica” a càrrec de Luis Racionero, enginyer industrial i llicenciat en Ciències Econòmiques a barcelona.

Març “El món jueu”, a càrrec de l’Associació Amics de la UNESCO. 14, 21 I 28 DE MARÇ

1 DE FEbRER.

Per a més informació: Tel. 933 192 300 · www.eic.cat