Fulls dels Enginyers 276 abril_maig_juny by Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya

L’Escola L’Horitzó

L’enginy com a eina pedagògica ENTREVISTA Carles Xavier Albà, president del Clúster d’Eficiència Energètica de Catalunya (CEEC)

CALIDOSCOPI Cali Sanmartí, el primer enginyer industrial català que ha fet la volta al món amb la Barcelona World Race

PROJECTE OTIS dissenya tota la flota d’ascensors de la torre Burj Khalifa de Dubai

INFORME De la idea a la realitat. Casos d’èxit en l’entorn d’Enginova

VIU L’ASSOCIACIÓ

Programació d’activitats

ABRIL - JUNY 2012 ABRIL

MAIG

JUNY

INICACIÓ A LA CÀMERA DIGITAL

RECOL·LOCACIÓ POSTURAL I ESTIRAMENTS

PARLEM DE LLIBRES

dImeCReS 11, 18 I 25

dILLUNS 7, 14 I 21 (BAR)

dILLUNS 4, 11 I 18

Una introducció al món de la fotografia digital. Com funciona la càmera i els conceptes bàsics per realitzar unes bones preses i aprofitar tots els avantatges d’aquest món apassionant. el curs va dirigit específicament a usuaris de càmera rèflex, per conèixer-ne totes les possibilitats. Horari: 18.30 a 20.30 h / Preu: 50 € (3 sessions) Lloc: seu dels eIC (Via Laietana, 39, Barcelona)

Reestructura el teu esquelet i els teus músculs. Aquest taller proposa augmentar la flexibilitat i afluixar tensions, millorant el domini postural i la consciència corporal. Horari: 18.30 a 20.30 h / Preu: 50 € Lloc: seu dels eIC (Via Laietana, 39, Barcelona)

A partir de la lectura comentada i conversa d’un llibre a determinar, veurem com rebem l’obra de l’autor que treballem, quins són els seus referents, quin és el seu estil literari, com construeix els personatges... Horari: 18.30 a 20.00 h / Preu: 35 € Lloc: seu dels eIC (Via Laietana, 39, Barcelona)

Els millors descomptes

CONVERSES EN ANGLÈS (CONTINUACIÓ) dIJOUS 3, 10, 17, 24 I 31 (SALA de fORmACIÓ)

CONVERSES EN ANGLÈS dIJOUS 12, 19 I 26

Un curs dinàmic i interactiu en què practicarem l’idioma i corregirem la nostra pronunciació, gramàtica i expressió oral. Horari: 16.30 a 18.00 h / Preu: 50 € Lloc: seu dels eIC (Via Laietana, 39, Barcelona)

Descobreix-los ara! FES AMICS! TALLER dIJOUS 12

Analitzarem les dificultats a l’hora de relacionar-se amb els altres. Adquirirem habilitats socials comunicacionals. el taller serà impartit per Sophia Blasco, coach personal. Horari: 18.30 a 20.30 h / Preu: 12 € Lloc: seu dels eIC (Via Laietana, 39, Barcelona)

CUINA D’ESTIU dILLUNS 11

Cuina amb plats refrescants, fàcils i ràpids per poder gaudir de l’estiu. Utilitzarem ingredients lleugers i sans. Tots els plats seran freds. Horari: 18.30 a 20.30 h / Preu: 20 € Lloc: seu dels eIC (Via Laietana, 39, Barcelona)

dIJOUS 10, 17, 24 I 31

Aprèn a negociar amb els bancs, a prendre decisions de compra i finançament, a reduir despeses, a estalviar i invertir els teus diners. Coneixerem de manera senzilla com funciona l’economia a gran escala per poder gestionar millor l’economia de casa. Horari: 18.30 a 20.00 h / Preu: 50 € Lloc: seu dels eIC (Via Laietana, 39, Barcelona)

IMPORTÀNCIA DE LA IMATGE dILLUNS 18

La imatge és més que una aparença física, és una eina estratègica per alinear la comunicació visual i verbal cap a un objectiu i imatge professional. Horari: 18.30 a 20.30 h / Preu: 35 € Lloc: seu dels eIC (Via Laietana, 39, Barcelona)

NO DONO L’ABAST! TALLER dImARTS 15

BRICOLATGE dILLUNS 16, 23 I 30

Per aprendre a arreglar els petits desperfectes de casa, saber quines eines es necessiten, tenir en compte els perills i precaucions... Nocions bàsiques de fusteria, electricitat i decoració per solucionar d’una manera senzilla i econòmica els problemes que poden sorgir en una casa. el curs no inclou el material que s’utilitzarà. Són 5 € per participar. Horari: 18.30 a 20.00 h / Preu: 35 € Oci i activitats Salut Lloc: seu dels eIC (Via Laietana, 39, Barcelona) TAST DE GINEBRES dIJOUS 19

Us aproparem al fascinant món de les ginebres prèmium i al plaer d’un bon gintònic. Us ensenyarem a preparar de manera molt lúdica quatre receptes diferents en format de mig gintònic cadascuna. Hem triat quatre ginebres amb molta personalitat s informació: com són Seagram’s Gin, Tann’s Gin, Bulldog i mom7 804 basa. descobrirem les diferències entre una ginebra de tall clàssic, cítrica o amb tocs herbacis. cioeic@mail.eic.cat Horari: 18.30 a 20.00 h / Preu: 24 € cat Lloc: seu dels eIC (Via Laietana, 39, Barcelona)

Claus per recuperar el control sobre els assumptes que ens ocupen i optimitzar la gestió del temps. el taller serà impartit per Sophia Blasco, coach personal. Horari: 18.30 a 20.30 h / Preu: 12 € Lloc: seu dels eIC (Via Laietana, 39, Barcelona) COM FER CRÉIXER L’AUTOESTIMA! dIJOUS 24

estudiarem quins són els pilars de l’autoestima i

i bellesa Família compartirem mesures per fer-la créixer. i llar

Formació

el taller serà impartit per Sophia Blasco, coach personal. Horari: 18.30 a 20.30 h / Preu: 12 € Lloc: seu dels eIC (Via Laietana, 39, Barcelona)

l’associació!

Per a més informació: Tel. 932 957 804 · a/e: atencioeic@mail.eic.cat · www.eic.cat

President de l’AEIC

LA COLUMNA Joana Casals Bitllet d’anada. I de tornada?

ELS NOSTRES EXPERTS

05 07

Marc Roig Un canvi cultural

PROJECTE La torre Burj Khalifa

INFORME Enginova. De la idea a la realitat

18 TECNOLOGIA I EMPRESA Infrisa

Josep Oriol Sala Tecnologia humanitzada al servei de les persones

ELS NOSTRES EXPERTS

CALIDOSCOPI

El Nadal al COEIC

Comissió d’Esports

56 OFERTES I SERVEIS

Xavier Pi Palomés Sistemes embedded. Cada cop avisen amb més força

EN FAMÍLIA

LA COMISSIÓ

Lideratge, innovació i especialització

ELS NOSTRES EXPERTS

volem +

Joan Torres

fem institució

EDITORIAL

som enginyers

tenim opinió

sumari

Descomptes i avantatges

ARTICLES

Serveis Ocupacionals

ENTREVISTA Carles Xavier Albà

Millora la teva resiliència

“Catalunya té una posició privilegiada per aprofitar els rèdits de l’eficiència energètica”

BORSÍ Anuncis classificats

Cali Sanmartí

32 REPORTATGE

14 PARLEM ALS MITJANS Aparicions del COEIC als mitjans de comunicació

L’Escola L’Horitzó, un exemple d’innovació pedagògica

ENGINYERIES DEL MÓN

ARTICLES

La carretera de l’Atlàntic, Noruega

Joan Munt Exposició L’enigma de l’ordinador

38 12 16

EDITA: Associació/Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya AEIC

AEIC - COEIC

President: Joan Torres i Carol Vicepresident 1r: Jordi Dolader i Clara Vicepresident 2n: Ricardo Granados i García Secretari: Jaume Puigdueta i Lucas

Director general: Antoni M. Grau Comissió d’Informació i Publicacions Subcomissió dels Fulls: Maria Assumpta Mas, Jaume Puigdueta, M. Clara Torrens Cap d’Imatge i Comunicació: Eva Díaz Coordinació: Anna Carrió Redacció: Anna Carrió, Mònica Acero, Jordi Garriga, Manel Gastó i Cristina Sentís Publicitat: Eva Díaz i Pilar Alonso Fotografia: Isabel Marquès Disseny i maquetació: Anna Carrió Il·lustració: Judit Canela Correcció lingüística: Mercè Molins Impressió: Vanguard Gràfic S.A.

COEIC Degà: Joan Vallvé i Ribera Vicedegà: Josep M. Rovira i Ragué Secretari: Concha Zorrilla i Díez

Demarcacions del COEIC Girona: Jaume Masgrau Lleida: Joaquim Llop Catalunya Central: Josep Alabern Tarragona: Lluís Maestre Delegació del Vallès: Francesc Figueras

Dipòsit legal: B-40460/92 ISSN: 2013-3332 Administració i distribució: Enginyers Industrials de Catalunya Via Laietana, 39 08003 Barcelona T: 933 192 300 F: 933 100 681 a/e: fulls@mail.eic.cat

Els articles signats no representen l’opinió dels Fulls dels Enginyers.

CRÈDITS

tenim opinió

EDITORIAL

Junts, millorem les condicions de la pòlissa d’assegurança col·lectiva d’RCP JoanTorres Vallvé//President degà del col·legi Joan de l’AEIC

l COEIC i l’AEIC hem renovat la pòlissa d’assegurança col· lectiva de responsabilitat civil professional (RCP) que ens cobreix com a professionals de l’enginyeria davant de qualsevol demanda que puguem tenir en l’exercici de la nostra professió. Les noves condicions que hem negociat amb Zurich sumen més avantatges al fet d’estar col·legiats, ja que pel mateix preu s’amplia la cober· tura de què disposàvem. La nova pòlissa, de la qual gaudim tots els col·legiats o associats, elimina el límit de sinistres per any. Es manté la cobertura bàsica de 150.000 euros per sinistre, però ja no es limita a tres sinistres anuals. Una altra de les novetats és que el límit de cobertura per als treballs visats o certificats amb el Certificat d’Actuació Professional (CAP) és automàticament de 300.000 euros per sinistre sense límit de sinistres a l’any. A més, a aquells que tinguin contractada una ampliació de cobertura se’ls incre· menta automàticament en 150.000 euros per als treballs visats o certificats amb el CAP. A més, si el sinistre es pro· duís a Espanya o a Andorra, els costos

de defensa de l’enginyer estarien assu· mits per Zurich i no es descomptarien de la cobertura. D’aquesta manera, tot el capital serviria per fer front a possi· bles indemnitzacions. Fins ara, els enginyers col·legiats i els associats no disposaven de les mateixes cobertures. La nova pòlissa equipara uns i altres, ja que són i poden ser membres de l’Associació altres títols d’enginyeria d’acord amb el que pre· veuen els estatuts que vam aprovar l’any passat. Així doncs, al prestigi que suposa ser membre del COEIC i de l’AEIC s’hi suma la millora d’un nou avantatge del qual gaudim tots els professionals, tant els autònoms com els treballadors per compte d’altri. En aquest sentit, no podem oblidar que sigui quina sigui la nostra condició laboral necessi· tem una cobertura d’RCP, ja que una demanda pot venir de manera directa, per un projecte que hem signat com a professionals liberals, o bé a través d’una feina feta en una empresa. Hi ha l’error de pensar que els engi· nyers que treballen per a una empresa no necessiten cobertura d’RCP. Això no és així. Primer, perquè durant la

nostra carrera professional podem can· viar d’empresa diverses vegades. Segon, perquè aquesta pot derivar cap a nosal· tres la responsabilitat en cas de sinistre. Per això, hem de tenir present que la cobertura és tan important per al pro· fessional liberal com per a l’assalariat. Pel que fa a la companyia amb qui hem contractat la pòlissa, hem decidit mantenir Zurich, ja que després d’es· tudiar diverses ofertes hem valorat la solvència i que el producte que ens ofereix encaixa amb les necessitats del col·lectiu amb relació a la gestió de sinistres, primes i cobertures. Tots aquests avantatges, i el fet de tenirlos inclosos en la quota col·legial, són possibles gràcies a la força de negoci· ació que tenim com a col·lectiu. Fent un Col·legi i una Associació grans no només enfortim la professió, sinó que també millorem les nostres condicions de treball.

SONÒMETRE SONA BÉ Nova assegurança d’RCP dels EIC

NO SONA... El col·lectiu de l’enginyeria s’oposa a la vaga convocada pels treballadors de TMB

Amb les principals millores en la pòlissa d’asseguança de la responsabilitat civil professional (RCP) la cobertura de sinis· tres a l’any no tindrà límits; els treballs visats o certificats amb el CAP tenen una cobertura de fins a 300.000 €; les despe· ses de defensa de l’enginyer quedaran as· sumides per Zurich i no es descomptaran de la cobertura; i els enginyers associats gaudiran de les mateixes cobertures que els col·legiats.

El Col·legi d’Enginyers de Telecomunicació de Cata· lunya, el Col·legi d’Engi· nyers Industrials de Catalu· nya, el Col·legi Oficial d’Enginyeria Informàtica de Catalunya, el Col·legi Oficial d’Enginyeria Tècnica en Informàtica de Catalunya i el Col· legi d’Enginyers Tècnics i Pèrits de Telecomu· nicació de Catalunya, juntament amb el Cercle Tecnològic de Catalunya es posicionen en contra de la vaga convocada pels treballadors de TMB durant el Mobile World Congress.

JUNY/JULIOL/AGOST/SETEMBRE 2011

GRINYOLA! L’avaria de Poblenou a estudi Segueixen les in· vestigacions per delimitar les cau· ses del tall del sub· ministrament del gas que van patir el passat 11 de febrer al barri de Poblenou de Barcelona, a causa de l’entrada d’aigua a les canonàdes de gas. Aquest incident va deixar 4.500 afectats sense gas durant més d’una setmana. L’Ajuntament de Barcelona ha obert un expedient per intentar determinar les responsabilitats de l’avaria.

Bitllet d’anada. I de tornada?

a ho sabíem, però ara és més real que mai: darrere de les xifres, dels percentatges o de les fredes notícies, hi ha persones amb noms i cognoms. Darrere de cadascun dels més de 700.000 aturats que hi ha a Catalunya hi ha una història i moltes són de joves de fins a 35 anys que han acabat els seus estudis universitaris i que només tenen tres alternatives: quedar-se a casa; elaborar el que ara se’n diu un “currículum B”, és a dir, amagar mèrits i això tampoc és cap garantia de trobar feina; o fer les maletes i anar a buscar fora el que aquí no han trobat. Diuen els estu· dis que entre aquest últim grup hi ha molts enginyers, arquitectes i infor· màtics, joves que van triar aquestes carreres convençuts que el futur era seu. Joves que s’han preparat durant molt temps, que s’han beneficiat del nostre sistema educatiu, als quals hem ajudat amb els nostres impostos a for· mar-se i que ara retornaran el que els hem donat a un altre país. Se’n van a Alemanya, França, els Estats Units o la Gran Bretanya, tant és, el que és cert és que aquests països

LA COLUMNA Joana Casals Cap de la secció d’Economia de Catalunya Ràdio

i les seves empreses es beneficiaran de la nostra formació, del nostre talent. Els donaran oportunitats professio· nals, els deixaran treballar en allò pel que estan preparats, els donaran expe· riència, els deixaran créixer i podran viure dignament. Tenint això, tornar és difícil i molt més si ja han muntat la seva vida. Sigui quin sigui el país on vagin, hi faran les seves aportacions socials, hi pagaran els seus impostos i contribuiran al seu creixement eco· nòmic i nosaltres ens ho perdrem. Ara es parla molt de la generació perduda, dels joves que no poden treballar, els que per la seva poca preparació no poden entrar al mer· cat laboral i si ho aconsegueixen ho fan d’una manera tan precària que no tenen cap futur. Pel país, hi ha, però, un altra generació perduda: la dels que se’n van. Sé que les conseqüèn· cies personals i socials dels dos casos són molt diferents. Estar preparat per poder marxar fora és un privi· legi davant dels que ara no tenen cap expectativa, però els efectes de cara a generar riquesa i de cara al manteni· ment de l’estat del benestar són els

mateixos. Fa pocs dies el director general de l’Organització Internacional del Tre· ball, Juan Somavia, deia que “els joves són el motor del desenvolupament econòmic i que desaprofitar aquest potencial és un luxe econòmic que no ens podem permetre pels efectes que pot tenir per a l’estabilitat social”. Els joves són el nostre futur. Haurien de ser els protagonistes de les polí· tiques d’ocupació i no només dels discursos polítics, empresarials i sin· dicals, sinó dels fets. Ens hi juguem el futur. En som cons· cients? Posats a somiar, seria maco que cada jove tingués la seva opor· tunitat, i que si fos fora els bitllets d’anada fossin també de tornada.

L’ALTAVEU

“Cal treballar per interpretar el que vol la societat i especialment el món empresarial”

Joaquim Gay President de Foment del Treball Nacional

FULLS dels ENGINYERS

ng La blogosfera ara a un click http://blogs.eic.cat www.eic.cat

ELS NOSTRES EXPERTS

Un canvi cultural (

n el context actual de forta crisi econòmica, en què el mercat ens demana terminis d’entrega cada vegada més estrets per a productes cada vegada més diversificats, i a més amb una pressió financera molt elevada, com es poden obtenir els resultats desitjats? El que és clar és que les economies d’escala (basades en alts volums de pro· ducció per repartir els costos fixos entre un major nombre de productes) no fun· cionen. Així doncs, s’han de buscar noves receptes, com és la metodologia lean. El lean és un sistema de gestió basat en el Sistema de Producció Toyota (també conegut com a just-in-time), ideat per Taiichi Ohno després de la Segona Guerra Mundial, que busca, gràcies a una filosofia de treball concreta i l’apli· cació de certes eines, maximitzar el valor generat en el producte mitjançant l’eli· minació d’aquelles operacions que no aporten valor al producte i la contenció de la variabilitat en els seus processos. El seu compromís és el d’establir una organització eficaç, capaç de donar res· posta a les exigències del mercat i de satisfer tant als seus clients com al per· sonal i als accionistes, duent a terme un canvi cultural radical, recolzat sobre les bases de la millora contínua i orientat al

Marc Roig / Enginyer industrial col·legiat núm. 15807

“just necessari”. Així doncs, per millorar la nostra situa· ció haurem de buscar una nova solució diferent a l’actual que ens permeti realit· zar dit canvi. I, abans que res, haurem de treballar el canvi de la nostra percepció o punt de vista de la realitat. És a dir, tren· car els nostres paradigmes, evitant les postures inflexibles com el pensar “això no és possible” i tenir sempre present tres principis bàsics: • Principi de potencial de progrés. A la naturalesa veiem innombrables exemples d’adaptació al medi. Atès que el medi de l’empresa és el mercat, hem de buscar com adaptar-nos als canvis que aquest experimenta. Per aquest motiu és neces· sari fixar-nos objectius ambiciosos, crear les condicions per fomentar el canvi radical a la nostra empresa i estimular i motivar els nostres recursos humans per desenvolupar tot el seu potencial. • Principi de just necessari. Consisteix a maximitzar el valor del producte per al client, reduint totes aquelles operacions i activitats que no aporten valor al pro· ducte i, alhora, minimitzar de manera sostenible els recursos utilitzats per l’em· presa. Aquesta premissa es tradueix en una reducció del lead-time (o termini d’entrega) del nostre producte millorant,

a més, l’eficiència del nostre sistema de gestió. • Principi de gestió. Contràriament a l’organització piramidal de l’empresa convencional, amb els operaris a la base i la direcció al cim, la major importància recau a la base, ja que és allà on es produ· eix realment el valor del nostre producte. Hem de reorientar, doncs, la gestió i donar suport a totes aquelles activitats que es realitzen en aquesta base. Per això, és de vital importància definir una política de recursos humans basada no només en l’exigència i el rigor, sinó també en el res· pecte, la pràctica de l’exemplaritat amb les nostres accions, el foment del treball en equip amb líders definits i buscant siner· gies interdepartamentals. Basant-nos en aquests tres principis serem capaços de modelar la nostra manera de pensar per trobar solucions als problemes de la nostra organització. Per tant, adaptant els nostres comportaments i, en definitiva, els nostres hàbits, acon· seguirem el canvi cultural necessari per poder donar resposta a les contínues exi· gències del mercat. Aleshores, la clau serà no només adaptar-se a les exigències del mercat, sinó fer-ho millor que els nostres competidors. contacte: mroig@valessentia.com

“S’han de buscar noves receptes, com és la metodologia lean”

FULLS dels ENGINYERS

tenim opinió

Com crear valor afegit a menor cost? Luis A. Morejón / Director general de Johnson Controls a Iberia

a recessió, seguida d’un període de retracció en la dèbil recupe· ració econòmica a Espanya, en la major part d’Europa i en el món sencer, ha fet possible un augment sense pre· cedents de l’outsourcing corporatiu. Les companyies continuen reconsiderant els seus models operacionals mentre s’esfor· cen a millorar el rendiment dels serveis reduint al mateix temps riscos, costos i personal. El principal repte que es pre· senta avui en dia és proporcionar valor amb menys recursos, cosa que ha provo· cat que moltes companyies se centrin en el seu negoci principal i encarreguin les seves funcions no essencials, que no són el nucli de la seva activitat de negoci, a proveïdors especialitzats en la prestació de serveis. Els immobles corporatius i la gestió de les seves instal·lacions en són una bona mostra. Les companyies que havien gestionat prèviament aquests serveis des de dins s’estan decantant per proveïdors consolidats per poder pro· porcionar un valor afegit a l’empresa. Les companyies també tendeixen a buscar un únic proveïdor per incrementar els seus beneficis operacionals. EXPANSIÓ Una altra característica d’aquesta nova manera de treballar és l’expansió de l’àmbit, tant geogràfic com en la gran varietat de serveis que poden propor· cionar aquests proveïdors. Mentre els acords per país eren la norma, cada vegada són més habituals els contractes de caràcter europeu o global. Així, el nombre de companyies que sol·liciten un sol proveïdor per externalitzar la gestió d’immobles, projectes, àrea de treball (workplace), gestió d’energia i de les instal· lacions, va en augment. Això, alhora, ha contribuït a l’aparició de partners de negoci que poden respondre amb pro· cessos intel·ligents i sòlids en la gestió de dades més enllà de les nostres fron· teres, amb diferents franges horàries i en múltiples idiomes. El model antic reflec· tia la naturalesa intrínseca del Facility

ABRIL/MAIG/JUNY 2012

Management, és a dir, una veritat de ser· veis que en el seu conjunt assegurava el funcionament de les instal·lacions sense interrupcions. Per exemple, hi havia dife· rents proveïdors de jardineria, vigilància, càtering, seguretat, neteja i projectes; fins i tot el mateix servei el proporcionaven diversos proveïdors en diferents edificis. No obstant això, els serveis que es pro· porcionen en l’àrea de treball tenen un llarg recorregut i han anat evolucionant en línia amb els avenços tecnològics i la globalització. En l’actualitat, totes les activitats derivades dels edificis poden integrar-se i ser gestionats per un únic proveïdor. Cada vegada més és més comú que grans corporacions globals i multi· nacionals busquin reduir els seus costos, impulsar l’eficiència dels seus negocis i crear una àrea de treball més productiva. Aquest enfocament pot reduir de manera significativa el cost total de la gestió dels immobles d’una empresa (en general, la segona o tercera partida de les despeses fixes) i, amb això, el cost d’ocupació. A més, les tecnologies intel·ligents (TIC) poden proporcionar tant una gestió de la informació més àmplia com la trans· parència en els costos i una comparativa entre diferents localitats i organitzacions del mateix gènere, fins i tot a temps real. Amb un ambient de treball còmode i segur, un enfocament integrat pot con· tribuir a incrementar la productivitat del major actiu de l’empresa, que és la seva gent. A més, el fet d’externalitzar els ser· veis a un proveïdor especialitzat, permet que les empreses centrin la gestió del que fan millor i no es distreguin en decisions que no pertanyen al nucli del seu negoci. Un enfocament únic amb solucions per a tots els serveis en l’àrea de treball també contribueix a la sostenibilitat. A més de reduir energia, la gestió professi· onal d’aquesta i els programes ecològics permeten complir amb les regulacions de la UE i reduir les emissions de CO2. Les organitzacions estan incorporant la sostenibilitat dins dels seus objectius corporatius. Saben que com més soste·

nible sigui l’empresa, més competitiva i atractiva serà per als clients, accionis· tes i empleats. Les empreses conscients realment comprenen que els edificis que ocupen i la manera en què els gestionen pot afegir valor mesurable a la gent, al planeta i als seus beneficis. És l’anome· nada triple bottom line. SOLUCIONS TRANSNACIONALS El canvi a un enfocament integrat dóna resposta també a solucions que traspas· sen les fronteres, com a Iberia, EMEA i en l’àmbit global. El fet que cada vegada hi hagi més companyies que inverteixen en mercats emergents, fa que sigui neces· sari trobar un partner fiable que tingui la capacitat provada de donar el mateix nivell de serveis independentment d’on estigui situat geogràficament, sigui a Espanya, Sud-Amèrica o la Xina. Per tant, les empreses necessiten saber que aquest servei estandarditzat es pot oferir de manera consistent en qualsevol lloc: una seu corporativa, edificis, fàbriques, magatzems minoristes o centres tècnics. Avui en dia, els proveïdors de gestió d’edificis líders en el mercat poden ofe· rir tecnologies consistents, processos i sistemes, proporcionar economies d’es· cala i compartir les bones pràctiques independentment del país on estiguin. En simplificar la seva cadena de prove· ïdors, les empreses espanyoles poden racionalitzar els recursos que necessiten per gestionar els múltiples proveïdors de Facility Management de moltes loca· litats. Un director immobiliari o gestor d’edificis d’una companyia espanyola pot preguntar-se si un model que cobreix a més d’un país, o fins i tot continent, els pot servir. Per als que busquen millorar el rendiment en un sentit ampli, el fet de tenir accés a dades consistents és un pre· requisit essencial. Més que utilitzar tots els recursos propis que requereixen, és millor disposar d’un proveïdor únic que implementi, gestioni i posi en pràctica un procés estàndard per a Espanya, Iberia i la resta de països.

tenim opinió

ELS NOSTRES EXPERTS

Tecnologia humanitzada al servei de les persones Josep Oriol Sala / President de Caixa d’Enginyers i enginyer industrial col·legiat núm. 4843

L’

ús intensiu de les noves tec· nologies és avui en dia un imperatiu, però no hauria de constituir un fi en si mateix. La seva adopció i aplicació només es justificaran si la seva incidència en l’optimització de la gestió de l’organització que les implanta es pot fer tangible o també quan la novetat tecnològica suposi real· ment un valor afegit en el servei que l’empresa proporciona al seu client o usuari final. En un àmbit com el dels serveis finan· cers, marcat per l’extrema competència existent tant pel que fa a la gamma de productes com als serveis oferts, un dels factors que reforça la relació entre l’entitat i el seu client (o el soci, si par· lem d’una cooperativa de crèdit) és el que podríem anomenar la “tecnologia humanitzada”. Aquest atribut “d’humà” el podem jus· tificar per destacar que ens referim a una tecnologia que fa seus el valor de la proximitat i el servei per damunt d’altres condicionaments. I també per posar èmfasi en el fet que no renuncia a integrar el tracte personal directe en els canals més innovadors, amb la qual cosa s’assoleix una hibridació efectiva i virtuosa entre el factor humà i la tecno· logia en benefici de l’usuari -condició sine qua non per a la seva implementa· ció, ho hem dit abans. Un exemple ben clar d’això que anome· nem “tecnologia humanitzada” el trobem en l’innovador centre d’atenció personalitzada que impulsa Caixa d’Enginyers. El sistema està format per un caixer automàtic convencional i un quiosc multifuncional que permet al soci interactuar amb l’entitat com si s’estigués presencialment en una de les seves oficines sense necessitat de ser-hi físicament. El caixer automàtic ofereix

ABRIL/MAIG/JUNY 2012

els serveis habituals als socis i clients d’altres entitats (dispensació de diner en efectiu i la consulta de saldo, etc.), mentre que el quiosc multifuncional facilita informació sobre la gamma de productes i serveis de l’entitat i en per· met la seva contractació (hipoteques, fons d’inversió, plans de pensions, etc.) sense que sigui necessari passar per cap de les seves oficines. Tanmateix, la novetat més significativa d’aquest centre d’atenció personalitzada rau en el fet que personal especialitzat de Caixa d’Enginyers guia l’usuari a través d’un sistema de videoconferèn· cia, sempre en temps real. Aquesta és una mostra evident del compromís de Caixa d’Enginyers per reforçar la relació amb els seus socis, oferint-los les màximes solucions tec· nològiques al seu abast. Però no és l’única. Els socis de la cooperativa de crèdit tenen a la seva disposició un

servei de Banca Mòbil que els permet consultar els moviments dels comptes, realitzar transaccions, obtenir infor· mació dels mercats i dur a terme operacions de compravenda d’accions, entre altres, tot plegat a través d’un telèfon mòbil amb accés a Internet. I també poden fer consultes i opera· cions des de qualsevol punt del món via Internet, o a través del telèfon. La tecnologia -“humanitzada”, insis· tim- i l’aposta pels canals d’accés remot suposen un valor diferencial de competitivitat, sobretot per a entitats enfocades a servei com la que repre· sento.

tenim opinió

ELS NOSTRES EXPERTS

Sistemes embedded. Cada cop avisen amb més força (

Xavier Pi i Palomés / Membre de la Comissió TIC i del Grup de Treball de Sistemes Embedded, i enginyer industrial col·legiat núm. 7785

n sistema embedded es pot defi· nir com una combinació de hardware i software orientada a suportar un conjunt finit i numerat de funcions ben definides, sovint amb capacitats de procés en temps real i inte· grat en un sistema més gran. Aquesta definició contrasta amb la de sistema informàtic de propòsit general que pot servir per a tot, per a res o no saber-se per a què serveix. Una mica d’història L’AGC (Apollo Guidance Computer) és considerat el primer sistema embedded de la història. Desenvolupat per l’Ins· titut de Tecnologia de Massachusetts (MIT) a la dècada dels 60, es va muntar integrat en els panells de control dels coets Apollo protagonistes de missions de viatges a la Lluna. Cada coet portava dues unitats AGC de 2 Kb de memòria RAM i per primera vegada un dispositiu de control estava format al 100% per circuits integrats. La irrupció dels PC en el món de la informàtica va tenir conseqüències transcendentals en la indústria. La proli· feració de plaques mare alternatives a les d’IBM va donar lloc a un munt d’especi· ficacions electromecàniques. Per poder comparar-les entre si s’ha consolidat la noció de form factor (o factor de forma), molt utilitzat en el camp dels sistemes embedded, el qual es pot definir com el conjunt d’especificacions relatives a les dimensions, alimentació elèctrica, ancoratges i forats, busos, ports de comunicació, etc. El form factor dels sistemes embedded més conegut és l’ano· menat PC/104, que mesura uns 10x10 cm, la primera versió estàndard del qual es va publicar l’any 1992 per al PC/104

ABRIL/MAIG/JUNY 2012

Consortium. Amb el pas del temps han anat aparei· xent factors de forma de dimensions reduïdes. Actualment es parla força del System on a Chip (SoC) i de System in a Package (SiP). Si bé fins ara la integració s’havia fet sobre una placa electrònica anomenada placa mare, ara es tracta de fer la integració en un sol encapsulat en el cas dels SiP i, a més, en un mateix xip en el cas dels SoC. El factor de forma d’un encapsulat de xip és de l’ordre de pocs centímetres o de mil·límetres. La diferència entre els SoC i els SiP res· pecte als microcontroladors és la seva elevada potència de càlcul. En un SoC o en un SiP hi cap tota la informàtica: un sistema operatiu, llenguatges de pro· gramació, bases de dades, multimèdia, comunicacions, etc. Perspectives i com ens afectarà La Fundació OPTI (Observatori de Prospectiva Tecnològica Industrial), amb la col·laboració d’ASCAMM, va elaborar el 2009 un exhaustiu informe titulat Tendencias y aplicaciones de los sistemas embebidos en España. El document íntegre, que forma part de les publica· cions del Ministeri d’Indústria, es pot descarregar en format PDF de www. opti.org. Voldria destacar tres de les conclusi· ons que apareixen en el document. La primera és que els àmbits de l’automa· tització industrial, les infraestructures públiques i l’energia es veuran direc· tament afectats per la presència de sistemes embedded de manera irresisti· ble a partir del 2015. La segona és que la generalització dels Systems on a Chip (SoC) es produirà també el 2015. La

“Un sistema embedded es pot definir com una combinació de hardware i software orientada a suportar un conjunt finit i numerat de funcions ben definides, sovint amb capacitats de procés en temps real i integrat en un sistema més gran”

tercera és que el sector ferroviari que ja ha començat a rebre l’impacte de caràc· ter normatiu es veurà afectat de manera generalitzada pels sistemes embedded també el 2015. EL cas dels ferrocarrils Es pot concretar més de quina manera ens pot afectar tot això als enginyers industrials? La resposta és sí. Com a exercici proposo donar un cop d’ull a la norma UNE-EN 50128 sobre aplicacions ferrovià· ries i comparar-la amb el Software Engineering Body Of Knowledge (SWEBOK). El SWE· BOK és un document creat per la IEEE el 2004, que està disponi· ble a la plana web de la institució i que defineix l’àrea del coneixement de l’enginyeria del software. De la sem· blança en l’organització d’ambdós documents i en la terminologia emprada ens podem fer una idea del que estem parlant. Bàsicament es divideixen en blocs que corresponen al cicle de vida clàssic del desenvolupament del software, que són anàlisi i requeriments, disseny, codificació, proves i manteni· ment. Actualment, un sistema embedded pot requerir tot el coneixement del SWEBOK per la riquesa creixent de funcionalitats que se’ls demana i se’ls demanarà en el futur. El software com a material A la Facultat d’Informàtica s’explica el software com si fos un material que no pateix desgast i que el cost marginal de la seva replicació és pràcticament zero. També val a dir

que, en els inicis, el pes relatiu del software envers el hardware era petit i que aquesta situació actualment s’ha invertit. El 2015 molts sistemes embedded seran una commodity (pro· ducte indiferenciat) i el valor afegit estarà en el software.

Plantejament històric dels enginyers industrials Tradicionalment, els enginyers indus· trials hem tractat d’adaptar les nostres àrees de coneixement i els nostres plans d’estudis sota el criteri d’estar en les millors condicions possibles per afron· tar els reptes de resoldre els problemes que la societat ens planteja. Ja en la seva fundació, l’any 1851, hi apareixien les matemàtiques, la física, la química, la mecànica i el dibuix tècnic. Als anys 60 es van incorporar les disciplines d’au· tomàtica i informàtica industrial. Si

ens descarreguem el pla d’estudis del nou grau de Bolonya per als enginyers industrials veurem que la informàtica apareix a primer i a segon curs, i que en el màster possiblement hi haurà lloc per a la mecatrònica. És bona senyal, però suficient? Hi haurà tsunami embedded el 2015? El futur ens ho dirà, però el que podem fer ara és analitzar els moviments que s’estan fent en el camp dels sis· temes embedded. En el terreny institucional, dins de l’àmbit estatal tenim la iniciativa Prometeo en la qual participen empreses, institucions acadèmiques, centres d’investigació i col·legis professionals. Prometeo forma part d’un programa més ampli de caràcter euro· peu anomenat Artemis, que és una joint technology iniciative (JTI) de la Unió Europea. Con· sisteix en un programa específic per a sistemes embedded en el qual par· ticipen estats membres juntament amb institu· cions i empreses. Nascut el 2008 i dotat d’un pres· supost de 2.700 milions d’euros fins al 2017, dirimeix la concessió de subvencions i tanmateix exerceix d’observatori del mercat, proporcionant dades i estimacions de referència. Artemis ha anunciat una conferència institucional en el marc de la fira Embedded World 2012 que se celebra a Nuremberg del 28 de febrer fins a l’1 de març. Només cal anar a la pàgina web d’aquesta fira, la més important del món sobre sistemes embedded, i consultar-ne el programa. La primera sessió tracta de software orientat a objectes i UML, l’estàndard conegut com “els plànols del software”.

FULLS dels ENGINYERS

tenim opinió calidoscopi

TEXT: Mònica Acero

FEM-NE CINC CÈNTIMS

ABRIL/MAIG/JUNY 2012

FOTO: Isabel Marquès

Cali Sanmartí “He aconseguit culminar els meus dos somnis: ser enginyer industrial i fer la volta al món a vela” Primavera del 2010. Cali Sanmartí era el capità d’un vaixell privat que feia una travessia per les illes del Pacífic, des del Carib fins a Austràlia. Mentre navegava per la Polinèsia va rebre la trucada del seu amic Jaume Mumbrú: “On ets? Estàs disponible per fer la volta al món?”. I sense cap dilació, Sanmartí va acceptar ser la parella de Mumbrú a la Barcelona World Race. D’aquesta manera, s’ha convertit en el primer enginyer industrial català a realitzar aquest gran periple al voltant del globus terraqüi.

uan Cali Sanmartí era només un marrec, en lloc de pujar a la bicicleta preferia desmuntar-la. El seu pare, un referent per a ell, era enginyer industrial i li va inculcar la seva passió per la mecànica, l’electrònica i la informàtica. L’altra gran passió de Sanmartí ha estat la nàutica. Des de ben petit navegava amb la seva família i als 10 anys ja va començar a fer windsurf. Uns anys més tard, va construir-se la seva primera planxa de vela al garatge de casa seva. Aquest va ser el primer cop que les seves dues passions s’entrellaçaven. Però no en seria l’únic. Al llarg de la seva trajectòria, la nàutica i l’enginyeria seran indestriables i s’aniran retrobant constantment. “M’és impossible separar l’enginyeria de la navegació perquè són les dues coses que han marcat la meva història i m’han permès arribar on sóc ara”, assevera. Sanmartí va pagar-se els estudis d’Enginyeria Industrial amb els diners que guanyava fent de monitor de vela. En acabar la carrera, va treballar d’enginyer en diverses companyies relacionades amb la nàutica i continuava navegant en el seu temps lliure. El 2002 va decidir deixar la

seva feina en l’empresa privada per dedicar-se a navegar de manera professional, principalment en vaixells de gran eslora, però també en regates i en travessies en solitari. Ressalta que els seus estudis li han ofert un valor diferencial que li permet encarregar-se del vessant més tècnic de la navegació i gestionar la construcció i les reformes de les embarcacions. L’enginyer industrial recorda amb gran il·lusió el moment en què Jaume Mumbrú li va presentar l’oportunitat de participar a la Barcelona World Race, la primera i l’única regata a vela al voltant del món a dos (dos tripulants per embarcació) i sense escales. “Era un somni que tenia des de petit. Per a un navegant, fer la volta al món és com coronar l’Everest”, comenta. El 31 de desembre del 2010 va deixar enrere el port de Barcelona per iniciar aquesta gran aventura a bord de l’IMOCA 60 We Are Water, patrocinat per la fundació homònima de Roca. Sanmartí destaca que va ser una regata molt dura tant físicament com psíquicament: “Vam haver d’enfrontar-nos a condicions climatològiques extremes i superar tota mena d’adversitats. Els moments més difícils van ser quan se’ns va trencar la botavara i quan

el vaixell es va inundar i els aparells electrònics van deixar de funcionar”. Durant la Barcelona World Race, Sanmartí també va treure l’enginyer industrial que porta dins perquè, gràcies als coneixements tècnics que li han aportat els seus estudis, va poder resoldre molts dels problemes que se’ls van presentar. A més, el teclat d’ordinador de silicona del Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya amb el qual escrivia les comunicacions li recordava constantment la seva altra gran passió. Malgrat totes les dificultats que va comportar un desafiament d’aquesta envergadura, el navegant assegura que l’experiència ha superat totes les seves expectatives. I fa broma dient que quasi li va resultar més difícil aprovar la carrera d’Enginyeria Industrial que fer la volta al món. Després de 132 dies a alta mar, el 12 de maig del 2011 el We Are Water creuava la línia de meta arribant a Barcelona en novena posició. “He aconseguit culminar els meus dos somnis: ser enginyer industrial i fer la volta al món a vela. Ara he de cercar un altre gran repte per continuar somiant”, conclou.

FULLS dels ENGINYERS

tenim opinió Pots consultar aquestes i altres intervencions als mitjans en el nostre web: www.eic.cat

PARLEM ALS MITJANS

REGIO 7 MANRESA

22/12/11 Prensa: Diaria Tirada: 8.471 Ejemplares Difusión: 7.198 Ejemplares

urant els darrers mesos, els mitjans de comunicació han continuat fent difusió tant de les iniciatives que Página: 23 Sección: ECONOMÍA Valor: 427,00 € Área (cm2): 372,8 Ocupación: 37,3 % Documento: 1/1 Autor: Núm. Lectores: 55000 impulsen les nostres institucions com de les opinions dels membres del nostre col·lectiu sobre els temes d’actualitat. L’interès mediàtic que susciten els Enginyers Industrials de Catalunya ens reafirma com un agent fonamental per a la nostra societat. premi guillem catà La Demarcació de la Catalunya Central del Col·legi d’Enginyers Industrials va atorgar el 32è Premi Guillem Catà al Grup Soler en reconeixement per la seva aposta per la innovació. L’acte d’entrega d’aquest guardó, que tingué lloc el 21 de desembre del 2011, va comp· tar amb la cobertura de diversos mitjans com Regió 7, ElSetmanari. cat i Manresainfo.cat. Precisament en l’acte d’entrega del certamen, al Museu de la Tècnica de Manresa, el president de la demarcació del Col·legi d’Enginyers Industrials, Josep Alabern, va posar èmfasi en el fet que el premi per a l’equip tècnic de l’empresa és un reconeixement al treball del Grup Soler en l’àmbit de “la recerca i del desenvolupament”.

ABRIL/MAIG/JUNY 2012

Añade Vidal que “nos encontramos ante una decisión política, no técnica. Ascó es el único municipio candidato que cuenta con ferrocarril y sería el emplazamiento idóneo para minimizar el transporte terrestre del combustible gastado”. Unos criterios técnicos que tuvo en cuenta el Colegio de Ingenieros Industriales de Cataluña en septiembre del 2010 en un informe que situaba a esta población como la candidata mejor valorada, por delante de Yebra (Guadalajara), Zarra (Valencia) y Villar de Cañas (Cuenca), en este orden.

DICTAMEN DEL COEIC SOBRE L’EMPLAÇAMENT DE L’MTC El Consell de Ministres va aprovar, el 30 de desembre del 2011, una resolució que atorga a Villar de Cañas (Conca) l’emplaçament del magatzem temporal centralitzat de resi· dus nuclear (MTC). Amb motiu d’aquesta notícia, l’informe elaborat pel COEIC que va dictaminar que Ascó era la millor opció, des d’un punt de vista tècnic, per ubicar aquesta instal·lació va tornar a ocupar les pàgines de rotatius com l’Ara, El Mundo, El Periódico i Expansión.

L'ECONOMIC

24/12/11

BARCELONA

Sección: OTROS

Valor: 1.998,00 €

Área (cm2): 786,6

Prensa: Semanal (Sabado) Tirada: Sin datos OJD Difusión: Sin datos OJD Ocupación: 90,81 %

Documento: 1/1

Autor: JORDI GARRIGA

Núm. Lectores: 0

Página: 14

Des d’una altra òptica, Jordi Dolader, president d’AF Mercados EMI i conseller de la Comissió Nacional d’Energia en el període 1999-2005, creu que en l’esdevenidor “cal recuperar els principis rectors d’una separació clara d’activitats regulades i liberalitzades, aquestes darreres sense subsidis”, per tal de reformular un model que, al seu parer, està esgotat.

rÀdio i televisiÓ aCCIDENT FERROVIARI A L’ESTACIÓ DEL CLOT El xoc entre un tren de Rodalies i un altre de llarga distància, que es va produir el 19 de gener a l’estació del Clot, va causar 25 ferits lleus. Aquest és el segon accident ferrovi· ari que es produeix en menys d’un any en aquest punt. Josep Maria Rovira, vicedegà del COEIC, va explicar a Catalunya Ràdio que la saturació de la xarxa no es pal·liarà fins que no entri en funcionament el túnel de l’AVE. En aquest sen· tit, Rovira va remarcar que s’han d’extremar les mesures de seguretat per evitar més accidents. VESSAMENT D’AIGUA CONTAMINADA A FUKUSHIMA El darrer desembre, quan es com· plien nou mesos de l’accident de Fukushima, la central nuclear japonesa va vessar al mar 150 litres d’aigua contaminada amb mate· rial radioactiu. Antoni Tahull, membre de la Comissió d’Energia del COEIC, va participar en un debat a Catalunya Ràdio per parlar d’aquest nou incident.

Para el director general de la Asociación y el Colegio de Ingenieros Industriales de Cataluña, Antoni Maria Grau, “los colegios profesionales tienen sentido por su finalidad esencial que es la de velar porque la actuación de sus colegiados responda a los intereses y necesidades de la sociedad en relación con el ejercicio profesional de que se trate, y especialmente en el cumplimiento de la buena práctica y de las obligaciones deontológicas de la profesión”.

EL DÈFICIT TARIFARI DEL SECTOR ELÈCTRIC El nou Govern de Mariano Rajoy encara no ha definit l’estratègia que durà a terme per posar remei a l’insostenible dèficit tarifari del sector elèctric, que aquest any assolirà uns 17.200 milions d’euros. Per tractar aquest aspecte, L’Econòmic va demanar a Jordi Dolader, president de la Comissió d’Energia del COEIC, la seva opinió com a expert en la matèria. Dolader afirma que s’ha d’apostar per un nou model que separi les activitats regulades de les liberalitzades. MEDIARIO

01/11/11

BARCELONA

Sección: OTROS

Valor: 2.380,00 €

Prensa: Mensual Tirada: Sin datos OJD Difusión: Sin datos OJD Área (cm2): 994,5

Ocupación: 97,14 %

Documento: 1/2

Autor:

Núm. Lectores: 0

Página: 2

la llei òmnibus Mediario dedica un article a les implicacions que la Llei Òmnibus ha com· portat per als col·legis professionals. En aquest article, Antoni Maria Grau, director general de l’AEIC i del COEIC, subratlla la importància dels col·legis professionals i explica les transforma· cions dutes a terme a les institucions dels EIC per adaptar-se a aquesta nova realitat.

FULLS dels ENGINYERS

projecte

TEXT: Zardoya Otis, SA FOTO: Cedides per Zardoya Otis, SA

Una meravella de la construcció i de l’enginyeria

La torre Burj Khalifa Tocant el cel als Emirats Àrabs Units

ABRIL/MAIG/JUNY 2012

Mai abans en la història de la humanitat s’havia construït un edifici tan alt. El Burj Khalifa, l’imponent gratacels que s’alça a la ciutat de Dubai, és l’edifici més alt del món. Instal·lar els ascensors que l’han fet viable ha estat un repte apassionant per a la companyia d’Otis i per al seu project manager, l’enginyer espanyol Alberto Vijande.

FULLS dels ENGINYERS

projecte

a torre Burj Khalifa és una autèntica meravella de la construcció i l’enginyeria. Visible a 95 quilòmetres de distància, arriba als 828 metres d’alçària distribuïts en més de 160 plantes, fet que suposa 319 metres més que l’edifici que ostentava el rècord abans de ser construït, el Taipei 101. L’estudi Skidmore, Owings and Merrill, amb seu a Chicago, va realitzar el projecte de l’edifici inspirant-se en la flor del desert i en els dissenys geomètrics presents en l’arquitectura islàmica tradicional. El constructor va ser la Joint Venture formada per Samsung Corporation, de Corea, Besix, de Bèlgica, i Arabtec, dels Emirats Àrabs Units. La gestió del projecte va anar a càrrec de l’empresa novaiorquesa Turner Construction International. Els ascensors van ser confiats a Otis, l’empresa de transport vertical líder al món. L’estructura de l’edifici es va dissenyar en forma d’i grega en planta per reduir l’impacte de les forces del vent sobre la torre. D’aquesta manera es facilitava també el procés de construcció. L’estructura es pot anomenar de nucli forçat. Cada ala, amb el seu propi nucli de formigó d’altes prestacions i les seves columnes perimetrals, reforça les altres

Per moure’s amb comoditat i agilitat entre les diferents zones i usos de l’edifici, s’ha realitzat un curós estudi del trànsit per aplicar el millor disseny de transport vertical i els ascensors més adequats per a cada necessitat 20

ABRIL/MAIG/JUNY 2012

mitjançant un nucli hexagonal central. El resultat és una torre extremadament resistent a la torsió. Cada nivell de l’edifici recula seguint un patró d’esglaons en espiral. Les reculades estan organitzades de manera que s’alineen en columnes a dalt amb murs a baix, per evitar així els habituals retards associats a les transferències entre columnes. El fet de seguir un patró en espiral també s’evita que l’estructura pugui ser afectada pel vent. En el mur cortina s’ha fet servir vidre de baixa emissivitat per millorar l’aïllament tèrmic, donades les condicions extremes del clima de Dubai. Compta amb un sistema de recuperació d’aigua per condensació que estalvia el volum de catorze piscines olímpiques d’aigua a l’any. El Burj Khalifa és un edifici d’ús mixt, amb 1.044 habitatges, 144 dels quals són d’ultraluxe i formen les Armani Residences, i les 160 habitacions que constitueixen l’Armani Hotel. La resta de l’edifici està format per suites corporatives i oficines. Per moure’s amb comoditat i agilitat entre les diferents zones i usos de l’edifici, s’ha realitzat un curós estudi del trànsit per aplicar el millor disseny de transport vertical i els ascensors més adequats per a cada necessitat. Els ascensors: el cor de l’edifici Durant més de cinc anys, milers de professionals d’Otis de tot el món han estat implicats en el projecte, des del disseny fins a la coordinació i instal·lació dels equips. Alberto Vijande, enginyer d’Otis, ha estat el project manager d’aquesta operació i ha demostrat que la qualitat professional dels enginyers espanyols és del màxim nivell. Otis ha subministrat 57 ascensors i 8 escales mecàniques. D’entre els ascensors, 25 són Gen2 d’última generació, sense engranatges ni cambra de màquines. Utilitzen cintes planes, molt més flexibles, en lloc dels tradicionals cables d’acer trenat, i això permet l’ús d’una politja de dimensions

ELS RÈCORDS DEL BURJ KHALIFA Alçària: 828 metres Plantes: més de 160 Localització: Dubai, Emirats Àrabs Units

Récords L’edifici més alt del món L’estructura més alta del món El major nombre de plantes del món El mirador més alt del món L’ascensor que recorre la distància més llarga del món L’accés d’ascensor situat a major altura del món L’ascensor de doble cabina més ràpid del món

Característiques Un mirador a la planta 124 900 apartaments 144 apartaments d’ultraluxe a les Armani Residences El primer hotel Armani del món Restaurants i espais d’oci 49 plantes de suites corporatives Gimnàs i complex esportiu de quatre plantes 3.000 places d’aparcament 11 hectàrees de parc amb llacs i fonts

Alberto Vijande, enginyer d’Otis, ha estat el project manager d’aquesta operació i ha demostrat que la qualitat professional dels enginyers espanyols és del màxim nivell.

FULLS dels ENGINYERS

projecte

Durant més de cinc anys, milers de professionals d’Otis de tot el món han estat implicats en el projecte, des del disseny fins a la coordinació i instal·lació dels equips reduïdes (8 centímetres de diàmetre), i una màquina de baixa inèrcia i estructura radial que, amb un motor síncron d’imants permanents, és un 50% més eficient en termes energètics que una convencional. D’aquesta manera els promotors i la propietat de l’edifici poden beneficiar-se de menors costos operacionals i d’una major rendibilitat perquè augmenta la disponibilitat d’espai. A més, tant les cintes planes

ABRIL/MAIG/JUNY 2012

recobertes de poliuretà del sistema Gen2 com la seva màquina amb rodaments encapsulats no requereixen lubricació, cosa que evita la generació de residus contaminants i contribueix a la sostenibilitat. Aquests mateixos ascensors són els que subministra Otis al nostre país per a edificis d’habitatges, hotels i oficines. Els altres 32 són ascensors sense engranatges d’alta velocitat, incloent-ne set que incorporen el sistema SkyWay, dels quals dos tenen doble cabina. Aquests últims donen servei a la planta mirador i són els ascensors de doble cabina amb més recorregut del món: 442 metres. També són els ascensors d’aquest tipus més ràpids del món, perquè arriben als 10 metres per segon. Els ascensors de doble cabina donen servei a dos pisos de manera simultània a través del mateix forat. Gràcies a això es pot oferir servei a moltes més persones a la vegada perquè s’estalvia espai a l’edifici, i es poden utilitzar per a altres finalitats, la qual cosa fa augmentar la rendibilitat de la construcció.

L’edifici d’oficines annex està equipat amb cinc ascensors Otis Gen2 que incorporen el sistema de preassignació de cabines Compass. Amb aquest sistema els passatgers introdueixen, mitjançant teclats o pantalles tàctils, el número de planta al qual van i de manera immediata se’ls assigna la cabina corresponent. Així s’agrupen els passatgers que van a plantes contigües i s’eviten aglomeracions i parades intermèdies, i en conseqüència es redueixen els temps d’espera, els temps de viatge i es millora considerablement el trànsit de l’edifici. La configuració dels ascensors a la torre Burj Khalifa ha estat estudiada amb detall per donar resposta a les diferents necessitats segons l’ús: visitants, treballadors de les oficines o clients de l’hotel. En aquest impressionant edifici s’aconsegueixen batre diferents rècords: a més del ja mencionat ascensor amb doble cabina més ràpid del món, el Burj Khalifa té l’ascensor que recorre la distància més llarga del món (504 metres) o l’accés d’ascensors situat a més altura del món (638 metres).

Som fansdeles cosesben fetes. Estàs cansat d’haver de llegir milions i milions de papers amb un llenguatge que mai utilitzes? Doncs ja no has de preocupar-te’n més. Aquí estem nosaltres per estalviar-te aquesta feina i posar-te les coses fàcils. Infocentre és un servei d’informació i documentació especialitzat en l’àmbit professional i empresarial que et vol treure maldecaps. Registra’t gratis durant 30 dies!

935 029 091 normativa.infocentre.es

tecnologia i empresa

TEXT: Mònica Acero

Pere Collet Col·laborador de l’Àrea de Càlcul d’Estructura Col·legiat núm. 4183

FOTO: Isabel Marquès

Antoni Pelegrí, conseller Col·legiat núm. 3659

José Miguel Elduque, director d’Estudis i Pressupostos Col·legiat núm. 5994

Lideratge, innovació i especialització La voluntat d’innovar dels seus fundadors va ser la llavor que va fer germinar INFRISA. I, durant els quaranta anys de trajectòria de la companyia, la innovació n’ha continuat sent el motor principal. Aquest esperit de superació i millora constant ha permès a l’empresa barcelonina oferir les cambres i els magatzems frigorífics “claus en mà” més innovadors del mercat que els han posicionat sempre al capdavant del seu sector. 24

ABRIL/MAIG/JUNY 2012

Vicenç Piñol Col·legiat núm. 13694

Jordi Ortiz Enginyer Tècnic

Marc Bordetas, Cap d’enginyeria Col·legiat núm. 12483

Lluís Gispert, fundador i president Col·legiat núm. 1421

FULLS dels ENGINYERS

tecnologia i empresa

NFRISA és una empresa líder en el disseny, la construcció i la posada en funcionament de magatzems i cambres frigorífiques en la modalitat de “claus en mà” per a la indústria alimentària. La companyia també desenvolupa el disseny i la construcció d’edificis climatitzats per a l’elaboració i transformació d’aliments dotats amb elevats requeriments higiènics i sanitaris. Antoni Pelegrí, conseller d’INFRISA i una de les màximes autoritats en l’àmbit de la refrigeració del nostre país, remarca la gran labor duta a terme per aquesta empresa: “INFRISA ha tingut un paper molt rellevant en el desenvolupament del fred industrial des dels anys 70 fins als nostres dies”. Durant aquests anys, la companyia ha fet un total de 7.000.000 de metres cúbics de cambres frigorífiques, amb la qual cosa ha assolit una xifra rècord.

UNA MICA D’HISTÒRIA A Espanya, fa quaranta anys, les cambres frigorífiques s’aïllaven tèrmicament amb materials com el suro o el poliestirè expandit, que estaven fixats a parets fetes d’obra amb una barrera de vapor asfàltica i acabats amb enlluïts de ciment o xapes metàl·liques. Aquest procediment era lent, costós i de poca qualitat perquè amb el temps hi acabava entrant la humitat, s’hi formava gel i l’aïllant perdia eficàcia. El 1971, tres enginyers industrials, Lluís Gispert, Josep Maria Pinyol i Carles Gispert, van constituir INFRISA amb una clara missió: innovar i desenvolupar nous sistemes que oferissin uns resultats més eficaços en la conservació dels aliments. “Vam implantar notables innovacions com els sistemes modulars que aporten una major qualitat i redueixen el termini

Des de la seva fundació, INFRISA s’ha dedicat de manera exclusiva al desenvolupament de cambres frigorífiques per a la indústria alimentària adquirint una gran especialització i dotant el seu equip humà d’un valuós Lluís Gispert, fundador i president know-how “Hem estat, som i serem líders en el sector de cambres frigorífiques ‘claus en mà’”

ABRIL/MAIG/JUNY 2012

de construcció. També vam ser pioners en aïllar les cambres frigorífiques amb panells sandvitx prefabricats amb un nucli d’escuma rígida de poliuretà i cares metàl·liques, que van representar una gran millora”, assegura Lluís Gispert, fundador i president d’INFRISA. Més endavant, Xavier Balda, també enginyer industrial, es va incorporar com a soci de la companyia. INFRISA també ha estat la primera empresa estatal, i l’única fins al dia d’avui, a proporcionar cambres i magatzems frigorífics “claus en mà”. A diferència d’altres empreses que s’encarreguen només de fer determinades parts del projecte, INFRISA executa les obres de manera integral: el disseny, la construcció, les tasques de gestió administrativa, la logística, etc. Això suposa un gran avantatge competitiu ja

José Miguel Elduque, director d’Estudis i Pressupostos

“Realitzem múltiples reunions amb els clients per poder analitzar de manera detallada els projectes amb la finalitat de donar la solució més adient per a cada cas”

que aquesta empresa es responsabilitza de tot el projecte i, un cop acabat, entrega les claus del magatzem frigorífic en funcionament al client perquè pugui operar-hi de manera immediata. “Oferim un preu molt competitiu, en un termini concret i amb un únic interlocutor, de manera que el client no s’ha de preocupar de coordinar les diferents indústries que intervenen a l’obra”, explica Gispert. Des de la seva fundació, INFRISA s’ha dedicat de manera exclusiva al desenvolupament de cambres frigorífiques per a la indústria alimentària adquirint una gran especialització i dotant el seu equip humà d’un valuós know-how. “Les cambres frigorífiques tenen unes particularitats molt especials i INFRISA fa una inversió molt important per formar els millors experts en aquest àmbit”, assevera Marc Bordetas, cap d’Enginyeria de la companyia. INFRISA està integrada majoritàriament per enginyers industrials altament qualificats que estan totalment implicats en l’organització. Jaume Maruny, administrador de la companyia, subratlla que “INFRISA s’ha fet gran gràcies als seus enginyers industrials perquè, encara que cadascú tingui una funció específica, són uns professionals multidisciplinaris que mai perden la visió integral de l’obra”. Fruit de la gran especialització i l’àmplia experiència del seu personal, INFRISA ha desenvolupat projectes de gran envergadura tant en l’àmbit espanyol com internacional. No obstant això, Lluís Gispert no vol destacar-ne cap en concret perquè afirma que per a ells totes les obres són rellevants i requereixen la mateixa dificultat: fer la feina ben feta al millor preu i en el mínim termini possible. “La nostra obra estrella és fer les cambres frigorífiques totalment a mida utilitzant les tècniques més innovadores”, precisa. Per aquest motiu, assumeixen cada construcció com un nou repte. José Miguel Elduque, director d’Estudis i Pressupostos d’INFRISA, comenta que ofereixen un tracte totalment personalitzat: “Realitzem múltiples reunions amb els clients per poder analitzar de manera detallada els projectes amb la finalitat de donar la solució més adient per a cada cas”.

Marc Bordetas, cap d’Enginyeria

“Les cambres frigorífiques tenen unes particularitats molt especials i INFRISA fa una inversió molt important per formar els millors experts en aquest àmbit”

INNOVACIÓ CONSTANT La innovació ha estat un factor cabdal per a INFRISA present des de la fundació de la companyia fins als nostres dies. La voluntat de millora contínua ha permès a la companyia oferir les solucions més capdavanteres del mercat i ocupar un rol de lideratge absolut. En els darrers anys, INFRISA s’ha centrat en el desenvolupament de sistemes per protegir les seves instal·lacions contra el risc d’incendi. En aquest sentit, han estat capdavanters en la utilització de panells sandvitx prefabricats amb nucli de llana de roca que sectoritzen el foc de manera eficaç. “Aquesta ha estat una gran troballa ja que aquest aïllant aporta un valor afegit a les nostres instal·lacions perquè actua com a tallafoc”, apunta Pere Collet, col·laborador de l’àrea de Càlcul d’Estructura d’INFRISA. Un

Pere Collet, col·laborador de l’àrea de Càlcul d’Estructura

“Aquesta -els panells sandvitx prefabricats amb nucli de llana de roca- ha estat una gran troballa ja que aquest aïllant aporta un valor afegit a les nostres instal· lacions perquè actua com a tallafoc” altre gran avenç ha estat la instal·lació de comportes frigorífiques automàtiques per evacuar el fum més ràpidament en cas d’incendi. INFRISA també ha estat precursora en la construcció de cambres totalment robotitzades. Bordetas exposa que “els magatzems autoportants conjuguen una alta densitat d’estocs de productes amb sistemes logístics molt eficients que, mitjançant robots i màquines, transporten els productes amb rapidesa i seguretat”. I afegeix: “L’automatització d’aquests magatzems redueix els costos d’operació”. Recentment, INFRISA ha construït a Tarragona una cambra frigorífica robotitzada de 35 metres d’alçària a una temperatura de -25 graus, amb capacitat per a més de 22.000 palets i amb un volum de 193.000 metres cúbics. D’altra banda, s’ha de

FULLS dels ENGINYERS

tecnologia i empresa

El 1971, tres enginyers industrials, Lluís Gispert, Josep Maria Pinyol i Carles Gispert, van constituir INFRISA amb una clara missió: innovar i desenvolupar nous sistemes que oferissin uns resultats més eficaços en la conservació dels aliments destacar que Bordetas està capitanejant un projecte molt significatiu que possibilitarà passar d’un sistema de dibuix en 2D a un sistema BIM, que permetrà dibuixar en 3D, obtenir amidaments, el treball simultani dels projectistes, etc. El saber fer d’INFRISA està avalat per les certificacions ISO 9001 i ISO 14001 que garanteixen la qualitat de les seves solucions i l’esforç per minimitzar l’impacte mediambiental. “INFRISA sempre ha perseguit l’eficiència energètica i té un ferm compromís per preservar el medi ambient”, assegura Pelegrí. Entre d’altres mesures, aquesta

ABRIL/MAIG/JUNY 2012

empresa ha optimitzat els gruixos dels materials aïllants, utilitza fluids refrigerants que en cas de fuga no perjudiquen la capa d’ozó, ha incorporat impermeabilitzacions sense clorurs i ha instal·lat sistemes de captació d’energia solar en diverses obres. INFRISA també es preocupa perquè les empreses que subcontracten gestionin els residus de manera adequada. A banda de la seu central de la companyia a Barcelona, INFRISA compta amb delegacions a Madrid, València, Galícia i una societat filial a Portugal. L’empresa també ha participat en notables projectes en països com Rússia, el Marroc, Mèxic, Mauritània i el Sudan. En aquests moments, INFRISA estudia la possibilitat de potenciar el seu vessant internacional amb la fundació d’una altra filial fora de les nostres fronteres.“Per poder fer front a la situació d’estancament del mercat ibèric, i en concordança amb l’estratègia de la companyia, hem decidit cercar nous mercats a l’estranger per implantar-nos”, expressa Lluís Gispert Soteras, fill del president i administrador de la companyia. INFRISA també ha notat els efectes de l’actual recessió econòmica però, gràcies a la seva política d’autofinançament, l’empresa gaudeix de màxima solvència que els permet capejar el temporal. “Hem estat, som i serem líders en el sector de cambres frigorífiques ‘claus en mà’”, conclou el fundador de l’empresa, Lluís Gispert.

DADES DE L’EMPRESA Fundada el 1971 Filial a Portugal des del 1999. Més de 7.000.000 metres cúbics de cambres frigorífiques construïdes. Referències a quatre continents. Certificacions ISO 9001 i 14001.

Antoni Pelegrí, conseller

“INFRISA ha tingut un paper molt rellevant en el desenvolupament del fred industrial des dels anys 70 fins als nostres dies”

TEXT: Mònica Acero

empresa adherida

“La major fortalesa de l’empresa són els nostres consultors” Consulting y Organización General de la Empresa és una consultoria que ajuda les companyies a treure el màxim rendiment dels seus recursos. Avalada per més de vint anys de trajectòria, Consulting ofereix als seus clients la garantia d’assolir els resultats més satisfactoris per a cada situació.

er Ramon Masana, doctor en Enginyeria Industrial, l’organització industrial és més que la seva professió, és la seva passió. Amb més de cinquanta anys d’experiència en aquest sector, Masana va ocupar diversos càrrecs directius en empreses privades i després es va establir com a consultor independent fins que el 1990 va decidir emprendre la seva pròpia aventura empresarial amb la fundació de Consulting y Organización General de la Empresa. Aquesta companyia ofereix serveis de consultoria i assessoria empresarial en l’àrea industrial, logística, comercial, de recursos humans i de direcció general. Consulting dóna suport en la creació de l’estratègia empresarial, ajuda a reduir costos i improductivitats, contribueix a implicar els treballadors en els objectius de l’empresa i organitza la distribució i l’aprovisionament amb la finalitat d’optimitzar costos i millorar la qualitat dels serveis. Consulting ofereix un tracte molt proper i totalment personalitzat adequant cada projecte a les necessitats dels seus clients. Primerament, realitzen un diagnòstic global per detectar les deficiències de cada empresa. Aquest estudi

inicial és fonamental perquè a vegades les empreses s’equivoquen a l’hora de definir els seus problemes. “La nostra perspectiva, des d’una òptica externa a la companyia, ens permet descobrir quines són les mancances reals i oferir les eines més adients per resoldre-les”, afirma Ramon Masana, fundador de Consulting. Tant en la fase del diagnòstic com en la implantació del seu projecte, aquesta consultoria cerca la

participació i la implicació dels treballadors de la companyia que els ha contractat. D’aquesta manera, aconsegueixen establir unes bones bases perquè quan finalitzi la tasca que se’ls ha encomanat, la plantilla continuï desenvolupant les dinàmiques que la consultoria ha instaurat. En aquest sentit, Masana assevera que “les empreses se centren molt en la inversió

tecnològica però el capital humà sempre és el factor més important per a la bona marxa d’una companyia”. RESULTATS ASSEGURATS Consulting està constituïda per quatre consultors, que han estat directors d’empreses nacionals i multinacionals, amb més de vint anys d’experiència en la gestió empresarial. A més, compta amb cinc consultors que hi col·laboren de manera externa. Masana assegura que l’èxit de la consultoria rau en l’equip humà altament qualificat que l’integra: “La major fortalesa de l’empresa són els nostres consultors. La tasca dels nostres professionals és determinant perquè nosaltres oferim assessorament, no fem un producte físic”. Tots els membres de la plantilla d’aquesta empresa són enginyers industrials perquè, segons el seu fundador, “és la formació acadèmica que millor s’adapta a aquesta professió”. La consecució dels objectius avala la bona reputació d’aquesta consultoria. Institucions públiques, com l’Ajuntament de Barcelona, i empreses privades, com Celsa, Henkel i Fontvella, han confiat en Consulting gràcies al seu ferm compromís d’assolir les metes fixades amb un pressupost tancat.

FULLS dels ENGINYERS

empresa adherida TEXT: Manel Gastó

“Ens impliquem en cada projecte com si fos part de la nostra empresa” Codols Solids Processing posa a l’abast dels seus clients les solucions tecnològiques més capdavanteres i eficients. La forta especialització i l’àmplia experiència dels seus professionals han fet possible que, en només tres anys, aquesta empresa hagi aconseguit un bon posicionament dins del seu sector.

a crisi econòmica ha obligat a més de 500.000 empreses espanyoles a penjar el cartell de tancat durant els darrers quatre anys. Però en un moment en què els vents semblen no ser favorables, també hi ha empresaris emprenedors que decideixen obrir una nova companyia. Aquest és el cas d’Eduard Martí, l’enginyer químic que el 2009 va fundar Codols Solids Processing. Martí va saber convertir la crisi en una oportunitat. Treballava en un enginyeria en l’àrea d’instal·lacions industrials i quan les inversions es van reduir dràsticament, va decidir engegar un nou projecte. “Vaig detectar una oportunitat de sobreviure en l’especialització. Per aquest motiu, vaig muntar una empresa que en lloc de dedicar-se a la gestió global de projectes es focalitza en el fet d’aportar solucions per a processos específics”, explica Martí, fundador i soci director de Codols. ESPECIALITZACIÓ I EXPERIÈNCIA Codols subministra equips i sistemes per a la manipulació i el procés de productes sòlids granulats i en pols a partir de dissenys propis o mitjançant la col·laboració amb partners internacionals i nacionals reconeguts a tot el món. “La nostra gran especialització ens permet oferir solucions

ABRIL/MAIG/JUNY 2012

innovadores que generen un valor afegit als processos dels nostres clients”, afirma Martí. Tot i que Codols s’encarrega de resoldre aspectes concrets, el seu equip humà analitza els projectes de manera global per no perdre de vista l’entorn en què s’instal·larà la seva solució. Aquesta filosofia els permet donar la resposta més pertinent per a cada demanda. “La nostra missió és contribuir a l’èxit dels nostres clients, assegurant la viabilitat dels seus projectes i aconseguint una indústria més racional i sostenible”, afegeix. A diferència d’altres companyies, Codols no proporciona solucions estandarditzades ni per catàleg, sinó que estudia cada cas de manera detallada. Malgrat que és una empresa jove, està integrada per un equip humà que posseeix un ampli bagatge i molts anys d’experiència en el sector. Gràcies al knowhow de la seva plantilla, les solucions de Codols estan totalment personalitzades i adaptades a les necessitats de cada client. “Ens impliquen en cada projecte com si fos part de la nostra empresa”, assegura Martí. UN BALANÇ POSITIU La decisió d’engegar una nova empresa en temps de

recessió econòmica sempre és arriscada. No obstant les dificultats, Martí es mostra satisfet de l’evolució de Codols al llarg d’aquests tres anys. En aquest període han aconseguit fer-se un lloc en el mercat espanyol, augmentar la seva gamma de solucions tecnològiques i incrementar la seva cartera de clients. Com a perspectives de futur, Codols aspira a acabar de consolidar-se en el nostre país i estudia desembarcar a l’estranger, principalment a l’Amèrica del Sud. “Confiem fermament en aquest projecte i estem convençuts que estem fent els passos correctes per afermar-nos com un nou actor dins d’aquest escenari, però encara ens queda molt camí per recórrer”, conclou el fundador i soci director de la companyia.

Novetats ADIF I SENER SUBSCRIUEN UN ACORD PER AL DESENVOLUPAMENT D’ACTIVITATS D’R+D+i Antonio González Marín, president d’Adif, i Jorge Sendagorta Gomendio, president de SENER, han subscrit un conveni marc de col·laboració en matèria d’investigació i desenvolupament tecnològic per a la incorporació de SENER al Centro de Tecnologías Ferroviarias (CTF) d’Adif al Parc Tecnològic d’Andalusia (PTA) de Màlaga. Amb aquest acord, que serà vigent fins a finals del 2012, amb possibilitat d’ampliar-se dos anys més, es pretén fixar línies d’investigació dins de l’àmbit de la innovació ferroviària, com l’aerodinamisme ferroviari, l’explotació ferroviària en entorns desèrtics, els sistemes de control per satèl·lit, les anàlisis de soroll i vibracions i sistemes elèctrics i de telecomandament. El CTF compta ja amb la presència en les seves instal·lacions de més de 25 empreses d’avantguarda tecnològica. www.adif.es , www.sener.es

ICC GROUP PRESENTARÁ LA NOVA FAMÍLIA DE PRODUCTES CREO DE PTC ICC (Integral Cad Cam SL) llança al mercat el nou software de disseny CREO que permetrà a les empreses alliberar tot el seu potencial de disseny, aportant solucions a problemes que al llarg de la seva trajectòria han afectat el disseny de CAD. El Departament Tècnic de l’ICC donarà a conèixer per primera vegada una nova manera d’entendre el disseny industrial. Els principals temes que es tindran en compte fan referència a la capacitat d’ús, la compatibilitat, el bloqueig de tecnologia i la gestió de conjunts. www.integralcad.es

AVANCAR CARSHARING POSA COTXES AL CARRER Avancar Carsharing, gràcies a la seva col·laboració amb l’Ajuntament de Barcelona, es converteix en el primer operador de carsharing d’Espanya amb places d’aparcament ubicades al carrer. D’aquesta manera, els usuaris d’Avancar Carsharing ja no hauran de desplaçar-se fins a un pàrquing subterrani per accedir al vehicle sol·licitat. El aparcaments al carrer permeten créixer en zones urbanes amb dificultats per trobar places d’aparcament amb disponibilitat d’autoservei les 24 hores del dia. www.avancar.es

entrevista

TEXT: Jordi Garriga

FOTO: Isabel Marquès

de l’ètica a l’eficiència Amb una extensa trajectòria professional, Carles Xavier Albà explica que els seus objectius sempre han estat desenvolupar la seva carrera professional en una corporació empresarial ètica. Amb aquest horitzó, el seu camí va començar a FCC com a tècnic i posteriorment com a cap d’obra. Més endavant, va ser director de serveis generals a una filial de FCC a Portugal. I el 2001 va fer el salt a Copcisa Industrial, on ha ocupat diversos càrrecs directius, entre els quals el d’apoderat i director general d’Istem, empresa que pertany a Copcisa Industrial, dedicada a les àrees d’activitat d’electricitat, línies de transport de baixa, mitjana i alta tensió, i xarxes de distribució i subestacions; enllumenat públic i eficiència energètica; serveis afectats; instal·lacions i reformes integrals en edificis, climatització i sistemes de calefacció, ventilació i aire condicionat (HVAC); energies renovables; manteniment; fibra òptica, fabricació i distribució; comunicacions i instal·lacions industrials. Com no pot ser d’una altra manera en una empresa d’aquesta naturalesa i amb aquest ampli ventall d’activitat, bona part de la innovació dels darrers anys ha anat dirigida a la cerca constant de l’eficiència energètica com a principal valor afegit. I així és com, l’octubre del 2008, per iniciativa de l’ICAEN, es creava el Clúster d’Eficiència Energètica de Catalunya (CEEC) i Istem-Copcisa Industrial, un dels socis fundadors, va passar a formar-ne part activa. El CEEC és una plataforma que té com a finalitat impulsar l’àmbit de l’eficiència energètica a través de la col· laboració entre les empreses i les entitats associades. Amb més de cent empreses associades, que representen un volum de facturació de més de 10.000 M€, el CEEC entén que consolidar el sector de l’eficiència energètica a Catalunya és una oportunitat de creixement i de creació d’ocupació qualificada, i que això passa per l’increment de la innovació i la competitivitat en el camp de l’eficiència.

ABRIL/MAIG/JUNY 2012

“Catalunya té una posició privilegiada per aprofitar els rèdits de l’eficiència energètica” Carles Xavier Albà Amb 23 anys d’experiència professional en el camp dels serveis de construcció, instal·lacions i manteniment, l’enginyer industrial Carles Xavier Albà ocupa la presidència del Clúster d’Eficiència Energètica de Catalunya com a representant d’Istem, empresa del conglomerat de Copcisa Corp. Enginyer industrial col·legiat núm. 8020

FULLS dels ENGINYERS

entrevista

uè és el Clúster d’Eficiència Energètica de Catalunya?

És una organització empresarial sense ànim de lucre que es diferencia d’altres organitzacions empresarials perquè el seu objectiu és el d’intentar donar confiança tant al mercat com al sector de l’eficiència energètica. Es va crear el 2008 amb l’impuls de l’ICAEN i la Fundació b_TEC, junt amb deu empreses del sector, i el que es volia era desenvolupar l’eficiència energètica perquè tingués més penetració a Catalunya. Es va veure que hi havia poques experiències i que mancava connectivitat entre elles, cosa que impedia l’existència d’innovació de caràcter col·lectiu. Per això, un dels principals objectius i manera d’actuar és la interacció entre les empreses per tal de poder oferir models que donin resposta a les necessitats reals de la societat en matèria d’eficiència energètica. Així, quina és l’activitat concreta del CEEC?

Amb els objectius explicats, sorgeixen diferents grups de treball, cadascun dels quals liderat per diferents empreses, i compresos dins dels sectors d’activitat de serveis públics, edificis, mobilitat, indústria i formació. Els grups de treball, avui més de vint, procuren arribar a models teòrics que puguin conduir a la creació de productes o serveis nous que donin solucions, i des de totes les òptiques. És a dir, els grups de treball desenvolupen projectes que permeten passar del model teòric a un model pràctic, mitjançant proves pilot. I tot, sempre, amb la voluntat de crear una confiança que permeti crear mercat. El que és important és que no només difonem les excel·lències de l’eficiència energètica, sinó que fem innovació col·laborativa amb valor afegit. Quins projectes s’han tirat endavant com a Clúster?

Cal dir que el Clúster no es presenta com a tal per executar projectes. El Clúster, si de cas, és un paraigua que permet tirar endavant projectes de manera col·laborativa. Per exemple, el grup ESE de Consums Elèctrics d’Edificis ha acabat el model teòric i

ABRIL/MAIG/JUNY 2012

ara farà una prova pilot en un edifici de la Diputació de Barcelona de control punt a punt a través d’un PLC, que permetrà un nivell d’eficiència energètic molt important. També vam promoure una modificació de la Llei de propietat horitzontal que facilités la instal·lació de punts de recàrrega en els aparcaments, per tal de millorar la implantació del cotxe elèctric, la qual passa per poder carregar els cotxes a casa, i aprofitar la tarifa vall durant la nit.

“Tenim el teixit, tenim el clúster i tenim innovació, i això vol dir que estem preparats per donar el salt, tant a Espanya com a tot el món” L’objectiu final del CEEC seria el de canviar el model energètic de Catalunya?

En principi, la nostra feina és divulgar, implantar i millorar l’eficiència energètica, però no ens posem amb el model energètic del país. També és cert que l’energia més neta és la que menys consumeix i, per tant, és la més eficient, i aquest és el concepte fonamental de l’eficiència energètica: donar el mateix o millor servei gastant menys energia. En tot cas, però, una cosa és com gastes, que és allò a què es dedica el Clúster, i una altra és com generes. Nosaltres no entrem a definir prioritats pel que fa a fonts energètiques, com per exemple si és millor la nuclear o l’eòlica. El que diem és que si tenim un parc eòlic, l’hem d’aprofitar i gestionar bé i fomentar accions que millorin la seva rendibilitat, com ara utilitzar les hores nocturnes, que és quan alguns cops s’han de parar els parcs eòlics per manca de consum, per carregar els vehicles elèctrics. Ara som 108 empreses associades, i és cert que a mesura que ens hem fet grans i hem

aprofundit en les mesures d’eficiència, hem anat entrant en el món de la sostenibilitat, com per exemple amb l’eficiència en els edificis mitjançant mesures passives, o bé amb l’aprofitament de les renovables per a l’edificació, les smart grids (xarxes elèctriques intel·ligents)... Amb tot, fa uns dies el nou Ministeri d’Indústria anunciava que reduirà dràsticament les subvencions que reben els productors d’energia solar fotovoltaica. Què li ha semblat aquesta notícia?

Com a representant del CEEC, entenc que no he d’opinar sobre les tarifes i els motius a favor i en contra de l’aturada en la inscripció de nous projectes en renovables, però sí que em preocupa l’aturada que tindrà el sector productiu que hi ha entorn d’aquestes, i també l’afectació d’aquest tipus d’energies en les mesures d’eficiència energètica que implantem sobretot en els edificis. En aquests moments, què ens falta perquè Catalunya tingui una clara estratègia d’estalvi i eficiència energètica?

El que podem dir és que es treballa, i fort. Actualment, per exemple, la Generalitat ha engegat un programa molt ambiciós per dotar els seus edificis d’eficiència energètica, encabits en un model d’empresa de serveis energètics (ESE). Precisament, en tot això, quin paper hauran de jugar les ESE?

Les empreses de serveis energètics (ESE, o ESCO en anglès) són un mitjà, no un fi. L’objectiu és implantar l’eficiència energètica en el màxim d’àmbits. Les ESE són una manera fàcil d’implantar l’eficiència en un lloc, i tenen diversos avantatges. D’una banda, el client final no ha de fer inversió, perquè la farà l’ESE. De l’altra, es fa un seguiment continu, un manteniment de les instal·lacions i una millora contínua de les mesures implantades per tal d’estalviar cada cop més, i d’aquesta manera l’ESE també guanya més diners ja que cobra en funció de l’estalvi. En conclusió, el client paga en funció de l’estalvi i, per tant, l’ESE serà la primera que buscarà la màxima eficiència

“El que és important és que no només difonem les excel·lències de l’eficiència, sinó que fem innovació col·laborativa com a valor afegit”

FULLS dels ENGINYERS

entrevista

“El CEEC es diferencia d’altres organitzacions empresarials perquè el seu objectiu és el d’intentar donar confiança tant al mercat com al sector” del sistema. Amb les ESE, doncs, es maximitza l’eficàcia de l’eficiència. Són prou conegudes les ESE?

Dins del sector i de l’energia, ho són prou. Però segur que se’n pot fer més difusió, i a nosaltres ens interessa molt fer-ne ja que l’ESE té un punt crític, i aquest és el finançament de la instal·lació. Per això cal que els conceptes d’eficiència energètica i empresa de serveis energètics (ESE) es coneguin. Encara hi ha molts bancs que veuen l’eficiència com una tècnica molt innovadora i hi associen un risc. Per tant, ens interessa treure aquesta etiqueta de servei innovador, ja que tècnicament fa molts anys que hi estem treballant, encara que s’ha posat de moda arran de la crisi. L’eficiència energètica, a banda de poder-se entendre com un objectiu positiu per al país, constitueix algun tipus d’oportunitat de caràcter econòmic o productiu?

Per als instal·ladors, enginyeries, fabricants de producte i mantenidors d’edificis, té molt d’interès perquè dóna possibilitat d’inversió. Al final, dóna negoci. Des d’una perspectiva macroeconòmica, creiem que Catalunya té una posició privilegiada per aprofitar els rèdits de l’eficiència energètica

ABRIL/MAIG/JUNY 2012

Per què?

Catalunya té un teixit de pimes amb una política innovadora que la posiciona favorablement. Un exemple és el Pla E que, tot i que va ser molt criticat, aquí va servir per tirar endavant molts projectes d’eficiència energètica i energies renovables. Recentment, vostè explicava que estem en disposició de generar un sector d’eficiència energètica líder al món. Expliqui-m’ho…

Ara, hi ha una necessitat. El producte d’eficiència energètica va a l’alça, i també el seu mercat. Amb aquesta perspectiva, aquí tenim una xarxa d’empreses potents en tots els àmbits: fabricants, enginyeries, instal·ladors, etc. És a dir, que tenim el teixit industrial necessari per poder exportar a tot arreu. Tenim el teixit, tenim el clúster per agrupar esforços i buscar mercat dins i fora, i tenim innovació, i això vol dir que estem preparats per donar el salt, tant a Espanya com a tot el món. La crisi econòmica, juga a favor o en contra de l’eficiència energètica?

La crisi genera necessitat d’estalvi, i l’eficiència és estalvi. A més, també hem de pensar en la pujada dels preus de l’energia, que és exponencial. El que és necessari és

que s’entengui que la inversió d’avui és estalvi per demà. Per acabar, hi ha prou consciència social pel que fa a la necessitat de ser més eficients en el terreny energètic?

Jo crec que l’usuari individual té més consciència que el públic o l’industrial. Normalment, la gent no es deixa a casa seva els llums oberts, però ho fa a la feina o a un lloc públic. També cal tenir en compte un concepte important, i és que una cosa és la vida del producte i l’altra és el cost inicial del producte. Per exemple, una màquina que té una durabilitat de cinc anys costa 100 i el seu consum energètic anual i manteniment és de 50, i una altra té un cost de 120 però el consum i manteniment és de 40. Per tant, en acabar el segon any, el cost total del producte ja s’ha igualat (100 + 50 + 50 = 200 la primera màquina enfront de 120 + 40 + 40 = 200 la segona). És a dir, encara que la segona és més cara inicialment, és la inversió intel·ligent, ja que hem d’analitzar les inversions per vida del producte i no per inversió inicial. Aplicat al nostre cas, s’han de fer mesures d’eficiència ja que redueix el cost de la vida del nostre producte (un edifici, un túnel, un motor...), i si la inversió inicial és massa elevada es pot mirar de fer-ho mitjançant una ESE per superar aquest obstacle.

Aniversaris del segon trimestre

FELICITATS BOMBETES!

Abril Barthe Rovira CB33-6163 30/05/2010

Blanca Bañeres Guasch CB43-3109 20/04/2011

Clara Vilà Gironès CB04-2619 15/05/2004

Flors Oller Iglesias CB16-2012 01/06/2004

Judit Vilà Gironès CB05-2619 15/05/2004

Júlia Guitiérrez Perea CB42-12138 19/05/2008

Laia Caro Díaz CB55-15864 11/04/2009

Lia Poveda Modesto CB53-13290 26/05/2008

Martí Badia Estragués CB10-14691 29/04/08

Miquel Avellà Mouriño CB22-9860 08/06/2009

Pau Bañeres Guasch CB18-3109 06/04/2009

Quim Bech Grau CB12-8070 03/06/2005

Shimon Hotta Aced CB49-3345 07/06/2008

Roc Pérez Larumbe CB34-10561 23/04/2008

Lola Badia Estragués CB09-14691 19/04/2006

Ivan Blasco Masiques CB13-12549 05/04/2005

encara no coneixes el blog dels bombetes? Visita’ns a http://enginyersclubbombeta.wordpress.com i digues la teva! Tel.: 932 957 804 · http://clubbombeta.eic.cat

reportatge TEXT: Manel Gastó

El Guillem, de 5 anys, agafa un a un els tipus mòbils necessaris per formar el seu nom i els arrenglera en un componedor. S’ajuda d’un mirall on pot veure, de l’inrevés, les petites lletres de plom que després untarà amb tinta per imprimir fulls. Ell sol, al costat d’una mestra, fa tot el procés i és capaç d’explicar-lo. “Els enginyers comencen aquí”, diu Josep Oliveras, director i cofundador de l’Escola L’Horitzó. Aquesta escola vol ser un paradigma educatiu amb una visió molt definida del que ha de ser la formació humana i científica dels seus alumnes. El seu objectiu és desenvolupar al màxim les capacitats personals de cadascun dels seus estudiants i per assolir-ho usen un ampli ventall de recursos.

ABRIL/MAIG/JUNY 2012

FOTO: Isabel Marquès

L’Escola l’Horitzó, un exemple d’innovació pedagògica

FULLS dels ENGINYERS

reportatge

l Guillem podria haver escrit el seu nom a l’ordinador que hi havia a l’altre extrem de la classe i imprimir-lo prement un botó. El mateix procés amb una impremta és més lent, però permet al nen prendre consciència de què està fent de manera serena i reflexiva. “Els ordinadors són elements que ajuden, però no que supleixen”, diu Oliveras. Això no vol dir que aquesta escola de Barcelona no cregui en les noves tecnologies. Disposa d’ordinadors, sempre connectats en xarxa, des del curs 1981-1982, i des dels 3 anys els alumnes entren en contacte amb la informàtica. La diferència, explica Oliveras, és que “no eliminem les estratègies pedagògiques que afavoreixen processos manipulatius, perquè donen una precisió als infants que els serà imprescindible en el futur”. Això explica, per exemple, que faci més de vint anys que usen la robòtica com una eina més d’aprenentatge. A partir dels 5 anys els alumnes es familiaritzen amb politges i engranatges que els serviran per construir màquines que després podran programar amb l’ordinador. La robòtica és un aspecte curricular més

ABRIL/MAIG/JUNY 2012

d’aquesta escola que s’inspira en les tècniques del pedagog francès Célestin Freinet. Al taller de robòtica del col·legi hi ha alguns dels enginys que fan alumnes de totes les edats. “Amb 11 anys ja saben programar un braç robot amb un moviment simple. A mesura que van creixent incrementen la complexitat de les operacions. Ells mateixos experimenten els principis de la mecànica, ja que la millor manera d’entendre’ls és viure’ls”, explica Jaume Basseda, mestre i responsable de les TIC d’aquesta escola. Motor d’aprenentatge L’Escola L’Horitzó entén que l’alumne és el motor del seu propi aprenentatge, i per això potencia la seva curiositat natural. Ja des de petits aprenen a llegir i a escriure a partir del mètode natural de lectoescriptura, que parteix de l’expressió lliure del nen per ensenyar-lo a llegir i a escriure. Més endavant seran els alumnes els que faran els seus llibres de text i de lectura. Els llibres serveixen per reflectir l’evolució i creixement personal dels alumnes. “Cada nen és una persona única i irrepetible, com

cada un d’aquests llibres”, explica Oliveras enmig de la biblioteca de l’Escola, que té un fons d’uns 25.000 volums. Abans de donar per tancada cada pàgina viscuda i escrita del seu aprenentatge, els alumnes han de compartir-la i defensar-la davant dels seus companys en l’anomenada Reunió Balanç. D’aquesta manera s’habituen a rendir comptes dels seus progressos i viuen la importància de la responsabilitat individual en el marc de la societat, un valor al qual donen molta importància des de l’Escola. De fet, ja des de ben petits els alumnes poden moure’s lliurement per tot el centre. Per això els espais són

La robòtica és un aspecte curricular més d’aquesta escola que s’inspira en les tècniques del pedagog francès Célestin Freinet

L’ús de la robòtica L’Escola L’Horitzó utilitza diferents matèries per aplicar un projecte educatiu que vol aconseguir el millor de cada alumne. Des de les humanitats fins a les ciències, tots els camps del coneixement poden servir per donar resposta a aquest objectiu. La robòtica, introduïda ja fa més de vint anys, és curricular i obliga els alumnes a programar un enginy per controlar-ne el comportament. Per fer-ho, cal servir-se d’un conjunt de regles sintàctiques i semàntiques que un ordinador interpretarà per executar una determinada ordre. Per Jaume Basseda, responsable de les TIC, la robòtica “implica la comprensió d’un problema i la cerca d’estratègies per resoldre’l. Per mitjà de la programació es desenvolupen capacitats com

l’abstracció, la planificació de processos, la síntesi, la descomposició o fragmentació dels problemes, l’anàlisi d’alternatives, l’anàlisi de situacions, l’estudi de comportament, etc.”. L’ordinador permet obtenir un resultat immeditat per a l’assaig-error i s’ajusta perfectament al model empíric de consecució de coneixements que aquest centre escolar defensa: “La satisfacció que produeix als nens veure que allò que s’han imaginat funciona perfectament, els encoratja i els anima a continuar imaginant nous prototips”. A més de les experiències gratificants, el taller de robòtica permet adquirir una comprensió del que està passant que difícilment podria transmetre un llibre de text.

“Els nens mateixos experimenten els principis de la mecànica, ja que la millor manera d’entendre’ls és viure’ls”

FULLS dels ENGINYERS

reportatge

ben oberts i les portes, comptades. Tot i això, al col·legi s’hi respira tranquil·litat. Aquesta llibertat pretén que l’alumne descobreixi les pròpies possibilitats i que, alhora, l’estimuli a aprendre. Amb 3 anys ja és ell qui s’organitza el treball des d’una proposta de projectes. En aquest context, l’Escola concep el paper del mestre com el de l’autoritat natural que ajuda a créixer a cada alumne. El mestre empeny l’alumne a trobar els estímuls necessaris en allò que fa per assolir-ne el coneixement. En el seu procés d’aprenentatge, l’alumne té la llibertat d’escollir els recursos que més el motiven, i el mestre, respectant aquestes decisions, afavoreix l’adquisició de tots els continguts

curriculars. Què passa si un nen té molt interès en la pintura i descuida altres aspectes? El mestre li ha de facilitar l’oportunitat d’adquirir la resta d’objectius educatius, i ho farà a partir del seu propi dibuix. Així, li pot demanar que en calculi l’àrea per tal que el nen desenvolupi continguts de matemàtiques; o bé que el descrigui per treballar sobre la llengua. Per això, la llibertat que es dóna als alumnes és una llibertat que a l’Escola L’Horitzó defineixen com a “guiada o controlada”. Durant tota l’etapa educativa el nen haurà estat objecte de diversos informes de seguiment i haurà hagut de superar diverses proves per demostrar que ha adquirit correctament tots els coneixements que exigeix tant el centre com el sistema educatiu. En aquesta escola no es pregunten si creen més enginyers que a d’altres centres. Es pregunten si creen ciutadans lliures i feliços capaços de dirigir la seva vida, com van aprendre a fer de petits amb un braç mecànic articulat.

El taller de robòtica permet adquirir una comprensió del que està passant que difícilment podria transmetre un llibre de text El mètode científic L’aprenentatge es concep com un contínuum des de petits que s’entrellaça any rere any i transversalment entre les diferents àrees de coneixement del currículum formatiu. Tots els coneixements adquirits es tracten amb rigor científic: una hipòtesi que parteix d’una observació i un tempteig experimental, la recerca d’un marc teòric de referència, una experimentació i descoberta i unes conclusions on refuten o confirmen les hipòtesis de la pròpia investigació. Quan els nens són petits, no són conscients d’aquest procés, però aquestes vivències afavoreixen la possibilitat d’anar ordenant els coneixements i els aprenentatges d’una manera científica.

ABRIL/MAIG/JUNY 2012

Sabadell Professional Una cosa és dir que treballem en PRO dels professionals col·legiats. Una altra és fer-ho:

Compte

Expansió PRO.

T’abonem el 10% de la teva quota de col·legiat*. ---------------------------------------------------------------------------------------------------Més de

0 comissions d’administració i manteniment.

3% de devolució dels teus rebuts domèstics principals, fins a un màxim de 20 euros al mes.

Gratis la targeta de crèdit i de dèbit.

1.300 oficines al teu servei.

----------------------------------------------------------------------------------------------------

Al cap i a la fi, som el banc de les millors empreses. O el que és el mateix, el banc dels millors professionals: el teu. Truqui’ns al 902 383 666, organitzem una reunió i comencem a treballar. sabadellprofessional.com *Fins a un màxim de 100 euros l’any.

El banc de les millors empreses. I el teu.

article del mes

Antoni Massagué, Jordi Parés i Jordi Velasco / Enginyers industrials col·legiats núm. 4122, 13827 i 14320 respectivament

Estructures efímeres La nostra aportació com a enginyers en el món de les estructures efímeres té cada dia més pes. La complexitat d’aquestes estructures, les noves tècniques, l’optimització de costos i l’obligació de complir una normativa cada dia més exigent, ha portat a la necessària participació de l’enginyeria en els equips de treball. Estructures per a exposicions temporals, platós de televisió, plataformes publicitàries, concerts, escenografies per al teatre i l’òpera, etc., han de ser estudiades i resoltes amb rigor i eficàcia.

el que fa al món de l’espectacle, fa temps que els escenògrafs i els directors artístics aposten per noves idees que acostumen a requerir una realització molt complexa. La innovació tècnica, a tots els nivells, els ha permès desenvolupar la seva imaginació portant-la a límits impensables fa pocs anys. Per això i per assegurar la viabilitat del projecte es fa indispensable, ja en els seus inicis, la creació d’un equip de treball en el qual participin l’escenògraf, els tècnics i l’industrial executiu. La nostra tasca com a enginyeria consisteix a plantejar solucions tècniques eficaces, dins de la normativa i a un cost assumible. Una vegada definit el projecte en totes les seves parts (estructura, motorització, seqüències d’execució, logística de transport, etc.), intervenim en la direcció executiva tenint cura que s’ajusti al màxim i incloent el control econòmic necessari. Les estrenes tenen sempre una data prefixada i inamovible, per això es fa imprescindible aconseguir la màxima definició de tots els temes com la intenció de minimitzar les modificacions d’última hora. Entrant en un vessant més tècnic, la resolució d’aquestes tipologies estructurals es concep des d’un plantejament del càlcul que permet conjugar els sistemes estàtics –parlem de nusos articulats

GENER/FEBRER/MARÇ 2012

Le Théâtre Royal de la Monnaie (Brussel·les). Director artístic: Àlex Ollé (La Fura dels Baus). Escenografia: Alfons Flores.

“La nostra tasca com a enginyeria consisteix a plantejar solucions tècniques eficaces, dins de la normativa i a un cost assumible” en seqüències de muntatge– amb els hiperestàtics que permeten resoldre la complexitat del sistema optimitzant material i costos. Els estats de càrrega es defineixen segons la finalitat d’utilització. Es plantegen necessitats que tinguin en compte des d’un atri per a un sol personatge fins a plataformes per a cors i per a espectadors que puguin estar en moviment, fet que obliga a consideracions de tipus dinàmic que compliquen la resolució. En un article monogràfic sobre una realització determinada, vam exposar amb detall tant les hipòtesis de partida com els sistemes de càlcul i dimensionament dels elements. Intentar

incloure en un sol article aquesta exposició detallada seria extens i no entraria en la faceta de divulgació d’aquesta tipologia estructural que es pretén. Els perfils habituals que es manipulen en aquestes estructures són normalment tancats, conformats en fred o bé laminats tubulars. La gran varietat que existeix en el mercat permet resoldre qualsevol problema. S’utilitzen elements amb gelosia tant plans com en tres dimensions, buscant sempre la major lleugeresa per a la seva manejabilitat en fases de muntatge i desmuntatge. Així mateix, es procura respectar les dimensions usuals en els transports que s’utilitzen.

FULLS dels ENGINYERS

article del mes

Dintre de la línia d’actuació del Grup de Treball d’Il·luminació de la Comissió d’Acció Professional us proposem l’article següent que dóna un manual de bones pràctiques per a la substitució de punts de llum a l’enllumenat públic. Manuel Casas, responsable del GT d’Il·luminació i enginyer industrial col·legiat núm. 7397

Manuel Garcia Gil i Carlos Sierra Garriga / Membres del GT d‘il·luminació dels EIC i de la Universitat Politècnica de Catalunya i enginyers industrials col·legiats núm. 15343 i 12336 respectivament

Diferents maneres d’actuar amb el LED a l’enllumenat públic. Avantatges i inconvenients

a tecnologia LED ha aterrat en el mercat de l’enllumenat com un autèntic tornado mediàtic que ha provocat una revolució en el sector. Les seves qualitats més importants són: elevada eficàcia lumínica, llarga vida útil, bon IRC, robustesa mecànica, focalització de la llum, encesa instantània i capacitat de regulació. Tot i que també cal tenir en compte alguns punts a millorar, com ara el seu preu elevat; l’increment de la contaminació lumínica per dispersió lumínica i afectació a la biodiversitat; el desconeixement del tractament dels residus; i la problemàtica en el disseny per evacuar la calor, que causen problemes en la conservació de la lluminària i en la vida del propi LED. En enllumenat públic exterior, hi ha casos d’aplicació real i generalitzada, com per exemple el de l’Estany (2009), a la comarca del Bages (Barcelona), i el de Collado Mediano (2011), a la Comunitat de Madrid. D’aquestes experiències es poden extreure algunes reflexions que exposem a continuació. MANERES D’APLICAR LA TECNOLOGIA LED A L’ENLLUMENAT PÚBLIC En primer lloc, cal considerar la qüestió de la substitució de les làmpades. És

GENER/FEBRER/MARÇ 2012

a dir, el canvi de làmpada en una lluminària que funcionava amb una font de llum convencional. Per fer-ho pot ser que s’hagi de manipular el cablejat intern de la lluminària. Aquesta acció no és recomanable. La modificació de la lluminària fa que es perdi la garantia del fabricant i la responsabilitat de la seguretat elèctrica i el compliment de la normativa vigent recau sobre qui ha fet la modificació. En aquest sentit, s’observen els inconvenients següents: -El portalàmpades està sotmès a un pes superior al previst i la làmpada cau literalment sobre el tancament de la lluminària. -Els problemes tèrmics que poden aparèixer són d’especial importància. Una lluminària per a fonts de llum convencionals no està dissenyada per dissipar la calor generada com una lluminària amb LED (que és d’una magnitud molt important), i pot reduir la vida útil de la làmpada. -Es produeix una variació en la il· luminació de la via, i normalment desconeixement del resultat luminotècnic d’aquesta modificació. En tot cas, s’ha de comprovar que, en tota acció sobre aquests elements, tots els punts esmentats estiguin d’acord amb la necessitat de la zona a il·luminar

i la reglamentació vigent. Una segona manera d’aplicar el LED en l’enllumenat públic és substituint les lluminàries sobre el mateix suport. En aquest cas, hi ha punts que s’han d’estudiar: -Estètica de la lluminària: proporcions de la lluminària respecte al suport emprat i l’aspecte en relació amb zones adjacents. -Luminotècnia: compliment de la normativa i reglamentació en nivells, uniformitat i enlluernament, temperatura de color... -Rendiment i flux hemisfèric superior instal·lat de la lluminària. Sovint es dóna prioritat exclusivament a una valoració aproximada de nivells mitjans, però no a valors de qualitat del servei lumínic: uniformitat, il· luminació vertical, paisatge urbà... En tercer lloc, quan la instal·lació no és una simple reforma, sinó que el canvi de dispositius suposa un plantejament nou, cal un projecte luminotècnic. En aquest cas, s’han de garantir els factors següents: nivells lumínics mitjans, verticals (en el cas de reconeixement facial); uniformitats; enlluernaments; espectre d’emissió segons la zona de protecció de contaminació lumínica; afectació lumínica a l’entorn (llum intrusa en habitatges, entorns naturals...),

i eficiència energètica segons la reglamentació vigent. El projecte lumínic pot plantejar solucions alternatives, utilitzant LED i altres fonts de llum, que permetin comparar dades reals: resultats lumínics, resultats energètics, cost de la instal·lació, i cost d’explotació i manteniment. D’aquesta manera es pot tenir un coneixement de quina és l’alternativa més adient. Les zones il·luminades no són illes independents a la zona urbana, sinó que estan integrades a l’entorn. És per aquesta raó que seria convenient integrar-les amb unes línies generals en el projecte luminotècnic per evitar irregularitats i desequilibris a l’enllumenat d’una ciutat. En aquest sentit, el Pla Director d’Enllumenat és el document que recull les consideracions de l’enllumenat d’una població com a conjunt. No com a suma de les instal·lacions individuals, sinó com una estructura pròpia amb components molt interrelacionats, considerant l’enllumenat com un servei al ciutadà. El Pla Director pot marcar la tipologia genèrica de lluminàries, l’estètica, els requeriments tècnics mínims i les característiques lumíniques a cada zona, segons les necessitats de cadascuna i assegurant el compliment de la reglamentació vigent. Dins del Pla Director es construeix la política de l’enllumenat tenint en compte quatre criteris: -Qualitat de servei: Nivells, fiabilitat, durabilitat. -Ambient i imatge ciutadana -Medi ambient: contaminació lumínica,consum energètic, residus. -Economia: costos d’inversió, manteniment, gestió, consum. Així, l’ús d’una nova font de llum pot ser integrada de manera totalment natural dins d’una política dirigida i predefinida. És important que el Pla Director d’Enllumenat estigui elaborat per un tècnic independent, capaç de captar les

necessitats de tots els sectors implicats, per garantir la màxima objectivitat i independència a l’hora d’establir els paràmetres de servei. CONCLUSIONS Així doncs, quan hem de fer servir la tecnologia LED? La resposta és senzilla: quan sigui viable, quan compleixi la normativa i quan satisfaci els requeriments del ciutadà. Així la podem considerar com una solució més dins del mercat dels elements d’enllumenat. Però sempre serà requerit el projecte luminotècnic per implantar una solució de detall, amb la recomanació de les directrius del Pla Director d’Enllumenat. També s’han d’avaluar diferents alternatives de solució i avaluar els pros i els contres. No només s’ha de comparar el LED amb la instal·lació que cal substituir, sinó també amb una altra de convencional. I hem de considerar tot el seu cicle de vida (vint-i-cinc anys, que serien unes 100.000 hores de funcionament) per plantejar cada quants anys s’ha de realitzar manteniment o reposició d’equips. Així, la tecnologia aplicada serà una eina disponible, no una solució inqüestionable.

“Quan hem de fer servir la tecnologia LED? La resposta és senzilla: quan sigui viable, quan compleixi la normativa i quan satisfaci els requeriments del ciutadà” FULLS dels ENGINYERS

entorn

BREUS

Exalumnes de la UPC presten diners a Europa reconeix estudiants brillants Catalunya brillants. La col·laboració com a motor dels antics estudiants és una d’excel·lència pràctica habitual a les universitats britàniques i dels Estats científica

“Volem donar les eines necessàries als alumnes que tenen talent”. La reflexió és de Ramon Carbonell, president del Patronat del Centre de Formació Interdisciplinària Superior (CFIS) de la UPC, l’organisme que coordina els estudis dels alumnes d’aquesta universitat que compaginen més d’una carrera. Carbonell és un dels vuit empresaris, exalumnes de la UPC, que aportaran diners del seu patrimoni personal -20.000 euros cadascun- per pagar la carrera d’estudiants

Units. De la iniciativa, pionera a l’Estat i que s’ha estrenat en aquest curs acadèmic, ja se’n beneficien tres estudiants del CFIS. Els joves que s’acullen a aquestes beques signen un document pel qual es comprometen a tornar el préstec -d’uns 5.000 euros per curs- quan s’hagin incorporat al món laboral. Aquesta devolució no inclou interessos i es concreta en funció de les possibilitats econòmiques de cada beneficiari. “Es tracta d’encetar un cercle virtuós que permeti ajudar els bons alumnes sense que la donació sigui a fons perdut. Tothom en surt beneficiat, començant per la universitat”, diu Carbonell. Font: Ara (17/01/2012)

Premis d’Empreses a l’Excel·lència Acadèmica de l’ETSEIAT

Durant l’acte acadèmic de graduació de l’ETSEIAT es lliuren diferents premis i distincions als millors estudiants que han acabat els seus estudis. Aquests premis

ABRIL/MAIG/JUNY 2012

als millors expedients acadèmics estàn patrocinats per les empreses Circutor, Telstar i Elecnor. El Col·legi Oficial d’Enginyers Industrials de Catalunya i el Colegio Oficial de Ingenieros Aeronáuticos de España patrocinen el Premi a la Creativitat al millor projecte final de carrera. La companyia Iberia patrocina el Premi al Millor Expedient d’Enginyeria Aeronáutica i EUNCET Unnim atorga una beca per cursar un màster en Direcció i Administració d’Empreses a l’EUNCET.

Catalunya s’ha erigit, per quart any consecutiu, com la comunitat autònoma amb més projectes científics d’excel· lència finançats pel Consell Europeu d’Investigació (ERC). Després de quatre convocatòries, Catalunya ha rebut 30 de les anomenades Advanced Grants (AdG), els ajuts a la recerca més prestigiosos del continent. En el mateix període de temps, la resta d’Espanya ha aconseguit 24 Advanced Grants. Dotats amb una quantitat que se sol situar entre els 2,5 i els 5,3 milions d’euros, aquests ajuts estan destinats a finançar investigacions de primera línia. La prova de com estan de disputats els ajuts de l’ERC és que en aquesta última convocatòria s’hi han presentat 2.284 projectes, dels quals el 88% han estat rebutjats i només un 12% acceptats. Les subvencions s’atorguen atenent únicament a criteris d’excel·lència científica, a diferència d’altres programes europeus que introdueixen criteris d’equilibri geogràfic. “Aquests ajuts confirmen el lideratge català en investigació a tot el sud d’Europa”, va destacar Antoni Castellà, secretari d’Universitats i Recerca de la Generalitat. Font: La Vanguardia (25/01/2012)

Màrius Gamissans i Bou / Vocal de la Junta Directiva del CEEC, directortècnic de Soler & Palau, Ventilation Group i enginyer industrial col·legiat núm. 5389

Smart Catalunya, smart CEEC Des dels seus inicis, el Clúster d’Eficiència Energètica de Catalunya incrementa de manera constant el nombre d’empreses adherides. Ens en felicitem i és una cosa que en els difícils temps que vivim hem d’interpretar com un indicador de la importància que té l’eficiència energètica per a les empreses catalanes, i també indica que l’activitat i el dinamisme del Clúster inviten a participar-hi.

ot i la feina feta, està clar que en queda molta per fer. Si repassem els principals indicadors globals d’eficiència energètica ens adonem que a Catalunya, malgrat estar una mica millor que la resta d’Espanya, encara estem per sota dels països europeus més eficients. En efecte, agafant per exemple l’Índex d’Intensitat Energètica que mesura el cost de cada unitat obtinguda de PIB en termes d’energia primària, veiem que fins al 2005 es va anar incrementant (és a dir, empitjorant la gestió energètica) i només va ser a partir d’aquell any que la intensitat energètica va iniciar un procés de millora (reducció) però, tot i així, encara estem entorn d’un 10% de més consum per unitat de PIB que els països capdavanters. Així doncs, el Clúster té recorregut per fer i cal que les empreses que el formem aportem el nostre potencial de coneixement i tecnologia en el camp de l’eficiència energètica. Hem d’aprofundir en aquest concepte, que és el fundacional del Clúster. Tampoc pel cantó de la generació d’energia renovable ens podem considerar capdavanters. Els percentatges d’aquest tipus d’energia sobre el total ens deixen lluny del pòdium. Amb les renovables amb

prou feines arribem al 10% o 12% del total d’energia generada. Recentment Barcelona ha esdevingut capital del que s’anomenen les smart cities amb l’organització del Primer Congrés Mundial de Smart Cities. És evident que el concepte de smart cities (o ciutats intel·ligents) és extraordinàriament més ampli que el de l’eficiència energètica, ja que engloba tots els aspectes funcionals d’una ciutat, des de la perspectiva de la sostenibilitat i l’eficiència energètica, passant per la mobilitat i el transport, la planificació urbanística, l’ús de les TIC, el medi ambient i, fins i tot, aspectes socials i convivencials. Però la idea de smart que s’aplica a les ciutats també s’estén a molts altres conceptes, com per exemple al de les xarxes, l’economia, els edificis i els telèfons mòbils, entre d’altres.

És evident que vivim el moment smart i que el Clúster hi té coses a dir, sobretot i específicament en l’eficiència energètica però també en sectors i conceptes fronterers, que en una visió ampliada del camp d’acció del Clúster li poden ser propis. En fi, que entre tots hem de fer del Clúster un “smart Clúster”.

Recentment Barcelona ha esdevingut capital del que s’anomenen les smart cities

FULLS dels ENGINYERS

entorn

GRÀFICS

Indicadors d’evolució econòmica de Catalunya L’economia catalana va decréixer al llarg de l’any 2011 fins a assolir un moderat 0,7% el tercer trimestre, després d’experimentar una recuperació significativa de la crisi econòmica global durant els dos anys anteriors. Això és el que es dedueix de la figura següent, la qual mostra l’evolució seguida pel PIB català al llarg de l’últim quinquenni.

Producte Interior Brut (PIB) a preus corrents Base 2000. Oferta. Variació interanual en % (per trimestres) 6,0%

4,0%

2,0%

0,0% 2006

2007

2008

2009

2010

2011

-2,0%

-4,0%

-6,0% Font: Elaboració pròpia a partir de dades facilitades per l'Idescat.

l creixement sostingut de les exportacions catalanes en els darrers anys ha estat l’element clau que ha permès assolir la millora de la nostra economia fins a dates recents, ja que tant la demanda interna com la despesa del sector públic van patir un retrocés molt sever des de l’adveniment de la crisi econòmica. Alhora, la contracció de l’economia ha tingut com a conseqüència un impacte particularment important sobre l’ocupació, la qual cosa s’ha traduït en un augment molt notable de la taxa d’atur, que ha passat a ser del 20,5% de la població activa el quart trimestre del 2011. Les previsions a curt termini auguren un sensible empitjorament de l’economia catalana, amb un creixement previst per a l’any 2012 entorn del -0,7% i un augment de l’atur entorn

ABRIL/MAIG/JUNY 2012

d’1,5 punts, la qual cosa ens situarà novament en un estat de recessió. Les causes d’aquesta davallada seran diverses. D’una banda, s’apunta un afebliment del ritme exportador, com a conseqüència d’un menor ritme de creixement de l’economia mundial; d’altra banda, l’empitjorament del nivell de confiança en els països més desenvolupats, particularment en els de la zona euro, juntament amb la caiguda de la població a Catalunya, així com la contracció del consum privat i la contenció de la despesa pública, entre d’altres. Tot i això, els experts preveuen que aquest cicle recessiu sigui de curta durada i que a partir del 2013 s’inverteixi la tendència i puguem entrar novament en un cicle de creixement, que seria lent però sostingut.

Fes realitat els somnis

de la gent emprenedora

El Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya i l’Associació Catalana d’Enginyers de Telecomunicació, recollint la iniciativa de l’Institut Català de Finances, estan promovent la constitució d’un fons inversor en empreses tecnològiques i innovadores. L’objectiu d’aquest fons és la presa de participacions en el capital d’empreses innovadores, en fases inicials, promogudes per professionals de l’enginyeria.

El fons comptarà amb la col·laboració d’IFEM (societat del grup ICF, gestora dels fons del programa Jeremie a Catalunya) i el Banc Sabadell, i es preveu la incorporació de capital d’altres inversors. Si estàs interessat a presentar projectes o a invertir en el fons, posa’t en contacte amb ENGINOVA: enginova@eic.cat o 93 310 37 90.

FULLS dels ENGINYERS

informe TEXT: Jordi Garriga

FOTO: Isabel Marquès

ENGINOVA Q De la idea a la realitat

Promogut pels Enginyers Industrials i els Enginyers de Telecomunicació de Catalunya, Enginova, junt amb el concurs Fem Indústria, es referma com un eficaç programa d’ajut a les empreses i els emprenedors.Gràcies a aquestes dues plataformes, ja són diversos els projectes que han pogut passar d’una idea innovadora a una realitat en el mercat.

ABRIL/MAIG/JUNY 2012

uan la crisi és en boca de tothom, i quan tant es parla de les dificultats i la manca de suport a les empreses, Enginova es consolida quan entra ja en el seu quart any d’activitat. I és en bona mesura gràcies a plataformes com Enginova que la indústria i la innovació catalanes poden albirar el futur amb un cert optimisme. Els emprenedors hi són, la innovació no cessa; el que fa falta són iniciatives que assessorin i donin suport a aquesta realitat. Què és Enginova? És una plataforma creada pels Enginyers Industrials i els Enginyers de Telecomunicació de Catalunya per al foment i suport a les iniciatives innovadores dels enginyers. Els seus objectius són la creació de noves empreses i el creixement d’empreses ja existents, i el públic objectiu (target) són enginyers emprenedors amb projectes de valor i amb suficient experiència de mercat. Com s’actua? Com explica Josep Maria Román, director d’Enginova: “Nosaltres som una petita part de tot l’ecosistema emprenedor, però estem fent una bona feina. Fins ara, hi ha uns 150 projectes amb expedient obert, i uns 40 són

projectes vius, ja sigui en forma d’empreses creades com de patents efectuades”. Del que es tracta és de convertir idees en realitats, i per això Enginova actua delimitant tres fases bàsiques: • Idea: Identificació d’idees i projectes. • Treball: Concreció de la idea i la seva viabilitat. • Realitat: Impuls per al llançament de la nova idea. “La nostra feina és en certa manera la d’una assessoria, però altament especialitzada”, remarca Román. I això és gràcies al que significa comptar amb el paraigua de les institucions dels enginyers industrials i dels de telecomunicació de Catalunya. És aquest fet el que permet atorgar a Enginova els valors següents: • Coneixement de l’entorn. • Prestigi i neutralitat. • Capacitat d’interlocució. • Capacitat de representació. Enginova, doncs, actua com a assessoria, però també com a plataforma de possible accés a partners operatius, societats o fons d’inversió (entre d’altres, el propi dels Enginyers Industrials, el Fons d’Enginyers), relacions institucionals, connexió amb l’entorn, contacte amb l’ecosistema de foment i suport a l’emprenedoria a Catalunya, etc. Foment de l’emprenedoria Aquests són els dos ítems que caracteritzen l’actuació d’Enginova, i a aquest respecte això és el que ens explica el seu director: “Enginova sorgeix de la voluntat que es va generar dins de les comissions de Política Industrial i Innovació Tecnològica dels EIC, de cara a poder oferir suport a iniciatives empresarials d’enginyers i, alhora, poder-les supervisar des de l’experiència que aquestes dues comissions podien aportar”. Parlem, doncs, d’una plataforma destinada a: • Fomentar l’esperit emprenedor entre els enginyers industrials amb experiència i coneixement del mercat. • Dinamitzar la generació de projectes innovadors amb alt potencial de creixement. • Analitzar, avaluar i assessorar els projectes empresarials generats. • Donar suport al desenvolupament, facilitant l’agregació dels diferents agents que han d’intervenir-hi o hi poden intervenir. Interrogants Enginova A més de l’activitat central de detecció, dinamització, assessorament i acom-

Josep Maria Román, director d’Enginova

panyament, Enginova organitza mensualment sessions pràctiques de treball. Es tracta d’exposicions teòriques i posterior debat, que compten amb la presència d’algun emprenedor o expert. En aquestes sessions es tracten temàtiques pròpies de l’àmbit d’Enginova, com ara patents, protecció jurídica, internacionalització, finançament, gestió del risc, etc. Una altra de les activitats centrals és l’organització del concurs Fem Indústria. Fem Indústria Fem Indústria és un concurs per a emprenedors que sorgeix en l’àmbit d’Enginova. Ja se n’han celebrat dues edicions (2010 i 2011) i en aquests moments s’està en la fase d’avaluació dels projectes de la tercera edició (2012). El concurs pretén encoratjar la creació i la capacitat de creixement d’empreses innovadores de base tecnològica. Les organitzacions convocants són l’AEIC/COEIC mitjançant Enginova, laSalle Technova Barcelona i Leitat Technological Center. Fem Indústria té dues modalitats: • Premi D’una Idea a una Realitat, adreçat a noves idees innovadores. • Premi Empresa amb Futur, adreçat a empreses ja constituïdes que per la via de la innovació volen implementar un projecte nou. El seguiment de les empreses participants al Fem Indústria és un excel·lent recurs per a la detecció de casos d’èxit de projectes que han passat per Enginova. Per conèixer l’experiència d’alguns d’aquests projectes, hem fet tres preguntes als seus responsables: 1. Explicació breu del projecte. 2. Valoració de la participació a Fem Indústria. 3. Quina ha estat o està sent la màxima dificultat a l’hora de tirar endavant el projecte/empresa?

informe

“Enginova sorgeix de la voluntat que es va generar dins dels EIC per oferir suport a iniciatives empresarials d’enginyers i, alhora, poder-les supervisar des de l’experiència” El Fons d’Enginyers Paral·lelament a la creació d’Enginova, els EIC també han estat els principals promotors de la Societat d’Inversió dels Enginyers, SL, l’anomenat Fons d’Enginyers. Es tracta d’una societat creada per a inversions previstes de 150.000 a 500.000 euros per a idees de nova generació. És un fons de 4 milions d’euros, dels quals un 50% provenen de fons públics a través del programa europeu JEREMIE; l’altre 50% prové de fons privats, concretament de les entitats COEIC, ACET, IFEM (ICF), Banc Sabadell (BIDSA), CTECNO i Mútua d’Enginyers. En aquests moments, hi ha vuit projectes que han passat per Enginova que s’estan avaluant per establir la conveniència o no d’inversió per part del Fons d’Enginyers. Fons d’Enginyers suposa un gran punt fort per al projecte Enginova, tot i que com remarca Josep Maria Román: “No és un enllaç exclusiu. Moltes empreses que han passat per Enginova han estat referenciades cap a altres entitats o plataformes d’inversió o business angels. A més, també mantenim una relació intensa amb entitats promotores de la innovació com Barcelona Activa. I això no és tot. “En aquests moments, des d’Enginova s’està treballant en la consolidació d’un grup d’inversors per constituir una mena de club d’inversors tipus business angels”, assenyala Román.

ABRIL/MAIG/JUNY 2012

smartplayhouse www.smartplayhouse.com Accèssit Premi Empresa amb Futur (Fem Indústria 2011)

David Lamolla, director-fundador: 1. Es tracta de cases de jardí per a infants construïdes amb tauler contraxapat, separades del terreny. 2. La valoració de la participació al concurs és positiva, ja que ens ha obert la porta a una altra presentació per al fòrum d’inversors que també organitza el Col·legi junt amb el Keiretsu Forum. Una altra cosa és que seria desitjable que el concurs tingués més ressò mediàtic. 3. Les dificultats diria que han estat de tot tipus. Des d’un punt de vista industrial, m’ha costat molt trobar proveïdors industrials competents, amb voluntat de col·laboració en el projecte.

Manel Guerris, fundador: 1. Wirs ha creat un medical device innovador de baix cost per a la rehabilitació física (valoració i teràpies). Mitjançant videojocs, sensors de moviment inercials i una plataforma cloud permet incrementar els ingressos i, alhora, reduir els costos de centres sanitaris, proporcionar una eina de valor als professionals sanitaris i fomentar la motivació, efectivitat i comoditat del pacient. 2. La participació al concurs la valorem molt positivament de cara a ajudar a enfocar l’empresa i el projecte principal. 3. El principal inconvenient és trobar finançament i cercar els partners adients que creguin en el projecte.

skymaging www.skymaging. com Projecte guanyador del Premi D’una Idea a una Realitat (Fem Indústria 2011)

wirs www.wirsgroup.com Accèssit Premi Empresa amb Futur (Fem Indústria 2011)

Mercedes Pereira, sòcia fundadora i CFO: 1. Skymaging ofereix serveis d’inspecció aèria i teledetecció amb robots aeris sense pilot per proveir de vídeo en temps real, imatges georeferenciades i mapes del territori per a emergències, agricultura de precisió i infraestructures/energia. Skymaging ofereix serveis d’observació “a mida” del client, complint tres requisits: alta resolució, rapidesa i rendibilitat. 2. L’experiència al concurs ha estat molt positiva, ja que ha donat reconeixement i visibilitat al projecte. 3. El projecte està en fase de prellançament, i per a nosaltres està sent un handicap trobar el finançament per realitzar les inversions necessàries.

Per tal que Enginova pugui avaluar el teu projecte personal, cal que ens facis arribar un breu Pla d’Empresa a enginova@eic.cat.

Durafruit www.durafruit.com Projecte guanyador del Premi Empresa amb Futur (Fem Indústria 2011)

Manuel Bellsolell, fundador, apoderat de Cryosalus Systems SL: 1. Segons l’OMS es menja poca fruita, i la raó principal és la mandra de pelar-la, així com la seva conservació. Durafruit ha solucionat aquests dos problemes allargant la vida de la fruita pelada fins a dos anys, mitjançant procediments d’hibernació. S’ha aconseguit poder menjar fruita amb les mateixes característiques organolèptiques (textura, sabor, aroma, aspecte i color) que en el moment de la seva collita. 2. Per a nosaltres ha estat molt important l’ajuda rebuda d’Enginova junt amb Technova. Haver guanyat el premi ens ha ajudat molt a fer que els grups de business angels i de capital risc arribin a conèixer la nostra existència. Actualment, estem negociant l’ampliació de capital per muntar una planta processadora. 3. La principal dificultat és la incomprensió davant de la novetat i les preguntes de l’estil: I per què ningú no ho ha fet abans? Es requereix una inversió massa gran en temps de crisi…, qui invertirà en això? Per què hibernar la fruita?...

Pablo González, cofundador: 1. Justinmind crea productes que permeten dissenyar i validar prototips i simulacions d’aplicacions mòbils i web. Els usuaris finals i clients d’una aplicació poden experimentar i validar la seva funcionalitat abans de començar a programar. Això permet unes reduccions de costos en el procés de desenvolupament de fins el 25%. Tenim milers de clients en seixanta països del món, entre ells: el Departament de Defensa dels EUA, la Reserva Federal dels EUA, el Govern d’Àustria, Pfizer, Audi, Wells Fargo, el Banc Mundial, l’ONU, Oracle, La Caixa, Banc Sabadell, BBVA, Kutxa… El 60% de la facturació prové dels EUA, el 15% d’Alemanya i la resta es reparteix entre Europa, Austràlia i Àsia. Justinmind té oficines a San Francisco i Barcelona. 2. La participació a Fem Indústria va ser molt positiva. 3. La màxima dificultat amb què ens vam trobar va ser la manca de finançament per a la internacionalització. L’aversió al risc del nostre entorn i la manca d’ambició per crear empreses globals. La poca experiència de l’entorn per entendre-ho i ajudar a crear valor a negocis tecnològics d’àmbit internacional.

MEIDINN - RAINSAC www.meidinn.com Accèssit Premi Empresa amb Futur (Fem Indústria 2011)

JUSTINMIIND www.justinmind.com Accèssit Premi Empresa amb Futur (Fem Indústria 2011)

Jordi Arumí, administrador: 1. Rainsac (és a dir, sac de pluja) és el primer producte propi que ha desenvolupat la nostra enginyeria. És un sistema per crear reserves d’aigua autosuficients, en llocs remots sense subministrament d’aigua, que s’abasteixin amb l’aigua de la pluja. El sistema es basa en un conjunt d’elements de muntatge fàcil la instal·lació del qual no requereix obra civil. Cada unitat de Rainsac permet emmagatzemar fins a 60.000 litres d’aigua i té una superfície de captació efectiva de 81 metres quadrats. A part de captar l’aigua de pluja també capta la humitat provinent de la rosada i la boira. El cost d’inversió és entre un 25% i un 50% inferior als sistemes convencionals d’emmagatzematge d’aigua (que no tenen sistema de captació propi). 2. La nostra participació al Fem Indústria del 2011 la valorem molt positivament perquè, en primer lloc, ens ha permès exposar el nostre projecte a un col·lectiu específic com som els enginyers industrials i, a la vegada, se’ns ha reconegut la feina i l’esforç que han permès desenvolupar aquest sistema innovador. 3. Les dificultats més importants que estem tenint les trobem en el desenvolupament tècnic, però es van solucionant.

Eva Martín, cofundadora: 1. Tiendeo és una web que agrupa tots els catàlegs i fullets d’ofertes de les botigues del nostre entorn: Mediamarkt, Carrefour, Alcampo, Ikea, Zara..., entre d’altres. Ara també compta amb una aplicació per a Iphone, Ipad i Android. 2. La participació al Fem Indústria ha estat molt positiva. Ens va permetre conèixer i compartir experiències amb altres emprenedors. També ens va posar en contacte amb el grup d’inversors Keiretsu Forum. 3. La principal dificultat és formar l’equip: anar contractant gent que s’adapti a les nostres necessitats de creixement amb la velocitat que necessitem.

TIENDEO www.tiendeo.com Accèssit Premi Empresa amb Futur (Fem Indústria 2011) FULLS dels ENGINYERS

comissions

TEXT: Anna Carrió

FOTO: Isabel Marquès

Comissió d’Esports dels Enginyers Industrials de Catalunya

Josep Queralt Gil (Col·legiat núm. 6465) Exercici lliure “El Grup de Munta nyisme ja té més de deu anys d’edat, i hi ha més de cent persones que segueixen les seves activitats regularment”

ABRIL/MAIG/JUNY 2012

Manuel Palomeque González (Col·legiat núm. 5098) Jubilat “Oferir un conjunt d’activitats lúdiques que permetin establir cercles d’amistat més enllà de les relacions estrictament professionals”

Jordi Dòria Estrany (Col·legiat núm. 3880) “L’any 1986 va tenir lloc el primer torneig obert de tennis de taula dels Enginyers Industrials. Des de llavors, se n’han celebrat 26 edicions”

Eduard Alentorn Güixens (Col·legiat núm. 5561) Director d’empresa industrial “La Comissió té la missió d’ajuntar i fer relacionar d’una manera distesa els enginyers fora de l’àmbit laboral”

“L

a necessitat de trobar un equilibri entre la ment i el cos ha estat latent durant gairebé tota la història de la humanitat. Malgrat que la coneguda cita llatina mens sana in corpore sano ha patit algunes modificacions de significat amb el pas del temps, l’esport, en qualsevol de les seves modalitats i adaptat a les nostres capacitats, continua sent un dels ingredients indispensables per aconseguir aquest equilibri tan preuat. En l’esport hi trobem la satisfacció de generar adrenalina, un espai perfecte per abandonar l’estrès i canalitzar energia, però també hi trobem la possibilitat de superar-nos dia a dia, de compartir moments amb els altres i de relacionar-nos fora de l’entorn laboral. Josep Isern, president de la Comissió, ens explica que “el paper de la Comissió d’Esports és facilitar al màxim nombre de col·legiats i associats la pràctica del seu esport o joc preferit dins d’un ambient de convivència amb altres col·

legues, parents i amics”. La Comissió d’Esports es divideix en seccions segons cada activitat. L’agenda d’aquesta comissió ofereix un ampli ventall de possibilitats per practicar esports en forma de campionats, trobades o sortides. La secció de tennis va ser creada l’any 1970, i ja fa quaranta-un anys que anualment organitza un campionat de tennis que dura quatre mesos. Josep M. Iñareta, responsable d’aquest grup, ens comenta que és “una manera de fer esport i ampliar el cercle d’amistats”, i anima els joves enginyers a participar en la Comissió. Fa trenta-un anys que es convoca la lliga i la copa del Campionat de Dòmino anual i el responsable d’aquest grup és Albert Grau Vidal. La secció d’esquaix, presidida per Eduard Alentorn Güixens, ja fa vint-i-nou anys que organitza un campionat anual. “La Comissió té la missió d’ajuntar i fer que els enginyers es relacionin d’una manera distesa fora de l’àmbit laboral”, puntualitza l’Eduard. Des de fa trenta anys,

Josep Isern Sitjà (Col·legiat núm. 1956) Jubilat “Volem facilitar al màxim nombre de col·legiats i associats la pràctica del seu esport”

AGENDA DE LA COMISSIÓ (abril-maig-juny) Grup de Cicloturisme 05/05/12 Boscos de Can Nabot 26/05/12 La Cerdanya 30/06/12 El Vallès 25/06/12 al 3/07/12 Berlín-Copenhaguen Grup de Muntanyisme 14/04/12 Excursió circular des de Pratdip (serra de Llaberia) 19/05/12 Volta al Pedraforca 09/06/12 Lo Port (PN dels Ports) (d’Arnes a Beseit)

Josep M. Iñareta (Col·legiat núm. 6736) “Volem fer una crida a la joventut perquè s’apunti als campionats que organitza anualment el Col·legi”

un cop a l’any se celebra el Campionat de Botifarra, grup presidit per Francesc Xavier Permanyer Bel, i el Torneig de Tennis Taula, secció que té com a responsable el Jordi Dòria Estrany. El Grup de Muntanyisme i el Grup de Cicloturisme són les seccions més actives. Ambdues ja fa més de deu anys que funcionen i organitzen almenys una sortida cada mes. Josep Queralt, el responsable del Grup de Muntanyisme, explica que “el Grup ja té més de deu anys d’edat i hi ha més de cent persones que segueixen les seves activitats regularment”. Manuel Palomeque, responsable del Grup de Cicloturisme, conclou que la Comissió vol oferir “un conjunt d’activitats lúdiques que permetin mantenir-se en forma alhora que estableixes cercles d’amistat”. Cada any, tots aquests esports tenen una cita amb la ja tradicional Nit de l’Esport, un espai de trobada en què s’aprofita per lliurar els trofeus als guanyadors de cada campionat.

Albert Grau Vidal (Col·legiat núm. 2031)

Nit de l’Esport 12/04/12 Auditori Pompeu Fabra, COEIC Per a més informació sobre les activitats programades, fer noves propostes o inscriure’s a la Comissió: www.eic.cat Maribel Zoco: mzoco@eic.cat

FULLS dels ENGINYERS

dia a dia

22 NOVEMBRE L’AEIC signa un conveni de col·laboració amb l’ACCID El passat 22 de novembre Ferran Termes, president de l’Associació Catalana de Comptabilitat i Direcció (ACCID), i Joan Torres, president de l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya, van signar un conveni de col· laboració. L’ACCID és una associació que té com a objectiu treballar amb altres institucions per tal d’impulsar la comptabilitat i la direcció a Catalunya. Aquest document permetrà que les dues institucions es plantegin un programa d’activitats conjuntes en un marc de recerca, trobades,

publicacions i divulgació en matèria de comptabilitat i de direcció. Els associats que vulguin donar-se d’alta com a socis numeraris de l’ACCID es beneficiaran d’una quota reduïda i d’un ampli ventall d’opcions entre les quals destaquen preus especials i descomptes per la compra de llibres, jornades i formació, i la possibilitat de realitzar consultes tècniques. L’ACCID reserva als seus socis protectors de tipus C una sèrie d’avantatges com l’organització de conferències, congressos i presentacions a la seu del soci protector, formar part de les comissions de treball, la possibilitat d’incloure informació al butlletí electrònic i a l’agenda i la recepció de la Revista de Comptabilitat i Direcció, entre d’altres. www.accid.org

www.eic.cat

Esmorzars dels Enginyers 29 novembre JOaquim gay, president de Foment del Treball Nacional

“Estem en un país, en una societat, en què els èxits són de molta gent, són dels equips i no de les persones” Joaquim Gay, president de Foment del Treball Nacional, va ser el convidat dels ja tradicionals esmorzars dels enginyers a les sessions 8.30 h Enginyers Matí. Joan Vallvé, degà del Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya, i Joan Torres, president de l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya, el van acompanyar durant l’acte. Joaquim Gay va començar la seva intervenció destacant la utilitat d’aquests espais de debat, que suposen una oportunitat per reflexionar i ordenar idees, així com per acostar-se a la societat vertebrada que té Catalunya, el seu gran valor diferencial. Advocat de formació, Joaquim Gay va exercir durant anys com a banquer a Barcelona, i més tard es va incorporar a la companyia Abertis. “Els catalans hem d’acabar de recuperar allò que ens havia distingit”, afirma Gay quan explica als assistents que durant el segle XIX els catalans van ser el cor de l’estat espanyol i un jugador important de la indústria i l’economia europees. El president de la patronal catalana Foment del Treball va fer un repàs a la trajectòria industrial i empresarial de Catalunya i de Foment del Treball Nacional i va destacar que no va ser fins al 1880 que va adoptar definitivament el nom de Foment del Treball Nacional incorporant gent que lligava el seu esperit emprenedor amb el seu esperit social i de compromís amb el país. “Cal treballar per interpretar el que vol la societat i especialment el món empre-

ABRIL/MAIG/JUNY 2012

sarial”, explica Joaquim Gay. Actualment, Foment del Treball Nacional té un doble repte per afrontar a causa de la situació de crisi econòmica actual. En aquest context, es va reduir l’estructura de la institució i es van fixar tres eixos de treball: la reforma laboral, el corredor mediterrani i el pacte fiscal. La reforma laboral de l’any 2010 feta per Santi Herrero no va ser una reforma verdaderament eficaç i va resultar un fracàs per falta de diàleg i de concòrdia. Cal fer un avanç important per Catalunya i per això cal una revisió del model per evitar males pràctiques. Mobilitat, productivitat, participació, flexibilitat interna, absentisme, política industrial i polítiques de formació són alguns dels aspectes que cal tractar en les negociacions amb els sindicats estatals i la CEOE. Pel que fa al corredor mediterrani, Joaquim Gay va explicar que des de Foment aposten decididament per aquest projecte com a eix prioritari de comunicacions i la necessitat de vertebrar el territori mitjançant aquest corredor és evident després que les patronals i les cambres de comerç hagin decidit avançar cap a la mateixa direcció. Gay va acabar la seva intervenció i va donar pas al torn de preguntes recordant que a Catalunya volem ser solidaris i volem mantenir la unitat de mercat, però que la participació ha de ser més proporcionada.

1 desembre

1 desembre Compartint Experiències: d’elements constructius

Auscultació

Sortir de la crisi: Deming, innovació i qualitat Comissió de Gestió Empresarial: Subcomissió de Gestió de la Innovació

Comissió de Construcció Aquesta jornada, que es va celebrar a la seu dels EIC de la plaça Ramon Berenguer el Gran de Barcelona, va suposar un punt de trobada per intercanviar coneixements sobre temes de construcció. Albert Vilaplana Cortés, director de Control de Qualitat i Geotècnia de Bureau Veritas, va intervenir en aquest acte en què es van comentar aspectes tècnics de diversos mètodes i sistemes d’auscultació i assaig de pilots, estructures, ferms, ancoratges i canonades de sanejament.

La filosofia de William Edwards Deming, estadístic americà, va ser l’objecte de debat en aquesta jornada. Aquesta filosofia ha suposat una guia empresarial per a la innovació, la qualitat, la satisfacció de les persones i l’èxit a través d’una adequada presa de decisions. En un món on els paradigmes tradicionals no funcionen, cal una manera diferent d’entendre les organitzacions i el mercat, i una transformació del management. Jordi Cabré, enginyer industrial i membre fundador de Deming Collaboration, Gian-Lluís Ribechini, enginyer industrial integrant de la Subcomissió de Gestió de la Innovació, i Miguel Ángel Estruga, enginyer industrial i membre de la Subcomissió de Gestió de la Qualitat, van intervenir en aquest acte organitzat per la Subcomissió de Gestió de la Innovació en col· laboració amb la Subcomissió de Gestió de la Qualitat, ambdues integrants de la Comissió de Gestió Empresarial. www.eic.cat

Esmorzars dels Enginyers

12 desembre JOrdi roglà, director de Cáritas Diocesana de Barcelona

“L’eix sobre el qual ha de pivotar qualsevol decisió és el factor humà” Joan Vallvé, degà del COEIC, va ser l’encarregat de donar el tret de sortida a aquesta edició dels Enginyers Matí. En aquesta ocasió el convidat va ser Jordi Roglà de Leuw, enginyer industrial i màster en Direcció d’Empreses, que des del novembre del 2004 és director de Cáritas Diocesana de Barcelona. Roglà, que ha dedicat la seva trajectòria professional principalment a l’àmbit de l’empresa privada, la gestió de projectes i sobretot a la gestió de recursos humans, va explicar als assistents el paper que juga Cáritas en el context actual. La seva intervenció va començar amb una frase extreta del llibre El petit príncep d’Antoine de Saint-Exupéry: “Solament amb el cor es veu bé; allò essencial és invisible als ulls”. Cáritas és una part del braç de l’Església integrada per 450 mossens, congregacions religioses, 3.500 voluntaris i 170 assalariats, presents a tota l’àrea metropolitana de Barcelona, al Vallès i part del Penedès i del Maresme, que treballa sobre tres eixos: l’acció social, la sensibilització de la societat i la denúncia de situacions d’injustícia social. Roglà va destacar que des d’un punt de vista econòmic, “Cáritas no busca cap nínxol” per fer-hi negoci, sinó que sempre hi ha

persones a les quals cal ajudar. Gestionen 24 milions d’euros i en cinc anys han augmentat aquesta despesa entre el 70% i el 80% gràcies al fet que “tenim molts donants particulars que cobreixen gairebé un 90% de la despesa”. En xifres, aquest any Cáritas ha atès 60.000 persones, ha cobert 275.000 pernoctacions, ha donat formació a 10.000 alumnes, ha acollit 1.000 persones grans i 1.500 dones o nens i ha augmentat fins a 3 milions d’euros la quantitat econòmica que ha donat per cobrir necessitats bàsiques. En aquest context de crisi economicofinancera, apareix la figura del nou pobre, persones que es troben just per sobre de la línia d’exclusió social. Durant els anys de bonança econòmica, els països pobres lluitaven per sobreviure mentre en el marc internacional occidental estiraven més el braç que la màniga i creaven una demanda artificial. “Quan vam entrar a l’euro, a Espanya i a Catalunya no en vam saber aprofitar els avantatges (...) i ara falta un model econòmic d’alt valor afegit”, deia. I continuava: “Per primera vegada en cinquanta anys, després d’una etapa de creixement econòmic no ha disminuït la taxa de pobresa”. Jordi Roglà va destacar que des de Cáritas defensen l’economia social de mercat amb el factor humà com a eix de les seves decisions i que es troba a faltar una reacció de totes les forces polítiques, econòmiques i socials i un consens sobre ocupació entre totes elles. “Tenim una gran societat que si la sabem engrescar, respon”. “La nostra societat ja no es conforma amb la solidaritat, ha donat un pas endavant i és generosa; ja no participa, sinó que comparteix”.

FULLS dels ENGINYERS

dia a dia

Disponible al

Canal Enginyers www.eic.cat/canalenginyers

www.eic.cat

Cafè dels Enginyers

12 desembre

13 desembre

Fukushima: conseqüències i perspectives

Cafè dels Enginyers

Comissió d’Energia: Subcomissió del Sector Elèctric Regulat Després de l’accident de Fukushima del mes de març del 2011 al Japó, s’ha reconegut la necessitat de revisar la seguretat del parc mundial de la generació de l’energia nuclear. José María García Casasnovas, de la Comissió d’Energia dels EIC, i Eugeni Vives, president de la Comissió de Comunicació de la Sociedad Nuclear Española, van ser els encarregats de recollir la varietat de reaccions que van sorgir des de la decisió política de la cancellera Merkel de tancar les centrals nuclears alemanyes, fins a la reacció positiva de la Conferència de Viena, que ha decidit sotmetre la seguretat als tests d’estrès, els resultats provisionals dels quals demostren que les centrals nuclears al nostre país gaudeixen de bona salut. Agustín Alonso, catedràtic emèrit de Tecnologia Nuclear, va ser l’encarregat de conduir la conferència.

Comissió de Jubilats i Prejubilats Joan Giró, exdirector general de la Comissió del Mercat de les Telecomunicacions, que ha dedicat tota la seva trajectòria professional al sector de l’electrònica i de les telecomunicacions, va ser el convidat per presidir aquesta edició del Cafè dels Enginyers.

14 desembre Presentació d’EnerTIC a Catalunya Comissió de les TIC

13 desembre

Francisco Verderas, director general d’EnerTIC, va intervenir durant la presentació d’aquesta plataforma d’empreses TIC que té com a objectiu contribuir al desenvolupament del potencial de transformació de les tecnologies de la informació i les comunicacions en l’àmbit de l’eficiència energètica a Espanya, amb el suport de les empreses associades i institucions públiques, en favor d’una economia més competitiva i sostenible. La Comissió d’Energia va participar en l’organització d’aquesta jornada.

Interrogants Enginova: Fòrum d’inversors privats Keiretsu Forum Comissió de Política Industrial i Innovació Tecnològica Aquest fòrum d’inversors privats va ser organitzat en col·laboració amb Keiretsu Forum, la major xarxa d’inversors privats (business angels) en empreses no cotitzades dels Estats Units, i una associació internacional d’inversors de capital en petites i mitjanes empreses amb potencial de creixement, amb presència a Espanya des de l’octubre del 2007. Aquesta jornada va servir per presentar als inversors diferents casos, molts d’ells seleccionats entre els projectes gestionats per Enginova.

ABRIL/MAIG/JUNY 2012

www.eic.cat

Aula d’Extensió Universitària 14 desembre Aula d’Extensió Universitària dels EIC Comissió de Jubilats i Prejubilats Aquesta Aula, tutelada per la Universitat Politècnica de Catalunya, pretén oferir als enginyers una ampliació dels seus coneixements, tant en el vessant més humanístic com tècnic. En aquesta ocasió, Roger Alier, historiador i crític de música, va oferir una classe titulada Òpera.

CLUB BOMBETA http://clubbombeta.eic.cat

CLUB BOMBETA http://clubbombeta.eic.cat .

TRUCA

ARA I INFORMA-Te’N!!

932 95

804

De dilluns a dijous de 9:00 a 19:00 i divendres de 9:00 a 15:00 h

FULLS dels ENGINYERS

dia a dia

15 desembre

17 desembre

Projecte Modultren

Un altre Egipte. Els teixits coptes d’Antinòupolis

Excursió a Santa Coloma de Farnés

Comissió de Cultura: Engitren

Comissió de Cultura Raül Valls, director i editor de la revista de modelisme ferroviari MásTren, i Frederic Portella, enginyer industrial i membre del grup coordinador d’Engitren, amb una llarga trajectòria com a projectista i realitzador d’instal·lacions ferroviàries model en diverses escales, van participar en aquesta jornada dedicada a la primera fase del disseny i construcció d’un traçat ferroviari model amb control digital i gestió des d’ordinador titulada Disseny i construcció d’una estructura modular, autoportant, manejable, transportable i emmagatzemable.

Josep M. Querol Noguera, enginyer industrial, va participar en aquest acte dedicat a analitzar la constitució i tipologia dels dibuixos de teixits i túniques coptes del segle III al VII d.C. mitjançant imatges. Aquests dibuixos, inspirats en motius florals, figuratius i mítics, han permès conèixer l’art i la tècnica de tapisseria dels artesans teixidors coptes, que també inspirà artistes i impressionistes francesos.

17 desembre Excursió als Bufadors de Bevi Comissió d’Esports: Muntanyisme La comitiva va començar l’excursió a Santa Maria de Besora. La caminada, de baixa dificultat i d’unes quatre hores de durada, va discórrer per la serra dels Bufadors i va acabar amb un dinar de grup a un restaurant de la zona.

ABRIL/MAIG/JUNY 2012

Comissió d’Esports: Cicloturisme El grup de Cicloturisme dels EIC va organitzar aquesta sortida que es va iniciar a Santa Coloma de Farnés (Girona), a les Termes Orion. El circuit circular de 35 quilòmetres programat va permetre recórrer camins rurals no massa complicats, amb escassos pendents i, a més, tenia la possibilitat que els més preparats completessin un circuit de 9 quilòmetres de pujada amb un desnivell de 250 metres fins al castell de Santa Coloma. www.eic.cat

18 desembre

Activitats especials

Acte de lliurament dels Premis Bonaplata L’Auditori Pompeu Fabra va acollir una nova edició dels Premis Bonaplata per la valoració del Patrimoni Industrial Tècnic i Científic. Any rera any aquests premis van encaminats a copsar i valorar els treballs presentats en el camp del patrimoni industrial i tècnic per tal d’estudiar, difondre i preservar el patrimoni de l’era industrial en constant transformació. En aquesta edició 2011, el Premi Estudis va recaure sobre l’estudi de la Fàbrica Molins presentat per Francesc Bonsfills i Josep M. Montserrat. El Premi Especial Patrimoni va anar a parar al Museu de l’Aigua de Lleida pel seu portal web de patrimoni hidroelèctric. La reforma i rehabilitació de l’antiga fàbrica Can Minguell, de l’estudi d’Arquitectura Toni Gironès i Promocions Urbanístiques de Mataró SA, es va endur el Premi Béns Immobles, i la reconstrucció de l’autobús Aclo Regent III, número 410, de Fundació TMB el Premi Béns Mobles. Nestlé va ser premiada per haver donat suport als premis Bonaplata en els últims deu anys i la Fundació Museu de la Medicina de Catalunya va ser guardonada per la seva tasca de conservació dels béns tècnics relacionats amb el món de la medicina.

ÀMBIT TERRITORIAL

Canal Enginyers

Acte disponible al www.eic.cat/canalenginyers

Consulta el PDF a www.eic.cat

www.eic.cat

Tertúlies Cientificotècniques

20 desembre

21 desembre

Problemàtica de la integració de les energies no gestionables al sistema elèctric espanyol

Tertúlies Cientificotècniques Comissió de Jubilats i Prejubilats

Comissió d’Energia: Subcomissió del Sector Elèctric Regulat El necessari pacte energètic, tant des d’una perspectiva política com dels sectors enfrontats amb importants repercussions en el cost de l’energia, pot assenyalar possibles solucions per sortir de l’escenari econòmic actual. Joan Vallvé, degà del COEIC, va presentar aquesta jornada en la qual es va analitzar el desenvolupament de la xarxa de transport necessària per poder evacuar energies renovables, altres fonts de generació i el desenvolupament i mallat de la xarxa de transport. Juan F. Alonso, cap del Departament d’Accés a la Xarxa de REE, va intervenir durant l’acte, moderat per Antoni Tahull, membre de la Comissió d’Energia dels EIC.

Aquestes trobades promouen la discussió, la reflexió i el debat sobre temes relacionats amb l’enginyeria, tant des del punt de vista tecnològic com científic. Pedro Crespo va tractar de la mecànica quàntica. Consulta el document PDF a www.eic.cat

Aula d’Extensió Universitària

21 desembre Aula d’Extensió Universitària dels EIC Comissió de Jubilats i Prejubilats Medicina i Art va ser el tema escollit per a aquesta sessió, a càrrec d’Alejandro Aris, cirurgià cardiovascular i pulmonar.

www.eic.cat

Activitats especials 23 desembre Concert de Nadal de la Coral dels Enginyers Un any més, la Coral dels Enginyers va oferir el tradicional concert de Nadal en l’esplèndida capella modernista de la Residència Universitària Ramon Llull, situada en el recinte de l’Escola Industrial. Hi va assistir un nombrós públic, que va omplir la capella de gom a gom, entre el qual hi havia el degà del Col· legi, el president de l’Associació i els presidents de les comissions de Cultura i de Jubilats i Prejubilats. La Coral, dirigida per Jordi Marín, va oferir vuit cançons populars nadalenques harmonitzades per Manuel Oltra i quatre cançons molt conegudes dels americans Simon & Gardfunkel. El concert va acabar amb El noi de la mare dirigit pel director i fundador de la Coral, Jesús Cruixent.

FULLS dels ENGINYERS

dia a dia

www.eic.cat

Fem Indústria

Aula d’Extensió Universitària

11 gener

Presentació de la tercera edició del concurs Fem Indústria

Aula d’Extensió Universitària dels EIC

Comissió de Política Industrial i Innovació Tecnològica Aquest concurs va néixer amb l’objectiu d’ajudar al desenvolupament del teixit empresarial català amb la promoció d’activitats encaminades a reforçar l’esperit emprenedor i que proporcionin un valor afegit, així com a la generació de llocs de treball qualificats. La seu dels EIC de Via Laietana va ser l’escenari que va acollir la presentació de la tercera edició del concurs.

Comissió de Jubilats i Prejubilats Aquesta Aula, tutelada per la Universitat Politècnica de Catalunya, va oferir una jornada titulada Debat sobre una novel·la negra d’Andreu Martín a càrrec d’aquest autor, escriptor i guionista.

www.eic.cat

Cafè dels Enginyers 17 gener Cafè dels Enginyers Comissió de Jubilats i Prejubilats Gabriel Ferraté, president de l’Institut Cerdà i del Consell Assessor pel Desenvolupament Sostenible de Catalunya, va dirigir aquesta sessió del Cafè dels Enginyers.

16 gener

www.eic.cat

Value Stream Mapping com a eina principal de lean management en l’optimització de processos Comissió de Gestió Empresarial: Subcomissió de Qualitat El Value Stream Mapping és una de les eines més importants en la metodologia lean. De la seva aplicació se’n deriven els resultats de reduir o eliminar aquelles activitats d’un procés que no aporten valor afegit per al client. S’aplica tant a la indústria com al sector serveis, i com a avantatges generats destaquen els de ser més eficients, la simplificació i reducció de temps de lliurament i execució de productes i serveis, guanyar en qualitat i la reducció de costos. Aquesta sessió vam comptar amb la presència de J.M. Velasco i V. Lluch, ambdós enginyers industrials superiors, que van presentar un cas pràctic per al sector industrial i per al sector serveis, respectivament.

ABRIL/MAIG/JUNY 2012

18 gener

Aula d’Extensió Universitària

Aula d’Extensió Universitària dels EIC Comissió de Jubilats i Prejubilats En aquesta ocasió, Josep Maria Benítez i Riera, exdegà de la Facultat d’Història Eclesiàstica de la Universitat Gregoriana a Roma, va presidir la sessió dedicada a La Xina descobreix Europa al segle XVII.

FULLS dels ENGINYERS

dia a dia

18 gener

19 gener

Trencant els límits de l’sleeve. Noves prestacions i funcions

La impressió 3D: una eina fonamental per a la innovació àgil

Comissió de Packaging Manel Nesweda, Project Manager de Fuji Seal Iberia SLU, va ser el ponent convidat en aquesta jornada dedicada a explicar els nous materials que s’han desenvolupat i la nova maquinària d’aplicació arran de la necessitat de fer un pas més enllà en l’ús de sleeves, que s’han estandarditzat gràcies a la seva capacitat de transmetre informació a l’usuari i reforçar la imatge de marca. De la unió de sleeves i maquinària han sorgit conceptes com el tall en angle, diferents formes de retirar el precinte de garantia i l’agrupació, en un sol pas, de multipack i decoració completa, eliminant processos productius i embalatges secundaris.

Comissió de Gestió Empresarial: Subcomissió de Gestió de la Innovació Asunción Martínez, 3DP Business Development Manager de Hewlett-Packard, Alberto HeviaCampoamanes, EMEA 3DP Product Manager

21 gener Excursió per les Gavarres. Fitor Comissió d’Esports: Muntanyisme En aquesta ocasió, el grup de Muntanyisme dels EIC va iniciar un recorregut circular de baixa dificultat i d’unes quatre hores de durada per les Gavarres. El punt de partida va ser la població de Fonteta i es va ascendir al Santuari de Santa Coloma de Fitor. El camí va transcórrer per pistes forestals, senders i boscos, on van admirar vestigis megalítics representats per dòlmens.

de Hewlett-Packard, i Gian-Lluís Ribechini, enginyer industrial i membre de la Subcomissió de Gestió de la Innovació dels EIC, van presentar als assistents la tecnologia d’impressió 3D, un sistema que permet tenir prototips funcionals d’un dia per l’altre. Aquesta rapidesa permet fer avaluacions de concepte i de funcionalitat per part dels equips d’innovació i també tenir les opinions dels clients més fidels. En els últims anys, aquesta tecnologia ha reduït el seu cost i actualment ja és accessible per a les pimes.

www.eic.cat

Activitats especials 21 gener Visita a la Torre de les Aigües del Besòs Associació del Museu de la Ciència i la Tècnica i d’Arqueologia Industrial de Catalunya

ABRIL/MAIG/JUNY 2012

El passat 21 de gener es va organitzar una sortida matinal a la Torre de les Aigües del Besòs i a l’exposició Disseny de sistemes. Escola d’Ulm del Centre de Disseny Hub de Barcelona. La Torre, situada al barri del Poblenou de Barcelona, està en procés de rehabilitació sota el patrocini d’Aigües de Barcelona (Agbar) d’acord amb un conveni signat amb l’Ajuntament de Barcelona. Els visitants van poder admirar aquesta mostra de la construcció tradicional catalana del segle XIX aplicada a l’arquitectura industrial i van poder accedir a la terrassa-mirador a través de les escales originals.

23 gener

24 gener

26 gener

Interrogants Enginova: Tècniques 2.0 per a la comunicació, el màrqueting i les vendes

Taula de debat: Reptes per al creixement i plenitud professional

Com el “núvol” redueix costos empresarials

Comissió dels Enginyers Industrials a les Administracions Públiques

Comissió de les TIC: Subcomissió de Pàgines Web i Xarxes

Aquesta conferència va oferir les claus bàsiques per entendre l’etapa de la vida compresa entre els 40 i els 60 anys, per aprendre a identificar els reptes i les oportunitats que ofereix i per poder-la gestionar amb èxit en l’àmbit personal, empresarial i social. Rafael Escudero, promotor i director del Midlife Institute, va ajudar als assistents a posar en valor l’experiència, el coneixement i la capacitat de les persones que es troben en la segona meitat de la seva vida. Eva Puigjaner, de la consultora Montaner&Associats, va presentar el programa Elevator Pitch, que consisteix a veure la importància de transmetre el que es vol expressar. Ramon Terraza, doctor enginyer industrial i psicòleg, va abordar el tema del coaching. Aquest acte, organitzat per la Comissió d’Enginyers/es Industrials a les Administracions Públiques, la Comissió de Jubilats i Prejubilats i la Comissió de Gestió Empresarial, va ser moderat i presentat per Ferran Ramon, Joan Amorós i Miquel Subirachs.

Aquest acte, moderat per Cristina Caballero, va acollir com a convidat Pau GarciaMilà, fundador d’eyeOS, que va tractar la problemàtica de com la sincronització de continguts, el control de la informació, les actualitzacions i la gestió de permisos, entre d’altres, guanyen pes, però per a les pimes i els autònoms es tradueix en temps i diners, i per això va explicar com simplificar aquests riscos mitjançant Internet.

Comissió de Política Industrial i Innovació Tecnològica Juan Antonio Tormo, de l’empresa Jastel, va ser el convidat d’aquest acte en què es va aprofundir en la utilització de les tècniques 2.0 que permeten, a un cost reduït, donar a conèixer i promoure qualsevol nou negoci, producte o servei a través d’Internet. José M. Román, director d’Enginova, va moderar l’acte. 25 gener

25 gener El Dakar d’avui, amb una Bultaco dels 70 Comissió de Mobilitat i Transports: Subcomissió d’Automoció La seu dels EIC a Via Laietana va acollir aquest acte organitzat per la Subcomissió d’Automoció de la Comissió de Mobilitat i Transports. Francesc Garriga, president de la Subcomissió d’Automoció dels EIC, va donar el tret de sortida a la jornada. El va seguir Oriol Gallemí, director tècnic de la FIM e-Power (Federació Internacional de Motociclisme), que va dedicar la seva intervenció a temes de normativa i organització de raids. Oriol Puig Bultó, doctor enginyer industrial, enginyer ex-Bultaco i actual director de la CTI/FIM, va parlar sobre la Bultaco Pursang, i Ignasi Chivite, pilot de raids, que va decidir recuperar l’antiga Bultaco Pursang per córrer l’actual ral·li Dakar, va explicar la seva experiència, el que costa inscriure’s en el Dakar, la infraestructura necessària i el que suposa córrer avui amb una moto dels anys 70.

Signatura del conveni de col·laboració amb la Fundació ICIL Antoni M. Grau, director de l’AEIC/COEIC, i Pere Roca, president de la Comissió Executiva de l’ICIL, fundació privada dedicada al desenvolupament i la promoció de les activitats logístiques des de la formació, el suport logístic a professionals i empreses, la divulgació i la investigació en aquest àmbit, van signar un conveni de col·laboració el passat 25 de gener.

FULLS dels ENGINYERS

dia a dia

26 gener

28 gener

Gestió per ordinador d’una instal·lació ferroviària model

Sortida al Pla d’Urgell

Comissió de Cultura: Engitren En pocs anys la concepció convencional del control d’una instal·lació ferroviària model ha donat un important pas endavant amb la incorporació de l’electrònica digital, la qual cosa ha comportat una aproximació molt més fidel i rogorosa al comportament d’una explotació ferroviària real. Jaume Xifré, enginyer industrial i expert en sistemes digitals, va tractar sobre el darrer graó d’aquesta evolució: la gestió per ordinador d’una instal· lació digitalitzada amb el sistema XIMO implementant el programa informàtic STP. Frederic Portella, enginyer industrial i membre del Grup de Gestió d’Engitren, va presentar l’acte.

30 gener

Comissió d’Esports: Cicloturisme

El grup de Cicloturisme dels EIC va realitzar un recorregut circular de 50 quilòmetres que sortia de les bodegues de Castell del Remei. Els participants van passar per la localitat de Penelles i van vorejar la Sèquia Primera fins a arribar al canal d’Urgell. Després van seguir pel marge el canal fins al Castell del Remei. També van visitar les bodegues de Castell del Remei i els jardins de la propietat.

Taula de debat: Open Data 31 gener Comissió dels Enginyers Industrials a les Administracions Públiques

Com preservar els nostres estalvis dins del context turbulent de l’economia espanyola Comissió de Jubilats i Prejubilats

La Generalitat de Catalunya és pionera en l’Open Data o dades obertes, una filosofia i pràctica que té com a objectiu posar a disposició de tothom determinades dades, sense restriccions de drets d’autor, patents o altres mecanismes de control. Aquest projecte pot permetre nous estímuls de negoci i promoure noves activitats empresarials. En aquest sentit, aquesta jornada organitzada en col·laboració amb la Comissió de les TIC va comptar amb la presència d’Ignasi Genovès, director general d’Atenció Ciutadana i Difusió (DGACD) de la Generalitat de Catalunya, Jordi Graells, responsable del servei de dades obertes a la DGACD, i Miquel Torregrossa, cap de projectes de dades obertes del Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CTTi).

ABRIL/MAIG/JUNY 2012

Josep Maria Viedma, doctor enginyer industrial, llicenciat en Ciències Econòmiques, professor emèrit de la UPC i soci fundador d’M&A Fusiones y Adquisiciones, i Santiago Iglesias, llicenciat en Ciències Econòmiques i en Dret, professor mercantil i auditor i censor jurat de comptes, van ser els ponents convidats en aquest acte dedicat a aprendre com preservar els estalvis.

www.eic.cat

Esmorzars dels Enginyers 31 gener Francesc Cabana, president de l’Ateneu Barcelonès

“Aquest caràcter emprenedor de Catalunya és fonamental” El 31 de gener, Francesc Cabana, president de l’Ateneu Barcelonès, Miquel Roca, president de la Societat Econòmica Barcelonesa d’Amics del País, Baldiri Ros, el president de l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre, Joaquim Gay, president de Foment del Treball, Josep M. Álvarez, secretari general d’UGT, i Joan Carles Gallego, secretari general de CCOO, van signar un document per demanar un nou pacte fiscal per Catalunya. Joan Vallvé, degà del COEIC, va encetar l’acte recordant als assistents que fa més de cent anys, el 1899, l’arquitecte Lluís Domènech i Montaner en nom de l’Ateneu Barcelonès, juntament amb el president de la Societat Econòmica Barcelonesa d’Amics del País, el president de l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre, el president de Foment del Treball i el president de la Lliga de la Defensa Industrial i Comercial, van demanar el concert econòmic per Catalunya en un missatge que en aquell moment es va enviar a la reina regent Maria Cristina. En aquesta línia, Francesc Cabana va encarrilar la seva intervenció a donar una breu pinzellada sobre la història de la burgesia emprenedora catalana. Llicenciat en Dret i col·legiat d’honor del Col·legi d’Economistes de Catalunya i del Col·legi de Periodistes de Catalunya, ha publicat un gran nombre de llibres, l’últim titulat La burgesia emprenedora de Catalunya, i col·labora cada diumenge amb el diari El Punt Avui. Catalunya va ser l’únic país del sud d’Europa que va fer la Revolució Industrial durant la primera part del segle XIX. “Els catalans no hem estat inventors, però vam integrar el que s’estava fent a Europa”. Francesc Cabana va destacar que Catalunya no té recursos naturals i que, per tant, importa primeres

matèries, les transforma i el resultat és una economia en què, actualment, la indústria encara és una pilar important, formada per petites i mitjanes empreses. “Jo predico sempre la unitat d’acció dels catalans”, afirmava. Cabanes va desgranar l’evolució de la figura de l’empresari al llarg dels anys. Al principi l’empresari ideal era advocat, després va arribar la figura de l’enginyer i, més tard, el paper de l’economista. Aquest últim no va quallar gaire. Van néixer llavors les escoles de negoci com IESE o ESADE, que imitaven les escoles americanes i on s’explicava com gestionar una empresa, com obtenir-ne beneficis, com guanyar diners, etc., i van propiciar l’aparició d’una figura que fins aleshores no existia: el Chief Executive Officer, una persona capacitada que va entrar a formar part de la cultura innovadora, de l’esforç, com era la catalana. Aquesta burgesia emprenedora manté el seu caràcter i la cultura de l’esforç, però l’economia mundial ha canviat bastant, i ara es busca el benefici màxim. “Catalunya ha tingut des de fa temps dos pilars per mantenir la seva economia: un és la indústria i l’altre és el turisme”. Actualment, la indústria catalana té una diversificació total i la crisi ha tornat a fer evidents les diferències entre les persones. “Aquest caràcter emprenedor de Catalunya és fonamental, sempre que no ens frenin el centralisme i el dèficit fiscal”. Catalunya ha d’anar a buscar un nou pacte fiscal amb l’Estat ja que, tot i el criteri de solidaritat amb altres comunitats espanyoles, no es pot mantenir aquesta situació. “La burgesia emprenedora ha d’entendre que les coses no es fan a base d’especulació, sinó a base de competitivitat i democràcia”, sostenia.

FULLS dels ENGINYERS

dia a dia

ÀMBIT TERRITORIAL

23 desembre

9 gener

Trobada de Nadal

Cloenda del Cicle de Conferències sobre Egiptologia

Demarcació de Girona Demarcació de Girona La Demarcació de Girona va celebrar la tradicional trobada de Nadal per a tots els enginyers de la Demarcació i les seves famílies i amb l’objectiu de compartir la il·lusió d’una professió amb els familiars més propers. Pensant també en els menuts, aquest any es va organitzar un taller de borles i de maquillatge de Nadal. Durant l’aperitiu, els enginyers, enginyeres i acompanyants van compartir l’esperit de germanor d’aquestes dates.

21 DESEMBRE Acte de lliurament del 32è Premi Guillem Catà dels Enginyers Industrials de la Catalunya Central

Després de tres jornades molt interessants, la Comissió de Jubilats i Prejubilats de la Demarcació de Girona va organitzar un aperitiu de cloenda del programa de conferències sobre Egiptologia, en què el conferenciant Ricard Julià va amenitzar la vetllada amb diverses anècdotes, llegendes, situacions divertides i simpàtiques ocorregudes durant el transcurs de cinc mil anys de la història de l’Egipte dels faraons.

Demarcació de la Catalunya Central 31 gener Presentació del Curs bàsic de formació de personal competent per a l’elaboració de plans d’autoprotecció Demarcació de Girona Presentació del curs a càrrec de Josep Mouriño, cap de l’Àrea de Serveis dels EIC, i Jordi Güell, director acadèmic del curs i secretari de la Demarcació, als 21 alumnes inscrits en aquesta primera edició.

El Museu de la Tècnica de Manresa va ser l’escenari en el qual el Grup Soler va rebre el 32è guardó Guillem Catà que atorga el Col·legi d’Enginyers Industrials de la Catalunya Central per la seva aposta per l’optimització de l’eficiència energètica en les instal·lacions del sector terciari, la diversificació dels seus serveis i productes, tant a Catalunya com a la resta de l’Estat, i la internacionalització.

ABRIL/MAIG/JUNY 2012

articlesarticles

Millora la teva resiliència Montse Pérez / Serveis Ocupacionals dels EIC

l panorama del mercat de treball actual, amb més de 5 milions d’aturats i unes perspectives gens optimistes de millora de la conjuntura econòmica, molt sovint dramatitzades pels mitjans de comunicació, poden afectar l’estat d’ànim tant de les persones que es troben en un procés de cerca de noves oportunitats professionals com de les que es troben en actiu però veuen l’amenaça dels ERO, acomiadaments o tancaments en el seu entorn laboral immediat. Per als que es troben en cerca activa de feina, aquesta afectació en l’estat d’ànim, a més d’incidir en el propi procés de transició des del punt de vista de les energies que hi dediquen, pot impactar directament i negativament en la pròpia autoestima i autoconfiança, la qual cosa genera un cercle viciós del qual és difícil sortir. Per evitar caure en aquest escull, et proposem alguns consells per augmentar la teva resiliència. La resiliència és la capacitat que tenim per continuar projectant-nos en el futur malgrat els esdeveniments desestabilitzadors, condicions de vida difícils o traumes greus. No només es tracta de superar les adversitats, sinó d’adquirir nous aprenentatges i créixer com a persones amb la superació de circumstàncies difícils. Hi ha factors, vinculats a la personalitat de cada individu, que afavoreixen una major resiliència. Així, un factor important que contribueix a augmentar-la és l’establiment i manteniment de les relacions afectuoses dins i fora de la família, relacions que ens aportin amor, confiança i seguretat (qui no s’ha trobat en una situació difícil en la qual el recolzament de les persones estimades ha estat decisiu per superar el tràngol?). Un altre tret de personalitat que acostumen a tenir les persones amb resiliència és la seva capacitat per a la resolució de problemes. En aquest sentit, per incrementar la nostra resiliència, si davant d’una situació adversa no ens és possible arribar a determinades metes, el fet d’acceptar les circumstàncies que no podem canviar ens pot ajudar a centrar l’atenció en aquelles en les quals podem incidir. Mantenir una visió positiva de nosaltres mateixos també ens ajuda a tenir més capacitat de resiliència. Cal cuidar la nostra persona, parar

atenció a les nostres necessitats i desitjos, interessant-nos per activitats que ens resultin gratificants; fer exercici amb regularitat i no descuidar la nostra imatge ens ajudarà a mantenir la ment i el cos llestos per fer front a qualsevol situació que requereixi resiliència. Una altra estratègia consisteix a evitar veure les crisis com quelcom insalvable. No podem evitar que succeeixin determinats fets que ens poden produir angoixa i tensió, però podem canviar la nostra interpretació i reacció davant d’aquests fets. Aquí entra en escena un dels pressupòsits de la programació neurolingüística basat en una de les cites d’Epictet (filòsof grec): no són els fets els que ens trastornen, sinó la interpretació que en fem. En resum, canviant els pensaments sobre els fets modifiquem les emocions respecte a aquests. Quan hem de fer front a fets dolorosos, cal tractar de considerar la situació que ens causa tensió en un context més ampli i mantenir una visió a llarg termini. Indagar les experiències passades i les fonts de la nostra fortalesa personal ens pot ajudar a identificar la nostra pròpia estratègia per desenvolupar la nostra resiliència. Per això, cal identificar allò que ens ha ajudat a passar per situacions difícils. En aquest sentit, ens pot ser útil fernos algunes preguntes com ara: Quin tipus de situacions ens han resultat més difícils de fer front? Com ens han afectat aquests fets? Quan hem afrontat una experiència difícil, a qui ens hem dirigit per demanar ajut? Què hem après de nosaltres mateixos i de les nostres relacions amb els altres en els moments difícils? Què ens ha ajudat a sentir-nos més il· lusionats sobre el futur? Confiar en les nostres fortaleses i habilitats, motivar-nos per a l’assoliment, ser optimistes i mantenir un sentit de l’humor positiu, són altres estratègies que poden ajudar-nos a afrontar amb èxit situacions desfavorables i adverses.

La resiliència és la capacitat que tenim per continuar projectant-nos en el futur malgrat els esdeveniments desestabilitzadors, condicions de vida difícils o traumes greus

FULLS dels ENGINYERS

articles

Exposició L’enigma de l’ordinador Joan Munt / Vicepresident de l’Associació del Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya

l conseller de Cultura Ferran Mascarell va inaugurar l’exposició L’enigma de l’ordinador el passat 24 de gener al Museu de la Ciència i de la Tècnica de Terrassa, acompanyat per l’alcalde de Terrassa, Pere Navarro; el director del Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya, Eusebi Casanelles, i el director general del Patrimoni Cultural, Joan Pluma. També hi van assistir Joan Vallvé, degà del Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya; Joan Torres, president de l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya; Josep Alabern, president de l’Associació del Museu, i Francesc Roure, director de l’Escola d’Enginyeria Industrial, entre d’altres. Tant per a mi com per als companys Joan Tubau i Jordi Vallès, que hem dirigit l’exposició, va ser un dia emocionant. Fa quatre anys vam presentar la idea al director del Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya, Eusebi Casanelles, moguts pel neguit de pensar que d’aquí vint anys la gent tingués el concepte que la informàtica havia començat amb l’ordinador personal. L’exposició proposa un relat històric de l’evolució del càlcul, des de l’àbac fins a l’actualitat. Està dividida en deu àmbits, ordenats per dates, i inclou 150 peces de les 500 que hi ha a la col·lecció del Museu. N’hi ha moltes d’interessants, com la tabuladora

ABRIL/MAIG/JUNY 2012

Samas de l’Ajuntament de Barcelona del 1928; la màquina Enigma que va ajudar a desxifrar els missatges codificats dels alemanys; una tabuladora dels anys 50 que es programava amb cables; el S/360 d’IBM que va servir per crear estàndards i facilitar l’expansió de la informàtica; els ordinadors de l’Escola d’Enginyeria Industrial de Barcelona; les màquines catalanes creades per Joan Majó, Josep Amat i Gabriel Ferraté, i els primers PC. Aquesta exposició porta el nom de L’enigma de l’ordinador, però, quin és aquest enigma? O millor dit, quins són els enigmes de l’ordinador? L’ordinador té un enigma tècnic, per a molts quasi místic, incomprensible. Però n’hi ha un altre: com ha pogut evolucionar una eina de l’Edat Antiga com seria l’àbac fins a arribar als potents ordinadors d’avui en dia, que els trobem al damunt de la taula, dins dels telèfons, a les consoles, a les rentadores o als avions? Quines són les forces que han provocat aquesta evolució? Podríem resumir-les en quatre, cadascuna amb una intensitat diferent segons l’època: les necessitats de l’home, la ciència, la tecnologia i la innovació. L’home ho ha volgut calcular tot des de sempre. A l’Edat Antiga es va utilitzar l’àbac per al càlcul comercial, instrument que encara s’utilitza en el

Aquest és un dels enigmes de l’ordinador: la innovació i les ganes d’experimentar que en els últims cinquanta anys ha accelerat el canvi del món. La nostra generació ha estat la protagonista i ha creat les bases perquè aquest procés continuï

ÀMBIT TERRITORIAL

món oriental. Per calcular el temps es van idear elements especialitzats com l’astrolabi. En el segle XV apareixen els primers rellotges mecànics que utilitzen engranatges. En el segle XVII augmenten les necessitats de càlcul. El fet de voler popularitzar el càlcul i millorar-ne la precisió, empeny a construir les primeres calculadores mecàniques. El 1801 Joseph Marie Jacquard inventa un teler mecànic que utilitzava targetes perforades que permetien que fins i tot els usuaris més inexperts poguessin elaborar dissenys complexos. El 1890 s’havia de fer el cens americà que la Constitució exigeix fer cada deu anys. Es va estimar que es tardaria més de deu anys i per això es va decidir utilitzar la tabuladora basada en targetes perforades creada per Herman Hollerith, i es va aconseguir que el cens es fes per sota dels terminis legals. La tabuladora es considera l’inici de l’evolució tecnològica que ens ha portat fins als ordinadors. Als anys 60 va començar l’expansió global de la informàtica partint d’unes condicions que permetien posar aquest enginy a l’abast de més gent, i suportat per una generació de professionals, per la universitat, per empreses usuàries i constructores, que van creure en les possibilitats de l’ordinador, i que tots ells van intuir que el que s’estava fent era una aposta innovadora de futur i que calia explorar i arriscar en aquesta eina. El que va començar com una feina per a centenars de professionals, ara ocupa més de 100.000 persones que, segons estudis de la Generalitat del 2009, representa el 3,7% de la població activa. Aquest és un dels enigmes de l’ordinador: la innovació i les ganes d’experimentar que en els últims cinquanta anys ha accelerat el canvi del món. La nostra generació ha estat la protagonista i ha creat les bases perquè aquest procés continuï. Al nostre parer, aquesta és l’exposició europea

que dóna una visió més global d’aquesta eina. Ben segur que arreu d’Europa trobareu alguns aparells que expliquen part de la seva història. Per exemple, la màquina de calcular de Pascal del 1647 al museu d’Arts et Metiers de París, la màquina de Babbage del 1834 moguda amb màquina de vapor al Museu de la Ciència de Londres, o la rèplica de l’ordinador que es va utilitzar a la Segona Guerra Mundial per desxifrar els codis secrets alemanys: el Colossus, al Bletchley Park de Londres. Però no trobareu una història global ni una col·lecció tan completa com aquesta. I el que és més interessant: totes les màquines que estan exposades són màquines que han estat utilitzades a Catalunya, pionera europea en molts àmbits de la informàtica. També veureu els ordinadors dissenyats i fets aquí. Volem que sigui una exposició que tingui interès per a tothom, informàtics i no informàtics, que doni una visió històrica de l’evolució. L’exposició la complementa un web, que vol ser l’ànima d’aquesta. Segur que els informàtics trobareu a faltar algunes màquines: si no hi són és perquè o bé no les hem trobades, malgrat els esforços que hem fet, o bé la pressió final per acabar l’exposició no ens ho ha permès. Es tracta d’una exposició oberta a futures col·laboracions, i dinàmica, ja que farem rotació de màquines. Aprofito per agrair a totes les persones i institucions la seva disposició a cedir-nos les màquines, i disculpar-nos amb aquelles de qui, per falta d’espai i temps, no hem pogut acceptar la col·laboració.

Totes les màquines que estan exposades són màquines que han estat utilitzades a Catalunya, pionera europea en molts àmbits de la informàtica

FULLS dels ENGINYERS

volem +

EN FAMÍLIA

Els bombetes gaudeixen del Nadal amb el COEIC Un cop més, el Col·legi ha fet que aquestes festes siguin una mica més especials per als petits de la casa. El concurs de nadales i la cavalcada dels Reis van tenir un èxit rotund i van fer que grans i petits passessin junts una bona estona.

l Club Bombeta, com sempre, ha pensat en els més menuts. El Nadal al COEIC ha vingut carregat de tot un seguit d’activitats que ha tret més d’un somriure als petits enginyers i enginyeres. El 20 de desembre es va celebrar el concurs de nadales, on tots els assistents van passar un vespre ple de sorpreses i màgia. Com ja és tradició, la trobada començava amb l’entrega de premis als millors dibuixos. Se’n van rebre un total de 53. La guanyadora va ser Elna Martí Moré i els tres accèssits Martina Puigdueta, Teo Rolando i Manel Villena, mentre que el finalista del Club Bombeta va ser Hugo Ayala i el primer accèssit Ot Pérez. Tots ells van ser guardonats, amb joguines, per la seva originalitat i dedicació a l’hora de fer les seves petites obres. Seguidament es va repartir xocolata desfeta a tots els convidats perquè poguessin gaudir, més tard i amb la panxa plena, de la pallassa que va assistir a l’acte que, entre rialles i acudits, va explicar tot un seguit de contes que va deixar a més d’un amb la boca oberta. Però això no va ser tot. La vigília de la nit de Reis el Club Bombeta va reunir els seus membres per veure la cavalcada des del balcó que té el COEIC a la plaça Ramon Berenguer. A la trobada hi van assistir un total de 132 persones, de les quals 43 eren nens. A més, un patge reial va escoltar totes les seves peticions i va recollir les cartes d’aquells que van esperar fins l’últim moment per demanar els seus regals. Mentre els petits enginyers esperaven amb impaciència i il·lusió l’arribada dels Reis Mags, van jugar al twister i van fer els seus propis collarets i polseres amb l’ajuda del grup Escolta Xaloc, que van fer de la reunió un vespre inoblidable. Entre crispetes, pintures i música, els bombetes i els seus familiars van gaudir d’un moment màgic i especial des d’un lloc privilegiat.

ABRIL/MAIG/JUNY 2012

A dalt, vistes des del balcó que el COEIC té a Ramon Berenguer, tot un privilegi. A baix, la pallassa va fer passar als menuts una bona estona amb les seves historietes.

Text: Cristina SentĂs - Fotos: Manel Canetti

Els bombetes van acabar la xocolatada carregats de regals.

Els bombetes van passar la tarda fent manualitats i jugant abans de veure la cavalcada dels Reis.

FULLS dels ENGINYERS

volem +

VIU L’ASSOCIACIÓ

Consulta l’agenda dels cursos de Viu l’Associació al nostre web www.eic.cat

LA IMPORTÀNCIA DE LA IMATGE

CUINA JAPONESA 13 de DESEMBRE de 2011

aperitius i entrants 19 de desembre de 2011

VIATGE A MADEIRA

del 7 A L’11 DE SETEMBRE

“On vas amb aquesta corbata i aquesta camisa? No vas conjuntat!”. Malgrat que molts homes admeten que s’apunten a aquesta mena de tallers per no haver de sentir aquesta frase, la realitat és que cada cop més els homes estan més interessats a cuidar la seva imatge. Descobrir els secrets del fons d’armari, familiaritzar-se amb les tendències i amb l’estil del moment, saber vestir, nocions bàsiques de visatgisme, cabell i maquillatge i la importància de la imatge, són alguns dels tallers que la seu dels EIC organitza en col·laboració amb Andrea Vilallonga, professional de la imatge personal i corporativa. Si no te’n vols perdre detall, no pots deixar de visitar el seu blog: www. andreavilallonga.com/category/blog/

L’ART DE VIURE Els EIC hem preparat un altre viatge a l’exòtica illa de Madeira. Penya-segats que cauen sobre el mar, piscines excavades a la roca, altes muntanyes amagades entre boires, estrets camins que condueixen a l’aigua, les levadas per les quals es pot caminar i gaudir de la natura... Visitarem la capital de Funchal amb la

seva badia, Puerto Moniz. Pujarem amb telefèric fins a Monte per baixar amb els famosos cestos i visitarem la Madeira Wine Company on farem una degustació de vins de Madeira. Les inscripcion es poden fer directament a: Montse Hita · Tel. 933 192 300 · mhita@eic.cat Ester Pascual · tel.934 563 992 · e.pascual.incentivos@halcon-viajes.es

LA MEMÒRIA, ACTIVEM-LA Ahir vaig tenir la sensació d’haver encertat: vaig assistir a la sessió presentada per Sophia Blasco amb relació a la memòria i l’oblit. Felicito a l’organització i a la ponent per com va desenvolupar-se la sessió. Considero que tant els continguts com la manera de presentar-los van ser molt apropiats. Per descomptat que el temps va ser insuficient per abordar moltes qüestions que van apuntar-se, però molt possiblement els qui escoltàvem no hauríem retingut massa més conceptes. Jordi Izard (Enginyer industrial col·legiat núm. 6736)

ABRIL/MAIG/JUNY 2012

El passat 30 de gener es va celebrar el taller de Parlar en públic a la seu dels EIC, la primera activitat de l’Art de Viure del 2012 al COEIC. De la mà de Sophia Blasco, personal coach, els assistents van aprendre recursos per superar la por a parlar en públic i com afegir valor a les seves habilitats i competències. Si t’interessa conèixer més “receptes per viure bé”, pots visitar el seu web i descarregar-te gratuïtament el primer e-book en català sobre l’estrès amb llicència Creative Commons: L’estrès, a ratlla!, o bé apuntar-te en un dels cursos que s’impartiran properament al COEIC. http:// coachingpersonal.cat/

OFERTES I SERVEIS Ferrocarrils de la generalitat de catalunya Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya ha millorat les condicions i ofertes de l’acord de col·laboració que tenim establert des de l’any 2008. Aquest hivern no tindràs excusa per no

esquiar! Disposeu de grans avantatges en els forfets, allotjament i serveis complementaris a les estacions de Vall de Núria, La Molina, Espot, Port-Ainé i Tavascan. Vall de Núria

Espot/PortAiné/Tavascan

La Molina

Forfet

10%

Cremallera

15%

Forfet + Cremallera

10%

Lloguer material *

10%

Activitats *

10%

Operativa

10%

Spa Hotel La Collada ** Gimnàs La Molina Hotels *

Montserrat

10% 20% Hotel Vall de Núria 15% *

Hotel Port-Ainé 10% Alberg Les Estades 20%

Directa a taquilles Directa a taquilles Directa a taquilles Directa al lloguer Directa a oficines Directa a l’hotel Oficines estació Sota petició a CR

Infantils (fins a 12 anys) 50% s/ preu adult Funiculars de Montserrat

De l’1/10 al 31/10, per la compra d’un bitllet se’n regalarà un altre

Directa a taquilles

* Sempre sota disponibilitat ** Aquest descompte només és aplicable a l’spa (no als altres serveis de l’Hotel La Collada)

hotel abadia del priorat Hotel Abadia del Priorat, a Torroja del Priorat, està ubicat al bell mig de la comarca, entre vinyes, olivers i ametllers. És un hotel amb encant reformat sobre una antiga abadia de més de 400 anys. L’hotel disposa de servei de restaurant, on es fa una cuina de proximitat i tradicional de la zona. Compta amb un total de tretze habitacions, cinc dobles estàndard, dues dobles superior, dues junior suites i quatre suites. Totes disposen de calefacció, aire condicionat, Wi-Fi, televisió i assecador de cabell. Els EIC podeu gaudir d’un descompte del 15% entre setmana i d’un 12% en cap de setmana en el preu de l’habitació. Els descomptes no s’aplicaran en els lots d’oferta del web. Les reserves es realitzaran sempre que hi hagi disponibilitat d’habitacions. L’estada inclou esmorzar. Aquesta oferta és vàlida durant tot l’any 2012. Preus de les habitacions: • Doble estàndard: entre setmana 80 €, cap de setmana 90 € • Doble superior: entre setmana 90 €, cap de setmana 100 € • Junior suite: entre setmana 110 €, cap de setmana 120 € • Habitacions suite: entre setmana 120 €, cap de setmana 140 € www.abadiadelpriorat.com / Tel. 977 054 030 / hotel@abadiadelpriorat.com

FULLS dels ENGINYERS

volem +

Q-RIOSITATS torna el videoclub? Els preus desorbitats de les entrades del cinema i que la situació econòmica actual fa que la gent es miri molt més en què es gasta els diners, han fet sorgir alternatives sense renunciar ni a les bones pel·lícules ni a passar una bona estona. Plataformes com Wuaki TV fan renéixer el concepte de videoclub, això sí, online. Una solució còmode i assequible adaptada als nous temps i a les noves tecnologies. Només has de xafardejar el catàleg de pel·lícules que ofereixen, escollir-ne una i pagar-la còmodament amb targeta. Ells ja s’ocupen de fer-te arribar les ofertes, les novetats i els detalls tècnics necessaris. www.wuaki.tv

ENTRETENIMENTS En una taula hi ha tres barrets negres i dos de blancs. Tres senyores en fila es posen un barret a l’atzar cada una i sense mirar el color. Li pregunten a la tercera de la fila, que pot veure el color del barret de la segona i la primera, si pot dir el color del seu, però respon negativament. Li pregunten a la segona, que només veu el barret de la primera, i tampoc pot respondre a la pregunta. Per últim, la primera de la fila que no veu cap barret respòn acertadament de quin color és el barret que porta posat. De quin color és? Com ho sap?

Solució del número anterior: Agafem una caixa del primer camió, dues del segon, tres del tercer, quatre del quart i cinc del cinquè. El resultat de la pesada serà un dels següents: 749 kg: primer camió 748 kg: segon camió 747 kg: tercer camió 746 kg: quart camió 745 kg: cinquè camió

ABRIL/MAIG/JUNY 2012

WWWEBS LEGISLACIÓ DE LA UE SOBRE PROFESSIONS I SERVEIS http://europa.eu/legislation_summaries/internal_market/ single_market_services/index_es.htm Aquest web és una font d’informació especialitzada que presenta els aspectes principals de la legislació comunitària de la Unió Europea de manera concisa, accesible i objectiva. Conté prop de 3.000 síntesis de lleis europees desglossades en 32 camps temàtics, que es corresponen a les activitats de la Unió Europea.

SECRETARIA DE ESTADO DE COMERCIO PER A L’EXPLOTACIÓ http://www.comercio.mityc.es/es-ES/comercio-exterior/ Paginas/default.aspx

Un portal on es pot trobar tot allò relacionat amb el comerç exteirior: política comercial, organismes internacionals de comerç, control de qualitat i assistència tècnica a l’exportador, control de seguretat industrial a la importació, informació sobre paísos, informació sectorial, etc., a més de la possibilitat de realitzar alguns tràmits en línia.

LA TEMPTACIÓ Es prega tocar La Fundació Vila Casas acull l’exposició Espais vitals de l’enginyer i pintor Josep Cisquella (1955-2010), denominat il·lusionista de la realitat. Aquest espai busca retre-li homenatge juntament amb l’exposició pictòrica Es prega tocar, que té lloc en paral·lel a la sala Volart de la Fundació. Les seves peces destil·len una educació científica que desemboca en un rigor constructiu basat en la fiabilitat, l’exactitud i el càlcul. Pots visitar l’exposició del 19 de gener a l’1 d’abril del 2012. Fundació Vila Casas Espai Volart c/ Ausiàs Marc, 22 08010 Barcelona www.fundaciovilacasas.com

“Vuelvo a La Reunión diez años después de haber tenido el privilegio de vivir allí enseñando español, necesito revivir esa experiencia, dejarme invadir por su calor y su luz cegadora (...)”

estherfiguera@hotmail.com A la venda a la llibreria DIDAC (carrer Vilamarí núm.90 de Barcelona)

volem +

IMMOBLES Es venen quatre naus industrials. Total 5.657 m2. El 60% de la superfície té lloguers a llarg termini. Situades al voltant de Martorell. Es poden vendre per separat. També hi ha l’opció de lloguer per la nau que no està llogada. Tel. 607 590 803. A/e: 250gto1@telefonica.net Venc pis de 90,36 m2 en una urbanització de Sant Vicenç de Montalt. Té tres habitacions, saló menjador, dos banys, armaris encastats i calefacció de gas. És un pis alt, tot exterior, amb terrassa i vistes al mar. Disposa de pàrquing gran, mobles i zona comunitària amb piscina familiar i infantil, tennis, bàsquet, sala de ping-pong i per a reunions familiars. Servei de porteria. Preu: 245.000 €. Tel. 932 003 584.

Es lloga nau industrial a Santpedor (polígon Les Verges). Són 690 m2 amb un pati (126 m2), oficina en altell (24 m2), vestuaris i lavabos (20 m2). La zona de producció (664 m2) és totalment diàfana, lliure de qualsevol pilar ni element estructural. La nau té accessos per dos carrers (carrer Escoles i ronda Sant Pere). També es pot accedir al patí des del carrer. Totalment equipada amb agua i llum. Tel. 676 976 791.

ABRIL/MAIG/JUNY 2012

Parcel·les en venda al Mirador de Montserrat de Santpedor, de 1.026m2 amb 35 m de façana i 98 m2 amb 34m de façana, situades al carrer Xiprer. Parcel·les amb llum i telèfon, carrer sense urbanitzar, situades davant del bosc. Les parcel·les es troben a 10 min del centre de Manresa. Tel. 659 749 800. Es lloga pis de 70 m2 a la Vila Olímpica (Nou Eixample), cantonada Ramon Turró amb Àlaba. Finca de l’any 92. Tot exterior, molt lluminós, 4a planta amb ascensor, dos dormitoris. Totalment equipat: aire condicionat, electrodomèstics, mobles, tendals motoritzats. Zona enjardinada. Pàrquing opcional. Preu: 990 €/ mes. Tel. 616 458 225.

Es lloga part d’una masia aïllada al terme de Grions, a 2 km d’Hostalric, amb vistes al Montseny i Montnegre. Possibilitat de tenir un hort. Són 60 m2, ideal per a una parella. Preu: 500 €/mes. Tel. 679 952 984 (Maria Rosa).

Venc casa a la Cerdanya, entre Bolvir i Ger. D’orientació sud, a tres vents, de 180 m2, jardí privat de 110 m2 i 4.500 m2 comunitaris amb piscina. Planta baixa: patí ceretà, garatge, rebedor, sala menjador amb xemeneia, cuina i lavabo. Planta 1: habitació suite, habitació doble, habitació individual i bany complet. Planta 2: golfes diàfanes de 40 m2 i sala de màquines. Preu: 390.000 €. Tel. 622 955 956.

Es lloga pis al carrer Hurtado, a 20 m de Craywinckel (Sant Gervasi, Barcelona), de 85 m2, renovat, exterior, molt tranquil. Consta de sala menjador, quatre habitacions i cuina equipada. Preu: 800 €/mes. Tel. 639 351 963.

Es ven pis de 184 m2. Situat al carrer Balmes, prop de plaça Molina. Molt ben comunicat i fàcilment divisible en pis+despatx. Consta de dues sales, quatre habitacions i una per a la rentadora i la planxa, cuina i dos banys. Tel. 607 801 350.

Es traspassa taller de mecànica/electricitat per jubilació a Barcelona. Local de 111 m2, entrada amb dues portes de 5 m. Totalment equipat amb rasa i elevador. Ha estat 35 anys en funcionament. Bona situació i carrer immillorable per al reclam de clients. Tots els permisos en regla. A ple rendiment. Preu a convenir. Tel. 630 678 802 (José). A/e:mlonsos@yahoo.es.

Apartament per a gent gran o com a inversió a l’edifici Las Arcadias del carrer Dr. Fleming, 1, de Barcelona. Habitació doble, saló, bany gran, cuina equipada, terra de parquet, aire condicionat, pàrquing i traster. Serveis de restaurant, gimnàs, servei mèdic, capella, sales de joc, salons i bugaderia, consergeria, jardins, etc. Tel. 666 538 524 (Jesús).

Llogo casa al Port de la Selva durant l’estiu del 2012. Disponible tres o quatre setmanes. Casa moderna. Parcel·la independent amb jardí. Vistes extraordinàries. Primera línia de mar. Zona Far de Sarnella. Totalment equipada per a sis persones. Superfície habitable de 130 m2

amb tres habitacions i tres banys. Terrassa de 60 m2. Garatge. Preu 3.500 €/quinzena. Tel. 932 093 065.

Es ven casa per estrenar adossada unifamiliar a Salardú. Finançament a vint anys del 100% del preu. Preu molt rebaixat. En un paratge de precioses vistes. Casa molt assolellada. Superfície de 158 m2 distribuïts en tres plantes. Planta baixa: dues habitacions i bany complet. Planta primera: saló menjador i cuina oberta. Planta segona: dues habitacions amb bany complet. Soterrani: garatge particular comunicat amb la casa. Preu: 369.000€. A/e: pedro.navarro@ troposfera.com. Llogo apartament d’una habitació, sala d’estar, cuina, terrassa i bany complet a 300 m de la platja de Sant Feliu de Guíxols. Òptim per a parella. Preu: caps de setmana i estiu tot l’any a 350 €/mes. Per quinzenes a l’estiu: juny i setembre a 600 €/ quinzena, juliol a 700 €/ quinzena i agost a 800 €/ quinzena. A/e: dgustap@ gmail.com.

VEHICLES

ALTRES

Venc Seat Altea XL 1.8 TSI Sport DSG, 160 CV gasolina, de l’any 2010 i 16.000 km. Estat del vehicle impecable. Equipament: canvi automàtic seqüencial, llantes de 18” i Bluetooth. Garantia del fabricant fins al febrer del 2014. Preu: 15.900 €. Tel. 608 656 221.

Es ven tauler de joc amb quatre sofàs. Pell i fusta bona. Disseny clàssic. Expandible com a taula de menjador. Moblets auxiliars. Molt bon estat. Tel. 607 590 803. A/e: 250gto1@telefonica.net. Venc plòter HP Designjet 1050c Plus Printer (impressora de gran format DIN A0 a B/N i color). Accepta fulls solts i rotllo. Disposa de potes, rodes i reixeta recollidora metàl·liques. Mides: ample, 156 cm; fons, 55 cm; alt, 130 cm. En funcionament i perfecte estat. Preu: 1.600 €. Tel. 656 324 111.

Es ven veler Bavaria 350C de l’any 1992 en perfecte estat de funcionament. Eslora: 11,28; mànega: 3,45; calat: 1,65; motor: 20. Equipat amb sonda, radar, equip de vent, GPS i auxiliar amb fora borda. Localització: Eivissa, Port Esportiu. Preu: 45.000 €. Tel. 609 744 313.

anuncio enginyers-2012 cat.pdf

compra demostrable. Ref. C9730A, 184,95 €; C9731A, 259,50 €; C9732A, 259,50 €, i C9733A, 259,50 €. Preu total: 963,45 €, negociable. Tel. 697 838 014 (David).

Es venen tòners HP LJ 5500/5550, negre, cian, groc i magenta, per substitució d’impressora en una enginyeria. Tòners originals HewlettPackard, nous per estrenar, caixes amb precinte de garantia, factura de 1

15/02/12

10:21

Un lloc inoblidable… … activitats lúdiques, esports (tennis, caiacs, etc…), allotjament en casetes, animació, espectacles, servei de mini i junior club …, entorn privilegiat.

pecial Descompte es sociats as s fins al 10% al al EIC

Parc Natural del Cap de Creus montjoi@montjoi.com T. 972 25 62 12FULLS • Roses dels (Girona) 81

www.montjoi.com ENGINYERS

volem +

TEXT: Anna Carrió

FOTO: Arxiu

Enginyeries del Món

A prova d’huracans La carretera de l’Atlàntic

oneguda com la carretera de l’Atlàntic, aquest camí d’asfalt es passeja d’illa en illa fins a arribar a Averoy, Noruega, un recorregut fantàstic per als amants dels ponts que es retorça per sobre del mar. Es va començar a construir l’any 1983 i durant els sis anys que van durar les obres aquesta estructura va haver de fer front a dotze tempestes catalogades amb categoria d’huracà. Vuit quilòmetres de recorregut, vuit ponts sobre el mar, però el més conegut és el pont de Storseisundet, el més llarg de tots amb 260 metres, que llisca sobre les roques fent una corba espectacular. Els noruecs van escollir aquesta carreterea com la construcció del segle i el diari anglès The Guardian la va seleccionar com el millor viatge en carretera del món. Des de l’any 2009, aquesta carretera continua d’Averoy fins a Kristiansund mitjançant un túnel de peatge batejat com a Atlanterhavstunnelen (túnel de l’Atlàntic). Però el que havia de ser una carretera per connectar Averoy i Kristiansund amb Noruega, també s’ha convertit en una zona immillorable per practicar la pesca des dels seus ponts i, si hi ha sort, admirar les foques i les balenes que s’acosten a les illes.

Més informació: www.theatlanticroad.com

CONTACTE Si vols contactar amb els Fulls dels Enginyers per posar un anunci de compra/venda, suggerir un entreteniment o fer qualsevol proposta, pots fer-ho a través de l’adreça electrònica fulls@mail.eic.cat. Per a canvis d’adreça, posa’t en contacte amb atencioeic@mail.eic.cat. També pots trucar al telèfon 933 192 300.

CMY

VETLLANT per la SEGURETAT de les INSTAL·LACIONS SERVEI GARANTIT:

ÀGIL I FLEXIBLE PREUS COMPETITIUS (*) (*) Tarifes notificades un 30% més econòmiques respecte les tarifes màximes (IUE/361/2010 de 17 de juny).

EXPERIÈNCIA I AGILITAT AL VOSTRE SERVEI Des dels inicis el 1878, passant per la nostra arribada a Catalunya l’any 1929, a SGS hem anat creixent fins a convertir-nos en el líder mundial en inspecció, verificació, assajos i certificació.

CAMPS AUTORITZATS: • • • •

Ascensors i grues. Instal·lacions elèctriques (baixa tensió, alta tensió). Aparells a pressió. Instal·lacions de gas.

• • • •

Instal·lacions tèrmiques en edificis (RITE). Instal·lacions frigorífiques. Instal·lacions petrolíferes. Emmagatzemament de productes químics.

Organisme de Control Autoritzat (O.C.A) per la Generalitat de Catalunya amb el Decret 30/2010. Per a més informació: SGS. C/ Llull, 95-97. 08005 Barcelona Telf.: +34 93 320 36 55 Fax: +34 93 320 36 46 A/e: es.barcelona.ir@sgs.com

WWW.SGS.ES

ABRIL - JUNY 2012 1A OPCIÓ

Programa de Formació Contínua DEL COL·LEgI D’ENgINYERS INDUSTRIALS DE CATALUNYA

Formant enginyers des de 1969

Àrea d’enginyeries Nou Manual de reforma d’importància en vehicles ABRIL - 16 h Càlcul i disseny de sistemes de climatització JUNY - 16 h Elaboració de projectes d’activitats JUNY - 12 h Reglament d’espectacles i activitats recreatives i Reglament de centres de culte JUNY - 4 h ESPECIFIQUES

Àrea d’energia Elaboració de projectes d’edificis energèticament eficients ABRIL - 32 h Aspectes legals i contractuals dels serveis energètics MAIg - 8 h Curs avançat de biomassa MAIg - 16 h Elaboració de projectes d’enllumenat interior MAIg - 8 h Quantificació i seguiment d’estalvis elèctrics. Mètodes de càlcul JUNY - 5 h Microcogeneració. Normativa, instal·lació i avaluació de la rendibilitat JUNY - 12 h Àrea de segUreTaT i Medi aMBienT Curs de formació superior per a tècnics competents per elaborar plans d’autoprotecció ABRIL - 94 h Àrea de gesTiÓ gestió dels contractes dels serveis d’enginyeria MAIg - 8 h Internacionalització d’una petita enginyeria MAIg - 8 h Curs bàsic de Presto: pressupostos, mesuraments i certificacions MAIg - 12 h Àrea d’OPeraCiOns Obligacions legals del manteniment d’instal·lacions ABRIL - 16 h Segueix totes les novetats i l’oferta formativa completa a update.eic.cat. Per a més informació: Tel. 932 957 807 info@update.cat www.eic.cat

ABRIL - JUNY 2012

Aula d’Extensió Universitària COMISSIÓ DE JUBILATS I PREJUBILATS

aBriL “Les xarxes socials”, a càrrec de Marc Alier, enginyer informà“Ciència i Tecnologia a la grècia Clàssica”, a càrrec de Santiatic de la UPC. go Riera i Tuèbols, enginyer industrial i historiador. 23 DE MAIg Segueix totes les novetats i l’oferta formativa completa a update.eic.cat. 11 D’ABRIL Per a més informació: Tel. 932 957 807 info@update.cat www.eic.cat JUny “L’automòbil, abans i després”, a càrrec de Rafael Boronat, “història Medieval” Coordinador: José Enrique Ruiz-Domènec, catedràtic d’hispresident de la Societat de Tècnics d’Automoció i Vicenç Aguitòria Medieval de la UAB. lera, Director general de FICOSA TEChNOLOgY. 18 I 25 D’ABRIL 30 DE MAIg, 6 I 13 DE JUNY Maig “Ciència i Tecnologia a la grècia Clàssica”, a càrrec de Santiago Riera i Tuèbols, enginyer industrial i historiador. 11 D’ABRIL

Juny: Cloenda “Societat i educació”, conferència a càrrec de Salvador giner, president del Institut d’Estudis Catalans. 20 DE JUNY

Totes les conferències es realitzaran al “Col·legi Casp-Sagrat Cor de Jesús”, carrer Casp 25, a les 18 hores. Per a més informació: http://aulesenginyers.blogspot.com Drets d’inscripció per tot el curs: Col·legiats: 70 euros / No col·legiats: 80 euros Drets d’inscripció per a una conferència: 5 euros Inscripcions: Comissió de Jubilats i Prejubilats. Via Laietana, 39, 3a planta, Barcelona. Tel.: 933 192 304