Fulls dels Engiyers num. 277 by Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya

núm. 277 / juliol·agost·setembre 2012 / pvp 5€ / www.eic.cat

Diada de l’Enginyer 2012

Viu els colors de l’aigua PROJECTE Termosolar Borges, la primera planta termosolar del món hibridada amb biomassa forestal

ENTREVISTA Fernando Torres Estebánez, director general del Centre Tecnològic de la Química de Catalunya

REPORTATGE El COEIC gradua els primers dotze consultors en certificació DGNB Internacional

INFORME Infocentre, el millor aliat per estar al dia i conèixer tots els serveis de normativa que ofereix el COEIC

Degà del COEIC

LA COLUMNA Dolors Álvarez Cap de la secció d’Economia de La Vanguardia

ELS NOSTRES EXPERTS

05 07

ExI

Enginyers per la Independència comença a caminar

ELS NOSTRES EXPERTS Miquel Delclòs Què sap fer la teva empresa?

ELS NOSTRES EXPERTS Montserrat Mata Preu de l’energia elèctrica

PROJECTE Termosolar Borges

Seat. Tecnologia alemanya amb caràcter mediterrani

INFORME Infocentre, el millor aliat per estar al dia

66 92

VIU L’ASSOCIACIÓ Activitats, cursos i tallers

Descomptes i avantatges

ENTREVISTA Fernando Torres Estébanez “Volem ser un centre de referència internacional en química sostenible”

32 El COEIC gradua els primers dotze consultos en certificació DGNB Internacional

12 16

Visita al Museu Agbar de les Aigües

OFERTES I SERVEIS

REPORTATGE

Aparicions del COEIC als mitjans de comunicació

EN FAMÍLIA

TECNOLOGIA I EMPRESA

Mireia Pàmies

PARLEM ALS MITJANS

Diada de l’Enginyer 2012

CALIDOSCOPI

ESPECIAL

volem +

Joan Vallvé

fem institució

EDITORIAL

som enginyers

tenim opinió

sumari

LA COMISSIÓ Comissió de Packaging

BORSÍ Anuncis classificats

ENGINYERIES DEL MÓN

Aeroport Internacional de Hong Kong

ARTICLES Serveis Ocupacionals Els rols del directiu

96 98

38 87

EDITA: Associació/Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya AEIC

AEIC - COEIC

President: Joan Torres i Carol Vicepresident 1r: Jordi Dolader i Clara Vicepresident 2n: Ricardo Granados i García Secretari: Jaume Puigdueta i Lucas

Director general: Antoni M. Grau Comissió d’Informació i Publicacions Subcomissió dels Fulls: Maria Assumpta Mas, Jaume Puigdueta, M. Clara Torrens Cap d’Imatge i Comunicació: Eva Díaz Coordinació: Anna Carrió Redacció: Anna Carrió, Mònica Acero, Jordi Garriga, Manel Gastó, Isabel Marquès i Carles Aluju Publicitat: Eva Díaz i Pilar Alonso Fotografia: Isabel Marquès Disseny i maquetació: Anna Carrió Il·lustració: Judit Canela Correcció lingüística: Mercè Molins Impressió: Vanguard Gràfic S.A.

COEIC Degà: Joan Vallvé i Ribera Vicedegà: Josep M. Rovira i Ragué Secretari: Concha Zorrilla i Díez

Demarcacions del COEIC Girona: Jaume Masgrau Lleida: Joaquim Llop Catalunya Central: Josep Alabern Tarragona: Lluís Maestre Delegació del Vallès: Francesc Figueras

Els articles signats no representen l’opinió dels Fulls dels Enginyers.

Dipòsit legal: B-40460/92 ISSN: 2013-3332 Administració i distribució: Enginyers Industrials de Catalunya Via Laietana, 39 08003 Barcelona T: 933 192 300 F: 933 100 681 a/e: fulls@mail.eic.cat

CRÈDITS

tenim opinió

EDITORIAL

Una nova revolució industrial Joan Vallvé / degà deldel col·legi Joan Vallvé / Degà COEIC

l 21 d’abril llegíem a The Economist un informe suggerent: “La tercera revolució industrial”. Per les mateixes dates el setmanari de la VDI, Verein Deutscher Ingenieure, ens donava el següent titular: “La Fira de Hannover presenta la quarta revolució industrial”. Ens preguntem si es tracta de la mateixa revolució i, en tot cas, si és la tercera o bé la quarta. Quan continuem la lectura aclarim els conceptes. The Economist i la VDI coincideixen en el què van ser la primera i la segona revolució industrial. La primera, la mecanització de la indústria tèxtil a finals del segle XVIII i la màquina de vapor; la segona, el taylorisme i la producció en cadena als inicis del segle XX. També coincideixen a dir que la primera revolució va tenir lloc a Anglaterra i la segona, indiscutiblement, als Estats Units. Nosaltres, com a catalans, hem de recordar que la primera revolució industrial va arribar també ben aviat a casa nostra i la història del segle XIX n’és el testimoni. Continuem l’anàlisi dels anglesos i els alemanys. Aquests darrers entenen que la informatització i l’automatització va ser la tercera revolució industrial. Els anglesos, en canvi, passen directament a

la més recent, la quarta pels alemanys: la unió dels sistemes físics cibernètics amb el treball en xarxa i amb Internet; és a dir, la fabricació digital. La producció de cada peça es farà a través d’un sistema digital de “memòria de producció” que definirà com ha de ser i què s’ha de fer per realitzar-la, i conduirà tot el procés fins a arribar a una finalització correcta. Aquest sistema permetrà fabricar de la manera més econòmica possible, fins i tot en sèries reduïdes i amb menys mà d’obra. Aquest treball en xarxa el facilita l’ús de les impressores en tres dimensions, els robots, i les aplicacions i els serveis per a la producció que s’obtenen on-line. Per tant, la mà d’obra en la fabricació disminueix per la creixent importància de l’ús de la tecnologia i, en conseqüència, l’oportunitat de retornar als llocs d’origen moltes instal·lacions de producció que van ser localitzades a països emergents, ben segur que serà considerada. Aquestes són les consideracions que es fan al nord d’Europa, en uns moments en què a casa nostra la situació econòmica és difícil i ho és també per a una gran majoria dels nostres col·legiats. Si més no, són uns plantejaments opti-

mistes, de cara al futur de la producció industrial i de la seva tecnificació. Tot un repte per als enginyers i per als estudiants que avui són a les nostres escoles. El títol d’enginyer industrial és una base excel·lent per començar, però amb els anys s’hi ha d’afegir l’experiència professional, i és bo que aquesta sigui reconeguda i certificada. Cinc col·legis professionals de Catalunya, Enginyers de Camins, Enginyers Agrònoms, Enginyers de Telecomunicació, Enginyers Informàtics i Enginyers Industrials, hem constituït una associació: l’Agència de Qualificació Professional de l’Enginyeria, per certificar les “carreres professionals” de tots aquells enginyers que ho desitgin. Aquesta certificació professional, la valoració de l’experiència curricular, es fa també a altres països europeus: a Gran Bretanya, Itàlia i Alemanya. Els enginyers de Catalunya hem volgut donar el pas i treballem ara pel seu reconeixement. Som conscients de la situació que tenim, però, en tot cas, no deixem el nostre treball ni la nostra presència en un món cada cop més tecnificat, més global i també més proper.

SONÒMETRE SONA BÉ Cinc col·legis, un sol repte

SONA BÉ Expoquimia acollirà el Congrés Mundial d’Enginyeria Química el 2017

El I Fòrum de l’Enginyeria, celebrat el passat 11 de juny, va ser l’escenari escollit per a la presentació de l’Agència de Qualificació dels Professionals de l’Enginyeria (AQPE), creada per cinc col·legis professionals catalans de l’enginyeria (Agrònoms, Camins, Industrials, Informàtica i Telecomunicacions) per tal de qualificar als professionals de l’enginyeria en funció dels seus coneixements acreditats i de la seva experiècia professional JUNY/JULIOL/AGOST/SETEMBRE

“Enginyeria Química en un món global: una eina per a la cooperació i el desenvolupament”, aquest serà el lema del X Congrés Mundial d’Enginyeria Química que per primera vegada es celebrarà en el marc de la XVIII edició del Saló Internacional de la Química de la Fira de Barcelona, Expoquimia, l’any 2017, després de passar per Seül. El Congrés tractarà temes relacionats amb el desenvolupament de nous productes, la gestió integral de recursos, la salut, l’energia i la bioenergia.

2011

SONA BÉ L’ecoR2 puja al podi de Boston El vehicle híbrid de competició creat pels estudiants de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeries Industrial i Aeronàutica de Terassa (ETSEIAT) de la UPC, es va convertir en el primer cotxe universitari de l’Estat a córrer en un circuit nord-americà, i va tastar el podi de Boston aconseguint la tercera posició en Formula Hybrid.

Es busquen 24.000 milions

“D

esacceleració profunda”, com diu el ministre d’Economia, Luis de Guindos. O el que és el mateix: continua sense veure’s el final d’una recessió que, tot i tenir l’origen en la irracional exuberància financeroimmobiliària, està castigant amb força l’economia real. A Catalunya, la indústria ha destruït des del 2008 més de 182.000 llocs de treball i han tancat empreses que no van participar en la bombolla especulativa però que s’han vist arrossegades per la caiguda de la demanda i l’escanyament creditici. És cert que amb les dificultats s’ha renovat l’esperit emprenedor, que les iniciatives exportadores són ara més sòlides que mai. I també que estem començant a veure un procés de relocalització industrial, en particular de produccions que ja no compensa realitzar a la Xina, tenint en compte que aquí els salaris estan baixant (un 7% en dos anys), hi ha mà d’obra millor preparada i, en definitiva, més agilitat i eficiència. Però aixecar l’ànim no és fàcil. Per això s’agraeixen iniciatives que miren a mitjà termini, com és el Pla de l’Energia i Canvi Climàtic per al període 2012-2020, amb el qual la Generalitat es proposa aglutinar diversos objectius. En concret, es vol assegurar la qualitat del subministrament, complir les directrius de la Unió Europea en reducció

LA COLUMNA Dolors Álvarez Cap de la secció d’Economia de La Vanguardia

d’emissions i ús de renovables, i consolidar el sector com a generador de creixement i de feina qualificada. Josep Canós, director general d’Indústria i impulsor del Pla, considera possible la creació de 70.000 llocs de treball

en l’horitzó de l’any 2020, dels quals 38.000 es generarien en l’àmbit de l’estalvi i l’eficiència i uns altres 32.000 en el desenvolupament de les energies renovables. Són estimacions i, per tant, s’han de prendre amb la màxima cautela, però com a mínim transmeten un missatge d’optimisme des de l’Administració. No es tracta d’“inventar-se” un sector des de zero, com s’ha intentat en altres ocasions, per exemple amb l’aeronàutica. Ja disposem d’una nota-

ble xarxa de pimes especialitzades en serveis energètics, que disposen de know how i que podrien prendre ara un nou impuls. Tota una oportunitat per a un ampli ventall de professionals, començant pels enginyers però també per als arquitectes, ja que qualsevol mesura d’estalvi energètic passa inevitablement per la restauració i l’aïllament adequat dels edificis. L’objectiu final del Pla és que, d’aquí a vuit anys, el 20% de l’energia provingui de renovables. Serà multiplicar per cinc l’actual potència eòlica i fotovoltaica. A més, es proposa que el 10% dels vehicles siguin híbrids o elèctrics (el 12% de les motocicletes). El gran dubte és si aquests objectius s’acompliran o si el Pla acabarà perdut en l’oblit com ja ha passat altres vegades. Sobretot perquè es necessiten 24.600 milions d’euros d’inversió, la immensa majoria d’iniciativa privada. L’aportació pública s’estima en uns 1.795 milions d’euros, el 63% dels quals serien aportats per la Generalitat, primer a un ritme lent i a partir del 2015 de manera més accelerada. Estan les empreses privades disposades a invertir els 22.800 milions que els correspondria? Estarem a l’expectativa.

L’ALTAVEU

“L’objectiu de totes les mesures que estem impulsant és que Catalunya assoleixi un posicionament més competitiu”

Francesc Xavier Mena Conseller d’Empresa i Ocupació de la Generalitat FULLS dels ENGINYERS

ng La blogosfera ara a un click http://blogs.eic.cat www.eic.cat

ELS NOSTRES EXPERTS

Enginyers per la independència comença a caminar (

L’

Assemblea Nacional Catalana (ANC), que inicià la seva activitat ara fa aproximadament un any i que es va constituir oficialment el passat 10 de març en un acte multitudinari al Palau Sant Jordi de Barcelona, és un moviment popular que agrupa totes aquelles persones que, a títol individual, comparteixen un objectiu comú: la independència de Catalunya. L’ANC vol ser un moviment unitari que arribi al màxim de persones possible, de tal manera que cada vegada més gent comparteixi la idea que l’única solució viable per al desenvolupament cultural, social i econòmic de Catalunya és l’assoliment d’un estat propi. Perseguint aquest propòsit, compta amb assemblees de caràcter territorial i d’altres de caràcter sectorial. És en aquest àmbit que neix, el passat 13 de febrer, a la seu del Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya (COEIC), l’assemblea sectorial Enginyers per la Independència (ExI). Els objectius principals d’ExI són:

Carles Escobar i Roura / Enginyer industrial col·legiat núm. 1790

• Analitzar els beneficis de la independència en els àmbits vinculats amb l’enginyeria i comunicar-los adequadament. • Analitzar els arguments dels que es posicionen en contra de la independència i confrontar-los. • Difondre els avantatges de la independència, participant en accions organitzades per altres entitats o assemblees sectorials o territorials i organitzant activitats des d’ExI. ExI vol ajudar a activar el nostre entorn per fer comprendre la viabilitat real de comptar amb un estat propi; ho farem tant promovent el debat especialitzat entre enginyers com mitjançant el suport a altres iniciatives que sorgeixin des de la societat catalana. Per fer possible que el màxim nombre d’enginyers puguin integrar-se al projecte d’ExI, el principal mode de funcionament i comunicació serà Internet. Tanmateix, el cara a cara és sempre molt important i per això convocarem els nostres simpatitzants cada dos mesos

aproximadament per tal de mantenir reunions plenàries, en les quals puguem acordar noves iniciatives i de passada conèixer-nos personalment. Volem que el projecte us engresqui i us hi afegiu. Us hi esperem!

“ExI vol ajudar a activar el nostre entorn per fer comprendre la viabilitat real de comptar amb un estat propi”

Més informació: http://www.enginyersxindependencia.hostoi. com/1_3_Contacte.html

FULLS dels ENGINYERS

tenim opinió

ELS NOSTRES EXPERTS

El doctorat, un avantatge competitiu per al professional i per a les empreses (

Anna Maria Coves / Enginyera Industrial col·legiada núm. 5582

ls governs, a pesar del context de crisi, saben que han d’apostar per invertir en R+D+i. França i Alemanya, països que fomenten l’austeritat, augmenten per al 2012 els pressupostos destinats a R+D+i. Per tots els mitjans de comunicació ens arriba la necessitat d’impulsar projectes d’R+D+i per tal de canviar el model productiu i dotar-lo de valor afegit per superar amb èxit aquest període de crisi econòmica. En aquestes línies volem fer èmfasi en el fet que el doctorat és un avantatge competitiu que no podem deixar perdre ni els/les professionals ni les empreses. Les empreses i els/les professionals fa temps que han assumit la importància de la formació contínua. Malgrat això, encara queda pendent un repte important, com és el de descobrir l’avantatge competitiu que aporta una formació de més alt nivell: el doctorat. Aquelles persones que fan el doctorat adquireixen uns coneixements, unes capacitats de recerca i unes habilitats que els aporta un avantatge compe-

“Les empreses i els/les professionals fa temps que han assumit la importància de la formació contínua. Malgrat això, encara queda pendent un repte important, com és el de descobrir l’avantatge competitiu que aporta una formació de més alt nivell: el doctorat”

JULIOL/AGOST/SETEMBRE 2012

titiu. Les dades de l’índex d’atur són clares, pràcticament nul dins de les enginyeries. Acompanyat d’un major reconeixement professional, el doctorat permet assolir un més alt nivell de decisió dins de les empreses. Malauradament encara són moltes les persones professionals de l’enginyeria que no han tingut l’oportunitat de saber de què els pot servir fer el doctorat en la seva vida professional. Tampoc moltes empreses no han tingut ocasió d’apostar per la contractació de doctors i doctores en enginyeria o de fomentar i facilitar que el seu personal faci el doctorat en les temàtiques més properes a l’empresa. Les empreses multinacionals, en especial les dels Estats Units i Alemanya, fa anys que, a més de disposar de doctors/ es en les seves plantilles i de facilitar la incorporació de doctorands/es, incentiven el seu personal a fer doctorat. Des de la Universitat Politècnica de Catalunya he tingut ocasió de comprovar com companys i companyes nostres han vist de cop i volta la neces-

sitat de fer el doctorat, ja sigui per un canvi estratègic en l’empresa o per aconseguir un salt important en la seva formació per exercir, millor encara, la seva professió. El 7 de juny s’ha organitzat, a la seu del COEIC/AEIC, una taula rodona amb la participació d’empreses i de professionals que avalen el doctorat com un avantatge competitiu. Les empreses participants fa temps que han optat i opten per contractar doctors/es. Els professionals que hi participen han optat per fer el doctorat dins de l’empresa. Cal destacar que a Catalunya s’acaba de crear, dins de la Direcció General d’Universitats, un programa específic anomenat Doctorats Industrials, que es presenta en aquesta taula rodona com una eina per impulsar la indústria del país. El nostre col·lectiu, format per persones professionals de l’enginyeria, és el que està millor situat per acollir-se a aquest programa, i cal aprofitar-lo, perquè fer el doctorat és un avantatge competitiu professional i empresarial.

tenim opinió

ELS NOSTRES EXPERTS

Què sap fer la teva empresa? Gestiona bé el seu principal actiu? Miquel Delclòs / Fundador i soci de coneix.com i enginyer industrial col·legiat núm. 12407

l coneixement, entès com la capacitat de fer i d’obtenir resultats, està a la base de qualsevol empresa, i particularment de totes aquelles on treballem enginyers. La viabilitat d’una empresa està íntimament lligada amb la seva capacitat de crear valor, de cobrir les necessitats del mercat tant actuals com futures. Per tant, l’augment del coneixement a la nostra organització hauria de comportar sempre una millora dels resultats. Podríem dir que, per a la creació d’una nova empresa, només calen dues coses: diners i coneixement. Fins i tot podem trobar projectes que es poden posar en marxa sense gairebé diners, però el que és insubstituïble és la capacitat de “saber fer” de l’equip emprenedor. Una millor gestió de l’aprenentatge i el coneixement dins de la nostra organització evitarà la constant reinvenció de la roda, facilitarà els canvis de persones en els projectes, ens permetrà disposar d’equips més polivalents i facilitarà el creixement de l’empresa. Tot i la seva importància, poques empreses tenen sistematitzats i interioritzats processos dirigits a augmentar la quantitat de coneixement de l’organització. I això que hi ha una colla d’accions que podem posar en marxa i que permeten millorar el principal actiu de l’empresa. Augmentar la capacitat de fer i, per tant, d’aconseguir resultats es pot fer principalment de dues maneres: comprant-lo, és a dir, contractant persones amb aquesta capacitat, o bé aconseguint que les persones de casa n’aprenguin. El primer camí és, sens dubte, el més ràpid, però de la mateixa manera que ha arribat pot marxar. El segon, ens hauria de permetre que aquesta capacitat de fer quedés interioritzada a l’empresa. L’actitud, el mètode i l’hàbit són els tres ingredients necessaris per sistematitzar l’aprenentatge:

JULIOL/AGOST/SETEMBRE 2012

• Actitud. Incorporar nous hàbits de treball dirigits a fomentar l’aprenentatge a l’organització implica disposar de persones motivades i capaces d’acceptar canvis i d’adquirir nous hàbits. • Mètode. Cal definir una metodologia que implicarà la incorporació de noves activitats dirigides a saber què hem d’aprendre i com ho farem: quines activitats i amb quins objectius. • Hàbit. Cal aconseguir que les activitats que integrarem en el nostre dia a dia passin a formar part de la cultura i la manera de fer de l’empresa. Si no aconseguim establir aquests hàbits, els resultats seran efímers. PER ON COMENCEM? Anàlisi. Primer de tot, cal identificar quin és el coneixement clau de la nostra organització, aquell que ens permet aportar valor als nostres clients. Un bon mètode per realitzar l’anàlisi del coneixement important per a l’empresa és l’exercici següent: - Identifiquem les tasques clau de la nostra empresa. - Per a cada una d’aquestes tasques, ens fem tres preguntes: qui hi participa (actors); quines dades i quins coneixements són necessaris per executar la tasca (on són, qui els té); quins resultats i quins aprenentatges hauríem de generar cada cop que s’executa la tasca (a qui són útils aquests resultats). - Endrecem els resultats obtinguts: mapa de coneixement de cada una de les tasques clau de l’organització (amb els seus fluxos i els actors identificats) i llista de paraules clau (keywords) que ens permetran organitzar el coneixement i la documentació. Definició d’activitats. Un cop feta aquesta anàlisi, caldrà identificar accions dirigides a endreçar i capitalitzar el coneixement. La primera de les accions que s’hauria de dur a terme és endreçar la documentació i les dades necessàries per a l’execució de cada una de les tasques principals. Això ens

permetrà augmentar molt la productivitat, ja que disminuirà els temps que dediquem a cercar tot allò que ens cal per a una feina. Una altra de les coses necessàries a totes les empreses és disposar d’una agenda de contactes comuna on hi hagi totes les dades de les persones i empreses amb què treballem (proveïdors, clients, col·laboradors...). A partir d’aquí hi ha una colla d’activitats addicionals que ens poden ser útils per millorar la gestió del coneixement a la nostra empresa: millora del treball en equip, reunions de tancament de projecte, reunions de fi de tasca, reunions guiades d’experts, creació de guies tècniques o documents tipus COM (how-to), documentació del dia a dia, assignació de tutors, bústies de suggeriments, bases de dades de documentació, etc. Posada en marxa i manteniment. Un cop definit el pla d’acció, caldrà aconseguir que les activitats definides esdevinguin hàbits de treball que es mantinguin en el temps, ja que la seva continuïtat serà el que podrà marcar la diferència de la nostra organització respecte de la competència. Per aconseguir-ho, cal tenir en compte que quan posem en marxa una tasca, les primeres setmanes l’equip es posarà a fer-la. Després d’aquesta primera fase i molt sovint a causa d’un excés de feina o d’alguna emergència, es deixa de fer allò que havíem decidit. Si en aquest moment no hi ha una reacció decidida des de la direcció, és possible que les activitats definides caiguin en l’oblit. Si aconseguim que es reprenguin, llavors probablement aconseguirem que s’adquireixi l’hàbit.

Més informació: Us recomanem el dossier publicat per Acció Professional: 07. Gestió del coneixement a l’enginyeria, o bé la Guia per a la Gestió del Coneixement publicada per ACC1Ó i que podeu trobar a la xarxa.

tenim opinió

ELS NOSTRES EXPERTS

Preu de l’energia elèctrica. Dèficit tarifari. L’efecte de les renovables (

Montserrat Mata / Presidenta de la Subcomissió d’Energies Renovables i enginyera industrial col·legiada núm. 9471

es de la Subcomissió d’Energies Renovables estem preocupats perquè el dèficit tarifari sembla l’excusa del govern estatal per canviar la política energètica i parar el procés de desenvolupament d’un nou model energètic, en què les energies renovables tindrien un paper fonamental. La política energètica basada en els tres grans eixos de la sostenibilitat (social, mediambiental i econòmica) ha portat les administracions a generar normes per afavorir les energies, per tal d’anar substituint les centrals de generació elèctrica que impliquen més contaminació, risc i dependències polítiques. Algunes de les normes són la definició de la generació elèctrica en règim especial, la moratòria nuclear, el funcionament del mercat elèctric i el Protocol de Kyoto. Aquest article està basat en el mercat elèctric que ens ha portat al dèficit tarifari. Per analitzar-lo, cal estudiar com està definit aquest mercat i com es fixa el preu de l’electricitat, que no coincideix amb el seu cost, a causa de la intervenció d’estratègies del moment que hi tenen un pes important, i la no-consideració de la major part dels costos indirectes, però sí costos socials i econòmics no lligats directament amb l’energia. Per entendre com es defineix el preu, es consideren tres trams: un tram de mercat, un tram regulat i un tram d’ajust. El tram de mercat es basa en el fet que en tot moment la generació elèctrica ha de ser igual al seu consum. En termes de mercat: generadors, consumidors grans i comercialitzadores (“representants” dels consumidors petits) fan diàriament les seves previsions, en forma d’ofertes diàries i intradiàries, i l’administració les lliga mitjançant el mercat (OMEL) i l’opera-

JULIOL/AGOST/SETEMBRE 2012

dor del sistema (REE), buscant l’equilibri entre demanda i generació, al cost mínim i evitant problemes tècnics. D’aquesta cassació en surt el tram de mercat; les ofertes associen una quantitat de generació a un preu, i els organismes encarregats van agafant les ofertes -de barates a caresi les associen a la demanda fins a cobrir-la. El preu que cobren tots els generadors és el preu de la darrera oferta que ha entrat; o sigui, la més cara. La dinàmica d’aquest mercat inclou condicions que poden semblar estranyes, com les ofertes a cost zero, que fan les nuclears (no tenen capacitat de regulació, i, per tant, necessiten vendre la seva producció) i els generadors en règim especial -renovables, cogeneració, residus- (tenen preferència d’entrada independentment del preu que fixin). El cost real d’unes i altres es mira de compensar amb el tram regulat. Per tant, el preu de mercat queda definit pels altres generadors -grans hidràuliques i centrals tèrmiques amb combustible fòssil‑ que sí que poden fer estratègies en funció de la seva capacitat de regulació i del consum de combustible. És interessant destacar que com més recurs renovable, menys ofertes reals entren a la cassació, i, per tant, el preu resultant és inferior. (En períodes de molt vent, s’ha comprovat que el cost de mercat de l’electricitat baixa.) D’aquí la preocupació dels generadors que realment marquen el preu de mercat: ¿pot arribar un moment en què no els surti a compte tenir les centrals? Per evitar-ho s’han definit uns incentius. El tram de mercat és quasi la meitat del preu de l’electricitat; l’altra quasi meitat és el tram regulat per l’Estat. En grans números, en els darrers deu anys el tram regulat s’ha repartit així: 47%, transport

“La política energètica basada en els tres grans eixos de la sostenibilitat (social, mediambiental i econòmica) ha portat les administracions a generar normes per afavorir les energies, per tal d’anar substituint les centrals de generació elèctrica que impliquen més contaminació, risc i dependències polítiques”

i distribució; 29%, règim especial; 7,5%, nuclears; 6%, desenvolupament insular; 4%, interessos financers de deutes acumulats; 4%, amortització de grans centrals no nuclears; 2%, carbó estatal i captura de CO2, i 0,5%, administració. Les partides que han crescut més han estat el pagament d’interessos i el règim especial, gràcies a l’augment desitjat d’aquest tipus de generació. Finalment, és interessant parlar de l’ajust, mecanisme per definir el preu que paga el petit usuari. Els grans consumidors operen directament al mercat d’energia o amb acords directes amb les comercialitzadores, i paguen als mercats i a l’Estat els trams corresponents. Els petits consumidors també podem tenir un contracte directe amb les comercialitzadores, però en general paguem l’energia elèctrica segons la tarifa d’últim recurs (TUR), fixada pel CESUR, mercat on les comercialitzadores subhasten els seus “contractes”, i entitats financeres els compren. Les comercialitzadores d’últim recurs (CUR) reben dels seus clients la TUR, en donen a l’Estat la part regulada, es queden un tant per cent de benefici ja estipulat, i la resta, a la financera que ha guanyat la subhasta; aquesta paga al mercat el que correspon i es queda la resta. D’aquesta manera, les entitats financeres corren el risc de la diferència entre la TUR que es defineix trimestralment i el preu del mercat elèctric, que es defineix cada hora; això implica un sobrecost de l’energia elèctrica (entorn d’un 6% del cost de la tarifa final). Aquest sistema aïlla els usuaris petits de les variacions reals de mercat, però afegeix en el sistema uns actors més, i, per tant, un cost més. En paral·lel a la definició del preu de l’energia elèctrica, l’Estat va establir un import màxim a pagar, per evitar la reducció de la productivitat i del benestar social, sense buscar altres fonts d’ingressos que ho compensessin. Per tant, es genera l’anomenat dèficit tarifari -diferència entre preu i pagament-, que les grans companyies elèctriques i les entitats financeres han assumit en forma

de préstec cap a l’Estat, i que actualment té un pes financer no assumible. En aquest context, cal actuar per canviar la retribució del sistema elèctric sense afectar negativament els diferents agents, i amb una política energètica que mantingui o millori la relació entre els esmentats tres eixos de la sostenibilitat. Sobre la taula hi ha diferents mesures: • Passar alguns dels conceptes del tram regulat directament als Pressupostos Generals de l’Estat, sense passar per la tarifa elèctrica, cosa que ja s’ha aprovat per a alguns conceptes, com en el desenvolupament insular. • Treure part del pagament d’altres mercats lligats al medi ambient, com és el mercat del CO2 o els impostos als hidrocarburs. • Analitzar i optimitzar els costos de les parts regulades (transport, distribució,

administració) per ajustar millor el cost real al preu. • Revisar costos i preus per les diferents fonts energètiques, i els conceptes pels quals es reben incentius al tram regulat (no només les empreses inscrites al règim especial). • Revisar el grau de participació de les entitats financeres i creditors. • Definir nous impostos sobre beneficis, per a qui n’obté més (nuclears i hidràuliques) i/o per a qui més contamina. • Posar màxims i mínims en els conceptes variables, per evitar grans beneficis i reduir els riscos. • Modificar el sistema de retribució elèctrica integrant els conceptes de l’energia distribuïda i l’autoconsum. • Modificar el preu final de l’energia elèctrica. • Revisar el funcionament del mercat majorista i minorista, per evitar un fals mercat (controlar les estratègies, etc.). • Revisar la combinació elèctrica desitjada, seguint els tres eixos: societat (llocs de treball, autonomia...), economia (cost) i medi ambient (contaminants, CO2, residus radioactius, partícules, ocupació del terreny...). Això vol dir canviar el tram regulat, però això s’ha de fer d’una manera adequada, sense que uns quedin especialment afectats (com es compensa qui ja havia invertit?), sense que algunes zones quedin més perjudicades (com es fomenten les energies netes on encara no han entrat?) i sense que algunes tecnologies surtin especialment afavorides (compensacions ja cobrades). Ja s’han implantat mesures per reduir el dèficit tarifari, per exemple el RDL 1/2012, que suspèn les tarifes per a les noves instal·lacions del règim especial, i l’increment del preu de l’electricitat a final de març, mesures que s’han pres sense una visió de conjunt, sense tenir en compte els costos indirectes generats (com la pèrdua de llocs de treball), deixant les petites empreses al descobert, i Catalunya a un nivell mínim de generació a partir d’energies renovables i amb un preu de l’energia dels més alts d’Europa.

FULLS dels ENGINYERS

tenim opinió calidoscopi

TEXT i FOTO: Isabel Marquès

Mireia Pàmies enginyera i actriu; actriu i enginyera

La trobarem un matí en un quiròfan donant suport tècnic per implantar un marcapassos i al vespre dalt d’un escenari. Va començar fent teatre de barri i fent les seves primeres incursions televisives a Laberint d’ombres, però en el moment de decidir el seu futur professional va optar per estudiar Enginyeria. “Segons la meva manera de ser, vaig veure que era massa jove per decidir si em volia dedicar al teatre. Ara sóc feliç fent el que faig; l’enginyeria em dóna una certa tranquil·litat perquè sé que tinc altres possibilitats fora dels escenaris”, afirma.

“S

empre he fet teatre”, comença. Ja de ben petita, la Mireia va començar fent obres a l’Associació de Veïns del Barri de Sant Antoni, després al Club Helena de Gràcia i amb només 12 anys va trucar a TV3 tota decidida i va dir: “Vull treballar amb vosaltres”. Anys després la van acceptar per a un paper a la sèrie Laberint d’ombres. Tanmateix, en el moment de decidir si volia entrar a l’Institut del Teatre o fer una altra carrera, va decidir estudiar Enginyeria: “M’agradaven les matemàtiques i les ciències, i l’Enginyeria és una carrera que si no tens una vocació molt clara t’obre camins per acabar de conèixe’t i saber el que t’agrada”. Dels seus anys d’estudis universitaris, en guarda boníssims records perquè tot i abandonar la idea de fer teatre professional va mantenir el “cuquet” actuant en un grup amateur a la universitat que, coses del destí, també s’ha acabat professionalitzant: “De quinze integrants que érem, ara dues noies som actrius, un noi és tècnic de

JULIOL/AGOST/SETEMBRE 2012

so i un altre director teatral, el Ferran Utzet”. Així doncs, va acabar la carrera i va començar a treballar en el sector hospitalari, però mantenia el “neguit” de voler ser actriu i va cursar estudis de teatre a la Nancy Tuñón. “Finalment vaig fer un cop de cap”, riu. La Mireia és decidida, havia d’intentar-ho i va començar a fer càstings: “Si no hi dediques temps i energia, és molt difícil preparar-te bé una prova”, assegura. Així, va decidir deixar la feina i començà a treballar puntualment com a autònoma fent de tècnica de marcapassos i desfibril·ladors implantables. Poc després va arribar la seva primera i gran oportunitat que li ha obert les portes a diverses produccions teatrals i televisives de la mà del Grup Focus. “Era poc abans del Nadal del 2010 i em van trucar per dir-me que m’agafaven a l’obra Car Wash”, explica emocionada, una coproducció entre el Teatre Romea i el Teatre Nacional de Stuttgart, on va treballar al costat de Mercè Arànega. “Va anar tan bé que vaig pensar: ‘Si

tot ha de ser així, on s’ha de firmar per fer-ho tota la meva vida?’”, riu. Des d’aleshores no ha parat d’actuar. A finals del 2011 va estrenar L’any que ve serà millor a La Villarroel i ha estat de gira per tot Catalunya i a Madrid. “A algun lloc tornarem; la gira no està tancada”, afegeix. Pàmies també ha participat a la minisèrie de TV3 Desclassificats (2011), on ha compartit càmeres amb Emma Vilarasau, Toni Sevilla i Abel Folk, i actualment està rodant una segona minisèrie d’època anomenada La Salaó i de la qual en sentirem a parlar ben aviat… “Estic molt agraïda d’haver treballat com a enginyera; t’estructura el cap d’una manera determinada i m’ha ajudat molt a l’hora de buscar feina en el teatre”, afirma. També assegura que se sent molt privilegiada perquè és feliç fent el que fa: “Avui treballo i demà no ho sé, però em compensa del tot la incertesa; l’accepto i penso que me’n sortiré, i si algun dia he de reformular la meva vida, ho faré”, conclou. Decidida.

FULLS dels ENGINYERS

tenim opinió BARCELONA

PARLEM ALS MITJANS Sección: OTROS

Valor: 0,00 €

Área (cm2): 889,1

Ocupación: 79,83 %

Pots consultar 26/02/12aquestes i altres intervencions als mitjans en el nostre web: www.eic.cat Cód: 55378563

LA VANGUARDIA (ED. CAT) DINERS

Prensa: Semanal (Domingo) Tirada: Sin datos OJD Difusión: Sin datos OJD

Documento: 1/2

Autor: Anna Cabanillas

Núm. Lectores: 0

Página: 22

l ressò mediàtic de les iniciatives impulsades per les nostres institucions i l’opinió del nostre col·lectiu sobre els temes d’actualitat ha estat molt significatiu durant els darrers mesos. L’interès que els Enginyers Industrials de Catalunya suscitem en els mitjans de comunicació ens consolida com un agent amb opinió pròpia fonamental per a la nostra societat.

Sección: OTROS

CINC COL·LEGIS PROFESSIONALS FUNDEN L’AGÈNCIA DE QUALIFICACIÓ DE PROFESSIONALS DE L’ENGINYERIA El Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya, juntament amb els col·legis d’Agrònoms, de Telecomunicació, d’Informàtics i de Camins, Canals i Ports, ha creat l’Agència de Qualificació de Professionals de l’Enginyeria. La missió d’aquesta fundació, pionera a Espanya, és emetre una certificació homologada internacionalment que avala la l’experiència i les competències06/02/12 dels EL formació, VIGIA CATALUNYA BARCELONA enginyers. La Vanguardia va donar cobertura Prensa: Semanal (Lunes) mediàtica a aquesta important iniciativa a més Tirada: Sinque, datos OJD Difusión: Sin datos OJD de facilitar la mobilitat internacional del nostre Valor: 105,00 € Área (cm2): 89,3 Ocupación: pas 9,13 %cap Documento: 1/1 Autor: Núm. Lectores: col·lectiu, suposa el primer a la consolidació d’una agrupació professional amb un codi deontològic comú. “Aquestacertificacióhomologadainternacionalment serà molt útil per a aquells professionals que vulguin treballar en qualsevol part del món i que, lamentablement, cada dia són més”, adverteix Joan Vallvé, degà del Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya i impulsor de l’esmentada fundació.

EL COEIC I LA FUNDACIÓ ICIL SIGNEN UN ACORD DE COL·LABORACIÓ El conveni de col·laboració signat pel COEIC i la Fundació ICIL va suscitar l’interès d’El Vigía Catalunya i del Diario del Puerto. Aquest acord significa la suma de sinergies per millorar les capacitats dels professionals d’ambdós col·lectius. Fruit d’aquesta col·laboració, el 15 de febrer es va celebrar la jornada Situació actual de la logística. El presidente del Comité Ejecutivo de la Fundación ICIL, Pere Roca, y el director general del Colegio, Antoni M. Grau, han coincidido en destacar que hay muchos aspectos en los que se puede colaborar, especialmente en el ámbito de la logística, la innovación y las aplicaciones técnicas.

JULIOL/AGOST/SETEMBRE 2012

BARCELONA

Valor: 593,00 €

30/03/12

Cód: 56342664

ALUÑA

EXPANSION CATALUÑA

Prensa: Diaria Tirada: 14.925 Ejemplares Difusión: 10.124 Ejemplares

Área (cm2): 184,0

Ocupación: 18,42 %

Documento: 1/1

Autor: Mónica Sala

Núm. Lectores: 144000

rÀdio i televisiÓ

Página: 2

AVARIA DE GAS AL POBLENOU L’entrada d’aigua en una canonada de gas del Poblenou, que es va produir l’11 de febrer, va deixar sense subministrament de gas a més de 500 habitatges d’aquest barri. BTV i TV3 van entrevistar Manuel Casas, secretari del Col·legi d’Enginyers Industrials, per conèixer com funciona la xarxa de distribució de gas de Barcelona.

ÈXIT DE L’ANELLA INDUSTRIAL Expansión aplaudeix el projecte de l’Anella Industrial liderat pel Col·legi i l’Associació d’Enginyers Industrials i la Fundació i2CAT. Aquesta iniciativa puntera té l’objectiu d’interconnectar, mitjançant una infraestructura de banda ampla, diverses empreses del sector de l’automoció per facilitar un espai de cooperació i potenciar la competitivitat. L’Anella Industrial, que va posar-se en marxa en vuit companyies, ja compta amb més de 35 empreses associades.

AUGMENT DEL PREU DE LA LLUM La factura de la llum s’ha encarit un 7% des de l’1 d’abril per pal·liar el dèficit tarifari acumulat que supera els 24.000 euros. Per analitzar la pujada de l’electricitat i el model energètic espanyol, Jordi Dolader, president de la Comissió d’Energia del COEIC, va intervenir en diversos programes de Catalunya Ràdio i RAC1.

El Anillo Industrial de la automoción también nos enseña que ya se están haciendo muchas cosas y que, aunque estemos preocupados por la crisis, tenemos que afrontar nuestro trabajo con optimismo, porque hay mucha gente trabajando mucho y bien y esto siempre es garantía de éxito.

24/02/12

BARCELONA

Sección: CATALUÑA

OPOSICIÓ A LA VAGA DE TMB DURANT EL MOBILE WORLD CONGRESS El Punt Avui va fer difusió de la roda de premsa organitzada conjuntament pel Cercle Tecnològic de Catalunya i pels degans de cinc col·legis professionals, entre els quals es trobava Joan Vallvé, degà del COEIC, per manifestar el seu rebuig a la vaga convocada per TMB durant la celebració del Mobile World Congress. La vaga, finalment, fou desconvocada i el congrés es va poder celebrar amb normalitat.

Valor: 2.893,00 €

Área (cm2): 322,2

Prensa: Diaria Tirada: 29.993 Ejemplares Difusión: 22.200 Ejemplares Ocupación: 35,12 %

Documento: 1/1

Autor: Eva Garcia Pagán BARCELONA

Cód: 55317447

EL PUNT AVUI

Página: 33 Núm. Lectores: 88800

EXPROPIACIÓ D’YPF La presidenta argentina, Cristina Fernández de Kirchner, va anunciar el 16 d’abril l’expropiació del 51% de les accions d’YPF, que fins en aquell moment pertanyien a la companyia espanyola Repsol. La 1 de TVE va demanar a Jordi Dolader la seva opinió sobre la nacionalització de la petroliera.

Per la seva banda, el degà del Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya, Joan Vallvé, comparava la celebració del congrés de mòbils amb els Jocs Olímpics. “És una ocasió important per al país”, va dir. FULLS dels ENGINYERS

projecte

TEXT: Carles Aluju FOTO: Isabel Marquès / Cedides per Abantia, Comsa-Emte

Termosolar Borges, l’energia del sol i el bosc

A finals d’any es posarà en marxa la primera planta termosolar del món hibridada amb biomassa forestal. 18

JULIOL/AGOST/SETEMBRE 2012

ALTERNATIVA REAL I GESTIONABLE Les plantes solars termoelèctriques es consideren, en diversos països del món, l’alternativa real per a la generació elèctrica a mitjà termini. Segons els càlculs de l’Associació Europea de l’Energia Solar Termoelèctrica (ESTELA), la capacitat de les plantes solars termoelèctriques instal·lada a Europa creixerà ràpidament i arribarà a més de 62.000 megawatts l’any 2030. La planta híbrida d’Abantia i Comsa-Emte té el valor afegit d’assegurar una major gestionabilitat que una planta termosolar convencional.

FULLS dels ENGINYERS

projecte

Panoràmica del camp solar Sud.

L’

Estat espanyol s’ha posicionat com a líder mundial en generació d’energia termosolar amb una potència instal·lada de 432 megawatts i una previsió de seixanta plantes termosolars en funcionament l’any 2030. I les empreses catalanes Abantia i Comsa-Emte estan posant el seu gra de sorra per mantenir i ampliar aquest lideratge. En un context d’escassetat energètica i d’incertesa en els preus dels carburants, l’energia termosolar es presenta com una de les possibles alternatives per produir energia. A finals d’aquest 2012, les instal·lacions úniques al món de Termosolar Borges (a les Borges Blanques) començaran a produir energia elèctrica captada de la radiació solar i generada també per biomassa forestal. Recollirà el bo i millor de l’energia del sol i el bosc. Termosolar Borges ocupa una extensió d’unes 93 hectàrees i tindrà una potència d’exportació de 22,5 megawatts. Exportarà 98.000 megawatts/hora a la xarxa, l’equivalent al consum mitjà de 27.000 llars, i reduirà en 24.500 tones les emissions anuals de CO2. Per a Abantia i Comsa-Emte, aquest projecte suposarà una inversió de 153 milions d’euros i compta amb un préstec de 99 milions mitjançant la modalitat de project finance, per un pool bancari format per CaixaBank, Banc Sabadell, BBVA, Banesto, ICO i ICF, liderat per CaixaBank. El director d’Energia i Medi Ambient d’Abantia, Xavier Ochoa, i el director

JULIOL/AGOST/SETEMBRE 2012

de Projecte, Jordi Aguiló, expliquen que la combinació de la radiació solar i la biomassa “és molt positiva des del punt de vista termodinàmic, perquè permet arribar a rendiments majors, i també des del punt de vista econòmic, perquè permet dissenyar plantes amb una inversió menor”. La hibridació de Termosolar Borges la converteix en una planta molt gestionable “no només perquè pot augmentar molt la producció, sinó també perquè assegura un subministrament elèctric constant i independent de la meteorologia”. Un dels grans problemes de les energies renovables és la falta de constància en el subministrament ja que les plantes convencionals “arrenquen i paren cada dia” -per la manca de sol, de vent...- i això les fa menys eficients. La solució

A finals d’aquest 2012, les instal· lacions úniques al món de Termoso· lar Borges comen· çaran a produir energia elèctrica captada de la radi· ació solar i genera· da també per bio· massa forestal

LA BIOMASSA

En aquesta foto, el director de Projecte, Jordi Aguiló, i el director d’Energia i Medi Ambient d’Abantia, Xavier Ochoa (Enginyer industrial col·legiat núm. 12224).

híbrida que s’està aplicant a Termosolar Borges permetrà una major producció elèctrica, una major estabilitat del sistema tèrmic i una major producció renovable de la planta. En termes globals, el 40% de l’energia es produirà gràcies a la radiació solar, el 50% es generarà amb la biomassa i el 10% restant amb gas natural. A plena llum del dia i sense núvols, la planta tindrà actiu únicament el camp solar i la turbina funcionarà al 100% de seva capacitat. De nit, Termosolar Borges funcionarà gràcies a la biomassa i la turbina treballarà a un 50% de la seva càrrega màxima. Durant les postes de sol i l’albada, la planta activarà el sistema híbrid

per garantir-ne el funcionament al 50%. En dies ennuvolats, la hibridació permetrà que la producció d’electricitat oscil·li entre el 50% i el 100%. La planta de Termosolar Borges s’estructura en quatre àmbits: el camp solar, el bloc tèrmic, el bloc elèctric i els equips auxiliars. El camp solar està format per 112 fileres de 300 metres lineals amb els col·lectors cilindroparabòlics. Aquest sistema consisteix en una sèrie de reflectors de mirall amb forma parabòlica en la seva secció transversal. Els reflectors concentren la radiació solar en un punt focal on s’estén linealment un tub que conté l’oli tèrmic que es calenta per produir vapor. Un circuit

La biomassa que s’utilitzarà a la central de Termosolar Borges serà, en la seva majoria, pi blanc, tot i que també es nodrirà d’alzina i faig. Les previsions indiquen que es necessitaran unes 70.000 tones anuals que provindran de boscos de les Garrigues, de la serra de Prades, del Bages, de la Segarra i de punts dels Prepirineus. La planta de les Borges Blanques tindrà una capacitat d’emmagatzematge d’unes 25.000 tones, unes provisions que li garanteixen el funcionament d’entre tres i quatre mesos. El director d’Energia i Medi Ambient d’Abantia, Xavier Ochoa, remarca que “es desenvoluparà una tecnologia i una solució logística específica per poder abastir la central de biomassa de manera eficient i fiable”.

Principalment pi blanc, alzina i faig Necessitaran 70.000 tones anuals La planta pot emmagatzemar 25.000 tones FULLS dels ENGINYERS

projecte

Muntatge dels col·lectors cilindroparabòlics.

hidràulic de 33,6 quilòmetres de llarg fa discórrer l’oli tèrmic per tot el camp solar. Aquest oli entra al circuit a 293 graus i arriba al bloc tèrmic a 393 graus. Un cop al generador de vapor, es genera vapor a 100 bars de pressió. Al bloc elèctric, una turbina de condensació genera l’energia elèctrica que s’envia a la xarxa general. Les instal·lacions de Termosolar Borges es completen amb una planta de tractament d’aigua i unes torres de refrigeració d’aigua. Si bé durant la construcció de la instal· lació s’haurà donat feina, d’una manera directa, a unes 250 persones de la comarca de les Garrigues, la posada en marxa de la planta suposarà trenta llocs de treball directes. La direcció de la planta, així com la posició dels directors d’Operació i de Manteniment, s’adrecen a perfils d’enginyers industrials. La resta de personal de la planta -operador de sala, operador de camp, mecànics, electricistes, instrumentació, operaris...- requerirà enginyers tècnics i titulats d’FP.

JULIOL/AGOST/SETEMBRE 2012

La solució híbrida que s’està aplicant a Termosolar Bor· ges permetrà una major producció elèctrica, una ma· jor estabilitat del sistema tèrmic i una major produc· ció renovable de la planta

METEOROLOGIA Abantia i Comsa-Emte han apostat per les Borges Blanques després d’haver estudiat minuciosament la meteorologia de la zona. S’ha desenvolupat un càlcul matemàtic després d’haver analitzat en detall les dades dels dos últims anys meteorològics i d’haver tingut en compte les dades meteorològiques històriques. De tot plegat n’ha sortit un any meteorològic tipus que garanteix la producció dels 98.000 megawatts/hora. Tot i que per al funcionament de la planta no caldrà disposar d’un home del temps en plantilla, les dues empreses sí que han contractat un servei de prediccions meteorològiques diàries que servirà per ajustar quina ha de ser la previsió de càrrega de biomassa forestal i quan arribaran els dies més ennuvolats per poder-los destinar a les tasques de manteniment de la planta.

L’any meteorològic garanteix la producció de 98.000 megawatts/hora

* Ahorro de 395 € con respecto a un termo eléctrico tradicional calculado con el consumo medio anual de agua caliente sanitaria de una familia de 4 personas (coste electricidad 0,177 €/kWh)

NUOS, naturalmente eficiente. NUOS EVO es la nueva bomba de calor para la producción de ACS de Ariston. Su alto rendimiento reduce el consumo de energía en un 75%, con un ahorro anual de hasta 395 €, lo que permite amortizar la inversión en 3 años*. Y para que este ahorro quede totalmente garantizado, ARISTON te ofrece su PLAN CERO RIESGOS: una visita de asesoramiento gratuita de un técnico especializado para optimizar el uso del equipo y la GARANTÍA TOTAL DE 5 AÑOS que incluye piezas, desplazamiento y mano de obra. Pásate a NUOS, pásate al confort naturalmente eficiente.

RO R

IESG

5 AÑOS GARANTIA TOTAL

Teléfono Atención al Cliente

902 89 81 81

www.nuosariston.es

tecnologia i empresa

TEXT: Mònica Acero

FOTO: Isabel Marquès / Cedides per SEAT

SEAT, tecnologia alemanya amb caràcter mediterrani 9 21

7 18 1

1. Dr. Tino Fuhrmann 2. Antoni Freixa 3. Joan Monells 4. Pedro Esteban Zubelzu 5. Xavier Bigas 6. Dr. Matthias Rabe 7. Oscar Asensio 8. Jaume Roig 9. José Mª Ruano 10. Albert Tarrés 11. José Luis Garlati

12. 13. 14. 15. 16. 17. 18. 19. 20. 21. 22.

Juan Calvo Miquel Martínez Miquel Àngel Saiz Jesús Izquierdo Xavier Capmany José Mª Canales Víctor Roger José Camarasalta Roberto Rivarés Kaufmann Josep Salvo Pagan Antoni Cleries

JULIOL/AGOST/SETEMBRE 2012

SEAT és el fabricant de cotxes per antonomàsia a Espanya. Fundada el 1950 a Barcelona, la marca va revolucionar la nostra història automobilística amb el SEAT 600, el mític cotxe que va motoritzar el nostre país. A dia d’avui, és l’única companyia amb capacitat per dissenyar, desenvolupar, produir i distribuir automòbils de manera global dins de les nostres fronteres. Integrada en el Grup Volkswagen, SEAT disposa de la tecnologia més capdavantera per desenvolupar els vehicles més eficients, confortables i segurs del mercats.

Vicenç Piñol Col·legiat núm. 13694

20 12

11 15 5

3 2

FULLS dels ENGINYERS

tecnologia i empresa

eat va ser la companyia líder en vendes a Espanya durant el 2011 per segon any consecutiu. No obstant això, la crisi econòmica ha colpejat amb força el sector de l’automòbil espanyol i les vendes nacionals de la marca s’han vist reduïdes a la meitat en els darrers cinc anys. “Tot i la crisi, estem satisfets dels resultats aconseguits el 2011: les vendes totals van créixer un 3,1%, vam exportar un 11,4% més de vehicles i vam millorar els nostres resultats financers gràcies, entre d’altres mesures, a la reducció dels costos fixos”, remarca el responsable de l’àrea de gestió Universitat-EmpresaR+D de Seat, Antoni Freixa. La companyia, amb seu a Martorell, és present a 76 països i ven el 80% dels seus automòbils fora de les fronteres del nostre país. Per fer front a l’estancament del

mercat nacional, Seat treballa per intensificar la seva expansió internacional. En aquest sentit, la marca ha realitzat un pas decisiu en iniciar la seva activitat comercial a la Xina durant el darrer mes d’abril. “L’èxit al gran gegant asiàtic contribuirà a assegurar la nostra rendibilitat a llarg termini”, manifesta Freixa. La companyia també cerca impulsar el seu creixement mitjançant l’ampliació de la gamma de productes. Per primer cop en tota la seva història, el 2012 Seat presentarà en un sol any quatre models nous: l’utilitari urbà Mii i les noves generacions de l’Ibiza, Toledo i León. UNA MICA D’HISTÒRIA Seat es va fundar el 9 de maig del 1950 i va ser la primera companyia fabricant d’automòbils d’Espanya. Constituïda a

Miquel Àngel Saiz, responsable de front-end i para-xocs

Albert Tarrés, responsable de concepte de vehicle

“Treballem per crear els productes del futur; per això, sempre hem de mirar més enllà”

“És una llàstima que en el nostre entorn no hi hagi més centres tècnics com el de Seat dedicats al desenvolupament de cotxes perquè ens permetria enriquir l’intercanvi de coneixements i el nivell tecnològic”

JULIOL/AGOST/SETEMBRE 2012

Barcelona per l’Instituto Nacional de Industria (INI), set grans bancs espanyols i el fabricant italià Fiat com a soci tecnològic, la marca va néixer amb la missió de motoritzar el país en una època en què el parc automobilístic era molt reduït. El 1957 va sorgir de la cadena de muntatge de la factoria el Seat 600, el model més emblemàtic de la companyia que va marcar un punt d’inflexió en la història automobilística espanyola. El 600 va esdevenir el rei indiscutible de les carreteres espanyoles: “Adelante hombre del 600, la carretera nacional es tuya”, resava la cançó de Moncho Alpuente. Aquest model va suposar la popularització de l’automòbil i s’ha convertit en una icona del progrés que va experimentar el nostre país durant la dècada dels seixanta.

Antoni Freixa, responsable de l’àrea de gestió Universitat-Empresa-R+D

“El 70% dels vehicles que comercialitzem a Espanya emeten menys de 130 g/km de CO2”

Antoni Cleries, responsable de dinàmica de vehicle i rodes

“Vaig fer tot el que vaig poder per entrar al Centre Tècnic perquè la meva gran il·lusió sempre ha estat treballar en el desenvolupament de cotxes. En el meu cas, he fet de la meva afició la meva feina”

L’evolució de la companyia ha estat marcada per un fort creixement. Freixa explica que “en només vint anys, Seat es va convertir en la companyia industrial més gran d’Espanya”. El 1953 Seat produïa cinc cotxes al dia i comptava amb una plantilla de 925 persones. A dia d’avui, la companyia està integrada per 14.000 treballadors i produeix a diari prop de 2.000 unitats. Un fet clau en la trajectòria de Seat va tenir lloc el 1986 quan la companyia va ser adquirida pel Grup Volkswagen. “Amb la incorporació a Volkswagen, els models Seat van canviar radicalment tant des del punt de vista tecnològic com de qualitat”, assegura Freixa. INNOVACIÓ COntínua L’aposta ferma per la innovació de Seat l’ha posicionat com una marca puntera capaç d’adaptar-se als canvis constants del sector de l’automòbil. “Treballem per crear els productes del futur; per això, sempre hem de mirar més enllà”, expressa el responsable de front-end i para-xocs, Miquel Àngel Saiz. La companyia, que destina un pressupost anual de 300 milions d’euros en R+D+i, s’ha convertit en el primer inversor industrial d’Espanya i disposa de l’única instal·lació del país amb capacitat per dissenyar i desenvolupar cotxes, el Centre Tècnic de Seat. Situat a les instal·lacions de Martorell, el Centre Tècnic s’ha configurat com un hub de coneixement que compta amb més de 900 treballadors, la majoria enginyers, en el qual es dissenyen i desenvolupen tots els cotxes de la marca així com alguns vehicles d’altres marques del Grup Volkswagen com el Q3 d’Audi. Al Centre Tècnic hi ha una alta proporció d’enginyers industrials. Gràcies al seu caràcter multidisciplinari i versàtil, aquests professionals són una peça fonamental en l’estructura de la companyia. Els enginyers industrials es mostren orgullosos de formar part de Seat. “Vaig fer tot el que vaig poder per entrar al Centre Tècnic perquè la meva gran il·lusió sempre ha estat treballar en el desenvolupament de cotxes. En el meu cas, he fet de la meva afició la

Entrevista al responsable d’Electromobilitat de Seat, DR. Tino Fuhrmann L’electromobilitat és una peça fonamental en l’estratègia de Seat per assolir un futur més sostenible i respectuós amb el medi ambient. En aquest sentit, la companyia treballa des de fa anys en el desenvolupament de vehicles híbrids i elèctrics. Quins són els darrers avenços que han assolit? Seat ja disposa d’un vehicle híbrid endollable, el León TwinDrive, i de les primeres unitats de l’Altea XL Electric Ecomotive, un vehicle totalment elèctric amb una autonomia de 135 quilòmetres. La fabricació d’aquests models ens permet adquirir un major know how en ambdues tecnologies: l’híbrida i la purament elèctrica. En aquest sentit, durant el 2012 s’està realitzant una prova pilot de cessió de vehicles a empreses privades i a administracions públiques per obtenir la màxima informació possible del client final i la seva acceptació de les noves tecnologies. A més, tenim un acord amb Ficosa i Sanyo per impulsar el desenvolupament de bateries d’alta tensió, i un altre amb Endesa per desenvolupar la mobilitat elèctrica a Espanya. I també, com a cofundadors de l’oficina LIVE Barcelona, treballem per desenvolupar l’electromobilitat i per a una ciutat sostenible. En l’apartat d’instal·lacions, també s’han produït avenços significatius en inaugurar-se un laboratori d’alta tensió i baixa tensió. El seus nous equips ens permeten experimentar amb bateries de fins a 150 kW de potència per a futurs vehicles elèctrics i estar homologats per certificar bateries de baixa tensió per al Grup Volkswagen. Seat lidera el projecte Cenit Verde, en el qual també participen diverses empreses, universitats i organismes públics d’investigació, amb l’objectiu d’establir les bases de la mobilitat sostenible al nostre país. En quina fase es troba actualment aquest projecte? La contínua flexibilitat i capacitat del Centre Tècnic permeten a Seat liderar projectes innovadors en l’àmbit de l’electromobilitat com el Cenit Verde. Els avenços aconseguits en el projecte, tant en el disseny com en el desenvolupament dels components, ens permeten disposar aquest any d’un vehicle híbrid endollable de demostració. A més, s’estan investigant innovadores estratègies per minimitzar els consums, protocols de comunicació per a la recàrrega i, juntament amb les empreses del sector elèctric, s’està estudiant la connexió massiva d’aquest tipus de vehicles a la xarxa elèctrica nacional i els nous serveis que es podrien oferir en el futur.

La companyia, que destina un pressupost anual de 300 milions d’euros en R+D+i, s’ha convertit en el primer inversor industrial d’Espanya i disposa de l’única instal·lació del país amb capacitat per dissenyar i desenvolupar cotxes, el Centre Tècnic de Seat FULLS dels ENGINYERS

tecnologia i empresa Entrevista al vicepresident d’R+D de Seat, Dr. Matthias Rabe meva feina”, assegura el responsable de dinàmica de vehicle i rodes de la marca, Antoni Cleries. Seat és una companyia puntal del teixit empresarial català que actua com a dinamitzadora de la innovació i contribueix al desenvolupament tecnològic i econòmic del país. Segons el responsable de concepte de vehicle, Albert Tarrés, “és una llàstima que en el nostre entorn no hi hagi més centres tècnics com el de Seat dedicats al desenvolupament de cotxes perquè ens permetria enriquir l’intercanvi de coneixements i el nivell tecnològic”. Per la seva banda, Freixa subratlla que la companyia genera molta ocupació: “Tenim 14.000 treballadors, però de manera indirecta donem feina a 70.000 persones”. Des de fa quatre anys, Seat ha iniciat una nova estratègia per potenciar les sinergies de l’empresa amb la universitat. “A Catalunya tenim universitats molt importants i una indústria potent, però s’està desaprofitant moltíssim el potencial que tenim. Per nosaltres, la connexió amb la universitat és essencial perquè és un focus de noves idees i enriqueix molt el país”, afirma Saiz. COMPROMÍS AMB EL MEDI AMBIENT Seat és capdavantera en la fabricació d’automòbils més sostenibles i eficients. La gamma E-Ecomotive està integrada per vehicles amb baixes emissions com l’Ibiza E-Ecomotive,

que té un consum ponderat de només 3,4 litres i unes emissions de 89 g/km de CO2. “El 70% dels vehicles que comercialitzem a Espanya emeten menys de 130 g/km de CO2”, afegeix Freixa. El desenvolupament de l’electromobilitat és una altra de les directrius d’aquesta empresa. A finals de l’any passat, Seat va presentar el prototip del primer cotxe elèctric pensat, desenvolupat i fabricat a Espanya, l’Altea XL Electric Ecomotive, i un prototip híbrid endollable, el León TwinDrive Ecomotive. El compromís de la companyia amb el medi ambient també s’estén als seus processos productius. A través de la iniciativa Seat al Sol, la companyia ha implementat la major instal·lació fotovoltaica d’Espanya sobre cobertes i la més gran d’Europa en la indústria de l’automoció. Aquest projecte, que s’acabarà d’implantar aquest any, assolirà els 10,6 MW de potència instal·lada que permetran generar més de 13 milions de kWh i suposarà una reducció de 6.200 tones de CO2 a l’any. La companyia també ha endegat Energest, un sistema de gestió per optimitzar l’ús de l’energia amb el qual aquest any reduirà un 2% el seu consum energètic i evitarà l’emissió de 3.900 tones de CO2. En reconeixement a la seva contribució al desenvolupament sostenible, Seat ha estat la primera empresa espanyola a obtenir la certificació ISO 50.001 de sistemes de gestió energètica.

A través de la iniciativa Seat al Sol, la companyia ha implementat la major instal·lació fotovoltaica d’Espanya sobre cobertes i la més gran d’Europa en la indústria de l’automoció

JULIOL/AGOST/SETEMBRE 2012

El Centre Tècnic de Seat és una planta de referència en R+D+i. Com valoraria la importància que té la recerca i la innovació per a Seat? El Centre Tècnic és el cor de Seat. Aquí es desenvolupa el futur de la companyia, amb l’ajuda de la millor enginyeria. I no només treballem per a Seat, sinó que també ho fem per al Grup Volkswagen. Tenim totes les competències per aconseguir productes de primer nivell. La qualitat en el nostre treball, l’eficiència en el desenvolupament, l’excel·lència en el producte i la fascinació per allò que fem són els pilars fonamentals del Centre Tècnic. Aquí, l’“enjoyneering”, el lema de la nostra companyia, es materialitza en nous productes. En quins projectes estan centrats actualment i quines són les perspectives de futur de Seat en l’àmbit de l’R+D? El Centre Tècnic de Seat està sempre en activitat contínua. Un fet clau del 2012 és, sens dubte, la gran ofensiva de producte que la nostra companyia té en marxa. En el Centre Tècnic continuem treballant perquè aquests llançaments siguin un èxit i també en nous models que confiem que faran més gran la companyia en el futur. El producte és la nostra raó de ser i hi treballem amb un compromís total. A més, també continuem realitzant projectes per a Audi i Volkswagen i treballant en el desenvolupament de mòduls, components comuns que seran compartits en el Grup Volkswagen. Vostè és alemany i fa poc més d’un any que resideix a Catalunya. Què opina del nivell dels enginyers del nostre país? El balanç del meu any i mig com a vicepresident d’R+D de Seat és molt positiu. Estic molt orgullós de l’equip, que és, al cap i a la fi, el factor multiplicador dels valors de la nostra marca. Els enginyers d’aquí estan al nivell dels alemanys i tots ells, al seu torn, al nivell que els avenços tecnològics estableixen.

empresa adherida

TEXT: Mònica Acero

“Hem industrialitzat un servei tradicionalment artesanal” Tailor & Co no és la convencional botiga de retocs de roba. La companyia ha revolucionat el negoci dels retocs en les peces de vestir en implantar tècniques de gestió i management que li han permès optimitzar la seva productivitat i rendibilitat, així com oferir la màxima qualitat als preus més competitius del mercat.

a Juanita Fraidias sempre ha estat una dona molt activa: treballava de costurera a casa i cuidava de la seva família. Quan els seus cinc fills es van independitzar i la seva mare va morir, la Carolina Delgado, filla de la Juanita, no volia que la seva mare es quedés sense reptes vitals o patís el síndrome del niu buit. Per aquest motiu, la Carolina i el seu marit, Jordi Vallverdú, van decidir muntar-li una botiga de retocs de roba. D’aquesta manera va néixer Tailor & Co el 1999. A dia d’avui, la companyia és la cadena líder del sector: realitza més de 500.000 retocs de roba a l’any i compta amb quaranta botigues, la majoria distribuïdes pel territori espanyol, però també per Xile, Andorra i Portugal. La tasca duta a terme per Jordi Vallverdú ha estat clau en la gran expansió que ha experimentat l’empresa. “Els meus coneixements com a enginyer industrial m’han permès donar un valor afegit a l’empresa”, afirma Vallverdú. Tailor & Co ha introduït un mètode de treball, pioner en aquest sector,

basat en l’enginyeria de processos. “Hem industrialitzat un servei tradicionalment artesanal”. La companyia ha informatitzat els serveis, ha aplicat un sistema de gestió per KPI (Key Performance Indicators) que permet tenir-ho tot parametritzat, ha eliminat els temps morts en la producció i imparteix formació comercial per assessorar millor els clients. Segons Vallverdú, Tailor & Co és “un negoci de baixa inversió però d’alta rendibili-

tat i fàcil de gestionar, per això el 40% dels nostres franquiciats tenen més d’una botiga”. I matisa: “Jo mateix en tinc vuit”. La companyia transmet als franquiciats el seu know how i l’experiència adquirida en els seus dotze anys

de trajectòria i els ofereix un suport constant. “Nosaltres no fem retocs de roba, sinó retocs de moda”, precisa Vallverdú. Aquest és un altre dels trets diferencials de Tailor & Co. A banda de fer retocs típics com la vora d’uns pantalons, són especialistes a fer transformacions en peces de vestir per adaptar-les a les últimes tendències. “Si la roba encara està en bon estat, per què l’has de llençar? Si està passada de moda, actualitza-la! És més barat arreglar-la que comprar una peça nova”, assegura. En aquests moments de recessió econòmica, Tailor & Co ha experimentat un augment en la demanda de retocs de roba d’armari, mentre que els de roba nova han minvat. En aquest sentit, Vallverdú explica que la crisi no els ha afectat perquè “des de la incorporació de la dona al mercat laboral ja no es cus a casa, i per això la demanda no ha deixat de créixer”. Les perspectives de futur de la companyia són optimistes i treballen per potenciar l’expansió internacional del negoci. Actualment estan cercant inversors per desembarcar en nous mercats com el Regne Unit i Alemanya.

FULLS dels ENGINYERS

empresa adherida TEXT: Manel Gastó

“Cal reinventar-se aplicant noves metodologies perquè les amenaces esdevinguin oportunitats” PGI Engineering és una enginyeria i consultoria d’instal·lacions electromecàniques, d’energia i d’aigua que va néixer el 1992 a Girona. L’àmplia experiència, el seu know how i la capacitat d’innovació contínua, han consolidat la companyia com una de les enginyeries de referència del nostre país.

L’

empresa PGI Engineering ofereix un ampli ventall de serveis d’enginyeria, consultoria i gestió de projectes d’infraestructures, eficiència energètica, manteniment, acústica i tractaments d’aigua. La companyia està formada per un equip humà altament qualificat capaç de proporcionar solucions globals que inclouen el disseny, la construcció i l’execució de l’obra. Amb vint anys d’experiència i més de 3.000 projectes a la seva esquena, PGI Engineering aposta fermament per la innovació i la millora contínua per tal de donar les respostes més capdavanteres del mercat. “Estem particularment orgullosos de ser una de les enginyeries que tenim, entre els nostres treballadors, especialistes en tecnologia BIM (Building Information Modeling)”, afirma Àlex Ciurana, enginyer industrial i director tècnic de PGI Engineering. Aquesta nova tècnica representa de manera intel·ligent els elements que formen part d’un edifici en un model 3D centralitzat que integra tota la informació del projecte, de manera que s’optimitzen els recursos i es redueixen els terminis de disseny i construcció. PGI Engineering és una companyia líder en termes de

JULIOL/AGOST/SETEMBRE 2012

desenvolupament sostenible i eficiència energètica. Segons Ciurana, “en les nostres solucions apliquem tecnologies que previnguin la contaminació, utilitzem materials respectuosos amb el medi ambient i minimitzem el consum energètic en tot el cicle de vida de l’edifici”. L’organització ha executat diversos edificis d’alta qualificació energètica com la seu de la Comissió del Mercat de les Telecomunicacions (CMT) i l’edifici Media-TIC, i ha participat en diferents contractes de serveis energètics (CSE) com el de la xarxa de calor amb biomassa del complex Trinitaris de Vic o el diagnòstic energètic de detall de l’edifici del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya. PGI Engineering ha rebut diverses certificacions que acrediten el

seu compromís amb el medi ambient, com la norma ISO 14.001 Sistemes de Gestió Ambiental i la norma UNE-EN 16.001 Sistemes de Gestió Energètica. L’actual conjuntura de recessió econòmica ha provocat una reducció dràstica de finançament en el sector de l’edificació. Davant d’aquest context desfavorable, Ciurana té molt clar què s’ha de fer: “Som de l’opinió que cal reinventar-se aplicant noves metodologies perquè les amenaces esdevinguin oportunitats, i prendre decisions pensant a llarg termini”. L’empresa també ha potenciat la seva expansió internacional per fer front a l’estanquitat del mercat nacional. “Preveiem que el 2015 el 50% de la nostra facturació provingui del mercat exterior”, determina. A banda de les seus de Barcelona, Bilbao, Madrid, Girona, Reus i València, la companyia compta amb sucursals a Casablanca, Montevideo i Lima, i durant aquest any té previst obrir una nova delegació a França. PGI Engineering ha dut a terme projectes molt significatius de caràcter internacional, entre els quals destaquen l’edifici més alt de Bogotà, el BD Batacá de 240 metres d’alçària, i el pavelló espanyol de l’Expo de Xangai 2010.

Novetats Abast Systems participa en el projecte R+D per a la creació d’un core banking centralitzat Abast Systems participa juntament amb Incita i S21sec en el projecte d’R+D Desenvolupament d’un core banking centralitzat dins del paradigma del cloud computing (CBC). Aquest projecte, que tindrà una durada d’uns dos anys, està cofinançat pel Centre per al Desenvolupament Tecnològic Industrial (CDTI), organisme dependent del Ministeri de Ciència i Innovació, en la modalitat de cooperació entre empreses, i pel Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER). www.abast.es

CONEIX celebra la seva primera trobada d’usuaris amb èxit a la seu del COEIC El passat mes de març, CONEIX, Project Management for Growth, va reunir a la seu del COEIC a més de vint usuaris de l’eina per tal de compartir les novetats que ofereix el programa i també amb l’objectiu d’iniciar una ronda de trobades per facilitar el networking entre les empreses clients de CONEIX. A més, la trobada va ser valorada molt positivament pels assistents com una nova manera de facilitar la comunicació entre l’empresa i els seus usuaris. www.coneix.com

Miquel Abogados incorpora Luis Jover Díaz Luis Jover Díaz s’ha incorporat al despatx jurídic Miquel Abogados, despatx especialista en dret civil, mercantil i processar, amb l’objectiu de reforçar les àrees de dret administratiu, legislació industrial, medi ambient i protecció contra incendis. Luis Jover Díaz és enginyer industrial col·legiat des de fa més de trenta anys i uneix la seva dilatada experiència en el món de l’enginyeria amb els seus coneixements de dret, a més de ser pèrit judicial en exercici que ha intervingut en múltiples procediments judicials. www.miquel-abogados.com

Panasonic i Repsol s’uneixen per promoure una solució de climatització amb gas altament eficient Panasonic i Repsol han firmat un acord per promoure el sistema de climatització mitjançant bomba de calor amb motor accionat a gas, que pot proporcionar, segons l’aplicació, un estalvi mitjà del 20% respecte a altres sistemes tradicionals com la bomba de calor elèctrica. Amb aquesta aliança es promou una solució de climatització que busca sinergies entre confort i respecte ambiental. Aquest acord està orientat a la demanda creixent de sistemes eficients de climatització en el sector de l’edificació i, en particular, en el sector terciari. www.pansonic.es, www.repsol.com

NO SÓLO ELEVAMOS CARGAS, SINO NEGOCIOS ENTEROS

Como grupo líder en el negocio de la elevación, en Konecranes ofrecemos soluciones integrales para mejorar la seguridad y el rendimiento de las diferentes industrias (acero, energía, automoción…). Además, realizamos servicios de mantenimiento de todo su equipo, independientemente de la marca y el fabricante. NO SÓLO ELEVAMOS CARGAS, SINO NEGOCIOS ENTEROS

GRÚAS GRÚAS INDUSTRIALES NUCLEARES

GRÚAS PORTUARIAS

CARRETILLAS PESADAS

SERVICIO

SERVICIO DE MÁQUINA HERRAMIENTA

Konecranes Ausió S.L.U. Tel. 902 419 420 www.konecranes.com/es

entrevista

JULIOL/AGOST/SETEMBRE 2012

TEXT: Jordi Garriga

FOTO: Isabel Marquès

Noves instal·lacions, nova perspectiva

“Volem ser un centre de referència internacional en química sostenible” Fernando Torres Estébanez Des de fa mig any, l’enginyer industrial Fernando Torres Estébanez ocupa la Direcció General del Centre Tecnològic de la Química de Catalunya (CTQC), a Tarragona. Amb ganes de donar un nou impuls al Centre, aquest nou càrrec és la cirereta a tota una vida dedicada al sector petroquímic. Enginyer industrial col·legiat núm. 4496

Catalunya concentra el 50% de la producció de la indústria química de tot l’Estat, i la demarcació de Tarragona compta amb el 25% del total. Per això no és una casualitat que l’any 2008 es creés el CTQC a Tarragona. El CTQC té la seva seu en un modern edifici, inaugurat fa uns mesos, situat al Campus Sescelades de la Universitat Rovira i Virgili, des d’on vol consolidar-se com un aliat de la indústria química per contribuir a la millora de la seva competitivitat. Amb el nomenament fa mig any de l’enginyer industrial Fernando Torres com a director general del CTQC es pretén impulsar l’entitat, i si per un costat el nou edifici la dota de millors instal·lacions, el nou director es proposa fer també un pas endavant pel que fa al seu funcionament, tot configurant una perspectiva més empresarial quant a la seva organització i l’assoliment d’objectius. “El client és el primer”, explica Torres. Sigui com sigui, tal com declarava el president de la Generalitat Artur Mas en la inauguració de les noves instal·lacions, Tarragona s’ha convertit en una de les capitals industrials més importants del sud d’Europa i el seu clúster químic és una “clara aposta de present i futur en què el govern té dipositades moltes esperances”. Fernando Torres, doncs, té una nova responsabilitat a les seves mans. Natural de Tarragona, casat i amb tres fills, Torres és doctor enginyer industrial per la UPC, MBA per EADA i PDD per l’IESE. Ha desenvolupat la seva vida laboral a Repsol, tant a Espanya (principalment a Tarragona) com a Amèrica, on ha arribat a ser director d’Enginyeria i Manteniment durant bastants anys. Ha impartit cursos en diferents universitats i institucions com l’AEM (Asociación Española de Mantenimiento) i l’ISE (Instituto Español de la Energía). També ha realitzat diverses due diligences (auditories preventives) per a l’adquisició d’actius com a consultor d’empreses.

FULLS dels ENGINYERS

entrevista

mb una llarga experiència professional en la indústria química i petroquímica, la direcció del CTQC és com un colofó a la seva trajectòria?

Sí. En certa manera, estic més content d’això que d’impartir classes. És una manera pragmàtica de tancar el cercle, en el sentit que a partir de cert moment de la meva tasca professional sempre he considerat que és bo revertir a la societat els coneixements i l’experiència que un ha anat acumulant. En aquest sentit, i per la meva experiència a la universitat com a docent, penso que en general els catedràtics s’haurien de preguntar què esperen dels seus alumnes i què n’espera la indústria i l’empresa i, en funció d’això, adaptar els plans d’estudi. Nosaltres, això, a Enginyeria Química ho hem fet i considero que els resultats són molt bons. Per mi, hi ha un problema amb la gent que acaba el doctorat perquè després, on va? Per això, és tan important el doctorat teoricopràctic. Així, augmentaríem el nivell tecnològic de les empreses. En tot cas, a mi el que em preocupa són els estudiants i, per això, aquí, envoltat de gent jove, estic encantat. Aquest ha de ser un lloc de pas per als estudiants. D’aquí, a la indústria. Ja que me’n parla, es valoren prou els doctors en l’àmbit empresarial?

Jo diria que no, però el problema no és tant de les empreses, sinó de la filosofia del doctorat. Com li explico, jo mateix em vaig plantejar per al meu final de carrera professional fer el doctorat per transferir el meu coneixement acumulat, però tot és molt teòric i poc pràctic. Calen solucions mixtes que permetin aportar valor. Encara no fa mig any que vostè és director del CTQC. Quins objectius i quins reptes de futur es planteja per a l’entitat?

Jo vull aconseguir que això funcioni de manera autònoma en el terreny financer. Per exemple, a Alemanya, els centres tecnològics es dediquen a la transferència de tecnologia i a nivell pressupostari funcionen en un terç amb projectes competitius de la mà d’empreses o entitats i a la recerca de convocatòries, un altre terç es basa en projectes no competitius que poden ser

JULIOL/AGOST/SETEMBRE 2012

encàrrecs d’empreses i institucions, i un darrer terç és de subvenció pública. Ara ens movem en aquest ordre i la idea és mantenir-nos. Si tinguéssim superàvit, ho dirigiríem cap a beques i més contractació. Quant al futur, la idea és anar ampliant les línies principals d’investigació actuals. En tot cas, cal aclarir que ens dediquem al sector químic en un sentit ampli: des del petroquímic al tèxtil, al metal·lúrgic, etc. Estem fent una mica un canvi de xip, en el sentit d’entendre que el client és el més important.

“Els doctors no es valoren prou en l’àmbit empresarial, però el problema no és tant de les empreses, sinó de la filosofia del doctorat” I quins són els objectius generals que el CTQC s’ha plantejat des de la seva creació el 2008?

Nosaltres volem ser un centre de referència internacional en química sostenible, i això ho aconseguirem contribuint a la millora de la sostenibilitat, la competitivitat, la innovació i el progrés tecnològic de les empreses del sector químic de Catalunya, enteses en un entorn global, mitjançant la prestació de serveis, l’execució de projectes d’R+D+i i la captació, adaptació i transferència de tecnologies innovadores. Quines són les principals línies d’investigació i serveis de l’entitat?

Les nostres línies d’investigació prioritàries, que no exclusives, són: impacte ambiental i sostenibilitat; processos químics; materials avançats, on som autèntics experts en tecnologia de membranes i microencapsulació; biotecnologia i nanotecnologia industrial. A més, una línia de treball més encarada al servei és la de manteniment i seguretat industrial. Hem de tenir en compte que, per a les empreses, prop del

25% correspon a despeses de manteniment, i nosaltres volem ser un referent per ajudar-les a optimitzar aquestes despeses. Estem creant un grup per analitzar les millors pràctiques i aconseguir així millorar la productivitat de les empreses. Com s’han definit d’investigació?

aquestes

línies

Precisament, cal dir que nosaltres no hem creat unes línies d’investigació i després ens hem esperat a veure a qui les veníem, sinó que ha estat al revés. Des del 2009 s’ha treballat en la definició d’aquestes línies. S’han tingut en compte les necessitats de l’entorn i també el context temporal i econòmic. També tenen a veure amb l’equipament científic de la Universitat Rovira i Virgili (URV), de manera que, si bé nosaltres disposem de sis laboratoris de 70 metres quadrats, també comptem amb tots els recursos tècnics i tecnològics de la URV. Aquestes línies d’investigació s’articulen mitjançant una carta de serveis que inclou gestió de projectes d’R+D+i, consultoria científica i tècnica, cursos de formació a mida, i coordinació i preparació de projectes d’R+D+i amb les administracions. De tot això que em comenta, suposo que una de les claus és ser actor principal en la transferència de tecnologia…

Sí, aquest és un factor totalment clau. Miri, a la Unió Europea existeix i es parla molt del concepte de “vall de la mort”, i es refereix precisament a la manca d’una transferència tecnològica eficaç. D’una banda, tenim bona indústria, i, de l’altra, tenim bona recerca, però falta la unió entre aquests dos aspectes. Això és la vall de la mort. Es busca un model eficaç, i nosaltres hi volem posar el nostre granet de sorra. Nosaltres som la gran assignatura pendent, som la trinxera entre la indústria i la universitat i la investigació aplicada. Com duen a terme aquest ambiciós projecte?

Som una fundació regida per un patronat format per ACC1Ó i la Universitat Rovira i Virgili, més un ventall d’empreses químiques, petroquímiques i de serveis. Nosaltres, el que hem buscat com a equip és un equilibri entre gent que coneix la universitat, fins

“Si volem sortir de la crisi, hem de fer coses de major valor afegit a menor cost. Hem de fer que les empreses innovin, i aquesta és una de les missions del CTQC”

“Després de la UPC, segurament la URV és la que més ha treballat en el seu entorn empresarial pel que fa a transferència tecnològica”.

FULLS dels ENGINYERS

entrevista una excepció. Com afecta aquesta conjuntura al CTQC?

Evidentment la crisi es nota, però les empreses que apostin per aquesta línia són les que se’n sortiran. Quan arribes aquí, t’adones de la gran quantitat de coneixement que hi ha! El problema és que es conegui… Pensant en aquesta conjuntura desfavorable, què poden aportar centres com el CTQC de cara a preparar o ajudar el país en la recuperació econòmica?

“A la Unió Europea existeix el concepte de ‘vall de la mort’. D’una banda, tenim bona indústria, i, de l’altra, tenim bona recerca, però falta unió entre aquests dos aspectes” i tot des d’una perspectiva internacional, i gent que coneix el sector empresarial. Som un equip relativament reduït i, a banda dels investigadors que contractem per a cada projecte, vull destacar la feina de Josep M. Montornés, gestor de projectes; Isabel de Lucas i Patrícia Pintado, també gestores de projectes; Josep Griso, en el control de la gestió administrativa; Jordi Sanahujes, en el manteniment d’equips; i Carmen Claver, directora científica. Potser, precisament, el que faltava era una visió més industrial o empresarial, que seria el meu cas. Busquem complementarietat. Això permet més contactes amb les grans corporacions i associacions empresarials. En aquest sentit, una de les idees ja aprovades és la constitució del Comitè Tècnic Assessor que ha de guiar part de la nostra acció i estratègia. En aquest sentit, la ubicació del CTQC no és gens gratuïta...

No, tot al contrari. Ja hem parlat de la importància de Tarragona en l’àmbit de

JULIOL/AGOST/SETEMBRE 2012

la indústria química, però és que a més la Universitat Rovira i Virgili també té un alt grau d’excel·lència. Estem situats en un entorn magnífic. Estem dins del Campus d’Excel·lència Internacional Catalunya Sud, que ha rebut el reconeixement de CEI d’àmbit regional europeu en la convocatòria del 2010 del Ministeri d’Educació, i estem al costat mateix del Parc Científic i Tecnològic de Tarragona, un espai que ha de reunir les activitats d’innovació dels sectors químic i energètic. El que es vol amb tot això és aprofitar les potencialitats d’un entorn acadèmic de qualitat per fer més competitiu un entorn químic industrial de primer nivell. Tot i que ara el projecte està una mica aturat a causa de la crisi, el Parc ocuparà gairebé cinquanta hectàrees a prop del Campus de Sescelades de la URV. Quina relació tenen i què els diferencia de l’Institut Català d’Investigació Química, també situat a Tarragona?

Compartim algun projecte, però no de recerca com a tal. Hem de definir una agenda estratègica en investigació química, però encara no està parametritzat. Un dels eixos del pla de futur de la Universitat Rovira i Virgili és el de crear una finestra única. Es buscarà que la transferència de tot el que sigui recerca química de fora cap endins vingui a través de l’Institut Català d’Investigació Química (ICIQ) o de nosaltres. En termes generals, però, podríem dir que així com nosaltres ens dediquem a la recerca aplicada, l’ICIQ es dedica més a la investigació bàsica. Vostè ha accedit al càrrec en un moment de fortes retallades i la investigació no n’és

Jo li diria que, si volem sortir de la crisi, hem de fer coses de major valor afegit a menor cost. Hem de fer que les empreses innovin, i aquesta és una de les nostres missions. Hem de generar confiança. Hi ha empreses que estan fent coses però que els falta base científica i això és el que nosaltres oferim. Podem ser un factor de renovació. Per això, volem crear un prestigi de marca URV i CTQC. Hi ha molta feina a fer. Després de la Universitat Politècnica de Catalunya, segurament la URV és la que més ha treballat en el seu entorn empresarial pel que fa a transferència tecnològica. Però, fins ara, molta feina feta responia a iniciatives personals. El CTQC ha de contribuir a sistematitzar tot plegat. Nosaltres gaudim de moltes potencialitats que han de servir per a la inversió en sostenibilitat i productivitat. Per acabar i poder visualitzar la feina que fan, em podria esmentar algun projecte destacable en el qual hagin participat?

Li podria parlar, d’una banda, d’un projecte de gran abast sobre monitoratge d’olors. Es tracta d’un estudi de les olors dut a terme entre diferents empreses i que sorgeix per donar resposta a queixes de la població; és a dir, que és un projecte propi del nostre entorn més pròxim i per a aquest. Quant a R+D+i, estem en un projecte ambiciós sobre l’obtenció de combustible líquid a partir de gas de síntesi. Aquest l’estem duent a terme en consorci amb altres universitats europees. També treballem en projectes de transformació i aprofitament de CO2. Però, més enllà de projectes concrets, el que busquem és l’arrelament amb la indústria del nostre entorn, però no només la gran, també la petita.

Aniversaris del TERCER trimestre

FELICITATS BOMBETES!

Berta Sunyer Ducet CB48-3744 02/07/2010

Víctor Vallvé Valer CB01-1850 07/07/2010

Emma Sánchez Scheepers CB68-8048 13/07/2005

Martí Avellà Mouriño CB21-9860 24/07/2007

Emma Escudé Guasch CB44-3109 27/07/2011

Eugeni Cabrero Arcas CB23-2064 05/08/2002

Manel Villena Sellés CB08-5349 08/08/2006

Roger Vilà de las Heras CB57-2619 09/08/2008

Blai Xalabarder Cortès CB20-11662 18/08/2006

Aldo Blanch Crespán CB60-10436 31/08/2004

Jaume Agustín Portilla CB69-17567 04/09/2005

Ariadna Ollé Rovira CB31-6163 13/09/2000

Martina Vaquer Arumí CB39-10430 16/09/2008

Jordi Greoles Cano CB40-9008 23/09/2001

Ariadna Vega Serra CB56-4133 29/09/2010

Marc Vilanova Brunet CB38-14850 30/09/2009

encara no coneixes el blog dels bombetes? Visita’ns a http://enginyersclubbombeta.wordpress.com i digues la teva! Tel.: 932 957 804 · http://clubbombeta.eic.cat

reportatge TEXT: Manel Gast贸

FOTO: Isabel Marqu猫s

El Col路legi gradua els primers dotze consultors en certificaci贸 DGNB internacional 38

JULIOL/AGOST/SETEMBRE 2012

A finals de l’any passat l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya subscrivia un acord de cooperació amb el Consell Alemany d’Edificació Sostenible (DGNB en les sigles alemanyes) per a la promoció de la construcció sostenible (vegeu el número 275 dels Fulls dels Enginyers). Fruit d’aquell acord ja s’han titulat els dotze primers consultors en certificació DGNB Internacional. Es tracta d’un grup format majoritàriament per enginyers, però que també ha comptat amb arquitectes. Després d’assistir a quatre intenses jornades de formació i haver superat un examen, els alumnes han obtingut un títol oficial i de caràcter internacional que els faculta com a consultors en la certificació d’edificis sostenibles DGNB. Ara poden continuar amb la seva formació per passar a ser auditors.

FULLS dels ENGINYERS

reportatge

l Col·legi ja està treballant en la programació del curs d’auditors, que és la continuació del de consultors. El curs, promogut per la Comissió de Construcció i que es va tancar amb un alt grau de satisfacció per part dels assistents, va tractar de les principals característiques d’aquest sistema de certificació d’edificis. Jordi Pedrerol, president de la Comissió de Construcció, explica que en l’àmbit de la construcció sostenible “hi ha molta feina a fer”, especialment en edificis ja construïts, que tenen moltes possibilitats de millora. “La certificació energètica en edificis nous està força desenvolupada, en canvi en el cas de les construccions antigues no ens acabem de posar les piles”, afirma. “Hauria de ser com amb els cotxes o els electrodomèstics, en què tothom té clar els paràmetres de certificació”, continua. Un consultor en DGNB és un expert en construcció sostenible. Té una cultura i una formació que el faculten

JULIOL/AGOST/SETEMBRE 2012

per desenvolupar-se en altres certificacions, com la LEED americana o la BREEAM anglesa. Cada una té les seves especificitats, però el knowhow adquirit ha de permetre-li exercir amb facilitat en qualsevol sistema. Per Pedrerol, ben conscient de la situació

Un consultor en DGNB és un expert en construcció sostenible. Té una cultura i una formació que el faculten per desenvoluparse en altres certificacions, com la LEED americana o la BREEAM anglesa

que travessa la construcció, el curs permet “posicionar-se per a quan el sector es reactivi”. Així ho va pensar Francesc Parés, que va seguir el curs de consultor en DGNB del Col·legi. Va optar per formar-se en DGNB perquè considera que, “a Europa, la normativa que s’ha imposat sempre ha estat l’alemanya”. Com la resta de la promoció, té intenció de continuar formant-se per passar a ser auditor. “Estar des del principi en una nova certificació com aquesta, sempre és un avantatge”, assegura. Parés va estudiar Arquitectura i ja acumula més de catorze anys d’experiència en el camp de la construcció. El moment que viu el sector el va empènyer a especialitzar-se en edificació sostenible com una sortida professional a la seva activitat. Té despatx propi, però també col·labora amb un d’especialitzat en hospitals, una tipologia d’edifici que consumeix molta energia i on l’eficiència energètica cada cop hi juga un paper més important.

Referents a l’estat L’Associació d’Enginyers Indus· trials de Catalunya s’encarre· ga de difondre a tot Espanya la certificació DGNB. L’agost del 2011 Joan Torres, president de l’AEIC, signava un acord de col· laboració amb els responsables de DGNB. Consolata Russelli, coordinadora de l’Acadèmia In· ternacional del DGNB i respon· sable de la seva xarxa de socis, i Michael Dax, director del Sis· tema Internacional del DGNB, es desplaçaven fins al Col·legi per

fer la presentació a Espanya del DGNB i les seves certificacions. En la jornada de presentació, Joan Vallvé, degà del COEIC, assegurava estar molt orgullós amb aquest acord perquè “per· metrà millorar l’activitat cons· tructiva”. Per la seva banda, Russelli destacava que la Comu· nitat Europea s’ha unit al projec· te per desenvolupar un sistema per a la sostenibilitat comuna basat en criteris europeus.

Taula d’anàlisi cost/benefici de la certificació de sostenibilitat Dades del subsector immobiliari comercial dels Estats Units i el Canadà Valor = econòmic + intangibles (socials i mediambientals)

COSTOS Cost del procés = 2%–3% (pressupost d’execució material) Cost material = 0%–9% (pressupost d’execució material)

BENEFICIS Compravenda: Preu de venda = increment del 5% -10% d’un edifici convencional Lloguer: Períodes d’absorció més curts Rotacions més baixes i inquilins més solvents Nivell d’ocupació superior a la mitjana

Afegir valor a la construcció Francesc Bonvehí, membre de la Comissió de Construcció i un dels impulsors de l’acord de cooperació DGNB-AEIC, explica que una de les principals diferències entre les certificacions d’edificació verda i les certificacions DGNB és que aquestes avaluen tot el cicle de vida dels edificis, preveient-ne la desconstrucció a cinquanta anys vista. La sostenibilitat es mesura amb tres pilars bàsics: el mediambiental, l’econòmic i el social, que es divideixen en diversos subcriteris. En total hi ha 61 criteris, dels quals actualment només se’n comptabilitzen 48 classificats en

cinc grans grups: mediambientals, econòmics, socioculturals, funcionals i tècnics. Cada un representa una proporció sobre la puntuació total. Hi ha un sisè grup, qualitat de l’emplaçament, que no és objectivament quantificable i, per tant, no es valora. Un 10% de l’avaluació final correspon als processos de qualitat. Pel que fa als criteris mediambientals, per exemple, el sistema té en compte paràmetres com ara els materials utilitzats (fusta FSC), l’impacte de la construcció en el medi ambient (emissions, ús del sòl i energies renovables), els efectes derivats de l’operació (manteniment i reparacions) i el reciclatge dels materials o el desmantellament

Usuaris: Costos energètics i generals inferiors al 30% Productivitat més alta: 10% -20% Disminució de l’absentisme laboral en un 30%

FULLS dels ENGINYERS

reportatge

“El sistema DGNB proporciona totes les pautes per desenvolupar un projecte d’edificació amb criteris de sostenibilitat” ell, el curs és una ocasió única per conèixer el futur de la sostenibilitat passiva dels edificis. “Per nosaltres és una aposta estratègica a mig termini”, comenta. “El futur passa per una construcció més respectuosa amb el medi ambient i més eficient energèticament ja que el preu de l’energia s’encarirà progressivament”, argumenta. D’altra banda, des de l’empresa, que creu fermament en la construcció sostenible com a avantatge competitiu, veu que ser pioners en un tema com la certificació DGNB li atorgarà una posició de sortida preferent en el futur mercat.

A dalt a l’esquerra, Francesc Parés (col·legiat núm. 3658). A la dreta, Vicenç Puigdelloses (col·legiat núm. 16627). A sota a l’esquerra, Francesc Bonvehí (col·legiat núm. 12197) i a la dreta Jordi Pedrerol (col·legiat núm. 4813).

de l’edifici, entre d’altres. En l’àmbit social, es fixa en l’accessibilitat de l’edifici o en la seva ubicació. Segons el grau d’acompliment final, els edificis obtenen una certificació d’or (en què el 80% de sostenibilitat és el màxim assolible), de plata (65%-80%) o de bronze (50%-65%). El sistema DGNB proporciona totes les pautes per desenvolupar un projecte d’edificació amb criteris de sostenibilitat. A Espanya encara no s’ha estès la certificació d’un edifici per part d’un

JULIOL/AGOST/SETEMBRE 2012

tercer. En altres països on sí és habitual, els edificis certificats tenen un valor afegit que els fa més atractius per al mercat, ja sigui per destinar-los a l’habitatge o a usos terciaris. La poca penetració de la cultura de la certificació al mercat espanyol, lluny de ser vista com un inconvenient, és vista com una oportunitat per alguns dels assistents al curs. És el cas de Vicenç Puigdelloses, enginyer industrial i soci d’Ingedeck, una empresa especialitzada en envolupants metàl·lics. Per

Retorn de la inversió Estudis americans analitzen els resultats de la certificació d’edificis des del punt de vista dels real estates, l’equivalent més similar als nostres assessors immobiliaris, i arriben a la conclusió que els edificis certificats són més atractius comercialment que els que únicament compleixen amb la normativa obligatòria. En els edificis certificats s’hi observa un clar augment de la productivitat respecte dels edificis convencionals. Aquesta es pot atribuir a la millora del confort (higrotèrmic, lumínic, acústic i visual) i de la qualitat de l’aire en el seu interior, així com a l’adhesió personal a uns valors mediambientals. Fins i tot, algunes administracions públiques exigeixen un nivell mínim de certificació per ser arrendatàries d’un immoble. Més informació: www.dgnb-international.com

article del mes

Josep Bernat / Enginyer industrial col·legiat núm. 5725

Un pas més enllà del cradle to cradle, el formigó autoregeneratiu: mite o realitat En ocasions donem per suposat una sèrie d’evidències. Tot té un final, les coses es trenquen, envelleixen i es tornen inservibles. I d’aquí neix la filosofia del cradle to cradle: que els materials a la fi del seu ús signifiquin el naixement d’una nova aplicació.

a indústria desenvolupa, ja fa temps, una sèrie de processos que d’una manera més o menys conscient utilitza una certa regeneració de materials. Els plàstics n’han estat capdavanters, potser perquè la seva estructura molecular complexa i polimèrica els acosta més als organismes vius. Un exemple clàssic i ben conegut és la capacitat del polietilè reticulat (de fet, tots els polietilens) de tenir memòria de la seva forma a una temperatura determinada i recuperar-la després retornant a la temperatura adequada. Dins d’uns límits, podem estovar i fer perdre la forma a un fitting de PEX i tornarà a la seva forma inicial quan es refredi. D’aquí, s’ha pogut arribar a vidres orgànics que són capaços de deixar passar una bala (o un micrometeorit, si parlem de naus espacials) i tornar-se a tancar després. Impossible? Bé, no tant. Qualsevol líquid és capaç de fer-ho, oi? Així doncs, vet aquí que si mirem el fenomen amb ulls nous, i l’imitem, podem aconseguir resultats. L’aigua està en estat líquid i, per tant, deixa passar els objectes a través seu. I si fóssim capaços de fer tornar líquid el plàstic i després deixar que la memòria de la seva forma anterior fes la feina i es tanqués? Doncs avui és una aplicació existent a la NASA i també per reparar

JULIOL/AGOST/SETEMBRE 2012

automàticament les dianes dels camps de pràctiques de tir. EL FORMIGÓ La biomedicina també és un camp d’experimentació amb resultats, amb teixits inorgànics capaços de fondre’s amb el nostre organisme. Però, i el formigó? En la constitució del formigó, l’element cohesor, que amalgama els àrids fins i gruixuts, és el ciment, lava artificial refredada i mòlta finament. No és estrany que la invenció del formigó vingués dels romans, en llocs propers als volcans. Ells van descobrir les característiques hidràuliques de les putzolanes, provinents de la lava natural de volcans com el Vesuvi. Per fer formigó, s’afegeix aigua a una barreja d’àrids i ciment. A partir d’aquí, la reacció putzolànica comença, i al cap d’unes hores tenim una massa de “pedra” estable que als vint-i-vuit dies ha adquirit unes característiques properes a la seva màxima resistència. Però l’observació ens diu que el formigó continua augmentat la seva resistència després dels vint-i-vuit dies. I si ens ho mirem una mica més, l’explicació és òbvia. Mentre hi quedi ciment i aigua, la reacció seguirà.... Voilà! Si aconseguim deixar ciment sense hidratar dins del gel cimentici, tindrem la capacitat de “reanimar” la reacció afegint-hi aigua.

Com ho fem? Si deixem una ampolleta de vidre plena de ciment a la massa de formigó, aquest ciment no s’hidratarà. Perfecte, ja tenim el ciment, però ens cal l’aigua. Per això mirem el que passa en el procés de destrucció del formigó. Aquest, sotmès a una càrrega més enllà del seu límit elàstic, sofreix fissures. Per les fissures hi pot entrar l’aigua que corrou l’armadura metàl·lica que, en oxidar-se, augmenta de volum i provoca més fissuració, fins que, amb el temps, pot arribar el col·lapse de l’estructura. Si la nostra ampolleta es trenca per efecte de la fissuració, alliberarà ciment fresc i quan arribi la humitat reaccionarà i miraculosament tancarà la fissura. L’AUTOREGENERACIÓ En teoria, s’ha aconseguit. Però es porta a la pràctica utilitzant la nanotecnologia, en concret deixant dins de la massa nanotubs de fibra de vidre plens de ciment. Si la seva resistència és inferior a la del formigó, es trencaran i alliberaran el ciment. Si apareix una fissura i hi penetra aigua, estaran preparats per a la reparació immediata. Aquesta va ser la primera tècnica disponible de caràcter experimental per desenvolupar formigons autoregeneratius, però, de la mateixa manera que la pell no es cura sola de grans lesions, és un requisit limitar la grandària de

les fissures per tal que funcioni aquest procés. Això ens obliga a treballar en el món real amb formigons de resistència a la flexotracció millorada. Tot i això, el formigó autoregeneratiu és una solució viable, que només requereix experimentació per ser totalment aplicable. A partir d’aquí, les millores. En lloc dels nanotubs de fibra de vidre, podem imaginar encapsular el ciment amb una pel·lícula que l’alliberi en situació d’estrès previ a la fractura, perquè estigui disponible quan aquesta es produeixi. També podem jugar amb la forma dels contenidors, ja que la forma esfèrica -que és la més senzilla d’aconseguir- no ha de ser necessàriament la més eficient. Segurament una forma més allargada pot ser millor. Ja ho veieu: malgrat que la tècnica base existeix, hi ha molt espai per a la millora. Bàsicament, el que succeeix és que la clau que ha de propiciar que els materials es reparin sembla que és la mateixa amb independència del material o materials de base. Sempre cal tenir: a) material d’aportació (en ocasions, elements tan simples com electrons), i b) ordre d’activació. En el cas dels materials, l’ordre, el disparador sol ser una forma d’energia. En el cas del formigó, la reacció és exotèrmica i la presència d’aigua és suficient per desencadenar-la. En el sistema de cristall antibales, l’energia generada per l‘impacte del projectil és el que fa entrar la massa en fluència. En el cas d’elements metàl·lics (per exemple les microsoldadures d’un mòbil), les microones estan produint resultats força positius. Però la reserva de materials originals no és l’única via. Es poden aconseguir també efectes autoregeneratius en el formigó per mitjà de bacteris, en els quals els seus productes de metabolisme són ions carbonats que poden fer el mateix en combinar-se amb els radicals alcalins lliures a l’interior del gel del formigó. Estrany? Sembla que el bacteri Bacillus pasteurii té aquestes

propietats màgiques i una llarga experiència en la feina. És el responsable de la formació de les muntanyes calcàries a partir dels materials sedimentaris. També aglomera sorres per fer sauló, i crea la calç natural, precursora de la pedra calcària. El Bacillus pasteurii, un vell company molt útil! També podem pensar en altres maneres d’aproximar-nos a la solució. Una de les causes de destrucció del formigó és la reacció silícia/alcalina, que fa que aquest envelleixi i acabi desfent-se amb el temps. Ara bé, és una reacció força semblant a la putzolànica de formació del gel de formigó, i potser hi ha una manera de fer-la reversible i regenerar el formigó en lloc de destruir-lo. Força en paral·lel als estudis que investiguen si el creixement desmesurat d’un càncer no pot ser el germen de la regeneració cel·lular. Bé, si en lloc de treballar la part alcalina del gel de formigó ataquem per la part dels silicats, experiències molt recents indiquen que els nanoencapsulats de silicats de sodi poden ser una bona solució. I les últimes dades apunten que potser la creació de microvascularització dins dels materials és la via més senzilla de fer-hi arribar el material d’aportació que ens interessi. Una altra vegada es produeix el mimetisme amb la natura. El sistema vascular de qualsevol animal fa això mateix: aporta nutrients i extreu els residus. I els polímers supramoleculars (també coneguts com a “velcromolecular”) ens seran comuns en poc temps, ja que marquen el camí per utilitzar protons i electrons com a materials d’aportació. Estem davant d’un repte com a país, el canvi d’una estructura productiva que s’ha desenvolupat en mercats locals, basada en la construcció i l’obra pública, a una amb pensament global i en la qual cal innovar, perquè les solucions clàssiques són difícilment exportables. L’estudi del fenomen de l’autoregeneració de materials pot ser un camí adequat.

“Estem davant d’un repte com a país, el canvi d’una estructura productiva que s’ha desenvolupat en mercats locals, basada en la construcció i l’obra pública, a una amb pensament global i en la qual cal innovar, perquè les solucions clàssiques són difícilment exportables” FULLS dels ENGINYERS

entorn

BREUS

La Fundació Gas Natural Fenosa i el COEIC col·laboren en la difusió del Museu del Gas El director general de la Fundació Gas Natural Fenosa, Pere-A. Fàbregas, el degà del Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya, Joan Vallvé, i el president de la Delegació del Vallès del Col·legi d’En-

ginyers, Francesc Figueras, han signat un conveni per garantir la col·laboració entre les dues institucions en la difusió del Museu del Gas de Sabadell de la Fundació Gas Natural Fenosa. Aquest acord també estableix avantatges per als col·legiats, que tindran accés a aquest nou equipament amb condicions especials.

En el marc d’aquest conveni, representants de les demarcacions i delegacions territorials del Col·legi d’Enginyers Industrials van visitar, el 16 de març, el Museu del Gas. Durant aquesta visita, Pere-A. Fàbregas, va remarcar el paper que desenvolupa aquest museu per donar a conèixer la importància d’aquesta font d’energia al llarg de la història, tot prestant especial atenció a la reflexió entorn dels reptes de futur de l’energia. El Museu del Gas, que va obrir les seves portes al públic el 13 de desembre del 2011, té l’objectiu de preservar i difondre el patrimoni històric del sector del gas i l’electricitat, així com explorar el futur de noves energies i la seva interacció amb el medi ambient. Font: Gas Natural Fenosa

Technip celebra els seus quaranta anys de trajectòria a Espanya Technip, l’empresa líder europea en enginyeria, commemora que fa quaranta anys que va aterrar a Espanya. Technip va instal·lar les seves primeres oficines a l’Estat espanyol el 1972 a Barcelona. L’any 1990 va continuar la seva expansió en el nostre país amb la obertura d’una delegació a Tarragona. Aquesta destacada firma multinacional, amb seu central a França i delegacions a tots els continents, ha intervingut en diferents projectes i obres d’instal·lacions de processos relacionats amb el sector de la refinació, el gas, la química i la petroquímica. Els més de cinquanta anys d’experiència del grup i els més de 30.000 col·laboradors a tot el món

JULIOL/AGOST/SETEMBRE 2012

han posicionat Technip com una enginyeria de referència de caràcter mundial. Darrerament, la col·laboració de Technip i el Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya ha esdevingut més estreta. La companyia col·labora amb les institucions dels EIC, ha participat en el darrer Observatori de la Competitivitat i és empresa adherida del COEIC. Des de Technip, destaquen que la tasca que desenvolupen els seus enginyers industrials és fonamental perquè contribueix al creixement d’aquesta companyia amb una sòlida projecció internacional. Font: Technip

INNOFOC presenta un informe per donar a conèixer la llar de foc com a recuperador d’energia L’Associació Empresarial INNOFOC va presentar l’informe Les llars de foc: font energètica i compliment del Codi Tècnic de l’Edificació el 24 de febrer a la Fira de la Biomassa Forestal de Catalunya, que tingué lloc a Vic. L’objectiu d’aquest informe és donar a conèixer la possibilitat de substituir les plaques solars tèrmiques per una llar de foc amb recuperador d’aigua en els nous habitatges. L’Ajuntament de Centelles va impulsar, el 2006, la creació del Clúster de Fabricants de Llar de Foc a causa de la gran concentració d’empreses d’aquest sector a la zona. Aquesta agrupació ha realitzat diversos projectes que han comptat amb la col·laboració de la Generalitat de Catalunya i el Ministeri d’Indústria. L’any 2009, el Clúster va constituir l’Associació Empresarial Innovadora INNOFOC per millorar el desenvolupament de projectes i acabar de consolidar el sector. El Clúster de Fabricants de Llar de Foc (INNOFOC) està integrat per Argemí Prefabricats, Chimeneas Barcelona (Traforart), Chimeneas Pio, Focgrup, Igei (Fugar), Industrias Salgueda, Manel & Velilla i Manufacturas Rocal. Les empreses adherides representen més del 75% de la producció catalana del sector de les llars de foc, els insertables i les estufes.

BREUS

José Oriol Sala, nou president de Caixa d’Enginyers La Caixa d’Enginyers ha elegit com a nou president José Oriol Sala, en substitució de Ramon Ferrer. Sala és enginyer industrial per l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Industrial de Barcelona (ETSEIB) en l’especialitat d’Organització i té formació directiva per IESE. El nou president compta amb una àmplia experiència professional en les àrees d’organització i serveis d’informàtica per al sector financer, d’empreses industrials

i de telecomunicacions i des del 2005 ocupava una de les deu vocalies de l’entitat bancària. Sala ha exposat la seva voluntat de mantenir l’excel·lència en el servei, la proximitat amb els socis i la responsabilitat social. A més, s’ha mostrat satisfet que l’entitat pugui gaudir d’estabilitat, solvència, liquiditat i rendibilitat, en el context econòmic actual. Font: Europa Press

La UPC puja al podi de Boston amb el seu cotxe híbrid de competició L’ecoR2, el vehicle híbrid de competició creat pels estudiants de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeries Industrial i Aeronàutica de Terrassa (ETSEIAT) de la UPC, ha sumat un doble èxit en el seu pas pel circuit de New Hampshire, a Boston. A més de ser el primer cotxe universitari de l’Estat a córrer en un circuit nord-americà, ha saldat la seva participació amb la tercera posició en la competició

Subhasta solidària per al Japó L’11 de març del 2011 un tsunami va arrasar Sendai, al Japó, i va deixar més de 15.800 víctimes mortals i més de 3.000 persones desaparegudes. Amb motiu d’aquest tràgic aniversari, l’associació Amics de la Unesco va celebrar una exposiciósubhasta solidària amb una quarantena d’obres d’art. La recaptació d’aquesta iniciativa es destinarà íntegrament als damnificats per la tragèdia. L’exposició va tenir lloc del 27 de març al 19 d’abril al Cercle de Sant Lluc. Font: ABC

Formula Hybrid. Els estudiants de la UPC van presentar als Estats Units la tercera versió del prototip de l’ecoR2, que va néixer el 2010 com el primer cotxe híbrid de competició desenvolupat a l’Estat. Al marge de la cursa sobre la pista, el vehicle ha aconseguit la segona posició de 39 participants en la prova de Business Plan Presentation amb una puntuació de 99 sobre 100 punts possibles.

El CTQC nomena Fernando Torres director general El secretari de la demarcació de Tarragona del Col·legi d’Enginyers Industrials, Fernando Torres, ha estat nomenat director general del Centre Tecnològic de la Química de Catalunya. El nou director general és doctor enginyer industrial per la UPC, MBA per EADA i PDD per l’IESE i ha desenvolupat la seva carrera professional en el sector químic i petroquímic a Espanya i Amèrica. Font: ACN

FULLS dels ENGINYERS

entorn

Núria Cardellach / Gerent del Clúster d’Eficiència Energètica de Catalunya (CEEC) i enginyera industrial col·legiada núm. 14793

Plataforma on-line d’oferta de productes i serveis en eficiència energètica d’edificis El Clúster d’Eficiència Energètica de Catalunya (CEEC) i el Departament de Territori i Sostenibilitat (DTES) de la Generalitat de Catalunya, en el marc del projecte Mediterranean Building Rethinking for Energy Efficiency Improvement, conegut pel seu acrònim MARIE, promouen una plataforma on-line amb l’objectiu d’unificar l’oferta existent en productes, tecnologia i serveis en eficiència energètica d’edificis.

l projecte MARIE cerca solucions per a la millora de l’eficiència energètica dels edificis mediterranis, i per això pretén formular una estratègia mediterrània per a la renovació energètica dels edificis amb el màxim de consens amb els principals agents públics i privats que componen l’oferta i la demanda en aquest camp. Tenint en compte la important quantitat d’informació, iniciatives, legislació i projectes existents sobre la matèria, que a més s’actualitzen constantment, s’ha fet imprescindible disposar d’una plataforma que permeti coordinar tots els esforços que es realitzen amb aquest objectiu. Per tot això, el DTES ha creat una plataforma on-line que facilita l’accés a aquesta informació, la interacció i el treball en xarxa per construir un projecte mediterrani sòlid i consistent, i que pugui servir de referència a les autoritats comunitàries responsables i competents per a la implementació dels programes de finançament de la Unió Europea en el proper període 2014-2020. Durant el primer any de funcionament de la plataforma MARIE (2012), s’hi podran registrar tant les entitats associades al projecte, com institucions públiques i privades, organitzacions sense

JULIOL/AGOST/SETEMBRE 2012

ànim de lucre, empreses, etc., dels països mediterranis, que hi estiguin interessades i siguin competents en la renovació energètica d’edificis. Així mateix, s’hi podran registrar projectes finançats per la Unió Europea amb objectius relatius a l’eficiència energètica en l’edificació. El CEEC és el responsable, durant tot aquest 2012, de promoure i gestionar la plataforma per tal d’assolir una massa crítica mínima que permeti, de cara al 2013, dotar la plataforma de més serveis als seus usuaris. Entre altres coses, les empreses que estiguin inscrites a la plataforma tindran un accés directe als resultats que el projecte MARIE vagi produint: un mapa exhaustiu de programes de finançament de projectes d’eficiència

energètica, esborranys de l’estratègia de renovació energètica dels edificis existents a la Mediterrània per poder participar en la seva formulació, etc. Més endavant, s’ampliarà l’abast de la plataforma i els seus membres podran formar part de la xarxa d’entitats que col·labori amb la Comissió Europea per a la implementació de l’estratègia 2014-2020 que s’hagi consensuat. Les inscripcions a la plataforma cal fer-les a través del web del projecte MARIE: http://www.marieapp.eu.

GRÀFICS

Indicadors d’evolució econòmica de Catalunya L’economia catalana va experimentar un creixement moderat entorn de l’1% els tres primers trimestres de l’any 2011, si bé aquesta situació es va capgirar en el darrer trimestre, moment en què va patir una severa reculada amb un valor gairebé nul a final d’any.

Exportacions de productes industrials Variació interanual (% acumulat) (per trimestres) 25,0% 20,0% 15,0% 10,0% 5,0% 0,0% 2006

2007

2008

2009

2010

2011

-5,0% -10,0% -15,0% -20,0% -25,0% -30,0%

Valor IV trimestre 2011 = 14.057 M€ Font: Elaboració pròpia a partir de dades facilitades per l'AEAT.

l creixement sostingut de les exportacions entorn del 15% durant els anys 2010 i 2011, com mostra el gràfic, va ser l’element clau que va permetre mantenir el ritme de creixement moderat de la nostra economia durant el període esmentat. o obstant això, la tendència dels darrers trimestres mostra un ritme decreixent en les exportacions de les empreses catalanes, la qual cosa afegeix elements d’incertesa en la nostra capacitat de recuperació per sortir-nos de la crisi econòmica en què ens trobem actualment. Les previsions per a l’any en curs auguren un sensible empitjorament de l’economia catalana, amb un creixement previst per a l’any 2012 entorn d’un punt negatiu i un augment de l’atur de prop d’1,5 punts, la qual cosa ens portarà a un estat

de recessió. Les causes d’aquesta davallada seran diverses. En aquest sentit, cal destacar l’afebliment del ritme exportador, apuntat abans, com a conseqüència d’un menor ritme de creixement de l’economia mundial, a més de l’empitjorament del nivell de confiança en els països més desenvolupats, particularment en els de la zona euro, juntament amb la contracció del consum privat i la contenció de la despesa pública, entre d’altres, com a conseqüència de les polítiques d’austeritat imposades pels governs català i espanyol. Malgrat això, els experts preveuen que aquest cicle recessiu serà de curta durada i que a partir del 2013 començarà a invertir-se la tendència i podrem entrar novament en un cicle de creixement que serà, però, d’evolució molt lenta.

FULLS dels ENGINYERS

JULIOL/AGOST/SETEMBRE 2012

DIADA DE L’ENGINYER 2012

DIADA 2012 TEXT: Jordi Garriga FOTO: Isabel Marquès

DIADADE L’ENGINYER

Com cada any a les portes de l’estiu, arriba el dia perquè tots els enginyers i enginyeres industrials de Catalunya es puguin trobar en el tradicional lliurament dels premis que atorguen les nostres institu· cions. I si hi ha un element que amb l’arribada de la calor es fa més present i necessari, aquest és l’aigua. Per això, l’indret escollit per a la celebració d’enguany va ser el magnífic Museu de la Aigües d’Ag· bar de Cornellà de Llobregat.

FULLS dels ENGINYERS

er a aquells qui ho van voler, la Diada, celebrada el passat diven· dres 1 de juny, es va iniciar amb una visita al Museu de les Aigües. Situat a l’interior de l’edifici modernista pro· jectat per Josep Amargós i Samaranch, el museu permet visitar instal·lacions de principi de segle XX i descobreix un patrimoni industrial de primer ordre amb, entre d’altres, la imponent instal· lació hidràulica de vapor destinada a moure les grans bombes d’impulsió que feien arribar l’aigua a Barcelona i a l’àrea metropolitana antigament. Després de la visita, l’acte central de la Diada va tenir lloc sota la magnífi· ca cúpula de l’antic dipòsit d’aigua del pou de Fives Lille. Amenitzat amb la veu fantàstica de Celeste Alías, que va interpretar cançons amb constants re· ferències al líquid element, i conduït simpàticament pels periodistes Pere Mas, locutor de Catalunya Ràdio, i la reportera de 8TV Marta Casagolda, el lliurament de premis va ser emotiu com sempre. Benvingudes del degà i el president Com no podia ser d’una altra manera, Joan Vallvé va obrir l’acte central amb unes paraules de benvinguda a totes les autoritats i a tots els assistents, i va te· nir una menció especial als més de 600 enginyers i enginyeres que es troben a l’atur. Com va recordar, “nosaltres som un col·legi i una associació professional, i l’atur és la pitjor situació per a qual· sevol de nosaltres”. Lògicament, tot i ser una jornada festiva, la conjuntura econòmica no va deixar de ser present i, per això, en uns moments en què és tan important la cooperació social, Vallvé va voler recordar el fet que tant el president de Càritas Catalunya com el president del Banc dels Aliments són enginyers industrials. Però no tot el parlament del degà va versar entorn de la crisi. I és que, com a Col·legi, “les lleis òmnibus aprovades recentment obren noves possibilitats a les nostres institucions, per la pos· sibilitat d’assolir nous convenis amb

JULIOL/AGOST/SETEMBRE 2012

l’Administració”. D’altra banda, Vallvé va recordar que “a pesar de la confusió que està suposant Bolonya, les matri· culacions en Enginyeria augmenten”. I va continuar dient: “Els joves, a casa nostra, continuen considerant l’Engi· nyeria Industrial com una bona opció de futur”. Finalment, i continuant amb les notes positives relacionades amb l’actuació de les institucions dels EIC i que n’han de facilitar la seva activitat professional, Joan Vallvé va mencionar la creació de l’Agència de Qualificació Professional de l’Enginyeria, la qual posa de relleu “no només la importància de la titu· lació, sinó també del currículum”, així com la primera inversió del Fons d’En· ginyers, amb l’empresa Macfer Engine· ering de Sabadell. Durant l’acte de lliurament dels premis, també el president Joan Torres es va dirigir a tos els assistents per recordar que “tot i que vivim temps de confusió i d’incertesa, hem de tenir confiança en el fet que la indústria és el camí per sortir de la crisi, i per això hem de man· tenir la fortalesa de les exportacions industrials”. En el seu parlament, el president va po· sar l’accent en el fet que “cal treballar per la unitat de totes les enginyeries ca· talanes”. En aquest sentit, va recordar que l’Agència de Qualificació Profes· sional és una realitat gràcies a la feina conjunta dels enginyers industrials, els de telecomunicacions, els agrònoms, els informàtics i els de camins, canals i ports. “L’Àgència –va explicar Torres–, feta a semblança d’organismes similars existents a Anglaterra o Alemanya, ha de servir també d’element clarificador davant dels aproximadament 413 títols en Enginyeria que defineix Bolonya”. Més enllà de les qüestions més pura· ment professionals, el president també va parlar de la importància de la cohe· sió social i de la tasca que fa en aquest sentit la Comissió d’Acció i Coopera· ció. “De la crisi econòmica ens en sor· tirem –va concloure Torres–, però si perdem la cohesió social podem perdre algunes generacions”.

DIADA DE L’ENGINYER 2012

FULLS dels ENGINYERS

ENTREGA DE PREMIS DIADA DE L’ENGINYER 2012

JULIOL/AGOST/SETEMBRE 2012

DIADA DE L’ENGINYER 2012

Premi a la Creativitat Premi a la Creativitat El projecte guanyador del XXX Premi a la Creativitat dels Enginyers Industrials de Catalunya va ser per al projecte Reconversió de la planta industrial de Viladecavalls, impulsat per Ficosa. El jurat també va acordar atorgar un accèssit al projecte Anella Industrial, impulsat per la Fundació i2CAT. Reconversió de la planta industrial de Viladecavalls L’any 2010 Ficosa va adquirir la fàbrica de televisors de Sony a Viladecavalls, mantenint les instal·lacions i la seva plantilla. Ficosa va pactar amb Sony la continuïtat de la fabricació de televisors fins a finals del 2012 per, així, durant aquest període transitori, poder preparar la fàbrica per a la producció de components per a fabricants d’automòbils. El projecte de Fi· cosa a Viladecavalls va buscar la diversificació i l’especialit· zació electrònica de l’empresa. L’operació ha estat el procés de reconversió industrial més gran d’aquests anys a Espanya, i ha obligat a una reorganització del grup. Quan es completi el procés de reconversió, a Viladecavalls treballaran prop de 1.600 persones, 920 procedents de Sony més 700 de la planta de Mollet, 400 d’ells enginyers, 300 dels quals procedeixen de Rubí i 50 del centre de Barcelona. Anella Industrial L’Anella Industrial neix amb l’objectiu de realitzar un desple· gament punter d’infraestructures de telecomunicacions per a

Enguany, el jurat ha decidit atorgar un Premi a la Creativitat i un accèssit. Han estat per als projectes Reconversió de la planta industrial de Viladecavalls i Anella Industrial, respectivament. Van recollir els guardons Josep M. Pujol, president de Ficosa, i Xavier Peiró, director executiu de la Fundació i2CAT.

JULIOL/AGOST/SETEMBRE 2012

la interconnexió de sectors empresarials i recursos d’alt nivell tecnològic. Amb la voluntat d’augmentar la competitivitat dels sectors industrials catalans, potenciar el treball col·laboratiu en R+D+i i facilitar un accés real de les empreses i sectors indus· trials a les infraestructures TIC de més alt nivell, el projecte pren el sector de l’automoció com a pilot per desenvolupar la seva primera actuació. Engendrat sota l’òptica de la triple hèlix formada per l’Administració, el sector privat i les universitats i centres de recerca, el projecte pretén potenciar la connecti· vitat i l’ús competitiu de les TIC. L’element bàsic d’innovació del projecte és garantir que un conjunt d’empreses del sector de l’automoció puguin disposar al mateix temps de connectivitat en banda ampla, cosa que implicarà, d’una banda, la possibilitat de fer treball col·laboratiu en xarxa entre elles i, d’altra banda, disposar de connexió amb els centres de supercomputació. So· bre la xarxa s’implementaran diversos serveis avançats i portals de servei per a la indústria del sector, com ara el portal de super· computació, el portal de càlcul industrial i el portal de gestió de residus industrials.

DIADA DE L’ENGINYER 2012

Els premis de les Beques per a Tesis Doctorals van ser lliurats a Òscar de la Torre i Marcel Macarulla per Josep Oriol Sala, president de Caixa d’Enginyers, i Jaume Puigdueta, secretari de l’AEIC.

La XVIII edició del premi Beques per a Tesis Doc· torals ha estat novament concedit per la Caixa d’Enginyers, la qual col· labora econòmicament amb la recerca dels dos projectes guanyadors.

Les beques ofertes per l’agrupació sociocultural dels En· ginyers Industrials de Catalunya, Grup Caixa d’Enginyers, han estat adjudicades a les propostes de tesi doctoral se· güents: Influència de la cavitació en la resposta dinàmica de perfils hidrodinàmics, de la qual és autor Òscar de la Torre Rodrí· guez, enginyer industrial per l’Escola de Barcelona, i que ha dirigit Xavier Escaler. Contributions to rework prevention in construction projects, de la qual és autor Marcel Macarulla, enginyer industrial per l’Escola de Terrassa, i que ha dirigit Núria Forcada Mateu.

BEQUES PER A TESIS BEQUES PER ADOCTORALS TESIS DOCTORALS FULLS dels ENGINYERS

homenatge als nous col·legiats homenatge als nous col·legiats

Com ja és tradició i com a símbol d’impuls i suport a les noves generacions d’enginyers, les institucions dels EIC van homenatjar els nous enginyers industrials sorgits de les dife· rents escoles d’Enginyeria Industrial.

Com a reconeixement a tots els nous col·legiats, es va lliurar la insígnia dels Enginyers a un nou col·legiat de cada una de les escoles d’Enginyeria Industrial que hi ha a Catalunya, així com a un enginyer de cada una de les titulacions d’Enginyeria amb les quals hi ha actual· ment una estreta col·laboració. Els nous enginyers que van rebre les insígnies van ser: Clara Martrus, de l’Escola de Barcelona Norman Guilló, de l’Escola de Terrassa Narcís Serra, de l’Escola de Girona Eloy Ruiz, de l’Institut Químic de Sarrià I els enginyers d’altres titulacions: Ramon Escrivà, enginyer químic Antoni Claret, enginyer en organització industrial Miguel Garcia, enginyer geòleg Jordi Sayerza, enginyer informàtic Rosa Maria Hernández, enginyer en telecomunicació David Agustín, enginyer en electrònica

Foto de família dels deu representants dels nous enginyers en el moment de rebre sengles insígnies dels Enginyers Industrials de Catalunya. Joan Vallvé, degà del Col·legi, Joan Munt, president de La Mútua dels Enginyers, Joan Torres, president de l’Associació, i Josep Oriol Sala, president de Caixa d’Enginyers, van ser els encarregats de lliurar les insígnies als nous enginyers.

JULIOL/AGOST/SETEMBRE 2012

DIADA DE L’ENGINYER 2012

Enguany, el Premi al Reconeixement Acadèmic va recaure en el company doctor enginyer industrial Josep Amat i Girbau.

Doctor enginyer industrial i professor emèrit de la Universitat Politècnica de Cata· lunya després d’haver estat durant molts anys catedràtic d’Arquitectura i Tecnologia de Computadors, Josep Amat i Girbau és, sens dubte, un dels personatges clau en la robòtica aplicada a casa nostra. Els primers avenços i innovacions importants els va realitzar en el camp de la telena· vegació, però el gran salt es va produir de la mà del Dr. Laporte, que va guiar l’entrada de la robotització en l’àmbit quirúrgic a casa nostra. Gràcies als esforços i a la capacitat emprenedora i innovadora de Josep Amat i el seu equip, el 1996 s’aconseguia una gran fita mundial: la primera intervenció laparoscòpica robotitzada del món. Des d’alesho· res, els avenços han estat constants en el camp de l’aplicació robòtica en cirurgia i, fruit d’aquest treball, actualment la UPC col·labora amb la Clínica Mayo dels Estats Units, autèntica referència mundial quan parlem d’intervencions quirúrgiques robotitzades. Autor de diverses publicacions entorn del tractament digital de la senyal, la visió per computador i en especial la seva aplicació en el camp de la robòtica mèdica, Josep Amat Girbau ha rebut la Medalla Narcís Monturiol de la Generalitat de Catalunya (1990), el Premi Internacional de Ciència i Tecnologia de Barcelona (1992), el Premi a la Creativitat del Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya (1995), el Premi de la Fundació Catalana per a la Recerca (1995), el Premi Ciutat de Barcelona (1996), el Premi d’Honor Lluís Carulla (1998) i la Medalla d’Honor a la Creativitat de la Fun· dación García Cabrerizo (2008).

Josep Amat, un dels premiats més aplaudit, va rebre el Premi al Reconeixement Acadèmic de la mà de Joan Munt, president de La Mútua dels Enginyers. El jurat va decidir atorgar el Premi al Reconeixement Acadèmic a Josep Amat per la seva trajectòria en el món de la docència i, sobretot, per la seva important tasca en recerca i desenvolupament, però també per la seva faceta emprenedora que li ha portat a acostar el món de l’empresa a la universitat al llarg de la seva trajectòria com a docent.

PREMI AL RECONEIXEMENT ACADÈMIC PREMI AL RECONEIXEMENT ACADÈMIC FULLS dels ENGINYERS

PREMI A LA MILLOR PRÀCTICA EMPRESARIAL PREMI A LA MILLOR PRÀCTICA EMPRESARIAL El Premi a la Millor Pràcti· ca Empresarial ha estat per a l’empresa adherida Dow Chemical Ibérica, pel projec· te Creació d’un centre global d’excel·lència per al desenvolupament de tecnologies i aplicacions de dessalinització i reutilització d’aigua.

I és que la multinacional nord-americana Dow Chemical ha esco· llit les instal·lacions que té a la Canonja (el Tarragonès) per ubicar un nou centre pioner sobre tecnologia de l’aigua. Concretament, el Centre Global de Desenvolupament de Tecnologia de l’Aigua permetrà accelerar la comercialització de tecnologies de membra· nes i ultrafiltració que fan possible la producció d’aigua potable. La inversió ha tingut un cost superior als 10 milions d’euros (15 mili· ons de dòlars) i ha comptat amb subvencions del govern espanyol i de la Generalitat. El Centre Global de Desenvolupament de Tecnologia de l’Aigua donarà feina a 25 tècnics experts en aigua. La proximitat del centre al Mediterrani facilitarà l’accés a l’aigua del mar, amb les opcions addicionals d’accedir a aigua salobre, aigües residuals industrials i aigua de riu depurada. I com que reproduirà fidelment les condi· cions d’operació de les plantes de dessalinització a les plantes pilot, Dow Water Solutions millorarà el coneixement i la comprensió de com aconseguir el millor rendiment amb els costos operatius més baixos per al tractament de l’aigua. Fernando Gutiérrez, líder d’Operacions del Centre de Desenvolupament de Dow Chemical, en el moment de rebre el Premi a la Millor Pràctica Empresarial de la mà del degà dels EIC, Joan Vallvé.

JULIOL/AGOST/SETEMBRE 2012

DIADA DE L’ENGINYER 2012

El president de l’Associació, Joan Torres, va ser l’encarregat de lliurar el Premi Serrat i Bonastre a Martí Saballs, subdirector del diari Expansión.

L’Associació i el Col·legi atorguen el Premi Serrat i Bonastre de periodisme a aquelles persones o mit· jans que contribueixen a fer difusió de l’enginyeria. Enguany, el jurat ha decidit atorgar el Premi Serrat i Bonas· tre en categoria única al diari Expansión, per la cobertura que ha donat als temes de suport a l’emprenedoria i la creació del Fons d’Enginyers, així com per la seva voluntat d’inte· ressar-se mediàticament per la nostra institució com a font informativa per a la seves notícies.

premi serrat i bonastre premi serrat i bonastre FULLS dels ENGINYERS

premi al reconeixement institucional premi al reconeixement institucional Enguany, el Premi al Reconeixement Institu· cional dels EIC per la seva aportació a l’engi· nyeria va recaure a l’empresa Agbar. Agbar ha rebut aquest premi per l’incondicional suport que ha prestat a les institucions dels EIC i pel seu interès per vincular-se a l’entorn professional dels enginyers, així com per la facilitat de col·laboració entre ambdues institucions a l’hora d’organitzar jornades tècniques i de debat.

Manuel Cermerón, director d’Organització i Relacions Laborals d’Agbar, en el moment de rebre el guardó de la mà del conseller de Benestar i Família Josep Lluís Cleries i el degà Joan Vallvé.

JULIOL/AGOST/SETEMBRE 2012

DIADA DE L’ENGINYER 2012

A casa nostra, l’empresa alimentària Nestlé està directament associada al nom de Josep Arcas Romeu, que hi ha realitzat la totalitat de la seva carrera professional. A la fotografia, el guardonat rep el Premi a la Trajectòria Professional de la mà del conseller de Benestar i Família, Josep Lluís Cleries.

Sens dubte, el Premi a la Trajectòria Professional és segurament el més esperat de tots els que es lliuren durant la Diada. I és que el darrer guardó és un reconeixe· ment col·lectiu de tots els companys de profes· sió. En aquesta ocasió, el premi va recaure en el doctor enginyer industri· al Josep Arcas Romeu.

Josep Arcas, doctor enginyer industrial per la UPC, i que ha realitzat el curs PED (Program for Executive Development) a l’IMD de Lausana (Suïssa) i el curs d’Innovació Tecnològica a l’IESE, és el clar exemple del professional que, gràcies al seu esforç i la seva tenacitat, sap assolir les màximes fites i el reconeixement dins d’una mateixa empresa. Va co· mençar la seva trajectòria professional la tardor del 1967 a Nestlé, on ha ocupat diversos càrrecs fins a esdevenir-ne director general a Espanya i, en la seva darrera etapa, president del Consell d’Admi· nistració. Durant la seva trajectòria ha combinat la feina amb la docència com a professor de la Càtedra de Quí· mica de l’Escola d’Enginyers de la UPC. Ha format part dels òrgans de govern i òrgans consultius de diferents institucions i empreses, entre les quals hi ha la Cambra de Comerç de Barcelona i la Funda· ció Empreses de l’Institut Químic de Sarrià. També ha ocupat la presidència d’Ecoembalajes, SA, o la vicepresidència del Cercle d’Economia.

premi a la trajectòria premi a la trajectòria professional professional FULLS dels ENGINYERS

PARLAMENTS I FI DE FESTA La Diada de l’Enginyer 2012 es va clou· re amb una copa de cava i un petit pis· colabis en els jardins del museu. Va ser el moment dels retrobaments, les feli· citacions i la conversa entre companys a la fresca. Abans, però, hi va haver temps d’escoltar les paraules dels dos protagonistes dels premis al Reconei· xement Acadèmic i a la Trajectòria Pro· fessional, així com del conseller Josep Lluís Cleries, també enginyer industrial.

és així com els colors de la cúpula del dipòsit del pou de Fives Lille de Cornellà de Llobregat, tots els colors de l’aigua, es van tenyir d’engi· nyeria industrial per tot arreu i van ser testimoni de les paraules que els guar· donats van oferir als assistents. Josep Amat va tenir paraules per tots els mestres i va explicar que si havia arribat fins on havia arribat era “gràcies a ha· ver tingut bons mestres com en Borràs, Torrents Ibern o Gabriel Ferrater”. I va continuar dient: “Prenent el seu exem· ple, jo he procurat amb dignitat formar bons enginyers amb esperit innovador i emprenedor”. Però Amat va aconseguir desfermar un bon clam d’aplaudiments quan, referint-se al moment econòmic i polític actual, va dir que “estem abocats a anar cap al camí desconegut que des· crivia el president Mas, i els enginyers formem part del teixit productiu que ho ha de permetre”. Per la seva banda, Josep Arcas, tot agra· int el premi a tots els enginyers i dient que se sentia molt honorat, el va voler dedicar a la seva família i en particular a la seva esposa Montse. També es va recordar de l’empresa Nestlé i de tots els equips que ha tingut al seu voltant, i va demostrar ser un enginyer industrial de soca-rel i d’autèntica vocació quan va explicar que de jovenet era d’aquells que jugava al Mecano i al Cheminova, o sigui que l’enginyeria industrial li anava com l’anell al dit. Per acabar el seu par·

JULIOL/AGOST/SETEMBRE 2012

lament, Arcas va voler deixar clar que el futur rau en la fortalesa de la indústria: “La indústria, junt amb tota l’economia associada que genera –va explicar–, re· presenta el 50% del PIB. Sóc un indus· trialista convençut”, va acabar. Al seu torn, el conseller de Benestar i Família va explicar que ser present a la Diada li feia una particular il·lusió no només com a membre del Govern, sinó també com a enginyer. El discurs del conseller va traspuar la preocupació per la situació actual, que ha posat en situació d’escac a tantes i tantes perso· nes, però va posar l’accent en la capa· citat de la societat catalana: “Nosaltres, com a nació, no podem perdre l’estat del benestar, i per sort vivim en un país caracteritzat per gaudir d’una societat viva i abocada a la solidaritat. Un país que sap estimar la seva gent, se’n surt, i a Catalunya som així”. I va continuar: “En aquests moments d’asfíxia fiscal i social és el moment d’anar junts per de· fensar els nostres drets històrics per tal que els nostres recursos serveixin per garantir els serveis socials que ens me· reixem”. En tot cas, Cleries va recordar al col·lectiu que “l’enginy és important posar-lo al servei de les empreses, però també de les persones”. Finalment, i en sintonia amb tot el seu discurs, Cleries va voler citar uns versos del poeta Mi· quel Marti i Pol: “Una de les grans joies de les persones és trobar el goig propi en el goig dels altres”.

FULLS dels ENGINYERS

informe TEXT: Mònica Acero

INFOCENTRE,

el millor aliat per estar al dia Fundat el 1972 per l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya, l’Infocentre és un eficaç servei d’informació que dóna suport a les empreses i als enginyers perquè estiguin sempre a l’última en matèria de normativa, innovació i competitivitat. L’AEIC va ser pionera en la creació d’aquest servei a Espanya i, a dia d’avui, és l’única agrupació de col·lectius professionals que disposa d’aquest recurs.

JULIOL/AGOST/SETEMBRE 2012

nfocentre és un servei de l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya que proporciona als seus usuaris la informació necessària per desenvolupar la seva activitat. És una eina estratègica i indispensable que ajuda les empreses i els enginyers a seguir l’evolució de l’entorn, a adaptar-se a la normativa i a la reglamentació vigent, i que facilita la presa de decisions i dóna suport en el desenvolupament de nous productes. El servei compta amb més de 6.000 usuaris i amb més de 500 companyies abonades de tots els sectors com Hitachi, Croda Ibérica, Torrelsa, Grup Fluidra, Mitsubishi i Roca, entre moltes d’altres. A més, des de fa deu anys, l’Infocentre proveeix de serveis de normativa les administracions públiques catalanes. L’Infocentre va crear els portals Info-Reach i Infonorma de la Generalitat de Catalunya i el portal de normativa específic per a la Gerència de Serveis d’Habitatge, Urbanisme i Activitats de la Diputació de Barcelona, i s’encarrega del seu manteniment. UNA MICA D’HISTÒRIA Els orígens de l’Infocentre es remunten a l’any 1972 quan l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya va fundar el CEDIN (Centro de Información del Ingeniero) amb la finalitat d’oferir informació sobre normativa i innovació tecnològica als enginyers i a les empreses. L’entrada d’Espanya a la Unió Europea, el 1985, i la internacionalització de les empreses catalanes són dos factors que van augmentar molt la demanda del servei perquè les empreses van haver d’adaptar-se a un nou marc legal i competir en nous mercats. Al llarg dels seus quaranta anys de trajectòria, l’Infocentre s’ha caracteritzat per la seva capacitat d’adaptar-se constantment als requeriments dels seus usuaris. En aquest sentit, la cartera de productes s’ha anat diversificant i ampliant per poder donar una millor resposta a les necessitats de cada moment. Paral·lelament, el funcionament del servei ha anat evolucionant i modernitzant-se i, actualment, està totalment digitalitzat. UN SERVEI AMB MÚLTIPLES AVANTAtGES Experiència: L’Infocentre està avalat pels quaranta anys de trajectòria del servei i pel valuós knowhow de l’equip que el forma. Rendible: El servei suposa un estalvi de temps i di-

“El servei compta amb més de 6.000 usuaris i amb més de 500 companyies adonades de tots els sectors com Hitachi , Croda Ibérica, Torrelsa, Grup Fluidra, Mitsubishi i Roca, entre moltes d’altres” ners perquè ofereix a l’usuari la informació concreta que afecta a la seva activitat professional prèviament seleccionada. Personalització: Els serveis són personalitzables per donar una millor resposta a les necessitats de cada client. Confiança: L’Infocentre pertany a l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya, una institució sòlida fundada el 1863. Funcionalitat: A través de la plataforma informàtica de l’Infocentre, l’usuari té un perfil on-line privat de fàcil maneig en el qual disposa de tota la informació que necessita. Professionalitat: L’Infocentre està integrat per un equip de professionals de diversos àmbits que treballen per proporcionar la informació requerida de manera ràpida i actualitzada. CARTERA DE SERVEIS Normativa L’Infocentre proporciona les normatives aplicades a cada àmbit, organitzades per temes i geogràficament, i els resums del contingut de les legislacions, i dóna accés als requisits de cada disposició legal. També ofereix assessorament en normativa i avisos personalitzats sobre les novetats mensuals i sobre les tasques pendents i periòdiques que ha de realitzar l’usuari. • DL Plus: Novetats i accés a la legislació i els requisits legals vigents en l’àmbit de medi ambient, riscos laborals, seguretat de les instal·lacions i qualitat dels productes i serveis, per a empreses certificades en EMAS, ISO 14.001, 9.001 i OHSAS. • DL Abstract: Novetats i accés a la legislació vigent, aplicable a les empreses, productes i serveis. • Ajuts i subvencions: Servei d’alerta setmanal que

informe

Contacta amb l’Infocentre Telèfon: 935 029 091 Web: normativa@infocentre.eic.cat Blog: http://normativainfo.wordpress.com/

informa sobre les convocatòries d’ajuts i subvencions personalitzades segons l’interès de cada companyia. • NT Plus: Servei de manteniment de la col·lecció de referències de normes que utilitza l’empresa en els seus processos, productes o serveis. • NT Alert: Novetats i accés a la base de dades que permet conèixer les normes editades, modificades i anul·lades i la seva equivalència. •Marcatge CE: Novetats i accés a tota la normativa de marcatge CE: directives, referències de les normes harmonitzades i informació complementària. Venda de normes tècniques Fruit de l’acord de l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya amb AENOR, l’Infocentre gestiona l’adquisició del text complet de normes tècniques nacionals, internacionals i d’associacions sectorials. Consulta a l’expert L’Infocentre disposa d’un servei personalitzat que ofereix respostes a les qüestions que plantegi l’empresa. L’objectiu és resoldre els dubtes i oferir a les companyies la informació necessària en els àmbits que afectin els seus productes, serveis i processos productius. Les àrees més habituals de consulta són: - Innovació tecnològica, recerca i desenvolupament - Exportació, producció i logística - Qualitat, medi ambient i seguretat - Compres, administració i finances Alerta tecnològica Aquest servei proporciona informació sobre les novetats en els àmbits tecnològics, econòmics i de mercat perquè l’empresa pugui posicionar-se al capdavant del seu sector. Aquesta eina ofereix accés a fonts d’informació com ara revistes sectorials, patents, informes de mercat, papers de congressos, etc. Formació L’Infocentre presta formació presencial i on-line per facilitar el coneixement del marc legal i les normes tècniques, i per millorar l’ús dels serveis de normativa amb la finalitat que els usuaris en puguin extreure el màxim rendiment.

JULIOL/AGOST/SETEMBRE 2012

OPINIONS DELS USUSARIS

Hotel Majestic Jade Selma, coordinadora de Qualitat i Medi Ambient Vam contractar el servei DL Plus de l’Infocentre perquè necessitàvem que se’ns proporcionés la identificació de la legislació i normatives que ens afecten. Com estem certificats amb l’ISO 14.001: 2004, el Reglament EMAS, l’ISO 9.001: 2008 i la Q de Qualitat Turística, hem de complir amb els requisits establerts per aquestes normes i identificar, analitzar i avaluar la legislació ambiental i de qualitat que ens afecta com a establiment hoteler. El servei ens permet mantenir-nos al dia en la legislació que ens afecta i, una vegada identificada, fem una avaluació a través del programa de l’Infocentre que queda gravada i ens serveix per demostrar davant dels auditors que portem el control legislatiu que ens pertoca. D’altra banda, hem de dir que fa dos anys que utilitzem el servei i no n’hem tingut cap queixa. De moment, ha satisfet les nostres necessitats pel que fa al control, avaluació i dubtes de normativa. A més, és una bona eina de gestió que ens facilita molt la feina, ja que si valorem el temps que ens passaríem buscant actualitzacions de legislació i noves normatives a través de la xarxa seria més del doble del que dediquem actualment a aquesta gestió a través del servei DL Plus. Per tant, és totalment recomanable i fiable.

Figueras Internacional Seating Israel Nadal, responsable de Qualitat i Medi Ambient. Com a companyia amb un fort component de marca i internacionalització que instal·lem solucions de seients per a àrees públiques com cinemes, teatres, aeroports, estadis, sales de conferència, etc., el mercat ens exigeix cada cop més conèixer els requisits tant de qualitat, ambientals com de prevenció de riscos que ens afecten. De fet, aquests requisits que afecten tant la instal· lació com el producte, estan definits en molts casos en el plec d’especificacions tècniques del projecte i, per tant, cal assegurar-ne el compliment. Tanmateix, com som una empresa certificada en ISO 9.001:2008 i ISO 14.001:2004, aquesta exigència i necessitat és encara més marcada. A més, hi ha altres projectes en què el plec d’especificacions de client és incomplet o inexacte i, com a empresa de projectes, hem de conèixer allò que ens afecta, independentment que el client sigui més o menys explícit. És aquí on el servei d’actualització de normativa de l’Infocentre juga un paper important, ja que de les alertes que rebem mensualment n’extraiem el que ens afecta i tenim la tranquil·litat que estem al dia dels canvis en les disposicions o de les noves que apareguin. Avui en dia, qualsevol sector està vinculat a uns requisits de tipus legal que ha d’aplicar per ser competitiu. En aquest sentit, el servei de normativa de l’Infocentre és una eina indispensable perquè assegura el coneixement i el compliment d’aquests requisits.

Infocentre, servei que agrupa tots els serveis d’informació i documentació Infocentre, serveique ques’ofereiagrupa xen al ha renovat la tots elscol·lectiu, serveis d’informació seva pàgina web, amb l’obCopcisa i documentació que s’ofereiCristina Oliet, responsable del Sistema de Gestió jectiu que sigui més amigable xen al col·lectiu, ha renovat la Ambiental El servei DL Plus ens aporta agilitat en la identificació i l’avaluació dels per alsweb, seva ambISOl’obrequisits legals, compàgina requereix lausuaris. norma 14.001:2004. Com que es tracta d’un programa informàtic, permet treballar directament a través jectiu que sigui més amigable del seu portal i no genera documentació addicional. També voldríem destacar el servei de consulta on-line perquè per als usuaris.és efectiu i ràpid. Ens ha aportat la tranquil·litat de tenir la normativa ambiental al dia amb un sistema molt pràctic. Nosaltres el recomanem amb total seguretat perquè és un servei seriós i de confiança.

Som fans de les Somben coses fansfetes. de les coses ben fetes. Infocentre, servei que agrupa tots els serveis d’informació i documentació que s’ofereixen al col·lectiu, ha renovat la seva pàgina web, amb l’objectiu que sigui més amigable per als usuaris.

Consorci de Medi Ambient i Salut Pública de la Garrotxa, Espai SIGMA de notícies selecciona- Enllaços, guies i documents Espai de participació, el Blog Ester Sala, responsable de Qualitat i Medi Ambient des de normativa, que inclou la relacionats amb normativa, or- de normativa. Vam creure interessant disposar d’un servei que ens oferís informació possibilitat la els funció ganitzats per sectors. sobre la normativad’activar vigent de tots temes que ens pertoquen i dels àmEspai de notícies seleccionaEnllaços, guies i documents Espai de participació, el Blog bits en els quals tenim competències de treball quant a Administració RSS, per tal de rebre les novelocal. El Consorci, a més, es troba certificat d’acord amb la norma ISO des de normativa, que inclou la relacionats amb normativa, or- de normativa. tats al correu electrònic. 14.001:2004 i el Reglament europeu EMAS. En aquest sentit, l’InfocenEspai de notícies selecciona- Enllaços, guies possibilitat d’activar la funció ganitzats per sectors. tre és una bona eina per donar resposta a l’actualització de normativa i al des de normativa, que inclou la relacionats amb RSS, per tal de rebre les novecompliment dels requisits legals que requereixen aquestes dues certificapossibilitat d’activar la funció ganitzats per se cions. consultes de la normativa vigent i, sobretot, mantenim actuatats Fem al correu electrònic. RSS, per tal de rebre les novelitzats els requisits legals que ens apliquen directament; també mantenim tats al correu electrònic. els requisits indirectes de les instal·lacions de medi ambient que gestionem de manera indirecta. Creiem que aquest servei és un bon instrument de consulta i treball.

http:// normativa. infocentre. es

normativa.infocentre.es normativa.infocentre.es normativa.in centre

info

info centre info Tel.935 029 091 normativa.infocentre.es

Lluís Vilaseca, enginyer industrial He contractat el servei de consulta a l’expert ja que un dels meus vessants professionals és la consultoria d’instal·lacions i cada instal·lació està sotmesa al seu reglament. Estic molt satisfet perquè l’Infocentre em proporciona, en un termini molt reduït, respostes tècnicament molt ben exposades i redactades amb l’aire acadèmic propi de la nostra professió. Els serveis que ofereixen s’han fet imprescindibles perquè ara tot està sotmès a la legislació, als reglaments i a les normatives. L’equip de l’Infocentre és molt eficient i professional i m’ajuda a interpretar certes disposicions ambigües.

Tel.935 029 091 normativa.infocentre.es

centre

Tel.935 029 091 normativa.infocentre.es

FULLS dels ENGINYERS

comissions

TEXT: Anna Carrió

FOTO: Isabel Marquès

M. Carmen Goyeneche (Col·legiada núm. 16169) Pere Coll Llicenciat en Ciències Físiques Director d’R+D a Enplater

Pau Cusó

Mireia Vilalta

Anna Puigvert

Elena Repullés Col·legiada al Col·legi Oficial de Pèrits i Enginyers Tècnics Industrials d’Aragó Packaging Engineer en el BIP (Barcelona Institute of Packaging) i a LEITAT, dins del departament de Cooperació Industrial

Comissió de Packaging dels EIC

La creixent indústria de l’envasatge, present en els grans sectors de consum com l’alimentació, la neteja o la farmàcia, va propiciar la creació d’aquesta comissió tècnica per tal d’aprofitar l’escenari de comunicació i trobada que proporciona el Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya als enginyers industrials per potenciar aquesta forta demanda de tècnics especialitzats en packaging.

JULIOL/AGOST/SETEMBRE 2012

Susana Batrés Llicenciada en Ciències Químiques per la UB Packaging Manager en el centre d’R+D del grup Bimbo a Espanya

Victòria Brun

Manel Neswesda

Enric Colomé (Col·legiat núm. SA29012-D) Enginyeria de l’envasatge. Consultor

Montserrat Castillo Enginyera química per l’IQS Directora tècnica de RepaQ (Reingeniería y Consultoría del Packaging)

Ignasi Gelpí (Col·legiat núm. 3185) President de la Comis- Carme Zubizarreta Llicenciada en Ciències sió de Packaging Químiques Consultora freelance

“E

l desenvolupament de la indústria del packaging va tenir lloc després de la Segona Guerra Mundial i va afectar els sectors del vidre, la fusta, el paper, les arts gràfiques, el plàstic, el metall i d’altres, així com els sectors de fabricació de maquinària i les enginyeries”, ens situa Ignasi Gelpí, president de la Comissió. El sector de l’envasatge està experimentant un creixement substancial que ha permès identificar les seves necessitats. D’una banda, la formació reglada de postgrau en aquesta disciplina, ja que “en l’actualitat només hi ha un màster en aquesta especialitat (impartit per l’Institut Químic de Sarrià)”, explica Ignasi Gelpí, mentre que a Europa disposen d’una enginyeria específica del packaging. D’altra banda, cal una associació que aculli la professió i en aquest sentit “el nostre Col·legi ha agafat la iniciativa”, comenta Gelpí, amb la creació d’aquesta comissió, “que pretén aixoplugar els tècnics que s’hi

dediquen”. La idea de pertànyer a un col·lectiu professional com el COEIC i la Comissió per dinamitzar el packaging com a eina professional és el principal objectiu. “El nombre d’enginyers dedicats a feines i tecnologies del packaging ja és important i continua creixent”, assegura Enric Colomé. “A més de reunions mensuals, organitzem jornades tècniques denominades Mirador del Packaging”, comenta Elena Repollés, un espai on les empreses poden exposar quelcom interessant sobre els seus productes. “La Comissió pretén ser un referent per als professionals del sector, un espai on es puguin tractar temes actuals d’interès tècnic i estratègic”, ens explica Susana Batres, que assenyala també que hi ha una estreta relació entre el món de l’envasatge i el món de l’enginyeria, i que aquest fet ha propiciat la creació de la Comissió dins del COEIC per tal d’aportar valor i credibilitat a les seves tasques.

Pere Coll ens explica que des de la Comissió es treballa per facilitar el networking i la difusió de coneixement. “Es tracta d’una activitat industrial més, però amb la particularitat que el packaging és una activitat altament interdisciplinària”, conclou Bruno Rey. “La Comissió ens permet disposar d’una plataforma comuna per a tots els professionals d’aquest sector i la resta d’associats”, comenta Manuel Martos. “Es tracta d’un entorn que permet trobar-nos, reforçat per la seva presència a Linkedin, un fòrum d’opinió i debat de qualitat sobre diferents aspectes relacionats amb l’envàs i l’embalatge de productes de consum”, afegeix Carme Zubizarreta. En definitiva, “la Comissió esdevé una baula important en el procés de transmetre la informació relativa a nous desenvolupaments i innovació tecnològica”, conclou Montserrat Castillo.

FULLS dels ENGINYERS

dia a dia

Canal Enginyers

Acte disponible al www.eic.cat/canalenginyers

Consulta el PDF a www.eic.cat 2 FEBRER

8 FEBRER

13 FEBRER

Novetats fiscals en l’àmbit de l’R+D+i: la Patent Box Comissió de Gestió Empresarial: Subcomissió de Gestió de la Innovació

Projecte IVEA: Implantació de Vehicles Elèctrics i Avançats Comissió de Mobilitat i Transports

Acte informatiu sobre Enginyers per la Independència Comissió de Noves Iniciatives

La Subcomissió d’Automoció i el Clúster d’Eficiència Energètica de Catalunya, entitat promotora del projecte, van organitzar aquesta jornada dedicada a explicar el projecte IVEA, impulsat per diverses entitats públiques i privades relacionades directament amb la mobilitat elèctrica i encaminat a valorar la viabilitat, l’oportunitat empresarial i les polítiques de promoció dels vehicles elèctrics i híbrids. Francesc Garriga, president de la Subcomissió d’Automoció, va presentar aquest acte inaugurat per Jordi Serra, vicepresident del Clúster d’Eficiència Energètica de Catalunya.

Joan Vallvé, degà del Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya i membre del consell permanent de l’Assemblea Nacional de Catalunya, va donar la benvinguda als assistents a aquest acte informatiu en què van intervenir Montserrat Mata, presidenta de Noves Iniciatives i membre del consell permanent de l’Assemblea, Teresa Bonín, coordinadora de mestres per la independència, i Núria Jàvega, coordinadora de sectorials de l’Assemblea Nacional de Catalunya.

Maria Mirabet Vallhonesta, enginyera industrial i responsable del Departament de Desenvolupament de Negoci d’AIDIT (Agència d’Acreditació en Recerca, Desenvolupament i Innovació Tecnològica), va ser la convidada a participar en aquesta jornada dedicada a analitzar com aprofitar al màxim els incentius fiscals en l’àmbit de l’R+D+i, incidint en algunes novetats recents de gran interès per a les empreses com la Patent Box.

18 FEBRER

21 FEBRER

XXIX Campionat d’Esquaix Comissió d’Esports

Presentació de la nova OSSA Enduro 250i/300i Comissió de Mobilitat i Transports

Canal Enginyers

Acte disponible al www.eic.cat/canalenginyers

Consulta el PDF a www.eic.cat 15 FEBRER Situació actual de la logística internacional amb els països “BRIC” (Brasil, Rússia, India i Xina) Comissió de Gestió Empresarial: Subcomissió de Logística Marcos Jover (de Gallina Blanca Star), Cristina Domènec (de Punto Fa - Mango), Joan Ramon Nogueras (de Roca) i Víctor Mangrané (de Simon), van ser els ponents convidats a participar en aquesta taula rodona, moderada per Joan Josep Vallvé, membre de la Subcomissió de Logística i soci director de Logistalfa, que va tenir com a objectiu dibuixar la situació en l’àmbit de la logística internacional en els països anomenats emergents en els temes de planificació, aprovisionaments i distribució d’empreses que tenen la seva seu central a Catalunya.

JULIOL/AGOST/SETEMBRE 2012

Les instal·lacions del Club Metropolitan de Barcelona van acollir aquesta edició del Campionat d’Esquaix dels EIC, en què associats, col· legiats i familiars van competir en dues categories en partits a tres sets.

L’enginyer Josep Serra, cap d’enginyeria d’Ossa Motor i dissenyador de l’Ossa Enduro 250i/300i, va presentar aquest model en aquest acte encapçalat per Francesc Garriga, coordinador de la Subcomissió d’Automoció.

18 FEBRER Calçotada a les Caves Vilarnau Comissió de Cultura Organitzada per la Comissió de Cultura amb la col·laboració de la Delegació del Vallès, aquesta sortida a Sant Sadurní d’Anoia va permetre visitar les Caves Vilarnau, elaboradors de vins i caves de gran qualitat. Amb més de cent anys d’història, el petit celler originari es va integrar el 1982 al grup González Byass, iniciant una etapa de gran expansió a les modernes instal·lacions ubicades en l’elegant i singular edifici situat al bell mig de la finca Can Petit, amb més de 11 hectàrees de vinyes. De la mà de Maria Baró, de Relacions Públiques, es va començar donant un tomb per les vinyes resseguint la zona del llac, per continuar amb la visita detallada a les instal·lacions del celler i passant per la zones de premses i de vinificació. Després es va baixar a la cava on es van visitar les sales amb les rimes i els pupitres. Finalment, es va presentar l’àmplia gamma dels seus productes: set caves (un rosat brut, els altres bruts o bruts nature, reserva i gran reserva), i dos vins negres i dos de blancs, tots ells monovarietals. En el tast que va seguir a continuació es va poder apreciar l’elegància i la singularitat del brut rosat i del reserva brut nature. A l’hora de dinar, es va començar menjant els calçots a peu dret a la zona preparada a l’aire lliure, acompanyats amb salsa i carxofes, i tot ben regat amb porrons de cava rosat. Es va seguir a l’interior, en el menjador instal·lat a la sala de tast, amb les amanides, les carns i botifarres a la brasa, acompanyades amb vi cabernet sauvignon, i les postres amb el cava reserva brut nature. A la tarda, i per completar la sortida amb els aspectes culturals, es va fer una visita guiada al conjunt monumental de Sant Martí Sarroca.

Aula d’Extensió Universitària dels EIC Comissió de Jubilats i Prejubilats 1 FEBRER Assaig i novel·la històrica A càrrec de Luis Racionero, enginyer industrial i llicenciat en Ciències Econòmiques a Barcelona. 8, 15 i 22 FEBRER La moral i els valors Coordina Octavi Fullat, doctor en Filosofia, catedràtic emèrit de Filosofia i Educació de la UAB. 29 FEBRER i 7 MARÇ La Unió Europea A càrrec de Carles Gasòliba, doctor en Ciències Econòmiques de la UAB i exdiputat del Parlament Europeu. 14, 21 i 28 MARÇ El món jueu A càrrec de l’Associació Amics de la UNESCO. 11 ABRIL Ciència i tecnologia a la Grècia clàssica A càrrec de Santiago Riera i Tuèbols, enginyer industrial i historiador. 18 ABRIL L’automòbil, abans i després A càrrec de Rafael Boronat, president de la Societat de Tècnics d’Automoció, i Vicenç Aguilera, director general de Ficosa Technology.

25 FEBRER Calçotada ciclista a Prenafeta Comissió d’Esports: Cicloturisme

25 ABRIL Les novetats de la Fórmula 1 del 2012 A càrrec de Vicenç Aguilera, president del consorci del Circuit de Catalunya. Presenta Francesc Garriga, coordinador de la Subcomissió d’Automoció. Acte organitzat juntament amb la Comissió de Mobilitat i Transports: Subcomissió d’Automoció.

El grup va completar un recorregut circular d’uns 35 quilòmetres amb desnivell acumulat d’uns 502 metres i amb sortida i arribada a la localitat de Prenafeta, propera a Montblanc. Durant la jornada van visitar l’ermita de Santa Anna, la localitat de Montblanc i el monestir de Poblet. El dia va acabar amb la degustació d’una calçotada a Cal Gaya. FULLS dels ENGINYERS

dia a dia

Canal Enginyers

Acte disponible al www.eic.cat/canalenginyers

Consulta el PDF a www.eic.cat

www.eic.cat

Consulta el document en PDF

20 FEBRER

23 FEBRER

Anàlisi de l’informe anual de l’Agència Internacional de l’Energia Comissió d’Energia: Subcomissió d’Energies Primàries

Del Talgo I a l’Avril de molt alta velocitat: la vigència d’uns principis tecnològics Comissió de Cultura

Joan Torres, president de l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya, va presentar aquesta jornada que va tenir com a objectiu l’anàlisi de l’informe anual de l’Agència Internacional de l’Energia, que fa una visió prospectiva de cara a l’any 2035. El doctor Mariano Marzo, catedràtic de Geologia de la Universitat de Barcelona, va participar en aquesta sessió per tal d’analitzar les mesures necessàries i les previsions que presenta l’informe amb l’objectiu d’assegurar el subministrament de combustibles fòssils i fer-lo compatible amb l’increment de 2ºC de la temperatura mitjana per a l’any 2050.

Disponible al

Canal Enginyers www.eic.cat/canalenginyers

Just acabada la Guerra Civil, Alejandro Goicoechea, aleshores enginyer del ferrocarril de La Robla, comença a gestar el Talgo I, primer prototipus dels característics trens articulats que tots coneixem. Un projecte que té uns principis tecnològics propis i revolucionaris per al seu temps, però que continuen vigents en els més moderns desenvolupaments dels trens Talgo d’alta velocitat. Un repàs als ja setanta anys d’història del Talgo permet veure una contínua evolució en la qual es conserven els principis originals i es van afegint altres tecnologies innovadores com la pendulació natural o el canvi d’ample de via. I tot això malgrat les dificultats, gairebé sempre injustificades, que el món ferroviari ofereix a qualsevol millora revolucionària com la que ens ocupa. L’actual plataforma tecnològica Avril de Talgo, que aviat veurà la llum, és un alt exponent de la seva capacitat d’innovació, ara ja en l’àmbit de la molt alta velocitat sobre rails. La conferència va anar a càrrec d’Alberto García, enginyer de l’ICAI i expert en el món de l’operació ferroviària, matèria sobre la qual ha publicat gran quantitat de llibres i articles. Després d’haver ocupat càrrecs de responsabilitat a Renfe i en el desaparegut GIF, ara és director d’Investigació, Formació i Col·laboració Científica de la Fundación de los Ferrocarriles Españoles. Victor Canosa, enginyer industrial i membre del grup de gestió d’Engitren, va ser l’encarregat de presentar l’acte.

22 FEBRER Qualitat i fiabilitat dels serveis de telefonia avui Comissió de les TIC Miquel Obradors, president de la Comissió de les TIC, i Joan Giró van ser els encarregats de presentar una jornada dedicada a analitzar si els serveis de telefonia actuals són tan fiables com els d’abans i si la qualitat és millorable. Ferran Amago i Jordi López, del Col·legi d’Enginyers de Telecomunicacions, i Antoni Elias, de l’ETSETB-UPC, van participar en aquest acte juntament amb Josep M. Rabés (d’Orange), Xavier Casajoana (de VozTelecom), Javier Ruiz (d’Alcatel-Lucent) i Gabriel Treiban (de Qualcomm).

JULIOL/AGOST/SETEMBRE 2012

1 MARÇ

Com es gestiona la carrera professional en el segle XXI Comissió de Gestió Empresarial: Subcomissió de Gestió de la Innovació

Matinals de l’Enginyer Comissió d’Esports: Grup de Muntanyisme

Mario Belmonte, CEO de Belmonte&Toledo Asociados, coach, conferenciant i formador expert en xarxes socials 2.0, reclutament 2.0 i outplacement; i Gian-Lluís Ribechini, enginyer industrial coordinador de la Subcomissió de Gestió de la Innovació i Màrqueting, van participar en una jornada encaminada a analitzar com s’ha de realitzar en el segle XXI la gestió de la carrera professional, tenint en compte l’entorn de la web 2.0 i identificant quines són les eines més adients per a cada pla estratègic i de màrqueting personal i professional.

En aquesta ocasió els participants van realitzar una caminada matinal pel Parc Natural de Sant Llorenç del Munt. Durant el recorregut van pujar a la Mola pel camí de la Font Soleia i la canal del Tro.

Canal Enginyers

Acte disponible al www.eic.cat/canalenginyers

Consulta el PDF a www.eic.cat

CAFÈ DELS ENGINYERS

23 FEBRER

Comissió de Jubilats i Prejubilats Protocols de negoci a la Xina Comissió de Política Industrial i Innovació Tecnològica: Grup Xina Joan Vallvé, degà del Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya, va donar el tret de sortida a aquesta jornada on es van presentar diverses experiències directes de negocis a la Xina. Ivo Bargalló Carné, llicenciat i màster en Estudis Xinesos i Orientals per les universitats de Newcastle, Londres (School of Oriental and African Studies) i Pequín (Peking University), màster i doctorand en Història Xinesa i Xinès Clàssic per la Universitat d’Oxford; Mònica Moyano, llicenciada en Estudis d’Àsia Oriental, postgrau en Arts i Societats de l’Àsia Oriental, màster en Àsia Oriental (expert en Cultura de l’Àsia Oriental), i presidenta de l’Associació Shui Di (Gota de Agua) per a la Salut i el Desenvolupament; i Amadeu Jensana, director de Programes Econòmics i Cooperació de Casa d’Àsia, van participar en un acte moderat per Alfonso Carlos Auguet, propietari de Technical Consulting Office, SL.

Disponible al

Canal Enginyers www.eic.cat/canalenginyers

7 MARÇ Cali Sanmartí, un enginyer a la Barcelona World Race, volta al món a vela, a dos sense escales Cali Sanmartí, enginyer industrial, dedicat professionalment a la nàutica i tripulant del We Are Water a la Barcelona World Race va protagonitzar aquest acte, en el qual va explicar als assistents la seva experiència a alta mar.

14 FEBRER Hi va intervenir Blanca Jiménez de Anta, una de les primeres enginyeres industrials de Catalunya, exenginyera en cap de Fonts de l’Ajuntament de Barcelona. 13 MARÇ Alfredo Morales, considerat el “pare” del model Barcelona de mobilitat, exconseller delegat i director general de Barcelona de Serveis Municipals, va participar en aquesta sessió. 17 ABRIL Josep Arcas, expresident de Nestlé Espanya i Portugal, va participar en aquesta sessió.

INTERROGANTS ENGINOVA Comissió de Política Industrial i Innovació Tecnològica 21 FEBRER La comunicació, eina per a l’emprenedor Hi va intervenir Mercè Marzo i Jaume Moreno d’Ubiquity (Barcelona Branding Business). L’acte el va moderar José M. Román, director d’Enginova. 20 MARÇ Gestió financera. Aspectes clau per a l’emprenedor Xavier Bou i Carlos Framis, socis de Cap Finance, van abordar els punts fonamentals que ha de tenir en compte l’emprenedor en la seva gestió financera. 18 ABRIL Comunicació low cost Javier Creus, fundador de Ideas for Change, coautor de No somos hormigas, va intervenir en aquesta sessió moderada per José M. Román, director d’Enginova, que es va centrar en com organitzar un projecte i la seva comunicació per aconseguir difusió amb baixa inversió econòmica.

FULLS dels ENGINYERS

dia a dia

6-8 MARÇ Fòrum ETSEIB 2012 Un any més la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) va organitzar el Fòrum ETSEIB, una espai on estudiants, escoles i empreses poden interaccionar amb facilitat. Aquesta trobada arriba a la seva 22a edició com un referent a Espanya en l’àmbit de l’enginyeria industrial. Mitjançant un ampli ventall d’activitats, els estudiants poden fer-se la seva pròpia idea del panorama laboral i les empreses poden conèixer els futurs enginyers i plantejar possibilitats reals de creixement. Com a dada rellevant, cal destacar que més del 30% de les empreses participants són estrangeres, sobretot alemanyes i franceses. Com a novetat, l’organització va sortejar un vol amb avioneta, gràcies a la participació de l’empresa Club Katana. Joan Vallvé, degà del COEIC, va ser la mà innocent per al sorteig.

Disponible al

Canal Enginyers www.eic.cat/canalenginyers

1 MARÇ 6 MARÇ Presentació del Programa MBA d’EADA exclusiu per als enginyers industrials Joan Vallvé, degà del COEIC, David Parcerisas, president de la Fundació EADA, Jordi Díaz, director de programes d’EADA, i Gonzalo Freixes, Associate Dean de programes professionals MBA de la UCLA Anderson School, van participar en la presentació de l’Executive Màster en Administració i Direcció d’Empreses que està organitzant conjuntament el COEIC i l’escola de negocis EADA, amb la participació al programa GAP d’UCLA (University of California, Los Angeles) per al curs 2012-2013.

JULIOL/AGOST/SETEMBRE 2012

Signatura del conveni amb Aqua España El passat 1 de març es va signar un conveni marc de col· laboració amb la Asociación Española de Tratamiento y control de Aguas (Aqua España), entitat que engloba 120 empreses del sector del tractament i el control de l’aigua. Moment de la signatura a la seu d’Aqua España, entre Àlex Zaragoza, president de la Comissió d’Acció professional del COEIC, i Sergí Martí, president d’Aqua España.

Disponible al

Canal Enginyers www.eic.cat/canalenginyers

1 MARÇ Acte de benvinguda per a nous col·legiats/associats Joan Torres, president de l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya, va ser l’encarregat de donar la benvinguda als nous col·legiats i associats que van assistir a l’acte, apadrinat per Llum Lloses, enginyera en organització industrial, que va aprofitar el seu discurs per donar unes paraules d’ànims als nous enginyers i enginyeres. Després de l’entrega de la insígnia, tots els assistents van intercanviar opinions i experiències en un pica-pica organitzat al bar del COEIC. Entre els nous integrants hi havia il·lusions i ganes de participar del col·lectiu d’enginyers i enginyeres industrials de Catalunya, fet que demostra la bona feina de la institució.

FÒRUM DE PATRIMONI INDUSTRIAL Associació del Museu de la Ciència i de la Tècnica i d’Arqueologia Industrial de Catalunya (AMCTAIC) 27 FEBRER i 22 MARÇ La rehabilitació de l’edifici anomenat La Fàbrica del Sol. Integració de les energies netes i renovables en el patrimoni arquitectònic de la ciutat A càrrec de Toni Solanas i Cànovas, arquitecte i president de l’Agrupació AuS del Col·legi d’Arquitectes i membre del Consell del Medi Ambient de l’Ajuntament de Barcelona. 26 MARÇ La geofísica i la teledetecció com a eina d’estudi del patrimoni arqueològic industrial A càrrec de Robert Pedra, director tècnic i responsable d’operacions d’RS Aviation, i Roger Sala, de SOT Prospecció Arqueològica. 16 ABRIL El nou Museu del Gas, del passat al futur A càrrec de Pere A. Fàbregas Vidal, llicenciat en Ciències Empresarials i creador de l’Arxiu Històric de Catalana de Gas el 1987. Ha inaugurat, el 2012, el Museu del Gas de la Fundació Gas Natural Fenosa a Sabadell.

TERTÚLIES CIENTIFICOTÈCNIQUES Comissió de Jubilats i Prejubilats 14 MARÇ El valor de la normalització i de la certificació en la internacionalització de les empreses Comissió de Gestió Empresarial: Subcomissió de Qualitat

15 i 22 FEBRER, 21 i 28 MARÇ, 18 i 25 ABRIL Pedro Crespo va tractar el tema de la mecànica quàntica.

Josep M. Cluet, enginyer industrial i expert en certificacions, va obrir aquest acte amb la seva ponència, dedicada a fer una introducció a la internacionalització, normalització i certificació de les empreses. Més tard, es va organitzar una taula rodona i col·loqui, que va comptar amb la participació d’Humbertus Helbig, Area Manager de l’empresa Cata Electrodomésticos, SL (CNA Group).

FULLS dels ENGINYERS

dia a dia Disponible al

Canal Enginyers www.eic.cat/canalenginyers

7 MARÇ Esmorzar networking CEEC En un escenari de treball i networking, el conseller d’Empresa i Ocupació, F. Xavier Mena, va participar en una jornada a l’Hotel Diagonal Zero de Barcelona, juntament amb les empreses del Clúster d’Eficiència Energètica de Catalunya (CEEC), on va reiterar l’aposta del Govern per fer de l’energia un sector tractor de l’economia del país. El conseller Mena va recordar als assistents que “a Catalunya disposem del coneixement en aquest i d’altres àmbits, però ens cal redoblar els esforços per transferir-ho a les empreses”, i va posar a disposició de les empreses del CEEC tots els instruments de què disposa el Departament d’Empresa i Ocupació per abordar nous mercats internacionals.

8 MARÇ Els parcs científics i tecnològics a Catalunya: reptes i oportunitats Comissió de Gestió Empresarial Joan Amorós, president de la Comissió de Gestió Empresarial, secretari executiu de Ferrmed i secretari general executiu del Projecte R+D+4i, va presentar aquesta jornada dedicada a exposar la visió i l’experiència de representants i responsables de la gestió i definició estratègica de la recerca a Catalunya, tant en l’àmbit de país com d’universitat o de parcs científics tecnològics. Gian-Lluís Ribechini, coordinador de la Subcomissió d’Innovació de la Comissió de Gestió Empresarial, va moderar aquest acte en què van participar Josep M. Martorell, director de Recerca del Departament d’Economia i Coneixement de la Generalitat de Catalunya, Jordi Camí, director del Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona, Xavier Gil, vicerector de Recerca de la UPC, Jordi Marquet, director del Parc Recerca UAB, i Francesc Martos, director del Parc Científic i Tecnològic del Vallès.

24 MARÇ Excursió pel Collsacabra. D’Hostalets d’en Bas a la serra de Cabrera Comissió d’Esports: Grup de Muntanyisme Josep M. Cluet, enginyer industrial i expert en certificacions, va obrir aquest acte amb la seva ponència, dedicada a fer una introducció a la internacionalització, normalització i certificació de les empreses. Més tard, es va organitzar una taula rodona i col·loqui, que va comptar amb la participació d’Humbertus Helbig, Area Manager de l’empresa Cata Electrodomésticos, SL (CNA Group).

Canal Enginyers

Acte disponible al www.eic.cat/canalenginyers

Consulta el PDF a www.eic.cat 14 MARÇ Compromís per Lleida. Una proposta d’aigua i territori per Catalunya Comissió de Medi Ambient Aquesta jornada es va celebrar per tal d’explicar el projecte de regadiu del canal SegarraGarrigues als assistents. Ignasi Aldomà i Josep M. Escribà van ser els encarregats de presentar tots els problemes i les possibles solucions entorn d’aquest projecte a Lleida.

JULIOL/AGOST/SETEMBRE 2012

26 MARÇ Jornada sobre la normativa d’accidents greus Comissió de Gerència de Riscos: Subcomissió d’Assegurances Juan Antonio Vílchez, de l’empresa Trámites, Informes y Proyectos (TIPs), va ser l’encarregat de conduir aquesta xerrada sobre la normativa d’accidents greus en la qual es va parlar de tota la documentació necessària relacionada amb aquest tema (informació bàsica, anàlisi de riscos, etc.) i del càlcul d’escenaris.

Canal Enginyers

Acte disponible al www.eic.cat/canalenginyers

Consulta el PDF a www.eic.cat 15 MARÇ Efectes a Catalunya del RD 1-2012 de 27 de gener sobre la suspensió de les primes a la generació elèctrica en règim especial Comissió d’Energia: Subcomissió d’Energies Renovables

Arran de la decisió de l’Estat espanyol de retirar les primes a totes les instal·lacions noves i totes les ajudes relacionades amb les energies renovables, la cogeneració i l’aprofitament de residus, en aquesta jornada es va analitzar l’efecte d’aquesta mesura tant des d’un punt de vista energètic com global, i en especial l’efecte sobre el nostre país. Josep Canós, director general d’Energia, Mines i Seguretat Industrial, Josep M. Guinart, conseller de la Comissió Nacional d’Energia, Miquel Cabré, president d’Eolicat, Jaume Margarit, director general de l’APPA (petits productors), Josep M. Roqueta, president de Cogen España, i Òscar Aceves, representant d’ASIF (fotovoltaics), van ser els ponents convidats.

21 MARÇ Visita tècnica a la fàbrica Enplater Comissió de Packaging Enplater, empresa catalana especialista en la fabricació de complexos plàstics flexibles i en la seva impressió per condicionament i envasatge de diversos productes de consum, especialment en el mercat alimentari, va convidar la Comissió de Packaging del Col·legi a fer una visita tècnica a la seva fàbrica i seu principal a Torroella de Montgrí, a la província de Girona. Així doncs, el passat 21 de març, el seu director general Josep Garganta i el director d’R+D i d’Enginyeria Pere Coll, van rebre els integrants de la Comissió que hi van anar, i els quals van poder veure amb detall totes les instal·lacions seguint les interessants explicacions i aclariments de Pere Coll, també component de la Comissió de Packaging. Enplater, que està celebrant el 50è aniversari de la seva creació, està equipada amb els més avançats i automatitzats sistemes de gravat al buit, d’impressió i de fabricació de complexos plàstics. Amb un planter de més de 200 persones, fabrica prop de 140 milions de metres quadrats a l’any. També disposa d’un altre centre fabril a la localitat de Sariñena, a la província d’Osca. A nivell comercial, no solament abasteix el mercat espanyol, sinó que també té una important quota de mercat en l’exportació. La Comissió de Packaging vol agrair molt sincerament les atencions rebudes per Enplater, així com fer palès un cop més el gran interès tècnic que va tenir la visita.

21 MARÇ Saló de l’Ensenyament El Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya i les escoles d’Enginyeria van ser presents en el passat Saló de l’Ensenyament, celebrat del 21 al 25 de març, amb un estand conjunt en el qual es va informar als interessats sobre el nou Grau d’Enginyeria en Tecnologies Industrials, dissenyat específicament i de manera integrada amb el Màster en Enginyeria Industrial, com a camí recomanat per accedir al Màster en Enginyeria Industrial. El Saló va finalitzar amb una notable assistència d’estudiants.

27 MARÇ Sessió de nanopartícules Comissió d’Indústria Química Julià Sempere, director del Departament d’Enginyeria Química de l’IQS Engineering School, de la Universitat Ramon Llull, va ser el ponent convidat en una jornada dedicada a reflexionar sobre els nanomaterials i la nanotecnologia, i sobre el paper de l’enginyeria en aquest àmbit.

FULLS dels ENGINYERS

dia a dia

12 ABRIL Matinals de l’Enginyer Comissió d’Esports: Grup de Muntanyisme

26 MARÇ Barcelona Creixement L’Ajuntament de Barcelona va presentar el passat 22 de març les trenta primeres mesures de la taula Barcelona Creixement per tal de reactivar l’economia en un acte presidit per l’alcalde Xavier Trias i amb la presència de la tinenta d’alcalde d’Economia, Empresa i Ocupació, Sònia Recasens, i els setanta experts procedents de l’àmbit econòmic, empresarial i del coneixement que formen els sis grups de treball. Entre les mesures establertes, l’establiment d’una zona franca per a emprenedors al 22@, la creació d’una oficina d’atenció a l’empresa o el pagament de les factures a trenta dies són les més immediates. Aquest espai ha acollit fins a noranta propostes per donar suport als emprenedors i a les empreses, a la captació de talent internacional, als sectors energètics o a mesures per a l’ocupació.

El Grup de Muntanyisme va realitzar una nova caminada matinal per les serres d’Ordal. Una petita travessa entre Corbera de Llobregat i Sant Andreu de la Barca.

14 ABRIL Excursió per la serra de Llaberia Comissió d’Esports: Grup de Muntanyisme Els participants van completar una excursió en forma de caminada circular de dificultat mitjana i d’unes sis hores de durada per la serra de Llaberia, situada entre les comarques del Baix Camp, el Priorat i la Ribera d’Ebre, des d’on van poder admirar la costa tarragonina.

16, 23 i 30 ABRIL – 7 i 14 MAIG Ombres mestres. Les lliçons dels grans del cinema 2 Comissió de Cultura Un any més, la Comissió de Cultura va organitzar un nou cicle sobre el llenguatge cinematogràfic, coordinat pel Cineclub Associació d’Enginyers i format per una sèrie de sessions impartides per Pau Pérez Uslé, enginyer industrial i llicenciat en Direcció Cinematogràfica pel CECC.

18 ABRIL Signatura del conveni d’Empresa Adherida amb Laboratorios Hartmann

Disponible al

El passat 18 d’abril es va signar el conveni d’Empresa Adherida amb l’empresa Laboratorios Hartmann, SA. A la fotografia, moment de la signatura, Marc Pérez, director general de la companyia, i Antoni M. Grau, director general de l’AEIC/COEIC.

Canal Enginyers www.eic.cat/canalenginyers

16 ABRIL Robòtica en l’àmbit escolar i l’aprenentatge Comissió de Política Industrial i Innovació Tecnològica: Subcomissió de Robòtica Josep Amat, catedràtic del Departament d’Enginyeria de Sistemes, Automàtica i Informàtica Industrial de la UPC, va ser l’encarregat d’obrir aquest acte adreçat a tots aquells mestres, enginyers i professio-

JULIOL/AGOST/SETEMBRE 2012

nals que volen fomentar la implantació d’aquestes metodologies d’aprenentatge a les escoles, instituts, centres educatius, entitats socials, entorns familiars i a totes aquelles entitats que veuen en els robots una eina de gran valor afegit per a l’aprenentatge. La jornada va comptar amb demostracions de robots per part de David Serra, director general de la Fundació Scientia (Fistlegoleague), Miquel Villanueva i Xevi Cufí, professors del Departament d’Aquitectura i Tecnologia de Computadors de la Universitat de Girona (VICOROB-Universitat de Girona), i Jordi Algó, professor associat d’Enginyeria a La Salle (Enginyer La Salle). També s’hi va fer una taula rodona en la qual va participar Jordi Vivancos Martí, cap de l’Àrea de Tecnologies per a l’Aprenentatge i el Coneixement del Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya. David Agustín, director general d’Aquiles Robotic Systems, Grup Gutmar, va ser el moderador de l’acte.

www.eic.cat

Esmorzars dels Enginyers 30 MARç Francesc Xavier Mena, conseller d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya

“L’objectiu de totes les mesures que estem impulsant és que Catalunya assoleixi un posicionament més competitiu” Francesc Xavier Mena va protagonitzar l’esmorzar dels enginyers del mes d’abril que organitza l’Associació i el Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya, dins del cicle 8.30 h Enginyers Matí. Durant aquesta conferència, titulada Competitivitat, innovació i internacionalització en l’empresa catalana, el ponent va assegurar que hem de replantejar les bases de la nostra competitivitat per reactivar el teixit econòmic català. Durant la seva ponència, Mena va explicar que el Govern de la Generalitat ha posat en marxa una sèrie d’actuacions per fer front a la crisi econòmica, entre les quals destaca el Pla d’Actuacions Industrials i Empresarials 2012-2014. El Pla, que es va aprovar el darrer 14 de febrer, ha estat elaborat per la Direcció General d’Indústria i ACC1Ó i compta amb un pressupost aproximat de 205 milions d’euros per a aquest any. El conseller va afirmar que aquesta iniciativa “posa el focus d’atenció a reformular les condicions de la nostra competitivitat”. El Pla d’Actuacions Industrials i Empresarials vol potenciar la innovació, la captació d’inversions estrangeres directes i la internacionalització de les empreses catalanes. “El nostre mercat és el món i si no hi anem, no ens en sortirem”, va subratllar Mena. Pel que fa a la innovació, l’objectiu és augmentar la recerca i el desenvolupament fins al 3% del PIB català el 2020, que actualment està en l’1,63%. El ponent també va precisar

que a Catalunya excel·lim en recerca, però el nostre problema és traspuar aquest coneixement cap a l’empresa. El Govern també està centrant els seus esforços a atreure la inversió estrangera directa. “Actualment estem gestionant 213 projectes d’inversió estrangera i esperem haver-ne gestionat 500 abans d’acabar la legislatura”, va comentar el conseller. A banda d’aquestes mesures, el Pla d’Actuacions Industrials i Empresarials promou diversos plans tractors com la Barcelona Mobile World Capital, la mobilitat sostenible i el turisme. Segons Mena, “aquestes iniciatives tranversals són claus per al nostre teixit econòmic perquè atreuen inversió i mobilitzen molta activitat”. A més, el conseller va parlar de la necessitat d’impulsar mecanismes de finançament alternatius al bancari, de la simplificació administrativa i normativa, i de l’establiment d’una formació professional que respongui a les necessitats de les empreses i de la indústria. “La formació és la base d’una economia competitiva”, va afegir. L’executiu també cerca dinamitzar l’emprenedoria mitjançant el programa Catalunya Emprèn que compta amb una dotació de 200.000 euros per als propers quatre anys i preveu crear 60.000 noves empreses i 100.000 llocs de treball. “L’objectiu de totes les mesures que estem impulsant és que Catalunya assoleixi un posicionament més competitiu que permeti als nostres ciutadans tenir un millor nivell de benestar”, va concloure.

20 ABRIL Dinar de germanor El passat divendres 20 d’abril es va fer un dels dinars que al llarg de l’any celebren els companys i les seves parelles que van fer junts els viatges a Berlín i Munic. El dia i l’àpat van acompanyar la trobada que, com sempre passa amb aquest grup, va ser força divertida i veritablement agradable. Es va parlar una mica de tot, però no es va trobar la solució de res. La intenció és fer un altre dinar passat l’estiu, a veure si ja es tenen les idees més clares.

FULLS dels ENGINYERS

dia a dia

19 ABRIL

Les cinc escoles d’Enginyeria de Catalunya presenten el seu pla d’estudis als estudiants Un any després de passar la proba d’implantació dels estudis en Enginyeria en el nou Espai Europeu d’Educació Superior (EEES), els principals representants de les universitats catalanes on s’imparteixen el Grau d’Enginyeria en Tecnologies Industrials i el Màster en Enginyeria Industrial, van presentar el seu pla d’estudis a una vintena d’estudiants. Tots els ponents van coincidir en la importància de la professió i van assegurar que hi ha una demanda per part de la indústria de professionals de l’enginyera dels dos nivells: de Grau (tècnic) i de

Màster (tècnic superior). Segons les últimes dades econòmiques, actualment a Espanya hi ha un 24% d’aturats mentre que en el sector de l’enginyeria l’atur descendeix a un 6%. Pel que fa al càrrec que ocupen, el COEIC va elaborar un estudi l’any XXXX on detectava que un 23% dels titulats són caps de departament, un 19% són directors tècnics, el 16% són directors generals o gerents i un 5%, propietaris. Aquestes xifres demostren la bona salut de la professió i van despertar l’interès dels estudiants que consideren l’Enginyeria Industrial com una opció del seu futur.

Rosa Nomen, degana de l’IQS School of Engineering (Universitat Ramon Llull)

“Potenciar la mobilitat dels estudiants i incorporar alumnes en grups de treball a l’estranger és un valor afegit. Està provat que aquests alumnes són més valorats per les empreses i pateixen menys atur perquè han demostrat que saben moure’s i viure en entorns no familiars.”

JULIOL/AGOST/SETEMBRE 2012

Francesc Roure, director de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Industrial de Barcelona de la Universitat Politècnica de Catalunya (ETSEIB-UPC)

“L’aprenentatge de diverses assignatures s’imparteix a través de projectes: l’alumne ha de buscar solucions a un problema, participar en tot el procés des de la idea fins a la fabricació, i aplicar coneixements transversals que van des de l’electrònica i l’estadística fins a la mecànica.”

Francesc Giné, director de l’Escola Politècnica Superior de la Universitat de Lleida (EPS-UdL)

“L’alumnat fa pràctiques obligatòries i tutelades en empreses. Allí fa una aplicació real de la teoria apresa, hi pot fer el projecte de final de carrera i es pot obrir la possibilitat de treballar-hi.”

Rafel Reixach, subdirector de l’Escola Politècnica Superior de la Universitat de Girona (EPS-UdG)

“Un 40% de la nota es basa en l’avaluació continuada d’exercicis pràctics i en l’adquisició de competències que també se’ls demanarà en el món laboral. Per exemple: expressió oral i escrita, treball en equip, ètica de les actuacions i l’ús de la llengua anglesa.”

Eulàlia Gríful, directora de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria i Aeronàutica de Terrassa (ETSEIAT-UPC)

“Comparat amb Europa, el nombre d’enginyers doctors és baix, i per aquesta raó el pla d’estudis actual també fomenta la recerca aplicada. Segons un estudi elaborat l’any 2009, només un 9% dels doctors espanyols són enginyers, mentre que a la Xina són un 36%, al Japó un 20%, a Suècia un 25%, a Bèlgica un 22% i al Regne Unit un 15%.”

FULLS dels ENGINYERS

dia a dia

19 ABRIL La matemàtica i la física del ping-pong. Teoria per ser millor jugador Comissió de Cultura El 19 d’abril es va realitzar la conferència sobre la física del ping-pong a càrrec de Ricard Alert Zenón. La primera sorpresa va ser la gran afluència de públic que es va congregar per assistir a una xerrada d’un tema ben poc ortodox, a la sala de juntes, amb 38 assistents i les places exhaurides. El ponent, estudiant de l’últim any de la llicenciatura en Física i jugador federat de ping-pong del CPP Igualada, va començar explicant els motius que el van dur a escollir la física del ping-pong com a tema del seu treball. Durant l’acte es va tractar la física que governa el rebot de la pilota. El tema que més interès va despertar en el públic va ser l’aplicació d’un model elàstic simple per explicar les propietats que ha de tenir una superfície per oferir un bon rebot de la pilota. Posteriorment, la conferència va centrar-se en les conseqüències que té la rotació de la pilota en el joc: l’efecte Magnus, que permet explicar les trajectòries que descriuen les pilotes amb efecte que viatgen per l’aire. Les diverses preguntes que van sorgir van portar a discutir sobre la forma de les pilotes de golf, sobre possibles mecanismes de propulsió per vaixells i, fins i tot, sobre els xuts de falta de Cristiano Ronaldo. El conferenciant va revisar els punts més importants de la xerrada, així com els treballs que s’han fet posteriorment sobre el tema, i va acabar proposant alguns aspectes per investigar en el futur. Tothom va quedar convençut que hi ha molt camí tècnic per millorar el nostre joc.

Canal Enginyers

Acte disponible al www.eic.cat/canalenginyers

Consulta el PDF a www.eic.cat

19 ABRIL 7a Trobada d’Empresa Adherida El passat dijous 19 d’abril va tenir lloc la 7a Trobada Empresa Adherida a la seu del Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya. Després de la benvinguda institucional d’Antoni M. Grau, director general de l’AEIC/COEIC, va intervenir Eva Díaz, cap de Comunicació dels Enginyers industrials de Catalunya, amb una xerrada que portava per títol Comunicar per vendre? Els instruments de comunicació dels EIC. Seguidament Ignasi Comellas, soci fundador de Doiser, va presentar la plataforma web de descomptes en serveis empresarials, d’accés gratuït, que ofereix a totes les empreses adherides que ho sol·licitin. En una segona part, va tenir lloc la conferència d’Albert Castellón, director general de Moritz, que va exposar quina ha estat l’estratègia de màrqueting de l’empresa en el rellançament al mercat d’una marca històrica de la nostra ciutat i com ha aconseguit trobar el seu nínxol en un mercat tan atomitzat com el de la cervesa, dominat per grans empreses com Damm i San Miguel. Es va finalitzar l’acte amb una trobada-esmorzar a la seu del Col·legi que va servir per intercanviar opinions, establir sinergies de col·laboració i relacionar-se. La trobada va comptar amb la presència de representants de més de 35 empreses adherides.

Disponible al

Canal Enginyers www.eic.cat/canalenginyers

19 ABRIL Noves tendències d’integració de la geotèrmia de baixa entalpia Comissió d’Energia

27 ABRIL Trobar feina amb més de 50 anys en temps de crisi Comissió de Gestió Empresarial: Subcomissió de Recursos Humans

Alfredo Pérez-Paricio, de l’Agència Catalana de l’Aigua, Eduardo Domínguez, de Geotics Innova, Ricard Perich, de Vimusa, Rubén Díez, de Rehau, i Joan Escuer, director de Geoconsultores Técnicos y Ambientales, van ser els participants d’aquesta jornada enfocada en la geotèrmia, una tecnologia renovable que incrementa els rendiments dels equips de climatització i redueix el consum energètic de l’edifici.

Francesc González, enginyer industrial i soci director general d’ICSA Grupo®, Josep Castells, enginyer industrial i gerent d’Uniempro Services, Jesús Lozano, enginyer industrial i Interim Manager des del 1999, i Lluís Margalef, enginyer industrial i Interim Manager, van ser els ponents convidats a participar en aquesta jornada en què es va parlar de les possibilitats de trobar nous camins mitjançant la reflexió individual, la formació i l’adaptació a les noves situacions.

JULIOL/AGOST/SETEMBRE 2012

25 ABRIL VI FĂ˛rum dâ&#x20AC;&#x2122;Empreses ETSEIAT El campus de la Universitat PolitĂ¨cnica de Catalunya a Terrassa va celebrar un any mĂŠs el FĂ˛rum de lâ&#x20AC;&#x2122;ETSEIAT, que en la seva sisena ediciĂł va reunir 43 firmes i 8 institucions. La fira va convertir-se de nou en una oportunitat tant per a empresaris com per a futurs enginyers, que van experimentar en el fĂ˛rum de lâ&#x20AC;&#x2122;Escola TĂ¨cnica Superior dâ&#x20AC;&#x2122;Enginyeria i AeronĂ utica un espai de trobada per al talent. El fĂ˛rum tambĂŠ pretĂŠn ser una via per conĂ¨ixer el potencial dels estudis dâ&#x20AC;&#x2122;Enginyeria que sâ&#x20AC;&#x2122;imparteixen a lâ&#x20AC;&#x2122;Escola. Durant la jornada es va sortejar un vol en globus grĂ cies a la colÂˇlaboraciĂł de lâ&#x20AC;&#x2122;empresa Kon-Tiki. 30 ABRIL Lâ&#x20AC;&#x2122;illa dâ&#x20AC;&#x2122;El Hierro, terratrĂ¨mols i vulcanisme ComissiĂł de Cultura

26 ABRIL ConferĂ¨ncia de la consellera dâ&#x20AC;&#x2122;Ensenyament, Irene Rigau

Joan Enric Vidiella, president de la ComissiĂł de Cultura, va presentar aquest acte en el qual Carlos Garau SagristĂ , doctor enginyer de Camins, autor del llibre TeorĂa unificada de los impactos (UTI), va ser el ponent convidat. Durant la jornada es va aprofitar per presentar aquest llibre, on sâ&#x20AC;&#x2122;explica la importĂ ncia dels grans impactes en la gĂ¨nesi i lâ&#x20AC;&#x2122;evoluciĂł dels registres geolĂ˛gics de lâ&#x20AC;&#x2122;escorĂ§a terrestre, aixĂ com en els moviments de rotaciĂł que generen el magnetisme, la migraciĂł secular del seu eix, la precessiĂł dels equinoccis i els actuals petits efectes dâ&#x20AC;&#x2122;expansiĂł i de compressiĂł.

Irene Rigau, consellera dâ&#x20AC;&#x2122;Ensenyament de la Generalitat, va participar el passat 26 dâ&#x20AC;&#x2122;abril en una conferĂ¨ncia organitzada al COEIC en la qual es va parlar de la importĂ ncia de lâ&#x20AC;&#x2122;educaciĂł a Catalunya. Joan VallvĂŠ, degĂ del COEIC, va presentar lâ&#x20AC;&#x2122;acte moderat per Joan Torres, president de lâ&#x20AC;&#x2122;AEIC, que tambĂŠ va ser lâ&#x20AC;&#x2122;encarregat de la cloenda de la jornada.

MĂ&#x20AC;STER EN ENGINYERIA I GESTIĂ&#x201C; DE LES ENERGIES RENOVABLES

MĂ&#x20AC;STER EN GESTIĂ&#x201C; D'EFICIĂ&#x2C6;NCIA ENERGĂ&#x2C6;TICA

MĂ&#x20AC;STER EN GESTIĂ&#x201C; INTEGRADA DE PROJECTES - PROJECT MANAGEMENT

MĂ&#x20AC;STER EN GESTIĂ&#x201C; INTEGRADA DE LA QUALITAT, LA SEGURETAT I EL MEDI AMBIENT

Â Â? Â? Â? Â?Â? Â Â Â

FULLS dels ENGINYERS

dia a dia

ÀMBIT TERRITORIAL 20 ABRIL

27 ABRIL

17 fEBRER

23 MARÇ

Visita al Centre de Control d’FGC Delegació del Vallès

Visita a l’empresa Würth Delegació del Vallès

Sortida per la Barcelona modernista Demarcació de Girona

Visita al Parc Científic i Tecnològic de la UdG Demarcació de Girona

La Delegació del Vallès va organitzar una visita al Centre de Control de Ferrocarrils de la Generalitat a Rubí, on s’ubiquen el Centre Operatiu i el Centre de Comandament Integrat.

L’empresa Würth, líder en tècniques de muntatge i fixació, ens va obrir les portes de la seva seu principal que es troba entre les majors empreses internacionals del Grup Würth.

16 ABRIL Presentació de L’Observatori de la Competitivitat Demarcació de la Catalunya Central

La Comissió de Jubilats i Prejubilats de la Demarcació de Girona va realitzar una ruta per la Barcelona modernista d’Antoni Gaudí, amb una visita a la Sagrada Família i al conjunt monumental que forma l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, obra de l’arquitecte Lluís Domènech i Muntaner.

27 MARÇ 13è Fòrum Industrial de l’EPS Demarcació de Girona

En aquesta ocasió, la Comissió de Jubilats va organitzar una visita institucional per a tots els col·legiats al Parc Científic i Tecnològic de la Universitat de Girona. Durant la visita tingueren l’oportunitat de recórrer els diferents edificis que formen part de les instal·lacions i van poder conèixer els grups de recerca que hi estan treballant. 10 MARÇ

La Demarcació de la Catalunya Central del COEIC va presentar, a Igualada, les conclusions de L’Observatori de la Competitivitat, un estudi anual que analitza l’opinió de dos-cents directius catalans. Joan Vallvé, degà del COEIC, va donar la benvinguda als assistents. Seguidament, Josep Alabern, president de la Demarcació de la Catalunya Central del COEIC, va fer l’acte inaugural i va donar pas a Antoni M. Grau, director general del COEIC, que va presentar l’informe. L’acte va acabar amb una taula rodona titulada La competitivitat a debat: innovació, productivitat i internacionalització. Ramon Felip, president de la Unió Empresarial de l’Anoia (UEA), va ser l’encarregat

L’Escola Politècnica Superior (EPS) de la Universitat de Girona va ser l’escenari de la tretzena edició del Fòrum Industrial on es van aplegar una quarantena d’estands formats per empreses, grups de recerca de la UdG i altres entitats com la Demarcació de Girona del COEIC, que hi va ser present per promocionar la integració dels nous titulats que decideixen incorporar-se al nostre Col·legi. Els president de la Demarcació, Jaume Masgrau, va inaugurar l’acte juntament amb altres personalitats com la rectora de la Universitat de Girona, Anna M. Geli, o l’alcalde de Girona, Carles Pugidemont.

JULIOL/AGOST/SETEMBRE 2012

DissabtEnginyer: calçotada 2012 Demarcació de Girona Un any més es va celebrar la tradicional calçotada del enginyers industrials de la Demarcació de Girona. Enguany els assistents es van desplaçar a la comarca de l’Alt Penedès per visitar les vinyes ecològiques Albet i Noya on van descobrir les particularitats d’aquest tipus de cultiu i on van gaudir d’un tast dels seus vins.

articlesarticles

Els rols del directiu. Identifica’ls i millora les teves competències (I) Montse Pérez / Serveis Ocupacionals dels EIC

i estàs ocupant una posició directiva, és probable que al llarg del dia hagis d’interpretar diferents rols. Per exemple, a l’hora de dirigir el teu equip pots trobar-te en la necessitat de resoldre un conflicte, negociant nous contractes o representant el teu departament en un comitè de direcció. Henry Mintzberg, un reconegut professor de management, va identificar deu rols o comportaments primaris que poden ser utilitzats per categoritzar les diferents funcions d’un directiu. Els deu rols identificats per Mintzberg i agrupats en tres categories són els següents: CATEGORIA INTERPERSONAL Les funcions de la categoria interpersonal tenen relació amb la facilitació d’informació i idees: • Cap visible. El directiu exerceix funcions cerimonials i de representació. S’espera d’ell que sigui una font d’inspiració per a la resta de l’equip, que hi veu una persona amb autoritat. • Líder. Des d’aquest rol el directiu proporciona lideratge per al seu equip, departament o fins i tot per a tota l’organització, i li permet gestionar l’acompliment i les responsabilitats de tots els membres de l’equip. • Enllaç. Aquest rol permet al directiu comunicar-se eficaçment amb contactes interns i externs, fent-li efectiu l’establiment de relacions en nom de l’organització.

organització i els seus objectius a l’exterior. CATEGORIA DE PRESA DE DECISIONS La categoria de presa de decisions implica les funcions relacionades amb el maneig de la informació: • Emprenedor. Com a directiu, ets responsable de crear i gestionar el canvi dins de l’organització; això implica resoldre problemes, generar noves idees i posar-les en pràctica. • Gestor d’anomalies. El directiu s’ocupa de resoldre esdeveniments inesperats que generen conflictes en les operacions de l’organització. • Assignador de recursos. El directiu ha de determinar on s’apliquen més eficientment els recursos de l’organització. Aquest rol implica l’assignació de pressupostos, personal i altres recursos de l’organització. • Negociador. El directiu també pot ser requerit per participar en negociacions importants que afectin l’equip, el departament o l’organització en conjunt.

Henry Mintzberg, un reconegut professor de management, va identificar deu rols o comportaments primaris que poden ser utilitzats per categoritzar les diferents

En un proper número de Fulls dels Enginyers, facilitarem algunes idees per millorar el teu acompliment en cada un dels rols presentats.

CATEGORIA INFORMATIVA Les funcions de la categoria informativa impliquen el processament d’informació: • Control. En aquest paper, el directiu busca informació relativa a la seva organització i el seu negoci que li permeti anticipar-se als canvis rellevants en el seu entorn. També permet controlar l’equip, preocupant-se tant per la productivitat com pel seu benestar. • Divulgador. Aquest rol permet al directiu comunicar informació útil a altres directius o als membres del seu equip. • Portaveu. Els directius representen la seva organització i parlen per ella. En aquest rol, ets responsable de transmetre informació de la teva

FULLS dels ENGINYERS

articles

La reestructuració del sistema financer Lluís Sust Híjar / Director de Mercat de Capital de Caixa d’Enginyers - Manuel Martín-Muñín / Director d’Inversions i Negoci de Norbolsa

a importància del sistema financer en l’economia actual és indubtable i és per això que la reestructuració en què està immersa Espanya i Europa s’ha convertit en peça clau de solució a la crisi en què ens trobem. Es persegueix la restauració de la confiança dels mercats de capitals cap al sector financer per tal de revifar la finalitat última de qualsevol sistema financer, que no és cap altre que canalitzar l’estalvi a l’economia real. Després de successives mesures de reestructuració del sector, torna a sorgir la necessitat o no de crear un banc dolent. Però, què és realment un banc dolent? Per a què serveix un banc dolent? Malgrat el seu nom, un banc dolent no és en si un banc, sinó un vehicle en el qual les entitats financeres poden col·locar els seus actius dubtosos (préstecs a promotors, actius immobiliaris, sòl, etc.) adquirits o adjudicats i els preus de mercat dels quals són inferiors al d’adquisició. La finalitat d’aquest vehicle és, un cop separats els actius dubtosos del balanç, sanejar les entitats financeres de tal manera que els inversors majoristes mostrin una major confiança a prestar fons i, en definitiva, reactivar la roda de finançament a l’economia real. Per què no hi ha unanimitat sobre els seus avantatges i inconvenients? Essencialment, el que es discuteix en parlar de banc dolent és qui assumeix les quantioses pèrdues que registren aquests actius dubtosos, bàsicament immobiliaris, i, en definitiva, com es digereixen aquestes pèrdues encara no reconegudes. Qui assumirà aquestes fortes minusvàlues? I en quin termini? El traspàs dels actius dubtosos a unes noves entitats fora del balanç dels bancs i caixes té una sèrie d’avantatges que podem agrupar en tres grans blocs: • Els actius surten del balanç de les entitats financeres i aquestes, a canvi, obtenen liquiditat. Els bancs i caixes sanegen així els seus balanços i poden reprendre la seva activitat ordinària. • Les entitats financeres deixen d’estar influïdes en les seves decisions pels vells deutes dolents i es concentren en l’activitat ordinària. Els bancs i caixes poden tenir la temptació de continuar prestant diners a deutors dolents per evitar-ne la caiguda, cosa que agreuja el problema, de manera que la sortida d’aquests actius eludeix aquesta problemàtica. • Els actius immobiliaris que es troben en els balanços de les entitats financeres passen a un vehicle en què són gestionats per professionals del sector immobiliari independents dels bancs. Això permet una gestió

JULIOL/AGOST/SETEMBRE 2012

d’aquests molt més eficaç i professional que millora els resultats de les carteres d’actius. Ara bé, quan es crea un banc dolent (o tants com entitats vulguin utilitzar aquest instrument), s’ha de decidir clarament sobre certes qüestions. En primer lloc, a quin preu es traspassen els actius dubtosos dels bancs al nou “Badbank”? Òbviament si es traspassen a preu d’adquisició, la minusvàlua quedarà latent i l’assumirà el vehicle prenedor dels actius. Si es realitza a preu de mercat real, la minusvàlua la registrarà el banc que cedeix els actius, la qual cosa originarà noves pèrdues en l’entitat. A continuació s’ha d’afrontar una cadena de qüestions: Qui finança aquest banc dolent? Les entitats financeres? L’Estat? Es reparteix entre tots dos? La gestió d’aquests actius traspassats correspondrà a l’amo del banc dolent. Si els actius han estat traspassats a preu de mercat, el propietari tindrà un risc immobiliari per la futura evolució dels preus dels actius però no tindrà cap minusvàlua latent en el moment zero. Si els actius s’han traspassat a un preu no real, els propietaris del banc dolent tindran unes minusvàlues latents que afloraran en el moment de realització dels actius si el preu d’aquests no es recupera. Com a conseqüència, si no hi ha aportació de diners privats, la minusvàlua ha de ser assumida pel sector; en cas de posar diners públics, les pèrdues les assumirà l’Estat. Una combinació d’ambdós finançaments sembla la solució més plausible. Davant del conjunt d’avantatges enumerats, ens trobem amb una certa resistència a la creació d’un banc dolent. Quines són, doncs, les raons per les quals els grans bancs i el Govern s’oposen al banc dolent? La gran banca considera que un banc dolent obligatori suposa una pèrdua d’imatge per a ells de cara als mercats internacionals i el seu focus estratègic és guanyar dimensió i quota de mercat. Per contra, per a entitats de mitjanes dimensions la creació d’un banc dolent podria ser l’única manera de donar viabilitat a uns balanços amb dotacions per morositat que les llasten. Així mateix, hi ha un petit grup d’entitats més petites, amb ràtios de solvència i morositat envejables que seguiran sense problemes el seu camí independent sense requerir fusions ni aïllar actius dels seus balanços. Durant quant de temps? Un o diversos bancs dolents? Maduració d’actius o sanejament per a posterior venda? Segons aquestes qüestions vagin tenint resposta, els factors a favor o en contra esmentats faran incrementar l’efectivitat del banc dolent.

Es persegueix la restauració de la confiança dels mercats de capitals cap al sector financer per tal de revifar la finalitat última de qualsevol sistema financer, que no és cap altre que canalitzar l’estalvi a l’economia real.

escoles

La indústria de l’esport de motor Ricard Aiguabella / Director tècnic a la Fórmula 750 (Oxford, Regne Unit)

l panorama actual en el món dels esports de motor (motorsport) no és massa prometedor a les nostres contrades. Tot i la progressiva implementació de la Formula Student al territori espanyol i de la competició Formula Student Spain, que enguany celebrarà la seva tercera edició a Barcelona, no hi ha sortides per als joves enginyers que es vulguin dedicar a aquesta disciplina. Encara que anem molt per darrere de països com Alemanya, Anglaterra o Itàlia, les universitats catalanes estan donant una molt bona formació pràctica en automoció gràcies a la incorporació de la Formula Student en els cursos, però les sortides en el territori espanyol són escasses. Tret de l’equip HRT de Fórmula 1, que té la intenció de traslladar l’estructura tècnica a la seva famosa seu de Madrid (actualment els recursos tècnics estan dividits entre Alemanya i Anglaterra), queden molt pocs equips competint al més alt nivell. Des de la desaparició d’Epsilon Euskadi aquest any (amb una seu abandonada amb unes instal·lacions extraordinàries, molt superiors a uns quants equips de Fórmula 1 actuals), i la retirada de Seat Sport del Mundial de Turismes (que va passar el relleu a Sunred), totes les mires apunten cap a l’estranger. Hi ha tota una indústria de l’esport de motor a Anglaterra, concretament en una zona anomenada Motorsport Valley on trobem, a 20 quilòmetres a la rodona d’Oxford, la majoria d’equips de F1: Red Bull, Mercedes, Marussia, Williams, Lotus (l’antic Renault), l’equip de túnel de vent de Toro Rosso, fins i tot HRT té llogat un túnel de vent en aquesta zona... I durant el mes d’agost Caterham també farà la mudança des de Norwich cap a aquesta mateixa zona. Una mica més al nord trobem el circuit de Silverstone i l’equip Force India, i al sud, prop de Londres (Woking), l’equip McLaren. Només Ferrari, una part de l’equip Toro Rosso, Sauber i HRT es resisteixen a fer la mudança. Tot això implica una infraestructura d’empreses (no només els propis equips, sinó també empreses subministradores d’equipament per a aquests gegants) que donen feina a milers d’enginyers altament preparats. I tot aquest entorn fa que a Anglaterra hi hagi una gran interacció entre universitat-empresa, i especialment entre equips de F1 i les enginyeries.

La Universitat de Southampton (d’on va sortir el famós Adrian Newey) o l’Imperial College de Londres tenen túnels de vent on equips de F1 fan els seus estudis (i recluten joves talents); Lotus-Renault té un programa de joves talents amb l’Oxford Brookes University, o Force India treballa amb el post-rig de Loughborough University. Però també s’ha de recalcar el sistema educatiu a les universitats angleses, on és típic fer un any sencer de pràctiques (placement) sovint en equips de Fórmula 1, i que evidentment és la millor manera d’establir un vincle per trobar ràpidament feina un cop acabats els estudis (deixant de banda que hi ha, probablement, cinc o sis vegades el nombre d’equips de Formula Student d’Espanya). En conclusió, anem en la direcció correcta, però encara tenim molta feina per davant per tal que els joves enginyers catalans no s’hagin de veure obligats a emigrar per treballar en el món dels esports de motor.

“Encara que anem molt per darrere de països com Alemanya, Anglaterra o Itàlia, les universitats catalanes estan donant una molt bona formació pràctica en automoció gràcies a la incorporació de la Formula Student en els cursos”

FULLS dels ENGINYERS

volem +

EN FAMÍLIA

Els bombetes visiten el Museu Agbar de les Aigües Els jardins del Museu de les Aigües van ser el punt de trobada per als bombetes que van voler gaudir d’un dissabte ple d’experiments i jocs acompanyats de pares, avis i tiets.

l dissabte 31 de març, el Club Bombeta va organitzar una sortida molt especial per als petits enginyers, que no van voler perdre l’oportunitat de conèixer de primera mà tot allò relacionat amb l’aigua. Els jardins del museu van ser el lloc escollit per començar amb la investigació, i entre rialles, jocs i corredisses els petits bombetes van anar descobrint els indrets del recinte. L’Alba i la Keka van ser les dues monitores que van acompanyar el grup durant la visita i, a través de divertits jocs, van ensenyar als menuts la importància de l’aigua i com es mouen les molècules en cada un dels estats: sòlid, líquid i gasós. Els nens i nenes van poder mesurar un a un l’efecte de la humitat amb un higròmetre,

JULIOL/AGOST/SETEMBRE 2012

bufant sobre aquest instrument i veient com es movia l’agulla. Un cop dins del museu, van aprendre com les grans màquines de vapor extreien l’aigua dels pous i la feien arribar a l’àrea metropolitana de Barcelona, ara fa més de cent anys. També van poder admirar màquines i materials per a l’elevació, el transport i el control de l’aigua, que han fet possible que avui en dia tinguem aigua corrent a casa. La visita va acabar amb el lliurament de regals. Cada bombeta va rebre un record de l’estada al Museu Agbar de les Aigües i tots van marxar convençuts que havien après un munt de coses sobre l’aigua, i contents per haver passat un matí magnífic.

Text: Anna Carri贸 - Fotos: Javier Hell铆n Navarro

FULLS dels ENGINYERS

volem +

VIU L’ASSOCIACIÓ

Consulta l’agenda dels cursos de Viu l’Associació al nostre web www.eic.cat

500 professionals col·legiats participen a la III Cursa Intercol·legial El passat 12 de maig, l’esport va tornar a unir per tercer any consecutiu els diferents col·legis i associacions professionals de Catalunya. La III Cursa Intercol·legial va arrencar amb la participació de més de 400 persones que van recórrer el circuit per a adults de deu quilòmetres i el circuit infantil de quatre quilòmetres, marcats al Front Marítim de Barcelona. Aquesta edició, que es va consolidar amb quasi 500 participants, va comptar amb la participació de catorze col·legis professionals de Catalunya. Els col·legiats i col·legiades podien participar-hi acompanyats de familiars i amics.

Open Masculina 1- Bernat Monter Prat (arquitectes) 2- Enric Roig Rigol (arquitectes) 3- Jaume Garcia Soler (advocats)

TAST DE GINEBRES 19 d’abril de 2012

Open Femenina 1- Ana María Pineiro García (arquitectes) 2- Susana Armengol Porta (arquitectes) 3- Kate Kidger (camins)

Sènior Masculina 1- Ferran de Torres Burgos (advocats) 2- Albert Herrero Gascon (industrials) 3- Emilio Orejudo Ramírez (geòlegs)

Sènior Femenina 1- Isolda Ventura Arasanz (farmacèutics) 2- María Casanova Bertran (advocats) 3- Maria Carles Carner (industrials)

Infantil 1- Antoni Galí Gimeno (advocats) 2- Lluís Relat Vetura (farmacèutics) 3- Xavier Ventayol Farràs (geòlegs)

Festa Patronal El dimarts 13 de març es va celebrar la Festa Patronal, acte en el qual es ret un homenatge als enginyers col·legiats que fa cinquanta anys que van acabar la carrera, aquest any els companys de l’any 1962. En total van assistir-hi 110 persones. Es va celebrar una Eucaristia a l’Església de Sant Sever. A continuació, a dos quarts de vuit a la nostra seu de Via Laietana, 39, es va fer el lliurament d’insígnies als homenatjats, seguit d’una copa de cava.

OFERTES I SERVEIS CUT&BEL Centre de bellesa, salut i fish-spa T’agradaria fer servir els productes que utilitzen els professionals per al tractament dels cabells i la pell? CUT&BEL et vol ajudar a cuidar-te i a fer-te sentir bé amb la teva imatge; per això posen a la teva disposició productes específics i professionals en unes condicions excepcionals. Però si desitges més, també pots fer ús del seu servei de perruqueria i centre de bellesa, salut i fish-spa. Tots els EIC podeu gaudir d’un 15% de dte. sobre productes i un 25% de dte. sobre serveis de perruqueria i estètica (vàlid de dilluns a dissabte). Com a promoció de Benvinguda també podeu gaudir d’una sessió de fish-spa de 30 minuts amb un preu especial de només 10€. c/ Joan de Garay, 8 - 08041- Barcelona - T: 935 358 585 c/ Industria, 62 - 08025 – Barcelona - T: 934 762 150 www.cutandbel.es / info@cutanbel.es

naturlandia L’eco-parc temàtic dels Pirineus Paisatges meravellosos, panoràmiques excepcionals, esquí de fons a 2.050 metres d’altitud, parc de tobogans de neu únic als Pirineus, espai Tobotronc, parc infantil, parc mòbil, pista de patinatge, poblat de gossos nòrdics... Naturlandia t’ofereix tot això i molt més perquè gaudeixis amb Ia família de les activitats de natura més divertides i respectuoses amb l’entorn. Tots els EIC podeu gaudir d’un 15% de dte. en totes les activitats de Naturlandia. A/e: reserves@naturlandia.ad Central de reserves: (+376) 741 463 www.naturlandia.ad

FULLS dels ENGINYERS

volem +

Q-RIOSITATS Miradas, palabras, huellas. MemOriAs de un intelectual de acción, de Josep Maria Vegara Enginyer industrial i catedràtic emèrit d’Anàlisi Econòmica de la Facultat d’Economia de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), i dirigent del Front Obrer de Catalunya (FOC) des del 1962, va participar en el procés polític que va donar lloc al naixement del Partit Socialista de Catalunya (PSC). Ha compaginat la seva tasca acadèmica amb la política i ha publicat nombrosos textos sobre temes de capitalisme i franquisme, l’economia política marxista, els models matemàtics de l’economia, la innovació tecnològica, el medi ambient i l’economia del canvi climàtic. Durant l’acte de presentació del seu llibre Miradas, palabras, huellas, Isidre Molas, catedràtic de Dret Constitucional, el va definir com “un savi que no ha tingut un ressò de masses”. En aquest llibre, Josep Maria Vegara fa un auto-retrat de la seva vida i obra i ho fa des de l’experiència dels anys.

ENTRETENIMENTS Tenim dotze monedes aparentment iguals, però una d’elles té un pes lleugerament superior. Utilitzant una balança de plats i només amb tres pesades hem de trobar la moneda diferent.

Solució del número anterior: L’últim de la fila pot veure el color del barret dels seus companys. Si no pot saber quin és el color del seu és perquè els altres dos no són blancs, així que, o són els dos negres o un de cada color. El segon de la fila pot veure el color del barret del primer i ja ha deduït el que pensa el tercer. Si tampoc respòn a la pregunta és perquè veu que el color del primer és negre; si fos blanc sabria que el seu és negre. El primer, per aquest mateix plantejament, dedueix que el seu barret és negre.

JULIOL/AGOST/SETEMBRE 2012

WWWEBS Normativa d’endesa a catalunya http://www.endesa.com/es/proveedores/ normativaycondicionescontratacion/Paginas/home.aspx En aquest web es poden consultar i descarregar les normes tècniques particulars (NTP) de FecsaEndesa i el Vademècum d’instal·lacions d’enllaç per a baixa tensió. Periòdicament, s’actualitzen les modificacions que es produeixen de les NTP i de les especificacions tècniques de materials que se’n deriven, així com del document de Criteris d’Interpretació de Fecsa Endesa (CIFE). Aquest darrer document recull la interpretació de Fecsa-Endesa a diverses qüestions relatives a les NTP.

n-lex - legislació nacional de països de la unió europea http://eur-lex.europa.eu/n-lex/index_es.htm Portal de la Unió Europea que va obrir al públic l’any 2006. Permet accedir a les bases legislatives oficials de 23 estats membres. L’objectiu a llarg termini és que el portal inclogui tots els països de la Unió Europea. Permet cercar en les bases legislatives dels altres països mitjançant un únic formulari de cerca i utilitzant el propi idioma.

Els millors descomptes Descobreix-los

Vacances i viatges

Compres

Oci i activitats

ara!

Salut i bellesa

Per a més informació: T. 932 957 804 a/e: atencioeic@mail.eic.cat www.eic.cat

TRIBUNAL ARBITRAL TÈCNIC DE CATALUNYA

Incorpori la clàusula arbitral en els seus contractes i, en cas de litigi o controversia, confiï la seva resolució al Tribunal Arbitral Tècnic de Catalunya (TATC).

Formació

l’associació!

DONI UNA RESPOSTA RÀPIDA ALS SEUS CONFLICTES O CONTROVÈRSIES

L'arbitratge tècnic és un sistema ràpid i econòmic de resolució de conflictes alternatiu a la justícia ordinària. RESOLGUI ELS SEUS CONFLICTES TÈCNICS I ECONÒMICS EN EL TATC

Família i llar

AVANTATGES QUE PRESENTA: • Procediment ràpid. • Minimitza les despeses. • No necessita advocat ni procurador. • És arbitrat per un expert tècnic. • Seguretat en l'obligat compliment del laude emès.

CLÀUSULA ARBITRAL “Per a la resolució de qualsevol qüestió en litigi derivada del present contracte, les parts se sotmeten a l’arbitratge d’equitat del Tribunal Arbitral Tècnic de Catalunya de la Fundació Privada per a l’Arbitratge Tècnic, a qui se li encomana la designació de l’àrbitre o àrbitres i la tutela i administració de l’arbitratge”.

Entitats membres:

Plaça Ramón Berenguer el Gran, 1 Pral. • 08003 Barcelona • T. 93 310 60 51 • F. 93 319 60 42 • Info@tatcat.com • www.tatcat.com

volem +

IMMOBLES Es traspassa taller de mecànica/electricitat per jubilació a Barcelona. Local de 111 m2, entrada amb dues portes de 5 m. Totalment equipat amb rasa i elevador. Ha estat 35 anys en funcionament. Bona situació i carrer immillorable per al reclam de clients. Tots els permisos en regla. A ple rendiment. Preu a convenir. Tel. 630 678 802 (José). A/e:mlonsos@yahoo.es.

Apartament per a gent gran o com a inversió a l’edifici Las Arcadias del carrer Dr. Fleming, 1, de Barcelona. Habitació doble, saló, bany gran, cuina equipada, terra de parquet, aire condicionat, pàrquing i traster. Serveis de restaurant, gimnàs, servei mèdic, capella, sales de joc, salons i bugaderia, consergeria, jardins, etc. Tel. 666 538 524 (Jesús).

Llogo casa al Port de la Selva durant l’estiu del 2012. Disponible tres o quatre setmanes. Casa moderna. Parcel·la independent amb jardí. Vistes extraordinàries. Primera línia de mar. Zona Far de Sarnella. Totalment equipada per a sis persones. Superfície habitable de 130 m2

amb tres habitacions i tres banys. Terrassa de 60 m2. Garatge. Preu: 3.500 €/quinzena. Tel. 932 093 065.

Es ven casa adossada unifamiliar per estrenar a Salardú. Finançament a vint anys del 100% del preu. Preu molt rebaixat. En un paratge de precioses vistes. Casa molt assolellada. Superfície de 158 m2 distribuïts en tres plantes. Planta baixa: dues habitacions i bany complet. Planta primera: saló menjador i cuina oberta. Planta segona: dues habitacions amb bany complet. Soterrani: garatge particular comunicat amb la casa. Preu: 369.000€. A/e: pedro.navarro@ troposfera.com. Llogo apartament d’una habitació, sala d’estar, cuina, terrassa i bany complet a 300 m de la platja de Sant Feliu de Guíxols. Òptim per a parella. Preu: caps de setmana i estiu tot l’any a 350 €/mes. Per quinzenes a l’estiu: juny i setembre a 600 €/ quinzena, juliol a 700 €/ quinzena i agost a 800 €/ quinzena. A/e: dgustap@ gmail.com. Pis de lloguer amb quatre habitacions, bany i lavabo, al carrer Josep Estivill, 24, del barri de Navas de Barcelona. Pis 8è. Vistes a Collse-

JULIOL/AGOST/SETEMBRE 2012

rola. Situat davant de la plaça. En bon estat. Assolellat. Serveis en alta. Preu: 850 €/mes. A/e: oscarfarrerons@ yahoo.es. Tel. 933 526 920 / 607 820 551.

Es ven o es lloga nau industrial al Polígon Mas Xirgu de Girona. Situada a menys de 1,5 km de l’estació de trens de Girona i a menys de 2,5 km de l’AP7. Nau preparada per a magatzem logístic, amb moll de càrrega i descàrrega i dipòsit soterrat de gasoil. Superfície total de 1.400 m2 i alçària lliure de 6 a 8 m. Tel. 697 838 014 (David).

Llogo apartament al casc antic de Mercadal (Menorca) per setmanes o quinzenes. Dues habitacions dobles, dos banys, cuina-menjador i terrassa. Preu per dia: juny i setembre, 50 €; juliol, 60 €; i agost, 70 €. Tel. 934 514 510 / 670 455 052. Llogo apartament a Calella de Palafrugell per setmanes, quinzenes o mesos. Tres habitacions, dos banys, menjador - sala d’estar, balcó-terrassa. Segon pis d’un bloc de tres plantes amb vistes al mar. Pati comunitari. A 200 m de Port Pelegrí

i a 5 min del centre de Calella. Preu: juliol, 600 €/setmana; agost, 700 €/setmana. Consulteu una altra època. Tel. 618 316 103.

Permuto, més diferència positiva o negativa, un apartament al Senior Resort Las Lunas, de Sant Cugat del Vallès (www.laslunassc.com) per un altre immoble. Servei de restaurant, consergeria i infermeria 24 h, minibus, piscina, gimnàs, cinema i sales de joc. Tel. 600 868 583 (Francesc). Despatx d’enginyeria busca compartir oficina professional ubicada el ptge. Maluquer de Barcelona amb disponibilitat immediata. Tel. 932 530 186.

Llogo casa de 170 m2 a la Cerdanya, Urb. Pleta de Saga, a 7 km de Puigcerdà. Totalment equipada per a sis o vuit persones. Es lloga per als mesos d’estiu, per setmanes, quinzenes, etc. Preu a convenir segons durada. Tel. 675 935 096 /

625 546 346 / 935 896 777 (nits). Es lloga casa de camp a Mallorca per vacances (per setmanes o mesos). A 4 km de la platja (cala Domingos). Hi ha altres cales tranquil·les no urbanitzades a la zona i camins de terra per passejar. Superfície de 60 m2 i terrassa de 30 m2. Sala d’estar - menjador amb barra americana, dues habitacions, un bany i traster. Preu negociable. Tel. 636 921 933.

Llogo casa adossada de 180 m2 a Age, a 1 km de Puigcerdà. Tres habitacions dobles, golfes, dos banys i un lavabo. Pàrquing, piscina i jardí comunitaris. Totalment equipada i en molt bon estat. Preus: juliol i agost, 3.000 €; temporada d’hivern (sis mesos), 5.400 €; tot l’any, 10.500 €. Tel. 609 326 643 (Eulàlia).

Es lloga apartament de 50 m2 a la Cerdanya. Planta baixa, dues habitacions, jardí privat i comunitari, piscina i tennis. Juliol i agost. Tel. 652 191 985 / 629 758 582.

VEHICLES Llogo baixos, amb orientació al sud, per temporades o com a habitatge habitual a Valldoreix (Sant Cugat del Vallès). De 45 m2, amb habitació de matrimoni, menjador - sala d’estar, cuina i bany. Terrassa de 45 m2. Espai enjardinat i zona per aparcar. A 15 min a peu dels FGC. Animals no. Preu: per viure de manera habitual, 750 €/ mes + 50% consums; per temporada, 1.200 €/ mes + 50% consums. Tel. 606 348 902.

ALTRES

Es ven veler Bavaria 350C de l’any 1992 en perfecte estat de funcionament. Eslora: 11,28; mànega: 3,45; calat: 1,65; motor: 20. Equipat amb sonda, radar, equip de vent, GPS i auxiliar amb fora borda. Localització: Eivissa, Port Esportiu. Preu: 45.000€. Tel. 609 744 313.

reproductor MP3 o PDA auxiliar i connector d’àudio per a iPod. Preu: 7.250 €. Tel. 665 637 499. A/e: gurruluque@ gmail.com.

Es ven Volkswagen Golf 2.0 TDi 110 CV Advance. Data de matriculació: 01/07/2009. Blanc. 30.000 km. Cinc portes. Sensors al darrere. Preu: 12.900 €. Tel. 667 466 686.

Venc Mini Cooper 1.600 cc (88 kW) gasolina, amb canvi automàtic i seqüencial (accionable també des del volant). Matriculat al setembre del 2007, però només 17.000 km. Impecable, sempre en garatge. Color white pepper, aire condicionat, volant cuir, mans lliures Parrot, reproductor CD, control tracció ASC + T, llantes 5-Star Spooler. Preu: 13.000 €. Tel. 620 755 826 (Xavier).

Venc Audi A6 Allroad. En perfecte estat. 350CV. Any 2007 amb 150.000 km. Preu: 25.000 €. Tel.: 696 972 257. A/e: joseplluch@ telefonica.net.

Es ven Skoda Favia 1.4 TDi (dièsel), 70 CV Young, cinc portes i 45.000 km. En perfecte estat, es ven per poc ús. Garantia de concessionari fins al juliol del 2012. Consum mitjà: 4,8 l / 100 km. Emissions CO2: 127 g / 100 km. Equipament: ABS, airbag del conductor i acompanyant, climatitzador, fars antiboira, ordinador a bord, doble guantera (una climatitzada), roda de recanvi original, ràdio CD amb sortida externa per a

Es ven Audi A4 Avant 1.9 TDi Quattro, 130CV, dièsel, any 2002, 110.000 km, sempre en garatge, llantes esportives, mans lliures Bluetooth Parrot, climatitzador bizona, control de tracció EDS. Preu: 9.000 €. Tel. 608 032 260 (Joan).

Es venen tòners HP LJ 5500/5550, negre, cian, groc i magenta, per substitució d’impressora en una enginyeria. Tòners originals HewlettPackard, nous per estrenar, caixes amb precinte de garantia, factura de compra demostrable. Ref. C9730A, 184,95€; C9731A, 259,50 €; C9732A, 259,50 €, i C9733A, 259,50 €. Preu total: 963,45 €, negociable. Tel. 697 838 014 (David).

Es ven parapent d’escola Koyot XS (45-65 kg). Nou, només 25 vols. Preu: 1.500 €. També cadira per 350€. Conjunt complet, negociable. Tel. 665 637 499. A/e: gurruluque@gmail. com.

Venc impressora HP Designjet 1100 Plus, pràcticament nova. Regalo taula feta a mida. Admeto ofertes. Tel. 678 370 189 (Joan).

FULLS dels ENGINYERS

volem +

TEXT: Anna Carrió

FOTO: Arxiu

Enginyeries del Món

Aeroport Chek

Aeroport Internacional de Hong Kong

l 6 de juliol del 1988, Hong Kong va inaugurar el seu aeroport internacional, unes instal·lacions que descansen sobre una illa al mar del sud de la Xina, 25 quilòmetres mar endins. Dut a terme per Foster and Partners, aquest aeroport és un dels projectes d’enginyeria més costosos de la història. Per construir-lo va ser necessari aplanar i connectar les illes Chek Lap Kok i Lam Chau, dues illes muntanyoses properes a la costa. Conegut també com a aeroport Chek, aquesta monumental adaptació del terreny va obligar els enginyers que treballaven en el projecte a idear no només la terminal de passatgers més llarga del món, sinó una illa completa que mantingués l’aeroport i quilòmetres de túnels, ponts i vies per connectar-lo amb el continent i facilitar el transport de gairebé 87 milions de passatgers a l’any.

Va ser necessària la participació de 45.000 persones en la seva construcció, ja que no es tracta d’un simple aeroport, sinó d’una obra d’enginyeria que va requerir construir 35 quilòmetres de noves superautopistes i un sistema de tren d’alta velocitat. Un dels punts de connexió amb el continent és el pont Ma Tsing, que amb dos quilòmetres de llarg és el pont en suspensió més llarg del món. Aquesta estructura funciona com a port de servei i representa una ruta per al tren d’alta velocitat, i per això està pensada per suportar la força dels vents huracanats de la zona. El fet de situar l’aeroport al mar va ser una decisió que es va prendre per tal d’evitar que els remolins d’aire empenyessin els avions fora del seu curs. Un sofisticat sistema de radar Doppler detecta talls de vent perillosos i turbulències, i ajuda a guiar els avions de manera segura.

Més informació: www.hongkongairport.com

CONTACTE Si vols contactar amb els Fulls dels Enginyers per posar un anunci de compra/venda, suggerir un entreteniment o fer qualsevol proposta, pots fer-ho a través de l’adreça electrònica fulls@mail.eic.cat. Per a canvis d’adreça, posa’t en contacte amb atencioeic@mail.eic.cat. També pots trucar al telèfon 933 192 300.

Sabadell Professional Una cosa és dir que treballem en PRO dels professionals col·legiats. Una altra és fer-ho:

Compte

Expansió PRO.

T’abonem el 10% de la teva quota de col·legiat*. ---------------------------------------------------------------------------------------------------Més de

0 comissions d’administració i manteniment.

3% de devolució dels teus rebuts domèstics principals, fins a un màxim de 20 euros al mes.

Gratis la targeta de crèdit i de dèbit.

1.300 oficines al teu servei.

----------------------------------------------------------------------------------------------------

Al cap i a la fi, som el banc de les millors empreses. O el que és el mateix, el banc dels millors professionals: el teu. Truqui’ns al 902 383 666, organitzem una reunió i comencem a treballar. sabadellprofessional.com *Fins a un màxim de 100 euros l’any.

El banc de les millors empreses. I el teu.

2A OPCIÓ

JULIOL 2012

Programa de Formació Contínua

1A OPCIÓ

DEL COL·LEGI D’ENGINYERS INDUSTRIALS DE CATALUNYA

Formant enginyers des de 1969

La contractació de projectes, obres i manteniment a través de concursos públics 3 JULIOL - 3 h ESPECIFIQUES

Curs de pràctica pericial 4 JULIOL - 12 h Tecnologies i negocis 2.0 5 JULIOL - 8 h Procediments simplificats de certificació energètica en edificis existents: CE3 i CE3X 10 JULIOL - 8 h

Tots els cursos que oferim es poden programar en modalitat in-company a qualsevol destinació del país ajustant-los a les necessitats de la vostra empresa. El Col·legi/Associació s’ha acreditat com a entitat organitzadora per a gestionar gratuïtament la bonificació de la Fundació Tripartita dels cursos organitzats pel Servei de Formació.

Segueix totes les novetats i l’oferta formativa completa a update.eic.cat. Per a més informació: Tel. 932 957 807 info@update.cat www.eic.cat