Fulls dels Enginyers 279 gener_febrer_març_2013 by Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya

Joan Vallvé Degà del COEIC

LA COLUMNA Diana Negre Corresponsal a Washington

ELS NOSTRES EXPERTS

05 06

ENTREVISTA Ricard Aiguabella

ELS NOSTRES EXPERTS

Gian-Lluís Ribechini i Creus A la teva empresa, tens retribució per la innovació?

ELS NOSTRES EXPERTS Artur Vilà El preu dels carburants

FEM-NE CINC CÈNTIMS Montserrat Mata

El COEIC a la butxaca

EN FAMÍLIA Segon aniversari del Club Bombeta

Margarida Plana Les estratègies energètiques ajuden a reduir costos?

INFORME

volem +

EDITORIAL

fem institució

som enginyers

tenim opinió

sumari REPORTATGE Un futur esperançador per a les dones enginyeres

LA COMISSIÓ Grup de Treball d’Il·luminació

Concurs de nadales

34 ENTORN L’eficiència energètica com a eix de desenvolupament de les smart cities

Tots els actes i jornades dels EIC

Energèticament independents

102

ENGINYERIES DEL MÓN Àsia i Pacífic es toquen

106

El primer violí electrònic

ESPECIAL Observatori de la Competitivitat 2012

La cavalcada de Reis

Entreteniments i curiositats

CALIDOSCOPI

EN FAMÍLIA

VOLEM +

DIA A DIA

CEEC

EN FAMÍLIA

ARTICLES Els EIC, l’AMCTAIC i l’E-FAITH

ARTICLES Serveis Ocupacionals

Els efectes nocius del pensament grupal

EDITA: Associació/Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya AEIC

AEIC - COEIC

President: Joan Torres i Carol Vicepresident 1r: Jordi Dolader i Clara Vicepresident 2n: Ricardo Granados i García Secretari: Jaume Puigdueta i Lucas

Director general: Antoni M. Grau Comissió d’Informació i Publicacions Subcomissió dels Fulls: Maria Assumpta Mas, Jaume Puigdueta, M. Clara Torrens Cap d’Imatge i Comunicació: Eva Díaz Coordinació: Carles Aluju Redacció: Mònica Acero, Carles Aluju, Jordi Garriga, Manel Gastó, Isabel Marquès i Montse Pérez-Creus Publicitat: Eva Díaz i Pilar Alonso Fotografia: Isabel Marquès, Manel Canetti Disseny i maquetació: Carles Ivanco Il·lustració: Judit Canela Correcció lingüística: Mercè Molins Impressió: Vanguard Gràfic S.A.

COEIC Degà: Joan Vallvé i Ribera Vicedegà: Josep M. Rovira i Ragué Secretari: Manuel Casas

Demarcacions del COEIC Girona: Jaume Masgrau Lleida: Joaquim Llop Catalunya Central: Josep Alabern Tarragona: Lluís Maestre Delegació del Vallès: Francesc Figueras

Els articles signats no representen l’opinió dels Fulls dels Enginyers.

Dipòsit legal: B-40460/92 ISSN: 2013-3332 Administració i distribució: Enginyers Industrials de Catalunya Via Laietana, 39 08003 Barcelona T: 933 192 300 F: 933 100 681 a/e: fulls@mail.eic.cat

CRÈDITS

tenim opinió

EDITORIAL

El nostre futur Joan deldel col·legi JoanVallvé Vallvé/ degà / Degà COEIC

l futur de la nostra professió i de les institucions que apleguen avui els enginyers, Associació i Col·legi, té un punt d’incertesa. Si ens referim al Col·legi, tothom està pendent de l’anunciada Llei de serveis professionals de caràcter estatal derivada de la transposició de la Directiva de serveis 123/2006 i de la Llei òmnibus que va promoure, l’any 2010, la supressió de l’obligatorietat del visat en un gran nombre de projectes. La futura Llei de serveis professionals establirà en quines professions serà preceptiva la col·legiació i determinarà si ha d’haver-hi la reserva d’activitat. És prou clar que si se suprimeix l’obligació de col·legiar-se perdrà tot el sentit la funció dels col·legis professionals com a corporacions de dret públic encarregades de garantir el compliment de la bona pràctica i de les obligacions deontològiques de la professió. Es controlaran únicament els que voluntàriament vulguin col·legiar-se? L’article

125 de l’Estatut de Catalunya atorga a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de col·legis professionals. I, cosa curiosa, aquest article no fou “tocat” pel Tribunal Constitucional. Potser serà l’hora que el Govern i el Parlament posin al dia la Llei 7/2006 de l’exercici de professions titulades i dels col·legis professionals i n’estableixin el reglament d’aplicació al més aviat possible. L’Associació d’Enginyers continua donant passos endavant. A l’editorial passada parlàvem de l’Agència de Qualificació de Professionals de l’Enginyeria (AQPE). Avui podem anunciar que el rètol que hi ha al nostre edifici, a la cantonada de Via Laietana amb el carrer del Dr. Joaquim Pou, Enginyers, esdevé una realitat. Als enginyers químics, enginyers geòlegs i enginyers d’organització industrial, ara hi hem d’afegir que en els nostres locals de Via Laietana i de la plaça Ramon Berenguer s’han llogat unes dependències als

col·legis i les associacions d’Enginyers de Telecomunicació de Catalunya i d’Enginyers Informàtics. També al d’Enginyers Tècnics de Telecomunicació i Enginyers de Monts i Forest. Aquest fet permetrà una ampliació i col·laboració en els serveis de Normativa, Informació, Documentació, Borsa de Treball i Formació. D’altra banda, a la revista VDI Nachrichten dels enginyers alemanys del 19 d’octubre llegeixo el següent: “Els enginyers troben a Catalunya un lloc de treball al sol”. I continuo llegint: “Barcelona atreu com a lloc d’innovació per a nous desafiaments enginyers d’arreu del món”. Els empresaris alemanys diuen que Catalunya és com el Baden-Württemberg de l’Estat espanyol. I encara fan una altra referència: “Les perspectives professionals per a joves enginyers, amb preparació internacional i coneixement de llengües, són bones”. Potser caldrà que també afegim una dosi d’optimisme a la incertesa.

SONÒMETRE SONA BÉ

NO SONA...

GRINYOLA

Informe dels EIC sobre l’incendi de la subestació Maragall

La reforma educativa de Wert

L’N-II, encara sense desdoblar

L’informe tècnic elaborat pels EIC arran de l’incendi de la subestació elèctrica de Maragall el juliol del 2007 ha estat cabdal perquè la Justícia determini les responsabilitats de Red Eléctrica Española i Endesa en una apagada que va deixar sense llum uns 300.000 abonats.

L’Avantprojecte de llei per a la millora de la qualitat educativa promogut pel ministre d’Educació, José Ignacio Wert, és un atac al model d’immersió lingüística i relega el català a llengua d’especialitat, per darrere del castellà, l’anglès i una altra llengua estrangera.

Dels 101 quilòmetres de l’N-II que s’havien de desdoblar des del 1995 per part del Govern central només s’ha actuat en 8,4. Cal una solució urgent per a una carretera que, segons la Fundació RACC, és cinc vegades més perillosa que l’AP-7 que hi transcorre en paral·lel.

D’acord amb la Política de protecció de dades de caràcter personal que tenen implantada el Col·legi i l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya, s’informa que, atès que l’anuari és un fitxer que té legalment atribuïda la condició de font accessible al públic i vist que s’està emprant per a activitats comercials, s’explicitarà en el fitxer de manera destacada que dites dades no es podran utilitzar per a finalitats de publicitat o prospecció comercial. No obstant això, tenint en compte que aquest és un dret al qual els interessats poden renunciar, quan un col·legiat i/o associat així ens ho manifesti es farà constar en el fitxer que l’interessat ha informat del seu consentiment perquè s’usin les seves dades per a publicitat o prospecció comercial. Aquest consentiment s’ha de comunicar pels mitjans següents: per correu electrònic a lopd@eic.cat, per fax amb la referència LOPD al 933 100 681 o per escrit adreçat al Col·legi Oficial i l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya amb la referència LOPD a la Via Laietana, 39, 08003, de Barcelona.

GENER/FEBRER/MARÇ 2013

LA COLUMNA

I ara, què?

ls resultats electorals del 7 de novembre van deixar sorprès el candidat republicà Mitt Romney i decebuts els seus companys republicans, mentre els demòcrates celebraven una victòria que no ha deixat gens clar cap a on van els Estats Units. Els republicans es demanen per què han perdut i no entenen que uns electors, que es declaraven desitjosos de canvi, hagin votat per continuar amb el mateix president i el mateix govern dividit. Es demanen si el partit està preparat per als canvis demogràfics que ja són evidents i que convertiran els Estats Units en un país de minoria “anglo”, amb predomini de llatins, asiàtics i negres. Això els obli-

Diana Negre Corresponsal a Washington

garia a replantejar-se la seva imatge i els seus objectius, si no volen convertir-se en oposició permanent. Altres pensen que els cal canviar el seu missatge, que guanya per un 8% entre els homes blancs, però perd per un 12% entre les dones blanques. És un missatge centrat en la independència individual, a diferència de les promeses demòcrates per a programes socials que, per a molts republicans, són una orientació perillosa cap a una societat de tipus socialista europeu. De moment, les borses de valors, el termòmetre més fidel de les opinions públiques, han tingut caigudes fortes des de la victòria d’Obama, segurament per

la por al “precipici fiscal”, és a dir, pujada d’impostos generalitzada amb retallades en les despeses públiques que portaria una contracció econòmica del 0,5%. El president sembla disposat a arribar-hi fins que els republicans s’agenollin i acceptin les seves exigències per apujar els impostos als més rics. Hi insisteix perquè les enquestes indiquen que la gent no té problemes a fer pagar als rics, especialment si creu que amb això no li retallaran els seus beneficis, i pensa, segurament amb raó, que els republicans cediran. Sorprèn una mica, però, que Obama prengui aquesta posició quan sap que aquests impostos nous, si no van acompanyats d’altres mesures, no seran prou per reduir el dèficit. I el preu serà un ressentiment tan gran entre els republicans que poc podrà aconseguir d’ells en el futur. El fet és que els republicans creuen, igual que Obama, que han rebut un mandat del públic per sanejar el pressupost, i malgrat no tenir els vots per imposar la seva visió, en tenen prous com per impedir la del president. Aquest pols entre el president i els republicans no ha fet més que començar i pot definir la política dels propers quatre anys i la gestió econòmica, no només dels Estats Units, sinó de la resta del món.

L’ALTAVEU

“Fa uns dies vaig assistir a una reunió amb empresaris. I tots estaven contents. Vaig investigar el fet perquè em va semblar estrany en aquest ambient de crisi. I és que estaven capitalitzats i venien essencialment a fora” Andreu Mas-Colell Conseller d’Economia de la Generalitat de Catalunya

FULLS dels ENGINYERS

tenim opinió

ELS NOSTRES EXPERTS

Les estratègies energètiques ajuden a reduir costos? Margarida Plana / Enginyera industrial col·legiada núm.13938

a situació econòmica actual ha posat de manifest la necessitat de reflexionar sobre la gestió dels recursos que s’estan utilitzant. Les empreses estan immerses en una revisió global de recursos (personals, materials...) per aconseguir mantenir-se en el mercat. Per què no fer-ho també amb l’energia? L’energia és un dels recursos que, per la seva importància en la despesa empresarial i l’increment del seu preu, cal incorporar en les revisions per reduir els costos globals. L’estalvi d’energia esdevé, doncs, un factor clau en el procés de reflexió actual. Una de les formes bàsiques d’estalviar és ser eficient. L’eficiència energètica s’ha d’entendre com a optimització del recurs de l’energia, és a dir, com un concepte ampli de millora de la definició, la gestió i l’ús dels recursos energètics que s’estan consumint. Per tant, engloba qualsevol actuació que permeti reduir el consum energètic sense disminuir les condicions de confort. Millores que no sempre s’han d’associar a inversions en nous equips, sinó que es poden centrar en millores dels processos d’operació i manteniment, formació dels usuaris, control i gestió d’equips... L’eficiència energètica es basa en la reducció d’un cost, en aquest cas l’energètic. Per tant, igual que per a l’optimització de qualsevol altre cost, per garantir que s’obtindran els estalvis esperats, primer cal saber i entendre a què es deu i de què depèn el consum energètic i, després, definir-ne una estratègia de millora i seguiment. Així doncs, amb independència del sector i de la mida de l’empresa, cal

GENER/FEBRER/MARÇ 2013

promoure la incorporació de l’energia en la definició de les estratègies empresarials, no només com un aspecte que s’ha de resoldre en paral·lel, de manera externa al funcionament propi de l’empresa, sinó considerant la definició d’una política energètica global que impliqui a tots els departaments. D’aquesta manera es podrà conèixer i entendre el propi comportament energètic per poder construir un full de ruta que identifiqui possibles actuacions de millora, prioritzant-les i avaluant-ne els impactes energètics així com la reducció de costos associats. Per tant, donant resposta al títol de l’article, i tal com es fa per a altres recursos empresarials, sí, la definició d’una estratègia energètica permetrà gestionar i optimitzar el vector energètic i, per tant, maximitzar la reducció dels costos globals de l’empresa.

“Per garantir que s’obtindran els estalvis esperats, primer cal saber i entendre a què es deu i de què depèn el consum energètic i, després, definir-ne una estratègia de millora i seguiment”

tenim opinió

ELS NOSTRES EXPERTS

A la teva empresa, tens retribució per la innovació? Gian-Lluís Ribechini i Creus / Enginyer industrial. Membre de la Comissió de Gestió Empresarial dels EIC. Col·legiat núm. 8553

a innovació ha esdevingut el paradigma per a la supervivència i el creixement econòmic de les empreses i dels països; però cal ser conscients que la innovació no la fan les empreses, sinó que la desenvolupen les persones. Avui en dia, són poques les empreses que tenen establerts sistemes de retribució associats als resultats que la innovació suposa en el negoci. Un indicador del nivell d’innovació d’un país és el nombre de patents que registra. Segons l’Oficina Europea de Patents, el 2011 Espanya va presentar 1.417 sol·licituds de patents, mentre que Alemanya en va presentar 26.234. Un dels factors que pot explicar aquesta diferència és de caràcter legislatiu: a Espanya, els empleats no tenen dret a retribució per la innovació que generen a les empreses; en canvi, a Alemanya, i des del 2010 també a la Xina, el dret a retribució és reconegut per les lleis d’ambdós països. En aquest sentit, cal superar l’àmbit de les patents i ampliar-lo cap a una sistemàtica retributiva que vinculi tota la innovació que es produeix dins de l’empresa. S’haurien de desenvolupar sistemes en què es tingui en compte la contribució individual (qui té la idea), la contribució del grup (qui desenvolupa és un equip) i la contribució organitzacional (tothom participa en la innovació). Dins de la Comissió de Gestió Empresarial dels EIC es va considerar que la retribució de la innovació era un canvi de paradigma que calia impulsar, i fa més d’un any es va iniciar un projecte en aquesta línia amb un grup de treball liderat pel degà del COEIC. Una fita significativa es produí l’octubre del 2012 en celebrar-se una

GENER/FEBRER/MARÇ 2013

jornada al COEIC on participaren representants de patronals, sindicats, empreses i el Govern, i on es reconeixia que calia incentivar la innovació focalitzant-se en els equips, que una dinàmica d’innovació oberta suposava incidir en el marc laboral i mercantil. Per part dels sindicats, es reconeixia que aquesta iniciativa permetria obrir camins cap al necessari canvi de model productiu. I es proposava que dins del marc de les negociacions col·lectives s’iniciessin de manera voluntària iniciatives adreçades a incentivar la innovació en la línia proposada. Un

representant de les patronals finalitzava dient: “De la mateixa manera que un executiu té una variable si l’empresa es guanya la vida, en l’àmbit de la innovació s’hauria de plantejar quelcom semblant”. Per part de l’Administració, s’exposava que calia un canvi en el sistema d’innovació de Catalunya en el qual l’empresa esdevingués el centre del sistema, posant el focus en la gestió de les persones. La nostra oportunitat és el desenvolupament d’un model català per incentivar la innovació mitjançant la retribució dels equips innovadors que esdevingui una referència global.

tenim opinió

ELS NOSTRES EXPERTS

Els preus dels carburants Artur Vilà / Membre de la Comissió d’Energia. Subcomissió d’Energies Primàries. Col·legiat núm. 3.559

ls preus dels carburants és un tema constant de debat cada vegada que s’apugen o s’abaixen perquè els usuaris veuen que no sempre s’ajusten a les pujades o baixades dels preus del petroli. Aquestes fluctuacions constants donen peu a intervencions d’entitats que opinen i tracten dades que, a vegades, no són fidels a la realitat. El 25 d’octubre, el RACC va presentar un estudi exhaustiu dels preus dels carburants basant-se en els tres factors següents: el preu en origen, l’impost autonòmic i la política comercial dels distribuïdors. Algunes de les conclusions de l’estudi són: a) els preus de la gasolina sense plom 95 i el gasoil s’han apujat un 13,7% i un 11,5% respectivament durant el darrer any, en part per la pujada de l’IVA i també per les pujades de l’impost sobre les vendes minoristes de determinats hidrocarburs (IVMDH) de les comunitats autònomes; b) Repsol i Cepsa dominen el mercat de la distribució estatal; i c) omplir el dipòsit pot sortir més car o més barat en funció del dia de la setmana, de la ubicació de la

benzinera i de la distribuïdora. La Comissió d’Energia ha consultat diverses fonts per avaluar alguns aspectes d’interès, tenint en compte l’heterogeneïtat en les dades que intervenen en la formació dels preus dels carburants i que podria portar-nos a una certa confusió. Tot seguit, comentem el pes de cada factor que influeix en el preu de cada carburant. Cost del producte: El cost base és la mitjana ponderada de les cotitzacions internacionals CIF del Mediterrani (70%) i CIF del nord-oest d’Europa (30%). Depèn de les cotitzacions de la gasolina i el gasoil, i també té relació amb la del barril de petroli. Altres costos i marges: 1) Logístics: emmagatzematges, transports i costos d’“existències mínimes” que exigeix l’estat i que en alguns països (de la UE) no tenen o si el tenen l’engloben a la partida d’impostos. 2) Comercialització: personal, descomptes, màrqueting, etc. 3) Financers: inversions en nous punts de venda, en seguretat i en medi ambient. 4) Incorporació de biocar-

burants: els operadors estan obligats a incorporar un 7% de biodièsel en el gasoil i un 4,7% de bioetanol en la gasolina (aquest cost varia segons els preus de les matèries primeres com la soja, el sucre, la colza, etc.). 5) Marges del minorista i del majorista. Impostos: Hi ha tres trams: l’especial dels hidrocarburs (actualment és de 45,6 ct./l per a la gasolina i 36,1 ct./l per al gasoil); el de vendes minoristes (conegut com l’impost autonòmic) amb un tram estatal de 2,4 ct./l i un tram autonòmic que no pot superar els 4,8 ct./l (Catalunya aplica el tram màxim); i l’IVA del 21%, que s’aplica incloent també els impostos especials i autonòmics. En resum, veiem la necessitat que les dades que s’estudien en la formació dels preus dels carburants siguin més homogènies, sobretot entre països. El marge comercial de petrolieres i estacions de servei és petit respecte al preu de venda, de prop de 6 ct./l. Aquest marge es pot discutir i considerar-lo excessiu però, per més que es pressioni, el preu de venda no tindrà variacions.

IVA 21% 0,264 0,251

GASOIL 1,445 €/l

0,307

0,702

0,125

GENER/FEBRER/MARÇ 2013

GASOLINA SP95 1,522 €/l

0,06

0,061

0,401

IIVMDH IMPOSTOS ESPECIALS COST DEL PRODUCTE ALTRES COSTOS I MARGES

0,68

0,116

Aquests són els preus mitjans del gasoil A i la benzina que va donar el Ministeri d’Indústria, Energia i Turisme a la Unió Europea després de la pujada de l’IVA.

PARLEM-NE

En memòria de Josep Queralt, president del grup de muntanyisme

l passat 23 de setembre ens va deixar prematurament Josep Queralt, qui va ser, fins aleshores, el president del Grup de Muntanyisme del Col·legi. Però qui va ser Josep Queralt? Aquells que vam tenir el plaer de conèixer-lo i de compartir la muntanya amb ell, en podríem parlar hores i hores sense descans. Ara bé, per a aquells que no el vau conèixer us podem dir que va

AAFF 2PE 166*112.pdf

25/06/12

ser un home ple de bondat, generositat, vitalitat, entusiasme, amb capacitat d’engrescar persones i grups, entregat, entranyable i sempre disposat a ajudar a tothom. El destí va fer que en Josep hagués de prendre un camí que algun dia tots, perquè és llei de vida, l’haurem de prendre igual que ell. I, com a bon guia i company que va ser, sabem que quan ens toqui emprendre’l ens

l’haurà ben assenyalat, com era costum en ell, i ens el trobarem al nostre costat per acompanyar-nos mentre ens anirà indicant la bellesa d’aquells nous paratges. Josep, sabem que has marxat però que no ens has pas oblidat i esperem que, des d’allà on siguis, ens acompanyaràs en totes les excursions que fem. No t’oblidarem mai, company!!!

13:56

FONAMENTS ESPECIALS EN

PETITS ESPAIS Treballem en condicions molt estrictes d’espai

Certificat núm. ES11/9905 de compliment dels requisits de la Norma ISO 9001:2008. Membre protector de l'associació de consultors d'estructures. Màxima classificació com a contractista d’obra per l’administració amb categoria K02E de “Sondeos inyecciones y pilotajes”, i la categoria K01D de “Cimentaciones especiales”.

z Visita’ns a www.2pe.bi

93 763 26 99 / 660 484 072. Mail: 2pe@2pe.biz Av. Maresme 9. 08396 Sant Cebrià de Vallalta.

tenim opinió FEM-NE CINC CÈNTIMS

Energèticament independents Montserrat Mata / Enginyera industrial col·legiada núm. 9471

energia no és cap impediment per a la viabilitat d’un Estat català independent a la UE, o fins i tot fora d’aquest àmbit. Aquesta és la primera conclusió que hem tret dels estudis fets des d’Enginyers per la Independència, integrats dins de l’Assemblea Nacional Catalana. No ho és perquè la Catalunya actual té més capacitat de recepció, transformació i subministrament de gas natural, petroli i derivats del petroli del que és necessari per al seu consum. Els ports de Barcelona i Tarragona poden importar més combustible que el que consumeix Catalunya i, en cas necessari, ampliar les instal·lacions. I pel que fa a l’electricitat, Catalunya és importadora d’electricitat (18% l’any 2009). El motiu d’aquesta importació d’electricitat és econòmic, no de manca de capacitat de generació. En l’actual sistema elèctric hi ha centrals tèrmiques funcionant molt per sota de la

GENER/FEBRER/MARÇ 2013

seva capacitat, bàsicament les centrals de cicle combinat de gas natural (4.474 MW el 2012); amb aquest potencial, més la base oferta per les centrals nuclears (3.146 MW) i amb el suport de les altres centrals (més de 5 GW), es pot prescindir de les importacions d’electricitat, cosa que farà augmentar lleugerament les emissions de CO2 i el preu segons el mercat, però també facilitarà la regulació interna. D’altra banda, la generació elèctrica amb energies renovables a Catalunya està per sota del seu potencial, situació que millorarà si s’aplica el recentment aprovat Pla de l’Energia i Canvi Climàtic de Catalunya. Cal tenir present, però, que la gestió i l’operació del sistema la fan les estructures ibèriques i espanyoles, com és el mercat elèctric OMEL i Red Eléctrica de España (REE), a través de les quals es determina quines centrals han de proporcionar l’electricitat sol·licitada. Per tant, hi ha una feina important per

redefinir aquest funcionament. Val a dir que el 86% de l’electricitat generada a Catalunya prové de centrals d’Endesa i d’Iberdrola que no tenen les seves seus a Catalunya i el seu accionariat és molt divers. Entre els temes que caldrà negociar destaquen les centrals hidroelèctriques que estan a cavall entre Catalunya i l’Aragó, i el capital d’Enresa destinat a la gestió dels residus nuclears. El nou Estat haurà de crear l’organisme regulador de l’energia equivalent a la Comisión Nacional de la Energía (CNE) i els operadors del sistema elèctric (equivalent a Red Eléctrica de España, REE), del sistema gasístic (equivalent a Enagás) i del sistema d’hidrocarburs (equivalent a Compañía Logística de Hidrocarburos, CLH). Per a això es poden establir convenis de col·laboració o, fins i tot, de participació amb altres estats, com els que hi ha entre Espanya i Portugal per a la gestió de la generació elèctrica. Els costos de l’energia es podrien

reduir. Actualment, Catalunya paga amb el rebut de l’electricitat més primes que les que rep. Les primes al carbó, a la generació elèctrica extrapeninsular i les primes a centrals acollides al Règim Especial que majoritàriament no són a Catalunya, fan que el dèficit de tarifa generat a Catalunya sigui inferior al del conjunt d’Espanya. La revisió del sistema de preus de l’energia permetria a Catalunya adaptar el seu sistema energètic en línia a les indicacions de la Unió Europea expressades en el document Energy Roadmap 2050, per reduir la dependència exterior i els impactes al medi ambient derivats de la generació elèctrica, augmentant el nivell de generació a partir de fonts renovables, que a Catalunya és molt baix (només el 4,1% d’energia primària l’any 2009, incloent la generació hidràulica), i millorant l’eficiència en tot tipus de consums. D’altra banda, un factor que podria incrementar el cost de l’energia podria ser el mal estat de les infraes-

tructures energètiques estatals en el moment del seu traspàs a Catalunya, com està succeint amb les rodalies de Renfe, o la falta d’alguna d’elles. Per exemple, caldrà millorar infraestructures com la xarxa elèctrica a les comarques gironines, gestionar els residus nuclears produïts per Ascó i Vandellòs, i preparar la connexió amb l’Estat francès per canonada. En canvi, pel que fa a emissions de CO2, Catalunya actualment paga més del que li pertoca per les emissions. El CO2 produït per generació de l’electricitat de Catalunya és de 122 g CO2/kWh, quantitat inferior a la del conjunt d’Espanya que és de 166 (any 2010). I les emissions per unitat d’energia associades a tota l’energia primària (generació elèctrica i en altres usos) també són inferiors a les del conjunt d’Espanya. Per tant, Catalunya abona a l’Estat espanyol més del que li correspon per aquest concepte. Això també repercutiria sobre el preu de l’energia, que s’abaixaria.

En resum, els recursos energètics, les infraestructures energètiques, i els actius humans i empresarials actuals fan viable el sistema energètic català en el marc de la independència política de Catalunya en un curt termini. Cal, però, que les institucions catalanes comencin a preparar les eines de regulació, gestió i operació necessàries per poder utilitzar-los sense problemes.

“Catalunya abona a l’Estat espanyol més del que li correspon per les emissions de CO2 i per unitat d’energia. Això també repercutiria sobre el preu de l’energia, que s’abaixaria”

FULLS dels ENGINYERS

tenim opinió

TRIBUNA DE PAS

A Estàs cansat d’haver de llegir milions i milions de papers amb un llenguatge que mai utilitzes? Doncs ja no has de preocupar-te’n més. Aquí estem nosaltres per estalviar-te aquesta feina i posar-te les coses fàcils. Infocentre és un servei d’informació i documentació especialitzat en l’àmbit professional i empresarial que et vol treure maldecaps. Registra’t gratis durant 30 dies!

GENER/FEBRER/MARÇ 2013

quest espai està dedicat a oferir l’opinió dels enginyers i enginyeres col·legiats o associats que volen fer pública una rèplica a algun dels articles d’opinió publicats en aquesta revista en edicions anteriors.

Nacionalisme José Luis Villa / Col·legiat núm. 6684

legint la crònica que fa de la manifestació de la Diada Pere Guiu en l’anterior número de Fulls dels Enginyers, constato, un cop més, tot el que necessita la ideologia nacionalista –basada en sentiments atàvics de pertinença a la tribu– l’exaltació del mite propi i la desqualificació de l’enemic inventat: “Boti, boti, boti, espanyol qui no boti!”. M’agradaria saber quina mena de submissió pateix Catalunya en un país lliure i democràtic que es regeix per una Constitució amb dos dels seus set “pares” catalans –Miquel Roca i Jordi Solé– aprovada per la immensa majoria del poble espanyol (inclòs el català) el 1978. També tinc curiositat per conèixer quan va ser Catalunya sobirana. Respecte al gastat espoli, la meva opinió és que Catalunya no es pot queixar perquè sempre ha estat beneficiada pel proteccionisme a la burgesia catalana de temps pretèrits (inclosa l’època franquista) i pels molts rèdits aconseguits a canvi de suports parlamentaris. El happening de la Diada, que es vol utilitzar ara com un mandat imperatiu del poble català, no va tenir res d’espontani, sinó que va ser la conseqüència de les ingents quantitats de recursos econòmics i mitjans humans posats a disposició de la seva política partidista durant més de trenta anys

pel nacionalisme. En tot aquest temps ha funcionat molt bé l’adoctrinament i la propaganda orwelliana sobre la madrastra Espanya per justificar qualsevol mancança. Aquesta última fugida cap endavant és un muntatge per tapar la seva nefasta gestió i aconseguir adeptes a la seva causa. Com a tàctica política a curt termini pot valer, però el Sr. Mas hauria de tenir en compte que, a part dels poderosos inconvenients legals, el missatge de deslleialtat institucional, d’insolidaritat i de menyspreu als tribunals i a les lleis –sí o sí, com ell diu– no és el millor aval per entrar a la UE. És lamentable que els líders catalans, que sempre han abanderat a Espanya la modernitat i la mesura, l’únic exemple que estiguin donant ara és el de la retallada del benestar, en lloc de reduir el seu enorme aparell administratiu i mediàtic, eliminar les subvencions a la parafernàlia identitària i actuar contra l’àmplia xarxa de corrupció denunciada per Manuel Trallero en el seu llibre Música celestial. Amb la que està caient, en comptes d’aplicar el sensat aforisme primum vivere, deinde philosophari, estem amb les essències pàtries. Quan arribi el desastre, els instigadors, un cop més, faran mutis.

El Col·legi d’Enginyers a les xarxes socials!

Per a més informació: T. 932 957 807 a/e: comunicacio@eic.cat www.eic.cat

Enginyers

Col·legi

Enginyeria

Enginyerscatalunya

Entra i visita’ns!

tenim opinió calidoscopi

TEXT: Manel Gastó

FEM-NE CINC CÈNTIMS

GENER/FEBRER/MARÇ 2013

FOTO: Isabel Marquès

Artur Friedhoff

“Construeixo violins per expressar l’artista que duc dins i l’enginyeria és una eina per aconseguir-ho” Artur Friedhoff és lutier. Amb 15 anys va construir el seu primer violí i des de llavors no ha parat. Ara s’hi dedica professionalment en un taller de Berkeley, a Califòrnia. Però a més de constructor d’instruments, és enginyer industrial. “Sempre m’ha agradat experimentar i com a enginyer he d’anar millorant cosetes”, explica mentre treu de l’estoig el violí electrònic amb què va guanyar el premi del COEIC al millor projecte de fi de carrera de l’ETSEIB. Fins que l’Artur no va dissenyar i construir el violí electrònic, existien els violins acústics i els elèctrics. L’Artur va anar un pas més enllà per crear un nou concepte: “El que fa aquest violí és enviar missatges MIDI a un ordinador. Els missatges es generen a partir d’un codificador òptic que mesura la velocitat i la pressió de l’arc en passar per un corró. Uns sensors situats al mànec de l’instrument mesuren on estàs aguantant la nota en funció de la posició dels dits. Un microcontrolador

que hi ha dins de la caixa converteix tota aquesta informació en els missatges MIDI que van fins a l’ordinador”. Un dels principals problemes amb què es va trobar va ser el fet de desenvolupar els sensors de l’arc i els que capten la posició de la mà esquerra, ja que no hi havia res al mercat que s’adaptés exactament a les seves necessitats. Ara ja hi ha una companyia nord-americana que els fabrica. Tot i això, reflexiona sobre el sentit de la feina feta: “Per mi, el treball que té valor és crear una cosa i fabricar-la tu. Si això es fa en una fàbrica es perd aquest valor”, afegeix. Aquest gust pel treball manual va ser el que el va dur al món de la construcció d’instruments. Tota la seva família es dedica professionalment a la música: “Són tots artistes”, diu. I continua: “Per mi, la tècnica és només una eina per expressar l’artista que porto dins. De fet, crec que no sóc massa bon enginyer. Sóc més bon artista”. Però reconeix que el fet d’haver estudiat una carrera tècnica li ha donat els

coneixements que li permeten des de desenvolupar el primer violí electrònic del món fins a entendre molts conceptes indispensables per a l’ofici de lutier, com les vibracions, el disseny de ponts electrònics o la fabricació d’eines per construir instruments. En el futur vol continuar desenvolupant el volí electrònic introduint-hi nous sensors de pressió, botons a l’arc, giroscopis o acceleròmetres. “Es poden fer mil coses que no costen res més que tenir la idea i implementar-la. Aquesta és la gràcia d’aquest instrument, ja que tecnològicament no he fet pas res”, afirma amb humilitat. A llarg termini l’Artur es vol establir com a constructor d’instruments de corda: “Vull compaginar les dues facetes: construir els instruments clàssics, que és el que m’agrada i la meva forma d’expressió artística, però sense abandonar l’enginyeria, que em permet desenvolupar trastets divertits com el violí electrònic. I si no ho faig jo, qui ho farà?”.

El lutier i enginyer industrial Artur Friedhoff al Saló Arnau de l’Hotel Espanya de Barcelona tocant el violí electrònic que li va suposar el premi al millor projecte final de carrera de l’ETSEIB del 2011. Al costat, un violí acústic i un altre d’elèctric.

FULLS dels ENGINYERS

Tirada: datos OJD Difusión: Sin

NOMÍA

Sección: ECO

tenim opinió

€ Valor: 5.707,00

Área (cm2): 240

Ocupación: 22,9

Documento: 1/1

O MAGA

Autor: EDUARD

Pots consultar aquestes i altres intervencions als mitjans en el nostre web: www.eic.cat

EDITORIAL PARLEM ALS MITJANS

es iniciatives impulsades per les nostres institucions, així com l’opinió del nostre col·lectiu, han obtingut una àmplia difusió en els mitjans de comunicació durant els darrers mesos. La significativa presència mediàtica dels Enginyers Joan Vallvé / degà del col·legi Industrials de Catalunya ens reafirma com un actor rellevant per a la nostra societat.

OBSERVATORI DE LA COMPETITIVITAT La 5a edició de l’Observatori de la Competitivitat, que es va presentar el 27 de novembre a la Torre Agbar, va captar l’atenció de diversos mitjans com El País, La Vanguardia, El Periódico, Europa Press i Vilaweb. L’Observatori de la Competitivitat és un informe elaborat pel Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya que analitza la competitivitat de la indústria catalana. Després d’enquestar a més de 200 companyies, l’estudi ressalta que les empreses catalanes més competitives han crescut en l’últim any un 5%, han exportat un 66% més i han augmentat el seu personal un 30%.

GENER/FEBRER/MARÇ 2013

YA (ED. CATAL

DE CATALUN

NOMÍA

Sección: ECO

€ Valor: 7.397,00

ABC (EDICION

BARCELONA

Valor: 369,00 €

Área (cm2): 415,

Ocupación: 39,4

Documento: 1/1

26/10/12

ALA)

RDIA (ED. CAT

Prensa: Diaria Sin datos OJD Tirada: datos OJD Difusión: Sin

BARCELONA

ICA NACIONAL

Sección: POLÍT

Valor:

17.590,00 €

Área (cm2): 698,9

Ocupación: 70,84

Documento: 1/1

Autor: SILVIA

lona

HINOJOSA Barce

Página: 17 0

Núm. Lectores:

SALA

Núm. Lectores:

Ocupación: 11,9

20/11

Prensa: Diaria Tirada: 1.952 Ejemplares Difusión: 1.952 Ejemplares Documento: 1/1

Es tracta dels metges, economistes, arquitectes, farmacèutics, veterinaris, infermers, enginyers i membres de col·lectius professionals diversos que se sumen, quan falta un mes exacte per a la celebració de les eleccions catalanes en la defensa de la sobirania de Catalunya per decidir sobre el seu futur, i la celebració d’una consulta als catalans en aquest sentit. LA VANGUA

Autor: AGUSTÍ

CATALUÑA)

Área (cm2): 87,8

21/11/12

a Prensa: Diari plares 174.960 Ejem Tirada: s 47 Ejemplare Difusión: 98.4

BARCELONA

Malgrat la crisi, a Catalunya hi ha empreses molt competitives “i estan en tots els àmbits perquè no hi ha sectors de passat i sectors de futur.En tots hi ha empreses d’un tipus i d’un ción: POL altre”, diu Antoni M. Sec Grau, director ÍTICA NACIONAL general del Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya.

Asimismo, expresan su voluntad de “contribuir desde nuestras instituciones, a consolidar e impulsar el posicionamiento del Parlamento con todas aquellas aportaciones que permitan a Catalunya dotarse de instrumentos propios para hacer posible un auténtico progreso social, económico y cultural”.

EL PERIODICO

Cód: 62950743

NOTA DE SUPORT AL PARLAMENT El 25 d’octubre, 38 col·legis i associacions professionals, entre els quals figuren l’Associació i el Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya, van signar una Nota de Suport a la Resolució del Parlament de Catalunya del 27 de setembre sobre el dret a decidir del poble català. Múltiples mitjans com TV3, TVE, BTV, Catalunya Ràdio, Rac1, La Vanguardia, l’Ara, l’ABC i El Punt/Avui, van donar cobertura mediàtica al manifest. En només tres setmanes, la xifra d’adhesions a la nota va augmentar als 79 col·lectius.

Les empreses més competitives de Catalunya creixen, creen ocupació, exporten, són manufactureres, tenen una gestió professional, formen la seva plantilla, inverteixen en R+D i disposen d’una situació financera sanejada.

Autor: ABC BAR

Cód: 62849339

23/10/12

RASSA

DIARI DE TER

Prensa: Diaria 5.240 Ejemplares Tirada: Ejemplares Difusión: 4.345

TERRASSA

OMÍA

Sección: ECON

Valor: 578,00

€

Área (cm2): 773,0

Ocupación: 70,07

Documento: 1/1

Autor: Josep

Lluís Alonso

Página: 39

s: 47000

Núm. Lectore

L’ACTE SOCIAL DE LA DELEGACIÓ DEL VALLÈS El Diari de Terrassa va fer difusió del tradicional Acte Social de la Delegació del Vallès del COEIC que, enguany, va tenir lloc el 19 d’octubre a Terrassa. En el decurs d’aquesta trobada anual entre els enginyers industrials i les entitats vallesanes, es va celebrar una taula rodona sobre el paper del sector bancari El acto fue moderado por Francesc Solé Parellada, catedrático de Organización de Empresas de la UPC y economista, quien contó con la participación de Josep Canalías Puig, director territorial de Catalunya de Banc Sabadell; Jaume Batlle Pié, director comercial territorial de BBVA, y Joan Cavallé Miranda, director de Caixa d’Enginyers.

LA VANGUA

BARCELONA

Sección: LOCA

Cód: 63719480

17/11/12

REGIO 7

MANRESA

alor: 183,00 €

Área (cm2): 76,7

INFORME SOBRE COLOM El mirador de l’emblemàtic monument de Colom resta tancat des de l’1 de maig a causa de l’avaria que es va produir a l’ascensor que va obligar a desallotjar sis turistes amb una grua. Turisme de Barcelona ha encarregat al Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya un estudi exhaustiu sobre la viabilitat de reobrir el monument al públic que va suscitar l’interès de La Vanguardia. ia Prensa: Diar es 8.296 Ejemplar Tirada: 9 Ejemplares 6.77 : sión Difu

Ocupación: 8,72

Documento: 1/1

Ó | MANRES

Autor: REDCCI

s: 44000

Núm. Lectore

Valor: 15.005,00

€

RDIA (ED.CA

Área (cm2): 994,7

T) VIURE A BAR

Ocupación: 94,94

CELONA

05/11/12

Prensa: Diaria Tirada: Sin datos OJD Difusión: Sin datos OJD Documento: 1/1

Autor: LLUÍS

SIERRA

Núm.

El Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya ha rebut l’encàrrec municipal i de Turisme de Barcelona de fer un ampli informe sobre una “anàlisi de riscos integrats, pla d’emergència, disseny d’un sistema d’evacuació i millora de protecció”.

Página: 35

El jurat ha distingit l’empresa pel fet que “reuneix les característiques pròpies d’una societat avançada” i perquè treballa en l’àmbit de la sostenibilitat. També han valorat que han realitzat diferents estudis d’eficiència energètica encarregats 20 OPINIÓ | per organismes internacionals d’alt nivell. Tribuna

LAVOLA, GUARDONADA AMB EL PREMI GUILLEM CATÀ Mitjans com Regió 7, El 9 Nou i El Setmanari digital han publicat una notícia sobre la 32a edició del Premi Guillem Catà, que atorga anualment la Demarcació de la Catalunya Central del COEIC. Aquest any, el guardó s’ha concedit a l’empresa manlleuenca Lavola en reconeixement a la seva aposta per la sostenibilitat.

Ambición política RO COM SERIA EL SISTEMA ELÈCTRIC DE LA CATALUNYA INDEPENDENT?PED VIL LAL AR Per iod ista L’enginyer industrial Antoni Tahull és membre de la Comissió d’Energia del Col· legi d’Enginyers Industrials de Catalunya i compta amb una dilatada trajectòria o la coale are s ha sid ma mu nid ad aut ónoció n en el sector elèctric. En un article publicat al Diari de Tarragona, Tahull analitza don de la cor rup vegra s má do ha afe cta r. quina seria la situació del sistema elèctric català (la capacitat d’abastament, eltidoinaPopdoula me nte al Par por El per íod o dom res ult ado ha tas Ma me Jau transport, la distribució, etc.) en el cas que Catalunya tingués un estat propi. abl e de la lo má s dep lor

de El sistema eléctrico ANT ON I TAH

ULL

Ing eni ero ind ust rial

icos se ha n algunos periód sgo de rie dej ado cae r el , como poque Catalunya re el riesado, cor sible nuevo est recurrir a alumgo de tener que Y muchos que as. a brarse con vel plia experienci conocen mi am s en el sector de más de 40 año gun tan : ¿qu é sor des la pre año elé ctr ico me vid a púb lica esp en dur a n, puede pasar? de la tra nsi ció per íod o tema con cierel He analizado el do afirmar riv alid ad con por ado y pue arn enc ta profundidad val enc ian o ps. Cam nte lo que sigue. el ya exp res ide pud o tepon e de un n – Cat alu nya dis eléctricas Y la ren ova ció s a la ace rtrales equipo de cen ent ar tan to la ner lug ar gra cia rel ega r alim de n de cap ace s tad a dec isió encia como de e al ost rac issulares para demanda de pot do catalán. Indrá stic am ent lunya rca hab ían que de energía energía del me exportar ener- UnaCata mo a cua nto s los dios en ríam dos en la Pen í uta pod cluso o dad o imp ses. s que dep uependiente inclus sus cos te ind gía a otros paí diver sos sum ario sab ilid aen duc pro mucho má – La energía que n unas emirab an las res pon los exc ertar xpo es genera de ae tral al carbón drí das cen po iva s l der cha des 2 mu y baj as (de La opi nió n sas de co sio nes de CO mos por kWh), s sos com etid os. la bue na íse pa os otr gra íaa en electricid orden de 150 dio energ púb lica cre yó pie za y me pro del ya la prop del orden del 50%Europea 27 i de fe de aqu ella lim PP al poFULLS dels ión al Un vo la novables de nue nlas de de llev ó dores a los age ENGINYERS ses como Alema uni dad . Ahogía de los genera ores (es decir ele vad as 1/3 de las de paí der en la com aquel critezad . iali d nia e Inglaterra transporte en tes comerc legislación vigen- calcula ra, sin embargo, dado imrespetando la a- talunya – El sistema de rio vacila: ha quenos que el vez completa- te), la energía generada en Cat - del orde una n, me sió a ten nad pre a alta putado ría vender a un ión con Franci e Parlamento da la interconex struyendo), lunya se pod rior al actual, lo nes de presidente del vi-

Catalunya dispone de un equipo de centrales eléctricas capaces de alimentar tanto la demanda de potencia como de energía del mercado catalán. Incluso podríamos exportar energía a otros países.

tecnologia i empresa

TEXT: Mònica Acero

FOTO: Isabel Marquès

Gabriel Alarcón (Col·legiat núm. 15.347) Director SENER Catalunya

Iñigo Gurrea (Col·legiat núm. 10.007) Director Departament Aeronàutica i Vehicles

SENER, exportant tecnologia per tot el món 20

GENER/FEBRER/MARÇ 2013

Andrés Andreatta (Col·legiat núm. 12.749) Director Projectes

Francesc Massabé (Col·legiat núm. 12.825) Director Tècnic d’Enginyeria Mecànica

Mireia Torán (Col·legiat núm. 16.775) Enginyera Especialista

Qualitat, innovació i independència. Aquests són els principals avantatges competitius de SENER, una de les enginyeries més importants del nostre país. Fundada el 1956, l’empresa proporciona solucions tecnològiques d’enginyeria civil i arquitectura, naval, aeroespacial, i energia i processos en l’àmbit mundial.

FULLS dels ENGINYERS

tecnologia i empresa

ENER és una empresa familiar que desenvolupa projectes d’enginyeria, activitats de producció i construcció i integració de sistemes arreu del món. Aquesta empresa té la capacitat de dur a terme totes les etapes d’un projecte, des de la planificació al disseny, la construcció i el manteniment, per proporcionar solucions globals. “SENER ha passat de ser una empresa d’enginyeria i construcció a una empresa de tecnologia integral que tant pot proporcionar projectes claus en mà com donar serveis de consultoria o proveir productes”, destaca Gabriel Alarcón, director de SENER Catalunya. L’empresa s’estructura en quatre grans àrees de negoci: naval, civil i arquitectura, energia i processos, i aeroespacial. UNA MICA D’HISTÒRIA Considerada una de les primeres enginyeries espanyoles, SENER va ser fundada per l’enginyer naval Enrique

GENER/FEBRER/MARÇ 2013

de Sendagorta el 1956 a Bilbao. Després d’haver dut a terme diversos projectes per als Jocs Olímpics de Barcelona, la companyia va inaugurar l’oficina de la ciutat comtal l’any 1993. “SENER Catalunya no és una delegació de SENER que només s’encarrega dels projectes d’aquesta zona, sinó que cada oficina és un centre d’excel·lència en unes determinades tecnologies que exporta a tot el món. No som una multinacional, ens agrada definir-nos com a multilocals”, precisa Alarcón. SENER Catalunya ha participat en projectes emblemàtics d’àmbit català entre els quals figuren la línia 9 del metro de Barcelona, la T1 de l’aeroport del Prat, el Trambaix, el Trambesòs, la nova terminal TERCAT del port de Barcelona i el túnel Sants-Sagrera, que recentment ha estat guardonat amb el premi Ponència, que entrega el Grup TPI. Amb caràcter internacional, SENER Catalunya ha participat en el tramvia d’Abu Dhabi, en el metro de Panamà, en

les estacions claus en mà per a la fabricació dels llarguers de l’ala de l’A350 i ha estat la responsable de l’enginyeria, la construcció i la posada en marxa de la planta de regasificació Gate Terminal a Rotterdam. Com a fet anecdòtic, un dels principals carrers d’aquesta planta ha estat batejat com a avinguda de Barcelona en honor als enginyers de SENER que van participar en el projecte. Per aquesta obra, l’empresa ha estat reconeguda amb el premi al Projecte de l’Any de l’European Construction Institute i amb el premi al Projecte de Gas Natural Liquat (GNL) de la Conferència Europea del Gas. Des dels seus inicis, la companyia no s’ha limitat al mercat espanyol, sinó que ha dedicat els seus esforços a exportar les seves solucions tecnològiques per tot el món. Actualment, l’enginyeria compta amb una forta presència internacional amb catorze oficines distribuïdes entre Algèria, l’Argentina, els Emirats Àrabs, Espanya, el Japó,

SENER ha estat la responsable de l’enginyeria, la construcció i la posada en marxa de la planta de regasificació Gate Terminal a Rotterdam.

Mèxic, Polònia i Portugal. L’estratègia d’internacionalització de SENER es basa a estendre la cultura corporativa a totes les seves oficines sense menystenir els trets identitaris de cada regió i a contractar enginyers autòctons per captar el talent del país. SENER està integrada per més de 2.500 treballadors d’arreu del món, dels quals 350 treballen a SENER Catalunya. En l’engranatge de la companyia, els enginyers són una peça cabdal. El 80% de la plantilla de la companyia són professionals de l’enginyeria altament qualificats i preparats per assumir els reptes d’un entorn canviant. Els cinc enginyers industrials que ens acompanyen en aquest reportatge remarquen que és un orgull treballar en aquesta empresa. Francesc Massabé, director tècnic d’Enginyeria Mecànica de SENER, comenta que “poder participar en projectes de múltiples sectors i diferents ubicacions geogràfiques és molt enriquidor”. Per la seva banda,

Andrés Andreatta, director de Projectes de SENER, afegeix: “És molt emocionant poder treballar en una de les enginyeries més reconegudes d’Espanya que et permet tocar diverses parts de la tècnica perquè no només fem l’enginyeria, sinó que entreguem els projectes claus en mà”. INNOVACIÓ La innovació forma part de l’ADN de SENER. L’enginyeria no ha creat un departament exclusiu d’R+D+i perquè té el ferm convenciment que la innovació és un aspecte en el qual s’ha d’involucrar tot l’equip humà. En aquest sentit, els treballadors destinen un 10% de les hores de treball a la recerca i el desenvolupament. Alarcón destaca que, a més de l’R+D+i intern, la major part de l’activitat de la companyia es basa a innovar: “Els nostres clients ens demanen nous productes o procediments, de manera que cada projecte és un nou repte”.

RESPONSABILITAT SOCIAL CORPORATIVA La responsabilitat social corporativa és molt més que paraules per a SENER; és una màxima. La companyia manté un compromís molt actiu amb els treballadors i la societat. Mireia Torán, enginyera especialista de SENER que està cursant el postgrau corporatiu UPC-SENER, explica que l’empresa aposta pel desenvolupament professional de la plantilla “oferint suport perquè la formació no s’acabi a la universitat”. I, el 2009, la companyia va obtenir el certificat d’Empresa Familiarmente Responsable (EFR) que atorga la Fundación Másfamilia en reconeixement a les seves polítiques a favor de la conciliació laboral i familiar i la igualtat. D’altra banda, la Fundació SENER contribueix a la comunitat mitjançant la concessió de beques per a estudis de postgrau i amb donacions i ajudes a projectes tecnològics. A més, l’empresa esperona els treballadors a realitzar activitats solidàries com voluntariats, donar sang i la recollida d’aliments i de joguines. “El nostre objectiu és ser una empresa de referència, però no per ser la companyia més gran o la que més factura, sinó pels valors que promovem i per la nostra aportació responsable a la societat”, assegura Gurrea.

FULLS dels ENGINYERS

tecnologia i empresa

L’R+D+i és un motor per promoure noves empreses com ITP, l’única companyia espanyola de motors aeronàutics i turbines de gas, o Torresol Energy, que desenvolupa plantes termosolars; així com noves àrees de negoci com la de Healthcare Tecnologies. Aquest negoci, engegat per SENER Catalunya, se centra en el desenvolupament i la comercialització de dispositius mèdics per al sector de la salut. “Nosaltres no entenem la innovació només en l’àmbit tecnològic, sinó que també innovem en els models de gestió i en el model de negoci”, afirma Iñigo Gurrea, director del departament d’Aeronàutica i Vehicles de SENER. Les innovacions de la companyia també van encaminades a aportar solucions més eficients energèticament com l’energia termosolar, la fusió nuclear i l’optimització energètica en els edificis i en el transport.

GENER/FEBRER/MARÇ 2013

NOVA SEU CORPORATIVA A CERDANYOLA DEL VALLÈS Des del març del 2012 SENER Catalunya es troba immersa en la construcció de la nova seu corporativa al parc de l’Alba de Cerdanyola del Vallès, que s’inaugurarà a finals del 2013. L’edifici allotjarà dues de les tres empreses que el grup té a Catalunya i d’altres que té previst crear en el futur immediat. A banda de les oficines, les instal·lacions comptaran amb una sala neta d’altes prestacions, un

laboratori d’electrònica amb capacitats de soldadura SMS i convencional i dues sales d’integració de hardware i tallers mecànics de precisió. El nou edifici corporatiu suposa una aposta decisiva en la història de la companyia a Catalunya. Alarcón remarca que “és una fita molt important que, en moments de crisi econòmica, una empresa faci al nostre país una inversió de 25 milions d’euros”.

Nova seu corporativa de SENER al parc de l’Alba de Cerdanyola del Vallès.

empresa adherida

TEXT: Mònica Acero

“Treballem per convertir el patrimoni en un producte turístic” Catalunya és molt més que sol i platja. I, d’això, a CatEmocions n’estan ben convençuts. La companyia, que ofereix serveis de consultoria turística, aposta per un turisme sostenible i identitari que promou la història, el patrimoni i la cultura sense menystenir el territori ni la identitat del poble receptor.

osep Huguet, enginyer industrial, historiador i exconseller de la Generalitat de Catalunya, va fundar l’any 2011, juntament amb dos socis més, CatEmocions. L’empresa es dedica a la consultoria turística adreçada a empreses privades i públiques, institucions, ajuntaments i fundacions. “Treballem per convertir el patrimoni material o immaterial en un producte turístic amb la finalitat de generar flux econòmic”, explica Huguet. CatEmocions realitza plans estratègics de promoció turística, dissenya equipaments museístics, elabora guies, organitza fires i gestiona espais culturals i turístics de manera externa, entre d’altres serveis. Huguet deixa molt clar quin és el model turístic que promouen: “Nosaltres no ens centrem en el turisme de masses que tradicionalment s’ha explotat, sinó que apostem per un turisme sostenible i identitari”. Aquest model promou la cultura, el patrimoni, la història, la gastronomia, l’artesania..., per transmetre les formes de viure del poble receptor. Huguet afirma que “la situació climàtica de Catalunya ens ha fet viure unes dècades glorioses d’un turisme de masses de marca blanca que, sovint, ha tingut un impacte negatiu des del punt de vista de la sostenibilitat ambiental i cultural”.

La focalització cap a un nou tipus de turisme dóna a CatEmocions un avantatge competitiu sobre les companyies turístiques clàssiques. No obstant això, Huguet també remarca que el valor afegit de l’empresa és el seu equip humà multidisciplinari, format per historiadors, advocats, economistes, publicitaris, periodistes i enginyers: “Disposem d’una gran professionalització en l’àmbit turístic, cultural i patrimonial, fruit del nostre pas pel Govern de la Generalitat i per l’empresa privada, que ens permet conèixer les tendències dels indrets més avançats en aquests camps”.

CatEmocions ha apostat per la diversificació de negoci. A més de la consultoria turística, presta serveis de comunicació, principalment a pimes i a companyies especialitzades en el sector turístic i cultural. La companyia també proporciona un espai de coworking perquè professionals i petits empresaris disposin d’un emplaçament físic per poder desenvolupar les seves iniciatives laborals. “El coworking manifesta la nostra vocació de model cooperatiu. Nosaltres som una microempresa de socis i, alhora, de col·laboradors en xarxa que tenim una estructura molt horitzontal”, comenta Huguet.

FULLS dels ENGINYERS

empresa adherida

TEXT: Mònica Acero

“Innovem constantment per oferir els serveis més innovadors” Prevenir és millor que curar. Aquesta és la màxima de l’Instituto Suizo de Seguridad (Swissi), una empresa que treballa per minimitzar el risc d’accidents a la indústria. La companyia, d’origen suís, va iniciar la seva trajectòria al nostre país el 2004 amb l’obertura de la seu a Barcelona.

uan Swissi va aterrar a Barcelona, Alexis Pey, director de la companyia, n’era l’únic treballador. La feina ben feta i la confiança que han dipositat els clients han impulsat el creixement d’aquesta empresa que, a dia d’avui, està integrada per vint treballadors que compten amb una àmplia experiència i amb un coneixement molt extens del sector. “La rigorositat i el nivell tècnic dels nostres consultors són les nostres principals fortaleses”, afirma Pey. Swissi ofereix serveis de consultoria, formació i assajos de laboratori per minimitzar el risc d’accidents a la indústria, especialment d’aquella relacionada amb substàncies i processos

GENER/FEBRER/MARÇ 2013

químics, amb la finalitat de preservar la seguretat de les persones, de les instal·lacions, dels processos productius i del medi ambient. Amb una visió molt orientada a aconseguir la satisfacció dels seus clients, la companyia proporciona assessorament a les empreses per millorar la seguretat i el rendiment dels processos productius perquè siguin més competitives. En aquest sentit, Pey remarca: “Els problemes dels nostres clients també són els nostres problemes”. La recerca i el desenvolupament són dues peces cabdals per a la companyia. “Innovem constantment i identifiquem les últimes tendències en seguretat per oferir les solucions més innovadores”,

destaca el director de l’empresa. Swissi ha desenvolupat una eina informàtica, HSE Management Platform, que integra tots els aspectes relacionats amb la salut, la seguretat i el medi ambient a través d’un únic sistema de gestió. Aquest instrument aporta a les empreses més agilitat, coordinació i eficiència. La companyia també ha desenvolupat una altra plataforma de gestió per als seus clients, REACH, que permet tant als clients com a les seves respectives cadenes de subministrament gestionar tots els documents rellevants del procés de registre de les substàncies químiques i tenir-hi accés. Swissi té capacitat per donar solucions en l’àmbit mundial i treballa en xarxa per tal de donar la millor solució possible a cada client. “Nosaltres ja vam néixer amb una mentalitat internacional perquè des de la seu central de Suïssa ja es donava servei a tot el món”, comenta. La companyia, que compta amb oficines a Madrid i Múrcia, també té delegacions a França, Alemanya i Taiwan. Quant a les perspectives de futur de Swissi, Pey explica que centraran els seus esforços a fer bé la feina per continuar assolint més projectes i clients: “Ens mantindrem amb els ulls i les orelles ben obertes per saber adaptar-nos i reaccionar amb eficàcia com ho hem estat fent fins ara”.

novetats

EL PROJECTE SMART CITY ELABORAT PER IDP, PREMIAT COM EL MILLOR DE GESTIÓ URBANA

BAXIROCA S’APROPA MÉS ALS USUARIS A TRAVÉS DEL WHATSAPP I FACEBOOK

El projecte Sabadell Ciutat Intel· ligent Smart City elaborat per l’enginyeria IDP ha estat distingit per l’Organització Mundial de Ciutats i Governs Locals WeGo amb el primer premi en la categoria de Gestió Urbana com a referent mundial en el camp de les ciutats intel·ligents. El projecte és transversal i s’estructura en sis eixos d’acció: medi ambient, mobilitat, eficiència energètica, govern i ciutadania, competitivitat i qualitat de vida. www.ipd.es

El fabricant de solucions de calefacció i aigua calenta sanitària per a la llar BaxiRoca potencia noves vies de comunicació amb els usuaris i els instal·ladors per oferir el millor servei d’assistència, resoldre dubtes i informar de les seves últimes novetats i promocions. El nou servei de WhatsApp s’ofereix a través del número 646 202 228 i al Facebook estrena l’usuari Técnico Nacho. www.baxi.es

ICR FA L’ANÀLISI DE TRANSMISSIÓ DE SOROLL I VIBRACIONS PER AL NOU MODEL D’AVE DE CAF

TÜV SÜD OBRE A L’ÍNDIA UN NOU LABORATORI D’ASSAIG DE PRODUCTES DE CONSUM

Ingeniería para el Control del Ruido SL (ICR) està realitzant l’anàlisi de les vies de transmissió de soroll i vibracions dels diferents panells que conformen el vagó d’un prototipus del nou model d’AVE per a CAF. Aquest estudi utilitza l’eina d’anàlisi vibroacústic ATPA (Advanced Transfer Path Analysis method), desenvolupada per ICR i que identifica de manera aïllada els components que més contribueixen al soroll total del comboi. www.icrsl.com

El líder global en serveis d’assajos, inspeccions i certificacions TÜV SÜD va inaugurar el 31 d’octubre del 2012 un laboratori de tecnologia punta per a assajos de productes de consum a Guragon (Índia), el més gran del país. El nou equipament estendrà els seus serveis a sectors com l’alimentació, la química, el tèxtil, el cuir, les joguines, la joieria i els estris de cuina, uns sectors amb previsions de creixement exponencial. www.tuv-sud.es

Concursos. Servei d’avisos de licitacions i adjudicacions Servei d’alertes diàries de noves licitacions i d’adjudicacions per correu electrònic, destinat a les enginyeries.

A partir de febrer 2013 nou servei d’Infocentre

Espanya i principals paisos de la Unió Europea. Per a més informació: 935 029 091 normativa@infocentre.eic.cat

info centre

normativa.infocentre.es

entrevista

GENER/FEBRER/MARÇ 2013

TEXT: Jordi Garriga

FOTO: Isabel Marquès

“Si tens una il·lusió, t’hi has de posar i implicar-t’hi” Ricard Aiguabella Des de l’agost del 2012, el jove enginyer industrial Ricard Aiguabella ha vist acomplert el seu somni: pertànyer a un equip de Fórmula 1. Amb tot just 26 anys, doncs, aquest enginyer català s’ha situat en l’elit de l’enginyeria d’automoció. Enginyer industrial col·legiat núm. 17.293

De la Formula Student a la Fórmula 1 Ricard Aiguabella volia pertànyer a un equip de Fórmula 1 i és amb aquesta convicció que va decidir estudiar Enginyeria Industrial. A l’ETSEIB va trobar la millor iniciativa per començar aquest recorregut: la Formula Student, una de les plataformes més importants quant a la promoció i l’aprenentatge de futurs professionals del món de l’automoció. Es tracta d’una competició entre universitats, les quals han de dissenyar, construir i desenvolupar un monoplaça amb el qual competeixen contra altres universitats. Aleshores, Ricard Aiguabella pensava que potser aquella seria la primera i única oportunitat d’entrar en contacte amb l’automobilisme de competició; però, per si de cas, també va començar a realitzar pràctiques a la Seat en qüestions aerodinàmiques. Posteriorment, entrava a l’equip Epsilon del País Basc, on es va arribar a situar a l’oficina tècnica del que havia de ser un futur equip de Fórmula 1. L’aventura de l’equip, però, no va quallar. Però el jove enginyer va continuar perseguint el seu somni multiplicant la realització d’entrevistes, fins que va arribar la gran oportunitat en aconseguir una beca Fernando Alonso per anar a l’Oxford Brookes University, al cor del Motorsport Valley d’Anglaterra. Finalment, començava a posar un peu a l’autèntica meca de la Fórmula 1. Es tractava d’una beca molt específica i clarament orientada al motor de competició, cosa que, al capdavall, li va permetre entrar a l’equip Sahara Force India F1 (l’antic equip Jordan) el passat estiu com a enginyer aerodinàmic. És així com Ricard Aiguabella ha assolit el seu somni, tot i que el camí, en realitat, tot just fa mig any que ha començat…

FULLS dels ENGINYERS

entrevista

n enginyer a la Fórmula 1. Això sona a somni acomplert? Doncs sí, sempre vaig pensar en això, encara que les possibilitats fos· sin de l’1%. Tot plegat ha estat gràcies a molt d’esforç i molta perseverança. Formes part de l’equip Sahara Force India F1. Quins reptes et marques dins d’aquest món que, vist des de fora, sembla una selva competitiva? Certament, la Fórmula 1 pot semblar una selva, però en els equips petits o mitjans com el meu hi ha més estabili· tat i perspectiva de futur. Nosaltres som un equip amb molta solera, ja que som l’antic Jordan, o sigui que en principi no som un equip que hagi de desaparèixer d’un dia per l’altre. Els inversors han apostat i aposten fort i durant la tem· porada hem arribat a estar per damunt de Sauber i Mercedes. De fet, en l’últim sopar de Nadal de l’equip ens van anun· ciar millores importants que encara no es poden fer públiques... Segurament, estem parlant d’una inversió d’uns 50 milions de lliures... Volem ser un equip important de manera que el futur, com a jove enginyer, el veig lligat a aquest equip, on puc créixer de la mateixa manera que crec que creixerà l’equip. Quin és el teu paper dins de l’equip? Jo sóc aerodinamista. Som uns vint engi· nyers aerodinamistes dins de l’equip i la nostra feina es distingeix per tres fases: dinàmica de fluids, túnel de vent i pista. Hi ha especialistes per a cada fase, però jo sóc generalista de les tres. A més, a la Fórmula 1, dins dels equips aerodinà· mics hi ha tres grups: els del davant del monoplaça, els del mig i els del darrere; cal tenir en compte que la part posterior acaba assumint tot allò que passa al davant i al mig del cotxe. Jo sóc del mig, però especialitzat en l’aleró del darrere. Es tracta d’una enginyeria altament espe· cialitzada però que, alhora, requereix entendre moltes parts del monoplaça de manera que en qualsevol moment entres en contacte amb una o altra part.

GENER/FEBRER/MARÇ 2013

“El camp de l’aerodinàmica és una en· ginyeria altament especialitzada però que, alhora, requereix entendre moltes parts del monoplaça” Durant la temporada de F1 es parla sempre de les millores contínues, cursa a cursa, sobretot en els equips més grans. És així també en equips més modestos com el vostre? I com afecta això la feina dels enginyers com tu? Efectivament, es proven infinitat de peces al llarg de la temporada al túnel de vent. Estem parlant de més de cent peces noves cada setmana i això, en pista, es reflecteix en el fet que a cada gran premi hi ha novetats, grans o petites. El ritme de treball és molt elevat. Dissenyar, pro· var i utilitzar en pista constantment coses noves... S’ha de tenir el millor conjunt aerodinàmic i mecànic per a cada circuit. Un s’imagina una feina com la teva sotmesa a molta pressió i sempre amb el problema dels resultats i dels pressupostos com una espasa de Dàmocles. És així? La veritat és que el tema del pressupost a nosaltres no ens afecta, en el sentit que

nosaltres fem el millor rang de peces pos· sibles i després són els directors d’equip els qui decideixen què es produeix i què no. L’aerodinàmica, el teu camp, s’està revelant com una de les qüestions més importants en la F1. La teva feina, doncs, és vital… Sí, és clau. Des de fa uns quants anys l’evo· lució dels motors està molt congelada. I estan molt reduïts també quant a fabri· cants. Tenim quatre motors per triar i amb poques millores, de manera que en qualse· vol equip gairebé tota l’evolució i millora del monoplaça passa per l’aerodinàmica. Quin és, doncs, el secret de l’aerodinàmica en la Fórmula 1, quan veiem cotxes tan diferents de la resta pel que fa a prestacions? És molt senzill. En tres o quatre llocs, hi ha només dues dècimes de diferència, en voltes d’uns 90 segons. Per tant, les dife· rències són mínimes. Aquestes dècimes es produeixen quan totes i cada una de les peces permeten guanyar potser un mil· límetre de curvatura a tal lloc o a tal altre. A banda de la perícia dels pilots, és clar... En la Fórmula 1 també s’ha parlat molt de l’espionatge industrial. Com us afecta això? És veritat. En aquesta feina, a part del glamur que pot semblar que tingui, es respira un ambient molt especial en aquest sentit que apuntes. Hi ha molt secretisme i se signen clàusules molt importants, sobretot els aerodinamis· tes. Jo he tingut algun company que, un cop va anunciar la seva marxa de l’equip, cosa que s’ha de fer amb molta antelació, es va passar us quants mesos com aquell qui diu tancat en un despatx on no podia veure res ni comunicar-se amb ningú a la feina.

No sé si la teva feina l’hem d’associar més a l’olor de benzina o als despatxos amb els ordinadors i simuladors més sofisticats… La meva feina, en realitat, és més d’ofi· cina i d’ordinadors amb simulacions aerodinàmiques, però també molt de túnel de vent. Sabem abans que ningú si el nostre cotxe és prometedor o no. Per a l’aerodinàmica no cal anar a les cur· ses, excepte pels tests aerodinàmics de pista, i per a això també hi ha enginyers especialitzats. De totes maneres, durant els tests d’hivern tot és una mica més relaxat i hi ha més oportunitats d’anar a pista i assaborir l’olor de gasolina. Em parles molt del túnel de vent i aquesta darrera temporada hem vist com, precisament, la manca de fiabilitat de les proves del túnel de vent pot ser determinant. Suposo que saber interpretar els resultats de tests ficticis també deu ser una de les grans claus...

Sí, és així. En el túnel de vent intentem simular les condicions de pista, però mai és exactament el mateix. Poden haver-hi problemes de correlació amb la realitat, de manera que trobar el punt per entendre què és el que ens diu el túnel és vital. Hi ha peces que al túnel de vent tenen un comportament excel·lent, però que en pista fallen, i al revés. Per això, l’experiència i “el nas” és molt important. En general, com és el dia a dia d’un enginyer de la F1? Doncs de moltes hores de feina. Sempre saps el que has de fer però la planifica· ció canvia cada dia. No parlem d’hores, sinó de dies... Els canvis i les millores contínues estan determinats pels resul· tats de cada cursa.

“Hi ha peces que al túnel de vent tenen un com· portament excel· lent, però que en pista fallen, i al revés. Per això, l’experiència i ‘el nas’ és molt im· portant”

Hi ha alguna relació amb els pilots? Com us arriben les seves sensacions i consells per a la millora dels monoplaces?

FULLS dels ENGINYERS

entrevista

“A Industrials, gràcies a la For· mula Student, tenim la millor plataforma per ser un enginyer dels esports de motor” La principal diferència és que a Angla· terra tot està molt encarat a la indústria. Això té coses bones i dolentes. Per exemple, els nostres coneixements físics i matemàtics són molt superiors.

No hi ha una relació directa cara a cara, però és clar que el cotxe ha de ser còmode per al pilot. Si fas un cotxe excel·lent quant a mecànica i aerodi· nàmica però incòmode de pilotar, no serveix de res, perquè no se li traurà el rendiment necessari. En tot cas, el monitoratge del cotxe és impor· tant, però finalment és el pilot qui fa les curses i els seus comentaris són essencials. Després de cada cursa o esdeveniment, llegim els seus comen· taris corba per corba.

A la UPC vas formar part de l’equip de Formula Student. Creus que va ser important per a la teva preparació per al món del motor de competició? Sens dubte! A Industrials, gràcies a la Formula Student, tenim la millor plata· forma per ser un enginyer dels esports de motor. És la manera d’entendre l’apli· cació de totes les tècniques apreses. De fet, molts companys meus actuals han passat per la Formula Student. És una de les principals plataformes subminis· tradores d’enginyers a la Fórmula 1.

S’acostuma a dir que a l’alta competició és on es poden provar les innovacions que després s’apliquen al dia a dia. Em podries posar algun exemple en el cas de la F1? Precisament, ara hi ha una nova nor· mativa per fer els motors més reduïts per tal de ser més pròxims als motors de carrer i, per tant, fer més fàcil la transferència de tecnologia. Però si mirem la història de la Fórmula 1, és clar que moltes idees actuals implantades en els cotxes de carrer han sorgit de la Fórmula 1. També si parlem de tecnologia de planificació, o de materials com els compostos.

Vas optar per ampliar els teus estudis a l’estranger, concretament a Oxford. Aconsellaries aquest tipus d’experiència als joves estudiants d’avui? Sí, evidentment. N’aprens molt, com a enginyer i com a persona. Nova cultura, nou idioma... En l’aspecte lingüístic t’has de concentrar molt, ja que és clar que enmig d’una conversa sobre tecno· logies avançades no pots sortir dient que t’ho repeteixin perquè no has entès res.

GENER/FEBRER/MARÇ 2013

Quines són les diferències més importants que vas trobar quant als mètodes d’estudi entre Catalunya i Anglaterra?

En general, sents que els enginyers d’aquí estan ben valorats a fora? Sí, i tant! Cada vegada hi ha més enginyers industrials catalans a la Fórmula 1. Jo crec que els directors d’equip els valoren molt bé. Es valora molt la nostra formació en matèries troncals i, sobretot, perquè tenim una gran capacitat per aprendre coses noves i resoldre problemes nous. Això, segurament, és precisament pel nostre caràcter més generalista. En aquest sentit, penso que la nostra formació és molt bona. Quin consell li donaries a un jove enginyer que volgués arribar al motor de competició? El més important, d’entrada, és fer Enginyeria Industrial o Aeronàutica. Després, si es pot, cal entrar en un equip de Formula Student i, sobretot, aprendre molt però molt d’anglès. En tot cas, si tens una il·lusió, t’hi has de posar i implicar-t’hi. Més val provar i no arribar-hi que quedar-te sempre amb el dubte. Tot plegat, però, requereix tot l’esforç i dedicació del món. S’ha de ser molt perseverant. Jo mateix, en el seu moment, vaig començar a considerar que si un cop acabada la beca a l’Ox· ford Brookes University no s’obrien noves possibilitats, aquell era el límit a marcar-me, però abans que això passés he pogut entrar a l’equip Sahara Force India, o sigui que tot ha anat bé.

Aniversaris del PRIMER trimestre

FELICITATS BOMBETES!

Janna Torres Vayreda

Mercè Puig Casellas

Meritxell Munmany

Adrià Cot Guilera

Clàudia De Gregorio

Javier Barranco

CB02-2617

CB06-8070

Barceló CB58-5240

CB74-15620

Rovira CB36-6163

De la Iglesia

02/01/2004

07/01/2004

08/01/2011

17/01/2005

21/01/2005

CB59-7907 02/02/2004

Nacho Piera Balader

Arnau Agustín Portilla

Enric Ayala Bañeres

Mathios Rodríguez

Joana Aced Codina

Roger Aced Codina

CB83-17567

CB70-17567

CB81-12015

Fischer

CB50-3345

CB51-3345

07/02/2004

12/02/2003

13/02/2000

CB47-1636

20/02/2009

20/02/2005

Alain Puntos Perona

Joaquim Lozano Martí

Clàudia Izquierdo

Oscar Torres Vayreda

Mariona Izquierdo

Arnau Ollé Rovira

CB76-17034

CB65-12422

Llosa

CB03-2617

Llosa

CB32-6163

20/02/2012

26/02/2011

CB25-17046

28/02/2008

CB24-17046

06/03/2003

26/02/2006

Oriol Caro Díaz

Arnau Navarro Latorre

Pol Gonzàlez

CB54-15864

CB30-11874

Surinyach

15/03/2007

16/03/2006

CB28-10052

05/03/2003

20/03/2001

encara no coneixes el blog dels bombetes? Visita’ns a http://enginyersclubbombeta.wordpress.com i PARTICIPa-hi! Tel.: 932 957 804 · http://clubbombeta.eic.cat

reportatge

GENER/FEBRER/MARÇ 2013

TEXT: Manel Gastó

FOTO: Isabel Marquès

Un futur esperançador En el camí cap a la igualtat entre homes i dones hi ha jugat un paper molt rellevant centenars d’enginyeres anònimes que s’han format i han exercit en un entorn eminentment masculí. Cada cop és més el nombre de dones que estudia Enginyeria i de mica en mica es va normalitzant la seva presència en el món laboral. Tot i això, les que arriben a posicions rellevants encara són poques. Dones de diferents professions, edats i perfils professionals expliquen què significa ser dona i enginyera, una realitat que sovint s’escapa a la mirada masculina.

FULLS dels ENGINYERS

reportatge

Les pioneres

Maria del Carmen Martínez Ubieto va néixer a Barcelona el 1943 i va morir l’any passat. Va estudiar Enginyeria i va obtenir el setè millor expedient de l’Estat. Les seves filles, Itziar i Mireia Pagès, recorden per als Fulls dels Enginyers la història de la seva mare, un fragment del relat que explica la lluita de la dona per aconseguir el paper que li pertoca en l’enginyeria: “Va arribar a l’Escola amb 17 o 18 anys. El primer símptoma que li va fer notar que aquell era un món d’homes és que no hi havia lavabos per dones. Ningú no havia pensat a posar-n’hi per si hi cabia la possibilitat que alguna dona hi anés a estudiar”, expliquen. La primera feina va ser a Fecsa, però va marxar perquè estava convençuda que mai la tractarien com a enginyera, sinó com una secretària. Va desenvolupar la seva carrera professional com a delegada comercial de l’empresa Arteche. Les germanes Pagès senten haver viscut una generació per davant pel fet de tenir dos pares amb una carrera i que treballaven d’acord amb la seva professió, cosa que ara és ben comú i a ningú sorprèn.

GENER/FEBRER/MARÇ 2013

ra fa cinquanta anys, el curs 1962-1963, l’Escola de Barcelona –una de les més antigues de tot l’Estat– comptava amb només una estudiant entre el centenar d’alumnes de la promoció. Aquest any, la mateixa escola té un 33,6% de dones matriculades. La situació ha millorat, però les dones continuen representant una minoria. El món professional no és gaire més positiu per a les dones, i són poques les que aconsegueixen arribar a posicions rellevants. Si donem un cop d’ull als consells d’administració de les empreses de l’Ibex, només hi trobarem un 12,7% de dones, segons un estudi de l’any 2012 d’Informa, una empresa especialitzada en informació empresarial que afegeix que més del 66% de les grans empreses espanyoles no compta amb cap dona en el seu màxim òrgan de gestió. Les dades no són positives, però han millorat. El 2005, el percentatge de conselleres tot just arribava al 3,3%, i el 2010 fregava l’11%. La Llei d’igualtat, que va entrar en vigor el març del 2007, estableix que en un termini de vuit anys les empreses hauran d’incloure en els seus consells d’administració un mínim d’un 40% de dones amb l’objectiu d’equilibrar la presència dels dos sexes. Tenint en compte les dades d’Informa, però, sembla difícil que la Llei es pugui complir. Per la seva banda, la Comissió Europea està enllestint una directiva que preveu ràtios similars per a les grans empreses europees. El termini, el 2020. La discriminació Fa set anys que Montse Pérez gestiona la borsa de treball del Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya. En tot aquest temps, només un cop una empresa ha verbalitzat que no volia candidates dones. Per Pérez, actualment la discriminació no existeix en els primers anys de la vida professional de l’enginyera, però sí que pot donar-se quan les dones tenen una certa experiència: “Quan estem parlant de sèniors que ja han tingut fills, indubtablement la maternitat els passa factura. No sempre,

però encara hi ha reclutadors que penalitzen la criança dels fills”, explica. Pilar Soldevila és cofundadora i directora de selecció de Montaner&Asociados, una empresa dedicada des de fa quaranta anys a la selecció de persones. Ella constata que la realitat de les dones enginyeres ha canviat substancialment: “Deu anys enrere hi havia més dificultat perquè una dona pogués exercir una feina com a enginyera”. Aquesta visió encaixa amb la de Carme Martínez, professora del Departament d’Organització d’Empresa de l’ETSEIB i sotsdirectora de Relacions amb les Empreses d’aquesta mateixa universitat: “Quan buscava feina em van rebutjar en una empresa, tot i considerar que era la millor candidata, perquè deien que no em veien comandant un equip de mecànics”. Per Soldevila, “a la societat encara li costa veure una dona donant ordres a un grup d’operaris”. I continua: “Només cal veure l’exemple d’Angela Merkel i la quantitat de comentaris masclistes que rep. O potser parlem de la roba que porta o deixa de portar un polític home?”. Des de Montaner&Asociados consideren que, encara avui en dia, si una multinacional ha de contractar un professional que hagi de viatjar amb freqüència, li fa por confiar en una dona perquè a la llarga pot tenir problemes de conciliació de la vida personal i professional. “No ens enganyem; avui en dia encara és la dona la que acostuma a portar el pes de la casa i encara que acceptin una feina que exigeixi una mobilitat superior al 50%, no és estrany que moltes ho acabin deixant a l’any o any i mig”, explica la cofundadora d’aquesta empresa de selecció que a banda de col·laborar amb el Col·legi també ho fa amb altres organitzacions. Tot i això, en empreses on la mobilitat no és gaire freqüent, aquest factor no és tan determinant. Per tant, influeix el sector d’activitat: no és el mateix serveis que edificació. De construcció en sap molt Esther Tomás, que ha treballat durant més de vuit anys en aquest sector. Ella s’ha considerat discriminada en diverses ocasions

i en diferents àmbits. “La discriminació existeix. És cert que s’està reduint, però encara hi és”, afirma. Segons ella, els homes no cal que s’imposin abans de començar a treballar, perquè ja tenen el respecte guanyat pel fet de ser enginyers. En canvi, les dones comencen sent “la noia” i han de fer un esforç per fer-se valer. Recorda que algun cop s’ha trobat amb clients que posaven en dubte que una dona pogués dirigir una obra: “Vols dir que podràs? Això és una obra”, havia de sentir-se dir. Maria Goretti Torrella, adjunta a la direcció de Torrella Ingenieros, creu que en aquests casos has de deixar molt clar qui ets i què hi vas a fer. “Potser a un home no li cal ser tan rotund d’entrada”, creu. Cristina Arribas, que va acabar la carrera fa menys d’un any, forma part d’una generació que ha viscut la discriminació d’una manera diferent: “El comentari d’’ets noia’ sempre te l’has de sentir, però la realitat és que fins ara ni jo ni les meves companyes no hem trobat dificultats pel fet de ser dones.

És cert que a la universitat formàvem part d’una minoria i això fa que sigui més fàcil que els professors es recordin de tu”, assegura. Carme Martínez, que sempre ha estat vinculada a la UPC, explica que la situació ha canviat moltíssim des que ella va començar la carrera, als anys vuitanta: “En aquella època, a una noia li era més difícil entrar als cercles d’amistat que feien els nois, almenys al començament, fins que no et guanyaves el respecte dels teus companys, quan veien que eres treballadora, treies bones notes i tenies bons apunts. Quan entraves a primer, hi havia nois que et miraven i alguna vegada fins i tot m’havien preguntat per què estudiava Enginyeria, a la qual cosa jo sempre responia ‘I tu?’”, recorda. Esther Tomás, tot i que és uns anys més jove, també sap què és sentir-se discriminada: “Hi ha el típic comentari graciós que pot fer un professor, del qual riuen els companys i que a tu no et fa cap gràcia. Al professor li pots buscar excuses, com ara

Les pioneres

Isabel Trabal té 88 anys i va ser la primera dona catalana que es va titular en Enginyeria Industrial, l’any 1949, i va ser la primera de la seva promoció a tot Espanya. Trabal manté la memòria intacta i recorda el primer dia de classe com si fos ahir: “El professor ens va col·locar en ordre de llista i un cop asseguda em va preguntar si volia una cadira a part. Vaig respondre molt contundent: ‘No senyor, jo sóc un alumne com un altre’”. Es va fer un murmuri d’acceptació i des d’aquell dia mai va tenir cap dificultat pel fet de ser dona. Feia treballs conjunts, es passaven apunts… “El que fes falta, era una més i mai vaig deixar de portar faldilles!”, exclama. En acabar els estudis, es va posar al capdavant de la fàbrica del seu pare amb el seu germà Pere. Tampoc aleshores va patir discriminació o menyspreu per part dels treballadors i companys. A partir del 1981, amb la fàbrica tancada, va dedicar-se exclusivament a Caixa d’Enginyers, de la qual havia estat cofundadora. També va formar part de l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya, com a bibliotecària i membre de la Junta.

FULLS dels ENGINYERS

reportatge

que és d’una altra generació, però que els companys riguin un acudit masclista és dur, perquè amb ells hauràs de treballar el dia de demà”. En canvi Torrella, que va estudiar fa vint-i-cinc anys, no es va sentir discriminada pel fet de ser dona: “Sí que et pots trobar en conflictes puntuals, però no crec que sigui un fet generalitzat ni específic de la carrera d’Enginyeria. Moltes vegades són fruit d’estereotips i no crec que estiguin fets amb mala fe”, assegura. El sostre de vidre Hi ha barreres invisibles que sembla que impedeixen a les dones accedir a càrrecs de responsabilitat. Aquest sostre de vidre és present a l’empresa privada, però també a l’Administració pública. El 2009, la Generalitat va presentar un estudi segons el qual les dones assumeixen més càrregues domèstiques que els homes. Això fa que elles optin per horaris que faciliten la conciliació, que no són els mateixos que requereixen els llocs de més responsabilitat. En el cas de la reducció de jornada per tenir cura dels fills, només l’escullen un 1,1% dels homes que treballen a la Generalitat, vuit vegades menys que les dones. Tomás, que ara té 33 anys, creu que “en algunes franges d’edat estàs limitada d’una manera que els homes no ho estan, ja que pressuposen que tindràs fills, quan potser no és així”. Martínez

afegeix que a banda de la barrera de la conciliació, també n’hi ha una de mental, ja que no es té en compte una dona per ocupar una vacant de més responsabilitat: “Resultes invisible per ocupar segons quines posicions perquè ningú pensa en tu”. Tot i que reconeix que les dones també tenen més tendència a dir que no, ja que s’autoqüestionen d’una manera que els homes no ho fan. “Per arribar a segons quins llocs, trigues molt més”, afegeix. La discriminació positiva també existeix. “En alguna ocasió m’han ofert formar part d’un equip de treball no només per les pròpies capacitats sinó també pel fet de ser dona, ja que dóna una imatge positiva i ajuda a complir la quota. No és una situació amb la qual em senti còmoda, i la trobo una mica trista. Crec que la complementarietat entre homes i dones enriqueix la professió, però encara no hem donat amb la solució idònia per afavorir una major presència de dones i una igualtat real i efectiva d’oportunitats”, explica Torrella. I Martínez considera que els punts positius del treball entre homes i dones no es donarien si no es forcés l’entrada de dones, que de manera natural difícilment accedirien a determinats òrgans de decisió. Sigui com sigui, gràcies a la feina de dones com elles, l’enginyeria està cada dia més a prop d’assolir la desitjada igualtat de gènere.

Goretti Torrella

“La meva filla ha començat Enginyeria aquest any. Quan acabi, la igualtat serà pràcticament total. El repte està en la conciliació treball-família i en el reconeixement de les qualitats pròpies de la dona”

Maria Assumpta Mas va estudiar Enginyeria a principis dels setanta. Mantenia una excel·lent relació amb els companys de promoció en un moment en què a l’Escola de Barcelona només hi havia una vintena de dones estudiant Enginyeria. Tot i això, es va topar amb situacions de masclisme descarat, com quan un professor va dir-li que feia bé a estudiar una carrera perquè podria trobar un bon xicot per casar-s’hi; o el professor de Física que suspenia sistemàticament totes les dones. Durant la seva etapa professional a l’Administració, on ha assolit el nivell més alt de la funció pública, ha pogut desenvolupar-se tant en tasques tècniques com de gestió sense viure aquests problemes. En canvi, recorda el parèntesi que va fer als anys noranta per treballar a l’empresa privada com una època molt dura en què pel fet de ser dona havia de demostrar constantment la seva vàlua professional: “Hi ha qui encara pensa que l’enginyeria és un terreny reservat als homes, quan està més que demostrat que les dones són excel·lents professionals”, es lamenta.

GENER/FEBRER/MARÇ 2013

Esther Tomás

Carme Martínez

Cristina Arribas

“Crec que les desigualtats s’han mitigat molt, però no han desaparegut del tot”

“Cada organització és diferent, però no crec que puguem afirmar que s’ha arribat a una situació d’igualtat d’oportunitats real entre dones i homes”

“Crec que la igualtat dependrà de les persones i de la seva professionalitat”

FULLS dels ENGINYERS

article del mes

Nuos, naturalment eficient Fa vint anys que Ariston proporciona confort i estalvi energètic a les llars espanyoles gràcies a la seva gamma de productes, sistemes i serveis per a l’escalfament de l’aigua i la calefacció ambiental.

GENER/FEBRER/MARÇ 2013

a història espanyola d’Ariston comença el 1992 amb l’establiment d’una filial en el mercat nacional. Fidel a la seva política d’innovació i aposta per les noves tecnologies, el 2007 incorpora a la seva cartera el sistema solar tèrmic. I, el 2011, la inversió en R+D assoleix un total de 55 milions d’euros, destinats al desenvolupament de productes alineats amb la missió que s’ha fixat la marca. INVERTIR PER A LES PERSONES I EL PLANETA El director general d’Ariston Thermo España, Fabrizio Cometto, assegura que la marca treballa amb una missió que ha marcat històricament la seva trajectòria: “millorar la vida de les persones, tenint cura de l’eficiència energètica i garantint-ne el millor confort possible”. I afegeix: “En aquest sentit, treballem en dues direccions de desenvolupament. La primera és la millora de l’eficiència dels productes tradicionals. La segona és la introducció de sistemes que utilitzen energies renovables, com ara Nuos i la nova gamma de solar tèrmic.

Les bombes de calor per a aigua calenta sanitària ofereixen diverses aplicacions possibles. En un habitatge ja existent, per exemple, poden substituir els escalfadors elèctrics o els escalfadors de gas, amb la qual cosa es redueix el consum energètic de l’habitatge amb una instal·lació mínima. En habitatges nous, es poden utilitzar per justificar una reducció de la contribució solar mínima que permeten reduir els costos d’instal·lació. També poden ser un complement de la instal· lació solar tèrmica que millori la classificació energètica de l’habitatge. El COP (coefficient of performance) defineix el rendiment de les màquines amb bomba de calor. Aquest coeficient proporciona una relació entre la potència subministrada i la potència consumida. És a dir, una relació entre la calor cedida a l’aigua que s’ha d’escalfar i l’energia elèctrica consumida pel compressor. Un COP 4 com el Nuos implica que, amb 1 kWh d’energia elèctrica gastat, la bomba de calor produeixi 4 kWh d’energia tèrmica. Aquest alt rendiment s’aconsegueix, fins i tot, en condicions extremes de temperatura de l’aire, de -5 a 42ºC.

NUOS, EFICIÈNCIA PROVADA Gràcies a la seva tecnologia, Nuos extreu la calor de l’aire per escalfar l’aigua, per la qual cosa la despesa d’energia és mínima. D’aquesta manera, el 75% de la calor generada és gratuïta, sense renunciar al confort de sempre. La calor sempre ha estat en l’aire. Només calia agafar-la!

FULLS dels ENGINYERS

entorn

L’eficiència energètica com a eix de desenvolupament de les smart cities Per aconseguir proveir el ciutadà d’eines que millorin la seva qualitat de vida, que ha de ser l’objectiu final de qualsevol ciutat intel·ligent, cal que el desenvolupament d’aquestes solucions es dugui a terme situant l’eficiència i la sostenibilitat com a focus dels projectes, productes i serveis a implementar.

GENER/FEBRER/MARÇ 2013

es del Clúster d’Eficiència Energètica de Catalunya (CEEC) volem reivindicar les smart cities com a oportunitat per impulsar l’eficiència en tots els àmbits de la societat, destacant com a eix de desenvolupament dels serveis al ciutadà l’optimització del consum energètic de les nostres ciutats. Buscant solucions energèticament eficients assolirem una mobilitat més eficient, una minimització de la contaminació, edificis amb baixes demandes energètiques i amb capacitat de generar i intercanviar energia amb l’entorn, xarxes de distribució intel·ligents (capaces de gestionar els fluxos d’energia integrant les energies renovables i el vehicle elèctric), reducció global

Carles Xavier Albà i Cortijo / President del Clúster d’Eficiència Energètica de Catalunya (CEEC), col·legiat núm. 8.020

d’emissions de CO2... Per tant, amb criteris d’eficiència energètica assolirem un sistema global que interconnectarà els diferents subsistemes existents a les ciutats d’una manera eficient i eficaç. En aquest marc, és la gestió del coneixement, a través d’empreses de serveis, la que ha de definir els processos i les necessitats en cada àmbit i permetre així el desplegament efectiu de les ciutats intel·ligents. A través de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) es podran implementar aquests processos prèviament definits. És molt important, però, no perdre de vista que aquestes tecnologies són una eina per arribar a l’objectiu d’implementar les solucions més eficients en cada àmbit; és a dir, les TIC són el camí, no la finalitat.

En un moment de dificultat econòmica com l’actual, és urgent trobar noves vies de creixement econòmic i de creació de nous llocs de treball. Des del CEEC, associació que compta amb 120 empreses que representen un volum de facturació de més de 10.000 milions d’euros, creiem fermament que l’eficiència energètica és una de les disciplines que poden contribuir a accelerar aquest desitjat canvi de model donant resposta, alhora, a importants reptes de futur. Així ho marca, també, la nova Directiva d’eficiència energètica. A més, ho podem fer de manera innovadora, generant valor afegit i ajudant a crear nous llocs de treball i de més qualificació.

“Amb criteris d’eficiència energètica assolirem un sistema global que interconnectarà els diferents subsistemes existents a les ciutats d’una manera eficient i eficaç”

FULLS dels ENGINYERS

entorn

BREUS

Aigües de Barcelona, referent mundial en la gestió de l’aigua El control dels riscos per a la salut derivats del consum d’aigua s’ha basat tradicionalment en l’anàlisi de la qualitat de l’aigua i en la vigilància del compliment d’una sèrie de valors per assegurar-se la potabilitat. Però aquest model de gestió no és suficient en el context mundial actual. L’increment de la població, sobretot a les àrees urbanes, ha disparat les necessitats de consum. Tot això obliga les empreses subministradores d’aigua a millorar encara més els actuals sistemes de verificació i control i, sobretot, exigeix adoptar sistemes de gestió preventius del risc sanitari al llarg de tota la cadena de subministrament. Aigües de Barcelona és pionera en aquest àmbit. A finals de l’any 2009 es va convertir en la primera empresa subministradora d’aigua que va obtenir la certificació ISO 22000, un estàndard de qualitat tradicionalment reservat a empreses del sector alimentari. Es tracta d’una certificació internacional que integra els principis del mètode d’Anàlisi de Perills i Punts de Control Crítics (APPCC), el primer sistema preventiu de gestió del risc sanitari. Aquest sistema permet focalitzar el control analític en els punts crítics del sistema de subministrament d’aigua potable i potenciar el control continu per poder prendre decisions en temps real.

Reduir els accidents per consum d’alcohol, un objectiu a assolir

El Clúster d’Eficiència Energètica de Catalunya (CEEC) va celebrar, el darrer 23 d’octubre, l’Assemblea General Ordinària del 2012. Durant aquesta trobada, es van presentar l’informe d’activitats dutes a terme per l’associació en el darrer any i el Pla Estratègic 2012-2014. També va tenir lloc la renovació de la Junta Directiva del CEEC, que durant els propers dos anys estarà formada per les empreses i entitats següents: ABB, Circutor, Cofely, Comsa Emte, FCC, Fundació b_TEC, ICAEN, IREC, Istem-Copcisa, Kromschroeder, PGI i Schneider Electric. La trobada, presidida pel president i el vicepresident del CEEC, Carles Albà i Jordi Serra respectivament, va comptar amb les intervencions de la directora general de Qualitat Ambiental del Departament de Territori i Sostenibilitat, Assumpta Farran, la diputada adjunta de Medi Ambient de la Diputació de Barcelona, Mercè Rius, i el regidor de Medi Ambient de l’Ajuntament de Sabadell, Ricard Estrada.

Si bé la xifra de morts a les carreteres espanyoles ha sofert un important descens en l’última dècada, el percentatge de víctimes mortals per accident que han donat positiu per consum d’estupefaents (alcohol, drogues o psicofàrmacs) ha augmentat cinc punts percentuals en els últims cinc anys, fins a un 45% el 2011. Conduir sota els efectes de l’alcohol no només limita les capacitats cognitives i de percepció del conductor, sinó que altera les pautes de comportament i afavoreixen conductes més arriscades, amb la qual cosa s’incrementa de manera automàtica la probabilitat d’accident. De fet, la probabilitat de tenir un accident havent consumit alcohol creix de manera exponencial respecte a la taxa d’alcoholèmia. La comparativa amb altres països del nostre entorn corrobora la dificultat de frenar aquest comportament de risc per l’arrelament del consum d’alcohol en determinats entorns i, en l’àmbit europeu, per la varietat de normatives vigents en l’actualitat. Les recomanacions de les institucions europees se centren a fomentar mesures com la implantació de la tolerància zero que ja apliquen alguns països, l’establiment d’aquest límit a únicament els conductors novells i professionals o la instal·lació obligatòria de mecanismes de detecció d’alcohol i de bloqueig del vehicle per a determinats col·lectius de conductors.

Font: CEEC

Font: RACC

Font: Aigües de Barcelona

El CEEC renova la seva Junta Directiva

GENER/FEBRER/MARÇ 2013

GRÀFICS

Francesc Manyà / Cap del Gavinet d’Estudis del COEIC

Indicadors d’evolució econòmica i social de Catalunya

economia catalana ha entrat en recessió l’any 2012, després d’experimentar un creixement moderat entorn de l’1% durant la major part de l’any anterior. La previsió per a final d’any és que el seu creixement s’alenteixi encara més, fins a assolir un valor entorn del -1,5%. Així doncs, entrarem en la temible fase de W de la corba de creixement, com a conseqüència de la greu crisi econòmica, financera i monetària que pateix actualment la zona euro, en general, i l’Estat espanyol i Catalunya, en particular. Una de les conseqüències més dramàtiques d’aquesta situació de crisi es

reflecteix en l’elevada taxa d’atur que hi ha a Catalunya, que en el tercer trimestre del 2012 va assolir la xifra del 22,56% de la població activa. És a dir, que un/a de cada cinc catalans/es en condicions de treballar es trobava aleshores sense feina. Tot i que durant el segon trimestre de l’any aquest indicador va registrar una lleugera davallada, arran de la millora temporal de l’ocupació en el sector serveis, la realitat és que el nombre de desocupats va seguir posteriorment el seu curs ascendent, assolint el valor màxim dels darrers anys. Aquest fenomen ha tingut lloc malgrat l’entrada en vigor de la reforma laboral, aprovada pel

Govern central a principi d’any, que en teoria havia de servir per reduir la xifra d’aturats i millorar els nivells d’ocupació. A curt termini no s’albira una millora significativa d’aquest indicador, ateses les previsions pessimistes de creixement de les economies espanyola i catalana per al 2013, ni sembla versemblant que pugui fer-ho aviat mentre que no canviï l’actual política d’austeritat econòmica imposada per la Unió Europea als països amb xifres de dèficit i endeutament públics més elevats, com és el cas de l’Estat espanyol.

FULLS dels ENGINYERS

entorn

CN POBLENOU-ENGINYERS

Rugbi i anglès a les escoles de Barcelona El CN Poblenou-Enginyers continua apropant el rugbi a les escoles públiques i concertades de Barcelona, a través del projecte Rugby Fun, que es va iniciar el curs passat i que té com a objectiu promocionar aquest esport entre els nois i les noies.

om a novetat, enguany, les sessions dirigides als alumnes nascuts entre el 1998 i el 2007 compten amb quatre nous entrenadors de llengua anglesa: Simon O’Hara, irlandès i Nivell I d’entrenador de la International Rugby Board (IRB); el neozelandès Blair Gordon; l’australià Tim Erbs, i el sud-africà Johan de Beer. Entre les escoles que ja han gaudit d’aquest programa que el Club ofereix de manera gratuïta tenim les escoles Carlit, Pia Nostra Senyora, Súnion, IPSI i Santa Maria dels Apòstols. Així, més de 2.000 alumnes viuran de prop la filosofia del rugbi durant el curs 2012-2013. Torna el 6 Nacions A partir del proper 2 de febrer i fins al 16 de març, Anglaterra, Escòcia, França, Gal·les, Irlanda i Itàlia disputaran una nova edició d’un torneig que se celebra des de l’any 1883 i que és, sense cap mena de dubte, el torneig amb més tradició dins del món de la pilota ovalada. Val a dir que aquest torneig, que se celebra anualment i que atorga el títol de Campió d’Europa, en els seus orígens només comptava amb la participació dels quatre equips britànics. Posteriorment, la inclusió de França el 1910 i d’Itàlia l’any 2000 van acabar de donar forma a l’actual RBS 6 Nations.

GENER/FEBRER/MARÇ 2013

Aqualogy. La marca global de solucions integrades de l’aigua El desenvolupament de la societat i la preservació del medi ambient exigeixen una gestió eficient de l’aigua. El talent, la innovació i el compromís són els pilars d’Aqualogy, la marca global de solucions integrades de l’aigua. Aqualogy ofereix solucions adaptades a les necessitats d’institucions o d’empreses. Al servei de les persones. Benvinguts al futur de l’aigua

q .a

o al

n y.

especial

TEXT: Montse Pérez Creus

FOTO: Isabel Marquès

Antoni Abad:

“El problema d’aquest país és l’immobilisme en la presa de decisions” El president de la patronal CECOT reclama a les autoritats espanyoles que es prenguin més decisions per poder superar amb rapidesa el nou període de recessió econòmica. En l’acte de presentació de l’Observatori de la Competitivitat 2012, Abad va explicar el millor posicionament de la indústria catalana, segons diversos indicadors, i les dificultats que té per créixer.

GENER/FEBRER/MARÇ 2013

FULLS dels ENGINYERS

especial

“Catalunya i el seu valor afegit d’intel· ligència, creati· vitat i saber fer equip, s’assembla molt a Alemanya i molt poc a Grècia”

El president de la patronal CECOT, Antoni Abad, durant la seva intervenció durant l’acte de presentació de l’Observatori de la Competitivitat 2012.

a Torre Agbar de Barcelona va acollir, el passat 27 de novem· bre, la presentació, per cinquè any consecutiu, de l’Observatori de la Competitivitat 2012. Aquest informe analitza la situació en què es troba la indústria catalana segons el punt de vista dels enginyers industrials. El pre· sident de la patronal CECOT, Antoni Abad, va ser el principal invitat de l’acte, que va comptar amb una nom· brosa presència de públic. Per Antoni Abad, la competitivitat d’un país implica tothom: “Implica les

GENER/FEBRER/MARÇ 2013

empreses, les institucions i les polítiques que s’adopten, perquè afecten directa· ment l’activitat empresarial, i això no s’ha fet prou bé”. I va continuar: “Aclarir quin model de país es vol és imprescin· dible per saber –diu Abad– cap a quin futur ens estem adreçant. Perquè, segons el model, els empresaris ens hi suma· rem o no”. Segons el president de la CECOT, el problema és que a Espanya no es prenen decisions: “A Espanya hi ha immobilisme, mentre que d’altres països observen les dades i recomanacions del Banc Mundial i fan proves per millorar.

Aquí això no passa”. Segons Abad, les últimes dades d’aquest organisme inter· nacional afirmen que Espanya encara recularà més durant l’any 2013. “Estem molt malament en protecció d’inver· sions, obertura de negocis i també en l’àmbit laboral. En aquests tres àmbits estem en la posició 100 d’un estudi a 180 estats”, afirmava. En aquest context, va destacar que les claus d’un país amb un bon nivell de competitivitat passen per un treball conjunt entre Adminis· tració, els seus organismes i l’empresa privada: “Als empresaris ens preocupa

molt l’immobilisme actual en la presa de decisions polítiques que ajudin a fer que el teixit empresarial pugui anar endavant”. La visió d’Abad és que cal aconseguir un país altament compe· titiu i socialment cohesionat. Segons l’empresari, “a Catalunya les empreses han sabut fer els deures, i les que con· tinuen avançant són les que han sabut aplicar el que anomeno la teoria de les quatre i: intuïció de què passarà, il·lusió, innovació en el sentit més ampli, i inter· nacionalització”. Tenint en compte les dades quantitatives i qualitatives del tei· xit industrial català, Abad considera que “Catalunya i el seu valor afegit d’intel· ligència, creativitat i saber fer equip,

s’assembla molt a Alemanya i molt poc a Grècia. A Espanya, en canvi, encara circulen pel túnel antic, mentre que el repte col·lectiu és anar cap al nou túnel, el dels mercats i la competitivitat, que és on veiem la claror”. Abad va exposar les conclusions de diver· sos estudis internacionals i universitaris per explicar, entre altres qüestions, que la formació és l’element més estratègic de la competitivitat. Però, si bé “aquí es té clar que els joves han d’estudiar tant com puguin i potser anar a treballar a l’estranger, a l’Estat no hi ha una estruc· tura preparada per a la tornada d’aquests joves i això és un problema”, afirmava. Respecte al perfil de les empreses amb

èxit, Abad va destacar “el valor competi· tiu dels equips directius mixtos, d’homes i dones, perquè són imbatibles”. Així mateix, va explicar les principals característiques d’aquestes empreses: “Tenen un sentit clar del treball i l’au· todisciplina; practiquen la cooperació i el treball en equip; tenen un profund coneixement del producte i ho apliquen correctament al màrqueting. L’equip directiu té un perfil humil i modest que comparteix objectius i aplica simplicitat en el pla de negoci”. El president de la CECOT va finalit· zar la seva intervenció fent una crida a l’acció, tot afirmant: “Si lluitem podem perdre, però si no ho fem estem perduts”.

RETRAT DE L’EMPRESA COMPETITIVA • És una empresa que creix i crea ocupació: Té una mitjana d’augment de vendes i genera nous llocs de treball. • Aposta per la internacionalització i les exportacions: El grup d’empreses més competitives mostra millors indicadors en exportació respecte al total de vendes. • És una empresa manufacturera en molts casos: Representa un 17% més de mitjana en el grup de les empreses més competitives de Catalunya. • Disposa d’una gestió professionalitzada: Ha incorporat una direcció professional i no vinculada directament a la propietat de la corporació. • Té cura de la formació i motivació del seu personal: Dedica més esforços a la formació del seu personal que la resta d’empreses. • Inverteix en equipament, innovació i R+D: Inverteix més en equipament (1,7% més sobre una mitjana del 3,7%), en innovació i en recerca i desenvolupament (0,6% més sobre una mitjana del 2,8%). Presenten una inversió total superior a un 11% de mitjana que la resta. • Té una situació financera sanejada: Ha demostrat tenir un cost financer inferior respecte al de la resta d’empreses (-0,9% sobre una mitjana del 2,0%).

FULLS dels ENGINYERS

especial

El cinquè Observatori de la Compe· titivitat es va elaborar a partir d’una enquesta feta a 185 enginyers que treballen en empreses catalanes dels sectors productius més importants per a l’economia de Catalunya. Segons va explicar el degà del COEIC, Joan Vallvé, actualment “tenim 10.000 col· legiats dels quals el 90% desenvolupa la seva activitat en una empresa, i d’aquests, dos terços ocupen càrrecs directius”. És aquest el motiu pel qual Vallvé considera que els resultats de l’Observatori són molt vàlids. En la seva intervenció, el degà també va destacar, a partir de les dades que ofereix l’en· questa, que els enquestats alerten del fet que, actualment, un dels elements desfavorables per aconseguir un bon nivell de competitivitat és el sistema financer. I això és un problema tenint en compte que el finançament és l’oli que permet fer funcionar l’engranatge, l’empresa. Vallvé va oferir la possibi· litat d’elaborar les futures edicions de l’Observatori de la Competitivitat de manera conjunta amb la Generalitat i la patronal CECOT. En el seu torn de paraula, el president de l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya (AEIC), Joan Torres, va resumir les conclusions de l’estudi fet per la Comissió Delegada de Coope· ració Estratègica de l’Associació que, durant tot aquest any, ha anat recollint el punt de vista del col·lectiu d’engi· nyers catalans respecte a la situació econòmica actual, quines conseqüèn· cies té per a la professió i les propostes de possibles solucions. Segons Torres, les principals conclusions de l’estudi es resumeixen en el fet que “cal enfortir la cooperació en el si de la Unió Euro· pea i repensar la globalització”. A més, també cal prendre en consideració els nous escenaris del futur immediat de Catalunya tenint en compte les cir· cumstàncies especials des del punt de vista polític, social i cultural. Un context que, segons Torres, necessita “una concertació generosa entre les diferents sensibilitats i visions del país”. Així mateix, el president de l’AEIC va

GENER/FEBRER/MARÇ 2013

destacar que el col·lectiu dels engi· nyers, pensant en les mesures que cal prendre de cara al futur, “és partidari de mesures ambicioses i de promoure una àmplia implicació d’experts competents i experimentats en el procés de presa de decisions per redefinir, si cal, les polí· tiques governamentals, les estructures i els mecanismes d’intervenció per a l’impuls de la nova Catalunya o de l’ar· ticulació de Catalunya dins de l’Estat espanyol”. Torres va afirmar: “Els enginyers estem disposats a participar en les mesures que s’han de tirar endavant. És el nos· tre compromís i la nostra tasca social corporativa”.

Segons el degà del COEIC, Joan Vallvé, els enques· tats alerten del fet que, actualment, un dels elements desfavorables per aconseguir un bon nivell de competi· tivitat és el sistema financer

La presentació de l’Observatori es va fer, un any més, a l’auditori de la Torre Agbar.

D’esquerra a dreta, Anna Cristeto, directora d’Europa Press Catalunya; Marc Pérez, director general de Hartmann Espanya; Adriana Casademont, presidenta de Casademont; Òscar Serret, CEO de Solid Enginyeria; i Joan Forcada, director general del centre d’Alstom a Catalunya.

COM HO VEUEN ELS MÉS COMPETITIUS L’acte de presentació del cinquè Observatori de la

denunciar que “és molt difícil treballar i poder créixer

Competitivitat es va cloure amb una taula rodona en

si cada sis mesos t’estan canviant el marc regulador a

la qual van participar els responsables d’algunes de

base de reials decrets; això limita molt la competitivitat”.

les empreses més competitives de Catalunya.

El debat també va incorporar els punts de vista dels

El grup, integrat per Adriana Casademont, presidenta de

empresaris sobre la reforma laboral aplicada a principis

l’empresa del sector carni Casademont, Òscar Serret,

d’any. Amb referència a això, Joan Forcada va fer

CEO de Solid Enginyeria, Marc Pérez, director general

l’afirmació següent: “És un primer pas però també és

de la multinacional farmacèutica amb seu a Mataró

una arma de doble fil, perquè donar llibertat completa a

Hartmann Espanya, i Joan Forcada, director general del

l’empresa sobre les persones comporta el risc de perdre

centre d’Alstom a Catalunya, va debatre sobre diferents

experiència i coneixement. D’una altra manera, les

aspectes que incideixen clarament en la possibilitat de

coses no podran funcionar”. Després de les eleccions

creixement de la indústria. Tots van coincidir a dir que

del 25 de novembre, els empresaris demanen al nou

els problemes del sistema financer estan arrossegant

Govern de la Generalitat més eficàcia en la presa de

la resta. En aquest sentit, Adriana Casademont va

decisions. En aquest sentit, Òscar Serret va destacar el

afirmar que “el sistema financer no ha fet els deures i a

següent: “Estem cansats de les desqualificacions entre

Catalunya, país de petites empreses, ho estem pagant

partits i de la mala qualitat de la democràcia espanyola.

tots”. Respecte al paper que ha de jugar l’Administració

Estem en una situació excepcional i cal la col·laboració

en el desenvolupament econòmic, Marc Pérez va

de tothom”.

FULLS dels ENGINYERS

informe

TEXT: Carles Aluju

FOTO: Isabel Marquès

El COEIC a la butxaca El Col·legi Oficial d’Enginyers Industrials de Catalunya estrena una App per a iPhone i smartphones per a informar a l’instant de tot allò relacionat amb la institució. La nova App permet tenir el COEIC a la butxaca i també s’adaptarà per a iPad i tauletes.

questa App ha estat pensada com un nou canal per notificar als enginyers els serveis vinculats als EIC. El cap dels Serveis Informàtics dels EIC, Xavier Raurell, explica que durant el 2011 es va pensar en la necessitat de crear aquesta aplicació i que la seva posada en marxa es va fer a finals del 2012. A grans trets, Raurell equipara la funcionalitat de la nova App amb la banca electrònica: “Amb la banca electrònica es poden fer els mateixos tràmits que faries en una oficina o a través de l’ordinador. I ara, aquesta App notifica a un enginyer el mateix que sabria venint presencialment al Col·legi o a través del correu

GENER/FEBRER/MARÇ 2013

electrònic, però amb l’avantatge de saber-ho a través del mòbil i en qualsevol lloc”. I afegeix: “En alguns tràmits serà fins i tot més àgil, perquè es rep l’input abans”. La nova App del COEIC ja està disponible a l’App Store i a l’Android Market. Un cop instal·lada, per tal de personalitzar l’aplicació cal registrar-s’hi amb el mateix nom d’usuari i contrasenya que s’utilitzen actualment per accedir a les zones privades del portal web. Actualment, el llistat dels serveis dels quals es poden rebre notificacions són: Update, visats, jornades, Viu-la, normativa, juntes, comissions, comunicats i demarcació.

En un futur, la voluntat dels Serveis Informàtics és que l’App sigui interactiva. Això permetria, en el cas de les jornades i el Viu-la, poder fer la inscripció a l’activitat a través de la mateixa aplicació En l’apartat d’Update, l’App permet rebre notificacions de confirmació de la inscripció a cursos o d’anul·lació en el cas que el curs s’hagi ajornat. Pel que fa als visats, l’aplicació també avisa l’enginyer quan el treball ja ha estat visat o cal realitzar canvis en els documents. Amb relació a les jornades i el Viu-la, es notifiquen les confirmacions d’inscripció a l’activitat, s’envien recordatoris i s’avisa quan ja està disponible al web dels EIC la documentació de l’activitat (PDF, presentacions o vídeos). Relacionat amb la normativa, l’App envia notificacions coincidint amb l’aparició de nous textos legals. Els integrants de les juntes rebran els recordatoris de les convocatòries, així com també de la publicació de les actes. I els membres de les comissions també rebran notificacions de les diferents activitats que desenvolupin dins dels respectius grups de treball. Pel que fa a les demarcacions, els enginyers rebran exclusivament les notificacions de la seva demarcació; i en l’apartat de comunicats, se’ls alertarà cada vegada que n’hi hagi algun. FUTUR INTERACTIU En un futur, la voluntat dels Serveis Informàtics és que l’App sigui interactiva. Això permetria, en el cas de les jornades i el Viu-la, poder fer la inscripció a l’activitat a través de la mateixa aplicació –un procés que seria molt més ràpid que a través del web i sense haver d’omplir formula-

ris perquè l’usuari ja estaria registrat i identificat. En l’àmbit d’Update, els enginyers podran rebre alertes sobre l’activitat del campus, com ara intercanviar missatges amb altres inscrits o consultar respostes de tutors. I també està previst poder rebre alertes de les ofertes de treball de la Borsa dels EIC, així com poder consultar l’agenda des dels terminals mòbils. OBERT A TOTHOM La nova App està també disponible fora de l’àmbit dels EIC. Per a aquestes persones que s’instal·lin l’aplicació no s’hi hauran de registrar. En aquests casos, els interessats rebran informació sobre comunicats oficials del Col·legi i l’oferta formativa dels EIC; i també les promocions que s’ofereixen des de la institució. Xavier Raurell destaca la presència que l’App donarà al COEIC en l’àmbit de les tecnologies de la informació i la comunicació, i remarca la funcionalitat i el vincle com els beneficis més immediats que en trauran els enginyers. La presència dels EIC a Internet es complementa actualment també amb l’ús de les xarxes socials. El grup dels EIC a la xarxa professional LinkedIn té més de 3.150 membres. I a la xarxa de microblogging Tweeter, els Enginyers Industrials de Catalunya tenen més de 750 seguidors que s’interessen per les seves piulades.

FULLS dels ENGINYERS

comissions

TEXT: Carles Aluju

FOTO: Isabel Marquès

Francesc Pecanins (Col·legiat núm. 17.544) Consultoria Efisa

Manel Roig Mia Tech. Enginyer tècnic industrial

Pere Pina (Col·legiat núm. 3.841) Cemap Enginyeria. Enginyer exercici lliure

Albert Vilardell (Col·legiat núm. 13.429) Citelum

Lluís Gustems Doctor en Ciències Químiques. Prevenció Contaminació Lluminosa de la Generalitat de Catalunya

Victor Boyer (Col·legiat núm. 11.757) ISTEM

Grup de Treball d’Il·luminació dels EIC Fruit del Pla Estratègic 2020 de l’AEIC/COEIC per obrir-se a enginyers de diversos camps professionals en va néixer el Grup de Treball d’Il.luminació. El Grup està format per una trentena de professionals provinents de l’Administració, la universitat, fabricants, projectistes, mantenidors, ens reguladors i el Clúster d’Eficiència Energètica de Catalunya. El seu principal repte a curt termini és incidir en la definició dels paràmetres de les empreses de serveis energètics (ESE).

GENER/FEBRER/MARÇ 2013

Manuel Garcia (Col·legiat núm. 15.343) Professor escola d’enginyeria. Enginyer exercici lliure

Manuel Casas (Col·legiat núm. 7.397) Gerent Grup TAE

Carlos Sierra (Col·legiat núm. 12.336) Professor escola d’enginyeria. Departament de Projectes

Josep Maria Berengueres (Col·legiat núm. 4.406) Cap del departament d’Enllumenat de l’Ajuntament de Barcelona

Xavier Traveria (Col·legiat núm. 17.276) Cap d’Investigació i Desenvolupament de Carandini

Paco Llamas Aluvisa

Alfred Sá Nur L+D. Enginyer tècnic industrial

l president del Grup de Treball d’Il·luminació, Manuel Casas, destaca que el grup “és un nucli d’excel·lència professional i neutral. L’objectiu a curt termini del grup és “incidir en els concursos que fixaran els paràmetres de les ESE, ja que el futur energètic passarà per aquest tipus d’empreses”. I afegeix: “Volem posar claredat en el sector i evitar caure en situacions indesitjables. El futur d’aquest sector l’han de liderar les pimes”. Josep Maria Berenguer considera que les ESE han d’apostar “per l’optimització energètica i la seguretat de les instal·lacions”. Segons Carlos Sierra,

cal “promocionar la cultura de la llum i conèixer les últimes tendències del mercat”. Manuel Garcia posa l’accent en la necessitat d’una formació específica per a les ESE i proposa que el COEIC sigui un ens acreditador per fer auditories energètiques, necessitat que deixa entreveure la directiva europea relativa a l’eficiència energètica. Xavier Traveria alerta que cal regular l’eficiència energètica de les llums i que també cal fer-ho amb els paràmetres que regulen les garanties, un punt de vista que comparteix Paco Llamas, que afegeix que ara mateix “tot està molt obert”. Lluís Gustems

es focalitza en la importància “dels impactes mediambientals i socials” de la il·luminació. Pere Pina destaca que el Grup de Treball és un lloc excel·lent “per compartir experiències” i conèixer de primera mà noves tecnologies com els LED. Manel Roig alerta que amb les ESE “arriba l’última oportunitat per pagar les inversions a través de l’estalvi”. Francesc Pecanins remarca que amb les ESE caldrà definir bé el paper en les direccions d’obra per fer complir els acords pactats amb el client. I Victor Boyer emfatitza que “cal buscar una solució al finançament per poder fer possibles els projectes”. FULLS dels ENGINYERS

dia a dia

COMISSIONS I ACTIVITATS

es activitats de les comissions i dels grups de treball del COEIC marquen el dia a dia de la institució. En les pàgines següents trobareu les referències als actes que s’han organitzat durant els últims mesos, incloent-hi sortides culturals, conferències, jornades tècniques i convenis amb empreses o altres institucions.

22-28 JULIOL

18 SETEMBRE

Ruta pel Mont Blanc

Valoració positiva de la revitalització de la participació dels enginyers associats

Comissió d’Esports: Grup de Muntanyisme

Comissió Delegada de Cooperació Estratègica. Caminar uns 100 quilòmetres en sis dies pot semblar difícil per uns o fàcil per altres, però per a deu integrants del Grup de Muntanyisme aquesta va ser la sortida escollida per l’estiu. De la mà de la Sophie i la Pascal de la Compagnie des Guides de Chamonix, el grup va fer un circuit que va tenir l’inici i el final a Chamonix, passant per la Vall d’Aosta (Itàlia) i el coll de la Forclaz (Suïssa).

15 SETEMBRE

Travessa de Peguera a l’Espà Comissió d’Esports: Grup de Muntanyisme Els participants van completar una travessa que es correspon a una part de l’etapa Queralt-Gósol, del Camí dels Bons Homes. El grup va fer un recorregut d’uns 15 quilòmetres i uns 500 metres d’ascensió.

GENER/FEBRER/MARÇ 2013

El president de l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya, Joan Torres, va valorar molt positivament la feina feta de revitalització per a la participació dels enginyers associats en tot el procés de la Consulta de la Iniciativa Estratègica i Col·lectiva que durant l’últim any està promovent la Comissió Delegada de Cooperació Estratègica. En el decurs d’un dinar-reunió, Torres va demanar als integrants de la Comissió, presidida per Miquel Obradors, que continuessin amb l’activitat prevista al mateix temps que impulsessin totes aquelles qüestions que es considerin importants per continuar revitalitzant la participació dels associats. L’objectiu de la Comissió Delegada de Cooperació Estratègica és fer una reflexió estratègica sobre la crisi actual i plantejar solucions. La culminació d’aquesta reflexió es traduirà en l’elaboració d’un document amb propostes sobre què caldria fer, per on cal començar i quines polítiques recomanem aplicar. S’han considerat diferents elements per a les polítiques referents a l’entorn econòmic, empresarial, laboral, tecnològic, educatiu, del coneixement, les escoles i universitats, el benestar, la vertebració i articulació del territori i l’àmbit energètic. Addicionalment, s’han inclòs reflexions per enfortir la cooperació en el si de la Unió Europea i integrar-hi els nous escenaris que es presenten en el futur immediat de Catalunya. Quan finalitzi el procés d’elaboració del document es prepararan activitats de difusió tant internes com externes. Els membres de la Comissió Delegada de Cooperació Estratègica són Carles Albà, Jaume Baldé, Jordi Bastida, Sílvia González, Francesc Manyà, Pep Molsosa, Miquel Obradors i Xavier Rovira.

18 SETEMBRE

Conveni del COEIC amb AGIC El Col·legi Oficial d’Enginyers Industrials de Catalunya (COEIC) i l’Associació de Gremis d’Instal·ladors de Catalunya (AGIC), que agrupa el col·lectiu d’empresaris instal·ladors de Catalunya, van signar un conveni de col·laboració mútua. L’acord el van formalitzar Àlex Zaragoza, president de la Comissió d’Acció Professional –a l’esquerra–, i August Serra, president de l’AGIC.

Canal Enginyers

Acte disponible al www.eic.cat/canalenginyers

Consulta el PDF a www.eic.cat 25 SETEMBRE

Xangai o Hong Kong? Aspectes legals i fiscals en la prestació de serveis a la Xina i Hong Kong Comissió de Política Industrial i Innovació Tecnològica: Grup de Treball Xina La jornada va voler fer un acostament als aspectes legals i fiscals que cal tenir en compte en la prestació de serveis d’enginyeria a la Xina i Hong Kong. Conèixer aquestes noves obligacions era d’especial interès després que a l’abril entrés en vigor el conveni de doble imposició entre la regió administrativa especial de Hong Kong i Espanya. A la sessió van intervenir Rodrigo Abad, director del Hong Kong Trade Development Center per Espanya i Portugal; Yolanda González, d’Hispano-Asian Business Consulting, i Javier Valls, de Javier Valls Advocats.

Aula d’Extensió Universitària dels EIC Comissió de Jubilats i Prejubilats

26 SETEMBRE La indústria catalana del segle XX A càrrec de Francesc Cabana, president de l’Ateneu Barcelonès, dins de l’acte inaugural del curs acadèmic 2012-2013. 3 OCTUBRE Aforisme: un text com a pretext fora de context. A càrrec de Jorge Wagensberg, doctor en Física, professor de Teoria dels Processos Irreversibles a la UB. 10 OCTUBRE Divulgar la ciència amb la ficció A càrrec de Miquel Barceló, professor del Departament d’Enginyeria de Serveis i Sistemes d’Informació de la UPC. 17 OCTUBRE Personatges intempestius de la història A càrrec de José Enrique Ruiz-Domènec, catedràtic d’Història Medieval de la UAB. 24 OCTUBRE La física dels superherois Manuel Moreno, professor del Departament d’Enginyeria de Serveis i Sistemes d’Informació de la UPC. 7 NOVEMBRE Viatges per l’espai i el temps A càrrec de Joan José, professor del Departament de Física i Energia Nuclear de la UPC.

26-28 SETEMBRE

Exposició sobre la història de la tecnologia sanitària Coincidint amb la celebració del X Congrés SEEIC al World Trade Center de Barcelona, es va poder visitar l’exposició sobre la història de la tecnologia sanitària La tecnología es el cómo. El paciente, el porqué. La mostra evidenciava el paper que ha jugat l’enginyeria en àmbits de la medicina com ara el diagnòstic per la imatge, els estudis sobre el cor, les tècniques de cirurgia, l’anestèsia i l’esterilització.

14 i 21 NOVEMBRE Cinema mut: Charles Chaplin A càrrec d’Albert Beorlegui, advocat i periodista. 28 NOVEMBRE Neurologia a la tercera edat A càrrec de Mercè Boada, neuròloga i directora de la Fundació ACE per l’Alzheimer.

FULLS dels ENGINYERS

dia a dia

Canal Enginyers

Acte disponible al www.eic.cat/canalenginyers

Consulta el PDF a www.eic.cat 12 desembre Els robots humanoides: el què i el perquè A càrrec de Josep Amat, catedràtic emèrit de Robòtica de la UPC. 19 desembre El món de l’òpera II A càrrec de Roger Alier, historiador i crític de música.

INTERROGANTS ENGINOVA Comissió de Política Industrial i Innovació Tecnològica

26 SETEMBRE

Sessió informativa: Serveis de l’AEIC Comissió d’Enginyers Industrials a les Administracions Públiques Amb la voluntat de constituir un punt de trobada que permeti a l’Associació donar a conèixer els serveis que ofereix i adaptar-los a les necessitats dels enginyers que treballen a l’Administració, en aquesta sessió es van tractar els aspectes següents: els nous estatuts de l’Associació i la incorporació al col·lectiu dels enginyers superiors i de grau; la responsabilitat civil professional; la Mútua com a alternativa al règim d’autònoms de la Seguretat Social; els certificats d’actuació professional; l’Agència de Qualificació de Professionals de l’Enginyeria i els serveis de Normativa.

26 SETEMBRE 23 OCTUBRE Posicionament a Google Ramon Fabregat, CEO de Web Manager Service, va explicar com funciona l’estratègia de posicionament a Google. Segons els objectius que es vulguin assolir, caldrà una estratègia determinada. També va explicar quins són els factors rellevants per aplicar-los a les eines que Google proporciona per desenvolupar diferents estratègies: Google SEO, Google Adwords, Google Analytics, WebMasterTools, G+, Youtube, etc. L’acte el va presentar Josep M. Román, director d’Enginova. 20 NOVEMBRE D’enginyer directiu a empresari mitjançant un MBO o un MBI. Una nova via és possible Fernando Iglesia, conseller de One to One Corporate Finance, va reflexionar sobre el procés de convertir-se en empresari des de la posició directiva. 19 DESEMBRE Keiretsu Forum Es va presentar el Keiretsu Forum, una xarxa d’inversors privats (business angels) especialitzada en la inversió de capital en petites i mitjanes empreses amb potencial de creixement.

GENER/FEBRER/MARÇ 2013

Monlau Competición és empresa adherida Monlau Competición, escola especialitzada en la formació mecànica i enginyeria de competició, és empresa adherida dels Enginyers Industrials de Catalunya des del setembre. La rúbrica a aquest acord la van posar Jaime Serrano, sotsdirector de Monlau Competición –a l’esquerra–, i Antoni M. Grau, director general de l’AEIC/COEIC.

27 SETEMBRE

Pearson Comissió de Cultura: Grup d’Engitren Victor Canosa, enginyer industrial i membre del grup de gestió d’Engitren, va descriure la complicada gestació de Ferrocarriles de Cataluña, SA, impulsada per l’enginyer català Carlos Montañés Criquillón i l’enginyer nord-americà Frederick Stark Pearson. L’actual línia del Vallès dels FGC ha representat l’únic exemple a Europa d’un ferrocarril suburbà basat en els criteris i la tecnologia de les nombroses xarxes que es van desenvolupar als Estats Units durant el primer terç del segle XX.

Canal Enginyers

Acte disponible al www.eic.cat/canalenginyers

Consulta el PDF a www.eic.cat 27 SETEMBRE

Nova directiva d’eficiència energètica de la UE Comissió d’Energia: Subcomissió d’Energies Primàries En el decurs d’aquesta jornada, patrocinada per Gas Natural Fenosa, es va explicar que la nova directiva europea inclou mesures com l’obligació legal d’establir esquemes d’eficiència d’energia per impulsar millores en l’eficiència energètica de llars, indústries i sectors de transport; desenvolupar un paper exemplar per part del sector públic; el dret dels consumidors a saber quanta energia consumeixen; promoure auditories energètiques per a pimes i llars; i l’obligació per a les grans empreses d’avaluar les seves possibilitats d’estalvi d’energia. Van resoldre els dubtes dels assistents Josep M. Almacellas, director tècnic de Distribució de Gas Natural Fenosa, i Albert Cot, expresident del Clúster d’Eficiència Energètica de Catalunya.

2 octubre

3 octubre

ECOBIKE: la tecnologia aplicada a la bicicleta elèctrica

Inauguració del curs acadèmic 2012-2013 de l’EUSS

Comissió de Mobilitat i Transports L’empresa catalana fabricant de bicicletes elèctriques ECOBIKE i la UPC van presentar la tecnologia EB, desenvolupada específicament per a bicicletes elèctriques. Aquesta nova tecnologia proporciona un sistema de control configurable per tal d’aconseguir una conducció més còmoda i segura, la màxima eficiència, el màxim rendiment i l’obtenció de dades per a la seva avaluació i control.

L’Escola Universitària Salesiana de Sarrià (EUSS) va fer una doble sessió inaugural del curs acadèmic 2012-2013. Al matí, Miguel Gómez Gejo va fer la xerrada inaugural Coneixement, ciència i llibertat, adreçada als alumnes de primer curs de tots els graus en Enginyeria en un vessant més humanista. A la tarda, Carles Albà, director general d’ISTEM, va fer la lliçó inaugural Empresa industrial: gestionar en temps de crisi, per als alumnes de la 5a edició del Màster en Direcció d’Empreses Industrials i els alumnes dels graus.

3 octubre

Workshop: Claus per rendibilitzar l’excel·lència operacional La supervivència de les nostres empreses en l’entorn actual passa per incrementar de manera substancial la seva capacitat competitiva. Malgrat tot, els recursos per aconseguir-ho no són il·limitats. Les actuacions de millora han d’estar alineades amb els objectius de negoci i abans d’abordar-les cal estimar el seu impacte en el compte de resultats. Aquesta sessió del programa Aparador de l’Enginyer va servir per conèixer i debatre models avançats de gestió industrial i excel·lència operacional amb responsables d’operacions i gestió industrial.

dia a dia

Canal Enginyers

Acte disponible al www.eic.cat/canalenginyers

Consulta el PDF a www.eic.cat 5 OCTUBRE

8 OCTUBRE

Reconeixement de competències amb els enginyers de Milà

Comercialització independent de gas natural i electricitat Comissió d’Energia

El Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya i l’Ordine degli Ingegneri della Provincia di Milano van signar un acord bilateral per treballar en el mutu reconeixement de les competències professionals segons les directrius dels respectius sistemes de qualificació: l’AQPE a Catalunya i el Qing a Itàlia. L’acord el van signar el degà del Col·legi i el president de l’Ordine. La reunió també va servir per posar-se al dia de les noves realitats legislatives locals que afecten les dues institucions, la formació contínua, la mobilitat de professionals per Europa i la deontologia.

10 OCTUBRE

Conveni amb el Col·legi d’Economistes L’Associació i el Col·legi d’Enginyers Industrials van signar un conveni de col·laboració amb el Col·legi d’Economistes de Catalunya del qual va sorgir la creació de la Competitiveness & Quality Comission. Aquesta comissió estarà formada per membres del Col·legi d’Economistes i de les institucions dels Enginyers Industrials de Catalunya amb l’objectiu genèric d’intercanviar experiències i difondre la competitivitat, la qualitat i l’organització en el marc de la gestió de l’empresa i dels sistemes TIC. De la mateixa manera, el conveni també preveu l’organització conjunta de jornades tècniques, reunions, actes o conferències que serviran de punt de trobada. L’acord el van signar el degà del Col·legi d’Economistes, Joan B. Casas Onteniente, el degà del COEIC, Joan Vallvé, i el president de l’AEIC, Joan Torres.

GENER/FEBRER/MARÇ 2013

La viabilitat dels comercialitzadors no integrats verticalment amb les activitats de xarxa i de generació del sector energètic ha estat sempre molt compromesa. Alguns d’ells s’han especialitzat en consums industrials i d’altres en domèstics i pimes. El dret d’escollir subministrador d’energia elèctrica o gas natural ha estat un dels drets dels consumidors europeus més preuat i, alhora, menys exercit pels consumidors espanyols, que han preferit aixoplugar-se a la tarifa d’últim recurs, l’anomenada TUR. Amb els recents canvis del model energètic, es torna a valorar la conveniència de rebaixar el llindar de la potència contractada i, de retruc, obligar els consumidors domèstics a anar al mercat lliure. Les tarifes d’últim recurs semblen ara destinades a les economies de menys recursos. Els responsables d’analitzar tots els punts de vista sobre aquesta qüestió van ser: Josep Maria Montagut, de la Direcció General d’Energia de la Generalitat de Catalunya; Joan Batalla, conseller de la Comissió Nacional d’Energia; Oriol Vila, de CLIDOM Energy i HolaLuz; Emili Rousseau, de Factor Energia; i Carles Leg, de Nexus. La taula rodona va ser moderada per Jordi Dolader, president de la Comissió d’Energia de l’AEIC.

FULLS dels ENGINYERS

dia a dia

10 OCTUBRE

Taula de debat: Transparència: on som? Fem el punt sobre l’avantprojecte de llei Comissió d’Enginyers Industrials a les Administracions Públiques Coincidint amb la tramitació de l’Avantprojecte de llei de transparència per part del Govern de l’Estat, es va organitzar una xerrada per debatre un aspecte sobre el qual l’Estat espanyol és un dels pocs països de la Unió Europea sense una llei d’aquest tipus. El debat va servir per conèixer els objectius de l’Avantprojecte, els mecanismes previstos, les semblances amb les lleis d’altres països de la UE, els agents implicats per posar la transparència com un element necessari per a tota la política de foment de la participació ciutadana, de regeneració democràtica i d’implicació cívica en els afers col·lectius. Hi van intervenir Joan Subirats, catedràtic del Departament de Ciència Política i de Dret Públic de la UAB, i Pep Molsosa, responsable de la Subcomissió dels Enginyers a la Unió Europea de la Comissió d’Enginyers Industrials a les Administracions Públiques.

www.eic.cat

Esmorzars dels Enginyers 10 OCTUBRE

JOAN B. CASAS, DEGÀ DEL COL·LEGI D’ECONOMISTES DE CATALUNYA

“Tenim unes fortaleses claríssimes i ens en sortirem” El degà del Col·legi d’Economistes de Catalunya, Joan B. Casas, va oferir una visió realista i optimista sobre les capacitats del teixit industrial català en el decurs de l’Esmorzar dels Enginyers del 10 d’octubre que va portar per títol Empresa i emprenedoria: situació actual. Després de desgranar les característiques de les empreses catalanes –des de les petites fins a les grans i sense oblidar-se dels emprenedors– va ser contundent en la seva conclusió: “Tenim unes fortaleses claríssimes i ens en sortirem perquè tenim una base sòlida”. Per arribar a aquesta conclusió, Casas va exposar que de l’estructura productiva catalana en destaca l’alta presència de microempreses i l’augment de les mitjanes. Segons les dades presentades per Casas, a Catalunya hi ha 43.000 empreses exportadores, de les quals 13.000 exporten regularment. D’aquestes últimes, el 42% tenen més de deu treballadors. Per Casas, “aquest és un bon punt de partida, perquè demostra que les empreses catalanes tenen capacitat per sortir a l’exterior”. Pel que fa als emprenedors, el 2011 n’hi havia 334.000 –el 6,8% de la població activa– i amb una taxa d’abandonament només del 2,2%. Casas va recordar que de tots aquests emprenedors “només el 20% va fer aquest pas per necessitat”, un percentatge que a la UE és del 24% i a l’Estat espanyol del 25%. Per encarar el futur amb garanties, Casas va proposar algunes mesures. Una d’elles és reforçar el finançament a les empreses divulgant més el rol de les entitats públiques de finançament –com l’Institut Català de Finances, ICF, o l’Instituto de Crédito Oficial, ICO– i també adaptar la normativa dels instruments d’inversió col·lectiva. A les administracions també els va demanar “canviar l’actitud” perquè dificulten el creixement de les empreses. En aquest sentit, va proposar poder crear un compte amb el deute tributari de l’Administració amb l’empresa, i va insistir a liquidar l’IVA de les factures només quan s’hagin cobrat. Per Casas, part de l’èxit del teixit empresarial català també passa per un treball conjunt amb el món universitari. L’acte el va presentar el degà del COEIC, Joan Vallvé. La moderació del torn de preguntes i la cloenda de l’acte va anar a càrrec del president de l’AEIC, Joan Torres.

GENER/FEBRER/MARÇ 2013

ÀMBIT TERRITORIAL

FULLS dels ENGINYERS

dia a dia

FÒRUM DE PATRIMONI INDUSTRIAL Associació del Museu de la Ciència i de la Tècnica i d’Arqueologia Industrial de Catalunya (AMCTAIC)

17 DESEMBRE El turisme industrial a Terrassa Juan Antonio Gallardo León, regidor delegat de Projecció de la Ciutat i representant de l’Ajuntament de Terrassa a la Xarxa de Turisme Industrial de Catalunya, va parlar de turisme industrial 29 OCTUBRE Patrimoni industrial al Port Vell de la ciutat de Barcelona, com era just abans de la remodelació olímpica Xavier Martí Alavedra, fotògraf professional i col·laborador del Fons Històric Endesa, va ser el conferenciant.

CAFÈ DELS ENGINYERS Comissió de Jubilats i Prejubilats

9 octubre Ferran Puerta i Sales, exdirector de l’ETSEIB, va fer un recorregut per la seva extensa trajectòria professional desenvolupada en l’àmbit de la docència i la gestió universitària. 13 novembre El protagonista de la trobada va ser Josep Amat, catedràtic emèrit de la UPC. 11 desembre L’amfitrió va ser Alfredo Noman, expresident d’Aguas Andinas.

TERTÚLIES CIENTIFICOTÈCNIQUES Comissió de Jubilats i Prejubilats

19 i 26 SETEMBRE, 17 i 24 OCTUBRE, 21 i 28 NOVEMBRE, 19 DESEMBRE Pedro Crespo va tractar el tema de la mecànica quàntica.

GENER/FEBRER/MARÇ 2013

16 OCTUBRE

Mirador del packaging Comissió de Packaging Sergi Berthet, de l’empresa APTAR, fabricant de sistemes de dispensació, i Stephen Kneer, de GAPLAST, fabricant d’envasos coextrusionats, van ser els ponents del Mirador del Packaging, destinat a explicar què són i quins avantatges tenen els sistemes air-less. Aquest sistema d’empaquetament permet dosificar líquids o pastes viscoses sense que el producte entri en contacte amb l’aire durant la dosificació. Aquests tipus de packaging estan enfocats als sectors de la farmàcia i la cosmètica, i tenen l’avantatge de protegir el producte envasat de la influència de l’oxigen i de la potencial contaminació microbiana.

17 OCTUBRE

Taller de novetats de normativa Els assistents al taller van conèixer les principals novetats de normativa en eficiència energètica, llicències, Codi Tècnic de l’Edificació, REACH, obres, reglament de baixa tensió, disseny ecològic, sector químic, ascensors AEM1, medi ambient, vehicles elèctrics, fitosanitaris, cosmètics i en el Reglament d’instal·lacions tèrmiques dels edificis. Els continguts del taller es van explicar el 23 d’octubre a la Delegació de Sabadell.

22 OCTUBRE

Inversions xineses a Europa Comissió de Política Industrial i Innovació Tecnològica La jornada va posar de relleu que durant quasi tres dècades molts països occidentals han invertit a la Xina per tal d’aprofitar els avantatges que els suposaven en costos de mà d’obra. Aquesta fase, però, està ja molt avançada i ara és la Xina qui havent aprofitat el coneixement tecnològic de les empreses que s’hi han instal·lat i la bona situació econòmica de què gaudeix, està invertint a tot el món. Els ponents van ser: Jordi Martí, director general de Mazars Spanish China Desk i director general del China at Barcelona Summit; Eva Aumedes, experta en mercats asiàtics i responsable del programa Asian Headquarters d’Invest in Catalonia, enfocat a la captació d’inversions xineses al nostre país, i Shanmei Yu, directora general de Keeway Motor España. La presentació de l’acte va anar a càrrec de Jordi Guix, president de la Comissió de Política Industrial i Innovació Tecnològica i coordinador del Grup de Treball Xina; i el moderador va ser Carles Palomo, director de la Unitat de Negoci de Fixació a Roberlo.

24 OCTUBRE

Incentivar la innovació Comissió de Gestió Empresarial: Subcomissió de Gestió de la Innovació El degà del COEIC, Joan Vallvé, va presentar les primeres conclusions del treball que els Enginyers Industrials de Catalunya han fet sobre les mesures que caldria dur a terme per tal d’afavorir i incentivar els treballs d’innovació a casa nostra. El treball s’ha fet juntament amb les empreses representatives del teixit industrial català, organitzacions patronals i sindicats. La introducció de l’acte va anar a càrrec de Gian-Lluís Ribechini, de la Subcomissió de Gestió de la Innovació del COEIC, i va haver-hi les intervencions de representants de CCOO, UGT, CECOT, Foment del Treball, PIMEC, Almirall, Indra, Ficosa, Oficina Ponti i Schneider, moderats per Jordi Guix, president de la Comissió de Política Industrial i Innovació Tecnològica del COEIC. La cloenda va anar a càrrec de Xavier Ferràs, director del Centre d’Innovació Empresarial d’ACC1Ó.

26 OCTUBRE

Es constitueix el Clúster de Packaging Alimentari de Catalunya Comissió de Packaging Un total de 25 empreses de tot el territori català van signar la constitució del Clúster de Packaging Alimentari de Catalunya en un acte celebrat a Sabadell. Amb aquest acte s’inicia una nova etapa després que el 2008 els municipis de Sabadell, Barberà del Vallès, Castellar del Vallès, Polinyà, Sant Quirze del Vallès i Santa Perpètua de Mogoda comencessin a treballar-hi. La creació del Clúster ha tingut també la participació de l’agència ACC1Ó de la Generalitat, del Centre Tecnològic Leitat i del Barcelona Institute of Packaging (BIP), que ha actuat com a dinamitzador del Clúster aportant el seu coneixement i la xarxa de contactes d’àmbit nacional. La presidenta del Clúster, Núria Font, assegurava que el Clúster formava part d’un sector amb molt futur i va deixar la porta oberta a les empreses que encara no s’hi han adherit. El web del Clúster és www.clusterfoodpack.cat. Segons Elena Repollés, packaging engineer del BIP, fins l’abril del 2013 s’organitzaran activitats des del punt de vista de negoci i tècnic. El Clúster de Packaging Alimentari de Catalunya suma 550 empreses, entre fabricants d’envasos, embalatges i maquinària de packaging, que donen feina a 11.000 treballadors i tenen un volum de facturació de més de 4.600 milions d’euros. El COEIC, representat per la Comissió de Packaging, és soci d’honor del Clúster.

FULLS dels ENGINYERS

dia a dia

26 octubre

Aparador de l’Enginyer Aquesta sessió de l’Aparador de l’Enginyer es va proposar trencar el tòpic que diu que per utilitzar la metodologia Sis Sigma cal una feixuga estructura de suport d’experts en estadística avançada. Moltes empreses pensen que no s’ho poden permetre, i aleshores renuncien als grans beneficis que produeix la seva utilització. Responsables d’Asenta van explicar com aplicar Sis Sigma sense necessitat de coneixements previs i aconseguir resultats significatius en diverses experiències reals d’aplicació.

6 OCTUBRE

Sessió informativa Journée Quebec Comissió de Serveis a l’Enginyer La trobada va servir per explicar de manera detallada la col· laboració que estan fent l’AEIC/ COEIC i el Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC) amb la missió de reclutament que està impulsant el govern del Quebec. L’objectiu d’aquesta missió és seleccionar enginyers de diferents especialitats i perfils per cobrir vacants en empreses quebequeses. Els assistents van conèixer el funcionament del procés de selecció, aspectes com la tramitació d’immigració temporal i permanent, i el procés de recerca de feina, i van rebre consells per incrementar les possibilitats de preselecció amb èxit. La sessió va anar a càrrec d’Antoni M. Grau, director general de l’AEIC/COEIC; Joan Vallvé, degà del COEIC; Josep Mouriño, cap del Serveis Ocupacionals del COEIC; i Cristina Colom, directora de Comunicació del SOC. La sessió va despertar l’interès de molts enginyers, que van omplir a vessar la sala d’actes de l’edifici de Via Laietana.

GENER/FEBRER/MARÇ 2013

articles

7 NOVEMBRE

8 NOVEMBRE

Rieju. L’aposta tecnològica per a la mobilitat elèctrica

Acte de benvinguda a nous associats/col·legiats

Comissió de Mobilitat i Transports La coneguda empresa catalana de motocicletes Rieju va explicar quina és la seva aposta per una mobilitat sostenible a través del projecte MIUS de moto elèctrica. La presentació de la jornada va anar a càrrec de Francesc Garriga, president de la Subcomissió d’Automoció dels EIC. Per part de Rieju, l’enginyer industrial David Ruiz, cap de qualitat i responsable dels projectes elèctrics de la marca de motocicletes, va entrar al detall del projecte MIUS. Garriga va moderar els precs i preguntes dels assistents i va cloure l’acte.

Els responsables de l’AEIC/COEIC van donar la benvinguda als nous associats i col·legiats. En aquest tradicional acte, els nous inscrits van rebre la insígnia de la institució. A partir d’ara, els enginyers inscrits als Enginyers Industrials de Catalunya podran beneficiar-se de serveis com la borsa de treball, l’assessoria tècnica i la pòlissa de responsabilitat civil del Col·legi.

FULLS dels ENGINYERS

dia a dia

Canal Enginyers

Acte disponible al www.eic.cat/canalenginyers

Consulta el PDF a www.eic.cat 8 NOVEMBRE

12 NOVEMBRE

Sopar del Rugby Barcelona

Noves oportunitats de negoci: Àfrica, el nou horitzó de desenvolupament Comissió dels Enginyers Industrials a les Administracions Públiques

El director general de l’AEIC/COEIC, Antoni M. Grau, va assistir a la segona edició del sopar de la Xarxa d’Amics del Rugby que van organitzar Rugby Barcelona i Estrella Damm. Durant el sopar, la tinent d’alcalde de Qualitat de Vida, Igualtat i Esports, Maite Fandos, va assegurar que la creació d’un nou camp de rugbi per a la ciutat està ja dins del pla d’inversions de l’Ajuntament de Barcelona.

Durant aquesta sessió es van posar sobre la taula els passos que està fent el continent africà per créixer econòmicament com ho estan fent països com la Xina o l’Índia. El col·lectiu d’enginyers industrials és conscient d’aquesta oportunitat que es presenta per als nostres sectors productius i institucionals, en un moment en què les possibilitats de creixement intern són escasses. Va presentar i moderar la sessió Miquel Subirachs, president de la Comissió dels Enginyers Industrials a les Administracions Públiques. El responsable de presentar els ponents va ser Jordi Mas, responsable de la Subcomissió de Prospectiva. Els ponents de la sessió van ser: Fabien Essiane, doctorand en Ciències Humanes i Culturals i periodista de Radio France Internacional, que va parlar de la realitat africana i el cas del Camerun; Carme González, cap dels mercats d’Àfrica i Orient Mitjà d’ACC1Ó del Departament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya, amb la ponència L’acció comercial del Govern a Àfrica, i Joaquim Fernández, de l’Escola d’Administració Pública de Catalunya de la Generalitat de Catalunya, que va parlar de les experiències de consultoria pública a Àfrica.

www.eic.cat

Consulta el document en PDF 9 NOVEMBRE

La seguretat jurídica en projectes d’energies renovables i cogeneració. Limitació de primes i Avantprojecte de llei de mesures fiscals (2a jornada) Comissió de Política Industrial i Innovació Tecnològica Aquesta jornada volia fixar les línies estratègiques per corregir les desviacions que s’entreveuen amb l’aplicació de l’Avantprojecte de llei de mesures fiscals en matèria mediambiental i sostenibilitat energètica. Aquesta futura normativa suposa una modificació del marc regulador de les energies renovables i la cogeneració, fins i tot, per a instal·lacions ja fetes, que han necessitat grans inversions. La seva entrada en vigor podria fer perdre o disminuir la confiança del món financer en aquest tipus de projectes. Els ponents van assegurar que el nou marc regulador ha de ser fruit d’una profunda reflexió i ha d’adequar-se a les possibilitats econòmiques i als objectius de sostenibilitat del país. La jornada va servir per conèixer els punts de vista de Manel Silva, advocat de l’Estat i soci de RJ&AA; Salvi Pagès, associat de Deloitte; Jaume Margarit, director general d’APPA; Jaume Morron, gerent d’EolicCat; Josep M. Roqueta, president de COGEN España; Josep Montañés, director de finançament de Projectes de Banc Sabadell, i Josep M. Guinart, conseller de la Comissió Nacional d’Energia. La presentació de la jornada va anar a càrrec de Ricard Granados, vicepresident de l’AEIC, i va moderar les intervencions Pere Sagarra i Trias, enginyer industrial i consultor associat de RJCE.

GENER/FEBRER/MARÇ 2013

www.eic.cat

Consulta el document en PDF 15 NOVEMBRE 15 NOVEMBRE

Nova normativa contra incendis i controladors de freqüència

Taula rodona: Universitat + Empresa = Talent + Innovació Comissió de Relacions amb les Escoles d’Enginyeria i les Universitats

Ebara i Vacon van convocar una jornada tècnica adreçada a professionals del sector interessats tant en temes d’eficiència energètica en instal·lacions de clima i subministrament d’aigua, com en les noves normatives i les seves aplicacions. Les explicacions van anar a càrrec de Rossend Durany, José Carlos Sanchidrián i Alberto Vargas.

15 NOVEMBRE

Noves solucions de gestió energètica: una oportunitat de col·laborar amb Gas Natural Fenosa Diversos responsables de Gas Natural Fenosa van explicar com satisfer les necessitats energètiques dels seus clients des d’una visió de generació de valor per a aquests, millorant la seva competitivitat a través de la innovació, el compromís amb l’eficiència energètica i la reducció d’emissions. Van participar a la conferència Antoni Franquesa, director a Est-Llevant de Vendes i Operacions; Pere Costa, delegat a Catalunya Nord; Joan Ramon Vilalta, delegat a Catalunya Centre - Illes Balears; Daniel Isart, delegat a Catalunya Sud - Aragó, i Laia Gelabert, de Solucions Energètiques.

El passat 15 de novembre va tenir lloc la primera d’una sèrie de taules rodones que es preveu que es realitzin al llarg del 2013 per difondre la recerca que es fa a les escoles que imparteixen la titulació d’Enginyeria Industrial o bé el Màster Universitari d’Enginyeria Industrial. L’objectiu és donar a conèixer el potencial i les possibilitats que s’ofereix a professionals i empreses per avançar en la línia d’impulsar la innovació i millorar la competitivitat. La taula rodona va ser presidida pel degà del COEIC, Joan Vallvé, juntament amb la degana de l’IQS, Dra. Rosa Nomen, institució que va acollir l’acte. Les ponències van anar a càrrec del Dr. Guillermo Reyes i la Sra. Núria Vallmitjana (IQS-URL); Dr. Francesc Roure (ETSEIBUPC); Dr. David Gonzàlez (ETSEIAT-UPC); Dr. Norbert Blanco (EPS-UdG) i Dr. Daniel Chemisana (EPS-UdL). Cada ponent va presentar un resum dels centres, grups, departaments i instituts de recerca que estan lligats amb les seves escoles i el seu professorat. Al final de l’acte es va fer una visita guiada per tallers i laboratoris de l’IQS. El col·loqui final va ser extens i enriquidor. Esperem incorporar les propostes que es van fer en el col·loqui en les següents taules rodones. La Comissió de Relacions amb les Escoles d’Enginyeria i les Universitats del COEIC us convida a fer propostes sobre àmbits i temàtiques de difusió de la recerca d’interès empresarial/professional. Podeu fer-les arribar a la Sra. Montse Hita (mhita@eic.cat).

17 NOVEMBRE

Sortida a Vidrà - puig de les Àligues Comissió d’Esports: Grup de Muntanyisme Diversos integrants de la secció de Muntanyisme van participar en una excursió per la comarca d’Osona, i més concretament al puig de les Àligues, un cim de 1.342 metres.

FULLS dels ENGINYERS

dia a dia

Canal Enginyers

Acte disponible al www.eic.cat/canalenginyers

Consulta el PDF a www.eic.cat 20 NOVEMBRE

20 NOVEMBRE

BaxiRoca és empresa adherida

Reserves mundials d’urani

Comissió d’Enginyers Industrials a les Administracions Públiques

El director general de BaxiRoca, Jordi Mestres –a la dreta de la foto–, i el director general de l’AEIC/COEIC, Antoni M. Grau, van signar l’acord pel qual el fabricant de solucions de calefacció es converteix en empresa adherida dels EIC.

Comissió d’Energia Aquesta conferència, amb el suport d’Endesa, va fer una anàlisi de les reserves d’urani al món, de l’impacte ambiental de les explotacions d’extracció i del reprocessament. La trobada també va analitzar els seus costos i els nous sistemes de tractament de reprocessament. La presentació va anar a càrrec de Josep Isern, coordinador de la Subcomissió d’Energies Primàries de la Comissió d’Energia. La xerrada va ser a càrrec de Germán García Calderón, d’ENUSA. El posterior col·loqui el va moderar José M. García Casasnovas.

22 NOVEMBRE

VIII Trobada d’Empresa Adherida Més de 25 empreses van participar en la vuitena edició de la Trobada d’Empresa Adherida que es va fer a la seu del COEIC. Després de la benvinguda institucional d’Antoni Ma. Grau, director general de l’AEIC/COEIC, Antoni Molina va presentar la recentment creada Agència de Qualificació de Professionals de l’Enginyeria (AQPE) impulsada per cinc col·legis d’enginyers (Camins, Industrials, Telecomunicacions, Agrònoms i Informàtics). Jordi Díaz, associate dean d’EADA, va presentar a la resta d’empreses adherides l’oferta formativa d’aquesta escola de negocis i, especialment, el seu Executive MBA. Tot seguit, Francesc Arbiol, country manager de LinkedIn Iberia, va explicar com LinkedIn pot ser un instrument útil per a les empreses, no només per a la selecció de personal, sinó també en la gestió de contactes i relacions amb proveïdors i possibles clients. La Trobada va finalitzar amb un esmorzar que va servir per relacionar-se, intercanviar opinions i establir sinergies entre les diferents empreses adherides.

GENER/FEBRER/MARÇ 2013

Canal Enginyers

Acte disponible al www.eic.cat/canalenginyers

Consulta el PDF a www.eic.cat 22 NOVEMBRE

26 NOVEMBRE

El ferrocarril en les arts

Taula de debat: Prejubilacions i jubilacions? La gestió del talent i l’aprofitament de la capacitat intel·lectual als 60 anys

Comissió de Cultura: Grup d’Engitren

Comissió dels Enginyers Industrials a les Administracions Públiques

L’enginyer i novel·lista Jordi FontAgustí va exposar com la pintura, la literatura i el cinema són plens de testimonis imprescindibles per conèixer i avaluar els vincles entre el ferrocarril i la cultura. El ferrocarril, que es conforma amb la participació de totes les tecnologies, és un sistema tècnic estès per damunt el territori que ha tingut un impacte social tan manifest i singular, que ha estat atès per totes les arts fins a esdevenir un objecte de culte. Donada l’extensió de continguts de la ponència, l’autor va presentar la primera de les dues parts que compondran la seva totalitat. En ambdues xerrades es veurà com la pintura, la literatura i el cinema són plens de testimonis imprescindibles per conèixer i avaluar els vincles entre ferrocarril i cultura. Aquesta primera part va abastar fins a la consolidació del cinema mut i les avantguardes artístiques i literàries. L’acte va ser presentat per Joan Tatjer, enginyer industrial, membre del Grup de Gestió d’Engitren.

Es van exposar les formes operatives que actualment utilitzen les organitzacions, per a l’aprofitament dels seus actius intel·lectuals, quines s’haurien d’implementar en el futur i com incorporar-les a la cultura organitzacional. Els ponents van ser Francesc Soler i Parellada, catedràtic de la UPC; Ramon Terraza, doctor enginyer industrial i psicòleg, i Pilar Soldevila, responsable de l’Àrea de Selecció de Montaner&Associats. La presentació i la moderació de la taula va anar a càrrec de Josefina Auladell i Salvador Gómez, de la Comissió dels Enginyers Industrials a les Administracions Públiques. Ferran Ramon, president de la Comissió de Jubilats i Prejubilats, va obrir l’acte, i Miquel Subirachs, president de la Comissió dels Enginyers Industrials a les Administracions Públiques va fer la cloenda.

27 NOVEMBRE

Presentació de l’Observatori de la Competitivitat

23 i 24 NOVEMBRE

Sortida a Vinaròs Comissió d’Esports: Grup de Cicloturisme Coincidint amb la recol·lecció de les mandarines, el Grup de Cicloturisme va convocar un any més la tradicional sortida a Vinaròs, una ruta de 40 quilòmetres que culmina a l’ermita de Vinaròs.

L’Auditori de la Torre Agbar va acollir la presentació de la cinquena edició d’aquest exhaustiu informe elaborat pels EIC. L’estudi inclou enquestes a responsables de més de dues-centes companyies del nostre país i conclou que les empreses catalanes més competitives han crescut durant l’últim any un 5%, han exportat un 66% més i han augmentat la seva plantilla un 30%.

FULLS dels ENGINYERS

dia a dia

27 NOVEMBRE

Acte de lliurament dels Premis Bonaplata 2012 Associació del Museu de la Ciència i la Tècnica i d’Arqueologia Industrial de Catalunya

L’Auditori Pompeu Fabra del COEIC va acollir l’acte de lliurament dels guardons de la vintena edició dels Premis Bonaplata (categories Estudis, Rehabilitació de Béns Mobles/Immobles i Premi Especial de Patrimoni) i la catorzena edició dels Premis Bonaplata per a Joves. Per a més informació consulteu www.amctaic.org

27 NOVEMBRE

29 NOVEMBRE

Reptes del packaging en la logística global

3a Assemblea d’Acció Professional

El futur del packaging en les vendes, la distribució i la comercialització va centrar aquesta jornada que es va fer a les instal·lacions de l’IQS. Els diferents punts de vista els van oferir Froilán Romaní, enginyer industrial i cap de fàbrica de SAICA Pack, amb la ponència Packaging ready to sell; Eva Villamayor, d’Esade i responsable de màrqueting d’Ecoveritas, amb la ponència Sostenibilitat; i Jordi Fiestas, enginyer industrial i director comercial de MECPLAST, amb la ponència Embalatge tècnic i Internet. La presentació va anar a càrrec d’Ignasi Gelpí, president de la Comissió de Packaging i membre assessor del Barcelona Institute of Packaging (BIP). Va moderar la jornada Enric Colomé, membre de la Comissió de Packaging i del consell assessor del BIP.

Coincidint amb la recol·lecció de les mandarines, el Grup de Cicloturisme Seguint amb la línia informativa iniciada l’any 2010, es va celebrar la tercera Assemblea d’Acció Professional, corresponent al 2012. Durant l’Assemblea es van tractar les novetats relacionades amb l’exercici professional, com ara les relacions amb l’Administració, la responsabilitat civil professional i altres qüestions d’interès.

GENER/FEBRER/MARÇ 2013

Comissió d’Acció Professional

www.eic.cat

Esmorzars dels Enginyers 29 NOVEMBRE

29 NOVEMBRE

Tino Fuhrmann, responsable d’Electromobilitat i Innovació del Centre Tècnic de Seat

Anàlisi de l’enginyeria econòmica a la pràctica professional i a l’Administració

“La reducció de les emissions només s’aconseguirà amb l’arribada del cotxe elèctric”

Comissió de Cultura La jornada va servir per reflexionar entorn de les múltiples experiències d’enginyers en la seva pràctica professional en el món privat i també en l’Administració pública. Unes experiències i reflexions que s’exposen en el llibre Miradas, palabras, huellas. Memorias de un intelectual de acción, de Josep Maria Vegara (RBA, Barcelona, 2012). L’autor, que és doctor enginyer industrial i catedràtic emèrit d’Anàlisi Econòmica de la Facultat d’Economia de la UAB, va protagonitzar la sessió. La inauguració va anar a càrrec del president de l’AEIC, Joan Torres, i el moderador va ser Joan-Enric Vidiella, president de la Comissió de Cultura.

3 DESEMBRE

El responsable d’Electromobilitat i Innovació del Centre Tècnic de Seat, Tino Fuhrmann, va assegurar que “la reducció de les emissions de CO2 dels vehicles només s’aconseguirà amb l’arribada del cotxe elèctric”. Fuhrmann va fer aquestes declaracions en el decurs de l’esmorzar Enginyers Matí on va parlar dels reptes de futur dels vehicles i la mobilitat. El conferenciant va explicar com Seat s’està adaptant per reduir les emissions dels seus vehicles, un procés que es fixa una emissió de 95 g CO2/km el 2020. Fuhrmann diu que el següent pas seria arribar als 20 g CO2/km l’any 2050. Per aconseguir-ho, va apuntar que també cal una reducció de la mida dels components (del 50%) i que també es consumeixi menys energia per produir els components. Actualment, la mobilitat sostenible de Seat és la línia Ecomotive, però Fuhrmann alerta que les limitacions en la capacitat de les bateries elèctriques continuarà vigent durant els pròxims deu o vint anys. I què es pot fer mentrestant en els cotxes actuals? Doncs reduir el pes –en el cas del nou León, un 8%–, aplicar la tecnologia start and stop i millorar l’aerodinàmica per aconseguir la reducció d’emissions de CO2 –en el nou León és del 14%. Fuhrmann va aprofitar la seva intervenció per recordar que al grup Volkswagen hi ha 520.000 empleats a tot el món, dels quals més de 30.000 són enginyers. I va posar en valor la col·laboració entre Seat i la UPC, perquè assegura que “es podrà fer front als reptes de futur gràcies al capital humà de les empreses”. La presentació de l’esmorzar va anar a càrrec del degà del COEIC, Joan Vallvé. El doctor enginyer industrial Vicenç Aguilera va moderar el torn de preguntes amb els assistents a l’acte.

Més indústria: la resposta catalana a la crisi

El COEIC, juntament amb patronals, sindicats, universitats, col·legis professionals i la Confederació d’Associacions de Veïns va signar, al Paranimf de la UB, el manifest Més indústria. La resposta catalana a la crisi, un document que vol impulsar la indústria a Catalunya i superar els reptes actuals del sector. Segons els firmants, cal impulsar un nou model productiu amb l’objectiu que “el pes de l’ocupació industrial arribi al 20% de la població activa catalana”, davant del 17% actual. El text assegura que “la millora de la competitivitat de l’economia passa necessàriament per la indústria, i també pel sector energètic”. El degà del COEIC, Joan Vallvé, va ser un dels signants del manifest.

FULLS dels ENGINYERS

dia a dia

Canal Enginyers

Acte disponible al www.eic.cat/canalenginyers

Consulta el PDF a www.eic.cat 3 DESEMBRE

3 DESEMBRE

Tast de vins del País Valencià

Construcció sostenible. Presentació de la certificació DGNB

Comissió de Cultura

Comissió de Construcció El tradicional tast de vins d’abans de festes que fins ara havia estat un aparador dels vins de les DO de Catalunya, es va dedicar en aquesta ocasió als vins amb DO del País Valencià. La sessió, que es va fer a la Sala Social Bar, va anar a càrrec de l’enòleg i escriptor Joan C. Martín, que va presentar el seu llibre Valencians contra la fil·loxera, que va permetre conèixer les zones vitivinícoles del país. Actualment, Martín està treballant en la preparació d’un llibre sobre l’aportació dels enginyers industrials a la viticultura i l’enologia, així com la seva participació en la construcció i explotació dels cellers, i agrairà qualsevol aportació que l’ajudi en el seu treball d’investigació. En aquesta sessió es va tastar un cava de Requena (de les bodegues Dominio de la Vega), un blanc jove de València (Pago Casa Gran), un rosat d’Alacant (Heretat de Cesilia), tres negres de criança: Vi de la Terra de Castelló (Clotas), Utiel-Requena (Vicente Gandía) i Pago Real de la Sella (Mas de la Sella), i el vi de postres Fondellol, d’Alacant (Primitivo Quiles). El tast va destacar les qualitats visuals, olfactives i de gust, segons les varietats emprades i la criança. Un tast amb els mateixos vins es va fer a la Delegació del Vallès el 4 d’octubre.

La sessió va servir per donar a conèixer la certificació en construcció sostenible de la Deutsche Gesellschaft für Nachhaltiges Bauen (DGNB). La benvinguda als assistents va anar a càrrec del degà del COEIC, Joan Vallvé, i la inauguració la va fer el conseller de Territori i Sostenibilitat, Lluís Recoder. A la jornada hi van participar Cristina Gazulla, doctora en Ciències Ambientals de la Universitat Pompeu Fabra i Càtedra Unesco del Cicle de Vida i el Canvi Climàtic; Jordi Pedrerol, president de la Comissió de Construcció del COEIC; Dominic Church, arquitecte de DGNB; Francesc Parés, arquitecte i consultor de DGNB; Carles Nogueroles, enginyer industrial i consultor de DGNB, i Francesc Bonvehí, enginyer industrial.

4 DESEMBRE

24è Col·loqui Plans de Pensions de la Mútua dels Enginyers L’equip gestor d’A&G Banca Privada, que gestiona les inversions de quatre dels plans de pensions de la Mútua dels Enginyers, van centrar les seves intervencions en l’evolució econòmica i financera dels darrers mesos i les perspectives per a l’any 2013; l’informe de gestió sobre els plans de pensions dels enginyers, i els Mutuavalors EAFI.

Canal Enginyers

Acte disponible al www.eic.cat/canalenginyers

Consulta el PDF a www.eic.cat 10 DESEMBRE

Jornada de Plataformes Logístiques a Catalunya Comissió de Gestió Empresarial: Subcomissió de Logística A la jornada es va exposar la importància estratègica de desplegar pel territori català plataformes logístiques per prestar serveis a l’Eix Ferroviari Mediterrani, que es preveu que han de créixer un 56% fins al 2025, segons un estudi de Ferrmed. La participació d’experts en ordenació territorial com Isidre Gavin, director general de Cimalsa, Lluís Inglada, de l’Institut Cerdà i director de solucions d’entorn territorial, social i polític, i Sylvia Rausch, de Saba Infraestructures - Divisió de Parcs Logístics, va permetre disposar-ne d’una àmplia visió.

GENER/FEBRER/MARÇ 2013

Canal Enginyers

Acte disponible al www.eic.cat/canalenginyers

Consulta el PDF a www.eic.cat 11 DESEMBRE

12 DESEMBRE

L’aerodinàmica a la Fórmula 1

El petroli i l’energia solar

Comissió de Mobilitat i Transports L’enginyer en aerodinàmica de l’equip Sahara Force India de F1, el català Ricard Aiguabella, va exposar la importància d’un dels aspectes que porta més maldecaps als enginyers de tots els equips d’aquesta competició automobilística. Aiguabella és el protagonista de “L’entrevista” en aquest número dels Fulls dels Enginyers. La benvinguda va anar a càrrec de Francesc Garriga, coordinador de la Subcomissió d’Automoció dels EIC, i la presentació la va fer Vicenç Aguilera, doctor enginyer industrial i president del Consorci del Circuit de Catalunya. La cloenda de la sessió també va anar a càrrec de Francesc Garriga.

Comissió d’Energia: Subcomissió d’Energies Primàries En el marc del Cicle de Jornades i Debat sobre les Fonts d’Energia. Les Energies Primàries: entre la Necessitat i l’Estalvi, es va celebrar aquesta primera sessió en què es confrontava l’energia solar i el petroli. Els primers experts en participar-hi van ser Baltasar Boix, director de Producció i Refinació de Repsol a Tarragona, i Conrad Meseguer, director general de Nova Energía II España SA. El president de l’AEIC, Joan Torres, va presentar l’acte.

dia a dia

13 DESEMBRE

17 DESEMBRE

Matinals de l’Enginyer: Caminada matinal pel Maresme

Una vida dedicada al vapor viu en el modelisme ferroviari. L’escala 1 (1:32)

Comissió d’Esports: Grup de Muntanyisme En aquesta ocasió, els integrants del Grup de Muntanyisme va fer una matinal de senderisme per la comarca del Maresme.

Comissió de Cultura: Grup d’Engitren Raül Valls, director de la revista Más tren, sobre modelisme ferroviari i maquetisme, va resumir la història de les aplicacions tecnològiques del vapor en el desenvolupament industrial i va explicar les seves vivències en l’àmbit del modelisme ferroviari amb locomotores funcionant amb vapor viu.

15 DESEMBRE

Sortida pel Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac Comissió d’Esports: Grup de Muntanyisme

17 DESEMBRE

Constitució de la Fundació AQPE L’activitat d’aquesta Comissió va continuar el dia 15 amb una excursió per aquesta característica muntanya del Vallès Occidental, concretament de l’Alzina del Sal·lari a Puigdoure i Mata-rodona.

15 DESEMBRE

Sortida pels voltants del Vendrell Comissió d’Esports: Grup de Cicloturisme Els enginyers ciclistes van fer una ruta d’uns 40 quilòmetres i amb un desnivell acumulat de 300 metres. Mentrestant, els acompanyants van poder visitar l’Auditori i Casa Museu de Pau Casals.

GENER/FEBRER/MARÇ 2013

Representants dels cinc col·legis professionals d’Enginyeria Superior –Informàtica, Camins, Industrials, Agrònoms i Telecomunicació– van signar la constitució de la Fundació de l’Agència de Qualificació dels Professionals de l’Enginyeria (AQPE), que es va presentar públicament l’11 de juny en el decurs del I Fòrum de l’Enginyeria.

Mercer és líder global en consultoria de recursos humans i serveis financers relacionats. Proporcionem un servei integral en: - Gestió del talent - Previsió social - Serveis legals - Salut i beneficis Més informació Tel. 93 494 81 00 www.mercer.es

- Consultoria d’inversions - Mobilitat internacional - Retribució flexible - Reestructuracions

FULLS dels ENGINYERS

dia a dia

ÀMBIT TERRITORIAL 2 JULIOL

25 SETEMBRE

VII Trobada Anual del Fòrum Carlemany

Jornada tècnica de termografia infraroja: Un món infraroig (organitzada per Apliter)

Delegació de Girona

Unes 130 persones, entre socis, participants i representants del món econòmic, polític i social de les comarques gironines, van gaudir d’una gran vetllada. Entre les personalitats s’hi trobava el president de la Demarcació en qualitat de representant dels EIC. Muriel Casals, presidenta d’Òmnium Cultural, va pronunciar la conferència Empresa, font de riquesa en què va reivindicar la tradició industrial catalana, recordant la “revolució industrial” gràcies a l’aplicació de les ganes de treballar, malgrat no disposar dels recursos naturals necessaris, i va recordar que la riquesa té el seu origen en el treball, és a dir, en l’esforç i en l’estalvi ben invertit, i, per tant, en l’activitat empresarial.

11 JULIOL

1a reunió constitutiva de la Comissió d’Acció Professional Delegació de Girona Amb l’objectiu de dinamitzar l’àmbit dels companys que treballen en l’exercici lliure i l’enginyeria, el passat 11 de juliol es va crear la Comissió d’Acció Professional, reformulant el que fins ara havia estat la Comissió d’Exercici Lliure amb l’objectiu de captar necessitats específiques dels enginyers industrials que estan en aquesta situació professional, idees per dur a terme, mancances detectades pels enginyers... En definitiva, ser punt de trobada i debat. Aquesta comissió ha tingut bona acollida i se n’han celebrat posteriors reunions als mesos de setembre i octubre. La propera reunió programada és al mes de gener.

GENER/FEBRER/MARÇ 2013

La termografia infraroja permet captar imatges de la radiació (calor) que emeten els objectes. La interpretació i anàlisi d’aquestes imatges són útils en un ampli ventall d’aplicacions com poden ser el manteniment elèctric d’alta i baixa tensió, el manteniment mecànic, els controls de qualitat en indústria, l’automatització de processos industrials, l’eficiència energètica, les inspeccions en construcció, les inspeccions frigorífiques, etc. Els experts en aquesta tecnologia van introduir a la quinzena d’assistents a la jornada en aquests coneixements, la normativa aplicable, les regles de mesura, etc.

26 SETEMBRE

Premi a la Creativitat per a Projectes de Final de Carrera Delegació de Girona Coincidint amb l’acte d’inauguració del curs acadèmic 2012-2013 de l’Escola Politècnica Superior (EPS) de la Universitat de Girona (UdG), es va lliurar el Premi a la Creativitat per a Projectes de Final de Carrera. El guanyador de l’edició d’enguany ha estat el projecte Influència de la dinàmica de la màquina d’electroerosió en la fabricació de microcavitats, realitzat per Daniel Gurguí i Cabrejas i dirigit pel Departament d’Enginyeria Mecànica i de la Construcció de l’EPS, els quals van rebre el Premi de mans del secretari de la Demarcació, el Sr. Quim de Ciurana i Gay. Aquest Premi valora l’aplicabilitat i orientació industrial dels projectes de final de carrera que els estudiants d’últim curs defensen al final de la seva carrera universitària per obtenir el títol d’enginyer industrial.

4 OCTUBRE

12 OCTUBRE

Tast de vins

Viatge a Lisboa

Delegació del Vallès La Sala Social de la Delegació del Vallès també va acollir un tast de vins per degustar una mostra dels millors vins de les diverses denominacions d’origen del País Valencià (Alacant, Utiel-Requena i València), i conèixer les varietats de raïm emprades, moltes de les quals són autòctones. Trobareu el detall dels vins i caves tastats a la pàgina 76.

Delegació de la Catalunya Central Coincidint amb el pont del Pilar, un grup de col·legiats de la Demarcació de la Catalunya Central van fer un viatge a Lisboa. Durant la seva estada van visitar l’Aqueduto das Águas Livres –que és una obra monumental que data de mitjans del segle XVIII–, els Reservatorios, les galeries romanes i el Museu de l’Aigua. Els col·legiats també van passejar pels barris d’Alfama i Belem, el Monasterio de los Jerónimos, la Torre de Belem, i van pujar al famós tramvia 28. Un dia al vespre van gaudir d’un espectacle de Fado i van navegar pel riu Tajo en una embarcació històrica.

18 OCTUBRE

Junta General Ordinària de la Demarcació Delegació de Girona El passat mes d’octubre es va celebrar la reunió de Junta General Ordinària de la Demarcació en la qual es va fer un breu repàs a l’activitat realitzada des de la Demarcació i es van aprovar els pressupostos per a l’any vinent.

FULLS dels ENGINYERS

dia a dia

ÀMBIT TERRITORIAL 19 OCTUBRE

Acte Social del Vallès Delegació del Vallès Sota el lema La banca: la indústria i els enginyers, la Delegació del Vallès dels Enginyers Industrials de Catalunya va celebrar a la seu d’Unnim de Terrassa el tradicional Acte Social, la trobada anual entre els enginyers industrials i les entitats vallesanes. En l’actual context de recessió econòmica, el finançament és un aspecte cabdal en el funcionament de les empreses. És per aquest motiu que la jornada es va iniciar amb una taula rodona sobre el paper del sector bancari en el desenvolupament industrial. El col·loqui, moderat per Francesc Solé Parellada, catedràtic d’Organització d’Empreses de la UPC i economista, va comptar amb la participació de Josep Canalias Puig, director territorial de Catalunya del Banc Sabadell; Jaume Batlle Pié, director comercial territorial del BBVA, i Joan Cavallé Miranda, director general de Caixa d’Enginyers. En el decurs de l’Acte Social es van atorgar les insígnies als nous col·legiats i es va retre homenatge als companys amb 50 anys de professió. Durant la celebració també es va fer entrega del Guardó d’Honor a l’empresa TELSTAR. Aquest premi és el reconeixement a la fructífera trajectòria de la multinacional d’origen familiar en la fabricació de productes d’alta tecnologia, a la seva creixent activitat exportadora, a la capacitat de millora contínua i a la diversificació tant de l’oferta com dels mercats que li ha permès donar una resposta eficient a les demandes del mercat i l’ha posicionat com a empresa líder. L’Acte Social va comptar amb la presència del degà del Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya, Joan Vallvé, del president de l’Associació d’Enginyers Industrials Catalunya, Joan Torres, del president de la Delegació del Vallès dels EIC, Francesc Figueras Bellot, així com de representants dels ajuntaments de Sabadell, Terrassa i Granollers i d’entitats culturals, socials, professionals i empresarials vallesanes.

4 DESEMBRE

33è Premi Guillem Catà Delegació de la Catalunya Central L’equip científic i tècnic de l’empresa La Vola Sostenibilitat va guanyar la 33a edició del Premi Guillem Catà que va atorgar la Demarcació de la Catalunya Central del COEIC. La Vola va ser premiada perquè reuneix les característiques pròpies d’una societat del coneixement avançada i pel fet que el nucli dels seus treballs va dirigit a la sostenibilitat en el seu sentit més ampli. El president de la Demarcació, Joan Alabern, destacava l’habilitat de La Vola de fer encaixar “ciència i tecnologia” i de recollir les tres visions de la sostenibilitat: “econòmica, social i ambiental”. El Premi es va lliurar a la Casa de Cultura de Can Puget de Manlleu.

GENER/FEBRER/MARÇ 2013

Fes realitat els somnis

de la gent emprenedora

El Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya i l’Associació Catalana d’Enginyers de Telecomunicació, recollint la iniciativa de l’Institut Català de Finances, estan promovent la constitució d’un fons inversor en empreses tecnològiques i innovadores. L’objectiu d’aquest fons és la presa de participacions en el capital d’empreses innovadores, en fases inicials, promogudes per professionals de l’enginyeria.

El fons comptarà amb la col·laboració d’IFEM (societat del grup ICF, gestora dels fons del programa Jeremie a Catalunya) i el Banc Sabadell, i es preveu la incorporació de capital d’altres inversors. Si estàs interessat a presentar projectes o a invertir en el fons, posa’t en contacte amb ENGINOVA: enginova@eic.cat o 93 310 37 90.

articles

Els EIC, l’AMCTAIC i l’E-FAITH Assumpció Feliu Torras / Vicepresidenta de l’AMCTAIC

l 1979, recollint iniciatives sorgides a l’època de la II República, el col· lectiu dels Enginyers Industrials de Catalunya van crear una associació per impulsar un museu tècnic que recollís maquinària que estava en vies de desaparició i que era un referent en la indústria; ens referim a l’Associació del Museu de la Ciència i de la Tècnica i d’Arqueologia Industrial de Catalunya (AMCTAIC). En aquesta línia, l’any 1992 es va inaugurar a Terrassa el Museu de la Ciència i de la Tècnica i d’Arqueologia Industrial de Catalunya, un dels nostres museus nacionals. L’AMCTAIC (www.amctaic.org), entitat sense ànim de lucre, té actualment 350 socis —majoritàriament enginyers— i els seus objectius són estudiar i difondre els coneixements i la utilitat de la història de la tècnica i dels processos industrials del país, rescatant-los si fos necessari. En aquest sentit, des del 1989 publica un butlletí en català i amb un resum en anglès en què fomenta i difon el patrimoni industrial i tècnic de casa nostra. També va crear els Premis Bonaplata —aquest any és la vintena edició— per premiar estudis i intervencions en l’àmbit del patrimoni industrial; i per estimular l’esperit de recerca i innovació entre els joves hi ha els Premis Bonaplata per a Joves. Així mateix, des del 2001 programa un cicle de conferències anomenat Fòrum de Patrimoni Industrial en què, de mans d’un expert, s’aprofundeix en aspectes relacionats amb el patrimoni industrial i tècnic; i organitza sortides per conèixer sobre el terreny aquest patrimoni. A més, s’han realitzat vuit edicions de les Jornades d’Arqueologia Industrial de Catalunya i es va publicar el llibre Cent elements del patrimoni industrial a Catalunya (2002). Actualment es treballa en l’ampliació d’aquest repertori d’elements. D’altra banda, l’any 1997 l’AMCTAIC impulsà la creació de la Federació d’Associacions de Patrimoni Industrial Europees (E-FAITH, www.e-faith.org), formada actualment per una trentena d’associacions. A partir del gener del 2013, i segons l’acord pres a la reunió celebrada a Londres l’octubre passat, l’E-FAITH serà presidida

GENER/FEBRER/MARÇ 2013

per primera vegada per una dona, catalana i vicepresidenta segona de l’AMCTAIC, i tindrà com a objectiu prioritari que el 2015 sigui declarat Any del Patrimoni Industrial Europeu.

Màquina de Newcomen a Londres.

Els efectes nocius del pensament grupal Montse Pérez / Serveis Ocupacionals dels EIC

•

Racionalització: els membres de l’equip es convencen que malgrat l’evidència en contrari, la decisió o alternativa que es presenta és la millor.

•

Pressió social: es produeix quan un membre de l’equip expressa una opinió contrària o qüestiona el fonament de la decisió i la resta de l’equip s’alia per pressionar o penalitzar aquesta persona si no els complau.

•

Complaença: després d’unes quantes decisions encertades i èxits, el grup sent que qualsevol decisió que pren és correcta perquè no hi ha font de desacord.

•

Estereotips compartits: a mesura que el grup es torna més uniforme en els seus punts de vista, comença a veure els dels altres com a inferiors; es desestima informació que no coincideixi amb els criteris del grup, desacreditant-ne la font. Es pot perdre informació valuosa per no voler creure-la.

•

Autocensura: els membres tracten d’evitar desviar-se del consens del grup, silencien els seus dubtes, minimitzen la importància de les seves discrepàncies i eviten confrontacions.

l pensament grupal és un fenomen que es produeix quan el desig d’arribar a un consens dins d’un equip de treball preval sobre el desig de presentar alternatives, criticar una posició o expressar una opinió que pot resultar impopular. El desig de cohesió del grup pot ser un inconvenient per a una bona presa de decisions o resolució d’un problema. El terme pensament grupal fou introduït pel psicòleg Irving Janis a principis dels anys setanta del segle passat, arran de les seves investigacions sobre els motius pels quals un grup pren decisions excel·lents en algunes ocasions i, en d’altres, tot al contrari. Va descobrir que la manca de conflicte o punts de vista oposats conduïen a decisions pobres, perquè no s’analitzaven totes les alternatives i perquè els grups no reunien prou informació per prendre una decisió ben fonamentada. Alguns factors com a possibles potenciadors del pensament grupal són l’existència d’un líder fort i persuasiu, l’alt nivell de cohesió grupal i una gran pressió externa per prendre una bona decisió. Alguns dels símptomes que denoten la presència del pensament grupal poden ser:

El repte per a qualsevol líder d’equips és crear un entorn en el qual el pensament grupal no tingui cabuda. Per evitar el pensament grupal, és important establir un procés per comprovar els fonaments en què basem les decisions que permeti validar el procés de presa de decisions i avaluar-ne els riscos associats. Hi ha nombroses tècniques per ajudar a evitar el pensament grupal, com ara el brainstorming, que permet el flux lliure d’idees; la tècnica de grup nominal, que permet la contribució dels membres de manera individual per disminuir el risc que els més forts i persuasius del grup dominin la presa de decisions; i la tècnica dels “sis barrets per pensar”, que ajuda l’equip a veure els problemes des de diferents perspectives.

FULLS dels ENGINYERS

BOMBETA BOMBETA BOMBETA BOMBETA BOMBETA BOMBETA BOMBETA BOMBETA volem +

EN FAMÍLIA

El Club Bombeta celebra el seu segon aniversari

ls més petits de la casa van ser els protagonistes de la celebració del segon aniversari del Club Bombeta, que va tenir lloc el 15 de setembre al Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya de Terrassa. Les rialles, la diversió i la xerinola no hi van faltar en aquesta festa que va congregar a més de cent persones. La celebració va començar amb els tallers didàctics sobre l’electricitat, el transport i la física que van impartir les monitores del Museu. Els bombetes, nom que reben els socis del Club, van experimentar amb l’electricitat i el magnetisme per descobrirne les propietats, van conèixer com era un laboratori de física de començaments del segle XX, van realitzar experiments per entendre els fenòmens físics que ens

GENER/FEBRER/MARÇ 2013

A A A A A A A A

Text: Mònica Acero

envolten i a través de jocs de simulació van experimentar amb els mitjans de transport. A més, també van poder visitar la maqueta ferroviària del Museu. “El lloc escollit per celebrar el segon aniversari del Club ens va semblar un gran encert. Va ser una visita molt interessant i enriquidora i el taller de transport, on hi havia una maqueta de Catalunya amb trens circulant, va ser un dels que més ens va agradar”, explica Francesc Vallvé, pare de Víctor Vallvé. Després del pica-pica, es va celebrar el Lliurament de Premis en el qual tots els bombetes van rebre un regal en agraïment per la seva implicació i participació en el Club. També es va dur a terme el nomenament de la Primera Promoció de Leds, una nova categoria que agrupa els nens i les nenes

de 8 a 14 anys. El bombeta Jordi Greoles va exclamar: “M’ha fet molta il·lusió que em donessin un premi per ser Led. M’he emocionat i tot!”. Per acabar la festa, els petits enginyers van bufar les espelmes del patís d’aniversari. La celebració del segon aniversari del Club Bombeta va resultar tot un èxit i petits i grans van gaudir d’una jornada plena de diversió. “M’ho he passat molt bé a la festa i he fet un amiguet! M’agrada molt el Club Bombeta perquè aprenem moltes coses”, va dir el bombeta Oriol Barba. “Ha estat una experiència molt gratificant i divertida en tots els sentits! Hem conegut els menuts del Club i altres pares, i el nostre fill, per descomptat, s’ho va passar d’allò més bé!”, va assegurar Rosa Maria Martí, mare de Joaquim Lozano.

FULLS dels ENGINYERS

BOMBETA BOMBETA BOMBETA BOMBETA BOMBETA BOMBETA BOMBETA BOMBETA volem +

DOS ANYS ACOSTANT L’ENGINYERIA ALS MÉS PETITS El 2010, el Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya va crear el Club Bombeta amb la voluntat d’apropar el món de l’enginyeria als nens i les nenes. Aquesta iniciativa ensenya als més menuts, d’una manera divertida, amena i entretinguda, quin és el treball que desenvolupen els seus pares, avis o familiars. “Ens agrada que totes les activitats girin entorn de l’enginyeria. Per exemple, la festa del segon aniversari s’ha fet al Museu de Terrassa, que ja de per si és interessant i s’hi fan tallers sobre de enginyeria, com no podia ser d’una altra manera”, destaca Elías Bañeres. Per la seva part, Francesc Vallvé subratlla que “és una manera molt divertida d’introduir-se en l’enginyeria tot fent-la més atractiva per als petits i

GENER/FEBRER/MARÇ 2013

fomentant la creativitat i l’observació a través d’experiments i experiències”. El Club Bombeta també ha esdevingut un punt de trobada on els enginyers i enginyeres poden compartir amb les seves famílies activitats i vivències, i relacionar-se amb els seus companys de professió. En aquest sentit, Rosa Maria Martí comenta: “Uneix més a tot el col·lectiu d’enginyers, ja que ens brinda un espai per interactuar i fa que siguem com una petita família”. La proximitat que ofereix el Club Bombeta també és un aspecte que ressalten els pares: “El tracte és molt més familiar que a qualsevol club perquè aquí ens coneixem tots”. Durant aquests dos anys, el Club Bombeta no ha cessat de créixer i, actualment, ja compta amb vuitanta socis.

A A A A A A A A

EN FAMÍLIA

Text: Eva Díaz

Olot: Visita a La Fageda i a RobOlot

El passat 20 d’octubre, els bombetes, juntament amb els seus familiars i amics, van poder gaudir d’un dia ple d’entreteniments i novetats. La sortida va començar a la Cooperativa La Fageda on un guia ens va acompanyar a la granja on vam veure les vaques en producció, la sala de prepart, els vedells i la sala de munyir. A la fàbrica, des de l’exterior, ens van explicar també com transformen la llet en iogurts i postres, així com els diferents processos d’elaboració i fermentació. Un cop acabada la visita ens van passar un audiovisual sobre la cooperativa i tot seguit vam degustar un dels seus productes. Ummm, boníssims!! En sortir de La Fageda, uns en autocar Sagalés i els altres en cotxe particular, camí del centre d’Olot, ens vam reunir amb l’equip de RobOlot per dinar tots plegats. Ja havent dinat, ens vam encaminar a la Sala Torin, on ens estaven esperant els monitors de RobOlot. Aquí tots els bombetes es van repartir en grups per edats per fer els diferents tallers de robots que tenien preparats per a ells: Petita introducció de l’Scratch (creació i animació d’imatges), Taller d’Arduino amb Ardublocks, Taller de Lego per a principiants i Taller de robòtica amb Lego Mindstorms. Amb l’ajuda d’un monitor van poder aprendre molt sobre la programació i el funcionament dels robots.

FULLS dels ENGINYERS

volem +

EN FAMÍLIA

Els Enginyers Industrials de Catalunya és una institució oberta que cerca la participació de tots els membres del col·lectiu, des dels més grans als més petits. En aquest sentit, organitzen anualment el concurs infantil de nadales dels EIC per escollir el dibuix que felicitarà les festes als enginyers i enginyeres industrials. Aquesta darrera edició ha anat dirigida als socis del Club Bombeta i ha comptat amb la participació de trenta nens i nenes que han deixat volar la seva imaginació per fer una postal nadalenca. L’entrega de premis del concurs de nadales va tenir lloc el 18 de desembre a l’Auditori Pompeu Fabra del Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya. L’acte, que va ser amenitzat per la pallassa Mandarina, va comptar amb la presència del director general dels EIC, Antoni Maria Grau, del degà del COEIC, Joan Vallvé, i del president de l’AEIC, Joan Torres. La nadala dels Reis Mags d’Orient somrients de Lola Bech va ser la guanyadora d’aquest any. “No em pensava que guanyaria i m’ha fet molta

GENER/FEBRER/MARÇ 2013

il·lusió perquè tothom tindrà el meu dibuix. Vaig dibuixar els Reis Mags ja que sempre em porten molts regals”, va explicar la bombeta Lola Bech després de recollir el seu guardó. Elegir una nadala guanyadora ha estat una tasca molt difícil per al jurat. Per aquest motiu, a més de lliurar el primer premi, tots els bombetes que van participar en el concurs van rebre un guardó i un obsequi. El degà i el president dels EIC van concloure l’entrega de premis amb un breu parlament en el qual van felicitar les festes a tots els assistents. La celebració va continuar a la Sala Social on els bombetes i els seus familiars van degustar una bona xocolata. “Ha estat una festa molt xuli i m’ho he passat molt bé”, va exclamar el bombeta Oriol Caro. “Estic molt contenta d’haver-me apuntat al Club Bombeta perquè he fet molts amics”, va explicar la bombeta Mariona Martínez, que s’ha incorporat al club recentment.

Text: MĂ˛nica Acero

Lola Bech guanya el concurs de Nadales dels EIC

FULLS dels ENGINYERS

volem +

Martina Vaquer Arumí CB-39,4 anys Premi a les estrelles de Nadal més boniques

Lola Bech Grau CB-11, 9 anys Guanyadora

Manel Villena Sellés CB-08, 6 anys Premi a l’arbre regalat

Quim Bech Grau CB-12, 7 anys Premi al millor ninot de neu

Clàudia Izquierdo Llosa CB-25, 6 anys Premi als rens més voladors

Ona Pérez Larumbe CB-15, 9 anys Premi als tiós més caganers

Roc Pérez Larumbe CB-34, 4 anys la nadala més cubista

GENER/FEBRER/MARÇ 2013

Jordi Greoles Cano CB-40, 11 anys Premi al millor desig

Premi a Ot Pérez Larumbe CB-17, 8 anys Premi al Súper Bombeta més nadalenc

Mariona Izquierdo Llosa CB-24, 9 anys Premi al ninot de neu més optimista

Deborah ZaldivarTorelló CB-72, 5 anys Premi al pessebre amb bou i mula

Oriol Caro Díaz CB-54, 5 anys Premi als tres Reis més Daurats

Laia Caro Díaz CB-55, 3 anys Premi a les Joves promeses

Adrià Cot Guilera CB-74, 7 anys Premi a l’arbre més tecnològic

23ª EDICIÓ DEL FÒRUM D’EMPRESES A l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Industrial de Barcelona ETSEIB – UPC

12, 13 i 14 de Març Per més informació: www.forumetseib.upc.edu forum.etseib@upc.edu

Jofre Cot Guilera CB-80, 3 anys Premi a les joves promeses

volem + Martí Avellà Mouriño CB-21, 5 anys Premi a les tres corones més reials

Adrià Lázaro Ripoll CB-78, 7 anys Premi a la nadala més brillant

Clàudia Lázaro Ripoll CB-79, 9 anys Premi a la nadala més minimalista

Emma Sánchez Scheepers CB-68, 7 anys Premi a l’arbre més tradicional

GENER/FEBRER/MARÇ 2013

Iker Ramírez Ruiz CB-35, 2 anys Premi a les joves promeses

Shimon Hotta Aced CB-49, 4 anys Premi a la nadala més original

Mireia Ferraté Lara CB-75, 4 anys l’arbre més brillant

Mariona Martínez Serra CB-86, 10 anys Premi a la pàtria més colorida

Premi a

Pau Bañeres Guasch CB-18, 4 anys Premi als reis més ben pentinats

Víctor Vallvé CB-18, 2 anys Premi a les joves promeses

Cristina Martínez Serra CB-85, 10 anys Premi a la millor aquarel·la

Àlex Fusté Acuña CB-84, 6 anys Premi a la nadala més nevada

Hugo Ayala Bañeres CB-27, 7 anys Premi a l’esperit més nadalenc

Janna Torres Vayreda CB-2, 8 anys Premi al Rei Mag més bufó

Oscar Torres Vayreda CB-3, 4 anys Premi a la nadala més geomètrica

volem +

EN FAMÍLIA

Els bombetes,espectadors de luxe de la cavalcada de Reis Emoció, nervis i molta il·lusió, són els sentiments que van viure els bombetes la tarda del 5 de gener. Per donar la benvinguda als Reis Mags d’Orient, el Club Bombeta va organitzar una jornada molt especial, que va comptar amb més de cent assistents. Els petits enginyers van rebre la visita d’un patge reial que, a més de recollir les cartes i els desitjos, va donar-los un regal. Mentre esperaven a Ses Majestats i l’expectació anava creixent, els bombetes van realitzar tallers de maquillatge, de polseres i de dibuix i s’ho van passar d’allò més bé amb l’animadora Estrellita.

GENER/FEBRER/MARÇ 2013

I, finalment, es va produir el moment més esperat de l’any per tots els nens i nenes: l’arribada dels Reis Mags. Després d’un llarg viatge des de terres llunyanes, Melcior, Gaspar i Baltasar van desembarcar al Moll de Fusta del Port de Barcelona. Des del balcó de la seu dels EIC a la plaça Ramon Berenguer El Gran, petits i grans van ser uns espectadors privilegiats de l’espectacular cavalcada que va omplir els carrers de la ciutat comtal de màgia, il·lusió i caramels.

Text: Mònica Acero

FULLS dels ENGINYERS

volem +

VIU L’ASSOCIACIÓ Viatge a Madeira, “l’illa del foc”: SETEMBRE

PASSEIG PEL BORN: 18 d’octubre

Durant la primera quinzena de setembre, una colla de companys i les seves parelles van visitar l’illa de Madeira en un viatge organitzat pel Col·legi d’Enginyers. Durant l’estada van visitar les antigues grutes formades per la lava volcànica i els penya-segats de Cabo Girao, i van fer un intrèpid descens per l’asfalt amb els carros de cesto-tobogán. Un sopar de cloenda va posar punt i final al viatge.

Es van fer dues sortides de passeig pel barri del Born. Es va visitar el Museu Europeu d’Art Modern, el carrer Montcada, el carrer Rec Comtal, el carrer Flassaders, la plaça de les Olles, el carrer de la Cirera i el carrer de Sant Vicenç. En acabar el passeig es va fer una parada a El Xampanyet i es va degustar una copa de cava i unes tapes.

PROTOCOL ORIENTAL: 4 i 11 d’octubre

Aquest curs va anar a càrrec de Yi Huang, llicenciat en Economia per la Universitat Politècnica del Nord-oest de Xian. S’hi van tractar les fórmules de cortesia, etiqueta i protocol; les negociacions i els factors culturals; els sistemes polítics i les estructures econòmiques...

100

GENER/FEBRER/MARÇ 2013

INICIACIÓ AL TAST DE CERVESES: 22 d’octubre

Aquesta iniciació al tast de cerveses es va fer de la mà de Cèsar Matas, graduat a l’Escola de Viticultura i Enologia Mercè Rossell i Domènech de Sant Sadurní d’Anoia. Es va introduir els participants a conèixer els diferents tipus de cerveses que existeixen en el món, com també l’art de gaudir-les i la manera més adequada de servir-les i assaborir-les. Posteriorment, es va iniciar el tast introduint unes nocions bàsiques.

OFERTES I SERVEIS TREU PROFIT DEL TEU IPAD: 22 i 29 d’octubre

El dissenyador gràfic Jordi Ferrer va explicar als assistents les diverses utilitats de l’iPad. Va ensenyar com consultar el correu electrònic; fer recerques i navegar per Internet; realitzar videoconferències; gestionar projectes; crear i gestionar documents de text, taules de càlcul i presentacions; emmagatzemar i consultar tutorials, PDF o llibres; gestionar les nostres xarxes socials i portar els números de l’empresa.

ECOBIKE Ecobike és una empresa espanyola que distribueix bicicletes elèctriques tant en l’àmbit nacional com internacional. És un referent en el sector gràcies a l’equilibri entre el disseny, la qualitat i el preu dels seus productes. Ha dissenyat una nova col·lecció de bicicletes elèctriques per tal que els seus clients gaudeixin al màxim en entorns urbans o mig rurals. Les seves bicicletes elèctriques permeten disposar d’independència i mobilitat per trajectes de curta i llarga distància a baix cost, respectant el medi ambient, sense esgotament, sense suar i de manera saludable.

AFTERWORK AL VELÒDROM AMB ALFRED PICÓ: 25 d’octubrE El protagonista d’aquest afterwork va ser Alfred Picó Sentelles, periodista, escriptor i professor de Comunicació amb 25 anys d’experiència. Picó també és llicenciat en Ciències de la Informació per la Universitat Autònoma de Barcelona. Els assistents van debatre el llibre Casats contra solters, escrit per Picó.

LLEGIR EL FIRMAMENT A TRAVÉS DE LES ESTRELLES: 7 d’octubre i 14 de novembre “Els que vam tenir l’encert i la sort d’inscriure’ns al curs, m’atreveixo a dir que en vam sortir amb ganes que tingués una prolongació. Personalment, aquesta sessió no només va confirmar les expectatives personals d’iniciar-me en aquestes disciplines, sinó que va encendre la flama de l’interès a saber-ne més i aprofundir en el que la curiositat, la investigació, la ciència i la imaginació dels humans ha pogut generar en ambdues matèries d’un abast infinit... i en l’art i la cultura. En volem més...”. Valoració feta per Josep M. Arque, enginyer col·legiat núm. 4374

Tots els EIC podeu gaudir d’un 10% de descompte en tots els models de bicicletes. Dades de contacte per realitzar-ne la compra: Telèfon: 972 964 033 A/e: ecobike@ecobike.com www.ecobike.com Botiga: Carrer dels Arboços, 10 Pol. Ind. Vulpellac. Nau1 17111 Forallac (Girona)

FULLS dels ENGINYERS

101

volem +

Q-RIOSITATS SOMMELIER GOURMET L’enginyer industrial Josep Seuba ha llançat al mercat l’aplicació per a iPhone Sommelier Gourmet, que orienta l’usuari en l’elecció del vi excel·lent per a cada plat gurmet. La pàgina principal d’aquesta aplicació mostra quatre opcions: maridatge, vins, cellers i plats. El cor de Sommelier Gourmet es troba a l’espai de maridatge, on l’usuari selecciona el tipus d’àpat que farà i l’aplicació li mostra una acurada selecció dels vins que millor hi combinen, així com una fitxa exhaustiva de les seves propietats. L’espai de vins mostra una base de dades que actualment compta amb més de 800 noms; i l’espai de cellers, les empreses productores. L’última opció, plats, és un recull de termes i definicions de plats culinaris. Paral·lelament, al menú inferior, es poden fer cerques específiques per regions vitivinícoles o per varietats de vins. El menú ajuda permet conèixer més en detall conceptes relacionats amb varietals, aromes i boca. En els pròxims mesos, l’aplicació també estarà disponible per a dispositius Android.

ENTRETENIMENTS Un nen li explicava al seu pare que no tenia temps per anar a l’escola. I li ho deia així: “Dormo 8 hores al dia que, en un any, són 122 dies; i els dissabtes i diumenges no hi ha escola i això són 104 dies a l’any. Hi afegeixo els 60 dies de vacances de l’estiu. També necessito 3 hores cada dia per als àpats, que sumen més de 45 dies a l’any. I necessito un mínim de 2 hores d’esbarjo diàries, que són més de 30 dies a l’any”. Tot sumat eren 361 dies. On és l’error?

Solució del número anterior: Cada tall que fem al pastís genera tantes noves parts com l’ordre dels talls que fem. És a dir, el primer tall en genera un altre, el segon dos més, el tercer tres més i així successivament. Amb el tercer tall tenim 7 parts, amb el quart 11, amb el cinquè 16, i amb el sisè 22 parts. Per tant, amb sis talls al pastís aconseguirem 22 parts.

102

GENER/FEBRER/MARÇ 2013

INFLUÈNCIA A LES XARXES SOCIALS Klout és una eina que, enllaçada amb les xarxes socials (Twitter, Facebook, LinkedIn...), mesura el nostre grau d’influència entre la resta d’usuaris amb els quals ens relacionem. Klout puntua la influència en una escala que va del 0 als 100 punts. La puntuació mitjana de Klout és de 40 punts. Com més gran sigui la nostra capacitat per conduir converses i inspirar accions socials com ara gustos, accions i repiulades, més elevada serà la puntuació.

WWWEBS Unió Europea – Portal d’eficiència energètica http://ec.europa.eu/energy/efficiency/index_en.htm Portal de la Comissió Europea que té com a objectiu fer difusió de l’estratègia i les politiques de la UE en matèria d’energia: energies renovables, eficiència energètica, tecnologia i innovació, petroli, carbó, gas, electricitat, energia nuclear, energia de fora de la UE, infraestructures, etc. En qualsevol d’aquests àmbits facilita legislació, estadístiques, guies, estudis, activitats, consultes públiques, notícies, etc.

Generalitat de Catalunya – Portal InfoNORMA http://www.gencat.cat/infonorma/ Servei d’informació i assessorament creat pel Departament d’Empresa i Ocupació, amb l’objectiu de facilitar a les empreses establertes a Catalunya l’accés a la normativa en els àmbits següents: seguretat de les instal·lacions i dels productes, productes químics, marcatge CE, i vehicles i la seva inspecció tècnica (ITV). Inclou un cercador de normativa, guies específiques i un servei de consultes tècniques.

VIU L’ASSOCIACIÓ

GENER - FEBRER - MARÇ 2013 GENER TALLER DE METEOROLOGIA DIJOUS 17 I 24 Tractarem des del canvi climàtic fins a la formació dels núvols, passant pels fenòmens meteorològics més curiosos. Vine a descobrir el perquè de tots aquests fenòmens científics. El taller serà impartit per Josep Maria Gasca, fundador de l’Associació Catalana d’Observadors Meteorològics (ACOM). Horari: 18.30 a 20.30 h Preu col·legiat: 25 € / Preu no col·legiat: 28 € Lloc: seu dels EIC (Via Laietana, 39, Barcelona) TREU PROFIT DEL TEU IPAD (NIVELL INICIAL) DILLUNS 21 I 28 Com ens pot ser útil un iPad en l’àmbit professional i personal? Podem consultar el correu electrònic; fer cerques i navegar per Internet; realitzar videoconferències per Skype; crear i gestionar documents de text, taules de càlcul, presentacions, PDF o llibres; gestionar les nostres xarxes socials... Es recomana que cada alumne/a porti el seu iPad. El taller serà impartit per Jordi Flamarich, consultor en comunicació digital. Horari: 18.30 a 20.30 h Preu col·legiat: 25 € / Preu no col·legiat: 28 € Lloc: seu dels EIC (Via Laietana, 39, Barcelona) LLEGIR EL FIRMAMENT A TRAVÉS DELS MITES DIMECRES 23 I 30 En aquest taller aprendrem a identificar les constel·lacions que ens ofereix el cel, tot relacionant-les amb les seves històries mitològiques i amb el que aporten al món antic i encara al nostre. El taller serà impartit per Marc Boqué, llicenciat en Filosofia i Física. Horari: 18.30 a 20.00 h Preu col·legiat: 20 € / Preu no col·legiat: 23 € Lloc: seu dels EIC (Via Laietana, 39, Barcelona) COM MILLORAR LA NOSTRA QUALITAT DE VIDA DILLUNS 28 La psicologia positiva es basa en les escoles humanistes i busca descobrir els punts forts de la nostra personalitat per desenvolupar-los en la nostra vida personal i professional. Els seus inicis se situen a l’any 1998. En aquest taller tractarem de buscar els aspectes positius –nostres i del nostre entorn– que ens permetran superar els reptes i aconseguir un creixement personal. És un taller totalment participatiu impartit per Ramon Terraza Torras, doctor enginyer industrial i psicòleg, i professor de la UPC, la UB, la UdG i la UOC. Horari: 17.00 a 20.00 h Preu col·legiat: 15 € / Preu no col·legiat: 18 € Lloc: seu dels EIC (Via Laietana, 39, Barcelona)

FEBRER INICIACIÓ A LA MÀGIA DIJOUS 7, 14, 21 I 28 Aprendrem les tècniques bàsiques (cartomàgia, micromàgia i màgia de saló) per sorprendre amics i familiars amb les nostres habilitats com a nous mags. Caldrà comprar el material al professor el primer dia i tindrà un cost de 5 euros. Horari: 18.30 a 20.00 h Preu col·legiat: 50 € / Preu no col·legiat: 53 € Lloc: seu dels EIC (Via Laietana, 39, Barcelona)

TREU PROFIT DEL TEU IPAD (NIVELL AVANÇAT) DILLUNS 11 I 18 Aprofundirem en les prestacions de l’iPad en l’àmbit professional i aprendrem a crear, gestionar i compartir tota mena d’arxius i documents, convertint l’iPad en una eina més per a la nostra feina diària. Cada alumne/a haurà de portar el seu iPad i tenir uns coneixements mínims. El taller serà impartit per Jordi Flamarich, consultor en comunicació digital. Horari: 18.30 a 20.30 h Preu col·legiat: 25 € / Preu no col·legiat: 28 € Lloc: seu dels EIC (Via Laietana, 39, Barcelona) PROTOCOL XINÈS DIJOUS 21 I 28 El gran poder econòmic que estan adquirint alguns països asiàtics està augmentant les relacions entre Espanya i alguns d’aquests països. Les grans diferències culturals entre ambdós societats implica que empresaris i empreses s’hagin de plantejar formacions en protocol per tal de potenciar les relacions amb aquests països i desenvolupar-se adequadament dins d’aquest nou model de negociacions. Aquest curs se centra sobretot en el gegant asiàtic, la Xina, on el desenvolupament econòmic ha crescut de manera sorprenent en els últims anys. El taller serà impartit per Yi Huang, llicenciat en Economia per la Universitat Politècnica del Nord-oest de Xian. Horari: 18.30 a 20.30 h Preu col·legiat: 25 € / Preu no col·legiat: 28 € Lloc: seu dels EIC (Via Laietana, 39, Barcelona) TAST DE FORMATGES DILLUNS 25 Ens endinsarem en el món dels formatges d’una manera clara, concisa i a l’abast de tothom. Coneixerem formatges artesanals de Catalunya i molts altres d’imprescindibles de la resta d’Europa. Aprendrem a classificar-los i tastar-los. Explorarem les possibilitats culinàries dels formatges tractats amb maridatges desproveïts de tòpics. Participa d’aquest viatge gastronòmic des dels pasturatges fins al plat! El taller anirà a càrrec de Carme Alcaraz, llicenciada en Humanitats i amb el Màster Oficial en Gestió del Patrimoni Gastronòmic i Culinari a la Universitat de Barcelona CETT. Horari: 18.30 a 20.30 h Preu col·legiat: 35 € / Preu no col·legiat: 38 € Lloc: seu dels EIC (Via Laietana, 39, Barcelona) TÈCNIQUES DE RESOLUCIÓ DE PROBLEMES DIMECRES 27 La vida va plena de situacions que, en si mateixes, no són problemàtiques. Allò que en realitat les converteix en “un problema” és la solució que adoptem per resoldre-les. La preocupació, la tristesa i la ira són indicadors que estem vivint un problema. Les tècniques de resolució de problemes ens ajuden, entre moltes altres coses, a reduir o suprimir pensaments que ens aboquen a creure’ns incapaços de manegar la situació, ens faciliten reduir l’ansietat que ens provoca la incertesa a l’hora de prendre una decisió, ens possibiliten mantenir la serenor quan no trobem una solució encertada a la primera, ens ajuden a desenvolupar l’autoestima i l’autoconfiança... Al taller compartirem aquestes estratègies i les posarem en pràctica. El taller anirà a càrrec de Sophia Blasco, assessora i coach personal. Horari: 18.30 a 20.30 h Preu col·legiat: 10 € / Preu no col·legiat: 13 € Lloc: seu dels EIC (Via Laietana, 39, Barcelona)

Programació d’activitats

MARÇ CONVERSA EN ANGLÈS DILLUNS 4, 11, 18 I 25 Aquest taller ens ajudarà a perdre la vergonya i a practicar l’anglès de manera més fluïda utilitzant tòpics actuals i situacions quotidianes. Els continguts del taller seran: incrementar la confiança en nosaltres mateixos i en els nostres coneixements de l’idioma; adquirir una major fluïdesa en el maneig de l’idioma i evitar així interrupcions en la comunicació; i millorar el nostre desenvolupament en l’àrea de la comprensió i l’expressió oral. Horari: 18.30 a 20.00 h Preu col·legiat: 50 € / Preu no col·legiat: 53 € Lloc: seu dels EIC (Via Laietana, 39, Barcelona) MÀGIA (NIVELL AVANÇAT) DIMARTS 5, 12, 19 I 26 Per a tots aquells que ja us heu iniciat en les tècniques bàsiques de la màgia, us oferim l’oportunitat de continuar gaudint amb els trucs més sorprenents. Per fer aquest taller cal haver fet el curs d’iniciació a la màgia o tenir coneixements previs. El curs anirà a càrrec de Jaume Garcia, president del Cercle Il·lusionista de la UPC, membre de l’Associació de Mags Il·lusionistes de Catalunya i exmembre de la Societat Espanyola d’Il·lusionisme (SEI). Horari: 18.30 a 20.00 h Preu col·legiat: 50 € / Preu no col·legiat: 53 € Lloc: seu dels EIC (Via Laietana, 39, Barcelona) TALLER DE NUTRICIÓ DIJOUS 14 I 21 Coneixerem les pautes bàsiques d’una bona alimentació i les propietats terapèutiques dels aliments. Comentarem determinats aspectes de l’alimentació actual i coneixerem les propietats més rellevants dels nutrients i dels aliments i la seva repercussió en el nostre organisme. Horari: 18.30 a 20.00 h Preu col·legiat: 25 € / Preu no col·legiat: 28 € Lloc: seu dels EIC (Via Laietana, 39, Barcelona) COM SUPERAR LA POR A EQUIVOCAR-SE DIMECRES 20 La por a equivocar-nos ens paralitza. En la nostra cultura, l’error i el fracàs estan estigmatitzats; no volem equivocar-nos. Posem el focus d’atenció en l’error i ens proposem aconseguir reduir les possibilitats d’equivocar-nos a zero. És aquesta focalització de l’atenció en l’error la que ens porta a viure amb por a equivocar-nos. I quina és la millor estratègia per no equivocar-nos? Hi ha dues bones estratègies: no fer és la més rotunda, la que ens garantirà una taxa d’error igual a zero; i fer només allò que està provadíssim que funciona ens garantirà minimitzar l’índex d’error. Al taller, presentarem estratègies per superar la por a equivocar-nos. El taller anirà a càrrec de Sophia Blasco, assessora i coach personal. Horari: 18.30 a 20.30 h Preu col·legiat: 10 € / Preu no col·legiat: 13 € Lloc: seu dels EIC (Via Laietana, 39, Barcelona)

Per a més informació: Tel. 932 957 804 · a/e: atencioeic@mail.eic.cat · www.eic.cat

borsí

IMMOBLES Llogo apartament al barri antic de Mercadal (Menorca) per setmanes o quinzenes. Dues habitacions dobles, dos banys, cuina-menjador i terrassa. Preu per dia: juny i setembre, 50 €; juliol, 60 €; i agost, 70 €. Tel. 934 514 510 i 670 455 052. Es ven o es lloga apartament (per a gent gran o com a inversió) a l’edifici Las Arcadias del carrer Dr. Fleming, 1, de Barcelona. Habitació, sala d’estar, bany gran, cuina equipada, terra de parquet, aire condicionat i pàrquing. Serveis de restaurant, gimnàs, servei mèdic, capella, sales de joc, salons, bugaderia, consergeria, jardins, etc. Preu venda: 560.000 €. Preu lloguer: 2.200 €/mes (inclou despeses 1.300 €/ mes aprox.). Tel. 666 538 524 (Jesús).

Es lloga local comercial a peu de carrer al centre d’Olot. Planta baixa de 162 m2 que dóna a dos carrers i una plaça cèntrics. Per a consultes i visites: Tel. 972 271 717 (Sr. Pere Bahí. Indiqueu la referència Baixa del Tura, 3).

Es ven apartament amb vistes panoràmiques a primera línia de mar a Sant Antoni (Eivissa). Situat davant del port esportiu. Són 40 m2 reformats: menjador, dormitori, cuina oberta, bany complet i aire condicionat. Terrassa amb vistes impressionants. A 5 min a peu de la platja. Tel. 639 367 197. A/e: afeltorras@ hotmail.com.

Es lloga despatx de 14 m2 compartit amb professionals del sector de l’enginyeria. Disposa de sala de juntes. Inclou aire condicionat, calefacció, llum, aigua i neteja. Finca amb porter i ascensor. Preu: 350 €/ mes. Tel. 932 411 275.

Es lloga apartament moblat i equipat a Sitges, a 50 m de la platja. Dos dormitoris, dos banys, salómenjador, cuina, dues terrasses, piscina, plaça de pàrquing i servei de porteria. Tel. 600 069 759 / 932 038 415.

Es ven antiga masia de pedra vista i condicionada, de primers del segle XVIII (documentada). Tres plantes de 125 m2 cada una i 1.800 m2 de terreny al voltant amb vegetació. Dues sales d’estar i vuit habitacions, tot ben ampli; calefacció, telèfon i tots els serveis. Ubicació al nord del Moianès, en zona urbana, a 64 km de Barcelona. Molt bona comunicació. Preu: 820.000 €. Tel. 678 813 391 (Lluís).

Es lloga espai per a treballadors autònoms o equips del ram de l’arquitectura, el disseny, l’advocacia, l’enginyeria i la publicitat. El local està format per dos despatxos individuals, recepció a peu de carrer i sala de treball (per a vuit persones). Els banys, la sala d’espera, la sala de reunions i la cuina són compartits. Es lloga l’espai complet o les diferents sales per separat. Situat en una zona cèntrica de Barcelona, a 5 min a peu del passeig de Gràcia. Fàcil accés amb el cotxe i transport públic (Metro: Verdaguer). Tel. 934 764 530.

Es lloga pis de 125 m2, al carrer Pintor Ribalta, 9-11, de Barcelona. Setè pis de nou. Disposa de quatre habitacions, dos banys, safareig i una petita terrassa. Molta llum, tot exterior excepte un dels banys. Zona comunitària d’esbarjo amb piscina. Molt ben comunicat. Preu: 1.250 €/mes. Opció d’una plaça de pàrquing al mateix edifici. Tel. 679 493 261 (Judit).

Oportunitat inversora! Venc societat tenidora de setze pisos al centre de Barcelona, tots llogats amb contractes de temporada, la majoria. Hipoteques a Euribor més 1% i avantatges fiscals al comprador. Tel. 607 248 150 (Joan Sellés).

Llogo baixos, amb orientació al sud, per temporades o com a habitatge habitual, a Valldoreix (Sant Cugat del Vallès). De 45 m2, amb habitació de matrimoni, menjador - sala d’estar, cuina i bany. Terrassa de 45 m2. Espai enjardinat i zona per aparcar. A 15 min a peu dels FGC. Animals no. Preu: per viure de manera habitual, 650 €/mes + 50% consums; per temporada, 1.050 €/ mes + 50% consums. Tel. 606 348 902.

Es lloga apartament a Sant Antoni de Calonge. Primera línia de mar. Gran, apte per a dues famílies. Completament equipat i amb terrassa i pàrquing. Tel. 666 644 153.

Es ven nau industrial de 1.000 m2 de planta baixa i 1.000 m2 de pis, a l’avinguda del Carrilet, 173, de l’Hospitalet de Llobregat (08907 Barcelona). Tel. 629 353 640 (Joan Miquel).

Es venen tres places de pàrquing dobles a la zona del passeig de Sant Gervasi (Bonanova) de Barcelona. Preu: 25.000 € i 23.000 €. Tel. 932 014 016 (Sra. Churruca).

Llogo una plaça de pàrquing al carrer Joan Güell (Can Mantega) del barri de Sants de Barcelona. Per a cotxe mitjà. Preu: 80 €/mes. Tel. 690 602 386 (Ignasi).

104 GENER/FEBRER/MARÇ 2013

Llogo pis a BCN, Eixample Esquerra (Sepúlveda/Villarroel). cinquè pis amb ascensor. 76 m2, tres habitacions. Armaris encastats, bany complet adaptat a dutxa, saló amb alumini doble vidre i persiana motoritzada, aire condicionat, parquet i cuina equipada Tot impecable. Preu: 798 €/mes + garanties i assegurança llar. Més fotos a https://www.dropbox. com/sh/iavf7vmir2iw0f8/ XiAXs_bUn5 Tel. 639 613 905 (Ferran). A/e: ferran.virgos@upc.edu.

Es lloguen despatxos individuals a Granollers per a professionals liberals (enginyers, arquitectes, advocats, procuradors, metges, aparelladors, psicòlegs, etc.) i afavorir la possibilitat de col·laboració professional. Inclòs al lloguer: mobles; adsl i telf.; a/c i calefacció; servei neteja; recepció correspondència; trucades i visites per administrativa; zones comunes. Sense despeses de redacció del contracte. Preu: 390 €/mes (IVA no inclòs). Tel. 671 035 918 / 938 613 035 (Sra. Yolanda). Llogo pis a Barcelona, amb o sense mobles. Dues habitacions, exterior, lluminós i cèntric. Molt ben comunicat: zona Ernest Lluch, a 2 min del Metro Collblanc, tramvia Ernest Lluch, Camp Nou, i autobusos 57, 157, 15, 54 i D20. Nou i amb possibilitat de pàrquing a la mateixa finca. A 2 min hi ha un poliesportiu amb piscina. Preu: 770 €/mes. Tel. 654 375 102 (Manuel).

Es lloga despatx d’enginyers per compartir a Pedralbes (zona universitària), Barcelona. Local de planta baixa amb accés directe des del carrer. S’ofereix espai de treball amb serveis compartits. Opció de despatx individual. Possibilitat de col·laboració o intercanvi de feines. Es busquen enginyers, delineants, comercials, dissenyadors, instal·ladors. Disponibilitat immediata. Preu: des de 100 €/ mes. Tel. 616 458 225 (Francisco).

Venc magnific pis de 90 m2 en zona tranquil·la de Lloret de Mar. Tot exterior. Dues terrasses, tres habitacions, sala-menjador, bany, lavabo i cuina totalment reformats. Calefacció i gas natural. Conserge. Aparcament tancat. Jardí i piscina comunitaris. Moblat i totalment equipat. A 100 m platja. Preu 220.000€ (negociables). Tel. 932 040 318 (nits)

Venc torre amb jardí a Cardedeu. Molt ben situada, a 5 min del centre. Zona tranquil·la. Terreny: 308 m2. Superfície habitable: 156 m2. Quatre habitacions (dues dobles i dues individuals), menjador, sala d’estar i dos banys. Calefacció i gas ciutat. Llar de foc. Tel. 938 461 470. Es pot veure vídeo a: http:// www.youtube.com/ watch?v=ntonMeu 7oJg.

Per motius de trasllat de residència venc mobles per menjador seminous: dos mòduls baixos color wengue amb tres calaixos per a TV, dos mòduls de paret wengue amb un armari cadascun, dos prestatgeries per a llibres a conjunt, una taula + quatre cadires de pell sintètica marrons. Ho venc desmuntat. Cal recollir-ho a domicili de Barcelona. A/e: criscm100@hotmail. com

VEHICLES

ALTRES

Venc Volkswagen Touareg 3.0 V6 TDI tiptronic de l’any 2006. Amb 165.000 km, climatitzador bizona, seients confort de cuir calefactables amb regulació Isofix, fars bixenó adaptatius, sostre elèctric, navegador amb mapa d’Europa, equip de so Volkswagen, mans lliures amb Bluetooth, sintonitzador de TV i suspensió pneumàtica adaptativa. Preu de compra original: 67.400 €. Preu de venda: 22.900 €. Tel. 617 345 686 (Sergi).

Es lloga una tribuna a la primera graderia de l’estadi del Barça per a tota la temporada 2012-2013. Tel. 977 319 307.

Es ven Jeep Grand Cherokee del 1994, de color verd metal·litzat, amb 240.000 km i en molt bon estat. Preu: 2.500 €. També es ven Ford Fiesta-L del 1977, de color blanc i amb 155.950 km. Preu: 2.000 €. Tel. 667 546 238 (Anna).

Es ven enciclopèdia tècnica en francès Techniques de l’ingénieur (edició del 1990-1991). Són 67 volums en molt bon estat que inclouen: generalitats; mesures i control; metal·lúrgica; electrònica; mecànica i calor; electricitat electrotècnica; construcció; enginyeria mecànica, elèctrica, energètica... Preu: 2.050 €. Tel. 696 981 860 (Àngel).

Llogo una o dues places de pàrquing al carrer Casp, cantonada Sicília, de Barcelona. Per a cotxe mitjà o gran. Tel. 659 780 582 (Ignacio).

FULLS dels ENGINYERS

105

volem +

TEXT: Carles Aluju

FOTO: Arxiu

Enginyeries del Món

Àsia i Pacífic es toquen

A la ciutat de Vladivostok (Rússia), coincidint amb la celebració de la cimera Asia-Pacific Economic Cooperation (APEC) el passat setembre, es va inaugurar el pont atirantat més llarg del món. Aquesta majestuosa infraestructura connecta la península de Nazimov amb l’illa de Russki per sobre de la badia de Zolotov Rog. La llargada total del pont de Russki és de 3,1 quilòmetres i el vano per sobre

del mar és d’1,1 quilòmetres. Els dos pilars del pont tenen una alçària de 326 metres. Amb un cost que s’estima que ha superat els mil milions de dòlars, el pont té un disseny aerodinàmic capaç d’assumir les ratxes de vent de la zona –que poden ser de fins a 120 km/h–, onades de fins a 6 metres d’alçària, gruixos de gel al mar de fins a 70 centímetres i oscil· lacions tèrmiques d’entre els -40ºC i

Més informació: http://vladivostok-city.com

CONTACTE

106

Si vols contactar amb els Fulls dels Enginyers per posar un anunci de compra/venda, suggerir un entreteniment o fer qualsevol proposta, pots fer-ho a través de l’adreça electrònica fulls@mail.eic.cat. Per a canvis d’adreça, GENER/FEBRER/MARÇ posa’t en contacte amb atencioeic@mail.eic.cat. 2013 També pots trucar al telèfon 933 192 300.

els 40ºC. Les estructures s’han fet de formigó armat i acer. Els tirants estan formats per cables de 15 mm, i cada tirant està constituït per entre 13 i 79 cables. Els tirants estan coberts de plàstic amb els colors de la bandera russa. El pont disposa de quatre carrils per a vehicles –dos per sentit– i dos més per al pas de vianants. Les obres van començar el 2008 i es van acabar l’agost del 2012.