Fulls 280 by Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya

President de l’AEIC

LA COLUMNA Antonio Cerrillo Periodista especialitzat en medi ambient a La Vanguardia

05 08

ELS NOSTRES EXPERTS

Òscar Martínez Els honoraris dels enginyers

PROJECTE L’Eix Transversal dobla capacitat i seguretat

ESPECIAL Els enginyers tenim opinió

TECNOLOGIA I EMPRESA Baxi, la calefacció del segle XXI

INFORME Noves oportunitats mar enllà

Manel Villalante L’alta velocitat a Catalunya

ELS NOSTRES EXPERTS

30 ENTREVISTA Josep Maria Bosch Aymerich, empresari i creador de Masella i de Cap sa Sal

CALIDOSCOPI Javier Ibáñez

Tots els actes i jornades dels EIC

38 REPORTATGE

VOLEM + Cursos i tallers Viu l’Associació

VOLEM + Ofertes i serveis

Entreteniments i curiositats

ENGINYERIES DEL MÓN Enginyeria de l’espai

Dakar, màxima exigència

VOLEM +

DIA A DIA

Antoni Tahull El sistema elèctric català

Junior FIRST LEGO League

Albert Ferrari

ELS NOSTRES EXPERTS

EN FAMÍLIA

ELS NOSTRES EXPERTS Ha començat l’insourcing de les empreses industrials?

volem +

Joan Torres

fem institució

EDITORIAL

som enginyers

tenim opinió

sumari

ARTICLES Caixa d’Enginyers

ARTICLES Serveis Ocupacionals

Crèdit? Sí, gràcies

Mercat laboral dels enginyers durant el 2012

EDITA: Associació/Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya AEIC

AEIC - COEIC

President: Joan Torres i Carol Vicepresident 1r: Jordi Dolader i Clara Vicepresident 2n: Ricardo Granados i García Secretari: Jaume Puigdueta i Lucas

Director general: Josep Mouriño Comissió d’Informació i Publicacions Subcomissió dels Fulls: Maria Assumpta Mas, Jaume Puigdueta, M. Clara Torrens Cap d’Imatge i Comunicació: Eva Díaz Coordinació: Anna Carrió Redacció: Mònica Acero, Anna Carrió, Carles Aluju, Jordi Garriga, Manel Gastó, Isabel Marquès, Montse PérezCreus, Francesc Latorre i Pablo Monforte Publicitat: Eva Díaz i Pilar Alonso Fotografia: Isabel Marquès Disseny i maquetació: Anna Carrió Il·lustració: Judit Canela Correcció lingüística: Mercè Molins Impressió: Vanguard Gràfic S.A.

COEIC Degà: Joan Vallvé i Ribera Vicedegà: Josep M. Rovira i Ragué Secretari: Manuel Casas

Demarcacions del COEIC Girona: Jaume Masgrau Lleida: Joaquim Llop Catalunya Central: Josep Alabern Tarragona: Lluís Maestre Delegació del Vallès: Francesc Figueras

Dipòsit legal: B-40460/92 ISSN: 2013-3332 Administració i distribució: Enginyers Industrials de Catalunya Via Laietana, 39 08003 Barcelona T: 933 192 300 F: 933 100 681 a/e: fulls@mail.eic.cat

Els articles signats no representen l’opinió dels Fulls dels Enginyers.

CRÈDITS

tenim opinió

EDITORIAL

La implicació del nostre col·lectiu Joan Torres / President de l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya

a preocupació del nostre col· lectiu envers el rumb de la situació econòmica, social i polí· tica actual, es manifesta constantment en el nostre dia a dia. Inquiets per natura· lesa, els enginyers busquem solucions a infinitat de problemes i el fet de no tenir alternatives clares per tirar endavant en aquest mar d’obstacles, fa que com a institució que representem el col·lectiu d’enginyers i enginyeres industrials intentem moure’ns en diverses direcci· ons per tal de trobar nous camins. Un d’aquests camins ha estat preguntar als col·legiats i associats quines són les seves preocupacions amb relació a la crisi global que estem patint. La Comissió Delegada de Cooperació Estratègica, creada l’any 2011, va engegar un procés de consulta amb la intenció de generar el màxim d’opinió i reflexió possible i elaborar un informe de diagnosi sobre l’actual crisi econòmica. En aquest número podreu consultar aquest docu·

ment titulat Davant les crisis actuals: problemàtica, perspectives i propostes. Aquest procés de participació és vital per escoltar la veu del nostre col·lectiu, un referent clau en la nostra societat, i forma part de les mesures que es van adoptar després de la modificació dels estatuts de l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya l’any 2010 per tal d’enfortir la relació amb els enginyers i les enginyeres membres del COEIC. Implicació, debat i apor· tació d’idees. Volem ser un referent i també volem enriquir la nostra capaci· tat col·lectiva amb propostes útils per a tots els enginyers i les enginyeres, per a la societat i per als governs i les administracions. En aquest camí de creixement i anàlisi personal, l’AEIC fa 150 anys i en el pròxim número dels Fulls dels Enginyers podreu gaudir de continguts especials que il·lustraran tots aquests anys al ser· vei de la professió.

SONÒMETRE SONA BÉ

NO SONA...

GRINYOLA

L’AEIC fa 150 anys

El COEIC valora si el monument a Colom reobrirà les seves portes

Llei de liberalització dels serveis

L’Associació d’En· ginyers Industri· als de Catalunya fa 150 anys i en el proper núme· ro dels Fulls dels Enginyers hi trobareu un desplegament especial de continguts que il·lustraran aquest segle i mig de trajectòria al servei de l’enginyeria.

Després del tanca· ment al públic del popular monument, a causa d’una avaria a l’ascensor que va obligar a un complicat rescat de sis turistes l’1 de maig del 2012, el COEIC redactarà un informe definitiu sobre la possibilitat de reobrir les portes d’aquest monument emblemàtic.

L’Avantprojecte de llei de libera· lització dels ser· veis que prepara el Govern espa· nyol crea inquietud entre els col·legis professionals que es veurien afectats (ar· quitectes, advocats, enginyers i farma· cèutics). Aquests alerten que afavoreix l’intrusisme professional.

D’acord amb la Política de protecció de dades de caràcter personal que tenen implantada el Col·legi i l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya, s’informa que, atès que l’anuari és un fitxer que té legalment atribuïda la condició de font accessible al públic i vist que s’està emprant per a activitats comercials, s’explicitarà en el fitxer de manera destacada que dites dades no es podran utilitzar per a finalitats de publicitat o prospecció comercial. No obstant això, tenint en compte que aquest és un dret al qual els interessats poden renunciar, quan un col·legiat i/o associat així ens ho manifesti es farà constar en el fitxer que l’interessat ha informat del seu consentiment perquè s’usin les seves dades per a publicitat o prospecció comercial. Aquest consentiment s’ha de comunicar pels mitjans següents: per correu electrònic a lopd@eic.cat, per fax amb la referència LOPD al 933 100 681 o per escrit adreçat al Col·legi Oficial i l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya amb la referència LOPD a la Via Laietana, 39, 08003, de Barcelona.

ABRIL/MAIG/JUNY 2013

Subvencionar l’energia fòssil

D’

una tacada el Govern ha eliminat les ajudes per a la compra de calderes i electrodomèstics eficients (frigorífics, neveres...), així com per als equipaments per estalviar energia en l’àmbit municipal i industrial. Han desaparegut les políti· ques d’estalvi d’energia. Molt trist, si no sospitós, tenint en compte que importem el 80% de l’energia. L’Administració central ha focalitzat la seva política energètica a resoldre el dèficit tarifari, reconegut a les empreses elèctriques. Les úniques polítiques en aquest camp han estat salvar els ingres· sos de les companyies amb constants pujades de la tarifa de la llum per com· pensar aquest dèficit. El que és realment lamentable és que aquestes empreses no tinguin miraments a l’hora de mostrar semestralment els seus beneficis osten· tosament, un fet incomprensible en una època com l’actual. I tot perquè no s’ha fet el replanteja· ment necessari de les causes d’aquest dèficit. La patronal UNESA i els seus afiliats al Govern acusen les renova· bles (primes), però el dèficit tarifari té a veure sobretot amb un sistema elèctric sobredimensionat. En els últims sis anys, la potència elèctrica instal·lada ha aug· mentat deu vegades més que la demanda d’electricitat.

Culpar les renovables no té justificació. L’any 2008 aquest dèficit va arribar als 5.819 milions d’euros mentre que les pri· mes eren de només 2.423 milions d’euros. El model de conformació de preus és la negació de la lliure competència perquè es configura a partir del cost de les tec· nologies més cares. La UE repeteix que el mercat elèctric no funciona a Espa· nya; que no hi ha competència, i que s’ha produït una sobreretribució d’algunes tecnologies d’electricitat com la nuclear i la gran hidràulica, que tenen instal· lacions amb trenta i quaranta anys de funcionament, però se’ls paga el mateix preu que a la resta. I es continuen socialitzant les pèrdues

LA COLUMNA Antonio Cerrillo Periodista especialitzat en medi ambient a La Vanguardia

de males decisions empresarials. Des de l’any 2001, s’han creat a Espanya 27.123 MW de potència de centrals de gas de cicle combinat (més que totes les fonts renovables). Però aquestes inversions, promogudes per la iniciativa privada sense talls pel Govern, s’han demostrat desmesurades. El seu factor de càrrega és del 25%. És com si tres de cada quatre plantes de cicle combinat no s’utilitzes· sin. Però les subvencionem més enllà del que és raonable com a energia de suport. Els pagaments per capacitat han passat de 305 milions d’euros l’any 2008 a 1.535 milions l’any 2011. Subvencionar una central amb energia fòssil (perquè estigui parada!) no és propi del segle XXI.

L’ALTAVEU

“El desdoblament de l’Eix Transversal és l’obra que més em satisfà pel seu caràcter singular, el disseny innovador, el procés constructiu, el finançament, el respecte al medi ambient i el retorn socioeconòmic.” Pedro Maqueda President de Cedinsa

FULLS dels ENGINYERS

Aqualogy. La marca global de solucions integrades de l’aigua El desenvolupament de la societat i la preservació del medi ambient exigeixen una gestió eficient de l’aigua. El talent, la innovació i el compromís són els pilars d’Aqualogy, la marca global de solucions integrades de l’aigua. Aqualogy ofereix solucions adaptades a les necessitats d’institucions o d’empreses. Al servei de les persones. Benvinguts al futur de l’aigua

l a u

. y g

t e n

tenim opinió

ELS NOSTRES EXPERTS

Els honoraris dels enginyers Òscar Martínez / Enginyer industrial col·legiat núm. 11166

urant el passat mes de novembre, vaig rebre un correu electrònic d’un client (dels bons, dels que continuen encar· regant projectes i, el més important, els paguen) en el qual m’anunciava una rebaixa dels honoraris d’enginyeria d’un 25% per a l’any 2013. Immedia· tament el vaig trucar, i vam quedar al cap d’uns dies per parlar. La seva argumentació per a aquest ajustament, a més de la situació econò· mica actual, el moment en què vivim, etc., va ser que havia rebut una oferta d’una altra enginyeria, la qual oferia els seus serveis un 35% per sota dels preus que estaven pagant. Evident· ment, el raonament del meu client va ser lògic i immediat: si hi ha algú dis· posat a treballar un 35% més barat, els meus actuals proveïdors, que coneixen exactament el tipus de projecte, també es poden ajustar. A ningú no li agrada que li rebaixin ni els seus honoraris ni el seu sou, però no critico la postura del meu client, ja que, com a bon directiu, té la mis· sió de vetllar pels interessos de la seva empresa. Com tots sabem, els antics barems o criteris d’honoraris del Col·legi faci· litaven als enginyers una orientació a l’hora de calcular els honoraris. Encara que el client no tenia cap obligació d’assumir-los, la simple referència a aquests criteris “legitimava” la fixació del preu que es pressupostava. És a dir, existia un terme comparatiu que en altres professions no es dóna. Actualment, la fixació del preu dels nostres serveis no té res a veure amb els criteris orientadors (ni tampoc amb els nostres costos, que són el nos· tre problema), sinó que hauria d’estar relacionat amb el valor que siguem capaços d’aportar al client.

ABRIL/MAIG/JUNY 2013

No obstant això, l’eliminació del terme comparatiu ha provocat una desorien· tació en la fixació del valor del nostre treball, i l’actual tendència a la baixa, en molts casos, implica treballar per sota del cost intern (sense saber-ho, de manera temerària i a costa de la quali· tat del servei). Fins ara, aquesta tendència es pro· duïa en els serveis que aportaven escàs valor afegit al client, però actualment es produeix una transversalitat que afecta a tot tipus de projectes. La solu· ció, entenc, no és queixar-se, ni donar la culpa dels nostres mals a la crisi. Està clar que hi ha uns mínims que no s’han de traspassar, i aquesta desenfre· nada tendència a la baixa ens perjudica a tots ja que no només veiem com dis· minueixen els nostres ingressos, sinó també, i sobretot, com es desprestigia la nostra professió. Crec que és hora d’assumir les noves regles del mercat (que estan aquí per quedar-se) i centrar-nos en la generació de valor al client amb propostes de servei modernes, professionals, competitives i eficaces, buscant captivar el client amb la nostra professionalitat, sense oblidar mai la responsabilitat que suposa la nos· tra signatura com a enginyers. Crec fermament que aquesta és l’aposta que han de fer les empreses d’enginyeria en l’escenari que estem vivint.

“L’eliminació del terme comparatiu ha provocat una desorientació en la fixació del valor del nostre treball, i l’actual tendència a la baixa, en molts casos, implica treballar per sota del cost intern”

Emporta’t el COEIC a la butxaca!

La nova App dels EIC està disponible per a iPhone i Android.

FULLS dels ENGINYERS

tenim opinió

ELS NOSTRES EXPERTS

Ha començat l’insourcing de les empreses industrials? Albert Ferrari / Enginyer industrial col·legiat núm. 8673

xemples com el de l’empresa Apple que obre una planta als Estats Units, mantenint la seva xarxa de proveïdors a la Xina, fa que ens preguntem si ja s’ha iniciat el procés de recuperar la indústria en general tant en aquell país com a la Unió Europea. El creixement continuat dels costos laborals a la Xina i el fet que en algunes àrees dels Estats Units hi hagi costos de mà d’obra continguts per la millora de la productivitat constant des del 2007, a més que els costos de l’ener· gia als Estats Units són més baixos, fa que hi hagi empreses que valorin fins a quin punt cal tornar a recuperar la indústria. El retorn de l’activitat manufacturera d’Apple als Estats Units no serà amb els telèfons mòbils, sinó amb els ordina· dors Mac, cosa que ja feia tímidament per alguns clients molt específics i sota comanda, amb proveïdors externs ame· ricans. Darrere de tot això s’intueix la necessitat de controlar millor la cadena logística d’aquells productes específics de menys volum de vendes i la protec· ció de la propietat intel·lectual. Altres empreses americanes també han estat treballant en el mateix sentit de recuperar activitat manufacturera als Estats Units, com ara Whirlpool (electrodomèstics), General Electric, Otis (elevadors), Caterpillar i Ford, amb el resultat que ja s’han creat milers de llocs de treball en aquest país anglosaxó. Boston Consulting Group preveu que les empreses dels set sectors següents són les que tenen més probabilitat de tornar: equips de transport; electrodomèstics i equips elèctrics; mobles; plàstics i cautxú; maquinària; productes metàl·lics, i

ABRIL/MAIG/JUNY 2013

ordinadors i electrònica. Es preveu que el setanta per cent dels produc· tes que els Estats Units importa avui de la Xina podria retornar abans del final de la dècada. És evident que els canvis estan en marxa per al model Made in China, però no ens enganyem: a hores d’ara no hi ha alternativa per a la produc· ció massiva de la Xina amb altres països desenvolupats i el que no és probable és que la fabricació de pro· ductes de gamma baixa i intensiva torni als països desenvolupats, ja que no és l’avantatge competitiu. El fet de tenir una activitat industrial

o l’aprovisionament a la Xina depèn de molts factors i cal evitar-ne la generalització, ja que dependrà del valor afegit del producte, de l’im· pacte del cost de la mà d’obra en el cost total en funció del disseny i del procés productiu, de si es té producte i/o interès pel mercat xinès, etc. Cal insistir que ens hem de focalitzar a innovar, i, millor encara, innovar sovint, tant pel que fa a producte com a processos per anar a buscar posicionament en gamma mitjanaalta que ens permeti estar en situació competitiva i, per tant, crear llocs de treball a casa nostra.

tenim opinió

ELS NOSTRES EXPERTS

Incentivar la innovació Jordi Guix Armengou / President de la Comissió de Política Industrial i Innovació dels EIC, enginyer industrial col·legiat núm. 4012

a incentivació de la innovació és una preocupació constant per a qualsevol empresa i per a qualsevol país. A partir de la constata· ció d’experiències i realitats en aquest àmbit a diferents països i a diferents empreses, es va creure oportú des del nostre Col·legi proposar a sindicats, patronals i empreses amb experièn· cia contrastada, fer unes reunions de treball i un debat final a porta tan· cada per tal d’intentar consensuar un document de mínims amb què tot· hom pogués estar d’acord. Els participants en aquestes reuni· ons de treball i en la taula rodona final van ser, per part dels sindicats, CC.OO. i UGT, per part de les patro· nals, Foment del Treball, CECOT i PIMEC, i per part de les empreses, Indra, Almirall, Schneider, Ficosa, i amb la participació de l’Oficina Ponti. Recollint, analitzant i classificant tot el que s’havia parlat en les diferents reunions de treball i durant la taula rodona de debat final, es va conside· rar i proposar que la incentivació de la innovació abraçava els cinc àmbits següents: el concepte de la innova· ció, les peculiaritats de Catalunya, les grans empreses, les petites empreses i el marc laboral i mercantil. En el document de síntesi de conclu· sions per cada un d’aquests àmbits, el text consensuat amb tots els par· ticipants va ser el que es detalla a continuació. En l’àmbit conceptual de la innovació, tothom està d’acord que la innovació és molt complexa i que cal aprofundir en alguns aspectes per contextualitzar millor aquest concepte. També cal diferenciar les patents com una part de la innovació, trobar sistemes per

ABRIL/MAIG/JUNY 2013

poder avaluar millor la innovació i fomentar la integració de la innovació com a factor de competitivitat. Pel que fa a les peculiaritats de Cata· lunya, tothom està d’acord que cal tenir molt en compte les caracterís· tiques de la cultura catalana i de la realitat del teixit empresarial català; que hi ha molts recursos disponibles; que cal millorar-ne la coordinació i l’eficiència, i que cal cuidar i fomen· tar els ecosistemes existents. Quant a les grans empreses, val a dir que cada sector d’activitat eco· nòmica té les seves peculiaritats, en què les grans empreses disposen de diferents alternatives per incentivar internament la innovació; que en els projectes d’innovació cal comp· tar amb la participació dels agents externs a l’empresa; que la clau de la innovació són els equips de treball interns o interns-externs a l’empresa; que són molt importants els recursos

“La incentivació de la innovació és una preocupació constant per a qualsevol empresa i per a qualsevol país”

“En l’àmbit de la petita empresa, tothom està d’acord a dir que s’ha acabat el model basat en subvencions; que cal incentivar la innovació amb un nou model”

disponibles en l’entorn on es troba ubicada l’empresa, i que la millora en la innovació de les petites empreses influeix en la millora de la innovació de les grans empreses. En l’àmbit de la petita empresa, tot· hom està d’acord a dir que s’ha acabat el model basat en subvencions; que cal incentivar la innovació amb un nou model focalitzat en la petita empresa; que es disposa de la matèria primera per innovar però el que falla és el sistema; que l’entorn actual és

complicat i la innovació és complexa, i que cal potenciar uns ecosistemes locals, fàcils i que funcionin. Per acabar, quan es parla del marc laboral i mercantil, hi ha el consens que la retribució econòmica pot ser un factor incentivador de la innova· ció, però que no és l’únic factor que es té en compte a l’hora de promoure-la. La dificultat està en la complexitat de la innovació i a poder avaluar l’apor· tació dels diferents equips de treball que intervenen en un projecte d’in· novació, siguin interns i/o externs a l’empresa. Cal aprofundir en un model propi català tenint en conside· ració el que s’està fent a altres països, i aprofitar els òrgans de representació i participació ja existents per debatre la millora del model actual i aprofun· dir-hi. Tot això sense menystenir les millores que cal introduir en la con· tractació, tant en el marc laboral com en el marc mercantil. El document de conclusions es va fer arribar al Departament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Cata· lunya, concretament al Sr. Xavier Ferràs, director del Business Innova· tion Centre.

FULLS dels ENGINYERS

tenim opinió

ELS NOSTRES EXPERTS

L’alta velocitat a Catalunya Manel Villalante / Enginyer industrial col·legiat núm. 7726

l 1844 els enginyers Subercase i Santa Cruz van idear el sin· gular ample de via espanyol. Malgrat la tendència internacional a l’harmonització, no va ser fins el 1998 que el Govern espanyol va acordar la transformació gradual de la xarxa fer· roviària a l’ample de via internacional (UIC). Dos anys abans, la Generalitat havia presentat l’estudi de factibilitat d’una connexió d’alta velocitat i ample UIC entre Barcelona i la frontera francesa. El passat gener, aquesta connexió va esdevenir realitat. Els vint-i-sis anys transcorreguts des de l’estudi inicial (1987) poden semblar excessius, però si els comparem amb obres similars a França i Alemanya veurem que el període mitjà de gestació és d’uns vint anys. El retard ha existit, però és menor del que apriorísticament pugui sem· blar. Els desacords entre els governs espanyol i català, però també les dis· cussions a Catalunya, han endarrerit el projecte amb llargs debats sobre el traçat, l’accés a l’aeroport i la seguretat del túnel de Barcelona, amb la Sagrada Família a l’epicentre. Ara és de justícia agrair a les empreses i als professionals, sovint qüestionats, que amb tota solvència i seguretat han desenvolupat correctament un pro·

ABRIL/MAIG/JUNY 2013

jecte complex. A hores d’ara, molts d’ells, tenint en compte la dràstica reducció de l’obra pública al nos· tre país, estan obligats a cercar nous horitzons professionals lluny d’aquí. La nova connexió ha trencat una barrera secular especialment per al transport de mercaderies, i contribueix a fer que la xarxa d’alta velocitat s’acosti als tres mil quilòmetres i es

“Cal agilitzar les reformes estructurals necessàries per superar les ancestrals barreres funcionals, econòmiques, operacionals i comercials del transport ferroviari de mercaderies” consolidi com la més extensa del món darrere de la de Xina. No obstant això, no pot dilatar-se més una profunda revisió del futur creixement de la xarxa d’alta velo· citat, atenent a criteris d’eficiència i més enllà de quina sigui la situació econòmica. Sols una dada: la xarxa espanyola, un 25% més extensa que la francesa, únicament transporta el 15%

de viatgers dels d’aquesta última. Per tant, ara, més que davant d’un punt final, hauríem d’estar davant d’un punt i seguit per avançar en la competitivi· tat, l’eficiència i la cohesió territorial. En primer lloc, cal donar la màxima prioritat als trams pendents del cor· redor del Mediterrani, incloent-hi els accessos viaris i ferroviaris al port de Barcelona, acabant alhora amb debats estèrils i incomprensibles a Europa, i afortunadament també cada cop més a Espanya, com el de la travessia central dels Pirineus. En segon lloc, cal agilitzar les refor· mes estructurals necessàries per superar les ancestrals barreres fun· cionals, econòmiques, operacionals i comercials del transport ferroviari de mercaderies. Res seria pitjor que dis· posar de les infraestructures i que no hi circulessin trens de mercaderies. I, finalment, queden moltes altres actu· acions per fer com l’estació intermodal de la Sagrera, resoldre les fractures que provoca el tren convencional a Girona i Figueres, desenvolupar el sistema de trens regionals d’alta velocitat i el seu traspàs a la Generalitat i aprofitar l’increment de capacitat a Barcelona per millorar el servei de Rodalies. En definitiva, se’ns obren noves opor· tunitats i nous reptes… Punt i seguit.

CMY

tenim opinió

ELS NOSTRES EXPERTS

El sistema elèctric català Antoni Tahull / Enginyer industrial col·legiat núm. 1847

l nostre sistema elèctric actual disposa d’instal·lacions de generació capaces de donar resposta a les demandes tant de potència com d’energia fins a l’any 2020. Com la capacitat d’in· terconnexió en alta tensió és molt superior a la recomanada per la Unió Europea (10% de la punta de màxima demanda), en l’aspecte d’infraestructures, un cop acabada la nova interconnexió amb França, anirem sobrats en tots els aspectes. Val a dir, però, que ens manca asso· lir un millor mallat de la xarxa de distribució, qüestió difícil fins que no gaudim de competències sobre regulació econòmica de l’activitat de distribució. Sostenibilitat mediambiental El sistema elèctric català (per aten· dre la demanda pròpia) emet entorn de 150 grams de CO 2/kWh, la mei·

ABRIL/MAIG/JUNY 2013

tat que l’espanyol o la mitjana de la UE-27 i de prop de la tercera part del Regne Unit o Alemanya. Per la nostra posició, és una sostenibilitat molt competitiva. Sostenibilitat econòmica Sense modificar el sistema retribu· tiu establert a Espanya, l’energia generada a Catalunya es podria ven· dre al consumidor final a uns preus com a mínim un 30% més baixos que els actuals. L’explicació d’aquest desfasament de costos està bàsica· ment en les primes de les energies renovables, el sobrecost de la gene· ració a les illes Canàries i Balears, les extraordinàries subvencions al carbó nacional (cada un dels minai· res en actiu —uns cinc mil— ens costa més de 250.000 €/any) i els descomptes que per interrompibi· litat es fan als grans consumidors. A Catalunya gaudim d’una òptima combinació de fonts d’energia amb

“El nostre sistema elèctric actual disposa d’instal·lacions de generació capaces de donar resposta a les demandes tant de potència com d’energia fins a l’any 2020”

un parc nuclear capaç de generar quasi el 50% de la demanda, un bon equip hidràulic i de cogeneració i una baixa incidència de sobrecost de les energies renovables. Ara estem a la gamma més alta de preus a la UE-27. Amb costos propis passa· ríem a ser un dels cinc estats més competitius en preus de l’energia. Sobre volum de mercat, Catalu· nya, amb una demanda anual de 48 TWh/any, se situaria per sobre del volum de mercats com Hongria (44), Bulgària (37) i Dinamarca (35), i seria quasi com Portugal (55) o Romania (61). La creació d’ens reguladors equi· valents a la Comissió Nacional d’Energia, al Consell de Seguretat Nacional o a l’operador de mercat, no encariria el preu de l’energia perquè ja han estat considerats. Però hauríem d’assumir l’emmagat· zematge dels residus nuclears. Cap temença al boicot des de Madrid.

Ells hi perdrien molt i nosaltres som autosuficients i tindríem la clau d’in· terconnexió amb Franca. El balanç és molt positiu en tots els aspectes. Serem capaços de gestionar la transi· ció per fer arribar el vaixell a bon port?

“Sobre volum de mercat, Catalunya, amb una demanda anual de 48 TWh/any, se situaria per sobre del volum de mercats com Hongria (44), Bulgària (37) i Dinamarca (35), i seria quasi com Portugal (55) o Romania (61)” FULLS dels ENGINYERS

tenim opinió

ELS NOSTRES EXPERTS

La visió europea del sector de l’eficiència energètica Albert Cot / Enginyer industrial col·legiat núm. 15620

a Unió Europea va publicar a finals del 2012 la Directiva 2012/27/UE d’eficiència ener· gètica. Segons les últimes estimacions, la UE no avança a un ritme adequat cap a l’objectiu de reduir en un 20% el seu consum d’energia el 2020. Per aquest motiu proposa aplicar mesures en tots els sectors econòmics per mirar d’assolir l’objectiu marcat. Entre elles, les més destacades són: 1. Consumidor - Empreses de subministrament energètic Les empreses comercialitzadores d’ener· gia hauran d’assolir un objectiu d’estalvi anual de l’1,5% de les vendes d’energia a clients finals, des del 2014 fins al 2020. 2. Indústria La indústria i especialment les grans empreses tindran l’obligació de realit· zar auditories energètiques cada quatre anys. La Directiva també proposa mesu· res de foment de la cogeneració de calor i electricitat en el sector de la transformació d’energia per augmentar l’aprofitament de calors residuals. 3. Serveis energètics La Directiva també preveu fomentar el mercat dels serveis energètics, així com facilitar l’accés de les pimes a aquest mercat. A més, preveu introduir sistemes de certificació que hauran de garantir un alt nivell de competèn· cia tècnica dels proveïdors de serveis energètics. 4. Àmbit públic La Directiva preveu que a partir del 2014 es renovi energèticament cada any un 3% de la superfície construïda

ABRIL/MAIG/JUNY 2013

dels edificis propietat de l’Administra· ció central. A més, tots els productes, serveis i edificis que aquesta Adminis· tració adquireixi hauran de ser d’alt rendiment energètic en la mesura que això sigui viable econòmicament. Des del sector es veu amb interès la nova Directiva, malgrat que a Espanya es constaten serioses dificultats per portar-la a la pràctica. D’una banda, el Govern central encara ha de deta· llar, en la norma espanyola, la directiva anterior sobre certificació energètica d’edificis 2010/31/CE. D’altra banda, les inversions en rehabilitació ener· gètica d’edificis de l’Administració comptabilitza com a deute públic i la situació economicofinancera no deixa marge a noves inversions. Tanmateix, aquesta és una directiva de llarg recorregut i amb múltiples enfocaments sectorials. Hi ha mesures que ja es poden iniciar, des de desen· volupar un bon sistema de certificats

per incentivar l’eficiència, desplegar un mercat a partir de les reduccions de vendes imposades als comercia· litzadors energètics com estan fent altres països com Holanda o Itàlia, o treballar models de finançament de solucions “paquetitzades” d’eficiència energètica. Si ens quedem quiets, segur que el sector de l’eficiència energètica no avançarà i veurem com les oportuni· tats les aprofiten altres països que ja hi estan treballant.

FULLS dels ENGINYERS

tenim opinió calidoscopi

TEXT i FOTO: Isabel Marquès

FEM-NE CINC CÈNTIMS

ABRIL/MAIG/JUNY 2013

Javier Ibáñez L’enginyer industrial Javier Ibañez dissenya i patenta l’E-STEP, una rajola que genera energia elèctrica. Actua localment, pensa globalment, aquest era el lema del Javier quan es va plantejar crear una rajola intel·ligent per presentar en el seu projecte de final de carrera. “Estava corrent a la cinta en el gimnàs i vaig pensar que d’alguna manera s’havia d’aprofitar l’energia que produïa”, explica Ibáñez, i d’aquí va sorgir la idea: convertir l’energia de la petjada humana en energia elèctrica. Un enginy ja patentat que s’anomena E-STEP.

L’

E-STEP és una rajola formada per peces de ceràmica piezoelèctrica (PZT), un material flexible que en ser deformat genera un voltatge. La seva característica principal és la total autonomia: sense connexions ni dependències respecte de la xarxa elèctrica. El prototip va ser desenvolupat juntament amb el seu company d’estudis Alexandre Nualart, com a projecte de final de la carrera d’Enginyeria Industrial a l’ETSEIAT (UPC). Una vegada finalitzats els estudis d’Enginyeria Industrial, Ibáñez s’ha encarregat de presentar el prototip a fires del sector i l’ha patentat amb èxit gràcies també al finançament de l’empresa especialitzada en solucions intel·ligents per a smart cities Urbiótica SL. Segons les dades extretes dels assaigs fets a la UPC i d’altres al Centre Tecnològic

LEITAT, que els va cedir els laboratoris, Ibáñez i Nualart van determinar que cada ceràmica piezoelèctrica té cent mil cicles de vida mitjana útil i que l’energia elèctrica obtinguda amb el prototip realitzat, si bé es tracta d’una quantitat modesta, pot tenir aplicacions per resoldre situacions molt diverses. Ibáñez, tot i saber que es tracta de molt poca energia, va tenir clar que s’havia de tenir en molta consideració el seu enginy: “Davant de l’escassetat de recursos que té el planeta, implantar aquestes rajoles en llocs de gran confluència de gent pot generar grans quantitats d’energia”. Per aquesta raó, Ibáñez ha estudiat la viabilitat d’instal·lar les rajoles com a paviment energètic i, a la vegada, decoratiu a grans places, discoteques, estacions de trens i carrers comercials. Entre els exemples d’aplicació que comenta Javier figuren diverses estacions del Metro de Barcelona amb

passadissos importants de trànsit entre línies (Diagonal, Catalunya, Espanya...). Segons les dades proporcionades per Transports Metropolitans de Barcelona sobre el nombre de passatgers, Ibáñez calcula que amb la implantació d’aquestes rajoles se satisfarien la il·luminació de caràcter essencial i l’enllumenat d’emergència. Ibáñez i Nualart també han dissenyat altres dispositius com són indicadors lumínics a sales de cinema, detectors de presència i dispositius de càrrega de mòbils i portàtils. Així mateix, creuen que són factibles altres aplicacions de més nivell energètic relacionades amb el sector industrial (màquines, pistons...). Ibáñez conclou que el projecte no és més que “l’afany per buscar una font de generació d’energia elèctrica alternativa que permet ser utilitzada a països del Tercer Món o a zones aïllades i inaccessibles a la xarxa elèctrica”.

L’E-STEP ha estat dissenyat amb ergonomia, de manera que s’aprofita al màxim la força de la petjada per obtenir el màxim rendiment del paviment segons la relació tensió-deformació de la ceràmica piezoelèctrica. “Com més es deforma la peça, més energia aconseguim”, especifica Ibáñez.

FULLS dels ENGINYERS

Sección: E

tenim opinió Pots consultar aquestes i altres intervencions als mitjans en el nostre web: www.eic.cat

PARLEM ALS MITJANS

Sección: POLÍTICA NACIONAL

13/01/13

BARCELONA

Valor: 24.647,00 €

Área (cm2): 960,3

Prensa: Diaria Tirada: 53.795 Ejemplares Difusión: 41.453 Ejemplares

Ocupación: 89,78 %

Documento: 1/2

Autor: AGUSTÍ SALA

Cód: 65922459

ls Enginyers Industrials de Catalunya hem tingut un ampli ressò mediàtic en els darrers mesos. L’interès que desperten les iniciatives de les nostres institucions i les opinions dels membres del nostre col·lectiu en els mit· EL PERIODICO DE CATALUNYA (ED. CATALA) jans de comunicació, posen de manifest la notorietat i el prestigi que tenim els EIC en el conjunt de la societat. Página: 2 Núm. Lectores: 645000

LA CERTIFICACIÓ DGNB El Diari de Terrassa va publicar una notícia sobre la certificació alemanya de Construcció Sostenible desenvolupada pel Consell de Construcció Sostenible d’Alemanya DGNB (Deutsche Gesellschaft für Nac· hhaltiges Bauen), que al nostre país és promoguda pels Enginyers Industrials de Catalunya. L’acte de presenta· ció de l’acreditació DGNB, que va tenir lloc a la seu dels EIC el 3 de desembre, va ser presidit pel conseller de Territori i Sostenibilitat, Lluís Recoder. De hecho, es tan reciente que fue presentado hace poco más de un mes en la sede del Col·legi Oficial d’Enginyers Industrials de Catalunya (COEIC), promotor del sistema en nuestro país.

12/01/13

TERRASSA

Sección: ECONOMÍA

LA LLEI DE LIBERALITZACIÓ DELS SERVEIS El degà del COEIC, Joan Vallvé, va intervenir a TV3 i al 3/24 per explicar els riscos que suposarà per a la societat i per a la professió la Llei de liberalització dels serveis que preveu limitar la col·legiació obligatòria i la reserva d’activitat. El Periódico de Catalunya també va entrevis· tar el nostre degà per conèixer la seva valoració sobre l’avantprojecte d’aquesta llei. El degà del Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya, Joan Vallvé, considera “absurd” suprimir pràcticament la col·legiació obligatòria perquè “va en contra de la idea mateixa de col·legi professional”. Com a molt, afegeix Vallvé, s’hauria de suprimir de la Constitució el paper que s’atorga a aquests organismes.

ABRIL/MAIG/JUNY 2013

Valor: 722,00 €

Área (cm2): 772,7

Prensa: Diaria Tirada: 4.974 Ejemplares Difusión: 4.147 Ejemplares

Ocupación: 70,4 %

Documento: 1/1

Autor: Josep Lluís Alonso

Cód: 65898214

DGNB es un sello de certificación en sostenibilidad para edificios y barrios. Se dice que es de segunda generaciónDIARI porque va más allá de la eficiencia DE TERRASSA energética de otros sistemas, ya que mide la sostenibilidad, tanto en fase de proyecto como de construcción. Núm. Lectores: 25000

Página: 42

DE CATALUNYA

BARCELONA

OMÍA

Sección: ECON

Valor: 7.276,00

€

Área (cm2): 408,9

Ocupación: 38,77

)

(ED. CATALA

04/12/12

Prensa: Diaria lares 174.960 Ejemp Tirada: Ejemplares Difusión: 98.447 Documento: 1/1

Cód: 64405486

EL PERIODICO

Autor: ANTONI

FUENTES

Núm. Lectores:

Página: 22

568000

EL QUEBEC CERCA ENGINYERS Durant el darrer mes de novembre, els Enginyers Industrials de Catalunya van col·laborar amb el Servei Català d’Ocupació (SOC) i el Govern del Quebec en el reclutament i la selecció d’enginyers de diferents especialitats i perfils per cobrir vacants en empre· ses del Quebec. La Vanguardia, Radio Nacional de España, 3/24 i La Xarxa van donar cobertura mediàtica a aquesta iniciativa. LA VANGUA

RDIA (ED.

BARCELON

El degà del Col·legi d’Enginyers Industrials, Joan Vallvé, ha qualificat el pacte d’“exemplar” i ha advertit que el teixit productiu necessita accedir al crèdit “perquè és l’oli que fa funcionar els engranatges”.

1,00 €

Área (cm2)

: 628,7

CAT) DINERS

Ocupación:

60,32 %

25/11/12

Prensa: Semanal (Dom ingo) Tirada: Sin datos OJD Difusión: Sin datos OJD

Documento:

1/2

Autor: Anna

Cabanillas

174

EL PACTE INDUSTRIAL Diversos mitjans com El País, El Periódico de Catalunya, Diari de Girona i Cadena SER han fet difusió del Pacte de la Indústria a Catalunya que han signat sindicats, patronals, universitats i col·legis professionals, entre els quals figura el COEIC. Aquesta plataforma reclama al Govern la potenciació de la indústria perquè considera que és un sector clau per reactivar l’economia.

Valor: 14.50

Cód: 64076

Sección: OTRO

Núm. Lecto

res: 0

Página: 18

En aquest sentit, es pot destacar que prop del 75% de les ofertes professionals s’adrecen al sector de l’enginyeria. “Sobretot enginyers industrials, informàtics, de telecomunicacions i aeronàutics”, diu Antoni M. Grau, director del Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya, que s’ha encarregat de promocionar la iniciativa entre el col·lectiu d’enginyers catalans.

ANTONI MARIA GRAU, NOU DIRECTOR GENERAL D’INDÚSTRIA El nomenament d’Antoni Maria Grau com a nou director general d’Indústria de la Conselleria d’Em· presa i Ocupació ha ocupat les pàgines de rotatius com La Vanguardia, El Periódico de Catalunya, Expansión i Ara. Durant els dotze anys que Grau ha estat el director general dels Enginyers Industrials de Catalunya, ha impulsat importants projectes com la creació de l’Observatori de la Com· petitivitat de la indústria catalana, Empresa Adherida, Enginova, Fons Enginyers i l’Agència de Qualifica· ció dels Professionals de l’Enginyeria (AQPE).

La industria catalana tiene desde ayer nuevo patrón. Se trata de Antoni Maria Grau Costa (Barcelona, 1961), que desde 2001 había ocupado la dirección general del Col·legi Oficial d’Enginyers Industrials de Catalunya.

Ens pots fer arribar els teus comentaris via Twitter a @Enginyeria Agustí Sala @agustisala Un perfil de la empresa #competitiva por @ Enginyeria La empresa competitiva tiene más negocio exterior

CETIM @CETIManresa Intercol·legial tècnica i la Cambra aposten per l’eficiència energètica.@ Cambramanresa @COACBaBe @ Enginyeria @CETIVG

COETTC @COETTC @Enginyeria @AntoniGrau Des del @COETTC ens afegim a aquesta felicitació. Estem segurs que faràs una gran tasca. Enhorabona!

FEM Experts @FEM_Experts un #ff para @Enginyeria Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya por su buena labor.

Nova Consulting NCO @nco_sl un #ff para @Enginyeria Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya por su buena labor.

FULLS dels ENGINYERS

projecte

TEXT: Redacció FOTO: Cedides per Cedinsa

L’Eix Transversal dobla capacitat i seguretat

ABRIL/MAIG/JUNY 2013

UNA NOVA CARRETERA L’Eix Transversal és ja una via d’alta capacitat fluïda i segura amb sentits de circulació separats. Ho és després de les obres de desdoblament que Cedinsa ha portat a terme amb un alt nivell de qualitat tècnica i la màxima eficiència: sis mesos d’antelació sobre el calendari previst i sense desviació pressupostària.

FULLS dels ENGINYERS

projecte

El tram de la C-25 entre Aguilar de Segarra i Manresa.

a nova C-25 té 155 quilòmetres de longitud que discorren entre Cervera i Caldes de Malavella, vertebrant la Catalunya central i esdevenint l’eix d’un sistema viari modern que estalvia temps i diners. El nou Eix Transversal potencia les connexions intercomarcals i les de llarg recorregut (amb Lleida i l’Aragó, per l’oest, i amb Girona i França, per l’est), fomenta l’equilibri territorial i afavoreix el desenvolupament econòmic facilitant el transport de mercaderies i apropant persones i serveis. L’Eix contribueix així al dinamisme de l’economia de la zona, en particular, però també de Catalunya, en general. Un dels objectius que la Generalitat es va fixar amb aquesta obra va ser millorar la seguretat d’aquesta via ja que durant els catorze anys de funcionament suma dues-centes vuit víctimes mortals en accidents de trànsit. Abans del desdoblament, l’Eix era una via ràpida d’un carril per sentit amb trams puntuals de tres carrils per a avançaments i tres petits trams amb característiques d’autovia: el comprès entre Cervera i les Oluges, i dues zones a les circumval·lacions de Manresa i Vic. El seu desdoblament permet millorar la seguretat i la fluïdesa del trànsit d’una

ABRIL/MAIG/JUNY 2013

via que registra una mitjana d’entre 8.000 i 17.000 vehicles diaris, amb un percentatge de circulació de vehicles pesants d’entre el 20% i el 30%, segons els trams. Les previsions de Cedinsa i la Generalitat són que el 2019 hi passin uns 20.000 vehicles al dia i que un de cada cinc sigui un vehicle pesant. Fins ara, l’any amb més circulació de la C-25 va ser el 2007, amb una mitjana d’11.824 vehicles diaris. El desdoblament suposa un salt exponencial en els estàndards de seguretat que s’ofereixen als usuaris de la via. El doble d’Eix és, també, el doble de segur. A banda de les especificacions típiques de les vies ràpides d’alta capacitat (calçades segregades, accessos controlats...), Cedinsa ha estat especialment autoexigent i sensible envers la seguretat i ha incorporat les últimes mesures disponibles que superen, amb escreix, els requisits que es fixaven al plec de condicions. L’interès de Cedinsa per la seguretat queda palès de manera paradigmàtica en dos àmbits, estretament relacionats: els túnels i el centre de control. Els nous túnels estan tecnològicament a l’avantguarda constructiva, perquè incorporen tots els elements de seguretat que recullen les normes actualment. Els més

“Les previsions de Cedinsa i la Generalitat són que el 2019 hi passin uns 20.000 vehicles al dia i que un de cada cinc sigui un vehicle pesant”

EL CENTRE DE CONTROL DE CEDINSA El centre de control de Puig-reig controla des de ja fa cinc anys les altres tres concessions de Cedinsa (l’Eix del Llobregat, l’Eix del Ter i l’Eix d’Aro) i incorpora a partir d’ara l’Eix Transversal. A més d’actuar sobre la seguretat dels túnels, el centre de control té altres funcions entre les quals destaquen:

D’esquerra a dreta: Joan Roig, cap de Comunicacions de Cedinsa; Josep M. Rovira, vicedegà del COEIC; Pedro Maqueda, president de Cedinsa; Joan Torres, president de l’AEIC; Joan Vallvé, degà del COEIC, i Jordi Solanes, director de Construcció de Cedinsa.

llargs, Joanet i Fontfreda, disposen de tots els sistemes, mentre que els més curts, només els que en cada cas són preceptius. En tots els casos s’ha complert amb escreix la normativa, en sistemes de seguretat, fixant els paràmetres per sobre de les exigències de les esmentades normes. Els principals sistemes de control i seguretat instal·lats als túnels són: • Detecció automàtica d’incidències (DAI). Permet detectar, amb les càmeres instal·lades, qualsevol anomalia més enllà de la normalitat de la vialitat (un vianant, un animal, un vehicle aturat...). En el moment de la detecció, s’enclava la càmera que ho

ha detectat i queda identificat el punt exacte del túnel amb la incidència. • Fibrolàser. És un sensor continu de variacions tèrmiques, que permet detectar incendis amb una precisió de metres. • Ventiladors. Són accionats manualment des del centre de control o automàticament, segons uns protocols implantats en els manuals d’explotació de la via. • Enllumenat amb reguladors de flux i lluminancímetres. Permeten controlar automàticament la intensitat lumínica necessària a l’entrada del túnel per evitar enllumenaments o falta de visió.

• La recepció de totes les comunicacions que s’envien amb motiu d’una incidència per telèfon, correu electrònic, SOS, etc., per part d’usuaris, dels Mossos d’Esquadra i del Centre d’Informació Viària de Catalunya (CIVICAT), i conseqüentment l’activació del protocol adient en cada cas. • El control per les càmeres exteriors del trànsit de la via. A la C-25 n’hi ha quaranta. El total de les concessions de Cedinsa suma cent deu càmeres exteriors. • L’activació dels panells alfanumèrics d’informació variable, d’acord amb les instruccions del Servei Català de Trànsit. • La vigilància de les operatives de manteniment mitjançant les càmeres. • El control permanent de l’estat del temps al voltant de les vies en concessió amb les estacions meteorològiques instal·lades.

FULLS dels ENGINYERS

projecte

L’EIX TRANSVERSAL EN XIFRES Pressupost: S’han invertit

752,4 milions d’euros, amb un sistema de concessió durant trenta-tres anys i amb un peatge a l’ombra fins al 2041. Moviment de terres:

8 milions de metres cúbics de terraplè i 7 milions de metres cúbics de desmunt,

amb la dificultat fonamental de l’execució que suposa mantenir el trànsit en servei. La varietat de materials va de les calcàries de la Segarra a les margues de Vic o el sauló de les Guilleries, de comportaments geotècnics que cal tractar i una gestió acuradíssima dels préstecs i abocadors necessaris. Estructures:

45 grans viaductes, a més de 45 passos superiors i 90 passos inferiors,

En el cas dels viaductes, bàsicament s’han calcat les solucions adoptades en el primer Eix (concatenació de deu viaductes per vèncer la riera de Rajadell, reproducció de l’arc de les Fosses i dels mixtos de Pla de Perer i Sot de l’Ullastre, etc.). Ferms:

1,2 milions de tones d’aglomerats i 800.000 m3 de materials estabilitzats. Túnels:

Execució de vuit nous túnels (4.300 metres totals), i sis falsos túnels (1.000 metres totals), a més de l’adequació dels existents a la normativa de seguretat vigent.

ABRIL/MAIG/JUNY 2013

• Càmeres de televisió. Cada 70 o 80 metres hi ha una càmera. Això permet tenir controlat tot el túnel amb visió del que està succeint, independentment del DAI, que actua quan hi ha una incidència. • Detectors de CO, NO i opacitat. Envien alarmes al centre de control si se sobrepassen uns llindars de contaminació preestablerts. • Llums d’emergència. • Senyalització contínua amb llums LED als murs laterals dels túnels. • Megafonia. S’hi envien missatges senzills i curts en cas d’incidència. • Semàfors, aspes, fletxes i barreres de tancament dels túnels. • Als túnels llargs (Joanet i Fontfreda) hi ha galeries d’evacuació entre els tubs amb diferent sentit de trànsit. Els túnels estan monitorats de manera automatitzada les vint-i-quatre hores del dia durant els set dies de la setmana des del centre de control de Puig-reig. En el cas de produir-se una incidència s’activen immediatament els protocols necessaris per minimitzar-ne el risc per als usuaris. El desdoblament de l’Eix Transversal s’ha realitzat en règim de concessió per part de Cedinsa, que ha assumit la redacció dels projectes constructius, l’expropiació dels terrenys, la recerca de finançament (el pressupost era de 752,4 milions), l’execució de les obres i la conservació i l’explotació de la via desdoblada durant els pròxims trenta-tres anys. El desdoblament de l’Eix es va plantejar com un desdoblament pràcticament pur, és a dir, aprofitant la majoria de la calçada existent com un dels sentits, adaptant-la a la seva nova funcionalitat i executant una calçada nova per a l’altre sentit. Per això, l’obra s’ha trobat amb les dificultats constructives que ja van aparèixer en la construcció del primer Eix, afegint-hi aquesta vegada la gestió del trànsit necessària per mantenir en funcionament ininterromput la via existent i afectar el mínim possible el seu nivell de servei. A més, l’enorme varietat paisatgística del recorregut de l’Eix Transversal (del Pla d’Urgell, seguint per les serres i camps de

CMY

“L’enorme varietat paisatgística ha comportat una gran varietat de solucions tècniques adequades a la tipologia d’obra realitzada”

per garantir-ne el respecte ambiental, també més enllà dels requeriments a què ha hagut de fer front. En són una prova ben visible, entre d’altres, la reforestació dels talussos, la integració paisatgística de les embocadures dels túnels o dels sobrants dels moviments de terra i els ecoductes que creuen la via i faciliten el pas de la fauna autòctona. Cedinsa és una empresa catalana especialitzada en la concertació publicoprivada per a la construcció i la gestió d’infraestructures de mobilitat. Fundada l’any 2003 la Segarra, la plana del Bages, les serres per assumir les obres de desdoblament d’Osona, la plana de Vic i les Guilleries de l’Eix del Llobregat, Cedinsa s’ha confins a arribar a la comarca de la Selva) ha solidat en menys d’una dècada com una comportat una gran varietat de solucions empresa tècnicament fiable, tecnològitècniques adequades a la tipologia d’obra cament capdavantera i econòmicament solvent. A més, és un dels principals realitzada. Malgrat les dificultats, Cedinsa no ha vol- actors de la mobilitat a Catalunya, amb gut renunciar a integrar la infraestructura infraestructures com l’Eix del Ter entre (tant la ja existent com el desdoblament) Vic i Ripoll, l’Eix d’Aro entre Maçanet a l’entorn pel qual transcorre i al qual ser- i Platja d’Aro i, finalment, amb l’Eix Transversal. veix, i ha augmentat el nivell d’exigència 13:56 AAFF 2PE 166*112.pdf 5 25/06/12

Viaducte d’Osomort a Sant Sadurní d’Osomort.

FONAMENTS ESPECIALS EN

PETITS ESPAIS Treballem en condicions molt estrictes d’espai

Certificat núm. ES11/9905 de compliment dels requisits de la Norma ISO 9001:2008. Membre protector de l'associació de consultors d'estructures. Màxima classificació com a contractista d’obra per l’administració amb categoria K02E de “Sondeos inyecciones y pilotajes”, i la categoria K01D de “Cimentaciones especiales”.

Visita’ns a www.2pe.bi

93 763 26 99 / 660 484 072. Mail: 2pe@2pe.biz Av. Maresme 9. 08396 Sant Cebrià de Vallalta.

tecnologia i empresa

TEXT: Mònica Acero

Albert Blanco (Col·legiat núm. 16586) Responsable de projectes de Solutions

FOTO: Isabel Marquès

Lluís Hellín (Col·legiat núm. 13369) IT Manager

Baxi, la calefacció del segle XXI

ABRIL/MAIG/JUNY 2013

Jaume Alcover (Col·legiat núm. 12858) Solutions Manager

Jordi Mestres (Col·legiat núm. 14605) Director General

Anticipar-se al futur. Aquesta és la clau de l’èxit de Baxi, la companyia líder a Espanya en solucions de climatització i d’aigua calenta sanitària. Pionera a introduir la calefacció al nostre país el 1917, Baxi encapçala el canvi cap a un nou model de calefacció sostenible que permet reduir l’impacte mediambiental dels seus equips i comporta un important estalvi econòmic per als usuaris.

FULLS dels ENGINYERS

tecnologia i empresa

“V

am ser pioners a introduir la calefacció a Espanya, però no podem viure d’això. Hem aprofitat aquest avantatge competitiu per anar actualitzant-nos i treure nous productes i serveis al mercat”, destaca el Solutions Manager de la companyia, Jaume Alcover. Baxi, l’empresa de referència en l’àmbit de la calefacció i l’aigua sanitària al nostre país, ha dut a terme una transició molt important en els darrers anys per passar de fabricar calderes convencionals a oferir solucions integrals basades en l’eficiència energètica i en l’ús de les energies renovables. La companyia mostra, així, el seu compromís en la lluita contra el canvi climàtic i en la consecució dels objectius de l’estratègia europea 20/20/20, amb horitzó 2020, que cerca reduir un 20% el consum d’energia, augmentar fins a un 20% l’ús d’energies renovables i reduir un 20% les emissions de CO2. A Baxi són conscients que el sector de la calefacció i l’aigua calenta sanitària juga un rol decisiu en aquest sentit, ja que el 40% del consum energètic dels edificis correspon a aquests usos. “Reduir el consum de l’energia primària dels nostres equips contribueix de manera molt important a la sostenibilitat del planeta”, assegura el director general de la companyia, Jordi Mestres. Per oferir solucions que siguin més eficients energèticament sense reduir les prestacions ni el confort de l’usuari, la companyia està dedicant un important esforç en R+D+i. “Estem en una disjuntiva molt complicada perquè el mercat està decreixent però, en canvi, requereix nous productes que siguin capaços de disminuir la despesa energètica dels edificis. I això ho estem aconseguint innovant, innovant i innovant”, comenta Mestres. L’empresa ha desenvolupat una àmplia gamma de productes que optimitzen l’ús de l’energia com les calderes de condensació i els sistemes basats en energies renovables com la biomassa, els panells solars i les bombes

ABRIL/MAIG/JUNY 2013

de calor. També és capdavantera en el desenvolupament d’equips de microcogeneració, que combinen la producció de calor i d’electricitat, de manera que redueixen el consum d’energia i les emissions de CO2. A més, Baxi està duent a terme una important tasca perquè els seus clients prenguin consciència de la necessitat d’apostar per l’eficiència energètica. La companyia ha engegat el moviment Ahorragás (www.ahorragas.es) que aporta consells per a un consum més responsable de l’energia, així com informació de les ajudes autonòmiques per renovar una caldera. Aquesta plataforma permet calcular quantes emissions de CO2 es poden reduir instal·lant una caldera de condensació i l’estalvi que suposarà en la factura del gas. Per impulsar la implantació de calderes més sostenibles, l’empresa també ha creat el Pla Credicalor, que en permet finançar la instal·lació. CENTRE D’ENERGIA SOLAR Baxi és la companyia líder en l’àmbit nacional en la fabricació de col·lectors solars i el major exportador d’aquests equips, amb un 80% de la producció destinada al mercat exterior, principalment a Portugal, Itàlia, Alemanya i França. El 2012 es va inaugurar la nova línia de fabricació de panells solars a la fàbrica Fabrigás de Castellbisbal. Aquestes instal·lacions van comptar amb una inversió de 4 milions d’euros i disposen d’una capacitat productiva màxima de 150.000 m 2 de panells solars. La fabricació i la innovació són un binomi imprescindible per a la companyia. A Fabrigás també s’ha instal·lat el Centre d’Excel·lència en Energia Solar Tèrmica de BDR Thermea, grup empresarial al qual pertany Baxi, des del qual es realitza la recerca i el desenvolupament de panells solars del Grup Baxi amb caràcter mundial. “És un orgull que hagin apostat per la filial ibèrica perquè ens reafirma com a empresa competitiva i assegura la nostra supervivència”, remarca Mestres.

Jordi Mestres, director general

“Reduir el consum de l’energia primària dels nostres equips contribueix de manera molt important a la sostenibilitat del planeta”

“Baxi és la companyia líder en l’àmbit nacional en la fabricació de col· lectors solars i el major exportador d’aquests equips, amb un 80% de la producció destinada al mercat exterior”

Albert Blanco, responsable de projectes de Solutions

“Com a fabricants i bons coneixedors dels nostres productes, donem aquest valor afegit [cursos de formació] als instal·ladors i a les enginyeries per ajudar-los a realitzar la instal·lació de manera òptima”

Lluís Hellín, IT Manager

Jaume Alcover, Solutions Manager

“El programa IRIS permet detectar més ràpid els problemes i qualificar millor les avaries per oferir al consumidor un servei més eficient”

“Vam ser pioners a introduir la calefacció a Espanya, però no podem viure d’això. Hem aprofitat aquest avantatge competitiu per anar actualitzant-nos i treure nous productes i serveis al mercat”

instal·lacions i el manteniment dels aparells de calefacció perquè els professionals es mantinguin al dia dels últims avenços del sector. “Com a fabricants i bons coneixedors dels nostres productes, donem aquest valor afegit als instal·ladors i a les enginyeries per ajudar-los a realitzar la instal·lació de manera òptima”,

explica el responsable de projectes de Solutions, Albert Blanco.

BDR Thermea també ha confiat a Baxi la missió de liderar la implantació del Grup a l’Amèrica Llatina. SERVEI DE POSTVENDA Amb més de dos-cents concessionaris exclusius distribuïts per tot el territori espanyol, la companyia disposa d’un servei de postvenda eficaç, ràpid i de qualitat. Per millorar la comunicació del servei tècnic, ha desenvolupat la plataforma de treball IRIS. Els instal· ladors estan equipats amb una PDA que els permet tenir tota la informació de la caldera registrada en una base de dades centralitzada, així com consultar-la en qualsevol moment. “El programa IRIS permet detectar més ràpid els problemes i qualificar millor les avaries per oferir al consumidor un servei més eficient”, subratlla l’IT Manager de Baxi, Lluís Hellín. L’empresa compta amb tres centres de formació a Espanya i un a Portugal en els quals s’imparteixen cursos sobre els sistemes, el disseny de les

HISTÒRIA Els orígens de Baxi es remunten al 1917, quan els germans Roca van fundar Roca Radiadors, la primera companyia a introduir la calefacció domèstica a Espanya. L’any 2005, la

FULLS dels ENGINYERS

tecnologia i empresa

divisió de calefacció del Grup Roca va ser comprada pel Grup Baxi, una empresa de la Gran Bretanya líder en el mercat anglès. Quatre anys més tard, fruit de la fusió entre el Grup Baxi i De Dietrich Remeha, va néixer BDR Thermea, el tercer grup europeu del sector de la calefacció. “Pertànyer a una gran multinacional ens proporciona un pulmó financer i una diversificació geogràfica, que ens permet seguir un ritme d’inversió molt important per continuar investigant i innovant en producte, a pesar de les dificultats del sector a Espanya”, destaca Mestres. La transferència tecnològica i de coneixements entre les diferents empreses de la multinacional és constant. Alhora, BDR Thermea manté una estructura molt

descentralitzada que permet a Baxi mantenir la seva autonomia per adaptar les innovacions a les necessitats específiques del nostre país. Mestres explica que els enginyers industrials són una peça fonamental dins de l’estructura de l’empresa “per la seva habilitat d’assumir grans reptes, d’encarar els problemes i d’aportar solucions”. A més de la seva capacitat per adaptar-se als requeriments del mercat, l’experiència i el know-how de l’equip humà han estat claus perquè aquesta empresa s’hagi mantingut capdavantera al llarg de més de noranta anys de trajectòria. “Som líders, però continuarem treballant intensament per reforçar el nostre lideratge”, conclou el director general de Baxi.

“A més de la seva capacitat per adaptar-se als requeriments del mercat, l’experiència i el know-how de l’equip humà han estat claus perquè aquesta empresa s’hagi mantingut capdavantera al llarg de més de noranta anys de trajectòria”

Dades de la companyia • Facturació 2012: 150 milions d’euros • Treballadors: 325 • Centres de producció: Castellbisbal (Barcelona) i Alcalá de Henares (Madrid) • Centres logístics: Viladecans (Barcelona) i Alcalá de Henares • Centres de formació: Leiria (Portugal), Gavà (Barcelona), Alcalá de Henares i Oviedo Instal·lacions del centre de producció de Castellbisbal (Barcelona).

ABRIL/MAIG/JUNY 2013

empresa adherida

TEXT: Mònica Acero

“Els nostres serveis aporten valor, diferenciació i estalvi” Lavola ofereix serveis d’educació, comunicació, consultoria i enginyeria per ajudar les organitzacions a assolir la sostenibilitat ambiental, social i econòmica. L’objectiu de la companyia és fomentar una societat més respectuosa amb les persones i el medi ambient.

“E

l desenvolupament de la societat serà de manera sostenible o no serà”, afirma amb contundència l’enginyer industrial Toni Mansilla, director general adjunt de Lavola, una companyia que proporciona serveis integrals de sostenibilitat a les organitzacions privades i públiques. “Els nostres serveis aporten valor, diferenciació i estalvi”, destaca Mansilla. Lavola va engegar la seva activitat el 1981 amb una escola de natura per a mestres a Sant Andreu de la Vola. En els seus inicis, l’activitat de la companyia estava molt focalitzada en l’àmbit de l’educació, però al llarg de la seva trajectòria la cartera de serveis ha anat augmentant. “L’empresa està integrada per un equip molt pluridisciplinari que ens permet tenir una visió molt transversal de tots els àmbits de la sostenibilitat”, explica l’enginyer industrial. Actualment, Lavola es divideix en cinc grans àrees de negoci: organització responsable, comunicació verda integral, educació per la sostenibilitat, estudis ambientals i territori, i energia i canvi

climàtic. La companyia proporciona solucions globals, des de serveis de comunicació, educatius, de consultoria i diagnosi fins a l’enginyeria dels projectes. Mansilla remarca la importància que tenen els serveis d’enginyeria per a Lavola: “La nostra meta ha estat arribar a implantar les mesures de millora que proposem als nostres clients. Des del

2005, som capaços de dur a terme els projectes executius, de detall i la direcció d’obra”. Entre els treballs més emblemàtics que està desenvolupant aquesta empresa dins de l’àmbit espanyol, destaca la direcció de la certificació LEED per a l’edifici principal del recinte històric de

l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau de Barcelona. També està duent a terme projectes internacionals en països com França, el Marroc i Egipte, i acaba d’establir-se a Colòmbia amb el consorci Confluentia, en el qual participen quatre companyies més del País Basc. La seu social de Lavola, que està situada a Manlleu, ha estat batejada com l’ecoedifici i és un exemple paradigmàtic d’eficiència energètica i sostenibilitat. L’ecoedifici ha rebut diversos reconeixements nacionals i internacionals com el Distintiu de Garantia de Qualitat Ambiental, de la Generalitat de Catalunya, el premi Annual GreenBuilding Awards 2008, patrocinat per la Comissió Europea, i el 2010 va ser el primer edifici d’Espanya a obtenir la categoria GOLD de la certificació LEED que atorga l’US Green Building Council. L’any passat, la companyia va ser distingida per la seva tasca en l’àmbit de la sostenibilitat amb el 33è premi Guillem Catà de la Demarcació de la Catalunya Central del Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya.

FULLS dels ENGINYERS

empresa adherida

TEXT: Mònica Acero

“Si no aportéssim constantment noves solucions al mercat, desapareixeríem” TEMA va ser la primera consultoria d’Espanya que es va dedicar íntegrament a la seguretat i el medi ambient. La companyia, especialitzada en la indústria química i del petroli, ha sabut mantenir-se al capdavant gràcies a la innovació continuada i al saber fer dels seus professionals.

L’

enginyer industrial Albert Tasias va veure en l’entrada d’Espanya a la Comunitat Econòmica Europea (CEE) una gran oportunitat de negoci. L’ingrés de l’Estat espanyol a la CEE obligava les organitzacions a transposar la Directiva 82/501/CEE, coneguda com a Directiva Seveso, que cercava prevenir els accidents del sector industrial. “Volíem ajudar les empreses a complir aquestes exigències per millorar la seguretat i la gestió del risc en la nostra indústria”. I amb aquest propòsit Tasias, juntament amb tres socis més, va fundar TEMA

ABRIL/MAIG/JUNY 2013

el 1985. La consultoria vetlla perquè l’activitat de la indústria química, petroquímica i de refinament, així com l’exploració, producció i distribució de gas i petroli, es desenvolupin de manera segura i sostenible. TEMA està formada per professionals multidisciplinaris amb coneixements en les diferents especialitats de l’enginyeria, així com en geologia, biologia, física i química, que compten amb un gran bagatge en el sector; pràcticament el 50% de la plantilla té més de deu anys d’experiència. “Els treballadors són una peça cabdal de la companyia. Els seus coneixements, el seu saber fer i la seva visió aporten un valor afegit als nostres serveis”, comenta Tasias. L’alt grau d’especialització i la flexibilitat dels seus professionals els permet oferir respostes a mida tant a empreses privades com públiques. “Actuem d’interlocutors constants entre l’Administració i les empreses, oferim formació a les companyies, participem

en congressos i en la redacció de normatives sectorials tant al nostre país com a l’exterior”, explica. TEMA va ser una empresa pionera en els seus inicis i, al llarg de la seva trajectòria, ha sabut mantenir-se capdavantera gràcies a la seva capacitat d’innovació. “Si no aportéssim constantment noves solucions al mercat, desapareixeríem”, assegura. La millora contínua ha permès a TEMA diversificar les seves solucions i constituir Litoclean, una companyia que es dedica de manera exclusiva a la caracterització i la remediació de sòls i aigües subterrànies. Litoclean va desenvolupar el segon projecte de descontaminació de sòls de l’Estat espanyol. TEMA també ha apostat fortament per la diversificació geogràfica. El 1992 va obrir a Mèxic la primera filial de la companyia fora d’Espanya i, a dia d’avui, compta amb vuit sucursals a Llatinoamèrica i opera en més de trenta-dos països. Treballar en múltiples països els ha permès superar el descens de la seva activitat a Espanya. “Les nostres perspectives de futur se centren a continuar creixent a l’exterior i a continuar innovant per poder continuar sent capdavanters”, conclou.

novetats

Numintec celebra el seu desè aniversari amb un canvi d’imatge La companyia de serveis de telecomunicacions Numintec celebra els seus deu anys de trajectòria redefinint la seva imatge de marca i apostant per noves accions de relacions públiques com l’organització José María Torres, Paco Torres i Isidoro Sánchez durant l’acte de del cicle de diàlegs Talking celebració. Numintec (sobre comunicació, emprenedoria i tecnologia) i les jornades Networking eBusiness. Aquests esdeveniments reuneixen empresaris i directius amb l’objectiu de compartir opinions sobre el paper que han de jugar les tecnologies de la informació i la comunicació en la recuperació econòmica. www.numintec.com

Krontime millora la competitivitat de les enginyeries de producció

sener guanya el Premi Potència en la categoria de Túnels El projecte de SENER en el túnel de l’AVE de Barcelona que uneix l’actual estació d’alta velocitat de Sants amb la futura estació de la Sagrera ha guanyat el Premi Potència que entrega cada any el grup TPI en la categoria de Túnels. En aquesta sisena edició dels Premis Potència 2012, SENER ha aconseguit el premi gràcies al seguiment i el control de riscos en temps real de la tuneladora de pressió de terres en el túnel d’alta velocitat Sants-Sagrera de Barcelona, un projecte que ha suposat un repte enorme per a l’enginyeria, ja que el túnel transcorre pel costat de monuments que són Patrimoni de la Humanitat, com la Pedrera o la Sagrada Família. www.sener.es

MP CONSULTORS I-D-I, en procés de finalització de dos projectes innovadors

L’empresa Krontime, líder en el desenvolupament i la implementació de solucions innovadores per a les enginyeries de producció, anuncia el nou paquet Krontime2013, una solució que agrupa el conjunt de funcionalitats necessàries per a la definició de processos de fabricació i millora de l’eficiència, l’optimització dels mètodes de treball i el seguiment de les iniciatives de millora contínua per maximitzar el retorn de la inversió (en anglès, ROI). www.krontime.com

MP Consultors I-D-i ha desenvolupat dos projectes innovadors: un software de vigilància tecnològica i un software d’implementació de la norma 16.602. El primer es tracta d’un software desenvolupat en col·laboració amb IALE Tecnologia i servirà per seguir les novetats més importants relacionades amb diferents sectors empresarials. El segon facilitarà la implantació d’un sistema de gestió de la innovació eficient i reduirà el cost, el temps de la implementació i el manteniment de la norma. www.mpconsultors.net

Estàs cansat d’haver de llegir milions i milions de papers amb un llenguatge que mai utilitzes? Doncs ja no has de preocupar-te’n més. Aquí estem nosaltres per estalviar-te aquesta feina i posar-te les coses fàcils. Infocentre és un servei d’informació i documentació especialitzat en l’àmbit professional i empresarial que et vol treure maldecaps. Registra’t gratis durant 30 dies!

entrevista

ABRIL/MAIG/JUNY 2013

TEXT: Jordi Garriga

FOTO: Isabel MarquĂ¨s

“Amb Repensar Espanya, a Madrid em diuen que estic guillat, i aquí em miren malament” Josep Maria Bosch Aymerich, empresari i creador de Masella i de Cap sa Sal Amb més de 95 anys a l’esquena, Josep Maria Bosch Aymerich continua al peu del canó. Empresari, visionari, emprenedor infatigable..., falten les paraules per definir la personalitat i l’activitat d’un home amb una energia i una clarividència encara avui envejables. Enginyer industrial col·legiat / asssociat núm. 563

De l’INI a Masella Doctorat en Enginyeria Industrial i en Arquitectura, la vida i les vicissituds de Josep Maria Bosch Aymerich donarien per escriure un llibre, o més. Nascut a Girona, amb residència a Barcelona, i amb un gran reconeixement als Estats Units i, dins d’Espanya, a Madrid, la sort de Bosch Aymerich va començar quan va acabar la carrera d’Enginyeria Industrial com el primer de la seva promoció a tot l’Estat espanyol. Aquest fet li va valdre que l’Institut Nacional de la Indústria (INI) li oferís ser el seu representant internacional allà on volgués, i ell va decidir anar als Estats Units, on va començar una gran carrera professional. Donada la clarividència i el prestigi que ja s’havia començat a forjar, i encara com a representant de l’INI, el Departament d’Estat del govern americà li va proposar de dirigir la Puerto Rico Development Corporation, però l’INI no li va permetre. Tot i així, allò el va esperonar i no va deixar de tirar endavant altres projectes que l’han dut dels mateixos Estats Units, a Madrid, o el golf Pèrsic, on va col·laborar en la construcció de la gran base naval que hi ha a l’estret d’Ormuz, entre altres molts indrets. El 1956 va guanyar el premi d’Arquitectura a la Biennal Hispanoamericana d’Art amb un projecte d’edificació que si els polítics i els professionals del moment haguessin dut a terme, hauria resolt de manera brillant el triangle entre la plaça Catalunya, el carrer Bergara i el carrer Pelai. És autor de la seu de La Caixa a Madrid, edifici inicialment pensat per ser la seu del Banco de Madrid, del qual era membre de l’equip fundador i conseller, i de la direcció general d’assegurances del Ministeri d’Economia, a més de la Clínica Puerta de Hierro, amb l’assessorament del Dr. Gregorio Marañón, i el teatre Marquina. A Barcelona, construí l’edifici de Hoechst Ibèrica i el de l’Institut d’Estudis Nordamericans i també la Ciutat Olímpica de Badalona. Per fer-se una idea de la seva ingent activitat, val a dir que ha construït més de 4.000 habitatges de qualitat a Madrid. I si hi ha un parell de projectes que han destacat a casa nostra són la construcció de l’hotel Cap sa Sal, un indret que va viure l’època més daurada i glamurosa del turisme a l’Empordà, i, sobretot, la creació i propietat de l’estació d’esquí de Masella. Però la seva activitat no s’atura. President honorífic vitalici del Senat del Cercle Eqüestre, encara avui emprèn nous negocis i promou elements de reflexió com Repensar Espanya, una singular manera d’entendre l’Estat i la península que no s’ha d’obviar. FULLS dels ENGINYERS

entrevista

ostè és conegut com el creador i propietari de l’estació d’esquí de Masella, inaugurada l’any 1972. Què en recorda de tot plegat?

En aquella època jo em dedicava a crear riquesa, comprant, millorant i venent finques a través d’una empresa que vaig fundar amb un hidrogeòleg format a Alemanya. Em van portar a una finca a La Molina però a mi no em va agradar. En canvi, vaig veure uns altres terrenys que sí que em van agradar, i molt. Corresponien a més de cent finques de pagesos i ramaders d’Alp i Das que jo vaig anar comprant. Aleshores es va fer un Pla parcial que vam aprovar i vaig començar a fer remuntadors, amb la col·laboració del professional suís-austríac Arthur Doppelmayer. Com es dissenya una estació d’esquí com Masella?

Masella està pensada amb el cor! Abans de començar a fer res em vaig passejar per tots els seus racons. Però la construcció de Masella no va ser gens fàcil, com acostuma a passar amb totes les coses que es fan a Catalunya. La veritat és que estic una mica decebut dels catalans, en el sentit que per tot hi ha problemes. Els catalans, en general, es fan la punyeta entre si tant com poden, i això em sap greu. Què va passar? La muntanya de Masella és de propietat pública dels pobles del seu entorn; per tant, per poder tenir les pistes d’esquí de la muntanya havia de ser propietari de terrenys en els pobles propietaris de la muntanya, per poder fer les permutes corresponents. Els problemes van començar amb les primeres instal·lacions dels remuntadors ja fetes, quan l’Ajuntament d’Alp em va notificar que a les compres dels terrenys de la muntanya, els marges no eren part del camp i em van espatllar el Pla parcial, que va destrossar el meu plantejament inicial i que havia finançat amb diner bancari. A més, l’arquitecte municipal va canviar el Pla parcial i va requalificar terrenys inicialment residencials com a zona comercial. La zona estava parcialment edificada i

ABRIL/MAIG/JUNY 2013

“Jo diria que sóc un il·lusionat. He estat sempre molt llançat, i potser una mica boig també... He tingut sort a la vida en casar-me amb la M. Rosa, que va ser la meva ‘musa’ durant seixanta anys, però no he escatimat esforços” venuda… D’altra banda, amb les instal· lacions en marxa, el municipi de Das va repensar-s’ho i em va comunicar que per sis pams quadrats de la zona baixa del poble, només em correspondria un pam quadrat a dalt a la muntanya, la qual cosa em va obligar a deixar els assentaments a la zona de Das i concentrar el desenvolupament de l’estació a la zona d’Alp. En algun lloc he llegit que per ser el creador de Masella i de Cap sa Sal calia ser un boig o un geni... Com ho veu?

(L’entrevistat riu.) Jo diria que sóc un il· lusionat. He estat sempre molt llançat, i potser una mica boig també... He tingut sort a la vida en casar-me amb la M. Rosa, que va ser la meva “musa” durant seixanta anys, però no he escatimat esforços. Hem treballat molt. Com quan em van proposar de desenvolupar Puerto Rico però des de l’INI no em van deixar. Em va semblar increïble! Em vaig empipar molt perquè em va semblar un menyspreu i un descrèdit per al nostre país que el govern no deixés que un espanyol es pogués fer càrrec d’una feina com aquella a l’estat americà. Aleshores, vaig decidir tornar i vaig cometre la “barbaritat” d’acabar els estudis d’Arquitectura i posar en pràctica a Espanya tot allò que vaig aprendre a les

classes de Gropius, Le Corbusier i Alvar Aalto al MIT i a Harvard. Em faltaven tres cursos dels nou que tenia la carrera i jo vaig acabar-ho tot en un sol any. A més, el dia següent de col·legiar-me vaig presentar un projecte de mitja illa de Barcelona, projecte que vaig elaborar amb ECISA, una societat creada amb uns companys enginyers. Això no va ser ben vist pels meus companys arquitectes. M’agradaria parlar d’una de les seves últimes iniciatives que és la creació del grup d’opinió Repensar Espanya. Expliqui-m’ho...

Cal reconduir totes les relacions i polítiques establertes. Per una banda, estem endeutats fins al límit i no ho podem pagar i, per una altra banda, el que és clar és que un andalús i un català s’assemblen com un ou a una castanya. No és correcte que tots tinguem el mateix govern. Disset comunitats autònomes és una cosa inviable que ens duu a la ruïna. I vostè què proposa?

La meva proposta és una Espanya amb quatre territoris totalment autonòmics. Els territoris que es podrien crear, que s’autodefinirien, serien: al nord, Galícia, el Principat d’Astúries, Cantàbria, el País Basc i la Rioja, fent una autonomia única, que podríem anomenar el Cantàbric, inicialment amb la legislació del País Basc. El segon territori, inclouria Navarra, Aragó, València, Catalunya i les Balears, que es denominaria Pirineus-Mediterrània, inicialment amb la legislació de Navarra. De manera analògica, Andalusia és una regió que també té la seva pròpia personalitat, a diferència de les altres províncies del conjunt espanyol, amb una manera de fer les coses diferents. Andalusia s’unificaria amb Extremadura, Múrcia, les Canàries i les capitals autonòmiques de Ceuta i Melilla, i es podria dir el Sud o Gibraltar. Ells mateixos s’administrarien el seu PER. Finalment, les dues Castelles i Madrid, amb tanta personalitat com els altres territoris, haurien de ser les Castelles. Dins de la Federació Ibèrica, les institucions de

“Quan fas les coses ben fetes els diners no són importants; et vénen. Jo, efectivament, sempre dic que a mi el que m’agrada és crear riquesa, pròpia o no”

FULLS dels ENGINYERS

entrevista

“Masella està pensada amb el cor! Abans de començar a fer res em vaig passejar per tots els seus racons” la Capitalitat Federal o conjunta s’organitzarien en les instal·lacions gerencials actuals de Madrid, que ens relacionaria amb Europa i, a través d’Europa, amb el món. Amb això, seríem més importants. L’ideal seria incorporar Portugal per formar una Ibèria amb tres capitals: Madrid, com a capital diplomàtica; Lisboa, capital cultural i líder de la “Commonwealth ibèrica”; i Barcelona, com a secretaria general de la Mediterrània i capital comercial per la seva connexió amb Orient. Podríem ser un país líder, perquè això és molt més racional del que tenim ara. S’ha de fer un esforç d’aquesta categoria. O fem un esforç per regenerar-nos o serem tercermundistes. Però és difícil que Espanya canviï; és un país hostil. Quina rebuda està tenint tot plegat?

Hi ha molta gent que em diu que agafarà la batuta. Veig molt entusiasme inicial inclòs a Portugal, però després se’n desdiuen. Jo ja sóc massa gran per liderar una cosa així, però seria la salvació. La veritat és que a Madrid em diuen que estic guillat, i aquí em miren malament. Caldria trobar un polític que ho lideri i que guanyi les eleccions. Abans, jo era un home capaç de vendre el que fos, però ara no tinc força ni em queda capacitat. I com veu el procés sobiranista que s’ha iniciat a Catalunya?

Per a mi és difícil anar tots sols. El futur és Europa. En tot cas, fer la nació que he diagnosticat Pirineus-Mediterrània.

ABRIL/MAIG/JUNY 2013

Multitud de projectes, tant d’enginyeria com d’arquitectura, duen la seva signatura. De quins n’està més satisfet?

El que m’agrada més és el que havia de ser la seu del nostre Banco de Madrid, i el que ara és la seu de La Caixa a Madrid. Encara avui és un edifici molt singular. Però al meu voltant hi ha moltes aventures. En el seu moment vaig estar associat amb l’arquitecte de la Farah Diba, un gran constructor del golf Pèrsic; també amb un almirall americà per qui vaig treballar fent Rota i la base naval de l’estret d’Ormuz. He construït moltíssim, tant als Estats Units com a Madrid, i encara avui estic fent dos-cents habitatges a Madrid. I també tinc un projecte per al front de mar de Montjuic molt interessant. El primer escrit que hi ha signat a l’Ajuntament és d’una empresa que jo presidia, Túnel de Vallvidrera, SA, tot i que no vaig guanyar el concurs que a conseqüència de la meva sol·licitud es va fer. I si li pregunto què li hauria agradat fer a Catalunya, una cosa que li hagi quedat per fer, què em diria?

L’any 1956 vaig presentar un projecte per a la plaça Catalunya i el carrer Pelai, en el moment que l’Ajuntament disposava d’un solar en aquesta ubicació, després de la finalització de la concessió dels Ferrocarrils de Catalunya. Tot i tenir l’aprovació inicial de l’Ajuntament de Barcelona i ser el projecte guanyador del primer premi d’arquitectura de la Segona Biennal Hispanoamericana d’Art i la primera medalla

del Festival d’Arquitectura i d’Art Monumental atorgat per la societat d’artistes francesos al Palau de l’Elisi de París, l’Ajuntament va promoure un concurs per a l’illa. Vaig ser l’únic que va presentar un nou projecte, adaptant-lo a les mesures establertes ja que eren més reduïdes, però a dia d’avui encara resto pendent d’una resposta de l’Ajuntament. Que no s’hagi fet és un fracàs de la ciutat, i més si tenim en compte que ja estava finançat per les empreses i famílies més importants de Catalunya i de la ciutat. Vostè es descriu com un creador de riquesa. Com es fa això?

Quan fas les coses ben fetes els diners no són importants, et vénen. Jo sempre dic que a mi el que m’agrada és crear riquesa, pròpia o no. La qüestió és tenir empenta, treballar molt, amb ganes i amb il·lusió. He tingut una vida divertida, però també he patit molt. Després de la guerra, per exemple, vaig viure una situació molt difícil. Havien matat el meu pare i el meu germà. I des de fa un any i mig la pèrdua de la meva muller M. Rosa, que va ser el meu suport i la meva inspiració durant seixanta anys. He hagut de lluitar molt. Per acabar, vostè és president vitalici d’honor del Senat del Cercle Eqüestre. Quina ha estat la seva tasca en aquesta entitat?

Doncs hi vam dur a terme un canvi important, que va ser passar d’un club d’aristòcrates a un club d’homes d’empresa. Avui, el club representa la classe directiva de Barcelona.

Aniversaris del SEGON trimestre

FELICITATS BOMBETES!

Ivan Blasco Masiques

Pau Bañeres Guasch

Mariona Martínez Serra

Cristina Martínez Serra

Laia Caro Díaz

Gina Blanch Crespán

CB13-12549

CB18-3109

CB86-11166

CB55-15864

CB62-10436

05/04/2005

06/04/2009

08/04/2002

11/04/2009

12/04/2008

Gerard Forn Armengol

Elna Blanch Crespán

Lola Badia Estragués

Blanca Bañeres Guasch

Roc Pérez Larumbe

Martí Badia Estragués

CB87-14431

CB61-10436

CB09-14691

CB43-3109

CB34-10561

CB10-14691

15/04/2011

16/04/2006

19/04/2006

20/04/2011

23/04/2008

29/04/2008

Víctor Santiago Gascón

Arlet Barba Dolader

Judit Vilà Gironès

Clara Vilà Gironès

Júlia Gutiérrez Perea

Lia Poveda Modesto

CB82-17567

CB64-5584

CB05-2619

CB04-2619

CB42-12138

CB53-13290

06/05/2003

12/05/2009

15/05/2004

19/05/2008

26/05/2008

Miquel Puig Escobar

Abril Barthe Rovira

Quim Bech Grau

Miquel Avellà Mouriño

CB77-7034

CB33-6163

CB12-8070

CB22-9860

29/05/2003

30/05/2010

03/06/2005

08/06/2009

Martina Vilà Mutis

Shimon Hotta Aced

Clàudia Làzaro Ripoll

CB94-2619

CB49-3345

CB79-3221

09/06/2009

27/06/2008

29/06/2003

Tel.: 932 957 804 · http://clubbombeta.eic.cat

encara no coneixes el blog dels bombetes? Visita’ns a http://enginyersclubbombeta.wordpress.com i PARTICIPa-hi!

reportatge

TEXT I FOTO: Francesc Latorre

Dakar, màxima exigència Són 8.500 quilòmetres en quinze dies, la meitat lluitant contra el crono. Condicions extremes, tant de recorregut com meteorològiques. Això és, en resum, el Dakar. Un escenari que convida poc a provar-hi noves tecnologies, pel risc que fallin i deixin en no res un any de preparació. “Al Dakar s’hi va amb tot provat i les proves s’han fet abans al mundial de raids, però això no treu que cada any trobem alguna sorpresa”, explica el pilot Isidre Esteve, amb qui entendrem una mica més aquesta mítica cursa.

ABRIL/MAIG/JUNY 2013

FULLS dels ENGINYERS

reportatge

na de les novetats que s’ha anat introduint més els últims anys és la utilització de biocombustibles. El Dakar, com tantes altres proves dels esports de motor, ha estat assenyalada pels col·lectius ecologistes, tant quan es disputava en territori africà com ara que ha creuat l’Atlàntic. Tant és així que ja fa uns anys que l’organització va crear una classificació expressament per als vehicles que utilitzessin energies alternatives (coneguda com l’NRJ Challenge). “Segurament es tracta més d’un tema mediàtic que no pas d’un desenvolupament molt gran d’aquestes noves tecnologies, però en tot cas ja s’apunta una clara direcció de cara al futur, tant per la mateixa cursa com per l’aplicació després d’aquestes tecnologies als vehicles de carrer”, explica Esteve, que ha disputat aquesta prova en motos (dues vegades quart classificat) i en cotxes. En aquest sentit, un dels casos que justament més expectació mediàtica va aixecar va ser el dels Toyota que utilitzaven combustible amb oli de cuina reciclat. Estaven inscrits en la categoria T2, la dels cotxes de sèrie. El carburant usat per aquest 4x4 híbrid estava format en un 20% per oli procedent de les cuines japoneses, reciclat per estudiants i famílies dels empleats de la marca nipona. “Cada any es llencen 300.000 tones d’oli de fregir tempura a les cases japoneses. És millor reutilitzar-lo d’aquesta manera que no abocar-lo directament al medi ambient”, deia Tatsuto Mori, director de l’equip Toyota al ral·li. Al Dakar també hi hem vist ja cotxes elèctrics i també que utilitzen el gas per al seu funcionament; aquest 2013, sense anar més lluny, els Toyota Tundra de l’equip xilè AutoGasco, que podien funcionar amb gas o amb la gasolina tradicional. No obstant això, cal remarcar que ara mateix els vehicles d’aquest tipus al Dakar són una minoria molt petita, però que ofereixen una perspectiva esperançadora des del punt de vista ecologista.

ABRIL/MAIG/JUNY 2013

Invertir en seguretat El Dakar vol ser cada vegada més ecològic, però la gran obsessió continua sent la seguretat. “Aquesta és i ha de ser la gran línia de treball dels organitzadors. En aquest àmbit, un dels aspectes que més sorprèn la gent és la quantitat de coses que s’ha aconseguit fer amb l’Iritrack, una petita caixa que porten tots els competidors, siguin de la categoria que siguin”, diu Esteve. En efecte, estem parlant d’un caixetí cada cop més poderós que els motoristes duen sota el GPS i que els cotxes incorporen en el panell d’instruments. L’Iritrack fa un seguiment al mil·límetre i en temps real de la posició del pilot. A banda, permet que el pilot es posi en contacte amb direcció de cursa en cas d’accident o de trobar un altre participant amb problemes. Però la cosa va més enllà, perquè si l’Iritrack detecta que passa alguna cosa, que el vehicle no avança i ningú avisa, ell mateix envia un senyal d’alerta a la direcció de cursa instal· lada al final de l’etapa i també a la de París. Res a veure amb les èpoques en què la brúixola era l’única ajuda d’aquests aventurers del desert! El que també es podria generalitzar en un futur no massa llunyà és l’anomenat TRIPPY, que enguany ja han portat, per posar-lo precisament a prova, molts dels vehicles d’assistència. Es tracta d’un road-book (llibre de ruta) digital, electrònic, que podria acabar substituint la versió paper de

Detall de l’Iritrack, un caixetí situat sota el GPS de les motos o incorporat al panell d’instruments dels cotxes.

La suspensió del bugui de Nasser Al-Attiyah i Lucas Cruz, vista de prop.

Isidre Esteve conduint el bugui.

XIFRES DEL DAKAR 2013

14, els dies de competició 8.500, els quilòmetres recorreguts des

de Lima a Santiago de Xile Els Toyota Tundra de l’equip xilè AUTOGASCO poden funcionar amb gas o amb la gasolina tradicional.

manera que, si parlem de cotxes, el copilot no hauria d’estar tota l’estona amb la llibreta a les mans. Cal veure si també les motos se’n podrien beneficiar. I és que més d’un pilot ha perdut un bon grapat de minuts per culpa d’un road-book de paper que s’ha quedat enganxat al rodet o, fins i tot, s’ha estripat. Ara, pels nostàlgics d’aquesta

Una de les novetats que s’ha anat introduïnt és la utilització de biocombustible cursa, el que no s’ha de perdre mai és aquella estona de manualitats, de tisores i colors, que cada tarda els pilots dediquen a preparar el road-book de l’endemà. Com hem dit anteriorment, el Dakar no és la competició més adequada per provar noves solucions mecàniques. La duresa de la prova fa que hi hagis d’arribar amb totes les peces més que provades i els equips aprofiten el mundial de raids per fer els assajos i portar-les al límit; aquest campionat ve a ser la pretemporada, la preparació

per a la gran cita. Per les característiques dels terrenys que creua el ral·li, una de les parts en què més es treballa —tant en cotxes com en motos— és el de les suspensions. “En aquest sentit, hem d’avesar-nos al concepte fast reboot, un tipus de suspensió que a banda d’absorbir l’impacte, empeny ràpidament la roda cap al terra, per afavorir que el pneumàtic estigui el menys temps possible sense contactar amb la superfície i afavorir d’aquesta manera la tracció gairebé instantània”, explica el pilot d’Oliana. Unes suspensions que de ben segur limitaran els danys o els perills d’alguna de les “volades” espectaculars que es veuen al ral·li més dur del planeta. Per cert, a tall d’anècdota i parlant de suspensions, una de les fotografies més buscades pels aficionats que tenien la sort d’entrar als bivouacs d’aquest Dakar 2013 era la de les suspensions justament dels buguis de Carlos Sainz i Nasser Al-Attiyah (amb el català Lucas Cruz de copilot en el cas del pilot de Qatar). Aquests mateixos buguis també disposaven al seu interior d’un sistema no innovador però sí igualment curiós per als amants de la prova i que —fet molt interessant— els oferia un avantatge important respecte als seus grans

439, els equips inscrits 400, els periodistes acreditats per seguir el ral·li

1.000, els milions espectadors per

televisió

210, els vehicles de l’organització que circulen cada dia, incloent helicòpters

450

, la cilindrada màxima permesa per a les motos

, el nombre de països que ha visitat el Dakar

FULLS dels ENGINYERS

reportatge

èxit de gas a gas

Aquest Dakar 2013 també serà recordat per l’èxit assolit per aquesta marca catalana de motos. Hi anava amb tres motos: les de Laia Sanz, Marc Guasch i Miguel Puertas. La pilot de Corbera ha tornat a guanyar en categoria femenina però ha conegut la cara més dura, la dels problemes mecànics que et fan arribar ben entrada la nit al campament. Malgrat tot, l’objectiu de la marca de Salt era arribar amb totes tres motos al podi de Santiago de Xile i així va ser. Molt mèrit tenint en compte que la moto es va acabar a correcuita i sense temps per fer els tests necessaris.

Sud-amèrica ha resultat un èxit rotund en tots els sentits: prova dura, paisatges espectaculars i, a més, negoci

rivals, els Mini d’Stéphane Peterhansel, Nani Roma i companyia... Estem parlant d’un dispositiu per ajustar la pressió de les rodes, atenció, sense baixar del cotxe. Lucas Cruz, per exemple, podia inflar i desinflar pneumàtics segons convingués des del seu lloc a l’habitacle. Ho feia a través de quatre vàlvules (una per roda) i uns indicadors de pressió instal·lats al panell. Es tracta d’una maniobra decisiva en etapes amb molts canvis de terreny (pista dura, dunes, terreny trencat, dunes...) o en cas de punxada, ja que permet introduir aire a la roda sense abandonar el seient (backet). El coixí intel·ligent Aquest article sobre del Dakar seria incomplet si no parléssim també del projecte de coixí intel·ligent que Isidre Esteve està desenvolupant des de la seva fundació. Una idea, un coixí, que ha de permetre que el Dakar, algun dia no massa llunyà, també el puguin afrontar amb garanties pilots amb lesions medul·lars o amb mobilitat reduïda. El mateix Esteve ho va fer l’any 2009 amb un vehicle adaptat, però després de l’esforç al desert va venir el calvari de les úlceres per pressió que el van obligar a estar estirat durant quatre mesos per recuperar els teixits lesionats. Va ser llavors quan Esteve va decidir que treballarien sense descans per aconseguir un coixí que evités les nafres. Un coixí que a ell li ha de permetre tornar a la competició i, sobretot, “que pot resultar una gran millora en la qualitat de vida de moltes persones que van en cadira de rodes”, explica el pilot lleidatà.

De fet, el primer objectiu ja és una realitat perquè Esteve ha tornat a competir amb el primer prototip de coixí instal·lat al seient del seu bugui Polaris. Ho ha fet en diversos ral·lis del Campionat d’Espanya en què ha acabat sense cap úlcera en jornades de fins a tretze hores al volant, i aquesta és la dada important. “Les principals causes d’aquestes úlceres són la pressió i la temperatura. Aquest coixí està dividit en diversos mòduls i és capaç d’anar variant la pressió en cada un d’ells en funció de la necessitat. A més, a diferència d’altres solucions provades fins ara, permet la circulació d’aire fresc, de manera que mai tindrem una zona que s’escalfi més del que s’aconsella”. Enginyers tècnics i metges especialitzats de la Vall d’Hebron i del Centre d’Alt Rendiment de Sant Cugat acompanyen la Fundació Isidre Esteve des del naixement d’aquest projecte que ara ja mira més enllà: “Ja estem a punt d’arribar al moment més important: la fabricació en sèrie i la comercialització del coixí perquè se’n pugui beneficiar la màxima gent possible. No tothom necessita el mateix coixí, de manera que per estandarditzar-lo s’han d’estudiar diferents situacions abans de començar a produir-lo de manera massiva. Ja som molt a prop”. Ell és modest, però segur que tornarem a veure Esteve disputant aquest Dakar que desenes de pilots es passen l’any somniant. La cursa de les curses, la més dura, la dels obstacles només a l’abast d’aquests vehicles amb una preparació mecànica i tecnològica impressionant. Pilotats, això sí, per autèntics virtuosos del volant i el manillar.

a sud-amèrica per molts anys Cada cop sembla més difícil que el Dakar pugui tornar als seus orígens, a l’Àfrica. No només per la complicada situació política que es viu en algun dels països per on passava, sinó perquè Sud-amèrica ha resultat un èxit rotund en tots els sentits: prova dura, paisatges espectaculars i, a més, negoci. L’Argentina, el Perú i Xile paguen molt gustosament perquè la caravana del Dakar travessi la seva geografia. No en va, un estudi del govern argentí assenyala que el ral·li 2012 va deixar uns ingressos directes i indirectes per valor de 294 milions de dòlars.

ABRIL/MAIG/JUNY 2013

article del mes

Lluís Puerto / Enginyer Industrial Superior, responsable tècnic de la Fundació RACC Xavier Castells / Enginyer Industrial Superior, cap de departament d’Assistència en Viatge i Mèdica del RACC

La implantació de la trucada d’emergència en cas d’accident de trànsit: eCall L’evolució de les tecnologies de la informació i la comunicació han fet possible la implantació d’aquest servei públic, que a partir del 2015 serà de sèrie a tots els vehicles de nova homologació.

es de fa anys se sap que, en cas d’accident de trànsit, hi ha un lapse de temps que equival a la primera hora transcorreguda després del sinistre, durant la qual les probabilitats que un ferit greu es mori són més elevades. Aquest lapse de temps és conegut com la golden hour en l’argot mèdic, i resulta d’especial interès poder mobilitzar els mitjans d’emergències (112, policia, ambulància, bombers) al més ràpid possible per tal de maximitzar la probabilitat de salvar vides durant l’esmentada “hora daurada”. Amb l’arribada de les TIC fa més de quinze anys, aquesta vella aspiració es va convertir en una possibilitat real, però no exempta de reptes a tots els nivells: tecnològics, legislatius i organitzatius. Es tracta de la trucada automàtica d’emergència (eCall en anglès). L’interès del concepte eCall rau en una sèrie de característiques: • En cas d’accident, el vehicle equipat amb un IVS (in-vehicle system) envia de manera automàtica unes dades amb informació rellevant de l’accident (com ara la posició GPS, direcció de desplaçament, número d’identificació del vehicle, etc.) al servei de gestió d’emergències i, a més, estableix una trucada de veu per parlar amb els ocupants del

ABRIL/MAIG/JUNY 2013

vehicle sinistrat. Queden, doncs, resoltes aquelles situacions en què el conductor no sap descriure correctament la seva posició o bé no es troba conscient per poder parlar. També hi ha l’opció d’activar l’eCall de manera manual (en cas de trobar-nos malament o quan veiem accidents de vehicles tercers). • Els operadors de telefonia identifiquen aquest tipus de trucades i les rastregen amb la mateixa prioritat que les trucades al 112 actual, sincronitzant la veu i les dades: MSD (Minimum Set of Data). • Els serveis públics de gestió de les emergències (PSAP en anglès, que equival a

Amb l’arribada de les TIC fa més de quinze anys, aquesta vella aspiració es va convertir en una possibilitat real però no exempta de reptes a tots els nivells: tecnològics, legislatius i organitzatius

Public Safety Answering Point) reben la trucada de veu; simultàniament, tenen accés a l’MSD i poden activar els cossos de rescat amb un guany de temps essencial per salvar vides i una informació addicional que permetrà localitzar millor el vehicle i preavaluar les necessitats del rescat i l’atenció mèdica posterior. • Es tracta d’un servei públic i, per tant, “de sèrie” a tots els vehicles (turismes i comercials lleugers) de nova homologació a partir del 2015. • Es tracta d’un servei paneuropeu que funcionarà en cas de viatjar a països estrangers dins de la Unió Europea (de manera equivalent a la xarxa 112 actual).

El Col·legi d’Enginyers a les xarxes socials!

Per a més informació: T. 932 957 807 a/e: comunicacio@eic.cat www.eic.cat

Enginyers

Col·legi

Enginyeria

Enginyerscatalunya

Entra i visita’ns!

article del mes

Vicenç Turu / Director de l’Àrea d’Enginyeria i obres del Grup CASSA i gerent de Socade, enginyer col·legiat núm. 10704 Patricia Padrós / Directora tècnica de Socade, enginyera col·legiada núm. 12366

Gestió intel·ligent de l’aigua per millorar l’eficiència i augmentar la qualitat del servei al client La unificació de la informació en una solució integrada millora clarament la gestió del servei d’aigües, tot reduint duplicitat de tasques, facilitant un coneixement exhaustiu de la xarxa i del seu comportament, i agilitzant la presa de decisions. La modelització de diversos escenaris permet millorar la planificació d’actuacions futures, prèviament a la seva execució, garantint un ús sostenible del recurs existent.

la filial tecnològica del Grup CASSA, Socade, desenvolupem des de fa més de dotze anys projectes d’innovació tecnològica en el camp del cicle integral de l’aigua, adaptant i integrant noves TIC al sector, i incorporant els coneixements i l’experiència adquirits pel Grup CASSA durant més de seixanta anys d’història. En aquesta línia, un dels nostres principals objectius és la cerca de solucions que permetin optimitzar rendiments en la utilització dels recursos, millorant les condicions del subministrament i la qualitat de l’aigua. Actualment, ja hem integrat els quatre mòduls bàsics que constitueixen la gestió del servei d’aigües i que

ABRIL/MAIG/JUNY 2013

• Sistema

permeten, tant a nosaltres —en qualitat d’operadors— com als usuaris, conèixer les condicions i tot tipus d’informació relacionada amb el seu subministrament:

d’Informació Geogràfica (SIG): digitalització de les xarxes amb informació alfanumèrica. • Clients: base de dades de consums i dades dels clients. • Telecontrol: control a distància d’instal·lacions amb gestió d’alarmes i tractament de dades. • Modelització matemàtica: simulació teòrica del comportament de la xarxa mitjançant la interacció d’equacions fins que convergeixin en la solució idònia. La integració d’aquestes aplicacions proporciona informació constant i verídica del comportament de la xarxa d’aigua potable en un entorn urbà, on la major part del consum correspon a usuaris domèstics, comercials o

industrials que demanen solucions ràpides i eficients a un servei de primera necessitat com és el subministrament d’aigua potable. D’entre les principals millores derivades d’aquesta integració destaquem: • Mitjançant sms al telèfon mòbil, avís de talls de subministrament per avaries; coneixement en temps real de la pressió en la connexió de servei; visualització, via Internet, de la informació de qualsevol dada que se sol·liciti (consums, materials i diàmetre de la seva instal·lació...), i avís de possibles fuites internes mitjançant el monitoratge del comptador domiciliari i la detecció de cabals nocturns inusuals. • Protocol·lització de les actuacions a la xarxa en cas d’avaria i emergències d’incendis, entre d’altres, simulant situacions reals i minimitzant les afectacions al servei. • Obtenció de temàtics en funció de qualsevol paràmetre disponible a les diverses bases de dades de la xarxa: incidències, edat de comptadors, altes per districtes, impagats per sectors... • Optimització del rendiment de les xarxes: el sistema gestiona la caracterització de les corbes de consum i això permet deduir anomalies i cercar fuites abans que aquestes aflorin a la superfície. Exemples com aquests són possibles gràcies a les noves tecnologies que estan orientades clarament cap al concepte de smart city: la millora de la sostenibilitat i la qualitat de vida a les ciutats. El Grup CASSA presenta aquestes aplicacions en el Congrés Internacional de Ciutats Intel· ligents Sabadell Smart Congress 2013, que se celebra a Fira Sabadell els dies 8 i 9 d’abril.

Seqüència d’avís als clients d’una avaria fortuïta.

Seqüència d’avaria en canonada d’alimentació principal Feeder.

FULLS dels ENGINYERS

entorn

Eva Pérez Torra / Enginyera Projectes CEEC, enginyera industrial col·legiada núm. 13389

Cicle de Networking del Clúster d’Eficiència Energètica de Catalunya El Clúster d’Eficiència Energètica de Catalunya ha exercit de nexe d’unió entre els professionals, les empreses, els centres tecnològics i l’Administració Pública amb la finalitat de fomentar sinergies i d’impulsar la innovació col·laborativa en el sector de l’eficiència energètica.

a primera jornada del Cicle Networking 2013 organitzat pel Clúster d’Eficiència Energètica de Catalunya (CEEC), que es va celebrar l’1 de febrer a l’Hotel Zero, va congregar a més de noranta assistents. Professionals de grans empreses, de pimes, autònoms, de centres tecnològics i de l’Administració pública van tenir l’oportunitat d’ampliar la seva xarxa de contactes i d’entaular relació amb els diferents agents del sector de l’eficiència energètica en una trobada que va resultar tot un èxit.

El president del CEEC, Carles Albà, va donar el tret de sortida a la jornada remarcant l’objectiu de l’acte: “incentivar les relacions comercials entre les empreses participants”. Per la seva banda, la directora de l’ICAEN, Maite Masià, va exposar als assistents el Pla d’energia i canvi climàtic de Catalunya 2012-2020. Tot seguit, S&P, Simon, ABB, Somfy, Kromschroeder, Sauter, STO, BaxiRoca, Circutor, Dexma, Schneider Electric i l’IREC, totes elles empreses associades al CEEC, van presentar els seus productes més

innovadors. A continuació, l’Espai de Trobada va crear un fòrum de coneixement i debat a través de dues rondes de converses dinamitzades, que incloïen la valoració de la nova Directiva europea i les smart cities, entre d’altres. Finalment, el vicepresident del CEEC, Albert Ginestà, va destacar la principal tasca del Clúster, que és la de contribuir a potenciar el sector de l’eficiència energètica a Catalunya, fomentant l’especialització i la competitivitat de les nostres empreses.

Jordi Rodríguez INDRA

Carmen Olga Calvo GENERALITAT

Elisenda Corominas UPPRIME ENERGY

“La implicació de totes les entitats, públiques o privades, en la millora de l’eficiència energètica és un fet molt positiu”

“Gràcies a aquesta jornada tindré més coneixement sobre les companyies disposades a implicar-se en temes d’eficiència energètica”

“Jornades com aquesta són molt necessàries perquè tots anem en la mateixa direcció”

ABRIL/MAIG/JUNY 2013

www.clustereficiencia.org / @clusterEE

BREUS

Antoni Maria Grau, director general d’Indústria Antoni Maria Grau ha estat nomenat director general d’Indústria de la Conselleria d’Empresa i Ocupació. El nou alt

càrrec, que ocupa un dels llocs clau de l’equip del conseller Felip Puig, era des del 2001 director general del Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya (COEIC) i de l’associació d’aquests professionals (AEIC). Gran coneixedor del sector industrial català, Grau relleva en el càrrec Joan Sureda, nomenat per l’anterior titular del departament, Francesc Xavier Mena. Als Enginyers Industrials de Catalunya, Grau tenia entre altres comeses dirigir l’Observatori de la Competitivitat i ha estat un dels artífexs de la modernització d’aquesta entitat gràcies al servei d’emprenedoria innovadora Enginova o la creació del fons de capital risc Fons d’Enginyers.

Font: El Periódico de Catalunya

Pere Palacín Farré, nomenat director general d’Energia Pere Palacín, membre de la Comissió d’Energia del Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya, ha estat nomenat director general d’Energia, Mines i Seguretat Industrial. Palacín és catedràtic de la Universitat Ramon Llull i és professor a l’Institut Químic de Sarrià, on des del 2002 també ha exercit de director de Seguretat. Anteriorment, va ser directiu d’Enher i de Red Eléctrica de España i professor de l’Escola Universitària d’Enginyeria Tècnica Industrial de Barcelona de la Universitat Politècnica de Catalunya.

Palacín és enginyer tècnic industrial en l’especialitat de màquines elèctriques per l’Escola Universitària d’Enginyeria Tècnica Industrial de Barcelona, enginyer industrial elèctric i màster en Gestió i Organització d’Empreses per la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), diplomat per l’IESE Business School i doctor en Administració i Direcció d’Empreses per la Universitat Ramon Llull (URL).

Font: Generalitat de Catalunya

Dani Puente, nou president del Cercle Cecot de Joves Empresaris

Dani Puente ha estat escollit president del Cercle Cecot de Joves Empresaris, en substitució de Jordi Vilar, que ha ocupat el càrrec durant el darrer mandat i que continuarà formant part de la nova Junta Directiva. Puente és vocal de la Junta de la Delegació del Vallès del Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya i membre de la Comissió d’Urbanisme d’aquesta entitat. Font: Terrassadigital.cat

Brasil cercarà proveïdors a Construmat per construir un milió d’habitatges Brasil viatjarà a Construmat Barcelona 2013 per proveir-se dels materials i els processos constructius necessaris per complir amb els terminis previstos de la segona fase del programa Minha Casa, Minha Vida, que va posar en marxa l’anterior president del país Luis Ignacio Lula da Silva. Aquesta iniciativa ha permès a brasilers amb rendes molt baixes accedir a un habitatge digne. Font: Blog de Construmática

FULLS dels ENGINYERS

entorn

GRÀFICS

Francesc Manyà / Cap del Gabinet d’Estudis del COEIC

Indicadors d’evolució econòmica de Catalunya

a recessió soferta per l’economia catalana durant l’any 2012, a més de reflectir-se en els indicadors corresponents al PIB global i per sectors econòmics, va tenir també la seva plasmació en l’índex de producció industrial (IPI). Aquest indicador, com el seu nom indica, informa sobre l’evolució en l’activitat del sector industrial al llarg del temps. En aquest cas, el seu valor va oscil·lar entorn del -2,5% durant l’any passat, com es pot veure en el gràfic adjunt, assolint nivells encara més negatius que els obtinguts durant l’any anterior.

Aquestes dades posen clarament de manifest la persistència de la greu crisi econòmica soferta darrerament per la zona euro, en general, i per l’Estat espanyol i Catalunya, en particular. La situació de recessió en l’activitat del sector industrial esmentada és particularment negativa per a Catalunya, tenint en compte l’important pes que la indústria té sobre la nostra economia. Però, de fet, és el reflex de la tendència de davallada en les exportacions, com ja vam comentar en edicions anteriors, a conseqüència de l’empitjorament de les condicions del

mercat i de la demanda en nombrosos països de destinació. A curt termini no s’albira una millora significativa d’aquest indicador, prenent en consideració les previsions pessimistes de creixement de les economies espanyola i catalana per a l’any 2013. No obstant això, alguns experts consideren que aquesta situació podria començar a capgirar-se a partir del segon semestre d’enguany, a mesura que es vagin corregint els forts desequilibris macroeconòmics (dèficit públic, d’una banda, i deute públic i privat, d’una altra) que arrosseguem actualment.

Índex de Producció Industrial (IPI) Base 2005=100. Variació interanual (% acumulat, per trimestres) corregit d'efectes de calendari 10,0%

5,0%

0,0% 2007

2008

2009

2010

2011

-5,0%

-10,0%

-15,0%

-20,0%

-25,0% Fonts: Elaboració pròpia a partir de dades de l'Idescat.

ABRIL/MAIG/JUNY 2013

2012

DGNB

Els EIC presenten la certificació internacional DGNB El certificat DGNB en construcció sostenible té en compte tot el cicle de vida de l’edifici, millora l’anàlisi i la gestió de riscos en fase de projecte i està orientat a objectius i no a mesures específiques.

l passat 3 de desembre l’Auditori Pompeu Fabra de la seu del Col· legi d’Enginyers Industrials de Catalunya va acollir la presentació del sistema internacional de certificació DGNB. L’acte va ser organitzat per la Comissió de Construcció del COEIC i va ser presidit per Lluís Recoder, conseller de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya. Van participar en l’acte: Joan Vallvé, degà del COEIC; Jordi Pedrerol, president de la Comissió de Construcció; la Dra. Cristina Gazulla; Dominic Church, arquitecte del DGNB; Francesc Parés, arquitecte i consultor en DGNB; Carles Nogueroles, enginyer industrial i consultor en DGNB, i Francesc Bonvehí, enginyer industrial. A la presentació hi va assistir una nombrosa representació de professionals provinents dels diferents estaments del sector immobiliari, la construcció, el medi ambient i la sostenibilitat. El segell DGNB (gestionat i atorgat pel Deutsche Gesellschaft für Nachhaltiges Bauen eV, Consell Alemany per a l’Edificació Sostenible) és un segell voluntari de certificació en sostenibilitat per a edificis i barris. És un sistema de certificació

anomenat de segona generació perquè va més enllà de l’eficiència energètica d’altres segells, ja que mesura la sostenibilitat tant en fase de projecte com de construcció. Aquest sistema és comparable internacionalment ja que es basa en una avaluació d’uns cinquanta criteris, adaptables i flexibles, agrupats en cinc blocs de qualitat: els tres pilars de la sostenibilitat (mediambiental, sociocultural i funcional i econòmica) i dos grups transversals (qualitat tècnica i de processos). A més, avalua la qualitat de l’emplaçament malgrat que no afecta a la qualificació global de l’edifici.

Curs de Consultors DGNB 2013

Presentació a la seu del COAC

El dies 13 i 14 de maig i 10 i 11 de juny tindrà lloc el curs de consultors en DGNB 2013. L’examen corresponent es farà el dia 1 de juliol.

El passat 7 de febrer va tenir lloc a la seu central del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya una xerrada sobre el sistema DGNB, dins l’espai facilitat per l’agrupació Arquitectura i Sostenibilitat (AuS). Una bona iniciativa per enfortir la transversalitat professional.

Per a més informació i per formalitzar la inscripció podeu visitar el següent enllaç: http://update.eic.cat/wps/update,

bé

çar-vos al Servei de Formació del COEIC.

adre-

Aquest certificat té en compte tot el cicle de vida de l’edifici, millora l’anàlisi i la gestió de riscos en fase de projecte i està orientat a objectius i no a mesures específiques. DGNB System es basa en estàndards europeus vigents i treballa per ser el marc de referència de la normativa comunitària com una clara aposta de futur. El seu èmfasi en la valoració econòmica i l’avaluació de l’impacte sociocultural el distingeixen d’altres certificacions alternatives disponibles actualment en el mercat de la certificació d’edificis sostenibles.

+ Informació www.dgnb.es www.eic.at/wps/portal/dgnb Altres consultes: Montse Hita 933 192 300 mhita@eic.cat

Més info: www.coac.net/aus/bloc/?p=2019

FULLS dels ENGINYERS

entorn

CN POBLENOU-ENGINYERS

Exhibició de Munster Academy a Barcelona Amb un resultat de 7 a 96, un miler de persones van assistir a l’exhibició dels irlandesos contra un equip que comença a caminar com a selecció reivindicativa d’aquest esport.

l partit entre el Rugby Barcelona (un equip format per una selecció dels millors jugadors de la capital catalana, més l’aportació de tres jugadors de la USAP —equip de rugbi de Perpinyà— i un jugador de l’Alguer) i la Munster Academy (el segon equip de Munster —Irlanda—, un dels clubs europeus més potents i amb jugadors que en un futur participaran en les principals lligues europees) era un acte de reafirmació de l’esport oval a la ciutat de Barcelona. La resposta de l’afició va ser magnífica; el camp d’esports de la Universitat de Barcelona va presentar un ple absolut. El partit va ser una exhibició dels jugadors irlandesos. El primer temps va acabar amb un parcial de 0 a 44 en el marcador a favor dels irlandesos, gràcies a sis assajos i un cop de càstig que exemplifiquen amb claredat l’abismal diferència de nivell que hi ha entre el rugbi irlandès i el català. El vendaval irlandès no es va aturar al segon temps, ja que els de Munster van anotar vuit assajos més. Els barcelonins, per la seva banda, van aconseguir anotar un únic assaig, el de l’honor, a les acaballes del partit, que va ser molt celebrat per la grada i va significar el 7 a 96 final. La idea de Rugby Barcelona és recrear l’esperit dels Barbarians, l’històric club que reuneix els millors jugadors que juguen a la Gran Bretanya i Irlanda. Com es recordava en el manifest que va servir per fundar aquesta entitat, el partit també va tenir un caire reivindicatiu, i així ho va admetre l’exjugador i president de l’entitat Jordi Homs: “El rugbi demostra que la ciutat té una massa d’aficionats suficient per reclamar a l’Administració millores en les seves infraestructures.” Homs també va reconèixer que, en l’apartat

ABRIL/MAIG/JUNY 2013

esportiu, també caldrà lluitar dur: “Hem de cohesionar l’equip i segur que els resultats seran millors.” El partit va tenir el suport, entre d’altres, d’El 9 Esportiu, Mundo Deportivo i Estrella Damm, principal patrocinador de l’equip. Amistós a Madrid contra l’històric Arquitectura El 2 de març CNPN Enginyers RUFC va jugar un partit amistós contra un dels grans històrics de l’esport oval espanyol, l’Arquitectura de Madrid, en un camp no menys històric, el Central de la Ciutat Universitària madrilenya, on normalment juga la selecció espanyola. El resultat va ser favorable als barcelonins per un clar 24 a 44, però en aquesta ocasió això no era important perquè es tractava d’un partit amistós. L’Arquitectura, campió de la Divisió d’Honor espanyola en múltiples ocasions, actualment milita a la Divisió d’Honor B, ja que ha patit l’embat de l’arribada del professionalisme a partir del 1995, i sempre s’ha volgut mantenir fidel a la seva filosofia de club amateur, fet que dota aquest club d’una aura d’autenticitat molt especial. Per la seva part, CNPN Enginyers actualment es troba

al capdamunt de la classificació del seu grup de Primera Divisió espanyola, i jugarà amb tota seguretat la fase d’ascens a Divisió d’Honor B. Aquest partit, doncs, tenia també un component de test tècnic contra un rival sobre el paper més potent. I el resultat dóna confiança als homes de Gabriel Benet per encarar aquesta fase d’ascens amb garanties.

especial

Carles Albà Enginyer industrial col·legiat núm. 8020

TEXT: Montse Pérez Creus FOTO: Isabel Marquès

Jaume Baldé Enginyer industrial col·legiat núm. 2738

Sílvia González Enginyera industrial col·legiada núm. 16766

Els enginyers tenim opinió 60 48

ABRIL/MAIG/JUNY 2013

Jordi Bastida Enginyer industrial col·legiat núm. 4891 Miquel Obradors Enginyer industrial col·legiat núm. 3517

Xavier Rovira Enginyer industrial col·legiat núm. 11872

Josep Molsosa Enginyer industrial associat núm. A-20639 Francesc Manyà Tècnic de l’Àrea Enginyers i Empresa del COEIC

El procés endegat per la Comissió Delegada de Cooperació Estratègica ha culminat amb l’elaboració d’un informe de diagnosi sobre l’actual crisi econòmica. El document s’ha fet gràcies a les aportacions del col·lectiu d’enginyers industrials de Catalunya. El COEIC posa així en marxa un procés continuat de participació amb l’objectiu de ser un referent escoltat i respectat a l’hora de generar coneixement.

FULLS dels ENGINYERS

especial

A l’esquerra Miquel Obradors, president de la Comissió Delegada de Cooperació Estratègica, i a la dreta Carles Albà, membre del grup, en un moment de la reunió.

es que es van modificar els estatuts, l’any 2010, l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya ha treballat en l’adopció de mesures que per· metin enfortir la participació dels membres del col·lectiu. L’objectiu és aconseguir que col·legiats i col· legiades s’impliquin en el debat i en l’aportació d’idees i propostes sobre l’actual crisi econòmica que puguin ser escoltades. Segons el president de l’Associació, Joan Torres, “volem ser un referent i també volem enfor· tir la nostra capacitat col·lectiva d’elaborar idees i propostes útils per a tots els companys, per a la societat en general i per als governs i admi· nistracions, en particular”. Per tal d’aconseguir aquests objec· tius, l’octubre de l’any 2011 es va crear la Comissió Delegada de Cooperació Estratègica. Està presi· dida per Miquel Obradors i també en formen part Sílvia González, Carles Albà, Jaume Baldé, Jordi Bastida, Francesc Manyà, Pep Mol· sosa i Xavier Rovira. Tots junts van elaborar un qüestionari de cinc

62 50

ABRIL/MAIG/JUNY 2013

preguntes pensades per generar el màxim d’opinió possible pel que fa a la situació econòmica. L’enquesta es va fer córrer per la Junta de Repre· sentants, formada per un centenar de persones, i posteriorment es va obrir a tot el col·lectiu d’enginyers industrials a través del lloc web del COEIC. Es van anar recollint apor· tacions fins l’estiu passat, fet que va permetre la publicació, el mes de juliol del 2012, del manifest que resumeix, segons el criteri dels engi· nyers industrials catalans, les cinc causes per les quals estem immersos en la situació de crisi. Segons els diversos membres de la Comissió Delegada de Cooperació Estratè· gica, els fets actuals en el món de la política i l’economia corroboren les opinions expressades en el manifest que van fer públic l’estiu passat. “Això demostra que els enginyers tenim una molt bona perspectiva del que està passant”, constaten. El manifest afirma, entre altres qües· tions, que “estem així per l’ambició, la incompetència, la irresponsabili· tat impune de molts agents que han

“Els enginyers tenim una molt bona perspectiva del que està passant”

“Volem que el manifest sigui assumit per altres col·legis professionals”

actuat sense escrúpols, aprofitant i sobreexcitant valors individualistes (...)”. I continua dient: “El sistema actual no disposa de mecanismes d’orientació, d’estímul i de regulació adequada de les activitats econòmi· ques cap a finalitats d’interès general (...). Estem en uns moments crítics (...) en què haurem de reforçar els procediments de reflexió, de debat i de decisió sobre el nou model social que ens caldrà adoptar (...). Estem condicionats pel procés vacil·lant de construcció europea que necessitem consolidar activament, i sotmesos a unes regles globals del joc que caldrà qüestionar en el futur immediat”. Davant les crisis actuals: problemàtica, perspectives i propostes Tenint en compte la finalitat amb què es va posar en marxa aquesta comissió delegada, un cop establer· tes les conclusions a partir de les opinions recollides, es va continuar treballant fins a l’elaboració d’un informe, fet públic el novembre del 2012, que, amb el títol Davant les crisis actuals: problemàtica, perspectives i propostes, recull la diagnosi del problema segons el criteri dels engi· nyers industrials catalans, quines conseqüències té per a la profes· sió i diverses propostes per trobar

solucions a la crisi i retornar al camí de la productivitat i la remuntada econòmica. En aquest sentit, l’in· forme planteja, entre altres propostes de solució, “una refundació del nos· tre sistema socioeconòmic actual, millorant les maneres de gover· nar, superant pràctiques polítiques partidistes i tecnocràtiques”. Així mateix, es planteja la necessitat d’una “segona transició, amb reformes estructurals de les administracions i del sistema polític que simplifiqui els nivells de l’Administració pública i millori l’autonomia del nostre país”. “Cal una reforma profunda i rigorosa de la funció pública, i líders res· ponsables, professionals que siguin remunerats segons el seu rendiment i vàlua”, remarca. En l’àmbit social i educatiu, l’informe demana “recupe· rar valors com l’esforç, l’exigència, la justícia, la coherència i l’honestedat; eradicar comportaments irresponsa· bles com l’especulació, el cinisme o la mentida i promoure valors solida· ris, cooperatius i humanistes; establir un gran pacte de país que garanteixi una única visió estratègica en l’àm· bit de l’educació amb estabilitat a llarg termini, i polítiques actives per aconseguir un país trilingüe, a més d’especialitzar les universitats creant clústers vinculats al territori, buscant l’excel·lència en la docència

D’esquerra a dreta, els enginyers industrials Xavier Rovira i Sílvia González.

FULLS dels ENGINYERS

especial

A l’esquerra Josep Molsosa; a la dreta Jordi Bastida.

i en la investigació”. En l’àmbit de la vertebració territorial, l’informe proposa “dotar el país de les infra· estructures de mobilitat i transport necessàries i pendents des de fa temps per a persones i mercaderies, i afavorir les infraestructures logísti· ques lligades a la producció de béns i serveis; un gran pacte de país en l’àm· bit energètic que fomenti l’eficiència energètica i les ciutats intel·ligents”. A més de recomanacions en l’àmbit econòmic, l’informe també proposa “integrar en les reflexions els nous escenaris que es presenten en el futur immediat de Catalunya”. En aquest sentit, s’assenyala que cal “promoure una àmplia implicació d’experts com· petents i experimentats en l’anàlisi,

ABRIL/MAIG/JUNY 2013

la reflexió i l’elaboració de propostes per redefinir, si cal, les polítiques de govern, les estructures i els mecanis· mes d’intervenció per a l’impuls de la nova Catalunya, o per a una nova articulació de Catalunya amb l’Estat espanyol”. Dit amb paraules del pre· sident de l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya, Joan Torres, i tenint en compte el procés d’anàlisi de futur polític de Catalunya, “volem estar en el debat per decidir què és el que ha de fer el país per iniciar el procés de negociació o de sobirania”. “Pensem que el Col·legi d’Enginyers té prou coneixement per elaborar propostes”, afirma. La Comissió Delegada es mostra satisfeta de la feina feta i valora “molt

“Pensem que el Col·legi d’Enginyers té prou coneixement per elaborar propostes”

Jaume Baldé, a l’esquerra, i Francesc Manyà, a la dreta.

“Aquesta iniciativa ha estat una primera experiència de cooperació entre tots els associats i ha resultat molt positiva”

la qualitat i l’interès de les persones que van participar en l’enquesta”. Segons Obradors, aquesta ha estat “una primera experiència de coo· peració entre tots els associats i ha resultat molt positiva. Esperem que, a partir d’aquí, aconseguim que hi hagi més debat intern per elaborar noves propostes”. “Hem d’augmentar la producció d’idees i propostes en el si del Col·legi” La Comissió ha iniciat, aquest any 2013, la fase següent del procés. Un cop aca· bat l’informe, ara s’ha posat a treballar en la difusió del document i en l’elabo· ració de noves propostes que permetin continuar el procés d’enfortiment de la

participació dels enginyers i enginye· res que formen part del col·lectiu. El president de l’Associació, Joan Torres, comenta que ara “volem que el manifest sigui assumit per altres col·legis profes· sionals de l’àmbit industrial i, després, traslladar-lo a l’opinió pública”. Amb caràcter intern, els membres de la Comissió encapçalats pel seu president, Miquel Obradors, consideren que “hem d’entomar el paper que ens toca jugar en la societat col·lectiva”. I continuen: “Per això ens hem proposat a l’Asso· ciació d’Enginyers Industrials que es potenciï la reflexió en cada una de les comissions, de manera que puguin anar sortint propostes. Hem d’augmentar la producció d’idees i propostes en el si del Col·legi”.

FULLS dels ENGINYERS

Davant les crisis actuals: problemàtica, perspectives i propostes Informe final amb les reflexions dels enginyers industrials de Catalunya Avui és ben sabut que ens trobem immersos en una crisi que, encara que no és global, afecta una gran part del món, l’oc· cidental. La crisi, que fou desencadenada per una de financera , ja és estructural; i encara no se li albira una sortida clara, viable i sostenible. Des d’aquesta preocupació per la manca d’alternatives, i després d’un procés de reflexió obert entre els associats, el col·lectiu d’enginyers industrials de Catalunya proposem les reflexions següents: A. D’on venim? Com hem arribat fins aquí? Sense voler fer un inventari exhaustiu de les causes de la crisi actual en què ens trobem, sí que volem apuntar alguns dels elements que, al nostre entendre, l’han agreujat al nostre país:

• El creixement econòmic s’ha basat, de manera excessiva, en sectors que han generat una riquesa i un valor afegit poc sostenibles, com l’edificació o el turisme de baixa qualitat, cosa que fa aconsellable una major diversificació de la nos· tra economia.

• L’esclat de la bombolla immobiliària a Espanya afegit a la crisi prèvia financera.

• La pèrdua de la competitivitat de certa part de la produc· ció en el nostre país ha provocat la deslocalització de cen· tres cap a altres mercats més barats, i aquesta pèrdua no s’ha vist compensada per una clara aposta per nous sectors d’alt valor afegit.

• La

inversió en infraestructures no sempre ha respost a motius racionals, ni s’ha primat l’ús ni l’aportació de com· petitivitat al territori. El model radial de les grans infra· estructures de transport de l’Estat espanyol n’és un clar exponent. Aquesta praxi ha portat a tenir, per exemple, un Estat amb multitud d’aeroports recentment estrenats i completament infrautilitzats o que, per exemple, s’hagin prioritzat altres inversions abans que la construcció del ne· cessari corredor del Mediterrani.

• L’administració s’ha estructurat amb excessius nivells, s’ha

dotat d’una regulació complexa i ha mantingut solapament de competències que han fet difícil la seva eficiència i co· ordinació.

• La zona euro, amb realitats nacionals diferents, no s’ha do· tat dels necessaris elements de governança global.

• En el cas de Catalunya, aquesta situació s’ha vist agreujada per dos factors claus: una manca de sobirania, de capacitat per decidir de manera autònoma sobre aspectes estratè·

ABRIL/MAIG/JUNY 2013

gics del país, així com un dèficit fiscal significatiu, i la baixa proporció d’inversions productives de l’Estat respecte de la resta d’Espanya, que ha limitat la capacitat d’acció de la Generalitat de Catalunya i ha empitjorat de manera preo· cupant la seva situació financera.

• Finalment, en el terreny dels comportaments, s’han capgi·

rat els valors de la societat, s’han incitat de manera general males pautes col·lectives com la cobdícia desmesurada; i les elits dirigents, els polítics, els banquers..., no han exer· cit un adequat lideratge sobre la societat fonamentat en “bons” valors.

B. Què caldria fer? Per on cal començar? No ens trobem només en una època de canvis. Estem davant d’un canvi d’època. Un període clau que requereix, més que mai, lideratges competents i valents, que suscitin la cooperació i complicitat entre tots els agents. Calen lideratges capaços de crear amplis consensos en polí· tiques rigoroses i transparents, així com d’endegar iniciatives excepcionals. En resum, que siguin capaços d’afrontar amb ce· leritat, racionalitat i coratge, els escenaris complexos que vivim avui. Calen canvis, mesures estructurals, que facin possible una re· fundació del nostre sistema socioeconòmic actual: 1. Necessitem amb urgència mesures contundents, transpa· rents, ben explicades, que incitin l’esforç equilibrat i la co· operació de tots, començant pels nostres dirigents polítics. Cal que consensuïn grans pactes polítics per situar el país en una dinàmica de reorientació econòmica i de regenera· ció democràtica i institucional. 2. Necessitem millorar les maneres de governar, necessitem governs, persones i instruments més útils per a l’orienta· ció, conducció i regulació de les activitats econòmiques, necessitem mecanismes que assegurin la transparència i el control democràtic de les polítiques: a) S’han de superar pràctiques polítiques partidistes, tec· nocràtiques, tacticismes i sovint amb massa visió de curt termini. Cal situar de nou les persones, el món social i empresarial al centre de les polítiques. Sempre, és clar, des de la defensa del rigor econòmic i pressupostari. b) És necessària una segona transició, amb reformes estruc· turals de les administracions i del sistema polític, simpli· ficant els nivells de l’Administració pública, i millorant de manera determinant l’autonomia del nostre país, en tots els àmbits, i, especialment, la nostra capacitat de de· cisió de la inversió dels recursos propis. c) Necessitem governants, administradors, gestors i ex· perts competents, capaços de generar noves idees i con· ceptes, d’usar nous instruments i mecanismes i disposats a impulsar les polítiques, valentes i honorables, que ne·

Comissió Delegada de Cooperació Estratègica declaració desembre de 2012

cessitem avui. d) Ens calen governs competents i capaços; administra· cions, serveis i servidors públics que estimulin la pro· fessionalitat, la feina ben feta, la responsabilització per damunt de les formalitats burocràtiques. e) Cal una reforma profunda i rigorosa de la funció pública. f) Volem líders responsables, professionals seleccionats se· gons criteris rigorosos, i remunerats segons el seu ren· diment i vàlua. Volem líders amb valors ètics, capaços d’empènyer amb exemplaritat aspiracions col·lectives, de definir projectes ambiciosos, solidaris i sostenibles. g) Els partits, els sindicats i les organitzacions professio· nals en general han de passar per un procés intern de regeneració. 3. Necessitem iniciatives concretes de promoció dels valors humans, cívics, socials, democràtics a les escoles, als mit· jans de comunicació, en els comportaments de les elits di· rigents. Aquests valors són indispensables per garantir que les transformacions econòmiques, socials i culturals que s’intueixen, es duguin a terme de manera serena, partici· pada i responsable, assegurant la necessària cohesió social: a) S’han de recuperar valors com l’esforç, l’exigència, la justícia, la coherència o l’honestedat, mitjançant políti· ques actives i amb l’exemplaritat de les iniciatives em· presarials, públiques i de la societat civil en general. b) Cal eradicar els comportaments irresponsables, l’espe· culació que no aporta valor afegit, el cinisme o la men· tida, que garanteixin noves maneres de fer, de governar, d’emprendre i de fer empresa. Cal promoure nous va· lors radicalment solidaris, cooperatius i humanistes, sense perdre la competitivitat del país. c) Cal aprofundir en la cultura democràtica de la nostra societat, assegurar el control democràtic i efectiu dels governants, funcionaris i treballadors públics; exigint que retin comptes de les seves actuacions. C. Millorar, racionalitzar, simplificar polítiques... Calen polítiques estratègiques que planifiquin les activitats econòmiques, socials i educatives; polítiques financeres rigo· roses, orientades al millor funcionament del sistema, no a l’especulació; polítiques de millora i racionalització legislati· va i dels procediments judicials; polítiques actives d’estímul a la inversió i de promoció econòmica, que generin i mantin· guin activitats de valor afegit. També hem de dotar-nos d’instruments d’anàlisi i interven· ció, que garanteixin la utilitat, eficàcia i eficiència del sistema per tal d’oferir el millor benestar possible a tothom, tenint en consideració la situació de recursos escassos i els impactes en el medi ambient. Cal crear nous mecanismes de regulació, ja que els actuals s’han mostrat clarament insuficients. A més, incentivant ac·

tituds i comportaments que també actuïn com a reguladors i disminueixin la importància dels mercats financers com a mecanisme orientador de les activitats productives. 1. Pel que fa a les grans polítiques econòmiques: a) El sector primari és important com a element estructu· rador i cohesionador del territori. Cal fomentar l’esperit empresarial dels productors del sector, les cooperatives que protegeixin i fomentin el valor d’un consum soste· nible, de proximitat; i, a la vegada, fomentar la interna· cionalització dels nostres productes primaris i els trans· formats, amb valor afegit. b) Cal apostar per una política industrial ambiciosa i trans· formadora, que promogui la creació de coneixement, la internacionalització, la innovació, l’R+D+i, la coopera· ció i l’augment de la dimensió de la nostra indústria. c) Ha de créixer també el pes del sector industrial a la nos· tra economia guanyant més preponderància estratègica, i activant noves polítiques i pràctiques de manufactura i disseny innovadores, fomentar la comercialització del producte/servei i l ús de tecnologies de la informació i la comunicació (TIC). d) Cal posar en marxa mecanismes fiscals per incentivar la inversió estrangera. e) Caldria utilitzar les polítiques econòmiques i socials com a mecanismes principals d’integració i participació de totes les persones a la nostra societat; i fomentant la lliure activitat i l’emprenedoria. f) Cal valorar la utilitat social dels béns que es produeixen i dels serveis que es presten, per contribuir al desenvo· lupament equilibrat i sostenible de les persones i del territori. 2. Pel que fa a les polítiques empresarials: a) S’han de dur a terme polítiques específiques per desen· volupar nous sectors emergents i innovadors, d’alt va· lor afegit i basats en el coneixement, i impulsar-los per tal de convertir-nos en un país amb veritables clústers de referència internacional (biotecnologia, biomedici· na, mobilitat, eficiència energètica, ciutats intel·ligents —les anomenades smart cities—, disseny industrial...). b) Cal impulsar la internacionalització massiva del nostre teixit empresarial, sovint fragmentat i de mida reduïda. c) Hem de potenciar i prioritzar el sector turístic de qua· litat i reposicionar-nos com a destí turístic de primer nivell, eliminant la mala imatge del “turisme de borrat· xera” associada a determinats indrets i destinacions del nostre país. d) I també necessitem empresaris, emprenedors, gestors i experts competents, capaços de generar noves idees i conceptes, d’usar nous instruments i mecanismes i dis· posats a impulsar les iniciatives empresarials que ne· cessitem avui.

FULLS dels ENGINYERS

3. Pel que fa a les condicions de treball, cal una política labo· ral més clara i senzilla: a) Que ajudi a incentivar i flexibilitzar el procés de con· tractació. b) Que no carregui només en els treballadors les facilitats d’acomiadament. c) Que compatibilitzi la necessària flexibilitat dels em· pleats amb els necessaris mecanismes de seguretat dels treballadors. d) Que resolgui els casos d’elevat absentisme i baixa pro· ductivitat de forma constructiva i equitativa, tant per a les empreses com per als treballadors. e) Que permeti que els convenis col·lectius tinguin en compte les especificitats dels diferents sectors econò· mics i les necessitats de les empreses en cada cas. f) Que no estigui tan subjecte a les decisions judicials, en cas de conflicte entre les parts. g) Que sigui pactada amb els diferents agents socials. 4. Pel que fa a les polítiques tecnològiques: a) Cal emfatitzar que l’ús eficient de les TIC a les empre· ses i a l’administració esdevé estratègic per a la innova· ció i el creixement, i deuen ser considerades més com a inversions que no pas com a despeses. b) És necessari afavorir la conversió del coneixement en productes o serveis, mitjançant mecanismes de transfe· rència tecnològica. c) Han de dirigir-se tant a la transformació dels processos de negoci, valorant els diferents retorns de la inversió, com a l’augment de la qualitat del producte o del ser· vei, o a l’elaboració de noves estratègies empresarials d’innovació basades en l’ampli ventall de potencialitats de les TIC. 5. Pel que fa a l’educació, el coneixement, les escoles i les universitats: a) És imprescindible un gran pacte de país en l’àmbit educatiu que garanteixi una única visió estratègica, amb estabilitat a llarg termini, més enllà de les dife· rents legislatures. b) Són fonamentals polítiques actives per aconseguir un país trilingüe, com, per exemple, augmentar les hores lectives d’anglès o impartir matèries en aquest idioma en els estudis universitaris. c) Cal acostar el món de l’empresa i el món de la forma· ció, tant en l’àmbit universitari com en el de la forma· ció professional. d) Cal potenciar i revaloritzar la formació professional, millorant-ne la imatge i la consideració social. e) Cal forçar una major introducció de la formació contí· nua en tots els àmbits professionals. f) S’ha d’especialitzar les universitats per àmbits, elimi· nant duplicitats d’estudis, tot creant clústers vinculats

ABRIL/MAIG/JUNY 2013

al territori i simplificant l’actual model universitari; així com posar en marxa programes actius que busquin l’excel·lència en la docència i en la investigació univer· sitària; permetent el reconeixement internacional de les nostres universitats. g) Els continguts i les metodologies han d’adequar-se, de debò, a l’Espai Europeu d’Educació Superior i a les orientacions de la Unió Europea, no limitant-nos a Bolonya, desenvolupant des de l’inici el vessant hu· manístic, i l’esperit crític i innovador, la col·laboració i altres habilitats necessàries al segle XXI. 6. Pel que fa als serveis bàsics per assegurar el ben ser i el benestar, calen: a) Lleis que promoguin la transparència, que lluitin con· tra corrupcions i corporativismes. b) Nous mecanismes de participació ciutadana, no tutela· da, que reforcin el paper de la societat civil organitzada. c) Una renovació de les organitzacions polítiques, sindi· cals, professionals i ciutadanes. 7. Quant a la vertebració i articulació del territori, cal dotar el país de les infraestructures de mobilitat i transport re· alment necessàries, i pendents des de fa temps, tant per a les persones com per a les mercaderies, i afavorir les in· fraestructures logístiques lligades a la producció de béns i serveis. 8. I per tal que tot funcioni de manera eficient, és impera· tiu també un gran pacte de país en l’àmbit energètic que garanteixi de nou una única visió estratègica, amb estabi· litat a llarg termini, basada en una combinació energètica que pren com a base l’ús de les diferents fonts d’energia existents, econòmicament viable, equilibrat, sostenible; un pacte que fomenti l’eficiència energètica i les ciutats intel· ligents (anomenades smart cities), i que tendeixi a edificis i ciutats de zero emissions. D. Enfortir la cooperació al si de la Unió Europea i repensar la globalització... Estem absolutament condicionats pel procés vacil·lant de construcció europea; cal treballar per enfortir la cooperació i consolidar-lo. Sotmesos a unes regles globals del joc sovint insostenibles i insolidàries, caldrà qüestionar-les i repen· sar-les en el futur immediat. Cal avançar en l’harmonització i integració europea, com· partint un projecte col·lectiu de consens i clarament demo· cràtic i establint mecanismes de governança democràtica en l’àmbit europeu. E. Integrar en les reflexions els nous escenaris que es presenten en el futur immediat de Catalunya

Comissió Delegada de Cooperació Estratègica declaració desembre de 2012

Les especials circumstàncies polítiques, econòmiques, socials i culturals existents actualment a Catalunya, i els previsibles canvis que s’intueixen, aconsellen mesures ambicioses ba· sades en la concertació generosa i oberta entre les diverses sensibilitats i visions del país. Cal promoure una àmplia implicació d’experts competents i experimentats en l’anàlisi, la reflexió i l’elaboració de pro· postes per redefinir, si cal, les polítiques de govern, les es· tructures i els mecanismes d’intervenció per a l’impuls de la nova Catalunya, o per a una nova articulació de Catalunya amb l’Estat espanyol. I caldrà consensuar, després, el màxim possible, entre totes les forces polítiques, aquelles iniciatives, polítiques, actua· cions o plans estratègics que es considerin més necessaris i prioritaris. F. Els enginyers estem a punt, disposats a participar-hi El col·lectiu d’enginyers industrials de Catalunya, sabedors de l’excepcional moment en què ens trobem, com a col· lectiu, com a societat, com a país, i a partir de l’anàlisi, la comprensió i la visió d’àmbits i escenaris que entenem que cal liderar i treballar, ens posem al servei de les mesures que s’han de tirar endavant, que haurien de comportar: 1. Constituir comissions de treball plurals d’experts compe· tents i experimentats, en els principals àmbits d’intervenció del govern (governança, educació, salut, economia, infraes· tructures, energia, tecnologies...). 2. Consensuar i proposar (amb informes, llibres blancs...) diagnòstics, objectius, estratègies i iniciatives o actuacions concretes. 3. Treballar de manera autònoma i efectiva, amb uns mandats concrets, i en uns terminis que permetin obtenir resultats útils en temps útils. 4. Acordar el màxim possible, entre totes les forces polítiques, aquelles iniciatives, actuacions o plans estratègics que es considerin més necessaris i prioritaris.

FULLS dels ENGINYERS

informe TEXT: Manel Gastó

ABRIL/MAIG/JUNY 2012

IL·LUSTRACIÓ: Judit Canela

Noves oportunitats mar enllà L’enginyeria industrial continua sent una de les professions amb millors perspectives laborals del nostre país. A pesar de la crisi, la versatilitat dels professionals de l’enginyeria encara els fa un perfil molt atractiu, tant per a multinacionals com per a petites i mitjanes empreses. Les dades de la Borsa de Treball del Col·legi són clares: en el darrer any ha augmentat un 39,5% el nombre d’ofertes gestionades i el percentatge d’enginyers a l’atur és d’un 10%. FULLS dels ENGINYERS

informe

En una sessió prèvia al Col·legi, els interessats van poder conèixer les particularitats del mercat laboral quebequès. El COEIC va preseleccionar les candidatures dels enginyers, tant dels col·legiats com dels d’informàtica i de telecomunicacions.

questes dades coincideixen amb les d’Addeco, una empresa de selecció de personal especialitzada en càrrecs intermedis i directius, que situa l’Enginyeria Industrial com la carrera més sol·licitada per les empreses. De fet, asseguren que no hi ha suficients enginyers per cobrir les ofertes que els arriben. Tot i això, amb un atur del 22% a Catalunya i un teixit industrial que va desapareixent, molts enginyers es plantegen l’opció de marxar a l’estranger buscant noves oportunitats laborals, especialment els que han estat més vinculats a àmbits com la construcció o aquells que fa menys temps que s’han titulat, i per als quals el mercat de treball és més inestable. Conscient d’aquesta realitat, el COEIC va promoure a finals de l’any passat les Journées Québec, una missió empresarial de companyies quebequeses que buscaven professionals de l’enginyeria qualificats. L’aleshores director general del Col·legi, Antoni Maria Grau, va entrevistar-se amb representats de la Montreal International, una organització

ABRIL/MAIG/JUNY 2012

Des de les entitats quebequeses organitzadores, també es va considerar que un dels elements més atractiuS de Catalunya és la qualitat de les universitats. Això va animar els responsables del programa a incloure casa nostra en la seva missió privada sense ànim de lucre que promou inversions internacionals a Mont-real. Aquella primera trobada de Grau, actualment director general del Departament d’Indústria de la Generalitat, va servir per començar a

730.000 llocs de treball El Quebec té tres cops la superfície de França i només 7.500.000 d’habitants. Tot i això, des d’ara i fins al 2015 hi ha unes perspectives de creació d’ocupació xifrades en 730.000 llocs de treball. Però aquestes feines no es crearan en tots els sectors ni simultàniament. Les previsions són que àmbits com l’enginyeria, la salut i les noves tecnologies experimentin un major creixement. Amb un baix índex de natalitat, un dels objectius del Govern quebequès és el desenvolupament demogràfic. La importació de mà d’obra és vista també com una de les maneres que la societat quebequesa pugui incrementar les baixes taxes de natalitat.

construir ponts amb una regió molt rica i amb moltes possibilitats, tant laborals com d’inversió. A les missions de Montreal International hi han participat empreses de primer nivell, com ara Google, Bombardier o Héroux Devtek. Fruit d’aquell contacte, i amb l’impuls del Servei Català d’Ocupació, van sorgir les jornades, que en dos dies van permetre que quaranta empreses entrevistessin unes 1.400 persones per ocupar diverses posicions en organitzacions del Quebec, majoritàriament per a perfils qualificats. En total s’oferien 265 ofertes per cobrir un miler de llocs de treball. L’Abdellah El Mzem, de l’oficina d’immigració del Quebec a París, explicava en una entrevista feta durant la missió empresarial que al seu país hi ha demanda de professionals qualificats en sectors com ara l’enginyeria aeroespacial, les enginyeries vinculades a les TIC, la salut i la metal·lúrgia. Per ell, les Journées Québec són una ocasió única per contactar directament amb empreses que necessiten personal.

FULLS dels ENGINYERS

informe

Ofertes  600

554

500  397  400  291  300  228

232  159

200

100  0

2006

2007

2008

2009

2010

2011

2012

Tot i la contracció del mercat laboral, les ofertes de treball que rep el COEIC estan augmentant.

Primera experiència Ja fa quatre anys que empreses quebequeses viatgen fins a Europa per reclutar professionals qualificats. Però fins ara només havien desembarcat a França i Bèlgica. La inclusió de Catalunya en la seva ruta va estar motivada pel contacte realitzat pel COEIC, que va permetre explicar directament als representants quebequesos les funcions i l’estructura del COEIC, així com la singularitat del perfil professional dels col·legiats. Des de les entitats quebequeses organitzadores, també es va considerar que un dels elements més atractius de Catalunya és la qualitat de les universitats. Això va animar els responsables del programa a incloure casa nostra en la seva missió. Feia pocs mesos que els governs català i quebequès havien signat un conveni de mobilitat per facilitar les condicions perquè els professionals d’aquí puguin treballar al país americà. Aquest acord també dóna suport a la internacionalització de les empreses catalanes, fomentant la seva participació en els plans de

ABRIL/MAIG/JUNY 2012

desenvolupament econòmic del Quebec. En general, les empreses que van participar en les jornades van sortir molt satisfetes del nivell dels professionals catalans, de qui van destacar l’alta qualificació. Com a punt a millorar dels candidats hi havia la llengua. Tot i la proximi-

Aquest acord també dóna suport a la internacionalització de les empreses catalanes, fomentant la seva participació en els plans de desenvolupament econòmic del Quebec tat del català amb el francès, llengua oficial al Quebec, el nivell de les persones que es van presentar no era prou bo per desenvolupar-se normalment en un entorn 100% francòfon. Durant els pròxims mesos no estan previstes jornades similars a Catalunya. Tot i això, qui vulgui iniciar una nova etapa vital al Quebec pot participar en la convocatòria de les Jour-

Talent Scotland El Govern escocès ha llançat la pàgina TalentScotland.com amb la qual pretén reclutar professionals qualificats i projectar el país com un indret on viure, treballar o bé formar-se. A més de publicar-hi ofertes laborals de diferents sectors, com ara l’energia, l’electrònica, la química i la construcció, el web es complementa amb informació que cal tenir en compte abans de marxar i un cop establerts a Escòcia. També ofereix exemples de professionals de tot el món que han escollit Escòcia per viure-hi i expliquen el seu cas en primera persona. Per als joves titulats ofereix la possibilitat de fer-hi pràctiques laborals d’entre tres i dotze mesos. La pàgina web de les Journées Québec, www.journeesquebec.gouv.qc.ca, ja anuncien la propera missió empresarial.

“Marxar durant uns anys a treballar a l’estranger no s’ha de viure com un fracàs professional ni personal; ben al contrari, des del Col·legi ens sembla que pot ser una gran oportunitat per enriquir el currículum” nées Québec que es faran a París fins al 24 de maig, i a Brussel·les al juny. Per fer-ho, el primer pas és visitar el web www.journeesquebec. gouv.qc.ca. Lideratge del Col·legi Abans de la jornada d’entrevistes, els candidats s’havien d’inscriure i seguir unes jornades informatives, ja que l’accés a les entrevistes es-

tava restringit als perfils que millor encaixaven amb les necessitats de les empreses del Quebec. L’actual director general del COEIC, Josep Mouriño, explica que el Col·legi va ser la institució responsable de fer aquest primer filtratge. “Vam seleccionar els currículums en funció de les demandes que ens havien fet arribar des de l’organització de les jornades. Des de la Borsa de Treball del COEIC, no només ens vam encarregar de les vacants de l’enginyeria industrial, sinó que vam representar també els enginyers de telecomunicacions i els informàtics”, diu. En aquells moments Mouriño era responsable dels serveis ocupacionals del Col·legi i va viure de primera mà el procés. “Marxar durant uns anys a treballar a l’estranger no s’ha de viure com un fracàs professional ni personal; ben al contrari, des del Col·legi ens sembla que pot ser una gran oportunitat per enriquir el currículum”, assegura Mouriño, que afegeix: “No sé de ningú que hagi tingut una experiència internacional i que consideri que no l’ha enriquit personalment i professionalment”.

FULLS dels ENGINYERS

dia a dia

COMISSIONS I ACTIVITAtS

es activitats de les comissions i dels grups de treball del COEIC marquen el dia a dia de la institució. En les pàgines següents trobareu les referències als actes que s’han organitzat durant els últims mesos, incloent-hi sortides culturals, conferències, jornades tècniques i convenis amb empreses o altres institucions.

29 NOVEMBRE Anàlisi de l’enginyeria econòmica a la pràctica professional i a l’Administració Comissió de Cultura El nostre company Josep Maria Vegara, doctor enginyer industrial i catedràtic emèrit d’Anàlisi Econòmica de la Facultat d’Economia de la UAB, amb motiu de la presentació del llibre Miradas, palabras, huellas. Memorias de un Intelectual de acción, va fer una detallada exposició i, entre altres temes, va explicar les possibilitats del nou concepte polític social del 1967 i el 1968, a través del Centre d’Estudis de Programes Econòmics de París; la programació econòmica i de medi ambient, des de la visió d’un regidor de l’Ajuntament de Barcelona; el 1972 i els nous models matemàtics de l’economia de la Teoria del Creixement; el possibilisme de l’economia política de Marx; l’estudi de la forma-

10 GENER ció polivalent que integra la pràctica professional dels especialistes amb una òptica de sistemes; la necessitat d’una formació especifica centrada en l’anàlisi i la gestió de sistemes complexos, tecnològics, ecològics i socioeconòmics, orientada de manera que capaciti per analitzar, diagnosticar, dissenyar, implantar, gestionar i motoritzar sistemes complexos; i l’enginyeria dels polítics i la seva política de l’enginyeria: una bona política feta per professionals de la política. Va actuar de moderador Joan-Enric Vidiella, president de la Comissió de Cultura, i Joan Torres, president de la nostra Associació, va fer la presentació del conferenciant, recalcant que és l’home de les tres h perquè es caracteritza pel seu humanisme, la seva humilitat i un especial sentit de l’humor, i que alhora fa honor al seu cognom Vegara, sent Viu, Espavilat, Generós, Amic, Raonable i especialment Amable.

Canal Enginyers

Acte disponible al www.eic.cat/canalenginyers

Consulta el PDF a www.eic.cat 17 DESEMBRE Una vida dedicada al modelisme ferroviari a vapor viu. L’escala 1 (1:32) Comissió de Cultura: Grup Engitren A càrrec de José Luís Casacuberta, empresari, aficionat al modelisme del vapor viu i representant d’Aster a la península Ibèrica. Va introduir el conferenciant en Raül Valls, director de la revista Más Tren. Modelisme ferroviari & maquetisme. Mitjançant la presentació Aplicació del vapor a la indústria, el transport i el modelisme, va resumir la història de les aplicacions tecnològiques del vapor en el desenvolupament industrial, i després va explicar les seves vivències. Amb els seus col·laboradors Esteve Cruanyes i Joan Guàrdia, va fer la demostració directa in situ de la posada en marxa i el funcionament de dues locomotores de vapor viu sobre rodets i d’un vaixell, tots ells amb combustible de gas liquat. Alhora va mostrar més aplicacions del vapor viu a escala, amb funcionament

ABRIL/MAIG/JUNY 2013

amb aire comprimit: central elèctrica amb màquina de vapor, dues locomotores més i xassís amb sistema propulsor. I, a part, la joia de la corona: una locomotora seccionada. La conferència va ser gravada, projectada en pantalla gran per als assistents i emesa simultàniament en obert, cosa que va permetre seguir-la des de Madrid, Alemanya, Suïssa i Santiago de Xile. Va ser un acte de gran transcendència pedagògica i lúdica.

Matinals de l’Enginyer: Passejada per Collserola Comissió d’Esports: Grup de Muntanyisme En aquesta ocasió, els integrants del Grup de Muntanyisme van fer un matinal de senderisme per la zona de Collserola.

Disponible al

Canal Enginyers www.eic.cat/canalenginyers

9 GENER Reptes per importar i exportar a la Xina Comissió de Política Industrial i Innovació Tecnològica Aquesta jornada va aportar llum i respostes a les inquietuds dels professionals i les empreses per importar o exportar els seus productes a la Xina. Entre d’altres aspectes, es va aprofundir en les verificacions prèvies que cal fer, el funcionament del procés o els diferents organismes que hi participen. L’acte va ser inaugurat per Jordi Guix, president de la Comissió de Política Industrial i Innovació Tecnològica i coordinador del Grup de Treball Xina, i moderat per Albert Ferrari, director industrial de Sedal, SL. Els tres ponents que van aportar les seves perspectives van ser els següents: Cristina Castillo, investigadora associada a la Càtedra de Logística del Port de Barcelona al China Europe International Business School (CEIBS); Víctor Urruchi, de l’empresa Arola, expert en transitaris internacionals, i Xavier Lluch, assessor extern del Port de Barcelona. Disponible al

Canal Enginyers www.eic.cat/canalenginyers

Aula d’Extensió Universitària dels EIC Comissió de Jubilats i Prejubilats

9 GENER La família a la societat catalana actual A càrrec de Magda Oranich, advocada i sociòloga. 16 GENER La crisi de l’economia espanyola: on som i cap a on anem A càrrec de Josep Maria Viedma, doctor en Enginyeria Industrial, llicenciat en Ciències Econòmiques i professor emèrit de la UPC. 23 GENER Com preservar els vostres estalvis dins del context turbulent de l’economia A càrrec de Josep Maria Viedma, doctor en Enginyeria Industrial, llicenciat en Ciències Econòmiques i professor emèrit de la UPC. 30 GENER Aforisme: un text com a pretext fora de context A càrrec de Jorge Wagensberg, doctor en Física i professor de Teoria dels Processos Irreversibles a la UB. 6 FEBRER D’on veu el nostre Déu cristià? A càrrec d’Octavi Fullat, doctor en Filosòfica i catedràtic emèrit de Filosofia i Educació de la UAB.

14 GENER Materials autoregeneratius en el món de la construcció i l’obra pública Comissió de Construcció L’enginyer industrial i partner de l’empresa We Do!, Josep Bernat, va explicar els nous avenços de la nanotecnologia que permeten reparar i/o regenerar les estructures i els materials de construcció. Això obre als enginyers un nou camp de la tecnologia dels materials amb uns horitzons insospitats, alhora que permet oportunitats de negocis de llarg abast.

12 FEBRER Burlesque fever a El Molino En commemoració als cinc anys d’existència i bon funcionament de l’Aula d’Extensió Universitària, la Comissió de Jubilats i Prejubilats va organitzar una celebració especial a El Molino amb entrades per veure l’espectacle Burlesque fever. Prèviament, es va gaudir d’una conferència dirigida pel periodista Lluís Permanyer. 13 FEBRER Cervells, religions i espiritualitats A càrrec de Ramon Maria Nogués, doctor en Biologia i catedràtic emèrit de la UAB. 20 FEBRER Filosofia i societat A càrrec de Josep Ramoneda, filòsof i periodista. L’aula va ser tutelada per la UPC.

FULLS dels ENGINYERS

dia a dia

Disponible al

Canal Enginyers www.eic.cat/canalenginyers

10 gener

17 GENER

19 GENER

4a edició del Concurs FemIndústria Comissió de Política Industrial i Innovació Tecnològica

La gran aventura de la Canadenca Comissió d’Energia Aquesta trobada es va caracteritzar per la projecció del documental La gran aventura de la

De Gombrèn a Castellar de n’Hug Comissió d’Esports: Grup de Muntanyisme L’activitat del dia 19 d’aquesta Comissió va ser una excursió de Gombrèn a Castellar de n’Hug pel santuari de Montgrony.

En aquest acte es van presentar les bases de la 4a edició del Concurs FemIndústria, que té l’objectiu d’ajudar al desenvolupament del teixit empresarial català amb la promoció d’activitats que reforcin l’esperit emprenedor i generin un valor afegit i llocs de treball qualificats. La sessió va anar a càrrec de Joan Vallvé, degà del Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya, juntament amb La Salle Technova Barcelona, el Leitat Technological Center i el TecnoCampus Mataró-Maresme.

Canadenca, dirigit per Jordi Fortuny. Aquest producte audiovisual parla de la constitució de la Barcelona Traction, Light and Power Limited (més coneguda com la Canadenca), que tenia l’objectiu d’explotar el potencial hidroelèctric de les conques dels rius Segre i Noguera Pallaresa per poder electrificar Barcelona i el seu voltant. En aquesta sessió van intervenir-hi el degà del COEIC, Joan Vallvé, el director general d’Endesa a Catalunya, Josep Maria Rovira, i el director del documental, Jordi Fortuny.

Disponible al

Canal Enginyers www.eic.cat/canalenginyers

21 GENER

22 GENER

La resiliència de les infraestructures Comissió de les TIC

El paradigma del vehicle cap al 2025 Comissió de Mobilitat i Transports Els assistents van poder gaudir d’una exposició sobre el futur de l’automoció, concretament relacionada amb el cotxe. A la jornada es van exposar els avantatges i els inconvenients del cotxe elèctric pur, del cotxe híbrid, del de pila de combustible interna i d’aquells que tenen una combustió interna millorada. Els ponents van ser Francesc Garriga, president de la Subcomissió d’Automoció dels EIC, i Oriol Gallemí, doctor enginyer industrial de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyers Industrials de Barcelona.

En aquesta activitat es va explicar com fer front a situacions de crisi i emergències des de la previsió de restauració dels serveis. Aquest acte, organitzat pel Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya i l’Institut Cerdà, va constar de tres taules rodones amb nombrosos participants: la primera va tractar la gestió de crisi en infraestructures energètiques, la segona va incidir en la gestió de crisi en infraestructures de les TIC, i la tercera i última va oferir una visió integral de la gestió d’emergències.

ABRIL/MAIG/JUNY 2013

dia a dia Disponible al

Canal Enginyers www.eic.cat/canalenginyers

23 GENER

24 GENER

Ecodisseny com a eina de sostenibilitat Comissió de Construcció

El sopar anual Comissió de Packaging

Aquest col·loqui va presentar l’ecodisseny com una via per a la sostenibilitat. L’encarregat de presentar l’acte va ser Francesc Bonvehí, enginyer industrial i membre de la Comissió de Construcció, i va comptar amb la presència de Lluís Figuerola Prats, arquitecte tècnic, consultor en sistemes de qualitat, medi ambient i ecodisseny, i auditor acreditat per AENOR; i de David Bertran, auditor en cap d’AENOR.

24 GENER Rendibilització del capital intangible de la meva empresa Comissió de Gestió Empresarial: Subcomissió de Gestió de la Innovació La trobada va servir per explicar als enginyers industrials i al públic assistent la necessitat d’utilitzar els mecanismes existents per rendibilitzar el capital intangible de les seves empreses. Els marcs econòmics i legals d’Espanya i de la Unió Europea van ser alguns dels aspectes que es van tractar amb més profunditat. Durant aquesta sessió van intervenir-hi Maria Mirabet, enginyera industrial i experta en incentius fiscals en l’àmbit de l’R+D+I, i Gian-Lluís Ribechini, enginyer industrial i membre de la Subcomissió de Gestió de la Innovació. Disponible al

Canal Enginyers www.eic.cat/canalenginyers

24 GENER El ferrocarril d’alta velocitat al món Comissió de Cultura La jornada va mostrar el passat, el present i el futur de les línies de ferrocarril d’alta velocitat al món i les perspectives favorables que aquest tipus de servei ofereix. A l’acte va intervenir-hi Iñaki Barrón, enginyer de camins, canals i ports, i director de Viatgers de la Unió Internacional de Ferrocarrils (UIC).

ABRIL/MAIG/JUNY 2013

Com cada any, els membres de la Comissió de Packaging van celebrar el sopar de cloenda del curs anterior i l’inici del d’enguany. Amb algunes absències justificades per motius professionals, la vetllada, a banda de ser un motiu de lleure, també va servir per a interessants intercanvis d’impressions entre els assistents sobre el present i el futur del packaging, que és innegable que en té, i molt.

28 GENER

26 GENER

Les deu claus de l’èxit de la internacionalització de pimes Comissió d’Actes Corporatius En aquesta sessió es van donar les deu claus estratègiques i operatives que les pimes han de seguir per superar amb èxit el procés d’internacionalització. Hi va intervenir David Ortega, expert en internacionalització i professor d’EADA. Finalitzada la ponència, es va procedir a l’acte de presentació de l’MBA d’EADA en col·laboració amb la UCLA.

Sortida a Casp, Mequinensa i Flix Comissió d’Esports: Grup de Cicloturisme Els enginyers ciclistes van fer una ruta de més de 100 quilòmetres, repartits en dos dies, amb un desnivell acumulat de 360 metres.

www.eic.cat

Consulta el document en PDF

31 GENER Aplicació dels LED en l’enllumenat públic Comissió de Construcció En aquest taller es va tractar la situació actual de l’aplicació de lluminàries de LED en l’enllumenat exterior i els avantatges i inconvenients d’aquesta tecnologia. També es va realitzar un debat entre ponents i assistents. La jornada, presentada i moderada per Pere Pina, membre de la Comissió de Construcció, va gaudir de la presència de diversos especialistes: Manel Roig, enginyer de Miatec; Josep M. Berengueres, enginyer industrial i excap d’Enllumenat Públic de l’Ajuntament de Barcelona; Francesc Cavaller, cap de Projectes de Salvi; J.L. Gómez, membre de Citelum, i Aldred Sa, membre de la Comissió d’Il·luminació dels EIC.

CAFÈ DELS ENGINYERS Comissió de Jubilats i Prejubilats 22 GENER El protagonista de la trobada va ser Eugeni Vives, director de Comunicació de la Societat Nuclear Espanyola. 12 FEBRER Va intervenir Joan-Enric Vidiella, creador i liquidador de Vidiestil SA.

1 febrer Més de noranta persones participen al Cicle de Networking 2013 del Clúster d’Eficiència Energètica de Catalunya El Clúster d’Eficiència Energètica de Catalunya ha exercit de nexe d’unió entre els professionals, les empreses, els centres tecnològics i l’Administració pública amb la finalitat de fomentar sinergies i d’impulsar la innovació col·laborativa en el sector de l’eficiència energètica. La primera jornada del Cicle de Networking 2013 del Clúster d’Eficiència Energètica de Catalunya (CEEC), que es va celebrar l’1 de febrer a l’Hotel Zero, va congregar a més de noranta assistents. Professionals de grans empreses, de pimes, autònoms, de centres tecnològics i de l’Administració pública van tenir l’oportunitat d’ampliar la seva xarxa de contactes i d’entaular relació amb els diferents agents del sector de l’eficiència energètica en una trobada que va resultar tot un èxit.

TERTÚLIES CIENTIFICOTÈCNIQUES Comissió de Jubilats i Prejubilats 16 i 23 GENER, 13 i 20 FEBRER Pedro Crespo va tractar el tema de la mecànica quàntica.

5 febrer Visita guiada al Museu del Gas a Sabadell Comissió de Jubilats i Prejubilats La Comissió de Jubilats i Prejubilats va organitzar una visita guiada al Museu del Gas de Sabadell, que també va incloure un dinar al restaurant El Forellat.

FULLS dels ENGINYERS

dia a dia Disponible al

Canal Enginyers www.eic.cat/canalenginyers

5 febrer

6 febrer

Internacionalització d’enginyeries i consultories Comissió de Gestió Empresarial: Subcomissió d’Internacionalització Aquesta jornada, presentada i conduïda per l’enginyer industrial Jaume Casas Alomar, va aportar les principals eines per tal que les empreses iniciïn i progressin en el procés d’internacionalització. Evitar la por al fracàs, gestionar internacionalment la marca i la importància dels idiomes van ser alguns dels aspectes clau de la trobada. A la sessió van participar-hi Francesc Domínguez, consultor de màrqueting de serveis professionals i soci de Barton Consultants; Yolanda González, advocada i consultora responsable de l’Àsia Desk de Barton Consultants; Bernat Amadas, director a Catalunya d’Ardanuy Consulting Engineers and Architects; Àlex Zaragoza Montpel, enginyer industrial i soci fundador d’AZM Enginyers, i Jordi Alsina González, enginyer industrial i soci d’E360 Serveis Globals d’Enginyeria.

Conveni del COEIC amb el COAMB

El Col·legi Oficial d’Enginyers Industrials de Catalunya (COEIC) i el Col·legi d’Ambientòlegs de Catalunya (COAMB) van signar un conveni de col·laboració mútua. L’acord el van formalitzar Joan Vallvé, degà del COEIC, i Virgínia Domingo, presidenta del COAMB.

PROMOEMPRESA 21 gener Reptes en l’àmbit dels recursos humans, retribució flexible i internacionalització María Luisa Oliva, directora de l’àrea de Retribución Flexible de Mercer, i Antonio Lamora, director de l’àrea legal i fiscal de Mercer, van participar en aquesta conferència encaminada a trobar solucions alternatives per a les empreses per tal d’assolir els seus objectius sense augmentar els costos. www.mercer.es

31 gener Sistemes internacionals de finançament Erik Aaron Lara, soci de Serveis Financers d’ABC et Associés, Vicenç Hernández, membre de l’Advisory Board d’ABC et Associés, i Carlos Canivell, soci director d’ABC et Associés, van debatre la falta de finançament de l’Estat espanyol i les oportunitats de les pimes. www.abcetassocies.com

14 febrer I Jornada de Metrologia 3D i Control de Qualitat Axular Etxabe, director per Espanya i Portugal de Faro Spain, Leonardo Marqués, Account Manager de Faro Spain, Antonio Ballester, Marketing Manager per Espanya i Portugal de Faro Spain, i Luigi Semeraro, Metrology Group Leader a l’International Thermonuclear Experimental Reactor Department de Fusion For Energy, van parlar de la metrologia en els processos de fabricació industrial. http://europe.faro.com http://europe.faro.com

ABRIL/MAIG/JUNY 2013

28 febrer La protecció contra incendis amb aigua nebulitzada Antonio Eire, director tècnic de Marioff Hi-Fog, va centrar la seva intervenció a comentar el marc normatiu que regula els sistemes d’aigua nebulitzada. Per la seva part, Francesc Menjíbar, Account Manager i delegat a Barcelona de Marioff Hi-Fog, va parlar dels avantatges i les aplicacions d’aquests sistemes. www.marioff.com

Desgrava les quotes col·legials a la Declaració de la Renda T’informem que als efectes de les DeclaracionsLiquidacions de l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques corresponent a l’exercici tancat a 31 de desembre de 2012, i de conformitat a l’article 19.2.d) de la Llei 35/2006, de 28 de novembre, de l’IRPF, i 10 del RD 439/2007, les quotes satisfetes als col·legis professionals es poden desgravar, quan la col·legiació tingui caràcter obligatori, com és el cas dels enginyers industrials en la part que correspongui als fins essencials d’aquestes institucions, amb un límit de 500,00€. Per a qualsevol dubte respecte a la desgravació de les quotes col·legials pots posar-te en contacte amb el nostre servei d’assessoria fiscal. Es tracta d’un servei gratuït, cal reservar hora a 93.319.23.00 o bé a l’adreça electrònica srodriguez@eic.cat

dia a dia

7 febrer

8 febrer

11 febrer

16 febrer

Caminada pel Montseny Comissió d’Esports: Grup de Muntanyisme Aquesta jornada matinal de senderisme va tenir lloc al Montseny, des del castanyer mil·lenari de Can Cuc al veïnat de la muntanya de Cànoves i Samalús. La caminada va ser organitzada per l’enginyer Josep M. Arqué.

Elaboració d’informes d’idoneïtat tècnica A causa de l’entrada en vigor de l’Ordenança reguladora dels procediments d’intervenció municipals en les obres (ORPIMO), l’enginyer industrial i cap de Visats i Certificació del COEIC, Tomàs Navarro, va fer un repàs del procediment general de sol·licitud d’un comunicat o una llicència, així com del corresponent informe d’idoneïtat tècnica.

3r cicle Ombres Mestres: Les lliçons dels grans del cinema Comissió de Cultura El Cineclub Associació d’Enginyers va organitzar el tercer cicle Ombres Mestres, que va tornar a tenir el conferenciant Pau Pérez com a màxim exponent d’aquesta activitat. En aquesta ocasió, va constar de tres sessions de dues hores cada una els dilluns 11, 18 i 25 de febrer. A la del dilluns 11 de febrer s’hi va exposar el temari següent: Take a train! El tren al cinema.

16 febrer

18 febrer

Caminada a la vora del mar Comissió d’Esports: Grup de Muntanyisme Els enginyers senderistes van realitzar una caminada costera inferior als 20 quilòmetres des del castell d’Altafulla fins a la catedral de Tarragona.

3r cicle Ombres Mestres: Les lliçons dels grans del cinema Comissió de Cultura En aquesta segona sessió, el Cineclub Associació d’Enginyers va tractar el tema següent: Eros ronda el cinema. Pau Pérez va ser l’encarregat de les conferències.

Visita a l’exposició: L’enginy de postguerra. Microcotxes de Barcelona Els enginyers van gaudir d’un matí de dissabte al Museu d’Història de Barcelona (MUHBA), on van visitar l’exposició L’enginy de la postguerra. Microcotxes de Barcelona. Els assistents d’aquesta sessió van delectar-se amb els minivehicles característics de la dècada dels cinquanta que circulaven per la ciutat comtal.

21 febrer Les tecnologies elèctriques aplicades als vehicles de competició Comissió de Mobilitat i Transport Aquesta sessió, enfocada cap a l’automoció de competició, va donar a conèixer dues empreses: Quimera, enfocada al desenvolupament de tecnologies i projectes en mobilitat i energia sostenible, i Altran, el seu principal soci tecnològic. L’acte va ser presentat per Francesc Garriga, president de la Subcomissió d’Automoció dels EIC, i van intervenir-hi dos ponents: David García, enginyer industrial i director d’Operacions de Quimera, i Miquel Mateu, Electric Vehicle Project Manager d’Altran.

ABRIL/MAIG/JUNY 2013

Canal Enginyers

Acte disponible al www.eic.cat/canalenginyers

Consulta el PDF a www.eic.cat 18 febrer Anàlisi de l’informe anual de l’Agència Internacional de l’Energia Comissió d’Energia: Subcomissió d’Energies Primàries En aquest acte, presentat per Josep Isern, responsable de la Subcomissió d’Energies Primàries, es va analitzar l’informe anual de l’Agència Internacional de l’Energia, en què es fa una visió prospectiva en l’horitzó de l’any 2035 i es dóna una atenció especial a les possibilitats i les característiques del shale gas (gas d’esquist), un nou tipus de gas natural que s’extreu de les formacions rocoses sedimentàries molt fines i que té un auge comercial important a països com els Estats Units, el Canadà o França. Hi va intervenir el Dr. Mariano Marzo, catedràtic de Geologia de la Universitat de Barcelona.

www.eic.cat

Esmorzars dels Enginyers 14 febrer pedro maqueda, president de cedinsa

“El desdoblament de l’Eix Transversal és l’obra que més em satisfà”

L’enginyer de camins, canals i ports, i actual president de Cedinsa, Pedro Maqueda, va desgranar els aspectes identificatius de la seva empresa i va aprofundir en la important obra que van dur a terme en el desdoblament de l’Eix Transversal durant l’Esmorzar dels Enginyers del 14 de febrer. El protagonista d’aquesta sessió va destacar el següent: “El desdoblament de l’Eix Transversal és l’obra que més em satisfà pel seu caràcter singular, el disseny innovador, el procés constructiu, el finançament, el respecte al medi ambient i el retorn socioeconòmic.”

Pedro Maqueda va explicar cronològicament la construcció d’aquesta xarxa viària que ha solucionat els problemes de molts habitants del nord de Catalunya. Primer, es va fer la C-16, que uneix Manresa i Berga; després la C-35, que comunica Maçanet i Platja d’Aro; posteriorment la C-17, que cobreix el tram comprès entre Centelles-Vic-Ripoll; i finalment el desdoblament de l’Eix Transversal C-25, que dóna la consistència total a aquest sistema d’explotació viària. Aquest projecte de grans dimensions va comportar, com és lògic, grans xifres: una inversió inicial de 959 milions d’euros, quaranta-cinc grans viaductes, la construcció de quaranta-cinc passos superiors, noranta passos inferiors, l’execució de vuit nous túnels, sis falsos túnels, trentaset sortides i un total de 155 quilòmetres de via ràpida. Quan Pedro Maqueda va finalitzar la seva exposició, els assistents a l’Esmorzar dels Enginyers van generar un ric espai de qüestions i de debat, que es va allargar durant força minuts. L’acte el va presentar el degà del COEIC, Joan Vallvé. La moderació del torn de preguntes i la cloenda de l’acte va anar a càrrec del president de l’AEIC, Joan Torres.

FULLS dels ENGINYERS

dia a dia

ÀMBIT TERRITORIAL 21 desembre

DIA MES

Trobada de Nadal dels Enginyers Industrials

Per un nou model energètic i social sostenible

Demarcació de Girona

Demarcació de Girona Conferència centrada a argumentar el dèficit de recursos energètics i a aportar una via de solució a la situació actual. Els assistents, la majoria enginyers, van seguir amb interès l’exposició sobre la situació energètica actual, basada en el llibre Recursos energètics i crisi. La fi de 200 anys irrepetibles.

Un any més es va celebrar l’inici de les festes nadalenques amb tots els col·legiats i els seus familiars, petits i grans, que es van apropar a la seu per participar en les diferents activitats organitzades per a totes les edats: taller de fabricació de fanalets i maquillatge de cares per als més petits, la inauguració de l’exposició de pintures del company Lluís Lagarda i el tradicional aperitiu dels enginyers.

Reunions de comissions de la Demarcació Demarcació de Girona Darrerament, la Demarcació ha donat un impuls a les comissions. Els col·legiats que fan lliure exercici, els que treballen en el món de la gestió empresarial i els jubilats estan representats en comissions que es reuneixen amb regularitat.

5 març

14 desembre

Presentació del nou Servei de Concursos

Signatura Empresa Adherida amb Telstar

Delegació del Vallès En aquest taller s’ha presentat en primícia el nou Servei de Concursos: on hi ha oportunitats per a les enginyeries?, adreçat a tots els interessants en les licitacions i adjudicacions de serveis per a les enginyeries. L’acte ha estat molt ben acollit pels quinze participants, els quals han manifestat el seu interès a conèixer millor aquest nou servei. 17 gener Taller d’hort urbà Delegació del Vallès El passat 17 de gener va tenir lloc un taller en el qual els assistents van iniciar-se en el cultiu ecològic per a balcons, terrasses o petits horts. Primer es van explicar els conceptes bàsics de les plantes, les cures i el manteniment. Després es va realitzar el trasplantament d’hortalisses de temporada (enciams i espinacs), que els alumnes es van poder endur a casa seva.

ABRIL/MAIG/JUNY 2013

Delegació del Vallès El passat 14 de desembre es va signar el conveni d’Empresa Adherida amb Telstar, un grup d’empreses dedicades a desenvolupar solucions globals d’alt valor afegit i alta complexitat tecnològica orientades al mercat de les Ciències de la Vida, a centres de recerca i desenvolupament científic i al sector industrial. Telstar és una empresa internacional amb plantes de fabricació a Espanya, la Xina, els EUA, el Regne Unit, Alemanya i Holanda. Compta amb un nombre de 150 enginyers entre els seus treballadors de Catalunya. A la foto, moment de la signatura entre Ton Capella, conseller delegat de Telstar, Antoni M. Grau, exdirector general de l’AEIC/COEIC, i Francesc Figueras, president de la Delegació del Vallès.

e-m

13 febrer

Projecte pilot per millorar l’eficiència energètica dels

Visita del jurat del Premi Guillem Catà a Lavola

edificis del Bages

Demarcació de la Catalunya Central

Demarcació de la Catalunya Central Els quatre col·legis professionals que formen la Intercol· legial Tècnica de la Catalunya Central han Una representació del jurat va visitar la seu de l’empresa a creat la Pla- Manlleu, un ecoedifici construït l’any 2005 que compta, des taforma per de l’any 2010, amb la certificació LEED Gold per a edificis a l’Impuls de la Rehabilitació Energètica dels Edificis al Ba- existents, la primera que s’atorga a l’Estat espanyol. ges. La Cambra de Comerç de Manresa es posiciona com la primera entitat que s’adhereix i dóna suport a aquesta iniciativa. El projecte vol implantar mesures d’estalvi energètic en e-mailing “e-mailing nova web” edificis i promoure la rehabilitació per recuperar l’activitat econòmica.

print su imprenta de siempre con nuevos servicios nuevos productos nuevos materiales

nueva web entre y conozca lo que podemos ofrecerle

e-mailing “e-mailing nova web”

print su imprenta de siempre con nuevos servicios nuevos productos nuevos materiales

nueva web

La impresión tradicional unida a las últimas tecnologias de impresión y comunicación Offset+

Packaging

Marketing directo

ACABADOS ESPECIALES

MATERIALES ESPECIALES

CAMPAÑAS CROSS MEDIA

Nuevos materiales que realzan sus impresiones

Destacar más y mejor en el punto de venta

Cobine soportes y plataformas para llegar más y mejor a sus clientes

IMPRESIÓN SENSORIAL

PRUEBAS A TAMAÑO REAL

IMPRESIÓN INTELIGENTE

Imprimir texturas, olores, relieves, contrastes, ...

Teste su packaging o PLV antes de hacer las grandes tiradas

Dato variable, realidad aumentada, códigos QR, ...

y otras grandes ideas para sus proyectos de comunicación

no dude en contactar con nosotros,

entre y conozca lo que podemos ofrecerle

le causaremos una buena impresión www.vanguardgrafic.com • +34 93 462 61 88 • vanguard@vanguardgrafic.com

articles

Crèdit? Sí, gràcies Federico Ariza / Director de Negoci Bancari de Caixa d’Enginyers

l principal objectiu de Caixa d’Enginyers és finançar els socis en les millors condicions possibles dins dels paràmetres que estableixen els nostres objectius de rendibilitat-risc. Potser es tracta d’un concepte summament bàsic, però aquesta actitud positivista ens distingeix i ens identifica com un referent fiable, professional i entregat al servei dels col·lectius a què ens dirigim. En definitiva, el crèdit ha de contribuir a l’estabilitat financera, i no només en l’actualitat, sinó sempre. Caixa d’Enginyers té formulada una política creditícia que parteix de criteris de prudència i de viabilitat, i enfoca la relació amb el soci basant-la en el llarg termini sobre fonaments de transparència i confiança mútua. En aquesta relació, ambdues parts han de ser guanyadores i tant és així que som una entitat de referència d’una bona part de la nostra massa social, que avui en dia està formada per més de 115.000 persones, entre les quals comptem amb socis fundadors amb més de quaranta-cinc anys de relació mútua. El boom immobiliari que va experimentar el nostre país a principis del segle XXI, que tots coneixem i en bona part el patim, havia d’explotar tard o d’hora. No podia continuar creixent de la manera que ho estava fent. Caixa d’Enginyers mai no va apostar per aquest tipus d’operacions tan lucratives i “segures”, segons el que s’estava observant en el sector; per això la situació de solidesa, solvència i liquiditat de l’entitat es distingeix de la resta del sector financer. La política creditícia engloba un ampli espectre d’activitats a finançar, des de préstecs personals per al consum o la inversió, hipotecaris per a la compra o la reforma d’habitatges, pòlisses de crèdit per cobrir necessitats puntuals de tresoreria dels professionals i empreses, etc. Al tancament de l’exercici 2012, el “crèdit als socis” de Caixa d’Enginyers era proper als 1.500 milions d’euros amb una distribució de gairebé 14.000 operacions, de les quals el 70% corresponien a préstecs hipotecaris sobre habitatges, la qual cosa ens indica la gran granularitat de la cartera d’inversió creditícia de l’entitat. Així mateix, l’elevada qualitat d’aquesta cartera es reflecteix en un reduït índex de morositat, que se situa entorn del 2% i contrasta amb el que pateix el sector, que supera l’11%. El crèdit ajuda l’estabilitat financera si compleix

ABRIL/MAIG/JUNY 2013

amb tres paràmetres fonamentals: viabilitat, assumpció de risc ajustada i estructuració en terminis d’acord amb la capacitat de devolució. Podem afirmar que a Caixa d’Enginyers -que durant la crisi ha mantingut creixements de la cartera creditícia- no només contribuïm al finançament de l’economia, sinó que a més aportem estabilitat al sistema i, el més important, confiança als nostres socis. També durant els “mals temps” apostem per la inversió. A més, i en resposta al problema social que es deriva de l’actual crisi econòmica i que està produint situacions d’exclusió en determinats col·lectius socials, l’entitat es va adherir el passat 21 de març del 2012 al Codi de bones pràctiques inclòs en el Reial decret llei 6/2012, de 9 de març, de mesures urgents de protecció de deutors hipotecaris sense recursos, mitjançant el qual es regulen i es limiten determinades condicions per a la reestructuració dels préstecs hipotecaris. No volem quedar-nos aquí i les necessitats sorgides d’un procés de transformació del model econòmic al nostre país ens empeny a donar suport a la demanda de finançament que requereixen els nostres col·lectius professionals i empreses associades, tant pel que fa al finançament de nous equips per millorar la capacitat productiva, formació, internacionalització, etc., com a les necessitats puntuals de capital circulant per atendre el curt termini. En aquest sentit, continuem adequant la nostra cartera de productes, dirigits a professionals i empreses, buscant i oferint les millors línies d’actuació, o millorant determinades modalitats de finançament de circulant, mantenint acords amb ICO i amb IFEM (programa JEREMIE del Fons Europeu de Desenvolupament Regional) per promoure i incentivar la creació de petites empreses i els emprenedors mitjançant les seves línies de crèdit i microcrèdits, respectivament. A Caixa d’Enginyers sempre hem mantingut i mantindrem la nostra aposta pel finançament de l’economia, donant suport als projectes personals i professionals dels nostres socis, així com la consolidació de noves iniciatives i oportunitats de negoci per a la seva incorporació al teixit empresarial. Com a banquers, la nostra màxima és la gestió del risc, però no només per a la pròpia entitat sinó per als nostres socis.

“El crèdit ha de contribuir a l’estabilitat financera, i no només en l’actualitat, sinó sempre”

Mercat laboral dels enginyers durant el 2012 Montse Pérez / Serveis Ocupacionals dels EIC

ornem a presentar-vos de nou la fotografia del mercat laboral dels enginyers, elaborada a partir de les dades de les ofertes publicades durant aquest període a la nostra Borsa de Treball. L’any 2012 s’han publicat a la Borsa 554 ofertes, un 39,5% més que l’any anterior. Aquest increment ha estat motivat principalment per l’augment de la demanda de professionals per treballar fora de les nostres fronteres i que ha representat un 24,5% del total de les ofertes. Aquesta demanda internacional s’ha concentrat en la Unió Europea i l’Espai Econòmic Europeu (82,7%), especialment a Alemanya i els Països Baixos, i a Sudamèrica (9,3%), amb Xile i el Perú com a principals països destinataris de les ofertes. Les ofertes adreçades a perfils júniors (fins a dos anys d’experiència professional) s’han vist reduïdes 4 punts percentuals respecte a l’any anterior, passant del 22% al 18%. El sector industrial del mercat nacional aquest any ha caigut 4,4 punts percentuals respecte a l’any anterior, passant del 42,7% al 38,3% de les ofertes. Una anàlisi més detallada d’aquest àmbit ens mostra que els sectors més dinàmics han estat l’automoció i el quimicofarmacèutic, amb un 21% i un 18% respectivament de les ofertes de treball a la indústria (figura 1). En el mercat internacional destaquem, a banda de la indústria, els serveis d’enginyeria i el sector energètic com els principals creadors d’ocupació. Més del 52% de les ofertes s’adreçaven a la indústria de l’automoció i un 21% a la fabricació de maquinària i béns d’equips, principalment provinents de la indústria alemanya (figura 2).

Figura 1

Ofertes nacionals per sector d'activitat O rganis mes  o fic ials  i admó . P úblic a

0,2%

A igua

0,5%

M anutenc ió

0,5%

T uris me, res taurac ió , ac tiv . rec reativ es

0,5%

E ns enyament

0,7%

F inanc es  i A s s eguranc es

0,7%

G es tió  de res idus

0,7%

S anitari i ho s pitalari

0,9%

A ltres  ac tiv itats

1,2%

C entres  tec no lò gic s

1,9%

C o ns truc c ió  i o bra públic a

2,1%

F erro v iari i aero nàutic

2,1% 2,6%

T rans po rts , lo gí s tic a, dis tribuc ió

3,0%

T IC

4,9%

E nergia

5,6%

Ins tal., muntatges  indus t., manteniment

10,0%

C o ns ulto ria / A udito ria

23,6%

E nginyeria i o fic ina tèc nic a

38,3%

S ec to r indus trial

0,0%

5,0%

10,0%

15,0%

20,0%

25,0%

30,0%

35,0%

40,0%

45,0%

Figura 2

Ofertes internacionals per sector d'activitat Consultoria / Auditoria

1,4%

Energies alternatives

1,4%

Extractiu/petroli

1,4%

Bioenginyeria /Biotecnologia

2,2%

Instal., muntatges indust., manteniment

2,2%

TIC Construcció i obra pública Energia

2,9% 5,0% 8,6% 24,5%

Enginyeria i oficina tècnica

50,4%

Sector industrial 0,0%

10,0%

20,0%

30,0%

40,0%

50,0%

FULLS dels ENGINYERS

60,0%

volem +

EN FAMÍLIA

El Club Bombeta participa en la Junior FIRST LEGO League Mai és massa d’hora per despertar l’interès dels més petits per la ciència i la tecnologia. Setze nens i nenes del Club Bombeta han participat a la Junior FIRST LEGO League, una iniciativa en la qual construeixen una maqueta amb peces de Lego. Durant quatre mesos, els bombetes han jugat a ser enginyers i han dissenyat i desenvolupat solucions innovadores per millorar la qualitat de vida de la gent gran.

M’

ha agradat molt participar a la Junior FIRST LEGO League perquè m’encanta jugar amb Lego i entre tots hem fet una maqueta com hem volgut. Algunes idees que vam tenir van trigar a fer-se, però al final ho vam aconseguir”, explica el bombeta Joan Cintas. L’aventura va començar el mes d’octubre quan el Club Bombeta va proposar als seus membres participar en la Junior FIRST LEGO League. Aquest programa pràctic, dirigit a nens de 6 a 9 anys, els va plantejar el repte de construir una maqueta amb Lego per millorar la qualitat de vida de la gent gran. Es van formar dos equips: el JJEC MAC Millenium i el LEGOTIC, que al llarg d’aquests mesos es van anar reunint un cop per setmana amb els seus entrenadors per poder donar resposta a aquest desafiament. Durant les primeres sessions, els bombetes van posar en comú la informació que havien recopilat, van deixar volar la seva imaginació per proposar solucions creatives i van discutir quines eren les millors opcions fins a decidir el projecte que farien. Els petits enginyers van parlar amb avis per conèixer millor la seva situació i els seus problemes. També van visitar la botiga Senior Store, especialitzada en serveis per ajudar a la tercera edat, per agafar idees per als seus projectes. Míriam Ripoll, mare dels bombetes Adrià i Clàudia Lázaro, comenta que aquesta iniciativa ha permès als seus fills prendre consciència de la gent gran i dels problemes que aporta l’edat, així com que ells poden ajudar-los. Un cop van acabar les maquetes, els bombetes les van ensenyar als enginyers de Gutmar - Aquiles Robotic, on van poder veure el robot que han desenvolupat aquestes companyies per ajudar els pacients en la seva rehabilitació. Les darreres sessions van dedicar-les a elaborar un pòster on van il·lustrar el seu projecte i van preparar l’exposició que farien als científics de la Junior FIRST LEGO League. “M’ho he passat molt bé i he fet molts amics! He après moltes coses com col·locar engranatges a un motor per fer un 4x4”, explica el bombeta Arnau Agustín. El JJEC MAC Millenium, entrenat per l’enginyera industrial Teresa Navarro, va estar format per Clara i Judit Vilà, Clàudia i

ABRIL/MAIG/JUNY 2013

L’equip JJEC MAC Millenium (adalt) i l’equip LEGOTIC (a sota) en el moment de la presentació dels projectes.

Text: Mònica Acero - Fotos: Javier Hellín

A dalt, els dos equips amb els seus projectes. A sota, moment de l’entrega de medalles a tots els participants.

Àdria Lázaro, Miquel i Joan Cintas, Emma Sánchez i Ferran Villà. Teresa Navarro destaca que el principal benefici de participar en aquest projecte és que ofereix als nens i nenes “l’oportunitat de plantejar-se, en equip i durant un període de diversos mesos, les diferents passes que comporta resoldre un repte: entendre’l, recollir informació, proposar solucions i fer-les viables”. Aquest equip va construir una casa adaptada perquè la gent gran pugui viure de manera independent. Els petits enginyers van equipar l’edifici amb diversos invents com una rajola que s’aixeca per poder recollir les coses que cauen a terra, un ascensor, portes amples i rampes per a les cadires de rodes, un ordinador de monitoratge, cintes transportadores d’objectes, etc. “Per mi ha estat l’oportunitat de recordar totes aquelles coses que els nens poden aconseguir tots sols, si se’ls acompanya i se’ls encoratja”, afegeix Navarro. Víctor Santiago, Oriol Caro, Adrià Cot, Hugo Ayala, Arnau i Jaume Agustín i Nacho Piera van ser els integrants de LEGOTIC, l’equip que va dirigir l’enginyer industrial David Agustín. “En aquest projecte els petits desenvolupen un ventall de competències molt transversal que fomenten el desenvolupament en aspectes de gran utilitat en el món real i que són difícils d’adquirir a l’escola”, remarca David Agustín. LEGOTIC va desenvolupar La màquina de les olors, un projecte que

es basa en diversos robots mecanitzats que, a determinades hores, s’acosten als sèniors per recordar-los que han de prendre les medicines, anar al lavabo o menjar. Els nens han construït tres versions del robot equipades amb motors, llums LED i sensors de moviment per evitar que topin amb els obstacles, un altre model amb dos motors perquè pugui girar i un robot 4x4. “Pel meu fill ha estat una experiència magnífica. A la premsa diuen que calen enginyers; doncs fomentem que des de petits comencin a enginyar!”, afirma Marta Bañeres, mare del bombeta Hugo Ayala. La presentació pública dels treballs va ser la culminació de mesos de treball en equip, d’experiències compartides i d’aprenentatge. En aquest acte, que es va celebrar el 17 de febrer al Col·legi Sant Joan Bosco - Salesians d’Horta, tots els equips participants a la Junior FIRST LEGO League van fer una exposició oral per defensar els seus treballs i van mostrar les seves maquetes i els pòsters il·lustratius. Els científics que formaven el jurat de l’organització van felicitar el JJEC MAC Millenium i el LEGOTIC pels seus projectes. “Tots ens hem quedat al·lucinats amb les presentacions dels nostres petits, de la seva valentia per parlar davant d’un públic gens habitual per a ells i del seu saber estar en un escenari. Estem molt orgullosos!”, assegura Bañeres. FULLS dels ENGINYERS

volem +

VIU L’ASSOCIACIÓ

Consulta l’agenda dels cursos de Viu l’Associació al nostre web www.eic.cat

INICIACIÓ A LA MÀGIA Jaume Garcia, president del Cercle Il· lusionista de la UPC i membre de l’Associació de Mags Il·lusionistes de Catalunya i exmembre de la Societat Espanyola d’Il·lusionistes (SEI), va ensenyar a tots els assistents les tècniques bàsiques per sorprendre amics i familiars amb les seves habilitats com a nous mags.

CUINA JAPONESA PER NADAL L’Anna Sastre, vinculada al món del Japó des de fa més de trenta-dos anys, va fer una introducció de la cuina i la cultura culinària japonesa a tots els assistents. Van apendre com, sense molt esforç i amb productes fàcils de trobar als supermercats, es poden cuinar autèntics plats de la cultura nipona.

Xarxes Socials Videoconferències Documents de text PDF i llibres Aplicacions Navegar per Internet Configuració bàsica

Treu profit del teu Ipad Jordi Flamarich, consultor en comunicació digital, va explicar a tots els assistents les diverses utilitats de l’Ipad. Va ensenyar a consultar el correu electrònic, fer recerques i navegar per Internet, realitzar videoconferències per Skype, crear i gestionar documents de text, taules de càlcul i presentacions, PDF o llibres, gestionar les nostres xarxes socials, portar els números de casa o de l’empresa...

ABRIL/MAIG/JUNY 2013

CULTURA GASTRO

Més informació: http://culturagastro.com

El taller de tast de formatges que es va fer el passat 25 de febrer a la seu dels EIC, ens ha descobert Cultura Gastro, una associació cultural molt recent que “investiga, treballa i reivindica la gastronomia com a cultura, com a conjunt d’àmbits que a més d’englobar l’alimentació i la cuina també aplega història, antropologia, religió, etc.”, ens explica Carme Alcaraz, llicenciada en Humanitats, divulgadora gastronòmica i una de les integrants d’aquest equip de sis gastrònoms provinents de diferents branques de les ciències soials i les lletres. “Ara per ara impartim cursos, conferències, rutes sobre la història i la riquesa gastronòmica de cada barri i sopars gastronòmics. També treballem en la difusió del patrimoni gastronòmic i escrivim a diversos mijans com Gastronosfera i gaudim d’un espai al programa Wonderland de RNE-4.”, ens explica.

Però què es necessita per tastar el formatge? “Ordre, paciència i memòria. L’ordre correcte dels sentits ens donarà sempre peu a poder parlar, perquè a vegades podem tenir la sensació de creure que no tenim vocabulari i és només una qüestió de saber per on començar. La paciència i la memòria van molt lligades, perquè les sensacions organolèptiques s’han de treballar a poc a poc, sense presses i gaudint molt”, comenta Alcaraz. A l’hora de recomanar-nos un formatge, afirma que a Catalunya tenim un ventall de formatges d’alta qualitat. Des d’un recuit de drap fins a arribar al tupí, els nostres formatges artesanals poden competir en l’àmbit internacional. “El formatge és un aliment viu que no deixa mai d’evolucionar. De fora destacaria l’Idiazabal (Navarra-Pais

Basc), l’Époisses de Bourgogne (França), el Parmeggiano Regiano (Itàlia) i el Queso de Valdeón (Lleó).” Però a Cultura Gastro també tenen una àmplia proposta en rutes gastronòmiques. “Les nostres rutes mostren el patrimoni gastronòmic de cada barri de Barcelona. Són fruit de moltes hores d’estudi, investigació i entrevistes. Cada barri té la seva història gastronòmica i les seves peculiaritats són identitàries. És fascinant i, alhora, ens fa retrobar-nos amb la nostra identitat barcelonina. Visitem botigues, restaurants, bars de vi a granel, obradors i tallers. Volem fidelitzar els barcelonins a les seves pròpies arrels”.

OFERTES I SERVEIS Apparthôtel & Spa Cerdanya

ASSISCAT SALUT

Apparthôtel & Spa Cerdanya és una residència de turisme situada a Bourg-Madame. La ubicació és estratègica ja que es troba a prop de les principals vies d’accés a les diMés informació: ferents estacions Tel.: 0034 686 451 983 A/e: info@fuco.fr d’esquí (d’Andorra, www.ahcerdanya.com França i Espanya), i comunica amb els millors espots de muntanya del sud de França i nord de Catalunya. L’edifici està situat a pocs metres del supermercat, on es pot trobar tot el que es necessita per a una estada a bon preu. Consta de trenta apartaments d’una, dues i tres habitacions, un bany, una cuina i un saló. Els apartaments estan equipats amb tots els estris necessaris de cuina: plats, coberts, tovallons, olles i paelles... Les habitacions disposen de mantes, coixins i llençols. Hi ha una TV i Wi-Fi. En el complex trobem un spa (ham-ham, sauna, jacuzzi) i un restaurant amb cuina típica de la Cerdanya. Tots els EIC podeu gaudir d’un 15% de descompte en les estades als apartaments.

Són un equip de professionals que ofereixen els seus serveis d’assistència sanitària per millorar la qualitat de vida de les persones. Els serveis que ofereixen van adreçats a totes aquelles persones que, per edat o malaltia, tenen problemes de mobilitat. També disposen de serveis per a la llar i cangurs. El seu objectiu principal és ajudar a totes aquelles persones que ho necessitin, les 24 hores del dia i els 365 dies de l’any. Què fan: Més informació: • Gent gran: atenció, tutela i cures Carrer Diputació 279, 1r 7a 08007 Barcelona a domicili, acompanyament, inTel.: 934 676 666 www.assiscat.com formació i assessoria familiar. • Infermeria, fisioteràpia, podologia, pediatria, perruqueria a domicili i servei d’òptica a domicili. • Cangurs amb idiomes. • Tasques de la llar (cuinar, planxar, la neteja general i qualsevol manteniment necessari de la llar). Tots els associats/col·legiats disposeu d’un 15% de descompte en els seus serveis de la llar i d’un 20% de descompte en la resta de serveis (atenció sanitària, fisioterapeutes, podòlegs, cuidadors...).

FULLS dels ENGINYERS

volem +

APP’s L’app dels eic

PREY

teamviewer

El COEIC estrena App per a iPhone i smartphones. Estigues informat a l’instant de tot allò relacionat amb la institució. Disponible a l’App Store i a l’Android Market. Properament també s’adaptarà per a iPad i tauletes.

Una aplicació per a iPhone 5 que et permet saber on es troba el teu telèfon en tot moment gracies a Google Maps. Es tracta d’una aplicació a prova de robatoris, ja que gràcies a aquesta aplicació pots localitzar el teu terminal. Només has d’anar a la pàgina web de l’aplicació i marcar l’opció de telèfon desaparegut.

Estar lluny de casa ja no és un problema si el que necessites és accedir al teu ordinador de sobretaula. Teamviewer és una aplicació per a Android que utilitza el potencial del control remot per accedir als arxius de l’ordinador que necessitis. Només has d’instal·lar els usuaris dels ordinadors.

ENTRETENIMENTS Com ho haurem de fer per treure tres escuradents per tal que només quedin tres quadrats i res més?

WWWEBS Interpretació de la normativa d’accessibilitat a Catalunya www.20gencat.cat Pàgina web de la Taula d’Accessibilitat a les Activitats a Catalunya (TAAC) constituïda el 2011 i formada per l’Administració i tècnics professionals per tal d’harmonitzar criteris d’aplicació de la normativa vigent (autonòmica i estatal) als establiments en edificis existents on es desenvolupin activitats d’ús públic.

Els millors descomptes Descobreix-los

Solució del número anterior: L’error del nen és que al comptar els dies i les hores que necessita per tot el que ha de fer, hi ha coses que les compta més d’una vegada; per exemple, quan afegeix els dies de vacances, ja hi està afegint els caps de setmana, i també les hores de dormir i menjar, que més endavant torna a posar a la llista.

ABRIL/MAIG/JUNY 2013

ara!

Mercat únic europeu - Marcatge CE http://ec.europa.eu Portal de la Unió Europea, totalment reformat. Conté gran quantitat d’informació: documents, vídeos, etc. amb l’objectiu de simplificar l’aplicació Vacances i viatges pràctica del marcatge CE. En aquest sentit, el portal s’estructura, principalment, en tres gran blocs: informació bàsica i preguntes freqüents, informació per a professionals (fabricants, importadors i distribuïdors) i informació per als consumidors.

Compres

Oci i activitats

Per a més informació: T. 932 957 804 a/e: atencioeic@mail.eic.cat www.eic.cat

Salut i bellesa

Família

VIU L’ASSOCIACIÓ

ABRIL-JUNY 2013

ABRIL

MAIG

TREU PROFIT DEL TEU IPAD – NIVELL INICIAL DILLUNS 8 I 15 D’ABRIL Com ens pot ser útil un iPad en l’àmbit professional i personal? Podem consultar el correu electrònic; fer cerques i navegar per Internet; realitzar videoconferències i gestió de projectes; crear i gestionar documents de text, taules de càlcul i presentacions; emmagatzemar i consultar tutorials, PDF o llibres; gestionar les nostres xarxes socials; portar els números de l’empresa… Es recomana que cada alumne porti el seu iPad. El taller serà impartit per Jordi Flamarich, consultor en comunicació digital. Horari: de 18.30 a 20.30 h Preu col·legiat: 25 € / Preu no col·legiat: 28 € Lloc: seu dels EIC (Via Laietana, 39, Barcelona)

RUTA CULTURAL: FEM UN TOMB PEL BARRI DE SANT JUST DILLUNS 13 DE mAIg En aquesta ocasió farem una visita cultural pel barri de Sant Just. El punt de trobada serà el carrer Ferran, on descobrirem el seu origen com a projecte de modernització i ampliació de la ciutat durant el període constitucionalista. Seguidament passarem per la plaça de Sant Just i la Basílica dels Sants màrtirs Just i Pastor, i farem un refresc de benvinguda davant del Palau moxó. Després anirem al Palau Recasens, al carrer la Palma de Sant Just i al carrer Lledó. En acabar, farem un piscolabis final. Horari: a les 18.30 h a la plaça de l’Àngel Preu col·legiat i no col·legiat: 20 € Lloc: seu dels EIC (Via Laietana, 39, Barcelona)

VIATGE ALS ORÍGENS DE LA FAMÍLIA DIJOUS 11 I 18 D’ABRIL La recerca dels avantpassats esdevé un viatge fascinant que ens obre les portes de la nostra història familiar. Aquí descobriràs els llocs on s’amaga la informació, les claus per accedir-hi, les tècniques per gestionar-la i totes aquelles eines que et permetran escriure el primer capítol de les teves arrels familiars. Coneixeràs què és la genealogia i els seus mètodes. El taller serà impartit per Carme Francitorra, llicenciada en Història i especialitzada en la recerca de la història familiar. Horari: de 18.30 a 20.30 h Preu col·legiat: 25 € / Preu no col·legiat: 28 € Lloc: seu dels EIC (Via Laietana, 39, Barcelona)

TREU PROFIT DE LES XARXES SOCIALS DIJOUS 23 I 30 DE mAIg En aquest taller s’explicarà el funcionament bàsic de Twitter i Facebook i aprendrem a distingir les característiques de cada plataforma per treure’n el màxim profit. També coneixerem com interactuar amb els nostres seguidors i quina és la manera més adient de presentar els nostres continguts. El taller està dirigit tant a persones que fa poc que són a les xarxes socials i volen conèixer tècniques per a una gestió més efectiva dels seus comptes, com a persones que desconeixen totalment aquestes xarxes de relació. El taller anirà a càrrec de mar mampel, freelance community manager. Horari: de 18.00 a 20.30 h Preu col·legiat: 20 € / Preu no col·legiat: 23 € Lloc: seu dels EIC (Via Laietana, 39, Barcelona)

TREU PROFIT DEL TEU IPAD – NIVELL AVANÇAT DILLUNS 22 I 29 D’ABRIL Aprofundirem en les prestacions de l’iPad en l’àmbit professional i aprendrem a crear, gestionar i compartir tota mena d’arxius i documents. Convertirem l’iPad en una eina més per a la nostra feina diària. Cada alumne haurà de portar el seu iPad. S’han de tenir coneixements mínims. El taller serà impartit per Jordi Flamarich, consultor en comunicació digital. Horari: de 18.30 a 20.30 h Preu col·legiat: 25 € / Preu no col·legiat: 28 € Lloc: seu dels EIC (Via Laietana, 39, Barcelona)

Família i llar

Programació d’activitats

TALLER DE CÒCTELS D’ESTIU DIJOUS 30 DE mAIg Ara que arriba el bon temps sempre ve de gust un còctel refrescant i original. Sens dubte, és en els dies càlids i llargs de l’estiu quan ve més de gust prendre una beguda com aquesta en una terrassa després d’un bon dinar amb amics. En aquest taller farem més d’un tipus de mojitos, caipirinhas, raspiroskas i altres còctels exòtics fets amb mango i guaiaba, per exemple. El taller anirà a càrrec del bàrman mauri Jiménez, responsable de Cocktailsperquesi (www. cocktailsperquesi.com). Horari: de 18.30 a 20.30 h Preu col·legiat: 18 € / Preu no col·legiat: 21 € Lloc: seu dels EIC (Via Laietana, 39, Barcelona)

JUNY I ARA, JO QUÈ DIC? HABILITATS CONVERSACIONALS DILLUNS 10 DE JUNY Una festa, un dinar, una trobada..., són situacions que ens poden permetre desenvolupar una conversa. Enraonar és una habilitat social bàsica i una bona base per descobrir persones amb afinitats a partir de les quals pot néixer l’amistat. La conversa ens ajudarà a mantenir i millorar les nostres relacions. És l’ingredient principal de la nostra vida social. Necessitem relacionar-nos amb altres persones; la solitud no ens interessa. Les relacions amb els altres ens proporcionen companyia, suport, afecte, alegria, experiència, entreteniment…, d’anada i de tornada; totes les parts guanyem. Al taller, compartirem recursos per millorar les teves habilitats conversacionals. El taller serà impartit per Sophia Blasco, assessora i coach personal. Horari: de 18.30 a 20.30 h Preu col·legiat: 10 € / Preu no col·legiat: 13 € Lloc: seu dels EIC (Via Laietana, 39, Barcelona) FOTOGRAFIA DE VIATGES DIJOUS 13 I 20 DE JUNY De cara a l’estiu, i pensant en els viatges programats per les vacances, aprendrem les claus per fer les millors fotografies. Parlarem de diferents temes que ens faran treure-li tot el profit a la nostra càmera. També repassarem fotografies dels “mestres”, que ens inspiraran abans de fer les maletes. Aquest curs requereix tenir coneixements d’informàtica. Cada participant ha de portar a cada sessió la càmera digital i, si és possible, el llibre d’instruccions. El taller serà impartit per Esther Navalón, diplomada en disseny gràfic i fotògrafa autodidacta. Horari: de 18.30 a 20.30 h Preu col·legiat: 25 € / Preu no col·legiat: 28 € Lloc: seu dels EIC (Via Laietana, 39, Barcelona)

Formació

l’associació!

Per a més informació: Tel. 933 192 304· a/e: viula@serveis.eic.cat · www.eic.cat

volem +

IMMOBLES Llogo baixos, amb orientació al sud, per temporades o com a habitatge habitual, a Valldoreix (Sant Cugat del Vallès). De 45 m2, amb habitació de matrimoni, menjador - sala d’estar, cuina i bany. Terrassa de 45 m2. Espai enjardinat i zona per aparcar. A 15 min a peu dels FGC. Animals no. Preu: per viure de manera habitual, 650 €/ mes + 50% consums; per temporada, 1.050 €/ mes + 50% consums. Tel. 606 348 902.

Es ven nau industrial de 1.000 m2 de planta baixa i 1.000 m2 de pis, a l’avinguda del Carrilet, 173, de l’Hospitalet de Llobregat (08907 Barcelona). Tel. 629 353 640 (Joan Miquel). Oportunitat inversora! Venc societat tenidora de setze pisos al centre de Barcelona, tots llogats amb contractes de temporada, la majoria. Hipoteques a Euribor més 1% i avantatges fiscals al comprador. Tel. 607 248 150 (Joan Sellés). Es lloguen despatxos individuals a Granollers per a professionals liberals (enginyers, arquitectes, advocats, procuradors, metges, aparelladors, psicòlegs, etc.) per afavorir la possibilitat de col·laboració professional. Inclòs en el lloguer: mobles, ADSL i

telèfon, aire condicionat i calefacció, servei de neteja, recepció i correspondència, trucades i visites per administrativa, i zones comunes. Sense despeses de redacció del contracte. Preu: 390 €/mes (IVA no inclòs). Tel. 671 035 918 / 938 613 035 (Sra. Yolanda). Es lloga despatx d’enginyers per compartir a Pedralbes (zona universitària), Barcelona. Local de planta baixa amb accés directe des del carrer. S’ofereix espai de treball amb serveis compartits. Opció de despatx individual. Possibilitat de col·laboració o intercanvi de feines. Es busquen enginyers, delineants, comercials, dissenyadors, instal· ladors. Disponibilitat immediata. Preu: des de 100 €/mes. Tel. 616 458 225 (Francisco).

Es venen tres places de pàrquing dobles a la zona del passeig de Sant Gervasi (Bonanova) de Barcelona. Preu: 25.000 € i 23.000 €. Tel. 932 014 016 (Sra. Churruca).

ABRIL/MAIG/JUNY 2013

Llogo pis a Barcelona, amb o sense mobles. Dues habitacions, exterior, lluminós i cèntric. Molt ben comunicat: zona Ernest Lluch, a 2 min del Metro Collblanc, tramvia Ernest Lluch, Camp Nou, i autobusos

57, 157, 15, 54 i D20. Nou i amb possibilitat de pàrquing a la mateixa finca. A 2 min hi ha un poliesportiu amb piscina. Preu: 770 €/mes. Tel. 654 375 102 (Manuel).

938 461 470. Es pot veure vídeo a: http:// www.youtube.com/ watch?v=ntonMeu7oJg.

Llogo una o dues places de pàrquing al carrer Casp, cantonada Sicília, de Barcelona. Per a cotxe mitjà o gran. Tel. 659 780 582 (Ignacio). Venc magnífic pis de 90 m2 en zona tranquil·la de Lloret de Mar. Tot exterior. Dues terrasses, tres habitacions, sala-menjador, bany, lavabo i cuina totalment reformats. Calefacció i gas natural. Conserge. Aparcament tancat. Jardí i piscina comunitaris. Moblat i totalment equipat. A 100 m de la platja. Preu: 220.000 € (negociables). Tel. 932 040 318 (nits).

Venc torre amb jardí a Cardedeu. Molt ben situada, a 5 min del centre. Zona tranquil·la. Terreny: 308 m2. Superfície habitable: 156m2. Quatre habitacions (dues dobles i dues individuals), menjador, sala d’estar i dos banys. Calefacció i gas ciutat. Llar de foc. Tel.

Llogo una plaça de pàrquing al carrer Joan Güell (Can Mantega) del barri de Sants de Barcelona. Per a cotxe mitjà. Preu: 80 €/mes. Tel. 690 602 386 (Ignasi). Es ven plaça de pàrquing al carrer Travessera de les Corts núm. 86, davant la porta Gol Sur del Camp Nou. 4,5 x 2,40 m. Garatge impecable. Preu: 11.800€. Tel. 696 449 688

Es ven/lloga plaça de pàrquing al carrer Balmes, 340, cantonada Pàdua (zona Sarrià - Sant Gervasi) per a cotxe gran. Preu venda: 45.000 €; preu lloguer: 150 €/mes Tel. 609 674 211 (Carmen). Parcel·la en venda a 15 min del centre de Barcelona, de 1.300 m2. Apta per a la construcció d’un xalet. Actualment hi ha una casa de 125m2

i tots els subministraments. Ubicada en una urbanització a la part de muntanya de Badalona, barri el Canyet. A prop de la B-20 (ronda de Dalt) i de la C-31. Preu: 360.000 €. Tel. 666 411 095.

Llogo una plaça de pàrquing al carrer Emancipació i una altra al carrer Dalmases (zona Bonanova). Ambdues per a cotxe gran. Tel. 666 554 025. Es ven àtic al carrer Alfons XII de Barcelona, tocant a Travessera de Dalt. Compta amb 170m2 de superfície útil i dues terrasses amb un total de 116 m2. Disposa de gran saló - menjador, cuina, tres habitacions, dos banys i traster. Tel. 609 725 193 (Carles).

Llogo apartament al barri antic de Mercadal (Menorca) per setmanes o quinzenes. Dues habitacions dobles, dos banys, cuina-menjador i terrassa. Preu per dia: juny i setembre, 50 €; juliol, 60 €, i agost, 70 €. Tel. 934 514 510 i 670 455 052

VEHICLES Venc Volkswagen Touareg 3.0 V6 TDI tiptronic de l’any 2006. Amb 165.000 km, climatitzador bizona, seients confort de cuir calefactables amb regulació Isofix, fars bixenó adaptatius, sostre elèctric, navegador amb mapa d’Europa, equip de so Volkswagen, mans lliures amb Bluetooth, sintonitzador de TV i suspensió pneumàtica adaptativa. Preu de compra original: 67.400€. Preu de venda: 22.900 €. Tel. 617 345 686 (Sergi). Es ven Audi A6 AllRoad 4.2 FSI Quattro tiptronic de 350 CV i 150.000km. Any 2007. Tapisseria de cuir, climatitzador, na-

ALTRES vegador/àudio, fars de xenó, ordinador, càmera pàrquing, alarma, volant multifunció, telèfon integrat, sensors de pluja, airbags i carregador de CD. Impecable. Preu: 25.000 € (IVA inclòs). Tel. 639 712 029 (Dídac).

Tom. Sempre al garatge. Impecable. Preu: 9.700 €. Tel. 618 277 223 (Josep Lluís).

Es ven enciclopèdia tècnica en francès Techniques de l’ingénieur (edició del 1990-1991). Són 67 volums en molt bon estat que inclouen: generalitats; mesures i control; metal·lúrgica; electrònica; mecànica i calor; electricitat electrotècnica; construcció; enginyeria mecànica, elèctrica, energètica... Preu: 2.050 €. Tel. 696 981 860 (Àngel).

Es ven Kia Sportage Concept 2.0, 4x2, 5 portes i gasolina. Amb 36.000 km i tres anys d’antiguitat. Totes les revisions en concessionari. Garantia oficial de 2+2 anys. Regalo Tom

FULLS dels ENGINYERS

volem +

TEXT: Anna Carrió

FOTO: Arxiu

Enginyeries del Món

Enginyeria de l’espai International Space Station

onsiderada un dels avenços més grans de l’enginyeria, l’Estació Espacial Internacional (International Space Station, ISS) és una estació tripulada situada a l’òrbita terrestre que també funciona com a centre d’investigació i que està gestionada per cinc agències de l’espai: la NASA, l’Agència Federal Russa, l’Agència Japonesa d’Exploració Espacial, l’Agència Espacial Canadenca i l’Agència Espacial Europea. Aquesta cooperació internacional ha fet possible l’ISS, en construcció des de 1998, l’objecte artificial més gran dins l’òrbita terrestre. Situada a 400 km4 d’altura, cada 91 minuts completa una volta a la Terra. Formada per diferents mòduls i braços mecànics, actualment ha arribat a medir 110 metres de longitud per 100 metres d’ample, gairebé com un camp de futbol, amb una gran superfície habitable (916 m3).

Segons els plans de les diferents agències participants al projecte, l’estació estarà en construcció fins l’any 2020. Gràcies a aquesta estació, hi ha presència humana a l’espai de manera permanent, ja que l’ISS sempre ha estat habitada com a mínim per dues persones des que el primer equip hi entrés el 2 de novembre de l’any 2000. Aquesta plataforma ha rebut 205 visites de persones de setze països diferents i ha estat també el destí dels primers turistes espacials. L’ISS pot acollir fins a set astronautes a la vegada i les seves instal·lacions inclouen quatre laboratoris, cinc dormitoris, dos banys i un gimnàs. Pesa 420 tonelades aproximadament, viatja a 29.000 km/h i l’energia que necessita l’obté dels panells solars més grans que mai s’hagin construit d’una potència de 84 kW.

Més informació: www.nasa.gov/mission_pages/station/main/index.html

CONTACTE Si vols contactar amb els Fulls dels Enginyers per posar un anunci de compra/venda, suggerir un entreteniment o fer qualsevol proposta, pots fer-ho a través de l’adreça electrònica fulls@mail.eic.cat. Per a canvis d’adreça, posa’t en contacte amb atencioeic@mail.eic.cat. També pots trucar al telèfon 933 192 300.