Fulls 281 by Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya

Joan Torres President de l’AEIC

EDITORIAL Joan Vallvé Degà del COEIC

PROJECTE Eficiència energètica al COEIC

ESPECIAL Diada de l’Enginyer 2013

volem +

EDITORIAL

fem institució

som enginyers

tenim opinió

sumari 118

EN FAMÍLIA Els bombetes al Lleida Expotren 2013

CREU DE SANT JORDI 2013

TECNOLOGIA I EMPRESA 150 anys d’història industrial catalana

12 28

150 ANYS AMB TU

Els mitjans de comunicació feliciten l’AEIC

ENTREVISTA Presidents i expresidents de l’AEIC, experiències en primera persona

ESPECIAL 150 anys al servei de l’enginyeria i la societat

120

VIU L’ASSOCIACIÓ

121

BORSÍ

Cursos i tallers

PARLEM ALS MITJANS Un repàs a les aparicions dels EIC durant els seus 150 anys d’història

LA VANGUA

BARCELONA

Valor: 15.005,00

€

Área (cm2): 994,7

VIURE A BARCELO

Ocupación: 94,94

05/11/12

Cód: 63247976

Sección: LOCAL

RDIA (ED.CAT)

Prensa: Diaria Tirada: Sin datos OJD Difusión: Sin datos OJD Documento: 1/1

Autor: LLUÍS

SIERRA

Núm. Lectores:

ENTORN

Página: 4

Actualitat i institucions

DIA A DIA

106

Tots els actes i jornades dels EIC

Anuncis classificats

EDITA: Associació/Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya AEIC

AEIC - COEIC

President: Joan Torres i Carol Vicepresident 1r: Jordi Dolader i Clara Vicepresident 2n: Ricardo Granados i García Secretari: Jaume Puigdueta i Lucas

Director general: Josep Mouriño Comissió d’Informació i Publicacions Subcomissió dels Fulls: Maria Assumpta Mas, Jaume Puigdueta, M. Clara Torrens Cap d’Imatge i Comunicació: Eva Díaz Coordinació: Anna Carrió Redacció: Cristina Reche, Mònica Acero, Anna Carrió, Carles Aluju, Jordi Garriga, Isabel Marquès, Montse Pérez-Creus i Pablo Monfort Publicitat: Eva Díaz i Pilar Alonso Fotografia: Isabel Marquès Disseny i maquetació: Anna Carrió Il·lustració: Judit Canela Correcció lingüística: Mercè Molins Impressió: Vanguard Gràfic S.A.

COEIC Degà: Joan Vallvé i Ribera Vicedegà: Josep M. Rovira i Ragué Secretari: Manuel Casas

Demarcacions del COEIC Girona: Jaume Masgrau Lleida: Joaquim Llop Catalunya Central: Josep Alabern Tarragona: Lluís Maestre Delegació del Vallès: Francesc Figueras

Dipòsit legal: B-40460/92 ISSN: 2013-3332 Administració i distribució: Enginyers Industrials de Catalunya Via Laietana, 39 08003 Barcelona T: 933 192 300 F: 933 100 681 a/e: fulls@mail.eic.cat

Els articles signats no representen l’opinió dels Fulls dels Enginyers.

CRÈDITS

tenim opinió

EDITORIAL

Els enginyers continuem construint el nostre futur

Joan Torres / President de l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya

es del 8 de juny del 1863 que els enginyers industrials hem batallat per fer de la professió un espai de reflexió, debat i coneixement. Des de fa 150 anys l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya ha construït una sèrie de valors que han donat prestigi i confiança als milers d’enginyers i enginyeres que no han parat de construir futur. L’Associació va néixer amb l’objectiu de desenvolupar l’enginyeria industrial a Catalunya, vetllar pels drets dels seus professionals i reivindicar una professió que actualment, malgrat la situació socioeconòmica, pot presumir de bona salut. Amb el 150è aniversari volem retre homenatge a tots aquells que van treballar per mantenir en vida les dues institucions, el Col·legi i l’Associació; a tots aquells que en algun moment van presidir l’AEIC, van aportar el seu gra de sorra donant suport als enginyers industrials de Catalunya i van saber gestionar el patrimoni de la institució. És moment de mirar enrere i valorar tot el que s’ha construït entorn d’aquest col·lectiu. És moment de fer un balanç i veure que l’enginy de l’enginyer segueix endavant. I és per això que des de l’AEIC i des del COEIC hem treballat per oferir-vos aquesta edició especial dels Fulls dels Enginyers, una invitació a celebrar aquests 150 anys en què la solvència tècnica i el prestigi dels nostres professionals ens ha posicio-

nat com a referent en la societat. En aquestes pàgines trobareu un recorregut històric i material gràfic d’aquests 150 anys, a més de l’experiència d’empreses que durant aquest segle i mig han contribuït a l’entramat industrial de Catalunya. També hi trobareu informació sobre els actes que s’han organitzat pel 150è aniversari, a més dels actes i jornades més rellevants de l’actualitat del nostre col·lectiu. Així mateix, com cada any, ha arribat la celebració de la Diada de l’Enginyer, i ho fa amb el fil conductor històric per commemorar els 150 anys de la nostra institució. En aquesta edició dels Fulls dels Enginyers trobareu un ampli reportatge que resumeix el més destacat d’aquest acte, que any rere any aplega centenars d’enginyeres i enginyers, així com representants d’empreses i institucions, i que pretén ser un reconeixement a la nostra professió. No ens aturem; continuarem construint el nostre futur.

D’acord amb la Política de protecció de dades de caràcter personal que tenen implantada el Col·legi i l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya, s’informa que, atès que l’anuari és un fitxer que té legalment atribuïda la condició de font accessible al públic i vist que s’està emprant per a activitats comercials, s’explicitarà en el fitxer de manera destacada que dites dades no es podran utilitzar per a finalitats de publicitat o prospecció comercial. No obstant això, tenint en compte que aquest és un dret al qual els interessats poden renunciar, quan un col·legiat i/o associat així ens ho manifesti es farà constar en el fitxer que l’interessat ha informat del seu consentiment perquè s’usin les seves dades per a publicitat o prospecció comercial. Aquest consentiment s’ha de comunicar pels mitjans següents: per correu electrònic a lopd@ eic.cat, per fax amb la referència LOPD al 933 100 681 o per escrit adreçat al Col·legi Oficial i l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya amb la referència LOPD a la Via Laietana, 39, 08003, de Barcelona.

JULIOL/AGOST/SETEMBRE 2013

EDITORIAL

150 anys al servei de l’enginyeria Joan Vallvé / Degà del Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya

quest any 2013 commemorem el 150è aniversari de la nostra Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya. És una data important i com a degà del Col·legi vull destacar el paper decisiu que els nostres companys avantpassats van tenir en el manteniment de les dues institucions: l’Associació i el Col·legi. El 9 d’abril del 1949 es va publicar el Decret de constitució de col·legis d’enginyers industrials, i l’any següent es constituïa el nostre Col·legi. En aquells moments presidia l’Associació Lluís Rivière Manén i ho feia des del 1939. L’elecció del primer president del Col·legi va ser competida i va guanyar Manuel Garcia Madurell, que l’any següent també presidia l’Associació. La qüestió que es plantejava aleshores era clara: calia dissoldre l’Associació i integrar-la al Col· legi? El resultat hauria estat una única organització per a tots els enginyers industrials de Catalunya. D’altra banda, tenia sentit dissoldre una associació amb més de vuitanta anys d’existència? Els col·legis es creaven com a corporacions de dret públic que vetllaven pel correcte exercici dels professionals, per la defensa de la professió, i tot això ho feien en nom de l’Administració de l’Estat. L’Associació havia estat creada per ajudar els companys enginyers, millorar la seva formació, intercanviar experiències i oferir-se a les autoritats i a la societat per manifestar la seva opinió en qualsevol aspecte que demanés el coneixement dels tècnics.

En el cas de la nostra Associació hi havia un fet addicional: teníem un patrimoni important que era la seu de Via Laietana; ben cert és que no la ocupàvem en la seva totalitat, però l’edifici era nostre. Tenia sentit passar aquest patrimoni de mans d’una associació privada com la nostra a mans d’una corporació de dret públic com seria el Col·legi? Han passat seixanta tres anys des de la constitució del Col·legi d’Enginyers, i els companys que dirigien l’Associació i la nova Junta del Col·legi van emprendre el camí correcte: mantenir les dues institucions, l’Associació i el Col·legi, i així s’ha fet fins al dia d’avui. Cada una d’aquestes institucions duu a terme les seves funcions i ho fa amb esperit de col·laboració i al servei d’un mateix col·lectiu, el dels enginyers industrials de Catalunya. Com a norma, una presidència separada per a cada una d’elles, tot i que també trobem durant alguns anys el mateix president per a l’Associació i el Col·legi. Ara que arribem als 150 anys de l’Associació i en uns moments en què l’Administració de l’Estat sembla que vol qüestionar les funcions i potser l’existència mateix dels col·legis professionals, m’ha semblat oportú reconèixer i valorar l’encert d’aquells companys que van decidir mantenir la nostra Associació. No voldria acabar aquesta commemoració sense esmentar que l’any 1913, fa cent anys, l’Institut d’Estudis Catalans aprovava les normes ortogràfiques del català. La nostra llengua esdevenia una llengua moderna, reglamentada i, fins on ens fou permès, una llengua “normal”. L’autor de les normes ortogràfiques: Pompeu Fabra, un enginyer industrial.

FULLS dels ENGINYERS

desenvolupament sostenible

tenim opinió

Més que aigua Talent, coneixement i compromís. Aportem respostes adequades per a una gestió més eficient. Compartim coneixement i generem innovació. Treballem per un futur basat en el compromís i la cooperació.

JULIOL/AGOST/SETEMRE 2013

SOLUCIONS INTEGRADES DE L’AIGUA PER A UN DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE

tenim opinió

L’AEIC guardonada amb la Creu de Sant Jordi 2013

A dalt, Joan Torres, president de l’AEIC, en el moment de la recollida del guardó. A sota, de dalt a baix, Pere Balsells i Jofre i Josep Maria Aymerich recollint la Creu de Sant Jordi 2013.

n l’aniversari dels seus 150 anys, l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya, fundada l’any 1863 sota l’impuls de la Junta de Comerç de Barcelona, ha rebut la Creu de Sant Jordi en reconeixement pel treball en la promoció del col·lectiu d’enginyers industrials, la seva formació contínua i la col·laboració amb la ciutadania i els poders públics. La Creu de Sant Jordi és el màxim reconeixement que pot rebre una persona o una entitat per part de la Generalitat de Catalunya pels seus mèrits d’haver prestat serveis a Catalunya en la defensa de la seva identitat o, de manera més generalitzada, en el pla cívic i cultural. Joan Torres, president de l’AEIC, va recollir el premi.

JULIOL/AGOST/SETEMBRE 2013

Entre els guardonats, cal destacar Pere Balsells i Jofre, empresari amb una trajectòria d’èxit als Estats Units d’Amèrica i reconegut per la seva valuosa implicació en la formació d’universitaris catalans, sobretot mitjançant el programa de beques Balsells - Generalitat de Catalunya en l’àmbit de l’enginyeria, en col·laboració amb la Universitat de Califòrnia. La Generalitat de Catalunya també va reconèixer el talent i la feina feta de Josep Maria Bosch Aymerich, enginyer industrial, arquitecte i empresari, protagonista de l’entrevista del número 280 de Fulls dels Enginyers.

tenim opinió COMUNICATS

Resolució de l’Autoritat Catalana de la Competència a l’expedient núm. 30/2011: Sistemes d’externalització d’atorgament de llicències municipals

n data de 4 d’abril del 2011, la Direcció General de l’Autoritat Catalana de la Competència (en endavant, ACCO), com a conseqüència d’una denúncia, va incoar l’expedient 30/2011: Sistemes d’externalització de llicències municipals. L’objecte d’aquest expedient consistia a analitzar les possibles infraccions tipificades per l’article 1 de la Llei 15/2007, de 3 de juliol, de defensa de la competència, presumptament esdevingudes arran de la signatura d’un seguit de convenis entre diversos ajuntaments, col·legis professionals i associacions de municipis, tots relacionats amb determinades funcions de control i supervisió dels treballs professionals, sota diferents denominacions, per a l’agilització dels procediments de concessió de determinades llicències administratives municipals. L’ACCO va considerar que amb aquests convenis es podrien propiciar reserves d’activitats injustificades a favor dels col·legis professionals signataris, respecte d’altres entitats o professionals aptes també per fer aquestes tasques. Al llarg de la instrucció d’aquest expedient, l’Ajuntament de Barcelona, l’Ajuntament de Sabadell, l’Ajuntament de Tarragona, la Federació de Municipis de Catalunya i l’Associació Catalana de Municipis i Comarques, el Col·legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya, el Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers de l’Edificació de Barcelona, el Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya i el Col·legi d’Enginyers Tècnics Industrials de Barcelona, van sol·licitar l’inici de la terminació convencional d’aquest expedient i es van comprometre a modificar les conductes presumptament restrictives de la competència detectades com a conseqüència de la instrucció de l’expedient, així com a no signar futurs convenis contraris a la Llei 15/2007, de 3 de juliol, de defensa de la competència.

JULIOL/AGOST/SETEMBRE 2013

Finalment, un cop valorades totes les propostes de compromisos presentades per aquestes entitats, tant la Direcció General de l’ACCO com del Tribunal Català de la Competència (en endavant, TCDC) van considerar que aquests compromisos eren suficients per resoldre els possibles efectes sobre la competència derivats de les conductes objecte de l’expedient i quedava garantit l’interès públic, atès que el seu compliment suposava l’obertura del mercat de serveis objecte d’aquest expedient a tots els professionals i entitats aptes per a la seva prestació. Per aquest motiu, en data del dia 17 d’abril del 2013, el TCDC va resoldre l’esmentat expedient 30/2011 per la via de la terminació convencional. En relació amb el Col·legi Oficial d’Enginyers Industrials de Catalunya, l’acord obliga i la corporació ha aprovat: 1. Extingir el conveni marc de col·laboració amb l’Associació Catalana de Municipis i Comarques signat el 9 de novembre del 2010. 2. Extingir els convenis amb l’Ajuntament de Sabadell de data de 3 de desembre del 2008 sobre el visat d’idoneïtat ambiental dels projectes que hagin de sotmetre’s a la concessió de llicència ambiental municipal, i el visat d’idoneïtat tècnica i urbanística dels projectes que hagin de sotmetre’s a la concessió de llicència urbanística municipal. 3. Deixar sense efecte el conveni de delegació de funcions amb l’Ajuntament de Barcelona de data de 25 d’octubre del 2011 en el moment que, com a conseqüència de la resolució del Tribunal Català de Defensa de la Competència, l’Ajuntament de Barcelona implementi l’obertura del mercat.

tenim opinió

150 ANYS AMB TU

Els mitjans de comunicació feliciten l’AEIC “Que pugueu celebrar com a mínim un segle i mig més mantenint la capacitat d’adaptació als canvis i de modernització de l’economia que us caracteritza. És evident, la societat necessita enginyers como ho demostren els 150 anys transcorreguts. Enhorabona!”

“Quan sentim a dir ‘això és un treball d’enginyeria’ no se’ns escapa que s’elogia una feina. Gràcies per la vostra contribució a fer-nos la vida més fàcil!” Joan García · Cap de Societat de Catalunya Ràdio

Agustí Sala · Periodista d’Economia d’El Periódico de Catalunya i president de l’Associació de Periodistes d’Informació Econòmica de Catalunya (APIEC)

Ja fa uns anys que tinc la sort de col·laborar amb el Col·legi d’Enginyers. Destaco la seriositat i el rigor amb què treballen. També voldria remarcar el tracte cordial i atent que sempre m’han brindat. M’agrada poder ser una felicitació més en el vostre 150è aniversari. Per molts anys, amb persones i professionalitat.

“L’any 2010 vaig tenir l’ocasió de presentar-vos el lliurament de premis amb motiu de la Diada de l’Enginyer en un acte fantàstic a l’Hotel W Barcelona i, per tant, vull sumar-me a la celebració d’aquests 150 anys de l’Associació. Ha estat un honor haver-ne format part encara que només fos per unes hores.” Cristina Puig ·Periodista i presentadora del programa El debat de la 1

“Sense enginyers no podríem creuar el món, i sense periodistes no hi hauria ningú per explicar-ho. Per això espero que puguem viure 150 anys més de treball conjunt. Moltes felicitats, Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya.”

“La primera ‘renaixença’ de Catalunya, abans que arribessin els poetes del 1833, va ser tecnològica i científica. I és que des de la tècnica, el coneixement i l’enginyeria es pot viure el compromís pel progrés i pel país.”

David Collantes · Periodista. Xarxa de Comunicació Local

Patricia Gabancho · Periodista i escriptora

“Que per molts més anys l’Associació d’Enginyers pugui continuar amb la seva tasca, i més ara. Enhorabona pels 150 i a seguir sumant. Un plaer poder col.laborar amb vosaltres”

“Quan tenia set anys, em van regalar la meva primera ploma estilogràfica. El primer que vaig fer va ser desmuntar-la. Em van renyar tot dient que no n’havia de fer res de com era per dins, de com funcionava. Només usar-la. Al cap dels anys he descobert dues coses: que sense enginyers les coses i el món no funcionen; i que sempre que agafo la ploma per escriure, recordo que en algun lloc del món un enginyer treballa per fer-la més útil. Feliç 150è aniversari!”

“Felicitats a l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya per aquests 150 anys de projectes. És una porta que sempre he trobat oberta i que m’ha donat punts de vista interessants en la meva feina de periodista vinculada a les infraestructures i la mobilitat.”

raquel SANS · TV3. Presentadora

Josep M. Ureta · Periodista. El Periódico de Catalunya

Xavier Solà Vilaseca · Director i presentador de La nit dels ignorants 2.0 de Catalunya Ràdio

En un món tan inestable, quina enveja fer 150 anys! Felicitats! Ramon Aymerich · Periodista. Cap d’Economia de La Vanguardia

del TN Vespre

JULIOL/AGOST/SETEMBRE 2013

Mònica Peinado · Periodista. Informatius Cadena SER

PROJECCIÓ PER A TU VALOR PER A LA TEVA EMPRESA

Amb SPIM seràs un professional més polivalent per a la teva empresa i progressaràs a la teva carrera professional. A IQS Executive Education hem dissenyat els nous programes SPIM, enfocats a les teves necessitats formatives per optimitzar les teves competències tècniques i directives en el teu àmbit professional. El pla d’estudis combina classes presencials amb formació on-line a través de la plataforma virtual d’IQS, impartides per un professorat altament qualificat i vinculat amb el teixit empresarial i industrial.

Sol·licita més informació a: T 932 672 008 executiveiqs@iqs.url.edu Via Augusta, 390 · 08017 Barcelona www.iqs.edu

PROGRAMES DE FORMACIÓ EN: Direcció de R+D+i Gestió d’Enginyeria de Producte Direcció de Qualitat Total Gestió Mediambiental Supply Chain Management Gestió de la Producció Project Management Direcció de Vendes i Clients B2B

tenim opinió calidoscopi

PARLEM ALS MITJANS

es de la fundació de l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya (AEIC), el nostre col·lectiu ha ocupat un lloc molt destacat en els mitjans de comunicació. L’activitat de les nostres institucions, l’opinió dels nostres enginyers i el nostre posicionament respecte a temes decisius per al país com l’energia, la construcció, les infraestructures, etc., han despertat l’interès dels periodistes al llarg dels nostres 150 anys d’història. Els Enginyers Industrials de Catalunya ens hem consolidat com un actor de referència per al panorama mediàtic que reafirma el nostre prestigi i influència en el conjunt de la societat. En aquestes pàgines recollim algunes de les notícies més rellevants del nostre col·lectiu.

>> 1863-1963: Els cent primers anys de l’Associació Els mitjans de comunicació van fer difusió de les juntes, jornades i conferències que es van celebrar en aquest període. D’aquesta època destaca la notícia de l’acte de col·locació de la primera pedra al solar de Via Laietana, que va comptar amb la presència del rei Alfons XII, en el qual es construiria l’actual seu social de l’AEIC. La Vanguardia també va fer una menció especial, el 1963, als actes de celebració del centenari del nostre col·lectiu.

Pots consultar aquestes i altres intervencions als mitjans en el nostre web: www.eic.cat

1881 · La Vanguardia

1886 · La Vanguardia

1948 · La Vanguardia

JULIOL/AGOST/SETEMBRE 2013

1955 · La Vanguardia

1962 · La Vanguardia

1963 · La Vanguardia

1951 · La Vanguardia

1882 · La Vanguardia

1891 · La Vanguardia 1892 · La Vanguardia

1922 · La Vanguardia 1904 · La Vanguardia

1963 · La Vanguardia 1963 · La Vanguardia

1963 · La Vanguardia

FULLS dels ENGINYERS

tenim opinió

>> 1964-1988: L’Associació celebrà el seu 125è aniversari Durant els següents vint-i-cinc anys, va augmentar el ressò mediàtic dels Enginyers Industrials de Catalunya. La creació de l’Institut Català de Tecnologia (ICT) i del Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya, el suport de la nostra institució a l’Estatut de Catalunya, la celebració del 125è aniversari de l’Associació i les jornades i els informes promoguts per les nostres institucions van captar l’interès dels mitjans de comunicació.

1968 · La Vanguardia

1964 · La Vanguardia

1975 · La Vanguardia 1977 · La Vanguardia

1979 · La Vanguardia

JULIOL/AGOST/SETEMBRE 2013

1983 · La Vanguardia

1972 · La Vanguardia

1979 · La Vanguardia 1979 · La Vanguardia

1985 · La Vanguardia

1972 · La Vanguardia

1980 · La Vanguardia

1986 · La Vanguardia

1974 · La Vanguardia

1981 · La Vanguardia

1988 · La Vanguardia

FULLS dels ENGINYERS

tenim opinió

>> 1989-2013: L’Associació compleix 150 anys La presència dels Enginyers Industrials de Catalunya als mitjans de comunicació s’ha consolidat en els darrers vint-i-cinc anys. Els periodistes han demanat l’opinió del nostre col·lectiu sobre temes clau per al país com l’estat dels hospitals catalans –que va ser portada de La Vanguardia el 2007–, la construcció de l’AVE, l’emplaçament del cementeri nuclear, l’ampliació del tram soterrat de la línia de molt alta tensió (MAT), entre d’altres. Els mitjans van fer difusió de la fundació de l’Agència de Qualificació dels Professionals de l’Enginyeria (AQPE), de la creació del Fons Enginyers i van aplaudir l’obertura de l’Associació, promoguda pel Pla Estratègic 2020, per consolidar-se com la institució de tots els enginyers.

El sector de la automoción en Cat tiende a reducirse, según los ingen

Los técnicos piden cambiar los incentivos a la compra de coches por rec El Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya dibujó ayer un negro escenario de futuro en el sector de la automoción, ya que considera que tiende a reducirse. Para mantener el actual nivel pidió cambiar los incentivos a la compra de coches por recortes en los impuestos a las empresas y cambios en la legislación laboral. EDUARDO MAGALLÓN

BARCELONA. – El escenario de futuro del sector de la automoción en Catalunya es de estabilidad en el mejor de los casos o reducción de la actividad, según un informe elaborado por el Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya. El colegio considera que la patronal, los sindicatos y la Administración deben marcar las líneas de futuro para potenciar actividades de valor añadido frente a las basadas en mano de obra barata. En el informe, el colectivo de los ingenieros industriales propone diez líneas de actuación que se pueden sintetizar en la unión en una sola voz de las empresas industriales, la modificación del mercado laboral y una mayor implicación de las administraciones. El colegio cree que es necesaria una reforma de la

1994 · La Vanguardia

Ford producirá un 16% más Ford producirá en su planta de Almusafes (Valencia) un 16% más de vehículos que el año pasado, según el presidente de Ford España, José Manuel Machado. La previsión de producir 450.000 vehículos mejora en más de 40.000 unidades las estimaciones iniciales de la compañía. El presidente de la filial española destacó la flexibilidad de las instalaciones valencianas y recordó que este año se empezará a negociar el nuevo convenio. Almusafes se adjudicó recientemente el nuevo modelo Focus.

legislación laboral para crear un paraguas que dé cobertura a los sistemas de flexibilidad que se pactan en las empresas. El autor del informe y socio de la consultora Roland Berger, José A. Bueno, pone como ejemplos de mejoras posibles en la legislación laboral el sistema de bolsa de horas pactado en Seat o la posibilidad de que los trabajadores puedan saltarse las vacaciones si hay puntas de trabajo. El informe alerta de que los sindicatos pueden radicalizar sus posturas ante la falta de perspectivas de futuro del sector, ya que sólo buscarán altas indemnizaciones por despido, en lugar de un mantenimiento de los puestos de trabajo. Fuentes sindicales mostraron su disconformidad con este punto. Asimismo, el informe pide una mayor coordinación de las administraciones en lo referente a las políticas de soporte al sector. En este sentido, sugiere un trato fiscal con el sector coherente, ya que considera que los incentivos a la compra de vehículos (plan Prever) son indiscrimados y no ayudan a potenciar la industria local. Por ello, solicita incentivos fiscales en el impuesto de sociedades que pagan las empresas,

2004 · La Vanguardia Coscubiela pide prudencia a los consellers

a la hora de hablar de las cuentas públicas

GIRONA. (Efe y redacción.) – El secretario general de CC.OO. de Catalunya, Joan Coscubiela, pidió ayer prudencia y apuntó a que determinadas declaraciones de consellers sobre la situación económica catalana generan inseguridad, lo que puede perjudicar a la Generalitat. Coscubiela pidió a los consellers que tengan cuidado antes de ha-

1994 · La Vanguardia

2006 · El País

E C O N O M Í A

VIERNES, 21 MAYO 2004

JULIOL/AGOST/SETEMBRE 2013

2003 · El País

2002 · El País

cer determinadas declaraciones sobre la situación económica, porque considera que “podrían ser perjudiciales”. “Si tuviera alguna responsabilidad en el Gobierno catalán, atenuaría las informaciones referidas al estado de las finanzas de la Generalitat, porque las agencias que evalúan los riesgos y que dan los créditos a la Generalitat esto lo tienen

muy presente”, indicó Coscubiela. En este sentido, manifestó: “A mí no se me ocurriría ir a solicitar un crédito a nadie, informando la semana antes de que estoy en bancarrota total”. Coscubiela hizo estas declaraciones ayer a mediodía en Girona, donde presentó la oficina transfronteriza que el sindicato Comisiones Obreras tiene previsto

Difusión: 138.454 Ejemplares Sección: ECONOMÍA

VIERNES, 14 DE DICIEMBRE DE 2007

La UE planta cara a Estados Unidos para que acepte recortes de CO2

Área (cm2): 835,1

Ocupación: 68,28 %

Documento: 1/1

Página: 38

Cód: 46497470

www.lavanguardia.es Número 45.315 1 euro

Cómo ser un líder en el siglo XXI

Un virus de película ‘QUÈ FEM?’

LA VANGUARDIA 73 TENDENCIAS 40

talunya nieros

Valor: 14.275,00 €

TENDENCIAS 38 Y 39

La gesta de Shackleton, modelo de liderazgo

Los ingenieros deploran el estado de los hospitales

BREVES

Despidos en la planta de El Caserío, en Menorca

los precios de transferencia, la formación o las cotizaciones a la seguridad social en los planes para rejuvenecer plantillas. El coordinador del informe y presidente de la Sociedad de Técnicos de Automoción, Vicenç Aguilera, se mostró partidario de que la Generalitat entre en el capital de algunos fabricantes, tal como se especuló hace unos meses a propósito del cen-

Un informe del Col·legi d'Enginyers alerta de que los sindicatos pueden radicalizarse ante la falta de perspectivas del sector tro técnico de Seat. En cuanto a la industria, Aguilera apostó por la fusión de las empresas de componentes y su internacionalización para ganar tamaño. Por otra parte, el comité de empresa de Nissan presentó ayer una propuesta de aumento de la productividad en la Zona Franca durante la negociación de los despidos.c

abrir en Puigcerdà conjuntamente con la CGT francesa. Coscubiela hacía con ello referencia a las recientes declaraciones del conseller de Economia, Antoni Castells, sobre el estado financiero de la Generalitat, que ha revelado un mayor déficit, de 1.170 millones, en el ejercicio 2003. No ha sido el único en plantear quejas. El ex presidente de la Generalitat, Jordi Pujol, señaló el miércoles que “el déficit era y es soportable” y que las declaraciones de Castells no se corresponden con la realidad de las cuentas que ha exhibido la administración autonómica hasta ahora.c

Kraft Foods España comunicó ayer el despido a tres trabajadores de su planta en Maó “por causas organizativas”. El comité de empresa ha denunciado que Kraft incumple con ello el expediente de regulación de empleo, vigente desde el pasado 25 de febrero, y que afecta a 24 trabajadores. Según la delegada de Comisiones Obreras en El Caserío, Margot Sastre, “la EVOLUCIÓN DEL IBEX empresa ha actuado de diciembre forma fraudulenta, ya que11 12 13 10 cuando se negoció el15.819,6 15.499,20 puntos expediente ocultaron -2,27% cualquier intención de reorganizar los 15.800 departamentos afectados por 15.600 estos despidos”. El comité se reúne hoy para decidir el calendario de movilizaciones y acciones reivindicativas. Hoy finaliza también el primer periodo del expediente y mañana el segundo grupo de trabajadores afectados pasa a situación de extinción de empleo. – A. Boada

œLas normas de seguridad no œEl humo no debió extenderse œEl centro volverá el lunes a se actualizan, dicen los técnicos a las plantas altas en Can Ruti la normalidad VIVIR 1 A 3 Y EDITORIAL

Las bolsas europeas se desploman pero Wall Crean una bolsa de trabajo Street resiste transfronteriza ECONOMÍA 81

El sindicato CC.OO. anunció ayer la creación de una oficina única transfronteriza en Puigcerdà, en colaboración con la CGT francesa, para facilitar información y la contratación de trabajadores entre las dos partes de la comarca de La Cerdanya, que cuenta con un elevado índice de paro. El sindicato ha subrayado la diferencia que hay entre el salario mínimo de otros países de Europa y el de España, país que sigue siendo el segundo por la cola pese al aumento reciente. – Redacción

8 428292 001000

cortes de impuestos

Comida y escombros. Dos empleadas trasladan alimentos, ataviadas con los preceptivos gorros, y se cruzan con un

ÀLEX GARCIA

operario que lleva una carretilla repleta de restos de escombros en una de las áreas afectadas por el incendio en el hospital

Euforia europeísta en Lisboa MARTES, 17 SEPTIEMBRE 2002

c LosMOVILIDAD Veintisiete firman en la capital portuguesa el c El texto será ratificado por los países miembros sin nuevo tratado que sustituye a la fallida Constitución recurrir a conflictivos referendos INTERNACIONAL 3 Y 4

Retorno al colegio sin apenas 2007 · La Vanguardia incidentes

LA MAÑANA DIARIO DE PONENT LLEIDA

Sección: LOCAL - REGIONAL

12/12/09 Prensa: Diaria Tirada: 7.082 Ejemplares Difusión: 5.021 Ejemplares

Valor: 611,00 €

Área (cm2): 341,8

Ocupación: 30,1 %

Documento: 1/1

Cód: 33921880

Página: 7

2011 · El Periódico

PÁGINA 4

Baja velocidad catalana Los ingenieros industriales también alertan de que Cataluña pierde competitividad otras regiones –en particular Madrid–, y la escasa capacidad y voluntad inversoras de sus propias instituciones pueden apear a Cataluña del tren del progreso. Los ingenieros industriales, un gremio especialmente influyente por su presencia en la administración pública y en el sector privado, se suman así al corolario de actores de la sociedad civil (Cercle d' Economia, cámaras de comercio, RACC, Foment del Treball) y de la política catalanas que, desde hace meses, han encendido la luz roja de alerta ante los riesgos que acechan a Cataluña si no se corrigen con urgencia los déficit de in-

18 / 25

Un informe señala que los retrasos en la ampliación del aeropuerto, el puerto y el AVE, así como la discriminación en los peajes, restan potencial a la región de Barcelona

ARCHIVO

Vecinos del barrio de Sant Andreu posan junto a los pisos que compraron con la esperanza de que el AVE pase –soterrado– frente a ellos

n REARME DE LA SOCIEDAD CIVIL

RAMON SUÑÉ

BARCELONA. – La competitividad de la

economía catalana y la función de principal motor de la economía español que tradicionalmente ha ejercido Barcelona y su región metropolitana, corren un serio peligro. Este es el diagnóstico emitido por el Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya a partir de un informe en el que se examina detalladamente la situación de las infraestructuras del transporte público y en el que se concluye que los retrasos acumulados en la realización de los grandes proyectos –desde el AVE hasta la ampliación del puerto y el aeropuerto de Barcelona pasando por el desarrollo de las redes de telecomunicaciones–, la “discriminación” que sufre Cataluña en materia de inversión del Estado respecto a

La gestación de un lobby catalán El decano del Col·legi d'Enginyers Industrials, Àngel Llobet, confirmó ayer la próxima constitución de un grupo de opinión en torno a los déficit de inversiones públicas y los retrasos de las grandes infraestructuras en Cataluña. En este colectivo, además del colegio profesional de ingenieros, podrían integrarse otras entidades representativas de los diferentes sectores de la sociedad civil catalana preocupadas por la situación denunciada y por las consecuencias nefastas que, caso de no corregirse,

tendrá en los próximos años para la economía catalana. En esta especie de lobby catalán, que se confía que sea lo más amplio posible, podrían coincidir algunas de las instituciones que, con anterioridad, ya habían elevado su queja por la discriminación que sufre Cataluña respecto a otras zonas de España, como la patronal Fomento del Trabajo, la Cambra de Comerç, el RACC o el Cercle d'Economia, que ya hace casi tres años constituyeron el llamado GTI-4 (Grup de Treball d'Infraestructures)

fraestructuras que padece. El informe, que fue presentado por su decano, Àngel Llobet, el responsable de la Comisión de Movilidad, Manel Villalante, y el presidente de la Asociación de Ingenieros Industriales, Ferran Ramon, parte de la constatación de que Cataluña –un 19% de la economía española en términos de PIB y un 28% de las exportaciones– apenas recibió la pasada década un 10,5% de las inversiones del Estado. “El retraso en la ampliación del puerto y el aeropuerto de Barcelona, los déficit de interconexión de los dos grandes equipamientos de transporte con la red ferroviaria y viaria, la aún pendiente llegada del tren de alta velocidad y un sistema de peajes discriminatorio en relación con el resto del Estado ponen en peligro la situación de ventaja competitiva de la región metropolitana de Barcelona con otras regiones europeas mediterráneas”, sentencia el estudio. El documento de los ingenieros hace especial hincapié en las inversiones en metro y recuerda que, entre 1995 y 2003, la Comunidad de Madrid habrá invertido 2.780 millones de euros en este medio de transporte, más del doble de los 1.210 millones que destinará la Generalitat al metro de Barcelona entre 1995 y 2010.

EL PUNT (BARCELONA) BARCELONA

04/03/09 Prensa: Tirada:

Diaria Sin datos OJD 7.988 Ejemplares

2008 · Avui Difusión: Sección: LOCAL - REGIONAL

Valor: 1.057,00

Área (cm2): 391,7

Ocupación: 48,06 %

Documento: 1/1

Cód: 26905791

Página: 9

LA VANGUARDIA

Sección: ECONOMÍA

2002 · La Vanguardia MIÉRCOLES, 23 OCTUBRE 2002

VIVIR EN BARCELONA

25/11/09

BARCELONA

Prensa: Diaria Tirada: 238.004 Ejemplares Difusión: 201.859 Ejemplares

SIGUE EN LA PÁGINA 3

Valor: 3.273,00 €

Área (cm2): 311,8

Ocupación: 28 %

Documento: 1/1

Cód: 33465619

Página: 71

2009 · Diario de Ponent

LA VANGUARDIA

UN AÑO DE LA PUBLICACIÓN DEL INFORME DEL CERCLE D'ECONOMIA / 3 “El PP dibuja una España de párvulos con un único centro en Madrid”

“La política centralizadora de Madrid descabeza el liderazgo de Barcelona”

“Barcelona ha de dejar de lado aquel punto de provincianismo que aún queda”

PASQUAL MARAGALL Presidente del PSC

JORDI PORTABELLA Tte. alcalde Barcelona

Pte. Fomento del Trabajo

JOAN ROSELL

AVUI

“Podemos dejar de ser el motor” nómica, pero también es cierto que España pierde posibilidades si a aquellas regiones que siempre han actuado de locomotora se las va lastrando con una inversión menor. Eso perjudica a Cataluña, y también a España. No aspiramos a privilegios, sino a que Cataluña sea competitiva y, de paso, útil al conjunto de España. –¿Se puede hacer algo más que lamentarse, patalear y reivindicar? –Ha de haber liderazgo político y hemos de reclamar liderazgos empresariales y de la sociedad civil. Muchas cosas dependen de la Administración, de que cree condiciones favorables a la inversión, pero otras dependen del riesgo

08/09/09

BARCELONA

Sección: SOCIEDAD

Valor: 1.248,00 €

Prensa: Diaria Tirada: 40.676 Ejemplares Difusión: 28.739 Ejemplares Área (cm2): 341,7

Ocupación: 39,12 %

Documento: 1/1

Cód: 31000947

Página: 28

“Barcelona tiene un modelo de actividad económica muy distinto de Madrid; no es con ella con la que hemos de rivalizar”

JOSÉ MARÍA ALGUERSUARI

RAMON SUÑÉ

Barcelona

l Col·legi d' Enginyers Industrials es una de las instituciones catalanas que, en un reciente informe, han alertado sobre el déficit de infraestructuras de la región de Barcelona. Su decano insiste en que si bien Cataluña sigue siendo el primer motor económico de España, corre un serio peligro de perder esa condición. –¿Han tenido efecto iniciativas como la del Cercle d'Economia o el Col·legi d'Enginyers? –Ha removido la conciencia sobre el problema. El documento del Cercle tuvo la virtud de poner sobre la mesa los problemas de Cataluña para mantener el crecimiento de su actividad económica. Pero la situación no ha variado. Tenemos un ritmo de inversión pública y privada por debajo de la media de otras regiones y, desde un punto de vista relativo, nuestro crecimiento se ralentiza. Aunque somos el primer motor de la actividad económica, podemos dejar de serlo, no porque los otros crezcan mucho, sino porque nosotros no lo hacemos al ritmo que precisa nuestra actividad económica. –Sin embargo, las inversiones del Estado en

Cataluña han crecido en los últimos años. –Así es, aunque hay que analizar en qué infraestructuras. Una de ellas, el AVE, se lleva la mayor parte. Hay que relativizar esa inversión porque tiene impacto en un territorio muy extenso y, por supuesto, en Madrid. Además, es una inversión hecha por una entidad dependiente del Gobierno, pero que se recuperará. De hecho, la

“España pierde posibilidades si a las regiones que han actuado de locomotora se las va lastrando con una inversión menor” inversión por habitante en Cataluña es muy inferior a la de Madrid, y el crecimiento de inversión global en Valencia triplica al de Cataluña. –¿Cataluña tendría que dar por bueno, en aras de una cierta idea de reequilibrio territorial y social, que se invierta más en otras regiones? –Creo que eso no se tendría que dar por buena ni en Cataluña ni en el resto de España. Es verdad que hace falta un reequilibrio y que se invierta más en regiones de baja actividad eco-

ÀNGEL LLOBET DECANO ENGINYERS INDUSTRIALS Nacido en Sabadell en 1942, el decano del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya atesora una dilatada experiencia profesional, tanto en el ámbito de la empresa privada como en el sector público. En la actualidad administra una sociedad de profesionales dedicada a la ingeniería urbana y es miembro de la comisión de calidad de proyectos urbanísticos del Ayuntamiento de Barcelona

que estén dispuestos a asumir los empresarios. –¿El empresariado catalán se ha vuelto conservador? –Sólo en parte. Cataluña es la principal exportadora de España. Tenemos empresas pequeñas y medianas, pero muy innovadoras y exportadoras. Telefónica o Repsol son otras realidades. Estamos hablando de empresas de un tamaño menor, aunque capaces de traspasar fronteras. Sin embargo, la actitud de nuestras empresas es desigual: también las hay muy conservadoras. Hace falta forzar a la Generalitat y otras instituciones a ser mucho más activas. –En el informe del Col·legi d'Enginyers se apuntaba que Cataluña es uno de los países en los que las infraestructuras tardan más en realizarse y, por tanto, son más caras. ¿Es culpa de las rivalidades entre administraciones? –Que haya retrasos y que se incrementen los costes no creo que sea a consecuencia de que en Cataluña hay administraciones gobernadas por partidos diferentes. La mayoría de las veces, los retrasos se producen porque las administraciones que deben llevarlas a cabo lo hacen tarde, poco a poco y con recursos muy limitados. –¿Barcelona ha de competir con Madrid? –Madrid y Barcelona siempre serán referente mutuo en el ámbito español. Pero, desde el punto de vista económico, Barcelona tiene un modelo muy diferente. No hemos de rivalizar con Madrid, sino con otras ciudades y regiones europeas, con Milán o Munich. Tenemos un puerto que nos ofrece grandes posibilidades, una tradición industrial y unas empresas pequeñas, pero muy innovadoras. Todo esto nos hace más parecidos a las regiones europeas que también han basado su crecimiento en estas mismas características.c

2009 · El Punt

2009 · La Vanguardia

2008 · La Vanguardia

FULLS dels ENGINYERS 2009 · Avui

BARCELONA

Sección: MERCADOS (Bolsa) 22 DINERO

DOMINGO, 27 FEBRERO 2011

Valor: 1.333,00 €

Prensa: Semanal (S bado) Tirada: Sin datos OJD Difusión: Sin datos OJD Área (cm2): 525,2

LA VANGUARDIA

Más de 300 titulaciones

BARCELONA METRÓPOLIS

Hasta ahora en España existían 15 titulaciones de ingeniería pero, con el plan Bolonia esta cifra ha aumentado a 120 títulos de grado y hasta 250 másters de especialización, lo que se traduce en más de 300 titulaciones.

LIBERALIZACIÓN Y GARANTÍAS

Ingenieros para el siglo XXI Diversos colegios profesionales debaten la creación de un nuevo Sistema de Acreditación para los profesionales de la ingeniería Anna Cabanillas

BARCELONA

Prensa: Diaria Tirada: Sin datos OJD Difusión: Sin datos OJD

2010 · Diari de Tarragona Sección: LOCAL

Valor: 15.005,00 €

Área (cm2): 994,7

Ocupación: 94,94 %

05/11/12

Cód: 63247976

LA VANGUARDIA (ED.CAT) VIURE A BARCELONA

Documento: 1/1

Autor: LLUÍS SIERRA

Núm. Lectores: 0

Página: 4

34 / 425

a entrada en vigor de la ley ómnibus 25/2009 del 22 de diciembre, que elimina la obligatoriedad de la mayoría de visados de proyectos, sumado a la aplicación del Plan Bolonia por parte de las universidades, que ha comportado la aparición de más de 300 titulaciones distintas en el campo de la ingeniería, pone en cuestión, ahora más que nunca, el modelo actual de los colegios profesionales técnicos de nuestro territorio. Sobre todo, en un momento en el que el Gobierno está trabajando en un borrador de proyecto de ley para regular la no obligatoriedad de la colegiación en estas profesiones. Ante este panorama, el Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya ha decidido tomar cartas en el asunto, preparando un Plan Estratégico de cara al 2020 en el que se contempla la creación de una agrupación de ingenieros similar a la que ya tienen otros países europeos de referencia para la ingeniería, como el Reino Unido o Alemania. “El plan Bolonia y la ley Ómnibus han establecido un nuevo escenario para los ingenieros con distintas posibilidades, pues a partir de ahora nos encontraremos con un mercado mucho más abierto que obligará a los profesionales a darse a conocer y hacer valer su propias capacidades. Por ello, es el momento de que, desde los distintos colegios profesionales de ingenieros de Catalunya, nos planteemos un cambio de modelo hacia uno que sea claramente homologable a los modelos europeos de referencia como son, las principales agrupaciones profesionales existentes en países de la Unión Europea como Alemania o el Reino Unido”, explica el presidente de la Associa-

ció d'Enginyers Industrials de Catalunya, (AEIC), Joan Torres i Carol. En el caso de Alemania, la VDI (Verein Deutscher Ingenieure), nacida en el 1857, es la principal asociación de profesionales de la ingeniería que, actualmente, agrupa a más de 140.000 ingenieros de todos los niveles y de todos los campos. Y, si bien no es obligatorio para los profesionales formar parte de la asociación para ejercer, sí les concede prestigio profesional. En el Reino Unido existen distintas agrupaciones profesionales especializadas según el campo de actuación en el que operan los ingenieros como pueden ser, por ejemplo, la electrónica, la obra civil, la construcción o la mecánica, entre otros. El distintivo principal de estas asociaciones reside en que cada una de ellas, clasifica a sus miembros según su capacidad individual, asignándoles un cierto nivel de acreditación –que puede ir creciendo a lo largo de los años– que se vincula a diversos aspectos como, por ejemplo, su prestigio profesional,

Sede del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya en la Via Laietana en Barcelona

LIDERAMOS EL CAMBIO

Antoni Maria Grau

esde que en 1863 los primeros ingenieros industriales fundaron nuestra Asociación hemos recorrido un largo camino. En 1949, con la ley de colegios profesionales, fundaron el Colegio, funcionando ambas instituciones como una única entidad corporativa: Enginyers Industrials de Catalunya (EIC). A lo largo de los años, nos hemos consolidado como una institución sólida y respetada, con más de 10.000 ingenieros, 200 empresas adheridas, una amplia oferta de servicios y una notable proyección social. Somos, pues, por nuestra dimensión, autonomía (somos una agrupación nacional, no estatal), trayectoria histórica y presencia en la sociedad civil, la institución profesional de la ingeniería capaz de liderar el cambio en la ordenación profesional que nuestra sociedad necesita y que Europa reclama. Los nuevos planes de estudio provocarán que lleguen al mercado de trabajo ingenieros con 402 títulos diferentes. Además, la ley

Director general de Associació/Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya

Se contempla la creación de una agrupación, similar a la de países europeos de referencia los títulos académicos que posee o su experiencia profesional. Otro punto interesante a destacar es que aquel ingeniero que no forme parte de ninguna de estas asociaciones, no obtendrá la confianza de ninguna empresa del Reino Unido. "Si bien en Alemania o en el Reino Unido, los ingenieros no están obligados a formar parte de una asociación profesional para poder ejercer su profesión, la gran mayoría de ellos se asocian. Y eso se debe a que, dichas asocia-

LA VANGUARDIA

LA VANGUARDIA (ED. CATALA)

Sección: ECONOMÍA

Valor: 11.321,00 €

Área (cm2): 402,6

Ocupación: 38,83 %

Documento: 1/1

Página: 75

Cód: 45370203

2012 · L’Econòmic

05/07/11

EL PERIODICO DE CATALUNYA (ED. CATALA)

Prensa: Diaria Tirada: Sin datos OJD Difusión: Sin datos OJD Área (cm2): 483,2

Prensa: Diaria Tirada: 234.788 Ejemplares Difusión: 200.291 Ejemplares

Ocupación: 48,9 %

Documento: 1/1

BARCELONA Cód: 48559310

Sección: ECONOMÍA

2012 · La Vanguardia

Valor: 7.397,00 €

Área (cm2): 415,7

21/11/12

Prensa: Diaria Tirada: 174.960 Ejemplares Difusión: 98.447 Ejemplares

Página: 49

Ocupación: 39,41 %

Documento: 1/1

Autor: AGUSTÍ SALA

Cód: 63829382

BARCELONA

Valor: 6.439,00 €

¿Qué garantías tendrá la sociedad de que los proyectos hayan sido desarrollados por buenos profesionales?

12/03/11

BARCELONA 2011 · La Vanguardia

Sección: ECONOMÍA

Ómnibus ha eliminado el visado de la mayoría de los proyectos y prevé eliminar la colegiación obligatoria, lo que comportará una profunda desregulación de la profesión, al no ofrecer ningún mecanismo suficientemente eficaz para detectar malas praxis profesionales o de intrusismo. ¿Cómo garantizaremos a los ciudadanos que los proyectos que puedan comprometer la seguridad, hayan sido desarrollados por profesionales competentes? Debemos convertirnos en una organización fuerte, integradora, participativa, influyente y útil como entidad homologable a modelos europeos. Para ello identificamos 5 elementos clave: un nuevo sistema de acreditación profesional basado en competencias, que

Núm. Lectores: 578000

Página: 34

2011 · La Vanguardia 52 / 76

2011 · La Vanguardia

JULIOL/AGOST/SETEMBRE 2013

2012 · El Periódico 2013 · El Periódico

Ocupación: 60,58 %

Documento: 1/1

Cód: 41279632

2013 · La Vanguardia

Sección: POLÍTICA NACIONAL

Valor: 6.340,00 €

Área (cm2): 396,3

Prensa: Diaria Tirada: 89.664 Ejemplares Difusión: 75.968 Ejemplares Ocupación: 40,11 %

Documento: 1/1

Autor: SILVIA HINOJOSA

d: 70017066

BARCELONA Página: 22

Página: 12 Núm. Lectores: 303872

2012 · La Vanguardia

373 / 425

2011 · L’Econòmic

Ens pots fer arribar els teus comentaris via Twitter a @Enginyeria

30 maig

24 maig

22 maig

Col·legi API Girona @apigirona

Francesc Daura @FrancescDaura

ACEC + @AssociacióACEC

Una felicitació molt especial pels 150 anys de compromís envers els #enginyers i la societat #150AniversariAEIC #defensantProfessionals 22 maig

Gecsa Group @GecsaGroup Felicidades a @Enginyeria @ coeic por su 150 aniversario. Esperamos que nos sigáis pronto.

@Enginyeria @Enginyeria: L’Associació compleix 150 anys. #150AniversariAEIC. Moltes felicitats! Que seguiu fent bona feina.

@Enginyeria Moltíssimes felicitats pel 150 Aniversari! Gràcies pel valor que aporteu a la societat. Us desitgem molt èxit i nous reptes!!!

21 maig

Suministros mior @Suministrosmior

Prefabricats Planas @pref_planas

Felicitats!! @Enginyeria pels 150 anys

L’AEIC compleix 150 anys. Moltes felicitats!!! @Enginyeria.

21 maig

15 maig

CVTeamSII @CVTeamSII

JordiPont @PontGasso

Noelia @nmartiti

Felicitats a @Enginyeria, pels 150 anys de l’AEIC i per la gran tasca feta... i la que queda per fer!

Creu de Sant Jordi per a l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya. 150 anys al servei del país. @Enginyeria

@Enginyeria Un gran suport tècnic i molt bones experiències lúdiques #150AniversariAEIC FULLS dels ENGINYERS

projecte

TEXT: Carles Aluju

FOTO: Isabel Marquès

aïllament tèrmic

climatització

enllumenat

força

monitoratge

JULIOL/AGOST/SETEMBRE 2013

llums LED

reducció cost energètic

EFICIÈNCIA ENERGÈTICA AL COEIC Les dues institucions, Associació i Col·legi, que vetllen pel bon fer del col·lectiu d’enginyers, prediquen així amb l’exemple i apliquen en les seves instal·lacions com fer un millor ús de l’energia. El projecte ha anat a càrrec de l’empresa ISTEM i planteja una reducció anual del cost energètic del 35%. Utilitza la forma d’empresa de serveis energètics (ESE) amb un retorn de la inversió de tres anys.

Predicar amb l’exemple L’edifici de Via Laietana de Barcelona de l’Associació i del Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya ha implantat durant els últims mesos un seguit de mesures d’eficiència energètica per fer-lo més sostenible.

FULLS dels ENGINYERS

projecte

L’edifici de Via Laietana té 3.000 m2 aproximadament, repartits en sis plantes, i l’última reforma de les instal·lacions es va fer el 1992.

JULIOL/AGOST/SETEMBRE 2013

n aquest projecte per als Enginyers Industrials de Catalunya, ISTEM ha actuat com a empresa de serveis energètics (ESE) i acabarà realitzant una inver· sió global de 90.000 euros. Segons el director general d’ISTEM, Carles Albà, s’ha aplicat “una solució con· trastada i mesurable” i avança que el període de retorn de la inversió serà d’uns tres anys. Després que a final del primer tri· mestre del 2012 es fessin els primers monitoratges, el posterior estudi energètic va definir quin era l’estalvi energètic que es podria aconseguir incidint en tres grans àmbits: la clima· tització, l’enllumenat i la força.

Deficiències Els monitoratges van posar de relleu l’existència de diferents espais –sobretot passadissos i zones de pas– que esta· ven excessivament il·luminats durant moltes hores del dia. Albà explica que “també es va constatar que la instal· lació d’enllumenat actual no aprofitava l’entrada de llum natural en molts espais”. Una altra deficiència que calia solucionar era que els despatxos, els espais diàfans, les aules i les zones de pas no estaven sectoritzats. Per últim, calia incidir en la climatització, ja que com que era centralitzada estava ope· rativa en tot l’edifici independentment de l’activitat que hi hagués a cada planta.

El projecte planteja una reducció anual del cost energètic del 35%

Propostes Una de les primeres mesures que es va aplicar va ser el canvi de la tipologia de la tarifa elèctrica, per ajustar més els preus de consum. Paral·lelament, les plantes de l’edifici començaven a veure

com s’implantaven els primers canvis. En tots els vestíbuls d’entrada a cada planta i en els espais d’accés als ascen· sors es va canviar la il·luminació de fluorescència compacta o convencional per llums de LED. D’aquesta manera, es mantenia la mateixa lluminositat en aquests espais però aconseguint que el consum d’energia es reduís el 75%. Els fluorescents també han estat objecte de millora. Concretament, s’han substituït les reactàncies elec· tromagnètiques de les zones de treball per unes altres d’electròniques regu· lables per connectar-les a un autòmat

S’han aplicat mesures d’eficiència energètica en la climatització, l’enllumenat i la força programable (PLC). Només el canvi de reactàncies ha aconseguit una reducció del consum elèctric del 26%. I ara que les noves reactàncies estan connectades a un PLC, permetrà que els fluorescents que estiguin més prò· xims a les finestres puguin reduir el seu

funcionament en funció de l’entrada de llum natural, que determina un sensor instal·lat a la coberta de l’edi· fici. Segons Albà, l’estalvi teòric que proporcionarà el control en funció de la llum natural serà d’un 15%, un valor que podria ser més elevat si no fos per l’orientació de les façanes de l’edifici i del filtre solar que tenen els vidres de les finestres. La millora de l’eficiència energètica de l’enllumenat també s’ha aconseguit sectoritzant grups de fluorescents i regulant-ne el funcionament segons la demanda a partir de la instal·lació de

Taula comparativa del consum de l’enllumenat feta per ISTEM.

CLIMATITZACIÓ, ENLLUMENAT I FORÇA La intervenció d’ISTEM a Via Laietana s’ha fet en un immoble de sis plantes i en una superfície d’uns 3.000 m2. L’última reforma de les instal·lacions elèctriques a la seu dels EIC va ser l’any 1992 i ara el repte era reduir els consums energètics sense aplicar mesures passives —com la instal·lació d’aïllaments tèrmics o finestres de doble vidre. L’àmbit d’actuació s’ha centrat en tres tipus de consums: la climatització, l’enllumenat i la força. Un dels criteris que s’ha seguit en aquesta actuació ha estat, en la mesura del possible, que cada planta sigui independent de les altres en el seu consum energètic. És a dir, que aquelles plantes que durant la jornada laboral tinguin menys usuaris tinguin també menys consum energètic, i que en aquelles on hi hagi més demanda energètica el consum sigui més eficient i eficaç.

FULLS dels ENGINYERS

projecte

MONITORATGE ABANS I DESPRÉS Un cop rebut l’encàrrec de millorar l’eficiència energètica de l’edifici dels Enginyers Industrials de Catalunya, ISTEM va monitorar la climatització, l’enllumenat i la força a cada una de les plantes de l’immoble, així com també d’alguns espais en concret. A final del primer trimestre del 2012 s’hi van instal·lar tretze aparells mesuradors que van permetre conèixer el consum energètic a cada quart horari. A partir d’aquí, es van acordar quines

eren

les

mesures

correctores

que

s’havien d’instal·lar i el monitoratge haurà de confirmar que s’ha aconseguit la reducció de la despesa energètica que es proposava. Segons els càlculs d’ISTEM, la climatització estalviarà un 24% d’energia, l’enllumenat un 60% i la força un 20%. Aquestes reduccions suposen un estalvi anual d’uns 21.000 euros, als quals caldrà afegir uns 11.500 euros més, que serà l’estalvi aconseguit amb la millora del contracte de subministrament elèctric.

L’actual consum energètic de la seu dels EIC és de 610.000 kWh, amb un cost de 90.000 euros.

El projecte ja ha superat el monitoratge inicial i la implantació de les mesures necessàries. El monitoratge posterior permetrà fer un seguiment dels consums, i a partir d’aquí es podrà ajustar qualsevol incidència que hi pugui haver. polsadors piezomètrics. A la pràctica, això vol dir que si en una planta la majoria dels treballadors ja ha plegat, però hi ha una zona de taules on encara s’hi estigui treballant, només estarà il· luminada la zona on hi hagi persones. I als passadissos de la biblioteca, per exemple, els fluorescents només s’en· cendran quan hi hagi algun enginyer fent una consulta. La millora dels consums energètics de la climatització en cada una de les plantes de l’edifici de Via Laietana, s’ha aconseguit fent que deixi de fun· cionar de manera automàtica quan en una planta no hi hagi presència.

JULIOL/AGOST/SETEMBRE 2013

També es gestionen els horaris d’en· cesa de la producció de fred o calor i es controla el règim de funcionament de les bombes. Amb relació al consum elèctric vincu· lat a la força, la proposta d’ISTEM ha consistit en la instal·lació d’un software que permet posar els ordinadors en un estat de suspensió a partir d’un temps determinat que no se’n faci ús. Nor· malment, els ordinadors consumeixen uns 100 W, mentre que amb la solució proposada passaran a consumir només 2 W quan no s’utilitzin. La gran dife· rència amb l’opció d’hibernació que tenen molts ordinadors és que amb la

funció de suspensió l’ordinador s’ac· tiva al moment i no ha de reiniciar-se. El projecte ja ha superat el monito· ratge inicial i la implantació de les mesures necessàries. El monitoratge posterior permetrà fer un seguiment dels consums, i a partir d’aquí es podrà ajustar qualsevol incidència que hi pugui haver. L’últim pas serà analit· zar el procés de funcionament des d’un punt de vista global; una anàlisi que permetrà definir noves millores i implantar-les. És a dir, durant els cinc anys del contracte s’aniran fent millo· res contínues a les instal·lacions per reduir-ne els consums.

The Leading Engine for Innovation and Entrepreneurship in Sustainable Energy www.kic-innoenergy.com

DO YOU HAVE A SUSTAINABLE ENERGY PROJECT? TECHNOLOGY, PATENT, PROTOTYPE, BUSINESS IDEA...

THINKING ABOUT STARTING YOUR OWN BUSINESS?

KIC InnoEnergy supports sustainable energy ventures providing added value services and resources! We are looking for researchers, inventors, students and entrepreneurial people. WE OFFER SUPPORT IN 4 MAIN DIMENSIONS:

TECHNOLOGY

MARKET

PEOPLE

FINANCE

Technology due diligence, prototype enhancement, IP rights protection and access to R&T centres

Market analysis, legal support, access to market and assistance for business plan and internationalization

Skills & competence assessment, team complementation profiles and specific training & workshops

Pre-seed & seed funds, access to venture capital & business angel networks and physical office space

For further information contact us at innovation.iberia@kic-innoenergy.com OUR LOCAL PARTNERS:

tecnologia i empresa

JULIOL/AGOST/SETEMBRE 2013

TEXT: Montse Pérez Creus

FOTO: Arxiu

150 anys d’història industrial Catalana Un recorregut des dels orígens fins a l’actualitat de les empreses catalanes que han aconseguit perdurar durant un segle i mig en sectors com el de la metal·lúrgia, la cereria, el transport de viatgers, el subministrament energètic... Generacions de famílies que són, alhora, testimonis i protagonistes de l’evolució econòmica del país i ens expliquen la seva experiència.

FULLS dels ENGINYERS

tecnologia i empresa

a revolució industrial va convertir Catalunya en un dels territoris de més dinamisme industrial durant el segle XIX. Es va situar en el grup reduït de les regions europees amb els nivells més elevats d’industrialització cap a l’any 1860. Catalunya va esdevenir “la fàbrica d’Espanya”. Van néixer multitud d’empreses petites i mitjanes de tota mena, que ràpidament van constituir un sòlid teixit industrial, base del creixement econòmic de l’època. Ha passat un segle i mig, però algunes d’aquestes primeres empreses catalanes continuen formant part de la primera línia del teixit industrial català. Aquí en teniu una mostra. Barberí, foneria artística L’activitat de la foneria Barberí ha estat històricament lligada a la població d’Olot, tot i que actualment està instal·lada a Riudellots de la Selva. Es tracta d’una de les empreses més antigues de Catalunya i, probablement d’Espanya. Els orígens es remunten al segle XVI. És d’aquesta època la campana de Sant Miquel de Falgars, primera peça de la marca Barberí, documentada pels historiadors. Aviat es van especialitzar en la fabricació de campanes, feina que els va aportar la Medalla d’Or en l’Exposició Universal de

JULIOL/AGOST/SETEMBRE 2013

Barcelona del 1888 per “la bellesa, perfecció i excel·lent sonoritat” de les campanes de Mallol i Sant Hipòlit de Voltregà. Fabricaven campanes però també escultures i, fins i tot, canons que es van utilitzar en la tercera guerra carlina (1872–1876). Dels forns de Barberí han sortit algunes de les escultures més conegudes de Barcelona com la imatge en bronze de Santa Elena que corona el cimbori de la catedral de Barcelona o el Sagrat Cor de Jesús de l’església del Tibidabo. Durant el segle XX, Barberí va col·laborar amb artistes de la talla d’Antoni Tàpies, Javier Mariscal, Rosa Serra, Juan Muñoz o Jaume Plensa. Algunes de les escultures foses en aquesta empresa gironina han anat a parar a indrets com el Central Park de Nova York o la Place Rouppe de Brussel·les. El 1976, Ramon Castey va agafar el relleu al capdavant de l’empresa. Actualment, els estris de cuina de la marca Castey són dels més prestigiosos del sector. Els responsables de l’empresa afirmen que, “al llarg dels anys, s’ha hagut de superar

A dalt a l’esquerra, imatge dels treballs de foneria de Barberí. Al costat d’aqueta imatge, adalt, imatge històrica de l’activitat de Barberí. A sota, Pavillon du Creusot a l’Exposition Universelle de 1889 de Schneider Electric. Just al costat, les oficines actuals.

molts moments complicats, però són també aquests moments complicats i aquests canvis els que l’han convertit en el que és avui en dia”. En aquest sentit, destaquen: “Les claus del creixement i de la supervivència de l’empresa són, sobretot, la nostra capacitat d’adaptació als canvis i a la demanda de cada moment històric. I això Barberí ho ha fet des del principi”. Aquesta foneria centenària continua el procés d’adaptació a l’actual situació de profunda crisi econòmica: “En moments de crisi, l’art és un luxe i els luxes són el primer al que es renuncia. Durant els

A baix, instal·lacions de La Farga actuals (a l’esquerra) i antigues (a la dreta). A la part inferior de la pàgina, d’esquerra a dreta, una imatge de la flota actual dels vehicles de Sagalés, una diligència de l’empresa i un exemple d’un dels primers vehicles a motor per a viatgers, un Hispano Suïssa de principis del segle XX.

últims anys, doncs, la foneria ha hagut d’adaptar-se a aquesta realitat”. Per això ha reestructurat i reorganitzat el taller, ha incrementat les accions comercials i de màrqueting per captar nous clients i ha buscat nous àmbits d’actuació com ara l’art funerari per continuar creixent. La Farga, un patrimoni familiar amb 200 anys d’història Una altra empresa familiar del sector metal·lúrgic que perdura en el temps és La Farga. Actualment és un holding, líder nacional en la fabricació de productes de coure i aliats, amb presència internacional en obres ferroviàries i experiència en el sector de l’electrificació, el sector automobilístic, les energies renovables... Els responsables actuals de La Farga destaquen que la seva base de l’èxit es troba en la “constant inversió en projectes d’innovació, desenvolupament i recerca relacionats amb el món del coure i les

seves noves possibilitats en nous mercats i productes”. El seu origen es remunta a principis del segle XIX quan Francesc Lacambra i Pont va fundar l’empresa. Fill de Sabadell, va ser un dels primers a adquirir una farga d’aram per produir làmines de coure, convençut del negoci que comportaria proveir d’aram la indústria naval. Va obrir un taller a Barcelona, on treballaven en la fabricació de campanes, claus i cables. Des de la Barceloneta proporcionava coure a diverses fargues i també als seus competidors. La Farga va començar la seva expansió en establir-se a les Masies de Voltregà. La família Lacambra va decidir especialitzar-se en la fabricació de planxes de coure per folrar vaixells, en un principi, i per a calderes de màquines de vapor; en la confecció d’aliatges, especialment de llautó; i en el reciclatge de coure procedent dels bucs dels velers. La Farga també va ser pionera en la construcció d’una gran colònia industrial que donava servei i habitatge als treballadors de l’empresa. Ja al segle XX, la següent generació de la família, encapçalada per Josep Lacambra Saborit, va implantar a Espanya la tècnica de l’electròlisi per afinar el metall i va introduir la nova maquinària de laminar i trefilar el coure.

FULLS dels ENGINYERS

tecnologia i empresa

A dalt, Torre de les Aigües de Gas Natural. A baix, seu de la companyia.

JULIOL/AGOST/SETEMBRE 2013

Els anys seixanta es van caracteritzar per un espectacular creixement de la indústria catalana i, especialment, del sector metal· lúrgic. En aquest context, La Farga es va especialitzar en el trefilatge, amb nous clients com Productos Pirelli SA, Seat, Conductores Eléctricos Roqué SA i Saenger SA, entre altres. Ja en la transició democràtica, La Farga va aconseguir vorejar els anys de crisi. De fet, una vegada més surt un dels trets característics dels Lacambra, segons comenten ells mateixos: “Hem sabut diversificar en productes i serveis, creant productes especialitzats i amb una alta gamma en prestacions: el mercat dels aliatges, el d’envasos metàl·lics, el ferroviari, etc.” En aquesta època, La Farga va iniciar una nova etapa d’inversions, aliances internacionals i processos d’innovació que la tornen a situar en la primera línia de referència. Els seus responsables encaren el futur amb optimisme: “Les inversions dutes a terme en els darrers anys comencen a produir beneficis i creix la capacitat de l’empresa per abastar clients”. A més, consideren que han pogut vorejar l’actual situació de crisi: “La nostra competitivitat se sustenta gràcies a la capacitat innovadora i a l’equip humà que tenim. Hem estat un sector molt madur i hem aplicat el concepte innovació en tots els sentits. Alhora, hem estat capaços de formar una estructura de gent molt fidel, amb moltes ganes i amb uns valors enfocats al desenvolupament industrial de la companyia, i això ha creat un equip de treball amb molta flexibilitat. Es tracta d’un valor afegit respecte als altres i ens fa ser competitius”. A més de l’èxit empresarial, La Farga inverteix també en coneixement. El 2004 es va constituir la Fundació La Farga per promoure el finançament de tot tipus d’estudis, així com per concedir beques i promoure publicacions de caràcter històric, social i científic. En aquest sentit, comença la construcció del Museu del Coure, una plataforma única a Europa que posa en coneixement la història, els orígens, les propietats del metall i la tecnologia en què el coure hi és present.

Schneider electric, l’eficiència energètica D’origen alsacià, Schneider Electric és una altra de les empreses deganes del panorama industrial català, amb més de 150 anys d’història. Des de la central ubicada al districte 22@ de Barcelona, aquesta multinacional dirigeix les operacions del grup arreu amb excepció de la Xina i l’Amèrica del Nord. Compta amb nou centres de producció a Espanya i un centre logístic de 58.000 m2 a Sant Boi de Llobregat. Com a especialista global en gestió de l’energia i amb operacions en més de cent països, Schneider Electric ostenta posicions de lideratge en infraestructures, companyies elèctriques, indústria i fabricants de maquinària, automatització i gestió d’edificis, centres de processament de dades i xarxes i sector residencial. La companyia xifra el seu volum de negoci en 24.000 milions d’euros l’any 2012. Els seus responsables afirmen que l’èxit de la companyia s’ha de buscar en el fet que “Schneider Electric no ha deixat mai de transformar-se i, des dels seus inicis, ha tingut la innovació en el centre de la seva estratègia”. L’origen de tot plegat es remunta al 1836 a Alsàcia i la Lorena, quan els germans Schneider van adquirir la foneria de Le Creusot i es van dedicar a fabricar maquinària pesant, material per a vaixells i canons, considerats els millors de l’època. La incorporació de François Bourdon, un francès format als Estats Units, va marcar un punt d’inflexió perquè va aportar esperit d’innovació i va apostar per la diversitat. És llavors quan van decidir embarcar-se en l’emergent mercat de l’electricitat. Durant el segle XX, Schneider es va posicionar en la primera línia de la distribució elèctrica, el control i l’automatització. També va ser una etapa d’obertura a nous mercats i de gran expansió territorial a través de l’adquisició de diverses empreses que els van permetre aportar solucions de tota mena en el camp de l’energia. Així mateix, atents a les innovacions tecnològiques, van veure la importància del paper que jugaria Internet en la gestió de l’energia i van crear una

Ha passat un segle i mig, però algunes d’aquestes primeres empreses catalanes continuen formant part de la primera línia del teixit industrial català divisió dedicada a desenvolupar les solucions de software necessàries. La direcció de l’empresa afirma que això va ser un encert perquè, actualment, “la companyia disposa d’una posició de privilegi, tant en coneixement com en solucions, per donar respostes a les grans transformacions que viu el món avui en dia: més demanda d’energia, més densitat de trànsit, canvi cap a un món que cada cop gira més entorn de les ciutats en la seva divisió de smart cities”. De fet, la companyia ha escollit Barcelona com a seu del seu primer Centre d’Excel·lència en Smart Cities i fa poques setmanes va presentar a l’IESE la primera Càtedra Schneider Electric de Sostenibilitat i Estratègia de Negoci. A Schneider remarquen l’esperit innovador de l’empresa com queda palès en el fet que, cada any, inverteixen entre un 4% i un 5% de la facturació en R+D+I. Això, afirmen, “es tradueix en una mitjana de 300 patents desenvolupades anualment; una clara aposta per la diversitat i la cerca contínua de talent”. Daunis, líders en productes per a instal·ladors i empreses industrials Una altra de les empreses familiars que ha superat amb èxit els 150 anys d’història és la sabadellenca Daunis que, comandada per la quarta generació de la saga a través dels germans Òscar i Eduard Daunis i Mulet, es dedica al subministrament d’una gran gamma de productes adreçats a instal·ladors professionals i empreses industrials.

El negoci el va posar en marxa Llorenç Daunis i Cortada l’any 1855. Fill de Darnius, a l’Alt Empordà, es va instal·lar a Sabadell per desenvolupar la professió de llauner. Segons explica el conseller delegat de l’empresa, Eduard Daunis, “en Llorenç es dedicava a fabricar olles i cassoles però també li demanaven serveis de reparació de bombes i diversos elements de la indústria auxiliar dedicada al tèxtil, a més de fabricar vàlvules”. Aviat es va convertir en proveïdor habitual de bona part de les indústries tèxtils emergents de Sabadell. Al llarg dels anys, els Daunis han estat sempre amatents als canvis i necessitats industrials, de manera que han sabut adaptar-se i consolidar-se en el mercat. Segons Eduard Daunis: “El nostre secret rau a no limitar-nos a la venda de productes i oferir, a més, un bon servei d’assessorament. Coneixem en profunditat tot allò que venem i això és el nostre valor afegit”. En aquest sentit, l’empresa manté un programa de formació permanent del seu personal com un dels elements fonamentals lligats a la seva activitat. El seu àmbit d’actuació se centra, fonamentalment, en les comarques del Vallès i la Catalunya central. Gas Natural, a casa des de fa 170 anys En el sector de l’energia, no es pot parlar de la història empresarial catalana sense esmentar Gas Natural. A mitjans del segle XIX, un expert francès i diversos socis catalans es van unir per fer una fàbrica de gas a partir de carbó, amb el propòsit d’il·luminar els carrers, les llars i els comerços de Barcelona. El 1843 va néixer la Societat Catalana per a l’Enllumenat per Gas. L’arribada de la nova energia va suposar un gran canvi social perquè va permetre a la ciutadania sortir al carrer a la nit. L’arribada de l’electricitat als domicilis va obligar l’empresa a buscar nous usos per al gas: la cuina, l’escalfador o les estufes. Des d’aleshores va passar a anomenar-se Catalana de Gas i Electricitat. L’any dels Jocs Olímpics de Barcelona, el 1992, Catalana de Gas es va fusionar amb Gas

FULLS dels ENGINYERS

La revolució industrial va convertir Catalunya en un dels territoris de major dinamisme industrial durant el segle XIX. Això la va situar en el grup reduït de les regions europees amb els nivells més elevats d’industrialització cap a l’any 1860 Madrid i es va fundar Gas Natural SDG, que inicià la internacionalització i el creixement de l’empresa. Després de l’adquisició de la companyia elèctrica Unión Fenosa, tercera del mercat espanyol, l’any 2009, la companyia va adoptar el nom de Gas Natural Fenosa. D’aquesta manera, afirmen els responsables, “culmina l’objectiu d’integrar els negocis de gas i electricitat en una companyia amb llarga experiència en el sector energètic, capaç de competir de manera eficient en uns mercats sotmesos a un procés de creixent integració, globalització i augment de la competència”. Actualment, Gas Natural Fenosa és una de les companyies multinacionals líders mundials en el sector del gas i l’electricitat, és present a vint-i-cinc països i compta amb més de 20 milions de clients i una potència instal·lada de 15,5 GW. La direcció afirma que, tot i la situació global econòmicament compromesa, “aquesta companyia ha sabut sortejar les difícils conjuntures econòmiques gràcies a una apropiada orientació del negoci”. I continua: “La nostra experiència en el sector energètic, adaptant l’activitat a l’evolució de l’energia, la tecnologia i els usos energètics dels nostres clients, ha portat la multinacional a convertir-se en un dels

JULIOL/AGOST/SETEMBRE 2013

principals operadors de serveis energètics en l’àmbit mundial”. Actualment és la companyia integrada en gas i electricitat d’Espanya i Llatinoamèrica, és líder en la comercialització de gas natural a Ibèria i primera distribuïdora de gas natural d’Amèrica Llatina. Amb una flota de deu vaixells metaners, és un dels operadors de gas natural liquat (GNL) més importants al món i un referent a la conca atlàntica i mediterrània, on opera 30 bilions de metres cúbics (bcm). Aigües de Barcelona Un dels efectes de la industrialització del segle XIX a Catalunya va ser el gran creixement que va experimentar la capital. Barcelona va prendre la decisió de tirar a terra les antigues muralles i posar en marxa una gran operació urbanística a partir del Pla Cerdà. Un dels reptes més importants va ser l’abastament d’aigua potable per a les noves finques de l’eixample. És en aquest context que va néixer, l’any 1867, la companyia Aigües de Barcelona. D’origen belga i amb injecció de capital francès, a finals del segle XIX aquesta empresa va adquirir l’Empresa Concesionaria de Aguas Subterráneas del Río Llobregat. Així es va establir el nucli original del sistema d’abastament a l’àmbit de Barcelona. Al llarg dels anys, es va completar la canalització d’aigua a tota la ciutat. Un moment culminant de l’empresa es va produir en l’Exposició Universal del 1929 amb la construcció de la Font Màgica de Montjuic. Dissenyada per Carles Buïgas, es va convertir en un símbol de l’èxit col· lectiu de la ciutat comtal. El creixement de la companyia es va fer palès durant el segle XX passant d’abastar 75.000 clients l’any 1940 a més d’1,2 milions a finals dels anys 90. L’organització dels Jocs Olímpics del 1992 van suposar un nou repte per a Aigües de Barcelona, donada la necessitat de donar servei a la gran aglomeració de gent que es preveia per a aquest esdeveniment mundial. Per això, el 1991 va entrar en funcionament el sistema automàtic d’explotació actual, que garanteix la continuïtat del servei, el manteniment de la pressió i el control de la qualitat de l’aigua distribuïda.

Segons el director de l’empresa, Ignacio Escudero, “en l’actual context socioeconòmic, esforç i treball són els dos pilars que ens permetran superar la present situació. Per això, és necessari continuar treballant amb la màxima exigència”. Integrada en el Grup Agbar, Aigües de Barcelona dóna servei a la capital i vinti-dos municipis de l’Àrea Metropolitana. Des de l’any 2005, la seu de la companyia s’ubica a l’emblemàtica Torre Agbar, flamant referent arquitectònic de la ciutat de Barcelona creat per Jean Nouvel. Torrente tecno industrial (parallamps) Des que Benjamin Franklin va descobrir la manera de protegir els edificis de les descàrregues elèctriques generades en les tempestes, els parallamps formen part del paisatge urbà i industrial. A Catalunya, i en concret a Barcelona, tenim una de les empreses més antigues especialistes en aquest camp. Es tracta de Torrente Tecno Industrial que ja ha complert gairebé 153 anys. Carles Torrente representa la quarta generació de la família al capdavant de l’empresa fundada per Josep Torrente l’any 1860 i que, des del principi i encara ara, està ubicada al carrer Marquès de Barberà a Barcelona. Segons l’actual propietari, l’empresa ha estat capaç de mantenir la vitalitat durant tants anys gràcies a “l’esperit emprenedor, el creure en el que fas i apassionar-te l’ofici, junt amb grans dosis d’il·lusió i de superació”. De cara al futur, Carles Torrente es mostra optimista en afirmar que “l’experiència sumada a la innovació constant i a la qualitat dels treballs és, sens dubte, la millor fórmula per complir 150 anys més”. El Palau de la Música, el monestir de Poblet, la catedral o la Universitat de Barcelona són alguns dels edificis que compten amb la protecció de parallamps que fabrica Torrente Tecno Industrial. Sagalés, el transport per carretera L’intercanvi comercial i la producció industrial necessiten, de sempre, un bon sistema de transport. La família Sagalés ho va veure clar ja al segle XVII. Cap a

A la dreta, imatge del centre de control d’Agbar. A baix, document històric de la central de Cornellà d’Agbar.

l’any 1650 es dedicaven al transport de gel des dels pous de glaç fins a Barcelona. Ja entrat el segle XVIII, es va posar en marxa el transport amb carros, tartanes, diligències, etc., i es van establir els primers serveis organitzats de transport de correspondència (serveis postals). Aquest va ser l’origen dels que, fins a l’actualitat, es coneixen com a serveis regulars de transport de viatgers per carretera. El negoci va anar creixent i, durant el segle XIX, es va diversificar amb els serveis discrecionals o ocasionals de turisme, el transport d’obrers i el servei a escolars, entre d’altres. Ja a mitjans del segle XX també es va posar en funcionament, a través de filials,

serveis urbans de transport de viatgers dins de poblacions importants com ara Granollers, Mollet, etc. Avui, Sagalés, resultat de l’agrupació d’un conjunt d’empreses de transport, procedent del patrimoni de diverses generacions, és “una de les companyies més representatives dins del sector del transport de viatgers a Catalunya”, segons expliquen els seus responsables. Miquel y Costas, un paper decisiu en la història empresarial catalana El paper és el testimoni dels diferents cicles, èpoques i manifestacions

durant el decurs de la Història. I el mateix passa amb la història empresarial. Papers que guarden signatures, aliances, operacions o balanços en què, en el cas de Miquel y Costas & Miquel, una de les empreses amb més tradició en el context empresarial català, el paper és més que un simple suport. Miquel y Costas va començar la seva activitat en la indústria del paper del segle XVIII. L’any 1725 la família Miquel començà a fabricar paper a mà. Però no va ser fins al 1879 quan els germans Miquel, Lorenzo i Antonio, van donar forma de societat a la ininterrompuda activitat familiar paperera de més de 150 anys, a través de la constitució de Miquel y Costas & Miquel, SA. La companyia va passar a transformar-se en societat anònima el 1929 i es va convertir en la segona empresa paperera del país, per darrere de Paperera Espanyola. Cotitza a borsa des del 1978. Actualment, el Grup Miquel y Costas està format per un conglomerat d’empreses dedicades a activitats que abasten des de la comercialització als serveis, però l’essència dels quals i on se situa el gruix dels seus negocis continua sent la producció de papers. En aquest sentit, els seus actuals responsables afirmen el següent: “L’esforç i l’experiència ens han ajudat a

FULLS dels ENGINYERS

tecnologia i empresa

A sobre d’aquestes línies, imatge de la fàbrica Terranova Papers de Miquel y Costas i a la dreta d’aquest text, imatge d’una màquina del 1920. A dalt a la dreta, imatge antiga de la maquinària de Torrente Tecni Industrial, i al costat, imatge de l’empresa especialista en parallamps.

situar-nos en una posició de lideratge entre els fabricants de papers especials de baix gramatge, tant a Espanya com en l’àmbit mundial”. Diuen, a més, que “la inversió en R+D+I i els esforços mediambientals i en el camp de la qualitat són els elements que caracteritzen la companyia”. De fet, això ha portat l’empresa a ser l’única amb capacitat per fabricar tots els components que formen els cigarrets. En l’actualitat, Miquel y Costas ha posat en marxa un programa de reducció de despeses per mantenir la competitivitat en els mercats, però amb la qualitat i l’excel· lència com a “segells d’identitat de la companyia”. Laboratoris Esteve, de petita farmàcia de poble a multinacional A finals del segle XVIII, la màquina de vapor va propiciar l’eclosió de la primera revolució industrial a Europa. Era l’època, també, de la revolució francesa i del desenvolupament de la primera vacuna per a la verola que suposà un gran avenç en el camp de la medicina del moment. En aquest context, l’any 1787, Tomàs Esteve i Gabanyach, originari d’Urús de

JULIOL/AGOST/SETEMBRE 2013

la Cerdanya, es va instal·lar a Manresa per tal de fer-se càrrec de la farmàcia de l’Hospital de Sant Andreu. Anys més tard, i juntament amb el seu fill, inaugurà la “botiga” (oficina de farmàcia) a la plana de l’Om, al mateix emplaçament de la ciutat en què es manté a dia d’avui després de set generacions de la família Esteve. Els responsables actuals destaquen que “al llarg dels anys, la farmàcia Dr. Esteve ha vetllat ininterrompudament per la salut dels seus conciutadans alhora que ha estat punt de tertúlia d’intel·lectuals de diferents èpoques i origen de diversos moviments culturals”. Creador de nombrosos preparats farmacèutics de gran utilitat, el Dr. Antoni Esteve i Subirana destacà com a investigador i promotor de la ciència del nostre país amb la publicació d’un gran nombre de treballs científics. Fins i tot el premi Nobel de Medicina Alexander Fleming va voler conèixer el Dr. Esteve en persona quan va visitar Espanya l’any 1948. Fleming estava interessat a saber com s’ho va fer el doctor Esteve per aconseguir produir penicil·lina per primer cop al nostre país comptant amb només un limitat equipament tècnic. La següent generació d’Esteve va posar en marxa l’expansió internacional i la

El coneixement en profunditat del producte i la voluntat constant de millorar el servei ofert són alguns dels elements comuns de les empreses catalanes centenàries diversificació de la companyia, així com l’associació amb la companyia belga Janssen que va proporcionar la llicència de medicaments d’alt valor afegit. Això va “potenciar encara més la cartera de l’empresa i va permetre l’assoliment d’una posició de lideratge en el sector farmacèutic espanyol”, afirmen els responsables de la farmacèutica. Ja al segle XXI, la tercera generació d’Esteve disposa de plantes productives a Mèxic i la Xina, manté el lideratge i creixement, i ha diversificat la seva activitat dins de l’àmbit de la salut. Destinen bona part dels seus esforços a R+D col·laborant amb universitats i

A dalt, imatge de la farmàcia on es va crear l’empresa Laboratoris Esteve. A baix, la seu actual de la firma.

centres públics d’investigació amb l’objectiu d’aconseguir que “el coneixement generat es transformi de manera més eficient en resultats”. Centrats en la proximitat i la col·laboració amb l’entorn més proper com a forma de compartir el coneixement, millorar la competitivitat i aconseguir un desenvolupament sostenible, els Esteve afirmen: “Fa 225 anys que vam començar a escriure les primeres línies de la nostra història a Manresa. Avui prosseguim el camí amb pas ferm arreu del món, amb aquell mateix esperit emprenedor, vocació investigadora i il·lusió com a única via per continuar donant resposta als reptes competitius i contribuint activament a millorar la qualitat de vida de la societat”. Grup Uriach, 175 anys millorant la salut, la qualitat de vida i benestar de les persones L’any 1838, mentre Europa estava en plena revolució industrial i política, un jove anomenat Joan Uriach Feliu entrava a treballar de dependent en una drogueria a Sant Andreu del Palomar. Aquest és l’origen del que, 175 anys després, és una

empresa líder i consolidada en el sector farmacèutic: el Grup Uriach. El jove adroguer Uriach va fundar l’empresa amb l’adquisició d’un magatzem de grans dimensions que va pertànyer a la família Dalmases. Allà va créixer el negoci familiar que en la segona generació ja disposava de productes que cobrien la totalitat de l’espectre terapèutic de l’època. A principis del segle XX, els germans Francisco i Trinitat van dirigir la transformació del negoci d’adroguers a laboratori farmacèutic. Va ser una època de gran expansió de l’empresa. Ja donaven feina a uns seixanta empleats i fabricaven productes com la fosfatina i el magnesi Bishop, amb gran èxit comercial. Un altre moment important en la història d’Uriach es produïa el 1941 amb la creació de l’Institut Farmacològic Experimental que se centrava en la fabricació de productes propis com Nico-Hepatocyn, Bio-Digest o la famosa Biodramina, entre d’altres. Anys més tard van obrir noves línies d’actuació que els va permetre avançar en la internacionalització i el creixement de l’empresa. Al segle XXI, la cinquena generació de la família fa el pas a un nivell superior en la producció, el desenvolupament i l’exportació, i

traslladen tota l’activitat d’Uriach a una única seu central situada a Palau Solità i Plegamans, amb un total de 32.000 m2 dedicats a la producció i la investigació. Segons explica l’actual president de la companyia, el doctor Joan Uriach i Marsal, amb l’objectiu “d’adaptar-se als nous temps i a la situació de crisi econòmica i financera global”, Uriach decideix vendre algunes de les línies de producció i potenciar altres sectors. L’empresa se centra en els medicaments genèrics (Pharmagenus), publicitaris o sense recepta mèdica i derivats de les plantes medicinals (Aquilea), en la producció de medicaments per a tercers (Urquima) i a potenciar la seva internacionalització “com a passos necessaris cap al futur”. Segons Uriach, “si hi ha una característica pròpia de l’empresa que cal destacar i que ha fet possible l’evolució fins a la cinquena generació, és el fet de tractar-se d’una empresa familiar. Una estructura organitzativa que suposa la gran dificultat de compatibilitzar el creixement econòmic, la continuïtat en el temps de l’empresa i, tot això, amb la voluntat de traspassar a la següent generació familiar els fruits collits”. La Moianesa, fabricant pasta des del segle XIX A Moià, al cor de Catalunya, perdura una de les empreses familiars més antigues de fabricació de pastes per a sopa. Es tracta de La Moianesa que data de 1880. El fundador va ser Andreu Roca Sagalés. Va obrir un forn de pa a Moià però aviat es va especialitzar en la fabricació de fideus. Segons l’actual gerent, Jordi Soler: “Els inicis de l’empresa es remunten a finals del segle XIX, quan el rebesavi del meu pare va instal·lar una màquina de fer pasta. La pasta s’elaborava per a autoconsum dels pagesos de l’època que portaven la seva farina”. Després de cinc generacions dedicades a la producció de pasta de sopa, avui La Moianesa és una empresa sòlida, amb unes instal·lacions de 1.500 m2 on es produeixen unes mil tones de pasta anualment, part de les quals es venen a la resta d’Espanya, Portugal i França.

FULLS dels ENGINYERS

tecnologia i empresa

Sanmartí, pioners en la fabricació de fideus L’any 1700 Isidre Sanmartí va descobrir que de la transformació del blat en farina i de la barreja d’aquesta amb aigua calenta en sortia una massa que, convenientment elaborada, era apta per al consum immediat. El problema era que no es conservava massa temps ja que es quedava rígida en el transcurs de les hores. Per resoldre el problema, va inventar un aparell de fusta que va resultar ser la primera màquina per fabricar espaguetis i tallarines. D’aquí van néixer els fideuers Sanmartí de Caldes de Montbui. Les següents generacions de la família van continuar amb la tradició fins que, ja al segle XX, la sisena encapçalada per Jaume Sanmartí i Samsó es va adonar del potencial comercial que tenia la fabricació de pasta. A partir de la dècada dels quaranta es va crear l’empresa amb la maquinària necessària per impulsar-la i fer-la competitiva. Carles Sanmartí i Rifé és qui lidera actualment l’empresa: “Tot i haver incorporat nova maquinària i tecnologia per poder rendibilitzar el negoci, continuem treballant amb el procés artesanal i molt costós d’elaboració i assecatge, mantenint l’alta qualitat dels nostres productes”. Guasch, mocadors de qualitat La història d’aquesta empresa comença l’any 1857 amb un petit taller de tissatge fundat a Reus pels germans Isaac i Francesc Guasch. Dos anys més tard, els Guasch van posar en funcionament un altre petit taller a Capellades per garantir el subministrament de fil. Aquesta instal·lació es va convertir en seu i origen de la firma que perdura més de 150 anys després. Segons el president i enginyer industrial M. Palomeque González, “la reinversió dels beneficis en el desenvolupament tecnològic de les instal·lacions junt amb la necessitat de crear una estructura vertical que garantís una producció de qualitat en una Espanya proteccionista i en bona part aïllada d’Europa, van ser el motor impulsor de quatre generacions Guasch”. Tot plegat va permetre arribar a crear una marca “portadora d’uns atributs

JULIOL/AGOST/SETEMBRE 2013

de qualitat i prestigi en el mercat nacional que s’han pogut també exportar fora de les nostres fronteres”. La complexa situació històrica, social i econòmica de finals del segle XIX i especialment de la primera meitat del XX van ser dures proves en què la vocació industrial va haver d’afrontar moments molt complicats. Però gràcies a la consolidació del mocador de butxaca de roba com a principal producte emparat per la marca Guasch, es va dissenyar i crear una potent xarxa de distribució de producte en l’àmbit nacional, amb més de dos mil punts de venda per tot l’Estat i amb una presència a més de quaranta països, obra de la quarta generació de la família. Matías i Josep Guasch Julià van ser els responsables d’aquesta notable expansió. L’actual president destaca que “Josep Guasch, enginyer industrial de la promoció del 1945, va exercir ininterrompudament com a persona enamorada de la seva professió durant més de cinquanta anys, en els quals el seu treball com a enginyer ha deixat moltes mostres en tots els àmbits de l’empresa”. Els plans de reconversió industrial emparats pels governs dels anys vuitanta van ser l’última època daurada de la indústria tèxtil catalana de capçalera i de les polítiques d’indústria vertical autosuficient. L’obertura de nous mercats va col·lapsar les grans inversions industrials i Guasch, com la majoria de societats del seu ram, va entrar en crisi. Això va obligar a una profunda desindustrialització i trasllat del potencial industrial a altres països emergents com Tunísia i la Xina. Es va desplaçar també l’objectiu de la societat cap al disseny i la distribució. Això va permetre que es poguessin presentar nous productes amb la insígnia de qualitat i prestigi que té la marca.

Actualment, la propietat de la societat ja està en mans d’una cinquena i aviat sisena generació de la família. Però la direcció executiva està en mans de professionals, membres també d’aquest Col·legi i Associació, que han anat duent a terme “un lent però impecable procés de deslocalització de la producció, promoció de la marca i una major aproximació de l’oferta de productes al gust del consumidor”. Avui en dia, el complex industrial de Capellades està en tràmit de ser reconegut parcialment com a bé cultural d’interès local per part de l’Inventari de la Diputació de Barcelona. Tot i que s’hi manté encara alguna activitat industrial per part de diferents societats empresarials, els edificis ja no acullen l’activitat industrial per a la qual es van construir. Les comarques de la Catalunya central, seu d’indústries centenàries Les instal·lacions de Guasch a Capellades comparteixen origen amb els Tallers Soteras. El desenvolupament de la manufactura paperera catalana i espanyola a mitjans del segle XIX, i especialment a l’Anoia, va comportar el

A dalt a l’esquerra, imatge històrica del 1923 de treballadores de Guasch fabricant mocadors. Al costat, imatge antiga de l’activitat del Grup Uriach, i a sota, maquinària actual de l’empresa. A sobre d’aquestes línies, imatge actual de La Moianesa i imatge antiga de la fàbrica de pasta. A dalt a la dreta, primer llibre de comptabilitat de l’empresa Daunis i a sota imatge de la nau de Terrassa. A sota, imatges del procés de fabricació de la Cereria Subirà i la botiga de la firma.

FULLS dels ENGINYERS

tecnologia i empresa

naixement d’algunes indústries auxiliars com va ser el cas del taller d’Isidre Soteras Figueras l’any 1860 a Capellades. El gruix de la seva activitat era l’adequació dels vells molins a les noves màquines i el seu manteniment. Actualment, la cinquena generació de la família es dedica, a més de construir diferents tipus de maquinària paperera i del manteniment d’algunes empreses de la zona, a fer treballs de caldereria i a construir estructures metàl·liques per a escenografies, botigues i fires. Aquesta reorientació ha estat portada a terme per Josep Soteras Munné, de la cinquena generació. Segons els actuals responsables, “l’estructura de l’empresa, que continua sent de base exclusivament familiar, permet atendre les necessitats concretes de clients amb demandes molt específiques i treballar sovint pràcticament a la carta”. A les comarques centrals, al cor de Catalunya, trobem unes quantes empreses que han sabut avançar de generació en generació fins als nostres dies. És el cas d’una de les bodegues més antigues: amb orígens familiars que daten del segle XII, els Roqueta es dediquen a la producció de vi des del 1898. En el camp tèxtil també cal esmentar l’empresa familiar Ponsa, fundada el 1828 pels germans Francesc i Domènec Ponsa Vallès; la família continua dedicada, en la vuitena generació, a la fabricació de cintes, eslingues i filatura, entre d’altres. A prop de Manresa, concretament a Sant Fruitós de Bages, està ubicada una de les indústries enginyeres destacades: COMEMASA, Construccions Mecàniques de Manresa SA, que produeix sense interrupció des de l’any 1725. Un altre cas semblant és el de la Serralleria Cruells que, des de fa sis generacions i iniciada l’any 1838, manté la seva activitat dedicada al tractament del ferro i altres metalls a Prats de Lluçanès. La revolució industrial i el bon posicionament català de l’època va propiciar

Imatge actual de l’estació de Sarrià de FGC. A la dreta, imatge històrica de l’estació de la Bonanova.

l’arribada d’inversors i empresaris estrangers que obrien oficina a casa nostra per expandir el seu negoci. És el cas, per exemple, de John M. Summer que l’any 1856 va obrir una sucursal del seu negoci dedicat a productes relacionats amb la fabricació tèxtil. Al cap d’uns anys, a principis del segle XX, el negoci va ser adquirit per la Sociedad Güell, Bastos y Bertrán Hermanos, i des d’aleshores l’empresa, ubicada a Capellades, es coneix com a Bastos i Cia. Cereria Subirà, dos segles i mig d’història La cereria més antiga de les que continuen funcionant a Barcelona és la Subirà, ubicada al casc antic. L’any 1761, Jacint Galí va obrir el negoci. Al cap d’uns anys, l’encarregat de la botiga, Martí Prat, va comprar el negoci i el va ampliar juntament amb els seus fills. L’any 1902, l’obertura de la Via Laietana va obligar a enderrocar nombrosos edificis. Això va fer traslladar la cereria a la seva actual ubicació, al carrer de la Llibreteria. Aquest establiment va néixer com a botiga de roba l’any 1847 i tenia una decoració luxosa que encara es conserva actualment. La família Prat hi va treballar fins l’any 1936. Tres anys més tard, la cereria va anar a parar a mans del cerer de Vic, Paulí Subirà. El seu fill Jordi continua mantenint viva l’activitat actualment. 150 anys de ferrocarril entre Barcelona i Sarrià Els orígens dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) se situen molt a prop dels mateixos orígens del ferrocarril al país. La primera sol·licitud de concessió del ferrocarril de Barcelona a Sarrià va ser demanada el 1851, tres anys després de la inauguració de la primera línia Barcelona-Mataró. El tren de Sarrià inicià la seva història el 1863, al mateix temps que el Metro de Londres. Es tractava d’una línia que

sortia del lloc on avui es troba la plaça de Catalunya i creuava la plana de Barcelona passant pels pobles de Gràcia, Sant Gervasi i arribava a Sarrià, als peus de la muntanya de Collserola. El nou ferrocarril va ser la resposta al desig de comunicació dels pobles del voltant de la ciutat de Barcelona i va ser un actor principal en la urbanització de la rodalia, quan Barcelona va començar a estendre’s per la plana guiada pel projecte pioner de planificació urbana inspirat per l’enginyer Ildefons Cerdà. Per tant, aquest tren pot ser considerat com un dels primers ferrocarrils urbans d’Europa i el primer ferrocarril elèctric de Catalunya. Segons l’actual president de la companyia, Enric Ticó, “aquests 150 anys d’història són hereus de la feina i de la dedicació de milers de persones que han treballat i treballen a FGC”. I continua: “És gràcies a la feina de totes aquestes persones que avui Ferrocarrils de la Generalitat és un model de referència ferroviària”. El creixement progressiu de Barcelona a finals del segle XIX i principis del XX va conduir a l’absorció dels pobles circumdants, i va possibilitar l’extensió del ferrocarril de Sarrià amb una nova línia a partir de les Tres Torres, la qual pujava directament als peus de la muntanya de Collserola, on connectava amb el funicular de Vallvidrera, que s’havia inaugurat el 1906, a càrrec de la mateixa empresa. La conversió del tren de Sarrià en la xarxa suburbana tal com es coneix avui en dia es va iniciar el 1912, quan l’enginyer Carles Emili Montañés va mostrar la necessitat i la viabilitat d’un mitjà de comunicació entre Barcelona i el Vallès. Associat amb Frederick Stark Pearson, el 1912 van fundar la Compañía de los Ferrocarriles de Cataluña, amb la qual es va iniciar l’excavació del túnel sota la muntanya de Collserola que va permetre l’ampliació de la xarxa urbana cap a les ciutats de Terrassa i Sabadell.

entrevista

TEXT: Carles Aluju

FOTO: Arxiu / Isabel MarquĂ¨s

Experiències en primera persona Han estat molts els expresidents que ha tingut l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya (AEIC) al llarg d’aquests 150 anys i cada un d’ells ha viscut el seu mandat d’una manera diferent. En les pàgines següents es recullen les experiències i les vivències de quatre expresidents: Jaume Bassa –el primer president de l’AEIC després de la mort del dictador Francisco Franco–, Àngel Llobet, Ferran Ramon i Joan Vallvé –actualment, degà del COEIC. L’actual president, Joan Torres, explica en una entrevista la importància dels enginyers dins de la societat i parla de com la institució ha estat capaç d’adaptar-se per afrontar amb garanties un futur que veurà transformar les competències dels col·legis professionals. La representació dels enginyers industrials arreu de Catalunya l’ha ostentada històricament i formalment el Col·legi. Però primer les delegacions i, anys més tard, les demarcacions han estat les encarregades de visualitzar l’Associació en els seus territoris: Girona, Lleida, Tarragona, Catalunya central i el Vallès. Aquí es recullen les opinions dels presidents actuals de les demarcacions, així com també les d’alguns dels seus antecessors, tot fent un recorregut en el temps que arrenca durant els últims anys del franquisme.

FULLS dels ENGINYERS

“El millor reconeixement és la capacitat de l’Associació per adaptar-se a la transformació dels col·legis professionals”

oan Torres i Carol és el president de l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya (AEIC) des del desembre del 2007. En aquesta entrevista remarca que els 150 anys d’història de la institució demostren l’important paper que ha tingut l’enginyeria des del segle XIX. Conscient que els temps estan canviant, considera que el repte de la institució és liderar el gran moviment de l’associacionisme col·legial de les enginyeries de l’àmbit industrial. El segle i mig de vida de l’Associació li permet dir que els enginyers estan preparats per ser líders d’opinió en l’àmbit industrial i dels canvis que Catalunya ha de viure els pròxims anys. Torres està convençut que l’Associació podrà contrarestar els efectes negatius d’una legislació que farà perdre competències als col·legis professionals gràcies al nou model de governança de l’Associació. És en aquest sentit que assegura que el millor reconeixement que pot rebre la institució és la capacitat per adaptar-se a la transformació dels col·legis professionals. I coincidint amb la celebració dels 150 anys, Associació i Col·legi viuran a l’octubre unes eleccions que segons Torres han de ser les del canvi generacional que permetin a les institucions que representen els enginyers poder afrontar amb una bona base els reptes del futur.

Què suposa per a l’AEIC arribar als 150 anys?

Suposa haver mantingut una tradició en els camps tecnològic i científic iniciada el

JULIOL/AGOST/SETEMBRE 2013

1863. Aquesta continuïtat demostra el paper que sempre ha tingut l’enginyeria en tots els processos històrics dels segles XIX, XX i XXI. És difícil imaginar-se com hagués evolucionat la història sense la participació dels enginyers. Els enginyers han estat presents en tots els grans invents que s’han fet al llarg d’aquests anys. Han possibilitat avenços en l’electricitat, l’automoció, la siderúrgia, l’electrònica, el motor elèctric... En totes les activitats hi han estat presents els enginyers. La celebració ha arrencat amb un cicle de conferències i concerts de cant coral. Com s‘ha articulat l’aniversari?

El fil conductor serà el paper dels enginyers en les diferents tecnologies. Per tant, no és estrany que hi hagi conferències sobre el gas, l’aigua i l’energia, o per retre homenatge als orígens de l’Escola d’Enginyeria de Barcelona. Uns actes que tampoc no obliden la part lúdica i cultural, com els concerts de cant coral o la Diada de l’Enginyer. La Diada d’aquest any va ser específica sobre els 150 anys de l’Associació i la vam viure com un relat històric. L’aniversari també s’ha iniciat amb la concessió de la Creu de Sant Jordi a l’Associació. Li agraden més els reconeixements institucionals o els dels companys de professió?

El millor reconeixement és la capacitat de l’Associació per adaptar-se a la transformació dels col·legis professionals. L’Associació

s’ha modernitzat amb un nou model de governança i també de la carta de serveis que s’ha d’oferir al col·lectiu. El repte és liderar el gran moviment de l’associacionisme col· legial de totes aquelles enginyeries de l’àmbit industrial que s’hi vulguin sumar. El futur de l’associacionisme passa per tenir més dimensió per poder finançar la carta de serveis que ha d’oferir i també per tenir una presència activa en la societat. La nostra voluntat és ser líders d’opinió en l’àmbit industrial del país. Un dels reptes de l’Associació al llarg de la història ha estat el de prestigiar la professió davant la societat. Com s’aconsegueix actualment?

S’està aconseguint fent les coses ben fetes, tant des de l’Associació com del Col·legi, i també amb el compromís i la presència activa en tots aquells esdeveniments que tenen lloc en la nostra societat: des de l’ordre universitari, fins a la innovació tecnològica, les noves tecnologies, la nova indústria... Els enginyers estem preparats per donar opinions sobre els canvis o les transformacions que el nostre país necessita. Associació i Col·legi han estat sempre les dues cares d’una mateixa moneda, però la percepció és que la societat coneix molt més el Col·legi. Quines eines té l’Associació al seu abast per fer-se més visible?

La cohabitació del Col·legi i l’Associació s’ha fet molt bé des del punt de vista de dos elements conceptuals. El Col·legi ha estat més per la defensa de l’enginyer, des del punt de vista de la deontologia, de les seves competències, del visat de projectes...; mentre que

“El repte és lide· rar el gran mo· viment de l’as· sociacionisme col·legial de totes aquelles enginye· ries de l’àmbit industrial que s’hi vulguin sumar” FULLS dels ENGINYERS

entrevista

l’Associació s’ha centrat més en la línia de la promoció de l’enginyer, incloent-hi tant la formació, la gestió del coneixement i el vessant cultural, entre d’altres. Però com pot guanyar més visibilitat?

Crec que la visibilitat de l’Associació vindrà donada per dos factors. El primer, la cobertura legislativa que progressivament farà perdre competències als col·legis professionals; i el segon, com que l’Associació ja fa temps que és conscient d’aquests canvis, és la nova governança de la institució la que ens permet ser més àgils i moderns des del punt de vista de la gestió i la participació, així com en la prestació de serveis i en l’àmbit de la presència activa en la societat. I quin paper ha de tenir l’Associació en les demarcacions de Girona, Lleida, Tarragona i Catalunya Central i la Delegació del Vallès?

Un gran actiu de l’Associació és que té una presència real en el territori. Les demarcacions i la Delegació demostren l’arrelament real de la cultura associacionista arreu de Catalunya. La seva vida serà la que decidim conjuntament, tot i que cada una de les demarcacions també té la seva autonomia pròpia. El pla estratègic del futur associacionisme és d’unitat amb llibertat. Com afecten a l’Associació les conseqüències de l’aplicació de la Llei Òmnibus al Col·legi?

Els aspectes negatius de la Llei Òmnibus sobre el Col·legi seran contrarestats per l’Associació amb més dimensió, lideratge

JULIOL/AGOST/SETEMBRE 2013

i incrementant el serveis tant per als enginyers com per a les empreses associades. L’efemèride arriba en plena crisi financera, econòmica i de valors. Enmig d’aquest escenari, la Comissió Delegada de Cooperació Estratègica ha presentat l’informe Davant les crisis actuals: problemàtica, perspectives i propostes. Com s’han de posar a la pràctica les reflexions d’aquest treball que no només es preocupa pel futur de la professió sinó també del país?

El primer gran èxit d’aquest document és que tenim document. Fet amb una alta participació i consensuat. L’informe aporta idees des de diferents punts de vista: economia, ensenyament, estructuració del país... No és un full de ruta complet, però pot ser un referent per a altres col·legis professionals o per a la pròpia Administració i que pot ajudar en debats sectorials per a la sortida de la crisi. Amb aquest document i gràcies a la gestió del coneixement en les nostres comissions i grups de treball estem preparats per al que sigui. Podem ser consultats i participar en tots els fòrums necessaris per al futur del país. En termes més concrets, hem activat molt la borsa de treball, hem incrementat els cursos de formació... Una altra figura important que hem creat és la d’Empresa Adherida. Gràcies a aquesta iniciativa conviuen dins de l’Associació enginyers individuals i empreses. Aquesta comunió enriqueix el contacte i el coneixement de la realitat que vivim. Altres indicadors del món real també ens arriben amb l’Observatori de la Competitivitat.

“És el moment dels canvis, i dels canvis genera· cionals. Si això es fa amb intel· ligència i amb el rigor propi dels enginyers, les no· ves direccions de l’Associació i del Col·legi tindran una bona base de sortida per afron· tar els reptes que ens plantejarà el futur”

Vostè va accedir a la presidència de l’Associació el desembre del 2007 i passarà a la història com el president dels 150 anys. Què l’enorgulleix més de la feina feta fins ara?

Vaig arribar a la presidència de l’Associació com a culminació d’un procés de participació dins dels òrgans de govern de la casa. A mi m’agrada més parlar de la feina conjunta que hem fet el degà i el president en moments de grans dificultats per a les nostres institucions. Avui podem dir que hem aguantat les institucions, la seva estabilitat financera i el creixement

de les seves activitats. El guardó de la Creu de Sant Jordi de la Generalitat l’interpreto com el reconeixement social i polític a una trajectòria conjunta de l’Associació i el Col·legi els últims anys i que és hereva d’aquests 150 anys d’història. I quins reptes es fixa per al que queda de mandat?

El més important ara és convocar eleccions l’octubre d’aquest any per renovar l’Associació i el Col·legi. És el moment dels canvis, i dels canvis generacionals. Si això es fa amb intel·ligència i amb el rigor

propi dels enginyers, les noves direccions de l’Associació i del Col·legi tindran una bona base de sortida per afrontar els reptes que ens plantejarà el futur. Per tant, no optarà a la reelecció?

La meva trajectòria dins de l’Associació culmina assumint la direcció de la institució. Això no treu que continuaré treballant en altres àmbits de la casa. La meva trajectòria professional s’ha centrat en els àmbits del transport, la seguretat, la comunicació... Per tant, formaré part d’alguna d’aquestes comissions. No em jubilo de la institució!

FULLS dels ENGINYERS

entrevista

Història viva

aume Bassa (1975-1981), Àngel Llobet (1992-1997), Ferran Ramon (19972005) i Joan Vallvé i Ribera (2005-2007) van estar al capdavant de l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya (AEIC) en èpoques ben diferents i, per tant, amb reptes diferenciats. El seu pas per l’Associació ha deixat pòsit i ells en són història viva. Ens ho expliquen en primera persona. EL FINAL DE LA DICTADURA Bassa explica que el 1968 el van nomenar representant del COEIC al Consell Directiu de l’Associació d’Amics de les Nacions Unides, un càrrec que obria les portes més enllà de l’Estat i que “permetia aportar noves propostes d’actuació a les juntes del Col·legi i l’Associació”. El seu objectiu, i el d’altres enginyers, era “a través de les nostres institucions, ajudar al naixement d’un país diferent”. El març del 1975, poc després que Joan Vallvé i Creus –degà i president de les

JULIOL/AGOST/SETEMBRE 2013

dues institucions dels enginyers– anunciés la seva voluntat de renunciar als càrrecs, Bassa i altres professionals van començar a treballar en l’elaboració d’una candidatura “progressista” i que competiria amb una altra de “professional”. Les eleccions estaven fixades per al 25 de novembre del 1975. “El rebombori que s’estava produint al nostre entorn amb motiu de la renovació de càrrecs al Col·legi i l’Associació coincidia amb el rebombori força més transcendent que ocasionava la malaltia de Franco, que moriria el 20 de novembre”, recorda Bassa. Les eleccions a la presidència de l’Associació es van celebrar “en un ambient molt tens i amb una assistència que no s’havia vist mai”. Llobet considera que “la transició política es va viure a les nostres institucions amb calma, tranquil·litat i molta il·lusió”, i creu que els resultats d’aquelles eleccions van suposar “una transició democràtica que ha marcat les nostres institucions”. Ramon

és de l’opinió que “els enginyers vam viure amb molta intensitat aquest període, donant suport explícit a les idees democràtiques i europees” i fent un pas “per posicionar-nos clarament davant de la societat i obrint camins d’actuació moderns i democràtics”. Vallvé remarca que “els col·lectius de professionals van tenir un paper important en la transició cap a la democràcia i la recuperació dels signes d’identitat de Catalunya”. D’entre la feina feta per l’Associació en aquell moment, en destaca “la catalanització de la vida corporativa dels enginyers”. LA FEINA FETA Durant el mandat de Bassa es van anar posant en marxa diverses comissions de treball “d’acord amb les exigències dels nous temps i del nostre tarannà”. Les noves comissions d’Urbanisme, Energia o Medi Ambient convivien amb les tradicionals de Química o Automàtica. Amb aquestes

comissions i també amb nombroses reunions i conferències, l’Associació “volia influir i donar la nostra opinió en els ambients ciutadans d’aquells anys, excepcionalment receptius”. Una altra de les fites del mandat de Bassa va ser aconseguir la dissolució de la Asociación Nacional de Ingenieros Industriales i la creació de l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya i de la Federación de Ingenieros Industriales de España. Del seu mandat, Bassa també en destaca la recuperació de l’edifici social de Via Laietana –on la Falange, primer, i la Secretaría General del Movimiento, després, hi tenien llogat el segon pis– i també “la idea i l’engegada inicial” de l’actual Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. Sota la presidència de Llobet es va seguir en l’adequació dels espais de l’edifici de Via Laietana que va comportar “uns canvis molt significatius”, uns treballs que van comptar “amb la col·laboració econòmica de La Mútua dels Enginyers i la Caixa d’Enginyers”. Amb Llobet al capdavant de l’Associació es va crear la Comissió del Vallès –l’actual Delegació–, un pas en la direcció “d’enfortir la presència en el territori i la proximitat amb els enginyers col·legiats i associats”. Gairebé vint anys després assegura que “la Delegació del Vallès ha estat un èxit perquè ha permès potenciar clarament la presència de les nostres institucions tant al Vallès Occidental com al Vallès Oriental”. Ramon recorda que el Col·legi i l’Associació van confeccionar un pla estratègic “per millorar els serveis als associats i les relacions amb les escoles d’Enginyeria i també per incidir en la societat civil”. D’altra banda, Ramon explica que el Fòrum Energètic “volia ser la trobada de referència d’empresaris, professionals i polítics en aquest àmbit”. Des d’un punt de vista més lúdic, recorda amb satisfacció la creació de la Coral dels Enginyers. Durant els dos anys de mandat de Vallvé “es va regularitzar la relació de l’Associació i el Col·legi amb la Universitat Politècnica de Catalunya pel que feia a la gestió i els compromisos amb l’Institut Català de Tecnologia”, i també recorda que des de l’Associació “es va participar activament en la discussió dels nous plans d’estudis d’Enginyeria que s’havien

d’implementar a l’Estat i adequar a les directrius de Bolonya”. UNA MEDALLA AMB DUES CARES L’autonomia i la complementarietat del Col·legi i l’Associació han estat ben presents des de la creació del Col·legi per decret l’abril del 1949 i des de la seva constitució el novembre del 1950. Per Bassa, “el repartiment de competències ha estat força clar” i considera “un encert” la decisió de mantenir la propietat de l’edifici de Via Laietana en mans de l’Associació “per si un dia el Col· legi era absorbit dins d’una entitat creada pel règim, l’immoble no podria ser pres als socis”. Bassa recorda que “durant la dècada dels cinquanta, la bona relació entre F. Luis Rivière Manén –al capdavant de l’Associació– i Manuel Garcia Madurell –degà– va portar a una distribució de responsabilitats molt racional i pràctica que ha perdurat fins fa ben poc”. Segons Llobet, “s’ha aconseguit una harmonia al llarg dels anys: el Col·legi la representació oficial, i l’Associació el rerefons. Nosaltres en diem una medalla amb dues cares”. Ramon reforça l’argument que les dues institucions “s’han complementat perfectament, amb l’avantatge de poder ser més flexibles en les seves actuacions”. Però Ramon va més enllà i apunta que “cal una visió a llarg termini per evitar la dispersió de les nombroses titulacions d’Enginyeria en nombroses associacions”. Ramon creu que “l’Associació ha de ser l’aixopluc de tots els enginyers que desitgin estar amb nosaltres”. Vallvé emfatitza que “el Col·legi vetlla per la professió d’enginyer i l’Associació s’ocupa de la promoció de l’enginyer i de la seva presència a la societat. Les dues institucions es complementen i es donen suport”. PRESTIGIAR LA PROFESSIÓ I aquesta promoció de l’enginyer i, per tant, prestigiar la professió a la resta de la societat, com s’ha afrontat al llarg dels anys des de l’Associació? Llobet considera que aquesta feina s’ha fet “preservant el patrimoni, organitzant activitats culturals i acollint l’entorn més enllà de l’estricte espai col·legiable”. I de la mà del Col·legi, “reforçant la imatge corporativa i donant suport als enginyers a través de serveis, de l’exercici professional,

Jaume Bassa (1975-1981)

“Al final del franquisme, a través de les nostres institucions, volíem ajudar al naixement d’un país diferent” “L’entorn i les disposicions normatives ara han canviat i això trastoca el repartiment de responsabilitats i la transferència d’ingressos del Col·legi a l’Associació”

Àngel Llobet (1992-1997)

“S’ha aconseguit una harmonia al llarg dels anys: el Col·legi la representació oficial, i l’Associació el rerefons. Nosaltres en diem una medalla amb dues cares” “La Delegació del Vallès ha estat un èxit perquè ha permès potenciar clarament la presència de les nostres institucions tant al Vallès Occidental com al Vallès Oriental” FULLS dels ENGINYERS

entrevista

Ferran Ramon (1997-2005)

“Els enginyers hem assolit un cert prestigi entre la societat civil més per la nostra feina feta que no pas pel lluïment personal” “Cal una visió a llarg termini per evitar la dispersió de les nombroses titulacions d’Enginyeria en nombroses associacions”

Joan Vallvé i Ribera (2005-2007)

“Els col·lectius de professionals van tenir un paper important en la transició cap a la democràcia i la recuperació dels signes d’identitat de Catalunya” “Hem fet el possible per estar presents en els debats existents a la societat que afectaven qüestions de tipus tècnic”

JULIOL/AGOST/SETEMBRE 2013

de les atribucions i fent funcions de representació”. Ramon considera clau el paper de les comissions sectorials: “Cada comissió analitza temes i organitza trobades sobre qüestions específiques per informar els enginyers i, al mateix temps, incidir en l’opinió de la nostra societat civil”. Una activitat que recollia a la perfecció aquesta manera de fer era el Fòrum Energètic. Ramon afegeix que “els enginyers hem assolit un cert prestigi entre la societat civil més per la nostra feina feta que no pas pel lluïment personal”. Per Vallvé, “hem fet el possible per estar presents en els debats existents a la societat que afectaven qüestions de tipus tècnic”. A tall d’exemple, Vallvé explica que “els enginyers vam donar opinió sobre l’apagada del juliol del 2007 i sobre la problemàtica energètica”. I continua: “També ens vam manifestar l’hivern del 2007-2008 sobre el subministrament d’aigua”. FEINES INACABADES Els mandats són finits i no sempre hi ha temps per executar tots els projectes que es tenien al cap. Llobet lamenta, tot i els seus esforços, “no haver pogut posar en marxa delegacions a comarques com el Maresme o el Baix Llobregat”. Segons Llobet, “fer possible l’existència de delegacions a l’estil de les de Girona, Lleida, Tarragona i Manresa a tot Catalunya, enforteix la presència en el territori i la proximitat als enginyers associats i col·legiats”. En el cas de Ramon, durant la seva presidència “la voluntat era evitar la dispersió de moltes especialitats de l’enginyeria per tal de crear una potent organització d’enginyers a Catalunya. En aquest aspecte es continua avançant actualment”. Vallvé recorda que “es van iniciar contactes de caràcter internacional amb altres col·lectius d’enginyers”, però també que li hauria agradat poder incrementar més aquestes relacions. COM AFRONTAR EL FUTUR Bassa constata que “l’entorn i les disposicions normatives ara han canviat i això trastoca el repartiment de responsabilitats i la transferència d’ingressos del Col·legi a l’Associació”. Davant d’aquest escenari, per a Bassa els reptes de futur de l’Associació són diversos: “Mantenir la seva vocació

fundacional de ser nucli integrador i punt de contacte dels professionals màsters en enginyeria industrial a Catalunya, i qui sap si també de tota l’enginyeria; establir un model d’acreditació de la capacitat i l’experiència dels professionals associats davant de les empreses i l’Administració; potenciar la formació permanent dels associats; estimular la creació de comissions de treball i estudi que permetin compartir coneixements i experiències i la capacitació per a les seves aplicacions pràctiques; ser un punt de referència davant de la societat en tot allò que afecti la indústria, la tècnica i el progrés tecnològic; fer una tasca d’acostament a les empreses per tal que s’adonin de la conveniència de contractar personal acreditat de la pròpia Associació; i, finalment, establir fórmules de compensació econòmica que permetin la sostenibilitat de totes aquestes activitats”. Llobet és de l’opinió que “s’ha de continuar reforçant el col·lectiu dels enginyers industrials i contribuint a sumar en primer lloc amb les altres enginyeries i també amb altres professions”. Llobet considera important la unitat del Col·legi, “buscant sempre sumar per enfortir i projectar la imatge dels enginyers industrials; intensificar la presència del col·lectiu a Catalunya; i mantenir el diàleg i la col· laboració amb les institucions del país”. Ramon defensa la necessitat “de mantenir unida la força de l’enginyeria per tal de tenir organitzacions fortes en defensa i suport dels professionals”. Al mateix temps, Ramon considera important estar present en una societat cada dia més complexa i tecnificada per poder donar criteris objectius d’actuació. “És important assolir ser un referent de prestigi a la nostra societat”, afirma. Vallvé apunta que en els pròxims anys “l’Associació ha d’encapçalar i liderar la col·laboració entre tots els professionals de l’enginyeria a Catalunya; proporcionar els serveis adequats; i ser l’opinió dels tècnics en una societat cada vegada més tecnificada”. Cada un d’ells, acompanyat de les seves respectives juntes directives, va posar el seu gra de sorra perquè l’Associació continués al servei dels enginyers i anés sumant anys a la seva trajectòria i poder arribar als 150 anys que ara se celebren.

“memorable” del llat. memorabilis 1. (adj.) Digne d’ésser recordat o que deixa un record inoblidable

Fabricants de lluminàries

Estanques d’alta resistència / Lluminàries Atex / Il·luminació arquitectònica, tècnica i industrial / Projectes d’il·luminació i assessorament | www.airfal.com

Faci del seu projecte una obra memorable

La llum que es recorda

entrevista

Les veus dels territoris

L’

Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya té presència arreu del territori gràcies a les demarcacions del Col·legi a Girona, Lleida, Tarragona, Catalunya central i a la Delegació del Vallès. Tot i que oficialment les seus són l’extensió del COEIC més enllà de Barcelona, els enginyers també han aconseguit fer visible l’Associació gràcies a la formació, l’organització d’actes culturals i l’elaboració d’informes sobre qüestions que afecten la societat civil. Els presidents actuals i diversos expresidents de les demarcacions repassen la vida de l’Associació lluny de Via Laietana.

Josep Maria Corretger (1969-1974)

“L’Associació ha d’intentar posar tots els mitjans al seu abast per sortir de la crisi, col·laborant amb tota mena d’associacions per capgirar els models econòmic i polític que tenim”

Joan Lluís Serarols (1982-2010)

“La formació és importantíssima en el desenvolupament de la nostra professió. Cal estar al dia de les noves tecnologies i en els importants avenços en tots els camps on els enginyers tenim competències”

Jaume Masgrau (president des del 2010)

“Tenim dos grans reptes: un finançament just i equitatiu a les seus territorials, i prendre decisions valentes per liderar l’associacionisme de l’àmbit dels enginyers”

JULIOL/AGOST/SETEMBRE 2013

GIRONA La presidència de Josep Maria Corretger (1969-1974) no va arribar a albirar la fi del franquisme. Corretger va posar en marxa, segons ens explica, “la primera seu social, ubicada en un despatx de lloguer de la plaça Marquès de Camps de Girona”. I continua: “Va ser el primer pas perquè els presidents que em van seguir gestionessin la ubicació de la seu social en locals de propietat”. Joan Lluís Serarols (1982-2010) va procurar que la formació fos l’eix principal del seu mandat: “La formació és importantíssima en el desenvolupament de la nostra professió. Cal estar al dia de les noves tecnologies i dels importants avenços en tots els camps en què els enginyers tenim competències”. Serarols va inaugurar la nova seu del carrer Narcís Blanch el novembre del 1999 que també “va permetre oferir a tots els col·legiats i associats els serveis de La Mútua i de Caixa d’Enginyers”, diu. Coincidint amb el 125è aniversari de l’Associació, la Demarcació de Girona va cedir a la ciutat l’escultura Els Perns, ubicada en una cèntrica plaça, i conjuntament amb la Societat Filatèlica de Girona es va editar un segell commemoratiu. Jaume Masgrau (president des del 2010) està centrant el seu mandat en quatre grans eixos: “El reequilibri pressupostari per donar viabilitat econòmica a la nostra organització; el reforçament de la presència i participació del Col·legi i l’Associació en les institucions i organitzacions del territori; la implantació territorial plena de La Mútua i la Caixa a Girona; i la millora i ampliació dels serveis als nostres associats i col·legiats”. Lluny d’impulsar projectes pendents d’altres

mandats, la junta que presideix Masgrau essencialment està iniciant nous enfocaments i projectes estratègics. Amb relació a la visualització de l’Associació, Corretger creu que es pot aconseguir “a través de la participació activa en la solució de problemes d’àmbit local que afecten els ciutadans, a part de la difusió de les activitats que es desenvolupen”. Serarols sosté el següent: “Els enginyers de la Demarcació, i crec que també els de la resta de Catalunya, desconeixen els objectius de l’Associació. Encara que expliquem que el Col·legi i l’Associació són com dues cares d’una mateixa moneda, per als enginyers tot és el mateix, com si fos una única institució”. Sobre aquesta qüestió, Masgrau és de la mateixa opinió: “Crec sincerament que no s’està aconseguint aquesta visualització, al meu entendre, ni en el territori ni en el seu conjunt”. Pel que fa als reptes de futur, Corretger creu que a curt termini “l’Associació ha d’intentar posar tots els mitjans al seu abast per sortir de la crisi, col·laborant amb tota mena d’associacions per capgirar els models econòmic i polític que tenim”. I continua: “Si no es fa així, la sostenibilitat del planeta no es podrà assolir”. Serarols creu que cal “continuar amb els programes de formació que es van desenvolupant com ara”. Per Masgrau, hi ha dos grans reptes. El primer afecta la implantació territorial i és el d’un finançament just i equitatiu a les seus territorials: “No s’han de produir conflictes entre metròpoli i perifèria”. I el segon repte és l’adaptació als nous temps: “Això significa prendre decisions valentes per liderar l’associacionisme de l’àmbit dels enginyers, obrint portes i no cloent-ne.”

LLEIDA Eduard Mias és fill d’Eduard Mias i Codina, president de la Demarcació de Lleida entre el 1963 i el 1972. D’entre les conseqüències professionals de la dictadura, Mias explica que el seu pare va patir “la persecució i l’expulsió l’any 1940 de la plaça d’enginyer municipal de l’Ajuntament de Lleida durant més d’una dècada”. Associat des que va acabar la carrera l’any 1925, Mias i Codina va veure en el decret de creació dels col·legis professionals “la possibilitat d’incrementar el pes dels enginyers industrials en la vida i en la creació de riquesa a Lleida mitjançant la creació d’una delegació complementària del Col·legi i l’Associació de Barcelona”. Per aquest motiu, es va oferir a l’aleshores president de l’Associació, Manuel Garcia Madurell, com a membre de la comissió que havia de redactar els estatuts del nou Col·legi. Mias i Codina va ser el primer president de la Demarcació de Lleida, en uns moments en què les possibilitats econòmiques de la Demarcació eren extremadament minses, i el seu fill ho matisa: “Per garantir-ne la supervivència durant els primers anys, el meu pare va cedir, lliure de càrregues, el seu despatx per als tràmits administratius i per a reunions dels companys”. Deu anys més tard, la Demarcació es va traslladar a unes oficines pròpies a la plaça d’Espanya –l’actual plaça de Sant Joan. Coincidint amb el mandat de Josep Maria Cots (1973-1981), la Demarcació es va traslladar a un local més ampli de l’avinguda de Madrid. Jordi Guimet (1982-1990) era secretari durant la presidència de Josep Maria Cots i recorda que durant la transició cap a la democràcia la Demarcació de Lleida la formaven una

vintena de col·legiats: “Per tant, la presència social de la Demarcació no podia ser més que discreta; i actuava, pràcticament, com a oficina de visats”. Joaquim Llop (president des del 2010) explica, a tall d’anècdota, que “el 27 de maig del 1975 apareix el primer document col·legial en català; era una convocatòria de Junta General Ordinària signada per Jordi Guimet”. No serà fins a l’any 1978 que el Llibre d’Actes es farà definitivament en català. Seguint les propostes de Barcelona, Llop recorda que la Demarcació de Lleida “va posicionar-se a favor d’una amnistia pels presos polítics que fou ratificada per la Junta”. Fent balanç de la feina feta, Guimet recorda que a finals del 1982 hi va haver una inundació del riu Segre a Lleida: “La nostra Demarcació es va posar a disposició de les autoritats engegant un treball de voluntariat professional per tal d’elaborar les avaluacions dels danys causats, especialment en instal·lacions industrials”. Guimet assegura que per als enginyers “va ser una oportunitat per estar presents en el cos social i projectar-nos cap a la ciutadania”. També durant el seu mandat es va inaugurar una nova seu –que substituïa l’oficina de lloguer a la plaça de Sant Joan– i es van consolidar les relacions amb els adscrits a la Demarcació i també amb institucions universitàries i altres col·lectius professionals. Actualment, sota les regnes de Llop, “s’està amatent a les inquietuds dels companys i s’agilitza la seva participació en qualsevol esdeveniment”. Els seus dos grans objectius són “facilitar i incrementar els serveis que demanen els companys de la Demarcació i també impulsar una major projecció de la professió envers la societat en què ens trobem incardinats”. Llop destaca les relacions dels enginyers amb l’Escola Politècnica Superior de la Universitat de Lleida que permetran, a finals d’aquest curs, la graduació de la primera promoció del Màster en Enginyeria Industrial Mecànica. Per Llop, “avui la Demarcació és el que és per la feina de tot el col·lectiu i especialment pels companys de les diferents juntes”. Pel que fa a la projecció de l’Associació, Guimet apunta que “en el territori es materialitza fonamentalment amb activitats de divulgació

Eduard Mias (fill expresident 1963-1972)

“El decret de creació dels col·legis professionals era la possibilitat d’incrementar el pes dels enginyers industrials en la vida i en la creació de riquesa a Lleida mitjançant la creació d’una delegació” Jordi Guimet (1982-1990)

“Mantenir un òrgan d’expressió col·lectiva i gaudir-ne, continuarà sent una necessitat vital per a la nostra professió” Joaquim Llop (president des del 2010)

“Els dos grans objectius són facilitar i incrementar els serveis que demanen els companys de la Demarcació i també impulsar una major projecció de la professió envers la societat en què ens trobem incardinats”

tècnica i científica, formació i informació que faciliten un contacte permanent amb el context global de la professió”. Segons Llop, “Col·legi i Associació han estat les dues cares de la mateixa moneda”. Tot i això, considera que “és obvi que caldrà esmerçar esforços per tal que es conegui el rol de cada organització”. Pensant en el futur, Guimet pensa que “mantenir un òrgan d’expressió col·lectiva i gaudir-ne, continuarà sent una necessitat vital per a la nostra professió i que, d’una manera o una altra, el concepte associacionista es mantindrà en el temps agafant l’expressió que més s’adapti a cada època”. Llop considera que els reptes de futur de l’Associació “estan lligats al present i al futur de la professió, així com també al desenvolupament del territori on s’incardina i actua”. I afegeix que “la clau es troba en el concepte adaptació i adequació del model: actuant més com a lobby, buscant més participació amb la incorporació dels nous titulats, aplicant la formació on-line i buscant noves formes de finançament, entre d’altres”.

FULLS dels ENGINYERS

entrevista

Jaume Torruella (1976-1986)

“Vam donar-nos a conèixer a les administracions públiques locals i participant molt activament en diferents comissions i estudis” Josep Alabern (president des del 1986)

“Per fer front a les noves visions i aspectes legals de la professió, el col·lectiu ha apostat per promocionar una Associació forta, seguint el model alemany o anglès”

TARRAGONA Pedro Pallarès (1968-1978) recorda que durant la transició cap a la democràcia ell va actuar com havia fet fins aleshores: “A l’Associació no ens vam posar en política. Ja ho havia fet Ramon Barbat, tiet meu i expresident abans de la guerra”. Pallarès explica que durant el seu mandat procuraven influir en tot i narra les gestions fetes amb un bon restaurador de Barcelona per fer els treballs de restauració de la catedral de Tarragona. També són del seu mandat els primers tast de vins entre els associats. L’actual president Lluís Maestre (en el càrrec des del desembre de 1986) destaca, d’entre tota la feina feta fins ara, la construcció de la nova seu –ubicada a l’edifici conegut com la Casa del Degà, Pedro Pallarès (1968-1978)

“En el futur cal treballar per la defensa dels associats i fer xerrades tècniques” Lluís Maestre (president des del 1986)

“Els enginyers industrials hem de ser una força dirigida cap als governants i la societat on fem èmfasi en la necessitat que el país tingui una política industrial forta”

JULIOL/AGOST/SETEMBRE 2013

del carrer Escrivanies Velles– i per “ser proactiu en la formació dels col·legiats, establir activitats que fomentin la participació de l’enginyer i la seva família, organitzar trobades socioculturals entre els membres del col·lectiu i estar immersos en les activitats de la societat civil”. Quant a la visibilitat de l’Associació, Pedro Pallarès explica que va aconseguir que s’obrís una delegació a Tarragona i conclou que la visualització s’aconseguia, bàsicament, a través dels actes culturals. Maestre sosté que, com passa a la resta de Catalunya, “la visualització externa dels enginyers industrials s’entén mitjançant el Col·legi; la societat civil veu el Col·legi”. Amb relació als reptes de futur, Pedro Pallarès considera bàsic “treballar per la defensa dels associats i fer xerrades tècniques”. Segons Maestre, “els enginyers industrials hem de ser una força dirigida cap als governants i la societat on fem èmfasi en la necessitat que el país tingui una política industrial forta”. I continua dient: “Hem de seguir el camí dels Estats Units, França i Alemanya”. L’actual president de la Demarcació sosté que cal “acabar amb l’economia especulativa i els guanys a curt termini, perquè la indústria dóna riquesa, treball amb gran valor afegit, un PIB estable i retribucions adients”.

CATALUNYA CENTRAL L’expresident Jaume Torruella (1976-1986) recorda que la transició cap a la democràcia des d’aquesta Demarcació es va fer seguint els actes marcats per l’Associació. Com a fet anecdòtic explica que la primera acta escrita en català va ser la del 22 de juny del 1978. Durant el seu mandat es va fer “l’impuls per traslladar a Manresa tots els serveis que s’oferien des de l’Associació i el Col·legi a Barcelona”. I, a partir d’aquí, va iniciar-se la feina de “donar-se a conèixer a les administracions públiques locals i de participar molt activament en diferents comissions i estudis”. Torruella també apunta que “es va incidir molt en la defensa de les atribucions dels enginyers industrials”. L’actual president, Josep Alabern (ocupa el càrrec des del 1986), assenyala l’impuls de la Demarcació d’aleshores per a la creació de dues fundacions: la del Museu de la Tècnica de Manresa i la del Consell Tecnològic del Bages, que anys més tard i de la mà de la Universitat Politècnica de Catalunya es va convertir en l’actual Centre Tecnològic Manresa. Per tal de visualitzar l’Associació, Torruella recorda que es van organitzar jornades d’interès comarcal i també la instauració del Premi Guillem Catà que enguany arribarà a la 34a edició. Alabern afegeix el següent: “Igual que passa a tot Catalunya, el que es coneix no és l’Associació, sinó el Col·legi”, un fet que “encara ho és més a les demarcacions”. Alabern explica que moltes de les activitats que es duen a terme a la Demarcació són més pròpies de l’Associació i conclou que “el principal paper de les demarcacions és el d’aglutinar el col·lectiu del territori”. Amb relació als reptes de futur que s’ha de fixar l’Associació, Alabern diu que “per fer front a les noves visions i aspectes legals de la professió, el col·lectiu ha apostat per promocionar una Associació forta, seguint el model alemany o anglès”. Això comporta, segons la seva opinió, “restringir l’activitat del Col·legi a la pròpia d’una corporació de dret públic” i de retruc “l’Associació agafarà força i es pot ampliar a enginyers superiors amb màsters d’altres especialitats diferents de l’enginyeria”.

VALLÈS La Delegació del Vallès no va jugar cap paper en la transició cap a la democràcia perquè des del 1951 actuava només com a oficina de visats. No és fins el 1993 que es constitueix la Comissió Gestora d’Enginyers del Vallès, i cinc anys més tard es crea formalment la Comissió del Vallès. I és des de l’any 2000 que existeix l’actual Delegació, amb seu a Sabadell, i que dóna servei al Vallès Occidental i al Vallès Oriental. Sota la presidència de Francesc Figueras (que va agafar el relleu a Pere Alavedra el 2001), l’objec-

convenis culturals amb els ajuntaments de Sant Cugat del Vallès, Granollers, Sabadell i Terrassa. La gran cita de la Delegació és l’Acte Social que se celebra anualment. Pel que fa a com visualitzar l’Associació en el territori, Figueras creu que “caldrà fer un esforç important ja, per tal que a partir de les properes eleccions als EIC tingui lloc una major representació de l’Associació”. Paral·lelament, l’actual president de la Delegació del Vallès creu que si emprem més l’expressió els Enginyers Industrials de Catalunya i menys la de Col· legi obrirem la via de la incorporació

Francesc Figueras (president des del 2001)

“Cal reforçar decididament la presència en el territori per tal que s’incrementi la participació del col·lectiu en la gestió de la vida política, administrativa, cultural i professional”

tiu ha estat “fer present els enginyers industrials en les dues comarques” en diferents àmbits: emetre opinions en àmbits com la indústria, les infraestructures, els serveis o l’urbanisme; crear la Intercol·legial Tècnica del Vallès –amb els col·legis d’Arquitectes i d’Aparelladors– des d’on s’ha fet un estudi sobre el Quart Cinturó i l’Atles Socioambiental del Vallès; integrar-se a l’entitat Fem Vallès, així com establir

progressiva de l’Associació”. Quant als reptes de futur, Figueras considera que la incorporació de més professionals de l’enginyeria “permetrà abordar noves estratègies de serveis i de presència en la societat”. I afegeix que “cal reforçar decididament la presència en el territori per tal que s’incrementi la participació del col·lectiu en la gestió de la vida política, administrativa, cultural i professional”.

FULLS dels ENGINYERS

entorn

BREUS

Jordi Agustí, nou director de l’Agència Catalana de l’Aigua El Govern ha nomenat Jordi Agustí director de l’Agència Catalana de l’Aigua. Agustí és enginyer industrial i màster en Direcció i Administració d’Empreses. Ha desenvolupat pràcticament tota la seva carrera professional en la gestió d’infraestructures i serveis públics i ha estat enginyer en cap i màxim responsable de l’àrea d’Infraestructures i Serveis Públics a l’Ajuntament de Roses des del 2005. Anteriorment, havia estat director-gerent del grup d’empreses municipals Fisersa de Figueres. Agustí substitueix Leonard Carcolé, que a principis d’abril va anunciar que abandonava el càrrec per tornar al sector privat. Font: La Vanguardia

Martí Solà, nomenat director general de la Fundació Gas Natural Fenosa Martí Solà Sugrañes ha estat nomenat director general de la Fundació Gas Natural Fenosa, en substitució de Pere-A. Fàbregas, que es jubila després de quarantavuit anys a la companyia. Solà és enginyer industrial i va cursar el Programa de Desenvolupament Directiu de l’IESE. Es va incorporar a l’Àrea Tècnica de Distribució de Gas Natural Fenosa el 1986. Posteriorment, va ser director de Distribució Zona Est, director de la Unitat de Manteniment i Atenció d’Urgències i director d’Operacions de Distribució. Fins ara ocupava la direcció de Gestió de la Xarxa de Gas. Font: Fundació Gas Natural Fenosa

L’ETSEA publica un llibre commemoratiu del 40è aniversari de l’Escola L’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Agrària (ETSEA) de la Universitat de Lleida celebra, aquest any, el 40è aniversari de la seva creació. Entre els diferents actes de commemoració de l’efemèride, s’ha publicat, en edició novenal, el llibre L’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Agrària de Lleida 1972-2012: un valor al servei de la societat. La publicació, patrocinada per la Diputació de Lleida, ha estat coordinada pels professors Jaume Porta, Astrid Ballesta i Juan Antonio Martín Sánchez. Font: ETSEA

JULIOL/AGOST/SETEMBRE 2013

Grup Caixa d’Enginyers, construint un nou model de banca El Grup Caixa d’Enginyers ha protagonitzat un creixement constant al llarg de la seva història, i el volum de recursos gestionats i de fons propis ja assoleix els 3.146 milions d’euros, mentre que la inversió creditícia ascendeix a 1.445 milions d’euros. Aquest creixement ha anat acompanyat d’un comportament estable i consolidat dels principals indicadors econòmics i financers, com ara els de liquiditat i solvència, que sempre han registrat millors resultats que la mitjana del sistema financer espanyol. Aquesta fortalesa de l’estructura financera ha estat fonamental perquè l’entitat no depengui dels mercats majoristes de finançament i pugui preservar el seu model de gestió. Font: Caixa d’Enginyers

Sener s’encarregarà de l’ampliació de la terminal de GNL de Zeebrugge Fluxys LNG NV/SA ha adjudicat al grup d’enginyeria i tecnologia Sener el contracte claus en mà de l’ampliació de la terminal de gas natural liquat (GNL) del port de Zeebrugge (Bèlgica). Sener i Technit duran a terme aquest projecte com a integrants de la joint venture TS LNG. Els treballs d’ampliació consisteixen principalment a afegir un segon moll d’atracada, que permetrà augmentar la capacitat de la planta i desenvolupar-se com a centre de subministrament de GNL per a vaixells i camions de llarg recorregut. Aquest projecte, que finalitzarà a mitjans del 2015, dotarà la terminal d’una capacitat addicional de tràfic de gas natural liquat de 14.000 metres cúbics per hora. Font: Sener

Eva Pérez Torra / Enginyera de Projectes del CEEC, enginyera industrial col·legiada núm. 13389

FOTO: Julio

El Clúster d’Eficiència Energètica de Catalunya celebra la Nit de l’Eficiència L’acte va ser presidit pel conseller d’Empresa i Ocupació, Felip Puig, i va reunir els actors més rellevants del sector. Aquesta primera edició va centrar l’eficiència energètica com un factor decisiu per assolir un model econòmic més sostenible i solvent.

a primera edició de la Nit de l’Eficiència, organitzada pel Clúster d’Eficiència Energètica de Catalunya el 9 de maig, va ser el punt de trobada dels agents més destacats del sector, que van coincidir en la necessitat de passar d’un paradigma de producció quantitatiu a un paradigma qualitatiu per construir un model econòmic més solvent i respectuós amb el medi ambient. Per assolir un desenvolupament més sostenible, l’eficiència energètica juga un paper cabdal perquè permet reduir el consum energètic i generar estalvi econòmic. La Torre Agbar va ser l’escenari de l’esdeveniment més significatiu celebrat a Catalunya entorn de l’eficiència energètica, que va congregar a més de dos-cents assistents. L’acte va ser conduït pel director i presentador de Singulars, Jaume Barberà, i va comptar amb la presència del conseller d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya, Felip Puig.

El discurs de benvinguda del president del CEEC, Carles Albà, va donar el tret de sortida a la Nit de l’Eficiència. Albà va assegurar que “la innovació col· laborativa, les jornades de networking i les oportunitats de negoci que ofereix el CEEC” han estat les claus per consolidar aquesta institució, que actualment ja compta amb més de cent socis. A continuació, els socis del CEEC Isabel Tejero, responsable de l’àrea de Gestió i Eficiència Energètica de Cofely; Josep Carreras, cap del grup d’Il·luminació de l’IREC, i Albert Ginestà, responsable d’Eficiència Energètica d’ABB, van presentar projectes i productes innovadors per optimitzar el consum de l’energia. El director del programa London Re-fit, Dimitri Hadjidakis, va exposar els resultats d’aquest ambiciós projecte destinat a la rehabilitació dels edificis de Londres que ha permès obtenir una reducció de 12.000 tones de CO2/any i un estalvi econòmic de 2,1 milions de lliures a l’any.

També es va celebrar una taula rodona sobre l’estat actual del mercat de l’eficiència energètica en la qual van intervenir Carles Albà, president del CEEC; Pere Palacín, director general d’Energia, Mines i Seguretat Industrial; Mercè Rius, diputada adjunta de Medi Ambient a la Diputació de Barcelona; Maite Masià, directora de l’ICAEN; Mariano Marzo, catedràtic i professor de Recursos Energètics i Geologia del Petroli de la UB, i Joan Gabriel Bergas, director de Recerca del CITCEA-UPC. El conseller d’Empresa i Ocupació, Felip Puig, en el discurs de cloenda de l’acte, va remarcar la importància estratègica de l’eficiència energètica: “El segle XXI és el segle de l’energia i de l’alimentació. Les polítiques d’eficiència energètica i tota l’aposta que hem de fer des d’aquesta perspectiva situen també l’energia com un vector de cara a la transformació del nostre model econòmic”.

D’esquerra a dreta, i de dalt a baix, Jaume Barberà, Felip Puig, Carles Albà, Isabel Tejero, Josep Carreras i Albert Ginestà.

entorn

DGNB

La certificació en sostenibilitat DGNB per a edificis i barris: descripció dels criteris Es defineix el segell DGNB, anomenat de segona generació, com un sistema holístic, és a dir, en el qual es concep la realitat (edifici) com un tot diferent a la suma de les parts que el componen, avaluant per part de l’auditor diversos criteris sempre interrelacionats.

ixò significa que no existeix una fórmula concreta per obtenir una bona qualificació, ja que un mateix element, material o solució està involucrat en diversos criteris, de manera que qualsevol canvi de projecte provoca una variació de les puntuacions en els blocs. Cal, doncs, tenir una visió global: l’equilibri entre les solucions proposades serà la garantia d’èxit i de consecució del segell corresponent segons el percentatge total sobre el màxim de punts possibles (or > 80%, plata > 65%, bronze > 50%). El sistema de certificació DGNB s’estructura en cinc grans apartats o blocs que cal avaluar: 1. Qualitat mediambiental. Amb ENV1 per a impactes ambientals globals i locals en què s’avalua l’impacte del cicle de vida dels materials emprats, l’impacte ambiental local i el cicle responsable de contractació i compres. I ENV2 per a consum de recursos i generació de residus, amb l’anàlisi de l’energia primària necessària, volum d’ús d’aigua potable i residual i el tipus de sòl on s’ubica l’edifici.

2. Qualitat econòmica. S’analitzen els costos relacionats amb el cicle de vida (cradle to grave durant cinquanta anys), la flexibilitat i adaptabilitat tant dels espais com de les instal·lacions i la viabilitat comercial dels espais generats. 3. Qualitat sociocultural i funcional. Amb SOC1 per a salut, comoditat i facilitat d’ús, que inclou confort tèrmic, acústic, visual, facilitat de control per part de l’usuari i seguretat. SOC2 per a funcionalitat i accessibilitat de l’edifici. I SOC3, que avalua la qualitat estètica, el disseny i la qualitat urbana, i la presència d’art.

Promoció d’auditors Convenis de DGNB (abril del 2013) cooperació El primer trimestre del 2013 es va dur a terme la formació i l’examen corresponents al curs d’auditor DGNB. Els nous titulats són: V. Barnés, J. García, M. Montaner, C. Nogueroles, P. Papell, F. Parés, J. Parés, D. Pedrerol i V. Puigdelloses. La més gran enhorabona a tots!

JULIOL/AGOST/SETEMBRE 2013

L’AEIC ha subscrit convenis en l’àmbit de la sostenibilitat amb la Càtedra Unesco del Cicle de Vida i el Canvi Climàtic UPF, amb el Departament d’Enginyeria de la Construcció - UPC i com a membre del Patronat de l’ITeC s’hi desenvolupen tasques d’interès comú.

4. Qualitat tècnica. Es prioritza anar més enllà de normatives de protecció contra incendis, protecció contra el soroll, qualitat de l’envolupant, adaptabilitat de les instal·lacions tècniques, facilitat de neteja i manteniment, així com de la desconstrucció i desmuntatge al final de la seva vida útil. 5. Qualitat en els processos. Integra la sostenibilitat en totes les fases: concurs, disseny, licitació, construcció, posada en marxa i gestió durant el funcionament. I, finalment, un últim bloc avaluat de manera separada sense afectar la puntuació general de l’edifici és la qualitat de l’emplaçament, que analitza els serveis i transports disponibles. Qualitat en els processos, integrant la sostenibilitat en totes les fases: concurs, disseny, licitació, construcció, posta en marxa i gestió durant el funcionament. I finalment, un cinquè bloc, avaluat de manera separada sense afectar la puntuació general de l’edifici, que es la Qualitat de l’emplaçament, analitzant serveis i transports disponibles.

+ Informació www.dgnb.es www.eic.cat/wps/portal/dgnb Altres consultes: Montse Hita 933 192 300 mhita@eic.cat

El compromís és un acte, no una paraula. Jean Paul Sartre

Campanya Solidaritat Els Enginyers Industrials de Catalunya, per iniciativa de la Comissió d’Acció i Cooperació, inicien una campanya amb la Fundació Privada Acció Solidària Contra l’Atur per tal de recollir un fons solidari destinat a la creació d’ocupació i impulsar la creació de microempreses.

Necessitem el teu compromís, ajuda’ns a canviar les estadístiques.

Pel futur de tots necessitem que t’impliquis contra l’atur. Les aportacions són de caire totalment voluntari. Pots fer la teva donació a través del teu banc o caixa mitjançant un ingrés al número de compte:

3025-0001-18-1433488848

Participa a través de: www.eic.cat / Participar / Comissions / Acció i cooperació / Campanya social

entorn

GRÀFICS

Francesc Manyà / Cap del Gabinet d’Estudis del COEIC

Indicadors d’evolució econòmica de Catalunya

om és sabut, l’anomenat Índex de Preus de Consum (IPC) és una mesura estadística de l’evolució dels preus dels béns i serveis que consumeix i rep la població resident en un territori. El conjunt de béns i serveis que constitueixen la cistella de la compra s’obté bàsicament del consum de les famílies. La importància que cada un d’ells té per al càlcul de l’IPC està en funció del consum familiar esmentat. Els valors de l’IPC per a Catalunya han oscil·lat entorn del 2,5% els darrers tres anys, amb pujades i baixades consecutives al llarg d’aquest període, tal i com es pot observar al gràfic de la figura. Durant aquest temps, aquest indicador ha oscil· lat d’un valor mínim de l’1,4% el mes de

gener de l’any 2010 a un màxim del 4,2% l’octubre del 2012, amb una tendència a la baixa a partir d’aquesta data. Aquestes oscil·lacions obeeixen a circumstàncies concretes de la conjuntura espanyola i internacional en cada moment. Així, per exemple, es detecten tendències alcistes com a conseqüència de la pujada del preu dels carburants, sobretot al llarg de l’any 2010, o bé en les dates de pujada de l’IVA els mesos de juliol del 2010 i setembre del 2012. També es pot observar l’impacte dels preus dels medicaments amb la introducció del copagament sanitari, el mes de juliol del 2012, i la seva retirada, a partir de mitjan de gener del 2013, així com la introducció de les taxes universitàries dins del sector

de l’ensenyament, entre altres factors. En els darrers mesos s’ha produït, però, una tendència cap al relaxament d’aquest indicador, en bona part deguda a la desacceleració dels preus energètics. Tot i les seves oscil·lacions, les variacions d’aquest indicador es poden considerar moderades en el context de la greu crisi econòmica que estem patint. En aquest sentit, no es tracta d’un dels indicadors que generi més preocupació dins de la zona euro en aquests moments, la qual cosa no vol dir que no sigui objecte d’un estret seguiment mes a mes.

Índex de Preus de Consum (IPC) a Catalunya variació interanual 2010-13 (amb indicadors bimensuals)

4,0% 3,5% 3,0% 2,5% 2,0% 1,5% 1,0% 0,5% 0,0% Gen. Mar. Mai. / 2010

Jul.

Set. Nov. Gen. Mar. Mai. / 2011

Jul.

Set. Nov. Gen. Mar. Mai. / 2012

Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l'INE.

JULIOL/AGOST/SETEMBRE 2013

Jul.

Set. Nov. Gen. Mar. / 2013

Emporta’t el COEIC a la butxaca!

Encara no tens l’App dels Enginyers ? Baixa-la aquí

La nova App dels EIC està disponible per a iPhone i Android.

FULLS dels ENGINYERS

entorn

SERVEIS OCUPACIONALS

Montse Pérez / Serveis Ocupacionals dels EIC

Coneix la font del teu poder i desenvolupa el teu lideratge Lideratge i poder són dos conceptes relacionats entre si. La gent tendeix a seguir aquells que són poderosos i el líder ho és perquè té seguidors. Però hi ha diferents raons per les quals un líder té poder: alguns són poderosos perquè tenen la potestat de premiar o castigar (concedir ascensos, acomiadar...); d’altres potser no tenen rols de lideratge formal però influeixen en els altres per les seves habilitats i qualitats personals.

n dels estudis més rellevants sobre el poder el van portar a terme els psicòlegs John French i Bertram Raven, els quals identifiquen cinc fonts del poder: Poder legítim. Es basa en la creença que una persona té dret a exigir i esperar el compliment i l’obediència de la resta. Emparant-se en les jerarquies, les normes i l’estructura de l’organització, es tracta d’un tipus de poder inestable. Qui té un càrrec o ocupa una alta posició en l’organigrama té el poder, però quan es perd la posició el poder legítim desapareix –els altres es veien influïts per la posició, no per la persona. Poder de recompensa. Fonamentat en la capacitat que es té per compensar els altres. Els que estan en el poder sovint tenen la potestat d’atorgar recompenses –augments de sou, ascensos, assignar projectes desitjables, oportunitats de formació, etc. El problema amb aquesta forma de poder és que potser no es té tot el control que caldria sobre les recompenses (per exemple, el supervisor no té el control sobre els augments salarials del seu equip). Això comporta que quan el valor de la recompensa que percep la gent no és suficient, el poder es debilita. Poder coactiu. Qui l’ostenta té la potestat de castigar altres per la manca del seu compliment. Les amenaces i els càstigs són instruments comuns de coacció (les amenaces d’acomiadament, la degradació, l’anul·lació de privilegis o l’assignació de tasques que ningú vol fer són exemples

JULIOL/AGOST/SETEMBRE 2013

de l’ús del poder coactiu). L’ús prolongat d’aquest poder no és apropiat en els entorns organitzatius ja que són un gran motiu d’insatisfacció laboral. Poder d’expert. Es fonamenta en l’habilitació i els coneixements superiors d’una persona. Quan tens els coneixements i les habilitats que et permeten entrendre una situació, proposar solucions, utilitzar criteris sòlids i obtenir millors resultats que els altres, segurament l’equip t’escoltarà. Quan demostres la teva experiència la gent tendeix a confiar en tu i respectar la teva opinió. A més, el poder d’expert permet utilitzar la nostra confiança, decisió i reputació per al pensament racional, cosa que es pot ampliar a altres àrees. No es requereix ocupar un càrrec per poder utilitzar-lo i és una de les millors maneres de potenciar les nostres habilitats de lideratge. Poder de referència. Les persones tenen un poder de referència quan els altres les respecten. El poder sorgeix del carisma; la persona carismàtica influeix

en els altres a través de l’admiració, el respecte i la confiança que els altres tenen en ella. Aquest poder també es pot derivar de les connexions personals que un pot tenir amb persones clau en la jerarquia organitzacional. És la percepció de les relacions personals que té i que genera el seu poder sobre la resta. En l’entorn laboral aquestes persones són influents i fan que els altres es trobin a gust. Aquest tipus de poder comporta una gran responsabilitat ja que sovint no s’ha fet res per guanyar-lo i, per tant, se’n pot abusar fàcilment. Algú amb carisma però que no sigui honest i íntegre pot arribar al poder i fer-lo servir negativament per obtenir un avantatge personal. Per si mateixa no és una bona estratègia per a un lideratge durador i respectuós, però si es combina amb altres fonts de poder pot ajudar a obtenir grans èxits. Els líders més eficaços utilitzen principalment els poders d’expert i de referència. Per desenvolupar les habilitats de lideratge caldrà aprendre a construir aquests tipus de poder, de manera que s’adquireixi una influència positiva en els companys, l’equip i l’organització. En resum, qualsevol persona pot ostentar poder i influir en els altres. No és necessari ocupar un càrrec important, però si reconeixes les diferents formes de poder pots evitar ser influenciat pels que utilitzen els tipus menys eficaços i pots centrar-te en el desenvolupament del teu poder expert i referent per aconseguir ser un líder influent i positiu.

FULLS dels ENGINYERS

entorn

Òscar Sánchez / Cap d’Estalvi de La Mútua dels Enginyers

Decisions d’inversió: el raciocini, el nostre millor aliat Per què invertim en borsa quan està més cara o comprem accions que ens recomana el nostre veí? Situacions com aquestes escapen a tota lògica racional i no s’expliquen mitjançant les teories clàssiques de l’economia. Les nostres decisions financeres són menys racionals i més emocionals del que ens pensem.

a lògica de les emocions ens explica per què dos individus, davant d’una mateixa decisió d’inversió i amb la mateixa informació i incentius, realitzen diferents eleccions. A més de la diferent percepció emocional de cada persona (propensió o aversió al risc), es donen elements que inclinen la balança cap a si “inverteixo” o “no inverteixo”: opinions dels amics, nivells de determinades hormones, cultura, etc. Podem distingir dos mètodes diferents per a la presa de decisions d’inversió: El mètode racional: la forma cognitiva i raonada a través de la qual obtenim una conclusió sobre si invertim o no en una opció financera concreta. Un exemple d’aquest mètode seria comprar accions que reparteixin un determinat dividend anual, o títols de renda fixa amb una determinada qualificació creditícia. El mètode emocional: consisteix a creure, a través d’un sentiment sobtat, que un determinat producte d’inversió és el correcte. Encara que el mètode racional no sigui perfecte, és una manera d’actuar amb millors resultats per prendre decisions financeres que el mètode emocional. Deixar el protagonisme a la intuïció o a les emocions en la presa de decisions econòmiques pot tenir resultats lamentables. Malgrat això, acostuma a ser el mètode utilitzat amb més freqüència entre els inversos particulars. Hi ha molts factors que alteren la nostra “intuïció financera” i que poden afectar negativament en la presa de decisions d’inversió (biaixos cognitius): • Aversió a la pèrdua: quan decidim amb l’objectiu d’evitar el patiment de perdre

JULIOL/AGOST/SETEMBRE 2013

diners més que per aconseguir guanys, encara que aquests siguin més elevats. • La percepció que els èxits en inversions passades són deguts a les nostres habilitats, la qual cosa ens porta a sobrevalorar les nostres capacitats en circumstàncies noves. • Els inversors més agressius tendeixen a recordar més les experiències d’inversions positives que les negatives. • Tenim una tendència a identificar patrons en totes les dades, fins i tot en les que són aleatòries. Per exemple, pensem que un valor que es va revalorar un 10% fa dos anys i un 10% l’any passat, aquest any pujarà un altre 10%, quan el més racional és pensar que no mantindrà la tendència, ja que estarà esgotant el seu cicle alcista. • Les persones percebem menys risc pel fet que altres persones estiguin sotmeses al mateix risc. Aquesta percepció és totalment irracional, ja que si jo inverteixo en un valor, no es reduirà el nostre risc pel fet que altres persones que conegui també hi hagin invertit. És el conegut efecte arrossegament. • Percebem els actius financers més propers o familiars com els més segurs, per això tendim a concentrar les inversions en companyies o productes que ja coneixem, sense que siguin necessàriament els més segurs o rendibles. • Preferim semblar-nos a aquell inversor que va apostar per un determinat valor amb el qual va aconseguir molts guanys en poc temps, que a aquell inversor que amb esforç i unes anàlisis rigoroses ha anat incrementant progressivament el seu patrimoni.

• Quan un resultat és possible però no probable, tenim una tendència a sobrevalorar les possibilitats que succeeixi. Per exemple, davant de la possibilitat d’un col·lapse financer internacional que ens arruïni, li donem més possibilitats de les que realment té de manera objectiva. Si aconseguim controlar aquests factors, serà molt més fàcil fer servir el mètode racional i descartar l’emocional. Un dels avantatges de demanar assessorament financer a un professional rau precisament a assegurar-nos que en la presa de decisions prevalgui el component cognitiu per davant de l’emocional. Tots coneixem la recomanació que tenen els metges cirurgians de no operar els seus familiars per evitar que les emocions o sentiments afectin el resultat satisfactori de la intervenció quirúrgica. De la mateixa manera, el fet de prendre decisions financeres sobre el nostre propi patrimoni o el dels nostres familiars podria veure’s sotmès a emocions que perjudiquin els objectius financers que tinguem. Un primer pas per aconseguir l’èxit en les nostres inversions seria l’autoavaluació per descobrir quins són els nostres biaixos psicològics, tenint en compte la gran dificultat per identificar-los, ja que la majoria són inconscients.

FULLS dels ENGINYERS

entorn

Pere Rigau / President de la Comissió d’Acció i Cooperació, enginyer industrial col·legiat núm. 1844

Mou-te contra l’atur Amb la durada d’aquesta crisi, queda palès que les polítiques emprades fracassen. Els experts, que es contradiuen entre si, no aporten solucions. Així doncs, amb la intenció de col·laborar a pal·liar –encara que sigui només una mica– la situació actual, us proposem ajudar una organització que fa temps que treballa en aquest camp.

ivim uns temps complicats. La classe política ha gastat el que no tenia demanant crèdits que ara costa moltíssim tornar. Els creditors exteriors pressionen i el ciutadà acaba pagant la mala gestió de la banca local. La conseqüència és que les diferències socials es fan més grans i cada vegada hi ha més gent per sota del llindar de la pobresa. I no es tracta del tercer món, sinó dels nostres veïns. Segons la Taula del Tercer Sector –formada per trenta-dues federacions que aglutinen unes quatre mil organitzacions–, en el nostre petit país hi ha 7.500 entitats sense ànim de lucre i 245.000 voluntaris que junt amb 100.000 persones contractades han atès 1.700.000 individus i aporten al país el 2,8% del PIB. Moltes d’aquestes organitzacions continuen fent la seva tasca malgrat que les administracions els deuen un munt de diners. En vista de la gravetat de la situació, la Comissió d’Acció i Cooperació del Col·legi ha cregut adient crear el Fons Solidari per col·laborar amb una de les entitats anteriorment esmentades. S’ha fet un procés de selecció tenint en compte conceptes com la proximitat a la nostra realitat, la creació de llocs de treball, la història i les dimensions de l’organització i la facilitat de comunicació per poder fer-ne el seguiment. Un cop rebudes les diferents propostes i feta la presentació, s’ha fet votació secreta i ha resultat escollit el programa d’autoocupació d’Acció Solidària Contra l’Atur.

JULIOL/AGOST/SETEMBRE 2013

Acció Solidària és una fundació privada creada l’any 1981 que dóna una resposta tangible, decidida i pràctica al repte de l’atur, perquè recull i administra un fons econòmic privat i ajuda a crear llocs de treball. Ha obtingut diferents premis. Està formada per un equip de quaranta voluntaris repartits entre les diferents àrees de treball i tres persones assalariades. Per a més detalls: http://www.acciosolidaria.cat/ Podeu fer-hi les vostres aportacions al compte corrent 3025-0001-18-1433488848 seguint l’enllaç de la pàgina principal del web dels EIC. Us anirem informant tant de l’evolució de l’import com de l’aplicació que se li doni. Comptem amb vosaltres en la mesura de les vostres possibilitats.

Acció Solidària és una fundació privada creada l’any 1981 que dóna una resposta tangible, decidida i pràctica al repte de l’atur

CN POBLENOU-ENGINYERS

Rugbi per als joves enginyers El diumenge 5 de maig del 2013 els socis i les sòcies del Club Bombeta, el club dels petits enginyers i enginyeres del Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya, acompanyats de familiars i amics, van gaudir d’un divertit matí al Complex Esportiu Municipal Mar Bella, seu del Club de Rugbi Enginyers.

ls membres de l’equip CNPN Enginyers van convidar-los per ensenyar-los les bases d’aquest espectacular esport. Els membres del CNPN Enginyers van distribuir els nens i les nenes per grups d’edats, per tal de poder fer els jocs segons les seves habilitats. Fins i tot es va constituir un grup de pares i mares, que van gaudir com si fossin nens! Tothom va poder conèixer el rugbi com a esport integrador, amb un fort sentit de treball en equip i amb uns valors universals de l’esforç i el respecte per

anunci fulls.pdf

15/05/13

l’oponent, per les regles del joc i per l’àrbitre. En acabar les activitats, els monitors de l’equip Enginyers van conduir els assistents al seu local social, on van mostrar-los els trofeus, les samarretes commemoratives i les fotografies històriques que recullen els més de cinquanta anys d’història del Club. A més, els van oferir un tercer temps, tan tradicional del rugbi després dels dos temps de joc al camp, en forma d’esmorzar per referlos del gran esforç. El president Jordi Homs va donar-los la benvinguda i va

explicar breument la història del Club. També va fer esment del Campus de Rugbi en anglès, adreçat a nens i nenes de 6 a 14 anys, que organitzen conjuntament amb el prestigiós Munster Rugby d’Irlanda.

Els petits enginyers i enginyeres van aprendre les bases del rugbi.

10:21

FES CRÉIXER LES TEVES IDEES

Idea

DONEM FORMA A LES NECESSITATS DE COMUNICACIÓ DE L’EMPRESA catàlegs, memòries, material corporatiu, newsletter, redacció, comunicació, disseny editorial... FULLS dels

ENGINYERS 685 10 66 50 @ holacomunicacio@gmail.com

especial

JULIOL/AGOST/SETEMBRE 2013

TEXT: Jordi Garriga

FOTO: Isabel Marquès

TEXT: Jordi Garriga

FOTO: Isabel Marquès

La Diada dels 150 anys Any rere any, les portes de l’estiu assenyalen l’arribada de la Diada dels Enginyers, la millor ocasió perquè tots els companys i les companyes es puguin retrobar en un ambient de festa i companyonia. Presidida pel president Artur Mas, aquest any, a més, la Diada va servir per celebrar una data important: el 150è aniversari de l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya, creada el

juny del 1863. Combinant passat i futur, antiguitat i modernitat, l’acte es va dur a terme al nou i espectacular edifici DHUB de la plaça de les Glòries Catalanes de Barcelona. Així, mentre es van anar desgranant les notícies i fets més rellevants durant aquests 150 anys d’història, es van anar lliurant els diferents premis i guardons que atorguen els Enginyers Industrials de Catalunya.

FULLS dels ENGINYERS

especial

onduïda i presentada pels periodistes Xavier Solà i Anna Boadas, i amenitzada pel grup Egos Teatre i el mentalista Jordan Bosco, la Diada va ser un passeig per 150 anys plens d’història i d’històries: l’Exposició Universal del 1888, la creació de la Caixa d’Auxilis dels Enginyers –embrió de l’actual Caixa d’Enginyers–, la col·locació de la primera pedra de l’actual edifici de Via Laietana el 9 de juny del 1922, l’inici de la guerra freda als anys cinquanta i la mort de l’enginyer industrial Pompeu Fabra –pare de l’ortografia moderna catalana–, les primeres eleccions democràtiques als anys setanta i les primeres eleccions al Parlament de Catalunya l’any 1980, el llançament del primer ordinador IBM al mercat, els primers telèfons mòbils... Va ser, en definitiva, un breu però intens repàs a molts fets històrics però també a tants invents i innovacions al darrere dels quals sempre hi ha empreses i

JULIOL/AGOST/SETEMBRE 2013

enginyers. I va ser també un cop d’ull al futur que les nostres institucions i els nostres professionals afronten, apostant per l’obertura, la solvència, el prestigi i la feina ben feta. Benvingudes del degà i el president Com és habitual en aquestes ocasions, el degà del Col·legi Joan Vallvé va obrir l’acte amb unes paraules de benvinguda a totes les autoritats i a tots els assistents, entre els quals el Molt Honorable President de la Generalitat de Catalunya Artur Mas. I, per no obviar el difícil moment actual, el degà també va tenir una menció especial als més de 600 enginyers i enginyeres que es troben a l’atur, i que representen el 6,6% del col·lectiu en actiu. Tal com va recordar, “nosaltres som un col·legi i una associació professional; l’atur és la pitjor situació, i per això estem treballant per solucionar aquest problema”.

La Diada va ser un passeig per 150 anys plens d’història i d’històries, i va ser també un cop d’ull al futur que les nostres institucions i els nostres professionals afronten

A més del 150è aniversari de l’Associació, Vallvé tampoc no es va oblidar d’una altra important efemèride: els 100 anys de l’aprovació de les normes ortogràfiques i gramaticals de la llengua catalana per part de l’Institut d’Estudis Catalans “obra de Pompeu Fabra, enginyer industrial”. Aquest fet va permetre al degà filar un discurs amb un cert aire reivindicatiu, tot dient que calia fer “un recordatori dels atacs a la llengua”. Així mateix, no es va estar de parlar de les diferents comissions tècniques dels EIC “que, entre d’altres, estudien afers com l’abastament d’aigua o la situació energètica en un possible Estat català”. “President –va dir, dirigint-se al president de la Generalitat–, tingueu-nos en compte en el Consell Assessor per la Transició Nacional. És el que sabem fer com a tècnics”. Finalment, Vallvé, va destacar “la participació dels EIC en l’Agència de Qualificació dels Professionals de l’Enginyeria”, així com la creació d’Enginova com “un servei d’orientació als enginyers que volen crear una nova empresa”. Joan Torras, el president de l’Associació, també va adreçar unes paraules a tots els assistents en el decurs del lliurament dels diferents premis. Torras va agrair al president de la Generalitat la Creu de

Sant Jordi concedida enguany a l’Associació, i, deixant-se endur per l’ambient historicista que regnava, va recordar que els actuals enginyers són en bona mesura fruit de l’època de les indianes, que marcà la industrialització a Catalunya. “Enginy, treball i receptivitat en la creativitat és el llegat de l’època de les indianes”, va explicar. En les seves paraules, el president tampoc no va defugir el difícil moment actual. “La pèrdua de visats, Bolonya, la crisi... Els col·legis hem quedat profundament afectats, però nosaltres ens hem preparat. Ens hem obert i hem realitzat uns nous estatuts per a una regeneració que és necessària”. I, tot encarant el futur, Torras va acabar el seu discurs explicant un somni: “Crec que enginyer és una bona marca, una marca amb ànima, pols, fortalesa i rostre. I el meu somni mira Europa i mira el futur. Somnio una Associació fruit de la igualtat i que col·labori en la reindustrialització del país i que contribueixi a una cultura del rigor i l’eficiència”. Finalment, Torras va tenir paraules d’agraïment per a tots els professionals i col·laboradors que fan possible el treball i la tasca de les institucions dels EIC, sobretot en aquests moments de difícil conjuntura.

FULLS dels ENGINYERS

especial

Premi a la Creativitat El projecte guanyador del XXXI Premi a la Creativitat dels Enginyers Industrials va ser per al projecte Gestor d’informació d’activitats per a Ajuntaments impulsat per l’Oficina d’Habitatge, Urbanisme i Activitats de la Diputació de Barcelona. El Gestor d’Informació d’Activitats (GIA) és una aplicació informàtica amb tecnologia web dissenyat i creat per la Diputació de Barcelona que permet la gestió de la informació de les activitats amb intervenció administrativa i la tramitació dels expedients d’activitats. El GIA està format per una base de dades d’activitats i un tramitador. La base de

dades conté el nucli d’informació de l’aplicació amb dades que es poden dividir en tres grups d’informació: dades relatives al titular i a l’emplaçament de l’activitat, dades relatives a l’estat de legalització de l’activitat i dades tècniques. El tramitador conté un esquema dels diversos procediments administratius relacionats amb les activitats (autorització, llicència, comunicació, canvi de nom, canvis substancials i no substancials, etc.) i models de documents. Aquesta aplicació, a la qual poden accedir gratuïtament els ajuntaments que ho sol· licitin, és una eina visualment molt clara i

intuïtiva que garanteix la confidencialitat de les dades i la seguretat de la informació que hi està abocada. Més de 130 municipis de la província s’han adherit al GIA amb l’operativa de base de dades de cens. Premi a la Creativitat per a joves El treball guanyador del Premi a la Creativitat per a Joves va ser Influència de la dinàmica de la màquina d’electroerosió en la fabricació de microcavitats, del qual és autor Daniel Gurguí, i que ha dirigit la doctora Inés Ferrer, de l’Escola Politècnica Superior de Girona.

Àngel Llobet, president del jurat, i Manuel Casas, secretari del COEIC, van ser els encarregats de lliurar els guardons.

Marc Castells, Diputat delegat d’infraestructures, Urbanisme i alcalde d’Igualada va recollir el Premi a la Creativitat. En la categoria Creativitat per a Joves el va recollir Daniel Gurguí de l’Escola de Girona.

JULIOL/AGOST/SETEMBRE 2013

Premi Beques per a Tesis Doctorals La XIX edició del premi Beques per a Tesis Doctorals va ser novament concedit per Caixa d’Enginyers, la qual col·labora econòmicament en la recerca dels dos projectes guanyadors. La beca oferta per l’Agrupació Sociocultural dels Enginyers Industrials de Catalunya, Grup Caixa d’Enginyers, va ser adjudicada a: Eduard

Jaume Puigdueta, secretari de l’AEIC, en el moment de lectura de l’acte.

Massaguer, enginyer industrial per l’Escola Politècnica Superior de Girona per la tesi Contribució al desenvolupament i la millora de l’eficiència energètica en edificis mitjançant sistemes de recuperació per efecte Seebeck d’energia solar tèrmica residual, de la qual Antoni Pujol ha estat el director.

Josep Oriol Sala, president de la Caixa d’Enginyers, i Jaume Puigdueta, van entregar el premi a Eduard Massaguer, enginyer industrial per l’Escola de Girona.

especial

Lliurament d’insígnies a nous associats Amb la voluntat de posar l’accent en l’esforç i la perseverança de les noves generacions, un any més les institucions dels EIC van homenatjar els nous enginyers industrials sorgits de les diferents escoles. Com a reconeixement a tots els nous col·legiats, es va lliurar la insígnia dels Enginyers Industrials de Catalunya a un nou col·legiat de cada una de les escoles d’Enginyeria Industrial que hi ha a Catalunya, així com a un enginyer de

cada una de les titulacions d’Enginyeria amb les quals hi ha actualment una estreta col·laboració. Els nous enginyers industrials homenatjats van ser: • Nerea Pastor, de l’Escola de Barcelona • Pablo de la Fuente, de l’Escola de Terrassa • Josep Altimir, de l’Escola de Girona • Laura Lozano, de l’Institut Químic de Sarrià

Joan Vallvé, degà del COEIC; Joan Torres, president de l’AEIC; Josep Oriol Sala, president de la Caixa d’Enginyers i Joan Munt, president de la Mútua d’Enginyers, van entregar els guardons.

JULIOL/AGOST/SETEMBRE 2013

I els enginyers d’altres titulacions: • José Luis Delgado, enginyer químic • Xavier Albà, enginyer en organització industrial • Jorge Barrachina, enginyer geòleg • Joan M. Vilaseca, enginyer informàtic • Albert Bermudo, enginyer en telecomunicació • Meritxell Graner, enginyera electrònica

Premi al Reconeixement Acadèmic Enguany el Premi al Reconeixement Acadèmic va recaure en el company doctor enginyer industrial Ferran Puerta Sales. Considerat un dels grans matemàtics actuals, és catedràtic d’Àlgebra Lineal de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Industrial de Barcelona, de la qual ha estat director en diferents etapes i és autor de diferents llibres i monogràfics de caràcter docent. Ha sabut combinar la docència amb la qualitat humana i l’estimació i el respecte envers els seus alumnes. A més d’Enginyer Industrial per l’ETSEIB, Ferran Puerta és Llicenciat en

Ciències Físiques per l’Universitat de Barcelona i té el Diplôme d’Etudes Approfondies (opció Matemàtiques Pures) per la Faculté des Sciences de l’Université de Paris. El 1969 va aconseguir, per oposició, l’accés a la Càtedra de Matemàtica Aplicada I de l’ETSEIB. Durant la seva trajectòria professional ha estat molt lligat a la Universitat Politècnica de Catalunya; ha estat director de l’Institut de Ciències de l’Educació de l’UPC (1975-1980), director del Departament de Matemàtica Aplicada de l’UPC(1985-1980) Més tard va acomplir el càrrec de Vicerector d’aquesta universitat (1988-1991) i del

1991 al 1997 i del 2002 al 2007 va ser director de l’ETSEIB. L’any 2009, a petició de quatre unitats estructurals de l’UPC (ETSEIB, Departament de Matemàtica Aplicada I de l’UPC, Facultat de Matemàtiques i ICE), va ser anomenat Professor Emèrit. Els seus àmbits de recerca han estat la Geometria Algebraica i la Teoria Matemàtica de Sistemes, havent publicat nombrosos articles en revistes internacionals. També ha estat Investigador Principal de projectes de recerca finançats pel Ministerio de Educación y Ciencia des del 1985 al 2007.

Joan Munt, president de la Mútua d’Enginyers, va entregar el premi a Ferran Puerta i Sales, doctor Enginyer Industrial.

FULLS dels ENGINYERS

especial

Premi a la Millor Pràctica Empresarial El Premi a la Millor Pràctica Empresarial en la seva quarta edició ha estat per a l’empresa adherida Ingenieros Emetres SLP pel projecte Computació al núvol, l’empresa mòbil. Després d’una llarga experiència com a professional, el juliol del 1994, Alfredo Mas Torres, enginyer industrial, crea Ingenieros Emetres SLP, la qual té com a objectiu prestar serveis d’enginyeria i consultoria en els camps relacionats amb el sector energètic. Ingenieros Emetres obté el mes de desembre del 2012 l’acreditació ISO

Joan Vallvé, degà del COEIC, va entregar el premi a Carlos Blay, de Ingenieros Emetres SLP.

JULIOL/AGOST/SETEMBRE 2013

17020:2004 com a entitat d’inspecció d’instal·lacions elèctriques, emesa per l’Entitat Nacional d’Acreditació (ENAC). Addicionalment, i per millorar els serveis d’inspecció d’instal·lacions de transport i distribució elèctrica, el Departament d’R+D+I del grup Ingenieros Emetres ha generat fins a la data actual dotze bases de dades amb l’aplicació FileMaker. Aquestes bases de dades cloud computing permeten, d’una banda, introduir dades en temps real des de dispositius iPad

durant les inspeccions i, d’altra banda, realitzar consultes des de qualsevol terminal que disposi d’accés a la xarxa i permisos. Ambdues actuacions s’emmarquen dins del pla estratègic del grup Ingenieros Emetres, que té com un dels seus objectius potenciar internacionalment la Divisió d’Inspecció Acreditada en els pròxims anys.

Premi Serrat i Bonastre L’Associació i el Col·legi atorguen el Premi de periodisme Serrat i Bonastre a aquelles persones o mitjans que contribueixen a fer difusió de l’enginyeria. Enguany, el jurat ha decidit atorgar el Premi Serrat i Bonastre en categoria única a la secció d’ Economia de La Vanguardia. En el seu conjunt a: Rosa Salvador, Dolors Álvarez, Mar Galtés, Anna Cabanillas, Jordi Goula, Eduard

Magallón i, naturalment, el seu cap Ramon Aymerich, per la cobertura que han fet de l’Agència de Qualificació dels Professionals de l’Enginyeria, el Fons d’Enginyers, el projecte d’assessorament del monument de Colom i, en general, de les nostres institucions.

Joan Torras, president de l’AEIC, va entregar el guardó a Ramon Aymerich, cap de la secció d’Economia de La Vanguardia.

FULLS dels ENGINYERS

especial

Premi a la Trajectòria Professional Com cada any, el lliurament dels premis es clou amb el més esperat de tots: el Premi a la Trajectòria Professional, un guardó que es consolida com un reconeixement col·lectiu de tots els companys de professió. En aquesta ocasió, el premi va recaure en el doctor enginyer industrial Carles Domingo Pagès. Doctor enginyer industrial per la UPC i titulat en el Programa d’Alta Direcció d’Empreses (PADE) per l’IESE, és membre actiu de diferents associacions i fundacions, com ara d’AENOR, de la qual és membre del Comitè Executiu

i de la Junta; CENELEC, de la qual n’ha estat vicepresident; AFME, on ocupà la presidència; Patronat Ribas, on actualment és administrador dels béns del fundador; i Cambra de la Propietat Urbana de Barcelona, d’on és vocal. Disposa d’una àmplia experiència en el sector industrial en el qual ha ocupat diversos càrrecs directius a empreses com Siemens, Spit, Tráficos Portuarios, Saenger i ABB Spain. Actualment és el director general de Creuers del Port de Barcelona i de l’Institut d’Estudis Nord-americans.

Joan Vallvé, degà del COEIC; Joan Torras, president de l’AEIC i Artur Mas, president de la Generalitat, van entregar el premi a Carles Domingo Pagès, Doctor Enginyer Industrial.

JULIOL/AGOST/SETEMBRE 2013

Parlaments i fi de festa Com no podia ser d’una altra manera, la Diada del 150è aniversari de l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya va acabar amb una copa de cava i un petit refrigeri. En aquesta ocasió, amb un acompanyament molt especial: la música dels Sundays’ Jazz, un grup que compta amb alguns enginyers entre els seus integrants. Abans d’això, i com ja és tradicional, els assistents van poder escoltar unes paraules del guardonat amb el Premi a la Trajectòria Professional i del president de la Generalitat de Catalunya. Carles Domingo va expressar la seva “gran satisfacció” pel guardó, i el va considerar un gran honor, i més “en una Diada tan assenyalada com

aquesta”. També va aprofitar l’ocasió per dirigir-se als més joves amb les paraules següents: “Als que ara s’obren camí, que no es quedin només amb el que han après a l’escola. Els enginyers d’ara han de saber idiomes, han de sortir fora, conèixer tots els àmbits de l’empresa i, sobretot, tractar bé la gent”. En tot cas, tal com va remarcar Domingo, “els enginyers han de ser un dels elements clau perquè Catalunya pugui tirar endavant”. Per la seva banda, el president de la Generalitat Artur Mas va voler felicitar els enginyers pel 150è aniversari de l’Associació, motiu pel qual s’ha atorgat la Creu de Sant Jordi a aquesta institució. Pel que fa a la integració professional engegada pels EIC, el

president va remarcar que “aquest és el bon camí, tot i que les resistències al canvi sempre són importants”. Així mateix, va recordar l’aportació dels enginyers en la industrialització catalana, i a la pregunta de si Catalunya és un país amb futur industrial, va respondre que “malgrat les enormes dificultats, podem tenir un futur industrial, i que per això els enginyers són clau”. Finalment, referint-se al vídeo històric que va acompanyar la vetllada i tot recordant les imatges de les grans transformacions de la ciutat de Barcelona, tant amb les exposicions universals com amb els Jocs Olímpics, no va voler obviar “la importància i contribució de la feina dels enginyers” perquè aquests canvis fossin possibles.

FULLS dels ENGINYERS

especial

JULIOL/AGOST/SETEMBRE 2013

FULLS dels ENGINYERS

especial

JULIOL/AGOST/SETEMBRE 2013

FULLS dels ENGINYERS

especial

JULIOL/AGOST/SETEMBRE 2013

FULLS dels ENGINYERS

Patrocinadors de la Diada de lâ&#x20AC;&#x2122;Enginyer 2013:

especial

1850

1850 Es creen els estudis d’Enginyeria Industrial

JULIOL/AGOST/SETEMBRE 2013

TEXT: Mònica Acero / Pablo Monfort

1860

FOTO: Arxiu

1870

1863 1870 Neix Dissolució l’Associació de l’AEIC d’Enginyers Industrials de Catalunya

1880

1872 Reobertura de l’AEIC

150 anys al servei dels professionals de l’enginyeria i de la societat El Diccionari de la llengua catalana (DIEC) defineix associació com la “unió de diverses persones, vinculades jurídicament, per a l’obtenció d’un fi”. L’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya és molt més que això. És la casa de tots els enginyers, un espai de trobada professional i de relació social que reuneix a més de 10.000 membres. Els enginyers industrials vam ser els primers a agrupar-nos i durant 150 anys el nostre afany sempre ha estat ajudar els professionals de l’enginyeria i contribuir al progrés del país i 1890 1900 de la societat. Els Enginyers Industrials de Catalunya som el col·lectiu més nombrós de l’enginyeria. Hem 1888 estat, som i continuarem sent líders.1908 Es crea L’AEIC col· labora en l’organització Congrés In· ternacional de l’Enginyeria

una Caixa d’Auxilis

FULLS dels ENGINYERS

especial

A sota, l’Escola Industrial de Barcelona l’any 1850. A la dreta, imatge de l’any 1888 de l’Exposició Universal.

>>Passat

La revolució industrial que va viure Catalunya durant el segle XIX va convertir el país en un dels territoris amb més dinamisme industrial d’Europa. En aquell context d’efervescència tècnica es va constituir, el 1863, l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya. Aquest organisme pioner va néixer per defensar els drets dels enginyers industrials i fomentar la modernització del país. Uns objectius que s’han mantingut latents al llarg de tota la nostra història.

1850

1850 Es creen els estudis d’Enginyeria Industrial

1860

1851 L’Escola Industrial de Barcelona inaugura el seu primer curs

JULIOL/AGOST/SETEMBRE 2013

1870

1863 Neix l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya

1870 Es dissol l’AEIC

1880

1872 Reobertura de l’AEIC

A la dreta, imatge dels membres de l’AEIC de l’any 1863; a sota, revista de l’Associació de l’any 1878.

1890

1888 L’AEIC col· labora en l’organització del Congrés Internacional de l’Enginyeria

l progrés i les innovacions industrials que va viure Catalunya durant el segle XIX van propiciar la gènesi, el 1850, dels estudis d’Enginyeria Industrial. Un any més tard, l’Escola Industrial de Barcelona va inaugurar el seu primer curs amb quatre alumnes. Entre les primeres promocions de la carrera d’Enginyeria Industrial va sorgir la necessitat de disposar d’un organisme que els representés i reivindiqués les seves competències professionals. El 1863, un grup d’enginyers industrials de l’Escola Industrial de Barcelona va constituir l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya, que inicialment es va ubicar en una habitació cedida per aquesta mateixa escola. En els seus inicis, l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya s’organitzava en tres seccions: química, mecànica i mixta. Els drets d’entrada es van fixar en 100 rals de velló i la mensualitat en 20. La demanda del reconeixement del dret de firmar projectes industrials i d’autoritzar els plànols de reforma d’establiments fabrils va ser la primera acció que va dur a terme l’Associació. Quan la institució encara no havia complert els dos anys de vida, l’absentisme dels socis a les reunions, les desavinences, l’impagament de les quotes i, fins i tot, les baixes, van posar de manifest els primers símptomes de crisi. Per poder trampejar el temporal, va connectar

amb l’Instituto Industrial, la patronal per excel·lència de la burgesia catalana, i va aconseguir que li cedís un espai als seus locals. Durant aquella època, l’Associació ocupava una posició difícil perquè es trobava enmig de la patronal i de la classe obrera. La institució va assumir un rol paternalista cap als obrers i els oferia classes gratuïtes els dies festius. El sexenni 1868-1874 va ser un període d’agitació política i social que l’Associació va viure amb més ombres que llums. El 1869 comptava amb tretze socis, però a les juntes només n’acudien quatre, entre els quals figuraven el president i el secretari. El 1870 es va acordar dissoldre la institució i l’últim president, Antoni Dardet, va guardar la documentació en espera de temps de bonança. ETAPA DE CONSOLIDACIÓ Tres enginyers de renom, Ramon de Manjarres, Bernardí Martorell i Ventura Serra, van apostar per la reobertura de l’Associació el 1872. La reactivació total de l’organisme es va produir paral·lelament a la segona onada d’industrialització que va viure el país durant l’últim terç de segle. L’aportació dels enginyers industrials al desenvolupament de la societat de l’època, principalment amb la publicació i la difusió de treballs científics, va suposar el reconeixement de la professió i de la institució. L’Associació s’anava fent gran i l’any 1883 ja comptava amb 138 associats.

1900

1908 Es crea una Caixa d’Auxilis

FULLS dels ENGINYERS

especial

1910

1920 1919 Adquisició del solar de la Via Laietana per construir-hi la futura seu dels enginyers industrials

L’important paper que va jugar en l’organització del Congrés Internacional de l’Enginyeria, celebrat en el marc de l’Exposició Universal del 1888 a Barcelona, va contribuir a augmentar el prestigi del col·lectiu. El 1908 l’Associació va crear una Caixa d’Auxilis amb dues seccions: una d’ajust a la família a la mort del soci (2.500 pessetes) i una altra d’ajut en cas

A dalt, documents relatius a l’adquisició del solar de la seu dels EIC de l’any 1919. A sota, moment en què Alfons XIII posava la primera pedra de la futura casa dels enginyers industrials l’any 1922.

1930

1922 Alfons XIII col· loca la primera pedra de la futura seu de l’AEIC

1929 L’Exposició Internacional va dotar als EIC d’un gran protagonisme

de necessitat (donatius o préstecs entre 250 i 400 pessetes). Els enginyers industrials van començar a plantejar-se la necessitat de disposar d’un edifici propi per deixar de viure de lloguer i poder donar resposta a l’expansió de la institució. Aquesta idea es va materialitzar el 1919 amb l’adquisició per 345.812 pessetes del solar de la Via Laietana, en el qual es construiria la nostra actual seu social. El rei d’Espanya, Alfons XIII, va posar la primera pedra de la futura casa dels enginyers industrials tres anys més tard. La transformació urbanística que va viure Barcelona amb motiu de l’Exposició Internacional del 1929, va dotar els enginyers industrials d’un gran protagonisme. Les opinions i propostes del col·lectiu van incidir molt directament en els canvis que va experimentar la capital catalana durant aquells anys. CREACIÓ DEL COL·LEGI D’ENGINYERS INDUSTRIALS Per decret de 9 d’abril del 1949, es van crear els col·legis professionals d’enginyers industrials. Només un any i mig més tard, l’Associació va fer un pas decisiu en la seva història i va constituir el Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya. Aquesta corporació de dret públic va néixer per vetllar pel correcte exercici dels enginyers industrials i per defensar la professió en nom de l’Administració. El balanç d’aquesta iniciativa va ser tot un èxit i el 1952 ja comptava amb 855 col·legiats.

JULIOL/AGOST/SETEMBRE 2013

1940

1950

1949 Es creen els col·legis professionals d’enginyers Industrials

Les funcions del Col·legi complementaven i enriquien l’activitat que l’Associació estava desenvolupant des de feia més de vuitanta anys. Ambdues institucions sempre han compartit uns objectius comuns: contribuir al desenvolupament professional dels enginyers industrials, al prestigi de la professió i al progrés del país. Durant aquests 150 anys, la coexistència dels dos organismes sempre ha estat molt natural. Malgrat que tenen funcions diferents, la tasca de cada un és indestriable fins al punt que el 2005 es va crear la marca Enginyers Industrials de Catalunya, que agrupa ambdues institucions. Una marca única que reforça la unió i el treball conjunt de l’Associació i el Col·legi per servir els professionals, les empreses, l’Administració i el conjunt de la societat. EL CENTENARI DE L’ASSOCACIÓ L’any 1963, l’Associació d’Enginyers Industrials va complir 100 anys. Entre els actes de commemoració del centenari destaquen les reformes

1960

1950 Es funda el Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya

efectuades a l’edifici de Via Laietana, la conferència que el president de l’Institut d’Enginyers Civils d’Espanya, José M. Oriol Urquijo, va impartir a l’Aula Magna de l’Escola d’Enginyers i la sessió de gala al Liceu on es va representar Madame Butterfly. L’acte de clausura de l’efemèride va tenir lloc a la Diputació de Barcelona i va ser presidit pel ministre sense cartera i president del Consell d’Economia Pere Gual i Villalbí. El sopar al Saló del Tinell del Palau Reial Major de Barcelona va cloure la festivitat. Durant els anys posteriors a la celebració dels centenari, la tasca de l’Associació es va intensificar. El col·lectiu es va consolidar com un referent per a les autoritats i elaborava estudis i informes sobre les problemàtiques tecnològiques i industrials del país. La institució també va impulsar iniciatives estratègiques amb la voluntat de prestar un millor servei als enginyers industrials com la creació, el 1969, del Centre de Perfeccionament de l’Enginyer (CPE), que va ser el primer

1963 Centenari de l’AEIC

1969 Es crea el Centre de Perfeccio· nament de l’Enginyer

centre d’Espanya a oferir formació continuada als enginyers. El 1974, l’Associació va organitzar el VI Congrés Internacional de la Federació Europea d’Associacions Nacionals d’Enginyeria (FEANI), que estava integrada per divuit països. Aquesta iniciativa, a la qual van assistir 500 persones, va projectar internacionalment la institució dels enginyers industrials. Aquell mateix any, l’Associació va constituir el Centre de Documentació de l’Enginyer (CEDIN), que es va configurar com una eina de gran utilitat per a les empreses i els enginyers perquè els proporcionava informació sobre normativa i innovació tecnològica. Amb l’entrada d’Espanya a la Unió Europea, el 1985, les empreses van haver d’adaptar-se a un nou marc legal, un fet que va fer augmentar significativament la demanda d’aquest servei. REIVINDICACIÓ POLÍTICA I SOCIAL Durant el franquisme, l’Associació i el Col·legi van mostrar tímides

especial

A dalt, imatge del Congrés a Roma de l’any 1953. A la dreta, la seu dels EIC a Via Laietana l’any 1949.

manifestacions d’oposició al règim, però va ser a principis dels setanta quan van començar a dur a terme reivindicacions polítiques a favor de l’assoliment de les llibertats democràtiques i nacionals. Les declaracions públiques de l’Associació i el Col·legi en contra l’execució de Salvador Puig Antich i per l’abolició de la pena de mort són un clar exemple de l’actuació d’ambdós organismes durant els darrers anys de la dictadura. Amb la mort de Franco, l’Associació va refermar la seva posició en la defensa de la democràcia i en el restabliment de les institucions de Catalunya i la llengua catalana. La institució es va sumar a l’efervescència que vivia la societat del moment participant en diverses manifestacions, en declaracions i manifestos com Salvem Catalunya i Volem Estatut. També va potenciar el seu vessant més social per donar respostes als interessos

i als problemes dels ciutadans i va oferir el seu assessorament a diverses entitats i empreses. Les primeres eleccions democràtiques de l’Associació, que van tenir lloc el 1975, es van viure amb especial atenció. S’hi van presentar dues candidatures: la democràtica, que s’autotitulava com continuadora de la línia d’obertura i liberalisme que ja havien començat les anteriors juntes, i la de renovació professional, que reivindicava el caràcter estrictament professional de les institucions i n’excloïen les activitats polítiques. La primera es va proclamar vencedora d’unes eleccions molt rellevants en la història de l’organisme. FUNDACIÓ DE L’INSTITUT CATALÀ DE TECNOLOGIA La creació de l’Institut Català de Tecnologia (ICT), l’any 1986, va suposar

1970

1974 L’AEIC organitza el VI Congrés Internacional de la Federació Europea d’Associacions Nacionals d’Enginyeria (FEANI) i constitueix el Centre de Documentació de l’Engi· nyer (CEDIN)

JULIOL/AGOST/SETEMBRE 2013

1980

1975 Se celebren les primeres eleccions democràtiques de l’AEIC

un pas més en el compromís de l’Associació i el Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya amb la formació contínua dels professionals. L’ICT va ser una institució capdavantera que prestava serveis tecnològics, de formació i informació per incrementar la competitivitat de les empreses i les organitzacions. La institució va viure una època molt prolífera durant els anys noranta pel que fa a la creació i el desenvolupament de nous centres, projectes i comunitats de recerca, d’innovació, de debat, d’opinió i d’informació especialitzada. En aquest sentit, el 1990 l’ICT va crear, juntament amb la Universitat Politècnica de Catalunya, el Centre CIM, un centre de divulgació i d’assessorament en tecnologia i innovació mitjançant la prestació de serveis tècnics, de projectes d’R+D i de formació en l’àmbit de les tecnologies de la producció; un centre amb un fort lligam amb les universitats tècniques i amb l’entorn industrial, especialment amb la petita i mitjana empresa. L’ICT, que va néixer per agafar el relleu del Centre de Perfeccionament de l’Enginyer creat el 1969, va desenvolupar un gran procés de transformació al llarg dels seus vint anys de trajectòria fins a convertir-se en un dels centres tecnològics que va liderar aquest sector a Espanya. Els més de 80.000 professionals que van participar en els cursos

1990

1986 Neix l’Insti· tut Català de Tecnologia (ICT)

1988 125è aniversari de l’AEIC

1991 Neixen els premis Bonaplata 1990 Neix el Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya

FULLS dels ENGINYERS

especial

Cartell de les activitats que es van organitzar pel centenari de l’AEIC l’any 1963.

La promoció del patrimoni científic i tècnic de Catalunya sempre ha estat el propòsit de l’Associació i del Col·legi

de l’ICT posen de manifest la notable contribució al progrés econòmic i social del país d’aquesta fundació que va reforçar el prestigi dels Enginyers Industrials de Catalunya. L’ASSOCIACIÓ COMPLEIX 125 ANYS Amb motiu del 125è aniversari de la seva fundació, l’Associació va organitzar l’exposició Industrialització i tecnologia al parc de la Ciutadella de Barcelona. La mostra traçava un recorregut des dels orígens de l’enginyeria

JULIOL/AGOST/SETEMBRE 2013

industrial fins a l’actualitat, fent una menció especial a la tasca dels enginyers industrials en la industrialització del país i en les noves tecnologies. La presentació del llibre L’Associació i el Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya, de la dictadura a la democràcia (1950-1987), escrit per Santiago Riera, va ser un altre dels actes centrals de la celebració d’aquesta efemèride. La promoció del patrimoni científic i tècnic de Catalunya sempre ha estat el propòsit de l’Associació i del Col·legi. En aquest sentit, durant els anys setanta

l’Associació va impulsar la creació del Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya, que es va inaugurar de manera oficial l’any 1990. Fomentar el coneixement del patrimoni industrial català i difondre la història de la industrialització a Catalunya són les missions principals d’aquest museu. La constitució del Museu de la Ciència i de la Tècnica va ser la culminació d’una antiga aspiració catalana que es va gestar durant la Generalitat republicana però que la Guerra Civil i el franquisme van paralitzar. Fruit de l’estreta relació entre l’Associació i el Museu de la Ciència i de la Tècnica, van néixer el 1991 els Premis Bonaplata, uns prestigiosos guardons que reconeixen aquelles persones i institucions que treballen per preservar el patrimoni del món de la indústria.

A dalt, edifici dels EIC. A dalt a la dreta, de dalt a baix, Fulls Informatius de l’any 1975, document del CEDIN i logotips de l’ITEC i l’ICT.

Amb la mort de Franco, l’Associació va refermar la seva posició en la defensa de la democràcia, el restabliment de les institucions de Catalunya i la llengua catalana FULLS dels ENGINYERS

especial A sota, Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. A la dreta, de dalt a baix, presentació de l’Observatori de la Competitivitat 2012 i logotips de l’Infocentre i d’Empresa Adherida.

>>PRESENT

Superar-nos dia rere dia és el nostre repte. Durant els nostres 150 anys d’història, els Enginyers Industrials de Catalunya hem posat tot el nostre talent a la disposició del país, per ajudar a crear una societat avançada amb un teixit empresarial capdavanter. Els enginyers industrials som sinònim de qualitat, innovació i eficàcia. Des de les nostres institucions treballem per fer paleses aquestes aptituds referencials i per millorar la projecció social d’una professió que enriqueix de manera transversal Catalunya.

2000

2005

2005 Es crea la marca Enginyers Industrials de Catalunya

JULIOL/AGOST/SETEMBRE 2013

2007 2008 Neix Es crea l’Ob· l’Infocentre servatori de la Competi· tivitat, neix Empresa Adherida i s’inaugura Enginova

ecentment, la trajectòria de l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya ha estat reconeguda amb la Creu de Sant Jordi, però aquest guardó no és només nostre. Pertany a tots els associats i col·legiats que ens han fet créixer i ser el que ara som. Els 10.000 enginyers que integren el nostre col·lectiu són la nostra raó de ser i dediquem tots els nostres esforços a ajudar-los en el seu desenvolupament professional, formatiu i personal. Per poder respondre a les necessitats actuals dels enginyers, en els darrers anys l’Associació ha intensificat la seva activitat, ha ampliat els seus serveis i potenciat la participació dels associats i les sinergies amb el teixit empresarial. Iniciatives com l’Infocentre, l’Observatori de la Competitivitat, Enginova, Empresa Adherida, Viu l’Associació i el Club Bombeta en són un bon exemple. L’INFOCENTRE Amb la voluntat de modernitzar l’oferta del CEDIN, l’Associació va crear l’Infocentre l’any 2007. L’Infocentre és un eficaç servei d’informació que dóna suport a les empreses i als enginyers perquè estiguin sempre a l’última en matèria de normativa, innovació i competitivitat. És una eina estratègica i indispensable que ajuda les empreses i els enginyers a seguir l’evolució de

l’entorn i a adaptar-se a la normativa i a la reglamentació vigent, i facilita la presa de decisions. L’Associació és l’única agrupació de professionals que disposa d’aquest recurs, que compta amb més de 6.000 usuaris i amb 500 companyies abonades. A més, des de fa deu anys, l’Infocentre proveeix de serveis de normativa les administracions públiques catalanes. Va crear els portals InfoREACH i Infonorma de la Generalitat de Catalunya i el portal de normativa específic per a la Gerència de Serveis d’Habitatge, Urbanisme i Activitats de la Diputació de Barcelona, i se n’encarrega del manteniment. FOMENT DE LA COMPETITIVITAT I DE L’EMPRENEDORIA Un any després, el 2008, es van engegar tres iniciatives que van suposar un apropament decisiu dels Enginyers Industrials de Catalunya a les empreses: l’Observatori de la Competitivitat, Empresa Adherida i Enginova. L’Observatori de la Competitivitat és un informe exhaustiu que analitza la competitivitat de la indústria catalana i també la seva relació amb el context econòmic des del punt de vista dels enginyers. Aquest estudi és un instrument que aporta a la societat una informació molt valuosa per comprendre la situació de les empreses i el camí que hem d’emprendre perquè

2010

2009 Neix la iniciativa Viu l’Associació

2010 Es crea el Club Bom· beta. Els EIC arriben als 10.000 membres. Es posa en marxa el Pla Estratègic 2020

2011 Es reformen els Estatus de l’AEIC

2012 Es crea l’Agència de Qualificació de Profes· sionals de l’Enginyeria

FULLS dels ENGINYERS

especial

la indústria del nostre país sigui més competitiva. Empresa Adherida és una iniciativa que ha contribuït molt significativament a estrènyer els vincles de les nostres institucions amb el teixit empresarial. El servei, que es dirigeix a les companyies que compten amb enginyers en la seva plantilla, ens ha permès conèixer millor les demandes i necessitats de les empreses per poder contribuir al seu desenvolupament. Ser empresa adherida no té cap cost i aporta múltiples avantatges a les companyies: publicitat gratuïta, formació exclusiva, fomenta les sinergies, facilita l’establiment de nous contactes professionals i augmenta la seva visibilitat. Aquest servei ha estat un èxit i actualment més de 400 empreses ja gaudeixen de tots els beneficis que proporciona aquest servei. Durant el 2008, els Enginyers Industrials de Catalunya i el Col·legi d’Enginyers de Telecomunicació van constituir Enginova amb l’objectiu de donar suport a iniciatives empresarials d’enginyers i supervisar-les des de l’experiència d’ambdues institucions. Amb el lema D’una nova idea, una nova realitat, la plataforma es dedica a la detecció i a la dinamització de les iniciatives emprenedores i d’innovació que sorgeixin entre els enginyers. Aquest servei ofereix assessorament i facilita l’accés a partners operatius, societats o fons d’inversió (entre els quals destaca el Fons d’Enginyers, propi dels EIC). Enginova també organitza mensualment sessions pràctiques de treball, en les quals participen experts en la matèria, i el concurs Fem Indústria, que encoratja la creació i el creixement d’empreses tecnològiques. Gràcies a aquest servei, més de 260 projectes han passat d’una idea innovadora a una realitat en el mercat. UN ESPAI DE RELACIÓ PROFESSIONAL I SOCIAL Les portes de l’Associació sempre estan obertes als seus membres. Les més de vint-i-dues comissions de treball i les més de mil activitats que se celebren anualment a les nostres institucions

100 JULIOL/AGOST/SETEMBRE 2013

posen de manifest la intensa activitat dels Enginyers Industrials de Catalunya. Les comissions estan obertes a tot el col·lectiu i són uns mecanismes que potencien la participació activa dels associats i col·legiats en la vida diària dels nostres organismes. Aquests grups de treball actuen com una àgora de debat en què els professionals de l’enginyeria comparteixen els seus interessos i les seves experiències professionals, socials i culturals. Les comissions faciliten el desenvolupament professional i defensen els interessos dels enginyers i les enginyeres, contribueixen a la generació de normativa i disposicions legals, promouen cursos i jornades i reforcen la figura de l’enginyer en la societat, entre d’altres.

De dalt a baix, material publicitari d’Enginova, imatge d’un dels equips del Club Bombeta que van participar a la First Lego League 2013 i il·lustració del SúperBombeta.

Les més de viint-i-dues comissions de treball i les més de mil activitats que se celebren anualment a les nostres institucions posen de manifest la intensa activitat dels Enginyers Industrials de Catalunya

Formació

l’associació!

t · www.eic.cat

A dalt, una de les activitats organitzades per Viu l’Associació de l’any 2009. A sota, acte de benvinguda a nous col·legiats del 2010.

Els Enginyers Industrials de Catalunya no ens hem volgut limitar només a contribuir al desenvolupament professional del col·lectiu i des de fa anys organitzem també activitats de lleure. Amb l’objectiu de fomentar la unió dels enginyers més enllà de les connexions professionals, l’any 2009 es va posar en marxa Viu l’Associació. Aquest programa ofereix propostes lúdiques i culturals com ara viatges, tallers i cursos per gaudir del temps lliure amb altres enginyers i la família. Tampoc no ens hem oblidat dels més petits del nostre col·lectiu. El 2010 vam decidir que els fills, néts i nebots dels Enginyers Industrials de Catalunya, també havien de tenir el seu espai propi dins de les nostres institucions. D’aquesta manera, va néixer el Club Bombeta, en què cada nen és únic i especial. Aquesta iniciativa té la voluntat d’acostar el món de l’enginyeria als més petits i ensenyar-los, d’una manera didàctica, amena i entretinguda, quin és el treball dels seus pares, avis o familiars. El Club Bombeta té una revista pròpia, els MiniFulls, i realitza activitats i trobades en les quals els enginyers i les enginyeres comparteixen experiències amb les seves famílies i es relacionen amb els seus companys de professió. El balanç d’aquest projecte és molt positiu i actualment ja compta amb més d’un centenar de socis.

especial

Imatge de la celebració del I Fòrum de l’Enginyeria.

>>futur

“El futur té molts noms. Pels dèbils és allò inassolible. Pels temorosos, allò desconegut. Pels valents és l’oportunitat”. En el grup dels valents l’escriptor Víctor Hugo hi hauria d’incloure els Enginyers Industrials de Catalunya. Al llarg de la nostra trajectòria, hem estat una institució referent perquè sempre hem donat resposta a les qüestions que ens plantejava el futur amb la millor eina que tenim: la intel· ligència. Actualment, el marc en el qual s’organitzen i es formen els enginyers ha experimentat una alteració sense precedents, però els EIC hem sabut transformar les adversitats en una oportunitat per créixer. 102

JULIOL/AGOST/SETEMBRE 2013

FULLS dels ENGINYERS

103

especial

Portades de la revista dels EIC Fulls dels Enginyers que repassen la trajectòria de la institució amb relació als esdeveniments del seu entorn.

l Pla Bolonya ha provocat que les titulacions relacionades amb l’enginyeria s’incrementin de 30 a més de 500. El paradigma “una titulació universitària, una professió” ja no serà vàlid i els enginyers, quan acabin els estudis, ja no seran superiors o tècnics, sinó màster i graus i no tindran cap entitat professional que els aplegui. D’altra banda, l’onada de liberalització impulsada per la Directiva de serveis de la Unió Europea, que a l’Estat espanyol s’ha traduït en la Llei òmnibus, ha establert l’eliminació de l’obligatorietat del visat per a la majoria dels projectes i acabarà comportant la supressió de la col·legiació obligatòria i de les reserves d’activitat. Amb la voluntat de fer front als riscos i a les incerteses que plantegen aquests nous escenaris, hem posat en marxa el Pla Estratègic 2020. EL PLA ESTRATÈGIC 2020 A finals del 2009, Associació i Col·legi van emprendre un procés participatiu de reflexió obert al col·lectiu que, un any després, va quedar recollit en el Pla Estratègic 2020. Aquest programa traça un nou full de ruta amb el propòsit que mantinguem el protagonisme

104

JULIOL/AGOST/SETEMBRE 2013

que històricament hem tingut els Enginyers Industrials de Catalunya. El Pla Estratègic és l’instrument per implantar un nou model en el qual l’Associació esdevingui el punt de trobada i el referent industrial de tots els enginyers industrials i de la resta d’enginyers i màsters de l’àmbit industrial i que, alhora, sigui un referent tècnic i industrial per a la societat, les empreses i l’Administració. Aquest nou model ha pres com a referència la Verein Deutscher Ingenieure (VDI), l’associació de professionals alemanya que agrupa a més de 140.000 enginyers en un país en què la col· legiació no és obligatòria. Aquesta institució està avalada socialment pel reconeixement i la participació del món empresarial i és un referent en l’acreditació professional, en la formació contínua dels associats i en la política industrial del país. La reforma dels estatuts de l’Associació va ser un element indispensable per materialitzar el Pla Estratègic, que requeria modificar l’estructura jurídica i funcional de la institució. El 30 de juny del 2011 el nostre col·lectiu va aprovar els nous estatuts amb un 77%

dels vots a favor. La reforma estatutària ha obert la possibilitat d’associar-se a tots els professionals de l’enginyeria, ha aportat flexibilitat i ha augmentat la influència i la capacitat de reacció de l’Associació. L’AQPE A més de les transformacions derivades del Pla Bolonya i la Llei òmnibus, la globalització, l’increment de la mobilitat internacional i la crisi econòmica han produït canvis substancials en el sector de l’enginyeria. L’Associació i el Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya han establert una aliança amb els col·legis d’Agrònoms, de Camins, d’Informàtica i de Telecomunicació amb l’objectiu de donar respostes eficients i eficaces que permetin encarar aquests desafiaments. Com a resultat d’aquesta col·laboració, l’any 2012 va néixer l’Agència de Qualificació dels Professionals de l’Enginyeria (AQPE), una fundació pionera a Espanya que té la missió de vetllar perquè la professió obtingui el reconeixement social que es mereix, tant en l’àmbit nacional com internacional. La funció principal d’aquest organisme se centra en l’emissió d’un certificat que qualifica les

competències dels enginyers en funció dels coneixements acreditats i de l’experiència professional en les diferents especialitats. Els enginyers actuals i els nous graduats conflueixen en un mercat laboral cada vegada més confús, i per a les empreses serà difícil discernir quina és la titulació més adient per a cada lloc de treball. En l’actual recessió econòmica i en un mercat laboral cada cop més competitiu, aquesta certificació es configura com un aval per a les empreses, per als enginyers i per a la societat, que informa amb rigor i precisió sobre el camp competencial dels enginyers. La qualificació de l’AQPE també és una eina imprescindible per homogeneïtzar i homologar les titulacions i l’experiència dels enginyers i les enginyeres amb la resta d’Europa. En aquest sentit, la fundació potencia la mobilitat dels professionals de l’enginyeria en reduir les traves per exercir la professió fora de les nostres fronteres. LA CASA DE L’ENGINYERIA CATALANA Ens trobem en un punt d’inflexió, però els Enginyers Industrials de Catalunya

mirem el futur amb valentia. Gràcies al Pla Estratègic i a la reforma estatutària, hem fet un pas endavant històric per situar-nos a l’epicentre del mapa institucional del món de l’enginyeria al nostre país. Hem obert les portes de l’Associació als enginyers de totes les especialitats per consolidar-nos com la “casa” de l’enginyeria catalana. Amb el nou model institucional també hem posat els fonaments perquè l’Associació esdevingui una organització homologable a Europa: forta, integradora, participativa, influent i útil. Les perspectives de futur de l’Associació se centren a potenciar la participació dels associats en la vida de la institució i a incorporar noves funcions, activitats i serveis per aportar més valor als socis, a les empreses, a l’Administració i a la societat. Hem estat pioners des dels nostres inicis i continuarem liderant els canvis per donar respostes a les necessitats dels professionals de l’enginyeria del segle XXI i per contribuir al progrés del nostre país. Els 150 anys d’història de l’Associació són el nostre millor aval.

A finals del 2009, Associació i Col· legi van emprendre un procés participatiu de reflexió obert al col· lectiu que, un any després, va quedar recollit en el Pla Estratègic 2020

FULLS dels ENGINYERS

105

dia a dia

COMISSIONS I ACTIVITAtS

es activitats de les comissions i dels grups de treball del COEIC marquen el dia a dia de la institució. En les pàgines següents trobareu les referències als actes que s’han organitzat durant els últims mesos, incloent-hi sortides culturals, conferències, jornades tècniques i convenis amb empreses o altres institucions.

23 febrer Calçotada a Prenafeta Comissió d’Esports: Cicloturisme Els enginyers ciclistes van planificar un matí d’esport abans de la tradicional calçotada a Cal Gavà, a la localitat de Prenafeta. La ruta va constar de 37 quilòmetres, amb un desnivell de 600 metres i en un traçat circular, que va començar i acabar al mateix punt: Montblanc.

sentar l’acte i van donar la benvinguda als assistents. A la jornada van participar: Anna M. Coves, presidenta de la Comissió de Relacions amb les Escoles i Universitats de l’AEIC/COEIC; Francesc Roure, director de l’ETSEIB; Norbert Blanco, representant de la Universitat de Girona; Cristian Solé, representant de la Universitat de Lleida; i Joan F. Córdoba, de suport a Programes en l’Àmbit d’Universitats i Recerca.

25 febrer 3r cicle Ombres Mestres. Les lliçons dels grans del cinema Comissió de Cultura En aquesta tercera i darrera sessió, el Cineclub de l’Associació d’Enginyers va tractar el tema següent: Una qüestió moral. Ètica per cineastes. Pau Pérez va ser l’encarregat de les conferències.

28 febrer >>PDF El ferrocarril en les arts (2a part) Comissió de Cultura: Engitren El ferrocarril, en què participen totes les tecnologies, és un sistema tècnic estès per damunt del territori que ha tingut un impacte social tan manifest i singular que ha estat atès per totes les arts fins a esdevenir un objecte de culte. La primera part de la sessió, celebrada el passat 22 de novembre del 2012, va detallar des dels orígens fins a la consolidació del cinema mut i les avantguardes artístiques i literàries. Va ser un èxit per la sorprenent, interessant i trepidant comunicació dels seus continguts. Aquesta segona part, continuant amb la seva línia emocionant, va comprendre des del cine sonor i altres arts a la crisi del petroli. Es va anunciar la tercera i darrera part per al 20 de juny del 2013, donada la transcendència del tema i integrant el desenvolupament fins als nostres dies. L’acte el va presentar Joan Manuel García Ferrer, enginyer industrial i llicenciat en Geografia i Història, i hi va intervenir Jordi Font-Agustí, enginyer i novel·lista, que ha publicat, entre d’altres: Assassinat a l’Escola de Treball (1993), La força del riu (1996), Contracorrent (Premi El lector de l’Odissea 2000), Traficants de llegendes (Premi Internacional de Ciència-ficció de la UPC 2003) i La febre del vapor (Premi Manuel

26 FEBRER Taula rodona: Universitat + Empresa = Talent + Innovació >>PDF Comissió de Relacions amb les Escoles d’Enginyeria i Universitats

Aquesta taula rodona va tractar la relació de col·laboració entre la universitat i l’empresa, especialment en l’àmbit de l’enginyeria industrial. A la sessió es va posar de manifest que les empreses poden millorar la seva competitivitat amb personal de la pròpia universitat i amb la formació d’aquest (doctorat). El degà del COEIC, Joan Vallvé, i la directora de l’ETSEIAT, Eulàlia Griful, van pre-

106 JULIOL/AGOST/SETEMBRE 2013

de Pedrolo de Ciència-ficció 2010). Algunes d’elles han estat traduïdes al castellà. Va codirigir la col·lecció Solaris de relats juvenils de tema tecnicocientífic i va coordinar el volum Entre la por i l’esperança: percepcions de la tecnociència en la literatura i el cinema (2002). Ha impartit a la UPC el curs Història de la Tecnociència a través de les Arts. Publica un article mensual sobre el ferrocarril en les arts a la revista Via Libre de la Fundación Ferrocarriles Españoles. 4 MARÇ Cicle de jornades i debat sobre les fonts d’energia: la hidràulica i el gas natural >>CANAL ENGINYERS // PDF Comissió d’Energia: Energies Primàries Durant la sessió es van tractar les dues fonts d’energia principals a Catalunya, la seva història i la seva situació actual. La presentació de la jornada va anar a càrrec de Josep Isern i Sitjà, coordinador de la Subcomissió d’Energies Primàries, i hi van intervenir: Oriol Xalabarder, director d’Electracaldense, i Josep Maria Almacellas, director tècnic de Distribució de Gas Natural Fenosa. 7 MARÇ Matinals dels Enginyers: castell de Burriac Comissió d’Esports: Muntanyisme Com cada primer dijous de mes, la Subcomissió de Muntanyisme va organitzar un sortida matinal de senderisme. En aquesta ocasió, el castell de Burriac, situat al cim del turó de Burriac, al municipi de Cabrera, va ser el destí dels enginyers. 13 MARÇ Festa Patronal de Sant Josep 2013 Comissió d’Actes Corporatius Aquesta trobada dels enginyers es va dividir en dues parts: a dos quarts de set de la tarda es va celebrar l’eucaristia a l’església de Sant Sever, i a dos quarts de vuit va tenir lloc a

7 MARÇ

Benvinguda als nous col·legiats i associats >>TOTES LES FOTOS A WWW.EIC.CAT Comissió d’Actes Corporatius El COEIC va donar la benvinguda als nous col·legiats i associats en un acte en què es van lliurar les insígnies que els acrediten com a nouvinguts. Els enginyers i les enginyeres han comptat amb Joan Forcada, director general del centre de Santa Perpètua d’Alstom Transport, com a padrí de la promoció.

cicle conferències 150 aniversari 18 abril Història de La Llotja com a precursora dels estudis d’Enginyeria Aquest acte va significar la inauguració del cicle de conferències per celebrar el 150è aniversari de l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya. Primer, es va fer una visita a La Llotja i, posteriorment, Josep Bracons, historiador del Museu d’Història de Barcelona (MUHBA), va exposar en la seva conferència la història de La Llotja com a precursora dels estudis d’Enginyeria.

9 maig Les Càtedres Tècniques de la Junta de Comerç de Barcelona La Sala Capella de l’Escola d’Enginyers Industrials de Barcelona (UPC), va acollir aquesta conferència a càrrec de Carles Puig Pla, professor de l’ETSEIB, que dins del marc del 150 aniversari de l’AEIC, va parlar sobre les càtedres tècniques de la Junta de Comerç de Barcelona com a precursores dels estudis d’Enginyeria Industrial.

FULLS dels ENGINYERS

107

dia a dia

l’Auditori Pompeu Fabra l’homenatge als companys que compleixen les seves noces d’or amb la professió.

participants també van tenir temps per visitar l’ermita de la Trinitat i el puig de Sant Isidre.

16 MARÇ Sortida de la Subcomissió de Muntanyisme Comissió d’Esports: Muntanyisme Els enginyers i les enginyeres van gaudir d’una jornada a la muntanya que va constar d’una caminada pel Montsant i d’un dinar i una posterior cantada col·lectiva a Ulldemolins.

4 ABRIL Trens sobre paper >> PDF Comissió de Cultura: Engitren En la seva intervenció, Raül Valls, creador i editor de la revista Mástren, dedicada al modelisme ferroviari en exclusiva, va exposar la naturalesa particular i els reptes que envolten l’àmbit editorial d’un medi de comunicació gràfic dirigit a un públic concret i especialitzat. Amb el títol de Trens sobre paper, va fer un recorregut en el temps sobre les diferents publicacions aparegudes en aquest camp, tant internacionals com de l’Estat espanyol, i va continuar amb la problemàtica d’una aventura editorial d’abast minoritari i, en concret, amb el projecte personal de Mástren: com va néixer la idea i quins havien de ser els trets fonamentals del seu desenvolupament per tal de configurar un producte de periodicitat mensual, completament adaptat a les exigències dels aficionats al modelisme ferroviari. La sessió es va centrar en la consolidació del projecte des de l’aparició del primer número de la revista el 4 d’abril del 2004 i la seva continuïtat fins a l’actualitat. També es va considerar la viabilitat en un futur, conquerit ja per les tecnologies d’expressió digital, d’un medi gràfic de les característiques de Mástren. Frederic Portella, enginyer industrial i membre de la Subcomissió d’Engitren, va presentar i moderar l’acte.

19 MARÇ Conveni EIC-INNOFOC El dia 19 de març es va signar el conveni de col·laboració marc amb INNOFOC, associació del sector català de les llars de foc,inseribles i barbacoes. A la foto moment de la signatura, Miquel Arisa, president d’INNOFOC, i Àlex Zaragoza, president de la Comissió d’Acció professional dels EIC.

23 MARÇ La Garrotxa a la primavera Comissió d’Esports: Cicloturisme Aquesta sortida de la Subcomissió de Cicloturisme va constar d’un recorregut circular, amb sortida i arribada a la localitat de Llocalou, molt propera a Olot. Els enginyers ciclistes van sortir de Barcelona en autobús a les set del matí i van completar un tram de 50 quilòmetres sense desnivells destacables. 4 ABRIL Matinals dels Enginyers: Parc Natural del Garraf El primer dijous del mes d’abril, els enginyers senderistes van gaudir d’una excursió pel Parc Natural del Garraf. Els

108 JULIOL/AGOST/SETEMBRE 2013

8 i 15 ABRIL Visita al centre de distribució de peça penjada de Punto Fa, SL (Mango) a Palau-Solità i Plegamans Comissió de Gestió Empresarial: Logística Els enginyers que s’hi van apuntar van desplaçar-se fins a Palau-Solità i Plegamans per visitar el centre logístic destinat a treballar la roba penjada i que té unes dimensions de 120.000 m2 per on passa el 25% de la producció, que representa uns 25 milions d’unitats a l’any. Es poden arribar a processar entre 150.000 i 200.000 unitats al dia amb un treball de tres torns i hi ha una capacitat d’emmagatzematge de 4,5 milions d’unitats. 8 ABRIL El COEIC col·labora amb el Sabadell Smart Congress 2013 El president de la Comissió TIC, Miquel Obradors Melcior, va ser un dels membres del jurat del concurs d’aplicacions mòbils que formava part de la programació del Sabadell Smart Congress. El guanyador s’enduia 1.500 euros, que van ser per JOIN UP TAXI, una aplicació que permet als usuaris compartir desplaçaments en taxi i que ja està en funcionament a les ciutats de Barcelona, Madrid i Sabadell, amb més de 250 taxis associats. 9 ABRIL Introducció a la compatibilitat electromagnètica en l’automoció >> CANAL ENGINYERS // PDF Comissió de Mobilitat i Transports Com en tots els aspectes de la nostra vida quotidiana, l’electrònica posseeix una gran rellevància. L’automoció no escapa d’aquesta tendència i actualment s’utilitza l’electrònica per controlar-ne el funcionament i aportar més seguretat i comoditat al conductor. Però no tot és positiu, ja que si tenim més electrònica, també generem més contaminació electromagnètica. Per tant, cal trobar l’equilibri entre els dos termes i respectar les normes de compatibilitat electromagnètica.

L’acte, que va tractar totes aquestes qüestions, va ser presentat pel president de la Comissió de Mobilitat i Transports, Josep Maria Rovira, i hi va intervenir Francesc Daura, enginyer industrial i consultor. Antoni Tahull, president de la Subcomissió del Sector Elèctric, va ser l’encarregat de moderar el col·loqui de la sessió.

Aula d’Extensió Universitària dels EIC Comissió de Jubilats i Prejubilats 27 FEBRER Karajan, el mite A càrrec de Pere Andreu Jariod, divulgador musical i radiofonista. 6 MARÇ Leonard Bernstein, el músic total A càrrec de Pere Andreu Jariod, divulgador musical i radiofonista. 13 MARÇ Física quàntica i realitat A càrrec de Sonia Fernández-Vidal, doctora en Òptica i Informació Quàntica per la UAB.

10 ABRIL El GLP com a combustible per a automoció. Una oportunitat per reduir costos a flotes Comissió de Mobilitat i Transports En aquesta jornada es va explicar l’aplicació del GLP com a combustible per a vehicles que ara s’està començant a implantar a Espanya i que és molt utilitzada a Europa i a la resta del món. El coordinador de la Subcomissió d’Automoció, Francesc Garriga, va ser l’encarregat d’inaugurar aquest acte en què van participar els ponents següents: Ricard Rocosa i Joan Llovera, enginyers industrials i socis d’InterGLP; Benjamín Muñoz, cap d’Àrea de Barcelona de Repsol Downstream GLP Europa, i Xavier Soriano, de Tallers Autolica. 15 ABRIL La sortida de la crisi: condicions i perspectives >> CANAL ENGINYERS Comissió de Cultura L’acte, presentat i moderat per Josep M. Vegara, doctor enginyer industrial i catedràtic emèrit d’Economia, va comptar amb la presència del ponent Alfred Pastor Bodmer, catedràtic d’Economia de l’IESE, del doctorat en Economia de la UAB i del Massachusetts Institute of Technology. El conferenciant va explicar quines són les condicions per sortir de la crisi i quines són les perspectives que existeixen a curt termini. En aquest context, i de manera especial, va plantejar fins a quin punt és convenient i possible plantejar una estratègia i un procés de reindustrialització. Alfred Pastor va destacar, així mateix, que en les crisis no només hi ha problemes de demanda sinó també d’oferta. Les decisions de despesa, consum i inversió –privada i pública– són les que generen activitat i, per tant, ocupació. Però aquestes decisions depenen fortament de la disponibilitat de finançament. Per

20 MARÇ Àsia-Pacífic: el nou motor de l’economia mundial A càrrec de Jaume Giner, secretari general de Casa Àsia. 3 ABRIL Física i Univers A càrrec de David Jou, catedràtic de Física de la UAB. 10 ABRIL Rebatent el xoc de civilitzacions entre Occident i l’Islam A càrrec de Javier Albarracín, responsable de Desenvolupament Socioeconòmic de l’Institut Europeu de la Mediterrània. 17 ABRIL La guerra líquida: d’Afganistan a Geòrgia A càrrec de Nazanin Amirian, llicenciada en Ciències Polítiques, escriptora i periodista. 24 ABRIL El paper clau de Turquia en les difícils relacions Occident - món islàmic A càrrec d’Eduard Soler, coordinador de la Mediterrània al CIDOB.

TERTÚLIES CIENTIFICOTÈCNIQUES Comissió de Jubilats i Prejubilats 20 i 27 MARÇ, 17 i 24 ABRIL Pedro Crespo va tractar el tema de la mecànica quàntica.

FULLS dels ENGINYERS

109

dia a dia

aquest motiu, en el cas de la despesa pública es tracta de facilitar el finançament amb una política que permeti reduir les restriccions sobre el dèficit públic i augmentar la despesa pública. Ara bé, en el cas de fer només això, hi hauria un perill clar: la major capacitat de finançament es destinaria a les infraestructures i al sector de la construcció,

àmbits on existeix capacitat de producció no utilitzada. Aquest fet significaria un error, que conduiria a la repetició d’errors recents. Per aquesta raó, Alfred Pastor va insistir en la necessitat de promoure polítiques d’industrialització, especialment en els sectors més nous i innovadors com és el cas de l’economia verda i de les noves tecnologies, camps en què els enginyers industrials poden desenvolupar iniciatives. Per fer-ho són necessàries polítiques públiques d’acompanyament, així com el fet d’activar el finançament bancari. 17 ABRIL Actuacions derivades dels stress tests a les centrals nuclears d’Ascó i Vandellòs >> CANAL ENGINYERS // PDF Comissió d’Energia: Sector Elèctric Regulat

El greu accident nuclear a Fukushima va provocar la necessitat de revaluar la seguretat de les centrals nuclears en explotació. Per això, el Consell de Seguretat Nuclear (CSN) ha dissenyat per a les centrals nuclears de

110 JULIOL/AGOST/SETEMBRE 2013

l’Estat espanyol uns tests d’estrès que pretenen identificar una sèrie de millores a realitzar en tot el parc nuclear espanyol. Durant aquesta conferència es van exposar les millores que cal aplicar en les centrals nuclears d’Ascó i Vandellòs, així com el seu calendari d’execució. L’acte va ser presentat pel Joan Vallvé, degà del Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya, i hi van intervenir: Cruz J. Cirauqui, director de Serveis Tècnics de l’Associació Nuclear Ascó-Vandellòs, i Josep M. García Casasnovas, president de la Comissió d’Energia dels EIC. 20 ABRIL Sortida de la Subcomissió de Muntanyisme Comissió d’ Esports: Muntanyisme Els enginyers van gaudir del dissabte amb una caminada per la serra del Mont-roig i van visitar l’embassament de Camarasa, les salines de Vilanova de la Sal i la cova del Tabac. 21 ABRIL XXVIII Torneig Obert de Tennis de Taula 2013 Comissió d’Esports Dins del marc del 150è aniversari de l’Associació d’Enginyers Industrials, va tenir lloc la XXVIII edició del Torneig Obert de Tennis de Taula al Poliesportiu Reina Elisenda. L’alt nombre d’assistents va poder gaudir d’una vetllada esportiva al llarg del matí del diumenge. 24 ABRIL El treball col·laboratiu i la creació de les xarxes per a la innovació i millora en les organitzacions públiques i privades >> CANAL ENGINYERS // PDF Comissió d’Enginyers Industrials a l’Administració Pública Aquest acte, dins del marc del 150è aniversari de l’AEIC, va tractar sobre les modalitats de treball col·laboratiu, així com la seva difícil introducció en les organitzacions públiques i privades. Durant la trobada, es va destacar l’exigència d’un canvi de mentalitat i d’organització que només pot assumir-

se de manera gradual i progressiva. A la conferència van intervenir els ponents següents: Joan Olivares Obís, cap del Gabinet Tècnic del Departament d’Interior de la Generalitat de Catalunya; Jesús Martínez Marín, responsable de Nous Programes Formatius del Departament de Justícia, i Jordi Graells Costa, coordinador de Continguts i Innovació del Departament de Presidència de la Generalitat. La presentació va anar a càrrec de Miquel Subirachs, president de la Comissió d’Enginyers Industrials a les Administracions Públiques, i Salvador Gómez, membre d’aquesta Comissió, en va ser el moderador. 24 ABRIL Noves oportunitats professionals de l’arbitratge i la mediació. Requisits professionals i legals Tribunal Arbitral Tècnic de Catalunya El TATC, òrgan promogut pel Col·legi Oficial d’Enginyers Industrials de Catalunya entre d’altres institucions, va destinar aquesta sessió a abordar les noves oportunitats professionals que ofereixen l’arbitratge i la mediació, recollint els diferents àmbits d’actuació en la resolució de conflictes (tècnic, laboral, mercantil, etc.) i els diversos camps on es pot intervenir (construcció, valoracions, instal·lacions, etc.). Hi van intervenir: Raimon Casanellas, economista, àrbitre i mediador; Ramon Pedrerol, arquitecte, enginyer i vocal del TATC; Joan B. Casas, degà del Col·legi d’Economistes de Catalunya i president de la Fundació Privada Catalana per a l’Arbitratge Tècnic, i Antoni Serra Ramoneda, president del TATC.

25 ABRIL Primera Assemblea de la Comissió d’Acció Professional >> PDF Comissió d’Acció Professional El passat 25 d’abril va tenir lloc la Primera Assemblea de la Comissió d’Acció Professional del 2013, en què es va lliurar la memòria d’activitats realitzada per la Comissió i l’Àrea Professional durant el 2012 i es van tractar les novetats relacionades amb l’exercici professional: relacions amb l’Administració, responsabilitat civil professional, etc.

INTERROGANTS ENGINOVA Comissió de Política Industrial i Innovació Tecnològica 20 MARÇ Valoració d’empreses en fases inicials (start-ups) Durant la sessió es va analitzar la importància i les dificultats d’una correcta valoració de les empreses en les fases inicials. Van intervenir-hi: Lluís Godayol Gené, d’INpulsa Empresa, SCP; i José M. Román, director d’Enginova.

24 ABRIL Com i per què valorem una empresa? Eines de valoració enfocades a aprofitar oportunitats de negoci Aquesta jornada va significar la continuació de l’anterior, del dia 20 de març, i es va caracteritzar per l’anàlisi dels mètodes de valoració i de les eines financeres que cal conèixer i saber aplicar per valorar una empresa i mitigar 27 ABRIL riscos a l’hora d’aprofitar oportunitats de negoci. Van inCicloturisme: el massís del cap de Creus tervenir-hi: Jordi Gámez, economista, emprenedor, expert Comissió d’Esports: Cicloturisme nova web” i col·laborador a INpulsa com a especialista en valoracions Els enginyers ciclistes van completar un recorregut cir- e-mailing “e-mailing en M&A; i José M. Román, director d’Enginova. cular de 38 quilòmetres amb sortida i arribada a la localitat de Port de la Selva. 2 MAIG Taula rodona: La recerca i innovació responsable a Europa Comissió de Gestió Empresarial Per entendre la jornada del passat 2 de maig, cal definir la recerca i la innovació responsable com el treball conjunt dels agents socials durant tota la investigació i el procés d’innovació per tal d’alinear millor els seus resultats en relació amb els valors, les necessitats i les expectatives de la societat. La sessió va avaluar la situació de la recerca i la innovació responsable (RRI), les mesures relatives a la presa de consciència de la societat sobre la RRI i la forma en què la RRI pot augmentar a Europa la creativitat per respondre adequadament als reptes actuals de la societat segons consten en

su imprenta de siempre con nuevos servicios nuevos productos nuevos materiales

nueva web entre y conozca lo que podemos ofrecerle

e-mailing “e-mailing nova web”

print su imprenta de siempre con nuevos servicios nuevos productos nuevos materiales

nueva web

La impresión tradicional unida a las últimas tecnologias de impresión y comunicación Offset+

Packaging

Marketing directo

ACABADOS ESPECIALES

MATERIALES ESPECIALES

CAMPAÑAS CROSS MEDIA

Nuevos materiales que realzan sus impresiones

Destacar más y mejor en el punto de venta

Cobine soportes y plataformas para llegar más y mejor a sus clientes

IMPRESIÓN SENSORIAL

PRUEBAS A TAMAÑO REAL

IMPRESIÓN INTELIGENTE

Imprimir texturas, olores, relieves, contrastes, ...

Teste su packaging o PLV antes de hacer las grandes tiradas

Dato variable, realidad aumentada, códigos QR, ...

y otras grandes ideas para sus proyectos de comunicación

no dude en contactar con nosotros,

entre y conozca lo que podemos ofrecerle

le causaremos una buena impresión www.vanguardgrafic.com • +34 93 462 61 88 • vanguard@vanguardgrafic.com

dia a dia

25 ABRIL

L’estudiantat d’Enginyeria ha de dominar idiomes i fer assignatures basades en projectes

Rosa Nomen, degana de l’IQS School of Engineering (URL)

es cinc escoles on s’imparteixen estudis de grau i de màster en Enginyeria Industrial a Catalunya van presentar, en el marc d’una taula rodona amb estudiants, la seva oferta formativa. Els cinc ponents van coincidir en la necessitat creixent de dominar idiomes i d’impartir un ensenyament basat en projectes per fomentar les habilitats professionals que se’ls demanarà quan s’incorporin al món laboral. La degana de l’IQS School of Engineering (Universitat Ramon Llull), Rosa Nomen, va explicar que “el que avala l’IQS és la possibilitat de realitzar intercanvis amb altres universitats a l’estranger ja que la mobilitat internacional és un valor afegit en la contractació d’enginyers a les empreses”. “Ara és moment de marxar, hi ha demanda d’enginyers a França i Alemanya”, va afegir Francesc Roure, director de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Industrial de Barcelona de la Universitat Politècnica de Catalunya. Nomen va llançar un missatge optimista assegurant que “els nostres alumnes són volguts, estan formats, ja tornaran; i enriquits”. En el seu torn, Eulàlia Griful, directora de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria i Aeronàutica de Terrassa (ETSEIAT-UPC), va concloure aquesta qüestió assegurant que “totes les persones graduades tenen feina,

aquí o a fora; l’únic requisit indispensable és que dominin l’anglès i una altra llengua estrangera”, va puntualitzar. Pel que fa a la metodologia d’estudi, els cinc ponents van coincidir en la importància d’impartir ja a l’aula assignatures relacionades amb un projecte concret; “fer assaigs, simulacions, construccions i més endavant, concebre, dissenyar, implementar i operar”, va dir Roure fent èmfasi en el canvi que s’ha fet en el mètode d’aprenentatge. I va continuar: “L’objectiu és estimular l’interès dels alumnes i implicar-los”. En el seu torn, Norbert Blanco, sotsdirector de l’Escola Politècnica Superior de la Universitat de Girona (EPS-UdG) va explicar que, entre d’altres assignatures, l’EPS-UdG imparteix l’assignatura Taller d’Habilitats Professionals, enfocada a capacitar l’enginyer a relacionar-se amb l’Administració. En aquesta mateixa línia, Francesc Giné, director de l’Escola Politècnica Superior de la Universitat de Lleida (EPS-UdL), va explicar que part del pla de formació de l’alumne es fa en centres de treball. Ambdós ponents van coincidir que aquest ensenyament és fonamental per tal que l’alumne conegui la metodologia de treball en una empresa, prengui consciència de les seves mancances i aprengui a superar-les.

Francesc Giné, director de l’EPS-UdL

Eulàlia Griful, directora de l’ETSEIAT-UPC

Norbert Blanco, sotsdirector de l’EPS-UdG

Francesc Roure, director de l’ETSEIB-UPC

112 JULIOL/AGOST/SETEMBRE 2013

CAFÈ DELS ENGINYERS Comissió de Jubilats i Prejubilats 8 MARÇ El protagonista de la trobada va ser Joan Amorós, secretari general de FERRMED. 9 ABRIL Va intervenir Carles Domingo, director general de Creuers del Port de Barcelona.

l’horitzó 2020: sortir de la crisi econòmica, abordar les preocupacions dels ciutadans i enfortir la posició global de la Unió Europea. Els ponents que hi van intervenir van ser els següents: Joan Fontrodona, professor i director del Departament d’Ètica en els Negocis de l’Escola de Negocis IESE, i director executiu al Centre de Negocis i Societat d’aquesta mateixa institució; Priscilla Boiardi, investigadora de l’Àrea Emprenedoria, Governança i Estratègia de l’Escola de Negocis Vlerick; Johannes Firsbach, president de l’Associació d’Enginyers del Rin del Nord-Westfàlia; Asko Miettinen, professor emèrit de la Universitat Politècnica de Lappeenranta a Finlàndia; Lanfranco Senn, professor de la Universitat Bocconi de Milà i director del Centre de Recerca i Economia Regional de Transport i Turisme (CERTeT); Marc Valax, professor i investigador en Gestió Internacional i Processos d’Innovació a les Pimes; Klaus Lindegaard, professor del Departament de Lideratge i Estratègia de la Universitat del Sud de Dinamarca, i Joan Amorós, secretari general executiu de l’Associació R+D+4i Project Euro - Action Group.

2 MAIG Matinals dels Enginyers: vall d’Olzinelles Comissió d’Esports: Muntanyisme Els enginyers senderistes van tornar a reunir-se el primer dijous de mes amb l’objectiu de realitzar una jornada matinal d’esport. En aquesta ocasió, la caminada va tenir lloc a la vall d’Olzinelles, dins del Parc Natural del Montnegre - Corredor.

FÒRUM DE PATRIMONI INDUSTRIAL Associació del Museu de la Ciència i de la Tècnica i d’Arqueologia Industrial de Catalunya (AMCTAIC) 26 FEBRER Les dones a les colònies tèxtils Assumpta Montellà, historiadora i escriptora d’El silenci dels telers i La maternitat d’eina, va ser la conferenciant. 19 MARÇ Les màquines de vapor a Catalunya Santiago Riera i Conxa Bayó i Soler van presentar el seu nou llibre Les màquines de vapor a Catalunya. 19-21 ABRIL Viatge al patrimoni industrial de Mallorca Els enginyers assistents van passar un cap de setmana a la capital de les Illes Balears, on van visitar Can Ribas, el castell de Bellver, el tren de Sóller, Sa Fabrica Nova o la central tèrmica d’Alcúdia, entre d’altres. 29 ABRIL La industrialització, resultat de l’esperit emprenedor català Francesc Cabana i Vancells, advocat, historiador i premiat amb la Creu de Sant Jordi l’any 1998, va ser el protagonista de la sessió.

dia a dia

26 febrer

VII Fòrum d’Empreses del sector industrial i aeronàutic

Aquest esdeveniment, organitzat anualment per l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeries Industrial i Aeronàutica de Terrassa (ETSEIAT-UPC) per tal d’apropar el món empresarial als estudiants i de fomentar el networking entre empreses, va reunir quaranta-tres companyies i institucions que van aprofitar aquesta setena edició per captar talent. La inauguració va anar a càrrec de Joan Vallvé, degà del COEIC, amb la conferència L’Observatori de la Competitivitat: el perfil de l’empresa catalana competitiva, i Antoni Abad, president de la patronal catalana CECOT, amb la conferència Competitivitat: la visió de l’empresa.

12-14 març

XXIII Fòrum ETSEIB

L’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Industrial de Barcelona (ETSEIB-UPC) fa vint-i-tres anys que organitza aquestes jornades amb l’objectiu d’afavorir la integració a l’entorn empresarial dels estudiants dels darrers cursos, alhora que facilita la creació d’una borsa de treball per a les empreses. Integrant de l’European Career Forums Association (ECFA), juntament amb el Forum Central d’Enterprises de París i el De Studerendes Erhvervskontakt de Dinamarca, el Fòrum ETSEIB va reunir quaranta-una empreses. Com a novetats d’aquest any, cal destacar la participació d’empreses i institucions alemanyes i holandeses.

21 maig

Competitiveness & Quality Commission El 10 d’octubre del 2012, l’AEIC i el COEIC van signar un conveni de col·laboració amb el Col·legi d’Economistes de Catalunya (CEC) per crear la Competitiveness & Quality Commission, una comissió oberta tant a professionals economistes com a enginyers que vulguin aportar i intercanviar coneixements, tecnologies i experiències en l’àrea de la gestió de la competitivitat i la qualitat de l’empresa. L’objectiu d’aquesta iniciativa és aconseguir que la comissió esdevingui un focus d’innovació i de bones

114 JULIOL/AGOST/SETEMBRE 2013

pràctiques en diversos àmbits de la gestió empresarial. Actualment el seu president és Miquel Àngel Estruga (en representació del COEIC i l’AEIC) i el copresident, Xavier Subirats (en representació del CEC), càrrecs rotatoris de forma anual. Durant l’any 2013 ja s’han realitzat diverses reunions, l’última el passat 21 de maig a la seu del Col·legi d’Economistes, i està prevista l’organització conjunta de jornades tècniques, reunions, actes i conferències.

ília i llar

VIU L’ASSOCIACIÓ

ABRIL-JUNY 2013

Programació d’activitats

28 febrer 14 MARÇ 18 MARÇ 18 ABRIL La protecció contra Oportunitats per exeTaller pràctic sobre eficiMillora de l’eficiència incendis amb aigua necutar obra pública a ència energètica energètica en instal· Romania La jornada va bulitzada Panasonic, Sistemes de Calacions tèrmiques dels complir amb l’objectiu En aquest acte, l’empresa lefacció i Climatització, va sectors residencial i d’oferir un paquet sencer de Marioff Hi-Fog va presenpresentar la seva important terciari. Identificació, serveis a Romania per a la tar els sistemes d’extinció innovació amb la introducdetecció i anàlisi de implantació fàcil i còmoda i amb aigua nebulitzada per ció del CRV amb motor solucions la consecució i adjudicació protegir-se contra els incenaccionat amb gas, anomenaLa conferència va complir ABRIL MAIG JUNY d’obres, tant públiques com dis. Aquest dispositiu evita da ECO G. Aquest sistema amb l’objectiu previst d’oferir privades, qualsevol emla propagació foc, INICIAL és es presenta RUTAde CULTURAL: FEM UN TOMB PEL BARRI DE SANT com Iuna TREU PROFIT DEL TEU IPADdel – NIVELL ARA,solució JO QUÈ DIC? HABILITATS CONVERSACIONALS una visió més especialitzada, presa constructora catalana innocu a les persones i no és JUST DILLUNS 8 I 15 D’ABRIL tèrmica integral DILLUNS i es carac10 DE JUNY des del punt de vista del faDILLUNS 13 DE mAIg Com ens pot ser útil un iPad en l’àmbit professional i perUna festa, un dinar, una trobada..., són situacions que ens o espanyola. Els ponents i nociu per al medi ambient. A teritza per aconseguir una bricant europeu aquesta ocasió farem pel barri de sonal? la Podem consultar el correu electrònic; fer cerques poden permetre desenvolupar unalíder conversa. Enraonaren és sisels ensEnrepresentats van una servisita cultural conferència van interveelevada eficiència energètica Sant Just. El punt de trobada serà el carrer Ferran, on temes d’eficiència energètica, i navegar per Internet; realitzar videoconferències i gestió una habilitat social bàsica i una bona base per descobrir els següents: Luis Gabarró, nir: Antonio Eire, director i una disminuciópersones de les amb emisdescobrirem el seu origen com a projecte de modernitzade projectes; crear i gestionar documents de text, taules afinitats per a partir de les identificar quals pot néixeraquells poder d’Endorce Consulting; tècnic de Marioff Hi-Fog, i sionsconstituciode CO2. Elsl’amistat. ponents ció i ampliació de la ciutatJosé durant el període de càlcul i presentacions; emmagatzemar i consultar tuLa conversa ens ajudarà amillora mantenir ien millorar punts de les instal· Cámaras, deSeguidament J/C Cámaaccount nalista. passarem per la van plaça ser de Sant dosJust membres de relacions. Éslacions torials, Francesc PDF o llibres;Menjíbar, gestionar les nostres xarxes socials; les nostres l’ingredient principal de la nostra tèrmiques existents en i la Basílica dels iSants màrtirs Just i Pastor, i farem unSistemes ras; Mihai Mares Simona manager a Barceloportar els números idedelegat l’empresa… vida social. Panasonic, de edificis d’habitatges del secde benvinguda davant del Palau moxó. Després Es recomana cada alumne porti el seu iPad. El taller Necessitem relacionar-nos amb altres persones; la isolitud Mares,refresc de Mares Danilescu na deque Marioff Hi-Fog. Calefacció i Climatització: tor terciari, araproporhotels, anirem al Palau Recasens, al carrer la Palma de Sant Just no ens interessa. Les relacions serà impartit per Jordi Flamarich, consultor en comuniamb els com altres ens & Asociatii, i Javier Díaz Encarna Torrijos, mànager i al carrer Lledó. En acabar, farem un piscolabis final. cació digital. cionen companyia, suport, afecte, alegria, experiència, residències o poliesportius. Gómez, de aVictor nacional d’Enginyeria, i José d’anada Horari: les 18.30Construct. h a la plaça de l’Àngel Horari: de 18.30 a 20.30 h entreteniment…, tornada; totes parts Elsi deponents vanles ser: Albert Preu col·legiat i no col·legiat: 20 € Abdón Rodrigo, guanyem. responsable Preu col·legiat: 25 € / Preu no col·legiat: 28 € Blanco, responsable de l’OfiLloc: seu dels EIC (Via Laietana, 39, Barcelona) Lloc: seu dels EIC (Via Laietana, 39, Barcelona) per millorar les teves de Formació. Al taller, compartirem recursos cina Tècnica de BaxiRoca, i VIATGE ALS ORÍGENS DE LA FAMÍLIA DIJOUS 11 I 18 D’ABRIL La recerca dels avantpassats esdevé un viatge fascinant que ens obre les portes de la nostra història familiar. Aquí descobriràs els llocs on s’amaga la informació, les claus per accedir-hi, les tècniques per gestionar-la i totes aquelles eines que et permetran escriure el primer capítol de les teves arrels familiars. Coneixeràs què és la genealogia i els seus mètodes. El taller serà impartit per Carme Francitorra, llicenciada en Història i especialitzada en la recerca de la història familiar. Horari: de 18.30 a 20.30 h Preu col·legiat: 25 € / Preu no col·legiat: 28 € Lloc: seu dels EIC (Via Laietana, 39, Barcelona) TREU PROFIT DEL TEU IPAD – NIVELL AVANÇAT DILLUNS 22 I 29 D’ABRIL Aprofundirem en les prestacions de l’iPad en l’àmbit professional i aprendrem a crear, gestionar i compartir tota mena d’arxius i documents. Convertirem l’iPad en una eina més per a la nostra feina diària. Cada alumne haurà de portar el seu iPad. S’han de tenir coneixements mínims. El taller serà impartit per Jordi Flamarich, consultor en comunicació digital. Horari: de 18.30 a 20.30 h Preu col·legiat: 25 € / Preu no col·legiat: 28 € Lloc: seu dels EIC (Via Laietana, 39, Barcelona)

Vacances Formació i viatges

l’associació!

TREU PROFIT DE LES XARXES SOCIALS DIJOUS 23 I 30 DE mAIg En aquest taller s’explicarà el funcionament bàsic de Twitter i Facebook i aprendrem a distingir les característiques de cada plataforma per treure’n el màxim profit. També coneixerem com interactuar amb els nostres seguidors i quina és la manera més adient de presentar els nostres continguts. El taller està dirigit tant a persones que fa poc que són a les xarxes socials i volen conèixer tècniques per a una gestió més efectiva dels seus comptes, com a persones que desconeixen totalment aquestes xarxes de relació. El taller anirà a càrrec de mar mampel, freelance community manager. Horari: de 18.00 a 20.30 h Preu col·legiat: 20 € / Preu no col·legiat: 23 € Lloc: seu dels EIC (Via Laietana, 39, Barcelona)

Els millors descomptes TALLER DE CÒCTELS D’ESTIU DIJOUS 30 DE mAIg Ara que arriba el bon temps sempre ve de gust un còctel refrescant i original. Sens dubte, és en els dies càlids i llargs de l’estiu quan ve més de gust prendre una beguda com aquesta en una terrassa després d’un bon dinar amb amics. En aquest taller farem més d’un tipus de mojitos, caipirinhas, raspiroskas i altres còctels exòtics fets amb mango i guaiaba, per exemple. El taller anirà a càrrec del bàrman mauri Jiménez, responsable de Cocktailsperquesi (www. cocktailsperquesi.com). Horari: de 18.30 a 20.30 h Preu col·legiat: 18 € / Preu no col·legiat: 21 € Lloc: seu dels EIC (Via Laietana, 39, Barcelona)

habilitats conversacionals. El taller serà impartit per Sophia Noelia Álvarez, delegada de Blasco, assessora i coach personal. Solutions d’aquesta mateixa Horari: de 18.30 a 20.30 h Preu col·legiat: 10 € / Preu no col·legiat: 13 € empresa. Lloc: seu dels EIC (Via Laietana, 39, Barcelona)

FOTOGRAFIA DE VIATGES DIJOUS 13 I 20 DE JUNY De cara a l’estiu, i pensant en els viatges programats per les vacances, aprendrem les claus per fer les millors fotografies. Parlarem de diferents temes que ens faran treure-li tot el profit a la nostra càmera. També repassarem fotografies dels “mestres”, que ens inspiraran abans de fer les maletes. Aquest curs requereix tenir coneixements d’informàtica. Cada participant ha de portar a cada sessió la càmera digital i, si és possible, el llibre d’instruccions. El taller serà impartit per Esther Navalón, diplomada en disseny gràfic i fotògrafa autodidacta. Horari: de 18.30 a 20.30 h Preu col·legiat: 25 € / Preu no col·legiat: 28 € Lloc: seu dels EIC (Via Laietana, 39, Barcelona)

Descobreix-los ara!

Compres

Oci i activitats

Salut i bellesa

Família i llar

Per a més informació: T. 932 957 804 Per a més informació: a/e: atencioeic@mail.eic.cat www.eic.cat Tel. 933 192 304· a/e: viula@serveis.eic.cat · www.eic.cat

Formació

l’associació!

dia a dia

ÀMBIT TERRITORIAL 18 març

17 abril

Visita al Centre de Tractament de Residus

Visita a les obres de la futura estació de Ca n’Oriac

Delegació del Vallès

Delegació del Vallès Membres de Junta de la Delegació del Vallès van assistir a la visita que va fer Santi Vila, conseller de Territori i Sostenibilitat, a les obres de perllongament de la línia dels FGC a Sabadell, a la zona de Ca n’Oriac. 4 abril

Una vintena de companys van poder visitar el Centre de Tractament de Residus, construït fa dos anys i que tracta els residus per obtenir-ne materials recuperables mitjançant tractament mecànic-biològic. Es va visitar l’interior de les naus: les oficines de control, la nau de recepció i descàrrega, de pretractament, d’estabilització de rebuig i refinació, de tractament d’aires fins a arribar a la fase final d’estabilització de la matèria orgànica.

Procediments simplificats de certificació energètica en edificis existents Delegació del Vallès L’objectiu d’aquest curs és introduir els tècnics en aquests nous procediments de certificació energètica, CE3 i CE3X, que obren un ventall d’oportunitats de negoci relacionats amb el concepte de rehabilitació energètica.

18 ABRIL

25 abril

XIV edició del Fòrum Industrial de l’Escola Politècnica

Noves solucions energètiques en el camp de la

Superior

climatització Demarcació de Girona Lumelco, referent en els sectors de la climatització, la calefacció i l’energia solar, i ATECYR oferiren als col·legiats una jornada orientada a divulgar i impulsar coneixements tècnics i científics aplicats a la climatització, calefacció, ventilació i refrigeració, així com aquells coneixements d’enginyeria relacionats amb el medi ambient i l’ús racional de l’energia.

Demarcació de Girona La Demarcació va participar en aquest acte que manté viu el vincle entre universitat i empresa. Durant el transcurs de la jornada els estudiants van tenir l’oportunitat d’apropar-se a l’estand del Col·legi per conèixer la seva estructura, els serveis que els pot oferir, les funcions que li són pròpies i les activitats que s’hi organitzen. Al final del dia es va celebrar el tradicional sorteig entre els socis escolars d’un viatge en globus.

116 JULIOL/AGOST/SETEMBRE 2013

4 abril Taller d’orientació professional per a socis escolars Demarcació de Girona Una vintena d’estudiants de cinquè de la llicenciatura d’Enginyeria Industrial a l’Escola Politècnica Superior van participar en aquest taller organitzat amb el Servei Municipal d’Ocupació de l’Ajuntament de Girona per assessorar-los en la seva pròxima incorporació al mercat laboral.

CMY

11 abril

26 març

Presentació de l’Observatori de la Competitivitat a Vic

Signatura del conveni de col·laboració amb la Unió

Demarcació de la Catalunya Central

AAFF

L’acte va comptar amb Josep Alabern, president de la Demarcació de la Catalunya Central, i el degà Joan Vallvé. Un debat sobre l’empresa competitiva en època de crisi moderat per Josep Pujadas, enginyer industrial, i en què van participar: Guerau Carné, director general d’Array Plàstics; Miquel Garcia, director general de La Farga Lacambra; Ramon Altés, gerent de Numa Industrial, i29/04/13 Ferran Debant, president del Grup Tae2PE 195*132.pdf 6 20:28 lus. Va cloure l’acte Josep M. Vila d’Abadal, alcalde de Vic.

Empresarial de l’Anoia Demarcació de la Catalunya Central El president de la Demarcació de la Catalunya Central, Josep Alabern, i el president de la Unió Empresarial de l’Anoia (UEA), Ramon Felip, van signar un conveni de col· laboració amb l’objectiu de promoure la relació entre ambdues institucions i realitzar accions conjuntes en benefici tant dels col·legiats de la comarca de l’Anoia com dels socis de la UEA. 2 març Excursió al delta de l’Ebre Demarcació de la Catalunya Central La Demarcació va organitzar una excursió al delta de l’Ebre, on els col·legiats i les seves famílies van gaudir de la visita a MónNatura Delta de l’Ebre abans d’anar a fer una arrossada a Deltebre.

FONAMENTS ESPECIALS EN

PETITS ESPAIS Treballem en condicions molt estrictes d’espai

Certificat núm. ES11/9905 de compliment dels requisits de la Norma ISO 9001:2008. Membre protector de l'associació de consultors d'estructures. Màxima classificació com a contractista d’obra per l’administració amb categoria K02E de “Sondeos inyecciones y pilotajes”, i la categoria K01D de “Cimentaciones especiales”.

Visita’ns a www.2pe.bi

93 763 26 99 / 660 484 072. Mail: 2pe@2pe.biz Av. Maresme 9. 08396 Sant Cebrià de Vallalta.

volem +

EN FAMÍLIA

Els bombetes al Lleida Expotren 2013 El passat dissabte 23 de març, els petits enginyers i enginyeres van endinsar-se al fantàstic món dels trens amb una visita als tallers de l’Associació per a la Reconstrucció de Material Ferroviari (ARMF) i al saló Lleida Expotren 2013.

oan Tatjer i Josep M. Rovira, de la Subcomissió Engitren dels EIC, van enriquir la visita guiada dels més petits i acompanyants amb les seves explicacions. Raül Valls, director i editor de la revista Mástren i col·laborador d’Engitren, també va participar-hi activament. De bon matí, el grup va sortir de Barcelona en direcció a les instal·lacions de l’ARMF situades al pla de Vilanoveta. Els bombetes van visitar l’únic taller de l’Estat espanyol on es repara i es restaura material ferroviari històric i que, a més, compta amb diverses locomotores antigues de vapor, dièsel i elèctriques, que durant aquell dia van funcionar i amb el seu soroll i el fum van deixar a tots bocabadats. Durant la visita també van poder admirar la locomotora Mataró, el primer tren de la península Ibèrica, una reproducció de l’any 1948 que habitualment s’exposa al Museu Ferroviari de Vilanova i que va viatjar fins a Lleida per ser present al saló Lleida Expotren 2013. Després de dinar, li va tocar el torn al Saló del Modelisme i Turisme Ferroviari de referència a Espanya. Els petits visitants van poder admirar maquetes de tren en funcionament amb tots els seus accessoris i, fins i tot, les van poder manipular. En l’edició d’aquest any, la casa Märklin va ser present amb un estand anomenat Märklin My World, on els bombetes van gaudir construint casetes i jugant amb els trens.

118

JULIOL/AGOST/SETEMBRE 2013

Aniversaris del TERCER trimestre

FELICITATS BOMBETES!

Berta Sunyer Ducet

Víctor Vallvé Valer

Emma Sánchez

Jofre Cot Guilera

Martí Avellà Mouriño

Emma Escudé Guasch

CB48-3744

CB01-1850

Scheepers

CB80-15620

CB21-9860

CB44-3109

02/07/2010

07/07/2010

CB68-8048

14/07/2009

24/07/2007

27/07/2011

13/07/2005

Àlex Fusté Acuña

Eugeni Cabrero Arcas

Deborah Zaldívar Torelló

Manel Villena Sellés

Roger Vilà De las Heras

Blai Xalabarder Cortès

CB84-10535

CB23-2064

CB72-10647

CB08-5349

CB57-2619

CB20-11662

31/07/2006

05/08/2002

05/08/2013

08/08/2006

09/08/2008

18/08/2006

Adrià Làzaro Ripoll

Mireia Ferraté Lara

Aldo Blanch Crespán

Jaume Agustín Portilla

Ariadna Ollé Rovira

Martina Vaquer Arumí

CB78-3221

CB75-17650

CB60-10436

CB69-17567

CB431-6163

CB39-10430

22/08/2005

26/08/2008

31/08/2004

04/09/2005

13/09/2000

16/09/2008

Jordi Greoles Cano

Ferran Villà Alsina

Ariadna Vega Serra

Marc Vilanova Brunet

CB40-9008

CB92-12720

CB56-4133

CB38-14850

23/09/2001

26/09/2004

29/09/2010

30/09/2009

Tel.: 932 957 804 · http://clubbombeta.eic.cat

encara no coneixes el blog dels bombetes? FULLS dels Visita’ns a http://enginyersclubbombeta.wordpress.com ENGINYERS 119

i PARTICIPa-hi!

volem +

VIU L’ASSOCIACIÓ

Consulta l’agenda dels cursos de Viu l’Associació al nostre web www.eic.cat

IV Cursa Intercol·legial El passat dissabte 27 d’abril es va celebrar al Port Olímpic de Barcelona la quarta edició de la Cursa Intercol·legial, una jornada que tot i estar marcada per la pluja va aplegar més de 350 participants provinents de tretze col·legis professionals. Units per l’esport, els corredors van recórrer 10 quilòmetres en les categories júnior, sènior i veterà, i 5 quilòmetres en la infantil. Aquest any, l’organització va comptar amb la col·laboració de l’Associació Intercol·legial de Col·legis Professionals de Catalunya, “la Intercol·legial”; l’Ajuntament de Barcelona i el patrocini i la col·laboració d’empreses importants.

Podi Infantil Masculí 1. Xavier Ventayol Farra (Col·legi de Geòlegs) 2. Enric Ayala Bañeres (Col·legi d’Enginyers Industrials) 3. Toni Gali Gimeno (Col·legi d’Advocats)

Treu profit del teu iPad 8 i 15 d’abril

Jordi Flamarich, consultor en comunicació digital especialitzat en noves formes de narrativa i continguts per a dispositius mòbils, va impartir aquest taller pensat per exprimir al màxim les possibilitats d’un iPad.

Podi Adult Masculí 1. Bernat Monter Prat (Col·legi d’Arquitectes) 2. Josep Boada Batalla (Col·legi d’Advocats) 3. Haritz Salvado Ulazia (Col·legi d’Advocats)

Viatge als orígens de la teva família 11 i 18 d’abril

Podi Infantil Femení 1. Clara M. Aulinas Prat (Col·legi d’Advocats) 2. Alicia Corta Alonso (Col·legi de Veterinaris) 3. Laia Folch Palmés (Col·legi d’Enginyers Industrials)

120

JULIOL/AGOST/SETEMBRE 2013

Podi Adult Femení 1. Elena Villanueva Romero (Col·legi de Veterinaris) 2. Eva Vallcanera Ambiela (Col·legi de Farmacèutics) 3. Luz Marina Velásquez Puentes (Col·legi de Psicòlegs)

Carme Francitorra, mestra de vocació i de professió i llicenciada en Història, s’ha especialitzat en la recerca de la història familiar. Aquest taller va ajudar els participants en la recerca dels seus orígens.

IMMOBLES Es ven/lloga plaça de pàrquing al carrer Balmes, 340, cantonada Pàdua (zona Sarrià - Sant Gervasi) per a cotxe gran. Preu venda: 45.000 €; preu lloguer: 150 €/mes. Tel. 609 674 211 (Carmen). Parcel·la en venda a 15min del centre de Barcelona, de 1.300 m2. Apta per a la construcció d’un xalet. Actualment hi ha una casa de 125 m2 i tots els subministraments. Ubicada en una urbanització a la part de muntanya de Badalona, barri el Canyet. A prop de la B-20 (ronda de Dalt) i de la C-31. Preu: 360.000 €. Tel. 666 411 095.

Llogo una plaça de pàrquing al carrer Emancipació i una altra al carrer Dalmases (zona Bonanova). Ambdues per a cotxe gran. Tel. 666 554 025. Es ven àtic al carrer Alfons XII de Barcelona, tocant a Travessera de Dalt. Compta amb 170m2 de superfície útil i dues terrasses amb un total de 116 m2. Disposa de gran saló - menjador, cuina, tres habitacions, dos banys i traster. Tel. 609 725 193 (Carles).

Llogo apartament al barri antic de Mercadal (Menorca) per setmanes o quinzenes. Dues habitacions dobles, dos banys, cuina-menjador i terrassa. Preu per dia: juny i setembre, 50 €; juliol, 60 €, i agost, 70 €. Tel. 934 514 510 / 670 455 052 (Manuel). Es lloguen dos apartaments a Menorca, situats al mateix edifici d’una urbanització de luxe amb vistes al terme municipal de Sant Climent (cala Canutells), a 10 min de Maó i a 5min de l’aeroport. Es lloguen per setmanes, quinzenes o mesos. Apartament en planta baixa amb tres habitacions per a set persones i apartament dúplex amb quatre habitacions per a vuit persones. Ambdós disposen de cuina americana, sala, menjador, dos banys, terrassa i pati, i parament de la llar. Aparcament exterior, piscina comunitària i altres serveis. Preu: a convenir. Tel. 620 214 161.

Es lloguen despatxos totalment equipats amb tots els serveis en una de les millors àrees de negoci de Barcelona (Via Augusta - Diagonal). Preu: des de 350 € al mes. Tel. 932 413 700.

Es lloga pis sense mobles de 60 m2 al carrer Compte Borrell de Barcelona, a prop de la Gran Via i del metro Urgell. Preu: 700 €/mes. Tel. 630 971 868. Llogo apartament equipat a Calella de Palafrugell. Tres habitacions, tres banys, menjador sala d’estar i amb vistes al mar. A 200 m de Port Pelegrí i a 5 min a peu del centre de Calella. Preu per setmana: juny, 590 €; juliol, 620 €; agost, 750 €. Tel. 618 316 103.

Llogo pis de 70 m2 amb tres habitacions al carrer Joan Güell amb Travessera de les Corts de Barcelona (al costat del metro L3 Les Corts). Molt assolellat i amb ascensor, calefacció i aire condicionat. Preu: 850 €/mes. A/e: cfinom@ gmail.com.

Es lloga pis al carrer González Tablas de Barcelona. De 130 m2, quatre habitacions i amb calefacció i aire condicionat, pàrquing, cuina i banys reformats, parquet, gran zona verda comunitària i terrassa davant i darrere. Bones

vistes i claror. Preu: 1.600 €/mes. Tel. 600 069 759 (Antoni).

Es lloga àtic a Riudecanyes, al Baix Camp (Tarragona), a 12 km de Reus i 11 km de Cambrils. Són 65 m2 amb dues habitacions, menjador, cuina, terrassa i bany. Situat a la plaça de l’Ajuntament, al centre del poble, molt assolellat i totalment moblat i amb tots els serveis. Preu: 300 €/mes (tot l’any); també per temporada, però preu per concretar. Tel. 609 355 007 / 629 539 888 (Diego i Pepita).

Es ven o es lloga casa de pedra a Bellver de Cerdanya. 80 m2 distribu¨ts en dues plantes. Planta baixa amb tres habitacions dobles i dos banys complets, i primera planta amb un saló amb xemeneia i cuina office. Tot exterior. Terreny de dos nivells: 500 m2 i 600 m2. Orientat al Cadí. Tel. 932 037 089 (Josep Maria o Elena).

FULLS dels ENGINYERS

121

volem +

VEHICLES

ALTRES

Es ven Audi A6 AllRoad 4.2 FSI Quattro tiptronic de 350 CV i 150.000 km. Any 2007. Tapisseria de cuir, climatitzador, navegador/àudio, fars de xenó, ordinador, càmera pàrquing, alarma, volant multifunció, telèfon integrat, sensors de pluja, airbags i carregador de CD. Impecable. Preu: 25.000 € (IVA inclòs). Tel. 639 712 029 (Dídac).

Es ven Kia Sportage Concept 2.0, 4x2, cinc portes i gasolina. Amb 36.000 km i tres anys d’antiguitat. Totes les revisions en concessionari. Garantia oficial de 2+2 anys. Regalo Tom Tom. Sempre al garatge. Impecable. Preu: 9.700€. Tel. 618 277 223 (Josep Lluís).

Es ven Toyota Land Cruiser 3.0 D4D VX amb 77.000 km, sis marxes i bola de remolc homologada. Sempre en garatge. Revisions en concessionari. Preu: 19.300 €. Tel. 629 741 362 (Adolfo).

Llogo vaixell ideal per a càmping nàutic (4 pax). Totalment equipat amb cuina de gas, WC, ràdio VHF, GPS i teca. Motorització nova (2x150). Es lloga per mesos: juliol, agost i setembre. Es requereix titulació PER. Tel. 609 080 350 (Emilio).

OPORTUNITATS PER EXECUTAR OBRA PÚBLICA A ROMANIA Endorce Consulting, JC Consulting i Mares/Daniliescu Asociados ofereixen un paquet sencer de serveis a Romania per a la implantació fàcil i còmoda, i la consecució i adjudicació d’obres, tant públiques com privades, de qualsevol empresa constructora catalana o espanyola. Fons de la Comunitat Europea, Crèdits BEI i Crèdits FERD.

Especialistes en formar UTE’s amb empreses locals. Selecció de les empreses i formalització.

Especialistes en la preparació d’ofertes tècnico-econòmiques

CONTACTE Si vols contactar amb els Fulls dels Enginyers per posar un anunci de compra/venda, suggerir un entreteniment o fer qualsevol proposta, pots fer-ho a través de l’adreça electrònica fulls@mail.eic.cat. Per a canvis d’adreça, posa’t en contacte amb atencioeic@mail.eic.cat. També pots trucar al telèfon 933 192 300.

Especialistes en els aspectes legals d’obligat coneixement per instal·lar-se a Romania i en les claus fiscals per tractar el benefici