Fulls dels Enginyers 286 by Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya

SOM +

Enginyers Fulls dels

octubre · novembre · desembre 2014

La Comissió TIC dels EIC analitza el sector de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació

Catalunya és TIC

El Pacte +Indústria, la resposta catalana a la crisi

La Comissió d’Energia celebra el seu 30è aniversari Fulls dels Enginyers

BORSÍ

Creure. Creure en els negocis és donar-los crèdit.

Document Publicitari

Ens comprometem a respondre Ia teva sol·licitud de crèdit en 7 dies. Ni un dia més. Hi ha una manera molt simple de dir als negocis que hi confiem: donar-los crèdit. Sí, és molt possible que tots els bancs siguem semblants a l'hora de prometre-ho, però això no vol dir que siguem iguals a l'hora de concedir-ho. Nosaltres, per exemple, ens comprometem a contestar la teva petició en set dies laborables. Ni un dia més. També donem crèdit als nostres clients i als que encara no ho són. A més a més, podràs consultar en quin estat es troba la teva petició en tot moment i amb una transparència total

Sabadell Professional �

�

El banc de les millors empreses. I el teu.

abril · maig · juny 2014

a través del nostre web. I això, encara que sembli obvi, no passa en tots els bancs. Deixa'ns dir-te que una bona manera de decidir on vols arribar amb el teu negoci és decidir on vols començar. Per això et convidem a visitar les nostres oficines i preguntar al teu gestor personal la resta d'avantatges que tindràs en demanar-nos un crèdit, encara que ja t'avancem que ell n'és un. Informa't de les condicions a sabadellprofessional.com/creure.

PROJECTE 3.0

JORDI GUIX Degà del Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya

AEIC President: Jordi Renom Sotorra Vicepresident 1r: Jordi Guix i Armengou Vicepresident 2n: Ricardo Granados i García Secretària: Olga Tomás i Huerva

COEIC Degà: Jordi Guix Armengou Vicedegà: Josep M. Rovira i Ragué Secretari: Manuel Casas i Vilella

Demarcacions del COEIC-AEIC Girona: Jaume Masgrau Lleida: Joaquim Llop Catalunya Central: Mireia Félix Tarragona: Lluís Maestre Delegació del Vallès: Francesc Figueras

AEIC - COEIC Director general: Pere Homs Consell de redacció: Jordi Guix, Jordi Renom, Pere Roca i Jordi Vericat Assessora de comunicació: Eva Díaz Coordinació: Anna Carrió Redacció: Anna Carrió, Carles Aluju, Montse P. Creus i Sònia Olivera Publicitat: Pilar Alonso Fotografia: Isabel Marquès i Ester Pérez Broto Disseny i maquetació: Anna Carrió Correcció lingüística: Mercè Molins Impressió: Vanguard Gràfic S.A.

Dipòsit legal: B-40460/92 ISSN: 2013-3332 Administració i distribució: Enginyers Industrials de Catalunya Via Laietana, 39 08003 Barcelona T: 933 192 300 F: 933 100 681 a/e: fulls@mail.eic.cat

Els articles signats no representen l’opinió dels Fulls dels Enginyers.

D’acord amb la Política de protecció de dades de caràcter personal que tenen implantada el Col·legi i l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya, s’informa que, atès que l’anuari és un fitxer que té legalment atribuïda la condició de font accessible al públic i vist que s’està emprant per a activitats comercials, s’explicitarà en el fitxer de manera destacada que dites dades no es podran utilitzar per a finalitats de publicitat o prospecció comercial. No obstant això, tenint en compte que aquest és un dret al qual els interessats poden renunciar, quan un col·legiat i/o associat així ens ho manifesti es farà constar en el fitxer que l’interessat ha informat del seu consentiment perquè s’usin les seves dades per a publicitat o prospecció comercial. Aquest consentiment s’ha de comunicar pels mitjans següents: per correu electrònic a lopd@eic.cat, per fax amb la referència LOPD al 933 100 681 o per escrit adreçat al Col·legi Oficial i l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya amb la referència LOPD a la Via Laietana, 39, 08003, de Barcelona.

FOTO: Ester Pérez Broto

EDITA: Associació/Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya

la Diada de l’Enginyer d’engany us deia que per aconseguir millorar el valor del nostre Col·legi, el valor en definitiva d’estar col·legiat, en els pròxims anys haurem de fer un esforç per saber explicar millor el que som, més que no pas el que fem o el que hem fet. Haurem de reforçar la nostra identitat, mitjançant la comunicació i la transmissió d’aquests valors, per tal que siguin un atractiu i un motiu per estar col·legiat. L’orgull de pertinença a un col·lectiu, especialitzat a posar en comú els seus coneixements i les seves experiències vers el desenvolupament de la tecnologia al servei de la societat, hauria de ser suficient per voler estar col·legiat. Evidentment, més d’un podrà dir que amb això no n’hi ha prou. Si ens posem en una visió empresarial, de mercat, d’un col·legi com una empresa de serveis, és clar que només amb l’orgull de pertinença no en tindrem prou. Però permeteu-me que us digui que amb la visió del Col·legi només com una empresa de serveis tampoc en tindrem prou. Moltes vegades sentim a dir que el Col·legi no fa això o no fa allò altre, o que podria fer moltes més coses pels seus col·legiats. Arguments tots ells sempre carregats de raó però, al meu entendre, mancats de visió col·legial. El Col·legi, som tots! El Col·legi som cada un de nosaltres! I, per tant, la pregunta no només hauria de ser què pot fer el Col·legi per mi, sinó també què puc fer jo pel Col·legi. Saps que en el Col·legi pots trobar companys amb les mateixes necessitats i preocupacions professionals i amb qui pots compartir coneixements i experiències? Saps que amb això no estem parlant del “Col·legi” sinó del “teu Col·legi”? Saps, i ets conscient, que això ho podràs compartir amb companys que tenen el teu perfil professional i uns mateixos valors i amb qui podràs generar confiances i complicitats? Només aconseguirem garantir el futur del nostre Col·legi i fer-lo cada dia més gran si aconseguim que el “nostre Col·legi” sigui cada dia molt més participatiu. Que cada dia cada col·legiat se’l senti molt més seu. Que cada dia cada col·legiat pugui recomanar a altres companys col·legiar-se. Aquesta és la fita que ens hem proposat l’equip de govern a qui vosaltres heu dipositat la vostra confiança. Ara que comencem un nou curs vull aprofitar per animar-vos una vegada més a participar, a col·laborar, a trobar la col·laboració participativa en allò que professionalment us pugui ser de més utilitat. Junt amb tots vosaltres estem segurs que aconseguirem el que ens hem proposat. Moltes gràcies. Fulls dels Enginyers

EDITORIAL

Pere Homs, director general del COEIC

“Els EIC han de continuar sent un referent”

scric aquestes línies després d’haver assumit la direcció general dels EIC, i ho faig amb un doble sentiment: com a privilegi i, alhora, amb un clar sentit de responsabilitat. El meu objectiu és accelerar el procés estratègic de transformació en què està immersa aquesta institució i millorar, amb la col·laboració de tots, el rendiment de l’equip al vostre servei. Al llarg dels anys, els EIC han complert amb diligència la seva funció de regulació de la professió. En els darrers temps, però, pel fet que hagi canviat el nostre entorn de manera radical, i per tal de donar resposta a les necessitats canviants de la professió, hem hagut d’emprendre profunds canvis interns, sovint dolorosos, i ens ha calgut adoptar una orientació i una actitud més proactiva i de servei als associats i col·legiats, que ara hem d’aprofundir.

octubre · novembre · desembre 2014

Els EIC han de continuar sent un referent, actuant amb eficiència, guiant-nos pel rigor i cercant en tot moment l’excel· lència. Valors que, juntament amb d’altres –com ens destacava el nostre degà a la Diada de l’Enginyer d’enguany–, expliquen la nostra professió. Alhora, la crida del nostre president en la mateixa Diada a la participació i implicació per tal de créixer en fortalesa, l’hem de saber acompanyar des dels EIC de capacitat d’escolta i servei i innovació i realisme per l’encaix en els objectius de les nostres institucions. Em disposo, doncs, juntament amb tot el meu equip, a iniciar una nova etapa. I res ens ajudarà més a guanyar-nos el futur que un esforç conjunt i eixamplar l’esperit de col·laboració i treball en equip a tots nivells. Per això, la meva prioritat immediata és escoltar-vos i entendre els reptes i les oportunitats que se’ns presenten, alhora que anem dibuixant i desplegant el nostre curs d’acció. i

PROJECTE 3.0

El bàsquet és més que no pas cistelles i partits. Són les persones que comparteixen l’esforç, que s’emocionen amb una nova jugada i que troben en aquest esport l’energia per continuar. I ÉS QUE EL MÓN ÉS PLE DE BASKET LOVERS.

#BasketLover

BasketLover.es

Fulls dels Enginyers

EDITORIAL

EL SONÒMETRE

LLUÍS MAESTRE President de la Demarcació de Tarragona dels EIC

ChemMed, la química de la Mediterrània. La unió fa la força

ecentment s’ha presentat a Tarragona ChemMed, el clúster industrial, logístic, acadèmic i científic de la química situat a l’àrea de Tarragona. Impulsat per l’Associació d’Empreses Químiques de Tarragona (AEQT) i l’Autoritat Portuària, té l’objectiu principal de promocionar l’atractiu i la competitivitat de l’àrea de Tarragona per a la indústria, la investigació i la logística de la química. A aquestes dues institucions inicials cal afegir la Universitat Rovira i Virgili, com a nucli acadèmic, l’Institut Català d’Investigació Química (ICIQ), el Centre Tecnològic de la Química de Catalunya (CTQC), els governs d’Espanya, la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Tarragona, tretze ajuntaments, quatre cambres de Comerç, sindicats, i un gran nombre d’institucions i organismes que s’han posat d’acord per impulsar ple-

gats el conjunt de possibilitats d’aquesta zona que ja es considera el primer polígon químic de la Mediterrània. Ara cal consolidar la iniciativa, i oferir aquesta zona en el seu conjunt, aprofitant les sinergies que genera i despertar l’interès per un àrea que ofereix totes les infraestructures, les instal·lacions productives i portuàries, indústries auxiliars, centres de recerca i centres de formació que es necessiten per a qualsevol inversió. Com va dir el president Artur Mas en l’acte de presentació del clúster, “estem decidits a convertir Catalunya en un país amigable per als negocis”. Des de la Demarcació de Tarragona del Col·legi d’Enginyers, donem la benvinguda a aquesta iniciativa que permet oferir les possibilitats de desenvolupament i d’inversió, i, en definitiva, de progrés d’aquesta zona. No hi ha cap dubte que la unió fa la força.i

L'ALTAVEU “És interessant que models com l’Areté s’implantin en les organitzacions i que tothom tracti d’absorbir part de la seva essència tant en la feina com en la vida quotidiana. Felicitacions als fundadors.” Clara Mezquita (enginyera industrial col·legiada núm. 21484)

octubre · novembre · desembre 2014

Avantprojecte de llei sobre l’exercici dels col·legis professionals Substituirà l’actual llei de col·legis, i és una prova factible del reconeixement de la Generalitat de Catalunya per la tasca que s’està fent al món col·legial català.

Pla de Doctorats Industrials La Generalitat de Catalunya, en col·laboració amb dotze universitats catalanes públiques i privades, engeguen aquest Pla, que té com a objectiu contribuir a la competitivitat i internacionalització del teixit industrial català.

La formació al Col·legi La proposta formativa del COEIC agafa embranzida aquest quart trimestre del 2014 i ofereix cursos de postgrau i especialització i formació contínua en diferents àmbits d’actuació i d’interès dels enginyers industrials. Pots consultar la informació a update.eic.cat

PROJECTE 3.0

Fulls dels Enginyers

desenvolupament sostenible

DIA A DIA

Més que aigua Talent, coneixement i compromís. Aportem respostes adequades per a una gestió més eficient. Compartim coneixement i generem innovació. Treballem per un futur basat en el compromís i la cooperació.

octubre · novembre · desembre 2014

PROJECTE 3.0

SOLUCIONS INTEGRADES DE L’AIGUA PER A UN DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE

Fulls dels Enginyers

SUMARI

03 Editorial de Jordi Guix, degà del COEIC

34 Reportatge 2PE: “Solucionem problemes a les indústries”

04 Editorial Pere Homs, director del COEIC

32 Opinió Emprendre és aprendre

06 Editorials de les Demarcacions i la Delegació

El degà i el president informen: l’evolució del Projecte 3.0

Reportatge La Comissió d’Energia celebra el seu 30è aniversari

14 El valor d’estar col·legiat Un cas d’emprenedoria

Projecte 3.0 El Pacte +Indústria

Parlem als mitjans

20 Reportatge La Comissió TIC dels EIC

octubre · novembre · desembre 2014

Reportatge Apliter porta la termografia fins a Mart

23 Reportatge Les TIC a Catalunya, una oportunitat de creixement

26 Opinió Reconstrucció de l’Hospital Universitari d’Haití

PROJECTE 3.0

Enginyeries del món Gegants marins

Entrevista Joan Vila: “El repte és dissenyar productes més barats amb el mateix ús”

75 Borsí

74 La Temptació Col·lectius VIP

Viu l’Associació Ofertes i serveis per als EIC

Reportatge AESA reivindica l’eficiència energètica

40 Centre Tecnològic de Catalunya: ASCAMM

44 Reportatge NIPSA, valor afegit en enginyeria

Opinió Construcció modular amb estructura de fusta

64 60 El visat del COEIC

56 Serveis Ocupacionals El que puguis fer avui no ho deixis per demà. La procrastinació

51 AQPE Certificació de persones?

Mútua dels Enginyers Opinió financera

CEEC El Clúster d’Eficiència Energètica celebra la Nit de l’Eficiència

El dia a dia dels EIC

58 Has de saber L’actualitat de les nostres institucions i dades d’interès

54 Caixa d’Enginyers potencia el finançament a les empreses

52 DGNB LIDL construeix a Múrcia una gran plataforma logística amb precertificació DGNB plata

Fulls dels Enginyers

EL DEGÀ I EL PRESIDENT INFORMEN

El projecte 3.0 en marxa

l Projecte 3.0 està constituït per trenta programes que corresponen als trenta punts que la candidatura de l’actual Junta Directiva i de Govern van proposar desenvolupar. En realitat constitueixen una proposta de canvi de les estructures i l’orientació de les activitats de les nostres institucions d’acord amb les línies que es van traçar en el Pla director de l’any 2011. En aquest sentit, el Projecte 3.0 és un projecte de gestió del canvi que ens hem compromès a realitzar. A començament d’aquest any es va constituir una comissió delegada per dur a terme aquest projecte; comissió constituïda pels deu companys que lideren un o més dels trenta projectes abans esmentats i presidida per mi com a director del Projecte 3.0. Com fàcilment es pot imaginar, els trenta projectes no són independents, sinó que estan fortament relacionats entre ells. És per això que l’estratègia del seu desenvolupament passa per prendre decisions en diverses voltes i per establir una adequada priorització en la seva execució. A pesar de la urgència de molts temes, el Projecte no es pot fer en dos dies, ni en dos mesos, ni en dos anys. El conjunt s’ha d’anar perfilant com el qui fa una escultura: aquesta no està acabada fins que no es dóna l’últim cop amb el cisell, però va prenent cos des del primer dia. Per això cal un fort lideratge dels membres de la comissió, mètode i disciplina. Però el més important en un projecte d’aquest tipus és la participació i la transparència. Una gestió del canvi no es pot fer des d’un grup tancat, per bo i compromès que sigui.

octubre · novembre · desembre 2014

Ha de saber escoltar i contrastar les seves anàlisis i les seves propostes amb el màxim possible de companys i d’experts en la matèria corresponent. Un projecte de gestió del canvi arriba a bon port si s’aconsegueix la complicitat del màxim dels implicats. En aquest sentit, s’estan realitzant presentacions a diversos col·lectius: comissions, demarcacions, grups d’interès, etc. S’ha decidit fer, també, una sessió informativa i de debat trimestral sobre els diversos projectes en marxa per tal de recollir el màxim d’aportacions, canalitzades a través dels membres de la Junta de Representants i dels presidents de les comissions. La transparència també és fonamental. Per això, tota la informació del Projecte, aprovada per la Junta Directiva i de Govern, estarà disponible en el nostre portal web. Així mateix, les sessions informatives i de debat, abans esmentades, seran gravades en vídeo i estaran disponibles en el nostre portal web a fi de poder recollir també aportacions de tots els companys que vulguin fer-ho sobre els temes debatuts. Les aportacions es podran fer per escrit a una adreça de correu electrònic específica per a aquest tema (transparencia.comunicacio@ eic.cat). La primera d’aquestes sessions informatives es farà el mes d’octubre d’enguany i tractarà dels quatre projectes següents: pla de comunicació, equilibri pressupostari, enginyers desocupats i AQPE. Actualment, hi ha iniciats vint projectes dels quals vuit tenen propostes que s’estan implementant en primera fase. Des d’aquí us animo a participar-hi ja que la vostra implicació és la que farà possible que el Projecte 3.0 arribi al bon port que tots desitgem. i

Josep M. Vilà Enginyer industrial col·legiat núm. 2619 CONTACTE @jm.vila@enginyers.cat

PROJECTE 3.0

2014: Evolució del Projecte 3.0

Previst 2014

Realitzat

FASES Anàlisi

Proposta

Aprovació

Implantació

Avaluació

(20%)

(10%)

(50%)

(10%)

Pere Roca 22. Pla de Comunicació 23. Fulls dels Enginyers Oscar Gimeno 18. Equilibri pressupostari 19. Pla de negoci 21. Sistema de governança Carles Albà 3. La Mútua i la Caixa 7. Empresa Adherida 10. Serveis Ocupacionals Narcís Armengol 4. Relacions Internacionals 14. Internacionalització 29. Enginyers expatriats Guillem Boira 2. Demarcacions 11. Formació 24. Connectivitat i networking 25. Participació a distància Llum Llosa 5. Administracions públiques 9. Món universitari Norbert Larriba 13. Enginyers desocupats suport 28. Eng. desocupats prioritat 15. Emprenedoria Cristina Soler 8. Empreses del sector industrial 26. Comissions Esther Tomàs 12. AQPE 30. Exercici lliure 17. RCP Ferran Ramon 27. Prejubilats i jubilats Degà i president 1. Ser referents 6. Liderar la unió dels enginyers 16. Síndic o defensor 20. Estructura interna

Fulls dels Enginyers

EL VALOR D’ESTAR COL·LEGIAT

FOTO: Arxiu

Un cas d’emprenedoria

“Des que som Empresa Adherida, la nostra relació amb el COEIC és més fluida”

urant els anys que vaig cursar la carrera d’enginyer industrial, quatre companys de classe ens reuníem al despatx del meu pare i pensàvem quina empresa podíem crear. Devia ser cap al 1992, l’any olímpic. Vam acabar la carrera i cada un de nosaltres va trobar feina en diferents empreses i sectors, però les reunions per muntar empreses i les ganes continuaven intactes. Va ser finalment l’any 2000 quan vam decidir tirar endavant el projecte d’Espacio Solar, una empresa que començava amb quatre idees de productes

octubre · novembre · desembre 2014

sobre el paper i res més. Com és habitual, el finançament inicial va venir de fools, friends and family, que ens va permetre dissenyar els productes i sortir a vendre en una fase inicial. Amb tot això, els quatre enginyers socis fundadors érem tots col·legiats al COEIC, però realment no fèiem ús de cap dels serveis que el Col·legi oferia, ja que cap de nosaltres visava projectes, que era un dels serveis essencials del Col·legi. Sense saber molt bé el motiu, tots vam continuar pagant les quotes durant molts anys. Potser era per tenir la sensació de pertànyer a un col·lectiu?, o per un tema de corporativisme?, o potser era per la cobertura de la Mútua?

PROJECTE 3.0

Joaquim Calsina

Enginyer industrial col·legiat núm. 8898 CONTACTE

@ jcalsina@espaciosolar.com

Tot va canviar el dia que per casualitat vaig seure al costat del director general del COEIC en aquella època, Antoni M. Grau, en una reunió de Foment del Treball de Catalunya. L’Antoni em va explicar tot el que s’estava fent al Col·legi: la nova revista corporativa, l’Empresa Adherida, Enginova… I aquella nit, a casa, vaig decidir fullejar la revista del Col· legi. Em vaig adonar que havia canviat molt el format i el contingut. L’endemà vaig trucar a l’Antoni M. Grau per comunicar-li que volíem adherir-nos com a empresa. Va ser a partir de llavors que vam començar a tenir una relació més fluida amb el Col·legi i vam descobrir serveis que no havíem fet servir mai. Com a empresa adherida ens van publicar un article a la revista i hem organitzat jornades de vendes amb els distribuïdors de l’empresa a les sales del Col·legi. Inclús recordo que vaig poder oferir als meus distribuïdors preus a hotels de la zona que tenien acords amb el COEIC. En un moment determinat que buscàvem finançament per a la nostra internacionalització, i ja desesperats de trucar a bancs,

business angels, etc., i visitar-los, vam parlar amb la gent d’Enginova del COEIC. Enginova amb Keiretsu Fòrum organitzen una jornada exclusivament per a enginyers que busquen finançament. Vam decidir presentar-nos-hi i gràcies a aquesta jornada vam aconseguir finançament de Caixa Capital Risc i d’ENISA a Madrid. Sense aquest suport especial donat pel COEIC als enginyers, nosaltres no hauríem sortit a vendre a l’exterior, i amb el mercat nacional poc recorregut ens hauria quedat. Ara mateix, també estic integrat en el Grup de Treball de la Xina de la Comissió de Política Industrial i Innovació Tecnològica. Som un grup molt dinàmic que intentem fer un pont entre la Xina i Europa inicialment per als enginyers catalans que viuen a la Xina, però després hem anat ampliant serveis a altres àmbits. Recomano a tots els col·legiats que vinguin al COIEC i demanin informació, perquè segur que troben serveis que poden ser molt interessants i productius. I amb les noves juntes ens trobarem amb un COEIC molt més dinàmic i actualitzat que fa alguns anys. i

“En un moment determinat que buscàvem finançament per a la nostra internacionalització, vam parlar amb la gent d’Enginova, que ens van animar a presentar-nos al Keiretsu Fòrum”

Fulls dels Enginyers

PROJECTE 3.0

FOTO: Isabel Marquès

El Pacte +Indústria: la resposta catalana a la crisi Des d’octubre del 2012, el Pacte +Indústria està present en el debat sobre quina ha de ser l’estratègia que cal seguir per lluitar contra la crisi i reactivar la nostra economia.

ón deu institucions centrals en l’economia i la societat catalanes: els sindicats Comissions Obreres i UGT, les patronals FTN i Pimec, les tres grans universitats (UB, UAB i UPC), el Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya, el Col·legi d’Economistes de Catalunya i el Consell de Col·legis d’Enginyers Tècnics Industrials de Catalunya. Deu institucions que s’han posat d’acord per establir un ampli conjunt de propostes que doni un nou impuls a la indústria. Deu institucions que reconeixen que la indústria ha de tenir el paper central en la recuperació de l’activitat econòmica de Catalunya. No hi pot haver una economia forta sense una indústria forta. I un gran acord basat en el consens pot servir de full de ruta als diferents nivells de govern, i sempre amb una perspectiva de llarg recorregut, per tal que adoptin mesures de política econòmica –no només de política industrial– que donin suport a la indústria. Un acord sobre la indústria s’ha de basar en el reforçament de la seva competitivitat. I en el document aprovat per les deu

octubre · novembre · desembre 2014

institucions signants de l’acord s’adopta una noció de competitivitat àmplia i que va més enllà del creixement de la capacitat competitiva en els mercats exteriors. Inclou objectius com els d’incrementar el pes de la indústria, el creixement del pes de l’ocupació industrial i la recerca d’objectius de cohesió social. El Pacte +Indústria ha desenvolupat durant el present curs un conjunt d’activitats de difusió del seu contingut que ha inclòs la presentació d’aquest a la presidenta del Parlament de Catalunya, primer, i a la Comissió d’Empresa i Ocupació del Parlament de Catalunya, després. Cal destacar, també, que s’ha presentat al president de la Generalitat, amb la presència de la màxima representació de les deu institucions signants. La resposta institucional ha estat molt significativa. Tant el conjunt dels grups parlamentaris com el propi executiu van explicitar la voluntat de fer-se seu el contingut del Pacte. I podem afirmar que el Pacte ha servit per impulsar una visió industrialista al conjunt del nostre país. Però voldria insistir en una característica fonamental d’aquest Pacte. No es tracta de postular un programa de política industrial. Es tracta de dotar-se d’un conjunt de propostes de política econòmica gene-

Joan Trullén

President del Pacte +Indústria CONTACTE

@ jtrullent@bcn.cat

PROJECTE 3.0

ral –no només industrial– que doni suport a la indústria. I es tracta de fer-ho cercant el consens. Hi ha hagut acord sobre les 138 propostes per a un nou impuls a la indústria. Les deu institucions comparteixen bona part de la diagnosi que situa la indústria com el motor destacat en la sortida de la crisi. Aquestes institucions propugnaven –i ho han aconseguit– que s’incorpori el Pacte +Indústria dins de l’Acord Estratègic. Però el Pacte va molt més enllà: en el seu vessant temporal, atès que es contempla en un horitzó de llarg termini; i en el seu vessant institucional, atès que va més enllà de l’entramat de competències autonòmiques per situar elements centrals en la política econòmica del Govern central o en polítiques econòmiques de la Unió Europea.

I això ha estat possible perquè s’ha adoptat no una visió microeconòmica típica de la política industrial convencional, sinó una visió macroeconòmica que inclou instruments tan importants com els de naturalesa financera o fiscal. Inclou, també, una visió infraestructural que va més enllà de l’àmbit territorial de Catalunya, i que s’endinsa en propostes d’articulació amb la resta d’Espanya i d’Europa. El Pacte per a la indústria a Catalunya constitueix, doncs, una eina important que pot ser utilitzada amb profit en els pròxims anys pels diferents nivells de govern per donar un nou impuls industrial que situï la indústria en el lloc central que li correspon a un país industrialista com Catalunya. i

“Són deu institucions que reconeixen que la indústria ha de tenir el paper central en la recuperació de l’activitat econòmica de Catalunya”

Fulls dels Enginyers

PARLEM ALS MITJANS

Aquest estiu hem tingut intervencions en diferents mitjans de comunicació, entre els quals destaquen: La Vanguardia, TV3, 8TV, Catalunya Ràdio i Onda Cero. Un cop més ens consolidem com a referents d’opinió en l’àmbit de l’enginyeria.

30 maig · Televisió de Catalunya · Telenotícies Vespre Cultura · Premi a Els matins de TV3 per la divulgació de l’enginyeria per part del Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya. 3 juny · Televisió de Catalunya · Els Matins Societat · Reconeixement del Col·legi d’Enginyers a Els matins de TV3. 8 juliol · 8TV · 8 Al Dia Societat · El jutjat de Benidorm ha obert una investigació per aclarir les causes de l’accident en una atracció al parc Terra Mítica en què un jove va morir. Declaració de Jordi Pedrerol, enginyer industrial membre del COEIC.

3 abril · El Periódico de Catalunya A les dues, la rentadora. 15 juny · Segre Enginyers a Tremp. 17 juny · El Periódico de Catalunya Innovació · 30 anys d’energia al Col·legi d’Enginyers. 30 juny · La Vanguardia No sap fer més el Ministeri? José M. García Casasnovas, president de la Comissió d’Energia. 1 agost · Tecno Energia Schneider Electric presenta las claves de la gestión de las smart grids. 13 agost · Expansión Fons d’Enginyers estudia siete nuevas start up para invertir el año que viene.

octubre · novembre · desembre 2014

1 juliol · Catalunya Ràdio · El matí de Catalunya Ràdio Economia · Avui comença a funcionar un nou model de facturació de la llum. Declaracions d’Antoni Tahull, membre de la Comissió d’Energia del COEIC. 17 juliol · Onda Cero Pont Barcelona-Madrid. Intervenció d’Antoni Tahull, membre de la Comissió d’Energia del COEIC.

PROJECTE 3.0

21 maig · Universitat Politècnica de Catalunya Segon Speed-Networking universitatempresa de l’Escola d’Enginyeria de Terrassa. 26 maig · Blog de la Salle Technova Barcelona Entrega de premis concurs Fem Indústria. 2 juny · Xarxanet Projecte Areté: un model de relació entre persones, empresa i societat. 3 juny · Equipos & Talento Viuing, ganador del premio Fem Indústria 2014, De una idea a una realidad. 12 juny · Universitat Ramon Llull Núria Coronas, de l’IQS, guanya el Premi a la Creativitat per a Joves del Col·legi i l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya. 30 juny · La Vanguardia ¿No sabe hacer más el Ministerio? José M. García Casasnovas, president de la Comissió d’Energia. 3 juliol · Energelia Schneider Electric presenta las claves de la gestión, el control y las aplicaciones de las smart grids.

3 juliol · Energética Los avances tecnológicos en smart grids y su impacto en la red eléctrica y la sociedad. 4 juliol · Eseficiencia II Congreso Smart Grids recibe más de 60 propuestas de comunicación. 4 juliol · Esmarcity.es Más de 60 propuestas de comunicación para el II Congreso Smart Grids. 4 juliol · Casadomo Más de 60 propuestas de comunicaciones para el II Congreso Smart Grids. 4 juliol · Presspeople Schneider Electric presenta las claves de la gestión, el control y las aplicaciones de las smart grids. 4 juliol · Interempresas Schneider Electric presenta las claves de la gestión, el control y las aplicaciones de las smart grids. 9 juliol · Eseficiencia Schneider Electric participa en la II Jornada sobre Smart Grids. 24 juliol · Presspeople Barcelona commemora el 90è aniversari del primer tram de metro, inaugurat el 1924.

Fulls dels Enginyers

REPORTATGE

A la foto, alguns dels membres de la Comissió TIC dels EIC.

PERE BOTELLA Enginyer industrial col·legiat núm. 3859

PERE PUIGDOLLERS Enginyer industrial col·legiat núm. 5570

JOAN VERDAGUER Enginyer industrial col·legiat núm. 6530

JOSEP AMAT Enginyer industrial col·legiat núm. 2394

ÀNGEL ROSET Enginyer industrial col·legiat núm. 1595

JOAN GIRÓ Enginyer industrial col·legiat núm. 2583

JAUME BIGAS Enginyer industrial col·legiat núm. 16680-I MIQUEL OBRADORS Enginyer industrial col·legiat núm. 3517

octubre · novembre · desembre 2014

SOM ENGINYERS

TEXT: Anna Carrió · FOTO: Isabel Marquès

La Comissió TIC dels EIC

Les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) són part vertebradora del teixit industrial català i de la seva competitivitat, i els enginyers industrials tenen un paper molt important en aquest sector, que evoluciona a una gran velocitat.

ROGER BAIG Enginyer industrial col·legiat núm. 12856

XAVIER PI Enginyer industrial col·legiat núm. 7785

urant els darrers anys, un dels objectius d’aquest grup d’enginyers i enginyeres és engrandir la comissió com a punt de trobada per compartir experiències, promoure l’ús de les TIC a les empreses i a la societat en gene· ral, i impulsar projectes col·laboratius entre empreses dels diferents clústers. Tenint en compte la integració d’aquestes tecnologies en els diversos processos de ne· goci, apunta Miquel Obradors, president de la Comissió de les TIC, al COEIC s’han format grups de treball amb diferents comissions, com Embedded Systems, Smart Cities, Smart Grids o Ro· bòtica, amb la participació de membres de la Comissió. “Un sector tan potent com el de les TIC, motor del país, amb un volum d’ac· tivitat a Catalunya de més de 15.000 milions d’euros, més de 150.000 treba· lladors i amb una taxa d’atur de només el 5% i escaig, mogut fonamentalment per enginyers, ha de tenir un posicionament clar per part de l’Associació/Col· legi”, explica Xavier Rovira. “La Comissió permet als seus membres estar en contacte amb professionals que estan en actiu en el sector TIC, i informa de tendències tecnològiques o lidera projectes d’alt valor afegit”, apunten Jordi Bastida i Jaume Bigas. “Treballem per potenciar l’ús de les TIC, convençuts que els èxits de les empreses del nostre entorn ajuden a obtenir l’èxit de les em· preses d’altres sectors”, afegeix Josep Amat. “Són una eina fonamental per a la competitivitat” assenyala Alexandre Blasi, que remarca també la proximitat de les TIC amb l’enginyeria i la tasca de la Comissió a l’hora de buscar sinergies entre els diferents camps de coneixement. “Les TIC cada dia són més presents a les nostres vides, tant en l’àmbit professional, a casa o en les nostres comu· nicacions o organització personal”, comenta Ana Pardo. I segons Josep M. Vilà: “L’ús eficaç de la tecnologia, amb fort impacte social, ha estat sempre en el punt de mira dels enginyers, des de les màquines de vapor al segle XIX fins a les TIC al segle XXI”. Per entendre la situació actual de les TIC, Joan Tubau i Joan Munt han actuat com a comissaris en la creació de l’exposició de la informàtica al Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya (mNACTEC) a Terrassa. Per la seva ban·

Fulls dels Enginyers

REPORTATGE

JOAN MUNT Enginyer industrial col·legiat núm. 3516

ALEXANDRE BLASI Enginyer industrial col·legiat núm. 3631

JOAN TUBAU Enginyer industrial col·legiat núm. 5557 ANNA PARDO Enginyera industrial col·legiada núm. 16058

XAVIER ROVIRA Enginyer industrial col·legiat núm. 4891 JORDI BASTIDA Enginyer industrial col·legiat núm. 4891

da, Pere Puigdollers afegeix que al final de la seva vida professional es vaig incorporar a la Comissió de les TIC per aportar els coneixe· ments que la seva experiència professional li havia donat i per seguir entre companys en actiu que el posessin en contacte amb les noves tècniques existents. Un dels projectes de referència que es tre· balla a la Comissió de les TIC és el de l’Ane· lla Industrial, per tal d’ajudar a augmentar la competitivitat del nostre teixit industrial, explica Emili Hernández, responsable del projecte de l’Anella Industrial a la Comis· sió (www.anellaindustrial.cat). I continua: “A més, l’Anella Industrial es posiciona ara com una infraestructura clau per als conceptes Factory of the Future o Factories 4.0”. Aquest mes d’octubre es presentarà el projecte en una reunió de treball a Brussel·les com a exemple d’infraestructures per incentivar la col·laboració universitat-empresa a Europa. Xavier Pi comenta que “l’anomenada

octubre · novembre · desembre 2014

També hi han participat: GINÉS ALARCÓN Enginyer industrial col·legiat núm. 14234 EMILI HERNÁNDEZ Enginyer industrial col·legiat núm. 14899

quarta revolució industrial (Industry 4.0) es fonamenta en el binomi IoT (Internet of Things) i CPS (Sistemes Ciberfísics), i utilitza com a bloc constructiu central els embedded systems, que entronquen sinèrgicament amb l’activitat de la Comissió de les TIC”. Ginés Alarcón conclou el següent: “Des de la Comissió de les TIC sempre hem fo· calitzat la nostra aportació en l’aplicació de les tecnologies per al desenvolupament del negoci amb una visió de futur. Fins ara, el focus principal ha estat l’eficiència i l’efi· càcia, però ara hi ha nous reptes: accés als mercats, nous competidors, ús de la infor· mació pròpia i de tercers (no estructurada) per entendre millor les tendències dels mercats, els costums dels consumidors, etc. En aquest sentit, el repte per a les empreses és evolucionar per adaptar-se a la transfor· mació digital, que té com a principals faci· litadors les xarxes socials, la mobilitat, les app i la informació al núvol”. i

SOM ENGINYERS

Les TIC a Catalunya, una oportunitat de creixement TEXT: Redacció · FOTO: Arxiu

Jordi Escalé, director del Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CTTI) de la Generalitat de Catalunya, celebra el 30 aniversari d’aquest organisme, consolidat com a gestor de referència en el sector de les TIC.

ns podria fer una radiografia de les TIC a Catalunya? Les magnituds del sector TIC català són contundents. Es reflecteixen en una facturació propera als 13.500 milions d’euros a l’any, un increment d’ocupació de sis punts res· pecte a l’any passat fins a ar· ribar a 81.800 persones i un 20% més de noves empreses des del 2009. Aquestes da· des mostren el nivell d’elasticitat i capacitat de reacció de les empreses en aquests mo· ments difícils. Tecnològicament, Catalunya és motor d’in· novació en l’aplicació de les TIC en l’àmbit de les smart cities i en solucions cloud computing. D’aquí la importància de ser seu de grans esdeveniments internacionals com ara el Mobile World Congress i l’Smart City Expo World Congress. Tot això és possible gràcies al compromís de les empreses del sector amb el país i el seu posicionament a escala mundial. Pel que fa a l’àmbit empresarial, cal desta· car l’augment de la internacionalització del sector tecnològic català, amb una clara prefe· rència cap a Llatinoamèrica. Un indicador de les xifres de negoci és que gairebé un 50% de les empreses han augmentat la seva fac· turació respecte al període anterior. Així doncs, dins d’una situació global com· plexa, en què altres sectors industrials són

més vulnerables, el sector TIC català té més oportunitats de creixement per la capacitat de reacció, l’adaptabilitat, la pròpia natura· lesa del sector i la inversió en R+D+I. Aques· tes oportunitats es focalitzen en mobilitat, cloud computing, big data i smart-cities. Quin balanç fa del camí recorregut pel CTTI? Actualment, el CTTI s’ha consolidat com a gestor únic i transversal de les TIC de l’Admi· nistració de la Generalitat de Catalunya i el seu sector públic. És l’encarregat de la con· tractació centralitzada, la gestió i el submi· nistrament de solucions TIC amb l’objectiu, d’una banda, de reduir la despesa en TIC de l’Administració, i, de l’altra, de modernitzar i innovar els serveis públics treballant a partir de la millora tecnològica, l’eficiència pressu· postària i la governança transversal. Després de tres anys de feina molt com· plexa del CTTI per transformar el model de les TIC de la Generalitat, i gràcies a la impli· cació de tot el Govern i els departaments de la Generalitat, el balanç és molt positiu des del punt de vista dels resultats i excel·lent pel que fa al compromís i la professionalitat de tot l’equip que el configura. Però encara ens queda camí per recórrer. El seu client és l’Administració, però el client final de l’Administració és el ciutadà. Com aborden els temes de seguretat a la xarxa, entre infants i adolescents? En fan pedagogia, d’això?

Fulls dels Enginyers

REPORTATGE

30 ANYS DEL CTTI

Jordi Escalé Director del Centre de Tele· comunicacions i Tecnologies de la Informació (CTTI)

Ara fa trenta anys, el 30 de maig del 1983, per donar resposta a les necessitats d’organització i gestió dels recursos de la Generalitat de Catalunya en l’àmbit de les tecnologies de la informació i la comunicació, el Govern català va decidir crear les empreses públiques Centre Informàtic (CI) i Centre de Telecomunicacions (CT). L’any 1999, després d’un procés de privatització i externalització de serveis dels dos centres esmentats, el Govern va aprovar per decret la conversió del CT en el Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CTTI) i la seva fusió amb el CI. El Govern de la Generalitat vol fer de Catalunya un país líder en les TIC. Fruit d’aquesta aposta neix l’any 2011 l’actual model TIC. Aquest projecte situa Catalunya al mapa de les TIC europeu en infraestructures, capacitat, creativitat, competitivitat i servei, perquè és clau per atraure inversions, crear llocs de treball i alhora digitalitzar el país.

La seguretat és un dels objectius estratè· gics i és per això que el Govern compta amb el CESICAT (Centre de Seguretat de la Infor· mació a Catalunya), que és l’encarregat de garantir una societat de la informació segura al conjunt de la societat catalana i la seva Ad· ministració pública. El CESICAT és el promotor d’Internet Se· gura.cat, un projecte adreçat als menors, als pares i als educadors. L’objectiu és focalitzar l’atenció en temàtiques relacionades amb la seguretat a la xarxa, com ara el ciberassetja· ment o l’ús segur del mòbil i Internet. Tots els recursos estan disponibles al web www. internetsegura.cat, on es poden trobar mate· rials didàctics varis com articles, vídeos, jocs, guies amb consells i recomanacions. Tenen algun model de país de referència al qual Catalunya vulgui arribar en temes

octubre · novembre · desembre 2014

de TIC? El nostre model està inspirat en models implementats en països anglosaxons, i aquests adaptats a la realitat catalana. Po· drien destacar el model de licitació (diàlegs competitius), el marc de treball (col·laboració publicoprivada) i el model de gestió. Aquest darrer ens havia de permetre fer viable en un temps rècord un model sostenible, creador de riquesa i competitiu. Com seran les TIC a Catalunya d’aquí a deu anys? L’evolució de les TIC en els pròxims deu anys anirà marcada pel canvi cap a una so· cietat digital. Aquesta societat farà que la relació entre les persones, i també la relació entre els ciutadans i l’Administració, canviï completament. Aquest canvi en la relació im· plicarà l’augment de la interacció entre ciuta·

SOM ENGINYERS

dà i Administració, el creixement de models de treball col·laboratius, la connexió constant des de qualsevol lloc en qualsevol moment i el creixement exponencial de la informació que tindrem a l’abast. Les TIC aniran evolucionant per donar res· posta a aquest canvi, i de fet ja estan comen· çant a evolucionar cap aquí. Així, tendències com el creixement de les tecnologies mòbils, el desenvolupament del big data o l’emma· gatzematge en cloud, possibiliten una nova societat. Ara bé, tots aquests canvis cap a la soci· etat digital no seran possibles sense l’es· tabliment d’un govern digital que tingui en compte les TIC com a motor de canvi de

tota l’Administració. Podem esperar doncs que, si desenvolupem un bon govern di· gital, l’efecte de la tecnologia en la societat no faci més que ampliar-se amb el temps, i ens porti a nous horitzons que encara estan per descobrir. Tot plegat és una incògnita pel que fa a predicció. Els canvis no són lineals. Però un dels paradigmes serà la gestió de la infor· mació. Una informació que augmenta en volum, varietat i velocitat, i que cal destriar i utilitzar convenientment. En aquest sentit, tot aquell programari i infraestructura rela· cionats amb l’anàlisi d’informació, la intel·li· gència artificial i, en definitiva, tot el que ens pugui ajudar a ordenar aquesta quantitat

ingent de dades és una tendència que no deixarà d’evolucionar. A més de la gestió de la informació, hi ha altres tendències tecnològiques globals que ja comencen a canviar la manera en què persones, empreses i Administració pública treballen, i que d’una manera o altra acaba· ran impactant també a Catalunya. Com deia al començament, a Catalunya destaca l’es· forç que s’ha fet en el desenvolupament de les smart cities, i estic convençut que no farà més que créixer, tant a Barcelona com a altres capitals catalanes com ara Tarragona. Des de la pròpia Administració també hem potenciat una altra de les tendències clau per a les TIC del futur: el cloud, que esperem que ampliï el seu ús en els pròxims anys tant per

part del sector públic com de les empreses. Ara bé, la tecnologia no ens deixa de sorprendre i en molts aspectes encara ens queda molt per explorar. Un exemple d’això són els dispositius portables (ulleres, rellot· ges, roba, etc.) que amplien l’espai d’ús de la tecnologia i la introdueixen en àmbits prèvi· ament prohibitius per raons de seguretat o logística. Finalment, pel que fa al tema empresarial i de servei al ciutadà, es preveu una eclosió del sector serveis sobre plataformes que cada cop alentiran més el seu procés d’inno· vació. Es construiran serveis més especialit· zats i que donaran lloc a un nou model de microempresa. La creativitat i la innovació seran clau pel que fa a competitivitat. i

Fulls dels Enginyers

OPINIÓ

Reconstrucció de l’Hospital Universitari d’Haití, un motiu per a l’esperança

ada cop que ens enfron· tem al repte de desenvo· lupar un nou projecte, en qualsevol dels vessants en què intervenim (project management, pro· jecte global, enginyeria d’instal·lacions o direcció d’execució), procurem identificar aquells paràmetres que el faran especial i diferent a tots els altres. En el cas de la reconstrucció de l’Hospital Universitari Estatal d’Haití, això no ha costat gens. Efectivament, passats quatre anys des de la catàstrofe viscuda pel país caribeny arran del tristament famós terratrèmol esdevin· gut el 12 de gener del 2010, la situació de la població i de les infraestructures ha variat poc. És ara que s’inicien les obres de recons· trucció de l’Hospital Universitari que ha de ser la instal·lació de referència per donar co· bertura a la població de la capital i els seus voltants (uns dos milions de persones). Un cop vam visitar la zona ens van quedar clares dues coses:

octubre · novembre · desembre 2014

D’una banda, des del punt de vista tèc· nic calia prioritzar, per sobre de tot, un disseny de les instal·lacions que garantís la seva durabilitat en el temps amb un manteniment gairebé nul, tot i fent servir materials/maquinària que es puguin tro· bar a la zona. D’altra banda, també ens va quedar clar que, si li donàvem el caire adequat, el pro· jecte que anàvem a desenvolupar (dins d’un equip pluridisciplinari i internacional format per: WSP com a project manager i la UTE Groupement International Santé pour Haiti, formada per Pinearq, Teyco i Elecnor) podria esdevenir un bri d’esperança per a una població tan ensorrada anímicament com ho estan les seves infraestructures. Esperem que abans de dos anys el nou hospital sigui una realitat i el personal que, en gran part de forma totalment al· truista, desenvolupa una tasca d’assistèn· cia mèdica excel·lent, pugui gaudir d’unes instal·lacions dignes, i tot plegat ajudi els habitants de l’illa a recuperar la il·lusió ne· cessària per tirar endavant. i

Xavier Ferré Enginyer industrial col·legiat núm. 15948

Contacte *xferre@atoms.cat www.atoms.cat

CMY

EMPRESA ADHERIDA

CONTACTE Parc de Recerca i Innovació UPC Edifici K2M - Oficina 316 c/ Jordi Girona, 29 08034 Barelona (937 063 679 *info@apliter.com l@TERMOGRAFIA_ www.apliter.com I f

SERGI QUILES Enginyer industrial col·legiat núm. 16416 i ITC Certified Termographer.

ANNA MARIA

ANIOL RIBOT Enginyer industrial col·legiat núm. 16906 i ITC Certified Termographer.

octubre · novembre · desembre 2014

FRANCESC GUALLAR Master in Business Administration i comptable de l’empresa.

COMAS Enginyera tècnica

SOM ENGINYERS

Apliter porta la termografia fins a Mart TEXT: Montse P. Creus · FOTO: Isabel Marquès

L’empresa va néixer l’any 2012 al Parc Científic i Tecnològic de la Universitat de Girona. Actualment, té centres de treball a Barcelona i Sevilla, i s’ha convertit en un dels principals subministradors de tecnologia termogràfica a Catalunya i els segons a Espanya. Apliter també ha assessorat i subministrat, entre d’altres, equips a la UPC per al desenvolupament del projecte Curiosity de la NASA.

etectar avaries en instal·lacions elèctriques, prevenir incen· dis en la indústria, estudiar l’eficiència energètica d’un edifici, detectar sobrecàrregues musculars en la medicina esportiva, detectar la presència de micròfons o càmeres d’espionatge... Aquestes són algunes de les aplicacions que té la termogra· fia. Els enginyers gironins Sergi Quiles i Aniol Ribot, termògrafs amb certificació ITC, van veure el gran potencial d’aquesta tecnologia i van crear Apliter, una empresa especialitzada en aplicacions de la termografia. Segons Sergi Quiles, “estem uns deu anys endarrerits amb Europa pel que fa a la legislació en aquest camp”. I continua: “A França, per exemple, és obligatori que tots els edificis se sotmetin a un assaig d’infiltrometria, més conegut com a Blower Door, que sovint recolza sobre la termografia”. L’enginyer explica que és una ma· nera senzilla i no invasiva, i per tant molt neta, de detectar problemes que a la llar· ga poden traduir-se en reparacions caríssimes. Segons Quiles: “Als països nòrdics, els electricistes i els llauners porten un aparell termogràfic a la caixa d’eines. Aquí no. Aquí encara fem molts forats innecessaris a les parets”. Per la seva banda, Aniol Ribot afirma que “qualsevol patologia d’edificis, instal· lacions o persones, en tant que es manifesta en forma de calor, pot ser detectada amb una càmera termogràfica”. Aquests aparells tenen una sensibilitat de 35 mil· lèsimes de grau Cèlsius i, per tant, poden detectar qualsevol alteració calorífica per petita que sigui. Són molt útils, també en les anomenades “hortes solars”, és a dir, les plantes fotovoltaiques. Però la utilització de càmeres termogràfiques requereix una formació específica: “Nosaltres oferim formació, també d’àmbit universitari, perquè se’n faci un ús cor· recte”, en paraules de Quiles i Ribot. De fet, Apliter cobreix tot l’espectre de pos· sibilitats de la termografia, des del lloguer i la venda d’equips fins a la formació i també el suport a projectes d’innovació tecnològica. Aquest és el cas, per exemple, del projecte Curiosity 2, capitanejat per la NASA i en el qual participa el Departa· ment d’Electrònica de la Universitat Politècnica de Catalunya. Apliter, segons Aniol Ribot, “ha assessorat la UPC en l’adquisició d’un equip per al desenvolupament d’un anemòmetre 3D de vent que anirà instal·lat en el robot Curiosity, creat per la NASA per explorar la superfície de Mart”. A més d’aquest interessant projecte, Apliter està treballant en d’altres del camp de l’alta cuina. i

Fulls dels Enginyers

REPORTATGE

La Comissió d’Energia celebra el seu 30è aniversari El 12 de juny la Comissió d’Energia va celebrar el seu 30è aniversari a la seu dels Enginyers Industrials de Catalunya, amb la presència de José María Casasnovas, president de la Comissió; Jordi Guix, degà del COEIC; Jordi Renom, president de l’AEIC, i l’Honorable Senyor Felip Puig, conseller d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya.

a Comissió d’Energia va co· mençar la seva activitat a fi· nals de la dècada dels setan· ta amb les conseqüències de la crisi energètica del 1973, i el juny passat va celebrar el seu 30è aniversari. La Comissió va ser consti· tuïda per un grup d’enginyers industrials per donar satisfacció a les neces· sitats del col·lectiu d’enginyers, a la societat, a l’Administració i a altres organitzacions socials que necessitaven resposta a la crisi energètica que hi havia en aquells moments. En l’actualitat, la Comissió està formada

octubre · novembre · desembre 2014

per més de dos-cents inscrits. Dins de la Comissió trobem diferents subcomissions i grups de treball en què també hi ha engi· nyers inscrits, la qual cosa fa que estiguem parlant d’un grup de més de tres-centes persones en total. La funció social de la Comissió és la d’oferir informació a la societat i que aques· ta pugui extreure la seva pròpia opinió a partir de la publicació de notes de posicio· nament de l’AEIC i el COEIC, notes de prem· sa generalitzades i altres documents sobre temes energètics rellevants. Podem afirmar que l’activitat oferta per la Comissió d’Energia actua com a referent

SOM ENGINYERS

tècnic per a empreses, Administració i altres organismes, ja que aporta coneixement, ex· periència i imparcialitat. La celebració del 30è aniversari es va centrar en dos objectius: d’una banda, ce· lebrar aquests trenta anys d’activitat i, de l’altra, donar èmfasi a la tasca que ha tingut la Comissió en paral·lel a la Direcció General d’Energia, destacant l’esperit de col·labo· ració entre les dues organitzacions. A més, vam comptar amb la presència de tots els directors generals d’Energia i dels presi· dents de la Comissió d’Energia, els quals van explicar i exposar la seva etapa dins de la Comissió. També van assistir-hi el degà del

Col·legi i el president de l’Associació, que van fer la inauguració i la cloenda de l’acte respectivament. Així mateix, vam comptar amb la presència de l’Honorable Senyor Fe· lip Puig, conseller d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya, el qual va apor· tar la seva visió a tot el treball realitzat per la Comissió d’Energia. En un futur, la Comissió d’Energia vol continuar amb la tasca realitzada fins ara, afrontar els reptes professionals i socials del dia a dia aportant valor afegit a col·le· giats i ser un referent i prescriptor d’opinió professional juntament amb els objectius de l’AEIC/COEIC. i

Fulls dels Enginyers

OPINIÓ

Gerard Fabregat Arnal Enginyer industrial col·legiat núm. 15001 Membre del Grup de Treball d’Eficiència Energètica dels EIC Contacte *gerard.fabregat@enginyers.net

Emprendre és aprendre

inc 33 anys i des que vaig acabar la carrera he estat treballant. Fa alguns anys vaig assistir a una xerrada del Col·legi d’Enginyers sobre eficiència energè· tica i vaig veure clar que volia treballar en aquest sector. L’any passat vaig cursar el Màster en Gestió de l’Eficiència Energètica (UB). Durant el curs, amb un company, vam parlar de començar una assessoria energètica a Xile, el seu país d’origen, on l’economia promet molt. Algunes dades econòmiques del seu país: economia emergent; creixement anual del PIB del 4% des del 2005, amb una previsió enguany del 3%; taxa d’atur del 6%; estabilitat política i règim demo· cràtic. És el cinquè país de l’OCDE amb el preu de l’energia més cara (segons dades de l’Agència Internacional de l’Energia del 2011), i per aquest motiu l’eficiència

octubre · novembre · desembre 2014

energètica adquireix gran importància en les polítiques energètiques del país. Al· gun inconvenient?, el fet d’estar situat a més de deu mil quilòmetres de Barcelona i a més de deu hores d’avió. Tot i les bones perspectives inicials, iniciar un projecte no és gens fàcil. Han passat ja uns quants mesos de la meva marxa i, fent balanç, m’agradaria com· partir alguns consells fruit de la meva ex· periència personal. La primera recomana· ció és la de realitzar prèviament un bon estudi de mercat per saber quins són els sectors amb una demanda real del servei, en el nostre cas, d’eficiència energètica. Nosaltres, erròniament, no ho vam fer; vam voler treballar en el sector serveis i, segons el meu parer, a diferència del que succeeix en el nostre país, el terme eficiència energètica només és conegut per la gran indústria, com la minera i la paperera, és a dir, els grans consumidors d’energia. En les pimes industrials i el sector terciari

SOM ENGINYERS

Realitzar un bon estudi de mercat i un pla d’empresa basat en aquest és un aspecte clau per saber quins són els sectors amb una demanda del servei que volem donar. és un terme desconegut i, actualment, encara no tenen la necessitat de reduir els seus costos energètics. Primera lliçó apresa per a un futur: realitzar un bon estudi de mercat i un pla d’empresa ba· sat en aquest. Quan un marxa a l’estranger s’ha d’adaptar a la nova cultura, dominar l’idioma, fer un esforç per entendre la nova manera de fer les coses. És im· portant donar-se a conèixer, demostrar expertesa en la matèria, ensenyar casos d’èxit previs. La meva recomanació per a empreses petites i amb poca experièn· cia és buscar aliances amb consultories locals i saber detectar serveis concrets i addicionals on no hi ha tanta expertesa. També és efectiu formar part d’una asso·

ciació empresarial i, com tots sabem, és bàsic el networking. L’adaptació personal al nou país és un aspecte clau en l’èxit empresarial. L’es· tabilitat emocional afecta en l’aspecte laboral i personal. La solitud és dura però s’ha de tenir la ment oberta i ganes d’integrar-se. Tenir l’oportunitat de des· cobrir un nou país és una experiència enriquidora. Viure a l’estranger és tota una experi· ència i animo a tothom a arriscar-se; el pitjor fracàs és no intentar-ho. Ser capaç d’adaptar-te a un nou país, ser proactiu, tenir la fortalesa mental de superar els mals moments i, sobretot, la satisfacció personal d’haver estat valent i capaç d’in· tentar-ho. i

Fulls dels Enginyers

EMPRESA ADHERIDA

CONTACTE www.2pe.biz Av. Maresme, 9 08396 Sant Cebrià de Vallalta (Barcelona) (660 484 072 *2pe@2pe.biz

JUAN JOSÉ ROSAS Consultor de Geotècnica i enginyer de camins. Enginyer industrial col·legiat núm. 17940

NÚRIA SALULEDA Arquitecta tècnica

octubre · novembre · desembre 2014

SOM ENGINYERS

2PE: “Solucionem problemes a les indústries” TEXT: Montse P. Creus · FOTO: Isabel Marquès

Fonamentacions en espais estrets, recalçats de fonaments amb sistemes no invasius, utilització de polímers per a perforacions en terrenys insegurs..., són algunes de les idees desenvolupades per l’empresa 2PE per tal de resoldre les dificultats que es presenten sovint en el món de la construcció.

ls seus creadors expliquen que 2PE (Pilots en Petits Espais) va néixer per donar resposta a una dificultat habitual a la comarca del Maresme. “Es tracta d’una zona de municipis amb carrers molt estrets i, so· vint, amb cases també molt estretes. Això era un problema perquè la maquinària no hi cabia. El mercat no oferia solucions en aquell moment”, ex· plica el consultor en geotècnia i enginyer Juan José Rosas. Associats amb l’empresa Ruscalleda, van trobar la solució en una fira a Itàlia: una màquina de minipilotatge. I Juan José Rosas explica el següent amb referència a aquesta màquina: “Vam pen· sar que si l’adaptàvem a la realitat geogràfica del Maresme, podia servir”. Dit i fet: així van inventar una de les poques màquines que existeixen per a aquesta finalitat i que, segons expliquen, no para de treballar. A partir d’aquell moment, es van especialitzar en la resolució de pro· blemes dels clients: “Per exemple, hem construït un magatzem robotitzat a dins de la nau d’un supermercat. En aquest

cas era difícil operar perquè el terreny era inestable”, afirma Rosas. També cons· trueixen piscines al Maresme amb el pro· blema que suposa la proximitat del nivell freàtic, entre d’altres. Juntament amb l’arquitecta tècnica Nú· ria Sauleda i els professionals de Rusca· lleda, estudien l’escull que cal superar i busquen la solució. I això passa, a vega· des, per inventar noves metodologies o sistemes imaginatius. De fet, tenen dues patents reconegudes en la tecnologia CSAP (Cimentación Suspendida en Apoyos Profundos). Segons Rosas, “es tracta d’un sistema no invasiu que permet resoldre totes les situacions possibles en la cons· trucció de fonaments”. També han ideat un sistema amb polímers per poder tre· ballar en terrenys difícils de perforar, en· tre altres innovacions. “La nostra filosofia és intentar el més difícil encara. No ens interessa tant treu· re benefici de la nostra feina, sinó ex· plorar les dificultats del sector i solucionar-les”, afirma l’enginyer de camins i col·legiat del COEIC, Juan José Rosas. 2PE forma part de l’Associació de Construcció d’Estructures. i

Fulls dels Enginyers

ENTREVISTA

Joan Vila, enginyer industrial col路legiat n煤m. 7360.

octubre 路 novembre 路 desembre 2014

SOM ENGINYERS

“El repte és dissenyar productes més barats amb el mateix ús” TEXT: Carles Aluju · FOTO: Isabel Marquès

L’empresari i enginyer Joan Vila (La crisi des de la trinxera) sosté que, més que una crisi, la situació actual és una revolució. Sobre la independència de Catalunya, creu que Europa no la permetrà perquè Espanya tindria un deute del 130% del PIB que no podria retornar.

uè ha fet que aquesta crisi sigui diferent de les anteriors? Doncs que ens ha caigut el model. Fins ara hi havia crisis de demanda que s’arreglaven amb solucions de manual. Però el model econòmic estava basat en excés en el sector immobiliari. I la indústria i el sector hoteler estaven in· vertint també en l’immobiliari i la crisi

se’ls va endur. En la seva diagnosi, deixa molt malparades les elits dirigents. Ens en sortirem amb els mateixos líders? No. No pot ser que la generació que va assumir el poder als anys setanta encara hi sigui. Cal deixar pas als joves. Aquesta elit ens ha dut a la crisi saltant-se la bona praxi financera i actuant sense moral. Més que una crisi, això és una revolució. Tenim líders de recanvi? Segur, però no els deixem aflorar. Tenim més gent formada que mai en la història. El perfil d’enginyer encaixa en les elits dirigents? Jo ho defenso. Critico el col·lapse dels economistes perquè han dut la societat a ser excessivament financera, i s’han obli· dat de la producció. L’enginyer veu l’economia més des del punt de vista de la producció. Ha estat excessiva, l’austeritat? Sí, però era inevitable. El problema d’Espanya és que des del 1999 entra en un cicle catastròfic comprant més béns i serveis a l’exterior que no pas venent. Fins al 2011, Espanya ha perdut el 30% del PIB, 380.000 milions d’euros. Per recu· perar aquesta xifra, passaran vuit o nou anys i la societat no ho aguantarà. I com ho capgirarem? La crisi també neix amb l’entrada de la Xina al sistema pro· ductiu mundial i això xucla la riquesa a Europa i als Estats Units. La Xina aportarà, fins al 2025, 1.800 milions de nous consumidors i això incrementarà el preu de les matèries pri· meres, la qual cosa farà abaixar el poder adquisitiu de la gent. El gran repte és dissenyar productes més barats amb la ma· teixa funció d’ús.

Per què les indústries no van saber seduir el sector financer per obtenir finançament? Perquè era impossible. Durant la bombolla immobiliària, els bancs no tenien especialistes en indústria i només valora· ven la solvència hipotecària. Els calen enginyers especialistes en tecnologia per valorar els riscos dels projectes. Els bancs no han donat finançament a les pimes en molts anys. De qui és la culpa? De tothom. Les empreses estaven tan espantades que no te· nien ni projectes. La feina era tenir liquidat i aguantar la treso· reria. Ara ja inverteixen en projectes i en augment de producció. El nostre model econòmic és prou potent per mantenir una Catalunya independent? Catalunya representa el 22% de la recaptació de tributs, el 25% de l’exportació, el 25% del turisme i el 35% de les pa· tents de l’Estat. La patacada d’Espanya seria tan gran que no crec que ens deixin ser independents. Espanya es quedaria sense ingressos, sense model econòmic i tindria un deute del 130% que no podria retornar. Per tant, els països creditors obligaran Espanya a una negociació forçosa amb Catalunya i que ens sigui beneficiosa. I això no és frustrant per a algú que es declara a favor de la independència? Sí, però com a professional estic acostumat a relativitzar les coses. Al final, resoldrem els problemes que tenim, com la llengua, el finançament... Si ens fem independents, hi ha el perill del col·lapse d’Europa. En l’àmbit energètic, quins han estat els interessos per eliminar les primes i no obrir les portes a les renovables? Han xocat dos factors: la penetració programada de l’eòlica i el descontrol de la fotovoltaica. A més, les elèctriques es van tornar a enlluernar amb les centrals de cicle combinat de gas. I amb la crisi va baixar el consum i la impossibilitat d’amor· titzar les inversions. La solució passa per aturar la producció de carbó. Com l’ha influït la passió per l’excursionisme en la vida professional? M’ha aportat el valor del sacrifici i la visió a llarg termini. I també la solidaritat del treball en equip. i

Fulls dels Enginyers

EMPRESA ADHERIDA

TEXT: Montse P. Creus · FOTO: Isabel Marquès

AESA reivindica l’eficiència energètica

Són pioners en l’aprofitament energètic, la cogeneració. Des de la seva seu a Barcelona, la vintena d’enginyers que treballa a AESA desenvolupa projectes d’alta qualitat a Espanya, Portugal, Mèxic i Colòmbia des del 1982.

l president d’AESA, Josep M. Roqueta, explica que la cogeneració està passant per “hores baixes”. El reaprofitament de l’energia està molt lligat a la legislació vigent. “La cogeneració va molt lli· gada a l’entorn energètic d’un país. Per tant, cal que el gas tingui un preu atractiu i que el país generi confiança en els inversors”, segons Roqueta. I per l’enginyer, aquest no és el cas d’Espanya: “Les decisions polítiques que s’han pres des del 2012 pel que fa a l’energia estan matant el sector de la cogeneració i de les reno· vables. S’està mimant les elèctriques en detriment de la resta”. Tot i el to pessimista, AESA està fent propostes alternatives que permetin que la cogeneració continuï sent competitiva. De fet, en temps de crisi i de necessitat d’estalvi, sembla evident potenciar aquest tipus de tecnologia. Els experts en la matèria afirmen que els 6 GW de cogeneració operatius actualment a Espanya aconsegueixen un estalvi d’ener· gia primària d’uns 300 milions d’euros a l’any. El conseller delegat d’AESA, Àlex Almazán, matisa el següent: “Estem pendents de la legislació europea. Es pro· posa una cogeneració d’alta eficiència. Això és bo”. AESA fa projectes, assessora i també investiga en el camp de l’eficiència energètica. El director de consultoria i promoció d’AESA, Raimon Argemí, ex· plica que “la tecnologia que s’utilitza per a la cogeneració són motors d’avió i de vaixell per generar vapor”. I continua: “En un principi es pensava només a aprofitar l’energia per escalfar, però vam trobar la manera de transformar la ca· lor en fred a través d’unes màquines d’absorció. Així va néixer la trigeneració”. De fet, han guanyat diversos premis, entre els quals el Premi a la Creativitat del Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya pel projecte d’una planta de trigeneració a l’Hospital de la Vall d’Hebron. Es tracta d’un sistema que permet generar l’energia per a la calefacció, l’aigua calenta i també la refrigeració. En aquest sentit, Almazán explica un altre dels projectes que utilitza aquesta tec· nologia: “Un dels projectes més originals que hem dut a terme i que també ens va donar un premi, és un sistema per generar vapor a partir del marro del cafè. Ho vam fer a Palència i va ser una experiència molt bona”. AESA continua aportant idees tot esperant canvis legislatius que permetin tornar a impulsar la cogeneració. i

octubre · novembre · desembre 2014

ALFONS CERDÁN JIMÉNEZ Director d’Enginyeria i Projectes. Enginyer industrial col·legiat núm. 12260

SOM ENGINYERS

CONTACTE www.aesa.net Av. Diagonal, 445, entresol 2ª 08036 Barcelona (934 449 300 *aesa@aesa.net

RAIMON ARGEMÍ Director de Consultoria i Promoció. Enginyer industrial col·legiat núm. 18585-I

ÀLEX ALMAZÁN Conseller delegat d’AESA. Enginyer industrial col·legiat núm. 7675

JOSEP MARIA ROQUETA President d’AESA i de COGEN Espanya. Enginyer industrial col·legiat núm. 1802

Fulls dels Enginyers

REPORTATGE

Innovació permanent, garantia de futur TEXT: Myriam García-Berro · FOTO: Cedides per ASCAMM

El Centre Tecnològic Ascamm és un referent internacional en l’àmbit de les tecnologies industrials.

l centre treballen cent cinquanta persones en el desenvolupa· ment de coneixement i tecnologia industrial per assentar les bases d’una reindustrialització sostenible d’Europa promovent projectes innovadors i la participació d’empreses de diversos sectors com ara l’automoció (inclosa la mobilitat elèctri· ca), l’aeronàutica, el ferroviari, els dispo· sitius mèdics, l’equipament industrial, la construcció i les indústries transformado· res plàstiques i metàl·liques, etc. Actualment, Ascamm orienta la seva activitat a la generació de tecnologia prò· pia de producte i procés i a l’obtenció de solucions innovadores d’alt valor afegit

que permeten a les empreses millorar el seu posicionament en el mercat. Des d’un punt de vista estrictament tecnològic, As· camm desenvolupa activitats d’R+D apli· cada en tecnologies de procés i fabrica· ció avançada, processament de materials (plàstics, metàl·lics, compòsits, formigons i nanomaterials), robòtica, mecatrònica, tecnologies de posicionament i navega· ció, entre d’altres. A més, també té una activitat destaca· da de transferència tecnològica, formació industrial i explotació del coneixement, i en aquest sentit ha consolidat una bri· llant trajectòria que en el dia d’avui es materialitza en més de cinquanta patents que protegeixen deu desenvolupaments tecnològics i la creació de sis noves em· preses de base tecnològica. i

Myriam García-Berro Directora Desenvolupament Corporatiu de Fundació privada Ascamm

octubre · novembre · desembre 2014

CONTACTE www.ascamm.com (935 944 700 Parc tecnològic del Vallès Av. Universitat Autònoma, 23 08290 Cerdanyola del Vallès (Barcelona)

SOM ENGINYERS

Aplicació de la tecnologia de microemmotllament amb ultrasons (tecnologia patentada) per a la fabricació de microcomponents.

Tecnologia per eliminar turbulències en els avions. Una laca especial aplicada sobre les zones on el flux d’aire en l’avió és turbulent, el converteix en laminar.

Articulació amb propietats elàstiques que presenten els compòsits termoplàstics (Hypermembrane).

Fulls dels Enginyers

OPINIÓ

Construcció modular amb estructura de fusta

a llarga crisi financera i eco· nòmica que ha patit l’Estat espanyol els darrers anys, ha provocat un canvi molt important en el sector de la construcció d’edificis. Durant molts anys, la tendència del sector ha estat marcada per la ineficiència, la manca de productivitat i l’incompliment continu de pressupostos i terminis. La construcció modular s’ha convertit en una alternativa raonable, gràcies a una major productivitat i control en la fase de fabricació dels edificis, a la contenció de costos derivada d’aquesta millora i, sobretot, al compliment de terminis i pressupostos a causa d’un perfecte control de l’obra que ens aporta la prefabricació. Dins del món de la construcció industria· litzada, i de manera especial en la construc· ció d’equipaments, la construcció modular amb estructura de fusta, molt estesa a Euro· pa, els EUA, el Japó i molts altres països, està entrant amb força a Espanya amb la intenció de quedar-se.

octubre · novembre · desembre 2014

A tots els avantatges que té la construcció modular, quan parlem de fusta hem d’afe· gir-hi la sostenibilitat, l’estalvi energètic i l’estalvi d’emissions de CO2 que s’obté grà· cies a la seva utilització, ja que és un ma· terial que té un cost energètic mínim de transformació i que reté CO2 durant tota la seva vida útil. La fusta estructural utilitzada en l’actuali· tat és fusta que prové de boscos gestionats de manera sostenible i reforestats contínua· ment, amb segells de qualitat que així ho de· mostren com el PEFC o el FSC. Aquesta fusta està certificada per a ús estructural i de clas· se resistent que permet fer el càlcul de les estructures segons el Codi Tècnic d’Edifica· ció, fet que facilita les coses a les OCT (Ofici· na Consultora Tècnica) i administracions de control, que ara estan molt més tranquil·les a l’hora d’afrontar projectes d’aquest tipus. Com ho va ser al segle XVIII, sens dubte la fusta tornarà a ser el material constructiu del segle XXI, de la mateixa manera que ho van ser el formigó al segle XX i l’acer al segle XIX, però amb els coneixements, la qualitat i els avenços tecnològics d’avui. i

José Antonio González Enginyer industrial col·legiat núm. 14008 Gerent d’Arquima Contacte www.arquima.net

SOM ENGINYERS

Fulls dels Enginyers

EMPRESA ADHERIDA

TEXT: Montse P. Creus · FOTO: Isabel Marquès

NIPSA, valor afegit en enginyeria

FRANCISCO DAVID LAÍNEZ Enginyer electrònic

Amb més de 30 milions d’euros de facturació anual, quatre-cents trenta treballadors i centres de treball a mig món, NIPSA és una de les empreses dedicada a estudis i projectes d’enginyeria més actives actualment.

IPSA va néixer l’any 1976 lligada al projecte de construcció de la central nuclear de Lemóniz. Segons explica el respon· sable de la divisió catalana, Alejandro Rey-Stoller: “Durant la dècada dels vuitanta vam decidir diversificar-nos. A més de la nostra especialització en centrals nuclears, vam començar a treballar en les diverses branques de l’enginyeria”. Actual· ment, NIPSA és una prestigiosa enginyeria i consultoria que ofereix solucions i serveis en els sectors de l’energia, l’aigua, el medi ambient, les telecomunicacions, la indústria, l’obra civil i els sistemes d’informació. La seu central és a Madrid però té oficines i centres de treball a les principals ciutats espanyoles. També està desenvolupant diversos projectes a Sud-amèri· ca, Àfrica, Àsia i en alguns països europeus com ara Croàcia, Romania, el Regne Unit o Portugal. En aquest sentit, Rey-Stoller matisa el següent: “Des de la seu de Panamà estem desenvolupant diversos projectes al Perú i Mèxic. Actualment també estem fent el cadastre de bona part dels municipis de l’Equador”. De fet, els responsables de l’empresa diuen que han aconseguit passar per la crisi eco· nòmica mantenint el negoci gràcies a la feina que els ha anat sortint a l’estran· ger. “Es produeix menys a la península i més a fora. La crisi ha servit perquè les empreses mirin cap a fora. Això ha permès espavilar-nos”, afirma Rey-Stoller. A més, un altre dels inconvenients que diu que hi ha actualment és que els preus dels treballs d’enginyeria han baixat tant que, si no tens molt volum, la feina no surt a compte. Endesa, Gas Natural, Iberdrola o companyies de telefonia com Vodafone són alguns dels principals clients de NIPSA. De fet, “som l’enginyeria de referència de Vodafone a Catalunya. Entre d’altres feines, els hem dissenyat i instal·lat les antenes a la xarxa del Metro de Barcelona”, afirma el responsable de la divisió de l’empresa a Catalunya. NIPSA també s’ocupa de les comunicacions en esde· veniments extraordinaris com, per exemple, els grans premis que se celebren al Circuit de Catalunya de Montmeló. i

octubre · novembre · desembre 2014

ALEJANDRO MEDINA Enginyer tècnic de telecomunicacions

SOM ENGINYERS

CONTACTE www.nipsa.es Cityparc, Edif. Berlin 2ª, Ctra. Hospitalet 147-149 08940 Cornellà (Barcelona) (931 010 060

ALEJANDRO REY-STOLLER Enginyer industrial col·legiat núm. 7902 JOSEP SIRERA Enginyer tècnic industrial

JOSÉ LUIS ROZAS Enginyer de telecomunicacions

Fulls dels Enginyers

OPINIÓ FINANCERA

MÚTUAVALORS

Les EAFI i l’assessorament independent

L’

aprovació de la Directiva 2014/65/UE relativa als mercats d’instruments financers, coneguda com la MIFID-II, el passat 15 de maig pel Parlament Europeu i el Consell, marca l’inici d’una nova etapa per a l’assessorament financer a Europa després de la greu crisi financera mundial que va iniciar-se amb la caiguda de Lehman Brothers el setembre del 2008. Un dels objectius de la MIFID-II és reforçar la protecció dels clients minoristes quan se’ls presten serveis d’inversió perquè és necessari una nova regulació que eviti en el futur episodis com la venda indiscriminada de participacions preferents als inversors particulars sense coneixements financers per entendre aquest o altres productes complexos. I per això la MIFID-II incrementa les exigències d’informació que les entitats de serveis d’inversió han de complir amb els seus clients per tal de realitzar un assessorament professional i que no es vegi afectat negativament per conflictes d’interès com en el cas esmentat de les “preferents”. Dintre d’aquest context de greu crisi financera, van néixer les entitats d’assessorament financer (EAFI) l’any 2009 com una alternativa a l’assessorament tradicional que feien els bancs i les caixes d’estalvi a Espanya. Llavors vam decidir transformar Mutuavalors dels Enginyers, SL en una EAFI, perquè estàvem convençuts que era la figura ideal per complir amb l’objectiu de donar un assessorament adequat als enginyers i les seves famílies. A més, desitjàvem que aquest assessorament fos d’elevada qualitat però amb un cost menor del que cobra la banca

octubre · novembre · desembre 2014

privada als grans patrimonis, cosa que es va aconseguir arribant a acords amb entitats com Banc Inversis i A&G, que ens permetia assessorar sobre tot tipus de producte de tercers cobrant retrocessions i reduint el preu de l’assessorament financer que rebia l’enginyer. La Mútua sempre ha informat amb transparència sobre la nostra política de cobrament de retrocessions i aquesta política ha estat ben rebuda per tots els mutualistes i clients als quals assessorem. Estem convençuts que és compatible un assessorament professional i independent amb el cobrament de retrocessions de tercers que redueixin el cost que paga el client per ser assessorat. En aquests moments, la Comissió Nacional del Mercat de Valors ja està treballant en la transposició de la MIFID-II al règim jurídic espanyol i sembla que classificaria les EAFI en dos tipus: • Independents: No podran rebre retrocessions procedents dels comercialitzadors dels productes assessorats i, en conseqüència, només podran cobrar dels seus clients per l’assessorament que els presten. • No independents: Podran cobrar retrocessions, però tindran que comunicar-ho adequadament als clients i segurament tindran certes restriccions quan realitzin assessorament sobre producte propi. Tot i que hem d’esperar que s’aprovi la nova legislació espanyola sobre la matèria per analitzar com ens afecta, des de la Mútua volem confirmar el nostre compromís per continuar donant un assessorament de qualitat, transparent, lliure de conflictes d’interès i amb el menor cost possible, com ho hem fet fins a l’actualitat. i

Joan Antoni Fernández García Conseller delegat de Mutuavalors dels Enginyers EAFI, SL

MÚTUA DELS ENGINYERS

MERCATS

L’equilibri inestable

L’

equilibri inestable es defineix com “aquell en què, després d’una pertorbació, l’objecte s’allunya de la seva posició inicial per assolir després, usualment, la seva posició d’equilibri estable”. I potser aquest és el terme que millor defineix el procés que estan travessant els mercats en els darrers mesos. Claus Macroeconòmiques Als EUA, un cop passat el minicicle de sorprenent desacceleració que va tenir lloc en el primer trimestre, l’economia nord-americana torna a assolir ritmes d’activitat i creixement que poden, fins i tot, sorprendre a l’alça en la segona meitat de l’any perquè la recuperació a l’abril i maig de les vendes al detall i de la producció industrial, així com la pujada del crèdit a taxes del 3%-4% i la reactivació del mercat immobiliari, provoquen repunts en les dades d’inflació (2%) i tensions en el mercat laboral que comencen a pressionar la FED en la seva estratègia de retirada d’estímuls. Mentrestant, aquí, a Europa, els indicadors avançats anticipen una reactivació de l’economia en el segon semestre de l’any d’un 1,5% aproximadament. De fet, es tracta d’una recuperació des de nivells previs veritablement preocupants i acompanyats de taxes d’inflació certament baixes i amb el crèdit estancat. Precisament aquests dos riscos, inflació baixa i absència de circulació del crèdit, han mogut el BCE a anunciar, en la reunió de juny, tipus d’interès més baixos (fins i tot negatius en els dipòsits) i noves rondes de liquiditat als bancs, aquest cop condicionades a la concessió de crèdit al sector privat (TLTRO). No obstant això, aquesta mesura no serà massa eficaç pel que fa al creixement del crèdit, atès que la revisió de la qualitat dels balanços que durà a terme el BCE en

els propers mesos (AQR) per determinar requisits de capital addicionals, unida al consum de capital ponderat per risc que la concessió de crèdit implica segons les normes de Basilea, provoquen que els bancs prefereixin utilitzar la liquiditat que ofereix el BCE en inversions que no consumeixen capital i que aporten marge al compte de resultats. A la Xina, per la seva banda, el procés de despalanquejament de l’economia fa que sigui molt dependent del sector immobiliari (23% del PIB) i del cicle de crèdit. El primer encara es troba creixent a taxes del 6,5%, però amb senyals clars de desacceleració a causa de la forta baixada del nombre de transaccions. El crèdit, d’altra banda, resulta una mica més manejable per al Banc Central. És possible que observem algun tipus de mesura en aquest sentit, com ara reduccions en els coeficients de reserva dels bancs.

Juan Suárez de Figueroa Director general d’A&G Fondos

Renda variable Després de completar-se l’últim cicle negatiu, el 2011 es va iniciar un nou període, que sembla que serà llarg i favorable per als mercats d’accions. No obstant això, els grans viatges es fan per etapes i aquesta primera que s’iniciava el 2011 és probable que conclogui aviat, i és que una visió de llarg termini ens indica que estem en el límit del que pot considerar-se adequat i entrant en el terreny de la sobrevaloració. Si, a les acaballes de l’any, als EUA s’assoleix el creixement de beneficis esperat (8,6%) i l’S&P no supera els 2.020 punts (consens), es donaria per acabat un procés d’expansió de múltiples que ja dura massa temps. El mercat ha estat pacient, però ara necessita veure els resultats; en cas contrari, aplicarà correccions per ajustar valoracions. A Europa, la necessitat de resultats ja és urgent, perquè ni tan sols aconseguint els beneficis que s’esperen pel consens de mercat (+10,5%) s’arribaria a concloure el procés d’expansió de múltiples iniciat fa

Fulls dels Enginyers

OPINIÓ FINANCERA

dos anys i en el qual no hi ha hagut beneficis. Hi ha uns altres dos assumptes que també convé vigilar de prop durant aquest any: • Mercats emergents com la Xina: Els factors macro que afecten la Xina i els països emergents llancen poc optimisme pel que fa a la capacitat dels mercats emergents de sorprendre a l’alça de manera substancial des dels nivells actuals. • Tipus d’interès als EUA: La FED ha d’iniciar un cicle de pujades de tipus d’interès cap a l’estiu del 2015 (consens de mercat) i, com que les dades macroeconòmiques als EUA sembla que tendiran a accelerar-se en el segon semestre del 2014, això generarà pressió en el mercat. Com a conclusió, la conjunció dels nivells de valoració aconseguits, la situació de complaença regnant, la preocupació sobre els mercats emergents i les perspectives de pujades de tipus als EUA, haurien de fer mantenir a l’inversor un cert to de cautela. renda fixa Els EUA continuen avançant en el seu procés de sortida dels programes d’estímuls. El programa de compres de bons finalitzarà a l’octubre i aleshores començarà un període de pressió sobre la FED pel que fa a l’inici de la propera fase de pujada de tipus. En la seva reunió de juny, la FED ha mantingut un to molt tranquil·litzador i ha intentat rebaixar aquestes pressions. L’optimisme en el mercat es manté molt alt, i això ajuda a preveure, aparentment, un escenari de pujades de tipus per al segon semestre. A Europa, les mesures preses pel BCE amb injeccions de liquiditat esglaonades durant els propers dos anys persegueixen deslligar-se del cicle de tipus als EUA, la qual cosa sembla que s’aconseguirà, almenys parcialment. Divises L’economia nord-americana prossegueix el seu procés de sanejament en termes de balança comercial i per compte corrent. Una de les raons fonamentals que es troba darrere d’aquesta millora és la dependència cada vegada menor que tenen els

octubre · novembre · desembre 2014

EUA envers el petroli exterior a causa del creixement de la seva producció interior (shale). Per la seva banda, el balanç de la FED ha de començar a reduir-se en termes relatius respecte al BCE, cosa que també afavoreix la pujada a mitjà termini del dòlar respecte a l’euro. Els dos factors esmentats, juntament amb els diferencials de creixement, inflació i tipus d’interès esperats, impulsaran l’USD en els pròxims trimestres. És possible que la publicació de dades favorables de creixement macroeconòmic als EUA durant el segon semestre accelerin l’incipient procés de revaloració de l’USD que estem observant. En divises emergents, el procés és precisament el contrari: balances per compte corrent deteriorant-se en un entorn de creixement menor. Després d’aquesta anàlisi detallada de la situació dels mercats, es pot concloure que l’equilibri s’ha d’estabilitzar en el curt termini per poder construir un llarg període d’optimisme com el que creiem que tenim per davant. i

Data d’elaboració de l’article: juliol 2014

CMY

MÚTUA DELS ENGINYERS

BANCA PRIVADA

Alternatives de finançament bancari

L’

economia espanyola ha patit una contracció del crèdit bancari molt rellevant des del 2008 les víctimes principals de la qual han estat les pimes, que no disposaven d’alternatives de finançament reals. A Espanya, l’evolució del crèdit en els sectors industrials (exceptuant construcció i immobiliari) ha baixat un 23% en els últims quatre anys i s’espera que aquesta tendència continuï en el futur immediat com a conseqüència de la reducció del nombre d’entitats financeres, el despalanquejament obligatori dels bancs nacionalitzats o intervinguts i els efectes de Basilea III que imposa majors requisits de capital als bancs. Durant la crisi actual s’ha posat de manifest un problema “estructural” a Espanya que és la sobredependència del crèdit bancari de les empreses espanyoles. Aquest representa més d’un 90% de les necessitats financeres de les empreses espanyoles enfront d’altres països com el Regne Unit o els EUA, on el pes del finançament bancari en empreses suposa aproximadament un 50% i un 20% respectivament. A Espanya, el mercat de deute privat està

en una fase molt incipient i les operacions que hi ha hagut fins ara han estat dutes a terme, amb alguna excepció, per fons de capital estranger que pel fet de ser fons paneuropeus no inverteixen menys de 30 a 50 milions d’euros per operació. Aquests fons ofereixen finançaments més flexibles que els bancaris perquè tenen un major palanquejament, terminis més llargs de finançament (fins a 7/8 anys) amb possibilitat de devolució de tot el principal a venciment encara que a un cost global més elevat (entre el 8% i el 12%). Els inversors en aquest tipus de fons són fonamentalment grans inversors institucionals (com ara companyies d’assegurances, fons de pensions, fundacions), els grans family offices i Luis Felipe Castellanos la banca privada. Managing partner d’N +1 Debt La desintermediació bancària és una Solutions realitat sense marxa enrere. Les empreses espanyoles han patit la dependència del crèdit bancari durant la crisi recent i s’han adonat de la necessitat de tenir una estructura de passiu diversificada. En aquest nou entorn, tant les emissions al MARF (Mercat alternatiu de Renda Fixa) com els fons de deute privat jugaran un paper important en el desenvolupament del teixit empresarial espanyol complementant el finançament bancari. i

Som experts en assessorament, però el nostre millor talent és saber escoltar-vos

Fulls dels Enginyers

ARTICLES

Aquest acte ha estat possible gràcies a:

La Nit de l’Eficiència es consolida com el punt de trobada del sector de l’eficiència energètica El passat mes de juny es va celebrar la segona edició de la Nit de l’Eficiència, acte en què es reuneixen gran part dels professionals i les autoritats del sector de l’eficiència energètica. La Nit de l’Eficiència, que organitza anualment el Clúster d’Eficiència Energètica de Catalunya, presenta de manera molt innovadora projectes i productes d’eficiència energètica.

Amb només dues edicions, la Nit de l’Eficiència es consolida com a punt de trobada del sector de l’eficiència energètica. Aquest any, el Centre Cultural Mercat del Born va haver d’ampliar la seva capacitat per poder donar cabuda als més de tres-cents professionals que van assistir a l’acte, i que van passar una bona estona mentre s’informaven de les darreres novetats en productes i serveis en eficiència energètica, en un ambient distès i original. Aquest any, Baxi va presentar les calderes de condensació més eficients del mercat, la gamma Platinum Plus, que a més incorporen elevades prestacions que donen el màxim confort a la llar. A continuació, Sto SDF Ibérica va explicar i mostrar les funcionalitats i la qualitat de la seva façana fotovoltaica, instal·lada en diversos projectes arreu del món. I Schneider Electric va mostrar els resultats d’estalvi energètic aconseguits a nivell mundial implantant els seus propis productes d’eficiència energètica als seus

octubre · novembre · desembre 2014

edificis. Finalment, l’Ajuntament de Barcelona va presentar la seva concepció de ciutat intel·ligent com a objectiu estratègic de la ciutat. El conseller d’Empresa i Ocupació, Felip Puig, i la presidenta del Clúster, Isabel Tejero, van fer entrega del I Premi de Periodisme al periodista d’El Periódico Agustí Sala, com a reconeixement a la seva labor de divulgació en l’àmbit de l’eficiència energètica. El conseller va tancar l’acte amb un discurs en què va mostrar la seva confiança en la competitivitat de les empreses catalanes del sector. Finalment, tots els assistents van poder gaudir d’un còctel amb vistes a les ruïnes del Mercat del Born. i

Núria Cardellach Gerent del Clúster d’Eficiència Energètica de Catalunya (CEEC) Enginyera industrial col·legiada núm. 14793 Contacte www.clustereficiencia.cat *info@clustereficiencia.org (933 192 300 t@clusterEE Via Laietana, 39 08003 Barcelona

INSTITUCIONAL

Certificació de persones? La necessitat d’acreditar l’aptitud d’un professional en un àmbit determinat ha portat a moltes empreses a valorar la certificació de persones. Països com els Estats Units, el Regne Unit, França o Alemanya l’han desenvolupat àmpliament a través de la norma internacional ISO 17024.

n el món empresarial, tothom coneix l’ISO 9001, la norma internacional que determina els elements de gestió de la qualitat amb què una empresa ha de comptar per tenir un sistema efectiu que li permeti administrar i millorar la qualitat dels seus productes o serveis. De fet, l’ISO 9001 és amb diferència el marc de qualitat més sòlid del món, utilitzat actualment per més de 750.000 organitzacions de 161 països. Tot i que és una certificació voluntària, moltes empreses l’han adoptada per poder continuar sent competitives en el mercat. Així, és freqüent que les empreses comptin amb una certificació dels seus sistemes de gestió o dels seus productes i serveis. Ara bé, quan parlem de certificació de “persones” ens sona una mica més estrany. En algunes activitats professionals es pot plantejar la qüestió de reconèixer l’aptitud d’un professional en un determinat àmbit. Així, la certificació de persones es basa en la demostració d’una combinació de coneixements i experiència, que garanteix la qualificació i capacitat del professional que realitza una determinada activitat. Aquesta certificació va més enllà del pur reconeixement formal de coneixements, habilitats o aptituds que té una persona, i està molt orientada a avaluar l’aptitud en l’exercici professional. En els últims anys, la certificació de persones s’està desenvolupant àmpliament en països com els Estats Units, el Regne Unit, França o Alemanya. En aquests països compten amb

esquemes de certificació de persones acreditats en diferents activitats professionals lligades al desenvolupament de projectes d’accessibilitat d’edificis, eficiència energètica, enginyeria ferroviària, enginyeria fotovoltaica, seguretat de la informació, seguretat alimentària, etc. La norma ISO 17024 és la norma de referència internacional que determina els requisits dels organismes que realitzen la certificació de persones. Al nostre país, l’ENAC (Entidad Nacional de Acreditación) és l’únic organisme competent que “acredita”, és a dir, que reconeix la competència d’un organisme de certificació de persones (cal indicar que, a Espanya, només hi ha deu entitats acreditades per l’ENAC en aquesta activitat). L’AQPE aporta al nostre país un sistema de certificació de professionals de l’enginyeria basat en el model anglosaxó i en l’ISO 17024 de certificació de persones. El certificat PEQ, Professional Engineer by AQPE, és un model de certificació per competències professionals dels enginyers basat en estàndards internacionals (principalment l’UK SPEC de l’Engineering Council, del Regne Unit) i és conforme a la norma internacional ISO 17024 de certificació de persones, perquè aporta un reconeixement internacional a través del sistema d’avaluació de conformitat establert. Per finalitzar, et volem informar que, amb la intenció d’esdevenir el primer Organisme de Certificació d’Enginyers, acreditat per l’ENAC, el passat 27 de maig l’AQPE va sol·licitar a l’ENAC l’acreditació com a Organisme de Certificació de Persones (expedient ENAC C-PE/023). i

Toni Molina Secretari general de l’AQPE Enginyer industrial col·legiat núm. 12001 Contacte www.aqpe.org *secretaria@aqpe.org (902 054 940

Fulls dels Enginyers

ARTICLES

Contacte www.dgnb.es www.eic.cat/wps/portal/dgnb

Altres consultes: Montse Hita ( 933 192 300 * mhita@eic.cat

LIDL construeix a Múrcia una gran plataforma logística amb precertificació DGNB Plata La companyia alemanya LIDL Supermercats continua la seva expansió de botigues per l’Estat espanyol. Un clar exemple d’aquesta estratègia empresarial és la construcció a Lorquí (Múrcia) d’una gran plataforma logística que serveix per donar resposta a aquest creixement. LIDL Supermercats, però, no aposta només per l’expansió quantitativa, sinó que té molt en compte la qualitat i la sostenibilitat dels seus establiments.

e fet, el projecte constructiu de la nova plataforma, que ja es troba plenament operativa, s’ha sotmès a la precertificació DGNB i ha obtingut una qualificació DGNB Plata, gràcies en part a les mesures d’estalvi energètic i a la utilització d’energies renovables implementades. Els resultats de l’estudi energètic mostren estalvis d’entre el 65% i el 80% si es compara amb una instal·lació equivalent. Des del Col·legi es promou aquesta certificació des de la Comissió de Construcció. En concret, el projecte del magatzem logístic s’ha precertificat amb l’eina DGNB per a edificis industrials de nova construcció i amb l’eina VERDE Equipamiento, promoguda pel Green Building Council España. Aquesta doble certificació DGNB i VERDE ha permès a LIDL endegar un procés de millora en la construcció dels seus magatzems que permet complir no només amb objectius ecològics sinó també amb aspectes tècnics, econòmics i de confort per als seus treballadors. No podem oblidar que l’obtenció d’aquesta certificació d’edificis sostenibles també ha comportat que l’em-

octubre · novembre · desembre 2014

presa LIDL tingui un ampli reconeixement social i que es vinculi la companyia amb criteris de sostenibilitat. El projecte d’enginyeria, la direcció d’obra i el project management de la plataforma logística murciana han estat realitzats per l’empresa IDP, complint el termini previst de dotze mesos d’obres i ajustant-se als costos establerts. Les tasques de consultoria i certificació DGNB han estat dutes a terme per l’empresa ZERO Consulting (auditor DGNB Artur Garcia). La plataforma logística de LIDL a Lorquí és una nau de 37.800 metres quadrats que dóna servei a les botigues de LIDL d’acord amb el seu procés d’expansió. L’edifici, que consta de magatzem i oficines, està ubicat en una parcel·la de 60.000 metres quadrats, en una zona molt ben comunicada a prop de l’autovia A-30. El 50% de la seva superfície està destinada a l’emmagatzematge de productes frescos i congelats. Per aquest motiu, la rendibilitat del sistema de fred és un element important per a la màxima sostenibilitat de l’edifici, i per això aquest sistema s’ha construït de manera que utilitza gasos no contaminats i lliures d’halògens. Habitualment, les emissions de CO2 derivades de les instal·lacions de refrigeració representen fins el 50% de les emissions

Francesc Bonvehí Membre del DGNB Enginyer industrial col·legiat núm. 12197

Artur Garcia Consultor DGNB Enginyer industrial col·legiat núm. 14968

INSTITUCIONAL

totals originades pels magatzems de distribució per a supermercats. En aquest cas, les emissions com a conseqüència del sistema de refrigeració són molt reduïdes, de només un 0,1%. Aquest resultat s’explica per l’elecció dels refrigerants amb menys impacte sobre el canvi climàtic, com l’amoníac, que té un impacte nul (1 quilo de NH3 emès equival a 0 quilos de CO2 emès), i el CO2 d’impacte molt reduït (1 quilo de CO2 de la refrigeració equival

a 1 quilo de CO2 emès), enfront d’altres gasos utilitzats habitualment en refrigeració industrial, com el R404 (1 quilo emès de R404 equival a 3.260 quilos de CO2 emesos). D’altra banda, la il·luminació de tota la nau es fa mitjançant llums de LED d’intensitat regulable. L’edifici també disposa d’una coberta fotovoltaica amb una potència instal·lada de 500 kW pic, capaç d’autoabastar el 70% del consum elèctric de tota la instal·lació. Gràcies a aquesta instal·lació, s’obté una millora del consum elèctric del 25% respecte a altres magatzems de LIDL. A banda, el magatzem incorpora mesures i elements tècnics, en molts casos recomanats per obtenir una alta qualificació DGNB que moltes vegades superen el mínim requerit per la normativa vigent, de manera que el resultat és un edifici d’alta qualitat i prestacions que permet prolongar el seu cicle de vida. i

WSB14 Michael Dax, director general del DGNB, presentarà el sistema de certificació DGNB en el pròxim congrés World Sustainable Building, WSB14. Aquest congrés se celebrarà a Barcelona, al Palau de Congressos de Catalunya, del 28 al 30 d’octubre. La certificació DGNB i l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya també tindran presència en aquest congrés, a l’estand del BMUB (Ministeri Federal alemany per al Medi Ambient i la Construcció). Us hi esperem!! Trobareu tota la informació sobre el congrés WSB14 al web de l’organització: www. wsb14barcelona.org i

Rambla Generalitat 14 08770 Sant Sadurní d’Anoia Barcelona Tel.: 93 891 10 13 rformosa@roselliformosa.com www.roselliformosa.com 53 Venda de cava al nostre celler i a la botiga on.line Fulls dels Enginyers

ARTICLES

Caixa d’Enginyers potencia el finançament a les empreses Caixa d’Enginyers, cooperativa de crèdit i serveis financers i asseguradors especialitzada en l’atenció a comunitats professionals, ha posat en marxa en els darrers mesos una nova àrea de negoci, la Banca d’Empreses, per completar la gamma de productes financers que ofereix als seus socis, i també com una nova manera d’incrementar el nombre d’empreses que operen habitualment amb l’entitat.

aixa d’Enginyers té la vocació de donar el millor servei als seus socis i, per aquest motiu, durant els últims anys ha experimentat un creixement continu, tant en termes d’activitat com en expansió territorial. La cartera de serveis també s’ha anat ampliant de manera permanent, i la posada en marxa de l’àrea de Banca d’Empreses n’és un exemple més. A més, a Caixa d’Enginyers pensem que ara és el moment més adequat per entrar a fons en el finançament de les empreses. Efectivament, i d’acord amb un estudi recent publicat pel Banc Europeu d’Inversions, la recuperació incipient de l’economia europea està donant lloc, molt lentament, a una certa represa de l’oferta de crèdit a les petites i mitjanes empreses, tot i que de manera molt diferent a cada país. Així, mentre que a Alemanya, Àustria o Finlàndia l’accés al finançament empresarial no es pot considerar un problema, a països com Grècia, Itàlia, Irlanda, Espanya i Portugal, l’accés al finançament empresarial continua presentant carències greus. A Espanya, moltes empreses que han sobreviscut a la crisi han patit una erosió important dels seus fons propis i ara han de recapitalitzar-se per tornar als nivells de solvència anteriors. Però també necessiten nou crèdit bancari, ja sigui per compensar tants anys de restricció del finançament extern com per preparar-se per explorar nous mercats i productes, ampliant i diversificant els seus clients. A més, amb les darreres rebaixes dels tipus d’interès fixades pel Banc Central Europeu, es crea un entorn molt més favorable per a un increment de l’oferta de crèdit al sistema empresarial. L’objectiu d’aquesta iniciativa de Caixa d’Enginyers és que la cartera de crèdit a les empreses arribi a representar un 10% dels recursos gestionats en un termini de quatre anys, que en import

octubre · novembre · desembre 2014

significarà un increment net d’uns quatre-cents milions d’euros. El servei s’ha endegat inicialment a Barcelona i a Madrid, i s’anirà estenent progressivament a la resta de ciutats on l’entitat és present. Els productes financers que ofereix actualment Caixa d’Enginyers per a les empreses van des de préstecs per a finançament d’inversions, amb terminis d’amortització adaptats als ritmes de recuperació de la inversió finançada, fins a crèdits per a circulant, passant per pòlisses comercials i de bestretes de factures i subvencions, les Línies ICO de finançament a empreses i emprenedors i els microcrèdits d’IFEM a la innovació i a l’emprenedoria. També es poden estudiar totes les possibilitats d’avals, tant financers com econòmics i tècnics. A aquesta oferta de finançament s’afegeixen la resta de serveis ja disponibles actualment per a les empreses, com són assegurances, gestió de tresoreria, productes financers en condicions privilegiades per als empleats de les empreses, el Pla 10 Directius, etc., amb els quals Caixa d’Enginyers acumula una sòlida experiència i reputació. A més, a partir d’ara, la gamma de productes de finançament empresarial s’anirà ampliant per millorar progressivament la resposta de l’entitat a les necessitats dels seus socis, per exemple en l’operativa d’estranger, cobertures, etc. Amb un índex de morositat de només el 2,3% al tancament de l’exercici 2013 i una cobertura per insolvències del 129,1%, en aquests anys de canvis normatius i estructurals del sector financer excepcionalment intensos, el Grup Caixa d’Enginyers ha aconseguit impulsar el ritme del seu creixement i, alhora, reforçar la seva estructura financera, incrementant els seus fons propis fins a 131,71 milions d’euros i mantenint una ràtio de solvència del 12,51%. Per això, estem convençuts que l’entitat es troba especialment ben posicionada per endegar nous projectes com el que aquí presentem, de finançament empresarial. i

Teresa Torres Directora de Banca d’Empreses de Caixa d’Enginyers

ARTICLES

El que puguis fer avui no ho deixis per demà. La procrastinació Sota aquesta paraula de difícil pronúncia s’amaga l’hàbit que ens porta a ajornar aquelles tasques a les quals hauríem de prestar la nostra atenció per dedicar-nos a d’altres amb les quals gaudim més o amb què ens sentim més còmodes. Qui més qui menys ha ajornat una tasca alguna vegada, però la procrastinació crònica és un comportament destructiu que pot impedir el desenvolupament del potencial i afectar la carrera de qui ho pateix.

egons els experts, la procrastinació té lloc quan hi ha un període de temps significatiu entre el moment en què la persona té intenció de fer una tasca i el moment en què realment la fa. Per superar aquest comportament, en primer lloc cal reconèixer que tenim aquesta tendència. Alguns símptomes que ens diuen que hem caigut sota les urpes de la procrastinació poden ser els següents: • Omplim el dia amb tasques de baixa prioritat de la nostra llista de tasques per fer. • Tenim pendent una tasca de la llista durant molt de temps, encara que sabem que és important. • Diem sí a tasques sense importància que altres ens demanen que fem i omplim el nostre temps amb aquestes en comptes d’abordar les tasques importants de la nostra llista. • Esperem un “bon moment” o “estar d’humor” per fer front a una determinada tasca. Els experts assenyalen que el comportament procrastinatori és independent de l’orientació al resultat, de l’energia o de l’autoestima, és a dir, podem ser procrastinadors fins i tot si som persones segures de les nostres capacitats, enèrgiques i que

octubre · novembre · desembre 2014

gaudim assolint els nostres objectius. La raó per la qual proscrastinem pot dependre de nosaltres o de la tasca que hem de realitzar. És important saber quin dels dos aspectes és rellevant en cada situació, ja que així podem escollir l’enfocament més adequat per superar la reticència a tirar endavant. Si trobem que una tasca ens resulta desagradable intentem evitar-la. La majoria de les feines tenen aspectes que poden resultar avorrits o desagradables; per tant, la millor manera de fer-hi front és fer-ho com abans millor, i així després podrem concentrar-nos en aspectes més atractius de la feina. Quan la causa de la procrastinació es focalitza en la persona, pot ser degut a una manca d’organització. Les persones organitzades acostumen a manegar-se bé amb la temptació de postergar, normalment treballen amb llistes de coses per fer i calendaris, són conscients de la importància de cada tasca i tenen estimat els temps que els portarà realitzar-la. No obstant això, inclús sent organitzats podem veure’ns superats per una tasca, potser perquè dubtem si tenim les capacitats i els recursos necessaris. Sorprenentment, les persones perfeccionistes són sovint procrastinadores ja que tenen tendència a no voler fer una tasca si creuen que no disposen dels coneixements i/o recursos per fer-la. La manca d’habilitats per a la presa de

Montse Pérez Serveis Ocupacionals dels EIC Contacte *borsatreball@serveis.eic.cat (935 029 097

INSTITUCIONAL

decisions també és un focus de procrastinació. Si no podem decidir el que s’ha de fer, segurament postergarem les nostres accions per por a equivocar-nos en la decisió presa. La procrastinació és un patró de comportament profundament arrelat, de manera que no pot canviar-se d’avui per demà. Els hàbits deixen de ser-ho quan es produeix un canvi en el comportament de manera prolongada en el temps. A continuació presentem alguns consells que poden ser útils per canviar aquest comportament: • Concedeix-te petites recompenses quan aconsegueixis finalitzar una tasca que havies postergat. Gaudeix de la sensació que se sent quan acabes una feina. • Identifica les conseqüències nefastes de no realitzar una tasca i tingues-les al cap quan sentis la temptació de postergar una feina. • Demana la supervisió d’algun company, la pressió social pot funcionar. Aquest és el principi dels grups d’autoajuda i és àmpliament reconegut com un enfocament altament efectiu. Si en el teu cas ets procrastinador/a perquè no ets una persona organitzada: • Utilitza una llista de tasques per fer per no oblidar les tasques que et superen o que et resulten desagradables. • Estableix objectius/fites amb els seus terminis.

• No et dispersis en més d’una tasca a la

vegada. Si ets dels que procrastines una tasca perquè creus que et supera, pots seguir aquests consells: • Divideix la tasca o projecte en tasques més petites o més fàcilment assumibles. Pot ser útil fer un pla d’acció programant les diferents tasques i terminis de què pots disposar. • Comença per tasques ràpides i senzilles si és possible, encara que no siguin les accions a fer en primer lloc en cas de seguir una lògica. Això et proporcionarà la sensació d’anar aconseguint objectius, i potser donarà la sensació que el projecte complet no és tan carregós com t’imaginaves. i

Fulls dels Enginyers

HAS DE SABER

enginyers i empresa

La pòlissa de Responsabilitat Civil Professional es renova La Comissió d’Acció Professional va considerar necessari revisar les cobertures i exclusions de la pòlissa de responsabilitat civil professional. Sembla clar que el pas dels anys fan necessari redactar de nou l’articulat per adequar la pòlissa al ventall actual de tasques a què es dediquen els enginyers. Com a conseqüència d’aquesta reflexió es va constituir un grup de treball per a l’estudi i la millora de les cobertures de la pòlissa col·lectiva de responsabilitat civil professional, format per la Mútua i membres de la Comissió d’Acció Professional. El grup va revisar a fons la pòlissa (cobertures i exclusions) per tenir en compte tots els aspectes i les qüestions plantejades pels companys i altres propostes de millora. Després de diverses reunions de treball celebrades durant els mesos d’abril, maig i juny, en què es van tractar temes concrets sobre prevenció de riscos, producte, contaminació (accidental o sobtada/ gradual), transport, càrrega i descàrrega de mercaderies perilloses, entre d’altres, La Mútua va negociar amb la companyia Zurich la inclusió dels canvis i les millores proposades per la Comissió, que han donat com a resultat el nou redactat d’alguns apartats i les millores en d’altres. La nova versió de la pòlissa ja és vigent i es pot consultar en l’apartat Exercir / Responsabilitat Civil Professional del nostre web. També es pot trobar en el web un document que recull les modificacions i noves inclusions més rellevants. i

aformació Enginyeria legal Tot i ser enginyer, sap que l’exercici de la seva professió comporta tenir en compte determinats aspectes legals, ja sigui en el seu vessant més tècnic (els reglaments tècnics i en general la seguretat industrial) o en aspectes més generals, però no menys importants (els contractes, la responsabilitat civil i penal, les relacions amb l’Administració i d’altres). El programa de formació d’Enginyeria Legal s’estructura en dos cursos que es poden realitzar de manera independent o conjunta. El primer curs, més genèric, tracta aspectes comuns a qualsevol camp d’enginyeria: la interpretació de les disposicions legals, el marcatge CE i la seguretat del producte, els contractes, la propietat intel·lectual, la protecció de riscos laborals, el peritatge judicial o forense i la

octubre · novembre · desembre 2014

protecció civil. El segon curs és més específic d’àrees professionals d’enginyeria: instal·lacions, energia, telecomunicacions, construcció i urbanisme, activitats i medi ambient. Els objectius del curs són: capacitar l’enginyer/a en la comprensió, el coneixement i l’aplicació de la legislació específica en els principals àmbits d’actuació; facilitar la relació amb l’Administració i la societat en general (continguts normatius del projecte, tràmits institucionals, etc.), i, finalment, conèixer les branques jurídiques que, malgrat no tenir contingut tècnic, afecten l’activitat professional dels enginyers i les enginyeres. Amb una durada de 136 hores, es desenvolupa en modalitat semipresencial, compaginant les classes teòriques i pràctiques amb exercicis i projectes que s’han de realitzar a casa sota la supervisió d’un tutor especialitzat en cada tema. i

Cristobal Trabalón Coordinador del programa de postgrau Enginyeria LegaL Responsable d’enginyeria legal a Metro de Barcelona. Enginyer industrial col·legiat núm. 15406 Contacte cristobal.trabalon@ enginyers.net

Aniversaris del QUART trimestre FELICITATS BOMBETES!

Jordina Aced Codina

Hugo Ayala Bañeres

Oriol Barba Dolader

CB0052-3345

CB0027-12015

CB0063-5584

12/11/2010

18/11/2005

21/12/2006

Marc Arqué Espuñes

Vicenç Badia Molinero

CB117-4753

CB0091-3236

30/10/2006

4/11/2011

Joan Cintas Navarro

Arnau Berenguer Roca

2/11/2003

21/10/2009

Miquel Cintas Navarro

Miquel CecilioGonçalves Pedrerol CB0071-3167 7/11/2002

CB0011-8070

CB0037-13303

6/12/2004

2/11/2005

Lola Bech Grau

Laura Cuerpo Gilabert

CB0066-12720

CB0045-13281

CB0067-12720 23/12/2006

Blanca Giró Puigdollers

Jonam Izquierdo Ramos

Lang Liu

Guim Marquès Lobo

CB129-5570

CB123-13710

CB118-12720

CB0097-20190

27/12/2008

1/10/2006

7/11/2005

17/11/2004

Màrius García Amat CB0090-17457 10/11/2012

Lluís Gutiérrez Perea

Jan Izquierdo Ramos

CB0041-12138

CB122-13710

17/11/2005

21/12/2004

Max Palau Sánchez CB124-0000 5/12/2001

Eneco Marquès Lobo CB0098-20190 17/11/2004

Ot Pérez Larumbe

Iker Ramírez Ruíz

CB0017-10561

CB0035-8809

25/11/2004

25/10/2010

Enric Pérez Arriezo

Ona Pérez Larumbe

CB0096-14252

CB0026-10561

23/12/2009

17/12/2002

Guim Xalabarder Cortès CB0019-11662 1/12/2004

Edgas Sellés Lorenzana CB0007-5349 5/12/2007

Roger Sallés Rius

Joan Vila Miñana

CB126-12720

CB114-9802

23/11/2004

28/10/2003

Carlota RodríguezFischer Ortega CB0046-1636 15/11/2002

ARTICLES

Manifest en defensa dels professionals col·legiats i el visat dels treballs tècnics Els presidents i degans de les organitzacions adherides manifesten:

ue els col·legis i associacions professionals desenvolupen una labor en favor de la societat i els ciutadans de gran importància en tant que regulen l’activitat dels professionals, ordenen l’exercici de les respectives professions, verifiquen el compliment dels requisits legals aplicables, actuen disciplinàriament quan és necessari i vetllen per la formació continuada dels seus col·legiats i associats. Que un dels mecanismes de major efectivitat per a la protecció del ciutadà i l’usuari dels serveis dels professionals tècnics és el visat o certificat d’actuació professional, un sistema de validació documental dels seus treballs que dóna garantia d’integritat, habilitació, cobertura de responsabilitat civil i habilitació específica per al seu àmbit d’actuació. Que la validació dels treballs professionals mitjançant el visat o certificat d’actuació professional no suposa un cost significatiu dins el global de l’encàrrec al professional i en qualsevol cas es subjecta de manera rigorosa a una correlació amb els costos efectivament incorreguts en la seva realització. Que per al professional, sotmetre’s a la validació per part d’una entitat com són els col· legis o associacions professionals, és un clar element de diferenciació vers els seus competidors, que li permet demostrar de manera certificada la seva habilitació legal com a professional, així com la qualitat del seu treball.

En base a aquests criteris:

Han dut a terme de manera coordinada la creació d’una campanya adreçada a la societat, les administracions locals, autonòmiques i estatals, i també als professionals, per explicar detalladament els valors abans exposats i sen-

octubre · novembre · desembre 2014

sibilitzar-los sobre els importants avantatges que els comporten i a un cost molt baix. Han presentat a la Generalitat de Catalunya la iniciativa, la qual ha merescut el seu total recolzament, el qual agraeixen de manera expressa. Proposen a la societat, les administracions i els professionals que apostin per la labor de validació per part dels col·legis/associacions dels treballs dels professionals com una veritable garantia de professionalitat, de revisió documental, de cobertura de responsabilitat, de mediació, així com de prevenció de l’intrusisme i les males praxis en defensa dels ciutadans. Els col·legis i associacions professionals sotasignants vetllen perquè l’actuació dels seus professionals respongui als interessos i les necessitats de la societat en relació a l’exercici professional, garanteixen el compliment de la bona pràctica i les obligacions deontològiques de la professió que ordenen i representen i impulsen la promoció i el desenvolupament professional en benefici de la societat. Per aquest motiu i davant la progressiva liberalització del mercat, defensen la figura del professional competent i el dret de la societat de contractar amb garanties un tècnic competent i competitiu, que tingui la formació adequada i l’habilitació necessària per dur a terme l’encàrrec professional. Contractar un professional col·legiat que visa els seus treballs dóna més garantia de professionalitat i qualitat. i

EL VISAT DELS COL·LEGIS PROFESSIONALS, UNA GARANTIA PER AL CIUTADÀ INSTITUCIONAL

CONFIA EN UN PROFESSIONAL RESPONSABLE

QUALITAT

FORMACIÓ

PROFESSIONALITAT OCUPACIÓ INNOVACIÓ RESPONSABILITAT

Els col·legis i les associacions professionals són les institucions que vetllen perquè els professionals exerceixin la seva feina d’acord amb l’exigència i responsabilitat que els demanen els ciutadans i l’Administració. Treballen i ofereixen les eines perquè els seus col·legiats i associats puguin garantir la millor qualitat, innovació i sostenibilitat. Amb el visat o el certificat d’actuació professional els col·legis certifiquen la competència i responsabilitat dels seus col·legiats. A més de garantir una bona pràctica professional, és una garantia per al tècnic, per a l’obra, l’Administració i per als usuaris finals.

Amb el professional que visa els seus treballs, t’estalviaràs problemes, temps i diners. Hi sortiràs guanyant. Informa’t als col·legis i les associacions professionals.

Fulls dels Enginyers

Amb el suport de:

DIA A DIA

El visat del COEIC Garantia de professionalitat i qualitat El Col·legi és avui la millor garantia de defensa dels interessos professionals i treballa perquè la qualitat sigui una realitat que abasti tots els àmbits de la construcció.

l visat del COEIC certifica la professionalitat de l’enginyer d’edificació, valida les seves competències d’acord amb la llei i verifica la seva identitat, titulació i habilitació legal i professional. El visat garanteix, en definitiva, la competència i la responsabilitat professional davant del contractant i de l’Administració. Amb la implantació de la llei òmnibus i l’entrada en vigor del Reial decret 1000/2010, el visat col·legial ha deixat de ser obligatori en un gran nombre de casos per convertir-se en una tramitació voluntària, a decisió del professional o per requeriment del seu client. En aquests casos, el professional pot optar per un visat voluntari o bé per un registre col· legial, que servirà per declarar el treball a la companyia asseguradora pertinent, i complir així amb l’obligació legal de cobrir qualsevol actuació professional amb una pòlissa de responsabilitat civil. No obstant això, cal tenir en compte les garanties i els serveis que ofereix el visat col·legial i que el nou registre col·legial no cobreix. Aquestes garanties i serveis són: • Una garantia per a l’enginyer d’edificació. El visat valida les teves competències d’acord amb la LOE i certifica la teva identitat, titulació, habilitació legal i professional. A més, és un registre d’encàrrecs professionals (amb valor contractual) i és un mitjà d’ordenació de la professió, defensa les atribucions professionals i control de l’intrusisme professional. • Una garantia per a l’obra i els seus usuaris finals. El visat verifica que s’elaboren els documents tècnics que calen segons la legislació i que aquests tenen l’estructura i forma definida a la normativa vigent. Aquests es realitzen d’acord amb els protocols establerts pel Col·

octubre · novembre · desembre 2014

legi, a través dels quals el professional deixa constància de la seva qualitat professional. • Una garantia de cobertura de responsabilitats professionals. Amb el visat, el teu client té garantia que disposes d’assegurança de responsabilitat civil i que has fet la documentació que cal, i que aquesta s’arxiva i es custodia durant el període de responsabilitat, i el Col·legi podrà certificar-ne el contingut per presentar a les administracions, oficis i/o defenses judicials. • Una garantia per a l’Administració i altres entitats. El visat dóna garanties a l’Administració i a altres entitats que la documentació que es presenta a autoritzacions administratives (llicències d’obres, d’activitats, cèdules d’habitabilitat, subvencions, etc.) està elaborada per un tècnic que compleix els requisits legals per exercir i que aquesta s’ajusta als protocols regulats i/o acordats amb les administracions. • Les noves tecnologies. Mitjançant el visat digital web és més fàcil seguir el protocol d’actuació professional establert a través del visat i tramitar telemàticament amb les administracions. Es pot fer sense esperes ni desplaçaments i amb total garantia i confidencialitat. i

INSTITUCIONAL

Fulls dels Enginyers

DIA A DIA

En aquesta secció trobareu un sumari de totes les activitats impulsades per les comissions del COEIC i l’AEIC. A sota de cada resum podeu trobar una llegenda que us indica que si busqueu aquest acte al web (www.eic.cat) podeu trobar documentació PDF o vídeos .

octubre · novembre · desembre 2014

PDF

23 maig Jornada monogràfica sobre smart grids Comissió d’Energia Acte organitzat pel Grup de Treball Intercol·legial de Smart Grids. En aquesta segona jornada es va analitzar l’avenç tecnològic portat a terme per les smart grids en els últims anys i l’impacte en la xarxa elèctrica i en la societat. i PDF

27 maig 1r Seminari ATECT: La utilització de l’smartphone en la planificació i gestió de la circulació Comissió de Mobilitat i Transports L’ATETC, organització professional de tècnics que treballen o han treballat en el camp del transport i la circulació de persones i mercaderies, va celebrar el primer seminari de la utilització de l’smartphone com a eina d’informació i gestió. i PDF

15 juliol Optimització de la gestió del despatx d’enginyeria: incrementar productivitat i rendibilitat Amb la intervenció de Jordi Oliva, director d’AVANT Global Services, els assistents van tenir l’oportunitat de conèixer les tasques que no són productives, però que a la vegada consumeixen molt de temps i recursos. A més, es va aprofitar l’acte per presentar un software que serveix per realitzar la gestió integral del despatx d’enginyeria, amb l’objectiu de reduir al mínim el temps invertit en aquestes tasques no productives. i www.avantglobal.com

22 maig El desenvolupament d’una maqueta de ferrocarril model a escala HO Comissió de Cultura Carlos Morant, enginyer industrial, membre del Grup de Gestió d’Engitren, va explicar la seva experiència en la gestió d’una maqueta de mida mitjana: Com a continuació de la conferència de fa un any, en la qual va explicar el procés de construcció de la infraestructura, aquesta vegada va parlar de les premisses per triar el sistema digital que gestiona el moviment i el control dels trens, un cop analitzades les característiques de la maqueta i les opcions que ofereix el mercat. Va explicar cada un dels components emprats i va detallar les seves funcions, interrelacions i connexió. Un cop completada la instal·lació, va indicar la importància d’anar documentant el procés amb mitjans gràfics senzills per tal que quan es produeixi qualsevol incidència, es pugui trobar la solució fàcilment. Finalment, va parlar de com es pot fer un quadre de comandament per a la gestió de la instal·lació sense ordinador. L’acte i el conferenciant van ser presentats per Joan Tatjer, enginyer industrial i membre del Grup Engitren. i

21 maig Cares socials de l’enginyeria: crisis socials i solidaritat Comissió d’Acció Social Amb la presència de Jordi Roglà, director general de Càritas Diocesana de Barcelona, i Ferran Porta, voluntari de l’entitat, van explicar com la crisi ha generat un augment de la solidaritat ciutadana, i van exposar algun dels programes portats a terme per l’entitat. L’acte va ser presentat i moderat per la directora de la ETSEIB (UPC), Neus Cónsul. i

INSTITUCIONAL

Foto: Isabel Marquès

29 maig Concurs Fem Indústria (5a convocatòria) A l’acte es van entregar els premis dels projectes finalistes de la cinquena convocatòria del concurs Fem Indústria. i s

28 maig Presentació de l’informe del Consell per a la Transició Nacional sobre hisenda pública Comissió de Noves Iniciatives El Consell Assessor per a la Transició Nacional va presentar un informe dedicat a la hisenda pública per donar suport a l’hora de fer la declaració de renda. i

30 maig Diada de l’Enginyer Aquest any la Diada es va celebrar al Centre de Convencions Internacional de Barcelona, i com cada any es van lliurar els premis Creativitat i Beques Doctorals, Reconeixement Acadèmic, Trajectòria Professional i Millor Pràctica Empresarial, així com el Serrat i Bonastre de periodisme. Per acabar es va oferir un còctel a tots els assistents. i

iCAFÈ DELS ENGINYERS Comissió de Jubilats i Prejubilats

10 juny Amb la presència de Vicenç Aguilera, president del Clúster de la Indústria d’Automoció de Catalunya. i

AAFF 2PE 195*66.pdf

13/06/14

AULA D’EXTENSIÓ UNIVERSITÀRIA Comissió de Jubilats i Prejubilats

21 maig Cerdà, la dreta de l’Eixample i l’aigua. A càrrec de Lluís Permanyer, periodista i cronista de la ciutat de Barcelona. 28 maig El reto del siglo XXI: reconciliar capitalismo y democracia. A càrrec d’Anton Costas, catedràtic d’Economia Aplicada de la UAB. 4 juny Diagnòstic després de les eleccions europees. Punt de vista dels països del sud d’Europa. A càrrec de Paola Lo Cascio, professora d’Història Contemporània a la Universitat de Barcelona. 11 juny Filosofia i societat. A càrrec de Xavier Rubert de Ventós, filòsof i professor universitari. 18 juny La doble crisi. A càrrec de Juan José López Burniol, llicenciat en Dret i notari. La cloenda va ser a càrrec de Jordi Guix, degà del Col·legi Oficial d’Enginyers Industrials.

8.51

FONAMENTS

EN PETI T

15 20

00 - 2015

PA I S

ANYS

FONAM

PETITS ESPAIS

ESPECIALS EN

Treballem en condicions molt estrictes d’espai

Màxima classificació com a contractista d’obra per l’administració amb categoria K02E de “Sondeos inyecciones y pilotajes”, i la categoria K01D de “Cimentaciones especiales”. Membre protector de l'associació de consultors d'estructures. Empresa adherida al Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya Membre de l'Associació d'Amics de la UPC Associació d’Amics de la UPC UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA

w.2pe.biz Visita’ns a ww Fulls dels 93 763 26 99 / 660Enginyers 484 072.

2pe@2pe.biz / Av. Maresme 9. 08396 Sant Cebrià de Vallalta.

DIA A DIA

Foto: Isabel Marquès

1 juny Concert de la Coral dels Enginyers Comissió de Cultura: Coral dels Enginyers Participació de la Coral dels Enginyers, dirigida per Jordi Marín, a l’església dels Caputxins de Pompeia i

TERTÚLIES CIENTIFICOTÈCNIQUES Comissió de Jubilats i Prejubilats

21 i 28 maig / 18 juny Les tertúlies cientificotècniques promouen la discussió, les reflexions i els comentaris relatius a diferents temes. En aquesta ocasió el tema principal va ser la cosmologia, tractat per Pedro Crespo.

3 juny Eurocat, acord empresarial per a una moneda complementària catalana Comissió de Noves Iniciatives Eurocat va aprofitar l’acte per presentar un sistema, dissenyat per ells mateixos, de crèdit mutu per a Catalunya amb la finalitat de resoldre algunes de les mancances de crèdit que actualment tenen petites i mitjanes empreses i les administracions. Aquest és una variant del sistema del Wir, una moneda complementària que funciona a Suïssa des de fa vuitanta anys. i

FÒRUM DEL PATRIMONI INDUSTRIAL Associació del Museu de la Ciència i de la Tècnica i d’Arqueologia Industrial de Catalunya (AMCTAIC)

16 juny 102 anys aprofitant els nostres recursos naturals. Iberpotash. Amb la intervenció de Joan Güell, secretari del Consell d’Administració de Iberpotash.

octubre · novembre · desembre 2014

5 juny Cares socials de l’enginyeria: la tecnologia al servei de les persones. Projecte Areté Comissió d’Acció Social L’acte va presentar el projecte Areté, un model de relació entre persones, empreses i la societat que busca la felicitat de les persones, la rendibilitat de les empreses i el progrés de la societat de manera conjunta. Està orientat a crear valors, normes justes, compromís i coresponsabilitat en les empreses. i

Clara Mezquita (enginyera industrial col·legiada núm.21484) *claramezquita@gmail.com

i “És interessant que models com l’Areté s’implantin en les organitzacions i que tothom tracti d’absorbir part de la seva essència tant en la feina com en la vida quotidiana. Felicitacions als fundadors.”

5 juny Seguretat en infraestructures crítiques: tecnologies específiques aplicades a la protecció Comissió de Seguretat Aquesta jornada va voler donar a conèixer els riscos i la vulnerabilitat de les infraestructures crítiques, amb la presència de diferents directors i responsables sobre la matèria. A més, es va comentar la normativa d’aplicació vigent. i

INSTITUCIONAL

11 juny Les maquetes ferroviàries al cinema i a la literatura Comissió de Cultura: Engitren Amb la presència de Jordi Font-Agustí, enginyer i novel·lista, es va presentar una selecció inèdita i sorprenent de textos i escenes de novel·les i pel·lícules en què l’escriptor utilitza la maqueta ferroviària com a símbol, element dramàtic o metàfora. A més, es van fer algunes projeccions d’aquestes escenes. i s

PDF

12 juny Trenta anys de la Comissió d’Energia a Catalunya Comissió d’Energia La celebració dels trenta anys de la Comissió d’Energia va comptar amb la presència de l’Honorable Sr. Felip Puig, conseller d’Empresa i Ocupació. Els assistents a l’acte van poder gaudir de dues taules rodones, una formada pels presidents de la Comissió d’Energia d’aquests trenta anys, i una altra de directors generals de la Direcció General d’Energia. i

16 juny Presentació del llibre Barcelona i l’aigua de Joan Gaya Comissió de Medi Ambient Joan Gaya és un enginyer industrial que ha dedicat la seva vida professional a la gestió de serveis municipals, especialment a la gestió de l’aigua. Gaya va presentar el seu llibre en el qual explica una versió sobre la història de l’abastament de l’aigua a Barcelona des de mitjans del segle XIX fins a l’actualitat. i

18 juny La robòtica en la construcció i l’obra pública Comissió de Política Industrial i Innovació Tecnològica Va ser una jornada dedicada a la robòtica en la construcció i l’obra pública, i en la qual es va donar a conèixer la resposta de la robòtica en les exigències de precisió i qualitat que la construcció requereix en el camp de les infraestructures i també en la construcció d’edificis d’habitatges i serveis. i

Albert Ambròs (enginyer industrial col·legiat núm.17200)

“L’acte va ser molt instructiu perquè relaciona un tema sobre l’enginyeria amb el qual ja estic familiaritzat, la robòtica, amb l’obra civil i l’arquitectura, que conec molt poc”

11 setembre Ofrena al monument de Rafael Casanova Com cada any, els Enginyers Industrials de Catalunya van participar als actes previstos per la Diada de Catalunya en companyia dels degans i representants d'altres col·legis professionals i institucions relacionades amb l'enginyeria. Jordi Guix, degà del COEIC, i Jordi Renom, president de l'AEIC, van encapçalar l'ofrena al monument de Rafael Casanova.i

Fulls dels Enginyers

DIA A DIA

Foto: Isabel Marquès

18 juny Noves oportunitats de negoci: Àfrica, el nou horitzó de desenvolupament (2a edició) Comissió dels Enginyers Industrials a l’Administració Pública En aquesta segona edició es van presentar diferents casos enfocats al Camerun que van permetre conèixer les oportunitats presentades pels sectors productius i institucionals des d’un punt de vista tant privat com públic. La visió institucional va ser aportada per un representant de l’Agenda d’Acció Comercial de la Generalitat de Catalunya ACC1Ó. i

PDF

19 juny Concert de la Coral dels Enginyers Comissió de Cultura: Coral dels Enginyers Concert promogut per la Comissió Intercol·legial a la sala Oriol Martorell de l’Auditori d Barcelona. i 26 juny XVII Fòrum de la Seguretat: La seguretat viària avui i els principals reptes de futur En l’acte es van tractar d’analitzar i debatre temes de l’àmbit de la seguretat. Aquest any, el tema principal era la seguretat viària, aprofitant l’aprovació del Pla català de seguretat viària de desembre del 2013. i

PDF

18 juny La futura ISO 9001/2015 i experiències en nous enfocaments de gestió Comissió de Gestió Empresarial: Subcomissió de Qualitat Va ser un acte dividit en dues parts. A la primera es van exposar els avenços i les novetats en el desenvolupament de la norma ISO com ara la identificació de riscos i oportunitats, els stakeholders (parts interessades), la integració de normes, el process approach, entre d’altres. A la segona part es van explicar diversos casos d’èxit d’empreses que disposen de noves tècniques i enfocaments de gestió. i

SUBCOMISSIÓ DE CICLOTURISME Comissió d’Esports

SUBCOMISSIÓ DE MUNTANYISME Comissió d’Esports

7 juny Pasqua Granada a la Vall d’Aran

5 juny Castell de Montsoriu.

octubre · novembre · desembre 2014

INSTITUCIONAL

4 juliol Mirador del packaging Comissió del Packaging Amb la col·laboració de la Fundació CIM-UPC, els assistents van tenir l’oportunitat de conèixer la situació actual de les tecnologies de fabricació additiva i de com les empreses del sector del packaging poden beneficiar-se durant el cicle de desenvolupament del producte o, fins i tot, en l’etapa d’industrialització. A més, es van exposar les línies d’R+D+I, en les quals treballa la Fundació CIM-UPC, referent mundial en la fabricació additiva.i

28 juliol Conveni de l’AEIC amb l’ATAGEC L’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya (AEIC) i l’Associació de Tècnics de l’Administració de la Generalitat de Catalunya (ATAGEC) van firmar el 28 de juliol de 2014 un conveni de col·laboració mútua. L’acord el van formalitzar el president de l’AEIC, Jordi Renom, i el president de l’ATAGEC, Francesc Fransí. L’ATAGEC té com a finalitat principal la defensa, la potenciació i la promoció dels interessos professionals dels seus afiliats, titulats superiors i tècnics, que es reconeixen com un veritable actiu dins de l’estructura organitzativa de la Generalitat i promouen el reconeixement de la seva contribució a la modernització de l’Administració amb una actuació permanent en termes d’eficàcia i eficiència. A la vista dels objectius i interessos, és voluntat d’ambdues parts establir un marc de col·laboració i relació per al correcte desenvolupament de tasques que poden ser d’interès comú i una millora en les sinergies que permeti un flux d’informació adequat a les finalitats de cada una, tot amb voluntat d’afavorir els respectius associats i la societat en general. Es desenvoluparan les àrees de col·laboració següents: el foment i la informació entre els

7 juny Dins del cicle Caminades Culturals dels EIC, van visitar l’embassament i la Central Hidroelèctrica de Susqueda.

14 juny Visita als Llacs de la Muga.

seus respectius col·lectius de serveis comuns; l’atenció preferent a les necessitats d’espai que puguin tenir tant les institucions com les persones integrades en els respectius col·lectius; l’intercanvi d’informació sobre camps comuns i de normativa, i efectuar, si escau, anàlisis i informes conjunts; la col·laboració en jornades tècniques, congressos i difusió de les activitats que es desenvolupin individualment, fent ús, si escau, de les respectives estructures per a l’organització d’actes i activitats; la coordinació dels mecanismes de visibilitat de les institucions quan les parts ho considerin convenient; i la informació i possibilitat de participació a les comissions de les institucions quan siguin d’interès per als respectius associats, si bé no es limita la possibilitat de desenvolupar en el futur altres actuacions que siguin d’interès comú. Per a cada una d’aquestes actuacions particulars, i totes aquelles que es puguin acordar en el futur, es formalitzaran projectes concrets. Amb aquesta col·laboració, les dues entitats ofereixen als seus respectius membres la potenciació d’espais de trobada i participació en temes professionals i tècnics en l’àmbit de l’Administració pública.i

12 i 13 juliol Pujada al cim Montardo.

Fulls dels Enginyers

DIA A DIA

Àmbit territorial Demarcació de Lleida

juliol Acord COEIC/Mútua amb l’EPS Amb l’objectiu de facilitar la incorporació al món laboral dels nous titulats del Màster en Enginyeria Industrial per l’EPS de la Universitat de Lleida, el Col·legi i la Mútua dels Enginyers regalen un any de col·legiació i mutualitat als nous titulats del Màster. El mes de juliol es va fer l’entrega dels continguts d’aquest acord als nous disset titulats. i

13 juny Sopar d’estiu Com cada any quan s’inicia l’estiu, la Demarcació de Lleida organitza un sopar al qual estan convidats tots els col·legiats i els seus familiars. Aquest any la trobada s’ha fet al Club Tennis Lleida. Com ja és habitual any rere any, la participació ha estat alta. i

22 maig Presentació dels grups de treball Els representants de cinc grups de treball vinculats a comissions de Barcelona van presentar a una vintena d’assistents quins són els objectius d’aquests grups de treball, les activitats que s’organitzen, com funcionen i com s’estructuren, amb l’objectiu d’oferir als enginyers industrials de Girona la possibilitat de participar-hi activament, intercanviar inquietuds i buscar la manera de treballar conjuntament per aconseguir una major participació del territori. i

13 juny Sopar de germanor dels enginyers industrials de Girona El sopar dels enginyers industrials gironins es va celebrar un cop més al restaurant garrotxí Ca l’Enric. Aquest any va aplegar cent quaranta enginyers i acompanyants, el president i el degà, representants de les demarcacions i la Delegació, de la Mútua dels Enginyers i de la Caixa d’Enginyers. L’aperitiu va estar amenitzat per un quartet de jazz protagonitzat pel company enginyer industrial i guitarrista Francesc Adroher. i

13 juny Campionat de tennis i pàdel En el decurs del sopar d’estiu de la Demarcació es van lliurar els premis de la 19a edició del Campionat de Tennis, que en la modalitat individual va guanyar Guillem Boira i en dobles la parella Jordi Gasulla i Eloi Caldero. Pel que fa a la 5a edició del Torneig de Pàdel, els guanyadors van ser J. Francesc Solà i Sergio Maza, i en la modalitat mixta Esteve Torrent i Robert Torrent. i

Àmbit territorial Demarcació de Girona

octubre · novembre · desembre 2014

25 juny 19a edició dels Premis Patronat Politècnica. Projectes Final de Carrera La tarda del 25 de juny es van entregar els premis amb què el Patronat de la Politècnica reconeix els dotze millors projectes relacionats amb les titulacions que s’imparteixen a l’Escola Politècnica Superior, així com un al projecte amb major grau d’aplicabilitat pràctica entre els presentats. La Demarcació de Girona, membre del Consell Executiu del Patronat, va participar en el jurat d’aquests premis que enguany arriben a la seva dinovena edició. i

INSTITUCIONAL

Àmbit territorial Delegació del Vallès

2 juny Xerrada a l’ETSEIAT: Forma’t cap a un futur professional Conferència adreçada als estudiants d’últim curs de grau, amb l’objectiu d’orientarlos per arribar al món professional aprofitant les eines acadèmiques i aconseguir una posició laboral d’èxit. La introducció va ser a càrrec de Dani Puente, secretari de l’AEIC de la Delegació del Vallès. Pere Amat, director de l’empresa Estamp SA, i Míriam Vernet, directora del centre logístic CEPL, van exposar, a través de la seva experiència personal, acadèmica i professional, els motius pels quals van convertirse en enginyers industrials. i

Àmbit territorial Demarcació de Tarragona 14 juny Visita al Priorat El passat 14 de juny un grup de col·legiats de la Demarcació de Tarragona va fer una visita guiada a dos cellers de l’àrea del Priorat. Una de les finques

14 i 15 juny Visita al Pallars Jussà Una vintena d’enginyers van poder gaudir d’un cap de setmana que va començar amb la benvinguda del president del Consell Comarcal del Pallars. En aquests dos dies es va poder visitar l’epicentre i casc històric de Tremp, el Museu Hidroelèctric de Cabdella, les botigues de Salàs i el Parc Astronòmic del Montsec d’Àger, a més de gaudir de la gastronomia de la regió. El viatge el va liderar el company Germán Palacín, autòcton de la zona. i

3 i 10 juliol Mesures elèctriques Èxit d’assistència a aquest curs, l’objectiu del qual era donar a conèixer els aspectes teòrics i pràctics per realitzar les proves elèctriques reglamentàries per a la posada en funcionament d’instal·lacions de baixa tensió, per a les seves verificacions periòdiques i per a la realització del manteniment d’instal·lacions industrials. i

visitades va ser el Celler de l’Era, finca de 72 hectàrees situada a Cornudella de Montsant i amb un projecte vitivinícola que es va iniciar l’any 2002 i en el qual es conreen 41.000 ceps de diverses varietats. L’altra, el Mas d’en Blei, que es troba en un racó privilegiat del Priorat, compta amb disset hectàrees a la vora del riu Siurana, a la Morera de Montsant. Allà, perfectament integrats en

l’entorn, es troben un celler i una antiga masia de la qual s’han trobat evidències de l’any 1756. La finca va recuperar el seu origen agrícola amb la plantació de 20.000 ceps de varietats principalment locals. Els cellers van ser mostrats pels companys enginyers industrials Albert Tasias i Jaume Ferrús. Posteriorment, es va fer una visita guiada a la cartoixa de Scala Dei, també al Priorat. i

Fulls dels Enginyers

VIU L’ASSOCIACIÓ

Els enginyers Difícilment podríem trobar un engiindustrials nyer industrial a qui no agradin els I aquest va ser un dels motius a Suïssa, trens. que ens va portar a fer aquest meraviatge a Suïssa. Cinc dies per paradís dels vellós viure i veure els trens de muntanya trens més representatius.

TEXT: Enric Colomé, enginyer industrial col·legiat núm. SA-29012-D

er començar es va fer una visita al Museu del Transport de la bonica ciutat de Lucerna, on es poden veure trens, avions, vaixells i cotxes antics i moderns en perfecte estat d’exhibició. Des d’Interlaken, vam pujar a la Jungfraujoch, estació situada a quasi 3.500 metres, on hi ha una vista impagable dels pics Eiger, Mönch i Jungfrau, tots tres de més de 4.500 metres, i de la glacera de l’Aletsch, de 23 quilòmetres de longitud. A la Jungfraujoch s’hi arriba amb un tren cremallera que fa el 80% del seu recorregut per un túnel de 7 quilòmetres per dins de l’Eiger, salvant 1.393 metres de desnivell amb un pendent d’un 25% de gradient. L’únic funicular que vam utilitzar en aquest viatge va ser el de Reichenbach. Una de les particularitats d’aquest funicular és que els vagons són una rèplica de l’original del 1899. El gradient és del 61% i es puja a uns 2 metres per segon. Per veure bé el mític mont Cerví (o Matterhorn) s’ha de fer prenent un tren cremallera que surt de Zermatt fins a l’estació de Gornergrat a 3.089 metres. Aquesta estació, on hi ha un observatori i un hotel, té una vista espectacular del Cerví i altres pics com el mont Rosa, el més alt de tot Suïssa amb quasi 4.700 metres. El cremallera salva els 1.500 metres d’altitud que hi ha entre Zermatt i Gornergrat en poc més de 35 minuts. I, finalment, el Glacier Express, el tren ràpid més lent del món. Vuit hores de viatge en què aquells a qui els agradin els trens i la natura ho poden trobar tot. Aquest tren, que fa molts trams amb ajut de cremallera, connecta Zermatt amb Saint-Moritz. Pics, valls, rius com el Rin, poblets de postal..., tot això i més des

octubre · novembre · desembre 2014

del punt de vista paisatgístic. Però des del punt de vista del tren: 291 ponts i 91 túnels, i pràcticament tot el recorregut amb via única. Arriba fins als 2.033 metres per franquejar l’Oberalppass, on s’ajuda de la cremallera. Potser la part tècnicament més interessant està en el tram final, prop ja de Saint-Moritz. És en aquella zona on es passa pel viaducte de Landwasser, un pont format per cinc arcs de maçoneria, amb una alçada de 65 metres i un recorregut en planta corba de 142 metres de longitud. Abans d’arribar a Saint-Moritz, però, encara hi ha sis viaductes més, tres túnels amb espiral interna i dos túnels helicoïdals, on el tren salva un desnivell de 400 metres sense cremallera. I com que a la vida no tot han de ser trens, la tornada va ser en vaixell travessant tot el llac de Zuric, des del poble de Rapperswil fins a la ciutat de Zurich. En definitiva, un viatge fantàstic, en què el clima ens va respectar i en el qual els trenta-set viatgers, entre enginyers i les seves parelles, van poder gaudir de tots els mitjans de transport d’avui: trens, autocar, vaixell i avió. Ah, i també les pròpies cames!! i

SOM +

Ofertes i Serveis

Terminis permet certificar els textos legals publicats en un portal web o aplicació mòbil en una data determinada i realitza, com a tercer de confiança, un control permanent de les seves versions. • Protegeix les condicions generals del teu portal web per fer el teu negoci on-line més segur i transparent, amb l’objectiu de millorar la conversió. • Evita sancions certificant els usos que els teus clients han autoritzat de les teves dades personals. • Guarda un registre automàtic i permanent dels textos legals per generar un marc de confiança entre la teva empresa i els seus clients i reduir reclamacions. • Estalvia temps i diners convocant legalment les teves juntes generals a través del teu portal web. 15% de descompte per a tots els EIC. Cal utilitzar el codi d’associat EICTERM. Entra a www.terminis.com i descobreix les infinites possibilitats que t’ofereix la tecnologia de Terminis.

Amb motiu de la imminent entrada en vigor del nou Reglament europeu de protecció de dades, el qual comportarà un enduriment de les mesures a aplicar i una revisió i actualització del nivell de compliment de totes les empreses i professionals, la consultoria Datax ofereix un assessorament sense cost sobre aquestes novetats, així com una proposta personalitzada d’actualització i manteniment dels nous requeriments amb un 15% de descompte directament sobre els seus serveis.

Saunier Duval lidera a Europa el subministrament de sistemes intel·ligents per al confort domèstic. Firma dedicada a les activitats d’aigua calenta sanitària, calefacció i climatització, Saunier Duval és el fabricant que ha desenvolupat la primera caldera mural mixta de gas, la caldera estanca, l’escalfador sense pilot, la caldera mural de condensació directa i moltes altres innovacions tecnològiques encaminades a millorar els aspectes d’economia, confort, seguretat i respecte al medi ambient en aquest tipus de productes. Ofereix a tots els associats un xec regal de 60 euros, a més d’un descompte professional, per als productes que puguin necessitar a títol particular. El descompte sobre la tarifa vigent és del 38% en calderes i del 45% en els equips d’aire condicionat. En cas que estiguis interessat contacta per telèfon al 932 641 940 o bé per correu electrònic a juan.ortega@saunierduval.es (Sr. Juan Ortega).

Datax compta amb un equip especialitzat i acreditat per l’Associació Professional Espanyola de Privacitat (APEP), i una experiència de més de deu anys avalada per la seva àmplia cartera de més de mil clients. Tel.: 937 540 688 A/e: info@datax.es www.datax.es

Fulls dels Enginyers

LA TEMPTACIÓ

Compres

Oci i activitats

Salut i bellesa

Família i llar

Col·lectius Vip, un espai de temptacions

Per a més informació: T. 932 957 804 a/e: atencioeic@mail.eic.cat www.eic.cat

n aquest número et proposem una temptació molt vip: un passeig pels descomptes i les promocions exclusius per als EIC. Encara no has visitat aquest espai del web? Doncs fes-ho. És una autèntica temptació perquè hi ha infinitats d’activitats i compres a uns preus exclusius per al nostre col·lectiu. Des del lloguer d’un cotxe fins a les entrades per veure un espectacle, menjar en un restaurant o comprar unes ulleres. Des de viatges a l’enigmàtica Turquia fins a propostes més relaxants per fer una miniescapada. Entrades a fires, compra de productes tecnològics, descomptes en perfumeria i cosmètica, activitats d’oci i lleure, motor, formació, llar i molt més. I pots consultar les ofertes de la setmana, segur que n’hi ha alguna per a tu. No deixis escapar cap de les nostres propostes i gaudeix dels privilegis de pertànyer al nostre col·lectiu. i Consulta totes les propostes i descomptesa a: www.colectivosvip.com

Formació

l’associació!

Programació d’activitats OCTUBRE-DESEMBRE 2014 DIMARTS, 21 D’OCTUBRE RUTA CULTURAL: EL BARRI DE LA MERCÈ Preu: 27 euros (col·legiats i no col·legiats) DIMARTS, 28 D’OCTUBRE PARLAR EN PÚBLIC. ESTRATÈGIES PER FER PRESENTACIONS ORALS EFECTIVES Preu col·legiats: 10 euros / Preu no col·legiats: 13 euros DIMARTS, 18 DE NOVEMBRE RUTA CULTURAL: EL BARRI DE SANTA CATERINA Preu 25 euros (col·legiats i no col·legiats) DIMARTS, 25 DE NOVEMBRE COM GESTIONAR BÉ EL TEMPS: PLANIFICAR, PRIORITZAR I DELEGAR ÉS CLAU Preu col·legiats: 10 euros / Preu no col·legiats: 13 euros

Per a més informació: Tel. 933 192 304 · a/e: viula@ serveis.eic.cat · www.eic.cat

octubre · novembre · desembre 2014

BORSÍ

immobles

Llogo casa a la urbanització de la Pleta de Saga (a 7 km de Puigcerdà) per vacances d’estiu (setmanes, quinzenes, etc.). Totalment moblada, per a sis o vuit persones. Preu: a convenir Contacte: Tel. 625 546 345 (nits) / 935 896 777 i

Llogo casa aïllada a 12 km de Berga i a 30 km de pistes del Port del Comte. Moblada i amb cinc habitacions, menjador amb gran llar de foc, un bany i traster. Calefacció gasoil i dues places de garatge. A peu de carretera en plena natura i bones vistes. Ideal per a caps de setmana. Preu: 500 € Contacte: Tel. 936 402 196 / 606 280 040 (Francisco) i

Es lloga apartament equipat a la Cerdanya, de 50 m2 i planta baixa. Amb menjador - sala d’estar, dues habitacions, jardí privat i comunitari, piscina i tennis. Juliol i agost per quinzenes o mesos. Preu: a convenir Contacte: Tel. 629 758 592 / 652 191 985 (Josep Oriol Flaquer) i

nvehicles Llogo apartament a la Cerdanya, prop de Llívia, de 40 m2. Amb dues habitacions, menjador amb sofàs llit i sortida a balcó amb esplèndides vistes. Zona comunitària amb piscina, tennis i jocs infantils. Mesos de juny, juliol, agost i setembre, per setmanes, quinzenes o mesos. Preu: juliol i agost, 500 €/setmana, 850 €/quinzena o 1.600 €/mes; juny i setembre, 15% de descompte. Contacte: Tel. 659 475 432 (Manel) i

Es ven o es lloga nau industrial de 600 m2 amb altell de 100 m2. Està situada a Polinyà del Vallès, a l’entrada del poble sobre la carretera de Sentmenat. Diàfana i preparada per a pont-grua. Preu: venda, 280.000 €; lloguer, 1.200 €/mes Contacte: Tel. 629 739 703 (Rafel) i Es lloga pis a la zona de la Sagrada Família. Dues habitacions, tranquil i en perfecte estat. Finca amb dos ascensors. Preu: 700 €/mes Contacte: Tel. 676 877 538 (Antonio) i

Es lloga per quinzenes un apartament a primera línia de mar a Sant Antoni de Calonge (Costa Brava). De 96 m2 i completament equipat. Menjador gran, tres habitacions, dos banys i pàrquing tancat. Preu: a convenir Contacte: Tel. 666 644 153 (Jaume) i Es lloga despatx i/o vivenda en zona independent de 21 m2. Molt lluminós i amb bany privat. Moblat, fibra òptica i aire condicionat a l’habitació. Per a compartir amb enginyer. Zona carrer Loreto amb Diagonal. Preu: 425 € Contacte: Tel. 616 419 969 (Romeva) i Es lloga àtic al barri de Sant Gervasi de Barcelona, c/ Hurtado a tocar del c/ Craywinkel. Són 65 m2 i 20 m2 de terrassa. Renovat. Exterior. Molt tranquil. Sala-menjador, un dormitori doble i un d’individual, cuina equipada, bany complet, parquet, ascensor. Preu: 700 € Contacte: Tel. 639 351 963 (Miquel) i

Es ven un lot de tres pisos situats en zones exclusives de Barcelona (Sagrada Família, av. Gaudí i Sant Gervasi). S’ofereix a inversors immobiliaris interessats en pisos actualment llogats a llogaters solvents. Inversió segura i tangible que ofereix rendiments des del primer moment d’efectuar-se la compra. Preu: 550.000 €. Rendiment actual del lot entorn d’un 4% Contacte: Tel. 938 451 753 / A/e: jmpera@telefonica.net (Josep M.) i

Es ven BMW 320 CD (coupé) del 2004 amb 170.00 km. Equipament: Pack M acabat esportiu, navegador, sensors d’aparcament, llum i aigua, seients calefactables, telèfon integrat, volant multifunció, carregador de CD. Preu: 9.900€ Contacte: Tel. 677 783 110 (Iban) i

1altres Venc piano Yamaha model C-108NS. Color marró mate. Preu: 1.800 € (a negociar) Contacte: Tel. 934 538 362 (Fidel) i

Fulls dels Enginyers

ENGINYERIES DEL MÓN

Gegants marins

Grans bucs de càrrega, un repte per a l’enginyeria

ctualment, milers de bucs de càrrega travessen mars i oceans suportant el pes de la major part del comerç internacional, però l’interès de les grans empreses per millorar el transport dels seus productes ha fet veure una oportunitat en aquestes enormes màquines marines, que també són les responsables de transportar elements molt pesats, com plataformes petrolíferes, plantes de liqüefacció de gas natural, estacions militars de radar, o vaixells i submarins. Però aquests enormes vaixells, quan avan-

cen, arrosseguen una gran onada que impedeix que agafin grans velocitats, i, per tant, si les condicions climàtiques són adverses, l’efecte encara és pitjor. És en aquest punt on l’enginyeria té un paper molt important. Fets d’acer i amb una mitjana de vida de vint-i-cinc a trenta anys, aquest tipus d’embarcacions estan dissenyades per travessar les onades, mantenir la velocitat, suportar molt de pes i estan equipades amb grues i altres mecanismes que faciliten la càrrega i la descàrrega. El seu disseny és pràcticament uniforme i molts d’aquests bucs poden submergir part de la seva estructura per facilitar la càrrega i la descàrrega d’objectes que pesen milers de tones. i

Si vols contactar amb els Fulls dels Enginyers per posar un anunci de compra/venda, suggerir un entreteniment o fer qualsevol proposta, pots fer-ho a través de l’adreça electrònica fulls@mail.eic.cat. Per a canvis d’adreça, posa’t en contacte amb atencioeic@mail.eic.cat. També pots trucar al telèfon 933 192 300.

octubre · novembre · desembre 2014

SOM +

Technip Iberia

Plantes i instal•lacions industrials Barcelona · A Coruña · Madrid · Tarragona Enginyeria. Construcció. Consultoria. Assessoria Optimitzem el Servei al Client per obtenir els millors resultats en termes de Seguretat, Qualitat, Costos, Terminis i Satisfacció. Des de projectes de pocs centenars d'hores a grans projectes integrals, Technip és el seu soci de confiança en qualsevol punt de la cadena de valor. Uneix-te al nostre equip de professionals de Technip, format majoritàriament per enginyers/res industrials, i t’integraràs en un grup multinacional participant en projectes desenvolupats arreu del món. Més informació a: www.technip.com/en/careers/search-jobs

Sede Technip 89 avenue de la Grande Armée 75773 Paris Cedex 16 France Tel. +33 (0)1 47 78 24 00

Technip Iberia Edifici Nº 8, planta 4ª Plaça de la Pau, s/n World Trade Center - Almeda Park 08940 Cornellà de Llobregat Barcelona · Espanya Tel. +34 93 413 98 00 Fulls dels Enginyers

BORSÍ

1A OPCIÓ Formant enginyers des de 1969

Programa de Formació Contínua DELS ENGINYERS INDUSTRIALS DE CATALUNYA ESPECIFIQUES

octubredesembre 2014 ÀREA D’ENGINYERIES Nou Reglament d’alta tensió OCTUBRE - 8 H Mesures elèctriques OCTUBRE - 8 H Elaboració de projectes elèctrics de baixa tensió OCTUBRE - 16 H ISO 21500: Gestió de projectes OCTUBRE - 12 H Enginyeria legal NOVEMBRE - 54 H Elaboració de projectes de climatització NOVEMBRE - 16 H Compatibilitat electromagnètica en màquines NOVEMBRE- 8 H Planificació i control de projectes amb MS Project DESEMBRE - 12 H Elaboració de projectes d’activitats DESEMBRE - 16 H

ÀREA D’ENERGIA Mesures low cost per millorar l’eficiència energètica d’edificis del sector terciari OCTUBRE - 5 H Procediments simplificats de certificació energètica en edificis existents: CE3 i CE3X OCTUBRE - 16 H Curs pràctic d’avaluació i seguiment continu d’estalvis energètics OCTUBRE - 8 H Smart cities: rol del vector energètic OCTUBRE - 5 H Model NZEB: eficiència energètica + autoconsum OCTUBRE - 12 H Curs d’especialització en auditoria energètica OCTUBRE - 42 H Eina unificada Lider i Calener per a l’acompliment de la demanda energètica en edificis existents NOVEMBRE - 20 H Eficiència energètica en el sector dels transports NOVEMBRE - 5 H Càlcul i seguiment d’estalvis en un projecte de millora energètica del sector terciari NOVEMBRE - 12 H ÀREA DE SEGURETAT I MEDI AMBIENT Curs d’introducció als plans d’autoprotecció (PAU) OCTUBRE - 8 H Ruixadors automàtics OCTUBRE - 8 H L’usuari davant de la seguretat de màquines OCTUBRE - 8 H Formació bàsica per a tècnics competents per elaborar plans d’autoprotecció OCTUBRE - 34 H Curs avançat d’atmosferes explosives (ATEX) OCTUBRE - 16 H Prevenció de riscos laborals aplicada a Facility Management OCTUBRE - 4 H Coordinació de seguretat i salut i coordinació d’activitats empresarials en obres i manteniment OCTUBRE - 4 H Control de fums en cas d’incendi NOVEMBRE - 8 H Abastament d’aigua i xarxes generals d’incendi NOVEMBRE - 8 H Obligacions legals de prevenció de riscos laborals (PRL) NOVEMBRE - 8 H

ÀREA DE TECNOLOGIES DE LA PRODUCCIÓ I OPERACIONS Obligacions legals del manteniment d’instal·lacions OCTUBRE - 16 H 7 eines bàsiques per a resolució de problemes OCTUBRE - 8 H Enginyeria del manteniment NOVEMBRE - 57 H Lean Manufacturing NOVEMBRE - 42 H Control estadístic de processos (SPC) NOVEMBRE - 16 H

CONSIDERACIONS • La realització i superació del curs dóna accés al corresponent Certificat d’Aprofitament. • Gestió de subvencions de formació a través de la Fundació Tripartita.

abril · maig · juny 2014

ÀREA DE GESTIÓ Tècniques de treball en equip OCTUBRE - 8 H Finances per a enginyers i personal tècnic OCTUBRE - 8 H Curs de pràctica pericial NOVEMBRE - 12 H Eines útils per a la gestió financera NOVEMBRE - 8 H Tècniques de negociació i gestió de conflictes NOVEMBRE - 8 H Introducció a la gestió de l’empresa DESEMBRE - 8 H Curs pràctic avançat de finances per a enginyers DESEMBRE - 8 H

Segueix totes les novetats i l’oferta formativa completa a update.eic.cat. Més informació: Servei de Formació Via Laietana, 39 08003 Barcelona (T) +34 932 957 808 (@) info@update.cat