Fulls dels Enginyers núm. 287 (gener-febrer-març 2015) by Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya

DIA A DIA

Enginyers Fulls dels

gener ·febrer ·març 2015

Smart Cities, les ciutats intel·ligents La revolució tecnològica, energètica i social que està transformant ciutats com Copenhaguen o Barcelona planteja una nova manera de viure les metròpolis.

La fusió dels centres tecnològics de Catalunya

octubre · novembre · desembre 2014

Entrevista a Pere Homs, director del COEIC

DIA A DIA

Sabadell Professional �

�

PROmoure:

T’abonem el 10% de la teva quota de col·legiat*. Abonar-te el 10% de la teva quota* de col·legiat fins a un màxim de 100 euros l’any per compte és una manera de promoure els teus interessos professionals, no et sembla? Si ets membre del Col·legi Oficial d'Enginyers Industrials de Catalunya i vols promoure la teva feina, protegir els teus interessos o els teus valors professionals, amb Banc Sabadell ho pots fer. Et beneficiaràs de les solucions financeres d’un banc que treballa en PRO dels professionals.

Al cap i a la fi, som el banc de les millors empreses. O el que és el mateix, el banc dels millors professionals: el teu. Truca’ns al 902 383 666, identifiqui's com a membre del seu col·lectiu, organitzem una reunió i comencem a treballar. sabadellprofessional.com

· novembre El banc de· desembre les millors empreses. I el teu. 20 octubre 2014

PROJECTE 3.0

JORDI RENOM President de l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya

AEIC President: Jordi Renom Sotorra Vicepresident 1r: Jordi Guix i Armengou Vicepresident 2n: Ricardo Granados i García Secretària: Olga Tomás i Huerva

COEIC Degà: Jordi Guix Armengou Vicedegà: Josep M. Rovira i Ragué Secretari: Manuel Casas i Vilella

Demarcacions del COEIC-AEIC Girona: Joan Juanals Lleida: Joaquim Llop Catalunya Central: Mireia Félix Tarragona: Lluís Maestre Delegació del Vallès: Francesc Figueras

AEIC - COEIC Director general: Pere Homs Consell de redacció: Jordi Guix, Jordi Renom, Pere Roca i Jordi Vericat Assessora de comunicació: Eva Díaz Coordinació: Anna Carrió Redacció: Anna Carrió, Yolanda Viñals, Manel Gastó, Sònia Olivera i Marta Torres Publicitat: Pilar Alonso Fotografia: Isabel Marquès i Ester Pérez Broto Disseny i maquetació: Anna Carrió Correcció lingüística: Mercè Molins Impressió: Vanguard Gràfic S.A.

Dipòsit legal: B-40460/92 ISSN: 2013-3332 Administració i distribució: Enginyers Industrials de Catalunya Via Laietana, 39 08003 Barcelona T: 933 192 300 F: 933 100 681 a/e: fulls@mail.eic.cat

Els articles signats no representen l’opinió dels Fulls dels Enginyers.

D’acord amb la Política de protecció de dades de caràcter personal que tenen implantada el Col·legi i l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya, s’informa que, atès que l’anuari és un fitxer que té legalment atribuïda la condició de font accessible al públic i vist que s’està emprant per a activitats comercials, s’explicitarà en el fitxer de manera destacada que dites dades no es podran utilitzar per a finalitats de publicitat o prospecció comercial. No obstant això, tenint en compte que aquest és un dret al qual els interessats poden renunciar, quan un col·legiat i/o associat així ens ho manifesti es farà constar en el fitxer que l’interessat ha informat del seu consentiment perquè s’usin les seves dades per a publicitat o prospecció comercial. Aquest consentiment s’ha de comunicar pels mitjans següents: per correu electrònic a lopd@eic.cat, per fax amb la referència LOPD al 933 100 681 o per escrit adreçat al Col·legi Oficial i l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya amb la referència LOPD a la Via Laietana, 39, 08003, de Barcelona.

FOTO: Ester Pérez Broto

EDITA: Associació/Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya

Fem el salt

n any nou, ja som al 2015, enrere deixem un període de turbulències al qual hem intentat fer front, i com a bons pilots hem lluitat per preservar l’estabilitat de les nostres institucions, però el temporal ha estat tan fort que res ha quedat com abans. La crisi ha estat dura, però també l’escenari europeu legislatiu ens ha deixat tocats. El mal temps ha conspirat perquè la nostra nau no tingués un camí fàcil, però hem lluitat, hem resistit, i ara volem fer un salt. Continuem vetllant per la nostra professió, la nostra marca, per tots vosaltres, que sou el motor central que fa evolucionar la nostra societat. Continuem fent lobby, estant presents en els principals òrgans de decisió, treballant per a la bona praxi de la professió, oferint serveis de valor afegit, generant i impulsant coneixement; tenim veu i continuem sent escoltats. Aspirem a ser un referent, un soci de confiança per a les empreses, els governs, les administracions i la societat en general. Tenim molt camí guanyat, però encara ens queda molt per recórrer. Estem treballant per tal de redefinir els nostres valors i la nostra identitat, quin és el nostre perquè i la nostra raó de ser, i en què ens volem convertir. Ja fa temps que vam encetar un camí d’obertura a la resta d’enginyeries, oferint-los la possibilitat d’ajuntar-nos perquè entre tots sumem. Sumem esforços, capacitats i recursos que ens ajudaran a ser més forts caminant plegats, fent xarxa, formant part d’una agrupació de professionals que ens aculli a tots, construint la casa comuna de tots els enginyers de Catalunya. Recentment, hem fet una campanya per adreçar-nos als joves titulats de graus i màsters i convidar-los a venir a casa nostra, la casa dels enginyers, despullant-nos d’etiquetes i reivindicant que som enginyers. Entenem que el futur passa per la suma d’esforços, i ara és l’hora de la concentració i no pas de la dispersió. Volem créixer en força, amb talent, amb coneixement i experiència. Continuarem apostant per la paraula Enginyers de Catalunya vinculant-la a una institució i una professió modernes, flexibles, de ràpida actuació i amb experiència i prestigi, que volen ser innovadores, emprenedores i amb futur. Ara és el moment de fer un pas endavant. Estem preparats? Fem el salt? i

Fulls dels Enginyers

EDITORIAL

EL SONÒMETRE

LLUÍS MAESTRE President de la Demarcació de Tarragona dels EIC

Una infraestructura que va canviar el nostre futur

quest any es commemoren els vint-i-cinc anys d’una infraestructura que va canviar la relació del nostre territori amb l’aigua. Es tracta de la posada en marxa de l’anomenat minitransvasament de l’Ebre, que va permetre l’arribada d’aigua potabilitzada al Camp de Tarragona de manera regular. La concessió es va aprovar sobre la base d’aprofitar una part de l’aigua recuperada pel revestiment dels canals de rec dels marges dret i esquerre de l’Ebre. Es calcula que els canals perdien un 23% d’aigua que es va poder reaprofitar un cop impermeabilitzats. Aquest projecte és el primer en la història hidrològica de l’Estat en què s’autoritza una concessió de cabals sense detracció directa del riu, un model de referència per obtenir aigua sense reduir el cabal de l’Ebre.

Disposar d’aigua regularment ha estat una eina clau en el desenvolupament del territori, tal com va dir el president de la Generalitat en l’acte de commemoració del 25è aniversari: “Això ha estat un win win multiplicat per 2”. Les comunitats de regants van veure una millora en l’eficiència dels canals, els municipis del Camp de Tarragona van disposar per primera vegada d’aigua amb regularitat i continuïtat, les indústries van assegurar el seu subministrament i totes les persones que compartim aquest territori vam poder gaudir d’un dels béns més preuats: l’aigua. Però també es va guanyar en un altre aspecte: la infraestructura elèctrica construïda per al bombament del minitransvasament va permetre millorar la continuïtat i la qualitat del subministrament d’energia elèctrica del Baix Ebre, el Montsià i el Camp de Tarragona. i

L'ALTAVEU “L’acte de benvinguda de nous col·legiats i associats m’ha permès sentir-me acollit en un gran col·lectiu present en molts sectors de la societat actual i que ofereix un nombre important de serveis i possibilitats als seus membres.” David Pérez (enginyer industrial col·legiat núm. 18488)

gener · febrer · març 2015

Mantenir el Parc de la UdG Els col·legis d’enginyers de Girona que formen la Taula d’Enginyeria de les comarques gironines (TEG) demanen que la societat s’impliqui més per tal de mantenir i desenvolupar el Parc Científic i Tecnològic de la Universitat de Girona.

La formació dels EIC 2015 Si encara no has consultat tota l’oferta formativa que t’ofereix el Col·legi, ho pots fer visitant la pàgina: www.eic.cat/formacio. Al portal Update de formació contínua hi trobaràs tots els cursos per als professionals de l’enginyeria.

Llei de seguretat industrial El passat 5 d’agost del 2014 es va publicar la Llei de la seguretat industrial dels Establiments, les instal·lacions i els productes, que estableix un nou model de gestió de la seguretat industrial a Catalunya.

PROJECTE 3.0

El bàsquet és més que no pas cistelles i partits. Són les persones que comparteixen l’esforç, que s’emocionen amb una nova jugada i que troben en aquest esport l’energia per continuar. I ÉS QUE EL MÓN ÉS PLE DE BASKET LOVERS.

#BasketLover

Fulls dels Enginyers

desenvolupament sostenible

DIA A DIA

Més que aigua Talent, coneixement i compromís. Aportem respostes adequades per a una gestió més eficient. Compartim coneixement i generem innovació. Treballem per un futur basat en el compromís i la cooperació.

gener · febrer · març 2015

PROJECTE 3.0

SOLUCIONS INTEGRADES DE L’AIGUA PER A UN DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE

Fulls dels Enginyers

SUMARI

03 Editorial de Jordi Renom, president de l’AEIC

Opinió SOS, necessitem més enginyers i enginyeres!

Reportatge El gran Teatre del Liceu premiat per la seva visió globla de la gestió energètica

Notícies d’actualitat dels EIC

Reportatge L’edifici de l’ETSEIB fa 50 anys

Editorials de les Demarcacions i la Delegació

10 El valor d’estar col·legiat Participa a les institucions dels EIC

Projecte 3.0 L’AQPE

Parlem als mitjans

18 Reportatge La Smart City com a model eficient de ciutat

gener · febrer · març 2015

28 Opinió Els directius poden fer lobby per la companyia en què treballen?

Reportatge Grup de Treball de Smart Cities dels EIC

Reportatge L’ITeC certifica els productes de construcció innovadors

PROJECTE 3.0

Enginyeries del món Una ciutat flotant

Opinió El Silicon Valley del sud d’Europa?

Borsí

44 Reportatge DENN, 130 anys innovant en deformació per rotació

94 Viu l’Associació Ofertes i serveis per als EIC

96 La Temptació Productes a la teva mida

Opinió L’evolució de la contractació de serveis

En família Els bombetes celebren el Nadal

48 Entrevista a Pere Homs, director del COEIC

74 Dia a dia, Actes i jornades dels EIC

Reportatge Colomer-Rifà, des de Torelló a tot el món

Serveis Ocupacionals Desenvolupa el teu equip

Reportatge Els grans centres tecnològics catalans es fusionen

Opinió Vandellós I: ara ha fet vint-i-cinc anys que hava tancar l’activitat

Mútua dels Enginyers Opinió financera

CEEC El Clúster d’Eficiència Energètica renova la seva Junta Directiva

AQPE Cap a un mercat de competències professionals?

DGNB La certificació DGNB, present en el WSB 2014

72 Has de saber La seguretat industrial a Catalunya

68 AMCTAIC Preimis Bonaplata 2014

67 GT Facility Management El FM, un generador autèntic de valor

Fulls dels Enginyers

EL VALOR D’ESTAR COL·LEGIAT

FOTO: Isabel Marquès

Participa a les institucions dels EIC

Anima’t a crear un grup de treball

Xavier Pi

Enginyer industrial col·legiat núm. 7785 Comissió de Política Industrial i Innovació Tecnològica Grup de Treball Embedded Systems CONTACTE * xpi@enginyers.net

es possibilitats de participació en activitats de l’Associació/Col· legi d’Enginyers és força àmplia. A la secció de Participació del web (www.eic.cat/participar/ comissions) hi ha la llista de comissions a les quals lliurement ens podem inscriure mitjançant la mateixa pàgina web, pràcticament a totes elles. La participació en les comissions no està limitada només al nostre col·lectiu, per la qual cosa sol haver-hi dues butlletes d’inscripció, una per a enginyers i una altra per a no enginyers. És potestat del president de la comissió corresponent fomentar en major o menor grau l’emergència

gener · febrer · març 2015

de grups de treball i regular-ne l’autonomia pel que fa a la dinàmica de la pròpia comissió. En un extrem, tenim comissions que es reuneixen periòdicament i en les quals els grups de treball els formen un subconjunt dels seus membres i mitjançant un portaveu informen a la resta de les seves activitats. En l’altre extrem, hi ha comissions en què els grups de treball funcionen autònomament amb un coordinador, amb la possibilitat de trobades conjuntes en forma de sopar anual o similar. Voldria fer una reflexió respecte a les dinàmiques de les comissions i dels grups de treball. Les comissions ens apareixen per un procés que va de dalt a baix, és a dir, de tipus

PROJECTE 3.0

top-down, en què la junta de presidents de comissions decideix la seva creació. Es podria dir que se segueix un procés racionalista dins d’un marc institucional que interacciona amb altres institucions del país i de la societat. D’altra banda hi ha els grups de treball, que apareixen per un procés que va de baix a dalt, és a dir, de tipus bottom-up. Es podria dir que se segueix un procés evolucionari o darwinià iniciat per un grup de membres del nostre col·lectiu que considera adient la creació del grup i que sobreviurà en la mesura que mantingui el vigor suficient per fer-ho. La meva experiència Puc explicar la meva experiència pel que fa al Grup de Treball Embedded Systems creat el mes d’abril del 2014. Fa uns quants anys em vaig inscriure en la Comissió de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació, que cobreix la visió de software i ús de les TIC però en menor mesura toca els temes d’informàtica de planta i processos d’automatització. Per indicació del company Josep Amat em vaig inscriure en el Grup de Treball de Robòtica, en què es treballen aquests aspectes, però la qüestió específica dels sistemes encastats o embedded systems es considera implícit a la tecnologia de la robòtica. Arribats a aquest punt va emergir la possibilitat de crear un grup de treball específic dins de la Comissió de Política Industrial com a complement del grup de Robòtica que també forma part de la mateixa Comissió. El procés seguit suggerit pel president de la comissió corresponent consisteix a realitzar una reunió constituent en la qual els membres fundadors del grup redacten una acta de reunió en què es determina el nom del grup, la llista dels membres fundadors, el nom del coordinador del grup, un apartat de visió i un apartat de missió. Un cop la proposta és acceptada, el grup queda oficialment constituït. A partir d’aquí se li prepara un apartat al web de l’Associació/Col·legi i se li assigna un interlocutor a través del qual es fan les convocatòries oficials de les reunions

i a qui se li dóna suport en totes les qüestions logístiques com ara reserva de sales, organització d’esdeveniments, etc. Aquest interlocutor també és la persona a qui se li ha de lliurar l’acta de cada reunió que realitzi el grup de treball, la qual serà posteriorment enviada als membres del grup abans de la convocatòria següent. Més enllà dels aspectes logístics i d’organització, els EIC aposten per continuar impulsant el debat i la col·laboració entre professionals coneixedors dels diferents àmbits. En el nostre cas, el Grup de Treball Embedded Systems desenvolupa des del principi un document anomenat Document de consens que va evolucionant reunió rere reunió a l’espai de debat reservat a això on tot el que hi consta s’accepta per consens. En el document hi ha la definició adoptada d’embedded systems, una classificació d’aquests prou flexible en què encaixin les diverses variants i sensibilitats, i un lema per dirigir la indústria: Embed or die. Per part de la governança dels EIC hem rebut dues recomanacions. La primera és redactar les actes de reunió i els documents interns en anglès. La segona és funcionar per cercles. En el nostre cas treballem en quatre cercles. El primer és el nucli dur format pels membres que assisteixen de manera regular i participen en l’organització d’actes i activitats. El segon cercle el formen els membres que assisteixen ocasionalment. El tercer cercle el formen els membres que gairebé mai no assisteixen presencialment però que volen estar-hi al corrent rebent les convocatòries, les actes de reunió i el document de consens. Finalment, hi hauria una quarta corona que consisteix en les persones que assisteixen als actes que organitzem, que poden accedir a les presentacions i seguir les nostres activitats públiques. Company, si creus que hi ha una àrea important poc tractada a l’Associació que es vulgui impulsar i fer-ne networking, anima’t a crear un grup de treball! i

“Més enllà dels aspectes logístics i d’organització, els EIC aposten per continuar impulsant el debat i la col·laboració entre professionals coneixedors dels diferents àmbits”

Fulls dels Enginyers

PROJECTE 3.0

AQPE

al servei dels professionals, la societat i l’empresa L’Agència de Qualificació dels Professionals de l’Enginyeria (AQPE) és un dels projectes clau per al futur de les nostres institucions i pel nostre interès d’esdevenir un referent en la certificació dels professionals de l’enginyeria. Per això el 3.0 aposta i treballa de manera decidida per assolir-ne el reconeixement, nacional i internacional.

l món professional i col·legial de l’enginyeria s’enfronta a canvis de gran transcendència que modifiquen l’esquema tradicional “un títol universitari, una professió i un col·legi professional”. Aquests canvis es manifesten principalment en els aspectes següents: • Reestructuració del sistema universitari (Pla Bolonya), amb més de sis-cents títols d’enginyer (grau o màster). • Liberalització de l’exercici professional amb la supressió de reserves d’activitat. • Convergència de models professionals d’enginyeria en l’àmbit europeu. • Llei de serveis i col·legis professionals (LSCP): l’esborrany d’avantprojecte incorpora l’obligatorietat dels col·legis de col·legiació obligatòria d’oferir el servei de certificació de professionals, tant a col·legiats com a no col·legiats.

gener · febrer · març 2015

L’AQPE és una fundació sense ànim de lucre pionera a l’Estat i integrada per col·legis i associacions de professionals de l’enginyeria. Va néixer impulsada pels cinc col·legis professionals d’Enginyeria superior de Catalunya: Enginyers Agrònoms, Enginyers de Camins, Enginyers Industrials, Enginyers Informàtics i Enginyers de Telecomunicació. Actualment està integrada pels cinc fundadors i Enginyers de Camins Estatal, Enginyers Industrials de Balears, Enginyers Tècnics Agrícoles de Catalunya, Enginyers Tècnics Industrials de Girona, Enginyers Tècnics Industrials de Manresa, Enginyers Tècnics d’Obres Públiques de Catalunya i Enginyers Tècnics de Telecomunicació, els quals representen un col·lectiu de cinquanta mil enginyers. L’AQPE ofereix als professionals de l’enginyeria el certificat PEQ (Professional Engineer AQPE), un certificat professional amb un sistema inspirat en el model anglosaxó (que diferencia el títol acadèmic del títol professional) i conforme a l’ISO 17024 de certificació

PROJECTE 3.0

FOTO: Isabel Marquès

Esther Tomàs

Vocal de la Junta del COEIC, membre del Comitè Executiu de l’AQPE, presidenta de la Comissió d’Acció Professional i enginyera industrial col·legiada núm. 14441 CONTACTE * president.accio-professio-

nal@comissions.eic.cat de persones. Estem en procés d’acreditació per l’Entitat Nacional d’Acreditació (ENAC) com a Entitat Certificadora de Persones, amb expedient C-PE/23. Aquesta certificació també vol facilitar la mobilitat internacional dels professionals de l’enginyeria. Es tracta d’un sistema de certificació amb el mateix nivell d’exigència i rigor utilitzat per altres entitats reconegudes internacionalment, que certifica competències i aptituds demostrades per aplicar coneixements. L’avaluació dels mèrits es fa davant d’un tribunal constituït a mida en funció de l’àmbit professional que es desitgi certificar. La designació del nivell de certificació respon a: categoria per experiència + nivell numèric (exemple: Enginyer Professional Nivell 4, Member Nivell 3...).

L’AQPE atorga una categoria per experiència tenint en compte cinc categories de certificació, segons els anys d’experiència professional significativa acreditats (davant de tribunal). I un nivell numèric tenint en compte nou nivells de certificació, en què el nivell 9 és l’honorífic. El nivell numèric de la certificació es determina a partir de tres conceptes: • Formació universitària (1, 2 o 3 en funció del títol universitari). • Experiència professional significativa: cinc nivells suplementaris per experiència professional acreditada i competències professionals (davant de tribunal). • Formació continuada: un nivell per formació continuada de 60 ECTS o 750 hores. i

Fulls dels Enginyers

PROJECTE 3.0

El Certificat PE valora que un enginyer ha acreditat davant d’unComitè d’Avaluació que ha assolit satisfactòriament les competències professionals en aplicació dels coneixements d’enginyeria, aplicació pràctica de l’enginyeria, gestió i lideratge, habilitats interpersonals i implicacions socials de l’enginyeria en els àmbits o subàmbits especificats.

certifica que

Javier Ferrandis Ayneto Gubert Javier Güell Doctor Enginyer Industrial Universitat Politècnica de Catalunya Segons mèrits aportats i contrastats, ha assolit la qualificació professional de

Enginyer Senior-Fellow Nivell 8 en l'àmbit

Gestió i subàmbit Estratègia i gestió de la innovació

1019 28 Gener 2014

Model de certificat

Certificació PE: Un model de certificació internacional per als Enginyers Industrials de Catalunya

gener · febrer · març 2015

L’ESCENARI • Proporciona un certificat de Competència Professional. • Ens apropa corporativament a altres models europeus de referència i facilita la mobilitat. • Ordena la professió. • Ens diferencia de la funció que desenvolupa la Universitat: la Universitat emet títols universitaris i l’AQPE certifica professionals.

LA CERTIFICACIÓ • Posa en valor les competències com a elements d’increment: l’experiència professional significativa, les habilitats professionals i la formació contínua. • Reconeix la formació universitària de les competència que aporta: el nivell acadèmic (enginyer, enginyer tècnic, grau, màster), l’àmbit de coneixement, l’especialitat... • Comporta el compliment d’un codi de conducta comú a tota l’enginyeria.

PROJECTE 3.0

La certificació fa referència a una trajectòria professional. Existeixen diferents categories que valoren en anys l’experiència professional (Enginyer Professional, Enginyer Professional Sènior, Enginyer Professional Sènior-Fellow i Honorífic-Fellow) i un nivell numèric que identifica aquesta experiència professional, la formació universitària i la formació continuada. El nivell numèric de certificació varia entre 1 i 9. El nivell 9 és honorífic. L’ AQPE atorga el nivell honorífic, Honorary-Fellow, a eminències que s’han distingit per les seves actuacions en l’enginyeria o a individus que han destacat per les seves contribucions relacionades amb el món de l’enginyeria.

Els subàmbits són camps d’actuació desenvolupats amb profunditat i d’acord amb organismes i entitats oficials (Facility Management, PAU, Incendis...). Ponden tenir caràcter tecnològic, científic, de gestió i funcional. En definitiva, qualseol subàmbit és possible si té interès.

Els beneficis A LA SOCIETAT • És útil per als clients de l’enginyer, per a l’Administració i per a la societat. • Informa sobre l’habilitació professional. • Informa de les competències professionals de títols universitaris poc coneguts o poc explícits. • Informa amb rigor, precisió i equanimitat, sobre el camp competencial dels diferents professionals de l’enginyeria.

A L’EMPRESA • Informa sobre les competències dels diferents professionals de l’enginyeria. • És un valor afegit per dur a terme treballs, amb un equip de professionals certificat per una entitat de prestigi.

Els àmbits de coneixement són: • Acústica • Adquisició i Tractament de senyal • Aeronàutica i Aeroespacial • Audiovisual i Multimèdia • Auditoria, Govern Corporatiu, Risc i Control • Bioenginyeria • Control, Senyalització i Telemetria • Disseny Industrial • Edificació • Electrònica i Robòtica • Energia • Enginyeria de Sistemes Informàtics • Enginyeria de Software • Enginyeria en general • Entorn Legal i Administratiu • Explotació Forestal • Explotació Minera • Geodèsia, Topografia i Cartografia • Geologia i Geotècnia • Gestió • Hidràulica • Indústria Alimentària • Indústria del Formigó • Indústria Metal·lúrgica • Indústria Química • Infraestructures Aeroportuàries

A L’ADMINISTRACIÓ • Facilita el reconeixement dels professionals davant de qualsevol tràmit oficial.

• Infraestructures de Ferrocarrils • Instal·lacions • Materials • Mecànica de Màquines • Medi Ambient • Mobilitat i Transports • Naval • Ordenació Agrària i Paisatgisme • Organització i Negoci • Planejament Urbanístic • Ponts i Estructures singularrs • Ports, Costes i Enginyeria Marítima • Posicionament i Radionavegació • Preses i Hidrologia • Producció Agrícola • Producció Ramadera • Radar i Teledetecció • Recerca, Ciència i Tecnologia • Seguretat • Serveis de Telecomunicació • Sistemes d’Informació • Transmissió de dades i Computació • Túnels i Obres Subterrànies • Urbanitzacions • Vehicles • Vibracions • Xarxes i Sistemes de Telecomunicació

ALS ENGINYERS • Certifica l’experiència professional a través d’un tercer independent. • És un valor afegit per treballar en un entorn internacional. • Dóna valor a l’experiència en la solvència professional.

Fulls dels Enginyers

PARLEM ALS MITJANS

Durant agost, setembre i octubre hem tingut intervencions en diferents mitjans de comunicació, entre els quals destaquen: El Punt Avui, Cadena Ser i Catalunya Ràdio. Un cop més ens consolidem com a referents d’opinió en l’àmbit de l’enginyeria.

1 setembre · CADENA SER - BARCELONA HORA 14-14.20 h Economia - Tot i que el transport públic de l’Àrea Metropolitana de Barcelona ha patit una caiguda d’usuaris, resulta que l’Autoritat del Transport Metropolità ingressa més diners per la venda de bitllets. Declaracions de Mateu Turró, catedràtic de Transports de l’Escola d’Enginyers de Camins, i Josep Maria Rovira, president de la Comissió de Mobilitat del Col·legi d’Enginyers Industrials. 1 setembre · CADENA SER · L’HORA L Economia - Tot i que el transport públic de l’Àrea Metropolitana de Barcelona ha patit una caiguda d’usuaris, resulta que l’Autoritat del Transport Metropolità ingressa més diners per la venda de bitllets. Declaracions de Josep Maria Rovira, vicedegà del Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya. 1 setembre · CADENA SER · EL BALCÓ Economia - Tot i que el transport públic de l’Àrea Metropolitana de Barcelona ha patit una caiguda d’usuaris, resulta que l’Autoritat del Transport Metropolità ingressa més diners per la venda de bitllets. Declaracions de Mateu Turró,

catedràtic de Transports de l’Escola d’Enginyers de Camins, i Josep Maria Rovira, president de la Comissió de Mobilitat del Col·legi d’Enginyers Industrials. 2 octubre · CATALUNYA RÀDIO · L’INFORMATIU DEL MIGDIA Societat - Indignació a l’Ajuntament de Girona perquè Adif atribueix a problemes de la xarxa de clavegueram la inundació del túnel de l’AVE. Declaracions de Carles Ribas, regidor d’Urbanisme i Afers Ferroviaris, Josep M. Rovira, vicedegà del COEIC i del comandant Carmelo Benito. 2 octubre · CATALUNYA RÀDIO · CATALUNYA VESPRE Societat - Crisi per la inundació de l’estació de l’AVE a Girona. Declaracions de Carles Ribas, regidor d’Urbanisme i Afers Ferroviaris de Girona, i Josep M. Rovira, vicedegà del COEIC. 3 octubre · CATALUNYA RÀDIO · EL MATÍ DE CATALUNYA RÀDIO Societat - Els enginyers industrials se sumen als arguments de l’Ajuntament de Girona i atribueixen a unes obres no acabades la inundació del túnel de l’AVE i desmenteixen la tesi d’Adif. Declaracions

de Josep M. Rovira, vicedegà del COEIC, i Carles Ribas, regidor d’Urbanisme i Afers Ferroviaris de Girona. 3 octubre · CADENA SER · BARCELONA HORA 14-14.20 h Societat - Adif anuncia que diumenge tornaran a circular els AVE entre Girona i Figueres. Declaracions de Carles Puigdemont, alcalde de Girona, Enric Cano, cap de bombers a Girona, i Robert Lluís, delegat del Col·legi d’Enginyers a Girona. 3 octubre · CADENA SER · HOY POR HOY Societat - Els trens AVE entre Girona i Figueres encara no funcionen per les inundacions del cap de setmana. Declaracions de Carles Ribas, regidor d’Urbanisme de l’Ajuntament de Girona. 15 octubre · CADENA SER · EL BALCÓ Economia - Repsol està una mica més a prop de poder fer prospeccions petrolieres prop de la plataforma Casablanca. Declaracions de Josep Bertran, portaveu de Repsol, Josep Isern, membre de la Comissió d’Energia del Col·legi d’Enginyers, i Ramon Pérez, secretari del Col·legi de Geòlegs.

16 setembre · ESMARTCITY.ES · Publicado el programa del II Congreso Smart Grids.

26 setembre · PRESSPEOPLE · TechnoLunch amb John Hoffman.

3 setembre · ECOTICIAS.COM · Máster en Gestión de Eficiencia Energética de IL3.

16 setembre · ESEFICIENCIA.ES · Se anuncia el programa para el II Congreso Smart Grids.

27 setembre · AJUNTAMENT DE RUBÍ · Rubí reivindica el pes de la seva indústria a l’acte social dels Enginyers Industrials de Catalunya.

16 setembre · CASADOMO · El II Congreso Smart Grids publica su programa de ponencias.

24 setembre · PRESSPEOPLE · Acte social de la Delegació del Vallès dels Enginyers Industrials de Catalunya.

gener · febrer · març 2015

28 setembre · RUBITV.CAT · Les empreses rubinenques BBraun i Brugarolas,

PROJECTE 3.0

26 setembre · DIARI DE TERRASSA · Acto social de los ingenieros industriales.

4 octubre · LA RAZÓN · Mañana podría volver a funcionar el AVE en Girona.

1 octubre · DIARI DE GIRONA · Els millors de la Politècnica tenen premi.

4 octubre · LA VANGUARDIA · Pere Homs, nou director del Col·legi.

13 agost · EXPANSIÓN · Fons d’Enginyers estudia siete nuevas start-up para invertir el año que viene.

1 octubre · DIARI DE TERRASSA · Los ingenieros industriales celebraron su acto social y reconocieron la labor de los veteranos.

10 octubre · EL 9 NOU · Trobada dels patrocinadors del TAG.

16 setembre · DIARI MÉS TARRAGONA · El pintor Tito Figueras mostra el seu treball al Col·legi d’Enginyers Industrials.

2 octubre · DIARI DE GIRONA · Joan Gaya aborda Barcelona i l’aigua del Ter en un llibre que es presenta avui.

17 setembre · DIARI MÉS TARRAGONA · Els 500 anys de Dames i Vells i els 250 del Chartreuse verd, en exposicions.

3 octubre · DIARI DE RUBÍ · Braun i Brugarolas, reconegudes per Enginyers Industrials de Catalunya.

guardonades per Enginyers Industrials de Catalunya.

7 octubre · FCAF.CAT · 10a Setmana del Tren a Catalunya.

30 setembre · RÀDIO RUBÍ 99.7 FM · Enginyers de Catalunya premia la tasca de dues empreses de la ciutat.

8 octubre · FCAF.CAT · Jornada de portes obertes i encesa de la Marató al Museu del Ferrocarril.

1 octubre · DIARI DE GIRONA · Els millors de la Politècnica tenen premi.

8 octubre · FCAF.CAT· Conferència: Antecedents i projectes de l’arribada del metro.

1 agost · TECNO ENERGIA · Schneider Electric presenta las claves de la gestión de las smart grids.

3 octubre · TECNONEWS · Comida con John Hoffman. 7 octubre · FCAF.CAT · Viatge a Argelers i visita a la Trobada Europea de Joves Modelistes. 7 octubre · FCAF.CAT · Conferència: Tecnologia del Metro. 7 octubre · FCAF.CAT · Xerrada: El Metro, 90 anys d’història. 7 octubre · FCAF.CAT · Visita guiada a l’exposició El bitllet, si us plau.

8 octubre · FCAF.CAT · Visita guiada a la línia 9 del Metro de Barcelona. 9 octubre · FCAF.CAT · Acte d’obertura a la 10a Setmana del Tren. 13 octubre · FCAF.CAT · Cicle de conferències del 90è aniversari del Metro. 16 octubre · ARAVALLES · Bellavista inicia la rehabilitació de diverses finques gràcies al Pla de barris.

7 octubre · FCAF.CAT · Jornada de portes obertes al Museu del Ferrocarril.

20 octubre · PRESSPEOPLE · Hoffman: “Barcelona ha de ser l’aparador de tot el que es pot fer amb els mòbils”.

7 octubre · FCAF.CAT · 10a Setmana del Tren a Catalunya organitzada per la FCAF.

22 octubre · PRESSPEOPLE · Comença un cicle de conferències per commemorar el

23 octubre · DIARI DE GIRONA · Joan Juanals i Garcia, nou president del COEIC a Girona. 23 octubre · EL PUNT AVUI · Nou president dels enginyers industrials. 17 novembre · EL PUNT AVUI · De petit, tenia la dèria de desmuntar les coses.

90è aniversari del Metro. 23 octubre · NACIODIGITAL.CAT · Joan Juanals, nou president dels enginyers industrials gironins. 23 octubre · EL PUNT AVUI · Nou president dels enginyers industrials. 30 octubre · CASADOMO · Más de 200 asistentes al II Congreso Smart Grids. 30 octubre - LA VANGUARDIA Una setmana dedicada al tren. 30 octubre - ESEFICIENCIA.ES El II Congreso Smart Grids reúne a más de 200 profesionales. 31 octubre - FCAF.CAT Conferència: Barcelona a l’avantguarda dels metros del futur. 31 octubre - ESMARTCITY.ES El II Congreso Smart Grids reunió a más de 200 expertos del sector. 31 octubre - ENERGUIA.COM Más de 200 asistentes al II Congreso Smart Grids.

Fulls dels Enginyers

REPORTATGE

La smart city com a model eficient de ciutat que millora la vida de les persones TEXT: Yolanda Viñals · FOTO: Arxiu

Barcelona és una de les smart cities més ben posicionades al món perquè aplica la tecnologia per al benestar dels ciutadans amb un mínim cost i un màxim retorn.

gener · febrer · març 2015

SOM ENGINYERS

FOTO: Ajuntament de Barcelona

olem millorar la ciutat a través de la tecnologia”. Amb aquesta contundència Josep Ramon Ferrer, director d’Estratègia TIC i Smart City de l’Ajuntament de Barcelona, anuncia el que el seu departament fa per la ciutat. “Ara està de moda parlar de smart cities, però fa anys que estem innovant. A la legislatura passada es va estendre la xarxa de Wi-Fi per la ciutat. Des del 2010 hi ha una aposta decidida per aquest model de ciutat i el 2012 Barcelona ja es va posicionar al món”. En aquest sentit, alguns dels projectes més destacats són: el servei de teleassistència, que usen més de 70.000 persones els 365 dies de l’any i les 24 hores, pensat per a persones grans, dependents o amb discapacitat i que les connecta amb serveis d’urgència; els semàfors amb so per a les persones invidents; el projecte Radars, que és una xarxa de voluntaris del tercer sector atents que eviten l’aïllament de les persones grans i humanitzen més la ciutat per tal de fer-la més solidària; el projecte Vincles que, a través d’una tauleta, dóna suport a les persones grans que viuen soles amb una xarxa de confiança que es crea en el seu entorn, o els Ateneus de Fabricació, espais dedicats a la pedagogia de la tecnologia i a la seva aplicació en el dia a dia dels ciutadans. Són moltes les ciutats que treballen entorn a aquesta tecnologia aplicada que s’anome-

na smart city. Des de fa quatre anys Fira de Barcelona organitza la Smart City Expo que el passat novembre va tancar amb les seves millors xifres: 400 ciutats, 242 empreses i més de 10.000 visitants (43% més que a la primera edició). Les novetats presentades més mediàtiques van ser nous drones per a emergències mèdiques, llambordes intel·ligents o cotxes urbans híbrids i de tres rodes. Fins i tot, diverses ciutats d’arreu del món van triar Barcelona per donar a conèixer algunes de les seves transformacions. És el cas, per exemple, de Copenhaguen. Aquesta ciutat treballa per ser la primera capital amb CO2 neutral al món el proper 2025. Kim Spiegelberg Stelzer, consultor del projecte, explica que hi treballen des del 2009. També treballen en una Big Data Infraestructure, una plataforma de dades completa de la ciutat que funciona sense finançament públic mitjançant l’intercanvi de dades entre compradors interessats. No tots els projectes d’aquesta ciutat nòrdica són de cost zero, però s’intenta que aquest sigui el menor possible per a les arques municipals. “Gran part dels projectes de smart city s’integren en altres projectes de ciutat per minimitzar-ne el cost”, diu Spiegelberg. Altres propostes de ciutats que van destacar a la fira van ser les de Medellín (per la reconversió del riu en un cinturó verd per a la ciutat), Rio de Janeiro (pel monitoratge permanent de la ciutat per a la prevenció i situació d’emergències), Santiago de Xile (per l’eficiència energètica a fanals, reg i Wi-Fi),

Fulls dels Enginyers

REPORTATGE

Amsterdam (per la calefacció urbana a través de col·lectors de llum diürna com a nova font d’escalfor), Viena (per la reducció del CO2 a zero prevista per al 2050 i l’energia renovable com a font de subministrament, la targeta de transport urbà intel·ligent i la flota d’automòbils públics de baix consum). “Tant en aquestes ciutats com a Barcelona es busca l’eficiència. Es repensen les accions perquè aportin millores als serveis de manera transversal. I també es tracta d’internacionalitzar algunes idees i donar retorn a la ciutat”, explica Ferrer, director d’Estratègia TIC i Smart City de l’Ajuntament de Barcelona. I continua: “Barcelona s’associa a innovació. Busquem empreses multinacionals perquè inverteixin a la ciutat, i amb aquestes millores d’eficiència s’estalvia. També s’inclouen requeriments de smart city a les bases de concursos públics. Sempre que es pot,

“La revolució tecnològica i energètica transformarà la ciutat en deu o quinze anys. Per exemple, es reduirà un 70% dels nivells actuals de pol·lució amb els cotxes elèctrics”, segons Ferrer es busca aliances amb empreses locals. Intentem que els més petits siguin subcontractats pels grans. Generar ecosistema”, diu Ferrer. Amb aquestes fórmules, es destina menys de 2 milions d’euros del pressupost municipal actual a projectes de smart city, segons Ferrer. Com a exemple, aquest responsable municipal explica que Barcelona compta amb 600 quilòmetres de fibra òptica a cost zero: “Cal previsió i demanar als plecs de les obres de reforma de carrers que s’hi inclogui un tub, un increment ridícul que tampoc infla els pressupostos de les obres”. Per Laura Lahoz González, que treballa a Estratègia TIC i Smart City de l’Ajuntament de Barcelona, “és important destacar que no és que de cop i volta fem projectes intel·ligents”. I continua: “El que pretén tota l’estratègia de ciutat intel·ligent és coordinar sota un mateix paraigua la bona feina que fan els nostres companys de les diferents àrees de l’Ajuntament lògicament amb l’objectiu comú de millorar la qualitat de vida dels ciutadans, sent més eficients i sostenibles a tots els nivells en la provisió dels nos-

gener · febrer · març 2015

“Es faran app per a robots com ara es fan per a mòbils” Els investigadors treballen perquè els resultats ajudin a millorar la vida de les persones. Ho explica Alberto Sanfeliu Cortés, investigador de l’Institut de Robòtica i Informàtica Industrial (IRI) i catedràtic de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC).

uan podrem veure robots per la ciutat de Barcelona? Un robot és un sistema que es mou. Hi ha força prototips que s’estan provant, sobretot a ciutats japoneses com Osaka. Ara hi ha un problema d’autonomia. Primer en veurem amb rodes, perquè són més eficients. I també han de ser estructures més toves, per si és té algun cop amb ells. A Barcelona s’està evolucionant però caldrà canviar moltes coses per veure robots pel carrer, tant de legislació (perquè capten imatges, poden sobrevolar espai aeri, fan ús de l’espai públic...) com de pedagogia (caldrà educar sobre els usos dels robots per millorar la vida de les persones). Hi ha experiències legislatives? A dos estats dels EUA s’ha aprovat circular amb cotxes autònoms i autoconduïts (sense conductor), però la llei indica que ha d’anar una persona dins per poder-los aturar. Són cotxes amb sensors, preparats per no xocar entre ells. Podrem tenir robots a casa? Es faran app per a robots com ara es fan per a mòbils. I serà el més normal. S’espera un creixement exponencial. Avança molt, però de moment als laboratoris. L’estructura mecànica estarà entorn dels mil o dos mil dòlars; després caldrà pagar el servei, com ara ens passa amb la telefonia mòbil. Quina parcel·la laboral serà la que es preveu que puguin fer els robots? És intel·ligència artificial que busca ajudar les persones: assistència a les cases i a tenir cura, informació als ciutadans, tasques d’emergència, transport urbà i acompanyament, recopilació d’informació... A la UPC treballem en el projecte URUS de robots en àrees urbanes (www.urus.upc.edu). Altres centres treballen, per exemple, en els Dusbot, robots per millorar

SOM ENGINYERS

FOTO: Isabel Marquès la higiene urbana, i al Japó en l’NRS Project, en què un robot ajuda a anar a comprar. Els robots podran absorbir llocs de feina de persones amb menys preparació? L’educació és fonamental i és responsabilitat dels governs que hi hagi accés públic a aquesta perquè els ciutadans tinguin competències. En els pròxims anys el món serà molt més tecnològic i qui no estigui preparat, sí, competirà amb la tecnologia. Els robots poden ser autònoms, teleoperats o mixtos; és a dir, segons el cas cal una persona al darrere de la màquina, però per a certes tasques no és necessària preparació acadèmica. Feines mecàniques, rutinàries, de gran esforç físic sí que podran desaparèixer, per exemple, amb els exosquelets, uns cossos articulats que aixecaran pes i que l’ésser humà només dirigirà on s’ha de deixar la càrrega, o bé amb robots que apagaran incendis o netejaran el clavegueram de les ciutats en lloc que siguin persones les que facin aquestes tasques perilloses pel foc o pels gasos que poden inhalar. És, també, posar la robòtica al servei de les persones per facilitar-los el seu dia a dia i que puguin viure a través d’un robot; aquest és el cas de les cames articulades per a persones que no poden caminar. Parlem de present o de futur? Pels investigadors, és present. La UPC té el BCN Robot Lab on fem proves reals com si es tractés d’una petita ciutat. La ciència de la robòtica i la tecnologia no es pot parar. Si no ho fem nosaltres, es desenvoluparà des d’altres països que s’enduran aquesta indústria. La competència és global i si et despenges, perds moltes oportunitats. Quin posicionament té Catalunya i Barcelona? Catalunya està molt ben posicionada, però Barcelona és capdavantera i té molt reconeixement i premis per la seva aportació en la investigació i el desenvolupament de projectes i idees. Alguns exemples? Som col·laboradors del projecte europeu ECHORD++, que porta la robòtica a qualsevol àrea de la vida i la posa a prova a ciutats reals. Es treballarà robòtica urbana i robòtica de salut. Pel que fa a robòtica urbana, d’entre catorze projectes ha quedat seleccionat el proposat per Barcelona, que consisteix a crear un robot que inspeccioni el clavegueram de les ciutats

i que sigui replicable a altres ciutats europees abans del 2018. En el cas de la robòtica de salut, d’entre divuit propostes també va guanyar la idea treballada des de Barcelona que consisteix en un robot geriàtric. També som partners en el projecte Arcas des de fa tres anys, que són investigacions pioneres al món en robots aeris com, per exemple, els drones. Ara per ara funcionen amb bateries i aquesta és la principal limitació. S’està treballat en un drone amb quatre braços articulats per poder suportar el pes d’una persona i ajudar a evacuar-la en cas d’accident. Els robots seran màquines o podran sentir? A través dels sensors els robots poden fer prediccions, prendre decisions i avançar-se al que fan les persones perquè puguin ajudar de manera més eficient. És un treball basat en els algoritmes. També s’estudia com ferlos empàtics a través de la forma, el tacte, la veu i les reaccions. Un projecte més futurista és el CEEDS, que investiga com els robots podran ajudar els humans a través del subconscient quan detectin la reacció de les persones a certs inputs externs. i

Alberto Sanfeliu amb TIBI/ DABO: robots creats per la UPC amb disseny d’estructura d’ESDI (2007-2008).

“Podrem viure la vida a través d’un robot”

Fulls dels Enginyers

REPORTATGE

tres serveis i gestió dels recursos de la ciutat”. Des del departament en el qual ella treballa es posa ordre i es coordinen els projectes de la ciutat per atreure talent i inversió. A banda de la seva feina a l’Ajuntament de Barcelona, Lahoz també col·labora al City Protocol que neix l’any 2012 arran d’un workshop i que cerca racionalitzar el creixement de la ciutat de manera comuna, col·laborativa i compartida amb altres ciutats. “Fins ara la filosofia és més acadèmica que econòmica. Es comparteixen experiències. L’essència de les ciutats. Es comparteix la feina feta i s’aprèn d’altres experiències”. Ara mateix, City Protocol té tres grups de treball i s’estan fent propostes per crear-ne de nous. Laura Lahoz lidera, des de l’Ajuntament de Barcelona i inclòs en el City Protocol, un d’aquests grups que treballa en el Sentilo, una plataforma de sensors. La ciutat de Barcelona és un referent de smart city i està ben posicionada al món. “El que més sorprèn a ciutats com Munic, Milà o Boston del model Barcelona és la part més social que implica viure millor a la ciutat. La tecnologia aplicada persegueix innovar per fer més eficient la ciutat. Quan la tecnologia és un fre o et complica la vida, ja no té sentit. Els tecnòlegs som els principals responsables”, diu Josep Ramon Ferrer. Entre d’altres reconeixements, la Fundació Bloomberg de

gener · febrer · març 2015

Nova York ha premiat el projecte Radars de l’Ajuntament de Barcelona com a millor aposta tecnològica. “La tecnologia ben portada és un avantatge. Cal reciclar-se”, afirma Ferrer. Barcelona ho promociona, en part, a través dels Ateneus de Fabricació, que tenen el seu origen a Boston. Per ell, és important fer pedagogia i positivitzar la tecnologia com a facilitadora de vida: “L’alfabetització va ser un repte; ara tenim el de saber usar aquestes eines tecnològiques. També els mòbils han estat facilitadors com ho seran els robots”. Barcelona és referent però també es fixa en altres models i ciutats. “A Barcelona hem volgut construir un model propi. Xangai o Corea estan molt ben valorades, però no volem una Barcelona tan tecnificada. Barcelona és mediterrània”, diu Ferrer. Altres ciutats en què s’han fixat són Estocolm (per l’accessibilitat), Copenhaguen (per la sostenibilitat energètica), Boston (per la inclusió de la ciutadania en la gestió de la ciutat), París (pel mobiliari públic com les marquesines) i San Francisco (pels ecodistrictes que generen barris autosuficients energèticament). No obstant això, Ferrer explica que el model més similar és el de Viena, ja que “actua de manera discreta a molts àmbits de la ciutat com ara la mobilitat, les telecomunicacions o les dades obertes, i és un vertader model transformador de ciutat que la millora”. i

SOM ENGINYERS

Jordi Vericat Membre del Grup de Treball Smart Cities i enginyer industrial col·legiat núm.11726 Contacte: * jvericat@gmail.com

La revolució tecnològica i social de les Smart Cities

es Smart Cities ja fa temps que respiren a moltes parts del món. Boston, París, San Francisco, Copenhaguen o Viena en són només un exemple. Barcelona ha aconseguit escalar posicions i fer-se un lloc de referència com a ciutat intel·ligent gràcies a la seva particular visió. Empreses, administracions i diferents agents implicats han aconseguit que la tecnologia convisqui amb l’aspecte més social d’una ciutat amb un objectiu comú: viure-hi bé. El verdader repte, però, no és crear sistemes innovadors que recullin dades, o mecanismes perquè la recollida d’escombraries sigui eficient, sinó educar els ciutadans per convertir-los en ciutadans smart; aprendre a viure envoltats de dades i que a més siguin útils. En aquest sentit, l’Open Data juga un paper molt rellevant, ja que a les smart cities els ciutadans no només hi han de viure, sinó que també hi han de participar i l’han de governar. Aquesta espectacular revolució tecnològica i energètica ja està canviant la manera de funcionar de les grans metròpolis, però també dels entorns rurals, que veuen que amb l’aplicació de la tecnologia es pot arribar a l’eficiència i la sostenibilitat. Els enginyers tenen un paper fonamental en tota aquesta amalgama de noves tecnologies, i els Enginyers Industrials de Catalunya ja fa temps que van posar fil a l’agulla i van formar el primer grup de treball d’Espanya sobre smart cities. Aquest grup ha esdevingut un excel·lent punt de trobada de professionals de diferents àmbits i un mirador per no perdre’s les últimes novetats sobre smart cities de tot el món.

Fulls dels Enginyers

REPORTATGE

TEXT: Yolanda Viñals · FOTO: Isabel Marquès

“L’enginyer industrial és clau per gestionar i coordinar la transversalitat que ofereixen les smart cities” Llum Llosa coordina el Grup de Treball Smart Cities del Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya, únic a Espanya.

lconcepte smart city és molt transversal a diferents àmbits de la ciutat en què el paper de l’enginyeria industrial és cabdal: enllumenat, rec intel·ligent, mobilitat (vehicle elèctric), participació ciutadana, eficiència energètica als edificis i recollida de residus segons necessitats reals. “Per endegar-los calen les TIC, competència dels enginyers de telecomunicació, però un cop desenvolupades aquestes tecnologies som els enginyers industrials qui les gestionem”, explica Llosa, que considera que el col·lectiu dels enginyers industrials s’està introduint en el món de les smart cities. És per aquest motiu que des del Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya s’ha creat un grup de treball amb diferents especialistes que ofereix formacions i jornades impartides per experts i que ajuda a donar a conèixer quines noves sortides professionals proporciona el concepte de les smart cities. Es tracta d’un procés de transformació urbana a través de la generació i obtenció

gener · febrer · març 2015

massiva de dades que pot gestionar l’Administració pública per fer la ciutat “més innovadora, econòmica, eficaç i eficient”, considera Llosa. Per aconseguir-ho, és important que “les empreses inverteixin en R+D i ajudin a reduir contaminació, a estalviar diners amb sistemes més eficients per millorar serveis com els LED, a sensoritzar els contenidors de residus, a optimitzar els sistemes intel·ligents de mobilitat de la xarxa d’autobusos o a millorar el control telemàtic de la xarxa d’aigua”. El Grup de Treball Smart Cities es fixa en diferents ciutats d’arreu del món. Per Llosa, Singapur o Masdar, als Emirats Àrabs, són models amb un alt nivell d’implantació. A Europa, els millors exemples es troben a Amsterdam i, a Espanya, a Màlaga, Santander, Barcelona, Sabadell o Sant Cugat, amb projectes força desenvolupats. A banda, Llum Llosa destaca que obtenir aquestes dades a través de la ciutadania i de les noves tecnologies és l’Open Data (dades obertes) i millora la participació ciutadana. I si es vol seguir aquesta línia, la tecnologia permet la governança compartida de la ciutat; el que es coneix com a e-government (govern obert). i

MANEL VILLALANTE Enginyer industrial col·legiat núm. 7726

MIQUEL SUBIRA Enginyer indust col·legiat núm. 2

ACHS trial 2329

SOM ENGINYERS

Marquesina smart city de Passeig de Gràcia

NARCÍS ARMENGOL Enginyer industrial col·legiat núm. 10261 PERE PINA Enginyer industrial col·legiat núm. 3841

JORDI VERICAT Enginyer industrial col·legiat núm. 11726

FRANCESC PECANINS Enginyer industrial col·legiat núm. 17544

DANI VILAVEDRÀ Enginyer industrial col·legiat núm. 15547 LLUM LLOSA Enginyera industrial col·legiada núm. 17046 SERGI MARTÍNEZ-ABARCA Enginyer industrial col·legiat núm. 16163

Fulls dels Enginyers

EMPRESA ADHERIDA

CONTACTE ITeC - Institut de Tecnologia de la Construcció de Catalunya c/ Wellington, 19 08018 Barelona (933 093404 www.itec.cat

MARÍA BENTO Cap de projecte. Enginyera industrial

FRANCISCO DIÉGUEZ Director general. Enginyer de camins, canals i ports

gener · febrer · març 2015

Fins a la data actual, l’ITeC ha certificat prop de cent productes innovadors en el territori espanyol i cent a Europa (marcatge CE).

FERRAN PÉREZ Cap del Departament de Qualitat d’Empreses. Enginyer industrial

FERRAN BERMEJO Director tècnic i director de l’àrea de la qualitat. Arquitecte

NÚRIA FONT Cap de projecte. Enginyera industrial

SOM ENGINYERS

L’ITeC certifica els productes de construcció innovadors

TEXT: Redacció FOTO: Isabel Marquès

JORDI ROHER Cap del Departament de Qualitat de Productes. Geògraf i enginyer industrial

El llançament al mercat dels productes i sistemes innovadors de construcció sense normes de referència a les quals acollir-se, es fa per mitjà de processos d’avaluació i certificació particularitzats. L’Institut de Tecnologia de la Construcció de Catalunya (ITeC) desenvolupa aquesta activitat avaluadora, tant en l’àmbit espanyol com europeu, des de l’any 2000.

P SANTIAGO DEL POZO Cap de l’oficina EOTA. Arquitecte i arquitecte tècnic

arlar de productes de construcció és parlar de productes de naturalesa i funció molt diversa. Més enllà dels maons, hi ha diferents productes de construcció com els sistemes de posttesat de ponts, pintures intumescents de protecció contra el foc, equips industrialitzats d’edificació, senyals retroreflectants de carreteres, sistemes de façana ventilada o, fins i tot, una nova peça ceràmica amb atributs funcionals innovadors, entre d’altres, tots ells regulats pel Reglament europeu (UE) 305/2011 que estableix un llenguatge tècnic únic i harmonitzat a Europa que fa possible la lliure circulació a la Unió Europea dels productes que tinguin el marcatge CE. Pel que fa a la certificació de productes, l’Àrea de Qualitat de l’ITeC ofereix als fabricants de productes de construcció i als diferents agents implicats en el procés constructiu (tècnics projectistes, empreses instal·ladores i administracions) diferents serveis complementaris en l’àmbit de la inspecció i formació ambiental, la certificació d’empreses instal·ladores (declaració ApTO, Aptitud Tècnica a l’Obra), la implantació d’esquemes de gestió de la qualitat en empreses o el suport tècnic a empreses en el procés d’innovació i desenvolupament d’un producte. Tots aquests serveis estan orientats a fomentar la innovació i la qualitat dels nous productes de construcció en un context de treball necessàriament internacional i posant especial èmfasi en els nous requisits ambientals, que actualment governen l’evolució del sector de la construcció. “Posem, doncs, a disposició de les empreses el nostre coneixement dels criteris i mecanismes reglamentaris europeus davant dels reptes d’innovació i internacionalització que els fabricants afronten”, assegura Jordi Roher Armentia, enginyer industrial col·legiat i cap del Departament de Qualitat de Producte. “L’equip de treball de l’Àrea de Qualitat està format fonamentalment per enginyers i enginyeres industrials de diverses especialitats, que es caracteritzen per la seva capacitat d’avaluar un ventall molt ampli de productes de construcció que inclou tot allò que implica la seva fabricació i control de la producció”, afirmen María Bento Fernández i Núria Font Mas, enginyeres industrials col·legiades. També formen l’equip arquitectes i arquitectes tècnics, els quals aporten la seva expertesa i el seu coneixement del procés constructiu. i

Fulls dels Enginyers

OPINIÓ

Els directius poden fer lobby per la companyia en què treballen?

n dels poders més forts dels quals disposa una empresa és la força de l’equip directiu. Sense cap mena de dubte, bona part de la capacitat de resoldre problemes, generar noves estratègies, potenciar la companyia, etc., està en mans dels directius. Els directius són els que tenen la responsabilitat de donar a conèixer l’empresa fora del seu entorn més reduït, de comunicar-se i d’exercir influència sobre tots els públics de la companyia (clients, proveïdors, societat, administracions...). En definitiva, són la imatge de la companyia a l’exterior i els resultats de la seva feina en aquest àmbit són indispensables perquè l’empresa avanci i pugui aconseguir els seus objectius. Però, desenvolupen aquesta funció? Com ho fan? La majoria han participat, alguna vega-

gener · febrer · març 2015

da, en un esdeveniment en el qual han representat l’empresa (congrés, taula rodona, conferència, fira...). Gairebé tots estan en contacte permanent amb els proveïdors, els col·laboradors, els clients, etc., i, per tant, sí que desenvolupen aquesta funció. Però, n’hi ha prou? És suficient? Els temps canvien i la irrupció d’Internet i, més concretament, de les xarxes socials en el món empresarial fan necessari Guillem Freixes replantejar els hàbits de comunicació de General Manager a Asercop l’empresa i canviar-los. Els directius no Enginyer col·legiat núm. 4384 poden posar-se una bena als ulls i dir que la comunicació no va amb ells. Han de continuar comunicant-se i ho han de fer d’acord amb les exigències del mercat actual. Creiem que és indispensable que els equips directius entenguin que la comunicació és estratègica i, per tant, que cal definir un pla específic que inclogui totes les eines que han de permetre comunicar-se i influir a tots els públics de la companyia. i

SOM ENGINYERS

Fulls dels Enginyers

REPORTATGE

L’edifici de l’ETSEIB fa 50 anys La primera pedra de l’edifici de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Industrial de Barcelona va marcar un abans i un després en el panorama universitari català. En un moment polític més aviat gris, la projecció de la nova seu de l’ETSEIB va permetre que milers d’estudiants d’enginyeria visquessin l’experiència universitària carregats d’il·lusió i expectatives de futur.

urant el curs 20142015 l’edifici de l’ETSEIB de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) ha celebrat el seu 50 aniversari, i ho ha fet amb la participació de representants del món acadèmic i d’experts en la història i l’arquitectura de l’edifici. Una jornada commemorativa, conferències, una taula rodona i una exposició per explicar aquests 50 anys. “El meu primer any de carrera va ser un primer any expectant”, afirma Joan Torres, enginyer industrial col·legiat que va viure en primera persona el desenvolupament d’un projecte que va catapultar Barcelona al panorama internacional, i va suposar un trencament amb els escenaris grisos de la postguerra i l’aïllament del règim franquista. La inauguració de l’actual edifici de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Industrial de Barcelona (ETSEIB) va obrir

gener · febrer · març 2015

les portes a la vida universitària, “conviure en un campus universitari, noves relacions” destaca Joan Torres, i afegeix que per molts va ser “un compromís personal com a estudiants que segur provocaria noves experiències i un sentiment de pertinença important en un moment políticament gris”. “No oblidaré mai aquell matí de febrer de 1971 a l’ETSEIB, la meva escola. Havia d’actuar en Pete Seeger i jo hi anava il·lusionat. Portava unes làmines de Geometria Descriptiva que havia de lliurar al senyor Vilardaga. A l’Escola, l’absència de preparatius i una certa tensió ens avisaven que les coses no anaven bé”, recorda Pere Equisoain (enginyer industrial col·legiat núm. 5890). El gobernador civil havia prohibit el concert i els estudiants van haver d’afrontar un fort desplegament policial. “Estranyament, amb el pas dels anys, aquell matí s’ha convertit en un nostàlgic record gairebé gratificant”, explica. L’any 1959 es va començar a projec-

SOM ENGINYERS

Fulls dels Enginyers

REPORTATGE

tar l’edifici que acolliria l’ETSEIB, i la seva construcció no va acabar fins a l’any 1964. Robert Terrades (1916-1976), l’arquitecte, autor entre d’altres de la torre de control de l’aeroport de Barcelona i del Col·legi de Metges de Barcelona, va desenvolupar un edifici singular que formava part d’aquelles construccions que a partir dels anys cinquanta van ajudar a reintroduir l’arquitectura racionalista, corrent del moment a Europa i a Nord-amèrica. Va ser un dels primers que es va construir a la Ciutat Universitària, juntament amb el de les facultats de Farmàcia i de Dret, i de l’Escola d’Estudis Empresarials. La joia de la corona Les noves tècniques, els materials innovadors i una nova forma de disposar amb volums, van fer que molts experts el comparessin amb les escoles d’Arquitectura, Aparelladors i Belles Arts, i els etiquetessin com a edificis del grup tècnic-artístic. Robert Terrades va pensar l’edifici de l’Escola en diferents blocs. Les dues torres bessones d’onze pisos d’estructura metàl·

gener · febrer · març 2015

lica col·locades de forma perpendicular a l’avinguda Diagonal s’han convertit en tot un símbol, i en l’escenari de milers de vivències i il·lusions. “El primer contacte amb l’Escola nova fou tot just abans del Nadal de 1963”, recorda Alfonso Fuertes Rodríguez (enginyer industrial col·legiat núm. 2929). “Les obres portaven un sensible retard i des de la Direcció van decidir que era necessari demostrar la necessitat d’utilitzar l’Escola nova”, afegeix. Les obres no havien acabat, però les aules ja bullien. “L’examen del primer trimestre de l’assignatura de Resistència de Materials de tercer el vam fer a l’aula que hi havia a mà esquerra, al final del llarg passadís d’entrada, prop dels ascensors, sense cap vidre, és a dir, sense cap façana, ni al passadís ni a l’aula”, recorda exclamant-se Fuertes “al bell mig del carrer”. L’entrada a l’edifici també es va convertir en un concepte innovador: una marquesina d’accés donava la benvinguda a estudiants i professors i s’integrava de forma natural a l’avinguda Diagonal. Els espais exteriors i les façanes en acer i vidre, se-

La inauguració de l’actual edifici de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Industrial de Barcelona (ETSEIB) va obrir les portes a la vida universitària

“La nova Escola” contenia el primer reactor que hi va haver a l’Estat espanyol, l’Argos. Va funcionar des del 1962 fins al 1977, i va ser desmantellat el 1992

SOM ENGINYERS

guint l’estil dels edificis d’oficines nòrdics i nord-americans de l’època, també van deixar empremta. “Quan ens vam traslladar, ens vam trobar amb uns ascensors magnífics amb ascensorista, vestits de gris, com s’estilava a l‘època als centres oficials”, explica Alfonso Fuertes. Però el que segur mereix una atenció especial va ser el laboratori nuclear. Com a novetat, el que molts anomenen “la nova Escola” contenia el primer reactor que hi va haver a l’Estat espanyol, l’Argos. Va funcionar des del 1962 fins al 1977, i va ser desmantellat el 1992. Més tard, aquests espais es van recuperar per acollir la seu del Centre de Recerca en Nanoenginyeria (CRnE), laboratoris, tallers i departaments. “Recordo una fotografia de l’any 1964 que mostrava l’edifici prismàtic del reactor nuclear Argos i els camps de tomàquets adjacents, on un pagès s’afanyava a recollir-los”, comenta Fuertes. I és que no deixa de ser sorprenent que a Barcelona hi hagués un reactor atòmic (tot i que de potència mínima), “i que just al costat es plantessin tomàquets i altres verdures!”,

exclama Fuertes. “Malgrat les avaries dels ascensors, els vidres trencats per les tensions i els moviments de l’edifici, les fileres de cadires trencades, la falta d’aire condicionat i els pocs laboratoris, a l’Escola hi havia entrepans exquisits, una formació bona però no excel·lent i nervis abans dels exàmens. Totes aquestes experiències han marcat la meva vida”, recorda amb nostalgia Joan Torres.

A l’esquerra, una panoràmica de l’Escola. A dalt, imatges de la construcció de l’edifici i dels primers anys de funcionament.

Els nous espais Actualment, l’ETSEIB disposa d’espais dedicats a l’enginyeria elèctrica. Els gairebé 200 m2 a la planta subterrània són per al Departament d’Enginyeria Elèctrica i s’utilitzen per a activitats del Màster univeritari en Enginyeria Industrial. Aquests nous espais han estat projectats sota criteris d’eficiència energètica: els llums s’apaguen si no hi ha ningú a les sales, la climatització detecta els espais desocupats i s’atura, i s’hi han instal·lat recuperadors de calor per a la renovació de l’aire, així com un sistema de telegestió elèctrica. i

Fulls dels Enginyers

OPINIÓ

S0S, necessitem més enginyers i enginyeres!

e petit m’encantaven els Lego, els clics i tot allò que fos construir amb peces. I com jo, molts dels meus amics de la infància. Tenia ja ànima d’enginyer, vocació, i així ha quedat patent en la meva carrera

professional. I ara, on ha quedat la vocació d’enginyer? Sembla que no està de moda. Any rere any disminueix el nombre de joves que opten per itineraris formatius de l’àmbit científic, tecnològic i matemàtic. Per exemple, només en l’àmbit de les TIC, s’estima que el 2019 hi haurà un 32% menys de nous titulats en carreres i cicles formatius d’aquesta disciplina que deu anys abans a Catalunya. I pitjor a l’Estat espanyol, on la caiguda prevista és d’un 40%. I això que la Unió Europea vaticina que prop d’un milió de llocs de feina per a enginyers especialitzats en TIC quedaran deserts el 2015 per falta d’aquests perfils. I AMETIC, la patronal d’aquest sector a Espanya, assegura que les empreses necessitaran de 300.000 a 500.000 experts en aquest camp abans del 2017. Una manca d’interès generalitzada pels estudis de ciència, matemàtica i enginyeria no només es dóna a casa nostra, sinó en general a la Unió Europea. I els Estats Units tampoc no se n’escapen; tot i que dispo-

gener · febrer · març 2015

sen de les millors universitats, centres d’investigació i recerca i empreses líders dels diferents sectors relacionats, així com d’importants organitzacions dedicades a la divulgació i foment de la ciència, la tecnologia i les matemàtiques, també estan notant aquest desinterès. Ens trobem, doncs, en una situació paradoxal. D’una banda, un interès social creixent pels avenços de la ciència i la tecnologia i una indústria amb una demanda no satisfeta de professionals que troben bona feina amb facilitat. I, d’altra banda, una caiguda sostinguda en el nombre d’estudiants que opten per itineraris en aquests camps. Un desajust entre oferta i demanda laboral, especialment en un moment de tanta manca de feina per als nostres joves en temps de crisi. Aquesta situació pot ser només una dificultat, però està a les mans de tots que no es converteixi en un destorb insuperable per aconseguir l’economia moderna, basada en el coneixement i desitjada tant a casa nostra com a Europa. Tenim detectat el problema; ara falta trobar les solucions que potser estan a apropar la ciència i la tecnologia als nostres fills des de petits per tal que, un bon dia, davant de la pregunta “I tu què vols ser de gran?” contestin “Jo, enginyer” (vegi’s l’article que hi fa referència en el pròxim número de la revista). i

Xavier Rovira Soci d’Everis, membre de la Comissió de les TIC dels EIC i enginyer col·legiat núm. 11872

SOM ENGINYERS

Fulls dels Enginyers

REPORTATGE

El Gran Teatre del Liceu premiat per la seva visió global de la gestió energètica El passat 8 d’octubre es va celebrar a Brussel·les la cerimònia de lliurament de l’European Energy Service Award 2014, uns premis que s’organitzen anualment des de l’any 2006 dins del context de l’EESI 2020 (European Energy Service Initiative) per destacar els esforços i èxits assolits en els serveis d’energia per a l’eficiència energètica a Europa.

L’

EESI 2020 està constituïda per una xarxa d’organitzacions de diversos estats de la Comunitat Europea, que inclou agències d’energia del sector públic, empreses de consultoria i proveïdors de serveis energètics. L’Institut Català d’Energia (ICAEN) forma part d’aquesta organització i va donar suport al Liceu per presentar la candidatura als premis. El Gran Teatre del Liceu va rebre el prestigiós premi Best Energy Service Project pel seu Pla d’acció 2009-2015 per a la millora de l’eficiència energètica de la mà de Günther H. Oettinger, vicepresident de la Comissió d’Energia de la Unió Europea. Cristina Soler Responsable del Grup de Treball d’Eficiència Energètica dels EIC, membre de la Comissió d’Energia, vocal de la Junta del COEIC i enginyera industrial col·legiada núm. 9447 Contacte: * crisol.energia@gmail.com

Tant la iniciativa pública com la privada, sostingudes a diari per la dedicació i el convenciment de l’enginyer Antoni García i el seu equip, han aconseguit convertir un dels nostres edificis culturals més singulars en una referència europea per al desenvolupament i la implementació dels plans de gestió energètica eficient. Ara fa un any el Grup de Treball d’Eficiència Energètica va visitar el Liceu de la mà de García, el qual ens va explicar el repte d’obtenir l’ISO 50001, i el 20 de maig d’enguany va exposar en els EIC la implantació del model de gestió (pots consultar la jornada a l’agenda del web www. eic.cat) Convençuts que l’eficiència energètica s’assoleix amb temps, rigor professional i treball interdisciplinari, et convidem a conèixer el que ja se sap fer a casa nostra.

gener · febrer · març 2015

SOM ENGINYERS

“El valor de l’enginyeria com a funció d’assessorament és cabdal”

l Pla d’acció 2009-2015 per a la millora de l’eficiència energètica del Liceu va néixer de la visió de convertir un problema en una oportunitat i de fer-ho amb determinació. La manca de recursos econòmics per afrontar inversions i, alhora, la necessitat de reduir la despesa energètica creixent ens va impulsar per posar-lo en marxa. Els aspectes clau del Pla són la gestió per reduir la demanda i la gestió dels sistemes per atendre aquesta demanda de manera eficient. En definitiva, es tractava de reduir l’ús de l’energia primària, impulsant bones pràctiques en manteniment, conducció, explotació/operació, formació i sensibilització. També vam incorporar un contracte de rendiment energètic per rehabilitar una part de l’edifici i per incorporar innovació tecnològica en eficiència energètica amb inversions finançades pels estalvis generats. Un dels reptes era definir “l’estalvi tèrmic”, i per a això va resultar imprescindible elaborar un protocol de mesura i verificació i parametritzar els consums.

El desenvolupament d’aquest Pla d’acció ens va portar a: establir gradualment uns procediments; fer una revisió de la planificació energètica; identificar els usos energètics i avaluar el nostre comportament energètic dins d’un cicle de millora contínua. En definitiva, a implantar un sistema de gestió energètica que ens va portar a acreditar-lo amb l’ISO 50001. Aquesta eina ens ajuda a consolidar anualment els nivells de millora assolits, però també a identificar noves oportunitats de millora. El mercat dels serveis energètics té una gran capacitat potencial, però encara queda molt recorregut. El valor de l’enginyeria com a funció d’assessorament a la propietat per a la redacció de plecs, estudis energètics i de viabilitat, redacció de projectes, protocols de mesura i verificació, identificació de bones pràctiques, etc., és cabdal. El nostre model és potencialment replicable a altres edificis. Estic convençut que els enginyers podem implantar i desenvolupar més models que contribueixin als objectius que està impulsant la Comissió d’Energia de la UE, com ho demostra el premi atorgat per l’EESI 2020 al Liceu. i

Antoni garcía Responsable d’Infraestructures i Manteniment de la Fundació Gran Teatre del Liceu, membre del Grup de Treball d’Eficiència Energètica dels EIC i president de l’Associació de Gestors de Manteniment AGEM Contacte *antonio.garcia@liceubarcelona.cat www.liceubarcelona.cat

Antoni García en el moment que va recollir el premi Best Energy Service Project.

Fulls dels Enginyers

NOTÍCIES

La Generalitat nomena Jordi Renom vocal de la Comissió de Política Territorial i d’Urbanisme de Catalunya El president de l’Associació dels Enginyers Industrials de Catalunya és un dels nous vocals de la Comissió de Política Territorial i d’Urbanisme de Catalunya i representarà la implicació dels EIC en projectes de territori i urbanisme davant de professionals del sector i la societat catalana.

l passat 25 de setembre, la Generalitat de Catalu· nya va fer pública la reso· lució dels vuit nous vocals per a la Comissió de Polí· tica Territorial i d’Urbanis· me de Catalunya (CPTUC). Jordi Renom i Sotorra va ser un dels escollits en representació del COEIC i Josep Bernís Calatayud el seu suplent. La participació de Jordi Renom en aquesta Comissió és una gran oportunitat per al COEIC. Com a eix representatiu del Col·legi, s’impli· carà en projectes de territori i urbanis· me i col·laborarà amb altres reconeguts professionals per tal d’aportar i intercan· viar coneixements i experiència a través d’aquests projectes, ja sigui dins de la Comissió, al Col·legi i davant de la socie· tat catalana. La CPTUC és l’òrgan superior de caràc· ter consultiu en matèria de política terri· torial i d’urbanisme, i té com a objectiu principal informar en aquesta matèria. A més, aquesta Comissió ha de ser infor· mada de totes aquelles propostes abans de l’aprovació provisional o definitiva de la primera implantació de plans tra·

gener · febrer · març 2015

mitats, dels avantprojectes de llei i dels projectes de reglament en matèria d’or· denació del territori i urbanisme. Gràcies a l’existència d’aquesta Comissió, es tre· balla per fer efectives les competències enfocades a l’urbanisme i a la protecció del territori que marca la Constitució, l’Estatut i la Llei d’urbanisme. Diferents departaments participen activament en les futures decisions amb funcions de caràcter informatiu, consultor, gestor i resolutiu i, a instàncies dels ajuntaments, amb funcions interpretatives. La CPTUC està formada per persones amb una participació de reconegut pres· tigi professional o acadèmic en aquest àmbit, com són els presidents dels col· legis representatius de Catalunya (Advo· cats, Arquitectes, Economistes, Enginyers de Camins, Geògrafs, Ambientòlegs i Enginyers Industrials), i Jordi Renom hi actua com a vocal portaveu. A més dels representants dels col·legis professio· nals del territori català, quan es tracten temes relacionats amb el Pla d’ordenació urbanística municipal i amb el Programa d’actuació urbanística municipal, cal convocar els alcaldes dels ajuntaments afectats, que tindran veu però no vot. i

t n i ’ d e r t n Ce

ó i c a t erpre

SOM ENGINYERS

l i r r a c o rr va

e o N F a l l de Móra

N E R T L A A J U P A! I R Ò T S I H A DE L

Horari/Horaris/Opening hours/ Öffnungszeiten/Horaires Dissabte, diumenge i festius 11:30 h - 13:30 h 17:00h - 19.00h

Tel./fax + 34 977 401 705 Altres dies amb cita prèvia (34) 667 418 899 41º 06’ 27’’ N

0º 39’ 09’’ E

c/. Estació RENFE, s/n 43770 Móra la Nova Email: enclavament@appfi.net www.appfi.org

NOTÍCIES

El COEIC guanya la defensa d’un col·legiat que ha estat víctima de la falsificació documental El jutjat penal núm. 2 de Girona va dictar, el 9 de setembre, una sentència que condemnava un ciutadà per un delicte continuat de falsificació en document oficial per haver escanejat la signatura i el segell d’un enginyer industrial. El cas es va iniciar l’any 2011 quan l’enginyer industrial col·legiat, amb domicili professional a la Demarcació de Girona, va informar a la corporació que es podria haver produït aquesta falsificació de la seva signatura en tres fitxes reduïdes d’homologació de vehicles que s’havien presentat a les ITV de Blanes, i que ell declarava que mai havia emès. Arran de la informació, el Col·legi va endegar les actuacions oportunes en defensa del seu col·legiat i es va descobrir el possible infractor, que finalment va reconèixer els fets. El jutjat penal, atesa la confessió, va dictar sentència en què condemna l’infractor per falsedat en document oficial a vint-i-un mesos de presó (que se substitueix per quaranta-dos mesos de multa a 6 euros per dia) i nou mesos de multa (a raó de 6 euros per dia) i a la condemna en costes. En total, aproximadament uns 10.000 euros. Aquest cas posa novament de manifest que, un cop desaparegut el visat col·legial, manca un control necessari de les tasques dels professionals per evitar no només falsificacions sinó també intrusismes, i que les declaracions responsables, si van mancades dels controls necessaris a posteriori, plantegen seriosos dubtes. Les institucions dels enginyers, com sempre, desenvoluparan les actuacions oportunes per defensar no només els seus membres sinó també la societat en general. i

Xavier Crespan reconegut amb la medalla al treball President Macià El Govern va acordar el passat mes de novembre concedir la Medalla al Treball President Macià 2014 a dotze persones en reconeixement als seus mèrits laborals i a la seva contribució a l’impuls de l’economia catalana. Xavier Crespan Echegoyen va ocupar càrrecs de responsabilitat a l’Ajuntament de Barcelona i al Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya. La seva vida va estar al servei dels interessos generals vinculats al món del treball. Crespan va contribuir a fomentar la visió social de la Inspecció de Treball, amb intents d’exportació del model català a la resta d’inspeccions provincials. També va destacar en l’àmbit de la prevenció de riscos laborals, on va prioritzar sempre el vessant de prevenció i no el reparador. i

gener · febrer · març 2015

Centre Odontològic Drs. Miravé signa un acord de col·laboració amb els EIC El Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya va signar un acord de col·laboració amb el Centre Odontològic Drs. Miravé el passat 22 d’octubre de 2014. Aquest acord preveu que el col·lectiu dels EIC es pugui beneficiar d’una sèrie de propostes preferencials en la seva gamma de serveis i tractaments.

i www.mirave.es

Els enginyers demanen suport per al Parc de la UdG La Taula d’Enginyeria de les comarques gironines (TEG) formada pels set col·legis d’enginyers de la demarcació de Girona, ha reclamat una major implicació de la societat gironina per impular el Parc Científic i Tecnològic de la UdG. Els enginyers gironins consideren que es tracta d’un espai que s’ha d’impulsar institucionalment per la seva aportació a l’activitat d’investigació i d’innovació en el disseny d’R+D i la transferència de coneixement i tecnologia i creació d’empreses. i www.teg.cat

SOM ENGINYERS

Enginyeria i seguretat a la Catalunya del futur El passat mes de desembre de 2014, la sala d’actes del Col·legi d’Enginyers Graduats i Enginyers Tècnics Industrials de Barcelona es va acollir la catorzena edició de l’Observatori del Risc. Més de vuitanta assistents van escoltar els parlaments del president i vicepresident de l’IDES, Miquel Darnés (degà del CETIB) i Jordi Guix (degà del COEIC), respectivament, que van definir l’Informe 2014 com un Informe atípic; un informe desenvolupat en bona part per enginyers tècnics i enginyers industrials vinculats als col·legis patrons de l’IDES i amb la voluntat d’afrontar desacomplexadament un repte de país. Joan Ribó, director de l’Observatori, va presentar de manera molt sumària les principals conclusions de l’Informe, i va donar la seva visió en moltes i diverses qüestions. i

Notificació dels EIC El Col·legi Oficial d’Enginyers Industrials de Catalunya ha manifestat tant al Ministeri d’Educació com a l’ANECA el seu interès en formar part dels grups de treball que avaluaran les titulacions d’Enginyeria Química, Enginyeria Geològica i Enginyeria d’Organització Industrial. i

Fulls dels Enginyers

OPINIÓ

El Silicon Valley del sud d’Europa?

uan a principis de novembre Agustí Cordón, vicepresident del Mobile World Capital Barcelona (MWCB), va dir que el seu objectiu era crear el “Silicon Valley del sud d’Europa”, molts ens vam preguntar si anem ben encaminats. Parlem-ne! Encara que els primers passos de la capitalitat van ser més lents del que molts esperàvem i el centre a plaça Catalunya va decebre, ara que som a les acaballes del 2014 veiem amb satisfacció que projectes com mSchools i mHealth han arrencat i són el “pal de paller” de molts projectes innovadors. Projectes que es basen en tecnologies lligades als dispositius mòbils per tal d’aportar valor en els camps de l’ensenyament i la salut. Així mateix, enguany hem pogut veure en paral·lel amb el Mobile World Congress el llançament del programa 4 Years From Now, amb l’Imagine, que han tingut un molt bon seguiment internacional.

gener · febrer · març 2015

També s’han iniciat projectes lligats a les activitats de les smart cities que l’Ajuntament de Barcelona està impulsant, així com la col·laboració amb programes d’innovació i suport a l’emprenedoria. Malgrat totes aquestes bones notícies, mirant endavant veiem que el sector continua amb fortes incerteses i oportunitats tant per l’impacte de la ràpida evolució de la tecnologia com dels efec- Joan Giró tes de les accions/omissions dels òrgans Enginyer col·legiat reguladors. núm. 2583 Grans oportunitats perquè el sector mobile està revolucionant els negocis i l’oci. Les dades ho confirmen: segons la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC), aquest sector ha tingut un creixement interanual prop del 20% del nombre de línies de banda ampla mòbil, que supera ja a Espanya els 33 milions, i un augment dels ingressos d’un 10%. Fins i tot repunta el sector audiovisual, per primer cop des del 2010, apropant-se als mil milions d’euros, excloses les subvencions. Pel que fa a les incerteses, pensem en primer lloc si el desplegament de les in-

SOM ENGINYERS

fraestructures (fibra, xarxes 4G, Wi-Fi i TV HD) està evolucionant tal com la utilització de les noves app de salut, educació o oci requeririen: • Tenim prou garantida la cobertura dins i fora dels edificis, als barris dels cinturons urbans, en les grans aglomeracions, en les àrees rurals, etc.? • Ens podem permetre no tenir roaming entre els operadors dins d’un país mantenint infraestructures duplicades en certes àrees i manca d’aquestes en d’altres? Aquest és un debat viu al Regne Unit. Més incerteses: l’evolució dels terminals. Nous actors com Apple ens sorprenen amb funcionalitats com l’Apple Pay, amb la soft SIM, que poden canviar la cadena valor dels pagaments amb els mòbils. I no oblidem els operadors. Fa pocs dies s’ha presentat Parlem, que comença com a operador mòbil virtual (OMV) català amb l’objectiu de liderar i impulsar el creixent ecosistema de desenvolupa-

dors de solucions mòbils existents a Catalunya. Actualment, els OMV tenen un 15% del mercat del mòbil, mentre que més del 75% se’l reparteixen els tres grans operadors europeus (Movistar, Vodafone i Orange) i un 7% està en mans de Yoigo. Finalment, el més important, els usuaris, que amb la força que han agafat les xarxes socials s’han convertit en veritables prescriptors de productes i serveis en detriment del poder de les marques. La millora de la qualitat i l’accessibilitat dels terminals, de les xarxes i de les app, és un prerequisit per al desplegament d’algunes de les noves aplicacions. Tot plegat, el Mobile World Capital Barcelona és una gran oportunitat per al col·lectiu de l’enginyeria i l’emprenedoria per imaginar, desenvolupar, construir i provar nous productes i noves aplicacions pensats per al mercat global. Si sabem aprofitar l’oportunitat potser assolirem l’ambiciós objectiu d’ajudar a crear el “Silicon Valley del sud d’Europa”. i

TOTES LES ESPECIALITATS

SERVEIS INCLOSOS PER COL·LEGIATS/DES I FAMILIARS • Neteja dental anual • Visites • Revisions • Visites d'urgències • Rx intraorals

ESPECIALISTES EN TOTES LES BRANQUES ODONTOLÒGIQUES.

T. 93 200 93 39 Indústria 7, Principal 08037 Barcelona

T. 93 458 45 99 info@mirave.es www.mirave.es

PIONERS EN IMPLANTS DE ZIRCONI I ODONTOLOGIA HOLÍSTICA I KINESIOLÒGICA. La resta de serveis i tractaments, tenen tots els avantatges d’una pòlissa Dental Familiar tant per als Col·legiats/des, com per als familiars que convisquin Fulls dels amb ells/es Acreditació: carnet col·legial de l’EIC. Enginyers

E08031263

Muntaner 239, 1C 08021 Barcelona

EMPRESA ADHERIDA

TEXT: Manel Gastó · FOTO: Isabel Marquès

DENN, 130 anys innovant en deformació per rotació L’any 1885 Joan Puigjaner obria al carrer de les Carretes de Barcelona un petit taller de fabricació d’eines per a la deformació de metalls. Cent trenta anys després el seu besnét, l’enginyer Joan Puigjaner, està al capdavant d’una multinacional líder en el sector que factura més de 10 milions d’euros i que té presència a una vintena de països.

la planta de producció, ubicada a Polinyà, s’ultimen els darrers detalls del giny més gran que ha sortit mai de les instal·lacions d’Industrias Puigjaner, que opera a tot el món sota el nom comercial de DENN. Es tracta d’una màquina de deformació de xapa per rotació que viatjarà fins a la Xina i que ha suposat més d’un any de treball. DENN, però, no fabrica màquines, ja que amb el temps ha evolucionat cap a l’enginyeria de processos. “Mai fem dues màquines iguals”, explica Puigjaner. Una de les claus de l’empresa ha estat la internacionalització, que van iniciar als anys vuitanta desembarcant a Sud-amèrica i als Estats Units. Avui en dia, el 95% de la producció es ven a l’estranger. Creuar l’Atlàntic els va obligar, entre altres coses, a adaptar-se al nivell tecnològic nord-americà, molt més alt que el que s’exigia aleshores a Espanya. “Nosaltres mateixos havíem de dissenyar i fabricar les plaques de control”, recorda Puigjaner. Precisament la innovació i la recerca constant són l’altra clau que explica la supervivència de l’empresa durant tants anys. Destinen quasi un 8% del pressupost a l’R+D+I. S’hi veuen obligats per mantenir el lideratge internacional. El traspàs de l’empresa a la cinquena generació ja està previst. “Les empreses familiars tenen ànima”, assegura Joan Puigjaner recordant temps difícils en què els empleats van haver de fer esforços per tirar endavant comandes. “Però existeix un orgull de pertinença que forma part dels valors de l’empresa”. i

gener · febrer · març 2015

SOM ENGINYERS

CONTACTE www.denn.es Pintor Vila Cinca, 30 Polígon Industrial Can Humet de Dalt 08213 Polinyà, Barcelona (937 132 001 *denn@denn.es

JOAN FRANCESC PUIGJANER Conseller Delegat de Denn Enginyer industrial col·legiat

Fulls dels Enginyers

OPINIÓ

L’evolució de la contractació de serveis

n els últims anys, la contractació dels serveis necessaris per a l’explotació i l’ús d’un edifici, com el manteniment, la neteja o la jardineria, entre d’altres, ha evolucionat d’un model en què es contractava més aviat mà d’obra cap a la contractació de servei. El control del servei contractat es fa a través d’indicadors més o menys objectius com el grau de disponibilitat, la percepció dels usuaris del servei, els consums energètics o bé el compliment documental. En el cas del manteniment, cal tenir en compte per a l’aplicació d’aquest model els aspectes següents: • Fer contractes a llarg termini, almenys de cinc anys, de manera que l’empresa que dugui a terme el servei pugui establir el seu propi pla d’inversions en el nostre edifici i doni un servei adequat que inclogui, a més del propi servei, inversions, renovacions d’equipament o

gener · febrer · març 2015

mesures d’eficiència energètica.

• Definir Acords de Nivell de Servei (ANS)

i Key Performance Indicators (KPI). Els Acords de Nivell de Servei són els objectius i els KPI són els valors de paràmetres que ens permetran controlar si estem complint els ANS. • Alinear els objectius estratègics de l’empresa amb els del servei en qüestió, destinant els pressupostos adequats que assegurin la sostenibilitat de l’empresa ens els seus tres vectors: econòmic, social i mediambiental.

Marc Blasco Enginyer col·legiat núm. 18334 Soci Director Simbioe Facility MaFinalment, encara que es contracti ser- nagement S.L.

vei, si els actius són propietat de la nostra empresa, cal tenir una visió a llarg termini CONTACTE del cicle de vida total de l’actiu que ens *m.blasco@simbioe.es asseguri, a més del compliment dels ANS www.simbioe.es ,el manteniment del valor de l’actiu. Per tant, es considera que contractar servei per a activitats de suport a la nostra activitat principal és una bona pràctica, però sense descuidar la visió a llarg termini dels actius. i

realitat somnis FesFes realitat elsels somnis

SOM ENGINYERS

la gent emprenedora de lade gent emprenedora

El Col·legi Oficial d’Enginyers Industrials de Catalunya i l’Associació Catalana d’Enginyers de Telecomunicació, recollint la iniciativa de l’Institut Català de Finances, van promoure la creació de la Societat d’Inversió dels Enginyers, S.L. (Fons Enginyers), un vehicle inversor en empreses tecnològiques i innovadores gestionat per Enginova amb la col·laboració de Sabadell Capital. L’objectiu d’aquest Fons és la presa de participacions en el capital d’empreses innovadores, en fases inicials, promogudes per professionals de l’enginyeria. El Fons compta també com a socis amb l’IFEM (societat del grup ICF, gestora dels fons del programa Jeremie a Catalunya) i el Banc Sabadell, la Mútua d’Enginyers i l’associació CTecno. Si estàs interessat a presentar projectes o ad’IFEM invertir en eld’IFEM fons, poEl Col·legi d’Enginyers Industrials de i Catalunya El fons amb comptarà amb la col·laboració El Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya El fons i comptarà la col·laboració sa’t en contacte amb ENGINOVA: l’Associació Catalana de d’Enginyers de Telecomunicació, grup ICF, fons del programaenl’Associació Catalana d’Enginyers Telecomunicació, (societat del (societat grup ICF,del gestora dels gestora fons deldels programa ginova@eic.cat o 933 790 la recollint la iniciativa de l’Institut Català de Finances, Jeremie a Catalunya) i el Banc Sabadell, preveu recollint la iniciativa de l’Institut Català de Finances, Jeremie a Catalunya) i el Banc Sabadell, i es preveu lai es103 estan promovent la constitució d’un fons inversor en incorporació de capital d’altres inversors. estan promovent la constitució d’un fons inversor en incorporació de capital d’altres inversors. empreses tecnològiques i innovadores. empreses tecnològiques i innovadores. Si estàsa interessat presentar Si estàs interessat presentar aprojectes o aprojectes invertir o a invertir

FEM REALITAT ELS SOMNIS DE LA GENT EMPRENEDORA

L’objectiu fonsde ésparticipacions la presa de participacions en posa’t en el en fons, posa’t amb en contacte amb ENGINOVA: L’objectiu d’aquest fonsd’aquest és la presa en en el fons, contacte ENGINOVA: el capital d’empreses innovadores, en fases inicials, enginova@eic.cat o 93 310 37 90. el capital d’empreses innovadores, en fases inicials, enginova@eic.cat o 93 310 37 90. promogudes per professionals de l’enginyeria. promogudes per professionals de l’enginyeria.

Fulls dels Enginyers

ENTREVISTA

“El rol que hem jugat, i hem jugat bé, durant molts anys està mudant de manera accelerada. Estem passant del focus en la regulació de la professió a l’acompanyament dels professionals de l’enginyeria al llarg de tota la seva carrera professional”

gener · febrer · març 2015

SOM ENGINYERS

“Volem saber posar en valor el coneixement i l’experiència d’un col·lectiu de prop de deu mil enginyers” Pere Homs, nou director de l’Associació i el Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya TEXT: Redacció · FOTO: Isabel Marquès

n primer lloc, felicitats pel nou càrrec. Com afronta aquesta nova etapa? Moltes gràcies. Com he dit en alguna ocasió aquests dies, amb un doble sentiment: d’una banda, com un privilegi i, de l’altra, amb un sentit de responsabilitat. El repte de contribuir a reimpulsar aquestes institucions des del seu vessant executiu és, sens dubte, engrescador, tot i saber que avui no hi ha projectes fàcils. La dualitat entre Associació i Col·legi, és una fortalesa o una debilitat? Una fortalesa, segur. Afegeix un punt de complexitat en la gestió, però queda absolutament superada pel fet que ens dóna instruments per actuar en cada marc de la manera més adequada i poder adaptar els ritmes a les necessitats de cada projecte. La possible debilitat que algú podria pensar que es derivaria de dues organitzacions que no anessin sincronitzades, no es dóna. Tant la governança com l’equip professional de les dues institucions estan perfectament alineats. Quins creu que són els principals reptes de les nostres institucions?

El rol que hem jugat, i hem jugat bé, durant molts anys està mudant de manera accelerada. Estem passant del focus en la regulació de la professió a l’acompanyament dels professionals de l’enginyeria al llarg de tota la seva carrera professional. Dels visats als serveis en el sentit més ampli. Però, per damunt de tot, volem saber posar en valor el coneixement i l’experiència d’un col·lectiu de prop de deu mil enginyers, entre nosaltres mateixos i posant la tecnologia al servei de la societat. Com veu l’entorn de les associacions professionals de l’enginyeria? En general, ens enfrontem a reptes similars. La davallada econòmica dels darrers anys amb totes les seves conseqüències, els canvis normatius, el nou model educatiu dels nostres professionals establert pel Pla Bolonya i, en especial, els canvis que experimenta la societat que, en termes d’enginyeria, podríem dir que passa a valorar l’eficiència per sobre de l’eficàcia, ens impacten a tots per un igual. Un tema recurrent que apareix sovint en l’àmbit col·legial o de les associacions professionals és la integració. Com veu vostè la integració de les diverses

Fulls dels Enginyers

ENTREVISTA

institucions professionals de l’àmbit de l’enginyeria? Ho veig com una oportunitat. No hi ha dubte que la complexitat tecnològica avui requereix especialistes, però és igualment cert que els projectes s’aborden, cada dia més, des d’equips pluridisciplinaris. Junts, els enginyers, som més forts i podem fer una millor contribució al col·lectiu i a la societat. Nosaltres hi estem compromesos i treballarem perquè, més d’hora que tard, puguem reunir-nos tots a la “casa” dels Enginyers de Catalunya. Creu possible la integració dels graus dins de les nostres institucions? No només possible, sinó que ja ho estem fent. Els enginyers de grau, els màsters, els doctors són, tots ells, professionals de l’enginyeria que fan la seva aportació i a qui podem ajudar per un igual des de les nostres institucions. Amb la davallada dels visats, quin plantejament té per assumir la viabilitat econòmica? Una virtut de la desregulació dels visats és que ens ha portat a obrir-nos més als enginyers que exerceixen la seva professió per compte d’altri, ja sigui a l’empresa o a l’Administració. Entendre les seves necessitats, sense oblidar els companys que exerceixen en enginyeries, ens ajudarà a oferir els serveis i les actuacions que hem de saber convertir en recursos. La viabilitat econòmica no pot ser l’objectiu de les nostres institucions, sinó la conseqüència de fer les coses ben fetes i ponderades, al servei del col·lectiu i la societat. Quins són els objectius de gestió que s’han marcat? En primer lloc, excel·lir en el lideratge de l’equip; és a dir, contribuir amb una visió clara i un esforç de comunicació constant per tal que el conjunt de les persones que estem treballant al servei del col·lectiu desenvolupem al màxim les nostres capacitats. Amb un equip compromès i dinàmic podrem recuperar aquelles actuacions que s’han demostrat útils, optimit-

gener · febrer · març 2015

zar-ne d’altres, en especial la producció dels nostres serveis i innovar en la potenciació de les nostres comissions i grups de treball com a mecanisme de participació i de generació compartida de coneixement. Com s’ha reestructurat l’organització per aconseguir aquests objectius de què ens parlava? Justament alineant-nos amb els objectius: a més de les àrees corporatives, l’operació l’estructurem en un àmbit de relació amb el col·lectiu, un àmbit de producció dels serveis i un àmbit de coneixement per impulsar la participació i relació amb la societat. Tot plegat, actuant de manera proactiva, sortint de casa per donar-nos a conèixer al conjunt dels enginyers i explicar el que oferim, i amb una visió integrada d’un dels nostres principals actius com és la proximitat en el territori a través de la nostra Delegació del Vallès i les demarcacions a la Catalunya Central, Girona, Lleida i Tarragona. Tanmateix, la manera en què ens organitzem és només un més dels elements que ens ha de permetre aconseguir els objectius. Aspectes com, per exemple, el compromís, l’actitud o el treball en equip són igualment importants i posaré tota la meva energia a fer-ho possible. Què pensa que han d’aportar les juntes a aquesta nova etapa? Les juntes representen el col·lectiu i n’espero reflexió i guiatge estratègic. Com deia al principi, el repte que tenim per endavant és important i necessitarem alinear governança i gestió. Del diàleg constructiu que siguem capaços de generar en les juntes en depèn en gran mesura el nostre èxit. Somiï una mica: com s’imagina com seran les nostres institucions en deu anys? Veig una entitat, Enginyers de Catalunya, forta, referent per a la societat, que ofereix un àmbit de participació de qualitat, que acompanya els seus membres en el seu desenvolupament professional i compromesa amb el progrés del país. i

SOM ENGINYERS

“Els enginyers de grau, els màsters, els doctors són, tots ells, professionals de l’enginyeria que fan la seva aportació i a qui podem ajudar per un igual des de les nostres institucions”

Fulls dels Enginyers

EMPRESA ADHERIDA

TEXT: Manel Gastó · FOTO: Isabel Marquès

Colomer-Rifà, des de Torelló a tot el món Un cop al mes Blai Parramon, enginyer projectista a Colomer-Rifà, fa les maletes i se’n va a la Xina. Està seguint l’execució de la segona obra que aquest estudi d’enginyeria i arquitectura de Torelló té a Mengzhou. Com s’ho fa una enginyeria de la Catalunya central per fer obres a l’altra punta del planeta?

ordi Rifà, també soci i fundador, apunta que van néixer amb una gran diferència respecte a altres enginyeries: “Nosaltres, des del començament, l’any 81, hem estat pluridisciplinaris. Enginyers i arquitectes hem treballat de la mà per poder oferir un servei realment integral als nostres clients, siguin de la mida que siguin”. Tant és així que avui en dia, i al costat dels 12.000 metres quadrats de la darrera fàbrica que han construït, poden dir que s’han encarregat al cent per cent del projecte, des de l’assessorament inicial per triar el terreny fins a la decoració dels interiors. “Només l’estudi geotèrmic l’hem encarregat a fora”, recorda Blai Parramon. Per poder oferir aquest servei necessiten una estructura molt transversal, amb enginyers industrials, agrònoms, arquitectes, llicenciats en ciències ambientals i, fins i tot, un enginyer en topografia. Aquesta transversalitat es veu a les seves oficines, on ningú té un despatx i tots treballen en equip. Especialitzats en el sector carni, l’adober i de distribució, també tenen projectes a altres indrets d’Espanya (ara comencen amb Fagor a Mondragón), d’Europa i d’Amèrica del Sud. “Però també fem una llicència d’activitat per a una perruqueria”, recorda Colomer, un enginyer, que es defineix de poble, amb un peu posat a l’Àsia. i

gener · febrer · març 2015

SOM ENGINYERS

CONTACTE www.colomer-rifa.cat c/ Sant Miquel, 24 08570 Torelló (938 504 440

JORDI RIFÀ Arquitecte tècnic

JOSEP COLOMER Enginyer industrial col·legiat núm. 6115

BLAI PARRAMON Enginyer industrial col·legiat núm. 15222

RAMON COLOMER Arquitecte

Fulls dels Enginyers

REPORTATGE

TEXT: Redacció · FOTO: Arxiu

Els grans centres tecnològics catalans es fusionen Més competitivitat, alts nivells d’innovació i transferència tecnològica. Els sis centres tecnològics avançats de TECNIO s’integren per formar el gran centre proveïdor de tecnologia industrial a Catalunya.

stem davant d’un nou centre integrat que ha d’esdevenir una estructura d’Estat al servei de l’economia i de les nostres empreses”, va assegurar Felip Puig, conseller d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya, el passat mes d’octubre durant la signatura del Conveni Marc que regula les accions establertes de la integració d’ASCAMM, BDigital, CETEMMSA, CTM, Barcelona Media i Leitat. Aquest nou centre integrat, que preveu generar ingressos de 100 milions d’euros l’any 2016, “ha de permetre afrontar dos reptes: guanyar dimensió per créixer i ser més competitius, i garantir que les pimes catalanes accedeixin a alts nivells d’innovació i transferència tecnològica”, va assegurar Puig. Per la seva part, Antoni M. Grau, director general d’Indústria, va afirmar que “l’objectiu és crear un centre internacional de referència i que les pimes sàpiguen que poden adreçar-s’hi per solucionar els seus reptes tecnològics”. El gener del 2015, CETEMMSA, ASCAMM i BDigital es fusionaran i es dissoldran individualment. Els altres tres centres ho faran progressivament durant l’exercici 2015. “És un projecte de creixement”, va explicar el director general d’Indústria, i va afegir-hi: “L’any

gener · febrer · març 2015

passat, els sis centres tecnològics van generar 50 milions d’euros”. Al País Basc, els seus dos centres van ingressar 130 milions d’euros l’any 2012. Si es fa una comparació del PIB a Catalunya i el PIB al País Basc, “la conclusió que se’n treu és que els nostres centres haurien d’estar facturant tres vegades més, és a dir, uns 450 milions d’euros”, afirmava Antoni M. Grau. Durant els últims anys la Generalitat de Catalunya ha estat treballant en la creació d’aquest nou centre integrat, un procés que preveu el manteniment del model territorial actual preservant l’activitat a cada un dels centres on estan ubicats. A més, esdevindrà motor de generació de les tecnologies clau per implementar l’Estratègia d’Especialització Intel·ligent de Catalunya (RIS3CAT), que identifica set àmbits sectorials prioritaris per a la política industrial del país. “Aquest nou centre integrat es basarà en

Antoni Maria Grau Director general d’Indústria de la Generalitat de Catalunya. Enginyer industrial col·legiat núm. 8070

SOM ENGINYERS

Moment de la presentació del nou centre integrat.

uns mecanismes d’interrelació (universitats, pimes i treballadors) i en una major coordinació dels centres tecnològics per poder implementar les set polítiques d’impuls industrial en resposta a la demanda d’especialització de la Unió Europea”, va declarar Antoni M. Grau. Aquesta iniciativa és una aposta de país a llarg termini, que respon a l’oportunitat d’augmentar la capacitat en recerca industrial i de serveis tecnològics a Catalunya per tal que el país recuperi una posició de lideratge en dinàmiques d’innovació industrial. Antoni M. Grau va assegurar que “els centres de recerca universitaris han de convertir la recerca en un projecte aplicable a curt termini i per això cal arribar adeqüadament a les empreses a través dels centres tecnològics”. Capacitat d’innovació respecte a Europa Catalunya passa de país seguidor a país innovador moderat, segons l’avaluació del Regional Innovation Scoreboard 2014, i es fixa l’objectiu d’esdevenir Innovation Leader l’any

2020. Actualment, Espanya es troba en la mateixa situació que algunes regions del nord de França, Itàlia i certes regions de Noruega. El tant per cent de població amb estudis superiors, la despesa en R+D del sector públic i privat, el tant per cent de pimes innovadores, el nombre de productes llançats al mercat i les patents, el grau de col·laboració entre empreses en projectes d’innovació i el percentatge d’ocupats en mitjana-alta i alta tecnologia són les variables emprades en aquest estudi, els resultats del qual han atorgat l’etiqueta d’Innovation Leader a les regions del sud de Suècia, Finlàndia i Alemanya, entre d’altres. “Volem ser referents europeus”, va afirmar el director general d’Indústria. “La innovació a petita escala ja la tenim a les empreses i es fa evident pel seu creixent nivell d’exportacions”, va afegir Antoni M. Grau. I va finalitzar dient: “A Catalunya, un 40% de les empreses innovadores són multinacionals, però un 60% són pimes”, i per això cal “una millora contínua i un procés d’aprenentatge constant”. i

Aquesta iniciativa és una aposta de país a llarg termini, que respon a l’oportunitat d’augmentar la capacitat en recerca industrial i de serveis tecnològics a Catalunya per tal que el país recuperi una posició de lideratge en dinàmiques d’innovació industrial

Fulls dels Enginyers

OPINIÓ

Vandellòs I: ara ha fet vint-i-cinc anys que va tancar l’activitat

a central nuclear de Vandellòs I va iniciar la seva construcció l’any 1967 i va ser connectada a la xarxa el 6 de març del 1972. Va ser la primera central nuclear instal·lada a Catalunya. Per a la seva construcció i explotació es va constituir HIFRENSA, amb participació d’EDF, FECSA, ENHER i FHS. L’EDF aportava la tecnologia pròpia emprada en les seves plantes de Saint Laurent des Eaux A1 i A2. Vandellòs I tenia un reactor de 480 MWe, tipus GCR (reactor refrigerat per gas), que cremava urani natural (sense enriquir) i es moderava amb grafit, i el reactor es refrigerava amb diòxid de carboni. La seva central de referència era la francesa Saint Laurent des Eaux, instal·lada al costat del riu Loira i que comptava amb dos reactors: l’A1, connectat a la xarxa l’any 1969, i l’A2, connectat a la xarxa l’any 1971. L’experiència d’explotació del grup de Vandellòs I va ser prou bona: un cop assumit que la potència màxima assolible sense afectar el condensador era de l’ordre de 380 MW (per damunt de 400 MW de potència hi havia problemes al condensador), fins a la data del seu tancament havia generat 55,6 TWh, a raó d’uns 3,3 TWh/any. Cal dir que el seu funcionament va ser molt més regular que Saint Laurent A1, que en disset anys d’explotació i la mateixa potència instal·lada

gener · febrer · març 2015

només va obtenir una producció mitjana de 2,3 TWh/any. L’incident El dia 19 d’octubre del 1989 es va produir la ruptura d’una de les ranures d’ancoratge de la turbina principal, fet que va provocar el trencament de diverses canonades i la fuita d’aire i oli, així com d’hidrogen. La fuita d’oli va provocar un incendi de l’oli procedent de les fuites de les canonades de conducció. Aquell incendi va ocasionar l’aturada de dos de les quatre turbobufadores (emprades per al refredament del reactor) i de les bombes de refrigeració. La durada del procés d’extinció de l’incendi i de l’aturada fins a la situació freda del reactor va ser de dos dies. L’alta inèrcia tèrmica de l’escalfament del reactor emprada en el seu disseny, així com l’eficàcia dels operadors de la planta, sota la direcció de l’enginyer Carlos Fernández Palomero, van reconduir el reactor a aturada freda, sense efectes radiològics a l’exterior. Un fet destacat va ser que el llavors conseller de Governació de la Generalitat, Josep Gomis, tant aviat com va tenir coneixement de l’incident, es va personar a la sala de control de la central, va oferir els serveis de seguretat de què disposava i va dir: “Fins que això estigui controlat, jo romandré aquí. Tinc absoluta confiança en l’equip tècnic de la central”. Ben aviat van arribar efectius dels parcs de bombers de la zona, que van

Antoni Tahull Enginyer industrial col·legiat núm. 1847 Contacte *plata25@ono.com

SOM ENGINYERS

FOTO: www.enresa.es

col·laborar en les tasques d’extinció. Però no es va considerar necessari activar el Pla d’evacuació de la zona d’influència de la central. L’incident va ser qualificat per part del Consell de Seguretat Nuclear (CSN) amb el nivell 3 de l’escala INES, qualificació que significa que no hi van haver riscos ni efectes fora del recinte de les instal·lacions de la planta. Si les emissions assoleixen riscos a l’exterior, la qualificació és de nivell 4 a l’escala INES, amb la qual cosa es considera accident. El Consell de Seguretat Nuclear va estudiar les mesures necessàries per reprendre l’explotació de la central, però finalment es va decidir tancar-la. La pregunta és òbvia: Va estar justificada la decisió de tancar la planta? L’efecte de Txernòbil Analitzem-ne els antecedents: 1. L’incident de Vandellòs I es va produir el 19 d’octubre del 1989. Feia uns tres anys que s’havia produït l’accident a la planta nuclear de Txernòbil (26 d’abril del 1986) que va commocionar a tot el món nuclear. Va ser qualificat de nivell 7, de l’escala INES. 2. L’explotació de la unitat de Saint Laurent A1 no era gens satisfactòria. En primer lloc, poc després de començar la seva explotació, el 17 d’octubre del 1969, va tenir lloc un accident de nivell 4 de l’escala INES. El 13 de març del 1980, la unitat A2 també ha-

via tingut un accident de nivell 4 de l’escala INES. Sobre un potencial de producció anual teòrica de 3,6 TWh/any, només s’assolien entre 2,2 i 2,3 TWh/any. En el mateix emplaçament, EDF disposava de dos grups més moderns: Saint Laurent B1 i B2 de 915 MW cada un connectats a la xarxa l’any 1981, tipus PWR (reactor d’aigua lleugera a pressió). A EDF li preocupaven els grups A1 i A2. 3. Per a EDF, l’any 1989 la tecnologia dels reactors de grafit-gas havia deixat de ser interessant. L’efecte Txernòbil va provocar en el si d’EDF la preocupació per mantenir la seguretat del seu parc de seixanta-un reactors i no posar interès a mantenir en explotació Vandellòs I. De fet, poc temps després va tancar l’explotació dels reactors de Saint Laurent A1 (1990) i A2 (1992). 4. Pel que fa als altres socis d’HIFRENSA, FECSA (presidida aleshores per Luis Magaña) no estava en un bon moment ja que es trobava immersa en una situació concursal. ENHER havia perdut el dret a decidir que tenia quan depenia de l’Institut Nacional d’Indústria (INI). Ara manava ENDESA i ENHER li havia traspassat Vandellòs II i la seva participació a Ascó II, i HEC s’havia integrat a IBERDROLA. L’operació d’intercanvi d’actius dissenyada pel ministre Carlos Solchaga va servir per sanejar les empreses que no podien digerir la participació en plantes

Fulls dels Enginyers

OPINIÓ9OL.

nuclears en els seus comptes de resultats, pels seus costos financers, amb unes taxes reals de costos dels diners massa elevades. ENDESA, acostumada a tenir uns beneficis importants amb l’explotació quasi exclusiva del carbó, no veia amb bons ulls haver d’assumir les centrals nuclears amb la càrrega financera associada. 5. El Parlament de Catalunya, a proposta del PSC i amb l’acceptació de CiU, va aprovar una resolució que instava al tancament definitiu de la central. 6. Els ajuntaments de les zones nuclears estaven decebuts perquè s’havia suprimit el cànon energètic que suposava uns alts ingressos i les inversions a la zona d’influència. 7. El Consell de Seguretat Nuclear va estudiar la necessitat de fer-hi unes inversions importants, tant per al restabliment de les instal·lacions danyades per l’incendi com per millorar la seguretat de la central. 8. Vandellòs I era una central d’altíssima

gener · febrer · març 2015

rendibilitat. El cost per MWh era inferior a 20 euros. Tot i que fossin importants les inversions requerides per a la reposició de Vandellòs I, el síndrome de Txernòbil i l’especial panorama societari d’HIFRENSA va provocar que ningú fes una aposta decidida per la seva continuïtat. Si la decisió hagués estat la de continuar, avui possiblement hauria complert quaranta-dos anys, i, per tant, podria estar en situació d’extensió de vida, com Garoña. Hauria evitat l’emissió de 80.000 Tm d’emissions de CO2 i la seva capacitat de producció podria alimentar entorn d’un 7% de la demanda de Catalunya. El desmantellament El manteniment de la planta aturada i la primera fase del desmantellament els va realitzar HIFRENSA fins al 4 de febrer del 1998, moment en què es va traspassar a ENRESA, que gaudeix de fons propis procedents dels

SOM ENGINYERS

ingressos de l’anomenat segon cicle de combustible, que abonen les empreses explotadores de les centrals nuclears existents. La gestió realitzada per ENRESA en el desmantellament de la planta de Vandellòs I ha estat qualificada de modèlica i ja és una referència mundial. La major part dels materials procedents de l’operació han estat emprats per a la reutilització local a l’emplaçament propi. El cost inicial del desmantellament va ser avaluat en uns 240 milions d’euros; però el cost real, inclosa la fase II, ha estat d’uns 95 milions d’euros. En la fase 2, gestionada per ENRESA, s’han emprat 2,7 milions d’hores d’operaris, amb una emissió iònica rebuda de només uns 600 mSv (cada ciutadà rep, de mitjana, uns 2,4 mSv/any de radiació natural). Els residus de mitjana i baixa intensitat, amb un total d’unes 1.800 TM, han estat transportats amb 188 transports especials, sense el més mínim incident, al magatzem d’ENRESA situat a El Cabril (Còrdova). El combustible residual, situat al reactor en el moment de l’aturada, va ser transportat a França, al magatzem de La Hague, com ja havia passat amb tots els residus nuclears, descarregats anteriorment. La polèmica sobre els costos de manteniment d’aquests residus va ser solucionada, l’any 2012, per acord entre AREVA (titular del magatzem de La Hague) i ENRESA (empresa encarregada tant de l’emmagatzematge com del desmantellament de les plantes nuclears a la fi de la seva vida útil). Avui en dia, un cop acabada la fase 2 del desmantellament, la planta sota la responsabilitat d’ENRESA ha entrat en la fase de “latència” fins a l’any 2028, moment en què es podrà accedir al desmantellament del caixó del reactor, i l’emplaçament quedarà alliberat, a tots els efectes, de l’anterior presència d’un reactor nuclear.

Conclusió Vandellòs I va ser una experiència reeixida d’iniciació de totes les empreses integrals catalanes en la tecnologia nuclear. La creació del nus elèctric a 400 kV que va comportar i el bon emplaçament (a una cota superior a 20 metres sobre el nivell del mar i, per tant, resguardada dels efectes de qualsevol tsunami) van permetre a ENHER construir, posteriorment, Vandellòs II que juntament amb els grups d’Ascó I i II proporcionen al sistema elèctric català una combinació energètica excel·lent i competitiva tant des d’una perspectiva econòmica com mediambiental. Ara, un cop passada la prova de resistència post-Fukushima i amb les millores que s’estan realitzant en aquest camp, ens podem situar en una conjuntura molt millor que la del 1989. En aquesta línia, les centrals nuclears catalanes ens poden permetre gaudir d’una font energètica molt important per a Catalunya. Una font respectuosa amb el medi ambient, de baixos costos i explotada amb una elevada seguretat. i

Fulls dels Enginyers

OPINIÓ FINANCERA

MÚTUAVALORS

La reforma fiscal posa en valor l’assessorament professional

quest any 2015 porta moltes novetats en la fiscalitat de l’estalvi i la inversió, canvis que són claus i fan necessari que en siguem plenament conscients per poder treure el màxim profit de les nostres decisions. En una inversió, la fiscalitat està present des del moment que invertim fins al moment de recuperar la inversió, passant pels períodes en els quals s’originen els rendiments o canvis de valors. Cal tenir en compte la tributació del producte d’inversió en totes aquestes fases. Si alguna cosa caracteritza la recent reforma fiscal és que, en certa mesura, la fiscalitat de la majoria de productes ha patit una modificació en una o diverses d’aquestes fases. A títol de mostra, sense la pretensió de ser exhaustiu, algunes de les novetats en la fiscalitat de l’estalvi i la inversió a l’IRPF són les següents: • Rebaixa dels tipus impositius que graven l’estalvi en tots els seus trams. • Els guanys i pèrdues patrimonials per la venda d’actius tornen a tributar a la base de l’estalvi, sigui quin sigui el seu període de generació. • Limitació en l’aplicació dels coeficients d’abatiment sobre la venda d’immobles, fons d’inversió o accions. • Possibilitat de compensar en la base de l’estalvi, amb determinades limitacions, rendiments de capital mobiliari amb pèrdues patrimonials i viceversa. • Per a les persones majors de 65 anys, exempció dels guanys generats per la

gener · febrer · març 2015

venda d’actius (immobles, fons d’inversió o accions), sempre que l’import obtingut per la transmissió es destini, en el termini de sis mesos, a constituir una renda vitalícia, amb un màxim de 240.000 €. • Eliminació de l’exempció dels primers 1.500 € dels dividends. • Creació dels plans d’estalvi a llarg termini que estan exempts de tributar, amb un límit d’aportació de 5.000 € anuals, sempre que es mantinguin un mínim de cinc anys. • Reducció de l’aportació màxima a plans de pensions o plans de previsió assegurat (PPA) a 8.000 € anuals. • Possibilitat de cobrar les aportacions de plans de pensiones que tinguin més de deu anys d’antiguitat. Les aportacions anteriors al 2014 podran fer-se efectives a partir de l’1 de gener del 2025. • Extinció progressiva del règim transitori pel qual les aportacions a plans de pensions anteriors al 2007 (i els seus rendiments) tenen dret a una reducció del 40% en el moment del seu cobrament en forma de capital. Una reforma fiscal d’aquest abast fa necessari que l’inversor i estalviador es proveeixi d’un assessorament professional que tingui en consideració totes les novetats de la reforma, i la manera que aquestes afecten la seva planificació financera i fiscal particular. El fet de prendre decisions financeres sense tenir en compte la fiscalitat pot ser tan perjudicial com prendre decisions fiscals sense tenir en compte els factors financers. Per aquest motiu, es fa cada cop més imprescindible la figura de l’assessor financer professional que ofereix un assessorament global financer-fiscal que integra els dos camps. i

Òscar Sánchez Sáiz Cap d’assessorament financer de Mútuavalors dels Enginyers EAFI, SL

MÚTUA DELS ENGINYERS

MERCATS

Divergències de cicle

ls cicles econòmics i financers poden dividir-se en quatre fases: reparació, recuperació, expansió i desacceleració. Si analitzem la situació en què es troben els diferents aspectes que defineixen els cicles (inflació, crèdit, valoracions d’actius...) podem concloure que, avui en dia, entre els EUA, Europa i la Xina hi ha divergències clares respecte a la fase del cicle en la qual es podria emmarcar cada un. Els EUA, una realitat en expansió, amb indicadors econòmics en fase de recuperació i els indicadors financers (excepte la política monetària i gràcies a la política monetària) un pas avançats. No obstant això, aquesta expansió econòmica als EUA encara és incipient i sense la intensitat que ha caracteritzat altres períodes previs de recuperació econòmica. El cert és que als EUA hi ha alguns indicadors que no anticipen tensions inflacionistes i d’altres que fan unes lectures una mica preocupants. És aquesta oscil·lació el que està frenant la FED en l’inici del procés de pujades de tipus. Per la seva banda, Europa encara està en situació de lluitar per entrar en fase de recuperació econòmica, però les darreres lectures de dades són decebedores. Els indicadors financers, igual que als EUA, se situen una fase avançats, assumint que el creixement econòmic es recuperarà en els pròxims mesos. La política expansiva posada en marxa pel BCE ha d’accelerar el flux de crèdit que ja va començar a donar símptomes de millora en el segon trimestre del 2014. Aquestes mateixes mesures estan provocant la depreciació de l’euro, cosa que també és favorable per a les exportacions europees i per a la futura inflació, tan necessària. No obstant això, el risc de desacceleració i deflació a la japonesa hi és, latent. Mentrestant, la Xina continua en una si-

tuació molt complicada, en un període de despalanquejament perillós. L’estiu passat es van publicar males dades de PMI, producció industrial, vendes al detall, importacions..., que apunten cap a una clara desacceleració. El Govern xinès s’ha afanyat a injectar liquiditat als bancs, però difícilment podrà frenar el camí perillós que està prenent el sector immobiliari amb caigudes en seixanta-vuit de les setanta ciutats analitzades durant l’agost i un nombre de transaccions immobiliàries en taxes ja negatives. La complicada situació a la Xina, juntament amb l’apreciació del dòlar —que creiem que continuarà el proper any—, situa en una posició molt complicada aquells països emergents que tenen més dependència de la Xina i unes balances per compte corrent que presenten dèficits que el mercat ha d’estar disposat a finançar. La combinació d’aquestes tres tendències diferents als EUA, Europa i la Xina ens fa pensar que, en termes globals, tenim per davant un període de baix creixement, baixa inflació, polítiques monetàries laxes i volatilitat en augment. El risc, des del nostre punt de vista, no està en una acceleració de l’economia global, sinó precisament en el contrari. Els bancs centrals han de sortir en algun moment de l’escena i donar pas a creixements econòmics estables que no necessitin estímuls monetaris. Però encara n’estem lluny, d’això.

Juan Suárez de Figueroa Director general d’A&G Fondos

Renda variable El panorama macroeconòmic descrit, en què esperem un creixement global moderat sense gaire pressió inflacionista, és un escenari favorable per a la renda variable, sobretot si es combina amb beneficis creixents (no més expansió de múltiples perquè el mercat està sobrevalorat). En aquest sentit, a dotze mesos vista creiem que els mercats d’accions tindran una rendibilitat superior a la de la resta d’actius

Fulls dels Enginyers

OPINIÓ FINANCERA

tradicionals (bons, immobiliari). Cal afegir el fet que, a dotze mesos vista, probablement ja estarem immersos en un període de pujades de tipus als EUA. En el passat, en els períodes de pujades de tipus també s’ha observat un creixement de beneficis i retorns moderats, cosa que ha generat processos de descompressió de múltiples que redueixen de manera sana els nivells de sobrevaloració assolits prèviament. També és favorable a dotze mesos el fet que el dòlar prolongui —com esperem— la seva pujada, ja que aquest fet ajudarà a reanimar el creixement a la resta del món, fora dels EUA. Històricament, aquesta combinació de pujades de tipus moderades i el dòlar apreciant-se ha desembocat en períodes de pujades en els mercats de renda variable. Els riscos principals per a aquest escenari a un any són el deteriorament accelerat de la situació a la Xina i el fet d’una possible contaminació a la resta de països emergents, a més de la manca de continuïtat en la millora incipient dels beneficis a Europa i, finalment, una desacceleració econòmica global. renda fixa Aquest és un trimestre complicat per al deute de governs, atès que la FED, tot i que pausadament, anirà canviant el seu missatge per preparar el terreny davant de futures pujades de tipus. Per tant, no s’espera un cicle de tipus

d’interès massa elevat mentre es mantinguin les condicions actuals i previstes de creixement. A Europa, el programa de compres del BCE pot esmorteir el procés de pujades de tipus, però la correlació amb els tipus dels EUA es mantindrà. En crèdit es veu un binomi risc/rendibilitat asimètric: amb el desplaçament de les corbes de tipus d’interès a l’alça, només els actius de renda fixa que incorporin di-

ferencials elevats (High Yield, CoCo) tenen possibilitats de “sobreviure” en els pròxims trimestres. No obstant això, els diferencials en tots els bons corporatius s’han estret substancialment fins a arribar a nivells poc atractius. En aquesta situació, el mercat de crèdit es troba, més que mai, molt lligat a l’evolució dels fluxos d’inversors i això ens amoïna, ja que les regulacions de Basilea i Dodd-Frank han anat reduint el nombre d’agents actius en aquests mercats i, en cas d’haver-hi un procés de vendes d’actius de crèdit (ETF i fons), pot produir-se una espiral per falta de liquiditat. i

Data d’elaboració de l’article: setembre 2014

CMY

gener · febrer · març 2015

MÚTUA DELS ENGINYERS

BANCA PRIVADA

Transparència fiscal internacional (TFI) i el mercat europeu de fons d’inversió

a comercialització de vehicles d’inversió col·lectiva a la Unió Europea (UE) es basa en dues normes: la Directiva UCITS 2009/65/CE i la Directiva d’inversió alternativa 2011/61/UE, que es projecta sobre fons restringits a inversors qualificats. El Tractat de la UE consagra les llibertats dels ciutadans europeus per adquirir béns i serveis en el mercat únic, és a dir, passant a l’àmbit de la inversió col·lectiva poden invertir en el vehicle harmonitzat que prefereixin d’entre tots els que ofereixen les diferents normatives estatals que transposen les directives UE esmentades. La reforma fiscal en curs porta la modificació de la transparència fiscal internacional (TFI), que afecta l’IRPF i l’impost de societats, i incorpora supòsits que fins ara quedaven fora, com és el cas de la participació en vehicles residents en un altre estat de la UE. El legislador ha estat hàbil excloent de manera expressa els fons UCITS. S’ha considerat que la TFI constitueix una restricció desproporcionada a l’activitat transfronterera i a l’exercici de les llibertats del Tractat,

la doctrina del Tribunal Europeu i les recomanacions del Consell, atès que implica una diferència de tracte entre situacions nacionals i internacionals comparables. En aquest sentit, la publicació recent de la sentència del Tribunal de Justícia de la UE, en l’assumpte C-112/14, ens fa veure que portem la nostra interpretació pel bon camí. En aquest cas, la Comissió Europea demanda el Regne Unit al·legant que els residents d’aquest estat tributen més quan participen en societats no residents que quan són socis de societats britàniques, a causa d’una norma d’imputació de beneficis molt similar a la TFI espanyola. El Tribunal ha condemnat el Regne Unit per anar contra el principi de lliure circulació de capitals en l’àmbit de la UE. Deixa molt clar que la TFI i normes similars només són justificables quan s’apliquen en casos d’evasió i frau fiscal; fora d’aquests supòsits és contrària al dret comunitari. Esperem que el legislador, quan tingui ocasió d’esmenar la redacció de la norma, afini una mica més i incorpori al text l’exclusió expressa de TFI als fons d’inversió europeus d’acord amb la Directiva d’inversió alternativa. Així evitarà futurs litigis. i

Francisco González Martín Director de Consultoria Estratègica d’A&G Banca Privada

Data d’elaboració de l’article: novembre 2014

Som experts en assessorament, però el nostre millor talent és saber escoltar-vos

Fulls dels Enginyers

ARTICLES

El Clúster d’Eficiència Energètica de Catalunya renova la seva Junta Directiva El Clúster d’Eficiència Energètica de Catalunya comença una nova etapa. Un nou temps que esdevé un punt i seguit per assolir els objectius plantejats per l’entitat durant la presidència d’Isabel Tejero. La línia a seguir, per tant, va en concordança amb la marcada per part de l’anterior Junta.

es del naixement del Clúster, l’any 2008, s’ha aconseguit desenvolupar diverses iniciatives per reforçar el sector. Fruit d’aquest esforç, l’any passat el Clúster es va certificar amb el distintiu de Bronze Label de l’European Secretariat For Clúster Analysis (ESCA), que acredita l’excel·lència de la gestió de l’entitat. Aquesta acreditació permet formar part del programa Catalonia Clústers, promogut per la Generalitat de Catalunya, la qual cosa ofereix noves possibilitats de projectes, promoció i visibilitat per a les empreses associades al CEEC. La nova Junta Directiva considera prioritari reafirmar el CEEC com un referent en eficiència energètica i sostenibilitat mitjançant la creació d’espais de networking entre associats, que faciliten l’accés de les empreses al coneixement del sector i millora, per tant, la seva competitivitat. L’objectiu és poder fer difusió dels projectes que duen a terme el Clúster i els membres associats per tal de generar confiança en els potencials usuaris

gener · febrer · març 2015

i facilitar la creació de mercat en l’àmbit de l’eficiència energètica. En aquest sentit, la col·laboració amb agents del sector en l’àmbit de l’emprenedoria esdevé un punt vital per assolir aquesta fita. En l’actualitat es continua treballant en la línia de la innovació col·laborativa entre els membres del Clúster, ja que l’organització vol fer èmfasi en el desenvolupament de productes i serveis innovadors entre les entitats associades, aspecte que potencia el negoci dels membres associats al CEEC. Com a entitat, volem mantenir una imatge moderna amb idees innovadores que permetin impulsar el negoci a curt i llarg termini. Perseguim ser referents de gestió i opinió en el sector. Volem ser coneguts en tots els àmbits per obrir possibilitats a les nostres empreses associades. Per fer-ho possible, treballem per tenir presència en jornades, als mitjans de comunicació i als espais de decisió. Per tant, continuem perseguint objectius que facin possible el creixement de l’entitat i de tots els membres associats al Clúser d’Eficiència Energètica de Catalunya, i reforçant la relació i la col·laboració amb el Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya. i

Albert Mitjà Moyano President del Clúster d’Eficiència Energètica de Catalunya (CEEC) Contacte www.clustereficiencia.cat *info@clustereficiencia.cat (933 192 300 t@clusterEE Via Laietana, 39 08003 Barcelona

INSTITUCIONAL

Cap a un mercat de competències professionals? En aquest segle XXI s’estan produint forts canvis tant en el món laboral com en la societat. Aquests canvis estan relacionats amb l’aprenentatge al llarg de tota la vida professional, la globalització de l’economia i la introducció massiva de les tecnologies de la informació en tots els àmbits socials.

urant el segle XX, es donava l’escenari “un títol universitari, una professió per a tota la vida”. Actualment, l’evolució tecnològica fa que durant la nostra vida laboral les professions canviïn ràpidament o que, fins i tot, desapareguin o que n’apareguin de noves. A més, a causa de la globalització, moltes feines s’han de dur a terme a l’estranger. Finalment, l’ús de les noves tecnologies fa que el professional hagi de tenir un alt grau d’adaptació. Tot això fa que el mercat valori no només els títols universitaris i les atribucions legals, sinó que té molt en compte totes les capacitats i aptituds dels professionals, és a dir, totes les seves competències professionals. La competència professional combina coneixements, comprensió, habilitats i valors. Actualment, és tan necessari saber moltes coses com entendre que l’important és saber aprendre-les en el moment que les necessitem. El procés de desenvolupament d’un professional ha de continuar al llarg de tota la seva vida activa. Conscients de tot això, l’Agència de Qualificació dels Professionals de l’Enginyeria (AQPE) ha desenvolupat un sistema de certificació per competències, basat en estàndards internacionals (entre d’altres, UK SPEC

de l’Engineering Council) i en la norma ISO 17024 de certificació de persones. Per aconseguir superar amb èxit el procés de certificació, cal que l’enginyer professional de l’AQPE (professional engineer de l’AQPE, PEQ) demostri les seves competències professionals requerides en cinc àmbits: 1. Aplicació dels coneixements d’enginyeria 2. Aplicació pràctica de l’enginyeria 3. Gestió i lideratge 4. Habilitats interpersonals 5. Implicacions socials de l’enginyeria Així, els PEQ es caracteritzen per la seva capacitat per desenvolupar solucions adequades als problemes d’enginyeria, utilitzant tecnologies noves o ja existents, a través de la innovació, la creativitat i el canvi. Poden desenvolupar i aplicar noves tecnologies, promoure dissenys avançats i mètodes de disseny, introduir tècniques de producció noves i més eficients, conceptes de màrqueting i construcció, o ser pioners de nous serveis d’enginyeria i mètodes de gestió. A més, estan involucrats en el lideratge tècnic i comercial, i tenen habilitats interpersonals efectives. En resum, l’AQPE dóna resposta al nou escenari professional i al nou entorn empresarial, cada vegada més internacionalitzat, tenint en compte que aquesta certificació informa amb rigor i precisió sobre l’especialització, l’experiència i les competències de cada professional. i

Toni Molina Secretari general de l’AQPE Enginyer industrial col·legiat núm. 12001 Contacte www.aqpe.org *secretaria@aqpe.org (902 054 940

Fulls dels Enginyers

ARTICLES

Contacte www.dgnb.es www.eic.cat/wps/portal/dgnb

Altres consultes: ( 933 192 300 * mhita@eic.cat

La certificació DGNB, present en el World Sustainable Building Congress 2014 Del 28 al 30 del passat mes de novembre es va celebrar a Barcelona el World Sustainable Building Congress, WSB 14. La certificació DGNB va ser present en el WSB 14, als estands del German Federal Ministry for the Environment and Building (BMUB) i del Green Building Council España (GBCe).

ichael Dax, director del DGNB, va presentar el sistema de certificació DGNB a la sessió Which should the challenges of buildings rating tools be? Dax també va fer entrega del precertificat DGNB Plata a Roberto Rizza, gerent de la divisió de Construcció de Lidl Supermercados, per la construcció de la plataforma logística de Lorquí (Múrcia). Artur Garcia i Tobías Fischer, auditors del projecte, van ser presents a l’entrega. En el marc dels acords de cooperació entre el DGNB, el GBCe i l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya, es va mantenir una reunió de treball a l’estand del GBCe amb la participació de Dolores Huerta, secretaria tècnica del GBCe; Michael Dax, director del DGNB; Vicenç Puigdelloses i Víctor Barnés, enginyers industrials i auditors de DGNB; Emilio Mitre, director de Relacions Internacionals del GBCe; Luis Álvarez-Ude, gerent del GBCe, i Francesc Bonvehí, enginyer industrial i membre del DGNB. El congrés va ser un èxit de participació i amb uns continguts summament interes-

gener · febrer · març 2015

sants. Es va cloure amb la presentació del Manifest de Barcelona, que se sintetitza en els trets següents: • És urgent assumir el canvi de paradigma del sector de la construcció vers la sostenibilitat. • Per assolir-lo, els agents responsables del sector han de ser lúcids en els seus diagnòstics i valents per implementar les solucions escaients. • Com a objectiu sintètic, es proposa una reducció d’emissions de gasos amb efecte d’hivernacle (GEH) del 77% combinant reducció de la demanda, eficiència energètica i descarbonització de l’energia primària emprada en l’edificació. • Respecte al món desenvolupat, la transformació passa per la rehabilitació del medi urbà existent. Per dur-la a terme caldrà la implicació de tots els sectors: comunitat científica i professional, món empresarial i administracions polítiques de tots els àmbits. i La informació completa sobre l’esdeveniment es pot consultar al web del World Sustainable Building Congress: wsb14barcelona.org

Francesc Bonvehí Membre del DGNB Enginyer industrial col·legiat núm. 12197

Vicenç Puigdelloses Auditor DGNB Enginyer industrial col·legiat núm. 16627

INSTITUCIONAL

Contacte Gryp de Treball Facility Management http://grups.eic.cat/groups/grup-de-treball-facility-management

El Facility Management, un generador autèntic de valor Fa dos anys vam emprendre decididament el projecte de crear un grup de treball centrat en la disciplina del Facility Management, àrea organitzativa consolidada com una peça clau per generar valor, estalvi i eficiència en l’àmbit empresarial, a partir de la gestió professional dels actius immobiliaris.

mb aquest número dels Fulls dels Enginyers, el Grup de Treball de Facility Management inicia la publicació recurrent d’aquest espai, amb l’objectiu de poder intercanviar experiències i coneixements i amb la voluntat de ser un altaveu i un centre de referència per al sector. La conjuntura econòmica actual contribueix a impulsar la disciplina del Facility Management, que posa a disposició de les empreses les millors eines de gestió dels diferents sistemes i serveis que concorren en l’àmbit terciari i industrial, i facilita la presa de decisions i aconsegueix una major gestió i optimització dels recursos i dels actius immobiliaris. Sota el paraigua del Facility Management, hi convergeixen moltes disciplines que, de manera integrada, combinen l’anàlisi permanent mitjançant eines TIC, l’aplicació de models de gestió que estableixen elements estratègics i l’optimització dels processos i serveis, que fan del Facility Management un generador autèntic de valor: • Real estate • Gestió, externalització i subcontractació

de serveis de suport Sostenibilitat i eficiència wnergètica Smart cities Sistemes de festió Compra d’energia Gestió d’indicadors de compliment de nivell de servei • Gestió de riscos... Per aquest any 2015, des del Grup de Treball tenim previst treballar en diverses iniciatives al voltant de temes clau, emmarcats en la necessitat d’innovació contínua, en què la figura del Facility Manager sigui una peça cabdal per al seu èxit. Des de les àrees de Relació i Comunicació, i de Formació i Coneixement, el Grup de Treball de Facility Management s’ha estructurat per poder atendre totes aquelles empreses, institucions i professionals que vulguin acostar-se per profunditzar en aquesta ja madura disciplina. i • • • • •

Fulls dels Enginyers

ARTICLES

Premis Bonaplata 2014 Un any més, l’Associació del Museu de la Ciència i de la Tècnica i d’Arqueologia Industrial de Catalunya (AMCTAIC) va entregar els Premis Bonaplata.

L’

objectiu principal d’aquests premis, que convoca i atorga l’Associació del Museu de la Ciència i de la Tècnica i d’Arqueologia Industrial de Catalunya (AMCTAIC) és, com cada any des de fa vint-i-quatre, el de donar a conèixer el gran esforç i treball que representa el fet de viure, estudiar, preservar, difondre i recuperar el nostre patrimoni industrial. Els premis s’agrupen en tres categories, que són: 1. Premi Estudis Fundació Caixa d’Enginyers, que fa èmfasi en el coneixement i la investigació del patrimoni industrial i tècnic. 2. Premi Rehabilitació, tant de béns mobles com immobles, que valora la qualitat de l’actuació feta i el respecte a la funció inicial del bé. 3. Premi Especial de Patrimoni, en diversos vessants: el de difusió, el de turisme industrial, el de didàctica i el de col·laboració amb l’AMCTAIC. Dins d’aquest Premi Especial de Patrimoni, el mNACTEC té el seu propi premi adreçat a persones o institucions que de manera significativa vetllen i treballen per assolir els objectius, ja sigui difonent-los, promocionant-los o col·laborant amb el sistema territorial del mNACTEC.

Premi Estudis Fundació Caixa d’Enginyers Es van entregar dos premis ex aequo a dos llibres: • Espais recobrats. Els nous usos del patrimoni industrial català, un molt bon recull dels més destacats treballs de reutilització dels edificis de patrimoni industrial

gener · febrer · març 2015

dels últims trenta anys. Visió fonamentalment arquitectònica, amb molt bona documentació fotogràfica. • El quarter de sant Pere. Història d’un barri amagat de Ciutat Vella, com a mostra de l’evolució de les manufactures i del treball artesanal cap a la indústria i la creació de les primeres fàbriques de Catalunya. També es va lliurar un accèssit a L’Arquitectura industrial del desenvolupisme a Barcelona i els municipis limítrofs. Anàlisi de l’evolució de les tècniques constructives (1953-1973). Premi Rehabilitació de béns Mobles Al Museu del Ferrocarril de Vilanova i la Geltrú que custodia la locomotora Mataró en representació de totes les associacions, institucions, empreses, entitats i persones que n’han fet possible la rehabilitació i reparació mitjançant el micromecenatge perquè tornés a funcionar. Premi Rehabilitació de Béns Immobles A l’Escola Nova Electra de Terrassa per la rehabilitació d’una nau de l’antiga AEG en la qual s’ha ubicat. Premi Especial de Patrimoni Es van lliurar dos premis ex aequo en la categoria de difusió a dues exposicions: • Sant Adrià, la fàbrica de la llum • Fabra&Coats fa museu. Objectes, paraules i imatges. MUHBA Laboratori 3 En la categoria de promoció del turisme industrial, el premi va ser per a la guia La sèquia de Manresa. Deu camins a l’entorn d’un canal medieval.

Assumpció Feliu Torras Vicepresidenta de l’Associació del Museu de la Ciència i de la Tècnica i d’Arqueologia Industrial de Catalunya (AMCTAIC) Contacte www.amctaic.org *secretaria@amctaic.org (937 803 787 Rambla d’Ègara, 270 08221 Terrassa

INSTITUCIONAL

En la categoria d’una acció en el camp de la didàctica del patrimoni industrial i tècnic, el premi se’l va endur la proposta didàctica Descobrir el patrimoni Industrial del vapor a Mollet del Vallès. En la categoria de col·laboració amb l’AMCTAIC, hi va haver dues empreses premiades ex aequo: • Freixenet, coincidint amb el seu centenari 1914-2014. • TMB, coincidint amb el 90è aniversari de la inauguració de la primera línia de metro Lesseps-Catalunya, a Barcelona. Els premis especials de col·laboració amb el mNACTEC i el sistema territorial van ser per a: • Joan Vilà Vilar, per la seva qualitat de copropietari amb el seu germà Conrado de l’empresa surera familiar Conrado Vilar SA, a Sant Antoni de Calonge. • Magí Puig i Gubern, com a exemple de constant treball d’ajut i col·laboració en

la conservació i difusió del patrimoni cultural i industrial i com a membre del Centre d’Estudis Comarcals d’Igualada, entitat fundadora del Museu de la Pell i Museu de la Ciutat. Premis Bonaplata per a joves El Premi Fundació AGBAR va ser per a Can Cabot: llum per a un poble, que aprofundeix en diversos aspectes vinculats amb l’aigua. Els dos treballs premiats en els Premis Bonaplata per a Joves van ser els següents: • Labora-Fontbernat. Estudi d’una arma creada per les indústries de guerra de Catalunya durant la Guerra Civil 1936-1939 • Restauració de la Turbina Vilajoana I hi va haver dues mencions especials per als treballs: • Els secrets del pati català • Estudi i reproducció en miniatura d’una roda hidràulica. i

Fulls dels Enginyers

DIA A DIA

mànagers saben que disposar Desenvolupa Els de personal format és essencial per l’èxit de l’equip, però la majoria el teu ad’ells es prenen el temps necesequip sari pernoidentificar les necessitats

individuals dels membres, malgrat que aquesta sigui l’única manera d’assegurar que la seva gent disposa de les habilitats i els coneixements necessaris per a una bona performance i d’aconseguir els objectius.

om podem saber quina formació necessita cadascú? I com podem evitar malgastar temps i diners en activitats formatives innecessàries? En aquest article analitzem la importància d’entendre les necessitats de desenvolupament del nostre equip i facilitem algunes eines que es poden emprar per fer-ho de manera efectiva. És evident que algunes de les necessitats formatives són universals i s’apliquen a molts o tots els membres de l’equip. No obstant això, cada persona és única, té habilitats diferents, nivells de comprensió diferents i responsabilitats i objectius diferents. Per tant, la formació i el desenvolupament no han de seguir la regla del “cafè per a tothom” si es vol que sigui efectiva. Cal prendre’s el temps necessari per entendre la formació que cada persona necessita. D’aquesta manera es proporciona la formació adequada a

octubre · novembre · desembre 2014

les persones adequades. A banda de millorar el rendiment, s’aconsegueix estalviar temps, recursos i diners. Amb aquest enfocament de formació a mida l’equip se sent més enfortit i és capaç de vincular els nous aprenentatges als seus objectius personals, la qual cosa augmenta la satisfacció laboral. En primer lloc, cal identificar les necessitats de desenvolupament de l’equip. Per fer-ho, és útil revisar les descripcions de llocs de treball dels membres de l’equip; el fet de pensar en el que cada persona fa, ens ajudarà a identificar els coneixements necessaris per fer bé la seva feina. El pas següent és reunir-se amb els membres de l’equip un per un. L’objectiu d’aquestes reunions ha de ser tenir una conversa oberta sobre les necessitats de formació i desenvolupament que creuen que necessiten per treballar efectivament i desenvolupar la seva carrera. És important adoptar una postura proactiva en la conversa: cal utilitzar la intel·ligència emocional i escoltar de ma-

Montse Pérez Serveis Ocupacionals dels EIC Contacte *borsatreball@serveis.eic.cat (935 029 097

INSTITUCIONAL

nera activa, preguntar sobre els reptes a què s’enfronten cada dia, què és el que els produeix frustració sobre el seu rol, en quines àrees del seu rol o de l’organització voldrien tenir més coneixements, quin tipus de coneixements o habilitats els ajudarien a treballar més eficientment, etc. Aquestes reunions o entrevistes es poden incorporar en les avaluacions periòdiques de l’acompliment d’objectius. També és útil observar-los en el treball, veure com es desenvolupen en les tasques clau. Pot ser útil preguntar-se si poden ser més ràpids en aquestes tasques o si les estan ajornant; això pot ser un símptoma que no estan segurs de les seves habilitats o no estan prou entrenats en les àrees clau. Així mateix, pot ser útil recopilar informació d’altres fonts: clients, caps anteriors o companys que hagin treballat properament amb la persona avaluada. En aquest cas, cal evitar les generalitzacions i demanar a les persones que avalin els seus comentaris amb exemples concrets. No cal dir que en aquest

pas és imprescindible actuar amb molta sensibilitat. L’objectiu de la recollida d’aquesta informació, a través dels passos indicats anteriorment, és poder crear un pla de formació per a cada membre de l’equip. El darrer pas és decidir quin tipus d’acció formativa és més convenient. Hi ha molts mètodes formatius: l’entrenament en el lloc de treball; la formació guiada per un consultor; l’e-learning; l’anomenat cross-training, ideal per formar equips flexibles i polivalents, o els programes de mentoring i coaching. Cal tenir present que tothom no té el mateix estil d’aprenentatge: cada persona aprèn de manera diferent i la formació serà més efectiva si es personalitza i s’acomoda a l’estil d’aprenentatge de cada un. També pot ser útil realitzar una anàlisi de cost i benefici en cas que l’entrenament que es vulgui realitzar sigui costós. i

Fulls dels Enginyers

HAS DE SABER

enginyers i empresa

La seguretat industrial a Catalunya El passat 5 d’agost es va publicar al DOGC la Llei 9/2014 de la seguretat industrial dels establiments, les instal·lacions i els productes, una de les més importants en el marc de referència per a l’exercici dels nostres professionals i que estableix un nou model de gestió de la seguretat industrial a Catalunya.

l Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya i el Col·legi d’Enginyers Tècnics Industrials de Barcelona van organitzar una jornada el passat 27 d’octubre a l’Auditori de l’edifici d’Endesa Catalunya, situat a Barcelona, per tal de presentar la Llei 9/2014 sobre la seguretat industrial a Catalunya i posar de manifest les modificacions respecte a l’anterior normativa i els canvis pel que fa a la tramitació. Alberto Alegre, director general d’Endesa Catalunya, va donar el tret de sortida a un acte presentat per Jordi Guix, degà del COEIC, i Miquel Darnés, degà del CETIB, els quals van destacar la importància dels reglaments tècnics de seguretat industrial. Aquesta Llei té com a objectiu aconseguir un sistema de gestió i un control de la seguretat industrial que estableixi obligacions als titulars de les instal·lacions i que integri un conjunt d’agents de la seguretat, a més d’unes especificacions tècniques obligatòries que tenen com a finalitat la limitació del risc industrial. Segons Isidre Masalles,

gener · febrer · març 2015

subdirector general de Seguretat Industrial, “una de les novetats més significatives recau en la simplificació i racionalització administrativa en els tràmits d’inscripció de les instal·lacions, que suposarà un estalvi econòmic per als ciutadans i una reducció de les càrregues administratives a les empreses i als particulars”. Esteve Aguilar, responsable de gestió i control del sistema de seguretat industrial, va centrar la seva ponència a repassar el concepte de seguretat industrial al llarg de la història de la humanitat. A continuació, va analitzar en profunditat el contingut de tots els punts que formen la Llei sobre seguretat industrial i va explicar als assistents que aquesta normativa permet el compliment de la Directiva de serveis de la Unió Europea, la creació dels instruments per desenvolupar la tasca de supervisió i control a posteriori de l’Administració, una simplificació i racionalització administrativa, la generalització de la tramitació electrònica i l’actualització dels imports de les taxes lligades a l’activitat de l’Administració en

Aquesta Llei té com a objectiu aconseguir un sistema de gestió i un control de la seguretat industrial que estableixi obligacions als titulars de les instal·lacions i que integri un conjunt d’agents de la seguretat, a més d’unes especificacions tècniques obligatòries que tenen com a finalitat la limitació del risc industrial

INSTITUCIONAL

matèria de seguretat industrial. Segons Aguilar, “l’aprovació d’aquesta Llei, que transforma tan profundament el sistema de seguretat industrial a Catalunya, també suposa el punt de partida per a l’adaptació de l’extens cos normatiu derivat vigent actualment, per fer-lo coherent amb els principis que prescriu la Llei”. Tramitació en línia Carlos González, responsable de l’Oficina de Gestió Empresarial de Barcelona, va dedicar la seva exposició a explicar el nou procediment de tramitació per inscriure les instal·lacions regulades per la normativa de seguretat industrial, que ja es pot fer a través del portal Canal Empresa, un espai concebut per ajudar els empresaris, els professionals i els intermediaris en els seus tràmits i gestions administratives, independentment de l’Administració que en sigui responsable.

Aquest nou procediment, que s’emmarca en el pla d’implementació de la Finestreta Única Empresarial i l’Administració electrònica, es va posar en marxa el passat 6 de novembre. Facilitar l’activitat a les empreses és el que ha motivat canviar el procediment dels tràmits als quals s’aplica la Llei 9/2014 de 31 de juliol de seguretat industrial, i és el resultat de la política de simplificació administrativa que implica, entre d’altres, la reducció significativa de la documentació que les empreses han de presentar per realitzar aquests tràmits. Actualment, la inscripció al Registre d’Instal·lacions Tècniques de Seguretat Industrial de Catalunya (RITSIC) requereix només una declaració responsable que contingui les dades bàsiques de l’establiment, la instal·lació o el producte. i Més informació: canalempresa.gencat.cat

DIA A DIA

En aquesta secció trobareu un sumari de totes les activitats impulsades per les comissions del COEIC i l’AEIC. A sota de cada resum podeu trobar una llegenda que us indica que si busqueu aquest acte al web (www.eic.cat) podeu trobar documentació PDF o vídeos .

18 setembre Instal·lacions de climatització en hospitals: presentació de la DTIE 1.06 Comissió d’Acció Professional La climatització dels entorns hospitalaris representa una de les instal·lacions més complexes a què s’han d’enfrontar els enginyers especialitzats en el condicionament de l’aire. Per aquest motiu, l’agrupació de Catalunya ATECYR va abordar l’important aspecte de les instal·lacions de climatització als hospitals. i

xavier ferre tafalla (enginyer industrial col·legiat núm.15948) p

PDF

“Els sistemes de climatització dels centres sanitaris no només ens han de garantir un funcionament que ens doni totes les garanties sanitàries i de seguretat mèdica, sinó també un funcionament òptim i eficient que haurà de ser el camí a seguir”

gener · febrer · març 2015

18 setembre Arduino i Raspberry Pi per a enginyers veterans (o no) Comissió de Política Industrial i Innovació Tecnològica Arduino i Raspberry Pi són dues targetes electròniques de baix cost bastant populars que formen part dels sistemes embedded. Amb finalitat divulgativa es va explicar què són, com estan fabricades i quines són les seves aplicacions més comunes.i PDF

16 setembre Visita tècnica a BEST (Barcelona Europe South Terminal) del port de Barcelona Comissió de Gestió Empresarial: Subcomissió de Logística Visita a la primera terminal de contenidors semiautomàtica amb un dels més moderns sistemes de gestió de ports d’Europa i una de les terminals ferroviàries més grans dins d’una terminal marítima de contenidors. i

15 octubre La tecnologia que està canviant el maneig de sòlids en l’àmbit mundial Presentació realitzada per Safer-Tech. Es van presentar les especificacions i els detalls de la nova tecnologia de transport i elevació de materials Olds Elevator. A més, es van detallar els aspectes i principis clau en el transport de sòlids que expliquen el funcionament de la tecnologia Olds Elevator amb proves in situ. i www.safer-tech.com

guillem bosch llufriu (enginyer industrial col·legiat núm.18574-I)

“Em va agradar la contextualització que es va fer abans d’entrar a parlar en profunditat del tema, i que a l’hora de parlar de temes tècnics hi hagués assistents/ col·laboradors que aportessin coneixements en forma de debat”

23 octubre Planificació i seqüenciació de la producció o com produir més i millor amb els mateixos recursos Presentació a càrrec de Mikel Lorente i Juan Susperregui de Grupo i68, els quals van donar resposta a diverses preguntes, com ara com podem ser més eficients en la fabricació, com podem reduir els estocs sense alterar la producció o quan hem de començar a fabricar, entre altres temes. i www.grupoi68.com

INSTITUCIONAL

AULA D’EXTENSIÓ UNIVERSITÀRIA Comissió de Jubilats i Prejubilats

23 setembre Taller pràctic: avantatges de Hong Kong per a l’estructuració i creixement a la Xina Comissió de Política Industrial i Innovació Tecnològica: Grup de Treball de la Xina Taller que va oferir, des d’un vessant pràctic, els beneficis de la inversió a la Xina via Hong Kong i les diferències abans i després de la signatura del conveni. L’acte va ser moderat per Carles Palomo, director de la Unitat de Negoci a Roberlo SA, i els ponents van ser Stefano Passarello, Managing Partner a People & Projects Ltd, i Siegfried Verstappen, Senior Investment Promotion Executive a Invest in Hong Kong Office a Brussel·les. i p

AAFF 2PE 195*66.pdf PDF

13/06/14

25 setembre Acte de benvinguda als nous col·legiats/associats Trobada per a nous col·legiats i associats a les institucions dels Enginyers Industrials de Catalunya. i

david pérez pérez (enginyer industrial col·legiat núm.18488)

“L’acte de benvinguda de nous col·legiats i associats m’ha permès sentir-me acollit en un gran col·lectiu present en molts sectors de la societat actual i que ofereix un nombre important de serveis i possibilitats als seus membres”

8.51

21 maig Cerdà, la dreta de l’Eixample i l’aigua. A càrrec de Lluís Permanyer, periodista i cronista de la ciutat de Barcelona. 1 oct Acte inaugural. Tutelat per la UPC, pretén oferir als enginyers, familiars i amistats, una ampliació dels coneixements tant humanístics com tècnics, impartit per professors universitaris de prestigi reconegut. La inauguració d’aquest curs la va portar a terme Miquel Roca i Junyent. 8 oct Art i ciència. A càrrec de Jorge Wagensberg, professor de Física de Processos Irreversibles de la UB. 15 oct 115 dies a l’Ebre. La batalla de l’Ebre a càrrec d’Assumpta Montellà, historiadora i escriptora. i

22 oct Catalanitat i mancomunitat. A càrrec de Josep Pich, llicenciat en Història Contemporània. 29 oct Ritme de la recuperació: reptes estratègics. A càrrec de Jordi Gual, director executiu i economista en cap de La Caixa. 5 nov Expulsions polítiques i supressions papals en la història dels Jesuïtes. A càrrec de Josep M. Benítez, exdegà de la Facultat d’Història Eclesiàstica de la Universitat Gregoriana de Roma. 12 nov Erotisme al cinema. A càrrec de Pau Pérez, enginyer industrial i cineasta. 19 nov La robòtica en la medicina: present i futur. A càrrec de Josep Amat, catedràtic emèrit de la UPC.

CAFÈ DELS ENGINYERS Comissió de Jubilats i Prejubilats

21 oct Amb la presència de Josep M. Sauleda, president de Sauleda SA, que va parlar de la seva vida professional dedicada al sector tèxtil des de l’any 1971 que va fundar Sauleda, situada en quarta posició a tot el món en producció de lones, principalment per a tendals.

11 nov El convidat va ser Joan Munt, president de La Mútua dels Enginyers, que va parlar de la seva trajectòria empresarial en què ha desenvolupat una àmplia dedicació a l’àmbit associatiu i cultural de les assegurances.

FONAMENTS

EN PETI T

15 20

00 - 2015

PA I S

ANYS

FONAM

PETITS ESPAIS

ESPECIALS EN

Treballem en condicions molt estrictes d’espai

Màxima classificació com a contractista d’obra per l’administració amb categoria K02E de “Sondeos inyecciones y pilotajes”, i la categoria K01D de “Cimentaciones especiales”. Membre protector de l'associació de consultors d'estructures. Empresa adherida al Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya Membre de l'Associació d'Amics de la UPC Associació d’Amics de la UPC UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA

w.2pe.biz Visita’ns a ww Fulls dels 93 763 26 99 / 660Enginyers 484 072.

2pe@2pe.biz / Av. Maresme 9. 08396 Sant Cebrià de Vallalta.

DIA A DIA

26 setembre Sessió informativa: oportunitats professionals a Alemanya en el sector de la construcció Durant la sessió es van tractar diversos temes com la demanda a Alemanya, el mercat laboral a la Unió Europea i la importància del pont com a llançadora: the bridge for mobility, entre altres temes. i ignasi morales espinosa (enginyer industrial col·legiat núm.15716)

PDF

“Excel·lent conferència per conèixer la tendència dels mercats de distribució i comercialització del gas”

gener · febrer · març 2015

9 octubre Presentació de l’informe del Consell Assessor per a la Transició Nacional sobre l’abastament d’aigua i energia Comissió de Noves Iniciatives El Consell Assessor per a la Transició Nacional és un òrgan que depèn de la Generalitat i que va preparar catorze informes amb diferents temàtiques. En aquesta jornada es va aprofitar per presentar l’informe dedicat a l’energia i l’aigua. Presentat per Montserrat Mata Dumenjó i amb l’assistència de Joaquim Coromines, Marc Basany i Eduard Martínez. i PDF

david perancho janer (enginyer industrial col·legiat núm.15713-I)

8 octubre Nit de l’Esport Comissió d’Esports Durant la Nit de l’Esport es va fer el lliurament dels premis a tots els guanyadors dels diferents campionats que es van celebrar durant el 2013. i

“Vaig trobar molt interessant conèixer que hi ha una empresa que et dóna el servei d’ensenyarte l’alemany, fer-te cerca de l’empresa més adient al teu perfil professional, concretar-te una entrevista amb l’empresa i gestionarte tots els tràmits burocràtics per instal·lar-te al teu destí”

29 setembre Els hub de gas: un nou mercat de gas amb preus en competència Comissió d’Energia: Subcomissió d’Energies Primàries En aquesta sessió es va revisar la història dels hub més antics de gas, com funcionaven, els productes que s’hi podien comprar i vendre, així com les noves formes de competència gas-gas que obrien un nou camí a un mercat a l’engròs més fluid i líquid. També es va revisar la situació a Espanya i els passos i plans que s’estan impulsant per a la creació d’un hub de gas en el mercat ibèric. Van intervenir Josep Isern, coordinador de la Subcomissió d’Energies Primàries, i Lluís Bertran, de Hub de Gas. i

INSTITUCIONAL

8 octubre Enginyers Matí

“Cal orientar la tecnologia perquè generi treball de qualitat i comporti progrés” Alfred Pastor, professor de l’IESE

Les màquines són millors que els humans en totes aquelles tasques que requereixen regles lògiques, però encara no poden suplantar l’experiència, la creativitat, la reacció, la improvisació o el talent d’un professional.

om orientar la tecnologia en la nova revolució industrial actual va ser el centre del debat que exposà Alfred Pastor, professor de l’IESE i catedràtic de Teoria Econòmica. Per ell, cal ser “molt conscients de l’impacte del progrés tècnic sobre el treball i sobre la qualitat d’aquesta ocupació”. La velocitat i extensió d’aquesta revolució digital es desconeix, així que “es tracta de suposicions” basades en l’anàlisi d’altres moments històrics que van ser punt d’inflexió. En primer lloc, va referir-se a la polarització com a efecte del progrés tecnològic. I és que, segons la seva opinió, s’està precaritzant el sector dels “qualificats” respecte als “molt qualificats” o als professionals que disposen d’un ofici concret. A més, les feines més qualificades “són més vulnerables del que eren abans, perquè les TIC permeten que no siguin executades allà on es demanen”, afirma Pastor. Aquesta polarització és, doncs, “un perill perquè desapareixen feines intermèdies que fan d’ascensor social”. A més, es considera que l’educació és un remei parcial– perquè ja no és garantia per tenir una bona feina– i no tothom té talent i aptitud per aprendre-ho, tot i ser un professional altament qualificat. El catedràtic en Teoria Econòmica posa el segon accent en la remuneració i en la importància

de generar llocs de feina de qualitat. Però “la revolució digital ha empitjorat la qualitat de les feines, fins al punt de degradar-les, molts cops”, afirma. Aquesta és la tendència, per això Pastor considera: “És cabdal que la tecnologia s’orienti i s’adapti als valors de la societat. Treballar és una necessitat humana que permet desenvolupar capacitats, relacionar-se amb els altres i dignificar les persones”. I apunta que “els “mòbils econòmics són molt poderosos, a la vegada que grans motors de la innovació, i la repartició dels beneficis de la innovació entre treball i capital sembla menys equitativa ara que en revolucions passades”. Un canvi no sempre és progrés, ja que perquè sigui progrés ha de millorar la societat. i

Fulls dels Enginyers

DIA A DIA

gener · febrer · març 2015

10 octubre Podem mesurar l’eficiència energètica? Sessió I: Termografia infraroja i blower door Comissió d’Energia Primera part de les sessions de treball en exposicions relacionades amb la praxi i el coneixement de l’eficiència energètica. L’eix de les exposicions del curs 20142015 giren entorn de la mesura de l’eficiència energètica. i

15 octubre El nou enllaç ferroviari a través dels Alps. El túnel base Sant Gotard (Suïssa) Comissió de Cultura: Subcomissió d’Engitren Conferència organitzada per la Subcomissió d’Engitren amb la col·laboració del Consolat General de Suïssa a Barcelona. Durant l’acte es va parlar del túnel base Sant Gotard que serà el túnel ferroviari de més longitud del planeta. Ponència presentada per Renzo Simoni, enginyer civil i director executiu de l’empresa AlpTransit Gotthard AG.i

9 octubre Jordi Guix, degà del COEIC, participa en la inauguració del curs 2014-2015 de l’ETSEIB Comissió dels Enginyers Industrials a l’Administració Pública Neus Cónsul, directora de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Industrial de Barcelona (ETSEIB) de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), va donar la benvinguda als assistents i amb el seu discurs va demanar la complicitat de tots per defensar els estudis d’Enginyeria Industrial en el context socioeconòmic actual. Durant l’acte, Jordi Guix, degà del COEIC, va fer entrega del Premi d’Empresa als millors Projectes de Fi de Carrera en l’àrea de Creativitat, i més tard va dirigir-se al públic assistent per explicar els projectes que s’estan desenvolupant en el marc de la nova Junta de Govern del Col·legi i la seva tasca integradora. i

14 octubre Acció Solidària Contra l’Atur: Lliurament de préstecs extraordinaris per crear ocupació Comissió d’Acció Social L’acte va servir per fer públics els resultats dels préstecs extraordinaris per a persones físiques o jurídiques que van presentar les seves iniciatives per crear ocupació sòlida i duradora el maig passat. A més, es va aprofitar perquè els beneficiaris dels préstecs fessin una breu presentació dels seus projectes. Va estar copresidit per Jordi Guix, degà del Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya, i Joan Comas, president d’Acció Solidària Contra l’Atur..i

TERTÚLIES CIENTIFICOTÈCNIQUES Comissió de Jubilats i Prejubilats

17 set / 15 oct / 19 nov Cosmologia Les tertúlies cientificotècniques promouen la discussió, les reflexions i els comentaris relatius a qualsevol tema que es refereixi a l’enginyeria industrial, tant des del punt de vista tecnològic com científic, tractat per Pedro Crespo.

INSTITUCIONAL

SUBCOMISSIÓ DE MUNTANYISME Comissió d’Esports

16 octubre Visita a diversos escenaris de la batalla de l’Ebre Comissió de Jubilats i Prejubilats Es van visitar diversos escenaris de la batalla de l’Ebre com el Museu de Corbera d’Ebre, tot comentat per l’escriptora Assumpta Montellà. i

FÒRUM DEL PATRIMONI INDUSTRIAL Associació del Museu de la Ciència i de la Tècnica i d’Arqueologia Industrial de Catalunya (AMCTAIC)

16 set Trenta anys del llibre Arquitectura industrial a Catalunya. Josep M. Montaner Martorell, doctor arquitecte i catedràtic de l’ETS d’Arquitectura de Barcelona, va presentar el passat 16 de setembre a la seu dels EIC de Via Laietana el seu llibre sobre arquitectura industrial.

24 octubre Sessió tècnica sobre l’estrès i la seguretat Comissió d’Enginyers Industrials a les Administracions Públiques Sessió tècnica que es va fer aprofitant la reunió de la Setmana Internacional de la Prevenció de Riscos Laborals. El tema principal va ser l’estrès i la seguretat viària. Assistència de Josep M. Rovira, vicedegà del COEIC; Manel Bestratén, de l’Institut de Seguretat i Higiene en el Treball; Raquel Sellarés, responsable de Prevenció d’Egarsat; Mònica Roche, del Servei Català de Trànsit; Manel Ferri, de CC.OO. i Miquel Subirachs, president de la Comissió dels Enginyers Industrials a les Administracions Públiques..i

27 octubre Jornada de presentació de la Llei de la seguretat industrial dels establiments, les instal·lacions i els productes Comissió d’Enginyers Industrials a les Administracions Públiques L’agost del 2014 es va publicar una llei al DOGC de les més importants en el marc de referència per a l’exercici dels nostres professionals, sobre la seguretat industrial dels establiments, les instal·lacions i els productes. La benvinguda va ser a càrrec d’Alberto Alegre, responsable al Gabinet de Direcció General d’Endesa a Catalunya. La presentació la van fer Jordi Guix i Miquel Darnés, degans del Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya i del Col·legi d’Enginyers Tècnics Industrials de Barcelona, respectivament. La introducció a la Llei va ser d’Isidre Masalles, subdirector de Seguretat Industrial de la Generalitat. El contingut de la Llei el va exposar Esteve Aguilar, responsable de gestió i control del sistema de seguretat industrial. I el nou procediment de tramitació el va explicar Carlos González, responsable de l’Oficina de Gestió Empresarial (OGE) de Barcelona.i PDF

4 set Matinal dels Enginyers. Caminada pel Bages amb visita a Món Sant Benet. Coordinat per Frederic Massallé i Jordi Prat. 6 set Caminades Culturals. Visita a la central eòlica de les Colledetes i passejada pels voltants. Coordinat per Josep Maria Grau. 20 set Excursió a l’estany de la Pradella a l’Alta Cerdanya. Coordinat per Julià Naval i Albert Ibáñez. 2 oct Matinal dels Enginyers. Caminada des de Montcada i Reixac a Tiana, on es va visitar el poblat ibèric de Santa Coloma i Sant Jeroni de la Murtra. Coordinat per Carles Pérez. 4 oct Caminades Culturals. Cicle: Tricentenari: localitats i fets de la guerra de Successió. Es va visitar la Seu Vella de Lleida i es va fer un passeig pels voltants. Coordinat per Lluís Morguí, Josep Llurba i Dionís Arqué. 9 oct Matinal dels Enginyers. Caminada pels boscos de la Selva i visita al castell de Montsoriu. Coordinat per Dionís Arqué. 18 oct Excursió commemorativa del 15è aniversari de la fundació del Grup de Muntanyisme de l’AEIC. Es va fer una excursió a Sant Llorenç del Munt pujant per camí dels monjos per visitar el monestir i baixant per la carena del pagès fins a arribar al coll d’Estenalles. Coordinat per Víctor Peiró. 15 nov Excursió a l’estany de la Pradella a l’Alta Cerdanya. Etapa de la ruta del Císter: Travessa de Montbrió de la Marca a Pont d’Armentera. Coordinat per Carles Alayo.

Fulls dels Enginyers

DIA A DIA

21 octubre

iGenium‘14 Un punt de trobada entre l’enginyeria universitària i el món professional Un any més, la Sala Màster del Campus Nord de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) va acollir l’edició iGenium‘14. Durant la sessió del matí els estudiants van ocupar les taules rodones, i a la tarda es van mostrar nous projectes professionals d’àmbits ben diferents.

arles Martín, president de l’Institut d’Enginyers de Catalunya (INEC), va donar el tret de sortida a la jornada i va explicar que els projectes d’enginyeria d’empresa i els de la universitat “volen mostrar el futur de l’enginyeria”. Durant la seva intervenció va reivindicar la importància dels enginyers en la creació d’ocupació. Neus Cónsul, directora de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Industrial de Barcelona (ETSEIB) va aprofitar per remarcar que “cal donar visibilitat al potencial dels nostres investigadors, professors i estudiants”. La inauguració va comptar amb la presència del

gener · febrer · març 2015

conseller d’Empresa i Ocupació, Felip Puig, que va assegurar que “Catalunya té les característiques idònies per satisfer la vocació dels enginyers”.

Les taules rodones Antropos i Kosmos van ser els noms que van rebre les dues taules rodones de projectes universitaris. Diego Calamonte, de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Agrària de la Universitat de Lleida, va presentar un projecte d’instal·lació d’una indústria elaboradora d’hortalisses fresques amb una capacitat de producció anual de 2.400 tones. Alfredo Broncal, de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria de Camins, Canals i Ports de Barcelona, va explicar la creació d’un pont sobre el riu Flumen (Osca). Aniol Ferragut, de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Agrària de la

INSTITUCIONAL

Universitat de Lleida, va presentar un projecte que proposa lluitar contra la manca de gestió davant dels incendis. I Luis Jesús García-Muñoz, de l’Escola Politècnica Superior d’Enginyeria de Manresa EPSEM-UPC, va parlar de l’estudi que ha realitzat sobre la mina de marbre Xauxa de Gualba per fer-la més eficient i productiva. Durant la sessió, Cristina Aleixendri i un equip d’estudiants de l’Escola Superior d’Enginyeries Industrial i Aeronàutica de Terrassa van presentar el seu treball basat en l’estudi del disseny i comportament d’unes veles rígides configurables a vaixells per demostrar que poden tenir finalitats energètiques i produir hidrogen al mar. Rodrigo Álvarez, estudiant de la Universitat Pontifícia de Comillas, actualment es troba estudiant la viabilitat de la seva proposta, centrada en el disseny d’un vehicle aeri no tripulat per transportar petites càrregues. Carla Àlvarez i Guifré Vendrell, de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Industrial de Barcelona de la UPC, van arribar acompanyats d’un vehicle monoplaça de competició, el CAT07e. Els joves, que lideren un equip de trenta-tres estudiants, s’han encarregat de dissenyar i construir el monoplaça cent per cent elèctric i competir al Formula Student, i ja estan treballant en el CAT08e. Gemma Hornero va presentar un projecte desenvolupat per Eva Font que consisteix en una interfície que facilita l’accés a plataformes digitals a persones amb discapacitats motores i dificultats de comunicació. I, per últim, va intervenir Hugo Ramos, de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyers Navals i Oceànics de la Universitat Politècnica de Madrid, fundador de Robdos, una start-up de base tecnològica que centra els seus esforços a desenvolupar un prototip comercial de planador submarí.

Nous projectes professionals A la tarda, va ser el torn de les propostes professionals. Valentín Aceña, cap de l’Oficina Tècnica de Planificació i Actuació en Infraestructures de la Diputació de Barcelona, va exposar les oportunitats i les noves perspectives en la gestió de carreteres. L’enginyera Montserrat Solanelles, de Forestal Catalana SA, va presentar els treballs realitzats a tres punts del Pirineu de Lleida per recuperar els terrenys després d’un incendi. Joan Marrugat, adjunt a la Direcció Comercial i Business Manager a IDP, va explicar als assistents com monitorar el flux energètic de la xarxa de Ferrocarrils de la Generalitat i com s’extreuen les dades que permeten estalviar temps de feina i evitar el risc d’errors humans. Íngrid Picas, responsable d’R+D+I a ICL Iberia, va fer un repàs per totes les línies de recerca que treballen a les mines d’Iberpotash a Súria i Sallent. Pol Montolío, director del Departament Tècnic d’Aresa, va explicar la importància de la internacionalització per a una empresa de construcció i exportació de vaixells. I Antonio Martínez, enginyer superior industrial de l’ICAI, va destacar la importància de la feina de l’enginyer industrial en el sector de l’automoció. Per la seva part, Xavi Silva, fundador de la start-up Hemav, va parlar de la teledetecció agrícola, la revolució agrícola del segle XXI, i Miguel Ángel Bretones, enginyer superior de Camins, Canals i Ports a Hutchison Port Holdings Group, va explicar alguns dels secrets de la nova terminal semiautomàtica de contenidors del port de Barcelona. Llorenç Frigola, creador i director general del Grupo Internacional GEI-2A, va ser l’encarregat de descriure un innovador sistema per pasteuritzar aliments, i David Gómez, enginyer de telecomunicació de MIER Comunicaciones, va explicar com va ser el disseny i la fabricació dels amplificadors de potència per al radioenllaç terrestre a la missió espacial GAIA.i

Fulls dels Enginyers

DIA A DIA

gener · febrer · març 2015

4 novembre Estratègies CO per desenvolupar l’activitat professional Comissió de Gestió Empresarial Acte basat en dinàmiques participatives i experiències reals en què es van tractar diversos temes amb l’objectiu de: ampliar el coneixement de les empreses de l’economia social i cooperativa en els àmbits dels diversos agents econòmics i socials; identificar com l’economia social pot esdevenir una eina per desenvolupar activitats professionals; i compartir el model de l’emprenedoria social i cooperativa amb professionals especialitzats en l’acompanyament i assessorament de projectes empresarials. i

6 novembre 9N a debat Debat promogut pels Enginyers Industrials de Catalunya sobre la consulta de la independència de Catalunya amb la presència de la majoria de les forces parlamentàries. Debat moderat per Ramon Pellicer. Forces parlamentàries: Felip Puig, de CIU; Gemma Calvet, diputada d’ERC al Parlament de Catalunya; Xavier Sabaté, diputat del PSC al Parlament de Catalunya; Marta Rivas, diputada al Parlament per ICV-EUIA; Carlos Carrizosa, diputat de Ciutadans, i Nel·la Saborit, membre del grup de territori de la CUP. i p

27 i 28 octubre II Congrés Nacional d’Enginyeria Municipal de Barcelona El Col·legi d’Enginyers Tècnics d’Obres Públiques de Catalunya va celebrar el II Congrés Nacional d’Enginyeria Municipal de Barcelona per donar a conèixer, des de la perspectiva de les seves ponències, conferències i debats, una sèrie de dades que va facilitar no només la informació, sinó un contingut real sobre l’enginyeria municipal i la labor dels tècnics municipals davant de les necessitats dels ciutadans. Emilio Pérez Pastor, enginyer industrial col·legiat núm. 15566, enginyer municipal de l’Ajuntament de Polinyà des de l’any 2007, membre de la Junta del COEIC a la Delegació del Vallès i de la Comissió d’Acció Professional del Col·legi, va participar a la taula rodona titulada Enginyeria municipal avui, funcions i futur de l’enginyeria municipal. .i

6 novembre Eficiència energètica i tecnologia. Oportunitats aplicades al Facility Management Grup de Treball de Facility Management i Grup de Treball d’Eficiència Energètica La jornada va ser dividida en dos blocs en els quals van participar diferents ponents. El primer bloc va tractar el tema de l’eficiència energètica i les tecnologies aplicades al Facility Management, moderat per Felip Neri Gordi, delegat territorial a Catalunya d’IFMA (Associació Internacional de Facility Management). El tema del segon bloc van ser les oportunitats aplicades al Facility Management, moderat per Marc Sistach, coordinador del Grup de Treball de Facility Management dels EIC. i

INSTITUCIONAL

11 novembre Barcelona a l’avantguarda dels metros del futur Comissió de Mobilitat i Transports Conferència en la qual es van donar a conèixer quines seran les tendències de futur que imperaran en el camp dels metros automàtics i quines podran ser les línies a seguir. Va intervenir Ramon Malla, director de Línies Automàtiques de Metro de Barcelona. i

13 novembre Jornada informativa sobre l’emmagatzematge Castor Comissió d’Energia Jornada celebrada a partir de l’interès social promogut per la decisió del Govern d’hibernar l’emmagatzematge de gas Castor. Van intervenir-hi Marc Cabrera, enginyer geòleg; Josep Isern, coordinador de la Subcomissió d’Energies Primàries dels EIC, i José M. García Casasnovas, president de la Comissió d’Energia dels EIC. i

13 novembre Saps què és el TTIP? Ets conscient de com et pot afectar? Comissió de Gestió Empresarial Sessió en què la Representació de la Comissió Europea a Barcelona va donar a conèixer què és, què suposa i quines són les fases i els terminis del procés de negociacions del Tractat Transatlàntic de Lliure Comerç i Inversió (TTIP, Transatlantic Trade and Investment Partnership) per eliminar les barreres comercials entre Europa i els Estats Units. Van intervenir Mark Jeffery, cap de Comunicació de la Representació de la Comissió Europea a Barcelona; Ricard Bellera, secretari internacional de CC.OO. de Catalunya; Jacint Soler, director institucional de PIMEC; David Tornos, director internacional de Foment del Treball, i Gian-Lluís Ribechini, president de la Comissió de Gestió Empresarial dels EIC. i p

19 novembre Simulació i diagnosi: IV Jornada 3E. Eficiència Energètica i Edificació Comissió d’Energia Durant la jornada es van donar a conèixer les diferents eines de simulació i diagnosi del comportament virtual o real d’un edifici. La benvinguda va ser a càrrec de Francesc Bonvehí, membre de la Comissió de Construcció i coordinador del Grup de Treball d’Eficiència Energètica i Edificis dels EIC. L’acte va ser moderat per Eva Cuerva, membre de la Comissió de Construcció dels EIC, i Cristina Soler, de la Comissió d’Energia i responsable del Grup de Treball d’Eficiència Energètica i vocal del COEIC. Ponents: Cristina Gazulla, de la UPF; Arturo Ordóñez, de la URV; Jordi Garcia, de Catalonia Engineering Solutions; Jordi Pascual, d’Aiguasol; Josep Solé, d’URSA; Aniol Ribot, del Grup de Treball d’Eficiència Energètica dels EIC i d’Apliter; Albert Escofet, d’Apliter, i Alfons Nòria, de Lavola. Va cloure l’acte Pere Homs, director general del COEIC.. i p

Fulls dels Enginyers

DIA A DIA

13 novembre Enginyers Matí

19 novembre Taula de debat: El sistema de retribució variable: una visió general Comissió dels Enginyers Industrials a les Administracions Públiques Acte en què es van analitzar els sistemes de retribució variable que s’han generalitzat de forma considerable en les últimes dècades i que, a partir de la crisi, han provocat inquietuds entre el públic. Es va començar amb una breu història del tema als EUA i després es van analitzar els arguments a favor i en contra dels sistemes que es van exposar. Van presentar l’acte Emili Coll, membre de la Junta Directiva de l’ACCID, i GianLluís Ribechini, president de la Comissió de Gestió Empresarial dels EIC. També van intervenir Josep M. Rosanas, doctor en Enginyeria Industrial per la UPC, titular de la Càtedra Crèdit Andorrà de Mercats, Organitzacions i Humanisme, i professor de l’IESE Business School; David Garcia, enginyer industrial, i Miquel Subirachs, president de la Comissió dels Enginyers Industrials a les Administracions Públiques. i s

gener · febrer · març 2015

“Els projectes universitaris són les sortides laborals” Projectes amb ànima sostenible imprescindibles en la societat del futur Enric Fossas Colet, Rector de la Universitat Politècnica de Catalunya - BarcelonaTech (UPC)

Enric Fossas, rector de la Universitat Politècnica de Catalunya - BarcelonaTech (UPC), va visitar la casa dels enginyers per parlar de la universitat com a catalitzadora del talent i de la importància d’un aprenentatge necessari mitjançant projectes que facilita la creació de noves empreses.

ossas, catedràtic d’Automàtica i doctor en Matemàtiques, amb un llarg bagatge en enginyeria electrònica i enginyeria de sistemes i automàtica, a més d’haver estat directament en contacte amb institucions i universitats a través de la direcció d’onze tesis doctorals, grups de recerca i publicacions d’articles en revistes científiques com a professor, coresponsable de trobades científiques, coautor d’un llibre..., és conscient que els estudiants necessiten un impuls, unes motivacions i una visió més pràctica que teòrica quan acabin els estudis universitaris. En aquesta jornada afirmava que “la contínua transferència del coneixement és imprescindible durant tota la carrera acadèmica i professional”. La UPC, a través dels grups, centres i laboratoris de recerca, genera coneixement per donar resposta a les demandes de la societat. A més, està fortament compromesa amb els valors de la responsabilitat social, per la qual cosa té en marxa quaranta-dos projectes de cooperació, impulsa plans d’igualtat d’oportunitats i duu a terme activitats de divulgació per acostar la ciència

i la tecnologia als alumnes de l’ESO i Batxillerat. És destacable la tasca per fer participar els estudiants universitaris, des dels primers cursos, en diferents projectes de recerca, en els quals, de la mà d’empreses, aprenen a contribuir al desenvolupament econòmic, social i cultural. El rector, en aquesta línia, va esmentar diversos projectes de gran interès que faciliten les sortides professionals als futurs enginyers. Entre aquestes iniciatives, Fossas va parlar del projecte CDIO (Concebre - Dissenyar - Implementar - Operar), l’objectiu del qual és implicar els estudiants en petits reptes fent un treball de recerca, per exemple en l’àmbit de la robòtica, a través del qual aprenen conceptes fonamentals de l’enginyeria. En aquest projecte els estudiants són els responsables no només de la concepció, sinó també de la implementació i l’operació del producte, i d’analitzar-ne la viabilitat, és a dir, que han de saber com fer-lo i també com treure’n benefici. Una altra iniciativa és l’INSPIRE3. En aquest cas es pretén plantejar als estudiants treballs més complexos amb una certa perdurabilitat en el temps, i amb la participació en concursos internacionals, com ara UPC EcoRacing, un cotxe

INSTITUCIONAL

cent per cent elèctric i amb l’ànima sostenible que ha competit al Formula Student i ho farà també el 2015. En aquesta competició es presenten uns tres-cents universitaris de tot el món i un jurat específic ha de seleccionar els trenta millor preparats. L’objectiu és que els estudiants realitzin tot el procés del vehicle, des d’idear el disseny fins a la implementació d’aquest. Han de complir i resoldre tot un seguit d’especificacions tècniques i, com deia Fossas, “els estudiants de la UPC acostumen a sortir-ne molt ben parats en aquesta competició”. Pel que fa al disseny, han guanyat l’últim concurs a Itàlia. Altres iniciatives actuals d’interès per als estudiants és el concurs internacional Solar Decathlon, els fòrums d’empreses o l’espai Emprèn UPC del Campus Nord, una incubadora de projectes emprenedors i innovadors. És clar que els estudiants que tenen la gran oportunitat de participar en aquests projectes han de ser conscients de l’actitud que volen mantenir, ja que han de ser sobretot exigents amb ells mateixos per no perdre l’interès a seguir adquirint coneixements, han d’estar compromesos amb l’equip de treball i, el més important, una vegada tenen llest el projecte han de ser capaços de presentar-lo a les empreses de manera atractiva, perquè aquestes són les que finançaran el projecte final. El rector insistia dient que “han de tenir l’habilitat de resoldre tant problemes de logística com d’organització i sentirse emprenedors”.

Cada vegada més, el concepte de la sostenibilitat s’està implementant també en l’enginyeria i l’arquitectura, per ser més respectuosos amb el medi ambient a través de la utilització de materials alternatius i de qualitat. Des de la UPC, s’intenta potenciar aquesta idea en els projectes en els quals s’implica els estudiants. A la Politècnica també es dóna suport a la creació de spin-off i a la generació de patents a partir dels resultats de la recerca. Durant els últims quatre anys, la UPC ha assessorat 691 projectes empresarials, ha sol·licitat 302 patents (entre prioritàries i internacionals) i més de 50 llicències de tecnologia, i ha creat 35 empreses. Durant els últims anys hem viscut canvis substancials en l’estructura de l’ensenyament i això afecta no només els estudiants, sinó també el professorat i les empreses. Per això es considera prioritari que se’ls doni l’oportunitat d’entrar en contacte amb l’àmbit laboral. En aquest sentit, l’objectiu que el rector va plantejar, i que el COEIC també comparteix, és afavorir que l’estudiant s’acosti més directament a allò que serà la seva professió, impulsar la creació de llocs de treball a través de cooperatives amb una base tecnològica i trobar un canal de comunicació entre la petita i mitjana empresa i la UPC, per tal de cercar temes d’interès per a l’entorn empresarial més immediat sobre els quals els estudiants puguin investigar i fer projectes de fi de grau o de màster. i

20 novembre Antecedents i projectes de l’arribada del metro Comissió de Cultura: Subcomissió d’Engitren La ponència va ser presentada per Josep M. Rovira, enginyer industrial, amb la col·laboració de la Fundació TMB. Es va parlar dels primers projectes de ferrocarrils elèctrics subterranis fruit de la limitada oferta tramviària i de la creixent congestió viària a què es pretenia donar solució. i

1 desembre Guia de les millors tècniques disponibles per l’eficiència energètica a la indústria Comissió d’Energia Josep Maria Piguillem, director comercial d'EFIENER Enginyeria SLP, va presentar aquesta guia en un acte que va comptar amb la presència de Maria Assumpta Farran, directora general de Qualitat Ambiental, i Maite Masià, directora de l'Institut Català d'Energia. i

Fulls dels Enginyers

DIA A DIA

Àmbit territorial Delegació del Vallès

Reindustrialitzant el Vallès Acte Social 2014

El divendres 26 de setembre va tenir lloc la 18a edició de l’Acte Social de la Delegació del Vallès. En aquesta ocasió el leitmotiv escollit va ser la reindustrialització. Va tenir lloc al Celler Cooperatiu de Rubí, municipi amb un gran pes industrial.

gener · febrer · març 2015

INSTITUCIONAL

L’

acte es va iniciar amb una conferència a càrrec de Joan Majó, enginyer industrial i antic ministre d’Indústria i Energia. A continuació, es va homenatjar els companys amb 50 anys de professió: Jaume Canals i Agustí Pascual. També es va lliurar la insígnia als sis nous col·legiats que ens acompanyaven: Pol Arranz, Àngels Bosch, Marc Búcar, Núria Coronas, Carles Cruz i Ramon Martínez.

Guardó d’Honor Finalment, es va lliurar el Guardó d’Honor, que es concedeix a aquella persona o entitat que destaca pel seu arrelament a les comarques del Vallès i una trajectòria que honori l’enginyeria industrial. Tenint molt en compte el leitmotiv de l’Acte Social d’aquesta edició, el jurat va decidir atorgar-lo al Grup B. Braun Medical i sengles accèssits a les empreses Brugarolas SA i Marina Tèxtil SL. Els mèrits i valors d’aquestes empreses que han portat al Jurat a atorgar-los els premis, són els següents: • Grup B. Braun Medical: Forma part de B. Braun, empresa familiar alemanya que té cinquanta mil empleats arreu del món i una xifra de negocis de 5.500 milions d’euros a l’any. Establerta a Rubí des del 1955 i amb una inequívoca voluntat de romandre-hi (només cal tenir present la construcció d’una nova planta també a Rubí el 2011 i la important ampliació realitzada el 2014), s’ha dedicat sempre al sector hospitalari. Un tret inusual, atípic, singular d’aquesta empresa és el fet que el Grup B. Braun Medical col·legiï per voluntat pròpia una part important dels seus enginyers per tal els enginyers

elegits, l’empresa i el Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya comparteixin els riscos, els coneixements i les responsabilitats respectives. • Brugarolas SA: El 1885, és a dir, fa quasi cent trenta anys, Brugarolas SA va començar les seves activitats amb un capital inicial de mil pessetes. Des del 1974 (fa quaranta anys) està instal·lada a Rubí. És una empresa familiar, en què l’actual és la quarta generació, i es dedica a la producció d’olis i greixos industrials de tota mena, de la qual el 40% s’exporta. Amb una plantilla de cent trenta-cinc persones i una xifra de negocis de 55 milions d’euros l’any 2014, la principal preocupació de l’empresa és donar el millor i més adequat servei al client sobre la base de conèixer amb la màxima precisió les característiques de les seves necessitats específiques per tal de fabricar el producte més idoni, a partir dels materials existents o dels que Brugarolas creï fruit de la seva recerca i tecnologia pròpies. • Marina Tèxtil SL: És aquest un cas paradigmàtic, molt singular i reeixit, de voluntat personal i empresarial de romandre una empresa en el sector tèxtil i a Catalunya. En efecte, una petita fàbrica tèxtil i familiar del sector de la moda de Barberà del Vallès, nascuda el 1992, s’autoredefineix i es converteix el 1996 en Marina Tèxtil SL, orientada al món dels teixits tècnics per a la vestimenta de protecció de riscos del treball, és a dir, de la seguretat de les persones, bàsicament en els rams de les elèctriques, les petroquímiques i les foneries (preferentment d’alumini). i

L’equip Ecoracing, campió de la Formula SAE Italy 2014 Durant l’aperitiu, l’equip Ecoracing format per estudiants de l’ETSEIAT (Escola Tècnica Superior d’Enginyeries Industrial i Aeronàutica de Terrassa), va exposar el seu monoplaça híbrid. Aquest any, després de quatre dies participant a la Formula SAE Italy 2014, l’equip Ecoracing ha aconseguit el primer lloc del podi. S’ha proclamat campió competint en la categoria de projecte amb el disseny de l’ecoRZ, que ha defensat en les diferents proves estàtiques (design event, cost event i business presentation) davant de jutges destacats del sector com ara enginyers de Fórmula 1 (Ferrari, Dallara i Mercedes), entre d’altres. El resultat final aconseguit ha estat de 323/325 punts que va fer pujar l’equip a l’esglaó més alt del podi.

Fulls dels Enginyers

DIA A DIA

Àmbit territorial Delegació del Vallès

Àmbit territorial

30 setembre Entendre per estalviar amb la factura elèctrica (3a edició) Entendre la factura de la llum és indispensable per poder estalviar energia elèctrica i així reduir la despesa derivada del consum energètic. L’objectiu del curs era conèixer tots els components de la factura elèctrica i, d’aquesta manera, aprendre tècniques per optimitzar el nostre consum i reduir la despesa. Impartit pel company Oriol Xalabarder, conseller delegat d’Electra Caldense.. i

21 i 28 octubre Proteccions diferencials Curs molt pràctic per entendre el funcionament de les proteccions diferencials en les instal·lacions elèctriques i aprendre a resoldre els problemes habituals de les proteccions diferencials, així com el seu correcte dimensionament.i

16 setembre i 4 novembre 2a i 3a trobada d’aficionats a la fotografia La segona trobada es va centrar en la iniciació a la macrofotografia, en la qual els assistents van poder fotografiar objectes quotidians i fins i tot insectes. En la tercera trobada, es van poder revisar i comentar les fotografies fetes en la sessió anterior i també es va dedicar una estona a aclarir dubtes. Sessions coordinades pel company Miquel Portell. i

13 octubre Reconeixement als millors alumnes de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria (ETSE) de Tarragona L’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria va fer l’acte de lliurament dels diplomes als millors expedients de l’edició 2012-2013. El secretari de l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya en la seva Demarcació de Tarragona, Fernando Torres, va lliurar el diploma al millor expedient del Màster d’Enginyeria Electrònica a l’estudiant Alba Matas. i

16-28 octubre Mostra de pintura de Tito Figueras Tito Figueras, nascut i resident a Tarragona, és un dels pintors més emblemàtics de la ciutat. Va estudiar pintura i dibuix de jove en aquesta ciutat, a l’Escola Taller de la Diputació. Ha realitzat exposicions a les ciutats més importants d’Europa i ha guanyat diversos premis. i

22 novembre Visita a les instal·lacions del Consorci d’Aigües de Tarragona La Junta de la Demarcació va fer una visita a les instal·lacions del Consorci d’Aigües de Tarragona a l’Ampolla, on es troba l’Estació de Tractament d’Aigua Potable (ETAP). Aquesta planta té una capacitat de 4 m3/s. El Consorci té instal·lats 393 quilòmetres de canonada. Aquesta xarxa s’estén des d’Alcanar fins a Cunit i fins a Solivella i Blancafort per l’interior. L’abastament d’aigua potable arriba a seixanta-tres municipis, vint-i-nou indústries consorciades, amb vinti-tres estacions de bombament i quaranta-dos dipòsits reguladors. i

Demarcació de Tarragona

gener · febrer · març 2015

INSTITUCIONAL

Àmbit territorial

6 juny Diada de l’Enginyer El sopar de l’edició del 2014 es va fer al restaurant Cal Miliu, de Rajadell. Abans de

homenatge al fins aleshores president Josep Alabern i Valentí. L’acte va consistir en una sèrie de parlaments per part de la nova presidenta, Mireia Félix; del director general d’Indústria, Antoni M. Grau; del degà del COEIC, Jordi Guix; de l’exdegà del COEIC Joan Vallvé; del president de La Mútua dels Enginyers, Joan Munt; del president de

Lluís Maestre, i del vocal de la Junta de la Demarcació Jordi Giralt. Per acabar, se li va fer un reconeixement per part de la Intercol·legial Tècnica, concretament per part del delegat del Col·legi d’Arquitectes a la Delegació del Bages, Enric Massana. En aquest mateix acte, també es va homenatjar el vocal de la Junta de la Demarcació Lluís

començar a sopar, es va fer un

la Demarcació de Tarragona,

Vázquez Sáiz.i

22 març Excursió a Guissona La Demarcació de la Catalunya

Central va organitzar una excursió a Guissona, on els col·legiats i les seves famílies van visitar el Parc Arqueològic de la ciutat de Iesso i el Museu de Guissona Eduard Camps. Després van gaudir d’una calçotada al restaurant Forn de Su. i

3 novembre Veredicte del Jurat del XXXV Premi Guillem Catà Com cada any, es va reunir el jurat del Premi Guillem Catà dels Enginyers Industrials de la Catalunya Central, sota la presidència de Mireia Félix, i constituït per Eduard Ruiz, Jaume Torruella, Jordi Giralt i Antoni Genís, enginyers industrials de les comarques de l’Anoia, el Bages, el Berguedà i l’Osona, respectivament. I també per Pere Casals, president de la Cambra de Comerç i Indústria de Manresa; Joaquim Feixas en representació de la

Cambra de Comerç i Indústria de Barcelona, Delegació d’Osona; M. Rosa Argelaguet, directora de l’Escola Politècnica Superior d’Enginyeria de Manresa; Montserrat Duch, en representació de la Unió Empresarial de l’Anoia, i Jordi Garcia-Ubasart, en representació de l’empresa MB Papeles Especiales, SA. Tots ells van decidir atorgar, per unanimitat, el XXXV Premi Guillem Catà 2014 a l’equip tècnic d ’Avinent Implant System, SL, que amb la col·laboració de centres universitaris i tecnològics de diferents disciplines han desenvolupat solucions innovadores en implantologia dental. L’equip d’Avinent també ha aconseguit integrar tecnologies per oferir serveis personalitzats a la mida de cada client arreu del món. i

Demarcació de la Catalunya Central

3, 4 i 5 octubre Viatge a Amsterdam Com cada any, un grup d’enginyers de la Demarcació va fer un viatge, en aquesta ocasió a Amsterdam. Va visitar els llocs més emblemàtics de la ciutat i va navegar pels seus canals. També va visitar el poble dels molins Zaanse Schans i el Museu Croquius, on hi ha una estació de bombament construïda el 1849, reconeguda per l’American Society of Mechanical Engineers (ASME) com a Monument Històric d’Enginyeria Mecànica. i

4 novembre Els col·legis professionals en un Estat propi El conseller de Justícia, Germà Gordó, en el marc de la conferència Els col·legis professionals en un Estat propi, organitzada per la Intercol·legial Tècnica de la Catalunya Central, va destacar que si Catalunya tingués un Estat propi “hauríem impulsat el mateix Projecte de llei de col·legis professionals que hem tirat endavant corporacions i Govern” i que es va aprovar en el si del Consell Executiu del passat 21 d’octubre i del qual el conseller va destacar, en la seva intervenció, els punts principals. “Entre les coses que caldria afegir —i que ara no són competència de la Generalitat—hi ha allò que fa referència als col·legis de col·legiació obligatòria”, va precisar el conseller que, alhora, va alertar de la possibilitat que la nova llei catalana acabi al Tribunal Constitucional. i

Fulls dels Enginyers

DIA A DIA

Àmbit territorial Demarcació de Girona

30 setembre Lliurament del Premi Projecte Final de Carrera Girona 2014 El jurat format per membres de l’Escola Politècnica Superior de Girona i de la nostra demarcació, va premiar l’enginyer industrial Eduard Vidal. El president de la Demarcació va lliurar el Premi, un xec de 900 euros, en reconeixement del seu treball Navegació, control i modelització del robot submarí Sparus II, que li va ser lliurat en l’acte d’inauguració del curs acadèmic 2014-2015. i

Escola Tècnica Superior d’Enginyeries Industrial i Aeronàutica de Terrassa

CMY

Visita l’estand de:

gener · febrer · març 2015

2 novembre Presentació de Barcelona i l’aigua de Joan Gaya Companys de professió i representants de les administracions locals i entitats afins es van aplegar per acollir les paraules que l’escriptor i periodista Antoni Puigverd dedicava al llibre de Joan Gaya, un llibre que aporta informacions sobre l’abastament d’aigua de la ciutat i parla de la planificació hidràulica de Catalunya.i

15 novembre Cicle de presentacions de comercialitzadores elèctriques La Demarcació va organitzar aquest cicle per explicar el funcionament del mercat, quins principis regulen la formació de preus, les noves reformes, les opcions de contractació que ens ofereixen, com estalviar en consums, etc., a tot el públic interessat. La primera, Com pot una comercialitzadora alternativa ajudar-te a estalviar?, la va presentar l’equip d’Holaluz.com i

Departament d’Enginyeria Electrònica

Claudia de Gregorio Rovira CB0036-6163 21/1/2005

Janna Torres Vayreda

Aniversaris del PRIMER trimestre FELICITATS BOMBETES!

CB0002-2617 2/1/2004

CB0006-8070 7/1/2004

Clàudia Izquierdo Llosa

CB130-3345

CB0095-12720

CB0025-17046

24/1/2012

19/1/2006

26/2/2006

Oscar Torres Vayreda

Marta Santiago Gascón CB0107-17567 28/1/2000

17/1/2005

24/1/2009

Yuki Hotta Aced

Tomàs Corcho Ventura

CB0074-15620

CB0073-17643

Meritxell Munmany Barceló CB0058-5240 8/1/2011

Mercè Puig Casellas

Adrià Cot Guilera

Lucas Martínez García

CB00003-2617 28/2/2008

MathiosRodríguezFischer

Roger Aced Codina

Joaquim Lozano Martí

Alain Puntos Perona

CB0047-1636

CB0051-3345

CB0065-12422

CB0076-17034

20/2/2005

20/2/2009

26/2/2011

17/11/2004

Javier Costa Ferrer-Vidal

Joana Aced Codina

CB137-8048

Javier Barranco de la Iglesia CB0059-7907 2/2/2004

CB0050-3345

14/2/2004

20/2/2009

Armand Suñé Aced CB0088-13812 24/2/2011

Enric Ayala Bañeres CB0081-12015 13/2/2000

Júlia Morlans Sánchez

Manu Bustos Pedragosa

CB0100-17493

CB127-12649

7/2/2013

2/2/2004

Laia Vilà Mutis

Clara Ribas Robles

Martí Isern Miranda

CB0093-2619

CB125-13549

CB128-12720

11/2/2008

3/2/2012

13/2/2006

Bru de Cid Genescà CB139-15620 27/3/2005

Arnau Ollé Rovira CB0032-6163 6/3/2003

Mariona Izquierdo Llosa

Oriol Caro Díaz

CB0024-17046

CB0054-15864

5/3/2003

15/3/2007

Clàudia Suñé Aced CB0089-13812 29/3/2009

EN FAMÍLIA

Els bombetes celebren el Nadal

any més, el COEIC va voler celebrar el Nadal amb els petits enginyers. Tots els membres del Club Bombeta van participar al concurs de Nadales que es va organitzar i van poder gaudir de l’espectacle de màgia del Mag Pep Màgia, ciència i il·lusionisme. Més tard, la festa va acabar amb una xocolatada a la sala social que va fer les delícies dels més petits, i regals per a tots. i

El Mag Pep info@magpep.com Tel. 665 789 750 www.magpep.com

gener · febrer · març 2015

SOM +

Fulls dels Enginyers

VIU L’ASSOCIACIÓ

Èxit de l’afterwork de tardor

passat dijous 30 d’octubre es va celebrar a l’exclusiu hotel Ohla un afterwork de tardor per fer networking, posar cara als companys de professió i fer una presa de contacte amb els headhunters convidats: Ignasi Rafel, de Talman Talent Management Group, i Joaquim Català, de Català Recursos Humans. En aquesta trobada es va aconseguir reunir en un ambient cordial i informal a col·legiats del Col·legi d’Enginyers Industrials, del Col·legi d’Enginyers Tècnics i Pèrits de Telecomunicació i del Col·legi d’Enginyers Tècnics en Informàtica, a més d’altres persones interessades en aquest esdeveniment. Els assistents van tenir l’oportunitat de gaudir de les ponències magistrals dels headhunters convidats a l’ocasió, que van explicar la situació laboral actual, quines eines cal fer servir per canviar o trobar una nova feina i es van oferir a rebre els currículums dels assistents, amb els quals van parlar directament en el torn de preguntes per respondre les seves qüestions i inquietuds. Com a colofó de l’acte, es va sortejar entre els assistents uns auriculars Superior Club Sound de Pioneer, valorats en 199 euros, premi que va recaure en Eduardo Obrador, enginyer industrial. Davant la bona acollida que va tenir l’afterwork entre els assistents, es preveu organitzar-ne de nous properament. i

gener · febrer · març 2015

SOM +

Compres

Oci i activitats

Salut i bellesa

Família i llar

Formació

Ofertes i Serveis Per a més informació: T. 932 957 804 a/e: atencioeic@mail.eic.cat Situats al mig del Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i www.eic.cat el Baix Ter, el nostre port gaudeix d’instal·lacions orientades a la plena satisfacció dels usuaris, amb minimització de l’impacte de l’activitat portuària sobre el medi natural, accessibles i energèticament eficients. Disposem també d’un local social amb botiga i barrestaurant, i gràcies a les nostres seccions esportives (activitats nàutiques i complex Torre Gran) podem oferir tot un ventall d’activitats de terra i mar com, per exemple: vela, caiac, paddle surf, flyboard, motos d’aigua, apnea, però també, tennis, pàdel, fitness, piscina ... Oferta 10% de descompte en el lloguer d’amarrador anual i semestral El port té una capacitat de 700 amarradors per a embarcacions de 4 a 25 metres d’eslora amb connexió d’aigua i electricitat i vestidors amb dutxes. Les instal·lacions del club disposen, també, de grua Travelift, rampa, estació de servei, punt de recollida de residus, aparcament, club social i Wi-fi. Oferta vàlida per a l’any 2015. Sol·licituds registrades abans del 28/02/2015 Passeig Marítim, s/n | 17258 l’Estartit (Girona) 972 75 14 02 info@cnestartit.es

l’associació!

Programació d’activitats FEBRER 2015 DIMARTS 24 DE FEBRER RUTA CULTURAL: EL BARRI DE SANT PERE El barri de Sant Pere té tres carrers amb aquest nom: Més Baix, Mitjà i Alt. Juntament amb la plaça de Sant Pere, aquest serà el recorregut que realitzarem durant dues hores. Visitarem l’Escola de la Dona, el carrer de Sant Pere més Baix, la plaça de Sant Pere, el monestir de Sant Pere de les Puel·les, el carrer Sant Pere Mitjà, el Col·legi de l’Art Major de la Seda... Finalitzarem la ruta amb una copa de cava amb aperitiu al Palau de la Música Catalana. Preu: 25 euros (col·legiats i no col·legiats) Hora: 10:30 a Via Laietana amb Sant Pere Més Baix. DIJOUS 26 DE FEBRER COM POTENCIAR LA MOTIVACIÓ I LA FORÇA DE VOLUNTAT La motivació ens activa, ens permet mantenir la conducta adequada per a la consecució de l’objectiu proposat i ens proporciona la força motriu per persistir-hi fins a l’assoliment. Ens energitza, ens vigoritza i ens proporciona proactivitat. Quan ens manca la motivació, perdem l’energia, la il·lusió i l’entusiasme. Què podem fer per recuperar la motivació? Al taller presentarem els pilars que fonamenten la motivació i les pautes per incrementar-la i nodrir-la, tant a la vida com a la feina. El taller anirà de la mà de Sophia Blasco, assessora i coach personal. Hora: 10:30 a la seu dels EIC Preu col·legiats: 10 euros / Preu no col·legiats: 13 euros.

Per a més informació: Tel. 933 192 304 · a/e: viula@ serveis.eic.cat · www.eic.cat

Fulls dels Enginyers

LA TEMPTACIÓ

Productes a la teva mida Una selecció de productes molt exclusius Iphone 6 edició de luxe L’actual model d’iPhone és un dels més cars del mercat, però també hi ha versions molt exclusives. Aquesta és d’Alexander Amosu i té un bany d’or de 24 quirats; a més es pot personalitzar amb un gravat en làser. Cosmètica Genòmica One.gen/o,1 analitza el genoma per identificar les variacions genètiques de les persones i determina l’efecte sobre la pell. A través d’aquest estudi proposen un producte cosmètic específic per a cada persona.

Willys AW 380 Berlinetta Si el que t’agrada són els cotxes, et presentem aquesta edició limitada del fabricant italià Maggiora, pensada exclusivament per al Saló de l’Automòbil de Bolonya i de la qual només es produiran cent deu unitats.

Imperial Majesty En perfums t’oferim un dels més cars del món. Aquest és de Clive Christian i està valorat en 140.000 euros. Té un procés d’elaboració molt complex que dura un any. Però no parlem d’un perfum nou, ja que la reina Victòria d’Anglaterra ja el va demanar el 1872. Hi ha dues fragàncies, una per a homes i l’altra per a dones. L’envàs, molt luxós, té incrustacions de diamants blancs i fragments d’or de 18 quirats. Greubel Forsey Si vols un rellotge d’últim model i exclusiu, Greubel Forsey t’ofereix el GTM Platinum Black Dial. Està format per una capsa ADLC negra de titani i cristall de safir convex asimètric. A més, pot tenir una pantalla amb vint-i-quatre zones horàries i un globus giratori de titani. Aquesta edició limitada de només vint-idues peces té un preu de 467.000 euros.

gener · febrer · març 2015

BORSÍ

nvehicles

immobles

Es lloga àtic al barri de Sant Gervasi de Barcelona, c/ Hurtado a tocar del c/ Craywinkel. Són 65 m2 i 20 m2 de terrassa. Renovat. Exterior. Molt tranquil. Sala-menjador, un dormitori doble i un d’individual, cuina equipada, bany complet, parquet, ascensor. Preu: 700 € Contacte: Tel. 639 351 963 (Miquel) i Es ven un lot de tres pisos situats en zones exclusives de Barcelona (Sagrada Família, av. Gaudí i Sant Gervasi). S’ofereix a inversors immobiliaris interessats en pisos actualment llogats a llogaters solvents. Inversió segura i tangible que ofereix rendiments des del primer moment d’efectuar-se la compra. Preu: 550.000 €. Rendiment actual del lot entorn d’un 4% Contacte: Tel. 938 451 753 / A/e: jmpera@telefonica.net (Josep M.) i

Es venen dos apartaments situats al passeig Marítim del port de Llançà. Accés directe a la platja. Edifici amb veïns que hi viuen tot l’any. Ascensor. Preu: Consulteu Contacte: T. 607 590 803 · a/e 250gt1@telefonica.net (Xavier) i Es ven un conjunt de dos xalets de 220 m2 cada un, amb pista de tennis, piscina de 13 x 7 m i ampli jardí. Superfície total de 3.200 m2 en una urbanització de Corbera de Llobregat, al costat de Fontpineda. Preu: A convenir Contacte: T. 676 478 315 (Rafael) i

Es lloga casa a Es Caló de Sant Agustí, a Formentera, per mesos o setmanes. La casa ha estat restaurada recentment. Disposa de nevera, aigua calenta, microones, Wi-Fi i televisor. Té un dormitori amb llit de matrimoni, saló-menjador amb sofà llit de 2 x 1,40 m, cuina amb taula, rentadora, lavabo amb dutxa, porxo exterior amb taula menjador i dutxa exterior per quan s’arriba des de la platja. El terreny és d’uns 300 m2, la zona és molt tranquil·la, envoltada de pins i cases similars d’una única planta. Hi ha diversos restaurants, botigues i supermercat a 50 m de la casa. També hi ha lloguer de cotxes, motos i bicicletes. El mar és a 3 min a peu. Preu: A convenir Contacte: T. 606 521 147 · a/e anacarrerasm@msn.com i

Llogo casa totalment equipada per a sis/vuit persones a la urbanització de Pleta de Saga, a 7 km de Puigcerdà. Temporada d’esquí per setmanes, quinzenes, etc. Preu: A convenir Contacte: T. 935 896 777 i 625 546 346 i

Es ven BMW 320 CD (coupé) del 2004 amb 170.00 km. Equipament: Pack M acabat esportiu, navegador, sensors d’aparcament, llum i aigua, seients calefactables, telèfon integrat, volant multifunció, carregador de CD. Preu: 9.900€ Contacte: Tel. 677 783 110 (Iban) i

1altres Es lloga pis de 60 m2 totalment reformat sense moblar, a Barcelona, al c/ Compte Borrell a prop de la Gran Via. Preu: 700 €/mes Contacte: T. 630 971 868 · a/e sbrugarolasc@gmail.com (Salvador) i

Venc piano digital Roland model KR-100 de color negre amb partitures. Preu: 600 € (negociables) Contacte: T. 677 457 092 (Maria) i

ENGINYERIES DEL MÓN

Una ciutat flotant

El vaixell de passatgers més gran del món

L’

Allure of the Seas no és un creuer qualsevol; és el vaixell de passatgers més gran del món. Molts l’anomenen “el nou Titanic” per la seva majestuositat. Aquesta ciutat flotant té de tot: jardins, teatre, restaurants, botigues, piscines, gimnàs, solàrium, etc, fins i tot set barris amb tota mena d’equipaments! Construït a Finlàndia, forma part de la flota

de la Royal Caribbean International. Va fer el seu primer viatge l’any 2010, i a principis de febrer del 2014 va anunciar que durant l’estiu de 2015 Barcelona seria el seu port base. Per la seva grandària, l’Allure of the Seas ocuparà dues terminals. Té capacitat per a 7.400 passatgers i 2.384 persones de tripulació. Els seus sis motors dièsel Wärtsilä i els tres Pod Azimutales de 20 MW propulsen aquest gran vaixell de 100.000 tones a una velocitat de 37,4 km/h amb una potència de 97.000 kW. i

Si vols contactar amb els Fulls dels Enginyers per posar un anunci de compra/venda, suggerir un entreteniment o fer qualsevol proposta, pots fer-ho a través de l’adreça electrònica fulls@mail.eic.cat. Per a canvis d’adreça, posa’t en contacte amb atencioeic@mail.eic.cat. També pots trucar al telèfon 933 192 300.

gener · febrer · març 2015

DIA A DIA

1A OPCIÓ

genermarç 2015

Formant enginyers des de 1969

Programa de Formació Contínua DELS ENGINYERS INDUSTRIALS DE CATALUNYA ESPECIFIQUES

ÀREA D’ENGINYERIES Nou Reglament d’alta tensió GENER - 8 H Elaboració de projectes d’activitats GENER - 16 H Compatibilitat electromagnètica en màquines FEBRER - 8 H Elaboració de projectes elèctrics de baixa tensió FEBRER - 16 H Disseny i càlcul de sistemes de climatització MARÇ - 12 H

ÀREA D’ENERGIA Procediments simplificats de certificació energètica en edificis existents: CE3 i CE3X GENER - 16 H Instal·lacions tèrmiques de biomassa GENER - 20 H Curs d’especialització en smart grids FEBRER - 36 H Mesures low cost per millorar l’eficiència energètica d’edificis de pimes FEBRER - 5 H Clàusules tècniques en contractes de serveis energètics FEBRER - 8 H Eficiència energètica en il·luminació d’espais interiors MARÇ - 16 H Aprofitament de calor: solucions d’eficiència energètica MARÇ - 5 H Eina unificada Lider i Calener per a l’acompliment de la demanda energètica en edificis existents MARÇ - 20 H Model NZEB: Eficiència energètica + autoconsum MARÇ - 12 H Quantificació i seguiment d’estalvis elèctrics. Mètodes de càlcul MARÇ - 5 H ÀREA DE SEGURETAT I MEDI AMBIENT Mètodes de protecció contra explosions GENER - 5 H Elaboració de projectes de control de soroll i aïllament acústic GENER - 16 H Prevenció i seguretat en matèria d’incendis. Elaboració de projectes i normativa FEBRER – 16 H Aspectes tècnics de seguretat en màquines noves i en ús FEBRER – 8 H Curs pràctic d’atmosferes explosives (ATEX) FEBRER - 16 H

ÀREA DE TECNOLOGIES DE LA PRODUCCIÓ I OPERACIONS Curs pràctic de Kaizen GENER - 12 H Enginyeria avançada del manteniment FEBRER - 57 H Lean operations & Supply Chain Management. Lean Logistics FEBRER - 42 H

e-Logistics. B2B i B2C MARÇ - 8 H Introducció a la gestió del manteniment MARÇ - 8 H Selecció i manteniment de bombes centrífugues MARÇ - 8 H Anàlisi Modal de Fallades i els seus Efectes. AMFE MARÇ - 12 H

ÀREA DE CONSTRUCCIÓ Rehabilitació energètica d’edificis FEBRER - 12 H Edificis intel·ligents FEBRER - 5 H Curs pràctic d’actualització al càlcul estructural. Normativa nacional i europea FEBRER - 36 H

ÀREA DE GESTIÓ Gestió i direcció de projectes FEBRER - 8 H Comunicació per a enginyers FEBRER - 8 H Gestió de projectes segons la guia PMBOK. Preparació a l’examen de certificació PMP (PMI). FEBRER – 40H Preparació i gestió dels contractes dels serveis d’enginyeria FEBRER - 8 H

Tècniques de venda per a enginyers i tècnics FEBRER - 8 H Gestió del temps i eficàcia personal MARÇ - 8 H Lideratge i treball en equip de l’enginyer MARÇ - 8 H

CONSIDERACIONS • La realització i superació del curs dóna accés al corresponent Certificat d’Aprofitament. • Gestió de subvencions de formació a través de la Fundació Tripartita.

octubre · novembre · desembre 2014

Segueix totes les novetats i l’oferta formativa completa a update.eic.cat. Més informació: Servei de Formació Via Laietana, 39 08003 Barcelona (T) +34 932 957 808 (@) info@update.cat

DIA A DIA

octubre 路 novembre 路 desembre 2014