Abril - maig- juny 2015 by Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya

PROJECTE 3.0

Europa

EDITA: Associació/Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya AEIC President: Jordi Renom Sotorra Vicepresident 1r: Jordi Guix i Armengou Vicepresident 2n: Ricardo Granados i García Secretària: Olga Tomás i Huerva

COEIC Degà: Jordi Guix Armengou Vicedegà: Josep M. Rovira i Ragué Secretari: Manuel Casas i Vilella

Demarcacions del COEIC-AEIC Girona: Joan Juanals Lleida: Joaquim Llop Catalunya Central: Mireia Félix Tarragona: Lluís Maestre Delegació del Vallès: Francesc Figueras

AEIC - COEIC Director general: Pere Homs Consell de redacció: Jordi Guix, Jordi Renom, Pere Roca i Jordi Vericat Assessora de comunicació: Eva Díaz Coordinació: Anna Carrió Redacció: Anna Carrió, Yolanda Viñals, Manel Gastó, Montse P. Creus, Júlia Bestard, Sonia Olivera i Marta Torres Publicitat: Pilar Alonso Fotografia: Isabel Marquès i Ester Pérez Broto Disseny i maquetació: Anna Carrió Correcció lingüística: Mercè Molins Impressió: Vanguard Gràfic S.A.

Dipòsit legal: B-40460/92 ISSN: 2013-3332 Administració i distribució: Enginyers Industrials de Catalunya Via Laietana, 39 08003 Barcelona T: 933 192 300 F: 933 100 681 a/e: fulls@mail.eic.cat

Els articles signats no representen l’opinió dels Fulls dels Enginyers. D’acord amb la Política de protecció de dades de caràcter personal que tenen implantada el Col·legi i l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya, s’informa que, atès que l’anuari és un fitxer que té legalment atribuïda la condició de font accessible al públic i vist que s’està emprant per a activitats comercials, s’explicitarà en el fitxer de manera destacada que dites dades no es podran utilitzar per a finalitats de publicitat o prospecció comercial. No obstant això, tenint en compte que aquest és un dret al qual els interessats poden renunciar, quan un col·legiat i/o associat així ens ho manifesti es farà constar en el fitxer que l’interessat ha informat del seu consentiment perquè s’usin les seves dades per a publicitat o prospecció comercial. Aquest consentiment s’ha de comunicar pels mitjans següents: per correu electrònic a lopd@eic.cat, per fax amb la referència LOPD al 933 100 681 o per escrit adreçat al Col·legi Oficial i l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya amb la referència LOPD a la Via Laietana, 39, 08003, de Barcelona.

ls col·legis professionals, com a corporacions de dret públic, tenim assignades unes funcions, que, entre d’altres i com a més rellevants, són la representació institucional; regular la professió de manera que es garanteixi que el seu exercici s’adeqüi als drets i als interessos dels usuJORDI GUIX I ARMENGOU aris dels serveis i de la societat en general; i la defensa Degà del Col·legi Oficial dels seus col·legiats. d’Enginyers Industrials La liberalització de la professió, derivada d’una inde Catalunya terpretació interessada de la Directiva 2006/123 (Directiva Bolkestein) ha implicat l’alliberament de l’obligatorietat del visat dels projectes i de les tasques d’enginyeria, ha potenciat les declaracions responsables i, previsiblement en el futur, reduirà els casos de col·legiació obligatòria. El futur dels col·legis professionals es basarà en la competitivitat per poder continuar complint amb les seves funcions com a corporacions de dret públic. Val a dir que els col·legis no tenen ni a la normativa europea ni a l’estatal ni a l’autonòmica cap caràcter pejoratiu, sinó tot el contrari. No obstant això, la mateixa Directiva 2006/123 els dóna la condició d’autoritat competent per regular els serveis professionals. La Constitució espanyola els regula expressament en el seu article 36 i l’Estatut d’autonomia de Catalunya ho fa en el seu article 125. El Dictamen del Comitè Econòmic i Social Europeu sobre el futur de les professions liberals a la societat civil europea de 2020, publicat l’any passat en el Diari Oficial de la Unió Europea, expressament indica que els professionals de l’enginyeria promouen la qualitat de vida de les persones amb el desenvolupament d’avenços tecnològics i que, per aquest motiu, com totes les professions liberals, cal regular-ne l’exercici sense impedir la lliure circulació ni la llibertat d’establiment. Indica, també, que els col·legis professionals, com a organitzacions que no reben finançament públic, participen en l’establiment de normes de conducta amb voluntat de millora de la societat. Per tant, tant en el marc europeu, estatal i autonòmic, se’ns reconeix com a corporacions democràtiques, regulades per l’ordenament jurídic, que donem un servei a la societat, i que en el nostre cas és un servei de referència tecnològica. Com a enginyers europeus, el nostre col·legi i la nostra associació tenen molta cura a mantenir i ampliar les relacions amb altres col·legis i associacions d’enginyers de la Unió Europea. En aquesta línia, mantenim contactes permanents, amb reunions bilaterals o multilaterals, amb les associacions d’enginyers d’Alemanya (Ingenieurkammer Baden-Württemberg i Verein Deutscher Ingenieure Stuttgart), d’Itàlia (Ordine degli Ingegneri della Provincia di Milano) i de França (Union Régionale des Ingénieurs et Scientifiques Dauphiné-Savoie), amb la finalitat de poder intercanviar experiències, establir acords de col·laboració i ser influents a Europa en tot allò que faci referència als serveis per als col·legiats, i a vetllar per la qualitat dels ensenyaments de l’enginyeria, la qualitat dels projectes i dels treballs professionals i la qualitat en l’acreditació de l’experiència. Creiem que el futur passa perquè els col·legis i les associacions professionals de l’enginyeria aportin més valor a la societat i siguin molt més competitius, donant cada dia millors serveis, treballant cada dia per una millor qualitat professional dels enginyers i dels projectes d’enginyeria, i aconseguint un bon sistema de certificació que aporti prestigi a la professió. I tot això mitjançant acords que interessin a totes les parts implicades i seguint una metodologia que, com sempre hem sabut fer els enginyers, faci servir uns procediments acreditats. Creiem que tota aquesta feina l’hem de fer tots els col·legis i associacions d’enginyers junts, i amb la mentalitat que som enginyers europeus i, per tant, que Europa és nostra. i

Fulls dels Enginyers

EDITORIAL

EL SONÒMETRE L'ALTAVEU “La base per a l’èxit, més encara que l’enginyeria, són els valors.” Cèsar Molins, director general d’AMES

“La innovació és un problema d’actitud; el talent ve després.” Xavier Torra, vicepresident executiu de Tecnio

“La sessió em va servir per conèixer les iniciatives que hi ha a Catalunya per promoure una nova cultura industrial que faciliti la reindustrialització que des de la Comissió Europea s’està promovent. (...) Aquestes iniciatives haurien de tenir més continuïtat.” Joan Guash Corominas, enginyer industrial col·legiat núm. 12570, a la Segona jornada plenària de Proindústria. Unim esforços per la Indústria “De la jornada destacaria que va quedar clar que Espanya, per ubicació i nombre de plantes regasificadores, és un dels països més ben preparats d’Europa per dur a terme operacions de bunkering. Per tant, serà un dels països més beneficiats per l’obligatorietat de fer ús del GNL com a combustible marítim.”

Projecte de llei de simplificació administrativa El COEIC va presentar al·legacions al Projecte de llei de simplificació administrativa de l’Administració de la Generalitat i dels governs locals de Catalunya per tal d’incidir en la necessitat d’activar mecanismes de delegació i tenir en compte els col·legis professionals en el desplegament d’aquesta llei.

Segon manifest del Pacte per a la Indústria Amb l’objectiu de promoure un acord nacional de política industrial, sindicats, patronals, col·legis professionals, entre ells el COEIC, i universitats, van demanar al Govern que superi les limitacions pressupostàries actuals i que aporti més recursos per a la reindustrialització del país.

Antonio Pujol Caba, enginyer industrial col·legiat núm. 18458-Q, a la jornada Gas natural liquat per al seu ús com a combustible marítim “Una de les conferències més interessants que darrerament s’ha impartit al Col·legi. En l’extensa i ben ordenada exposició que va fer l’enginyer de camins responsable del projecte, va quedar ben clar que La Sagrera és un dels projectes més importants que s’estan desenvolupant actualment a Barcelona, tant des del punt de vista d’infraestructures com d’equipament urbà i de serveis i transports públics.” Enric Colomé Oller, enginyer industrial col·legiat núm. SA-29012-D, a la jornada La Sagrera: una estació i una transformació urbana

abril · maig · juny 2015

Baden-Württemberg busca estudiants i professionals La regió alemanya de BadenWürttemberg va organitzar una jornada al World Trade Center de Barcelona per promoure la mobilitat laboral entre Catalunya i aquesta regió del sud-oest d’Alemanya a través de l’intercanvi d’estudiants i professionals.

Torna

PROJECTE 3.0

Ja estem de tornada i seguim buscant autèntics Basket Lover. Gent que amb les seves històries i la seva passió pel bàsquet fan més gran aquest esport. Si n’ets un, no t’ho pots perdre. Envia la teva història i vota les que més t’agradin.

L’autèntic Basket Lover pot guanyar 6.000€ per fer realitat el seu projecte.

Un jugador de la Lliga Endesa apadrinarà cada història.

Cada setmana obrirem el termini per votar-les en la nostra web.

Enguany comptem amb Ana Albadalejo com a presentadora.

T ’esperem a

Segueix-nos a: facebook.com/EspacioLigaEndesa @E_LigaEndesa basketlover.es

Fulls dels Enginyers

desenvolupament sostenible

DIA A DIA

Més que aigua Talent, coneixement i compromís. Aportem respostes adequades per a una gestió més eficient. Compartim coneixement i generem innovació. Treballem per un futur basat en el compromís i la cooperació.

abril · maig · juny 2015

PROJECTE 3.0

SOLUCIONS INTEGRADES DE L’AIGUA PER A UN DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE

Fulls dels Enginyers

SUMARI

Reportatge La Subcomissió de Prevenció de Riscos Laborals

Editorial de Jordi Guix, degà del COEIC

L’Altaveu i el Sonòmetre dels EIC

Reportatge La Subcomissió de Pèrits Judicials

El valor d’estar col·legiat “El títol d’enginyer s’associa a professional”

Projecte 3.0 Comunicació 3.0

Parlem als mitjans

Opinió Una manera diferent d’entendre les inversions Caixa d’Enginyers

22 Reportatge Estudiar Enginyeria Industrial, avui

16 Reportatge La revolució de la indústria 4.0

abril · maig · juny 2015

20 Opinió La MAT FrançaEspanya

PROJECTE 3.0

82 Enginyeries del món Els set velers de formigó

Empresa adherida José Combalía corona refrescos i cerveses

Borsí

34 Reportatge L’edifici ARAG, el primer certificat DGNB a Espanya

78 Viu l’Associació Ofertes i serveis per als EIC

36 Empresa adherida Transmetalsa, l’art de l’estructura metàl·lica

Opinió “No sóc capaç i no m’agrada. No vull estudiar enginyeria!”

40 Opinió La sostenibilitat, part de l’estratègia de creixement

80 La Temptació La teva pell: la teva pròxima pantalla tàctil

76 39

Opinió La importància de conèixer els costos d’explotació en fase de projecte

Opinió El rol del facility management a les smart cities

Notícies L’actualitat dels EIC

Opinió Presentació de la guia Aplicació de les millors tècniques disponibles per a l’eficiència energètica en el sector industrial

Mútua dels Enginyers Opinió financera

CEEC El baròmetre del Clúster d’Eficiència Energètica de Catalunya

AQPE Vols certificar que ets un expert en facility management?

En família Els bombetes presenten el seu projecte científic al CosmoCaixa

60 Dia a dia Actes i jornades dels EIC

56 DGNB Certificació d’establiments hotelers

58 Serveis Ocupacionals LinkedIn com a eina de millora professional

57 Mútua dels Enginyers La cobertura de l’assegurança col·lectiva de responsabilitat civil professional dels enginyers assalariats

Fulls dels Enginyers

EL VALOR D’ESTAR COL·LEGIAT

“No només valoro el fet d’estar col·legiat pel que m’ha aportat, sino que valoro especialment el paper que el nostre Col·legi/Associació ha de jugar i liderar en el futur”

“El títol d’enginyer s’associa a professional” Bernat Amadas

Enginyer industrial col·legiat núm. 10873 CONTACTE * bernat.amadas@ardanuy.com

abril · maig · juny 2015

PROJECTE 3.0

l benefici i els avantatges d’estar col·legiat han estat directes en el meu cas ja que m’han obert les portes per ser reconegut com a Professional Engineer als Estats Units i Chartered Engineer al Regne Unit i aconseguir convalidar la meva experiència i activitat professional en multitud de països, fet que també ha beneficiat l’empresa per la qual treballo en licitacions internacionals. Cal remarcar que en moltíssims països només es reconeixen com a anys d’experiència professionals aquells en què hom exerceix com a col·legiat. No és d’estranyar ja que es tracta de països on es reconeix la responsabilitat i acció professional dels enginyers i, conseqüentment, es considera inconcebible que un enginyer exerceixi professionalment sense estar col·legiat. La professió d’enginyer es regula i es percep de manera similar a professions com la medicina o l’advocacia. De la mateixa manera que ens alarmaria que ens operés un cirurgià no col·legiat, existeix el mateix nivell d’exigència per als enginyers. Per exemple al Canadà, no pots ni tan sols anomenar-te enginyer si no estàs col·legiat professionalment i les associacions d’enginyeria tenen reconegut per llei el dret i el deure de perseguir i penalitzar el mal ús del substantiu enginyer, ja que es considera intrusisme (per exemple, han perseguit i guanyat judicis contra gegants com Microsoft per usar el títol enginyer en uns cursos tècnics anomenats Microsoft Certified Software Engineer). En definitiva, s’associa el títol d’enginyer a professional; és quelcom similar a la diferència que hi ha entre una persona llicenciada en Dret

que disposa dels corresponents estudis i un advocat (aquest últim exerceix professionalment). Finalment, voldria remarcar que no només valoro el fet d’estar col·legiat pel que m’ha aportat, sinó que valoro especialment el paper que el nostre Col·legi/ Associació ha de jugar i liderar en el futur. Vull que posi en valor la nostra professió i que gaudeixi del reconeixement que es mereix en la societat, que es regulin les obligacions de l’enginyer en la societat, que es posi de manifest la responsabilitat que assumeix l’enginyer i que, conseqüentment, es professionalitzi més la nostra activitat, que estar col·legiat sigui percebut com a sinònim d’honestedat, integritat, rigor, responsabilitat envers la societat, diligència, anticorrupció, etc. Que sigui la societat mateixa, especialment les empreses i els organismes públics, qui reclamin enginyers professionals. Perquè això sigui així, a banda d’un marc legal adequat i del reconeixement del paper que juga l’enginyer a la societat, també hem de fer autocrítica i repensar certs mecanismes actuals per tal que l’exigència de serveis d’enginyeria professionals no siguin percebuts com quelcom que comporta un sobrecost addicional (per exemple, quan exigim que ens atengui un metge col·legiat ho fem perquè preferim un professional i, a més, no percebem que això ens costa més diners ja que no paguem un visat o equivalent). Tenim molts reptes per davant i necessitem un Col·legi/Associació més fort que lideri aquests canvis i que vetlli pel benestar de la nostra societat, accions que van lligades a la regularització, professionalització i dignificació del nostre col·lectiu. i

“Els avantatges d’estar col·legiat han estat directes: m’han obert les portes per ser reconegut com Professional Engineer als Estats Units, Chartered Engineer al Regne Unit i aconseguir convalidar la meva experiència i activitat professional en multitud de països”

Fulls dels Enginyers

PROJECTE 3.0

Comunicació 3.0 El nexe entre professionals, empreses i societat

Les nostres institucions (Col·legi i Associació) han de ser el medi que faciliti l’intercanvi d’informació i el networking entre els companys enginyers, amb les empreses i amb la societat en general. Per això, el Projecte Enginyers 3.0 —que posa en pràctica el programa electoral de l’actual Junta— està transformant els canals de comunicació dels EIC perquè siguin bidireccionals i donin més valor al fet de pertànyer al col·lectiu.

s heu adonat que la revista que teniu a la mà destina quasi la meitat de les seves pàgines de text a articles escrits per companys i empreses adherides? El canvi de format estrenat l’any passat no va significar només un nou disseny gràfic, sinó una aposta clara perquè la revista sigui un aparador de les iniciatives i les opinions dels companys davant d’un col·lectiu de quasi deu mil associats. L’èxit d’aquesta fórmula ha provocat una llarga llista d’espera de companys i companyes interessats a participar-hi, que tindrà solució ben aviat, ja que en breu augmentarem la periodicitat de la revista en paper, que tindrà un format més semblant al d’un diari, i estrenarem també els Fulls digitals. La versió digital de la revista ens permetrà fer actualitzacions més freqüents i, per tant, permetrà absorbir la demanda existent. Ara bé, el salt més gran que suposa la revista digital és la indexació dels continguts a Internet. Enllaçar els articles que ens hagin interessat a LinkedIn, fer-ne un retuit o un m’agrada potenciarà enormement la seva

abril · maig · juny 2015

difusió, a la vegada que guanyarem visibilitat en els cercadors per a cerques tècniques. Aquests canvis —llargament reclamats— són la base indispensable per desenvolupar el nou Pla de Comunicació del Col·legi i l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya. Aquest Pla pretén: • Escoltar el col·lectiu per dirigir els esforços de la institució cap a allò que més interessa als companys. • Canalitzar l’activitat del Col·legi/Associació cap als associats, selectivament segons sectors d’interès i evitant la sobrecàrrega informativa. • Oferir un espai de networking entre companys, i entre els companys i les empreses. • Mantenir el prestigi del col·lectiu d’enginyers com a referent tècnic a la societat catalana. • I, en definitiva, contribuir a la missió de la institució que és donar suport a l’enginyer al llarg de la seva vida professional des de la titulació fins a la jubilació. Saber què interessa al nostre col·lectiu és fonamental a l’hora de prioritzar les accions de defensa de la professió, el disseny de millors serveis o la creació de noves comissions tècniques, per exemple. Les estadístiques de visita dels Fulls digitals i el web o els debats

Podeu aportar idees sobre comunicació a l’adreça de correu: transparencia@comunicacio.eic.cat

PROJECTE 3.0

FOTO: Isabel Marquès

Pere Roca

Vicesecretari del COEIC Enginyer industrial col·legiat núm. 11499

al grup de LinkedIn representen noves fonts d’informació per aconseguir aquest objectiu. D’altra banda, des del Projecte Enginyers 3.0 volem que tots els associats coneguin les múltiples vies de participació, els actes organitzats per les comissions tècniques, la disponibilitat de serveis, la formació continuada o el suport a la carrera professional. Tenim companys col·legiats a qui no hem sabut comunicar aquesta oferta i, per tant, no en fan ús. Per revertir aquesta situació s’està duent a terme una segmentació del col·lectiu que ens permetrà seleccionar la informació rellevant per cada grup d’interès, i evitar així una sobrecàrrega informativa. Per assolir-ho amb èxit, s’han planificat campanyes d’actualització de dades, a les quals us animarem a participar. En aquesta segmentació té un pes especial el grup més jove, el dels titulats recentment, que utilitzen de manera massiva altres canals de comunicació com les xarxes socials. Per a ells, que són el futur de la professió, s’estan fent campanyes i accions específiques per presentar-los el Col·legi/Associació com a relleu natural de l’Escola d’Enginyeria en el seu desenvolupament professional. Quant al networking, les comissions són —sens dubte— el millor recurs a l’abast dels enginyers. Però per circumstàncies personals

no tots podem participar-hi amb la mateixa intensitat. Per això, el Pla preveu oferir una participació passiva que permeti als interessats conèixer el treball i els actes que s’organitzen entorn del seu sector professional. En aquesta mateixa línia, el grup de LinkedIn ja reuneix gairebé cinc mil companys i companyes que han volgut que l’escut dels enginyers estigui present al seu perfil, i que es comuniquen a través dels múltiples debats actius. L’èxit del grup de LinkedIn és una mostra del prestigi de la nostra professió, a través del qual podem i volem influir per millorar la societat. Aquesta representativitat es materialitza amb les múltiples aparicions a la premsa, els contactes amb els reguladors, els informes tècnics, etc. Per continuar sent una referència, el nou Pla de Comunicació aposta per augmentar la visibilitat a la xarxa dels continguts i posicionaments generats a la casa. El Projecte Enginyers 3.0 està transformant la comunicació de les nostres institucions. Comunicar millor la nostra activitat suposa, també, una exigència més alta en tot allò que el Col·legi i l’Associació ofereixen. Es tracta, doncs, d’una millora per partida doble al servei de tots nosaltres, els col·legiats i associats. i

des del Projecte 3.0 volem que tots els associats coneguin les múltiples vies de participació, els actes organitzats per les comissions tècniques, la disponibilitat de serveis, la formació continuada o el suport a la carrera professional

Fulls dels Enginyers

PARLEM ALS MITJANS

Des del mes de novembre de 2014 fins al mes de febrer de 2015 hem tingut intervencions en diferents mitjans de comunicació, entre els quals destaquen: La Vanguardia, El Punt Avui i Cadena Ser. Un cop més ens consolidem com a referents d’opinió en l’àmbit de l’enginyeria.

19 febrer · Cadena Ser Hora 14 Catalunya i El Balcó – Societat Usuaris de la línia R3 de Renfe es mostren escèptics sobre el desdoblament parcial d’aquesta infraestructura que ha anunciat la Generalitat. Declaracions de Josep Maria Rovira.

21 novembre · Presspeople · Jornada: Els embedded systems a Catalunya: reptes i oportunitats 22 novembre · El Punt Avui · Conveni entre la fundació de la UDG i el Col·legi d’Enginyers 23 novembre · Diari de Girona · La UDG i el Col·legi d’Enginyers firmen un acord de col·laboració 24 novembre · Automática e instrumentación · Los embedded systems en Cataluña: retos y oportunidades

abril · maig · juny 2015

22 febrer · Cadena Ser Hora 14 Catalunya – Societat El Col·legi d’Enginyers Industrials alerta que els nous accessos ferroviaris del port de Barcelona es quedaran petits en poc temps. Declaracions de Josep Maria Rovira.

23 febrer · Cadena Ser Hoy por Hoy – Societat El Col·legi d’Enginyers Industrials alerta que els nous accessos ferroviaris del port de Barcelona són insuficients perquè ADIF no pot fer obres en terrenys que no són de l’Estat. Declaracions de Josep Maria Rovira.

5 desembre · Manresainfo.cat · Avinent recull el XXXV Premi Guillem Catà

disposiciones en el sector eléctrico

6 desembre · Elsetmanari.cat · Lliuren el Premi Guillem Catà a l’empresa Avinent Implant Systems 6 desembre · Regió 7 · Avinent recull el 35è Premi Guillem Catà dels enginyers 2 gener · Información del Envase y Embalaje · Retos del sector del packaging en el marco de una economía circular 22 gener · Regió 7 · Gest! I els enginyers industrials s’alien per oferir serveis als col·legiats del sector 2 febrer · Presspeople · Propuesta de RD por el que se modifican distintas

3 febrer · iAGUA - La web del sector del agua · Aqualogy y el Colegio de Ingenieros Industriales de Cataluña firman un acuerdo de colaboración 16 febrer · Blog de La Salle Technova Barcelona · Ja us podeu inscriure al concurs dels premis creativitat 2015 20 febrer · Energía Diario · REE destaca el “paso importante” de la nueva interconexión para el mercado europeo de la energía 20 febrer · Cadena Ser · Satisfacció per la reactivació del quart cinturó 20 febrer · Cadena Ser · Més val un

PROJECTE 3.0

22 novembre · El Punt Avui (Girona) · Conveni entre la fundació de la UDG i el Col·legi d’Enginyers 23 novembre · Diari de Girona · LA UDG i el Col·legi d’Enginyers firmen un acord de col·laboració 29 novembre · El Punt Avui · Menys patents però de més qualitat 2 desembre · La mañana diari de ponent · Sopar de germanor del Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya a Lleida

2 desembre · Segre · Sopar dels Enginyers Industrials de Lleida, amb nous col·legiats

8 gener · L’Esportiu · Des del 2009 el petroli no baixava dels 50 dòlars

6 desembre · Regió 7 · Avinent recull el 35è Premi Guillem Catà dels enginyers

11 gener · Diari de Tarragona · La reducción de los peajes no beneficiará a la química de TGN

21 desembre · La Vanguardia · Els semàfors 21 desembre · La Vanguardia · Jordi Guix i Jordi Renom, degà i president dels enginyers industrials, l’art de fer fàcil el que és difícil 8 gener · El Punt Avui ·El petroli baixa dels 50 dòlars per primer cop des de 2009

1 febrer · SIC Seguridad en Informàtica y Telecomunicaciones · Isaca Barcelona y AQPE colaboraron en la cualificación de profesionales 21 febrer · Diari de Girona · El Col·legi d’Enginyers celebra la interconnexió entre Espanya i França

desdoblament parcial que res a la línia de Vic

Ingenieros celebra la interconexión entre España y Francia

20 febrer · El confidencial · Colegio de Ingenieros celebra la interconexión eléctrica entre España y Francia

20 febrer · Diario Vasco · Colegio de Ingenieros celebra la interconexión entre España y Francia

20 febrer · Finanzas.com · Colegio de Ingenieros celebra la interconexión entre España y Francia

20 febrer · Radio Intereconomía · Colegio de Ingenieros celebra la interconexión entre España y Francia

20 febrer · La Rioja · Colegio de Ingenieros celebra la interconexión entre España y Francia

20 febrer · El Día · Colegio de Ingenieros celebra la interconexión entre España y Francia

20 febrer · La Voz Digital · Colegio de Ingenieros celebra la interconexión entre España y Francia

20 febrer · Diario Sur · Colegio de Ingenieros celebra la interconexión entre España y Francia

20 febrer · El Diario Montañés · Colegio de Ingenieros celebra la interconexión entre España y Francia

20 febrer · Las Provincias · Colegio de Ingenieros celebra la interconexión entre España y Francia

20 febrer · El Correo Digital · Colegio de

20 febrer · Expansion.com · Colegio de

Fulls dels Enginyers

REPORTATGE

La revolució de la

INDÚSTRIA 4.0 TEXT: Júlia Bestard · FOTO: Arxiu

A la segona meitat del segle XVIII, la humanitat va canviar per sempre amb la màquina de vapor. Durant el segle XIX es va estendre l’ús de l’electricitat als àmbits industrial i domèstic. I al XX els mecanismes electrònics informatitzats van permetre controlar processos industrials. Ara, ben entrats al segle XXI, apareixen els sistemes ciberfísics, que uneixen tecnologies com l’Internet de les coses, el big data i el cloud computing per marcar un nou punt d’inflexió en l’àmbit de les enginyeries.

abril · maig · juny 2015

SOM ENGINYERS

l terme més reconegut d’aquesta quarta revolució industrial és el d’indústria 4.0, concepte promogut pel govern i la indústria alemanys, que correspon a una nova manera d’organitzar els processos de producció i a una assignació més eficaç dels recursos. Ens intel·ligents en què tots els processos estan connectats i interactuen entre si. En aquesta realitat on el món real i el virtual convergeixen cada cop més, les claus de la producció industrial impliquen la integració des del primer moment dels clients i col·laboradors i proveïdors en el procés de disseny i creació, i la vinculació entre producció i serveis d’alta qualitat. Això suposa nous desafiaments, entre els

quals destaquen el desenvolupament de sistemes d’emmagatzematge i anàlisi de dades, la incorporació de sensors i electrònica a la cadena de producció, la convivència home-màquina i la disponibilitat d’informació enriquida per a una millor i més encertada presa de decisions. El col·legiat Joan Guasch, director de l’Àrea de Programes Públicoprivats de la Fundació ASCAMM, explica que a Catalunya hi ha diverses experiències d’indústria 4.0: “El primer a parlar-ne va ser el Centre de Recerca Alemany d’Intel·ligència Artificial (DFKI), que va saber englobar diversos elements sota aquest concepte”, recorda. A casa nostra, hi ha experiències prou reeixides. Les iniciatives següents són alguns dels exemples cada vegada més nombrosos que es podrien trobar. i

Indústria 4.0, concepte promogut pel govern i la indústria alemanys, que correspon a una nova manera d’organitzar els processos de producció i a una assignació més eficaç dels recursos

Fulls dels Enginyers

REPORTATGE

MICO24 Effitronix, empresa ubicada a Tona, és la responsable de MICO24, un nou sistema de monitoratge i control a temps real basat en el “manteniment predictiu”: avisar de possibles avaries abans que aquestes es produeixin. De moment s’està utilitzant en diverses empreses de Catalunya i una d’Istanbul que, en paraules del director, Lluís Verdaguer, han aplicat el “canvi de xip, de mentalitat”, que implica confiar que serà una màquina qui informarà de qualsevol incidència i, per tant, no cal supervisar-ho tot personalment. El sistema utilitza el codi de colors d’un semàfor i envia un correu electrònic o sms en el cas que es detecti una avaria que necessiti una intervenció. El control de les plantes, a més, es realitza de manera centralitzada des d’un PC o terminal mòbil, de manera que qualsevol responsable de manteniment pot saber en tot moment els problemes que hi pot haver, per exemple, en una bomba hidràulica o un ventilador de refrigeració. Això, explica Verdaguer, ha reduït en un 100% les aturades imprevistes a les plantes on està aplicat, i també ha suposat una reducció dels costos de manteniment i del consum energètic. www.effitronix.com/mico

CORE3D La firma Avinent ha desenvolupat, basant-se en tecnologies digitals, un sistema de producció d’implants i pròtesis dentals personalitzades. La seva divisió CAD-CAM forma part de l’aliança tecnològica amb el grup internacional CORE3D, que abasteix totes les fases de l’elaboració de pròtesis a l’era digital: escanejar digitalment, dissenyar i fresar amb noves tecnologies i materials. Això implica passar de la confecció artesanal de pròtesis a un procés avantguardista i ràpid, que ofereix la fabricació d’estructures personalitzades amb una àmplia gamma de materials i amb un termini d’entrega molt més ràpid. www.avinent.com

abril · maig · juny 2015

SOM ENGINYERS

Des-MOLD Té com a objectiu el desenvolupament d’una nova generació de sistemes basats en el coneixement i que utilitzen tècniques d’intel·ligència artificial per a l’optimització del procés d’injecció de plàstics en la fase de disseny. Des-MOLD utilitza com a fonts principals de coneixement l’experiència empírica de la indústria d’injecció de termoplàstics i les dades de simulació del procés d’injecció, que connecten el món de la simulació numèrica tradicional amb l’expertesa de la persona que s’ha passat tota la vida fent una especialitat. Així s’aconsegueix que “el know-how de l’operari sigui assequible per a tota l’empresa”, aclareix Liceth M. Rebolledo, coordinadora del projecte des de la Fundació ASCAMM. Des-MOLD es troba ara a la darrera fase, amb la implementació en dues empreses dedicades al calçat i l’automoció. Entre els avantatges que comporta, destaquen una reducció d’almenys un 25% en el temps total del procés d’injecció i la disminució del consum energètic, els costos i la producció de deixalles, gràcies al fet que es reduirà significativament la fabricació de parts defectuoses. desmold.eu

FLEXICAST Es tracta d’un projecte europeu destinat a dotar d’intel·ligència artificial el procés de fosa tradicional. L’objectiu és generar una nova tecnologia que integri les diferents fases que integren el procés de fosa en una única cel·la de producció, la qual cosa permetria a les grans plantes fonedores estalviar fins al 30% d’energia per quilo de ferro net. La tecnologia proposada serà aplicable no només a les noves línies de fosa, sinó també a les instal·lacions ja existents. El projecte està coordinat pel grup d’investigació LABSON de la UPC i l’empresa catalana Fundiciones de Roda. flexicast-euproject.com

OPTICIAN2020 Optician2020 és un projecte europeu que pretén demostrar que la fabricació d’ulleres personalitzades pot ser un negoci de proximitat, rendible, sostenible i a la moda. Per això treballa en el desenvolupament de noves tecnologies de fabricació que permetin la producció flexible i sota demanda d’ulleres personalitzades. Primer es digitalitza la morfologia de cada client a l’òptica, en uns quants segons i mitjançant un escàner de sobretaula. Després s’hi afegeix el fitxer digital amb el disseny de la ullera i es modifica en funció de les preferències estètiques del client. El resultat: un producte únic, adaptat a les necessitats i desitjos de cada individu. Cada ullera s’ha de fabricar de manera individual, i aquí és on entra en joc el concepte d’indústria 4.0: quan arriba una ordre de fabricació, el software desenvolupat pel consorci responsable d’Optician2020 analitza la situació de totes les màquines i decideix a on enviar la comanda en funció de diversos paràmetres: la proximitat al punt de venda, el volum de feina de cada aparell... Així s’aconsegueix la màxima eficiència. “Tot es fa a través del núvol i en un temps màxim d’una setmana”, explica Joan Guasch, coordinador del projecte. Països com Bèlgica i Suïssa es compten entre els que, de moment, n’han proporcionat una millor acollida. www.optician2020.eu

Fulls dels Enginyers

OPINIÓ

La MAT França-Espanya: una història inacabable

a història comença amb l’intent de construir una nova interconnexió elèctrica de 400 kV entre França i Espanya, entre les subestacions de Cazaril i Andorra (Terol). Espanya va començar el desplegament del traçat amb la col·locació de pilones entre Andorra i Montsó, sense cap utilitat, perquè un bon dia el Govern de França nomena una ministra de Medi Ambient que declara la cadena central dels Pirineus com a Parc Nacional. I ara, tornem a començar de nou. Tenint en compte la manca de capacitat d’alimentació de la zona de les comarques de Girona, sorgeix el projecte de la MAT Sentmenat-Bescanó per garantir els subministraments de la zona de gironina amb la incògnita de com travessar els Pirineus entre Bescanó i la subestació francesa de Baixa. La dura oposició del territori provoca l’acord del governs del dos països per encomanar al comissari de la Unió Europea Mario Monti un informe sobre la solució tecnífica. Monti va recomanar que per al tram internacional de 72 km entre Santa Llogaia i Baixas s’adoptés una línia amb corrent continu soterrada que inclou un túnel de 8,5 km amb un cost d’uns 700 milions d’euros (deu vegades superior a la solució convencional: aèria de 400 kV). Monti no va entrar en la solució del tram espanyol entre Bescanó i Santa Llogaia de 45 km. El Govern de la Generalitat, com a ens encarregat de la tramitació administrativa, va encarregar al Col·legi Oficial d’Enginyers Industrials de Catalunya (COEIC) un informe sobre la viabilitat tècnica i

abril · maig · juny 2015

econòmica del soterrament del tram Bescanó - Santa Llogaia. L’informe del COEIC va ser determinant per a l’acord final entre el Govern de la Generalitat i el MINER (Ministeri d’Indústria i Energia) per adoptar la solució d’un doble circuit aeri de 400 kV, que enllaçaria amb els trams a 220 kV i 132 kV de línies existents. Aquesta solució va ser finalment acceptada per tots els ajuntaments dels municipis afectats i pel 97% dels propietaris també implicats. L’actual solució inaugurada avui compleix amb els objectius prefixats: assegurar i garantir àmpliament el subministrament tant de les comarques de Girona com de l’AVE en el tram Barcelona-Figueres, i ampliar la capacitat d’interconnexió entre Franca i Espanya de 1.400 (3%) a 1.800 (6%), lluny encara de l’objectiu del mínim recomanat per la Unió Europea (10% de la màxima demanda en punta). El COEIC considera positiva la finalització de la interconnexió i de la solució que acaba amb el dèficit de capacitat i garanteix el subministrament de les comarques de Girona, però considera que el preu que finalment pagaran els consumidors per l’enorme sobrecost de la solució adoptada és molt discutible sobretot perquè el servei que aporta una línia MAT en corrent continu és molt inferior al que hauria aportat una línia aèria de 400 kV. Però la història no acaba aquí. Ara el MINER anuncia un projecte de nova interconnexió submarina per la badia de Biscaia amb un cost proper a 2.000 milions d’euros. Aquest país no té remei: tot apunta que a l’Estat espanyol l’energia elèctrica pot arribar a ser la més cara de la Unió Europea.i

Antoni Tahull Enginyer industrial col·legiat núm. 1847 Contacte *plata25@ono.com

Els Fons d’inversió i Plans de pensions del Grup Caixa d’Enginyers assoleixen un

nou rècord d’estrelles en la qualificació Morningstar L’agència de ràting Morningstar és una font d’informació exhaustiva reconeguda i és líder en subministrament d’anàlisis independents per a la inversió. Opera a 27 països i actualment ofereix dades sobre aproximadament 500.000 ofertes d’inversió.

Pla de pensions

CE Global Sustainability ISR

Fons d’inversió

Fonengin ISR

Caixa d’Enginyers ofereix alternatives d’Inversió Socialment Responsable, que incorporen criteris mediambientals, socials i de governança en la seva política d’inversió, com: Fonengin ISR, FI (Fons d’inversió) CE Global Sustainability ISR, PP (Pla de pensions) Estrelles Morningstar a 5 anys a 28/02/2015.

Si vol més informació vingui a qualsevol de les nostres oficines, a www.caixa-enginyers.com hi trobarà la xarxa completa. També pot trucar a la nostra , al 902 300 321 (933 102 626), de dilluns a divendres de 8 a 22 h i dissabtes de 8 a 15 h; serà un plaer atendre’l!

Tots els Fons d’inversió de Caixa d’Enginyers tenen com a entitat gestora Caixa Enginyers Gestió, SGIIC, SAU, com a societat dipositària Caixa d’Enginyers, S. Coop. de Crèdit, i estan registrats a la CNMV. Els fons d’inversió no són dipòsits i comporten risc d’inversió, inclosa la possibilitat que, en períodes concrets de càlcul, es produeixin minusvàlues. Aquest document no és el fullet informatiu i no constitueix una oferta de compra o venda de participacions. Pot consultar el fullet informatiu i el document amb les Dades Fonamentals per a l’Inversor registrat a la CNMV a qualsevol oficina de Caixa d’Enginyers, o bé connectant-se a www.caixa-enginyers.com o www.cnmv.es. Tots els Plans de Pensions de Caixa d’Enginyers tenen com a Entitat Gestora: Caixa Enginyers Vida, SAU; com a Entitat Dipositària: Caixa d’Enginyers, SCC; com a Entitat Promotora: Caixa d’Enginyers, SCC; i com a Auditor: Deloitte, SL. Les rendibilitats passades no impliquen rendibilitats futures. Copyright © 2014 Morningstar. Tots els drets reservats. La informació, dades i opinions expressades aquí són propietat de Morningstar i/o dels seus proveïdors de continguts i no tenen la intenció d'assessorar sobre inversions ni recomanar la compra o venda de cap valor. No es garanteix que siguin exactes, completes o oportunes. Ni Morningstar ni els seus proveïdors de continguts són responsables dels danys o les pèrdues derivats de qualsevol ús que es faci d'aquest premi, qualificació, informes de qualificació o de la informació que continguin.

Membre d’

REPORTATGE

Estudiar Enginyeria Industrial, avui TEXT: Yolanda Viñals · FOTO: Isabel Marquès

Tres estudiants del Grau en Tecnologies Industrials ens expliquen la seva experiència d’estudiar Enginyeria Industrial després de la reforma educativa.

’

Espai Europeu d’Educació Superior (EEES) ha propiciat una reorganització de les titulacions dels enginyers industrials, i des del curs acadèmic 20102011 tots els alumnes que volen ser enginyer i enginyera industrial han d’estudiar el Grau en Tecnologies Industrials i posteriorment el Màster en Enginyeria Industrial. El procés de Bolonya estableix un període d’adaptació que s’estén fins a l’any 2017, data en què la titulació d’Enginyeria Industrial de cinc anys es transformarà definitivament en un grau de quatre anys i un màster de dos anys amb l’objectiu d’equiparar-se a la titulació d’altres països europeus i que les escoles d’Enginyeria Industrial de Catalunya arribin a l’excel·lència. Mauricio Alva, Paula Negre i Núria Brossa van decidir enfocar la seva carrera professional cap a l’enginyeria industrial i després de cursar el Grau en Tecnologies Industrials ens expliquen la seva experiència. “En un començament no tenia gens clar què volia fer”, explica Mauricio Alva, un estudiant del Grau en Tecnologies Industrials de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Industrial de Barcelona (ETSEIB) que actualment està cursant el Màster en Tecnologies Indus-

abril · maig · juny 2015

trials. “Em vaig decantar per l’enginyeria perquè m’agradaven molt les assignatures de matemàtiques i la física, i en aquesta carrera veia un bon camí per poder aplicar-les”, assegura el Mauricio. L’ampli ventall de camps que tracten aquests estudis i la polivalència que s’adquireix, així com l’amplitud de sortides laborals, van ser els punts que el van dur a prendre la decisió d’estudiar el Grau en Tecnologies Industrials. “Vaig decidir fer el Grau perquè sempre m’ha interessat la tecnologia i he tingut curiositat per entendre el funcionament de tot allò que ens envolta”, explica Paula Negre, estudiant del Màster en Enginyeria Industrial a la Universitat de Girona (UdG). Tant el Mauricio, la Paula com la Núria Brossa coincideixen en el fet que un dels factors que els van fer decidir-se a emprendre aquests estudis va ser la seva afinitat amb la tecnologia, la física i les matemàtiques. “Aquest Grau era el més general i el que tenia una mica de totes les assignatures i força sortides laborals”, afegeix Núria Brossa, estudiant d’últim any del Grau en Tecnologies Industrials a l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Industrial i Aeronàutica de Terrassa (ETSEIAT). L’equilibri entre la teoria i la pràctica “Al començament, vaig trobar que hi havia un excés teòric important i poca aplicació real, i això em va desmotivar una mica, però

SOM ENGINYERS

Paula Negre Grau en Tecnologies Industrials i estudiant del Màster en Enginyeria Industrial a la UdG. Sòcia escolar

a mesura que avançava vaig poder comprovar que una bona part de les bases teòriques que vam adquirir eren necessàries per poder tractar altres assignatures específiques posteriors”, assegura el Mauricio, que ens explica que la seva promoció va patir l’adaptació a Bolonya i algunes assignatures se’n van ressentir i no va poder captar-ne tot el seu potencial. La quantitat de coneixements de diferents àmbits de l’enginyera i l’amplitud de sortides laborals són dos factors molt atractius per als estudiants, però poden generar alguns dubtes sobre la seva efectivitat. “Considero que el Grau m’ha donat habilitats i eines per en-

tendre els problemes que sorgeixen en l’entorn industrial”, diu la Paula, que assegura que gràcies al caràcter generalista d’aquesta formació té una visió més global de la situació tot i que admet que és més complicat aprofundir en determinats sectors. La Núria forma part de la primera generació que va cursar el Grau en Tecnologies Industrials. “Inicialment creia que seria completament diferent a la tradicional Enginyeria Industrial, però al llarg dels cursos he vist que simplement és una reducció del que era abans i que complementes amb el màster”, afegeix. I continua: “Crec que falten assignatures en què es puguin tractar temes més reals, tan-

“Voldria començar la meva carrera —probablement a l’estranger— en l’àmbit de les tecnologies de fabricació i gestió de la producció”

Fulls dels Enginyers

REPORTATGE

Mauricio Alva Grau en Tecnologies Industrials i estudiant del Màster en Enginyeria Industrial a l’ETSEIB. Soci escolar

gibles, o es pugui visitar més empreses, però també crec que és una bona formació que recompensa tot l’esforç invertit”. El màster, un complement necessari La carrera està enfocada a cursar els quatre anys del Grau i els dos anys del Màster. “Ara estic cursant el Màster i tractem assignatures de motors i màquines força interessants i que crec que són vitals per als futurs enginyers. A més, les atribucions professionals d’enginyer industrial són atorgades amb el Màster, i tot i no ser indispensables trobo que són un bon punt a favor dels que continuem amb el Màster”, explica el Mauricio. “En el Màster en Enginyeria Industrial ens

abril · maig · juny 2015

preparen molt més per poder afrontar el món laboral”, assegura la Núria. Aquesta formació superior està pensada per donar les atribucions de l’antiga carrera d’Enginyeria Industrial de manera que, tal com comenta la Paula, amb el Grau no s’aconsegueix formar els estudiants amb el mateix nivell que els antics enginyers industrials, i cal cursar el Màster. “Ara bé, com que es tracta d’un Grau tan ampli que toca tants camps diferents, si un estudiant s’adona que vol encaminar la seva carrera cap algun àmbit en concret potser no té sentit continuar amb el Màster d’Enginyeria Industrial, sinó que haurà de buscar algun que s’adapti als seus interessos”, reflexiona el Mauricio.

“Les atribucions professionals d’enginyer industrial són atorgades amb el Màster i, tot i no ser indispensables, trobo que són un bon punt a favor dels que continuem amb el Màster”

SOM ENGINYERS

Núria Brossa Estudiant de Grau en Tecnologies industrials. Quan el finalitzi, cursarà el Màster en Enginyeria Industrial a l’ETSEIAT. Sòcia escolar

Plans de futur “M’agradaria poder acabar dedicant-me a la logística, tant de processos industrials com de magatzems; voldria començar a adquirir experiència real i poder aplicar els coneixements teòrics adquirits”, confessa el Mauricio. Les seves expectatives a curt termini inclouen fer un doble màster en logística en una universitat estrangera. Són molts els estudiants que busquen créixer professionalment, però durant el camí es plantegen estades a l’estranger realitzant pràctiques a empreses que els permeten assolir competències lingüístiques, experiència laboral i personal, com en el cas del Mauricio. “Actualment, les meves perspectives de fu-

tur immediat són acabar els estudis de màster el curs que ve”, afirma la Paula. A partir d’aquí, voldria començar la seva carrera en l’àmbit de les tecnologies de fabricació i la gestió de la producció, probablement a l’estranger. D’altres, com la Núria, es troben a punt d’acabar el Grau i encara estan indecisos a l’hora de decidir el proper pas. “Encara no estic del tot segura a quin sector m’agradaria dedicar-me, però el que sí que sé és que m’agradaria que fos en una empresa que treballés internacionalment per aprendre d’altres països”, explica. Si tot va bé, espera acabar totes les assignatures aquest mes de juny per concentrar-se en el treball de final de grau i poder accedir a unes pràctiques en una empresa. i

“A dia d’avui estic acabant el grau i sé que no em vaig equivocar amb la meva decisió”

Fulls dels Enginyers

OPINIÓ

Una manera diferent d’entendre les inversions Caixa Enginyers Gestió: valor, preservació de capital i sostenibilitat

es de la fundació de Caixa Enginyers Gestió cap a l’any 2001, molts esdeveniments han sacsejat els mercats de capitals: des de la bombolla puntcom a inicis de segle fins a la crisi de l’euro el 2011, passant per la gran crisi financera el 2008. Amb tot, la gestora de fons del Grup Caixa d’Enginyers gestiona en l’actualitat més de 750 milions d’euros entre fons d’inversió i de pensions i millora dia a dia els estàndards de qualitat mesurats a través del reconeixement de la indústria. Fruit del nostre particular ADN, la filosofia d’inversió de Caixa Enginyers Gestió rau en una gestió de les inversions amb un horitzó a llarg termini i amb un enfocament cap a la preservació de capital. Els pilars d’aquesta filosofia parteixen de la premissa que els preus dels actius financers els determinen els fonamentals econòmics en el llarg termini i, conseqüentment, els mercats financers disten de ser completament eficients. La recerca d’ineficiència entre preu i valor dels actius és on radica la nostra raó de ser. El nostre procés d’inversió es basa en una combinació entre l’anàlisi macroeconòmica, en què es determina el posicionament estratègic a través de l’establiment d’unes previsions econòmiques, i l’anàlisi microeconòmica, per determinar la distribució dels actius i la construcció de carteres. L’anàlisi fonamental de les companyies resulta especialment rellevant per al procés. El pilar fonamental del nostre treball és l’anàlisi dels estats comptables, en què realment es determina la posició financera i estratègica

abril · maig · juny 2015

d’una companyia, i té com a objectiu identificar negocis de qualitat elevada que siguin capaços de mantenir els seus avantatges competitius en el llarg termini i de poder fer front als seus passius de manera sostenible. És en aquest punt on conflueix l’essència de Caixa Enginyers Gestió: valor, preservació de capital i sostenibilitat. Capitalitzant les habilitats analítiques, les nostres decisions d’inversió compten amb un grau de convicció elevat i fomenten una gestió activa i sense restriccions amb l’objectiu d’oferir el valor més alt als nostres partícips. Tot això mantenint un rigor, un control i una disciplina elevats per tractar de minimitzar els riscos associats i maximitzar el binomi entre rendibilitat i risc. Com a factor diferencial de la indústria, a Caixa Enginyers Gestió s’aposta per una gestió responsable de les inversions. En aquest sentit, s’introdueixen criteris ESG (mediambientals, socials i de bon govern corporatiu, en les seves sigles en anglès) en la identificació d’oportunitats d’inversió que complementin l’anàlisi financera tradicional. Creiem fermament que la inclusió de factors qualitatius (ESG) en l’anàlisi mitiga els riscos en el llarg termini i s’obtenen millors rendibilitats ajustades per risc. Com a mostra d’aquest compromís amb la sostenibilitat, des del 2014 Caixa Enginyers Gestió està adherida als Principis per a la Inversió Responsable (UNPRI) i compta amb un dels vehicles de referència en la indústria, el Fonengin ISR. Per tot això, estem convençuts que el model propi de Caixa Enginyers Gestió garanteix un excel·lent posicionament per continuar oferint valor afegit a tots els nostres partícips, amb independència dels esdeveniments financers futurs. i

dídac pérez Director d’Inversions de Caixa d’Enginyers Gestió

SOM ENGINYERS

REPORTATGE

TEXT: Manel Gastó · FOTO: Isabel Marquès

Treballant per prestigiar la professsió Juan Fernández-Goula, amb quasi vint anys de dedicació al sector, està al capdavant de la Subcomissió de Pèrits Judicials, una de les quatre que forma part de la Comissió d’Acció Professional i que actualment està formada per una vintena de col·legiats que es reuneixen cada dos mesos.

JUAN FERNÁNDEZ-GOUXXXX LA PFAFF Enginyer Enginyer industrial industrial col·legiat núm. núm. 6787 xxx col·legiat

na de les tasques a què més esforços dedica aquest grup és prestigiar la professió. Els honoraris que marca l’Administració de justícia quan els encarrega un informe de justícia gratuïta no valoren adequadament la preparació i l’esforç que requereix un bon informe pericial. “No hem d’oblidar que els pèrits posem els ulls tècnics al jutge perquè pugui formar-se un criteri sobre un tema que possiblement desconeix per complet”, explica Fernández-Goula. Aquesta capacitat no s’adquireix d’avui per demà i requereix expertesa, una característica que segons els pèrits col·legiats no sempre tenen les persones que es dediquen a aquesta professió. “No es tracta només d’intrusisme d’altres professions; a vegades dintre de la pròpia enginyeria hi ha qui es creu capacitat per fer un informe pericial tot i no tenir cap experiència prèvia”, es queixa el president de la Subcomissió. El pèrit ideal és aquell que sap integrar les cinc ces de l’ofici: coherència, claredat, certitud, concreció i consistència. I això, per Fernández-Goula, requereix temps i no està a l’abast de totes les persones que signen informes. Un altre dels elements amb què treballen és promocionar la figura de l’enginyer industrial pèrit, ja que consideren que és el professional amb la màxima transversalitat per afrontar processos pericials de qualsevol àmbit. “Històricament els enginyers no ens hem hagut de vendre, perquè sempre hem estat vinculats a indústries o empreses de tota mena. Però ara és diferent i cal sortir al carrer per explicar què sabem fer i com ho fem”, diu. Per això iniciaran un seguit de contactes amb altres col·legis professionals, com ara el d’advocats, i els explicaran la cartera de serveis que poden oferir els pèrits col·legiats. No podem oblidar que la Justícia, tot i que dugui els ulls embenats, cal que tingui bona vista. i

abril · maig · juny 2015

SERGI ARMENGOL GALLEMÍ XXXX Enginyer industrial Enginyer industrial col·legiat núm. 12365 col·legiat núm. xxx

SOM ENGINYERS

CARLOS DÍAZ GASA Enginyer industrial col·legiat núm. 7848

JOSEP M. NADAL BADAL Enginyer industrial col·legiat núm. 8441

FRANCESC BUYOLO FREITAS Enginyer industrial col·legiat núm. 12108

JESÚS BARÓ PANIZO Enginyer industrial col·legiat núm. 7134

RUBÉN TORRAS ORTIZ Enginyer industrial col·legiat núm. 10504

JAVIER VALLS PLANELLS Enginyer industrial col·legiat núm. 1915

JOSEP BRUGUERA ARNES Enginyer industrial col·legiat núm. 14687

MANUEL AMANDO SOLER MANUEL Enginyer industrial col·legiat núm. 3256 ÁLEX MUÑOZ SAYALERO Enginyer industrial col·legiat núm. 14074

Fulls dels Enginyers

REPORTATGE

Vint anys al servei de la prevenció de riscos

XAVIER PRIÓ Enginyer industrial col·legiat núm. 7879

CAR Eng col

TEXT: Manel Gastó FOTO: Isabel Marquès

Al voltant d’una taula amb amics i companys poden sorgir grans idees. Un entorn distès convida a la reflexió pausada, a l’intercanvi d’experiències i a l’aprenentatge. Per això, la Subcomissió de Riscos Laborals és, a més d’un grup de treball, una trobada d’amics. Si més no, així ho ha viscut el seu president, Jordi Rabassó, des que es va crear, ara fa vint anys, amb l’arribada de la Llei de prevenció de riscos.

n total, són una quarantena de persones de diversos perfils i titulacions universitàries, ja que la Subcomissió està oberta a tots els professionals que treballen en aquest camp de la prevenció. L’agenda de la Subcomissió ha anat sempre de la mà dels canvis del sector. “Actualment, la professió viu un moment de força estabilitat i, per tant, no tenim molta activitat des del punt de vista formatiu ni de tallers; ara bé, no deixem de trobar-nos per intercanviar notícies i experiències”, explica Rabassó. Organitzem reunions amb professionals del sector, una de les propostes de la Subcomissió que més interès desperta. Es tracta de tertúlies amb alts representants de l’Administració, inspectors de treball o juristes que exposen els seus punts de vista des d’un entorn informal. “És una oportunitat de conèixer de primera mà l’opinió de persones rellevants per a tot aquell que treballa en prevenció de riscos”, conclou. Ara també estan implicats en una iniciativa del Col·legi per estudiar l’accidentalitat en el trànsit i la incidència que té en el mercat laboral. Juntament amb altres comissions, estan elaborant unes recomanacions per a l’Administració, les empreses i els treballadors. Avui en dia, en un 40% de les morts per accident de treball hi ha un vehicle involucrat. També treballen en la creació d’un clúster de coneixement entorn de la prevenció de riscos. Es tracta d’aprofitar l’experiència de la quarantena de professionals que constitueixen la Subcomissió i posar-la a disposició de qui pugui necessitar-la. Un concepte senzill i amb vocació de servei. i

abril · maig · juny 2015

RAMON TORRA Enginyer industrial col·legiat núm. 2173

LAURA CASTELL Enginyera industrial col·legiada núm. 14634

SOM ENGINYERS

RLES BRUGADA ginyer industrial l·legiat núm. OI-17885

ROGER FÀBREGAS Enginyer industrial col·legiat núm. 12658

VALENTÍ AMBRÓS Enginyer industrial col·legiat núm. 5464

JORDI RABASSÓ Enginyer industrial col·legiat núm. 3982 RAFAEL OLIVARES Enginyer industrial col·legiat núm. 5784

ERNEST CAMPOS Enginyer tècnic industrial

JOSEP Mª NADAL Enginyer industrial col·legiat núm. 8441

Fulls dels Enginyers

EMPRESA ADHERIDA

TEXT: Montse P. Creus · FOTO: Isabel Marquès

José Combalía corona refrescos i cerveses Sant Feliu de Buixalleu, a la falda del Montseny, acull l’única fàbrica de taps corona que existeix a Catalunya. Amb una producció diària de 20 milions d’unitats, la quarta generació de la família Combalía es dedica, amb precisió mil·limètrica i utilitzant la tecnologia més avançada, a l’elaboració de les xapes de llauna que precinten refrescos i cerveses.

na quinzena de treballadors vestits de blanc es mouen amb precisió per la planta entre premses, enlinadores i palets plens a vessar de taps corona. És el torn de tarda. En total, la fàbrica dóna feina a quaranta persones. Tot i l’estrèpit de milions de taps metàl·lics sortint de les màquines, ells fan la feina sense immutar-se. Porten les orelles protegides, aïllades. És l’activitat diària en aquesta empresa familiar fundada l’any 1923. Segons Josep M. Planas, gerent i besnét del fundador: “La nostra fàbrica és la més important en l’àmbit espanyol en volum de facturació i en actualització de maquinària, i l’única de capital propi. L’altra fàbrica de taps corona està a Madrid però és propietat d’un grup polonès”. El tap corona el va inventar William Painter l’any 1892 als Estats Units, però no es va comercialitzar arreu del món fins al 1911. Mentre l’inventor d’origen irlandès revolucionava la indústria del segellat d’ampolles de vidre, un jove anomenat José Combalía i Guasch treballava a Esmaltería Española a Barcelona i estiuejava a l’Empordà. L’any 1923, uns amics

abril · maig · juny 2015

empresaris amb negocis a Amèrica li van parlar dels moderns taps corona i José va decidir obrir la seva pròpia empresa. El negoci va fer fortuna i, noranta anys més tard, continua produint a bon ritme. L’actual gerent explica que “la supervivència del tap corona es deu al fet que és l’únic que garanteix la total estanquitat i inviolabilitat del producte”. I matisa: “S’han fet tota mena de proves, però res no l’ha superat”. Segons Planas, només hi ha unes trenta fàbriques d’aquestes característiques al món: “El tap corona és un producte amb un marge de benefici molt ajustat, poc atractiu per als inversors. Dedicar-s’hi suposa reinvertir la majoria dels guanys a renovar-se per mantenir la competitivitat. És més una feina que un negoci, i això explica que la majoria de la trentena de fabricants que hi ha siguin empreses familiars”. Tot i que fabricar taps sembla una cosa aparentment senzilla, el procés productiu és complex i està molt tecnificat. El director industrial de José Combalía, l’enginyer industrial Xavier Borque, explica el procediment de treball que segueixen: “El nostre procés comença a partir de la llauna d’acer amb baix contingut en carboni que prèviament s’ha litografiat mitjançant línies òfset amb el logotip del client. El pas

José Combalía produeix uns 4.500 milions de taps corona a l’any. Si els poséssim un darrere l’altre, podríem envoltar el planeta Terra tres vegades

SOM ENGINYERS

JOSEP M. PLANAS Gerent

XAVIER BORQUE Director Industrial Enginyer industrial col·legiat núm. 10454

CONTACTE José Combalía, S.A. Polígon Industrial SKOL Ctra. C-35, km 65 17451 Sant Feliu de Buixalleu Girona (972 871 488 7972 871 922 *combalia@josecombalia.com www.josecombalia.com

següent és la formació del tap corona en premses de doble efecte i que fan uns 290.000 taps/hora, en les quals es controla per SPC l’adequació de mides”. Un cop el tap de llauna està perfectament emmotllat, cal acabar-lo amb la junta plàstica a la part interior. Segons Borque, “l’enlinadora és la peça de tecnologia més avançada del procés de fabricació”. I continua: “Està preparada per formar la junta en 5.000 taps per minut, a raó de més de 83 unitats per segon. La matèria primera arriba en forma de gransa, i en un temps rècord es fon, s’extrudeix, es dosifica amb precisió i mitjançant un pun-

xó refrigerat es conforma i, gràcies a un procés d’inducció magnètica, s’adhereix al tap de llauna”. Tota la producció de José Combalía està controlada a través d’un sistema de visió artificial per ordinador que “assegura la qualitat del producte amb precisió centesimal”, apunta Borque. Tot i que externament siguin iguals, hi ha molts tipus diferents de tap corona en funció de la utilitat a què es destinen. Les mesures estan definides per la norma DIN 6099, que assegura la universalitat del sistema i indica com han de ser els vint-i-un plecs del tap. i

Fulls dels Enginyers

REPORTATGE

TEXT: Anna Carrió · FOTO: Arxiu

L’edifici ARAG, el primer certificat DGNB a Espanya

L’edifici de l’empresa ARAG a Barcelona va ser el primer edifici certificat amb el segell DGNB a Espanya, un segell que avalua la sostenibilitat dels edificis tant en l’àmbit nacional com internacional.

l segell DGNB està consolidat sobretot a Alemanya i als països del nord d’Europa, com Dinamarca, Àustria o Suïssa”, explica Vicenç Puigdelloses, auditor DGNB i enginyer industrial, que va certificar l’edifici juntament amb Víctor Barnes. “Actualment s’està fent una expansió internacional per implantar-se a països emergents com la Xina, Rússia, l’Índia i el Brasil”, afegeix. El Consell Verd Alemany de Construcció Sostenible DGNB (Deutsche Gesellschaft für Nachhaltiges Bauen e.V.), una organització sense ànim de lucre fundada l’any 2007 per empreses i institucions dels sectors de la construcció i l’immobiliari, va desenvolupar aquesta certificació amb l’objectiu de promoure una construcció econòmicament més eficient, més respectuosa amb el medi ambient i amb la salut dels usuaris. L’any 2011, l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya i el Consell Verd Espanyol (Green Building Council España, GBCE) van subscriure un acord de cooperació general per la promoció de la construcció sostenible tant a Catalunya com a la resta d’Espanya. “La col·laboració de l’AEIC i del GBCE amb el DGNB, que comporta la difusió del segell i la formació de futurs consultors i auditors, fa que cada vegada aquest segell sigui més conegut, ja que com que es basa en normatives europees facilitarà la seva implantació tant a Catalunya com a la resta d’Espanya”, assegura Puigdelloses.

abril · maig · juny 2015

La previsió de creixement del segell DGNB va lligada al creixement de la construcció sostenible. “Cada vegada es valora més construir edificis més eficients energèticament, que contaminin menys i que siguin més confortables per als usuaris i per a la societat”, comenta. Si es compara amb altres segells d’edificis, el DGNB és el més homogeni que existeix, ja que a més de valorar els aspectes ambientals i energètics es concentra a avaluar les àrees ambiental, econòmica, sociocultural i tècnica que fan que l’edifici sigui sostenible en totes elles. Així, avalua l’edifici en el seu cicle de vida complet incloent el Life Cycle Assessment (LCA) i el Life Cycle Cost (LCC). L’edifici de l’empresa ARAG a Barcelona (VOPI4 en va ser la constructora) seguit del centre logístic de l’empresa LIDL a Lorquí (Múrcia) són els únics edificis certificats a Espanya amb aquest segell. L’edifici ARAG es va certificar segons la tipologia New Office and Administrative Buildings NOA 10, que avalua les sis àrees en què es divideix la certificació DGNB: criteris mediambientals, criteris econòmics, criteris socioculturals i funcionals, criteris que avaluen la qualitat tècnica, criteris que avaluen la qualitat del procés i criteris que avaluen la qualitat del lloc. L’impacte sobre l’entorn a través de l’anàlisi de qualitat dels materials, les mesures d’estalvi incorporades, el grau de confort dels usuaris, la prevenció davant del foc o la protecció a la radiació solar són alguns dels punts que s’avaluen. Després de l’estudi, la qualificació global de l’edifici ARAG va ser del 51,2% i va obtenir el certificat DGNB Bronze. i

L’any 2011, l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya i el Consell Verd Espanyol (GBCE) van subscriure un acord de cooperació general per la promoció de la construcció sostenible tant a Catalunya com a la resta d’Espanya

SOM ENGINYERS

Fulls dels Enginyers

EMPRESA ADHERIDA

TEXT: Montse P. Creus · FOTO: Isabel Marquès

Transmetalsa, l’art de l’estructura metàl·lica Les rehabilitacions dels mercats de Sant Antoni a Barcelona i el Central a Tarragona són algunes de les grans obres en què participa aquesta empresa que, des de fa prop de vint anys, aporta qualitat, professionalitat i solvència en la construcció d’estructures metàl·liques. Ara, a més, també fabrica i instal·la cobertes i façanes, així com reblons i accessoris metàl·lics.

ransmetalsa ha aconseguit situar-se entre el grup d’empreses de referència en el sector de les estructures metàl·liques. Entre els seus clients hi ha grans constructores com Sacyr, FCC i Isolux-Corsan. De fet, una de les obres en què participen és la rehabilitació del Mercat de Sant Antoni de Barcelona. En aquest cas, explica el conseller delegat, Lucindo Lázaro: “Hem hagut de simular els antics reblons per aconseguir mantenir l’estètica de l’estructura tan valorada arquitectònicament”. Lázaro, que està al capdavant de Transmetalsa des del 1995, apunta que una altra de les grans construccions que tenen en marxa actualment és la rehabilitació del Mercat Central de Tarragona. En aquest cas, “estem parlant d’unes 800 tones de ferro”, afirma Lázaro. La passarel·la per a vianants de color vermell de Sant Pere de Ribes o els edificis dels quatre centres logístics d’abastament a supermercats de les illes Canàries són altres dels treballs destacats d’aquesta empresa que té la seu a Lliçà

abril · maig · juny 2015

de Vall i una segona nau de producció a les Franqueses del Vallès. El gerent de Transmetalsa és l’enginyer industrial Ricard Neira. Ell és el responsable de la presència de l’empresa a Internet. No és habitual trobar comptes d’una companyia d’aquestes característiques a Twitter, Youtube i Google+. Segons Neira: “Estem convençuts que el futur passa per la xarxa i ens agrada ser-hi presents. De fet, hem rebut peticions de pressupost i d’informació de la nostra feina gràcies a la pàgina web”. I és per aquest motiu que posen atenció a anar explicant, amb imatges, a les xarxes socials els treballs que duen a terme. A Transmetalsa, l’ús de les tecnologies de la informació també s’apliquen en els processos productius. El gerent explica la tecnologia amb què compten: “Disposem d’un programa de modelització d’estructures en 3D que ens ajuda a visualitzar quin serà el resultat de cada un dels projectes. A més, utilitzem un sistema automàtic controlat per ordinador en la fabricació d’algunes peces”. Lázaro i Neira fan èmfasi en els problemes que han patit en els últims anys: “La nostra producció va molt lligada al sector

SOM ENGINYERS

EDUARDO MARTÍNEZ Director de Cobertes

LUCINDO LÁZARO Enginyer tècnic industrial

JOSÉ MINGUILLÓN Director d’Estructures

JORDI VALLDOSERA Director de Façanes

RICARD NEIRA Gerent Llicenciat en Economia Enginyer industrial col·legiat núm. 14017

de la construcció i la feina va caure en picat a partir de l’any 2008. Però ara es comença a notar més moviment. Entren més projectes i demandes de pressupost. Esperem que la recuperació econòmica es confirmi”. Transmetalsa, que factura uns 4 milions d’euros a l’any, ha començat el camí de la internacionalització. Actualment estan construint estructures per a un edifici dedicat a residència per a la gent gran al sud de França, subministren material per a la construcció d’una fàbrica de pinsos

CONTACTE transmetalsa c/Argelagues 58, nave L Pol. Ind les Argelagues 08185 Lliçà de Vall Barcelona (938 439 696 www.transmetalsa.com

a Rússia i també han tancat un acord per treballar per a una empresa de Texas (EUA) dedicada a la instal·lació de marquesines per a aparcaments de cotxes. La competència i seriositat de la feina de Transmetalsa queda demostrada, també, amb l’obtenció del certificat de qualitat CE, les corresponents normes ISO i el Premi a la Innovació Tecnològica en la Construcció, concedit pel saló Construmat pel treball fet en l’edifici de la fàbrica Simon d’Olot. i

Fulls dels Enginyers

OPINIÓ

“No sóc capaç i no m’agrada. No vull estudiar enginyeria!”

“

s molt difícil”. “No sóc capaç”. “No sóc prou intel·ligent”. “No està fet per a mi”. Excusa o realitat? Aquestes són respostes comunes dels nens i joves d’avui en dia davant dels estudis de l’àmbit científic, tecnològic i matemàtic (CTM). Tot i que el mercat reclama a crits professionals d’aquests àmbits, ja que el 90% troba feina just en acabar els estudis i, a més, els remunera en conseqüència —només un 6% dels titulats en aquests estudis són mileuristes—, els nostres joves sembla que pateixen el que en psicologia s’anomena efecte Pigmalió. És a dir, estan autoconvençuts de la seva pròpia incapacitat de cursar aquests estudis i afecta encara més les noies i els entorns familiars de nivell sociocultural baix. Però... per què? Quins factors influeixen en els nostres joves en l’elecció dels seus estudis? D’entrada, podríem pensar que la ciència i la tecnologia no són atractives per a ells, o bé que no els ofereixen unes bones sortides professionals. Doncs no! I així ho declaren ells mateixos, els alumnes, en una anàlisi basada en l’opinió de 4.704 estudiants d’ESO i batxillerat de Catalunya. Tres de cada quatre alumnes qualifica les vocacions CTM com a atractives i per a sis de cada deu són una bona oportunitat de futur professional. L’anàlisi realitzada per Everis i la consultora e-Motiva, amb la col·laboració del De-

abril · maig · juny 2015

partament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya, mostra aspectes clau del moment de decisió de l’itinerari educatiu i identifica aquesta capacitat autopercebuda dels propis alumnes com el principal impediment per a l’elecció dels itineraris CTM. És a dir, que aquests nois i noies no es vegin capaços d’estudiar carreres de ciències i tecnològiques penalitza l’elecció d’aquestes professions. Tot i que el tractat de Lisboa ja fixava un objectiu de creixement de les vocacions científiques i tecnològiques en un 15%, avui encara som lluny d’aconseguir-ho. De fet, informes com el Developing key competences at school in Europe, elaborat per la xarxa educativa d’àmbit europeu Eurydice, apuntava una disminució d’aquestes vocacions, passant de representar un 24% del total el 2001 a un 21% el 2010, i en el qual les noies només suposen un terç d’aquest col·lectiu. I què podem fer? Som els pares (75%), Internet (56%) i la comunitat educativa (44%) qui té molt a dir, ja que són els que més influencien en el procés d’elecció dels alumnes. Però cal actuar en el moment adequat, perquè sembla que en els últims cursos d’ESO la majoria (un 84,2%) té la decisió ja molt formada. L’elecció, per tant, es forma entre la Primària i principis de la Secundària, o bé els factors que poden influir més tard no estan aconseguint incidir en la decisió. És llavors quan pares, professors i mitjans de comunicació hem d’actuar convencent de les seves capacitats els enginyers i enginyeres del futur! (Vegeu article en el proper número de la revista). i

Xavier Rovira Soci d’Everis Membre de la Comissió TIC Enginyer col·legiat núm. 11872

SOM ENGINYERS

La importància de conèixer els costos d’explotació en fase de projecte

urant la construcció d’un edifici o bé en una reforma important apareixen un gran nombre d’actors que es preocupen de garantir la qualitat, complir els terminis de les obres i controlar el pressupost. Malgrat això, la meva experiència em diu que, moltes vegades, la pregunta “quins costos d’explotació tindrà aquest edifici?” es planteja molt poc abans de l’entrega de l’edifici a l’usuari final. Tenint en compte que els costos d’explotació poden arribar a ser un 80% del cost total si es compara amb el 20% que suposa la projecció, la construcció i la posada en marxa de l’edifici, és important dedicar un equip expert a l’anàlisi dels futurs costos d’explotació en la fase de disseny. Certes solucions constructives o instal·laci-

ons presenten beneficis d’imatge al client, com per exemple un atri imponent o instal·lacions sofisticades i versàtils, però si no es pensa molt bé el procés posterior de conservació i manteniment poden suposar costos elevats i recurrents, que en ocasions poden fins i tot arribar a ser inassolibles i suposar problemes greus en la viabilitat de l’ús de l’edifici. Per tant, cal establir els objectius del client, presentar propostes que incloguin el càlcul del cost total (això és el cost del cicle de vida, que inclou el disseny, la construcció, la posada en marxa, l’explotació i la desconstrucció o el reciclatge) i pensar que els edificis, els espais, les instal·lacions i la resta de components han de ser vius, igual que ho són les organitzacions, que evolucionen i canvien. Finalment, cal indicar que aquest tipus d’estudis necessiten equips multidisciplinaris, que incloguin personal expert, equips de disseny i usuaris finals.i

Marc Blasco Enginyer col·legiat núm. 18334 Simbioe Facility Management S.L. CONTACTE *m.blasco@simbioe.es www.simbioe.es

TOTES LES ESPECIALITATS

SERVEIS INCLOSOS PER COL·LEGIATS/DES I FAMILIARS • Neteja dental anual • Visites • Revisions • Visites d'urgències • Rx intraorals

ESPECIALISTES EN TOTES LES BRANQUES ODONTOLÒGIQUES.

T. 93 200 93 39 Indústria 7, Principal 08037 Barcelona

T. 93 458 45 99 info@mirave.es www.mirave.es

PIONERS EN IMPLANTS DE ZIRCONI I ODONTOLOGIA HOLÍSTICA I KINESIOLÒGICA. La resta de serveis i tractaments, tenen tots els avantatges d’una pòlissa Dental Familiar tant per als Col·legiats/des, com per als familiars que convisquin amb ells/es Acreditació: carnet col·legial de l’EIC.

E08031263

Muntaner 239, 1C 08021 Barcelona

OPINIÓ

La sostenibilitat, part de l’estratègia de creixement

l passat mes de març es va celebrar el Congrés d’Eficiència Energètica en el Sector Turístic a Barcelona. Tot el programa pintava força bé i això feia esperar una gran afluència de públic. Malauradament, el moment no ho féu prou atractiu i a la sala hi faltava una mica de gent. Malgrat tot, les ponències a les quals vaig assistir van ser molt interessants. Un entorn natural ben preservat atrau els turistes. Aquest és un dels conceptes de què es va parlar durant el Congrés. Ens visiten 27 milions de turistes l’any i això ho hem de saber gestionar amb un nou model sostenible, social i ambiental, per tal que els visitants s’hi trobin a gust i els ciutadans se sentin còmodes amb la presència dels visitants. També es va tractar el tema de les smart destination, un tendència que afirma que els hotels que no apostin per l’eficiència energètica i la sostenibilitat no tenen futur, ja que el turista demana un entorn competitiu i de qualitat. Un altre dels punts que es van tractar és la necessitat de

abril · maig · juny 2015

reduir el consum d’allò que no necessitem i com des de Barcelona s’impulsa l’autosuficiència (generant l’energia consumida amb recursos renovables). Tres hotelers van explicar perquè aposten per l’eficiència energètica i van afirmar que “no tot és retorn de la inversió: la sostenibilitat és part de la nostra estratègia de creixement”, que “les actuacions d’eficiència energètica han d’estar justificades: és sostenible canviar una màquina que encara no s’ha amortitzat?”, i que “no hi ha marxa enrere: s’han de prendre les decisions adequades al negoci”. Els projectes d’eficiència energètica es poden finançar a través d’empreses de serveis energètics (ESE), principalment en el sector públic, en què els terminis són una mica més llargs. En el sector privat es demanen terminis més ajustats i es pot finançar amb leasing. Hi ha subvencions i empreses de capital risc que també financen. Ja per últim, durant el Congrés també es va debatre com el turisme rural està assolint l’eficiència energètica amb mesures de baix cost i alta rendibilitat. i

José Antonio Fernández Enginyer col·legiat núm. 9300 Membre del Grup de Treball d’Eficiència Energètica del COEIC

SOM ENGINYERS

Polígono Industrial SKOL Ctra. C-35, km 65 - 17451 Sant Feliu de Buixalleu, Girona

972 871 488 · combalia@josecombalia.com · www.josecombalia.com

Experiencia I Servicio I Flexibilidad I Eficiencia I Innovación

Experience I Service I Adaptability I Efficiency I Innovation Fulls dels Enginyers 41 Expérience I Service I Flexibilité I Efficience I Innovation

NOTÍCIES

El Pacte per a la Indústria presenta el seu segon manifest per rellançar l’activitat industrial a Catalunya Les deu organitzacions que formen part de la plataforma Pacte per a la Indústria a Catalunya van presentar el passat divendres 6 de març el seu segon manifest en el Paranimf de la Universitat de Barcelona. El Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya forma part, des del seu inici, del Pacte, juntament amb les organitzacions sindicals CC.OO i UGT, empresarials Foment del Treball i PIMEC, universitats UPC, UB, UAB, i els col·legis professionals d’Economistes i d’Enginyers Tècnics. El manifest, presentat pel president del Pacte per a la Indústria, Joan Trullén, i llegit per Ricardo Granados, vicepresident de l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya, en representació del nostre degà, demana a les institucions consens per mobilitzar els instruments i les polítiques necessàries per superar les actuals limitacions i reforçar el paper de la indústria catalana.

F Concretament, el Pacte es constitueix en una instància civil de reflexió permanent Think-tank sobre present i futur de la indústria a Catalunya, davant de la necessitat de traçar una estratègia industrial de llarg termini que superi el caràcter conjuntural i partidista d’acords polítics. Vol ser un marc de la societat civil per liderar un debat serè i consensuat que guiï el procés de represa industrial de forma sostinguda, amb l’objectiu posat en el llarg termini, per recuperar la generació i distribució justa de riquesa, i l’ocupació a Catalunya. S’adreça a impulsar amb l’Administració la promoció i consecució d’un gran Acord Nacional de Política Industrial que integri els instruments econòmics, polítics i socials necessaris per al reforçament de l’activitat productiva del país, basada en la indústria. El Pacte per a la Indústria a Catalunya va ser subscrit fa poc més de dos anys per sindicats, patronals, col·legis professionals i universitats. Les organitzacions signants del manifest reafirmen la necessitat de situar la indústria al centre de l’economia catalana sota els nous paradigmes tecnològics i de sostenibilitat. El nostre company i exministre Joan Majó va pronunciar la ponència La indústria, motor de sortida de la crisi, en la qual va posar de relleu el paper fonamental que la nova indústria, basada en la incorporació de la tecnologia, ha de tenir en la superació de la crisi en què estem instal·lats. i

Termografia i Blower Door a Construmat L’empresa associada Apliter va estar present a la nova edició del saló Construmat, un punt de trobada per a tots els especialistes relacionats amb la construcció, que va tenir lloc enguany del 19 al 22 de març. Apliter va aprofitar per presentar totes les seves novetats. Al seu estand, es va poder veure in situ el funcionament de dues tecnologies clau en la diagnosi energètica per a rehabilitació: la termografia infraroja i l’assaig Blower Door. Com a novetats, destaca la primera càmera termogràfica de butxaca, el FLIR C2. I en sistemes Blower Door, l’interès creixent del sector per assolir el potencial d’estalvi energètic que suposa el control de les infiltracions d’aire. i

TÜV Rheinland signa un conveni de col·laboració amb l’Associació i el Col·legi Oficial d’Enginyers Industrials de Catalunya TÜV Rheinland Ibérica Inspection, Certification and Testing, SA i l’Associació/Col·legi Oficial d’Enginyers Industrials de Catalunya han signat un conveni de col·laboració per a la realització d’accions de promoció i d’enfortiment de les relacions institucionals amb la participació activa per part de TÜV Rheinland en les activitats desenvolupades pels EIC que puguin ser del seu interès per a una major vinculació empresarial entre ambdues parts. L’acte de la signatura va tenir lloc el dia 9 de març del 2015 a la seu dels EIC amb la participació del director general de TÜV Rheinland Ibérica Inspection, Certification and Testing, SA, Gonzalo de Castro, i el director general del COEIC, Pere Homs. i

abril · maig · juny 2015

E l r e e

L e p

realitat somnis FesFes realitat elsels somnis

SOM ENGINYERS

la gent emprenedora de lade gent emprenedora

El Col·legi Oficial d’Enginyers Industrials de Catalunya i l’Associació Catalana d’Enginyers de Telecomunicació, recollint la iniciativa de l’Institut Català de Finances, van promoure la creació de la Societat d’Inversió dels Enginyers, S.L. (Fons Enginyers), un vehicle inversor en empreses tecnològiques i innovadores gestionat per Enginova amb la col·laboració de Sabadell Capital. L’objectiu d’aquest Fons és la presa de participacions en el capital d’empreses innovadores, en fases inicials, promogudes per professionals de l’enginyeria. El Fons compta també com a socis amb l’IFEM (societat del grup ICF, gestora dels fons del programa Jeremie a Catalunya) i el Banc Sabadell, la Mútua d’Enginyers i l’associació CTecno. Si estàs interessat a presentar projectes o ad’IFEM invertir en eld’IFEM fons, poEl Col·legi d’Enginyers Industrials de i Catalunya El fons amb comptarà amb la col·laboració El Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya El fons i comptarà la col·laboració sa’t en contacte amb ENGINOVA: l’Associació Catalana de d’Enginyers de Telecomunicació, grup ICF, fons del programaenl’Associació Catalana d’Enginyers Telecomunicació, (societat del (societat grup ICF,del gestora dels gestora fons deldels programa ginova@eic.cat o 933 790 la recollint de la iniciativa de l’Institut Català de Jeremie Finances,a Catalunya) Jeremie ai el Catalunya) i el Banc preveu recollint la iniciativa l’Institut Català de Finances, Banc Sabadell, i esSabadell, preveu lai es103 estanlapromovent constitució d’un fons en incorporació de capital d’altres inversors. estan promovent constituciólad’un fons inversor en inversor incorporació de capital d’altres inversors. empreses tecnològiques i innovadores. empreses tecnològiques i innovadores. Si estàsa interessat presentar Si estàs interessat presentar aprojectes o aprojectes invertir o a invertir

FEM REALITAT ELS SOMNIS DE LA GENT EMPRENEDORA

L’objectiu fonsde ésparticipacions la presa de participacions en posa’t en el en fons, posa’t amb en contacte amb ENGINOVA: L’objectiu d’aquest fonsd’aquest és la presa en en el fons, contacte ENGINOVA: el capital d’empreses en fases inicials, enginova@eic.cat o 93 310 37 90. el capital d’empreses innovadores, innovadores, en fases inicials, enginova@eic.cat o 93 310 37 90. per professionals de l’enginyeria. promogudes promogudes per professionals de l’enginyeria.

Fulls dels Enginyers

NOTÍCIES

El COEIC presenta al·legacions al Projecte de llei de simplificació administrativa Jordi Guix, degà del COEIC, va encapçalar la compareixença dels EIC davant de la Comissió d’Afers Institucionals de la Generalitat de Catalunya el passat 25 de març per presentar al·legacions amb relació al Projecte de llei de simplificació administrativa de l’Administració de la Generalitat i dels governs locals de Catalunya i d’impuls de l’activitat econòmica. Aquesta compareixença va ser promoguda per la Comissió d’Acció Professional i per la Comissió dels Enginyers a les Administracions Públiques dels EIC. Jordi Guix va aprofitar la seva intervenció per exposar els punts de vista, les reflexions i les consideracions dels enginyers industrials sobre el text del Projecte de llei,

i va basar el seu discurs en tres punts principals. El degà va incidir en la necessitat d’activar mecanismes de delegació per tal de tenir en compte els col·legis professionals en el desplegament d’aquesta llei. Així mateix, Jordi Guix va voler fer arribar a la Comissió d’Afers Institucionals la preocupació dels EIC davant de les poques garanties de seguretat que impliquen les declaracions responsables a l’interès general. Per concloure, tot i que la llei no entra en aquest tema, el degà del COEIC va fer esment a la tramitació de grans projectes en què es veuen implicades diverses administracions i institucions. En aquest sentit, va assenyalar la necessitat d’una col·laboració entre les administracions per tal d’aconseguir vehicular un interlocutor únic. i

El CLÚSIC i el COEIC signen un conveni de col·laboració El passat 19 de febrer, Pere Homs, director general del Col·legi i Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya, i Pau Gavarró, president del Clúster de Seguretat Contra Incendis (CLÚSIC), van signar un conveni amb l’objectiu d’establir un marc de col·laboració entre les dues entitats. Aquest conveni preveu el desenvolupament d’actuacions conjuntes en temes d’interès de seguretat contra incendis com la innovació, la internacionalització, la informació i documentació, l’estudi de les condicions de treball dels professionals, la formació i l’organització de jornades, entre d’altres. La signatura del conveni va finalitzar amb l’organització d’una jornada tècnica sobre el control de fums en cas d’incendi i la participació d’ambdues institucions. i

Els EIC es reuneixen amb Artur Mas El passat 17 de febrer del 2015, Jordi Guix, degà del COEIC, Jordi Renom, president de l’AEIC, i Pere Homs, director general del COEIC/AEIC, van visitar el Palau de la Generalitat per reunir-se amb el Molt Hble. Sr. Artur Mas, president de la Generalitat de Catalunya, per tal de reforçar els vincles entre ambdues institucions. i

FE D’ERRATES. En el passat número de Fulls dels Enginyers núm. 287, corresponent als mesos de gener, febrer i març del 2015, es va donar la circumstància que a l’hora de realitzar l’enviament a impremta no es va fer amb el fitxer corregit. Pàg. 8 Sumari: El requadre que fa referència a l’editorial hauria de dir “Jordi Renom, president de l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya”. Pàg. 24-25 Reportatge sobre el Grup de Treball de Smart Cities: En alguns dels requadres descriptius dels integrants del Grup de Treball apareix el text “enginyera industrial”, quan el text hauria de dir “enginyer industrial”. Així mateix, també s’ha corregit el nom de l’enginyer Sergi Martínez-Abarca. Pàg. 44-45 Reportatge Empresa Adherida DENN: El requadre descriptiu de l’enginyer industrial col·legiat de l’empresa adherida DENN contenia un nom equivocat. Les dades correctes són: “Joan Francesc Puigjaner, conseller delegat de DENN, enginyer industrial col·legiat”. Pàg. 46 Article d’Opinió de Marc Blasco: A l’apartat de dades de contacte d’aquest article, mancava el número d’enginyer col·legiat de l’autor, que és 18334. Pàg. 54-55 Reportatge Centres Tecnològics: En aquest text s’han detectat les errades següents: • Al segon paràgraf, en comptes de “Els altres centres ho faran abans de final d’any” hauria de dir “Els altres centres ho faran progressivament durant l’exercici 2015”.

abril · maig · juny 2015

• A la meitat del segon paràgraf, en comptes de “Al País Basc, els seus dos centres van ingressar 13 milions d’euros l’any 2012” hauria de dir “Al País Basc, els seus dos centres van ingressar 130 milions d’euros l’any 2012”. • Al final del segon paràgraf, en comptes de “La conclusió que se’n treu és que els nostres centres haurien d’estar facturant tres vegades més, és a dir, uns 500 milions d’euros” hauria de dir “La conclusió que se’n treu és que els nostres centres haurien d’estar facturant tres vegades més, es a dir, uns 450 milions d’euros”. • Al final del quart paràgraf, en comptes de “(...) en una major coordinació dels centres tecnològics per poder implementar les set línies d’indústria política de la Unió Europea” hauria de dir “(...) en una major coordinació dels centres tecnològics per poder implementar les set polítiques d’impuls industrial en resposta a la demanda d’especialització de la Unió Europea”. • Al final del cinquè paràgraf cal afegir “(...) i per això cal arribar adequadament a les empreses a través dels centres tecnològics”. • Al sisè paràgraf, en comptes de “Volem ser referents mundials” i “La innovació a petita escala ja la tenim a les empreses gràcies a l’exportació”, hauria de dir “Volem ser referents europeus” i “La innovació a petita escala ja la tenim a les empreses i es fa evident pel seu creixent nivell d’exportacions”.

SOM ENGINYERS

Fulls dels Enginyers

OPINIÓ

Som el teu centre de referència i ens trobaràs a: http://grups.eic.cat/groups/grup-de-treball-facility-management

El rol del facility management a les smart cities

al com vam avançar en l’anterior publicació, sota el paraigua del Facility Management hi convergeixen moltes disciplines que, de manera integrada, combinen l’anàlisi permanent mitjançant eines TIC, l’aplicació de models de gestió que estableixen elements estratègics i l’optimització dels processos i serveis, que fan del Facility Management un generador autèntic de valor. Doncs bé, actualment hi ha un paraigua encara més gran que engloba amb el nom de smart city tots aquells actors que poden crear un valor afegit a la ciutat i al ciutadà, sigui de la naturalesa que sigui. L’objectiu d’aquests projectes globals, integrant les diferents eines TIC i actors que hi conflueixen, rau a potenciar de manera molt marcada la mobilitat i l’accés a la informació del ciutadà, amb el mínim esforç possible i el màxim rendiment econòmic i de temps. En aquestes apostes de ciutat majoritàriament hi trobem el perfil de l’enginyer, de totes les branques, tant industrials, com de telecomunicació i informàtica. És per aquesta raó que el coneixement i la participació del facility manager en la conne-

abril · maig · juny 2015

xió de serveis en l’espai públic, en la gestió eficient de les seves instal·lacions, en la gestió dels grans edificis de la ciutat i la capacitat de lligar-ho i explotar-ne les sinergies amb les diferents línies de creixement marcades per l’Administració, n’ha de ser un actor principal. Aquest creixement de serveis destinats als ciutadans requereix gestionar les facilities que s’hi associen. Les empreses de caràcter privat ja compten amb figures especialitzades que gestionen aquestes àrees, però les administracions públiques no tenen en general aquest perfil prou madur. Per tant, creiem que difícilment es podran obtenir els beneficis esperats a mitjà o llarg termini dels projectes milionaris de smart cities a les ciutats si no es pot assegurar una gestió professionalitzada que faciliti, agilitzi i optimitzi les facilities, que són finalment les que percep el ciutadà: per exemple, no trobar dies consecutius l’ascensor avariat gràcies a que el ciutadà ho ha comunicat via la APP del seu ajuntament, o el sistema d’alarmes de l’ascensor ho ha comunicat de manera automàtica al proveïdor assignat gràcies a la integració de les diferents plataformes. Entre els milers de frases èpiques que s’han publicat entorn del terme smart cities, totes coincideixen en el concepte de gestió, i aquest és el leitmotiv que caracteritza els facility managers des de sempre. i

Alexandre Santacana Enginyer industrial col·legiat núm. 19242

Event de Referència: SMARTCITY EXPO WORLD CONGRESS BCN (11/2015) www.smartcityexpo.com

SOM ENGINYERS

Presentació de la guia Aplicació de les millors tècniques disponibles per a l’eficiència energètica en el sector industrial

n el marc de la Directiva 2010/75/UE del Parlament Europeu i del Consell sobre les emissions industrials, coneguda com a DEI, que té com a objectiu la prevenció i el control integrat de la contaminació a les activitats industrials per tal d’aconseguir un alt nivell de protecció del medi ambient en el seu conjunt, i que també inclou l’eficiència energètica com a gran actor en aquesta prevenció i control, el passat mes de desembre el Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya i EFIENER Enginyeria van presentar la guia Aplicació de les millors tècniques disponibles per a l’eficiència energètica en el sector industrial. Entenent com a millor tècnica disponible la via més eficaç i avançada per tal d’evitar o reduir emissions, la guia presenta les millors tècniques relacionades amb l’eficiència energètica agrupades en dos grans

blocs, tot exemplificat amb casos reals. El primer bloc està destinat a les tècniques que consideren la instal·lació industrial com un tot i en què es té com a objectiu aconseguir una eficiència energètica òptima mitjançant l’aplicació de sistemes de gestió de l’eficiència, la planificació i l’establiment d’objectius, el disseny energètic eficient, la integració de processos, la comunicació i la motivació, el control i el monitoratge de processos i el seu manteniment. En el segon bloc es descriuen les tècniques que cal tenir en compte pel que fa als sistemes consumidors d’energia (aire comprimit, vapor, cogeneració, climatització, refrigeració, enllumenat, etc.) i als components individuals d’aquests sistemes (motors, ventiladors, calderes, bombes, etc.). La guia no pretén ser una llista exhaustiva de les tècniques i eines existents que cal desenvolupar per tal de complir amb la DEI, sinó una eina d’orientació per al sector a l’hora de plantejar accions de millora en eficiència energètica. i

Josep Maria Piguillem Enginyer col·legiat núm. 14536 Director de Projectes d’EFIENER Enginyeria SLP

OPINIÓ FINANCERA

MÚTUAVALORS

Els nous Plans d’Estalvi 5

e forma similar al que va succeir al seu dia amb els Plans de Previsió Assegurats (PPA), creats a partir de la reforma fiscal que va entrar en vigor l’any 2003, l’1 de gener del present any s’ha obert la possibilitat que tant les entitats asseguradores com les financeres puguin oferir un nou producte per canalitzar els estalvis dels seus clients amb un horitzó temporal de cinc anys. La llei de l’IRPF l’ha batejat amb el nom de Pla d’Estalvi a Llarg Termini, també conegut comercialment com a Plans d’Estalvi 5. Inicialment, la idea del govern era el foment de l’estalvi a llarg termini i des d’aquest punt de vista no sembla que pugui aconseguir l’objectiu, ja que no es pot considerar cinc anys com un període de llarg termini. Per tant, en principi no és un producte pensat per a la jubilació excepte per a aquelles persones que tinguin 60 anys o més i, en conseqüència, és probable que faci més la competència als dipòsits bancaris a termini o a les assegurances unit-link que no pas als plans de pensions i PPA, tenint en compte que a més a aquests últims se’ls ha dotat de liquiditat quant a les aportacions realitzades amb una antiguitat superior als deu anys. Per tant, és un producte que pot resultar interessant per a l’estalviador amb un horitzó temporal a mitjà termini i que estigui disposat a destinar uns imports que no superin els 5.000 euros anuals perquè quan decideixi cobrar-los, no hagi de tributar ni per les aportacions realitzades ni tampoc pels ren-

abril · maig · juny 2015

diments aconseguits. A més, hauria de ser un inversor conservador perquè l’esmentat producte ha de garantir almenys el 85% del capital invertit, i a la pràctica és molt probable que la gran majoria de productes que hi hagi al mercat garanteixi el 100% d’aquest capital i, fins i tot, una rendibilitat mínima addicional. Una altra característica d’aquest producte és que pot contractar-se a través de dues modalitats molt diferents: un dipòsit bancari o bé una assegurança individual de vidaestalvi, ambdós amb una durada de cinc anys. Posats a triar, l’assegurança té un avantatge addicional sobre el dipòsit a termini, ja que arribats als cinc anys no necessàriament s’ha d’extingir, la qual cosa permet mantenir l’antiguitat de la primera aportació invertida. En canvi, en el cas d’un dipòsit, arribats al venciment caldria reinvertir l’import en un altre Pla d’Estalvi 5, amb la qual cosa s’iniciaria llavors un nou període de cinc anys per gaudir de l’exempció dels rendiments generats. La normativa permet, amb relació a aquest producte, que els drets econòmics en una assegurança de vida-estalvi i els fons d’un dipòsit es puguin mobilitzar entre si, sense haver de tributar. D’altra banda, únicament és possible que cada contribuent mantingui un únic Pla d’Estalvi 5, i la normativa no accepta disposicions parcials, per la qual cosa l’única manera de recuperar el capital és a través d’un pagament únic. En definitiva, es tracta d’un producte que malgrat les seves restriccions permet estalviar sense cap cost fiscal sempre que no es disposin d’aquests diners abans dels cinc anys i això ja és un gran avantatge en l’actual sistema tributari espanyol. i

Joan Antoni Fernández García Conseller delegat de Mútuavalors dels Enginyers EAFI, SL

MÚTUA DELS ENGINYERS

INVERSIÓ

Club deals, el triomf d’una manera d’invertir cada vegada més demandada

ls club deals són una alternativa d’inversió que es caracteritza per la sindicació de participacions entre diversos inversors (en algunes ocasions un sol inversor) que decideixen unir-se per dur a terme conjuntament una inversió o un projecte concret liderat per un gestor que presenta l’oportunitat. En aquest cas concret de club deals no ens referim a aquelles operacions en què per la seva mida diversos fons s’associen per comprar un actiu. Tradicionalment, la inversió en actius alternatius (actius no cotitzats) en la indústria financera ha estat canalitzada a través de fons d’inversió específics (private equity, immobiliari, infraestructures, etc.). El funcionament d’un fons d’inversió alternatiu és conegut de sobres; uns partícips comprometen fons a uns gestors als quals es confereix un mandat de seguir per invertir els fons compromesos en un termini de temps prefixat. L’atractiu de la inversió en fons és evident; els inversors confien una part de la seva disponibilitat financera en uns experts en un mercat geogràfic o en un tipus d’actiu particular per aconseguir simultàniament diversos avantatges: diversificació, eficàcia en la distribució i el consum de recursos i palanquejament en el coneixement i l’experiència dels gestors. A causa de tots els avantatges esmentats, juntament amb una tendència creixent dels grans patrimonis encaminada a diversificar les seves carteres, que dóna més pes a les inversions en actius alternatius, la indústria de fons d’inversió en aquest tipus d’actius ha crescut exponencialment en els últims

anys malgrat la crisi econòmica mundial. Segons l’últim estudi que elabora periòdicament la consultoria Mercer, aquesta tendència creixerà en els pròxims anys. Paral·lelament al creixement dels fons alternatius, i com una variant dins de la mateixa família d’inversió, s’està desenvolupant i professionalitzant una manera d’invertir amb què determinats gestors busquen oferir als inversors la possibilitat d’invertir coneixent per endavant l’oportunitat i permetent a l’inversor determinar el compromís de fons que consideri apropiats per a aquesta oportunitat concreta; són els anomenats club deals. Encara que en el passat els club deals han tingut més repercussió entre inversors particulars, el seu atractiu està fent que inversors institucionals augmentin la seva exposició a aquesta mena d’inversió. Es tracta d’un model que busca que els inversors (no importa el volum d’inversió) cada vegada tinguin un paper més rellevant en les decisions d’inversió (l’inversor decideix si inverteix o no i amb quin volum en cada inversió), així com en la gestió posterior del projecte. Aquest model té avantatges evidents, però també complicacions addicionals per als gestors. Perquè un club deal tingui èxit, no n’hi ha prou de negociar satisfactòriament un acord de compra i conceptualitzar el desenvolupament de l’oportunitat; també cal aconseguir socis de viatge (inversors) en un termini molt limitat (en molts casos, en qüestió de dies) que acompanyin en l’aventura. El seu inconvenient més gran és el risc d’acordar una bona operació amb un venedor i immediatament després no ser capaç de sindicar els fons necessaris per escometre-la.

Alejandro Baigorri Soci d’AIGA Investments, A&G Banca Privada Álvaro Boada Soci d’AIGA Investments, A&G Banca Privada

Fulls dels Enginyers

OPINIÓ FINANCERA

En certa manera, cada club deal és una prova permanent per al gestor que l’operació que ha negociat i presentat als inversors és atractiva per al mercat en aquest moment. No hi ha millor prova de mercat per demostrar que l’oportunitat és atractiva que convèncer inversors en cada oportunitat per acompanyar en la inversió. Com que la capacitat de decidir invertir o no específicament sobre una oportunitat presentada és el principal avantatge dels club deals, el model club deal presenta un altre seguit d’avantatges addicionals, en concret: • La possibilitat de buscar inversions adaptades i adequades, en cada circumstància i moment, a la millor situació del mercat en termes de rendibilitat-risc. • La possibilitat de l’inversor de tenir un grau de participació més gran en el projecte. • L’escurçament generalitzat dels terminis de la inversió i la desinversió. És important destacar l’especial rellevància que té el fet que els gestors apliquin a les inversions a través de club deals els mateixos procediments i mecanismes de seguiment i control com si estiguéssim tractant amb fons d’inversió, en concret, i entre altres, auditories i valoracions realitzades per terceres persones, consells d’administració independents i enviament periòdic d’informació rellevant als socis.

Tots dos models, fons d’inversió alternativa i club deals, són molt semblants en filosofia d’inversió i no hi ha cap opinió definitiva respecte al fet que proporciona millors retorns o més possibilitat d’èxit a l’hora d’invertir. Com en general en la indústria financera, la diferència en els dos casos sol estar en l’elecció adequada del gestor. Les rendibilitats obtingudes pels millors gestors en cada especialitat són molt superiors a la mitjana dels gestors de l’especialitat. Entre els molts aspectes que tenen en comú els dos tipus d’inversió, hi ha un seguit d’aspectes clau que serveixen per alinear els interessos entre els partícips i els gestors i que no es poden descuidar: un compromís significatiu del gestor en els projectes, així com incentius per al gestor dissenyats per premiar l’èxit de l’operació enfront de la remuneració recurrent sense incentiu per èxit. Avui en dia, la indústria dels club deals està especialment poc desenvolupada a Espanya. Com en la resta de la indústria financera, seguim els països anglosaxons amb diversos anys de retard. Allà, cada vegada més, els inversors demanen aquest tipus d’accés a oportunitats i, sobretot, cada cop més hi ha gestors capaços de presentar oportunitats amb aquestes característiques esquivant les dificultats esmentades anteriorment. i

CMY

abril · maig · juny 2015

MÚTUA DELS ENGINYERS

BANCA PRIVADA

Ni renda fixa ni renda variable: arriben els actius descorrelacionats

n l’entorn actual de creixement a la zona euro, no sembla que les pujades de tipus d’interès siguin imminents, ni que la inflació sigui cap amenaça a curt termini, però el marge de baixades de tipus és mínim, i si hi ha un actiu perillós aquest pot ser el que anomenàvem taxa lliure de risc: el bo alemany. Es fa especialment difícil la gestió de carteres conservadores quan el govern alemany ens cobra en lloc de pagar-nos per prestar diners a terminis inferiors a tres anys i ens paga menys de l’1% a deu anys. Per aquestes raons, alguns inversors institucionals han variat l’estructura del seu model d’inversió i han integrat en les seves pràctiques la recerca d’actius no tradicionals. El canvi de mentalitat té molt a veure amb els esdeveniments que han marcat financerament els últims cinc anys, sota els quals els models tradicionals de gestió i l’estabilitat de la correlació dels actius subjacents han deixat de funcionar tal com s’esperava. La resposta per mantenir-se competitius ha estat adoptar un enfocament preferentment cap a altres actius que, per la seva naturalesa, tinguin un grau més gran de descorrelació respecte a les variables econòmiques i

financeres que mouen els mercats. Un exemple d’aquests actius pels quals els inversors institucionals s’han vist atrets als EUA són les pòlisses de vida americanes, conegudes com a life settlements. Aquestes consisteixen en la venda dels drets d’una pòlissa d’assegurança de vida a un tercer, inversor, a canvi d’una quantia més gran que el valor de rescat, però més petita que el seu valor absolut a venciment. A canvi, l’inversor es fa càrrec dels pagaments de les primes a l’asseguradora, cobrant la totalitat de la pòlissa, quan aquesta arribi a la seva fi. Als EUA el mercat arriba als 15.000 milions de dòlars i rep el suport del Senat, que ha establert un entorn legal per protegir assegurats i inversors. José Casares Quan, fa una dècada, es va presentar aquest CEO a Carlisle Management actiu a Europa, les condicions plantejades Company eren molt opaques. Avui, els gestors d’aquest tipus d’actiu i els seus fons han tornat amb la lliçó apresa, amb més experiència, amb transparència absoluta per explicar com compren, valoren i venen, i amb el compliment de la regulació europea d’actius alternatius. El que un dia ens va generar desconfiança per la seva novetat i falta de transparència ara es presenta, d’acord amb els estàndards del mercat europeu, com un actiu molt interessant. i

Som experts en assessorament, però el nostre millor talent és saber escoltar-vos

Fulls dels Enginyers

ARTICLES

El CEEC preveu un creixement positiu del sector de l’eficiència energètica a Catalunya

Un estudi realitzat entre els socis del CEEC analitza l’evolució de l’eficiència energètica a Catalunya en els darrers sis mesos.

mb motiu del Dia Mundial de l’Eficiència Energètica (5 de març), el Clúster d’Eficiència Energètica de Catalunya presenta les conclusions d’un estudi sobre la situació del sector energètic i la seva evolució en els darrers sis mesos que ha realitzat entre els seus socis. EL Clúster d’Eficiència Energètica de Catalunya ha configurat un baròmetre per tal d’avaluar la situació dels socis del CEEC dins del sector de l’eficiència energètica a Catalunya i poder tenir una visió global dels avantatges de pertànyer a aquesta associació. L’enquesta s’ha dut a terme amb la col·laboració de més d’un terç dels socis del Clúster i la conclusió principal que se n’extreu és que les empreses del CEEC preveuen que el sector de l’eficiència energètica a Catalunya continuarà millorant en els pròxims mesos, ja que la tendència és positiva. El 50% dels enquestats afirma que durant els darrers sis mesos, i si es compara amb el mateix període de l’any anterior, les vendes d’aquestes empreses sòcies del CEEC han augmentat més d’un 10%. En aquest sentit, el baròmetre assenyala que un de cada quatre participants admet que les vendes de la seva companyia van augmentar durant la segona meitat de l’any 2014. Més llocs de treball La creació de llocs de treball en el sector de l’eficiència energètica a Catalunya es fa evident: un 94% de les empreses participants han assegurat que el nombre d’empleats a la seva organització es va mantenir igual o va augmentar respecte a l’últim mig any. Un 96% dels socis del CEEC enquestats confien que les vendes de les seves empreses durant els pròxims sis mesos es mantindran o augmentaran, fet que recolza l’ocupació en aquestes companyies, que preveuen mantenir o augmentar el nombre d’empleats.

abril · maig · juny 2015

Recerca, desenvolupament i innovació Aquest estudi remarca el fet que un 44% de les empreses que han participat en la configuració del baròmetre tenen previst realitzar alguna inversió rellevant per fer créixer el seu negoci. La inversió en R+D+I de les organitzacions que formen part del CEEC ha augmentat o s’ha mantingut en un 97%, i un 65% té previst mantenir aquesta inversió durant els pròxims sis mesos. La constant evolució dins del sector de l’eficiència energètica a Catalunya fa que més d’un 70% de les empreses enquestades tinguin previst llançar al mercat un nou producte o servei. Des del Clúster d’Eficiència Energètica de Catalunya es proporcionen eines per identificar punts en comú entre els socis, com el networking. La bona salut de les empreses que en fan ús es demostra observant el baròmetre, que conclou que el 97% de les empreses participants han mantingut o han millorat la seva situació amb relació als seus competidors. Entorn econòmic Aquest estudi també ha analitzat les possibilitats d’accés al crèdit de les empreses segons l’entorn econòmic: un 70% considera que la situació continuarà igual o millorarà respecte a l’any anterior. I un 62% de les empreses participants es mostra optimista en la millora del sector públic, segons dades extretes. D’altra banda, la perspectiva de creixement en el sector privat per part de les empreses és molt optimista ja que un 56% considera que millorarà molt. Quant al mercat internacional, els socis del Clúster enquestats creuen que la situació serà molt positiva, ja que un 65% preveu una clara millora. Finalment, en el mercat nacional, un 38% de les empreses enquestades creu que la situació restarà igual o empitjorarà. i

Núria Cardellach Gerent del Clúster d’Eficiència Energètica de Catalunya (CEEC) Enginyera industrial col·legiada núm. 14793 Contacte www. clustereficiencia.cat *info@ clustereficiencia.cat (933 192 300 t@clusterEE Via Laietana, 39 08003 Barcelona

t n i ’ d e r t Cen

ó i c a t e r p r e

INSTITUCIONAL

l i r r a c o rr va

e o N F a del M ó r a l

N PUJA AL TRE IA! R DE LA HISTÒ

Horari/Horaris/Opening hours/ Öffnungszeiten/Horaires Dissabte, diumenge i festius 11:30 h - 13:30 h 17:00h - 19.00h

Tel./fax + 34 977 401 705 Altres dies amb cita prèvia (34) 667 418 899 41º 06’ 27’’ N

0º 39’ 09’’ E

c/. Estació RENFE, s/n 43770 Móra la Nova

Fulls dels

Email:Enginyers enclavament@appfi.net www.appfi.org

ARTICLES

Vols certificar davant de la societat que ets un expert en facility management? En instal·lacions? En consultoria? O en una altra activitat? L’enginyer industrial és un professional àmpliament capacitat per adaptar-se a qualsevol sector empresarial i actualitzar els seus coneixements i experiència d’acord amb el progrés tecnològic.

es sortides professionals de l’enginyer industrial són molt diverses en tots els àmbits industrials, comercials i de serveis. A més, és una professió molt consolidada amb una demanda molt elevada en el mercat laboral, i amb ple reconeixement tant nacional com internacional. Històricament, ha impulsat la modernització industrial del país. L’enginyer industrial respon perfectament a l’entramat socioindustrial del nostre país. Ara bé, hi ha molts casos en què ens interessa demostrar d’una manera clara i concisa, tant a la societat com a les empreses i a l’Administració, que som els professionals

abril · maig · juny 2015

adients per a un determinat àmbit d’especialitat professional. Per als professionals de l’enginyeria és important la diferència competitiva que suposa poder acreditar davant de les empreses i els clients, de manera clara i objectiva, el nivell de coneixements i experiència. Per tal d’identificar la qualificació dels professionals per a un àmbit determinat i incrementar la confiança en els professionals de l’enginyeria, des de l’AQPE estem treballant per establir processos específics de certificació professional en diferents especialitats, tenint en compte tant la formació com l’experiència dels professionals. Això ens diferencia de la funció que desenvolupa la universitat, que emet títols acadèmics,

Toni Molina Secretari general de l’AQPE Enginyer industrial col·legiat núm. 12001 Contacte www.aqpe.org *secretaria@aqpe.org (902 054 940

INSTITUCIONAL

enfront l’AQPE que certifica les competències dels professionals; a més, seguint la línia d’altres models europeus de referència i facilitant la mobilitat dels professionals. Actualment, estem treballant per establir quines són les competències que ha de tenir un enginyer professional en facility management, en instal·lacions i en consultoria. La certificació, en funció de criteris com l’experiència del professional, la formació i les competències i el nivell de professionalitat, és la forma de reconèixer la capacitat d’un professional, i seguint les directrius de la ISO 17024. Qualsevol professional certificat per l’AQPE ofereix a les empreses, les institucions i els particulars un aval de la qualitat i professionalitat dels seus serveis.

Per desenvolupar aquesta tasca tenim la plena implicació dels professionals experts en aquests sectors: el Grup de Treball de Facility Management dels EIC, l’Associació de Consultors d’Instal·lacions (ACI) i l’Associació Catalana d’Empreses Consultores (ACEC). En un futur molt proper, volem poder acreditar les competències i l’experiència professional significativa en altres àmbits d’especialitat professional, com els pèrits judicials, els enginyers acústics... Tot això s’està desenvolupant amb l’objectiu d’aconseguir identificar clarament quins són els professionals experts en una determinada àrea, amb uns criteris rigorosos que donin més prestigi i reconeixement a tots els nostres companys. i

Per als professionals de l’enginyeria és important la diferència competitiva que suposa poder acreditar davant de les empreses i els clients, de manera clara i objectiva, el nivell de coneixements i experiència

ARTICLES

Contacte www.dgnb.es www.eic.cat/wps/portal/dgnb

Altres consultes: ( 932 957 804 * info@coneixement.eic.cat

Certificació d’establiments hotelers

l sistema de certificació DGNB permet certificar diverses tipologies edificatòries i d’ús. A més d’edificis d’oficines i centres logístics, amb edificis certificats a Barcelona i Múrcia, també es poden certificar establiments comercials, establiments escolars i universitaris, complexos hospitalaris, laboratoris, edificis industrials, edificis residencials, hotels, palaus de congressos i recintes firals, i edificis d’usos mixtos. A l’Europa central, hi ha més de vint establiments certificats en la categoria d’hotels i un nombre semblant que estan registrats i en procés de certificació. A continuació hi apareixen dos exemples, un a Berlín i l’altre a Munic, certificats durant el 2014 i que han obtingut la qualificació màxima: Or. i

Projecte: InterCityHotel Berlin Hauptbahnhof Localització: Berlín, Alemanya Certificació: Certificat DGNB Or Certificat per: DGNB Client: CA Immo Berlin Lehrter Stadquartier 4 GmbH & Co. KG Certificat per: Omnicon, Gesellschaft für innovatives Bauen mbH Arquitecte: Architekten BDA Reichel + Stauth Any de fidelització: 2013 Any de certificació: 2014 m2 construïts: 25.557 m2 Avaluació global del projecte: 82,9% Criteris mediambientals: 88,2% Criteris econòmics: 90,3% Criteris socioculturals i funcionals: 74,4% Criteris de qualitat tècnica: 77,4% Criteris de procés (projecció i construcció): 86,2% Avaluació de l’emplaçament: 78,5%

abril · maig · juny 2015

Projecte: RiemHotels - Ramada & H2 Messe München Localització: Munic, Alemanya Certificació: Certificat DGNB Or Certificat per: DGNB Client: Fondara Immobilien AG Certificat per: RiemHotels GmbH & Co. KG Arquitecte: GHC Planungsgesellschaft mbH Any de fidelització: 2014 Any de certificació: 2014 Avaluació global del projecte: 85,4% Criteris mediambientals: 93,5% Criteris econòmics: 98,3% Criteris socioculturals i funcionals: 76,7% Criteris de qualitat tècnica: 80,4% Criteris de procés (projecció i construcció): 68,5% Avaluació de l’emplaçament: 86,8%

Vicenç Puigdellosses Auditor DGNB Enginyer industrial col·legiat núm. 16627

Jordi García Auditor DGNB Enginyer industrial col·legiat núm. 14262

INSTITUCIONAL

La cobertura de l’assegurança col·lectiva de responsabilitat civil professional dels enginyers assalariats

a professió d’enginyer té un component important de risc quant a rebre reclamacions, en determinades activitats i entorns més que en d’altres, però sempre hi ha la possibilitat de patir requeriments, per errors professionals, negligències, omissions, encara que puguin ser infundats. Per aquesta raó, l’assegurança col·lectiva dels EIC dóna cobertura a tots els enginyers. Si bé en l’activitat de lliure exercici de l’enginyer es percep més fàcilment la necessitat de tenir l’assegurança col·lectiva, no ho és tant en un enginyer assalariat, ja que en ocasions, teòricament, el centre de treball dóna cobertura a l’enginyer a través de la pòlissa d’empresa, i això dóna tranquil·litat a l’enginyer. És molt important per a un enginyer assalariat tenir presents diferents aspectes. Cal que comprovi si l’assegurança de l’empresa li dóna cobertura, i si és així que aquesta sigui també pels seus errors professionals com a enginyer, i tingui un capital i unes garanties adients. Tot i així, és aconsellable mantenir sempre la cobertura del Col·legi i, en funció de l’activitat que es realitzi, valorar l’ampliació voluntària de capital, perquè es poden presentar circumstàncies no controlades per l’enginyer que el podrien deixar sense cobertura, sobretot pensant que un enginyer ha de respondre per la seva activitat

durant deu anys o fins i tot quinze, depenent si la reclamació és feta a Catalunya o a Espanya. En el cas que l’empresa doni una cobertura adequada, cal saber: • Que cada any es paga l’assegurança. • Que si l’empresa canvia de companyia asseguradora quedin cobertes les feines anteriors. • No sempre els interessos de l’empresa poden ser coincidents amb els de l’enginyer. L’empresari pot repetir contra el treballador (art. 1904 C.C.) pagaments fets a tercers per errors del treballador. • En cas de tenir dues assegurances, els capitals assegurats se sumen. Pel seu propi interès, l’enginyer ha de preveure que: • L’empresa pot desaparèixer, integrar-se en un grup més gran o canviar d’activitat i, en conseqüència, l’enginyer es pot quedar sense assegurança. • L’enginyer pot canviar d’empresa i si arriba una reclamació al seu nom per una feina feta quan hi treballava, no sempre tindria cobertura. • L’enginyer, en jubilar-se, sempre continua responent per les feines fetes. • Els hereus de l’enginyer responen amb el seu patrimoni de les reclamacions que puguin sorgir. Amb responsabilitats a tan llarg termini és important la previsió, i amb l’assegurança dels EIC aquestes contingències sempre estan cobertes. i

Jordi Echeverria Director comercial de La Mútua dels Enginyers

Fulls dels Enginyers

ARTICLES

LinkedIn com a eina de millora professional LinkedIn s’ha convertit en una de les eines principals de cerca de feina i contractació de projectes. Per aquest motiu és particularment important cuidar i saber gestionar adientment la nostra imatge digital en aquest canal.

uriosament, el nostre país és el que més usuaris de LinkedIn té a Europa però el que menys el fa servir i menys profit en treu. Dedicar cinc minuts diaris a quelcom que un dia podria donar-nos una oportunitat professional s’ha de considerar seriosament. Aquest és un hàbit que tots els professionals haurem d’adquirir ja que si LinkedIn és tan important avui, Twitter comença a posicionar-se darrere seu i això és només el començament d’un nou paradigma que ja s’està consolidant. Aquests canals en el núvol defineixen una nova filosofia relacional substancialment diferenciada de la tradicional, encara que no radicalment ja que aquesta continua vàlida en molts aspectes però amb nous formats. Per aquest motiu, als professionals que han sabut crear i gestionar correctament el seu currículum i la seva xarxa de contactes, els resultarà fàcil adaptar-se al nou entorn. I per a la resta, mai és tard per començar. D’altra banda, les empreses han trobat en

abril · maig · juny 2015

LinkedIn una fantàstica base de dades per trobar currículums i professionals independents, per la qual cosa la correcta definició i sobretot una agradable i atractiva aparença són fonamentals. LinkedIn, en tot el seu conjunt, és una eina de seducció! Anem a veure algunes recomanacions bàsiques útils per a tothom. El perfil ha de portar una foto perquè estadísticament està comprovat que són molt més visitats els perfils que contenen aquest element. Ara bé, no ha de ser una foto qualsevol: ha de dir molt de nosaltres. Busqueu un bon fotògraf (amic o professional) i seleccioneu bé la imatge que voleu donar: a l’oficina amb roba formal, a l’obra amb els estris de treball, en una conferència...; mostreu com voleu que us vegin i us valorin. Personalitzeu també el fons de la pàgina amb una imatge que us agradi o us representi. L’extracte ha de ser un text curt, que es pugui llegir en menys de trenta segons i que sigui captivador, no només informatiu, i encara menys avorrit. Parleu en primera persona i mostreu la idea principal: per què us han de contractar (sigui en una empresa o per fer un projecte o consultoria), per què

Josep Mouriño Estébanez Director de Desenvolupament Corporatiu dels EIC Enginyer industrial col·legiat/ associat núm. 9860 Contacte *93 319 23 00 (jmourino@eic.cat

INSTITUCIONAL

voleu que contactin amb vosaltres i per què han de comptar amb els vostres serveis. En l’experiència descriviu bé les feines i poseu les fites aconseguides per enganxar al lector. Amenitzeu els textos buscant tres o quatre enllaços que reforcin visualment els missatges o pengeu un book de projectes, si en teniu. En les aptituds predefiniu totes aquelles paraules clau que us identifiquin en una cerca. Com que al principi costa una mica d’emplenar, podeu demanar-ho als contactes de confiança. Una primera valoració sobre quatre o cinc aptituds serà suficient. Cal tenir present que els cercadors busquen sobretot en el titular, l’extracte, l’experiència, l’aptitud i el coneixement, per la qual cosa hem d’intentar que apareguin entre 15 i 35 vegades aquelles paraules clau que més ens interessin. Hem d’entendre que LinkedIn és una màquina que busca a partir de paraules clau i, per tant, si escriviu enginyera i no poseu enginyer, pot passar que no us trobin; aquest problema passa a l’inrevés en el món de la infermeria. Pel que fa a les opcions predefinides, s’ha de tenir en compte que hi ha tres canvis que

LinkedIn no desactiva quan seleccionem no informar i que arribaran a tota la xarxa: (1) quan acceptem contactes, (2) quan ens unim a grups, i (3) quan canviem la foto. Per tant, si volem discreció, cal fer aquests canvis de nit o en caps de setmana. Com que moltes empreses fan servir LinkedIn per reclutar, és recomanable seguir aquelles empreses que us puguin interessar. A més de poder conèixer millor l’empresa a través de les seves informacions i debats, molt útil en tota entrevista, si aquesta fa una cerca general sempre sortirem els primers. Quan tingueu una versió del perfil que us agradi, demaneu-li feedback a una persona de confiança: una segona opinió sempre és positiva, que valori l’impacte que li causa el missatge que voleu donar. A més, sempre pot ajudar a trobar errades tipogràfiques que fan tan lleig. Parlar de LinkedIn dóna per a molt més, però espero que aquestes pinzellades us ajudin a millorar la vostra empremta digital i a aprofundir més en detall en tota la informació que podeu trobar a Internet, però sobretot a potenciar les vostres oportunitats professionals. i

Quan tingueu una versió del perfil que us agradi, demaneu-li feedback a una persona de confiança: una segona opinió sempre és positiva

Fulls dels Enginyers

DIA A DIA

En aquesta secció trobareu un sumari de totes les activitats impulsades per les comissions del COEIC i l’AEIC. A sota de cada resum podeu trobar una llegenda que us indica que si busqueu aquest acte al web (www.eic.cat) podeu trobar documentació PDF o vídeos . 15 novembre · Comissió de Cultura: Subcomissió d’Engitren

El nou enllaç ferroviari a través dels Alps. El túnel de base de Sant Gotard

El 15 d’octubre del 2014, organitzada per la Subcomissió d’Engitren dels Enginyers Industrials de Catalunya amb la col·laboració del Consolat General de Suïssa a Barcelona en la persona del cònsol general adjunt Sr. Roland Rietmann, va tenir lloc la conferència El nou enllaç ferroviari a través dels Alps. El túnel de base de Sant Gotard en el local d’actes d’FGC, Espai Provença, de la capital catalana. Aquesta data té un especial significat perquè coincideix amb el quart aniversari de la trobada de les dues seccions de l’excavació del túnel, el 15 d’octubre del 2010.

a ponència fou exposada pel Dr. Renzo Simoni, enginyer civil i director executiu d’AlpTransit Gotthard AG, empresa adjudicatària de les obres per encàrrec del govern suís. El nou enllaç ferroviari a través dels Alps és un projecte federal suís dissenyat per disposar del primer enllaç ferroviari transalpí nord-sud amb trens d’alta velocitat, mitjançant la construcció de túnels de base a cotes molt inferiors a les dels túnels actuals. El túnel de base de Sant Gotard, actualment en fase de construcció, constitueix la part central de l’eix del mateix nom. Amb una longitud de 57 quilòmetres, es convertirà en el túnel ferroviari de més longitud del planeta. La seva inauguració està prevista per al mes de juny del 2016. El Dr. Simoni va centrar principalment la seva exposició a presentar una visió de conjunt del projecte amb les motivacions i l’estat actual de les obres. Tenint en compte l’elevada densitat de tràfic tant de persones com de mercaderies que es mouen del nord al sud dels Alps i viceversa, la política de tràfic del govern suís, per tal de donar-hi solució amb previsió de futur des del punt de vista socioeconòmic, es va marcar dos objectius fonamentals: d’una banda, limitar la quantitat de tràfic transalpí de mercaderies per carretera i traspassar-lo al ferrocarril; de l’altra, reduir la durada del viatge per a les persones implementant l’alta velocitat en la nova infraestructura. Cal dir que el tràfic de mercaderies a través de l’actual túnel de carretera de Gotard va assolir, l’any 2000, la xifra rècord d’1,4 milions de camions. I la durada actual del viatge dels trens de viatgers des de Zuric a Lugano és de 2 hores i 45 minuts, però amb l’entrada en servei del nou enllaç ferroviari el temps de viatge es reduirà a 1 hora i 50 minuts. La consecució d’aquests dos objectius requeria una nova infraestructura que fes viable la capacitat de transport necessària que l’actual no permet. Es va apostar pel mitjà ferroviari, més competitiu que el transport per carretera i molt més respectuós amb el medi ambient per la important reducció directa que comporta d’emissió de gasos contaminants. Fent referència a les característiques del projecte i la seva planificació, el Dr. Simoni va incidir principalment en el tret “pla” del traçat del nou túnel, que constitueix un factor clau de disseny del

abril · maig · juny 2015

projecte del nou enllaç dels Alps: amb una altitud de 500 metres sobre el nivell del mar, la nova línia presenta un avantatge decisiu perquè adopta un pendent màxim de l’1,2 per cent (12 mil·lèsimes). Aquest factor és molt important en la planificació i operació del tràfic de mercaderies. Amb aquests valors del pendent un tren pesant de mercaderies podrà circular a través dels Alps amb una única locomotora. Sobre els aspectes socials i econòmics del nou enllaç, el ponent va fer un repàs dels esdeveniments des del referèndum del 1991, en què va ser aprovat el projecte amb els vots dels ciutadans suïssos, fins al plantejament posterior d’un model de finançament específic que va obligar a un canvi en la Constitució suïssa, referendat també per la majoria dels ciutadans. La suma de costos finals i riscos del nou túnel fou estimat, l’any 2007, en 11.800 milions d’euros. El juny del 2014, però, la previsió d’aquest total s’ha reduït a 10.800 milions d’euros. Respecte a la seguretat de la infraestructura, el Dr. Simoni va explicar que el disseny va preveure la construcció de dos túnels, separats i cada un de via única, que discorren en paral·lel a una distància aproximada de 40 metres i connectats cada 325 metres per passadissos perpendiculars a l’eix del túnel. Després d’explicar les incidències i dificultats en l’aspecte geològic que hi ha hagut durant la construcció, el ponent va exposar l’estat actual de l’obra i les etapes del projecte fins a la seva finalització. Un cop acabada l’obra i fets els assajos pertinents de circulació, la infraestructura es transferirà des d’AlpTransit a l’operador del túnel, la companyia dels Ferrocarrils Federals Suïssos (SBB-CFF-FFS). El traspàs a l’operador està previst per al juny del 2016, i també la cerimònia d’inauguració. L’entrada en operació comercial està programada per al desembre del 2016. Aquesta conferència va ser presidida pel cònsol general de Suïssa a Barcelona, el Sr. Pascal Décosterd, i el vicedegà del Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya, Josep Maria Rovira, i presentada i conduïda per Frederic Portella, aquests dos últims membres de la Subcomissió d’Engitren. La convocatòria va tenir una important repercussió entre el col·lectiu d’Engitren i els residents suïssos a Barcelona, i va registrar un aforament complet. L’exposició de la ponència fou en llengua anglesa amb traducció simultània al català. i

INSTITUCIONAL

AULA D’EXTENSIÓ UNIVERSITÀRIA Comissió de Jubilats i Prejubilats

26 novembre Energia i mobilitat Comissió d’Energia Francesc Garriga, membre de la Comissió de Mobilitat, Josep Isern i Artur Vilà, de la Subcomissió d’Energies Primàries dels EIC, van participar en aquesta sessió dedicada a aportar informació sobre costos, efectes fiscals, impactes ambientals, problemes logístics i les limitacions tecnològiques que es preveuen dins del sector de l’automoció per tal de reduir el consum d’hidrocarburs líquids. Els ponents convidats van ser Artur Vilà, de la Comissió d’Energia; Xavier Rico, de Repsol; Montserrat Bertran, de Gas Natural Fenosa; Manel Bustos, de l’Associació de Productors d’Energies Renovables; Santiago Cascante, d’Endesa; Jordi Domènech, d’Abelló Linde; Santi Castellà, de Seat, i Lluís Morer, de l’ICAEN. Vicenç Aguilera, president del Clúster de la Indústria d’Automoció de Catalunya (CIAC), va tancar l’acte. i p

AAFF 2PE 195*66.pdf

13/06/14

26 nov Tenora i barítona de Lied: física i enginyeria. Tutelada per la Universitat Politècnica de Catalunya, la ponència va anar a càrrec de Joaquim Agulló, vicepresident de l’Institut d’Estudis Catalans. 3 des 3CAT-1, el primer satèl·lit català. Adriano Camps, del Departament de Teoria del Senyal i Comunicacions de l’ETSEIB, va oferir una conferència sobre 3CAT-1. 10 des Creación artística y búsqueda de la belleza. A càrrec de Rafael Argullol, professor d’Estètica de la UPF. 17 des Vivalvi, més enllà de les 4 estacions. A càrrec de Pere Andreu Jariod, divulgador musical i radiofonista. 8 gen Harold Lloyd. A càrrec d’Albert Beorlegui, advocat i periodista. 14 gen Epigenètica: decodificant el genoma, implicacions en el càncer. A càrrec de la investigadora de

l’IDIBELL de l’Hospital Duran i Reynals. 21 gen Almogàvers: mite i realitat. A càrrec de Salvador Claramunt, catedràtic d’Història Medieval de la UB. 28 gen Atapuerca: evolució humana. A càrrec d’Eudald Carbonell, catedràtic de Prehistòria i director de l’I.E. Paleontològic. 4 feb Literatura i valors: Llull i Maragall. A càrrec de Xavier Bru de Sala. 11 feb Arquitectura contemporània a Catalunya. A càrrec de Josep M. Montaner, catedràtic de l’ETSAB-UPC. 18 feb Literatura catalana a l’era digital. A càrrec de Laura Borràs, directora de la Institució de les Lletres Catalanes. 25 feb Perspectiva de la Unió Europea: 2015-2020. A càrrec de Víctor Pou, professor de l’IESE i de la UIC i conseller de Relacions Exteriors de la Comissió Europea.

8.51

FONAMENTS

EN PETI T

15 20

00 - 2015

PA I S

ANYS

FONAM

PETITS ESPAIS

ESPECIALS EN

Treballem en condicions molt estrictes d’espai

Màxima classificació com a contractista d’obra per l’administració amb categoria K02E de “Sondeos inyecciones y pilotajes”, i la categoria K01D de “Cimentaciones especiales”. Membre protector de l'associació de consultors d'estructures. Empresa adherida al Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya Membre de l'Associació d'Amics de la UPC Associació d’Amics de la UPC UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA

w.2pe.biz Visita’ns a ww Fulls dels 93 763 26 99 / 660Enginyers 484 072.

2pe@2pe.biz / Av. Maresme 9. 08396 Sant Cebrià de Vallalta.

DIA A DIA

24 novembre Trobada Empresa Adherida: Política industrial sectorial 20142020. Una estratègia industrial per a Catalunya Antoni M. Grau, director general d’Indústria del Departament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya, va protagonitzar aquesta trobada amb empreses adherides dels EIC. Durant l’acte es va parlar de com la Unió Europea treballa per fer d’Europa un territori capaç de competir amb els grans centres econòmics mundials i les potències emergents. L’estratègia Europa 2020 és la resposta de la Comissió Europea a aquests grans reptes i se centra en la promoció d’un creixement industrial intel·ligent, sostenible i integrador. Per aconseguir-ho, la Comissió Europea reorienta la política de cohesió per tal de millorar-ne els resultats i exigeix que els estats i les regions treballin en un procés d’especialització intel·ligent que es coneix com a RIS3 (Research and Innovation Smart Specialization Strategy). Catalunya, amb la voluntat d’aprofitar l’oportunitat que representa l’estratègia Europa 2020 i en el marc d’aquesta agenda europea, ha definit set àmbits prioritaris per a la política industrial de Catalunya: Indústria Agroalimentària; Indústries de la Química, Energia i Recursos; Indústries de la Mobilitat Sostenible; Indústria del Disseny; Indústries Culturals i basades en l’Experiència; Indústries de la Salut i Ciències de la Vida, i Sistemes Industrials. L’agenda RIS3 dóna especial importància a la implicació de tots els actors del sistema (empreses, universitats, Administració i societat civil) en aquest procés. i i CAFÈ DELS ENGINYERS Comissió de Jubilats i Prejubilats

abril · maig · juny 2015

en la seva vida professional: industrial, associativa i sanitària. 13 FEB Manuel Palomeque, president de Guasch Hermanos, va parlar de la seva trajectòria professional en aquesta empresa.

PDF

9 DES Joan Majó, exdegà del COEIC, va parlar de la triple activitat en la seva vida professional: tècnica, política i associativa. 13 GEN Agustí Montal, president del Grup Mutuam, va parlar de la variada activitat

27 novembre Reptes del sector del packaging en el marc d’una economia circular Manel Bertomeu, president de la Comissió de Packaging del Col·legi d’Enginyers Industrials de Barcelona, va donar el tret de sortida a aquesta jornada tècnica dirigida a professionals del sector i estudiants, que es va celebrar a l’Aula Pimec de l’Escola Superior de Comerç Internacional (ESCI-UPF) de Barcelona. L’objectiu d’aquesta trobada va ser el de donar informació pràctica i propiciar el debat entre empreses i institucions de residus per abordar el repte d’una economia circular, aprofundint en el paper que la indústria de l’envàs pot tenir en el procés. i

28 novembre Qualitat de subministrament elèctric Comissió d’Energia José M. García Casasnovas, president de la Comissió d’Energia dels EIC, i Antoni Tahull, responsable de la Subcomissió del Sector Elèctric dels EIC, van donar el tret de sortida a aquesta jornada relacionada amb la qualitat del subministrament elèctric. Josep M. Montagut va aprofitar la seva intervenció per presentar el Grup de Treball de Subministrament Elèctric. Seguidament, Josep Lluís Orts, va exposar els conceptes fonamentals, les principals pertorbacions i les causes que afecten el subministrament elèctric. Josep Alenyà, director industrial de l’empresa Anglès Tèxtil (ANTEX), i Francesc Puigdemont, cap de Manteniment d’ANTEX, van parlar de les solucions aplicades de protecció en continuïtat i pertorbacions. Jorge Sánchez Losada, responsable d’Explotació a Barcelona d’Endesa, va centrar la seva ponència en la gestió de la qualitat de subministrament en la distribució elèctrica. i

INSTITUCIONAL

PDF

2 desembre XLIV Campionat de Tennis dels EIC Comissió d’Esports El Torneig de Tennis dels Enginyers Industrials de Catalunya es va celebrar en dues categories: Open i Sèniors. i

2 desembre 28è Berenar-col·loqui L’equip gestor d’Asesores y Gestores (A&G) que gestiona les inversions dels plans de pensions Associatiu, Enginyers Tresor, Enginyers Fonsgestió i Enginyers Horitzó 2018 de La Mútua dels Enginyers, van protagonitzar una jornada en què es van tractar temes com l’evolució econòmica i financera dels darrers mesos i les perspectives per al 2015, l’informe de gestió sobre els plans de pensions de La Mútua dels Enginyers, la nova proposta inversora per al pla Enginyers 2015 i la reforma fiscal de l’IRPF. i

sanitàries industrials. i www.emersonnetworkpower.com

van protagonitzar aquesta sessió organitzada per l’Associació Espanyola del Gas (SEDIGAS), i que va tractar dos temes: impulsar l’ús del gas natural liquat (GNL) com a combustible marítim i difondre’n la presència entre un col·lectiu tan involucrat com és el que representen. i www.sedigas.es

1 desembre Guia de les millors tècniques disponibles per a l’eficiència energètica a la indústria Comissió d’Energia: Grup de Treball d’Eficiència Energètica Aquesta jornada va exposar les millors tècniques disponibles per a l’eficiència energètica considerades en el document que dóna títol a l’acte. A més, a través de casos empresarials, es van exemplificar les diferents tecnologies. Pere Homs, director general del COEIC, va donar la benvinguda als assistents. Maria Assumpta Farran i Poca, directora general de Qualitat Ambiental del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat, i Maite Masià i Ayala, directora de l’Institut Català d’Energia, van conduir la presentació de l’acte. Seguidament, Josep M. Piguillem, director comercial d’EFIENER Enginyeria, i Eduardo Chicote, de LyondellBasell Poliolefinas Ibérica, van intervenir a l’acte. Cristina Soler, responsable del Grup de Treball d’Eficiència Energètica dels EIC, va tancar la sessió. i

1 desembre Els embedded systems a Catalunya: reptes i oportunitats Comissió de Política Industrial i Innovació Tecnològica Els embedded systems són elements centrals en la denominada quarta revolució industrial, que afectarà pràcticament a tota la indústria de tots els sectors. Els ponents convidats van ser Xavier Pi, del Grup de Treball dels Embedded Systems dels EIC; Agustí Fontquerni, d’ISEE; Antoni Sudrià, de CITCEA-UPC; Manel Frigola, d’ESAII-UPC, i Joan Verdaguer, de l’Institut Menéndez y Pelayo. i

25 novembre Eficiència energètica i fiabilitat en CPD L’empresa Emerson Network Power, els experts en sistemes d’alimentació i thermal management (refrigeració de precisió), van presentar les solucions tecnològiques d’Emerson Network Power. La companyia proporciona software, hardware i serveis per maximitzar la disponibilitat, la capacitat i l’eficiència dels centres de dades i instal·lacions

22 gener Gas natural liquat per al seu ús com a combustible marítim Jordi Vila, del Port de Barcelona, Claudio Rodríguez, director general d’Infraestructures d’Enagas, José Poblet, vicepresident de Gasnam, Judith Gómez, del Grupo Ham, i Assumpta Farran, directora general de Qualitat Ambiental de la Generalitat de Catalunya,

Fulls dels Enginyers

DIA A DIA

TERTÚLIES CIENTIFICOTÈCNIQUES Comissió de Jubilats i Prejubilats

abril · maig · juny 2015

3 desembre Jornada monogràfica sobre smart metering Comissió d’Energia: Grup de Treball Smart Grids Mariano Gaudó, de Gas Natural Fenosa, Joan M. Jubany, d’Endesa, i Esteve Rodríguez, d’Estebanell Energia, van participar en aquesta jornada que tenia com a objectiu informar el col·lectiu dels EIC dels desenvolupaments que es fan en matèria de smart metering. Els tres ponents van donar una visió de les empreses elèctriques, i més tard, Carles Pujol, de ZIV, Francesc Massana, d’Effilogics, i Adrià Casas, de Schneider Electric, van parlar de l’smart metering des de la visió de les empreses fabricants. i PDF

3 desembre Tast de vins de Mas Rodó Comissió de Cultura El director tècnic de Mas Rodó, Oriol Sala, va dirigir el tast i va presentar als assistents la finca amb les varietats i el conreu ecològic, i el celler sostenible de recent construcció, que compta amb unes instal·lacions amb la tecnologia més moderna per a l’elaboració de productes d’excel·lència. i

3 desembre Les tendències de la robòtica a la Xina, oportunitat per a les empreses i professionals catalans? Comissió de Política Industrial i Innovació Tecnològica La Xina ha esdevingut la principal economia manufacturera del món, aprofitant la competitivitat que li ha proporcionat una ingent quantitat de mà d’obra de baix cost. En els darrers anys, l’esforç en automatització i robotització dels processos productius ha estat una constant en aquest país. Això ha comportat que durant l’any 2013 la Xina passés a ser el principal mercat mundial en nombre de robots instal·lats. Aquesta sessió va servir per fer un repàs de la situació de la robòtica en aquest país, dels incentius i les oportunitats i de la situació competitiva que es presenta per a les empreses i els professionals catalans. Rosanna Termino, de managing partner d’AsecorpChina Business Consulting, i David Mayoral, responsable de Press Automation Systems a ABB Xina, van ser els ponents convidats. i

26 des / 17 des / 21, 28 gen/ 18, 25 feb Cosmologia Les tertúlies cientificotècniques promouen la discussió, les reflexions i els comentaris relatius a qualsevol tema que es refereixi a l’enginyeria industrial, tant des del punt de vista tecnològic com científic, tractat per Pedro Crespo.

FÒRUM DEL PATRIMONI INDUSTRIAL Associació del Museu de la Ciència i de la Tècnica i d’Arqueologia Industrial de Catalunya (AMCTAIC)

24 nov Els intangibles del patrimoni de la societat industrial: el patrimoni del segle XXI. Jaume Perarnau i Llorens, director del Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya (MNACTEC), doctor en Història de la Tècnica i Patrimoni Industrial per l’École des Hautes Études en Sciences Sociales (París-França) i llicenciat en Història per la Universitat Autònoma de Barcelona, va protagonitzar aquest acte. 23 gen Visita al Parc de Bombers de la Vall d’Hebron. L’Associació del Museu de la Ciència i de la Tècnica i d’Arqueologia Industrial de Catalunya va organitzar aquesta activitat que va

constar d’una visita tècnica i exclusiva al Parc de Bombers de la Vall d’Hebron, on també es van poder visitar els magatzems de material històric i antic del cos de Bombers de Barcelona. 26 gen La innovació tecnològica, protagonista de la industrialització de Catalunya. Jordi Maluquer de Motes, catedràtic d’Història i Institucions Econòmiques de la UAB, va parlar de la innovació tecnològica com a protagonista de la industrialització en el territori català. 16 feb Turisme i patrimoni industrial. Josep Huguet i Biosca, enginyer industrial i historiador polític català, va parlar de turisme i patrimoni industrial.

INSTITUCIONAL

SUBCOMISSIÓ DE MUNTANYISME Comissió d’Esports

4 desembre Novetats en la safety engineering: aplicació i visió de futur Comissió de Seguretat La safety engineering dóna una visió integral i transversal de les necessitats que hi ha en l’àmbit de la seguretat. Des d’aquest punt de vista, l’objectiu d’aquesta jornada era el d’oferir una visió global de les novetats en el model actual de l’organització i reglamentació de la prevenció i la protecció civil des dels diferents sectors implicats en la safety: serveis de prevenció, formadors, projectistes i administracions. Jordi Guix, degà del COEIC, Anna Martín, subdirectora general tècnica de la Direcció General de Prevenció, Extinció d’Incendis i Salvaments de la Generalitat, Jaume Guamis, subdirector general de Programes en Protecció Civil de la Generalitat, i Manel Pardo, director de Bombers de Barcelona, van donar el tret de sortida a la jornada. Seguidament, Joan Gallart, responsable del Servei de Prevenció de la Direcció General de Prevenció, Extinció d’Incendis i Salvaments, Joan Gràcia, responsable de Plans d’Autoprotecció de la Direcció General de Protecció Civil, Joan Pedreny, cap de la Divisió de Prevenció i Protecció Civil de Bombers de Barcelona, i Marc Pérez, representant del Clúster de Seguretat Contra Incendis, van participar a la taula rodona sobre novetats reglamentàries en prevenció i protecció civil. Ja per acabar, Anna Martín, subdirectora general tècnica de la Direcció General de Prevenció, Extinció d’Incendis i Salvaments de la Generalitat, Sergio Delgado, subdirector general de Coordinació i Gestió d’Emergències de la Generalitat, Maria Serrahima, responsable del Servei de Formació en Riscos i Emergències de la Generalitat, i Manel Pardo, director de Bombers de Barcelona, van debatre sobre el futur de la safety a Catalunya. Jordi Sans, president de la Comissió de Seguretat del Col·legi, va tancar la jornada. i p

PDF

11 desembre Logística inversa Comissió de Gestió Empresarial: Subcomissió de Logística En l’actual context econòmic, moltes empreses de diversos sectors miren d’optimitzar els costos de les seves cadenes de subministrament. Un aspecte important d’aquest esforç d’optimització són les operacions de logística inversa que, només en devolució de producte, per a algunes empreses pot suposar el 7% de la seva facturació. Aquesta sessió va suposar una trobada amb directius de diferents empreses per tal de conèixer la seva experiència en la gestió dels costos associats a la logística inversa, saber a quines dificultats s’han enfrontat i veure quines solucions han aplicat. Ernest Escaich, director general d’Operacions d’RBA Editores, Pablo Casanova, director de Logística d’AC Marca, Víctor Escanciano, director de Logística de Condis Supermercats, i Xavier Suárez, supply chain manager de Pepe Jeans, van ser els convidats a l’acte. i PDF

4 des Matinal dels Enginyers. Caminada al Montalt des d’Arenys de Munt. Coordinat per Jaume Garriga. 20 des Excursió a l’Albera. Es va visitar el castell de Requesens i es va fer un dinar de Nadal a Espolla. Coordinat per Julià Naval. 8 gen Matinal dels Enginyers. Excursió circular amb pujada a Montserrat des de Collbató. Coordinat per Victòria Ribatallada. 17 gen El megalític al Corredor. De pedra arca a pedra gentil. Coordinat per Albert Ibáñez. 5 feb Matinal dels Enginyers. Caminada per l’espai d’interès natural de Gallecs. Coordinat per Jaume Garriga. 7 feb Caminades culturals. Es va visitar la planta termosolar híbrida amb biomassa de les Borges Blanques. Coordinat per Josep Maria Arqué. 14 feb Tomb pel Montsià. Travessa d’Amposta a Ulldecona. Coordinat per Carlos Pérez.

SUBCOMISSIÓ DE CICLOTURISME Comissió d’Esports

29 i 30 nov Aquest any, la sortida clàssica anual, a més de Vinaròs, va incloure un petit recorregut per Morella. A Vinaròs es va aprofitar per anar a les immenses plantacions de mandarines i recollir-ne algunes. 14 des Sortida interurbana a Barcelona. Recorregut d’uns 40 quilòmetres per Barcelona, l’Hospitalet de Llobregat i Cornellà de Llobregat. 24 gen L’Empordanet. Recorregut circular de 52 quilòmetres amb sortida i arribada a Ullastret. 28 feb Recorregut de 40 quilòmetres per Vinaròs que va finalitzar amb un aperitiu previ al dinar. Fulls dels Enginyers

DIA A DIA

foto: Isabel Marquès

16 desembre Cares socials de l’enginyeria: reptes de l’enginyeria per a un desenvolupament sostenible Comissió d’Acció Social La seu dels EIC va acollir la celebració d’aquest acte que es va centrar en els elements bàsics per afrontar els reptes ètics que planteja l’aplicació de la ciència i la tecnologia en el desenvolupament de l’ésser humà en el nostre món, necessàriament sostenible. També es va parlar de la presentació de dos projectes finançats per la International Federation of Catholic Universities (IFCU), en els quals nou universitats d’Amèrica Llatina aporten formació i solucions a dos temes en concret: la formació per a una millora del sòl agrari en països en vies de desenvolupament, i l’aigua, el medi ambient i la salut. Albert Florensa, professor de l’Institut Químic de Sarrià, i Miquel Gassiot, catedràtic emèrit de la Universitat Ramon Llull a l’Institut Químic de Sarrià, van participar a la jornada. i

16 desembre Lliurament dels Premis Bonaplata per la valoració del patrimoni industrial La seu dels EIC de Via Laietana va acollir la celebració de l’acte de lliurament dels Premis Bonaplata i dels Premis Bonaplata Joves per la valoració del patrimoni industrial tècnic i científic del 2014, organitzats any rere any per l’Associació del Museu de la Ciència i de la Tècnica i d’Arqueologia Industrial de Catalunya. Aquests premis són un reconeixement a l’estudi, el coneixement, la difusió i la preservació del patrimoni de l’era industrial, i el premi dirigit als joves pretén fomentar l’esperit de recerca i innovació entre les capes joves de la població, la recerca en els camps de l’arqueologia industrial, la història industrial i l’antropologia històrica de la industrialització de la societat catalana. L’acte va comptar amb la presència de Joan Pluma i Vilanova, director general d’Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni. i

18 desembre Ferrocarrils rètics (RhB) de Suïssa. La línia del Bernina Comissió de Cultura: Subcomissió d’Engitren Per la seva particular configuració orogràfica i dura climatologia, Suïssa ha hagut de vèncer els grans desnivells i obstacles del territori desenvolupant una important i extensa xarxa ferroviària, tant d’ample internacional com de via mètrica, per tal de propiciar la connexió entre societat i naturalesa. La línia del Bernina, d’ample 1.000 mm, una longitud de 61 km i pendents de fins al 7%, discorre pel cantó dels Grisons i connecta les poblacions de Tirano (Itàlia) i Saint-Moritz (Suïssa); és l’única connexió internacional dels ferrocarrils RhB. El traçat inclou significatives obres d’enginyeria com el viaducte helicoïdal de Brusio. L’any 2008, la UNESCO declarà la línia del Bernina i el seu entorn natural, juntament amb la línia de l’Albula (RhB), Patrimoni de la Humanitat. La ponència marca l’inici d’un cicle de conferències que Francesc Daura, enginyer industrial, presentarà sobre les diferents línies i companyies ferroviàries del país helvètic. Frederic Portella, membre de la Subcomissió d’Engitren, va introduir i moderar l’acte. i

abril · maig · juny 2015

PDF

19 desembre Concert de Nadal de la Coral dels EIC La capella de la Residència d’Estudiants de l’Escola Industrial va ser l’escenari triat per a la representació del concert de Nadal de la Coral dels Enginyers Industrials de Catalunya. Els assistents van poder gaudir d’un repertori singular que va incloure les cançons de Nadal de tota la vida i peces del musical Els Miserables. i

INSTITUCIONAL

15 gener · Enginyers Matí

“Sense innovació no hi ha futur” Xavier Torra, vicepresident executiu de Tecnio

Innovació, internacionalització i governança són els tres eixos mitjançant els quals les empreses familiars poden potenciar la seva competitivitat. En un món globalitzat, cal mantenir-se al terreny de joc. Xavier Torra va dedicar la seva ponència a demostrar com una empresa familiar pot internacionalitzar-se i ser competitiva en mercats exteriors.

“E

ns trobem en un context en què el sentiment de pèrdua és latent”, va afirmar Xavier Torra durant la seva visita a la seu dels EIC a Barcelona. En aquest sentit, Torra va dibuixar a grans trets el panorama actual de les empreses familiars i va assegurar que aquest sentiment de pèrdua genera l’anomenada “barrera dels 50 treballadors”, és a dir, una gran dificultat per aconseguir empreses amb una grandària superior a la de les actuals. A més, la visió pessimista que afecta les inversions ha provocat un excés de prudència dins del mercat d’inversions. Durant la ponència, Xavier Torra va mostrar als assistents quin hauria de ser l’escenari de la competitivitat per a les empreses familiars, que gira al voltant de tres eixos: innovació, internacionalització i governança. “Si no ets competitiu, no hi ets”, assegurava. “La innovació et fa ser atractiu de cara als mercats exteriors”, va explicar, i és que en un món globalitzat tot flueix ràpidament i si les empreses del país no innoven, ho faran les de fora. Però, per què cal internacionalitzar-se? Cal assegurar-se un benchmarking constant, ja que afavoreix la supervivència de les empreses i alimenta la competitivitat, i sobretot fuig del caràcter introspectiu que caracteritza moltes empreses familiars. Torra va remarcar que l’estructura de les empreses familiars provoca que a vegades els esquemes de govern no funcionin. “Una mala governança destrueix una empresa”, va afirmar.

Què és ser competitiu? Ser competitiu és saber desenvolupar-se en un entorn d’actors globals, com el cas de les empreses xineses, que vénen a buscar els seus partners aquí. Ser competitiu requereix dominar els entorns low cost, actualment molt generalitzats. La grandària de les empreses no hauria de ser un pretext per no alimentar la competitivitat. En un món tan global, les aliances són cada cop més necessàries, tot i que caldria tenir consciència que “una aliança o fusió és una renúncia”, va assenyalar Torra per explicar que una empresa familiar petita-mitjana pot internacionalitzar-se i operar en

mercats exteriors sempre que segueixi models de negoci del segle XXI. “Mantenir és morir; s’han de fer coses noves”.

Qüestió d’actitud “Sense innovar no tirarem endavant”, assegurava Torra. I és que “la innovació és un problema d’actitud, el talent ve després”. La competència és un factor d’estímul, però cal tenir clar que “contractant talent no ho tenim tot solucionat”, afirmava. Torra va explicar que hi ha diferents tipus d’innovació. D’una banda, la innovació incremental, com la que experimenta la Xina, que augmenta proporcionalment al PIB del país; de l’altra, la innovació disruptiva, pròpia de països com els Estats Units, on l’acceptació del risc és més alt i els capitals estan més disponibles, però que no està correlacionada amb el creixement del PIB. La innovació no només ha d’estar present en els productes, sinó que la requerim en models de negoci, models organitzacionals i models relacionals. “Es tracta d’un procés de canvi constant”, va afirmar Torra, “i l’empresa mitjana-petita, que ve d’un mercat tranquil en què la demanda supera l’oferta, necessita un canvi de mentalitat”.

La governança del segle xxi “El focus de la governança d’aquest segle és la competitivitat i això és un estil de gestió”, va assegurar Xavier Torra. Dels grans reptes de la indústria que trobem a Catalunya, un dels més importants és saber què i on fabricar els productes. El concepte de fàbrica ha deixat de tenir sentit en un món global en què la fluïdesa de material, el control de despeses i la competitivitat de les empreses depèn d’on es fa cada cosa. Torra va assenyalar que les institucions haurien de saber articular aquesta necessitat d’intercanvi d’informació, moltes vegades fruit de la generositat, i va afirmar que el nou centre tecnològic que aglutinarà els centres tecnològics de Catalunya pot ser un referent en aquest sentit. i Fulls dels Enginyers

DIA A DIA

16 febrer Enginyers Matí

“La base per a l’èxit, més encara que l’enginyeria, són els valors” César Molins, director general d’AMES

Cèsar Molins, doctor en Enginyeria Industrial per la Universitat Politècnica de Catalunya i doctor en Enginyeria Nuclear per la Universitat de Florida, és el director general d’AMES (Aplicacions de Metalls Sinteritzats SA) des de fa més de trenta anys. En aquesta nova edició d’Enginyers Matí va visitar la casa dels enginyers per explicar la seva pròpia experiència al front d’una empresa familiar i els seus avantatges.

a ser el seu pare, Cèsar Molins Caballé, enginyer tècnic elèctric, qui va fundar aquesta empresa l’any 1951. La companyia va esdevenir un referent en la fabricació de peces mecàniques d’alta precisió a partir de metalls sinteritzats. Cèsar Molins va explicar tot el que va aprendre del seu pare, el qual el va ensenyar a treballar de manera humil, amb filosofia i amb total dedicació pel treball ben fet. AMES té una vocació innovadora i es caracteritza per la recerca de l’excel·lència, pel seu nivell d’internacionalització i pel seu compromís amb les persones. I aquestes formes de treball són les que han fet que AMES sigui una empresa que ha aconseguit sobreviure a la crisi. Com diu Cèsar Molins, “mentre estava la crisi, pedalàvem; ara hem de seguir pedalant molt, i aquest és un bon problema”. AMES va ser de l’equip fundador de PIMEC, amb el qual té una tradició de comprensió de la problemàtica de la pime catalana. “Les empreses familiars són diferents de les anònimes”, assegurava l’enginyer i empresari, que en aquesta línia va anomenar diversos avantatges d’una empresa familiar. L’esperit de diversificació, de família i de formació; l’afany per la tecnologia; la barreja assenyada de criteri de direcció; el sentiment de proximitat i identificació amb el propietari; conèixer la tecnologia, però també el business; el compromís i l’esforç; i el sentit de lleialtat a una persona o a un projecte, són alguns dels valors que va tractar. Molins va assegurar que a casa seva la prioritat sempre havia estat treballar: “L’empresa era sempre el primer”. L’exposició va estar marcada per les anècdotes i experiències que ha viscut en l’empresa, donant especial importància als valors que li ha transmès la seva família en

abril · maig · juny 2015

l’àmbit empresarial. AMES no para de créixer i no només es troba a Catalunya, sinó també a Aragó, EUA, Hongria i la Xina. El secret, segons Cèsar Molins, és l’ús dels valors que el seu pare ja li va ensenyar: “S’ha d’estar sempre on toca perquè ets el model”. Molins ha viscut l’evolució de l’empresa des d’una dimensió petita fins a l’actualitat d’empresa mitjana (850 persones i 115 milions d’euros de facturació). Un altre punt fonamental en la vida d’un professional és la formació i sense l’interès per aprendre no es pot avançar. La formació és la millor via d’accés a les novetats en tecnologies i en mètodes de treball, i un factor diferencial de progrés. Com diu Molins, “no només aprens més sobre tecnologia, sinó que aprens una cultura de formació i que quan la graves en una empresa els treballadors tenen una actitud receptiva, oberta i estan disposats a aprendre”. La formació és clau per millorar i per això AMES ofereix formació als seus treballadors. Així mateix, l’objectiu que el director general d’AMES ens va plantejar, i que el COEIC també comparteix, és conèixer quin serà el futur de les empreses; assegurar-nos que les futures generacions estan formades i preparades per treballar com s’ha treballat fins ara. i

INSTITUCIONAL

23 gener Visita a la planta de valorització energètica de Sant Adrià de Besòs Comissió d’Energia: Grup de Treball d’Eficiència Energètica (GTEE) Miguel Ángel Clavero, gerent de TERSA, va acollir el GTEE/ Indústria en la seva III Visita d’Intercanvi de Praxi d’Enginyeria. Va explicar l’estructura de l’empresa i la recent transformació de les instal·lacions per adequarles al nou model de gestió de residus de Catalunya, incrementant alhora la capacitat de producció tèrmica i elèctrica, mantenint-les en el reordenament urbanístic d’una àrea de serveis d’alta intensitat tecnològica i incorporant models de gestió privats en l’empresa pública, a fi de fer-la més eficaç. Oriol Vall-llovera, Noelia Marcuello, Alessandro Leotta i tot l’equip tècnic que al llarg de set anys ha fet també possible incrementar l’eficiència d’aquesta singular “indústria”, ens van explicar el macroprojecte i ens van oferir un fascinant recorregut per la planta. i

12 febrer Prospectiva energètica. Informe anual de l’Agència Internacional de l’Energia Comissió d’Energia Un any més, la seu dels EIC de Via Laietana va acollir la presentació de l’informe anual de l’Agència Internacional de l’Energia, un document necessari per disposar de la millor informació respecte a quins seran els trets més importants de l’energia en els pròxims anys. Enguany, la baixada del preu del petroli posa en evidència que les previsions en el camp de l’energia pateixen canvis importants. Mariano Marzo, catedràtic d’Estratigrafia de la Universitat de Barcelona, va participar en aquesta jornada. i PDF

14 gener Segona jornada plenària PROINDUSTRIA: Unim esforços per la indústria Comissió de Política Industrial i Innovació Tecnològica Pere Homs, director general dels EIC, va donar el tret de sortida a aquest debat obert entre les diferents iniciatives catalanes a favor d’una Catalunya industrial. Jordi Angusto, de Tecnoindustria, Joan Trullén, de +Indústria, Francesc Noguera, del CIT, Xavier Ayneto, de Proindustria, Eduard Ruiz, d’AnoiaxIndustria, i Joan Miquel Hernández, de Nova Estratègia Industrial de la Generalitat de Catalunya, van participar-hi. Durant aproximadament 40 minuts, els ponents van debatre amb l’objectiu de donar a conèixer les diferents iniciatives i els seus objectius, i buscar punts d’interès comú i possibles col·laboracions. Jordi Guix, degà del COEIC, va protagonitzar la cloenda de l’acte. i

19 febrer Control de fums en cas d’incendi Clúster de Seguretat Contra Incendis Un dels factors de gran importància a l’hora de minimitzar els danys provocats per un incendi és el control de fums. Un bon control de fums incrementa la seguretat de les persones, en facilita l’evacuació tant dels afectats com dels bombers i permet un millor control de la temperatura. En aquesta sessió es van presentar les principals novetats en matèria de solucions tecnològiques avançades. Yolanda Bausan, Santos Bendicho, Eulàlia Cirici i Elías López van ser els ponents convidats a la jornada. i

INTERROGANTS ENGINOVA

21 gen 5a edició del fòrum d’inversions privades Keiretsu Forum. En aquesta sessió es van presentar als inversors casos majoritàriament seleccionats entre el conjunt de projectes detectats o gestionats per Enginova.

Fulls dels Enginyers

DIA A DIA

Els Fòrums dels Enginyers 24 de febrer IX Fòrum d’Empreses ETSEIAT Des de la Delegació del Vallès es va coordinar la conferència principal del Fòrum Enginyeria en la indústria farmacèutica que va anar a càrrec de Josep Miquel Bas, enginyer industrial (col. 13785), director de Serveis Tècnics Centrals de BBRAUN Medical a Rubí. La Delegació va tenir un estand propi, juntament amb la Caixa d’Enginyers i La Mútua dels Enginyers. I es va fer el sorteig de dos cursos de conducció segura, patrocinats pel circuit de Can Padró. i

abril · maig · juny 2015

4 de març Fòrum d’Empreses IQS El passat 4 de març vam assistir al IX Fòrum d’Empreses IQS. Juntament amb la Caixa d’Enginyers i La Mútua, vam presentar les institucions al col·lectiu d’estudiants de l’Institut Químic de Sarrià amb un notable èxit entre els estudiants de diferents màsters de la branca de l’enginyeria. La participació es va concretar amb la presència en un estand i una xerrada de presentació dels serveis als estudiants. i

10, 11 i 12 març Fòrum ETSEIB Aquest any el Fòrum ha arribat a la 25a edició. Els EIC hi han estat participant des dels inicis i des d’aquesta publicació volem mostrar el nostre reconeixement als vint-i-cinc equips organitzadors (estudiants) i directius de l’Escola per la feina realitzada. Així mateix, volem donar la benvinguda a més de tres-cents alumnes que confien en les institucions i ja són socis escolars. i

24 març XVI Fòrum Industrial EPS L’Associació Estudiants d’Industrial va organitzar el setzè Fòrum Industrial de l’Escola Politècnica Superior de la Universitat de Girona. L’assistència de vint-i-tres empreses, nou grups de recerca, sis entitats escolars i els col·legis professionals van permetre que els alumnes deixessin els seus currículums i participessin en moltes activitats. Al moment de clausura de l’acte es va sortejar una càmera Go Pro Hero entre tots els socis escolars participants. i

INSTITUCIONAL

CICLE DE CINEMA OMBRES MESTRES Comissió de Cultura

20 febrer Podem mesurar l’eficiència energètica? Comissió d’Energia: Grup de Treball d’Eficiència Energètica Convençuts que sense mesura no hi ha càlcul, i que sense càlcul no hi ha resultat, el propòsit del seminari era intercanviar coneixement entre els experts i els professionals del Grup de Treball i debatre sobre com i per què serveixen les tècniques de mesura i les noves propostes de configuració i/o disseny de tecnologies i/o processos amb fluids o conductors d’energia. Francesc Pons (ECATFM) i Manolo Soler (CBB) van ser els ponents convidats. i p

PDF

25 febrer La Sagrera: una nova estació i una transformació urbana Comissió de Cultura: Subcomissió d’Engitren La Sagrera serà un node essencial en el sistema de transports a tots els nivells: urbà, metropolità, regional, nacional i internacional. L’estació serà punt d’intersecció de molts sistemes: la principal estació a Catalunya de la xarxa d’alta velocitat i la major de les dues que tindrà la ciutat de Barcelona; una estació per a les rodalies, per la qual passarà la majoria de les línies que creuen la metròpoli; dues estacions de metro, les noves L9 i L10 i la prolongació de la L4; una estació d’autobusos interurbans; un conjunt de parades d’autobusos urbans; un aparcament per a vehicles privats; un complex sistema al servei del taxi, i una xarxa viària d’accés. Joan Baltà, enginyer de Camins, Canals i Ports i director general de Barcelona Sagrera Alta Velocitat, va participar a la sessió. i

27 març Cicle de debats sobre normativa d’eficiència energètica Grup de Treball d’Eficiència Energètica (GTEE) Pere Homs, director general del COEIC, inaugurà el cicle de debats sobre normativa d’eficiència energètica, una iniciativa conjunta del CEEC i el Grup de Treball dels EIC. Xavier Corbella analitzà la transposició a l’Estat Espanyol de la Directiva 2012/27/ UE i tots els assistents van aportar les seves impressions i coneixements. Núria Cardellach, gerent del CEEC, i Cristina Soler, responsable del GTEE, van conduir l’acte. i

10 feb Diàlegs a la palestra. Sessió en què es va demostrar que els diàlegs cinematogràfics també formen part del seu llenguatge. 17 feb Avantguardes. Films que han proposat formes innovadores, alternatives a les del seu temps. 24 feb Escola de ball. Vam acabar el cicle amb uns quants notables balls inserits en pel·lícules que no són comèdies musicals.

Fulls dels Enginyers

DIA A DIA

Àmbit territorial Demarcació de Lleida

28 novembre Sopar de germanor i benvinguda als nous col·legiats Per a alguns és l’esperat retrobament anual entre companys de la professió i per a d’altres és l’inici d’una nova etapa professional que amb el temps esdevindrà una afecció amb el col·lectiu. Jordi M. Mir va ser el guanyador del Premi Enginyers Lleida 2014 que patrocina la Demarcació pel millor treball de Fi de Màster de la titulació d’Enginyeria Industrial de l’Escola Politècnica Superior (EPS) de la Universitat de Lleida. i

29 gener Jornada sobre la Tarifa Elèctrica En aquesta jornada van participar comercialitzadores d’energia elèctrica per presentar i exposar les variants de mercat davant de grans i mitjans consumidors. • Organització del mercat elèctric, idees bàsiques (Endesa Energia) • Costos del sistema elèctric, conceptes generals (Gas Natural Fenosa)

• L es diferents opcions del consumidor (Eléctrica Serosense) • Preu voluntari per al petit consumidor (PVPC), RD 216/2014 (Endesa Energia) • El preu fix i el preu indexat, pros i contres (Atlas Energia Comercial) • Optimització de les condicions contractuals. Com pot estalviar diners el client? Pros i contres. Els nous comptadors i la telegestió. i

23 desembre Trobada de Nadal dels EIC de Girona Aquest Nadal la sala de formació, convertida un cop més en taller de manualitats per als més petits, es va omplir de gom a gom de petits, pares i avis que retallaven i enganxaven materials per crear els seus particulars fanalets de reis. Més tard es va celebrar l’arribada de les festes nadalenques amb el tradicional aperitiu que també va omplir a vessar la sala d’actes de la Demarcació de companys i companyes de professió, familiars i amics. i

4 febrer Jornada informativa sobre el nou decret que modificarà el Decret 82/2012 dels plans d’autoprotecció La Demarcació de Girona va organitzar aquesta jornada en què es va informar una trentena d’assistents, majoritàriament enginyers que s’han format a la Demarcació en plans d’autoprotecció, sobre la modificació del Decret 82/2010, de 29 de juny. Antoni Güell va conduir aquesta sessió que principalment va tractar les modificacions que implicaran canvis en la tramitació, els terminis, els annexos i, sobretot, en el catàleg d’activitats i centres amb obligació d’elaborar plans d’autoprotecció.i

19 febrer L’enginyer i la gestió comercial: la venda, un procés de seducció o d’estratègia? Segona jornada del cicle de Diàlegs Oberts de la Comissió d’Enginyer i Empresa. Es tracta d’un espai per a la reflexió entorn de les activitats professionals dels enginyers a l’empresa amb l’objectiu de compartir casos d’èxit en el món empresarial vinculats a l’enginyeria. En aquesta ocasió, Marta Plasencia, consultora sènior i coach professional, va parlar de la importància dels processos d’alineació i comunicació per a la consecució d’objectius. i

Àmbit territorial Demarcació de Girona

abril · maig · juny 2015

INSTITUCIONAL

Àmbit territorial Demarcació de la Catalunya Central

4 desembre Lliurament del XXXV Premi Guillem Catà El Museu de la Tècnica de Manresa va acollir, el dijous 4 de desembre al vespre, el lliurament del XXXV Premi Guillem Catà dels Enginyers Industrials de la Catalunya Central, que atorga la Demarcació de la Catalunya Central del Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya. L’empresa Avinent Implant Systems va ser distingida amb aquest guardó per desenvolupar solucions innovadores en implantologia dental i aconseguir integrar tecnologies que ofereixin serveis personalitzats a la mida de cada client arreu del món. L’acte el va obrir el secretari del jurat del Premi Guillem Catà, Joan Castella, que va llegir el veredicte. Seguidament va fer un breu parlament Mireia Félix, presidenta de la Demarcació de la Catalunya Central de l’Associació i el Col·legi d’Enginyers Industrials. A continuació, es va fer el lliurament del premi

20 gener Visita a la central de biomassa de Montserrat Visita a la nova caldera de biomassa que s’ha construït al monestir de Montserrat. La nova central de biomassa servirà per abastar d’aigua calenta i calor 40.000 metres quadrats, un total de deu edificis del recinte. La visita va anar a càrrec de l’empresa instal·ladora Grup Soler. i

als representants de l’empresa, Joan Cortina, president, i Albert Giralt, conseller delegat, els quals van agrair la menció obtinguda. L’acte va continuar amb la intervenció d’Albert Giralt, el qual va fer una exposició del treball que porten a terme. Després van parlar Jordi Renom, president de l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya, i Ramon Bacardit, regidor d’Urbanisme, Paisatge i Mobilitat de l’Ajuntament de Manresa. El torn d’intervencions es va concloure amb el parlament de la directora dels Serveis Territorials del Departament d’Empresa i Ocupació de la Catalunya Central de la Generalitat de Catalunya, Bàrbara Minoves. A l’acte també hi van assistir, entre d’altres, l’Il·lm. Sr. Alcalde de Manresa, Valentí Junyent, i els representants de les demarcacions de Lleida i Girona i de la Delegació del Vallès de l’Associació/Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya, La Mútua dels Enginyers, col·legis professionals, la Cambra de Comerç de Manresa i la Unió Empresarial de l’Anoia. Com a cloenda, tots els assistents a l’acte van poder gaudir d’un sopar “de fàbrica”, un autèntic àpat amb carmanyola que els va transportar a un menjador fabril del segle XX. El sopar ambientat en una fàbrica de l’any 1900 va tenir lloc a l’interior de l’espai de la Cinteria del Museu de la Tècnica de Manresa. i

novembre Signatura d’un conveni amb GEST! El passat mes de novembre es va signar un conveni de col·laboració amb GEST!, associació de professionals sèniors al servei del territori, amb la missió d’oferir més assessorament als col·legiats que en la seva qualitat d’emprenedors o petits empresaris no estiguin en disposició econòmica d’accedir a assessors professionals, participar en sessions de treball i de formació i crear tallers i cursos específics per afavorir, de manera destacada, el desenvolupament empresarial i ocupacional de la Catalunya central, a fi d’enfortir amb aquesta aliança les capacitats de tots els sectors involucrats. El Col·legi queda compromès també amb GEST! a formalitzar tasques de formació conjunta que creïn valor afegit per als enginyers de la zona de manera avantatjosa i també pensant en els estudiants d’aquest sector. i Fulls dels Enginyers

DIA A DIA

Àmbit territorial Delegació del Vallès

abril · maig · juny 2015

5 febrer Càlcul, disseny, execució i manteniment de sistemes de control de temperatura i evacuació de fums (UNE 23585) Aquest curs, novetat d’aquest any, tenia com a objectiu aprendre a calcular els sistemes de control de temperatura i evacuació de fums que permeten optimitzar els costos de l’obra. Marc Sans, enginyer industrial (col. 15554) i tècnic del Servei de Prevenció de Bombers de la Generalitat, i Carlos Navarro, enginyer industrial (col. 4565) i expert en refrigeració industrial i química, en van ser els professors. i

18 febrer L’Enginyeria Industrial: el coneixement posat en pràctica L’objectiu de la xerrada era transmetre als estudiants de primer curs de Grau un exemple concret d’un antic estudiant d’Enginyeria Industrial, des del seu pas per l’ETSEIAT fins a la seva activitat professional actual. El ponent va ser German Palacín i Fornons, enginyer industrial (col. 11460) de la promoció del 1999 i vocal de la Junta de la Delegació del Vallès. i

19 febrer Signatura de conveni i assistència a la presentació del Festival de Jazz de Terrassa Com cada any, s’ha renovat el conveni de col·laboració amb el Festival de Jazz de Terrassa per tal de promoure la cultura entre el nostre col·lectiu. La signatura i presentació del Festival va ser a la Nova Jazz Cava de Terrassa. i

27 febrer Visita a l’empresa CATUAV Una trentena d’enginyers van visitar les instal·lacions, ubicades a Collsuspina, d’aquesta empresa dedicada a la teledetecció mitjançant aeronaus no tripulades (UAV, en anglès), i una de les empreses guanyadores del premi Drone Social Innovation Award. Jordi Santacana, director i fundador de CATUAV, va explicar la tecnologia i les aplicacions d’aquestes aeronaus. Després va intentar fer una demostració de vol que malauradament no va poder ser a causa de la climatologia. La visita va finalitzar amb un dinar de germanor. i

Lola Badia Estragués CB0009-14691 19/04/2006

Ferran Arqué Espuñes

Aniversaris del SEGON trimestre FELICITATS BOMBETES!

CB116-9860 30/04/2004

CB0022-9860 08/06/2009

CB0062-10436

03/06/2005

12/05/2009

12/04/2008

Elna Blanch Crespán

Abril Barthe Rovira CB0033-6163 30/05/2010

CB0061-10436 16/04/2006

ArtauBoyerMonferrer

Laia Caro Díaz

Gerard Forn Armengol

Martí Fresquet Begueria

CB133-11757

CB0055-15864

CB0087-14431

CB138-5570

14/04/2014

11/04/2009

15/04/2011

01/05/2008

Ivan Blasco Masiques

Martí Campos Casanova

CB0013-12549

Laia Codinas Ramos CB112-8597 30/05/2003

CB142-14936

05/04/2005

25/06/2007

Júlia González Puigdoller CB131-5570 18/06/2008

Chloe Garcia Bosch CB136-14691 05/06/2007

Shimon Hotta Aced

Martí Munmany Barceló

CB0049-3345

CB147-5240

27/06/2008

13/06/2013

Júlia Gutiérrez Perea

Clàudia Lázaro Ripoll

Aina Pérez Guasch

CB0042-12138

CB0079-3221

CB140-14950

19/05/2008

29/06/2003

24/04/2014

Miquel Puig Escobar CB0077-7034 29/05/2003

Roc Pérez Larumbe CB0034-10561 23/04/2008

Júlia Pérez Guasch

Lia Poveda Modesto

CB141-14950

CB0053-13290

24/04/2014

26/05/2008

Martina Vilà Mutis CB0094-2619 09/06/2009

Lluc Reucheron Llobet CB0110-15620 13/05/2005

Adrià Sarri Oriola CB146-15018 01/04/2005

Gina Blanch Crespán

CB0012-8070

CB0064-5584

20/04/2011

06/04/2009

Quim Bech Grau

Arlet Barba Dolader

CB0043-3109

CB0018-3109

Martí Badia Estragués CB0010-14691 29/04/2008

Miquel Avellà Mouriño

Blanca Bañeres Guasch

Pau Bañeres Guasch

Judit Vilà Gironés CB0005-2619 15/05/2004

Encara no ets un bombeta? Contacta’ns: palonso@eic.cat / T. 933 192 304

EN FAMÍLIA

El Club Bombeta presenta el seu projecte científic al CosmoCaixa

ls nostres equips Legoshow i Minibombetes van presentar dissabte 7 de març al Torneig Junior First Lego League el seu projecte científic al CosmoCaixa. Junt amb quaranta equips més, van compartir projectes i experiències!!! La Junior First Lego League va proposar un repte pràctic per captar la creativitat dels més petits i fomentar el seu interès per la ciència i l’enginy per millorar el món que ens envolta. Equips Legoshow i Minibombetes, enhorabona!!!! Ho vau fer molt i molt bé!!!! Teniu tota l’admiració del nostre col·lectiu dels Enginyers Industrials de Catalunya!! i

L’

equip Legoleds del Club Bombeta va guanyar el Premi a l’emprenedoria a les semifinals de Tenerife el passat dissabte 22 de març, en reconeixement a la gran iniciativa, a la confiança que van demostrar durant tot el torneig, a la maduresa amb què van afrontar els problemes plantejats i a les solucions efectives que van aplicar a les adversitats sorgides durant la preparació i el desenvolupament de la First Lego League. i

abril · maig · juny 2015

SOM +

Ruta al Born per a petits Enginyers

l passat dissabte 14 de març vam compartir un matí amb els Bombetes tot explorant el barri del Born. Tots junts vam fer d’exploradors i vam conèixer els racons més amagats i misteriosos d’un dels barris amb més història de la ciutat de Barcelona. De la mà de l’historiador Jaume Martínez, vam descobrir els secrets de la catedral del Mar, on van ser enterrats els antics herois, vam visitar el jaciment arqueològic i vam gaudir del folklore barceloní a la casa dels entremesos, on vam veure els gegants i un teatre de titelles. El dia va acabar amb un piscolabis al palau del Cercle Artístic de Sant Lluc, on els petits enginyers van conèixer els espais en què els artistes es concentren per pintar, dibuixar i modelar. i

Beneficia’t de les condicions especials per als col·legiats

Apunta’t a la real experience! Alemanya · Austràlia · Canadà · Espanya · EUA · França · Irlanda · Nova Zelanda · Regne Unit · Suïsa · World

• cursos per a juniors • any acadèmic • au pair als EUA • beques als EUA • cursos per a adults

www.astonidiomas.com t. 93 396 71 00 - aston@astonidiomas.com - passeig manuel girona, 82, Barcelona

Fulls dels Enginyers

VIU L’ASSOCIACIÓ

Ruta cultural i tapes pel barri del Born

l passat 27 de gener un grup d’enginyers va fer una passejada pel barri del Born i va descobrir les sensacions de cada racó, entre palaus, carrers medievals, edificis singulars, comerços amb encant... En l’ambient actual s’hi pot palpar l’aire del passat a través de les pedres que en són veritables protagonistes. La sortida va concloure amb una visita a l’antiga taverna Ca l’Estevet, especialistes en anxoves i xampanyet. i

Ruta cultural: el barri de Sant Pere

l passat 24 de febrer un grup d’enginyers va fer una visita pel barri de Sant Pere, el qual té tres carrers amb aquest nom: Sant Pere Més Alt, Sant Pere Mitjà i Sant Pere Més Baix. Junt amb la plaça de Sant Pere, va ser aquest el recorregut que es va realitzar durant dues hores i mitja, amb aturades d’interès per diversos motius històrics, socials i culturals. La ruta va finalitzar amb una parada al Palau de la Música, on van poder degustar una copa de cava amb pastes saladetes. i

abril · maig· juny 2015

SOM +

Per a més informació: T. 932 957 804 a/e: atencioeic@mail.eic.cat www.eic.cat

Ofertes i Serveis

Gaudiu de l’exquisida cuina del Restaurante Pelai en un entorn acollidor i tranquil, detallista, minimalista i de disseny, on els productes de temporada són seleccionats amb molta cura. Aquest local amb capacitat per a cinquanta comensals permet gaudir del batec de la Barcelona més genuïna donada la seva situació al centre de la ciutat. 10% en carta i menús, excepte dies especials com Sant Valentí, Nadal, etc. Imprescindible realitzar reserva prèvia i mostrar carnet col·legial. Restaurante Pelai reservas@restaurante-pelai.com Tallers 62 | 08001 Barcelona Tel. +34 933 168 404 www.restaurante-pelai.com

l’associació!

Programació d’activitats MAIG 2015 DIMARTS 26 DE MAIG RUTA CULTURAL: LA PLAÇA REIAL, UNA PLAÇA ROMÀNTICA Iniciarem el recorregut pel carrer Ferran per conèixer els seus orígens. Visitarem l’Herboristeria del Rei, una de les botigues més antigues de Barcelona, i passarem per la Fundació SETBA, que es dedica a la promoció de l’art i la cultura. També recorrerem el passatge Bacardí, el pla de les Comèdies i l’Hotel Orient, la Cerveseria Glaciar, la botiga Art Escudellers i el Bar Ocaña. Hora: 10.30 h carrer Ferran amb plaça Reial Preu col·legiats i no col·legiats: 25 euros DIJOUS 28 DE MAIG NETWORKING: CLAUS PER FER CONTACTES EFECTIUS Aplicar l’habilitat de contactar amb gent diferent i fer-ho des de la perspectiva de la col·laboració i l’ajuda mútua, tant en l’àmbit professional com en el personal, ens ajudarà a fer que els nostres contactes siguin efectius. Com podem mostrar la nostra millor imatge professional en una sessió de networking? Com podem interessar-nos per l’altra persona educadament? Com ens autopresentem? Com establim contacte amb els altres participants? De quins temes ens interessa parlar i quins temes ens convé evitar en una trobada de networking professional? Quins errors habituals perjudiquen la nostra imatge professional? El taller anirà a càrrec de Sophia Blasco, assessora i coach personal. Hora: 18.30 h a la seu dels EIC Preu col·legiats: 10 euros / Preu no col·legiats: 13 euros

Per a més informació: Tel. 933 192 304 · a/e: viula@ serveis.eic.cat · www.eic.cat Fulls dels Enginyers

LA TEMPTACIÓ

La teva pell: la teva pròxima pantalla tàctil

ctualment estem en un moment en què depenem dels aparells electrònics en el dia a dia: estem pendents del nostre smartphone gairebé les 24 hores del dia, treballem amb les tauletes tàctils o els portàtils... Però i si us diem que existeixen uns adhesius que permeten el control dels dispositius mòbils? Així és. Un equip de la Universitat de Saarland a Alemanya i la Universitat Carnegie Mellon als EUA han desenvolupat uns adhesius de silicona que contenen uns sensors que responen a la pressió. S’adhereixen al cos mitjançant un adhesiu de grau mèdic i permeten rebre trucades, controlar la reproducció de música, escriure i enviar missatges o qualsevol altra cosa que es pugui fer amb la pantalla del mòbil. Els prototips actuals van connectats a un ordinador, encara que s’espera que aquesta connexió sigui sense fils amb el temps.

abril · maig · juny 2015

Un futur no gaire llunyà La intel·ligència artificial, la realitat augmentada o la miniaturització de la tecnologia han fet realitat el que fins ara només vèiem a les pel·lícules de ciència-ficció: una polsera que permet que la pell es transformi en una pantalla tàctil. Gràcies als vuit sensors integrats podem connectar la nostra pell a Internet. Aquesta tecnologia, anomenada Cicret Bracelet, projecta una imatge sobre l’avantbraç de la persona que porta el braçalet i mitjançant un lleuger gir de canell s’activen els sensors que el fan funcionar. Les pantalles ja no són indispensables i consultar una adreça a Google Maps mentre caminem pel carrer o atendre trucades sense haver de tocar el dispositiu mòbil serà molt més fàcil i més segur per a aquelles persones que fan servir els dispositius mòbils mentre es mouen per la ciutat. Però, de moment, ens haurem de conformar amb aquesta notícia ja que la start-up que està desenvolupant aquesta tecnologia ha engegat un crowdfunding per desenvolupar un prototip compatible amb els diferents sistemes operatius. i

SOM +

immobles

Es venen dos apartaments situats al passeig Marítim del port de Llançà. Accés directe a la platja. Edifici amb veïns que hi viuen tot l’any. Ascensor. Preu: Consulteu Contacte: T. 607 590 803 · a/e 250gt1@telefonica.net (Xavier) i

restaurants, botigues i supermercat a 50 m de la casa. També hi ha lloguer de cotxes, motos i bicicletes. El mar és a 3 min a peu. Preu: A convenir Contacte: T. 606 521 147 · a/e anacarrerasm@msn.com i

Es ven un conjunt de dos xalets de 220 m2 cada un, amb pista de tennis, piscina de 13 x 7 m i ampli jardí. Superfície total de 3.200 m2 en una urbanització de Corbera de Llobregat, al costat de Fontpineda. Preu: A convenir Contacte: T. 676 478 315 (Rafael) i

Es lloga casa a Es Caló de Sant Agustí, a Formentera, per mesos o setmanes. La casa ha estat restaurada recentment. Disposa de nevera, aigua calenta, microones, Wi-Fi i televisor. Té un dormitori amb llit de matrimoni, saló-menjador amb sofà llit de 2 x 1,40 m, cuina amb taula, rentadora, lavabo amb dutxa, porxo exterior amb taula menjador i dutxa exterior per quan s’arriba des de la platja. El terreny és d’uns 300 m2, la zona és molt tranquil·la, envoltada de pins i cases similars d’una única planta. Hi ha diversos

Llogo casa totalment equipada per a sis/vuit persones a la urbanització de Pleta de Saga, a 7 km de Puigcerdà. Temporada d’esquí per setmanes, quinzenes, etc. Preu: A convenir Contacte: T. 935 896 777 i 625 546 346 i

Es lloga pis de 60 m2 totalment reformat sense moblar, a Barcelona, al c/ Comte Borrell a prop de la Gran Via. Preu: 700 €/mes Contacte: T. 630 971 868 · a/e sbrugarolasc@gmail.com (Salvador) i

Es lloga apartament a la Cerdanya. Caldegas. Planta baixa, menjador-sala d’estar amb sofà llit doble, dos habitacions, jardí privat davant de la piscina, tennis, piscina i espai de jocs infantils. Fantàstic i pràctic per gaudir de les vacances. Per a una família jove. Juliol i agost per quinzenes o mesos. Contacte: T. 629 758 582 i 652 191 985 i Es lloga planta de 670 m2 en edifici industrial (3a planta). Zona 22@ de Barcelona. Moll de càrrega cobert en planta baixa i muntacàrregues apte per a 900 kg. Plaça d’aparcament en el mateix edifici. Contacte: T. 616 250 712 i Llogo apartament a Calella de Palafrugell per setmanes, quinzenes o mesos. Tres habitacions, dos banys, menjador - sala d’estar, balcó-terrassa. Segon pis d’un bloc de tres alçades amb vistes al mar. Pati comunitari. A 200 m de Port Pelegrí i a 5 min del centre de Calella. Preu: Juliol, 600 €/setmana; agost, 700 €/setmana; consulteu altres èpoques de l’any Contacte: T. 618 316 103 i

Es ven casa semiadossada a Calella de Palafrugell (El Golfet). Són 198 m2 construïts en parcel·la de 690 m2. Menjador - sala d’estar amb llar de foc, porxo, cuina amb pati, quatre dormitoris, tres banys, dues terrasses, garatge per a dues places i ampli jardí. Zona molt tranquil·la. Preu: 425.000 €. Contacte: T. 676 126 470 (Jordi) i

d’Ikea), al carrer Blanquers, 84. Nau construïda l’any 2007. Preu venda: 450.000 € Preu lloguer: 1.200 €/ mes Contacte: T. 651 480 561 i

1altres Venc piano digital Roland model KR-100 de color negre amb partitures. Preu: 600 € (negociables) Contacte: T. 677 457 092 (Maria) i

Llogo casa unifamiliar a Lles de Cerdanya per tres o sis mesos. Situació immillorable amb vistes de 360 graus (Cadí, Puigmal, Pirineus), en un prat a uns 300 m del poble. A la planta baixa hi ha el saló-menjador-cuina, bany i garatge. A la primera planta, tres habitacions. Inclou roba de la llar. Contacte: T. 636 992 222 i

Es ven o es lloga una nau industrial de 974 m2 amb un altell de 90 m2, pati al davant de 222 m2 i pati al darrere de 221 m2. Està situada al polígon industrial de Valls Palau de Reig (al costat del magatzem central

Fulls dels Enginyers

ENGINYERIES DEL MÓN

Viaducte de Millau Els set velers de formigó

onsiderat el més alt del món, el viaducte de Millau supera la Torre Eiffel. L’enginyer francès Michel Virlogeux va crear aquesta obra d’enginyeria de 343 metres, i l’arquitecte anglès Lord Norman Foster la va dissenyar. Sostingut per set pilars de formigó, uneix Clermont-Ferrand amb la ciutat de Besiers i Narbona i forma part de l’eix París-Marsella-Barcelona. Per a la seva construcció va ser necessari utilitzar tècniques que anteriorment mai s’havien fet servir en ponts d’aquestes dimensions, com l’atirantat o el moviment de tauler mitjançant el procés denominat llançament. És un multiatirantat amb sis trams de 342 metres que reposen sobre aquests pilars i recolzat en els extrems en dos trams d’accés de 204 metres cada un. La construcció del viaduc-

te a través d’aquestes tècniques el fa resistent a les condicions sísmiques i meteorològiques més extremes. Amb una extensió de 2.460 metres de llargada i 32 metres d’amplada, fa que travessar la vall del Tarn actualment sigui cosa de minuts i no d’hores, com passava abans de la construcció del viaducte. Els que us atreviu a passar pel viaducte podreu gaudir de les fantàstiques vistes que té, però els que patiu vertigen no us preocupeu perquè el voral de 3 metres d’amplada fa que els ocupants dels vehicles tinguin una visió panoràmica, però mai una vista inferior cap al terra. A més de travessar-lo, també podeu visualitzar-lo des de diferents punts com l’antiga granja del Causse de Brocuéjouls, on gaudireu d’una magnifica panoràmica del viaducte. Com a curiositat, diuen que en dies de boira semblen set velers blancs navegant. Així que us atreviu a navegar? i

Si vols contactar amb els Fulls dels Enginyers per posar un anunci de compra/venda, suggerir un entreteniment o fer qualsevol proposta, pots fer-ho a través de l’adreça electrònica fulls@mail.eic.cat. Per a canvis d’adreça, posa’t en contacte amb atencioeic@mail.eic.cat. També pots trucar al telèfon 933 192 300.

abril · maig· juny 2015