Fulls dels Enginyers 290 by Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya

PROJECTE 3.0

EDITA: Associació/Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya FOTO: MANUEL CANETTI

AEIC President: Jordi Renom Sotorra Vicepresident 1r: Jordi Guix i Armengou Vicepresident 2n: Ricardo Granados i García Secretària: Olga Tomás i Huerva

COEIC Degà: Jordi Guix Armengou Vicedegà: Josep M. Rovira i Ragué Secretari: Manuel Casas i Vilella

Demarcacions del COEIC-AEIC Girona: Jaume Masgrau Lleida: Joaquim Llop Catalunya Central: Mireia Félix Tarragona: Lluís Maestre Delegació del Vallès: Francesc Figueras

AEIC - COEIC Director general: Pere Homs Consell de redacció: Jordi Guix, Jordi Renom, Pere Roca i Jordi Vericat Assessora de comunicació: Eva Díaz Coordinació: Anna Carrió Redacció: Anna Carrió, Albert López, Sonia Olivera i Pablo Monfort Publicitat: Pilar Alonso Fotografia: Isabel Marquès, Manuel Canetti i Robert Ramos Disseny i maquetació: Anna Carrió Correcció lingüística: Mercè Molins Impressió: Vanguard Gràfic S.A.

Dipòsit legal: B-40460/92 ISSN: 2013-3332 Administració i distribució: Enginyers Industrials de Catalunya Via Laietana, 39 08003 Barcelona T: 933 192 300 F: 933 100 681 a/e: fulls@mail.eic.cat

Els articles signats no representen l’opinió dels Fulls dels Enginyers. D’acord amb la Política de protecció de dades de caràcter personal que tenen implantada el Col·legi i l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya, s’informa que, atès que l’anuari és un fitxer que té legalment atribuïda la condició de font accessible al públic i vist que s’està emprant per a activitats comercials, s’explicitarà en el fitxer de manera destacada que dites dades no es podran utilitzar per a finalitats de publicitat o prospecció comercial. No obstant això, tenint en compte que aquest és un dret al qual els interessats poden renunciar, quan un col·legiat i/o associat així ens ho manifesti es farà constar en el fitxer que l’interessat ha informat del seu consentiment perquè s’usin les seves dades per a publicitat o prospecció comercial. Aquest consentiment s’ha de comunicar pels mitjans següents: per correu electrònic a lopd@eic.cat, per fax amb la referència LOPD al 933 100 681 o per escrit adreçat al Col·legi Oficial i l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya amb la referència LOPD a la Via Laietana, 39, 08003, de Barcelona.

JORDI RENOM President de l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya

JORDI GUIX Degà del Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya

Nous horitzons

a fa anys que el Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya va donar un pas endavant cap a una comunicació més directa amb el col·lectiu i va editar una revista col·legial que cada mes arribava a casa dels enginyers i enginyeres. Els Fulls dels Enginyers van convertir-se en un mitjà de comunicació bàsic per desenvolupar qüestions relatives a la professió, al sector i a la institució, i en un altaveu per a tots els EIC que volguessin col·laborar-hi. Aquesta publicació també va servir per posar en valor tota l’activitat que es desenvolupava en el marc de les comissions i els grups de treball. Amb els anys, els Fulls dels Enginyers han crescut, s’han redissenyat i han madurat, tot i que la seva periodicitat ha disminuït per adaptar-se a la situació socioeconòmica dels últims temps. Ens agrada prendre la iniciativa. Som un referent tant per a la societat, per al sector empresarial i per a les administracions públiques, i treballem per aglutinar forces, idees i voluntats. Caminem plegats per arribar a un futur on els enginyers i enginyeres i la professió tinguin un reconeixement ple. És per això que creiem que cal fer un pas endavant i els Fulls dels Enginyers en són un exemple. Volem continuar parlant d’enginyeria, volem continuar parlant d’enginyers i ho volem fer prenent la iniciativa. Amb aquesta revista tanquem un cicle. I amb el diari que heu rebut donem el tret de sortida a una nova etapa. Diem adéu al format revista i donem la benvinguda a una publicació en format diari de periodicitat mensual i a una revista digital. Aquests nous mitjans de comunicació parlaran d’enginyeria i parlaran d’enginyers, i ho faran amb rigor, professionalitat i actualitat. A la pàgina 8 hi trobareu un reportatge amb tots els detalls. i

Fulls dels Enginyers

SUMARI

32 AQPE L’AQPE o certificació de competències en enginyeria

Editorial de Jordi Renom, president de l’AEIC, i Jordi Guix, degà del COEIC

Mútua dels Enginyers Opinió financera

El valor d’estar col·legiat El sentit de pertànyer a un col·lectiu

Projecte 3.0 Una nova etapa per als Fulls dels Enginyers

26 Notícies L’actualitat dels EIC

ACTUALITAT PERIODICITAT CONNECTATS

Descobreix els nous Fulls

Visita www.fullsdelsenginyers.cat i accedeix a tots els continguts

FULLS DELS ENGINYERS 00/ OCTUBRE 2015

El diari dels Enginyers Industrials de Catalunya

 ENGINYERIA

Tractaments mèdics TIC PÀG.09 // Realitat virtual, apps mòbils o plataformes web proposen nous tractaments mèdics amb l’objectiu de millorar la vida del pacient. Un dels projectes més destacats és el que desenvolupa la Universitat Politècnica de Catalunya: un monitor remot intel·ligent per al seguiment de pacients amb depressió major. L’Hospital Clínic de Barcelona i les iniciatives liderades pel Consorci Sanitari de Terrassa donen forma a les grans possibilitats que ofereixen les tecnologies de la informació i la comunicació en el camp mèdic.   TEMA DEL MES

El sector de la robòtica a Catalunya reivindica el seu lideratge El sector de la robòtica a Catalunya està vivint moments molt interessants. Alguna cosa s’està movent. Les xifres d’instal·lació de robots industrials i d’exportació, l’ampliació del ventall de sectors econòmics que aplicaran robots en les seves activitats i la celebració de la primera Nit de la Robòtica aquest mes d’octubre a Barcelona fan pensar que el millor encara està per venir. Tot just ha començat.

foto: Google

 RADIOGRAFIA

El vehicle autònom i el repte mediambiental, dos punts d’inflexió del sector de l’Automoció PÀG.03 // Des d’un punt de vista tecnològic, el desenvolupament tècnic dels vehicles autònoms i el seu futur impacte en les nostres vides, és un tema candent en l’actualitat del sector de l’sutomoció. El sector, però, també carrega, des d’un punt de vista normatiu i regulatori, amb el recent escàndol de la manipulació del software que regula les emissions de NOx dels motors dièsel EA189 de Volkswagen. 



PÀG.06 // Efectivament, les dades del sector de la robòtica a Catalunya conviden a l’optimisme. La facturació dels proveïdors de robots, components i enginyeries amb seu a Catalunya ha superat els 150 milions d’euros. El 40% de la producció ja es destina a l’exportació. La robòtica industrial, la principal branca de la robòtica, té ja instal·lats més de 10.000 robots. Aquesta massiva implementació és un reflex del gran impacte i activitat que té, ara per ara, la robòtica industrial a casa nostra. Aquest dinamisme el protagonitzen empreses líders mundials implementades en el nostre país, com són ABB, KUKA, Yaskawa i Fanuc. Cadascuna d’elles venen arreu del món un volum aproximat de 25.000 unitats, excepte KUKA, que arriba fins a les 12.000. A la robòtica industrial la segueix la robòtica de serveis, que, segons els analistes, creixerà espectacularment en els propers anys en sectors com l’agricultura, la medicina, l’àmbit social i domèstic, la logística, la inspecció i la seguretat i el militar.

OPINIÓ // PÀG.03



Així doncs, a Catalunya comptem amb els tres actors principals de la robòtica: els fabricants de robots i de components, les enginyeries subministradores i els clients usuaris finals. El mercat principal dels robots instal·lats a Catalunya és l’automòbil, que concentra el 50% de les vendes. Seat i Nissan, a Barcelona; Ford, a Almussafes; Renault, a Valladolid i Palencia; Citroën a Vigo; Opel a Saragossa; Mercedes Benz a Vitòria i VW a Pamplona. Finalment, la celebració de la primera edició de la Nit de la Robòtica ha estat el punt de trobada que mancava al sector i s’ha posat de manifest que feia falta compartir experiències i reconèixer els esforços que estan duent a terme tant empreses com enginyers, que fa anys que es dediquen a la investigació i la formació, com el Josep Amat. Amat ha estat el primer guardonat en la categoria Acadèmia en la Nit de la Robòtica i podeu gaudir d’una entrevista en aquest número dels Fulls dels Enginyers. 

OPINIÓ // PÀG.04

“La norma EURO 6 suposa un canvi de regulació molt important per als dièsel”

“El canvi pot ser positiu, però caldrà modificar la cultura de la gent en relació amb la gestió de l’electricitat”

FRANCESC GARRIGA, ENGINYER INDUSTRIAL

JOSÉ MARÍA GARCÍA CASASNOVAS, ENGINYER INDUSTRIAL

12 Projecte 3.0 Del Síndic del Col·legi al Síndic dels Enginyers

14 Parlem als mitjans

octubre · novembre · desembre 2015

16 Reportatge La Robòtica ja té la seva nit

24 Reportatge Després del Màster, em col·legio?

PROJECTE 3.0

Serveis Ocupacionals Com superar la crisi de meitat de carrera

El dia a dia dels EIC

77 Borsí

78 Enginyeries del món La barrera del Tàmesi

ara els

FULLS

també són

DIGITALS www.fullsdelsenginyers.cat i accedeix a tots els continguts

Fulls dels Enginyers

EL VALOR D’ESTAR COL·LEGIAT

El sentit de pertànyer a un col·lectiu Enginyer industrial i membre de la Comissió d’Acció Professional, Juan Hernández fa una crida a la participació i remarca que ser enginyer i formar part d’un col·lectiu com el dels EIC és un orgull.

l Col·legi, el nostre Col·legi, serveix per a alguna cosa?” Probablement aquesta pregunta l’has sentit massa sovint, pronunciada per algun dels nostres col·legues. I a mi em dol, perquè indica un desconeixement total de la nostra institució. Jo fa quaranta-dos anys que exerceixo d’enginyer, de la qual cosa em sento orgullós. Quan vaig acabar els estudis, vaig córrer a col·legiar-me, ja que era per mi un honor poder fer-ho i pertànyer a un col·lectiu de persones afins en les tasques professionals. Mai em vaig plantejar per a què serveix, perquè no sempre es poden mesurar les coses amb criteri de rendibilitat; es pertany a un grup o no. Per mi va associat a l’exercici de la professió. I no sempre he estat enginyer d’exercici lliure. He treballat a l’Administració i a empreses i he tingut empresa pròpia. Sempre ho he fet estant col·legiat. Perquè sóc enginyer i res més. No faré aquí una descripció de tots els serveis que ofereix el nostre Col·legi. Es poden trobar al web. Ens van ensenyar a ser breus i concisos. He de dir que defensar la professió és un dels objectius, però no l’únic, del Col· legi. Assegurances de responsabilitat civil, una borsa de treball potent, una àmplia

octubre · novembre · desembre 2015

programació de formació, serveis jurídics, productes relacionats amb la normativa i biblioteca són alguns dels molts serveis que ofereix. No els coneixes? I què estàs esperant? Saps que pots aportar propostes de modificació de lleis i normes que et poden afectar directament? Si no ho fem, no pretenguem després lamentar-nos, perquè no haurem lluitat gens per defensar la nostra professió. Saps quants grups de treball i comissions hi ha? Dos, tres... o més de cinquanta? Cap t’interessa? Segur que no coneixes a ningú que participi en cap? Aquests grups estan formats per companys i companyes que tenen afinitats i que debaten sobre temes tècnics, legals, etc., per avançar, conèixer, aportar i, en definitiva, sumar. I tu no tens interès ni afinitat amb cap? Perquè molts dels teus col·legues sí que n’hi tenen. No deu ser que estàs adoptant una actitud de menfotisme, esperant que altres facin la feina? No segueixis així. Participa-hi! Explica’ns què és el que pots fer tu pel Col·legi. Vine a conèixer què és el que fa el Col·legi per tu. Sent que és teu. Només així, amb la col·laboració de tothom, els EIC aconseguirem avançar i ser un referent clau per a la societat. El Col·legi sí que serveix. I molt més del que es pensen els qui s’ho pregunten. Vine i comprova-ho! i

Juan Hernández Mayor

Doctor enginyer industrial col·legiat núm. 3687, membre de la Comissió d’Acció Professional del COEIC i director d’AJ Ingeniería, Empresa Adherida del COEIC.

PROJECTE 3.0

Una nova etapa per als Fulls dels Enginyers TEXT: Anna Carrió · FOTO: arxiu

Més connectats, més actualitat i més periodicitat, són els tres objectius que persegueix el nou projecte de la revista del Col·legi dels Enginyers. Un format renovat, que mira cap endavant.

octubre · novembre · desembre 2015

PROJECTE 3.0

envinguts al diari de l’enginyeria. Els Fulls dels Enginyers es reinventen per adaptar-se als nous espais de comunicació. Un projecte que comença amb un canvi de format, de periodicitat i amb un nou disseny. Deixem enrere la revista com a tal, i ens endinsem en l’edició d’un diari que arribarà a casa dels col·legiats i col· legiades cada mes. Les seves pàgines recolliran l’actualitat i els aspectes més destacats de l’enginyeria, de la professió i del sector, de l’activitat de les empreses, dels centres tecnològics i de les universitats. Però també parlarem d’enginyers i enginyeres. Som globals Els enginyers som globals i som referents en molts camps tècnics i socioeconòmics, i hem d’explicar-ho. L’Associació i el Col· legi d’Enginyers Industrials de Catalunya preveuen, dins del seu pla de comunicació, una potenciació del networking mitjançant les noves tecnologies per tal

de comunicar tota la informació que faci referència a les nostres institucions i al sector en general. Aconseguir uns canals de comunicació dels Enginyers Industrials de Catalunya bidireccionals i donar valor al fet de pertànyer al col·lectiu són dos dels objectius que queden reforçats amb la posada en marxa dels nous Fulls dels Enginyers.

“Els enginyers som globals i som referents en molts camps tècnics i socioeconòmics, i hem d’explicar-ho”

El canvi Els nous Fulls tindran dotze pàgines en format DIN A3. Aquest canvi de format va acompanyat d’un canvi en el disseny i una modificació dels criteris a l’hora d’escollir els temes: abandonem la idea que som un mitjà col·legial i ens aferrem al concepte que volem ser el diari de l’enginyeria. El nostre col·lectiu té un nivell d’expertesa que sempre ha suposat una font d’informació fantàstica. Volem continuar comptant amb vosaltres però també volem incorporar noves fonts d’informació. El número 0 us ha arribat juntament amb aquesta revista i, a partir d’ara, cada mes us trobareu els nous Fulls a la bústia i a les universitats. i

Visita www.fullsdelsenginyers.cat i accedeix a tots els continguts

ELS FULLS DIGITALS ENTREN EN FUNCIONAMENT Els nous Fulls augmenten de periodicitat, canvien el disseny i els criteris de selecció i publicació de continguts, però les novetats no es queden limitades al paper: també fan el salt al món digital. Així doncs, cada dia aquesta plataforma s’actualitzarà perquè pugueu seguir amb tot detall l’actualitat del sector, del Col·legi i l’Associació. Aquesta aposta suposa un salt en la indexació dels continguts a Internet, que ens permetrà desenvolupar la nostra reputació on line, distribuir de manera eficient els continguts i guanyar visibilitat en els cercadors tècnics, però un dels punts més importants és que facilitarà la participació del col·lectiu.

Fulls dels Enginyers

PROJECTE 3.0

CODI QR

Escanegeu aquest codi amb el mòbil i obtindreu un enllaç directe als continguts dels Fulls dels Enginyers digitals.

OPINIÓ

ACTUALITAT PERIODICITAT CONNECTATS

Descobreix els nous Fulls

FULLS DELS ENGINYERS / 00

FULLS DELS ENGINYERS 00/ OCTUBRE 2015

El diari dels Enginyers Industrials de Catalunya

 ENGINYERIA

El Ministeri d’Educació, Cultura i Esport de l’Estat espanyol reconeix els estudis superiors d’enginyeria com a màster JORDI RENOM President de l’AEIC

JORDI GUIX Degà del COEIC

Nous projectes, nous reptes

Una equiparació dels estudis d’enginyeria industrial que s’ha fet esperar massa

l 12 d’agost passat el BOE recollia l’aprovació de la correspondència de la titulació d’enginyeria pre-Bolonya amb el nivell de màster per part del Consell de Ministres del Govern d’Espanya. Aquesta mesura era molt esperada entre el col·lectiu professional dels enginyers industrials, que fins al moment actual veien com, en general, la seva carrera s’equiparava a un grau i no a un màster. L’adaptació de l’educació superior al nou marc de l’Espai Europeu de l’Educació Superior (EEES) a Espanya es va fer creant un marc de qualificació propi (MECES), que distribuïa l’estructura acadèmica en quatre nivells: tècnic superior (nivell 1), graduat (nivell 2), màster (nivell 3) i doctor (nivell 4), enfront del sistema europeu (EQF), que fixava vuit nivells. A més, l’Estat espanyol va optar al seu dia per adaptar el model tradicional a un model de 4+1 o 4+2 (4 anys de grau i 1 o 2 de màster) segons la universitat, la qual cosa el diferenciava de la resta de països europeus, que van optar, en general, per l’opció 3+2 (3 anys de grau i 2 de màster). Aquests fets comportaven que la carrera tècnica superior (pre-Bolonya) s’equiparés més a un grau que no a un màster en comparació amb els estudis europeus. Per tant, els enginyers pre-Bolonya que havien cursat la carrera d’enginyeria industrial (actualment

El sector de la robòtica a Catalunya està vivint moments molt interessants. Alguna cosa s’està movent. Les xifres d’instal·lació de robots industrials i d’exportació, l’ampliació del ventall de sectors econòmics que aplicaran robots en les seves activitats i la celebració de la primera Nit de la Robòtica aquest mes d’octubre a Barcelona fan pensar que el millor encara està per venir. Tot just ha començat.

MÉS TEMES A PORTADA

Una radiografia del que us oferim cada més en una sola pàgina.

foto: Google



OPINIÓ // PÀG.03



“El canvi pot ser positiu, però caldrà modificar la cultura de la gent en relació amb la gestió de l’electricitat”

FRANCESC GARRIGA, ENGINYER INDUSTRIAL

JOSÉ MARÍA GARCÍA CASASNOVAS, ENGINYER INDUSTRIAL

Per fi ja som Màster! Per fi tenim la mateixa validesa que un enginyer industrial d’Alemanya o dels Països Baixos. Per fi els enginyers industrials catalans i espanyols pre-Bolonya han equiparat el seu títol a la categoria que els correspon. Què succeïa abans? Que si un enginyer espanyol pre-Bolonya cercava feina o presentava una candidatura a concursos pel Vell Continent, no podia competir contra els companys europeus tot i tenir els mateixos coneixements acadèmics que ells. Per què havíem de formar part d’aquest sistema d’educa-

Vols obtenir un correspondènc sistema més àg una equivalènc titulació pre-Bo nivells MECES través de la we Ministeri d’Edu t’ajudem a acon

ció que ens discriminava i ens tancava moltes portes? Aquest canvi obre les portes a que professionals i empreses de Catalunya i Espanya tinguin les mateixes opcions per optar a projectes europeus i mundials i engegar processos d’internacionalització amb més facilitat. Companys, ara ja podeu viatjar i participar en els processos de selecció que vulgueu sense necessitat de preocupacions ni abstencions per temes merament burocràtics. Ara ja som iguals que la resta d’Europa. 

Ves a www.fullsdelsengin consulta tota la informació

 Altaveu

La Indústria 4.0 a Catalunya

Reactivant el país

La tarifa elèctrica per hores

El COEIC i el Clúster de la Indústria d’Automoció de Catalunya (CIAC) van col·laborar en la presentació de La plataforma de la indústria 4.0 de Catalunya, un projecte renovat de l’Anella Industrial que va néixer l’any 2006, amb l’objectiu d’augmentar la competitivitat dels sectors industrials catalans, potenciar el treball col·laboratiu en R+D+i i facilitar un accés real de les empreses i els sectors industrials a les infraestructures TIC de més alt nivell.

El Govern simplifica i agilitza tràmits en benefici de ciutadans i empreses amb la Llei de simplificació administrativa, una nova eina per a la reactivació econòmica que beneficiarà el 75% de les activitats econòmiques del país. Entre les novetats més destacades, s’hi troba un model de Finestreta Única Empresarial a tot el territori i la declaració responsable i la comunicació prèvia com a mecanismes de control, entre d’altres.

A partir de l’1 d’octubre, les companyies ofereixen als consumidors pagar la llum segons quin preu tingui en aquell moment del dia. Aquesta tarifa només es pot aplicar si es té un comptador intel·ligent integrat a la xarxa i el preu voluntari del petit consumidor activat. Aquesta nova tarifa per hores no influirà en tota la factura ja que només està basada en el consum. El Govern espanyol preveu que l’any 2018 tothom disposi d’un comptador intel·ligent.

EDITA: Associació/Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya AEIC President: Jordi Renom Sotorra Vicepresident 1r: Jordi Guix i Armengou Vicepresident 2n: Ricardo Granados i García Secretària: Olga Tomás i Huerva COEIC Degà: Jordi Guix Armengou Vicedegà: Josep M. Rovira i Ragué Secretari: Manuel Casas i Vilella Demarcacions del COEIC-AEIC Girona: Jaume Masgrau Lleida: Joaquim Llop

OPINIÓ // PÀG.04

“La norma EURO 6 suposa un canvi de regulació molt important per als dièsel”

Ja som Màster!

la majoria dels enginyers amb estudis superiors que es troben al mercat laboral) es trobaven en desavantatge enfront dels mateixos professionals d’altres països, ja que aquests últims sí que estaven avalats per una titulació que seguia aquesta regulació europea. Això suposava que, en concursos europeus i, en general, a escala mundial, els equips tècnics d’altres països, tot i tenir els mateixos coneixements acadèmics, obtenien una puntuació millor. Conscients d’aquests desavantatges, els col·lectius professionals van endegar les oportunes actuacions per aconseguir una correspondència de les titulacions d’enginyeria pre-Bolonya amb el nivell de màster. Amb la Resolució de la Direcció General de Política Universitària que publica al BOE l’acord del Consell de Ministres del 10 de juliol passat, finalment s’equipararà el títol d’enginyer industrial al nivell 3 del MECES i en conseqüència serà igual al nivell 7 de l’EQF. Gràcies a la modificació aconseguida, els professionals i les empreses catalanes i espanyoles tindran en allò que fa referència al nivell acadèmic les mateixes opcions per obtenir projectes mundials i l’oportunitat d’internacionalitzar-se amb més facilitat. Des de l’Associació i el Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya, com a entitats que vetllen per l’exercici professional, s’ha treballat intensament per aconseguir aquesta correspondència. 

“

 Sonòmetre

 TEMA DEL MES

El sector de la robòtica a Catalunya reivindica el seu lideratge

 RADIOGRAFIA

 Editorial

envinguts al diari de l’enginyeria. Us volem encomanar l’entusiasme amb el qual engeguem aquest nou projecte. Uns Fulls dels Enginyers renovats, amb un canvi de format, de periodicitat i de disseny. Unes pàgines que recolliran l’actualitat i els aspectes més destacats de l’enginyeria: de la professió i del sector, de les empreses, dels centres tecnològics i de les universitats. En resum, del conjunt d’enginyers i enginyeres que posen la tecnologia i els seus coneixements al servei de la societat. El pla de comunicació del Col·legi i l’Associació es basa a potenciar l’ús de les noves tecnologies per comunicar tota la informació que faci referència a les nostres institucions i al sector en general. Posem en marxa noves maneres de comunicar amb l’objectiu de transformar els canals de comunicació dels Enginyers Industrials de Catalunya, fer-los bidireccionals i donar valor al fet de pertànyer al col·lectiu. Volem escoltar el col·lectiu, volem que hi participi. Som globals, som enginyers i som referents en infinitat de temes tècnics i socioeconòmics, i creiem que hem d’explicar-ho. Sens dubte, un projecte nou amb un repte: ser el diari de l’enginyeria. Els nous Fulls augmenten en periodicitat, però no es queden limitats al paper, sinó que fan el salt al món digital. Cada mes els Fulls arribaran al col·lectiu, i els Fulls dels Enginyers digitals s’actualitzaran cada dia. Aquesta aposta suposa un salt en la indexació dels continguts a Internet, que ens permetrà desenvolupar la nostra reputació online, distribuir de manera eficient els continguts, guanyar visibilitat en els cercadors tècnics, i un dels punts més importants: facilitarà la participació del col·lectiu. 

FULLS DELS ENGINYERS / 00

 Carta del degà i el president

Visita www.fullsdelsenginyers.cat i accedeix a tots els continguts

Catalunya Central: Mireia Félix Tarragona: Lluís Maestre Delegació del Vallès: Francesc Figueras AEIC - COEIC Director general: Pere Homs Consell de redacció: Jordi Guix, Jordi Renom, Pere Roca i Jordi Vericat Assessora de comunicació: Eva Díaz Coordinació: Anna Carrió Redacció: Anna Carrió, Pablo Monfort, Albert López i Sonia Olivera. Publicitat: Pilar Alonso Fotografia: Isabel Marquès i Manuel Canetti Disseny i maquetació: Anna Carrió Correcció lingüística: Ester Ollé Impressió: Vanguard Gràfic S.A.

 Radiografia

La cruïlla actual de l’automoció: vehicle autònom i repte mediambiental

L’important és que cada vegada que la robòtica necessiti professionals els trobi, encara que sigui reconvertint enginyers

Dipòsit legal: B-40460/92 ISSN: 2013-3332 Administració i distribució: Enginyers Industrials de Catalunya Via Laietana, 39 - 08003 Barcelona T: 933 192 300 / F: 933 100 681 a/e: fulls@mail.eic.cat

El sector de l’automoció ha arribat darrerament a una cruïlla amb diverses direccions. En destaca, en primer lloc, com una gran oportunitat, el desenvolupament tecnològic dels vehicles autònoms i el seu futur impacte en les nostres vides. També és rellevant el recent cas de la manipulació del software que regula les emissions de NOx dels motors dièsel EA189 de Volkswagen

JOSEP AMAT Membre del Grup de Treball de Robòtica dels EIC

al públic i vist que s’està emprant per a activitats comercials, s’explicitarà en el fitxer de manera destacada que dites dades no es podran utilitzar per a finalitats de publicitat o prospecció comercial. No obstant això, tenint en compte que aquest és un dret al qual els interessats poden renunciar, quan un col·legiat i/o associat així ens ho manifesti es farà constar en el fitxer que l’interessat ha informat del seu consentiment perquè s’usin les seves dades per a publicitat o prospecció comercial. Aquest consentiment s’ha de comunicar pels mitjans següents: per correu electrònic a lopd@eic.cat, per fax amb la referència LOPD al 933 100 681 o per escrit adreçat al Col·legi Oficial i l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya amb la referència LOPD a la Via Laietana, 39, 08003, de Barcelona.

ls vehicles autònoms (VA) incorporen un grau altíssim de desenvolupament tecnològic. Sensors, mapes 3D dinàmics i radars són alguns dels elements bàsics dels VA. Òbviament, el software també té un paper bàsic en aquest tipus de vehicles. Per exemple, el programari d’intelligència artificial del cotxe està connectat a tots els sensors i obté dades del GPS i de les càmeres de vídeo. Així mateix, el programari d’enginyeria de control és el que fa possible realment la conducció, tot donant instruccions als activadors que realitzen les tasques d’accelerar, frenar o girar. Però, quin impacte podrien tenir els VA en la nostra vida quotidiana quan circulin pels carrers i autopistes? Un recent estudi de la prestigiosa consultora McKinsey & Company ens en dóna unes quan-

tes pistes. Els VA podrien reformar el servei postvenda i ampliar el ventall de models de propietat incorporant el pagament per ús; podrien obligar a què les asseguradores replantegessin la cobertura de l’error humà; redefinirien la cadena de subministrament i logística incorporant les tecnologies intel·ligents; el conductor passaria a tenir temps lliure durant el viatge; i disminuirien els accidents, amb el consegüent estalvi econòmic. NORMATIVA I REGULACIÓ L’altra direcció de la cruïlla ens porta cap al cas dels motors dièsel del Grup Volkswagen, un frau mediambiental en què ha quedat clar que no es tracta d’un problema tècnic del motor o d’una manca de formació específica. Ans al contrari. La VDI, l’Associació d’Enginyers d’Alemanya, ha reivindicat que la tecnologia alemanya té una posició de lideratge en el mercat mundial

de l’automatització i de l’enginyeria mecànica automotriu. Així mateix, la VDI considera que en el cas dels motors diesel hi ha hagut un abús obvi de la tecnologia i que semblen haver predominat consideracions purament econòmiques per sobre tant dels aspectes tècnics com dels legals. Francesc Garriga, coordinador de la Subcomissió d’Automoció del Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya, confirma que el problema rau en què “un software hauria manipulat els valors d’emissions d’òxid de nitrogen (NOx) durant les proves de dinamòmetre”. Aquests tests es realitzen amb l’objectiu d’homologar els motors a la nova normativa europea EURO 6, en vigència des de setembre de 2014. “Aquesta norma ha equiparat, per primera vegada, les emissions de NOx permeses per als motors de benzina i dièsel, situant-les en 0,06 NOx i 0,08 NOx, respectivament. Als

motors dièsel, se’ls permetia el triple d’aquestes emissions de NOx encara no fa un any”, destaca Garriga. “Aquest fet és important perquè la nova norma significa un canvi de regulació molt important per als dièsel. Francesc Garriga explica que algunes informacions quantifiquen entre 500 i 600 € la inversió que Volkswagen hauria d’haver fet en cada cotxe afectat pel cas dels motors dièsel per adaptar-lo als nous límits d’emissions permesos. Garriga puntualitza que aquesta inversió és “gran per a una companyia del sector de l’automòbil”. La solució consisteix a actualitzar el software en alguns casos i arreglar el motor en d’altres. En aquest segon cas, Francesc Garriga no creu que el client s’hagi de preocupar de perdre alguns cavalls de potència, sinó que el realment important és que el cotxe “no perdi acceleració, és a dir, la corba de parell motor, perquè si no, ja està en joc la seguretat”.

El au in pr d’i ar d’e co

La EU ha pr le de be

OPINIÓ

Volem parlar d’enginyeria i també d’enginyers i enginyeres i ho fem seleccionant l’actualitat del sector per a vosaltres.

TEMA DEL MES

FULLS DELS ENGINYERS / 01

 Robòtica industrial

"La robòtica no és un objectiu, és un mitjà"

Visit fulls acce de l’

JOSEP AMAT

Catedràtic d’Arquitectura i Tecnologia de Computador, doctor enginyer industrial i professor emèrit de la UPC

“El repte a Catalunya és augmentar la indústria tecnificada” El sector de la robòtica a Catalunya té unes bases sòlides que deixen entreveure bones perspectives de futur. Per exemple, existeix una excel·lent oferta formativa. La indústria catalana, però, s’hauria de tecnificar més. De tot plegat en parlem amb Josep Amat, catedràtic d’Arquitectura i Tecnologia de Computador, doctor enginyer industrial i primer guanyador del Premi Acadèmia a la Nit de la Robòtica.

TEXT: ALBERT LÓPEZ // FOTO: ISABEL MARQUÈS

xisteix un bon teixit industrial i empresarial a Catalunya que integri solucions robòtiques en els seus processos? A Catalunya ho tenim relativament bé en comparació amb altres països desenvolupats. No s’ha de mirar quants robots es produeixen a Catalunya, que realment són pocs. La importància no és la producció de robots, sinó la introducció de robots en els processos productius i en els serveis, i saber fer-los més productius i fer tasques de més qualitat. L’objectiu de la robòtica no és substituir llocs de treball, en absolut, sinó oferir més qualitat i més competitivitat. Si tu ets capaç d’incorporar els robots tant en el procés productiu com en els serveis i saps fer òptima la teva producció, fas el país més competitiu. En aquest sentit, estem bé. I estem bé perquè hi ha bones empreses receptores d’aquesta tecnologia i, sobretot, estem bé perquè les universitats generen bons professionals. Per tant, el missatge que dono és optimista. Quins són els reptes, a partir de la realitat que acaba de descriure, que ha d’afrontar el sector de la robòtica a Catalunya? El repte és que la indústria a

Catalunya, que ara representa al voltant del 20% del seu PIB, no està suficientment tecnificada. El que creiem que necessitem com a país és que un percentatge cada vegada més gran de la indústria catalana estigui més fortament tecnificada. Et fa molt més robust davant de les crisis i et fa més incisiu en la creació de riquesa. Ara, això requereix també unes certes polítiques. I això és, en aquests moments, el que no tenim. Ja m’agradaria tenir unes polítiques pensades per a un país industrialitzat, més que pensades per a un país agrícola. En els diaris sempre llegeixo “les ajudes al sector agrícola”. I el sector industrial? No necessitem ajudes, necessitem polítiques. No és el mateix. Quina és la diferència? Una adequada política industrial, per exemple, és com es tracten fiscalment les inversions i la creació de noves empreses. Tenim un bon planter d’enginyers dedicats a la investigació robòtica? Una dedicació professional exclusivament centrada en la robòtica tampoc em preocupa gaire. El que em preocupa és que els enginyers que surten de l’Escola d’Enginyers estiguin ben preparats per poder assumir aquests rols. Encara que ara no s’hi dedi-

quin no passa res. Al llarg de la seva carrera professional aniran migrant entre diferents sectors on esmerçaran la seva activitat professional. Un enginyer potser comença en un sector quan ha acabat la carrera i l’acaba en un altre. L’important és que cada vegada que la robòtica necessiti professionals els trobi, encara que sigui reconvertint enginyers. Quines són les oportunitats que la robòtica ofereix actualment a l’enginyer català en termes de formació i d’oportunitats laborals? El sector de la robòtica és molt ampli. Per tant, els enginyers industrials i els enginyers de telecomunicacions són igualment aptes per dedicar-se a la robòtica. Els enginyers informàtics també estan molt capacitats per dedicar-se a la robòtica. Actualment trobarem molts màsters i titulacions amb els quals els titulats surten capacitats. Una altra cosa és la recerca, que va lligada amb la docència. En recerca tampoc ens podem queixar. Tenim diferents departaments universitaris que es dediquen a la robòtica i, a més a més, hi ha un centre de recerca mixta Universitat-Consell Superior d’Investigacions Científiques, l’Institut de Recerca Industrial (IRI). Tampoc ens hem

“

“Hem de motivar perquè hi hagi més gent jove que es dediqui a la robòtica” “L’objectiu és tenir una robòtica ben desenvolupada en el nostre país perquè la indústria pugui estar en el primer nivell mundial”

d’oblidar dels centres tecnològics en diferents campus que donen serveis a les empreses que han de resoldre problemes relacionats amb la robòtica. Per tant, els industrials troben professionals que surten de la universitat, troben centres de recerca i troben centres tecnològics. Per cert, la robòtica no és un objectiu, és un mitjà per fer les empreses més competitives. El nostre objectiu no és ser el número 1 de la robòtica en el món, sinó tenir la robòtica ben desenvolupada en el nostre país perquè la indústria pugui estar en el primer nivell mundial. L’objectiu és la indústria, no la robòtica. El sector que més robots està utilitzant és el de l’automòbil. Quins altres sectors estan implementant solucions robòtiques? Nosaltres tenim un teixit de petita i mitjana indústria i es podria pensar que no són sectors aptes per implementar-hi la robòtica. Doncs és al revés. Precisament perquè la robòtica és un element molt flexible, atès que se la pot programar perquè ara faci una tasca i després una altra, les empreses petites i mitjanes competitives també han incorporat la robòtica en els seus processos de producció. L’altre aspecte és el dels ser-

veis, que és un sector incipient on a la robòtica li ha costat més de penetrar, perquè l’entorn no és tan definit i la robòtica ha de ser més intel·ligent. La robòtica ofereix ara aquests nivells d’intel·ligència i de percepció de l’entorn per poder resoldre molts problemes que es presenten en els serveis. Dintre dels serveis hi ha un apartat que és força important, i és la sanitat, la medicina i la cirurgia. De fet, últimament, el nostre equip de recerca ha abandonat el sector industrial i ha derivat cap al sector serveis, perquè és on hi ha més demanda. La feina del nostre laboratori per al sector industrial potser és del 15% i la del sector de medicina i salut, del 85%, ja sigui per a entrenadors per als cirurgians, robots quirúrgics o robòtica per a rehabilitació. És un sector en el que, crec, Catalunya està molt ben situada. Quan parlem de robòtica de serveis en l’àmbit de la llar, estem parlant de llars més intel·ligents? Estem parlant de domòtica, és a dir, l’ordinador pren el control d’algunes de les funcions de casa nostra, com ara la il·luminació, la calefacció, etc. La informàtica no té braços. En el moment en què vols que aquest ordinador tingui braços per fer algunes d’aquestes funcions, necessites la robòti-

ca. Imaginem llars amb gent gran on es necessita moure el pacient, assistir-lo i fer esforços. Aquí hi ha molt futur en els propers anys. Aleshores podem afirmar que el sector serveis protagonitzarà la propera revolució de la robòtica? Hi haurà un esclat de la robòtica com a ajudants de la nostra llar. Hi ha un tipus d’ajudant molt més mediàtic: per exemple, l’aspiradora o el robot que t’obre la porta. Aquest tipus de robòtica més mediàtic no m’interessa. El que ens interessa és la robòtica al servei de les persones de veritat. Hi ha una gran escletxa on realment la robòtica ens pot ajudar perquè la gent gran pugui estar molts més anys a casa seva i no hagi d’anar prematurament a un centre especialitzat o a una residència. I això, la societat ho demana. Una de les tecnologies associades a la robòtica la protagonitza el sensor. Com podem explicar la relació de la robòtica sensoritzada amb la internet de les coses? En el moment que la internet està a les coses, vol dir que tenim les coses interconnectades. Per tant, si la calefacció de la nostra segona residència està connectada a internet, es pot encendre una hora o dues hores abans que

EN XIFRES

>10.000

robots instal·lats a

Catalunya

150 M€

proveïdors de robots, components i enginyeries amb seu a Catalunya

40%

d’exportació a tot el món

TEMA CENTRAL

Entrevistes, reportatges, dades estadístiques, comparatives i opinió, tot combinat segons les necessitats de cada tema.

octubre · novembre · desembre 2015

400

professionals dedicats a la robòtica

CITES IMPORTANTS

No ens perdrem les cites importants del sector. Us les oferim amb tots els detalls i testimonis.

jo ar la in lefac en l’ nolò les p uns pugu d’una ajuda ver u pers i ens si no d’acc cas pot s clús t’est Tè rar r De un p llibe l’esp sòlid tetes aque que nado Una dime plaça tridim prog Qu la pr Robò La tant pecia conta treba tica, dors des o És i conè impo mate va de que p Vo El hi ha diqu prof pocs ques pels les les c diem la m ens ció, molt els a de ti Si part tria, turis cions nim de fe indu

FULLS DELS ENGINYERS / 00

FULLS DELS ENGINYERS / 01

NOTÍCIES

 Notícies

La interconnexió elèctrica entre Espanya i França és una realitat

 Energia

A la recerca de l’electricitat més barata i l’estalvi energètic

El Govern aprova la regulació de l’autoconsum elèctric

Una nova bateria de liti ofereix el triple de densitat d’energia

Presenten el motor per a cotxe elèctric incorporat a les quatre rodes

Oberta la inscripció al IX Premi d’Investigació Eduardo Barreiros

Automotive Intelligence Center (AIC) i TECNALIA han presentat l’última innovació tecnològica que han desenvolupat en el camp del vehicle elèctric: el motor a les rodes. Aquesta tecnologia és el resultat del projecte europeu EUNICE, que han dut a terme conjuntament durant els últims quatre anys. L’objectiu d’aquest motor a la roda és aconseguir més espai a l’interior del vehicle, fet que permetrà redissenyar el concepte actual del cotxe elèctric i facilitar la seva conducció. Durant el projecte s’ha dissenyat, desenvolupat i validat un conjunt complet de motor a les quatre rodes que s’ajusti a les necessitats del vehicle elèctric. Ha superat amb èxit les proves realitzades sobre estrès tèrmic en condicions extremes d’operació i les de seguretat i durabilitat.

Ja és obert el termini d’inscripció a la novena edició del Premi a la Investigació, que atorga la Fundació Eduardo Barreiros a aquell treball d’investigació científica, aplicada, industrial o històrica dins el camp de l’automoció que s’hagi fet en els últims cinc anys, que tingui resultats significatius i que pugui continuar la seva evolució en els pròxims anys. El termini d’admissió dels projectes per a la novena edició del Premi a la Investigació Fundació Eduardo Barreiros s’acabarà el proper 29 de febrer de 2016. El jurat que valorarà els treballs estarà format pels membres del Consell Assessor de la Fundació Eduardo Barreiros i dues persones de reconegut prestigi dins l’àmbit de l’automoció. El guanyador serà proclamat durant el mes d’abril de l’any 2016 i obtindrà 9.000 euros. La Fundació Eduardo Barreiros té gairebé vint anys d’història. Va néixer l’any 1997 i des del primer moment ha estat fidel als seus objectius de fomentar l’estudi del disseny industrial i la investigació en el sector de la tecnologia del motor i de l’automòbil. 

A partir de l’1 d’octubre de 2015, el Govern espanyol ha establert que la facturació de l’energia elèctrica consumida sigui per hores segons el preu de l’electricitat a cada hora del dia.

foto: Endesa

avier Farriols, director tècnic de Factor Energia, afirma que “podem arribar a estalviar un 23% de la factura durant un any” i que la clau és “traslladar un 70% del consum diari a les hores en què l’electricitat sigui més barata”. Tot i que la nova facturació elèctrica per hores va començar a funcionar l’1 de juliol passat, ara ha finalitzat el termini que les companyies comercialitzadores tenien per adaptar-s’hi i implantar aquest nou mecanisme en els seus procediments. Tots aquells usuaris acollits a la tarifa de preu voluntari del petit consumidor (PVPC) i que, a més a més, disposin d’un comptador intel·ligent integrat en els sistemes de telegestió de lectura i facturació de les companyies elèctriques tindran aquesta nova facturació. A la resta, se’ls facturarà també de manera horària seguint un pa-

tró de consum establert per Red Eléctrica de España (REE), organisme que publicarà el preu de l’electricitat cada dia a les 20.15 h al seu portal web. Segons les dades de la Comisión Nacional de los Mercados y la Competencia (CNMC), a finals del 2014, el

La clau: traslladar un 70% del consum diari a les hores en que l’electricitat sigui més barata Cal un canvi en la gestió de l’elecricitat per part del consumidor

36% dels clients domèstics amb una potència contractada inferior als 15 quilowatts disposaven d’un comptador intel·ligent integrat en el sistema de telegestió de lectura i facturació. El pla del Govern espanyol és instal·lar comptadors intel·ligents integrats a totes les llars amb l’objectiu que l’any 2018 tothom en disposi. Per la seva banda, els usuaris no acollits al PVPC no es veuran afectats per aquest canvi normatiu, tot i que, si ho desitgen, poden sol·licitar l’accés al PVPC amb qualsevol comercialitzadora de referència, sempre que la potència contractada sigui inferior a 10 quilowatts. El president de la Comissió d’Energia del COEIC, José M.ª García Casasnovas, valora que “el canvi pot ser positiu, ja que es pagarà l’electricitat al preu del mercat en cada hora, però caldrà modificar la cultura de la gent en relació amb la gestió de l’electricitat”. Afegeix, però, que “el canvi no

serà fàcil perquè ara el valor de la factura depèn del consum sense discriminació de hores i acostumar-se a utilitzar l’electricitat quan sigui més barata no és una tasca senzilla”. Casasnovas remarca “la impor-

tància de programar tots aquells electrodomèstics que ho permetin en hores de baix consum i, consegüentment, de menor preu, perquè així gastaran energia més barata i, en un futur, es podrà disminuir la potència contractada”. 

Red Eléctrica de España (REE) i Réseau de Transport d’Électricité (RTE) ja exploten comercialment la MAT, la línia de molt alta tensió que creua les comarques de Girona i que uneix Espanya i França per l’est dels Pirineus. Aquesta interconnexió elèctrica ha duplicat la capacitat d’intercanvi entre els dos territoris, de 1.400 a 2.800 MW i ha augmentat la seguretat, estabilitat i qualitat del subministrament elèctric d’Espanya i França. La nova línia té una extensió de 64,5 quilòmetres, des de Santa Llogaia (Figueres) a Baixàs (Perpinyà). És subterrània a excepció del pas pels Pirineus per un túnel de 8,5 quilòmetres paral·lel a la línia ferroviària d’alta velocitat. 

Ha entrat en vigor el Reial decret 900/2015 pel qual es regulen les condicions administratives, tècniques i econòmiques de les modalitats de subministrament d’energia elèctrica amb autoconsum i de producció amb autoconsum. Hi haurà dues modalitats: una per a instal·lacions amb una potència inferior als 100 kilowatts i una altra per a instal·lacions amb una potència superior als 100 kilowatts. La diferència és que els primers no poden vendre l’energia que no gastin mentre que aquells que tenen la potència contractada superior als 100 kilowatts sí que poden ferho. En aquest cas, el titular de la instal·lació haurà d’estar inscrit en el registre de productors i se li pagarà l’energia segons el preu que tingui el mercat en cada moment.

El projecte d’investigació LISSEN, finançat amb fons europeus, ha desenvolupat una bateria de liti i sofre d’alta densitat que podria comportar el funcionament dels productes durant més temps després de cada càrrega. Aquesta innovació pot tenir un impacte considerable en els cotxes elèctrics, un mercat en què l’acceptació comercial està pendent de la necessitat de recarregar la bateria amb freqüència. Les prediccions comercials preveuen que un 39% de les vendes automobilístiques l’any 2035 seran d’automòbils elèctrics. Però aquestes previsions es compliran si hi ha bateries amb suficient autonomia per alimentar els motors elèctrics d’una manera còmoda i eficaç. 

Unes pinzellades sobre els temes que són actualitat perquè no perdeu el fil.

L’ENERGIA ÉS EL QUE TU FAS AMB ELLA

ÉS INSPIRADORA

A ENDESA UTILITZEM LA NOSTRA INNOVANT PER FER-TE LA VIDA MÉS FÀCIL ONE - INFOENERGIA - MOBILITAT ELÈCTRICA TELEGESTIÓ - CIUTATS INTEL·LIGENTS CREIEM EN L’ENERGIA D’AQUEST PAÍS

ls vehicles utònoms ncorporen rogramari intel·ligència rtificial i enginyeria de ontrol

ÉS CONTAGIOSA

Més que aigua

a normativa URO 6 de 2014 a equiparat per rimera vegada es emissions els motors de enzina i dièsel

Talent, coneixement i compromís. Aportem respostes adequades per a una gestió més eficient. Compartim coneixement i generem innovació. Treballem per un futur basat en el compromís i la cooperació.

ÉS REVELADORA

SOLUCIONS INTEGRADES DE L’AIGUA PER A UN DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE

endesa.com

ColegioIngenieros_271,6x197,3_S&S_Endesa_Reposicionamiento_A_CAT.indd 1

26/10/15 16:29

TEMA DEL DIA

FULLS DELS ENGINYERS / 01

D  Nit de la Robòtica

MARC SEGURA Robotics Business Unit Manager ABB

ta www. sdelsenginyers.cat i edeix a materials exclusius ’entrevista.

rribi. Això és una aplicació de nternet de les coses a la cacció. Però, és clar, si pensem ’internet en els artilugis tecògics que estan al servei de persones, per exemple, que sensors que portem a sobre uin informar d’una caiguda o a incidència que requereixen a immediata. Que hi pugui hauns braços per ajudar a una sona gran a poder-se aixecar s permeti estar telecontrolats osaltres volem, és a dir, en cas cident a la llar o d’un ajut en de necessitat saps que algú saber què t’està passant. Ininterpretar i preveure què tà passant. ècnicament podem considerobots les impressores 3D? e fet, les impressores 3D són petit robot amb tres graus de ertat. Posiciona una gota en pai i converteix el líquid en d. Aleshores va dipositant gos en l’espai 3D i es consolida est objecte tridimensional hem dissenyat amb l’ordior i que es va implementant. impressora és un robot uniensional sobre un paper desable; una impressora 3D és mensional: es comporta i es grama com si fos un robot. uè pot suposar per al sector rimera edició de la Nit de la òtica del mes d’octubre? a Nit de la Robòtica és imporperquè aquests actes esals serveixen per posar en acte diferents sectors que allen al voltant de la robòja siguin usuaris, importas, enginyeries especialitzao el sector de la investigació. important destacar, donar a èixer i reconèixer actuacions ortants en aquest sector. Així eix, que surti aquesta iniciatiel COEIC és el més lògic, i crec pel seu èxit tindrà continuïtat. ol afegir algun comentari? que cal és motivar perquè agi més gent jove que es deui a la robòtica. Tenim bons fessionals, però en tenim s. Les carreres tecnològis són menys sol·licitades s estudiants que altres com de ciències de la salut o ciències socials. Si a sobre m que d’aquests estudiants, majoria són nois, vol dir que falta la meitat de la poblaque, a més, és una meitat t qualificada. A les noies no atrauen gaire aquest tipus itulacions. volem tenir un país on una del PIB depengui de la indúsno només dels serveis i del sme, necessitem més vocas tecnològiques. Aquí tots teuna tasca, fins i tot el COEIC, er despertar més vocacions ustrials en els instituts. 

Q La robòtica ja té la seva nit

L’espectacular Recinte Modernista de Sant Pau va acollir el 8 d’octubre passat la primera edició de la Nit de la Robòtica, organitzada pels EIC. En l’esdeveniment, que ha posat de manifest la creixent importància de la robòtica en la societat i la indústria, s’han atorgat quatre premis, en reconeixement a l’aportació en robòtica industrial, acadèmica, de serveis i el projecte de l’any.

TEXT: ALBERT LÓPEZ // FOTO: ROBERT RAMOS

a primera edició de la Nit de la Robòtica es va iniciar amb una breu benvinguda a càrrec de Pere Homs, director general dels EIC. Homs va voler destacar la importància d’aquesta trobada, atès que, com va reconèixer, és un sector que tendeix a relacionar-se poc, i quan ho fa, “és en un entorn legítim de competència”. Aquesta mancança, va afirmar Homs, ha fet que “després de quaranta anys no hàgim pogut consolidar el nostre sector”, malgrat ser petit, transversal i d’un gran impacte econòmic. Així mateix, Pere Homs va afirmar que “els professionals que hi ha al darrere de la tecnologia robòtica passem bastant desapercebuts” als ulls de la societat. Cal, doncs, captar talent i recursos per “aprofitar les moltes oportunitats que avui se’ns presenten”. Per afavorir el sector de la robòtica a Catalunya i enfortir els lligams entre aquests professionals, els Enginyers Industrials de Catalunya han presentat el primer Directori dels Professionals de la Robòtica. Tot seguit, Homs va donar pas a Elisa Martín, directora d’Innovació i Tecnologia d’IBM a Espanya, que va pronunciar la conferència Computació cognitiva i robòtica. Martín va explicar el projecte Watson que està desenvolupant IBM, el centre del qual és la intel·ligència artificial. “El punt tecnològic diferenciador assolit amb Watson és que IBM ha posat en marxa la industrialització de la concatenació de l’algorísmia

mitjançant la comunicació d’informació semàntica”. És el concepte anomenat pipeline. Una segona fita tecnològica assolida per Watson és que “té una arquitectura massivament paral·lela molt semblant a la de la supercomputació, però sense la necessitat de la mateixa potència”. IBM ja està pensant en la segona generació de Watson, l’anomenada embodied cognition, que “representa l’extensió de les tecnologies de la informació al món físic, incorporant la cognició en la frontera de l’IoT”. Després d’un amè sopar, Carles Soler, del Grup de Treball de Robòtica dels EIC, va destacar que 2014 va ser un bon any, atès que “es van vendre 200.000 robots en el sector dels robots industrials, un 30% més que l’any anterior. A més, va ser l’any de la consolidació de la robòtica col·laborativa”. Avui dia, la Xina ja és el primer mercat mundial de robots, amb “un volum de vendes de 57.000 robots, un 54% més que el 2013”. Un altre indicador de la bona salut del sector és que grans companyies com ABB i Teradyne han dut a terme diverses adquisicions d’empreses i han creat nous models, igual que KUKA. PREMIS PROFESSIONALS La Nit de la Robòtica 2015 va concloure amb l’acte de lliurament dels premis, que va comptar amb la presència de l’Honorable Senyor Felip Puig, conseller d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya. El Premi Robòtica Industrial

FERNANDO SÁNCHEZ CEO de KUKA Robots Iberica S.A.

“L’any 2015, gairebé el 40% dels robots industrials subministrats en el territori espanyol s’instal·laran a Catalunya”

uè representa per a KUKA patrocinar aquest any la Nit de la Robòtica? El suport a un esdeveniment d’aquest tipus així com la participació o suport en entitats educatives formen part de la missió de la nostra empresa, la responsabilitat social. KUKA està especialitzada en la fabricació de robots per al sector industrial. Ens ho pot explicar? Fa més de quaranta anys, KUKA va fabricar el seu primer robot industrial. Des d’aleshores l’evolució ha estat constant. Avui, desenes de milers de robots estan treballant en fàbriques de tot el món, però la indústria no és el nostre únic camp: la medicina, l’educació i els serveis són sectors en els quals ja estem sòlidament implantats.

Cap on creu que s’està dirigint l’R+D+i de la robòtica aplicada en el sector industrial? La connectivitat, la mobilitat, la indústria 4.0, la col·laboració home-robot i la facilitat d’ús. Quines possibilitats veu en l’aplicació de l’IoT a la robòtica? La connectivitat i la mobilitat permetran ser més eficients i reduir els costos de les inversions en robòtica; les prediccions de manteniment, desgast, etc.; la flexibilitat en la producció; l’estalvi en desplaçaments personals, i la millora de prestacions. Com definiria la situació del sector de la robòtica a Catalunya? Durant el 2015 gairebé el 40% dels robots industrials subministrats en el territori espanyol s’instal·laran a Catalunya, els principals fabricants mundials de robots tenen la seva seu central aquí, els integradors i fabricants de maquinària més importants són catalans. És, sens

TEMA DEL DIA

dubte, la comunitat més potent en aquest sector. Respecte a la formació, en aquests últims anys s’està formant els estudiants d’una manera més pràctica i útil per a l’empresa. Fins ara una formació profundament teòrica i només en estudis superiors no cobria la necessitat real del mercat. Els nous programes acadèmics, la formació dual i les inversions en equipament solucionaran aquesta anomalia. Creu que la indústria a Catalunya hauria de tecnificar-se bastant més? Hem de prendre els exemples en societats més desenvolupades que la nostra: per exemple, el Japó, Alemanya i Corea, on la densitat de robots per cada 10.000 llocs de treball en la indústria multiplica la catalana. Ens queda encara molt camí per recórrer. L’excepció és la indústria de l’automòbil, on som a la primera línia mundial. 

FULLS DELS ENGINYERS / 01

“El canvi de paradigma está basat en la vocació exportadora i la internacionalització”

uè representa per a ABB patrocinar aquest any la Nit de la Robòtica? Estem molt contents de participar-hi i de patrocinar aquest esdeveniment. La robòtica, dins de tots els negocis d’ABB, és un negoci amb molta projecció, on estem invertint molt i on estem tenint molt d’èxit. Per tant, poder donar suport a iniciatives, en aquest cas a Catalunya, per donar a conèixer la robòtica i per crear consciència en el mercat i en els nostres clients és molt important per a nosaltres. ABB està especialitzada en la fabricació de robots per al sector industrial. Ens ho pot explicar? A ABB vam ser dels pioners en la robòtica industrial. El 1974, a Suècia, vam fer el primer robot elèctric controlat per microprocessador. En els anys vuitanta vam implementar la robòtica a escala mundial començant pel sector de l’automòbil. Estem molt orgullosos de ser-ne un dels referents, i sobretot en aquests moments de canvi en què s’espera una segona fase d’explosió de la robòtica, encara, industrial, en què pensem que hi haurà grans oportunitats. Cap on creu que s’està dirigint l’R+D+i de la robòtica aplicada en el sector industrial? Hi ha clarament dos àmbits. Un, del qual es parla molt, és la robòtica col·laborativa. És a dir, treure els robots de les seves gàbies, fer-los més petits, intrínsecament segurs i que puguin estar col·laborant al costat dels humans en diferents processos. Cal parlar també de la integració de la informàtica en l’Internet of Things i la indústria 4.0.

va recaure en José Ramón García-Montón, enginyer industrial i pioner de la robòtica a Espanya en el sector de l’automoció. Josep Amat, catedràtic d’Arquitectura i Tecnologia de Computadors, doctor enginyer industrial, professor emèrit de la UPC i membre del Grup de Treball de Robòtica dels EIC, va ser el guanyador del premi en la categoria Acadèmia. Pel que fa al premi Robòtica de Serveis, el guardonat va ser Jordi Santacana, especialitzat en robots aeris i fundador de l’empresa CatUAV. El darrer guardó lliurat, el de Projecte de l’Any, va ser per a l’empresa SEAT, un reconeixement que

Com definiria la situació del sector de la robòtica a Catalunya? Catalunya, com Espanya i el món, ha patit una crisi molt forta que malauradament ha fet desaparèixer moltes empreses. Però és clar que les que han quedat han passat un test molt fort i tenen unes fortaleses intrínseques considerables. Un dels principals canvis de paradigma ha estat la clara vocació exportadora i internacionalitzadora de les empreses. I no només dels fabricants dels béns d’equipament, el mercat dels quals ja és global, sinó dels productors locals i de les fàbriques: també la seva producció s’està dirigint cap a mercats exteriors. Creu que la indústria a Catalunya hauria de tecnificar-se bastant més? Una dada objectiva de la IFR (International Federation of Robotics) és que Espanya, i, per tant, Catalunya, no està pas gens malament en densitat de robots en la indústria. És a dir, en robots per cada 10.000 empleats en la indústria. Està en el número 6, després del Japó, Corea, Alemanya, els EUA i Suècia, i molt per davant d’Anglaterra o França. Per tant, no partim d’una mala base. Jo he treballat en un àmbit global i he vist com estan les indústries d’aquí i no estem pas malament. Hi ha molta expertise, l’automatització no és una pràctica nova. Malgrat tot, crec que no podem abaixar la guàrdia. Hi ha noves tecnologies que permetran millorar la productivitat de les empreses i potser en àrees noves. No ens podem quedar enrere. 

destaca el paper tractor de la companyia en la robòtica a Espanya. De fet, el jurat del guardó va remarcar que SEAT va instal·lar el primer robot industrial l’any 1974 i també les actuals línies de producció de darrera generació de la companyia. Joan Carles Casas, gerent de SEAT, va recollir el premi i va aprofitar l’oportunitat per demanar confiança en la marca i en el Grup Volkswagen arran de la difícil situació que està vivint. Cal destacar el suport que han donat a la primera edició de la Nit de la Robòtica empreses que són referents en el sector, com ABB, KUKA Robotics, Fanuc, Stäubli, Promaut i Nelmia Robotics Insight. 

 Nous projectes

La tecnologia aplicada a la salut, revolució en el tractament mèdic

Els tractaments mèdics d’algunes malalties com la depressió, l’esquizofrènia, l’alcoholisme o l’Alzheimer podrien viure un canvi absolut gràcies a les possibilitats que ofereixen les TIC

MÉS OBERTS

Els nous Fulls dels Enginyers també impliquen un canvi de criteri a l’hora de publicar en altres idiomes. Som globals i això vol dir que podem parlar llengües diferents.

TEXT: ALBERT LÓPEZ

e fet, la realitat virtual, les apps mòbils i les plataformes web ja estan obrint noves portes per millorar la vida del pacient i, alhora, ajuden el metge i els infermers en la seva tasca professional. Un dels projectes destacats l’està desenvolupant la Universitat Politècnica de Catalunya: un monitor remot intel·ligent per al seguiment de pacients amb depressió major. Amb aquesta aplicació amb website, el pacient està monitorat dia a dia, s’obté un seguiment real de l’evolució de la seva patologia i, finalment, realitza una sèrie de prediccions sobre possibles recaigudes i comportaments futurs del malalt. Aquestes prediccions s’obtenen gràcies a metodologies d’intel·ligència ar-

 Enginyeria global

tificial com ara el soft computing. Tant la informació obtinguda pel monitor com la introduïda manualment pel pacient permeten un feedback d’informació molt visual, que és útil per al mateix malalt i per a l’equip de metges. En cas de considerar una hipotètica recaiguda, s’activa una alarma i s’estableix una comunicació directa entre el metge i el pacient. La realitat virtual en l’avaluació i el tractament de l’alcoholisme és un altre projecte destacable que està duent a terme l’Hospital Clínic de Barcelona. En aquest cas es tracta d’un entrenament virtual que ajuda els pacients a controlar la temptació de beure alcohol i evitar patir recaigudes. Aquesta tècnica obté dades del pacient, com l’activitat cardíaca, temperatura i conductància de la pell, abans, durant i després del

seu pas per cinc entorns predeterminats. Finalment, destaquem un projecte amb tres anys de recorregut en el qual col·laboren enginyers informàtics, matemàtics i psicòlegs. Liderada pel Consorci Sanitari de Terrassa, l’objectiu d’aquesta investigació és desenvolupar estratègies per avaluar i intervenir a través de l’observació de la pròpia vida del pacient captada mitjançant una càmera digital. D’aquesta manera s’ha obtingut un programa d’entrenament cognitiu per a persones amb una pèrdua lleu de memòria en una fase preclínica. Els pacients són exposats als seus propis records capturats amb una càmera amb l’objectiu de poder explicar la conducta i la cognició del cervell mitjançant models matemàtics. 

POL ARRANZ Enginyer industrial per la UPC, especialitzat en energia / Investigador associat al Grup de Recerca en Ciències de l’Enginyeria i Desenvolupament Global (UPC)

Sustainable human development needs professionals

This September 2015, a new formulation of international action, based on Sustainable Development Goals (SDGs) has been unanimously adopted by the United Nations, to supersede the Millennium Development Goals set in 2000.

he SDGs seek to complete the unfinished business of the MDGs and respond to new challenges. They are action oriented, global in nature and universally applicable; and constitute a holistic, indivisible set of global priorities for sustainable development. These goals integrate economic, social and environmental aspects and recognize their interlinkages in achieving sustainable development in all its dimensions. Technical and technological innovative solutions are expected to play a key role in addressing the vast majority of the SDGs. Engineering does and can play a major role in promoting human development and we-

FULLS DELS ENGINYERS / 01

ll-being. The “global” engineer needs to take a wider perspective and understand the potential for improving lives of the poor worldwide, through the appropriate design and use of technology. Such considerations must therefore be an integral part of the two essential stages in the engineering profession, namely: Training – Sustainable human development aspects need to be increasingly included within higher education (engineering) curricula; and Practising – The standards that regulate engineers’ professional competences shall specifically recognise practising in a context of development. UNESCO and other international stakeholders advocate for the recog-

CONTRAPORTADA

nition of the Global Citizenship Education (GCE) vision [3]: “It is a concern with the relevance of knowledge, skills and values for the participation of citizens in, and their contribution to, dimensions of societal development which are linked at local and global levels. Global learning can make a positive contribution to a globalised world by helping students learn about the challenges our world faces and think critically about how to deal with issues such as poverty, inequality and sustainability.” Higher Education can and must be also part of the GCE vision; however, current debates at EU and international level have not yet explored in detail the role that Higher Education should play within GCE.

Una entrevista cada mes per parlar d’enginyeria i, sobretot, per parlar amb els enginyers i enginyeres. 12

ENTREVISTA

FULLS DELS ENGINYERS / 00

 L’entrevista

Aquesta secció vol ser un altaveu de tots els instruments a disposició dels enginyers industrials i de les institucions i entitats que vetllen pels professionals.  Caixa d’Enginyers

DÍDAC PÉREZ, director d’Inversions a Caixa d’Enginyers Gestió

 AEIC / COEIC

JORDI ECHEVERRIA, director comercial de la Mútua dels Enginyers

Gestió activa per a la preservació de capital en un entorn de gran volatilitat

 Estudiants

 La Mútua dels Enginyers

urant els darrers cinc anys, els mercats financers han viscut un període molt benigne en termes de comportament de la majoria d’actius, i han pujat de manera lineal sense pràcticament oscil·lacions. Unes valoracions molt atractives, les millores en l’activitat econòmica mundial i, sobretot, la determinació dels bancs centrals a evitar episodis d’estrès han estat els catalitzadors principals de les pujades en renda variable i en renda fixa. Les mesures de dispersió en els preus dels actius (mesurats a través de la volatilitat) van caure a uns nivells molt baixos, fet que va acostumar els inversors de manera fictícia a un entorn “sense riscos” aparents. La direccionalitat en els preus pràcticament ha eliminat els beneficis de la descorrelació entre els actius, de manera que, tant en pujades com en baixades de mercat, tots els actius s’han mogut en la mateixa direcció. Arran de l’augment de la percepció de la incertesa a partir del mes d’abril, la capacitat dels gestors per obtenir rendibilitats positives s’ha deteriorat significativament. No obstant això, és13:01 en aquest MITJA.pdf 1 13/10/15

entorn on els beneficis d’una gestió activa, escèptica respecte als índexs de referència, realment afloren amb tot el valor. En períodes de caigudes dels mercats, la filosofia d’inversió dels vehicles del Grup Caixa d’Enginyers pren rellevància gràcies a l’enfocament cap a la preservació de capital instrumentada a través de la inversió en companyies amb fonaments sòlids, tant per la banda de la renda variable com per la banda de la renda fixa corporativa amb sobrada. Creiem fermament que en el llarg termini els preus dels actius han de reflectir la tendència en la generació de beneficis i ingressos i, per tant, la garantia de l’èxit futur és evitar el soroll a curt termini. No resulta sorprenent que gairebé tots els fons d’inversió directa de Caixa d’Enginyers Gestió tinguin enguany un comportament significativament millor que els índexs de referència i els fons de la competència, i el que és més important, amb nivells de risc inferiors. Així ho constata l’agència de qualificació de fons Morningstar, que atorga als fons de Caixa d’Enginyers Gestió un nou màxim d’estrelles en un període a cinc anys. 

’enginyeria industrial, és una de les poques professions que té l’opció de substituir la cotització al RETA (Règim Especial de Treballadors Autònoms de la Seguretat Social) per la seva mutualitat de previsió social, amb unes prestacions molt més flexibles i en general una quota mínima un 20% més econòmica. Des de l’inici de l’activitat laboral com a enginyer per compte propi (alta al cens d’activitats econòmiques) disposa d’un mes per optar entre el RETA de la Seguretat Social o la Mútua dels Enginyers com a alternatiu al RETA , si no es diu res l’Administració interpreta que s’ha adscrit al règim del RETA de la Seguretat Social. Quan i per què s’ha d’escollir entre una i altra opció? En general no hi ha una norma senzilla que determini quina és la millor opció, ja que intervenen molts factors: història laboral i de cotitzacions, patrimoni actual i expectatives futures, càrregues familiars, etc. Però sí que hi ha situacions en què clarament la Mútua dels Enginyers aporta avantatges exclusives:

Doble cotització: quan existeix una activitat complementaria a treballar per compte d’altri, cotitzar addicionalment com autònom a la Seguretat Social, generalment és fer-ho a fons perdut, ja que la seguretat Social té un topall de prestacions màximes, amb la Mútua com alternativa les prestacions es complementen. Treballar després de la jubilació: l’alta a la Mútua com alternativa al RETA és compatible amb el cobrament de la pensió pública, el que permet allargar la vida laboral de l’enginyer sense penalitzacions. Altres avantatges de la Mútua com alternativa al RETA: • Designació lliure de beneficiaris. • Terminis de carències més reduïts. • Major flexibilitat a l’hora d’escollir prestacions. • Consolidació dels drets adquirits per ala prestació de jubilació. • Equilibri entre les aportacions i les prestacions, en ser un sistema de capitalització individual. El més important és assessorar-se per poder adoptar la solució adequada a les necessitats particulars. 

Elaboració de projectes de control de soroll i aïllament acústic 2/11/2015 · Presencial · 16 h

Fabricació additiva. Evolució de les tècniques de fabricació digital 18/11/2015 · Presencial · 8 h

Gestió pràctica dels residus industrials 3/11/2015 · Presencial · 8 h

Management en la globalització i interculturalitat 19/11/2015 · Presencial · 8 h

Big data. Competint amb dades en l’era del big data 4/11/2015 · Presencial · 8 h

Elaboració de projectes d’infraestructures comunes de telecomunicacions (ICT) 23/11/2015 · Presencial · 24 h

Innovació de producte/servei: característiques i claus d’èxit 5/11/2015 · Presencial · 8 h

La col·legiació postmàster

Durant l’any 2015 s’ha registrat un 10% més de col·legiacions que l’any 2014. Dos joves que cursen estudis superiors valoren els aspectes que tindran en compte a l’hora de decidir col·legiar-se quan completin la seva formació a finals d’aquest any.

Aspectes tècnics de seguretat de màquines 10/11/2015 · Presencial · 8 h Mètodes de control de qualitat del servei d’enllumenat públic en l’externalització de la gestió 10/11/2015 · Presencial · 8 h

Elaboració de projectes elèctrics de baixa tensió 23/11/2015 · Presencial · 20 h Obligacions legals del manteniment d’instal·lacions 24/11/2015 · Presencial · 16 h Robòtica i lean manufacturing. Conceptes antagònics? 25/11/2015 · Presencial · 8 h

Intel·ligència artificial. Aplicacions per al món de l’empresa 11/11/2015 · Presencial · 8 h

Comercialització d’energia elèctrica 26/11/2015 · Presencial · 12 h

Competència emocional de l’enginyer. Intel·ligència emocional 12/11/2015 · Presencial · 8 h

Models de negoci i innovació estratègica 26/11/2015 · Presencial · 8 h

Com demostrar els estalvis energètics? Curs pràctic avançat 16/11/2015 · Presencial · 12 h

Gestió de riscos. Enterprise risk management (ERM) 30/11/2015 · Presencial · 4 h

TEXT: PABLO MONFORT // FOTO: ISABEL MARQUÈS

935 029 083 emp.adherida@serveis.eic.cat

CMY

VISIBILITAT COBERTURA SERVEIS

NETWORKING PARTICIPACIÓ

EMPRESA ADHERIDA és una iniciativa dels Enginyers Industrials de Catalunya dirigida a les empreses amb enginyers en el seu equip. L’objectiu és establir una xarxa de relació entre les empreses i les institucions dels enginyers que ajudi les empreses en la seva projecció i els permeti l’accés a un ampli catàleg d’avantatges i serveis exclusius.

l Col·legi Oficial d’Enginyers Industrials de Catalunya (COEIC) és la institució que vetlla pel correcte desenvolupament de l’exercici professional d’aquest sector. Un dels moments per col·legiar-se té lloc quan es finalitza el màster. “El Col·legi ajuda i defensa els interessos dels seus integrants, ja que ells són la seva raó de ser”, coincideixen a dir en Miquel Vila i en Luis Noriega. Per aquests júniors, un dels motius més importants per a la col·legiació és la possibilitat de trobar feina. “Penso que el Col·legi ens pot ajudar molt. A més a més, si analitzes la seva borsa de treball veus que hi ha moltes ofertes que no estan en altres motors de cerca”, afirma rotundament en Luis Noriega. Segons les dades proporcionades pel COEIC, des del mes de gener de 2015, s’hi han incorporat un total de 700 persones, gairebé un 10% més que en el mateix

segment de temps de l’any 2014. ves funcions. Noriega aposta per Aquestes noves generacions la Comissió d’Energia mentre que destaquen per la constant em- la Comissió de Gerència de Risprenedoria i la capacitat per vo- cos i la de Medi Ambient serien ler convertir en realitat les seves les escollides per en Miquel Vila. idees i projectes, i en aquest asAmbdós es manifesten positipecte, tots dos estudiants conver- vament pel que fa a les quotes del geixen: “L’apartat Enginova del col·legi, “comprensives amb les COEIC és una gran idea, ja que el situacions actuals de la societat, Col·legi ens pot ajudar a conver- com per exemple amb els joves o tir les nostres idees en negocis. si es viu fora del país”, segons en Ningú ens ha ensenyat a obrir un Luis Noriega. En Miquel relaciona negoci, i en aquest sentit, és una qualitat i preu tot manifestant que excel·lent plataforma”. “el cost de les quotes és molt raoLes col·legiacions de joves en- nable pels serveis que ofereix el tre els 20 i els 30 anys han repre- Col·legi”. sentat més del 75% de les noves Entre els nous col·legiats, hi col·legiacions d’aquest 2015. predominen els enginyers indusHi ha dos aspectes que conven- trials, seguits dels enginyers en cen els joves per fer el pas enda- organització industrial, els engivant i col·legiar-se: l’existència nyers químics i els enginyers en de les Comissions i el preu de les geologia. quotes. Les Comissions són una L’enginyeria innova constantmanera d’aprendre, mobilitzar-se ment i ho farà sempre. “És imi conèixer en profunditat aquell portant formar part del Col·legi, àmbit que més ens interessi. Or- ja que et facilita aquesta actuaganitzar activitats, informar de lització i aquest accés constant a l’activitat d’aquell sector o fer la informació referent al sector”, AAFFles 2PEse195*66.pdf 9 en 13/06/14 8.51 networking són algunes de conclou Luis Noriega. 

ara els

FULLS

també són

PETITS ESPAIS

15 ANYS

00 - 2015

PA I S

EN PETI T TS ES

CMY

Cicle de Cinema: The river Comissió de Cultura: Cine Club 2/11/2015 · 17.00 h · Col·legi Casp Sagrat Cor de Jesús Aula d’Extensió Universitària Comissió de Jubilats i Prejubilats El dret a decidir, amb Santiago Vidal 4/11/2015 · 18.00 h · Col·legi Casp Sagrat Cor de Jesús Concert 15è Aniversari de la Coral dels Enginyers Industrials de Catalunya Comissió de Cultura: Coral dels EIC 7/11/2015 · 19.00 h · Teatre de Sarrià Cafè dels Enginyers, amb Laura Tremosa Comissió de Jubilats i Prejubilats 10/11/2015 · 10.00 a 12.00 h · Seu dels EIC

Qualitat de l’aire interior Comissió de Construcció 11/11/2015 · 11.00 h · Seu dels EIC La implantació d’un sistema de gestió dels coneixements al si de les organitzacions Comissió dels Enginyers a les Administracions Públiques 17/11/2015 · 18.00 h · Seu dels EIC De les locomotores BR10 a les E03 Comissió de Cultura: Grup Engitren 18/11/2015 · 18.30 h · Seu dels EIC Debat sobre la Llei 16/2015, de 21 de juliol, de simplificació de l’activitat administrativa Comissió dels Enginyers a les Administracions Públiques 27/11/2015 · 9.30 h · Seu dels EIC

Tota la informació sobre formació dels EIC i l’agenda d’actes a www.eic.cat

TEXT: ALBERT LÓPEZ // FOTO: ISABEL MARQUÈS

ls vostres inicis a La Farga no van ser precisament fàcils. El mes de setembre de 1984 vaig entrar a treballar a La Farga com a director general, malgrat que ja els assessorava per temes industrials i tècnics des de l’any 1980. L’1 de gener de 1985 quatre persones vam comprar la companyia per una pesseta. Estava molt endeutada, en fallida tècnica, funcionava amb maquinària obsoleta i tenia moltíssims treballadors. La vam haver de reestructurar de dalt a baix i va començar a remuntar fins ara. Hi ha hagut pedres en el camí... Sí, hi ha hagut incidències. El 1993 vam haver de presentar una suspensió de pagaments. Va ser una situació molt dura i, de fet, molt tècnica. Per fer una inversió molt gran vàrem demanar crèdits a llarg termini. Però hi va haver entitats financeres que es van tirar enrere. Aleshores vam haver de fer inversions a curt termini i als bancs els va agafar por. Ens van retirar els crèdits a curt termini també i ens vam quedar bloquejats financerament. L’única solució va ser vendre el 50% d’aquesta inversió al cap de quatre anys a la desapareguda companyia anglesa Delta. Aquests diners van pagar la suspensió de pagaments. A què es deu la bona salut actual de La Farga? L’any 1985 vam iniciar un procés d’innovació que va tenir molt d’èxit. En el món dels metalls dels anys

Treballem en condicions molt estrictes d’espai

setanta es van inventar les colades contínues. Es pensava que la colada contínua no es podia fer servir en materials reciclats, el coure havia de ser completament pur. Nosaltres el que vàrem inventar és un procés a través de colada contínua per fer-la servir amb material impur provinent de ferralla. Ens en vam sortir. Ho vam patentar i ens hem dedicat a vendre aquest procés arreu del món. Quina és la clau de l’èxit del vostre sistema? De fet, el sistema té dues claus. La primera fa referència a la neteja del coure com a material impur que és. La segona clau es refereix al procés de solidificació i laminació del coure amb impureses, que requereix uns determinats paràmetres que ho permetin. Cap on creieu que s’està dirigint l’R+D+i en el sector del coure, específicament? 2Apodem OPCIÓ Del coure, en destacar tres característiques. És un gran conductor tèrmic i elèctric, es deixa reciclar fàcilment i és bactericida, és a dir, elimina els bacteris. A més, el coure és necessari per a la vida. Molta gent no ho sap, però per viure necessitem ferro, zenc i coure. La nostra activitat principal és la transmissió d’energia i de calor i en el terreny dels intercanviadors de calor hi ha camp a recórrer. A més, hi ha molt de desenvolupament en la superconductivitat d’energia i en l’àmbit del grafè. A més a més, ara s’està utilitzant molt en les sales d’operacions dels

1A OPCIÓ

ESPECIALS EN

DIGITALS www.fullsdelsenginyers.cat i accedeix a tots els continguts

NO ET POTS PERDRE...

“La legislació no té en compte les necessitats de la indústria”

FONAMENTS

La teva empresa encara no és empresa adherida?

ORIOL GUIXÀ va néixer a Barcelona i té 63 anys, cinc fills i set néts. La seva formació d’enginyeria inclou tant l’especialitat de mecànica industrial com la de motors d’aeronàutica, ambdues finalitzades a Madrid. Creu que en el sector del coure hi ha un gran marge per a la innovació. És molt crític amb la política industrial actual tant a Espanya com a Catalunya. El problema, però, segons ell, rau a la societat. Entrevistem el conseller delegat i vicepresident de La Farga.

UPDATE FORMACIÓ CONTÍNUA

La mutualitat de previsió social: eina eficient per a enginyers industrials

FONAM

nyers.cat i ó.

ACTUALITAT

desenvolupament sostenible

n certificat de cia? El gil per obtenir cia de olònia als i EQF és a eb del ucació. Al COEIC nseguir-lo.

PROJECTE 3.0

Màxima classificació com a contractista d’obra per l’administració amb categoria K02E de “Sondeos inyecciones y pilotajes”, i la categoria K01D de “Cimentaciones especiales”. Membre protector de l'associació de consultors d'estructures.

Visita’ns a www.2pe.b

Empresa adherida al Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya Membre de l'Associació d'Amics de la UPC Associació d’Amics de la UPC UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA

93 763 26 99 / 660 484 072. 2pe@2pe.biz / Av. Maresme 9. 08396 Sant Cebrià de Vallalta.

Més informació: Servei de Formació Via Laietana, 39 08003 Barcelona (T) +34 932 957 808 (@) info@update.cat

hospitals. S’ha demostrat que instal·lant planxes de coure i posant coure en els estris dels cirurgians s’ha reduït l’índex de mortalitat per bacteris en les sales d’operacions en un 70%. Hi ha algun producte o innovació estrella que vulgueu destacar? Hem desenvolupat el conductor CAC (copper alloy conductor), amb unes característiques molt potents, entre les quals destaca que es pot implementar en les mateixes torres actuals d’alta tensió i, alhora, transmet un 40% més d’energia. A més, molts dels cables actuals d’alta tensió són d’alumini i en ambients corrosius es corroeixen. El nostre, no. És hidròfug i no deixa que l’aigua s’hi enganxi, i per tant, no s’hi pot formar gel. L’altre avantatge és que permet una sobretensió gran en un període de temps curt sense cremar-se. Ja està implementat en alguna instal·lació? Sí, ja està funcionant en una línia muntada a Xile que utilitza aquest conductor per a una mina que té problemes de sobretensió i corrosió. I en una altra a Escòcia, que pateix grans ventades. Pel que fa a la política industrial, quines mesures creieu que s’haurien de dur a terme per millorar la situació del sector? Primer cal puntualitzar que és un tema que afecta tant Espanya com Catalunya. I en això sóc molt crític. Ens omplim la boca de què s’ha d’ajudar la indústria i tota la legislació que es fa en tots els sentits no té en compte la indústria. La

societat no està realment mentalitzada de la importància de la indústria. El legislador no ha tingut mai en compte els plantejaments industrials. Si tinguéssim una petita sensibilitat amb la indústria, el corredor mediterrani hagués estat fet fa vint anys. Poseu-me’n més exemples. Si ara volgués muntar a Catalunya una indústria com La Farga hauria de convèncer els polítics i l’Administració perquè em facin un canvi legal sobre els terrenys. Realment estem pensant en la indústria? No. Realment volem ser industrials? No.

En el sector del coure hi ha un gran marge per a la innovació Hem d’aconseguir que la societat s’adoni que la indústria és necessària Així mateix, és important el fet que el legislador i qui té el poder són en un lloc on el món industrial no hi és. Si mires tot Espanya, la indústria és al País Basc, Catalunya i una mica a València. I la política industrial es fa des de Madrid. La

influència que els arriba per legislar no es fa des d’un plantejament industrial. El primer que es requereix és un canvi mental de la societat perquè els polítics fan el que la societat els demana que facin. El que hem d’aconseguir és que la societat s’adoni que la indústria és necessària. Europa sí que dicta polítiques industrials favorables? Et posaré un cas molt clar. Europa ha autoritzat que el pes brut d’un camió superi les 40 tones, fins a les 44. Si els camions són iguals, aquestes 4 tones de més es poden emprar per a la càrrega. Pots carregar 29 tones en lloc de 25, és un 16% més. Això fa que els industrials paguin un 16% menys de transport. És cert que hi haurà també una mica de despesa més del transportista, però representa un 1,1% o un 1,2% més. L’estalvi seria d’un 15%. Doncs el Govern espanyol no ho transposa a Espanya perquè té por dels sindicats, que critiquen que, si s’aprovés la norma, hi hauria menys camions circulant i menys feina. No s’adonen que, si s’aprovés, la indústria seria més competitiva i sí que hi hauria més càrrega perquè circularien més camions. És tot un contrasentit i aquí estem. El Govern prefereix protegir tot el sindicat del transport a canvi de destruir tota la indústria. Mentrestant, Itàlia, França i Portugal ja ho han aprovat. I això no surt en els grans mitjans de comunicació perquè no interessa ningú. Però, compte, que de la indústria, en vivim. 

Curs d’especialització en Facility Management 5 NOVEMBRE Itinerari Formació en Gestió i Habilitats directives 15 OCTUBRE A 16 MARÇ / DE 9 A 18 H CADA CURS (INCLOU DINAR) Cicle Tecnologies 4.0. Formació en tecnologies emergents 15 OCTUBRE A 16 MARÇ / DE 9 A 18 H CADA CURS (INCLOU DINAR)

ESPECIFIQUES

INFORMACIÓ COL·LEGIAL

Els nous Fulls dels Enginyers han reservat un espai on us oferim la informació col·legial que us pugui ser d’interès.

Fulls dels Enginyers

FOTO: Isabel Marquès

PROJECTE 3.0

Del síndic del Col·legi al síndic dels Enginyers L’any 2006, la Junta General del Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya, en el marc del projecte Enginyers 3.0, va impulsar la figura del síndic dels Enginyers, que vetlla pel bon funcionament de la institució.

a Junta de Govern del Col·legi em va demanar al tombant de l’any 2000 que comencés a treballar en una nova figura al servei del col·legiat. Eren els anys joiosos i s’havien detectat disfuncions tant entre el Col·legi i els col·legiats com entre els col·legiats mateixos. També és ben cert que aquestes disfuncions eren mínimes, però no per això menys importants per a aquelles persones que les patien. D’aquesta manera veié la llum el Reglament de la institució del síndic, aprovat per la Junta General del Col·legi l’any 2006. En el marc del projecte Enginyers 3.0, que posa en pràctica el programa electoral de l’actual Junta de Govern, es va acordar una aposta decidida per la transparència i per una obertura de les nostres institucions no sols al conjunt d’enginyers sinó a tota la societat. És en aquest context que s’ha volgut donar un impuls a la figura del síndic, transformant el síndic del Col·legi en el síndic dels Enginyers. Durant l’any 2014 s’ha treballat, de forma col·legiada, en aquest camp, elaborant un nou reglament, anomenat Reglament de la sindicatura del Col·legi i de l’Associació, que ha estat aprovat en les darreres juntes generals i de representants d’enguany, tant pel Col·legi com per l’Associació. Aquest Reglament preveu el síndic com una figura independent dels òrgans de govern d’ambdues institucions i que esdevé

octubre · novembre · desembre 2015

com la persona que vetlla pel bon funcio- Pere Alavedra nament d’aquestes i, de manera especial, Enginyer industrial és el canal adient per conduir les queixes col·legiat núm. 3396 i les disfuncions que els membres del col· lectiu puguin apreciar. És a dir, hem passat d’un síndic del Col·legi, membre de la Junta de Govern, a un síndic del col·lectiu de l’enginyeria al servei de la indústria i l’empresa, independent dels seus òrgans de govern. El nou Reglament enforteix la sindicatura del Col·legi i l’Associació, donant-li una àmplia independència perquè així pugui atendre amb especial cura tot el col·lectiu de l’enginyeria de casa nostra. Com a tal, és equiparable als altres síndics existents a Catalunya. El Reglament destaca que, com sempre al nostre col·lectiu, el càrrec s’exerceix de manera gratuïta. Té en compte la realitat territorial de les demarcacions i la Delegació del Vallès i estableix el procediment perquè les persones col·legiades i/o associades demanin la seva intervenció, sense perjudici de la possibilitat que la sindicatura també té per actuar d’ofici. Quan es demani alguna actuació, la proposta que efectuarà la sindicatura a l’òrgan que escaiUs recordem que la persona col·legiada o associada que gui no serà vinculant però caldrà en tot cas vulgui adreçar-se a la sindique aquest òrgan en doni resposta motivacatura ho ha de fer per escrit da, per la qual cosa esdevé el millor procea la nova adreça de correu diment per solucionar els funcionaments electrònic: anormals que es detectin a les institucions. sindic@juridic.eic.cat La sindicatura ha d’esdevenir un element Us encoratgem a fer-ne ús de transparència i de foment per a una miper tramitar totes les vostres llora continuada del Col·legi i l’Associació. i queixes.

PROJECTE 3.0

Pla de Pensions

CE Global Sustainability

Fons d’inversió

Fonengin ISR

Conegui el nostre costat més responsable La inversió socialment responsable (ISR) es veu cada vegada més com una opció interessant per a aquells que demanen que la seva inversió estigui alineada amb els seus principis ètics, sense renunciar a la rendibilitat.

A Caixa d’Enginyers ho tenim clar, i fruit d’aquesta filosofia vam crear el fons d’inversió Fonengin ISR i el pla de pensions CE Global Sustainability. Si vostè busca una inversió amb fonaments sòlids com la transparència, els aspectes socials, una millor gestió del risc, el medi ambient i la governança corporativa, aquests són els seus productes.

Vingui a qualsevol de les nostres oficines, són a la seva disposició de 8.30 a 19.00 hores ininterrompudament, de dilluns a divendres. O si ho prefereix, pot trucar a Banca TELEFÒNICA al 902 300 321 (+34 933 102 626) de dilluns a divendres de 8.00 a 22.00 hores i dissabtes de 8.00 a 15.00 hores i l’informarem en detall d’aquestes dues interessants opcions d’inversió.

www.caixa-enginyers.com

Fulls dels Enginyers

PARLEM ALS MITJANS

Durant març, abril i maig hem tingut intervencions en diferents mitjans de comunicació, entre els quals destaquen: 8TV, Televisió de Catalunya i La Vanguardia. Un cop més ens consolidem com a referents d’opinió en l’àmbit de l’enginyeria.

12 juny - Catalunya Ràdio · Catalunya vespre Societat: El Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya ha lliurat un dels premis d’aquest any als serveis informatius de Catalunya Ràdio en el marc de la Diada de l’Enginyer 2015

12 agost - Rac1 · La nit a Rac1 Societat: Els enginyers industrials llicenciats abans del Pla Bolonya podran equiparar els seus estudis amb un màster. El Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya aplaudeix la mesura. Declaracions de Jordi Guix, degà del Col·legi d’Enginyers de Catalunya

13 agost - Rac1 · El món a Rac1 Societat: Els enginyers llicenciats que van acabar la carrera abans del Pla Bolonya podran equiparar el seu títol amb un màster. Declaracions del degà del Col·legi d’Enginyers de Catalunya

4 juny · Entitats Catalanes d’Acció Social · Augmenta l’exclusió social? Presentació de l’informe FOESSA

15 juny · Sumindustria · Convenio entre TÜV Rheinland y la Asociación/Colegio Oficial de Ingenieros Industriales de Cataluña (COEIC)

22 juny · Universitat Politècnica de Catalunya · Josep Maria Vilà, president de DUPC alumni

12 juny · Presspeople · President Mas: “Imagineu-vos què podríem fer si tinguéssim els recursos i les infraestructures que ens corresponen” 12 juny · Generalitat de Catalunya · President Mas: “Imagineu-vos què podríem fer si tinguéssim els recursos i les infraestructures que ens corresponen” 12 juny · Europa Press · Els enginyers industrials catalans premien Nissan i el president d’Almirall 13 juny · E-Notícies · Mas: “Imagineu què podríem fer si tinguéssim els recursos que ens corresponen” 13 juny · Diari de Girona · El Col·legi d’Enginyers premia la Fundació Eduard Soler i una tesi de la UDG

octubre · novembre · desembre 2015

15 juny · Comunicació 21 · Els enginyers industrials premien els informatius de Catalunya Ràdio 17 juny · Interempresas.net · Novedades en la eficiencia energética: rehabilitación de salas de calderas y criterios de selección de UTAs 17 juny · Izaro · TÜV Rheinland y la Asociación/Colegio Oficial de Ingenieros Industriales de Cataluña (COEIC) firman un convenio 21 juny · El Punt Avui · Una nova cultura industrial 21 juny · L’Econòmic · Una nova cultura industrial

23 juny · ECOticias.com · Máster en gestión integrada de la calidad, la seguridad y el medio ambiente 23 juny · Presspeople · Josep Amat, col·legiat d’honor del COEINF 24 juny · ECOticias.com · La gestión de eficiencia energética en un máster on line o presencial 25 juny · ECOticias.com · ¿Ingeniería y gestión de las energías renovables? 28 juny · El Punt Avui · Làpides que no defugen el color 30 juny · Presspeople · Curs pràctic d’impressió 3D

PROJECTE 3.0

5 juny · New Time Terrassa, Sabadell i Comarques · Tot el que podríem haver estat tu i jo si no fóssim tu i jo 6 juny · Ara · Voler governar sense voler guanyar eleccions 13 juny · Diari de Girona · El Col·legi d’Enginyers premia la Fundació Eduard Soler i una tesi de la UDG 20 juny · El Punt Avui · Desmuntat el PP 26 juny · Diari de Terrassa · Los ingenieros industriales distinguen a Eulàlia Gríful

3 juliol · Món Empresarial · Entrevista a Jordi Guix Armengou, degà del Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya 6 juliol · Regió 7 · Els col·legis professionals de la Catalunya central firmen un manifest per un estat propi 10 juliol · Presspeople · La plataforma de la indústria 4.0 a Catalunya

28 juny · El Punt Avui · Làpides que no defugen el color 24 juliol · Segre · Conferència sobre el rebut de la llum i la independència 30 juliol · La Vanguardia · Autoconsum, la solució 14 agost · El 9 Nou · El rebut de la llum a la Catalunya independent 24 agost · Diari de Tarragona · El rebut de la llum a la Catalunya independent, per Antoni Tahull

20 juliol · ECOticias.com · ¿Cómo quieres hacer este máster en gestión de eficiencia energética? ¿Presencial u on line?

29 juliol · Interempresas.net · El Clúster de la Indústria d’Automoció de Catalunya (CIAC) acoge la jornada “Anillo industrial 4.0”

23 juliol · ECOticias.com · El éxito profesional está servido con este máster on line en ingeniería y gestión de las energías renovables

3 agost · L’Econòmic · Red Eléctrica haurà de pagar deu milions d’euros per l’apagada de Barcelona del 2007

13 juliol · ECOticias.com · Máster on line en ingeniería y gestión de las energías renovables

24 juliol · Universitat Politècnica de Catalunya · Formació contínua en enginyeria al Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya

14 juliol · ECOticias.com · El curso más completo del mercado: gestión integrada de la calidad, la seguridad y el medio ambiente

24 juliol · ECOticias.com · Colabora con un modelo de desarrollo sostenible y fórmate en el sector de la eficiencia energética

17 juliol · Observatorio del Plástico · CIAC acoge la jornada “Anillo industrial 4.0”

27 juliol · ECOticias.com · El máster del que todos hablan: gestión integrada de la calidad, la seguridad y el medio ambiente

17 juliol · AutoRevista · CIAC acoge la jornada “Anillo industrial 4.0”

3 agost · El Punt Avui · Red Eléctrica haurà de pagar deu milions d’euros per l’apagada de Barcelona del 2007 4 agost · Diari de Girona · Red Eléctrica pagarà 10 milions per l’apagada a Barcelona el juliol de 2007 6 agost · La Vanguardia.cat · El metro de Terrassa

Fulls dels Enginyers

REPORTATGE

Primera Nit de la Robòtica

La robòtica ja té la seva nit TEXT: Albert López · FOTO: Robert Ramos

L’espectacular Recinte Modernista de Sant Pau va acollir el passat 8 d’octubre la primera edició de la Nit de la Robòtica 2015 organitzada pels Enginyers Industrials de Catalunya (EIC). En l’esdeveniment, que va posar de manifest la creixent importància de la robòtica en la societat i la indústria, es van atorgar quatre premis en reconeixement a l’aportació en: robòtica industrial, robòtica acadèmica, robòtica de serveis i projecte de l’any.

octubre · novembre · desembre 2015

SOM ENGINYERS

Fulls dels Enginyers

REPORTATGE

a primera edició de la Nit de la Robòtica es va iniciar amb una breu benvinguda a càrrec de Pere Homs, director general dels EIC. Homs va voler destacar la importància d’aquesta trobada atès que, reconeix, és un sector que tendeix a relacionar-se poc i, quan ho fa, “és en un entorn legítim de competència”. Aquesta mancança, va afirmar Homs, ha fet que “després de quaranta anys no hem pogut consolidar el nostre sector”, malgrat ser petit, transversal i d’un gran impacte econòmic. Així mateix, Pere Homs va afirmar que “els professionals que hi ha al darrere de la tecnologia robòtica passem bastant desapercebuts” als ulls de la societat. Cal, doncs, captar talent i recursos per “aprofitar les moltes oportunitats que avui se’ns presenten”. Acte seguit, Homs va donar pas a Elisa Martín, directora d’Innovació i Tecnologia d’IBM a Espanya, que va exposar la conferència Computació cognitiva i robòtica. Martín va explicar el projecte del robot Watson que està desenvolupant IBM, el centre del qual és la intel·ligència artificial: “El punt tecnològic diferenciador assolit amb Watson és que IBM ha posat en marxa la industrialització de la concatenació de l’algorísmia mitjançant la comunicació d’informació semàntica”. És el concepte anomenat pippeline. Una segona fita tecnològica assolida per Watson és que “té una arquitectura massivament paral·lela molt semblant a la de la supercomputació, però sense la necessitat de la matei-

octubre · novembre · desembre 2015

xa potència”, va afirmar Martín. IBM ja està pensant en la segona generació de Watson, l’anomenat embodied cognition, que “representa l’extensió de les tecnologies de la informació al món físic, incorporant la cognició en la frontera de l’Internet of Things (IoT, l’Internet de les coses)”. Després d’un amè sopar Carles Soler, del Grup de Treball de Robòtica dels EIC, va destacar que el 2014 ha estat un bon any atès que “s’han venut 200.000 robots en el sector dels robots industrials, un 30% més que l’any anterior. A més, ha estat l’any de la consolidació de la robòtica col·laborativa”. Avui en dia, la Xina ja és el primer mercat mundial de robots, amb “un volum de vendes de 57.000 robots, un 54% més que el 2013”. Uns altres indicadors de la bona salut del sector és que grans companyies com ABB i Teradyne han

SOM ENGINYERS

“LA INTEL·LIGÈNCIA ARTIFICIAL ENS PORTARÀ A ROBOTS QUE S’AUTOPROGRAMEN” ABB és una de les companyies líders mundials del sector de la robòtica implantada a Catalunya i, alhora, ha estat una de les empeses patrocinadores de la primera edició de la Nit de la Robòtica. Marc Segura, Global Manager i Head of Press Automation Robotics d’ABB, va expressar la seva satisfacció per aquesta iniciativa: “Estem molt contents de participar en aquest esdeveniment i de patrocinar-lo. La robòtica, dins de tots els negocis d’ABB, és un negoci amb molta projecció, en el qual estem invertint molt i estem tenint molt d’èxit. Per tant, poder donar suport a iniciatives, en aquest cas a Catalunya, per donar a conèixer la robòtica i per crear consciència en el mercat i en els nostres clients és molt important per nosaltres”. Parlant d’R+D+I, Segura explicava que hi ha clarament dos àmbits, un dels quals és la robòtica col· laborativa. Això vol dir “fer els robots més petits, intrínsecament segurs i que puguin estar col·laborant amb els humans en diferents processos”, deia. I continuava: “Precisament, vam presentar a la darrera Fira de Hannover el robot de dos braços Yumi”. L’altre àmbit és el de la robòtica sensòrica, atès que el preu dels sensors ha baixat molt i es podran incorporar en els robots, que “hauran de sentir el seu entorn d’una manera molt més important de com ho fan fins ara”. Les bateries dels vehicles elèctrics, la integració amb la informàtica en l’Internet of Things (IoT) i la indústria 4.0 són els altres escenaris d’innovació de la robòtica. Precisament, treballar el big data generat pels robots connectats al núvol “és el que ens permetrà donar més valor als nostres productes i més valor a les cadenes de producció dels nostres clients. Com? Passarem d’un manteniment reactiu immediat dels robots a un manteniment predictiu perfecte, gràcies a la combinació dels models fisicomatemàtics dels robots amb els models

estadístics”. Però n’hi ha més. El segon pas de l’IoT serà que “també tindrem dades del procés productiu i podrem fer una performance management”. I va continuar dient: “Els nous paràmetres extrets de les dades del núvol d’un robot els poden aplicar la resta de milers de robots que fan la mateixa operació. Això vol dir que podrem assessorar els nostres clients per millorar la qualitat i el temps de cicle en els seus processos”. I què en fem de la intel·ligència artificial? Segura ho té molt clar: “La intel·ligència artificial ens portaria a robots que s’autoprogramen”. En aquest sentit, ABB ja està desenvolupant “projectes d’R+D per aconseguir que un robot reconegui un munt de peces d’una taula, llegeixi unes instruccions de muntatge i les munti sol sense que ningú els hagi de programar”. Quant a la formació dels enginyers catalans, ABB creu que els estudiants surten titulats amb un bon nivell bàsic, malgrat que la indústria evoluciona i canvia a un ritme molt ràpid. És per aquest motiu que “s’ha de potenciar la col·laboració universitat-empresa”, per tal que les empreses trobin els enginyers adequats, per exemple “fent les pràctiques o els projectes de final de carrera a les corporacions”. De fet, “els enginyers actuals s’haurien d’adaptar ràpidament a temes de la mecatrònica i la informàtica”, recomanava Segura. Finalment, un missatge optimista. Catalunya no parteix d’una mala base en el sector robòtic: “Hi ha molt expertise i l’automatització no és una pràctica nova”. De fet, la Federació Internacional de Robòtica (IFR, International Federation of Robotics) afirma que Espanya, i per tant Catalunya, està en el número 5 en densitat de robots en la indústria, molt per davant d’Anglaterra o França. “Hi ha noves tecnologies que permetran millorar la productivitat de les empreses i potser en àrees noves. No ens podem quedar enrere”, explicava Marc Segura. Fulls dels Enginyers

REPORTATGE

dut a terme diverses adquisicions d’empreses i han creat nous models, igual que Kuka Robots Ibérica SA. La Nit de la Robòtica 2015 va concloure amb l’acte de lliurament dels premis, que va comptar amb la presència de l’Honorable Senyor Felip Puig, conseller d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya. El Premi Robòtica Industrial va recaure en l’enginyer José Ramón García-Montón, enginyer industrial i pioner de la robòtica a Espanya en el sector de l’automoció. Josep Amat, catedràtic d’Arquitectura i Tecnologia de Computador, doctor enginyer industrial, professor emèrit de la UPC i membre del Grup de Treball de Robòtica dels EIC, va ser el guanyador del premi en la categoria Acadèmica. Pel que fa al Premi Robòtica de Serveis, el guardonat va ser Jordi Santacana, especialitzat en robots aeris i actual fundador de l’empresa CatUAV. El darrer guardó lliurat, el de Projecte de l’Any, va ser per a l’empresa SEAT, un reconeixement que ha destacat el paper tractor de la companyia en la robòtica a Espanya. De fet, el jurat del guardó va destacar que

octubre · novembre · desembre 2015

SEAT va instal·lar el primer robot industrial l’any 1974 i les actuals línies de producció de darrera generació de la companyia. Joan Carles Casas, gerent de SEAT, va recollir el premi i va aprofitar l’oportunitat per demanar confiança en la marca i en el Grup Volkswagen arran de la difícil situació que està vivint. Cal destacar el suport que van donar a la primera edició de la Nit de la Robòtica empreses referents en el sector com ABB, Kuka Robots, Fanuc, Stäubli, Promaut i Nelmia Robotics Insight. Un punt de trobada de referència per al sector de la robòtica catalana El Grup de Treball de Robòtica dels Enginyers Industrials de Catalunya va organitzar la primera Nit de la Robòtica amb l’objectiu de convertir-se en un punt de trobada de referència per als professionals del sector. D’aquesta manera, l’any 2015 s’inicia un nou camí amb la voluntat d’acompanyar el sector anualment i de generar altres esdeveniments que enforteixin el reconeixement i desplegament de la robòtica a Catalunya. i

SOM ENGINYERS

CONNECTIVITAT, MOBILITAT, INDÚSTRIA 4.0, COL·LABORACIÓ HOME-ROBOT I FACILITAT D’ÚS Per Kuka Robots Ibérica SA, l’altra gran patrocinadora de la Nit de la Robòtica 2015, “el suport a un esdeveniment d’aquest tipus, així com la participació i el suport a entitats educatives forma part de la missió de la nostra empresa, la responsabilitat social”. Així ho va manifestar Fernando Sánchez, CEO de la companyia. Kuka s’ha convertit en un referent de la robòtica industrial per mèrits propis. I va fabricar el seu primer robot industrial fa més de quaranta anys. “Des d’aleshores, l’evolució ha estat constant. Avui, desenes de milers de robots estan treballant en fàbriques de tot el món, però la indústria no és l’únic camp. La medicina, l’educació i els serveis són sectors en els quals ja estem sòlidament implantats”, explicava Sánchez. La connectivitat, la mobilitat, la indústria 4.0, la col·laboració home-robot i la facilitat d’ús són els camps en què Kuka preveu que es desenvoluparà l’R+D de la robòtica industrial en els pròxims anys. Com veiem, l’Internet de les coses sorgeix de nou com una de les claus del futur de la robòtica. Fernando Sánchez creu que l’IoT millorarà “la connectivitat i la mobilitat, que permetran ser més eficients i fer menys costoses les inversions en robòtica, prediccions de manteniment, desgast, etc., la flexibili-

tat en la producció, l’estalvi en desplaçaments personals i la millora de les prestacions”. Així mateix, Kuka creu que “ens queda encara molt camí per recórrer i aprendre dels exemples de societats més desenvolupades com el Japó, Alemanya i Corea, on la densitat de robots per cada 10.000 llocs de treball en la indústria multiplica la catalana. L’excepció és la indústria de l’automòbil, on som a primera línia mundial”. Malgrat això, Catalunya “és, sens dubte, la comunitat més potent en aquest sector. Durant el 2015 gairebé el 40% dels robots industrials subministrats en el territori espanyol s’instal·laran a Catalunya, els principals fabricants mundials de robots tenen la seva seu central aquí i els majors integradors i fabricants de maquinària són catalans”, afirmava Fernando Sánchez. Per Sánchez també s’ha millorat la formació dels enginyers, que en els darrers anys “és més pràctica i útil per a l’empresa”. I, per acabar, concretava: “Fins ara, una formació profundament teòrica i només en estudis superiors no cobria la necessitat real del mercat. Els nous programes acadèmics, la formació dual i les inversions en equipament solucionaran aquesta anomalia”.

Fulls dels Enginyers

REPORTATGE

PREMI ROBÒTICA INDUSTRIAL // José Ramón García-Montón,

de Treball de Robòtica dels EIC. PREMI ROBÒTICA DE SERVEIS

enginyer industrial i pioner de la robòtica a Espanya en el sec-

// Jordi Santacana, especialitzat en robots aeris i actual fun-

tor de l’automoció. PREMI ACADÈMIA // Josep Amat, catedrà-

dador de l’empresa CatUAV. PROJECTE DE L’ANY // SEAT, pel

tic d’Arquitectura i Tecnologia de Computador, doctor engi-

seu paper tractor de la companyia en la robòtica a Espanya. El

nyer industrial, professor emèrit de la UPC i membre del Grup

premi el va recollir Joan Carles Casas, gerent de SEAT.

octubre · novembre · desembre 2015

SOM ENGINYERS

Fulls dels Enginyers

REPORTATGE

LUIS NORIEGA Quart curs del Grau en Enginyeria en Tecnologies Industrials a la Universitat de Girona (UdG)

Després del Màster, em col·legio? TEXT: Pablo Monfort · FOTO: Isabel Marquès

Dos estudiants d’estudis superiors, Luis Noriega i Miquel Vila, es plantegen la seva col·legiació quan finalitzin la formació.

om a professional en qualsevol àmbit, és important tenir una institució darrere que pugui vetllar pel correcte desenvolupament de la tasca laboral. Per Luis Noriega i Miquel Vila, “el Col·legi ajuda i defensa els interessos dels col·legiats constantment ja que ells són la seva raó de ser”. Arribarà el moment en el qual aquests estudiants acabaran els seus estudis i s’enfrontaran al complicat i ferotge món labo-

octubre · novembre · desembre 2015

ral. “Penso que el Col·legi ens pot ajudar molt. A més, si analitzes la seva borsa de treball veus que hi ha moltes ofertes que no estan en altres motors de cerca”, afirma rotundament Luis Noriega. Per la seva banda, Miquel Vila ja pensa en les tasques d’un enginyer industrial i concreta que “les gestions del visat electrònic hi ajuden molt, estalvien temps i permeten un exercici lliure de la professió de manera més còmode”. Les generacions que pugen destaquen per la seva constant emprenedoria i la seva capacitat per dur a terme idees i projectes. En aquest aspecte, els dos estudiants coincideixen: “L’apartat Enginova és una

Les generacions que pugen destaquen per la seva constant emprenedoria i la seva capacitat per dur a terme idees i projectes

SOM ENGINYERS

MIQUEL VILA Grau en Enginyeria en Tecnologies Industrials a l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Industrial de Barcelona (ETSEIB)

gran idea ja que el Col·legi ens pot ajudar a convertir les nostres idees en negocis. Ningú ens ha ensenyat a obrir un negoci i, en aquest sentit, Enginova és una plataforma excel·lent”. D’altra banda, quan ets més jove és normal que no dominis les temàtiques legals i que no tinguis experiència en tot el marc normatiu que rodeja la teva activitat. En aquest sentit, “es una seguretat tenir el recolzament de l’Assessoria Jurídica perquè a vegades et trobes en situacions complexes, com per exemple un acomiadament”, explica Noriega. Tot i finalitzar els seus estudis superiors, l’enginyer industrial mai deixa de formar-se i ells ho saben. Miquel Vila ho té molt clar: “Tant la formació que s’origina a iniciativa de fabricants o comercialitzadors com la que fa referència a qüestions legals, pot ser de molt interès”. Hi ha dues temàtiques que convencen molt les noves generacions a donar el pas endavant i col·legiar-se: l’existència de les comissions i el preu de les quotes. Pel que fa a les comissions, són una manera

d’aprendre, mobilitzar-se i conèixer en profunditat aquell àmbit que més t’interessa. I organitzar activitats, informar de l’activitat d’aquell sector o fer networking són algunes de les seves funcions. Noriega aposta per la Comissió d’Energia, mentre que la Comissió de Gerència de Riscos i Medi Ambient seria l’escollida per Miquel Vila. Pel que fa a les quotes del Col·legi, ambdós convergeixen a dir que són raonables: “Són comprensives amb les situacions actuals de la societat, com per exemple amb els joves o amb el fet de viure fora del país”, segons Luis Noriega. Miquel Vila relaciona qualitat i preu tot manifestant que “el cost de les quotes és molt raonable pels serveis que ofereix el Col·legi”. L’enginyeria innova constantment i ho farà sempre. Per aquest motiu “és important formar part del Col·legi ja que et facilita aquesta actualització i aquest accés constant a la informació referent al sector”, conclou Luis Noriega. Miquel Vila destaca diversos ítems per col·legiar-se: la quota, l’assegurança, les gestions de visat, l’assistència tècnica i jurídica o la formació”. i

“És important formar part del Col·legi ja que et facilita aquesta actualització i aquest accés constant a la información referent al sector”

Fulls dels Enginyers

NOTÍCIES

El CIAC signa un conveni amb l’AEIC i el COEIC

Reunió-dinar amb el consell d’Interior

Nous sistemes de termografia per a UAV

El Clúster de la Indústria de l’Automoció de Catalunya (CIAC) i l’Associació i el Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya van signar el passat 9 de setembre un conveni de col·laboració per tal de desenvolupar actuacions conjuntes en temes d’automoció amb la finalitat d’afavorir els seus respectius col·lectius. Entre altres compromisos, es proposa: la difusió creuada de les activitats de les institucions, establir posicionaments institucionals conjunts en aquelles qüestions coincidents, participar en les activitats que organitzin respectivament, compartir estudis i informes elaborats per cada una de les entitats i col·laborar en jornades tècniques i en la millor ocupació laboral dels professionals de l’enginyeria, en particular en el sector de l’automoció. Ferran Verdejo, gerent del Clúster, i Pere Homs, director general del COEIC, van assistir a la signatura del conveni. i

El passat 29 de setembre, el degà del COEIC i el president de l’AEIC van ser amfitrions d’una reunió-dinar amb el conseller d’Interior, Jordi Jané, i la directora del Servei Català de Trànsit, Maria Eugènia Domènech. La reunió va ser organitzada per les comissions de Mobilitat i Transport, Gerència de Riscos, Urbanisme i Administracions Públiques. El tema tractat va incloure tot allò que significa posar en valor la relació entre les nostres institucions i el Departament d’Interior de la Generalitat pel que fa a la seguretat viària, instrumentada en tres grups de treball: el Grup de Treball de Prevenció de Riscos Laborals i Viaris, el Grup de Treball de Professionals de la Mobilitat, Transports i Seguretat Viària, i el Grup de Treball d’Innovació en la Seguretat Viària Urbana. i

La termografia permet determinar la temperatura dels objectes a distància, mitjançant la utilització de càmeres termogràfiques. Els principals camps d’aplicació comercials són el manteniment de sistemes elèctrics i mecànics, i les inspeccions en edificació. Actualment desperta molt d’interès la combinació de la termografia amb el nou rang de possibilitats que ofereixen els vehicles elèctrics no tripulats. APLITER Termografia & Blower door, empresa associada al COEIC, disposa de dues solucions dissenyades i construïdes per satisfer la creixent demanda de captació remota de termografies i vídeos termogràfics radiomètrics per a la inspecció de sistemes fotovoltaics, parcs solars, edificis, cobertes... i

Ofrena al monument de Rafael Casanova Com cada any, els Enginyers Industrials de Catalunya van participar en els actes previstos per la Diada de Catalunya en companyia dels degans i representants d’altres col·legis professionals i institucions relacionades amb l’enginyeria. Jordi Guix, degà del COEIC, i Jordi Renom, president de l’AEIC, van encapçalar l’ofrena al monument de Rafael Casanova. i

Certifica la correspondència a Màster El passat mes d’agost, el Govern espanyol va atorgar la correspondència de la titulació d’Enginyeria Industrial pre-Bolonya a nivell de Màster. Si estàs interessat a obtenir la correspondència de titulacions pre-Bolonya als nivells del Marc Espanyol de Qualificació per a l’Educació Superior (MECES) i del Marc Europeu de Qualificacions Professionals (EQF), ho pots fer a través del web del Ministeri d’Educació, Cultura i Esport del Govern d’Espanya. És imprescindible que el professional que ho sol·licita tingui certificat o signatura digital. Fes clic a l’apartat Correspondencia entre Títulos Universitarios Oficiales (pre-Bolonia) y niveles MECES i després a Formulario de solicitud y consulta de solicitudes. Un cop aquí, cal identificar-se amb certificat o signatura digital. Seguidament, cal introduir els deu dígits del títol (del Registre Nacional de Títols) i immediatament es descarrega un certificat en castellà i en anglès. i

octubre · novembre · desembre 2015

www.apliter.com

La interconnexió subterrània Espanya-França en funcionament Red Eléctrica de España (REE) i Réseau de Transport d’Électricité (RTE) ja exploten comercialment la MAT, la línia de molt alta tensió que creua les comarques de Girona i que uneix Espanya i França per l’est dels Pirineus. Aquesta interconnexió elèctrica ja és una realitat i s’ha duplicat la capacitat d’intercanvi entre els dos territoris -de 1.400 MW a 2.800 MW-, tot i que la primera setmana engega amb 2.000 MW. D’aquesta manera, ha augmentat la seguretat, l’estabilitat i la qualitat del subministrament elèctric d’Espanya i França. i

SOM ENGINYERS

Maximitzem l’eficiència, minimitzem el risc industrial Sota la marca TÜV SÜD Process Safety, la multinacional alemanya TÜV SÜD ofereix consultoria, formació i assajos de laboratori als sectors químic, petroquímic i farmacèutic.

TÜV SÜD Iberia S.A.U. C/Lope de Vega 22-24, baixos 2. E-08005 Barcelona. Tel: 93 303 66 12 info.es@tuev-sued.es www.tuv-sud.es/process-safety

OPINIÓ FINANCERA

MÚTUAVALORS

El debat sobre les pensions públiques i l’estalvi per a la jubilació

ecentment s’han complert vint anys de la constitució del Pacte de Toledo, que va ser un intent de despolititzar el debat sobre les pensions a Espanya per tal de reformar la Seguretat Social i poder garantir el sistema de pensions públiques a mitjà i llarg termini. I, si bé s’han realitzat diferents reformes al llarg d’aquests anys, la veritat és que no s’han assolit cap dels dos objectius inicialment fixats. D’una banda, els partits polítics han optat per utilitzar electoralment aquest tema segons els seus interessos en lloc de proposar solucions realistes al problema, i un exemple clar l’hem tingut fa pocs mesos quan l’actual Govern espanyol va decidir posposar sine die l’enviament de la carta informativa sobre la pensió pública estimada als majors de 50 anys -coneguda popularment com el sobre taronja a altres països com Suècia. I, d’altra banda, les crisis econòmica i demogràfica han provocat que les esmentades reformes hagin estat realment insuficients per solucionar el dèficit estructural que acumula la Seguretat Social. En aquest sentit, els governs futurs hauran de prendre mesures més dràstiques que donaran lloc a

octubre · novembre · desembre 2015

pensions molt més baixes que les que cobren els actuals pensionistes. Per tant, si volem tenir uns ingressos adequats al nostre actual nivell de vida quan arribi la jubilació es fa imprescindible estalviar al llarg de la nostra vida laboral i, a més, fer-ho amb planificació financera, tenint en compte la nostra edat, els nostres ingressos, el perfil de risc que tenim i les característiques dels diferents productes que hi ha al mercat (plans de pensions, assegurances d’estalvi…) per veure com s’adapten a les nostres característiques. I, per descomptat, també s’ha de prestar atenció a la fiscalitat que hi ha en cada moment i com afecta al Joan Antoni Fernández García nostre patrimoni i als estalvis que puguem Conseller delegat de Mútuavaacumular. lors dels Enginyers EAFI, SL Totes aquestes consideracions fan necessari comptar amb un grau d’assessorament important que a la vegada sigui molt professional perquè ens permeti canalitzar adequadament els nostres estalvis per tractar d’assolir els nostres objectius d’una manera eficient i, en definitiva, poder gaudir d’una jubilació sense tenir una reducció important d’ingressos. I, en aquesta línia, la Mútua a través del servei de Mútuavalors es posa a disposició de tots els mutualistes i les seves famílies per ajudar-los a preparar i planificar adequadament tot aquest procés. i

MÚTUA DELS ENGINYERS

INVERSIÓ

Tu inverteixes o t’exposes?

n procés d’inversió racional podria esquematitzar-se en tres passos: anàlisis macro, assignació d’actius i selecció d’actius (vegeu requadre). No obstant això, en els últims anys la proliferació de fons d’inversió cotitzats (ETF) està modificant aquest esquema, l’està reduint als dos primers passos i està eliminant de l’equació el procés de selecció individual d’actius. Els ETF permeten fàcilment estar exposats a determinats mercats, àrees geogràfiques i temes específics d’inversió, però el seu ús implica deixar de tenir en compte les característiques individuals d’una acció o un bo que aportin la seva quota de rendibilitat marginal a la cartera. En realitat, l’augment de l’ús d’ETF com a eina d’inversió no respon a la casualitat. Les enormes injeccions de liquiditat que els bancs centrals han efectuat des del

2008 i que continuen efectuant avui en dia (el 80% dels bancs centrals del món tenen actualment una política monetària expansiva) han canviat les regles del joc. Des del 1990 fins al 2007, la correlació mitjana de les accions de l’S&P 500 se situava en 0,40, és a dir, el comportament de les accions individuals s’explicava en un 60% per les seves característiques individuals i en un 40% per l’evolució agregada dels mercats. Des del 2008 fins ara, aquesta correlació mitjana ha passat a 0,60, la qual cosa implica que la situació s’ha invertit: el comportament de les accions s’explica en un 40% per les seves característiques individuals i en un 60% pel comportament general del mercat. Tenint en compte aquestes dades, és lògic que la indústria d’ETF hagi aconseguit recentment tres bilions de dòlars en detriment dels fons d’inversió tradicionals. Si l’escenari creat per la política monetària és favorable al fet que les accions i els bons es moguin a l’uníson, si la contractació d’ETF

Juan Suárez de Figueroa Director general d’A&G Fondos

Fulls dels Enginyers

OPINIÓ FINANCERA

és fàcil i si els costos de gestió són baixos (no oblidem que no inclou el servei de selecció d’actius), es donen les circumstàncies perfectes per al creixement exponencial que ha tingut aquesta subindústria. A A&G Banca Privada som del parer que la millor eina per controlar el risc de les carteres d’inversió és l’estudi en profunditat dels actius en què s’inverteix. El coneixement redueix el risc o, dit en altres paraules, el desconeixement augmenta el risc de les carteres. És una obvietat, però, pel que sembla, no tothom n’és conscient. Per tant, ens estimem més invertir en actius que s’han analitzat, valorat i aprovat prèviament, tant si es tracta d’actius directes com ara accions o bons, com indirectes com ara fons d’inversió, en què el gestor fa un procés de selecció d’actius i de cons-

trucció de cartera robust, consistent i amb encert demostrat en el passat. Per descomptat que això incorpora costos al procés de presa de decisions d’inversió, ja que analitzar en profunditat els actius és una tasca que requereix l’ús de molt de temps per part de persones molt qualificades. Lluny de considerar-ho una despesa més gran, creiem que és una inversió que té per objectiu enriquir i elevar el procés d’inversió. Augmentar les probabilitats d’èxit no és gratuït. Nosaltres invertim i no solament exposem les carteres a uns certs actius, però som conscients que un entorn en què el procés de selecció d’actius, basat en una anàlisi robusta, deixa pas a la mera exposició, és un risc en si mateix: els riscos no són únicament els que un assumeix, sinó els que els del teu voltant estan assumint. i

Data d’elaboració de l’article: juliol 2015

CMY

octubre · novembre · desembre 2015

MÚTUA DELS ENGINYERS

GESTIÓ

A favor de la gestió activa

ue els fons d’inversió no baten el mercat és una de les afirmacions més ben venudes del sector financer, perquè amb aquesta anàlisi tan simplista hi ha un corrent acadèmic que ha aconseguit convèncer l’inversor del carrer. Els fons d’inversió no baten el mercat perquè són el mercat, menys una comissió. Intueixo, sense ser matemàtic, que la rendibilitat del mercat menys una comissió és menor que la rendibilitat del mercat, i d’aquí la senzillesa de l’afirmació inicial. Addicionalment, els fons són possiblement l’únic actiu en què l’inversor veu exactament el que rep en termes de rendibilitat. El valor liquidatiu (preu) dels fons recull tots els costos que paga l’inversor final. A diferència dels fons d’inversió cotitzats (ETF), de les accions o dels bons, que no mostren amb transparència la rendibilitat total que obté un inversor. Així doncs, comparar l’evolució de preus d’un fons amb la d’un índex, amb una cistella de poques accions o amb qualsevol altre actiu financer, assumint que aquesta és la rendibilitat neta obtinguda per inversor, és un error que no ha de ser admès per més que es vagi repetint. Hi ha estudis que demostren que la ges-

tió ACTIVA, amb majúscules, és a dir, aquells fons que tenen una cartera realment diferent de la del seu índex de referència (mesurada per l’active share), sí que baten consistentment els seus índexs de referència. El que no funciona és la gestió passiva (o poc activa) amb comissions de gestió activa. El mal comportament relatiu de la gestió activa en els últims anys s’explica principalment per tres raons: (i) dispersió de retorns entre accions extremament baixa; (ii) inversors que busquen bond proxies en lloc de fixar-se en els fonamentals de les companyies i la valoració de les seves accions, com a conseqüència d’un entorn de tipus d’interès anormalment baixos, i (iii) el mal comportament relatiu de les petites companyies que tenen menys pes en els índexs. Però s’hi està donant un tomb. La crítica manipulada o mal informada a la gestió activa pot portar molts inversors no professionals a fugir de l’assessorament o la gestió d’un professional, cosa que no és gaire diferent d’automedicar-se sense ser metge. Sóc el primer a criticar els mals fons d’inversió i els gestors que cobren una comissió de gestió per no gestionar, però també a defensar els bons gestors que ofereixen als seus inversors una solució d’inversió rendible, diversificada, líquida, sense risc de balanç de l’entitat dipositària i amb una regulació que defensa l’inversor minorista i fiscalment eficient. i

Diego Fernández Elices, CAIA Director de Selecció de Fons d’A&G Banca Privada

Data d’elaboració de l’article: juliol 2015

Som experts en assessorament, però el nostre millor talent és saber escoltar-vos

Fulls dels Enginyers

ARTICLES

L’AQPE o certificació de competències en enginyeria

o descobrim res de nou si diem que el món és cada cop més competitiu, les distàncies més curtes i els clients més exigents. Els enginyers, les empreses que ens contracten i les nostres empreses d’enginyeria han de competir amb els millors arguments possibles per fer-se un espai en el món econòmic que ens envolta. D’altra banda, i a causa de la crisi, aquestes empreses no acaben de passar precisament la seva millor època i tot plegat fa que les experiències recents demostrables, quan competeixen en licitacions o es presenten davant d’un possible client, no siguin les millors. Malgrat això, necessiten demostrar “valor”, i no valor d’aquell relacionat amb l’èpica, com el que se’ns suposava als que vam fer la “mili”, sinó valor quant a la qualitat del producte, del servei, de les persones que hi treballen, i molt especialment dels enginyers. La manera de demostrar l’excel·lència dels nostres enginyers no passa pel títol o els màsters que puguin haver fet, sinó per algun tipus de certificació que acrediti l’experiència i la competència professional. Aquesta certificació és la garantia que allò que s’està contractant (ara em poso en el lloc de l’empresa o l’Administració) compleix

octubre · novembre · desembre 2015

els requisits necessaris i garanteix el millor resultat en el projecte, producte o servei. Així s’està fent a molts països del nostre entorn, però fins fa poc no ho teníem aquí. Amb la missió d’omplir aquest buit i seguint el model anglosaxó, a Catalunya, però amb vocació estatal, va néixer fa tres anys l’AQPE: Agència per a la Qualificació Professional dels Enginyers, de tots els enginyers, sigui quina sigui la seva especialitat. L’AQPE és una agència patrocinada per quinze col· legis professionals d’Enginyeria i només per aquest fet ja ens podem imaginar la projecció, la seriositat i el respecte que ens ha de merèixer com a projecte. El perfil dels enginyers que treballen a les empreses és divers. Hi ha enginyers joves que comencen la seva carrera professional, enginyers més sèniors -amb uns quants anys d’experiència i molts projectes com a bagatge personal- i també enginyers molt experts i, fins i tot, reconeguts dins de la professió. Tots aquests perfils tenen el seu espai a l’AQPE, que certifica un primer nivell anomenat Member, per acollir aquells enginyers amb menys de cinc anys d’experiència; dos nivells d’Enginyer Professional, per als que tenen entre cinc i deu i entre deu i quinze anys d’experiència respectivament, i, per últim, un nivell Fellow per als de més llarga experiència i reconeixement. Però l’objectiu de l’AQPE no queda reduït a aquesta missió essencial per més que sigui

Francesc Gonzàlez Director de l’AQPE Enginyer industrial col·legiat núm. 6479 Contacte www.aqpe.org *secretaria@aqpe.org (902 054 940

INSTITUCIONAL

la seva raó de ser. L’Agència neix amb la vocació de convertir-se en un veritable servei per als enginyers, amb la idea d’acompanyar-los en el seu desenvolupament professional; ajudant-los en la recollida, classificació i custodia d’experiències, bagatge i, en definitiva, currículum per facilitar en tot moment el pas d’un nivell de certificació professional al de nivell superior. En qualsevol moment, l’AQPE pot servir de suport per demostrar l’excel·lència professional de l’enginyer davant de tercers. L’AQPE té referents a la majoria dels països capdavanters en el sentit econòmic, social i industrial, i pot beneficiar-se de la bondat demostrada d’aquest tipus de servei que es converteix en absolutament necessari en un moment de gran complexitat en les titulacions, incertesa en les convalidacions i homologacions professionals i, sobretot, competència ferotge en les licitacions. Sens dubte, una empresa que tingui tots els seus enginyers certificats es pot presentar a una licitació amb moltes més garanties d’èxit o, senzillament, es pot acreditar com un proveïdor excel·lent davant dels seus clients. A més, per als clients és una manera de facilitar-los la feina de seleccionar els millors partners o proveïdors de serveis o qualsevol activitat en què es trobin d’alguna manera implicats professionals de l’enginyeria. Fa molts anys, i ara és del tot habitual i

fins i tot imprescindible en molts casos, es buscava la garantia de la certificació ISO en els proveïdors com a mesura d’assegurar la qualitat dels productes o serveis. Ara anem molt més lluny perquè es tracta de certificar professionals, persones. Fins i tot de cara a la internacionalització, una certificació de l’AQPE és, sens dubte, un element diferenciador que pot ser clau per guanyar un concurs, i més si considerem els acords de col·laboració que l’Agència està establint amb entitats similars al Regne Unit, Alemanya, Itàlia, el Canadà o Portugal. I és que els nivells de certificació de l’AQPE s’equiparen directament amb els criteris dels models anglesos que parlen de Graduate, Member, Fellow o Honorary Fellow, la qual cosa facilita la lectura internacional de la certificació. Finalment, i pensant en els companys enginyers, cal recordar que cada cop més els títols i els màsters són condició necessària però no suficient per poder acreditar competències en qualsevol àmbit, i que només amb una agència qualificada com l’AQPE podrem fer-ho. I què millor i més garantia que el fet que siguin precisament els col·legis d’Enginyeria els que han promogut l’Agència, la “nostra” agència de certificació. Molt probablement, d’aquí a pocs anys podrem dir que és un privilegi tenir una eina com l’AQPE al nostre servei i que si no existís caldria inventar-la. i

Fulls dels Enginyers

ARTICLES

Com superar la crisi de meitat de carrera

i ha investigacions que han demostrat que, per a molta gent, la satisfacció laboral al llarg del temps adopta forma de paràbola, és a dir, comença i finalitza a nivells alts i pateix una baixada a meitat de carrera. Això pot ser degut a raons diverses. El fet d’adquirir domini en el rol desenvolupat i sentir-te segur en el teu camp, amb el temps pot portar-te a una necessitat de nous reptes per recuperar l’entusiasme. Els compromisos familiars també poden contribuir a la manca de motivació; molts professionals creen una família en aquest moment i poden sentir-se pressionats per man-

tenir un equilibri entre la vida professional i la personal. També pots estar qüestionant-te quin és el sentit més profund de la teva feina o del propòsit de la teva organització. Per últim, molts professionals canvien de feina durant aquest període; això pot ser excitant i pot representar un nou repte, però a la vegada pot ser estressant. Alguns dels símptomes de sentir-se en una caiguda de meitat de carrera poden ser els següents: si has començat a qüestionar-te si vols continuar en el mateix camp o fer quelcom totalment diferent, si et sents infeliç, desmotivat o descontent; si notes que ets menys productiu i eficient, si et sents estressat, cremat o fins i tot deprimit, potser estàs patint els símptomes d’una crisi de meitat de carrera. i

Montse Pérez Serveis Ocupacionals dels EIC Contacte *borsatreball@serveis.eic.cat (935 029 097

ALGUNS CONSELLS

Busca sentit al teu lloc de treball actual: pensa quines parts de la teva feina tenen més sentit o et són més gratificants, quines t’omplen d’emoció i propòsit i quines contribueixen a la missió de l’organització, o què és el que t’aporta sensació d’assoliment. Una vegada hagis identificat les teves tasques i responsabilitats més satisfactòries desenvolupa un pla per incorporar aquest ingredient motivador a les teves rutines o parla amb el teu cap sobre la possibilitat de dedicar més temps a aquestes activitats. Fixa’t metes significatives: a aquestes alçades de la teva carrera és important donar un pas enrere per veure on estàs i on t’agradaria ser-hi. Dedica algun temps a pensar quina fita t’agradaria aconseguir en un, cinc o deu anys, planifica temps cada dia per treballar cap aquest objectiu i assegura’t que és prou desafiant per mantenir-te interessat i compromès. Afegeix reptes: probablement has adquirit molts coneixements i experiència en aquesta etapa de carrera i és possible que dominis el teu rol actual. Si bé això et converteix en un actiu valuós per a la teva organització, pot fer que et sentis avorrit o insatisfet. Afegeix una mica de nous desafiaments a la teva rutina per combatre-ho; per exemple, pots ser voluntari en un projecte en el qual no et sentis del tot còmode o assumir tasques que posin a prova les teves habilitats. Defineix la teva felicitat: pots trobar que la teva felicitat fora de la feina pot afectar significativament respecte a com et sents amb el teu treball. Saps el que et fa realment feliç? La felicitat és diferent per a cada persona i cadascú té uns factors que contribueixen al benestar subjectiu. Identifica aquests factors i incorpora’n més a la teva vida.

octubre · novembre · desembre 2015

CMY

INSTITUCIONAL

935 029 083 emp.adherida@serveis.eic.cat

La teva empresa encara no és empresa adherida? EMPRESA ADHERIDA és una iniciativa dels Enginyers Industrials de Catalunya dirigida a les empreses amb enginyers en el seu equip. L’objectiu és establir una xarxa de relació entre les empreses i les institucions dels enginyers que ajudi les empreses en la seva projecció i els permeti l’accés a un ampli catàleg d’avantatges i serveis exclusius.

VISIBILITAT COBERTURA SERVEIS

NETWORKING PARTICIPACIÓ

Fulls dels Enginyers

DIA A DIA

En aquesta secció trobareu un sumari de totes les activitats impulsades per les comissions del COEIC i l’AEIC. A sota de cada resum podeu trobar una llegenda que us indica que si busqueu aquest acte al web (www.eic.cat) podeu trobar documentació PDF o vídeos . SUBCOMISSIÓ DE CICLOTURISME Comissió d’Esports

28-31 maig Trobada dels companys de Serrano, 32 Joan-Enric Vidiella, expresident de la Comissió de Cultura dels EIC, va ser l’encarregat d’organitzar aquesta trobada, que com des de fa més de trenta anys se celebra al lloc de naixement de l’organitzador. Enguany es van trobar a Elx, la població amb més espai verd per persona i on correspon una palmera per habitant. Emblemàtica per la seva indústria del calçat, Elx és l’única ciutat que ha estat reconeguda tres vegades com a Patrimoni de la Humanitat pel Misteri d’Elx, el Palmerar i el Museu Escolar de Pusol. Elx és un racó de pau i cultura, poc divulgat, i d’una extraordinària qualitat gastronòmica amb un especial concepte de la cuina mediterrània del peix i el marisc. Els restaurants com El Granaíno, La Finca i La Masía de Chencho van ser especialment acollidors per als set enginyers que formaven el grup, acompanyats de les seves esposes. El cegamarrato Javi va dedicar uns versos a la trobada: Hemos crecido al menos en edad, manteniendo la amistad y lealtad. Tuvimos la suerte de conocernos en aquellos años felices y tiernos. Rua, patriota de Galicia, Benito, Virrey de Castilla, Sauleda, juez del Maresme, Frontera, en Sóller no se jubila, De la Riba, canario insigne, Vidiella Bessa, tenista y Duque de Reus, Aseguinolaza, de Cegama el trovador.

Andrés de la Riba, José M. Sauleda, Javier Aseguinolaza, JoséAntonio Frontera, Benito Esteban i Joan-Enric Vidiella, van propiciar l’harmonia entre companys dels Enginyers, a més, en l’aniversari dels 80 anys de la majoria. i

5 març Sortida anual als Alps: les Dolomites. Van sortir de Barcelona amb avió fins a Venècia, on els va recollir l’autocar que havia sortit de Barcelona carregat amb les bicicletes i l’equipatge. Van anar directes a la ciutat de Dobbiaco, a l’Alto Adige (Itàlia), prop de la frontera austríaca. Durant sis dies van fer sortides per les valls de les Dolomites seguint camins molt ben condicionats i senyalitzats per a bicicletes de muntanya, alguns dels quals són antigues vies de ferrocarril (Dobbiaco - Cortina d’Ampezzo). L’últim dia van pujar quatre remuntadors destinats a l’esquí i van baixar per pistes forestals de gran bellesa.

És notable l’impacte del color de les muntanyes per la seva composició mineral de dolomita d’un espectacular color rosat. També cal destacar que en la regió la llengua habitual és l’alemany. Encara no fa cent anys aquest territori era austríac. Cal donar gràcies als companys que van organitzar de manera magnífica aquesta excursió, en especial a Eugeni Pasquín i Francesc Sagalés pel disseny de transports, rutes, logística, hotel, etc. En total van ser 41 persones de les quals 25 anaven amb bicicleta. Els acompanyants van tenir ocasió de participar en diverses excursions per aquells bonics indrets. i

AULA D’EXTENSIÓ UNIVERSITÀRIA Comissió de Jubilats i Prejubilats

3 juny Impacte econòmic de la independència de Catalunya. A càrrec de Joan B. Casas, degà del Col·legi d’Economistes de Catalunya. i 10 juny Origen i final de l’Univers. A càrrec de Pilar Gil, del Departament de Física Aplicada de

l’Escola d’Enginyeria de Telecomunicació i Aeroespacial de Castelldefels (EETAC). i 16 juny La industria nos salvarà. A càrrec d’Anton Costas, catedràtic d’Economia Aplicada de la Universitat de Barcelona. President del Cercle d’Economia. i

CAFÈ DELS ENGINYERS Comissió de Jubilats i Prejubilats

23 JUNY Joan Martorell, enginyer industrial per la UPC en Organització Industrial i president executiu de Gutmar SA, va protagonitzar aquest acte. i FÒRUM DEL PATRIMONI INDUSTRIAL Associació del Museu de la Ciència i de la Tècnica i d’Arqueologia Industrial de Catalunya (AMCTAIC)

18 juny Existeixen encara les colònies industrials? El cas de la Selva. Xavier Martí Ylla, periodista i historiador especialitzat en història

contemporània i patrimoni industrial, va protagonitzar aquesta jornada.

octubre · novembre ·desembre 2015

19 juny Indústria i cultura al nord de Croàcia: Zagreb, Rijeka i península d’Istra. Els participants van poder visitar l’amfiteatre romà de

la ciutat de Pula, la fortalesa austrohongaresa Rijeka i el túnel d’Ucka, de gran bellesa paisatgística, entre d’altres activitats.

INSTITUCIONAL

2 juny Cost-benefici en la seguretat laboral viària Comissió dels Enginyers Industrials a les Administracions Públiques JEl COEIC va organitzar el passat 2 de juny la jornada interdisciplinària Cost-benefici en la seguretat laboral viària, resultat del treball conjunt de la Comissió dels Enginyers Industrials a les Administracions Públiques, la Comissió d’Urbanisme, la Comissió de Gerència de Riscos i la Comissió de Mobilitat i Transports. En la benvinguda a la jornada, Jordi Guix, degà del COEIC, va agrair “l’esforç” de les diferents comissions i de les administracions de la Generalitat i de l’Estat per fer possible aquesta trobada. Tot seguit, Guix va ser força taxatiu: “La seguretat laboral és un tema en el qual no hi ha discussió ni discrepàncies possibles entre els agents socials o patronals”. És a dir: “És un tema de sumes positives. Més, més i més dóna un resultat d’encara més”.

El degà del COEIC també va subratllar el paper que l’enginyer pot desenvolupar en temes de seguretat laboral i també viària, atès que “en aquests temes de sumes positives res millor que l’enginyeria per fer les aportacions des d’una visió de negoci, racional, argumental, no impulsiva ni sentimental”. L’acte es va dividir en dues parts. Després de la benvinguda i d’explicar els objectius de la jornada per part de Josep M. Rovira, vicedegà del COEIC, es va procedir al primer bloc de ponències, moderades per Lluís Terradas, director de l’Àrea d’Indústria de la Delegació del Govern a Catalunya, centrades a oferir una visió científica i de les administracions. El segon bloc, moderat per Rafael Olmos, cap de l’Oficina del Pla Català de Seguretat Viària, del Departament d’Interior, va oferir la visió de les institucions implicades. Van cloure l’acte, el president de l’AEIC, Jordi Renom, i el director de l’Àrea d’Indústria de la Delegació del Govern a Catalunya, Lluís Terradas. i

4 juny Disseny i càlcul d’estructures d’acer a partir dels seus modes de vinclament Comissió de Construcció ConSteel pot ser una benedicció per als calculistes d’estructures. Es tracta d’un software d’elements finits amb tecnologia BIM que permet al calculista no haver de basar els seus dissenys en hipòtesis. Ben al contrari, fa possible modelar qualsevol condició estructural d’una construcció i simular un comportament més real. Una jornada al COEIC el passat 4 de juny davant de 50 assistents va detallar els avantatges d’aquest software d’última generació. La jornada va començar amb la intervenció d’Albert Pasqual, president de la Comissió de Construcció del COEIC, el qual va donar la benvinguda als assistents i als ponents. i

Fulls dels Enginyers

DIA A DIA

8 juny Fem Indústria 2015

Forever Us i Sadako guanyen el sisè Concurs Fem Indústria

Forever Us va ser la guanyadora del premi Empresa amb Futur de la sisena convocatòria del Concurs Fem Indústria, que es va atorgar el passat 8 de juny a l’Auditori Pompeu Fabra de la seu de Barcelona dels EIC. En l’altra categoria, D’una Idea a una Realitat, el premi va ser per al projecte Sadako, de l’empresa Sadako Technologies SL.

ordi Guix, degà del COEIC, va donar la benvinguda als assistents a l’acte de presentació dels projectes finalistes del Concurs subratllant el “reconeixement, en termes de models de gestió, de les persones que han fet el projecte, dels clients del projecte i, sobretot, del reconeixement de la societat”. De fet, per Guix, els premis Fem Indústria són “la millor evidència del reconeixement de la societat”. Pel que fa als guanyadors, l’empresa Forever Us ha desenvolupat el projecte Forever Us basant-se en el disseny, la producció i la comercialització de làpides úniques personalitzables íntegrament en funció dels gustos i de les necessitats dels clients. Per primer cop es pot incorporar el color i les imatges en aquests productes tant personals, creats a partir d’un material porcellànic que ofereix trenta anys de garantia. Aquesta iniciativa, doncs, proposa industrialitzar i tecnificar un sector tradicionalment artesà que sempre havia treballat amb marbre, ampliant les possibilitats de crear un producte a mida i inèdit fins ara en el sector funerari. Tant el disseny, que es pot tenir enllestit en tres minuts, com el pressupost es poden consultar en línia. El mercat potencial per a aquest projecte és de 226.000 làpides per any a Espanya i de 9 milions arreu del món. Així mateix, el jurat va acordar concedir dos accèssits a la categoria Empresa amb Futur als projectes Fast & Easy Battery Pack, de l’empresa Scutum Logistics SL, i Seguridad Vial Inteligente, de l’empresa Ecobam Europa SL. L’altre projecte guanyador, en la categoria D’una Idea a una Realitat, té com a objectiu fer productivament i econòmicament viable la recollida selectiva de residus utilitzant la tecnologia robòtica mitjançant la visió per ordinador. Eugenio Garnica, CEO de l’empresa Sadako Technologies SL, va defensar que la seva proposta dóna solució a una gran problemàtica econòmica, social i mediambiental: només s’aprofita el 20% dels residus; el 80% restant o es crema o s’enterra. Cal afegir que és més car intentar aprofitar aquest 80% que el valor

octubre · novembre · desembre 2015

de mercat dels residus. A Europa hi ha més de 500 plantes de residus on es poden instal·lar aquest tipus de robots (que són capaços de recuperar material que en el mercat tindria un preu de 100.000 euros), 80 dels quals a Espanya. Altres empreses potencialment clients d’aquest producte són les UTE que gestionen aquests tipus de plantes, com per exemple Ferrovial i Urbaser. En aquesta categoria, el jurat també va acordar concedir dos accèssits als projectes Vadebike, de l’empresa Vadecity SL, i Psious, de l’empresa Psico Smart Apps SL. El jurat de la sisena convocatòria del Concurs Fem Indústria, coordinat per Enginova, va ser constituït per membres designats per part del Col·legi Oficial d’Enginyers Industrials, La Salle Technova Barcelona, Leitat Technological Center, l’Associació Catalana d’Enginyers de Telecomunicació i el TecnoCampus Mataró-Maresme: Tània Sagaste, Sergi Artigas, Emma Feriche, Antoni Barniol, Ricard Granados i José M. Román. En l’entrega dels premis Fem Indústria 2015 va participar també el representant del programa Wayra (Telefónica). L’acte va acabar amb l’explicació de les característiques de la iniciativa BStartup de Banc Sabadell, que finança projectes exclusivament desenvolupats per start-ups. Cal assenyalar que en les sis edicions del Concurs Fem Indústria s’han presentat 150 projectes, un 74% dels quals corresponen a la categoria D’una Idea a una Realitat i el 26% restant a la categoria Empresa amb Futur. i

INSTITUCIONAL

9 juny Auditories energètiques. Què caldrà fer abans del 5/12/2015?

5 de desembre del 2015, punt d’inflexió de l’auditoria energètica a Espanya

és de 80 assistents van omplir a vessar l’Auditori Pompeu Fabra de la seu barcelonina del COEIC el passat 9 de juny a la jornada Auditories energètiques. Què caldrà fer abans del 5/12/2015? Llorenç Morales, soci enginyer de Greenstorm Sostenibilitat Energètica SL, va ser l’encarregat d’explicar el contingut de l’esborrany del reial decret que transposa a Espanya parcialment, i amb retard, la Directiva 2012/27/UE d’eficiència energètica en edificis. Aquest reial decret, que segons Morales “s’aprovarà probablement el proper mes de setembre”, fixa com a data límit el 5 de desembre d’enguany perquè les grans empreses realitzin una auditoria energètica o apliquin un sistema de gestió energètica, és a dir, l’ISO 50001. S’entén per grans empreses les de més de 250 treballadors i que facturin més de 50 milions d’euros l’any o el balanç anual excedeixi de 43 milions d’euros. Morales creu que hi haurà una moratòria perquè les 2.000 empreses privades afectades no podran complir amb el termini. A més, “les empreses disposaran d’un termini de tres mesos per entrar les auditories en un registre que encara no existeix», afirma. Així mateix, una altra conseqüència important de

la transposició a Espanya de la Directiva 2012/27/ UE implica que “tot el tema d’auditories, les acreditacions que diuen què és una ESE o qui és un auditor, com fer la comptabilització d’ACS i de climatització passa al Govern espanyol. Per tant, estem dins del marc del dret”. Morales va fer un ràpid repàs del contingut dels capítols, de les disposicions addicionals i dels annexos del reial decret. Una gran oportunitat de negoci per a l’enginyer Aquesta normativa obre, doncs, un gran ventall de negoci per als enginyers perquè el reial decret especifica que els auditors degudament acreditats poden ser enginyers tècnics o superiors, entre d’altres perfils professionals. Què ha de fer un enginyer per ser auditor energètic? Ha d’aprovar un examen i obtindrà un certificat oficial de l’Entitat Nacional d’Acreditació (ENAC). Morales va encoratjar els enginyers a prepararse davant “d’aquesta oportunitat tècnica d’alt valor afegit atès que els serveis energètics amb estalvis garantits són el futur del sector del manteniment i una oportunitat econòmica per a les empreses”. En aquest sentit, “l’enginyer pot proporcionar els coneixements necessaris i l’experiència per donar suport al client i guiar-lo a través de totes les fases d’un projecte Energy Performance Contract (EPC)”, va assegurar Llorenç Morales. i

Fulls dels Enginyers

DIA A DIA

11 juny Comissió de Cultura: Subcomissió d’Engitren

Simulació ferroviària, realitat virtual a dins de casa de l’enginyer

L’Auditori Pompeu Fabra del COEIC va acollir el passat 11 de juny la jornada La simulació ferroviària. El món del ferrocarril dins de l’ordinador, punt de trobada dels enginyers industrials aficionats al sector del tren. Jordi Hernández Perallón, expert en la temàtica ferroviària que forma part de la Subcomissió d’Engitren, va ser l’encarregat de transmetre als assistents una visió general de com l’enginyer pot crear a casa seva una autèntica simulació ferroviària.

ordi Hernández va començar la ponència fent un breu repàs a la història de la simulació informàtica ferroviària, que s’inicia realment com a tal l’any 2001 amb l’aparició de dos simuladors: d’una banda, el Microsoft Train Simulator (MSTS) desenvolupat per l’empresa anglesa Kuju i, de l’altra, Trainz, creat per l’empresa australiana Aurán. Aquests simuladors comptaven amb uns motors gràfics molt més limitats que els actuals. Va ser l’empresa EA Games qui va encarregar a Kuju un simulador nou, Real Simulator, que va arribar al mercat l’any 2007. Aquest simulador canvia diverses vegades de nom fins a l’actual Train Simulator, que treballa sota la plataforma Cloud Steam. Per Hernández, cal tenir en compte que “el motor gràfic és el cavall de batalla dels simuladors ferroviaris personals atès que, dins del món de la simulació, el ferroviari és dels que gestiona més informació”. I continuava: “Reproduir un tren no és només reproduir les vies i el material mòbil, és reproduir tot el seu entorn”. Simulació ferroviària vs. maquetes de tren Entre els aficionats al ferrocarril hi trobem els defensors i els detractors de la simulació, “l’objecte tangible versus l’objecte virtual”, confessava Hernández. En el simulador, “el

octubre · novembre · desembre 2015

gaudiment es fa a través de l’experiència amb la imatge i el so, no de la possessió física”, deia. Així doncs, per Jordi Hernández la simulació ferroviària permet una experiència de la immersió, aconseguida amb dispositius com Rail Driver, TrackIR o Oculus Rift, i de l’extensió geogràfica, atès que es pot reproduir tota una línia real que el tren miniatura no pot aconseguir. Amb la maqueta “ets un espectador extern”, afirmava. A més, el simulador reprodueix, gràcies als scripts, tots els factors físics que intervenen en el funcionament del material ferroviari: potència, massa, capacitat de frenada, adherència, pes dels vagons, càrrega, gradient de la rampa, climatologia, etc. Per acabar la jornada, Jordi Hernández va mencionar el disseny de material mòbil i dels objectes i va reproduir tres vídeos, com a exemples pràctics, de com és la conducció d’una màquina de vapor i de la conducció i la posada a punt d’una màquina dièsel i una d’elèctrica. i

INSTITUCIONAL

16 juny Ha augmentat l’exclusió social durant la crisi? Sí Comissió d’Acció Social L’Auditori Pompeu Fabra de la seu barcelonina del COEIC va registrar un ple de gom a gom el 16 de juny en la presentació del VII Informe FOESSA sobre exclusió i desenvolupament social a Espanya. La conclusió de l’estudi és ferma: les desigualtats socials han augmentat els darrers anys. La benvinguda a la jornada va anar a càrrec de Ricard Granados, vicepresident de l’AEIC, que va centrar la temàtica amb una contextualització històrica de l’estat del benestar. Per la seva banda, Ferran Porta, representant de Càritas Diocesana de Barcelona, va fer una crida als enginyers per tal que “a través de la Comissió d’Acció Social arribi a les pimes i a les empreses adherides al COEIC la necessitat d’implementar i creure en la responsabilitat social empresarial”. El tercer ponent va ser Joan Majó, enginyer industrial i exministre, el qual va ser taxatiu quan va argumentar que “l’increment de les desigualtats no és un drama social, sinó un suïcidi econòmic”. Per Majó, “les desigualtats socials no són el preu a pagar”, sinó que són les que impedeixen tenir “una societat més productiva”. “Les desigualtats d’avui ens porten al fracàs econòmic de demà”, va concloure. Francisco Lorenzo, coordinador de la setena edició de l’Informe FOESSA, va explicar la principal conclusió de l’estudi: els darrers anys de crisi han provocat un augment de l’exclusió social. Després del preceptiu col·loqui, Salvador Busquets, director de Càritas Diocesana de Barcelona, va cloure la jornada agraint al COEIC el fet d’haver acollit la presentació de l’Informe, i va encoratjar els enginyers a participar en el debat de l’exclusió social. Jordi Guix, degà del Col·legi, va posar el punt i final a l’acte. i

17 juny Com distribuïm les mercaderies a les nostres ciutats Comissió de Gestió Empresarial: Subcomissió de Logística Joan Josep Vallvé, membre de la Subcomissió de Logística del COEIC i soci director de Logistalfa, va ser el moderador d’una jornada més reflexiva que no pas tecnològica. Vallvé va incidir en l’impacte que l’e-commerce domèstic, el B2C, està tenint en la distribució de mercaderies a les ciutats, atès que “fins al 40% del negoci de part de les agències de distribució capil·lar prové de l’e-commerce”. De fet, “s’espera que el B2C representi el 2016 un volum de facturació a Espanya de 22.000 milions d’euros”, va afirmar. El primer ponent que va intervenir va ser Joaquim López, gerent de Seur Barcino. López va afirmar que per a Seur Espanya l’ecommerce “va suposar el 21% de la facturació el 2014 i una quota de mercat del 30%”. Tot seguit, es va iniciar el bloc de la distribució del comerç minorista amb la ponència de Carlos Eiroa, responsable de Transport Lleuger a Catalunya del Grup Boyaca. Aquest Grup ha reduït l’impacte de la distribució de premsa mitjançant “l’ús de la xarxa per a altres tipus d’entregues, la reducció d’estructures de repartiment, la utilització d’eines tecnològiques en l’anàlisi de rutes i l’ús de vehicles elèctrics”, va detallar. En el seu torn, Francesc Miret, director d’Operacions de Fedefarma, va defensar que la distribució capil·lar de medicaments “és un servei públic i d’urgències” que arriba a fer quatre repartiments diaris a més de 750 farmàcies a Barcelona. Finalment, Joan Sabartés, director d’Operacions de Bonpreu, va aportar com a solucions en la distribució d’aliments “la reducció del número de serveis diaris, la centralització de productes, l’agrupació de les entregues i la potenciació del comerç de proximitat”, entre moltes d’altres. La jornada va acabar amb la intervenció d’Adrià Gomila, director de Serveis de Mobilitat de l’Ajuntament de Barcelona, que va detallar el Pla de Mobilitat de la ciutat. Gomila també va reivindicar tant la necessitat d’establir un diàleg amb l’Administració per afrontar el problema com de tenir una visió àmplia de la mobilitat d’una ciutat com Barcelona. i

Fulls dels Enginyers

DIA A DIA

12 juny Comissió de Seguretat i Comissió d’Energia: Grup de Treball d’Eficiència Energètica

Serveis, infraestructures i recursos energètics a debat

Les comissions d’Energia i Construcció del COEIC van organitzar conjuntament, a través del Grup de Treball d’Eficiència Energètica, la cinquena edició del cicle 3E Eficiència Energètica i Edificació el passat 12 de juny a l’Auditori Pompeu Fabra de la seu col·legial de Barcelona. Els serveis, les infraestructures i els recursos energètics dels nuclis urbans i dels edificis van centrar una sessió molt enriquidora durant tot el matí davant de 50 professionals de diverses especialitats.

ordi Renom, president de l’AEIC, va donar la benvinguda als assistents i va afirmar que la col·laboració dels sectors de l’eficiència energètica i de la construcció fan possible una estratègia integrada en un desenvolupament urbà sostenible: “És fonamental, perquè hi entra tota la gestió integrada de l’edifici”. La jornada es va desenvolupar en dos blocs temàtics. El primer bloc, moderat per Francesc Bonvehí, va exposar els nous paradigmes de serveis energètics que s’han plantejat grans ciutats (Barcelona), ciutats mitjanes (Rubí) i pobles petits (Ordis, l’Alt Empordà). En la seva intervenció, Cristina Castells, de l’Agència de l’Energia de Barcelona, va explicar el model energètic de la ciutat comtal, va reclamar el balanç net i va posar com a exemple d’aplicació de fonts d’energies renovables el cementiri de les Corts (amb cogeneració) i la biblioteca Joan Miró (amb fotovoltaica). Per millorar l’eficiència energètica de Barcelona, l’Ajuntament s’ha plantejat intervenir en 700 dels 2.000 edificis que té en propietat. Per aconseguir-ho, Castells reclamava “l’ajut de les empreses per canviar el model de gestió energètic” i apostava per “actuacions estructurals com la consolidació de les xarxes de calor i fred”. Per la seva banda, Maria Crehuet, alcaldessa d’Ordis, va plantejar una xerrada reflexiva en

octubre · novembre · desembre 2015

la qual va fer una crida per assolir “un accés més democràtic a l’energia”. Apel·lant a la idea de Jeremy Rifkin que les xarxes elèctriques seran les protagonistes d’una nova revolució industrial, Crehuet va apostar per “canviar la cultura energètica i passar de l’individualisme a la col·lectivitat”. En aquest sentit, Crehuet creu que el futur resideix en la microgeneració. Per tancar el testimoni dels representants de les ciutats, Àngel Ruiz, de l’Ajuntament de Rubí, va explicar els detalls del projecte integral d’eficiència energètica Rubí Brilla, encetat l’any 2011. Aquest programa els ha permès estalviar 1,8 milions d’euros en la factura energètica amb diverses mesures aplicades tant en l’àmbit de l’Administració, el residencial i el domèstic. Per finalitzar el primer bloc temàtic, Felip Pich-Aguilera, arquitecte i president del Green Building Council, va oferir la seva visió integrada de l’arquitectura i l’urbanisme. PichAguilera va afirmar que “no hem de renunciar a crear ciutats de qualitat” atès que “el model urbà té una incidència fortíssima en els consums energètics”. El segon bloc de la cinquena edició 3E, moderat per Cristina Soler, va englobar diverses ponències sobre la planificació i la gestió d’infraestructures i recursos energètics. La primera va anar a càrrec de Joaquín Rodríguez, del Grup de Treball d’Eficiència Energètica del COEIC. Rodríguez, en una conferència eminentment tècnica, va detallar el projecte pilot d’implementació de xarxes de refrigeració aprofitant l’aigua del mar a baixa

INSTITUCIONAL

temperatura dut a terme en un barri de Tarragona. Tot seguit, Xavier Vallvé, de la Subcomissió d’Energies Renovables, va sentenciar que “tecnològicament el concepte de microxarxa no té cap impediment avui en dia”. És més, “anem inexorablement cap a un canvi de model energètic”, segons Vallvé. Una altra tendència clara és que “a Europa s’estan creant xarxes elèctriques municipals”, mentre que Espanya “penalitza les renovables i la resta del món hi aposta cada cop més, com Alemanya i el Japó”. Per acabar, Vallvé creu que el vehicle elèctric serà l’eix de l’economia d’escala. Després, Avelino Arduengo, director de la zona est de Gas Natural-Fenosa, va subratllar tant “l’esforç que està duent la companyia per millorar l’eficiència de les xarxes convencionals” com “el nou concepte de construcció anomenat ECOxarxes”, desenvolupat amb la UPC. Arduengo també va exposar els avantatges del biogàs/biometà respecte al gas natural, malgrat que Espanya no tingui desenvolupada una regulació específica. El ponent següent va ser Josep Ballart, del Grup de Treball Smart Grids, que va defensar que un bon

disseny ha de ser capaç de crear xarxes elèctriques intel·ligents “eficients, resistents i resilients”. Per Ballart, és necessari “anar cap a l’economia circular” i va defensar la idea que “l’autoconsum i la generació distribuïda és una realitat, està aquí i no s’hi pot oposar ningú, ni les elèctriques ni l’Administració”. El darrer a intervenir va ser Lluís Morer, de l’Institut Català d’Energia (ICAEN), el qual va explicar les línies de finançament que posarà a l’abast l’Institut per a la Diversificació i l’Estalvi de l’Energia (IDAE), centralitzades en els sectors industrial, del transport, de l’enllumenat públic i de la rehabilitació d’edificis. Per concloure la sessió, Pere Palacín, director general d’Energia, Mines i Seguretat Industrial de la Generalitat de Catalunya, tot destacant el paper dels enginyers i del sector energètic en la reindustrialització catalana, especialment en la recerca, el desenvolupament i la innovació, va anunciar el nou Pla d’Acció d’Eficiència Energètica a la Indústria a Catalunya. Pel que fa a la reforma elèctrica, va afirmar que l’esborrany de reial decret d’autoconsum “es podia fer malament, però pitjor no”. i

Fulls dels Enginyers

DIA A DIA

23 juny Llei de seguretat industrial i altres canvis en la normativa elèctrica 2014-2015

Novetats legislatives en seguretat industrial i normatives elèctriques

L’objectiu d’aquesta jornada era donar a conèixer les darreres novetats de la Llei 9/2014 de seguretat industrial i de diverses normatives elèctriques, com la Instrucció 3/2014 i el Reial decret 1053/2014. Aquest va ser l’eix central de l’exposició de l’empresa TÜV Rheinland a la jornada informativa que es va desenvolupar al COEIC el 23 de juny. La benvinguda a la jornada va anar a càrrec de Ricard Granados, vicepresident de l’AEIC, que va centrar la temàtica en una contextualització històrica de l’estat del benestar.

osep Gil, director tècnic de Mecànica de TÜV Rheinland, va iniciar la jornada presentant els requeriments que tota nova instal·lació i producte industrial ha de complir segons la Llei 9/2014 de la Generalitat de Catalunya. Gil també va esmentar les tasques pròpies dels agents implicats i dels organismes tècnics de control (OTC). Així mateix, Gil va destacar que “les revisions periòdiques d’instal·lacions existents queden com fins ara”. El que sí ha canviat és el procediment d’assignació de la inspecció als organismes habilitats, que ara han de concórrer a un concurs públic. La Llei 9/2014 també fa referència al nou procediment que s’ha de fer per Internet per a la tramitació i la gestió de la documentació de registre, modificació o baixa d’una instal·lació industrial. Ara “tota la gestió es fa a través del portal de la Generalitat Canal Empresa”, va aclarir Gil. Per acabar la seva ponència, va explicar el procediment que han de seguir els OTC, segons la Instrucció 1/2015, pel que fa a les instal·lacions

octubre · novembre · desembre 2015

legals en ús no inscrites al Registre d’Instal·lacions Tècniques de Seguretat Industrial de Catalunya (RITSIC). Aquesta Instrucció afecta, només, “les instal·lacions receptores d’energia elèctrica de baixa i alta tensió, frigorífiques, tèrmiques en edificis i petrolíferes IP 03”, va detallar Gil. A continuació, José M. Grande, director tècnic d’Electrotècnica de TÜV Rheinland, va exposar en profunditat les modificacions tècniques i de tramitació en instal·lacions elèctriques d’enllaç de baixa tensió previstes per la Instrucció 3/2014. Per acabar la jornada informativa, Grande va desgranar en detall el Reial decret 1053/2014 pel qual s’aprova una nova ITC referent a la infraestructura per a la recàrrega de vehicles elèctrics, que va entrar en vigor l’1 de juliol. Entre altres actuacions a tenir en compte, “ara caldrà justificar tècnicament que una línia elèctrica general és capaç d’aguantar la nova càrrega que alimentarà la recàrrega d’un vehicle elèctric”. A més, Grande va detallar les modalitats de recàrrega de vehicles elèctrics i els esquemes d’instal·lació segons la ITC-BT-52. i

INSTITUCIONAL

10 juliol Enginyers 8:30 h

“Estem obsessionats a crear molts llocs de treball” Miquel Puig, director general del Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya

s pot triar entre ocupació i productivitat? En què s’ha basat el model econòmic d’Espanya des de l’arribada al poder del PSOE l’any 1982 fins avui? Quines són les projeccions de futur de la productivitat? Miquel Puig va posar sobre la taula aquestes i altres qüestions en la seva ponència en el tradicional esmorzar dels enginyers. “Hi ha elecció entre ocupació i productivitat? En la meva opinió, sí. Estem cometent l’error, des de fa molts anys, de prioritzar l’ocupació sobre la productivitat. Som un país obsessionat a crear molts llocs de treball”. A priori, aquesta sorprenent afirmació va ser el punt de partida de la intervenció de Miguel Puig. Puig va situar l’inici d’aquesta obsessió l’any 1982 quan Felipe González, en plena campanya

electoral, va prometre crear, sense aconseguirho, 800.000 llocs de treball. No obstant això, “contràriament al que molta gent pensa, la política d’ocupació espanyola és la història d’un èxit sensacional”, assegurava Puig. Les estadístiques, de fet, així ho avalen. En el cicle econòmic 1985-1994 es van crear a Espanya 1,2 milions de llocs de treball nets, un 11% més dels que hi havia. Si ens fixem en el segon cicle econòmic, del 1995 al 2013, es creen 4,2 milions de llocs de treball nets, un 34% més. Atur, sobrequalificació laboral i abandonament escolar Malgrat aquesta tendència positiva, “la política espanyola amb relació a l’atur és la història d’un fracàs”, va constatar Puig. Les estadístiques tornen a ser demolidores: “El 1985 Espanya registrava un atur del 21,5%, el 1994 del 24% i el 2013 del 26%”. Aleshores, la pregunta següent

Fulls dels Enginyers

DIA A DIA

és clara: Com és possible que la lluita contra l’atur hagi fracassat? Miquel Puig va exposar dues raons principals. La primera “perquè un 40% dels llocs de treball han estat ocupats per immigrants” i, la segona, “perquè els llocs de treball creats no s’adapten a la formació que hem donat als nostres joves”. En altres paraules, Espanya crea, bàsicament, moltíssims llocs de treball precaris que són ocupats per la immigració arribada, precisament per aquest reclam de nombroses oportunitats laborals de baixa qualificació professional. Segons xifres de l’Eurostat de l’any 2014, mentre a l’Europa no mediterrània el 42% de la població ocupada entre els 30 i els 34 anys certifica un nivell de formació de secundària obligatòria, a Espanya el percentatge és només del 23,1%. Així mateix, únicament el 10,1% d’aquesta mateixa població treballadora europea registra estudis fins a l’ESO, mentre que a Espanya es dispara fins al 28,1%. Per tant, a Europa no hi ha tantes oportunitats laborals amb poca qualificació com a Espanya. Aquest fet explica, en part, les “taxes d’abandonament escolar anormalment elevades” a l’Estat espanyol. I, de fet, també explica el greu problema espanyol de sobrequalificació laboral, atès que un grandíssim nombre d’universitaris estan lluitant pels pocs llocs de feina existents que requereixen una qualificació elevada. “Continuem creant llocs de treball com si fóssim un país d’analfabets i rural i, en canvi, tots els nostres fills estan escolaritzats”, va concloure Puig. Productivitat Per Miquel Puig, doncs, no és gens estrany que

Àmbit territorial Demarcació de la Catalunya Central

octubre · novembre · desembre 2015

l’evolució de la productivitat a Espanya hagi anat a pitjor: “El patró de creació de llocs de treball de baixa qualificació és poc productiu”. Efectivament, segons dades de l’OCDE, la productivitat per hora treballada en el període 1985-1994 va ser de l’1,7% anual, però del 1995 al 2013 ha baixat al 0,8% anual. “Les perspectives del nou cicle són encara pitjors”, va vaticinar Puig. Per què? “Perquè hem decidit que vagi pitjor” arran de les constants declaracions a la premsa de ministres i empresaris que redunden en “l’obsessió de crear molts llocs de treball amb poquíssims increments del PIB”. Per aprofundir en aquest concepte, Miquel Puig es va referir a tres comunitats autònomes: Catalunya, que representa la mitjana espanyola, i el País Basc i les Balears, que funcionen com a extrems. Per exemple, el País Basc no ha creat tants llocs de treball com altres comunitats autònomes però, alhora, és l’única que l’any passat va tenir menys aturats que l’any 1995. La raó, analitzava Puig, és que “és una economia que crea relativament pocs llocs de treball poc qualificats”. En canvi, “la raó per la qual les Balears ha estat la comunitat que més llocs de treball ha creat però també la que registra molt més atur que l’any 1995, resideix en el fet que és l’economia espanyola que més llocs de treball de poca qualificació crea. I Catalunya? Entremig”. A més, el patró de crear molts llocs de treball poc qualificats, que són poc remunerats i poc productius, també és al darrere de “la taxa d’abandonament escolar tan gran que hi ha a les Illes Balears”, situada en el número 3 en un rànquing de 300 regions europees. i

“Hi ha elecció entre ocupació i productivitat? En la meva opinió, sí. Estem cometent l’error, des de fa molts anys, de prioritzar l’ocupació sobre la productivitat. Som un país obsessionat a crear molts llocs de treball”

18, 19 i 20 setembre Viatge a Copenhaguen Com cada any, la Demarcació de la Catalunya Central ha organitzat un viatge; enguany ha anat a Copenhaguen. A part de les visites turístiques típiques de la ciutat, han tingut el privilegi de visitar la maquinària que s’utilitzava, fins al 1906, per a la elaboració de la cervesa, a la fàbrica Carlsberg; un dels motors diesel més gran del món, en funcionament, a la Dièsel House, i les antigues cisternes d’aigua, sota el parc de Sondermarken. i

INSTITUCIONAL

Àmbit territorial Demarcació de Girona

20 maig La col·laboració enginyeriamedicina La Comissió de Jubilats i Prejubilats de la Demarcació va organitzar el passat mes de maig una conferència sobre la col·laboració de l’enginyeria en la medicina, que va presentar el doctor en enginyeria industrial Josep Amat. L’objectiu era presentar el suport que donen el col·lectiu dels enginyers a tot el col·lectiu mèdic, tant en el suport per a la diagnosi mèdica com en l’aplicació de les solucions. La Comissió té previst organitzar una segona part a causa de a l’èxit de la conferència. i

16 juny Ús del sonòmetre El passat 16 de juny van portar a terme un curs de maneig del nou sonòmetre que va adquirir la Demarcació, classe 1 de CESVA SC420, que va impartir l’enginyer de producte CESVA instruments s.l.u Albert López. Els assistents a la jornada van poder aprendre el funcionament del sonòmetre de classe 1 i el mòdul analitzador d’espectre SC420 que porta incorporat, amb l’objectiu de fer les mesures de forma correcte.i

18 juny Reducció del cost de la factura elèctrica El 18 de juny van organitzar una jornada tècnica juntament amb l’empresa Grupo CIAT, a les instal·lacions de la Demarcació, en relació amb la reducció del cost de la factura elèctrica. Es va parlar del context energètic actual, de l’evolució de les polítiques energètiques que ens fan buscar recursos més sostenibles i de l’emmagatzematge d’energia tèrmica. La jornada va finalitzar amb un piscolabis entre assistents i ponents. i

TOTES LES ESPECIALITATS

SERVEIS INCLOSOS PER COL·LEGIATS/DES I FAMILIARS • Neteja dental anual • Visites • Revisions • Visites d'urgències • Rx intraorals

ESPECIALISTES EN TOTES LES BRANQUES ODONTOLÒGIQUES.

T. 93 200 93 39 Indústria 7, Principal 08037 Barcelona

T. 93 458 45 99 info@mirave.es www.mirave.es

PIONERS EN IMPLANTS DE ZIRCONI I ODONTOLOGIA HOLÍSTICA I KINESIOLÒGICA. La resta de serveis i tractaments, tenen tots els avantatges d’una pòlissa Dental Familiar tant per als Col·legiats/des, com per als familiars que convisquin Fulls dels amb ells/es Acreditació: carnet col·legial de l’EIC.Enginyers

E08031263

Muntaner 239, 1C 08021 Barcelona

VIU-LA! Novembre 2015 TALLER DE GENEALOGIA: INTRODUCCIÓ AL SISTEMA GDS Dimarts 3, 10 i 17/11 i dimecres 25/11 a les 18.30 h GDS és el sistema genealògic basat en l’estructura de dos cognoms. Les seves característiques esteses el converteixen en un sistema que va més enllà de la pura genealogia, sent el repositori de tota la informació familiar, sigui d’estructura familiar, com d’emmagatzematge de documents, fotografies, veu, vídeo i multimèdia en general. COL·LEGIATS: 20 € / NO COL·LEGIATS: 25 € INICIACIÓ A LA MÀGIA Dimecres 4, 11,18 i 25/11 a les 18.30 h Aprendrem tècniques i trucs per a iniciar-nos en aquest apassionant món. Vine a conèixer senzills trucs que deixaran bocabadats els teus amics i familiars!! Coneix les tècniques bàsiques de la màgia de proximitat i de la màgia d’escenari. COL·LEGIATS: 50 € / NO COL·LEGIATS: 53 € TALLER DE CUINA JAPONESA Dimarts, 10/11 a les 18.30 h Es tracta d’una cuina mil·lenària, rica en productes frescos i que ha après a utilitzar els greixos en la seva justa mesura. En aquest taller aprendrem a preparar, conservar i elaborar diferents tipus de makis. COL·LEGIATS: 40 € / NO COL·LEGIATS: 43 €

Per a més informació: juliol · agost · setembre Fulls dels 2015 Tel. 933 192 304 · a/e: viula@serveis.eic.cat · www.eic.cat Enginyers

LA TEMPTACIÓ

immobles

Es lloga apartament a la Cerdanya. Caldegas. Planta baixa, menjador-sala d’estar amb sofà llit doble, dos habitacions, jardí privat davant de la piscina, tennis, piscina i espai de jocs infantils. Fantàstic i pràctic per gaudir de les vacances. Per a una família jove. Juliol i agost per quinzenes o mesos. Contacte: Tel. 629 758 582 i 652 191 985 i

Es ven casa semiadossada a Calella de Palafrugell (El Golfet). Són 198 m2 construïts en parcel·la de 690 m2. Menjador - sala d’estar amb llar de foc, porxo, cuina amb pati, quatre dormitoris, tres banys, dues terrasses, garatge per a dues places i ampli jardí. Zona molt tranquil·la. Preu: 425.000 € Contacte: Tel. 676 126 470 (Jordi) i

Es lloga planta de 670 m2 en edifici industrial (3a planta). Zona 22@ de Barcelona. Moll de càrrega cobert en planta baixa i muntacàrregues apte per a 900 kg. Plaça d’aparcament en el mateix edifici. Contacte: Tel. 616 250 712 i

Llogo casa unifamiliar a Lles de Cerdanya per tres o sis mesos. Situació immillorable amb vistes de 360 graus (Cadí, Puigmal, Pirineus), en un prat a uns 300 m del poble. A la planta baixa hi ha el saló-menjador-cuina, bany i garatge. A la primera planta, tres habitacions. Inclou roba de la llar. Contacte: Tel. 636 992 222 i

Llogo apartament a Calella de Palafrugell per setmanes, quinzenes o mesos. Tres habitacions, dos banys, menjador - sala d’estar, balcó-terrassa. Segon pis d’un bloc de tres alçades amb vistes al mar. Pati comunitari. A 200 m de Port Pelegrí i a 5 minuts del centre de Calella. Preu: Juliol, 600 €/setmana; agost, 700 €/setmana; consulteu altres èpoques de l’any Contacte: Tel. 618 316 103 i

Es ven o es lloga una nau industrial de 974 m2 amb un altell de 90 m2, pati al davant de 222 m2 i pati al darrere de 221 m2. Està situada al polígon industrial de Valls Palau de Reig (al costat del magatzem central d’Ikea), al carrer Blanquers, 84. Nau construïda l’any 2007. Preu venda: 450.000 € Preu lloguer: 1.200 €/ mes Contacte: Tel. 651 480 561 i

BORSÍ

Es lloga local comercial de 48 m2 amb bany i sense sortida de fums, al carrer del Sol de Gelida (Barcelona), molt bona situació, apte per a botiga / local comercial o oficina. Preu: 350 €/mes Contacte: Tel. 660 111 243 (contactar a la tarda-nit) i

Es ven casa unifamiliar aïllada de 300 m2. Situada a Sitges, zona del Vinyet, a 8 minuts del mar passejant. Construcció dels anys 20 totalment rehabilitada. Parcel·la de 650 m2. Jardí amb piscina i garatge. Saló menjador de 60 m2 amb llar de foc, dues suites, dues habitacions dobles, un bany, un lavabo, cuina amb office. Distribució en planta i dos pisos. Terrasses als pisos. La cuina i els banys són nous. Hi ha trasters al 2n pis i al jardí. L’equipament inclou calefacció per zones, aire condicionat F/C, instal·lació d’alarma, vidres dobles, armaris encastats i persianes motoritzades. Preu: 1.475.000 € Contacte: Tel. 636 494 045 / angel.ferraz@ enginyers.net i

Es ven pis a Barcelona, Eixample Esquerra (c/Villarroel amb c/ París) de 170 m2, cinc habitacions, despatx, cuina-office, dos banys complets, saló menjador de 30 m2, cinquena planta amb molta llum natural, ascensor i servei de porteria. En perfecte estat per entrar a viure. Preu: 590.000 € Contacte: Tel. 630 072 534 i

Fantàstic apartament al centre de Vielha de 120 m2 amb tres habitacions dobles, un bany amb banyera d’hidromassatge i un bany petit complet amb plat de dutxa. Cuina molt gran (amb barra per a 5 persones) oberta a la sala orientada a sud i amb molta llum, vistes a la vall i llar de foc. Plaça de pàrquing i dos trasters. Tercer pis en una finca amb ascensor. Preu: 265.000 € Contacte: Tel. 676 900 716 / icochs@gmail.com (Isabel) i

Fantàstic pis de 65m2 molt a prop del centre d’Esterri d’Àneu amb dues habitacions (una doble i una individual amb llitera) un bany complet i una cuina-office oberta a la sala amb llar de foc. Té magnífiques vistes a la vall d’Àneu i no té construccions davant. Disposa de plaça de pàrquing gran i traster. Preu: 95.000 € Contacte: Tel. 676 900 716 / icochs@gmail.com (Isabel) i

Es ven apartament a Sant Feliu de Guixols, Club de Mar situat a primera línia de mar. Té 55 m2 i está completament equipat. Terrassa gran sobre el mar, una habitació de matrimoni i ampli saló menjador molt agradable amb sofà-llit de matrimoni. Cuina americana, bany complert. Aire condicionat, parquet, dobles vidres. Accés directe a la platja. Conserge, i possibilitat d’amarrador propi. Preu: Negociable Contacte: Tel. 669 816 364 (Manuel Moyà) i

Llogo casa, totalment equipada per 6/8 persones a la Urbanització Pleta de Saga, a 7 km. de Puigcerdà. Temporada d’esquí per setmanes, quincenes, etc. Preu: A convenir. Contacte: 935 896 777 i 625 546 346 i

Es lloga apartament a Sitges amb piscina, pàrquing ampli i zona comunitària. A 2 minuts a peu de la platja. Exterior amb molta llum. Terrassa davant i darrera. Consta de dues habitacions, amb capacitat per a 4 persones. Disposa d'un gran menjador amb terrassa. Es lloga per setmanes o temporada a convenir. Preu: Tot l'any 850€/ mes. Contacte: 600 069 759 (Antoni) i

Compro pis al barri de Sarrià-Sant Gervasi a partir de 120 m2 pagant una renda mensual vitalícia. Podem oferir un àtic a plaça Molina de 70 m+30 m de terrassa, per anar-hi a viure, o un lloguer amb opció de compra. Condicions a negociar que siguin interessants per a ambdues parts. Contacte: 652 156 785 i Es ven dúplex de tres habitacions, dos banys, dues terrasses i cuina independent, situat a les Cases d’Alcanar (Tarragona), prop del mar. La urbanització te tres piscines, tennis, pàdel, minigolf, jocs infantils... Es troba molt ben situat dins la urbanització. Molt bona rendibilitat en lloguers vacacionals. Preu: Negociable Contacte: 606 944 251 i 936 645 284 i

Preu: 95.000 € Contacte: Tel. 676 900 716 / icochs@gmail.com (Isabel) i

Fulls dels Enginyers

ENGINYERIES DEL MÓN

El molí del futur

Holanda prepara un molí de vent totalment sostenible i habitable.

i algun país té tradició de molins de vent, aquest és Holanda. Per aquest motiu, el consorci neerlandès Windwheel Corporation i els estudis d’arquitectura Doepel Strijkers i Meysters han decidit donar un pas endavant i presentar el projecte Dutch Windwheel, que combina un disseny visualment espectacular i grans avenços tecnològics, ja que incorpora elements que ajuden a generar la seva pròpia energia neta i renovable. La part atractiva i interessant d’aquest molí de vent futurista és el seu total abastament mitjançant corrents d’aire amb un sistema eòlic electroestàtic basat en la tecnologia EWICON (Electric Wind-energy Convertor). És silenciós i segur, no necessita aspes ni turbines. Aquest sistema es basa en un camp elèctric on s’alliberen minúscules gotes d’aigua amb càrrega positiva que generen un canvi de polaritat i, conseqüentment, energia. Per

tal que l’edifici sigui 100% sostenible, també integra un sistema d’aprofitament de pluja, una planta per reciclar l’aigua i utilizar-la en banys i reg, i un mètode que porta tots els residus orgànics a la base de l’edifici per convertir-los en biogàs. Aquest molí del futur serà ubicat al Port de Rotterdam i destaca pel seu disseny innovador amb dos anells d’una altura de 174 metres. L’anell interior acollirà un hotel amb 60 habitacions, una zona amb 70 apartaments i restaurants. L’anell exterior comprendrà més apartaments i una zona comercial i d’entreteniment, on hi haurà 40 cabines que creuaran tot l’anell per uns rails des d’on es podrà admirar tot el port amb una visió privilegiada. I és que aquest projecte també vol complir amb unavessant turístic i s’espera 1,5 milions de visitants anuals. Tot i que l’obra no té una data d’inici fixada, el consorci neerlandès Windwheel Corporation i els estudis d’arquitectura Doepel Strijkers i Meysters esperen tenir notícies a principis de l’any 2016. i

Si vols contactar amb els Fulls dels Enginyers per posar un anunci de compra/venda, suggerir un entreteniment o fer qualsevol proposta, pots fer-ho a través de l’adreça electrònica fulls@mail.eic.cat. Per a canvis d’adreça, posa’t en contacte amb atencioeic@mail.eic.cat. També pots trucar al telèfon 933 192 300.

octubre · novembre · desembre 2015